<doc id="292656" title="Ortiga petita" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="115000">

L'ortiga petita o ortiga menor (Urtica urens, del llat urere, "cremar", referint-se als pls urticants de la planta), s una planta herbcia de la famlica de les urticcies, cosmopolita i pluriregional. Sovint tamb s coneguda en castell com Marrachincha.

Descripci botnica.
s una espcie monoica amb unes dimensions d entre 15 i 30 cm. Pel que fa als rgans vegetatius l'arrel s fasciculada i la tija herbcia. s de color vermells o groguenc, erecta, ramificada i buida en els nusos. T nusos de parelles de fulles i est recoberta de pls urticants.


Les fulla sn simples, oposades, serrades i amb quatre espcules. Els pls estn plens d cid frmic que es troba en una glndula de l extrem del pl que s molt feble. Sovint el pl es trenca i deixa anar la substncia irritant.

Pel que fa als rgans reproductors diem que s una planta unisexual, on les flors femenines es troben a inflorescncies penjants i les masculines a les inflorescncies ms curtes. Referent a aquestes, sn cimoses, en racims espinosos, pancules pendulars, asilars i terminals.

El periant est format per flors verd-groguences amb periant monoclamidi amb estams groguencs.

L androceu t quatre spals verds i quatre estams amb quatre tpals lliures.

El gineceu s bicarpel.lar cenocrpic. L ovari s sper i l estigma s sssil. T quatre tpals lliures desiguals, dos interns iguals a l aqueni i dos externs petits sense pls ganxuts. Est absent d estaminoids i d estil.

El fruit s un aqueni i s simple.

Farmacologia.
La part  utilitzada de la planta s a dir, la groga sn les fulles i arrels.

La composici qumica si la planta es troba en estat fresc s la segent en el cas de fulles i planta fresca, l ortiga s rica en vitamina C i A, 
clorofilla A i B, 
carotens, acetilcolina, histamina, flavonoides, 
sals minerals (magnesi, fsfor, potassi, calci, sofre, ferro, silici, mangans),
cids orgnics (cafic, clorognic, gllic, frmic i actic),
provitamina A, 
muclags i
sitosterols

Pel que fa als tricomes (pls urticants)trobem
acetilcolina, histamina, serotonina i (5-hidroxitriptamina).

A l'arrel destaquen els 
tanins, 
fitosterols (beta-sitosterol)
ceramides, fenilpropans, lignans, polifenols, monoterpendiols.
polisacrids: glucans, glucogalacturonans, arabinogalactans, escopoletsid.

A les llavors trobem
muclags, protenes, oli 30% amb elevat contingut en cid linoleic.


Usos medicinals.

S utilitza en les hemorrgies nasals o menstruacions abundants, per afeccions reumtiques, heptiques, gota, clculs renals i arena a l orina. 
Tamb s utilitza per les cures de primavera com a desintoxicant de l organisme. Tamb s til en anmies degut al seu contingut en ferro i clorofilla. Fins i tot s utilitza com a reconstituent en cas de cansament intens o desnutrici.

Aquesta planta tamb s utilitzada en trastorns de la digesti com a cura per diarrees i com a ajuda en casos de diabetis perqu disminueix la quantitat de sucre en sang, s a dir, s hipoglucemiant.

Est indicada per afeccions cutnies com l acne, czemes, i fins i tot psoriasi.
La loci amb cocci de l arrel es recomana contra la caspa i contra la caiguda de cabell.

Accions farmacolgiques / propietats.
Presenta propietats astringents, tniques, i fortament diurtiques.

Observacions.

Es pot utilitzar tamb per fer tes com a remeis casolans per a malalties abans citades com per exemple la gota o un cop fetes decoccions i polvoritzacions. 
Si es fa en forma de suc s aplica amb pinzell o mitjanant massatge.
s molt nutritiva perqu t moltes vitamines i sals minerals i a ms les fibres de la ortiga tamb serveixen per teixir. 

TOXICITAT;
Hem de tenir precauci ja que els pls alliberen una substncia cida que fa cossor i inflamaci a la pell. Una vegada ha entrat l cid dins el cos noms tenen un lleuger efecte emolient.

ECOLOGIA;
La distribuci mundial s cosmopolita, al Principat pot ser trobada a Barcelona, Girona, Alacant, illes Balears, Lleida, Tarragona i Valncia . 
Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i sn molt difcils d'eliminar viu entre el nivell del mar i els 800 metres. Propera a cases o sls habitats per l home. Normalment habita zones humides i en ombres, horts, marges de camins.

RECOLLECCI;
Es recollecta la planta sencera, depenent de per qu es vol utilitzar. Es pot usar seca o immediatament desprs de collir-la.  Si es vol utilitzar amb finalitat medicinal s ha de recollectar els mesos de maig, juny, juliol i agost tot i que no hi ha problema per recollectar-la al llarg de tot l any. Amb finalitats alimentries es recollecta a qualsevol perode. S ha de recollectar amb guants i es tallaran noms les parts joves i sanes, ja que les ms velles tenen  un efecte molt ms irritant que en prohibeix l s.

CONSERVACI;
S asseca a l ombra, a un lloc ben ventilat i ben estesa. Un cop seca es guardaran noms les fulles.
Un cop seques deixar de ser urticant i es podr triturar per la seva conservaci. D aquesta manera podem continuar gaudint dels seus beneficis a l hivern, moment en el que s impossible trobar-les fresques.

Referncies bibliogrfiques.

 FONT i QUER, P. : Diccionario de Botnica, ediciones Pennsula, 2000 ( 1a edici: ed. Labor, 1953);
 de BOLS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pasos Catalans, 1a reimpressi. Ed. Prtic-Natura, 2000;
 WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci de l'alemany del 1981);
 Diversos autors: Flora Ibrica: plantas vasculares de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Real Jardn Botnico, C.S.I.C., 1993;
 CRT, P.: Prcis de Botanique, Tome II: Systmatique des Angiospermes. 10 edici. Masson et Cie. diteurs, 1965.
 "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal;
 "El Dioscrides Renovado". Po Font Quer. Editorial Labor;
 "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paids;
 "Plantas que Curan". Jean de Sill. Ediciones Cedel;
 "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Volk (1997);
 "Gua de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980);
 "Manuel de identificacin de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998);
 "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Genve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977);
 "Gua familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996);
 "Fitoterapia: Vademcum de prescripcin de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociacin Espaola de Mdicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmacuticos de Vizcaya (1999);
 "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961);

Enllaos externs.

BDBC Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya;
ITIS 19158 Base de Dades;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292659" title="Sooglssid" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="115001">

La famlia de granotes Sooglossidae noms es troba a les illes Seychelles. 

Taxonomia.

 Gnere Sechellophryne ;
 Sechellophryne gardineri;
 Sechellophryne pipilodryas;

 Gnere Sooglossus ;
 Sooglossus sechellensis;
 Sooglossus thomasseti;

 Gnere Nasikabatrachus;
 Nasikabatrachus sahyadrensis;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292672" title="Roser rubigins" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="115002">

El roser rubigins (Rosa rubiginosa) s un arbust de la famlia de les Roscies. s cosmopolita, pel que la podem trobar en el continent asitic, especialment a l sia de l est, Iraq, Iran i Turquia; a Europa en pasos com Dinamarca, Irlanda, Noruega, Regne Unit, ustria, Blgica, Alemanya, Hongria, Ucrana, Albnia, Bulgria, Grcia, Itlia, Romania, Iugoslvia i Espanya. Tamb creix en zones del sud d frica,Nova Zelanda i Sud Amrica.

 Etimologia .

En catal  i en altres llenges romniques tamb , el terme "rosa" prov directament i sense canvis del llat rosa, amb el significat que coneixem: "la rosa" o "la flor del roser"; que prov del vocable previ rodia (rdja) . Aquest ltim arcaisme llat s, a la vegada, manllevat   a travs de l osco  del grec antic       (RhDON) (la rosa, la flor del roser) o millor RhODA (la tija de la rosa, el susteniment de la flor).

 Descripci morfolgica .

s un arbust erecte, salvatge que pot sobrepassar els dos metres d alada. T les tijes corbades i cobertes d agullons violacis.

Les seves flors mesuren de 3 a 6 centmetres de dimetre, i formen inflorescncies racemoses en forma de corimbe de (2 a 7) 7 a 15 unitats depenent del vigor de la planta i de l edat de la tija. Sn hermafrodites, amb simetria actinomorfa. Tenen el periant diferenciat. El calze est format per cinc spals (dos d extrems, dos d interns i un de central) i la corolla est formada per cinc ptals imbricats i dialiptals de color rosa, blanc a la base i en ocasions, presenten pigments groguencs. Tenen nombrosos estams en diversos verticils. Presenta un gineceu pluricarpelar i apocrpic amb ovari sper.

El fruit s un poliaqueni de forma ovoide de 1,5 a 2,5 centmetres de dimetre de color vermells que presenta una closca d 1 a 3 milmetres de gruix i al seu interior de quinze a vint llavors d on s extreu oli.

T les fulles herbcies, compostes del tipus imparipinnades que comprenen de 5 a 9 folliols de forma ellptica amb el marge serrat. Estan cobertes de nombrosos pls glandulars. Sn caduciflies.  


Les fulles imparipinnades, de 5 a 9 cm de longitud, compostes de 5 a 9 folols de forma ellptica i el magre serrat,i coverts de nombrosos pls glandulars. 


Les flors, de 3 a 6 cm de diamtre, amb cinc ptals roses , blancs a la base; formen grups en corimbes de 2a 7 flors que apareixen al final de la primavera i mitjan d'estiu. 



Els fruits  sn poliaquenis ovoides de 1,5 a 2'5 cm de diametre, vermelles i madures.

 Ecologia . 

Creix de manera silvestre o cultivada en regions de clima plujs, fred i generalment en sls pobres de planeres i muntanyes de poca elevaci.

El roser rubigins es difon en forma bastant agressiva en la regi andinopatagnica trobant-se, incls, plantes allades en "la banquina" de les rutes principals a la zona semirida especialment en Serres i Mesetes Occidentals. Es desenvolupa en preserralades i serralades en forma de comunitats tancades arribant a ocupar grans extensions de terres. 

Les caracterstiques ecolgiques favorables en el sur d Argentina i Xile van donar lloc a la seva expansi geogrfica arribant a cobrir grans extensions. Hi ha ms de cent espcies de roser rubigins, per a Argentina aparentment noms s hi troba Rosa rubiginosa, la ms com, i, en menor mesura Rosa canina i Rosa moschata.

 Farmacologia .

La part utilitzada d aquesta planta majoritriament s la llavor. Concretament l oli que se n extreu mitjanant el mtode de prensat en fred.
Tamb es pot utilitzar el fruit, concretament la pellofa (cascarilla), que cont una gran quantitat de vitamina C, en estat fresc i cru, pectina i altres tipus de sucres.
Existeixen molts productes derivats de la Rosa de Mosqueta: dolos, t, olis, cosmtics...

Composici qumica.

La llavor cont cids grassos insaturats, cid transretinoic (vitamina A cida), gomes*, margarines*, carotenoides*, inmersos en una estructura de fibra vegetal.
*Aquests ltims sn separats en el procs de refinament del producte.

 Finalment l oli tindria la composici segent:
 Palmtic: 3 - 5 %;
 Esteric: 1 - 3 %;
 Oleic: 13 - 18 %;
 Linoleic: 41 - 49 %;
 Alfa-linolnic: 29 - 36 %;
 Araquidnic: 0 - 2 %;
 Gadoleic: 0 - 1 %;

Aquests cids sn substncies nobles, indispensables per les rees en les quals existeixen nivells de proliferaci cellular, com per exemple la pell de la cara.

Accions farmacolgiques i usos medicinals.
 Tractament Cosmetolgic: generador natural de collagen i l'elastina, nodreix, hidrata i regenera els teixits. A ms, l oli pur repara el sosteniment cutani, atena les taques de la pell i elimina les estries.
 Tractament Dermatolgic: s utilitza per cremades, queratosis, acn, melasmes, cloasmes, verrugues, psoriasis, rosacees, carcinomes, cicatrius hipertrfiques, hipercrniques, retractals i quirrgiques. Tamb per autogeneraci de melanina i defenses.
 Els cids grassos essencials que cont acten com a importants reguladors dels nivells de prostaglandines en sang. Tamb regula els nivells de colesterol i triglicrids en sang.
 T de rosa mosqueta: Aquest t s ric en vitamina C. Ajuda a mantenir el sistema immunolgic estable i contribueix a la millota de l estat anmic de la persona. Tamb es pot utilitzar el t de Rosa de Mosqueta per rentar la pell tant de la cara com del cos.
Diferents tractaments han estat provats i certificats per un estricte control cientfic a Alemanya, Argentina, Chile i Estats Units

Toxicitat.
S ha de resaltar que no es coneix toxicitat de l oli de Rosa Mosqueta i a diferncia d altres olis vegetals el seu pH mitj s de 5.1, el qual el fa totalment compatible i saludable per a la pell.

 Observacions  . 
Existeixen molts productes derivats de la Rosa de Mosqueta: dolos, t, olis, cosmtics, etc. D altra banda, gran quantitat i varietat de rosers que habiten els jardins sn producte d ingerts amb arrels de Rosa de Mosqueta.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292673" title="Josep Monserrat i Portella" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="115003">



JOSEP MONSERRAT I PORTELLA

Barcelona 1860-1923.

Estudia a l Escola de Belles Arts de Llotja, deixeble de Josep Reyns. El 1879 va opositar a la Pensi Fortuny de l Ajuntament de Barcelona guanyant una menci d honor. Participant en totes les manifestacions artstiques de Barcelona i a les exposicions internacionals d'Art de Barcelona, Madrid, Bilbao i Paris. A 1900 va ser a l'Exposici de Pars delegat per la Diputaci de Barcelona. 
Professor de Llotja des de 1901 fins a la seva mort

Obra
Seguint les tendncies escultriques de la seva poca, Josep Monserrat es dedic als temes representatius de la realitat: homes i dones dedicats a la seva feina (Amor i Treball, Bugadera) i aspectes ntims de la vida quotidiana (neta, convalescncia). Potser el tret que el fa ms destacable s la seva aguda observaci en els temes populars; l expressivitat de les seves figures fa que els  estudiosos de l art  tractin la seva obra de  realisme anecdtic . En aquest sentit el treball ms destacable s l Avi. 
Tamb es va dedicar als encrrecs que s havien de cenyir a les necessitats de la comanda i que, per tant, no denotaven el frescor expressiu de les obres que podia fer en total llibertat.

D altra banda, el desenvolupament industrial que en aquell moment anava lligat a una activitat escultrica frentica, el va portar a participar, com a collaborador de la Foneria Masriera i Campins,  en nombrosos projectes arreu del mn, com la Columna de la Independencia a Guayaquil, iniciada per Agust Querol.

Algunes de les seves obres es conserven a diversos museus, pero unes altres estn a l'exterior: Manelic, al Parc de Montjuic de Barcelona i Geni Alat a la faana lateral del Reial Cercle Artstic de Barceloa, al Portal de l'ngel.

T obres repartides arreu del mn.

Bibliografia:
Feliu, Elias: L escultura catalana moderna . Ed. Barcino, 1928.
Histria de l Art Catal.Ed. 62 Barcelona, 1985.
OSORIO: Galeria biogrfica de artistas espaoles del s. XIX. Ed. Distribucin Libreria Gaud. Madrid 1975 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292674" title="Quina roja" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="115004">


;

La Quina roja, Cascarilla colorada , Chinchona (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), s un arbre de la famlia de les Rubicies, del genere Chinchona ( Cincones).

El nom de Cincona es dona a diverses espcies de la famlia de les Rubiacies, del gnere  de les Chinchones sp.
El que s anomena popularment com Quina, Cascarilla o Chinchona s l escora de l arbre d'aquestes espcies, essent la Quina Roja la escora que s extreu de l espcie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.   


 Distribuci .
La Quina roja es originaria de Sud Amrica, dels Andes equatorials (des de Colmbia, Per, Equador fins a Bolvia). Actualment tamb es cultiva a zones de clima tropical de sia, Sud Amrica i frica, com les ndies occidentals, Cap Verd, Micronsia, les illes Galpagos i Hawaii.

 Descripci morfolgica .

La  quina es una arbre de copa globosa irregular, densa, que pot crixer fins a uns 15 m d altura aproximadament.
Te rel axonomorfa i la seva tija es llenyosa amb branques pubescents.

L escora es diferencia per estar formada per lamines primes, de superfcie externa gris marronosa i superfcie interna vermellosa. L'escora te una fractura fibrosa.

Les fulles sn enteres , simples, peciolades, estipulades i  de disposici oposades o decussades. Tenen  textura coricia i formes oblongues o ellptiques.

s una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 spals soldats i corolla tubular de 5 ptals d un color que va del blanc al vermells. Les flors es troben en inflorescncia cimosa de tipus pancula.
Els rgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf,  oposipetals i el gineceu d ovari nfer i bicarpellar.

El fruit s una cpsula oblonga de color marr fosc, glabra i amb ranures longitudinals.
 


 Farmacologia .

 Composici qumica .

Droga: Escora 

Principis actius:

 Tanins 3-10%;
 Alcaloides 5-15% : cont ms de 20 tipus d alcaloides, els de ms importncia sn els alcaloides quinilinics: quinina, quinidina, cinconina, cinconidina.
 Principis amargs (acids Triterpnics) : cid quinic ;
 Traces d olis essencials;

 Usos medicinals .


S'usa l'escora dessecada de Chinchona pubescens Vahl ( C. Succirrubra) o de les seves variants o hbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina. 

Les indicacions aprovades per la comissi E del Ministeri de Sanitat alemany sn: Inapetncia i disppsies hiposecretores.

Tradicionalment tamb s usa contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescncia i contra la malria o paludisme.

En s extern, serveix per tractar afeccions cutnies tals com la ulcera cutnia o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions. 

La quinidina  s'usa en la profilaxis d artmies cardaques, taquicrdia paroxstica y fibrillaci auricular, ja que es antifibrillant i estabilitzant de les membranes de la cllula miocrdica.  

 Accions farmacolgiques .
 Tnic aperitiu: Agent estimulant de la secreci gstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digesti dels aliments.
 Digestiu;
 Colagog: provoca l'evacuaci de la bilis;
 Astringent;
 Antipaldic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale;
 Antiprotozoari;
 Cicatritzant;
 Tnic cardac potenciador del efectes del alcaloides digitlics ;


 Toxicitat .
No s ha indicat cap tipus de toxicitat.
L's perllongat o dosis elevada pot provocar nusees i vmits, dolor abdominal, alteracions de l audici i de la visi, mal de cap i erupcions cutnies.


 Contraindicacions .
 Embars, perqu te efecte oxitcica (estimulant del part);
 Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components;
 Administraci juntament amb digitlics o anticoagulants, perqu potencien la seva acci. ;
 En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals;



 Efectes secundaris .
Es donen per Hipersensibilitat a la quina, produint allrgies cutnies o febre. Tamb s'ha associat a algun cas d'hemorrgia per trombocitopnia

Galeria d'imatges.


 Referncies .


Bibliografia.


 Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1 Edici, 1995. Safeliz Toledo (Espanya);
 Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
;
 BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3;
 AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botnica. Universitat de Valncia. Valncia. ISBN 84-370-5915-1;

Enllaos externs.

 GRIN 10570;
 http://www.fitoterapia.net/vademecum/vademecum_plantas_ficha.php?remedio=56;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292677" title="Llista d'episodis de The IT Crowd" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="115005">
Aquest article correspon a la llista d'episodis de la srie britnica The IT Crowd. Aquesta comdia anglesa va ser estrenada el 3 de febrer de 2006 pel canal Channel 4. S'ha ems a Espanya en castell per de moment no s'ha tradut al catal.


 NOTA: Com que la srie no s'ha tradut al catal, en la segent llista es proposa una traducci del ttol original de cada episodi que no s oficial.




 Resum .



 Primera temporada .




 Segona temporada .




 Tercera temporada .





 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292691" title="Maria del Carme Gelonch i Tutusaus" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="115006">
Maria del Carme Gelonch i Tutusaus (1922 - 24 d'octubre del 2005) va ser  missionera dominica amb el nom de professi Maria de Sant Joan.

Al 1944 va entrar a l'orde de les Dominiques de la Presentaci. Va ser missionera a Burkina Faso, on es dedicava a la "pedagogia, a l'assistncia social i a la formaci moral i cvica dels habitants de les zones ms desassistides" (1984, decret d'atorgament de la Creu de Sant Jordi) i a Costa d'Ivori (fins al 2003).

La Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi a l'any 1984.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292694" title="Office Open XML" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="115007">
No s'ha de confondre amb l'OpenDocument o l'OpenOffice.org XML.;
Office Open XML (conegut sovint com a OOXML o OpenXML) s un estndard internacional per a presentar documents electrnics com fulls de clcul, presentacions, bases de dades i documents de text desenvolupat per Microsoft.

El format era el successor dels formats binaris d'arxius d'anteriors versions de la Microsoft Office i va ser cedit a organitzacions d'estandarditzaci com ECMA i ISO. El desembre del 2006 l'ECMA va aprovar-lo com a estndard ISO 29500 i l'abril del 2008 l'ISO va fer el mateix desprs d'una votaci dels estats a nivell mundial i que ha estat qestionada pels detractors de l'estndard.

Votacions.
La votaci es va tancar el 2 de setembre del 2007 sense arribar a l'estandarditzaci, que requeria dos teros de vots afirmatius per a passar per la via rpida (fast track), per el resultat va ser de 53% dels vots positius davant al 26% dels vots negatius. Segons un comunicat de premsa de l'ISO, en el BRM celebrat a Ginebra del 25 al 29 de febrer del 2008 "Un total de 43 resolucions, que contenien disposicions o grups de disposicions es van acceptar, la major part d'elles unnimement, algunes per consens, noms quatre per majoria simple i quatre van ser rebutjades"

El 5 de mar es va fer pblic que la Comisi Europea estava investigant el procs d'estandaritzaci d'aquest format degut a diverses acusacions que els vots podrien estar influenciats. Certes organitzacions en contra de la utilitzaci d'aquest format han denunciat irregularitats en el procs d'estandaritzaci.

El pla per qu els 87 organismes nacionals d'estandarditzaci votessin la nova redacci de la norma amb les modificacions incorporades es va allargar fins el 29 de mar del 2008. La votaci va tenir un 75% dels vots a favor i un 14% dels vots en contra, de manera que es compleixen les condicions perqu passi a ser estndard ISO.

Controvrsia.
L'estndard t un gran nombre de detractors, partidaris de l'ODF d'OASIS (que ja s l'estndard ISO 26300). S'han organitzat recollides de firmes com NoOOXML que ja suma prop de 90.000 adhesions. Tamb es van fer protestes en contra de l'estandarditzaci del format a Oslo (Noruega).

Vegeu tamb.
Microsoft Office;
OpenOffice.org;
OpenDocument;

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292716" title="Bioelement" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="115008">

Els bioelements o elements biognics sn els elements qumics presents en els ssers vius. Si s'analitza qumicament la matria viva es troba que est constituda per uns setanta elements, gaireb tots els elements estables que hi ha a la Terra, tret dels gasos nobles; no obstant, al voltant del 99% de la massa de la majoria de les cllules est constituda per quatre elements, carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), nitrogen (N), que sn molt ms abundants a la matria viva que a l'escora terrestre.

Proporci dels bioelements.
La proporci dels diversos bioelements s fora diferent a la que trobem a l'atmosfera, la hidrosfera o a l'escora terrestre; aix ens indica que la vida ha seleccionat aquells elements que li sn ms adequats per a formar les seves estructures i realitzar les seves funcions. Per exemple, el carboni representa aproximadament un 20% del pes dels organismes, per la seva concentraci a l'atmosfera, en forma de dixid de carboni s molt baixa, de manera que els ssers vius extreuen i concentren aquest element dins els seus teixits.

La segent taula mostra la proporci d'alguns bioelements al cos hum comparada amb la que tenen a la resta de la Terra:





Els bioelements es poden classificar en primaris i secundaris.

Bioelements primaris.

Els bioelements primaris sn els elements imprescindibles per a formar les biomolcules (glcids, lpids, protenes i cids nucleics); sn els esmentats anteriorment (C, H, O, N, P, S) i sn clarament majoritaris. El 90% correspon al oxigen (62%), carboni (20%) i hidrogen (10%); l'elevat percentatge d'hidrogen i d'oxigen s'explica pel fet que la matria viva s constituda principalment per aigua (H2O). La presncia dels altres bioelements primaris s'explica perqu les seves propietats sn les idnies per a formar matria viva:

Tenen una massa atmica relativament petita que afavoreix la formaci d'enllaos covalents estables entre ells. Sn els elements ms lleugers amb capacitat de formar enllaos covalents.
Donat que l'oxigen i el nitrogen sn molt electronegatius donen lloc a molcules dipolars, que es dissolen b en aigua el que facilita les reaccions metabliques.
El carboni, l'oxigen i el nitrogen poden compartir ms d'un parell d'electrons, formant enllaos dobles, el que els dota d'una gran versatilitat.
Els compostos formats per aquests toms es troben en estat molt redut, de manera que tendeixen a oxidarse per a formar molcules de ms baixa energia; l'energia alliberada en aquestes oxidacions s aprofitada per realitzar les funcions vitals dels organismes.

Carboni.
Si descontem l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua, el carboni s, de llarg, l'element ms abundant als ssers vius (el segueix de lluny el nitrogen, amb el 3%). La seva abundncia a la matria viva s'explica per les seves propietats:

T quatre electrons a l'ltim orbital el que fa que tingui gran capacitat per a formar enllaos covalents estables amb altres carbonis; els enllaos poden ser simples (C-C) i dobles (C=C) (rarament triples a la matria viva), i formar anells i llargues cadenes estables, ramificades o no (macromolcules). Segons el nombre d'toms de carboni, d'enllaos simples i/o dobles i la presncia o no d'anells, cada macromolcula t propietats diferents, de manera que, virtualment, poden existir un nombre illimitat d'elles.
Gran capacitat per a unir-se a l'hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre, augmentant enormement la possibilitat de crear nous grups funcionals (carbonil (C=O), alcohol (C-OH), carboxil (COOH), amina (C-NH2), sulfhidril (C-SH), etc.) que, junt amb la propietat anterior, origina una extraordinria diversitat de compostos orgnics.
Degut a la configuraci tetradrica dels enllaos de l'tom de carboni, els diferents tipus de molcules orgniques tenen estructures tridimensionals diferents, de manera que una mateixa molcula, depenent de la posici a l'espai dels seus toms, t propietats fsico-qumco-biolgiques diferents, multiplicant aix el nombre de compostos amb activitat biolgica (per exemple, els estereoismers dels monosacrids).

Per tots aquests motius, la matria viva est composta majoritriament per molcules formades per un esquelet principal d'toms de carboni units entre si que, al seu torn, estan enllaats amb toms d'hidrogen, oxigen i nitrogen. El sofre hi interv en molta menys proporci, unit tamb directament a toms de carboni; el fsfor est sempre en forma de fosfat inorgnic (PO4 3) i no s'enllaa directament al carboni.

Hidrogen.


A part de ser un dels components de la molcula d'aigua, l'hidrogen t una gran facilitat per formar enllaos covalents amb el carboni, prou forts per ser estables, per no tant per impedir-ne la ruptura, possibilitant aix la sntesis d'altres molcules. De fet, a les llargues cadenes de carboni, l'hidrogen "omple" els enllaos que li queden lliures al carboni; l'exemple ms evident sn els cids grassos, que sn llargues cadenes d'hidrocarburs (hidrogen + carboni) amb un grup carboxil inicial.

L'hidrogen es combina tamb amb l'oxigen per a formar el grup hidroxil, molt ests en totes les biomolcules, ja sigui formant el grup alcohol (en glcids, esteroides, aminocids, etc.) o formant part del grup carboxil (cids grassos, aminocids, grups fosfat, etc.).

Oxigen.
L'oxigen, tamb component de l'aigua, s el bioelement ms electronegatiu (amb excepci del fluor que s molt poc abundant). Aix el fa idoni per arrencar electrons a altres toms, s a dir, per oxidar-los; cosa que comporta l'alliberament d'energia que pot ser aprofitada per la cllula , per exemple, en la respiraci aerbica, que s la forma ms estesa d'obtenir energia per part dels ssers vius.

L'esquelet bsic carboni-hidrogen de les biomolcules es apolar, per la qual cosa s insoluble en aigua; la presncia d'oxigen fa que les cadenes fetes de carboni i hidrogen siguin polars i esdevinguin solubles en aigua, cosa imprescindible per a que es duguin a terme les reaccions metabliques.

Nitrogen.
El nitrogen, de igual manera que el carboni i el sofre, mostra una gran facilitat en formar compostos tant amb l'hidrogen (com l'amonac, NH3) com amb l'oxigen (NO2 , NO3 ) el que permet la transformaci d'una forma a l'altra amb alliberaci d'energia. El nitrogen es troba principalment formant part del grup amino (-NH2) dels aminocids (components de les protenes) i de les bases nitrogenades (components dels cids nucleics). Cal destacar que, malgrat la gran abundncia de nitrogen gas a l'atmosfera (N2), molt pocs organismes sn capaos d'aprofitar-lo; gaireb tot el nitrogen de la biosfera s'incorpora a partir de nitrat (NO3 ) inorgnic, per acci de les algues i les plantes.

Sofre.
El sofre es troba bsicament en forma de radical sulfhidril (-SH) en alguns aminocids (com la cistena) i coenzims (per exemple, el coenzim-A). Els sulhidrils de la cistena poden formar ponts disulfur entre si, enllaos covalents forts que sn clau en l'establiment de la estructura terciria plegada de moltes protenes.

Fsfor.
El fsfor es troba sempre en forma inorgnica, com a cid ortofosfric (H3PO4) o alguna de les seves formes dissociades (fosfats: (H2PO4 , HPO42 , PO43 ), combinades amb molcules orgniques (com els fosfolpids de les membranes cellulars, i els nucletids de l'ADN i ARN). Cal destacar que els fosfats poden establir enllaos rics en energia (com a l'ATP), essent claus en l'intercanvi d'energia que es du a terme en el metabolisme. Les sals de l'cid fosfric (com el fosfat clcic) formen part dels ossos dels vertebrats i dels esquelets calcaris d'alguns invertebrats.

Bioelements secundaris.
Els bioelements secundaris sn tota la resta d'elements qumics que es troben a la matria viva. Quatre sn relativament abundants (sodi (Na), potassi (K), magnesi (Mg), calci (Ca); la resta es presenten en molt baixa proporci i reben el nom d'oligoelements.

Sodi i potassi.
El sodi i el potassi es troben en forma inica, Na+ i K+ respectivament, i intervenen en l'homeostasi electroltica de la cllula i en  el manteniment de la diferncia de potencial electroqumic a banda i banda de la membrana plasmtica, on existeix una bomba de sodi-potassi que fa sortir 3Na+ i fa entrar 2K+ al citosol simultniament, amb consum d'ATP.

Magnesi.
El io Mg2+ s un cofactor de molts enzims. Es un dels components de la clorofilla, on desenvolupa un paper central en el procs de fotosntesi, ja que capta dos electrons, reduint-se de Mg2+ a Mg0, que sn rpidament arrencats per dos fotons, de manera que es torna a oxidar de Mg0 a Mg2+. Es podria dir que aquest cicle reducci-oxidaci del magnesi s el que suporta la vida al planeta ja que est a la base de l'aprofitament de l'energia lluminosa per parts dels organismes auttrofs.

Ferro.

El ferro es troba en prcticament tots els ssers vius i compleix nombroses i variades funcions.
Hi ha diferents protenes que contenen el grup hemo, que consisteix en el lligant porfirina amb un tom de ferro. Alguns exemples:
La hemoglobina i la mioglobina; la primera transporta oxigen, O2, i la segona l'emmagatzema.
Els citocroms; els citocroms c catalitzen la reducci d'oxigen a aigua. Els citocroms P450 catalitzen l'oxidaci de compostos hidrofbics, com a frmacs o drogues, perqu puguin ser excretats, i participen en la sntesi de distintes molcules.
Les peroxidases i catalases catalitzen l'oxidaci de perxids, H2O2, que sn txics.
Les protenes de ferro/sofre (Fe/S) participen en processos de transferncia d'electrons.

Tamb es poden trobar protenes on toms de ferro s'enllacen entre si a travs d'enllaos pont d'oxigen. Es denominen protenes Fe-O-Fe. Alguns exemples:
Les bacteries metanotrfiques, que empren el  met, CH4, com a font d'energia i de carboni, usen protenes d'aquest tipus, anomenades monooxigenases, per a catalitzar l'oxidaci d'aquest met.
La hemeritrina transporta oxigen en alguns organismes marins.
Algunes ribonucletid reductasses contenen ferro. Catalitzen la formaci de desoxinucletids.
Els animals per a transportar el ferro dins del cos empren unes protenes anomenades transferrines. Per a emmagatzemar-lo empren la ferritina i la hemosiderina. El ferro entra en l'organisme en ser absorbit en l'intest prim i s transportat o emmagatzemat per aqueixes protenes. La major part del ferro es reutilitza i molt poc s'excreta.

Tant l'excs com el defecte de ferro pot provocar problemes en l'organisme. L'enverinament per ferro s'anomena hemocromatosi. En les transfusions de sang s'empren lligands que formen amb el ferro complexos d'alta estabilitat per a evitar que quedi massa ferro lliure.

Aquests lligants es coneixen com a siderfors. Molts microorganismes empren aquests siderfors per a captar el ferro que necessiten. Tamb es poden emprar com a antibitics, perqu no deixen ferro lliure disponible.

Iode.
El iode s necessari per a sintetitzar les hormones tirodees, que regulen el metabolisme.

Zinc.
s abundant al cervell, rgans reproductors i pncrees.

Mangans.
El mangans s cofactor de diversos enzims, entre els que destaquen els encarregats de degradar el superxids i perxids, molcules molt txiques que es formen en certes reaccions metabliques; tamb s un factor de creixement. La seva deficincia provoca l'esgroguement de les fulles.

Coure.
El coure forma part de l'hemocianina, l'equvalent de l'hemoglobina en alguns invertebrats, i actua com a cofactor d'alguns enzims oxidases, com ara la citocrom c oxidasa, la lisil oxidasa i la superxid dismutasa.

Cobalt.
El cobalt forma part de la vitamina B12 i d'enzims implicats en la fixaci de nitrogen atmosfric.

Molibd.
El molibd es troba en l'anomenat cofactor de molibd (COM) en distintes oxotransferases, amb la funci de transferir toms d'oxigen de l'aigua al mateix temps que es produeix la transferncia de dos electrons. Alguns dels enzims que contenen aquest cofactor sn la xantina oxidasa que oxida la xantina en cid ric, l'aldehid oxidasa que oxida aldehids, aix com amines i sulfurs en el fetge, la sulfit oxidasa que oxida sulfits en el fetge, la nitrat reductasa, important en el cicle del nitrogen en les plantes, etc.

 Referncies .


Bibliografia.
Hausman, P, 1987, The Right Dose. Rodale Press, Emaus, Pennsylvania. ISBN 0-87857-678-9;

 Articles relacionats.
 Malnutrici;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292720" title="Desperta ferro" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="115009">




 Biografia .
Els almogvers eren guerrers medievals catalans que foren temuts i reconeguts per la seva eficcia en el lluita. Abans d entrar en combat, picaven el ferro de les seves armes contra les pedres i cridaven  Desperta, ferro! , fent saltar guspires. 
El mateix coratge i la mateixa fora vol transmetre Desperta Ferro, un projecte poltic-musical nascut l any 1999, quan un grup d amics de Sabadell (Barcelona), decideix formar un grup de msica per reivindicar la independncia i la unitat dels Pasos Catalans, la revoluci socialista i l antifeixisme. 




 Discografia .
Han editat dos discs a part de diferents collaboracions a recopilatoris:

 Dempeus i Alerta! .

 Dempeus i Alerta!  (2003 - autogestionat) s una recopilaci de temes de diversos estils musicals que els serv per presentar el grup i que recull els treballs fets durant els primers anys d existncia (99-03). Va ser gravada entre Febrer i Mar de 2003 als estudis La Rulot de Barcelona.
El podeu descrregar gratutament desde www.despertaferro.com.

 Desperta Ferro!
 Sempre Endavant;
 EUE;
 Dos Camins;
 Venjana Catalana;
 Gol Nord;
 Bruixa de Dol;
 Fins a la Mort;
 Atac Contra l'Estat;
 Els Bons Temps;
 La Mata de Jonc;
 Almogvers;
 Cada Dia Ms a Prop;

 Segueu Arran .

El segon disc s  Segueu Arran  (2006   RedStar73 & Mai Morirem) i  situa el grup ms definit dins de la msica Oi!, millora en qualitat musical i expressa clarament el seu ideal poltic: Independncia i Socialisme!
Les noves canons no deixen lloc a cap mena de dubte. Estan plenes d'orgull i rbia de classe, guitarres distorsionades i tornades reivindicatives. Tots els temes son propis i definitoris de l'estil DESPERTA FERRO. "Conscincia de Classe", "Inscrit en la Memria", "Noms hi ha un Cam" son alguns dels ttols, a ms d'una nova edici de tema "Almogvers" i una versi dels Cock Sparrer en "Som una Naci". Al CD tamb hi collaboren altres grups ms veterans, com Inadaptats, Answer i els agermanats Opci K-95.

 Noms hi ha un Cam;
 Terra de Guerrers;
 1917;
 Fahrenheit 451;
 Inscrit en la Memria;
 Almogvers;
 Conscincia de Classe;
 Bemba Bar;
 Angelets de la Terra;
 Som i Serem Culs;
 Vells Telers;
 Som una Naci;



 Enllaos .
Pgina oficial: http://www.despertaferro.com
MySpace: http://www.myspace.com/despertaferro
YouTube: http://www.youtube.com/despertaferrooippcc



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292723" title="Banc de temps" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="115010">
Un banc de temps s una iniciativa comunitria d'intercanvi de temps, que emula simblicament el funcionament d'un banc, per en el qual  all que es "presta" i es "reb" s temps dedicat als serveis i les persones. T per objectiu tant l'ajuda mtua com el refor dels llaos comunitaris i de venatge d'un barri, poble o ciutat.

Els bancs del temps, impulsats habitualment per els ajuntaments en cooperaci amb la xarxa associativa dels barris, poden ampliar l abast de la seva actuaci i activitat com a marc d intercanvi de temps entre les persones que ajuda a resoldre problemes de la vida quotidiana, i esdevenir un projecte de ciutat. Aquesta experincia, i d altres de carcter cooperatiu que hi ha funcionant, posen en evidncia que als pobles i ciutats hi ha valors solidaris i tolerants fortament arrelats a la comunitat, i que aquests cal que siguin afavorits i obtinguin suport de forma organitzada i continuada.

Els Bancs dels Temps sn grups de persones motivades per a intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals d atenci a les persones: infants, gent gran, gent malalta, etc., fomentant aix l oportunitat de conixer i confiar en els altres, per tal de resoldre les necessitats de la vida diria. 

La unitat d intercanvi s l hora, independentment del servei que s ofereixi o que es rebi. En aquest banc, el temps s la riquesa principal i, per tant, la unitat de valor. Totes les habilitats tindran el mateix valor, depenent del temps.

A Catalunya hi ha experincies de banc de temps a diversos barris de Barcelona, al barri de Palau de Girona, i a la ciutat de Terrassa, entre d'altres municipis.

 Enllaos externs .
 Associaci Salut i Famlia , que dna suport i assessorament a projectes de banc de temps.
 Banc de Temps de Palau, a Girona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292725" title="Adynyamathanha" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="115011">


L'adnyamathanha es una llengua australiana parlada tradicionalment pels adnyamathanhes.
Significa "la gent de la muntanya".

Altres noms.
Aquesta llengua tamb es coneguda per multitud de noms i variants com els segents:
Adnyamathanha, adynyamathanha, djnjamathanha, , adnjamathanha, adnyamathana, anyamathana, ad'n'amadana, anjimatana, anjiwatana, unyamootha;
Wailpi, wailbi, waljbi, wipie.
Archualda;
Benbakanjamata;
Binbarnja;
Gadjnjamada, kanjimata, keydnjmarda;
Jandali;
Mardala;
Nimalda;
Nuralda;
Umbertana;

Dialectes.
Guyani, banggarla, nugunu, i narungga.

Estat actual.
En 1990 quedaban 20 parlants, per segons dades del cens de 2001, 96 persones tenien un bon coneixement de la llengua, aquest augment d's t a veure amb la introducci a l'ensenyament, d'una hora setmanal a tres collegis adynyamathanha en un intent per revivir-la.

Classificaci.
L'adnyamathanha es una llengua de la gran famlia pama-nyungan, grup sud-oest, subgrup yura. El codi ISO 639-3 assignat per Ethnologue es adt.

Fonologia.
Vocals.

Consonants.


Gramtica.
L'adnyamathanha poseeix un complex sistema de pronoms personals. Hi ha 10 maneres diferentes d'expresar "tu i jo" depenent de la relaci existen entre qui parla i a qui es dirigeix.

Referncies.
;
;
Enllaos externs.
Fitxa de l'Ethnologue per al codi:adt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292737" title="Grote Kerk" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="115012">

La Grote Kerk s l'esglsia ms gran a la ciutat holandesa d'Haarlem. Est dedicat a Sant Bavo.

Es va construir en estil gtic en un primer moment com a esglsia catlica. Va ser una catedral des de 1559 fins que es confiscava el 1578 i es convertia en protestant. Posteriorment una nova catedral catlica coneguda com la catedral de Sant Bavo es va construir a Haarlem.

L'esglsia ja s'esmenta el 1245 i ja era considerada prominent, entre altres coses a causa del seu campanar. Aleshores, l'esglsia consistia en cor, nau, transsepte i una torre occidental que era prou alta per ser utilitzada com a talaia per als bombers. Se li afeg un penell i un rellotge (1402).

Entre 1423 i 1433 s'hi construa una capella ricament decorada contra la cara oest de l'esglsia amb una pica baptismal.

 El cor es construa entre 1370 i 1400 per Engebrecht van Nijvel. T un estil nic. La seva construcci es va fer amb parets i columnes pesades, amb obertures petites i lleugeres al triforium, i un absis angular.

El transsepte era construt entre 1445 i 1455 pel mestre Evert Spoorwater, d'Anvers, amb estil gtic brabant.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292745" title="Pere Moragues" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="115013">
Pere Moragues. Escultor, arquitecte i orfebre del segle XIV, amb activitat documentada a l'Arag i Catalunya.
 Biografia .
Es creu que va nixer prop de l'any 1330 i pels documents on se'l nomena sempre com "ciutad de Barcelona", s provable que tingus lloc el seu naixement en aquesta ciutat. La seva residncia va ser a la major part de la seva vida a Barcelona, tenia taller i casa al carrer Ample, on se'l nomena com "carpentarius" el 1358. Casat amb Caterina, filla d'Arnau Ferrer, ferrer de Barcelona, va tenir documentat un fill, Marc, dedicat a la mateixa professi que el pare i que en 1395 era membre del Consell de Cent de la ciutat. 

La seva mort es va produir entre 1387 i 1388. s quan es t notcia que la seva vdua va vendre la casa del carrer Ample a un mercader anomenat Bernat Casasgia.

 Treballs .

El primer document on se'l nomena s amb data 16 d'octubre de 1358 en un contracte amb el pintor Ramon Destorrents, per a la realitzaci de set imatges de fusta, que el pintor policromaria.  

L'any 1361 l'arquitecte Bernat Roca es comprometia a la realitzaci de diverses obres per a la Baslica de la Merc (Barcelona), on s'anomenava al pintor Jaume Serra i a l'escultor Pere Moragues, el que fa possible que fos aquest l'escultor de la imatge de la Verge de la Merc. 

Es va traslladar a Saragossa en 1376 cridat per l'arquebisbe Lope Fernndez de Luna, on va romandre fins 1384 i va executar la sepultura de l'arquebisbe destinat a la capella de Sant Miquel de la Seu de Saragossa. A partir de l'any 1381, consta un acord entre el rei Pere el Cerimonis i l'arquebisbe Fernndez de Luna, perqu Moragues treballs una setmana per a cada un d'ells. 

El rei li va encarregar la reforma del sepulcre de la seva mare Teresa d'Entena (realitzat per Aloi de Montbrai) i la construcci d'un nou per als seus dos germans ms petits. Durant aquesta estada a l'Arag, va realitzar la custdia dels corporals de Daroca, una pea excellent d'orfebreria. El rei Pere el Cerimonis li donava el ttol de "familiarem et domesticum nostrum".

 Referncies .

 Bibliografia consultada .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292753" title="Histria del suec" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="115014">
La histria del suec s el progrs que port de l'antic nrdic medieval al suec actual.

Al segle IX, l'antic nrdic comen a separar-se en antic nrdic occidental (Noruega i Islndia) i antic nrdic oriental (Sucia i Dinamarca). Al segle XII, els dialectes de Dinamarca i Sucia comenaren a separar-se, esdevenint dans antic i suec antic al segle XIII. Ambds reberen una important influncia de l'antic baix alemany durant el perode medieval. Tot i que les etapes de desenvolupament lingstic no tingueren mai uns lmits tan clars com els que s'indiquen aqu, i no s'haurien de prendre massa literalment, el sistema de subdivisions utilitzat en aquest article s el que usen ms habitualment els lingistes suecs, i se l'utilitza per la seva practicalitat.

 Antic nrdic .


Al segle VIII, la llengua germnica comuna d'Escandinvia, el protonrdic, havia sofert alguns canvis i evolucionat en nrdic antic. Aquest llenguatge comena a patir nous canvis que no s'estengueren arreu d'Escandinvia, cosa que provoc l'aparici de dos dialectes similars, l'antic nrdic occidental (Noruega i Islndia) i l'antic nrdic oriental (Dinamarca i Sucia).

El subdialecte d'antic nrdic oriental parlat a Sucia s'anomena suec rnic, i el parlat a Dinamarca, dans rnic (tamb n'hi havia un subdialecte que es parlava a Gotland, el gotlands antic), per fins el segle XII, el dialecte era el mateix en ambds pasos amb la principal diferncia d'una monoftonguitzaci en el dans rnic (vegeu ms avall). Els dialectes reben el nom de "rnic" a causa del fet que la majoria de corpus de text escrit apareix en l'alfabet rnic. A diferncia del protonrdic, que s'escrivia amb l'alfabet futhark antic, l'antic nrdic s'escrivia amb l'alfabet futhark recent, que noms tenia setze lletres. A causa del nombre limitat de runes, algunes runes representaven un ventall de fonemes, com per exemple la runa de la vocal u, que tamb representava o,  i y; i la runa de la vocal i, que tamb representava e.

A partir del 1100, el dialecte de Dinamarca comen a diferenciar-se del de Sucia. Les innovacions s'estengueren de manera heterognia de Dinamarca, cosa que cre una srie de lmits menors dialectals (o isoglosses) que anaven des de Sjlland al sud fins a Norrland, sterbotten i el sud-est de Finlndia al nord.

Un dels primers canvis que diferenciaren el dans rnic d'altres dialectes d'antic nrdic oriental fou el canvi del diftong i al monoftong , com en stinn a stnn "stone". Aix es reflecteix en inscripcions rniques; les ms antigues mostren stain i les ms recents stin. Tamb hi hagu un canvi del diftong au, com en daur, en una  llarga i oberta, com en dr "mort". Aquest canvi apareix a les inscripcions rniques com un canvi de taur en tur. A ms, el diftong y es transform en una  llarga i tancada, com en la paraula del nrdic antic per "illa". Aquestes modificacions tamb havien afectat la majoria de la regi de parla del suec rnic a finals del perode, amb l'excepci dels dialectes que es parlaven al nord i a l'est de Mlardalen, on encara existeixen els diftongs en rees remotes.

 Suec antic .

El suec antic s el nom de la llengua sueca medieval, a partir del 1225. Entre els documents ms importants del perode escrits en alfabet llat hi ha el codi legal provincial ms antic, el Vstgtalagen, del qual s'han trobat fragments que daten del 1250. Les influncies ms importants d'aquesta poca vingueren amb el ferm establiment de l'Esglsia Catlica Romana i diversos orde monstics, que introduren nombrosos prstecs del grec i el llat. Amb l'ascens de la Lliga Hansetica a finals del segle XIII i principis del segle XIV, la influncia del baix alemany esdevingu ms i ms present. La Lliga Hansetica dugu un gran nombre d'immigrants de parla alemanya al comer i administraci suecs. Molts d'ells esdevingueren membres bastant influents de la societat sueca medieval, i incorporaren termes de la seva llengua mare al vocabulari. A ms d'un gran nombre de prstecs d'mbits com ara la guerra, el comer i l'administraci, tamb s'incorporaren sufixos gramaticals de caire general i fins i tot conjuncions. Gaireb tots els termes relacionats amb la nutica foren importats del neerlands.

El suec medieval primerenc era notablement diferent de la llengua actual en qu tenia una estructura de casos ms complexa i encara no havia experimentat una reducci en el sistema de gneres. Els substantius, adjectius, pronoms i certs numerals es flexionaven en quatre casos: a ms del nominatiu actual, tamb hi havia el genitiu, el datiu i l'acusatiu. El sistema de gneres s'assemblava al de l'alemany actual, amb gneres mascul, femen i neutre. La majoria de substantius masculins i femenins foren agrupats en un nic gnere. El sistema verbal tamb era ms complex: incloa els modes subjuntiu i imperatiu, i els verbs es conjugaven segons la persona i el nombre. Al segle XVI, els sistemes de casos i de gnere de la llengua parlada colloquial i de la literatura profana ja s'havien redut prcticament als dos casos i dos gneres del suec modern. Les flexions antigues continuaren sent habituals en l'estil de prosa elevat fins el segle XVIII, i en alguns dialectes fins a principis del segle XX.

Un canvi de transici de l'alfabet llat als pasos nrdics era escriure la combinaci de lletres ae com a    i en ocasions com a a'  , tot i que aix variava entre individus i regions. La combinaci ao tamb s'escrivia ao, i oe esdevingu oe. Ms endavant, aquestes lletres evolucionarien en ,  i .

 Suec modern .


El suec modern (en suec: nysvenska) comena amb l'arribada de la impremta i la Reforma. El 1541, desprs d'assumir el poder, el nou monarca Gustau Vasa orden una traducci en suec de la Bblia, coneguda habitualment com a Bblia de Gustau Vasa. La traducci fou considerada tan reeixida i influent que, amb la incorporaci de revisions en edicions posteriors, romangu la traducci ms comuna de la Bblia fins el 1917. Els traductors principals foren Laurentius Andre i els germans Laurentius i Olaus Petri. 

La Bblia de Vasa s sovint considerada un comproms raonable entre l'antic i el nou; mentre que no es corresponia amb la llengua parlada colloquial dels seus temps, no era massa conservadora en el seu s de formes arcaiques. Fou un pas important vers una ortografia sueca ms consistent. Establ l's de les vocals , , i , aix com la forma ck en lloc de kk, distingint-la clarament de la Bblia danesa, potser de manera intencional a causa de la rivalitat persistent entre ambds pasos. Els tres traductors provenien del centre de Sucia, cosa que s generalment es considera com que afeg trets especfics del suec central a la nova Bblia.

Tot i que pugui semblar que la traducci de la Bblia marc un precedent molt important per les normes ortogrfiques, de fet l'ortografia esdevingu menys consistent durant la resta del sgle. No fou fins el segle XVII que es comen a discutir sobre l'ortografia, ms o menys a l'poca en qu s'escrigueren les primeres gramtiques. El debat sobre l'ortografia dur fins a principis del segle XIX, i no fou fins la segona meitat del segle XIX que l'ortografia defin normes generalment acceptades.

Les majscules no estaven normativitzades en aquella poca. Depenia dels autors i del seu rerefons. Aquells que estaven influenciats per l'alemany posaven majscules a tots els substantius, mentre que els altres utilitzaven menys les majscules. Tampoc no era sempre evident quines lletres calia posar en majscules, degut a la font gtica que s'utilitz per imprimir la Bblia. Aquesta font fou usada fins a mitjans del segle XVIII, quan fou gradualment substituda per una font llatina (sovint antiqua).

Un dels canvis importants en la fontica durant aquest perode fou l'assimilaci gradual de diferents grups consonntics en la consonant fricativa alveolar sorda ([ ]) i ms endavant en [ ]. Tamb hi hagu una palatalitzaci de  i  en  i de la friactiva [ ] davant les vocals anteriors. La fricativa velar [ ] tamb es transform en l'oclusiva .



 Suec contemporani .
El perode que inclou el suec tal com es parla avui rep el nom de nusvenska (literalment, "suec d'ara") en terminologia lingstica i comen a les ltimes dcades del segle XIX. Aquest perode fou testimoni d'una democratitzaci de la llengua, amb una llengua escrita menys formal i ms propera a la llengua parlada. L'expansi d'un sistema escolar pblic tamb port a l'evoluci del denominat boksvenska (literalment, "suec de llibre"), especialment entre les classes obreres, en qu la forma escrita influa en certa mesura la pronunciaci, especialment en contextos oficials. Amb la industrialitzaci i urbanitzaci de Sucia ben comenada a les ltimes dcades del segle XIX, una nova generaci d'autors deix la seva marca a la literatura sueca. Molts estudiosos, poltics i altres figures pbliques tingueren una gran influncia sobre la nova llengua nacional que emergia, i entre ells hi havia autors prolfics com ara el poeta Gustaf Frding, la guanyadora del premi Nobel Selma Lagerlf i el radical autor i dramaturg August Strindberg.

Fou durant el segle XX que una llengua nacional comuna i estandarditzada es pos a l'abast de tots els suecs. Quan hi hagu la reforma ortogrfica del 1906, l'ortografia ja qued finalment fixada i era gaireb uniforme, amb l'excepci d'algunes divergncies menors. Amb l'excepci de les formes plurals dels verbs i una sintaxi lleugerament diferent, especialment en la llengua escrita, la llengua era la mateixa que el suec d'avui en dia. Les formes plurals dels verbs romangueren, cada cop menys usades, en el llenguatge formal (i especialment escrit) fins la dcada del 1950, quan finalment foren oficialment abolides fins i tot en les recomanacions oficials.

A la dcada del 1960 tingu lloc un canvi molt significatiu en el suec, amb la denominada du-reformen ("la reforma del tu"). Anteriorment, la manera formal de dirigir-se a alg d'estatus social igual o superior era amb el ttol i cognom. L's de her ("senyor"), fru ("senyora") o frken ("senyoreta") noms era considerat acceptable en una conversa inicial amb desconeguts d'ocupaci, ttol acadmic o rang militar desconegut. El fet que s'havia de parlar a l'interlocutor preferentment en tercera persona tendia a complicar encara ms la comunicaci oral entre membres de la societat. A principis del segle XX es fu un intent sense xit de substituir aquesta insistncia en els ttols amb ni (el pronom estndard de segona persona del plural   equivalent a vs en catal). Ni (pronom de segona persona del plural) acab convertint-se en una forma lleugerament menys familiar de du (pronom de segona persona del singular) utilitzada per dirigir-se a persones d'estatus social inferior. Amb la liberalitzaci i radicalitzaci de la societat sueca a ls decades del 1950 i 1960, aquestes distincions de classe, prviament significatives, esdevingueren menys importants i du esdevingu l'estndard, fins i tot en contextos formals i oficials. Malgrat que la reforma no fou conseqncia d'un decret poltic centralitzat, sin un canvi profund en l'actitud social, fou completada en noms uns quants anys, entre finals de la dcada del 1960 i principis de la dcada del 1970. Tanmateix, en les generacions ms joves, la forma ni encara t un s freqent com a forma de respecte en dirigir-se a gent ms gran, i a vegades la fan servir els venedors amb els clients.

 Antigues minories lingstiques .

Entre els segles XIII i XX, hi hagu comunitats de parla sueca a Estnia, particularment a les illes (com ara Hiiumaa, Vormsi o Ruhnu; en suec, Dag, Orms i Run, respectivament) de la costa del mar Bltic, que avui prcticament han desaparegut. La minoria de parla sueca estava representada al parlament i podia utilitzar la seva llengua nadiua en els debats parlamentaris. Desprs de la prdua d'Estnia a mans de l'Imperi Rus a principis del segle XVIII, uns 1.000 estonis de parla sueca foren obligats a marxar al sud d'Ucrana, on fundaren un poblet, Gammalsvenskby ("antic poblet suec"). Algunes persones grans del poblet encara parlen suec i segueixen els dies festius del calendari suec, tot i que el dialecte s amenaat de probable extinci.

Entre 1918 i 1930, quan Estnia fou independent, la petita comunitat sueca reb un bon tracte. Les municipalitats amb una majoria sueca, situades principalment al llarg de la costa, utilitzaven el suec com a llengua administrativa i la cultura sueca-estnia conegu un moment lgid. Tanmateix, la majoria de parlants de suec fugiren a Sucia abans de la fi de la Segona Guerra Mundial abans de la invasi d'Estnia per l'exrcit sovitic el 1944. Actualment noms queden uns pocs parlants de suec.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292755" title="Suec modern" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="115015">

El suec modern s el suec parlat durant l'edat moderna.


El suec modern (en suec: nysvenska) comena amb l'arribada de la impremta i la Reforma. El 1541, desprs d'assumir el poder, el nou monarca Gustau Vasa orden una traducci en suec de la Bblia, coneguda habitualmet com a Bblia de Gustau Vasa. La traducci fou considerada tan reeixida i influent que, amb la incorporaci de revisions en edicions posteriors, romangu la traducci ms comuna de la Bblia fins el 1917. Els traductors principals foren Laurentius Andre i els germans Laurentius i Olaus Petri. 

La Bblia de Vasa s sovint considerada un comproms raonable entre l'antic i el nou; mentre que no es corresponia amb la llengua parlada colloquial dels seus temps, no era massa conservadora en el seu s de formes arcaiques. Fou un pas important vers una ortografia sueca ms consistent. Establ l's de les vocals , , i , aix com la forma ck en lloc de kk, distingint-la clarament de la Bblia danesa, potser de manera intencional a causa de la rivalitat persistent entre ambds pasos. Els tres traductors provenien del centre de Sucia, cosa que s generalment es considera com que afeg trets especfics del suec central a la nova Bblia.

Tot i que pugui semblar que la traducci de la Bblia marc un precedent molt important per les normes ortogrfiques, de fet l'ortografia esdevingu menys consistent durant la resta del segle. No fou fins el segle XVII que es comen a discutir sobre l'ortografia, ms o menys a l'poca en qu s'escrigueren les primeres gramtiques. El debat sobre l'ortografia dur fins a principis del segle XIX, i no fou fins la segona meitat del segle XIX que l'ortografia defin normes generalment acceptades.

Les majscules no estaven normativitzades en aquella poca. Depenia dels autors i del seu rerefons. Aquells que estaven influenciats per l'alemany posaven majscules a tots els substantius, mentre que els altres utilitzaven menys les majscules. Tampoc no era sempre evident quines lletres calia posar en majscules, degut als tipus gtics que s'utilitzaren per imprimir la Bblia. Aquests tipus foren usats fins a mitjans del segle XVIII, quan fou gradualment substituda per uns tipus llatins (sovint antiqua).

Un dels canvis importants en la fontica durant aquest perode fou l'assimilaci gradual de diferents grups consonntics en la consonant fricativa alveolar sorda ([ ]) i ms endavant en [ ]. Tamb hi hagu una palatalitzaci de  i  en  i de la friactiva [ ] davant les vocals anteriors. La fricativa velar [ ] tamb es transform en l'oclusiva .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292756" title="Dialectes del suec" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="115016">
Els dialectes del suec sn les diferents varietats de la llengua sueca.

La definici tradicional del dialecte del suec s la d'una varietat local que no ha estat fortament influda per la llengua estndard i que ha seguit un desenvolupament propi des de temps de l'antic nrdic. Molts dels dialectes rurals genuns, com els d'Orsa a Dalarna i Nrpes a sterbotten, presenten caracterstiques fontiques i gramtiques molt distintives, com ara formes plurals dels verbs o declinacions arcaiques. Aquests dialectes poden ser gaireb incomprensibles per la majoria de suecs, i gran part dels seus parlants tamb parlen el suec estndard amb fluncia. Els diferents dialectes sovint sn tan locals que es limiten a parrquies individuals, i sn anomenades sockenml (literalment, "parla de parrquia") pels lingistes suecs. Se'ls sol separar en sis grans grups, que tenen caracterstiques comunes de prosdia, gramtica i vocabulari. Aqu es donen un o ms exemples de cada grup. Tot i que cada exemple podria ser representatiu de dialectes propers, el nombre real de dialectes s de diversos centenars si es compta separadament cada comunitat.

Aquest tipus de classificaci, tanmateix, es basa en una vista nacionalista un xic romntica de l'etnicitat i la llengua. La idea que noms les varietats rurals del suec haurien de considerar-se "genunes" no s generalment acceptada pels estudiosos moderns. Cap dialecte, poc importa com de remot o obscur sigui, roman immutable i impertorbat per un mnim d'influncies dels dialectes propers o de la llengua estndard, especialment a partir del segle XVIII amb l'arribada dels mitjans de massa i mitjans de transport avanats. Actualment les diferncies es poden descriure ms precisament per mitj d'una escala que va de "llengua estndard" a "dialecte rural", segons la qual la parla d'un mateix individu pot variar d'un extrem a l'altre depenent de la situaci. Tots els dialectes suecs, amb l'excepci de les molt divergents parles de Dalarna, Norrboten i, en certa mesura, Gotland, poden ser considerats part d'un contnuum dialectal com i mtuament intelligible. Aquest contnuum tamb pot incloure els dialectes del noruec i alguns del dans.

Les mostres que es troben ms avall provenen de SweDia, un projecte de recerca sobre els dialectes actuals del suec que es pot descarregar (per amb informaci nicament en suec), amb moltes ms mostres de cent dialectes diferents amb grabacions de quatre parlants diferents: una dona gran, un home gran, una dona jove i un home jove. Els grups dialectals sn els que utilitzen tradicionalment els dialectlegs.


1. verkalix, Norrbotten; dona jove;
2. Burtrsk, Vsterbotten; dona jove;
3. Asps, Jmtland; dona jove;
4. Frila, Hlsingland; home gran;
5. lvdalen, Dalarna; dona gran;
6. Grs, Uppland; older male;
7. Sorunda, Sdermanland; home jove;
8. Kla, Vrmland dona jove;
9. Viby, Nrke; home gran;
10. Sproge, Gotland; dona jove;
11. Nrpes, sterbotten; femella jove;
12. Dragsfjrd, boland; home gran;
13. Porvoo, Uusimaa Oriental; home jove;
14. Orust, Bohusln; home gran;
15. Floby, Vstergtland; dona gran;
16. Rimforsa, stergtland; dona gran;
17. rstad-Heberg, Halland; home jove;
18. Stenberga, Smland; dona jove;
19. Jmshg, Blekinge; dona gran;
20. Bara, Escnia; home gran;

Suec estndard.
El suec estndard, que deriva dels dialectes parlats a la regi de la capital als voltants d'Estocolm, s la llengua que usen prcticament tots els suecs i la majoria de suecs de Finlndia. El terme suec ms habitual per la llengua estndard s riksvenska ("suec nacional") i en molt menor mesura hgsvenska ("alt suec"); aquest ltim es limita al suec parlat a Finlndia i rarament se l'usa a Sucia. Hi ha moltes varietats regionals de la llengua estndard que sn especfiques d'rees geogrfiques de diverses mides (regions, provncies histriques, ciutats, pobles, etc.). Mentre que aquestes varietats solen rebre influncia dels dialectes autntics, la seva estructura gramatical i fonolgica s'assembla molt a la dels dialectes del suec central. En els mitjans de masses, ja no s rar que els periodistes parlin amb un marcat accent regional, per la pronncia ms comuna, que tamb s considerada la ms formal, encara s el suec estndard central.

Malgrat que aquesta terminologia i les seves definicions fa temps que estan establertes entre els lingistes, la majoria de suecs no sn conscients de la distinci i del seu rerefons histric, i sovint es refereixen a les varietats regionals com a "dialectes". En una enquesta feta el 2005 per l'Institut Suec de Venda al Detall (Handelns Utredningsinstitut), l'actitud dels suecs quant a l's de certs dialectes per part dels venedors revel que el 54% pensava que el rikssvenska s la varietat que preferirien sentir en parlar per telfon amb venedors, tot i que el gtlandska o  sknska foren presentats com a alternatives a l'enquesta.

Suec de Finlndia.

Finlndia fou part de Sucia des del segle XIII fins la prdua dels territoris finlandesos a mans de Rssia el 1809. El suec fou l'nica llengua administrativa fins el 1902, aix com la llengua dominant en la cultura i l'educaci fins l'independncia de Finlndia el 1917. El percentatge de parlants de suec a Finlndia ha minvat constantment des d'aleshores.

Varietats dels immigrants.
Suec de Rinkeby (de Rinkeby, un suburbi del nord d'Estocolm amb una gran poblaci d'immigrants) s un nom com entre els lingistes per referir-se a varietats del suec parlades per joves d'origen estranger als suburbis d'Estocolm, Gteborg i Malm. Alternativament, aquestes varietats podrien classificar-se com a sociolectes, car els dialectes dels immigrants comparteixen trets comuns independentment de la seva situaci geogrfica o el pas d'origen dels parlants. Alguns estudis, tanmateix, han trobat caracterstiques distintives i han encunyat termes com ara Suec de Rosengrd (de Rosengrd, a Malm). Un sondeig fet per la lingista sueca Ulla-Britt Kotsinas mostr que els estudiants estrangers tenien dificultat per endevinar l'origen de parlants de suec de Rinkeby d'Estocolm. La dificultat ms gran era per identificar la parla d'un nen els pares del qual eren tots dos suecs; noms un 1,8% encert la seva llengua nadiua.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292759" title="Suec de Finlndia" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="115017">
El suec de Finlndia s la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlndia.

Finlndia fou part de Sucia des del segle XIII fins la prdua dels territoris finlandesos a mans de Rssia el 1809. El suec fou l'nica llengua administrativa fins el 1902, aix com la llengua dominant en la cultura i l'educaci fins l'independncia de Finlndia el 1917. El percentatge de parlants de suec a Finlndia ha minvat constantment des d'aleshores.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292761" title="Fonologia del suec" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="115018">
La fonologia del suec s especialment rica en fonemes.


El suec t nou vocals que componen disset fonemes en la majoria de varietats i dialectes (la vocal  curta i la vocal [ ] coincideixen). Hi ha divuit fonemes consonntics, entre els quals la consonant fricativa postalveolovelar sorda, [ ] i  presenten variacions considerables depenent del context social i dialectal. Un tret caracterstic del suec s la seva prosdia (entonaci, accent, to, etc.) molt variada, que sovint s una de les diferncies ms notables entre els diversos dialectes. Parlants nadius de suec que adapten la seva parla quan es troben en zones amb altres varietats regionals o dialectes sovint usaran els sons de la nova varietat, per conservaran tanmateix la prosdia del seu dialecte nadiu. Sovint s la prosdia el primer que canvia, potser perqu s l'element que ms complica la comprensi, o simplement el ms fcil d'adaptar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292762" title="Gramtica del suec" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="115019">
La gramtica del suec s tpica de les llenges germniques.

Els substantius i adjectius suecs es declinen en gneres i nombre. Els substantius pertanyen a un d'entre dos gneres   com per la forma en i neutre per la forma ett.   que tamb determinen la declinaci dels adjectius. Per exemple, la paraula fisk (peix) s un substantiu com (en fisk) i pot tenir les segents formes:



La forma definida singular d'un substantiu es crea afegint un sufix (-en, -n, -et o -t), depenent del seu gnere i de si el substantiu acaba en vocal o no. Els articles definits den, det i de s'utilitzen per variar la definitud d'un substantiu. Poden servir de pronoms demostratius o determinant quan se'ls usa amb adverbis com hr (aqu) o dr (all) per formar den/det hr (que tamb pot ser denna/detta; "aquest"), den/det dr (que tamb pot ser dessa; "aquests") o de dr ("aquells"). Per exemple, den dr fisken significa "aquell peix" i es refereix a un peix especfic; den fisken s menys definit i significa "aquell peix" en un sentit ms abstracte, com ara "aquell conjunt de peixos"; mentre que fisken vol dir "el peix". En certs casos, la forma definida indica possessi, per exemple, jag mste tvtta hnderna ("m'he de rentar les mans").

Els adjectius es declinen en dues flexions:   definit i indefinit   i han de concordar amb el substantiu que modifiquen en gnere i en nombre. Les formes indefinida neutra i plurals d'un adjectiu es formen afegint un sufix (-t o -a) a la forma com de l'adjectiu; per exemple, en grn stol (una cadira verda), ett grnt hus (una casa verda), o grna stolar (cadires verdes). La forma definida d'un adjectiu s idntica a la forma indefinida plural, com a den grna stolen (la cadira verda), det grna huset (la casa verda) i de grna stolarna (les cadires verdes). L'adjectiu irregular liten (petit) es declina diferentment:



Els pronoms personals suecs tenen distinci de gnere en la tercera persona del singular i presenten una forma nominativa, una de genitiva i una d'objecte. Aquestes sn les formes nominativa, genitiva i d'objecte del pronom hon (ella):

hon - hennes - henne;

La possessi s'expressa amb la partcula encltica -s, que s'afegeix al final d'un sintagma nominal (possiblement complex). En el llenguatge escrit, tanmateix, els llibres d'estil no solen recomanar afegir l'encltic a cap altre substantiu que no sigui el nucli del sintagma; per aix s habitual en el llenguatge oral.

mannen; "l'home";
mannens hatt; "el barret de l'home";
mannen i gr kavaj; "l'home amb un vestit gris";
mannen i gr kavajs hatt; "el barret de l'home amb un vestit gris";

Els verbs es conjuguen segons el temps. Un grup de verbs (els que acaben en -er en el present) tenen una forma imperativa especial, tot i que en la majoria de verbs aquesta forma s idntica a l'infinitiu. L's del participi absolut i el participi actiu com a adjectius s molt com:

Participi absolut: en stekt fisk; "un peix fregit";
Participi actiu: en stinkande fisk; "un peix pudent";

A diferncia del catal i moltes altres llenges, el suec no utilitza el participi absolut per formar el perfet d'indicatiu i altres temps perfets. El verb auxiliar ha precedeix una forma especial, denominada sup, utilitzada nicament per aquesta fi (tot i que sol ser igual al participi absolut):

Participi absolut: mlad; "pintat" - sup mlat, perfet compost har mlat; "ha pintat";
Participi absolut: stekt, "fregit" - supine stekt, perfet compost har stekt; "ha fregit";

En canvi, el participi absolut seveix per formar la veu passiva composta.

En una clusula subordinada, el verb auxiliar ha s opcional i se'l sol ometre, particularment en la llengua escrita. 

Jag ser att han (har) stekt fisken; "Veig que ell (ha) fregit el peix";

En ocasions s'usa el mode subjuntiu amb certs verbs, per cada cop s ms rar i pocs parlants consideren el grapat de verbs d's habitual (com ara vore o mnne) com a conjugacions diferents, i la majoria ja noms existeixen com a idiotismes.

La manca de casos en suec s compensada per una gran varietat de preposicions, similars a les de l'angls. Com en l'alemany modern, les preposicions solien determinar el cas en suec, per aquest tret noms continua existint en expressions com ara till sjs (genitiu) o man ur huse (datiu singular), tot i que algunes d'elles encara sn bastant comunes.

Com que el suec s una llengua germnica, la sintaxi presenta semblances a la de l'angls i l'alemany. Com l'angls, el suec t un ordre de paraules bsic de Subjecte Verb Objecte, per com l'alemany, utilitza un ordre de verb segona paraula en clusules principals, com ara desprs d'adverbis, sintagmes adverbials i proposicions subordinades. Els sintagmes preposicionals segueixen un ordre Lloc Manera Temps, com en angls i a diferncia de l'alemany. Els adjectius precedeixen el substantiu que modifiquen.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292763" title="Suec estndard" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="115020">
El suec estndard s la varietat estndard de la llengua sueca.

El suec estndard, que deriva dels dialectes parlats a la regi de la capital als voltants d'Estocolm, s la llengua que usen prcticament tots els suecs i la majoria de suecs de Finlndia. El terme suec ms habitual per la llengua estndard s riksvenska ("suec nacional") i en molt menor mesura hgsvenska ("alt suec"); aquest ltim es limita al suec parlat a Finlndia i rarament se l'usa a Sucia. Hi ha moltes varietats regionals de la llengua estndard que sn especfiques d'rees geogrfiques de diverses mides (regions, provncies histriques, ciutats, pobles, etc.). Mentre que aquestes varietats solen rebre influncia dels dialectes autntics, la seva estructura gramatical i fonolgica s'assembla molt a la dels dialectes del suec central. En els mitjans de masses, ja no s rar que els periodistes parlin amb un marcat accent regional, per la pronncia ms comuna, que tamb s considerada la ms formal, encara s el suec estndard central.

Malgrat que aquesta terminologia i les seves definicions fa temps que estan establertes entre els lingistes, la majoria de suecs no sn conscients de la distinci i del seu rerefons histric, i sovint es refereixen a les varietats regionals com a "dialectes". En una enquesta feta el 2005 per l'Institut Suec de Venda al Detall (Handelns Utredningsinstitut), l'actitud dels suecs quant a l's de certs dialectes per part dels venedors revel que el 54% pensava que el rikssvenska s la varietat que preferirien sentir en parlar per telfon amb venedors, tot i que el gtlandska o sknska foren presentats com a alternatives a l'enquesta.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292768" title="Varroni" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="115021">
Varroni (Varronianus) fou un prncep imperial rom.

Era fill de l'emperador Jovi. Fou cnsol junt amb el seu pare el 364. (Eutropi, 10.18; Ammi, 25.10; Scrates, H. E. 3.26, 4.1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292769" title="Podofil" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="115022">

Podofil (Podophyllum peltatum L.) s una planta herbcia perenne de la famlia Berberidaceae que presenta una nica tija que creix entre 30 i 40 centmetres d'alada. Es troba formant colnies en praderies i boscos humits de l'Amrica del Nord.

Altres noms pels quals es coneix aquesta planta sn mandrgora americana (per la forma dels rizomes), poma de maig (perqu el fruit madura al maig i s'assembla a una poma) i llimona silvestre (pel gust del fruit).

 Nomenclatura .

Nom cientfic complet. 
Podophyllum peltatum L.

 Famlia. 
Berberidaceae

 Sinonmia. 
Podofil, mandrgora americana, poma de maig i llimona silvetre.

 Ecologia .

 Distribuci mundial. 
Podophyllum peltatum s un planta viva nativa d'Amrica del Nord. Es troba formant colnies a praderes i boscos humits del nord dels Estats Units i de l'est de Canad.

 Distribuci al Principat. 
Aquesta planta no es cultiva a Europa, per tant, no es pot trobar a nivell de l'Estat espanyol.

 Hbitat. 
El podofil per poder crixer i desenvolupar-se, necessita un sl humit, ric en humus, s a dir, constitut per restes animals i vegetals en descomposici. A ms, cal que el terra tingui un pH cid, inferior a 6,8. Floreix a la primavera, durant els mesos de mar, abril i maig, i el seu fruit madura a finals de primavera i comenament d'estiu. La seva recollecci es fa a la primavera o a comenament de la tardor.

 Descripci .

 Forma vital. 
Les formes vitals de Raunkjaer sn una classificaci ecolgica de les espcies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes o gemmes (teixit embrionari format per cllules indiferenciades, capaces d'originar, mitjanant divisions contnues, altres teixits i rgans especialitzats) durant l'estaci desfavorable (per freda o per seca). Aquesta classificaci va ser proposada pel botnic dans Christen C. Raunkiaer l'any 1904 i segons aquesta, Podophyllum peltatum s un camfit, ja que els meristemes resten a menys de 40cm del terra. 


 rgans vegetatius. 
Podophyllum peltatum s una planta herbcia viva perenne. Aquesta planta presenta indument glabre, ja que no t pls o tricomes a la seva superfcie. El rizoma (tall horitzontal i subterrani) s cilndric i de color terrs rogenc, amb la superfcie llisa (rizoma de tardor) o arrugada (rizoma d'estiu) i nduls (concrecions de poc volum) cada 3 o 5 cm. A partir del rizoma s'originen les arrels; el rizoma i les arrels constitueixen la droga d'aquesta planta. El podofil t una nica tija que creix entre 30 i 40 centmetres d'alada, que es bifurca a l'pex i dna lloc a dues fulles de color verd intens que s'obren en forma de "paraigua" i poden arribar a fer entre 20 i 30 centmetres de dimetre. Aquestes fulles sn simples, oposades, palmatilobades, poden tenir entre 5 i 9 lbuls, tenen el marge dentat, presenten nervadura palmada i no tenen cap mena de pea accessria. 


 rgans reproductors. 
Situada en les bifurcacions de la tija, entre les fulles, creix una flor allada de color blanc o blanc verds. Aquesta flor presenta un periant diferenciat, amb sis spals, que constitueixen el calze, i sis ptals lliures entre ells, que constitueixen la corolla, que s dialiptala. Es tracta d'una flor hermafrodita, ja que t androceu i gineceu alhora.

L'androceu est format pel conjunt d'rgans sexuals masculins de la flor, anomenats estams. Aquests estan formats per un filament i una antera que est constituda per dues teques. En cada teca podem trobar dos sacs pollnics on hi ha els grans de pollen. En la flor del podfil el nmero d'estams oscilla entre 12 i 18 i aquests sn lliures, no estan soldats entre ells. El procs d'obertura de les anteres es fa per dehiscncia per valves o longitudinal.

El gineceu s l'aparell sexual femen de la flor i est format per un nic carpel central que constitueix l'anomenat pistil, a l'interior del qual trobem una cavitat tancada anomenada ovari. L'ovari es troba en posici sper i t un estil curt i un estigma apical ample.

Quan aquesta flor madura, es converteix en un fruit simple, ja que prov d'un gineceu monocarpellar, indehiscent i carns, concretament una baia. Aquest baia s ovoide, semblant a una "poma" (d'aqu el nom de poma de maig), amb nombroses llavors i amb taques grogues. s comestible.

Tamb poden haver-hi exemplars de podofil que tinguin una sola fulla, llavors no floreixen.

 Farmacologia .

 Part utilitzada. 
La part utilitzada, que rep el nom de droga, de Podophyllum peltatum sn els rizomes i les arrels, dels quals s'obt una resina que rep el nom de resina de podofil o podofilina (2-8%).

 Composici qumica. 
Els constituents principals de la resina de podofil, tamb anomenada podofilina, sn de naturalesa lignnica, s a dir, sn substncies fenliques. Els ms abundants sn 1-ariltetrahidronaftalens: podofilotoxina (20%),  - y  -peltatines (5 i 10% respectivament), desoxipodofilotoxina i podofilotoxona, que poden trobar-se lliures o en forma heterosdica.

 Accions farmacolgiques. 
La podofilina t propietats laxants i purgants (facilita l'evacuaci intestinal) drstiques, per efecte irritant sobre la mucosa intestinal, augmentant el peristaltisme intestinal. Tamb t efectes colgogs (provoca l'evacuaci de la bilis) i antivirals. A ms, s'han descrit efectes citotxics i antimittics de la podofilina (impedeix la divisi de les cllules, ja que s'uneix als microtbuls i atura la mitosi durant la metafase), per la qual cosa pot ser til en el tractament d'alguns tumors.

 Usos medicinals. 
Antigament, els rizomes i les arrels del podofil, que sn la droga d'aquesta planta, es recollectaven i es reduen a plvores. Aquestes plvores s'utilitzaven en la preparaci d'infusions que tenien efectes laxants, purgants, colgogs i vermfugs (capacitat per combatre parsits intestinals; antiviral). A ms, tamb s'utilitzaven com a cataplasma per tractar tumors cutanis, a causa de les seves propietats citotxiques.

Actualment, no s'utilitzen els rizomes i les arrels del podofil com a tal, sin que s'empra el principi actiu que en resulta d'aquestes parts, que s la podofilina. A ms, a causa de la seva toxicitat elevada, el seu s ha quedat redut al tractament, per via tpica, de condilomes acuminats externs (berrugues genitals) amb una superfcie mxima d'exposici de 4cm2 aproximadament. L'aplicaci de podofilina per va interna ha estat prohibida.

S'han desenvolupat derivats semisinttics de la podofilotoxina (constituent principal de la podofilina): etopsid i tenipsid, que s'utilitzen com a quimioterpics en el tractament de diferents tipus de tumors. Recentment s'est estudiant la possible acci antitumoral d'altres derivats de la podofilotoxina.

 Toxicitat. 
La podofilina s extremadament txica, per la qual cosa no s'aconsella l's per va interna. Tanmateix, no s'ha d'administrar aquest medicament en zones sanes de la pell ni en lesions cutnies de ms de 4cm2. A ms, es recomana no utilitzar aquest medicament, excepte si no hi ha alternatives teraputiques ms segures, durant l'embars, ja que podria produir reaccions adverses en el fetus. Tamb es desaconsella l's del podfil en nens i durant la lactncia, per si pogus afectar al nen. El podofil s una droga molt irritant, per la qual cosa pot produir lesions cutnies, lceres cutnies i hemorrgies mucosals en cas de sobredosi per via tpica si s'excedeix en la superfcie a tractar. En cas de sobredosi per via interna (0,2 g) es produeix un quadre caracteritzat per gastlgia, diarrea, disenteria (diarrees sanguinolentes), vmits, vertigen, cefalea, espasmes, nefritis intersticial (trastorn dels ronyons), collapse (insuficincia respiratria), coma i, fins i tot, depressi respiratria, parlisi respiratria i mort. Tot i aix, les intoxicacions per ingesti sn molt poc freqents perqu el seu s est molt restringit.

 Observacions .


 Recollecci. 
El podofil floreix a la primavera, durant els mesos de mar, abril i maig, i el seu fruit madura a finals de primavera i comenament d'estiu. Aquesta planta es cultiva a Virginia, Kentuchy, Carolina del Nord, Tennessee i Indiana. De la recollecci per a usos medicinals, interessen el rizoma i les arrels, que constitueixen la droga d'aquesta planta. Aquestes parts sn recollectades a la primavera o a comenament de la tardor, quan la part aria es troba pansida. La droga generalment es desseca i es talla en seccions discodals.

El fruit tamb pot ser recollectat, ja que quan madura s comestible.

 Usos tradicionals. 
Antigament, el rizoma i les arrels del podfil eren utilitzats pels indgenes nord-americans a causa de les seves propietats antihelmntiques o vermfugues (capacitat per combatre cucs intestinals de dimensions petites), catrtiques o purgants (facilita l'evacuaci intestinal), emtiques (provoca el vmit) i, fins i tot, abortives. Tamb s'utilitzava com remei enfront de determinats verins de serp.

Al segle XVIII es van reconixer les propietats antimittiques i citotxiques de la podofilina, que s el principi actiu que s'obt del rizoma i de les arrels d'aquesta planta.

Bibliografia.

 Jean Bruneton. Farmacognosia. Fitoqumica. Plantes medicinals. Zaragoza: Editorial Acribia, SA, 2001, p. 710-712;
 G. Trease, W. C. Evans. Farmacognosia. Madrid: Interamericana McGraw-Hill, p. 283-286 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292770" title="Marc Quintili Var" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="115023">


Onomstica:

Marc Quintili Var (trib consolar), trib consular el 403 aC;
Marc  Quintili Var (militar), militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292771" title="Sext Quintili Var" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="115024">


Onomstica:

Sext Quintili Var (cnsol), cnsol el 453 aC ;
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Varus), pretor el 57 aC, favorable al retorn de Cicer de l'exili;
Sext Quintili Var (qestor), qestor el 49 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292772" title="Trvol de prat" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="115025">

El trvol com o trvol dels prats, tamb anomenat herba de la desfeta (Trifolium pratense), s una planta herbcia de la famlia de les fabcies, del gnere Trifolium. s troba tant en zones de clima temperat com en zones d altes muntanyes. Tot i que s utilitza tota la planta per a extreure els seus principis actius, la part ms apreciada sn els flors. Grcies als seus usos medicinals (dirtic, sedant, antiinflamatori, i d'altres) es poden trobar molts conreus de Trifolium pratense arreu del mn.
Aquesta planta tamb s coneguda com a trvol roig, trvol de les catarates  o farratge bord. 
Existeixen diferents varietats del Trifolium pratense : 

 Trifolium pratense var. Pratense, molt cosmopolita.
 Trifolium pratense var. Americanum, es troba al sud est de Europa (malgrat el seu nom);
 Trifolium pratense var. Frigidum, localitzat en les muntanyes de Europa central y sud  (Pirineus, Alps, Balcans).
 Trifolium pratense var. Maritimum, trobat al sud de les costes del mar Bltic. ;
 Trifolium pratense var. Parviflorum, a Europa.
 Trifolium pratense var. sativum Mediterrani. Robust creixement, glabres o quasi glabres.
 Trifolium pratense var. villosum Alps. Dens fullatge pils.


Etimologia.

El nom genric Trifolium prov del llat, per la disposici de les seves fulles, Tri - (tres) i -folium (fulles), s a dir, formada per tres fulles. El nom especfic Pratense ens indica que s una  planta tpica de farratge, d aqu que s anomeni Pratense, que en llat significa que es troba en els prats.


 Ecologia . 

A nivell mundial, la podem trobar sobretot a Europa i al Nord d'frica, tot i que avui en dia existeixen moltes plantacions arreu del mn. Dintre de Catalunya, es troba distribuda per totes les  regions, per predomina als Pirineus, ja que el clima els hi s ms favorable.
El seu hbitat natural sn terrenys molt calcaris i argilosos; necessita un clima temperat per s capa de sobreviure a baixes temperatures, per contra no s resistent a temperatures molt altes.  El trobem en prats humits o al voltant de fonts, als marges dels rius i barrancs, o a la vora d'horts, etc...


Descripci.

El trvol roig s una planta herbcia, perenne, de pilositat variable i amb un port erecte i ramificat. Les seves dimensions sn molt variables, s a dir, pot tenir una major o menor alada segons l habitat en que es trobi; generalment, la seva alada oscil la entre els 5 i 110 cm.  La forma vital d aquesta planta s hemicriptfit,s a dir, sn plantes herbcies amb les gemmes de recanvi a la superfcie del sl o immediatament desprs.  

La seva arrel s axonomorfa, s a dir, est formada per un eix principal i ms desenvolupat i nombroses arrels secundaries. A ms, tamb s fibrosa i relativament profunda, la qual cosa ajuda a la seva subjecci.

La seva tija s erecte i ascendent, de consistncia herbcia i pilosa, amb uns pls patents d 1cm de longitud aproximadament. Les seves fulles sn trifoliades, s a dir, amb tres folols ovals, curtament peciolats i amb el marge lineal. L anvers generalment s de color verd clar amb una taca blanca i el revers s ms blanquins. Aquestes fulles tenen estpules triangulars basals i es disposen alternadament. 

Les seves flors sn hermafrodites i s agrupen en inflorescncies capituliformes ovoides o subgloboses terminals. El seu involucre, quan existeix, est format per les estpules de les fulles superiors. El calze est format per 5 spals soldats formant un tub quasi zigomorf d aparena campanulada, provist de 10 nervis, amb pls als menys en el revers; t 5 dents desiguals, sent la inferior la ms gran. La corol la est formada per 5 ptals soldats a la base, formant un tub quasi de 10 cm. Normalment sn de color rosat o prpura.  Els estams sn diadelfs, s a dir, tenen 9 filaments soldats i un de lliure. El gineceu s monocarpellar amb 10 estams.

El fruit s una vaina oviforme, glabre i amb una punta que es desprn del fruit. T una mida aproximada de 2 mm. Aquesta planta floreix tot l any, per amb major intensitat entre el mar i el novembre.

La seva pol linitzaci s entomoflica, s a dir, a travs d'agents bitics, concretament d'insectes.



Farmacologia.

Part utilitzada (droga)
S utilitza tota la planta, per sobretot les flors. 
Composici qumica: 
A la planta en general podem trobar els segents components:
 Diversos cids : oxlic i glutamnic;
 Genistena;
 Colina;
 Fibra;
 Diferents aminocids: arginina, histidina, isoleucina, treonina, valina, leucina, lisina,metionina i serina, Aspargina.
 Tanins i olis essencials;
 Vitamines : A, B1, B3, B5, B6, B9, B12, B17, C;
 Fitoestrgens;
A la flor trobem:
 Altres cids: ascrbic, saliclic i cafeic;
 Eugenol;
 Formononetina;
 Altres aminocids: niacina i tiamina;
 Minerals : calci, potassi, fsfor, magnesi, seleni, mangans, crom, cobalt, sodi i ferro.
A la planta seca tamb trobem flavonoides.

Usos.
Usos medicinals. 

 Cncer : actualment s est estudiant aquesta planta com un recurs per combatre aquesta malaltia. Sembla ser que la genisteina que cont impedeix i fa disminuir els tumors cancerosos, sobretot entre els fumadors.
 Aparell respiratori: el trebol constitueix un expectorant til en afeccions respiratries. Protegeix les mucoses de les vies respiratries, ajuda a expulsar la mucositat actua com a calmant contra els espasmes, per la qual cosa resulta molt til en les irritacions dels pulmons que causen bronquitis o per alleujar la tos. ;
 Per el seu alt contingut en tanins, tamb s utilitza per tallar la diarrea.
 Dolor de la menstruaci i alleugeriment de la menopausa: pel seu contingut en formonotenina, un fitoestrogen vegetal, regula la descompensaci hormonal que es produeix durant la menstruaci i, especialment, en la menopausa, ajudant a alleujar els dolors que normalment acompanyen a aquest perode, aix com altres efectes secundaris que produeix la menopausa com les sufocacions, palpitacions, mals de cap, etc. A ms, tamb sembla ser que influeixi ralentitzant el  procs de descalcificaci i els problemes cardacs que acompanyen a  la prdua de la menstruaci.
 Pell :  tamb es pot utilitzar aquesta planta externament, ja que posseeix propietats astringent i vulneraries  que resulten tils en el tractament de malalties de a pell com  czema, psoriasis o ferides que presenten dificultats en la seva curaci. Aprofitant aquestes propietats, tamb es pot utilitzar per tractar els ulls inflamats adolorits o combatre la irritaci o la picor que generen afeccions oculars, com al conjuntivitis. ;
 Metabolisme: t propietats dirtiques suaus per la qual cosa pot ser utilitzat per tractar problemes com la obesitat, o malalties reumtiques, com la artritis o la gota.
 Les inflorescncies milloren la producci d orina, la circulaci de la sang i la secreci de bilis..

Altres usos.

s una planta silvestre comestible; les seves fulles tendres poden ser utilitzades en amanides , aportant una gran quantitat de minerals. Les flors seques i les llavors poden donar sabor al pa. 
s una planta, que en la seva varietat Trifolium pratense L. Var. Sativum s utilitza com a farratge per produir fenc.  A ms, s una planta mellfera; els apicultors molts cops seleccionen les proximitats dels camps de trebol per fixar els ruscs, ja que a partir de les seves flors, aquests insectes produeixen una mel espessa de molt ms sabor.



Accions farmacolgiques / propietats. 
 Detergent: Neteja una lcera o ferida, i es denominen detersoris les substncies que s utilitzen per aquest fi.
  Dirtic: La Aspargina li confereix propietats dirtiques, regula les funcions del estrenyiment, ajuda a l eliminaci de lquids i toxines, la falta de gana, problemes heptics, etc.
 Sedant: Grcies als cids fenlics i als flavonoides afavoreix la son i la disminuci de l excitaci. ;
 Astringent: ajuda a la cicatritzaci de les ferides.
 Tnic: restableix el to normal del organisme.
 Antitossiu: S utilitza per a curar afeccions del tracte respiratori, com la bronquitis, la tos i la ronquera.
 Antiinflamatori: redueix i alleugereix el dolor d una zona inflamada, com per exemple s utilitza per a tractar afeccions oculars.
 Antireumtic: agent que combat o atenua els smptomes del reuma.
 Tractament de la menopausa: Els extractes de isoflavona del trebol s utilitzen soviet per tractar els smptomes de la menopausa com una alternativa a la terpia hormonal. ;
 Aperitiu: estimula les secrecions gstriques i afavoreix la digesti dels aliments;


Toxicitat. 

La quantitat de fitoestrgens que puguin ingerir-se, quan s utilitza aquesta planta en fitoterpia  per usos humans, no sembla ser suficient com per presentar problemes de toxicitat, com s en el cas dels animals. No obstant, per el seu contingut en cid saliclic, pot afavorir la fludesa de la sang i facilitar el sagnat; per la qual cosa es recomana un s no prolongat, especialment quan s estiguin prenent altres anticoagulants.  

Dossier d'imatges.



Bibliografia.

 http://www.asturnatura.com/especie/trifolium-pratense.html;
 http://www.botanical-online.com/medicinalstrebol.htm;
 Guia de campo de las flores silvestres, David Sutton, editorial Blume.
 Flora manual dels pasos catalans, editorial Prtic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292773" title="Publi Quintili Var" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="115026">


Onomstica:

Publi Quintili Var (pretor), pretor el 203 aC ;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), sacerdot  rom, flamen martialis, que va morir el 169 aC;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), pretor el 167 aC;
Publi Quintili Var (cnsol 13 aC), cnsol el 13 aC, governador de Germnia derrotat al bosc de Teutoburg;
Publi Ventidi Bas (governador), governador de sria (39-38 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292774" title="Quintili Var" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="115027">


Onomstica:
Sext Quintili Var (cnsol), cnsol el 453 aC ;
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Varus), pretor el 57 aC, favorable al retorn de Cicer de l'exili;
Sext Quintili Var (qestor), qestor el 49 aC;
Marc Quintili Var (trib consolar), trib consular el 403 aC;
Gneu Quintili Var, dictador el 331 aC;
Publi Quintili Var, pretor el 203 aC ;
Marc Quintili Var (militar), militar rom;
Tit Quintili Var, militar rom ;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), sacerdot  rom, flamen martialis, que va morir el 169 aC;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), pretor el 167 aC;
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Varus), pretor el 57 aC, favorable al retorn de Cicer de l'exili;
Publi Quintili Var (cnsol 13 aC), cnsol el 13 aC, governador de Germnia derrotat al bosc de Teutoburg;
Quintili Var (fill de Publi Quintili Var), fill de Publi Quintili Var, emperentat amb la casa imperial;
Quintili Var (crtic), crtic literari rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292775" title="Dctam" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="115028">


El lletim (Dictamnus albus) s una herba amb diverses tiges, robusta glandulosa i molt aromtica, tiges erectes i fulles compostes, flors rosades en pancula, fruit en cpsula de 5 carpels. Arriba excepcionalment a ms d'un metre d'alada i viu en boscos caducifolis.
 
Aquesta planta es troba en estat silvestre des del centre d'Alemanya al nord, a Romania a l'Est i en punts allats de la Catalunya plujosa fins les muntanyes de Prades. Tamb creix en punts de l'interior de la pennsula ibrica.

s molt similar a una espcie del mateix gnere Dictamnus, el gitam Dictamnus hispanicus, per no s tan apreciada respecte a les seves propietats medicinals.

 Nomenclatura .
El dctam, lletim, tim de llei (Dictamnus albus), del grec  diktamnos  paraula composta de Dike (muntanya homnima de l illa de Creta) i de  thamnos  arbust.  Albus  prov del llat i vol dir blanc. 
s un arbust de la famlia de les Rutcees que no s gens abundant.

 Ecologia .
s un arbust present al Sud d Europa, nord d frica i sia central i meridional. A Catalunya es troba a la comarca d Olot, al peu del Montseny i a la Serra de Prades (nord de Tarragona).

 Morfologia .
s un arbust perenne d arrel fasciculada amb les tiges llenyoses a la base i herbcies a la resta. T una alada d uns 80 cm.
Les tiges presenten pls simples i pls glandulars de color rosa fosc. Les fulles noms tenen pls simples.
Les fulles bassals sn simples, les altres sn pinnaticompostes (imparipinnada) dividida en 7-9 segments de forma ovada, ovada-lanceolada o lanceolada de 3-6 cm, verd intens en l anvers i ms plides al revers. A contrallum tenen puntets clars transparents que sn bossetes d essncia.
Les inflorescncies sn unes terminals en forma de ram de 5-25 flors.
La simetria s zigonomorfa amb brctees.
El calze est format per 5 spals lanceolats soldats gamospal.
La corol la s gran, formada per 5 spals, 2 ptals superiors, 2 ptals laterals i 1 ptal inferior lanceolat. Tot t un color rosa tnue (o blanc rosat), amb nervis prpura i amb glndules. s dialiptala (ptals lliures)
L androceu est format per 10 estams corbats, 5 ms alts que els altres, tamb amb glndules.
El gineceu s pentacarpelar. El fruit s una cpsula que t 5 seccions disposades en forma d estrella. Cada part est coberta de prominncies glanduloses.
La planta desprn una olor entre la ruda i l ans.

 Farmacologia .

Composici qumica.
Les arrels contenen: 
 Olis essencials: fraxinelona, timol, beta-pinero, geijereno i prefeijeno.
 Alcaloides: dictanina, gamma-fagarina, esquimianina.
 Triterpens: limonoides, limonina, obacunona, dictamdiol.

Les fulles contenen:
 Olis essencials: estragol, anetol, mirceno, limon, eucaliptol, p-cimero.
 Alcaloides: fucoramines, psoraleno, xantotoxina, aurapteno, bergapteno E.
 Flavonoides: rutina, diosmina, isoquercitrina.
 Triterpens: limonina, obacunona.

 Usos medicinals .

En usos tradicionals s han utilitzat per:
 Tractament de parasitosis intestinals (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis).
 Espasmes abdominals.
 Amenorrea.

Accions farmacolgiques.
 Antihelminitic. ;
 Disminueix l alliberaci d ous clonurchis sinensis.

Toxicitat.
La presncia d un alcaloide (dictamina), que s txic (t propietats oxitciques), el fa contraindicat en l embars i la lactncia.
La presncia de psoraleno i bergapt (fucoraninas) sn compostos fotosensibilitzants i aix pot causar reaccions alrgiques, dermatolgiques en exposici al sol.

Bibliografia.
 Plantas medicinales. Pio Font Quer. Ed.LABOR S.A.
 Gua del campo de las flores de Espaa. Oleg polunin/B.E.Smythies. Ed omega.
 Joan Perucho hi deix una referncia sobre el Dctam blanc a la fantstica "Botnica Oculta o el fals Paracels" ISBN 84-233-1053-1;

Enllaos externs.


 http://funghiitaliani.it/index.php?act=Print&client=printer&f=72&t=26797;
 http://dossiers.ub.edu/docs/7688/sapiales.htm#Dictamnus%20albus;
 www.afleurdepau.com/Flore/rutaceae/dictamnus-albus/x.htm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292776" title="Var (cognom)" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="115029">
Var (llat Varus) fou un cognom rom emprat per diverses gens romanes. 

Indicava, com molts altres cognoms romans, un defecte o peculiaritat fsica, en aquest cas tenir les cames doblades endins  (varum distortis cruribus),  i oposat a Valgus, el que tenia les cames doblades cap a fora.

El nom de "desastre de Var" fou donat a la greu derrota romana a la batalla del bosc de Teutoburg


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292777" title="Heiner Mller" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="115030">

Heiner Mller nascut a Eppendorf (Saxnia) el 9 de gener de 1929 va ser un dramaturg, director de teatre i poeta alemany, mort d'un cncer de gola el 30 de desembre de 1995, als 65 anys.


Obra dramtica.

 Das Laken (1951) ;
 Der Lohndrcker (1956/57) ;
 Die Korrektur I (1957) ;
 Die Korrektur II (1958) ;
 Klettwitzer Bericht 1958 - Eine Hrfoge (1957/58) ;
 Glcksgott (1958) ;
 Die Umsiedlerin oder Das Leben auf dem Lande (1961) ;
 Philoktet (1958/1964) ;
 Der Bau (1963/64) ;
 Sophokles/dipus, Tyrann (1966/67) ;
 Der Horatier (1968) ;
 Mauser (1970) ;
 Macbeth (1971) ;
 Germania Tod in Berlin (1956/71) ;
 Zement (1972) ;
 Die Schlacht (1951/74) ;
 Traktor (1955/61/74) ;
 Leben Gundlings Friedrich von Preuen Lessings Schlaf Traum Schrei. Ein Greuelmrchen (1976) ;
 Die Hamletmaschine (1977) ;
 Bertolt Brecht/Der Untergang des Egoisten Johann Fatzer (1978) ;
 Der Auftrag (1979) ;
 Quartett (1980/81) ;
 Verkommenes Ufer Medeamaterial Landschaft mit Argonauten (1982) ;
 Wolokolamsker Chaussee I: Russische Erffnung (1984) ;
 Anatomie Titus Fall of Rome Ein Shakespearekommentar (1984) ;
 Wolokolamsker Chaussee II: Wald bei Moskau (1985/86) ;
 Wolokolamsker Chaussee III: Das Duell (1985/86) ;
 Wolokolamsker Chaussee IV: Kentauren ;
 Wolokolamsker Chausse V: Der Findling ;
 Germania 3 Gespenster am toten Mann (1995) ;

Traduccions al catal.
 La mquina Hamlet (Die Hamletmaschine, 1977). Versi de Maurici Farr. 1992;
 La missi (Der Auftraf, 1979). Versi de Maurici Farr. 1992;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292778" title="Publi Alf Var" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="115031">
Publi Alf Var (Publius Alfenus Varus, probablement Publi, per el nom no s segur), fou un jurista rom del segle I aC deixeble de Servi Sulpici Lemnia Ruf. 

Alguns extractes (fins a 54) de la seva obra figuren a la Digesta. Es suposa que fou nadiu de Cremona on fou barber o sabater; desprs va anar a Roma on va esdevenir deixeble de Sulpici, va arribar a cnsol i a la seva mort fou honorat amb funeral pblic. Als Fasti apareix un Publi Alfeni Var com a cnsol l'any 2, per es considera difcil que fos el mateix personatge i en tot cas seria el seu fill. La seva obra s esmentada per juristes posteriors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292779" title="Alf Var" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="115032">
Alf Var (Alfenus Varus) fou un militar rom possible descendent del jurista Publi Alf Var.

Va servir com a prefecte del general Fabi Valent quan aquest, aixecat en favor de Vitelli,  va anar de Germnia  a Itlia. Va lluitar a la decisiva batalla de Bedriacum que va assegurar l'Impetri a Vitelli. Quan el general Cecina es va passar a Vespasi, Vitelli el va nomenar prefecte del pretori en lloc de Publi Sab, amic de Cecina. 

Desprs de la derrota de les forces de Vitelli a Cremona, fou enviat per l'emperador amb algunes tropes a defensar els passos dels Apenins per quan es van presentar les tropes lleials a Vespasi els soldats van desertar en gran part i va haver de tornar a Roma. Va sobreviure a la caiguda del seu cap.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292781" title="Arri Var" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="115033">
Arri Var (Arrius Varus) fou un militar rom.

Va servir com a prefecte d'una cohort a les ordes de Gneu Domici Corbul a la guerra contra els parts (54) i va agafar fama de valent. Es diu que va calumniar a Corbul davant de Ner i que per aix va pujar a l'escalaf fins a centuri primum pilum adepto.

A la mort de Ner tenia aquest rang a la Legio VII estacionada a Pannnia sota el comandament d'Antoni Prim, al que va donar suport quan aquest va defensar la causa de Vespasi i va avanar cap a Itlia. Desprs de la mort de Vitelli i que Prim obtingus el domini de Roma, Var fou nomenat prefecte del pretori (praefectus praetorio), i les insgnies de pretor. 

Poc desprs va arribar Licini Muci  i Var fou privat del comandament que va assolir el mateix Muci; en compensaci Var fou nomenat prefecte de l'annona (praefectus annonae).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292783" title="Publi Ati Var" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="115034">
Publi Atti Var o Publi Ati Var (Publius Attius Varus) fou un magistrat rom, partidari de Gneu Pompeu. 

Va exercir la magistratura de pretor per es desconeix en quin any, i fou governador d'frica.

Al esclatar la guerra civil (49 aC) era estacional al Pic amb una fora considerable, amb quarters a Cingulum i desprs a Auximum; quan Csar es va acostar els habitants d'Auximum es van declarar al seu favor i Var va haver d'abandonar la ciutat i al retirar-se molts soldats van desertar. Amb la resta es va unir a Pompeu a la Pulla.

Quan Pompeu va decidir sortir d'Itlia, Var va anar a frica i va prendre possessi de la provncia que governava llavors Quint Ligari que noms era llegat de Publi Considi Llong. Com que havia estat propretor pocs anys abans tenia molts contactes i va poder aixecar soldats per la causa pompeiana. Mentre Luci Eli Tuber, un altre pompei que havia estat nomenat pel senat com a successor de Considi Llong a l'frica, es va presentar a la provncia per prendre possessi per Var va refusar entregar el govern i no el va deixar ni desembarcar. 

No gaire desprs Gai Escriboni Curi va creuar de Siclia a frica amb dues legions per dominar la provncia per Juli Csar. Curi fou atacat per Var a la vora d'tica per fou derrotat i Var es va haver de tancar al darrera les muralles i estava en perill per fou salvat per l'arribada de forces del rei de Numdia Juba I; Curi fou llavors derrotat per Juba i va morir en batalla, perdent quasi tota la infanteria; la cavalleria es va entregar a Var i tots foren executats per orde de Juba tot i que Var no ho volia. 

Aquesta victria va garantir la provncia pels pompeians, i all van arribar els principals caps pompeians desprs de la derrota de Farslia el 48 aC. Var va haver d'entregar el govern a Quint Cecili Metel Pius Escipi, cosa que va fer a cara de gos. Se li va atorgar el comandament de la flota i va destruir alguns vaixells de Csar a Adrumetum. 

Desprs de la derrota de Thapsus (46 aC),  Var va anar a Hispnia amb Gneu Pompeu (fill) i fou derrotat a Carteia en una batalla naval contra Gai Didi, un dels almiralls de Juli Csar; llavors es va reunir amb l'exrcit pompei a terra. Va morir a la batalla de Munda. El seu cap fou portat a Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292786" title="Quint Ati Var" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="115035">
Quint Ati Var (Quintus Attius Varus) fou un magistrat rom.

Fou comandant de la cavalleria a les ordes de Gai Fabi un dels llegats de Juli Csar a la Gllia. Probablement s el mateix Quint Var que va dirigir la cavalleria a les ordes de Domici, un dels generals de Csar a Grcia en la lluita contra Gneu Pompeu Magne.

Es pensa que va estudiar filosofia epicria junt a Virgili,  amb el mestre Sir, esmentat per Cicer, per tamb podria ser el filsof amic de Csar esmentat per Quintili (com L. Varus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292787" title="Gai Licini Var" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="115036">
Gai Licini Var (Caius Licinus P. F. P. N. Varus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 236 aC, amb Publi Corneli Lntul Caud. Els dos cnsols es van dirigir al nord d'Itlia per oposar-se als gals transalpins que havien creuat els Alps; el perill fou conjurat per les lluites entre els mateixos gals. 

Llavors Var va decidir sotmetre als corsos de l'illa de Crsega i va enviar all al seu llegat Marc Claudi Glcia amb el que esperava reunir-se poc desprs. Glcia va fer la pau amb els illencs per iniciativa prpia, per Var, quan va arribar, no va voler reconixer l'acord, va iniciar la guerra i va obligar als nadius a sotmetre's. 

Probablement s el mateix Gai Licini que fou enviat a Cartago el 218 aC amb quatre ambaixadors ms, tots ells d'avanada edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292789" title="La Trobada" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="115037">
La Trobada s un aplec que duu el nom la capella de la Mare de Du de la Trobada situada a la vora de la riera de la Mare de Du de la Trobada al municipi de Montferrer i Castellb a l'Alt Urgell. A l'aplec hi acut gent de tota la ribera de la Seu d'Urgell, normalment primer la gent dina amb els seus amics, sobretot a camps de Bellestar i desprs es dirigeix davant la capella a Montferrer on s'hi fa un ball.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292790" title="Pompeu Var" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="115038">
Pompeu Var (Pompeius Varus) fou un poltic rom, amic d'Horaci junt amb el que va combatre a la batalla de Filips. Fou proscrit el 43 aC i desprs de Filips  va fugir a Siclia amb Sext Pompeu. Desprs del 36 aC va passar al servei de Marc Antoni, i probablement fou perdonat per August el 31 aC desprs de la batalla d'ccium.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292791" title="Sext Quintili Var (cnsol)" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="115039">
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Sex. F. P. N. Varus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 453 aC amb Publi Curiaci Fist Trigem. Va morir mentre exercia el crrec degut a una gran epidmia de pesta que aquell any va afectar a la ciutat de Roma i va matar una part de la poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292792" title="Marc Quintili Var (trib consular)" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="115040">
Marc Quintili Var (Marcus Quintilius L. F. L. N. Varus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 403 aC. L'esmenten els Fasti Capitolini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292794" title="Gneu Quintili Var" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="115041">
Gneu Quintili Var (Cnaeus Quintilius Varus) fou dictador rom el 331 aC, per clavi figendi causa. (Tit Livi, 8.18.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292796" title="Publi Quintili Var (pretor)" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="115042">
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus)  fou un magistrat rom.

Fou pretor el 203 aC amb Ariminium com a provncia. Unit al procnsol Marc Corneli va aconseguir derrotar el general cartagins Mag Barca, germ d'Annbal,  en territori dels gals nsubres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292799" title="Marc Quintili Var (militar)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="115043">
Marc  Quintili Var (Marcus Quintilius Varus) fou un militar rom fill de Publi Quintili Var (pretor). Va tenir diverses funcions militars per la seva actuaci ms memorable fou  a la batalla en qu el seu pare va derrotar a Mag Barca, el germ d'Annbal, a la Gllia Cisalpina, en la qual s esmentat com a altament distingit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292802" title="Tit Quintili Var" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="115044">
Tit Quintili Var (Titus Quintilius Varus) fou un militar rom. Va servir a Hispnia el 185 aC com a llegat del pretor Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC) i va lluitar contra els celtibers i els lusitans, als que els romans van poder derrotar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292803" title="Escoles Velles de Massanassa" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="115045">
Les Escoles Velles de Massanassa s un edifici construit l'any 1932. Fou construit per iniciativa del Govern de la  II Repblica en l'intent d'universalitzar l'educaci. Actualment sn la seu de l'ajuntament de Massanassa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292805" title="Sext Quintili Var (qestor)" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="115046">
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Varus)  fou un magistrat rom.

Era membre del partit pompei. Fou qestor el 49 aC i va caure en mans de Juli Csar quan va capturar Corfinium al comenament de l'any. Alliberat per Csar  va creuar a frica i va lluitar a les ordes de Publi Ati Var contra Gai Escriboni Curi. Altre cop fou perdonat per Csar (46 aC). 

El 44 aC es va unir als republicans i va lluitar amb Brut i Cassi fins a la batalla de Filips (42 aC); desprs de la batalla es va fer matar pel seu llibert. Fou el pare de Publi Quintili Var (cnsol 13 aC), el derrotat al bosc de Teutoburg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292806" title="Quintili Var (crtic)" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="115047">
Quintili Var (Quintili Var) fou un crtic literari rom amic d'Horaci i Virgili.

s esmentat a De Arte poetica. Va morir l'any 24 dC i la seva mort fou lamentada per Horaci en una de les seves odes. Segurament s el mateix Var esmentat per Horaci en alguns altres escrits seus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292807" title="David Mamet" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="115048">

David Mamet (Chicago, 1947 - ) s un dramaturg, director de teatre i de cinema, guionista i teric nord-americ.

Obra dramtica.
 1974. Sexual Perversity in Chicago.
 1975. American Buffalo.
 1982. Edmond.
 1984. Glengarry Glen Ross.
 1992. Oleanna.
 1995. The Cryptogram.
 1999. Boston Marriage;

Traduccions al catal.
 La mquina d'aigua (The water engine, 1977). Versi d'Imma Garn. 1994.
 El cavaller de la felicitat (Mr. Happinnes, 1977). Versi d'Immma Garn. 1994;
 Oleanna (Oleanna). Traducci de Ramon Villanova. 1995;
 Els boscos. Traducci de Cristina Genebat. Intrprets: Marc Rodrguez i Cristina Genebat. Escenografia: Lluc Castells. Il.luminaci: Jaume Ventura. Vestuari: Mireia Aixal. Direcci de Julio Manrique. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona l'1 d'octubre de 2006.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292808" title="Gai Vibi Var" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="115049">
Gai Vibi Var (Caius Vibius Varus) fou un magistrat rom.

El seu nom apareix en diverses monedes i se suposa que fou un dels triumviri monetales en temps de Marc Antoni, desprs de la mort de Juli Csar (any 44 aC). La imatge de Marc Antoni i de Venus apareix tamb a les monedes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292809" title="Gai Vibi Juvenci Var" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="115050">
Gai Vibi Juvenci Var (Caius Vibius Juventius Varus) fou un magistrat rom, probablement descendent (en quarta o cinquena generaci) del triumvir de les monedes del segle I aC, Gai Vibi Var.

Fou cnsol el 134 en el regnat d'Adri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292813" title="Quintili Var (fill de Publi Quintili Var)" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="115051">
Quintili Var (Quintilius Varus) fou fill de Publi Quintili Var (cnsol 13 aC).

L'any 27 fou acusat per Domici Afer, segons Tcit. Aquest historiador l'anomena "propinqus" de l'emperador Tiberi; Sneca diu que Quintili Var deia ser gendre de Germnic Csar; el qualificatiu de "propinqus" de Tiberi derivava segurament de qu la seva mare Cludia Pulcra era neboda d'Agripina Major.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292814" title="Messier 76" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="115052">

Messier 76 (tamb coneguda com la nebulosa de la Petita Haltera, Little Dumbbell, Messier 76, M76 o NGC 650) s una  nebulosa planetria situada a la constellaci de Perseu. Va ser descoberta per  Pierre Mchain el  5 de setembre de 1780, i Charles Messier la va incloure en el seu catleg d'objectes difusos el 21 d'octubre del mateix any, desprs de calcular-ne la posici. Durant algun temps es va sospitar que era una nebulosa doble  d'aqu el fet d'haver-li donat dos nombres (NGC 650 i NGC 651). Al 1866 William Huggins la va descriure com d'aspectre gass, i no va ser fins l'any  1918 quan Heber Curtis la va classificar com a una nebulosa planetria.  

M76 es troba a una distncia d'entre 1.700 i 15.000 anys llums segons les estimacions. T una magnitud aparent +10.1 i t al seu centre una estrella, que possiblement va originar aquesta nebulosa,  amb una  magnitud aparent de +16,6, i una temperatura superficial de ms de  60.000 K; probablement s'estigui refredant per a convertir-se en una nana blanca. 


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292815" title="Grup SM" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="115053">
El Grup SM s una editorial espanyola de llibres de text i de literatura infantil i juvenil, amb forta presncia a Iberoamrica. L'empresa matriu, Edicions SM, fou fundada pels religiosos marianistes d'Espanya als anys 40. El 1977, amb la idea de tornar a la societat els beneficis empresarials de l'editorial, es constitu la Fundaci Santa Maria, propietria a partir d'aquell moment d'Edicions SM. Des d'aquella data, els beneficis empresarials es van destinar als diferents programes culturals i educatius de la Fundaci.

El 2006, el Grup SM tingu unes vendes de 174 milions d'euros, un creixement del 4 %, 13 milions d'exemplars produts i una plantilla de 1.385 treballadors.

Enllaos externs.
Pgina del grup SM



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292820" title="Orde Colonial de l'Estrella d'Itlia" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="115054">
L'Orde Colonial de l'Estrella d'Itlia (italia: Ordine Al Merito Coloniale della Stella d'Itlia) era un orde de l'Imperi Colonial Itali, creada el 18 de gener de 1914 pel Rei Vctor Manuel III d'Itlia.

S'institu al 1914 amb l'esclat de la Guerra de Lbia, amb la que s'inici l'aventura colonial italiana a l'frica. Va ser creada per recompensar als sbdits indgenes de les colnies italianes i, excepcionalment, als ciutadans italians. 

Estava dividida en 5 classes:
 Cavaller de Gran Creu (Cavaliere di Gran Croce);
 Gran Oficial (Grandi Ufficiali);
 Comendatari (Commendatori);
 Oficial (Ufficiali);
 Cavaller (Cavalieri);

Com que era un orde especialment dirigit als indgenes, els nomenaments per a italians en classe Cavaller, Oficial i Comendatari no podien superar la meitat del mxim anual, que estava establert en 150 Cavallers, 50 Oficials, 20 Comendataris, 7 Grans Oficials i 4 Grans Creus.

El Consell de l'Orde era presidit pel Ministre de les Colnies, i estava compost pel Primer Secretari de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer, pel canceller de l'Orde de la Corona d'Itlia, dos membres del Consell de les Colnies, un representant del Ministeri d'Afers Exteriors i pel Director General del Ministeri de les Colnies.
 
Mitjanant el Reial Decret del 9 de maig de 1939 es dispos que l'Orde podia ser atorgada a estrangers.

Amb la prdua de les colnies al 1943 i el pas a la Repblica, l'Orde deix d'atorgar-se.

Es tractava d'un Orde de l'estat, i no anava lligat al patrimoni dinstic de la Casa Reial de Savoia.

 Disseny .
La insgnia consisteix en una estrella de 5 puntes d'or, esmaltada en blanc, amb perles d'or a les puntes. A l'anvers apareix un medall al centre, esmaltat en vermell, amb el monograma reial (VE). El medall est envoltat d'un anell esmaltat en verd, amb la data 1911. Al revers apareix el mateix medall circular, amb la llegenda AL MERITO COLONIALE ("Al Mrit Colonial").
L'estrella penja de la corona reial d'or.

El gal de l'orde era vermell, amb una franja blanca i verda a les puntes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292825" title="Hiperlid" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="115055">

Hyperoliidae s una famlia de granotes que cont 250 espcies repartides en 19 gneres (17 sn endmics de l'frica subsahariana mentre que el gnere Tachycnemis ho s de les illes Seychelles i el gnere Heterixalus de Madagascar). 

Referncies.

 Schiotz, A. 1999. Treefrogs of Africa. Edition Chimaira, Frankfurt, ISBN 3-930612-24-0.

Enllaos externs.

Informaci sobre aquesta famlia de granotes. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292826" title="Jorge Fernndez Daz" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="115056">
Jorge Fernndez Daz (Valladolid, 1950) s un poltic catal d'origen castell, germ d'Alberto Fernndez Daz. Establert a Barcelona des de 1953, estudi enginyeria industrial (especialitzat en organitzaci industrial) i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l'Institut nacional de seguretat i higiene al treball. Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, governador civil d'Astries (1980-1981) i de Barcelona (1983-1984) i president provincial d'Aliana Popular a Barcelona des de 1983, posteriorment Partit Popular.

Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983) i senador designat per la Comunitat Autnoma el 1982. 

Durant el govern de Jos Mara Aznar ocup diversos crrecs pblics: Secretari d'estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 - 22 de gener de 1999), Secretari d'Estat d'Educaci, Universitats, Investigaci i Desenvolupament (22 de gener de 1999 - 5 de maig de 2000) i Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 - 19 d'abril de 2004).  

 Enllaos externs .
 Blog Personat de Jorge Fernndez Daz;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292830" title="Saragatona" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="115057">


La saragatona (Plantago psyllium) s una planta herbcia nativa de l Iran i de l ndia, i actualment es cultiva en aquests pasos. Tamb s natural de la zona occidental del Mediterrani, sobretot d Espanya i el Marroc. Es cria en llocs arenosos, cultivada o silvestre en tota la Pennsula Ibrica, sobretot a la zona mediterrnia i a les Illes Balears.


Etimologia. 
El nom genric d aquesta planta deriva de  planta  que en llat significa  peu  i del verb  ago , que vol dir semblant, s a dir, semblant a un peu per la semblana de les fulles amb la planta del peu.


Ecologia.
Es troba en terres de cultiu, al costat de les carreteres, en llocs trepitjats, en camps rics en adobs orgnics o granges.


Descripci.
s una planta herbcia caduciflia amb la tija erecte i ramificada, glandulosa almenys a la part superior. Sn enteres o denticulades ambs dents agudes i distants. T fulles de fins a 15 cm en forma de roseta basal o no, linears, ovals o ellptiques, glabres, en verticils de tres en tres. T una llarga arrel subterrnia fusiforme.

Pel que fa a la inflorescncia, es produeixen denses espigues allades en la part superior dels peduncles que neixen de les axilles de les fulles. Les flors tenen un to blanc, amb el calze amb 4 spals i la corolla s tubular amb 4 ptals, actinomorfa, sn hermafrodites, ja que tenen androceu i gineceu alhora.

El gineceu s sper, bicarpellar, sincrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentaci axial. Hi ha un sol estil filiforme i l'androceu consta de 4 estams inserits a la corolla, les anteres sn grogues i de dehiscncia longitudinal.
Cada petit fruit cont dos llavors negres amb uns enfonsaments en un dels seus costats, el fruit s una cpsula dehiscent.


Farmacologia i composici qumica.
S utilitzen medicinalment les llavors d aquesta planta. Les llavors contenen muclags (12%-15%), formats fonamentalment per xilosa, cid galacturnic, arabinosa i ramnosa, que donen la propietat laxant, per a diferncies d altres espcies de Plantago, aquestes no contenen mid; tamb t traces d alcaloides com sn la plantagonina, la indicaina i la indicamina; hi trobem fitosterols com el beta-sitosterol, campestrol, estigmasterol; tamb oligoelements, sals de potassi, oli insaturat (5 a 10%), protenes (15-18%) i un glicsid iridoide Aucubin al qual se li atribueixen unes propietats protectores per al fetge.


Usos medicinals.
S'usa pel tractament de l'aterosclerosi, estrenyiment, diabetis, hemorroides, colesterol alt, triglicrids alts, i la sndrome de l intest irritable; tamb t uns usos secundaris com sn el tractament de la diarrea i de la prdua de pes i la obesitat. 

Accions farmacolgiques.
Es fa servir per combatre l estrenyiment, al provocar un augment del peristalisme o moviments intestinals causats per l augment de mida que produeix aquesta substncia a l'absorbir aigua, el que porta a la necessitat d evacuaci.


Toxicitat.
No s ha descrit una toxicitat de la planta per si uns efectes secundaris en el seu s com reaccions allrgiques amb la inhalaci de la pols, obstrucci esofgica o intestinal quan no s ingereixen lquids en abundncia i diarrea, clics, meteorisme o irritaci rectal. 


Observacions.
S han estudiat per els seus efectes en la lluita contra el cncer. Contenen una quantitat interessantment alta d uns flavonoides que actuen sobre el sistema de duplicaci de l ADN. Aix afecta a les cllules que es divideixen molt i molt depressa, per tant, s una bona eina per lluitar contra el cncer. De fet en la medicina tradicional ja es feia servir per tractar tumors.

Normalment les llavors de saragatona s administren en forma de pols, en sobres o en qualsevol altre forma slida, la presa habitual es de 5 a 15 grams al dia, es recomana beure molt de lquid.

Floreix duran la primavera-estiu, es recomana sembrar-la a finals d hivern, la llavor sembrada s ha de tapar amb poca sorra. Per la zona centre de la Pennsula es recollecta a meitats d agost, aix es poden obtenir grans quantitats de llavor.


Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292831" title="Hyperolius" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="115058">

Hyperolius s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Hyperolius acuticephalus;
 Hyperolius acuticeps;
 Hyperolius acutirostris;
 Hyperolius ademetzi;
 Hyperolius adspersus;
 Hyperolius albofrenatus;
 Hyperolius atrigularis;
 Hyperolius balfouri;
 Hyperolius baumanni;
 Hyperolius benguellensis;
 Hyperolius bicolor;
 Hyperolius bobirensis;
 Hyperolius bolifambae;
 Hyperolius bopeleti;
 Hyperolius brachiofasciatus;
 Hyperolius camerunensis;
 Hyperolius castaneus;
 Hyperolius chlorosteus;
 Hyperolius chrysogaster;
 Hyperolius cinereus;
 Hyperolius cinnamomeoventris;
 Hyperolius concolor;
 Hyperolius cystocandicans;
 Hyperolius diaphanus;
 Hyperolius dintelmanni;
 Hyperolius discodactylus;
 Hyperolius endjami;
 Hyperolius fasciatus;
 Hyperolius ferreirai;
 Hyperolius ferrugineus;
 Hyperolius frontalis;
 Hyperolius fuscigula;
 Hyperolius fusciventris;
 Hyperolius ghesquieri;
 Hyperolius glandicolor;
 Hyperolius gularis;
 Hyperolius guttulatus;
 Hyperolius horstockii;
 Hyperolius houyi;
 Hyperolius hutsebauti;
 Hyperolius igbettensis;
 Hyperolius inornatus;
 Hyperolius kachalolae;
 Hyperolius kibarae;
 Hyperolius kihangensis;
 Hyperolius kivuensis;
 Hyperolius kuligae;
 Hyperolius lamottei;
 Hyperolius langi;
 Hyperolius lateralis;
 Hyperolius laticeps;
 Hyperolius laurenti;
 Hyperolius leleupi;
 Hyperolius leucotaenius;
 Hyperolius lucani;
 Hyperolius maestus;
 Hyperolius major;
 Hyperolius marginatus;
 Hyperolius mariae;
 Hyperolius marmoratus;
 Hyperolius minutissimus;
 Hyperolius mitchelli;
 Hyperolius molleri;
 Hyperolius montanus;
 Hyperolius mosaicus;
 Hyperolius nasutus;
 Hyperolius nienokouensis;
 Hyperolius nimbae;
 Hyperolius nitidulus;
 Hyperolius obscurus;
 Hyperolius occidentalis;
 Hyperolius ocellatus;
 Hyperolius orkarkarri;
 Hyperolius parallelus;
 Hyperolius pardalis;
 Hyperolius parkeri;
 Hyperolius phantasticus;
 Hyperolius pickersgilli;
 Hyperolius picturatus;
 Hyperolius pictus;
 Hyperolius platyceps;
 Hyperolius polli;
 Hyperolius polystictus;
 Hyperolius protchei;
 Hyperolius pseudargus;
 Hyperolius puncticulatus;
 Hyperolius punctulatus;
 Hyperolius pusillus;
 Hyperolius pustulifer;
 Hyperolius pyrrhodictyon;
 Hyperolius quadratomaculatus;
 Hyperolius quinquevittatus;
 Hyperolius raveni;
 Hyperolius reesi;
 Hyperolius rhizophilus;
 Hyperolius rhodesianus;
 Hyperolius riggenbachi;
 Hyperolius robustus;
 Hyperolius rubrovermiculatus;
 Hyperolius sankuruensis;
 Hyperolius schoutedeni;
 Hyperolius seabrai;
 Hyperolius semidiscus;
 Hyperolius sheldricki;
 Hyperolius soror;
 Hyperolius spinigularis;
 Hyperolius steindachneri;
 Hyperolius stenodactylus;
 Hyperolius swynnertoni;
 Hyperolius sylvaticus;
 Hyperolius tannerorum;
 Hyperolius thomensis;
 Hyperolius thoracotuberculatus;
 Hyperolius tornieri;
 Hyperolius torrentis;
 Hyperolius tuberculatus;
 Hyperolius tuberilinguis;
 Hyperolius vilhenai;
 Hyperolius viridiflavus;
 Hyperolius viridigulosus;
 Hyperolius viridis;
 Hyperolius wermuthi;
 Hyperolius xenorhinus;
 Hyperolius zonatus;
 Hyperolius argus;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292832" title="Arthur Hunt" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="115059">
Arthur Surridge Hunt (1 de Mar, 1871   18 Juny, 1934) fou un Angles papirleg.

Hunt i Bernard Grenfell, van descobrir importants papirs en les excavacions fetes a Egipte.

Publicacions.
B. P. Grenfell, A. S. Hunt, and D. G. Hogarth, Faym Towns and Their Papyri (London 1900).

Vegeu.
Papir Oxirrinc 1;
Papir Oxirrinc 654 (1904);
Papir Oxirrinc 840;
Papir Oxirrinc 1224;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292833" title="Zaratamo" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="115060">

Zaratamo s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao. El municipi est dividit en una zona baixa, de carcter eminentment industrial, situada prop d'Arrigorriaga a la vora del Nerbion, que contrasta notablement amb els barris situats en la zona alta de la localitat. Elexalde s el principal nucli urb. s format per diversos barris de marcat carcter rural i abrigada pels monts Upo (597 m) i Artanda (554 m), 

 Poltica .
El seu alcalde s Roberto Ibarretxe, d'Eusko Alkartasuna, que va ser triat en les ltimes eleccions municipals, seguit de prop pel candidat de Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc. El PSE-EE, PP i Ezker Batua-Aralar no van assolir representaci en el municipi.

 Enllaos externs .

Pgina oficial de Zaratamo;
Pgina no oficial de Zaratamo;
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292834" title="Hyperolius acuticephalus" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="115061">

Hyperolius acuticephalus s una espcie de granota que viu a la Repblica Centreafricana. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius acuticephalus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292835" title="Messier 77" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="115062">

Messier 77 (M77 o NGC 1068) s una galxia espiral barrada situada a uns 47 milions de anys llum a la constellaci de la  Balena. Va ser descoberta per Pierre Mchain al  1780. Posteriorment Charles Messier la va incloure al seu catleg. Tant Messier com William Herschel van descriure aquesta galxia com a cmul estellar.

M77 s una de les galxies ms grans del catleg Messier. La seva rea brillant abasta uns 120.000 anys llum, per les seves extensions ms tnues arriben a fins a prop dels 170.000 anys llum. Apareix com una magnfica espiral amb amplis braos estructurats, que en la regi interna mostren una poblaci estellar jove, per a l'allunyar-se del centre predomina el color groguenc caracterstic d'una poblaci estellar vella. 

M77 est classificada com una galxia Seyfert de tipus II, sent la representant ms propera i brillant d'aquesta classe de galxies actives. El nucli galctic s una font intensa de rdio coneguda com Cetus A. Investigacions portades a terme en el infraroig per astrnoms del Caltech han revelat una font intensa d'aparena puntual, amb menys de 12 anys llum de dimetre envoltada per una estructura allargada de 100 anys llum d'extensi (una concentraci de estrelles o de matria interestellar). Aquestes estructures no sn observables en les imatges obtingudes amb el Telescopi Espacial Hubble en llum visible degut a un nvol de pols interestellar. L'objecte central responsable de l'activitat Seyfert t una massa d'uns 10 milions de masses solars. Aix mateix s'ha trobat un disc gegant d'uns 5 anys llum de dimetre que orbita aquest objecte i que cont molcules d'aigua
 Observaci .
M77 s visible al setembre a l'hemisferi nord. Situada sota l'estrella   Cet, i just al costat de l'estrella    Cet.

M77 s el membre dominant d'un petit grup de galxies (Grup de M77), que inclou NGC 1055, NGC 1073, UGC 2161, UGC 2275, UGC 2302, UGCA 44 i Markarian 600. 

 Referncies .


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292840" title="Hyperolius acuticeps" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="115063">

Hyperolius acuticeps s una espcie de granota que viu a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Malawi, Moambic, Rwanda, Somlia, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana, la Repblica Centreafricana, Txad, Nambia i Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A., Largen, M., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Hyperolius acuticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292841" title="Hyperolius acutirostris" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="115064">

Hyperolius acutirostris s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius acutirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292842" title="Zeanuri" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="115065">

Zeanuri s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca d'Arratia-Nerbion. Limita al nord-est amb Dima, al nord-oest Areatza, al sud amb Uribe i Zigoitia i a l'oest amb Orozko


Enllaos externs.
  ZEANURI a l'Enciclopedia Auamendi (Euskomedia Fundazioa)  };
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292843" title="Hyperolius ademetzi" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="115066">

Hyperolius ademetzi s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius ademetzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292845" title="Hyperolius adspersus" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="115067">

Hyperolius adspersus s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon i, possiblement tamb, a Guinea Equatorial. 

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2006.  Hyperolius adspersus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292846" title="Hyperolius albofrenatus" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="115068">

Hyperolius albofrenatus s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius albofrenatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292847" title="Hyperolius atrigularis" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="115069">

Hyperolius atrigularis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Hyperolius atrigularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292848" title="Galega" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="115070">





La galega (Galega officinalis), tamb anomenada ruda de cabres, alfalfa gallega o alfalfa inglesa, s una de la famlia fabcies originria d Europa central i meridional, sia Menor i Iran. A Catalunya la trobem a diverses poblacions com la vegueria de Lleida, de Manresa o de Barcelona. Tamb pot crixer, molt rarament subespontnia, a les contrades plujoses de l Albera, Bergued, Montseny, etc. 

Distribuci mundial: 
AFRICA: Nord d'frica: Algria, Marroc 
SIA-TEMPERADA: Oest d'sia: Turquia
SIA-TROPICAL: Sub-continent de l'ndia : Pakistan  
EUROPA CENTRAL: ustria; Txecoslovquia; Alemnia; Hongria; Pasos Baixos
Sud-est Europa: Albnia; Bulgria; Grcia; Itlia; Romania; Iugoslvia
Sud-oest Europa: Frana; Espanya

 Etimologia .
Galega (segons Archangels 1882), prov del grec gala que significa "llet", i de ega (provocar) ja que era emprada com a galactogen en petits animals domstics.

 Ecologia .

Creix en camps humits, habitats arenosos inundats propers a  rieres o rases. s una planta perenne. Viu durant el transcurs dels anys, encara que als hiverns desapareix tot vestigi de vida i a l'arribada del mes d'abril, reprn  el seu procs vital amb el naixement de noves plantes de les que ressorgiran un altre cop noves fulles i rgans reproductors.

Recollecci: es recol.lecten les fulles tallant-les en el moment de la floraci, es fragmenten i es deixen assecar a l'hombra en un lloc ben airejat i esteses sobre canyissos o en paquets. A l'assecador, la temperatura no ha de sobrepassar els 50 C. Els cultius ja antics es poden recol.lectar diversos cops en un any. No s'han de recollir les flors i les llavors madures.

 Descripci morfolgica .

s una planta herbcia perenne semblant a la regalssia (Glycyrrhiza) que pot arribar a mesurar 70-100 cm amb una tija erecta, consistent, molt ramificada i glabrescent. Les fulles sn alternes pinnaticompostes, amb 4-8 parells de folols i un al final (ellptics, obtusos, emarginats, apiculats amb fins a 1 cm d amplada). Les estpules ovalo-lanceolades, grans, agudes, senceres i auriculades. Presenta una rel secundria i axonomorfa. Les inflorescncies sn rams erectes (el seu peduncle s ms llarg que les fulles) de aproximadament 25-30 flors. Les flors sn hermafrodites, zigomorfes i pentmeres. El calze s campanulada,  amb 5 spals, geperut en la base de la part superior i amb dents triangulars. La corol.la papiloncia fa entre 10-15 cm i t tamb 5 ptals. El seu color pot ser blanc, lila o blau-violeta. L androceu s monadelf amb estams units entre ells. Els fruits sn unes beines que al seu interior presenten llavors marrons (llegums), mesuren uns 2-5cm x 2-3 mm i sn cilndrics, estipitats i de color vermells. s una planta nanofarinfita.

 Farmacologia .


La part utilitzada (droga) de la planta sn les sumitats florides i les llavors.

Composici qumica.
Aquesta espcie cont

 derivats de la guanidina com la galegina                  ;
 d-peganina i hidroxigalegina                               ;
 Flavonoides: galuteolina.                                ;
 Tanins;
 Saponsids;
 Principis amargants;


Usos medicinals.

S empra en forma de tissanes en la diabetes mellitus (cont galegina, una substncia hipoglucemiant) i per estimular l activitat de las glndules mamries durant la lactncia. Indicat per estats en els que es requereix un augment de la diuresi: afeccions genitourinries (cistitis, ureteritis, uretritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotmia, hiperuricmia(gota), hipertensi arterial, edemes i sobreps amb retenci de lquits. s per tant un coadyuvant en el tractament de la diabetes.

Administraci. Forma galnica i posologia:
 infusi: s afegeixen dos grams de la sumitat florida o de llavors a un quart de litre d aigua prviament bullida i calent, durant 10 minuts amb agitaci ocasionalment. Seguidament es procedeix a la filtraci i el lquid obtingut es pot prendre abans de cada pat. Aquesta operaci es pot repetir fins a tres vegades al dia.
 Extracte fluid: 30 - 40 gotes a l inici dels pats en cures setmanals discontnues. ;
 Tintura: 50-100 gotes mitja hora abans dels pats;

Accions farmacolgiques / propietats.
 Dirtic;
 diafortica, sudorfic ;
 hipoglucemiant ;
 ungent cicatrizant (s tpic) ;
 galactogen ;
 vermfug;
Els derivats de la guanidina i els flavonoides(galuteolina)li confereixen propietats hipoglucemiants i dirtiques. A ms a ms es considera galactgena.


Indicacions.
Estats en els que es requereix un augment de la diuresis, afeccions genitourinries (cistitis, uretritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotemia,  hiperuricmia (gota), hipertensi arterial, edemes, sobreps amb retenci de lquids. Tamb s un coadjuvant en el tractament de la diabetis. Lactncia.

 Toxicitat .
Aquesta planta ingerida resulta altament txica pel bestiar. Per  la presncia d alcaloides s recomanable emprar-la amb precauci: no superar les dosis recomanades i prescriure de forma discontnua.
Els extractes de la Galega Officinalis s'han emprat des de l'edat mitjana en el tractament de la Diabetes Mellitus. Es va identificar la guanidina com un dels components de l'extracte, encara que la seva administraci com principi actiu pur va demostrar ser inacceptable degut a una elevada toxicitat gastrointestinal.
Embars. No prescriure formes de dosificaci amb contingut alcohlic per l administraci oral a nens de dos anys ni a consultants en procs de deshabituaci etlica. Per la presncia d alcaloides s recomanable utilitzar-la amb precauci. No s ha de superar la dosi recomanada i s ha de prescriure de forma discontnua. s txica per la ramaderia.

 Bibliografia .
 Taxonoma de plantas en GRIN. Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture;
 Etimologia del nom cientfic de gneres i espcies. ;
 eFLORAS.org (llistat de flores disponibles en xarxa de la universitat de Harvard).
 BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans, Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3 ;
 STRASBURGER, E. Tratado de botanica (6a ed., 1984). Editorial Marin.
 GASTON BONNIER/GEORGES DE LAYENS. Claves para la determinacin de plantas vasculares (3a reimpressi, 1991). Ed. Omega.
 OLEG POLUNIN/B.E SMYTHIES. Guia de campo de las flores de Espaa, Portugal y Sudeste de Francia, (2a ed., 1981). Ed.Omega.
 Zaragoz F, Ladero M, Rabasco A i cols. Plantas Medicinales (Fitoterapia Prctica), (2a ed., 2001);

 Enllaos externs .
 ;
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292849" title="Hyperolius balfouri" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="115071">

Hyperolius balfouri s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Sudan, Uganda i, possiblement tamb, al Txad i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Largen, M. & Howell, K. 2004.  Hyperolius balfouri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292850" title="Zeberio" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="115072">

Zeberio s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca d'Arratia-Nerbion. Limita al nord amb Ugao, Arrigorriaga, Zaratamo, Galdakao, Bedia i Igorre; al sud ambOrozko; a l'est amb Arantzazu eta Arteaga; i a l'oest amb Arrankudiaga. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292852" title="Hyperolius baumanni" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="115073">

Hyperolius baumanni s una espcie de granota que viu a Ghana i Togo. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius baumanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292853" title="Hyperolius benguellensis" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="115074">

Hyperolius benguellensis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Moambic i Nambia. 

Referncies.

 Schitz, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius benguellensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292854" title="Acacia senegal" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="115075">



L Acacia senegal s un arbre de la famlia de les fabcies, malgrat que sovint es veu escrit dins la famlia mimoscies. Tot i que poc citat en catal, popularment es coneix com Arbre de la goma arbiga o Accia del Senegal. El gran inters econmic que representa per als pasos productors prov de la producci de la substncia resinosa coneguda com a goma arbiga, amb mltiples utilitzacions com a additiu alimentari, en cosmtica i en farmacologia, entre d'altres.

Etimologia.
El  nom cientfic de la planta prov de la paraula en llat acac a i aquesta del grec a     , que a la vegada deriva de akis que significa espina o punta. El nom de l'espcie, Senegal, prov del lloc on habita.

Ecologia.
Aquesta espcie d Acacia presenta una ampla distribuci a l'frica tropical i subtropical, des de Moambic i Zmbia fins a Somlia, Sudan, Etipia, Kenya i Tanznia. Es cultiva tamb a l'ndia, Nigria i el Pakistan.
El seu hbitat principal sn les zones tropicals i rides d frica. La trobem, preferentment, en sls desrtics, arenosos i en climes rids. Per a la seva sembra es recomana sls arenosos lleugerament alcalins.

Descripci.
s un fanerfit monopdic que pot mesurar de 5 a 8 metres d altura i presenta una capada variable, de esparsa i esfrica a densa i aixafada, a vegades amb branques llargues. La seva arrel s fasciculada amb tija de consistncia llenyosa. Les tiges  joves sn de glabres fins a densament pubescents. Les fulles sn compostes i bipinnades. Els seus folols sn lineals i s agrupen en parells de vuit a deu. La disposici de les fulles al llarg de la tija s oposada, i la seva inserci a aquesta, peciolada. El follatge canvia cada any, s de fulla caduca. s una planta hermafrodita o bisexual i monoica, s a dir, tenen androceu i gineceu alhora i en el mateix individu. Les seves flors es troben agrupades en forma d inflorescncia racemosa i en espiga.  El periant est compost per 5 spals i 5 ptals lliures, per tant, es tracta d un calze dialispal i una corolla dialiptala. El seu color va des de un blanc-groguenc fins a groc. Acacia senegal presenta un androceu amb numbrosos estams que sobresurten del periant, anomentats exserts. Per altra banda, el seu gineceu s monocarpelar amb un ovari sper. El fruit que t aquesta espcie s simple indehiscent i carns en forma de drupa. Aquest cont una sola llavor.

Farmacologia.
S usa la rel i l escora.

Composici qumica.
La goma cont arabina que es tracta d una sal clcica, magnsica i potssica de l cid arbic. El calci o el magnesi amb el carbohidrat forma l arabat de calci o de magnesi, el qual dna lloc a arabinosa, galactosa i cid arabinsic.
Degut al seu enzim, no s adequada la seva utilitzaci amb productes que continguin ingredients fcilment o ingredients fcilment oxidables. s incompatible amb aminopirina, morfina, vainilina, fenol, timol, cid gllic, apomorfina, amb solucions de clorur frric i borat de sodi, entre d altres. La goma d rab pot ser vista com un antdot si es provoca una destrucci parcial de molts alcaloides inclosos l'atropina, la hiosciamina, l'escopolamina, l'homatropina, la morfina, l'apomorfina, la cocana i la fisiostigmina.

Usos medicinals.
Farmacuticament, s'usa en la fabricaci d'emulsions i com a excipient en la presa de pndoles.
La goma tamb s d s intern, actua com a demulcent per a mucoses inflamades (gstriques, intestinals, respiratries i urinries); i d s extern, per cobrir superfcies inflamades, com per exemple, cremades, dolor en els mugrons i lepra. Altres usos medicinals sn pel tractament de la
diabetes, disentria, febres i refredats.

Propietats farmacolgiques.
antitossiu,
astringent (antiinflamatori, cicatritzant i antihemorrgic),
expectorant,
antipirtic,
antidiabtic,
antidiarreic;
demulcent.

Toxicitat.
Ingerida per via oral no presenta toxicitat. Tanmateix, algunes persones tenen allrgia al seu pollen, provocant lesions drmiques i greus atacs d asma en el moment del contacte

Observacions.
Acacia senegal s una espcie econmicament important com una font de goma arbiga. Aquesta goma ha sigut de gran utilitat per a la preparaci de benes per les mmies, fabricaci de cosmtics, tintes i pintures, fabricaci de tot tipus de cordes i cordons molt resistents (de les rels que estan a prop de la superfcie), fet pel qual ha sigut objecte de comer durant tota la histria, des de temps bblics fins a l actualitat.
La goma d Acacia senegal s tan bon nutrient que en la tradici rab els recollectors vivien alimentant-se exclusivament d aquesta. A. Senegal es masteguen les fulles i l escora per combatre l escorbut. A l oest d frica tamb utilitzen la goma i l escora contra el cncer. 
Originriament, s administrava per via intravenosa per contrarestar la pressi arterial baixa, desprs de les hemorrgies i la cirurgia, i pel tractament de l edema associat amb nefrosi. Per aquestes prctiques causen danys renals, heptics i reaccions allrgiques. s per aix que s han deixat de practicar. 
Aquesta planta es pot comprar en farmcies, parafarmcies i herbolaris. 
La millor tesis sobre les relacions entre A. senegal i espcies vinculades fou feta per Ross (1979).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292855" title="Hyperolius bicolor" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="115076">

Hyperolius bicolor s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius bicolor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292856" title="Zierbena" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="115077">

Zierbena s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao. Fins a fa uns pocs anys formava juntament amb Abanto (oficialment Abanto i Zierbana) del municipi d'Abanto-Zierbana. El municipi bufona amb els municipis de Santurtzi, Abanto-Zierbena i Muskiz, a ms del Mar Cantbric. En el seu terme municipal es troben: 

Platja de la Arena (conjuntament amb Muskiz). ;
Part de les installacions del Port Autnom de Bilbao (Punta Lucero). ;
Part de les installacions de la refineria de l'empresa Petronor, avui absorbida per Repsol YPF. ;
 Enllaos externs . 

 Zierbena a Google Maps;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292857" title="Hyperolius bobirensis" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="115078">

Hyperolius bobirensis s una espcie de granota que viu a Ghana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius bobirensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292859" title="Christopher Caudwell" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="115079">
Christopher Caudwell, pseudnim de Christopher St. John Sprigg (Putney, sud-est de Londres, 20 d'octubre del 1907 - 12 de febrer del 1937) fou un escriptor, pensador i poeta marxista britnic. 

 Biografia .
Va nixer en una famlia catlica i s'educ en una escola de l'orde benedict.  La seva poca d'estudiant s'acab als 15 anys perqu el seu pare, Stanhope Sprigg, va perdre la feina com a editor literari del Daily Express. Caudwell va marxar amb el seu pare a Bradford i va comenara treballar de periodista pel Yorkshire Observer. Va trobar la seva prpia via cap el marxisme mirant de repensar-ho tot sota la seva llum, de la poesia a la filosofia o a la fsica.

Va entrar al Partit Comunista de la Gran Bretanya a Poplar, a l'East End de Londres. El desembre del 1936, va conduir una ambulncia fins a Espanya i entr a formar part del Batall Britnic de la XV Brigada Internacional. A la base d'Albacete es form com a metrallador, abans de passar a ser instructor de metralladores i delegat poltic. Tamb hi va editar un diari propagandstic del Batall.

Caudwell mor en combat el 12 de febrer del 1937, el seu primer dia a la Batalla del Jarama, quan cobria la retirada dels seus companys d'un tur pres per les tropes marroquines de Franco. El seu germ Theodore havia intentat que el Partit el reclams per a la presentaci de la seva obra Illusion and Reality, a travs del Secretari General Harry Pollitt.  Tanmateix, malgrat que es digu que s'havia enviat un telegrama, per que havia arribat desprs de la mort de Caudwell, la realitat s que cap telegrama ni cap tipus d'avs mai no fou ems.

Les seves obres d'inspiraci marxista foren publicades pstumament. La primera va ser Illusion and Reality, una anlisi de la poesia (1937).

Obres.
Caudwell va publicar en diversos gneres: crtica, poesia, relats curts i novella. La major part de llur obra fou publicada pstumament.

Crtica.
 Illusion and Reality (1937);
 Studies in a Dying Culture (1938);
 The Crisis in Physics (1939);
 Further Studies in a Dying Culture (1949);
 Romance and Realism (1970);
 Scenes and Actions (1986);
 The Concept of Freedom;

Poesia.
 Poems (1939);
 Collected Poems (1986);

Novella.
 The Kingdom of Heaven (1929);
 This My Hand (1936);

Altres.
The Airship: Its Design, History, Operation and Future (1931);
British Airways (1934);

Enllaos externs.

Arxiu sobre Christopher Caudwell a l'Arxiu del Marxisme per Internet ;
Article de Helena Sheehan sobre Christopher Caudwell ;
La vall del Jarama, on Caudwell mor ;
Una selecci que referencia els seus articles ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292860" title="Hyperolius bolifambae" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="115080">

Hyperolius bolifambae s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Schitz, A. & Burger, M. 2004.  Hyperolius bolifambae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292861" title="Hyperolius bopeleti" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="115081">

Hyperolius bopeleti s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius bopeleti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292862" title="Hyperolius brachiofasciatus" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="115082">

Hyperolius brachiofasciatus s una espcie de granota que viu a la Repblica Centreafricana. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius brachiofasciatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292864" title="Hyperolius camerunensis" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="115083">

Hyperolius camerunensis s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2006.  Hyperolius camerunensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292865" title="Ziortza-Bolibar" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="115084">

Ziortza-Bolibar s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai. 

 
Enllaos externs.
Bolvar al web de Lea Artibai;
Museu Simn Bolvar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292866" title="Cicle vital" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="115085">
El cicle vital sn les diferents etapes per les que passa un organisme al llarg de la seua vida. La cincia que ho estudia s la biologia del desenvolupament.

Depenent de l'organisme, es poden diferenciar diferents etapes. En animals en sn sis:

Fecundaci: fusi de dues cllules gamtiques i els seus conjunts de cromosomes. Activaci de la primera cllula, el zigot, per a que comence el desenvolupament.

Segmentaci: successi de divisions cellulars ms rpides que les convencionals. Suposa una reducci de la mida cellular (el zigot s una cllula enorme). El zigot es va dividint fins arribar a l estat pluricellular. Aparentment totes les cllules sn iguals.

Gastrulaci: comena la diferenciaci i migraci cellulars, acompanyades de proliferaci cellular (ara si que sn divisions convencionals), fins arribar a 3 poblacions de cllules (Ectoderma, mesoderma i endoderma). A partir d ac, els destins de les diferents cllules sn divergents, encara que estructuralment molt paregudes-> procs de determinaci.

Organognesi (morfognesi, histognesi...): cada fulla embrionria es va diferenciant per donar lloc a una amplia varietat de teixits.

Naixement: incorporaci de l sser viu al seu ambient.

Creixement i renovaci: l organisme primer creix per assolir la mida dels adults. La renovaci s un procs continu al llarg de la vida. Per exemple, els glbuls rojos viuen uns 7 dies, aleshores, l individu com a molt podria viure 14 dies. Per no s aix, per tant, es renoven. ;

La fi del desenvolupament arriba amb la maduresa sexual.

En vegetals:

Els vegetals tamb tenen el seu cicle de desenvolupament. No hi ha divisions anormals. En molts casos, a les 4 divisions (16 cllules) es mantenen estacionaris fins i tot anys (els animals no tenen fase de latncia)

L embri no es desenvolupa a soles. Es forma l endosperma, un teixit acompanyant que proporcionar nutrients a la planta fins que es desenvolupe i siguen autotrfics (al principi del desenvolupament, les plantes sn auttrofes).

zigot + endosperma + coberta resistent-> llavor.

No ho ha gastrulaci (diferenciaci i migraci). Quan es tenen les condicions ambientals idnies, es produeix la germinaci, es trenca la fase de latncia. Es formen 2 centres directors del desenvolupament (els dos meristemes, apical de la tija i apical de l arrel). Es van formant rgans fins a un determinat moment, que depn de les condicions ambientals i la mida. Aleshores el meristema de la tija deixa de formar tija i fulles per a formar els rgans reproductors. No hi ha separaci entre la lnia somtica i la germinal.

A les flors es formen les gmetes i ja hem tancat el cicle.

Diferncies entre el cicle vital d'animals i el de vegetals:

-Divisions convencionals.

-No gastrulaci.

-Segmentaci diferent, no diferenciaci.

-Fase de latncia.

-Lnia germinal i somtica no independents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292867" title="Hyperolius castaneus" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="115086">

Hyperolius castaneus s una espcie de granota que viu a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Hyperolius castaneus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292868" title="Mare de Du de la Trobada" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="115087">

La Mare de Du de la Trobada s una capella i un riu. La capella o esglsia de la Mare de Du de la Trobada s troba situada a la vora del riu del seu mateix nom al municipi de Montferrer i Castellb a l'Alt Urgell. El riu travessa tot el terme de Bellestar, desprs passa per la vora de la capella per finalment desembocar al riu Segre. Actualment al sector de la Trobada hi ha emplaat el nou ajuntament municipal. Davant la capella cada dilluns de Pasqua si fa un aplec on hi acut gent de tota la ribera de la Seu d'Urgell, normalment primer la gent dina amb els seus amics als camps de Bellestar i desprs es dirigeix davant la capella a on s'hi fa un ball.

L'esglsia "moderna" amb contraforts a l'exterior i teulat de llicorella, amaga al seu interior una gran esglsia romnica amb una cripta i una capalera d'un temple encara ms antic. Davant la capella, formant plaa, hi ha l'ajuntament del nou municipi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292870" title="Hyperolius chlorosteus" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="115088">

Hyperolius chlorosteus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius chlorosteus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292871" title="Hyperolius chrysogaster" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="115089">

Hyperolius chrysogaster s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius chrysogaster. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292872" title="Hyperolius cinereus" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="115090">

Hyperolius cinereus s una espcie de granota que viu a Angola i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Hyperolius cinereus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292875" title="Hyperolius cinnamomeoventris" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="115091">

Hyperolius cinnamomeoventris s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Kenya, Uganda, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Rwanda, Sudan i Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Howell, K. & Burger, M. 2004.  Hyperolius cinnamomeoventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292876" title="Hyperolius concolor" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="115092">

Hyperolius concolor s una espcie de granota que viu a Benn, Camerun, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leona i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius concolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292877" title="Hyperolius cystocandicans" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="115093">

Hyperolius cystocandicans s una espcie de granota que viu a Kenya.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Howell, K. &Ltters, S. 2004.  Hyperolius cystocandicans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292878" title="Ministeri d'Igualtat d'Espanya" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="115094">
El Ministeri d'Igualtat d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Va ser creat per Jos Luis Rodrguez Zapatero en la formaci de la IX legislatura l'abril de 2008, amb la finalitat d'impulsar poltiques socials reconegudes en la Llei de la Igualtat i en la Llei Integral contra la Violencia sobre la Dona, ax com en programes socials del Consell de la Joventut i de l'Institut de la Dona. Aquestes competncies foren derivades de les que tenia el Ministeri de Treball i Assumptes Socials en la VIII legislatura.

L'actual ministra titular del ministeri s Bibiana Ado Almagro.

Llista de ministres d'Igualtat .


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri d'Igualtat d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292880" title="Hyperolius diaphanus" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="115095">

Hyperolius diaphanus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Burundi i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius diaphanus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292881" title="Gametognesi" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="115096">
La gametognesi s el procs de formaci de gmetes.

Gametognesi en animals.

Hi ha gametognesi masculina i gametognesi femenina. s el procs de formaci dels gmetes masculins i femenins. El procs de formaci dels gmetes masculins es diu gametognesi masculina, i sovint la confonen amb l'espermatognesi. L'espermatognesi s sols una etapa de la gametognesi en la que te lloc la meiosi.

Gametognesi en plantes.

Gametognesi masculina.

L androceu (conjunt d estams de la flor) s l'homleg de la gnada masculina d animals. Ac es formen els grans de pollen que representen el gametfit mascul. Dins del gra de pollen (gametfit) hi ha les cllules gamtiques.

Cada estam est constitut per:

Un filament, que s una tija fineta que serveix de suport i t funci d'ancoratge i sistema de transport a travs dels vasos conductors que cont.

Antera, formada per dues meitats simtriques i cadascuna s'anomena teca. Cada teca t 2 sacs pollnics (centres formadors de gmetes). Les dos teques estan connectades entre si per un feix de vasos conductors on s'ancora el filament. Cada teca est delimitada externament per dues capes de cllules. La capa externa (que s una monocapa) s l exoteci i est format per cllules cbiques. La capa interna s l'endoteci i est formada per cllules prismtiques amb la paret cellular grossa amb reforaments de lignina.

Acabada la gametognesi masculina, l'antera es deshidrata (l exoteci concretament) i es trenca la paret per aquelles zones on no hi ha reforament de lignina, s la dehiscncia. Per baix de l endoteci trobem 2 o 3 capes de cllules parenquimtiques, la capa intermitja. El sac pollnic s una monocapa de cllules amb material de reserva. La monocapa s'anomena taptum i per dins est el teixit arquesporial.

En la gametognesi s'inicia la proliferaci de les cllules del teixir arquesporial per mitosi. Donen lloc a les cllules mare dels grans de pollen (2n). Sn somtiques. Aquestes cllules passen per una meiosi donant lloc a quatre cllules haploides (n). Aquestes quatre cllules sintetitzen la paret dels grans de pollen, primer l'exina i desprs la intina (cellulosa, hemicellulosa, pectines). Desprs sofreixen una mitosi amb una citocinesi summament desigual donant lloc a:

Una cllula gran, la cllula vegetativa.

Una cllula menuda, la cllula generativa.

Ac acaba la gametognesi, per algunes cllules vegetatives sofreixen una mitosi ms donant lloc a dues cllules generatives. Les 2 cllules generatives participen en la fecundaci. La cllula vegetativa formar el sistema de transport des de l'estigma fins arribar a l'vul, el tub pollnic.

Els grans de pollen tenen una part ms deprimida i quan es diposita a l'estigma, el gra absorbeix aigua i s'infla fins que finalment es trenca. La paret del gra de pollen s resistent a agents qumics i fsics.

A l'interior del gra de pollen hi ha una cllula menudeta amb el seu propi nucli i membrana plasmtica, s la cllula germinativa.

Gametognesi femenina.

T lloc al gineceu, que est constitut per estigma, estil i ovari. La durada del fotoperode s l'indicador per a formar la flor, que t origen somtic. En plantes no hi ha lnia germinal, l'origen de les gmetes s somtic.

Tots els components del gineceu sn fulles modificades. A l'interior de l ovari fusi de carpels o fulles) sol haver una columna central i sobre aquesta hi ha un nombre variable d'rgans que reben el nom de primordis seminals.

Inici de la gametognesi femenina. Una de les cllules del teixit nucellar es fa ms gran a causa de l'absorci de substncies de reserva, s la nucella, la cllula mare del sac embrionari. La nucella pateix una meiosi. Tres de les cllules resultants degeneraran i l altra, la megspora ms gran sofreix tres mitosis donant lloc a tres cllules haploides i una amb dos nuclis.

El sac embrionari cont:

L'ovocllula, s la gmeta femenina i es troba acompanyada mitjanant ponts citoplasmtics (plasmodesmes) que es formen entre les cllules sinrgides i l'ovocllula i entre les sinrgides i la cllula central. Tamb hi ha plasmodesmes (hi ha molts) entre les cllules antpodes i la cllula central.

Dues cllules sinrgides la funci de les quals s:

Sintetitzar i exocitar quimioatraients per atraure al tub pollnic per quimiotactisme.
Reben al seu citoplasma a les 2 cllules generatives.
Uni al tub pollnic.

Cllula central binucleada. Ser 3n i formar l endosperma.

Tres cllules antpodes al pol oposat a les sinrgides. La seua funci s el transport cap a la cllula central, es troben ms prop de l'infundbul (tub conductor). ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292882" title="Hyperolius dintelmanni" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="115097">

Hyperolius dintelmanni s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Stefan Ltters 2006.  Hyperolius dintelmanni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292883" title="Hyperolius discodactylus" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="115098">

Hyperolius discodactylus s una espcie de granota que viu a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Hyperolius discodactylus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292884" title="Hyperolius endjami" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="115099">

Hyperolius endjami s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius endjami.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292886" title="Hyperolius fasciatus" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="115100">

Hyperolius fasciatus s una espcie de granota que viu a Angola. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius fasciatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292887" title="Hyperolius ferreirai" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="115101">

Hyperolius ferreirai s una espcie de granota que viu a Angola. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius ferreirai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292888" title="Hyperolius ferrugineus" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="115102">

Hyperolius ferrugineus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius ferrugineus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292889" title="El" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="115103">
El segons Lluc fou fill de Matat i pare de Josep, per tan avi de Jess, fet que es contradiu amb l'Evangeli segons Mateu que ens diu que Jacob era l'avi de Jess.












Vegeu.
Genealogia de Jess;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292890" title="Hyperolius frontalis" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="115104">

Hyperolius frontalis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Hyperolius frontalis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292891" title="Hyperolius fuscigula" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="115105">

Hyperolius fuscigula s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius fuscigula. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292892" title="Hyperolius fusciventris" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="115106">

Hyperolius fusciventris s una espcie de granota que viu a Benn, Camerun, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leona i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Rdel, M.-O. & Amiet, J.-L. 2004.  Hyperolius fusciventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292893" title="Hyperolius ghesquieri" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="115107">

Hyperolius ghesquieri s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius ghesquieri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292894" title="Enric Lacalle i Coll" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="115108">
Enric Lacalle i Coll (Barcelona, 1950) s un poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i graduat en alta direcci d'empreses per IESE. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollit diputat pel Partit Popular per la provncia de Barcelona, per dimit el 1991 quan fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel mateix partit.

Des del 1972 ha estat vinculat al comit organitzatiu del Sal de l'Autombil i delegat al Consorci de la Zona Franca el 2002. El 1997 va ser imputat per rebre centenars de milions de l'empresari Javier de la Rosa a travs de bancs sussos per a la campanya electoral municipal de 1991 Barcelona. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292895" title="Bibiana Ado Almagro" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="115109">

Bibiana Ado Almagro (Alcal de los Gazules, Andalusia 1977) s una poltica espanyola que actualment ocupa el crrec de Ministra d'Igualtat d'Espanya.

Biografia.
Va nixer el 2 de febrer de 1977 a la ciutat d'Alcal de los Gazules, situada a la provncia de Cadis. Va estudiar Administraci i Direcci d'Empreses a la Universitat de Cadis, en la qual es va llicenciar. 

Activitat poltica.
Afiliada al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de l'any 1995, ha format part del comit provincial de Cadis d'aquesta formaci poltica. Aix mateix fou delegada de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia a Cadis, directora de l'Agncia Andalusa per al Desenvolupament del Flamenc aix com secretria d'igualtat de la Comissi Executiva Provincial del PSOE a Cadis.

En les eleccions autonmiques de 2008 fou escollida diputada al Parlament d'Andalusia, concorrent en el segon lloc de les llistes del PSOE desprs de Manuel Chaves. El 14 d'abril de 2008 va prendre possessi del Ministeri d'Igualtat d'Espanya, crrec que fou creat per Jos Luis Rodrguez Zapatero en la constituci de la IX Legislatura, convertint-se en la titular ms jove de qualsevol ministeri al llarg de la histria d'Espanya.

Enllaos externs.
  Bibiana Ado, la ms jove de la histria, estrena Ministeri d'Igualtat;
  Carme Chacn ser ministra de Defensa y Cristina Garmendia, de Innovacin;
 Blog personal;
 Canal YouTube;
 Canal Twitter;
 Canal Flickr;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292897" title="Hyperolius glandicolor" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="115110">

Hyperolius glandicolor s una espcie de granota que viu a Kenya, Somlia, Tanznia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi i Moambic. 

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius glandicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292899" title="Hyperolius gularis" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="115111">

Hyperolius gularis s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius gularis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292900" title="Hyperolius guttulatus" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="115112">

Hyperolius guttulatus s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Gabon, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Guinea Equatorial. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Hyperolius guttulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292901" title="Ovognesi" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="115113">


Primer, les cllules germinals primordials (CGP) penetren a l interior de la gnada i s envolten d una monocapa de cllules folliculars provinents de la mesoderma intermdia formant el follicle.

Una vegada format el follicle comena la 1 divisi meitica. L estat d ovognia s bastant curt (des d arribar CGP a la gnada fins a la 1 divisi meitica.) La divisi progressa fins el diplot i es det fins la maduresa sexual. En amniotes (mamfers, aus i rptils) hi ha una poblaci limitada de follicles, uns 10000. Sn els ovcits de 1r ordre.

Les cllules mantenen un metabolisme basal, per a a, per poca energia que siga, fa falta transcripci. Com no es poden transcriure els cromosomes condensats, es produeix una descondensaci parcial.

Quan es produeix el canvi hormonal de la maduresa sexual, uns pocs ovcits primaris segueixen la divisi. En els primats en madura un sol, encara que en general, en la resta d animals en cada cicle en maduren uns pocs.

Arriba la senyal (un augment de la concentraci d estrgens) i es reanuda el procs:

 Primer es reanuda la meiosi, que s havia quedat al diplot. A ms, hi ha una citocinesi asimtrica, una cllula filla mant la major part del citoplasma i formar l ovcit secundari. L altre s enduu un poc de citoplasma i forma el 1r corpuscle polar.

Maduraci de l ovcit. 

Dues etapes:

 Primera etapa o fase de creixement menut. Hi ha molta traducci per sobretot transcripci, s han de fer tots els RNA missatgers (mRNA) que faran falta fins que acabe la segmentaci. Es transcriuen i acumulen molt d'ARN ribosmic combinats amb protenes. Tamb es transcriuen els mRNA corresponents a totes les protenes relacionades amb la transcripci i traducci (protenes HMG). Es sintetitza molta actina inactivada (monomrica) i enzims (acumulats en vescules, grnuls corticals).

Per ordres hormonals els ovcits comencen la segona etapa.

 Segona etapa, fase de creixement gran o vitellognesi. T lloc la sntesi i acumulaci de vitel (compost que inclou protenes, lpids i glcids com a reserva per a la posterior nutrici i estructuralment). En tots els tipus d'ovcits, el vitel s emmagatzema en vescules anomenades plaquetes vitellines. L acumulaci de plaquetes provoca l augment de volum. Els mamfers tamb tenen vitel tot i que en poca quantitat, ja que no fa falta tindre reserves energtiques  perqu s'aconsegueixen a travs del cord umbilical.

Per cada cicle reproductiu es dna un alliberament de gonadotrofina per part de la hipfisi (repetitivament o de forma constant). Les cllules folliculars detecten l augment de concentraci de gonadotrofina i alliberen estrgens al plasma sanguini. L augment d estrgens el detecten els hepatcits (cllules del fetge) i sintetitzen una glicolipoprotena, la vitellogenina. Les cllules folliculars la capten per pinocitosi i la transporten al citoplasma de l ovcit. La vitellogenina s la mare del vitel. Pot haver una escissi inicial de la vitellogenina abans d empaquetar-se.

El procs continua fins que l ovcit arriba a una mida crtica i l ovcit espera fins a un nou senyal qumic, l alliberament de nou de la gonadotrofina per part de l hipfisi. Les cllules folliculars la tornen a detectar i aboquen sobre progesterona sobre el follicle. Aleshores s aboca l ovcit a les trompes de Falopi per trencament de la paret follicular.

El gmeta comena la segona divisi meitica formant l'ovcit de segon ordre, fins arribar a la metafase II i es para el procs. Si no hi ha fecundaci la meiosi no acabar. Si hi ha fecundaci acaba la meiosi i l'ovcit secundari passar per una nova citocinesi asimtrica formant un nou corpuscle polar. El corpuscle polar de la primera divisi es divideix tamb formant dos corpuscles polars secundaris. Hi ha 4 cllules haploides, tres xicotetes i una gran.

No s ha de confondre ovcit i follicle. Els corpuscles no serveixen per a res.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292902" title="Hyperolius horstockii" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="115114">

Hyperolius horstockii s una espcie de granota que viu a Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Hyperolius horstockii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292903" title="Hyperolius houyi" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="115115">

Hyperolius houyi s una espcie de granota que viu al Txad. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius houyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292904" title="Hyperolius hutsebauti" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="115116">

Hyperolius hutsebauti s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius hutsebauti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292905" title="Hyperolius igbettensis" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="115117">

Hyperolius igbettensis s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Ghana, Nigria i, possiblement tamb, a Benn, Repblica Centreafricana, Txad i Togo. 

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2006.  Hyperolius igbettensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292906" title="Hyperolius inornatus" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="115118">

Hyperolius inornatus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius inornatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292907" title="Josep Ramon Mdol i Pifarr" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="115119">
Josep Ramon Mdol i Pifarr (Lleida, 1957) s un poltic catal. Llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia, ha estat professor d'Estructura Social a l'Escola Universitria de Treball Social de Lleida (1983-1987) i professor de sociologia en el Seminari d'Estudis Socials de Lleida. Collabora al Diari Segre i a Rdio Segre.

Ha estat viceprimer Secretari de la Federaci de Lleida del PSC-PSOE i cap del Gabinet de Presidncia de la Diputaci de Lleida (1983-1987), membre del Consell Nacional del PSC-PSOE i del Comit Federal del PSOE. Fou escollit diputat per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1989 i senador a les eleccions generals espanyoles de 1996. El 2006 fou nomenat president del Consell Assessor de Rdio i Televisi Espanyola (RTVE) a Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292908" title="Hyperolius kachalolae" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="115120">

Hyperolius kachalolae s una espcie de granota que viu a Malawi, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo, Angola, Moambic i Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius kachalolae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292909" title="Hyperolius kibarae" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="115121">

Hyperolius kibarae s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Hyperolius kibarae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292910" title="Hyperolius kihangensis" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="115122">

Hyperolius kihangensis s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Hyperolius kihangensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292912" title="Hyperolius kivuensis" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="115123">

Hyperolius kivuensis s una espcie de granota que viu a Angola, Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Rwanda, Tanznia, Uganda, Zmbia i, possiblement tamb, a Moambic i Sudan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C., Largen, M. & Ltters, S. 2004.  Hyperolius kivuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292913" title="Hyperolius kuligae" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="115124">

Hyperolius kuligae s una espcie de granota que viu al Camerun, Gabon, Uganda i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Hyperolius kuligae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292914" title="Gastrulaci" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="115125">



 
La gastrulaci s una fase inicial en el desenvolupament embrionari dels animals, durant els quals la morfologia de l'embri s dramticament reestructurada per la migraci cllular. La gastrulaci varia segons el flum. La gastrulaci s seguida per l'organognesi, quan es desenvolupen els rgans individuals dins dels fulls embrionaris recent formats. 

A l'etapa anterior del desenvolupament embrionari, la segmentaci s'arriba a un embri multicellular, per sense diferncies aparents entre els blastmers (cllules que formen l'embri), excepte les diferncies de mida. El patr estructural determina la nova ubicaci de les cllules i la diversificaci determina les noves interaccions entre elles.

Al final de la gastrulaci s'obtenen 3 poblacions de cllules, 3 fulls embrionris i 3 patrons diferents de grups d animals (monoblstics, diblstics i triblstics).

Moviments cellulars.
Hi ha 5 formes de desplaament cellular durant la gastrulaci:

Invaginaci o emblia. Una lmina de cllules que inicialment s externa, penetra plegant-se cap a l interior del blastocel.
Ingressi. s la migraci de cllules individuals des d una capa superficial cap a una interior. Les cllules es converteixen en mesenquimtiques (separades) i migren de forma independent.
Involuci. Una lmina de cllules penetra cap al blastocel i, o s intercala entre la capa externa i la interna, o es colloca sobre la superfcie interna de la capa externa de cllules.
Epiblia. Moviment de lmines generalment ectodrmiques, que es despleguen com a una unitat per a envoltar les capes profundes de l embri. Expansi d una lmina de cllules sobre altres cllules. s un subministre de cllules que es desplacen cap a l interior i permet el creixement embrionari.
Delaminaci o deslaminaci. Les cllules de l ectoderma es divideixen de forma anticlinal normalment per en la primera etapa de la gastrulaci es divideixen periclinalment i les cllules que han quedat a l interior migren cap al blastocel. En resum, s la separaci d una lmina en dos lmines ms o menys paralleles.

Gastrulaci en equinodeus.
Les ofiures, les estrelles de mar i els erions de mar pertanyen a aquest grup.
En la segmentaci hi ha divisions asimtriques que donen lloc a 3 poblacions cellulars en segons la mida: 
Micrmers.
Mesmers;
Macrmers.

La gastrulaci comena amb la ingressi de micrmers situats al pol vegetal i s incorporen a la cavitat del blastocel. Segueixen 5 lnies de migraci. Per veure si en el procs s necessria la fibronectina, s injecten anticossos per a fibronectina al blastocel; el resultat s que no hi ha migraci i concloem que la fibronectina s necessria. Aquestes cllules que migren formen el mesnquima primari. Aquets micrmers que ingressen formaran varilles esqueltiques de calci (p.ex. en la larva pluteus). Per aix es creu que els micrmers deriven a la mesoderma primria.

A mesura que els micrmers ingressen, les cllules del pol vegetal es mantenen unides i ocupen el lloc de les ingressades. Desprs, estant el lloc ocupat per macrmers, aquestos comencen a invaginar. La regi invaginada s anomena arqunteron o intest primitiu (del grec arquen (antic), enteron (digestiu)) i s on est l endoderma que donar lloc al tub digestiu. El blastoporus s una obertura que comunica l arqunteron i l exterior de l'embri. De l extrem interior de l arqunteron comena un nou procs d ingressi de part dels macrmers cap al blastocel i a partir d ells es formar la musculatura i l aparell excretor.

Al final de la gastrulaci es diferencien:
Ectoderma: cllules epidrmiques.
Mesoderma primria i secundria (prov de l arqunteron): musculatura, excretor.
Endoderma: tub digestiu.

A l ectoderma del pol animal hi ha una poblaci molt reduda (4-5) de cllules que no es diferencien en epidermis sin en neurones que formen un collar al voltant de l orifici bucal.

En el procs t lloc ingressi per partida doble, epiblia i emblia.

Ingressi.
El 1r canvi observable s la sntesi i exocitosi de proteases, en general tripsina. La conseqncia s la hidrlisi i trencament de complexes d uni, aix les cllules ja no estan unides a les venes.

El 2n pas s la reorganitzaci citosqueltica dels microtbuls i microfilaments i algunes cllules comencen a separar-se per moviment ameboide de les cllules venes. Augmenta l afinitat dels micrmers pels components de la paret interna del blastocel. Si introdum anticossos per a fibronectina, no es produeix la ingressi, el que demostra que tenen afinitat per la fibronectina.

Es transcriu un gen que produeix una nova protena de membrana anomenada Meso-1, que equival a la integrina. Fins ac la 1a ingressi. La 2a ingressi s idntica.

Quan els micrmers arriben a la seua destinaci passen per una fusi de membranes per a donar lloc a un plasmodi (fusi de citoplasmes). A partir d ac es produeix una nova reorganitzaci del citosquelet, la calcificaci de microtbuls i microfilaments ordenats i la mort cellular programada (apoptosi) dels micrmers s el procs de formaci de les varilles esqueltiques.

Invaginaci.
Comena amb una canvi en el patr d expressi gnica dels macrmers una vegada han entrat al blastocel. Comencen a sintetitzar un GAG, el condroitin-sulfat. L acumules en vescules de secreci i quan hi ha prou l exociten cap al costat contrari del blastocel. Quan sn exocitats, absorbeixen aigua i augmenten molt de volum. Si entre els macrmers i la membrana de fecundaci rgida aboquem un GAG que s unfla, els macrmers seran espentats cap al blastocel. Ja tenim marcat el sentit de desplaament per a comenar a formar l arqunteron. El creixement del tub depn de dos factors. Un d ells s la epiblia.
Quan l arqunteron s apropa al pol animal, comena la 2a ingressi per a formar la mesoderma 2ria.

Gastrulaci en amfibis.
Els amfibis tenen un ou mesolecit, segmentaci holoblstica desigual, amb pol animal amb divisions ms rpides (micrmers) i el pol vegetal amb cllules ms grans. El blastocel est desplaat cap al pol animal.

Territoris presuntius:
El primer mtode per a determinar la destinaci dels blast+omers el desenvolup Vogt a finals del segle XIX. Utilitz colorants vitals (substncia colorejada i no txica que la cllula pot incorporar per pinocitosi per no t ruta metablica). Com els blastmers no poden exocitar ( estrenyiment crnic ), la substncia no se n ix i s acumula al citoplasma. Si la cllula es divideix, les cllules filles mantindran el color. Es fan servir colorants de diferent color i amb un trosset d agar es toquen les cllules, tintant-les. Aleshores aquetes pinocitaran el color.

Quan la gastrulaci est prou avanada, els components endo i mesodrmics prcticament passen a l interior. Per Mitjanant talls sagitals que passen pel pol animal i pel pol vegetal. 

1a etapa de la gastrulaci..
Inici de la formaci del blastoporus per la invaginaci de cllules en la futura regi dorsal que formaran el mesoderma. En amfibis, podem dividir el mesoderma en 3 regions: precordal, cordal i caudal.

La formaci del blastoporus s progressiva, no com equinodeus, que s clavar el dit. s com si agafarem dos navalles i les clavarem en un mel  llavi dorsal del blastoporus. L'entrada estreta s'eixampla i en el procs d invaginaci, el mesoderma arrossega l endoderma.

El punt on es forma el blastoporus s diferent que als equinodeus. En amfibis, l eix dorsoventral el marca el punt d entrada de l espermatozou. Els microtbuls del centrol de l espermatozou dirigeixen els moviments citoplasmtics i possibiliten que les cllules vegetals que estan situades diametralment oposades a l entrada de l espermatozou formen el blastoporus i, a ms, seran la porci dorsal del cos. El citoplasma de l ovcit es mant orientat respecte a la gravetat degut a la gran densitat del vitel, per amb l entrada de l espermatozou, el citoplasma cortical gira activament 30-45 en sentit animal (cap  amunt ), cap al punt d entrada de l espermatozou. Com a conseqncia, ja no tenim 2 punts (PA i PV) sin 3, i 3 punts determinen un pla i per tant la simetria bilateral. La creixent gris est situada a l extrem oposat de l hemisferi del punt on entra l espermatozou.

Les cllules que han entrat per invaginaci, desplacen el cos principal cap a dins per no perd el contacte amb la superfcie mitjanant un coll prim. Sn les cllules en botella i aquestes revesteixen l arqunteron a mesura que es forma. Reconeixen el cam recorrent la fibronectina i arrastren cllules per a moure la lmina.

2 etapa.

Una lmina de cllules externes penetra cap a dins i s intercala entre la lmina externa i la interna (involuci). La lmina interna sn les cllules en botella que migren pel pol animal formant l arqunteron i reduint la mida del blastocel. Desprs falta un tros on no hi ha mesoderma. Ac l endoderma progressa i acaba de tancar el blastocel i el mesoderma pot acabar de collocar-se i ja tenim les 3 capes. Aquest s el tancament del tub digestiu i es considera el final de la gastrulaci.

Encara que es considera aquest moment com el final de la gastrulaci, la neuroectoderma ja ha comenat l organognesi  dificultat de separar els dos processos. En la porci ceflica sempre estar ms avanat el procs (gradient cefalocaudal).

Regionalitzaci de la mesoderma.

Es dna parallelament a la fi de la gastrulaci i l inici de la neurulaci. La mesoderma precordal s la mesoderma de la regi ceflica i formar parcialment els msculs i esquelet ceflic (concretament el crani). La mesoderma cordal dna lloc a la notocorda i la ventral i dorsal donaran lloc a les dos lmines laterals de la mesoderma. Aquesta ltima es regionalitzar en 3 zones (dorsal, intermdia i lateral).

Les cllules ms internes d aquesta fulla mesodrmica migren cap a l exterior deixant una cavitat que donar lloc a les cavitats celomtiques. A la fi, la mesoderma es divideix en 3 regions:

Regi dorsal o mesoderma dorsal i d aquesta se n derivar la musculatura esqueltica, l esquelet axial (les dos cintures) i la dermis.

Mesoderma intermdia. D aquesta derivar l aparell excretor i el reproductor.

Porci lateroventral o mesoderma de les lmines laterals. D ac deriva el sistema circulatori, la sang, la musculatura i esquelet de les extremitats i el component mesodrmic de les quatre membranes embrionries (en amfibis no perqu sn anamniotes).  ;

Gastrulaci en aus i rptils.

s molt semblant a la de mamfers. La segmentaci es produeix mentre l ou baixa per l oviducte, desprs es fa la closca i es para el procs. Aleshores es pon l ou i si com a molt 4-5 dies desprs es cova, l augment de la temperatura far que el procs continue. La blstula s anomena discoblstula i t 3 parts:

-Epiblast, s la monocapa de cllules externes.

-Hipoblast, s la monocapa interna.

-Blastocel, la cavitat intermdia.

En un punt que posteriorment ser la zona marginal posterior, hi ha un increment en la taxa de proliferaci en un punt de l epiblast i s originar un engrossament. La situaci d aquest punt no t res a veure amb el punt d entrada de l espermatozou. La proliferaci continua i migra formant la lnia primitiva. Aquesta lnia s extendr un 75-80% de la longitud de l embri.

Quan la lnia primitiva ha crescut el suficient, comena una etapa de desplaament cap al blastocel, les cllules de la lnia ingressen al blastocel formant el solc primitiu. A causa d aquesta ingressi es forma el solc primitiu. Les cllules que ingressen cap a l hipoblast i les de l hipoblast formaran l endoderma (respiratori, digestiu i part de les membranes extraembrionries). Les cllules que queden pol mig del blastocel formaran el mesoderma, excepte la cordal i la ceflica. Les cllules que queden a l epiblast seran les que formen l ectoderma. En les aus i rptils la neurulaci tamb se solapa amb la gastrulaci.

En la regi anterior de la lnia primitiva es produeix una ingressi ms destacada, formant-se una estructura amb forma d embut, el node de Hensen. Per ac ingressen cllules amb dest endo i mesodrmic. Les cllules que ingressen no es queden en el punt d entrada sin que migren cap endavant, cap a la regi ceflica. Les primeres cllules que ingressen sn les germinals primordials. Desprs ingressem les cllules que formaran l endoderma i mesoderma cefliques. Com vegem, per davant del crani tenim les cllules germinals formant la mitja lluna germinal, i estaran all extraembrionalment fins que estiga ben avanada la histognesi.

Desprs, el node de Hensen es desplaa cap a la regi caudal i al seu pas es va tancant el solc primitiu a mode de cremallera. Mentre va retrocedint continuen ingressant cllules que generaran mesoderma cordal. La notocorda va creixent en longitud mentre retrocedeix el node de Hensen. 33h d incubaci desprs, l encfal ja est en organognesi i la part caudal est acabant la gastrulaci  gradient cefalocaudal. 

Gastrulaci en mamfers.

s molt semblant als altres. Els trofoblasts continuen proliferant per de 2 formes diferents:

-Amb divisi completa, els citotrofoblasts.

-Els altres ho fan de forma incompleta, sense citocinesi, generant-se cllules multinucleades, sn els sincititrofoblasts.

El citotrofoblast ms el sincititrofoblast formen el crion (1). A partir d ac, l embri pot rebre nutrients formant una cavitat per la reorganitzaci del es cllules de l antiga massa cellular, la cavitat amnitica. En la reorganitzaci tamb es formen 2 capes de cllules: epiblast i hipoblast.

Es produeix una intensificaci en el ritme proliferatiu de les cllules de l epiblast. Part d aquestes cllules s acumulen formant un dimetre, la lnia primitiva. Una altra part de les cllules epiblstiques migren revestint la cavitat amnitica i formen l amnios (2), encarregat de segregar el fluid amnitic. Aquest s un pas important de l evoluci que permet als animals reproduir-se fora de l aigua, ja que l embri es desenvolupa en un medi aqus.

Les cllules de la lnia primitiva comencen a ingressar cap a un nou espai creat entre l epiblast i l hipoblast. A partir de l hipoblast es forma una capa de cllules que rodegen el blastocel i formen el sac vitell (3), que noms s funcional de manera mol limitada ja que s una reminiscncia filogentica. Les cllules epidrmiques del sac vitell fagocitaran plaquetes digerint-les lisosomalment i excretaran els productes als vasos sanguinis, que ho distribuiran per l embri. A passa fins que es desenvolupe el tub digestiu.

Tamb existeix un node de Hensen que es forma a l extrem posterior de l embri per en aquest cas, les cllules germinals primordials no ingressen per la part anterior, entren a la regi peritoneal (panxa).

Quan comena a tancar-se el tub digestiu a nivell ventral, prop de la zona dorsal es forma una evaginaci que constitueix la 4 i ltima membrana extraembrionria, l allantoide (4), que acumula les deixalles metabliques de l embri. En mamfers, aquesta membrana es forma per no arriba a ser funcional perqu les deixalles s excreten per la sang materna. Excepte en suids (porcs) que si que s utilitza molt perqu la mare no dna abast per a excretar via plasma sanguini.

Crion i amnios tenen origen ectodrmic. Allantoide i sac vitell sn fulles d origen mesodrmic. Totes tenen part mesodrmica que forma el teixit conjuntiu i els capillars.

Funcions del crion.

Les cllules del crion sintetitzen gonadotrofina corinica. Aquesta estimula les cllules de la decdua (epiteli endometrial) per a que les cllules endometrials s estabilitzen i els capillars es mantinguen funcionals, per a que no hi haja menstruaci. El Predictor  es posa de color per la gonadotrofina. La concentraci de gonadotrofina ha de ser alta per a que no hi haja menstruaci, que s el cas ms habitual d avortament.

En aus i rptils, el crion s el responsable de l intercanvi de gasos entre l interior i l exterior.

Les cllules del crion sintetitzen una 2 hormona: la somatotropina corinica, que serveix per al desenvolupament del teixit glandular mamari de la mare. Les cllules d aquestes glndules tenen molt de reticle endoplasmtic llis i rugs i aparell de Golgi, que dupliquen la seva mida, per no sn funcionals. Desprs del part es posen en marxa.

Com l embri s genmicament diferent a la mare, els anticossos d histocompatibilitat sn diferents. El crion emmascara aquests de forma local per a que la mare no rebutge a l embri considerant-lo un cos ali.

Enllaos externs.
 Animacions de gastrulacions;
 Human gastrulation 3D animation : ;
Illustracions sobre la gastrulaci i pellicules de gastrulaci: De les cllules a l'embri editat per Claudio Stern;

Articles relacionats.
Ernst Haeckel;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292916" title="Publi Quintili Var (cnsol 13 aC)" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="115126">

Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 13 aC amb Tiberi Claudi Ner (desprs l'emperador Tiberi). L'any 6 aC i fins el 4 aC va governar Sria, govern que va repetir l'any 2 aC fins a l'any segent i no va sortir de la provncia en el perode entre els dos governs. Vellei Patercle fou molt expressiu quant digu: "l'home pobre va entrar al pas ric; l'home ric va sortir del pas pobre". 

Va tornar a Roma i l'any 7 fou nomenat governador de Germnia, que Drus havia conquerit fins el Visurgis (Weser). El pas fou convertit en la provncia Germnia Magna, i August volia establir el govern regular rom, per l'elecci del governador no fou afortunada. Var no era molt intelligent i preferia la vida tranquilla; no tenia ni energia ni habilitat per la feina.

Var va arribar al pas, va creuar el Rin i va comenar a recaptar impostos i a introduir les lleis romanes; els germnics no estaven sotmesos definitivament i van trobar un lder en Armini, el cap dels queruscs, que havia servit a l'exrcit rom i havia obtingut la ciutadania i el rang eqestre; la rebelli que es va preparar va afectar la part central de Germnia; s'ajuntaren als queruscs els mars, els cats, i els brcters. 

L'estiu de l'any 9 Var havia entrat al pas i era prop del Visurgis a la riba occidental del qual va fixar el seu quarter, probablement all on al gran riu s'unia  amb el Werra; all va celebrar corts de justcia; segons les ordres d'Armini els caps i nobles germans van fingir lleialtat i visitaven el campament i es mostraven amistosos. Var disposava de tres legions  i un cos de cavalleria per com que no es considerava en perill va enviar diversos destacaments per la protecci de combois contra els bandits, tot seguint el pla d'Armini.

A l'estiu Var fou informat de la revolta d'una de les tribus, que era un pla per fer sortir a Var del seu quarter; efectivament va reunir els seus homes que no havia enviat a fora, i es va dirigir al sud acompanyat pels caps germnics suposadament amics; Armini i alguns altres caps van dir que anaven a reunir les seves forces i es van separar i Var va continuar el cam sense sospitar res.

Va passar pel bosc de Teutoburg (Saltus Teutoburgiensis) al nord del Lippe, entre Osnabruck i Paderborn (conegut avui per Teutoburgerwald o Lippische Wald). Var va entrar a les valls; l'exrcit estava acompanyat per dones i fills dels legionaris  i de sobte fou atacat pels germnics per arreu; els romans no van poder fer una lnia de batalla i amb dificultat es va n poder replegar cap a una zona del bosc on van formar un campament.

En aquest primer dia les legions quasi no van tenir baixes i van poder construir el castrum amb diligncia; Var, conscient llavors del perill, va decidir desfer-se de la impedimenta, i intentar arribar a la fortalesa d'Aliso, construda per Drus a la vora del Lippe. El primer campament era a la vora de la moderna Salzuffeln i per arribar a Aliso havia de passar per la regi de Detmold.

El segon dia de marxa fou atacat del mat a la nit i va patir moltes baixes (tal com mostrava l'extensi del campament fet per la nit que Germnic Csar va veure uns anys desprs).

Al tercer dia va continuar la marxa. La pluja dificultava la marxa i els atacs seguien produint ms i ms baixes; finalment va poder arribar a camp obert, a la vora segurament de Kreuzburg i Osterholz, per all ja l'esperaven els germnics. Els extenuats romans, ja minvats en nombre, no podien trencar les lnies enemigues que els rodejaven per tots quatre costats. La batalla fou una carnisseria. Var es va sucidar. Noms unes dotzenes de romans es van poder escapar fins Aliso, i la resta va morir o foren fets presoners (els ms destacats dels quals foren executats per ordre d'Armini en honor dels seus dus, i la resta convertits en esclaus). El cap de Var fou tallat i enviat a Marobod rei dels marcomans, que la va reenviar a August. La batalla del bosc de Teutoburg fou coneguda tamb com el "desastre de Var".

Aquesta derrota va suposar la prdua de totes les possessions romanes ms enll del Rin. Quan la noticia es va saber a Roma fou un xoc brutal. August bramava "Var, Var, torna'm les meves legions!" i es van donar ordres com si l'imperi ests en perill; Tiberi fou enviat a la zona amb un exrcit de veterans.

 Vegeu tamb . 
Batalla del bosc de Teutoburg;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292918" title="Hyperolius lamottei" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="115127">

Hyperolius lamottei s una espcie de granota que viu a Guinea, Costa d'Ivori, Libria, Senegal, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Guinea Bissau. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius lamottei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292919" title="Hyperolius langi" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="115128">

Hyperolius langi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Hyperolius langi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292920" title="Hyperolius lateralis" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="115129">

Hyperolius lateralis s una espcie de granota que viu a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Rwanda, Tanznia i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Drewes, R., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Hyperolius lateralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292922" title="Hyperolius laticeps" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="115130">

Hyperolius laticeps s una espcie de granota que viu a Togo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius laticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292923" title="Hyperolius laurenti" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="115131">

Hyperolius laurenti s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori i Ghana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius laurenti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292924" title="Hyperolius leleupi" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="115132">

Hyperolius leleupi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius leleupi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292926" title="Hyperolius leucotaenius" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="115133">

Hyperolius leucotaenius s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius leucotaenius. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292927" title="Federaci Catalana d'Entitats Corals" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="115134">
La Federaci Catalana d'Entitats Corals (FCEC) agrupa unes 450 formacions corals de l mbit dels Pasos Catalans. s una entitat jurdica prpia que t per objectiu impulsar i coordinar activitats de les entitats federades, assessorar les agrupacions adherides i promoure noves formacions corals. La FCEC s membre nacional de la Federaci Europea de Joves Corals (Europa Cantat) i de la Federaci Internacional per a la Msica Coral (IFCM).

 Histria .
La FCEC es va constituir a Manresa el dia 5 de juny de 1982, grcies a un acord de les entitats fins aleshores agrupades en el Secretariat dels Orfeons de Catalunya (1959-1982), successor, al seu torn, en l'mbit corporatiu, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1918-1939).

 Enllaos externs .
 Federaci Catalana d'Entitats Corals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292928" title="Hyperolius lucani" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="115135">

Hyperolius lucani s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius lucani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292929" title="Hyperolius maestus" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="115136">

Hyperolius maestus s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius maestus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292931" title="Hyperolius major" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="115137">

Hyperolius major s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Zmbia i, possiblement tamb, a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius major.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292932" title="Hyperolius marginatus" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="115138">

Hyperolius marginatus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana, Burundi i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius marginatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292933" title="Hyperolius mariae" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="115139">

Hyperolius mariae s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Tanznia i Zmbia. 

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius mariae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292934" title="Hyperolius marmoratus" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="115140">

Hyperolius marmoratus s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana, Lesotho i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A., Poynton, J.C., Harrison, J. & Minter, L. 2004.  Hyperolius marmoratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292935" title="Hyperolius minutissimus" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="115141">

Hyperolius minutissimus s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Hyperolius minutissimus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292936" title="Hyperolius mitchelli" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="115142">

Hyperolius mitchelli s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius mitchelli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292939" title="Vegueria de Barcelona" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="115143">



La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries histriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigncia. 

La primera delimitaci coneguda s del 1304, encara que ja existia prviament. Anomenada aleshores vegueria de Barcelona i del Valls, comprenia el pla de Barcelona, el Valls, el Baix Maresme fins a Caldetes, i la major part del Baix Llobregat.

Al segle XVIII comprenia tres sotsvegueries: del Valls, i els enclavaments d'Igualada i de Moi. Al final del segle XIV, Igualada i Moi havien obtingut el dret de carretatge de Barcelona, i van passar a ser sotvegueries amb una certa autonomia del veguer de Barcelona.

Amb els Decrets de Nova Planta (1716), la vegueria va ser dividida en els corregiments de Barcelona i de Matar (que comprenia el Valls). A part del fet que Matar havia esdevingut la segona ciutat del Principat, la divisi s'ha interpretat com un cstig a la tena resistncia de Barcelona a Felip V. Igualada es va incloure al corregiment de Vilafranca, i Moi al de Manresa.

El 1936 es va recuperar la delimitaci de l'antiga vegueria amb la creaci de la Regi I, que la Ponncia de Divisi Territorial havia denominat, el 1932, com vegueria de Barcelona. Incloa tota la comarca del Maresme (l'Alt Maresme era de l'antiga vegueria de Girona) i del Baix Llobregat. Fou suprimida el 1939.

El 1995, el Pla territorial general de Catalunya definia l'mbit metropolit de Barcelona equivalent a l'antiga Regi I ms l'Alt Peneds i el Garraf.

El 2001, l'Informe sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya (Informe Roca) proposava la creaci de la vegueria de Barcelona equivalent a l'actual mbit metropolit amb algunes modificacions d'adscripci comarcal. Per no s'ha dut a la prctica. La delimitaci s discutida per la Plataforma per una Vegueria Prpia que fa campanya per recuperar l'antiga vegueria de Vilafranca, anomenat Gran Peneds, amb les comarques de l'Alt Peneds i el Garraf que ara estan adscrites a l'mbit metropolit de Barcelona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292940" title="Costa del Sol" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="115144">

La Costa del Sol s el nom turstic de la regi costanera de la provncia de Mlaga a Andalusia. La seua capital s Mlaga. s la principal activitat econmica de la provncia i una de les zones turstiques ms importants d'Espanya; rep ms visites de fora de l'estat que cap altra costa.

L'rea es limita a l'est per la provncia de Granada i a l'oest mb la provncia de Cadis, al llarg de ms de 150 km de costa mediterrnia. 

Actualment s'estudia el projecte ferroviari del Corredor de la Costa del Sol que havia d'unir mitjanant ferrocarril tot el litoral de la provncia malaguenya, per que segons sembla finalment noms abastar la part occidental.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292941" title="Intel 8088" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="115145">

El Intel 8088 (conegut tamb com i8088) es un microprocessador fabricat per Intel. Presentat l'1 de juliol de 1979, es tractava d'una versi del 8086 amb un bus extern de 8 bits, i estava pensat per ser ofert en el mercat d'ordinadors de baix cost. Va ser usat en el primer IBM PC i va deixar-se de produir-se el 1982.

Basat amb el disseny del Intel 8080 i 8085, de fet eren compatibles a nivell d'ensamblador amb el 8080; tamb emprava 4 registres generals de 16 bits i 8 registres de 8 bits del 8086, incloent tamb suport al co-processador numric 8087.

El processador NEC V20 era compatible amb l'encapsulat del 8088, que oferia un 20% ms de rendiment.

 Especificacions .

Aquest esta basat amb el 8086, per presenta les segents peculiaritats:

 El bus extern de dades era de 8 bits (i no 16 com el 8086).
 El bus intern era de 16 bits.
 El bus de direccions era de 20 bits.
 Podia gestionar fins a 1 Mb de memria. ;
 Podia dirigir directament 64 kb de memria;
 La velocitat variava dels 5 Mhz als 10 Mhz (el 8088-1 en HMOS i el 80C88-2 en CMOS podien treballar fins a 10 Mhz). En el IBM PC era a 4,77 Mhz .
 Depenent de qu model, el nombre d'instruccions varia de 0,33 a 0,75 MIPS.
 L'encapsulat era de 40 pin.
 Usava el set d'instruccions x86.

 Enllaos externs .

 Informaci del Intel 8088 ;
 Museu d'Intel ;
 Taula amb diferents processadors d'Intel ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292945" title="Comarques de Navarra" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="115146">
Comarques de Navarra s una divisi no oficial del territori de Navarra en comarques. Tradicionalment havia estat dividit en set comarques o en sis Merindades.








 
 Vegeu tamb .
 Merindades de Navarra ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292946" title="Merindades de Navarra" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="115147">

Merindades de Navarra era la divisi administrativa tradicional de Navarra. L'antic regne de Navarra era dividit en sis merindades, una de les quals, la Baixa Navarra, actualment forma part del departament dels Pirineus Atlntics amb la resta de territoris d'Iparralde. Les altres cinc merindades eren:
 Merindad d'Estella;
 Merindad de Pamplona;
 Merindad de Sangesa;
 Merindad d'Olite;
 Merindad de Tudela;


 Enllaos externs .
  Mapa de les merindades;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292948" title="Merindad de Tudela" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="115148">

Merindad de Tudela s la merindad ms meridional de Navarra. La capital s Tudela i aplega 15 municipis, endems d'altres entitats locals menors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292949" title="Merindad d'Olite" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="115149">

Merindad d'Olite s la Merindad ms meridional de Navarra. La capital s Olite i aplega 17 municipis, endems d'altres entitats locals menors.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292953" title="La lletera" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="115150">

La lletera (Het melkmeisje o De melkmeid en neerlands) s un oli sobre tela de Johannes Vermeer pintat entre 1658 i 1660 i considerat una de les seves obres mestres. El quadre est exposat al Rijksmuseum d'Amsterdam.

Descripci.

Representa una dona abocant llet en un bol. L'inters del quadre ve de la preocupaci del detall i de la difusi de la llum. Les dimensions de la tela sn de 45,4 x 41 cm.

Amb concentraci silenciosa una dona aboca llet en un bol. Sost la gerra amb les dues mans. Al voltant seu hi ha diversos objectes: una barra de pa, una gerra de gres, una cistella i una galleda de llaut. La dona est dreta prop de la finestra i aix t la suficient llum com per veure el qu est fent. La llum cau a les seves mans; la seva silueta s fosca contra la paret blanca.

Anlisi.

En comparaci amb les pintures d'interior preferides per l'artista, aquesta representa un canvi: aqui es mostra una casa de condici humil. A Vermeer li va agradar posar-se a prova amb materials ms senzills. s tal la precisi amb la que reprodueix la superfcie tacada i irregular de la paret o la  tosca carcassa de la finestra, que alguns crtics han suggerit l's d'una cmera obscura.

Per l'element ms sorprenent s el mestratge en el joc de llums i ombres. Pocs artistes podien competir amb Vermeer a l'hora de reproduir els mnims matisos d'ombra a la paret, o en plasmar el resplendor dels rajos de sol sobre els objectes de la paret i la taula.

s una de les peces en les quals Johannes Vermeer estableix una atmosfera ms intensament ntima. Encara que l'artista observa la seva model des de prop, ella continua amb el seu treball, sense pertorbar-se.

Histria.

s sens dubte el quadre ms fams de Vermeer. Ja molt aviat fou un quadre especialment apreciat, com ho demostra el preu relativament elevat d'aquesta petita tela (175 florins) al vendre el llegat de Vermeer l'any 1696. Els segents anys passa per diverses mans sempre a Amsterdam. El 1701 s venut per Isaac Rooleeuw per 320 florins. El 1719 el ven Jacob van Hoeck, per noms 126 florins. El 1765 Pieter Lender el ven a un lord angls per 560 florins. Seguint a Amsterdam, el 1768 es ven per 925 florins a Van Diemen. El 1798 s venut per 1.550 florins per Jan Jacob de Bruyn a J. Spaan. El 1813, el compra Lucretia Johanna van Winter per 2.125 florins. El 1822, aquesta dama contrau matrimoni amb Hendrik Six. El quadre pertany a la collecci Six fins que l'any 1907 el compra el Rijksmuseum.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina del quadre al Rijksmuseum;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292954" title="Merindad d'Estella" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="115151">

Merindad d'Estella s la Merindad ms occidental de Navarra. La capital s Estella i aplega 26 municipis, endems d'altres entitats locals menors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292955" title="Merindad de Sangesa" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="115152">

Merindad de Sangesa s la Merindad ms meridional de Navarra. La capital s Sangesa i aplega 40 municipis, endems d'altres entitats locals menors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292957" title="Merindad de Pamplona" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="115153">

Merindad de Pamplona s la Merindad ms septentrional de Navarra. La capital s Pamplona i aplega 67 municipis, endems d'altres entitats locals menors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292959" title="Hyperolius molleri" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="115154">

Hyperolius molleri s una espcie de granota que viu a So Tom i Prncipe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius molleri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292960" title="Hyperolius montanus" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="115155">

Hyperolius montanus s una espcie de granota que viu a Kenya. 

Referncies.

 Schitz, A., Howell, K. &Ltters, S. 2004.  Hyperolius montanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292961" title="Hyperolius mosaicus" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="115156">

Hyperolius mosaicus s una espcie de granota que viu al Camerun, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo i Guinea Equatorial. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Hyperolius mosaicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292962" title="Hyperolius nasutus" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="115157">

Hyperolius nasutus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica del Congo, Gabon, Nambia, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A., Burger, M. & Largen, M. 2004.  Hyperolius nasutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292963" title="Hyperolius nienokouensis" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="115158">

Hyperolius nienokouensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius nienokouensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292964" title="Hyperolius nimbae" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="115159">

Hyperolius nimbae s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori i, possiblement tamb, a Guinea i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius nimbae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292965" title="Hyperolius nitidulus" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="115160">

Hyperolius nitidulus s una espcie de granota que viu a Benn, Burkina Faso, Camerun, Repblica Centreafricana, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Mali, Nigria, Senegal, Sierra Leona i, possiblement tamb, al Txad, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Bissau, Libria, Mauritnia, Nger i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Rdel, M.-O. & Channing, A. 2004.  Hyperolius nitidulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292966" title="Hyperolius obscurus" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="115161">

Hyperolius obscurus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius obscurus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292967" title="Hyperolius occidentalis" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="115162">

Hyperolius occidentalis s una espcie de granota que viu a Gmbia, Guinea, Guinea Bissau, Senegal i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292968" title="Hyperolius ocellatus" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="115163">

Hyperolius ocellatus s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria, Uganda i, possiblement tamb, Rwanda. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Burger, M. & Howell, K. 2004.  Hyperolius ocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292969" title="Hyperolius orkarkarri" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="115164">

Hyperolius orkarkarri s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.

 Drewes, R. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius orkarkarri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292970" title="Hyperolius parallelus" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="115165">

Hyperolius parallelus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Nambia, Zmbia i, possiblement tamb, a Gabon i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius parallelus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292971" title="Hyperolius pardalis" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="115166">

Hyperolius pardalis s una espcie de granota que viu a Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Schitz, A., Burger, M. & Fretey, T. 2004.  Hyperolius pardalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292972" title="Hyperolius parkeri" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="115167">

Hyperolius parkeri s una espcie de granota que viu a Kenya, Moambic i Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292973" title="Hyperolius phantasticus" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="115168">

Hyperolius phantasticus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon i, possiblement tamb, a Angola i Guinea Equatorial. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Hyperolius phantasticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292975" title="Hyperolius pickersgilli" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="115169">

Hyperolius pickersgilli s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Harrison, J. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius pickersgilli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292976" title="Escut de la Quar" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="115170">


L'escut oficial de la Quar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una barjoleta de gules acompanyada de tres pinyes de sinople. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de setembre del 2007 i publicat al DOGC el 2 d'octubre del mateix any.

L'escut fa referncia a la baronia de la Portella, una extensa jurisdicci senyorial centrada per la batllia de la Quar. La barjoleta, o bossa, de gules en camper d'or sn les armories dels Saportella, senyors de la baronia des del segle XI, mentre que les pinyes de sinople en camper d'or pertanyen als Pins, barons de la Portella a partir del segle XIV. Tamb hi fa allusi la corona de bar al capdamunt de l'escut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292977" title="Hyperolius picturatus" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="115171">

Hyperolius picturatus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius picturatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292978" title="Comarca de Cinco Villas" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="115172">

Comarca de Cinco Villas (euskera Bortziri) s una de les 19 comarques de Navarra, situada a la Merindad de Pamplona, a la zona septentrional dels Pirineus. 
Context geogrfic. 
Les cinc localitats s'assenten a banda i banda del ric Bidasoa i el seu paisatge, d'un intens color verd, es troba esquitxat de caserius entre els prats, helechales i boscos de pins, roures, fajos i castanys. 
Lmits. 
Limita al nord amb el cant d'Espelette (Lapurdi, departament de Pirineus Atlntics), a l'est amb la vall del Baztan, al sud amb la vall de Bertizarana i a l'oest amb la vall de l'Urumea i territori histric de Guipscoa en el Pas Basc (comarca del Baix Bidasoa).
 Municipis .
Comprn els municipis de:

Bera: 3.581 habitants (2002).
Lesaka: 2.665.
Etxalar: 788. ;
Arantza: 628.
Igantzi: 604.

Personatges clebres.
 Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, 1894-1975), poltic i periodista.
 Genaro Zelaieta (Bera, 1954-2008), futbolista.
 Estitxu Fernandez (Lesaka, 1975-), periodista.
 Jon Abril (Bera, 1975-), periodista i poltic;
 Patxi Vila (Bera, 1975-), msic;
 Xabier Silveira (Lesaka, 1976-), bertsolari.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292980" title="Manolo Lama" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="115173">
Manuel Lama Jimnez, Manolo Lama (Madrid, 3 de gener de 1962) s un periodista esportiu de la Cadena Ser y Cuatro.

Va nixer en la localitat andalusa de Cabra (Crdoba). Est casat i t cinc fills.

Biografa.
En la Cadena Ser s redactor de la jefatura d'esports, emissora on edita i presenta la secci esportiva de Hora 25, s narrador i comentarista de Carrusel Deportivo i collabora en El Larguero. Aix mateix, tamb presenta junt a Manu Carreo la secci esportiva de l'informatiu en el canal de televisi Cuatro.

Manolo Lama s una de les veus ms conegudes del periodisme esportiu, entre altres coses, grcies a les seves narracions dels partits de la jornada. Junt a l'equip de Carrusel Deportivo va rebre el Premi Ondas 2002 al "millor programa de rdio de difusi "nacional" i tamb en el any 2008. A ms, en 2006 ha sigut galardonat amb el Micrfon d'Or. Ha cobert per a aquesta cadena d'emissores els principals events esportius:

Jocs Olmpics: Jocs Olmpics de Los ngeles 1984, Jocs Olmpics de Sel 1988, Jocs Olmpics de Barcelona 1992, Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, Jocs Olmpics de Sydney 2000 i Jocs Olmpics d'Atenes 2004. ;

Copa del Mn de futbol: Copa Mundial de Futbol de Mxic 1986, Copa Mundial de Futbol d'Itlia 1990, Copa Mundial de Futbol d'Estats Units 1994, Copa Mundial de Futbol de Frana 1998, Copa Mundial de Futbol de Corea-Jap 2002, Copa Mundial de Futbol d'Alemanya 2006 i l'Eurocopa 2008 d'ustria i Sussa.

Europeus de futbol (des de 1985);
Basquetbol (des del 84);
21 voltes ciclistes, aix com tot tipus d'acontecimients esportius.

s narrador del videojoc de futbol FIFA des de l'any 1998 junt a Paco Gonzlez, amb el que t un enfrentament artificis per a guanyar audincies, retransmitint i comentant els partits. 

A ms participa i posa veu en una gran varietat d'anuncis publicitaris tant en radio com en la televisi. Recentment ha participat en el doblatje al castell de la pellcula Locos por el surf, aix com en Salir pitando.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292981" title="Hyperolius pictus" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="115174">

Hyperolius pictus s una espcie de granota que viu a Malawi, Tanznia i Zmbia. 

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius pictus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292982" title="Hyperolius platyceps" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="115175">

Hyperolius platyceps s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Hyperolius platyceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292983" title="Hyperolius polli" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="115176">

Hyperolius polli s una espcie de granota que viu a Angola i a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004. Hyperolius polli. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292984" title="Cant d'Ezpeleta" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="115177">

El cant d'Ezpeleta (en francs canton d'Espelette) s una divisi administrativa francesa, situada en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi d'Aquitnia. El seu conseller general s Vincent Bru, de la UDF, que a ms s l'alcalde de Kanbo.  Els municipis que componen el cant sn pobles de Lapurdi (Iparralde). Cap destacar que la capital, Ezpeleta, no s el municipi ms poblat, que s Kanbo. 
Composici. 

El cant d'Espelette agrupa 7 comunes:
 Ainhoa;
 Kanbo;
 Ezpeleta;
 Itsasu;
 Luhuso;
 Sara;
 Zuraide;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant d'Espelette a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant en el web de la prefectura;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292985" title="Hyperolius polystictus" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="115178">

Hyperolius polystictus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius polystictus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292986" title="Hyperolius protchei" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="115179">

Hyperolius protchei s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius protchei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292987" title="Hyperolius pseudargus" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="115180">

Hyperolius pseudargus s una espcie de granota que viu a Tanznia.

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Hyperolius pseudargus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292989" title="Hyperolius puncticulatus" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="115181">

Hyperolius puncticulatus s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Tanznia i, possiblement tamb, a Moambic i Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius puncticulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292995" title="Hyperolius punctulatus" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="115182">

Hyperolius punctulatus s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius punctulatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292996" title="Hyperolius pusillus" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="115183">

Hyperolius pusillus s una espcie de granota que viu a Botswana, Kenya, Malawi, Moambic, Somlia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Uganda. 

Referncies.

 Schitz, A., Minter, L., Channing, A., Balletto, E. & Howell, K. 2004.  Hyperolius pusillus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292997" title="Hyperolius pustulifer" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="115184">

Hyperolius pustulifer s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Burundi. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius pustulifer. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292998" title="Hyperolius pyrrhodictyon" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="115185">

Hyperolius pyrrhodictyon s una espcie de granota que viu a Zmbia. 

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius pyrrhodictyon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="292999" title="Luc Ferry" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="115186">

Luc Ferry, nascut el 3 de gener del 1951 a Colombes al departament de Hauts-de-Seine (Frana), s filsof, investigador, intellectual, assagista, publicista i poltic. Tot i que ha desenvolupat la seva trajectria professional especialment com a filsof, ha sabut fer mpliament compatible el seu tarann teric amb una destacada intervenci en el mn de la poltica, de la docncia i del periodisme. 


Biografia.


Format a Frana i Alemanya, s agregat de filosofia i de cincies poltiques, doctor d Estat de cincies poltiques. Fou investigador del Centre Nacional de la Recerca Cientfica (CNRS), encarregat de curs a l Escola Normal superior i professor a l Institut d Estudis Poltics de Li, a la Universitat de Caen,  Pars I Panthon-Sorbonne i  Pars X Nanterre.

Antic membre de la Fundaci Saint-Simon,  desprs de ser President del Consell nacional de programes del Ministeri d Educaci entre 1993 i 2002, fou membre del primer i del segon governs de Jean-Pierre Raffarin, ocupant la cartera ministerial de la Joventut, d Educaci nacional i d Investigaci durant el bienni 2002-2004.
 
Durant el seu mandat llan una reforma de l educaci i s encarreg de la posada en marxa d una llei (coneguda popularment com la  llei del vel , que en aplicaci del principi de la lacitat, prohibia a les escoles, collegis o liceus pblics francesos el port de signes o d indumentria pels quals els alumnes manifestessin ostensiblement la pertinena a una determinada confessi religiosa. 
En la Carta a tots els qui estimen l escola (2003) resum les seves propostes de reforma en deu punts crucials: 1) prevenir i combatre l analfabetisme; 2) revaloritzar la via professional i repensar, des de l escola, l articulaci entre l ensenyament general i professional; 3) combatre el fracs a nivell dels primers cicles universitaris; 4) lluitar contra l incivisme i la violncia al costat dels docents; 5) tractar de compensar millor el desavantatge; 6) afavorir el comproms dels joves: 7) millorar la formaci dels docents; 8) afavorir la mobilitat dels estudiants i el reconeixement dels diplomes a tota Europa i oferir ms autonomia a les universitats; 9) aturar la crisi de les vocacions cientfiques i revaloritzar el lloc de la cincia dins la societat; 10) acomplir la descentralitzaci, permetre als centres ms autonomia de gesti i fomentar l establiment de nivells de qualitat.

Desprs de la seva renncia ministerial de mar de 2004 esdevingu president delegat del Consell d'Anlisi de la Societat (CAS), que depn del Primer Ministre i la finalitat del qual s  aclarir les eleccions poltiques del Govern mitjanant l anlisi i la confrontaci de punts de vista, quan les decisions que s han de prendre presenten dilemes lligats amb fets socials . Tamb pertany des del 2004 al Consell Econmic i Social, com a membre del Grup de Personalitats Qualificades en l mbit econmic, social, cientfic i cultural i aix mateix com a membre de la Secci de Relacions Exteriors.

El 2006 el president de la Uni per un Moviment Popular (UMP) Nicolas Sarkozy li confi una missi de reflexi sobre la regulaci del matrimoni homosexual i de l homoparentalitat, encrrec que finalment no arribar a bon port.  Des de juliol del 2007 s membre del Comit de reflexi i de proposici sobre la modernitzaci i el reequilibri de les institucions de la V Repblica francesa, creat pel President Nicolas Sarkozy, que estudia la reforma de la Constituci i que far totes les recomanacions que estimi tils.

Com a periodista ha collaborat assduament amb diversos setmanaris i publicacions entre els quals es compten L'Express, l'vnement du Jeudi, le Point i Challenges.


Pensament.


Sovint la seva obra s associa amb el moviment dels  nous filsofs , que als anys setanta trencaren amb el pensament d esquerres que havia presidit d una manera aclaparadora el mn intellectual francs. Un dels exponents ms destacats de l humanisme secular, Luc Ferry s autor d una original reflexi filosfica, en gran part centrada en la defensa dels valors nuclears de la tradici poltica francesa i la crtica dels moviments radicals. Aix, se separa del marxisme, rebutja el llegat del pensament del 1968, critica el post-estructuralisme i reafirma el republicanisme i la lacitat enfront de l auge del comunitarisme i del relativisme.

s autor de ms d una quinzena de llibres importants, alguns d ells en collaboraci amb Alain Renaut, traduts a diverses llenges, entre elles el castell.

Obra.

Filosofia poltica, en tres volums (1984)

El pensament del 68. Assaig sobre l antihumanisme contemporani (1985)

68-86, Itineraris de l individu (1987)

Heidegger i els moderns (1988)

Homo Aestheticus. La invenci del gust a l era democrtica (1990)

El nou ordre ecolgic, l arbre, l animal i l home, Premi Mdicis d assaig i premi Jean-Jacques Rousseau (1992)

L home-Du o el sentit de la vida, premi dels Drets de l home (1996)

El seny dels moderns. Deu qestions pel nostre temps (1998)

Qu s l home? (2000)

Qu s una vida reeixida? (2002)

Carta a tots els qui estimen l escola (2003)

La religiositat desprs de la religi, en collaboraci amb Marcel Gauchet (2004)

Com es pot ser ministre? Assaig sobre la governabilitat de les democrcies (2005)

Aprendre a viure (2006)

Famlia i amor: Un allegat a favor de la vida privada (2007)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293000" title="Hyperolius quadratomaculatus" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="115187">

Hyperolius quadratomaculatus s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius quadratomaculatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293001" title="Hyperolius quinquevittatus" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="115188">

Hyperolius quinquevittatus s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Tanznia, Zmbia i, possiblement tamb, a Moambic. 

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius quinquevittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293005" title="Hyperolius raveni" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="115189">

Hyperolius raveni s una espcie de granota que viu a la frontera entre Rwanda i la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius raveni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293007" title="Malerreka" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="115190">
Malerreka s una de les 19 comarques de Navarra, situada al nord-oest de la comunitat foral, dins la merindad de Pamplona. 

 Municipis .
 Beintza-Labaien;
 Bertizarana;
 Donamaria;
 Doneztebe/Santesteban;
 Elgorriaga;
 Eratsun;
 Ezkurra;
 Ituren;
 Oitz;
 Saldias;
 Sunbilla;
 Urrotz;
 Zubieta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293008" title="Hyperolius reesi" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="115191">

Hyperolius reesi s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Hyperolius reesi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293009" title="Hyperolius rhizophilus" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="115192">

Hyperolius rhizophilus s una espcie de granota que viu a Angola.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius rhizophilus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293010" title="Hyperolius rhodesianus" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="115193">

Hyperolius rhodesianus s una espcie de granota que viu a Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana i Zmbia. 

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Hyperolius rhodesianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293011" title="Hyperolius riggenbachi" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="115194">

Hyperolius riggenbachi s una espcie de granota que viu a Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Hyperolius riggenbachi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293014" title="Hyperolius robustus" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="115195">

Hyperolius robustus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius robustus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293016" title="Hyperolius rubrovermiculatus" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="115196">

Hyperolius rubrovermiculatus s una espcie de granota que viu a Kenya. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Hyperolius rubrovermiculatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293017" title="Hyperolius sankuruensis" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="115197">

Hyperolius sankuruensis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius sankuruensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293018" title="Hyperolius schoutedeni" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="115198">

Hyperolius schoutedeni s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, la Repblica del Congo i Sudan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius schoutedeni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293019" title="Hyperolius seabrai" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="115199">

Hyperolius seabrai s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius seabrai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293020" title="Hyperolius semidiscus" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="115200">

Hyperolius semidiscus s una espcie de granota que viu a Sud-frica, Swazilndia i, possiblement tamb, a Moambic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Minter, L. 2004.  Hyperolius semidiscus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293021" title="Hyperolius sheldricki" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="115201">

Hyperolius sheldricki s una espcie de granota que viu a Kenya. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius sheldricki. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293022" title="Hyperolius soror" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="115202">

Hyperolius soror s una espcie de granota que viu a Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius soror.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293023" title="Hyperolius spinigularis" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="115203">

Hyperolius spinigularis s una espcie de granota que viu a Malawi, Tanznia i, possiblement tamb, a Moambic. 

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius spinigularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293024" title="Hyperolius steindachneri" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="115204">

Hyperolius steindachneri s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo i Zmbia. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Hyperolius steindachneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293025" title="Hyperolius stenodactylus" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="115205">

Hyperolius stenodactylus s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius stenodactylus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293026" title="Hyperolius swynnertoni" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="115206">

Hyperolius swynnertoni s una espcie de granota que viu a Moambic i Zimbabwe. 

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Hyperolius swynnertoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293028" title="Hyperolius sylvaticus" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="115207">

Hyperolius sylvaticus s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Ghana, Nigria i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius sylvaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293029" title="Hyperolius tannerorum" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="115208">

Hyperolius tannerorum s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Hyperolius tannerorum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293030" title="Hyperolius thomensis" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="115209">

Hyperolius thomensis s una espcie de granota que viu a So Tom i Prncipe.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius thomensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293031" title="Lawrence d'Arbia" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="115210">
Lawrence d'Arbia  (Lawrence of Arabia ) s una pellcula realitzada per David Lean, el 1962, inspirada en la vida de Thomas Edward Lawrence el paper del qual fou interpretat per Peter O'Toole. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.
Durant la Primera Guerra Mundial, l oficial britnic Thomas Edward Lawrence, durant els seus anys destinat a l'Arbia va aconseguir agrupar les tribus rabs per lluitar contra els turcs i per la seva independncia, convertint-se en un mite vivent i ser  considerat com un cabdill. Una mica apartat del desert torna a Anglaterra,on mor d'accident. 
La pellcula s narrada en forma de flash back.

(s una de las poques pellcules de la historia del cinema sense papers femenins.)

Repartiment.

 Peter O'Toole : Thomas Edward Lawrence;
 Omar Sharif : Ali;
 Alec Guinness : Fayal ibn Hussein;
 Anthony Quinn : Auda ibu Tayi;
 Claude Rains : El coronel Dryden;
 Jos Ferrer : El bei turc  ;
 Jack Hawkins : El general Allenby;
 Anthony Quayle : El coronel Harry Brighton;
 Arthur Kennedy : Jackson Bentley;
 sir Donald Wolfit : El general Murray;
 I.S. Johar : Gasim;
 Gamil Ratib : Majid;
 Michel Ray : Farraj;
 John Dimech : Daud;
 Zia Mohyddin : Tafas;

Premis i nominacions.
 Oscars .




Enllaos externs.
(angls)http://www.lawrenceofarabia.co.uk;
(angls)http://www.historynet.com/te-lawrence-the-enigmatic-lawrence-of-arabia.htm;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293032" title="Sakana" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="115211">

Sakana (en castell, Barranca) s una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona que engloba 3 valls (Arakil, Ergoiena i Burunda) i 15 municipis. T una extensi de 305,5 kilmetres quadrats i una poblaci de 20.028 habitants. Est delimitada al nord per la serralada d'Aralar i al sud per les serres de Andia i Urbasa. Encara que la comarca est dividida en 3 valls, tamb s anomenada Vall de Sakana.
 Geografia .
Paratge natural de Navarra, en la frontera d'laba. La travessa el Riu Arakil i la formen les valls d'Arakil, Ergoyena i Burunda. Del clima destaca l'alt indice de precipitacions. s una regi bastant plana. 
 Parcs Naturals .
Parcs Natural Urbasa-Anda: Va ser declarat Parc Natural el 27 de Febrer de 1997. T una extensi de 21.408 ha, que est ocupada fonamentalment per fagedes i pastures de muntanya. La latitud de les serraladess se situa entre els 42 35  i 42 52  latitud Nord i l'altitud sobre el nivell del mar de les serralades,est entre els 835 metres i els 1.492 metres de mxima en Sant Donato. La vegetaci existent s de gran diversitat. La propietat de les serres correspon a la Comunitat Foral de Navarra. 

El Parc Natural Urbasa-Andia inclou quatre zones: 
 Urbasa: 11.399 ha. ;
 Andia: 4.700 ha.
 Limitacions: 5.190 ha. ;
 Reserva Natural Urederra: 119 ha. ;
 Valls que la formen .




 Demografia .
El principal nucleo de poblaci de la comarca s Altsasu que en 2006 contava amb 7.501 habitants. De la resta noms podem destacar un segon grup que caminaria entre els 1.000 i 2.000 habitants Irurtzun Etxarri-Aranatz, Olazti i Lakuntza.Els nuclis de menor poblaci estan en els municipis d'Arakil i Ergoiena on cap poblaci supera els 100 habitants. 


 Enllaos externs .
Sakana - Mancomunitat de Sakana;
La Barranca - Portal de La Barranca ;
La Barranca - Allotjamento i cases rurals;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293033" title="Margaridoia perenne" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="115212">



La margaridoia perenne s una planta herbcia molt com als Pasos Catalans que creix de forma silvestre als prats o a les vores dels camins. A nivell popular, sn poc conegudes les seves propietats medicinals, per en realitat t moltes aplicacions. 
 Nomenclatura .
La margaridoia perenne (Bellis perennis) pertany a la famlia de les astercies o compostes. El primer binomi Bellis prov del terme llat bellus que vol dir gracis, bonic fent referncia a la flor. El segon binomi perenne s degut a qu es pot trobar florida durant tot l'any, sobretot a la primavera.
Es coneix amb molts noms populars com margaridoia, margalideta i pascueta ja que s molt com a les nostres terres. Val a dir que aquesta planta, tot i que es coneix popularment com a margarida, el Gran diccionari de la llengua catalana dna com a prototipus de margarida l'espcie Chrysanthemum frutescens que t el centre groc i les lgules blanques i esmenta que margarida s el nom d'altres espcies semblants.

 Sinonmia .
Bellis rotundifolia proles   pumila  (Arv.];
Bellis pumila Arv.-Touv. & Dupuy ;
Bellis perennis proles pumila (Arv.-Touv. & Dupuy) ;
Bellis integrifolia Lam. ;
Bellis hybrida Ten. ;
Bellis hortensis Mill. ;
Bellis armena Boiss. ;
Bellis alpina Hegetschw. & Heer ;
Aster bellis E.H.L.Krause;


 Ecologia .
s una planta nativa del nord d'frica, nord, oest d'sia i Europa. A ms, ha estat mpliament introduda en altres zones on no s prpia. 

Aquesta planta herbcia es distribueix al llarg de tot el Principat ja que no presenta exigncies al sl ni al clima, encara que prefereix els ambients humits i freds. Es poden distingir dues varietats segons la mida dels captols. La varietat perennis presenta els captols i les lgules ms grans que la varietat meridionalis. La segona s ms meridional i possiblement s la ms freqent als Pasos Catalans.

s una herba caracterstica de prats, gespes, pastures i marges de camins. s abundant en sls compactes, amb retenci d'humitat i rics amb humus. Les caracterstiques adequades del sl sn: zones lluminoses, de calor moderat, sls humits, freds i lleugerament cids (pH entre 4,5 i 7,5)

 Descripci .
Com el seu propi nom indica, el cicle vital d'aquesta planta s perenne. s a dir, que tant les seves parts aries com les subterrnies viuen durant tres anys o ms. 

 rgans vegetatius .
L'arrel s axonomorfa, tpica de les plantes perennes, ja que presenta un eix principal (que prov de la radcula de l'embri) ms desenvolupat que els eixos laterals. Es caracteritza per ser dura i fibrosa. 
La tija mesura entre 2 i 3 cm de dimetre i uns 10 cm de llargada. Presenta entrenusos molt curts que fa que les fulles neixin arran del sl formant una roseta basal. En aquests casos la planta s'anomena acaule. Tot i que, ocasionalment, pot ser ms o menys caulescents (dit de les plantes que presenten tija aparent). s del tipus herbcia ja que t consistncia d'herba. A ms presenta estolons curts.



Les fulles sn simples, ms o menys crenades, obtuses, verdes brillants i pubescents (presenta pls curts i suaus), almenys quan sn joves; de 2 a 5 cm de llargada. El limbe foliar s de forma variable tot i que generalment s obovat. Aquest es fa estret de forma abrupta i dna lloc a un pecol tan llarg com la lmina.
Com a conseqncia de la presncia de pecol, les fulles se classifiquen com a peciolades. La disposici de les fulles s en roseta basal. Presenten un nervi marcat central (nervaci pennada) i la textura s herbcia.


 rgans reproductors .
s una planta hermafrodita o bisexual ja que presenta gineceu (aparell sexual femen) i androceu (aparell sexual mascul) alhora.

Les flors perifriques sn femenines mentre que les se situen al centre del captol sn hermafrodites. Per tant la margarida s una planta monoica.

Els talls florals sense fulles desemboquen a una inflorescncia racemosa en captols solitaris i pedunculats de 2 a 3 cm de dimetre amb el receptacle cnic. Els peduncles sn estrets, per engruixits sota el captol i mesuren de 4 a 25 mm de llargada. A la base dels captols es forma un involucre de dues lnies de brctees herbcies, obtuses, oblongues de 3 a 5 mm cadascuna.

Totes les flors sn pentmeres. Les perifriques sn femenines, zigomorfes i ligulades; mentre que les flors situades al centre del captol sn hermafrodites, actinomorfes i tubuloses. Cap dels dos tipus presenta calze. La corolla de les flors perifriques acaba en una lgula blanca i sovint tacada de prpura al revers o a l'pex. Aquesta lgula mesura de 4 a 8(11) mm de llargada. En canvi, la corolla de les flors centrals s groga, campanulada i dividida en 4 o 5 lbuls. 
L'androceu est format per 5 estams amb les anteres soldades en forma de tub (monadelfs). El pollen s'allibera a l'interior del tub format per les anteres. 
El gineceu s bicarpellar i sincrpic. L'ovari s nfer i unilocular que cont un nic primordi seminal antrop i de placentaci basal. Hi ha un sol estil bifurcat apicalment en dos estigmes.

El fruit s simple indehiscent sec, concretament, un aqueni pubescent. s un fruit comprimit i sense papus que mesura d'1 a 1,5 mm.

 Farmacologia .
 
Les parts utilitzades de la margarida sn les fulles, arrels i flors, encara que les arrels sn les que s'usen amb menys freqncia.

 Composici qumica .
Els captols florals contenen tanins (que sn derivats poliacetilnics), saponcits, olis essencials, cids orgnics i saponines . A ms, presenta l'antoxantina que s la responsable de la coloraci groga.

 Usos medicinals .
s un popular remei contra moltes malalties i t una gran varietat de formes d'aplicaci. s l'herba tradicionalment utilitzada contra les ferides, bfegues, cremades i per disminuir inflamacions.

Les arrels s'utilitzen en el tractament de l'escorbut i czemes drmics. 

La infusi de fulles i flors s una de les principals cures de traumatismes i adherncies postoperatries, aix com els trastorns d'amenorrea, disppsia i reumatisme que deriven del fred. A ms s'utilitza en el tractament de refredats, artritis, desordres renals o heptics i per purificar la sang .
Se pensa que pot tenir una lleugera acci hemoltica, encara que no s'ha determinat la substncia que la provoca. 

Es creu que mastegar fulles fresques s un tractament per lceres bucals.

 Accions farmacolgiques / propietats .
Presenta diverses propietats: 
 antitussiva i expectorant grcies als saponsids, resina i muclags.
 dirtica i sudorfica degudes als tanins ;
 cicatritzant;
 per controlar la pressi arterial ;
 antiespasmdica;
 demulgent, digestiva, emollient i laxant;
 oftlmica ;
 purgatives i tniques.;

No s'ha descrit cap tipus de toxicitat per aquesta espcie.

 Observacions .
s una herba molt utilitzada a efectes decoratius combinada amb la gespa per la seva resistncia a la sega. La flor es tanca per la nit i s'obri novament al mat.

Creix en tot tipus de climes, preferentment en ambients freds per estimular la floraci, encara que no tolera les gelades fortes. 

Sn comestibles les fulles crues o cuinades en amanides ja que el seu sabor lleugerament dol s combinable amb l'amarg del dent de lle. 
A ms es pot consumir en forma de verdura o sopa. Tradicionalment les flors s'han conservat en vinagre per utilitzar-les desprs com a condiment. 
Amb les fulles es pot preparar te, al qual se li ha atribut una dubtosa acci hipntica.

Com a curiositat podem destacar que al 1793 els governants d'Alemanya varen emetre un decret d'extermini degut a les seves suposades propietats abortives, fet que no es va poder demostrar cientficament.

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .
 Natura digital (UB) (en catal);
 Homeopatia general (en castell);
 Planta for a future (en angls);
 GRIN (en angls);
 Naturaleza cantbrica (en castell);
 Infojardn (en castell);
 Botnica para aventureros (en castell);
 Red Naturaleza (en castell);
 La margalida com a planta medicinal i alimentria (en castell);

 Notes i referncies .


 Bibliografia .
 Jesus Izco (coordinador), E.Barrero, M.Brugus, M.Costa, J.A. Devesa, F.Fernndez, T.Gallardo, X.Llimona, C.Prada, S.Talavera, B.Valds. Botnica. 2na edici. Madrid: Editorial McGraw-Hill, 2004. ISBN 84-486-0609-4 (castell);
 Bernardo Ticli. El herbario de la salud. 1a edici. Barcelona: Editorial De Vecchi, 2003. ISBN 84-315-1824-3 (castell);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293034" title="Escut de Solivella" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="115213">


L'escut oficial de Solivella t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una olivera d'or fruitada de sable, sobremuntada d'un sol figurat d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de setembre del 2007 i publicat al DOGC el 2 d'octubre del mateix any.

s un escut parlant que vol representar l'etimologia popular del nom de la localitat: el sol, que s un element tradicional dels escuts de Solivella, i l'olivera o olivella. La corona de bar fa allusi a la baronia de Solivella, ttol concedit a Sim Berenguer de Llorac, senyor del castell, el 1599.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293040" title="Comarca de Tafalla" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="115214">


La comarca de Tafalla s una comarca de Navarra inclosa en la merindad d'Olite i que engloba 18 municipis. Es troba dins la comarca agrria de la Navarra Mitjana. El municipi ms poblat s Tafalla.

Municipis.
Segons l'INE,  l'u de geber del 2006, la comarca comptava amb 23.735 habitants. Agrupa els municipis d'Artajona, Barasoain, Beire, Berbinzana, Garinoain, Larraga, Leoz, Lerga, Mendigorria, Olite, Oloriz, Orisoain, Pitillas, Pueyo, San Martn de Unx, Tafalla, Uju i Unzu.


Enllaos externs.
Federaci Navarresa de Municipis i Concejos;
Infraestructura de Dades Espacials de Navarra;
Institut d'Estadstica de Navarra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293045" title="Hyperolius thoracotuberculatus" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="115215">

Hyperolius thoracotuberculatus s una espcie de granota que viu a l'frica tropical. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004. Hyperolius thoracotuberculatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293047" title="Hyperolius tornieri" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="115216">

Hyperolius tornieri s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius tornieri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293048" title="Hyperolius torrentis" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="115217">

Hyperolius torrentis s una espcie de granota que viu a Ghana i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius torrentis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293049" title="Hyperolius tuberculatus" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="115218">

Hyperolius tuberculatus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, Angola, Rwanda i Uganda. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Hyperolius tuberculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293050" title="Arantza" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="115219">

Arantza (castell Aranaz) s un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament;
Institut d'estadstica de Navarra;
Infraestuctura de Dades Espacials de Navarra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293051" title="Hyperolius tuberilinguis" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="115220">

Hyperolius tuberilinguis s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C., Minter, L. & Howell, K. 2004.  Hyperolius tuberilinguis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293052" title="Hyperolius vilhenai" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="115221">

Hyperolius vilhenai s una espcie de granota que viu a Angola i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Hyperolius vilhenai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293054" title="Hyperolius viridiflavus" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="115222">

Hyperolius viridiflavus s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Rwanda, Sudan, Tanznia, Uganda i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Txad i Eritrea. 

Referncies.

 Schitz, A., Channing, A., Poynton, J.C. & Largen, M. 2004.  Hyperolius viridiflavus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293055" title="Hyperolius viridigulosus" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="115223">

Hyperolius viridigulosus s una espcie de granota que viu a Ghana i Costa d'Ivori. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius viridigulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293056" title="Gran intercanvi americ" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="115224">

El gran intercanvi americ fou un important esdeveniment paleozoogeogrfic en qu animals terrestres i d'aigua dola migraren d'Amrica del Nord a Amrica del Sud via Mesoamrica, i a l'inrevs, quan la formaci volcnica de l'istme de Panam un ambds continents. La migraci arrib al seu znit fa uns tres milions d'anys (al Piacenzi, la primera meitat del Plioc superior).

Tingu com a resultat la uni del Neotrpic (aproximadament Amrica del Sud) i el Nertic (aproximadament Amrica del Nord) per formar Amrica. L'intercanvi es veu en l'observaci tant de l'estratigrafia com de la natura (neontologia). El seu efecte ms dramtic fou en la zoogeografia dels mamfers, per tamb ofer l'oportunitat de migrar a aus no voladores, artrpodes, rptils, amfibis i fins i tot peixos d'aigua dola.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293057" title="Sant Pere de Riu" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="115225">


L'esglsia de Sant Pere de Riu pertany al municipi de Tordera ja que formava part de l'antic terme d'Hortsaviny, per des del punt de vista popular i eclesistic ha estat sempre vinculada a la parrquia de Pineda de Mar. Se la coneix tamb amb el nom de Sant Pere de Pineda. 

La documentaci ms antiga que en fa referncia s de l'any 1185. El 1246, a travs d'una butlla del papa Innocenci IV, la parrquia, juntament amb Santa Maria de Pineda, va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. Durant molts segles va tenir sacerdot propi, per posteriorment se'n va fer crrec el rector de Pineda. El 1985 va ser novament oberta al culte, mentre que la rectoria era habilitada com a casa de colnies.                                                          

L'esglsia mant l'estructura romnica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tard, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets graonats. El seu aspecte actual s, en gran mesura, fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVII, tot i que encara pot observar-se la decoraci original de l'absis romnic, a base d'arquacions cegues i lesenes, de tipus llombard. Aquesta ornamentaci s tamb visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romnics. Darrere el campanar hi ha una antiga construcci o comunidor, coneguda com el Mirador, que alguns autors han datat en poca preromnica o visigtica, opini no compartida per Joaquim Graupera (Catalunya Romnica, vol. XX). 

Al cam d'accs a l'esglsia va ser descoberta una necrpolis altomedieval amb lloses sepulcrals que procedeixen d'enterraments realitzats dins l'esglsia, amb motius herldics esgrafiats, tres de les quals fan de graons d'accs al temple i les altres dues es conserven als parterres davant la porta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293059" title="Hyperolius viridis" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="115226">

Hyperolius viridis s una espcie de granota que viu a Tanznia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi i Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Hyperolius viridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293060" title="Hyperolius wermuthi" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="115227">

Hyperolius wermuthi s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Hyperolius wermuthi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293061" title="Hyperolius xenorhinus" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="115228">

Hyperolius xenorhinus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Uganda. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Hyperolius xenorhinus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293063" title="Hyperolius zonatus" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="115229">

Hyperolius zonatus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Hyperolius zonatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293064" title="Escut de Castell de l'Areny" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="115230">


L'escut oficial de Castell de l'Areny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta somat d'un castell de gules obert sobremuntat d'un sautoret (o creu de Sant Vicen) d'or perfilat de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de novembre del 2007 i publicat al DOGC el 4 de desembre del mateix any.

Les armes parlants tradicionals de Castell de l'Areny, el castell dalt d'un mont, reflecteixen tamb la situaci geogrfica del poble, situat dalt de la serra anomenada les Roques del Castell. El sautor s el senyal allusiu a sant Vicen, patr de la parrquia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293065" title="Etxalar" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="115231">

Etxalar (castell Echalar) s un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona. Apareix per primera vegada escrit en un document de 1280. L'etimologia ms estesa i probable fa derivar el seu nom de l'expressi pasturatge de la casa en euskera. Derivaria per tant d' etxa (variant de etxe, casa) i larr(i) (pasturatge).

 Demografia .


 Personatges clebres .

 Manuel Aznar Zubigaray (1894-1975): periodista, poltic i diplomtic. Avi de Jos Mara Aznar.
 Salvador Vergara, Vergara II (1952): pilotari.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293066" title="Hyperolius argus" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="115232">

Hyperolius argus s una espcie de granota que viu a frica.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293067" title="Escut de Montseny" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="115233">


L'escut oficial de Montseny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de tres cims (el central ms alt) de sinople movent de la punta i somat d'una creu llatina de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de novembre del 2007 i publicat al DOGC l'11 de desembre del mateix any.

Les armes parlants tradicionals del municipi, el mont de tres cims somat d'una creu, fan referncia a l'etimologia del topnim, provinent del llat monte signi, 'la muntanya del senyal', i volen representar tamb el masss del Montseny, que dna nom al terme municipal. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293068" title="Hortsaviny" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="115234">


Hortsaviny s una llogarret que pertanyent al municipi de Tordera al Maresme,i situat al cor del Masss del Montnegre. Histricament ha tingut una relaci ms directa amb Pineda de Mar, grcies a la Riera de Pineda que neix al Montnegre i baixa fins el mar. Parlar d'Hortsaviny s parlar de natura en el seu estat ms pur; masies, boscos frondosos, vegetaci mediterrnia, passejades, silenci i aire pur.
D'un temps en, un grup de vens que viuen en masies, han fet renixer la vida en aquest paratge de gran bellesa. Cal destacar a l'esplanada la bonica esglsia de Sant Llop, l'esglsia de Santa Eullia d'Hortsaviny, l'ermita de l'Erola i Sant Miquel de Vallmanya. Nombroses masies de gran bellesa que demostren que la vida en plena natura encara s possible, tamb hi podem admirar les alzines gegants de Can Portell i el roure de Santa Maria, catalogat per la Generalitat com un dels arbres ms espectaculars de Catalunya (calen 4 persones per abraar-lo!) Des de Pineda de Mar s'hi pot anar caminant per Quatre Camins, o b pel Cam de les Costes, pujant la riera amunt. Els dos trajectes sn preciosos, i passen per boscos d'alzina, pinedes, i boscos de castanyer magnfics.

Poema.

"Muntanyes d'Horsaviny,

de suredes, i alzinars

i rouredes, rovellades,

qui us ha vist de sol negades

mai ms us podr oblidar.

Ai Sant Llop d'Horsaviny!

Amb un polze de tit

persigneu-nos tot el mn,

des de dalt del campanar

en el trenc de l'horitzont."

Autor: Pere Coromines


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293069" title="Afrixalus" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="115235">

Afrixalus s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Afrixalus aureus;
 Afrixalus brachycnemis;
 Afrixalus clarkeorum;
 Afrixalus crotalus;
 Afrixalus delicatus;
 Afrixalus dorsalis;
 Afrixalus equatorialis;
 Afrixalus fornasini;
 Afrixalus fulvovittatus;
 Afrixalus knysnae;
 Afrixalus lacteus;
 Afrixalus laevis;
 Afrixalus leucostictus;
 Afrixalus lindholmi;
 Afrixalus morerei;
 Afrixalus nigeriensis;
 Afrixalus orophilus;
 Afrixalus osorioi;
 Afrixalus paradorsalis;
 Afrixalus quadrivittatus;
 Afrixalus schneideri;
 Afrixalus septentrionalis;
 Afrixalus spinifrons;
 Afrixalus stuhlmanni;
 Afrixalus sylvaticus;
 Afrixalus uluguruensis;
 Afrixalus upembae;
 Afrixalus vibekensis;
 Afrixalus weidholzi;
 Afrixalus wittei;
 Afrixalus enseticola;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293070" title="Igantzi" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="115236">

Igantzi (castell Yanci) s un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.


 Demografia .


Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293071" title="Afrixalus aureus" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="115237">

Afrixalus aureus s una espcie de granota que viu a Moambic, Sud-frica, Swazilndia i, possiblement tamb, Zimbabwe.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Minter, L. 2004.  Afrixalus aureus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293074" title="Afrixalus brachycnemis" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="115238">

Afrixalus brachycnemis s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic, Tanznia i, possiblement tamb, a Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M. &, Schitz, A. 2004.  Afrixalus brachycnemis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293075" title="Escut dels Muntells" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="115239">


L'escut oficial dels Muntells t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una barraca d'argent tancada de sable, acompanyada al cap d'una espiga d'arrs d'argent i a la punta de dues faixes ondades d'argent i acostada de quatre muntells abscissos i juxtaposats d'or, dos a cada costat.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de desembre del 2007 i publicat al DOGC el 4 de gener del 2008.

La barraca de l'escut simbolitza l'hbitat tradicional del delta de l'Ebre, on est situat el poble; l'espiga d'arrs alludeix al conreu d'aquest producte a la contrada, i les faixes ondades representen el riu. Els muntells sn un senyal parlant que fa referncia al nom de la localitat. 

Com s norma en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el dels Muntells no porta corona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293076" title="Afrixalus clarkeorum" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="115240">

Afrixalus clarkeorum s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Afrixalus clarkeorum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293077" title="Afrixalus crotalus" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="115241">

Afrixalus crotalus s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M. &, Schitz, A. 2004.  Afrixalus crotalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293079" title="Afrixalus delicatus" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="115242">

Afrixalus delicatus s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Somlia, Sud-frica, Tanznia i, possiblement tamb, Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Minter, L. 2004.  Afrixalus delicatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293080" title="Afrixalus dorsalis" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="115243">

Afrixalus dorsalis s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Togo. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Burger, M. & Rdel, M.-O. 2004.  Afrixalus dorsalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293081" title="Afrixalus equatorialis" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="115244">

Afrixalus equatorialis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Afrixalus equatorialis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293082" title="Jared Leto" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="115245">





Jared Leto s un msic i actor dels Estats Units.

 Biografia . 

El seu pare va morir quan ell era molt jove i quan la seva mare va tornar a casar-se va adoptar el cognom del seu padrastre. Amb la seva mare i el seu germ Shannon van mudar-se constantment, de Louisiana, a Colorado, Wyoming, Hait i Virgnia.

Sempre ha dit que a l'escola no destacava especialment per quan va acabar l'instut va comenar a estudiar pintura a la Universitat d'Art de Philadelphia,quan va descobrir la seva faceta d'actor va decidir anar a L'School of Visual Arts de New York.

s una persona molt cretiva i amb gran vitalitat, i ms enll de els seus papers d'actor, ha fet msica des de sempre i amb el seu germ va fundar al 1998 la banda de rock alternatiu 30 seconds to mars de la que n's el principal compositor, guitarra i vocalista.

 Filmografia .

 Com a actor .

 My so called life (Jordan Catalano, 1994);
 Cool and the crazy (Michael, 1994);
 How to make an american quilt (Beck, 1995);
 The last of the High kings (Frankie Griffin, 1996);
 Prefontaine (Steve Prefontaine, 1997);
 Switchback (Lane Dixon, 1997);
 Basil (Basil, 1998);
 Urban Legend (Paul Gardener, 1998);
 The thin red line (Tinent Whyte, 1998);
 Black and White (Casey, 1999);
 Flight Club (Angelface, 1999);
 Girl, interrumpted (Tobias Jacobs, 1999);
 American psycho (Paul Allen, 2000);
 Sunset Strip (Glen Walker, 2000);
 Requiem for a dream (Harry Goldfarb, 2000);
 Panic Room (Junior, 2002);
 Highway (Jack Hayes, 2002);
 Alexander (Hefesti, 2004);
 Lord of War (Vitaly Orlov, 2005);
 Lonely hearts (Raymond Fernandez, 2006);
 Chapter 27 (Mark David Chapman, 2007) pendent d'estrena;
 Mr. Nobody (Nemo Nobody, 2008) per estrenar;


 Com a director .
Sota el pseudnim de Bartholomew Cubbins a dirigit tres dels videos de 30 Seconds To Mars.

 The Kill (2006);
 From Yesterday (2006);
 A Beautiful Lie (2008) ;

 Discografia .

 30 Seconds To Mars (conegut com a Selftitled) 27 d'agost del 2002 ;
 A Beautiful Lie, 30 d'agost del 2005;

 Premis .
 Kerrang Awards: Millor senzill per "The Kill";
 Premis MTV Europa: "Rock Out band" ;
 Fuse: el millor del 2007;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293083" title="Afrixalus fornasini" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="115246">

Afrixalus fornasini s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Tanznia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Minter, L. 2004.  Afrixalus fornasini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293084" title="Afrixalus fulvovittatus" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="115247">

Afrixalus fulvovittatus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Afrixalus fulvovittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293085" title="Afrixalus knysnae" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="115248">

Afrixalus knysnae s una espcie de granota que viu a Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L. &Schitz, A. 2004.  Afrixalus knysnae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293086" title="Afrixalus lacteus" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="115249">

Afrixalus lacteus s una espcie de granota que viu al Camerun.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Afrixalus lacteus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293087" title="Afrixalus laevis" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="115250">

Afrixalus laevis s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Uganda i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Nigria i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Fretey, T. 2004.  Afrixalus laevis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293088" title="Afrixalus leucostictus" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="115251">

Afrixalus leucostictus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Afrixalus leucostictus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293090" title="Afrixalus lindholmi" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="115252">

Afrixalus lindholmi s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Afrixalus lindholmi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293091" title="Afrixalus morerei" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="115253">

Afrixalus morerei s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Afrixalus morerei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293092" title="Afrixalus nigeriensis" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="115254">

Afrixalus nigeriensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Nigria i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Afrixalus nigeriensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293093" title="Afrixalus orophilus" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="115255">

Afrixalus orophilus s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. & Schitz, A. 2004.  Afrixalus orophilus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293094" title="Afrixalus osorioi" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="115256">

Afrixalus osorioi s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Uganda i, possiblement tamb, a Burundi i Rwanda. 

Referncies.

 Schitz, A., Drewes, R. & Ltters, S. 2004.  Afrixalus osorioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293095" title="Afrixalus paradorsalis" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="115257">

Afrixalus paradorsalis s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana i la Repblica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Drewes, R. 2004.  Afrixalus paradorsalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293096" title="Afrixalus quadrivittatus" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="115258">

Afrixalus quadrivittatus s una espcie de granota que viu a Burundi, Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Etipia, Gabon, Kenya, Nigria, Rwanda, Sudan, Tanznia, Uganda i, possiblement tamb, a Angola, Malawi i Zmbia. 

 Referncies .

 Schitz, A., Pickersgill, M., Largen, M., Amiet, J.-L., Burger, M. & Ltters, S. 2004. Afrixalus quadrivittatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293105" title="La lli de msica" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="115259">

La lli de msica (De muziekles en neerlands) s un oli sobre tela de Johannes Vermeer pintat entre 1662 i 1665 que es conserva a les colleccions reials del Palau de Buckingham, a Londres.

Descripci.

En una habitaci illuminada en ple dia, una dona d'esquena, contra la paret del fons, toca l'espineta, mentre l'escolta un home que es troba al seu costat, dempeus, que la mira amb atenci. A la tapa de l'instrument pot llegir-se: La msica s companya de l'alegria i medecina per als dolors. Per sobre de la dona es veu un mirall, a la paret, que reflecteix el seu rostre denunciant cap a on dirigeix la mirada.

Anlisi.

 s una obra representativa de l'autor: escena d'interior, amb pocs personatges, illuminada des de l'esquerra, procurant representar amb exactitud la perspectiva. La distncia exacta entre l'observador i la noia est mesurada de forma magistral per la taula, el violoncel al terra i la disposici en diagonal de les rajoles, tot plegat subratllat per la llum. 

La llum natural penetra a travs de les finestres de la part esquerra del quadre, incidint a les superfcies polides, arrencant brillantors a la seda de la catifa o al coure que es reflecteix sobre la gerra de porcellana blanca.

Vermeer transmet amb el seu gran detallisme la qualitat tctil de les diferents superfcies: el marbre, la seda o el vellut.

L'estreta relaci entre amor i msica es converteix en el tema protagonista d'aquesta tela que Vermeer va pintar en els anys inicials de la dcada de 1660, poc temps desprs de ser nomenat sndic del gremi de pintors de Delft el 1662. En aquesta obra sembla allunyar-se temporalment dels interiors burgesos per apropar-nos una imatge d'una classe social ms elevada, tal com indica la presncia del mirall al fons o al pesat taps oriental que cobreix la taula del primer pla.

L'aplicaci del color es fa de manera "puntillista", repartint de forma espurnejant la llum per tota la superfcie pictrica, dins d'un estil que aconseguir cridar l'atenci als impressionistes com Renoir o Van Gogh.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293107" title="Ipecacuana" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="115260">





El terme ipecacuanha deriva de pecaogoene de la llengua india tupi que vol dir planta vomitiva. La planta s utilitzava abans del descobriment d'Amrica amb acci antidisentrica, expectorant i antihemorrodal. Tamb rep el nom de ipeca, ipecacuana o anellada menor.

 Ecologia .
Cephaelis ipecacuanha pertany a la famlia de les rubicies, s tpica de la selva tropical de Brasil i Bolvia, actualment es cultiva en la zona oriental de l ndia degut als principis actius de les arrels quan la planta floreix.

 Descripci .
La ipecacuana s una planta herbcia petita, d'uns 40 cm d'alada, amb una arrel perenne i axonomorfa de 10 cm de llarg, que descendeix obliquament fins al sl, pot tenir nusos, ser simple o dividida en poques branques, de color marr-groguenc quan s fresca i molt ms fosca quan s dessecada. La tija ,grisa per la base i verda per la part superior, mesura 60-80 cm d'alada. Les fulles sn escasses, no s'observen mes de 6, tenen forma oblongas-ovalades, ellptiques, agudes i velloses d'uns 8-10 cm de llarg i 4 d'amplada; les superiors sn oposades i les de la base alternes. La planta presenta pecols curts que s'orienten cap al sl. Les flors estan agrupades en pseudocapitols hemisfrics d 1 a 2 cm de dimetre, sn petites, amb la corolla blanca i tenen forma d  embut. El frut pot ser baa, drupa, esquizocarp o cpsula de forma ovalada de la mida d'una mongeta, de color prpura al principi i violat fosc posteriorment; cont dues celles a l'interior i diverses llavors.

 Farmacologia .
L'arrel d'ipecacuana s la droga vegetal que es recollecta quan la planta floreix i s on trobem els alcaloides en una proporci de 2-3% com a principis actius. 

 Emetina: 60-70%;
 Cefelina: 6-50% ;
 Psicotrina: 2%;

Tamb trobem substncies qumicament similars com l'emetamina, ipecamina, emetoidina que per processos de metilaci, deshidrogenaci o reducci sn precursors dels alcaloides principals. 

A ms, cont cid ipecacunic amb estructura glucdica, ipacacuanina que s un glucsid cristallitzable, ipecsid, vitamina C, cid mlic i ctric, resines, saponines, colina, cids orgnics, magnesi, silici i un 40% de mid.

La ipecacuana s emprada com a fluidificador de les secrecions (expectorant), sudorfic i, amb menor freqncia, com vomitiu (emtic); aquests efectes depenen essencialment de la dosis utilitzada.

 Expectorant: a dosis baixes estimula la secreci bronquial degut a un lleu efecte irritant sobre les mucoses. Aquest efecte ve acompanyat per la hipersecreci mucosa, tant bronquial, com salivar, intestinal o sudoral.
 Emtic: els alcaloides responsables de la seva activitat vomitiva sn essencialment emetina i cefelina; aquest efecte sembla tenir el seu origen en el centre del vmit cerebral, predecit de nusees, per aquesta ra no s'usa la ipecacuana en cassos d urgncia vital.
 Acci antiamebiana i antibitica: la emetina s un potent amebicida i bacteriosttic;
 Acci antihelmntica: degut a la conjunci de l'activitat vomitiva i antibiotic-parasiticida la ipecacuana s'ha utilitzat en el tractament de parasits intestinals com anquilostomes, tricocfals i, incls, echinococcus.

Aquesta planta pot ocasionar un cert grau de toxicitat produint dolors clics intestinals, diarrea sanguinolenta i pot arribar a produir coma i mort per collapse cardiorespiratori. L'emetina tamb pot ser txica per l'home induint artmies, hipotensi arterial i debilitat muscular. L'eliminaci urinria de la molcula s lenta (60 dies).

Preparacions d'arrel d'ipecacuana:
Pols: com expectorant sn 10-100 mg per dosis i tres vegades al dia, per aconseguir una acci emtica 0.5-1 g cada 15 minuts sense sobrepassar els 2 g.
Extracte fluid: 1-5 gotes com expectorant, com a emtic de 50-100 gotes.
Extracte tou hidroalcohlic: 3-20 mg com expectorant, 200-700 mg com a emtic.
Tintura: 0.2-1 g com expectorant, 5-15 g emtic.
Xarop expectorant: 2 g d'extracte fluid d'ipecacuana, 10 g d'extracte fluid de sen, 3 g d'extracte fluid de farigola, 13 g d'extracte fluid d'amapola, 1 g d'extracte fluid de taronger amarg i 260 g de xarop simple. Es pren a cullerades.

 Observacions .
Respecte el cultiu d  ipecacuana es pot multiplicar per dues vies: Per llavors o pels rgans vegetatius.
Les llavors es recollecten de la vegetaci silvestre, prviament seran rentades i assecades per ser sembrades durant la tardor en vivers. No es convenient guardar molt temps aquetes llavors perqu perden poder germinatiu. El temps entre  sembra-germinaci-floraci s d uns 3-4 mesos.
Els rgans vegetatius emprats sn talls de les arrels o rizomes. Es colloquen en planters ben protegits a l ombra i on al terra a estat remogut fins una profunditat de 20 cm aproximadament. Es deixen aquets talls als planters i es reguen totes les vegades necessries fins que comencin a desenvolupar-se les fulles i les arrels al cap de 3 a 6 mesos.    ;

Els assajos es realitzen sobretot per CCF d un extracte clorofrmic obtingut en un medi amoniacal. El cromatograma s examina a la llum ultraviolada desprs de la seva polvoritzaci amb una dissoluci clorofrmica de iode i escalfant a 60 C:  l apreciaci de la intensitat de la banda de florescncia blau clar degut a cefelina permet distingir les dues especies de cephaelis.

La valoraci s clssica: extracci dels alcaloides (ter etlic) posterior a la alcalinitzaci (hidrxid d amoni), evaporaci del dissolvent, redissoluci del residu en excs d cid clorhdric titulat i valoraci del excs amb una dissoluci de hidrxid sdic titulat. La droga deu contenir com a mnim 2% d alcaloides expressats en emetina.














 Bibliografia .
 FONT i QUER, P. : Diccionario de Botnica, ediciones Pennsula, 2000 ( 1a edici: ed. Labor, 1953);
 de BOLS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pasos Catalans, 1a reimpressi. Ed. Prtic-Natura, 2000;
 WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci de l'alemany del 1981);
 Diversos autors: Flora Ibrica: plantas vasculares de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Real Jardn Botnico, C.S.I.C., 1993;
 CRT, P.: Prcis de Botanique, Tome II: Systmatique des Angiospermes. 10 edici. Masson et Cie. diteurs, 1965.
 "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal;
 "El Dioscrides Renovado". Po Font Quer. Editorial Labor;
 "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paids;
 "Plantas que Curan". Jean de Sill. Ediciones Cedel;
 "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Volk (1997);
 "Gua de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980);
 "Manuel de identificacin de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998);
 "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Genve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977);
 "Gua familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996);
 "Fitoterapia: Vademcum de prescripcin de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociacin Espaola de Mdicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmacuticos de Vizcaya (1999);
 "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293108" title="Mar (astronomia)" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="115261">
El Mar s una regi del cel on coincideixen moltes constellacions relacionades amb l'aigua.

La majoria d'aquestes constellacions van ser descrites per Claudi Ptolemeu:

 Aquari, l'Aiguader;
 Capricorn, la Cabra marina;
 Peixos, els Peixos;
 Cetus, la Balena;
 Dof, el Dof;
 Erid, el Gran Riu;
 Hidra, la Serp d'aigua;
 Peix Austral, el Peix del Sud;

De vegades, tamb s'hi inclouen la constellaci antiga Argo Navis i Crater, la Copa d'aigua.

D'altres constellacions relacionades amb l'aigua sn ms noves, i no sn part d'aquesta regi. Inclouen Hydrus, l'altra serp d'aigua; Volans, el peix volador; i Dorado, el peix espasa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293112" title="Escut de l'Atzvia" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="115262">


L'escut oficial de l'Atzvia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de sinople, una torre d'or, maonada, aclarida i terrassada de sable, somada per una guila de sable, en actitud de volar. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de 31 de maig de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.549, del 29 de juliol de 1999.

Es tracta de l'escut que tradicionalment ha usat el poble de l'Atzvia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293113" title="Escut d'Agullent" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="115263">


L'escut oficial d'Agullent t el segent blasonament:

Un losange d'or amb quatre pals de gules, ressaltats amb una agulla d'argent com a element parlant, i per timbre una corona reial de vuit florons, visibles cinc.

Histria.
Resoluci del 10 d'abril de 1991, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.542, del 15 de maig de 1991.

Els quatre pals sn les armes de l'antic Regne de Valncia, i fan referncia a la seva condici de vila reial. L'agulla s un element parlant allusiu al nom de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293114" title="Llista de poblacions ibriques de Catalunya" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="115264">
Aquesta s una llista dels poblats ibrics de Catalunya:

Llista de poblats ibrics a Catalunya.

 Can Fatj-Castell de Rub.
Al tur del Castell de Rub es varen practicar excavacions que van demostrar una ocupaci humana que pot arrencar fins i tot de finals del s. VI aC. Aix mateix es van descobrir murs i dos pous del s. IV aC. Un d'ells s el pou ms antic de Catalunya.

Per el ms important d'aquest assentament s el camp de sitges de can Fatj a uns 200 m al sud del castell, sobre una elevaci situada al marge dreta de la Riera de Rub, a l'igual que el castell.

Les ms antigues estan datades al s. V aC i perduren fins ben b entrada l'poca romana (primera meitat del s. II dC). 
Sembla ser que l'establiment de can Fatj podria ser el nucli de l'antiga ciutat de Rubricata, esmentada pel gegraf Claudi Ptolomeu al s. II dC.

 Castellet de Banyoles .

El Castellet de Banyoles, a la poblaci de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, s el poblat iber ms extens de la Catalunya meridional. Destaca la seva posici dominant sobre el curs de l'Ebre i les seves magnfiques torres pentagonals de defensa.

Castell Ruf.

El Castell Ruf sn les restes d'un poblat ibric situat en el Tur de Castellruf (459 m.), proper a l'actual Badalona, ve dels poblats del Tur de Montgat, del Puig Castellar i del Tur d'en Bosc. Situat a Santa Maria de Martorelles, a la comarca del Valls Oriental.

Tamb s'ha anomenat com a Castellruf o Castell-Ruf.

Sembla que va ser abandonat o destrut a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econmiques i poltiques, i de les campanyes de Cat i els seus seguidors.

Cesse.
Cesse o Cissa o Kesse era la ciutat ms important de la tribu ibera dels cossetans i a la vora de la qual, en la batalla de Cissa, Gneu Corneli Escipi va derrotar el general cartagins Hann i al cap ilerget Indbil, al comenar la Segona Guerra Pnica el 218 aC.

No se sap la seva situaci ja que noms es coneix pels relats de la guerra entre Roma i Cartago, i perqu s'hi van acunyar monedes. Sembla que, amb la conquesta romana, la ciutat de Cesse  fou saquejada i que els seus habitants foren venuts com a esclaus a la nova ciutat de Trraco, on Escipi havia fundat una base militar.

Ciutat ibrica d'Ullastret.


La ciutat ibrica d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, dins el municipi d'Ullastret (Baix Empord), s el major nucli urb d'aquesta cultura descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibrica dels indigets.

Est situat en un petit tur des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empord. La ciutat va nixer al segle VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnfica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais pblics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procs de transformacions en el sistema d'ocupaci i explotaci econmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.

Gebut.
Gebut s un poblat ibric situat al municipi de Soses (el Segri).

A la comarca del Segri va viure un dels pobles ms importants dels bers, els ilergets.

Les fonts grecollatines, en especial Polibi i Titus Livi, els citen sovint en relaci amb la Segona Guerra Pnica (218-205 aC), i consideren els seus caps Indbil i Mandoni entre els prnceps de la pennsula Ibrica.

El seu territori tenia el nucli central a les planes de Lleida i s'estenia per les actuals comarques de les Garrigues, l'Urgell, el Segri i la Noguera, fins a la zona d'Osca.

Les seves capitals van ser Atanagrum, de la que no es coneix la seva ubicaci exacta, i Iltirta.

Oleastrum.
Oleastrum  fou una ciutat del cossetans de la Tarraconense, en la via entre Dertosa i Tarraco. Se l'ha identificat amb nombroses ciutats per  el mes probables es que correspongui a la moderna Cambrils.

Palfuriana.
Palfuriana fou una ciutat de la Tarraconense al territori dels cossetans entre Barcino i Tarraco. Se l'identifica generalment com el Vendrell.

Penya del Moro.



La penya del Moro s un tur de 277 m d'alada a la serra de Collserola (dins del lmit del parc de Collserola) al conf dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat) amb jaciments d'un poblat ibric i d'una fortificaci medieval. Antigament es coneixia com a puig Castellar.

Pla de Santa Brbara.

El poblat ibric del Pla de Santa Brbara, de la tribu dels cossetans, es troba ubicat en el lloc ms elevat de l actual nucli urb de Montblanc (Conca de Barber), molt a prop del riu Francol. 

Poblat ibric de Ca n'Oliv.

El poblat ibric de Ca n'Oliv s un poblat ibric de grans dimensions que es troba a la serra de Collserola, al territori antigament conegut com Laietnia i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Valls, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueolgic que va estar habitat entre el segle VI fins al 50 aC i ms endavant, a l'edat mitjana.

Poblat ibric del Cogull.
El poblat ibric del Cogull s un jaciment ibric al sud-oest de Sallent, al Bages, dalt del tur conegut pel Cogull.

Jaciment d'uns 2000 m d'extensi a 200 m per sobre el Llobregat, s un dels ms importants de l'interior de Catalunya per la gran importncia militar i estratgica del que devia sser un dels principals nuclis de poblaci de Lacetnia.

Fou ocupat des del final del segle VII aC fins al segle I aC. Poden establir-se tres fases diferents: una primera etapa d'iberitzaci (segle VI aC-IV aC); una segona fase d'ibric ple (segle III aC-I aC); i una tercera fase ibero-romana.

Les primeres notcies del poblat ibric s'atribueixen al doctor Joan Maluquer de Motes el 1948. El 1966 la junta municipal d'Histria i Arqueologia de Sallent fu una primera inspecci. Fou excavada a la dcada dels setanta per Ramon Camprub.

Fou excavat entre 1960 i 1984 i posteriorment s'hi han fet tasques de neteja, consolidaci i restauraci.

Puig de Castellet.
El Puig de Castellet s un jaciment iber situat a Lloret de Mar, que fou construt el segle III aC i era utilitzat com a torre de guaita per controlar la costa. Actualment forma part de la Ruta dels Ibers.

Poblat Les Maleses.

El poblat Les Maleses, ubicat a l'antiga laietania, ocupa un cim, dalt de la Serralada de Marina, al Valls Occidental.Aquest cim, a la vegada, serveix de lmit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.

Des del poblat s'observa una immensa panormica, des de la qual es pot dominar visualment tot el Valls, part del Barcelons i part del Maresme. Aix mateix t bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Pre-Pirineu.Aquesta ubicaci proporcionava als habitants del poblat ibric, un gran control sobre el territori.
Grcies a les diferents intervencions arqueolgiques, cronolgicament podem situar l'hbitat del poblat entre els segles III - II a.C.
S'han efectuat diverses intervencions arqueolgiques des de l'any 1928, per s des de l'any 2000, que el poblat est essent estudiat dins del projecte d investigaci arqueolgica  El poblament protohistric al jaciment ibric del Tur de Les Maleses".

Rubricata.
Rubricata (grec           ) fou una ciutat dels laietans esmentada per Ptolemeu a la Tarraconense, a la vora del riu Rubricatus. Podria correspondre a Olesa de Montserrat. En tot cas, el corrent predominant avui en dia situa aquesta polis ibrica en el lloc de Rub, concretament al jaciment de can Fatj.

Sant Sebasti de la Guarda.


Sant Sebasti de la Guarda o Sant Sebasti de la Guaita s un poblat ibric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empord. S'hi accedeix des de Palafrugell a travs de l'autovia que va a Llafranc i d'ac cap al far de Sant Sebasti, o per la carretera que va de Palafrugell a Tamariu. En aquest cas, s'ha d'agafar un desviament (indicat) que duu cap al cim de la muntanya de Sant Sebasti.

Setelsis.
Setelsis (         o         ) fou una ciutat dels iacetans a l'Hispnia Tarraconense. Se l'ha identificat amb Solsona.

Bibliografia.

Comas, F.; Serra, J.A. "Itineraris d'histria del Bages". CRP del Bages, 1989.
Cura, M. "El poblado preromano de El Cogull". Instituto de Arqueologa y Prehistoria de la Universidad de Barcelona, 1969.
Nm. 20 de la revista Dovella.

Enllaos externs.

Castell Ruf a l'Oficina de Turisme de Badalona;
Castell Ruf ;
Castell Ruf a Junta de Castilla y Len ;
Puig de Castellet al Museu d'Arqueologia de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293115" title="Lloyd Fredendall" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="115265">



Lloyd Fredenhall (28 de desembre de 1883   4 d'octubre de 1963) va ser un General americ durant la Segona Guerra Mundial. s conegut sobretot pel seu comandament de la Fora d'Assalt Central de Desembarcaments durant l'Operaci Torxa, i pel seu comandament del II Cos durant les primeres etapes de la Campanya de Tunsia. Al febrer de 1943, mentre que estava al capdavant del II Cos, les seves forces van ser esclafades pel Mariscal alemany Erwin Rommel a la Batalla del Pas de Kasserine. Aix provoc la substituci de Fredendall pel General Patton al mar de 1943. Fredendall s considerat majoritriament com a incompetent.

Fredendall va ser descrit pel General Lucian K. Truscott com Baix d'estatura, alt i clar en el discurs, es tancava en les seves opinions i crtiques tant de superiors com de subordinats. S'inclinava a prendre conclusions que no sempre tenien fonaments. Fredendall rarament abandonava el seu quarter general per fer visites personals i reconeixement, ms aviat es mostrava impacient amb les recomanacions dels subordinats ms familiaritzats amb el terreny que no pas ell

El comandant britnic de Fredendall, el Tinent General Kenneth Anderson el considerava un incompetent ja abans del desastre de Kasserine. Fredendall acostumava a parlar i a donar ordres a la seva manera, anomenant la infanteria com els caminadors. Enlloc de fer servir els mapes habituals, feia servir uns codis que portaven a la confusi, com el lloc que comena amb C. Aix sovint portava a la confusi entre els seus subordinats, apart de qu feia perdre un temps precis intentant desxifrar a on es referia.

Abans de Kasserine, Fredendall va fer servir una companyia d'enginyers per construir-se un quarter general de Cos soterrat a 70 milles del front. Va separar les unitats i les va allar, situant-les massa llunyanes unes de les altres pel recolzar-se mtuament o separant-les de l'artilleria, l'arma ms poderosa dels Estats Units.

Desprs de la Batalla del Pas de Kasserine, el 5 de mar de 1943, Eisenhower visit el quarter general del II Cos a on es reun amb Omar Bradley. Eisenhower li pregunt "Qu en penses del comandament de tot aix?" Bradley respongu "s molt dolent. He parlat amb tots els comandants de divisi. Tots han perdut la confiana en Fredendall com a comandant de cos". El 6 de mar de 1943, el General George Patton rellev a Fredendall.

Fredendall pass la resta de la guerra entrenant lleves als Estats Units.

 Carrera .

1936-1938   Comandant del 57 Regiment, Filipines;
1938-1939   Oficial executiu del Cap d'Infanteria;
1940-1941   Comandant de la 4a Divisi;
1941-1943   Comandant del II Cos;
1942   Comandant General de la Fora de Desembarcament Central, Operaci Torxa, ;
1943   Comandant del XI Cos;
1943   Adjunt del Comandant General 2n Exrcit;
1943-1946   Comandant del 2n Exrcit;
1943-1946   Comandant en Cap de la Comandncia Central de Defensa;
1946   Retirat;


Veure tamb .
Operaci Torxa;
Batalla de Sidi Bou Zid;
Batala del Pas de Kasserine;


Per llegir ms .
;

Enllaos externs .
Errades de Comandament, Steven L. Ossad (from findarticles.com);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293117" title="Escut d'Aielo de Malferit" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="115266">


L'escut oficial d'Aielo de Malferit t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un lle passant d'or, mirant a la dreta. Al cap, un escacat d'or i atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.467, del 10 de mar de 1995.

El lle s un smbol tradicional de l'escut d'Aielo, si ms no des del segle XIX; podria tractar-se d'un element parlant. L'escacat d'or i d'atzur sn les armes dels marquesos de Malferit, senyors de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293121" title="Llista de ciutats d'Etrria" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="115267">
Aquesta s una llista de ciutats d'Etrria:

Aqua Caeretanae.
Aqua Caeretanae fou una vila prop de Caere, a Etrria, amb uns famosos banys. s la moderna Bagno di Sasso.

Centumcellae.
Centumcellae fou una ciutat a la costa d'Etrria a uns 80 km de Roma. Fou construda per Traj que hi va tenir una vila. Fou una ciutat bastant gran que a la caiguda de l'Imperi, va passar als gots i fou atacada pels bizantins i ocupada per Belisari, per reconquerida per Ttila, fins que Narss la va recuperar. El 812 fou destruda pels sarrans i els seus habitants es van retirar a l'interior i van fundar Civita Vecchia.

Cosa.

Cosa fou una antiga ciutat d'Etrria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la lliga Etrusca per no n'hi ha cap constncia. Plini el Vell diu que depenia de Volci, que era a uns 35 km, per no se sap si era aix des sempre o noms en el temps en qu va escriure.

La ciutat no te registres histrics; noms apareix el 273 aC quant una colnia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.

Estatnia.
Estatnia (Statonia,         ) fou una ciutat del sud d'Etrria esmentada per Estrab com una petita ciutat. Plini el Vell l'esmenta com a municipalitat. Tenia pedreres al seu territori que probablement tocava al de Tarqunia. 

Fernia.

Fernia (llat Feronia) fou una ciutat del sud d'Etrria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un clebre temple o santuari de la deessa de Fernia, i una cova sagrada annexa. Estrab s l'nic que esmenta la ciutat del mateix nom, per altres autors noms esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, per probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Fernia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menci dels festivals anyals es del temps del rei Tulli Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Annbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. L'histria esmenta alguns prodigis que van passar al i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalos per les brases roents (algunes fonts diuen que aix correspon a un temple d'Apollo al cim del Soracte, per probablement es va traslladar des all al ms clebre santuari al seu peu).

Fregenae.

Fregenae fou una ciutat de la costa d'Etrria entre Alsium i la desembocadura del Tber. Tit Livi l'esmenta com a colnia martima probablement establerta al mateix temps que Alsium el 245 aC. Velleius Paterculus esmenta la fundaci de les dues colnies per dona el nom de Fregellae en lloc de Fregenae, per Epitome diu que Fregenae fou fundada com a colnia al mateix temps que Brundisium i com que aquesta se sap que fou fundada el 244 aC segons el prpi Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a Fregenae i no a Fregellae que havia de ser mes antiga. Construda en terreny pantans i poc sa, no va assolir importncia i quant es va construir Portus Augusti a la dreta del Tber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a Estrab, Plini el Vell i als Itineraris per Rutilus a la seva descripci de la costa d'Etrria ja no l'esmenta i no s'han trobar runes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.

Graviscae.
Graviscae fou una ciutat de la costa d'Etrria entre Cosa i Castrum Novum. Es creu que era situada al la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2 km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol  San  Clementino o Le Saline, tamb a menys de 2 km de la desembocadura del Marta.

No consta la seva existncia abans de l'establiment d'una colnia romana el 181 aC per s sap que formava part del territori de Tarqunia (Tarquinii) i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la vena Caere. La zona era poc frtil i saludable i la ciutat fou poc prospera per existia encara en temps d'Estrab, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu i encara surt als Itineraris. Rutili l'esmenta en 416 com a ciutat amb completa decadncia amb noms un grup de cases.

Herbanum.
Herbanum fou una ciutat d'Etrria esmentada per Plini el Vell, que la situa al interior. Alguns suposen que podria ser la ciutat anomenada Urbs Vetus per Paulus Diaconus, i Urbiventum per Procopi, noms  que corresponen a Orvieto.  Herbanum seria el nom llat de la ciutat etrusca sobre la que Orvieto es va edificar, per aix noms es una hiptesis.

Vegeu: Orvieto

Liburni Portus.
Liburni Portus fou un port de la costa d'Etrria al sud de Porto Pisano, prop de la desembocadura de l'Arno, que s la moderna ciutat de Livorno.

Lorium.
Lorium o Laurium fou una ciutat del sud d'Etrria i estaci de la via Aurlia, a uns 18 km de Roma. Es coneguda perqu la famlia d' Anton Pius tenia una vila a la ciutat, que l'emperador va convertir en palau i on va residir freqentment; tamb fou el lloc preferit com a residncia del seu successor Marc Aureli. 

Encara era seu d'un bisbe al segle V per desprs va ser abandonada.

Es creu que correspon a Castel di Guido, a la vora del rierol Bottaccia, on s'han trobat restes d'edificis i tombes; a la part alta es veuen les restes d'un edifici mes luxs probablement la vila-palau de l'emperador.

Luna.

Luna (     )  fou una ciutat d'Etrria, a l'esquerra del riu Macra a poca distancia de la seva desembocadura i per tant prop de Ligria, per hi ha discrepncies si era ciutat etrusca o lgur. Plini l'esmenta com la primera ciutat d'Etrria i tamb la situen a Etrria Estrab i Claudi Ptolemeu. Pomponi Mela l'assigna en canvi a Ligria. Quant el riu Macra va ser convertit en lmit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrria per anteriorment, quant els romans van arribar a la zona, eren el lgurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertnyer als lgurs, per de moment no s'hi han trobat restes etrusques.

Maesia Silva.
Maesia Silva fou una zona boscosa d'Etrria en territori de Ves que fou conquerida per Ancus Marcius. El lloc de la zona no ha pogut estar determinat per era segurament a la dreta del Tber, entre Roma i la costa. Plini el Vell diu que a la selva abundaven els cascalls.

Pirgi.
Pirgi (Pyrgi) fou una ciutat de la costa d'Etrria entre Alsium i Castrum Novum, a uns 50 km de Roma i 10 km de Caere (de la que feia de port). Va sorgir en torn al temple d' Eileithyia.

El 384 aC fou atacada per Dions el vell de Siracusa, atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el bot va pujar a 1000 talents. Sembla que des llavors el habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la pirateria. 

El 191 aC es esmentada com a colnia martima de Roma per , junta amb Fregenae i Castrum Novum, per no se sap quant fou establerta ni torna a ser esmentada mes endavant. 

Apareix la ciutat a diverses obres geogrfiques i Estrab diu que era una ciutat petita, i Servius l'esmenta com a castellum.

A l'edat mitjana va agafar el nom de Santa Severa.

Portus Lunae.
Portus Lunae fou el port de la colnia romana de Luna, sutuat a uns dos km de la ciutat, a la costa, que  fou fams per la seva situaci i protecci, considerat ser el port natural on cabien tots els vaixells d'Europa. Els romans el van utilitzar freqentment com a base naval. Es el modern golf de La Spezia. Un promontori anomenat Lunae Promontorium (avui Ponta Bianca) formava una divisi del golf. El golf tenia una llargada de 10 km i una amplada de 5 i dins tenia com a petits subports que formaven Portus veneris (Porto Venere) al oest, i Portus Ericis (Lerici) a l'est.

Soracte.
Soracte fou una muntanya d'Etrria, al sud-est de Falria, en la que hi havia un temple dedicat a Apollo i mol proper un llac d'aiges sulfuroses, els vapors de les quals provocaven la mort dels ocells. Modernament es va dir Monte San Silvestro o Preste.

Suana.
Suana (      ) moderna Sovana, fou una ciutat del sud d'Etrria a la vall del Fiora a uns 35 km de la costa i a uns 30 km a l'oest de Volsinii.

Quan s'esmenta per primer cop era un municipi d'Etrria per no consta que anteriorment fora ciutat etrusca. A la rodalia s'han trobar per tombes etrusques.

A l'poca cristiana fou seu d'un bisbe. 

Sudertum.
Sudertum (         ) fou una ciutat del sud d'Etrria entre Volsinii i la costa. Plini el Vell l'esmenta com a municipi. La ciutat no ha pogut ser situada i es esmentada tamb com a Subertum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293133" title="Pilar Rubio" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="115268">

Pilar Rubio (Madrid, 17 de mar de 1979) actriu, model i presentadora espanyola.


 Trajectria .
                                              
Ha realitzat diferents reportatges fotogrfics com model en diverses revistes masculines, i s'ha centrat en la seva carrera televisiva, realitzant petites incursions cinematogrfiques, en la pellcula Isi Disi i protagonitzant un curtmetratge, Merry Christmas, de Fran Casanova. En televisi, ha protagonitzat anuncis televisius de Amstel, Canal+, Pantene(xamp) i programes com Lo que necesitas es amor, El precio justo, La azotea de Wyoming i ms recentment en Six pack de la cadena Cuatro.

Desprs, va treballar a La Sexta a l'espai televisiu de S lo que hicisteis..., en el que collabora realitzant diversos reportatges sobre famosos. L'estiu del 2007 pass a presentar el seu propi programa, sobre vdeos casolans, La ventana indiscreta.


 Premis .
Premio Joven 2007 com a millor reportera de televisi.

TV.

Lo que necesitas es amor, Antena 3;
El precio justo, TVE;
Esto es vida, TVE;
La azotea de Wyoming, TVE;
6pack, Cuatro;
S lo que hicisteis la ltima semana, La Sexta;
S lo que hicisteis..., La Sexta;
La ventana indiscreta, La Sexta;
El Intermedio, La Sexta;

Filmografia.

Merry Christmas;
Cuestin de qumica;
Anunci de cervesa Amstel;
Anunci de Canal+;
Anunci Pantene;
Isi Disi 2;
Videoclip David Bustamante;


Enllaos externs.
Pgina del seu club de fans Oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293135" title="Yezdegerd III" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="115269">

Yezdegerd III (en persa            "fet per Du") fou el darrer rei de la dinastia sassnida a Prsia. Era fill de Shahryar i nt de Cosroes II, el qual fou assassinat pel seu fill Kavadh II l'any 628. Puj al tron el 16 de juny de l'any 632, desprs d'una srie de conflictes interns.

Yezdegerd comen a governar des de molt jove i mai exerc la seva autoritat fermament. Durant el seu primer any de regnat tract d'inaugurar una nova era, intentant establir la pau interior i  prenent mesures per a reformar els abusos que s'havien introdut en la religi. Per, d'un cant, aquestes reformes no van agradar a tothom, i de l'altre, a la mateixa poca comen la conquesta islmica de Prsia.

El 636, l'exrcit enviat pel califa Umar derrot els perses en la batalla d'al-Q disiyyah, que dur tres dies, i decid el dest de l'imperi de Yezdegerd. 

Els rabs ocuparen i saquejaren Ctesifont, i el jove rei fug cap a Mdia. Yezdegerd seguiria el seu rumb cap a l'est d'un districte a l'altre, sent rebut amb hostilitat pels governants de les regions orientals, que no el consideraven com al seu sobir legtim. 

Finalment, fou assassinat l'any 651 per un moliner de Merv que intentava robar-li. El seu fill, Peroz II fug cap a Xina, on fou molt ben rebut. La resta de la noblesa que fugiren amb ell s'establiren a l'sia Central, on contriburen enormement a l'expansi de la cultura i la llengua perses en aquelles regions.

El calendari zorostric, que s'utilitza encara avui dia, agafa el primer any del regnat de Yezdegerd III com a any zero. La data s'acompanya pel sufix Y.Z., que indica el nombre d'anys passats des de la coronaci de l'emperador, l'any 632.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293139" title="Gai Senti Saturn" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="115270">


Onomstica
 Gai Senti, anomenat per alguns autors Gai Senti Saturn, propretor rom de Macednia vers 90 aC;
 Gai Senti Saturn I, cnsol el 19 aC;
 Gai Senti Saturn II, cnsol l'any 4 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293146" title="Free as in Freedom: Richard Stallman's Crusade for Free Software" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="115271">

Free as in Freedom: Richard Stallman's Crusade for Free Software (ISBN 0-596-00287-4) s un llibre escrit per Sam Williams llicenciat sota la Llicncia de documentaci lliure de GNU que parla sobre la vida de Richard Stallman. El llibre va ser publicat per O'Reilly Media l'1 de mar de 2002.

L'autor del llibre, Sam Williams, va fer diverses entrevistes amb Richard Stallman mentre estava escrivint el llibre.

Llicncia.
Aix com la Viquipdia o altres projectes Wikimedia com el Viccionari, aquest llibre est llicenciat sota la Llicncia de documentaci lliure de GNU, una cosa unusual en llibres.

Vegeu tamb.
 
 Programari lliure;
 Richard Stallman;

Enllaos externs.
 Versi en lnia del llibre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293147" title="Rafael Marquina" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="115272">

Rafael Marquina i Audouard (Madrid, 3 de novembre de 1921) s un reconegut dissenyador i arquitecte catal, creador de la revolucionaria setrillera que no goteja ni embruta.

El 1961, Marquina va inventar les setrilleres antigoteig, disseny emblemtic que ha estat objecte de nombroses cpies a nivell mundial. El disseny permet dosificar el lquid i consta d un vidre transparent, cnic, que permet alhora recollir les gotes d oli i l entrada d aire en el recipient. 

Marquina ha seguit una lnia de treball coherent amb una filosofia que s adverteix en la majoria de les seves creacions i que poden reduir-se a tres axiomes. El primer es basa en qu el disseny industrial s una activitat que parteix bsicament d un criteri racional organicista sigui quina sigui la problemtica (Sigui d mbit industrial, de comunicaci o d's). El segon s que el disseny industrial ha de qestionar la millora del procs de fabricaci. 

Aquest pioner del disseny industrial espanyol compta amb una llarga carrera professional. Entre altres treballs va ser el responsable del disseny en automoci per a Tallers Costa el 1957-1958, va planificar la remodelaci de la joieria  Roca de J.M. Sert el 1969, es va fer crrec del nou disseny exterior i interior del Banco Bilbao de la Via Laietana de Barcelona, va realitzar un centre de taula per a Barcelona 92, va crear dos canelobres per a Nanimarquina el 1993, taps antigoteig per a recipients d oli HOJIBLANCA OLEO CRISTAL (2003) i dues lmpades de peu per a ILUMINIL SA. Les obres d aquest autor, Premio Nacional de Disseny, parlen de la seva capacitat per treballar en mbits de les seves disciplines professionals. 

Ha compaginat la seva faceta professional amb collaboracions com a articulista a Serra d Or, M+D, Hogares Modernos, Cuadernos de Arquitectura i Bonart. Tamb ha treballat la seva faceta com a escultor i ha participat en diferents exposicions.

 Dates destacades .
  1951 Comena a dissenyar mobles, lmpades, accessoris per a les seves installacions d interiors.
  1955 Imparteix un curs de disseny d interiors per a llicenciats de magisteri.
  1956 Collabora amb Moragas Gallis en l execuci d un projecte d'habitatge unifamiliar a Sant Just Desvern. / El fet s clau en la seva integraci al moviment fundacional d'ADI FAD.
  1957-1958 Disseny en automoci: un tricicle i una motocicleta per als Talleres Costa.
  1959 Juntament a Miguel Mil i Andre Ricard est present en les conversacions que culminen amb l entrada massiva dels pioners del disseny industrial a Espanya a la junta del FAD.
 1960 Collabora amb SUPER T en la imatge de disseny de producte / Crea un perxer mbil i una taula plegable per a mobles MALDA.
 1961 Guanya el Delta d or en la primera edici del concurs, amb les vinagreres Marquina. / Crea una ctedra a l escola Elisava, dedicada especialment a la detecci i utilitzaci de prejudicis en el procs creatiu del disseny.
 1963 Treballa en el projecte i realitzaci de productes "amerifrig" (srie completa d electrodomstics de lnia blanca) per INVICTA.
 1966 Lnia d electrodomstics per FAGOR ;
 1968 Entra com a dissenyador extern a l empresa PARERA de Badalona.
 1969 Remodelaci / Actualitzaci joieria Roca de J.M. Sert;
 1970 Exposici a Madrid, promoguda pel Ministeri d'Habitatge.
 1971 Treballs i exposicions de "Terres lleugers" de  CEPLSTICA.
 1972 Remodelaci de faana, vestbul i plantes baixa i primera del Banco Bilbao de la via Laietana de Barcelona.
 1973 Disseny exterior i interior de la joieria Roca, a l'Avda. Diagonal.
 1975 Disseny interior de la Direccin General de Educacin Fsica y Deportes, a la ciutat Universitaria de Madrid / Stand Visiona-Bayer, a Frankfurt.
 1978 Conjunt de recipients (unes 10 peces) ja dins del creat Comit de Disseny de la Perfumeria PARERA. El disseny va guanyar un premi internacional (Eurostar).
 1989-1990 Redisseny setrilleres;
 1994 Envs per a postre industrialitzat ;
 1999 Collaboraci projecte "Diseo industrial en Espaa" en el Reina Sofa de Madrid / Collaboraci en jornades "Design for all".
 1999 Incursi en joieria.
 2001 Srie de 9 productes per a escriptori per a TEXTURA.
 2002 Lleixes suspeses. / Banc pblic urb (Collaboraci J.Moner) / Tres serveis cermiques per a la taula.
 2003 Dos taps antigoteig per a recipients d oli HOJIBLANCA OLEO CRISTAL;
 2004 Creaci de dues lmpades de peu per a ILUMINIL SA;
 2005 Tap de precinte antigoteig i irreemplaable;
 2006 Portaolis per a restaurants;
 2007 Paneres LUXUS d acer.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial Rafael Marquina;
 Web de NaniMarquina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293159" title="Tit Vasi" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="115273">
Tit Vasi (Titus Vasius) fou un militar rom. Fou un dels conspiradors contra Quint Cassi Long propretor de l'Hispnia Citerior el 48 aC. Quan Csar va dominar Hispnia el 49 aC va deixar a Long com a governador de l'Hispnia Ulterior; com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes. A finals d'any va rebre ordres de passar a l'frica per fer la guerra a Juba I de Numdia que s'havia pronunciat per Pompeu; a frica esperava trobar un nou camp per saquejar. El 48 aC va reunir l'exrcit a Corduba (Crdova) i llavors va esclatar una conspiraci en la que van intervenir part de les seves tropes. Fou atacat a la mateixa plaa del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador Luci Juvenci Laterense, per Cassi es va poder escapar i no va tardar en dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, establ noves exaccions per els provincials. 

Poc desprs, dues legions que havien servit abans amb Varr, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a Calp per embarcar cap a frica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori; tamb la ciutat de Corduba es va revoltar i el qestor Marc Marcel Esern, enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebelli. Cassi va demanar ajut a Bogud II de Mauritnia i a Marc Emili Lpid, governador de la Gllia Narbonense i, mentre, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de Corduba, de la que en quedava separada pel riu Betis. 

L'arribada dels reforos va restablir la pau i Marcel es va unir a Lpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li fou concedida. Llavors va arribar a la provncia el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces (47 aC) i va fugir de la provncia amb els seus tresors per la seva nau va naufragar a la boca de l'Ebre i va morir. El paper de Vasi en tot l'afer fou important tot i que mai fou un dels caps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293160" title="Vtia" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="115274">
Vtia fou un cognom rom de la gens Servlia.

Els seus personatges ms destacats foren:

Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 79 aC);
Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 48 aC);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293162" title="Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 79 aC)" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="115275">
Publi Servili Vtia Isuric (Publius Servilius C. F. M. N. Vatia) fou un magistrat rom, net de Quint Cecili Metel Macednic. s esmentat per primer cop el 100 aC quan va agafar les armes contra Appuleu Saturn junt amb altres aristcrates. 

El 79 aC fou nomenat cnsol per Sulla junt amb Appi Claudi Pulcre i a l'any segent fou enviat com a procnsol a Cilcia amb una poderosa flota i exrcit per lluitar contra els pirates amb els que va lluitar amb xit i els va derrotar finalment en un combat naval a la costa de la provncia; els pirates es van refugiar a les muntanyes del interior i Servili va atacar les fortaleses muntanyenques durant tres anys, en un lluita molt dura pels soldats romans i amb ferotge resistncia dels salvatges habitants d'aquestes zones. 

La primera fortalesa ocupada fou Olympus a Lcia defensada pel cap de bandits Zenicet que va morir amb els seus a les flames de la ciutat; desprs va conquerir Faselis a Pamflia i van seguir altres fortaleses menys importants, desprs del qual va entrar a la Cilcia prpia on va assaltar la fortalesa de Coricos a la costa; les fortaleses ms properes a la mar van quedar aix dominades i llavors ve entrar cap a l'interior; va creuar les muntanyes del Taure (la primera vegada que els exercits romans entraven en aquestes muntanyes) i es va dirigir directament contra el poble dels isauris, assetjant la capital Isuria que va poder conquerir desprs de desviar el riu que subministrava aigua a la ciutat. L'exrcit el va saludar llavors com imperator i va rebre el malnom d'Isuric. 

Desprs d'aix Cilcia fou organitzada com a provncia romana, i ell va retornar a Roma (74 aC) on va celebrar el triomf que estava adornat per Nic i altres caps del pirates capturats, i per un gran bot i que fou dipositat a l'erari sense conservar ni la ms petita part. Tot i el seu gran xit, al cap d'un temps els pirates van ressorgir.

Desprs del 74 aC fou un dels caps del senat i s esmentat sovint per Cicer amb molt de respecte. El 70 aC fou un dels jutges del cas de Verres; el 67 aC va donar suport al nomenament de Gneu Pompeu per dirigir la guerra contra els pirates; el 63 aC fou candidat a Pontfex Mxim per fou derrotat per Juli Csar, que havia servit a les seves ordes a Cilcia; el mateix any va donar suport a Cicer contra els catalinaris i fou partidari d'aplicar la mxima pena als conspiradors. El 57 aC va donar suport a cridar a Cicer del desterrament; el 56 aC es va oposar a la restauraci de Ptolemeu XII Auletes. 

El 55 aC fou censor amb Marc Valeri Messalla Nger. Va morir el 44 aC quan tenia uns 80 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293164" title="Bocamoll" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="115276">
Bocamoll s el ttol del programa de Televisi de Catalunya presentat per Espartac Peran. El concurs consisteix en una srie de proves que els concursants, de diferents edats i procedncia geogrfica hauran de superar.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293166" title="Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 48 aC)" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="115277">
Publi Servili Vtia Isuric (Publius Vatia Isauricus), fou un magistrat rom, fill de Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 79 aC). Va tenir com a model a Cat i Cicer el considerava un partidari dels optimats. 

El 54 aC fou pretor i es va oposar a concedir un triomf a Gai Pompt; el 49 aC es va declarar per Juli Csar i el 48 aC aquest el va fer cnsol i es va quedar a Roma mentre el dictador anava a Grcia.

En el curs del 48 aC va dominar l'intent revolucionari del pretor Marc Celi Ruf. El 46 aC va ser procnsol a sia. 

A la mort de Csar el 44 aC va donar suport a Cicer i al senat contra Marc Antoni, per quan Octavi va abandonar al senat, Servili va fer el mateix, ja que la seva filla Servlia estava promesa a Octavi, i segurament per influncia d'aquest es va reconciliar amb Marc Antoni. A la formaci del triumvirat el 43 aC, Octavi va trencar la seva promesa amb Servlia per casar-se amb Cludia la filla de Flvia (esposa de Marc Antoni), i en compensaci Servili va rebre la promesa del consolat pel 41 aC amb Luci Antoni com a collega. Era a Roma quan Luci Antoni es va apoderar de la ciutat en la seva lluita contra Octavi (guerra de Perusa) per no va donar suport al seu collega per tampoc se li va oposar activament.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293168" title="Vatic (malnom)" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="115278">
Vatic fou un malnom rom derivat del tur Vatic, com Capitol i altres.

El van portar principalment Tit Romili Roc, cnsol l'any  455 aC,  que fou membre del primer decemvirat; i tamb Publi Sesti Capitol, cnsol l'any  452 aC i tanmateix membre dels primer decemvirat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293169" title="Vatini" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="115279">


Onomstica:

Publi Vatini (endev), endev rom;

Publi Vatini (trib), trib de la plebs el 59 aC;

Vatini (cortes), cortes de Ner;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293170" title="Vicealmirall" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="115280">
Vicealmirall s un rang naval equivalent a Tinent General. Normalment s superior a Contraalmirall i inferior a almirall. En moltes marines s un rang de 3 estrelles.

 Austrlia .
A la Marina Reial Australiana, el rang de Vicealmirall s el del Cap de la Marina i, quan el crrec s exercit per un oficial naval, el del Vicecap de la Fora de Defensa, el Cap d'Operacions Conjunta i/o el Cap de la Oficina de Desenvolupament.

El Vicealmirall s equivalent al Mariscal de l'Aire a la Reial Fora Aria Australiana i al Tinent General a l'Exrcit australi.

 Canad .
A la Marina Canadenca, el rang de Vicealmirall (VAdm o Vam en francs) s equivalent a Tinent General de l'Exrcit canadenc o a la Fora Aria Canadenca. Un Vicealmirall s un oficial de bandera, l'equivalent naval d'Oficial General. Un Vicealmirall s superior a Contraalmirall o a Major General, i inferior a Almirall o a General.

La insgnia del rang de Vicealmirall sn 3 fulles daurades, amb una espasa i un bast creuats, tot a sota de la Corona de Sant Eduard, portant-se a les espatlleres. A ms llueix una ampla franja daurada a la bocamniga. A la visera de la gorra de servei porta dues fileres de fulles de roure daurades.

Als Vicealmiralls se'ls dirigeix pel rang i el nom, i poden portar cotxe oficial, el qual llueix una bandera blau mar amb 3 fulles daurades, distribudes en triangle.



Un Vicealmirall normalment ocupa noms els comandaments o nomenaments administratius ms alts, sent superat noms pel Cap de l'Estat Major de la Defensa, crrec ocupat per un Almirall o per un General. 

 Frana .
A Frana, vice-amiral s el rang mxim dins de la Marina Francesa, i els rangs superiors (vice-amiral d'escadre i amiral) sn funcions permanents, d'estil i posici donats a un oficial de rang vicealmirall.  El rang vice-amiral era un rang OF-8 dins les distincions de la OTAN, per actualment ha passat a ser un OF-7.

El rang de vice-amiral d'escadre (literalment, Vicealmirall d'Esquadr o, amb ms precisi, Vicealmirall de la Flota) equival a un rang OTAN OF-8



 Itlia .
A Itlia, l'equivalent a Vicealmirall s Ammiraglio di Squadra. 

 Regne Unit .
A la Royal Navy, el rang de Vicealmirall s'ha de distingir de l'ofici de Vicealmirall del Regne Unit, que s un crrec de l'Almirallat, crrec habitualment ocupat per un Almirall retirat, i del de Vicealmirall de la Costa, un ofici avui obsolet que s'ocupava de l'administraci naval en cadascun dels comptats martims.



Estats Units .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293171" title="Publi Vatini (endev)" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="115281">
Publi Vatini (Publius Vatinius) fou un endev rom, avi del fams trib de la plebs del mateix nom.

Va comparixer al senat el 168 aC per informar que quan tornava a Roma fou assaltat per dos joves muntats en cavalls blancs (els dioscurs) que li van anunciar que Perseu de Macednia havia estat agafat aquell dia; se'l va considerar un falsari i fou tancat a la pres, per al cap de poc van arribar noticies que efectivament Emili Paule tenia a les seves mans al rei macedoni des del mateix dia que Vatini havia dit; el senat el va alliberar i li va donar terres i exempci del servei militar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293172" title="Gegants Moros de Sitges" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="115282">

Els gegants Moros de Sitges sn una rplica dels primers gegants que hi va haver a la Vila de Sitges, es van construir a finals del segle XIX i van desaparixer a principis del segle XX. 

Els nous gegants es van construir l'any 1979 per part de la Agrupaci de Balls Populars de Sitges, i van ser anomenats Fal-luch, el gegant (4.25 metres i 90 quilos) i Laia, la geganta (4.15 metres i 85 quilos).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293173" title="Publi Vatini (trib)" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="115283">
Publi Vatini (Publius Vatinius) fou un magistrat rom, net de l'illuminat o endev Publi Vatini.

Va comenar la seva carrera com a qestor el 63 aC, crrec que va obtenir, segons Cicer, per influencia dels cnsols sortints. Cicer el va enviar a Puteoli per impedir la sortida d'or i plata i all va cometre exaccions fins que els habitants es van queixar al cnsol. Desprs va anar a Hispnia com a llegat del procnsol Gai Cosconi, i a aquesta provncia fou tamb culpable d'abusos i robatoris; el 59 aC fou trib de la plebs i es va posar al servei de Csar que llavors era cnsol amb Bbul; va prendre part activa en totes les mesures, moltes de les quals va proposar ell mateix. Entre les seves propostes cal destacar la que va assignar a Csar les provncia de la Gllia Cisalpina i Illria (a les que el senat va afegir la Transalpina). En el seu tribunat el informador Luci Vetti va llenar diverses acusacions contra els principals homes d'estat incloent Cicer (al que va acusar falsament d'un complot contra la vida de Gneu Pompeu).

Csar el va nomenar llegat a la Gllia on va restar poc temps. Es va presentar per pretor per no fou elegit. El 56 aC es va declarar contra Mil i Sesti, amics de Cicer, i com que aquest suposava que l'acusaci que li havia fet Vetti havia estat instigada per Vatini, l'enemistat entre els dos homes va crixer. A finals d'any hi va haver seriosos disturbis que van impedir l'elecci de cnsols que no es va fer fins al comenament del 55 aC quan Pompeu i Cras el triumvir (que no tenien llavors el suport dels optimats) foren escollits el que va produir ms disturbis; els optimats tenien per candidat a Cat, rival seris per Cras i Pompeu, els quals van fer el possible per assegurar l'elecci de Vatini com a pretor, cosa que van aconseguir desprs d'establir una llei que prohibia perseguir per suborn al que exercia la pretoria, i llavors, a base de suborns, va poder ser elegit. 

Durant el 55 aC va estar protegit pel crrec, per el 54 aC fou acusat de suborn per Gai Licini Calv (sembla que ja l'havia acusat abans, el 58 aC, per aquest afer s confs). Els discursos del seu judici sn esmentat com exemple per Quintili; Vatini es va aixecar al mig del torn de paraula del seu acusador i va dir: "Els pregunto a vosts jutges, ser condemnat perqu l'acusador s molt eloqent?" Cicer, per complexes raons poltiques, el va defensar; tamb els triumvirs; finalment fou absolt.

En endavant Vatini i Cicer van estar en acceptables bons termes. El 51 aC Vatini va servir altre cop com a llegat de Csar a la Gllia. Va acompanyar al seu cap a la guerra civil el 49 aC a Itlia i el 48 aC a Grcia. Csar el va enviar a fer propostes de pau als pompeians. Una mica abans de Farslia havia retornat a Brundusium per orde de Csar i al mateix temps que es lliurava la decisiva batalla a Tesslia, defensava la citat on era d'un atac de la flota pompeiana de Dcim Leli. 

El 47 aC fou cnsol sufecte per uns dies i el 46 aC fou enviat a Illria contra Marc Octavi, que dominava la provncia en nom dels pompeians; va fer la guerra amb xit i el 45 aC va obtenir el senat el dret de suplicatio; el 44 aC era encara a la provncia quan va morir el seu cap i al comenament del 43 aC va haver de rendir Dyrrhachium a Brut, quan les seves tropes es van declarar pels republicans. El 31 de desembre del 43 aC va celebrar un triomf que s la darrera vegada que s esmentat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293175" title="Vatini (cortes)" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="115284">
Vatini (Vatinius) fou un cortes de Ner, nadiu de Beneventum.

s diu que era deforme de cos i amb la ment embogida; va exercir diversos oficis humils, incloent el de buf (scurrae) i va obtenir influncia amb l'emperador acusant als ms destacats homes de l'estat. Una classe de copers de la cort van portar el nom de vatinis, i Juvenal parla de les copes vatnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293176" title="Publi Vatini" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="115285">


Onomstica:

Publi Vatini (endev), endev rom;

Publi Vatini (trib), trib de la plebs el 59 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293177" title="Publi Servili Vtia Isuric" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="115286">


Onomstica:

Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 79 aC);
Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 48 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293178" title="Isostsia" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="115287">
Isostsia (del grec     , "igual", i        , "estabilitat") s un terme utilitzat en Geologia que fa referncia a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectniques "suren" amb una elevaci determinada en funci del seu espessor i de la seva densitat.


El segle XIX es van proposar dos models o teories:
Segons el model d'Airy (1801-1892), els continents sn semblants a blocs materials en posici vertical que floten sobre una capa ms densa. Els blocs ms alts estan ms enfonsats, com passaria en una situaci d'equilibri hidrosttic regida pel pes i l empenta de cada bloc, segons el principi d'Arquimedes).
Segons el model de Pratt (1809-1871), els continents sn com prismes o blocs d'altures i densitats diferents, tamb flotant sobre una capa ms densa, per recolzats sobre la mateixa superfcie. Aix, els blocs de menor densitat sn aquells que abasten una altura superior.

En els dos models es parla d'un nivell de compensaci isosttica. Aquest nivell seria el mateix per a tots el blocs en el model de Pratt, i representaria fins a on haurien d'arribar les arrels de les muntanyes per a compensar l'excs de massa que comporta la prpia elevaci de la muntanya o serralada. Si no hi hagus un defecte de massa associat a un relleu es crearien tensions insuportables a l'interior de la Terra. En el model d'Airy, cada bloc tindria un nivell de compensaci diferent, i sembla ser el ms aproximat a la realitat perqu coincideix prou b amb les dades sismolgiques.

Segons aquestes teories, que varen sorgir per donar una explicaci a les anomalies de Bouguer, l'excs de massa superficial s compensat per desigualtats internes de densitat de les roques. Aquestes desigualtats sn les que permeten l'anomenada compensaci isosttica.

Actualment, la Pennsula Escandinava est elevant-se lentament com a conseqncia de la retirada del gel que la cobria en el darrer perode glacial, en un procs que dur a un nou equilibri isosttic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293179" title="Publi Servili Vtia" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="115288">


Onomstica:

Publi Servili Vtia, cnsol el 79 aC, va rebre el malnom d'Isuric;
Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 48 aC), cnsol rom, fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293184" title="Casa de Battenberg" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="115289">
Els Battenberg foren una famlia de comtes alemanys que vivien al castell de Kellerburg, a prop de Battenberg (Hesse-Nassau) i que s extingiran al segle XIV (cap a 1314). 

El ttol comtal s rehabilitat pel gran duc Llus III del Hesse (1806-1877) i el Rhin el 1851 per a ser atorgat a Jlia von Hauke (1825 - 1895), esposa morgantica del seu germ el prncep Alexandre (1823 -1888). Com era habitual a l poca quan se produa un matrimoni desigual, els fills nascuts d aquesta uni passaren a ostentar el cognom de, en aquest cas, la mare (la part desigual de la parella) i la dignitat i tractament que el cap de la casa decids.

Al 1858 els Battenberg sn elevats al rang de prnceps amb el tractament d  alteses serenssimes. Grcies a una srie de matrimonis, sense cap pretensi poltica, els Battenberg estan entroncats amb la prctica totalitat de les cases reials europees. 

Al 1917 van canviar la versi alemanya del seu cognom per la traducci a l angls, passant-se a anomenar Mountbatten (muntaya de Batten), tot i aix els membres de la famlia que formaven part d altres cases reials continuaren fent s del Battenberg (aquest s el cas de la reina Victria Eugnia d Espanya i els seus fills, o el de la  princesa Alcia de Grcia, esposa del prncep Andreu de Grcia).

El rei Joan Carles I d Espanya i el prncep Felip de Grcia, Duc d Edimburg (els seus fills sn  Mountbatten-Windsor) sn descendents de Alexandre de Hesse i de la Princesa Jlia de Battenberg.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293187" title="Joan XI de Constantinoble" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="115290">
Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec Bekkos o Bekos ) fou un eclesistic bizant de la part final del segle XIII.

Era cartofilax a la gran esglsia de Constantinoble i fou elevat al patriarcat de Constantinoble per Miquel VIII Paleleg el 1275 per la seva favorable disposici a favor de l'esglsia llatina. Inicialment s'oposava als llatins per va canviar a causa dels escrits de Nicfor Blemmides. Fou patriarca fins a la mort de l'emperador Miquel el 1282, quan el partit nacionalista ortodox va recuperar la seva influencia i  va presentar la dimissi (1282 o 1283). 

En endavant fou perseguit, i va patir exili i pres. Estava empresonat quan va morir el 1298. El seu perseguidor ms virulent fou Jordi de Xipre, patriarca com a Jordi II. Va deixar escrites nombroses obres entre les quals:

De pace ecclesiastica ;

Sobre la uni i la pau de les esglsies de la vella i nova Roma;

Epigraphes ;

Orationes I i  II (sobre la seva deposici) ;

De libris suis ;

Refutaci del  volum  de Jordi de Xipre ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293198" title="Flavi Renat Vegeti" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="115291">
Flavi Renat Vegeti (Flavius Renatus Vegetius) fou un escriptor rom del segle IV.

Portava el ttol de Vir Illustris i Comes, i va escriure el tractat De Rei Militaris Instituta, o Epitome Rei Militaris, dedicat a l'emperador Valentini (Probablement Valentini II). El material derivava de Cat el censor (De Disciplina militari), Aule Corneli Cels, Sext Juli Front, Tarrunt Patern i constitucions imperials.

Fou de religi cristiana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293199" title="Vehili" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="115292">
Vehili (Vehilius) fou un magistrat rom. 

Fou pretor el 44 aC i en aquest crrec va agafar tota la seva celebritat, ja que va refusar rebre el govern d'una provncia de les mans de Marc Antoni,  perqu va dir que ell solament obea al senat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293203" title="Veient" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="115293">
Veient o Veientoni (Veiento o Veientonius) fou un governador rom.

Fou nomenat governador de Sria per Marc Calpurni Bbul el 50 aC quan va deixar la provncia i encara que  s'ha suposat que Veient era el seu qestor, se sap que aquest crrec el tenia Sallusti, per lo que ms probablement fou el seu llegat. El seu nom no s'esmenta ni tampoc el gentilici que podria ser Fabrici. Va governar uns mesos i el 49 aC fou substitut per Quint Cecili Metel Pius Escipi.

Vegeu tambe: Fabrici Veient;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293204" title="Fabrici Veient" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="115294">
Fabrici Veient (Fabricius Veiento) fou un escriptor rom.

En el regnat de Ner, el 62, desprs de publicar alguns libels contra els patricis i sacerdots (libels anomenats codicilli) fou acusat per Fabi Gem,  que a ms a ms el va acusar de comprar els honors que ostentava. Ner el va desterrar d'Itlia i va fer cremar els seus llibres.

Podria ser la mateixa persona que Aule Fabrici, esmentat per Di Cassi com a pretor en el regnat de Ner (per tant el nom complert seria Aule Fabrici Veient). En temps de Domici era altre cop a Roma i es va destacar com informador del tir. Fou desprs amic de Nerva. Aureli Vctor diu que fou cnsol sota Domici per el seu nom no apareix als Fasti, ni tampoc ho fa constar cap ms autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293207" title="Veleda" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="115295">
Veleda era una vlva (sacerdotessa) de dots proftiques, de la tribu dels brcters que va viure al segle I.

Moltes tribus del centre de Germnia la consideraven divina. Vivia en una torre a la vora del riu Luppia (Lippe); cap persona excepte els seus parents propers i amics de confiana podien accedir a la seva presencia. Va encoratjar a Juli Civilis en la seva revolta (70) i li va predir l'xit que efectivament va obtenir al comenament, per que finalment fou derrotat. Potser desprs d'aix va perdre prestigi i ja no se l'esmenta ms.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293210" title="Venn" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="115296">
Venn (Venno) fou un cognom rom de la gens Plucia o Plutia.

Personatges rellevants de la famlia foren:

Gai Plauci Venn Hipseu, cnsol el 347 aC i el 341 aC.

Luci Plauci Venn (cnsol 330 aC), cnsol el 330 aC  ;

Luci Plauci Venn (cnsol 318 aC), cnsol el 318 aC ;

Vegeu tambe Venox;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293213" title="Luci Plauci Venn (cnsol 330 aC)" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="115297">
Luci Plauci Venn (Lucius Plautius Venno Hysaeus) fou cnsol el 330 aC juntament amb Luci Papiri Cras IV; els dos collegues van fer la guerra contra els habitants de Privernum i de Fundi, de resultats aparentment victoriosos, per segurament poc gloriosos ja que no van obtenir el triomf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293215" title="Luci Plauci Venn (cnsol 318 aC)" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="115298">
Luci Plauci Venn (Lucius Plautius L. F. L. N. Venno) fou cnsol rom el 318 aC juntament amb Marc Fosli Flaccinator i va rebre hostatges de Teano i Canusium a la Pulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293219" title="Venoni" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="115299">
Venoni o Vennoni (Venonius o Vennonius) fou un historiador rom. 

Cicer el situa desprs de Fanni en la seva enumeraci de historiadors romans. Tamb l'esmenta Dions d'Halicarns. Apareix tanmateix a  Origo Gentis Romanae, obra errniament atribuda a Sext Aureli Vctor. Ni la seva poca, biografia o obres sn coneguts, per Cicer explica que va composar en llat i que la seva obra era similar a la d'altres antics annalistes (autors d'annals).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293226" title="Gai Plauci Venox" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="115300">
Gai Plauci Venox (apareix tamb com a Gai Plauci Vennox, llat Caius Plautius Venox) fou un magistrat rom.

Fou censor el 312 aC amb Appi Claudi Cec i al cap de 18 mesos va resignar el crrec d'acord a la llei Emiliana que limitava la durada de la censura a aquest termini, per Claudi Cec no va voler renunciar i va completar  el cam conegut finalment com via pia, i l'aqeducte anomenat Api. Sext Juli Front diu que va obtenir el nom de Venox per haver descobert les fonts o vetes d'aigua (llat venas) de les que s'abastia l'aqeducte, per aquesta explicaci s considerada poc segura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293231" title="Jlia von Hauke" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="115301">

Jlia von Hauke". Nascuda a Varsvia el 12 de novembre de 1825 i morta al castell de Heiligenberg el 19 de setembre de 1895. Fou l esposa de Alexandre de Hesse-Darmstadt (1823-1888), la mare del prncep Alexandre I de Bulgria i avantpassada de les famlies reials d Espanya  Gran Bretanya.

Era filla de Hans Moritz von Hauke (1775 1830) i de la seva esposa Sophie (nascuda la Fontaine). El seu pare era un militar professional alemany que havia llitat als exrcits de Napole a ustria, Itlia, Alemanya i Espanya. Mes tard va canviar de bndol passant-se a les files russes. Reconeixent els seus mrits, el tsar Nicols I el va enviar com a  legat al ministeri de guerra al Congrs  Polons, atorgant-lo tamb la dignitat de comte. 

A la Revoluci de 1830, durant la rebelli dels cadets polonesos, el Gran Duc Constant, virrei de facto de Polnia, va ordenar la fugida, per el comte de Hauke va morir en rebre un tret realitzat per algun cadet als carrers de Varsvia. Sophie von Hauke va morir al poc temps d un shock, i els seus fills van romandre sota la tutela del tsar. 

Jlia va servir com a cambrera de l emperadriu Maria Alexandrovna, esposa del tsar Alexandre II i germana del prncep Alexandre de Hesse-Darmstadt, del qui es va enamorar durant una visita del prncep a la seva germana. El tsar no aprovava la relaci del seu cunyat amb una simple cambrera, de forma que els joves enamorats van fugir. Es van casar el 28 d octubre de 1851 a Breslau, a la Silsia prusiana (avui Wroclaw, a Polnia).

El matrimoni fou considerat morgantic ja que Jlia no era del mateix rang que el seu marit , per aquest motiu  els seus fills foren apartats de la successi al tro de Hesse-Darmstad i adoptaren el cognom de la mare un cop que aquesta fou creada comtesa de Battenberg . El germ del seu marit, el gran duc Llus III de Hesse-Darmstadt, la va fer comtesa de Battenberg el 1851, amb el tractament d  Altesa Illustrssima, y el 1858 la va elevar al principat hereditari de Battenberg con el tractament d  Altesa Serenssima. Com a resultat, els fills de Jlia i Alexandre foren elevats a prnceps o princeses i denominats Alteses Serenssimes. D aquesta manera, Battenberg es convert en una branca de la casa de Hesse.

Jlia es va convertir del Catolicisme Rom al Luteranisme el 1875. 

El matrimoni va tenir cinc fills, tots prnceps de Battenberg:

Maria de Battenberg (1852 1923), casada el 1872 amb Gustav, Comte d Erbach-Schnberg (d. 1908), amb descendncia. ;
Llus (1854 1921), que fou nomenat marqus de Milford Haven el 1917, casat el 1884 amb la princesa Victria de Hesse-Darmstadt (1863 1950), amb descedncia (incloent-hi la princesa Alcia, la reina Llusa de Sucia i Lord Louis Mountbatten).
Alexandre (1857 1893), fet prncep de Bulgria el 1879, abdic i va ser nomenat comte d Hartenau, casat morganticament el 1889 amb Johanna Loisinger (1865 1951), amb descendncia. ;
Enric (1858 1896), casat amb Beatriu, princesa de Gran Bretanya i Irlanda (1857 1944), amb descendncia  (incloent-hi la reina Victria Eugnia d Espanya). Els seus fills van romandre al Regne Unit i foren Lords i Ladies amb el cognom Mountbatten des de 1917. El seu fill gran va rebre el ttol de marqus de Carisbrooke en 1917. ;
Francesc Josep de Battenberg (1861 1924), casat el 1897 amb la princesa Anna de Montenegro (1874 1971), sense descendncia. ;

El fill major d Alexandre i Jlia, Ludwig (Llus) de Battenberg, va arribar a ser sbdit britnic i, durant la Primera Guerra Mundial, a causa dels seus sentiments anti-alemanys, va anglitzar el  seu nom per Mountbatten (traducci literal de l alemany Battenberg), com els dels seus nets, els fills del prncep Enric i la princesa Beatriu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293247" title="Publi Ventidi Bas" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="115302">
Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus) fou un magistrat rom nadiu del Pic.

A la guerra social va lluitar de molt jove al camp dels aliats italians i fou fet presoner per Gneu Pompeu Estrab i convertit en presoner exercint humils oficis (portar mules per magistrats provincials), per desprs va rebre la llibertat; Juli Csar se'l va emportar a la Gllia i en esclatar la guerra civil va executar amb eficcia les ordes del dictador del que va esdevenir favorit.

Va obtenir llavors l'ofici de trib de la plebs i fou adms al senat; desprs de la mort de Csar va estar al costat de Marc Antoni a la guerra de Mutina (43 aC)  i va aixecar dues legions a les colnies fundades per Csar i un altre al Pic; en aquest mateix any fou pretor (43 aC). Va portar les seves legions a travs dels Apenins sense oposici ja que Octavi ja havia derrotat a Marc Antoni, i es va unir a aquest a Vada Sabatia a la costa de Ligria.

Desprs de la reconciliaci entre Antoni i Octavi a Bonnia fou fet cnsol sufecte amb Gai Carrines el jove (43 aC) ja que Octavi havia renunciat i Quint Pedi havia mort. El 42 aC fou llegat de Marc Antoni a la Gllia Transalpina amb Quint Fufi Cal. Durant la lluita entre Octavi d'un costat i Luci Antoni i Flvia (la dona de Marc Antoni)  va aturar als soldats enviats per Octavi a Hispnia que volien passar per la Gllia. Quan Luci Antoni va quedar assetjat a Perusa, Ventidi no va fer res per ajudar-lo, per en realitat sembla que tampoc podia. Conquerida Perusa (40 aC) les forces de Ventidi i de Gneu Munaci Planc es van unir, i Marc Antoni i Octavi van arribar a un nou acord.

El 39 aC Marc Antoni va restar a Itlia i va enviar a sia a Ventidi com a llegat i governador de Sria; es va oposar al general renegat Quint Labi a la zona de les muntanyes del Taure; a l'arribada de la cavalleria dels parts, Ventidi va buscar una posici estratgica on fou atacat per va refusar als parts que es van desbandar per Cilcia, perseguits per Ventidi Bas que va arribar fins a la vora del campament de Labi que, desprs de la derrota dels parts, va intentar escapar de nit; Ventidi va  matar o va fer presoner a la major part dels seus homes. Labi fou mort en la seva fugida per Demetri, un llibert de Csar. Ventidi va enviar llavors a Popedi Sil a ocupar els passos del Amanos, que estaven controlats pel general part Barzafanes (Di Cassi l'anomena Farnapates); Sil s'hi va enfrontar per haguera estat derrotat si no hagus arribat oportunament Ventidi en el seu ajut; el general part va morir en la batalla: Bas es va apoderar de tota Sria excepte Arados, i de Palestina. Els reis Antoc I de Commagena i Malc (Malchus, o Maliku II) el nabateu van haver de pagar fortes contribucions per compensar la seva ajuda als parts. 

El 38 aC el prncep part Pacoros va tornar a avanar per Sria. Les tropes de Ventidi estaven disperses en diversos quarters. Bas va comunicar a un cap de la Cirrstica que pensava que els parts passarien l'Eufrates per Zeugma, el lloc habitual, i que  all els podia derrotar ja que des de l'altura podia controlar a la cavalleria dels parts; el cap era en realitat un agent part (i Ventidi ho sabia) que va comunicar la confidncia al prncep Pacoros. Aquest va buscar un altre lloc per creuar i aix li va fer perdre 40 dies que van donar temps a Ventidi a reunir les seves tropes. Una vegada els parts a la Cirrstica es va lliurar batalla en la que el prncep part va morir. El cap de Pacoros fou passejat per tot Sria. Desprs va anar a Commagena on va exigir ms contribucions al rei Antoc. Aquest va oferir mil talents per la pau.

El mateix 38 aC va arribar Marc Antoni a Sria, i Ventidi va deixar el govern a Gai Sosi i va tornar a Roma. Per aquestes victries va rebre grans  honors del senat (novembre del 38 aC) per no els honors del triomf ja que la victria l'havia obtingut com a llegat de Marc Antoni i no per dret propi. Marc Antoni va continuar la guerra contra Antoc i va assetjar Samosata per finalment es va haver de acontentar amb rebre 300 talents per la pau, quan el seu llegat n'hauria pogut treure mil.

Ja no torna a ser esmentat.

Un Publi Ventidi s esmentat per Appi com a comandant itali a la guerra social, per com s'ha vist Ventidi Bas havia de ser molt jove a les hores per exercir un alt comandament.

Enllaos exerns.
 Dictionary of Greek and Romans - 1867 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293250" title="Ventidi Cum" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="115303">
Ventidi Cum (Ventidius Cumanus) fou un governador rom.

Fou procurador de Judea vers el 48 a 52, i abans d'aix es completament desconegut. La principal font del seu govern s Flavi Josep. Probablement governava Galilea, mentre Samria era governada per Marc Antoni Flix, per la qesti no s clara.

El seu govern fou marcat per una srie de disturbis; els peregrins jueus estaven reunits a Jerusalem per una festa i Cum, segons el precedent d'altres governadors, va fixar un destacament de soldats romans a la vora del pati del temple per assegurar l'orde pblic. Quan un dels peregrins va provocar un incident i hi va haver enfrontaments amb els soldats que foren apedregats; alguns es van queixar al governador i altres el van acusar de provocaci; no podent restablir la calma, va portar ms soldats que es van reunir al pati del temple al costat de la fortalesa d'Antnia; en les lluites que van seguir entre vint i trenta mil persones (segons Flavi Josep, probablement una xifra exagerada) van morir.

Un altre incident es va produir quan l'esclau imperial Esteve fou assaltat prop de Beth Horon; Cum va enviar soldat per arrestar als caps de les viles properes i la comarca fou saquejada; un soldat va destruir una copia de la Tor; quan aix es va saber una multitud de jueus es va manifestar a Cesarea Martima davant la seu del governador. Cum va actuar rpidament, va fer portar als soldats culpables, i els va decapitar a la vista del poble. Aix va fer tornar la calma.

Un o algun peregr de Galilea fou assassinat quan passava per Samria cam de Jerusalem.. Un delegat de Galilea va exigir a Cum una investigaci per no se li va fer cas, segons Josep perqu Cum havia estat subornat. Els galileus zelotes Eleazar i Alexandre es van revoltar, van envair Samria i van comenar una matana. Cum va enviar tropes i va matar alguns zelotes i va fer presoners a altres; tot i que els caps religiosos van poder calmar la situaci, una petita guerrilla ve restar operativa.

Mentre dues ambaixades per separat (una dels samaritans i una dels jueus) havien estat enviades a Gai Ummidi  Quadrat, governador de Sria, que pel seu rang era superior al procurador de Judea. Les dos ambaixades acusaven a l'altre part dels conflictes i els jueus acusaven a Cum de fer costat als samaritans. Quadrat va anar a Judea, va fer matar (crucificar) a tots els presoners jueus i va fer decapitar a altres samaritans i jueus que es sospitava havien pres part en les lluites. Cum fou destitut i enviat a Roma a defensar la seva causa junt amb el gran sacerdot Annies i altres lders jueus, davant l'emperador Claudi

A Roma Cum va rebre el suport dels influents lliberts de Claudi, i els jueus el van rebre d'Herodes Agripa, amic de Claudi, fill del rei Herodes I Agripa. Claudi va decidir en favor dels jueus, els lders samaritans foren executats i Cum enviat a l'exili. Antoni Flix va ser nomenat nou governador de Judea. Desprs d'aix ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293256" title="Venuleu" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="115304">


Onomstica:

Venuleu (militar), militar rom.

Luci Venuleu Aproni (cnsol sufecte), cnsol l'any 92. ;

Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 123), cnsol el 123;

Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 168), cnsol el 168;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293259" title="Venuleu (militar)" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="115305">
Venuleu (Venuleius) fou un militar rom.

Fou llegat segon es creu de Gai Calvisi Sab a la provncia romana d'frica.

Quan Quint Cornifici va prendre possessi de la provncia, Venuleu fou privat del seus lictors (43 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293261" title="Luci Venuleu Aproni (cnsol sufecte)" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="115306">
Luci Venuleu Aproni (Lucius Venuleius Apronianus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte durant el regnat de Domici, a l'any 92. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293263" title="Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 123)" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="115307">
Luci Venuleu Aproni (Lucius Venuleius Apronianus) fou un magistrat rom

Fou cnsol en temps de l'emperador Adri (any 123) junt amb Quint Articuleu Pet


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293264" title="Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 168)" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="115308">
Luci Venuleu Aproni (Lucius Venuleius Apronianus) fou un magistrat rom

Fou cnsol  durant el regnat de Marc Aureli, l'any 168, juntament amb Luci Sergi Paule



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293266" title="Luci Venuleu Aproni" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="115309">


Onomstica:

Luci Venuleu Aproni (cnsol sufecte), cnsol l'any 92. ;

Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 123), cnsol el 123;

Luci Venuleu Aproni (cnsol l'any 168), cnsol el 168;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293267" title="Venust" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="115310">
Venust (Venustus)  fou un artista rom.

El seu nom fou trobat a un fams marbre conegut per marbre d'Antium, on diu que era llibert de la famlia imperial en temps de Claudi; la seva professi s indicada amb les lletres SPEC que podria ser speculator o specularius, es a dir vidrier (constructor d'elements de vidre per adornar les cases). Els artistes vidriers es deien specularii, speculorum o speculariorum fabri, i tenien a Roma un collegi corporatiu anomenat Collegium speculariorum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293269" title="Quint Verani" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="115311">
Quint Verani (Quintus Veranius) fou un governador rom.

Tiberi el va nomenar governador o llegat a Capadcia quan el pas fou convertit a provncia romana (any 17). Era un amic de Germnic Csar i l'any 20 va prendre part activa en la persecuci de Gneu Calpurni Pis, suposat enverinador de Germnic. A la mort de Pis va rebre una de les dignitats sacerdotals. 

El 49 fou cnsol sent emperador Claudi, junt amb Gai Pompeu Gal. El 58 va succeir a Didi Gal com a governador de Britnia on va morir al cap d'un any i el va substituir Suetoni Paul.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293273" title="Vergasillaunus" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="115312">
Vergasillaunus fou un cap dels arverns gals, parent de Vercingtorix i un dels generals d'aquest en la guerra contra Juli Csar (52 a 51 aC). Fou fet presoner en la batalla d'Alsia quan dirigia les forces que pretenien aixecar el setge de la fortalesa que foren rebutjades per Juli Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293275" title="lia Verina" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="115313">


lia Verina () fou una emperadriu bizantina esposa de  Bizanci amb el que va tenir una filla de nom Ariadna que es va casar amb Zen.

Lle va deixar la corona al seu net  Bizanci, fill d Ariadna i Zen. Lle va viure poc temps i el seu pare Zen va assolir el tron.

Els esdeveniments de la seva vida posterior estant lligat a la revolat d Illos. Va morir el 484.

 Vegeu: Illos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293278" title="Vermina" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="115314">
Vermina fou rei de Numdia fill de Sifax.

Sifax era rei dels massesilis, la tribu ms occidental dels nmides. Vermina va dirigir forces nmides junt amb el seu pare el 204 aC contra Masinissa (aquesta s la primera vegada que Vermina s esmentat) al que van derrotar per a l'any segent (203 aC) Sifax fou derrotat i finalment fet presoner el 202 aC.

Vermina el va succeir i va romandre lleial a l'aliana cartaginesa; ja s'havia unit a Annbal tant bon punt va desembarcar a frica a la tornada d'Itlia (203 aC). Al moment de la batalla de Zama (202 aC) estava reunint tropes als seus dominis i quan va arribar la batalla s'havia lliurat feia molt poc; atacat pels romans el seu exercit fou derrotat amb fortes prdues (uns quinze mil homes, a ms de 1200 presoners).

Vermina va fugir acompanyat noms d'uns quants cavallers; no li quedava altre alternativa que la submissi i el 200 aC va enviar una ambaixada a Roma demanant perd i ser reconegut rei de Numdia, aliat i amic dels romans. El senat va contestar que primer havia de demanar la pau i desprs se li enviaria una comissi per avaluar la situaci i dictar els termes en que la pau li seria concedida. Aix ho va fer i va rebre amb gran respecte als comissionats. Els termes de l'acord de pau que es va signar es desconegut per la major part del regne o tot fou transferit a Masinissa I. Ja no torna a aparixer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293279" title="Clemente Biondetti" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="115315">
 Clemente Biondetti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Clemente Biondetti va nixer el 18 d'agost del 1898 a Budduso, Sardenya i va morir el 24 de febrer del 1955 a Florncia.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 3 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1 (era l'ltima cursa de la temporada).

Clemente Biondetti no va participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1, encara que si va crrer diverses proves no puntuables per la F1.


 Resultats a la F1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293280" title="Lesaka" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="115316">

Lesaka (castell Lesaca) s un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.  
 
 Topnim .
Sobre el nom del poble, aquest s d'origen desconegut. Ning sap amb certesa que significa o que origen t. El basc-francs Jean-Baptiste Orpustan, professor de literatura basca i expert en toponmia, opinava que Lesaka era una versi latinizada del topnim Latsaga, que significa lloc del rierol; definici que d'altra banda s'ajusta b a la descripci de Lesaka, on el rierol Onin divideix de forma cridanera el poble en dues parts. Per a Julio Caro Baroja Lesaka era un topnim molt antic que havia de posar-se en relaci amb altres topnims acabats en el sufix -aka com les localitats biscanes de Mundaka o Meaka o l'aragonesa Jaca. Julio Caro Baroja pensava que aquests estaven relacionats amb un estat ms antic del sufix basc -aga, que indica lloc ; i sospitava que tenia un origen cltic. 

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van presentar candidatura a aquest municipi; EAJ-PNB, EA, i una agrupaci independent del municipi. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc: 658 vots (5 escons). ;
 Onin Udal Taldea: 451 (4 escons). ;
 Eusko Alkartasuna: 261 (2 escons); malgrat ser la tercera fora, va obtenir l'ajuntament. ;
 Personatges . 
Xabier Silveira (Bertsolari) ;
 Ancdotes . 
Al gener de 2007 es va trobar en Lesaka un zulo de l'organitzaci terrorista ETA 

 Referncies .

 Enllaos externs .

Ajuntament de Lesaka;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293281" title="Boldo" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="115317">


El boldo s un arbre originari de Xile.
Nomenclatura.

-	Nom cientfic: Peumus boldus Molina, Sag. Stor. Nat. chili, 185, 350 (1782).

-	Famlia: Monimiaceae.

-	Sinonmia: Ruzia fragrans Ruiz et Pav.; Peumus fragrans (Ruiz et Pav.) Pers.; Boldus Boldus chilanum Nees; Boldoa fragrans (Ruiz et Pav.) Gay; Boldea boldus Looser Boldus boldus (Mol)  Lyons

-	Noms populars: boldo, boldu o bolb.

-    Etimologia: Peumus s la llatinitzaci del seu nom tradicional en xil, i boldus est dedicat a D. Boldo, botnic espanyol.

Ecologia.

  Distribuci mundial: creix espontniament a zones seques i assolellades de Xile, a les regions andines de Sud-amrica, i tamb es cultiva a Itlia i al nord d frica .

  Distribuci al Principat: no es troba al nostre pas; noms n arriba com a exportaci de Xile o d altres zones on es cultiva.

  Habitat: el boldo s una planta endmica de Xile, creix des de Limar fins a Osorna (IV i X regions, 30 a 40 latitud sud), entre els 5-1000 m d altitud. En sols poc profunds, generalment pedregosos, i en clima amb tendncia mediterrnia.
Recollecci: s han de recollectar les fulles verdes i assecar-les a l ombra a una temperatura inferior a 40  C.

Descripci.

El boldo, s un arbre dioic de 5-6m, que pot assolir ms de 30 m d alada. El tipus d arrel s axomorfa, tpica de les dicotilednies. El tipus de tija s llenyosa, d un dimetre superior a 1m.
Les fulles sn simples, amb el marge sencer, de disposici oposada, forma d ovalada a el lptica, de color verd intens, sssils o amb un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llargada i 3.4 d ample. El limbe s gruixut, rgid, trencadis, i amb les vores lleugerament voltejades. La seva textura a l anvers s coricia, presenta nombroses protuberncies blanques acabades en un tricoma cnic, curt i fcilment trencadis; i el revers s glauc, presenta tricomes estrellats, i una nervadura notria. El tipus de pilositat s pubescent.
Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un altre. Les flors es disposen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, amb una agrupaci que oscil la fins a una dotzena. Sn de color blanquinos o rosaci, i neixen de peduncles esbelts i vellosos. La corol.la presenta set petals de color groc clar. La flor masculina presenta un androceu amb nombrosos estams encorbats, i la flor femenina presenta un sol gineceu, i nombrosos carpels uniovulats.
El tipus de fruit s una drupa.

Farmacologia.

Part utilitzada.
 
La part utilitzada com a droga sn les fulles.

Composici qumica.

  Olis essencials (2%): semblant al del quenopodi, s ric en cineol (30%), cimol, ascaridol (40-45%), eugenol, pineno i terpineol, eucaliptol, alcanfor.

  Alcaloids (0,1-0,5%): boldina (25%), boldoglucina (0,3%), esparteina, isocoridina, laurotetanina, norisocoridina, i altres 15 alcaloids ms.

  Glicosids flavonics: peumosid, boldosid, fragosid, boldoglucina (heterosid mal definit). cid citric, tanins, oxalat de calci, i altres substncies aromtiques.

  Cumarines.

  Resines.

  Aigua (5-8%)

  Material mineral (8-12%)

  Lpids (5-10%).

Usos medicinals.

Aprovades per la comissi E del Ministeri de Sanitat Alemany :

  Disppsies.

  A ms, tradicionalemnt s ha utilitzat pel tractament de la discinesia biliar, litiasi biliar, colelitiasis, anorexia, infeccions genitourinries, estrenyiment i artritis

Accions farmacolgiques/propietats.

T propietats colagoges o colertiques, i protectores heptiques, aperitiva, antihelmntica, digestiva, fungicida, i diurtica. A dosis elevades, s anestsic, sedant i hipnotic.

Toxicitat.

A dosis elevades, o sense diluir, l oli essencial del boldo s un dels ms txics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vmits, diarrees, i simptomes d epilepsia.  Es recomana utilitzar-lo en tractaments discontinuus.

Observacions.

Preparacions.

  Infusi: 2-4 g de fulles per tassa, desprs dels pats.

  Plvores: 1-2 g per dosis.

  Extracte fluid (1:1): 0,5-1 per dosi.

  Tintura (1:5): 1g, tres cops al dia.

  Tintura mare: 30 gotes, tres cops al dia.

  Oli essencial: 5 gotes per dosis.

  Nebulitzat: 50 mg, tres cops al dia.

  Extracte fluid: 20 gotes, tres cops al dia.

Altres usos.

L escora s rica en tanins i s utilitza en els processos de tractament de les pells animals (curtiembres). El seu fruit (drupa) s comestible.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293283" title="Protoevangeli de Jaume" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="115318">

El protoevangeli de Jaume es un evangeli apcrif, escrit probablement cap l'any 150. Malgrat mai fou incls entre els evangelis cannics, recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les esglsies cristianes, entre altres com la nativitat miraculosa de Maria, la localitzaci del naixement de Jess en una cova o el martiri de Zacaries, pare de Joan Baptista. 

S'anomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naixement de Jess. El humanista i jesuta francs Guillem Postel, qui el tradu al llat i el don a conixer a Occident, el prengu pel prleg a l'Evangeli segons Marc. 

Data i autoria.

El text te un epleg en qu se declara la seva autoria: "I jo, Jaume, que he escrit aquesta historia " El personatge esmentat aqu es, segons la tradici, Jaume, el germ de Jess, identificat per alguns com Sant Jaume el Menor apstol.

Els estudiosos actuals, creuen que el text fou escrit molt ms tard, durant el segle II, per un cristi procedent del paganisme (desconeix les costums dels jueus) i a ms ignorava el hebreu, dons va fer servir com a font la Bblia grega dels Setanta. Es molt probable tamb que amprs com a fonts els evangelis de Mateu i Lluc.

Transmissi.

El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en ms de 140 manuscrits diferents en grec. Aquesta abundncia de manuscrits implica un gran inters pel text. A ms, hi han traduccions al sirac, etop, copta, georgi, eslau antic, armeni, rab, irlands i llat. Semblant al que passa amb la resta dels evangelis, incloent-hi els cannics, la major part dels manuscrits son del segle X o posteriors. 

El manuscrit ms antic es un papir de finals del segle III o inicis del segle IV trobat l'any 1958, conegut com Papir Bodmer V perqu es conserva en la Biblioteca Bodmer, a Gnova.

A mitjans del segle XIX, el text actual fou definitivament fitxat per Konstantin von Tischendorf, qui utilitz 18 manuscrits diferents, a ms de testimonis indirectes.

 Influena posterior .

Del protoevangeli de Jaume procedeixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, comenant per els noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seva vida desprs illustrades per l'art cristi, com la presentaci en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es tamb situada sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguin una tradici que prov del protoevangeli de Jaume.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293287" title="Beatriz Corredor Sierra" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="115319">

Beatriz Corredor Sierra ( Madrid, Espanya 1968 ) s una jurista i poltica espanyola, que actualment ocupa el Ministeri d'Habitatge d'Espanya.

Biografia.
Va nixer el 1968 a la ciutat de Madrid i va estudiar dret a la Universitat Autnoma de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1991. El 1993 va esdevenir Registradora de la Propietat i fou directora del Servei d'Estudis Registrals de Castella-La Manxa entre 2002 i 2007. Aix mateix fou vocal-registradora del Tribunal d'Opossicions al Cos de Registres de la Propietat i Mercantils d'Espanya, sent la primera dona en ocupar aquest crrec.

Activitat poltica.
Afiliada al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de l'any 2003, ha estat secretria de Dona i Igualtat en l'agrupaci local de San Blas a la mateixa ciutat de Madrid. 

En les eleccions municipals de l'any 2007 ocup el lloc nmero 18 en la llista socialista encapalada per Miguel Sebastin Gascn a l'alcaldia de Madrid, sent escollida regidora. El 14 d'abril de 2008 va prendre possessi del Ministeri d'Habitatge d'Espanya en la constituci de la IX Legislatura presidit per Jos Luis Rodrguez Zapatero. 

Enllaos externs.
  Una registradora de la propiedad experta en vivienda;
  Carme Chacn ser ministra de Defensa y Cristina Garmendia, de Innovacin;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293289" title="Bera" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="115320">

Bera (castell Veras de Bidasoa) s un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.  Limita al nort amb Biriatu , Urrua i Azkaine (Lapurdi), al sud amb Etxalar i Lesaka, a l'est con Sara i a l'oest amb Irun (Guipscoa).

 Barris . 
 Dornaku.
 Garaitarreta.
 Kaule.
 Suspela.
 Suspelttiki.
 Xantelerreka/Elzaurdia (Ibardin).
 Zalain.
 Zia.
 Altzate.
 Illekueta.

 Demografia .


Histria. 
 1402: el rei de Navarra Carles III el Noble va concedir als habitants de Bera i Lesaka una srie de privilegis en compensaci per la defensa de la seva terra davant guipuscoans i labortans. ;
 1606: Lorenzo de Hualde va ser nomenat rector de la parrquia de Bera en 1606 pel senyor d'Alzate i Uturbie. Aquest personatge es va destacar per collaborar estretament amb el inquisidor Valle Alvarado i perseguir a molts vens de Bera amb acusacions de bruixeria, tal com es recull en el procs inquisitorial de Logronyo (1610). ;
 1610: introducci del blat de moro des de Baiona, cultiu bsic en el sistema agrari de tipus atlntic. ;
 1638: incendi de Bera provocat per les tropes del duc de Saint-Simon i dirigides pel senyor d'Uturbie i d'Alzate. ;
 1693-1795: guerra de la convenci. En una primera fase, fins a juliol de 1794, Vera va ser ocupada per les tropes espanyoles. En la segona, a partir de finals de juliol de 1794, van anar els francesos qui van ocupar el poble, romanent en ell fins que va acabar la guerra al juny de 1795. ;
 1813-1814: al comenament d'agost de 1813 les tropes aliades al comandament del duc de Wellington es van installar a Bortziriak, Urdazubi i Doneztebe seguint a les del mariscal francs Soult i van romandre fins a novembre de 1813 provocant una important crisi de mortalitat. ;
 1830: el 20 d'octubre el general Francisco Espoz y Mina va travessar la frontera per Bera amb la intenci de proclamar la constituci liberal enfront de l'absolutisme. ;
 1838: en el marc de la Primera Guerra Carlina el 4 d'abril els liberals en la seva retirada van incendiar l'esglsia de Bera, que va sofrir importants danys.
 1872:  Carles de Borb va entrar per Bera per a proclamar la guerra contra Amadeu de Savoia. Al llarg de la Tercera Guerra Carlina el Cura Santa Cruz protagonitzar algunes escaramusses en Bera.

Administraci.


 Personatges clebres . 
 Jon Bru (1977): ciclista professional. ;
 Patxi Vila (1975): ciclista professional. ;
 Juan Luis Prez Mitxelena Petti: msic de rock-folk. ;
 Genaro Celayeta (1954): ex-futbolista internacional. ;
 Juan Larramendi (1917-2005): pintor. ;
 Isidoro Fagoaga (1893-1976): tenor especialitzat en pera wagneriana. ;
 Ignacio Errandonea (1886-1970): sacerdot. Fundador de l'EST a Sant Sebasti, actual campus de Sant Sebasti de la Universitat de Deusto. ;
 Juan Errandonea (1917-1966): catedrtic i eminncia de llengua sumria. ;
 Ignacio Larramendi (1874-1960): escriptor en basc. ;
 Joaqun Aldave (1893-1959): escriptor en basc. ;
 Romn Dornacu (1878-1959): escriptor i lexicleg euskric. ;

Esment a part mereix tot el clan dels Baroja: Po Baroja, Ricardo Baroja, Carmen Baroja, Julio Caro Baroja, Po Caro Baroja...; que si b no eren naturals d'aquesta localitat, n'estaven ntimament lligats, ja que l'escriptor Po Baroja va adquirir a Bera el caseriu Itzeaque va transformar en la casa familiar. Tots ells van passar importants perodes de la seva vida a Bera i de fet diversos dels Baroja estan enterrats en aquesta localitat.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Bera;
 Mancomunitat de Residus Slids Urbans de Bortziriak;
 Mancomunitat d'Euskera de Bortziriak;
 Associaci de Consumidors Irache;
 "Ttipi-ttapa" Medi de comunicaci de la zona;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293293" title="Messier 78" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="115321">

Messier 78 (M78 o NGC 2068) s una nebulosa de reflexi situada a la constellaci d' Ori. Va ser descoberta per Pierre Mchain al 1780. Charles Messier la va incloure al seu catleg el 17 de desembre del mateix any. Vesto Slipher la va descriure com a nebulosa planetria al 1919. 

M78 s la nebulosa difusa de reflexi ms brillant del grup de nebuloses format per les nebuloses NGC 2064, NGC 2067 i NGC 2071 que formen part del nvol molecular d'Ori, es tracta d'un nvol de pols interestellar que brilla per la reflexi de la llum de les estrelles brilants blaves de tipus espectral B, entre les que trobem com a ms brillants HD 38563A i HD 38563B, ambdues de magnitud aparent +10. El conjunt es troba a 1.600 anys llum de la Terra, el que suposa una extensi de quasi 4 anys llum. 
S'hi ha trobat al voltant de 45 estrelles variables del tipus T Tauri, estrelles joves en procs de formaci; aix com 17 Objectes Herbig-Haro. 

 Observaci.
M78 s observable amb un petit telescopi a partir de Zeta Orionis, tamb coneguda com Alnitak, l'estrella ms a l'est del cintur d'Ori; es troba a 2 graus al nord i 1,5 a l'est d'aquesta estrella, un seguit de tres estrelles de magnitud entre 5 i 6 orientades al nord des de Zeta Orionis pot ajudar a trobar M78. 

Enllaos externs. 
 ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293295" title="Afrixalus schneideri" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="115322">

Afrixalus schneideri s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Afrixalus schneideri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293297" title="Afrixalus septentrionalis" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="115323">

Afrixalus septentrionalis s una espcie de granota que viu a Tanznia i Kenya. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Afrixalus septentrionalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293298" title="Afrixalus spinifrons" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="115324">

Afrixalus spinifrons s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Lesotho. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Schitz, A. & Pickersgill, M. 2004.  Afrixalus spinifrons.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293299" title="Afrixalus stuhlmanni" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="115325">

Afrixalus stuhlmanni s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Afrixalus stuhlmanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293300" title="Afrixalus sylvaticus" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="115326">

Afrixalus sylvaticus s una espcie de granota que viu a Kenya i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Afrixalus sylvaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293301" title="Afrixalus uluguruensis" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="115327">

Afrixalus uluguruensis s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Howell, K., Pickersgill, M. & Menegon, M. 2004.  Afrixalus uluguruensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293302" title="Correlingua" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="115328">
El Correlingua s una cursa semblant a la Korrika basca o la Correllengua catalana per la promoci de la llengua gallega.

 Vegi's tamb .
 Correllengua;
Korrika;
Ar Redadeg;

 Enllaos externs .
Pgina web de la Correlingua (gallec)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293303" title="Altsasu" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="115329">

Altsasu (castell Alsasua) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Limita al nord amb el municipi guipusco d'Ataun, a l'est amb Urdiain, al sud amb la serralada d'Urbasa i a l'oest amb Olazagutia i les muntanyes d'Altzania.
 
 Demografia .


Histria. 
Es pot deduir que Altsasu va estar poblada des de molt antic, per les nombroses troballes oposats en la serra de urbasa, en els jaciments de Koskobilo, Atabo i Orobe. Podem trobar en el sector de Altzania els dolmenes de Balankaleku i Munaan I i II, el dolmen de Saratxakolegi en el sector d'Aratz-Altsasu i part de l'estaci d'Ataun Burunda. ;
La tradici conta que el primer rei de Navarra, Garca Ximnez, va ser coronat a Altsasu concretament en l'ermita de San Pedro, on hi ha una inscripci que recull aquesta dada. Encara que aix aquesta sense confirmar, forma part de les llegendes i tradicions que cal conservar. ;
Amb la grafia d'Alssatssu i altres variants menors consta ja en el segle XII com un dels llocs de la Burunda de la qual no se segreg com municipi propi fins a 1846. Era vila de senyoriu reialeng, que liquidava la seva percha globalment amb la de tot la vall, com es comprova ja en 1280. Aix suposa que no havia tingut efecte el projecte de San VII el Fort(1208) de reagrupar la poblaci de la Burunda en un nucli ms fcilment defensable i organitzat. En la gran depressi del segle XIV el seu terme va haver de fagocitar els poblats propers de Angustina, Argiano, Erkuden, Saratsua i Ulayar. Encara que no va obtenir rang de bona vila i representaci en les corts del regne, el seu emplaament la va convertir primerencament al capdavant de vall. Els reis Caterina i Joan III la van alliberar en 1498 de la percha Gallurdea. ;
Encara en el segle XVI es regia Altsasu per la junta de la vall de la Burunda al que pertanyia i seguiria pertanyent durant els tres segles posteriors. Fins a 1846 la junta es reunia en Batzarramendia on estava la desapareguda ermita de santa Engracia de Urdiain. Durant l'edat mitja els habitants de Burunda vivien dispersos en ms de 20 poblats per les contnues guerres, pillatges i incursions van motivar l'aband de diversos poblats i ja en el segle XV de van establir els sis pobles actuals de Ziordia, Olazagutia, Altsasu, Urdiain, Iturmendi i Bakaiku. ;
Alsasua i la vall de la burunda per la seva posici estratgica han estat escenari de nombroses guerres, sobretot des de finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aix en la guerra de la Convenci (1793-1795) les tropes franceses van ocupar el nord de Navarra i van saquejar Altsasu (1795). ;
En 1813 durant la guerra de la Independncia, Altsasu va ser arrasada pels soldats francesos en retirada desprs de la batalla de Vitria. A l'abril de 1834 presencio una important victria de l'exrcit carlista, a les ordres de Toms de Zumalacrregi. ;
En 1863 es va inaugurar l'estaci de ferrocarril i en 1907 Alfons XIII va convertir el lloc de Alsasua en "Molt illustre Vila" sancionant aix el seu rpid creixement demogrfic i industrial. ;
En la Guerra Civil, Altsasu va ser rpidament ocupada pels colpistes, que eren principalment requets de terra Estella. Molts alsasuarres van haver de fugir i uns altres van ser afusellats. ;

En el segle XX i ms concretament en la dcada dels cinquanta, Alsasua experiment un importantissim desenvolupament industrial. Aix va suposar un gran procs d'immigraci de persones procedents de diversos punts de l'estat, sobretot d'Extremadura. En conseqncia la poblaci de Altsasu es va incrementar espectacularment: dels al voltant dels 1000 habitants de 1850, pas als 7250 en 1981, estabilitzant-se la poblaci a partir d'aquesta data. 

Administraci.



Enllaos externs.
 - Ajuntament d'Altsasu;
 - Sakanerria.com;
 - Institut d'estadstica de Navarra;
 - Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra;
 - Ciclista professional Jorge Azanza;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293305" title="Afrixalus upembae" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="115330">

Afrixalus upembae s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Pickersgill, M. &, Schitz, A. 2004.  Afrixalus upembae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293306" title="Robert Dennis Blanchflower" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="115331">

Robert Dennis Blanchflower o Danny Blanchflower (Belfast, 10 de febrer, 1926   Londres, 9 de desembre, 1993) fou un futbolista, entrenador de futbol i periodista nord-irlands.

La seva carrera futbolstica comen desprs de la Segona Guerra Mundial al Glentoran de Belfast. El 1949 es trasllad a Anglaterra. El Barnsley FC pag 6.000 per ell i dos anys ms tard l'Aston Villa pag 15.000, disputant 155 partits amb el club londinenc. El 1954 fou comprat pel Tottenham Hotspur FC per 30.000, disputant 337 partits de lliga durant deu anys, i essent capit en nombroses ocasions. El seu major xit amb el club fou el doblet assolit la temporada 1960 61 (per primer cop en tot el segle XX a Anglaterra). El 1962 guany de nou la FA Cup, i el 1963 la Recopa d'Europa. Fou nomenat futbolista de l'any a Anglaterra el 1958 i el 1961.

Entre 1949 i 1963 disput 56 partits amb Irlanda del Nord, sovint al costat del seu germ Jackie, i el 1958 capitanej la selecci que arrib a quarts de final a la Copa del Mn.

Com a entrenador dirig la selecci nord-irlandesa el 1978, i el Chelsea F.C. entre 1978 i 1979 (on noms guanya 5 de 32 partits). L'any 2003 fou incls a l'English Football Hall of Fame.

 Referncies .
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293308" title="Afrixalus vibekensis" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="115332">

Afrixalus vibekensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana i, possiblement tamb, a Guinea i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Afrixalus vibekensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293310" title="Afrixalus weidholzi" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="115333">

Afrixalus weidholzi s una espcie de granota que viu a Benn, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Mali, Nigria, Senegal, Sierra Leona i, possiblement tamb,  a Burkina Faso, Repblica Centreafricana, Txad, Guinea, Guinea Bissau, Libria, Sudan i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Afrixalus weidholzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293311" title="Robert McNamara" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="115334">

Robert Strange McNamara (nascut el 9 de juny de 1916) s un executiu i antic Secretari de Defensa nord-americ. McNamara va ser Secretari de Defensa entre 1961 i 1968, durant el perode de la guerra del Vietnam, i va abandonar el crrec per a convertir-se en el President del Banc Mundial entre 1968 i 1981. 

Infncia i joventut. Inicis de la seva carrera.

Robert McNamara va nixer a San Francisco, on el seu pare era cap de vendes d'una empresa sabatera. Va ser escolta, es va llicenciar l'any 1937 per la Universitat de Berkeley (California), en lletres (economia, amb estudis menors en matemtiques i filosofia), va ser triat per al Phi Beta Kappa (una elitista associaci universitria). Posteriorment, l'any 1939, va fer un mster a la Harvard "Graduate School of Business Administration". 

Desprs d'aconseguir el seu Master of Business Administration, McNamara va treballar durant un any per a la secci de comptabilitat de Price Waterhouse a San Francisco. A l'agost de 1940 va tornar a Harvard per a ensenyar en la seva Business School i es va convertir en el professor ajudant ms jove i millor pagat de la seva poca. Com a conseqncia de la seva implicaci en un programa per a ensenyar els fonaments analtics aplicats als negocis als oficials de la Fora Aria dels EUA, va entrar a l'exrcit com a capit a principis de 1943, servint la major part de la guerra en el AAF's Office of Statistical Control. Una de les seves majors responsabilitats va ser l'anlisi de l'eficincia i eficcia dels bombarders nord-americans, especialment les del B-29 comandats pel general Curtis LeMay a Xina i a les Illes Mariannes.(Rich Frank: Downfall, Random House, 1999.) Va abandonar el servei actiu en 1946 amb el rang de tinent coronel i amb una condecoraci (the Legion of Merit). 


President de la Ford Motor Company (1960).
Conclosa la Segona Guerra Mundial, McNamara va comenar a treballar per a la Ford Motor Company a partir de 1946 en diferents llocs executius. Est considerat un dels mxims responsables de l'expansi i xit de la companyia en el perode de postguerra. En 1960 es va convertir en el primer president de la Ford Motor Company que no pertanyia a la famlia del fundador de la companyia, Henry Ford.

Secretari de Defensa d'EEUU (1961-1968).
L'any 1961 el president electe John F. Kennedy va oferir el lloc de Secretari de Defensa a Robert Lovett, qui ja havia ocupat el crrec durant l'Administraci Truman. Per Lovett va rebutjar tornar a dirigir el Pentgon i va recomanar Robert McNamara. McNamara, afiliat al Partit Republic, havia estat en la llista de Kennedy para convertir-se en Secretari del Tresor per ho havia rebutjat. Va acceptar en canvi convertir-se en cap del Pentgon. 


Resoluci del Golf de Tonkin (1964).
L'incident del Golf de Tonkin es va produir l'any 1964 quan els destructors Turner Joy i Maddox van participar en una operaci de control de l'rea del golf de Tonkin, en la qual van ser atacades quatre llanxes torpedineres del Vietnam del Nord com a represlia per un atac previ d'aquestes. 

McNamara va presentar al Congrs les proves de l'atac, propiciant la denominada Resoluci del Golf de Tonkn per la qual el Congrs va acceptar concedir al president plens poders per a prescindir de limitacions legals a l'hora d'augmentar la implicadi en la guerra dels EUA.

Activista antinuclear.
En els darrers temps, Robert McNamara s'ha convertit en un critic molt actiu contra l'armament nuclear, invocant la seva experincia personal, i la convicci personal del risc real d'una crisi nuclear. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293315" title="Afrixalus wittei" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="115335">

Afrixalus wittei s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Tanznia i Zmbia. 

Referncies.

 Pickersgill, M. &, Schitz, A. 2004.  Afrixalus wittei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293316" title="Miguel Sebastin Gascn" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="115336">

Miguel Sebastin Gascn ( Madrid, Espanya 1957 ) s un economista, poltic i professor universitari espanyol. Actualment ocupa el crrec de Ministre d'Indstria, Turisme i Comer del segon govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero. 

Biografia.
Va nixer el 13 de maig de 1957 a la ciutat de Madrid. Va estudiar Cincies Econmiques i Empresarials a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es llicenci. Posteriorment va realitzar el doctorat a la Universitat de Minnesota, aix com novament a la Complutense de Madrid.

Ha estat director adjunt de la revista "Moneda y Crdito" i membre del comit cientfic de la Fundacin de Estudios de Economa Aplicada (FEDEA). s Professor Titular de Fonaments de l'Anlisi Econmica de la Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat Complutense de Madrid, actualment en excedncia. 

Recerca econmica.
Va iniciar els seu treball econmic de mans de Carlos Solchaga al Ministeri d'Hisenda i en el Servei d'EStudis del Banc d'Espanya. A finals de 1999 va exercir de director del Servei d'Estudis del BBVA, al capdavant del qual va realitzar informes crtics amb alguns aspectes de la poltica econmica del govern del PP i del seu ministre d'Economia, Rodrigo Rato. Sebastin va ser cessat l'any 2003 d'aquest crrec pel president de l'entitat. 

El gener de 2003 es va incorporar a l'equip d'assessors econmics del secretari general del PSOE, Jos Luis Rodrguez Zapatero. Amb la victria de Zapatero en les eleccions generals de 2004 fou nomenat Director de l'Oficina Econmica del President. 

El 25 d'octubre de 2006 fou escollit per Zapatero com a candidat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions municipals de 2007 per la ciutat de Madrid, encapalant aquesta llista. Desprs de no aconseguir millorar els ressultats electorals del seu partit en les eleccions anunci la seva renncia a l'acta de regidor, retornant a la seva activitat a la Universitat Complutense.

El 14 d'abril de 2008, desprs de la victria de Jos Luis Rodrguez Zapatero en les eleccions generals, fou nomenat Ministre d'Indstria, Turisme i Comer de la IX Legislatura.

Enllaos externs.
  Biografia a la pgina web del PSOE;
  Informaci de Miguel Sebastin a www.elpais.com;
  Entrevista a Miguel Sebastin a www.elpais.com;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293322" title="Afrixalus enseticola" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="115337">

Afrixalus enseticola s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293323" title="Giuseppe Meazza" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="115338">

Giuseppe Meazza (Mil, 23 d'agost, 1910 Rapallo, 21 d'agost 1979) fou un futbolista itali de la dcada dels 30.

Trajectria.
La seva trajectria esportiva transcorregu principalment a l'Inter de Mil, on marc 243 gols en 361 partits. Tamb jug al Milan, Juventus i Atalanta de Brgam. A data d'abril de 2008, Meazza s el tercer mxim golejador de tots els temps del campionat itali.

Meazza disput dos Copes del Mn amb la selecci d'Itlia els anys 1934 i 1938, resultant campi en ambdues ocasions. Tamb fou dos cops vencedor del Campionat d'Europa Central de futbol. En total disput 53 partits amb la selecci dels quals noms en va perdre 6. A data d'abril de 2008, Meazza s el segon mxim golejador de tots els temps de la selecci italiana amb 33 gols, per darrera, noms, de Luigi Riva.

Meazza fou el primer futbolista itali que esdevingu fams arreu, aix com el primer futbolista amb patrocinadors personals.

Un cop retirat fou entrenador entre d'altres clubs del F.C. Internazionale Milano i del Be ikta  JK.

San Siro, el principal estadi de la seva ciutat natal, Mil, i que avui en dia comparteixen Internazionale i AC Milan, actualment s oficialment anomenat amb el seu nom: Stadio Giuseppe Meazza.

 Palmars .
Copa del Mn de futbol 2:: 1934, 1938;
Lliga italiana de futbol 3: 1930, 1938, 1940;
Copa italiana de futbol 1: 1939;
 Mxim golejador de la lliga italiana 4:: 1928/29, 1929/30, 1935/36, 1937/38;

 Trajectria esportiva .


 Articles relacionats .
 Estadi Giuseppe Meazza, tamb conegut com San Siro, a la ciutat de Mil.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293325" title="Heterixalus" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="115339">

Heterixalus s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Heterixalus alboguttatus;
 Heterixalus andrakata;
 Heterixalus betsileo;
 Heterixalus boettgeri;
 Heterixalus carbonei;
 Heterixalus luteostriatus;
 Heterixalus madagascariensis;
 Heterixalus punctatus;
 Heterixalus rutenbergi;
 Heterixalus tricolor;
 Heterixalus variabilis;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293327" title="Heterixalus alboguttatus" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="115340">

Heterixalus alboguttatus s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R., Vences, M. & Cadle, J. 2004.  Heterixalus alboguttatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293328" title="Heterixalus andrakata" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="115341">

Heterixalus andrakata s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Heterixalus andrakata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293329" title="Luis Felipe Monti" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="115342">






Luis Felipe Monti (15 de maig, 1901   9 de setembre, 1983) fou un futbolista argent, posteriorment nacionalitzat itali, dels anys 20 i 30.

Fou finalista de la Copa del Mn de Futbol de 1930, on perd enfront Uruguai per 4 a 2 i quatre anys ms tard fou campi amb la selecci italiana, en derrotar Txecoslovquia per 2 a 1.

La seva posici al camp era una barreja del que avui dia seria un defensa central i un cantrecampista defensiu. Era anomenat el "doble ample", per tot el terreny que cobria al camp.

A Argentina defens els colors d'Huracn, Boca Juniors i San Lorenzo. La seva bona actuaci al Mundial d'Uruguai va fer que la Juventus de Tor el fitxs el 1931.

 Palmars .
Ttols de club 

Ttols de selecci 


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Partits internacionals a RSSSF ;
 Biografia a Planet World Cup ;
 Biografia a La Gazzetta dello Sport ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293330" title="Heterixalus betsileo" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="115343">

Heterixalus betsileo s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Nussbaum, R., Glaw, F. & Andreone, F. 2004.  Heterixalus betsileo.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293332" title="Heterixalus boettgeri" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="115344">

Heterixalus boettgeri s una espcie de granota que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R. & Raxworthy, C. 2004.  Heterixalus boettgeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293333" title="Heterixalus carbonei" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="115345">

Heterixalus carbonei s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Raxworthy, C., Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Heterixalus carbonei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293334" title="Heterixalus luteostriatus" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="115346">

Heterixalus luteostriatus s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Nussbaum, R., Andreone, F. & Vences, M. 2004.  Heterixalus luteostriatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293335" title="Heterixalus madagascariensis" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="115347">

Heterixalus madagascariensis s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Nussbaum, R., Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Heterixalus madagascariensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293336" title="Complex d'Ori" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="115348">


El Complex de nvols moleculars d'Ori (tamb conegut simplement com a Complex d'Ori) s una gran nebulosa localitzada a la constellaci d'Ori. El nvol es troba a un 1.500 o 1.600 anys llum del sistema solar. Algunes parts de la nebulosa poden ser observades a ull nu com la nebulosa d'Ori, d'altres amb binoculars o petits telescopis.

La importncia d'aquesta nebulosa rau en la seva gran mida que abasta des del cintur d'Ori fins a la seva espasa. Es tracta a ms d'una de les regions de formaci estellar ms actives que poden veure's al cel nocturn, i que allotja estrelles molt joves i discs protoplanetaris.
La nebulosa tamb resulta molt brillant en la longitud d'ona infraroja degut als intensos processos de calor relacionats a la formaci estellar. El complex tamb cont nebuloses fosques, nebuloses de reflexi i regions HII.

Nebuloses del Complex.
Llista de les nebuloses ms remarcables del complex:
 La  nebulosa d'Ori,  M42;
 M43, part de la nebulosa d'Ori;
 La nebulosa Cap de Cavall;
 Bucle de Barnard;
 M78, nebulosa de reflexi;
 Nvol molecular d'Ori 1 (OMC-1);
 Nvol molecular d'Ori 2 (OMC-2);
 Nebulosa de la Flama (NGC 2024);

Enllaos externs.

 Complex del nvol d'Ori ;
 SEDS ;
 Taula dels objectes de Messier ;
 Imatges d'Ori ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293337" title="Heterixalus punctatus" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="115349">

Heterixalus punctatus s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Heterixalus punctatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293338" title="Arakil" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="115350">

Arakil (castell Araquil) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Apareix en 1857 per la fusi d'Aizkorbe, Ekai, Etxarren, Etxeberri, Egiarreta, Erroz, Irurzun, Izurdiaga, Murgindueta, Satrustegi, Urritzola, Ihabar i Zuhatzu. En 1996 s'independitza Irurtzun. Comprn els segents concejos i llocs Aizkorbe/Aizcorbe, Ekai/Ecay, Etxarren/Echarren, Etxeberri/Echverri, Egiarreta/Eguiarreta, Errotz/Erroz, Izurdiaga, Murgindueta/Murguindueta, Itsasperri (capital), Satrustegi/Satrstegui, Urritzola/Urrizola, Hiriberri/Villanueva, Ihabar/Ybar i Zuhatzu/Zuazu.
 Topnim . 
El topnim Arakil es correspon a la vall i riu que forma la meitat oriental de la comarca de Sakana. Histricament engloba per tant l'actual municipi d'Arakil, aix com les localitats que antigament pertanyien al mateix i en diferents moments histrics s'han anat separant de la vall (Uharte-Arakil, Arruazu, Iraeta, Irurtzun). Sembla bastant evident que el modern topnim Arakil deriva de la mansio Aracaeli, que s nomenada en l'itinerari de Anton, una relaci de localitats que servien d'escala en la calada romana Astorga-Bordeus,que est datat en l'any 455. Se sap actualment que la calada passava per la vall de Arakil i la similitud entre ambds topnims incita a pensar que es refereixen a la mateixa localitzaci. 

Segles abans Plini va esmentar als aracelitani com una de les comunitats que formaven part del poble dels bascons. Basant-se en aquests registres que daten d'poca romana, diversos fillegs s'han aventurat a buscar una etimologia del nom en el llat. Aix Julio Caro Baroja va aventurar una suggeridora hiptesi, segons la qual el topnim Aracaeli provindria de ara coeli (altar del cel). Aquest topnim estaria relacionat amb el de la vena Serralada d'Aralar, que provindria al seu torn de llaura lar(re) (pasturatge de l'altar), un topnim hbrid basc-llat. Cal tenir en compte que en un dels vores de la Serralada d'Aralar i dominant la vall d'Arakil es troba el santuari de San Miguel de Aralar o San Miguel in Excelsis (San Miguel al capdamunt). Es tracta d'un antic lloc de culte molt venerat a Navarra i al Pas Basc, que b podria tenir un origen precristi. Un lloc de culte o altar situat en les altures que b podria haver donat nom a la vall situada als seus peus (Arakil) i a la Serralada plena de pastures que queda al darrere (Aralar). 

Sobre la hipottica localitzaci de la mansio Aracaeli on vivien els aracelitani, des de principis del segle XX s'ha solgut considerar generalment Uharte-Arakil com el lloc on estava situada aquesta antiga poblaci. Rafael Carasatorre considerava que les restes romanes trobats prop de la poblaci de Zamartze es corresponien amb els d'Aracaeli. Altres autors com Arturo Campin o el Pare Fita consideraven que el topnim antic no era d'origen llat, sin vasc i que provenia d' Arac ili (la ciutat d'Arac). 

Demografia.


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293339" title="Heterixalus rutenbergi" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="115351">

Heterixalus rutenbergi s una espcie de granota que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Andreone, F., Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Heterixalus rutenbergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293340" title="Guifi.net" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="115352">
Guifi.net s una xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral, majoritriament sense fils, amb ms de 5.800 nodes operatius la majoria dels quals a Catalunya. Els nodes de la xarxa sn de particulars, empreses i administracions que lliurement es connecten a aquesta per tal de poder accedir a una autntica xarxa oberta de telecomunicacions i fer-se arribar all on els calgui la infraestructura i els continguts que d'altra manera no era possible. Els diferents nodes es van unint a la xarxa en format d'autoprestaci perqu tota l'estructura s oberta explcitament per facilitar-ne el coneixement de l'estructura, perqu es pugui avaluar el funcionament dels diferents trams i perqu cadasc pugui crear trams nous on calguin.

Fonaments bsics.

Els seus fonaments bsics sn: Comuns Sensefils.
 Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la prpia xarxa o a la llibertat dels altres usuaris.
Ets lliure de saber com s la xarxa, els seus components i com funciona.
Ets lliure de fer s de la xarxa per a qualsevol tipus de comunicaci i difondre'n el seu funcionament.
Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.

Histria.

Guifi.net es va gestar a la primavera del 2004, el 03/04/2004 diverses persones interessades en el tema es varen reunir per compartir idees i planificar les primeres proves, fruit de les proves fetes, el 15/05/2004 es van establir els primers enllaos permanents i estables entre Calldetenes, Gurb, Santa Eugnia de Berga i Vic.

El 29/10/2004 Vilaweb va atorgar el Premi Vilaweb 2004 a guifi.net, impulsor de la xarxa ciutadana oberta.

El 17/11/2006 el Consell Nacional de Joventut de Catalunya va lliurar a guifi.net el Premi al projecte associatiu ms innovador, per "ser un projecte pioner en les noves formes de participaci", per "ser un projecte, que ms enll d'oferir Internet gratutament, ofereix recursos a la comunitat, i connecta amb el mn rural", i per apropar els joves les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.

El 19/04/2007 guifi.net va ser un dels tres finalistes al Premi IGC Ciutat del Coneixement de l'Internet Global Congress 2007, aquest premi t l'objectiu de reconixer pblicament les millors iniciatives (idees, projectes, investigacions) centrades en l's social de les noves tecnologies digitals de la informaci, la comunicaci i el coneixement.

El 06/11/2007 lliuren a guifi.net el Premi Nacional de Telecomunicacions 2007 de la Generalitat de Catalunya perqu s una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral, que, tot respectant els criteris marcats per la normativa vigent, assoleix prestacions d alt nivell i a baix cost, i garanteix l accs universal a la societat de la informaci i la incorporaci de serveis de valor afegit all on s implantada. El jurat ha ressaltat tamb que els 2.700 nodes de xarxa ja operatius, i el seu ritme de creixement arreu de Catalunya sn una contribuci important a l equilibri territorial, aix com una bona forma d afrontar l escletxa digital.

El maig 2008 presenta a les V Jornades sobre les Telecomunicacions a les Administracions Locals organitzades pel Collegi Oficial d'Enginyers Tcnics de Telecomunicacions de Catalunya juntament amb l'Associaci Catalana de Municipis i Comarques amb la collaboraci de Localret la ponncia 'guifi.net, una oportunitat per a les administracions locals' per tal d'exposar l'oportunitat que tenen les administracions pbliques de fer Xarxa Oberta de telecomunicacions al seu territori en benefici dels ciutadans, la prpia administraci i les empreses, presentant els inconvenients clars de fer xarxes privades que s'apropien de l'espai radioelctric per a s privatiu creant models totalment ineficients pel qu fa a l's de l'espectre o seguint el model poc tic de crear microoperadors (wisp) per cobrar per l's de l'espectre radioelctric d's pblic sense llicncia.

L'11 de juliol de 2008 es va constituir la Fundaci Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net com a plataforma de collaboraci de Recerca, Innovaci i Desenvolupament i com un frum de trobada d'institucions, organitzacions i empreses interessades a participar en un projecte global per al desenvolupament de les infrastructures i els serveis de xarxa.

Al setembre de 2008 la xarxa supera els 5.000 nodes operatius.

El 25/11/2008 la Uni Europea, en la conferncia ICT2008 a Li, anuncia oficialment que ha escollit guifi.net com a membre de la European Network of Living Labs.

Referncies.


Vegeu tamb.
Xarxa en malla;
Xarxa informtica;
Wi-Fi;
Red Libre;
FreeNetworks;

Enllaos externs.
Guifi.net;
Fundaci Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, Guifi.net;
Red Libre;
FreeNetworks ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293341" title="Heterixalus tricolor" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="115353">

Heterixalus tricolor s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Nussbaum, R., Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Heterixalus tricolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293342" title="Heterixalus variabilis" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="115354">

Heterixalus variabilis s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Nussbaum, R., Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Heterixalus variabilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293346" title="Santa Maria Novella" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="115355">
El convent i baslica de Santa Maria Novella s un dels grans conjunts religiosos de Florncia (Toscana, Itlia). Per la seva histria i, sobretot, per les obres d'art que encara conserva s una de les grans fites histriques, culturals i turstiques de la ciutat. Aix com Santa Croce s la gran esglsia franciscana de Florncia, aquesta s la dels dominicans.

Est situada al centre, a la plaa de Santa Maria Novella, prop de l'estaci ferroviria, que tamb porta el mateix nom.

 Histria .
Els dominicans es van establir a Florncia el 1219, si tenim en compte que aquest orde fou confirmat pel papa Honori III el 1216, aquesta s una de les seves primeres fundacions. El 1221 aquells frares procedents de Bolonya, sota la direcci de fra Giovanni da Salerno, van prendre possessi d'una petita esglsia que es trobava extramurs i anomenada Santa Maria delle Vigne, era una antiga construcci romnica del segle X, que havia estat reconstruda el 1094, data en qu es va consagrar el nou edifici.

Aquella esglsia era orientada a llevant i ocupava el lloc del primer tram de les actuals naus i sagristia, parallela al creuer i a tocar del campanar, que ocupa el lloc del primitiu. Aviat va resultar massa petita per les necessitats d'un orde que tenia una forta atracci dels fidels.

Hom va decidir ampliar aquella construcci, modificant l'orientaci de l'edifici primitiu i encarant la faana principal al sud. La primera pedra es va posar el 18 d'octubre de 1279. En la construcci hi van collaborar diversos frares dominics, arquitectes: segons una tradici tardana, hi intervingueren fra Sisto da Firenze i fra Ristoro da Campi a ms de molts altres collaboradors. L'esglsia es va acabar el 1357, sota la direcci de fra Jacopo Passavanti. Es van aixecar tamb les dependncies conventuals, l'esglsia fou consagrada el 1420 pel papa Mart V. El 1439 t lloc en aquesta esglsia el Concili de Florncia.

Davant de l'esglsia es va projectar una plaa, amb dos obeliscs de marbre, amb unes tortugues de bronze de Giambologna (1529-1608), que s'utilitzaven per a definir el terreny per a les curses del palio. Al cant oposat a l'esglsia hi ha el porxo (segle XV) de l'hospital de San Paolo.

El 1567 Giorgio Vasari (1511-1574) va fer obres a l'interior i va canviar els finestrals gtics, que foren retornats al seu estil original en la restauraci de mitjan del segle XIX.

 Els edificis .
 L'esglsia .
La construcci de l'esglsia es va fer a partir de la primitiva Santa Maria delle Vigne. El 1246 es va iniciar l'actual transsepte com una nova construcci parallela a l'edifici romnic. Ms endavant (a partir del 1279) hom va comenar la construcci de les naus, ja en direcci nord-sud, el que va comportar la prctica desaparici de l'edifici primitiu. Es tracta d'un edifici de tres naus amb creuer, les crugies properes al transsepte sn ms curtes que les de la faana el que fa augmentar la sensaci de profunditat des de la porta d'entrada. La nau central s molt ms alta i ampla que les laterals i est coberta amb voltes gtiques. Uns culs laterals illuminen la nau central. Les naus tenen una llargada de 99,20 m i una amplada de 28,20 m mentre que el transsepte mesura 61,54 m. 

Inicialment l'esglsia era dividida en dues parts per un cancell amb altars adossats, la part interior era reservada als frares metre que els fidels noms podien ocupar la part immediata a la faana, on encara hi ha la trona. Aquest cancell i el seus altars foren retirats per Vasari (1567), restant encara uns graons en aquell lloc.

 La faana .
La faana actual, una de les ms destacades de la ciutat, s el resultat de diverses intervencions portades a terme en poques diferents.

La primera d'aquestes intervencions, del 1350, fou la que va finanar un tal Turino Baldese que va fer la part inferior i que comprn els sis nnxols amb sarcfags, les portes laterals i el parament de marbres blanc i verd fosc, fins arribar a la cornisa. El 1367 es va obrir l'cul central.

Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta faana i va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista Leon Battista Alberti (1404-1472) que va fer aqu una de les seves obres ms conegudes, i que es va aixecar entre el 1458 i 1478.

Alberti va dissenyar el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre la decoraci de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal i que cont l'cul, un front triangular que remata el conjunt i les volutes dels costats, una invenci que desprs s'estendria arreu. Porta una inscripci amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.

 Interior. Capelles i mobiliari .


1   Faana interior
Vitrall de l'cul amb la Coronaci de la Mare de Du (1365), segons dibuix d'Andrea di Buonaiuto (segle XIV).
A la lluneta del portal central hi ha un fresc amb la Nativitat, de l'escola de Sandro Botticelli, traslladat aqu quan es va descobrir darrera un retaule en la restauraci del 1860.
Un altre mural amb una Anunciaci, i altres escenes menors (del segle XIV) atribuda a Pietro di Miniato (1366-1440?)

2   Tomba de la Beata Villana delle Botti (1451)
Tomba de la santa dominicana, morta el 1361, obra de Bernardo Rossellino (1409-1464).

3   Capella de la Pura
Capella afegida el 1474 per a conservar una pintura miraculosa de la Mare de Du de la Llet (segle XIV), que abans ocupava un dels nnxols del cementiri exterior. Profundament reformada el 1841.

4   Dreta del transsepte
El mur del sud de la dreta del transsepte cont diverses tombes:
Sepulcre del patriarca Josep de Constantinoble (1440), un personatge que va morir aqu durant la celebraci del concili.
Tomba d'Aldovrando Cavalcanti, prior de Santa Maria Novella i bisbe d'Orvieto, mort el 1246. Amb una caixa sota un arc apuntat.
Tomba de Tedice Aliotti, bisbe de Fiesole, mort el 1336; una obra caracterstica de Tino da Camaino (1280?-1337?).

5   Capella Rucellai
Al fons del transsepte es troba la Capella Rucellai, dedicada a santa Caterina d'Alexandria, elevada en relaci al sl de l'esglsia. Aquesta capella es va fer entre el 1320 i 1325, i t encara pintures murals del segle XIV. D'aqu procedeix una de les obres cabdals dels Oficis: la Majestat Rucellai (1285), de Duccio di Buoninsegna (1255-1318). Inicialment era a la Capella Bardi, el 1591 es va traslladar aqu i el 1937 es va treure per exposar-la i desprs va passar als Oficis.
Ara al seu lloc s'hi exposa una Mare de Du amb el Nen de Nino Pisano (d1349-d1368), que el 1955 es va treure de la tomba d'Aldovrando Cavalcanti que s'ha vist abans.
Hi ha tamb la Lpida sepulcral de fra Lionardo Dati (1525), bronze de Lorenzo Ghiberti (1378-1455).

6   Capella Bardi
La capella Bardi, dedicada a sant Gregori, s la primera a llevant del transsepte. D'aqu procedeix la Majestat Rucellai. Amb murals amb escenes de la Vida de Sant Gregori (segle XIV). A l'altar la Madonna del Rosario (1570), de Giorgio Vasari, que abans cobria la Trinitat de Masaccio.

7   Capella Strozzi
La segent capella del transsepte s la Strozzi, dedicada als apstols Felip i Jaume el Major. Aquesta capella s coneguda per la decoraci mural que hi va fer Filippino Lippi (1457-1504), que li va encarregar Filippo Strozzi el 1486 i que hi va treballar fins el 1502. El mur de l'esquerra l'ocupen escenes de la vida de sant Joan Evangelista, notablement la Resurrecci de Drusiana. El de la dreta s dedicat a sant Felip, amb una Expulsi del drac del temple. Complementats per escenes del martiri dels sants i Patriarques a la volta.
Benedetto da Maiano (1442-1497) hi va fer la Tomba de Filippo Strozzi (1491-93).
El vitrall es va fer segons un disseny de Filippino Lippi.

8   Capella Major, o Capella Tornabuoni
La capella central es va decorar amb pintures murals d'Orcagna (1308?-1368), per poc desprs (1358) un incendi i les posteriors filtracions d'aigua les van fer malb. 
Simone de Tornabuini va encarregar a Domenico Ghirlandaio (1449-1494) i als seus collaboradors la nova decoraci, amb escenes de la Vida de la Mare de Du i Vida de Sant Joan Baptista (1485-90).
El disseny dels vitralls tamb s de Ghirlandaio. 
L'altar major de marbre pertany a l'poca de la restauraci (1860).

9   Capella Gondi
Dedicada a sant Lluc. Les pintures murals que tenia es van canviar el 1503 per una decoraci en marbre de Giuliano de Sangallo (1445-1516). L'altar conserva un Crist (1410-25) de Brunelleschi (1377-1446)

10   Capella Gaddi
La primera del transsepte occidental. 
Dedicada a sant Jeroni. La decoraci s d'Antonio Dosio (1533-1609). Hom diu que Michelangelo (1475-1564) va collaborar en el disseny de les tombes.

11   Capella Strozzi di Mantova
Al fons del transsepte esquerre i dedicada a sant Toms d'Aquino. Com la capella Rucellai, tamb es troba elevada en relaci el paviment de l'esglsia. Edificada entre el 1340-50 per una branca de la famlia Strozzi. Els murs estan decorats amb murals del Judici Final, el Parads i l'Infern. Sn obra dels germans Nardo i Andrea di Cione, Orcagna (1308?-1368).
El polptic del Lliurament de les claus a sant Pere (1357) s tamb obra de l'Orcagna.


12   Creu de Giotto
Davant la Capella Major, penjada de la volta, es conserva una gran Creu pintada (1290?), obra de joventut de Giotto di Bondone (1267-1337). Probablement ocupava la capella major, fins que fou retirada el 1488, per posar-la al mur interior de la faana i desprs a la sagristia.

13   Trinitat
Al mur de ponent de la nau es conserva un conegut mural de Masaccio (1401-1428) amb la Trinitat (1426-28). Dins una arcada, tamb pintada, el Pare sost Crist a la Creu. Entre ells el colom de l'Esperit Sant, de petites dimensions. A sota la Mare de Du i sant Joan. Als costats els dos donants i a sota un esquelet sobre una tomba. Quan Vasari va restaurar l'esglsia, la Trinitat va quedar amagada sota una Madonna del Rosario pintada per ell mateix, ara a la capella Bardi. 
Redescobert el 1860 es va traslladar al mur interior de la faana i el 1952 es va retornar al lloc original.

14   Trona
La trona, adossada a un dels pilars de l'esglsia, fou projectada el 1443 per de Brunelleschi (1377-1446) i realitzada pels seus seguidors.

 Campanar .
L'origen del campanar (A) cal cercar-lo en una torre de guaita utilitzada per detectar els incendis. Al segle XIV es va bastir l'actual construcci de diversos pisos amb finestrals i coberta piramidal.

 Claustre Verd .
El claustre Verd (B) s a ponent de l'esglsia, es va fer en diverses etapes durant el segle XIV. Entre el 1340 i 1350 s'hi va afegir la sala capitular, ara coneguda com Capella dels Espanyols. Paolo Uccello (1397-1475) el va decorar amb pintures murals amb escenes del Gnesi. Aquesta decoraci va quedar molt malmesa i ha estat restaurada.


 Capella dels Espanyols .
Aquesta sala capitular (C) la va aixecar entre el 1345 i 1355 fra Iacopo Talenti. Es tracta d'una gran sala quadrangular amb una apndix. s molt coneguda la seva decoraci mural, feta entre 1365 i 1367 per Andrea Bonaiuto (segle XIV). El cicle de frescos comprn els temes segents:
Mur frontal: Crucifixi, Cam del Calvari i Davallament als llimbs. Al mur de la dreta l'Esglsia militant i l'Esglsia triomfant. Al mur de l'esquerre el Triomf del catolicisme, centrat per Sant Toms d'Aquino.
Al fons s'obre l'annex, decorat al segle XVI, quan la capella havia estat cedida a la colnia espanyola de Florncia (1566), i d'aqu el seu nom actual.

 Claustre Gran .
El Claustre Gran (D) fou bastit entre el 1340-60. De grans dimensions i amb els murs decorats amb escenes de la vida de sants dominicans.

 Enllaos externs .
 Santa Maria Novella;

 Bibliografia .
 Klaus Zimmermanns. Firenze. Idea Libri. Mil, 1990 ISBN 88-7082-132-3;
 Aldo Tarquini. Santa Maria Novella. Becocci Editore. Florncia, 2000;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293347" title="Leptopelis" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="115356">


Leptopelis s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae que es troba a frica. 

Espcies.

 Leptopelis anchietae (Bocage, 1873);
 Leptopelis argenteus (Pfeffer, 1893);
 Leptopelis aubryi (Dumril, 1856);
 Leptopelis barbouri (Ahl, 1929);
 Leptopelis bequaerti (Loveridge, 1941);
 Leptopelis bocagii (Gnther, 1865);
 Leptopelis boulengeri (Werner, 1898);
 Leptopelis brevipes (Boulenger, 1906);
 Leptopelis brevirostris (Werner, 1898);
 Leptopelis broadleyi (Poynton, 1985);
 Leptopelis bufonides (Schitz, 1967);
 Leptopelis calcaratus (Boulenger, 1906);
 Leptopelis christyi (Boulenger, 1912);
 Leptopelis concolor (Ahl, 1929);
 Leptopelis cynnamomeus (Bocage, 1893);
 Leptopelis fenestratus (Laurent, 1972);
 Leptopelis fiziensis (Laurent, 1973);
 Leptopelis flavomaculatus (Gnther, 1864);
 Leptopelis gramineus (Boulenger, 1898);
 Leptopelis jordani (Parker, 1936);
 Leptopelis karissimbensis (Ahl, 1929);
 Leptopelis kivuensis (Ahl, 1929);
 Leptopelis lebeaui (Witte, 1933);
 Leptopelis mackayi (Bwong, Schick i cols., 2006);
 Leptopelis macrotis (Schitz, 1967);
 Leptopelis marginatus (Bocage, 1895);
 Leptopelis millsoni (Boulenger, 1895);
 Leptopelis modestus (Werner, 1898);
 Leptopelis mossambicus (Poynton, 1985);
 Leptopelis natalensis (Smith, 1849);
 Leptopelis nordequatorialis (Perret, 1966);
 Leptopelis notatus (Buchholz & Peters, 1875);
 Leptopelis occidentalis (Schitz, 1967);
 Leptopelis ocellatus (Mocquard, 1902);
 Leptopelis omissus (Amiet, 1992);
 Leptopelis oryi (Inger, 1968);
 Leptopelis palmatus (Peters, 1868);
 Leptopelis parbocagii (Poynton & Broadley, 1987);
 Leptopelis parkeri (Barbour & Loveridge, 1928);
 Leptopelis parvus (Schmidt & Inger, 1959);
 Leptopelis ragazzii (Boulenger, 1896);
 Leptopelis rufus (Reichenow, 1874);
 Leptopelis susanae (Largen, 1977);
 Leptopelis uluguruensis (Barbour & Loveridge, 1928);
 Leptopelis vannutellii (Boulenger, 1898);
 Leptopelis vermiculatus (Boulenger, 1909);
 Leptopelis viridis (Gnther, 1869);
 Leptopelis xenodactylus (Poynton, 1963);
 Leptopelis yaldeni (Largen, 1977);
 Leptopelis zebra (Amiet, 2001);

Referncies.

 Integrated Taxonomic Information System;
 Amphibian Species of the World: Leptopelis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293348" title="Luci Corneli Escipi Asitic" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="115357">


Onomstica:
Luci Corneli Escipi Asitic el Vell  ;
Luci Corneli Escipi Asitic el Jove;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293349" title="Medalla del Rei de Sud-frica 1901-1902" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="115358">

La Medalla del Rei de Sud-frica (angls: King's South Africa Medal; abreujat KSA) s una medalla de campanya britnica, creada al 1902 pel Rei Eduard VII, per ser atorgada a totes les tropes que van servir a la Segona Guerra Ber el o desprs de l'1 de gener de 1902, i complets 18 mesos de servei abans de l'1 de juny de 1902.

No s'atorgava mai sola, sin que es feia amb la Medalla de la Reina de Sud-frica.

La Medalla del Rei s'atorgava noms a aquelles tropes que lluitaven al 1902 i que havien servit durant 18 mesos, els quals no calia que fossin seguits. Aix comportava que el receptor havia d'haver servit com a mnim des de desembre del 1900 (s a dir, abans de la mort de la reina Victria). s per aix que va ser una medalla de concessi escassa, car la majoria dels participants noms qualificaven per la Medalla de la Reina.

T dues barres: 

 Sud-frica 1901   als homes en servei durant 1901;
 Sud-frica 1902   als que van servir durant 1902;

 Disseny .
Una medalla circular de plata, de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix l'efgie del Rei Eduard VII, amb uniforme de Mariscal de Camp, mirant a l'esquerra, amb la llegenda al voltant EDWARDVS VII REX IMPERATOR (Eduard VII Rei Emperador). Al revers apareix la figura de Britnia amb la Union Jack a la m esquerra i una corona de llorer a la dreta. Al fons a la dreta apareixen tropes marxant cap a la costa, i a l'esquerra apareixen dos bucs de guerra. A la part superior apareix la llegenda SOUTH AFRICA (Sudfrica).

Penja d'una cinta de 32mm d'ample, amb 3 franges d'igual amplada: (d'esquerra a dreta) verd clar, blanc i taronja.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293350" title="Martn Jos Escudero Sirerol" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="115359">
Martn Jos Escudero Sirerol (Ma, Menorca, 1942) s un economista i poltic menorqu. Llicenciat en Cincies Poltiques i Econmiques, especialitat en Economia d'Empreses. Ha estat Professor numerari de Tecnologia Administrativa d'Instituts de Formaci Professional i professor de Teoria Econmica en la UNED. A les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993 fou senador per Menorca pel Partit Popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293351" title="Turisme residencial" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="115360">
Turisme residencial s un terme inventat a la darreria del segle XX per descriure la compra de cases o apartaments a un pas per gent d'un altre. s una prctica molt estesa, sobretot entre la classe mitjana d'Europa i en especial, del nord d'aquest continent. 

Modalitats.
Hi ha almenys dues maneres de fer aquest turisme. Una s la migraci parcial, s a dir, viure uns mesos a un lloc i treballar a un altre (tpicament un altre estat). En aquest cas l'habitatge comprat s una segona residncia. Per diferenciar a de l'arrelat costum al mediterrani d'anar a la caseta de la platja, es pot destacar que es tracta d'un desplaament ms accentuat, tpicament en avi; i que l'estada sol ser superior a la setmana per inferior a l'any. 

Una altra manera de practicar aquest turisme s l'emigraci, s a dir, instal.lar-se a un nou pas durant ms d'un any. Aquesta mena de "turisme", que filant prim no s turisme, s sobretot cosa dels jubilats, qui disposen de diners i no se senten lligats a una feina i no tenen fills joves. Es justifica l'etiqueta de turisme perqu la migraci i compra de la casa corresponen a objectius de lleure, esbarjo i relax, i no al treball o d'altres consideracions ms tpiques de la migraci.

On es fa el turisme residencial?.
Un lloc idnic pel turisme rural ha de reunir certes qualitats. Cal una alta qualitat de vida, especialment en all que concerneix la sanitat i comer; s'ha d'haver-hi estabilitat poltica i seguretat de la propietat privada; i com no, s imprescindible el bon clima. Tamb s'aprecien atractius turstics ms tpics, com les platges o d'altres bns naturals; l'existncia d'estacions d'esqu o marines; i la posibilitat de practicar esports, acudir a esdeveniments culturals.

Els efectes del turisme residencial.
Encara que de certa manera cada zona ha aconseguit captar una part d'aquest mercat, la immensa majoria trien restar a Europa, i generalment al Mediterrani. Costes com la Blava, la Vermella, la Brava, la Daurada, de la Tarongina, la Blanca, la Clida i del Sol s'han vist les seues economies capgirades per l'emergncia d'aquest fenomen. Tant s aix que arriben a igualar o superar la poblaci auctctona a alguns municipis. Pobles com Sant Fulgenci, a la Costa Blanca, tenen un 73,9% de la poblaci nascuda a fora de l'estat. Com tots els moviments migratoris, de vegades incita un cert rebuig per part dels orinds. Caldria parlar tamb de l'engany que pot dur aquest turisme, quan uns turistes han comprat cases construdes il.legalment i desprs n'han rebut ordres d'enderroc (com s el cas a Catral). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293352" title="Leptopelis anchietae" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="115361">

Leptopelis anchietae s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004.  Leptopelis anchietae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293353" title="Leptopelis argenteus" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="115362">

Leptopelis argenteus s una espcie de granota que viu a Tanznia i, possiblement tamb, a Moambic. 

Referncies.

 Poynton, J.C., Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Leptopelis argenteus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293354" title="Leptopelis aubryi" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="115363">

Leptopelis aubryi s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i Nigria. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Burger, M. & Drewes, R. 2004.  Leptopelis aubryi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293355" title="Simn Pedro Barcel Vadell" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="115364">
Simn Pedro Barcel Vadell (Palma, Mallorca, 1966) s un empresari i poltic mallorqu. Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears, fou membre fundador de l'Associaci Independent d'Estudiants de les Illes Balears i de la Fundaci Antonio Maura de Balears. President Regional de Noves Generacions del Partit Popular de Balears des d'octubre de 1987.Membre del Comit Executiu Regional, Junta Directiva Reiongal i Junta Directiva Nacional del Partit Popular. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollit senador per Mallorca pel Partit Popular. Des de 1993 s co-president de Barcel Corporacin Empresarial i el 2000 fou escollit Millor Empresari de Balears per la revista Actualidad Econmica, i va rebre el premi Emprenedor de l'any 2000 convocat per Ernst & Young, IESE, La Caixa i Cinco Das. 

 Enllaos externs .
 Petita biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293356" title="Videojockey" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="115365">
Un videojockey o VJ s aquell creador que genera sessions visuals barrejant en directe loops de video amb msica o altre tipus d'acci. Per extensi, a l'acte de barrejar vdeo d'aquesta forma se l'anomena veejing o veejaying, encara que aquesta ltima paraula s incorrecta.

El seu origen es troba en els clubs de ball de la dcada de 1980, en els quals el videojockey barrejava els seus loops de vdeo al ritme de la msica barrejada pel DJ. En els seus inicis, la forma de fer-ho era mitjanant la utilitzaci de reproductors de VHS, taules d'edici broadcast i pesats projectors de video. Des de l'aparici de la informtica porttil aquest moviment ha protagonitzat una gran expansi a causa del abaratament i reducci de grandria dels elements necessaris, siguen ordinadors porttils, cmeres digitals o projectors de video.

Actualment i fora del seu marc nadiu, purament ldic i underground, el camp d'actuaci d'un VJ no es limita als clubs, estenent-se a concerts, publicitat, esdeveniments pblics, presentacions, televisi, etc. El terme tamb s aplicable per als presentadors de vdeos musicals en cadenes de televisi d'aquest concepte i avui en dia grcies a a la incorporaci de sistemes de reproducci digital d'extrem control, s possible realitzar un sincronisme similar al del dj amb video clips, sent ms adequat denominar a qui genera imatges esttiques o en moviment sobre un suport projectat (telons) o llum emesa (led, plasma o similars) sense altre fi que generar un discurs visual propi i sense cap relaci amb una narraci o obra realitzada amb fins promocionals de temes musicals


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293357" title="Leptopelis barbouri" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="115366">

Leptopelis barbouri s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Howell, K., Poynton, J.C. & Davenport, T. 2004.  Leptopelis barbouri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293358" title="Pays Catalan" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="115367">


Pays Catalan (en catal:Pas Catal) s la marca comercial del sindicat de turisme dels Pirineus Orientals. Els seus lemes sn (en francs) "Aqu s, ms que cap lloc" i "l'accent catal de la repblica francesa". 

Convindria explicar que "pas", en francs, no vol dir ms que terra o regi, i per tant no comporta cap connotaci poltica. s un nom popular en francs quan parlen de turisme, i en aquest sentit inclou a la Fenolleda.

Dins del marc del "Pays catalan" es gestiona el turisme de quatre zones:
 la ciutat de Perpiny;
 La Costa Vermella;
 Les "Terres" (el Canig i l'interior, a ms de la Fenolleda). ;
 Les "Muntanyes" (el Parc natural del Pirineus Catalans). ;

A significa que gestiona estacions d'esqu, platges, el Tren Groc, el patrimoni de la Catalunya Nord i una xarxa de sendes, a ms d'una srie d'oficines de turisme i fires i exposicions. Les oficines centrals es troben a Avinguda de les Palmeres 16, Perpiny.

Vegeu tamb.
Consell General dels Pirineus Orientals;

Enllaos externs.
Plana web del sindicat de turisme;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293359" title="Leptopelis bequaerti" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="115368">

Leptopelis bequaerti s una espcie de granota que viu a Libria i, possiblement tamb, a Guinea.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293360" title="Mercaderies perilloses" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="115369">
Les mercaderies perilloses sn matries o objectes que presenten risc per a la salut, per a la seguretat o que poden produir danys en el medi ambient, en les propietats o a les persones. El terme mercaderia perillosa s'utilitza en l'mbit del transport; en els mbits de seguretat per a la salut o etiquetatge s'utilitza el terme substncia o preparat perills
 Classificaci .

Totes les mercaderies perilloses estan classificades atenent les seves caracterstiques qumiques i el seu grau de perillositat. Existeixen tretze classes diferents.

 Classe 1: Matries i objectes explosius .

Sn matries o objectes que, a causa d'una reacci qumica desprenen gasos a una temperatura o velocitat que puguin produir danys; o matries que poden produir reaccions exotrmiques.

Dins d'aquesta classe les matries i els objectes se subdivideixen en funci del risc d'explosi en massa, de projecci o d'incendi.

Exemples: Focs artificials, bengales, bombes, coets, municions, metxes, detonadors.

Els materials explosius es classifican en:

 Divisi 1.1 : Substncies i objectes que representen un risc d'explosi de tota la massa. (Nitroglicerina);
 Divisi 1.2 : Substncies i objectes que representen un risc de projecci, per no un risc d'explosi de tota la massa.(Combustible de coets, Pirotecnia profesional);
 Divisi 1.3 : Substncies i objectes que representen un risc d'incendi i un risc que es produeixin petits efectes d'ona de xoc.(Focs artficials, munici);
 Divisi 1.4 : Substncies i objectes que no representen un risc considerable.
 Divisi 1.5 : Substncies molt insensibles que no representen un risc d'explosi de tota la massa.
 Divisi 1.6 : Objectes summament insensibles que no representen risc d'explosi de tota la massa.


Classe 2: Gasos.

Sn matries que a pressi normal i 20 C es troben en estat gass o b amb una pressi de vapor superior a 3 bars a 50 C. Els gasos poden presentar-se liquats, comprimits o refrigerats.

En funci de les seves propietats poden classificar-se com a asfixiants, comburents, inflamables o txics. En virtut d'aquesta classificaci s'estableixen tres divisions.




2.1 Gasos inflamables.

Gasos que, a 20C i a una pressi de 101,3 kPa:

1. Sn inflamables en barreja|mescla de proporci igual o inferior al 13% en volum.
2. T una gamma d'imblamabilidad amb l'aire d'almenys 12%.

Aix s, resumint, gasos que poden inflamar-se en contacte amb una font de calor. Ej. propileno, et, but.

2.2 Gasos no inflamables no txics.

Sn gasos que:

1. Dilueixen , substitueixen o desplacen l'oxigen de l'aires produint asfxia.
2. Tenen caracterstiques comburents. i afavoreixen la combusti en major mesura que l'aire. Ej. oxigen, heli.
3. No poden adscriure's a cap de les altres classes.

2.3 Gasos txics.

Poden produir, per inhalaci, efectes aguts o crnics o irritants, i fins i tot la mort. Els gasos txics poden, a ms, ser inflamables, corrosius o comburents. Ej. clor. Se'ls considera txics quan presenten una CL50 de 5000 parts per mili.

Classe 3: Lquids inflamables.


Sn lquids amb un punt d'inflamaci mxim de 60 C. Aquestes matries poden presentar, a ms, caracterstiques txiques o corrosives. Ej. tolu, aiguarrs, gasolina, pintures, vernissos.

La classe 3 comprn les segents substncies:

 Lquids inflamables.
 Explosius lquids insensibles.

Punt d'inflamabilitat d'un lquid inflamable: s la temperatura ms baixa d'aquest lquid a la que els seus vapors formen amb l'aire un barreja inflamable.

No s'ha de confondre amb el punt d'ignici que s la temperatura a la qual cal elevar mescla aire-vapors per a probocar realment una explosi.

 Classe 4.1: Matries slides inflamables, matries autoreactives i matries explosives dessensibilitzades slides .



Sn matries o objectes que en condicions que es donen durant el transport s'inflamen amb facilitat, substncies que reaccionen espontniament (solidos o lquids) que poden experimentar una reacci exotrmica. (per ej. matries pulvurentas que en contacte amb fonts de calor); o matries inestables que poden experimentar reaccions de descomposici exotrmiques. Ej. nitrats, fibres d'origen vegetal que humitejades alliberen calor, sofre.

Classe 4.2: Matries que poden experimentar inflamaci espontnia.
Classe 4.2
Classe 4.2

Sn matries que en contacte amb l'aire poden escalfar-se o inflamar-se i cremar. Ej. fsfor blanc, residus de llana bruta, paper tractat amb oli no saturats, etc.

Substncies que poden experimentar escalfament espontani en les condicions que acontencen durant el transport.

Classe 4.3: Matries que al contacte amb l'aigua desprenen gasos inflamables.
Classe 4.3
Classe 4.3

Sn matries o objectes que, en contacte amb l'aigua reaccionen desprenent gasos inflamables o que poden formar barreges|mescles explosives amb l'aire. Ej. bari, calci, amalgama lquida de metalls alcalins. Els materials classe 4.3 es divideixen en:

 Els que produeixen inflamaci espontnia en cualqueir fase del procediment d'esnsayo;
 Els que tenen emanaci de gas inflamable a una velocitat superior a 1 litre per quilogram de substncia per hora.

Classe 5.1: Matries comburents.

Sn lquids o slids que poden provocar o afavorir la combusti (generalment donen lloc a reaccions que es desprenen oxgen)por tant en contacte amb altres materials augmenten el risc que es produeixin incendis i afavoreixen el desenvolupament dels mateixos. Ej. nitrat amnic, permanganat sdic.

Les barreges de substncies comburents amb matries combustibles, i fins i tot amb matries com a sucre, farina, olis comestibles, olis minerals, sn perilloses.

En contacte amb cids lquids, la majoria de les substncies comburents produeixen una reacci violenta amb despreniment de gasos txics.

Classe 5.2: Perxids orgnics.

Els perxids orgnics sn substncies susceptibles d'experimentar descomposici exotrmica a temperatures normals o elevades. la descomposici pot produir-se per efecte de la calor, del contacte amb impureses, per fricci o impacte. Sn matries derivades del perxid d'hidrogen, en el qual un o dos dels toms d'hidrogen sn substituts per radicals orgnics.

Els perxids orgnics es divideixen en:

 No ms d'1% d'oxigen actiu procedent de perxids orgnics quan el seu contingut de perxid d'hidrogen sigui de no pas ms d'un 1 %.
 No ms de 0,5% d'oxigen actiu procedent de perxids orgnics quan el seu contingut de perxid d'hidrogen sigui de ms d'un 1% per de no pas ms d'un 7%.

Classe 6.1: Matries txiques

Matries que, en quantitats relativament petites, que poden danyar a la salut del ser hum o causar la seva mort per inhalaci, absorci cutnia o ingesti. Ej. metanol, clorur de metil.

Per la seva prpia naturalesa, aquesta substncies comporten el risc d'enverinament si entren en contacte amb el cos hum.

Gaireb totes les substncies txiques desprenen gasos txics si un incendi les afecta o o si s'escalfen fins i tot la seva descomposici.

Vegi's tamb: Dosi letal mitjana DL50 i concentraci letal mitjana CL50

Classe 6.2: Matries infeccioses

 Matries de les quals se sap que contenen agents patgens, s a dir o es creu que contenen agents patgens, s a dir, microorganismes (bacteris, virus, priones) que poden provocar malalties als animals o als ssers humans. Ej. mostres de diagnstic o assaig.
 Productes biolgics, productes derivats d'organismes vius que requereixin de tractament espacial per al seu transport, Ej. material destinat a la confecci de vacunes per a ssers humans o animals.
 Cultius, de laboratori per a l'estudi de malalties humanes o animals.
 Espcimens de pacients: Materials animals o humans extrets de pacients. Ej secrecions, excrements, sang o teixits cellulars.
 Microorganismes genticament modificats: qualsevol organisme que ha estat modificat mitjanant enginyeria gentica que no es produeix de forma natural.
 Rebuigs mdics o clnics: material descartable de la practica clnica en humans o animals o b d'investigaci biolgica.

 Classe 7: Matries radioactives .

Sn objectes o matries que contenen radionucleidos en els quals tant la concentraci d'activitat com l'activitat total de la remesa superin els valors especfics mnims. Per substncies fissionables d'entn:

 Urani 233.
 Urani 235.
 Plutoni 239.
 Plutoni 241.
 Qualsevol combinaci d'aquests radionucleidos.

Materials emissors alfa de baixa toxicitat sn:

 Urani natural.
 Urani empobrit.
 Tori natural.
 Urani 235.
 Urani 238.
 Tori 232.
 Tori 228.
 Tori 230.

Tots ells continguts en minerals o en concetrados fsics o qumics o emissors alfa amb un pedodo de semidesintegraci de menys de 10 dies.

 Classe 8: Matries corrosives .
Classe 8
Classe 8

Les matries o objectes que, per contacte, fan malb el teixit epitelial de la pell , les mucoses o els ulls; o que poden donar lloc a danys en altres mercaderies o en propietats en cas de vessament. Ej. cid sulfric, hipoclorit sdic.

Totes les substncies de la present classe amb efectes destructius en major o menor grau sobre materials els metalls o els txtils.

A ms d'actuar directament de manera destructiva si entren en contacte amb la pell o les mucoses, algunes de les substancia d'aquesta classe sn txiques o perjudicials. La seva ingesti o inhalaci dels seus vapors poden donar per resultat un enverinament i algunes d'elles poden fins i tot travessar la pell.

 Classe 9: Matries i objectes que presenten perills diversos .
Classe 9
Classe 9

Sn matries que suposen algun tipus de perill no contemplat|previst entre els anteriors: dioxinas, pols fines que poden provocar danys en les vies respiratries, piles de liti, matries perilloses per al medi ambient, dins d'aquesta categoria la mercaderia ms comuna s el Gel sec (CO2) que s'usa per refrigerar diversos productes.

Les substncies que es transporten o es presenten per al seu transport a temperatures iguals a 100C.

Els organismes genricament modificats que no responen a definici de substncies infeccioses per que poden provocar en animals plantes o substncies microbiolgiques modificacions que normalment no es produirien com a resultat de la reproducci natural.

 Condicions de transport .

A fi de realitzar un transport segur i d'eliminar o minimitzar els riscs derivats d'aquestes matries les diverses legislacions estableixen una srie de condicions mnimes que s'han de complir en qualsevol operaci de crrega, descrrega o transport.

En general totes les legislacions estableixen les mercaderies que es poden, o no, transportar i les quantitats mximes; les caracterstiques i homologacions requerides als embalatges i als vehicles; la formaci de les persones intervinents; l'etiquetatge i la documentaci i les condicions de seguretat requerides.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293361" title="Leptopelis bocagii" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="115370">

Leptopelis bocagii s una espcie de granota que viu a Angola, Burundi, Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Nambia, Rwanda, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana, Repblica Centreafricana, Txad, Malawi, Moambic, Nigria, Sudan i Uganda. 

Referncies.

 Poynton, J.C., Schitz, A., Largen, M., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Leptopelis bocagii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293362" title="Joaqun Cotoner Goyeneche" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="115371">
Joaqun Cotoner Goyeneche (Lima, Per, 1947) tamb conegut com Xim Cotoner, s un advocat i poltic mallorqu nascut al Per. Advocat en exercici des del 1973, donat d'alta en l'Illustre Collegi d'Advocats de Balears, tamb s agent de la Propietat Immobiliria. Ha impartit cursos sobre la CEE i d'Estudis Fiscals i ha estat vicepresident de la Junta Local del Partit Popular de Palma de Mallorca. Amb aquest partit fou escollit senador per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1989 i diputat per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293363" title="Esctia (provncia romana)" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="115372">
La provncia romana d'Escitia fou una divisi administrativa romana.

Estava constituida en bona part per la regi d'Esctia Menor i formava part del regne de Dcia, conquerit per Traj al comenament del segle II. Llavors va quedar inclosa en la provncia de la Msia Inferior. 

La reforma de Diocleci vers el 294 la va erirgir en provncia separada dins la diocesi de Trcia. Desprs del 395 fou part de l'Imperi Rom Oriental (desprs Imperi Bizant) i fou anomenada Esctia Menor. 

La ciutat principal era Troesmis al nord-oest. A la provncia van estar aquaterades la Legio I Jovia i la Legio II Herculia. La provncia afrontava al nord amb el Danubi a la part de la seva desembocadura; a l'oest tamble amb el Danubi, fins que aquest fa un gir a l'oest; ms enll del riu vivien diversos pobles, inicialment srmates i al segle III germnics; a l'est limitava amb l'Eux o mar Negra; i al sud amb la provncia de Msia Segona (Mesia Secunda) abans Inferior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293364" title="Leptopelis boulengeri" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="115373">

Leptopelis boulengeri s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, Angola i la Repblica Centreafricana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Leptopelis boulengeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293365" title="Leptopelis brevipes" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="115374">

Leptopelis brevipes s una espcie de granota que viu a Guinea Equatorial.

Referncies.

 Drewes, R., Schitz, A. & Perret, J.-L. 2004.  Leptopelis brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293366" title="Leptopelis brevirostris" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="115375">

Leptopelis brevirostris s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana i la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Leptopelis brevirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293367" title="Leptopelis broadleyi" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="115376">

Leptopelis broadleyi s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic i Zimbabwe. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis broadleyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293370" title="Leptopelis bufonides" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="115377">

Leptopelis bufonides s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Camerun, Txad, Gmbia, Ghana, Nigria, Senegal i, possiblement tamb, a Benn, Costa d'Ivori, Guinea, Guinea Bissau, Mali, Nger i Togo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Leptopelis bufonides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293371" title="Carotenoide" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="115378">

Els carotenoides sn un grup de pigments vegetals liposolubles fotosinttics de colot intens (vermell, ataronjat o groc). Tots els organismes que depenen del sol per a obtenir energia, ja siguin bacteris o plantes, contenen carotenoides; es troben a les membranes dels tilacoides i a les de l'embolcall dels cloroplasts.

El seu efecte antioxidant fa que aquests compostos tinguin un paper essencial per a protegir els organismes per tal que no pateixin danys durant la fotosntesi, el procs de convertit la llum solar en energa qumica.

Qumicament presenten els dobles enllaos conjugats, i poden ser de tipus carot o b xantofila que contenen, a ms, oxigen. Exemples de carotenoids sn la luteina, la violoxantina, la bixina o la neoxantina.

Els carotenoides sn beneficiosos per a l'anmia drepanoctica, i com a prevenci de les cataractes, la degeneraci macular (lutena, zeaxantina, licop) i les malalties cardaques, entre altres disfuncions.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293372" title="Leptopelis calcaratus" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="115379">

Leptopelis calcaratus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Leptopelis calcaratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293373" title="Esctia Menor" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="115380">

Esctia Menor (Scythia Minor, Mikr Skythia ) fou una antiga regi situada al sud de la boca del Danubi, a la costa de la mar Negra. Era equivalent a la moderna Dobrudja.

A partir del segle VII aC es van establir a la zona algunes colnies gregues; el pas era llavors poblat per pobles d'origen traci dels quals els getes o dacis foren una branca. La regi fou descrita per Herdot anomenava Esctia a la regi situada al nord del Danubi per el nom s'havia ests a aquesta zona al sud del riu al segle II aC (i probablement ja al segle III aC) per invassions de srmates, escites i celtes. Per distingirla de la resta de l'Esctia se la va anomenar Esctia Menor i el primer que va usar el terme fou Estrab al segle I.

La zona va passar al regne dels dacis al segle I i al comenament del segle II fou conquerida  amb aquest regne per Traj i incorporada a la Msia Inferior. Fou creada com a provncia separada amb el nom d'Escitia vers el 294. Inclosa a l'Imperi Rom Oriental, desprs Imperi Bizant, va tornar a ser anomenada Esctia Menor al segle V. El nom va desapareixer al segle VII quan la regi va quedar en poder dels blgars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293374" title="Leptopelis christyi" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="115381">

Leptopelis christyi s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Gabon, Tanznia, Uganda i, possiblement tamb, a Burundi, Repblica Centreafricana,, Repblica del Congo, Kenya, Rwanda i Sudan. 

Referncies.

 Schitz, A., Drewes, R. & Howell, K. 2004.  Leptopelis christyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293375" title="Leptopelis concolor" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="115382">

Leptopelis concolor s una espcie de granota que viu a Kenya, Somlia i Tanznia. 

Referncies.

 Poynton, J.C., Schitz, A. & Balletto, E. 2004.  Leptopelis concolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293378" title="Leptopelis cynnamomeus" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="115383">

Leptopelis cynnamomeus s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo i Zmbia. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Schitz, A. 2004. Leptopelis cynnamomeus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293379" title="Leptopelis fenestratus" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="115384">

Leptopelis fenestratus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Leptopelis fenestratus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293380" title="Leptopelis fiziensis" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="115385">

Leptopelis fiziensis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Tanznia i, possiblement tamb, a Burundi. 

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Leptopelis fiziensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293381" title="Ren Lavand" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="115386">
 Ren Lavand va nixer a Buenos Aires el 24 de Setembre del 1928, desprs, es va traslladar amb la seva famlia (pare asturi i mare basca) a Coronel Suarez, i finalment a Tandil. s un illusionista argent de fama mundial especialitzat en cartomagia. El seu nom complet s Hctor Renato Lavandeira.

Lavand realitza les seves illusions amb l'nica ajuda de la seva m esquerra, ja que va perdre la dreta en un accident automobilstic quan noms tenia nou anys. Lluny de deixar-se derrotar per tal circumstncia, Lavand va practicar la cartomagia obsessivament des de la seva infantesa fins a assolir un complet domini de la baralla. Per a aix va haver de seguir un cam autodidacte perqu "tots els llibres i tcniques sn per a mags de dues mans".

Tanmateix, l'atracci dels espectacles de Lavand no rau exclusivament en la sorprenent manera en la qual ha superat la seva discapacitat, sin en les histries (escrites majoritriament pels seus amics Rolando Chirico i Ricardo Martn) amb qu vesteix les seves illusions, i en el seu expressiu maneig de la pausa o silenci dramtic com a recurs.

Desprs de treballar com a bancari fins als trenta-dos anys, el 1961 -desprs de guanyar una competncia mgica en l'especialitat anomenada manipulaci- es va llanar com a professional actuant a la televisi i teatres argentins (Nacional i Tabaris). Des de 1983 viatja i s reconegut als Estats Units, Europa i el Jap, on realitza espectacles privats i conferncies per als seus collegues. Fins i tot va realitzar espectacles al Castell Mgic d'Hollywood, on el mtic Dai Vernon, entre d'altres grans mags, va oferir excellents espectacles.

El seu joc ms fams s la versi que realitza d'un clssic de la cartomagia anomenat "Aigua i oli"; en aquest utilitza una de les frases que defineixen el seu art: "no es pot fer ms lent". Va ser ell qui va crear la paraula "lentidigitaci" que, en contraposici amb la prestidigitaci, defineix a la illusi executada lentament a fi de portar la impossibilitat a la seva mxima expressi.

Altres conceptes clau del seu art sn "afegir bellesa a la sorpresa", i la recerca de "la bellesa del simple". El primer l'aconsegueix a travs dels contes, poesies i msica que utilitza en les seves presentacions. I el segon, portant els seus moviments, gests i paraules a l'essencial, aconseguint aix una major sorpresa i gaudiment per part dels espectadors. La illusi en la qual ms ho aconsegueix s -segons les seves prpies paraules- "Les tres molles": en ella tres molles de pa apareixen una i altra vegada dins d'una gerra de caf, malgrat haver estat clarament llanades fora de la taula.

T alguns "deixebles", com prefereix anomenar-los, que el visiten a casa seva per aprendre el seu art de prop; per a aix va condicionar un vag de tren que utilitza com a sal de mgia, que ell mateix va batejar amb el nom de "Pata de Fierro". Tamb ha gravat videos, i publicat diversos llibres tcnics per als seus collegues. Per al pblic en general va escriure les seves memries: "Remenant Records". En elles explica ancdotes d'una vida dedicada a recrrer el mn portant el seu art nic, al costat de la transcripci d'algunes de les histries que explica en els seus jocs.


 Algunes aparicions televisives a nivell mundial.
"Magia Potagia" a Espanya (TVE).;
"Nada x Aqui" a Espanya (Cuatro).;
"Ilusiones", a Portugal.;
"Ed Sullivan show", als Estats Units.;
"The tonight show" amb Johnny Carson, als Estats Units.;

 Aparicions cinematogrfiques .

El 2002, Lavand va interpretar un veter, amo d'un bar i ganapia de barri en la pellcula policaca argentina "Un oso rojo", dirigida per Adrin Caetano, i va ser nominat al premi Cndor de Plata de l'Associaci de Crtics Cinematogrfics d'Argentina com a millor revelaci masculina.

 Referncies .

 Lavand apareix com a personatge a la novella "Crmenes imperceptibles", de Guillermo Martnez (ed. Planeta, 2003);
 Al disc Suburbios del Alma de Marcelo Mercadante hi ha un tango titulat Nunca juegues al pker con Ren Lavand, amb lletra de Pablo Marchetti.

 Enllaos Externs .

Lloc web personal ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293382" title="Leptopelis flavomaculatus" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="115387">

Leptopelis flavomaculatus s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Tanznia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Mazibuko, L., Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Leptopelis flavomaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293384" title="Leptopelis gramineus" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="115388">

Leptopelis gramineus s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis gramineus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293385" title="Leptopelis jordani" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="115389">

Leptopelis jordani s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Leptopelis jordani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293386" title="Leptopelis karissimbensis" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="115390">

Leptopelis karissimbensis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Leptopelis karissimbensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293387" title="Leptopelis kivuensis" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="115391">

Leptopelis kivuensis s una espcie de granota que viu a Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Drewes, R. & Vonesh, J. 2004.  Leptopelis kivuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293388" title="Msia Segona" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="115392">
Msia Segona (Moesia Secunda) fou el nom que va agafar la Msia Inferior vers el 294 amb la reorganitzaci de Diocleci.

Vers el 250 es va abandonar la Dcia i les dues Msies van quedar separades per una nova provncia (on es van establir els que van fugir de Dcia) coneguda per Dcia Aureliana; vers el 294 Diocleci va reorganitzar l'administraci i les dues Msies van passar a ser Msia Primera (Moesia Prima) a l'oest i Msia Segona (Moesia Secunda) a l'est.

La Msia Segona afrontava al nord amb el Danubi; a l'est amb la Dcia Aureliana; al nord-est amb la nova provncia d'Esctia (segregada de la Msia); al sud-est amb la mar Negra; al sud -est amb la provncia d'Hemimonto; i al sud-oest amb la provncia de Trcia.

Les principals ciutats eren Marcianpolis, Odessus, Nicpolis, Abrittus, Durostorum (Silistra), Transmarisca, Sexaginta Prista  i  Novae. La provncia disposava de nombroses fortaleses i d'una muralla entre Axiopolis i Tomi. A la provncia estaven aquarterades la Legio I Italica i la Legio XI Claudia i algunes unitats menors d'infanteria, cavalleria i marina fluvial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293389" title="Leptopelis lebeaui" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="115393">

Leptopelis lebeaui s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Poynton, J.C. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis lebeaui.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293390" title="Leptopelis macrotis" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="115394">

Leptopelis macrotis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis macrotis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293391" title="Leptopelis marginatus" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="115395">

Leptopelis marginatus s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Leptopelis marginatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293392" title="Ermita de Sant Marc" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="115396">


L'Ermita de Sant Marc s una ermita situada al nucli de poblaci de Bellestar, al municipi de Montferrer i Castellb, a la comarca catalana de l'Alt Urgell. Com indica el seu nom, l'ermita est dedicada a Sant Marc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293393" title="Leptopelis millsoni" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="115397">

Leptopelis millsoni s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Leptopelis millsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293394" title="Dexter Gordon" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="115398">

Dexter Gordon (27 de febrer de 1923 - 25 d'abril de 1990) fou un saxofonista tenor de jazz dels Estats Units . s considerat un dels primers saxofonistes de bebop.   Una famosa fotografia de Herman Leonard amb Gordon fumant un cigarret durant una actuaci al Royal Roost a Nova York el 1948 s una de les ms importants icones grfiques de la histria del jazz.

Biografia.
Dexter Gordon va nixer i crixer a Los Angeles, on el seu pare era el metge de Duke Ellington i Lionel Hampton. Als 13 anys va comenar a tocar el clarinet i a partir dels 15 es va passar al saxo alt i desprs al tenor. 

Entre 1940 i 1943, Gordon entr a la banda de Lionel Hampton, tocant a la  secci de saxos al costat d'Illinois Jacquet i Marshall Royal. El 1943 feia els seus primers enregistraments com a lder, al costat de Nat King Cole i Harry Edison. Durant 1943-44 va apareixer a les bandes de Louis Armstrong i Fletcher Henderson.

Al 1945, Gordon s'establ a Nova York, on actuava i enregistrava amb Charlie Parker i tamb sota el seu propi nom. Gordon es va fer especialment fams com a virtus pels seus duels amb el tamb saxofonista tenor i company seu, Wardell Gray, aquestes sessions eren una atracci viva popular del moment i les tenim documentades en uns quants lbums entre el 1947 i el 1952.

La dcada dels 50 ser una poca fosca per a Gordon, degut a problemes amb les drogues dels que no es comenar a recuperar fins a principis dels 60, primer com a compositor, desprs com a lider i finalment enregistrant alguns dels seus millors treballs per al segell Blue Note.

L'any 1962 viatja a Europa, establint-se a Copenhaguen i participant en els festivals ms importants del continent, al costat de jazzmen europeus, com ara Tete Montoliu o amb msics nord-americans de pas.

L'any 1976 va tornar als Estats Units reapareixent al fams club Village Vanguard de Nova York aconseguint un important reconeixement. 

L'any 1986 va tornar a Europa per a protagonitzar la pellcula de Bertrand Tavernier Round Midnight, essent nominat a un Oscar per la seva interpretaci.

Dexter Gordon va viatjar diverses vegades a Catalunya on va conixer a Tete Montoliu, amb qui va collaborar en les seves estades europees i participant en dues ocasions al Festival de Jazz Terrassa els anys 1981 i 1982.

Estil.

Sovint es qualifica el so de Gordon de gran i espaiosos (fet que es pot relacionar amb la seva gran estatura fsica), i la seva caracterstica tendncia a tocar per darrere del pols. Una de les seves influncies essencials fou Lester Young. En canvi ell fou una primera influncia per a John Coltrane durant els anys 1940 i 1950. Tanmateix, la manera de tocar de Coltrane, de mitjans dels anys 50 i principis dels 60 influir en l'estil de Gordon de llavors cap endavant. Les similituds en els seus estils inclouen les sonoritats transparents, intenses, metlliques, la seva tendncia a enfilar-se cap als aguts, la seva habilitat amb la canya i amb el seu swing. Una de les particularitats de Gordon era el fet de recitar el text de cada balada abans de tocar-la.

Selecci discogrfica.

 Dexter Calling (1961), Blue Note;
 A Swingin' Affair (1962), Blue Note;
 Go! (1962), Blue Note;
 A Day in Copenhagen (1969), Verve;
 Biting the Apple (1976) Steeple Chase;
 Homecoming: Live at the Village Vanguard (1976) Columbia;
 Round midnight (1986), CBS (Banda sonora de la pellicula);

Filmografia.

 Round midnight de Bertrand Tavernier (1986);

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293395" title="Leptopelis modestus" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="115399">

Leptopelis modestus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Kenya, Nigria i, possiblement tamb, a Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Drewes, R. 2004.  Leptopelis modestus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293396" title="Leptopelis mossambicus" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="115400">

Leptopelis mossambicus s una espcie de granota que viu a Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Poynton, J.C., Minter, L. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis mossambicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293397" title="Leptopelis natalensis" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="115401">

Leptopelis natalensis s una espcie de granota que viu a Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Schitz, A. & Harrison, J. 2004.  Leptopelis natalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293398" title="Leptopelis nordequatorialis" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="115402">

Leptopelis nordequatorialis s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Leptopelis nordequatorialis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293400" title="Leptopelis notatus" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="115403">

Leptopelis notatus s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana. 

Referncies.

 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Leptopelis notatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293406" title="Antpater de Tir" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="115404">


Onomstica:
Antpater de Tir (segle II aC), filsof estoic grec;
Antpater de Tir (segle I aC), filsof estoic gec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293411" title="Nisea" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="115405">
Nisea (Nisaea, )  fou el port de la ciutat de Megara a l'antiga Grcia.

El port es va formar a una illa anomenada Minoa (), i estava connectat amb Megara per les muralles construides al segle V aC. Fou ocupat per Atenes el 424 aC i retingut a la pau de Ncies (421 aC) i fins el 409 aC. Els atenencs hi van tornar dirigits per Foci el 343 aC com aliats de Megara.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293413" title="Stevia" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="115406">


Stevia s un gnere d'unes 150 espcies d'herba i arbusts de la famlia dels girasols (Asteraceae), nativa a l'Amrica del Sud i a l'Amrica Central subtropical i tropical. L'espcie Stevia rebaudiana Bertoni, coneguda comunament com a fulla dola, fulla de sucre, o simplement estvia, s mpliament coneguda per les seves fulles dolces. Com a substitut del sucre, el gust de l'estvia s ms suau i dura menys que el sucre, tot i amb aix el seu extracte pot arribar a tenir un gust amarg o fins i tot deixar un regust a regalssia en concentracions altes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293416" title="Sa Pedrissa" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="115407">

Sa Pedrissa s una possessi situada en el municipi de Dei, a Mallorca. S'hi arriba fcilment per la Ma-10, uns tres kilometres abans d'arribar a Dei venguent de Valldemossa.

La casa, que data del segle XVII, va ser adquirida a finals del segle XIX per Llus Salvador d'ustria-Toscana, Arxiduc d'ustria. A principis del segle XX pass a mans de la famlia Morey i fou explotada agrcolament durant molts d'anys.

L'any 1997 el Consell de Mallorca la va declarar B d'Inters Cultural (BIC) amb la categoria de "lloc histric".

Actualment s'ha convertit en un agroturisme.

Anecdotari.
s el lloc on s'ambienta la novella costumbrista El secreto de la Pedriza (1921), que el 1926 fou duita al cinema per Francesc Aguil Torrandel. 

Enllaos.
Agroturisme Sa Pedrissa ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293419" title="Llista de virreis de Siclia" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="115408">
Llista dels virreis de Siclia durant la soberania del Regne d'Arag i de l'Imperi espanyol.

 Virreis aragonesos: .

 Joan de Peafiel, desprs Joan el Gran (1415-1416);
 Antoni Cardona (1416-1421);
 amb Domnec Ram i Lanaja (1416-1419);
 amb Ferran Velzquez i Marino (1419-1421);
 Giovanni de Podio i Arnaldo Ruggiero (1421-1423);
 amb Nicols Castagna (1421-1422);
 amb Ferran Velzquez i Marino (1422-1423);
 Nicols Speciale (1423-1424);
 Pere de Arag (1424-1425);
 Nicols Speciale (1423-1432;
 amb Guillem Ramon V de Montcada i d'Alag (1429-1430);
 amb Guillem Ramon V de Montcada i d'Alag i Giovanni Ventimiglia (1430-1432);
 Pere Felice i Adamo Asmondo Presidents del Regne, (1432-1433);
 Alfons el Magnnim (1433-1435);
 Ruggiero Paruta (c. 1435-1439);
 amb Battista Platamonte (c. 1437-1438);
 Bernat Requesens (1439-1440);
 Ruggiero Paruta i Battista Platamonte (1440-1441);
 Raimon Perells (1441-1443);
 Lope Ximnez d'Urrea i de Bardaix (1443-1459);
 Joan de Moncayo (1459-1462);
 Bernardo Requesens (1463-1465);
 Lope Ximnez d'Urrea i de Bardaix (1465-1475);
 Guillem Pujades i Guillermo Peralta (1475-1477);
 Joan Ramon Folc de Cardona, Comte de Prades (1477-1479);
 Gaspar de Spes (1479-1489);
 Ferran de Acua (1489-1495);
 Joan de Lanuza III (1495-1507);
 Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Comte d'Albento (1507-1509);
 Hug de Montcada (1509-1517);

 Virreis espanyols: .

 Hctor Pignatelli, Comte de Montelen (1517-1534);
 Simn Ventimiglia, Marqus de Gerace (inter, 1534-1535);
 Ferrante Gonzaga (1535-1546);
 Ambrosio Santapace, Marqus de Licodia (inter, 1546-1547);
 Joan de Vega (1547-1557);
 Joan de la Cerda i Silva, Duc de Medinaceli (1557-1564);
 Garca lvarez de Toledo i Osorio, Marqus de Villafranca del Bierzo (1564-1566);
 Carles d'Arag, Duc de Terranova (inter, 1566-1568) ;
 Francisco Ferran de Avalos, Marqus de Pescara (1568-1571);
 El Comte de Landriano (inter, 1571);
 Carles de Arag, Duc de Terranova (inter, 1571-1577);
 Marco Antonio Colonna (1577-1584);
 Joan Alfons Bisbal, Comte de Britico (inter, 1584-1585);
 Diego Enrquez de Guzmn, Comte d Alba de Liste (1585-1591);
 Enrique de Guzmn, Comte d Olivares (1592-1595);
 Joan Ventimiglia, Marqus de Gerace (inter, 1595-1598) ;
 Bernardino de Crdenas i Portugal, Duc de Maqueda (1598-1601);
 Jorge de Crdenas, Marqus de Elche (inter, 1601-1602);
 Lorenzo Surez de Figueroa, Duc de Feria (1602-1606);
 Joan Ventimiglia, Marqus de Gerace (inter, 1606-1607);
 Joan Fernndez Pacheco, Duc d Escalona (1607-1610);
 Joan Doria, Cardenal (inter, 1610-1611);
 Pere Tllez-Girn, III Duc d Osuna (1611-1616);
 Francisco Ruiz de Castro (1616-1622);
 Filiberto de Saboya (1622-1624);
 Joan Doria, Cardenal (1624-1626);
 Antoni Pimentel, Marqus de Tvorti (1626-1627);
 Enrique Pimentel, Comte de Villada (1627);
 Francisco de la Cueva, Duc d Alburquerque (1627-1632);
 Ferran Afn de Ribera i Enrquez, Duc d Alcal (1632-1635);
 Luis de Montcada, Duc de Montalvo (inter, 1635-1639);
 Francisco de Melo (1639-1641);
 Joan Alfons Enrquez de Cabrera (1641-1644);
 Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, Marqus de los Vlez (1644-1647);
 Vicente de Guzmn, Marqus de Montealegre (inter, 1647);
 Teodoro Trivulcio, Cardenal (1647-1648);
 Joan Josep d'ustria (1648-1651);
 Rodrigo de Mendoza, Duc del Infantado (1651-1655);
 Joan Tllez-Girn, Duc de Osuna (1655-1656);
 Martn de Redn (1656-1657);
 Pere Rubeo (1657-1660);
 Comte de Ayala (1660-1663);
 Francesco Caetani, Duc de Sermoneta (1664-1667);
 Francisco Fernndez de la Cueva, Duc de Alburquerque (1667-1670);
 Claude Lamoral, Prncipe de Ligne (1670-1774);
 Francisco Bazn de Benavides (inter, 1674);
 Fadrique lvarez de Toledo i Ponce de Len, Marqus de Villafranca del Bierzo (1675-1676);
 Anielo de Guzmn, Marqus de Castel Rodrigo (inter, 1676);
 Francisco de Gattinara, Marqus de San Martn (inter, 1676-1677);
 Luis Manuel Fernndez Portocarrero, Cardenal (inter, 1677-1678);
 Vicente Gonzaga, Duc de Guastalla (1678);
 Francisco de Benavides, Comte de Santisteban (1678-1687);
 Joan Francisco Pacheco, Duc de Uceda (1687-1696);
 Pere Coln, Duc de Veragua (1696-1701);
 Joan Manuel Fernndez Pacheco, Duc de Escalona (1701-1702);
 Francisco Judice, Cardenal (inter, 1702-1705);
 Isidoro de la Cueva i Benavides, Marqus de Bedmar (1705-1707);
 Carles Spnola, Marqus de los Balbases (1707-1713);

 Enllaos externs .
Llista completa dels sobirans de Siclia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293422" title="Mohcs" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="115409">
4559'45.42"N

Mohcs s una ciutat d'Hongria siruada a la riba dreta del Danubi. 

Histria.

Als voltants d'aquesta ciutat van tenir lloc dues batalles que van marcar l'inici i el final de la dominaci otomana a Hongria, la primera el 1526 i la segona el 1687.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293423" title="Batalla de Mohacs" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="115410">

Als voltants d'aquesta ciutat van tenir lloc dues batalles que van marcar l'inici i el final de la dominaci otomana a Hongria, 

 la Batalla de Mohacs (1526);
 la Batalla de Mohacs (1687);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293424" title="Guy Mairesse" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="115411">
  Guy Mairesse  va ser un pilot de curses automobilstiques Francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Mairesse va nixer el 10 d'agost del 1910. Va morir el 24 d'abril del 1954  en un accident mentre disputava les prctiques per una cursa a Montlhry, Frana.


 A la F1 .

Va participar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Guy Mairesse va participar a tres curses puntuables pel campionat de la F1, al llarg de dues temporades, 1950 i 1951.
 
Mairesse tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1 (incls el Campionat d'Europa).


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293428" title="Batalla de Mohacs (1526)" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="115412">



La batalla de Mohcs, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohcs, Hongria va significar l'inici de la dominaci otomana sobre Hongria.

Les forces del Regne d'Hongria, liderades pel rei Llus II d'Hongria foren derrotades per les forces de l'Imperi otom liderades per Solim el Magnfic. La victria otomana va provocar el final de la dinastia Jagell la partici, durant dcades entre el Sacre Imperi Romanogermnic en virtut dels drets de la germana de Llus II, l'Imperi otom, que va dominar la major part del territori, i el principat de Transsilvnia, sota l'esfera otomana.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293436" title="Arbizu" nonfiltered="415" processed="414" dbindex="115414">

Arbizu  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.   Els seus lmits territorials sn: al nord la serralada d'Aralar, l'est Lakuntza i Arakil, al sud Ergoiena i a l'oest Etxarri-Aranatz. 

Les seves terres s'estenen de nord a sud, des de les muntanyes Aralar fins a la faldilla de Beriain. Es diu d'Arbizu que s un tpic poble - carrer amb plantejament racional del seu caseriu, en el qual destaca una bella plaa rectangular al nord. Es troba a la vora del riu Leciza, prop de la seva desembocadura en el riu Arakil, a 493 msnm. 

 Personatges .
 Juanjo Olasagarre (1963-), escriptor en basc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293438" title="Arruazu" nonfiltered="416" processed="415" dbindex="115415">

Arruazu  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.   

 Topnim .
Mikel Belasko en el seu llibre Diccionari etimolgic dels noms dels. pobles, viles i ciutats de Navarra. Cognoms navarresos considera que el topnim Arruazu procedeix de la paraula basca arru(g)a i el sufix abundancial -zu. La paraula arruga deriva de la paraula romnica rua i significa plaa o mercat. Arruazu significaria per tant lloc de mercats. 
 Demografia . 


 Personatges .
 Jose Mari Satrustegi (1930-2003), escriptor en basc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293439" title="John Boynton Priestley" nonfiltered="417" processed="416" dbindex="115416">
John Boynton Priestley (Bradford, 1894 - Stratford-Upon-Avon, 1984). Novel.lista, dramaturg, crtic i assagista angls.

Obra.
Novel.la
 The Good Companions (1929);
 Lost Empires (1965);
 Found, Lost, Found (1976);

Teatre
 Dangerous Corner (1932);
 The Roundabout (1932);
 Eden End (1934);
 Laburnum Grove (1934);
 Cornelius (1935);
 Duet in Floodlight (1935);
 Bees on the Boatdeck (1936);
 I Have Been Here Before (1937);
 Mystery of Greenfingers (1937);
 People at Sea (1937);
 Time and the Conways (1937);
 Johnson Over Jordan (1939);
 The Long Mirror (1940);
 Goodnight Children (1942);
 Desert Highway (1944);
 They Came to a City (1944);
 An Inspector Calls (1945);
 The Rose and Crown (1947);
 The Linden Tree (1948);
 Home is Tomorrow (1949);
 Bright Shadow (1950);
 Summer Day's Dream (1950);
 Dragon's Mouth (1952);
 Mother's Day (1953);
 Private Rooms (1953);
 Treasure on Pelican (1953);
 The Scandalous Affair of Mr. Kettle and Mrs. Moon (1956);
 The Glass Cage (1957);


Traduccions al catal.
Teatre. 
 El temps i els Conway. Traducci de Jaume Melendres.
 Ha vingut un inspector. Traducci de Jaume Melendres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293440" title="Bakaiku" nonfiltered="418" processed="417" dbindex="115417">

Bakaiku  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.   

 Geografia .
S'est des d'Ataun (al Nord) fins a la Serralada d'Urbasa (al Sud), cofigurant un territori estret i llarg. La resta de les bogues sn a l'Est amb Etxarri Aranatz i a l'Oest amb Iturmendi. El territori es pot dividir en tres zones clarament diferenciades: 
Zona Nord: muntanyenca, amb altura mxima de 960 m (en Irumugeta), amb predomini de fagedes en cotes altes i aparici de castanyers i roures en cotes ms baixes. ;
Zona intermdia: plana, formant part de la vall de la Burunda. En aquesta zona abunden les terres de cultiu, i s travessada pel riu Burunda. ;
Zona Sud: muntanyenca i ms escarpada que la zona Nord. La hi coneix amb el nom de Barga i es correspondria amb la cara Nord de la Serralada d' Urbasa. Aqu s'arriben a majors altures, i la cota mxima se situa en la muga amb Etxarri Aranatz en el terme de Burnikutz, 1145 m. ;
Administraci. 
Actualment est integrat en la Mancomunitat de Sakana. Comparteix Secretari amb el poble ve d'Iturmendi. 



Demografia.


Histria. 
Com tot la Vall de la Burunda, el municipi es troba situat en un corredor natural i estratgic entre laba, Navarra i Guipscoa. La histria de Bakaiku est molt lligada a la de la Vall, havent estat un poble molt castigat per les contnues lluites i enfrontaments que tenen lloc en la zona. Aix, primer va guerrejar contra els guipuscoans, ms tard va ser arrasada per les tropes napoleniques, i finalment pels carlins. Els seus furs van ser tamb parells als de la Vall, rebent del rei don San el Fort els de Laguardia. Posteriorment els reis Felip III, Carles II el Dolent, i Joan II, van millorar aquestes condicions. Finalment, el rei don Joan III d'Albret, en l'any 1494, va suprimir la percha anomenada "gailurdirua". 

La seva histria ve datada amb anterioritat als estatuts de la Universitat de la Vall de la Burunda (1211), i de fet, en el segle XVIII, era un dels nuclis de poblaci ms importants de la zona. Tamb s important la presncia humana en poques prehistriques, com ho testifica el destral de slex aqu oposada i que es troba exposada al Museu de Navarra. Quant a llegendes, es conta que de les forestse de Bakaiku van sortir els roures per a la construcci dels timons dels galeons de guerra de l'Armada invencible. 

Enlaces externos.
 - Sakanerria.com;
 - Institut d'estadstica de Navarra;
 - Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra;
 - Fotos de Bakaiku;
 - Pgina sobre el retaule de la Parrquia de San Juan Bautista de Bakaiku;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293441" title="Josep Maria Claret i Rubira" nonfiltered="419" processed="418" dbindex="115418">

Josep Maria Claret i Rubira fou un arquitecte catal.

Nascut a Girona, es llicenci en arquitectura l any 1934. Arrib a Ma l any 1939, amb l encrrec de dirigir les obres per a la construcci del primer aeroport de Menorca, avui dia Aeroclub de Menorca. El mateix any s nomenat arquitecte municipal de Ma, portant a terme importants remodelacions del Casc Antic, entre elles, la realitzaci de la Costa de la Victria (1951), coneguda popularment com Costa de Ses Voltes.

El 1941 realitz la conversi del Palau Mercadal en la Casa de Cultura de la Ciutat (Biblioteca pblica de Ma). L any 1953 veu convertit en realitat el projecte de l Institut d Ensenyana Mitja de la ciutat.

Una de les obres ms conegudes va ser la de l Hotel Port-Mahn (1965):  El fet de la situaci del solar mirant al Port em va donar la idea de realitzar un edifici que fos reflexa de Sant Antoni , referint-se al conegut casat del lloc menorqu Sant Antoni situat al Port de Ma, on l almirall Horatio Nelson va residir durant les estades a l illa del mediterrni.

Amb tot, l aportaci ms important de Josep Maria Claret fou la realitzaci l any 1944, del Projecte de Reforma Interior i Eixampla de Ma, primer document urbanstic de la ciutat. Fet en uns anys d eufria expansionista, duplica la superfcie de la ciutat, introduint com a novetat vies de circulaci rodada als seus voltants.

 Bibliografia .
 Gomila, J. J. Guia d'Arquitectura. Ma. Menorca. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293446" title="Etxarri-Aranatz" nonfiltered="420" processed="419" dbindex="115419">

Etxarri-Aranatz  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Est format pels nuclis Lizarragabengoa i Etxarri-Aranatz. Limita al nord amb la Serralada d'Aralar i Ataun, al sud amb la Serralada d'Urbasa i Ergoiena, a l'est amb Arbizu i a l'oest amb Bakaiku. 

Etimologia. 
Segons refereix Jos Yanguas, Etxarri-Aranatz va prendre el seu nom compost de Etxarri, lloc on es va fundar la poblaci, i de Aranatz o Araynaz, la vall o comarca compost per pobles con Artola, Maiza,.... els habitants dels quals es van traslladar a Etxarri al fundar-se aquesta localitat. Existeixen diverses localitats anomenades Etxarri en Navarra. A ms d'Etxarri-Aranatz, hi ha un altre Etxarri a la Cuenca de Pamplona i un Etxarri Larraun a la vall de Larraun. A Zuberoa hi ha tamb un Etcharry, que s el mateix topnim escrit amb ortografia francesa. Tots se situen en zones tradicionalment bascfones. 

Sobre el nom de Etxarri l'etimologia aparentment ms evident fa derivar el nom del basc, d' etxe (casa) i (h)arri (pedra), s a dir casa de pedra. Sembla ser que va ser l'escriptor Arturo Campin qui va proposar aquesta etimologia i tenint en compte que Etxarri-Aranatz fou originalment una bastida, va pensar a ms que antigament etxarri tenia en euskera el significat de castell, encara que aix mai ha pogut demostrar-se. No obstant aix fillegs posteriors com Koldo Mitxelena o Jean-Baptiste Orpustan han explicat el nom de la poblaci com una evoluci de la paraula basca etxeberri (casa nova), que hauria seguit la segent evoluci etxeberri->etxaberri->etxaerri->etxarri en els dialectes orientals de l'euskera. Aquesta s la hiptesi que ms acceptaci t en l'actualitat entre els fillegs bascos; i a ms entronca tamb de manera aparentment satisfactria amb la histria que va contar Yanguas, en ser Etxarri-Aranatz una fundaci nova en una comarca que anteriorment ja contava amb altres nuclis de poblaci. La comarca en la que s'assenta Etxarri-Aranatz tradicionalment s'ha conegut com Terra d'Aranatz. El significat etimolgic d'aquest terme s dubts, encara que es considera un topnim d'origen basc. Existeix un altre poble a Navarra que tenen el mateix nom (veure Aranatz)

Demografia.


Enllaos externs.
Pgina oficial cor Etxarri Aranatz;
Camping Etxarri;
Club Basati 4X4;
Web de la Vall de Sakana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293448" title="Ziordia" nonfiltered="421" processed="420" dbindex="115420">

Ziordia  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Fa frontera amb el municipi alabs d'Asparrena. El municipi es troba situat en la marge esquerra del riu Arakil, delimitat al nord i al sud per les forestes d'Altzania i la Serralada de Urbasa.

Toponmia. 
El nom del poble es creu que deriva de la paraula en basc zihaurri (dialectalment zior), que s el nom d'una planta que abundava en la zona  sac menor o yezgo (Sambucus ebulus); del sufix abundancial -di, que sol acompanyar a noms de plantes i de l'article -a; per tant tindria el significat de El Yezgal. Aquesta etimologia s en qualsevol cas discutible, encara que si sembla que el nom del poble prov de l'euskera. 

 Demografia .

Histria. 
En temps de Joan II la vila va prendre gran importncia ja que va ser creat el Senyoriu de Ziordia. Cap als anys 1575   1576, la vila es va veure embolicada en sonats processos de bruixeria. 
Economia. 
La indstria moderna que va comenar a desenvolupar-se al llarg dels anys 60 , la proximitat de nuclis industrials com Altsasu i Olazagutia, aix com el pas proper de la carretera nacional a Vitria ha afavorit el desenvolupament del municipi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293449" title="Thomas Bernhard" nonfiltered="422" processed="421" dbindex="115421">
Thomas Bernhard (1931 - 1989) fou un poeta, novellista i dramaturg en llengua alemanya. Nascut a Heerlen, a la provncia de Limburg als Pasos Baixos, hom el considera l'escriptor austrac ms important de la segona meitat del segle XX.

Obra.
Teatre
 Ein Fest fr Boris (1970);
 Der Ignorant und der Wahnsinnige (1972);
 Die Jagdgesellschaft (1974);
 Die Macht der Gewohnheit (1974);
 Der Prsident (1975);
 Die Berhmten (1976);
 Minetti. Ein Portrait des Knstlers als alter Mann (1977);
 Immanuel Kant (1978);
 Vor dem Ruhestand (1979);
 Der Weltverbesserer (1980);
 Ueber allen Gipfeln ist Ruh (1981);
 Am Ziel (1981);
 Der Schein trgt (1983);
 Der Theatermacher (1984);
 Ritter, Dene, Voss (1984);

Traduccions al catal.
 Minetti. Un retrat de l'artista vell. Traducci de Josep Murgades. 1988.
 La fora del costum. Traducci de Feliu Formosa. 1989;
 A la meta. Traducci d'Eugeni Bou. 1994;
 Plaa dels herois. Traducci de Feliu Formosa. 2000;
 El comediant. Traducci de Bernat Puigtobella. 2002;
 Mestres antics.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293450" title="Biot" nonfiltered="423" processed="422" dbindex="115422">


Bit, municipi dels Alps Martims, en francs Biot.
Le Biot, municipi francs de l'Alta Savoia.
Jean-Baptiste Biot, matemtic i fsic francs, relacionat amb:
Llei de Biot-Savart, una equaci de l'electromagnetisme.
Nombre de Biot, nombre adimensional emprat en la dinmica de fluids. ;
BIOT, sigles del Territori Britnic de l'Oce ndic (British Indian Ocean Territory);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293452" title="Ergoiena" nonfiltered="424" processed="423" dbindex="115423">

Ergoiena  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Comprn els concejos de Lizarraga, Dorrao i Unanu. 

Topnim. 
El nom Ergoiena significa en basc la terra ms alta. Est format per (h)err(i) (terra, pas o poble), goien (el ms alt) i -a (article). Ergoiena forma una espcie de branc o desviament de la vall de Sakana. Es troba situat a una mica ms altitud que la resta de pobles vens de la comarca, que ocupen el fons de la vall,  Lizarraga es troba a 589 m d'altura, enfront dels 508 m de Etxarri-Aranatz o els 515 m de Bakaiku. D'aqu es creu que deriva el nom d'Ergoiena. El mateix topnim apareix en altres llocs del Pas Basc i Navarra referint-se sempre a barris i/o llocs alts. 
Geografia. 
El municipi est dividit en dos enclavaments separats. AL sud de Sakana es troba el que prpiament s Ergoiena i on se situen els tres pobles del municipi. Al nord de Sakana existeix una tinena de foresta que rep el nom de Monte Bajo i que pertany tamb al municipi d'Ergoiena. La divisi a mitjan segle XIX de les forestes comunes de la Comunitat d'Aranatz entre els diferents municipis que la formaven s el fet que explica la pertinena de Monte Bajo al municipi d'Ergoiena. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293453" title="Leptopelis occidentalis" nonfiltered="425" processed="424" dbindex="115424">

Leptopelis occidentalis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Libria i, possiblement tamb, a Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293454" title="Leptopelis ocellatus" nonfiltered="426" processed="425" dbindex="115425">

Leptopelis ocellatus s una espcie de granota que viu al Camerun, la Repblica del Congo, la Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Angola i la Repblica Centreafricana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Leptopelis ocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293456" title="Leptopelis omissus" nonfiltered="427" processed="426" dbindex="115426">

Leptopelis omissus s una espcie de granota que viu al Camerun, la Repblica del Congo, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a Angola, la Repblica Centreafricana, la Repblica Democrtica del Congo i Guinea Equatorial. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L., Schitz, A. & Burger, M. 2004.  Leptopelis omissus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293457" title="Leptopelis oryi" nonfiltered="428" processed="427" dbindex="115427">

Leptopelis oryi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Uganda i, possiblement tamb, Sudan. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Leptopelis oryi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293459" title="Leptopelis palmatus" nonfiltered="429" processed="428" dbindex="115428">

Leptopelis palmatus s una espcie de granota que viu a So Tom i Prncipe.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis palmatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293461" title="Leptopelis parbocagii" nonfiltered="430" processed="429" dbindex="115429">

Leptopelis parbocagii s una espcie de granota que viu a Angola, la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Tanznia i Zmbia. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis parbocagii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293462" title="Leptopelis parkeri" nonfiltered="431" processed="430" dbindex="115430">

Leptopelis parkeri s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Howell, K., Poynton, J.C. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293465" title="Leptopelis parvus" nonfiltered="432" processed="431" dbindex="115431">

Leptopelis parvus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Leptopelis parvus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293466" title="Leptopelis ragazzii" nonfiltered="433" processed="432" dbindex="115432">

Leptopelis ragazzii s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis ragazzii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293468" title="Leptopelis rufus" nonfiltered="434" processed="433" dbindex="115433">

Leptopelis rufus s una espcie de granota que viu al Camerun, la Repblica del Congo, la Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a Angola i la Repblica Centreafricana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L., Burger, M. & Fretey, T. 2004.  Leptopelis rufus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293469" title="Leptopelis susanae" nonfiltered="435" processed="434" dbindex="115434">

Leptopelis susanae s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis susanae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293470" title="Nombre de Brinkman" nonfiltered="436" processed="435" dbindex="115435">
El Nombre de Brinkman (Br) s un nombre adimensional relacionat amb la conducci de la calor des d'una paret a un fluid viscs en moviment. s emprat habitualment en la fabricaci i processat de polmers. Existeixen diverses definicions, una de les quals s'exposa a continuaci:



On:
Br s el Nombre de Brinkman.
  s la viscositat del fluid.
u s la velocitat del fluid.
k s la conductivitat trmica del fluid.
Tw s la temperatura de la paret.
T0 s la temperatura del fluid.

Per exemplre, en una extrusora de cargol, l'energia subministrada al polmer fos arriba de dues fonts principalment: la primera s la dissipaci viscosa produda pel fregament entre fluids que es mouen a diferents velocitats i la segona per conducci trmica des de la paret de l'extrusora. La font de la primera s el motor que mou el cargol i la de la segona sn calentadors. El Nombre de Brinkman s el quocient d'ambdues fonts.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293471" title="Leptopelis uluguruensis" nonfiltered="437" processed="436" dbindex="115436">

Leptopelis uluguruensis s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Howell, K., Poynton, J.C., Schitz, A. & Menegon, M. 2004.  Leptopelis uluguruensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293472" title="Leptopelis vannutellii" nonfiltered="438" processed="437" dbindex="115437">

Leptopelis vannutellii s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis vannutellii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293474" title="Uharte-Arakil" nonfiltered="439" processed="438" dbindex="115438">

Uharte-Arakil  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona. Se situa a la vall del riu Arakil als peus de San Miguel de Aralar 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Uharte Arakil - Informaci de Pobles de Sakana;
Uharte-Arakil - Informaci de Pobles d'Espanya;
Uharte-Arakil - Govern de Navarra - Informaci i Dades de Municipis;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293475" title="Leptopelis vermiculatus" nonfiltered="440" processed="439" dbindex="115439">

Leptopelis vermiculatus s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.

 ;
 AmphibiaWeb - Leptopelis vermiculatus.;
Global Amphibiam Assessment - Leptopelis vermiculatus.;
Amphibian Species of the World: Leptopelis vermiculatus.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293479" title="Leptopelis viridis" nonfiltered="441" processed="440" dbindex="115440">

Leptopelis viridis s una espcie de granota que viu a Benn, Burkina Faso, Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Libria, Nger, Nigria, Senegal, Sierra Leona, Togo i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Txad, Mali i Sudan. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis viridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293481" title="Leptopelis xenodactylus" nonfiltered="442" processed="441" dbindex="115441">

Leptopelis xenodactylus s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Lesotho. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A., Schitz, A. & Harrison, J. 2004.  Leptopelis xenodactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293483" title="Iraeta" nonfiltered="443" processed="442" dbindex="115442">

Iraeta  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.   

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293484" title="Leptopelis yaldeni" nonfiltered="444" processed="443" dbindex="115443">

Leptopelis yaldeni s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis yaldeni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293485" title="Gesta Hungarorum" nonfiltered="445" processed="444" dbindex="115444">



Gesta Hungarorum (Ttol llat que significa Els Actes dels Hongaresos), s un recull de histria medieval d'Hongria escrit per un autor identificat com a Magister P., sovint anomenat Anonymous. Es descriu a ell mateix com a "fidel servent del rei Bla", tot i que no se sap si es referia a Bla II o Bla III. La Gesta Hungarorum s'ha conservat en un manuscript del finals del segle XII o principis del XIII. Sembla ser una barreja de tradici oral, registres antics i invencions de l'autor.

La crnica en qesti va ser redactada com a treball literari a l'estil de les crniques occidentals, que en aquell moment estaven de moda. L'autor explica l'ocupaci de Pannnia per part dels magiars i els seus aliats, els cumans durant el segle X d.JC. i alhora traa un arbre genealgic entre aquells cabdills i les famlies governants del seu temps.
En un petit fragment hi diu que al arribar els magiars es van trobar amb romanesos o romanesos antics dits vlacs y eslaus que mes tard serien hungaritzats i els eslaus expolsats a l'actual Eslovquia i Txquia. 

Enllaos externs.
Text de la Gesta Hungarorum;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293486" title="Leptopelis zebra" nonfiltered="446" processed="445" dbindex="115445">

Leptopelis zebra s una espcie de granota que viu al Camerun i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Leptopelis zebra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293487" title="Joel Coen i Ethan Coen" nonfiltered="447" processed="446" dbindex="115446">
 
Joel Coen i Ethan Coen, coneguts collectivament com a Germans Coen, han estat Premi d'Acadmia quatre vegades. Durant ms de vint anys, han escrit i  dirigit nombroses pellcules d'xit. Si b Joel Coen figura sovint com a nic realitzador de les seves pellcules, el seu germ est igualment molt implicat, al marge de la seva activitat de productor.

Ethan Coen va nixer el 21 de setembre de 1957 a Minneapolis, Minnesota (Estats Units).
Joel Coen va nixer el 29 de novembre de 1954 a Minneapolis, Minnesota (Estats Units)

Biografa.

Joel i Ethan Coen sn fills d'Edward Coen, professor d'econmiques a la Universitat de Minnesota, i de Rena Coen, historiadora d'art.

Desprs d'acabar els seus estudis secundaris i acudir ambds al Simon's Rock College, a Massachusetts, Joel va estudiar cinematografia a l'Institut de Cinema i Televisi de Nova York i Ethan, Filosofia a la Universitat de Princeton.

Joel seria el primer en involucrar-se en el mn del cinema com a muntador de ttols de terror com "Lucifer" (1981) de Frank LaLoggia i "Possessi infernal" (1981) de Sam Raimi.
Joel debutaria com a director amb "Sang fcil" (1984), un film escrit al costat del seu germ Ethan que estava muntat per ambds sota el pseudnim de Roderick Jaynes.
Ethan tamb ocupava el lloc de productor, faceta que desenvoluparia al llarg de la seva carrera, acreditant-se Joel com a director, malgrat que el concepte dels seus films est sempre compartit.

A "Sang fcil" debutaven amb un projecte propi, establint un tribut al cinema negre americ des de la seva personal i extravagant ptica, amb un enlluernador estil narratiu i un intelligent sentit de l'humor. Aquest particular homenatge als gneres ms caracterstics del cinema d'Hollywood ser constant en tota la seva trajectria.
A la pellcula apareixia l'actriu Frances McDormand, amb qui Joel va contreure matrimoni el mateix any de l'estrena del film.
El 1985 escriurien el gui d'"Ona de crims, ona de riures", una comdia dirigida per Sam Raimi

Arizona Baby (1987), una comdia de to desenfadat deutora del cartoon amb el protagonisme de Nicolas Cage seria el seu segon ttol, en el qual intervenia un altre actor fetitxe de la parella, John Goodman, aix com John Turturro, que donaria inici a la seva collaboraci amb els Coen en Mort entre les flors (1990), un thriller protagonitzat per Gabriel Byrne.
Turturro i Goodman serien els principals intrprets de Barton Fink (1991), una de les millors pellcules de Joel i Ethan, que seria guardonada en el Festival de Cannes amb la Palma d'Or a la millor pellcula, millor direcci i millor actor per a John Turturro.

El 1992 Ethan es va casar amb la muntadora Tricia Crooke, habitual collaboradora de les seves pellcules. Desprs de The Hudsucker Proxy (1994), un tribut a les comdies de Frank Capra, els germans Coen van aconseguir un dels seus grans triomfs amb Fargo (1996), un thriller amb rivets de comdia que rebria set nominacions a l'Oscar, entre elles la de millor pellcula i millor director. Ethan i Joel aconseguirien guanyar el premi al millor gui i Frances McDormand l'estatueta a la millor actriu. Joel ja havia estat premiat per aquest film a Cannes.

A El gran Lebowski (1998), un film protagonitzat per Jeff Bridges, feien un mix entre la screwball comedy i el thriller, mentre que a O Brother (2000) se servien de L'Odissea d'Homer per configurar una pellcula que va servir perqu la seva estrella, George Clooney, aconsegus guanyar el Premi Globus d'Or com a millor actor de comdia. Els germans Coen serien nomenats a l'Oscar al millor gui adaptat.

The Man Who Wasn t There (2001), ttol postnoir protagonitzat per Billy Bob Thornton i fotografiat en blanc i negre per Roger Deakins, que va substituir a Barry Sonnenfeld, que havia iniciat la seva carrera com a fotgraf de les primeres pellcules dels Coen (fins a Mort entre les flors), tornaria a causar sensaci a Cannes, festival que va premiar de nou la direcci del film.
Posteriorment han rodat dues comdies, Intolerable Cruelty (2003), un tribut a les screwball d'Howard Hawks, i The Ladykillers (2004), un remake d'un film britnic de l'Ealing que estava protagonitzat per Tom Hanks.

Posteriorment han adaptat a Cormac McCarthy a No Country for Old Men (2007) i preparen la filmaci d'un western a l'estil dels espagueti westerns de Sergio Leone.

Per No Country for Old Men els germans Coen van rebre l'Oscar a la millor pellcula, direcci i gui adaptat.

La darrera pellcula, Burn After Reading, que compta -entre d'altres- amb George Clooney, Brad Pitt i John Malkovich va inaugurar la 65 edici de la Festival Internacional de Cinema de Vencia.

Estil.

Amb molta influncia del cinema negre i altres estils de cinema del passat, les pellcules dels germans Coen combinen l'humor punyent amb la ironia fina i visuals escandaloses. Els Coen prefereixen no posar els crdits de presentaci al principi de la pellcula. 
Els germans Coen sn dels pocs directors contemporanis que han mostrat un gran afecte per les comdies dels anys 30 i 40 ("Screwball"), i han incorporat alguns dels seus elements, introduint variants enginyoses i subtils, com a The Hudsucker Proxy i a Intolerable Cruelty, i en ocasions collocant excntrics personatges xerraires com Steve Buscemi en Mort entre les flors. 

El seu estil de caracteritzaci crea un mn en el qual fins i tot personatges amb poca participaci, i que parlen poc, semblen tenir exagerats trets o caracterstiques. Aix pot ser atribut als escenaris de moltes de les pellcules (per exemple els rars i meravellosos personatges dEl gran Lebowski no semblen estar massa fora de la realitat de moltes comunitats de Los Angeles).

Precisament, el maltractament als seus personatges s una de les acusacions ms recurrents  que els Coen han d'encaixar dels seus detractors. Segons ells, darrere del sec enginy, l'exagerat llenguatge i l'aclaparadora ironia dels seus dilegs, de vegades parcs, es pot identificar l'aire condescendent o burlesc, despectiu, manipulador i fins i tot despietat que la parella adopta davant dels ssers humans que construeix. Pitjor encara, se'ls acusa de treballar amb personatges que sn construccions artificials ms que ssers humans de carn i ossos amb els quals l'espectador pugui connectar emocionalment, com si el terror cerval que Anton Chigurh provoca no fos una emoci verdadera.
De manera similar, i com que el seu cine es troba tan fermament ancorat en la cultura popular com relacionat amb altres formes flmiques preexistents, se sol atribuir als germans Coen que les seves pellcules sn exclusivament sobre altres pellcules --el cinema negre a Mort entre les flors i The Man Who Wasn't There, les comdies screwball clssiques a Intolerable Cruelty i The Ladykillers --, que s'oculten darrere del pur estilisme per evitar ficar-se en qestions morals i tiques.

Vida personal.

Joel Coen est casat amb l'actriu Frances McDormand des de 1984. Han adoptat un fill originari del Paraguai anomenat Pedro McDormand Coen (Frances i tots els seus germans tamb sn adoptats). McDormand ha treballat com a actriu en cinc de la pellcules dels germans Coen, incloent-hi una petita aparici a Mort entre les flors, un rol secundari a Arizona Baby, i com a protagonista a Sang fcil, The Man Who Wasn't There i Fargo (amb la qual va guanyar el premi Oscar).

Ethan Coen est casat amb l'editora Tricia Cooke.

Viuen a la ciutat de Nova York.

Filmografia.

1984 Sang Fcil (Bood simple) amb John Getz, Frances McDormand, Dan Hedaya;
1987 Arizona Baby  amb Nicolas Cage, Holly Hunter, John Goodman;
1990 Mort entre les flors amb Gabriel Byrne, John Turturro, Marcia Gay Harden;
1991 Barton Fink  amb John Turturro, John Goodman, Judy Davis;
1994 The Hudsucker Proxy amb Paul Newman, Tim Robbins, Jennifer Jason Leigh;
1996 Fargo  amb Frances McDormand,William H. Macy, Steve Buscemi;
1998 El gran Lebowski  (The Big Lebovski) amb Jeff Bridges, John Goodman, Steve Buscemi;
2000 O Brother  amb George Clooney, John Turturro, Tim Blake Nelson;
2001 The Man Who Wasn t There  amb Billy Bob Thornton, Frances McDormand, Michael Badalucco;
2003 Intolerable Cruelty amb George Clooney, Catherine Zeta-Jones, Edward Herrmann;
2004 The Ladykillers  amb Tom Hanks, Irma P. Hall, Marlon Wayans;
2006 Paris, je t'aime  (episodi) amb Steve Buscemi, Julie Bataille, Axel Kiener;
2007 No Country for Old Men amb Tommy Lee Jones, Josh Brolin, Javier Bardem;
2008 Burn After Reading;


2009 Hail Caesar  ;
2009 Suburbicon  ;
2009 Gambit amb Jennifer Aniston, Colin Firth, Ben Kingsley;

 Premis .
 Oscar .



 Premi Globus d Or .



 BAFTA .


 Enllaos externs .
;
;
(angls)Coenesque - Pgina no oficial dels Coen ;
(angls)You Know, For Kids;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293491" title="Irurtzun" nonfiltered="448" processed="447" dbindex="115447">

Izurtzun  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.  Limita al nord amb Latasa i Aginaga, al sud amb Izurdiaga, a l'est amb Aizkorbe i a l'oest amb Etxeberri.

 Demografia .


 Histria .
En 1512 va tenir lloc la Batalla de Irurtzun entre roncalesos, defensors del Regne de Navarra, i castellans dirigits per Fadrique lvarez de Toledo, Duc d'Alba, amb victria per al Regne de Castella. Durant la Guerra de la Convenci contra Frana, els francesos van envair Irurtzun per un dia, el 26 de novembre de 1794, tornant i conquistant el poble el 6 de juliol del segent any. Irurtzun ha tingut un fort desenvolupameant industrial a partir de la dcada dels 60 a causa de ser un nus de comunicacions entre Vitria, Pamplona i Sant Sebasti. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293494" title="Kassina" nonfiltered="449" processed="448" dbindex="115448">

Kassina s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae que es troba a l'frica subsahariana. 

Espcies.


 Kassina arboricola (Perret, 1985);
 Kassina cassinoides (Boulenger, 1903);
 Kassina cochranae (Loveridge, 1941);
 Kassina fusca (Schitz, 1967);
 Kassina jozani (Msuya i cols., 2006);
 Kassina kuvangensis (Monard, 1937);
 Kassina lamottei (Schitz, 1967);
 Kassina maculata (Dumril, 1853);
 Kassina maculifer (Ahl, 1924);
 Kassina maculosa (Sternfeld, 1917);
 Kassina mertensi (Laurent, 1952);
 Kassina schioetzi (Rdel, Grafe, Rudolf & Ernst, 2002);
 Kassina senegalensis (Dumril & Bibron, 1841);
 Kassina somalica (Scortecci, 1932);

 References .
 Accedit el 17 d'abril del 2008.

Enllaos externs.

 ;
 ;
 ;
Amphibian Species of the World: Kassina;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293495" title="Iturmendi" nonfiltered="450" processed="449" dbindex="115449">

Iturmendi  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona, a la vall de la Burunda.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Iturmendi - Informaci de Pobles de Sakana;
Iturmendi - Informaci de Pobles d'Espanya;
Iturmendi - Govern de Navarra -Informaci Municipal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293496" title="Kassina arboricola" nonfiltered="451" processed="450" dbindex="115450">

Kassina arboricola s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina arboricola.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293497" title="Kassina cassinoides" nonfiltered="452" processed="451" dbindex="115451">

Kassina cassinoides s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Mali i, possiblement tamb, a Benin, Txad, Guinea, Guinea Bissau, Mauritnia, Nger, Nigria, Senegal i Togo. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina cassinoides.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293499" title="Kassina cochranae" nonfiltered="453" processed="452" dbindex="115452">

Kassina cochranae s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina cochranae.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293500" title="Kassina fusca" nonfiltered="454" processed="453" dbindex="115453">

Kassina fusca s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Ghana, Mali, Nger, Nigria, Senegal i, possiblement tamb a Benn, Gmbia, Guinea, Guinea Bissau i Togo. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina fusca.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293503" title="Kassina kuvangensis" nonfiltered="455" processed="454" dbindex="115454">

Kassina kuvangensis s una espcie de granota que viu a Angola, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. & Channing, A. 2004. Kassina kuvangensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293504" title="Ona marina" nonfiltered="456" processed="455" dbindex="115455">


Una ona marina s un moviment oscillatori, en sentit ascendent i descendent, de la superfcie del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un pantproduides pel vent.

 Caracterstiques de les ones .
Les ones oceniques ms conegudes sn pertorbacions de la superfcie de l'aigua, produdes principalment pel vent o, ocasionalment, per altres causes com els terratrmols.

D'ones n'hi ha de molts tipus. Les longitudinals, en qu la transmissi es produeix per avanament de zones de compressi i distensi (per exemple, les ones ssmiques P o el so) i es transmeten per l'interior de slids i lquids; unes altres en sn les transversals, on tenim moviments perpendiculars a la direcci de propagaci, i noms les trobem en slids (ones ssmiques S, p. ex.); i per fi, les ones orbitals, les quals es transmeten al llarg de superfcies de separaci entre dos fluds de diferent densitat. El nom "orbital" s pel moviment de les partcules de l'aigua, com veurem ara.

Aquest ltim (orbitals) s el tipus de les ones oceniques, les quals es produeixen a la interfcie atmosfera/oce. Tamb ho sn les ones internes, les quals es formen a la interfcie de dues masses d'aigua de diferent densitat.

Quan veiem viatjar les ones, sembla com si un conjunt de crestes d'aigua es moguessen al llarg de la superfcie, per aquest moviment lineal s una illusi. En realitat, el que est viatjant s energia que va ser produda per una pertorbaci en la superfcie, i la transmissi d'aquesta energia es fa mitjanant un moviment cclic de la matria. Si ens fixem en un objecte surant en l'aigua, quan una ona travessa la superfcie l'objecte es mou d'una forma circular. Aix s, les partcules transmeten l'energia d'unes a les altres movent-se en cercles, per al final han tornat a la posici inicial; el dimetre d'aquests cercles s l'alria de l'ona.

Aix s un cas ideal, perqu en realitat s que hi ha un cert avanament de l'aigua (i dels objectes que hi suren) en la direcci de les ones, perqu els cercles esmentats sn oberts; tot i aix, l'avanament no s ni de llarg el que ens sembla quan observem la propagaci de les crestes. Aix doncs, les ones formen rbites obertes i, com veurem ms endavant, aquest procs s la causa dels corrents marins superficials produts pel vent.

Les ones sn bastant complexes i per aix la segent descripci s d'una ona ideal:

La part ms alta s la cresta i la ms baixa el si o depressi. L'alria de l'ona (H: wave height) s la distncia vertical entre una cresta i el si adjacent, i la longitud d'ona (L: wavelength) s la distncia horitzontal entre dues crestes o dos sins adjacents.

Anomenem relaci de forma a la fracci H/L.
El perode (T) s el temps que tarda una ona a viatjar la distncia d'una longitud d'ona (o el temps entre dues crestes o entre dos sins successius). La freqncia de les ones (1/T) s el nombre d'ones que passen per un punt fix en un segon.
La velocitat de les ones es calcula en m/sg i s: C=L/T.

Com que el ms fcil de calcular sempre s el perode, la velocitat la podem trobar amb la segent frmula, sempre que el moviment siga circular:
C (m/s)=gT/2	g: acceleraci de la gravetat
T: perode
En profunditat, el moviment circular de les partcules s ms lent, i per aix els cercles sn cada volta ms xicotets (minva el dimetre); a una profunditat de L/9 el dimetre s la meitat que en superfcie i a una profunditat de la meitat de la longitud d'ona (L/2) el moviment s nul. Les ones que viatgen per zones amb profunditats d'aigua superiors a L/2 les anomenem ones d aiges profundes. Aquestes no es veuen afectades pel fons i la velocitat es calcula com hem vist abans.

En canvi, les ones d'aiges somes sn les que circulen per aiges amb profunditats inferiors a L/20, i el fons els afecta especialment, xafant les rbites circules, transformant-les en rbites ellptiques molt aplanades. Sn les produdes pel vent en aiges poc profundes, les ones ssmiques marines (tsunami) i les ones de marea. La velocitat en aquest cas ve determinada per la profunditat de l'aigua.

Per ltim tenim les ones transicionals, les quals circulen per aiges amb profunditats intermdies, s a dir, entre 1/2 i 1/20 la longitud d'ona. El control de la velocitat s mixt entre longitud d'ona i profunditat de l'aigua.

La velocitat s fixa depenent de la profunditat quan es tracta d'ones d'aigua soma, i fixa tamb depenent de la longitud d'ona quan es tracta d'ones d'aigua profunda; en canvi la velocitat varia amb la profunditat i la longitud d'ona en el cas de les transicionals. Es vu tamb la profunditat a la qual cada ona d'una longitud d'ona determinada passa a ser d'ona profunda a ona d'aiges transicionals, i tamb quan passen a ones d'aiges somes.

 Classificaci de les ones .

 Ones de superfcie .

Les ones de superfcie sn originades per una energia que anomenem generalment fora de pertorbaci o de formaci (disturbing force). La classificaci de les ones es fa justament per la fora de pertorbaci, la distncia en la qual la fora de pertorbaci continua influint les ones una volta formades, i per la longitud d'ona. No utilitzem l'alria de l'ona com a criteri de classificaci perqu varia molt amb la profunditat, interferncies entre altres ones...

Les forces de pertorbaci poden ser: el vent que bufa al llarg de la superfcie de l'oce, aporta l'energia per a la fora de pertorbaci de les ones de vent. L'arribada a una badia o a un port tancat d'unes onades de tempesta, una ona ssmica ocenica o un canvi sobtat de la pressi atmosfrica, produeix un agitament ressonant de l'aigua coneguda amb el nom de seixa o seca (seiche). Lliscaments, erupcions volcniques, explosions i falles en el fons ocenic que produeixen terratrmols sn la causa dels tsunami. Per ltim, les forces gravitatries del sol i de la lluna, combinades amb la rotaci de la Terra, sn la fora de pertorbaci de les ones de marea.

Una ona que es mou sense la intervenci de la fora de pertorbaci que la va causar l'anomenem ona lliure. Per exemple, ones produdes per una tempesta i que es mouen ms enll de la zona de la tempesta, o un tsunami que continua el seu moviment temps desprs d'haver-se produt el terratrmol o el lliscament submarins que les van produir.

En canvi, si la fora de pertorbaci continua actuant a sobre de les ones, parlem d ones forades. Les ones de marea en sn el millor exemple.
Una volta pertorbada la superfcie de l'oce i formades les ones, hi ha un conjunt de forces que poden contrarestar la pertorbaci i tornar plana la superfcie una altra volta. La fora dominant en cada cas l'anomenem fora de restabliment. En un cas ideal, aquesta fora tornaria immediatament la superfcie plana i l'energia es dissiparia en forma de calor; en la realitat aix no passa mai, perqu la fora de restabliment sobrecompensa les ones i s'establix una oscillaci (d'una manera similar a un pes quan cau damunt d'una lmina elstica).

La fora de restabliment que domina en ones de longituds d'ona curtes (menys d'1,73 cm) s la cohesi, produda con ja sabeu pels enllaos d'hidrogen; aquestes ones les anomenem ones de capillaritat, i sn les primeres en formar-se quan comena a bufar el vent; sn molt importants en la transferncia d'energia de l'aire a l'aigua per a formar els corrents superficials; en canvi no sn molt importants en el total de les ones marines perqu no transporten gaire energia.

Totes les ones per damunt dels 1,73 cm de longitud d'ona tenen com a principal fora de restabliment la gravetat. Aquesta fa baixar l'aigua de les crestes de les ones, per per causa del moment d'inrcia de l'aigua, baixa ms enll de la posici d'equilibri i es torna una depressi (o si); aquesta oscillaci repetitiva dna lloc al moviment orbital de les molcules d'aigua, tpic de les ones. Aquestes ones les anomenem per tot aix ones de gravetat, i com que la fricci (fregament) entre les molcules d'aigua en moviment orbital s molt xicoteta, aquestes ones poden viatjar milers de kilmetres i rompre molt lluny del lloc d'origen.
Per a les que tenen perodes de ms de 5 minuts, hi ha autors que posen com a fora de restabliment la fora de Coriolis.

Energia de les ones.

L'energia que transporten les ones pot ser b energia potencial, la qual depn de la posici de la molcula d'aigua (per sota per damunt de la posici d'equilibri o nivell mitj), o b energia cintica, la qual ve determinada pel moviment de les molcules.

L'energia total de l'ona s proporcional al quadrat de l'alria. A ms a ms, les rbites circulars sn ms amples en les ones ms altes i per aix tenen major energia cintica.
Quan les ones estan en moviment, hi ha un continu transvasament d'energia potencial a cintica i viceversa.

Una ona de 2 metres d'alria t l'energia equivalent a 1.200 calories per metre quadrat de superfcie de l'oce. Una ona de 4 metres en t 4.800. Quasi tota aquesta energia es dissipa quan l'ona romp a la costa, i molta es transforma en calor (tamb soroll i moviment catic de les molcules d'aigua). La mescla de l'aigua a la vora de l'oce fa que aquest calor es repartisca rpidament i que la temperatura no puge localment pel calor.

 Ones causades pel vent .

Les ones de vent sn ones de gravetat formades per la transferncia d'energia del vent cap a les ones. L'origen n's a les ones de capillaritat, les primeres en formar-se quan comena a bufar el vent; les rugositats que aquestes originen fan que canvie l'orientaci de la superfcie de l'aigua i que l'acci del vent siga ms efectiva, amb la qual cosa les ones comencen a crixer. Quan superen els 1,73 cm de longitud d'ona, la gravetat comena a predominar com a fora de restabliment i passem a ser ones de vent en sentit estricte.

Si les ones ja formades es troben en profunditats superiors a 1/2 de la longitud d'ona (ones d'aiges profundes) i el vent continua bufant, les ones creixen en alria, en longitud d'ona (i per tant en velocitat) i en perode, a costa de l'extracci de ms energia del vent. Les ones en la zona de formaci sn molt irregulars, tenen gran varietat de longituds d'ona, formen pics que arriben a rompre quan la relaci H/L=1/7; aquesta disposici del mar formant ones en pics pel vent que li est bufant al damunt l anomenem mar local (sea) (colloquialment diem que la mar est picada).

Quan les ones es tornen lliures, perqu cessa el vent o s'allunyen de la zona de formaci, les crestes es tornen regulars i rodones. Com que la velocitat s proporcional a la longitud d'ona, les ones ms llargues poden arribar a circular a major velocitat que el vent que les est produint, i per aix s'hi allunyen, en un procs que anomenem dispersi. Aquestes ones ja marxen en grups de la mateixa longitud d'ona (igual velocitat) anomenats trens d'ones, i que donen a l'oce un aspecte regularment ondulat que anomenem mar de fons o mar de lleva (swell). Aquest mar de fons es pot moure milers de km. lluny de la zona d'origen, i l'arribada a la costa d'aquestes ones pot anunciar l'apropament de la tempesta que les ha donat origen.
Factors que condicionen el desenvolupament de les ones de vent.
-La velocitat (o fora) del vent.
-La duraci del vent (temps que es mant bufant en la mateixa direcci).
-El fetch, o siga, la distncia ininterrompuda al llarg de la qual bufa el vent en la mateixa direcci-
Per a desenvolupar les ones ms grans cal que un vent fort bufe continuament almenys durant tres dies. Anomenem mar totalment desenvolupada a la grandria mxima possible de les ones per a una especfica fora del vent, duraci i fetch.

Per exemple, si el vent bufa a 74 km./h durant 42 hores i en un fetch de 1.313 km., les ones poden arribar a una mitjana de 136 m de longitud d'ona i 8,5 m d'alria. Aquestes condicions no sn estranyes al Pacfic, i de fet, el 10% de les ones del Pacfic tenen ms de 17 m d'alria.
De fet, l'ona ms gran mesurada fins ara va ser observada en 1933 en el Pacfic, i arrib als 34 m.

La zona potencial per a formar ones ms grans s la zona de vents circumpolars de l'Antrtida, principalment la part que correspon al sud de l'ndic i del Pacfic, on bufen continuament els vents de l'Oest i on tenim, a ms a ms, un fetch molt considerable; aix s perqu hi ha molta superfcie d'oce obert, sense gaires zones continentals per a interrompre l'acci del vent.

A l'Atlntic del Nord, p. ex., el fetch efectiu mxim s de 1.000 km. Si tenim un vent de 70 km./h i el fetch de 1.000 km., segons el temps que estiga bufant, podem originar ones d'11 m d'alria.

Com ja hem vist, les ones no poden superar l'alria equivalent a 1/7 de la longitud d'ona. Per exemple, ones de 70 metres de longitud no podem passar dels 10 metres d'alria (o siga 120 d'angle en la cresta); si passen el lmit, l'ona romp i l'energia sobrant es dissipa com a turbulncies. s el cas quan tenim mar ja desenvolupada i es formen crestes d'escuma.

 Interferncies i ones gegants .

Com que la mar de fons s produda per cada tempesta que tenim a l'oce, diferents tempestes produint-se en un temps similar donaran diferents trens d'ones, amb diferents longituds d'ona i direccions. El resultat de l encreuament d'unes i d'altres s una addici o un subtracci que anomenem interferncia.

La interferncia pot ser constructiva, destructiva o mixta. En la constructiva, tenim dues ones "en fase" i amb la mateixa longitud d'ona, i el resultat s una cresta i una depressi ms grans que la de les ones originals, formada per l'addici d'aquestes; l'ona resultant t la mateixa longitud d'ona que les implicades, per ms alria
L'efecte contrari, s a dir, la subtracci, comporta la destrucci o cancellaci de les ones involucrades. En aquest cas, les ones tenen tamb una longitud similar, per no es troben "en fase", sin al contrari.

El cas ms freqent s quan tenim ones de diverses longituds i fases, i aleshores tenim una interferncia mixta. s el que tenim quan a la platja arriben peridicament unes ones ms fortes, seguides d'un conjunt de ms suaus i, fins i tot, moments de calma ("comptar les ones").
Les ones gegants (rogue waves) sn el resultat de la coincidncia de diverses ones ordinries en un mateix punt. s a dir, les crestes d'ones diferents conflueixen en un mateix punt, donant lloc a una ona gegant que sembla eixir del no res; sn molt efmeres, per molt destructives. L'alria d'aquestes ones excedeix sense cap problema el mxim que li correspon per la longitud d'ona (H mx=L/7); de fet, en un mar totalment desenvolupat (ones de la mxima llargria possible) una de cada 1.175 ones pot arribar a tres voltes l'alria mitjana, i una de cada 300.000 pot arribar a ms de quatre voltes la mitjana.

Un altre procs pot donar lloc a ones gegants sense que intervinga la interferncia. Es tracta de la interacci entre i un corrent superficial molt rpid, com passa per exemple al sud-est de l frica quan es troben ones de vent del sud que provenen de tempestes de l'Antrtida, i el corrent Agulhas que circula cap al sud.

Aproximaci de les ones de vent a la costa i zona de rompent.
Com ja vam veure, el moviment oscillatori de les ones es mant molt de temps, per causa del mnim fregament entre les molcules d'aigua. Per aix la major part de les ones de vent viatgen milers de kilmetres i acaben apropant-se a la costa on rompen.
Quan les ones arriben a la costa, en primer lloc entren en profunditats de menys 1/2 de la longitud d'ona, s a dir, "toquen fons" i passen a ser ones de transici.

El moviment circular prop del fons es transforma en ellptic; l'energia de l'ona es concentra en menys aigua (ha minvat la profunditat), i les crestes passen de ser rodones a ser picudes.

La interacci amb el fons frena les ones; les que vnen darrere continuen arribant a la taxa que abans, i per aix la longitud d'ona s'acurta per el perode es mant.

L'acurtament de la longitud d'ona fa que l'alria s'aprope al lmit crtic d'1/7 de la longitud d'ona. L'aigua s cada volta ms soma i la part de l'ona sota la lnia d'equilibri en calma s'endarrerix per l'efecte de fre que fa el fons, el qual limita la mobilitat de les molcules d'aigua.

La part de dalt de l'ona s'avana respecte de la part de sota, no t sosteniment i aleshores romp. Aquest rompiment es produeix quan la relaci alria de l'ona/profunditat s al voltant de 3/4 (s a dir, una ona de 3 metres d'alria rompr en 4 metres de profunditat d'aigua.
La massa d'aiges turbulentes que es forma i avana cap a la platja s'anomena rompent (surf), i la zona per la qual circula s la zona de rompent.

La forma de rompre les ones s diferent segon el tipus de fons. Aix, quan el pendent s molt fort, les ones formen com un tub d'aire, el qual s atrapat per l'aigua; sn les ones de salt o ones cabussants (plunging waves). En canvi, si la costa t un pendent ms gradual (ms suau), situaci ms freqent, l'ona t tamb pendents ms suaus i l'extracci d'energia s ms progressiva; com a resultat, la cresta de les ones rellisca per damunt de la cara d'avanament, i les ones aleshores s'anomenen ones de vessament (olas de derrame, spilling waves).

 Refracci de les ones .

Quan trens d'ones s'apropen a la costa i, com s el cas ms freqent, la lnia de crestes no s parallela a la lnia de costa, la lnia d'ones no romp simultniament en tota la seua llargria, perqu diferents parts de cada ona viatjaran a diferents profunditats. La part de la lnia ms prxima a la costa circula per aiges ms somes i s frenada (la velocitat depn de la profunditat), mentre que la part que circula per aiges profundes marxa a la velocitat que li correspon per la longitud d'ona. Com a conseqncia, la lnia es corba, s a dir, l'ona es refracta. La refracci pot arribar a ser de fins 90 respecte de la direcci original.

Com que les ones de diferents longituds d'ona poden "tocar fons" a diferents profunditats, trens d'ones de diferent longitud que viatgen junts poden refractar-se a distncies diferents de la costa i donar patrons d'interferncia molt catics. El tren d'ona ms llarga "tocar fons" abans i patir refracci, mentre que el tren d'ona ms curta continuar el seu viatge sense desviaci. Les ones que resulten poden rompre primer a una distncia de la costa, i desprs tornar a rompre ms endavant.

 Difracci de les ones .

s la propagaci de les ones al voltant d'un obstacle. En aquest cas, el factor que hi interv s la interrupci del tren d'ones per un obstacle, el qual serveix com a nou punt de formaci d'ones.
Un exemple sn les boques dels ports, o siga, l'espai entre els dics d'un port, i tamb entre dues illes molt prximes (TRNSP 8 extra). Els espais actuen com a nova font d'ones, aquestes tenen una longitud d'ona ms curta; aquestes poden arribar a interferir i formar punts de reforament en la uni de dues crestes o dos sins, i tamb de cancellaci (cresta+depressi).

 Reflexi de les ones .

Quan les ones avancen contra un obstacle vertical es produeix la reflexi de les ones, sense gaire prdua d'energia (l'ona rebota). Si les ones arriben en lnia recta contra un obstacle vertical rectilini, es produeix la reflexi d'ones que avancen en direcci justament oposada a l'original. La interferncia entre ones reflexades i les que continuen arribant produeix una pertorbaci en el moviment original de les ones i forma un tipus d'ona que anomenem ones estacionries, on el moviment en superfcie s noms en vertical (s'ha perdut la component lateral del l'rbita). Les ones presenten crestes i sins, per que s'alternen, o siga, no avancen con passava amb les ones anteriors (les de vent), que per aix les anomenem ones progressives. Aquestes ones estacionries sn molt importants en la fsica de les marees i dels tsunami.

 Ones internes .

Les ones progressives que hem vist es formen a l'interfcie atmosfera/oce, per podem tindre el mateix efecte entre capes d'aigua de diferent densitat. Aquestes sn les ones internes, les quals tenen tamb crestes i sins, i les podem caracteritzar tamb per la longitud d'ona i perode. Aquestes ones sn molt ms lentes que les superficials, perqu el contrast de densitats no s tan fort. La longitud d'ona excedix amb freqncia els 800 metres, i els perodes tpics sn entre 5 i 8 minuts, i solen formar-se en la base de la picnoclina, especialment si s molt abrupta.

L'origen n's en part desconegut. Poden ser produdes pel vent, marees o fins i tot corrents marins. Sn importants perqu poden mesclar nutrients d'aiges profundes amb aiges superficials i produir explosions reproductives de plncton; tamb poden afectar a submarins i plataformes petrolieres, i els lents rompiments d'aquestes ones contra la riba poden ocasionalment augmentar l'alria de les marees.

 Ones de tempestes ciclniques .

Les baixes pressions associades a un hurac o tempesta ciclnica produeixen un engruiximent o dom en l'aigua de l'oce que pot arribar a ser d'un metre respecte del nivell mitj de l'oce. Segons la tempesta va cap a la costa, el dom avana juntament amb ella i es torna cada vegada ms alt segons l'aigua perd profunditat. Quan arriba a la costa, l'aigua s espentada pels mateixos vents de la tempesta i pot fer pujar el nivell fins a 7,5 metres.

Una ona de tempesta ciclnica s un fenomen efmer i tcnicament no s una ona sin tan sols una cresta; per aix no podem assignar-li una longitud d'ona i un perode. Quan arriben a la costa, primer s'observa una certa baixada del nivell del mar, i desprs una pujada forta de l'aigua semblant a una gran marea que estiguera produda pels vents de la tempesta; per aix a voltes sn anomenades marees de tempesta. No sn comunes al Mediterrani, sin en zones on sn probables els huracans (p. ex. al Carib i a Florida) o les tempestes ciclniques, com ara al Mar del Nord i la costa occidental de Amrica del Nord. Sn molt perilloses, a ms a ms si vnen associades a una marea alta. En el Tmesi p. ex. s'han posat barreres (dics) per a defensar Londres dels efectes d'una possible ona de tempesta.

 Seixes (Seques o Seiches) .

Sn pertorbacions produdes en aiges confinades com llacs o badies, i en aiges costaneres, i que formen oscillacions semblants a les de les marees, per generalment de perode ms curt i sense relaci amb la lluna o el sol.

Sn ones estacionries en les quals el moviment t una freqncia ressonant que depn de la quantitat d'aigua, de les dimensions de la conca i fins i tot de la seua forma. El perode pot estar entre uns pocs minuts i ms d'un dia.

Va ser estudiat per primera volta al llac de Ginebra en Sussa, al segle XVIII. El fenomen hi es produeix quan el vent continu d'una tempesta acumula l'aigua del llac a una banda; quan cessa el vent, l'aigua torna cap a l'altra banda per a restablir l'equilibri, per per inrcia forma una altra elevaci al costat oposat, i aix comena a moure's en un vaiv que s una ona estacionria.

En aquest casos hi ha un punt (o lnia, millor) cap al centre del llac, on l'aigua ni puja ni baixa. Aquest s el node, i ac l'aigua noms es mou cap avant i cap a enrere.

Les seixes afecten preferentment badies i llacs, per tamb poden produir-se en conques ms grans, com un mar, o fins i tot en conques oceniques. Qualsevol fenomen natural que faa pujar l'aigua en la costa pot ser-ne l'origen; per exemple, baixes pressions com hem vist abans en tempestes ciclniques; quan la tempesta entra en terra, les baixes pressions "solten" el dom d'aigua i aquest torna comenant una oscillaci. Altra possibilitat sn les marees, els tsunami i les ones contra la costa.

Les seixes a les nostres costes es formen preferentment en estiu i vnen acompanyades amb fortes oscillacions baromtriques exagerades; tenen un perode inferior a 1 hora, i sovint duren noms entre 20 i 40 minuts. Els canvis de pressi atmosfrica sn la causa ms probable en el nostre cas.

 Tsunami .

Anomenem tsunami (el plural tamb s "tsunami") a les ones progressives de gran longitud d'ona i d'aiges somes, produdes pel desplaament rpid de l'aigua de l'oce. Sn d'aiges somes prcticament en qualsevol circumstncia, perqu la longitud d'ona tpica s de 200 km., i la profunditat de canvi a ones transicionals ha de ser superior a L/20, o siga, 200.000m/20= 10.000 m; noms quan passa per alguna fosa abissal molt concreta (Marianes 11.000 m) poden arribar a ser momentniament transicionals. No mai arriben a ser d'aiges profundes (prof>L/2).
Els tsunami produts pels terratrmols originats en el fons ocenic els anomenem ones ssmiques oceniques. Un tsunami pot sser causat tamb per esfondrament del fons mar, erupcions volcniques, caigudes d icebergs des de les glaceres, meteorits i altres desplaaments de l'aigua de l'oce.

Totes les ones ssmiques oceniques sn tsunami, per no tots els tsunami sn ones ssmiques oceniques.
Els tsunami tenen perode molt gran, des de 5 minuts fins a 1 hora (normal sn de 10 a 40 minuts), gran longitud d'ona (ms de 100 km. i tpicament 200 km.) i gran velocitat de propagaci (poden arribar a ms de 950 km./h). Recordeu que sn ones d aiges somes i per tant la velocitat depn de la profunditat; la frmula n's: 
C s la velocitat, g s l'acceleraci de la gravetat i d s la profunditat.

Si calculem una profunditat de 4.600 m, tpica dels fons abissal del Pacfic, i 9,8 m/sg2 l'acceleraci de la gravetat, la velocitat s de 212 m/sg, o siga, 763 km./h. Quan passen per aiges ms profundes, la velocitat encara s major.

L'energia de la pertorbaci es propaga en forma de cercles concntrics amb centre en el punt on es va produir l'esdeveniment pertorbador (epicentre del terratrmol, lloc d'explosi del volc, ...); com que els cercles augmenten amb la distncia recorreguda, l'energia es repartix cada volta per ms espai de l'oce; per aix els tsunami sn ms forts quan ms a prop del centre de pertorbaci estiga la costa a la qual arriben. Els tsunami tamb es reflectixen i es refracten de la mateixa manera que vam veure a les ones de vent.

L'alria en l'oce obert pot ser de noms 0,5 m, s a dir, no sn visibles; per quan arriben a aiges poc profundes, es produeix una ralentitzaci i un apilament de l'aigua que fa crixer l'ona verticalment. A la fi, pot sobrepassar els 30 m d'alria (hi ha registres especials de fins a 90 m). La forma d'aquesta ona quan arriba a la costa no s la del rompent a l'estil de les ones de vent, sin en forma d'aiges turbulentes, rpides i de gran alria; en aquest cas s ms paregut a l'arribada de les ones de vent desprs de rompre, per a una escala enorme. Per tant la imatge del tsunami com una gran ona que romp a la lnia de costa s ms una llegenda i coses del cinema fantstic.
Normalment l'arribada del tsunami comena amb una ona gran per no tant com per a alarmar-nos, i desprs ve una retirada de l'aigua (l'ona est creixent mar endins); uns minuts ms endavant arriba una o ms ones tipus tsunami, molt destructives. Aquesta disposici d'un conjunt d'ones s molt freqent als tsunami, les quals arriben amb uns quants minuts d'interval. Normalment les ms fortes sn les que es troben entre la 3a i la 8a ona.

Aquest ritme fa que els tsunami siguen molt ms perillosos. Aix, desprs que arriba la primera ona forta, la gent es pensa que ja s'ha acabat, torna a la costa i sn sorpresos pel segent tsunami. En 1946, un terratrmol en les Aleutianes (Pacfic del nord) va produir un tsunami que a Hawaii va arribar en forma de successives ones a intervals de 15 minuts i durant ms de dues hores.

Al terratrmol de Lisboa, l'1 de novembre de 1755, molta gent es va endinsar en la superfcie descoberta del mar quan l'aigua es va retirar; als 15 minuts. amb el primer tsunami en van morir milers quan els va sorprendre mentre agafaven els peixos i miraven els vaixells que s'havien quedat en sec. Desprs, els equips d'ajuda van ser sorpresos per les segents ones, les quals van superar els 10 metres d'alria. El compte total va ser de 50.000 morts.

Un dels tsunami ms forts enregistrats fins ara va ser produt per l'explosi del Krakatoa, el 27 d'agost de 1883, una illa volcnica que pertany a l'actual Indonsia. El so de l'explosi va ser escoltat a 4.800 km. de distncia, i l'energia de les ones va ser sentida en el Canal de la Mnega, desprs d'haver travessat l'oce ndic i girat pel sud de l'frica i haver-se endinsat cap al nord en l'oce Atlntic. L'explosi del volc no va causar gaires morts, per el tsunami, amb ones de ms de 30 m va devastar les costes entre Sumatra i Java i va causar la mort a 36.000 persones.

A voltes el tsunami produeix desprs una seixa que pot ser igualment perillosa. Per exemple, el 22 de maig de 1960 ,un terratrmol en la fosa de Per-Xile va causar la mort de ms de 4.000 persones; el tsunami que es va originar va arribar al Jap (a 14.500 km. de l'epicentre) i va causar la mort de 180 persones; desprs, a l'altra banda del Pacfic, les badies de San Diego i Los Angeles van ser seriosament afectades pels seixes que va originar aquest tsunami.

Des de 1948 hi ha un a xarxa internacional d'alerta de tsunami en la franja ssmica del Pacfic. Es tracta de localitzar les pertorbacions ssmiques que potencialment poden donar lloc a tsunami, i d utilitzar les estacions de mesura de marees ms properes per a detectar les possibles ones que s'hi han originat. Desprs es dna l'alerta rpidament a totes les zones costaneres susceptibles de rebre el tsunami, a les quals es dna l'hora possible d'arribada. D'aquesta manera les persones poden marxar cap a zones ms altes, i els vaixells endinsar-se en la mar, lluny de la costa.

El detector va ser inventat per C.K. Green, i detecta ones que tenen perodes entre 10 i 40 minuts.
El tsunami ms gran enregistrat fins ara va ser una ona histrica, la produda per la caiguda d'un gran meteorit fa uns 65 milions d'anys, s a dir, el meteorit que molt probablement va ser la causa de l'extinci massiva del lmit Cretaci/Terciari. Pels resultats en els sediments, es calcula una alria de vora 91 metres.

 Ones a les platges .

Les ones domines els processos de les platges. Els corrents i turbulncies indudes per les onades alcen l'arena i la transporten amb molta ms eficcia que el transport pel fons.

Els canvis estacionals en el rgim de les ones produeixen canvis en la morfologia de la platja. Durant l'estiu, el mar de fons originat per tempestes llunyanes transporta l'arena cap a la costa, i fa que la platja siga ms alta i ampla.

En canvi, durant l'hivern l'oratge produeix tempestes i mar local, el qual erosiona la part alta de la platja, i forma una zona escarpada. L'arena s transportada cap a l'interior del mar i forma barres paralleles a la costa. A l'estiu segent, aquest arena s tornada a posar en la part superior de la platja.

Si les ones s'apropen parallelament a la costa, hi ha una acumulaci d'aigua en la zona de rompent; l'aigua t tendncia a tornar cap a l'interior i aleshores forma els corrents de retorn superficial (rip currents), anomenats vulgarment corrents de ressaca o ressaga (no sn termes admesos a molts diccionaris). La velocitat hi pot arribar a ser d'1 m/sg. El corrent mar endins es dilueix amb l'aigua que est entrant per les ones i pot tornar cap a la costa, donant lloc a una mena de cllules de moviment de l'aigua.

Quan les ones s'apropen obliquament, encara que la refracci t tendncia a posar-les paralleles, no arriben gaires voltes a ser-lo del tot. Aleshores l'acumulaci d'aigua forma un corrent parallel a la costa, anomenat corrent litoral (longshore current), el qual s el causant de gran part del transport del sediment al llarg de la costa.

A voltes les ones formen estructures cuspidades a la riba, les quals consistixen en crestes d'arena perpendiculars a la lnia de la riba i que deixen zones deprimides entre elles. L'origen no s molt conegut, i es pensa que es tracta d'una mena d'interferncia entre ones que hi arriben.
En zones costaneres amb entrants i ixents, en apropar-se les ones es produeix refracci. Les ones "toquen fons" abans en les zones somes davant dels ixents, i patixent un endarrerient respecte de la part que circula cap als entrants, produint-se aleshores una curvatura cap a l'ixent. Aix fa que l'energia de les ones es concentre cap a aquests ltims, i patisquen amb fora els efectes de l'erosi; pel contrari, l'energia es reparteix per un espai ms gran als entrants (badies) en els quals es produeix la sedimentaci del material erosionat de l'ixent. El resultat final s la formaci d'una costa rectilnia.

 Aprofitament de l'energia de les ones .

Hi ha projectes per a aprofitar l'energia de les ones, com el dam-atoll (atoll-dic, en pot sser la traducci) de la figura, amb una amplria de 76 metres, i que pot generar entre 1 i 2 megavats.

Les zones costaneres amb majors possibilitats d'aprofitament d'aquesta energia sn les corresponents a latituds entre 30 i 60 graus, i preferiblement les orientades cap a l'oest, per causa del moviment d'oest a est dels fronts de tempesta de les latituds mitjanes, i al cintur de vents de l'oest que bufen en aquestes latituds.

Referncies.
Miguel V. Pardo Alonso, "Introducci a l'Oceanografia", Universitat de Valncia (accs restringit, amb la seua autoritzaci).




































Maite Arest'e
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293505" title="Kassina lamottei" nonfiltered="457" processed="456" dbindex="115456">

Kassina lamottei s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori i, possiblement tamb, a Guinea i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina lamottei.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293507" title="Kassina maculata" nonfiltered="458" processed="457" dbindex="115457">

Kassina maculata s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M., Schitz, A., Howell, K. & Minter, L. 2004. Kassina maculata.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293508" title="Kassina maculifer" nonfiltered="459" processed="458" dbindex="115458">

Kassina maculifer s una espcie de granota que viu a Etipia, Kenya i Somlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Balletto, E., Lanza, B., Largen, M., Schitz, A. & Howell, K. 2004. Kassina maculifer.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293509" title="Kassina maculosa" nonfiltered="460" processed="459" dbindex="115459">

Kassina maculosa s una espcie de granota que viu al Camerun, la Repblica Centreafricana, la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo, Nigria i Sudan. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Schitz, A. & Fretey, T. 2004. Kassina maculosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293510" title="Kassina mertensi" nonfiltered="461" processed="460" dbindex="115460">

Kassina mertensi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004. Kassina mertensi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293511" title="Kassina schioetzi" nonfiltered="462" processed="461" dbindex="115461">

Kassina schioetzi s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea i, possiblement tamb, a Burkina Faso, Ghana i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004. Kassina schioetzi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293512" title="Kassina senegalensis" nonfiltered="463" processed="462" dbindex="115462">

Kassina senegalensis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Burkina Faso, Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Gmbia, Ghana, Guinea, Kenya, Lesotho, Malawi, Mali, Moambic, Nambia, Nger, Nigria, Rwanda, Senegal, Sierra Leona, Somlia, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Benn, Burundi, Repblica del Congo, Eritrea, Guinea Bissau, Mauritnia i Togo. 

Referncies.

 Schitz, A., Rdel, M.-O., Largen, M. & Ltters, S. 2004. Kassina senegalensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293513" title="Lakuntza" nonfiltered="464" processed="463" dbindex="115463">

Lakuntza  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona, a la vall d'Arakil.  

 Demografia .





Enllaos externs.
Lakuntza - Informaci de Pobles de Sakana;
Lakuntza - Informaci de Pobles d'Espanya;
Lakuntza - Govern de Navarra- Informaci Municipal;
Lakuntza - SITNA - Sistema d'Informaci Territorial de Navarra;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293514" title="Alejandro Gonzlez Roig" nonfiltered="465" processed="464" dbindex="115464">
Alejandro Gonzlez Roig (Montevideo, 5 de gener, 1907) s un jugador de bsquet uruguai, que va competir en els Jocs Olmpics d'estiu 1936.

Roig formava part de la selecci uruguaiana de bsquet, que va acabar en sisena posici del torneig olmpic. Va jugar els sis partits.

Enllaos externs.
Torneig de bsquet, part 7 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293515" title="Kassina somalica" nonfiltered="466" processed="465" dbindex="115465">

Kassina somalica s una espcie de granota que viu a Eritrea, Etipia, Kenya, Somlia i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Balletto, E., Lanza, B., Schitz, A. & Largen, M. 2004. Kassina somalica.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293516" title="Les Ventoses" nonfiltered="467" processed="466" dbindex="115466">
Les Ventoses s un nucli agregat del municipi de Preixens. Situat en un tur al marge dret del riu Si, entre Butsnit i Pradell de Si, als peus de la carretera que uneix Agramunt amb Balaguer. Part del seu terme s de sec, i l'altra par s regada pel Canal d'Urgell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293517" title="Paracassina" nonfiltered="468" processed="467" dbindex="115467">

Paracassina s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Paracassina kounhiensis;
 Paracassina obscura;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293519" title="Paracassina kounhiensis" nonfiltered="469" processed="468" dbindex="115468">

Paracassina kounhiensis s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Paracassina kounhiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293520" title="Juan Manuel Blanes" nonfiltered="470" processed="469" dbindex="115469">

Juan Manuel Blanes (Montevideo, 8 de juny de 1830   Pisa, Itlia, 15 d'abril de 1901), fou un pintor uruguai. En totes les seves obres, dintre de les reconstruccions histriques i a diferncia dels pintors romntics europeus, va buscar valors nacionals ntims.

 Referncies .




Enllaos externs.

Pgina sobre Juan Manuel Blanes a la Xarxa Acadmica Uruguaiana (RAU) ;
Pgina sobre Juan Manuel Blanes al Museu Nacional d'Arts Visuals de Montevideo ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293521" title="Olazti" nonfiltered="471" processed="470" dbindex="115470">

Olazti (castell, Olazaguta) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, a la vall de la Burunda, dins la merindad de Pamplona.   

 Demografia .


 Enllaos externs .
Olazti - Informaci de Pobles de Sakana;
Olazti - Informaci de Pobles d'Espanya;
Olazti - Govern de Navarra- Informaci Municipal;
Olazti - SITNA - Sistema d'Informaci Territorial de Navarra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293524" title="Paracassina obscura" nonfiltered="472" processed="471" dbindex="115471">

Paracassina obscura s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Schitz, A. 2004.  Paracassina obscura. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293526" title="Phlyctimantis" nonfiltered="473" processed="472" dbindex="115472">

Phlyctimantis s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Phlyctimantis boulengeri;
 Phlyctimantis keithae;
 Phlyctimantis leonardi;
 Phlyctimantis verrucosus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293527" title="Urdiain" nonfiltered="474" processed="473" dbindex="115473">

Urdiain  s un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.   

 Demografia .


 Economia .
La proximitat d'Alstasu (nucli industrial) t fortes influncies en l'economia local. El corredor de comunicaci entre les tres provncies, laba, Guipscoa i Navarra, han estat tamb factors d'importncia en el desenvolupament de la indstria fustera, alimentaria i metalrgica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293530" title="Phlyctimantis boulengeri" nonfiltered="475" processed="474" dbindex="115474">

Phlyctimantis boulengeri s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea, Libria i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O., Schitz, A., Amiet, J.-L. & Drewes, R. 2004.  Phlyctimantis boulengeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293531" title="Punta Plana" nonfiltered="476" processed="475" dbindex="115475">


La Punta plana s el cap que tanca per l'extrem occidental la Badia de sa Rpita o de Migjorn, a la costa sud de Mallorca. El cap es troba situat dins el terme de Llucmajor, a l'emblemtica possessi de s'Estalella.

El cap s pla i baix, rocalls i amb alguns esculls o seques just a davant que hi fan perillosa la navegaci si no es coneix la zona. De fet, en els darrers anys hi ha hagut alguns petits accidents. Al cap, per, hi ha un far automtic installat des de fa uns 30 anys. El far s de torre cilndrica amb franges horitzontals negres, i t de codi E-0315.8. La seva llum s blanca, amb un abast de tan sols 7 milles, i una seqncia d'1+3. 

El seu accs s complicat, noms s'hi pot accedir a peu des de terra, bordejant la cosa des del proper nucli de s'Estanyol de Migjorn. A prop de la punta hi ha una petita plata amb arena per amb fons de roca coneguda com es Rac de s'arena. Ms a prop de la punta hi ha una petita raconada molt resguardada dels temporals, coneguda com es Rac de s'Estalella, on hi ha alguns escars i s'hi deixen barques. Gaireb a sobre d'aquesta raconada hi ha el xalet dels senyors de s'Estalella. El conjunt s d'un elevat valor paisatgstic, i un dels ms poc concorreguts de l'Illa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293532" title="Phlyctimantis keithae" nonfiltered="477" processed="476" dbindex="115476">

Phlyctimantis keithae s una espcie de granota que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Howell, K. 2004.  Phlyctimantis keithae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293533" title="Phlyctimantis leonardi" nonfiltered="478" processed="477" dbindex="115477">

Phlyctimantis leonardi s una espcie de granota que viu a la Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Angola. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Largen, M. & Burger, M. 2004.  Phlyctimantis leonardi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293534" title="Phlyctimantis verrucosus" nonfiltered="479" processed="478" dbindex="115478">

Phlyctimantis verrucosus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Rwanda, Uganda i, possiblement tamb, a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Phlyctimantis verrucosus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293535" title="Alexteroon" nonfiltered="480" processed="479" dbindex="115479">

Alexteroon s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Alexteroon hypsiphonus;
 Alexteroon jynx;
 Alexteroon obstetricans;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293543" title="George Bowden" nonfiltered="481" processed="480" dbindex="115480">

George Bowden va nixer a Nova York el 26 d'Octubre de 1920 i va morir a Palma de Mallorca el 26 de gener de 2003. Fou un constructor de guitarres nord-americ que pass la major part de la seva vida construint guitarres espanyoles a la Illa de Mallorca.

 Enllaos externs .
http://www.antoniomorales.com/bowden.html 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293545" title="Alexteroon hypsiphonus" nonfiltered="482" processed="481" dbindex="115481">

Alexteroon hypsiphonus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Gabon i, possiblement tamb, a Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Alexteroon hypsiphonus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293546" title="Anchoiada" nonfiltered="483" processed="482" dbindex="115482">

L' Anchoiada (en occit) s una mena de salsa o pasta d'anxoves aixafades. Se sol servir sobre llesques de pa torrat a l'estil del catal pa amb tomquet. Existeix una salsa pareguda a Cotlliure anomenada l'anxovada per aquesta porta tomquet. 

Ingredients.
 200 g d'anxoves salades;
 2 caps d'all;
 1 cullerada de vinagre;
 15 cl d'oli d'oliva, pebre ;

Preparaci.
Cal netejar les anxoves, picolar-les i batre amb l'oli, l'all el vinagre i el pebre a gust.

Es conserva fcilment cobrint-la amb oli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293548" title="Alexteroon jynx" nonfiltered="484" processed="483" dbindex="115483">

Alexteroon jynx s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Alexteroon jynx.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293551" title="Alexteroon obstetricans" nonfiltered="485" processed="484" dbindex="115484">

Alexteroon obstetricans s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Alexteroon obstetricans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293553" title="Acanthixalus" nonfiltered="486" processed="485" dbindex="115485">

Acanthixalus s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae. 

Espcies.

 Acanthixalus sonjae;
 Acanthixalus spinosus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293554" title="Acanthixalus sonjae" nonfiltered="487" processed="486" dbindex="115486">

Acanthixalus sonjae s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2006.  Acanthixalus sonjae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293555" title="Acanthixalus spinosus" nonfiltered="488" processed="487" dbindex="115487">

Acanthixalus spinosus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a Angola, Repblica Centreafricana i Guinea Equatorial. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Acanthixalus spinosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293557" title="Cryptothylax" nonfiltered="489" processed="488" dbindex="115488">

Cryptothylax s un gnere de granotes de la famlia Hyperoliidae.

Espcies.

 Cryptothylax greshoffii (Schilthuis, 1889).
 Cryptothylax minutus (Laurent, 1976).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293558" title="Ranxo La Brea" nonfiltered="490" processed="489" dbindex="115489">


El Ranxo La Brea s una zona de Califrnia (Estats Units) clebre pels nombrosos llacs d'asfalt que cont. Al llarg de les ltimes desenes de milers d'anys, s'ha filtrat asfalt del terra, formant centenars de basses enganxoses en qu els animals quedaven atrapats i, incapaos de sortir-ne, morien. L'asfalt tamb contribua a la fossilitzaci de les restes dels animals. Al jaciment s'hi han trobat prop de sis mil exemplars d'ocells, uns 3.500 exemplars de mamfers, i grans quantitats de rptils, amfibis i peixos.

Entre molts altres mamfers de l'edat glacial, un dels animals ms comuns al jaciment s Smilodon, del qual s'han trobat nombrosos fssils; el ms probable s que els felins s'acostessin a les basses d'asfalt atrets per l'olor dels animals morts i que hi quedessin atrapats ells tamb. Els fssils de S. fatalis componen aproximadament un ter del total de fssils de mamfers trobats a La Brea, i n'hi ha exemplars de totes les edats i de tots els estadis de desenvolupament dental.

Enllaos externs.

 Pgina del Museu de La Brea Tar Pits ;
 Descripci de les troballes del plistoc a l'excavaci del ranxo La Brea de la Universitat de California (UCMP) de Berkeley ;
 Setting the La Brea site in context.;
 About.com La Brea Tar Pits Guia del visitant. ;
 The Big Cartoon Database My Bunny Lies Over The Sea Existeix una referncia d'un episodi de Bugs Bunny al ranxo La Brea. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293559" title="Cryptothylax greshoffii" nonfiltered="491" processed="490" dbindex="115490">

Cryptothylax greshoffii s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A., Amiet, J.-L. & Fretey, T. 2004.  Cryptothylax greshoffii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293561" title="Cryptothylax minutus" nonfiltered="492" processed="491" dbindex="115491">

Cryptothylax minutus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo. 

Referncies.

 Schitz, A. 2004.  Cryptothylax minutus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293562" title="Triangle issceles" nonfiltered="493" processed="492" dbindex="115492">
Un triangle s issceles quan t dos costats de la mateixa longitud i l'altre diferent. Els triangles equilters no sn, per tant, issceles.

Segons com sigui el ms petit dels seus tres angles, els triangles issceles poden ser acutangles, rectangles o obtusangles.

Si es pren com a base el costat diferent dels altres dos, aleshores l'altura el divideix en dos triangles rectangles. Si el triangle original, a ms de ser issceles, s rectangle, aleshores els dos triangles que se n'obtenen sn tamb issceles i rectangles. 

Tots els triangles issceles rectangles sn semblants, amb un angle recte, de noranta-cinc graus, i dos angles aguts de quaranta-cinc graus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293564" title="Batalla del Bosc de Hrtgen" nonfiltered="494" processed="493" dbindex="115493">


La Batalla del Bosc de Hrtgen s com es coneix a una srie de ferotges batalles entre les forces americanes i les alemanyes durant la Segona Guerra Mundial al Bosc de Hrtgen (entre Blgica i Alemanya), que acab sent la batalla ms llarga que els Estats Units han combatut mai en la seva histria. Els enfrontaments van tenir lloc entre el 19 de setembre de 1944 i el 10 de febrer de 1945, en un espai de 130km, a l'est de la frontera entre Blgica i Alemanya.

L'objectiu inicial dels comandants americans era afeblir les forces alemanyes a la zona i evitar que reforcessin les lnies del front ms al nord, entre Aquisgr i el Rur, a on els Aliats estaven lluitant a una zona de ciutats i pobles fortificats, amb les carreteres fortificades, amb trampes pels tancs i camps minats. Un objectiu secundari era una maniobra per flanquejar la lnia del front. Els objectius inicials americans eren conquerir Schidt, i avanar cap al Rur. Els alemanys van defendre la zona per dos motius: era una zona de reuni per a la propera Ofensiva de les Ardenes, que llavors es trobava en estadi de preparatius, i perqu hi havia un accs cap al Schwammenauel Dam, al capdamunt del Llac del Rur que, si s'obria, podia inundar moltes zones i impedir que fos travessat. Els alemanys van poder mantenir la regi fins que van llanar la seva darrera ofensiva a les Ardenes. 

 Rerafons .
A mitjans de setembre de 1944, la persecuci aliada de les forces alemanyes desprs dels desembarcaments de Normandia era terriblement lenta donada l'extensi de les lnies de subministrament i dels reforos alemanys. El segent objectiu estratgic era pujar pel riu Rin a travs de tot el seu curs i preparar-se per creuar-lo. El Primer Exrcit del General Courtney Hodges s'enfront a una gran resistncia a la zona d'Aachen i va percebre una amenaa potencial de les forces alemanyes fent servir el bosc de Hrtgen com a base.

A inicis d'octubre, arrib la 1a Divisi d'Infanteria, amb elements del XIX i del VII Cossos americans, els quals havien envoltat Aachen. Si b s'ofer la rendici a la guarnici alemanya de la ciutat, el comandant alemany Oberst Gerhard Wilck rebutj la capitulaci fins el 21 d'octubre.

Era necessari retirar l'amenaa al Rur. En mans alemanyes, l'aigua podia ser alliberada, ofegant les forces que estiguessin operant all. Pels comandants americans (Bradley, Hodges i Collins) la ruta directa era a travs del bosc.

 

El bosc de Htgen ocupa una zona entre el Rur i Aachen. Aquest dens bosc de conferes s travessat per algunes carreteres i tallafocs. A la tardor i a l'hivern de 1944, el clima era molt fred. Les condicions variaven des de la sequedat a la neu.

Els defensors alemanys havien preparat la zona amb blocats, camps de mines, filferro espins i trampes amagades a la neu. Tamb hi havia molts bnquers, la majoria dels quals formaven part de les defenses de la Lnia Sigfrid, que tamb era el centre de resistncia. El bosc dens tamb permetia la infiltraci i l'atac pels flancs, i sovint dificultava establir una lnia de front o assegurar que la zona estava neta d'enemic. L'escassetat de camins tamb permetia que els equips alemanys de metralladores, morters i artilleria ajustessin les seves posicions i tinguessin una temible precisi. A ms, la densitat del bosc i el terreny difcil evitaven l's de la superioritat aria aliada, la qual es trobava en grans dificultats per trobar qualsevol objectiu.

L'avantatge numric americ (5 a 1) en blindats, mobilitat i suport aeri eren enormement reduts pel temps i el terreny. Al bosc, grups relativament petits de defensors decidits i preparats podien ser molt efectius. A mida que les divisions americanes tenien baixes, aquestes eren substitudes per soldats de reempla inexperts. El bosc impenetrable tamb limitava l's de tancs, amenaats tamb pels equips antitanc equipats amb panzerfausts. El transport tamb es veia limitat per la manca de rutes segures: en els moments difcils es demostr difcil reforar o portar subministraments a les unitats al front o evacuar-ne'n els ferits. Els exrcits alemanys tamb patien els mateixos problemes (les seves divisions havien patit greus prdues durant la retirada de Frana i estaven plenes de nois sense entrenament, homes incapaos pel servei actiu i vells). El transport tamb era un problema donada la dificultat del terreny i la manca de camions i de combustible. La major part dels subministraments havien de ser portats a m fins al front. Per els defensors alemanys tenien l'avantatge de qu els seus comandants i molts dels seus soldats ja portaven diversos anys de lluita i havien aprs les tctiques necessries per lluitar amb eficcia a l'hivern i en zones boscoses, zones a on els americans si b estaven ben entrenats, eren inexperts.

Les mides del bosc tamb afavorien els defensors. El foc d'artilleria es preparava perqu explots a l'aire, provocant una pluja de metralla i de branques dels arbres. Mentre que els defensors estaven protegits de la metralla a les seves posicions, els atacants, sovint en camp obert, eren molt ms vulnerables. A ms, les patrulles americanes de morters necessitaven de clarianes per treballar, i aquestes eren escasses i perilloses, car la seva situaci era coneguda pels alemanys, per la qual cosa el suport de morters era sovint impossible per a les patrulles de fusellers.

 Exrcits oposats .
El bosc de Hrtgen estava a la zona del Primer Exrcit americ de Courtney Hodges, i la responsabilitat de la zona estava a mans del V i del VII Cossos. 

A l'inici, el bosc estava defensat per les divisions d'infanteria 275a i 353a, si b ambdues sense completar, per estaven ben preparades (5.000 homes, amb 1.000 a la reserva), i comandades pel General Hans Schmidt, amb un lleuger suport d'artilleria per sense tancs. A mida que la batalla progressava, van arribar reforos. Les expectatives americanes conforme a que aquestes tropes eren febles i preparades a retirar-se no es va correspondre a la realitat.

Divisions americanes .
1a Divisi d'Infanteria;

4a Divisi d'Infanteria;
8a Divisi d'Infanteria;
9a Divisi d'Infanteria;
28a Divisi d'Infanteria;
78a Divisi d'Infanteria;
83a Divisi d'Infanteria;
104a Divisi d'Infanteria;
3a Divisi Blindada;
5a Divisi Blindada;
7a Divisi Blindada;
82a Divisi Aerotransportada;
366 Grup de Caces;

Divisions alemanyes .
3a Fallschirmjger-Division;
12a Volksgrenadier-Division;
47a Volksgrenadier-Division;
89a Infanterie-Division;
116a Panzer-Division;
272a Volksgrenadier-Division;
275a Infanterie-Division;
344a Infanterie-Division;
353a Infanterie-Division;

 La Batalla .

 Primera Fase .
La primera fase de la batalla es concentr als voltants de la ciutat de Schmidt, a la part sud del bosc, que era un important punt en la ruta de subministraments alemanys.

Els combats es van iniciar el 19 de setembre de 1944, quan una avanada del 60 Regiment d'Infanteria s'endins al bosc, per va veure's obligat a retirar-se pel terreny i l'oposici.

El 5 d'octubre, la 9a Divisi d'Infanteria atac Schmidt fent servir els Regiments 60 i 39, mentre que el 47 restava en una posici defensiva. La carretera Monschau-Dren no va trigar en ser tallada, per ambds regiments van veure's molt alentits per la defensa i van patir greus prdues: el 2n batall del 60 va ser redut a un ter dels seus homes al finalitzar el primer dia, i el 39 va ser aturat a Weisser Weh. L'evacuaci o rebre subministraments era molt difcil o impossible.

El 16 d'octubre, guanyar 3.000 iardes havia tingut un cost de 4.500 baixes. La 28a Divisi d'Infanteria, una unitat de la Gurdia Nacional de Pensilvnia arrib per rellevar a la 9a

La 28a Divisi va ser reforada amb blindats, transports i suport aeri. Dels seus 3 regiments, un va ser desplegat per protegir el flanc nord, un altre per atacar Germeter i el tercer per capturar Schmidt, l'objectiu principal. La regi tenia una orografia terrible, que impedia qualsevol moviment de blindats, tot i la necessitat dels tancs per recolzar la infanteria.

L'atac de la 28a Divisi comen el 2 de novembre; amb els defensors expectants i disposats. El 109 Regiment d'Infanteria va topar desprs d'avanar noms 300 iardes amb un camp de mines inesperat, ams de patir foc de morter i d'artilleria, aix com diversos contraatacs. Desprs de dos dies s'aconsegu avanar una milla. El 112 Regiment atac Vossenack i els seus voltants, que va ser capturat el 2 de novembre, per llavors es vei aturat per una forta resistncia, aix com pel difcil terreny. El 110 Regiment va haver de netejar el bosc als voltants del riu Kall, capturant Simonskall i mantenint una ruta de subministrament per avanar cap a Schmidt, enfrontant-se de nou al mal temps, a les defenses disposades, a uns defensors determinats i al terreny. El temps imped qualsevol recolzament tctic aeri fins al 5 de novembre.

El 112 conquer Schmidt el 3 de novembre, tallant la ruta alemanya de subministrament cap a Monschau, per la rebuda de subministraments, reforos o l'evacuaci de ferits era impossible, car el Kall estava bloquejat. Un contraatac alemany realitzat per tancs de la 116a Divisi Panzer i tropes d'infanteria de la 87a Divisi expuls rpidament als americans de Schmidt, sent incapaos de contraatacar. Durant dos dies, el 112 suport una dura pressi per mantenir les seves posicions als afores de Schmidt.

El 6 de novembre, el 12 Regiment d'Infanteria va separar-se de la 4a Divisi i enviat a la 28a.

A Vossenack, el 2n batall del 112 es desintegr desprs de rebre un bombardeig constant. Seguint a l'arribada providencial de dues seccions blindades, formades per tancs i destructors de tancs M10 Wolverine, recolzades per les restes del 2n batall i per dues companyies del 146 d'Enginyers operant com a infanteria, els americans contraatacaren, prosseguint els combats a Schmidt fins al 10 de novembre.

 Segona fase .
En aquesta fase, la 4a Divisi americana tingu la tasca de netejar la meitat nord del bosc, entre Schevenhtte i Hrtgen, conquerir Hrtgen i avanar cap al Rur, al sud de Dren. Des del 10 de novembre, la missi principal del VII Cos seria arribar fins al riu. La 4a Divisi estava dirigida cap Hrtgen, si b el 12 Regiment d'Infanteria estava molt danyada de la seva acci a Schmidt, quedant noms amb dos regiments efectius per realitzar la tasca assignada a la divisi. El VII Cos s'enfrontava a forces alemanyes originries sobre tot del LXXXI Cos (format per 3 divisions sense completar). Al Hrtgen hi havia la 275a Divisi, amb 6.500 homes i 150 peces d'artilleria, disposats i preparats.

Segons descriu un informe, El VII Cos Americ del 1r Exrcit atac el 16 de novembre de 1944 amb les Divisions d'Infanteria 1a, 4a i 104a per netejar el bosc de Hrtgen i el cam del 1r Exrcit cap al riu Rur. Desprs de durs combats, primer per la 4a Divisi, el VII Cos atac i s'atur. El V Cos continu el 21 de novembre de 1944. atacant amb la 8a d'Infanteria, el V Cos aconsegu capturat Hrtgen el 28 de novembre de 1944. 

L'atac s'inici el 6 de novembre. Els dos regiments d'infanteria van atacar en dues columnes paralleles: el 8 per la banda nord del bosc cap a Dren, i el 22 al sud en parallel. Els flancs oberts invitaven a la infiltraci (una tctica semblant a un altre lloc hagus sigut un desastre)

Els atacs del 8 Regiment a Rother Weh van topar una dura resistncia i van ser rebutjats amb greus prdues. El 22 fracass en el seu intent de capturar Raven, colpejat per un foc potent de metralladores i d'artilleria. Desprs de 3 dies de combats hi havia 300 baixes, incloent els oficials i sots-oficials.

El 8 de novembre els tancs es van tornar essencials, i els enginyers van haver d'obrir rutes pels tancs al bosc. Les comunicacions i la logstica seguien sent un problema, per la qual cosa l'atac s'hagu d'aturar el 19 de novembre per permetre el reaprovisionament i l'evacuaci dels ferits. Els alemanys van rebre reforos de les Divisions 344a i 353a, amb la qual cosa la resistncia s'endur. El 20 de novembre, Russell J. York, un metge del 4t Batall d'Enginyers, guany una Estrella de Plata a Eeisser Weh quan un dur bombardeig impossibilitava la construcci d'un pont.

La responsabilitat torn al V Cos i, el 21 de novembre, la 8a Divisi atac l avall del Weisser Weh, continuant cap a Htgen. El 121 Regiment d'infanteria top amb una zona altament defensada. Tot i al suport de blindats del 10 Batall de tancs, l'avan amb prou feines van ser de 500 metres. Hrtgen va ser conquerit el 29 de novembre, i la batalla prossegu fins a Kleihau, una kilmetre al nord.

L'acci final al bosc de Hrtgen va ser a Merode, a la punta nord-est del bosc. Dues companyies americanes van conquerir el poble, per desprs van ser destrudes en un contraatac alemany.

Elements de la 8a i de la 28a divisions d'infanteria van avanar llavors cap a Brandenberg. La 28a Divisi, a l'igual que havia fet la 9a abans (i la 4a, que rellevaria a la 28a), tamb va patit greus baixes durant la seva estada al bosc. El 14 de novembre, el 2n Batall de Rangers arrib a rellevar homes del 112 Regiment d'Infanteria. El 6 de desembre, els Rangers van avanar cap a Bergstein i van conquerir la posici estratgica del Tur 400. Poc desprs, el 12 de desembre, les forces americanes van capturat les ciutats de Gey i d'Strass.

 Desprs de la batalla .
El 16 de desembre de 1944, les forces alemanyes van iniciar l'Operaci vigilncia del Rin, iniciant la Batalla de les Ardenes. L'atac va ser una sorpresa per a les forces aliades, agafant-les amb la gurdia baixa i creant una gran protuberncia a les seves lnies. Les unitats americanes a la zona, incloent les divisions d'infanteria 8a i 104a, aix com les aerotransportades 82 i 101 van prendre part en una defensa desesperada en un de les batalles ms importants de la guerra i de les majors de la histria dels Estats Units.

L'Ofensiva de les Ardenes va ser aturada a mitjans de gener i a inicis de febrer, les forces americanes van atacar des del bosc de Hrtgen. Dl 10 de febrer, el Schwammenauel dam va ser capturat pels americans, per els alemanys van obrir els dics i el vall de Rur estava anegat, aturant l'ofensiva per travessar el Rin dues setmanes, fins que els atacants van aconseguir travessar el riu el 23 de febrer, un cop les aiges havien baixat.

Dos soldats de la 4a Divisi d'Infanteria van ser condecorats amb la Medalla d'Honor per les seves accions durant la batalla. Un d'ells era el Tinent Coronel George Mabry, el segon soldat de la II Guerra Mundial ms condecorat.

Per un altre costat, el soldat ras Edward Donald Slovik, destinat a la 28a Divisi, prefer enfrontar-se a un consell de guerra a lluitar al Bosc de Hrtgen. El 31 de gener de 1945 esdevingu el primer soldat americ executat per deserci des de la Guerra Civil Americana.

 Baixes .

La Histria Oficial Americana estima que van ser destinats uns 120.000 soldats, a ms dels reemplaos, i que al final havien 24.000 baixes a ms de 9.000 no-combatents. Dues divisions, la 4a i la 9a d'Infanteria van quedar tan danyades que van haver de ser retirades del front per recuperar-se.

La batalla per Schmidt va costar 6.184 baixes americanes (comparades amb les 4.000 baixes de les dues divisions a Omaha Beach. Les alemanyes van ser d'uns 3.000 homes.

A la segona fase, la 4a Divisi avan una milla i mitja pel 20 de novembre amb 1.500 baixes en combat, a ms de centenars ms causats pel peu de trinxera, congelaci i fatiga. Desprs de dues setmanes, es van guanyar 3 milles amb 4.053 baixes en combat i 2.000 de reraguarda, fent que els totals de novembre pugessin a 170 oficials i 4.754 homes.

Algunes unitats que tamb van lluitar a Omaha Beach van afirmar que aquesta va ser molt ms sagnant.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293565" title="Triangle escal" nonfiltered="495" processed="494" dbindex="115494">
Un triangle s escal quan t els tres costats de longitud diferent.

Segons com sigui el seu angle ms petit, un triangle escal pot ser acutangle, rectangle o obtusangle. 

Els tres angles interns d'un triangle escal sn sempre diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293571" title="Natalobatrachus bonebergi" nonfiltered="496" processed="495" dbindex="115495">

Natalobatrachus bonebergi s una espcie de granota de la famlia Petropedetidae. s un monotipus del gnere Natalobatrachus.

s endmic de Sud-frica.
Els seu hbitat natural sn els boscos i els rius temperats.
Est amenaat per la prdua del seu hbitat.

Font.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Natalobatrachus bonebergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Consultat el 23 de juliol de 2007.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293572" title="Noia llegint una carta davant una finestra" nonfiltered="497" processed="496" dbindex="115496">

Noia llegint una carta davant una finestra (Brieflezend Meisje bij het Venster en neerlands) s una pintura a l'oli de Johannes Vermeer pintat entre el 1657 i 1659, i que es conserva a la Gemldegalerie, a Dresden.

Descripci.

Una noia llegeix una carta amb gran atenci i tensi interna. Est representada de perfil per el seu rostre es reflecteix, lleugerament distorsionat, al vidre de superfcie irregular d'una finestra que est fraccionada per una carcassa de plom.

La finestra est oberta per permetre l'entrada d'un feix de llum en una habitaci ms aviat fosca.

Una cortina ocupa gaireb una tercera part del quadre. Els rajos X han perms revelar que en realitat tapa l'existncia de primeres idees que Vermeer va tapar amb la cortina. Aix es veu una copa de vidre sobre la taula i una altra de molt gran al costat inferior dret. Tamb mostra petits canvis en la postura del personatge i a dalt a la dreta el mateix Cupido que Vermeer va permetre subsistir en la seva totalitat en dos dels seus quadres.

Anlisi.

El quadre se situa en la fase primerenca de l'artista i s probable que en aquest quadre l'artista tracts per primera vegada un dels temes recurrents de la seva pintura. La noia est absorta en la lectura d'una carta davant la finestra, mentre que la cortina i la taula, coberta amb un  tapet, amb una magnfica naturalesa morta, constitueixen, com s freqent en Vermeer, una barrera entre la figura i l'espectador. Tots els detalls estan tractats amb gran meticulositat, com el reflex de la noia al vidre de la finestra. 

 Per el ms notable de la tela s la llum que illumina la figura femenina i que crea l'espai en el qual es troba. Les variacions lluminoses en el marc de la finestra, a la paret, al rostre, a les mans i al cos protagonitzen la composici.

Histria.

El quadre fou adquirit el 1724 per August III, prncep elector de Saxnia, juntament amb un cert nombre d'altres pintures comprades a Pars. El venedor atribua el quadre a Rembrandt, i l'incloa dins del lot com a regal. El 1783, es va vendre atribut a Govaert Flinck. El nom "Van der Meer des de Delft" s'assignava per primera vegada en una dataci de catleg del 1806, per retornar una altra vegada a Flinck el 1817. Des de 1826 a 1860, l'apellaci es canviava a Pieter de Hooch. No s fins el 1862 que es comena a identificar com un quadre de Vermeer.

Traslladat a la URSS entre 1945 i 1955. Des del 1956 es conserva a la Gemldegalerie de Dresden.

Aix subratlla les dificultats inherents a l'establiment del catleg de Vermeer. No s un treball senzill i es basa en l'estudi del pintor, ja que no han quedat ni contractes ni cartes e l'poca en qu es van pintar.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293575" title="Teodoro Miguel Simn Vilardeb Matuliche" nonfiltered="498" processed="497" dbindex="115497">
Teodoro Miguel Simn Vilardeb Matuliche (Montevideo, 9 de novembre de 1803 -   bidem. 29 de mar de 1856) fou un metge, naturalista i historiador uruguai.

Era fill del mar catal Miquel Antoni Vilardeb i de Martina Matuliche, uruguaiana. El seu pare, Miquel, havia participat a la Junta Americana prvia a l'emancipaci de l'Argentina i l'Uruguai respecte a Espanya. Desprs de comenar la guerra de la independncia, el seu pare va fugir a Rio de Janeiro al costat de la seva famlia, i el va enviar a estudiar, primer a Barcelona i desprs a Pars, on va realitzar els seus estudis de doctorat el 1830.

Tres anys desprs, el 1833, Teodoro torn a l'Uruguai i convalid el seu ttol de metge; poc desprs fou nomenat membre de la Junta d'Higiene. El 1837 es va dedicar a la histria natural i a l'estudi de fssils, pel que va passar a formar part de la Biblioteca Nacional al costat del seu fundador, Dmaso Antonio Larraaga. Tamb es va dedicar a l'estudi de documents histrics uruguaians i va aportar diners per a la creaci de la primera carta geogrfica del pas.

Durant la Guerra Gran, es radic a Pars i torn a l'Uruguai el 1853, desprs de dos anys d'haver acabat el conflicte bllic.

La febre groga, que estava causant morts a Brasil, es va expandir per l'Uruguai el 1856, causant vctimes mortals. Vilardeb va contreure la malaltia mentre atenia a uns pacients que la patien i va morir pocs dies desprs.

L'hospital psiquitric situat al barri de l'Aguada, a Montevideo, porta el seu nom. 

Enllaos externs.
Biografia de Teodoro M.S. Vilardeb ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293580" title="Rnid" nonfiltered="499" processed="498" dbindex="115498">

Els rnids (Ranidae) sn una famlia de granotes del subordre dels neobatracis que ocupa tota la Terra llevat d'Austrlia i de l'Antrtida. 

Caracterstiques.

 La cintura pectoral s firmisterna, s a dir, amb els ossos epicoracodals soldats i, per tant, fixa.
 Les mandbules sn dentades, la pupilla horitzontal i l'amplexus axillar.
 Molt variables tant per la mida com per la forma de vida.
 Tenen les potes posteriors molt desenvolupades i provedes d'una gran membrana interdigital que denuncia els seus costums aqutics.

Gneres.

 Afrana ;
 Allopaa ;
 Amietia ;
 Amnirana ;
 Amolops ;
 Anhydrophryne ;
 Arthroleptella ;
 Arthroleptides ;
 Aubria ;
 Batrachylodes ;
 Cacosternum ;
 Ceratobatrachus ;
 Chaparana ;
 Chrysopaa ;
 Clinotarsus - separat recentment del gnere Rana;
 Conraua ;
 Dimorphognathus ;
 Discodeles ;
 Ericabatrachus ;
 Euphlyctis ;
 Fejervarya ;
 Glandirana - separat recentment del gnere Rana;
 Hildebrandtia ;
 Hoplobatrachus ;
 Huia ;
 Hydrophylax - separat recentment del gnere Rana;
 Indirana ;
 Ingerana ;
 Lankanectes ;
 Lanzarana ;
 Limnonectes ;
 Meristogenys ;
 Micrixalus ;
 Microbatrachella ;
 Minervarya ;
 Nannophrys ;
 Nanorana ;
 Natalobatrachus ;
 Nothophryne ;
 Nyctibatrachus ;
 Occidozyga ;
 Paa ;
 Palmatorappia ;
 Pelophylax - separat recentment del gnere Rana;
 Petropedetes ;
 Phrynobatrachus ;
 Phrynodon ;
 Platymantis ;
 Pseudoamolops ;
 Poyntonia ;
 Pterorana ;
 Ptychadena ;
 Pyxicephalus ;
 Rana ;
 Sphaerotheca ;
 Staurois ;
 Strongylopus ;
 Sylvirana - separat recentment del gnere Rana;
 Tomopterna ;
 Wurana ;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 61. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;
 Frost, Darrel R. 2006. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 4 (17 d'agost del 2006). Base de dades accessible a http://research.amnh.org/herpetology/amphibia/index.php. American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units.
 Frost i cols. 2006. The amphibian tree of life. Bulletin of the American Museum of Natural History. Number 297. Nova York. Publicat el 15 de mar del 2006.
 Hillis, D.M. & Wilcox, T.P. (2005): Phylogeny of the New World true frogs (Rana). Mol. Phylogenet. Evol. 34(2): 299 314.  PDF fulltext. ;
 Hillis, D. M. (2007) Constraints in naming parts of the Tree of Life. Mol. Phylogenet. Evol. 42: 331 338.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293585" title="Alawa" nonfiltered="500" processed="499" dbindex="115499">

L'alawa s una llengua australiana parlada tradicionalment pels alawes.

Altres noms.

Kallana i Leealowa;

Estat actual.
En 1991 quedaban uns 20 parlants, bilinges amb kriol, d'un grup tnic d'unes 500 persones. D'aquests noms uns 4 la tenien com a primera llengua. Des de l'any 2001 sembla haver augmentat el nombre de persones joves que, si ms no, l'entenen, grcies als nous programes d'aprenentatge a les escoles de la zona.
Classificaci.
L'alawa es una llengua de la famlia gunwingguan, grup maran, subgrup alawic.

Enllaos externs.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293586" title="Afrana" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="115500">

Afrana s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Afrana amieti ;
 Afrana angolensis  ;
 Afrana desaegeri ;
 Afrana dracomontana  ;
 Afrana fuscigula  ;
 Afrana inyangae   ;
 Afrana johnstoni  ;
 Afrana ruwenzorica ;
 Afrana vandijki ;
 Afrana wittei ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293587" title="Afrana amieti" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="115501">

Afrana amieti s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Pickersgill, M. 2004.  Afrana amieti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293588" title="Afrana angolensis" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="115502">

Afrana angolensis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Eritrea, Etipia, Kenya, Lesotho, Malawi, Moambic, Rwanda, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Nambia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Poynton, J.C., Channing, A., Howell, K., Largen, M., Drewes, R. & Ltters, S. 2004.  Afrana angolensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293589" title="Afrana desaegeri" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="115503">

Afrana desaegeri s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Uganda. 

Referncies.

 Pickersgill, M. 2004.  Afrana desaegeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293590" title="Afrana dracomontana" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="115504">

Afrana dracomontana s una espcie de granota que viu a Lesotho i, possiblement tamb, a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L. & Channing, A. 2004. Afrana dracomontana.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293591" title="Club Bsquet Blanes" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="115505">

El Club Bsquet Blanes s un club de bsquet de la ciutat de Blanes, a la comarca de la Selva.

 Histria .
El C.B. Blanes va ser fundat el mes de mar de l any 1958, per malgrat ser aquest l inici oficial del club, no ho s de la prctica d aquest esport a Blanes.
Els anys 30, 40 i 50 grups de joves que provenien del moviment associatiu local sn els que varen introduir el bsquet en la prctica esportiva a Blanes.

La histria del C.B. Blanes est marcada per la perseverana de les diferents persones que han estat membres de les diverses juntes directives i per la collaboraci voluntria i desinteressada de centenars de blanencs que han anat estimant el bsquet durant aquests 50 anys. Sense aquesta actitud hauria resultat impossible que en molts moments difcils el bsquet continues a Blanes.
Malgrat els episodis de dificultats, s molt ms just presentar el C.B. Blanes com a pioner del bsquet a la provncia de Girona. Club destacat en la seva vessant social i de promoci de l esport organitzant a banda dels partits, trobades, celebracions, actes culturals i un seguit d esdeveniments dirigits a la promoci de valors i actituds en favor del creixement del Blanes esportiu.

Per la histria del club hi ha passat diferents juntes directives encapalades per un total de 10 presidents, totes aquestes juntes amb el suport dels diferents ajuntaments de cada poca, i amb un ideal clar que 50 anys ms tard permet dir que el bsquet a Blanes forma part de la histria de la vila.

Pistes de joc.

La primera pista de joc no s fixa i s utilitza la plaa d Espanya i la pista del Collegi dels Padres.
L'any 1958 l ajuntament cedeix l s del terreny final del passeig de mar, inicialment sobre terra i posteriorment enrajolat per poder participar en competicions oficials, i al poc temps envoltada durant els partits amb un tancat desmuntable.
L'any 1972 es construeix el primer pavell poliesportiu de Blanes; ubicat en el que aleshores era les afores del poble, permet al club engegar nous projectes i mantenir a l entitat en la situaci capdavantera de la provncia.
L'any 1983 es reestructura la zona esportiva i annex al vell pavell es construeixen les installacions que fins data d avui sn utilitzades per tots els equips del club.

Equips.

Des de l'inici el Club Bsquet Blanes ha volgut incorporar el mxim nombre de practicants de l'esport. Les activitats de captaci de jugadors i la relaci amb l mbit escolar ha nodrit les diferents plantilles. Des de l'any 1984, l Escola del Bsquet Blanes permet als nois i noies de Blanes entra a formar part de la famlia del bsquet. El nombre d equips ha variat segons les poques, del primer i nic equip snior mascul de l'any 58, s'ha passat als 17 equips federats (mascul i femen, de les diverses categories) i als 267 nens i nenes de l escola de bsquet de l'actualitat.

La incorporaci dels equips femenins a l'entitat es produeix l'any 1990 amb la fusi de l'A.E. Blanes, fet important en la histria del club perqu provoc l'augment de la massa social i grans xits esportius.

Competicions.
Els xits oficials ms rellevants es donen en categories del bsquet base (campionats de lliga provincials, copes provincials, participaci en fases sectors de nivell estatal, etc..), a nivell snior l equip mascul aconsegueix jugar la promoci d ascens a 2ona divisi nacional la temporada 1973-74 i l'equip femen juga la temporada 1998-99 a 2ona divisi nacional.
Pel que fa a competicions no oficials, el C.B. Blanes ha participat en centenars de tornejos i celebracions esportives. A finals dels anys 60 principis dels 70, participa en les edicions del Trofeu Ajuntament de Blanes, que l'enfronta a equips de primera divisi nacional: Joventut de Badalona, Combinats de primera divisi i equips estrangers...  Una de les ancdotes ms recordades s la participaci en un partit amists l'any 1965 en els hangars del portaavions  Saratoga  de la US Navy contra l'equip americ del mateix vaixell.

L'actual C.B. Blanes.
Malgrat que el Club Bsquet Blanes t una histria d'uns 50 anys, s en els darrers 6 anys que l evoluci de lentitat porta al club a una estructura moderna on els mbits i objectius de treball estan molt definits. Aix doncs, la estructuraci en rees econmica, social i esportiva rellana el club i l'apropa, tot i ser amateur, a organitzacions modernes de clubs esportius. La junta directiva actual est presidida per Josep Prez Miralpeix, aquesta junta est al capdavant del club des de l any 2004.

 Enllaos externs .
Web oficial del C.B. Blanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293592" title="Afrana fuscigula" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="115506">

Afrana fuscigula s una espcie de granota que viu a Lesotho, Nambia, Sud-frica i Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L. & Channing, A. 2004.  Afrana fuscigula. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293593" title="Afrana inyangae" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="115507">

Afrana inyangae s una espcie de granota que viu a Zimbabwe i, possiblement tamb, a Moambic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Poynton, J.C. 2004.  Afrana inyangae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293594" title="Afrana johnstoni" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="115508">

Afrana johnstoni s una espcie de granota que viu a Malawi. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mazibuko, L. & Poynton, J.C. 2004.  Afrana johnstoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293595" title="Afrana ruwenzorica" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="115509">

Afrana ruwenzorica s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Kenya i Uganda. 

Referncies.

 Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Afrana ruwenzorica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293596" title="Afrana vandijki" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="115510">

Afrana vandijki s una espcie de granota que viu a Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Channing, A. & Minter, L. 2004.  Afrana vandijki. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293599" title="Afrana wittei" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="115511">

Afrana wittei s una espcie de granota que viu a Kenya i Tanznia. 

Referncies.

 Ltters, S., Drewes, R. & Pickersgill, M. 2004.  Afrana wittei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293601" title="Friedrich Drrenmatt" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="115512">

Friedrich Drrenmatt (Konolfinden, Berna 1921 - Nenchtel, Sussa 1990) va ser un dramaturg sus en llengua alemanya.

Obra.
teatre
 Der Knopf. (1942);
 Es steht geschrieben. (1946) ;
 Der Blinde. (1948) ;
 Der Turmbau zu Babel (1948);
 Romulus der Grosse (1949) ;
 Die Ehe des Herrn Mississippi (1952) ;
 Ein Engel kommt nach Babylon (1953) ;
 Herkules und der Stall des Augias (1954) ;
 Der Besuch der alten Dame (1956) ;
 Frank der Fnfte (1959) ;
 Die Physiker (1962) ;
 Der Meteor (1966) ;
 Urfaust (1970) ;
 Die Wiedertufer (1967) ;
 Portrt eines Planeten (1971) ;
 Der Mitmacher (1976) ;
 Die Frist (1975) ;
 Achterloo (1983) ;

Traduccions al catal.
 La visita de la vella dama. Traducci de F. Ulsamer i d'Aurora Daz-Plaja. 1962;
 Frank V. Opereta d'un banca privada. Traducci de Feliu Formosa. 1977;
 Rmul el Gran. Traducci de Carme Serrallonga. 1983;
 Els fsics. Traducci de Marc Rosich. Intrprets: Jordi Andjar, Jaume Garca, Gemma Lpez i Tono Sal. Escenografia i vestuari: Beti Alemany, Brbara Glaenzel i Raimon Rius. Dramatrgia i direcci de Matias Marc. Estrenada al Teatre Tantarantana de Barcelona el 19 de setembre de 2005.


 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293602" title="Amolops bellulus" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="115513">

Amolops bellulus s una espcie de granota que viu a la Xina i Birmnia. 

Referncies.

 Datong, Y., Shunqing, L., van Dijk, P.P. &Ohler, A. 2004.  Amolops bellulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293603" title="Amolops chapaensis" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="115514">

Amolops chapaensis s una espcie de granota que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Ohler, A., Shunqing, L. &, Datong, Y. 2004. Amolops chapaensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293604" title="Amolops chunganensis" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="115515">

Amolops chunganensis s una espcie de granota que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Feng, X., Ohler, A. & Swan, S. 2004.  Amolops chunganensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293605" title="Amolops cremnobatus" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="115516">

Amolops cremnobatus s una espcie de granota que viu a Laos i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Truong, N.Q., Bain. R. & Stuart, B. 2004.  Amolops cremnobatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293608" title="Amolops granulosus" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="115517">

Amolops granulosus s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W. & Pipeng, L. 2004.  Amolops granulosus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293609" title="Amolops hainanensis" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="115518">

Amolops hainanensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Haitao, S. & Chan, B. 2004.  Amolops hainanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293610" title="Amolops hongkongensis" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="115519">

Amolops hongkongensis s una espcie de granota que viu a Hong Kong. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293611" title="Amolops jinjiangensis" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="115520">

Amolops jinjiangensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Datong, Y. & Guanfu, W. 2004.  Amolops jinjiangensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293612" title="Amolops kangtingensis" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="115521">

Amolops kangtingensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W. & Wenge, Z. 2004.  Amolops kangtingensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293613" title="Amolops kaulbacki" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="115522">

Amolops kaulbacki s una espcie de granota que viu a Birmnia i, possiblement tamb, a la Xina. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Amolops kaulbacki.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293614" title="Amolops larutensis" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="115523">

Amolops larutensis s una espcie de granota que viu a Malisia, Tailndia i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Tzi Ming, L. 2004.  Amolops larutensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293615" title="Amolops liangshanensis" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="115524">

Amolops liangshanensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W. & Datong, Y. 2004.  Amolops liangshanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293616" title="Amolops lifanensis" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="115525">

Amolops lifanensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Cheng, L. 2004.  Amolops lifanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293617" title="Amolops loloensis" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="115526">

Amolops loloensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Amolops loloensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293619" title="Amolops longimanus" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="115527">

Amolops longimanus s una espcie de granota que viu a Birmnia i, possiblement tamb, a la Xina. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Amolops longimanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293620" title="Amolops mantzorum" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="115528">

Amolops mantzorum s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Guanfu, W. & Cheng, L. 2004.  Amolops mantzorum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293621" title="Puig del Moro" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="115529">

El Puig del Moro s una muntanya de la Serra de Tramuntana de Mallorca que t una altura de 785 m i que forma part del masss del Puig del Teix. Es troba molt a la vora de La Galera i del Pujol d'en Banya.

El cim pertany al municipi de Sller, encara que a escassos metres d'aquest es troba el lmit municipal amb el terme de Dei.

Principals accessos.
 Des de Dei.
 Des de Sller, pel Rac d'en Barona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293623" title="Amolops mengyangensis" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="115530">

Huia nasica s una espcie de granota que viu a la Xina, Laos, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Bain. R., Guanfu, W., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Huia nasica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293624" title="Amolops nepalicus" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="115531">

Amolops nepalicus s una espcie de granota que viu al Nepal. 

Referncies.

 Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Amolops nepalicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293625" title="Amolops ricketti" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="115532">

Amolops ricketti s una espcie de granota que viu a la Xina i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Bain. R., Lau, M.W.N., Ermi, Z. & Huiqing, G. 2004.  Amolops ricketti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293628" title="Amolops spinapectoralis" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="115533">

Amolops spinapectoralis s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Truong, N.Q. 2004.  Amolops spinapectoralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293630" title="Amolops torrentis" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="115534">

Amolops torrentis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Haitao, S. 2004.  Amolops torrentis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293631" title="Amolops tuberodepressus" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="115535">

Amolops tuberodepressus s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Datong, Y. & Shunqing, L. 2004.  Amolops tuberodepressus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293632" title="Amolops wuyiensis" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="115536">

Amolops wuyiensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Huiqing, G. & Baorong, G. 2004.  Amolops wuyiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293637" title="Masss del Montnegre" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="115537">


El Montnegre forma part de la Serralada Litoral i s la part ms alt de la serra de Marina amb 759 metres d alada al Tur d'en Vives. Situat al nord del Maresme i part del Valls Oriental, fins a la Tordera i la riera de la Vallalta. s una unitat de relleu que dna personalitat i forma al nord de la comarca, car els darrers contraforts i turons acaronen el mar, l altre element caracterstic de l'alt Maresme.

Amb 15.000 hectrees, aquest masss, el nom del qual prov de la foscor dels seus boscos d'alzines, va passar a formar part de la Xarxa de Parcs de la Diputaci de Barcelona junt amb la serralada del Corredor amb el nom de Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Poblat des del neoltic, tal com demostra el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina, l s agrcola del sl ha desaparegut prcticament, i ara el seu territori es va reconvertint per dedicar-lo a usos ldics i d oci. Aix, el Montnegre, amb indrets inoblidables com la riera de Fuirosos, l ermita de l Eola, Sant Mart de Montnegre o Hortsaviny, s avui un territori ocupat en el 95% per la massa forestal, la qual, en algunes rees, est formada per una vegetaci de carcter centreeuropeu, cosa que el converteix en un lloc molt agradable per a l'excursionisme, el senderisme i l esbarjo. 

La Vallalta s una estreta vall que circula pels contraforts del masss del Montnegre al Maresme entre els municipis d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, a la riba de la mateixa riera, i hi trobem Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebri de Vallalta






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293654" title="Fejervarya" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="115538">

Fejervarya s un gnere de granotes de la famlia Ranidae.

Espcies.

 Fejervarya altilabris (Blyth, 1856).
 Fejervarya andamanensis (Stoliczka, 1870).
 Fejervarya assimilis (Blyth, 1852).
 Fejervarya brama (Lesson, 1834).
 Fejervarya brevipalmata (Peters, 1871).
 Fejervarya cancrivora (Gravenhorst, 1829).
 Fejervarya frithi (Theobald, 1868).
 Fejervarya gracilis (Gravenhorst, 1829);
 Fejervarya greenii (Boulenger, 1905).
 Fejervarya iskandari (Veith, Kosuch, Ohler & Dubois, 2001).
 Fejervarya keralensis (Dubois, 1981).
 Fejervarya kirtisinghei (Manamendra-Arachchi & Gabadage, 1996).
 Fejervarya limnocharis (Gravenhorst, 1829).
 Fejervarya moodiei (Taylor, 1920).
 Fejervarya multistriata (Hallowell, 1861).
 Fejervarya murthii (Pillai, 1979).
 Fejervarya mysorensis (Rao, 1922).
 Fejervarya nepalensis (Dubois, 1975).
 Fejervarya nicobariensis (Stoliczka, 1870).
 Fejervarya nilagirica (Jerdon, 1854).
 Fejervarya orissaensis (Dutta, 1997).
 Fejervarya parambikulamana (Rao, 1937).
 Fejervarya pierrei (Dubois, 1975).
 Fejervarya pulla (Stoliczka, 1870).
 Fejervarya raja (Smith, 1930).
 Fejervarya rufescens (Jerdon, 1854).
 Fejervarya sauriceps (Rao, 1937).
 Fejervarya schlueteri (Werner, 1893).
 Fejervarya syhadrensis (Annandale, 1919).
 Fejervarya teraiensis (Dubois, 1984).
 Fejervarya triora (Chuaynkern, Chanard i cols., 2006).
 Fejervarya verruculosa (Roux, 1911).
 Fejervarya vittigera (Wiegmann, 1834).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293655" title="Fejervarya altilabris" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="115539">

Fejervarya altilabris s una espcie de granota que viu a Birmnia. 

Referncies.

 Wogan, G. 2004.  Fejervarya altilabris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293656" title="Heinrich von Kleist" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="115540">

Heinrich von Kleist (Frankfurt de l'Oder, 1777 - Wannesee, Postdam 1811). Dramaturg i escriptor alemany.

Obra.
 Der Zerbrochene Krung. 1808;

Traduccions al catal.
 El cntir trencat. Traducci de Feliu Formosa. 1988;
 El prncep d'Homburg.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293657" title="Fejervarya cancrivora" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="115541">

Fejervarya cancrivora s una espcie de granota que viu al sud-est d'sia (incloent-hi les Filipines). 

Referncies.

 Iskandar, D.T. i E. Colijn.  2000.  Preliminary Checklist of Southeast Asian and New Guinean Herpetfauna.  I. Amphibians. Treubia, volum 31, part 3 (Suppl.):1-133, desembre del 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293658" title="Fejervarya frithi" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="115542">

Fejervarya frithi s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Fejervarya frithi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293660" title="Fejervarya iskandari" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="115543">

Fejervarya iskandari s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Fejervarya iskandari. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293661" title="Fejervarya kirtisinghei" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="115544">

Fejervarya kirtisinghei s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Fejervarya kirtisinghei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293662" title="Fejervarya moodiei" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="115545">

Fejervarya moodiei s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Fejervarya moodiei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293663" title="Fejervarya multistriata" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="115546">

Fejervarya multistriata s una espcie de granota que viu a Hong Kong, Taiwan i Okinawa. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Fejervarya multistriata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293665" title="Fejervarya pierrei" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="115547">

Fejervarya pierrei s una espcie de granota que viu al Nepal i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Referncies.

 Shrestha, T.K. & Ohler, A. 2004.  Fejervarya pierrei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293666" title="Fejervarya pulla" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="115548">

Fejervarya pulla s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004. Fejervarya pulla. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293668" title="Fejervarya raja" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="115549">

Fejervarya raja s una espcie de granota que viu a Malisia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sukumaran, J., van Dijk, P.P. & Chuaynkern, Y. 2004.  Fejervarya raja.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293670" title="La puntaire" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="115550">

La puntaire (De Kantwerkster en neerlands) s una pintura a l'oli de Johannes Vermeer pintat entre el 1669 i 1670, i que es conserva al Museu del Louvre, a Pars.

Descripci.

La tela est enganxada a un plaf de roure que mesura 23,9 per 20,5 cm, la qual cosa fa d'aquesta obra la ms petita de les que va pintar Vermeer.

s una obra tpica de l'autor: retrata un personatge ordinari en la intimitat de les seves tasques quotidianes. Vermeer procura que tota la atenci es centri en el rostre i les mans de la noia, eliminant qualsevol detall que pugui desviar la mirada de l'espectador.

Histria.

 s possible que el seu primer propietari fos Pieter Claesz van Ruijven, de Delft, abans de 1674. Va aparixer en la venda Dissius de 1696 a Amsterdam. La pintura va passar posteriorment a diversos propietaris dels Pasos Baixos. Malgrat la seva fama, el 1869 el museu Boymans de Rotterdam va fracassar en el seu intent d'adquirir La puntaire. Per llavors formava part de la collecci de Dirk Vis Blokhuyzen (1799-1869), qui en morir va deixar el seu patrimoni de pintures, dibuixos i llibres a la ciutat de Rotterdam, a canvi que lliuressin una quantitat de diners als seus hereus. Tanmateix, no es van poder obtenir aquests diners i la collecci va ser subhastada a Pars el 1870; va ser adquirida pel colleccionista Eugne Fral, que el va vendre amb un benefici de gaireb 2.000 francs dos mesos ms tard al Louvre. Va ser el primer Vermeer adquirit per una collecci pblica francesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293671" title="Fejervarya schlueteri" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="115551">

Fejervarya schlueteri s una espcie de granota que viu a Borneo. 

Referncies.

 Inger, R. 2004.  Fejervarya schlueteri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293672" title="Dai Vernon" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="115552">


David Frederick Wingfield Verner (1894-1992), ms conegut amb el nom de Dai Vernon, va ser un illusionista canadenc. La seva  tcnica impecable i el seu extens coneixement li van atorgar respecte per part de mags de tot el mn, era considerat com el El Professor. Va passar els seus ltims anys al Castell Mgic.

 El Nom .
Va comenar a utilitzar el nom "Dai" desprs que un diari malescrigus "David", de fet, el diari utilitzava el nom galls per a "David" (ell estava feli que la pronunciaci fos Day o Die). Quan va marxar als Estats Units, el membre d'un equip de patinatge sobre gel era conegut com a "Vernon"; els americans continuament s'equivocavent pensant que el cognom de Verner era igual al del popular jugador, el mag va optar per no corregir a la gent, i finalment va adoptar el nom de Dai Vernon.

 Orgens .
Va nixer a Ottawa, Ontario(Canad) l'11 de juny de 1984. Va apendre el seu primer truc de mans del seu pare als set anys. Sovint explicava mentre feia un truc, que havia malgastat sis anys de la seva vida. De jove tamb era molt hbil als esports, i va arribar a ser capit en un equip d'hoquei local. El seu pare era un treballador governamental i un mag aficionat. Va estudiar enginyeria mecnica per finalment va decidir dedicar la seva vida a la mgia, i el 1913 es va traslladar a Nova York a buscar ms oportunitats per la seva vida artstica. Estant a Nova York, va assistir a la Lliga d'Estudiants d'Art. Per aconseguir diners es va dedicar a retallar siluetes de paper durant l'estiu a Coney Island, entre altres llocs, venent-les a 50 centaus cada pea, o 75 dues.

Va ingressar a les forces militars durant la I Guerra Mundial on va ser delegat com a tinent d'artilleria, i posteriorment a la fora aria canadenca. Va tornar a Nova York el 1917 desprs de desmobilitzar-se.

 Biografia .
Degut a la seva habilitat extraordinria, Dai Vernon s anomenat afectuosament com "El Professor". Harry Houdini (que en els seus inicis es feia anomenar com "El rei de les Cartes") deia que si veia un joc de cartes realitzat tres vegades seguides, seria capa de desxifrar-ne el secret. Vernon va realitzar el truc de la carta ambiciosa a Houdini a Xicago, en el qual agafava una carta i, desprs de posar-la clarament al mig de la baralla, girava la primera carta, per mostrar que era la mateixa que acabava de posar al centre. Houdini va observar a Vernon fer el truc set vegades, insistint cada vegada: "torna-ho a repetir". Finalment la dona de Houdini, i els amics de Vernon li van dir: "Accepta-ho Houdini, t'ha enganyat". Durant anys posteriors, Vernon utilitzava el ttol "L'home que va enganyar Houdini" als seus anuncis.

Va gastar part de la seva vida viatjant pels Estats Units buscant trucs de cartes o qualsevol persona que conegus alguna tcnica amb cartes. Va ser famosament infravalorat pel treball publicat a: "Expert Card Technique" de Jean Hugard i Frederick Braue, edicions posteriors contenien un captol extra on es reconeixien les contribucions de Dai Vernon. De fet, gran part de les tcniques van ser descobertes per Vernon desprs d'anys de recerca.

Vernon va enamorar-se de la mgia, quan el seu pare el va portar a veure un espectacle de mgia. El primer llibre de mgia que va tenir, va ser una de les primeres edicions del que provablement s el llibre de cartes ms fams: "The Expert at the Card Table", de S.W Erdnase. Quan tenia tretze anys ja havia memoritzat tots els continguts del llibre. Vernon va tenir una famosa trobada amb un altre mag jove de la seva ciutat, aquest li va demanar, "Quin tipus de mgia fas? Vernon va respondre-li dient que anomens una carta qualsevol. Desprs va treure una baralla de la butxaca per mostrar que la primera carta era la que el jove mag havia dit, i va contestar: "Aquesta s la mgia que faig, quina fas tu?.

Va conixer a Jeanne Hayes, qui desprs seria la seva esposa, a Nova York, quan ella treballava amb Horace Goldin en l'acte de "partir una dona en dos". Es va casar amb ella el 5 de mar del 1924 a Nova York. Per les mateixes dates va sortir a la venda el llibre de mgia: "Secrets"; contenia 25 efectes, compilats per Vernon. El llibre va ser un best-seller, per el seu autor n'havia venut els drets per noms 20 dlars. El primer fill del matrimoni va nixer el 27 de maig de 1927.

Vernon va fer casa seva el Cercle Mgic de Nova York, que era bsicament la part del darrera d'una botiga antiga de mgia, i tenia potser, els millors i ms famosos mags de les cartes del moment com a residents. Va ser aqu, on el 1930 Walter Scott (fins aleshores desconegut), va fer una demostraci. Desprs de cobrir-se els ulls, un dels homes presents va barrejar i tallar una baralla, i la va entregar a Scott. Aquest va procedir a repartir cinc mans de pquer, i la seva estava formada per quatre asos i un rei. Cap dels presents va veure com ho havia fet, guanyant-se aix el malnom de "The Phantom of the Card Table". Molts van dir que les seves habilitats eren equiparables a les de Vernon, tot i aix, Dai Vernon no hi era present la nit de la demostraci. Ms informaci sobre aquest i altres mags es pot trobar al llibre: "The Phantoms of the Card Table: Confessions of a Card Sharp" de David Britland.

A comenaments dels anys 30 n'hi va haver una sobreoferta d'artistes; en aquest llavors, molts treballaven cobrant la meitat del que cobraven els mags professionals. Degut a aix, i que estava passant un mal moment econmicament, El Profesor va decidir tornar al seu antic ofici retallant siluetes. Durant aquell temps va poder dedicar el seu temps lliure a estudiar la mgia i desenvolupar noves idees, sense preocupar-se per buscar feina entre la competencia.

A finals dels anys 30, Vernon va idear el seu acte de l'arlequ, introduint msica i ball al seu espectacle. Com arlequ, realitzava una rutina en la que transformava els seus guants en coloms, i una corda en una bola de billar. Feia aparixer un con de cuir i realitzava un joc amb el con i la bola. Feia el seu joc d'uni dels anells, i acabava amb un efecte anomenat Neu a la Xina. L'acte era un triomf artstic, per no aportava grans beneficis econmics.

El 1941 la mgia li aportava molt pocs beneficis, i va entrar a treballar en una obra civil com a revisor d'eines. Un dia va patir un accident mentre intentava ajudar a un company, es fa fracturar els dos braos i 8 costelles. La recuperaci va ser lenta i dolorosa, des de llavors, el seu bra dret va quedar-se rgid.

El 1963 va anar a veure Jay Ose, visitant per primer cop el Castell Mgic. All es convertiria en un mag notable, que va atraure illusionistes de tot el mn que volien apendre d'ell. Va traslladar la seva residncia al Castell, on va passar els seus 30 ltims anys de vida. El 1990 es va retirar de la vida artstica.

Dai Vernon va morir el 21 d'agost del 1992 a Ramona, Comptat de San Diego, California, als 98 anys d'edat. El seu cos va ser cremat i les cendres es troven al Castell Mgic.


 Aportacions al mn mgic .
Mentre va viure al Castell Mgic, Vernon va instruir a una gran quantitat de mags, entre els quals es troben Michael Ammar, Bruce Cervon, John Carney, Larry Jennings, Ricky Jay i David Roth.

El professor va dedicar gran part de la seva carrera a dominar completament el que va ser el seu primer llibre de mgia, The Expert at the Card Table. L'autor del llibre, S.W. Erdnase, era totalment desconegut en l'poca. Va ser Vernon qui el va donar a conixer al mn, quan mostrava els efectes que aprenia del llibre, i comentava als mags que li preguntaven sobre aquests d'on els havia tret. Des de llavors, l'obra d'Erdnase s utilitzada mpliament pels mags de tot el mn. A ms de donar a conixer el llibre, va desenvolupar les seves prpies teories a partir de l'obra original, amb les quals va crear els seus propis efectes.

Vernon va millorar nombrosos trucs d'altres mags durant la seva carrera, afegint o modificant detalls per fer-los encara ms potents. A ms, la seva ment creativa s responsable de la creaci d'una gran quantitat de jocs i rutines clssiques, adaptades per nombrosos mags de l'actualitat. Entre els seus jocs ms coneguts es troba el seu efecte de Triomf.

 Publicacions .
Dai Vernon no va publicar prcticament res al llarg de la seva vida, llevat de petites obres on explicava alguns dels seus efectes mgics. Tanmateix, s s'han publicat obres escrites per tercers sobre la seva mgia.

L'octubre de 1965, el periodista Richard Buffum, que a ms era mag aficionat, va gravar una srie d'entrevistes amb Vernon, que juntes li van ocupar prop d'11 quilmetres de cinta. Les esmentades entrevistes van aparixer posteriorment al llibre Les Crniques de Vernon - Dai Vernon, una vida Mgica, que va ser publicat el 1992 i editat per dos ntims amics de Vernon: Bruce Cervon i Keith Burns.

Lewis Ganson va publicar tres petits llibres sobre la cartomagia d'El Profesor: Inner Secrets of Card Magic (1959), More Inner Secrets of Card Magic (1960) i Further Inner Secrets of Card Magic (1961). Posteriorment es va publicar un compilat dels 3 llibres en una sola obra, titulada Dai Vernon: Secrets de Cartomagia en la seva traducci al castell.

 Dai Vernon al cinema .
El personatge del Professor (interpretat per Hal Holbrook) de la pellcula Shade esta basat en Dai Vernon, i el personatge Vernon (Stuard Townsend) va ser anomenat desprs d'ell.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293673" title="Fejervarya triora" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="115553">

Fejervarya triora s una espcie de granota que viu a Tailndia. 

Referncies.

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293676" title="Fejervarya verruculosa" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="115554">

Fejervarya verruculosa s una espcie de granota que viu a Indonsia i a Timor. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Fejervarya verruculosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293677" title="Fejervarya vittigera" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="115555">

Fejervarya vittigera s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Fejervarya vittigera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293679" title="Peter Shaffer" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="115556">
Peter Shaffer (Liverpool, 1926) fou un dramaturg i guionista de cinema i de televisi angls.

Obra dramtica.
 The Salt Land (1954) ;
 Balance Of Terror (1957) ;
 The Prodigal Father (1957) ;
 Five Finger Exercise (1958) ;
 The Private Ear and The Public Eye (1962) ;
 The Establishment (1963) ;
 The Merry Roosters Panto (1963) ;
 The Royal Hunt of the Sun (1964) ;
 Black Comedy/White Lies (1967) ;
 The Battle of Shrivings (1970) ;
 Equus (1973) ;
 Amadeus (1979) ;
 Black Mischief (1983) ;
 Yonadab (1985) ;
 Lettice and Lovage (1987) ;
 This Savage Parade (1987) ;
 Whom Do I Have The Honour Of Addressing? (1990) ;
 The Gift of the Gorgon (1992) ;


Traduccions al catal.
 Amadeus. Traducci de Maria Dolors Vilarasau i Llus Ferraz. 1986;
 Equus. Traducci de Jordi Arbons. 1994;
 Letcia. Traducci de M. Pilar Aguilar. 1994;
 Comdia negra.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293683" title="Ingerana alpina" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="115557">

Ingerana alpina s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Ingerana alpina. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293684" title="Ingerana baluensis" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="115558">

Ingerana baluensis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Ingerana baluensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293685" title="Ingerana liui" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="115559">

Ingerana liui s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Datong, Y., Ohler, A. & Shunqing, L. 2004.  Ingerana liui.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293688" title="Ingerana mariae" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="115560">

Ingerana mariae s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Ingerana mariae.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293690" title="Ingerana medogensis" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="115561">

Ingerana medogensis s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Ingerana medogensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293691" title="Ingerana reticulata" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="115562">

Ingerana reticulata s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Ingerana reticulata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293693" title="Ingerana tasanae" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="115564">

Ingerana tasanae s una espcie de granota que viu a Tailndia i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chuaynkern, Y., Khonsue, W. & Eamkamon, T. 2004.  Ingerana tasanae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293695" title="Ingerana tenasserimensis" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="115565">

Ingerana tenasserimensis s una espcie de granota que viu a Malisia, Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Ingerana tenasserimensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293696" title="Ingerana xizangensis" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="115566">

Ingerana xizangensis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Ingerana xizangensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293708" title="Creu de la Fora Aria (Estats Units)" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="115567">

La Creu de la Fora Aria (angls: Air Force Cross) s la segona medalla militar ms alta que pot ser atorgada a un membre de la Fora Aria dels Estats Units, equivalent de la Creu de Servei Distingit  i la Creu de la Marina.

s atorgada a oficials i tropa de la Fora Aria dels Estats Units que es distingeixen per l extraordinari heroisme, amb perill i risc personal, per que no justifica la Medalla d'Honor, en operacions militars en contra l enemic.

Originalment se la va anomenar "Creu del Servei Distingit (Fora Aria)", i va ser proposada per primer cop al 1947, desprs de la creaci de la Fora Aria constitu com una branca separada de servei de l'Exrcit. Al juliol de 1960 es modific el nom al definitiu "Creu de la Fora Aria". 

La seva primera concessi va ser a ttol pstum al Major Rudolph Anderson, per l'extraordinari heroisme duran la Crisi dels mssils de Cuba.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant manats de fulles de roure, i al revers de la creu es grava el nom del receptor.

 Condecoracions atorgades .
Fins a desembre del 2006 se n'han atorgat 191. La seva concessi ha quedat:

 Crisi dels mssils de Cuba - 1;
 Guerra de Vietnam - 179;
 Incident del Mayagez - 4;
 Guerra del Golf - 2;
 Batalla de Muqdisho (Somlia) - 1;
 Operaci Anaconda - 2;

Es van concedir dues de manera retrospectiva per accions durant la Segona Guerra Mundial.

 Disseny .
Una creu de bronze amb un finalitzat setinat d'xid. Centrat a l'anvers de la creu hi ha un liga calba americana, amb les ales esteses davant d'uns nvols. Al voltant hi ha una corona de llorer en esmalt verd, amb les vores en or. El revers s llis.

Penja d un gal blau cel, amb una franja vermella i una altra gris clar a les puntes (el disseny s el mateix que el de la Creu del Servei Distingit, excepte que la franja blava s molt ms clara, indicant la connexi entre ambdues condecoracions)

  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293709" title="Baby Mario" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="115568">
En Baby Mario s un personatge de videojocs creat per l'empresa Nintendo. s la versi petita d'en Mario. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario World 2: Yoshi's Island, de la consolaSuper Nintendo, de Nintendo, l'any 1995. En aquest joc, el personatge principal s en Yoshi, que ha d'intentar cuidar al Baby Mario durant el transcurs del joc. 

 Aparicions .
Des de la seva primera aparici, en Baby Mario ha aparegut tant a jocs de plataformes com a jocs d'esport:

Super Nintendo;
Super Mario World 2: Yoshi's Island;

Nintendo 64;
Mario Golf;
Mario Tennis;

Nintendo Gamecube;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Superstar Baseball;

Nintendo DS;
Yoshi's Island DS;
Mario & Luigi: Partners In Time;

Wii;
Mario Kart Wii;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293711" title="Verres" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="115569">
Gai Verres (Caius Verres, 112-43 aC), probablement Gai Corneli Verres per el seu gentilici no s mai esmentat, fou un magistrat rom. Era fill de Gai Verres (senador).

Fou qestor el 82 aC del cnsol Gneu Papiri Carb i va esdevenir partidari de Sulla, desertant el camp del cnsol. Sulla el va enviar a Beneventum on va tenir part en les finques confiscades a la zona; fou cridat a donar comptes pels qestors de l'erari (81 aC) per el resultat s desconegut. 

Va acompanyar a Gneu Corneli Dolabella a Cilcia (80 aC a 79 aC) del qual fou llegat, i a la mort del proqestor Gai Malleol, va ocupar el seu lloc i va participar en les exaccions del seu cap. Quan al seu retorn Dolabella fou acusat per Marc Escaure, Verres va trair a Dolabella i va donar testimoni en contra seva (78 aC) a canvi d'immunitat.

Amb les riqueses adquirides es va assegurar la pretoria el 74 aC amb la jurisdicci urbana; les seves tasques foren deixades en mans de lliberts i secretaris, i la seva amant Quelid; les seves confiscacions i defraudacions foren immenses; fins i tot la famlia de Gai Malleol (el seu predecessor com a qestor a Cilcia) va perdre tot el seu patrimoni. En aquest any hi va haver un judici notable, el Judicium Junianum en el que va tenir una participaci secundaria. Al final de la seva magistratura va rebre la provncia de Siclia com a propretor on va anar en companyia de la seva dona i el seu fill i una colla de secretaris ambiciosos.

Noms desembarcar va comenar les seves exaccions. Els seus ms de dos anys de govern (73 aC a 71 aC) va assolar l'illa ms que les dues guerres contra els esclaus dels darrers anys o que la ms antiga guerra contra els cartaginesos. El fet de que el nou propretor Arri queds aturat a Itlia vuit mesos per la guerra contra Esprtac, va prorrogar el govern de Verres i el sofriment dels seus administrats.

Al seu retorn, deguit a les queixes dels provncials, fou acusat. El seu judici fou una causa poltica: si el senat l'absolia es provaria la seva corrupci i la jurisdicci podria ser transferida als equites; en canvi si el condemnava podria seguir igual. Cicer havia estat qestor a Lilibea el 75 aC i havia proms als notables sicilians que exercitaria la seva influencia per qualsevol cosa que li demanessin. Ara els sicilians li van demanar d'acusar a Verres. Cicer va recollir l'evidencia; disposava de 110 dies per en va tenir prou amb 50. 

Hortensi defensava a Verro i primer va tractar d'aturar el judici i quan no va poder va tractar de posposar-lo a l'any 69 aC en que Hortensi mateix seria cnsol amb Quint Cecili Metel (parent de Verres) com a collega, Marc Cecili Metel  (tamb parent o al menys partidari de Verres) com a pretor urb i Luci Cecili Metel com a propretor a Siclia; els jutges nomenats per Marc Acili Glabri III, canviarien a persones susceptibles de ser subornades i Glabri seria substitut a la presidncia de la cort per Marc Metel. Ja era el mes de juliol i una jocs previstos per l'agost podia fer que el judici s'ajorns a l'any segent; per Cicer va fer una exposici excellent i curta i va desarmar a Horaci que al dia segent va abandonar la causa de Verres. Durant nou dies van comparixer els testimonis mentre Horaci anava de cam cap a Marsella. Cicer va escriure set discursos (incloent Divinatio in Caecilium) dels que Divinatio i  Actio Prima, foren llegits i els altres compilats per ser llegits desprs del veredicte.

Verres fou condemnat i enviat a l'exili. Va estar exiliat 27 anys i va veure morir a Cicer i als jutges que l'havien condemnat. Es va casar amb la germana d'un cavaller de nom Vetti Quil, amb la que va tenir un fill, que als 15 anys el va comenar a ajudar en robatoris i vicis; tamb va tenir una filla que ja estava casada el 73 aC quan el seu pare va anar a Siclia.

Vegeu tambe: Gai Verres (senador);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293714" title="Gai Verres" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="115570">


Onomstica:

Gai Verres (senador), senador rom, pare del pretor Gai Verres;

Gai Verres, qestor el 82 aC, pretor el 74 aC, governador de Sicilia 73 aC a 71 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293715" title="Gai Verres (senador)" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="115571">
Gai Verres (Caius Verres) fou un senador rom, connectat probablement per naixement o adopci amb la gens Cornlia; tamb se suggereix que podia ser un llibert amb els quals Luci Corneli Sulla va cobrir algunes vacants del senat el 83 aC per Cicer mai li tira en cara un origen servil. 

Cicer el defineix com a veter del suborn i la compra de vots. Era el pare de Gai Verres el propretor de Siclia, i va alertar al seu fill de ser ms discret en les exaccions a l'illa, per el va defensar davant el senat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293721" title="Ver" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="115572">


Onomstica:

Ver o Umidi o Vinidi,  jurista rom;
Luci Aureli Ver Csar, csar rom;
Luci Aureli Ver o Luci Ceioni Cmmode ;
Anni Ver el Vell, origen de la dinastia dels Aurelis;
Anni Ver el Jove, cnsol 126, casat amb Ruplia Faustina, fill de l'anterior, avi de Marc Aureli;
Anni Ver, casat amb Domcia Calvilla, pares de Marc Anni Ver (Marc Aureli);
Marc Anni Ver (Marc Aureli), emperador;
Anni Ver (csar), csar, fill de Marc Aureli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293722" title="Vinidi" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="115573">
Ver (Verus) tamb Umidi (Vmidius) o Vinidi (Vinidius) fou un jurista rom.

s esmentat per Meci que en parla com a "Vindius noster" per probablement el nom correcte es Vinidius. Fou part del consilium d'Anton Pius junt amb Ulpi Marcel, Volusi Meci i altres. Ulpi l'anomena dues vegades i una Paule. Segurament va deixar alguns escrits per res s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293723" title="Circuit de Valncia" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="115574">


Esports: ;
Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo;
Circuit Urb de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293724" title="Anni Ver (csar)" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="115575">
Anni Ver (Annius Verus) fou fill de l'emperador Marc Aureli i Faustina. 

Va nixer el 163, dos anys desprs de Cmmode i el seu bess Anton Gem. A la mort d'aquest darrer el 165, Cmmode i Ver foren elevats al rang de csars (octubre del 166) a petici de Luci Aureli Ver a la seva tornada d'Orient. Anni ver va gaudir poc de la dignitat ja que va morir a Praeneste el 170 quan tenia 7 anys, d'un tumor sota l'orella, just quan el seu pare estava a punt de sortir en expedici contra els marcomans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293726" title="Vespill" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="115576">
Vespill (Vespillo) fou un cognom de la gens Lucrcia.

Personatges amb aquest cognom foren:

Lucreci Vespill, edil el 133 aC;
Quint Lucreci Vespill, orador i jurista rom de la primera meitat del segle I aC, proscrit per Luci Corneli Sulla i executat;
Quint Lucreci Vespill, militar rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293727" title="Lucreci Vespill" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="115577">
Lucreci Vespill (Lucretuius Vespillo) fou un magistrat rom.

Fou edil el 133 aC. Es diu que va obtenir el nom de Vespillo perqu fou el que va tirar al riu Tber el cos de Tiberi Semproni Grac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293728" title="Quint Lucreci Vespill" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="115578">

Quint Lucreci Vespill (Quintus Lucretius Vespillo) fou un militar i magistrat rom.

Va servir a la flota pompeiana el 48 aC. Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC, per per consell de la seva dona Tria va estar amagat a la seva casa a la ciutat de Roma i finalment els seus amics van obtenir el seu perd. 

Fou membre de la diputaci enviada pel senat a August, que era a Atenes, per demanar-li d'acceptar el consolat per l'any 19; August va declinar l'honor i va nomenar a Vespill  al seu lloc, que per tant fou cnsol l'any segent junt amb Gai Senti Saturn I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293730" title="Juli Vest" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="115579">
Juli Vest (Julius Vestinus) fou un sofista rom esmentat per Suides.

Va fer un resum del lexic de Pmfil i una selecci de paraules de Demstenes, Tucdides, Iseu d'Assria, Iscrates d'Atenes i altres. El seu nom correcte probablement era Juli Just i no Juli Vest com diu Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293733" title="Vetili" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="115580">
Gai Vetili o Marc Vetili (Caius o Marcus Vetilius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 147 aC i va lluitar a Hispnia contra Viriat. Fou derrotat i fet presoner i finalment fou executat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293734" title="Vetrani" nonfiltered="581" processed="580" dbindex="115581">
Vetrani (Vetranio) fou un oficial militar rom, usurpador del tron imperial.

Va servir durant anys amb eficcia i va adquirir notable reputaci; era a ms a ms de tracte amable i de maneres senzilles. Va dirigir les legions d'Illria i Pannnia i exercia aquest crrec quant Constant fou derrotat i el tron usurpat per Magnenci. 

El seu primer impuls fou escriure a Constanci II i assegurar la seva fidelitat i demanant d'avanar per castigar al rebel; per desprs, a sollicitud de les seves tropes i de Constantina la germana gran de Constanci, va assumir ell mateix la porpra a Sirmium al comenament del mar del 350. Fou llavors festejat per ambdues parts, i pact un tractat amb Constanci al que desprs va abandonar i llavors va entrar en aliana amb Magnenci i finalment, desprs de la conferncia de 25 de desembre prop de Sardica, va accedir a abdicar el poder que havia exercit durant poc menys de deu mesos a favor de Constanci que el va tractar amb gran consideraci, i li permet retirar-se a Prusa a Bitnia on va passar la resta de la seva vida (6 anys) en tranquillitat i professant la religi cristiana de la que era adepte.

Aureli Vctor el descriu com un vell idiota per altres historiadors el jutgen de manera ms favorable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293738" title="Almiqu" nonfiltered="582" processed="581" dbindex="115582">



L'almiqu o solenodont (Solenodon) s un gnere de mamfers verinosos insectvors de la famlia dels solenodntids. Els solenodonts viuen en caus. Noms se'n reconeix un gnere, Solenodon, tot i que en el passat se'n descrigueren ms que actualment sn considerats sinnims junior. s un gnere molt antic, considerat un fssil vivent. N'existeixen dues espcies en estat de conservaci: l'almiqu cub (Solenodon cubanus) i el paradxic (Solenodon paradoxus). La famlia dels solenodntids s interessant per als investigadors de la filognia degut a qu conserva caracterstiques dels mamfers primitius; les seves espcies s'assemblen molt a les que vivien vers la fi de l'edat dels dinosaures.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293739" title="Almiqu cub" nonfiltered="583" processed="582" dbindex="115583">


L'almiqu cub (Solenodon cubanus) s un mamfer endmic de l'illa de Cuba de la famlia dels solenodntids. s una de les poques espcies de mamfers verinosos en estat de conservaci. Durant molt de temps es pens que s'havia extingit fins que el setembre del 2003 un camperol cub en trob un exemplar i el port als zolegs cubans.

 Caracterstiques .


L'almiqu cub s de color marr fosc o negre depenent de l'exemplar amb el musell i les espatlles d'un blanc grogs i pot arribar a tenir una longitud total de fins 60 cm aproximadament, sent la longitud del seu cos d'uns 30 cm i la cua de 25-30 cm. T el musell afilat, els ulls petits i les orelles arrodonides. Quan es desplaa, ho fa en ziga-zaga. 

Tal i com ja s'ha dit al principi, l'almiqu posseeix la peculiaritat de ser un mamfer verins, ja que la seva saliva s verinosa. La segona incisiva de cada costat del maxillar inferior comunica directament amb la glndula verinosa. 

 Hbitat .
L'almiqu cub, tal i com el seu nom indica s propi de l'illa de Cuba, Actualment, per culpa de l'acci de les espcies invasores (gats, gossos) ha anat desapareixent de l'illa i ara noms es troba a l'est d'aquesta. s de costums nocturns i es refugia en caus a sota terra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293751" title="Llenges irniques" nonfiltered="584" processed="583" dbindex="115584">


Les llenges irniques o iranianes sn una famlia de llenges indoeuropees molt propera a les indories amb les que, de vegades, s'agrupa en un gran grup anomenat llenges indoirniques.

De la mateixa manera que el llat per a les llenges romniques o el snscrit per a les indories, la referncia cultural per a aquestes llenges es l'avesta.

Orgens.
Es pensa que cap el segon milleni a. C. les llenges irniques es van separar de les indories. Cap a la meitat del primer milleni a. C. les llenges irniques ocupaven una gran extensi de territori, molt ms gran que l'actual, i que anava des del sud de Rssia per l'Iran i l'sia central central, fins el riu Xi Jiang a la Xina.

De les antigues llenges irniques tan sols es coneixen dues: l'avesta i el persa antic.

El primers texts escrits daten del segon milleni a. C. i son inscripcions cuneformes. Van ser descoberts a Mitanni i estan escrits en un dialecte de l'antic irani.

L'Edat mitjana iraniana.
El que es coneix en lingstica com a edat mitjana iraniana s'esten en el temps des del s. IV a.C. fins al s.IX. A les llenges d'aquesta etapa se les classifica geograficament en dos grups: occidentals i orientals.

En les occidentals s'inclou el part i el persa mitj. A les orientals el bactri, el sogdi, corasmi, el saka i l'Antic osstic.

El persa mitj (Pahlavi) fou la llengua oficial dels sassnides. Va ser utilitzada des del segle III fins al segle X. El persa mitj i el part van ser tamb la llengua dels maniqueus.


Les llenges irniques desprs de la conquesta rab de Prsia.


Desprs de la conquesta islmica de Prsia (Iran), van succeir importants canvis en el rol de les diferentes llenges irniques dins l'Imperi Persa. L'antic prestigi del persa mitj va ser substituit per una nova llengua standard anomenada Dari que va esdevenir oficial dins la cort. El nom Dari prov de la paraula rab darbar (     ), que es refereix a la cort reial, on es va experimentar un important floriment de la cultura (Vegi's Literatura Persa). La dinastia Safrida en particular va ser la primera d'una srie d'elles que oficialment va adoptar la nova llengua vers l'any  875. El Dari va ser fortament influenciat pels dialectes regionals orientals de l'Iran, mentre que el persa mitj standard ho havia sigut pels dialectes occidentals. Aquesta nova llengua de prestigi es l'antecessora del Persa modern. Humanistes medievals iranians, com Abdullah Ibn al-Muqaffa (segle VIII) i Ibn al-Nadim (s. X) associaven el terme "Dari" amb la provincia oriental de Khorasan, utilitzaven el terme "Pahlavi" (persa mitj) per descriure els dialectes nordociidentals de les rees entre Isfahan i Azerbaidjan, i Parsi per descriure els dialectes de la provncia de Persis. 

La conquesta islmica va comportar tamb la adopci de l'alfabet rab en l'escriptura del persa, paixtu i el balotxi. Totes elles varen ser adaptades a la nova escriptura mitjanant l'adicci d'unes quantes lletres. Tots aquest canvis van succeir durant la segona part del s. VIII, quan l'antic persa mitj ja es trobava en franca decadncia. En alfabet rab s'escriu encara avui el persa modern.

L'rea geogrfica on es parlaven llenges irniques va experimentar un fort retrocs. L'rab va ocupar parts de l'Iran occidental (Khuzestan), i diferentes Llenges turqueses van ocupar gran part de l'sia Central, desplaant llenges com el sogdi o el bactri. El Sogdi va sobreviure breument en una petita rea a l'est de Samarcanda i el Saka (com a  Sarigoli) en parts del sud de Xinjiang. Encara avui sobreviuen diverses petites llenges a la zona del Pamir.

Classificaci.

Les llenges irniques es divideixen en dugues subfamlies: Orientals i Occidentals. En total, i segons estimacions del SIL, sn un total de 87 amb gaireb 200 milions de parlants.


Llista de llenges irniques.
  indica llengua morta.

Orientals.

Nord-orientals.

 Avstic ;
 Xorasmi ;
 Bactri ;
 Sogdi  ;
 Yaghnobi;
 Srmata ;
 Alnic ;
 Osset;

Sud-orientals.

 Munji;
 Sanglechi-Ishkashimi;
 Sarikoli;
 Shughni;
 Yazgulyam;
 Wakhi;
 Yidgha;
 Saka ;
 Paixtu meridional;
 Paixtu septentrional;
 Paixtu central;
 Waneci;

Occidentals.

Nord-occidentals.

 Balutxi meridional;
 Balutxi occidental;
 Balutxi oriental;
 Koroshi;
 Gilaki;
 Mazanderani;
 Shahmirzadi;
 Ashtiani;
 Farsi noroccidental;
 Dari zoroastri;
 Gazi;
 Khunsari;
 Natanzi;
 Nayini;
 Parsi-Dari;
 Parsi;
 Sivandi;
 Soi;
 Vafsi;
 Khalaj;
 Kurd;
 Laki;
 Ormuri;
 Paratxi;
 Lasgerdi;
 Sangisari;
 Semnani;
 Sorkhei;
 Alviri-Vidari;
 Eshtehardi;
 Gozarkhani;
 Harzani;
 Karingani;
 Koresh-e rostam;
 Razajerdi;
 Rudbari;
 Shahrudi;
 Takestani;
 Talysh;
 Taromi;
 Maraghei;
 Kho'ini;
 Kajali;
 Kabatei;
 Dezfuli;
 Bajelani;
 Dimli;
 Gurani;
 Kirmanjki;
 Xabak;
 Sarli;

Sud-occidentals.

 Farsi sudoccidental;
 Lari;
 Bakhtiari;
 Luri;
 Kumzani;
 Aimaq;
 Bukhric;
 Dehwari;
 Darwazi;
 Hazaragi;
 Dzhidi;
 Persa;
 Pahlavani;
 Tadjik;
 Judeo-Tat;
 Tat;

Sense classificaci.
 Tangshewi;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293752" title="Limnonectes" nonfiltered="585" processed="584" dbindex="115585">

Limnonectes s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Limnonectes acanthi (Taylor, 1923).
 Limnonectes arathooni (Smith, 1927).
 Limnonectes asperatus (Inger, Boeadi & Taufik, 1996).
 Limnonectes bannaensis (Ye i cols., 2007). ;
 Limnonectes blythii (Boulenger, 1920).
 Limnonectes dabanus (Smith, 1922).
 Limnonectes dammermani (Mertens, 1929).
 Limnonectes diuatus (Brown & Alcala, 1977).
 Limnonectes doriae (Boulenger, 1887).
 Limnonectes finchi (Inger, 1966).
 Limnonectes fragilis (Liu et Hu In Liu, Hu, Fei & Huang, 1973).
 Limnonectes fujianensis (Ye & Fei, 1994).
 Limnonectes grunniens (Latreille In Sonnini de Manoncourt et Latreille, 1801).
 Limnonectes gyldenstolpei (Andersson, 1916).
 Limnonectes hascheanus (Stoliczka, 1870).
 Limnonectes heinrichi (Ahl, 1933).
 Limnonectes ibanorum (Inger, 1964).
 Limnonectes ingeri (Kiew, 1978).
 Limnonectes kadarsani (Iskandar, Boeadi & Sancoyo, 1996).
 Limnonectes kenepaiensis (Inger, 1966).
 Limnonectes khammonensis (Smith, 1929).
 Limnonectes khasianus (Anderson, 1871).
 Limnonectes kohchangae (Smith, 1922).
 Limnonectes kuhlii (Tschudi, 1838).
 Limnonectes laticeps (Boulenger, 1882).
 Limnonectes leporinus (Andersson, 1923).
 Limnonectes leytensis (Boettger, 1893).
 Limnonectes limborgi (Sclater, 1892).
 Limnonectes macrocephalus (Inger, 1954).
 Limnonectes macrodon (Dumril & Bibron, 1841).
 Limnonectes macrognathus (Boulenger, 1917).
 Limnonectes magnus (Stejneger, 1910).
 Limnonectes malesianus (Kiew, 1984).
 Limnonectes mawlyndipi (Chanda, 1990).
 Limnonectes mawphlangensis (Pillai & Chanda, 1977).
 Limnonectes micrixalus (Taylor, 1923).
 Limnonectes microdiscus (Boettger, 1892).
 Limnonectes microtympanum (Kampen, 1907).
 Limnonectes modestus (Boulenger, 1882).
 Limnonectes namiyei (Stejneger, 1901).
 Limnonectes nitidus (Smedley, 1932).
 Limnonectes palavanensis (Boulenger, 1894).
 Limnonectes paramacrodon (Inger, 1966).
 Limnonectes parvus (Taylor, 1920).
 Limnonectes plicatellus (Stoliczka, 1873).
 Limnonectes rhacoda (Inger, Boeadi & Taufik, 1996).
 Limnonectes shompenorum (Das, 1996).
 Limnonectes timorensis (Smith, 1927).
 Limnonectes toumanoffi (Bourret, 1941).
 Limnonectes tweediei (Smith, 1935).
 Limnonectes visayanus (Inger, 1954).
 Limnonectes woodworthi (Taylor, 1923).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293755" title="Limnonectes acanthi" nonfiltered="586" processed="585" dbindex="115586">

Limnonectes acanthi s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes acanthi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293756" title="Limnonectes arathooni" nonfiltered="587" processed="586" dbindex="115587">

Limnonectes arathooni s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni & Brown, R. 2004.  Limnonectes arathooni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293757" title="Limnonectes asperatus" nonfiltered="588" processed="587" dbindex="115588">

Limnonectes asperatus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes asperatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293758" title="Limnonectes blythii" nonfiltered="589" processed="588" dbindex="115589">

Limnonectes blythii s una espcie de granota que viu a Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Singapur, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Iskandar, D. 2004.  Limnonectes blythii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293759" title="Limnonectes dabanus" nonfiltered="590" processed="589" dbindex="115590">

Limnonectes dabanus s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Limnonectes dabanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293760" title="Limnonectes dammermani" nonfiltered="591" processed="590" dbindex="115591">

Limnonectes dammermani s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Limnonectes dammermani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293761" title="Limnonectes diuatus" nonfiltered="592" processed="591" dbindex="115592">

Limnonectes diuatus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes diuatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293763" title="Limnonectes doriae" nonfiltered="593" processed="592" dbindex="115593">

Limnonectes doriae s una espcie de granota que viu a l'ndia, Malisia, Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Wogan, G., Das, I. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Limnonectes doriae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293764" title="Vttia" nonfiltered="594" processed="593" dbindex="115594">
Vttia (o Vtia) o Vctia (Vettia o Vectia) fou una gens romana plebea, esmentada al final de la repblica i que va obtenir considerable distinci durant l'Imperi quan el seu nom apareix sovint als Fasti. Al perode republic els Vetti o Vecti usaven el cognom Jutge Sab (Iudex Sabinus). A les edicions ms antigues apareix el nom com a Vecti, per la ortografia correcta es Vetti segons mostren les monedes. 

Alguns personatges destacats foren:
 Luci Vetti, cavaller rom, acusador.
 Gai Vetti Aquil, cnsol el 162. ;
 Gai Vetti tic, cnsol el 342.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293766" title="Limnonectes finchi" nonfiltered="595" processed="594" dbindex="115595">

Limnonectes finchi s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Stuebing, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004. Limnonectes finchi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293767" title="Limnonectes fragilis" nonfiltered="596" processed="595" dbindex="115596">

Limnonectes fragilis s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Ermi, Z. & Haitao, S. 2004.  Limnonectes fragilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293769" title="Limnonectes fujianensis" nonfiltered="597" processed="596" dbindex="115597">

Limnonectes fujianensis s una espcie de granota que viu a la Xina i Taiwan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Ermi, Z., Huiqing, G., Baorong, G., Kuangyang, L., Wenhao, C. & Chan, B. 2004.  Limnonectes fujianensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293770" title="Limnonectes grunniens" nonfiltered="598" processed="597" dbindex="115598">

Limnonectes grunniens s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni & Richards, S. 2004.  Limnonectes grunniens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293771" title="Limnonectes gyldenstolpei" nonfiltered="599" processed="598" dbindex="115599">

Limnonectes gyldenstolpei s una espcie de granota que viu a Cambodja, Laos, Tailndia i, possiblement tamb, Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Swan, S. & Chan-ard, T. 2004. Limnonectes gyldenstolpei.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293773" title="Limnonectes hascheanus" nonfiltered="600" processed="599" dbindex="115600">

Limnonectes hascheanus s una espcie de granota que viu a Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, la Xina. 

Referncies.

 van Dijk, P.P., Stuart, B. & Das, I. 2004.  Limnonectes hascheanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293774" title="Limnonectes heinrichi" nonfiltered="601" processed="600" dbindex="115601">

Limnonectes heinrichi s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Limnonectes heinrichi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293775" title="Limnonectes ibanorum" nonfiltered="602" processed="601" dbindex="115602">

Limnonectes ibanorum s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes ibanorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293776" title="Limnonectes ingeri" nonfiltered="603" processed="602" dbindex="115603">

Limnonectes ingeri s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes ingeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293777" title="Luci Vetti" nonfiltered="604" processed="603" dbindex="115604">
Luci Vetti (Lucius Vettius) fou un cavaller roma. 

Va donar molta informaci a Cicer sobre la conspiraci de Catilina (Cicer l'anomena "noster index") i entre els acusats estava Juli Csar (63 aC). Els seus serveis els oferia a canvi de diners.

El 59 aC torna a aparixer com informador i va acusar a Curi, Cicer i Luci Licini Luculle (fill) entre d'altres de formar una conspiraci per assassinar a Gneu Pompeu Magne. Di Cassi pensa que Cicer i Luculle havien subornat a Vetti per assassinar a Csar i Pompeu, per aquesta indicaci sembla no ser autentica. Cicer va donar la culpa d'aquestes informacions que l'implicaven a Csar que hauria utilitzat al tribu Publi Vatini. Vatti va fer aquesta revelaci al senat rom, i va dir que Curi era el cap de la conspiraci en la que hi havia molts homes distingits entre els quals Luci Emili Paule, Marc Juni Brut i  Luci Corneli Lntul Crus; fou tancat a la pres per ser portat a l'assemblea del poble al dia segent per confirmar els fets, per all es va contradir i la seva declaraci va esdevenir sospitosa, al ometre alguns noms i afegir altres com Luculle i Luci Domici Aenobarb; a Cicer no el va esmentar pel nom per va parlar d'un consular que vivia prop del cnsol Csar; fou tancat a pres altre cop i al dia segent al mat fou trobat mort a la seva cella i encara que es va dir que s'havia sucidat les marques de violncia eren visibles al seu cos, i Cicer va acusar a Vatini de la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293778" title="Medalla d'Honor" nonfiltered="605" processed="604" dbindex="115605">

La Medalla d'Honor (angls: Medal of Honor) s la mxima condecoraci militar dels Estats Units (similar a la Creu Victria britnica, a la Legi d'Honor francesa, a la Medalla al Valor israelita o a l'Estrella d'Heroi de la Uni Sovitica). Donada la seva naturalesa, s sovint atorgada a ttol pstum.

Poden optar-hi tots els membres de qualsevol branca de la milcia americana, i cada servei t el seu propi disseny (excepte els Guardacostes i els Marines, que fan servir el disseny de la Marina).

Atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units que es distingeixi visiblement per la valentia i la intrepidesa, amb risc de la seva vida i ms enll del servei del deure mentre es trobava en combat davant l'enemic dels Estats Units.

Sempre que sigui possible, es concedeix en mans del President dels Estats Units, com a smbol de tota la naci. Donat el seu alt estatus, la medalla gaudeix d'una protecci especial per part de la llei dels Estats Units.

La Medalla d'Honor s una de les dues condecoracions de coll de les Forces Armades, per s la nica condecoraci de coll atorgada als seus membres (l'altra, s la Legi del Mrit en classe Comandant, i s atorgada a dignataris estrangers). 

El gal se situa sol, per damunt de tota la resta i al centre. Per quan es porta roba civil, s'atorga una roseta del mateix color amb les estrelles.

 La Bandera .

Des del 23 d'octubre del 2003 s'atorga una bandera especial de la Medalla d'Honor juntament amb la condecoraci. La bandera s del mateix color blau cel, amb les 13 estrelles blanques.

 Privilegis .
Donades les seves caracterstiques, la concessi de la Medalla d'Honor comporta una srie de privilegis i beneficis:
 Per tradici, el receptor de la Medalla d'Honor ha de rebre la salutaci de tots els altres militars (encara que siguin de graduaci superior), saludant no la persona, sin la medalla.
 Tots els receptors veuen incls el seu nom a les Llistes de la Medalla d'Honor;
 Reben una pensi especial de $1.027 (2004), subjecta als increments del cost de la vida;
 La classe tropa rep un uniforme suplementari;
 Els fills dels receptors poden assistir a les acadmies militars sense quotes d'admissi;
 Tenen privilegis especials en el transport aeri;
 Reben un increment del 10% en la seva jubilaci;
 Reben la Bandera de la Medalla d'Honor;

 Histria .


La primera condecoraci americana va ser establerta per George Washington el 7 d'agost de 1782, quan cre la Insgnia del Mrit Militar, que caigu en dess desprs de la Guerra de la Independncia. Amb l'esclat de la Guerra amb Mxic al 1847 s'institu la Medalla del Certificat del Mrit. Amb l'esclat de la Guerra Civil Americana, el James W. Grimes propos la creaci d'una medalla al valor, idea que va aplicar-se a la Marina, sent aprovada pel President Abraham Lincoln el 21 de desembre de 1861, i per ser concedida als mariners que es distingissin per la seva valentia durant la guerra. 

El primer disseny de la medalla va ser dissenyat per Christian Schussel i esculpit per Anthony Paquet. James Pollock, director de la Casa de la Moneda dels Estats Units, va descriure l'escena que representava com 
"El foll esperit de la secessi i la rebelli s representat per una figura encongida que t serps a les mans, que amb unes llenges llargues apunten a una figura alta que representa la Uni o el Geni del nostre pas, que sost a la m dreta un escut i a la m dreta els feixos. Al voltant d'aquestes figures hi ha trenta-quatre estrelles, indicant el nombre d'estats que composen la Uni"

Aquest ja era el disseny original, que apareixia al centre d'una estrella de 5 puntes invertida que se sostenia mitjanant un ncora (per indicar el servei naval). Penjava d'una cinta, la meitat superior blau fosc i la meitat inferior amb 13 franges alternes roig i blanc.

El 17 de febrer de 1862, el Senador de Massachusetts Henry Wilson propos una medalla d'honor similar pels membres de l'exrcit. Per suggeriment del Secretari de la Marina Welles, es decid que l'Exrcit faria servir el mateix disseny bsic que la Marina, amb alguna petita modificaci: bviament es retir l'ncora, i en el seu lloc se situ un trofeu composat per dos canons creuats sobre 8 bales de can i un sabre. Al damunt, un liga amb les ales esteses.

Mitjanant un Acta del Congrs del 23 d'abril de 1904 es creava un temps lmit per a les recomanacions per atorgar-la i es feia obligatori aportar documentaci oficial on es descrigus el fet. Tamb s'aprov un nou disseny per a la Medalla de l'Exrcit (el disseny actual), i tamb es modificava el gal (tamb amb el disseny actual), per encara penjava del pit.

Una ordre executiva del President Theodore Roosevelt del 20 de setembre de 1905 feia que la presentaci s'havia de fer sempre en una cerimnia formal i, sempre que fos possible, que aquesta es realitzs a Washington DC i que fos atorgada pel propi President. El 12 d'agost de 1913 es modific el gal de la Marina per tal d'estandaritzar els galons. Tamb s'especificava que la medalla penjaria del coll.

El 4 de febrer de 1919 s'autoritz una nova versi de la Medalla d'Honor de la Marina, per ser atorgada a aquells que "es distingissin per la valentia i la intrepidesa amb risc de la prpia vida i ms enll del compliment del deure mentre estiguessin en conflicte contra l'enemic", mentre que l'antiga versi no requeria d'acci directa contra l'enemic. Aquesta versi seria coneguda com la "Creu Tiffany", car va ser dissenyada per la firma Tiffany & Company de Nova York, i va ser la nica ocasi en qu la Marina va fer servir un model diferent. Aquesta era una creu patte d'or, amb una corona de llorer entre els braos. A cada bra de la creu hi havia un ncora, i al centre, un medall en forma d'hexgon, amb l'escut dels Estats Units i la inscripci "United States Navy 1917-1919". Va ser abolida mitjanant un acta del Congrs del 7 d'agost de 1942, readoptant l'antic disseny.

El 6 de juliol de 1960 es cre la Medalla d'Honor de la Fora Aria.

Des de 1963 existeix la Medalla d'Honor dels Guarda Costa, per no ha estat encara mai atorgada (en part perqu els Guarda Costes passen a dependre de la Marina en temps de guerra). De fet, ni tan sols existeix un disseny per a ella. Noms un membre dels Guarda Costes ha rebut una Medalla d'Honor, el Mariner de Senyals de 1a Classe Douglas Munro, que va rebre la versi de la Marina per les seves accions durant la Batalla de Guadalcanal.

 Concessions .

En total s'ha concedit en 3.465 ocasions a 3.446 persones (19 persones l'han rebut dues vegades, dels quals 14 l'han rebuda per dues accions separades i 5 van rebre conjuntament la de l'Exrcit i la de la Marina). 618 han estat atorgades a ttol pstum.

Va ser atorgada per primer cop al soldat Jacob Parrot, duran la Guerra Civil per les seves accions a l'Atac d'Andrews. La nica dna que l'ha rebut va ser Mary Edwards Walker, una cirugiana de la Guerra Civil. Si b la seva medalla va ser rescindida al 1917 juntament amb molts altres receptors no combatents, va ser reestablerta pel President Jimmy Carter al 1977.

Si b el reglament de la medalla, vigent des de 1918, especifica que els receptors havien de servir a les Forces Armades quan realitzessin l'acci, aquesta disposici ha estat apartada en alguns casos: Charles Lindbergh reb la seva medalla sent un pilot civil (si b era un membre de la reserva del Cos Aeri dels Estats Units). 

El 17 d'octubre de 1921 va ser atorgada pel General Pershing a la Tomba del Soldat Desconegut britnic; posteriorment, l'11 de novembre de 1921, la Tomba del Soldat Desconegut dels Estats Units reb recprocament la Creu Victria britnica.

Durant la Batalla d'Iwo Jima va ser concedida a 27 combatents (22 marines, 4 sanitaris navals i un oficial naval); de les quals 13 van ser pstumes. En total, van representar un ter del nombre total de Medalles d'Honor atorgades als Marines durant tota la Segona Guerra Mundial.

Per accions des de la retirada de les forces americanes a Vietnam al 1973, ha estat atorgada en 7 ocasions, totes elles pstumes. 






 Disseny .
Exrcit
 Una estrella de 5 puntes d'or, amb trifolis a les puntes de l'estrella, envoltada per una corona de llorer en esmalt verd. A la part superior hi ha un liga sobre una barra amb la inscripci "Valor". Al centre de l'estrella, apareix el cap de la deessa Minerva, envoltada per la inscripci "UNITED STATES OF AMERICA". Al revers apareix la inscripci "THE CONGRESS TO", amb un espai per gravar el nom del receptor.


Marina i Cos de Marines
 Una estrella de 5 puntes de bronze, amb trifolis a les puntes de l'estrella. A les puntes de l'estrella hi ha fulles de llorer i de roure. Al centre apareix la deessa Minerva (simbolitzant els Estats Units), dreta amb un feix a la m esquerra i amb un escut a la m esquerra (blasonat amb l'escut d'armes dels Estats Units). Expulsa a la Discrdia, representada per serps. La medalla penja d'un ncora.

Fora Aria
 Una estrella de 5 puntes d'or, amb trifolis a les puntes de l'estrella, envoltada per una corona de llorer en esmalt verd. A cada punta de l'estrella hi ha branques de llorer i de roure. Al centre de l'estrella, apareix el cap de la Esttua de la Llibertat. L'estrella penja d'una barra amb la inscripci "Valor" sobre una adaptaci dels raigs de l'escut de la Fora Aria. ;

Penja d'una cinta de seda blau cel. A la part anterior hi ha un nus amb 13 estrelles en blau cel.

El gal s del mateix color blau cel que la cinta del coll, i inclou 5 estrelles blanques, disposades en forma de M.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293779" title="Gai Vetti Aquil" nonfiltered="606" processed="605" dbindex="115606">
Gai Vetti Aquil (Caius Vettius Aquilinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sota Marc Aureli el 162 juntament amb Quint Juni Rstic. L'esmenten els Fasti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293780" title="Limnonectes kadarsani" nonfiltered="607" processed="606" dbindex="115607">

Limnonectes kadarsani s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Limnonectes kadarsani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293781" title="Gai Vetti tic" nonfiltered="608" processed="607" dbindex="115608">
Gai Vetti tic (Caius Vettius Atticus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sota Gordi III el 242 juntament amb Gai Asini Pretextat. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293782" title="Limnonectes kenepaiensis" nonfiltered="609" processed="608" dbindex="115609">

Limnonectes kenepaiensis s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes kenepaiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293783" title="Vetull" nonfiltered="610" processed="609" dbindex="115610">
Vetull (Vetulinus) fou un poltic rom. 

Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC i va reunir una considerable fora al sud d'Itlia amb les que per fora temps va resistir a les tropes enviades contra ell, per finalment va morir en un combat quan estava a punt d'embarcar per creuar a Messana a l'illa de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293784" title="Limnonectes khammonensis" nonfiltered="611" processed="610" dbindex="115611">

Limnonectes khammonensis s una espcie de granota que viu a Laos i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Stuart, B. 2004.  Limnonectes khammonensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293785" title="Limnonectes khasianus" nonfiltered="612" processed="611" dbindex="115612">

Limnonectes khasianus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Limnonectes khasianus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293786" title="Limnonectes kohchangae" nonfiltered="613" processed="612" dbindex="115613">

Limnonectes kohchangae s una espcie de granota que viu a Cambodja i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004. Limnonectes kohchangae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293787" title="Limnonectes kuhlii" nonfiltered="614" processed="613" dbindex="115614">

Limnonectes kuhlii s una espcie de granota que viu a Brunei, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, Cambodja. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Lau, M.W.N., Datong, Y., Ohler, A., Shunqing, L., Sengupta, S. & Bordoloi, S. 2004.  Limnonectes kuhlii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293788" title="Oflia Soler i Nomdedu" nonfiltered="615" processed="614" dbindex="115615">
Oflia Soler i Nomdedu (Castell de la Plana, 1952) s una poltica valenciana. Llicenciada en psicologia, treball com a inspectora d'educaci. Militant del PSPV-PSOE fou escollida senadora per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1989 i diputada a les eleccions generals espanyoles de 1993. Ha estat vicepresidenta del Consell Escolar Valenci i presidenta del Consell Assessor de l'Institut Valenci de la Dona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293789" title="Limnonectes laticeps" nonfiltered="616" processed="615" dbindex="115616">

Limnonectes laticeps s una espcie de granota que viu a Brunei, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia, Tailndia i, possiblement tamb, a Bangladesh i Butan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Sengupta, S. & Bordoloi, S. 2004.  Limnonectes laticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293791" title="Limnonectes leporinus" nonfiltered="617" processed="616" dbindex="115617">

Limnonectes leporinus s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes leporinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293792" title="Limnonectes leytensis" nonfiltered="618" processed="617" dbindex="115618">

Limnonectes leytensis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes leytensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293793" title="Limnonectes limborgi" nonfiltered="619" processed="618" dbindex="115619">

Limnonectes limborgi s una espcie de granota que viu a Birmnia. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Limnonectes limborgi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293794" title="Juan Jos Ortiz Prez" nonfiltered="620" processed="619" dbindex="115620">
Juan Jos Ortiz Prez (Fontcouverte, Aude, 1945) s un poltic valenci. Agent de la Propietat Immobiliria i membre del Partit Popular des de 1983, ha estat coordinador Provincial de l'rea d'Acci Territorial i secretari provincial del Partit Popular fins a 1990. Resident a Orpesa, ha estat portaveu del PP a l'ajuntament del 1983 al 1990. 

Ha estat senador per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993 i 2004, i diputat per la mateixa circumscripci a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000. 

En el Congrs dels Diputats ha estat membre de les Comissions d'Indstria, Comer i Turisme; Obres Pbliques, Transports i Comunicacions i Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes.  Tamb ha estat president del consell d'administraci de la societat OROPESA 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293795" title="Limnonectes macrocephalus" nonfiltered="621" processed="620" dbindex="115621">

Limnonectes macrocephalus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes macrocephalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293796" title="Limnonectes macrodon" nonfiltered="622" processed="621" dbindex="115622">

Limnonectes macrodon s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni, Das, I., Shrestha, T.K. & Ohler, A. 2004.  Limnonectes macrodon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293797" title="Limnonectes macrognathus" nonfiltered="623" processed="622" dbindex="115623">

Limnonectes macrognathus s una espcie de granota que viu a Malisia, Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P.& Yaakob, N. 2004.  Limnonectes macrognathus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293798" title="Limnonectes magnus" nonfiltered="624" processed="623" dbindex="115624">

Limnonectes magnus s una espcie de granota que viu a Indonsia i les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G. & Iskandar, D. 2004.  Limnonectes magnus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293799" title="Limnonectes malesianus" nonfiltered="625" processed="624" dbindex="115625">

Limnonectes malesianus s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia, Singapur i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D. & Inger, R. 2004.  Limnonectes malesianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293800" title="Limnonectes mawlyndipi" nonfiltered="626" processed="625" dbindex="115626">

Limnonectes mawlyndipi s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A., Bordoloi, S. & Sengupta, S. 2004.  Limnonectes mawlyndipi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293801" title="Limnonectes mawphlangensis" nonfiltered="627" processed="626" dbindex="115627">

Limnonectes mawphlangensis s una espcie de granota que viu a l'ndia i, possiblement tamb, a Butan i Nepal. 

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A., Bordoloi, S. & Sengupta, S. 2004.  Limnonectes mawphlangensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293802" title="Limnonectes micrixalus" nonfiltered="628" processed="627" dbindex="115628">

Limnonectes micrixalus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes micrixalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293803" title="Ignacio Gil Lzaro" nonfiltered="629" processed="628" dbindex="115629">
Ignacio Gil Lzaro (Valncia, 1957) s un poltic valenci. Llicenciat en dret, s militant d'Aliana Popular des del 1980, i en fou president provincial a Valncia i vicepresident regional. Secretari del Comit Electoral Nacional d'AP i membre del Comit Executiu Nacional d'AP. Ha estat membre de la Delegaci Espanyola en l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa (1986-1988). Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1993, 1996, 2000,  2004 i 2008, i  senador pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 1989.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293804" title="Limnonectes microdiscus" nonfiltered="630" processed="629" dbindex="115630">

Limnonectes microdiscus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Limnonectes microdiscus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293805" title="Mara Teresa Rodrguez Barahona" nonfiltered="631" processed="630" dbindex="115631">
Mara Teresa Rodrguez Barahona (Logronyo, 1949) s una poltica basca d'origen rioj. Funcionria de l'Institut Nacional d'Empleu (INEM), n'ha estat directora provincial a vila (1985-1987) i a laba (1987-1989). A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollida senadora per laba pel PSE-PSOE, per dimit el 1991 per ocupar la presidncia de la Diputaci Foral d'laba. Tamb ha estat diputada al Parlament Basc per PSE-EE el 1995-1998, el 1998-2001 i el 2001-2003.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293807" title="Batall Britnic" nonfiltered="632" processed="631" dbindex="115632">
El Batall Britnic (tamb conegut per Batall Saklatava en honor de Shapurji Saklatvala, cofundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya i membre de la Cambra dels Comuns o tamb Batall Clement Attlee) va ser una unitat militar formada per voluntaris britnics que va participar en la Guerra Civil espanyola en suport de la Segona Repblica en el marc de la XV Brigada Internacional.

 Historial militar .
 Primers voluntaris britnics.
Els primers voluntaris britnics, inclosos Tom Wintringham i Nat Cohen, arribaren a Espanya entre agost i setembre del 1936 i formaren la Centria Tom Mann -una companyia integrada a la Columna Thlmann. El Batall Thlmann formaria part ms tard de la XII Brigada Internacional i lluitaria en la Batalla de Madrid, destacant en la defensa de la Ciudad Universitaria.

Un altre grup de voluntaris britnics -entre ells Jock Cunningham i John Cornford- lluitaria amb el francfon Batall Commune de Paris de la XI Brigada Internacional. En el front de Madrid, participaria tamb en la defensa de la Ciudad Universitaria i de la Casa de Campo.

El desembre del 1936, 145 britnics formaren la 1 Companyia del francfon Batall la Marsellesa, de la XIV Brigada Internacional. Lluitarien al front de Crdova el desembre i al front de Madrid el gener del 1937. Els durs combats del 15 de gener a Las Rozas reduren els efectius de la unitat a 67 homes.

 Formaci del Batall .
El gener del 1937, els supervivents de la 1 Companyia i 450 nous voluntaris britnics, irlandesos, i dels pasos anglfons s'agruparen a Madrigueras, prop d'Albacete, on hi tenien el quarters les Brigades Internacionals. Formaren un batall anglfon, amb tres companyies d'infanteria (la 1, 3 i 4) i una companyia de metralladores (la 2). 

El batall fou el 16 Batall de les Brigades Internacionals. Formalment fou anomenat Batall Shapurji Saklatvala, en homenatge al fundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya i membre del Parlament britnic per Battersea. Tanmateix, el nom que es fu ms popular fou el de "Batall Britnic".

El batall fou adscrit a la XV Brigada Internacional. Altres batallons amb presncia de voluntaris britnics foren el nord-americ Batall Abraham Lincoln, el balcnic Batall Dimitrov, i el franco-belga Batall Sis de febrer.

El Jarama, 1937.


El primer gran enfrontament va tenir lloc durant la Batalla del Jarama el febrer del 1937, sota les ordres del comandant Tom Wintringham i on quatre-cents cinquanta dels sis-cents integrants de la unitat van morir o van ser ferits de gravetat.

En un sol dia de combat, el 12 de febrer, en els enfrontaments contra les tropes de moros de Franco, el Batall Britnic tingu 275 baixes a la 1, 3 i 4 companyies. El segon dia de combat, la companyia de metralladores va ser envoltada pels franquistes i molts dels seus membres foren capturats. El comandant del Batall, Tom Wintringham fou ferit i Jock Cunningham prengu el comandament dels 150 supervivents. El Batall romangu a les trinxeres del Jarama fins el 17 de juny del 1937.

 Brunete, 1937 .

El juliol del 1937, Vicente Rojo, general republic, va ordenar el desplaament d'unitats, entre elles el Batall Britnic, cap a Brunete, per tal d'intervenir en aquesta zona i alleujar aix el pes sobre la capital d'Espanya que es trobava assetjada.

Reforat amb noves incorporacions i el retorn de diversos ferits dels hospitals, el Batall particip amb 331 brigadistes a la Batalla de Brunete. El 6 de juliol, la XV Brigada Internacional ocup els pobles de Romanillos i Boadilla del Monte i, de matinada, el de Villanueva de la Caada. L'endem, el Batall reb l'ordre d'avanar i es top amb una posici elevada que anomenaren Cerro Mosquito pel caracterstic xiulet de les bales i que havia d'esdevenir una posici mtica per la duresa dels combats que s'hi havien de produir. Aix que havien deixat Villanueva de la Caada, els brigadistes havien estat atacats per avions Junkers de la Legi Cndor i l'artilleria feixista. Les dues hores de foc devastador provocaren enormes prdues i evitaren que el Batall arribs al Cerro Mosquito abans que els feixistes rebessin reforos i asseguressin la seva defensa. En els intents d'aconseguir la posici pels britnics es produren gran quantitat de baixes per ambds costats. All mor, a les 10 de la nit d'aquest mateix dia, l'oficial negre Oliver Law. El dia 16, un casc de projectil d'aviaci fer per l'esquena el comandant del batall George Nathan, que mor poc desprs i s enterrat a la vora del Guadarrama. Noms 42 membres del Batall quedaren aptes pel servei i la unitat fou deixada en reserva.

 Arag, 1937 .
A mitjans d'agost, la 35a Divisi Republicana, que incloa la XV Brigada Internacional, es trasllad a l'Arag. L'objectiu de la campanya d'Arag era deturar l'ofensiva franquista sobre Santander i recuperar l'estratgica ciutat de Saragossa. El 25 d'agost, el Batall prengu part en la lluita carrer a carrer per a controlar l'estratgic poble de Quinto. El 25 d'agost, atacava la posici feixista del Cerro Purburel, per era rebutjat sota un intens foc de metralladores. L'endem, un altre assalt al tur, amb el suport de l'artilleria antitancs de la XV Brigada, reeix. Els durs combats havien redut el Batall a noms 100 homes i un contingent de tropes espanyoles es van destinar a reforar el Batall.

 Terol, 1938 .

L'hivern del 1937-1938, el Batall va participar en la batalla de Terol.

 Ebre, 1938 .

L'estiu del 1938, particip en l'ofensiva i la sagnant guerra de desgast de l'Ebre.

 Desmantellament del Batall .
El 21 de setembre del 1938, Juan Negrn anunci a la Societat de Nacions que el govern de la Repblica acceptava el repatriament de les Brigades Internacionals. El Batall Britnic fou mantingut en la reserva fins a finals de setembre i el 17 d'octubre els seus supervivents prengueren part en la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona, en mig d'una greu emoci continguda i coberts de glria. El President de la Repblica Azaa i el Cap del Govern Negrn s'afegiren a la multitud que dispens una de les ms grans celebracions de la Repblica.

Un cop desmantellat el Batall, 305 voluntaris britnics abandon Espanya. Van arribar a Victoria Station de Londres el 7 de desembre, on foren rebuts per una gentada entre els que es trobava Clement Attlee, Stafford Cripps, Willie Gallacher i Will Lawther.

El nombre de morts de la unitat durant la seva estada a Espanya va ser aproximadament de quatre-cents noranta, aix com uns mil dos-cents ferits greus sobre un total de dos mil voluntaris.

L'International Brigade Memorial Trust.
L'International Brigade Memorial Trust s una associaci integrada per veterans i historiadors per a preservar i catalogar la histria del Batall Britnic.

Registre d'Honor.
L'associaci ha recopilat la llista dels brigadistes del Batall Britnic morts en la Guerra d'Espanya: Roll of Honour. La llista s'ha elaborat a partir dels documents recollits de l'Arxiu de les Brigades Internacionals a la Biblioteca Memorial Marx de Londres, aix com de l'Arxiu de les Brigades Internacionals al Centre Rus per a la Preservaci i l'Estudi de Documents de la Histria recent, a Moscou.

Membres destacats del Batall Britnic.
 Bill Alexander - qumic industrial, comandant del Batall Britnic des del 1938, desprs fou Secretari Assistent General del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
 Christopher Caudwell - periodista i poeta, mort a la Batalla del Jarama.
 Fred Copeman - antic mariner, organitzador del Invergordon Mutiny, comandant del Batall el 1937.
 John Cornford - poeta, besnt del naturalista Charles Darwin, mort a la Batalla de Lopera.
 Jason Gurney - escultor, tamb form part del Batall Abraham Lincoln. ;
 Len Crome - metge neurleg, guanyador de la Military Cross durant la Segona Guerra Mundial.
 Jack Jones (dirigent de les Trade Union) - desprs Secretari General de la Transport & General Workers Union.
 Laurie Lee - poeta, novellista, autor de Cider with Rosie.
 Will Paynter - Secretari General del Sindicat de Miners angls entre 1959 i 1968.
 Esmond Romilly - periodista, nebot de Winston Churchill.
 Stephen Spender - poeta, assagista, professor de lUniversity College de Londres.
 Alfred Sherman - Filsof conservador, traductor del Batall rus; fet presoner el 1938.
 Tom Wintringham - periodista, autor, comandant del Batall fins el 1937.

Veure tamb.
 Brigades Internacionals;

 Notes .


Enllaos externs.
 Voluntaris del Batall Britnic en la Guerra Civil espanyola, 1936-1939 ;
 Texts, imatges i udio a lImperial War Museum Dreams and Nightmares exhibition ;
 Breu histria del Batall Britnic i les Brigades Internacionals, article de Richard Thorpe ;
 Associaci catalana de Vexillologia ;

Bibliografia.
 Baxell, Richard. British Volunteers in the Spanish Civil War: The British Battalion in the International Brigades. Londres, 2004. . ;
 Hopkins, James K. Into the Heart of the Fire: The British in the Spanish Civil War. Stanford, 1998. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293809" title="Estrella Rojo Tudela" nonfiltered="633" processed="632" dbindex="115633">
Estrella Rojo Tudela (La Aguilera, provncia de Burgos, 1953) s poltica basca d'origen castell. s mster en arxivstica, tcnic superior d'Administraci Local i llicenciada en Geografia i Histria.  Membre del PSE-PSOE, ha estat senadora per laba a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993. Tamb ha estat procuradora i Secretria Primera de la Mesa de les Juntas Generals d'laba el 1987-1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293810" title="Augusto Borderas Gaztambide" nonfiltered="634" processed="633" dbindex="115634">
Augusto Borderas Gaztambide (Irun, Guipscoa, 6 de juny de 1932) s un metge i poltic basc. Especialitzat en pediatria per la Universitat de Santiago de Compostella. Ha estat subdirector de l'Hospital Txagorritxu de Vitria (1980-1982), director del mateix hospital (1983-1986), Cap del Servei de Pediatria del mateix hospital (1973-1987), on va tractar ferits en atemptats d'ETA. 

Ha estat membre de les Assemblees Parlamentries del Consell d'Europa, de la Uni Europea Occidental, i de l'Assemblea de l'Atlntic Nord. Membre de PSE-PSOE, fou regidor de l'ajuntament de Vitria el 1980-1982 i 1987-1989, senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993 i a l Parlament Basc el 1987-1989.  El 1996 deix la poltica activa, tot i que s representant del Consell del Menor d'laba. Actualment s president de la Fundaci Fernando Buesa, de qui era un bon amic.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293815" title="Juan Jos Aspuru Ruiz" nonfiltered="635" processed="634" dbindex="115635">
Juan Jos Aspuru Ruiz (Santurtzi, 1924) s un poltic nacionalista basc. Enginyer industrial, ha estat vicepresident de LABEIN - Laboratoris d'investigaci adscrits al Govern Basc i membre de la Comissi Electrnica Internacional, d'ASINEL i de l'Associaci Internacional d'Investigaci Hidralica. Alhora ha estat militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), membre de les Juntes Generals de Biscaia de 1979 a 1983 i senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1989.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293817" title="Konstantin von Tischendorf" nonfiltered="636" processed="635" dbindex="115636">

Konstantin von Tischendorf, nascut a Sajonia l'any 1815, era fill d'un metge forense. En el 1834 amb tan sols 18 anys comena ha estudiar Teologia i Filosofia, doctorant-se en la especialitat de critic textual l'any 1838.
Des d'els inicis del seu doctorat li preocupava l'alta critica, que posava en dubte l'autenticitat del text bblic. Tischendorf, com investigador de les Escriptures tenia que rebatre aquestes idees cap a la Bblia.

La nica forma de demostrar-lo fou l'estudi d'escrits, llibres, cdex..., de les Escriptures.
Per tan pren la determinaci d'abandonar la seva vida cmoda com professor, i es llana a la recerca per les biblioteques, monestirs, de dins i fora d'Europa.
En el 1844, arrib al Monestir de Santa Caterina en la Pennsula del Sina,a on trob 129 fulles de un cdex, escrit en grec, pertanyent a les Escriptures Hebrees o Antic Testament del segle IV. Es coneixeria posteriorment com Codex Sinaiticus, els monjos del monestir li van donar 43 fulles del preuat manuscrit.

En el 1853, torna altre volta al monestir, i aquesta vegada descobreix un fragment del llibre de Gnesi del mateix cdex.
Aquell mateix any, se li acaben els seus recursos i es veu en la necessitat de aconseguir el patrocini d'alg adinerat que cregui en les seves investigacions, abandona el seu pas natal, fixant-se en Rssia i en la persona del Tsar.

Rssia, havia entrat en una era de canvis i reformes, el mfasi en la educaci era primordial, l'emperadriu Caterina II, era la promotora, havia enviat a erudits per que aprenguessin hebreu en les universitats europees, a ms fund la Biblioteca Imperial de San Petersburg, per tenia una deficincia, sols contaven amb sis manuscrits hebreus, els erudits comenaven a traduir del hebreu al rus les Escriptures)

El Tsar Alexandre II de Rssia, s'ha n'adon de lo positiu que  eren les demandes de Tischendorf, pels seus propsits.

En el 1859, per tercera vegada visita el monestir, aquesta vegada, els monjos li donen ms facilitats per les seves investigacions, trobant la resta del cdex.
Les pretensions de Tischendorf, eren publicar el cdex, per tan propos als monjos que entreguessin el cdex al Tsar, aquest a canvi podria utilitzar les seves influencies a favor del monestir.
Els monjos acceptaren per, van deixar ben clar que el cdex tindria que retornar al monestir, al final no es va tornar, el Govern Rus pag 7000 rubles pel manuscrit als monjos ortodoxos.

Una vegada a Rssia, Tischendorf es dirig al Palau Imperial d'Hivern del Tsar, all li coment, que seria molt profits la publicaci del manuscrit, el Tsar accept.
Tischendorf, eufric escriuria:"La Providncia ha donat a la nostra generaci  La Bblia Sinaitica per que sigui una llum clara i completa en quant al veritable text de la paraula escrita de Du i per ajudar-nos a defensar la veritat establint el seu autentic contingut".

Tischendorf, dedic la seva vida i el seu talent a buscar manuscrits antics de la Bblia, i particularment descobr el Codex Sinaiticus una autntica 'joia'.

Moriria en el 1874, desprs de tota una vida dedicada a la investigaci bblica.
----------------------------














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293818" title="Gabriel Mara Madariaga Izurza" nonfiltered="637" processed="636" dbindex="115637">
Gabriel Madariaga Izurza (Portugalete, 1929) s un poltic nacionalista basc. Ha treballat com a professor mercantil i assessor comptable, i ha estat director administratiu a Odiel Bilbao S.A. i a Naviera Garca Miaur, S.A. Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), en fou tinent d'alcalde a l'ajuntament de Portugalete de 1979 a 1987, i senador per la provncia de Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1989.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293819" title="Aurora Bascarn Martnez" nonfiltered="638" processed="637" dbindex="115638">
Aurora Bascarn Martnez (Eibar, Guipscoa, 1933) s una poltica basca. Treball com a administrativa i s militant del PSE-PSOE. Amb aquest partit fou alcaldessa d'Eibar de 1987 a 1995 i senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1989.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293820" title="Messier 79" nonfiltered="639" processed="638" dbindex="115639">

Messier 79 (M79 o NGC1904) s un cmul globular situat a la  constellaci de la  Llebre. Va ser descobert per  Pierre Mchain el  26 d'octubre de 1780, i Charles Messier el va incloure al seu catleg el 17 de desembre del mateix any. Finalment William Herschel va resoldre-hi estrelles i el va descriure com a cmul globular el 1784.

M79 es troba a uns 42.000 anys llum del sistema solar i a uns 60.000 del centre de la Via Lctia, cosa poc habitual, ja que la majoria dels cmuls globulars coneguts es troben als voltants del centre galctic. Sembla que M79 sigui una part d'una altra galxia nana satllit de la nostra la galxia nana del Ca Major, descoberta el 2003 i que actualment s'est afectada per les  forces de marea engendrades per la Via Lctia. 

M79 s'allunya del sistema solar  a una velocitat de 200km/s. T un dimetre aparent de 8,7 minuts d'arc amb una extensi real de 100 anys llum. S'hi han descobert 7 estrelles variables

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293821" title="Rosa de Jamaica" nonfiltered="640" processed="639" dbindex="115640">



La rosa de Jamaica, Rosselle (angls), Cnem de Guinea o  rosa d Albisina (Hibiscus sabdariffa L., 1753 del llat tard hibiscus, de la forma llatina hibiscum amb significat de "malva del pant") s un arbust de la familia de les Malvcies tpic de climes clids, present en regions tropicals i subtropicals que t per origen la Xina i el Jap.

Ecologia.

Distribuci mundial i al principat.
Aquesta planta s originria de l frica tropical des d Egipte i Sudan fins al Senegal, encara que degut a les seves propietats medicinals, es cultiva amb xit al centre i sud d'Amrica i en el sud-est asitic, incls el sud de Xina.

Hbitat. 
s tracta d una planta molt sensible al fred, ja que on millor sobreviu s a zones tropicals i subtropicals a uns 900 metres per sobre del nivell del mar amb precipitacions de 182 cm durant la seva etapa de creixement. A les zones d escasses precipitacions, el reg dona bons resultats. Pot crixer en cultius durant l estiu a regions de clima temperat.

Descripci.


Planta.
s una planta herbcia anual o perenne que pot arribar a 2-2,5 metres d alada, llenyosa en la base.

Tija.
Herbcia excepte a la base, que es caracteritza per ser llenyosa.
Vermellosa i glabre (indument).

Flor.
La disposici s allada.
Flor hermafrodita i actinomorfa.
El calze (botnica) gamospal de la flor es torna vermell i carns desprs de la floraci. Est format per cinc llargs spals amb un epicalze de 8 a 12 fulles primes de 3,2 a 5,7 cm disposades al voltant de la base.
L epicalze comena a engrandir-se fent-se carns i envoltant completament la cpsula de 2 cm de longitud. La cpsula s verda quan s immadura i t cinc vlvules. Cada vlvula cont de tres a quatre llavors afelpades de color caf i en forma de rony que fan de 3 a 5 mm de longitud. Quan la cpsula est madura i seca, canvia a color caf i se separa.
Els ptals sn de 4 a 5 cm de longitud, grocs i amb una taca prpura a la base. Al final del dia, quan es marciten, canvien a color rosat.
La corolla s d un color groguenc.
La columna estaminal sobresurt poc de la base.
Les anteres dels estams sn reniformes i nombroses d'un color vermell sang.
Les seves brctees sn gruixudes i vermelles. ;
Androceu monoadelf.
Gineceu amb ovari sper i pluricarpellar.

Fulla.
Fulles superiors amb 3-5 lbuls, de linears a ellptiques, finalment dentades. ;
Les fulles inferiors sn trilobulades i normalment enteres i/o ovades.
Tenen estpules.
La seva mida de 7.5-10 cm d amplada i de 7,5 a 12,5 cm de longitud.
Inserci a la tija: sssil.
La disposici de les fulles a la tija s alternada.    ;
Nervadura de color vermells.
Marge dentat.

Fruit.
Fruit en esquizocarp amb forma de cpsula ovoide d uns 2 cm, amb moltes llavors a l interior.

Farmacologia.


Part utilitzada.
El calze: es recull quan arriba a una tonalitat granatosa i es deixa assecar per al seu s com a infusi.

Composici qumica.
Es caracteritza per tenir abundants cids orgnics:
Hibscic (15-23%) ;
Mlic;
Ctric;
Tartric;
Ascrbic;
Antociansid (1-2%);
Hibiscina;
Delfinidina;
Fitoesterol;
Pectina i abundants muclags;

Usos medicinals.
Se li atribueixen diferents propietats dirtiques: alleujament de la hipertensi arterial i laxant. A ms a ms contribueix en la reducci dels nivells de colesterol i de triglicrids en la sang i disminueix els dipsits de colesterol en les parets de les artries, ja que l extracte aqus de la flor de Jamaica pot ser d utilitat en la prevenci i fins i tot en el tractament de les malalties cardiovasculars.

Altres usos.
En un principi, aquesta planta es va cultivar per obtenir la fibra que s extreia de les seves tiges dures. ;

Els calzes de la planta es van utilitzar com a colorant alimentari i les fulles com una espcie d espinacs especiats que els senegalesos afegeixen al plat nacional del seu pas (arrs amb peix).

El karkad s com s anomena la infusi que obtenim de les fulles de la rosa de Jamaica. T moltes utilitats, especialment a l estiu pot ser un substitut de begudes comercials donada  la seva capacitat completament natural de sadollar la set. A Egipte el seu consum s molt popular, ja que tan fred com calent, el karkad s considerat una "beguda de benvinguda". Per a fer-la, cal deixar assecar els ptals, els quals donaran una coloraci vermellosa a la infusi amb un gust suaument cid. A ms de les seves propietats saludables, s utilitzada per a refrescar-se  i per a fer una bona digesti, ja que s una excellent reguladora de la secreci biliar.

Accions farmacolgiques/Propietats.
La rosa de Jamaica presenta un efecte laxant osmtic per part dels cids orgnics. Aquests compostos presenten una absorci intestinal molt escassa, la qual cosa fa que es quedin a la llum intestinal, afavorint el pas d aigua des de l intest. Aquest efecte laxant osmtic pot veure s augmentat amb un efecte laxant mecnic per part dels muclags i de la pectina. En contacte amb l aigua, el muclag i les pectines formen un gel viscs i volumins que incrementa el volum de les femtes, que a ms a ms romanen toves, i promou el peristaltisme.

Pel que fa a l efecte antihipertensiu, s ha comprovat que s capa de disminuir la pressi arterial augmentada. El seu mecanisme d acci s desconegut. 

La modificaci, per oxidaci, del colesterol LDL ha estat implicada en els processos que condueixen a l arteriosclerosi, ja que el colesterol LDL cont diversos antioxidants que el protegeixen d aquesta no desitjada oxidaci. Si aquests antioxidants sn consumits, el colesterol s oxida i es converteix en txic per a les cllules macrfagues i endotelials ja que condueixen a l acumulaci intracellular del colesterol. La rosa de Jamaica ajuda a evitar que aquests antioxidants siguin consumits.

Formes Galniques / Posologia (s intern).
Infusi: Una cullerada de postres per tassa. Tres o ms tasses al dia.
Extracte fluid (1:1): 30-50 gotes, una a tres vegades al dia.
Tintura (1:10): 50-100 gotes dos o tres vegades al dia, a l'inici dels menjars|dinars.
Extracte sec (5:1): 100-400 mg, una a tres vegades al dia. ;

Indicacions.
Aquesta planta s utilitza en cas d estrenyiment, falta de gana, hipertensi, gastroenteritis, refredat, espasmes gastrointestinals, insomni, ansietat, fragilitat capillar, varius i hemorroides.

Contraindicacions.
Hipersensibilitat a qualsevol component de la planta.

Precaucions.
S ha de tenir en compte el contingut alcohlic de l extracte fluid i de la tintura.


Bibliografia.
Wichtl, M. Herbal Drugs and Phytopharmaceutical. A Handbook for Practice on a Scientific ;
basis. Stuttgart: Medpharm Scientific Publishers, 1994, pp. 266-7.
Peris, JB; Stbing, G; Vanaclocha, B. Fitoterapia Aplicada. Valencia: M.I. Colegio Oficial de Farmacuticos, 1995, pp. 318-9.
James, A; Duke, Ph D. Handbook of Medicinal Herbs. 5. Boca Ratn, Florida: CRC Press, 1987, pp. 228-9 520; 557.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293823" title="Iigo Irun Sanz" nonfiltered="641" processed="640" dbindex="115641">
Iigo Iruin Sanz (Sant Sebasti, 1953) s un advocat i poltic basc. Llicenciat en dret penal, es considera deixable de Miguel Castells Arteche i en cincies empresarials, s'ha distingit per defensar en judici a membres d'ETA i militants abertzales acusats de terrorisme, alhora que s membre del Consell d'Administraci de l'empresa Orain SA, dirigida pel seu company de partit Jos Luis Elkoro Unamuno. 

Militant d'Herri Batasuna, fou escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1984, 1986 i 1990. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollit senador per Guipscoa. Posteriorment, com a advocat, va obtenir l'empara del Tribunal Constitucional d'Espanya contra la sentncia del Tribunal Suprem que va condemnar a 7 anys de pres a cadascun dels membres de la taula nacional d'Herri Batasuna al desembre de 1997, fou el que port a judici el cas Lasa i Zabala, pel qual l'ex general de la Gurdia Civil Enrique Rodrguez Galindo ingress a la pres i es van desclassificar els papers del Cesid sobre els GAL.  El 2007 es mostr disconforme amb l'estratgia de Batasuna en el procs de pau, tot i que continu defensant militants de Batasuna i d'Acci Nacionalista Basca.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293826" title="Ulema" nonfiltered="642" processed="641" dbindex="115642">
Ulema (en rab      )  s la comunitat d'estudiants legals de l'islam i de la xara. La seva organitzaci i poders pot canviar segons la comunitat musulmana a la qual pertanyin. Encara que la paraula ulema s singular en catal, en rab s plural ( ulam ), essent el seu singular  a el m.

Els ulemes sn sobretot poderosos en l'Islam xita, on el seu paper est institucionalitzat, per estan subordinats als hereus d'Al ibn Abi-Tlib, i la jerarquia dels mulls. En la majoria de pasos sn simples figures del poder local.

L'islam ha aportat nombrosos savis com Averrois, Al-awarizmi, Ibn Khaldun i els savis estudiosos del hadit, posteriorment els jurisconsults, els qumics, els historiadors i els fsics, seguits pels metges, els matemtics i els poetes; tots van estructurar el seu coneixement sobre la base de les regles metodolgiques imposades pels erudits del hadit. Quan aquestes cincies van entrar a Europa a finals de l'edat mitjana s quan veiem sorgir l'anomenat  Renaixement europeu .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293827" title="Pere Borrell del Caso" nonfiltered="643" processed="642" dbindex="115643">
Pere Borrell del Caso (Puigcerd, 1835   Barcelona, 1910) fou un pintor catal.

Tot i que establert a Barcelona, mantingu sempre la casa de Puigcerd i esdevingu el gran pintor de la Cerdanya. Exponent militant del Realisme, va tenir sempre, a part de la seva faceta de creador, una forta dimensi docent, que practic a Barcelona des de la seva acadmia particular. Va participar en nombroses exposicions collectives, singularment a Barcelona, per tamb a Madrid i a Pars. Gran retratista, sobri i directe, conre tamb el paisatge, especialment de la Cerdanya, tot i que tamb va fer obra religiosa i costumista. Es mundialment conegut pel seu quadre Fugint de la crtica (Madrid, collecci del Banco de Espaa), magnfic exponent de trompe-l'oeil, especialment d'en que aparegu a la coberta del llibre catleg d'una important exposici, Five Centuries of Trompe l'Oeil Painting, celebrada a la National Gallery of Art de Washington DC, l'any 2003.

Entre els seus deixebles, als que inculc les excellncies del Realisme, figuren Rom Ribera, Joan Ferrer i Mir, Adri Gual, Josep Maria Sert, Mari Pidelaserra, Pere Ysern, Xavier Nogus, i els seus mateixos fills Ramon i Juli Borrell i Pla.

El seu nt Pere Borrell Bertran tamb fou pintor.

 Fonts .

 Andrea Pascual, Pere Borrell del Caso (Puigcerd 1835 -  Barcelona 1910) L'obra artstica d'un mestre de pintors, Barcelona: Editorial Mediterrnia 1999.
Francesc Fontbona, Pere Borrell del Caso (1835-1910) y el inventario de sus pinturas, D'Art, nm. 2, (maig 1973). pp. 29-44. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293828" title="Cristfol Salvaach" nonfiltered="644" processed="643" dbindex="115644">
Cristfol Salvaach, tamb conegut com Cristbal Salvaach (Catalunya, 1791? -   Montevideo, Uruguai, 1830?), fou un comerciant uruguaianocatal que va invertir en les obres pbliques per a la modernitzaci de la ciutat de Montevideo. Executiu i home de negocis, Salvaach va ser propietari d'importants construccions que avui pertanyen a l'estat uruguai. El museu artstic de Montevideo li va pertnyer fins a l'any 1820.

Va morir cap a la dcada de 1830. La seva vdua va morir quatre anys desprs, el 1834, assassinada presumptament per les seves esclaves negres. Desprs del trgic incident, la residncia va ser comprada per Fructuoso Rivera, poltic i militar uruguai, primer president de la Repblica. 

Les cartes de Salvaach, en poques de la lluita per l'emancipaci i de la declaraci de la independncia de l'Uruguai, han servit de base per a nombrosos estudis histrics i filolgics.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293829" title="Imam Hussein" nonfiltered="645" processed="644" dbindex="115645">
Hussayn ibn Ali ibn Abi Talib (en rab,                        ), nom tamb transcrit com Hussein,  Hussain, etc., va ser el segon fill d'Al ibn Abi-Tlib i de la filla de Mahoma, Ftima az-Zahra. Va nixer cap al 630 i va morir en el 680. s un personatge venerat per l'islam xita, que commemora el seu martiri en una festivitat anomenada Ashura, i s respectat aix mateix pels musulmans sunnites per la seva pertinena a la Ahl al-Bayt o casa de Mahoma.

Ftima va morir jove, deixant a Hussayn i Hassan orfes de mare. Sembla ser que ambds germans van tenir una molt bona relaci amb el seu avi, el profeta Mahoma i van heretar les disputes en les quals es va veure involucrat el seu pare Al pel califat.

Hussayn es va casar amb Shahr Banu         , una de les filles de l'ltim emperador sassnida, Jazdgard III.

 La lluita pel califat . 

El pare de Hussayn, Al, va ser triat califa en l'any 661, convertint-se en el quart successor de Mahoma al capdavant de l'Umma o comunitat de musulmans. La seva legitimitat va ser contestada, donant lloc a una guerra civil que dividiria als musulmans en tres grups: la shi`at Al o partit d'Al (xites), els jariys i els sunnites, grup aquest ltim que es faria amb el poder donant lloc al califat omeia. Desprs de la seva derrota, Al es va fer fort en la ciutat de Kufa, on va ser assassinat poc desprs.

Els partidaris d'Al o alis (encara s prompte per a anomenar-los xites, car no han desenvolupat una doctrina religiosa prpia) nomenen llavors imam o cap de la comunitat al seu fill major, Hassan. Aquest, no obstant aix, desprs d'unes escaramusses amb els exrcits de l'omeia Muawiya, decideix evitar costi el que costi altra guerra civil i signa un tractat de pau a resultes del com abandona el lideratge dels alis i es retira a la ciutat de Medina. Aix suposa un dur cop a la combativitat dels alis, que es mantindran poc actius durant un temps.

En l'any 680 Muawiya mor a Damasc, amb el que queda oberta de nou la qesti de la successi al califat: en aquells dies encara no s'ha establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditria, encara que tant els omeies com els alis busquen que sigui aix. Hassan, el fill major d'Al, ha mort uns anys abans, el que deixa a Hussayn com a cap dels alis i probable candidat al ttol de califa per la dignitat que li confereix ser fill de califa i nt del profeta. No obstant aix, Muawiya abans de morir intenta forar el pas d'un sistema electiu a un hereditari proclamant hereu al seu fill Jazid, que s aclamat com nou califa a Damasc. Aix s no obstant aix contestat en bona part de l'imperi islmic i per descomptat s'oposen a aix principalment els alis, qui conviden a Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa para liderar una rebelli contra Jazid, al que Hussayn accedeix.

 Batalla de Kerbala . 

Jazid, no obstant aix, assabentat de la rebelli que es prepara mana a un exrcit a la trobada de Hussayn i els 72 guerrers que li acompanyen, sorprenent-li abans que arribi a Kufa, als voltants de la ciutat de Kerbala (Iraq). S'entaula llavors una batalla desigual, la de Kerbala, d'especial rellevncia pel xiisme. Els 3.000 homes enviats per Jazid separen a la comitiva de Hussayn dels punts d'aigua, obligant-los a combatre durant dos dies sota un sol ardent, al cap dels quals qui encara sobrevivien, entre ells Hussayn, van ser torturats i assassinats. nicament es va perdonar la vida al fill menor de Hussayn, Ali Zayn al-Abidin, i a les dones de la caravana, que van ser condudes a Damasc per a ser venudes com esclaves. El cos de Hussayn va ser enterrat en Kerbala, i el seu cap dut tamb a Damasc per a lliurar-se-la al califa.

 Significat de Hussayn .

El martiri de Hussayn a Kerbala, el 10 de muharram de l'any 60 de l'Hgira (10 d'octubre del 680), es commemora anualment en les zones de poblaci xita en la festivitat anomenada Ashura, en la qual penitents desfilen pels carrers flagellant-se i copejant-se per a rememorar el sofriment de Hussayn, d'una manera semblada a la celebraci de la Setmana Santa en alguns pasos catlics. Aquesta celebraci s particularment important a Kerbala (actualment en la Repblica de l'Iraq (cal dir que l'Ashura ja era una festa religiosa en el moment de la batalla de Kerbala, ra per la qual els sunnites tamb la celebren, encara que d'una altra manera i per altres raons). A Hussayn se li dna amb freqncia el nom de sayyid ash-shuhad  (           ) o senyor dels mrtirs.

Sobre el lloc on, segons la tradici, va ser enterrat el cos de Hussayn, s'aixeca avui la Tomba de l'Imam Hussayn, un dels principals llocs sagrats dels xites, la construcci inicial dels quals s quatre anys posterior a la mort de l'imam.

El crani de Hussayn es conserva, segons la tradici, en un mausoleu annex a la gran mesquita de Damasc, lloc que s objecte tamb de peregrinaci xita. Una tradici, no obstant aix, diu que el cap va ser duta en algun moment a Kerbala, i altra que va ser duta a El Caire pels fatimites, conservant-se en la mesquita anomenada, en el seu honor, Al-Hussayn.

La figura de Hussayn s central en el xiisme i s respectada tamb pels sunnites. La seva suposada relquia en la mesquita del-Hussayn d'El Caire ha estat tradicionalment objecte de veneraci pels musulmans egipcis, sunnites (encara que avui es tendeix a admetre comunament que la resta conservada no s l'autntic crani de Hussayn).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293830" title="Fonteu Capit" nonfiltered="646" processed="645" dbindex="115646">


Onomstica:

Tit Fonteu Capit, pretor rom ;

Publi Fonteu Capit pretor rom;

Gai Fonteu Capit I, cnsol sufecte rom el 33 aC;

Gai Fonteu Capit II, cnsol rom l'any 12;

Gai Fonteu Capit III, cnsol rom l'any 59 ;

Luci Fonteu Capit, cnsol rom l'any 67;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293834" title="Herenni Seneci" nonfiltered="647" processed="646" dbindex="115647">
Herenni Seneci (Herennius Senecio) fou un escriptor i magistrat rom nadiu de la Btica on va servir com a qestor. Fou executat per orde de Domici, sota l'acusaci de Meci Car (Metius Carus), de no haver optat a crrec pblic desprs de la qestura, i d'haver escrit la vida d'Helvidi Prisc. La verdadera ra era la segona, ja que havia escrit la vida de Prisc a petici de la seva vdua Fnnia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293837" title="Caninefats" nonfiltered="648" processed="647" dbindex="115648">
Els caninefats (caninefates, canninefates, cananefates o canenefatae) foren una tribu germnica del delta del Rin, a la part occidental de l'illa dels bataus, poble al qual estaven emparentats i tenien costum i llengues similars, encara que eren un nombre inferior. 

Van participr a la rebelli de Juli Civilis (any 69 i 70) dirigits pel seu cap Brinno. La seva capital era Forum Hadriani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293839" title="Jaume Illa" nonfiltered="649" processed="648" dbindex="115649">
Jaume Illa (Catalunya, 1790? - Montevideo, Uruguai, ?) fou un comerciant uruguaianocatal que va emigrar a la Provncia Oriental i va formar part activa de la Junta Americana, al costat de Cristfol Salvaach i Miquel Antoni Vilardeb, entre d'altres. Va presenciar la lluita independentista durant la invasi portuguesa de la provncia, entre 1816 i 1822, i la posterior emancipaci de l'Uruguai. Va ser propietari d'algunes finques i va mantenir un vincle important amb altres empresaris i poltics espanyols. Poc temps desprs va desaparixer de la vida pblica i va morir exiliat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293844" title="Jordi Teixidor i Martnez" nonfiltered="650" processed="649" dbindex="115650">

Jordi Teixidor i Martnez (Barcelona, 1939). Autor dramtic catal. L'any 1968 guany el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra El retaule del flautista, que s'estren l'any 1971 arribant a superar les mil representacions consecutives.
 
Obra.
Teatre
 El retaule del flautista (1968). Premi Josep M. de Sagarra de teatre, (1968).
 Mecano-Xou (1972);
 La jungla sentimental (1975);
 Dispara, Flanagan (1976). Premi de teatre Ciutat de Granollers, 1975 (?);
 Rebombori-2 (1978);
 El drama de les camlies o el mal que fa el teatre (1984). Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1981;
 Ruj, sobre textos de Juli Vallmitjana. Estrenada per La Snia teatre.
 David, rei (1986). Premi Ignasi Iglsias, 1985 ;
 La ceba. Premi Ciutat de Valncia - Eduard Escalante de teatre, 1987;
 Residuals (1988). Premi Ignasi Iglsias, 1988;
 Magnus. Premi Ignasi Iglsias, 1992;

Assaig
 El drama, espectacle i transgressi.  Premi Xavier Fbregas, 1988;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293847" title="Hanja" nonfiltered="651" processed="650" dbindex="115651">
Hanja s el nom core per als carcters xinesos; ms especficament es refereix als carcters xinesos que es van adoptar i incorporar a la llengua coreana amb la fontica coreana. Hanja-mal o hanja-eo es refereix a les paraules que es poden escriure en hanja, mentre que hanmun (  ,   ) es refereix a l'escriptura xinesa clssica. Ja que el hanja mai no es va reformar substancialment, els carcters sn prcticament idntics als carcters tradicionals xinesos. Tot i que va ser una forma d'escriptura important en l'Antiguitat, en l'actualitat no se'n fa s per a escriure les paraules coreanes autctones; de fet, fins i tot es tendeix a utilitzar l'alfabet core, el hangul per a escriure les paraules d'origen xins. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293852" title="Josep Catal i Codina" nonfiltered="652" processed="651" dbindex="115654">
Josep Catal i Codina (Valncia, 1780 -   Montevideo, 1844) fou un pedagog uruguai d'origen valenci. Va introduir el sistema d'ensenyament de Joseph Lancaster a l'Uruguai.

Nascut a Valncia, Catal va emigrar primer a Buenos Aires i desprs a Montevideo, per ordre expressa de Thompson, un deixeble de Lancaster. All va conixer a Dmaso Antonio Larraaga, home de lletres i fundador de la Biblioteca Nacional, i a Teodoro Vilardeb, metge i historiador, membre honorfic d'mbits culturals.

Catal es va convertir en un reformador social, al suprimir els cstigs fsics cap als estudiants i a l'introduir un mtode d'ensenyament ms afable. El 1822 va publicar un llibre de gramtica de la llengua castellana.

Va morir a Montevideo, el 1844. 

Enllaos externs.
Breu biografia de Josep Catal ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293853" title="Franois-Joseph Talma" nonfiltered="653" processed="652" dbindex="115655">

Franois-Joseph Talma (Pars, 1763 - 1826). Fou l'actor dramtic francs ms rellevant del seu temps. Debut  a la Comdie-Franaise l'any 1787. Interpret els grans personatges shakespearians.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293854" title="Assemblea Nacional de Corea del Sud" nonfiltered="654" processed="653" dbindex="115656">
 L'Assemblea Nacional (Gukhoe,   , en core) s el parlament unicameral de Corea del Sud que exerceix la potestat legislativa de la naci. Est integrada per 299 membres, 243 del quals s'elegeixen per mitj de l'escrutini uninominal majoritari s a dir sn els representants directes d'alguna circumscripci i 56 dels quals s'elegeixen segons el mtode de la representaci proporcional, i per tant, els sistema electoral sud-core s un sistema de vot parallel. Els membres de l'Assemblea Nacional s'elegeixen per perodes de quatre anys.  L'Assemblea Nacional es reuneix a Sel











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293856" title="Joaquim Pedralbes" nonfiltered="655" processed="654" dbindex="115657">
Joaquim Pedralbes (Barcelona, 1800? - Montevideo, ?) fou el primer taqugraf uruguai, que va introduir el sistema al senat de la naci entre els anys 1825 i 1834.

El seu fill, Adolfo Pedralbes, tamb va continuar amb el treball del seu pare i va ensenyar a les universitats pbliques de Montevideo i Buenos Aires.

El sistema de comunicaci lletra per lletra, va ser utilitzat al parlament uruguai durant ms d'una dcada. Va ser contractat pel senador Ramn Massini i se li va adjudicar un crrec al govern. Pedralbes, que vivia a Buenos Aires, es va traslladar a Montevideo i va comenar a treballar en un sistema de taquigrafia que havia tingut a Mart com precursor, al costat de l'Escola madrilenya, i havia sofert modificacions per part de l'Escola catalana.

El 1837 va publicar Prontuario de Taquigrafa Castellana, poc desprs de ser expulsat de l'mbit parlamentari perqu molts senadors no estaven d'acord amb la publicaci dels seus discursos i la propaganda que feia al senat.  

Enllaos externs.
Biografia de Joaquim Pedralbes ;
Parlament de l'Uruguai ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293857" title="Quatre Tigres Asitics" nonfiltered="656" processed="655" dbindex="115658">
Els Quatre Tigres Asitics (              en core) sn quatre economies d'sia Corea del Sud, Hong Kong, Singapur i Taiwan que experimentaren un sorprenent creixement econmic sostingut per ms de dos dcades. En l'actualitat, sn considerats territoris desenvolupats econmicament. 

Estos pasos o territoris s'enfocaren en el desenvolupament de bns per a l'exportaci a les nacions industrialitzades, i no per al consum intern, i per tant, experimentaren excedents comercials. A ms, els Quatre Tigres Asitics promogueren l'educaci en tots els nivells com a mtode per a incrementar la productivitat. Ja que estos quatre pasos o territoris eren molt pobres durant la dcada de 1960, tenien un avantatge comparatiu en m d'obra barata. A i les reformes educatives, permeteren que la fora laboral fos no noms competitiva en preu sin en productivitat. Tamb promogueren la igualtat per mitj de les reformes agrries que incloen el dret a les propietats, aix com subsidis especials.  

Els Quatre Tigres Asitics, tamb coneguts com els Quatre Dragons Petits d'sia (      en xins simplificat), experimentaren taxes de creixement econmic sorprenents fins i tot de dos dgits durant les dcades de 1960 a 1980. Tanmateix, tots quatre tingueren governs no democrtics o autoritaris durant els primers anys de la seua expansi econmica. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293860" title="Avenir Rosell i Figueras" nonfiltered="657" processed="656" dbindex="115660">
Avenir Rosell i Figueras (Sabadell, 1907 - Montevideo, Uruguai, ?) fou un professor i taqugraf uruguaianocatal que va emigrar a Amrica a primerenca edat. Es va ocupar en diversos crrecs i va ser alumne d'Antonio Carissimi Calvi. Destaquen algunes de les seves contribucions a la taquigrafia de l'Uruguai com, per exemple, Taquigrafa Castellana, Compendio de Taquigrafa, Resea histrica de la taquigrafa en el Uruguay, etctera.

El 1928 va fundar, al costat d'Adolf Gamundi i Roig i del seu pare, Alb Rosell i Llongueras, el Grup Separatista Avant de Montevideo, oposats a Francesc Maci. La seva participaci a favor de la independncia de Catalunya va provocar que critiqus al rgim opressor espanyol per no va contar amb el suficient suport d'altres catalans exiliats, pel que el seu partit poltic nacionalista es va clausurar el 1930.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293861" title="Parque Batlle" nonfiltered="658" processed="657" dbindex="115661">


El Parque Batlle s un barri de la ciutat de Montevideo, Uruguai. Porta el seu nom pel parc Jos Batlle y Ordez (abans conegut com "Parque de los Aliados"). En aquest parc es troben l'Estadio Centenario, la pista d'atletisme, el Veldrom Municipal, l'hospital itali, i dos estadis de futbol ms petits. Prop a l'Estadio Centenario es troba el monument "La Carreta", obra de Jos Belloni.

El barri s'estn al sud de l'Avenida Italia i al nord de les avingudes Rivera i Catalua. Limita amb els barris de La Blanqueada, Tres Cruces, Pocitos i Buceo. Sobre l'Avenida Rivera es troba el Parc Zoolgic Dolores Pereira de Rosell, conegut com "Villa Dolores", nom que se li donava al principi al barri del seu entorn. Desprs va quedar en dess i s'utilitza "Parque Batlle" per a nomenar al conjunt del que abans eren quatre barris: Belgrano, Barrio Italiano, Villa Dolores i Parque Batlle, prpiament dit. 

Enllaos externs.
Situaci geogrfica de Parque Batlle, Montevideo, Uruguai;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293862" title="Henri Louveau" nonfiltered="659" processed="658" dbindex="115662">
  Henri Louveau  va ser un pilot de curses automobilstiques Francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Henri Louveau va nixer el 25 de gener del 1910. Va morir el 7 de gener del 1991.


 A la F1 .

Va participar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Henri Louveau va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, al llarg de dues temporades, 1950 i 1951.
 
Louveau tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1 (incls el Campionat d'Europa). Va fer segon a les 24 hores de Le Mans de l'any 1949.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293871" title="Limnonectes microtympanum" nonfiltered="660" processed="659" dbindex="115663">

Limnonectes microtympanum s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Limnonectes microtympanum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293873" title="Limnonectes modestus" nonfiltered="661" processed="660" dbindex="115664">

Limnonectes modestus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni & Richards, S. 2004.  Limnonectes modestus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293874" title="Limnonectes namiyei" nonfiltered="662" processed="661" dbindex="115665">

Limnonectes namiyei s una espcie de granota que viu al Jap.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004. Limnonectes namiyei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293875" title="Limnonectes nitidus" nonfiltered="663" processed="662" dbindex="115666">

Limnonectes nitidus s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Tzi Ming, L. &, Yaakob, N. 2004.  Limnonectes nitidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293876" title="Limnonectes palavanensis" nonfiltered="664" processed="663" dbindex="115667">

Limnonectes palavanensis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia i Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Inger, R., Stuebing, R., Das, I., Yambun, P. & Lakim, M. 2004.  Limnonectes palavanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293877" title="Limnonectes paramacrodon" nonfiltered="665" processed="664" dbindex="115668">

Limnonectes paramacrodon s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia, Singapur i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Yaakob, N., Tzi Ming, L. & Chuaynkern, Y. 2004.  Limnonectes paramacrodon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293878" title="Limnonectes parvus" nonfiltered="666" processed="665" dbindex="115669">

Limnonectes parvus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes parvus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293879" title="Limnonectes plicatellus" nonfiltered="667" processed="666" dbindex="115670">

Limnonectes plicatellus s una espcie de granota que viu a Malisia, Singapur i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Yaakob, N., Sukumaran, J., Tzi Ming, L. & Chuaynkern, Y. 2004.  Limnonectes plicatellus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293880" title="Limnonectes rhacoda" nonfiltered="668" processed="667" dbindex="115671">

Limnonectes rhacoda s una espcie de granota que viu a Indonsia i, possiblement tamb, a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Limnonectes rhacoda.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293881" title="Limnonectes shompenorum" nonfiltered="669" processed="668" dbindex="115672">

Limnonectes shompenorum s una espcie de granota que viu a l'ndia, Indonsia, Malisia i Singapur. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni, Das, I. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Limnonectes shompenorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293882" title="Limnonectes toumanoffi" nonfiltered="670" processed="669" dbindex="115673">

Limnonectes toumanoffi s una espcie de granota que viu a Cambodja i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Limnonectes toumanoffi a la IUCN. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293884" title="Limnonectes tweediei" nonfiltered="671" processed="670" dbindex="115674">

Limnonectes tweediei s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Yaakob, N., Tzi Ming, L. & Iskandar, D. 2004.  Limnonectes tweediei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293886" title="Limnonectes visayanus" nonfiltered="672" processed="671" dbindex="115675">

Limnonectes visayanus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Limnonectes visayanus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293887" title="Limnonectes woodworthi" nonfiltered="673" processed="672" dbindex="115676">

Limnonectes woodworthi s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Limnonectes woodworthi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293890" title="Occidozyga" nonfiltered="674" processed="673" dbindex="115677">

Occidozyga s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Occidozyga baluensis (Boulenger, 1896).
 Occidozyga borealis (Annandale, 1912).
 Occidozyga celebensis (Smith, 1927).
 Occidozyga diminutivus (Taylor, 1922).
 Occidozyga floresianus (Mertens, 1927).
 Occidozyga laevis (Gnther, 1858).
 Occidozyga lima (Gravenhorst, 1829).
 Occidozyga magnapustulosus (Taylor & Elbel, 1958).
 Occidozyga martensii (Peters, 1867).
 Occidozyga semipalmatus (Smith, 1927).
 Occidozyga sumatrana (Peters, 1877).
 Occidozyga vittatus (Andersson, 1942).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293891" title="Occidozyga borealis" nonfiltered="675" processed="674" dbindex="115678">

Occidozyga borealis s una espcie de granota que viu a Bangladesh, Butan, ndia i, possiblement tamb, a la Xina i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Dutta, S., Ohler, A. & Bordoloi, S. 2004.  Occidozyga borealis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293893" title="Occidozyga baluensis" nonfiltered="676" processed="675" dbindex="115679">

Occidozyga baluensis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Stuebing, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Occidozyga baluensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293894" title="Occidozyga celebensis" nonfiltered="677" processed="676" dbindex="115680">

Occidozyga celebensis s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Occidozyga celebensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293895" title="Occidozyga diminutivus" nonfiltered="678" processed="677" dbindex="115681">

Occidozyga diminutivus s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Occidozyga diminutivus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293896" title="Occidozyga floresianus" nonfiltered="679" processed="678" dbindex="115682">

Occidozyga floresianus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Occidozyga floresianus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293897" title="Occidozyga laevis" nonfiltered="680" processed="679" dbindex="115683">

Occidozyga laevis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia, Filipines, Singapur i Tailndia. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Sukumaran, J., Yaakob, N., Tzi Ming, L., Chuaynkern, Y., Thirakhupt, K., Das, I., Iskandar, D., Mumpuni, Inger, R., Stuebing, R., Yambun, P. & Lakim, M. 2004.  Occidozyga laevis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293898" title="Occidozyga lima" nonfiltered="681" processed="680" dbindex="115684">

Occidozyga lima s una espcie de granota que viu a Bangladesh, Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, al Nepal. 

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Lau, M.W.N., Ermi, Z., Baorong, G., Haitao, S., Dutta, S., Sengupta, S. & Sarker, S.U. 2004.  Occidozyga lima. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Acccedit a data 18 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293899" title="Occidozyga magnapustulosus" nonfiltered="682" processed="681" dbindex="115685">

Occidozyga magnapustulosus s una espcie de granota que viu a Laos, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Occidozyga magnapustulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293900" title="Arthur Schnitzler" nonfiltered="683" processed="682" dbindex="115686">

Arthur Schnitzler (Viena 1862 - 1931). Va ser un dramaturg i novel.lista austrac en llengua alemanya. La seva professi era la de metge neurleg.

Obra.
Teatre
 Das Mrchen (1891) ;
 Anatol (1893) ;
 Liebelei (1895) ;
 Reigen (1896/97) ;
 Paracelsus (1898) ;
 Der grne Kakadu (1898) ;
 Die Gefhrtin (1898) ;
 Freiwild (1898) ;
 Der Schleier der Beatrice (1899) ;
 Die Frau mit dem Dolche (1900) ;
 Lebendige Stunden (1901) ;
 Die letzten Masken (1901) ;
 Literatur (1901) ;
 Der einsame Weg (1904) ;
 Der Ruf des Lebens (1906) ;
 Komtesse Mizzi oder Der Familientag (1909) ;
 Der junge Medardus (1910) ;
 Das weite Land (1911) ;
 Professor Bernhardi (1912) ;
 Fink und Fliederbusch (1916) ;
 Komdie der Verfhrung (1924) ;

Novel.la
 Frulein Else (1924);
 Lieutenant Gustl (1901);

Traduccions al catal.
Teatre
 La Ronda. Traducci de Carme Serrallonga.
 Anatol. Traducci de Feliu Formosa.
 A la cacatua verda. Traducci de Feliu Formosa.
 El cam solitari. Traducci de Dagmar Lderitz i d'Albert de la Torre.

Novel.la
 La senyoreta Berta Garlan. Traducci d'Ernest Martnez Ferrando. Badalona, Edicions Proa 1930 (Biblioteca A tot vent, 29).
 La senyoreta Elsa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293901" title="Occidozyga martensii" nonfiltered="684" processed="683" dbindex="115687">

Occidozyga martensii s una espcie de granota que viu a Cambodja, Xina, Laos, Malisia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Referncies.

 van Dijk, P.P., Jarujin Nabhitabhata, Zhigang, Y. &Haitao, S. 2004.  Occidozyga martensii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293902" title="Occidozyga semipalmatus" nonfiltered="685" processed="684" dbindex="115688">

Occidozyga semipalmatus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Occidozyga semipalmatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293903" title="Occidozyga sumatrana" nonfiltered="686" processed="685" dbindex="115689">

Occidozyga sumatrana s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Occidozyga sumatrana. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293904" title="Occidozyga vittatus" nonfiltered="687" processed="686" dbindex="115690">

Occidozyga vittatus s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Truong, N.Q. 2004.  Occidozyga vittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293905" title="Model V" nonfiltered="688" processed="687" dbindex="115691">


 Explicaci  .

El Model V s una de les possibilitats d estructurar un projecte en el desenvolupament informtic i una extensi del model cascada. La lletra V defineix la forma grfica dels passos del projecte.

 Histria .

Aquest mtode d estructura de projectes informtics prov de Barry Boehm i avui en dia el seu s es molt extens. A Alemanya es fa servir des del 1986.

Durant els anys ha anat canviant el model. La ltima versi del Model V s la XT de l'any 2005.

 Funcionament .

D una banda tenim diferents passos del projecte que tenen a veure amb l esborrany del sistema. Al mig la codificaci d aquest seguit de diferents tests acabant per la acceptaci per part del client.

El punt clau s que a cada pas el qual hi ha un test es fa una verificaci i una validaci d aquest.  

Verificaci: s est fent el producte correcte tal com es descriu a l esborrany?
Validaci: s est fent el producte adequat?

Un resultat negatiu d aquestes preguntes pot conduir a un canvi de l esborrany i aix tornar a codificar el programari de nou i tornar a fer el test.

 Caracterstiques .

Una de les caracterstiques d aquest mtode s que a diferncia d altres es descriuen noms activitats i resultats sense tenir en compte un perode de temps rgid per a cada pas del projecte. Aquest model deixa la possibilitat de ser descrit en altres mtodes de projectes informtics com el model cascada o el model espiral.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293906" title="Dolamara" nonfiltered="689" processed="688" dbindex="115692">


La dolamara, dulcamara o morella amargant (Solanum dulcamara) s una planta enfiladissa (pot mesurar fins a 3 metres), perenne del gnere Solanum i que floreix a principis d'estiu. Es nativa d'Europa i sia, estenent-se per tot el mon. A Amrica del nord esta considerada un problema per ser una herba invasora ja que es desenvolupa en tot tipus de terreny.

Ecologia.
Distribuci mundial.
Es nativa d'Europa i sia, per s'ensten per tot el mon
Habitat.
Es troba en salzedes, boscs de ribera poc densos, bardisses humides.
Zona fitogeogrfica i bioclimtca: Estatge munt o muntanya humida o subhumida, ms o menys plujoses.

Descripci botnica.



s una planta sarmentosa, sufructicosa a la base, glabrescent o pubescent; fulles alternes, peciolades, amb limbe de 4-9 cm (mida variable); cimes extraaxillars amb 10-25 flors o ms de color violeta profund amb 5 ptals i 5 anteres; El fruit s una baia de color vermell brillant i de forma ovoide que primer te un gust amarg i desprs un gust dol desagradable (d aqu ve el nom de dolamara).

Propietats.
La Dulcamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i allrgies de l'herpes.

La tija o la rel es la utilitzada per a infusions, les fulles es digereixen pures, no es pot posar en aigua calenta perqu li treu tot el valor curatiu.

En tintura mare, l extracte total de dulcamara es fa servir en fitomedicina para el tractament de las allrgies; sola o associada a altres plantes. S ha de tenir cura de la dosi perqu un excs seria txic.

Farmacologia.

Components actius.

Saponsids, cid dulcamartic (glucsid), glucoalcaloides heterxids (solanina, dulcamarina).

Acci farmacolgica.

 Tija, escora: En us intern te un efecte dirtic uricosric y laxant, per lo que es considera "depuratiu". Tpicament es analgsic.
 Balles fresques: Aplicats a la pell tenen un intens efecte rebufant i analgsic.

Indicacions i Contraindicacions.

Indicacions.
 La tija, l'escora i eventualment les fulles: es fan servir popularment en cas de restrenyiment, diarrea, estats en los que es requereixi un augment de la duressis com afeccions genitourinries (cistitis, ureteritis, uretritis, oligria, urolitiasi), hiperazotmia, hiperuricmia, gota, hipertensi arterial, edemes, sobreps acompanyat de retenci de lquids. czemes, urticria, psoriasi, crosta lctia, blefaroconjuntivitis, ulceracions cutnies, bronquitis, berrugues i cncer.
 Baies fresques (s tpic): Inflamacions osteoarticulars, milgies, contractures musculars.

Contraindicacions.
 Tija, escora: Embars, lactncia, nens.
 Les bayas fresques no es deuen aplicar sobre les mucoses ni en zones cutneas alterades (heridas, lceres, cremades, czemes).


Precauci / Intoxicacions.

s una planta poc segura, la informaci teraputica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la:

- Es recomana evitar la seva prescripci per a ser administrada per via oral ja que la planta conte alcaloides que poden provocar una intoxicaci caracteritzada per: vertigen, midriasis, trastorns gastrointestinals en forma de vmits y diarrea, convulsions, colapse cardiorrespiratori i incls la mort.

- El seu poder rebufant es intens: netejar be les mans desprs de la seva aplicaci y evitar el contacte amb les mucoses.

- Tenir en compte el contingut alcohlic de l extracte fluid i de la tintura.

Referencies.

USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?101313 (14 feb 2008);

Enllaos externs.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293907" title="Platymantis" nonfiltered="690" processed="689" dbindex="115693">

Platymantis s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Platymantis acrochorda (Brown, 1965);
 Platymantis aculeodactyla (Brown, 1952);
 Platymantis adiastola (Brown i cols., 2006);
 Platymantis admiraltiensis (Richards, Mack & Austin, 2007);
 Platymantis akarithyma (Brown & Tyler, 1968);
 Platymantis banahao (Brown, Alcala, Diesmos & Alcala, 1997);
 Platymantis batantae (Zweifel, 1969);
 Platymantis bimaculata (Gnther, 1999);
 Platymantis boulengeri (Boettger, 1892);
 Platymantis browni (Allison & Kraus, 2001);
 Platymantis cagayanensis (Brown, Alcala & Diesmos, 1999);
 Platymantis cheesmanae (Parker, 1940);
 Platymantis cornuta (Taylor, 1922);
 Platymantis corrugata (Dumril, 1853);
 Platymantis cryptotis (Gnther, 1999);
 Platymantis diesmosi (Brown & Gonzalez, 2007);
 Platymantis dorsalis (Dumril, 1853);
 Platymantis gilliardi (Zweifel, 1960);
 Platymantis guentheri (Boulenger, 1882);
 Platymantis guppyi (Boulenger, 1884);
 Platymantis hazelae (Taylor, 1920);
 Platymantis indeprensus (Brown, Alcala & Diesmos, 1999);
 Platymantis insulata (Brown & Alcala, 1970);
 Platymantis isarog (Brown, Brown, Alcala & Frost, 1997);
 Platymantis latro (Richards, Mack & Austin, 2007);
 Platymantis lawtoni (Brown & Alcala, 1974);
 Platymantis levigata (Brown & Alcala, 1974);
 Platymantis luzonensis (Brown, Alcala, Diesmos & Alcala, 1997);
 Platymantis macrops (Brown, 1965);
 Platymantis macrosceles (Zweifel, 1975);
 Platymantis magna (Brown & Menzies, 1979);
 Platymantis meyeri (Gnther, 1873);
 Platymantis mimica (Brown & Tyler, 1968);
 Platymantis mimula (Brown, Alcala & Diesmos, 1997);
 Platymantis montana (Taylor, 1922);
 Platymantis myersi (Brown, 1949);
 Platymantis nakanaiorum 2006);
 Platymantis naomiae (Alcala, Brown & Diesmos, 1998);
 Platymantis neckeri (Brown & Myers, 1949);
 Platymantis negrosensis (Brown, Alcala, Diesmos & Alcala, 1997);
 Platymantis nexipus (Zweifel, 1975);
 Platymantis paengi (Siler i cols., 2007);
 Platymantis panayensis (Brown, Brown & Alcala, 1997);
 Platymantis papuensis (Meyer, 1875);
 Platymantis parkeri (Brown, 1965);
 Platymantis pelewensis (Peters, 1867);
 Platymantis polillensis (Taylor, 1922);
 Platymantis pseudodorsalis (Brown, Alcala & Diesmos, 1999);
 Platymantis punctata (Peters & Doria, 1878);
 Platymantis pygmaea (Alcala, Brown & Diesmos, 1998);
 Platymantis rabori (Brown, Alcala, Diesmos & Alcala, 1997);
 Platymantis rhipiphalca (Brown & Tyler, 1968);
 Platymantis schmidti (Brown & Tyler, 1968);
 Platymantis sierramandrensis (Brown, Alcala, Ong & Diesmos, 1999);
 Platymantis solomonis (Boulenger, 1884);
 Platymantis spelaea (Brown & Alcala, 1982);
 Platymantis subterrestris (Taylor, 1922);
 Platymantis taylori (Brown, Alcala & Diesmos, 1999);
 Platymantis vitiana (Dumril, 1853);
 Platymantis vitiensis (Girard, 1853);
 Platymantis weberi (Schmidt, 1932);
 Platymantis wuenscheorum (Guenther, 2006);

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293908" title="Platymantis acrochorda" nonfiltered="691" processed="690" dbindex="115694">

Platymantis acrochorda s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i a les Illes Salom. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis acrochorda. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293909" title="Platymantis aculeodactyla" nonfiltered="692" processed="691" dbindex="115695">

Platymantis aculeodactyla s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i a les Illes Salom.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis aculeodactyla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293912" title="Platymantis akarithyma" nonfiltered="693" processed="692" dbindex="115696">

Platymantis akarithyma s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis akarithyma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293913" title="Platymantis banahao" nonfiltered="694" processed="693" dbindex="115697">

Platymantis banahao s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis banahao.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293914" title="Platymantis batantae" nonfiltered="695" processed="694" dbindex="115698">

Platymantis batantae s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Platymantis batantae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293915" title="Platymantis bimaculata" nonfiltered="696" processed="695" dbindex="115699">

Platymantis bimaculata s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Platymantis bimaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293916" title="Platymantis boulengeri" nonfiltered="697" processed="696" dbindex="115700">

Platymantis boulengeri s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis boulengeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293917" title="Platymantis browni" nonfiltered="698" processed="697" dbindex="115701">

Platymantis browni s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis browni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293919" title="Platymantis cagayanensis" nonfiltered="699" processed="698" dbindex="115702">

Platymantis cagayanensis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis cagayanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293921" title="Platymantis cheesmanae" nonfiltered="700" processed="699" dbindex="115703">

Platymantis cheesmanae s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Platymantis cheesmanae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293922" title="Platymantis cornuta" nonfiltered="701" processed="700" dbindex="115704">

Platymantis cornuta s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis cornuta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293923" title="Platymantis corrugata" nonfiltered="702" processed="701" dbindex="115705">

Platymantis corrugata s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis corrugata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293925" title="Platymantis cryptotis" nonfiltered="703" processed="702" dbindex="115706">

Platymantis cryptotis s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Platymantis cryptotis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293926" title="Platymantis dorsalis" nonfiltered="704" processed="703" dbindex="115707">

Platymantis dorsalis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis dorsalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293927" title="Platymantis gilliardi" nonfiltered="705" processed="704" dbindex="115708">

Platymantis gilliardi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis gilliardi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293928" title="Platymantis guentheri" nonfiltered="706" processed="705" dbindex="115709">

Platymantis guentheri s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Platymantis guentheri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293929" title="Escut d'An" nonfiltered="707" processed="706" dbindex="115710">


L'escut oficial d'An t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. En el primer quarter, en camp d'or, una torre de gules aclarida i maonada de sable. En el segon quarter, de gules, tres cards d'or ben ordenats. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 de juny de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.302, del 6 d'agost de 1998.

La torre fa referncia a l'antic castell d'An, d'origen rab, conquistat als musulmans el 1238, del qual destaca la torre mestra, coneguda com la Torre rab. El segon quarter sn les armes parlants dels Cardona, antics senyors del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293930" title="Tiela" nonfiltered="708" processed="707" dbindex="115711">


La tiela (en occit, tila o tila a la setria) s una especialitat culinria de Seta. s una torta amb un guarniment fet de calamars o de polps tallats ms o menys finament, barrejats amb una salsa de tomquet i pebre. La pasta s tipicament de pa. Se'n pot farcir tamb amb sardina, ou (aliment)s i espinacs. Es menja fred o tebi, generalment com a entemeses.

 Origen . 
La tiela fou importada des de Gaeta, Itlia a Seta, Occitnia pels immigrants italians al segle XVIII. Al 1937, la primera tiela fou venuda per una italiana: Adrienne Verducci (1896-1962).

La mida varia entre els 10 cm i els 15 cm de dimetre, i serveixen dues persones, tanmateix existeix tieles ms grans (per a fins deu persones).

Aquest menjar no s sempre disponible fora de la regi i es concentra al seu Llenguadoc natal. Hi ha una societat anomenada "Midi Tielles" qui s'encarrega de distribuir-ne, tot i que les trobem ms aviat en forns de pa, supermercats i peixateries a la rodalia de Seta.

 Vegeu tamb .
 Panada;
 Seta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293931" title="Escut d'Albalat de la Ribera" nonfiltered="709" processed="708" dbindex="115712">


L'escut oficial d'Albalat de la Ribera t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una barca de vela llatina d'or sobre ones d'argent i atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 d'octubre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.134, del 22 de novembre de 2001.

L'escut alludeix al pas de la barca d'Albalat, un privilegi de l'poca medieval, que juntament amb els ponts de Cullera i Alzira foren els punts d'uni de les riberes del Xquer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293935" title="Platymantis guppyi" nonfiltered="710" processed="709" dbindex="115713">

Platymantis guppyi s una espcie de granota que viu a les Illes Salom i a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis guppyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293936" title="Platymantis hazelae" nonfiltered="711" processed="710" dbindex="115714">

Platymantis hazelae s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis hazelae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293937" title="Platymantis indeprensus" nonfiltered="712" processed="711" dbindex="115715">

Platymantis indeprensus s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis indeprensus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293938" title="Deu dies que sacsejaren el mn" nonfiltered="713" processed="712" dbindex="115716">

Deu dies que sacsejaren el mn s una obra escrita pel periodista nord-americ John Reed el 1919 en el qual relata les seues experincies viscudes duran la Revoluci Russa d'Octubre del 1917.

Se n'han fet diversos treballs i un documental de propaganda de la Uni Sovitica on s'exposa la visi que va tenir el prestigis periodista sobre aquells fets. L'autor va seguir de prop alguns lders bolxevics com Grigori Zinoviev i Karl Radek.

John Reed va morir el 1920, poc desprs d'acabar el llibre, i va ser enterrat al Kremlin de Moscou.

Enllaos externs.
  Deu dies que sacsejaren el mn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293939" title="Platymantis insulata" nonfiltered="714" processed="713" dbindex="115717">

Platymantis insulata s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis insulata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293940" title="Platymantis isarog" nonfiltered="715" processed="714" dbindex="115718">

Platymantis isarog s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis isarog.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293941" title="Platymantis lawtoni" nonfiltered="716" processed="715" dbindex="115719">

Platymantis lawtoni s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Diesmos, M.L., Paguntalan, L &, Pedregosa, M. 2004.  Platymantis lawtoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293945" title="Platymantis levigata" nonfiltered="717" processed="716" dbindex="115720">

Platymantis levigata s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Diesmos, M.L., Paguntalan, L. & Pedregosa, M. 2004.  Platymantis levigata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293946" title="Platymantis luzonensis" nonfiltered="718" processed="717" dbindex="115721">

Platymantis luzonensis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis luzonensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293947" title="Platymantis macrops" nonfiltered="719" processed="718" dbindex="115722">

Platymantis macrops s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis macrops. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293948" title="Platymantis macrosceles" nonfiltered="720" processed="719" dbindex="115723">

Platymantis macrosceles s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis macrosceles.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293949" title="Santa Maria de Cornell de Conflent" nonfiltered="721" processed="720" dbindex="115724">

Santa Maria de Cornell de Conflent s una esglsia romnica situada al nucli de la poblaci de Cornell de Conflent, al Conflent. El conjunt correspon a dues etapes constructives, una del segle XI i l'altra del segle XII. Fou un antic monestir agustini, convertit en l'actualitat en esglsia parroquial.
 Histria .

El primer esment de 1'esglsia s del 1018, moment en que els testimonis del testament sacramental de la comtessa Guisla de Cerdanya prestaven jurament a l'altar de Santa Maria de l'esglsia de Cornell. El 1025 Berenguer, bisbe d'Elna, permuta la parrquia de Cornell amb Guifre II, comte de Cerdanya, per la de Sant Mart d'Escar. A partir d'aquest moment la parrquia de Cornell resta en mans deis comtes de Cerdanya. 

El comte Guifred el Vell va fer d'aquesta vila la capital d'estiu dels comtes de Cerdanya. L'any 1094, va morir el comte Guillem Ramon deixant en el seu testament la petici de la construcci d'una cannica, que el seu fill Guillem Jord va fundar el 4 de mar de 1097, instituint una comunitat de canonges regulars de l'Orde de Sant Agust, i el deixava sota la protecci dels seus successors. L'any 1167 la comunitat constava de vuit membres.

Fins al segle XIV, el priorat va acumular nombrosos drets senyorials, com ara les viles i els castells d'Eina i de Cens. El 1356 el rei Pere III ced al prior l'antic palau comtal per tal que els canonges, que fins aleshores havien viscut al voltant del claustre nord, hi residissin, cosa que no va succeir fins el 1390.
 
Al segle XIV l'esglsia fou fortificada i proveda al llarg dels murs d'una ronda amb merlets piramidals. El priorat no deix de crixer en importancia i prosperitat fins que fou regit per abats comendataris, al comenament del segle XV. El 1592 va ser secularitzat, fet que es mantingu fins que va ser exclaustrat durant la Revoluci Francesa de l'any 1789. A partir de llavors, el monestir sofr nombroses remodelacions
que desfiguraren l'antiga abadia. L'esglsia va ser considerada monument histric des del 1840 i fou objecte de restauracions.

 Edifici .
Es tracta d'un edifici romnic dels segles XI i XII, de tres naus amb transsepte i una capalera amb cinc absis, el central ms gran que la resta. 

De l'esglsia del segle XI que s'ha conservat destaquen trossos de mur on s'hi obren dues portes d'arc de mig punt i sobretot el campanar d'estil llombard, que s'ala a l'angle sud-oest. Aquest t tres pisos, cadascun amb un fris d'arcuacions entre lesenes cantoneres, i un primer nivell de basament. El primer pis mostra, a cada faana, una simple espitllera; el segon t unes finestres de doble esqueixada, separades per un pilar de maoneria; i el tercer presenta unes grans arcades molt amples.

Al segle XII correspon la coberta, la volta de mig punt de la nau central i les de quart de volta de les laterals.
Tamb correspon a aquesta etapa la faana occidental, el transsepte i el conjunt de la capalera. L'absis central s'illumina amb tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. Els arcs de les finestres tenen tors esculpits d'entrellaos o motllurats en espirals, amb quatre columnes i capitells de marbre tant a l'exterior com a l'interior. Una arquivolta de dents de serra ressegueix, a l'exterior, la corba de les finestres i continua a manera
de faixa al voltant de l'absis, a la part superior del qual hi ha un fris d'arcuacions llombardes i un fris de dents de serra.

En el seu interior es conserva un retaule de Jaume Cascalls de l'any 1345, realitzat per encrrec de l'abat Berenguer d'Atzat. Es poden veure tamb en el seu interior tres imatges de Mares de Du realitzades en talla de fusta, una d'ella procedent del monestir de sant Miquel de Cuix.

Destaca la portalada de cinc arquivoltes amb columnes i capitells esculpits amb els temes del romnic, palmas i lleons. Al timp de marbre est representada la Mare de Du en majestat dintre d'una mndorla i flanquejada per dos ngels amb una inscripci en versos llatins: Heredes vite, Dominam laudare venite, per quam vita datur, mundus per eam reparatur.

 Bibliografia consultada .

;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293950" title="Platymantis magna" nonfiltered="722" processed="721" dbindex="115725">

Platymantis magna s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis magna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293951" title="Platymantis myersi" nonfiltered="723" processed="722" dbindex="115726">

Platymantis myersi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis myersi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293952" title="Escut d'Albalat dels Tarongers" nonfiltered="724" processed="723" dbindex="115727">


L'escut oficial d'Albalat dels Tarongers t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'argent, tres tarongers de sinople terrassats del mateix color i fruitats d'or. Al segon quarter, en camp de gules, un castell d'or, aclarit i maonat de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 28 de maig de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.549, del 29 de juliol de 1999.

Els tarongers sn un element parlant tradicional allusiu al nom de la localitat. El castell fa referncia a la casa palau del segle XIV, un dels millors exemples d'arquitectura civil gtica del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293954" title="Platymantis mimica" nonfiltered="725" processed="724" dbindex="115729">

Platymantis mimica s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis mimica. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293955" title="Platymantis mimula" nonfiltered="726" processed="725" dbindex="115730">

Platymantis mimula s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis mimula.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293956" title="Platymantis montana" nonfiltered="727" processed="726" dbindex="115731">

Platymantis montana s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis montana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293957" title="Platymantis naomiae" nonfiltered="728" processed="727" dbindex="115732">

Platymantis naomiae s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis naomiae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293958" title="Escut d'Albatera" nonfiltered="729" processed="728" dbindex="115733">

L'escut oficial d'Albatera t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp de gules, un roc d'or. Al segon quarter, en camp d'argent, una corneta de sable, enllaada de gules. Al tercer quarter, en camp d'atzur, una venera d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de juliol de 1997, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.077, del 12 de setembre de 1997.

El roc i el corn sn les armes dels Rocafull, antics senyors de la localitat. La petxina s el smbol allusiu a sant Jaume, patr de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293959" title="Santa Maria de Pineda" nonfiltered="730" processed="729" dbindex="115734">
L'esglsia parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar fou consagrada pel Berenguer Guifr l'any 1079. De l'antiga esglsia romnica no en queda res ja que al segle XVI fou bastida una nova esglsia enderrocant la vella. Aquest nou temple fou fortificat desprs del saqueig del corsari Dragut de l'any 1545. Record d'aquest saqueig n's la llinda de la portalada on hi ha una inscripci que recorda aquest fet.

Al segle XVIII s'amplia amb les naus laterals i amb el campanar octogonal i desapareixen les restes fortificades. De la faana cal destacar els interessants esgrafiats geomtrics de mitjans de segle XX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293960" title="Platymantis neckeri" nonfiltered="731" processed="730" dbindex="115735">

Platymantis neckeri s una espcie de granota que viu a les Illes Salom i a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis neckeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293961" title="Platymantis negrosensis" nonfiltered="732" processed="731" dbindex="115736">

Platymantis negrosensis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis negrosensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293962" title="Platymantis nexipus" nonfiltered="733" processed="732" dbindex="115737">

Platymantis nexipus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis nexipus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293963" title="Platymantis panayensis" nonfiltered="734" processed="733" dbindex="115738">

Platymantis panayensis s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis panayensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293964" title="Escut d'Albocsser" nonfiltered="735" processed="734" dbindex="115739">


L'escut oficial d'Albocsser t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un llen de mur amb dues torres i porta, d'or, maonat i aclarit de gules, terrassat del seu color. Sobre el mur, un boc passant a la destra de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de l'1 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.914, del 10 de gener de 2001.

L'escut tradicional d'Albocsser fa referncia a l'antiga vila emmurallada, amb un senyal parlant com s el boc, allusiu a una part del nom de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293965" title="Platymantis papuensis" nonfiltered="736" processed="735" dbindex="115740">

Platymantis papuensis s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Iskandar, D., Mumpuni & Richards, S. 2004.  Platymantis papuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293966" title="Platymantis parkeri" nonfiltered="737" processed="736" dbindex="115741">

Platymantis parkeri s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004. Platymantis parkeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293967" title="Platymantis pelewensis" nonfiltered="738" processed="737" dbindex="115742">

Platymantis pelewensis s una espcie de granota que viu a Palau.

Referncies.

 Crombie, R. & Austin, C. 2004.  Platymantis pelewensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293968" title="Platymantis polillensis" nonfiltered="739" processed="738" dbindex="115743">

Platymantis polillensis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis polillensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293969" title="Platymantis pseudodorsalis" nonfiltered="740" processed="739" dbindex="115744">

Platymantis pseudodorsalis s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis pseudodorsalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293970" title="Platymantis punctata" nonfiltered="741" processed="740" dbindex="115745">

Platymantis punctata s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Gnther, R. 2004.  Platymantis punctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293971" title="Escut d'Alcntera de Xquer" nonfiltered="742" processed="741" dbindex="115746">


L'escut oficial d'Alcntera de Xquer t el segent blasonament:

Escut truncat. Al 1r, d'or, els quatre pals de gules, carregats d'un vol o ala d'argent, filetejada de sable; al 2n, d'atzur, el pont d'argent, sostingut d'ones d'argent i atzur. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 18 de juliol de 1985, de la Conselleria de Governaci. Publicat en el DOGV nm. 296, del 17 d'octubre de 1985.

Els quatre pals sn les armes del Regne de Valncia. La resta d'elements sn senyals parlants allusius al nom de la localitat: l'ala, per semblana fontica amb l'inici del topnim, i el pont sobre el Xquer perqu, segons l'etimologia rab, al-qantara vol dir, precisament, 'el pont'. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293972" title="Torre de Sant Jaume" nonfiltered="743" processed="742" dbindex="115747">


La torre de Sant Jaume s una torre de guaita de Pineda de Mar que est adossada al Mas Castellar, l'element fortificat ms ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes torres de defensa que van ser construdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII.

En aquells temps sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicci. Valgui com a exemple la inscripci que hi ha a la llinda de la porta de l'esglsia parroquial de Pineda: "A 1 d'agost de MDXIV a punta d'alba XI galiotes del turc es posaren la gent a la plage cremaren les portes de la sglsia e moltes cases e mataren e cativaren IXX animas pujant fins a la casa de palau a migjorn se tornaren en barcas. Per reparo ses poblats ses fortificada esta sglesia de Pineda". 

Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funci de talaies de vigilncia i alhora constituen elements defensius, generalment formant part d'un sistema fortificat o estratgic de defensa, intercomunicat a travs de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. La major part de les torres conservades sn dels segles XVI i XVII. Podien ser de planta quadrada o rodona, allades o adossades a les masies. Eren coronades de merlets o matacans tot el volt del terrat. A Pineda hi havia torres de defensa a Can Cnoves, a Torre de Merola, a Can Jalp i a la Rectoria Vella. La ms interessant s, tanmateix, la Torre de Sant Jaume, prototipus de torre cilndrica amb la base atalussada i corona de matacans. Es comunica amb la masia mitjanant una poterna a l'altura de la segona planta, accessible a travs d'un pont. Al costat de la Torre hi ha la masia, amb teulada a dos vessants, formada per tres cossos; el central ms ample i dos en sentit parallel a la faana posterior. El conjunt ha estat restaurat acuradament, conservant-hi tots els detalls arquitectnics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293973" title="Platymantis pygmaea" nonfiltered="744" processed="743" dbindex="115748">

Platymantis pygmaea s una espcie de granota que viu a Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis pygmaea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293974" title="Platymantis rabori" nonfiltered="745" processed="744" dbindex="115749">

Platymantis rabori s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis rabori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293975" title="Can Cnoves" nonfiltered="746" processed="745" dbindex="115750">


Can Cnoves s una masia de Pineda de Mar que est situada als peus del tur de Montpalau. La masia afegeix al seu inters histric el fet d'haver conservat ntegrament l'estructura arquitectnica original. 

Del conjunt d'edificis destaca la casa, de finals del segle XIV, adossada a la qual hi ha la torre de defensa de planta quadrada i diversos cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. L'aigua hi arribava des d'una mina propera.

Estructuralment, s una masia amb coberta a dos vessants. Un dels laterals es perllonga amb un cos afegit, on hi ha la torre, a la banda de la faana, i l'altre t adossada una petita dependncia a la part posterior. El portal principal s de punt rod, adovellat, amb pedra ben treballada, igual que les llindes i els brancals de les finestres. La torre, afegida posteriorment, s de planta quadrada i tres pisos coberts amb voltes, comunicats a travs d'una escala de cargol. Conserva un interessant finestral gtic.

Dels cossos allats cal destacar el graner, edificat tamb durant el segle XIV, amb dues naus independents, cobertes de teula a dos vessants i obertes amb dues grans arcades de pedra damunt les quals hi ha sengles finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293976" title="Seqncia de Sylvester" nonfiltered="747" processed="746" dbindex="115751">


En la teoria dels nombres, la seqncia de Sylvester s una seqncia d'enters en qu cada membre de la seqncia s el producte dels membres anteriors ms u. Els primers termes de la seqncia sn: 
2, 3, 7, 43, 1807, 3263443, 10650056950807, 113423713055421844361000443 .

La seqncia de Sylvester pren el nom de James Joseph Sylvester, qui la investig per primera vegada el 1880. Els seus valors creixen doblement exponencialment, i la suma dels seus recprocs forma una srie de fraccions unitries que convergeix a la unitat ms aviat que qualsevol altra srie de fraccions unitries amb la mateixa suma. La recurrncia que la defineix permet una Factoritzaci ms senzilla que la d'altres nombres qualssevol de la mateixa mida, per, a causa del rpid creixement de la seqncia, noms es coneixen les factoritzacions completes en nombres primeres d'alguns dels seus termes. Els valors derivats d'aquesta seqncia s'han fet servir per construir representacions en fraccions egipcianes de la unitat.

 Definicions formals .

Formalment, la seqncia de Sylvester es pot definir per la frmula

;

El producte d'un conjunt buit s 1, car s0 = 2. 

Altrament, es pot definir la seqncia per la recurrncia
 with s0 = 2.
Es pot demostrar per inducci que totes dues definicions sn equivalents.

 Relaci amb les fraccions egipcianes .

Les fraccions unitries formades pels recprocs dels valors de la seqncia de Sylvester generen una srie infinita:

;

Les sumes parcials d'aquesta srie tenen una forma simple,

;
com es pot demostrar per inducci. Aquesta identitat s certa per a j 0, ja que tots dos costats sn zero. Per a j ms grans, estendre el costat esquerre de la identitat fent servir la hiptesi d'inducci dna
;
com es volia demostrar. Ats que aquesta seqncia de sumes parcials (sj-2)/(sj-1) convergeix a u, la srie global forma una representaci en fracci egipciana infinita del nombre u:
;
Es poden trobar representacions de la unitat en fraccions egipcianes finites, de qualsevol longitud, truncant aquesta srie i restant u del darrer denominador:
;
La suma dels primers k termes de la srie infinita dna l'estimaci per defecte ms propera possible a la unitat que qualsevol fracci egipciana de k termes. Per exemple, els primers quatre termes sumen 1805/1806, i, per tant, qualsevol fracci egipciana d'un nombre dins l'interval obert ( 1805/1806 , 1 ) t almenys cinc termes.

Es pot interpretar la seqncia de Sylvester com el resultat d'un algorisme vora per a fraccions egipcianes que en cada etapa tria el denominador ms petit possible que fa la suma parcial de la srie ms petita que u. Altrament, els termes de la seqncia desprs del primer es poden interpretar com els denominadors de l'expansi vora imparell d'1/2.

 Frmula en forma tancada i asimpttica .

Els nombres de Sylvester creixen doblement exponencialment com a funci de n. En particular, es pot demostrar que 

;

per a un nombre E que s aproximadament 1.264.  Aquesta frmula fa l'efecte de l'algorisme segent:
s0 s l'enter ms proper a E2; s1 s l'enter ms proper a E4; s2 s l'enter ms proper a E8; per a  sn, preneu E2, elevau-lo al quadrat n vegades ms, i preneu-hi l'enter ms proper. ;
Aix noms seria un algorisme prctic si hi hagus una forma millor de calcular E amb la precisi requerida que no calcular sn i prendre'n l'arrel quadrada repetidament.

El creixement doblement exponencial de la seqncia de Sylvester no resulta sorprenent si se'l compara a la seqncia dels nombres de Fermat Fn; els nombres de Fermat es defineixen habitualment amb una frmula doblement exponencial, , per tamb es poden definir amb una frmula de productes molt semblant a la que defineix la seqncia de Sylvester:

;

 Unicitat de la srie de creixement rpid amb sumes racionals .

Com Sylvester mateix observ, la seqncia de Sylvester sembla ser l'nica que t valors que creixin tan rpidament, alhora que t una srie de recprocs que convergeix a un nombre racional.

Ms precisament, es deriva de resultats de Badea (1993) que, si una seqncia d'enters  creix prou aviat que
;
i si la srie
;
convergeix a un nombre racional A, aleshores, per a tot n desprs de qualque punt, aquesta seqncia ha de ser definida per la mateixa recurrncia
;
que es pot fer servir per definir la seqncia de Sylvester.

Erd s (1980) conjectur que, en els resultats d'aquesta mena, 
la inequalitat que limita el creixement de la seqncia es podria substituir per una condici ms feble,
;
Badea (1995) recull els progressos lligats a aquesta conjectura; vegeu tamb Brown.

 Divisibilitat i factoritzacions .

Si i < j, se segueix de la definici que sj   1 (mod si). Per tant, tot parell de nombres en la seqncia de Sylvester sn primers entre si. La seqncia es pot fer servir per demostrar que hi ha infinits nombres primers, ja que qualsevol primer divideix, com a mxim, un nombre de la seqncia.

S'han esmerat esforos a factoritzar dels nombres de la seqncia de Sylvester, per es desconeix molta cosa sobre llur factoritzaci. Per exemple, es desconeix si tots els nombres en la seqncia sn lliures de quadrats, tot i que tots els termes coneguts ho sn.

Com Vardi (1991) descriu, s senzill de determinar quin nombre de Sylvester (si n'hi ha cap) un nombre primer donat divideix: n'hi ha prou a computar la recurrncia que defineix els nombres modulo p fins que es troba un nombre congruent a zero (mod p) o b un mdul repetit. Per mitj d'aquesta tcnica trob que 1166 dels tres primers milions de nombres primers sn divisors dels nombres de Sylvester.  i que cap d'aquests primers no t un quadrat que divideixi un nombre de Sylvester. Un resultat general de Jones (2006) implica que el conjunt dels factors primers dels nombres de Sylvester t densitat zero dins el conjunt de tots els primers.

La taula segent mostra les factoritzacions conegudes d'aquests nombres, (llevat dels quatre primers, que sn tots primers):  amb p   5 107 i n   200 sn enumerats per Vardi. Ken Takusagawa enumera les factorizations fins a s9 i la factoritzaci de s10. La resta de factoritzacions sn d'una llista de factoritzacions de la seqncia de Sylvester Sylvester's sequence que mant Jens Kruse Andersen, consultada el 2 d'october de 2007.



Com s habitual, Pn i Cn denoten nombres primers i compostos de n dgits.

 Aplicacions .

Boyer et al. (2005) fan servir les propietats de la seqncia de Sylvester per definir grans nombres de Sasakian Einstein manifolds que tenen la topologia diferencial d'hiperesferes de dimensi senar o d'esferes extiques. Demostren que el nombre de mtriques Sasakian Einstein sobre una esfera topolgica de dimensi 2n   1 is almenys proporcional a sn i doncs t creixement doblement exponencial amb n.

Com descriuen Galambos i Woeginger (1995), Brown (1979) i Liang (1980) usaren valors derivats de la seqncia de Sylvester per construir exemples de lmit inferior per a algorismes de bin packing en lnia. De forma semblant, Seiden i Woeginger (2005) fan servir la seqncia per fitar inferiorment el rendiment d'un cutting stock algorithm bidimensional.

El problema de Znm es refereix a conjunts de nombres tals que cada nombre del conjunt divideix per no s igual al producte de tots els altres nombres, ms u. Sense el requeriment de la inequalitat, els valors de la seqncia de Sylvester resoldrien el problema; amb aquest requeriment, t d'altres solucions derivades de recurrncies semblants a la que defineix la seqncia de Sylvester. Les solucions al problema de Znm tenen aplicacions a la classificaci de singularitats de superfcies (Brenton i Hill 1988) i a la teoria dels autmats finits no determinstics (Domaratzki et al. 2005).

Curtiss (1922) descriu una aplicaci de les aproximacions ms properes a la unitat amb sumes de fraccions unitries de k termes, en la determinaci d'una fita inferior dels nombre de divisors de qualsevol nombre perfecte, i Miller (1919) usa la mateixa propietat per afitar inferiorment la mida de determinats grups.

 Vegeu tamb .

 Constant de Cahen;
 Nombre pseudoperfecte primari;

 Notes .


 Referncies .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 Enllaos externs .

 Irrationality of Quadratic Sums, a les MathPages de K. S. Brown.

 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293977" title="Platymantis rhipiphalca" nonfiltered="748" processed="747" dbindex="115752">

Platymantis rhipiphalca s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Platymantis rhipiphalca.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293979" title="Platymantis schmidti" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="115753">

Platymantis schmidti s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis schmidti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293980" title="Platymantis solomonis" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="115754">

Platymantis solomonis s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis solomonis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293981" title="Platymantis spelaea" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="115755">

Platymantis spelaea s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Platymantis spelaea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293982" title="Collectiu Teranyines" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="115756">
Collectiu Teranyines s una agrupaci cultural de Sant Joan (Mallorca) dedicat a la recerca sobre la histria i la cultura del seu poble.

A la dcada de 1990 va aparixer a Sant Joan el Collectiu Teranyines, dedicat a la recerca sobre la histria i la cultura santjoaneres. La seva principal activitat ha estat la publicaci de la collecci Monografies Santjoaneres, que compta (el 2008) amb 20 nmeros. Tamb organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard, folklorista, autor del monumental Canoner Popular de Mallorca, fill de Sant Joan. El Collectiu publica anualment, desde l any 2003 el Pronstic Santjoaner.

Enllaos externs.
Web del Col.lectiu Teranyines



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293983" title="Platymantis subterrestris" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="115757">

Platymantis subterrestris s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis subterrestris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293984" title="Platymantis taylori" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="115758">

Platymantis taylori s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Platymantis taylori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293985" title="Platymantis vitiana" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="115759">

Platymantis vitiana s una espcie de granota que viu a Fiji. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Zug, G., Watling, D. & Morrison, C. 2004.  Platymantis vitiana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293986" title="Can Jalp" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="115760">
Can Jalp (Gelp) o Mas Coll s una masia de Pineda de Mar que data del segle XIV. La masia era propietat de la famlia Coll, la qual obtingu dels vescomtes de Cabrera la notaria amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessi que es mantingu fins a comenaments del segle XVIII. En el cruent atac dels corsaris turcs a Pineda el 1545 el notari Jaume-Joan Coll va ser fet captiu i ms tard alliberat. A conseqncia d'aix, el 1561 es bast una torre de defensa adossada a la casa. Durant el segle XVII la famlia Coll s'emparent amb la famlia dels Gualbes, i el segle segent amb els Jalp, cavallers d'Arenys de Munt. El 1925, August de Borrs-Jalp va vendre el mas a la famlia Feliu, d'Arenys de Mar.

La masia s un edifici de planta rectangular, amb la faana principal paral.lela a la carretera, la qual t un cos ms alt al cant esquerre que correspon a l'antiga torre de defensa. La teulada s a dos vessants, amb el carener paral.lel a la faana principal. Aquesta t el portal adovellat, i damunt d'ell hi ha un petit escut. Les finestres de la part esquerra presenten llinda, ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la faana conserva dues finestres amb decoraci gtica.

Actualment s propietat de l'Ajuntament hi ha estat objecte de restauraci i rehabilitaci per destinar-la a activitats socioculturals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293987" title="Platymantis vitiensis" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="115761">

Platymantis vitiensis s una espcie de granota que viu a Fiji. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Zug, G., Watling, D. & Morrison, C. 2004.  Platymantis vitiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293989" title="Escut d'Alcoleja" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="115762">

L'escut oficial d'Alcoleja t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, una torre d'or, maonada i aclarida de sable. Al segon quarter, en camp d'atzur, una muntanya d'argent, sobremuntada d'una flama d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de juliol de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.350, del 21 de setembre de 1994.

La torre fa referncia al palau dels marquesos de Malferit, on destaca la torre cilndrica. La muntanya amb la flama s el senyal allusiu a sant Vicent Ferrer, patr de la vila. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293990" title="Platymantis weberi" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="115763">

Platymantis weberi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i les Illes Salom. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Platymantis weberi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293991" title="Aaliyah" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="115764">
Aaliyah Dana Haughton (16 de gener, 1979 -   25 d'agost, 2001), coneguda professionalment com Aaliyah, va ser una cantant afro-americana de R&B, ballarina, model i actriu.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293994" title="Timbaland" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="115765">
Timbaland (nascut com Timothy Z. Mosley el 10 de mar de 1971 a Norfolk, Virgnia) s un productor nord-americ de R&B i hip hop, i raper l'estil del qual ha influt en ambds gneres. Amb el raper Magoo va ser membre del grup d'hip hop Timbaland & Magoo. 
 		 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293996" title="Californication" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="115766">

Msica: lbum del grup musical Red Hot Chili Peppers, vegeu Californication (lbum).
Televisi: srie de televisi estatunidenca, vegeu Californication (srie de televisi).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="293997" title="Escut de l'Alcdia de Veo" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="115767">


L'escut oficial de l'Alcdia de Veo t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un ull obert, fix i de cara, d'argent, amb l'iris d'atzur i nineta de sable; bordura componada d'argent i de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.467, del 10 de mar de 1995.

L'escut tradicional del poble, si ms no des del segle XIX, inclou l'ull com a senyal parlant allusiu al nom de la localitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294000" title="Kraken" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="115768">

El Kraken s un monstre mar fictici propi del Nord d'Europa. Sembla un pop gegant i viu al fons del mar, des d'on ataca i enfonsa vaixells. Les primeres mencions sn a les sagues noruegues del segle XIII (tot i que amb altres noms) i durant molt de temps es tenia per una criatura real, inclosa per Carl von Linn a les seves obres taxonmiques. 

La popularitat del monstre l'ha fet aparixer en videojocs, cmics, pellcules i obres literries, com el poema homnim d'Alfred Tennyson i Tolkien al primer llibre de El Senyor dels Anells. 

Articles relacionats.
 Calamar;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294002" title="Escut d'Alfauir" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="115769">


L'escut oficial d'Alfauir t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un lle rampant d'or, sobremuntat per un capel de gules amb cordons de quinze borles en cinc ordres. Al tot, bordura de vuit peces d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 de maig de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.286, del 15 de juliol de 1998.

El capel de cardenal i el lle sn les armes del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, l'abat del qual fou l'antic senyor del poble. La bordura s un element distintiu d'aquest escut municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294003" title="Escut de Fondeguilla" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="115770">


L'escut oficial de Fondeguilla t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. D'atzur, un castell amb homenatge, d'or, maonat i aclarit de sable, sobre penyes del mateix metall, amb una bandera blanca sobre la torre. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 d'octubre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.390, del 2 de desembre de 2002.

L'escut fa referncia a l'antic castell de Castro, dalt d'un tur, amb la seva torre mestra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294008" title="Escut d'Algmia d'Almonesir" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="115771">


L'escut oficial d'Algmia d'Almonesir t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or, maonat i aclarit de sable, terrassat del seu color, amb una bandera d'argent amb l'asta de sable sobre la torre central. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 d'octubre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.117, del 30 d'octubre de 2001.

L'escut tradicional, emprat per l'Ajuntament si ms no des de mitjan segle XIX, fa referncia al castell d'Almonesir, del segle XII, un antic ribat, o monestir musulm fortificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294009" title="Ildefons Lima Sol" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="115772">

Ildefons Lima Sol (Barcelona, 10 de desembre, 1979) s un futbolista catal de nacionalitat andorrana.

Format a les categories inferiors del FC Andorra i vingut a Catalunya de la m del RCD Espanyol, Ildefons Lima ha militat a diversos clubs, des del Pachuca mexic, o el Ionikos grec, als clubs espanyols com Las Palmas, Poli Ejido o Rayo Vallecano. L'estiu del 2005 sign per la US Triestina Calcio on ha esdevingut un dels jugadors ms estimats.

s el mxim golejador de la selecci andorrana amb 5 gols en 56 partits (a octubre de 2008)

s germ del tamb futbolista Antoni Lima.

Company del jugador del Binfar Josep Manel Ayala, internacional per Andorra i amb experincia al futbol francs amb el Luzenac.

Per ms informaci podeu visitar www.lima66.com

 Participacions en competicions majors .




 Partits amb la selecci .


 Referncies .

WEBSITE http://www.lima66.com
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294013" title="Aaaarrghh" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="115773">
Aaaarrghh s un grup de msica black metal d'Ankara (Turquia).

Histria.
El grup es va fundar el 1994 amb el nom Aeon, tocant Death metal. Ms tard, el 1996, varen llenar les seves "demos" From The Darkness I Am Called i Spirits Of The Ancient Ones. El 1997 van canviar el nom de la banda per Sagansara i van llenar una "demo" titulada ...aaaarrghh..., ttol que desprs varen adoptar com a nom. Les seves lletres tracten sobre l'angoixa pel futur de la vida. La banda compta actualment amb dos membres, que prefereixen seguir a l'anonimat.

 Nota .
En un vdeo a YouTube del tema "Cenace" es veu amb claredat a dues persones que es podria suposar que sn part de la banda.

Discografia. 
 1999, ...aaaarrgh...;
 2004, Ruhlar Fsldyor Full-length;
 2006, lm Kadar Souk, l Kadar Soluk Full-length;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;
 Lloc web a Ecyclopaedia Metallum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294014" title="Escut de l'Alguenya" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="115774">

L'escut oficial de l'Alguenya t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat. Al primer quarter, en camp d'atzur, tres monts d'or herldics, sobremuntats d'un sol del mateix metall. Al segon quarter, en camp de sinople, tres ceps d'or, ben ordenats. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de juny de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.298, del 28 de juny de 1994.

L'element de la primera partici s un senyal parlant referit a la serra de la Solana, un element del paisatge local. Els ceps alludeixen al conreu de la vinya, caracterstic de l'Alguenya. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294016" title="Aad de Mos" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="115775">

Aad de Mos (nascut el 27 de mar de 1947 a La Haia, Pasos Baixos) s un entrenador holands de futbol.

Trajectria com a entrenador.
1980-1985: Ajax d'Amsterdam;
1986-1989: Y.R. K.V. Mechelen;
1989-1992: R.S.C. Anderlecht;
1993-1995: PSV Eindhoven;
1995-1996: Werder Bremen;
1997-1998: Standard Lige;
1998-1999: Real Sporting de Gijn;
1999-2000: Urawa Red Diamonds;
2000-2002: Y.R. K.V. Mechelen;
2002-2004: Al-Hilal Al-Riyad;
2004-2005: Selecci de futbol dels Emirats rabs Units;
2006-2007: SBV Vitesse;

Palmars.
1 Recopa d'Europa (1988);
1 Supercopa d'Europa (1989);
3 Eredivisie (1982, 1983 y 1985);
2 Copa dels Pasos Baixos ((1982 y 1983);
2 Lligues de la Primera Divisi de Blgica (1989 y 1991);
1 Copa de Blgica (1987);
1 Copa de Arbia Saudita (2003);

Enllaos externs.
Web oficial de Aad de Mos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294019" title="Escut d'Alginet" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="115776">


L'escut oficial d'Alginet t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d'atzur, un Agnus Dei d'argent sobre un llibre obert d'or, sostenint una banderola blanca amb creu de gules. Al segon quarter, en camper de gules, una torre d'or, maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.467, del 10 de mar de 1995.

L'element de la primera partici sn les armes dels Cabanyelles, antics senyors de la vila. El segon quarter alludeix a la torre del castell d'Aldua, situada histricament al terme d'Alginet i actualment pertanyent al municipi de Llombai. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294020" title="Ptychadena" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="115777">

Ptychadena s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Ptychadena aequiplicata (Werner, 1898).
 Ptychadena anchietae (Bocage, 1868).
 Ptychadena ansorgii (Boulenger, 1905).
 Ptychadena arnei (Perret, 1997.
 Ptychadena bibroni (Hallowell, 1845).
 Ptychadena broadleyi (Stevens, 1972.
 Ptychadena bunoderma (Boulenger, 1907).
 Ptychadena christyi (Boulenger, 1919).
 Ptychadena chrysogaster (Laurent, 1954).
 Ptychadena cooperi (Parker, 1930).
 Ptychadena erlangeri (Ahl, 1924).
 Ptychadena filwoha (Largen, 1997).
 Ptychadena gansi (Laurent a Gans, Laurent & Pandit, 1965).
 Ptychadena grandisonae (Laurent, 1954).
 Ptychadena guibei (Laurent, 1954).
 Ptychadena harenna (Largen, 1997).
 Ptychadena ingeri (Perret, 1991).
 Ptychadena keilingi (Monard, 1937).
 Ptychadena longirostris (Peters, 1870).
 Ptychadena mahnerti (Perret, 1996).
 Ptychadena mapacha (Channing, 1993).
 Ptychadena mascareniensis (Dumril & Bibron, 1841).
 Ptychadena mossambica (Peters, 1854).
 Ptychadena nana (Perret, 1980).
 Ptychadena neumanni (Ahl, 1924).
 Ptychadena newtoni (Bocage, 1886).
 Ptychadena obscura (Schmidt & Inger, 1959).
 Ptychadena oxyrhynchus (Smith, 1849).
 Ptychadena perplicata (Laurent, 1964.
 Ptychadena perreti (Guib & Lamotte, 1958).
 Ptychadena porosissima (Steindachner, 1867).
 Ptychadena pujoli (Lamotte & Ohler, 1997).
 Ptychadena pumilio (Boulenger, 1920).
 Ptychadena retropunctata (Angel, 1949).
 Ptychadena schillukorum (Werner, 1908).
 Ptychadena stenocephala (Boulenger, 1901).
 Ptychadena straeleni (Inger, 1968).
 Ptychadena submascareniensis (Guib & Lamotte, 1953).
 Ptychadena subpunctata (Bocage, 1866).
 Ptychadena superciliaris (Gnther, 1858).
 Ptychadena taenioscelis (Laurent, 1954).
 Ptychadena tellinii (Peracca, 1904).
 Ptychadena tournieri (Guib & Lamotte, 1955).
 Ptychadena trinodis (Boettger, 1881).
 Ptychadena upembae (Schmidt & Inger, 1959).
 Ptychadena uzungwensis (Loveridge, 1932).
 Ptychadena wadei (Largen, 2000.

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294021" title="Ptychadena aequiplicata" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="115778">

Ptychadena aequiplicata s una espcie de granota que viu a Benn, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i, possiblement tamb, a Angola i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L., Burger, M. & Largen, M. 2004.  Ptychadena aequiplicata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294022" title="Escut d'Almedxer" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="115779">


L'escut oficial d'Almedxer t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d'or amb tres merlets, maonada i aclarida de sable, llorejada amb dues branques de llorer de sinople. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.733, del 18 d'abril de 2000.

La torre fa referncia a l'antiga fortalesa d'Almedxer, amb l'element distintiu de dues branques de llorer. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294024" title="Ptychadena anchietae" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="115780">

Ptychadena anchietae s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica del Congo, Repblica del Congo, Djibuti, Eritrea, Etipia, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Somlia, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a  Burundi i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Poynton, J.C., Largen, M., Howell, K., Channing, A., Minter, L. & Ltters, S. 2004.  Ptychadena anchietae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294025" title="Ptychadena ansorgii" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="115781">

Ptychadena ansorgii s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Zmbia i, possiblement tamb, a Moambic i Tanznia. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena ansorgii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294026" title="Ptychadena arnei" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="115782">

Ptychadena arnei s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Senegal, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Guinea Bissau i Libria. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Ohler, A. 2004.  Ptychadena arnei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294027" title="Ptychadena bibroni" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="115783">

Ptychadena bibroni s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Libria, Mali, Nigria, Senegal, Sierra Leona, Togo i, possiblement tamb, a Benn, Guinea Bissau i Sudan. 

Referncies.

 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Ohler, A. 2004.  Ptychadena bibroni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294028" title="Escut d'Almiser" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="115784">


L'escut oficial d'Almiser t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camper d'atzur, set estrelles de vuit puntes d'argent. Al segon quarter, en camper d'argent, una rosa de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 31 de mar de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.521, del 2 de juny de 1995.

Les estrelles de la primera partici sn un senyal allusiu a la Mare de Du, titular de la parrquia. La rosa de gules sobre camper d'argent sn les armories dels Ros d'Ursins, barons d'Almiser. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294031" title="Escut de l'Alqueria d'Asnar" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="115785">

L'escut oficial de l'Alqueria d'Asnar t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d'atzur, tres cases d'argent ben ordenades, maonades i aclarides de sable. Al segon quarter, en camper d'or, un arbre de sinople amb dos lleons de gules acostats sobre el tronc. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.464, del 7 de mar de 1995.

Les cases de la primera partici sn un senyal parlant allusiu a l'antiga alqueria musulmana que forma part del nom del municipi. L'altra part del topnim, el llinatge Asnar, antics senyors del poble, est representada per les seves armories, que ocupen la segona partici de l'escut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294033" title="Baby Peach" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="115786">
La Baby Peach s un personatge de videojocs creat per l'empresa Nintendo. s la versi petita de la Princesa Peach. El seu aspecte s molt semblant al de la seva versi adulta: cabells rossos, ulls blaus... Porta una corona amb diamants i un xumet rosa, del mateix color que el seu vestit. La seva primera aparici va ser al joc Mario & Luigi: Partners in Time, de la consola Nintendo DS, de Nintendo. En aquest joc, en Baby Bowser la vol segrestar, per els petits Toads ho impedeixen.

Aparicions.

Nintendo DS;
Mario & Luigi: Partners in Time;
Yoshi's Island DS;

Wii;
Mario Kart Wii;
Super Smash Bros. Brawl (com a trofeu);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294034" title="Escut de l'Alqueria de la Comtessa" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="115787">


L'escut oficial de l'Alqueria de la Comtessa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'argent, una alqueria de gules, terrassada del seu color i acostada d'un pi de sinople i acoblada d'una palmera del mateix color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 30 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.669, del 19 de gener de 2000.

Aquestes armes parlants, allusives a l'antiga alqueria musulmana que forma part del nom del municipi, sn les tradicionals de l'escut del poble, si ms no des de la segona meitat del segle XIX. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294035" title="Ewa Podle?" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="115788">
Ewa Podles (Varsvia, 1952), s una contralt polonesa considerada una de les millors del moment. Una veu que es diferencia pel seu ampli registre, per la seva agilitat, pel seu dramatisme, per un timbre i color inconfusible, i per una entrega emocional commovedora.

Entre els seus papers cal destacar Isaura (Tancredi), Arsace (Semiramide), Malcolm (La donna del lago) i Rossina (Il barbiere di Siviglia) de Rossini, Rinaldo,  Giulio Cesare i Polinesso (Ariodante) de Hndel, la Cieca (La Gioconda) de Ponchielli, Azucena (Il trovatore) i Ulrica (Un ballo in maschera) de Verdi, Adalgisa (Norma) de Bellini, la Marquesa (La fille du rgiment) de Donizetti, etc.

 Enllaos externs .
 http://www.podles.pl;
 http://www.delosmus.com/bio/eva_podles.html ;
 http://theoperacritic.com/singers.php?singer=ewa_podles;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294038" title="Zanclodon" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="115789">
Zanclodon s el nom utilitzat formalment per referir-se al material fssil pertanyent a com a mnim dos gneres de dinosaure del Trisic superior.

 Z. laevis (Plieninger 1846) "Smilodon" (tipus) = Plateosaurus engelhardti;
 Z. crenatus (Plieninger 1846) "Smilodon";
 Z. bavaricus (Fraas 1894 vide Sandberger 1894) = Sauropodomorpha incertae sedis;
 Z. plieningeri (Fraas 1896) = sinnim jnior de Z. laevis;
 Z. arenaceus (Fraas 1896);
 Z. cambrensis (Newton 1899) = Megalosaurus cambrensis (Galton 1998 & Storrs 1998) = "Newtonsaurus" (Welles & Pickering 1993) - nomen nudum), conegut a partir de dents trobades a Nova Galles del Sud;
 Z. quenstedti (Koken 1900) = Plateosaurus engelhardti;
 Z. schutzzii (Fraas 1900) = Plateosaurus?
 Z. subcylindrodon (Huene 1905);
 Z. sileiacus (Jaekel 1910) = Plateosaurus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294039" title="Nimrvid" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="115790">

Els nimrvids, coneguts en ocasions com a falsos dents de sabre, sn una famlia extingida de mamfers carnvors. Tot i que alguns nimrvids tenien una semblana fsica amb els dents de sabre del gnere Smilodon no hi estaven estretament relacionats, sin que evolucionaren de manera similar degut a l'evoluci convergent.

Classificaci.
 Famlia: Nimravidae;
 Subfamlia Nimravinae;
 Gnere: Dinictis;
 Dinictis cyclops;
 Dinictis felina;
 Dinictis priseus;
 Dinictis squalidens;
 Gnere: Dinaelurus;
 Dinaelurus crassus;
 Gnere: Dinailurictis;
 Dinailurictis bonali;
 Gnere: Eofelis;
 Gnere: Nimravides;
 Nimravides pedionomus ;
 Gnere: Nimravus;
 Nimravus altidens;
 Nimravus brachyops;
 Nimravus edwardsi;
 Nimravus gomphodus;
 Nimravus intermedius;
 Nimravus sectator;
 Gnere: Pogonodon;
 Pogonodon davisi;
 Pogonodon platycopis;
 Gnere: Quercylurus;
 Quercylurus major;
Subfamlia Hoplophoninae;
 Gnere: Eusmilis;
 Eusmilis bidentatus;
 Eusmilis cerebralis;
 Eusmilis sicarius;
Gnere: Hoplophoneus;
 Hoplophoneus belli;
 Hoplophoneus dakotensis;
 Hoplophoneus occidentalis;
 Hoplophoneus latidens;
 Hoplophoneus mentalis;
 Hoplophoneus primaevus;
 Hoplophoneus robustus;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294044" title="Nicodem" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="115791">
Nicodem s el nom d'un jueu que apareix al Nou Testament cristi, important per sser el protagonista d'un profund dileg amb Jesucrist. Segons l'evangeli de Sant Joan, Nicodem era un ric fariseu, mestre a Israel i membre del Sanedr. D'ell, afegeix que era principal entre els jueus. Aquest fet fa que sigui molt apreciat entre els cristians doncs Nicodem, a l'igual de Pau de Tars o Josep d'Arimatea, representen al savi jueu versat en la Llei que reconeix en Jess al messies i es fa el seu deixeble.  

A l'Esglsia catlica s venerat com a sant i la seva memria se celebra el 31 d'agost. Els coptes el 25 de juliol.

 Nicodem a la Bblia .

Igual que succeeix amb Lltzer, Nicodem no pertany a la tradici dels evangelis sinptics i noms s esmentat per Joan, que li dedica ms de la meitat del captol 3 del seu evangeli, uns versicles del captol 7 i una menci ltima el captol 19. Nicodem s per tant un personatge transversal a tot l'evangeli en el sentit del qual est present sempre, per sense assumir un protagonisme destacat.

La primera vegada que apareix Nicodem s, segons narra l'escriptor bblic, per trobar-se amb Jess de nit intrigat pels miracles realitzats per Jess: Sabem que has vingut com a mestre de part de Du, doncs ning no pot fer els miracles que fas si Du no est amb ell.

Segueix la conversa que sost amb Jess sobre el sentit del tornar a nixer amb la menci al "regne del cel" rarssima als textos jonics i l'estranyesa que manifesta Jess en veure que "un mestre a Israel" no entn el discurs sobre el renixer a l'esperit.

Per arribar al regne de Du s deu de haver forjat esperit i deixar de ser matria: T'ho ben assegur, ning no pot entrar al regne de Du si no neix de l'esperit; de la carn en neix carn, de l'esperit en neix esperit. 

Desprs, al consell de "prnceps dels sacerdots i fariseus" (cf. Jn 7, 45 i ss..), Nicodem defensa a Jess explicant als seus companys que han de sentir i investigar abans de fer un judici definitiu. La pregunta que li fan, ha fet pensar a alguns estudiosos, que Nicodem era galileu: Tamb tu ets galileu? Investiga i veurs que de Galilea no surten profetes.

Finalment, a l'hora de sepultar a Jess, Nicodem es fa avinent per collaborar generosament amb cent lliures de perfum -ms de trenta quilograms- (cf. Jn 19, 39).
 
Ja que els altres evangelis no proporcionen ms dades sobre Nicodem, aquestes sn les niques dades canniques, per aix dir, amb que es conta.

 L'evangeli de Nicodem . 
s un Evangeli apcrif  trobat a Nag Hammadi. Se'l coneix tamb com Evangeli Copte dels Egipcis. 

Escrit per a la comunitat gnstica egpcia. En ell, es relata l'episodi de l'Anastasis o davallament de Crist als inferns. 

Es coneix un altre Evangeli dels Egipcis, aquest escrit en grec, considerat hertic per Climent d'Alexandria, Orgenes i Sant Epifani, escrit possiblement cap a l'any 150.

 Nicodem a l'art . 
El tema del dileg de Jess amb Nicodem no ha estat representat per obres que perdurin o tinguin rellevncia artstica. Tanmateix, s acostuma a representar-se a Nicodem a la crucifixi, al davallament de Crist de la creu i en el seu enterrament. En alguns casos apareix com allunyat (vegi's per exemple la Lamentaci per Crist mort de Giotto) i pensars enmig del dolor de les dones prop del cos de Jess i d'altres ajudant a carregar o moure el cadver (vegi's per exemple, la Piet de Miquel ngel de Florncia ).
 
Producci literria.A la literatura contempornia, Nicodem ha estat tractat sovint. ;
Les Cartes de Nicodem sn un llibre de Jan Dobraczynski en el que l'autor posa en boca del mestre de la llei diverses reflexions i el relat de la seva experincia de Crist. El destinatari de les cartes s un "amic" d'aquest anomenat Just.

D'altra banda, Miguel de Unamuno va escriure Nicodem el fariseu, obra on fa una reflexi sobre la virtut teologal de la fe.
 
Franco Zeffirelli va plasmar a la seva pellcula Jess de Natzaret a un Nicodem que durant la crucifixi en lloc de plorar o doldre's, repeteix en veu baixa els textos del anomenat Cant del Servent de la profecia d'Isaes.

 Referncies.

 Bibliografia .
NESTLE - ALAND, Novum Testamentum (graece et latine), Bibelgesellschaft, Stuttgart 1986, ISBN 3-438-05401-9.
AURELIO DE SANTOS OTERO, Los evangelios apcrifos, BAC Madrid 1991, ISBN 84-7914-044-5.
Enciclopedia de la Biblia, Ediciones Garriga S.A., Barcelona 1965, vol. V voz: "Nicodemo".
JOS LUIS MARTN DESCALZO, Vida y misterio de Jess de Nazaret, Editorial Sgueme, Salamanca 1990, ISBN 9788430110742.
SANT'AGOSTINO, Commento al vangelo e alla prima epistola di san Giovanni, Editorial Citt Nuova, Roma 1968.
JOS ANTONIO DE SOBRINO, As fue Jess, BAC Madrid 1984, ISBN 84-220-1167-0.
RAYMOND BROWN, Giovanni. Commento al vangelo (cap. I-XII), Editorial Citadella, Ass 1979.

 Enllaos externs .
Llegenda de la Santa Faz de Nicodem;
El Sant Crist de Balaguer.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294045" title="Borhinid" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="115792">

Els borhinids sn una famlia extingida de marsupials carnvors. Com tots els marsupials, tenien un marsupi per dur les cries. Borhyaena i Pseudothylacynus pertanyien a aquesta famlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294052" title="Mastodont" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="115793">


Els mastodonts (dels mots grecs        i      , amb el significat de "dent de mugr") sn un gnere de proboscidis que formen la famlia Mammutidae. S'assemblaven, per eren diferents del mamut llanut, que pertany a la famlia Elephantidae, en que els mastodonts eren brostejadors, mentre que els mamuts eren pasturadors.

Habitat.
 
Es creu que els mastodons van aparixer per primer cop gaireb quatre milions d'anys enrere. Eren natives, ambdues espcies, d'Eursia i d'Amrica del Nord. Pero els individus d'Eursia, els Mammut borsoni, van morir aproximadament tres milions d'anys enrera - els fssils han estat trobats a Anglaterra, Alemanya, els Pasos Baixos, i Romania i al nord de Grcia. Del Mammut americanum se sap que ha desaparegut fa uns 10,000 anys, al mateix temps que molta altra Megafauna Pleistocena. Tanmateix dades ms recents obtingudes d'anlisis radiocarbnics n'han trobat datat exemplars 5200 aC, a Seneca (Michigan), 5,140 B.C. a Utah, 4,150 a Washtenaw (Michigan), 4,080 B.C. a Lapeer (Michigan),. Els registres d'aquest fssils ens ajuden avui en dia a certificar la zona per la qual estaven situats els mastodonts; aquesta s'estn des de les actuals Alaska i Gran Bretanya al nord, fins a Florida, i el sud de California, Mxic, i a Hondures.

Encara que el seu hbitat abasta un gran territori, els mastodons van ser ms comuns als boscos d'avets de l'edat de gel de la zona oriental d'Estats Units, aix com en entorns ms clids de terres baixes. Les seves restes han estat trobades pel que fa a 300 km de la costa nord-est dels EEUU, zones en que la terra s'assec durant la baixada del nivell del mar de l'ltima edat de gel. Els fssils de mastodon han estat trobats a la Pennsula Olmpica de l'estat de Washington, EUA (Manis Mastodon Site), a Kentucky, Kimmswick Bone Bed a Missouri, en Stewiacke, Nova Esccia, Canad; en un nombre de llocs en l'Estat de Nova York; al Comtat de Richland, Wisconsin; La Grange, Texas, al sud de Louisiana, al nord de Fort Wayne, Indiana, y Johnstown, Ohio EUA.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294055" title="Californication (srie de televisi)" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="115794">



Californication s una srie de televisi estatunidenca, que combina drama i comdia, creada per Tom Kapinos i estrenada el 13 d'agost de 2007 pel canal de televisi Showtime als Estats Units.

La vaga de guionistes de finals de 2007 va afectar la producci de la primera temporada, que finalment va constar de dotze episodis. El DVD de la primera temporada sortir a la venda el 17 de juny de 2008 i est confirmada la segona temporada.

La srie no s'ha tradut al catal.






 Sinopsi .



Hank Moody s un escriptor de Nova York traslladat a Los Angeles per seguir el rodatge de l'adaptaci al cinema de la seva gran novela. Amb ell han viatjat la seva parella (Karen) i la seva filla (Becca) de 12 anys encara que no estan casats. Tot i ser un xit, la pellcula s'ha convertit en una comdia romntica de la qual est indignat. La seva parella s'ha cansat d'ell per infidel i immadur, i l'ha deixat per ajuntar-se amb un magnat editorial (Bill), emportant-se la filla que tenen junts. 

La srie es centra en l'evoluci de Hank per superar la seva crisi creativa i personal. Per una banda, t molt talent per porta ms de cinc anys sense escriure un sol llibre, i per l'altra, encara est enamorat de la seva ex, vol recuperar-la encara que ella est preparant el seu casament, i tamb troba a faltar la seva filla, que s ms madura que ell. La seva felicitat es troba en formar la famlia que no va valorar al seu moment i en tornar a trobar la inspiraci.
 
Tot i estar desesperat, en Hank no se sent un fracassat. s feli sempre i quan pugui beure, consumir una mica de droga o anar al llit amb alguna dona atractiva cada nit. s una nima lliure, molt sincer i afronta la vida amb una actitud divertida, detalls que el converteixen en un home molt seductor. 

El seu editor l'obliga a escriure un bloc per poder sobreviure, que segons ell, s la cosa ms espantosa a la qual es pot rebaixar un escriptor. Per acabar-ho d'adobar, el bloc pertany a l'empresa d'en Bill, i una nit s'en va al llit amb una noia que resulta ser la filla del propi Bill (Mia), encara que ell no sap que s menor d'edat.


 Personatges .

 Principals .

 Hank Moody (David Duchovny);
 Karen van der Beek (Natascha McElhone);
 Charlie Runkle (Evan Handler);
 Rebecca "Becca" Moody (Madeleine Martin);
 Mia Lewis (Madeline Zima);


 Secundaris .

 Dani (Rachel Miner) (10 episodis);
 Marcy Runkle (Pamela Adlon) (8 episodis);
 Bill Lewis (Damian Young) (7 episodis);


 Episodis .


 
 Primera temporada .

 Pilot;
 Hell-A Woman;
 The Whore of Babylon;
 Fear And Loathing At The Fundraiser;
 LOL;
 Absinthe Makes The Heart Grow Fonder;
 Girls, Interrupted;
 California Son;
 Filthy Lucre;
 The Devil's Threesome;
 Turn The Page;
 The Last Waltz;


 Altres emissions .




 References .



 Enllaos externs .

 Web oficial a Showtime ;
 Californication a IMDb ;
 Guia d'episodis no oficial - sipnosis, personatges i discografia ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294058" title="Escut d'Altura" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="115795">


L'escut oficial d'Altura t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. En el primer quarter, d'atzur, una torre d'or, maonada i aclarida de sable, amb una bandera blanca. En el segon quarter, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 25 de juny de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.317, del 20 d'agost de 2002.

s l'escut tradicional del municipi, on es representen les armories de la Cartoixa de Valldecrist, a la qual sempre va estar lligat el poble, i que coincideixen amb les armes reials dels quatre pals; i la torre en representaci de la batllia autnoma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294065" title="Escut d'Alzira" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="115796">


L'escut oficial d'Alzira t el segent blasonament:

Escut caironat, recolzat sobre una de les puntes. En camper d'or quatre pals de gules, ressaltats amb una clau d'argent, en faixa. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 de febrer de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.744, del 13 de mar de 1992.

s l'escut tradicional del municipi, on es representen les armes del Regne de Valncia, ja que fou una vila reial, amb el smbol de la clau allusiu a la seva situaci estratgica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294066" title="Viseu" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="115797">

Viseu (pronunciaci /vi zeu/) s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2006 tenia 98.167 habitants. Es la capital de l'antiga provincia de Beira Alta. La ciutat de Viseu en t uns 47.250 i l'rea metropolitana apoximadament 68,000. Limita al nord amb Castro Daire, al nordest amb Vila Nova de Paiva, a l'est amb Sto i Penalva do Castelo, al sudest amb Mangualde i Nelas, a sud amb Carregal do Sal, al sudoest amb Tondela, a l'oest amb Vouzela i al nordoest amb So Pedro do Sul.

 Poblaci .



 Freguesies .




Monument/museu principal.
Catedral(Se),estatua de Viriato,Museu Gran Vasco.
Aeroport.
Aerdrom de Viseu/Lordosa (Lobato)




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294067" title="Escut d'Andilla" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="115798">


L'escut oficial d'Andilla t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. En el primer quarter, en camp de gules un castell d'or, maonat i aclarit de sable. En el segon quarter, d'or, quatre bandes d'atzur; al tot, bordura d'atzur amb vuit aspes d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.733, del 18 d'abril de 2000.

S'hi representa el castell de la localitat, que fou centre de la baronia d'Andilla, i les armes dels Dies de Calataiud, els primers barons de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294070" title="Cartomagia" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="115799">

La cartomagia s una branca de l'illusionisme. L'element central i principal sn les cartes de joc. s una de les branques de la mgia ms desenvolupada i sobre la que existeix ms literatura produda.

Les cartes de joc es van fer populars entre els mags el segle passat, ja que sn accessoris barats, verstils, i facilment manipulables. Tot i aix la mgia amb cartes, d'una forma o altre, data de quan aquestes es van fer conegudes (cap a la segona meitat del segle XIV) per la seva histria en aquest perode no esta gaire documentada. Altres objectes quotidians s'han posat al servei de mags al llarg de diverses cultures i poques, la cartomagia es desenvolupa espontniament i aproximadament al mateix temps en diferents parts del mn, gaireb sincrnicament. Tot i aix, comparada amb la manipulaci en general, o a la mgia amb tasses i pilotes, s una forma relativament nova de mgia.

L'efecte ms bsic s el d'agafar una carta, perdre-la enmig de la baralla, i ser adivinada desprs pel mag. Per avui en dia existeixen milers d'efectes i jocs d'alt nivell com: prediccions, transposicions, desaparicions, ordenacions, jugades de pquer(o de qualsevol altre joc), lectura de pensament, coincidncies, tranformacions, etc. Tots amb la finalitat de causar el major impacte possible en l'espectador.

Tot i que cadaillusionista t unes preferncies personals alhora d'escollir un tipus o marca de baralla basat en les seves experincies personals, les ms utilitzades sn les que tenen un "coix aeri"(Air cushion) o foradets petits en l'acabat de la carta. Funciona d'una manera similar als foradets d'una pilota de golf, i aix permet que les cartes llisquin l'una sobre l'altre fcilment. Tot i que gradualment van agafant brutcia i olis (suor de les mans) que dificulta la seva manipulaci. Es poden aplicar unes plvores a les cartes que ajuden a frenar aquest proces aix com repellir humitat que pot augmentar a les mans en una sessi de manipulaci llarga. Alguns illusionistes guarden les baralles en protectors per tal d'allargar-ne la durada i mantenir-les en bon estat ms temps.

Alguns dels ms importants manipuladors de cartes:Lance Burton, Allan Ackerman, Bobby Baxter, Cardini (Richard Pitchford), S. W. Erdnase, Lennart Green, Johann Nepomuk Hofzinser, Guy Hollingworth, Robert Houdin, Ricky Jay, Simon Lovell, Ed Marlo, Jeff McBride, Darwin Ortiz, Jerry Sadowitz, John Scarne, Juan Tamariz,Ren Lavand, Dai Vernon, Roy Walton, Daryl Martinez, Michael Ammar, Herb Zarrow, T. Nelson Downs, Dan Buck, Dave Buck, Daniel Madison.

El campi del mn de cartomagia en l'ltim congrs de la FISM, a Sucia el 2006, s portugus i es diu Helder Guimaraes.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294071" title="Llista d'episodis de Californication" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="115800">
Aquest article correspon a la llista d'episodis de la srie estatunidenca Californication. Aquest drama-comdia anglesa va ser estrenada el 13 d'agost de 2007 pel canal Showtime. De moment, encara no s'ha ems a Espanya, encara que el canal estatal Cuatro n'ha comprat els drets per fer-ho en castell.


 NOTA: Com que la srie no s'ha tradut al catal, en la segent llista es proposa una traducci del ttol original de cada episodi que no s oficial.





 Resum .




 Primera temporada .




 Segona temporada .

Actualment, s'est filmant la segona temporada i est prevista la seva estrena a finals d'aquest estiu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294072" title="Escut d'Atzeneta del Maestrat" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="115801">


L'escut oficial d'Atzeneta del Maestrat t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or amb tres homenatges, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 19 de febrer de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.209, del 13 de mar de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, usat si ms no des del segle XVIII, que representa el castell d'Atzeneta, construcci del segle XI de la qual es conserven tan sols la torre mestra i una ermita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294073" title="Danny Federici" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="115802">

Daniel Paul Danny Federici (Nova Jersey, 23 de gener de 1950 - 17 d'abril de 2008) fou un msic americ, nascut a Flemington (Nova Jersey), fora conegut per haver estat membre de la E Street Band on tocava l'rgan, la celesta i l'acordi.

Va comenar a tocar l'acordi quan tenia 7 anys i va rebre formaci clssica en aquest instrument. Tamb es va interessar al llarg de tota la seva trajectria professional pel seu s  al jazz i el blues. de fet, l'nic disc que va enregistrar com a solista, Flemington (1997) cont solos de jazz instrumental.

Durant els concerts, Bruce Springsteen el solia presentar com el fantasma, fent esment a la misteriosa desaparici de Federici enmig d'uns aldarulls a la ciutat de Freehold, com a conseqncia dels quals la policia va detenir bona part dels all presents, excepte... Danny Federici.

El so instrumental de Federici ha donat trets ben caracterstics a les produccions i a les actuacions de Bruce Springsteen i la E Street Band. Un exemple s l's de la celesta electrnica a la clebre can "Hungry Heart".

Afectat d'un cncer de pell, la seva darrera actuaci en directe va tenir lloc el 20 de mar de 2008 a Indianapolis per acompanyar com havia fet durant ms de 40 anys el rocker de Nova Jersey i la banda comuna.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294075" title="Micromagia" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="115803">
El concepte de micromgia fa referncia a la mgia amb objectes petits; d'aqu en prov el nom micro = 'petit'. Per aquest tipus de mgia se solen utilitzar objectes que es podrien trobar a qualsevol casa: escuradents, clips, llumins, monedes (tot i que hi ha una branca especfica d'illusionisme enfocada a les monedes anomenada numismgia), papers, bitllets, agulles, gomes elstiques, etc. A causa de la mida dels objectes utilitzats, les sessions solen ser per a un pblic redut, tot i que amb la utilitzaci d'una cmera i una pantalla, s possible actuar per a ms gent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294077" title="Toad" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="115804">
En Toad s un personatge de videojocs de la saga Super Mario. s l'ajudant de la Princesa Peach i el protector del regne Toadstool. Presenta un aspecte molt singular, amb un cos semblant al d'un hum per amb un cap en forma de bolet. Sempre va vestit amb una caadora blava i daurada, uns pantalons blancs i unes sabates marrons. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario Bros. 2 de la consola NES, de Nintendo. En aquest joc, en Mario, en Luigi, la Princesa Peach i ell han de lluitar contra la granota Wart, que vol estendre el seu poder a altres indrets.

Aparicions.

Virtual Boy;
Mario's Tennis;

NES;
Super Mario Bros. 2;
Super Mario Bros. 3;

Super Nintendo;
Wario's Woods;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;
Super Mario Kart;

Nintendo 64;
Mario Party;
Mario Party 2;
Mario Party 3;
Mario Tennis;
Mario Kart 64;
Super Mario 64;

Game Boy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;
Mario Kart Super Circuit;

Nintendo Gamecube;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;
Dance Dance Revolution: Mario Mix;
Mario Kart: Double Dash!!;
Super Smash Bros. Melee;

Nintendo DS;
Super Princess Peach;
Super Mario 64 DS;
Mario Kart DS;
New Super Mario Bros.;
Mario Party DS;

Wii;
Mario Party 8;
Super Paper Mario;
Mario Kart Wii;
Super Smash Bros. Brawl;

Altres;
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart Arcade GP 2;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294078" title="Escut d'Aider" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="115805">


L'escut oficial d'Aider t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'argent, tres monts de gules, del central i ms alt dels quals emergeix un arbre de sinople, fruitat tamb de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de juny de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.837, del 30 de setembre de 1996.

La carrasca damunt unes penyes s l'escut tradicional de la localitat, segurament fent allusi a l'arbre tpic de la serra d'Espad. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294079" title="Miki Nadal" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="115806">


Miguel Nadal Furriel (Saragossa), 29 de setembre de 1967) conegut com Miki Nadal, s un actor espanyol conegut per collaborar en mltiples programes de televisi i de rdio. 

 Biografia .
Estudi la carrera de Dret que ms tard deix a mitjes per a complir el servei militar en Ferrol i desprs en Madrid, on es qued per a ser actor. Els seus principis foren en el programa de Pepe Navarro, "La sonrisa del pelcano" en 1997. All va conixer Florentino Fernndez del que es va fer gran amic i amb el que inclus compart pis durant un temps.

Entr a formar part de l'equip de l'"Informal" de l'any 1999, en la segona temporada del programa. Al principi es dedicaba a la tasca de doblar sequncies junt a Florentino Fernndez, per poc a poc fou guanyant protagonisme fins convertir-se en una persona ms del programa, que dur fins l'abril de 2002. 
Precisament en l'"Informal" va conixer la seva companya de treball, Patricia Conde, i que ara mateix treballen junts al programa de "S lo que hicisteis...".

Ha treballat en l'"Informal", "La corriente alterna", "El show de Flo", "UHF", "Splunge", "Mis adorables vecinos", "El club de la comedia", "Zul Bingo", "Los Irrepetibles de Amstel, "Cafetera Manhattan", va tindre un programa de concurs anomenat "No sabe, no contesta" transmitit en La Sexta i actualment collabora en el programa de "S lo que hicisteis...", de la mateixa cadena. Ha aparegut com convidat en series com "Casi Perfectos" junt a Emilio Aragn i "7 vidas", junt a Florentino Fernndez.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294080" title="Cristina Buenafuentes de la Mata" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="115807">
Cristina Buenafuentes de la Mata (Santa Coloma de Gramanet, 12 de setembre de 1977) s doctora en filologia hispnica i professora de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Universitat Abat Oliba.

 Biografia.
Cristina Buenafuentes, nascuda a Sta.Coloma de Gramanet per resident a Castellar del Valls, s llicenciada i doctora per UAB, aix com especialista en la formaci de compostos del espanyol. La seva tesi doctoral  Procesos de gramaticalizacin y lexicalizacin en la formacin de compuestos en espaol s un referent filolgic internacional sobre la creaci d'aquestes figures lingstiques.

Buenafuentes, ha publicat diferents articles en les principals revistes especialitzades en la matria. . Les seves linies d'investigaci es centren en l'estudi de la gramtica histrica en general (gramaticalitzaci, lexicalitzaci i perioditzaci) i de la morfologia histrica en particular, aix com d'aspectes relacionats amb l'evoluci del lxic. De la mateixa manera, els seus interessos s'emmarquen dins de la sincronia amb especial atenci a les qestions de gramtica normativa i la adaptaci de neologismes.

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294086" title="Berta Collado" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="115808">
Berta Collado Rivera s una presentadora i periodista espanyola que va nixer el 3 de juliol de 1979 en Talavera de la Reina (Toledo); encara que va crixer i va viure en la propera localitat de Navalmoral de la Mata (Cceres) per motius laborals dels seus pares.

Biografia.

Ha realitzat treballs de prensa escrita en varies empreses de comunicaci. Comen en el periodisme amb 20 anys, compagintant la seva carrera amb diferents treballs relacionats amb el sector. Noms finalitzar la seva carrera s'en an fora a realitzar un mster en comunicaci televisiva, que era el que sempre havia volgut ella des que era molt petita.

A ms, abans ja havia realitzat un curs en TVE de locuci i presentaci de programes de televisi i un any d'interpretaci. Comen en tv en l'any 2004, concretament en la cadena de televisions locals Punto TV, perteneixent al grup Vocento. 

En Onda 6 fou presentadora de la segona temporada del programa "Do U Play?", dirigit per Nacho Nio. Ms tard, el canal de Sony, AXN, compt amb ella per al seu programa "Insert Coin". 

En l'any 2006 copresent i va fer reportatges en el programa esportiu de Cuatro, Maracan 06.
A ms ha realitzat treballs de model publicitaria per a diferents marques, protagonitzat un video de les Fores Armades d'Espanya, collaborant en curts i en alguna sria de televisi com "Al salir de clase".

En gener de 2007 va fer de reportera per a Cuatro en "U.V.E.".

El 3 de mar de 2007 present "Esta tarde con esta gente" un programa d'humor que nomsdur dos caps de setmana.

A partir del 5 de novembre de 2007, s'incorpor al programa de La Sexta "S lo que hicisteis..." com reportera d'events poltics i esportius.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294087" title="Ugo Betti" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="115809">
Ugo Betti (Camerino, Marques 1892 - Roma, 1953). Dramaturg itali.


Obra dramtica.
 La padrona (1927);
 La donna sullo scudo (1927);
 La casa sull'acqua (1929);
 Una bella giornata de settembre (1937);
 Corruzione al palazzo di giustizia (1949);

Traduccions al catal.
 Corrupci al Palau de Justcia. Traducci de Bonaventura Vallespinosa. 1987;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294099" title="Peter Wilhelm Lund" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="115810">


Peter Wilhelm Lund (nascut el 14 de juny del 1801 a Copenhaguen - mort el 25 de maig del 1880 a Lagoa Santa, Brasil) fou un paleontleg dans.

El 1818 es gradu en lletres i en medicina.

El 1825 realitz el seu primer viatge per crear una collecci de vegetals i una altra d'insectes a Rio de Janeiro, Brasil, pas al qual tornaria el 1833 per installarse definitivament a Lagoa Santa, Minas Gerais, pensant que el clima l'ajudaria a suportar la seva malaltia respiratria. En aquesta zona de relleu krstisc, Lund explor sistemticament les cavernes i compos la seva collecci de ms de dotze mil restes fssils del Plistoc i de les restes de lHomem de Lagoa Santa, un homnid de caracterstiques negroides, a la gruta Lapinha (1834). Com que les seves investigacions eren finanades per la Corona Danesa, els ossos d'aquest homnid foren enviat al Museu de Zoologia de Copenhaguen. Tamb descobr nombroses eines ltiques i pintures rupestres.

Fou el primer naturalista en descobrir Speothos venaticus (1842). Tamb postul correctament l'existncia de dues (i no una) espcies extingides de peress gegant, cosa que fou confirmada un segle i mig ms tard. Tamb estudi els esquelets d'espcies extingides de cavalls americans i el macairodont Smilodon populator.

El 1844, la salut de Lund s'agreuj i interromp la seva activitat cientfica. S'ha dit que la teoria de l'evoluci de Darwin (que conegu i cit els treballs de Lund) i les seves prpies troballes impactaren en la fe luterana de Lund.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294101" title="Dent carnissera" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="115811">
Les carnisseres sn dents llargues que es troben en molts mamfers carnvors, que serveixen per a tallar carn i os de manera similar a les tisores o cisalles. En els carnvors, les carnisseres sn una versi modificada de l'ltima premolar superior i de la primera molar inferior, per en els extingits creodonts, les carnisseres es trobaven ms enrere: eren la primera molar superior i la segona inferior, o la segona superior i la tercera inferior.

Les carnisseres sn la caracterstica que defineix l'ordre dels carnvors; s a dir, sn el tret que tots els animals dins d'aquest ordre tenen en com. Les carnisseres, especialment llargues i punxegudes, serveixen per a tallar carn dura (i potser gelada) i esclafar osssos. La destrucci de les carnisseres d'un carnvor salvatge (com un llop o un lle) pot resultar en la mort de l'animal per no poder alimentar-se.

Enllaos externs.
Les carnisseres d'un puma ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294104" title="Joaquim Vilarrbia i Garet" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="115812">
Joaquim Vilarrbia Garet (Malla, 13 de setembre de 1902 - Malla, ). Entomleg, lepideroptleg. Autor de diversos articles de divulgaci cientfica i collaborador de la revista Ausa i del llibre "Els nostres insectes". En reconeixement al seu treball, li fou concedit el Premi Creu de Sant Jordi l'any 1986.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294107" title="Tom Wintringham" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="115813">
Thomas Henry Wintringham (Grimsby, Lincolnshire, 1898 - 1949) fou un militar, historiador, escriptor, periodista, poeta i poltic comunista britnic. Particip en la Primera Guerra Mundial, en la Guerra Civil espanyola organitzant la formaci de les Brigades Internacionals i ms tard al capdavant del Batall Britnic i en la Segona Guerra Mundial, durant la qual fund la unitat anomenada British Home Guard.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294109" title="Leonid Nikolievitx Andriev" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="115814">

Leonid Nikolievitx Andriev (Or'ol, Rssia 1871 - Mustamki, Finlndia 1919). Novel.lista i dramaturg rus.

Obra dramtica.
 El pensament, 1902. Pobre assass, una adaptaci de Pavel Kohout fou representada a Broadway.
 Cap les estrelles, 1905;
 La vida de l'home, 1906;
 El rei fam, 1908;
 Les mscares negres, 1908;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294113" title="Vetria" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="115815">
Vetria o Vetsia (Veturia o Vetusia) fou una gens romana patrcia i plebea. 

La branca patrcia era de gran antiguitat; el primer membre recordat fou Mamuri Veturi (nom que s tradueix per "vella memria" i que seria un personatge imaginari), que vivia en temps de Numa Pompili; era d'origen sab i pertany a la tribu dels tties. Sn peridicament esmentats durant la repblica i Publi Veturi Gem Cicur fou cnsol el 499 aC; cap a la part final de la repblica sn rarament esmentats i desprs del 206 aC, any en que fou cnsol Luci Veturi Fil II, el seu nom no torna a aparixer als Fasti. 

Van usar els cognoms Calv, Cras Cucur, Gem Cicur i Fil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294114" title="Pella" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="115816">

Una pella s la punta dels dits de les potes d'un mamfer ungulat, enfortida per una capa gruixuda de queratina. La pella consisteix en una sola dura o gomosa, i una paret dura formada per una ungla gruixuda que envolta la punta del dit. El pes del animal s suportat per la sola i per la vora de l'ungla. Les pelles creixen contnuament i sn constantment desgastades per l's.

La majoria d'artiodctils (com les ovelles, cabres, crvols, vaques, bisons i porcs) tenen dues pelles principals a cada pota, que conjuntament reben el nom d'unglot. La majoria d'animals amb unglot tamb tenen unes petites urpes ms amunt de la pota.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294119" title="Vet (cognom)" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="115817">
Vet (Vetus) fou un cognom rom de la gens Antstia.

Personatges destacats ambn aquest cognom foren:

Antisti Vet, propretor a l'Hispnia Ulterior el 68 aC; Juli Csar va servir a les seves ordes com a qestor.

Gai Antisti Vet (trib), tribu de la plebs el 57 aC;

Gai Antisti Vet (cnsol 6 aC), cnsol el 6 aC ;

Gai Antisti Vet (cnsol any 23), cnsol el 23 ;

Luci Antisti Vet (cnsol any 28), cnsol sufecte l'any 28;

Gai Antisti Vet (cnsol any 50), cnsol l'any 50 ;

Luci Antisti Vet (cnsol any 55), cnsol l'any 55 ;

Gai Antisti Vet (cnsol any 96), cnsol l'any 96;

Antisti Vet (cnsol any 116), cnsol el 116;

Antisti Vet (cnsol any 150), cnsol l'any 150;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294121" title="Antisti Vet" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="115818">


Onomstica:

Antisti Vet, propretor a l'Hispnia Ulterior el 68 aC; Juli Csar va servir a les seves ordes com a qestor.

Antisti Vet (cnsol any 116), cnsol el 116;

Antisti Vet (cnsol any 150), cnsol l'any 150;

Vegeu tamb: Vet (cognom);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294122" title="Gai Antisti Vet" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="115819">


Onomstica:

Gai Antisti Vet (trib), tribu de la plebs el 57 aC;

Gai Antisti Vet (cnsol 6 aC), cnsol el 6 aC ;

Gai Antisti Vet (cnsol any 23), cnsol el 23 ;

Gai Antisti Vet (cnsol any 50), cnsol l'any 50 ;

Gai Antisti Vet (cnsol any 96), cnsol l'any 96;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294123" title="Munji" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="115820">

El munji es una llengua indoeuropea molt propera al yidgha parlada al nord-est de l'Afganistan, a la provncia de Badakhshan.

Est dividit en 4 dialectes:

 Munji nord;
 Munji central;
 Munji sud;
 Munji mamalgha;
Que comparteixen entre ells un 68% de similitud lexical.

Els parlants de munji son, habitualment, bilinges amb la varietat de persa parlada a l'Afganistan. Els parlants monolinges solen ser dones. L'ndex d'alfabetitzaci en munji est per sota de l'1%. L'ndex d'alfabetitzaci en persa entre els munji-parlants est entre el 15 i el 25%.

Els deu primers nmeros en munji son:

 yu;
 lu;
 sherai;
 chfu:r;
 pa:nj;
 a:xshe;
 avde;
 ashkie;
 nau;
 dau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294124" title="Mare de Du del gran duc" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="115821">

Mare de Du del gran duc (en itali Madonna del granduca) s una pintura a l'oli realitzada per Rafael el 1505 i actualment exposada al Palau Pitti, a Florncia.

Descripci.

En aquest quadre la Verge Maria est representada dempeus, amb un vestit vermell i un mantell blau mentre t en braos el Nen Jess sobre un fons negre.

A travs d'algunes radiografies s'ha descobert que en principi a l'esquena de la Verge, a la seva esquerra, s'obria una finestra en forma d'arc que donava a un paisatge, mentre que l'alada de Maria ve donada per un seient de pedra.

Histria.

Probablement va ser pintada l'any 1505, poc desprs que Rafael arribs a Florncia. La influncia de Leonardo da Vinci, les obres del qual va aconseguir conixer all, pot veure's en l's de l'esfumat.

La primera notcia que es t d'aquest quadre s del 23 de novembre de 1799 quan el director de la Galeria dels Uffizi va escriure al gran duc Ferran III que havia adquirit aquesta obra d'un comerciant de Florncia. Va intervenir el duc i pocs mesos desprs la tela va entrar a formar part de la collecci del palau Pitti. Per haver pertangut a Ferran III, gran Duc de Toscana, se la coneix com la Mare de Du del gran Duc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294126" title="Gai Antisti Vet (trib)" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="115822">
Gai Antisti Vet (Caius Antistius Vetus) fill d'Antisti Vet, fou un magistrat rom. Fou designat qestor per Juli Csar (quan era propretor a l'Hispnia Ulterior) com agrament al seu pare, el 61 aC. El 57 aC Vet fou trib de la plebs i va donar suport a la tornada de Cicer en oposici a Publi Clodi Pulcre. A la guerra civil va agafar el partit de Csar. Era a Sria el 45 aC lluitant contra Quint Cecili Bas al que va assetjar a Apamea, per es va haver de retirar en acostar-se els parts. 

El 34 aC va fer la guerra als salassis i el 30 aC fou cnsol sufecte. Va acompanyar a August a Hispnia el 25 aC i quan l'emperador es va posar malalt va seguir la guerra contra els cntabres i sturs als que finalment va sotmetre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294127" title="Gai Antisti Vet (cnsol 6 aC)" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="115823">
Gai Antisti Vet (Caius Antistius Vetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 6 aC amb Dcim Leli Balb. Va viure per veure els seus dos fills exercir com a cnsols, per tant fins al menys el 28. Fou amic de l'escriptor Vellei Patercle que indica que Vet era pontfex.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294128" title="Gai Antisti Vet (cnsol any 23)" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="115824">
Gai Antisti Vet (Caius Antistius Vetus) fou un magistrat rom, fill de Gai Antisti Vet (cnsol 6 aC).

Fou cnsol l'any 23 amb Gai Asini Polli (Vellei Patercle,  2.43; Di Cassi, Index, lib. lvii.; Tcit, Ann. 4.17; Juli Front. Aquaed. 102.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294129" title="Luci Antisti Vet (cnsol any 28)" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="115825">
Luci Antisti Vet (Lucius Antistius Vetus) fou un magistrat rom, fill de Gai Antisti Vet (cnsol 6 aC). Fou cnsol sufecte l'any 28. (Vellei Patercle, 2.43 ; Fasti.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294131" title="Gai Antisti Vet (cnsol any 50)" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="115826">
Gai Antisti Vet (Caius Antistius Vetus) fou un magistrat rom, fill de Gai Antisti Vet (cnsol any 23). Fou cnsol durant el regnat de Claudi, l'any 50 junt amb Marc Suilli Nerul (Tcit, Ann. 12.25.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294133" title="Luci Antisti Vet (cnsol any 55)" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="115827">
Luci Antisti Vet (Lucius Antistius Vetus) fou un magistrat rom, fill de Luci Antisti Vet (cnsol any 28).

Fou cnsol durant el regnat de Ner, l'any 55. El 58 fou comandant d'un exrcit a Germnia junt amb Pompei Paul i com que la zona estava en pau, per mantenir ocupats als seus homes va projectar unir el Mosella (Moselle) i lArar (Sane) per mig d'un canal el que de fet permetria unir la Mediterrnia i la mar del Nord a traves del Roine i el Sane, fins el Mosella i el Rin.

La seva filla es va casar amb Rubelli Plaute i quan Ner va ordenar la mort d'aquest (any 62) el seu sogre el va urgir a revoltar-se contra l'emperador. Plaute fou executat, per Antisti Vet es va poder lliurar per un temps. Tres anys desprs, el 65, Ner va ordenar la seva mort i Vet es va anticipar i es va obrir les venes al seu bany. La seva sogre Sxtia i la seva filla Pollutia o Pollcia es van sucidar igualment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294135" title="Luci Antisti Vet" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="115828">


Onomstica:

Luci Antisti Vet (cnsol any 28), cnsol sufecte l'any 28;

Luci Antisti Vet (cnsol any 55), cnsol l'any 55;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294138" title="Gai Antisti Vet (cnsol any 96)" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="115829">
Gai Antisti Vet (Caius Antistius Vetus) fou un magistrat rom. Fou cnsol rom amb Gai Manli Valent al darrer any del regne de Domici (96)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294139" title="Antisti Vet (cnsol any 116)" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="115830">
Antisti Vet (Antistius Vetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el regnat de Traj el 116, amb Eli. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294140" title="Antisti Vet (cnsol any 150)" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="115831">
Antisti Vet (Antistius Vetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol en el regnat d'Anton Pius el 150, amb  Gallic. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294141" title="Vbia" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="115832">
Vbia  (Vibia) fou una gens romana plebea, que apareix cap a la part final de la repblica, encara que el nom Vibi s'esmenta en diversos italians des de el temps de la Segona Guerra Pnica.

El primer membre de la gens que va obtenir el consolat fou Gai Vibi Pansa el 43 aC. Sota l'Imperi apareixen alguns Vibi als Fasti que foren cnsols. Dos emperadors van portar el nom de Vibi, Treboni Gal i Volusi.

En monedes apareixen els cognoms Pansa i Var.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294146" title="Vibili" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="115833">
Vibili o Vibilli (Vibilius o Vibillius) fou rei dels hermundurs.

Va agafar el poder enderrocant al rei Catualda, al comenament del regnat de l'emperador Tiberi, i unit a Vangi i Sid, va expulsar dels seus dominis a l'oncle d'aquestos darrers, Vanni (Vannius) rei dels sueus, durant el regnat de Claudi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294148" title="Paracerateri" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="115834">


Els paracerateris (Paraceratherium, "bstia quasi banyuda" en grec antic) sn un gnere extingit de perissodctils prehistrics. Se n'han descrit cinc espcies diferents, per tant les relacions entre espcies com les relacions a nivell de gnere d'aquest animal han generat una controvrsia que encara dura actualment, un segle desprs del descobriment dels primers fssils. Foren els mamfers terrestres ms grans de tots els temps, amb una alada de cinc metres i mig a l'espatlla i de set metres i mig al cap, i vuit metres de longitud (sense comptar la cua). Les estimacions del pes dels paracerateris varien per oscillen al voltant de les quinze tones. Els paracerateris estaven relacionats amb el rinoceront actual per, a diferncia d'aquest, s'alimentaven brostejant les fulles dels arbres. Tampoc no tenien banyes. Els animals d'aquest gnere aparegueren a l'sia central durant la primera meitat del perode Oligoc, fa aproximadament trenta milions d'anys, i s'extingiren a mitjans del perode Mioc, fa 16,6 milions d'anys.

Morfologia.
Els paracerateris sn els mamfers terrestres ms grans coneguts. Els mascles eren lleugerament ms grans que les femelles i estaven dotats d'un crani cncau reforat, cosa que podria indicar que combatien de manera semblant a les girafes actuals. Com s el cas en els rinoceronts actuals, la seva vista no estava tan desenvolupada com l'olfacte; de fet, els seus passatges nasals eren ms grans que el seu cervell.

Els paracerateris es diferencien d'altres rinoceronts del seu temps en la forma i posici inusuals de les seves dues incisives superiors, que tenen l'aspecte de petits ullals inclinats cap avall. D'altra banda, les incisives inferiors s'inclinaven cap endavant. Aquesta adaptaci de les incisives era molt til per arrancar fulles dels arbres. La premolar P1 havia desaparegut, i la P2 era de forma triangular. La boca dels paracerateris tamb es caracteritzava per la gran mobilitat del seu llavi superior.

Les seves potes i el seu coll eren llargs i, havent-se adaptat per arribar a les fulles ms altes dels arbres. A ms de permetre als paracerateris d'arribar a la vegetaci ms alta, les seves robustes potes els podrien haver servit per defensar-se dels predadors; una puntada de peu d'aquest enorme animal podria haver matat d'un sol cop la majoria d'atacants. Una de les diferncies clau entre les potes dels paracerateris i les d'altres rinoceronts s que les articulacions del turmell dels paracerateris eren ms flexibles.

Degut a la seva gran mida i, per conseqent, menor relaci rea de superfcie-volum, s molt probable que els paracerateris tinguessin molt poc pl i una pell clara com la dels rinoceronts actuals, per facilitat la prdua de calor i evitar sobreescalfar-se. Finalment, la gestaci dels paracerateris durava al voltant de dos anys. En nixer, les cries pesaven aproximadament mitja tona.

Comportament.
A partir de l'estudi del comportament dels rinoceronts moderns, la morfologia corporal dels paracerateris i la mida del seu cervell, es pot suggerir un probable patr de comportament d'aquests enormes animals de l'Oligoc. Les dimensions del seu cervell indiquen que era un animal sense el complex comportament social dels elefants, i que per tant no vivia en ramats.

Les femelles demostraven que estaven receptives per mitj de feromones als fems. A l'hora de lluitar pel dret a aparellar-se amb una femella, els mascles rivals combatien envestint-se l'un a l'altre amb el coll i el cap, de manera similar a com combaten les girafes avui en dia. Aquest s el motiu pel qual els mascles tenien un crani ms reforat i ms cncau que el de les femelles. Aquests combats podien durar diverses hores. En canvi, l'aparellament en si devia durar poc, a causa del gran pes que havia de suportar la femella.

Les cries s'alimentaven amb llet de la seva mare durant un perode d'un any, desprs del qual havien de comenar a aprendre a menjar aliment vegetal. Aproximadament al mateix temps, la mare comenava a esdevenir frtil de nou, la qual cosa atreia els mascles. L'aparellament hauria estat un fet perills per les cries, car els mascles podien fer-los mal o fins i tot matar-les si les cries intentaven interposar-se entre ells i la seva mare. Encara que es queds embarassada, la mare permetia a la seva cria quedar-se amb ella i continuar creixent al seu costat mentre durs la gestaci. Tanmateix, una vegada naixia la nova cria, la mare foragitava l'anterior, que es veia obligada a comenar a viure en solitari. Aix s perqu les dures condicions del seu hbitat feien que les mares dels paracerateris haguessin de concentrar-se en una sola cria a la vegada per maximitzar-ne les possibilitats de supervivncia.

Per eliminar els parsits que s'acumulaven a la seva pell, els paracerateris devien confiar en ocells com ara el gruforme Eogrus, que s'alimentaven d'aquests parsits. Aix s similar al comportament simbitic que tenen els rinoceronts i hipoptams actuals amb certes espcies d'ocells.

Finalment, els paracerateris comptaven amb un parell d'adaptacions clau que els permetien resistir les rides condicions del seu hbitat; a ms de poder romandre perodes llargs sense beure aigua, es creu que els paracerateris tenien una gran memria que els ajudava a recordar on es trobaven els pous i oasis del desert. D'aquesta manera, podien retrobar el cam de tornada si mai no hi havia escassetat d'aigua.

Hbitat.

Els paracerateris visqueren a les extenses planes del centre asitic de l'Oligoc i el Mioc. Al principi de l'Oligoc, el clima global era molt ms sec i fred que el de l'poca precedent, degut a un procs de refredament que havia comenat a l'Eoc i que continuaria durant el Mioc. Les jungles i els boscos que cobrien el planeta comenaren a obrir-se, deixant el seu lloc a bosquets d'arbres caducifolis i planes obertes. Les planes eren bastant diferents de les sabanes actuals, car l'herba tot i ser present, encara era molt rara. L'expansi de l'herba no tindria lloc fins el Mioc, de manera que la majoria d'animals que vivien a les planes eren brostejadors. Al mar, el refredament del clima i la separaci de l'Antrtida i Austrlia pertorbaren drsticament el flux dels corrents ocenics, causant l'extinci de moltes espcies d'animals marins.

Al pol sud, l'Antrtida comen a transformar-se en el desert glaat que s avui en dia, mentre que el pol nord encara no estava cobert amb el seu casquet polar actual. Mentrestant, i a latituds ms baixes, el clima comen a diferenciar-se en diversos tipus de climes. L'increment del gradient trmic de la Terra provoc una major variaci entre els biomes de latituds diferents, creant els climes equatorial, tropical, temperat i polar que existeixen actualment. Mentrestant, les variacions en els corrents atmosfrics de l'hemisferi nord i l'hemisferi sud causaren modificacions en les aiges properes a l'equador, fent que les aiges riques en nutrients pugessin a la superfcie.

En aquesta poca, sembla que existia un pont terrestre entre sia i Amrica del Nord, a jutjar per les marcades semblances entre les faunes d'ambds continents. El nord d'sia tenia un clima temperat, l'oest tenia un clima paratropical, el centre i l'est tenien un clima rid i el sud tenia un clima tropical. Tant el nord com el sud del continent estaven coberts de vegetaci.

Com moltes altres parts del mn de l'Oligoc, el centre d'sia s'havia convertit en una regi amb grans canvis estacionals, amb una poca seca i una poca de pluges. Les herbes i els arbusts eren les formes vegetals dominants. Aix condicion els organismes que hi habitaven, beneficiant els ssers vius que havien evolucionat per adaptar-se a l'escassetat d'aigua.

Les restes fssils permeten saber que els paracerateris compartien aquest rid hbitat amb animals de gran mida com ara calicoteris (un grup de perissodctils) o entelodonts (relacionats amb els porcs actuals). Els predadors tamb eren de grans dimensions, amb l'aparici de hienodonts (un grup de creodonts) i amfiquinids (un grup de carnvors).

Fssils.

S'han trobat restes fssils de les diferents espcies de Paraceratherium a l'ndia, al Kazakhstan, a Monglia, al Pakistan, i a la Xina. Els primers fssils de paracerateris foren descoberts al Pakistan a la dcada del 1900, en estrats del Mioc inferior de la formaci de Chitarwata. La troballa ms recent tingu lloc gaireb un segle ms tard, quan es descobr l'espcie, P. yagouensis, en estrats del Chatti de Dongxiang. Tanmateix, el jaciment ms important pel que fa als paracerateris s el de Hsanda Gol.

Hsanda Gol.

La formaci de Hsanda Gol (pronunciat l) s un jaciment paleontolgic situat a la part mongol del desert del Gobi, especialment conegut per la seva riquesa en fssils de mamfers de l'poca de l'Oligoc, com ara hienodonts, entelodonts o els fssils ms complets coneguts de paracerateris. Entre aquests ltims es troba un esquelet nic de paracerateri que havia mort dempeus. Probablement degu morir atrapat en sorra movent, i la posici de les potes indica que estava lluitant per escapar-se'n.

L'exploraci paleontolgica del segle XIX i prinipis del segle XX s'havia concentrar principalment en jaciments europeus i nord-americans, com les fosforites del Carc o la formaci de Hell Creek. Tanmateix, Roy Chapman Andrews, del Museu Americ d'Histria Natural, aconsegu reunir fons per fer una expedici al desert del Gobi, fins aleshores ignorat pels perills que representava. Andrews esperava trobar al Gobi l'anella perduda entre els simis i els humans. El que descobr fou uns estrats que permeteren ampliar molt la informaci coneguda sobre la fauna asitica de l'Oligoc. Tanmateix, la recerca cientfica a Hsanda Gol es vei interrompuda el 1930 a causa de la inquietud poltica de la zona, i el jaciment no torn a quedar obert als cientfics estrangers fins els anys noranta.

Espcies.

El gnere Paraceratherium fou descrit pel paleontleg britnic Clive Forster Cooper el 1911. Els primers fssils del gnere foren descoberts a l'oest del Pakistan. Des d'aleshores se n'han descrit diverses espcies, i algunes espcies anteriorment classificades en altres gneres han estat reubicades. Les relacions entre espcies i entre gneres dins dels indricoterins encara estan sent revisades, de manera que la seva classificaci podria variar en el futur.

Paraceratherium bugtiense.
Descrita per Pilgrim el 1910. Visqu durant el Mioc inferior al Pakistan, on se'n trobaren fssils a la formaci de Chitarwanda del Balutxistan. s l'espcie tipus del gnere Paraceratherium i Baluchitherium osborni, descrit el 1913, n's un sinnim. Deu el seu nom als monts Bugti, la regi on se'n trob el fssil original, un maxillar inferior complet d'un exemplar adult.

Paraceratherium orgosense.
Descrita per Chiu el 1973, originalment com a Dzungariotherium orgosense. s l'espcie ms gran de totes, i les seves dents sn un 25% ms grans que les de P. transouralicum. Se'l coneix a partir d'estrats de l'Oligoc mitj i superior de Xinjiang, al sud-oest de la Xina. T tres sinnims: Dzungariotherium orgosense, Dzungariotherium turfanense i P. lipidus. Tot i que existeixen petites diferncies en les proporcions del crani (degudes possiblement a un dimorfisme sexual, totes les varietats s'han trobat en indrets propers i tenen ganxos distintius a les dues primeres molars superiors.

Paraceratherium prohorovi.
Descrita per Borissiak el 1939. Visqu al Chatti i el Mioc inferior al Kazakhstan. Se n'han trobat mandbules i cranis. El seu crani es diferencia del de P. bugtiense en qu s ms alt, el sostre del crani s ms arquejat, l'arc zigomtic s ms prim i recte, i els cndils occipitals es projecten cap enrere. Mentrestant, la mandbula de P. prohorovi s recta, a diferncia de la de P. bugtiense, que es corba ventralment.

Paraceratherium sui.
Descrita per Ye i cols. el 2003. Visqu durant l'Chatti a la regi de Xinjiang al nord-oest de la Xina, on se n'han trobat fssils a la formaci de Halamagai. Els seus holotips sn un parell de maxillars inferiors fragmentaris amb les incisives trencades. s similar a P. bugdiense en la morfologia general de les dents i la mandbula, per es caracteritza per una mida molt superior, una branca mandibular proporcionalment molt ms profunda, i una smfisi molt ms corbada. Les seves dents premolars eren molariformes. El seu nom s en honor a Jianfeng Sui.

Paraceratherium transouralicum.
Descrita per Pavlova el 1922. Visqu durant l'Oligoc mitj i superior. Fou l'espcie amb la major difusi geogrfica, estenent-se pel Kazakhstan, Monglia i el nord de la Xina. Segons Lucas i Sobus, Baluchitherium grangeri, Indricotherium asiaticum i Indricotherium minus en sn sinnims. El seu nom d'espcie significa "de ms enll dels Urals".

Paraceratherium yagouense.
Descrita per Qiu i cols. el 2004 a partir de fssils trobats a la formaci de Jiaozigou, a la Xina. Visqu durant l'Chatti i possiblement tamb al Mioc inferior. Era una de les espcies ms petites, de mida similar a la de P. bugtiense, per amb un musell molt ms curt. El seu nom fa referncia a l'indret on se'n trobaren els fssils, un barranc anomenat Yagou al comtat de Dongxiang.

Nom del gnere.

Al llarg dels anys, s'han anat descrint diverses espcies en el si de la subfamilia dels indricoterins. Les ms importants eren Paraceratherium (descrita el 1911), Baluchitherium (1913) i Indricotherium (1915). Baluchitherium s considerat actualment un sinnim o b de Paraceratherium o b dIndricotherium.

Tanmateix, hi ha discussi sobre si Indricotherium s diferent de Paraceratherium. En la seva revisi del 1989 de la subfamlia dels indricoterins (vegeu ms avall), Lucas i Sobus afirmen que sn sinnims i que les espcies sn com a molt al nivell d'espcie. Lucas i Sobus argumenten que les diferncies no sn ms que un exemple de dimorfisme sexual, i segons ells, els Indricotherium, ms grans i amb incisives ms grans, serien els mascles; i els Paraceratherium, ms esvelts, serien les femelles. D'altres cientfics s'han oposat a aquesta teoria, basant-se en la forma del crani, el maxillar inferior i la majoria dels ossos de les potes.

Si sn considerats com a membres del mateix gnere, Indricotherium esdevindria un sinnim jnior de Paraceratherium car, segons el principi de prioritat de la classificaci cientfica, la primera publicaci, i per conseqent el nom vlid ms antic, t prioritat. Paraceratherium s anterior a Indricotherium.

Segons Lucas i Sobus, els gneres Thaumastotherium, Aralotherium i Dzungariotherium tamb sn sinnims de Paraceratherium. La hiptesi de la sinonmia de Dzungariotherium amb Paraceratherium s'ha trobat amb la oposici de paleontlegs xinesos, notablement els descriptors de P. sui i P. yagouensis. Cal destacar que aquestes dues espcies foren descrites desprs de la revisi de Lucas i Sobus, i que per tant no hi foren preses en compte. Tanmateix, la majoria del mn paleontolgic continua utilitzant el model de Lucas i Sobus.

En documentals.
Una cria de paracerateri i la seva mare sn uns dels protagonistes del tercer episodi de la srie de paleontologia de la BBC Walking with Beasts. L'episodi narra el naixement i posterior creixement de la cria.

L'episodi comena amb la mare donant a llum en la nit desprs de dos anys de gestaci. El naixement de la cria, que s un mascle, aviat atreu l'atenci de dos predadors que arriben de la foscor: es tracta d'un parell de Hyaenodon que intenten distreure la mare per poder arribar a la cria. La mare la protegeix mantenint-la entre les seves potes, on els Hyaenodon no poden arribar. Malgrat la persistncia dels creodonts, la mare aconsegueix protegir la cria fins que finalment se'n van.


Com que la cria encara no est acostumada a mantenir-se dempeus, es passa el seu primer mat aprenent a caminar. Desprs es posa a mamar de la seva mare, de la qual dependr durant la totalitat dels seus primers tres anys de vida. Quan la seva mare no hi s, el seu instint li dicta fer-se el mort, romanent totalment immbil per no cridar l'atenci dels predadors. Ms endavant, la seva mare decideix abandonar el cany en qu don a llum i sortir a les grans planes on viuen els paracerateris adults.

Delerosa per explorar el nou terreny, la cria es troba amb un Amphicyon, que l'espanta. A les planes, la mare desenvolupa les seves habilitats de supervivncia imitant tot el que fa la seva mare. Apareix un paracerateri jove; es tracta del germ gran de la cria, per la mare el foragita perqu noms es pot permetre cuidar d'un fill a la vegada. Quan la cria es torna a separar de la mare intentant menjar fulles, no s'adona de la presncia d'un Hyaenodon. Tanmateix, el predador ataca i mata finalment un calicoteri, tot i que desprs un grup d'entelodonts li roben la presa.

Comena l'poca de sequera, que provoca que la mare deixi de produir llet. Quan la cria intenta mamar, la mare li ho impedeix. Quan cau la nit, ambds es mouen per buscar aigua guiats per una femella vella que se'ls ha unit. Grcies a l'experincia de la femella vella, arriben al que queda d'un llac gaireb sec. La mare torna a produir llet. Setmanes ms tard, arriba l'poca de pluges que omple els llacs i els rius. Precisament, els paracerateris es veuen obligats a creuar un riu per arribar a l'aliment. La cria s capa de travessar el riu sense problemes, per t moltes dificultats per pujar a la riba a l'altra banda, a causa del seu pes. Tanmateix, ho aconsegueix.

Quan la cria compleix un any, la mare deixa d'alimentar la cria amb llet, i aquesta ha de comenar a menjar fulles. Quan la mare torna a tenir l'estre, un mascle s'intenta aparellar amb ella. Aleshores apareix un altre mascle i els dos mascles combaten. El triomfador es dirigeix a aparellar-se amb la femella, i la cria intenta evitar-ho sense xit.

La femella es queda embarassada. Dos anys ms tard, quan est a punt de donar a llum de nou, la mare foragita la cria igual que ho fu amb el seu germ. La cria, que ara ja s un mascle jove, es veu obligada a aventurar-se tota sola pel mn. Poc desprs, el mascle es fereix una cama i intenta tornar amb la seva mare. Aquesta el torna a foragitar, per el mascle aconsegueix sobreviure fins que se li cura la cama. Grcies a la seva mida, ara ja es capa de cuidar-se a si mateix.

Bibliografia.

 
 
 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.

Vdeo de Paraceratherium al tercer episodi de Walking with Beasts ;
Paraceratherium transouralicum a BBC Science & Nature ;
Baluchitherium: The Beast of Balochistan ;
Indricothere Q & A ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294151" title="Indricotrid" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="115835">

Els indricotrids formen una famlia de mamfers perissodctils extingits. Cont tres gneres: Indricotherium, Paraceratherium i Dzungariotherium. S'ha argumentat que els dos primers gneres sn en realitat noms un.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294156" title="Vibi Accueu" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="115836">
Vibi Accueu (Vibius Accuaeus) fou un militar rom. Portava el seu nom suposadament per ser nadiu de la ciutat d'Accua. Va ser comandant d'una cohort formada per aliats pelignes dins l'exrcit rom, el 212 aC. Va destacar per la seva valentia a la Segona Guerra Pnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294159" title="Vibi Virri" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="115837">

Vibi Virri (Vibius Virrius) fou un dirigent de la ciutat de Cpua.

Desprs de la batalla de Cannes el 216 aC, va instigar als seus conciutadans a revoltar-se contra els romans i abraar el camp d'Annbal i els cartaginesos. Quan Cpua fou conquerida pels romans el 211 aC desprs d'un llarg setge, Vibi va recomanar al senat de sucidar-se abans que caure en mas dels romans. Vint-i-set senadors van seguir el consell i es van reunir amb ell a casa seva, on desprs d'un sumptus banquet, es van enverinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294161" title="Vibul" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="115838">
Vibul (Vibulanus) fou un cognom rom de la gens Fbia. Fou important a la primera part de la repblica quan tres germans de la famlia van exercir el consolat per set anys en successi (485 aC a 479 aC). El darrer que va portar el cognom fou Quint Fabi Vibul IV que va assumir el cognom d'Ambust que va ser el que van usar en endavant fins que al seu torn fou substitut per Mxim.

Els personatges principals amb el cognom Vibul foren:
Quint Fabi Vibul I, cnsol el 485 aC i 482 aC ;
Ceso Fabi Vibul, cnsol el 484 aC, 481 aC i 479 aC;
Marc Fabi Vibul I, cnsol el 483 aC i el 480 aC ;
Quint Fabi Vibul II, cnsol el 467 aC, 465 aC i 459 aC, decemvir el 450 aC;
Marc Fabi Vibul II, cnsol el 442 aC i tribu amb potestat consular el 433 aC ;
Numeri Fabi Vibul, cnsol el 421 aC, trib amb potestat consular el 415 aC i 407 aC.
Quint Fabi Vibul III, cnsol el 423 aC, trib amb potestat consular el 416 aC i 414 aC;
Quint Fabi Vibul IV, cnsol el 412 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294162" title="Quint Fabi Vibul I" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="115839">
Quint Fabi Vibul (Quintus Fabius K. F. Vibulanus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 485 aC amb Servi Corneli Cos Maluginense. Va fer la guerra contra els volscs i eques per en lloc de dividir el bot entre els soldats, el va vendre i va dipositar els diners al tresor pblic. En aquest any fou condemnat a mort Espuri Cassi Viscell. 

El 482 aC fou cnsol per segona vegada amb Gai Juli Jul II i van lluitar contra Ves, i com que els veients no van presentar batalla en camp obert, van devastar  el seu territori.

El 480 aC va lluitar a les ordres del seu germ Marc Fabi Vibul I contra els etruscs i va morir en combat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294166" title="Vall de Baztan" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="115840">

Vall de Baztan s un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi ms extens de Navarra. Est format per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan. Limita a l'est amb Donamaria, Bertizarana i Etxalar, al sud amb Kinto, Lantz, Anue i Ultzama, a l'est amb el Cant de Saint-tienne-de-Bagorry i al nord amb Urdazubi, Zugarramurdi i Lapurdi.

 Concejos .
 Almandoz;
 Amaiur;
 Aniz;
 Arizkun;
 Arraioz;
 Azpilikueta;
 Berroeta;
 Elizondo;
 Elbete;
 Erratzu;
 Gartzain;
 Irurita;
 Lekaroz;
 Oronoz-Mugairi;
 Ziga;

 Demografia .


 Histria .
El poblament del Baztan s molt antic. D'poca paleoltica sn les coves d'Alkurdi i Berroberra. Tamb existeixen en la vall dlmens com el d'Oiza, o restes romanes com el pont d'Oharriz. En la edat mitjana, roman dintre del Regne de Pamplona, i el rei San III el Gran, l'institu com Senyoriu. Segons es conta, Juan de Goyeneche (1685) San Abarca va concedir a la vall les seves armes "un joc de agedrez escaqueado de blanc i negre", pel valor demostrat pels baztaneses en guerra amb el Regne de Frana. El 22 de maig de 1397, Carles III el Noble, va declarar que els habitants de la vall "siguin mantinguts en lur condicions de fidalgua i infanona". Per aquesta condici de gentilhomes, tots els vens poden usar el blas esmentat. Baztn va ser escenari de nombroses accions blliques durant la Guerra de la Convenci, a fins del segle XVIII, la Guerra de la Independncia i les Guerres Carlines. La derrota del bndol carlista en Pea Plata, desprs de la invasi de la vall per les tropes del general Martnez Campos, va anar el final de l'ltima d'elles. De la Vall de Baztn es van anar separant al llarg del segle XVII els llocs de Zugarramurdi, Urdax i Amaiur, convertits en viles. Amaiur es va reintegrar a la vall en 1969. 

 Persones clebres del municipi . 
 Juan de Goyeneche (1656-1735). Editor, periodista i poltic illustrat, fundador del Nuevo Baztn en la Provncia de Madrid i primer encarregat de la impressi de La Gaceta de Madrid (avui Butllet Oficial de l'estat/BOE). ;
 Pedro de Ursa (1526 - 1561). Conquistador, comand una famosa expedici a la recerca de El Dorado. ;
 Martn de Ursa (1653 - 1715). Conquistador de la regi de Petn. ;
 Juan de Goyeneche y Aguerrevere (1741 - 1813). Militar, poltic, financer i comerciant. ;
 Jos Antonio Zalda (1941). Futbolista internacional que va destacar en les files del Futbol Club Barcelona. ;
 Paloma San Basilio: La cantant Paloma San Basilio, t una casa gran de pedra que va rehabilitar en 1996, en la localitat de Azpilkueta. Est empadronada en la localitat des de la seva arribada. ;
 Tiburcio Redin militar de l'exrcit espanyol del S XVII. ;

 Enllaos externs .
Baztan a Bernardo Estorns Lasa - Auamendi Encyclopedia;
Cam de Santiago per Baztan ;
Museu Etnogrfic d'Elizondo;
Informaci i fotografies sobre Baztan;
Informaci i fotografies sobre Baztan;
Informaci i fotografies sobre Baztan;
Baztan Rugby Taldea;
Saskarrak;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294168" title="Ceso Fabi Vibul" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="115841">
Ceso Fabi Vibul (Caeso Fabius K. F. Vibulanus) fou un magistrat rom, germ de Quint.

Fou questor parricidi el 485 aC i amb el seu collega Luci Valeri va acusar a Espuri Cassi Viscell que fou finalment condemnat a mort, i aix sumat a que el seu germ cnsol Quint Fabi Vibula I no va repartir el bot de guerra entre els soldats, va provocar l'odi dels plebeus contra els Vibul; tot i aix els patricis van aconseguir fer elegir a Ceso com a cnsol pel 484 aC junt amb Luci Emili Mamerc. 

Ceso va tenir part activa amb el seu collega, en l'oposici a una llei agrria que els tribuns del poble volien aprovar. Dions d'Halicarns diu que va anar en ajut del seu collega quan aquest fou derrotat pels volscs, per Tit Livi no en diu res i presenta a Mamerc com a vencedors dels volscs.

Niebuhr suposa que en aquesta elecci es va canviar el sistema i que els cnsols foren per primera vegada elegits pels comicis curiats en lloc dels comicis centuriats (segons ell, els centuriats es limitaren en endavant a ratificar la elecci), potser seguit d'un comproms trobat tres anys desprs pel que cadascun dels comicis elegia un cnsol i aix es va seguir fins al decemvirat. Aquesta opini no s compartida per altres erudits (Gttling, Rmische Staatsverfassung, p. 308; Becker, Handbuch der Rmischen Alterthmer, vol. ii. pt. 2. p. 93.) 

El 481 aC Ceso fou cnsol per segona vegada amb Espuri Furi Fus; al comenament es va oposar als intents del trib Espuri Icili o Licini que volia fer aprovar una llei agrria i impedia que els cnsols aixequessin tropes contra Ves i els eques, en guerra contra Roma; Icili va trobar la oposici d'algun dels seus collegues i les tropes van poder ser aixecades i Ceso va poder atacar als veients i eques, als que va derrotar noms amb la cavalleria, per quan la infanteria havia de perseguir als derrotats es van amotinar reclamant la llei agrria d'Icili, i van abandonar el camp.

El 480 aC va lluitar altre cop contra Ves servint sota el seu germ Marc Fabi Vibul I, que era llavors cnsol amb Gneu Manli Cincinnat. Quint Fabi Vibul va morir en la lluita i Ceso i Marc es van destacar per la seva valentia i van posar en fuita a l'enemic. L'excepcional comportament dels Fabii en aquesta batalla els va guanyar el favor de les tropes i encara ms quan van dedicar molta atenci als ferits que van enviar a les cases dels patricis i a la seva prpia. A partir de llavors els Fabii patricis van abraar la causa dels plebeus i van decidir garantir els seus drets

El 479 aC Ceso fou cnsol una tercera vegada amb Tit Virgini Tricost Rutil. Va demanar als patricis de compartir les terres conquerides amb els plebeus abans que algun trib demans una llei agrria. Per la majoria dels patricis no els van fer cas i encara van considerar als Fabii com a tradors. Va lluitar contra els eques amb ple suport dels plebeus; els eques es van retirar a les seves places fortes i el seu territori fou devastat; va tornar a temps de salvar l'exrcit del seu collega que estava rodejat pels veients i en gran perill.

Desprs de la campanya va renovar les seves propostes als patricis per altre cop foren rebutjades, i els Fabii van decidir abandonar Roma i fundar una nova ciutat a la riba del Cremera, un afluent del Tber, no lluny de Roma i va oferir al senat que els Fabii ferien la guerra contra Ves ells sols (amb clients i esclaus) i al seu cost, oferta que fou acceptada. 

La sortida dels Fabii de la ciutat fou clebre a la histria de Roma: 306 Fabis patricis es van reunir al Quirinal a la casa de Ceso i van sortir cap la porta del Carmental dirigint-se a la riba del Cremera on van construir una fortalesa; sens dubte els acompanyaven dones, fills, esclaus i clients i Dions d'Halicarns diu que eren en total 4.000 persones; des de la fortalesa van fer incursions en territori de Ves; aquesta ciutat es va aliar a altres ciutats dels etruscs i van assetjar la fortalesa dels Fabis que van rebre ajut d'un exrcit rom sota el cnsol Luci Emili Mamerc que va derrotar els etruscs el 478 aC; es va signar una treva per un any per al expirar els etruscs van tornar a l'atac i els Fabis foren finalment destruts en el consolat de Gai Horaci Plvil i Tit Meneni Agripes Lanat (477 aC), potser desprs de caure en una emboscada en una data que tradicionalment se situa el 18 de juny del 477 aC. Noms es va salvar el fill de Marc Fabi Vibul de nom Quint Fabi Vibul II.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294171" title="Marc Fabi Vibul I" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="115842">
Marc Fabi Vibul (Marcus Fabius K. F. Vibulanus) germ de Quint Fabi Vibul I i de Ceso Fabi Vibul, fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 483 aC amb Luci Valeri Potit. Va resistir els intents del tribuns de fer efectiva la llei agrria d'Espuri Cassi i com que els tribuns impedien el reclutament de tropes va traslladar els tribunals fora de la ciutat on els tribuns no tenien poder i sota violentes pressions va enllistar un exrcit i va fer la guerra contra els volscs sense resultat decisiu. 

El 480 aC Fabi fou cnsol per segona vegada amb Gneu Manli Cincinnat i van fer la guerra a Ves, per desprs d'algunes vacillacions i per por d'un mot dels soldats com li havia passat l'any anterior a Ceso Fabi, finalment va decidir un atac que fou ferotge; els romans van obtenir la victria, per el cnsol Manli Cincinnat i Quint Fabi van morir a la batalla; Marc va refusar el triomf ja que encara que victoris havia tingut moltes baixes. 

Dions d'Halicarns diu que va abdicar el consolat dos mesos abans de l'expiraci allegant les ferides rebudes. El 479 aC va acompanyar a la seva gens a l'establiment del Cremera (del que Dions el presenta com el cap, per en realitat el cap fou Ceso) i va morir amb ells el 18 de juny del 477 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294172" title="lt (riu)" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="115843">




L' lt (en occit lt i en francs Lot) s un riu del Masss Central. L'lt ha donat nom als departaments de l'lt i de l'Olt i Garona.

 Geografia .
El manantial del riu s el vessant sud de la muntanya de Golet (departament de Losera) a l'altitud aproximada de 1300 m, dins una zona de torbera, i s'aboca al riu Garona al departament d'Olt i Garona. 

Curs: 481 km de llarg per 200 km a vol d ocell de la seua font a la seua confluncia a Aiguillon (lt i Garona).




 Departaments i viles travessats per l'lt .
 Losera (48) : Mende, La Canourgue;
 Avairon (12) : Espalion, Saint-Geniez-d'Olt, Capdenac-Gare;
 lt (46) : Cahors, Saint-Cirq-Lapopie;
 Olt i Garona (47) : Fumel, Villeneuve-sur-Lot, Aiguillon;

 Hidrologia .
 La seva alimentaci sobretot pluvial, explica el seu canviable cabal i les seues crescudes, les quals a la tardor o la primavera poden prendre, de vegades, un carcter catastrfic.

 El cabal de l'lt ha estat observada sobre un perode de 64 anys (1937-2000), a Vilanuva d'lt, ciutat del departament d'lt i Garona, situada a poca distncia de la seua confluncia amb la Garona. La conca vessant del riu s de 10.700 km en aquest indret (sobre 11.254). 

El cabal mitj interannual o cabal hidrulic del riu a Vilanuva d'lt s de 151 m per segon.

l'lt presenta unes fluctuacions estacionals de cabal molt importants, amb crescudes a l'hivern i primavera, portant un cabal mensual mitj d'entre 200 i 290 m per segon, de la fi de novembre al principi demaig incls, amb un mxim al febrer; i aiges baxies a l'estiu, de juliol a setembre, amb una baixa de cabal mitj mensual fins els 32,5 m a l'agost, tanmateix un nivell acceptable. 

El VCN3 pot caure fins els 6,4 m, en perode de sequera, el qual s fora baix. El VCN3 s la quantitat mnima de cabal durant tres dies contigus.

D'altra part les crescudes poden ser violents. tant s aix que el cabal diari mxim a l'estiu arrib als 2.450 m per segon el 4 desembre 1976. El QIX 10, o cabal calculat de crescuda decennal s de 2.000 m per segon, s a dir quatre vegades aquell de la Marna al final del seu curs. Quant al QIX 50, arriba als 2.800 m, vora tres vegades ms que aquell de  l'Yonne a la seua confluncia, sent un riu fams per les seues crescudes (vegeu nota  ). 

La quantitat de pluja recollida per la conca de l'lt cada any s 446 milimtres, bastant elevada i superiour a la mitjana del conjunt de l'estat, a l'igual que la major part dels rius nascuts al Masss Central. El cabal especific (o Qsp) puja als 14,1 litres per segon i per quilomtre quadrat de conca, un poc menys que el seu ve el Tarn (15,1).

 Navegaci fluvial .

Antany era navegable d'Entraigas (Avairon) a la confluncia de l'lt i de la Truyre fins a la Garona a Nicole, i durant molt temps navegable de Caors a Aiguillon per retrobar la Garona i la Canal de Garona i d'all fins a Bordeus. Aquesta via navegable fou deixada a l'abandonament amb la posada en marxa dels  ferrocarrils.

Desprs d'una rehabilitaci l'lt s de nou navegable per plaer de son desembocadura a Lustrac i de Lusg a Larnagl. Obres de millorament sn previstes per reobrir l'lt entre Lustrac i Lusg i entre Larnagol i Entraigas.

L'lt s el riu ms llarg de la Gascunya amb 297 km classificats com a navegables.

 Principals tributaris .


 Indrets turstics .
 Pont Valentr a Caors;
 Saint-Cirq-Lapopie;
 Espalion;

 Activitats turstiques .


Referncies.



 Vegeu tamb .

 Llista de rius de Frana;
 Les dbits des cours d'eau du bassin de la Garonne;

 Enllaos externs .


  fotos aries de la vall d'lt;
  Fotos de la vall d'lt a Losera;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294181" title="Quint Fabi Vibul II" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="115844">
Quint Fabi Vibul (Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibul I, fou un magistrat rom.

Segons la llegenda no va anar a l'establiment del Cremera (479 aC a 477 aC) degut a la seva joventut, i aix fou l'nic Fabi que es va salvar de la destrucci. 

Fou cnsol el 467 aC amb Tiberi Emili Mamerc i va donar suport als patricis contra els tribuns de la plebs. Va proposar l'establiment d'una colnia romana a Antium conquerida pels romans el 468 aC com a mesura de comproms amb els plebeus. Desprs va atacar als eques, que van demanar la pau que els fou concedida; per la pau es va trencar al cap de poc i Fabi va fer incursions a territori llat.

El 465 aC fou cnsol per segona vegada amb Tit Quint Capitol Barbat. Fou nomenat per dirigir la guerra contra els eques que encara continuava des del seu primer consolat. Els ambaixadors enviats als eques foren tractats sense contemplacions i els dos consols van atacar a l'enemic; els eques es van retirar al mont lgid, que era al seu territori (segons Tit Livi, per Dions d'Halicarns diu que la batalla no fou decisiva, cosa ms d'acord amb la narraci posterior de Livi en la que diu que els eques van fer incursions a territori rom, atacs que foren venjats per Fabi amb una devastaci de les terres dels eques).

El 462 aC fou nomenat prefecte de la ciutat mentre els dos cnsols eren absents. El trib Gai Terentil Arsa va aprofitar l'absncia dels cnsols per presentar una rogatio per la que s'anomenaven cinc comissionats que havien d'establir lleis per limitar el poder dels cnsols. Fabi va parlar davant el senat rom contra aquesta proposta i contra el seu autor amb molta vehemncia i finalment Arsa va retirar la proposta.

El 459 aC fou cnsol per tercera vegada amb Luci Corneli Cos Maluginense; va derrotar en aquest any als volscs, que assetjaven Antium, i als eques, que havien conquerit Tusculum. Per aquestes victries va celebrar un triomf al seu retorn a Roma. A l'any segent (458 aC) els dos cnsols de l'any van atacar a sabins i eques; i Fabi va restar a Roma amb el comandament d'un ter de l'exrcit per a la protecci de la ciutat (segons Dions, per Livi noms diu que fou un dels tres ambaixadors enviats aquell any a Cloeli Grac, el lder dels eques).

El 450 aC fou membre del segon decemvirat i al finalitzar l'any va romandre al crrec illegalment com la resta dels decemvirs; Appi Claudi Cras Regillense Sab i Fabi foren els principals dirigents del segon decemvirat i Fabi va donar suport al seu collega en tots els actes de tirania dels que el decemvirat fou culpable. Quan va esclatar la guerra contra eques i sabins, Fabi fou nomenar comandant amb dos collegues, mentre Appi va romandre a la ciutat. Fabi va ordenar segurament la mort de Luci Sicini Dentat (o Luci Sicci) que servia a l'exrcit, per cap historiador ho esmenta. 

A l'abolici del decemvirat (449 aC) i la mort d'Appi Claudi i Oppi, Fabi va compartir la sort d'altres collegues, i va haver d'anar a l'exili i la seva propietat fou confiscada.

Es pensa que estava casat amb la filla de Numeri Otacili de Malaventum, dona molt rica que s'havia casat amb ell amb la condici de qu el primer fill havia de rebre el nom del seu avi matern, i aix Numeri va esdevenir nom a la gens Fbia; no obstant se sap que el fill gran en realitat es va dir Marc i fou el segon el que es va dir Numeri i s'ha suposat que el gran fou fill d'un segon matrimoni o que hi va haver un Numeri anterior que va morir jove, quan ja havia nascut Marc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294183" title="Refugi de Besiberri" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="115845">

El refugi de Besiberri s un refugi de muntanya tipus bivac dins el municipi de Vilaller (Alta Ribagora) a 2.200 m d alada i situat sobre un esper enlairat damunt l'Estanyet de Besiberri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294185" title="Marc Fabi Vibul II" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="115846">
Marc Fabi Vibul (Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) fou un magistrat rom, fill gran de Quint Fabi Vibul II. 

Fou cnsol el 442 aC amb Postumi Ebuci Elva Cornicen; en aquest any es va fundar una colnia a Ardea. El 437 aC va servir com a llegat del dictador Mamerc Emili Mamerc contra Ves i Fidenes. El 433 aC fou trib amb potestat consular. El 431 aC va servir com a llegat del dictador Aule Postumi Tubert en la gran guerra contra els eques i volscs. 

Va viure fins el 390 aC quan Roma fou ocupada pels gals; en aquest temps es creu que era Pontfex Mxim i es diu que junt amb alguns vells senadors va esperar als gals a la ciutat i tots van resultar morts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294186" title="Camperols d'Armnia" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="115847">
Els camperols d'Armnia es dividien en dues classes, depenent de si eren lliures o no.

D'una banda, els shinakan eren els camperols lliures d'Armnia. El seu nom deriva de Shen, que vol dir "lloc habitat", i els seus caps rebien el nom de Dasapet.

D'altra banda, els ramik eren els camperols no lliures d'Armnia, que servien als nobles (Azat); equivalien als colons de l'Imperi rom i als serfs de la gleva de l'edat mitjana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294187" title="Numeri Fabi Vibul" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="115848">
Numeri Fabi Vibul (Numerius Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) fou un magistrat rom, segon fill de Quint Fabi Vibul II. 

Fou cnsol rom el 421 aC amb Tit Quint Capitol Barbat I. Va fer la guerra contra els eques als que va posar en fuita sense dificultat. No se li van concedir els honors del triomf, per si una ovaci. Fou en aquest any que els consols van proposar que a ms dels dos qestors de la ciutat, dos altres serien nomenats per ajudar als cnsols en temps de guerra. Aquesta proposta fou conflictiva ja que els tribuns exigien que algun qestor fou escollit entre els plebeus. 

El 415 aC fou trib amb potestat consular i va repetir aquest crrec el 407 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294188" title="Quint Fabi Vibul III" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="115849">
Quint Fabi Vibul (Quintus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) fou un magistrat rom, tercer fill de Quint Fabi Vibul II 

Fou cnsol el 423 aC amb Gai Semproni Atrat; fou trib amb potestat consular el 416 aC i va repetir el mateix crrec l'any 414 aC. Al comenament de l'any 413 aC fou interrex per uns dies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294189" title="Cant de Saint-tienne-de-Bagorry" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="115850">

El cant de Saint-tienne-de-Bagorry s una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Jean-Baptiste Lambert, de la UMP. 
Composici. 

El cant de Saint-tienne-de-Bagorry agrupa 11 comunes:
Aldude;
Anhauze;
Azkarate;
Banka;
Bidarrai;
Irulegi;
Lasa;
Ortzaize;
Baigorri;
Arrosa;
Urepele;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant de Saint-tienne-de-Bagorry a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294191" title="Mahara" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="115851">
Mahara s una aplicaci web de d'ePortfolio i de xarxes de connexi social de codi obert. Proporciona eines als usuaris per crear i mantenir una cartera digital dels seus coneixements, amb caracterstiques de xarxa de connexi social, per permetre als usuaris relacionar-se l'un amb l'altre.

Mahara inclou blogs, un constructor de currculum, un gestor d'arxius i un generador de vistes - una eina per ajudar als usuaris a crear arranjaments del seu contingut de forma que els altres ho vegin.

Enllaos externs.
 Web de Mahara;
 Mahara a Eduforge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294192" title="Llista de districtes d'Arcdia" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="115852">


Arcdia fou un regi de l'antiga Grcia al centre del Pelopons, limitada a l'est per l'Arglida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'lide i al sud per Messnia i Lacnia.

La regi estava dividida en divuit districtes:











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294194" title="Quint Fabi Vibul" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="115853">


Onomstica:

Quint Fabi Vibul I, cnsol el 485 aC i 482 aC ;

Quint Fabi Vibul II, cnsol el 467 aC, 465 aC i 459 aC, decemvir el 450 aC;

Quint Fabi Vibul III, cnsol el 423 aC, trib amb potestat consular el 416 aC i 414 aC;

Quint Fabi Vibul IV, cnsol el 412 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294195" title="Marc Fabi Vibul" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="115854">


Onomstica:

Marc Fabi Vibul I, cnsol el 483 aC i el 480 aC ;

Marc Fabi Vibul II, cnsol el 442 aC i tribu amb potestat consular el 433 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294196" title="Refugi de Bassa d'Olles" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="115855">

El refugi de la Bassa d'Olles o d'Era Piusa s un refugi de muntanya dins el municipi de Gausac (Vall d'Aran) a 1.630 m d alada i situat al vessant oriental del pic de Montcorbison i al costat de la Bassa d'Olles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294199" title="Beintza-Labaien" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="115856">

Beintza-Labaien s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.


 Demografia . 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294201" title="Maiestas Domini" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="115857">
Maiestas Domini o Crist en Majestat s una iconografia del cristianisme utilitzada tant a la pintura com a l'escultura i mosaic, que representa la figura de Crist en actitud triomfant i que consta d'unes caracterstiques particulars. Rep tamb el nom de Pantocrtor. Aquesta iconografia no ha de confondre's amb les Majestats o Crist Majestat que sn santcrists en els quals apareix Crist amb una tnica cenyida, amb expressi d'estar viu i en general amb una corona. Aquest tipus d'iconografia va ser molt com a la Catalunya romnica.


 Histria .
Aquest tema iconogrfic t el seu origen a Egipte, cap al segle V. En un comenament | es representava a Crist imberbe, entronitzat i envoltat per una mndorla, i en el seu entorn pels quatre ssers vius alats, dos a dalt i dos a baix, organitzant aix la imatge del rectangle csmic. Es fa aquesta representaci a imitaci dels textos de les litrgies de les Esglsies orientals.

A occident els ssers vius apareixen com un bust, envoltant tamb la imatge de Crist en Majestat.A l'escriptori de Tours a Frana, en el segle IX es va dibuixar una forma original que s'estendria desprs per tot occident: prop de la figura central es colloquen en forma de rombe els ssers vius acompanyats de vegades pels profetes. Des d'aquest segle el Crist apareix assegut sobre el globus terraqi universal i el cercle que envolta el seu bust forma un vuit quan s'encreua amb el cercle terrestre. El nm. vuit simbolitza la nova Creaci i tamb s allegoria del sacrifici de Crist a la creu.

El tema apareix pintat sobretot als absis preromnics i romnics, al primer foli d'alguns evangeliaris i en altres espais, i en escultura pot veure's als capitells, timpans o frisos de les esglsies. Des del segle XII s'estn de la mateixa manera als edificis gtics. El tema comena a escassejar des del segle XIV fins que desapareix i en lloc seu es posa de moda la iconografia del Judici Final o la Coronaci de la Verge.

 Descripci iconogrfica . 
El Crist en Majestat tradicional i ms freqent apareix assegut a un tron. La seva cara porta bigoti destacat i barba i els cabells sn llargs fins les espatlles. La seva actitud s la de beneir amb els ndex i cor de la m dreta; a l'esquerra sost el Llibre de la Vida, unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a vestir amb tnica i mantell que penja des de les seves espatlles. Els peus estan nus i de vegades envaeixen la mndorla on es recolzen.  Aquesta mndorla pot presentar-se tetralobulada. El Crist acostuma a portar al cap una corona,  o b un nimbe en el qual est inscrita una creu.

 Exemples ms representatius en l'art a Espanya .
La llinda de marbre blanc al monestir de Sant Gens de Fontanes, l'escultura romnica datada ms antiga, segons la inscripci vers el 1020. La figura de Crist en majestad centra el espai dins de una aurola sostinguda per ngels. ;
Escultura de Crist en Majestat situat en un buit sobre la portalada de l'esglsia de  San Martn Obispo, a  Quintanadueas, provncia de Burgos. ;
Capitell amb Maiestas Domini a San Juan de Amandi a Villaviciosa (Asturies).
A un capitell de l'arcuaci de la nau central de la Reial collegiata de San Isidoro de Lle, es troba una Maiestas Domini, aquesta vegada sense mndorla ni nimbe. Beneeix amb la m dreta i sost el llibre tancat amb l'esquerra. Els seus peus estan recolzats basats en el collaret de la columna. Fotografa: ;

La pintura mural romnica de Catalunya ofereix els millors exemples d'aquesta iconografia. A esglsies com les de Tall i totes les Vall de Bo pot veure's el Crist en Majestat o Maiestas Domini en tota la seva esplendor i policromia. El tema i com est tractat s d'all ms tradicional. Els seus autors van ser grans artistes que van deixar la seva obra en totes aquestes esglsies de la Catalunya romnica.
 
 Referncies .

 Bibliografa consultada .
FERNNDEZ DEL HOYO, Mara Antonia. Profesora Titular del Departamento de Historia  del Arte. Universidad de Valladolid. Testigos, catlogo de Las Edades del Hombre, 2004. ISBN 84-88265-17-4 (en castell);
 DUCHET-SUCHAUX, Gaston y PASTOUREAU, Michel. La Biblia y los santos. Alianza Editorial. ISBN 84-206-9478-9 (en castell);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294202" title="Bertizarana" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="115858">

Bertizarana s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona. Est format pels concejos de: Legasa, Narbarte (Capital) i Oieregi. 

 Topnim .
Bertizarana, vol dir la vall de Bertiz en euskera; de Bertiz (Brtiz, en castell) + (h)aran (vall) + -a (article). El municipi rep el seu nom del Senyoriu de Bertiz, que es troba enclavat dintre dels seus lmits, ocupant la major part del terme municipal. El Senyoriu s actualment el Parc Natural del Senyoriu de Bertiz. La primera referncia de propietat del Senyoriu es remunta a l'any 1392. El seu titular era Pedro Miguel Brtiz, que va ser nomenat merino de les muntanyes, jutge d'mplia jurisdicci, pel rei Carles III de Navarra. El senyoriu va estar en mans de l'antiga famlia Brtiz fins al segle XIX.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294204" title="Donamaria" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="115859">

Donamaria s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Doneztebe, a l'est amb Bertizarana i Baztan, a l'oest amb Oitz i al sud amb Ultzama. Est constitut per dos nuclis de poblaci, Gaztelu i Donamaria. Aquest municipi va ser fundat per Jaime Donamara lvarez de Eulza, al com en el segle XV, li don el territori, com agrament per l'ajuda prestada a Carles III de Navarra en una de les seves batalles. 

 Topnim . 
Donamaria vol dir Santa Maria en euskera. En el euskera modern s ms habitual utilitzar la paraula santa per influncia del castell, sent dona una forma ja alguna cosa arcaca. La paraula basca dona prov al seu torn de la llatina domina (senyora). De forma anloga sant es diu done, provinent de domini (senyor). El normal s que en els pobles basc-navarresos amb nom de sant existeixi una doble tradici roman i basca; San Juan/Donibane, Santesteban/Doneztebe, Sant Sebasti/Donostia, San Milln/Donemiliaga, StPalais/Donapaleu. En aquest sentit Donamaria s una excepci,ja que el nom basc del poble s'utilitza tamb en castell. El municipi est compost per diversos barris, sent la capital el de Donamaria (o Uxarrea). Quan es va constituir el municipi en 1845, va prendre el seu nom del barri que va constituir el seu capital. Aquest nucli pren el seu nom de l'esglsia parroquial de Santa Maria (Nostra Senyora de l'Assumpci). 

Demografia.



Enllaos externs.
Donamaria ;
Convent de Les Carmelites Descalces de Donamaria ;
Venta de Donamaria ;
Castillosnet.org - Castells d'Espanya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294206" title="Mare de Du de Foligno" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="115860">

Mare de Du de Foligno (en itali Madonna di Foligno) s una pintura a l'oli realitzada per Rafael el 1512 i actualment exposada a la Pinacoteca Vaticana, a la Ciutat del Vatic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294208" title="Doneztebe" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="115861">

Doneztebe s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Sunbilla, a l'est amb  Bertizarana, al sud amb Oitz i Donamaria, i a l'oest amb Elgorriaga.

Administraci.



A les eleccions municipals de 2007, l'nic partit que present lista en el municipi fou Eusko Alkartasuna. Per tant, amb 594 vots, i un 84'2%, assol EA les 9 regidories del municipi.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294211" title="Elgorriaga" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="115862">

Elgorriaga s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Topnim . 
El sufix -aga sol significar en els topnims bascos lloc de. Elgorri significa xarampi en euskera, pel que la traducci literal de Elgorriaga seria lloc de xarampi. No obstant aix aquesta etimologia resulta molt estranya. Els fillegs, com Mikel Belasko en el seu glossari etimolgic de Navarra, relacionen Elgorriaga amb elorri, paraula basca que significa ar i que en els dialectes orientals d'aquest idioma es pronuncia com elhorri. Existeix a laba un llogaret anominat Elorriaga, el nom medieval del qual era Elhorriaga. Una hac aspirada podria haver evolucionat a g en el cas de la localitat navarresa donant lloc a Elgorriaga, mentre en l'alabesa l'hac faria quedat muda donant origen a Elorriaga. En aquest cas el topnim significaria lloc d'aros. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294212" title="Platpode" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="115863">

Els platpodes (Platypoda) formen un dels dos subordres de l'ordre Monotremata. L'altre subordre s Tachyglossa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294213" title="La rendici de Breda" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="115864">

La rendici de Breda (ttol original: La rendicin de Breda o Las lanzas) s un quadre del pintor espanyol Diego Velzquez pintat el 1634, i exposat actualment al Museu del Prado, a Madrid.

Context histric.

 Per entendre des d'un punt de vista histric aquesta obra de Velzquez cal remuntar-se una mica per veure el que estava succeint a finals del segle XVI i principis del XVII. Els Pasos Baixos, liderats per Guillem I d'Orange-Nassau, eren immersos en la guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes, en la qual lluitaven per independitzar-se d'Espanya.

El 1590, amb Maurici de Nassau-Orange (quart fill de Guillem) com a stadhouder de les Provncies Unides, la ciutat de Breda va ser presa pels holandesos. La treva dels dotze anys va mantenir el pas en calma entre 1609 i 1621. Quan el rei d'Espanya Felip IV va pujar al tron el 1621, la treva va expirar i la guerra va comenar de nou. La intenci de Felip IV era recuperar aquesta plaa tan important des de la qual es podria maniobrar per a altres conquestes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294214" title="Eratsun" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="115865">

Eratsun s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .



 Personatges illustres .
 Juan Ignacio Retegui, Retegi I (1943): pilotari.
 Julin Retegui, Retegi II (1954): pilotari.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294216" title="Nimravus" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="115866">

Nimravus s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels nimrvids. Se n'han trobat fssils a Frana i els Estats Units.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294217" title="Ezkurra" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="115867">

Ezkurra s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona. Est situat entre Doneztebe i Leitza.
 Topnim . 
Ezkur significa gla en basc, pel que ezkurra significaria literalment la gla. Es creu que el topnim fa referncia de l'abundncia d'arbres que donaven aquest fruit en el lloc on el seu va situar la poblaci. 

 Demografia .


Personatges clebres.
 Juan Mari Bengoetxea, ex pilotari  Bengoetxea III.
 Mikel Bengoetxea, ex pilotari  Bengoetxea IV.
 Mikel Mindegia Labayen, aizkolari.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294221" title="Hoplophoneus" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="115868">

Hoplophoneus s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels nimrvids. Visqu a finals del perode Oligoc.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294224" title="Mas Vilar" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="115869">
El Mas Vilar s un mas del terme municipal de Montorns del Valls.

Histria.
El mas s documentat el segle XV i el posseren els membres d'un llinatge de cognom Vilar fins al segle XVIII. A finals d'aquest segle la pubilla, Paula Vilar es cas amb Llogari d'Argila-de Quadras, cabaler del Mas Quadras de Gurb. Els seus descendents encara el posseeixen. Durant la Guerra Civil en desaparegu l'arxiu.

Arquitectura.
El mas est format per un cos central de planta quadrada amb planta noble i golfes, i dues ales annexes. Disposa a ms d'una capella dedicada a santa Joaquima de Vedruna.

Hereus  del Mas Vilar.
 Paula Vilar i Font.
 Bonaventura d'Argila-de Quadras i Vilar.
 Josep d'Argila-de Quadras i Rovira del Villar.
 Antoni d'Argila-de Quadras i Matas.
 Antoni d'Argila-de Quadras i Camarassa.
 Antoni d'Argila-de Quadras i Oliveras.
 Miquel i Rosa d'Argila-de Quadras i Riera.
 
Bibliografia.
 Argila de Quadras, Ingrid de, i cols.. La Casa Vilar de Montorns del Valls, Monumenta, nm. 16, 2008., pp. 12-13. ;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294225" title="Dinictis" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="115870">

Dinictis s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels nimrvids. Se n'han trobat fssils al Canad i els Estats Units.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294226" title="Dinaelurus" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="115871">

Dinaelurus s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels nimrvids. Se n'han trobat fssils als Estats Units.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294227" title="Amphicyon" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="115872">

Amphicyon ("gos ambigu" en grec) s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels amficinids. Se n'han trobat fssils als Estats Units.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294229" title="Chapalmalania" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="115873">

Chapalmalania s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels procinids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294230" title="Diacodexis" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="115874">

Diacodexis s un gnere de mamfer artiodctil extingit de la famlia dels dicobnids. s l'artiodctil ms antic conegut.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294231" title="Ituren" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="115875">

Ituren s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.  Limita amb Arantza al nord, Elgorriaga i Doneztebe a l'est, Oitz i Urrotz al sud, i Zubieta a l'oest.

Est format per la vila homnima, els barris d'Auritz i Lasaga units des de 1536, i de nombrosos caserius dispersos. Ho travessa el riu Ezcurra i aquesta dominat per la foresta Mendaur. Poble ramader i agricultor. Ituren es compenetra amb el seu ve Zubieta a l'hora de celebrar el carnaval que el Zanpantzar surt amb les seves esquelles i els seus hisops de crinera de cavall per a arruixar als dolents esperits.

Evoluci demogrfica. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294232" title="Diadiaphorus" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="115876">

Diadiaphorus s un gnere de mamfer litoptern extingit de la famlia dels proterotrids. La forma de les seves molars indica que s'alimentava probablement de fulles.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294233" title="Didolodus" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="115877">

Didolodus s un gnere de mamfer condilartre extingit de la famlia dels didolodntids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294234" title="Hyopsodus" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="115878">

Hyopsodus s un gnere de mamfer condilartre extingit de la famlia dels hiopsodntids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294237" title="Oitz" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="115879">

Oitz s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294238" title="Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="115880">
La Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona(LRT) era una companyia ferroviria catalana. Es fund 
el 1867 a partir de la fusi entre tres companyies ms petites. El 1884 fou absorbida per Ferrocarrils del Nord i integr la lnia a la seva xarxa.

 Creaci de la xarxa .
Fou un dels primers ferrocarrils estudiats a construir-se a la pennsula ibrica, a ra dels interessos exportadors dels agricultors de la zona i del port de Tarragona. Per no arrib a dur-se a terme per la mort de Ferran VII i la Primera guerra carlina el 1833.
Els promotors preveien una lnia de Tarragona a Reus, l'estaci terminal era un mal plantejament ja que augurava males futures connexions. El 1852 varen aconseguir finanament francs, per amb un nou replantejament amb objectiu ms ambicis: arribar fins a Lleida. Per arribar-hi foren necessries tres companyies:
la Companyia del Ferrocarril de Reus a Tarragona, la Companyia del Ferrocarril de Reus a Montblanc i la Companyia del Ferrocarril de Montblanc a Lleida.

Obertura de les lnies en l'explotaci :


 Recompra .
Poc viables de manera separada, les tres companyies decideixen fusionar-se el 1867 per formar la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona. Tot i aix no milloraren en absolut els resultats econmics del conjunt, per la poderosa Ferrocarrils del Nord va veure-hi la possibilitat de trobar una nova sortida de la seva xarxa al Mediterrani. Aprofitant la baixada de les accions de les petites companyies, la Norte en compr grans quantitats, fins a obtenir la majoria, desembocant a una absorci el 1884.

 Material mbil de la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona .
El parc de la companyia estava redut a la seva mnima expressi, amb 12 mquines, 35 cotxes, i 127 vagons el  1876. Companyia pobra, el LRT havia comprat de vegades "fons de calaix" dels constructors. El 15 i 16, comprades el 1880, havien estat construdes per al Menphis El Paso and Pacific RR. Els 22 a 24 eren en principi destinades a Rssia.



 Notes i Referncies .
 Referncies ;
 Wais, Francisco. Histria de los Ferrocarrils Espanyols, Volum 1, p 214-215. Fundaci dels ferrocarrils espanyols, Madrid, 1968, 1974, 1987. ISBN 84-398-9876-2 / ISBN 84-398-9875-4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294241" title="Didimocnid" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="115881">

Didymoconidae s una famlia extingida d'euteris prehistrics. Fou descrita per Mikls Kretzoi el 1943 i comprn sis gneres. s l'nica famlia de l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294242" title="Edmond Rostand" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="115882">

Edmond Rostand (Marsella, 1868 - Pars, 1918). Autor dramtic i poeta francs

Obra dramtica.
 La princesse lointaine (1895);
 Cyrano de Bergerac (1897);

Traduccions al catal.
 La princesa llunyana. Poema dramtic en 4 actes. Traducci de Llus Via. 1909;
 Cyrano de Bergerac. Tragicomdia en 3 actes i en vers. Traducci d'lvar d'Orriols. 1970;
 Cyrano de Bergerac. Traducci de Xavier Bru de Sala. 1985;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294244" title="Saldias" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="115883">

Saldias s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294245" title="Refugi d'Artiga de Lin" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="115884">

El refugi d'Artiga de Lin s un refugi de muntanya dins el municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) a 1.465 m d alada i situat a la capalera de la vall deth Joeu. S'hi arriba en vehicle des de Les Bordes, seguint la carretera de muntanya direcci a Artiga de Lin d'uns 10 km.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294246" title="Sunbilla" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="115885">

Sunbilla s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294247" title="Helohyus" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="115886">

Helohyus s un gnere de mamfer artiodctil extingit de la famlia dels helhids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord i la Xina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294250" title="Hemicyon" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="115887">

Hemicyon s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels hemicinids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord, sia i Europa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294251" title="Hyaenodon" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="115888">

Hyaenodon (hiena dentada) s un gnere de mamfer creodont extingit de la famlia dels hienodntids. Se n'han trobat fssils a l'Amrica del Nord, l'frica, l'sia i Europa.

Aquests animals van aparixer fa uns 40 milions d'anys i van perdurar fins fa uns 20 milions d'anys.
Tenien unes grans mandbules molt indicades per triturar. Els Hyaenodons tenien un cap llarg amb un musell estret i uns canins llargs en comparaci amb els cap. Tenien un coll ms curt que el cap, i un cos gran i robust acabat en una cua llarga.

 

Per la seva estructura cranial s molt possible que tinguessin un molt bon sentit de l'olfacte, alguns creodonts eren carronyaires encara que d'altres eren depredadors.

La mida dels Hyaenodons varia dels 30 cm a l'altura de l'espatlla en les espcies ms petites fins a tenir la grandria d'un rinoceront modern. Les espcies ms grans com Hyaenodon gigas, que feien 1,5 metres a l'altura de les espatlles, mesuraven 3 metres de llarg i pesaven mitja tona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294252" title="Urrotz" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="115889">

Urrotz (castell Urroz-Villa) s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca d'Aoiz dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294253" title="Messier 80" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="115890">

Messier 80 (M80 o NGC 6093) s un cmul globular de classe II, situat a la  constellaci d' Escorpi. Va ser descobert per Charles Messier al 1781. William Herschel va ser el primer a resoldre-hi estrelles.

M80 s un cmul globular amb una magnitud aparent de prop de 10 minuts d'arc. T un dimetre de prop de 95 anys llum. Es tracta d'un dels cmuls ms densament poblats de la Via Lctia. Cont un nombre relativament alt d'estrelles errants blaves. Aquestes estrelles, les ms joves del cmul, haurien perdut les capes exteriors a conseqncia d'encontres amb altres membres del cmul o com a resultat de collisions  estellars dins d'aquest dens cmul. Imatges del telescopi espacial Hubble mostren una alta densitat d'aquestes estrelles, suggerint que al centre del cmul  s'hi produeix una alt grau de collisions estellars.

El 21 de maig de 1860 s'hi descobr una nova que va arribar a la magnitud de +7.0, aquesta nova se la va anomenar T Scorpii i durant un breu espai de temps va tenir una magnitud superior a la de tot el cmul.
Observaci.
M80 est situat entre Antares (  Scorpii) i Graffias (  Scorpii), dins una rea de la Via Lctia molt rica en nebuloses. Aquest cmul pot ser observat fcilment a ull nu.
Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294254" title="Ilingoceros" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="115891">

Ilingoceros s un gnere de mamfer artiodctil extingit de la famlia dels antilocprids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294255" title="Ischyromys" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="115892">

Ischyromys s un gnere de mamfer rosegador extingit de la famlia dels isquirmids. Visqu a Amrica del Nord a finals de l'Eoc i principis de l'Oligoc. Es tractava d'un animal d'uns seixanta centmetres de longitud, d'aspecte similar al d'un ratol. Tenia un parell d'incisives ben desenvolupades i cinc dits amb urpes a cada pota, que li servien per enfilar-se als arbres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294256" title="Sam Shepard" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="115893">

Sam Shepard (Ford Sheridan, Illinois 1943 - ). Dramaturg nord-americ.

Obra dramtica.
 1964 Cowboys ;
 1964 The Rock Garden ;
 1965 Chicago ;
 1965 Icarus's Mother ;
 1965 4-H Club ;
 1966 Red Cross ;
 1967 La Turista ;
 1967 Cowboys #2 ;
 1967 Forensic;
 1969 The Navigators ;
 1969 Oh! Calcutta! (contribuci amb esquetxos) ;
 1970 The Holy Ghostly ;
 1970 Operation Sidewinder ;
 1971 Mad Dog Blues ;
 1971 Back Bog Beast Bait ;
 1971 Cowboy Mouth (en col.laboraci de Patti Smith) ;
 1972 The Tooth of Crime ;
 1975 Action ;
 1976 Suicide in B Flat ;
 1977 Inacoma ;
 1978 Buried Child ;
 1978 Curse of the Starving Class ;
 1978 Tongues (en col.laboraci amb Joseph Chaikin) ;
 1980 True West ;
 1981 Savage/Love (en col.laboraci amb Joseph Chaikin) ;
 1983 Fool for Love ;
 1985 A Lie of the Mind ;
 1987 A Short Life of Trouble ;
 1991 States of Shock ;
 1993 Simpatico ;
 1995 Buried Child Revised ;
 1998 Eyes for Consuela ;
 2000 The Late Henry Moss ;
 2004 The God of Hell ;
 2007 Kicking a Dead Horse ;

Traduccions al catal.
 La maledicci dels morts de gana. Traducci de Xavier Llorens i Xavier Luna. 1990;
 Follia d'amor. Traducci de Josep Costa. 1993;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294261" title="Borophagus" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="115894">

Borophagus s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels cnids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord i Amrica Central.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294262" title="Zubieta" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="115895">

Zubieta s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.  El seu nom vol dir en basc lloc del pont, de zubi (pont) i el sufix -eta que indica lloc. Comprn els nuclis d'Ameztia, Aurkidi, Azkota, Mendrasa y Sarekoa

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294266" title="Tadeosaure" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="115896">

El tadeosaure (Thadeosaurus) s un gnere de rptil younginiforme extingit de la famlia dels tangasurids. Es tracta d'un dipsid primitiu. Se n'han trobat fssils a Madagascar, que en temps permians es trobava en una zona temperada del supercontinent de Pangea.

Probablement era un bon corredor, amb grans urpes per agafar impuls i un estrnum llarg i fort. La seva cua mesurava ms de la meitat de la seva longitud total (70 cm), cosa inusual fins i tot en els rptils.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294268" title="Hylonomus" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="115897">

Hylonomus s un gnere de rptil captornid extingit de la famlia dels protorotiridds. Se n'han trobat fssils al Canad, i s el rptil ms antic conegut.

Vegeu tamb.
Silvanerpeton;
Spinoaequalis;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294269" title="Botho Strau" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="115898">
Botho Strauss (Naumburg, Saale 1944 - ). s un autor dramtic i guionista cinematogrfic alemany.

Obra dramtica.
 Bekannte Gesichter, Gemischte Gefhle. 1975;

Traduccions al catal.
 Cares conegudes, sentiments barrejats. Traducci de Rosa-Victria Gras. 1987;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294272" title="Petrolacosaure" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="115899">

El petrolacosaure  (Petrolacosaurus) fou un petit rptil dipsid de quaranta centmetres de llargada, un dels ms primitius coneguts. Visqu al Pennsilvani, fa 300 milions d'anys. La dieta d'aquest rptil prehistric podria haver estat composta principalment de petits insectes. El petrolacosaure tenia unes caracterstiques dents secundries caniniformes, un tret observat principalment en els terpsids i ms endavant en els mamfers. Els seus fssils foren trobats a Kansas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294275" title="Monestir de Santa Caterina del Sina" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="115900">

El Monestir de la Transfiguraci o Monestir de Santa Catalina en (grec: ) est situat a la boca de una gorja de difcil accs al peu del Mont Sina, a Egipte. Est construt a on la tradici supose que Moiss va veure la "bardissa que cremava sense consumir-se". Es tracta d'un dels  monestirs ms antics, que continuen habitats. Tamb se'l coneix amb el nom de Monestir de la bardissa ardent. En el 2002 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Historia.

La mare del emperador Constant I el Gran, Santa Helena, ordenar construir una capella en el lloc a on segons la tradici Moiss parl amb Du en el episodi bblic de la "bardissa ardent". Posteriorment l'emperador Justini I man construir un monestir, junt a la capella. El monestir fou construt entre els anys 527 i 565. Si suposadament la bardissa que es conserva es l'original, converteix al monestir en un lloc sagrat per les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Malgrat que el seu verdader nom es Monestir de la Transfiguraci, es conegut tamb com Monestir de Santa Caterina, reben aquest nom de Santa Caterina d'Alexandra, una mrtir cristiana que fou sentenciada a morir en la roda de tortura. La tradici ens ha transms que la roda es trenc i que finalment fou decapitada. El seu cos fou traslladat per els ngels al Mont Sina i els monjos del monestir van trobar les seves restes als voltants de l'any 800, en una cova de la muntanya, moment a partir del qual el monestir custodi les seves relquies i es convert en un important centre de peregrinaci.

Segons un document del monestir, i suposadament escrit pel mateix Mahoma, el profeta don la seva protecci al monestir desprs de haver-li concedit refugi dels seus enemics. Gracies a aquest document i a que es constru una mesquita fatimita en el interior dels seus murs, el monestir perdur a la dominaci musulmana de la regi. La mesquita esta tancada i mai ha estat usada ja que, per error, no est orientada cap a La Meca.

Els anacoretes del Sina foren eliminats durant el segle VII i sls el monestir perdur gracies en part a les fortificacions que el protegien. Encara es conserven els murs que servien de defensa. L'accs al interior del recinte es feia fins el segle XX per una porta elevada en el mur exterior. Les Croades augmentaren el inters dels peregrins pel monestir, que es convert en un centre de pelegrinatge entre els anys 1099 i 1270.

Patrimoni.

El monestir te gran importncia degut a la seva antiga i valuosa biblioteca que guarda la segona co lecci ms extensa de cdexs i manuscrits grecs i cristiano-orientals del mn, sls superada en nombre d'exemplars per la Biblioteca Vaticana. S'hi poden trobar uns 3.500 volums escrits en grec, copte, rab, armeni, hebreu, georgi, sirac i altres llenges.

Al complex s'hi troben obres d'art niques, entre mosaics, iconas russos i grecs, pintures encustiques, ornaments religiosos, calzes i relquies. Entre els icones que guarda el monestir es troben alguns dels ms antics del mn, datats en els segles V i VI. A destacar el Pantocrtor del Sina, del segle VII, el llibre de l'escala del div ascens, una icona del segle XII del llibre de Sant Joan Climacus, o la icona ms antiga sobre un tema de l'Antic Testament. S'ha ideat un projecte per catalogar les obres de la biblioteca del monestir.

Vegeu.
 Codex Sinaiticus;
Konstantin von Tischendorf;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294277" title="Silvanerpeton" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="115901">

Silvanerpeton s un gnere de rptil extingit del Carbonfer. Alguns cientfics pensen que podria haver estat semiaqutic en estat adult, mentre que d'altres creuen que noms era semiaqutic durant la joventut.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294278" title="Urrotz (Malerreka)" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="115902">

Urrotz (castell Urroz de Santesteban) s un municipi de Navarra, pertanyent a la comarca de Malerreka dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294279" title="Serenata" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="115903">
La Serenata s una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra.

Fou un divertimento que tingu molta popularitat al segle XVIII, es tocava al vespre, moltes voltes a l'aire lliure i era la preferida de les vetlades dels jardins dels aristcrates.

Etimolgicament prov de la paraula ser, calmat, reposat.  El seu origen est en les balades que es cantaven per a festejar a les xiques al vespre, baix la seua finestra.

En el segle XVIII podia tenir fins a deu moviments o parts. 
 
Mozart compongu tretze serenates, la majoria per a celebrar un acte social com casaments o festes cortesanes.  Les seues serenates comencen amb un moviment de marxa en forma sonata i desprs tenen dos moviments lents alternats amb minuets; un rond i un final molt brillant que tamb pot ser una marxa.  Una de les melodies clssiques ms coneguda de fet s Eine kleine Nachtmusik

Beethoven compongu serenates amb trio de cordes (Op 8) i per a flauta, viol i viola (Op 25).  En el segle XIX altres compositors com Brahms, o Dvorak compongueren serenates per a orquestra.

Tamb hi ha serenates com un lied com les de Schubert, Richard Strauss, Wolf, o Massenet o per a un instrument solista com les de Debussy i Ravel per a piano.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294281" title="Paleothyris" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="115904">

Paleothyris s un gnere de rptil captornid extingit de la famlia dels protorotirdids. Se n'han trobat fssils al Canad.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294282" title="Cicatritzant" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="115905">
Un cicatritzant s aquell medicament o substncia que estimula la cicatritzaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294283" title="Spinoaequalis" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="115906">

Spinoaequalis s un gnere de rptil araeosclid extingit del Carbonfer. Se n'han trobat fssils als Estats Units.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294288" title="Eine kleine Nachtmusik" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="115907">
La Petita Serenata Nocturna K. 525 en Sol Major (Eine kleine Nachtmusik en alemany) s una serenata per a quintet de corda format per viol I i II, viola, violoncel i contrabaix, composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1787. 

El seu primer moviment s un dels temes ms coneguts de la msica clssica.

L'obra s contempornia a la mort de Leopold Mozart, pare del compositor, i de l'pera Don Giovanni.  Est datada el 10 d'agost del 1787 i originalment tenia 5 moviments, amb un primer minuet desprs de lallegro, que fou suprimit i del qual no tenim notcia. La partitura s'edit el 1827 i el manuscrit es va retrobar el 1943.

Aquest original t escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda.

L'obra t doncs, quatre moviments amb una extensi d'un quart d'hora aproximadament:

 Allegro ;

 Romanze, Andante ;

 Menuetto, Allegretto ;

 Rondo, Allegro;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294289" title="Collegi de les Teresianes" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="115908">

El Collegi de les Teresianes s una obra de l'arquitecte  modernista  catal Antoni Gaud. Situat a l'antiga localitat de Sant Gervasi de Cassoles (avui part integrant de Barcelona), fou concebut per Sant Enric d'Oss per a allotjar un collegi i el convent de la Congregaci de Religioses Teresianes, que ell mateix havia fundat.

La construcci s'inici el 1887 sota la direcci de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, per el 1888 Oss encarreg el projecte a Gaud, que ja havia adquirit gran renom tant com a arquitecte com a persona devota, ra per la qual Oss es decant per ell. Les obres es van perllongar de 1888 a 1889.

Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havia realitzat tant sols els fonaments. Gaud acompl la voluntat de l'orde de reflectir austeritat a l'edifici, en compliment del vot de pobresa; seguint les indicacions de les religioses  project un edifici sobri, realitzat en ma per fora, i amb alguns elements de ma per dins. Utilitzant l'argument que el ma no era car, i que no havia gran diferncia de costos en collocar les peces d'una forma o d'altra, fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. Tamb incorpor a la faana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coron amb un conjunt d'almenes que suggereixen un castell, possible a lusi a l'obra de Santa Teresa El castell interior.


Als angles de la faana figuren uns pinacles de ma amb una columna helicodal culminada amb la creu de quatre braos, tpica de les obres de Gaud, i amb uns escuts de cermica amb diversos smbols definitoris de l'orde teresi: el mont Carmel coronat per la creu, el cor de la Verge coronat per espines i el de Santa Teresa travessat per una fletxa.

A l'interior existeix un passads que s fams per la successi d' arcs catenaris que cont. Aquests arcs de lnies elegants no sn merament decoratius, sin que tenen la funci de sostenir el sostre i la planta superior. Gaud utilitz l'arc en parbola com a element constructiu idoni, capa de sostenir pesos elevats mitjanant perfils poc grossos.

El 1908 Gaud project una capella que no arrib a realitzar per desacords amb la superiora del convent; l'actual, d'estil neogtic, s obra de Gabriel Borrell i Cardona.

Referncies.


 Bibliografia .
 Bassegoda i Nonell, Joan: Gaud o espacio, luz y equilibrio, 2002, Criterio, Madrid,  ISBN 84-95437-10-4.
 Crippa, Maria Antonieta: Gaud, 2007, Taschen, Kln, ISBN 978-3-8228-2519-8.

 Vegeu tamb .
 Antoni Gaud;
 Modernisme catal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294290" title="Cuenca de Pamplona" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="115909">

Cuenca de Pamplona (en euskera Iruerria) s una comarca de Navarra. Est delimitada amb criteris estrictament fsics i engloba a la capital, Pamplona, aix com a la seva rea metropolitana. 
 Descripci . 
Consisteix en una gran vall de forma ovalada - la "conca" - creat i perfilat pel riu Arga i varis dels seus afluents, entre els quals destaquen l'Ultzama, Elorz i Arakil, els quals desemboquen a l'Arga en diferents punts de la comarca. Conviuen en ella dos espais humans b diferenciats: l'rea urbana de Pamplona, densament poblada i compacta, i la perifria rural que circumda a l'anterior. La colonitzaci de la perfieria, seguint el model d'expansi urbana de la taca d'oli o mitjanant la creaci de satllits residencials i industrials. 
 El "nucli" de la conca . 
s la part central, urbanitzada, densament construda i poblada. Continguda totalment a l'rea metropolitana de Pamplona, la integren els municipis de: 
 Antsoain: 8.175 habitants el 2002.
 Aranguren: 4.244.
 Atarrabia: 9.803.
 Baraain: 22.017.
 Beriain: 2.836.
 Berriobeiti: 1.345.
 Berriozar: 6.735.
 Burlata: 17.647.
 Eguesibar: 3.314.
 Ezkabarte: 1.335.
 Galar: 1.256.
 Goi: 192.
 Pamplona: 189.364.
 Noain: 4.070.
 Orkoien: 1.492.
 Uharte: 3.169.
 Zizur Nagusia: 11.950.
 Zizur Zendea: 1.597.

 La perifria . 
Existeix un conjunt de valls i cendees que orlan al nucli des del nord fins a l'oest, donant a la comarca una forma asimtrica, notriament expandida en direcci nord-oest. La conformen: 
 Ollaran, ;
 Cendea d'Itza;
 Vall de Gulina;
 Vall de Juslapea;
 Olaibar;
 Tiebas-Muru Artederreta;
 Etxauri;
 Zabaltza;
 Ziritza;
 Bidaurreta;
 Etxarri;
 Belaskoain;

Noms Ezcabarte pertany a l'rea metropolitana. Sn nuclis purament rurals, no obstant aix molts conten amb petites urbanitzacions i acullen segones residncies. 
 rgan de gesti . 
Existeix un organisme supramunicipal, la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona, que gestiona conjuntament per als municipis membres el cicle integral de l'aigua, la recollida d'escombraries i el Transport Urb Comarcal (TUC). Cal ressenyar que aquest ens ho integren molts altres muncipios que no pertanyen a la Conca de Pamplona des de l'ptica de la Geografia Fsica (Monreal, Esteribar, Ultzama...), per si queden interrelacionats amb ella intensament a travs de desplaaments pendulars diaris i dependncies accentuades en serveis.

 Enllaos externs .
Mancomunitat de la comarca de Pamplona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294291" title="Thomas Henry Huxley" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="115910">


Thomas Henry Huxley (nascut el 4 de maig del 1825 a Ealing   mort el 29 de juny del 1895 a Eastbourne, Anglaterra) fou un bileg angls, conegut com "el buldog de Darwin" per la seva defensa de la teoria evolutiva de Charles Darwin.

El seu clebre debat del 1960 amb el bisbe d'Oxford, Samuel Wilberforce, fou un moment clau en l'acceptaci mplia de l'evoluci, i de la seva prpia carrera. Wilberforce estava sostingut per Richard Owen, contra qui Huxley tamb debatia sobre si els humans estan properament relacionats amb els simis. Huxley trig a acceptar algunes de les idees de Darwin, com ara el gradualisme, i no es decid sobre la selecci natural, per tot i aix es volc en el seu suport pblic a Darwin. Fou vital per desenvolupar l'educaci cientfica a Gran Bretanya, i lluit contra les modalitats ms extremes de tradici religiosa.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294295" title="Luci Vibulli Ruf" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="115912">
Luci Vibulli Ruf (Lucius Vibullius Ruufus) fou un senador rom amic de Gneu Pompeu, home resolutiu i enrgic. 

Pompeu el va nomenar el seu praefectus fabrum a la guerra civil (49 a 48 aC). Quan Pompeu va anar a Grcia va enviar a Vibulli al Pic per reforar la causa pompeiana en aquesta regi, d'eon Pompeu era originari, per no va poder fer res ja que les ciutats es van declarar per Juli Csar i es va refugiar a Corfinium, dominada per Domici Aenobarb. Quant la ciutat es va rendir, Vibulli va quedar presoner de Csar que el va deixar anar sense cstig. 

Llavors Pompeu el va enviar a Hispnia per ajudar a Marc Petrei i Luci Afrani i all fou fet presoner per Csar per segona vegada, i altre cop fou perdonat. Quan Csar va desembarcar a Grcia el 48 aC, va enviar a Vibulli a Pompeu amb ofertes de pau; Vibulli va comunicar a Pompeu els moviments de l'exrcit de Csar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294296" title="Clonaci" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="115913">
La clonaci s el procs de crear una cpia idntica de quelcom. En biologia, es refereix collectivament als processos utilitzats per crear cpies de fragments d'ADN (clonaci molecular), cllules (clonaci cellular) o organismes. El terme tamb cobreix els casos en qu organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen asexualment.

El terme "clonaci" prov de      klon, la paraula grega per dir branca, branqueta, en referncia al procs mitjanant el qual es pot crear una nova planta a partir d'una branqueta.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294298" title="Francisco Javier Velzquez Lpez" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="115914">
Francisco Javier Velzquez Lpez (Castilblanco de los Arroyos, 1951), funcionari espanyol del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat. Des del 18 d'abril de 2008 ostenta el crrec de director general de la Policia Nacional i Gurdia Civil.

Biografia.

Llicenciat en Cincies Poltiques i Econmiques, va iniciar-se com a funcionari al desembre de 1982 sent director del gabinet del secretari d'Estat per a l'Administraci Pblica. Posteriorment, el 1985, va desenvolupar el crrec de secretari general del Consell Superior de la Funci Pblica del Ministeri d'Administracions Pbliques. 

L'any 1987, va ser nomenat director general de Cooperaci Territorial del Ministeri d'Administracions Pbliques i al 1991 va actuar sota el crrec de director general de Serveis del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci d'Espanya.

A partir de l'any 1996, va desenvolupar el crrec de sotsdirector general adjunt de Selecci de Recursos Humans de la Direcci General de la Funci Pblica del Ministeri d'Administracions Pbliques, fins que el 21 d'abril del 2004 va ser nomenat secretari general per a l'Administraci pblica del Ministeri d'Administracions Pbliques.

El setembre de 2006 substitu Celia Abenza al capdavant de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies, rgan dependent del Ministeri de l'Interior, fins que al 18 d'abril de 2008 assum la Direcci General de la Policia Nacional i Gurdia Civil espanyola. Velzquez substitu en el crrec a Joan Mesquida, nomenat a partir d'aquell moment secretari d'Estat de Turisme.

A ms a ms de tots aquests crrecs, ha estat delegat del Govern espanyol a les Societats Concessionries d'Autopistes Nacionals de Peatge del Ministeri d'Obres Pbliques, i vocal assessor a l'Institut Nacional d'Administracions Pbliques. Tamb ha treballat com a professor associat de l'rea de Cincia Poltica de l'Administraci de la Universitat Carlos III de Madrid i s autor dels estudis: "Censo de Tratados Internacionales suscritos por Espaa" i "Coleccin de Tratados Internacionales suscritos por Espaa". Tamb ha estat membre del Consell de Redacci de les revistes "Documentacin Administrativa" i "Revista de Instituciones Europeas"; i de la Junta de Govern del Collegi de Doctors i Llicenciats en Cincies Poltiques i Sociologia. Velzquez est casat i t dos fills.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294300" title="Monts Uinta" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="115915">


Els monts Uinta sn una serralada de muntanyes al nord-est d'Utah i l'extrem nord-oest de Colorado, als Estats Units. Sn una serralada secundria de les Muntanyes Rocalloses, i sn la serralada ms alta de totes les dels Estats Units continentals que van d'est a oest, i es troben a uns 160 km de Salt Lake City. Els cims varien d'alada entre 3.400 i 4.100 metres, i el ms alt s Kings Peak amb 4.123 metres el punt ms alt d'Utah.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294303" title="Sext Aureli Vctor" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="115916">
Sext Aureli Vctor (Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) fou un historiador rom del segle IV, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Segons la seva prpia obra era de famlia humil i va arribar a distinci pel seu coneixement de literatura. Quan era a Sirmium va atreure la atenci de Juli l'Apstata i fou nomenat governador d'una de les Pannnies. Probablement fou el cnsol Sext Aureli Vctor esmentat com a collega d'Aureli el 373. Teodosi el Gran el va nomenar prefecte de la ciutat. La data de la seva mort s desconeguda per una mica anterior al 400. Probablement era pag.

Les seves obres principals foren: 

I. Origo Gentis Romanae, en 20 captols, contenint els Annals de l'tnia romana ;

II. De Viris illustribus Urbis Romae, en 86 captols;

III. De Caesaribus, 42 captols amb biografies curtes dels emperadors;

IV. De Vita et Moribus Imperatorum Romanorum Excerpta ex libris Sex. Aurelii Victoris o Sex. Aurelii Victoris Epitome de Caesaribus, en 48 captols;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294304" title="Uinta" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="115917">

un topnim dels Estats Units;
 Uintah (Utah), un municipi del comtat de Weber;
 Comtat de Uintah (Utah);
 Comtat de Uintah (Wyoming);
 Monts Uinta, a l'estat de Utah;
 Uinta National Forest;

un grup hum;
 Uintah (tribu), una tribu amerndia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294305" title="Claudi Vctor" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="115918">
Claudi Vctor (Claudius Victor) fou un cap batau, nebot de Juli Civilis. 

Va servir a les ordes del seu oncle, durant la gran revolta dels bataus de l'any 69 i any 70. Va ser enviat al front d'un contingent, juntament amb un altre cap de nom Juli Mxim, en contra de Vcula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294307" title="Palau Episcopal d'Astorga" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="115919">

El Palau Episcopal d'Astorga s un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaud, mxim exponent del modernisme catal. Est situat a la ciutat d'Astorga, a una distncia relativament curta de Lle, on es troba la Casa Botines, igualment obra de Gaud, junt a El Capricho de Comillas les niques obres de Gaud fora de Catalunya. La construcci es dugu a terme entre 1889 i 1915.

Uns anys abans s'havia produt un incendi al palau episcopal, que el deix totalment destrut. Ja que la ciutat no disposava d'un arquitecte dioces, el bisbe Joan Baptista Grau i Vallespins decid encarregar la construcci del nou palau episcopal al seu amic Gaud. L'amistat entre ambds havia comenat anys enrere mentre Grau  reusenc com Gaud  fou vicari general de l'arxidicesi de Tarragona i inaugur l'esglsia de Jess-Maria l'altar del qual Gaud havia dissenyat. 

Quan Gaud reb l'encrrec de construir el palau episcopal estava ocupat en diversos projectes, como el Palau Gell, els Pavellons Gell, el Collegi de les Teresianes i la Sagrada Famlia , pel que no podia desplaar-se a Astorga per a estudiar el terreny i l'entorn del nou edifici. Per a no endarrerir el projecte li deman al bisbe que li envis fotografies, dibuixos i qualsevol informaci del lloc, que li permetissin comenar a projectar el palau de manera que harmonitzs amb les edificacions del seu entorn. Un cop estudiat tot el material rebut, Gaud enllest els plnols del projecte i els envi a Astorga. Grau se sent satisfet i inici els trmits per a obtenir els permisos administratius. Desprs d'haver-se introdut algunes modificacions, el projecte fou aprovat el mes de febrer de 1889. Uns mesos desprs, el 24 de juny, es pos la primera pedra.

Gaud decid emprar a l'obra obrers i paletes catalans que ja havien treballat amb ell, a fi de qu durant les seves absncies l'obra continus de forma precisa segons les seves idees. El Palau Episcopal d'Astorga s un edifici que t un aire medieval, apropiat per a la seva finalitat. Gaud el project en estil neogtic , corrent que provenia de l'arquitectura historicista de moda en aquell moment, i que Gaud utilitz al Co legi de les Teresianes, a Bellesguard i a la Casa Botines, a ms d'Astorga.

La pedra en qu est construt (granit gris del Bierzo) s respectuosa amb el seu entorn, en especial amb la catedral que es troba a prop, aix com tamb amb la naturalesa, que a l'Astorga de finals del segle XIX estava ms present que en l'actualitat. Tanmateix, l'edifici tamb incorpora alguns dels elements que caracteritzarien a Gaud en les seves futures obres, com els arcs de l'entrada principal o les grans xemeneies que de forma ostensible s'integren en les faanes laterals.

La faana presenta quatre torres cilndriques, i est rodejada d'un fossat. El prtic t tres grans arcs abotzinats, fets amb carreus separats entre s per contraforts inclinats; Gaud havia projectat coronar la faana amb un ngel de cinc metres d'alada, que finalment no es va dur a terme. La part posterior presenta un absis a la capella, rodejat de tres petits absidiols. La planta baixa cont un gran vestbul, del que surt l'escala noble, adquirint una gran alada que permet l'obertura de grans finestres, de forma triangular, que proporcionen una gran lluminositat; aquest esquema recorda una mica l'utilitzat al Palau Gell . L'estructura de l'edifici se sustenta en pilars amb capitells decorats i en voltes de creueria sobre arcs ogivals de cermica vidriada. Es remata amb un almenat d'estil mudjar .

El 1893, desprs de la mort del bisbe Grau, Gaud dimit per desavenncies amb el Cabildo, restant les obres aturades durant diversos anys. Finalment, fou enllestit entre 1907 i 1915 per l'arquitecte Ricardo Garca Guereta . Actualment, el palau s seu del Museo de los Caminos, dedicat al Cam de Santiago.

Referncies.


 Bibliografia .
 Bassegoda i Nonell, Joan, Gaud o espacio, luz y equilibrio, 2002, Criterio, Madrid, ISBN 84-95437-10-4.
 Crippa, Maria Antonietta, Gaud, 2007, Taschen, Kln, ISBN 978-3-8228-2519-8.

 Vegeu tamb .
 Antoni Gaud;
 Modernisme catal;
 Astorga ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294308" title="Flavi Vctor" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="115920">

Flavi Vctor (Flavius Victor) fou emperador rom, fill de Magne Mxim que governava a Hispnia, Gllia i Britnia, i de la seva dona, Elena.

El seu pare el va associar al govern vers el 384 (en tot cas abans del 386 quan fou reconegut per Teodosi el Gran)  i li va donar el ttol d'august. Quan Mxim va anar a Itlia per combatre a Valentini II (387), Vctor es va quedar a la Gllia amb residncia a Trveris. Mxim fou desprs derrotat per Teodosi (388) i tot seguit el general d'aquest,  Arbogastes, va atacar a Vctor, al que va derrotar; fet presoner fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294309" title="Publi Vctor" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="115921">
Publi Vctor (Publius Victor) fou un suposat escriptor rom del segle I, al que s'atribueix que va escriure una relaci dels principals edificis i monuments de Roma distribuda segons les regions d'August. 

Tot i aquesta distribuci els erudits consideren que es tracta d'una obra del segle XV. El seu ttol es De Regionibus Urbis Romae


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294310" title="Victorina" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="115922">
Victorina fou una emperadriu romana. s el nom que Trebelli Polli dona a la mare de Victor, i la situa entre els TrentaTirans. 

Segons Polli desprs de la mort del seu fill va rebre culte com la mare dels camps (Mater Castrorum) i es va emetre moneda amb la seva imatge. Va usar la seva influencia per proclamar emperadors primer a Mari (Marc Aureli Mari) i desprs a Ttric I, per en quant al primer segurament es lleugerament anterior a Victor. 

Alguns diuen que fou Ttric el que la va fer matar per altres diuen que va morir de mort natural. El seu nom apareix tamb com a Victria i com a Vitrvia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294312" title="Esquila" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="115923">


L'esquila, xolla, tosa o esquilada s el procs de treure el vell de llana d'una ovella. La persona que treu la llana s'anomena esquilador, esquilet o tonedor. Normalment, les ovelles sn esquilades una vegada a l'any. Aix es fa sovint en un cobert d'esquila, una installaci dissenyada especialment per processar centenars d'ovelles; a vegades, ms de tres mil per dia. L'esquila de les ovelles s una part essencial de la ramaderia ovina en molts pasos arreu del mn. 

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294313" title="Victor" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="115924">


Onomstica:

Gai Aufidi Victor, orador rom, conseller de Marc Aureli;

Corneli Victor fou prefecte pretori sota Anton Pius;

Furi Victor fou prefecte pretori sota Marc Aureli;

Marc Piavvoni Victor, emperador rom;

Victor el Jove, emperador rom;

Victor (vicari), vicari de les illes Britniques romanes;

Victor de Petvia, bisbe de Petvia (Pettaw) ;

Gai Mari Victor, gramtic i retric rom ;

Mxim Victor, escriptor rom;

Victor de Camerino, bisbe i sant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294314" title="Gai Aufidi Victor" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="115925">
Gai Aufidi Victor (Caius Aufidius Victorinus) fou un orador rom, amic i conseller de Marc Aureli, distingit pels seus principis i la seva eloqncia en la que fou el ms notable del seu temps.

Fou llegat a Germnia, procnsol d'frica i prefecte de la ciutat sota Cmmode. Encara que aquest darrer el detestava no el va fer matar i va morir de mort natural desprs de la runa de Perennis. Se li va erigir una esttua a la seva memria. Als Fasti apareix un cnsol de nom C. Aufidius Victorinus que ben segur era aquest mateix personatge, i del que s'indica que fou cnsol per segon cop el 183.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294318" title="Marc Piavvoni Victor" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="115926">
Marc Piavvoni Victor (Marcus Piavvonius Victorinus) fou un emperador rom, un delsTrenta Tirans de Trebelli Polli a la Historia Augusta.

Fou un estret collaborador de Pstum I, l'emperador gal, i va arribar a tribunus praetorianorum (trib dels pretorians)  el 266 o 267; Pstum el va fer el seu collega al consolat el 267 o 268. El 269 Marc Aureli Mari es va proclamar emperador per a la seva  mort les tropes de Trveris van proclamar a Victor i fou reconegut a tota la Gllia i Britnia per no a Hispnia. Va sufocar una revolta de la ciutat d' Augustodunum Haeduorum (Autun). La ciutat fou assetjada durant set mesos i finalment assaltada i saquejada.

Victor fou assassinat a finals del 270 o comenaments del 271 a Colnia, per Attiti, un dels seus oficials, a la dona del qual Victor havia sedut. El seu fill Victor el Jove fou proclamat emperador pels lleials del pare, per els soldats el van matar rpidament. En quin moment fou proclamat Domici II no s'ha pogut establir, per sembla raonable pensar que fou en aquest interregne; en tot cas el seu govern fou molt curt.

A base de diners, la mare de Victor, Victorina, va conservar el poder i fins i tot fou deficada,  i va aconseguir fer reconixer al seu parent Ttric I com a emperador. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294320" title="Victor el Jove" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="115927">
Victor el Jove (Victorinus Junior) fou un suposat emperador rom, un dels TrentaTirans de Trebelli Polli a la Historia Augusta.

Era fill de Victor, el qual fou assassinat a finals del 270 o comenaments del 271 a Colnia, per Attiti, un dels seus oficials, a la dona del qual Victor havia sedut. El seu fill Victor el Jove fou proclamat emperador pels lleials del pare, per els soldats el van matar rpidament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294321" title="Victor (vicari)" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="115928">
Victor (Victorinus) fou vicari de les illes Britniques romanes entre el 396 i el 406. L'esmenta el gal Rutili Claudi Namaci a De reditu.  

Va governar segurament abans de la usurpaci de Marc. Va servir desprs a Itlia i es va retirar a Aquitnia, d'eon va sortir entre el 409 i el 414 degut als atacs dels brbars. Encara vivia el 417.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294322" title="Marc (usurpador)" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="115929">
Marc (Marcus)  fou un usurpador del tron imperial rom a Britnia el 406

Era un oficial de l'exrcit que fou proclamat emperador per les tropes el 406. Fins llavors govern probablement Victor lleial a l'Imperi, per probablement es va produir una reacci contra la ineficcia en la defensa contra els atacs dels brbars, i contra la retirada de tropes imperials per defensar altres provncies. 

Al cap d'uns mesos el seu govern no va satisfer als soldats i Marc fou assassinat i substitut per un altre usurpador de nom Graci (407)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294323" title="Indrik" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="115930">
En la tradici russa, la Bstia Indrik (en rus:       -     , transliteraci: Indrik zver' ) s una bstia mtica, el rei de tots els animals, que viu en una muntanya coneguda com a "La Muntanya Santa" on ning ms hi pot posar els peus. Quan es mou, la Terra tremola. El mot Indrik s una versi corrupta de la paraula "unicorn". L'Indrik s descrit com un bou gegantesc amb el cap d'un cavall i una enorme banya al musell. L'indricoteri, el mamfer terrestre ms gran de tots els temps, li deu el seu nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294325" title="Victor de Petvia" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="115931">
Victor de Petvia (Victorinus Petavionensis o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en lloc de Petavium, a Pannnia) fou un bisbe de Petvia (Pettaw) al  Drave a la moderna Estria, que va florir al final del segle III i va patir martiri sota Diocleci vers el 303. Cassiodor diu que fou originalment un retric i desprs va esdevenir teleg,

Sant Jernim diu que va escriure comentaris:

In Genesin;

In Exodum;

In Leviticum;

In Iesaiam;

In Ezechielem;

In Abacue;

In Ecclesiasten;

In Cantica Canticorum;

In Apocalypsin Joannis adversus omnes haereses ;

Commentarius in Apocalypsis (dubtosa);

Poemes:

De Jesu Christo en 137 hexmetres;

Hymnus de Pascha Domini s. De Ligno Vitae en 70 hexmetres;

Tractat:

Adversus Marcionem (en cinc llibres);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294326" title="Gai Mari Victor" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="115932">
Gai Mari Victor  (Caius Marius Victorinus) de malnom Afer pel seu pas de naixement (frica) fou un gramtic i retric rom.

Va ensenyar retrica a Roma a la meitat del segle IV i va obtenir tanta reputaci que se li va erigir una esttua al frum de Traj. Ja era vell quan va estudiar les escriptures i va esdevenir teleg cristi; quant Juli l'Apstata va prohibir difondre instruccions de cristianisme, va tancar la seva escola abans de renunciar a la fe. Considerat un filsof neoplatnic, va conservar aquesta filosofia al esdevenir cristi. La historia de la seva conversi l'explica el bisbe Simplici de Mil. 

Se li atribueixen els segents ttols: 

I.  Commentarius s. Expositio in Ciceronis libros de Inventione. ;

II. Ars Grammatica de Orthographia et Ratione Metrorum, ;

III. De Trinitate contra Arium Libri IV;

IV. De recipiendo ;

V. Hymni tres de Trinitate ;

VI. De Generatione Verbi Divini s. Confutatorium Candidi Ariani ad eumdem ;

VII. Ad Justinum Manichaeum contra duo Principia Manichaeorum et de vera Carne Christi ;

VIII.   De Verbis Scripturae ;

IX.   Commentarius in Epistolam Pauli ad Galatas;

X. Commentarius in Epistolam Pauli ad Philippenses;

XI. Commentarius in Epistolam Pauli ad Ephesios;

XII.   De Physicis ;

XIII.   De Fratribus VII. Maccabaeis interfectis ab Antiocho Epiphane ;

La nit i el mat sn un dia (tractat, autoria dubtosa);

De Definitionibus atribuda a Boeci, podria ser seva




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294327" title="Mxim Victor" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="115933">
Mxim Victor (Maximus Victorinus) fou un escriptor rom del que es conserven tres escrits, per del qual les dades personals sn inexistent o confoses. Hi ha tendncia a considerar-lo el mateix personatge que Gai Mari Victor, per alguns erudits el consideren un personatge clarament diferenciat.

Les obres sn:

1. De Re Grammatica;

2. De Carmine Heroico;

3. De Ratione Metrorum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294328" title="Vigili" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="115934">


Onomstica:

Vigili de Trent o Vigili Trident, bisbe de Trent;

Vigili I, Papa el 29 de mar de 537.

Vigili d'frica, escriptor cristi sobre l'Apocalipsi;

Vigili el Diaca, religis grec;

Vigili de Thapse, bisbe de Thapsus;

Vigili de Brscia, bisbe de Brscia;

Vigili d'Agde, bisbe que va signar les actes d'un concili a Agde;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294330" title="Vigili de Trent" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="115935">
Vigili de Trent (Vigilius Tridentinus) fou un eclesistic rom, bisbe de Trent que va florir al final del segle IV i hauria patit martiri segurament en el segon consolat del general Estilic el 405. 

Va dirigir a un tal Gennadi un tractat titulat Gesta sui temporis apud barbaros martyrum. s conserven dues cartes sota el nom De Martyrio Sanctorum Sisinii et Sociorum, una dirigida a Simplici, bisbe de Mil, i un altre a Joan, bisbe de Constantinoble, que podrien part de la mateixa obra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294331" title="Vigili el Diaca" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="115936">
Vigili el Diaca fou un religis grec que va florir sota Arcadi i Honori.

s esmentat per Gennadi i Tritemi com el compilador de una Regula Monachorum que encara es conserva i es pot trobar amb el ttol de Regulae Orientales ex Patrum Orientalium Regulis collectae a Vigilio Diacono, al Codex Regularum, publicat a Roma el 1661 per L.  Holstein, i desprs a Pars el 1663.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294332" title="Miacis" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="115937">

Miacis ("animal mare" en grec antic) s un gnere extingit de carnivoramorfs que forma part de la superfamlia dels miacodeus, un grup de mamfers de l'Eoc que posteriorment evolucionarien en els carnvors moderns. Ms concretament, Miacis i altres membres de la seva famlia evolucionaren en els carnvors caniformes, mentre que els feliformes troben els seus orgens en els viverrvids. El primer Miacis, M. winkleri, aparegu fa aproximadament cinquanta-cinc milions d'anys, a l'Eoc molt primerenc. S'estengueren per Amrica del Nord i Eursia, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fssils a llocs tan variats com els Estats Units, el Canad, Blgica, Frana, el Kazakhstan o la Xina, i estaven adaptats per un estil de vida arborcola dins dels boscos. Encara presentaven caracterstiques tpiques d'altres carnvors primitius com els creodonts, com per exemple els seus cranis baixos, llargs cossos esvelts, cues llargues i potes curtes. Probablement s'extingiren fa quaranta-dos milions d'anys, a l'Eoc mitj, per s'han descobert fssils de l'Eoc superior (fa aproximadament trenta-sis milions d'anys) que han estat tentativament referits a aquest gnere.

Morfologia.
Miacis ret algunes de les caracterstiques primitives presents en l'ordre germ dels carnvors, del mateix perode, coneguts com a creodonts. Aquests trets sn un crani baix, un llarg cos esvelt amb potes curtes i una cua llarga. Tamb ret el mateix nombre de dents (44), tot i que sembla que aquest nombre ja havia comenat a reduir-se i que algunes de les dents eren ms petites. Aquestes dents es caracteritzaven per unes carnisseres i premolars de mida gran o moderadament gran, ben diferenciades d'una dentici tubercular de mida petita.


Les potes posteriors eren ms llargues que les anteriors, la pelvis era molt similar al dels gossos en forma i en estructura, i alguns trets especialitzats sn presents a les vrtebres. Tenia urpes retrctils, articulacions gils que feia servir per escalar. Quant a la mida i el pes corporals, estimacions de la massa corporal de dos exemplars de M. parvivorus indiquen que aquest animal presentava dimorfisme sexual.

Tant Miacis com algunes formes relacionades tenien un cervell relativament ms gran que el dels creodonts, i aquest increment de la mida cerebral en proporci a la del cos reflecteix probablement un augment de la intelligncia. En canvi, el cervell dels miacodeus era ms petit que el dels carnvors moderns, cosa que redua drsticament la seva capacitat de visi binocular. Com tots els micids, mancava d'una cclea completament ossificada.

El fet que, a diferncia d'altres micids, Miacis no s'estenia nicament per Amrica del Nord, sin tamb per Eursia, suggereix que la seva morfologia era ms propera a la dels micids basals. Les caracterstiques tan generalitzades i la baixa especialitzaci de les diferents espcies que formen el gnere Miacis portaren Gingerich i Flynn a concloure que es tracta molt probablement d'un txon parafiltic.

Com tots els txons, Miacis t uns trets diagnstics que serveixen per a identificar una espcie com a pertanyent al gnere. Per Miacis, aquests trets diagnstics sn:

dents carnisseres i premolars de mida gran o moderada;
una diferenciaci de la dentici carnissera i tubercular, amb una dentici tubercular petita;
el parastil de P4 s petit o minscul;
hipocon present a l'M1 d'algunes espcies;
M3 de mida moderada en algunes espcies i absent en altres;
els talnids de les molars tenen una conca;
maxillars esvelts anteriorment (a la part davantera) o de profunditat moderada;
smfisis amb sutures laxes.

Comportament.
Miacis era probablement un animal de bosc molt gil que caava animals ms petits, com ara mamfers menuts, rptils i ocells; tamb podria haver-se alimentat d'ous i fruita, sent un omnvor. La configuraci de les seves potes permet saber que no estava adaptat per llargues persecucions, per la qual cosa el ms probable s que pars emboscades a les seves preses. Tot i ser un animal arborcola, el ms probable s que dorms dins d'un cau a nivell de terra. Els indicis apunten a qu era un animal nocturn que confiava especialment en l'oda i l'olfacte per a caar.

Hbitat.

Miacis visqu dins dels boscs subtropicals americans, europeus i asitics de l'Eoc. A Amrica, les regions en qu s'han trobat fssils de Miacis eren en aquells temps marges de llacs i planes inundables, mentre que sembla que els Miacis del jaciment de Creil (Frana) vivien en un ambient de bosc fluvial. D'altra banda, els Miacis de Dormaal vivien en un ambient costaner, com ho demostra el fet que tamb s'hi hagin trobat fssils de taurons, rajades i teleostis, aix com de campsosaures. Finalment, la regi de Jiangsu (Xina), on vivia M. lushiensis, era un hbitat costaner que podria haver roms relativament estable durant l'Eoc inferior i mitj, afavorint la fauna de bosc.

Des del principi de l'Eoc, la temperatura del planeta augment en un dels escalfaments globals ms rpids (en termes geolgics) i extrems registrats a la histria geolgica, anomenat mxim trmic del Paleoc-Eoc. Fou un episodi d'escalfament rpid i intens (de fins a 7 C a latituds altes) que dur menys de cent mil anys. El mxim trmic provoc una gran extinci que serveix per a distingir la fauna de l'Eoc de la del Paleoc.

El clima global de l'Eoc fou probablement el ms homogeni del Cenozoic; el gradient trmic de l'equador als pols era la meitat de l'actual, i els corrents ocenics profunds eren excepcionalment clids. Les regions polars eren molt ms clides que avui en dia, potser com el nord-oest dels Estats Units actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45 de latitud nord. La diferncia era ms gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels trpics probablement era similar al d'avui en dia.

Segons Heinrich, Strait i Houde, aquest escalfament del clima de principis de l'Eoc influ en els mamfers, provocant una tendncia evolutiva vers el nanisme. M. rosei, descrit el 2008, s l'espcie ms petita de tot el gnere i, igual que altres animals de la mateixa poca, t una mida ms petita que la de txons relacionats d'estrats anteriors o posteriors.



Taxonomia.
Taxonomia exterior.

Miacis s el gnere tipus de la famlia dels micids (Miacidae), un grup de carnivoramorfs primitius que aparegueren a Nord-amrica a l'estatge faunal NALMA Tiffani (corresponent a finals del Selandi i principis del Thaneti en l'escala de la Comissi Internacional d'Estratigrafia). La majoria de grups de micids romangueren al continent americ, per alguns gneres com Miacis, Paramiacis, Chailicyon, Quercygale o Pugiodens s'estengueren a Eursia. Els micids tenien un aspecte similar al dels marts d'avui en dia.

Aquestes sn les altres espcies que formen la famlia dels micids:



Taxonomia interior (espcies).

Des que Edward Drinker Cope descrigu el gnere Miacis l'any 1872, se n'han descrit divuit espcies diferents que sn actualment acceptades, a ms d'una espcie (M. invictus Matthew & Granger) de taxonomia incerta. Les divuit espcies acceptades sn:



Rol en l'evoluci dels carnvors.
El fssil ms antic conegut de Miacis s un esquelet parcial de l'espcie M. winkleri (Gingerich, 1983), provinent d'estrats de l'Ypresi de Wyoming, que demostra que els carnvors tenen el seu origen filogentic a Amrica del Nord. Les comparacions anatmiques d'aquest exemplar amb carnvors moderns indiquen que la seva capacitat d'explotaci dels hbitats arboris era comparable a la dels carnvors arborcoles ms especialitzats de l'actualitat. El pes d'aquest Miacis primitiu fou estimat en 1,3 kg.

Miacis s un representant d'un grup de carnvors primitius que foren els avantpassats dels carnvors moderns (ordre Carnivora), per noms l'espcie M. cognitus s un autntic carnvor. Aix doncs, Miacis pot ser considerat el gnere de mamfers carnvors precursor dels caniformes moderns. Es creu que l'avantpassat com dels micids i dels viverrvids (els carnvors basals precursors dels feliformes) visqu durant el Cretaci superior. La separaci entre la branca dels carnvors moderns i la resta de micids, incloent-hi Miacis, tingu lloc a mitjans de l'Eoc, amb l'aparici de grups com el dels amficinids, que podrien ser els precursos dels ssos moderns; o els hesperocionins, que representen el primer grup de cnids en aparixer desprs d'aquesta separaci.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294333" title="Vigili de Thapse" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="115938">
Vigili de Thapse (Vigilius Thapsensis)  fou un bisbe de la Bizacena que va viure al segle V i va florir a la part final d'aquest segle quan frica era dominada pels vndals arrians. Com que era ortodox fou expulsat de la seva seu per Huneric el 484 i es va refugiar a Constantinoble on va composar diverses obres de carcter polmic. Encara que hi ha dubtes d'atribuci, la llista possible de les seves obres es:

I.  Adversus Nestorium et Eutychem Libri quinque pro defesione Synodi Chalcedonensis ;

II. Altercatio sub nomine Athanasii adversus Arium ;

III. Altercationes tres ;

IV. De Trinitate s. De unita Trinitate Deitatis Libri XII;

V. De Unitate Trinitatis ad Optatum s. Dialogus inter Augustinum et Felicianum Arianum ;

VI. De Trinitate adversus Varimadum (or Marivadum) Libri tres;

VII. Contra Palladium Arianum episcopum ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294334" title="Sant Sever" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="115939">
Sant Sever fou un sant llat que fou eremita i bisbe a Sanseverino (llavors Septempeda) a la primera meitat del segle VI.

Va repartir les seves riqueses i va esdevenir eremita a Montenero, prop d'Ancona, junt amb el seu germ Victor de Camerino, vivint en unes coves prop de Pioraco. El papa el va nomenar bisbe de Septempeda que ms tard, en memria seva, es va dir Sanseverino.

El seu record es commemora el 8 de juny.

 Referncia .
Llista de Sants amb biografies breus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294335" title="Macrauchenia" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="115940">

Macrauchenia s un gnere de mamfer litoptern extingit de la famlia dels macrauqunids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud, on visqu entre el Mioc i el Plistoc superior. Tenia una aparena similar a la dels camells, tot i que no hi estava relacionat. Mesurava uns tres metres de longitud, tenia un coll llarg, una petita trompa i potes similars a les dels rinoceronts (tot i que tampoc no hi estava relacionat). Tot i que tenia potes llargues, les proporcions de les potes posteriors impedien que fos un bon corredor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294338" title="Victor de Camerino" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="115941">
Victor de Camerino fou un sant llat que fou eremita i bisbe a Camerino  a la primera meitat del segle VI. 

Va repartir les seves riqueses i va esdevenir eremita a Montenero, prop d'Ancona, junt amb el seu germ Sant Sever, vivint en unes coves prop de Pioraco. Sotms a fortes temptacions es va infligir com auto penitncia romandre penjat pels braos a dues branques enllaades d'un arbre (un panel a l'esglsia de San Venanzio a Camerino, de l'artista Niccol da Foligno vers 1479, representa la seva mortificaci). 

El papa el va nomenar bisbe de Camerino. La seva memria es commemora el 8 de juny.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294339" title="Villi" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="115942">


Onomstica:

Publi Villi (Publius Vilius) fou un dels tribuns de la plebs escollit el 449 aC desprs de l'expulsi dels decemvirs;

Gai Villi (Caius Villius), poltic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294340" title="Vllia" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="115943">
Vllia (Villia) fou una gens romana plebea, esmentada per primer cop el 449 aC. Noms un membre de la gens va obtenir el consolat: Publi Villi Tpul, cnsol el 199 aC. Van portar dos cognoms: Annalis i Tpul; alguns no van portar cap cognom:

 Publi Villi (Publius Vilius) fou un dels tribuns de la plebs escollit el 449 aC desprs de l'expulsi dels decemvirs.
 Gai Villi (Caius Villius), poltic rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294342" title="Litoptern" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="115944">

Els litopterns (Litopterna, "turmells senzills") formen un ordre de mamfers euteris extingits d'Amrica del Sud. Degut a les condicions d'allament insular en qu es trobava Amrica del Sud desprs de la fragmentaci de Gondwana, hi aparegueren nombrosos animals de fsic estrany. Alguns d'ells foren els litopterns, que ocuparen els nnxols ecolgics ocupats pels artiodctils i perissodctils en altres continents.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294344" title="Gai Villi" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="115945">
Gai Villi (Caius Villius) fou un poltic rom. 

Era amic de Tiberi Semproni Grac i a la mort d'aquest el 133 aC, els aristcrates el van matar cruelment: el van posar en un vaixells amb serps (escurons negres) que fou fet naufragar; aquesta era la manera en qu es matava als parricides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294346" title="Vicenci Lirinense" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="115946">
Vicenci Lirinense (Vicentius) conegut per Lirinensis pel monestir de l'illa de Lerins on era prevere, fou un eclesistic gal. 

De la seva vida no s sap res excepte que va morir vers el 450. La seva fama deriva d'un tractat contra les heretgies composat tres any desprs del Concili d'Efes del 434 i que porta per ttol Commonitorium pro Catholicae fidei antiquitate et universitate adversus profanas omnium Haereticorum novitates, que segons Gennadi de Marsella es va dir inicialment Peregrini ad versus Haereticos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294347" title="Metacheiromys" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="115947">

Metacheiromys s un gnere de mamfer folidot extingit de la famlia dels metaqueirmids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294348" title="Silvio Piola" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="115948">

Silvio Piola (Robbio Lomellina, 29 de setembre, 1913   Gattinara, 4 d'octubre, 1996) fou un futbolista itali dels anys 30 i 40.

Debut a la Srie A italiana amb el Pro Vercelli el 1930 a l edat de 17 anys. El 1934 ingress a la SS Lazio, on romangu durant nou temporades, essent dos cops mxim golejador del campionat el 1937 i el 1943. Als anys 40 defens els colors del Torino FC (on marc la brillant xifra de 27 gols en 23 partits), la Juventus FC i al Novara.

Debut amb la selecci italiana enfront ustria el 24 de mar, 1935. Fou campi del mn a Frana 1938, on marc 2 gols a la final (4-2) contra Hongria. En total disput 34 partits (xifra que podria haver estat ms alta sin hagus estat interrompuda per la II Guerra Mundial). El darrer partit el disput el 1952, havent marcat 30 gols.

s el tercer mxim golejador de la selecci italiana, i el primer al campionat itali de futbol (274 gols). Amb 537 partits s el sis amb ms partits disputats (dades a abril del 2008).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294352" title="Necromanis" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="115949">

Necromanis s un gnere de mamfer folidot extingit de la famlia dels mnids. Se n'han trobat fssils a Frana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294354" title="Joinville (Brasil)" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="115950">


Joinville s una ciutat brasiler de l'estat de Santa Catarina. s la ciutat ms gran de l'estat amb 487.003 habitants (en 2007).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294355" title="Refugi de la Bretxa Peyta" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="115951">
El refugi de la Bretxa Peyta, a la bretxa del mateix nom sota el Besiberri Nord, va ser el refugi de muntanya metllic ms alt a Catalunya (2.805 m.) i el ms antic dels refugis d'emergncia que havia installat el Comit Catal de Refugis l'any 1960. Ats el seu mal estat, el Comit Catal de Refugis va optar per installar-ne un altre el 2001 a la vall de Besiberri prop de l Estanyet donat que no va aconseguir el perms del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici per construir-lo en el mateix emplaament. 

La retirada del refugi va ser realitzada pel propi Parc i actualment noms en resta la base de ciment.

Enllaos externs.
http://www.panoramio.com/photos/original/6530466.jpg;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294356" title="Regi Sud de Brasil" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="115952">


La Regi Sud de Brasil s una regi de Brasil formada per els estats de Paran, Santa Catarina i Rio Grande do Sul.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294358" title="Intel 80286" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="115953">

El Intel 80286 (conegut tamb com i286 o iAPX 286) era un microprocessador de 16 bits de la famlia x86 presentat l'1 de febrer de 1982. Va ser equipat en el IBM Personal Computer/AT, fet que provoc que fos usat mpliament pels ordinadors compatibles amb IBM PC a mitjans i finals dels anys 1980.

Va ser dissenyat per iniciar aplicacions en multitasca, incloent comunicacions (com PBX automatitzats), processos de control a temps real i usuaris multiusuari.

El successor d'aquest processador va ser el Intel 386.

Informaci general.

Els primers 286 operaven a 6 i 8 Mhz; posteriorment Intel els oferir a 10 i 12,5 Mhz. No nicament eren fabricats en exclusiva per aquesta, sin que tamb ho varen fer Siemens AG, Fujitsu, Kruger (aquests 3 ltims havien clonat models de CPU o eren considerats com a segons provedors), Harris i AMD. El rang de velocitats que varen oferir aquests fabricants sn els segents:

 Intel: de 6 Mhz a 12,5 Mhz.
 Siemens AG: de 8 Mhz a 16 Mhz.
 AMD: de 8 Mhz a 20 Mhz.
 Harris: de 10 Mhz a 25 Mhz.

El rendiment del 286 era superior al respecte dels seus predecessors. De fet l'increment del rendiment de cicle de rellotge; el clcul dels modes de direcci eren ms complexos i usaven menys cicles de rellotge perqu ja eren efectuats en el mateix processador; el 8086 en canvi no, provocant-li un augment de cicles de rellotge, degut a que efectuava el clcul a la ALU general. A dems, operacions matemtiques com MUL/DIV consumeixen menys cicles de rellotge amb el 8086.

Al tenir un bus de 24 bits, pot gestionar fins a 16 Mb de RAM (en contra d'1 Mb del 8086). Encara que el sistema DOS pugui utilitzar memria RAM convencional (extended memory) mitjanant una crida a la INT 15h, AH=87h de la BIOS com a disc RAM o mitjanant emulaci de expansed memory prviament habilitada per la memria extended memory. Pocs ordinadors amb processador i286 van tenir ms d'1 Mb.

 Multitasca .

Tal i com s'ha esmentat anteriorment, el processador podia executar aplicacions en multitasca, incloent comunicacions (PBX), control de processos a temps real i sistemes multiusuari; per tot aix, es va afegir el mode protegit (protected mode), que tenia 4 anells d'execuci i una divisi de memria via taules de segments; d'aquesta manera treballaven les versions de 16 bit del sistema operatiu d'IBM, el OS/2. Amb el mode protegit es permetia usar directament tota la memria, a part d'oferir una protecci per evitar l'escriptura de dades de forma accidental (o no) fora de la zona de la memria assignada; no obstant un cop el processador treballava en mode protegit era incapa de tornar a treballar en mode real (real mode); el xip Intel 8042 usat per controlar els teclats AT t la funci de reiniciar el processador nicament (el tant fams CTRL-ALT-DEL).

 Especificacions .

L'i286 presenta les segents caracterstiques:

 El bus extern de dades es de 16 bits.
 El bus intern es de 16 bits.
 El bus de direccions es de 24 bits (per aquest motiu pot gestionar 16 Mb).
 Pot gestionar fins a 16 Mb de memria. ;
 La velocitat varia dels 6 Mhz fins als 25 Mhz.
 Depenent de qu model, el nombre d'instruccions varia de 0,9 (model a 6 Mhz) a 2,66 (model a 12 Mhz) milions d'instruccions per segon.
 L'encapsulat es de 68 pin.
 Usa el set d'instruccions x86.

 Enllaos externs .

 Especificacions del Intel 286 ;
 Informaci del Intel 286 ;
 Imatges de processadors 286 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294359" title="Consalvo Sanesi" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="115954">
  Consalvo Sanesi  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Consalvo Sanesi va nixer el 28 de mar del 1911 a Terranuova Bracciolini, Arezzo, Itlia. Va morir el 28 de juliol del 1998 a Mil, Llombardia.


 A la F1 .

Va participar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 13 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, on va participar a aquesta nica cursa.

Consalvo Sanesi va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, al llarg de dues temporades, 1950 i 1951.
 
Sanesi tamb va disputar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1 (incls el Campionat d'Europa). 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294361" title="Ptychadena broadleyi" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="115955">

Ptychadena broadleyi s una espcie de granota que viu a Malawi. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mazibuko, L. & Poynton, J.C. 2004.  Ptychadena broadleyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294362" title="Piero Taruffi" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="115956">
 Piero Taruffi  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Piero Taruffi va nixer el 12 d'octubre del 1906 a Roma, Itlia. Va morir el 12 de gener del 1988.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 3 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, de la que va disputar noms aquesta cursa.

Piero Taruffi va participar a un total de dinou curses (amb 1 victria i 5 podis) puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de set temporades a la F1, les que corresponen als anys entre 1950 i 1956.


 Resultats a la F1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294363" title="Ptychadena bunoderma" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="115957">

Ptychadena bunoderma s una espcie de granota que viu a Angola, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena bunoderma.   ;
2006 IUCN Red List of Threatened Species. 
Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294364" title="Ptychadena christyi" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="115958">

Ptychadena christyi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. & Howell, K. 2004.  Ptychadena christyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294365" title="Ptychadena chrysogaster" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="115959">

Ptychadena chrysogaster s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda, Tanznia i Uganda. 

Referncies.

 Drewes, R. & Pickersgill, M. 2004.  Ptychadena chrysogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294366" title="Ptychadena cooperi" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="115960">

Ptychadena cooperi s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena cooperi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294367" title="Ptychadena erlangeri" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="115961">

Ptychadena erlangeri s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena erlangeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294368" title="Ptychadena filwoha" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="115962">

Ptychadena filwoha s una espcie de granota que viu a Etipia i, possiblement tamb, a Djibuti, Eritrea i Somlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena filwoha.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294369" title="Ptychadena gansi" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="115963">

Ptychadena gansi s una espcie de granota que viu a Somlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Balletto, E., Lanza, B. & Nistri, A. 2004.  Ptychadena gansi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294370" title="Ptychadena grandisonae" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="115964">

Ptychadena grandisonae s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda, Tanznia, Zmbia i, possiblement tamb, a Burundi. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena grandisonae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294372" title="Ptychadena guibei" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="115965">

Ptychadena guibei s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Nambia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Tanznia. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena guibei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294373" title="Ptychadena harenna" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="115966">

Ptychadena harenna s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena harenna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294374" title="Ptychadena ingeri" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="115967">

Ptychadena ingeri s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a Sudan. 

Referncies.

 Perret, J.-L. & Inger, R. 2004.  Ptychadena ingeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294375" title="Ptychadena longirostris" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="115968">

Ptychadena longirostris s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Benn, Senegal i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Ptychadena longirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294376" title="Ptychadena keilingi" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="115969">

Ptychadena keilingi s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo i Zmbia. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena keilingi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294378" title="Ptychadena mapacha" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="115970">

Ptychadena mapacha s una espcie de granota que viu a Nambia i, possiblement tamb, a Angola, Botswana i Zmbia. 

Referncies.

 Channing, A. 2004.  Ptychadena mapacha.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294379" title="Escoles Betlem" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="115971">

Escoles Betlem s un centre de educaci primria i secundria privat dirigit per la directora Pilar Martnez Pubill. Es troba a Premi de Dalt, carretera del Ramal, 1.

T tamb un altre centre de parvulari a Premi de Dalt i un a Barcelona.

Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294380" title="Ptychadena mascareniensis" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="115972">

Ptychadena mascareniensis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Egipte, Guinea Equatorial, Etipia, Gabon, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Libria, Madagascar, Malawi, Maurici, Moambic, Nambia, Nigria, Rwanda, Reuni, Senegal, Seychelles, Sierra Leona, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Rdel, M.-O., Largen, M., Minter, L., Howell, K., Nussbaum, R. & Vences, M. 2004. Ptychadena mascareniensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294381" title="Ptychadena mossambica" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="115973">

Ptychadena mossambica s una espcie de granota que viu a Botswana, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Angola. 

Referncies.

 Poynton, J.C., Channing, A. & Howell, K. 2004.  Ptychadena mossambica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294383" title="Ptychadena mahnerti" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="115974">

Ptychadena mahnerti s una espcie de granota que viu a Kenya i, possiblement tamb, a Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Perret, J.-L., Drewes, R & Ltters, S. 2004.Ptychadena mahnerti. Accedit a data 22 de juliol del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294386" title="Ptychadena nana" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="115975">

Ptychadena nana s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena nana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294387" title="Ptychadena neumanni" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="115976">


Ptychadena neumanni , antigament Ptychadena largeni s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena neumanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294388" title="Cetruminant" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="115977">

Els cetruminants (Cetruminantia) s un clade que reuneix els whippomorfs i els remugants, els seus parents evolutius ms propers.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294389" title="Ptychadena newtoni" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="115978">

Ptychadena newtoni s una espcie de granota que viu a Sao Tom i Prncipe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. 2006.  Ptychadena newtoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294390" title="Ptychadena oxyrhynchus" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="115979">

Ptychadena oxyrhynchus s una espcie de granota que viu a frica.

Referncies.

 Rdel, M.-O., Poynton, J.C., Pickersgill, M., Howell, K. & Minter, L. 2004.  Ptychadena oxyrhynchus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294392" title="Ptychadena obscura" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="115980">

Ptychadena obscura s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Zmbia i, possiblement tamb, a Angola i Tanznia. 

Referncies.
 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena obscura.   2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008 (en angls).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294394" title="Whippomorf" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="115981">

Els whippomorfs o cetancodonts (Whippomorpha o Cetancodonta) s un clade que comprn els cetacis i els seus parents ms propers, els hipopotmids. s un sub-clade dels cetartiodctils, que tamb inclou els porcs, camlids i remugants. A travs de l'estudi dels fssils, no hi ha actualment prou restes que permetin mostrar quan varen divergir les dues lnies evolutives, per l'evidncia gentica mostra aquest cladograma.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294399" title="Ptychadena perplicata" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="115982">

Ptychadena perplicata s una espcie de granota que viu a Angola, Zmbia i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.
 Channing, A. 2004.  Ptychadena perplicata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accs el 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294400" title="Ptychadena perreti" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="115983">

Ptychadena perreti s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon i, possiblement tamb, a Angola i a Guinea Equatorial.

Referncies.

 Amiet, J.-L., Burger, M. & Largen, M. 2004.  Ptychadena perreti.   2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294403" title="Ptychadena porosissima" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="115984">

Ptychadena porosissima s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Malawi, Rwanda, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, Burundi, Lesotho i Moambic. 

Referncies.
 Poynton, J.C., Channing, A., Howell, K., Minter, L., Largen, M. & Ltters, S. 2004.  Ptychadena porosissima. 2006 IUCN Llista d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294404" title="Ptychadena pujoli" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="115985">

Ptychadena pujoli s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Ohler, A. 2004.  Ptychadena pujoli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294405" title="Hipopotmid" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="115986">

Els hipopotmids (Hippopotamidae) sn una famlia que noms compta amb dues espcies vives: l'hipoptam com (Hippopotamus amphibius) i l'hipoptam pigmeu (Choeropsis liberiensis).

 Gneres i espcies .
Gnere Hippopotamus ;
Hippopotamus amphibius ;
Hippopotamus antiquus (extingida);
Hippopotamus creutzburgi (extingida);
Hippopotamus madagascariensis (extingida);
Hippopotamus lemerlei (extingida);
Hippopotamus laloumena (extingida);
Hippopotamus melitensis (extingida);
Hippopotamus pentlandi (extingida);
Hippopotamus gorgops (extingida);
Hippopotamus karumensis (extingida);
Hippopotamus aethiopicus (extingida);
Hippopotamus protamphibius (extingida);
Hippopotamus coryndoni (extingida);
Hippopotamus afarensis (extingida) ;
Gnere Choeropsis;
Choeropsis liberiensis ;
Choeropsis madagascariensis (extingida) ;
Gnere Phanourios (extingit);
Phanourios minutus ;
Gnere Hexaprotodon (extingit);
Hexaprotodon palaeindicus ;
Hexaprotodon namadicus ;
Hexaprotodon bruneti ;
Hexaprotodon sivalensis ;
Gnere Archaeopotamus (extingit);
Archaeopotamus harvardi ;
Archaeopotamus lothagamensis ;
Gnere Saotherium (extingit);
Saotherium mingoz;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294406" title="Ptychadena pumilio" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="115987">

Ptychadena pumilio s una espcie de granota que viu a frica. 

Referncies.

 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Largen, M. 2004.  Ptychadena pumilio.   2006 IUCN Llista Vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294408" title="Ptychadena retropunctata" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="115988">

Ptychadena retropunctata s una espcie de granota que viu a Guinea, Libria, Sierra Leona i, possiblement tamb, a Costa d'Ivori. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Ptychadena retropunctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294409" title="Ptychadena schillukorum" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="115989">

Ptychadena schillukorum s una espcie de granota que viu a Angola, Burkina Faso, Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Egipte, Eritrea, Etipia, Ghana, Kenya, Malawi, Moambic, Senegal, Somlia, Sudan i Tanznia. 

Referncies.
 Rdel, M.-O., Largen, M., Poynton, J.C. & Channing, A. 2004. Ptychadena schillukorum.  2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294410" title="Ptychadena stenocephala" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="115990">

Ptychadena stenocephala s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Guinea, Uganda i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Libria i Nigria. 

Referncies.

 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Howell, K. 2004.  Ptychadena stenocephala.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294413" title="Ptychadena straeleni" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="115991">

Ptychadena straeleni s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, al Txad i Sudan.  

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Ptychadena straeleni.   2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294414" title="Ptychadena submascareniensis" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="115992">

Ptychadena submascareniensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Ptychadena submascareniensis. 2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294415" title="Ptychadena superciliaris" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="115993">

Ptychadena superciliaris s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Ptychadena superciliaris.   2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades. Accedit a data 19 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294417" title="Ptychadena subpunctata" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="115994">

Ptychadena subpunctata s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Nambia, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena subpunctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294419" title="Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="115995">
La Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), tamb anomenada Federaci Catalana d'Alpinisme i Escalada, s l'rgan que agrupa les entitats excursionistes de Catalunya, i que ofereix una srie de serveis a tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l'excursionisme i l alpinisme. Va ser la primera federaci esportiva catalana reconeguda oficialment com a membre d'un organisme federatiu internacional, la Uni Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) i, actualment, ostenta la representaci de l'Excursionisme Catal davant de qualsevol organisme pblic o privat en les disciplines d excursionisme, senderisme, marxes, escalada (clssica en roca, esportiva, de competici i escalada en gla), alpinisme, esqu de muntanya, descens de barrancs, bicicleta de muntanya, curses de muntanya, acampada esportiva, raquetes de neu i, tamb, n s competncia seva la formaci d'esportistes i tcnics d'aquestes activitats. La FEEC s'organitza a Catalunya a travs de 12 delegacions territorials anomenades "regions" que agrupen les entitats excursionistes de ms d'una comarca, exceptuant-ne el Barcelons a causa de l elevat nombre d habitants d aquesta comarca. Internament s organitza a travs d rgans tcnics com sn:
 Comit Catal de Campaments ;
 Comit Catal d'Escalada Esportiva ;
 Comit Catal d'Esqu de Muntanya ;
 Comit Catal de Marxes ;
 Comit Catal de Rallis d'Alta Muntanya ;
 Comit Catal de Refugis ;
 Comit Catal de Senders ;
 Comit Catal de Curses de Muntanya ;
 Comit Catal de Descens de Barrancs ;
 Comit Catal de Natura ;
 Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM);

Des del 1966 la FEEC edita la revista "Vrtex" d edici bimensual, i des del final dels anys noranta publica el "Butllet de la FEEC" d edici quinzenal i t una pgina web. A finals de l 'any 2006 aplegava 334 clubs o entitats, amb un total de 25.250 llicncies federatives emeses i amb 61.610 socis de clubs excursionistes. 


 Histria .

El precedent de l actual  FEEC va ser la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, creada el 1920 i presidida per Csar August Torras. Aquesta Lliga fou promoguda des de lAplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912) fins que amb el cop d'estat del 1923 la Lliga fou clausurada. L any 1930 se'n restabliren les funcions i adopt la denominaci actual de Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya, sota la presidncia del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta nova etapa es crearen el Comit Catal de Refugis (1931) i la Federaci Catalana d'Esqu (1933). Altre cop la  Guerra Civil Espanyola, clausur la FEEC  fins que el 1940 es constitu la Federacin de Montaismo y Esqu de los Pirineos Orientales, que l'any segent pass a denominar-se Federacin Catalana de Esqu. El 1946 es va recuperar la Federacin Espaola de Montaismo (FEM) i es crearen les delegacions territorials, entre les quals hi havia la catalana. El 1962 la Delegacin Regional para Catalua es convert en la Federacin Catalana de Montaismo fins que el 1977 les entitats excursionistes decidiren recuperar la denominaci original del 1930 i dotar-se d'un nou estatut, finalment aprovat el 1991.

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294422" title="Suiforme" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="115996">

Els suiformes (Suiformes) sn una hiptesi de clade que agruparia els suids i els hipopotmids, com a branca separada dels tilpodes i remugants dins dels artiodctils. Est basat exclusivament en l'anatomia comparada dels seus membres.

Les anlisis moleculars mostren, per, que els cetacis sn els animals ms propers als hipopotmids (reunits en el grup dels whippomorfs) i que aquests estan ms emparentats amb els remugants, agrupats en els cetruminants; que amb els suids.

Actualment s una hiptesi de clade que ha perdut molt de suport.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294423" title="Ptychadena taenioscelis" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="115997">

Ptychadena taenioscelis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i, possiblement tamb, a Burundi, Uganda i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Poynton, J.C., Channing, A., Minter, L., Howell, K., Burger, M. & Ltters, S. 2004.  Ptychadena taenioscelis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294425" title="Ptychadena tellinii" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="115998">

Ptychadena tellinii s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Eritrea, Etipia, Ghana, Mali, Nigria, Sierra Leona, Togo i, possiblement tamb, a Benn, Txad, Guinea, Libria i Sudan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Largen, M. 2004.  Ptychadena tellinii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294426" title="Ptychadena tournieri" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="115999">

Ptychadena tournieri s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Gmbia, Guinea, Guinea Bissau, Libria, Senegal i Sierra Leona. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Ohler, A. 2004.  Ptychadena tournieri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294427" title="Ptychadena trinodis" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="116000">

Ptychadena trinodis s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Mali, Nigria, Senegal i, possiblement tamb, a Benn, Burkina Faso, Repblica del Congo, Guinea Bissau, Mauritnia, Nger, Sierra Leona, Sudan i Togo. 

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Amiet, J.-L. 2004.  Ptychadena trinodis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294428" title="Ptychadena upembae" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="116001">

Ptychadena upembae s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Zmbia i, possiblement tamb, a Tanznia.

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Ptychadena upembae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294429" title="Csar August Torras" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="116002">
Csar August Torras i Ferreri va ser un muntanyista de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme catal. Va nixer a Barcelona el 1852 i ja de jove fu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. El 1885 va presid lAssociaci Catalanista d'Excursions Cientfiques i el Centre Excursionista de Catalunya amb dues etapes que van del 1902 al 1915 i del 1921 al 1923). Va ser l'impulso del primer refugi a Catalunya al 1907, el refugi d'Ulldeter i tamb va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l'excursionisme catal i embri de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passi per la muntanya el va dur a editar les "guies del Pirineu catal" (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista de comenaments de segle. Va morir a Barcelona el 1923 i com a homenatge el refugi de Prat d'Aguil duu el seu nom.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294430" title="Ptychadena uzungwensis" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="116003">

Ptychadena uzungwensis s una espcie de granota que viu a Angola, Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Rwanda, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Poynton, J.C., Minter, L., Channing, A. & Howell, K. 2004.  Ptychadena uzungwensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294431" title="Ptychadena wadei" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="116004">

Ptychadena wadei s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Ptychadena wadei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294434" title="Frantisec Hrubn" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="116005">
Frantiek Hrubn (Praga, 1910 - 1971) va ser un dramaturg txec.

Obra dramtica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294436" title="Mnid" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="116006">

Els mnids sn una famlia de pangolins que inclou els pangolins vivents en l'actualitat (gnere Manis), aix com dos gneres de pangolins extingits, Necromanis i Teutomanis. Aparegueren durant el perode Eoc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294439" title="Manis" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="116007">

Manis s el gnere de pangolins que inclou tots els pangolins vivents en l'actualitat. Comprn cinc subgneres: Manis, Paramanis, Smutsia, Phataginus i Uromanis.

El pangol s un mamfer escatat des del cap fins a la cua que menja formigues. Es troba a l'frica i a l'sia. Medeix de 30 a 100 cm, tot i que les femelles solen ser ms petites que els mascles, t un cap allargat, uns ulls molt petits i no t dents. El pangol t escates dures amb forma de teula per tot el cos excepte al ventre que s'acoplen formant files. Per defensar-se dels atacs dels predadors, es cargola formant una bola plena de punxes.
Per tal de poder excavar orificis, el pangol t les quatre extremitats curtes, gruixudes, fortes i acabades en urpa.

El pangol viu en boscos i zones d'arbustos tropicals i subtropicals. s un animal nocturn, viu en coves i pot trepar pels arbres.

En xins, les escates de pangol reben el nom de jiapian i, tot i ser un espcie protegida, encara es poden emprar en la meicina tradicional xinesa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294444" title="Tom Stoppard" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="116008">

Tom Stoppard OM CBE (1937 - ). Autor dramtic angls d'origen txec.

Obra dramtica.
 1967. Rosencrantz and Guildenstern Are Dead. L'obra ms coneguda del dramaturg. ;
 1968. Enter a Free Man ;
 1968. The Real Inspector Hound ;
 1970. After Magritte.
 1972. Jumpers ;
 1974. Travesties. ;
 1976. Dirty Linen and New-Found-Land. ;
 1977. Every Good Boy Deserves Favour;

Traduccions al catal.
 L'autntic inspector Hound.
 Castell de cartes. Traducci de Jordi Voltas.
 Rosencrantz i Guildenstern sn morts. Traducci de Marc Rosich. Estrenada l'any 2005.
 Arcdia. Traducci d'Ernest Riera. Barcelona: Institut del Teatre, 1999.
 Arcdia. Traducci de Mrius Serra. Barcelona: Proa, 2007.
 Rock'n'Roll. Traducci de Joan Sellent. Barcelona: Teatre Lliure, 2008.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294447" title="Copa de la CERS 2007-2008" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="116009">

La vint-i-vuitena edici de la Copa de la CERS, s'inici el 20 d'octubre de 2007 i finalitz el 20 d'abril de 2008. Fou la primera temporada en la que s'introdu a la competici el sistema de fase final conegut com a final-four.

La fase final del torneig (semifinals i final) es disput a la localitat bretona de Dinan, ms concretament a les installacions esportives Salle Omnisports de Dinan, entre el 19 i el 20 d'abril de 2008. Els rbitres destinats a aquests partits foren: Xavier Jacquart (Frana), Bernd Ullrich (Alemanya), Derek Bell (Anglaterra) i Paulo Venncio (Portugal).

Llegenda.


Ronda preliminar.


Octaus de final.


Quarts de final.


Final four.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu de Bretanya (zona horria: UTC+2).


Semifinals.




Final.






Mxims golejadors.



Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa de la CERS;
  Web oficial de la CERS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294448" title="Deinosuchus" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="116010">

Deinosuchus s un gnere de cocodril gegant extingit de la famlia dels crocodlids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294452" title="Llista d'abreviacions d'autor utilitzades en taxonomia animal" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="116011">
Aquestes abreviatures sn utilitzades en taxonomia animal que s la part de la zoologia que s'ocupa de la classificaci i la denominaci de les espcies. Figuren a continuaci de la nomenclatura binomial i fan referncia a la persona a la qual s'atribueix la primera descripci de l'espcie. A diferncia de la botnica, en zoologia una mateixa abreviaci pot referir-se a ms d'un zoleg.



A.
Agassiz   Louis Agassiz (1807-1873);
Allen   Joel Asaph Allen (1838-1921);
Ameghino   Florentino Ameghino (1854-1911);

B.
Baird   Spencer Fullerton Baird (1823-1887);
Bateson   William Bateson (1861-1926);
Bennett   Edward Turner Bennett (1797-1836);
Blumenbach   Johann Friedrich Blumenbach (1752-1840);
Boitard   Pierre Boitard (1789-1859);
Bonaparte   Charles Lucien Bonaparte (1803-1857);
Bowdich   Thomas Edward Bowdich (1791-1824);
Brandt   Johann Friedrich von Brandt (1802-1879);
Brisson   Mathurin Jacques Brisson (1723-1806);
Brookes   Joshua Brookes (1761-1833);
Broom   Robert Broom (1866-1851);
Broili   Ferdinand Broili (1874-1946);
Brown   Barnum Brown (1873-1963);
Brnnich   Morten Thrane Brnnich (1737-1827);
Burmeister   Karl Hermann Konrad Burmeister (1807-1892);
Burnet   Gilbert Thomas Burnett (1800-1835);

C.
Calman   William Thomas Calman (1871-1952);
Colbert   Edwin Harris Colbert (1905-2001);
Cope   Edward Drinker Cope (1840-1897);
Crusafont   Miquel Crusafont i Pair (1910-1983);
Cuvier   Georges Cuvier (1796-1832);

D.
Dana   James Dwight Dana (1813-1895);
Dart   Raymond Dart (1893-1988);
Dawson   John William Dawson (1820-1899);
de Blainville   Henri Marie Ducrotay de Blainville (1777-1850);
Desmarest   Anselme Gatan Desmarest (1784-1838);
Dobson   George Edward Dobson (1848-1895);
Dollo   Louis Dollo (1857-1931);

E.
Erxleben   Johann Christian Polycarp Erxleben (1744-1777);

F.
Fischer de Waldheim   Johann Fischer von Waldheim (1771-1853);
Flower   William Henry Flower (1831-1899);
Forster   Johann Reinhold Forster (1729-1798);
Forster Cooper   Clive Forster Cooper (1880-1947);
Frbringer   Max Frbringer (1846-1920);

G.
Gervais   Paul Gervais (1816-1879);
Gmelin   Johann Friedrich Gmelin (1748-1804);
Goldfuss   Georg August Goldfuss (1782-1848);
Goodrich   Edwin Stephen Goodrich (1868-1946);
Gray   John Edward Gray (1800-1875);
Gregory   William King Gregory (1876-1970);
Grobben   Karl Grobben (1854-1945);

H.
Haeckel   Ernst Haeckel (1834-1819);
Hamilton Smith   Charles Hamilton Smith (1776-1859);
Hansen   Hans Jacob Hansen (1855-1936);
Harlan   Richard Harlan (1796-1843);
Hatschek   Berthold Hatschek (1854-1941);
Hay   Oliver Perry Hay (1846-1930);
Hay   William Perry Hay (1872-1947);
Hbert   Edmond Hbert (1812-1890);
Hemprich   Wilhelm Friedrich Hemprich (1796-1825);
Holland   William Jacob Holland (1848-1932);
Huene   Friedrich von Huene (1875-1969);
Huxley   Thomas Henry Huxley (1825-1895);

I.
Illiger   Johann Karl Wilhelm Illiger (1775-1813);

J.
Janensch   Werner Janensch (1878-1969);

K.
Kaup   Johann Jakob Kaup (1803-1873);

L.
Lacpde   Bernard Germain de Lacpde (1756-1825);
Lafresnaye   Frdric de Lafresnaye (1783-1861);
Lamarck   Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829);
Lartet   douard Lartet (1801-1871);
Lartet   Louis Lartet (1840-1899);
Latreille   Pierre Andr Latreille (1762-1833);
Laurenti   Josephus Nicolaus Laurenti (1735-1805);
Latham   John Latham (1740-1837);
LeConte   John Lawrence LeConte (1825-1883);
Leidy   Joseph Leidy (1823-1891);
Lemoine   Victor Lemoine (1823-1911);
Lesson   Ren Primevre Lesson (1794-1849);
Linnaeus   Carl von Linn (1707-1778);
Lund   Peter Wilhelm Lund (1801-1880);
Lydekker   Richard Lydekker (1849-1915);
Lyon   Marcus Ward Lyon (1875-1942);

M.
Mantell   Gideon Algernon Mantell (1790-1852);
Marsh   Othniel Charles Marsh (1831-1899);
Matthew   William Diller Matthew (1871-1930);
McKenna   Malcolm C. McKenna (1930-2008);
Meyer   Christian Erich Hermann von Meyer (1801-1869);
Merrem   Blasius Merrem (1761-1824);
Merriam   Clinton Hart Merriam (1855-1942);
Miall   Louis Compton Miall (1842-1921);
Mller   Johannes Peter Mller (1801-1858);

O.
Ogilby   James Douglas Ogilby (1853-1925);
Osborn   Henry Fairfield Osborn (1857-1935);
Osmlska   Halszka Osmlska (1930-2008);
Ostrom   John Ostrom (1928-2005);
Owen   Richard Owen (1804-1892);

P.
Pallas   Peter Simon Pallas (1741-1811);
Parker   Hampton Wildman Parker (1897-1968);
Pomel   Auguste Nicolas Pomel (1821-1898);
Pontoppidan   Erik Ludvigsen Pontoppidan (1698-1764);

R.
Rafinesque   Constantine Samuel Rafinesque (1783-1840);
Riggs   Elmer Samuel Riggs (1869-1963);
Romer   Alfred Sherwood Romer (1894-1973);
Rppell   Wilhelm Peter Eduard Simon Rppell (1794-1884);

S.
Savi   Paolo Savi (1798-1871);
Schlaikjer   Erich Maren Schlaikjer (1905-1972);
Schreber   Johann Christian Daniel von Schreber (1739-1810);
Seeley   Harry Govier Seeley (1839-1909);
Sereno   Paul Sereno (1957-);
Sharpe   Richard Bowdler Sharpe (1847-1909);
Shaw   George Kearsley Shaw (1751-1813);
Simpson   George Gaylord Simpson (1902-1984);
Storch   Gerhard Storch (1939-);
Storr   Gottlieb Conrad Christian Storr (1749-1821);
Swainson   William John Swainson (1789-1855);

T.
Temminck   Coenraad Jacob Temminck (1778-1858);
Thomas   Oldfield Thomas (1858-1929);
Tobien   Heinz Tobien (1911-1993);
Trouessart   douard Louis Trouessart (1842-1927);

V.
Van Valen   Leigh Van Valen (1935-);
Vieillot   Louis Jean Pierre Vieillot (1748-1831);
Vigors   Nicholas Aylward Vigors (1785-1840);
Von Huene   Friedrich von Huene (1875-1969);

W.
Wagler   Johann Georg Wagler (1800-1832);
Wagner   Johann Andreas Wagner (1797-1861);
Walbaum   Johann Julius Walbaum (1724-1799);
Waterhouse   George Robert Waterhouse (1810-1888);
Watson   David Meredith Seares Watson (1886-1973);
Weber   Max Weber (1852-1937);
Welles   Samuel Paul Welles (1907-1997);
Wetmore   Alexander Wetmore (1886-1978);
Wiegmann   Arend Friedrich August Wiegmann (1802-1841);
Williston   Samuel Wendell Williston (1852-1918);

Z.
Zittel   Karl Alfred von Zittel (1839-1904);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294453" title="?tefan Dobay" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="116012">

 tefan  Dobay (jszentes, 26 de setembre, 1909   Trgu Mure , 7 d abril, 1994, nascut Istvn Dobay) fou un futbolista romans d'origen hongars dels anys 30.

Jug al club Ripensia Timi oara i a la Selecci de futbol de Romania, per la qual disput 41 partits i marc 20 gols. Va participar a les Copes del Mn de 1934 i 1938 marcant un gol en cada edici.

Fou entrenador del FC Steaua Bucure ti.

 Enllaos externs .
 tefan Dobay a tricolori.ro ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294459" title="Megaloceros" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="116013">

Megaloceros s un gnere de mamfer artiodctil extingit de la famlia dels crvids. Se n'han trobat fssils arreu d'Eursia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294460" title="Phiomia" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="116014">

Phiomia s un gnere de mamfer proboscidi extingit de la famlia dels fimids. Se n'han trobat fssils a frica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294463" title="Laterals d'altar de Montgrony" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="116015">
Al Museu Episcopal de Vic es conserven dues taules amb la representaci de Sant Pere i Sant Pau, sn dos laterals d altar que procedeixen de l esglsia de Sant Pere de Montgrony (o Mogrony), propera al santuari de Santa Maria de Montgrony (Gombrn, Ripolls). Estan inventariats al museu amb els nmeros 1 i 2.

La primera pea representa a l apstol sant Pau, dret amb una tnica vermella i una capa fosca a sobre. Amb la m dreta sost una espasa, atribut d aquest personatge, i amb l esquerra un llibre. La figura del sant se situa sobre un fons groc amb estels vermells. A la part superior i inferior de la taula hi ha una banda horitzontal, vermella amb motius florals estilitzats.
 

La segona taula t les mateixes caracterstiques que l anterior i representa a sant Pere, amb tnica fosca i mantell vermell. A la dreta i com atribut una clau enorme i un llibre a l esquerra. El personatge llueix la tonsura caracterstica.

L estat de conservaci no s el desitjable, sobretot la segona taula (la de sant Pere). Per la seva situaci original, cobrint els laterals d un altar i a ran de terra, estan molt deteriorades en la part inferior.

Estilsticament, aquestes peces cal situar-les a cavall dels estils romnic i gtic. Els trets generals sn romnics per la sanefa decorada i les expressions dels rostres dels sants poden considerar-se gtics. S ha proposat la seva autoria a un seguidor del Mestre de Soriguerola. Altres obres emparentades amb aquesta i dins el mateix museu sn els Laterals d altar de la Vall de Ribes, el Fragment de baldaqu de la Vall de Ribes i el Frontal de Santa Cristina. Al Museu Nacional d Art de Catalunya es conserven els Laterals d altar de Sant Cristfol de Toses, de caracterstiques fora similars.

Pel que fa a la seva dataci, que s ha de fer pels seus trets estilstics, hi ha diverses opinions per la ms corrent s situar-la a cavall dels segles XIII i XIV.

Bibliografia.
 Eva Bargall i Chaves. Catalunya romnica, X el Ripolls. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1987. ISBN 84-85194-93-4;
 Eva Bargall i Chaves. Catalunya romnica, XXII Museu Episcopal de Vic, Museu Dioces i Comarcal de Solsona Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1986. ISBN 84-85194-92-6;
 Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gtica catalana. Ed. Polgrafa. Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0;
 Rosa Alcoy i Pedrs. L'art gtic a Catalunya, pintura I. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 2005 ISBN 84-412-0894-8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294464" title="Megazostrodon" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="116016">

Megazostrodon s un gnere de mammaliaforme extingit de la famlia dels megazostrodntids. Se n'han trobat fssils a frica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294468" title="Megateri" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="116017">

Els megateris formen un gnere de mamfer xenartre extingit de la famlia dels megatrids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294470" title="Parc Natural del Tria" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="116018">

El Parc Natural del Tria s un parc natural situat a les vores del baix Tria entre Lliria i Valncia. El conjunt mostra un paisatge dinmic i variat amb una notable diversitat d'hbitats i espcies de fauna i flora. s de gran inters ecolgic, oferint boscos mediterranis de pinar i garriga i protegint almenys part de l'Horta de Valncia i el Camp de Tria. El parc abraa el riu Tria i la seua ribera al seu pas per la zona metropolitana de Valncia.

Descripci.
El parc del Tria t 4.480 hectrees i 35 quilmetres de llargada. Comena a Quart de Poblet i segueix el riu, travessant els termes de Manises, Paterna, Riba-roja de Tria, l'Eliana, Benaguasil, Lliria i Vilamarxant fins arribar a Pedralba. Comprn tres masses boscoses - la Vallesa, les Rodanes i la Pea - i les riberes del Tria. S'estn per una zona sotmesa a una important pressi urbanstica, on hi ha PAIs aprovats (com a Benaguasil) i grans obres pbliques en projecte (la segona circumva laci de Valncia i la presa de Vilamarxant, inclosa al Pla Hidrolgic Nacional derrogat, el del trasvassament de l'Ebre).

El tram de llera i riberes del riu, situat entre els municipis de Pedralba i Paterna, s un dels darrers pulmons forestals que sobreviu a la zona de l'rea metropolitana de Valncia (vegeu tamb Devesa del Saler). A aquest espai es conflueixen el Sistema Ibric i la plana aluvial del riu Tria, configurant-hi un paisatge pla, amb la referncia del llit i la ribera del riu, envoltats de suaus ondulacions travessades per barrancs que conflueixen al riu.

Un altre eix del parc s la lnia 1 de metro, que recorre a la superfcie gaireb tot el parc fins a Llria, amb parades en ple bosc com s el cas del baixador de la Vallesa.

La zona alberga importants elements del patrimoni histric, geolgic, i tamb relacionats amb l'aprofitament hidrulic com  jaciments de l'edat del Bronze (Poblat de la Lloma de Betx) o de l'poca visigoda (castrum fortificat de Valncia la Vella), formacions jurssiques i miocenes, o assuts, aqeductes i embassaments.

Malgrat que el parc no t un valor ecolgico excepcional, no significa que no tinga valor. T formacions de pi carrascar, llentiscle, murtra, el qual desapareix a causa de tanta transformaci paisatgstica, a l'igual que trobem una espcie molt rara que es diu Anthyllis Lagascana i que es localitza a la Vallesa. s la especie ms important del parc i l'nica zona coneguda on la trobem a la provncia.

Municipis compresos.

l'mbit geogrfic del Parc Natural del Tria inclou els termes municipales de:
Quart de Poblet;
Manises;
Paterna;
Riba-roja de Tria;
L'Eliana;
Vilamarxant;
Benaguasil;
Llria;
Pedralba;

Encara que el parc no forma part del terme de la ciutat de Valncia, s que compta amb zones pertanyents a Benicalap i Campanar influenciades pel Parc, puix que formen part d'una zona de transici urbana en la qual no s'hi pot construir.

Histria.

La decisi de protegir el Baix Tria fou presa el 2006, malgrat que la idea surg fa ms d'una dcada entre la societat civil de la zona afectada. De les associacions de vens, co lectius ecologistes i grups ciutadans, qui comenaren agrupats en una coordinadora per la defensa del bosc de la Vallesa, a partir d'un gran incendi al 1994, i esdevingueren ms ambiciosos amb la idea del parc nic incloent-hi les reserves ja existents de la Vallesa i 'les Rodanes. A partir d'all es trnasform en la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Tria.

La Coordinadora tingu molt a veure amb aquesta declaraci i protecci, car foren els ciutadans i vens de les poblacions vorejant el Tria qui, organitzats en forma d'una federaci de associaciones i persones fsiques, reivindicaren aquesta protecci des del 1994. La declaraci de Parc Natural comen a prendre forma amb la reuni, el 27 de juliol del 2006, entre la Coordinadora i el Conseller de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana Esteban Gonzlez Pons. 

El Consell obr al juliol del 2006 la declaraci del segon parc natural de l'rea metropolitana de Valncia desprs de l'Albufera. Es declar el Parc Natural del Tria amb els decrets 43/2007 i 42/2007, 
que aproven el Parc Natural i el Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals del Tria respectivament.

Llitologia.
El sl de La Vallesa i de La Pea s ric en base i cal blanquins. El de Les Rodanes, en canvi, s pobre en base, est format per roques de slice, i s de color roig (Rodeno), pel qu a aquests espais la vegetaci s ms pareguda a les de la Serra d'Espad i la Serra Calderona, on el sl s cid, trobant-hi aix espcies com l'alzina surera.

Vegetaci.

El parc marca el lmit septentrional de la pebrella, conserva diverses espcies caracterstiques del bosc mediterrani, com algunes espcies d'orqudies, el llentiscle, l'artjol, el spinus negre, l'oliveta, i el comun pi blanc, el qual es troba a la zona per les repoblacions realitzades fa uns 50 anys. A causa d'aquesta repoblaci masiva de pi blanc a les Rodanes trobem tamb pi blanc junt a l'alzina surera, en comptes del pinastre de litologies cides, que s el propi, com a la Serra d'Espad. Als marges del Tria queden petites extensions de bosc de ribera, alguns pollancre, algun om i algun salze, encara que la majoria ha patit l'avan de la canya de sant Joan, introduda pels rabs.

Fauna.

La fauna del parc s diversa, i hi trobem esquirols, xoriguers grossos, llangardaixos i algun porc senglar. Les raboses i els erions, en canvi, estan desapareixent. Als primers els enverinen els caadors i els amos dels corrals. Els segons, que sn molt lents, solen morir atropellats.

 Enllaos externs .
Pgina dels parcs naturals del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294471" title="Mesonyx" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="116019">

Mesonyx s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a sia i Amrica del Nord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294474" title="Pachyrukhos" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="116020">

Pachyrukhos s un gnere de mamfer notoungulat extingit de la famlia dels hegetotrids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294476" title="Paleoteri" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="116021">

Els paleoteris formen un gnere de mamfer perissodctil extingit de la famlia dels paleotrids. Se n'han trobat fssils a Europa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294477" title="Palorchestes" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="116022">

Palorchestes s un gnere de mamfer diprotodont extingit de la famlia dels palorqustids. Se n'han trobat fssils a Austrlia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294482" title="Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports d'Espanya" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="116023">
El Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports d'Espanya fou un dels departament ministerials en els quals es divid el govern d'Espanya.

Orgens.
El maig de 1996, en la formaci de la VI Legislatura sota la presidncia de Jos Mara Aznar (PP), fou creat el Ministeri d'Educaci i Cultura a partir de les competncies dels extints Ministeris d'Educaci i Cincia i Cultura. L'abril de l'any 2000, en la formaci de la VII Legislatura, fou reanomenat Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports, passant les competncies en cincia que tenia el Ministeri d'Educaci al nou Ministeri de Cincia i Tecnologia. 

En les dues legislatures d'existncia d'aquest ministeri fou ocupat per Esperanza Aguirre, Mariano Rajoy Brey i Mara del Pilar del Castillo Vera. 

A l'inici de la VIII Legislatura l'any 2004 aquest macroministeri fou dissolt i les seves competncies foren novament dividides.

Vegeu tamb.
Ministeri d'Educaci;
Ministeri de Cultura;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294484" title="Dinoteri" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="116024">

El dinoteri (Deinotherium, en llat "bstia terrible") ra un gnere de mamfer proboscidi extingit de la famlia dels dinotrids. Se n'han trobat fssils a frica, sia i Europa. Va viure entre el Mioc i el Plistoc. Un dels trerts caracterstics d'aquest animal s que tenia els ullals unicament al maxillar inferior.

 Fisiologia  . 

Els Deinotherium van ser els tercers mamfers terrestres ms grans de tots, unicament superats pels paraceraterisi el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4-4,5 metres a la'altura de les epatlles i les femelles uns 3,5 metres a`l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrancar les escorces dels arbres.



 Hbitat i distribuci .

Els deinotrids van tenir una distribuci que anava des de Europa fins a sia i frica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetaci i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus extranys ullals.

 Evoluci i extinci.

Deinotherium va ser un gnere que va evolucionar de prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Mioc inferior. Els deinotrids represantaven una lnia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Els deinotherium van divergir molt aviat dels altres proboscdis. Els deinotherium es van extingir a l'frica on van conviure amb les primers homnids en el Plistoc inferior fa 1,5 milions d'anys.

 Vegeu tamb .

Proboscidis

 Enllaos externs .

http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/453.shtml






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294486" title="Jozaria" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="116025">

Jozaria s un gnere de mamfer proboscidi extingit de la famlia dels antracobnids. Se n'han trobat fssils al Pakistan.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294491" title="Antracobnid" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="116026">

Els antracobnids formen una famlia de mamfers proboscidis extingits. Se n'han trobat fssils a sia.

Gneres.
Anthracobune;
Hsanotherium;
Indobune;
Ishatherium;
Jozaria;
Lammidhania;
Nakusia;
Pilgrimella;





 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294493" title="Nakusia" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="116027">

Nakusia s un gnere de mamfer proboscidi extingit de la famlia dels antracobnids. Se n'han trobat fssils al Pakistan.





 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294496" title="Anns" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="116028">
Anns o Ananus, fill de Seth, fou un summe sacerdot jueu des de l'any 6 fins a l'any 15 i posteriorment un influent lder.

Fou anomenat Summe Sacerdot pel llegat rom Quir l'any 6, immediatament desprs que els romans destitussin Arquelau de Judea, etnarca de Judea, posant aix el territori directament sota el domini de Roma com a part de la Judea romana. Anns ocup el crrec durant deu anys, fins que el procurador Grat el destitu l'any 15.

Desprs d'aix, diversos membres de la famlia d'Anns el van succeir com a Summe Sacerdot:

 Eleazar ben Ananus (16 17);
 Josep Caifs (18 36), casat amb la filla d'Anns;
 Jonathan ben Ananus (36 37 i 44);
 Theophilus ben Ananus (37 41);
 Matthias ben Ananus (43);
 Ananus ben Ananus (63);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294498" title="Enric d'Oss i Cervell" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="116029">
Sant Enric d'Oss i Cervell (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) fou un eclesistic catal, fundador de la Companyia de Santa Teresa o Teresianes. Estudi humanitats, filosofia, fsica, qumica i teologia als seminaris de Tortosa i Barcelona (1854-1866), i fou ordenat sacerdot el 1867. El 1873 fund una associaci nomenada Arxiconfraria Teresiana que arrib a tenir unes 100.000 associades, i el 1874 el Rebaito del Nio Jess com a branca infantil. El 1867 fund la Germandat Josefina per a homes i, a Tarragona, la Companyia de Santa Teresa, dedicada a l'ensenyament. El 1888 encarreg a Antoni Gaud la construcci del Collegi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles. Fou beatificat per Joan Pau II el 1979, i canonitzat el 1993. La seva festivitat se celebra el 27 de gener. El Sant de Enric s el dia 27 de Gener, i els collegis de Santa Teresa de Jess no fan classes normals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294505" title="Federaci Internacional de Societats Mgiques" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="116030">
La Fdration Internationale des Societs Magiques (FISM) (Federaci Internacional de les Societats Mgiques) va ser fundada el 1948 i s una de les organitzacions ms respectades en la indstria dels mags. s un grup internacional que coordina dotzenes de grups nacionals, internacionals i federacions al voltant del mn, representant aproximadament 50.000 mags de 32 pasos. L'organitzaci ofereix una conferncia anomenada "FISM" cada tres anys, on els mags competeixen per categories. El prxim FISM tindr lloc el 2009 a Pequn, Xina.

 Histria .

Les arrels del FISM comencen a Pars, Frana, el 1937, en una reuni dels 34 anys de l'ASAP, Association Syndicale des Artistes Prestigitaeurs (Associaci d'artistes prestidigitadors), que editava una revista mensual Le Journal de la Prestidigitation. El vicepresident del grup, Dr. Jules Dhotel, volia que l'ASAP organitzs una convenci internacional a Pars el 1939, i desprs continuar amb la convenci en un pas diferent cada any. Els plans van tirar endavant, per quan els Nazis van  envair Polnia el setembre de 1939, la convenci va quedar anullada. Desprs de la II Guerra Mundial, el projecte va continuar. El 1946 en un hotel a Amsterdam, Holanda, es va celebrar un congrs internacional de mgia, amb prop de 300 participants d'arreu d'Europa. Hi havia conferncies, exposicions de llibres antics i aparells, visites a Amsterdam, una demostraci pblica, i una competici en la qual van participar 20 mags. No hi havia cap categoria, noms un conjunt de premis. El primer premi el va guanyar un jove mag francs Jean Valton, per una rutina excepcional de manipulaci i malabars amb cartes; el segon premi el va aconseguir l'escocs John Ramsay, i el tercer premi el va aconsguir el duet professional "De Flezkis", que combinava mgia i dansa.

El Congrs Mgic Internacional de 1947 va tenir 500 congressistes de 18 pasos, i 70 participants a la competici. Les trobades en aquesta convenci van servir per discutir la creaci d'una organitzaci internacional formal, i va ser all on es va proposar el nom de FISM. Mentre es resolien els detalls, les convencins del congrs continuaven anualment.

 Objectius .

L'objectiu principal del FISM es crear una veu centralitzada per al mn mgic, i ajudar a desenvolupar, elevar, i promoure l'art de la mgia. Coordina activitats de les societats membres, fomenta la comunicaci entre elles, aix com l'intercanvi de serveis. T una identitat corporativa i un equip de professionals. Tamb lluita contra la cpia i l'emissi inadequada d'invencions o rutines mgiques.

 Convenci .

La FISM s coneguda per organitzar una de les millors convencions mgiques al mn, el Campionat Mundial de Mgia que organitza cada tres anys. La convenci del 2006, va tenir lloc a Estocolm, Sucia. El primer premi de mgia d'aprop el va guanyar Rick Merrill dels Estats Units, i el premi a mgia d'escena el va aconseguir Pilou, de Frana.

 Enllaos externs .
 Fdration Internationale des Socits Magiques (FISM) ;
 "A history of FISM", per Max Maven ;
 Llista dels guanyadors del FISM ;
 Campionat Mundial de Mgia FISM 2009 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294507" title="Koopa Troopa" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="116031">
Un Koopa s un personatge de videojocs creat per Nintendo. s un dels enemics ms comuns de la saga Super Mario, a les ordres del seu rei Bowser i membre de l'anomenat Esquadr Koopa. Sn una espcie de tortugues, per als diferents jocs de la saga han anat apareixent diferentes ramificacions de l'original. Aquest medeix 1'30 centmetres i pesa 65 quilograms, es diu que per fer aquest personatge es van agafar les mesures d'un noi de 17 anys que es diu Roosvelt Gmez, i que, segons el seu creador, era perfecte per fer el personatge. La seva primera aparici va ser al joc Mario Bros., a on s'anomenava Shellcreeper.

Aparicions i variacions.

NES;
Mario Bros.;
Super Mario Bros.;
Super Mario Bros. 3;

Super Nintendo;
Super Mario World;
Super Mario World 2: Yoshi's Island;
Super Mario Kart;

Nintendo 64;
Super Mario 64;
Paper Mario;
Mario Party;
Mario Party 2;
Mario Party 3;

Gameboy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;

Nintendo Gamecube;
Paper Mario: The Thousand-Year Door;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Mario Power Tennis;
Mario Superstar Baseball;
Super Mario Strikers;
Super Smash Bros. Melee;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;

Wii;
Mario Strikers Charged Football;
Mario and Sonic at the Olympic Games;
Super Paper Mario;
Super Mario Galaxy;
Mario Kart Wii;
Super Smash Bros. Brawl;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294508" title="Antsoain" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="116032">

Antsoain (castell Ansoin) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limta amb Ezkabarte al nord, amb Berriozar a l'est, i Pamplona a al sud.


Administraci.


Demografia.
s el nov municipi ms poblat Navarra, desprs de Pamplona (200.000 h), Tudela (32.000 h), Baraain (21.000 h), Burlata (18.000 h), Zizur Nagusia (14.300 h), Estella (13.800 h), Tafalla (11.500 h), Villava (11.000 h) i Ansoain (9.900 h)



Enllaos externs.
Ajuntament d'Ansoain ;
Institut d'estadstica de Navarra;
Antsoain - Govern de Navarra - Municipis de Navarra;
Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294512" title="Kakhaber Kaladze" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="116033">
Kakhaber Kaladze (Kakha) (              , Samtredia, 27 de febrer de 1978), s un futbolista georgi, defensa del Milan i de la Selecci Georgiana.

Carrera.

Els inicis.
Kaladze debuta al campionat georgi amb la samarreta del Dinamo Tblisi, el club ms important del pas, amb noms 16 anys, a la temporada 1993/1994. Va aconseguir, fins i tot, marcar un gol en un dels 9 partits que va disputar. L'any segent, es va convertir en titular indiscutible al centre de la defensa i vesteix la samarreta del club georgi fins el gener de 1998, quan es passa al Dinamo de Kiev, tancant la seva experincia nacional amb quatre ttols de lliga.

L'experincia en el Dynamo Kyiv. 
En el Dynamo Kyiv, Kaladze es troba com entrenador al llegendari Valery Lobanovsky i com company d'equip al jove davanter Andrii Xevtxenko. Amb l'equip ucrans aconsegueix tres campionats nacionals consecutius i en 2000, arriba a la semifinal de la Lliga de Campions de la UEFA, caient derrotat enfront del Bayern de Munic. Durant tot aquest temps, Kaladze s sempre un punt de referncia inamovible de la selecci nacional georgiana que va ser eliminada per Itlia durant la classificaci per al Mundial del 2002.

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la selecci de futbol de Gergia, en 61 ocasions, anotant un gol.

Gols.
Actualitzat fins 26 de mar del 2008.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294514" title="Aranguren" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="116034">

Aranguren  s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Comprn els concejos i barris d'Aranguren, Gngora - Gongora, Ilundin - Ilundain, Labiano, Laquidin - Lakidain, Mutilva Alta - Mutiloagoiti, Mutilva Baja - Mutiloabeiti (capital), Tajonar - Taxoare i Zolina.

 Topnim .
El significat etimolgic d'Aranguren s vall bella. (H)aran significa vall en basc i guren s una paraula ja arcaca d'aquest idioma que significava ufans o bell. 

Demografia.


Enllaos externs.
Institut d'estadstica de Navarra;
Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra;
Ajuntament d'Aranguren;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294516" title="Euler (desambiguaci)" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="116035">


  Leonhard Euler, un matemtic sus del segle XVIII;
Diversos conceptes matemtics plantejats per Leonhard Euler.
 Angles d'Euler;
 Constant d'Euler-Mascheroni o Gamma d'Euler.;
 Frmula d'Euler;
 Funci Fi d'Euler;
 Mtode d'Euler;
 Nombre d'Euler;
 Identitat d'Euler;
 Recta d'Euler;
 Els set ponts de Knigsberg, un enunciat clssic de la teoria de grafs anomenat tamb Els set ponts d'Euler;

  Hans von Euler-Chelpin, bioqumic suec, guanyador del Premi Nobel de Qumica;
  Ulf von Euler, metge suec, guanyador del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia;
 L'asteroide 2002 Euler, batejat en honor a Leonhard Euler;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294517" title="Nicolae Dobrin" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="116036">

Nicolae Dobrin (Pite ti, 26 d'agost, 1947   Pite ti, 26 d'octubre 2007) fou un futbolista romans dels anys 60 i 70.

Trajectria.
El seu club de tota la vida fou el FC Arge  Pite ti on jug 23 temporades. Amb aquest club guany la lliga de 1979. Fou nomenat millor futbolista romans tres cops: 1966, 1967 i 1971.

Amb la selecci romanesa disput 48 partits i marc 6 gols, contribuint de forma destacada a la classificaci per la fase final de la Copa del Mn de 1970.

L'estadi Nicolae Dobrin de Pite ti est batejat en honor seu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294518" title="Boadella" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="116037">

Boadella i les Escaules, municipi de l'Alt Empord.
 El pant de Boadella.
 Albert Boadella i Oncins, director de la companyia de teatre Els Joglars.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294521" title="Beriain" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="116038">

Beriain  s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita amb els municipis de Tiebas-Muruarte de Reta al Sud, Galar a l'est i Noain a l'oest.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294523" title="Florin Valeriu R?ducioiu" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="116039">

Florin Valeriu R ducioiu (Bucarest, 17 de mar, 1970) fou un futbolista romans dels anys 90.

Trajectria.
Producte del futbol base del Dinamo Bucure ti, tingu una brillant trajectria per les principals lligues europees a clubs com A.C. Milan, Brescia Calcio, West Ham United, RCD Espanyol, VfB Stuttgart i AS Monaco FC.

L'any 1994 fou fitxat pel RCD Espanyol on romangu dues temporades. Fitx pel West Ham United el 1996, per no s'adapt al futbol angls i retorn a l'Espanyol la mateixa temporada.

Amb la selecci de Romania disput els Mundials de 1990 d'Itlia, de 1994 als Estats Units, i a l'Eurocopa de Nacions d'Anglaterra 1996.

Enllaos externs.
Florin R ducioiu official website;
RomanianSoccer.ro - Florin Valeriu R ducioiu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294526" title="Berriobeiti" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="116040">

Berriobeiti (castell Berrioplano) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita amb els municipis d'Itza a l'est, de Txulapain al nord, Berriozar i Ezkabarte a l'oest, i Pamplona i Orkoien al sud. Comprn els concejos de:

 Aizoain;
 Aezkar;
 Artika;
 Ballariain;
 Berriobeiti (Capital);
 Berriosuso;
 Elkarte;
 Larraketa;
 Loza;
 Oteiza de Berrioplano.

 Demografia .


 Histria . 
El municipi va nixer el 14 de mar de 1991, encara que pot considerar-se com l'hereu ms directe de l'antic municipi de la Cendea de Ansoin. Fins a llavors els seus pobles havia estat integrats en el municipi de la Cendea de Ansoin, que agrupava 12 petits llogarets de l'entorn rural de la ciutat de Pamplona. A partir de la dcada de 1960, en terrenys d'algunes d'aquests llogarets van comenar a crear-se nous barris-dormitori de la capital navarresa (Berriozar Nou i Antsoain Nou). Aix va produir importants desequilibris dintre del municipi, que va passar a estar format en part per nuclis de tipus urb, que superaven mpliament en poblaci als tradicionals nuclis rurals de la Cendea de Ansoin. A principis de la dcada de 1990 es va portar a terme una reorganitzaci del municipi. El concejo de Antsoain, que amb els seus nous barris superava ja els 5000 habitants, es va segregar del municipi de la Cendea de Ansoin i es va convertir a l'octubre de 1990 en municipi independent. Els restants pobles del municipi es van veure forats a canviar el nom del municipi, ja que no era prctic que aquest se segus denominant Ansoin, si la poblaci que duia aquest nom era precisament la qual s'havia separat. A ms Berriozar (amb una poblaci que tamb superava els 5000 habitants) es trobava en una situaci similar a la del poble de Antsoain, ja que per si solament duplicava la poblaci de les restants poblacions del municipi.

Va ser aix com el 14 de mar de 1991 es creen 2 nous municipis a partir del de la Cendea de Ansoin: Berriozar i Berriobeiti. El primer est compost pel poble de Berriozar i el segon pels 10 pobles restants que formaven la Cendea de Ansoin (Aizoain, Aezcar, Artika, Ballariain, Berriobeiti, Berriosuso, Elkarte, Larraketa, Loza i Oteiza). Es denomina Berriobeiti perqu aquest poble exerceix de capital del municipi. Malgrat aquesta capitalitat, no ostenta Berriobeiti la condici de major poble del municipi. El poble de Artica, situat entri Berriozar i Ansoin, va quedar convertit en un exclave del municipi de Berrioplano. A ms, al ser el ms proper a Pamplona est sofrint en l'actualitat un desenvolupament urbanstic similar al que van sofrir en el seu moment Berriozar i Antsoain, per aquests dos factors no s descartable que a mitj termini es transformi en un municipi independent.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294531" title="Juli Vndex" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="116041">
Gai Juli Vndex (Caius Julius Vindex) fou un revolucionari gal, fill de senador rom.

Al final del regnat de Ner fou nomenat propretor de la Gllia Celta i va decidir revoltar-se. El mes de mar, reunit amb els caps de les tribus de gals, i desprs de descriure els greuges i el carcter opressiu del domini rom, va demanar la revoluci; la seva crida fou resposta positivament pels caps presents i per altres, i es va trobar al front d'un exrcit formidable. No aspirava a l'Imperi, per va escriure a Galba, governador de l'Hispnia Tarraconense, per oferir-li el seu suport per assolir el tron. Galba no va agafar el ttol d'emperador (es va titular llegat del senat i el poble de Roma) per es va revoltar contra Ner.

Molts governadors provincials es van declarar per Galba. Per Vergini Ruf, governador de la Germnia Superior, al que les seves tropes van voler proclamar emperador, va refusar el ttol i va negar el reconeixement a qualsevol proclamat emperador excepte si era designat pel senat rom. Va agafar el seu exrcit i va anar contra Vndex, i va assetjar part de les seves forces a Vesontio (Besanon); Vndex va anar en ajut de la ciutat; els dos generals van tenir una entrevista on sembla que es va arribar a algun tipus d'acord, per quan Vndex anava a entrar a Vesontio, el soldats romans, pensant que els anava a atacar, s'hi van enfrontar; les tropes de Vndex foren massacrades. Vndex es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294532" title="Vndex" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="116042">


Onomstica:

Gai Juli Vndex, governador gal, rebel contra Ner l'any 68;
Macr Vndex, militar rom.
Gai Octavi Vndex (Caius Octavius Vindex) fou cnsol sufecte amb Cmmode el 184. L'esmenten els Fasti.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294533" title="Macr Vndex" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="116043">
Macr Vndex (Macrinus Vindex) fou un militar rom.

Fou prefecte del pretori sota l'emperador Marc Aureli. Va anar a lluitar contra els marcomans i va morir en aquesta guerra. L'emperador, que li tenia molta estima, li va fer erigir una esttua a Roma, en el seu honor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294535" title="Vindici" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="116044">
Vindici (Vindicianus) fou un destacat metge rom cristi del segle IV. Fou mestre de Teodor Prisci.

Va arribar al crrec de comes archiatrorum i fou el metge de l'emperador Valentini I (364-375). Fou procnsol d'frica i en aquest crrec va coronar a Sant Agust en un concurs de retrica. En aquest temps era addicte als estudis de astrologia i endevinaci, dels que Sant Agust l'hauria apartat. 

Sant Agust li dona els ms alts qualificatius com agut, savi,  intelligent i el ms gran metge del seu temps. Li atribueix un poema hexmetre curt consistent en l'enumeraci de diverses substancies mediques. En una carta a l'emperador Valentini, Vindici esmenta una obra mdica que havia escrit, la qual s'ha perdut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294536" title="Vindici" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="116045">
Vindici (Vindicius) fou el nom d'un esclau que hauria donat informaci als cnsols d'una conspiraci que es preparava per la restauraci dels Tarquinis. Fou recompensat amb la llibertat i hauria estat el primer esclau a rebre la manumissi per la vindicta, nom que la llegenda fa derivar (sense fonament) del nom d'aquest esclau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294537" title="Vinici" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="116046">


Onomstica:

Luci Anni Vinici, senador i conspirador rom contra Ner;
Anni Vinici, senador i conspirador rom contra Claudi;
Marc Celi Vinici, trib de la plebs el 53 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294539" title="Luci Anni Vinici" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="116047">
Luci Anni Vinici (Luci Annius Vinicianus) fou un senador rom. 

Fou un dels comandants a la zona de l'Eufrates a les ordes del seu sogre Corbul.  Vers el 66 va conspirar per enderrocar a Ner i fou acusat de majestas amb el seu pare Gai Anni Polli, per no fou jutjat ja que es va sucidar abans (67) .

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294540" title="Berriozar" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="116048">

Berriozar s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Ezkabarte, al nordoest amb Berriobeiti (Aizoain), a l'est amb Berriobeiti (Artika) i al sud amb Pamplona.  

 Demografia .


Histria. 
La primera notcia de la histria de Berriozar, apareix en el Llibre de Rediezmo de 1268 cita expressament Berriozar amb 8 focs o cases, s a dir, unes 40 persones. No obstant aix, s possible que abans del segle XIII existissin en l'actual terme de Berriozar algunes corralisses i algunes cases de llaurador que s'utilitzarien en perodes de tranquillitat i s'abandonarien en poques de guerra, ja que la poblaci es refugiava en el recinte emmurallat de la capital. 

En un document de 1205 se cita el topnim Berrio, sense distinci encara de Berrio-plano, Berrio-suso o Berrio-zar, tots ells van formar juntament amb 8 llocs ms part de la Cendea de Ansoin que s'ha mantingut fins a 1991. Les males collites van fer que en 1389 el llauradors no podrien pagar els impostos al rei Carles II el dolent passant els seus bns a la propietat de Beltrn de Ezpeleta (Bar d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro). 

L'ltim bar de Ezpeleta va ser Don Beltrn. Els ttols de bar d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro van passar amb les seves possessions a la casa d'Ablitas, que va exercir la jurisdicci sobri Berriozar per mitj d'un alcalde major nomenat per ells, i reelegido cada tres anys. Aquest dret jurisdiccional sobri Berriozar va romandre fins a 1815, any que el rei Ferran VII va incorporar totes les jurisdiccions a la seva corona. Durant el segle XIX els pobles de la Comarca de Pamplona van sofrir les conseqncies de diverses guerres: la Guerra de la Independncia (1808-1814), la del Trienni Constitucional (1820-1823), la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Van haver d'abastir als bndols contendents i van sofrir les seves represlies. D'altra banda, epidmies de verola, clera i altres malalties contagiosas van fer disminuir la poblaci, el que va portar com a conseqncia un estancament demogrfic. 

En contrast amb el segle anterior, el segle XX va suposar para Berriozar un canvi total. Durant els anys 60 i 70 del segle XX Berriozar va ser poblaci receptora d'emigraci, com la resta de la Comarca. En 1930 Berriozar tenia 177 habitants, 305 en l'any 1950, 3.166 en 1970: i 5.019 habitants en 1981:. L'augment de la poblaci va suposar tamb un urbanstic amb la creaci de nous barris en la part plana (Casc Nou i Zortzico) i el poble passa de ser un poble agrcola per a convertir-se en una zona residencial prpia de l'rea metropolitana de Pamplona. Berriozar va ser un dels dotze pobles que va integrar la Cendea de Ansoin fins que es va emancipar en 1991 configurant-se com municipi independent. 

Poltica.

Abans d'esdevenir municipi, foren alcaldes o presidents de la Junta de Vintena del Concejo de Berriozar Jos Luis Campo de la candidatura AMO i Jos Mara Barrena i Estela Vasco, ambds del PSN-PSOE.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294541" title="Anni Vinici" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="116049">
Anni Vinici (Annius Vinicianus) fou un senador rom.

A la mort de Calgula fou proposat pel tron, per els pretorians van proclamar a Claudi. Va conspirar contra Claudi el 42 amb ajut de Furi Camil Escriboni, governador de Dalmcia, ja que no disposava de suport militar mentre el governador disposava del comandament d'algunes legions. Escriboni va prometre restaurar la repblica i Claudi estava disposat a abdicar, per finalment va recuperar el valor, va donar diners al soldats (especialment la Legio VII i la Legio XI) i va dictar diverses penes de mort (entre elles un pretor, al que prviament va fer renunciar); avortat el complot molts dels implicats es van sucidar, entre els quals Vinici. .

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294542" title="Fargo" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="116050">
Fargo s una pellcula americana realitzada per Joel Coen i Ethan Coen, estrenada el 1996, guanyadora de dos premis Oscar.

 Sinopsi .

Jerry Lundegaard, home apocat i tmid i venedor de vehicles d'ocasi s'esfondra sota els deutes, tot i estar casat amb la filla d'un milionari que el mant totalment allunyat de la seva fortuna.Aix decideix contractar dos delinqents perqu segrestin la seva esposa, i aix amb el rescat poder muntar el seu propi negoci. Per en el transcurs del rapte, tres innocents resulten brutalment assassinats, sent el comenament d'una srie de morts sense sentit que haur de resoldre la policia.
Una dona policia, Marge Gunderson, portar la investigaci...

 Realitat o ficci .
Fargo comena amb el text segent:

AQUESTA S UNA HISTRIA VERITABLE. Els esdeveniments descrits en aquesta pellcula van tenir lloc a Minnesota el 1987. A instncies dels supervivents, els noms s'han canviat. A part del respecte pels morts, la resta s tal com va passar.

Deia Joel Coen, "No estvem interessats en aquella classe de fidelitat. Els esdeveniments bsics sn els mateixos que en el cas genu, per les caracteritzacions s'imaginen plenament." 
Els Coen afirmen que els assassinats van tenir lloc, per no a Minnesota. La ra de la localitzaci de la pellcula s que els Coen van nixer a Minnesota. En la pista de curiositats del DVD d'edici especial per a  Fargo , es revela que el cas principal per a la inspiraci de la pellcula es basava en l'assassinat infame de 1986 de Helle Crafts de Connecticut a mans del seu marit, Richard, que la matava i amagava el seu cos en un bosc.

Els crdits finals a Fargo insisteixen en qu  totes les persones de l obra sn fictcies .

 Ttol .
El ttol de la pellcula, Fargo, ho s per la ciutat de Fargo (Dakota del Nord), que juga un petit paper en el comenament de la pellcula, noms uns quants segons desprs d'una escena curta en un bar. Encara que l'escena passa a Fargo, la localitzaci del tiroteig va ser a Minneapolis. La resta de la pellcula passa totalment a Minnesota, principalment a Minneapolis i Brainerd. Tanmateix, a causa de l'hivern suau de Minnesota durant la producci, gran part de la pellcula est filmada, de fet, a Dakota del Nord. Sobre una entrevista en el DVD d'edici especial, els Coen afirmaven que titulaven la pellcula "Fargo" perqu sonava ms interessant que "Brainerd".

 Repartiment .
 Frances McDormand : Marge Gunderson;
 William H. Macy : Jerry Lundegaard;
 Steve Buscemi : Carl Showalter;
 Harve Presnell : Wade Gustafson;
 Peter Stormare : Gaear Grimsrud;
 John Carroll Lynch : Norm Gunderson;
 Kristin Rudrd : Jean Lundegaard;

 Premis .
Oscar a la millor actriu (1996) per Frances McDormand.;
Oscar al millor gui original (1996) per Joel Coen i Ethan Coen;
BAFTA (1996) Premi David Lean al millor director  per Joel Coen;
Festival Internacional de Cinema de Cannes Premi al Millor director per Joel Coen;
National Board of Review per la millor actriu a Frances McDormand;
National Board of Review pel millor director a Joel Coen;
Screen Actors Guild per la millor actuaci femenina en un rol principal a Frances McDormand;

 Nominacions .

Oscar a la millor pellcula.
Oscar al millor director per Joel Coen.
Oscar al millor actor secundari per William H. Macy.
Oscar a la millor fotografia per Roger Deakins;
Oscar al millor muntatge  per Joel Coen i Ethan Coen;
Globus d Or a la millor pellcula   Comdia o musical.
Globus d Or al millor director per  Joel Coen.
Globus d Or a la millor actriu - Comdia o musical per Frances McDormand;
Globus d Or al millor gui per Joel Coen i Ethan Coen.

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'imdB ;
 Pgina web sobre la pellcula ];



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294543" title="Marc Celi Vinici" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="116051">
Marc Celi Vinici (Marcus Caelius Vinicianus) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 53 aC, i va intentar establir la dictadura per Gneu Pompeu Magne. No ho va aconseguir i quan es va presentar al crrec d'edil curul no fou elegit (51 aC). A la guerra civil fou partidari de Juli Csar que el va enviar al Pont amb dues legions desprs de la derrota de Farnaces II (48 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294544" title="Vinici" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="116052">


Onomstica:

Luci Vinici, trib de la plebs el 51 aC ;
Marc Vinici (governador), comandant a Germnia el 25 aC  i l'any 2;
Publi Vinici, cnsol l'any 2 ;
Marc Vinici (cnsol), cnsol l'any 30 ;
Vinici (conspirador) (Vinicius) fou un conspirador rom contra Ner; la conspiraci fou detectada i aplanada a Beneventum.
Tit Vinici Juli (Titus Vinicius Julianus) fou cnsol sufecte amb Titus (any 80);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294547" title="Luci Vinici" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="116053">
Luci Vinici (Lucius Vinicius o Vinucius) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 51 aC i va posar el vet de trib a un senatusconsultum dirigit contra Juli Csar. El seu nom complert probablement era Lucius Vinicius L. F. o Lucius Vinucius L. F. que apareix com a cnsol sufecte el 33 aC i desprs com un triumvir de les monedes sota August.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294549" title="Marc Vinici (governador)" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="116054">
Marc Vinici (Marcus Vinicius P. F. o Vinucius) fou un magistrat rom.

Va ser comandant a Germnia el 25 aC i per les seves victries va rebre ornaments triomfals que va declinar; se li va erigir un arc en el seu honor als Alps. Fou cnsol sufecte el 19 aC. L'any 2 va ser altre cop comandant a Germnia i altre cop va rebre ornaments triomfals, i segurament una esttua al frum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294550" title="TimeOut Barcelona" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="116055">


TimeOut Barcelona s la franqucia que s'edita  a Barcelona de la revista internacional TimeOut, dedicada a referenciar els espectacles, la restauraci i d'altres activitats d'oci que esdevinguin setmanalment a la ciutat. Va comenar a publicar-se el gener del 2008, i del primer nmero se'n van vendre ms de 25.000 exemplars.

L'edita Spiens Publicacions, empresa del Grup Cultura 03.

Directors.
Toni Punt (2008);
Xavier Muniesa (2008-...);

Referncies.


Enllaos externs.
Web de TimeOut Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294551" title="Publi Vinici" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="116056">
Publi Vinici (Publius Vinicius M. F. P. N.) fou un magistrat rom fill de Marc Vinici.

Fou cnsol l'any 2 junt amb Publi Alf Var, any en qu Tiberi va retornar a Roma des de Rodes. Sneca l'esmenta junt amb un germ de nom Luci, con destacats oradors. (M. Sneca, Controv. 2, 3, 4, 20, 21, &.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294553" title="Marc Vinici (cnsol)" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="116057">
Marc Vinici (Marcus Vinicius P. F. M. N. o Vinucius) fou un magistrat rom.

Va nixer a Cales a la Campnia. Fou cnsol l'any 30 junt amb Cassi Long i en aquest any l'escriptor Vellei Patercle li va dedicar una obra. El 33 Tiberi li va donar en matrimoni a Jlia Livilla, filla de Germnic Csar; i com que Germnic era fill adoptiu de Tiberi, Vinici fou considerat progenor de Tiberi. 

Fou cnsol per segona vegada en el regnat de Claudi l'any 45 juntament amb Taure Estatili Corv.

El 46 fou assassinat per orde de Valria Messallina, l'emperadriu, de la que havia esdevingut sospits, degut a que l'emperadriu havia fet matar abans a Jlia Livilla i havia intentat sense xit seduir a Vinici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294555" title="Eguesibar" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="116058">

Eguesibar (castell Egs) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangesa. Limita amb els municipis d'Aranguren al sud, Esteribar al nord, Lizoain a l'est, i Uharte, Burlata i Pamplona a l'oest.

Est constitut pels concejos d'Alzuza, Ardanaz, Azpa, Badostain, Egs, Elcano, Ela, Ibiricu, Olaz i Sagaseta i els indrets d'Etxalaz, Egulbati, Eransus, Gorraiz, Ustarroz i Sarriguren.


Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294556" title="Waluigi" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="116059">
En Waluigi s un personatge de videojocs creat per Nintendo. s el company d'en Wario i va ser creat per participar en jocs de minijocs, ja que mai ha participat a cap joc amb una histria a seguir. La seva primera aparici va ser al joc Mario Tennis de la consola Nintendo 64, de Nintendo, l'any 2000. Es caracteritza per la seva alada i per les seves cames desproporcionadament llargues. Sempre vesteix de morat i el seu smbol s una "L" girada, simbolitzant la seva rivalitat amb el bndol d'en Luigi.

Aparicions.

Nintendo 64;
Mario Tennis;
Mario Party 3;

Gameboy Advance;
Mario Tennis: Power Tour;
Mario Golf: Advance Tour;

Nintendo Gamecube;
Super Mario Strikers;
Mario Power Tennis;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Dance Dance Revolution: Mario Mix;
Mario Superstar Baseball;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;

Nintendo DS;
Mario Kart DS;
Mario Party DS;
Mario Hoops 3-on-3;

Wii;
Mario Strikers Charged Football;
Mario & Sonic at the Olympic Games;
Super Smash Bros. Brawl (com a trofeu);
Mario Party 8;
Mario Kart Wii;
Mario Super Sluggers;

Altres;
Mario Kart Arcade GP 2;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294557" title="Vini" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="116060">


Onomstica:

Tit Vini (poltic), poltic rom.

Tit Vini (cnsol), governador de la Gllia Narbonense i desprs cnsol el 68.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294560" title="Tit Vini (poltic)" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="116061">
Tit Vini  (Titus Vini) fou un poltic rom.

Fou proscrit pels triumvirs l'any 43 aC. La seva dona Tansia el va aconsellar d'amagar-se i aix ho va fer a la casa del seu llibert Filopemen, i va fer creure que havia mort. Ms tard va obtenir el perd d'Octavi (August) que va elevar a Filopemen al rang eqestre per la seva fidelitat al seu antic amo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294561" title="Gheorghe Popescu" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="116062">

Gheorghe Popescu (Calafat, 9 de desembre, 1967) fou un futbolista romans dels anys 90.

Popescu fou un dels futbolistes romanesos ms destacats del seu temps. Jugava com a defensa o centrecampista defensiu. Defens els colors de clubs de primer nivell com el PSV Eindhoven, Tottenham Hotspur, FC Barcelona o Galatasaray. s el jugador amb ms partits internacionals disputats amb la selecci romanesa, amb 115 partits (a data d'abril de 2008) en els que marc 16 gols . Disput els Mundials de 1990, 1994, i 1998, aix com l'Euro 96 i l'Euro 2000.

 Palmars .
 Recopa d'Europa de futbol 1996-97 (FC Barcelona);
 Copa de la UEFA 1999-00 (Galatasaray);
 Supercopa d'Europa de futbol 2000 (Galatasaray);
 Lliga romanesa de futbol 1987/88;
 Lliga neerlandesa de futbol 1990/91, 1991/92;
 Lliga turca de futbol 1997/98, 1998/99, 1999/00;
 Copa romanesa de futbol 1988;
 Supercopa neerlandesa de futbol 1993;
 Copa espanyola 1997;
 Futbolista romans de l'any 1989, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996.;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Selecci Romania;
 weltfussball;
 RSSSF;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294562" title="Tit Vini (cnsol)" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="116063">
Tit Vini (Titus Vinius) fou un magistrat rom.

Tcit diu que el seu pare era de famlia pretoriana i que el seu avi matern havia estat proscrit. 

Va servir primer amb Calvisi Sab i una nit va cometre adulteri amb la dona del seu comandant a la que va fer entrar al camp vestida de soldat ras; l'adulteri es va fer al Principia, considerat lloc sagrat ja que era on estaven dipositats els estendards i ligues romanes. Descobert el fet, Calgula el va fer encadenar, per aviat el va deixar anar i desprs va arribar a pretor a comandant de legi.

Durant el regnat de Claudi fou acusat d'apoderar-se d'una copa d'or de l'emperador, per no sembla que tingus conseqncies; sota Ner fou nomenat governador de la Gllia Narbonense amb ttol de procnsol i va governar amb justcia i integritat.

Desprs va estar a Hispnia on fou llegat de Galba. Fou cnsol el 68 amb l'emperador Galba i en el curt govern d'aquest fou Vini i el prefecte pretori Corneli Lac els que van tenir ms poder. Vini va recomanar a Galba designar a Marc Salvi Ot com a successor i per aix se'l va suposar implicat en la conspiraci contra Galba, per fou mort pels soldats d'Ot i el seu cap passejat en triomf pels carrers.

Fou enterrat per la seva filla Crispina que va comprar el cap als seus assassins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294563" title="Flamma (cognom)" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="116064">
Flamma fou un cognom rom. El seu significat es llum (flama)

Personatges destacats que el van portar foren:

Flamma, militar rom;

Antoni Flamma, governador de Cirene;

Calpurni Flamma,  militar rom. ;

Luci Volumni Flamma Violent, cnsol el 307 aC i el 296 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294564" title="Violent" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="116065">



Violent, relacionat amb la violncia;
Violent (llat Violens)  fou el mal nom de Luci Volumni Flamma, cnsol el 307 aC i  296 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294566" title="Vipsnia Agripina" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="116066">
Vipsnia Agripina (Vipsania Agripina) fou la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompnia (filla de Tit Pomponi tic, l'amic de Cicer). 

August la va donar en matrimoni al seu fillastre Tiberi, que se la va estimar molt; va tenir un fill, Drus el Jove, i estava prenyada altre cop, quan Tiberi se'n va haver de divorciar per orde de l'emperador, per casar-se amb Jlia, la filla d'August). Llavors Vipsnia es va casar amb Asini Gal, que sempre fou odiat per Tiberi especialment quan va afirmar que ja abans de casar-se havia tingut relacions adulteres amb Vipsnia i que Drus era en realitat el seu fill. 

Va morir de mort natural l'any 20.

Vegeu tamb Agripina I o Agripina Major, de naixement Vipsnia Agripina;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294567" title="Vipsani Laenes" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="116067">
Vipsani Laenes (Vipsanius Laenas) fou un magistrat rom.

Va governar la provncia de Sardenya probablement el 55 aC i el 56 aC fou condemnat per la seva mala administraci, L'esmenta Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294568" title="Vipst Gal" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="116068">
Vipst Gal (Vipstanus Gallus) fou un magistrat rom.

Fou pretor l'any 17 i va morir mentre exercia el crrec. L'esmenta Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294570" title="Quint Fabi Virgili" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="116069">
Quint Fabi Virgili (Quintus Fabius Virgilianus) fou un militar rom.

Fou llegat de Appi Claudi Pulcre a Cilcia fins a l'any 51 aC. Al esclatar la guerra civil entre Juli Csar i Gneu Pompeu Magne va donar suport a aquest darrer (49 aC). No torna a ser esmentat i potser va morir a la guerra. L'esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294571" title="Ezkabarte" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="116070">

Ezkabarte s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Limita amb Berriobeiti a l'est, amb Berriozar, Antsoain, Burlata, Atarrabia i Uharte al sud, amb Esteribar a l'oest, i Txulapain, Odieta i Olaibar al nord.

Est compost pels concejos d' Arre, Azoz, Cildoz, Eusa, Maquirriin, Oricin, Orrio i Sorauren i els indrets d'Adriz, Anoz, Ezkaba i Garrus.

 Demografia .



 Bibliografia .
Jos Mara Jimeno Jurio, Toponimia y cartografa de Navarra. LIX, Pamplona/Iruea, 1999. ISBN 84-235-1876-0;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294573" title="Marc Virgili" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="116071">
Marc Virgili (Marcus Virgilius) fou un magistrat rom, cos germ de Tit Aufidi. Fou trib de la plebs el 87 aC i a instigaci del cnsol Luci Corneli Cinna, va acusar a Luci Corneli Sulla quan aquest esta a punt de creuar a Grcia per anar a dirigir la guerra contra Mitridates VI Eupator. Sulla el va ignorar i va sortir d'Itlia. Plutarc l'esmenta com a Virgini.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294574" title="Rana" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="116072">



Rana s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a Eursia, Nord-Amrica, Amrica Central i la meitat nord de Sud-Amrica. 

Espcies.

 Rana amurensis;
 Rana areolata;
 Rana arvalis;
 Rana asiatica ;
 Rana aurora ;
 Rana berlandieri;
 Rana blairi ;
 Rana boylii ;
 Rana brownorum;
 Rana bwana;
 Rana camerani;
 Rana capito ;
 Rana cascadae;
 Rana catesbeiana;
 Rana chaochiaoensis ;
 Rana chensinensis ;
 Rana chevronta ;
 Rana chichicuahutla;
 Rana chiricahuensis ;
 Rana clamitans;
 Rana coreana;
 Rana dalmatina ;
 Rana draytonii ;
 Rana dunni;
 Rana dybowskii ;
 Rana fisheri ;
 Rana forreri;
 Rana graeca ;
 Rana grylio ;
 Rana hanluica;
 Rana heckscheri ;
 Rana holtzi ;
 Rana huanrenensis ;
 Rana iberica ;
 Rana italica ;
 Rana japonica ;
 Rana johni ;
 Rana johnsi ;
 Rana juliani;
 Rana kukunoris ;
 Rana kunyuensis;
 Rana latastei ;
 Rana lemosespinali;
 Rana longicrus ;
 Rana luteiventris ;
 Rana macroglossa;
 Rana macrocnemis ;
 Rana maculata;
 Rana magnaocularis;
 Rana megapoda;
 Rana miadis;
 Rana montezumae;
 Rana multidenticulata;
 Rana muscosa ;
 Rana neovolcanica ;
 Rana okaloosae ;
 Rana omiltemana ;
 Rana onca ;
 Rana ornativentris ;
 Rana palmipes ;
 Rana palustris ;
 Rana pipiens ;
 Rana psilonota;
 Rana pirica ;
 Rana pretiosa ;
 Rana pueblae ;
 Rana pustulosa ;
 Rana pyrenaica ;
 Rana sakuraii ;
 Rana sauteri;
 Rana septentrionalis ;
 Rana sevosa ;
 Rana shuchinae ;
 Rana sierrae;
 Rana sierramadrensis;
 Rana spectabilis;
 Rana sphenocephala ;
 Rana subaquavocalis;
 Rana sylvatica ;
 Rana tagoi ;
 Rana tarahumarae;
 Rana taylori;
 Rana temporaria ;
 Rana tlaloci ;
 Rana tsushimensis ;
 Rana vaillanti ;
 Rana vibicaria;
 Rana warszewitschii;
 Rana yavapaiensis ;
 Rana zhengi;
 Rana zhenhaiensis ;
 Rana zweifeli ;

Referncies.

 Dubois, A. & A. Ohler, A. (1995): Frogs of the subgenus Pelophylax (Amphibia, Anura, genus Rana): a catalogue of available and valid scientific names, with comments on the name-bearing types, complete synonymies. proposed common names, and maps showing all type localities. a: Ogielska, M. (ed.): II International Symposium on Ecology and Genetics of European water frogs, 18-25 de setembre del 1994, Wroclaw, Polnia. Zoologica Poloniae 39(3-4): 139-204.
 Frost, Darrel R. (2006): Amphibian Species of the World: an Online Reference. Versi 4, 17 d'agost del 2006.
 Hillis, D.M. & Wilcox, T.P. (2005): Phylogeny of the New World true frogs (Rana). Mol. Phylogenet. Evol. 34(2): 299 314.  Text complet en PDF.. ;
 Hillis, D. M. (2007) Constraints in naming parts of the Tree of Life. Mol. Phylogenet. Evol. 42: 331 338.

Enllaos externs.


 AmphibiaWeb;







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294575" title="Gai Virgili" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="116073">
Gai Virgili (Caius Virgilius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 62 aC amb Quint Tulli Cicer (germ de Marc Tulli Cicer). El 61 aC va governar Siclia com a propretor i Publi Clodi Pulcre va servir all a les seves ordes com a qestor. Encara era a Siclia el 58 aC quan Marc Cicer fou desterrat, i tot i la seva amistat no el va deixar residir a la seva provncia. 

Un Gai Virgili apareix com a llegat a Macednia del governador Pis, per podria ser un personatge diferent.  A la guerra civil (49 aC) va abraar la causa pompeiana; era comandant a Thapsus el 46 aC i dirigia tamb una flota; desprs de la batalla de Thapsus va refusar rendir la ciutat, per quan va veure que tota resistncia era intil, va capitular davant Gai Canini Rbil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294577" title="Virgnia (desambiguaci)" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="116074">


Onomstica:

Virgnia, estat dels Estats Units d'Amrica;
Gens Virgnia, gens romana;
Virgnia (noia), noia romana causa de la caiguda del decemvirat el 449 aC;
Virgnia (dama), dama romana patrica casada amb un plebeu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294578" title="Gens Virgnia" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="116075">
Gens Virgnia o Vergnia (Virginia o Verginia) fou una gens romana patrcia i plebea. 

Els Virginii plebeus sn esmentats al segle V aC exercint el crrec de tribuns de la plebs, sense portar cap cognom. Durant l'imperi tamb apareixen diversos Virginii.

La branca patrcia era molt antiga i va exercir les altes magistratures de l'estat al comenament de la repblica de manera freqent. Van portar el cognoms Tricost per desprs es van dividir en diverses famlies amb els cognoms Caeliomontanus, Esquilinus i Rutilus. El primer membre de la famlia que va arribar al consolat fou Tit Virgini Tricost Celiomont I el 496 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294579" title="Virgnia (noia)" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="116076">
Virgnia (Virginia) filla del centuri Luci Virgini, fou la causa de la caiguda del decemvirat quan Appi Claudi Cras Regillense Sab va intentar seduir-la.

Els decemvirs van romandre al poder al comenament del 449 aC quan ja s'havia acabat el seu mandat. Virgnia estava promesa a Luci Icili, que havia estat trib i havia assignat l'Avent als plebeus; Appi Claudi es va sentir atret per la noia i li va fer regals i entregues de diners, per tot va fallar; aprofitant l'absncia del seu pare de Roma (que combatia al mont lgid), Appi va recrrer a la fora per fer-la seva. 

Quan la noia anava a l'escola un client d'Appi de nom Marc Claudi, la va reclamar com a esclava; quan la noia va demanar ajut el reclamant va demanar de portar el cas davant Appi Claudi, i una vegada all va allegar que era filla d'una de les seves esclaves i que havia estat considerada filla pel seu pare per indicaci de la seva dona que no podia tenir fills; mentre retornava el seu pare reclamava la custodia de Virgnia com esclava; la llei establia que una persona reputada lliure continuava en possessi dels seus drets mentre un tribunal no establia que era esclava, i els amics de Virgnia van demanar posposar el judici, per Appi va declarar que probablement era esclava i va assignar la custodia a Marc Claudi, que va donar garanties de que la portaria a judici al seu moment.

La indignaci popular era gran i Appi va decidir que el judici seria al dia segent. Aquella nit amics del pare el van advertir i el centuri va deixar el camp i va crrer a Roma o va arribar al mat i noms arribar fou detingut per emissaris d'Appi. A la nit Virgnia fou portada al frum i all va comparixer tamb el presoner que va demanar el suport del poble, secundat per Icili i per les dones romanes. Appi va continuar el judici i Marc va ratificar la seva petici i Appi no va dictar sentencia per va  assignar la custodia a la part que la reclamava fins que un altre jutge decids. 

Claudi la va voler agafar per el poble ho va impedir per Appi, amb un cos militar de patricis i clients, va ordenar dispersar a la multitud.  Les deposicions testimonials de Luci Virgini, de la dida de la noia i altres no van tenir efecte. Llavors Appi va agafar un ganivet i va matar a la seva filla dient: "aquesta s la manera en que ser lliure". 

Quan la noticia es va saber el poble es va revoltar. Els decemvirs foren enderrocats i Luci Virgini fou elegit trib. Appi fou empresonat i es va sucidar. Marc Claudi va ser condemnat a mort per Virgini el va deixar marxar a l'exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294580" title="Rana amurensis" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="116077">

Rana amurensis s una espcie de granota que viu a la major part de Sibria, nord-est de la Xina i de Monglia, Corea i Sakhaln. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294582" title="Noain (Elortzibar)" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="116078">

Noain (Elortzibar) o tamb Noain (en castell Noin (Valle de Elorz) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangesa.  Limita al nord amb Aranguren, al sud amb Orbaibar i Valdizarbe, a l'est amb la Vall d'Untziti i Monreal i a l'oest amb Galar i Beriain. El seu territori s travessat pel riu Elortz. 

 Composici .
Est format pels pobles de Noain, Imarcoain, Elorz, Torres de Elorz, Guerendiain, Yarnoz, Zabalegui, Zulueta, Oriz, Otano i Ezperun.

 Demografia .


 Histria .
La Vall de Elorz va ser una zona estratgica per als romans, doncs servia d'enlla entre els Pirineus i l'Ebre. Segons alguns autors, els noms de les localitats de la zona tindrien origen rom. Ats que el sufix "ain" significa carcter de propietat, faltaria per saber d'on ve "No". S'ha especulat amb el nom rom de "Nunius"com a possible resposta. S'han trobat restes de cermica i monedes romanes, sobretot a Imarkoain.

A mitjan segle XI apareixen diversos documents esmentant la "Vall del Elorcibar". Un dels branques del Cam de Santiago passa per la Vall, el que va contribuir al comer. En 1521 Enric II de Navarra va assolir reconquistar el regne per els castellans van enviar un exrcit de 30.000 homes per a contrarestar-lo i ambdues hosts es van enfrontar a Noain. El resultat de la batalla de Noain, favorable per als castellans, va segellar definitivament la prdua de la independncia navarresa. 

Fins a mitjans del segle XX Noin era un poble ms de la Vall d'Elorz. No obstant aix, la installaci de diverses fbriques a Noain van fer crixer aquest poble fins a convertir-lo en el ms important del Concejo i va desplaar Zabalegi com a capital. En 1995 es va canviar el nom de l'ajuntament, passant de "Ajuntament de la Vall dElorz" a l'actual "Noain (Elortzibar)" i es va eliminar el Concejo, que va quedar fusionat amb l'Ajuntament. 

Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .
 Ajuntament de Noain (Elortzibar);
 Valle de Elorz.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294590" title="Virgnia (dama)" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="116079">
Virgnia (Virginia) filla d'Aule Virgini, fou una dama romana, que era patrcia de naixement per es va casar amb el plebeu Luci Volumni Flamma Violent, el qual fou cnsol el 307 aC i el 296 aC.

A causa del seu casament fou exclosa per les dones patrcies del culte a la deessa Pudictia i llavors va crear una capella pel culte a la Pudictia plebea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294593" title="Virgini" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="116080">


Onomstica:

Aule Virgini (trib 461 aC), trib de la plebs el 461 aC ;

Luci Virgini, trib de la plebs el 449 aC, pare de Virgnia;

Aule Virgini (trib 395 aC), trib de la plebs el 395 aC;

Marc Virgini (Marcus Virginius o Virgilius),  trib de la plebs el 87 aC, probablement anomenat Virgili;

Vegeu tamb Virgili (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294594" title="Cristina Garmendia Mendizbal" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="116081">


Cristina Garmendia Mendizbal ( Sant Sebasti, Pas Basc 1962 ) s una biloga, empresria i professora universitria basca que, sense estar afiliada a cap partit poltic, actualment s ministra de Cincia i Innovaci durant la IX Legislatura.

Biografia.
Va nixer el 1962 a la ciutat de Sant Sebasti. Va estudiar biologia a la Universitat de Sevilla, en la qual es va llicenciar, i posteriorment es va doctorar a la Universitat Autnoma de Madrid especialitzant-se en gentica l'any 1985. Va compaginar el seu doctat amb la docncia universitria com a professora ajudant de gentica i biologia molecular a la mateixa Universitat Autnoma.

Activitat empresarial. 
Amb la realtizaci d'un mster en direcci d'empreses a la Universitat de Pamplona el 1990, Cristina Garmendia es va vincular amb l'activitat empresarial. A partir de 1992 assumeix diferents responsabilitats en l'rea de desenvolupament de negoci del Grup Amasa, grup empresarial dedicat a la indstria pesquera, ocupant la vicepresidncia executiva i la direcci financera. Abandon els seus crrecs en aquesta empresa el 2001. 

L'any 2000 va fundar, juntament amb els professors del CSIC Carlos Martnez i Antonio Bernad, l'empresa Genetrix, dedicada al desenvolupament de tecnologies biomdiques i medicamentals. La seva importncia radica que va ser la primera empresa privada sorgida a partir del treball d'investigaci realitzat pel Centre Nacional de Biotecnologia amb seu a Madrid. Garmendia fou pionera a l'assentar les bases d'una indstria de biotecnologia a Espanya, al traslladar el know-how de la investigaci biomdica acadmica espanyola a l'mbit del mn empresarial. 

El mar de 2005 fou nomenada presidenta de l'Associaci Espanyola de Bioempresas (Asebio), agrupaci d'empreses del sector de la biotecnologia, i l'any 2006 va esdevindre membre de la junta directiva de la CEOE. Aix mateix fou fundadora i presidenta de Inbiomed, fundaci que alberga el primer banc de cllules mare adultes a Espanya.

Activitat poltica.
El 14 d'abril de 2008 fou nomenada Ministra de Cincia i Innovaci per part del President Jos Luis Rodrguez Zapatero en la formaci del Consell de Ministres de la IX Legislatura tot i que no s afiliada al PSOE. Des d'aquesta responsabilitat t la missi de potencioar l'R+D (recerca i desenvolupament), un sector en el qual Espanya acumula un gran retard histric.

Enllaos externs.
  Carme Chacn ser ministra de Defensa y Cristina Garmendia, de Innovacin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294595" title="Aule Virgini" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="116082">


Onomstica:

Aule Virgini (trib 461 aC), trib de la plebs el 461 aC ;

Aule Virgini (trib 395 aC), trib de la plebs el 395 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294596" title="Granota camperola" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="116083">


La granota camperola s una espcie de granota que viu a Eursia. 

Referncies.

 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294598" title="Aule Virgini (trib 461 aC)" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="116084">
Aule Virgini (Aulus Virginius) fou trib de la plebs el 461 aC i en el exercici del seu crrec va acusar a Ceso Quint, fill de Quint Cincinnat, i desprs de diverses alternatives, va aconseguir la seva condemna a mort (Tit Livi, 3.11-13-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294600" title="Aule Virgini (trib 395 aC)" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="116085">
Aule Virgini (Aulus Virginius) fou trib de la plebs el 395 aC. Dos anys desprs d'exercir el crrec fou acusat i condemnat junt amb el seu collega Quint Pomponi per haver donat suport a establir una colnia romana a Ves. Els dos foren condemnats i van haver de pagar una forta multa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294601" title="Luci Virgini" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="116086">
Luci Virgini (Lucius Virginius) fou un magistrat rom.

Era centuri i servia amb l'exrcit rom al mont lgid. Fou advertit dels plans del decemvir Appi Claudi Cras Regillense Sab contra la seva filla Virgnia i va tornar a Roma, per com que no podia evitar que la noia fos posada de manera injusta sota custodia d'un client d'Appi, i per tant en mans d'aquest, va matar a la seva filla. 

La injustcia que va obligar al pare a aquest extrem, va provocar la revolta dels romans que van enderrocar el decemvirat. Virgili fou escollit trib de la plebs immediatament (449 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294604" title="Rana areolata" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="116087">

Rana areolata s una espcie de granota que viu a l'rea compresa entre els estats nord-americans d'Indiana, Nebraska, Texas i Mississip. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Subespcies.

 Rana areolata areolata (Baird & Girard, 1852);
 Rana areolata circulosa (Davis and Rice, 1883);


Referncies.

 Hillis, D.M., Frost, J.S.,& Wright, D.A. (1983): Phylogeny and biogeography of the Rana pipiens complex: A biochemical evaluation. Systematic Zoology' 32: 132-143.
 Hillis, D.M. (1988): Systematics of the Rana pipiens complex: Puzzle and paradigm. Annual Review of Systematics and Ecology 19: 39-63.
 Hillis, D.M. & Wilcox, T.P. (2005): Phylogeny of the New World true frogs (Rana). Mol. Phylogenet. Evol. 34(2): 299 314.  Text complet en PDF.. ;
 Hillis, D. M. (2007) Constraints in naming parts of the Tree of Life. Mol. Phylogenet. Evol. 42: 331 338.
 Iowa Herpetology: Rana areolata.;
 Amphibian Species of the World: Rana areolata.;
IUCN Red List of Threatened Species: Rana areolata. Accedit a data 19 d'abril del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294605" title="Eduard II d'Anglaterra" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="116088">

Eduard II, nascut a Caernarvon (Pas de Galles) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins 1327.

Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella, Eduard fou el primer prncep angls a dur el ttol de Prncep de Galles, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.

En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat poltica, la qual va agreujar-se desprs del fracs de l'intent d'invasi d'Esccia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).

El setembre de 1326, la reina Isabel, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de Frana, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasi d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; aix, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.

Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acab demanant l'abdicaci del rei. La renncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener de 1327, i llavors, la corona pass al seu fill Eduard III. Eduard II va viure en reclusi fins que, el 21 de setembre de 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294607" title="Rana asiatica" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="116089">

Rana asiatica s una espcie de granota que viu a la Xina, Kazakhstan i Kirguizistan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuzmin, S., Tuniyev, B., Feng, X. & Xiuling, W. 2004.  Rana asiatica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294608" title="Guerra lusitana" nonfiltered="1085" processed="1084" dbindex="116090">
La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la pennsula Ibrica i els conqueridors romans.

 Els lusitans .

Els lusitans eren un poble acostumat al robatori i la rapinya com a mitj de subsistncia i van continuar amb la seva activitat desprs de la conquesta romana de territoris propers. Els romans van decidir la seva submissi i el 151 aC el pas fou envat pel propretor Servi Sulpici Servi Galba que va fracassar, i el 150 aC pel procnsol Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC) i pel mateix Galba; els lusitans van enviar ofertes de submissi a Galba que els va prometre deixar-los sortir de les muntanyes i donar-los terres frtils.

Quan es van dirigir a les terres assignades els va rodejar amb les tropes i va fer una carnisseria. Noms un nombre redut de lusitans es van escapar, entre els quals Viriat, un pastor decidit a venjar els fets. Al front d'un grup aviat es va distingir com un dels caps del  poble lusit pel seu coneixent del terreny i la seva habilitat militar adaptada a les circumstancies del terreny i als hbits dels seus compatriotes. Va evitar les batalles a la plana i va dirigir la guerrilla a les muntanyes.

 Inici de la guerra .

El 147 aC els lusitans ja havien reunit un considerable nombre de lluitadors; en aquest any van entrar a Turdetnia i van saquejar el pas i foren atacats all pel propretor Gai o Marc Vetili; els lusitans foren derrotats i es van refugiar a una fortalesa que fou assetjada per Vetili; la manca de provisions els va obligar a fer un tracte; Vetili els va prometre un lloc per assentar-se; Viriat, que encara no era el general en cap dels lusitans, va recordar als seus compatriotes la traci del 150 aC i va prometre salvar als lusitans si l'erigien com a cap suprem. La seva oferta fou acceptada i fou proclamat comandant en cap. 

Amb una hbil estratagema va eludir als romans i va poder reunir a les seves forces a Tribola, una ciutat al sud del Tagus (Tajo) on fou seguit per Vetili; Viriat va fingir una retirada per en realitat va preparar una emboscada i va aniquilar a les forces romanes; el mateix Vetili va morir amb deu mil soldats romans; sis mil romans es van escapar i dirigits pel qestor es van refugiar a Carpessus, ciutat desconeguda. 

El qestor va rebre cinc mil homes de refor de les tribus celtiberes aliades dels bells i els tits (belli i titthi) i va tornar a atacar als lusitans per foren derrotats. Viriat va poder assolar llavors la Carpetnia sense oposici.

El 146 aC va arribar el pretor Gai Plauci amb un exrcit nou. Viriat va abandonar Carpetnia i es va retirar a Lusitnia on Plauci el va seguir creuant el Tajo; mentre els romans estaven ocupats en erigir campaments fortificats a la muntanya, a un lloc d'oliveres que els escriptors romans anomenen el Turo de Venus, foren atacats per Viriat i derrotats amb fortes prdues.

Plauci, desencoratjat, no va fer cap ms intent i es va retirar als seus quarters de hivern quan encara noms era meitat de l'estiu. Els territoris de tribus aliades als romans van quedar exposades als atacs lusitans, i van haver de pagar tribut a Viriat. La ciutat de Segobriga, la principal dels celtibers, fou ocupada per Viriat al negar-se a pagar.

 Intervenci del senat .

El senat va decidir enviar un exrcit consular dirigit pel cnsol Quint Fabi Mxim Emili (145 aC) fill d'Emili Paule el conqueridor de Macednia, que va rebre les Hispnies com a provncia. Va reclutar dues noves legions a Roma, i va obtenir alguns soldats dels aliats, reunint l'exrcit a Urso o Orso, la moderna Osuna a Andalusia. L'exrcit el formaven 15000 soldats d'infanteria i 2000 cavallers. 

Per mentre, el pretor rom Claudi Unim fou derrotat per Viriat i les seves forces quasi aniquilades; els feixos (fasces) i altres smbols foren erigits per Viriat com a trofeus a les muntanyes. Fabi Mxim no va arribar a Hispnia fins a meitat de l'any i no va voler enfrontar l'enemic fins que les seves tropes estiguessin entrenades; va deixar el comandament al seu llegat i va anar a Gades a fer un sacrifici a Hrcules i en la seva absncia Viriat va atacar a les tropes i els va causar moltes baixes; el llegat va optar per presentar batalla i fou derrotat.

Quan Fabi va tornar, no va poder enfrontar a Viriat en cap combat regular i va passar la resta de l'any entrenant les tropes i en petits combats amb l'enemic,; amb aix els seus soldats van adquirir entrenament i experincia; el 144 aC va continuar en el govern d'Hispnia i ja considerava a les seves tropes preparades. 

Va atacar a Viriat al que va derrotar i va expulsar dels territoris romans i va ocupar dues de les principals ciutats dels lusitans. Al final de la campanya Fabi va deixar a les tropes aquarterades a Corduba per passar el hivern. Per aquest xit fou contrarestat per la revolta dels celtibers arevacs, bells i tits de la moderna regi de Castella la Vella (comunitat autnoma de Castella-Lle); aix va ser el inici de l'anomenada guerra de Numncia o guerra numantina (per Numncia, la principal ciutat dels arevacs).

 Noves lluites .

El 143 aC el cnsol Quint Cecili Metel Macednic fou enviat a Hispnia Citerior i el propretor Quint Pompeu a la Hispnia Ulterior com a successors de Fabi Mxim Emili. Metel va dirigir be la guerra contra els celtibers per Pompeu no fou afortunat contra els lusitans; encara que inicialment va obtenir una victria sobre els seus enemics i els va perseguir cap a la muntanya del sud del Tajo (l' anomenat tur de Venus) al arribar a aquest lloc Viriat es va girar i els va derrotar, rebutjant-los amb prdua de mil homes i diversos estendards.

Pompeu va haver de deixar als lusitans dominar un ampli territori a l'entorn del modern riu Guadalquivir (Betis) i a la tardor es va retirar als seus quarters de hivern a Corduba.

 Victria decissiva dels lusitans .

El 142 aC el cnsol Quint Fabi Mxim Servili fou enviat a la Hispania Ulterior com a successor de Pompeu mentre Metel va veure el seu govern prorrogat a la Citerior. Servili disposava de setze mil homes entre romans i aliats i 1600 cavallers, i va obtenir de Micipsa de Numdia alguns elefants. 

Inicialment va fer la guerra amb xit i va obligar als lusitans a retirar-se al seu pas conquerint per assalt moltes de les seves ciutats i exterminant a nombroses bandes. El 141 aC Servili va romandre a la Ulterior com a procnsol; en aquest any va assetjar Erisane; aqu es va introduir una nit Viriat secretament, amb algunes forces, i al de dia va fer una sortida inesperada en la que els romans van perdre molts homes i van ser posats en fuita; en la fugida van quedar bloquejats en un pas de muntanya on els lusitans els van rodejar de manera similar al que havia passat a les Forques Caudines. Sense poder escapar es van haver de rendir incondicionalment. 

Viriat va usar aquesta victria amb moderaci i va permetre la sortida dels romans lliurement a condici de permetre als lusitans gaudir del seu propi territori sense ser molestats i ser reconeguts com amics i aliats de Roma; Servili va signar el tractat i en aquest termes fou ratificat pel senat rom. La guerra semblava que s'havia acabat.

 La traci dels romans .
Per el cnsol Quint Servili Cepi, germ del Servili (aquest portava diferents noms per haver estat adoptat) i el seu successor en el govern de la Hispnia Ulterior el 140 aC, que esperava obtenir gloria en aquesta guerra, no va voler reconixer el tractat i va pressionar al senat per trencar-lo com una humiliaci per Roma. 

El senat no va acceptar el trencament per va permetre a Cepi intentar matar a Viriat; ms tard sembla que finalment el senat va permetre reiniciar les hostilitats potser perqu Cepi havia aconseguit algun pretext. 

Viriat va enviar a tres lloctinents, udax, Ditalc i  Minurus, per demanar la pau als romans. Cepi va subornar als tres enviats per matar a Viriat. Ho van fer mentre dormia i quan van anar a demanar la recompensa Cepi no va voler pagar perqu va dir que Roma no aprovava la mort d'un general pels seus propis homes (la famosa frase "Roma no paga als tradors").

La guerra es va reprendre ara dirigida per Tntal, lloctinent de Viriat, per desprovet del seu geni; aviat es va haver de sotmetre. La guerra va durar vuit anys (147 a 140 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294610" title="Viridomarus" nonfiltered="1086" processed="1085" dbindex="116091">
Viridomarus i Virdumarus fou un cap dels eduins gals al que Juli Csar va elevar d'un baix rang fins a cap tribal. 

Quan va esclatar la revolta dels gals (52 aC) va impedir als eduins de fer-hi costat. Juntament amb Eporedorix va anar amb la cavalleria en ajut de Csar contra Vercingetorix (52 aC); per finalment, allat socialment, va haver de revoltar-se junt amb Eporedorix; esperava ser elegit cap per els gals van triar a Vercingetorix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294611" title="Medalla al Valor (Israel)" nonfiltered="1087" processed="1086" dbindex="116092">


La Medalla al Valor (hebreu:             , transliterat: O't Ha'gvora) s la condecoraci israeliana ms alta. Va ser establerta al 1970 per la Knesset, i va ser creada de forma retrospectiva. 

s atorgada pel Ministre de Defensa, sota recomanaci del Cap d Estat Major, per una acci d'heroisme suprem en combat davant l'enemic, amb risc de la prpia vida.

Els receptors reben privilegis com reduccions d'impostos i invitacions a les cerimnies oficials d estat. Sn anomenats "Herois d'Israel", i tots els soldats, independentment del rang, els han de saludar.

Ha estat atorgada en 40 ocasions: 12 durant la Guerra de la Independncia, 5 durant la Guerra del Sina, 12 durant la Guerra dels Sis Dies, 8 a la Guerra del Iom Kippur i 3 durant altres ocasions. 

Es va atorgar per primera vegada el 26 d'abril de 1973, concedint-la 32 vegades; d'entre elles 12 pels possedors del ttol d'Heroi d'Israel.

 Disseny .
Una estrella de David, amb una espasa i una branca d'olivera al costat esquerra. El revers s pla.

Penja d'un gal groc (en memria a l'estrella groga que els jueus havien de lluir durant l'Holocaust)

Els receptors de ms d'una condecoraci llueixen una estrella de David sobre el gal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294612" title="Galar" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="116093">

Galar s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Pamplona a l'est amb Aranguren, Noain, Beriain i Tiebas-Muruarte de Reta al sud amb Ukar i Biurrun-Olcoz i a l'est amb Zizur Zendea i Zizur Nagusia.

 Composici .
Est format pels concejos d'Arlegi, Cordovilla, Esquiroz/Eskirotz, Esparza de Galar, Salinas de Pamplona, Galar,Olaz-Subiza i Subiza i l'indret de Barbatain. 



 Demografia .


 Topnim . 
El ms probable s que el nom Galar designs originalment al poble de Galar i que fos aquest el qual prests al seu torn el nom a la cendea, quan aquesta es va constituir cap al segle XV, a la fi de la edat mitjana. La veritat s que en el segle XV la cendea s esmentada com a Esparza i els seus llogarets i s Esparza, no Galar, la qual ha exercit la capitalitat de la cendea durant molts anys. Dels pobles que formen la cendea, Galar no s el ms proper a Pamplona, per si el qual ms prop queda del Cam de Santiago al seu pas per la zona, sent aquesta una via de comunicaci de vital importncia en l'antiguitat.

L'origen del topnim sembla clarament basc. La paraula galar t dues accepcions en euskera: tronc mort en l'arbre i carb de castanyer. A ms d'aquest municipi de Galar i del concejo de Galar a Navarra, existeixen altres topnims bascos formats per la paraula galar i sufixos que indiquen abundncia com Galarreta, Galarraga, Galarza o Galardia. El nom galar sembla indicar l'existncia en el lloc d'abundant brancatge sec, sent potser un lloc utilitzat per a aprovisionar-se de llenya. L'altra accepci podria relacionar-se amb l'existncia d'alguna galarra en el lloc, forns que s'utilitzaven per a la fabricaci de carb vegetal a partir de fusta de castanyer.

 Enllaos externs .

Galar - Web Municipal;
Galar - Govern de Navarra - Informaci del Municipi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294614" title="Viridovix" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="116094">
Viridovix fou un cap gal de la tribu dels unels (unelli).

Fou derrotat per Quint Tituri Sab, llegat de Juli Csar, el 56 aC, i els unels es van haver de sotmetre al poder rom.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294615" title="Tomopterna" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="116095">

Tomopterna s un gnere de granotes de l'frica subsahariana. 

Espcies.

 Tomopterna cryptotis (Boulenger, 1907).
 Tomopterna damarensis (Dawood & Channing, 2002).
 Tomopterna delalandii (Tschudi, 1838).
 Tomopterna krugerensis (Passmore & Carruthers, 1975).
 Tomopterna luganga (Channing, Moyer & Dawood, 2004).
 Tomopterna marmorata (Peters, 1854).
 Tomopterna natalensis (Smith, 1849).
 Tomopterna tandyi (Channing & Bogart, 1996).
 Tomopterna tuberculosa (Boulenger, 1882).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294616" title="Tomopterna cryptotis" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="116096">

Tomopterna cryptotis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Camerun, Djibuti, Eritrea, Etipia, Kenya, Lesotho, Malawi, Mali, Mauritnia, Moambic, Nambia, Nger, Nigria, Senegal, Somlia, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Benn, Burkina Faso, Repblica Centreafricana, Txad i Guinea. 

 Referncies .

 Channing, A., Minter, L., Howell, K., Largen, M., Salvador, A., Howell, K. & Ltters, S. 2004. Tomopterna cryptotis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294617" title="Orkoien" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="116097">

Orkoien s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita amb Pamplona a l'est, amb Oltza a l'est amb Itza i amb Berriobeiti al nord.

Historia. 
La primera notcia histrica de la localitat va anar a principi del segle XIII amb l'esment d'una donaci de la Senyora d' Orkoien al monestir de Leyre Durant la edat mitjana, en Orcoyen se celebraven ordalas o judicis de Du. Tamb en aquesta poca Carles III concedeix Orkoien les mitges primcies perqu es pogus reparar l'esglsia de San Miguel i la baslica de San Esteban. A la fi de la Guerra de la Independncia, desprs de la batalla de Vitria, el General Wellington va tenir la seva caserna general en el que avui s  la casa del cura  mentre dirigiria les operacions militars per a la presa de Pamplona. En les guerres carlines, Orkoien havia de donar racions tant a carlins com a liberals. A partir dels anys 70 Orkoien incrementa notablement la seva poblaci a causa de la rpida industrialitzaci de la Cuenca de Pamplona. La localitat tenia 238 habitants en 1973 i en 1981 va arribar els 1091. Aquesta transformaci es reflecteix tamb en la seva estructura econmica ja que va passar de ser un poble agrcola, a ser un poble industrial.

 Demografia .

Poltica.

Des de 1991, Casimiro Larrea Ruiz, escollit alcalde per Esquerra Unida de Navarra (IUN-NEB), fins a 2007, que per enfrontaments mantinguts per l'alcalde i el grup municipal d'IUN, a les eleccions de maig de 2007, Casimiro Larrea abandona IUN-NEB, per a formar una agrupaci independent anomenada Uni Independent d'Orkoien (UIO), amb la qual va tornar a ser reelegit alcalde amb mayoria absoluta. 



La corporaci municipal sorgida de les eleccions muncipals del 27 de maig de 2007 s:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294618" title="piter Virgini Tricost" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="116098">


Onomstica:

piter Virgini Tricost, cnsol el 502 aC ;

piter Virgini Tricost, cnsol el 473 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294619" title="Tomopterna damarensis" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="116099">

Tomopterna damarensis s una espcie de granota que viu a Nambia. 

Referncies.

 Channing, A. 2004.  Tomopterna damarensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294620" title="Luci Virgini Tricost" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="116100">


Onomstica:

Luci Virgini Tricost, cnsol el 435 aC ;

Luci Virgini Tricost (trib consular), trib amb potestat consular el 389 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294622" title="Ricard II d'Anglaterra" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="116101">
Ricard II d'Anglaterra nascut a Bordeus el 6 de gener de 1367 fill d'Eduard d'Anglaterra, dit el Prncep Negre, regn des de 1377 fins 1399 com a successor del seu avi Eduard III.

L'actitud autoritria de Ricard II va enemistar-lo amb molts nobles; llavors, el 1399, aprofitant que el rei estava dirigint una campanya contra Irlanda, Enric de Lancaster, cos i enemic de Ricard II, inici una revolta i s'apoder de gran part de les regions meridionals i orientals d'Anglaterra. Ricard II aconsegu desembarcar a Galles per fou capturat al castell de Flint i condut a Londres on se'l confin a la Torre. Ricard II va ser autoritzat a comparixer davant del Parlament on, desprs de sentir els crrecs presentats contra seu, va abdicar; aleshores, el Parlament entronitz Enric de Lancaster -Enric IV (1399-1413)-. 

L'ex-rei Ricard va ser recls al castell de Pontefract on va morir, segurament assassinat, el 14 de febrer de 1400 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294623" title="Tomopterna delalandii" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="116102">

Tomopterna delalandii s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Channing, A. & Minter, L. 2004. Tomopterna delalandii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294624" title="Viscell" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="116103">
Espuri Cassi Viscell (Spurius Cassius Vicellinus) fou un magistrat rom. Fou tres vegades cnsol i l'autor de la primera llei agrria romana. 

El seu primer consolat fou el 502 aC amb piter Virgini Tricost com a collega. Va fer la guerra contra els sabins als que va derrotar causant fortes prdues, prop de Cures; els sabins van demanar la pau, van cedir una part del seu territori,  i Viscell va obtenir els honors del triomf; Tit Livi no parla de la guerra amb els sabins sin amb els auruncs, i diu que va conquerir Pomtia, per com que aquestos fets Livi els repeteix el 495 aC probablement la primera versi s la correcte tal com diu Dions d'Halicarns.

El 501 aC fou nomenat magister equitum del dictador  Tit Larci Flau (la data d'aquesta dictadura varia una mica segons els autors). Desprs de la batalla de llac Regillus el 498 aC o 496 aC, Viscell va demanar al senat la destrucci de les ciutats llatines.

El 493 aC fou cnsol per segona vegada amb Pstum Comini Aurunc; van entrar en ofici durant la secessi dels plebeus al mons Sacer; en aquest consolat va formar una aliana amb els llatins; arranjat el conflicte amb els plebeus, Comini va anar contra els volscs (o al menys s el que diu Tit Livi)  mentre Viscell va romandre a Roma i va mantenir l'aliana amb els llatins de la qual es va fer el jurament; tamb en aquest any va consagrar el temple de Ceres, Baccus i Proserpina que el dictador Aule Postumi P. F. Albe Regillense havia dedicat el 498 aC.

El 486 aC fou cnsol per tercera vegada amb Prcul Virgini Tricost Rutil; va anar contra els volscs i hrnics per no hi va haver cap batalla ja que l'enemic va demanar la pau; no obstant va obtenir els honors del triomf al seu retorn; se sap que va formar una aliana amb els hrnics i junt amb l'aliana amb els llatins va portar a Roma al poder que havia tingut amb la monarquia. Tit Livi diu en canvi que va privar als hrnics de dos teros de la seva terra per aix es considera un error i probablement el tractat posava als hrnics en igualtat amb els romans i els llatins i cadascuna de les tres nacions va rebre un ter de les terres en conjunt conquerides en campanya. Desprs del tractat amb els hrnics va proposar la celebra llei agrria que probablement restaurava l'antiga llei de Servi Tulli i definia estrictament les terres dels patricis dins del domini pblic, repartint la resta entre els plebeus; els patricis es van oposar a la llei encapalats pel cnsol Prcul Virgini, per finalment fou aprovada (encara que mai executada).

A l'any segent, 485 aC, fou portat a judici acusat d'aspirar al poder reial davant l'assemblea de curies, per els questors dels parricidis Ceso Fabi i Luci Valeri, i executat, i condemnat pels patricis que el miraven com a trador a la seva causa. Fou escanyat i decapitat. Casa seva fou arrasada fins els fonaments i el seu solar davant el temple de Tellus fou deixat buit. Els antics escriptors el consideraren realment culpable, excepte Di Cassi; modernament la tendncia es pensar que fou innocent. Va deixar tres fills que segurament foren expulsats dels patricis i van esdevenir plebeus forats o voluntriament. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294629" title="Tomopterna krugerensis" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="116104">

Tomopterna krugerensiss una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia i Zimbabwe. 

 Referncies .

 Channing, A. & Minter, L. 2004. Tomopterna krugerensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294630" title="Vitali" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="116105">
Vitali (Vitalianus) fou un militar rom.

Fou prefecte del pretori sota Maxim el Traci, i fou el instrument de la crueltat del seu cap. Fou assassinat a Roma el 238 per emissaris dels Gordians quan encara el que havia passat a frica no era conegut a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294632" title="Ministeri de Cincia i Innovaci d'Espanya" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="116106">


El Ministeri de Cincia i Innovaci d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Va ser creat per Jos Luis Rodrguez Zapatero en la formaci de la IX legislatura l'abril de 2008, a partir de les competncies de cincia i educaci universitria provinents del Ministeri d'Educaci i Cincia i les poltiques de R+D provinents del Ministeri de Sanitat i Consum. T la principal finalitat d'impulsar poltiques de R+D (recerca i desenvolupament), i crear noves poltiques d'innovaci. 

Llista de ministres de Cincia.



Vegeu tamb.
Ministeri d'Educaci i Cincia;
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294633" title="Papiri Vitali" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="116107">
Papiri Vitali (Papirius Vitalius) fou un pintor rom. s conegut nicament per una inscripci dedicada a la memria de la seva dona, que es troba al corredor de les inscripcions al Vatic. L'artista descriu la seva professi amb les paraules Arte Pictoria. La inscripci ha estat molt estudiada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294634" title="Tomopterna luganga" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="116108">

Tomopterna luganga s una espcie de granota que viu a Tanznia i, possiblement tamb, a Kenya. 

Referncies.

 Howell, K. & Moyer, D. 2006.  Tomopterna luganga.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294635" title="Uharte" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="116109">

Uharte s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb Esteribar i Ezkabarte, a l'est i sud amb Eguesibar, i a l'oest amb Villava i Burlata.

 Demografia .



 Historia . 
L'any 1223, el bisbe de Pamplona Don Remiro, va lliurar el poble i el castell al rei San el fort, pels muitos bns et per muitas mercs que ficiestes et que hem de faredes a l'esglsia de Pamplona.Carles III el Noble, en 1423, alliber Uharte del pagament d'ajudes i casernes, fins i tot per al casament de infants o infantes, per haver-li cedit el mol de Valuerrota, que anteriorment havia pertangut al bisbe de Pamplona.

Un document datat en 1462 i amb motiu de la guerra civil, ens parla de la fidelitat al Prncep de Viana dels habitants del Palau d'Ezpeleta, del que encara queden algunes runes en el topnim del mateix nom. En 1513, desprs de la incorporaci de Navarra a Castella, Ferran el Catlic mana apagar un mol incendiat en la vega d'Uharte a causa de la guerra, el que ens duu a pensar que aquesta va portar esdeveniments violents a Uharte. En 1512 es troben a Uharte el Mariscal de Navarra i Juan de Jaso (cos de Sant Francesc Xabier), agramontesos ambds, el que ens duu a aventurar el carcter agramonts del poble d'Uharte ja que en un altre cas no s'explicaria la seva presncia a la Vila. En ocasi d'haver contribut amb 16.000 reials a l'erari pblic, en 1665, va ser declarada bona vila i amb dret a tenir seient en les Corts del Regne, cosa que provoca la protesta de les antigues Bones Viles de Navarra. Els d'Uharte declaren ser ja d'antic Vila i que ja es van celebrar Corts a Uharte el 1090. 

El segle XVIII porta a Uharte la guerra. Aix, en 1706 ms de 1.500 homes prenen allotjament, talen arbres, seguen les collites i destruxen les hisendes, amb la consegent protesta del poble al virrei. En 1710 es tria Uharte com a plaa d'armes per a concentrar als homes d'Eguesibar, Villava i altres llocs. En 1793, amb motiu de la Guerra de la Convenci, vuitanta uhartearres es dirigeixen a defensar la frontera obeint l'ordre de la Diputaci. No obstant aix, no podran evitar que les tropes franceses arribin fins a la mateixa Vila, destruint l'ermita de San Miguel. 

La proximitat a Pamplona ha anat canviant a poc a poc la seva fisonomia agrcola a l'assentar-se diverses indstries. Moltes de les famlies que viuen a Uharte treballen en Pamplona, augmentant la vinculaci entre ambdues. El creixement de poblaci ha estat molt gran, i els 500 habitants de 1818 s'han convertit en 5119 en 2007. 
 Poltica .
}  || }}
|-
| align=right| 1987-1991 || }} || }}
|-
| align=right| 1983-1987 ||}}  || }}
|-
| align=right| 1979-1983 || }} || }}
|}















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294638" title="Tomopterna marmorata" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="116110">

Tomopterna marmorata s una espcie de granota que viu a Botswana, Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Nambia, Swazilndia i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Channing, A., Poynton, J.C. & Minter, L. 2004. Tomopterna marmorata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294639" title="Tomopterna natalensis" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="116111">

Tomopterna natalensis s una espcie de granota que viu a Moambic, Sud-frica, Swazilndia i, possiblement tamb, a Botswana, Lesotho i Zimbabwe. 

 Referncies .

 Channing, A. & Minter, L. 2004. Tomopterna natalensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294640" title="Tomopterna tandyi" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="116112">

Tomopterna tandyi s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Kenya, Nambia, Sud-frica, Tanznia i, possiblement tamb, a Lesotho, Malawi, Moambic, Swazilndia, Zmbia i Zimbabwe. 

 Referncies .

 Channing, A. & Minter, L. 2004. Tomopterna tandyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294642" title="Tomopterna tuberculosa" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="116113">

Tomopterna tuberculosa s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Nambia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Malawi i Moambic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Channing, A. & Minter, L. 2004. Tomopterna tuberculosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294643" title="Zizur Zendea" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="116114">

Zizur Zendea s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oeste con Zabaltza i Etxauri.

 Historia . 
Aquest territori ha estat poblat des d'poques prehistriques, com ho testifiquen les peces de slex oposades a l'altipl de Baraain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen tamb restes similars, encara que de menor importncia, en els turons i llomes prxims, ja que aquesta poca va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; noms Larraia se situa en una ondanada, encara que l'esglsia i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gaireb totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesistiques van posseir bns en la Cendea, com la parrquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Per va anar el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a travs de l'encomana de Zizur Txiki) el ms beneficiat amb terres i rendes. En els segles XVI i XVII la Cendea va conixer una certa florida econmic que ha deixat importants petjades en el patrimoni artstic religis i en l'arquitectura civil. En 1553 la poblaci va arribar un total de 208 focs o venatges i va romandre bastant estacionria durant els tres segles segents. En el segle XX es produx un creixement demogrfic dels nuclis ms prxims a Pamplona i la disminuci del mn rural (es despoblen Eriete i Guendulain). 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294644" title="Strongylopus" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="116115">

Strongylopus s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Strongylopus bonaespei (Dubois, 1981).
 Strongylopus fasciatus (Smith, 1849).
 Strongylopus grayii (Smith, 1849).
 Strongylopus hymenopus (Boulenger, 1920).
 Strongylopus kitumbeine (Channing & Davenport, 2002).
 Strongylopus merumontanus (Lnnberg, 1910).
 Strongylopus rhodesianus (Hewitt, 1933).
 Strongylopus springbokensis (Channing, 1986).
 Strongylopus wageri (Wager, 1961).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294645" title="Strongylopus bonaespei" nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="116116">

Strongylopus bonaespei s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Minter, L. & Harrison, J. 2004. Strongylopus bonaespei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294649" title="Llus I de Baviera" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="116117">

Llus I (en alemany Ludwig I.) (Estrasburg 25 d'agost de 1786 - Nia, 29 de febrer de 1868) regn a Baviera des de 1825 fins 1848.

Successor del seu pare, Maximili I, Llus I sent una gran afici per l'art, especialment pels estils de la Grcia antiga i de la Itlia renaixentista, d'ac que fes construir molts edificis neoclssics, principalment a Munic; per altra banda, tamb sentia entusiasme per l'edat mitjana, motiu pel qual fu restaurar molts monestirs enderrocats arran de la Mediatitzaci Alemanya.

Donant suport a la independncia de Grcia, Llus I va aconseguir que el seu fill segon Ot fos proclamat rei de Grcia el 1832.

Si en un principi havia mostrat tendncies liberals, desprs que Carles X de Frana fou enderrocat per la revoluci de 1830, Llus I va comenar una poltica reaccionria i repressiva, la qual, juntament amb el descrdit del monarca arran dels seus mltiples afers amorosos, va dur al triomf de la revoluci de 1848, a conseqncia de la qual va haver d'abdicar a favor del seu fill Maximili II de Baviera (1848-1864).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294650" title="Strongylopus fasciatus" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="116118">

Strongylopus fasciatus s una espcie de granota que viu a Lesotho, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Botswana. 

 Referncies .

 Minter, L., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004. Strongylopus fasciatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294653" title="Strongylopus grayii" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="116119">

Strongylopus grayii s una espcie de granota que viu a Lesotho, Santa Helena, Sud-frica, Swazilndia i, possiblement tamb, a Botswana i Nambia. 

 Referncies .

 Minter, L. & Channing, A. 2004. Strongylopus grayii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294654" title="Auamendi" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="116120">
Auamendi s el nom que es dna a les estadstiques oficials de Navarra a la comarca formada per les valls pirinenques centrals i occidentals de Navarra. s una subdivisi dels Pirineus de Navarra i al seu torn de la histrica Merindad de Sangesa (tan solament la vall ms occidental, Esteribar, pertanyia a la Merindad de Pamplona). La major part de la comarca pertany a la zona bascfona de Navarra. Tan solament els dos municipis d'Arce i Oroz-Betelu pertanyen a la Zona Mixta. 

Auamendi s un terme equvoc. Aquest topnim s principalment conegut per ser el nom que rep en euskera el Pic d'Anie. Aquesta muntanya est situada geogrficament no solament fora d'aquesta comarca, sin tamb fora dels lmits de Navarra. Existeix una segona muntanya coneguda com a Auamendi, Laurinak, que est situat entre Valcarlos i la Baixa Navarra, s a dir en un dels lmits de la comarca d'Auamendi. Existeix una altra accepci, de tipus genric ja que als Pirineus en el seu conjunt se'ls coneix tamb com Auamendi o Auamendiak en euskera. Com aquesta comarca agrupa les valls pirinenques bascoparlants s probable que li donessin el nom per aix. 
 Valls i municipis que el componen . 
Inclou d'oest a est:

 Vall d'Esteribar:
 Esteribar.

 Valle d'Erro:
 Burguete.
 Erroibar.
 Orreaga/Roncesvalles.

 Valcarlos;
 Luzaide/Valcarlos. (nica localitat navarresa situada al vessant nord dels Pirineus);

 Vall d'Artzi:
 Artzi/Arce.
 Orotz-Betelu.

 Vall d'Aezkoa:
 Abaurrea Alta/Abaurregaina.
 Abaurrea Baja.
 Aria.
 Aribe.
 Garaioa.
 Garralda.
 Orbaitzeta;
 Orbara;
 Hiriberri/Villanueva de Aezkoa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294657" title="Strongylopus hymenopus" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="116121">

Strongylopus hymenopus s una espcie de granota que viu a Lesotho i Sud-frica. 

 Referncies .

 Minter, L. & Channing, A. 2004. Strongylopus hymenopus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294658" title="Gales I Visconti" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="116122">

Gales I Visconti, en itali Galeazzo I Visconti, ( ? 1277 - Pscia 1328 ) fou un noble itali que va esdvenir Senyor de Mil entre 1322 i 1327.

Orgens familiars.
Va nixer el 21 de gener de 1277 en una ubicaci indeterminada sent fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era nt per lnia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germ de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta uni nasqueren:
Ass Visconti (1302-1339), senyor de Mil ;
Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Toms II de Saluzzo;

Tingu una filla illegtima, Caterina, que es cas amb Alaone Spinola.

Senyor de Mil.
El 1298 fou nomenat potestat de Novara, crrec que va exercir fins el 1299. El 1301 la famlia Visconti foren obligats a abandonar la ciutat de Mil, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Gales fou anomenat "capit del poble", ttol otorgat en aquella ocasi al senyor de Mil, per fou forat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cos Lodrisio Visconti, tot i que pogu retornar-hi al poc temps. 

Amb el suport de l'emperador Llus IV de Baviera va aconseguir derrotar a Vaprio d'Adda l'exrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, per el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu crrec desprs de ser acusat de traici per part del seu germ Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Desprs de ser empresonat a Monza fou alliberat el mar de 1328, refugiant-se a la cort del gibell Castruccio Castracani de la ciutat de Pscia, on mor el 6 d'agost del mateix any.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294662" title="Strongylopus kitumbeine" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="116123">

Strongylopus kitumbeine s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Davenport, T. & Channing, A. 2004.  Strongylopus kitumbeine.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294664" title="Strongylopus merumontanus" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="116124">

Strongylopus merumontanus s una espcie de granota que viu a Tanznia.

Referncies.

 Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Strongylopus merumontanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294665" title="Strongylopus rhodesianus" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="116125">

Strongylopus rhodesianus s una espcie de granota que viu a Moambic i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004. Strongylopus rhodesianus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294666" title="Ollaran" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="116126">

Ollaran s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Arakil, al sud amb Oltza i Andia i a l'est amb Itza.

 Concejos .



 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294667" title="Ot I de Grcia" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="116127">

Ot I, (     A') (Ot de Wittelsbach, prncep de Baviera) (Salzburg, ustria, 1 de juny de 1815 - Bamberg, Baviera, 26 de juliol de 1867), rei de Grcia de 1832 a 1862

Ot era fill segon de Llus I de Baviera, fou proclamat rei de Grcia el 1832 en aplicaci dels acords de Londres pels quals es reconeixia la independncia de Grcia de l'Imperi Otom sota la protecci de les Grans Potncies: Gran Bretanya, Frana i Rssia. 

Com que, el 1832, Ot encara era menor d'edat, a Grcia es va constituir un consell de regncia format per cortesans bavaresos; arribat a la majoria d'edat, Ot I va apartar del govern els antics regents, fora impopulars, i va governar com a monarca absolut fins que, per tal d'evitar una revolta, el 1843 va haver de concedir una constituci. 

Ot I sempre va dependre del suport de les Grans Potncies; per aix, desprs que Grcia fos sotmesa a bloqueig naval per part de Gran Bretanya el 1850 i el 1853, per evitar un atac grec contra l'Imperi Otom durant la Guerra de Crimea, l'autoritat del rei va entrar en crisi fins que, el 1862, fou destronat. Ot va morir exiliat a Baviera el 1867.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294668" title="Strongylopus springbokensis" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="116128">

Strongylopus springbokensis s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Nambia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004. Strongylopus springbokensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294671" title="Strongylopus wageri" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="116129">

Strongylopus wageri s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Lesotho i Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004. Strongylopus wageri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294674" title="Staurois" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="116130">

Staurois s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a Brunei, Malisia, Indonsia i Filipines. 

Espcies.

 Staurois latopalmatus;
 Staurois natator;
 Staurois nubilus (Mocquard, 1890);
 Staurois parvus (Inger & Haile, 1960);
 Staurois tuberilinguis;

References.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294676" title="Staurois natator" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="116131">

Staurois natator s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia i Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Inger, R., Stuebing, R., Das, I., Yambun, P. & Lakim, M. 2004.  Staurois natator.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294679" title="Staurois latopalmatus" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="116132">

Staurois latopalmatus s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Staurois latopalmatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294681" title="Staurois tuberilinguis" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="116133">

Staurois tuberilinguis s una espcie de granota que viu a Borneo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;
 Matsui, Masafumi; Mohamed, Maryati; Shimada, Tomohiko & Sudin, Ahmad}} (2007): Resurrection of Staurois parvus from S. tuberilinguis from Borneo (Amphibia, Ranidae). Zool. Sci. 24(1): 101 106.  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294683" title="Josep Pont i Sans" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="116135">
Josep Pont i Sans (Bellpuig, 1 d'abril de 1949) s un poltic catal.

Biografia.
Josep Pont va cursar estudis d'informtica, com a prit mercantil i tcnic de mrqueting. Va treballar a la Caixa Rural Provincial de Lleida. En el sector privat va ser administrador i director de mrqueting de diferents empreses.

A l'any 1982 es va afiliar a Convergncia Democrtica de Catalunya. A l'any 1987 es va convertir en l'alcalde de Bellpuig, crrec que va ocupar fins al 2007. A l'any 1989 va ser escollit diputat a la Diputaci de Lleida i president des del 1999 fins el 2003.

Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Convergncia i Uni a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i a les del 2006.

Referncies.

















Ex-diputat de CiU al parlament (2007).
Membre del Consell Audiovisual de Catalunya. Portaveu del Consell (2007-)
Font: www.cac.cat
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294686" title="Pseudoamolops" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="116136">

Pseudoamolops s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Pseudoamolops multidenticulatus (Chou & Lin, 1997).
 Pseudoamolops sauteri (Boulenger, 1909).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294687" title="Tres de Pego" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="116137">
Els "Tres de Pego", varen ser tres homes de Pego, Pas Valenci, que varen ser morts al camp d'extermini nazi de Gusen, integrat a Mathaussen on van ser assassinats molts altres republicans valencians i de molts altres punts dels Pasos Catalans.

Els Tres de Pego.

-Carles Sendra Sendra, nascut a Pego el 7 de Febrer de 1904 i va ser mort a Gusen el 5 d'Octubre de 1941.

-Vicent Sendra Escriv, nascut a Pego el 14 de Mar de 1910 i va ser mort a Gusen el 29 d'Octubre de 1941.

-Andreu Sendra Morell, nascut a Pego el 15 de Febrer de 1908 i va ser mort a Gusen el 19 de Novembre de 1941.

Homenatges.

El grup de msica en valenci de Pego, La Gossa Sorda, els ha dedicat al seu nou disc Sa (2008) una can, "Tres de Pego"".

Can de La Gossa Sorda.

Ei xiquet, 

La fora m'ha abandonat

i se m'acaben les hores.


Fins ac hem arribat

els que venem del poble de Pego.

I no s res dels meus companys

per he perdut tota esperana,

ja res ms puc esperar.


Ei xiquet,

la fora m'ha abandonat,

escolta b el meu missatge.

De com hem acabat

dins de l'infern de Mathaussen.

Nosaltres que empunyrem el fusell

per dignitat antifeixista

contra els llepons del senyoret.


Si sobrevius passa't per Pego

i digues que no tornarem,

que a les fosses de Mathaussen

tres de Pego han fet la pell.

I ves i digues al Passiego

i a tots els senyorets

que dormiran tranquils

per temps al temps,

perqu la lluita s dura

per sura sobre el temps.


Ei xiquet

noms teniem les mans

per dur avant la casa.

I buscvem treball

tots els matins a la plaa,

i passava

que als que estvem

al sindicat

ens escopien a la cara

i els nostres fills tenien fam.


Ei xiquet,

vam juntar les mans

i vam plantar-los cara.

No tenem mitjans

per omplem la plaa

del poble.

I senyorets i militars

ens van portar 

camins de guerra

i vam lluitar fins al final.


Si sobrevius...

I digues als joves de Pego

que guarden el foc encs,

noms en queda el caliu

per temps al temps,

perqu la lluita s dura

per sura sobre el temps.


Front de Terol, Batalla de l'Ebre,

Pirineus amunt

rius de gent, a peu,

cares brutes i ferides.

Camp de concentraci francs

i renovar l'arma.

Disparar a les rates

des de les muntanyes d'Occitnia,

fer-los una emboscada

a cada segon que abaixaven la gurdia,

Dos objectius finals en la batalla,

eliminar el feixisme i tornar cap a casa.


Referncies.

 Web oficial de La Gossa Sorda ;
 Els catalans als camps nazis, Montserrat Roig (1977);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294689" title="Pseudoamolops multidenticulatus" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="116138">

Pseudoamolops multidenticulatus s una espcie de granota que viu a Taiwan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Wenhao, C. 2004.  Pseudoamolops multidenticulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294690" title="Paleotrid" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="116139">

Els paleotrids (Palaoetheriidae) formen una famlia de mamfers perissodctils extingits de l'ordre dels perissodctils. Se n'han trobat fssils a tot l'hemisferi nord.

Gneres.
Anchilophus;
Lophiotherium;
Palaeotherium;
Propachynolophus;
Propalaeotherium;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294691" title="Pseudoamolops sauteri" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="116140">

Pseudoamolops sauteri s una espcie de granota que viu a Taiwan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Wenhao, C. 2004.  Pseudoamolops sauteri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 19 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294693" title="Partido Riojano" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="116141">
Partido Riojano (PR) s un partit poltic espanyol de centre que actua en la comunitat autnoma de La Rioja. s la tercera fora poltica de la comunitat. Va ser fundat el 6 de desembre de 1982 amb el nom de Partido Riojano Progresista. Es defineix com a regionalista. Es va presentar per vegada primera a unes eleccions en les autonmiques i locals de 1983 aconseguint 2 diputats autonmics, 19 ajuntaments i 99 regidors. Al febrer de 1984 va celebrar el seu congrs constituent triant com president a Rubn Garca Maran. En el III Congrs celebrat en 1990 va adoptar el seu actual nom. En 1991 va entrar en el govern autonmic. Miguel Mara Gonzlez de Legarra s el seu actual president. Ha obtingut una mitjana d'entre el 5% i el 7% dels vots en aquesta comunitat autnoma. En l'actualitat el PR compte amb 2 diputats autonmics, 9 alcaldes i 66 regidors. 

Enllaos externs. 
 Pgina oficial del Partido Riojano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294695" title="Anchilophus" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="116142">

Anchilophus s un gnere de mamfer perissodctil extingit de la famlia dels paleotrids. Se n'han trobat fssils a Europa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294696" title="Nannophrys" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="116143">


Nannophrys s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a Sri Lanka. 

Espcies.

 Nannophrys ceylonensis (Gnther, 1869).
 Nannophrys guentheri (Boulenger, 1882) -extingida-.
 Nannophrys marmorata (Kirtisinghe, 1946).
 Nannophrys naeyakai (Fernando i cols., 2007).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294697" title="Lofioteri" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="116144">

El lofioteri (Lophiotherium) s un gnere de mamfer perissodctil extingit de la famlia dels paleotrids. Se n'han trobat fssils a Europa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294698" title="Josep Snchez i Llibre" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="116145">
Josep Snchez i Llibre (Vilassar de Mar, 1949) s un poltic i economista catal, germ de Daniel Snchez i Llibre. Llicenciat en Cincies Empresarials i Mster en Direcci d'Empreses per ESADE, ha estat membre del comit de govern d'Uni Democrtica de Catalunya i responsable de la secretaria poltica econmica. 

Ha estat escollit diputat per CiU per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992, i a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, on ha estat portaveu de CiU al Congrs dels Diputats.

 Obres .
 Les veritats de l'estatut;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294701" title="Propachynolophus" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="116146">

Propachynolophus s un gnere de mamfer perissodctil extingit de la famlia dels paleotrids. Se n'han trobat fssils a Europa.

Enllaos externs.
Descripci d'una nova espcie de Propachynolophus ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294702" title="Carme Figueras i Siol" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="116147">
Carme Figueras i Siol (Molins de Rei, 1955) s una poltica catalana. s tcnic de l'Administraci Local. Membre del Consell Nacional del PSC-PSOE i de la Comissi Executiva del Baix Llobregat des de 1983, any qne fou escollida regidora a l'ajuntament de Molins de Rei. A les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollida diputada per Barcelona, per dimit el 12 de desembre de 1995 per a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1999, 2003 i 2006. Fou consellera de Benestar i Famlia l'any 2006 i actualment s portaveu adjunta del PSC-CpC.

 Vegeu tamb .

 Retrat personal de la diputada fet pel canal Parlament l'abril de 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294703" title="Cortiella" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="116148">
Cortiella s un despoblat dins el terme d'Alforja.

La vial fou donada per la reina Sana a Ramon de Ganagot el desembre del 1190 i fou integrada al domini d'Alforja per Ramon i va seguir els seus mateixos passos. Sana es va reservar per a si mateixa una mina de plata i els delmes per la mitra (arquebisbat de Tarragona). 

Mai fou gaire poblada i la mxima poblaci que consta s de tres focs el 1708. El 1553 s'indicaven 3 focs i 8 masos. Fou membre de la comuna del Camp entre 1586 i 1669. La capella de Santa Maria de Cortiella s troba avui dia al Mas d'En Mestre, casa pairal dels Mestre, el cap de la qual el 1872, Josep Antoni Mestre 
March, fou un destacat cap carl (el primer Mestre documentat a Cortiella es Joan Mestre el 1553). El mas va agafar el terme el 1860. Disposa de cementiri propi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294705" title="Domenys" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="116149">
Els Domenys o els Domenges s un despoblat del terme d'Alforja.

Estaven inclosos a la senyoria dels Arcs que va passar a l'abadessa de Bonreps el 1243 i fou comprada per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat el 1244. El 1339 ja apareix documentada com a part de la Comuna del Camp.

Va quedar despoblat al segle XIX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294707" title="Santuari de Sant Antoni de Pdua" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="116150">
El santuari de Sant Antoni de Pdua s un santuari del segle XVIII en terme d'Alforja.

No t cap inters artstic per es objecte de moltes excursions, especialment el dia de la mona, degut a que a la seva rodalia hi ha una popular font d'aigua. El santuari est tancat excepte en ocasions concretes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294709" title="Merc Rivadulla i Grcia" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="116151">
Merc Rivadulla i Grcia (Ballobar, Baix Cinca, 1947) s una advocada i poltica catalana. s llicenciada en dret i professora en excedncia d'ensenyament secundari a l'IES Guindvols, a Lleida. Militant d'Iniciativa per Catalunya, fou escollida diputada a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996, on el 1997 fou expulsada del Grup Parlamentari Izquierda Unida amb Joan Saura per oposar-se a les directrius de Julio Anguita. El 2004 fou nomenada vicepresidenta d'Iniciativa per Catalunya-Verds i a les eleccions municipals de 2003 fou regidora de sostenibilitat i medi ambient a l'ajuntament de Lleida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294710" title="Mare de Deu de Puigcerver" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="116152">
El santuari de la Mare de Deu de Puigcerver s un edifici religis del terme d'Alforja. Agafa el seu nom del no gaire lluny Puig Cerver (de 835 metres) i es troba a la vora del lmit del terme amb el terme de Riudecols. 

Est integrat per un conjunt d'edificacions de poc inters artstic. La tradici feia que, durant segles, en la nit de Sant Joan s'encengueren en aquest indret fogueres gegantines, que podrien tenir origen en un culte precristi. Al segle XX aquesta costum es va perdre.

Fou aixecat per Pere dels Arcs en compliment del testament dels seus pares Ramon dels Arcs i Romeva de Ganagot senyora d'Alforja (datats el 1227 i el 1233) que li imposaven aquesta construcci. La capella estava alada l'any 1243 quan Pere dels Arcs va morir. Es va engrandir al segle XVII i les obres es van acabar el 1620. Destruit parcialment a la primera guerra carlina fou reconstruit el 1858 i el 1863, per altre cop va quedar damnat per les lluites entre lliberals i carlins de 1872-1875, sent reconstruit altre cop el 1882. L'imatge antiga, que la llegenda diu que fou trobada per un pastor, fou destruida per revolucionaris l'estiu del 1936 al esclatar la guerra civil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294711" title="Sergio Gmez-Alba Ruiz" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="116153">
Sergio Gmez-Alba Ruiz (Madrid, 1943) s un poltic catal d'origen madrileny. Llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia, s empresari i administrador de Societats d'Inversi Immobiliria. Ingress al Partit Popular de Catalunya de la m d'Aleix Vidal-Quadras, i ha estat sotssecretari general electoral del PP de Barcelona. Ha estat tamb diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294714" title="Guillermo Gortzar Echevarra" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="116154">
Guillermo Gortzar Echevarra (Vitria, 1951) s un poltic basc establit a Catalunya. s doctor en Histria, llicenciat en dret i mster per la Universitat de Califrnia. Professor Titular d'Universitat a la UNED i Secretari General de la Fundaci Hispano Cubana. Membre del Comit Executiu del Partit Popular, amb aquest partit ha estat diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993 1996 i 2000. El 2001 va dimitir i ocup el seu crrec Jos Luis Aylln Manso.

 Obres .
 Cmo estudiar historia: gua para estudiantes (1995);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294716" title="Reyes Montseny Masip" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="116155">
Reyes Montseny Masip (Lleida, 1948) s una poltica catalana. Llicenciada en Dret, s Tcnic de l'Administraci de la Seguretat Social i lletrat de l'Administraci de la Seguretat Social.  Militant del Partit Popular de Catalunya, fou escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294718" title="Salvador Sanz Palacio" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="116156">
Salvador Sanz Palacio (Morata de Jaln, Valdejaln, 1947) s un advocat i poltic catal d'origen aragons. Diplomat en Cincies Poltiques pel C.I.O de Nancy, en Dret Comparat per les universitats d'Estrasburg i Luxemburg i pel IEHEI de Nia. Fou auditor de l'Acadmia de Dret Internacional i assessor jurdic de Banca Catalana. Militant del Partit Popular de Catalunya, fou diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000. El 2004 fou escollit diputat al Parlament Europeu pel mateix partit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294720" title="Victria Camps i Cervera" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="116157">
Victoria Camps i Cervera (Barcelona, 1941) s una filsofa i catedrtica universitria catalana. Va cursar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on es doctor en 1975 amb la tesi La dimensin pragmtica del lenguaje. Ha ocupat el lloc de Vicerectora, professora i catedrtica d'tica de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha participat en els Comits tics de l' Hospital del Mar, de el Hospital de la Vall d'Hebron i de la Fundaci Esteve de Barcelona. 

Fora de l'mbit universitari, va ser Senadora pel PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1993, participant en la candidatura com a independent. Durant aquest temps va presidir la Comissi d'Estudi de continguts televisius del Senat. En l'actualitat s membre del Comit de Biotica d'Espanya, i de la Fundaci Vctor Grifols i Lucas i membre del Consell de Redacci de les revistes Isegora (de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques) i Letra Internacional. 

Es considera un de tants filsofs hereus de Jos Luis Lpez Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida poltica, denunciant-ne la seva exclusi; la convicci en l'Estat del benestar com a un valor a defensar enfront de la concepci liberal que pretn reduir l'Estat al mnim; una activa defensora de la democrcia participativa i d'una tica que contribueixi a la formaci de la ciutadania. En el seu treball en la Comissi d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisi pblica com un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que s el que en la realitat tendeixen a ser. Sobre els mitjans de comunicaci privats ha advocat per una major transparncia respecte a la titularitat dels mateixos i els poders econmics que els sustenten.

Obres.
Los telogos de la muerte de Dios, 1968. ;
Pragmtica del lenguaje y filosofa analtica (tesi doctoral), 1976. ;
La imaginacin tica, 1983; ;
tica, retrica y poltica, 1983.
Virtudes pblicas (Premi Espasa d'Assaig, 1990.
Paradojas del individualismo, 1993.
Los valores de la educacin, 1994.
El malestar de la vida pblica, 1994.
El siglo de las mujeres, 1998.
Manual de civismo (junt a Salvador Giner), 1998.
Qu hay que ensear a los hijos, 2000.
Una vida de calidad, 2002.
La voluntad de vivir, 2005.
Hablemos de Dios (junt a Amelia Valcrcel), 2007.

Referncies.
Pgina personal de Victria Camps;
Fitxa biogrfica;
Societat Internacional de Biotica;
Entrevista a Victria Camps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294723" title="Myachi" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="116158">


El myachi (pronunciat: mi-a-chi) s un sac de sorra rectangular de 10 x 4 cm amb el que es practica un esport o joc modern realitzant un seguit de malabars amb la m. 
El joc consisteix en situar el myachi en la part posterior de la m i desprs elevar-lo per ser captat amb qualsevol part del cos menys amb el palmell de la m i evitant que caigui al terra. Quants ms trucs es realitzin seguits sense que caigui el myachi a terra, ms prctica es t.

 Origen .
El myachi t el seu origen en l'Universidad Vanderbilt on Steve Ochs va llanar un encenedor des de la part posterior de la m amb uns amics. Llavors, Ochs va decidir cosir una vella bitlletera al voltant de tot l'encenedor i llavors va nixer el primer myachi.

 Enllaos externs .
http://www.myachi.com;
http://www.handsack.co.uk;
http://www.jred.net (Frum de myachi)  ;
http://www.myachi.tk;
http://www.myachi.hu;
http://www.myachiuk.com;
http://www.myachi.webbyen.dk;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294724" title="Yazoo" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="116159">


Yazoo s un grup britnic de pop electrnic, fundat a l'any 1982 per Alison Moyet (veus) i Vince Clarke (sintetitzadors, programacions i veus). Sn especialment coneguts per xits com "Only you", "Don't go" o "Nobody's diary".

Tot i que van dissoldre's al 1983, amb motiu de la reedici dels seus dos discos (prevista per al 2008), Moyet i Clarke van anunciar la seva reuni per realitzar una gira promocional anomenada Yazoo Reconnected: Live.

Biografia.

Formaci.

Vince Clarke havia estat membre fundador de Depeche Mode; de fet, ell va compondre els seus primers xits i la majoria de canons del seu primer disc, Speak & Spell. Posteriorment, tanmateix, Clarke no se sent satisfet amb el rumb que estava prenent la carrera de Depeche Mode i, desprs de la seva primera gira britnica, deix el grup. Clarke contact amb Alison Moyet (a qui ja coneixia des de la seva poca escolar, car tots dos havien estudiat a l'escola Nicholas Comprehensive School, de Basildon), que estava buscant gent per formar una banda de blues tradicional. Moyet i Clarke van escollir el nom Yazoo (Yaz als Estats Units) per batejar el seu projecte, inspirats en el nom d'un segell discogrfic (Yazoo Records) que havia editat vells discos de blues.

Primer senzill, primer xit: Only you.

Al mes de maig de 1982 Yazoo van publicar el seu primer material, la can Only you; composta encara durant la seva poca a Depeche Mode, Clarke l'ofer als seus ja ex-companys com a "regal de comiat", per la rebutjaren. Enregistrada als estudis Blackwing, "Only you" va arribar al nmero 2 britnic en poc temps; encara avui s un dels seus temes ms famosos, i ha estat versionat per diversos artistes, com els Flying Pickets (que la portaren al nmero 1 per Nadal de 1983) o fins i tot Enrique Iglesias, que n'enregistr una versi en castell.

Aquest xit va esperonar a Clarke i Moyet, que poc desprs tingueren un altre xit amb el seu segent senzill, "Don't go" (3), ajudat per un vdeo inspirat en la histria de Frankenstein. "Don't go" serv com a aven del seu primer disc, Upstairs at Eric's, on Clarke continuava explorant el pop meldic i ballable que ja havia mostrat amb Depeche Mode, i que continu la ratxa d'xits de Yazoo, amb bones vendes i crtiques favorables. Desprs de gires per Gran Bretanya i Nord-Amrica, publicaren el seu segent senzill, "The other side of love", que tamb entr al Top 15 britnic.

Segon disc i dissoluci.

Desprs de les gires, Clarke i Moyet tornaren als estudis amb Eric Radcliffe, que ja havia produt el seu anterior disc; el resultat fou l'lbum You and Me Both (1983), ms melanclic que el seu predecessor, amb ms contribuci compositiva de Moyet i, musicalment, caracteritzat principalment per l's del Fairlight. "You and Me Both" coron les llistes britniques desprs de l'aparici al mes d'abril del seu nic senzill, "Nobody's diary".

Malgrat aquests xits, la relaci entre Moyet i Clarke s'havia deteriorat fins al punt que anunciaren la dissoluci de Yazoo aquell mateix juliol, poc abans que l'lbum fos publicat.

Projectes posteriors i reaparici.

Desprs de dissoldre Yazoo, tant Moyet com Clarke van iniciar projectes particulars. Alison inici la seva carrera en solitari amb el disc Alf (1984), publicat al segell discogrfic Columbia. Pel que fa a Vince Clarke, tamb a l'any 1984 form un altre grup, The Assembly, integrat per ell mateix i Eric Radcliffe, el productor dels dos primers discos de Yazoo. Amb la veu de Feargal Sharkey (cantant dels Undertones) llanaren el senzill "Never never". Posteriorment Clarke collabor amb Paul Quinn al tema "One day"; finalment, ja al 1985, form el seu grup actual, Erasure, amb el cantant Andy Bell.

Als anys 90, Mute Records public remescles de "Situation" i, ja al 1999, la recopilaci Only Yazoo - The Best Of, acompanyada per una nova versi del tema "Only you" i noves remescles de "Situation", "Don't go" i, novament, "Only you".

Arran de l'anunci de la futura reedici dels discos de Yazoo en versions remasteritzades, comenaren a sentir-se rumors d'un possible retorn. Aquests rumors es veieren confirmats quan Mute Records concret el llanament d'In Your Room, una capsa amb els dos discos remasteritzats, material extra (cares B i remescles) i un DVD amb entrevistes i els vdeoclips de "Don't go", "The other side of love", "Nobody's diary", "Situation (1990)" i "Only you (1999)", juntament amb un maxi-single de remescles dance. A ms, s'anunci la gira Yazoo Reconnected: Live, amb 18 concerts per Europa i Amrica, entre els quals hi ha una actuaci al festival Snar de Barcelona.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;

 Biografia;

 Una altra biografia;

 Bad Connection;

 Pgina oficial d'Alison Moyet;

 Informaci sobre la gira;

 Informaci sobre la gira als Estats Units;

 Informaci sobre In Your Room;

 In Your Room (Llistat);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294725" title="The Human League" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="116160">

The Human League s un grup britnic de pop electrnic, format a Sheffield a finals dels anys 70. Els seus membres actuals sn, des de 1991, el cantant i teclista Philip Oakey (l'nic membre constant) i les cantants Joanne Catherall i Susan Ann Sulley.

Tingueren xit especialment a principis i mitjans dels anys 80, amb xits com "Don't you want me" (nmero 1 britnic), "The Lebanon" o "Human" (nmero 1 als Estats Units).

Biografia.

Primera poca: 1977-1980.

Inicis i grups previs.

Originaris de Sheffield (Anglaterra), Ian Craig Marsh i Martyn Ware formaren la primera versi del grup, amb el nom de "The Dead Daughters"; tots dos estaven fortament influts pel so electrnic i sinttic de Kraftwerk, i aprengueren a tocar de manera autodidacta el seu primer sintetitzador, un Korg 700S. La primera actuaci de Marsh i Ware amb aquest pseudnim va tenir lloc a la festa d'aniversari d'un amic d'ambds.

Ms endavant, amb la incorporaci d'un altre amic (Adi Newton), realitzaren una srie d'actuacions en directe, per ara amb un altre pseudnim, "The Future". Desprs d'enregistrar una srie de maquetes de so totalment electrnic (en reacci al corrent punk, dominant aleshores), amb Ware i Marsh, Newton deix "The Future" per formar la seva prpia banda, Clock DVA. La reacci del duet Ware/Marsh va ser  en un intent d'acostar el seu so als lmits del pop  fitxar un cantant. L'escollit fou Philip Oakey, un vell conegut de l'escola que en aquella poca treballava com a infermer en un hospital. 

Poc desprs d'entrar al grup, Oakey pos lletra a una pea instrumental que Ware i Marsh havien compost, i que es convert en "Being boiled", que aparegu a la primera maqueta que enregistraren  al seu propi estudi, juntament amb dos temes ms ("Circus of death" i "Toyota city"). Per, ja abans de l'aparici d'aquesta maqueta, el grup tenia un nom nou, que acabaria sent el definitiu: The Human League, en referncia a un joc de cincia ficci (Star Force).

Primers llanaments i canvi de discogrfica.

Aquesta primera maqueta fou editada al segell independent escocs Fast Records, dirigit per Robert Last; la seva bona acollida els anim a fer les seves primeres actuacions en directe. En un d'aquests concerts hi havia un amic de Philip, Adrian Wright, que fou acceptat com a nou membre, per encarregar-se de la posada en escena dels concerts (amb projeccions de diapositives) i, ocasionalment, contribuir al so del grup tocant el sintetitzador.

La reputaci dels Human League creixia rpidament a mesura que feien nous concerts, fins al punt que el grup Siouxsie and the Banshees els fitx com a teloners de la seva gira a l'any 1979; David Bowie va presenciar una d'aquestes actuacions i arrib a comentar que havia vist "el futur de la msica pop".

El seu segent llanament amb Fast Records va ser l'EP "The dignity of labour", amb quatre parts instrumentals amb un estil meldic i rtmic en ocasions, i industrial i experimental en d'altres. Tot i el seu escs impacte a les llistes britniques, el single va atreure l'atenci de la discogrfica Virgin Records, que finalment els fitx. De totes maneres, i com a compensaci per haver estat el primer a oferir-los un contracte, Bob Last continu vinculat amb el grup, si b ara en condici de representant.

The Men, Reproduction, Travelogue i separaci.

A principis de 1979, desprs de fer de teloners d'Iggy Pop, The Human League van comenar a preparar el seu primer llanament discogrfic amb Virgin. Per el segell va incomplir la seva promesa inicial de llibertat creativa i pression al grup perqu utilitzessin instruments convencionals (com guitarres i bateries). Com que havien acceptat un aven financer de Virgin Records, hagueren d'acceptar els suggeriments, si b a canvi van publicar el nou material amb un nom diferent. Aix, el senzill "I don't depend on you" fou publicat a nom de The Men.

Com que "I don't depend on you" tampoc no tingu un xit significatiu, The Human League enregistraren novament material electrnic i amb el nom originari al seu propi estudi, anomenat "The Workshop", armats amb els sintetitzadors de qu disposaven, el Korg 700S amb qu van comenar i un sintetitzador modular amb ms possibilitats, el Roland System 100. Aquestes sessions donaren com a resultat el seu primer disc, anomenat Reproduction, seguit poc desprs pel seu primer senzill, "Empire state human". Cap dels dos productes no tingu un ress considerable, i van rebre crtiques moderades; com a resultat, Virgin Records cancell una gira britnica programada per al mes de novembre i en comptes d'aix els envi a fer de teloners dels Talking Heads. Tanmateix, la seva proposta de posada en escena (simplement unes diapositives amb fotografies del grup i msica de fons) no va convncer els promotors i, desprs d'uns pocs concerts, hagueren d'abandonar la gira.

Un any desprs, The Human League publicaren el seu segent senzill, "Holiday '80", amb versions de temes de Gary Glitter i Iggy Pop i una nova can, "Marianne", que finalment fou refusada per Virgin. Ja al mes de maig publicaren el seu segent lbum, Travelogue, que vingu acompanyat per una gira britnica de 12 concerts i per l'edici del seu segent senzill, una versi del tema "Only after dark". "Travelogue", que continuava amb el carcter electrnic i futurista del seu predecessor i incloa noves versions de "Being boiled" i "Toyota City", constitu el seu primer triomf, ja que arrib a ocupar el nmero 16 britnic.

Per aquest xit fou erosionat pel deteriorament de la relaci entre els seus membres. Degut a diferncies en l'evoluci que havia de seguir el so del grup, van aparixer les primeres tensions, que desembocaren en la divisi de la banda. Oakey i Wright van retenir els drets d's del nom "The Human League", mentre Ware i Marsh fundaven el seu propi grup, British Electric Foundation (posteriorment Heaven 17), a canvi de rebre un percentatge dels drets que generessin les vendes del segent disc i dels seus senzills.

Segona poca (1980-1992): xit i declivi.

Dare: Catapultats cap a l'xit.

Oakey i Wright, per tant, van conservar el nom del grup i el contracte amb Virgin Records, per tamb els deutes i, sobretot, una gira que havien de complir sota amenaces de denncia per part dels promotors. En conseqncia, Oakey va haver de reclutar a tota pressa msics per suplir les baixes de Ware i Marsh i aix poder realitzar els concerts. Durant una visita a una discoteca de Sheffield (el Crazy Daisy Nightclub), Oakey es va fixar en dues amigues que, maquillades de manera fora original, ballaven a la pista: es tractava de Joanne Catherall i Susan Ann Sulley. Sense cap prembul, Oakey els ofer la possibilitat de participar a la gira com a ballarines i cantants. Com que totes dues eren estudiants i menors d'edat  tenien 17 anys , Oakey i Wright hagueren de parlar amb els seus respectius pares per obtenir perms. El segent fitxatge fou Ian Burden, un msic professional de Sheffield; amb aquesta formaci pogueren completar la gira, si b els seus resultats foren discrets: la premsa especialitzada centrava la seva atenci en Ware i Marsh i no es prenia seriosament les incorporacions de Catherall i Sulley, a les quals en alguna ocasi el pblic (contrariat pels canvis en la formaci del grup) llan objectes.

A travs de Simon Draper van conixer el productor Martin Rushent, amb qui van enregistrar al mes de febrer de 1981 el primer senzill de la nova formaci del grup, "Boys and girls" (47). Tot i que no va arribar molt amunt de les llistes, s que va superar les posicions dels senzills anteriors i els don la necessria confiana. Noves sessions als estudis Genetic, de Rushent (amb la collaboraci d'Ian Burden i Jo Callis com a nous membres), van donar com a resultat el senzill "The sound of the crowd", amb qu entraren per primer cop al Top 15 britnic. L'xit tamb acompany els segents llanaments, els senzills "Love action (I believe in love)" (3) i "Open your heart" (6) i el disc Dare, que, aparegut al mes d'octubre, esdevingu un gran xit i arrib rpidament al nmero 1.

Per encara el dest els reservava una altra sorpresa: "Don't you want me" fou escollida, a instncies de Simon Draper, com a quart senzill del disc. Inicialment Oakey no hi estava massa d'acord, perqu no li agradava molt la can i, a ms, tenia por que treure un altre senzill de "Dare" tingus un efecte negatiu sobre les vendes del disc. Finalment el senzill aparegu (amb un pster de regal) acompanyat d'un vdeoclip molt innovador, un dels ms coneguts del grup i de la dcada dels 80 en general. A finals de desembre de 1981 arrib al nmero 1, posici on va restar durant cinc setmanes.

Les pressions de la fama: Hysteria.

L'xit de "Dare" va provocar un augment de les vendes dels treballs anteriors: a principis de 1982 l'lbum "Reproduction" entr a les llistes britniques al nmero 34 i fins i tot una edici en format senzill de "Being boiled" puj fins al nmero 6; "Holiday'80" fou reeditat tamb en aquelles dates i va ocupar el lloc 46. Mentre el grup participava en una ambiciosa gira mundial, el productor Martin Rushent confeccion un mini-lbum de remescles de temes pertanyents a "Dare", anomenat Love and dancing i publicat a nom de "The League Unlimited Orchestra". Dos senzills ms, "Mirror man" i "(Keep feeling) Fascination" aparegueren als mesos de novembre de 1982 i abril de 1983 respectivament, i en tots dos casos arribaren al nmero 2 britnic.

Desprs de l'edici de "Fascination", The Human League comenaren les sessions d'enregistrament del seu nou disc als estudis Air, de l'Illa de Montserrat, novament amb Martin Rushent com a co-productor; per degut a discussions i enfrontaments amb els membres del grup, Rushent deix les sessions i fou substitut pel productor Chris Thomas, que tamb acab llanant la tovallola. Aquests canvis i discussions eren conseqncia directa de l'xit de "Dare", que si b els havia proporcionat la fama i el reconeixement que buscaven, tamb els don l'enorme responsabilitat d'haver de crear un nou disc que estigus a la seva alada. Com a mostra de la pressi i els dubtes que el grup sentia, es pot comentar el cas de Nick Heywood, cantant del grup Haircut 100, que declar que havia enregistrat tot el seu disc en solitari en el mateix temps en qu The Human League van aconseguir programar la pista rtmica d'una sola can (dos mesos).

Finalment, guiats pel productor Hugh Padgham, The Human League pogueren enregistrar i completar el nou lbum, anomenat Hysteria i publicat al mes de maig de 1984, dues setmanes desprs de l'aparici del seu primer senzill, "The Lebanon" (11), que incloa parts de baix i guitarra indites fins aleshores. "Life on your own" (16) i "Louise" (13), totes dues amb un so ms proper al dels anteriors discos, aparegueren al llarg de 1984. Tot i que "Hysteria" arrib a ocupar el nmero 3 de les llistes britniques, no pogu igualar l'xit de "Dare".

Al mateix temps, Oakey va compondre i enregistrar una can, "Together in electric dreams" amb un dels seus dols musicals, el productor itali Giorgio Moroder, fams per diverses contribucions a la msica disco durant els anys 70. El tema aparegu a la banda sonora de la pellcula "Electric dreams" i arrib al nmero 3 britnic. Un any desprs, Oakey i Moroder enregistraren un disc sencer junts, anomenat Philip Oakey & Giorgio Moroder. Per poc abans de l'edici del disc Jo Callis comunic al grup la seva decisi de sortir-ne, per iniciar una collaboraci amb Feargal Sharkey, cantant dels Undertones; el percussionista Jim Russell va ser el seu substitut.

Crash i Romantic?: S'acaba una era.

Per enregistrar el nou disc, The Human League van treballar amb l'equip de productors Jimmy Jam & Terry Lewis, que havien treballat amb artistes com Prince i Janet Jackson, de qui tot just acabaven de produir el seu reeixit lbum "Control". El resultat va ser Crash, enregistrat a Minneapolis, i que mostra un s predominant de sintetitzadors digitals com el Yamaha DX7. Tot i que amb el senzill "Human" aconseguiren arribar al nmero 1 als Estats Units (i al 8 al Regne Unit), el fet d'incloure a "Crash" noms sis canons (d'un total de 10) escrites pel grup i algunes divergncies sobre l'orientaci artstica del disc  que, malgrat tot, tingu uns resultats comercials prou dignes  van agriar la relaci entre el grup i els productors d'una banda, i de l'altra, entre els mateixos membres: desprs de la publicaci de l'lbum, Philip Adrian Wright va deixar The Human League per comenar una carrera vinculada al mn del cinema. A ms, desprs de la gira de presentaci de "Crash" (la primera des de 1982), Ian Burden tamb va anunciar la seva retirada a principis de 1988. Posteriorment Virgin Records edit la primera recopilaci del grup, Greatest Hits.

Desprs de construir el seu propi estudi d'enregistrament a Sheffield, The Human League iniciaren les sessions del seu segent lbum, una altra vegada amb Martin Rushent com a productor, i amb contribucions de l'ex-membre Jo Callis; els msics Russell Dennett i Neil Sutton, que ja havien treballat amb la banda durant la gira de "Crash", passaren a formar part del grup. Per, malgrat els bons auguris, ni l'lbum Romantic? ni els senzills "Heart like a wheel" (29) i "Soundtrack to a generation" no tingueren l'xit esperat: havia aparegut desprs de l'acid house i abans de l'explosi definitiva de la msica dance, i en aquella poca els grups musicals d'actualitat eren els pertanyents a l'escena Madchester.

Els discrets resultats de "Romantic?" i una reorientaci de les activitats del holding empresarial "Virgin" van fer que, desprs d'una collaboraci puntual amb el grup japons Yellow Magic Orchestra, Virgin Records cancells el contracte amb The Human League (com tamb li va passar a Heaven 17, el grup dels antics companys de Philip Oakey) a l'any 1992.

Tercera poca (1993-).

La reaparici del grup: Octopus.

A l'any 1993, The Human League van enregistrar una maqueta amb material nou i l'oferiren a diverses discogrfiques. Qui finalment accept d'incorporar la banda al seu repertori fou el segell EastWest Records, una filial de la discogrfica Time Warner. Amb la collaboraci del productor Ian Stanley (vinculat als primers discos de Tears for Fears) i de membres anteriors com Jo Callis, Russell Bennett o Neil Sutton, el triplet compost per Oakey, Sulley i Catherall pogu completar el seu nou disc d'estudi, Octopus, que aparegu al mes de gener de 1995. Poc abans ja s'havia publicat el nou senzill, "Tell me when", que mostrava la renovaci del so de The Human League sense perdre el seu carcter pop tradicional, i que aconsegu arribar al nmero 6 a Gran Bretanya, com a mostra del suport popular que va rebre la reaparici del grup. La balada "One man in my heart" (13) -cantada per Sulley- i "Filling up with heaven" (36) tamb van rebre el favor del pblic i de la crtica, que consider mpliament "Octopus" com un retorn de qualitat i un digne successor de "Dare". 

Per promocionar el seu flamant nou disc, The Human League iniciaren una nova gira; mentrestant, el seu antic segell (Virgin Records) aprofit l'xit que The Human League tornaven a tenir i public una nova recopilaci que incloa els temes de la versi de 1988 amb la incorporaci de "Tell me when", una remescla de "Don't you want me" a crrec del grup Snap! i un tema indit, "Stay with me tonight" (40), escrit per Ian Stanley i Phillip Oakey.

A l'any 1996 comenaren les primeres sessions d'enregistrament del que havia de ser el successor d"Octopus"; aquestes sessions van quedar paralitzades desprs que Ian Stanley i, posteriorment, Russell Dennett deixessin de collaborar amb el grup. Per acabar-ho d'adobar, la discogrfica EastWest estava passant per un procs de reestructuraci interna, i hi havia por que els nous responsables del segell eliminessin certes bandes del seu catleg; malgrat aquests temors, el grup va rebre i acceptar l'oferta de participaci en una gira, anomenada The Rewind Tour i organitzada per Boy George i Howard Jones, dirigida sobretot a l'incipient moviment de reivindicaci dels artistes de la dcada dels 80, i que els port a fer una srie de concerts als Estats Units primer i, ms tard, al Regne Unit.

Tanmateix, tornant de la gira, els temors es van fer realitat i el grup va rebre la notificaci de la rescissi del seu contracte; aix, per segona vegada, es trobaren sense discogrfica.

Nova companyia, nou lbum: Secrets.

Desprs de dos concerts a Londres i Eivissa a l'any 1999 i una srie de collaboracions de Philip Oakey amb el grup The all seeing I que resultaren en l'edici del senzill "The first man in space", The Human League van signar un nou contracte discogrfic, aquesta vegada amb el segell Papillon Records, una branca de Chrysalis. Per a la producci, en aquest disc comptaren amb l'ajut de l'equip TOY, que incloa el teclista i programador Dave Clayton i l'enginyer de so "Q", ambds amb experincia en la producci del disc Ultra del grup Depeche Mode.

Desprs de diversos retards, el nou senzill "All I ever wanted" aparegu al mes de juliol del 2001,  com el seu nou disc, Secrets. El context musical en qu el disc vei la llum era fora favorable al seu estil  l'xit del corrent electroclash i de grups com Miss Kittin and The Hacker o Ladytron havia despertat novament l'inters en el pop electrnic  i, de fet, "Secrets" va rebre crtiques molt favorables; per els problemes financers que havien afectat al segell Papillon (que, de fet, hagu de plegar poc desprs que "Secrets" fos publicat) van impossibilitar l'edici de ms senzills i condicionaren negativament la promoci del disc. Aix i tot, Oakey, Catherall i Sulley (juntament amb Neil Sutton, David Breevers, Nic Burke i els percussionistes Errol Rollins i Rob Barton) emprengueren una gira britnica a l'any 2002. Un any desprs un segell independent, Nukove Records, edit "Love me madly?" en format senzill.

Gires i llanaments ms recents.

En els anys posteriors, The Human League han realitzat diferents gires i, com a complement, actuacions puntuals en festivals com el Primavera Sound de Barcelona (2005) o el Festival Internacional de Benicssim (2007). Tamb a l'any 2007, per commemorar el 30 aniversari del grup, The Human League realitzaren una gira europea basada en el disc Dare. Per a l'estiu del 2008 hi ha preparada una gira pels Estats Units.

Al 2003, Virgin Records edit en format CD i DVD The Very Best of The Human League; poc desprs aparegueren un disc i un DVD en directe, anomenats respectivament Live at the Dome i The Human League Live at the Dome, enregistrats en un concert a la ciutat anglesa de Brighton. Un disc addicional, The Human League Original Remixes and Rarities sort a la venda a finals de 2005.

Enllaos externs.

 Biografia;

 Pgina especialitzada en els primers anys del grup;

 Susanne-Sulley.net;

 Pgina amb informacions i entrevistes;

 The Human League a l'Electropop Top 10;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294726" title="Anacoreta" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="116161">

Un anacoreta (paraula procedent del llat medieval  anachor ta , i aquest del terme grec "   -     ", que significa "retirar-se") s una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplaci i a la penitencia (DRAE), allada de la comunitat.
Coneguts tamb com eremites, aquesta forma de vida monstica va donar origen, al segle III, al eremitisme i al cenobitisme, si b ambdues formes van coexistir durant tota l'Edat mitjana.

El segle IV milers de persones, plenes de fervor religis, abandonaren les seves pertinences, famlies i estil de vida, per viure allades als deserts de la Tebaida a Egipte.

Al segle X, al voltant del monestir de Sant Miquel de Cuix, va aparixer un nucli eremita amb Pere Orsol, Sant Romuald i Mar.

A partir dels segles XI i XII el moviment va anar cobrant importncia, com ho demostra la presncia de nombrosos anacoretes a les muntanyes de Prades, al Montsant i a la serra de Llena.

Van creure que apartant-se de la societat humana, compliem el manament cristi de no ser part del mn.

"Si fssiu del mn, el mn us estimaria; per perqu no sou del mn, sin que jo us he escollit del mn, per aix el mn us odia". 

Un exemple d'anacoreta fou Sant Antoni Abat.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 60.

Enllaos externs.

 Web dedicada a eremites budistes. ;
 mplia informaci sobre l'eremitisme al llarg del temps. ;
 Butllet d'informaci sobre el mn de l'eremitisme contemporani. ;
 Llista de Sants Anacoretes  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294730" title="Antracoteri" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="116162">

Els antracoteris (Anthracotherium, "bstia del carb") sn un gnere d'ungulats extingits caracteritzats per tenir 44 dents.

El nom li ve d'haver-se trobat entre els llits de lignit d'Europa.

Es consideren uns fssils que indiquen la relaci entre hipopotmids i cetacis.

 Referncies .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294731" title="Elomeryx" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="116163">

Elomeryx s un gnere extingit de cetartiodctil que es troba entre els primers antracoteris coneguts. El gnere es trobava molt dispers: a sia a inicis de l'eoc i a Europa a finals, extenent-se a l'Amrica del Nord durant el principi de l'Oligoc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294737" title="Sorribes (desambiguaci)" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="116164">


 Toponmia:
 Sorribes de la Vansa, capital del municipi de la Vansa i Frnols;
 Sorribes, poble que pertany al municipi de Gsol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294740" title="Riera Maana" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="116165">

La Massana s una riera de la Catalunya del Nord que pren les seues aiges de la Serra de l'Albera i es desemboca a la Mediterrnia desprs de travessar els termes de Sureda i d'Argelers al Rossell.

s la principal via aqutica de l'Albera. El bosc mediterrani homnim al seu voltant s una reserva natural des del 1973, destacant-hi una reserva de tortugues mediterrnies.

 Hidrologia .
A l'estiu, el cabal tpicament s nul durant molts mesos per ms aviat a la part baixa. El torrent li abasteix per ms amunt. Les crescudes ocorren ms a sovint a la tardor. La ms recent al novembre del 1999, desprs d'unes precipitacions a la zona de 216 mm d'aigua, transform la Massana en un delta inundant el conjunt de terres situades entre el poble i la platja d'Argelers.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294744" title="La Vallesa" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="116166">

La Vallesa s un bosc mediterrani situat entre l'Eliana i Paterna, a la frontera del Camp de Tria amb l'Horta. Ha sigut inclosa al Parc Natural del Tria. s un dels pocs indrets del pas on es pot trobar l'Anthyllis Lagascana. 

Es pot considerar un bosc urb, delimitat al sud pel riu Tria, a l'oest per l'Eliana, a l'est per la Canyada (terme de Paterna) i al nord per l'autovia d'Adems (el CV-35). Es troba creuat de l'est a l'oest per la lnia 1 de metro, que va de Valncia fins a Llria i hi t un baixador anomenat "Vallesa". Aquest mateix baixador serveix la principal urbanitzaci del bosc, que pren el seu nom.

s un bosc d'Alzina surera i d'Anthyllis Lagascana. En general t una orografia plana, amb un lleuger descens cap al riu. S'hi pactica tota mena d'esports - ciclisme, footing, moto-cros, passejades a cavall etc. - i s un lloc d'esbarjo i lleure per a les poblacions venes. 

El bosc ofereix un atractiu turstic d'importncia. Existeix una llarga lnia de trinxeres de la guerra civil que recorre gran part de la zona. Algunes d'elles no es troben en bon estat de conservaci, per resulten interessants de visitar.

 Enllaos interns .
 Parc Natural del Tria;
 Les Rodanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294745" title="Joaquim Folch i Girona" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="116167">
Joaquim Folch i Girona va nixer a Barcelona el 1892 i se significa com a geleg i enginyer sent un impulsor de la mineria i la metallrgia del plom a Catalunya. Va ser un collaborador molt actiu de la Instituci Catalana d'Histria Natural i tamb del Centre Excursionista de Catalunya on impuls el centre d'esports d'hivern de la Molina. Va ser un gran afeccionat a la mineralogia que va aplegar al llarg de tota la seva vida una important collecci de minerals que encara avui s considerada com una de les millors del mn entre les que sn privades. Actualment (finals de 2008) aquesta collecci es mant gaireb intacta, fins i tot lleugerament ampliada, 24 anys desprs de la mort del seu creador, en unes installacions a Barcelona emparades per la Fundaci Can Costa. Com a homenatge per la seva estima a l'excursionisme, la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya va donar el seu nom al refugi d Engorgs a la Cerdanya. Fou membre de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona.  Mor a Barcelona el 1984. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294748" title="Isoelectroenfocament" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="116168">
L'isoelectroenfocament s una tcnica de separaci de molcules carregades, i s molt utilitzada en tcniques bioqumiques i/o biotecnolgiques.

 Fonament .

Aquesta tcnica s ideal per separar molcules amfteres com poden ser les protenes o els cids nuclics, i les separa segons el seu punt isoelctric. Es realitza un gradient de pH mitjanant un camp elctric per tampons amfotrics, en qu la regi de l'node s la regi ms cida i la regi del ctode la regi ms bsica, o per gradients immobilitzats en qu el propi gel t grups tamponadors.

Les substncies amfteres que es trobin en una regi en qu el pH estigui per sota del seu punt isoelctric tindrn tendncia d' anar a una regi ms bsica i, per tant, es desplaaran cap al ctode; les substncies que es trobin en una regi amb un pH per sobre del seu punt isoelctric tindran tendncia d'anar cap una regi ms cida i, per tant, es desplaaran cap a l'node. Les molcules amfteres quedaran aturades quan la seva crrega neta esdevingui 0, i aix passar quan el pH sigui igual al seu punt isoelctric.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294751" title="Vitelli (desambiguaci)" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="116169">


Onomstica:

Vitelli (famlia), famlia romana ;

Aule Vitelli (cnsol), cnsol sufecte el 32;

Publi Vitelli,  militar rom.

Luci Vitelli (cnsol any 34), magistrat roma tres vegades cnsol,  pare d'Aule Vitelli (emperador);

Luci Vitelli (cnsol any 48), cnsol l'any 48 ;

Aule Vitelli, emperador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294752" title="Vitlia" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="116170">
Vitelli o Vitllia (Vitellii o Vitellia) fou un famlia romana suposadament originaria de Sabnia.

La famlia hauria estat rebuda entre els patricis dins el grup de les minores gentes. Un carrer, la via Vitellia (del Jancul a la mar) i un colnia Vitellia en terres dels eques, provarien la seva antiguitat. Quan la monarquia fou enderrocada s'esmenta als Vitelli, i una germana del cap familiar fou la dona del cnsol Brut. 

No obstant altres historiadors els hi assignen un origen servil i diuen que la famlia hauria estat fundada per un llibert. 

El primer personatge segur del que es tenen referncies fou Publi Vitelli (Publius Vitellius), un cavaller rom, nadiu de Nucria que fou procurador d'August. Va deixar quatre fills, Aule, Quint, Publi i Luci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294753" title="Aule Vitelli (cnsol)" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="116171">
Aule Vitelli (Aulus Vitellius) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 32, juntament amb Gneu Domici Aenobarb, pare del futur emperador Ner. Va morir en el exercici del crrec. Va destacar per l'esplendor amb el que celebrava les seves festes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294754" title="Publi Vitelli" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="116172">
Publi Vitelli fou un militar rom.

Ve servir a les ordes de Germnic Csar a Germnia i va conduir les legions II i XIV a la tornada de l'expedici contra els cats i altres grups (any 15). Ms tard fou enviat amb Gai Anti a fer els cens dels gals.

Fou un dels acusadors de Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC) acusat d'enverinar a Germnic Csar (any 20). Desprs fou pretor. 

A la mort de Sej, del que era amic, fou acusat vagament i posat sota custodia; empresonat es va produir una ferida que no era mortal, per va morir al poc temps probablement de la infecci. La seva dona Accia fou jutjada pel crrec de majestas i condemnada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294755" title="Luci Vitelli (cnsol any 34)" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="116173">
Luci Vitelli (Lucius Vitellius) fou un magistrat rom, pare d'Aule Vitelli (emperador) i Luci Vitelli (cnsol any 48).

El 34 fou cnsol i tot seguit fou nomenat governador a Sria; all va fer una conferncia amb Artaban III de Prtia al qual indu a mostrar obedincia a les senyals de les legions (que portaven la imatge de l'emperador); va aconseguir una pau favorable. Calgula descontent, va enviar a matar-lo per es va salvar quan va adorar a Calgula com a deu i encara que ho va fer per salvar la vida, era considerat un adulador de la cort; desprs va adular a Calgula contnuament i ms tard a Claudi i Valria Messallina.

Sota Claudi fou dues vegades cnsol i una vegada censor (l'any 48). Fou acusat junt amb Messallina de ser la causa de la mort de Valeri Asitic. Desprs de l'execuci de Messallina, va adular a Claudi i li va aplanar la dificultat de casar-se amb la seva neboda Agripina Menor, fent-li saber que el senat i el poble aprovava aquest fet. Fou partidari d'Agripina, per tot i aix fou acusat (52) de majestas per Juni Llop, per l'acusaci va arrunar a l'acusador. 

Poc temps desprs fou atacat de parlisi de la que va morir. Estava casat amb Sextlia i va veure als dos fills ser cnsols abans de morir (van ser cnsols l'any 48, mig any cadascun). El senat li va dedicar una esttua en front de la rostra amb la inscripci "Pietatis immobilis erga Principem". Tcit considera que tot i l'adulaci mostrada, en la administraci de la provncia o provncies que li van correspondre va mostrar les virtuts dels vells temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294756" title="Luci Vitelli (cnsol any 48)" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="116174">
Luci Vitelli (Lucius Vitellius) fou fill de Luci Vitelli (cnsol any 34) i germ d'Aule Vitelli (emperador).

Fou cnsol el 48 i desprs fou procnsol a frica. 

Fou un dels que va aconsellar la mort de Aule Cecina Ali; fou acusat de enverinar a Quint Juni Bles el marit de Domcia (la filla d'Antnia Menor i tia de Valria Messallina). Quan el seu germ va abandonar Roma el 69 i va anar als Apenins, Luci va restar a la ciutat per defensar-la; al saber que Terracina havia estat ocupada pels partidaris de Vespasi, el seu germ el va enviar a la Campnia amb sis cohorts i 500 cavallers per sufocar la revolta; Luci va ocupar Terracina i va fer una gran matana; era un home enrgic i haguera presentat batalla a Roma, per el seu germ es va mostrar dbil i els partidaris de Vespasi van entrar a la ciutat.

Luci, que estava anant des de Terracina a la capital, al conixer la noticies es va rendir i fou executat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294757" title="Vtia (mare de Gai Fufi)" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="116175">
Vtia (Vitia) fou la mare de Gai Fufi Gemine o Gem. 

Fou executada per orde de Tiberi el 32 perqu havia lamentat l'execuci del seu fill (que havia estat cnsol el 29).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294758" title="Luci Vitruvi Cerd" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="116176">
Luci Vitruvi Cerd (Lucius Vitruvius Cerdo) fou un arquitecte rom.

El seu nom apareix a una inscripci que diu "L. Vitruvius L. L. Cerdo architectus" dos vegades repetida al arc dels Gavii a Verona. Per les lletres L. L. (Lucius libertus) se sap que era un llibert. La seva poca no pot ser establerta de moment per amb seguretat no s el mateix personatge que Marc Vitruvi Polli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294760" title="De Architectura Libri X" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="116177">
De Architectura Libri X s l'obra cabdal de l'arquitectura romana. Fou escrita per Marc Vitruvi Polli vers l'any 20 aC, quan tenia uns 55 anys. Pretenia servir de referncia a l'emperador August per jutjar els diversos edificis erigits i els que pogus erigir en el futur. Va escriure l'obra en una data posterior al 27 aC (quan August fou proclamat emperador) i abans de l'11 aC ja que esmenta com a viva Octvia, la germana d'August, que va morir en aquest any. 

s el tractat sobre arquitectura ms antic que es conserva i va ser pres pels arquitectes renaixentistes com a referncia de primera m per al coneixement de les manifestacions arquitectniques de l'antiguitat greco-llatina. D'ell noms ens han arribat els textos; les illustracions originals s'han perdut.

El formen deu llibres:

El primer inclou la dedicatria a l'emperador i la descripci general de la cincia de l'arquitectura  i l'educaci dels arquitectes;
El segon descriu els materials per construir un edifici;
El tercer i el quart sn dedicats al temples i a les quatre ordes arquitectniques (jnic, corinti, dric i tosc);
El cinqu descriu els edificis pblics;
El sis descriu edificis privats;
El set descriu les decoracions interiors;
El vuit est dedicat a l'aigua, com trobar-la i les diferents classes d'aigua i el seu s;
El nov parla de rellotges de sol i altres instruments de mesurar el temps;
I el des de les maquines per fer edificis i dels enginys militars;

Cada llibre t un prefaci del que s pot treure alguna dada de l'autor

Fou publicat per primer cop per Jo. Sulpitius a Roma vers el 1486 i a Florncia 10 anys desprs (a Vencia el 1497).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294762" title="Vtul" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="116178">
Vitul o Vtul (Vitulus) fou un cognom de les gens Mamlia i Vocnia. Podria ser una variant de Italus igual com Turrinus era una variant de Tyrrhenus. No obstant els antic consideraven el nom equivalent a "vedell" que s l'etimologia ms probable.

Personatges destacats amb aquest cognom foren:

Luci Mamili Vtul o Luci Mamili Vitul, cnsol el 265 aC;

Quint Mamili Vtul o Quint Mamili Vitul, cnsol el 262 aC ;

Gai Mamili Vtul o Gai Mamili Vitul, Pontfex Mxim el 209 aC i pretor el 208 aC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294766" title="Luci Mamili Vtul" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="116179">
Luci Mamili Vtul o Vitul (Lucius Mamilius Q. F. M. N. Vitulus) fou cnsol de Roma el 265 aC amb Quint Fabi Mxim Gurges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294767" title="Quint Mamili Vtul" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="116180">
Quint Mamili Vtul o Vitul (Quintus Mamilius Q. F. M. N. Vitulus) fou un magistrat rom germ de Luci Mamili Vtul.

Fou cnsol de Roma el 262 aC amb Luci Postumi Megel II, al tercer any de la Primera Guerra Pnica. Unit amb el seu collega, el cnsol Vtul va conquerir Agrigent. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294768" title="Gai Mamili Vtul" nonfiltered="1175" processed="1174" dbindex="116181">
Gai Mamili Vtul o Vitul (Caius Mamilius  Vitulus) fou un magistrat rom.

Fou elegit Pontfex Mxim el 209 aC i fou el primer plebeu que va exercir aquest crrec. A l'any segent (208 aC) fou pretor i va rebre Siclia com a provncia. Fou un dels ambaixadors enviats a Filip V de Macednia el 203 aC.

Va morir el 174 aC a causa d'una epidmia de pesta i el va succeir com a Pontfex Mxim Gai Escriboni Curi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294771" title="Vivi" nonfiltered="1176" processed="1175" dbindex="116182">
Vivi (Vivianus) fou un jurista rom d'poca incerta, esmentat repetidament per Ulpi i Juli Paule. Com que esmenta a Sab, Cassi i Prcul, devia ser ms jove que aquestos tres. Pomponi probablement en fa referncia i seria posterior. D'acord a tot aix hauria viscut en temps de Traj i Adri.

Els seus escrits no s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294772" title="Rhode" nonfiltered="1177" processed="1176" dbindex="116183">
Rhode o Rhodos (     o      , o          , segurament           ), en llat Rhodus, en catal Rodes, fou un establiment comercial grec situat a la costa del pas dels ibers indigets (avui l'Empord), que perdur desprs com a ciutat romana i  fins a l'poca visigtica. Les seves restes sn al NO de l'actual vila de Roses, dintre de l'antic clos murallat conegut com la Ciutadella de Roses i que fins a finals del segle XVIII havia contingut la vila vella.

Origen.
Des del Renaixement, la tradici erudita identific Rhode amb Roses, per no se'n tingu confirmaci arqueolgica fins que, a la dcada de 1960, s'excav una ciutat romana del Baix Imperi dintre del recinte de la Ciutadella de Roses, amb nivells arqueolgics que arriben fins a l'poca grega. 

Els indicis arqueolgics i escrits apuntaven vers una colnia aparentment fundada pels rodis. Tant el nom de la ciutat finalment localitzada, com el seu emblema (la rosa dels rodis, que apareix al revers de les monedes que s'hi encunyaren) i la tradici escrita grecollatina (en particular, Estrab, que al segle I aC n'afirm una fundaci rdia i posterior transferncia als massaliotes), semblaven abonar aquesta hiptesi. Ara b, l'expansi dels rodis per la Mediterrnia occidental, abans de l'hegemonia dels foceus, s molt mal coneguda, documentalment i arqueolgicament. Si una fundaci rdia fos certa, implicaria una cronologia en el segle VIII o VII aC i, tanmateix, les excavacions arqueolgiques al jaciment de Rhode no proporcionen evidncies anteriors al segle IV aC. D'altra banda, algunes fonts escrites vinculen la fundaci a Masslia, i l'arqueologia els dna la ra.

D'acord amb aix, actualment es pensa que Rhode hauria estat fundada en el segon quart del segle IV aC pels grecs de Masslia. Els massaliotes s'installaren a Roses, molt probablement sobre un assentament ibric anterior, per recuperar el mercat que els grecs foceus d'Empries, primer dependents d'ells i ara rivals, havien conquerit durant el segle anterior. La badia de Roses els oferia un port natural d'immillorables condicions per comerciar amb els ibers que habitaven a la comarca, ara amb uns nivells d'ocupaci ms atractius que quan escolliren Empries per a una primera fundaci. La vinculaci als rodis s'entn actualment com una llegenda propagandstica originada a Rodes o a la mateixa Rhode.

Histria.

Durant el tercer quart del segle IV aC es consolid el nou nucli comercial fundat per Masslia, que hi exercia el control i se'n servia com a port secundari, molt probablement destinat sobretot a drenar els excedents de cereals de la plana. El territori llavors dominat per Rhode era el situat entre la Muga i l'Albera, en el qual destacava el nucli ibric de Peralada, i de fet possiblement coincident amb al pagus altmedieval de Peralada. La zona urbana habitada en aquests moments era el tur de Santa Maria, sobre el qual ms tard seria fundat el monestir de Roses. 

A partir de finals del segle IV aC Rhode experiment una forta expansi econmica, que la port a independitzar-se de Masslia i a afirmar-se com a ciutat. Durant aquesta poca es construren edificis pblics i, particularment, un nou hbitat artesanal i portuari, l'anomenat barri hellenstic, la ciutat encuny dracmes propis (amb la llegenda rodeton i la imatge d'una rosa) i deix sentir la seva influncia comercial nord enll fins a l'Erau. 

El segle III aC fou per a Rhode una poca florent, en qu exportava cermica prpia (sobretot de verns negre) a altres indrets de la Mediterrnia occidental, que tamb collocava al propi mercat altempordans. Aparentment, Rhode es va veure beneficiada per l'allunyament dels interessos de Masslia, que s'aproxim a Roma per contrarestar la creixent pressi cartaginesa, alhora que ella mateixa, com Empries, basculava cap a les xarxes comercials pniques, sobretot de les illes Balears, important centre de redistribuci cap a la Mediterrnia central i meridional. Aquest desenvolupament econmic es degu veure alimentat per un creixement demogrfic, probablement constitut per poblaci indgena de la comarca. D'altra banda, hom pensa que la relaci amb Empries degu passar per moments d'entesa comercial i d'oberta rivalitat.

A partir de finals del segle III aC, parallelament a la creixent penetraci romana i a l'inici de la Segona Guerra Pnica, que limit progressivament l'anterior influncia comercial de la ciutat, s'inici una lenta davallada, que pos Rhode, com Empries, davant la tessitura d'haver d'optar per fer costat a la nova potncia emergent romana o per enfrontar-s'hi. En aquests moments d'inestabilitat econmica i militar ambdues colnies gregues es fortificaren. 

Les colnies gregues de la costa catalana acabaren cedint davant Roma i aliant-se amb la nova potncia. Empries obr les portes a Escipi, que hi desembarc al capdavant del seu exrcit el 218 aC, i els romans optaren a partir d'aleshores per potenciar aquesta ciutat com a mxima aliada a la zona. Per els ibers es resistiren a la dominaci romana i s'hi enfrontaren, i tamb ho fu Rhode, potser a causa de la importncia de l'element indgena en el seu poblament. Roma reaccion brutalment i un nou exrcit comandat pel cnsol Marc Porci Cat desembarc a Empries i expugn Ullastret i els altres nuclis de poblaci ibrics i tamb Rhode, que des d'aleshores esdevingu un nucli menor sota control emporit.

Durant l'Alt Imperi, no es troben gaire vestigis de la presncia romana al jaciment i per aix se suposa que Rhode va ser un nucli residual en la xarxa de ciutats romanes de Catalunya. Ms tard, per, quan Empries entr en decadncia durant la crisi del segle III, Rhode, ben significativament, revif. Excavacions recents hi han localitzat una factoria de salaons de peix que estigu en activitat durant els segles IV i V. Desprs, fou assolada pels bascons al segle VI i, finalment, conquerida pels rabs el 713, que la van dominar fins vers el 797. 

Don nom a la poblaci altempordanesa de Roses, desenvolupada ms tard sobre les seves restes.

Protecci.
El jaciment de Rhode est incls en les disposicions legals de protecci del patrimoni histric que afecten el conjunt del recinte de la Ciutadella de Roses.

Bibliografia.
Llus Buscat i Somoza, La colnia grega de Rhode: una aproximaci al seu origen, evoluci i desaparici, Figueres, Brau, 1999.
Llus Buscat i Somoza, "La Real Academia de la Historia y los yacimientos de Rhode y Emporion en el s. XIX", Boletn de la Real Academia de la Historia, 198 (2001), 155-174.
Llus Buscat i Somoza, "L'actuaci arqueolgica de la Comissi de Monuments de Girona al segle XIX: Emporion i Rhode", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42 (2001), p. 483-491.
Llus Buscat i Somoza, "Noucentisme i arqueologia: Emili Gandia i les excavacions arqueolgiques dels anys 1916 i 1917 a Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 11-37.
Carlos Daz, Hug Palou i Anna M. Puig, La ciutadella de Roses, Girona, Diputaci de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 77), 1998.
Antonio Manuel de Guadn, Las monedas de plata de Emporion y Rhode, 2 vols., monogrfic dels Anales y Boletn de los Museos de Arte de Barcelona, 12 (1955-1956) i 13 (1957-1958) .
Josep M. Gurt, Rosas en el Bajo Imperio, tesina de llicenciatura de la Universitat de Barcelona, 1974 (dir. Pere de Palol).
M. Aurora Martn, F. Javier Nieto i Josep M Nolla, Excavaciones en la ciudadela de Roses: campaa 1976 y 1977, Girona, Diputaci Provincial de Girona, Servei Tcnic d'Investigacions Arqueolgiques, 1979.
Francisco Javier Nieto Prieto, El edificio "A" de la Ciudadela de Roses: la terra sigillata africana, Girona, Centre d'Investigacions Arqueolgiques de Girona, 1993.
M. Jos Pedrn Pedrn, Las importaciones de cermica tica de Rhode: barrio helenstico (1963-1970), tesina de llicenciatura de la Universitat de Lleida, 1995? (dir. Emili Junyent i Snchez).
Anna M. Puig i Griessenberger et al., La colnia grega de Rhode (Roses, Alt Empord), coord. Teresa Carreras Rosell i Aurora Martin, Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Diputaci de Girona-Ajuntament de Roses, 2006. Tesi doctoral original consultable a TDX Tesis en Xarxa.
Enric Sanmart, La cermica campeniense de Emporion y Rhode, 2 vols., Barcelona, Diputaci Provincial de Barcelona-Institut de Prehistria i Arqueologia de Barcelona, 1978.
L. Villaronga, Les monedes de plata d'Emprion, Rhode i les seves imitacions: de principi del segle III aC fins a l'arribada dels romans el 218 aC, Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Numismtics, Institut d'Estudis Catalans, 2000.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294776" title="Pilota atmica" nonfiltered="1178" processed="1177" dbindex="116184">
La pilota atmica (en angls the nuclear football, i tamb the President's Emergency Satchel, the Button, the Black Box o, tot just the Football ), s una maleta petita que sempre porta un oficial militar que forma part del seguici ms proper del president nord-americ. La maleta cont una srie d'opcions d'atac nuclear i de combinacions per fer servir les armes de l'arsenal atmic. Noms el president pot activar-les, mitjanant una identificaci a travs de codis numrics que el mandatari porta sempre a sobre, escrits en una targeta que s intransferible .

Tot i tractar-se de material classificat, es coneixen, per filtracions, detalls versemblants de la maleta, el contingut, i el seu "modus operandi".

Histria.

L'origen de la pilota atmica el trobem en la administraci de Dwight D. Eisenhower, tot i que noms va esdevenir d'us normal durant la Crisi dels mssils de Cuba, essent president John F. Kennedy. La primera preocupaci de Kennedy era, la possibilitat que es desferms un atac nuclear sense el seu perms. En segon lloc, en un poca sense telfons mbils, Kennedy volia fer operativa la opci d'un atac nuclear quan el President fos llunys dels centres de comandament.

Referncies.




Enllaos externs.

GlobalSecurity.org article including images of Smithsonian Institution retired "football" ;
History Channel Special on the Nuclear Football  ;
Ford, Daniel. 1985. The Button. New York: Simon and Schuster.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294780" title="Host del Consell del Principat" nonfiltered="1179" processed="1178" dbindex="116185">




La Host del Consell del Principat fou alada pel Consell del Principat per aturar la revolta dels pagesos de remena que encapalava Francesc de Verntallat amb el recolzament de la reina Joana Enrquez.

El 24 d'abril de 1462, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobir per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva illegalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicaci de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legtimes per les ordres contradictries.

El 9 de maig sortiren de Barcelona en direcci nord els primers escamots de la host del Principat, manants pel capit Pere de Bell-lloc i de Sentmenat, ocupant Hostalric, mentre que la reina, per la seva banda, es preparava per oposar-se per la fora de les armes a l'exrcit del Principat i fou assetjada a Girona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294785" title="Franco Comotti" nonfiltered="1180" processed="1179" dbindex="116186">
 Franco Comotti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Franco Comotti va nixer el 24 de juliol del 1906 a Brescia, Itlia. Va morir el 10 de maig del 1963.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 3 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, de la que va disputar noms aquesta cursa.

Piero Taruffi va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de dues temporades a la F1, les que corresponen als anys 1950 i 1952.


 Resultats a la F1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294788" title="Paul Pietsch" nonfiltered="1181" processed="1180" dbindex="116187">
 Paul Pietsch  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Paul Pietsch va nixer el 20 de juny del 1911 a Freiburg, Alemanya. A data de mar del 2008 s el pilot de Frmula 1 viu mes vell.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de l'historia de la Frmula 1 disputada el 3 de setembre del 1950, el GP d'Itlia, que formava part del campionat del mn de la temporada 1950 de F1, de la que va disputar noms aquesta cursa.

Paul Pietsch va participar a un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de tres temporades a la F1, les que corresponen als anys entre 1950 i 1952.


 Resultats a la F1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294791" title="Hersham and Walton Motors" nonfiltered="1182" processed="1181" dbindex="116188">


Hersham and Walton Motors o HWM va ser una empresa de fabricaci de cotxes anglesa que va arribar a competir a la Frmula 1.

HWM va competir a la Frmula 1 des de la temporada 1951 fins la de 1955. 


 A la en Frmula 1 .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294798" title="Nannophrys ceylonensis" nonfiltered="1183" processed="1182" dbindex="116189">

Nannophrys ceylonensis s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Nannophrys ceylonensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294799" title="Nannophrys guentheri" nonfiltered="1184" processed="1183" dbindex="116190">

Nannophrys guentheri va sser una espcie de granota que va viure a Sri Lanka. 

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Nannophrys guentheri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294800" title="Nannophrys marmorata" nonfiltered="1185" processed="1184" dbindex="116191">

Nannophrys marmorata s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Nannophrys marmorata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 20 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294801" title="La nvia jueva" nonfiltered="1186" processed="1185" dbindex="116192">
La nvia jueva (en neerlands: Het Joodse bruidje) s una obra del pintor holands Rembrandt pintada el 1666. Est exposada permanentment al Rijksmuseum d'Amsterdam.

A la pintura se li don el nom actual a primers del segle XIX, quan un colleccionista d'art d'Amsterdam va identificar el tema com el d'un pare jueu que atorga un collaret a la seva filla en el dia del seu casament. Aquesta interpretaci ja no s'accepta, i la identitat de la parella s incerta. L'ambigitat s sobretot per la manca de context anecdtic, i deixa noms clar el tema universal de l'amor d'una parella. Els suggeriments especulatius pel que fa a la identitat de la parella s'han ests al fill de Rembrandt, Titus i la seva nvia, o el poeta d'Amsterdam Miguel de Barrios i la seva muller. Tamb s'ha considerat la possibilitat que fossin parelles de l'Antic Testament, incloent Abraham i Sarah, o Boaz i Ruth. La identificaci ms probable, tanmateix, s la d'Isaac i Rebekah, com se'ls descriu a Genesis 26:8, cosa que queda suportada amb un dibuix de l'artista del mateix tema.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294803" title="El otro "yo" del profesor Bacterio" nonfiltered="1187" processed="1186" dbindex="116193">

El otro "yo" del profesor Bacterio (L'altre "jo" del professor Bacteri) s la quinzena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada al llarg de 1972 i 1973.

Argument.
El professor Bacteri ha provat un dels seus invents. Aquest invent estimula l'altre "jo" (persona que del seu subconscient) de cada persona i l'altre "jo" del professor Bacteri s un gamberro que es dedica a fer maleses per la ciutat. En Mortadello i en Filem hauran de trobar el professor Bacteri i dur-lo a la T.I.A. per a qu pugui ser curat.

Trvia.
El mateix argument, per amb el paper d'en Mortadello en lloc del professor Bacteri apareix en la historieta curta "El Supergamberro".







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294804" title="L'alegre bevedor" nonfiltered="1188" processed="1187" dbindex="116194">
L'alegre bevedor (en neerlands: De vrolijke drinker) s una obra del pintor holands Frans Hals pintada entre el 1627 i 1628. Est exposada permanentment al Rijksmuseum d'Amsterdam.

 Aquesta obra s un retrat individual tpic de l'obra de Frans Hals: el personatge central mira de front i saluda somrient amb la seva m dreta mentre que amb l'esquerra sost una copa de vi que estn a l'espectador, sortint del quadre. Es tracta d'un tipus del poble, de mitjana edat, vestit amb una mplia xamberga. Hi ha un medall amb l'efgie del prncep Maurici a tall de sivella. No se sap del cert quina persona s la que aix es representa.

Est treballat en una gamma de colors clars, amb l'nica nota fosca del barret, transmetent vitalitat i optimisme. Els llums sn brillants, treballats de tal manera que donen una gran impressi de realisme i frescor. Resulta espontani, amb una gran fora.

Els elements del quadre sn visualment molt prxims i immediats, exemplificant la tendncia de la pintura holandesa a trencar el lmit del quadre cap endavant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294805" title="Amnirana" nonfiltered="1189" processed="1188" dbindex="116195">

Amnirana s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Amnirana albolabris ;
 Amnirana amnicola ;
 Amnirana asperrima ;
 Amnirana darlingi ;
 Amnirana galamensis ;
 Amnirana lemairei ;
 Amnirana lepus ;
 Amnirana longipes ;
 Amnirana occidentalis ;
 Amnirana parkeriana ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294807" title="Amnirana albolabris" nonfiltered="1190" processed="1189" dbindex="116196">

Amnirana albolabris s una espcie de granota que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Kenya, Libria,Nigria, Sierra Leona, Tanznia, Togo, Uganda i, possiblement tamb, a Burundi i Rwanda. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Rdel, M.-O., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Amnirana albolabris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294808" title="Amnirana amnicola" nonfiltered="1191" processed="1190" dbindex="116197">

Amnirana amnicola s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Amnirana amnicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294811" title="Amnirana asperrima" nonfiltered="1192" processed="1191" dbindex="116198">

Amnirana asperrima s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Gartshore, M. 2004.  Amnirana asperrima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294813" title="Amnirana darlingi" nonfiltered="1193" processed="1192" dbindex="116199">

Amnirana darlingi s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Nambia, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Poynton, J.C. & Channing, A. 2004.  Amnirana darlingi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294816" title="Amnirana galamensis" nonfiltered="1194" processed="1193" dbindex="116200">

Amnirana galamensis s una espcie de granota que viu a l'frica subsahariana. 

Referncies.

 Rdel, M.-O., Poynton, J.C., Largen, M., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Amnirana galamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294819" title="Amnirana lemairei" nonfiltered="1195" processed="1194" dbindex="116201">

Amnirana lemairei s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo i Zmbia. 

Referncies.

 Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Amnirana lemairei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294820" title="Amnirana lepus" nonfiltered="1196" processed="1195" dbindex="116202">

Amnirana lepus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Angola. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Burger, M. & Largen, M. 2004.  Amnirana lepus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294821" title="Amnirana longipes" nonfiltered="1197" processed="1196" dbindex="116203">

Amnirana longipes s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2004.  Amnirana longipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294822" title="Amnirana parkeriana" nonfiltered="1198" processed="1197" dbindex="116204">

Amnirana parkeriana s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Channing, A. 2004.  Amnirana parkeriana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294823" title="Blooper" nonfiltered="1199" processed="1198" dbindex="116205">
Els Bloopers (coneguts abans com a Bloobers) sn unes criatures de la saga Mario. El seu aspecte ha anat variant, per els seus trets caracterstics sn la seva semblana a un pop, el color blanc i la tinta que escup en els jocs ms actuals. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario Bros. de la consola NES, de Nintendo.

Aparicions.

NES;
Super Mario Bros.;
Super Mario Bros. 2;
Super Mario Bros. 3;

Super Nintendo;
Yoshi's Safari;
Super Mario World 2: Yoshi's Island;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;

Nintendo 64;
Paper Mario;

Gameboy;
The Legend of Zelda: Link's Awakening;

Nintendo Gamecube;
Super Mario Sunshine;
Paper Mario: The Thousand-Year Door;
Dance Dance Revolution: Mario Mix;
Mario Golf: Toadstool Tour;

Gameboy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;

Nintendo DS;
Yoshi's Island DS;
Mario Kart DS;

Wii;
Super Paper Mario;
Super Maria Galaxy;
Mario Kart Wii;
Mario Party 8;
Super Smash Bros. Brawl (com a trofeu);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294824" title="Amnirana occidentalis" nonfiltered="1200" processed="1199" dbindex="116206">

Amnirana occidentalis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i, possiblement tamb, a Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. 2004.  Amnirana occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294829" title="Artiofbul" nonfiltered="1201" processed="1200" dbindex="116207">

Els artiofbuls (Artiofabula) sn un clade proposat per anlisi molecular que fa de node agrupador dels clades dels suins (porcs, babiruses...) i dels cetruminants (remugants, cetacis i hipoptams).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294831" title="Losillasaurus giganteus" nonfiltered="1202" processed="1201" dbindex="116208">

Losillasaurus giganteus s una espcie de dinosaure saurpode que exist al Pas Valenci, i possiblement en altres parts del llevant peninsular, a finals del perode Jurssic. Pesava entre vint i trenta tones i brostejava les fulles dels arbres grcies al seu llarg coll.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294832" title="Arthroleptella" nonfiltered="1203" processed="1202" dbindex="116209">

Arthroleptella s un gnere de granotes de la famlia Petropedetidae. 

Espcies.

 Arthroleptella bicolor;
 Arthroleptella drewesii;
 Arthroleptella hewitti;
 Arthroleptella landdrosia;
 Arthroleptella lightfooti;
 Arthroleptella ngongoniensis;
 Arthroleptella subvoce;
 Arthroleptella villiersi;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294833" title="Arthroleptella bicolor" nonfiltered="1204" processed="1203" dbindex="116210">

Arthroleptella bicolor s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella bicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294836" title="Arthroleptella drewesii" nonfiltered="1205" processed="1204" dbindex="116211">

Arthroleptella drewesii s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella drewesii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294838" title="Arthroleptella hewitti" nonfiltered="1206" processed="1205" dbindex="116212">

Arthroleptella hewitti s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Lesotho. 

Referncies.

 Minter, L. & Channing, A. 2004.  Arthroleptella hewitti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294841" title="Arthroleptella landdrosia" nonfiltered="1207" processed="1206" dbindex="116213">

Arthroleptella landdrosia s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella landdrosia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294842" title="Centre d'Estudis Interplanetaris" nonfiltered="1208" processed="1207" dbindex="116214">
El Centre d Estudis Interplanetaris, CEI, s una associaci sense nim de lucre dedicada a l'estudi dels Objectes Volants no Identificats, OVNIS creada a resultes de l inters despertat a Barcelona l'any 1957 per la celebraci del Congrs Internacional d Astronutica i pel llanament sovitic del primer satllit artificial Sputnik 1.
Entre els seus fundadors hi figuren les creus de Sant Jordi Antoni Ribera i Jord i Antoni Pelegr i Partegs. 
La contribuci del CEI a la vida cultural barcelonina i catalana fou apreciable als anys 60 i 70, a l'ensems que la seu antiga del carrer de Balmes de Barcelona era lloc de trobada clandestina de la resistncia catalanista a Franco. 
Durant els anys 80 el CEI va estar apunt de desaparixer, per durant els 90 va revifar. En acabar la dcada van canviar de local.
El CEI ha publicat revistes i butlletins que han tingut una amplia divulgaci internacional entre els interessats en el tema OVNI des d'una perspectiva cientfica i desmitificadora (Stendek, Papers d'Ovnis) aix com diversos llibres i compilacions.

Enllaos externs.
 CEI, Centre d'Estudis Interplanetaris;
 El Bloc del CEI;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294843" title="Arthroleptella lightfooti" nonfiltered="1209" processed="1208" dbindex="116215">

Arthroleptella lightfooti s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella lightfooti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294844" title="Arthroleptella ngongoniensis" nonfiltered="1210" processed="1209" dbindex="116216">

Arthroleptella ngongoniensis s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella ngongoniensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294846" title="Arthroleptella subvoce" nonfiltered="1211" processed="1210" dbindex="116217">

Arthroleptella subvoce s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Turner, A., De Villiers, A. & Channing, A. 2006.  Arthroleptella subvoce.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294847" title="Arthroleptella villiersi" nonfiltered="1212" processed="1211" dbindex="116218">

Arthroleptella villiersi s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptella villiersi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294848" title="Toxodon" nonfiltered="1213" processed="1212" dbindex="116219">

Toxodon s un gnere de mamfer notoungulat extingit de la famlia dels toxodntids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294849" title="Conraua" nonfiltered="1214" processed="1213" dbindex="116220">

Conraua s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Conraua alleni (Barbour & Loveridge, 1927).
 Conraua beccarii (Boulenger, 1911).
 Conraua crassipes (Buchholz & Peters a Peters, 1875).
 Conraua derooi (Hulselmans, 1972).
 Conraua goliath (Boulenger, 1906).
 Conraua robusta (Nieden, 1908).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294850" title="Thylacosmilus" nonfiltered="1215" processed="1214" dbindex="116221">

Thylacosmilus s un gnere de mamfer esparassodont extingit de la famlia dels tilacosmlids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294852" title="Conraua alleni" nonfiltered="1216" processed="1215" dbindex="116222">

Conraua alleni s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leona. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Conraua alleni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294853" title="Conraua beccarii" nonfiltered="1217" processed="1216" dbindex="116223">

Conraua beccarii s una espcie de granota que viu a Eritrea i Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Conraua beccarii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294855" title="Conraua crassipes" nonfiltered="1218" processed="1217" dbindex="116224">

Conraua crassipes s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a Angola i Repblica Centreafricana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L., Burger, M. & Largen, M. 2004.  Conraua crassipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294856" title="Conraua derooi" nonfiltered="1219" processed="1218" dbindex="116225">

Conraua derooi s una espcie de granota que viu a Ghana i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Conraua derooi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294859" title="Gastornitiformes" nonfiltered="1220" processed="1219" dbindex="116226">

Els gastornitiformes sn un ordre d'ocells prehistrics. Eren aus de grans dimensions incapables de volar, similars als estruos per amb una constituci ms robusta. Alguns dels membres de l'ordre eren predadors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294862" title="Arqueta de Sant Patllari" nonfiltered="1221" processed="1220" dbindex="116227">
A l'esglsia de Santa Maria de Camprodon (Ripolls) es conserva l'arqueta de Sant Patllari (o de Sant Palladi). Es tracta d un reliquiari destinat a guardar les restes d aquest personatge, el patr de la vila.

Malauradament es conserven poques peces d aquest tipus, i aquesta, malgrat els desperfectes que presenta, s un bon exemple. Un altre exemplar s lArqueta de Sant Martiri de Banyoles, espoliada el 1980. Tot fa pensar que procedeix de l esglsia del proper monestir de Sant Pere, on es veneraven les relquies. s una bella pea d orfebreria gtica del primer ter del segle XIV.

Sant Patllari era un bisbe francs del que s expliquen diversos fets miraculosos. Al morir fou considerat sant i enterrat a Frana, per uns monjos benedictins van robar el seu cos i el van traslladar en un ase. Quan eren a Camprodon, la llegenda diu que aquell cos es va fer tan feixuc que l animal no va poder continuar i per aix es va guardar al monestir de Sant Pere.

El 1470 el monestir fou saquejat i l arqueta traslladada a Frana, per va poder retornar el 1484.

 
Bibliografia.
 Nria de Dalmases, Antoni Jos i Pitarch. Histria de l art catal. Vol. III. Edicions 62. Barcelona, 1984. ISBN 84-297-2104-5;
 Joan Amades. Costumari catal, vol. III. Salvat Editores, Edicions 62. Barcelona. 1983. ISBN 84-345-3676-5;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294873" title="Nel blu dipinto di blu" nonfiltered="1222" processed="1221" dbindex="116228">


Nel blu dipinto di blu (en catal, "En el blau pintat de blau"), coneguda popularment com Volare, s una can en itali interpretada per Domenico Modugno al Festival d'Eurovisi de 1958, celebrat a la ciutat holandesa d'Hilversum, amb Alberto Semprini dirigint l'orchestra. La can, amb msica de Modugno i lletra d'ell mateix amb Franco Migliacci va acabar en tercera posici amb 13 punts.

Aquesta can, que esdevindria un dels ms grans xits sortits d'Eurovisi, ha estat l'nica eurocan que ha arribat al Top 1 als Estats Units, ha aconseguit dos premis Grammy i s'ha convertit en una de les ms versionades de la histria, tant en el seu idioma original com traduda a desenes d'idiomes, incls l'esperanto. Al 50 Aniversari de l'eurofestival, la can va ser triada com la millor en l'histria del concurs darrere Waterloo del grup ABBA.

Domenico Modugno va presentar aquesta can per primera vegada al Festival de la can de Sanremo l'any 1958, i el va guanyar; Johnny Dorelli tamb va interpretar aquest tema, el text del qual contraposa els conceptes de somni i realitat units pel blau del cel i el blau dels ulls estimats.

El cantant itali va ser el primer en actuar, per va haver d'interpretar la seva can tamb al final, ja que va haver problemes en la connexi i algunes televisions (la sueca entre elles) no havien pogut escoltar-la. Finalment ni Dinamarca ni Luxemburg van puntuar la can italiana; els altres set jurats van atorgar-li 13 punts (dues votacions de 4 punts a crrec de Blgica i Alemanya, i cinc d'1 punt a crrec dels Pasos Baixos, Frana, Sucia, ustria i Sussa) amb els quals va assolir la 3a posici. 

En el seu cam cap a la fama, la can va canviar el seu ttol pel ms curt de Volare, amb el qual avui s mundialment coneguda. Se'n compten ms de 100 versions en diferents idiomes (i altres tantes instrumentals), algunes de les quals  sn:
 en itali, les d'Al Bano & Romina, Cliff Richard, Connie Francis, Dalida, Dario Campeotto, David Bowie, Frank Sinatra, Dean Martin, Frankie Avalon, Luciano Pavarotti, Mina, Rita Pavone, Toto Cotugno...
 en angls o bilinge: Al Martino, Barry White, Caterina Valente, Jerry Val, Paul McCartney, Petula Clark, The Platters...
 en espanyol: Conchita Bautista, Gipsy Kings, Ismael Rivera, Jos Guardiola, Lluito Gatica, Monna Bell...

El 1959, la can va inspirar fins i tot una pellcula protagonitzada pel mateix Modugno amb Giovanna Ralli i Vittorio de Sica i dirigida per Piero Tellini. El 1960, la can va ser duta a judici perqu un compositor d'pera va acusar al seu autor de plagi, per Modugno va ser absolt.

Lletra en catal.


Penso que un somni aix no torna mai ms
Em pintava les mans i la cara de blau
I de sobte venia una rfega de vent
I comenava a volar en el cel infinit

Volare, oh oh
Cantare, oh oh oh oh
En el blau pintat de blau
Feli d'estar all dalt

I volava, volava feli
Ms alt que el sol i encara ms alt
Mentre el mn poc a poc s anava esvaint al lluny
Una msica dola sonava noms per a mi

Volare, oh oh
Cantare, oh oh oh oh
En el blau pintat de blau
Feli d'estar all dalt

Per tots els meus somnis s'esvaxen a l'alba perqu

Quan clareja la lluna s'els en duu amb si
Per jo segueixo somiant amb els teus bells ulls
Que sn blaus com el cel quallat d'estrelles

Volare, oh oh
Cantare, oh oh oh oh
En el blau dels teus ulls blaus
Feli d'estar aqu baix

I segueixo volant feli
Ms alt que el sol i encara ms alt
Mentre el mn lentament desapareix en els teus ulls blaus
La teva veu s una msica dola que sona per a mi

Volare, oh oh
Cantare, oh oh oh oh
En el blau dels teus ulls blaus
Feli d'estar aqu baix
En el blau dels teus ulls blaus
Feli d'estar aqu baix amb tu










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294874" title="Itza" nonfiltered="1223" processed="1222" dbindex="116229">

Itza s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Imotz, al sud amb Oltza, a l'est amb Txulapain, Berriobeiti, Orkoien i Arazuri i a l'oest amb Ollaran, Arakil i Irurtzun. Est compost per un total de 16 pobles i concejos:.

Poblacions.
Concejos.
Aguinaga;
Aldaba;
Ariz;
Atondo;
Ca;
Erice de Iza (ajuntament);
Gulina;
Iza;
Larumbe;
Lete;
Ochovi;
Sarasa;
Sarasate;

Nuclis urbans sense concejo.
Aldaz;
Orderiz;
Zuasti;
 
Demografia.


Enllaos externs.
Institut d'Estadstica de Navarra - Govern de Navarra;
Infraestructura de Dades Espaials de Navarra - Govern de Navarra;
Sistema d'Informaci Territorial de Navarra - Govern de Navarra;
Toponmia Oficial de Navarra - Govern de Navarra;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294876" title="Reacci de Wittig" nonfiltered="1224" processed="1223" dbindex="116230">
La reacci de Wittig s una reacci qumica en la que un aldehid o cetona reacciona amb un ilur de fsfor (tamb anomenat fosfor) obtenint-se un alqu i xid de trifenilfosfina com a subproducte.




La reacci porta el nom del seu descobridor, Georg Wittig, premi Nobel de qumica l any 1979 juntament amb Herbert C. Brown "pel desenvolupament de compostos borats i fosforats i el seu s com a reactius en sntesi orgnica".

Aquesta s la reacci ms mpliament utilitzada en sntesi orgnica per la preparaci d alquens a partir de compostos carbonlics.

Mecanisme.


L'atac nucleoflic de l'ilur de fsfor sobre l'espcie carbonlica condueix al zwitteri 3, anomenat betana. Aquesta espcie evoluciona formant l'oxafosfet 4. La gran estabilitat de l'enlla P=O actua de driving force de la reacci, portant finalment a l'obtenci de l'alqu i l'xid de trifenilfosfina.


Ilurs de fsfor.

Els ilurs de fsfor es poden representar mitjanant dues formes ressonants. La forma neutre 1 (anomenada fosfor), i la forma zwitterinica 2 (anomenada ilur). En aquesta ltima estructura ressonant es pot observar millor el carcter electrnicament ric del carboni unit a l tom de fsfor.



Preparaci.

Els ilurs de fsfor se sintetitzen en dos passos. En el primer pas es prepara la sal de fosfoni corresponent per reacci entre un halur d'alquil i trifenilfosfina (1). Posteriorment, aquesta sal de fosfoni se sotmet a un tractament bsic obtenint-se l'ilur desitjat (2). L'acidesa del protons del carboni  -fsfor facilita aquest ltim pas.


Tipus d'ilurs. Estereoqumica.

Segons la naturalesa del substituent de l'ilur (R), aquests es poden classificar en tres tipus: estabilitzats, "semi-estabilitzats" i no estabilitzats. D'aquesta manera, el grup R determina la fora de la base que s'haur d'utilitzar per generar l'ilur, aix com tamb l'estereoqumica de l'alqu format.

 Els ilurs estabilitzats sn aquells que presenten un grup R que els permet estabilitzar de manera eficient la crrega negativa present en l'tom de carboni de l'ilur, com per exemple els grups nitril (-CN) o ster (-CO2R). En aquest cas, es poden utilitzar bases febles per generar l'ilur (NaOH, KOH, K2CO3) i s'obt de manera majoritria l'alqu E.
 Els ilurs "semi-estabilitzats" sn aquells que presenten un grup R que els permet estabilitzar lleugerament la crrega negativa, com per exemple els grups fenil (Ph) i vinil (-CH=CH2). En aquest cas, per generar l'ilur es necessiten bases ms fortes. Normalment s'utilitzen alcxids (NaOEt, tBuOK), tot i que tamb s'ha descrit l'utilitzaci d'altres tipus de bases, com per exemple l'hidrxid de liti (LiOH).  Amb aquest tipus d'ilurs s'obtenen mescles dels productes E/Z.
 Els ilurs no estabilitzats presenten un grup R que no permet l'estabilitzaci de la crrega negativa, com per exemple les cadenes alquliques o els toms d'hidrogen. Aquest tipus d'ilurs sn molt inestables i reactius, porten a la formaci majoritria de l'alqu Z, i es necessiten bases fortes per generar l'ilur, com el butil-liti (BuLi), el diisopropilamidur de liti (LDA) o l'hidrur sdic (NaH).

Per exemple, en el cas d'utilitzar acetaldehid com a substrat, caldria esperar els segents resultats:



Tot i aix, s'ha de tenir en compte que aix no deixa de ser una simplificaci, i que l'estereoqumica dels productes formats dependr tamb de les condicions de reacci (temperatura, dissolvent).

Modificaci d'Schlosser.

La modificaci d'Schlosser s una variant de la reacci de Wittig que permet obtenir majoritriament alquens E utilitzant ilurs no estabilitzats. 
Aquest procediment es basa en fer reaccionar l ilur amb el compost carbonlic a baixa temperatura (evitant aix l'evoluci cap a l alqu degut a que la betana s estable a baixa temperatura) i seguidament s addiciona fenil-liti (PhLi), que s una base forta. Amb aix s aconsegueix desprotonar el carboni adjacent a l tom de fsfor (que s el ms cid) de la betana, formant-se el  -oxidoilur eritro. Es poden utilitzar altres alquil-litis per a aquesta funci (metil-liti, butil-liti, etc.) si b s ha demostrat que utilitzant fenil-liti s obt generalment millor selectivitat a favor de l ismer E. 

Desprs del tractament bsic es deixa augmentar suaument la temperatura, de manera que el  -oxidoilur derivat de la forma eritro 1 es converteix al derivat de la forma treo, ms estable (menor impediment estric). El tractament final amb tert-butanol (tBuOH) porta a la betana treo 2, que augmentant la temperatura permet l'obtenci de l'alqu E.

Un exemple recent de la utilitzaci de la modificaci d'Schlosser s la sntesi del compost bifenlic ()-3. Utilitzant aquesta metodologia els autors aconsegueixen invertir totalment la selectivitat de la reacci, passant de tenir una relaci E/Z de 12:88 a 87:13.



Aplicaci.

La reacci de Wittig s sens dubte el mtode ms emprat per a la sntesi d'alquens, obtenint-se bons resultats amb la majoria d'aldehids i cetones. Tot i aix, la reacci sol funcionar millor amb aldehids, ja que les cetones sn compostos menys electrfils. Aquest fet s especialment rellevant amb cetones impedides estricament, observant-se disminucions importants en el rendiment d'aquestes reaccions. L'alternativa en aquests casos s la reacci de Horner-Wadsworth-Emmons.

Referncies.


Bibliografia.

Clayden, J.; Greeves, N.; Warren, S.; Wothers, P., Organic chemistry, Oxford University Press, 2001.

Enllaos externs.
Organic-chemistry.org ;
Premi Nobel de Qumica 1979 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294877" title="CV-35" nonfiltered="1225" processed="1224" dbindex="116231">






La carretera CV-35 o Autovia de Llria comunica la Valncia amb la N-330, a Santa Cruz de Moya. s una autovia de titualitat autonmica entre Valncia a Llria, on passa a ser una carretera convencional. Enllaa amb l'A-7 a Paterna, i vertebra les comarques del Camp de Tria i els Serrans. 

Nomenclatura.


La CV-35 pertany a la xarxa de carreteres del Pas Valenci. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica de la Comunitat Valenciana) i el 35, que s el nombre que rep aquesta carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Histria.
La CV-35 rep el nom no-oficial d'Autovia d'Adems, Pista d'Adems o b Autopista de Llria.

Anteriorment la CV-35 tenia la denominaci de C-234, per el seu recorregut era igual que l'actual. Era una carretera comarcal que unia les comarques de l'Horta de Valncia, el Camp de Tria, els Serrans i el Rac d'Adems. 

Actualment, est desdoblegat, i per tant s autovia, el tram entre Valncia i Llria. A partir d'aquesta poblaci, les obres de desdoblament projectaran l'autovia fins a Casinos.

Antigament fou tamb via d'accs a Adems, d'aqu el nom col.loquial Autovia d'Adems. A l'actualitat la comarca del Rac t una via rpida en la forma d'una carretera nacional (la N-330) que parteix de l'Autovia de l'Est a Utiel i enllaa aix Adems amb Terol i Valncia.

Traat actual.


s una autovia d'alt s, vertebrant les poblacions de l'Alt Tria, i corre parallel amb la lnia 1 de metro fins a Llria. 

La CV-35 comena a la vora esquerra del riu Tria de Valncia, a l'alada del centre comercial Nuevo Centro. El tram urb s'anomena avinguda de les Corts Valencianes. Creua  l'A-7 (al seu pas per Paterna) i passa al costat les poblacions de l'Eliana, la Pobla de Vallbona, Benaguasil, Benissan i Llria. Ac enllaa amb d'altres carreteres com la CV-50 que es dirigeix al sud cap a Xest i Alzira, i amb el CV-25 que enllaa Llria amb Sogorb al nord.

A partir d'aqu noms t un carril per sentit i passa per dins o a prop de poblacions com Domenyo, Casinos, la Llosa del Bisbe, Calles, Xelva, Toixa, Titaiges, Ares dels Oms i Santa Cruz de Moya a la Manxa, on enllaa amb la carretera N-330.

Futur de la CV-35.
Prolongaci de l'autovia cap a l'oest, fins a la Llosa del Bisbe. A l'actualitat les obrers afecten el tram de Llria a Casinos. A ms a ms tamb s'ha iniciat l'ampliaci a tres carrils en cada sentit al tramo entre la sortida 8 que enllaa amb el desviament de l'Autopista del Mediterrani.

Sortides CV-35.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294879" title="Saudites d'Ontinyent" nonfiltered="1226" processed="1225" dbindex="116232">

La Comparsa de Saudites fundada en l'any 1967, participa a les Festes de Moros i Cristians de la ciutat d'Ontinyent. 



Fundaci.

Els fundadors eren menbres de la comparsa Mossrabs. Rafael Revert Nadal decedix abandonar aquella comparsa acompanyat d'alguns dels seus amics: Emilio Reig, Eduardo Girons, Jos Gil, etc. l'esquadra El Recre i l'esquadra Els Catalans. 
Van demanar l'alta de la comparsa en la Societat de Festers d Ontinyent  en 1967. I presentaren un vestit, el disseny del qual estava inspirat en un que aconseguiren de Kuwait. Des d'all feren arribar un que constava de bata blanca, capa negra amb dos palmeres brodades i un turbant. Sobre eixe model es va fer una adaptaci i es va afegir un sabre, una espasa de fusta pintada de purpurina, que van mantenir durant dos anys. Aquell primitiu vestit va ser alterat l'any 1981 per la dificultat que comportava trobar la tela daurada de l'abric. Al mateix temps, es va decidir el nom de la comparsa.
El local social de la comparsa fins ara est situat en els locals de la Societat de Festers al carrer de Maians d Ontinyent.



Bander.

El disseny es va encarregar al component Antonio beda Pay,  desprs de consultar arxius i documentaci sobre escuts i emblemes del Regne d'Arbia Saudita. En 1997, el bander va ser substitut per un de nou. Es va aprofitar per actualitzar l anagrama de la comparsa, invertint la posici dels sabres, i afegir la palmera i brodar "Comparsa Saudites" per darrere del bander, perqu les dues parts estigueren ben identificades.



Msica.

Msics.

Diversos membres de la comparsa han contribut en el mon de la msica festera al seu engrandiment, el Mestre Jos Mara Ferrero Pastor autor de la marxa mora CHIMO y s un dels grans en l'mbit de les composicions per a la festa de moros i cristians, el seu fill Daniel Ferrero Silvaje i Marcos Gandia Conejero.


Bandes de msica.

Son diverses les bandes de msica oficials de la comparsa. El primer any els va acompanyar la banda de Muro d Alcoi, desprs la banda de Quatretonda i mes tard la banda del Palomar durant set anys. Des de 1974 la banda de Llanera de Ranes i des de l'any 2000 la banda d'Otos s la banda oficial.

Marxes dedicades.


A la comparsa.

Agost de 1969, en esta data es presenta al concurs de composici de msica festera que se celebrava a Alcoi una marxa mora sota el lema Rub Al-Khali, denominaci esta del desert de major extensi que existeix a Arbia Saudita.

En la plica corresponent hi havia una indicaci que deia:

"En caso de ser premiada esta marcha, ruego que la inscriban bajo el
ttulo de SAUDITAS, dedicada a la comparsa del mismo
nombre, y a la cual pertenezco, de Ontinyent".

Jose M. Ferrero Pastor

La marxa va obtindre el tercer premi, per la qual cosa des d'eixe moment pass a denominar-se tal com l autor volia, s a dir SAUDITAS.
Esta marxa, com la majoria que va compondre Jose M. Ferrero, marc certa diferncia amb les que en aquell moment es componien, especialment quant a dificultat, i fonamentalment en ritme i percussi.

Als components.

MOZARABE REVERT -  Jos Maria Ferrero Pastor  (1951);
Dedicada a  Rafael Revert Nadal, membre fundador de la comparsa i Primer Tro 1967
REIGE -  Jos Mara Ferrero Pastor  (1956);
Dedicada  a Vicente Reig Torr, membre fundador de la comparsa
SISCO (Penya El Pou) - Daniel Ferrero Silvaje (1988);
Dedicada a Francisco Mic, Primer Tro 1988
BON FESTER - Daniel Ferrero Silvaje (1991);
Dedicada a Jos M. Ferrero Silvaje, Primer Tro  al 1991
JULIO -  Daniel Ferrero Silvaje (1995);
Dedicada a Julio Antoln Martn, Capit 1995
AL CAID - Josep Insa Martnez (1988);
Dedicada a l esquadra AL-KAID
AL XIQUET -  Jos Urea  (2005);
Dedicada a Luis Lacueva Revert, Primer Tro 2005 
ALADINS -   Daniel Ferrero Silvaje (2007)  ;
Dedicada a l esquadra ALADINS

Crrecs.

La  comparsa, ha aportat el seu esfor i els seu capital hum a la FESTA MORO I CRISTIANA: tres comparsistes ostentaren la mxima responsabilitat i van ser presidents de la Societat de Festes d'Ontinyent, Emilio Reig Torr, Vicent Gil Monts i Joaqun Sanz Martnez. Antonio Sanz Iranzo (1974), Ricardo Cardona Salvador (1983), Julio Antoln Martn (1995) i Carlos Girons Sanchis (2007) han estat els quatre capitans que la comparsa ha donat al bndol moro fins ara. Joaqun Sierra Soler (1981), Antonio Reig Alcaraz (1989) i Carlos Girons Sanchis (2001) els tres ambaixadors que dilluns de festes van declamar al castell les ambaixades de Jos J. Cervino. Els saudites encarregats de custodiar la bandera mora han sigut Francisco Pl Penads (1981), Julio Antoln  Gilabert (1989) i Jos Luis Soler Romero (2001). Ricardo Cardona Salvador (1983), Jaume Bernabeu i Sanchis (1989), Jos Mara Ferrero Silvaje (1995), Juanjo Bas Portero (1997), Manuel Requena Collado (2004) i Alfred Bernabeu i Sanchis (2007) han estat saudites pregoners de les festes, encarregats en diversos anys d'obrir amb els seus discursos els dies grans de les festes de moros i cristians d Ontinyent. Manuel Requena Collado (2002) i Alfred Bernabeu i Sanchis (2005) pregoners del mercat medieval. De la mateixa manera, els xiquets i les xiquetes tamb han tingut el seu protagonisme en la festa: Pablo Morales Borrs (1984),  Mara Mora Penads(2000), Aranxa Vidal Ferrero (2001), M Rosario Vidal Ferrero (2006) i Carla Ballester Bordera (2008) els menuts que aconseguiren el primer premi del Concurs Infantil de Caps d'Esquadra que se celebra cada dilluns de la Setmana Gran al peu del castell.

Publicacions.





La comparsa l'any 1991 va celebrar el seu 25 aniversari amb una publicaci, sis anys desprs, en 1997, apareixia el n 1 de la revista-programa que fins hui ha vist la llum cada any per l'agost; en 1995 s'edita el CD de msica festera SAUDITAS de la colecci Ja Baixen n 14 interpretat por la Societat Uni Artstica Musical d'Ontinyent, produt per l'escuadra El Pou i editat per Alberri Soart. L'any 2007, amb motiu del 40 aniversari, es va publicar una revista extraordinria i va veure la llum la pgina web www.saudites.com. Com a resum de la Capitana es va editar un DVD amb fotos de l'Entrada del 2007.

Enllaos externs.
Comparsa Saudites d'Ontinyent (valenci)  ;
Esquadra Aladins (valenci)  ;

Vegeu tamb.
Festes de Moros i Cristians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294881" title="Cova hospital de Santa Llcia" nonfiltered="1227" processed="1226" dbindex="116233">


La cova hospital de Santa Llcia, a prop del poble de la Bisbal de Falset (Priorat) s una ampla i poc profunda balma, utilitzada per l'home des de l'antigor, que prengu un relleu molt important durant la Guerra Civil espanyola en esdevenir un hospital de les Brigades Internacionals que lluitaven, l'estiu del 1938, a la Batalla de l'Ebre.

La cova de Santa Llcia fou escollida per a disposar-hi l'hospital de campanya per la prctica impossibilitat de ser destruda pels raids aeris de les forces franquistes, aix com per la seva relativa proximitat a la zona de la vall de l'Ebre on s'havia de dur a terme l'ofensiva republicana el 25 de juliol del 1938. La prctica de disposar d'hospitals avanats molt propers a la primera lnia del front per a dispensar els primers auxilis era habitual en l'exrcit republic per  a evitar el trasllat dels ferits a llargues distncies i en condicions molts dures.

L'atenci sanitria fou rebuda bsicament per soldats republicans ferits a la Batalla de l'Ebre, molts d'ells brigadistes internacionals. Per tamb s'hi atengu presoners de guerra i poblaci civil ferida pels bombardejos a la rereguarda.

L'equip mdic que hi treball havia estat enviat pel Comit d'Ajuda Mdica per a Espanya (Spanish Medical Aid Committee), de la Gran Bretanya. Aquest equip, com molts d'altres, fou coordinat pel Dr. Len Crome, oficial mdic en cap de la XI i XV Brigades Internacionals.

Alguns dels metges, infermeres i altres voluntaris que hi treballaren foren:

 Reginald Saxton, metge encarregat de la transfusi de sang.
 Douglas Jolly, metge neozelands.
 Lilian Urmston, infermera.
 Patience Darton, infermera.
 Ava Hodson, infermera.
 Nan Green, administrativa.
 Joan Purser, infermera.
 Aurora Fernndez, infermera.
 John Kozar, tcnic de manteniment.

 Bibliografia .
 Angela Jackson, Ms enll del camp de batalla. Cossetnia Edicions, 2004. ISBN: 84-9791-068-0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294883" title="Ivor John Allchurch" nonfiltered="1228" processed="1227" dbindex="116234">

Ivor John Allchurch MBE (16 d octubre, 1929 - 10 de juliol, 1997) fou un futbolista galls. 

Un dels futbolistes gallesos ms importants, va defensar els colors de Swansea Town, el seu club local, Newcastle United i Cardiff City. Amb la selecci marc 23 gols (rcord al pas fins 1986) en 68 partits (tamb rcord fins el 1986). Particip a la Copa del Mn de Sucia 58.

El 1966, for premiat amb el ttol de l'Orde de l'Imperi Britnic i tamb s membre del Welsh Sports Hall of Fame.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294889" title="Belaskoain" nonfiltered="1229" processed="1228" dbindex="116235">

Belaskoain s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294895" title="Etxauri" nonfiltered="1230" processed="1229" dbindex="116236">

Etxauri s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza, al sud amb Ziritza i Zabaltza, a l'est amb Zizur Zendea i a l'oest amb Goi i Gesalatz

 Topnim .
Generalment s'ha considerat que el topnim prov del basc i est compost per etxa (variant de etxe, casa) i uri (vila o poble en euskera); significant per tant poble de les cases. Fillegs com Julio Caro Baroja o Ricardo Cirbide van donar aquesta explicaci a aquest topnim. Mikel Belasko en la seva obra Diccionari etimolgic dels noms dels pobles, viles i ciutats de Navarra alerta que aquesta explicaci presenta un important inconvenient, ja que uri o uli s un terme com de la toponmia a Biscaia, laba i La Rioja, on es parla o es va parlar el dialecte occidental de l'euskera, per s gaireb inexistent a Navarra, on solament es dna aquest cas i altre en la Vall de Lana en la frontera amb laba (Ulibarri). La paraula equivalent a uri en els dialectes navarresos del euskera s hiri. Per aix Belasko considera que el topnim pot tenir altre origen diferent al que sembla evident. 

Tradicionalment el topnim s'ha escrit Echauri, per des de 1992 l'nic nom oficial s Etxauri, adaptaci del nom tradicional a l'ortografia moderna de la llengua basca. El gentilici prov del euskera i s echauriarra o etxauriarra, depenent de si s'escriu amb ortografia castellana o basca. 

 Demografia .


 Histria .
S'han trobat algunes petjades de diverses cultures prehistoricas. EL document escrit mes antic data de l'any 1055-1069 i en ell apareix el nom d' "Etxauri". Fou residncia del rei en la edat mitjana i la catedral de Pamplona tenia algunes pertinences all. Va estar en mans de la noblesa, fins que amb la reforma administrativa de 1846, el poble, que al costat d'altres nou pobles formaven la vall d'Etxauribar, li fou concedit un ajuntament. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294900" title="Histria de Sabadell" nonfiltered="1231" processed="1230" dbindex="116237">

La Histria de Sabadell descriu l'esdeveniment histric de la ciutat de Sabadell. Sabadell, segons excavacions arqueolgiques realitzades a la zona, existeix com a nucli de poblaci des de fa diversos millenis, tot i que les primeres cases a l'actual centre de la ciutat no es construiren aproximadament fins el segle X o XI a la part baixa de l'actual Passeig de la Plaa Major. A l'edat mitjana es convert en una poblaci de mercat i va anar guanyant importncia. La histria ms recent de la ciutat v definida sobretot per la proliferaci de la indstria, que va convertir Sabadell en un dels motors econmics de Catalunya.

El nom Sabadell.
Sn diverses les teories sobre l'origen del topnim de Sabadell:
S'ha dit que el nom es deu a la installaci d'un hostal per part d'un hostaler originari de Collsabadell (Valls Oriental). Aquest hostal va donar origen, posteriorment, al nucli habitat.
Durant molts anys s'ha pensat que el nom de la ciutat podria venir de la ceba, ja que apareix dibuixada en l'escut de la ciutat, per aquesta teoria ha estat descartada. De fet es creu que la ceba apareix al segle XV a partir del nom de la ciutat, i no el nom a partir de la ceba.
Existeix tamb la teoria que el nom es deu al dia de la setmana en qu tenia lloc el mercat: el dissabte, en llat sabbatum (sabbatellum n's un diminutiu).
Alguns estudiosos han proposat la teoria que:
El nom prov de l'esglsia de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
Que ve del llat vadum o badallum, en referncia al gual per travessar el riu Ripoll.
Que sorgeix de l'expressi ipso uadell (tamb llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Juli d'Altura.

Escut i bandera.

L'actual escut de Sabadell, s un escut herldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992. s un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba alludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva poblaci i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertany a la Corona.

La bandera de Sabadell s la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual est travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecci fou de 2.750 pessetes de l'poca. 

 Els primers pobladors .
Els primers habitants de la comarca del Valls sn agricultors i ramaders que es van establir a la zona fa 7.000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta i a Can Gambs s'hi han descobert restes que fan de Sabadell un dels assentament ms importants de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys, de tota Europa.

Els ibers.
Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui sn Sabadell, entre ells, la serra que ara es coneix per La Salut. I s amb els ibers que va nixer el nom d'Arrahona.

El conjunt d'edificacions aixecades pels romans a La Salut podia ser el que ells en deien "villa", o sigui una gran explotaci pagesa.

Als romans els hi era imprescindibles uns camins en bones condicions perqu hi poguessin passar les legions. Un d'aquest camins es deia "Via Aurlia", ruta general que anava de Roma a Cadis. La "Via Aurlia" travessava la serra d'Arrahona descendint fins al riu i tornant a pujar cap al que ara s Sabadell.

 L'poca romana .
Ambl l'arribada dels romans al 218 aC, es produeix la romanitzaci on la cultura ibrica indgena s'anir assimilant als nouvinguts. Al Valls, i a la zona de Sabadell, ja a partir del segle II aC, comencen a aparixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibrics ja existents (com el de la Salut).
El segle I, amb August com a emperador, va ser un moment de prosperitat econmica i moment tamb en qu es van fundar uns conjunts industrials i residencials anomenats villae, la majoria dedicades a la producci de vi. D'entre les villae del Valls destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta villa amb el nom de la mansi Arragonem (Arraona), tot i que cap evidncia arqueolgica ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.Fa uns anys es va constatar arqueolgicament un tram de la Via Augusta just quan creuava el Riu Ripoll en direcci al centre de la vila, per desprs dirigir-se cap a Sant Cugat del Valls (Castrum Octavianum). Tamb s'establiran a d'altres indrets de Sabadell, com poden ser Can Feu, Can Gambs, Sant Pau de Riusec, Castellarnau, entre d'altres.

 L'edat mitjana .
Durant l'edat mitjana el nucli de poblaci es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual esglsia de Sant Flix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu tamb s'hi construeixen els primers molins fariners.    

Les primeres referncies a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasi en qu apareix el nom de Sabadell s al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Valls.

El mercat.
El seu mercat, on acudien pagesos de tot el Valls, fou el motor i nom de la vila. La primera notcia documentada que se'n t s de l'any 1111. Se'l coneixia amb el nom de "Forum Sabatelli". A l'espai obert on es feia es va anar configurant el que seria la Plaa Major, on el mercat es faria durant ms de vuit-cents anys, fins que a l'any 1930 es constru l'actual Mercat.

Les primeres cases es feren entorn de dos centres d'atracci: l'esglsia i el mercat. Apinyats al darrera de l'esglsia van sorgir els primers carrerons estrets, curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que tamb irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaa.

 Segle XIV .
Durant el segle XIV, Sabadell passa a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la vida social i econmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs (durant aquesta poca es comptaven les llars per focs). En aquesta poca baix medieval la vila est rodejada de muralles, fossats i portals.

Les muralles.
L'any 1374 el rei va manar que les muralles de Sabadell fossin reforades per por de qu la dinastia de Mallorca envies una expedici de guerra a Catalunya. Els sabadellencs s'hi van esmerar tant que la reina va donar l'ordre que en cas de necessitat els pobles de Poliny, Santa Perptua i Santiga anessin a refugiar-se a Sabadell.

Tota muralla tenia uns portals per poder-hi entrar i sortir. Un dels portals ms antics de Sabadell era el de la Porta Barrera, a la part baixa del Passeig. Ms tard, havent-se edificat fins on comena la Rambla, es rectific la fortificaci i es va fer el Portal de Barcelona. Els altres portals eren: el de Granollers, al final del carrer de Baix Pedregar. El de la Palanca, en el carreret d'aquest nom. El de Manresa, al capdamunt del carrer del mateix nom. El de Terrassa, a la sortida del tros que existia del carrer de Sant Antoni. I finalment el d'en Mateu, per on s'anava al cam de l'Horta Novella i al de Sant Pau de Riusec

 Segle XV .
Al segle XV Sabadell pateix un descens demogrfic i passa de 800 habitants a prop de 500, que es concentraven a l'actual centre histric, una important crulla de camins. En aquest moment, la frontera amb el terme de Terrassa arribava fins al carrer de les Valls.

A ms de les activitats agrcoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava tamb la indstria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.

 Segles XVI - XVIII .

Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comena a crixer ms enll de les muralles. D'una superfcie de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m2 al segle XVIII.

La indstria txtil ms important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a fora distncia- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (ms tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat txtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.

Poblacions que actualment formen part del municipi, com Sant Juli, per que en aquesta poca encara no ho sn, s al segle XVIII quan comencen a orbitar entorn la vila, com demostra la presncia de fora testaments de pobladors d aquestes parrquies als arxius del notari de Sabadell.

 Segle XIX .

Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial i s'omple de Vapors; destaca la installaci de la primera mquina de vapor en una fbrica txtil (1838) i la fundaci de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indstria de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indstria i la poblaci, tema sempre greu a Sabadell.

Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El terme municipal creix i s'amplia des del carrer de les Valls fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrbias.


Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la lnia de tren que la connectava amb Barcelona, es va installar l'enllumenat pblic als carrers cntrics (primer de gas i ms tard elctric) i es van fer les primeres clavegueres.

Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

En l'mbit cultural, cal destacar la renovaci del Teatre Principal (1866) i la fundaci de l'Acadmia de Belles Arts (1880).

L'any 1877 Sabadell obt el ttol de ciutat. En aquell moment compta amb uns 18.000 habitants, un nombre que s'anir incrementant amb la immigraci provinent de la resta de Catalunya, d'Alacant, Mrcia i Valncia. L'activitat econmica es mou bsicament a l'entorn de la indstria txtil. L'especialitzaci en la producci de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer centre txtil llaner d'Espanya, fet pel qual la poblaci es va arribar a conixer popularment amb el sobrenom de la "Manchester catalana".

 1900 - 1979 .

El segle XX s un perode de gran creixement en el qual la poblaci es multiplica per vuit. L'any 1904 el barri de La Creu Alta s incorporat a la ciutat, desprs de la desaparici de Sant Pere de Terrassa. La ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el txtil i la metallrgia i modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau migratria durant les dcades del 50, el 60 i comenament dels 70, provocant una expansi urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu. El caracterstic paisatge de la ciutat el perfilen les fbriques, d'on sobresurten les tpiques xemeneies, moltes de les quals es conserven encara avui. A les zones on s'instalen els nouvinguts, els carrers no estan esfaltats i les vivendes sn de baixa qualitat.


Edificis emblemtics com els edificis modernistes de l'Hotel Sus (1902), del Despatx Lluch (1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i tamb la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.

La fi del franquisme s un perode de gran turbulncia a Sabadell. Les entitats, els moviments venals i els grups poltics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democrtica. La crisi econmica dels anys 70 afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant. Amb la recuperaci de la democrcia al 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.

 1980-2000 .
El nou ajuntament democrtic t com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament pblics. El creixement descontrolat dels ltims anys havia generat barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessries (enllumenat, clavegueram, pavimentaci de carrers, etc.).

El 1992 s'inauguren dos nous parcs pblics: el de Catalunya i el del Taul.  

La terciaritzaci de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats sn el comer a la menuda, institucions financeres i comer a l'engrs. L'Eix Maci -via urbana que uneix la plaa de Catalunya amb la plaa d'Espanya- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanstic del centre histric de la ciutat ha propiciat la seva reactivaci econmica.    

La ciutat incorpora un barri de nova creaci -Can Llong- i comena a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creaci d'un parc fluvial.

 2000 - fins ara .
L'equip de govern parla d'una "Gran Via Digital" que "pretn afavorir la installaci d'empreses vinculades a les noves tecnologies". El Parc de Salut es vol que sigui un centre de formaci i d'investigaci. A ms a ms, s'ha construit ja un espai per acollir congressos, i es projecten tamb un teatre, una escola de msica i un hotel.

Referncies.


Enllaos externs.
Histria Mercat Central;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294904" title="Etxarri (Navarra)" nonfiltered="1232" processed="1231" dbindex="116238">

Etxarri s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Ziritza, al nordoest amb  Gesalatz, a l'oest amb Bidaurreta, a l'est amb Zabaltza i al sud amb Arraiza.

 Topnim .

El municipi d' Etxarri ha solgut ser tamb conegut com a Echarri de Echauri a l'estar situat en la subcomarca de Val d'Echauri de la Cuenca de Pamplona. Aquesta denominaci s'ha utilitzat per a distingir-lo d'altres localitats navarreses del mateix nom, encara que no ha tingut carcter oficial. Existeixen diverses localitats denominades Etxarri a Navarra, com Etxarri-Aranatz i Etxarri Laraun. En la provncia iparraldetarra de Zuberoa hi ha tamb un Etxarri, que s el mateix topnim escrit amb ortografia francesa. Tots se situen en zones tradicionalment bascfones. 

Sobre el nom Etxarri l'etimologia aparentment ms evident fa derivar el nom del basc, d' etxe (casa) i (h)arri (pedra), s a dir casa de pedra. Sembla ser que va ser l'escriptor Arturo Campin qui va proposar aquesta etimologia afirmant a ms que aquest nom tenia antigament en euskera el significat de castell, encara que aix mai ha pogut demostrar-se. No obstant aix fillegs posteriors com Koldo Mitxelena o Jean-Baptiste Orpustan han explicat el nom de la poblaci com una evoluci de la paraula basca etxeberri (casa nova), que hauria seguit la segent evoluci etxeberri->etxaberri->etxaerri->etxarri en els dialectes orientals del euskera. Aquesta s la hiptesi que ms acceptaci t en l'actualitat entre els fillegs bascos. 

Etxarri se situa en una zona histricament bascoparlant, encara que en el segle XIX va passar a ser una localitat castellanoparlant. Actualment forma part de la Zona Lingstica Mixta. Tradicionalment el nom del municipi s'ha escrit Echarri i l'ajuntament segueix mantenint oficialment aquesta denominaci. En euskera sol ser transcrit com Etxarri, d'acord a l'ortografia normalitzada de l'idioma. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294905" title="Ulpi (desambiguaci)" nonfiltered="1233" processed="1232" dbindex="116239">


Onomstica:
Domicili Ulpi, jurista rom;
Ulpi de Gaza, matemtic egipci ;
Ulpi d'Emesa, sofista grec siri;
Ulpi d'Antioquia, sofista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294906" title="Ulpi de Gaza" nonfiltered="1234" processed="1233" dbindex="116240">
Ulpi de Gaza (Ulpianus, ) fou un matemtic grec egipci germ d' Isidor de Pelusium i nadiu de Gaza. 

Va ensenyar matemtiques a la ciutat d'Atenes i era fams pel seus coneixements en la matria. 

Va viure al comenament del segle V. No consta que hagus escrit cap obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294907" title="Ulpi d'Emesa" nonfiltered="1235" processed="1234" dbindex="116241">

Ulpi d'Emesa (Ulpianus, ) fou un sofista grec nadiu d'Emesa a Sria. Escrigu diverses obres, entre les quals s coneguda una sobre l'art de la retrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294908" title="Ulpi d'Antioquia" nonfiltered="1236" processed="1235" dbindex="116242">
Ulpi d'Antioquia (Ulpianus, ) fou un sofista grec que va viure en temps de Constant I el Gran i va escriure diverses obres retriques. Les seves obres sn esmentades per Suides. 

Uns Comentaris a divuit discursos de Demstenes, no apareixen a la llista i podrien ser obra seva o d'Ulpi d'Emesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294911" title="Ulpi" nonfiltered="1237" processed="1236" dbindex="116243">


Onomstica:

Ulpi Crinit, general del temps de l'emperador Valeri.

Ulpi Juli, funcionari imperial rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294914" title="Ulpi Crinit" nonfiltered="1238" processed="1237" dbindex="116244">
Ulpi Crinit (Ulpius Crinitus) fou un general del temps de l'emperador Valeri I.

Deia ser descendent de l'emperador Traj. Va rebre el govern d'Illria i Trcia on va tenir com a llegat a Aureli, desprs emperador. El llegat es va destacar i Ulpi el va adoptar com a fill. 

Desprs fou cnsol sufecte el 257 amb el seu fill adoptiu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294915" title="Ulpi Juli" nonfiltered="1239" processed="1238" dbindex="116245">
Ulpi Juli (Ulpius Julianus) fou un funcionari rom.

Fou encarregat per Caracalla de fer el cens. Sota Macr fou prefecte del pretori. Fou enviat a Antioquia per sufocar la revolta d'Elagbal per fou mort per les seves prpies tropes el 218.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294917" title="Publi Umbr" nonfiltered="1240" processed="1239" dbindex="116246">
Publi Umbr (Publius Umbrenus) fou un dels secretaris de Catilina.

Anteriorment havia fet negocis a la Gllia com a prestamista (negociator). Lntul li va encarregar convncer als ambaixadors allbroges de participar a la conspiraci (63 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294918" title="Cant de Donapaleu" nonfiltered="1241" processed="1240" dbindex="116247">

El cant de Donapaleu s una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Barthlmy Aguerre. 
Composici.

Le cant aplega 27 comunes que formen part de la comunitat de comunes d'Amikuze excepte Gestas que no t continutat territorial amb els altres municipis del cant. El terme Amikuze que significa pas de Mixe, antic territori histric de la Baixa Navarra, designa gaireb tot el cant de Saint-Palais.


 
 Consellers generals .



 Referncies .

Enllaos externs.
Mapa del cant al web de la prefectura









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294919" title="ngel Llcer" nonfiltered="1242" processed="1241" dbindex="116248">
L'ngel Llcer (Barcelona, 16 de gener de 1974) s un actor, presentador de televisi i professor d'art dramtic catal.

Llicenciat per l'Institut del Teatre de Barcelona (1996-1997), va completar la seva formaci en centres interpretatius de  San Miniato (Itlia) i de Berln. Ha estat professor d'interpretaci a l'ESADE i al programa televisiu espanyol Operacin Triunfo, ha estat director teatral d'obres como El sueo de una noche de verano i presentador de diversos programes de televisi de TV3.

Televisi.
Ms conegut a la cadena de telecinco com a professor de interpretaci, presentador del xat i director de l'acadmia dOperacin Triunfo. Tamb forma part del jurat de T s que vales. A laSexta va presentar un programa d'humor, Annimos. A TV3 va presentar El salt de l'ngel i el programa City a cegues a la cadena CityTV. Tamb ha presentat Pequeos Grandes Genios a TVE i el 26 de setembre torna a laSexta presentant el programa No te olvides de la cancin.


Teatre.
"Mala Sangre" (1997);
"El somni de Mozart" (1998);
"Mesura per Mesura" (1999);
"Corre la Voz" (1999);
"Mein Kampf" (1999);
"La tienda de los horrores" (2000);
"A Little Night Music" (2000-2001);
"The Full Monty" (2001).
"Ya van 30" (2007).
"Qu, el nou musical" (2008), amb Manu Guix i lex Maas;

Premis.
Premi Butaca 1998: Millor actor musical per "El sueo de Mozart".
Premi Butaca 2000: Millor actor de repartiment per "Mein Kampf".
Va ser nominat al premi MAX 2002 "The Full Monty".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294920" title="Umbrici" nonfiltered="1243" processed="1242" dbindex="116249">
Umbrici (Umbricius) fou un arspex rom,

En un sacrifici va predir a Galba que seria enderrocat per un complot, molt poc temps abans de la mort de l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294921" title="Vocnia" nonfiltered="1244" processed="1243" dbindex="116250">
La gens Vocnia fou una gens romana plebea originaria d'Arcia.

Personatges destacats de la famlia foren:

Quint Voconi Saxa, trib de la plebs el 169 aC i autor de la llei Voconia.
Quint Voconi Nas, pretor del segle I;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294924" title="Dilli Vcula" nonfiltered="1245" processed="1244" dbindex="116251">
Dilli Vcula (Dillius Vocula) fou un militar rom.

Era llegat a la Legio XVIII a Germnia al temps de la revolta dels bataus (any 69). Es va oposar al mot contra el general Hordeoni Flac, i com a resultat fou proclamat comandant en cap pels soldats al lloc d'Hordeoni.

Va establir el seu campament a Gelduba i una mica desprs va sufocar un altre mot que havia esclatat en la seva absncia mentre feia una incursi contra el poble dels gugerns. Desprs va fer la guerra amb cert xit per va descuidar assegurar les seves avantatges. 

Com altres comandants segurament era partidari de Vespasi i no volia destruir a Civilis i deixar que les legions de Germnia poguessin anar lliurement en suport de Vitelli, al que d'altra banda els soldats rasos afavorien.

Quan en un mot Hordeoni Flac va morir, Vcula es va salvar per la fugida disfressat com un esclau. Desprs es va reunir amb tres legions amb les que va agafar el control de Magontiacum. 

En la revolta dels trevirs dirigits per Juli Clssic i Juli Tutor, fou abandonat per les seves forces a Novesium i va morir a mans d'un desertor de nom Emili Long, enviat amb aquest propsit per Clssic. El soldats de Vcula que anaven a Trveris, es van trobar pel cam amb Long i el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294928" title="Volccia" nonfiltered="1246" processed="1245" dbindex="116252">
Volctia o Vulctia o Volccia o Vulccia fou una gens plebea romana.

No sn esmentats fins a la part final de la repblica. El primer membre que va arribar al consolat fou Luci Volcaci Tulle el 66 aC. Tullus fou l'nic cognom que van emprar durant la repblica. Tamb apareix la famlia durant l'Imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294929" title="Luci Volcaci Tulle" nonfiltered="1247" processed="1246" dbindex="116253">


Onomstica:

Luci Volcaci Tulle (cnsol 66 aC), cnsol el 66 aC ;

Luci Volcaci Tulle (cnsol 33 aC), cnsol el 33 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294930" title="Volcaci Terenci" nonfiltered="1248" processed="1247" dbindex="116254">
Volcaci Terenci (Volcatius Terentianus) fou un historiador rom.

Va escriure una historia del seu temps. Va viure sota els Gordians al segle III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294931" title="Volni" nonfiltered="1249" processed="1248" dbindex="116255">
Volni (Volnius) fou un escriptor etrusc.

El seu nom apareix alguna vegada errniament com Volumni (Volumnius). Va escriure algunes tragdies i es esmentat per Varr que el cita com a referncia per assegurar que les tribus romanes de Ramnes, Titienses i Luceres, eren etrusques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294933" title="Marc Volsci Fictor" nonfiltered="1250" processed="1249" dbindex="116256">
Marc Volsci Fictor (Marcus Volscius Fictor) fou trib de la plebs en data incerta. El 461 aC va acusar a Ceso Quint Cincinnat el fill de Luci Quint Cincinnat I. Dions d'Halicarns diu que fou trib en aquest any, per sembla clar que ja ho havia estat abans. Pel seu testimoni Ceso fou condemnat a mort i executat.

Els patricis en revenja van acusar a Fictor de fals testimoni i el 459 aC els qestors el van portar davant els comicis curiats o els comicis centuriats amb aquesta acusaci, per els tribuns de la plebs van imposar el vet i van impedir continuar.

El 458 aC Luci Quint Cincinnat fou nomenat dictador i va presidir els comicis per jutjar a Fictor; els tribuns no es van poder oposar i Fictor fou condemnat i va haver d'anar a l'exili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294934" title="Vltia" nonfiltered="1251" processed="1250" dbindex="116257">
Vltia (Volteia) fou una gens romana principalment coneguda per monedes de les que se'n conserva un nombre considerable. Algunes porten el nom Luci Volteu Estrab i altres Marc Volteu M. F. Aquestos personatges no sn coneguts per cap ms font.

Un pretor del segle I aC porta el cognom Volteu. Vegeu Luci Volteu 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294935" title="Luci Volteu" nonfiltered="1252" processed="1251" dbindex="116258">
Luci Volteu o Vulteu (Lucius Voletius o Vulteius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 71 aC i el 70 aC fou propretor a l'illa i provncia de Siclia. Era amic de Luci Cecili Metel (pretor).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294938" title="Tit Volturci" nonfiltered="1253" processed="1252" dbindex="116259">
Tit Volturci o Vulturci (Titus Volturcius o Vulturcius) fou un dels conspiradors catalinaris.

Fou enviat per Lntul per acompanyar als ambaixadors allbroges enviats a Catilina. Fou detingut al pont Milvi i portat al senat per Cicer; va acceptar ser informador a canvi del perd; va donar evidencia i fou recompensat pel senat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294939" title="Volmnia" nonfiltered="1254" processed="1253" dbindex="116260">


Onomstica:

Volmnia o Citeris, amant de Marc Antoni;
Gens Volmnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294940" title="Ziritza" nonfiltered="1255" processed="1254" dbindex="116261">

Ziritza s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Etxauri, al sud amb Zabaltza i Etxarri i amb Gesalatz a l'oest.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294941" title="Gens Volmnia" nonfiltered="1256" processed="1255" dbindex="116262">
Volmnia (Volumnia) fou una gens romana patrcia i plebea.

Era una gens molt antiga a la que pertany l'esposa de Coriol. Publi Volumni Gal Amint va ser cnsol el 461 aC, per en general la famlia no fou gaire important. Els cognoms que van portar fou Gallus i Flamma. Un dels malnoms era Amint i un altre Violent. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294944" title="Publi Volumni" nonfiltered="1257" processed="1256" dbindex="116263">
Publi Volumni (Publius Volumnius) fou un filsof rom.

L'esmenta Plutarc. Va acompanyar a Marc Juni Brut en la seva campanya contra els triumvirs i va escriure un relat dels prodigis que li havien passat a Brut, el qual suposadament encara vivia al moments dels fets prodigiosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294946" title="Volpia" nonfiltered="1258" processed="1257" dbindex="116264">
Volpia (Volupia) fou una detat romana, personificaci del plaer sensual.

Va ser honorada amb un temple prop de la porta Romanula a l'antiga Roma. Tamb se l'esmenta com Voluptas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294947" title="Volusi" nonfiltered="1259" processed="1258" dbindex="116265">
Volusi (Volusianus) fou un emperador rom, fill de Treboni Gal. Segons les monedes o medalles el seu nom complert era Gai Vibi Volusi Treboni Asini Gal Veldumni (o Vendumni),

El 251 quan el seu pare va pujar al tron fou proclamat csar i princeps juventutis. El 252 fou cnsol i va rebre el ttol d'august. 

Va morir amb el seu pare a Interamna el 253.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294949" title="Luci Volusi Meci" nonfiltered="1260" processed="1259" dbindex="116266">
Luci Volusi Meci (Lucius Volusius Mecianus) fou un jurista roma, membre del consilium de l'emperador Anton Pius.

Fou un dels membres illustres del cercle de l'emperador i va contribuir a formar a Marc Aureli que fou un dels seus alumnes. Vulcavi diu que se li va concedir el govern d'Alexandria i que fou mort pels soldats per haver secundat a Avidi Cassi en la seva usurpaci el 175. 

Va escriure 16 llibres sobre el fidecoms i 14 sobre justcia pblica. Tamb s'esmenta com a seu un Liber Quaestionum per probablement seria part de l'obra Fideicommissa. Tamb va escriure sobre la Legem Rhodiam, de la qual i ha un extracte a la Digesta, i que era una collecci de lleis rdies relacionades amb afers martims.

En total hi ha 44 extractes de la seva obra a la Digesta. Se li atribueix el tractat De Asse et Ponderibus, per l'autoria es dubtosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294954" title="Vols" nonfiltered="1261" processed="1260" dbindex="116267">

Vols o Vols (Volusus o Volesus) fou el suposat ancestre de la gens Valria. S'hauria establert a Roma juntament amb Tit Tati (Titus Tatius). El nom Vols va esdevenir cognom de la gens Valria i aix apareix Marc Valeri Vols el germ de Publcola, que fou cnsol el 505 aC i probablement dictador el 494 aC (esmentat als Fasti com Mani Valeri Vols Mxim). El nom Vols fou portat tamb per alguns membres de la famlia Valria Potit. 

En un perode ms tard el cognom Vols fou recuperat per la gens Valria i aplicat a Luci Valeri Messalla Vols, cnsol l'any 5.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294955" title="Vlux" nonfiltered="1262" processed="1261" dbindex="116268">
Vlux  (Volux) fou un prncep del regne de  Mauritnia. 

Era fill del rei Boccus I. L'esmenta Sallusti al seu relat de la guerra de Jugurta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294956" title="Vopisc" nonfiltered="1263" processed="1262" dbindex="116269">


Vopisc (Vopiscus) fou un nom rom que significava el germ bess que havia sobreviscut (mentre l'altra havia mort al nixer). Posteriorment fou usat com a cognom.

Van portar el cognom Vopisc entre d'altres:

Flavi Vopisc, un dels sis escriptors de la "Historiae Augustae";

Publi Manli Vopisc, cnsol el 114;

Luci Pompeu Vopisc, cnsol sufecte el 69;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294957" title="Comensalisme" nonfiltered="1264" processed="1263" dbindex="116270">
El comensalisme s una relaci trfica en qu una espcie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una altra espcie, o de les mudes o descamacions dels individus d'aquesta espcie.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294958" title="Flavi Vopisc" nonfiltered="1265" processed="1264" dbindex="116271">
Flavi Vopisc (Flavius Vopiscus) fou un dels sis escriptors de la "Historiae Augustae" probablement el darrer ja que parla de Trebelli Polli, Juli Capitol i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Esparti); el darrer Vulcaci Gallic es desconegut i poc rellevant.

Vopisc hauria escrit les biografies d'Aureli, Tcit, Flori, Probe, els quatre tirans Firm, Saturn I, Procle i Bons, l'emperador Car, Numeri, i Car. Ell mateix diu que Diocleci i els que segueixen han de ser escrits per un escriptor amb ms elevat estil. La seva selecci de materials no es bona per sembla que es va documentar mpliament amb escriptors grecs i va consultar les biblioteques i arxius pblics de l'administraci i papers privats de individuals, especialment el diari i comentaris d'Aureli. 

Va inserir cartes d'Adri, Valeri I, Claudi II, Aureli, Zenbia, Tcit, Probe i Car i tamb actes del senat i discursos llegits en grans ocasions. Fou anomenat Syracusius el que fa pensar que era nadiu de Siracusa o al menys de Siclia. Ell mateix diu que va iniciar la feina a petici de Juni Tiberi, prefecte de la ciutat de Roma vers el 291, que li va facilitar nombrosos documents; la vida de Car fou escrita desprs de la elevaci de Constanci Clor al rang de csar o sigui desprs del 292.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294959" title="Publi Manli Vopisc" nonfiltered="1266" processed="1265" dbindex="116272">
Publi Manli Vopisc (Publius Manlius Vopiscus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol durant el regnat de l'emperador Traj, el 114, juntament amb Quint Ninni Hasta. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294960" title="Conraua goliath" nonfiltered="1267" processed="1266" dbindex="116273">

Conraua goliath s l'espcie de granota ms grossa de tota la Terra ja que pot assolir 33 cm de llargada i pesar 3 kg. Pot arribar a viure fins a 15 anys. 

Viu al Camerun i a Guinea Equatorial per es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural i la caa.

Referncies.

  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294961" title="Luci Pompeu Vopisc" nonfiltered="1268" processed="1267" dbindex="116274">
Luci Pompeu Vopisc (Lucius Pompeius o Poppaeus Vopiscus) s esmentat per Tcit com a cnsol sufecte el 69 juntament amb Tit Vergini Ruf. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294962" title="Urani (desambiguaci)" nonfiltered="1269" processed="1268" dbindex="116275">


Urani, element qumic;
Onomstica:
Urani (escriptor), escriptor grec ;
Urani (prevere), prevere gallorom;
Urani (metge), metge grecosiri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294963" title="Urani (escriptor)" nonfiltered="1270" processed="1269" dbindex="116276">
Urani (Uranius, ) fou un escriptor grec de data incerta.

Va escriure una obra sobre Arbia com a mnim en tres llibres. L'obra sovint s'esmenta a l'obra d'Esteve Bizant i ms alladament per altres escriptors (Stephanus Byzantinus,  s. vv. , et alibi; Tzetzes, Chil. 7.144 ; Eustathius, in Dionys. Perieg. 38.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294965" title="Unterfhrer" nonfiltered="1271" processed="1270" dbindex="116277">
Unterfhrer, dins la jerarquia nazi, era un oficial subordinat, un sots-oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294966" title="Urani (prevere)" nonfiltered="1272" processed="1271" dbindex="116278">
Urani (Uranius) fou un gallorom de naixement per prevere a l'esglsia de Nola.

s conegut com autor d'una biografia del seu amic Paul de Nola a la mort del qual era present. 

La seva obra es titula De Vita et Obitu Paulini Nolani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294967" title="Suzanne Bradbury" nonfiltered="1273" processed="1272" dbindex="116279">
Na Suzanne Bradbury s una pianista de renom internacional. Filla dels artistes Dorothy i Robert Bradbury, va nixer a Califrnia per quan ella era ben petita ja es varen translladar a Dei (Mallorca), on va crixer. 

Els seus mestres ms importants foren el pianista cec Jos Ortiga (de Madrid) i, ms tard, en Ludwig Hoffmann (de Munic). Als dotze anys va fer la seva presentaci amb el Concert en Re Major de Haydn i dos anys ms tard va oferir un recital a la televisi de Nova York.

Desprs d'haver cursat estudis a Nova York, Dartington (Anglaterra) i Viena es va llicenciar a la Musikhochschule de Munic sota la tutera de Ludwig Hoffmann. Va ser convidada al curs de Wilhelm Kempff a Positano; aquest la va elegir per participar en una pellcula televisada amb motiu del seu 80 aniversari. Desprs va tornar a Munic on va seguir estudiant amb Stefan Askenase.

Durant els seus estudis universitaris ja va obtenir el premi de Jornades musicals per a solistes joves organizades per l'estaci radiofnica de Hesse. A partir d'aquest moment ha estat contractada per quasi totes les societats de radiodifusi alemanyes, per la BBC de Londres i per la Radio Suisse Romande, per fer impressions de discs i gravacions en cinta magnetofnica. Ha presentat i segueix presentant concerts en viu i vetlades de piano a Alemanya, Espanya, Estats Units, Itlia, Gran Bretanya, Frana, Pasos Baixos i Sussa. Ha guanyat medalles i premis en el Concurs Universitari Alemany i en el concurs internacional de piano de Vercelli i de Barcelona.

En l'actualitat torna a residir a Mallorca.

Discs: Quintets de Schumann i Bartok amb el Quartet Silvestri, 1997 ASV/CD. Piano: Schumann/Faur, 1986, Harvard. Obres de Carl Mansker, Radio Bavaria/CD, i amb el Trio Serafino, trios d'Arthur Foote i Xostakvitx, de Cala Records. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294968" title="A-9" nonfiltered="1274" processed="1273" dbindex="116280">

 



l' A-9 E-15 s el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francs, i enllaa amb l'AP-7 (Estat Espanyol). Naix a Aurenja i recorre la costa mediterrnia fins a Salses amb el sobrenom de la llanguedoccienne (la llenguadociana). De Salses a El Perts, rep el nom de "la catalana".

Recorregut.
Llenguadoc
Aurenja ;
Nimes;
Montpeller;
Beziers;
Narbona;
Catalunya del Nord
Perpiny;
Frontera Francesa;

Explotaci.
L'autopista A-9 s de peatge. L'empresa explotadora s Autoroutes du Sud de la France (ASF). El cost de recrrer la totalitat de la via, que correspon a la regi Llenguadoc-Rossell, amb cotxe era 19,20 euros el 23 novembre 2005.

Sortides de l'A-9.



Vegeu tamb.
Porta dels Pasos Catalans, situat a l'A-9 a l'alada de Salses.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294969" title="Urani (metge)" nonfiltered="1275" processed="1274" dbindex="116281">
Urani (Uranius, ) fou un metge siri que va exercir a Constantinoble a la meitat del segle VI.

Pretenia ser a ms de metge, un agut i subtil filsof; va anar a Prsia on va obtenir el favor del rei Cosroes; Agcies en parla en termes desfavorables i diu que li agradava discutir comprant-lo amb Tersites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294970" title="Conraua robusta" nonfiltered="1276" processed="1275" dbindex="116282">

Conraua robusta s una espcie de granota que viu a Nigria i al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Gartshore, M. 2004.  Conraua robusta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294971" title="Mgnia rbica" nonfiltered="1277" processed="1276" dbindex="116283">
Mgnia rbica (Magnia Urbica) fou una dama romana coneguda nicament perqu apareix a diverses monedes, i que alguns suposen que fou la dona de Maxenci i altres que fou una de les dones de Car. 

Les monedes portes la inscripci MAGNIA (s. MAGN.) URBICA AUG., o MAGNIAE URBICAE AUG., i a l'altre costat  PUDICITIA AUG., i una d'elles porta tamb la llegenda IMP. CARINUS AUG., i a la part de darrera MAGNIA URBICA AUG. Una part dels numismatics pensen que podria ser una falsificaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294972" title="Golden Players de la UEFA" nonfiltered="1278" processed="1277" dbindex="116284">
Per celebrar el 50 aniversari de la UEFA l any 2004, cadascuna de les seves federacions membres van ser requerides per que escollissin el seu millor futbolista dels darrers 50 anys (1954-2003). Els 52 futbolistes van rebre el nom de Golden Players de la UEFA. La llista fou divulgada el novembre del 2003, a la seu de la UEFA a Nyon.

 Llista de Golden Players per pasos .
 Albnia - Panajot Pano;
 Alemanya - Fritz Walter;
 Andorra - Koldo;
 Anglaterra - Bobby Moore;
 Armnia - Khoren Hovhannisyan;
 ustria - Herbert Prohaska;
 Azerbaitjan - Anatoliy Banishevskiy;
 Blgica - Paul Van Himst;
 Bielorssia - Sergei Aleinikov;
 Bsnia i Hercegovina - Safet Sui ;
 Bulgria - Hristo Stoichkov;
 Crocia - Davor uker;
 Dinamarca - Michael Laudrup;
 Esccia - Denis Law;
 Eslovquia - Jn Popluhr;
 Eslovnia - Branko Oblak;
 Espanya - Alfredo Di Stfano;
 Estnia - Mart Poom;
 Finlndia - Jari Litmanen;
 Frana - Just Fontaine;
 Galles - John Charles;
 Gergia - Murtaz Khurtsilava;
 Grcia - Vassilis Hatzipanagis;
 Hongria - Ferenc Puskas;
 Illes Froe - Abraham Lkin;
 Irlanda del Nord - George Best;
 Irlanda - Johnny Giles;
 Islndia - sgeir Sigurvinsson;
 Israel - Mordechai Spiegler;
 Itlia - Dino Zoff;
 Kazakhstan - Sergey Kvochkin;
 Letnia - Aleksandrs Starkovs;
 Liechtenstein - Rainer Hasler;
 Litunia - Arminas Narbekovas;
 Luxemburg - Louis Pilot;
 Macednia - Darko Pan ev;
 Malta - Carmel Busuttil;
 Moldvia - Pavel Cebanu;
 Noruega - Rune Bratseth;
 Pasos Baixos - Johan Cruijff;
 Polnia - W odzimierz Luba ski;
 Portugal - Eusbio;
 Romania - Gheorghe Hagi;
 Rssia - Lev Yashin;
 San Marino - Massimo Bonini;
 Srbia i Montenegro - Dragan Daji ;
 Sucia - Henrik Larsson;
 Sussa - Stphane Chapuisat;
 Turquia - Hakan  kr;
 Txquia - Josef Masopust;
 Ucrana - Oleg Blokhin;
 Xipre - Sotiris Kaiafas;

 Referncies .


 Enllaos externs .
UEFA.com - Golden Players;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294974" title="Urgulnia" nonfiltered="1279" processed="1278" dbindex="116285">
Urgulnia (Urgulania) fou una dama romana, favorita de Lvia Drusilla, la mare de Tiberi i esposa d'August.

La protecci de l'emperadriu la va fer esdevenir arrogant i va desobeir repetidament les lleis i les ordes; no va voler anar al senat a donar evidencia en un cas, i el pretor va haver d'anar a casa seva. Fou l'avia de Tiberi Plauci Silv Eli al que va enviar un punyal quan fou evident que seria condemnat a mort per la mort de la seva dona l'any 24.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294978" title="Gai Ursani" nonfiltered="1280" processed="1279" dbindex="116286">
Gai Ursani (Caius Ursanius) fou trib de la plebs el 197 aC. L'esmenta Tit Livi (Liv. 33.22) en algunes edicions del qual apareix com Gai Afrani, i a altres com Gai Ursani, i de fet el nom Ursani no apareix en cap ms autor ni lloc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294980" title="Ursic" nonfiltered="1281" processed="1280" dbindex="116287">
Sant Ursic (Ursicinus) fou un metge i sant rom nadiu de la Ligria.

Fou convertit al cristianisme a un perode molt matiner al segle I. Va anar a Ravenna on va fer nombroses cures i aprofitava per convertir als seus pacients al cristianisme. Va patir martiri suposadament l'any 67 per orde de Gai Suetoni Paul, morint desprs de ser cruelment torturat. 

La seva memria es commemora a l'esglsia romana el 19 de juny per no apareix a l'esglsia grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294981" title="Urs" nonfiltered="1282" processed="1281" dbindex="116288">
Urs (Ursus) fou un contemporani de Domici al que va dissuadir de matar a la seva dona Domicia.

L'emperador no li tenia gaire consideraci i va ordenar la seva mort per es va salvar per la intercessi de Jlia, neboda i amant de Domici. Aix Urs fou perdonat i suposadament elevat al consolat (el seu nom no apareix als Fasti). Estaci l'anomena "juvenis candidissimus et sine desidiae jactura doctissimus"  i li dona el nom de Flavius Ursus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294982" title="Ursus" nonfiltered="1283" processed="1282" dbindex="116289">


Ursus s un gnere de la famlia Ursidae (ssos) que inclou els ssos amb una distribuci ms ampla arreu del mn, especialment l's bru, l's blanc i l's negre. El nom prov del llat Ursus, que significa precisament "s".

Al gnere Ursus es distingeixen vuit espcies, tres d'elles extingides i una l'existncia de la qual no ha estat provada):
s negre (Ursus americanus);
s bru (Ursus arctos);
s blanc (Ursus maritimus);
s tibet (Ursus thibetanus);
Ursus minimus (extingit);
Ursus spelaeus (extingit);
Ursus etruscus (extingit);
Ursus inopinatus (existncia no provada);


s negre.



L's negre s una espcie bastant abundant que viu a boscos i muntanyes des d'Alaska fins al Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Esccia i des del lmit Nord fins al Sud de Florida, Mxic i Califrnia. Tot i qu el nom com d'"s negre americ" indica una caracterstica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'ssos negres de color blanc a una illa de la Colmbia Britnica, al Canad, conegut com ursus americanus kermodei.

L's negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La IUCN el considera com de "risc mnim".

Subespcies.
Ursus americanus altifrontalis;
Ursus americanus amblyceps;
Ursus americanus americanus;
Ursus americanus californiensis;
Ursus americanus carlottae;
Ursus americanus cinnamomum;
Ursus americanus emmonsii;
Ursus americanus eremicus;
Ursus americanus floridanus;
Ursus americanus hamiltoni;
Ursus americanus kermodei;
Ursus americanus luteolus;
Ursus americanus machetes;
Ursus americanus perniger;
Ursus americanus pugnax;
Ursus americanus vancouveri;

s bru.



L's bru s una espcie que viu als boscos d'Europa, sia i Amrica del Nord. Sn omnvors a la primavera, i a la tardor la seva alimentaci es basa en vegetals. Tamb cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (mxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespcie, i l'alada de fins a 1,30 metres. El seu pes tamb canvia, des dels 100 als 675 kg. El color s molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marr molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any d'edat. El seu estat s "vulnerable" segons la IUCN.

Subespcies.
Hi ha 11 subespcies d's bru; tres es van extingir, i 8 sn actuals.
Ursus arctos arctos;
Ursus arctos horribilis;
Ursus arctos isabellinus;
Ursus arctos middendorffi;
Ursus arctos piscivorus;
Ursus arctos pruinosus;
Ursus arctos syriacus;
Ursus arctos yesoensis;
Ursus arctos nelsoni (extingit);
Ursus arctos crowtheri (extingit);
Ursus arctos californicus (extingit);

s blanc.



L's blanc o s polar, anteriorment Thalarctos maritimus s una espcie que viu a zones gelades. Els mascles adults arrriben a pesos d'entre 400 i 500 quilograms, tot i qu s'han trobat exemplars que pesaven una tona i fan entre 2 i 2 metres i mig. La IUCN els ha qualificat en estat "vulnerable".

Les cries neixen a l'octubre, desprs d'una gestaci curta. Quan neixen medeixen 30 cm d'alada i pesen 700 grams, no tenen dents i sn cecs. Poden viure un mxim de 30 anys.

El nombre d'ssos polars s'ha redut molt a les ltimes dcades. Fins fa uns anys, els ssos polars es caaven des de embarcacions de motor, avionetes o incls helicpters. Aquesta caa massiva va posar la espcie al lmit de l'extinci, i es va acabar prohibint.

Els ssos polars del zoo de Singapur es van tornar de color verd el 2004 quan van crixer grans quanitats d'algues sobre ells, i va ser una cosa que mai havia succet a una zona ms freda. Altres casos d'importnica inferior van passar a San Diego (1979) i Chicago (2005).

Subespcies.
No existeixen subespcies d's polar, degut al recent origen de la espcie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'allament. Tot i aix, els cientfics en distingeixen sis poblacions principals:
 Oest d'Alaska i Illa de Wrangel;
 Nord d'Alaska;
 Canad (60% dels exemplars mundials);
 Grenlndia;
 Svalbard-Terra de Francesc Josep;
 Sibria;

s tibet.


L's tibet (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), tamb anomenat s de l'Himalia o s negre asitic, s una espcie que habita als boscos asitics, des de l'Iran fin al Jap). Est emparentat amb l's negre i en menor mesura amb l's blanc i l's bru. Medeix entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperana de vida en llibertat de l's tibet s d'uns 25 anys.

La seva alimentaci es basa en fruites, nous, arrels, petits invertebrats, mel, peixos, aus i mamfers petits. L'espcie, en perill d'extinci, est en estat "vulnerable" a la Llista Vermella de la IUCN

Subespcies.
Ursus thibetanus formosanus;
Ursus thibetanus gedrosianus ;
Ursus thibetanus japonica ;
Ursus thibetanus laniger ;
Ursus thibetanus mupinensis ;
Ursus thibetanus thibetanus ;
Ursus thibetanus ussuricus;

ssos clebres.
Winnie the Pooh;
Baloo, que apareix al Llibre de la Selva de Rudyard Kipling;
L's Yogui;
Jacky, de la srie de dibuixos animats El bosc de Tallac.

Referncies.


Enllaos externs.
The Bears Project ;
Grizzly Bear Outreach Project ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294983" title="Discodeles" nonfiltered="1284" processed="1283" dbindex="116290">

Discodeles s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Discodeles bufoniformis (Boulenger, 1884).
 Discodeles guppyi (Boulenger, 1884).
 Discodeles malukuna Brown & Webster, 1969.
 Discodeles opisthodon (Boulenger, 1884).
 Discodeles vogti (Hediger, 1934).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294987" title="Bidaurreta" nonfiltered="1285" processed="1284" dbindex="116291">

Bidaurreta (castell Vidaurreta) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294989" title="Discodeles bufoniformis" nonfiltered="1286" processed="1285" dbindex="116292">

Discodeles bufoniformis s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i a les Illes Salom.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Discodeles bufoniformis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294990" title="Tiebas-Muru Artederreta" nonfiltered="1287" processed="1286" dbindex="116293">

Tiebas-Muru Artederreta (castell Tiebas-Muruarte de Reta s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Denominaci. 
El topnim de Tiebas pot referir-se a l'antiga ciutat grega i egpcia de Tebes introdut pels membres de la casa reial de Xampanya, els monarques de la qual tenien predilecci per les terres orientals que havien conegut en les seves "croades". El topnim de Muruarte de Reta s una corrupci del nom original en euskera, Muru-Artederreta. Muru es tradux com mur o fortificaci i artederreta es compon de tres parts, art (alzina o carrasca), eder (bell, bonic), -eta (sufix d'abundncia), es pot traduir com encinar bell. La zona que envolta a aquesta localitat es coneix avui dia com el Carrascal.Toponmia d'El Carrascal. 
Histria del Municipi. 
El nom d'aquest poble i el seu desenvolupament en un moment de l'edat mitja va unit a la figura del monarca Teobald II (1253-1270) que va triar aquesta vila com una de les seves reals residncies. En 1263 es porta a terme una permuta entre els responsables de la Collegiata de Roncesvalles i el rei, desprs de la qual aquest rep les propietats que aquesta Collegiata tenia a Tiebas en canvi de les seves propietats en el proper municipi de Badostain, acreixent el patrimoni real de la vila si b tot sembla indicar que Tiebas no va perdre el seu carcter rural i va romandre amb una grandria de poblaci no molt gran. En 1264, el rei Teobald II va concedir als pobladors de Tiebas els mateixos "furs" que gaudien els francs de la rua de San Martn de la ciutat navarresa d'Estella. I dos mesos ms tard el privilegi perpetu de ser "realengos" i "lliures de tota labor", excepte treballar en els castells. 

Uns anys ms tard en 1283 el governador de regne, Clemente de Launay, tenint en compte els privilegis que ja gaudien els va atorgar un mercat tots els dilluns "a fur i constumbre" del mercat de Estella. Gaudia igualment Tiebas del privilegi de tenir "preboste", privilegi que corresponia a molt pocs pobles en tota Navarra. Aquests prevosts eren procedien d'Estella, de Puente la Reina i del "Burgo de la Navarrera" de Pamplona, i s'encarregaven de l'ordre pblic, actuant com a repressor de la delinqncia, guardi i conductor dels detinguts i ajusticiador dels condemnats. En l'any 1371 figura com a prevost, Ximeno, que rebia la "pecha" de la vila.

 Demografia .


Personatges clebres.
Fernando Beorlegi (1928-2008) pintor.
Roldan Jimeno, historiador.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294991" title="Discodeles guppyi" nonfiltered="1288" processed="1287" dbindex="116294">

Discodeles guppyi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i a les Illes Salom.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Discodeles guppyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294993" title="Vuls" nonfiltered="1289" processed="1288" dbindex="116295">
Vuls (Vulso) fou un cognom rom de la gens Mnlia, patrcia.

Personatges destacats amb aquest cognom foren:
Gneu Manli Vuls (cnsol 474 aC), cnsol el 474 aC ;
Aule Manli Vuls (decemvir), ambaixador i decemvir rom.
Marc Manli Vuls, trib amb potestat consular el 420 aC.
Aule Manli Vuls Capitol, tres vegades tribu amb potestat consular ;
Luci Manli Vuls Llong, cnsol el 256 aC i 250 aC.
Luci Manli Vuls (cnsol), cnsol el 216 aC ;
Publi Manli Vuls, pretor el 210 aC ;
Gneu Manli Vuls (cnsol 189 aC), cnsol el 189 aC ;
Luci Manli Vuls (pretor), pretor el 197 aC;
Aule Manli Vuls (cnsol), cnsol el 178 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294994" title="Discodeles malukuna" nonfiltered="1290" processed="1289" dbindex="116296">

Discodeles malukuna s una espcie de granota que viu a les Illes Salom.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Discodeles malukuna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294995" title="Gneu Manli Vuls" nonfiltered="1291" processed="1290" dbindex="116297">


Onomstica:

Gneu Manli Vuls (cnsol 474 aC), cnsol el 474 aC ;

Gneu Manli Vuls (cnsol 189 aC), cnsol el 189 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294996" title="Aule Manli Vuls" nonfiltered="1292" processed="1291" dbindex="116298">


Onomstica:

Aule Manli Vuls (decemvir), ambaixadors i decemvir rom.

Aule Manli Vuls Capitol, tres vegades tribu amb potestat consular ;

Aule Manli Vuls (cnsol), cnsol el 178 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294998" title="Discodeles opisthodon" nonfiltered="1293" processed="1292" dbindex="116299">

Discodeles opisthodon s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Discodeles opisthodon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="294999" title="Luci Manli Vuls" nonfiltered="1294" processed="1293" dbindex="116300">


Onomstica:

Luci Manli Vuls Llong, cnsol el 256 aC i 250 aC;

Luci Manli Vuls (cnsol), cnsol el 216 aC ;

Luci Manli Vuls (pretor), pretor el 197 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295000" title="Discodeles vogti" nonfiltered="1295" processed="1294" dbindex="116301">

Discodeles vogti s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Discodeles vogti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295001" title="Gneu Manli Vuls (cnsol 474 aC)" nonfiltered="1296" processed="1295" dbindex="116302">
Gneu Manli Vuls (Cnaeus Manlius Vulso) fou un magistrat rom.

El seu nom no s segur que fos Gneu, ja que Tit Livi l'anomena Gai (Caius), i altres l'anomenen Aule perqu el confonen amb Aule Manli Vuls, decemvir el 451 aC, que probablement era el seu fill, i que figura als Fasti com Cn. f. P. n., d'on probablement prov el fet de qu el nom d'aquest Manli Vuls sigui Gneu.

Fou cnsol el 474 aC amb Luci Furi Medull Fus; va atacar a la ciutat de Ves i va signar una treva per quaranta anys amb ella. Per aquests fet va obtenir a la seva tornada els honors d'una ovaci o triomf menor. El 473 aC fou acusat junt amb el seu collega pel trib de la plebs Gneu Genuci, per no implementar la llei agrria d'Espuri Cassi Viscell, per l'acusaci no va prosperar per l'assassinat de Genuci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295003" title="Aule Manli Vuls (decemvir)" nonfiltered="1297" processed="1296" dbindex="116303">
Aule Manli Vuls (Aulus Manlius CN. F. P. N. Vulso), fou un magistrat rom probablement fill de Gneu Manli Vuls (cnsol 474 aC).

Fou un dels ambaixadors enviats a Atenes el 454 aC per obtenir informaci sobre les lleis de Sol i altres estats grecs. El 451 aC fou membre del primer decemvirat que va satisfer a tot-hom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295004" title="Marc Manli Vuls" nonfiltered="1298" processed="1297" dbindex="116304">
Marc Manli Vuls (probablement Marcus Manlius A. F. CN. N. Vulso), suposat fill del decemvir Aule Manli Vuls. Fou trib amb potestat consular el 420 aC. L'esmenta Tit Livi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295005" title="Aule Manli Vuls Capitol" nonfiltered="1299" processed="1298" dbindex="116305">
Aule Manli Vuls Capitol (Aulus Manlius A. F. Cn. N. Vulso), fou un magistrat rom probablement fill de Gneu Manli Vuls (cnsol 474 aC).

Fou tres vegades trib amb potestat consular el 405 aC, el 402 aC i el 397 aC. 

El 394 aC fou un dels ambaixadors enviats a Delfos per fer una ofrena a Apollo, i en el viatge fou capturat pels pirates de Lipari. Fou alliberat per Timasiteu, magistrat en cap de l'illa i va poder prosseguir el seu viatge.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295007" title="Euphlyctis" nonfiltered="1300" processed="1299" dbindex="116306">

Euphlyctis s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Euphlyctis cyanophlyctis (Schneider, 1799).
 Euphlyctis ehrenbergii (Peters, 1863).
 Euphlyctis ghoshi (Chanda, 1991).
 Euphlyctis hexadactylus (Lesson, 1834).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295008" title="Luci Manli Vuls Llong" nonfiltered="1301" processed="1300" dbindex="116307">
Luci Manli Vuls Llong (Lucius Manlius A. F. P. N. Vulso Longus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 256 aC amb Marc Atili Rgul i junt amb el seu collega va envair frica; els dos cnsols foren enviats amb 330 vaixells des de Ecnomos a Siclia, per els cartaginesos els estaven esperant a Heraclea Minoa sota la direcci d'Amlcar i Hann; en la batalla que va seguir els romans van sortir victoriosos perdent noms 24 vaixells mentre els cartaginesos en van perdre 30 enfonsats i 64 capturats; els cartaginesos que es van salvar es van dirigir llavors a Cartago per defensar la seva capital, per els romans van desembarcar a Clipea o Aspis on van establir el seu camp i des de on van devastar territori cartagins.

En acostar-se el hivern el cnsol Manli va tornar a Roma amb la meitat de les forces i Rgul va restar a frica amb l'altra meitat. Al tornar a Itlia va obtenir els honors del triomf.

Fou cnsol per segona vegada el 250 aC amb Gai Atili Rgul Serr; es va decidir enviar als cnsols a Siclia amb un exrcit de quatre legions i 200 vaixells. Rgul i el seu collega van assetjar Lilibea, la principal plaa cartaginesa, per no la van poder conquerir i desprs de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295010" title="Txulapain" nonfiltered="1302" processed="1301" dbindex="116308">

Txulapain (castell Juslapea) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Imotz i Atetz, a l'est amb Odieta i Ezkabarte, al sud amb Antsoain i amb Itza a l'oest. 

 Composici .
Est format per 11 concejos: Arstregui, Beorburu, Garciriin, Larryoz, Marcalin, Navaz, Nuin, Ollacarizqueta, Oscar, Osinaga i Unzu i dos indrets habitants: Belzunce i Usi. 



 Topnim . 
A pesar de trobar-se en la zona tradicionalment bascfona de Navarra (s'ha parlat de forma habitual fins al segle XX i actualment pertany a la Zona Mixta), Juslapea s un topnim de clar origen roman. Significa jus la pea, que en roman navarroaragons vol dir sota la penya. Apareix esmentat com Val de San Estevan en el Llibre de Rediezmo de 1268 i posteriorment com San Esteuan de Ius la Peynna en els Llibres de Focs de 1366 (amb grafia navarresa ynn s ) i 1427. Posteriorment apareix San Esteban de Juslapea, ja en 1534. Finalment la vall quedaria anomenada com Juslapea. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295015" title="Esteribar" nonfiltered="1303" processed="1302" dbindex="116309">

Esteribar s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Pamplona.

Barris.

Esterbar s una vall formada per 31 pobles o indrets. Alguns d'ells tenen prou entitat com per a constuir-se en concejos dotats de certa autonomia. s el cas de:

 Antxoritz  - 24 hab.
 Eugi - 342 hab.
 Inbuluzketa - 40 hab.
 Iragi  - 23 hab.
 Larrasoaa - 168 hab.
 Leranotz  - 13 hab.
 Saigots   - 73 hab.
 Sarasibar   - 29 hab.
 Urdaitz   - 119 hab.
 Zabaldika  - 25 hab.
 Zubiri - 439 hab.

Altre pobles del municipi, ja extingits com a concejos, sn:

 Agorreta - 22 hab.
 Akerreta   - 8 hab.
 Arleta - 7 hab.
 Errea - 11 hab.
 Eskirotz   - 16 hab.
 Gendulain  - 10 hab.
 Idoi  - 27 hab.
 Ilarratz  - 21 hab.
 Ilurdotz   - 52 hab.
 Irotz  - 20 hab.
 Irure - 8 hab.
 Olloki  - 25 hab.
 Osteritz  - 15 hab.
 Setoain   - 6 hab.
 Urtasun - 40 hab.
 Usetxi   - 12 hab.
 Zuriain   - 33 hab.

Estan despoblats:
  Belkunegi.
  Idoieta.
  Zai.

Etimologia. 
L'actual nom oficial del municipi s Esteribar. Es tracta d'una variant del nom tradicional, Esterbar, adaptat a les normes ortogrfiques modernes del basc, que manca de titlles.  Abans d'imposar-se la forma Esterbar, la vall es va dir Ezteribar, Azteribar i Esteribar. D'una banda s'identifica clarament que el segon element del nom s ibar, que significa vall en basc. Sobre aquest punt existeix unanimitat entre els estudiosos, ja que Esterbar s precisament una vall i a ms est situat en la zona bascfona de Navarra, el que no deixa dubtes referent a aix. No obstant aix no est clar el significat del primer element del nom ester o ezter. 

Existeixen nombroses teories referent a aix que sn esmentades per Mikel Belasko en el seu llibre Diccionari Etimolgic de Localitats de Navarra. Jos Altadill creia que el nom de la vall es relacionava amb la paraula basca eztarri que significa gola i creia per tant que Esteribar (eztarribar) significava vall estreta o vall de la gola. Est hiptesi entraria d'acord amb la de Jean-Baptiste Orpustan per al qual els topnims baixnavarresos d'Esterenzubi i Esterengibel han de traduir-se respectivament com pont de les goles i darrere de les goles conferint el mateix significat que Altadill a la paraula ester o ezter. 

Julio Caro Baroja a ms d'esmentar la hiptesi d'Altadill va proposar altres dues hiptesis per a explicar el nom de la vall. D'una banda sostenia que Esteribar podria derivar-se d' ehiztari, caador en basc, pel que Esteribar (ehiztaribar) seria el vall dels caadors, provenint el nom de la vall de l'activitat econmica de part de la seva poblaci. Per a justificar aquesta hiptesi cita Jos Yanguas y Miranda, qui en una de les seves obres comentava que als pecheros d'Esteribar se'ls anomenava caadors. Esteribar era conegut com Vall dels Caadors en l'Edat Mitjana; aquest nom li venia donat pels privilegis de cacera que tenien i per les peces de caa que pagaven com a tribut. 

Com a hiptesi alternativa Baroja tamb comenta la possibilitat que el nom pogus provenir del llat, per exemple de Val Dexter (vall de la Dreta), que s'hagus transformat en D'exter ibar. Finalment cap citar la possibilitat que el nom de la vall sigui un antropnim, relacionat amb un nom propi. A Navarra abunden topnims relacionats amb noms propis, que generalment solen venir acompanyats per sufixos del tipus -iz, -oz, -ain o -anus, i que generalment es remunten a l'poca de l'Imperi Rom. El fet que un dels noms antics de la vall fora fos Azteribar i que existeixi precisament un despoblat a Esteribar dit Azterain, que segueix el patr tpic dels antropnims navarresos, suggereixen la possibilitat que el nom de la vall no signifiqui ms que barri d'Azter, sent aquest el propietari que va tenir una vegada la vall. A pesar d'estar situat en la zona nord i boscosa de Navarra la vall va conixer una important romanitzaci, ja que la calada romana Bordeus-Astorga travessava la vall.

 Demografia .


 Idioma .
Esteribar s una vall bilinge. Encara que pertany legalment a la Zona bascfona de Navarra l'idioma utilitzat ms habitualment en l'actualitat, sobretot en els pobles de la part inferior de la vall s l'espanyol. En la primera meitat del segle XIX Esteribar era considerat encara una vall enterament bascfon, per la llengua basca va sofrir una forta regressi a partir de llavors. Ja en la primera meitat del segle XX havia deixat de parlar-se en diversos pobles de la zona meridional de la vall i en la segona meitat del segle XX prcticament havia desaparegut de la vall. El dialecte local, una variant de l'alt-navarrs meridional, s'ha conservat en els pobles de la part alta de la vall, com Eugi o Iragi, on s'ha mantingut viu transmetent-se de pares a fills. En aquesta zona es concentren la major part dels bascoparlants d'Esteribar. en l'actualitat, l'idioma s'est recuperant grcies a la seva promoci i que les generacions ms joves de la vall reben el seu ensenyament en el model D (basc). Segons dades de 2001, si b solament el 6% de la poblaci de la vall tenia com llengua materna l'euskera; entre el 25% i el 30% era ja capa d'expressar-se en aquest idioma. 

Personatges clebres.

 Garca de Eugui (s.XIV-XV): frare agust, bisbe de Baiona  i confessor dels reis Carles II i Carles III de Navarra.
 David Jaime Den (1887-1949): personalitat republicana navarresa.
 Flix Arrars (1883-1970): eclesistic i escriptor.
 Helena Santesteban (1947): poltica d'Eusko Alkartasuna. Fou alcaldesa de Bera i parlamentria navarresa (2003-07).
 Faustino Gil Aizkorbe (1948): escultor.
 Fernando Goi, Goi III (1973): pilotari.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295017" title="Incident Pinnacle-Nucflash" nonfiltered="1304" processed="1303" dbindex="116310">
Un Incident Pinnacle-Nucflash s una paraula codi, utilitzada pel "United States National Military Command Center" (NMCC), per a descriure una situaci caracteritzada per la detonaci, o possible detonaci accidental, o no autoritzada, d'un arma nuclear que crei un risc de guerra atmica.

Un Pinnacle-Nucflash t la mxima prioritat en la estructura de comunicaci militar dels EUA. 

Altres conceptes importants de la terminologia sobre incidents militars nuclears dels EUA sn: l'Incident Pinnacle-Broken Arrow, per a referir-se a un incident nuclear accidental sense risc de guerra atmica, o l'Incident Pinnacle-Empty Quiver, per a designar un cas de robatori, segrest o prdua d'un arma nuclear activa.

Cultura popular.

La pellcula Dr. Strangelove dirigida per Stanley Kubrick descriu, en clau de comdia, un incident Pinnacle-Nucflash.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295019" title="Dades personals" nonfiltered="1305" processed="1304" dbindex="116311">
Les dades personals, d'acord amb la Llei Orgnica de Protecci de Dades de Carcter Personal (LOPD) sn "qualsevol informaci referent a persones fsiques identificades o identificables  (art. 3.a LOPD). A ms, perqu siguin protegides per la LOPD cal que siguin susceptibles de tractament.

 Caracteritzaci .

Ho sn: 
 noms i cognoms de persones fsiques vives;
 nmeros de DNI, NIF i passaport ;
 adreces fsiques que s hi associn o s hi puguin associar a travs del tractament informtic;
 telfons i adreces de correu electrnic que s hi associn o s hi puguin associar a travs del tractament informtic ;
 fotografies on es pugui reconixer clarament alg ;
 veu a travs de la qual es pugui reconixer alg ;
 dades gentiques i mdiques associades a persones concretes ;
 dades biomtriques ;
 dades referides a creences, filiaci poltica o sindical ;
 dades referides a la raa ;
 qualsevol dada que permeti identificar alg (la llei no opta per una enumeraci tancada, sin per la definici anteriorment exposada; per tant, la intenci s atorgar el mxim de protecci possible atesos els continus avenos de la cincia i la tcnica);

 Protecci legal .


 Enllaos externs .

Legislaci sobre protecci de dades. Recull normatiu de l'Agncia Catalana de Protecci de Dades










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295023" title="Medalla del Servei a Corea" nonfiltered="1306" processed="1305" dbindex="116312">

La Medalla de Servei a Corea (angls: Korean Service Medal) s una medalla de campaa dels Estats Units, creada el 8 de novembre de 1950 per Harry Truman, i atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades que participessin a les accions de les Nacions Unides a Corea entre el 27 de juny de 1950 i el 27 de juliol de 1954 sota alguna de les segents circumstncies:
 Dins dels lmits territorials de Corea o en les seves aiges ;
 Amb una unitat sota el control operatiu del Comandant en Cap de l'Extrem Orient o en algunes de les unitats fora dels lmits de Corea designades pel Comandant en Cap per haver recolzat directament els esforos militars a Corea;
 Ser possedor d'un certificat individual del Comandant en Cap de l'Extrem Orient testificant la contribuci material realitzada en recolzament directe als esforos militars a Corea.

Tamb va ser atorgada a vaixells que servissin a les aiges coreanes, unitats en missions aries sobre Corea i unitats de suport directe a l esfor

Durant la Guerra de Corea, el Departament de Defensa senyal 13 campanyes oficials, les quals anotaven estrelles de servei per a la Medalla de Servei a Corea:
 Agressi Nord-coreana (USN): 27/6   2/11/1950;
 Defensiva de les Nacions Unides (USA, USAF): 27/6   15/9/1950;
 Ofensiva de les Nacions Unides (USA, USAF): 16/9   15/11/1950;
 Intervenci de les Forces Comunistes Xineses (USA, USAF): 3/11/1950   24/1/1951;
 Agressi de la Xina Comunista (USN): 3/11/1950   24/1/1951;
 Desembarcaments d'Inchon (USN): 13   17/9/1950;
 Primera Contraofensiva de les Nacions Unides (USA, USN, USAF): 25/1   21/4/1951;
 Ofensiva de primavera de les Forces de la Xina Comunista (USA, USN, USAF): 22/4   8/7/1951;
 Ofensiva d'estiu/tardor de les Nacions Unides (USA, USN, USAF)   9/7   27/11/1951;
 Segon Hivern Core (USA, USN, USAF)   28/11/1951   30/4/1952;
 Defensa Coreana d'estiu/tardor 1952 (USA, USN, USAF)   1/5   30/11/1952;
 Tercer Hivern Core (USA, USN, USAF)   1/12/1952   30/4/1953;
 Estiu Core de 1953 (USA, USN, USAF)   1/5/1953   27/7/1953;

Per tots aquells que participessin als desembarcaments d'Inchon i als atacs paracaigudistes de Sukch'on-Such'on i Musan se'ls autoritz una punta de fletxa ams de l'estrella de campanya. La insgnia de combat operatiu tamb s autoritzada per certs mariners.

Si b la Guerra de Corea finalitz al 1953, la Medalla del Servei a Corea s'atorg fins al juny de 1954, donada la tensa naturalesa de l'ocupaci i dels deures de guarnici immediatament posteriors a la guerra, degut a l'alta possibilitat d'un nou atac del Nord. Desprs de 1954 s'atorg la Medalla Expedicionria de les Forces Armades.  

Parallelament, la Repblica de Corea atorgava la Medalla del Servei a la Guerra de Corea. A ms, s'atorg la Citaci Presidencial d'Unitat de la Repblica de Corea.

 Disseny .
Una medalla de bronze. A l'anvers apareix una porta coreana, envoltada per la inscripci "KOREAN SERVICE" ("Servei a Corea). Al revers apareix el smbol core, pres del centre de la bandera coreana amb la inscripci "United States of America" a la part superior i unes branques de llorer i olivera a la inferior.

Penja d'una cinta blava, amb una franja central blanca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295024" title="Auritz" nonfiltered="1307" processed="1306" dbindex="116313">

Auritz (castell Burguete) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Limita amb Orreaga al nord, Garralda a l'est i amb Erroibar al sud.

Demografia.

 Topnim . 
Aquesta localitat enclavada en la zona bascfona de Navarra t una doble tradici en la seva denominaci. La poblaci va sorgir com un burg o poble en el pla situat als peus del ve hospital de pelegrins de Roncesvalles. A causa de aix a l'edat mitjana va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete amb la collegiata i el conjunt de la vall on s'enclava), Burgo de la Plana, Burgo del Pla de Roncesvalles o Burgo de Roncesvalles. Una srie d'incendis van fer decaure la seva importncia en el segle XV. Aix en 1476 s esmentat en el Llibre de Comptos amb el diminutiu de Burguet de Roncesvalles. Amb el pas del temps i ats que mai va passar de ser una poblaci modesta, seria conegut definitivament com Burguete. 

Parallelament la poblaci ha tingut altre nom en basc. El nom basc de la localitat Auritz s antic i de significat desconegut. Alguns etimologistes consideren que forma part de la srie de topnims basconavarresos amb terminaci -iz/-itz. Julio Caro Baroja defensava que aquests topnims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que igual que altres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evoluci del sufix llat -icus. Aquest sufix tamb hauria donat origen als patronmics utilitzats en els idiomes llatins de la Pennsula Ibrica. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponmia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'edat mitjana fins a l'poca de l'Imperi Rom. En el cas d'Auritz, figurarien com possibles candidats noms llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com curiositat la vena localitat d'Espinal rep el nom d' Aurizberri (Auritz nou) en euskera. 

Enllaos externs.
 Ajuntament d'Auritz/Burguete;
 Esukomedia Auritz/Burguete;
 Histria completa de Roncesvalles;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295031" title="Vandana Shiva" nonfiltered="1308" processed="1307" dbindex="116314">


Vandana Shiva (Hindi:           ; 5 de novembre de 1952, Dehra Dun, Uttarakhand, ndia), s una dna ndia, llicenciada en Fsica, activista en defensa del medi ambient i dels drets de les dones i escriptora. Shiva s autora de ms de 300 articles en les revistes cientfiques ms prestigioses del mn. Actualment viu a Nova Delhi. 

Durant la dcada dels anys setanta, va participar en el moviment Chipko, que va ser una mobilitzaci no violenta composada fonamentalment per dones que s'abraaven als arbres per tal d'evitar la seua talla. s una de les lders del International Forum on Globalization, junt a Jerry Mander, Edward Goldsmith, Ralph Nader o Jeremy Rifkin, i una figura destacada del moviment per la solidaritat global conegut moviment altermundista. Es defensora del manteniment de moltes prctiques tradicional, com a formes de fer respectuoses amb l'entorn natural.

Formaci.
Shiva va nixer a la vall de Dehradun. Son pare era un dels conservadors dels boscos de la zona i sa mare una grangera amb molta estima per la natura. Shiva es va educar al St Mary's School en Nainital, i al Convent of Jesus and Mary, Dehradun. Va estudiar Fsica i es va doctorar a la  Universitat de Western Ontario (Canad), el 1978.  La seua tesi es titula "Variables ocultes i no-localitzaci en teoria quntica"  
Desprs, a l ndian Institute of Science i a l ndian Institute of Management en Bangalore, va desenvolupar investigacions interdisciplinars en cincia, tecnologia i poltiques de medi ambient.

Aportacions.
Shiva ha lluitat per introduir canvis en la prctica i en els paradigmes de l'agricultura i l'alimentaci. Ha fet contribucions acadmiques molt valuoses , per tamb mitjanant campanyes de mobilitzaci, en camps tan diversos com els drets de propietat intellectual, biodiversitat, biotecnologia, biotica o l'enginyeria gentica. Ha ajudat les organitzacions de base del moviment ecologista a l'frica, sia, Sud-amrica, Irlanda, Sussa i ustria . En 1982 va fundar Research Foundation for Science, Technology and Ecology. El seu llibre Staying Alive va ajudar a redefinir les percepcions de les dones del tercer mn. Shiva tamb ha treballat d'assessora de diversos governs a l'ndia i per a d'altres pasos, aix com per organitzacions no governamentals, com ara 
International Forum on Globalisation, Women's Environment & Development Organization and Third World Network. Tamb ha ajudat i participat en l'elaboraci de diversos documentals, com ara Blue Gold: World Water Wars de Sam Bozzo;  d'Irena Salina que va competir el 2008 al  Festival de Cinema de Sundance; "The Corporation", protesta contra les grans empreses transnacionals, "Fed up!:Genetic Engineering, Industrial Agriculture and Sustainable Alternatives"... Recentment ha participat en un documental, realitzat per la periodista independent francesa, Marie-Monique Robin, que mostra els resultats desastrosos dels Organismes Genticament Modificats: "The world according to Monsanto".

Premis.
En 1993, Shiva va rebre el Right Livelihood Award (tamb conegut com el Premi Nobel Alternatiu), per situar les dones i l'ecologia al centre del discurs del desenvolupament modern. Altres premis que ha rebut inclouen el Global 500 Award del United Nations Environment Programme en 1993 , i el Earth Day Premi Internacional de les Nacions Unides per la seua dedicaci a la preservaci del planeta, com demostren les seues accions, lideratge i testimoni.

Altres premis:
 1993, Order of the Golden Ark, per Sa Altesa Reial el prncep Bernhard (Holanda) pels serveis a la conservaci i l'ecologia;
 1993, El Premi Internacional VIDA SANA (Espanya) per les seues contribucions a l'ecologia i la seguretat alimentria.  ;
 1995, Premi "Pride of the Doon" del Doon Citizen Council, Dehra Dun, ndia, en reconeixement a la seua contrubuci al desenvolupament de la regi.
 1997, Premi Golden Plant (Premi Internacional d'Ecologia) a Dinamarca per la seua remarcable contribuci a l'Ecologia i el Medi Ambient. ;
 1997, Premi Alfonso Comin (Barcelona), per la seua contribuci tant cientfica com personal al moviment ecologista i al moviment feminista a l'ndia.  ;
 1998, Medalla Commemorativa de Sa Altesa Reial la princessa  Maha Chakri Sirindhorn de Thailndia en ocasi de la celebraci del 18 Dia Mundial de l'Alimentaci, organitzada per l'Oficina Regional de la FAO per a l'sia i el Pacfic, a Bangkok. ;
 1998, Medalla de la Presidncia de la Repblica Italiana pel Comit Cientfic Internacional del Centre Pio Manzu a Rimini, durant la XXIV Conferncia Internacional Pio Manzu sobre "The Horizons of Hermes";
 2000, Premi Pellegrino Artusi (Itlia) per la seua original contribuci a les reflexions sobre les relacions entre els ssers humans i el menjar.
 2001, Premi HORIZON 3000 (ustria) en reconeixement als serveis en defensa dels Drets Humans i la Preservaci de la Pau. ;

Publicacions.
 1981, Social Economic and Ecological Impact of Social Forestry in Kolar, Vandana Shiva, H.C. Sharatchandra, J. Banyopadhyay, ndian Institute of Management Bangalore.
 1988, Staying Alive:  Women, Ecology and Survival in ndia, Zed Press, New Delhi, ISBN 0-86232-823-3.
 1991, Ecology and the Politics of Survival:  Conflicts Over Natural Resources in ndia,  Sage Publications, Thousand Oaks, California, ISBN 0-8039-9672-1. ;
 1992, The Violence of the Green Revolution:  Ecological degradation and political conflict in Punjab,  Zed Press, New Delhi.
 1992, Biodiversity:  Social and Ecological Perspectives (editor); Zed Press, United Kingdom;
 1993, Women, Ecology and Health: Rebuilding Connections (editor), Dag Hammarskjld Foundation and Kali for Women, New Delhi;
 1993, Monocultures of the Mind:  Biodiversity, Biotechnology and Agriculture, Zed Press, New Delhi;
 1993, Ecofeminism, Maria Mies and Vandana Shiva, Fernwood Publications, Halifax, Nova Scotia, Canada, ISBN 1-895686-28-8;
 1994, Close to Home: Women Reconnect Ecology, Health and Development Worldwide, Earthscan, London, ISBN 0-86571-264-6;
 1995, Biopolitics (with Ingunn Moser), Zed Books, United Kingdom;
 1997, Biopiracy:  the Plunder of Nature and Knowledge, South End Press, Cambridge Massachusetts, I ISBN 1-896357-11-3;
 1999, Stolen Harvest:  The Hijacking of the Global Food Supply, South End Press, Cambridge Massachusetts, ISBN 0-89608-608-9;
 2000, Tomorrow's Biodiversity, Thames and Hudson, London, ISBN 0-500-28239-0;
 2001, Patents, Myths and Reality, Penguin ndia;
 2002, Water Wars; Privatization, Pollution, and Profit, South End Press, Cambridge Massachusetts;
 2005, Globalization's New Wars:  Seed, Water and Life Forms Women Unlimited, New Delhi, ISBN 81-88965-17-0;
 2005, Breakfast of Biodiversity: the Political Ecology of Rain Forest Destruction, ISBN 0-935028-96-X;
 2005, Earth Democracy;  Justice, Sustainability, and Peace,  South End Press, ISBN 0-89608-745-X;
 2007, Manifestos on the Future of Food and Seed, editor, South End Press ISBN 978-0-89608-777-4;

Referncies.


Enllaos externs.

 Vandana Shiva's ZNet HomePage;
 Vandana Shiva's South End Press HomePage;
 Navdanya - Research Foundation for Science, Technology and Ecology (RFSTE) founded by Dr. Shiva;
 Vandana Shiva biography, Right Livelihood Award homepage;
 Vandana Shiva page, Third World Traveler.
 Resurgence Magazine: Vandana Shiva;
 Vandana Shiva. The Soil Is Our Liberator;
 Vandana Shiva. Corporate Terrorism, Resurgence Magazine, January  2002.
 Vandana Shiva. Privatizing water will lead to war, Resurgence Magazine, July 2003.
 Vandana Shiva. Gift of Food, Resurgence Magazine, January 2005.
 Vandana Shiva. Celebrating Food Economies, Resurgence Magazine, March 2005.
 Vandana Shiva. Two Myths That Keep The World Poor, Ode Magazine, October 2005. (accessed 2007 Oct 19);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295033" title="Erroibar" nonfiltered="1309" processed="1308" dbindex="116315">

Erroibar (castell Erro) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb el Cant de Saint-tienne-de-Bagorry (Baixa Navarra) i amb la vall de Baztan, a l'est amb Artzi, al sud amb Lizoain i a l'oest amb Esteribar

 Concejos .
Els concejos son:
 Aincioa/Aintzioa;
 Espinal/Aurizberri;
 Bizkarreta-Gerendiain;
 Erro;
 Esnoz/Esnotz;
 Lintzoain ;
 Mezkiritz;
 Orondritz;
 Ureta;
 Cilveti/Zilbeti;

Altres que han deixat de ser concejos:
 Ardaitz;
 Loizu;
 Urniza;

Altres que han deixat de ser concejos i han desaparegut o estan despoblats:
 Larraingoa;
 Gurbizar;
 Orosa;
 Oyaide;

 Demografia .


 Topnim . 
Erro s un topnim de significat i origen desconegut. La paraula erro significa arrel en basc i alguns autors com Arturo Campin van defensar que el nom de la vall pogus tenir aquest possible origen etimolgic. S'ha tractat de buscar relaci tamb entre el nom de la vall i paraules basques com errota (mol), errotu (arrelat), errobi (torrent, riu), erroitz (precipici). Altra possible hiptesi s la qual creu que el nom de la vall prov d'un nom propi desconegut. Existeix un poble dit Erroz en la vall d'Arakil a Navarra, que sembla seguir el patr dels topnims navarresos amb terminaci -oz. Julio Caro Baroja defensava que aquests topnims provenien d'un nom propi unit al sufix -oz, que igual que altres sufixos com -iz o -ez haurien sorgit de l'evoluci del sufix llat -icus. Aquest sufix tamb hauria donat origen als patronmics utilitzats en els idiomes llatins de la Pennsula Ibrica. 

En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponmia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'Edat Mitjana fins a l'poca de l'Imperi Rom. Si es considera que Erroz entra dintre d'aquest patr, existiria llavors un nom propi Erro que hauria donat origen a aquest topnim i que podria estar tamb darrere del nom de la vall de Erro. No obstant aix, no existeix documentaci alguna que avali aquesta hiptesi. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295038" title="Orreaga" nonfiltered="1310" processed="1309" dbindex="116316">

Orreaga (castell Roncesvalles) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb Luzaide/Valcarlos, al sud amb Auritz/Burguete i a l'est amb Orbaitzeta 

 Demografia .


 Histria . 
Orreaga va ser de sempre via de passada obligatria per a entrar en la Pennsula Ibrica. Per all van penetrar fonamentalment els celtes, els brbars (409), els gots que es van establir al llarg de la conca del Duero, i naturalment el rei Carlemany amb el ms poders exrcit del segle VIII, cam de la ciutat de Saragossa. Carlemany, ats que va ser derrotat a Saragossa, va decidir, cam del seu regne, reduir a runes la capital dels vascons, Pamplona. Va ser al retorn, als Pirineus, entre el serral d'Ibaeta i l'ondonada de Valcarlos, on va haver de sofrir una contundent emboscada per partides de nadius vascons, als quals els va resultar fcil provocar un daltabaix general a fora de llanar roques i dards. La Can de Roland, escrita en algun lloc de Frana cap a finals del segle XI, va concebre el desastre en el pla, entre Orreaga i la vila de Burguete, i els atacants ja no eren bascons, sin sarrans. 

 Enllaos externs .
Orreaga. Pgina oficial;
Roncesvalles carolingi i jacobeu;
Xacowebs: tots els enllaos jacobeus;
Roncesvalles romnic;
Roncesvalles o Orreaga?;
Histria completa d'Orreaga;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295039" title="Messier 81" nonfiltered="1311" processed="1310" dbindex="116317">

La Galxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) s una galxia espiral que es troba a una distncia d'uns 12 milions d'anys llum de la  constellaci de l'ssa Major.  Va ser descoberta per Johann Elert Bode al 1774, d'aqu el seu nom.  Pierre Mchain la va redescobrir el 1779 i li va comunicar el seu descobriment al seu amic  Charles Messier que la va introduir al seu catleg. Al 1914 Max Wolf va calcular la rotaci (sent la primera vegada que es feia d'una galxia espiral) i tamb va estimar-ne la velocitat de rotaci 300 km/segon.


M81 s un perfecte exemple de galxia espiral amb braos que formen una espiral al voltant del seu centre. Degut a la proximitat a la Terra, la seva gran mida, i el seu nucli galctic actiu (que podria albergar un forat negre supermassiu, Messier 81 s'ha convertit en una galxia molt estudiada per astrnoms professionals. La gran mida de la galxia i la relativament alta magnitud aparent tamb la fan un objectiu apreciat per els astrnoms aficionats. .
Emissions de pols.



La major par de l'emissi en longitud d'ona infraroja s'origina a la pols interestellar.  Aquesta pols es troba principalement dins els braos espirals de la galxia, i ha estat associada a les regions de formaci estellar.  L'explicaci s que les estrelles blaves calentes i de curta vida que es troben en regions de formaci estellar sn molt efectives escalfant la pols i incrementant l'emissi infraroja de pols d'aquestes regions.

Supernova.

Noms s'ha detectat una supernova a Messier 81.  La supernova, anomenada SN 1993J, va ser descoberta el 28 de mar de 1993 per l'espanyol  F. Garcia.  En aquell moment, va ser le segona supernova observada al segle XX. Les caracterstiques espectrals de la supernova han canviat al llarg del temps. Inicialment, semblava una supernova de tipus II (supernova formada per l'explosi d'una estrella gegant) amb forta emissi de lnia espectral d'hidrogen, per posteriorment les lnies d'hidrogen van anar esvaint-se i van aparixer fortes  lnies espectrals d'heli, fent que la supernova sembls ms una de tipus Ib .  A ms, les variacions de la lluminosistat de SN 1993J en el temps no van ser com les variacions observades en altres supernoves de tipus II i si semblaven les variacions observades en les supernoves de tipus Ib.  Tanmateix, la supernova ha estat classificada de tipus Iib, una classe de transici entre el tipus II i el tipus Ib.  Els resultats de l'estudi d'aquesta supernova suggereixen que les supernoves de  tipus Ib i Ic , estan formades per explosions d'estrelles gegants amb processos molt similars als que es produeixen en les supernoves de tipus II.  Aquesta supernova es va usar per estimar la distncia de  8.5  1.3 Mal (2.6  0.4 Mpc) a Messier 81.

Galxies properes i informaci del grup de galxies.



Messier 81 s la galxia ms gran del  grup M81, un grup de 34 galxies situades a la constellaci de l'ssa Major.  La distncia del grup a la Terra s d'aprosimadament  11.7 Mal (3.6 Mpc), fent que aquest sigui un dels grups ms propers al Grup Local, que cont la Via Lctia.

M81 est interactuant gravitacionalment amb Messier 82 i NGC 3077.  Les interaccions han atret gas d'hidrogen de les altres tres galxies, conduint a la formaci d'estructures filamentoses de gas dins el grup.  A ms, les interaccions han causat que una part del gas interestellar hagi anat als centres de Messier 82 i NGC 3077, el que ha produt una forta activitat de formaci estellar  al centre de les dues galxies.

Observaci.

Messier 81, Messier 82, i algunes altres galxies del grup M81 estan situades aproximadament a  10 al nord-oest d' Alpha Ursae Majoris.  Messier 81 i Messier 82 es poden veure amb binoculars i petits telescopis. Els dos objectes no sn fcilment observables i cal experincia i unes condicions excepcionals d'observaci.  Encara que la galxia es pot veure amb petits telescopis caldr uns 350 mm per poder distingir l'estructura de  Messier 81.
Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295041" title="Incident Pinnacle-Empty Quiver" nonfiltered="1312" processed="1311" dbindex="116318">
Un Incident Pinnacle-Empty Quiver s una paraula codi, utilitzada per l'"United States National Military Command Center" (NMCC), per a designar un cas de robatori, segrest o prdua d'un arma nuclear activa.

Altres conceptes importants de la terminologia sobre incidents militars nuclears dels EUA son: l'Incident Pinnacle-Nucflash, (que gaudeix de la mxima prioritat en la estructura de comunicaci militar dels EUA), per a descriure una situaci caracteritzada per la detonaci, o possible detonaci accidental, o no autoritzada, d'un arma nuclear que crei un risc de guerra atmica, o  l'Incident Pinnacle-Broken Arrow, per a referir-se a un incident nuclear accidental sense risc de guerra atmica.

Un exemple histric d'incident Pinnacle-Empty Quiver va ser l' accident nuclear de Palomares (Almeria, Espanya) quan, el 17 de gener de 1966, durant una operaci de subministrament de combustible dos avions de la Fora Aria Nord-americana van xocar en vol a 30.000 peus. Ambdes naus es van desintegrar instantniament i van caure en flames sobre la terra i el mar. Un dels avions, un Bombarder B-52, transportava almenys quatre (cinc segons algunes fonts) bombes termonuclears B28 de 1,5.megatones. Tres de les bombes van caure a terra, i una al mar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295044" title="Corrent magallnic" nonfiltered="1313" processed="1312" dbindex="116319">

El  Corrent magallnic s un flux d'hidrogen neutre (HI) format per la interacci gravitacional de la Via Lctia i els nvols de Magallanes.

Va ser descobert per Wannier i Tirion el 1972, mentre que dos anys desprs va ser establerta la relaci entre el corrent i els nvols de Magallanes; abans del seu descobriment, s'havia observat una anomilia en la velocitat dels nvols de gas d'aquella rea, per els nvols encara no havien estat mapats i per tant no es va relacionar amb les dues galxies satllits, la natura d'aquest nvol era excepcional, la llargada es calculava en prop de 600.000 anys llum, el que suposava 180 Kiloparsec (de fet s'estn ben b 180 al cel), amb una distncia mitjana de prop de 180.000 anys llum (55 Kpc). 

Observaci i models estructurals.

Els cientfics poden produir models que puguin explicar les antigues rbites dels seus components grcies a la proximitat dels dos nvols de Magallanes a la nostra galxia i a la conseqent possibilitat de resoldre els seus components estellars i,  en alguns casos,  la seva parallaxi; Els primers models proposats al 1980 eren simples i sense gaire detalls. Al 1998, a conseqencia del mapatge del cel en totes les  longituds d'ona, es va descobrir que la massa del nvol interestellar provinent del nvol de Magallanes estava connectada al mateix nvol, demostrant l'existncia d'un bra avanat; a ms, va ser identificada la relaci dels components
qumics entre el corrent i els dos nvols. 
Els nous models han estat elaborats a partir del descobriment del braa avanat i han considerat els efectes de la gravetat a travs del camp de marea,  incloent-hi els moviments de l'halo galctic, la dinmica del gas, la formaci estellar i l'evoluci qumica. A travs d'aquests elements es pensa que les forces de marea actuen bsicament sobre el petit Nvol de Magallanes, ja que t una massa menor, i no es troba gravitacionalment afectat, mentre el gran Nvol de Magallanes es troba afectat per una constant hemorrgia d'estrelles i matria, atrapada per la intensa fora de gravetat de la Via Lctia, afavorida per la presncia al nvol gran d'una notable quantitat de gas.  

Referncies.

Descoberta: ;
MC connexions: ;
Models inicials: ;
LAF descobriment: ;

Models recents:

;

;

;

http://www.iac.es/gabinete/video/galaxias/magellanic_mpg1.mpg ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295047" title="Camil Petrescu" nonfiltered="1314" processed="1313" dbindex="116320">
Camil Petrescu (Bucarest, 1894 - 1957). Novel.lista, assagista i dramaturg romans.


Obra dramtica.
 Jocul ielelor (La dansa de les fades). 1916;
 Act vene ian (Acte veneci) ;
 Suflete tari (nimes fortes). 1925;
 Mioara o Danton Balcescu. 1949;
 Caragiale n vremea lui (Caragiale en el seu temps). 1957;
 Mitic  Popescu 1928;
 Iata femeia per care o iubesc (Vet aqu, la dona que estimo);
 Profesor dr. Omu vindeca de dragoste. 1944;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295048" title="Luzaide" nonfiltered="1315" processed="1314" dbindex="116321">

Luzaide (castell Valcarlos) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb Arnegi, a l'oest amb Banka i al sud amb Auritz, Orreaga i Orbaitzeta.

 Topnim . 
Luzaide/Valcarlos s una poblaci que t una doble tradici en el seu nom, una roman i altra basca, que sn completament diferents. Histricament solament el nom roman, Valcarlos, ha estat oficial, quedant el nom basc relegat a mbits no oficials. No obstant aix, des del 31 de gener de 1989 ambds topnims van passar a ser cooficials. El nom roman del municipi, Valcarlos, s'ha associat tradicionalment a la figura de Carlemany, a la Can de Roldan i la mtica Batalla de Roncesvalles. El pelegr francs Aymeric Picaud que va travessar aquestes terres en el segle XII va deixar escrit el segent sobre Valcarlos en el Codex Calixtinus: 

Al costat d'aquesta foresta, cap al nord, hi ha una vall que es diu Valcarlos, en el qual va acampar el mateix Carlemany amb els seus exrcits quan els guerrers van ser morts a Roncesvalles, i pel qual passen tamb molts pelegrins que van a Santiago i no volen escalar la foresta. 

El nom basc de la localitat, Luzaide, significa probablement cam llarg, de luzea (llarg) i bide (cam). El filleg bascofrancs Jean-Baptiste Orpustan opina que el topnim fa referncia al llarg trajecte que es veien obligats a realitzar els pastors navarresos amb els seus ramats quan travessaven la vall, abans que s'establs un nucli de poblaci estable en el mateix. Ambds topnims, Luzaide i Valcarlos, fan referncia al conjunt del municipi. El nucli central rep el nom d'Elizaldea (zona de l'esglsia en basc). El gentilici dels habitants de Valcarlos s luzaidarra, que prov del nom basc de la poblaci. 

 Demografia .


 Historia . 
El poblament de la zona en la qual es troba Luzaide/Valcarlos, s molt antic. Existeixen restes prehistriques que aix ho confirmen. 

El 541 Caribert I i el seu germ Clotari I, reis merovingis van envar el regne visigot, sortint de Dax, travessant els pirineus per Luzaide, arribant a Pamplona i assetjant Cesaracosta durant 49 dies, i accept un suborn per tal de deixar-los tornar a Frana. 

En temps ms propers, sol situar-se en el seu entorn proper el lloc en el qual es va produir la batalla de Roncesvalls, en la qual en l'any 778 la retaguardia de l'exrcit de Carlemany que tornava desprs d'una campanya militar al sud dels Pirineus, va ser derrotada pels naturals del pas que els van tendir una emboscada. La gesta, va donar origen a la Can de Roland i, segons es diu, va acabar donant nom al propi poble (Vall de Carlos) en llengua roman. 

Valcarlos, per la seva situaci, va pertnyer durant un temps a les terres de Ultrapuertos, s a dir, a la part del Regne de Navarra que se situava al nord dels Pirineus, per ja per al segle XV se li vincula a la Vall d'Erro, igual que una part del sud de l'actual Baixa Navarra. s Ajuntament des de 1592. El seu emplaament en la frontera, ha fet de Valcarlos protagonista de nombrosos fets bllics, com durant la guerra de la Convenci en 1793, i ha marcat tamb els lmits del propi territori municipal. 

Referncies.


 Enllaos externs .
Valcarlos - Ajuntament de Luzaide - Pgina web oficial;
Luzaide - Govern de Navarra -Informaci Municipal;
Luzaide al Cam de Santiago - Descripci geogrfica i histrica.
Histria completa de Roncesvalles;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295053" title="Euphlyctis cyanophlyctis" nonfiltered="1316" processed="1315" dbindex="116322">

Euphlyctis cyanophlyctis s una espcie de granota que es troba des d'Arbia fins al sud-est d'sia. 

Subespcies.

 Euphlyctis cyanophlyctis seistanica ;
 Euphlyctis cyanophlyctis cyanophlyctis ;
 Euphlyctis cyanophlyctis microspinulata ;

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295056" title="Lucian Blaga" nonfiltered="1317" processed="1316" dbindex="116323">
Lucian Blaga (Lancr m, 9 maig 1895 - 6 maig 1961). Filsof, humanista, articulista, poeta, dramaturg, traductor, professor universitari i diplomtic romans.

Obra dramtica.
 Mesterul Manole. 1927;
 Zamolxe. 1921;
 Tulburarea apelor. 1923;
 Avram Iancu. 1934;
 Anton Pann. 1945;
 Cruciada copiilot (La creuada del nens). 1930;
 Arca lui Noe (L'Arca de No). 1944;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295057" title="Euphlyctis ehrenbergii" nonfiltered="1318" processed="1317" dbindex="116324">

Euphlyctis ehrenbergii s una espcie de granota que es troba al Iemen i a l'Arbia Saudita. 

Referncies.

 Papenfuss, T., Anderson, S., Kuzmin, S. & Gardner, A. 2004.  Euphlyctis ehrenbergii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295060" title="Incident Faded Giant" nonfiltered="1319" processed="1318" dbindex="116325">

Un Incident Faded Giant fou una paraula clau, utilitzada per lUnited States National Military Command Center (NMCC), per a designar l'accident d'un reactor nuclear o altre accident radiolgic que no afecti armes nuclears.

El cas ms recent d'Incident Faded Giant va ser la explosi i enfonsament del submar nuclear rus Kursk, l'agost de 2000. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295062" title="Hipogeu" nonfiltered="1320" processed="1319" dbindex="116326">


Hipogeu (del grec:         ) s una construcci o excavaci subterrnia, en forma de galeries i passadissos, especialment destinada a servir de sepulcre.

 Sn d'inters destacar els casos de l'Antic Egipte. El plantejament era bastant similar al de les construccions erigides a l'aire lliure, allotjant tamb estances curosament decorades amb baix relleus policromats.

Els hipogeus es coneixen ja des de l'poca menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l'Imperi Nou d'Egipte, quan es van construir tombes reals en forma de sumptuoses mansions subterrnies, perforant la serralada de la regi de Tebas, a l'enclavament avui denominat Vall dels Reis.

A ms d'aquests, se'n van excavar molts ms, encara que menys solemnes, per a egipcis benestants que buscaven all la seva casa eterna. Tanmateix, alguns governants d'Egipte van continuar enterrant-se en altres tipus d'edificacions, com les petites pirmides de Meroe o Napata, a Kush (Nbia).

Naixent i ponent.
 Es consideraven temples funeraris, dels hipogeus reals, als cenotafis situats al marge teb occidental del riu Nil. Els erigits a la vora oriental, com el grandis temple de Karnak o el bell temple de Luxor, estaven dedicats al du Ammon, i altres divinitats. Per als antics egipcis, la zona oriental del Nil era l'adequada per a les activitats dels vius, on naixia el du Sol, mentre que la part occidental, per on es posava el Sol, es destinava a assumptes de l'altra vida, era el lloc de les necrpolis i temples funeraris.

Vegeu tamb.
 Speos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295063" title="Horia Lovinescu" nonfiltered="1321" processed="1320" dbindex="116327">
Horia Lovinescu (F lticeni, 20 d'agost 1917 - Bucarest, 16 de mar 1983). Dramaturg romans.


Obra dramtica.
 Lumina de la Ulmi (La llum d'Ulmi). 1954;
 Moartea unui artist (La mort d'un artista). 1964;
 Citadela sfarimata (La ciutadella trencada). 1955;
 Hanul de la rascruce. 1957;
 Surorile Boga. 1959;
 Febre. 1964;
 Petru Rares.
 Al patrulea anotimp (La quarta estaci).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295064" title="Euphlyctis ghoshi" nonfiltered="1322" processed="1321" dbindex="116328">
 
Euphlyctis ghoshi s una espcie de granota que es troba a sia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295065" title="Aurel Baranga" nonfiltered="1323" processed="1322" dbindex="116329">
Aurel Baranga (1913 - 1979). , pseudnim del poeta i dramaturg romans Aurel Leibovici.

Obra dramtica.
 Sfintul Mitica Blajinu. 1965;
 Bal la Fagadau. 1946;
 Recolta de aur (La collita d'or). 1949;
 Mielul turbat. 1952;
 Arcul de triumf (L'arc de triomf). 1954;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295068" title="Artzi" nonfiltered="1324" processed="1323" dbindex="116330">

Artzi (castell Arce) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Est dividit en concejos: Arrieta, Artozqui, Azparren, Lacabe, Nagore (Capital), Sarageta, Uriz i Villanueva de Arce.

 Topnim . 
La vall d'Artzi s una de les valls en que histricament s'ha dividit la Muntanya de Navarra. Apareix en els registres escrits com comunitat de pobles des del segle XII. L'actual municipi d'Artzi comprn la major part de la vall histrica, faltant-li tan sol Oroz-Betelu, que es desagreg en el segle XIX. El fet que Arce sigui un cognom espanyol relativament ests i que existeixi com topnim en altres llocs, ens duu a relacionar el nom de la vall, en primer lloc amb el que seria ms evident;la famlia d'arbres i arbustos del mateix nom; els aros. 

No obstant aix, degut al fet que la vall s'enclava en la zona histricament bascfona de Navarra, els fillegs han tractat de buscar l'origen etimolgic del nom de la vall en basc, en comptes d'en el castell. Una de les etimologies ms esteses s la qual fa derivar el nom de la vall de la paraula basca harritze que significa pedregal. D'aquesta paraula s'obt Arce de forma cas immediata: harritze-> (h)arr(i)tze. El so tz, l'antiga  medieval, va evolucionar en espanyol a la c, mentre que en basc es va quedar amb el so tz. Aquesta explicaci, molt consistent en opini dels fillegs, xoca no obstant aix, tal com comenta Mikel Belasko en el seu Glossari etimolgic de Navarra, amb l'obstacle que el nom antic de la vall va ser Arci (aix figura en les crniques medievals), el que desbarataria aquesta teoria. Altres paraules basques amb les quals s'ha relacionat el nom de la vall sn hartz (s), artzai (pastor), artze (garbella) o art (alzina). El nom formal en llengua basca de la vall s Artzi, que recupera el nom antic de la vall, sent cooficial des de fa alguns anys. En euskera s'ha solgut escriure tamb Artze i tamb com Artzibar (literalment Vall d'Arce). Cal tenir en compte que dintre de la vall existeix un poble despoblat dit Arce, pel que el nom de la vall es podria haver originat en aquest llogaret i haver-se transms al conjunt de la vall. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295069" title="Euphlyctis hexadactylus" nonfiltered="1325" processed="1324" dbindex="116331">

Euphlyctis hexadactylus s una espcie de granota que es troba a l'ndia i a Sri Lanka. 

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295075" title="Chaparana" nonfiltered="1326" processed="1325" dbindex="116332">

Chaparana s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Chaparana aenea (Smith, 1922).
 Chaparana delacouri (Angel, 1928).
 Chaparana fansipani (Bourret, 1939).
 Chaparana quadranus (Liu, Hu & Yang, 1960).
 Chaparana sikimensis (Jerdon, 1870).
 Chaparana unculuanus (Liu, Hu & Yang, 1960).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295076" title="Orotz-Betelu" nonfiltered="1327" processed="1326" dbindex="116333">

Orotz-Betelu s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295077" title="Serial ATA" nonfiltered="1328" processed="1327" dbindex="116334">
Serial ATA o S-ATA (acrnim de Serial Advanced Technology Attachment) s una interfcie de transferncia de dades entre la placa mare i alguns dispositius d'emmagatzemament, com pot sser el disc dur, o b d'altres dispositius d'altes prestacions que encara s'estan desenvolupant.. Serial ATA substitueix la tradicional Parallel ATA o P-ATA (estndard que tamb s conegut com IDE o ATA). El S-ATA proporciona velocitats ms altes, ms aprofitament quan hi ha diversos discos, ms longitud de cable de transmissi de dades i capacitat per a connectar discos en calent (amb l'ordinador encs).

Actualment s una interfcie extensament acceptada i estandaritzada a les plaques mares de PC. L'Organitzaci Internacional Serial ATA (SATA-IO) s el grup responsable de desenvolupar i conduir l'adopci d'especificacions estandaritzades de Serial ATA.

 Enllaos externs .

 Organitzaci Internacional Serial ATA (SATA-IO);
 Serial ATA International Organitation;
 Grup de treball T13;
 International Committee of Information Technology Standards;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295079" title="Chaparana aenea" nonfiltered="1329" processed="1328" dbindex="116335">

Chaparana aenea s una espcie de granota que es troba a Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Chan-ard, T. 2004.  Chaparana aenea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295081" title="Abaurregaina" nonfiltered="1330" processed="1329" dbindex="116336">

Abaurregaina (castell Abaurrea Alta) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295082" title="Chaparana delacouri" nonfiltered="1331" processed="1330" dbindex="116337">

Chaparana delacouri s una espcie de granota que es troba al Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004. Chaparana delacouri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295084" title="Chaparana fansipani" nonfiltered="1332" processed="1331" dbindex="116338">

Chaparana fansipani s una espcie de granota que es troba a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Chaparana fansipani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295085" title="Chaparana quadranus" nonfiltered="1333" processed="1332" dbindex="116339">

Chaparana quadranus s una espcie de granota que es troba a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pipeng, L. & Wenge, Z. 2004.  Chaparana quadranus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295087" title="Abaurrepea" nonfiltered="1334" processed="1333" dbindex="116340">

Abaurrepea (Abaurrea Baja) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


 Enllaos externs .
http://www.cfnavarra.es/estadistica - Institut d'estadstica de Navarra;
http://idena.navarra.es/ - Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295092" title="Chaparana sikimensis" nonfiltered="1335" processed="1334" dbindex="116341">
 
Chaparana sikimensis s una espcie de granota que es troba al Nepal, a l'ndia i, possiblement tamb, a Butan. 

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295093" title="Chaparana unculuanus" nonfiltered="1336" processed="1335" dbindex="116342">

Chaparana unculuanus s una espcie de granota que es troba a la Xina i, possiblement tamb, al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W., Shunqing, L., Datong, Y. & Liang, F. 2004.  Chaparana unculuanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295094" title="Aria" nonfiltered="1337" processed="1336" dbindex="116343">

Aria s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


 Economia .
Els seus habitants s'han dedicat tradicionalment a l'agricultura (patata, farratge per al bestiar, cereal...) i a la ramaderia (vaca pirinenca, ovella i egua), activitats ambdues en declivi, el que ha provocat un acusat descens de la poblaci en els ltims 50 anys. Arquitectnicament est format per cases familiars formades per una planta d'habitatge, quadra per al bestiar i golfa per a emmagatzemar el farratge. Destaquen les teulades de pendent pronunciat a causa de les abundants nevades, sent alguns d'ells de quatre aiges. Tamb es poden trobar diversos horreos, que sn petites construccions sostingudes sobre pilars rematats per pedres circulars destinats antigament a l'emmagatzematge de gra. Alguns dels seus vens mantenen viu el dialecte de l'euskera propi de la vall (Aezkera), en greu risc de desaparici. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295096" title="Victor Klemperer" nonfiltered="1338" processed="1337" dbindex="116344">

Victor Klemperer, va nixer el 9 d'octubre de 1881 en Landsberg an der Warthe, Brandenburg,Prssia, Alemanya, actualment aquesta ciutat es diu Gorzow Wielkopolski i est a Polnia,   va morir el 11 de febrer del 1960 a Dresden, Alemanya de l'Est. Va ser el nov fill del rab Wilhelm Klemperer cos del fams director d'orquestra Otto Klemperer. Victor Klemperer durant la seva vida va ser home de negocis, periodista i finalment professor d'universitat. Els seus diaris, descrivint la seva vida en l'Alemanya Nazi i en la RDA (Repblica Democrtica Alemanya), van ser publicats en 1995.

Els seus anys joves..
Des de 1902 a 1905 va estudiar filosofia, romniques, literatura i llengua alemanya a Munic, Gnova, Pars i Berln. Ms tard va ser periodista i escriptor a Berln. El 1912 es va convertir al protestantisme i va continuar els seus estudis a Munic. En 1913 va realitzar el seu doctorat. Des de 1914 a 1915, va impartir classes a la Universitat de Npols. Desprs d'aquesta experincia s'enrola com voluntari en l'exrcit alemany i participa en la Primera Guerra Mundial on va rebre la Medalla al Servei.

A l'Alemanya Nazi.
Entre 1933 i 1945 va patir la persecuci nazi malgrat la seva forta identificaci amb la cultura alemanya i s durant aquesta poca que es dedica a escriure el seu diari personal, on comparteixen espai les seves anotacions ms ntimes amb tot el que va succeint en el dia a dia en l'Alemanya Nazi. Aquest diari va ser una vlvula d'escapament a la vida frustrant que es va veure obligat a seguir al ser declarat no-alemany. En el seu Diari tamb hi ha molts detalls sobre com s pervertida la llengua alemanya en nom de la propaganda Nazi. Aquestes referncies li van servir de base per al  seu llibre Lingua Tertii Imperii publicat per primera vegada l'any 1947 a Alemanya.

Quan Adolf Hitler va arribar al poder ja era catedrtic de filologia i director del departament de Romniques i Literatura en la Universitat Tcnica de Dresden i havia publicat diversos llibres sobre la literatura francesa dels segles 17 i 18. Quan es disposava a escriure un estudi sobre la Illustraci francesa va ser expulsat de la universitat (1935) motivat per les lleis racials de Nuremberg impedint-li, des d'aquest moment, l'accs a totes les biblioteques pbliques i fins i tot la possessi de tot llibre que no fos un llibre  per a jueus .

Casat amb una dona no jueva, Eva, li va permetre anar esquivant les deportacions, encara que rebia freqents visites per part de la Gestapo. En 1940 va ser reallotjat, perdent la seva casa i obligat a viure en el que era conegut com un gueto, cases per a jueus en condicions miserables (Judenhaus) i forat a treballar com obrer en una fbrica. s en aquest perode on els registres diaris de la Gestapo es converteixen en brutals, rebent cops, insults, robatoris d'aliments i estris de la casa.

Malgrat tot l'anterior, les crniques que escrivia en el seu diari, li permetien conservar un cert grau de dignitat, adaptant-se a les dures condicions i sobrevivint als ms adversos dies.

 La fugida de l'Alemanya Nazi.
El 13 de febrer de 1945 va rebre la notcia de la seva deportaci. Aquella nit, per, va tenir lloc el primer dels quatre bombardejos massius realitzat pels Aliats sobre la ciutat de Dresden, en la confusi causada per les bombes incendiries, "tempesta de foc", Klemperer es va arrencar l'estrella groga i va poder escapar amb la seva famlia cap al sud, a territori controlat per les forces americanes. El bombardeig de Dresden li va salvar de ser enviat a les cmeres de gas d'Auschwitz.

Victor Klemperer va sobreviure a la Guerra i a l'Holocaust.

En les anotacions realitzades en el seu Diari entre el 22 i 24 de febrer durant la seva estada en Piskowitz descriu com va sobreviure a la catstrofe de Dresden. La seva dona el va acompanyar en tot moment, salvant els seus Diaris que va ocultar a casa d'una amiga.

A la Repblica Democrtica Alemanya.
Quan va acabar la guerra, Klemperer narra en el seu Diari la seva tornada, gaireb sempre a peu, a travs de Bavaria i l'Alemanya de l'Est fins a Dlzschen, molt prxim a Dresden. All van poder reclamar la seva casa la qual havia estat "Arianitzada".

Klemperer es va convertir en una figura cultural de la postguerra en l'Alemanya de l'Est, va impartir classes en les universitats de Greifswald, Berln i Halle. En 1950 va ser delegat del Sindicat Cultural en el parlament de la RDA (Volkskammer).

Cap a l'any 1995 es van descobrir i publicar els seus Diaris. Va caldre esperar a la caiguda del mur per a publicar aquests Diaris ja que Klemperer no estava molt ben considerat per les autoritats de l'Alemanya de l'Est.

Enllaos externs.
El paper de l'intellectual en la societat.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295098" title="El Torn" nonfiltered="1339" processed="1338" dbindex="116345">
El Torn fou la primera plaa de braus construda a Barcelona, inaugurada el 1834 al barri de la Barceloneta. Va ser tancada l'any 1923 i enderrocada el 1944. Va ser planificada per l'arquitecte Josep Fontser i Domnech a partir d'un encrrec de la Casa de la Caritat. En aquesta plaa es va iniciar, ja en el segle XIX, la tradici d'acompanyar les ovacions del pblic amb msica.

El 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295100" title="Aribe" nonfiltered="1340" processed="1339" dbindex="116346">

Aribe s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Topnim . 
El topnim Aribe prov etimolgicament de l'expressi en euskera Ari(a) be(h)i (sota ria) i fa referncia al ve poble d'Aria, que est situat a major altitud. En castell el nom s'ha solgut transcriure tradicionalment com Arive, encara que actualment s oficial la forma Aribe, que s'ajusta a les regles ortogrfiques del basc.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295101" title="Hildebrandtia" nonfiltered="1341" processed="1340" dbindex="116347">

Hildebrandtia s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Hildebrandtia macrotympanum (Boulenger, 1912).
 Hildebrandtia ornata (Peters, 1878).
 Hildebrandtia ornatissima (Bocage, 1879).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295102" title="Hildebrandtia macrotympanum" nonfiltered="1342" processed="1341" dbindex="116348">

Hildebrandtia macrotympanum s una espcie de granota que viu a Etipia, Kenya i Somlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Balletto, E., Lanza, B., Largen, M. & Howell, K. 2004. Hildebrandtia macrotympanum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295103" title="Casa de la Caritat de Barcelona" nonfiltered="1343" processed="1342" dbindex="116349">


La Casa de la Caritat va ser un centre de beneficncia entre 1802 i 1956, que actualment alberga un complex cultural format pel Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputaci de Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. 

L'edifici que l'albergava va ser construt el 1749 i restaurat el 1929 en plena expansi del modernisme catal. El centre va funcionar fins el 1956 quan les installacions es van traslladar a les Llars Mundet. L'edifici va quedar abandonat fins que el 1980 se'l va incloure en el pla de reforma previst per al barri del Raval.

El pati Manning.

El pati Manning s un claustre pertanyent a l'antic seminari conciliar dels segles XVII i XVIII que va rebre aquest nom en honor a un dels benefactors de la Casa de la Caritat. Actualment aquest claustre i els edificis que l'envolten no pertanyen al CCCB sin a l'Oficina d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputaci de Barcelona.

s un cos claustral de dos pisos, l'inferior amb grans arcs escarsers sobre columnes toscanes, i el superior amb arcs de mig punt ms petits, bastit l'any 1743. Hi destaquen el conjunt d'esgrafiats i els arrambadors cermics. Prop de l'entrada hi ha una escultura de Joan Serra, del 1879, dedicada a la Caritat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295106" title="Alternativa Galega" nonfiltered="1344" processed="1343" dbindex="116350">
Alternativa Galega (AG) s un partit poltic gallec d'ideologia centrista, dirigit per Pastor Alonso Paz, antic alcalde de Noia pel BNG i format per antics membres de Coalici Gallega. A les eleccions generals espanyoles de 1993 i a les eleccions al Parlament de Galcia de 1993 noms va obtenir poc ms de 3.000 vots i cap esc. El partit es va dissoldre un temps desprs i part dels seus membres van convergir anys ms tard a Terra Galega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295108" title="Santuari de Paller" nonfiltered="1345" processed="1344" dbindex="116351">

El Santuari de Paller s un edifici histric del municipi de Bag (Bergued) que va ser construt entre el 1747 i el 1748. L'antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l'esglsia, ja esmentada l'any 1200 i que tenia molts devots. Depenia del monestir de Bag i la primitiva esglsia fou encara refeta el 1687. El 1747 s'inici la construcci de l'actual santuari a l'indret del Paller de Baix, i a tocar de la font dels Banyadors (per aix tamb es coneix com Santa Maria dels Banyadors) ats que era costum que els devots s'hi banyessin i que se n'emportessin aigua considerada miraculosa. A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruts, en bona part, l'any 1936. L'esglsia s d'una sola nau d'estil neoclssic amb volta de mig punt, mentre que l'estructura i ornamentaci del retaule principal s d'estil barroc, destacant-hi la imatge de la Mare de Du. El primer diumenge de setembre se celebra l'aplec de la Mare de Du de Paller.

En l'actualitat al costa del Santuari hi ha una rea de picnic i el santuari disposa de restaurant i allotjament en forma de hostal i tamb de refugi al formar part del Cam dels Bons Homes. 

 Enllaos .
 Web del Santuari ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295111" title="Victor Eftimiu" nonfiltered="1346" processed="1345" dbindex="116352">
Victor Eftimiu (Boboshtic, Albnia el 24 de gener 1889 - 27 novembre 1972) fou un poeta, dramaturg i traductor romans.


Obra dramtica.
 Coco ul negru ;
 n ir-te m rg rite ;
 Dansul milioanelor ;
 Omul care a v zut moartea ;
 Inspectorul broa telor ;
 Marele duhovnic ;
 Haiducii ;
 Parada ;
 Pan  Lesnea Rusalim ;
 Str mo ii ;
 Crinul vie ii ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295112" title="Ramon Aleu i Jornet" nonfiltered="1347" processed="1346" dbindex="116353">
Ramon Aleu i Jornet (Margalef, 1948) s un poltic catal. Enginyer agrnom de professi, s militant del PSC-PSOE, on s encarregat de la secci de finances de la federaci del Camp de Tarragona. Fou alcalde de Falset el 1979-1983 i 1987-1991, tinent d'alcalde el 1983-1987 i el 1991-1995 i regidor del 1995 al 2003. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988 fou escollit diputat per la provncia de Tarragona. A les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollit senador per la mateixa circumscripci, crrec que repet a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000, 2004 i 2008

 Enllaos externs .
 Bloc personal de Ramon Aleu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295113" title="Comunicaci Audiovisual" nonfiltered="1348" processed="1347" dbindex="116354">
La comunicaci audiovisual s tot aquell intercanvi de missatges entre persones a travs d'un sistema tecnolgic sonor i/o visual. La mediaci tecnolgica s un element indispensable en aquest tipus de comunicaci. 

Els sistemes de comunicaci audiovisual tradicionals sn: la rdio, el cinema i la televisi. Actualment s'han consolidat nous sistemes de comunicaci audiovisual com per exemple Internet o els videojocs, que ja comencen a estudiar-se i a denominar-se com a tals.

A l'estat espanyol existeix una Llicenciatura en Comunicaci Audiovisual que forma els estudiants en els mbits del gui, producci i realitzaci de productes audiovisuals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295115" title="Ramon Vallv i Navarro" nonfiltered="1349" processed="1348" dbindex="116355">
Ramon Vallv i Navarro (Tarragona, 1945) s un poltic catal. s advocat i agent de la propietat immobiliria. Militant de CiU, a les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollit senador per la provncia de Tarragona. Posteriorment ha estat vicepresident de la Diputaci de Tarragona i tinent d'alcalde de cultura de l'ajuntament de Tarragona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295116" title="Vlad Zografi" nonfiltered="1350" processed="1349" dbindex="116356">
Vlad Zografi (nascut el 1960) s un dramaturg romans contemporani.

Obra dramtica.
 Petru sau petele din soare. 2007 ;
 Orgasm. ;
 Isabela, dragostea mea. 1996 ;
 Oedip la Delphi. 1997 ;
 Regele  i cadavrul. 1998 ;
 Viitorul e maculatura. 1999 ;
 America  i acustica. 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295117" title="Pere Grau i Buld" nonfiltered="1351" processed="1350" dbindex="116357">
Pere Grau i Buld (Trrega, 1944) s un economista i poltic catal. Llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona en 1967, s mster en Comer Internacional per l'Escola d'Administraci d'Empreses a Barcelona i assessor d'empreses en comer exterior. Militant de CiU, fou regidor de Trrega el 1983-1987, senador per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1993 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004. Tamb ha estat delegat del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a Lleida el 1996-1999 i president del Consell Comarcal de l'Urgell el 1995-1999.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295118" title="Port de Ma" nonfiltered="1352" processed="1351" dbindex="116358">



El Port de Ma, situat a la costa est de l'illa de Menorca, s el segon port natural ms gran d'Europa amb cinc km de llargria. Situat estratgicament al mig de la Mediterrnia occidental, al llarg dels segles ha estat motiu de conquestes i reconquestes de l'illa per part de les principals nacions europees. Actualment, combina una funci turstica, amb l'arribada de nombrosos creuers durant tot l'any, i una funci industrial, albergant una zona de descrrega de materials diversos que abasteixen els habitants de l'illa.

A la vorera sud del port es troba la Ciutat de Ma i el poble d'Es Castell, ambdues poblacions disposen del seu passeig martim, atracci turstica assegurada per a tots els visitants de l'illa. En ells es troben des de restaurants, bars de copes i botigues diverses fins a un casino de joc. A la vorera nord del port es troba des d'una zona industrial per a descrrega de vaixells, una central elctrica i una zona militar fins a nombroses cases d'estiueig dels habitants de l'illa i residncia de famosos d'arreu del mn. Aquestes cases d'estiueig es reparteixen per les nombroses cales que trobem en aquesta costa nord del port: Cala Rata, Cala Parti, Sa Bassa, Cala Llonga entre d'altres. Seguint per la costa nord del port es localitza la Fortalesa de la Mola, fortalesa militar construda sota el regnat d'Isabel II que avui dia es pot visitar com a reclam turstic.

Dins el mateix port es troben quatre illots, el ms gran en extensi s el Llatzaret de Ma, antiga pennsula de Sant Felip que durant el segle XIX es convert en illot per tal de ser utilitzat com a llatzaret. Actualment segueix essent propietat del Ministeri de Sanitat, serveix com a residncia d'estiueig de funcionaris del ministeri i s'hi cellebren simposis i congressos cientfics. El segon illot s l'Illa del Rei en honor al rei Alfons III conquistador de Menorca l'any 1287. Actualment aquest illot est recuperant les seves edificacions a travs de la Societat Amics de l'Illa del Rei. En tercer lloc hi ha l'Illa Pinto, illot militar actualment en dess. I el quart i ms petit dels illots s l'Illa de la Quarantena, antic llatzaret del port i que ms tard va passar a tenir funcions militars (actualment tamb en dess).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295119" title="Manuel Ibarz i Casadevall" nonfiltered="1353" processed="1352" dbindex="116359">
Manuel Ibarz i Casadevall (Girona, 1947) s un advocat i poltic catal. Ha estat delegat territorial del Departament de Comer, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Militant d'UDC, fou escollit senador per CiU per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1993. Posteriorment abandon UDC. Fou candidat independent pel Partit Popular a les eleccions autonmiques de 2003.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295120" title="L'home que sabia massa" nonfiltered="1354" processed="1353" dbindex="116360">

L'home que sabia massa (ttol original en angls The Man Who Knew Too Much)  s una pellcula dirigida per Alfred Hitchcock l'any 1956. Est protagonitzada en els seus papers principals per James Stewart i Doris Day. La pellcula va guanyar un Oscar per la can Que Sera, Sera), composta per Jay Livingston i Ray Evans, i cantada per Doris Day en diversos moments de la trama.

Hitchcock reprn la histria que ja havia rodat el 1934 per donar forma a aquest inquietant thriller protagonitzat per un incommensurable Stewart. Conspiracions, pistes falses i malentesos per a una joia del cinema d'intriga.

Sinopsi.

El Dr. Ben MacKenna i la seva dona Jo sn una parella nord-americana que passa les seves vacances al Marroc junt amb el seu fill Hank. Desprs de la mort d'un espia en braos de Ben, quan aquest es trobaven visitant el mercat de Marrqueix, el matrimoni descobreix que el seu fill ha estat segrestat. Sense saber en qui confiar, els MacKenna es veuen embolicats en un malson d'espionatge internacional, assassinats i angoixa.

Curiositats.
A la famosa escena al Royal Albert Hall de Londres, Bernard Herrmann interpreta el seu propi paper, amb el cop de cmbal.
Una altra aparici de Hitchcock: d'esquena mira els acrbates a la Djem-el-Fna a Marrqueix.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295121" title="Luci Manli Vuls (cnsol)" nonfiltered="1355" processed="1354" dbindex="116361">
Luci Manli Vuls (Lucius Manlius Vulso) fou un magistrat rom. Fou candidat patrici al consolat i fou elegit, i va exercir el crrec el 216 aC junt amb Gai Terenci Varr.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295125" title="Publi Manli Vuls" nonfiltered="1356" processed="1355" dbindex="116362">
Publi Manli Vuls (Lucius Manlius Vulso) fou un magistrat rom. Fou pretor el 210 aC i va rebre Sardenya com a provncia (Tit Livi,  26.23, 27.6-Z2, 7-Z1)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295126" title="Hildebrandtia ornatissima" nonfiltered="1357" processed="1356" dbindex="116363">

Hildebrandtia ornatissima s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.

 Poynton, J.C. 2004.  Hildebrandtia ornatissima.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 20 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295127" title="Gneu Manli Vuls (cnsol 189 aC)" nonfiltered="1358" processed="1357" dbindex="116364">
Gneu Manli Vuls (Cnaeus Manlius CN. F. L. N. Vulso) fou un magistrat rom.

El 197 aC fou edil curul i desprs pretor amb Siclia com a provncia (195 aC). El 193 aC fou un dels triumvirs designats per fundar una colnia llatina al territoris de Thuris (Thurii); en aquest any fou candidat al consolat, per no fou elegit. .

El 189 aC fou cnsol amb Marc Fulvi Noblior I. Fou enviat a sia per arranjar la pau amb Antoc III el Gran, que ja havia estat acordada per Escipi Asitic; va arribar a Efes la primavera del 189 aC i per obtenir gloria i bot va decidir atacar als glates de l'sia Menor sense tenir per aix instruccions del senat; va fer la guerra amb xit i va derrotar els tres caps tribals que governaven als glates (tolistobois, tectsages i trocmis) que es van haver de sotmetre incondicionalment al poder rom. 

Acabada la campanya al mig de la tardor va portar les seves tropes als quarters de hivern; en la guerra va recollir part de les gran riqueses que els glates havien acumulat en les seves campanyes de saqueig.

Va restar a sia com a procnsol el segent any 188 aC quan va concloure formalment el tractat amb Antoc i va arranjar els afers d'sia. A l'estiu va tornar a Europa a travs de Trcia (on el seu exrcit fou atacat pels tracis i va perdre una part del bot capturat als glates), el Regne de Macednia i l'Epir i va passar el hivern a Apollnia d'Illria. Va arribar a Roma el 187 aC i va demanar els honors del triomf, i encara que la majoria dels deu comissionats encarregats junt amb ell d'arranjar la pau, s'hi oposava, al final li fou concedit. Els seus soldats van introduir a Roma els luxes d'Orient el que va tenir un efecte negatiu a la societat romana.

El 184 aC fou candidat a censor, per no fou elegit.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295128" title="Luci Manli Vuls (pretor)" nonfiltered="1359" processed="1358" dbindex="116365">
Luci Manli Vuls (Lucius Manlius Vulso) fou un magistrat rom, germ de Gneu Manli Vuls (cnsol 189 aC) (Cnaeus Manlius CN. F. L. N. Vulso).

Fou pretor el 197 aC amb Siclia com a provncia. El 189 aC i 188 aC va servir a les ordes del seu germ a sia, especialment a la campanya contra els glates (Tit Livi, 32.27, 28-Z1, 38.20-Z2; Polibi, 22.25, 26-Z1).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295129" title="Aule Manli Vuls (cnsol)" nonfiltered="1360" processed="1359" dbindex="116366">
Aule Manli Vuls (Aulus Manlius CN. F. L. N. Vulso) fou un magistrat rom, germ de Gneu Manli Vuls (cnsol 189 aC).

Fou cnsol el 178 aC junt amb Marc Juni Brut. Va rebre la Gllia Cisalpina com a provncia i sense consultar al senat va marxar contra els istris (istri) per la campanya no fou afortunada. Al comenament de l'any segent, junt amb el seu collega Brut, va renovar la guerra aquesta vegada amb ms xit, per no van poder acabar la campanya per l'arribada del nou cnsol Gai Claudi Pulcre I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295130" title="Aubria" nonfiltered="1361" processed="1360" dbindex="116367">

Aubria s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a l'frica Occidental. 

Espcies.

 Aubria masako (Ohler & Kazadi, 1990).
 Aubria occidentalis ( Perret, 1995). ;
 Aubria subsigillata (Dumril, 1856).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295132" title="Xanticles" nonfiltered="1362" processed="1361" dbindex="116368">
Xanticles (Xanthicles, ) fou un general de l'exrcit dels deu mil, nadiu d'Acaia.

Va substituir a Scrates quan aquest, junt amb Clearc d'Esparta i altres generals, fou arrestat per Tisafernes el 401 aC. 

Quan l'exrcit va arribar a Cotiora una cort militar es va constituir per decidir sobre la conducte dels generals i Xanticles fou un dels que fou acusat per deficincies en la carrega dels vaixells que havien portat als soldats des de Trapezus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295135" title="Antivric" nonfiltered="1363" processed="1362" dbindex="116369">
Un antivric s aquell medicament o substncia qumica natural o de sntesi que destrueix de manera selectiva els virus infectants d'organismes vius. Entre els agents antivrics de sntesi hi ha certes molcules anlogues dels nuclesids, que bloquen la duplicaci del DNA vric com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els agents naturals hi ha l'interfer. En medicina s'empren la idoxuridina i l'amantadina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295136" title="Sixte Cambra i Snchez" nonfiltered="1364" processed="1363" dbindex="116370">
Sixte Cambra i Snchez (Barcelona, 1952) s un empresari i poltic catal. Ha treballat com a empresari en el sector textil a Catalunya, i actualment centra la seva activitat professional en la consultoria d'empreses desde la companyia Seeliger y Conde, de la qual n's Vicepresident i membre fundador (1990).
Ha estat vicepresident del FC Barcelona, on el 1989 disput en eleccions la presidncia a Josep Llus Nez. Posteriorment fou senador independent dins les llistes de CiU per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000. Desde 1985 es Director del Torneig Comte de God de tennis que es celebra al Reial Club de Tennis Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295139" title="Stirling Moss" nonfiltered="1365" processed="1364" dbindex="116371">

 Stirling Craufurd Moss  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Stirling Moss va nixer el 17 de setembre del 1929 a Londres, Anglaterra. 

 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1,  l'any 1951, disputant el 27 de maig del 1951  el GP de Sussa, que era la prova inicial de la temporada.

Stirling Moss va participar a un total de seixanta-set curses (amb setze victries i 24 podis) puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de onze temporades a la F1, les que corresponen als anys entre 1951 i 1961.

Tamb va disputar i guanyar nombroses curses no puntuables pel mundial de la F1, entre les que destaquen entre altres les Mille Miglia. 

 Resultats a la F1 .

 


(*) Cotxe compartit.


 Resum .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295142" title="Joan Maria Roig i Grau" nonfiltered="1366" processed="1365" dbindex="116372">
Joan Maria Roig i Grau (Amposta, 1948) s un comerciant i poltic catal. Ha estat fundador i president de la Federaci de Comer d'Amposta i soci d'honor de la Uni Filharmnica d'Amposta. Ha estat regidor (1983-1987) i alcalde d'Amposta per CiU de 1987 a 2007, president del Consell Comarcal del Montsi el 1987-1995. Tamb ha estat diputat al Parlament de Catalunya per la provncia de Tarragona a les eleccions de 1992, 1995 1999 i 2003. Tamb ha estat senador per designaci de la Comunitat Autnoma de 1995 a 2001.


 
 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295143" title="Associaci Escocesa de Futbol" nonfiltered="1367" processed="1366" dbindex="116373">

El futbol escocs s dirigit per l'Associaci Escocesa de Futbol, oficialment Scottish Football Association (SFA).

s la segona Federaci ms antiga del planeta, fundada el 1873. s membre de la FIFA i la UEFA i t un seient fix a la International Football Association Board. T la seu a Glasgow.

s l'encarregada de dirigir la selecci escocesa de futbol i d'organitzar la copa escocesa de futbol.

 Referncies .


 Articles relacionats .
El futbol a Esccia;
Selecci de futbol d'Esccia;

 Enllaos externs .
Web de l'Associaci Escocesa de Futbol;
Museu del Futbol Escocs;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295145" title="Josep Maria Sala i Gris" nonfiltered="1368" processed="1367" dbindex="116374">
Josep Maria Sala i Gris (Barcelona, 1945) s un poltic catal. Ha treballat com a enginyer industrial i informtic, ha estat vocal i secretari de la Junta de Govern del Collegi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, secretari nacional del PSC-PSOE, membre del Comit Federal del PSOEi afiliat a la UGT. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, 1988, 1992 i 1995, i fou designat senador per la Comunitat autnoma de 1989 a 1997. Juntament amb el seu company de partit Carlos Navarro i Gmez es va veure implicat en l'afer Filesa sobre el finanament irregular al PSOE i fou condemnat per la Sala Segona del Tribunal Suprem d'Espanya el 28 d'octubre de 1997 per delictes de falsedat en document mercantil i associaci illcita a dues penes d'un any de pres, sis d'inhabilitaci i una multa. Fou empresonat a Can Brians, fins que fou alliberat el 9 de desembre de 1997 per haver-se-li adms un recurs d'empara al Tribunal Constitucional d'Espanya, qui va anullar la sentncia el 4 de juny de 2001.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295147" title="Mausoleu dels Atilis" nonfiltered="1369" processed="1368" dbindex="116375">
El mausoleu dels Atilis est situat a Sdaba (Saragossa), apartat del nucli urb i molt proper a la carretera que porta a Uncastillo. Popularment s conegut com "Altar de los Moros" i s un dels mausoleus d poca romana ms importants, pel seu estat de conservaci, de la pennsula. Declarat Monumento Histrico-Artstico el 1931.

Histria.
Aquest mausoleu fou construt per Atilia Festa com a lloc de sepultura de les restes del seu avi C. Atilius Quirina, del seu pare L. Atilius Festa i la d ella mateixa, encara en vida. Cal situar aquesta construcci a l poca de la dinastia severa (193-235 dC), per tamb podria ser anterior. Aquesta famlia devia tenir un important pes poltic i econmic a la regi. Hom coneix, al menys, un altre mausoleu a la zona, de la mateixa famlia.

L edifici.
El que es conserva s el mur de la faana principal del sepulcre. Tal com es troben les restes, hom pensa que devia tractar-se d un edifici, amb cella, com el de Favara. Sobre un podi de carreus s aixeca la faana, amb cinc arcs de mig punt separats per pilastres. L arc central i els dels extrems estan rematats per frontons triangulars, dels que es conserven b els dos de la dreta. Entre les arcades i els frontons es troben les inscripcions que han facilitat la identificaci de l edifici. Els paraments cecs dins de cada arcada contenen unes garlandes a ms d unes obertures que podrien utilitzar-se per a les ofrenes o per a la ventilaci de l interior. Encara que molt desgastada, es pot veure la decoraci de motius florals que cobria algunes parts d aquesta faana.

Tamb s ha suposat que podria tractar-se d una construcci oberta, s a dir sense teulada, al menys parcialment, amb un altar al centre.

Enlla.
 Mausoleo de los Atilios;
 El dstilo sepulcral de Iulipa y el mausoleo de los Atilios;


Bibliografia.
 Jos Maria Blzquez. El dstilo sepulcral de Iulipa y el mausoleo de los Atilios. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Alacant, 2006;
 Francisco Javier Snchez Cantn. Monumentos espaoles. Catlogo de los declarados Histrico-Artsticos 1844-1953. Ministerio de Cultura. Madrid, 1985. ISBN 84-7483-406-6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295152" title="Rosa Barenys i Martorell" nonfiltered="1370" processed="1369" dbindex="116376">
Rosa Barenys i Martorell (Barcelona, 1938) s una poltica catalana. Diplomada en treball social i membre de la direcci del PSC-PSOE, ha estat regidora de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet el 1979-1985. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per la provncia de Barcelona a les eleccions de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995. Tamb ha estat senadora designada per la Comunitat autnoma substituint Josep Maria Sala i Gris el 1997-1999.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295161" title="Arseni Gibert i Bosch" nonfiltered="1371" processed="1370" dbindex="116377">
Arseni Gibert i Bosch (Girona, 1942) s un poltic catal. Casat. Tres fills. Peritatge i Professorat Mercantil. Ha estat membre de la Comissi Executiva Nacional del PSC (1994-2000) i responsable de la poltica de turisme d'aquest partit(1979-1994). Ha estat vicepresident del Patronat de Turisme de Lloret de Mar, vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona (1984-1987) i vicepresident de la Comunitat Turstica de la Costa Brava. Receptor de la Medalla del Turisme de Catalunya atorgada per la Generalitat (1984). Tamb ha estat Conseller General de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona (1991-1993) i Conseller editorial del peridic "El Punt" de Girona (1990-1992). I patr de la Fundaci Privada del R.C.D.Espanyol des de la seva creaci (1997) fins el 2005. Autor de nombrosos articles sobre turisme, competncia, regulaci i economia. Collaborador regular de Cinco Dias durant el perode 2000-2003.

Polticament, ha estat regidor i segon tinent d'alcalde de Lloret de Mar del 1983 al 1999. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per la provncia de Girona a les eleccions de 1988 i 1992, per va dimitir per a presentar-se com a senador a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000 de manera que ha estat Senador per Girona del 1993 al 2004. El 2004 fou nomenat director general de Defensa de la Competncia del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 El crac turstico en la Costa Brava (Cambra de Comer de Girona, 1972). ;
 Horitzons Turistics 1990 (Editur 1986, coautor) ;
 La Selva, una comarca heterognia (Caixa de Catalunya, 1990, coautor);
 "Better regulation": una estratgia ineludible (ESADE, 2008, coautor);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295164" title="Laura Martnez Berenguer" nonfiltered="1372" processed="1371" dbindex="116378">
Laura Martnez Berenguer (Alacant, 1951) s una poltica valenciana. Ha treballat com a puericultora i s membre de l'executiva provincial i regional del Partit Popular del Pas Valenci. Fou escollida senadora per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. Des de 2000 treballa a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295167" title="Juan Antonio Rodrguez Marn" nonfiltered="1373" processed="1372" dbindex="116379">
Juan Antonio Rodrguez Marn (Xbia, 1939) s un advocat i poltic valenci. Ha estat Professor de Dret Administratiu a l'Escola de Prctiques Jurdiques d'Alacant, lletrat territorial del Banco Central Hispano (BCE) i president de la Junta del Port d'Alacant. El 1976 integr al PDLPV de Francisco Zaragoza Gomis, a qui va substituir com a diputat per Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977 per la UCD, partit en el que es integrar i amb el que fou regidor a l'ajuntament d'Alacant  i vicepresident de la Diputaci d'Alacant el 1979-1983.

Fou elegit diputat per la Coalici Popular a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1983, per va seguir les passes de Zaragoza Gomis a la Unin Provincial Alicantina (UPRA) i a la Coalici Electoral Valenciana, amb la que es present a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1987. Desprs del fracs, ingress al Partit Popular, partit amb el que fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles de 1993 i diputat a Corts Valencianes a les eleccions de  1991, 1995 i 1999. Ha estat senador designat per la Comunitat autnoma de 2004 a 2008, regidor de l'Ajuntament d'Alacant el 2003-2004 i membre de la Junta del Govern Local de l'Ajuntament d'Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295168" title="Miguel Ortiz Zaragoza" nonfiltered="1374" processed="1373" dbindex="116380">
Miguel Ortiz Zaragoza (Altea, 1962) s un advocat i poltic valenci. Militant del Partit Popular, ha estat alcalde d'Altea de 1991 a 2007, i regidor des d'aleshores. A les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollit senador per la provncia d'Alacant en substituci de Miguel Barcel Prez. Des de 2003 s president de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies (FVMP).



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295172" title="Salle Omnisports de Dinan" nonfiltered="1375" processed="1374" dbindex="116381">


La Salle Omnisports de Dinan, s l'estadi poliesportiu de la ciutat bretona de Dinan, utilitzat pel club d'hoquei patins del HC Quvert. 

Fonts.
  Copa CERS 2007/08 - Dades informatives;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295173" title="Incident Pinnacle-Broken Arrow" nonfiltered="1376" processed="1375" dbindex="116382">
Un Incident Pinnacle-Broken Arrow s una paraula codi, utilitzada per l'"United States National Military Command Center" (NMCC), per a designar un incident nuclear accidental sense risc de guerra atmica.

Altres conceptes importants de la terminologia sobre incidents militars nuclears dels EUA son: l'Incident Pinnacle-Nucflash, (que gaudeix de la mxima prioritat en la estructura de comunicaci militar dels EUA), per a descriure una situaci caracteritzada per la detonaci, o possible detonaci accidental, o no autoritzada, d'un arma nuclear que crei un risc de guerra atmica; l'Incident Pinnacle-Empty Quiver, per a designar un cas de robatori, segrest o prdua d'un arma nuclear activa; o l'Incident Faded Giant  per a assenyalar l'accident d'un reactor nuclear o altre accident radiolgic que no afecti armes nuclears.

Cultura popular.

La pellcula Broken Arrow dirigida per John Woo comena amb un aparent incident Pinnacle-Broken Arrow, que finalment esdev un incident Pinnacle-Empty Quiver, quan un grup de delinqents intenta portar a terme el robatori d'armes nuclears.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295175" title="Luci Bebi" nonfiltered="1377" processed="1376" dbindex="116383">


Onomstica:

Luci Bebi, ambaixador;
Luci Bebi, comissionat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295179" title="Mani Acili Balb" nonfiltered="1378" processed="1377" dbindex="116384">


Onomstica:

Mani Acili Balb (cnsol 150 aC), cnsol el 150 aC;
Mani Acili Balb (cnsol 114 aC), cnsol el 114 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295180" title="Mani Acili Balb (cnsol 150 aC)" nonfiltered="1379" processed="1378" dbindex="116385">
Mani Acili Balb (Manius Acilius L. F. K. N. Balbus) fou un magistrat rom fill de Luci Acili i nt de Ceso Acili. Fou cnsol l'any 150 aC. L'esmenten Cicer i Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295181" title="Mani Acili Balb (cnsol 114 aC)" nonfiltered="1380" processed="1379" dbindex="116386">
Mani Acili Balb (Manius Acilius M. F. L. N. Balbus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 114 aC. L'esmenta Plini el Vell. 

Es conserven monedes d'alguns dels Acilis Balb, per no s pot assegurar que alguna d'aquestes monedes correspongui concretament a aquest cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295185" title="Diego Pons" nonfiltered="1381" processed="1380" dbindex="116387">
Diego Pons (nascut a Montevideo) va ser un empresari, poltic i economista uruguai pertanyent al Partit Colorado. Va donar suport a la presidncia de Jos Batlle y Ordez, i va obtenir crrecs importants durant el seu govern.

Va ser propietari de nombroses finques a Montevideo i Canelones, on es va dedicar a la viticultura. El 1888 va fundar la Granja Pons, dedicada a la criana de vins d'alta qualitat. Com home de negocis, va treballar al costat d'Harriague, Vidiella, Varzi i Portal.

Aix mateix va participar en la fundaci del Banc de la Repblica Oriental de l'Uruguai (BROU).

Enllaos externs.
Histria del BROU ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295186" title="Mateo Magarios Solsona" nonfiltered="1382" processed="1381" dbindex="116388">
Mateo Magarios Solsona (Montevideo, 1867 - didem. 1921) va ser un poltic i escriptor uruguai, pertanyent al Partit Colorado. Va obtenir crrecs importants durant la segona presidncia de Jos Batlle y Ordez. Va pertnyer a un cercle d'intellectuals de l'poca. A ms, va realitzar nombrosos viatges a l'estranger, sobretot a Espanya, Argentina, Brasil i altres pasos d'Amrica, com promotor de cultura.

La seva obra ms famosa s Pasar...Maroas, publicada el 1917. Va morir quatre anys desprs, a Montevideo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295187" title="Klingsor" nonfiltered="1383" processed="1382" dbindex="116389">
Klingsor, s un personatge de l'pera Parsifal de Wagner. s un cavaller de l'Orde del rei Amfortas. Incapa de controlar la seva prpia lbido, Klingsor es va castrar a si mateix i amb menyspreu va ser expulsat de l'Orde. Exiliat al desert, per art de mgia Klingsor va construir all una terra de plaers, repleta de flors diabliques, i des de llavors intenta atrapar als Cavallers all per a aconseguir el seu regne. Quan Titutel, ja anci, va lliurar la insgnia del sobir al seu fill Amfortas, aquest en l'ardor de la joventut, va intentar combatre al diable de Klingsor, al regne del qual es va dirigir duent la Sagrada Llana amb ell. Per, sedut per una dona, es va convertir en una flor de l'infern i la llana va caure en poder de Klingsor qui la hi va clavar a Amfortas en el costat provocant-li una ferida que noms la prpia llana pot guarir. Tots aquells que van intentar recuperar-la de mans del bruixot, tamb han sucumbit. No obstant aix, el Grial va profetitzar que un dia arribaria un home pur i gran coneixedor de la pena. 

Referncies literries.

L'escriptor alemany Herman Hesse, va escriure el llibre "L'ltim estiu de Klingsor", en el qual el personatge que duu aquest nom s un pintor. 

Jorge Volpi, escriptor mexic, va escriure "En busca de Klingsor" (A la recerca de Klingsor), una novella que relata la recerca de Klingsor, nom en clau d'un fsic de primera lnia que, en temps del Tercer Reich, va ser conseller d'Adolf Hitler en matria cientfica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295191" title="Testimoni flavi" nonfiltered="1384" processed="1383" dbindex="116390">
Es coneix com a testimoni flavi la menci a Jess de Natzaret feta per l'historiador jueu Flavius Josephus en el captol XVIII de la seva obra Antiguitats judaiques, (                    ). 

 Ananies era un saduceu sense nima. Va convocar astutament al Sanedr en el moment propici. El procurador Festo havia mort. El successor, Alb, encara no havia pres possessi. Va fer que el sanedr jutjara a Jaume, germ de Jess, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perqu foren apedregats.

Flavius Josephus va escriure tamb sobre un parent de Jess, en el captol XX.

Altres testimonis.

El testimoni flavi, junt amb les referncies que en fan Suetoni,Tcit i Plini el Jove, sn les niques fonts no cristianes sobre la figura de Jes de Natzaret. 

L'any 120, Suetoni escriu sobre esdeveniments de l'any 51 i diu que l'emperador Claudi va expulsar de roma als jueus perqu, per la influncia de  Crist , van arribar a ser causa permanent de desordre.

Tcit, el gran historiador rom, a un text de l'any 117, escriu a propsit de l'incendi de Roma de l'any 64, atribut a Ner. Ner per negar-ho va acusar els cristians, anomenats aix per Crist, que havia estat entregat al suplici pel procurador Pon Pilat durant el principat de Tiberi.

Trobem tamb el testimoni de Plini el Jove que escriu consultant a Traj, l'any 110 aporximadament, sobre un gran problema scio econmic que tenien a causa d'una secta, els Cristians, que un cop per setmana, anaven a pregar i cantaven un himne al seu Du, Jess de Natzaret que fou condemnat a mort en temps de Pon Pilat. La carta deia que es reunien i menjaven carn humana. El problema scio-econmic venia donat perqu ja no compraven animals per sacrificar-los.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295194" title="Rudi Fischer" nonfiltered="1385" processed="1384" dbindex="116391">
 Rudi Fischer  nascut Rudolf Fischer va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rudi Fischer va nixer el 19 d'abril del 1912 a Stuttgart, Alemanya. Va morir el 30 de desembre del 1976 a Lucerna, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 27 de maig del 1951 el GP de Sussa, que era la prova inicial de la temporada.

Rudi Fischer va participar a un total de vuit curses (amb dos podis) puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de dues temporades a la F1, les que corresponen als anys 1951 i 1952.

Fischer va competir i guanyar en nombroses proves automobilstiques fora de la F1.


 Resultats a la F1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295197" title="Purtolas" nonfiltered="1386" processed="1385" dbindex="116392">


Purtolas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. Compta amb els nuclis de poblaci segents: Belsierre, Bestu, Escalona, Escuan, Huertas de Muro, Muro de Bells, Purtolas, Puyarruego, Santa Justa, Santa Mara, Bies. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295198" title="El Pueyo de Aragus" nonfiltered="1387" processed="1386" dbindex="116393">


El Pueyo de Aragus s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295199" title="San Juan de Plan" nonfiltered="1388" processed="1387" dbindex="116394">


San Juan de Plan s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295200" title="Garaioa" nonfiltered="1389" processed="1388" dbindex="116395">

Garaioa s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Forma part de la vall d'Aezkoa

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295201" title="Tella-Sin" nonfiltered="1390" processed="1389" dbindex="116396">


Tella-Sin s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295202" title="Torla" nonfiltered="1391" processed="1390" dbindex="116397">


Torla s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295203" title="Albalatillo" nonfiltered="1392" processed="1391" dbindex="116398">


Albalatillo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295204" title="Albero Bajo" nonfiltered="1393" processed="1392" dbindex="116399">


Albero Bajo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295205" title="Alberuela de Tubo" nonfiltered="1394" processed="1393" dbindex="116400">


Alberuelo de Tubo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295206" title="Alcubierre" nonfiltered="1395" processed="1394" dbindex="116401">


Alcubierre s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295207" title="Garralda" nonfiltered="1396" processed="1395" dbindex="116402">

Garralda s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Limita amb els municipis d'Auritz, Aria, Aribe i
Olaldea

 Demografia .


 Personatges illustres .

 Juan Carlos Etxegoien, Xamar (1956): escriptor en basc.

Enllaos externs.
www.aezkoa.net - Pgina Oficial de la vall d'Aezkoa;
www.pirineonavarro.com - Pgina del Consorci Turstic del Pirineu navarrs;
Institut d'estadstica de Navarra - Govern de Navarra;
Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra - Govern de Navarra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295209" title="Huerto" nonfiltered="1397" processed="1396" dbindex="116403">


Huerto s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295210" title="Barbus" nonfiltered="1398" processed="1397" dbindex="116404">


Barbus s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295211" title="Orbaizeta" nonfiltered="1399" processed="1398" dbindex="116405">

Orbaizeta s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa. Forma part de la vall d'Aezkoa. Est situat en un meandre del riu Irati, al costat d'Orbara i Hiriberri en l'interior de la Selva d'Irati. Limita al nord amb Eiheralarre i Ezterenzubi (Baixa Navarra), al sud amb Orbara i Hiriberri, a l'est amb Luzaide i Orreaga i a l'oest amb Otsagabia.

T tres barris Mendikoa, San Pedro i Rochapea o de baix. La Igesia s un edifici medieval reformat en el segle XVI, amb un retaule major xorigueresc de la primera meitat del segle XVIII que s bell per algunes imatges han estat substitudes per altres ms modernes. Com en altres pobles d'Aezkoa queden alguns hrreos . 

 Demografia .




Fbrica d'armes. 
Uns quilmetres ms al nord es troba la Fbrica d'Orbaizeta (Orbaizetako Ola). El barri conserva la seva disposici original dels habitatges al voltant de la plaa de l'esglsia. Descendint cap al riu Legarza es troba les installacions prpies de la fbrica. La fbrica d'Armes d'Orbaitzeta es va construir en el lloc que existia una ferrerria, durant el regnat de Carles III d'Espanya (VI de Navarra). Va sofrir diversos saquejos i incendis per la seva proximitat a la frontera francesa i fou un important objectiu militar durant les guerres carlines. Desprs de litigis entre els vens de la vall d'Aezkoa i els militars, va cessar en el seu funcionament en 1884. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295213" title="Orbara" nonfiltered="1400" processed="1399" dbindex="116406">

Orbara s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295214" title="Hiriberri (Aezkoa)" nonfiltered="1401" processed="1400" dbindex="116407">

Hiriberri (castell Villanueva de Aezkoa) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Auamendi, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .

 Topnim . 
El primer esment escrita d'aquesta poblaci s de 1366. Apareix esmentada en el Llibre de Focs de Navarresa amb el nom Ireberri. En 1427 apareix amb el seu nom roman, Villanueva. Ambds noms tenen un significat equivalent en euskera i castell. Els noms del tipus Villanueva, o el seu equivalent en euskera Hiriberri solen designar pobles de nova factura deguts a repoblacions o reagrupaments de poblaci. Curiosament la Villanueva situada a la Vall d'Aezkoa, a pesar del seu nom, passa per ser una de les localitats ms antigues d'aquesta vall. Histricament ha rebut el nom oficial de Villanueva no havent tingut l'apellatiu d'Aezcoa ms que un carcter colloquial per a distingir-lo d'altres localitats homnimes. 

El 31 de gener de 1989 va prendre la denominaci oficial bilnge de Hiriberri / Villanueva de Aezkoa. Hiriberri s la forma en euskera normatiu del dialectal ireberri. Per al nom en castell del poble, es va optar per afegir l'apellatiu d'Aezcoa, per utilitzant el nom de la vall en euskera (Aezkoa), sorgint aix un nom hbrid. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295219" title="Vall d'Aezkoa" nonfiltered="1402" processed="1401" dbindex="116408">

Vall d'Aezkoa (basc Aezkoa Ibarra) s una vall situada al nordeste de Navarra transversalment als Pirineus a la comarca d'Auamendi , limitant al nord amb el Vall de Cize (Baixa Navarra), a l'est amb la Vall de Salazar, amb Urraul Alto al sud i amb el Vall d'Artzi, Auritz i Orreaga a l'oest. 

D'orografia muntanyenca, totes per sota dels 1500 m., denoten que aqu, no obstant aix, el Pirineu ha perdut bona part del seu vigor. Boscs imponents de roures i faigs confereixen al paisatge un particular atractiu, que complementen les vives aiges del riu Irati, principal corrent fluvial de la zona. L'hivern propcia en Aezkoa copioses nevades, mentre que els estius sn suaus i agradables. La Vall est integrat per nou municipis: Abaurregaina, Abaurrepea, Aria, Aribe, Garaioa, Garralda, Hiriberri, Orbara i Orbaitzeta. Les localitats sn petites, formades per tpics habitatges pirinencs amb parets de pedra emblanquinades i teulades pronunciades. 

La ramaderia ha perdut la puixana d'antany, quan interminables ramats d'ovelles recorrien les canyades cap a la Ribera de Navarra abans que arribs l'hivern, els habitants conserven amb zel les arts tradicionals de l'elaboraci d'un formatge la fama del qual transcendeix les fronteres de la Comunitat. A ms, la llengua prpia, l'euskera, es mant viu, conservant el dialecte local o aezkera. Molt prop de Aezkoa, es troba la collegiata de Roncesvalles, fita singular del Cam de Santiago de gran rellevncia histric-artstica. En la bella planada de Roncesvalles s'assenten els pobles d'Espinal i Burguete, centre turstic comarcal des de principis de segle XX. Seguint la carretera de Roncesvalles a la Baixa Navarra, es descendeix passat el Port d'Ibaeta (1057 m.) fins a Luzaide, bella localitat influenciada per la proximitat de Frana. El municipi baixnavarrs ms proper, travessada la frontera d' Arnegi, s Donibane Garazi, que sol ser visitat aprofitant el viatge a Luzaide. 

Enllaos externs.
Pgina de la Vall d'Aezkoa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295221" title="Trofeu Universitat de Valncia" nonfiltered="1403" processed="1402" dbindex="116409">
El Trofeu Universitat de Valncia s un torneig d'Escala i corda organitzat des de 2006 per ValNet i patrocinat per la Universitat de Valncia. El sistema de competici s de 3 partides: 2 semifinals i 1 final a partida nica, amb "premis a la corda" i "galeries prohibides".

 Historial .




 Notes .
 En la final del 2008 Grau jugava amb Miguel i Ral II, per es va lesionar en el tercer quinze i no va poder continuar la partida. Aix que l'organitzaci remodel els equips i Oate (en un principi en l'equip rival) el substitu, jugant un trio contra una parella .

 Regles especfiques .
El Trofeu Universitat de Valncia compta amb unes regles especfiques que afavoreixen una major disputa dels quinzes i, per tant, una major espectacularitat:
 Puntuaci inicial: Les partides comencen amb empat a 3 jocs, 15-15.
 Galeries prohibides: No s perms d'enviar la pilota a les galeries del dau o del rest, qui la hi llance perd el quinze.

 Enllaos externs .
 Cartell del 2007;
 Cartell del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295226" title="Barasoain" nonfiltered="1404" processed="1403" dbindex="116410">

Barasoain s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad de Tafalla. Limita al sud amb Garinoain i a l'oest amb Artajona, Aorbe, Tirapu, Olkotz, Untzue i Oloriz.

 Demografia .


 Llista d'alcaldes .



 Personatges clebres .

 Martn de Azpilcueta (1492 - 1586). Eclesistic, jurisconsult i economista, conegut com a Doctor Navarrus.
 Jos Julin de Aranguren (1801 - 1861). Arquebisbe de Manila (Filipines).
 Manuel Turrillas Ezcurra (1905 - 1997). Msic i compositor.


 Enllaos externs .
 ;
 Ajuntament de Barasoain;
 Associaci per al Desenvolupament de la Valdorba;
 Barasoain a Bernardo Estorns Lasa - Auamendi Encyclopedia (Euskomedia Fundazioa);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295229" title="Beire" nonfiltered="1405" processed="1404" dbindex="116411">

Beire s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb San Martn de Unx, a l'est amb Ujue, al sud amb Pitillas i a l'oest amb Olite.

 Demografia .


 Histria .
En el seu terme es localitzen assentaments arqueolgics de diferents poques en els termes de Turbil i San Julin. Tamb s'han trobat dos grans pedres amb gravats meandriformes, pel que sembla relacionats amb les cultures megalticas. El rei Carles II de Navarra va concedir (1378) el senyoriu perpetu de vila a Roger, vescomte de Castelbn, per Carles III de Navarra va atribuir ms tard (1391) les seves rendes a l'alferes Carlos de Beaumont. Joan II la va donar en senyoriu a Bernart de Ezpeleta, donaci qu va confirmar la princesa Leonor (1475) encara que excloent la jurisdicci. Amb tot, els sobirans Joan III d'Albret i Caterina I de Navarra van vincular la vila al patrimoni de la corona (1510). Desprs de la incorporaci de Navarra a Castella, la histria principal de Beire s la general de Navarra.

En 1802 tenia mol fariner sobre el cidacs i la governaven un alcalde i dos regidors, que nomenava el virrei a proposici de la vila. En 1850 tenia escola, dotada amb 2.000 reals a l'any. En els anys 20 del segle XX contava tamb amb un convent, dues escoles i dos molins oliers a ms d'aquell fariner. Durant les primeres dcades va ser un dels pobles que ms es va sensibilitzar davant l'assumpte de les corralisses, fins al punt d'entaular el seu ajuntament un plet, reivindicant la seva propietat, que va fallar el Suprem a favor dels propietaris en 1915.

 Personatges illustres .
 Jos Lzaro Galdiano;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295231" title="Berbinzana" nonfiltered="1406" processed="1405" dbindex="116412">

Berbinzana s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad de Tafalla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295232" title="Garinoain" nonfiltered="1407" processed="1406" dbindex="116413">

Garinoain s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb  Barasoain, Oloriz, Orisoain, Leoz, Pueyo i Artajona 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295234" title="Larraga" nonfiltered="1408" processed="1407" dbindex="116414">

Larraga s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295235" title="Marcel Granollers Pujol" nonfiltered="1409" processed="1408" dbindex="116415">


Marcel Granollers Pujol (Barcelona, 12 d abril de 1986) s un tennista professional.

Ttols (1; 1+0).
Individuals (1).




Finalista en individuals (0).


Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (0).

Finalista en dobles (1).
 2008: Houston (amb Pablo Cuevas perden contra Ernests Gulbis i Rainer Schuettler);

 Challengers (2) .


 Enllaos externs .
 Perfil ATP (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295238" title="Escut de Balones" nonfiltered="1410" processed="1409" dbindex="116416">


L'escut oficial de Balones t el segent blasonament:

Escut quadrilong de boca redona, truncat i migpartit. 1r de gules, el castell d'argent, muronat, maonat i aclarit de sable acompanyat de dues creus planes, tamb d'argent; 2n, partit, 1r d'or, quatre pals de gules, 2n de gules, tres cards de tres cabets d'or, ben ordenats. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 20 de maig de 1985, de la Conselleria de Governaci. Publicat en el DOGV nm. 260, del 13 de juny de 1985.

S'hi representa el castell de Seta, del segle XI, centre de la vall de Seta; el camper de gules amb les creuetes d'argent sn les armes parlants dels Crulles, primers senyors del castell. Els quatre pals sn les armes del Regne de Valncia. El card d'or sobre camper de gules, les armes parlants dels Cardona, fa referncia als barons i ms endavant marquesos de Guadalest, senyors de Balones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295241" title="Leoz" nonfiltered="1411" processed="1410" dbindex="116417">

Leoz s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295243" title="Lerga" nonfiltered="1412" processed="1411" dbindex="116418">

Lerga s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295244" title="Setge de Roses (1808)" nonfiltered="1413" processed="1412" dbindex="116419">


El setge de Roses de 1808 fou una acci militar de la Guerra del Francs, en la qual la vila fortificada de Roses (Alt Empord), defensada per l'exrcit espanyol i, per mar, per l'armada britnica, fou assetjada i presa per l'exrcit napolenic.

El general Saint-Cyr pos setge a les fortificacions de Roses el 7 de novembre de 1808, que s'acabaren rendint el 5 de desembre segent.

Roses qued en mans dels francesos fins a la seva retirada del pas, el 1814. Abans de retirar-se, inutilitzaren, amb sengles voladures, el castell de la Trinitat i les muralles de la vila vella conegudes com la Ciutadella de Roses.

Bibliografia.
Pepita Barbar, Roses, Girona, Dalmau Carles Pla, 1984 edici de Benito 1926.
Jos Benito, El diario de un sitiado: relacin histrica de los sucesos ocurridos en Rosas com motivo del sitio y rendicin de la plaza a los franceses en el ao 1808,	Figueres, Tip. La Comarca, 1926.
Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses en l'poca moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998, pp. 372-377.
Juan Piego, Guerra de la Independencia, vol. 3, Madrid, Librera Editorial San Martn, 1972.
Laurent Gouvion Saint-Cyr, Journal des oprations de l'arme de Catalogne, en 1808 et 1809, sous le commandement du gnral Gouvion Saint-Cyr, ou Matriaux pour servir a l'histoire de la guerre d'Espagne, Pars, Anselin et Pochard, 1821.;

Vegeu tamb.
Ciutadella de Roses;

Enllaos externs.
Miquelets de Roses: Sitio de Rosas 1808 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295245" title="Mendigorria" nonfiltered="1414" processed="1413" dbindex="116420">

Mendigorria s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Obanos, Puente la Reina, Maeru, Zirauki i Villatuerta, al sud amb Artajona i Larraga, a l'est amb Artajona i a l'oest amb Zirauki, Villatuerta i Oteiza de la Solana.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295247" title="Erriberri" nonfiltered="1415" processed="1414" dbindex="116421">

Erriberri (castell Olite) s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Es troba en la zona mitja de Navarra, a la vora del riu Zidacos. Limita amb els municipis de Tafalla, San Martn de Unx, Beire, Pitillas, Murillo el Cuende, Caparroso, Marcilla i Falces

 Demografia .

 Histria .
Per les restes arqueolgiques es coneix que en poca imperial romana (s. I dC), un fort cintur emmurallat defensava un petit altell en el qual ms tard es fundaria la vila medieval. A ms al voltant del nucli urb actual s'han trobat restes de viles romanes.  Sant Isidor de Sevilla en la seva Historia de regibus gothorum ens oferix la primera referncia escrita sobre Olite: segons el citat bisbe de Sevilla, el rei got Suintila va fundar la ciutat d' Oligicus en el 621 i la va tornar a fortificar per a plantar cara als vascons. Per un privilegi donat a Estella en l'any 1147, Garca Ramrez "El Restaurador", rei de Navarra, va atorgar Olite el seu primer fur, el Fur dels francs de Estella, donant-los per la mateixa ocasi terres de cultiu. 

La promulgaci del Fur va produir una rpida expansi d'Olite. Com instrument jurdic, va proporcionar a la poblaci un exercici social propi (el terme municipal), jurisdicci privativa i notables avantatges fiscals, aix com elements i quadres propis de govern de la vila. El 17 de mar de 1266, a Saint Denis, Teobald II de Navarra concedeix Olite quinze dies de fira anual, com "les tenen els burgesos de Estella", comenant el 1 de maig. Des d'aquest mateix any es van celebrar Corts en Olite. Al gener de 1302, Felip i Joana, reis de Navarra, atenent les peticions d'Olite, varien la data de la fira anual, assenyalant el seu comenament el 2 de novembre. Desprs de segles foscs, la vila de Olite va comenar una etapa d'esplendor durant la Baixa Edat Mitjana, al ser triada com una de les seus favorites dels reis de Navarra. A partir del s. XV el rei Carles III "El Noble" i la seva esposa Elionor de Trastmara van comenar la construcci de l'esplndid Palau Reial de Navarra a Olite, reflex de la lluentor de tota una poca. 

s capital o cap de la Merindad del seu nom, creada per Carlos III El Noble en 1407. Felip IV li concedeix el ttol de ciutat en 1630. Des dels seus brillants moments en el s. XV i fins al s. XIX, Olite experimenta un eclipsi poltic i un fort descens demogrfic. Al comenament del s. XIX cal destacar els greus problemes dels comunals i l'interessant fenomen del cooperativisme agrari (a Olite es va fundar la primera cooperativa de Navarra i tercera d'Espanya).

 Galeria d'imatges .

 http://www.ordago-olite.es/ Informaci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295255" title="Oloriz" nonfiltered="1416" processed="1415" dbindex="116422">

Oloriz s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295257" title="Aubria masako" nonfiltered="1417" processed="1416" dbindex="116423">

Aubria masako s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Gabon i, possiblement tamb, a Angola i Guinea Equatorial. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Ohler, A. & Perret, J.-L. 2004.  Aubria masako.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295258" title="Llista d'unitats de longitud de Babilnia" nonfiltered="1418" processed="1417" dbindex="116424">
Aquesta s una llista de les unitats de longitud emprades a l'antiga Babilnia.

Ammatu.
Ammatu (cbit) fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 0,5 metres.

Beru.
Beru (estadi) fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 10800  metres.

Nikkas.
Nikkas fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 1,5 metres.

Qanu.
El qanu fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 3 metres. 

En superfcie un qanu era equivalent a 12,25 metres quadrats.

Rod.
Rod (o Nindanu) fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 3 metres.

Rope.
Rope (o aslu)  fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 60 metres.

Aproximadement correspon al Schoinion grec.

Suppu.
Suppu fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 30 metres.

Ubanu.
Ubanu fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 2,083 cm.

U.
U fou una mesura de longitud babilnia equivalent a 360 metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295260" title="Aubria occidentalis" nonfiltered="1419" processed="1418" dbindex="116425">

Aubria occidentalis s una espcie de granota que viu al Camerun, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i, possiblement tamb, a Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Perret, J.-L. 2004.  Aubria occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295262" title="Aubria subsigillata" nonfiltered="1420" processed="1419" dbindex="116426">

Aubria subsigillata s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Nigria. 

Referncies.

 Amiet, J.-L., Rdel, M.-O., Ohler, A., Perret, J.-L. & Burger, M. 2004.  Aubria subsigillata.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295266" title="Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grcia" nonfiltered="1421" processed="1420" dbindex="116427">
Aquesta s una llista de les unitats de longitud de l'antiga Grcia.

Cbit.

Cbit (llat cubitus) o pechys fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 44,36 centmetres. Un cbit (quadrat) era igualment una unitat de superfcie equivalent a 0,197 metres quadrats.

Daktylos.
Daktylos (dit) fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 1,85 centmetres. El seu nom catal es Dctil i correspon al rom Dgit, equivalent a una setzena part d'un peu.

Estadi.

L'estadi s una de les unitats de longitud de l'Antiga Grcia. Com era habitual a l'antiguitat no hi ha una sola mesura per l'estadi, sin que en trobem vries.

Hipticon.
Hitpicon fou una mesura grega de distancia equivalent a quatre estadis.

Segons Plutarc apareix esmentada a les lleis de Sol. Hesiqui l'esmenta amb el nom d' hippeios dromos

Parasange.
Parasange fou una mesura de longitud grega equivalent a uns 5.500 metres. Es considerava que era la distancia que es podia caminar normalment en una hora.

Plethron.

Plethron (, plural plethra) fou una antiga mesura de superfcie grega, la principal del sistema de mesura grec. Ms tard fou usada com equivalent de la romana juguera si be en realitat s'acostava ms a un actus (mitja juguera). Cada plethron contenia 4 arurae

Pous.
Pous (peu) fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 29,57 centmetres.

Schoinion.
Schoinion (o rope) fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 52,5 metres.

rgia.
rgia (Orgya) fou una mesura grega de longitud, derivada del cos hum; era la distancia entre una punta i l'altra dels braos estesos.

Era equivalent a sis peus (uns 1,80 metres) o quatre cbits, i 1/100 part d'un estadi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295270" title="Escut d'Almudaina" nonfiltered="1422" processed="1421" dbindex="116428">

L'escut oficial d'Almudaina t el segent blasonament:

Escut quadrilong de boca redona. En camp d'or, quatre pals de gules, ressaltats d'una banda d'atzur; en abisme, una torre d'argent, maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
L'escut d'Almudaina fou aprovat mitjanant el Reial Decret 2.008/1980, de 3 d'octubre, i modificat segons la resoluci del 16 de setembre de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.601, del 3 d'octubre de 2003.

Es tracta d'unes armes parlants, ja que Almudaina s una paraula rab que significa 'la fortalesa'. La torre, a ms, fa referncia a la torre d'Almudaina, l'edifici ms significatiu del poble, segons sembla d'origen rom, tot i que la construcci actual s d'poca musulmana.

Almudaina fou conquerida per Jaume I a mitjan segle XIII, va obtenir la carta pobla el 1278 i va formar part de la baronia de Planes fins al 1534.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295276" title="101a Divisi Aerotransportada" nonfiltered="1423" processed="1422" dbindex="116429">



La 101a Divisi Aerotransportada (angls: 101st Airborne Division), anomenada popularment les "ligues Cridaneres" s una divisi paracaigudista de l'Exrcit dels Estats Units, principalment entrenada per realitzar assalts aeris d'infanteria. Durant la II Guerra Mundial adquir renom per les seves accions durant els Desembarcaments de Normandia i a la Batalla de les Ardenes. Durant la Guerra del Vietnam, la 101 va ser redissenyada com a divisi mbil, i posteriorment com a divisi d'assalt aeri. Per motius histrics, mant l'identificador paracaigudista, per ja no realitza operacions paracaigudistes a nivell de divisi. Molts dels actuals membres de la 101 sn graduats de l'Acadmia d'Assalt Aeri de l'Exrcit, lluint la Insgnia d'Assalt Aeri, per aix no s cap requisit previ per ser destinat a la divisi. La divisi t el quarter general a Fort Campbell, Kentucky. s la nica divisi de l'Exrcit americ que t dues brigades d'aviaci.

 Histria .
 Segona Guerra Mundial .


La divisi s'activ el 15 d'agost de 1942 a Camp Claiborne, Louisiana. El 19 d'agost de 1942, el seu primer comandant, el Major General William C. Lee, va prometre als seus nous reclutes que la 101 no tenia histria, per s que tenia una cita amb el dest.

L'Orde General Nmero 5, que donava lloc a la divisi, diu que:

La 101a Divisi Aerotransportada, activada a Camp Claiborne, Louisiana, no t histria, per t una cita amb el dest. Com els antics pioners americans, el coratge invencible dels quals va ser la pedra fundacional d'aquesta naci, hem trencat amb el passat i les seves tradicions per tal d'establir la nostra crida al futur.

Donada la naturalesa del nostre armament, i les tctiques que nosaltres mateixos perfeccionarem, serem cridats a realitzar missions de gran importncia militar i normalment hi anirem quan la necessitat sigui immediata i extrema.

Deixeu-me fer-vos notar que la nostra insgnia s la gran liga Americana. Aquest s un emblema adequat per a una divisi que cruixir als seus enemics caient sobre ells com un tro des dels cels.

La histria que farem, el record de les grans fites que esperem escriure als annals de l'Exercit Americ i dels Americans, depn noms i completament dels homes d'aquesta divisi. Cadascun, cada oficial i cada soldat ha de veure's a si mateix com a una part necessria d'un instrument complex i poders per vncer als enemics de la naci. Cadasc, en la seva prpia tasca, ha d'adonar-se que no s noms una part, sin que s una part indispensable per obtenir l'objectiu de la victria. Per tant, no hi ha gaire que es pugui dir sobre el futur, que si esperem tindrem la nostra petjada, s a les mans dels soldats de la 101a Divisi Aerotransportada.
.

A la II Guerra Mundial, els exploradors de la 101 van obrir el cam al Dia-D als salts durant la nit prvia a la invasi. Van sortir des de North Witham, a on s'havien estat entrenant juntament amb la 82a Divisi Aerotransportada.

El 25 d'agost de 1944, la divisi pass a formar part del XVIII Cos Aerotransportat, constituint-se el Primer Exrcit Aerotransportat Aliat. Com a part de d'aquesta formaci, la divisi prengu part a l'Operaci Market Garden.

Durant la Batalla de les Ardenes, la 101, com una de les poques unitats disponibles per contenir l'avan alemany, va ser llanada per defensar Bastogne, un nus de carreteres vital. Va ser llavors quan el General de Brigada Anthony McAuliffe va respondre a la sollicitud de rendici per part dels alemanys la seva famosa rplica "Al Comandant Alemany: A FER PUNYETES!   El Comandant Americ" (To the German Commander: NUTS!  -The American Commander), i la divisi resist el setge alemany.

L'1 d'agost de 1945. La 101 abandon Alemanya per dirigir-se cap a Auxerre (Frana), per comenar l'entrenament per a la invasi del Jap. Quan Jap es rend dues setmanes desprs, l'operaci esdevingu innecessria, i la 101 s'inactiv el 30 de novembre a Auxerre.

Pels seus esforos durant la II Guerra Mundial, la 101 va rebre 4 banderins de campanya i dues Citacions Presidencials d'Unitat. La divisi va tenir 1.766 morts en acci, 6.388 ferits en acci i 324 morts de resultes de les seves ferides durant la guerra.

Unitats .
.

Quarter General de la Divisi;
501r Regiment d'Infanteria Paracaigudista;
502n Regiment d'Infanteria Paracaigudista;
506 Regiment d'Infanteria Paracaigudista;
327 Regiment d'Infanteria en Planadors;
401r Regiment d'Infanteria en Planadors, ;
321r Batall d'Artilleria de Camp en Planador (75mm);
463 Batall d'Artilleria de Camp Aerotransportada (75mm);
907 Batall d'Artilleria de Camp en Planador (75mm);
377 Batall d'Artilleria de Camp Aerotransportada (75mm);
81r Batall Aerotransportat Antiaeri;
326 Batall Aerotransportat d'Enginyers;
326a Companyia Mdica Aerotransportada;
101a Companyia Aerotransportada de Manteniment;
101a Companyia de Senyals;
101a Destacament de  Conta-Intelligncia;
 Quarter General   Tropes Especials;
801a Companyia Aerotransportada de Manteniment;
426a Companyia Aerotransportada d'Intendncia;
Companyia de Quarter General de la Divisi;
Secci de Policia Militar;
Secci de Reconeixement ;
Banda;

Insgnia de casc .
Un dels motius pels quals es distingeix la 101a s la decoraci dels cascs. Els soldats feien servir smbols dels naips (diamants, espases, cors i piques) per indicar el regiment al qual formaven part. La nica excepci va ser el 187, car s'afeg posteriorment a la divisi.

Aquestes insgnies es van emprar per primer cop a la II Guerra Mundial, i encara avui es poden veure en els soldats de la 101 Divisi:
327: Piques ( );
501r: Diamants ( ) ;
502n: Cors ( );
506: Espases( );
187: Torii (es fa servir actualment,  no durant la II Guerra Mundial, quan la 187 Regiment d'Infanteria formava part de la 11a Divisi Aerotransportada.);

 Reactivaci .


La 101a Divisi Aerotransportada va ser reactivada com a unitat d'entrenament a Camp Breckinridge, Kentucky, al 1948 i posteriorment al 1950. Va ser de nou reactivada al 1954 a Fort Jackson, Carolina del Sud i, al mar de 1956, la 101 va ser transferida a Fort Campbell, Kentucky, per ser reorganitzada en una divisi de combat. La 101a va ser reactivada en 5 grups de batalla, en lloc de la seva antiga estructura de la II Guerra Mundial. La reorganitzaci tingu lloc a l'abril de 1957, i va quedar:
 2n Grup de Batalla Paracaigudista, 187 d'Infanteria;
 1r Grup de Batalla Paracaigudista, 327 d'Infanteria;
 1r Grup de Batalla Paracaigudista, 501r d'Infanteria;
 1r Grup de Batalla Paracaigudista, 502n d'Infanteria;
 1r Grup de Batalla Paracaigudista, 506 d'Infanteria;

La divisi d'artilleria consistia en les segents unitats:

 Bateria D, 319 d'Artilleria;
 Bateria A, 321r d'Artilleria;
 Bateria B, 321 d'Artilleria;
 Bateria C, 321 d'Artilleria;
 Bateria A, 377 d'Artilleria;

 Drets Civils .
Entre setembre i novembre de 1957, part del 1r Grup de Batalla Paracaigudista, 327 d'Infanteria (amb les insgnies de la vella Companyia A del 327 Regiment d'Infanteria en Planadors) van ser desplegats a Little Rock, Arkansas per l'ordre del President Dwight D. Eisenhower per recolzar les ordres del Tribunal Suprem durant la Crisi de Little Rock.

 Guerra de Vietnam .

A mitjans de la dcada dels 60, la 1a Brigada i tropes diverses de suport van ser desplegades a la Repblica del Vietnam, seguides per la resta de la divisi a finals de 1967. Durant gaireb els 7 anys en qu va combatre al Vietnam, particip en 15 campanyes, entre les que destaquen la Batalla del Tur de l'Hamburguesa al 1969 o la Base de Foc Ripcord al 1970. La 101 va ser desplegada amb el I Cos per tallar les rutes d'infiltraci de l'Exrcit del Poble de Vietnam (NVA) a Laos i la Vall de A Shau. Part de la divisi recolz l'Operaci Lam Son 719, la invasi del sud de Laos al 1971, per noms unitats d'aviaci van entrar a Laos. Durant els 7 anys de servei al Vietnam, la divisi va tenir 4.011 morts en acci i 18.259 ferits en acci.

Es diu que la majoria dels Nord-Vietnamites mai no havien vist un liga calba, i per tant anomenaven als soldats de la 101 com a "Homes Gallina". Els comandants del Viet Cong incloen regularment a les seves trobades que evitaven establir combat amb els "Gallines" a tota costa, car estaven segurs de qu perdrien. Per tant, aix segueix sent un motiu d'orgull entre els veterans que van servir al Vietnam amb la 101.

Les baixes de la 101 al Vietnam van ser el doble de les que havia tingut a la II Guerra Mundial, amb 4.022 morts en acci va ser el tercer ms alt de totes les unitats de terra de l'Exrcit dels Estats Units, darrera de la 1a Divisi de Cavalleria (5.464) i la 25a Divisi d'Infanteria (4.561)

 Desprs de Vietnam .
Al 1968, la 101 va prendre l'estructura i l'equipament d'una divisi mbil. Tot seguit del seu retorn des del Vietnam, la divisi va ser refeta amb una brigada (3a) i elements de recolzament. Les altres dues brigades i les unitats de suport van ser organitzades com aerombils. Amb l'excepci d'algunes unitats especialitzades, a inicis de 1974 abandon l'esttus de salt, adoptant la insgnia de Mobilitat Aria (redenominada aquell mateix any com Insgnia d'Assalt Aeri), el disseny de la qual estava basat en el de la Insgnia de Planadors de la II Guerra Mundial.

 Guerra del Golf Prsic .
Al gener de 1991, la 101 tingu de nou una cita amb el dest a l'Iraq, durant l'assalt aeri en territori enemic. La 101 no tingu cap mort durant les 100 hores de combat i captur milers de presoners de guerra enemics. El General Richard A. Cody, llavors Tinent Coronel, comandant del 1r Batall, dispar els primers trets de la guerra des del seu AH-64 Apache.

Posteriorment, la divisi ha participat en esforos humanitaris a Ruanda i Somlia, aix com en tasques de pau a Hait i Bsnia.

 Operaci Llibertat Duradora .
La 101a Divisi Aerotransportada va ser la primera unitat convencional en desplegar-se en suport a la Guerra Americana contra el Terrorisme. La 2a Brigada va ser desplegada a Kosovo en operacions de pau. La 3a Brigada va ser destinada a participar en l'Operaci Llibertat Duradora. Desprs d'un intens perode de combat a les muntanyes de Shoh-I-Khot a l'est de l'Afganistan durant l'Operaci Anaconda juntament amb elements de la 10a Divisi de Muntanya, la divisi torn a Fort Campbell noms per trobar-se esperant una nova ordre de desplegament.

 Operaci Llibertat Iraquiana .

Al 2003, el Major General David H. Petraeus comand les guiles Cridaneres a la guerra durant la Invasi de l'Iraq. El General Petraeus comand la divisi a l'Iraq dient: "La propera cita amb el dest de la 101 s al Nord de Bagdad". La divisi estava inclosa al V Cos, recolzant la 3a Divisi d'Infanteria, netejant els punts forts iraquians que la divisi havia sobrepassat. Llavors la divisi es despleg com a part de les forces d'ocupaci a l'Iraq, fent servir la ciutat de Mosul com a primera base d'operacions. A inicis del 2004 la divisi va ser retirada per descansar i reforar-se. Al desembre del 2007 havien tingut 143 morts en combat.

 Segon desplegament a l'Iraq .
El segon desplegament de la divisi a l'Iraq comen a finals d'estiu de 2005. El quarter general de la divisi substitu el de la 42a Divisi d'Infanteria, i assum  responsabilitat de 4 provncies del nord de l'Iraq: Salah ad Din, Kirkuk, Diyala i As Sulymaniyay des de l'1 de novembre de 2005, i des del 30 de desembre tamb prengu la responsabilitat de preparar les forces iraquianes de seguretat i dirigir les operacions de seguretat a Ninevah i Dahuk.

Simultniament amb l'entrenament dels nous soldats iraquians i dels seus comandaments, els soldats de la 101 van portar a terme nombroses operacions contra les cllules terroristes a la zona assignada a la divisi. L'Operaci Swarmer va ser el major assalt aeri realitzat a l'Iraq des del 22 d'abril del 2003. La 1a Brigada port a terme l'Operaci Escorp amb unitats iraquianes prop de Kirkuk.

A ms, el comandant de la Divisi, el Major General Thomas Turner, va fer d'amfitri de la primera conferncia de governadors de les 6 provncies de la seva zona d'operacions, aix com el de la provncia d'Erbil. Nombroses tasques civils van ser dirigides per la divisi, incloent la construcci i la renovaci d'escoles, clniques, estacions de policia, etc., a la zona compresa entre Turquia i Bagdad i de la frontera de Sria i la de l'Iran.

 Acusacions de conducta deshonrosa a l'Iraq .

El 19 de juny del 2006, l'Exrcit dels Estats Units va anunciar que 3 soldats de la 3a Brigada d'Equip de Combat de la 101a Divisi Aerotransportada, Soldat de Primera Clase Corey R. Clagett, Especialista William B. Hunsaker i Sergent de Personal Raymond L. Girouard, havien estat detinguts per les morts de 3 detinguts en una operaci prop del canal al nord de Bagdad el 9 de maig. El 21 de juny, un altre soldat tamb va ser detingut, per cap d'ells va ser condemnat.

Al juliol del 2006, 5 soldats van ser acusats pel cas de violaci i assassinat d'una nena iraquiana de 14 anys i de l'assassinat de 3 membres de la seva famlia. L'incident va tenir lloc a Mahmoudiya, al sud de Bagdad. El 17 de novembre del 2006, el soldat James Barker va ser comdemnat a cadena perptua per l'incident. 

 Tercer desplegament a l'Iraq .
La 1a Brigada Equip de Combat de la 101 est actualment desplegada a l'Iraq, a la provncia de Salah ad Din, al nord-est de Bagdad. La 2a Brigada est desplegada a Iskandariyah, i la 3a Brigada es troba desplegada al sud de Bagdad.

Honors .

Crdits de Participaci en Campanya .

 Segona Guerra Mundial (excepte la 159a Brigada d'Aviaci):
 Normandia (amb punta de fletxa);
 El Rin (amb punta de fletxa);
 Ardenes-Alscia;
 Europa Central;
 Guerra del Vietnam (excepte la 159a Brigada d'Aviaci):
 Defensa (1a Brigada);
 Contraofensiva (1st Brigade Only);
 Contraofensiva, Fase II (1st Brigade Only);
 Contraofensiva, Fase III;
 Contraofensiva del Tet;
 Contraofensiva, Fase IV;
 Contraofensiva, Fase V;
 Contraofensiva, Fase VI;
 Ofensiva del Tet 1969:
 Estiu/Tardor 1969;
 Hivern/Primavera 1970;
 Contraofensiva dels Santuaris;
 Contraofensiva, Fase VII;
 Consolidaci I;
 Consolidaci II;
 Sud-est Asitic (excepte la 159a Brigada d'Aviaci):
 Defensa d'Arbia Saudi;
 Alliberament i Defensa de Kuwait;

 Condecoracions .
 Citaci Presidencial d'Unitat (Exrcit) per Normandia  (Divisi i 1a  Brigada);
 Citaci Presidencial d'Unitat (Exrcit) per Bastogne  (Divisi i 1a  Brigada);
 Citaci Presidencial d'Unitat (Exrcit) per Dak To (Vietnam)  (1a  Brigada);
 Citaci Presidencial d'Unitat (Exrcit) per Muntanya Dong Ap Bia (3a  Brigada);
 Premi d'Unitat Valerosa per la Provincia de Thua Thien (3a Brigada);
 Premi d'Unitat Valerosa per la Tuy Hoa (1a Brigada);
 Elogi d'Unitat Meritria per Vietnam 1965-66 (1a Brigada);
 Elogi d'Unitat Meritria per Vietnam 1968 (3a Brigada);
 Elogi d'Unitat Meritria per Sud-est Asitic (excepte la 159a Brigada d'Aviaci);
 Creu de Guerra amb Palma (Frana), (2GM) per Normandia  (Divisi i 1a  Brigada);
 Creu de Guerra amb Palma (Blgica) per Bastogne  (Divisi i 1a  Brigada);
 Citaci a l'Ordre del Dia de l'Exrcit Belga per acci a Bastogne  (Divisi i 1a  Brigada);
 Fourragre 1944 belga (Divisi i 1a  Brigada);
 Citaci a l'Ordre del Dia de l'Exrcit Belga per acci a Frana i Blgica (Divisi i 1a  Brigada);
 Creu per Valentia amb Palma de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1966-1967 (1a  Brigada);
 Creu per Valentia amb Palma de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1968 (2a  Brigada);
 Creu per Valentia amb Palma de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1968-1969 (excepte la 159a Brigada d'Aviaci);
 Creu per Valentia amb Palma de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1971 (excepte la 159a Brigada d'Aviaci);
 Medalla d'Honor de 1a Classe per l'Acci Civil de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1968-1970 (excepte la 159a Brigada d'Aviaci);
 Medalla d'Honor de 1a Classe per l'Acci Civil de la Repblica de Vietnam per Vietnam 1970 (Divarty);

 Comandants de la Divisi  .


 Membres Notables .
 Fred Dailey   Poltic d'Ohio ;
 Jimi Hendrix   Icona del Rock and Roll;
 William C. Lee - General, veter de la 2GM, considerat com una de les principals influncies darrera de l'establiment de les tropes aerotransportades americanes.
 Richard D. Winters - Major, veter de la 2GM, un dels protagonistes de la srie de televisi Band of Brothers;

 A la cultura popular .
 La molt  popular srie de televisi "Band of Brothers", narraba les accions de la Companyia Easy, 2n Batall, 506 Regiment d'Infanteria Paracaigudista, 101a Divisi Aerotransportada durant la II Guerra Mundial.
 A l'episodi "Inauguration" de la srie de televisi The West Wing, la 101 s destinada, juntament amb la 82a Divisi Aerotransportada al pas fictici de Kundu per aturar un genocidi.
 La 101a apareix a tots els jocs de la srie Brothers in Arms.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295280" title="Huia" nonfiltered="1424" processed="1423" dbindex="116430">

Huia s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba al sud-est d'sia.

Espcies.

 Huia absita ;
 Huia aureola ;
 Huia cavitympanum ;
 Huia masonii ;
 Huia melasma ;
 Huia modiglianii ;
 Huia nasica ;
 Huia sumatrana ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295282" title="Huia absita" nonfiltered="1425" processed="1424" dbindex="116431">

Huia absita s una espcie de granota que viu a Laos i, possiblement tamb, al Vietnam. 

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Huia absita.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295285" title="Huia aureola" nonfiltered="1426" processed="1425" dbindex="116432">

Huia aureola s una espcie de granota que viu al nord de Tailndia. 

Referncies.

 Amphibian Species of the World.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295286" title="Huia cavitympanum" nonfiltered="1427" processed="1426" dbindex="116433">

Huia cavitympanum s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Brunei.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Huia cavitympanum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295287" title="Escut de l'Alcora" nonfiltered="1428" processed="1427" dbindex="116434">


L'escut oficial de l'Alcora t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al 1r, bandat de sis peces, tres d'atzur i tres d'argent. Al 2n, d'argent, un mig vol d'atzur. Per timbre, una corona de comte.

Histria.
Escut aprovat mitjanant el Decret 2.161/1963 del 24 d'agost. Publicat en el BOE nm. 214, del 6 de setembre de 1963.

La primera partici presenta les armes dels Ximnez d'Urrea, senyors de la vila i comtes d'Aranda; la corona tamb fa referncia a aquest comtat. L'ala s un senyal parlant referit al nom de la localitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295289" title="Huia masonii" nonfiltered="1429" processed="1428" dbindex="116435">

Huia masonii s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Huia masonii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295291" title="Huia melasma" nonfiltered="1430" processed="1429" dbindex="116436">

Huia melasma s una espcie de granota que viu a Tailndia i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Huia melasma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295292" title="Huia modiglianii" nonfiltered="1431" processed="1430" dbindex="116437">

Huia modiglianii s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Huia modiglianii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295293" title="Nombre de Stanton" nonfiltered="1432" processed="1431" dbindex="116438">
El Nombre de Stanton s un nombre adimensional que mesura el quocient entre la calor transferida dins un fluid i la seva capacitat calorfica. s emprat per caracterizar la transferncia de calor en fluxes de convecci forada.

Es defineix com:  

;

on
h = coeficient de transferncia de calor convectiu ;
 = densitat del fluid;
cp = calor especfica del fluid;
V = velocitat del fluid;

Tamb pot ser representat en termes dels nombres de Nusselt, Reynolds i Prandtl del fluid, tal com:

;

on
Nu s el Nombre de Nusselt;
Re s el Nombre de Reynolds;
Pr s el Nombre de Prandtl;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295294" title="Huia nasica" nonfiltered="1433" processed="1432" dbindex="116439">

Huia nasica s una espcie de granota que viu a la Xina, Laos, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Bain. R., Guanfu, W., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Huia nasica. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295295" title="Huia sumatrana" nonfiltered="1434" processed="1433" dbindex="116440">

Huia sumatrana s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Huia sumatrana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295297" title="Meristogenys" nonfiltered="1435" processed="1434" dbindex="116441">

Meristogenys s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a Borneo. 

Espcies.

 Meristogenys amoropalamus (Matsui, 1986).
 Meristogenys jerboa (Gnther, 1872).
 Meristogenys kinabaluensis (Inger, 1966).
 Meristogenys macrophthalmus (Matsui, 1986).
 Meristogenys orphnocnemis (Matsui, 1986).
 Meristogenys phaeomerus (Inger & Gritis, 1983).
 Meristogenys poecilus (Inger & Gritis, 1983).
 Meristogenys whiteheadi (Boulenger, 1887).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295298" title="Meristogenys amoropalamus" nonfiltered="1436" processed="1435" dbindex="116442">

Meristogenys amoropalamus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys amoropalamus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295299" title="Escut d'Almorad" nonfiltered="1437" processed="1436" dbindex="116443">


L'escut oficial d'Almorad t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. 1r de gules, la creu de Sant Andreu, d'or; 2n, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
L'escut d'Almorad fou aprovat pel Reial Decret del 26 de gener de 1977.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, si ms no des del segle XVIII, que recorda que Jaume I va conquerir la poblaci als rabs el 30 de novembre de 1256, diada de Sant Andreu, que n'ha esdevingut el patr. La condici de vila reial s representada pels quatre pals, les armories del Regne de Valncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295300" title="Meristogenys jerboa" nonfiltered="1438" processed="1437" dbindex="116444">

Meristogenys jerboa s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys jerboa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295303" title="Meristogenys kinabaluensis" nonfiltered="1439" processed="1438" dbindex="116445">

Meristogenys kinabaluensis s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys kinabaluensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295305" title="Meristogenys macrophthalmus" nonfiltered="1440" processed="1439" dbindex="116446">

Meristogenys macrophthalmus s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys macrophthalmus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295306" title="Meristogenys orphnocnemis" nonfiltered="1441" processed="1440" dbindex="116447">

Meristogenys orphnocnemis s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys orphnocnemis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295307" title="Meristogenys phaeomerus" nonfiltered="1442" processed="1441" dbindex="116448">

Meristogenys phaeomerus s una espcie de granota que viu a Malisia i Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys phaeomerus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295308" title="Meristogenys poecilus" nonfiltered="1443" processed="1442" dbindex="116449">

Meristogenys poecilus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys poecilus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295309" title="Camp de concentraci de Dora" nonfiltered="1444" processed="1443" dbindex="116450">
Dora fou inicialment un Kommando del camp d'extermini nazi de Buchenwald. A partir de 1943 es va independitzar. S'hi fabricaven els V1 i V2 que atemorien Londres durant la Segona Guerra Mundial. A Dora no hi havia ni aigua ni llum, ni insta lacions sanitries. Als tnels, els deportats morien com a bsties i les malalties infeccioses s'hi multiplicaven. Molts dormien a les galeries laterals dels tnels. Va encabir a ms de 15.000 deportats; alguns dels quals foren republicans catalans.

 Bibliografia .
 Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, original de 1977.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295310" title="Meristogenys whiteheadi" nonfiltered="1445" processed="1444" dbindex="116451">

Meristogenys whiteheadi s una espcie de granota que viu a Malisia i Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Meristogenys whiteheadi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295313" title="Kommando" nonfiltered="1446" processed="1445" dbindex="116452">
Els Kommandos, dins l'univers concentracionari dels nazis, eren o b un petit camp de concentraci que depenia d'un de principal (per exemple, seria el cas de Gusen que era un Kommando de Mauthausen), o b escamots de presidiaris que treballaven a l'exterior d'un camp i eren anomenats kommandos de treball.

 Bibliografia .
 Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295315" title="Escut d'Algorfa" nonfiltered="1447" processed="1446" dbindex="116453">


L'escut oficial d'Algorfa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. 1r, en camper d'argent, una creu de Sant Jaume de gules; 2n, en camper d'atzur, un castell d'argent, maonat i aclarit de sable. Al cap, un escudet caironat d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.
Fou aprovat mitjanant el Decret del 3 d'octubre de 1957 i publicat en el BOE nm. 272, del 29 d'octubre de 1957.

La primera partici recorda el fet que, el 1272, desprs de la conquesta, durant la dominaci castellana, Algorfa pass a l'orde de Sant Jaume. La senyoria fou adquirida desprs per la famlia Masquefa, les armes dels quals es representen a la segona partici; el 1762 fou elevada a marquesat, fet que evoca la corona damunt l'escut. Els quatre pals recorden el privilegi de jurisdicci menor concedit pel rei Alfons II el 1328.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295316" title="Micrixalus" nonfiltered="1448" processed="1447" dbindex="116454">


Micrixalus s un gnere de granotes de la |famlia Ranidae de l'sia tropical. 

Espcies.

 Micrixalus elegans (Rao, 1937).
 Micrixalus fuscus (Boulenger, 1882).
 Micrixalus gadgili (Pillai & Pattabiraman, 1990).
 Micrixalus kottigeharensis (Rao, 1937).
 Micrixalus narainensis (Rao, 1937).
 Micrixalus nudis (Pillai, 1978).
 Micrixalus phyllophilus (Jerdon, 1854).
 Micrixalus saxicola (Jerdon, 1854).
 Micrixalus silvaticus (Boulenger, 1882).
 Micrixalus swamianus (Rao, 1937).
 Micrixalus thampii (Pillai, 1981).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295317" title="Abdn i Senn, mrtirs" nonfiltered="1449" processed="1448" dbindex="116455">

Els sants Abdn i Senn, en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen sn reconeguts sants per l'Esglsia Catlica Romana, Celebrant-se la seua festa el 30 de juliol. A algunes localitats se celebra el 20 de mar o el primer diumenge de maig.

No se sap res sobre aquests sants histricament, excepte els seus noms, que van ser mrtirs, i que van ser soterrats un 30 de juliol en el Cementeri de Pontianus sobre la Via Portuensis. A causa d'esta falta de coneixement sobre ells, ja no estan inclosos al calendari catlic rom de sants que es commemora litrgicament en tot el mn.

Les seues crniques, escrites majoritriament abans del segle IX, els descriuen com a perses martiritzats davall el mandat de Deci, l'any 250, i contenien-ne diverses declaracions fictcies sobre la causa i el motiu de la seua vinguda a Roma i de la naturalesa dels seus turments. Iacopo de Varazze recull a la Llegenda uria que els dos personatges eren nobles ( virreis ) i que per la seva situaci van poder donar sepultura als mrtirs, cosa que va enfurismar els romans, per aix foren empresonats. A Roma, desprs de negar-se a adorar els dols, foren portats al circ on els van exposar a les feres. Per, miraculosament, els dos lleons i quatre ssos que els havien de devorar els van encerclar i protegir. Llavors foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats. Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirino, i traslladat en el regnat de Constantino fins al Cementeri de Pontianus sobre la carretera de Porte, prop de les portes de Roma. Un fresc trobat al sarcfag que contenen els seus restes els representa rebent corones de Crist. Segons Martigny, aquest fresc data del segle VII. Unes quantes ciutats, en especial Florncia i Soissons, reclamen la possessi dels seus cossos, per els bollandistes diuen que els seus restes continuen a Roma. Tamb sn venerats a Arles. Segons una tradici local l abat Arnullf (segle IX) va portar els cossos a l abadia des de Roma.

Fonts.
 Aquest article incorpora texts en domini pblic de l'Enciclopdia Catlica de 1913.
 Cultura catlica ;
 BRUGADA, Martiri (2004). Abdn i Senn, Damunt la pedra ferma. Barcelona: Centre de Pastoral Litrgica, (Collecci sants i santes n. 96, maig 2004). S'edita en catal i en castell;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295320" title="Reentrada atmosfrica" nonfiltered="1450" processed="1449" dbindex="116456">



La reentrada atmosfrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l atmosfera d un planeta des de l espai exterior des d una altitud superior a la de la "frontera de l espai". Aquest article sobretot descriu el procs controlat de reentrada de vehicles que es pretn arribin sencers a la superfcie del planeta, de totes maneres tamb s inclouen casos de reentrada descontrolada (o mnimament controlada) com el desorbitament destructiu de satllits o la caiguda de brossa espacial a causa de la degradaci de la seva rbita.

Els vehicles que normalment passen per l'experincia de la reentrada sn els que retornen d rbita (generalment astronaus) o els que vnen d un vol sub-orbital com poden ser els mssils balstics intercontinental o algunes astronaus que travessen per ben poc la frontera de l espai sense arribar a orbitar la terra.

Donat que la velocitat a la que es produeix la reentrada a l atmosfera es altssima (de l ordre de milers de kilmetres per hora) ha calgut desenvolupar diverses tcniques que permetessin controlar la trajectria dels vehicles aix com disposar d algun mtode especial de protecci per evitar l escalfament produt per la fricci de l aire contra l objecte a aquestes velocitats extremes. 
 Histria .
La tecnologia que havia de permetre la reentrada no destructiva d un vehicle a l atmosfera es desenvolupar principalment a conseqncia de la Guerra Freda. Durant aquest perode els Estats Units d Amrica i la Uni Sovitica van iniciar grans programes de recerca amb l objectiu d augmentar l abast de les bombes nuclears i els mssils balstics dels que es disposava. Rpidament es va descobrir que la reentrada a l atmosfera representava un problema, i aix era aix perqu l energia cintica d un cap nuclear reentrant era suficient per vaporitzar-lo completament. Tot i aquests clculs, els guanys militar podien arribar a ser tan alts que assumir que una reentrada controlada no era factible era senzillament inacceptable, a part era ben sabut que el meteors eren capaos d arribar a impactar a la superfcie. A conseqncia d aix es van iniciar diversos programes d alta prioritat (i pressupost) que van acabar desenvolupant les tecnologies necessries per la reentrada, que feren possibles l adveniment dels mssils balstics intercontinentals (ICBMs).

Posteriorment aquestes tecnologies van ser millorades per tal de permetre el seu us en vehicles tripulats, tamb a conseqncia de la guerra freda. L s propagandstic de l exploraci espacial que va fer la Uni Sovitica i les seves grans victries (primer satllit artificial, primer home a l espai, etc.) van forar als Estats Units a seguir les iniciatives Sovitiques i entrar a la cursa espacial. Molts d aquests xits van ser possibles grcies a l existncia de les tecnologies de reentrada necessries que permetien el retorn a casa.
   
Primers estudis.

Aquestes quatre fotografies d ombra, representen les primeres formes que es van estudiar pels vehicles de reentrada. Les fotografies d ombra ( en angls) permeten veure les pertorbacions d un fluid quan el creua un objecte a gran velocitat.
H. Julian Allen i Alfred J. Eggers, Jr. de la NACA al 1951 va descobrir que, contrriament al que la intuci ens podria dir, que un vehicle amb una punta esmussada o poc esmolada (poc aerodinmica) feien molt ms efica l escut trmic destinat a protegir-lo. Aix amb simples principis d enginyeria va demostrar que la crrega trmica que experimentava un vehicle era inversament proporcional al seu coeficient de fricci, es a dir com ms fricci generava el vehicle menys s escalfava. I aix es aix perqu fent un vehicle poc aerodinmic, l aire "no es pot apartar" de la trajectria del vehicle prou rpidament de manera que es forma com una mena de coix d aire que empeny l ona de xoc i els gasos sobreescalfats enll del vehicle. 
Aquest efecte provoca que la majoria de gasos sobreescalfats no estiguin en contacte directe amb el vehicle de manera que l energia calorfica es mant a la capa de xoc que desprs s escapa al voltant del vehicle per desprs acabar dissipant-se a l atmosfera. 

El descobriment de Allen i Edgers tot que inicialment es va tractar com un secret militar va ser finalment publicat l any 1958. Aquesta teoria dels "cossos esmussats" (Blunt Body Theory) va fer possible el disseny dels escuts trmics que van fer servir les astronaus dels projectes Mercury, Gemini i Apollo per protegir als astronautes durant la dura reentrada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295322" title="Escut d'Adems" nonfiltered="1451" processed="1450" dbindex="116457">

L'escut oficial de la vila d'Adems t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, quarterat. 1r i 4t, d'argent, la creu de gules de l'orde del Temple. 2n i 3r, d'atzur, un castell d'or aclarit de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.

Aprovat mitjanant el Decret 3.353/1971, del 23 de desembre. Publicat en el BOE nm. 16, del 19 de gener de 1972.

S'hi representa el castell de la vila, d'origen musulm, que, arran de la conquesta duta a terme per Pere el Catlic el 1210, fou cedit originriament als templers.

Antigament, mentre van estar en vigor els Furs, la vila reial d'Adems utilitzava un escut caironat amb els quatre pals del Regne de Valncia, com es pot observar a la Cambra Vella del Forment, l'antic almod.

 Bibliografia .
*Eslava Blasco, Ral: Algunas consideraciones acerca de la herldica de las villas de Castielfabib y Ademuz, Revista ABABOL, n 52. Invierno 2007.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295325" title="Zingibercia" nonfiltered="1452" processed="1451" dbindex="116458">


Les zingibercies sn una famlia d'uns 52 gneres i ms de 1300 espcies. La majoria sn plantes tropicals, i la mxima diversitat se'n troba al sud-est asitic. Solen ser plantes perennes i rizomatoses. Moltes han estat emprades com a espcies, com el gingebre (Zingiber officinale), del que se'n fa servir el rizoma, gros i olors, emprat com a condiment.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295327" title="Tur de Montpalau" nonfiltered="1453" processed="1452" dbindex="116459">


El tur de Montpalau de Pineda de Mar, vessant pinedenc del masss del Montnegre, t una alada sobre el nivell del mar de 236 metres. Es caracteritza pel seu sl calcri i poc profund que no permet el desenvolupament del bosc, quedant un espai obert que permet la presncia d'una flora de gran inters. La vista panormica de l'Alt Maresme s immillorable. 
Al seu cim s'hi poden veure les restes de l'antic castell de Montpalau. Molts segles abans de la construcci del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC. i de  poblament que van tenir continutat en poca romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degu ser utilitzada per a l'edificaci del castell medieval.

Als seus vessants hi podem trobar masies com la de Can Cnoves o la Pedrera de Montpalau.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295328" title="Escut de Castell de Cabres" nonfiltered="1454" processed="1453" dbindex="116460">


L'escut oficial de Castell de Cabres t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una cabra d'argent passant a sinistra, terrassada del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de novembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.398, del 13 de desembre de 2002.

La cabra s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295329" title="Un experiment amb el temps" nonfiltered="1455" processed="1454" dbindex="116461">


Un experiment amb el temps ("An Experiment with time" en el seu original angls) s un assaig de J.W. Dunne sobre la precognici i l'experincia humana del temps. Publicat per primera vegada el Mar de 1927, fou mpliament llegit i les seves idees foren promogudes per altres autors, sobretot per J. B. Priestley.

Altres llibres de l'autor sn L'univers serial, La nova Immortalitat i Res mor (The Serial Universe, The New Immortality, and Nothing Dies).

Continguts.
 I. Definicions;
 II. El Puzzle;
 III. L'experiment;
 IV. Resistncia temporal i corrent temporal;
 V. Temps serial;
 VI. Respostes als crtics;

Apndix a la tercera edici:
 I. Una nota de Sir Arthur Eddington;
 II. El factor edat;
 III. El nou experiment;

Index
Conceptes bsics.
La teoria de Dunne, elaborada en base anys d'experiments en somnis precognitius i estats precognitius induts, s que, en realitat, tot el temps s eternament present. s a dir, que el passat, el present i el futur estan d'alguna manera passant conjuntament. Per la conscincia humana experimenta aquesta simultanetat d'una forma lineal. Dunne sost que en els somnis aquesta manera d'interpretar el temps s menys rgida que en estat de vetlla, podent aix recordar esdeveniment passats i futurs. Aix doncs, tothom s capa de tenir premonicions. Hi ha per tant dos nivells en el nostre sser, el temps interior (lineal) i el temps exterior (simultani), suggerint aix la noci d'immortalitat continguda tamb en llibres posteriors (La nova Immortalitat i Res Mor).

La idea que el temps (i per extensi la humanitat) existeix de forma dual (tant de forma simultnia com lineal) s normalment difcil d'interioritzar. Una analogia seria amb un llibre: en qualsevol moment el conjunt de llibres de la terra existeixen en ells mateixos, tot i que en un moment determinat noms en podem llegir una pgina. Les resta de pgines, mentre que tamb existeixen quan estem llegint l'altre, resten fora de la nostra conscincia. Si pogussim d'alguna manera llegir totes les pgines del llibre de cop o pogussim experimentar el llibre en la seva totalitat en un sol instant, aleshores ens trobarem amb una experincia ms real sobre el llibre. De forma similar a l'analogia, en les nostres vides noms som conscients d'un sol moment en el temps: el present. El passat s recordat per no s experimentat fsicament, i el futur resta desconegut. En bona mesura aix seria comparable a l'idea que Toms d'Aquino fa de Du veient totes les coses passades, presents i venidores en l'"ara" etern: com un observador mirant cap avall des de dalt d'una vall, copsant d'una mirada totes les accions que tenen en lloc en el temps terrenal -la vall- des d'una perspectiva fornia al temps.

Enllaos Externs.
Cpia oberta de la primera versi, Faber & Faber, 1934;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295332" title="Micrixalus elegans" nonfiltered="1456" processed="1455" dbindex="116462">

Micrixalus elegans s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D. 2004.  Micrixalus elegans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295333" title="Micrixalus fuscus" nonfiltered="1457" processed="1456" dbindex="116463">

Micrixalus fuscus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295334" title="Micrixalus gadgili" nonfiltered="1458" processed="1457" dbindex="116464">

Micrixalus gadgili s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Micrixalus gadgili.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295335" title="Micrixalus kottigeharensis" nonfiltered="1459" processed="1458" dbindex="116465">

Micrixalus kottigeharensis s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Inger, R., Bhatta, G., Vyas, R. & Ravichandran, M.S. 2004.  Micrixalus kottigeharensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295336" title="Micrixalus narainensis" nonfiltered="1460" processed="1459" dbindex="116466">

Micrixalus narainensis s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004. Micrixalus narainensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295339" title="Micrixalus nudis" nonfiltered="1461" processed="1460" dbindex="116467">

Micrixalus nudis s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Micrixalus nudis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295342" title="Micrixalus phyllophilus" nonfiltered="1462" processed="1461" dbindex="116468">

Micrixalus phyllophilus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Ravichandran, M.S. 2004. Micrixalus phyllophilus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295343" title="Micrixalus saxicola" nonfiltered="1463" processed="1462" dbindex="116469">

Micrixalus saxicola s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295344" title="Micrixalus silvaticus" nonfiltered="1464" processed="1463" dbindex="116470">

Micrixalus silvaticus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Ravichandran, M.S. 2004.  Micrixalus silvaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295346" title="Micrixalus swamianus" nonfiltered="1465" processed="1464" dbindex="116471">

Micrixalus swamianus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Micrixalus swamianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295347" title="Micrixalus thampii" nonfiltered="1466" processed="1465" dbindex="116472">

Micrixalus thampii s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Inger, R. & Ravichandran, M.S. 2004.  Micrixalus thampii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295349" title="Lars Norn" nonfiltered="1467" processed="1466" dbindex="116473">
Lars Norn s un poeta, director, dramaturg i autor suec nascut el 1944 a Estocolm.
Va escriure la seva primera obra a l'edat de 19 anys i ha estat considerat des de fa molt de temps com el successor d'Strindberg, Txkhov i Ibsen. Desprs d'haver succet a Ingmar Bergman a la direcci del Teatre Nacional suec, Norn s des de 1999 director artstic del Riks Drama al Riksteatern, el Teatre Nacional Itinerant suec. El 2007 ha publicat i ha posat en escena una obra de teatre titulada A la memria d'Anna Politkvoskaa, en referncia la coneguda periodista russa assassinada l'octubre de 2006.

Traduccions al catal.
 Dimonis. Traducci d'Amanda Monjonell. Estrenada a la Sala Beckett, el 17 de desembre de 2006. Intrprets: urea Mrquez, Jordi Collet, Daniela Corbo i Xavier Ripoll. Escenografia de Max Glaenzel i Estel Cristi. Il.luminaci de Maria Domnech. So d'lex Polls. Imatge de Llus Baulida i Marc Lucchetti. Treball de cos: Carles Salas. Direcci de Lurdes Barba.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295367" title="Plana (desambiguaci)" nonfiltered="1469" processed="1467" dbindex="116475">

Geografia: Una plana s un terreny amb poca elevaci.
 La Plana s una comarca histrica del Pas Valenci.
 La Plana Alta i la Plana Baixa sn les dues comarques oficials en les que est dividida.
 La Plana de Vic s una subcomarca natural d'Osona, a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
 La Plana del Rossell s una subcomarca natural del Rossell, a la Catalunya del Nord.
 La Plana de la Seu plana dels Pirineus, a l'Alt Urgell.
Ortografia: Una paraula plana s aquella que t accent prosdic en la seva ltima s laba.

Vegeu tamb.
Pla (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295372" title="Federaci de les Comarques Gironines de les JERC" nonfiltered="1470" processed="1468" dbindex="116476">

La Federaci de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC-Comarques Gironines) aglutina el jovent independentista de les comarques de girones.

Organitzaci.
El comit de les JERC-Comarques Gironines est format pel la direcci regional, els portaveus de les seccions locals i els portaveus de les sectorials. El comit es reuneix de forma ordinria trimestralment i s l'rgan decisori de la Federaci; s'hi decideixen tots els assumptes que afecten noms a nivell de la Federaci, car les seccions locals tenen llibertat quant a organitzaci interna.

Direcci Regional.
Portaveu Regional: Eduard Adrobau;
Secretari d'organitzaci: Guillem Brull;
Secretari de Finances: Pol Cruz;
Secretari d'Imatge i Comunicaci: Esteve Blanch;
Secretria de poltica institucional: Laia Caigueral i Oliver;
Secretria de formaci: Alba Feixas;
Secretria d'universitats: Mireia Mart;
Secretari de Medi Ambient: Albert Ruh;
Secretria d'Igualtat d'oportunitats: Jlia Termes;
Secretari d'Activisme: Albert Polo;

Portaveus de les seccions locals.
Banyoles - Pla de l'Estany: Esteve Blanch;
Blanes: Marc Puig;
Cass de la selva: Pau Pressas;
Figueres: Ddac Franco;
Girona: Mireia Mart;
Lloret de Mar: Jlia Termes;
Palams: Albert Garcia;
Platja d'Aro: Aleix Padrosa;
Sant Feliu de Guxols: Albert Polo;
Santa Cristina d'Aro: Salvi Folgueras;
Torroella de Montgr: Jordi Darn;
Vidreres: David Punt;
Salt: Elisabet Sunyer;

Vegeu tamb.
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya;

Enllaos externs.
Pgina web de les JERC-Comarques Gironines;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295376" title="Pablo de Olavide" nonfiltered="1471" processed="1469" dbindex="116477">
Pablo Olavide (Lima, 1725 - Baeza, 1803) fou un poltic i escriptor espanyol.

Molt influt per la Illustraci francesa, durant el seu mandat com a intendent d'Andalusia va emprendre diverses reformes que l'enfrontaren a l'Esglsia Catlica i als grups conservadors. 

La seua obra ms important fou la repoblaci de Sierra Morena, realitzada en part amb colons alemanys establerts en municipis de Jan, Crdova i Sevilla.

El 1776 fou empresonat i processat per la Inquisici: per aix va fugir a Frana el 1780.

Bibliografia especialitzada.

 
 
 
 
 

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Pablo de Olavide. ;
 Pablo de Olavide com a escriptor. ;
 Web de la Fundaci Pablo de Olavide. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295378" title="Xant" nonfiltered="1472" processed="1470" dbindex="116478">


Onomstica:
Xant (poeta), poeta lric grec;
Xant de Sardes, historiador lidi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295379" title="Xant (poeta)" nonfiltered="1473" processed="1471" dbindex="116479">
Xant (Xanthus,  fou un poeta lric ms vell que Estescor, ja que l'esmenta en un dels seus poemes. Estescor va escriure un poema anomenat Oresteia imitant a Xant. 

L'esmenta entre d'altres Claudi Eli. La seva poca ha estat situada vers la meitat del segle VII aC. De la seva poesia no s'ha conservat cap fragment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295381" title="John Cabot" nonfiltered="1474" processed="1472" dbindex="116480">

John Cabot o Giovanni Caboto (?, 1450-1498) fou un navegant itali al servei d'Anglaterra.

En intentar trobar una ruta per arribar a la Xina a travs de l'Atlntic  septentrional, descobr les costes de la pennsula del Labrador i de Nova Anglaterra (1497-1498).

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de John Cabot. ;
 John Cabot a l'Enciclopdia Catlica. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295384" title="Xant de Sardes" nonfiltered="1475" processed="1473" dbindex="116482">
Xant (Xanthus,  fou un historiador lidi, anterior a Herdot, que es diu que el va tenir com a referncia.

Suides el fa fill de Candaules de Sardes, per aix no s gaire segur ja que Estrab diu que ell no sap si era de Sardes. Va nixer probablement vers el 499 aC i la seva histria s'estenia fins el 464 aC. La seva Historia de Ldia en quatre llibres es va conservar en un eptom  fet per un tal Menip del que importants fragments s'han conservat encara que segurament modificats al llarg dels temps. 

Dions d'Halicarns l'elogia. Va escriure tamb un llibre sobre la religi dels mags. Un llibre sobre la vida d'Empdocles li es atribut per podria correspondre a un altre escriptor del mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295387" title="Xntip" nonfiltered="1476" processed="1474" dbindex="116483">


Onomstica:

Xntip d'Atenes, general atenenc i pare de Pricles. ;
Xntip el Jove, fill de Pricles;
Xntip d'Esparta, militar espart al servei de Cartago;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295388" title="Grafiosi" nonfiltered="1477" processed="1475" dbindex="116484">

La grafiosi s una malaltia fngica que afecta l'om com (Ulmus minor).

s de procedncia asitica, on les espcies d'oms sn ms resistents, i es creu que va arribar a Europa durant la Primera Guerra Mundial a travs dels Pasos Baixos on a principis de la dcada dels anys 20 es va produir una alta mortaldat d'oms. Posteriorment ha arribat a amrica del nord on contnua el seu implacable avan.

Al poc de la seua entrada a Europa es va descobrir que la produx un fong anomenat Ceratocystis ulmi de carcter parsit, que necessita per a propagar-se un insecte vector conegut com ratat de l'om.

El cep agressiu de la grafiosi (Ophiostoma novo-ulmi) es va detectar a la Pennsula Ibrica per primera vegada en els anys 80, encara que no es descarta que haguera entrat en la dcada dels 70.

Des que la malaltia va arribar al continent europeu han mort milions d'oms, posant en greu perill a l'espcie, disminuint la poblaci d'oms ibrics entre un 80 i un 90%.

Un dels pocs omars que ha escapat a la malaltia a Espanya est en Rivas Vaciamadrid, on se centren els esforos per a conservar-lo i tindre un "banc" gentic en plena naturalesa encara que ja s'han pres mostres gentiques.

Smptomes.

Per descomptat un smptoma inequvoc s trobar individus de les espcies Scolytus scolytus, Scolytus kirchi i Scolytus multistriatus, que sn uns xicotets colepters d'uns 4 a 6 mm. Estos insectes s'installen en les gemmes ms tendres i les roseguen per a alimentar-se d'elles, i es pot trobar les femelles a les galeries que excaven en la fusta per a posar ous. s aix com transmeten la malaltia, principalment perqu porten el fong literalment pegat al cos, sobretot davall els litres, la qual cosa fa que al fregar amb el seu cos les galeries, quede el fong en el tronc.

Els smptomes d'esta malaltia es poden observar a simple vista ja que els arbres presenten un aspecte gastat i groguenc, amb les puntes de les branques seques i amb les menys afectades que tenen les fulles terroses i corbades. Es pot observar al seu torn l'interior de les branques que presenten lnies o taques de color terrs-negrs que sn els gots conductors afectats o obstruts pel fong. Al seu torn, es pot observen tamb la cara interna de contacte de la corfa amb el tronc i este ltim una espcie de gravats que ocasiona l'insecte transmissor al "barrinar" la fusta, pera crear galeries on posar els seus ous. Posteriorment les larves roseguen el tronc per a eixir una vegada superada la fase de .

Una vegada infectat l'arbre el fong usa el seu sistema de gots conductors de saba per a propagar-se soltant unes espores que sn txiques per les fulles. Al seu torn, amb esta propagaci, provoca el tapament d'estos gots la qual cosa provoca la mort de l'individu en un espai relativament curt.

Com actuar.

Quan un exemplar d'om est seriosament afectat i s irrecuperable, l'nic remei existent s la tala i posterior incineraci de tot l'arbre per a evitar la propagaci de l'escarabat.

Si l'arbre noms t unes branques afectades, estes es tallen i s'incineren com en el cas anterior. Cal allar per mitj de rases les arrels d'individus sans i individus afectats.

Entre les diverses maneres de combatre la malaltia est posar trampes de feromones artificials on queden atrapats els escoltids, utilitzaci de plaguicides, alliberament d'insectes depredadors de les larves, injecci de fungicides i vacunaci preventiva que estimule les defenses de l'arbre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295393" title="Xntip d'Atenes" nonfiltered="1478" processed="1476" dbindex="116485">
Xntip (Xanthippus, ) fill d'Arifr i pare de Pricles. 

El 490 aC va acusar a Milcades al seu retorn de l'expedici fracassada a Paros. El 484 aC va deixar Atenes junt amb gran part dels habitants quan Xerxes I de Prsia  s'acostava amb el seu exrcit; el 479 aC va succeir a Temstocles com a comandant de la flota atenenca. 

Va dirigir als atenencs a la decisiva batalla de Mycale que es va lliurar a la costa de Jnia al mateix dia que la batalla de Platees (setembre del 470 aC); la flota grega va anar llavors cap a l'Hellespont i quan van veure que el pont persa havia estat destrut, Leotquides i els peloponesis van retornar a casa, per Xntip va restar amb la idea de conquerir el Quersons traci, on molts atenencs havien tingut propietats anteriorment; els perses es van tancar a la ciutat de Sestos, que Xntip va assetjar i que fou obligada a rendir-se a la primavera segent (478 aC); el governador persa Artaictes va tractar d'escapar, per fou capturat i Xntip el va entregar a la venjana dels habitants d'Eleaos que el van crucificar. Llavors Xntip va tornar a Atenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295395" title="Xntip el Jove" nonfiltered="1479" processed="1477" dbindex="116486">
Xntip (Xanthippus, )  fou el gran dels dos fills legtims de Pricles. Va servir de manera destacada i era una jove promesa per al seu pare.

Va morir jove a la plaga que va afectar a Atenes l'any 429 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295396" title="Refugi de Pleta de la Vila" nonfiltered="1480" processed="1478" dbindex="116487">

El refugi de Pleta de la Vila era un refugi forestal a 1.500 m d'alada del municipi de Saldes (Bergued) situat al vessant nord de la Serra d'Ensija. Per arribar-hi cal agafar el desviament a l'esquerra a coll de la Trapa i seguir 5 km de carretera de muntanya asfaltada fins a peu de l'antic refugi. Actualment aquesta construcci ja no est en servei i en el seu emplaament hi ha el camp de neu del Parc de Palomera i d activitat de lleure a l estiu.  Al seu voltant hi ha una important rea de picnic. 

Ms informaci: Web de la FEEC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295397" title="Xntip d'Esparta" nonfiltered="1481" processed="1479" dbindex="116488">
Xntip (Xanthippus, )  fou un militar espart.

Va dirigir als cartaginesos contra Marc Atili Rgul (cnsol 267 i 256 aC). Els cartaginesos li van demanar la pau a Rgul per aquest els hi va oferir unes condicions inacceptables i la guerra va seguir. Un mercenari grec dels cartaginesos, Xntip dEsparta, va assenyalar que les seves derrotes eren degudes a la mala direcci de la guerra i les seves explicacions van convncer a les autoritats i al poble i fou posat al capdavant de l'exrcit cartagins. Xntip va actuar b, i va enfrontar l'enemic amb la cavalleria (4000 homes) i els elefants (uns 100) en camp obert; tot i que les seves forces eren inferiors a les dels romans, els va derrotar amb gran mortaldat; trenta mil romans van morir, i noms dos mil van arribar a Clipea; Rgul fou fet presoner junt amb 500 oficials i soldats (255 aC).

Desprs de la victria Xntip va tornar a Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295398" title="Xengores" nonfiltered="1482" processed="1480" dbindex="116489">
Xengores (Xenagoras, ) fou un historiador grec, esmentat per Dions d'Halicarns.

Fou el pare del historiador Nimfis i es creu que hauria viscut a la primera part del segle II aC. Va escriure un llibre titulat , i un sobre illes  titulat .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295400" title="Refugi del Santuari de Paller" nonfiltered="1483" processed="1481" dbindex="116490">

L'hostal restaurant i refugi del Santuari de Paller est ubicat dins del Parc Natural del Cad-Moixer, a 1.100 m i a 1,5 km. del municipi de Bag (Bergued). El refugi est al costat del Santuari de Paller i disposa d'una capacitat per 18 persones amb dos banys. Est equipat amb calefacci, llar de foc, aigua calenta i estris de cuina. Forma part del Cam dels Bons Homes. 



Ms informaci: Web del refugi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295406" title="Xenarc" nonfiltered="1484" processed="1482" dbindex="116491">


Onomstica:

Xenarc d'Acaia , ambaixador i estrateg aqueu ;

Xenarc (escriptor), escriptor de mims grec;

Xenarc (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295407" title="Xenarc d'Acaia" nonfiltered="1485" processed="1483" dbindex="116492">
Xenarc (Xenarchus, ) fou un aqueu enviat a Roma per la Lliga Aquea com ambaixador amb el propsit de renovar l'aliana amb els romans i controlar els progressos de les negociacions referides a Lacedemnia. Va signar un document sobre el tema que li va presentar Flamin.

Desprs va entrar en contracte amb el rei Perseu de Macednia.

Fou estrateg de la Lliga el 174 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295408" title="Xenarc (escriptor)" nonfiltered="1486" processed="1484" dbindex="116493">
Xenarc (Xenarchus, ) fill de Sofr i com el seu pare clebre escriptor de mimis grec.

Va florir durant la guerra de Rhegium (399 aC a 389 aC) a la cort de Dions I el Vell, que el va utilitzar per ridiculitzar en poemes als habitants de Rhegium com a covards. L'esmenta Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295409" title="Xenarc (poeta)" nonfiltered="1487" processed="1485" dbindex="116494">
Xenarc (Xenarchus, ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana, contemporani de Timocles que va viure en temps d'Alexandre el Gran. Es conserven els ttols i fragments de alguna de les seves obres:
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295411" title="Xenares" nonfiltered="1488" processed="1486" dbindex="116495">
Xenares () fou un for espart. 

Va entrar al crrec el 421 aC i era oposat a la treva recentment acordada amb Atenes per 50 anys. Junt amb el seu collega Clebul va intrigar amb beocis i corintis per refer la Lliga del Pelopons, reforada amb l'afegit d'Argos. Si aix hagus estat Esparta podia renovar la guerra contra Atenes amb garanties per els plans no van sortir be. 

Un Xenares d'Esparta  fill de Cnidis s esmentat com a cap de la colnia lacedemnia a Heraclea de Trcia (420 aC). La colnia fou assaltada per les tribus de la rodalia que van derrotar els colons als que van produir gran prdues i entre els morts el mateix Xenares. L'opini majoritria s que eren dos personatges diferents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295413" title="Xenides" nonfiltered="1489" processed="1487" dbindex="116496">
Xenides () fou un filsof grec nadiu de Corint. 

No es coneix l'poca en qu va florir. L'esmenta Sext Empric que diu que tenia opinions ultra escptiques i assegurava que no ha havia res de verdader a tot el Univers. Sext Emptic sembla derivar el seu coneixement de Demcrit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295416" title="Xnies" nonfiltered="1490" processed="1488" dbindex="116497">


Onomstica:

Xnies de Parrsia, comandant de mercenaris grec;

Xnies d'Elis, cap oligarca d'Elis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295419" title="Xnies de Parrsia" nonfiltered="1491" processed="1489" dbindex="116498">
Xnies de Parrsia (Xenias, ) fou un comandant de mercenaris al servei de Cir el Jove, al que el va acompanyar amb 300 homes a la cort persa quan fou cridat pel seu pare el 405 aC.

Desprs del retorn de Cir a la seva satrapia va ser comandant de la guarnici a diverses ciutats jniques sota control de Cir. Junt amb 4000 soldats es va unir al prncep en la seva expedici per obtenir la corona (401 aC), deixant a la satrapia un nombre redut de soldats per fer de guarnici a les principals ciutats.  

A Tars una part dels seus soldats (i una part  del grup de Pasi de Megara) es van separar de Xnies i es van unir a Clearc d'Esparta, i Cir va permetre el canvi; Xnies i Pasi van abandonar la expedici al Myrindarus i van retornar a Grcia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295420" title="Xnies d'Elis" nonfiltered="1492" processed="1490" dbindex="116499">
Xnies d'Elis (Xenias, )  fou un poltic d'lide molt ric, que fou proxenus d'Esparta i connectat amb llaos privats d'hospitalitat amb el rei Agis II.

El 400 aC durant la guerra entre Esparta i Elis, Xnies i els seus partidaris oligrquics  van fer un intent d'enderrocar als seus adversaris per la fora i entregar el pas als espartans. Van sortir al carrer i van matar molts adversaris i entre ells a un home al que van confondre amb Trasideu, el cap del partit democrtic; Trasideu per estava dormint producte d'una borratxera i quan es va despertar es va posar al front dels seus i va derrotar els oligarques, els caps dels quals foren enviats a l'exili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295421" title="Xeni" nonfiltered="1493" processed="1491" dbindex="116500">
Xeni (Xenion, ) fou un historiador grec.

Va escriure obres sobre Creta i Itlia i probablement tamb sobre altres pasos. L'esmenten Macrobi, Esteve Bizant i Vossius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295422" title="Xenclides" nonfiltered="1494" processed="1492" dbindex="116501">


Onomstica:

Xenclides de Corint, militar corinti;

Xenclides de Calcis, governant de Calcis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295425" title="Hoplobatrachus" nonfiltered="1495" processed="1493" dbindex="116502">

Hoplobatrachus s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Hoplobatrachus chinensis (Osbeck, 1765).
 Hoplobatrachus crassus (Jerdon, 1854).
 Hoplobatrachus occipitalis (Gnther, 1858).
 Hoplobatrachus tigerinus (Daudin, 1802).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295426" title="Xenclides de Corint" nonfiltered="1496" processed="1494" dbindex="116503">
Xenclides (Xenocleides, ) fou un militar corinti que va rebre el comandament de la flota enviada contra Crcira el 432 aC.

El 425 aC fou enviat contra Ambrcia al front duns tres-cents homes fortament armats; aquestes tropes van arribar al seu dest amb considerable dificultat. Els seus fets els relata Tucdides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295427" title="Beatriu d'Este (1268-1334)" nonfiltered="1497" processed="1495" dbindex="116504">
Beatriu d'Este ( Ferrara 1268 - Mil, Senyoriu de Mil 1334 ) fou una noble italiana que fou senyora consort de Mil pel seu matrimoni.

Orgens familiars.
Va nixer el vers el 1268 a la ciutat de Ferrara sent filla d'Opizzo II d'Este i Giacoma Fieschi. Fou nta per lnia paterna de Rinaldo I d'Este i germana d'Azzo VIII d'Este i Aldobrabdino II d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas en primers npcies amb el jutge Huguet Visconti de Gallura. D'aquesta uni nasqu:
Joana Visconti de Gallura (?-1339), casada el 1309 amb Rizzardo da Camino;


El 24 de juny de 1300, a l'edat de 32 anys, es cas en segones npcies amb Gales Visconti, futur senyor de Mil i fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. D'aquesta uni nasqueren:
Ass Visconti (1302-1339), senyor de Mil ;
Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Toms II de Saluzzo ;

Govern de la Piacenza.
El juny de 1322 Mateu I Visconti cansat i amb 70 anys es retir del poder i ced els seus drets al seu fill Gales I Visconti. Aquest deix el govern de la ciutat de Piacenza, que heavia rebut el 1311, a la seva esposa i al seu fill Ass. L'octubre del mateix any ambds hagueren de fugir de Piacenza davant una rebelli popular i s'haguren de refugiar a Cremona.

El 1327 hagu de fugir de Mil amb la seva famlia al ser destituit el seu esps per part de l'emperador Llus IV de Baviera, refugiant-se a les ciutats de Pscia i Lucca. 

Aconsegu retornar a la ciutat de Mil el 1327 amb el nomenament del seu fill com a successor, on mor el 15 de setembre de 1334 i fou enterrada a l'esglsia de Sant Francesc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295428" title="Xenclides de Calcis" nonfiltered="1498" processed="1496" dbindex="116505">
Xenclides (Xenocleides, ) fou un governant de Calcis.

Quan fou expulsat Eutmides, Xenclides va assolir el govern junt amb Micti. Quan Calcis fou amenaada per Antoc III el Gran i els etolis, els caps de la ciutat van demanar ajut a Ertria i Carist. La lliga Aquea va decidir enviar ajut i Xenclides va poder fer entrar aquests tropes abans de ser interceptades per Antoc. Quan el rei va arribar a Aulis, la poblaci de Calcis li va obrir les portes tot i l'oposici de Micti i Xenclides, fidels al partit rom. El elements proromans es van retirar de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295429" title="Xenocles" nonfiltered="1499" processed="1497" dbindex="116506">


Onomstica:

Xenocles d'Esparta, militar espart;

Xenocles d'Atenes el Vell, poeta trgic atenenc  ;

Xenocles d'Atenes el Jove, poeta trgic atenenc ;

Xenocles de Colargos, arquitecte atenenc ;
 
Xenocles (artista), artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295430" title="Xenocles d'Esparta" nonfiltered="1500" processed="1498" dbindex="116507">
Xenocles d'Esparta  ()  fou un militar espart. 

Juntament amb Herppides va ser enviar per substituir a Lisandre i els seus collegues com a consellers d'Agesilau II en la seva expedici asitica (395 aC). A la seva arribada el rei el va nomenar comandant de la cavalleria.

El 394 aC Agesilau fou cridat a Esparta i va retornar per Tesslia, i en aquest territori va enviar a Xenocles i Escites a Larissa per fer un acord, per la ciutat va arrestar als dos homes; finalment la pau es va arranjar i Xenocles i Escites foren alliberats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295438" title="Gand-Wevelgem 2008" nonfiltered="1501" processed="1499" dbindex="116508">

La 69a edici de la cursa ciclista Gand-Wevelgem es va disputar el 9 d'abril de 2008 amb una llargada de 209 km.

El vencedor final de la cursa fou l'espanyol scar Freire, que guany a l esprint al sus Aurlien Cler. 

Aquesta fou la cuarta cursa de l'UCI ProTour 2008.

Classificaci final.
09.04.2008: Gant-Wevelgem, 209 km:


 Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .




 Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa   ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295440" title="Xenocles d'Atenes el Vell" nonfiltered="1502" processed="1500" dbindex="116509">
Xenocles d'Atenes el Vell () fou un poeta trgic atenenc de la famlia de Carc d'Atenes, concretament el seu fill gran i pare de Carc el Jove. No es conserva cap fragment de la seva obra excepte una parodia en poques paraules del Lycymnius. Encara era viu el 405 aC. 

Sembla que fou conegut com a Datis degut a certes faltes en el seu llenguatge (el nom Datis s'aplicava en aquest cas per un general persa que parl incorrectament quan va provar de parlar grec). 

Probablement fou choreutac a les comdies del seu pare. Aristfanes diu que era lleig i feia poesia lletja. El 415 aC va obtenir una victria sobre Eurpides en un concurs on les seves tragdies foren: Oedipus, Lycaon, Bacchae, i el drama satric Athamas, i les d'Eurpides Alexander, Palamedes, Troades, i el drama satric Sisyphus. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295442" title="Xenocles d'Atenes el Jove" nonfiltered="1503" processed="1501" dbindex="116510">
Xenocles d'Atenes () fou un poeta trgic atenenc de la famlia de Carc d'Atenes, concretament el seu nt, i fill de de Carc el Jove. Se l'esmenta a l'Escolstica d'Aristfanes. No es conserven fragments de la seva poesia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295443" title="Xenocles de Colargos" nonfiltered="1504" processed="1502" dbindex="116511">
Xenocles de Colargos ()  fou un arquitecte atenenc de la demos de Cholargos.

Fou un dels que va dirigir la construcci del temple de Dmeter a Eleusis en temps de Pricles. Sembla que la seva tasca fou fer un afegit a l'obra original, per en tot cas la seva obra fou important i va restar constncia en al menys un  epigrama de Simnides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295444" title="Xenocles (artista)" nonfiltered="1505" processed="1503" dbindex="116512">
Xenocles  ()  fou un artista grec.

Va fer uns atuells per flors dels quals tres o quatre, en un estil antic i bonic, es conserven en colleccions privades. Un dels atuells es conserva a la pinacoteca de Munich tot i que no esta pintat, i noms t el nom de l'artista inscrit en una banda groga: 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295445" title="Pars-Roubaix 2008" nonfiltered="1506" processed="1504" dbindex="116513">
La 106a edici de la Pars-Roubaix es va disputar el 13 d'abril de 2008, sent guanyada pel belga, Tom Boonen. El traat de la carrera era idntic al de l edici de 2007, desenvolupant-se sobre 259 km, dels quals 52,7 km corresponien als 28 trams de pav. 

El final de la cursa es disput entre  els ciclistes Tom Boonen, Fabian Cancellara i Alessandro Ballan. A l esprint final, al veldrom de Roubaix, Boonen s impos als seus companys d escapada, assolint d aquesta manera guanyar la cursa per segona vegada. 

Antecedents.

Organitzada per l Amaury Sport Organisation (ASO), la Paris-Roubaix es va viure immersa en el dur conflicte que enfronta durant el 2008 a la Uni Ciclista Internacional (UCI) i els organitzadors del Tour, ASO; Giro, RCS Esport ; i Vuelta, Unipblic al voltant del projecte de l UCI ProTour. Aix, desprs d haver format part del calendari de l'UCI ProTour durant tres temporades, el 2008 decideix sortir-ne i mantenir-s hi al marge. 

Resum de la carrera.
En aquesta edici foren 198 els corredors que prengueren la sortida a Compigne. El comenament de la carrera fou rpid, amb 100 km recorreguts durant les dues primeres hores.

Abans del primer sector de pav, al km.87, un trio format per Matth Pronk (Cicle Collstrop), Jan Kuyckx (Landbouwkrediet) i Alexander Serov (Tinkoff) s'escap del gran grup. Aquest trio arrib a tenir un mxim avantatge de cinc minuts sobre el gran grup, el qual, encapalat pel Team CSC  es redueix a poc ms de 60 ciclistes quan estan prop de la   Troue d'Arenberg  .

Sota l impuls de Stijn Devolder i Johan van Summeren, un grup d'una trentena de ciclistes es forma al final d aquest dur sector de pav. Els favorits de la cursa hi sn tots presents: Tom Boonen, Alessandro Ballan, Leif Hoste, Fabian Cancellara, Stuart O'Grady, George Hincapie... i els equips Silence-Lotto (quatre corredors), Quick Step i Team CSC (cinc corredors) hi sn ben representats.

Mentre els tres homes escapats sn agafats pel grup principal Joan Antoni Flecha i Filippo Pozzato, endarrerits abans d'Arenberg, fan la seva reincorporaci al grup dels favorits. 

A Auchy-lez-Orchies, al sector de pav nmero 11, una acceleraci de van Summeren provoca una nova selecci, quedant al capdavant un grup de vuit ciclistes: Hoste, Boonen, Devolder, Ballan, Cancellara, O'Grady i el jove Martijn Maaskant.

Sobre les llambordes de Mons-en-Pvle, s el recent vencedor del Tour de Flandes, Stijn Devolder, l encarregat d atacar, sent seguit sols per Stuart O'Grady. El seu duo aconsegueix vint segons de mxim avantatge, abans que van Summeren porti el grup de sis perseguidors. Poc desprs, un atac de Boonen i Cancellara, sols s seguit per Ballan, mentre que la resta de favorits queden definitivament despenjats de la lluita pel triomf. 

Tot i els intents de Cancellara per escapolir-se de la companyia d escapada, els tres ciclistes arriben junts al veldrom de Roubaix, amb Ballan al capdavant. Desprs d'una primera volta a la pista, Boonen ataca, mentre Cancellara i Ballan no el poden seguir i veuen el corredor belga guanyar la seva segona Pars-Roubaix.

La velocitat mitjana del vencedor fou de 43,406 km/h, la ms alta des de l edici de 1964.

Quart, a tres minuts i trenta-nou segons de retard, Martijn Maaskant, s als 24 anys la revelaci d'aquesta edici de la Pars-Roubaix. 

 Classificaci final .
 13.04.2008: Pars-Roubaix, 259 km.



 Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa  ;
 Classificaci completa a www.letour.fr ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295447" title="Hoplobatrachus crassus" nonfiltered="1507" processed="1505" dbindex="116514">
 
Hoplobatrachus crassus s una espcie de granota que es troba a l'ndia. 

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295449" title="Xencrates" nonfiltered="1508" processed="1506" dbindex="116515">


Onomstica:

Xencrates d'Agrigent, germ del tir Ter d'Agrigent;

Xencrates de Tebes, beotarca de Becia;

Xencrates de Calcednia, filsof grec de Calcednia ;

Xencrates (escriptor militar), escriptor grec.

Xencrates (escriptor), escriptor grec ;

Xencrates d'Efes, historiador i gegraf grec;

Xencrates d'Afrodsies, metge grec;

Xencrates (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295450" title="Xencrates d'Agrigent" nonfiltered="1509" processed="1507" dbindex="116516">
Xencrates d'Agrigent (Xenocrates, ) fou germ del tir Ter d'Agrigent.

Va aconseguir guanyar una carrera de carros als Jocs Pitis de l'any 494 aC, i sembla que en aquesta ocasi va fer de carreter el seu fill Trasbul. Pndar li va dirigir la seva sexta oda ptica amb motiu d'aquesta victria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295451" title="Xencrates de Tebes" nonfiltered="1510" processed="1508" dbindex="116517">
Xencrates de Tebes  (Xenocrates, )  fou beotarca de Becia, contemporani d'Epaminondes. 

Just abans de la batalla de Leuctres, i a petici d'Epaminondes, va enviar a buscar a Lebadea l'escut de l'heroi Aristmenes de Messnia, que li havia demanat l'oracle de Trofoni, i el va posar de manera visible pels lacedemonis molts dels quals ja coneixen el que havia dit l'oracle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295454" title="Hoplobatrachus occipitalis" nonfiltered="1511" processed="1509" dbindex="116518">

Hoplobatrachus occipitalis s una espcie de granota que es troba a Algria, Angola, Benn, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Etipia, Gabon, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Libria, Lbia, Mali, Mauritnia, Marroc, Nger, Nigria, Rwanda, Senegal, Sierra Leona, Sudan, Tanznia, Togo, Uganda, Shara Occidental i Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O., Largen, M., Burger, M., Howell, K., Salvador, A. & Ltters, S. 2004.  Hoplobatrachus occipitalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 21 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295455" title="Xencrates de Calcednia" nonfiltered="1512" processed="1510" dbindex="116519">
Xencrates de Calcednia  (Xenocrates, )  fou un filsof grec de Calcednia a Bitnia.

Va nixer segons Digenes Laerci el 396 aC i va morir el 314 aC als 82 anys. Primer va ser seguidor d'squines el socrtic, i desprs de Plat al que es diu que va acompanyar a Siracusa; a la mort de Plat, va anar amb Aristtil i amb Hrmies d'Atarneu (tir d'Atarneu i d'Assos). 

A la seva tornada a Atenes fou ambaixador varies vegades davant Filip II de Macednia i ms tard, durant la guerra de Lmia,  davant Antpater (regent de Macednia).

Fou estimat pels atenencs del seu temps per la seva grcia, perseverana i benevolncia. Va esdevenir president de l'acadmia en temps de Demetri de Falron ja abans de morir Espeusip i va ocupar el crrec 25 anys.

Va escriure diverses obres, entre les quals un llibre de dialctica (), tractats de cincia  (), sobre divisions (), sobre especies  (), sobre idees (), sobre l'oposat  (), dos obres sobre medicina (, diverses obres de religi, sobre deus  (, sobre el que no existeix (), sobre el deu mxim (), sobre l'infinit  (), sobre l'anima  (),  sobre afeccions (), sobre la memria (), sobre la felicitat  (), i la virtut  (). Va dirigir uns llibres sobre reialesa a Alexandre el Gran () i va escriure tamb sobre l'estat  (), i el poder de la llei (). Va deixar tamb obres sobre geometria, aritmtica i astrologia.

Un nebot seu amb el mateix nom fou tamb un filsof autor d'un discurs sobre la mort d'Arsinoe, titulat 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295456" title="Xencrates (escriptor militar)" nonfiltered="1513" processed="1511" dbindex="116520">
Xencrates (Xenocrates, )  fou un escriptor grec.

Va escriure una obra sobre tctiques militars ().  Menagi pensa que seria el mateix Xencrates esmentat per Estrab com instructor d'Hecateu de Milet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295458" title="Xencrates (escriptor)" nonfiltered="1514" processed="1512" dbindex="116521">
Xencrates (Xenocrates, ) fou un escriptor grec.

Fou l'autor d'un epigrama de l'antologia grega sobre una esttua d'Hermes. Alguns sospiten que podria ser la mateixa persona que Xencrates de Calcednia. Fabrici pensa que podria obra del nebot d'aquest, tamb anomenat Xencrates de Calcednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295459" title="Xencrates d'Efes" nonfiltered="1515" processed="1513" dbindex="116522">

Xencrates d'Efes (Xenocrates, )  fou un historiador i gegraf grec, sovint esmentat per Plini el Vell a la seva obra, com a referncia o autoritat. Les seves obres no s'han conservat. 

Va florir poc abans o de manera contempornia a Plini el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295461" title="Xencrates d'Afrodsies" nonfiltered="1516" processed="1514" dbindex="116523">
Xencrates d'Afrodsies  (Xenocrates, )  fou un metge grec d'Afrodsies a Cilcia que hauria viscut a l'entorn de la meitat del segle V i fou probablement contemporani d'Andrmac el Jove.

Gal diu que va viure dos generacions abans que la seva. Va escriure alguns llibres de farmcia i Gal el critica per fer remis amb substancies inadequades com orina, excrements, etc... Una de les seves obra es titul  ,  " De Utilitate ex Animalibus Percipienda" . s esmentat per diversos autors com Gal, Climent Alexandr, Artemidor, Plini, Oribasi, Aeci i Alexandre de Tralles. De les seves obres es conserva l'assaig  " De Alimento ex Aquatilibus".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295463" title="Amstel Gold Race 2008" nonfiltered="1517" processed="1515" dbindex="116524">


L' Amstel Gold Race 2008 fou la 43a edici de la clssica Amstel Gold Race es va disputar el 20 d'abril de 2008. La cursa, de 257,4 km, es disput entre les ciutats neerlandeses de Maastricht i Valkenburg, amb final al cim del Cauberg.

Aquesta cursa era la cinquena prova de l'UCI ProTour 2008 i fou guanyada per l'itali Damiano Cunego de l'equip Lampre. Va guanyar la cursa desprs de superar a l'esprint final al luxemburgus Frnk Schleck del Team CSC. En tercera posici finalitz l'espanyol Alejandro Valverde del Caisse d'Epargne.

 Classificaci final .
 22.04.2007: Maastricht-Valkenburg, 253,1 km:.


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa.


Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295465" title="Xencrates (escultor)" nonfiltered="1518" processed="1516" dbindex="116525">
Xencrates  (Xenocrates, ) fou un escultor grec, de l'escola de Lisip; fou deixeble de Tiscrates o be d'Eutcrates. Va escriure tanmateix un llibre d'art. Va florir a l'entorn del 260 aC.

Plini l'esmenta com escriptor d'art torutica (de torentice), i com escriptor del treball del metall en general (de metallica discipline). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295468" title="Agust Oliver i Domnech" nonfiltered="1519" processed="1517" dbindex="116526">

Agust Oliver i Domnech (Blanes, 7 d'abril de 1791 - Barcelona, 15 de setembre de 1866) de modesta famlia, les seues despulles descansen a Alcoi des del 30 de juny de 1877 on van ser traslladades per a la inauguraci de l'Hospital Civil construt grcies a la ferma voluntat que va posar en retornar a la societat una part molt considerable dels guanys econmics que havia aconseguit.

Va comenar en els negocis a Cadis on es va dedicar al comer entre la metrpoli i les colnies espanyoles.

Grcies a l'amistat que tenia amb el financer i empresari alcoi Antoni Vicens Varela va crear una srie d'entitats financeres i txtils, com la denominada Antonio Vicens y compaa entitat que invertia en negocis immobiliaris i de crdit que operava a Alcoi i a Cadis. A ms, posseen fbriques txtils, molins paperers i especulaven en el comer de la llana i del cot.

Pels anys l'entitat tenia interessos econmics a Alcoi, Cadis, Sevilla, Barcelona, Madrid, Valncia i Londres. En morir Oliver, el capital actiu de la societat era tota una fortuna per a l'poca i el seu producte es va repartir entre els pobres de Blanes, les Cases de Beneficncia i els hospitals de les ciutats de Cadis, Alcoi i Barcelona. El total de la seua herncia es va repartir entre  familiars,  amics i coneguts, servents i criats, l'hospital de pobres de Blanes i sobretot en altres activitats benfiques.
Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. 125 aniversari Hospital d'Oliver
Bibliografia.
GARCA PREZ, Joel (2006). "L'Hospital Civil d'Oliver" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 344-345). ISBN 84-89136-50-5;
VICEDO SANFELIPE, Remigio, (1925). "El Hospital Civil Municipal de Oliver" en Gua de Alcoy. Alcoy: Imp "El Serpis". (pp. 235-239);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295473" title="Abolhassan Banisadr" nonfiltered="1520" processed="1518" dbindex="116527">

Abolhassan Banisadr (en persa:                ; nascut el 22 de mar de 1933 a Teheran, Iran), va ser el primer President d'Iran l'any 1980. Va ser diputat i ministre de finances de l'economia i, breument, ministre d'afers exteriors durant 1979, i ministre de finances en 1979 fins a 1980.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295474" title="Desperdicis Clnics" nonfiltered="1521" processed="1519" dbindex="116528">
Desperdicis Clnics era un grup musical nascut a Martorell als anys 80. Va ser la primera banda de hardrock en utilitzar majoritriament el catal  en les seves lletres. Les seves lletres, agressives i provocatives giraven al voltant del Bara (no en debades, a una can convidaven a boicotejar al sponsor del Reial Madrid d'eixa poca, Zanussi) i l' opressi nacional de Catalunya. L' nic treball d' aquest grup, auto-declarat com l' "anti-moda" i coneguts per molts com els Sex Pistols catalans s l' LP de 1987 "Collons!" si b aquest nom no apareix ni a la portada ni enlloc. 

Discografia.

 Collons! (1987);

Enllaos Externs.

 Desperdicis Clnics a BotiBoti.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295476" title="mile Poulat" nonfiltered="1522" processed="1520" dbindex="116529">
mile Poulat (nascut en 1920) s un historiador i socileg francs.


 Aspectes biogrfics .

Director d'estudis de l'Escola d'Alts Estudis en Cincies Socials de Pars, s igualment director de de investigacions en el Centre Nacional d'Investigacions Cientfiques de Frana i historiador de l'Esglsia Catlica contempornia. s un dels fundadors contemporanis de la sociologia de la religi i director i membre de comits de redacci de diverses revistes. S'ha especialitzat a ms en el tema de la crisi modernista i s'ha interessat igualment en la maoneria i el lacisme.

 Bibliografia .
 mile Poulat, Integrisme et catholicisme intgral, Paris, Casterman, 1969.
 mile Poulat, Catholicisme, dmocratie et socialisme, Paris, Casterman, 1977.
 mile Poulat, glise contre bourgeoisie, Paris, Casterman, 1977.
 mile Poulat, L glise, c est un monde, Paris, d. du Cerf, 1986.
 mile Poulat, Libert, lacit. La guerre des deux France et le principe de la modernit, Paris, d. Cujas, 1988.
 mile Poulat, L re postchrtienne, Paris, Flammarion, 1994.
 J.-P. Laurant & mile Poulat, L Anti maonnisme catholique. Les francs-maons, par Mgr de Sgur, Paris, Berg International, 1994.
 mile Poulat, La solution laque et ses problmes, Paris, Berg International, 1997.
 mile Poulat, Notre lacit publique, Paris, Berg International, 2003.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295477" title="Nria Marn Martnez" nonfiltered="1523" processed="1521" dbindex="116530">


Nria Marn Martnez (l'Hospitalet de Llobregat, 1963) s una poltica catalana. Diplomada en Cincies Econmiques, el 1985 entr a treballar com a funcionria a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Militant del PSC-PSOE, el 1995 fou escollida regidora de l'ajuntament de l'Hospitalet, i ha desenvolupat tasques dins l'rea econmica. El 19 d'abril de 2008 va substituir Celestino Corbacho Chaves com a alcalde de l'Hospitalet quan aquest fou nomenat Ministre de Treball i Immigraci.

 Enllaos externs .
 Entrevista al diari Avui;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295478" title="Fortunato Mallimaci" nonfiltered="1524" processed="1522" dbindex="116531">
Fortunato Horacio Mallimaci s un socileg argent. Va nixer el 8 d'abril de 1950 i s doctor en Sociologia per lEcole des Hautes Etudes en Sciences Sociales de Pars.


 Trajectria .

Va ser Deg de la Facultat de Cincies Socials de la Universitat de Buenos Aires i Director del Centre d'Alts Estudis Franc - Argent de la Universitat de Buenos Aires. Ha dictat nombrosos cursos de postgrau en Universitats nacionals i internacionals de prestigi i rellevncia. Actualment s professor titular de la ctedra: "Histria Social Argentina" i del seminari: Societat i religi (Carrera de Sociologia), en la Facultat de Cincies Socials de la Universitat de Buenos Aires. S'ocupa com Investigador Principal del Conicet en el Ceil-Piette en l'rea Societat, Cultura i Religi. Els seus temes d'investigaci estan vinculats amb les segents temtiques: sociologia histrica del catolicisme, grups religiosos en sectors populars i pobresa i poltiques socials.


 Obres .

Alguns ttols de les seves publicacions sn: "La diversit rligieuse dans la vaig citar globale: htrogneit institutionnelle et individualisation du croire" en Social Compass, Revue Intrernationale de Sociologie de la Religion, Blgica, vol. 45, N  1, mar 1998. "Religin, modernidad y catolicismo integral en Argentina", Revista de la Facultat Llatinoamericana de Cincies Socials, FLACSO Mxic, "Religin e imaginario social", compilador al costat de Roberto Di Stefano, Buenos Aires, 2001.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295479" title="Copa Constituci 2008" nonfiltered="1525" processed="1523" dbindex="116532">
La Copa Constituci 2008 s la 16a edici de la Copa d'Andorra de futbol. Va comenar el 17 de gener amb el partit de classificaci entre l'Inter Club d'Escaldes B i el Sporting Club d'Escaldes.


Equips participants.

A aquesta edici hi participaren els vuit equips de Primera divisi d'Andorra i els nou de Segona Divisi. Estan ordenats cronolgicament per ordre de participaci.




 Partit de classificaci .
Jugat el 17 de gener del 2008.

 Inter Club d'Escaldes B 2-3 Sporting Club d'Escaldes;

 Primera eliminatria .
Jugat el 19 de gener del 2008:

 FC Encamp - UE Santa Coloma;

Jugats el 20 de gener del 2008:

 FC Lusitanos B - UE Extremenya;
 Atltic Club d'Escaldes - CE Principat B;

Jugat el 21 de gener del 2008:

 FC Rnger's B - Sporting Club d'Escaldes;

 Segona eliminatria .

S'incorporen els quatre darrers equips de Primera Divisi com a visitants.












 Tercera eliminatria .

A aquesta eliminatria s'incorporen els quatre primers classificats de Primera Divisi com a visitants.












 Semifinals .

Primera semifinal.


Segona semifinal.



 Final .








 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295480" title="Soteriologia" nonfiltered="1526" processed="1524" dbindex="116533">

Soteriologia: (Del grec         , Soterios Salvaci i      , Logos Tractat o discussi) Branca de la Teologia i de la Religi, especialment de la cristiana, que estudia la Doctrina de Salvaci, centrada en la persona i obra de Jesucrist i de com es fa possible la salvaci espiritual en ell. En algunes esglsies i sectes, es tenen diferits conceptes derivats de la doctrina original com el Purgatori en el Catolicisme o la Predestinaci i la Salvaci per Fe en el Protestantisme.

En altres religions es tenen conceptes molt distints com en la mitologia egpcia, que es refereix a la salvaci del Ka i la momificaci solemne, encara que no detallen un pla de salvaci molt concret. En l'Islam defineix la salvaci del creient escapant del foc infernal complint els cinc pilars. En el Budisme el fidel ha de destruir el cicle de reencarnacions, deixant enrere el desig com causa del sofriment i conrear una moral i tica estrictes mitjanant la senda ctuple i en l'hinduisme poc o gaireb gens es parla de soteriologia ja que aconsella a l'adepte dur unes vides ordenades si es desitja escapar de les futures reencarnacions.

En el judaisme almenys es t una similitud soteriolgica amb les altres dues religions monoteistes quant a l'observaci de la Llei i una vida moral i fsicament bones.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295483" title="Roncal-Salazar" nonfiltered="1527" processed="1525" dbindex="116534">

Roncal-Salazar (euskera Zaraitzu-Erronkari) s una comarca de Navarra creada el 2000 amb els municipis de la vall de Salazar i la vall de Roncal. Limita al Nord amb Zuberoa, en el departament dels Pirineus Atlntics), a l'est i sud amb Jacetnia (Arag), al sud amb la Comarca de Lumbier i la comarca d'Auamendi (vall d'Aezkoa). 

 Municipis . 
 a la Vall de Salazar;
 Ezpartza-Zaraitzu;
 Ezkaroze;
 Galoze;
 Gorza;
 Itzaltzu  ;
 Otsagabia   ;
 Orontze   ;
 Sartze  ;
 Jaurrieta;
 a la vall de Roncal;
 Burgi;
 Garde,
 Izaba;
 Erronkari;
 Nabaskoze;
 Urzainki;
 Uztarroze ;
 Bidankoze;
 Gazteluberri;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295486" title="Vall de Salazar" nonfiltered="1528" processed="1526" dbindex="116535">


Vall de Salazar (Zaraitzu ibarra en euskera) s una vall pirinenc a Navarra. Est situada en la part noreste de la provncia, en la merindad de Sangesa. Al nord, limita amb la frontera francesa (territori histric de Zuberoa, en el departament dels Pirineus Atlntics), a l'est amb el vall de Roncal, al sud amb el almirad de Navascus i el barri d'Urraul Alto i a l'oest amb la vall d'Aezkoa (comarca d'Auamendi) . 

Aquesta entitat historico-administrativa coincideix amb una veritable vall natural o geogrfica. En la seva part nord s'ala la serra d'Abodi (1520 m). Algunes altures importants de la vall sn el pic d'Orhi (2018 m), Vileta (1408 m), Montenia (1237 m), Lizarraga (1204 m), Askomurrua (1026 m), Remendia (1381 m) i Aburua (1030 m). Otsagabia s la localitat ms poblada de la vall, la seva zona principal s la del riu Salazar pel seu pas en penya-segats rocallosos i bells llocs, d'aquest lloc procedeix el cognom Salazar . 

 Municipis .
 Ezpartza-Zaraitzu;
 Ezkaroze;
 Galoze;
 Gorza;
 Itzaltzu  ;
 Otsagabia   ;
 Orontze   ;
 Sartze  ;
 Jaurrieta;

Demografia.


 Referncia .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295487" title="Ali Khamenei" nonfiltered="1529" processed="1527" dbindex="116536">

El gran aiatoll Al Khamenei va ser el president de la Repblica d'Iran entre 1981 i 1989. Actualment s el lder suprem d'Iran.

El seu nom en persa s                               ( yatoll h Seyyed `A el   oseyn  Kh mene' )

En comparaci del mandat de l'aiatoll Khomeini (1902-1989), Khamenei va atorgar una relativa flexibilitat als drets de les dones iranianes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295488" title="Purgant" nonfiltered="1530" processed="1528" dbindex="116537">
Purgant s aquella substncia farmacolgicament activa que provoca o afavoreix l'expulsi del contingut intestinal amb evacuacions lquides o semilquides i abundants. Si l'acci s dbil, rep el nom de laxant.

Trobem altres definicions ms antigues de purgant: Remei que serveix per a exonerar el ventre. Si purga suaument s un laxant; si ho fa amb violncia, un drstic.

Classificaci dels purgants.

 Purgants d'acci fisicoqumica . 
Els que obstaculitzen la reabsorci de l'aigua i augmenten el contingut intestinal.

 Purgants d'acci lubrificant o emollient .
Els que, com l'oli de parafina, actuen noms per via mecnica i lubrifiquen la paret intestinal.

 Purgants d'acci mecnica .
Els constituts per una substncia que, ingerida en estat sec, t la propietat d'augmentar notablement de volum quan s a la llum intestinal, i estimula el peristaltisme mecnicament.

 Purgants antraquinnics .
Formats per derivats de l'antraquinona (loe, frngula, etc.), actuen excitant directament el peristaltisme. Poden provocar una congesti reflexa dels rgans genitals femenins i induir l'avortament.

 Purgants drstics .
Purgant d'acci enrgica.

 Purgants oliosos . 
Purgants constituts per glicrids dels cids grassos; actuen per acci irritant de la mucosa intestinal, causada per l'alliberament dels cids grassos en la llum de l'intest.

 Purgants parasimpaticomimtics . 
Els que exciten la motilitat intestinal a travs del sistema parasimptic (la prostigmina, per exemple).

 Purgants resinosos. 
Els formats per drogues resinoses, que exciten el peristaltisme.

Purgants salins.
Formats per sals de metalls alcalins i alcalinoterris, que actuen sobretot per via osmtica i impedeix la reabsorci dels lquids a nivell de la llum intestinal.

Purgants vegetals.
Sn aquells que s'obtenen a partir de drogues vegetals i actuen excitant directament o indirectament el peristaltisme.
Entre les plantes medicinals amb aquest efecte hi ha principalment la coloquinta, el crton (com a purgant drstic d'origen vegetal), el lloreret i el ruibarbre.


Referncies.


 Enllaos externs .
http://www.botanical-online.com/medicinalsdigestiu.htm



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295490" title="Vall de Roncal" nonfiltered="1531" processed="1529" dbindex="116538">
 
Vall de Roncal (Erronkari en euskera) s una comarca de Navarra i el ms oriental de les valls pirinencs de la merindad de Sangesa, disposat de nord a sud i recorregut pel riu Esca. Comprn set viles: 
 Burgi;
 Garde;
 Izaba;
 Erronkari;
 Urzainki;
 Uztarroze ;
 Bidankoze;
 Gazteluberri;

Limita al nord amb Zuberoa (departament de Pirineus Atlntics), a l'est amb Ans (Jacetnia), al sud amb Salvatierra de Esca (Jacetnia) i a l'oest amb el Vall de Salazar (Navarra). L'orografia s fonamentalment muntanyenca, donada la seva situaci als Pirineus, trobant-se en la Vall el cim ms elevat de Navarra: la Taula dels Tres Reis (2.424 m.) en el cim de la qual es troba una esttua de Sant Francesc Xavier, collocada pel c.D. Navarra. El clima varia entre el subalp a les parts ms altes i el submediterrani a les baixes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295494" title="Partit Comunista dels Estats Units" nonfiltered="1532" processed="1530" dbindex="116539">
Partit poltic nord-americ d'ideologia marxista-leninista creat el 1919 desprs de la Revoluci russa d'octubre del 1917 i que es va adherir a la Internacional Comunista (Komintern). Un dels seus membres fundadors ms coneguts fou l'activista John Reed.

En angls se'l coneix com a Communist Party of the United States of America (CPUSA).

Ha sigut tradicionalment un partit testimonial, amb poca presncia electoral. Tanmateix, ha tingut militants molt actius i compromesos.

En grans parts de la seua histria ha viscut en la clandestinitat, essent illegalitzat per les autoritats.

 Enllaos externs .
 Pgina web del CPUSA ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295498" title="Joan Simonet Pons" nonfiltered="1533" processed="1531" dbindex="116540">
Joan Simonet Pons, poltic de la vila d'Alar, que va nixer a aquest poble el 1973. s enginyer agrnom de professi i ha treballat com a professional liberal i en obres pbliques aix com en temes de Medi Ambient al Parc Nacional de Cabrera.

s regidor de l'Ajuntament d'Alar des de l'any 1999, escollit en les llistes del Partit Popular, ocupant tant llocs de responsabilitat de govern com a regidor d'urbanisme (1999-2003), com d'oposici (2003-2007). Actualment s el batle de l'Ajuntament d'Alar i governa en minoria amb cinc regidors.

L'any 2003 va ser nomenat gerent de l'empresa pblica depenent de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, Serveis de Millora Agrria, SEMILLA,SA.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295501" title="Cant d'Hasparren" nonfiltered="1534" processed="1532" dbindex="116541">


El cant d'Hasparren s una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Bernard Inchausp.

Composici.

El cant d' Hasparren agrupa 7 comunes:
Lekuine;
Hazparne;
Makea;
Mehaine;
Lekorne;
Donostiri;
Donamartiri;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant d'Hasparren a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cantn en el web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295502" title="Levitaci" nonfiltered="1535" processed="1533" dbindex="116542">


La levitaci s l'acci de suspensi en l'aire d'un cos o objecte sense necessitar d'un altre objecte fsic que mantingui al que levita o flota.

 Levitaci d'objectes .

Tradicionalment, aquest terme era atribut a les forces ocultes, per actualment s aplicable de forma cientfica grcies a les teories sobre el magnetisme, en fets com la levitaci magntica aplicada al Tren de levitaci magntica.

Tamb actualment s'aplica a les forces ocultes o trucs de mgia on una srie de mags mundialment coneguts, en els seus espectacles realitzen jocs de mans dedicats a la levitaci d'objectes com una carta, un paper o qualsevol objecte que tinguin a l'abast.

 Veure tamb .

Illusionisme;
Mgia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295505" title="Ass Visconti" nonfiltered="1536" processed="1534" dbindex="116543">

Ass Visconti (en itali: Azzone Visconti) ( Ferrara, Senyoriu de Mil 1302 - Mil 1339 ) fou el senyor de Mil entre 1329 i 1339. Est considerat com el fundador de l'Estat de Mil, que posteriorment va esdevenir el ducat de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de desembre de 1302 a la ciutat de Ferrara, sent l'nic mascle legtim del senyor Gales I Visconti i Beatriu d'Este. Fou nt per lnia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per lnia materna d'Opizzo II d'Este i Giacoma Fieschi.

Senyor de Piacenza.
El 1322 fou nomenat senyor de la ciutat de Piacenza juntament amb la seva mare, havent per de fugir l'octubre del mateix any a conseqncia d'una revolta ciutadana. El 1325 va prendre part en la victoriosa Batalla d'Altopascio contra els gelfs, sent per posteriorment fet presoner a la pres de la fortalesa de Monza. 

Senyor de Mil.
El 1327 va succer al seu pare com a senyor de Mil, per per a refermar la seva posici l'any 1329 va comprar el ttol de vicari imperial de Mil per 60.000 florins a l'emperador Llus IV de Baviera, en oposici als dictats del papa, el qual reclamava el dret de realitzar aquests nomenaments. Ass va pagar solament 12.000 florins de la quantitat total promesa aprofitant-se del carcter feble de l'emperador, que va ser incapa de forar el noble itali a pagar el total del deute. Aix mateix, el 1330 va expirar l'amenaa d'excomuni que havia caigut sobre tota la famlia Visconti des dels temps del seu avi Mateu I Visconti, i el 15 de mar fou nomenat Senyor vitalici de Mil. 

L'agost de 1331 es va aliar amb Teodor I de Montferrat contra el rei Robert I de Npols amb la intenci d'apoderar-se de les possessions d'aquest al nord-oest de la pennsula Itlica. El 1332 va conquerir Brgam i Pizzighettone, el 1335 Lodi, Crema, Vercelli, Cremona i altres territoris de la Llombardia que havien estat cedits als Estats Pontificis pels seus anteriors amos. 

Durant la guerra de Vencia contra Verona, Ass va donar suport a Vencia, cosa que el va fer enemistar profundament amb la famlia della Scala, que governava a Verona. Per a venjar-se, el senyor de Verona va incitar a Lodrisi Visconti a fer-se amb el Senyoriu de Mil, i aquest va acudir amb un exrcit mercenari per fer-se amb el Senyoriu. Ass no va poder acudir a la batalla a conseqncia d'un terrible atac de gota, encapalant l'exrcit milans el seu oncle Lluc Visconti. Aquest fou vencedor de la important batalla de Parabiago, ocorreguda el 20 de febrer de 1339, en la qual Lodrisi fou empresonat. 

Npcies i mort.
Es cas l'1 d'octubre de 1333 a la ciutat de Mil amb Caterina de Savoia-Vaud, filla de Llus II de Vaud i Isabel de Chlon. D'aquesta uni no tingueren fills.

Ass va morir el 16 d'agost de 1339 per l'agraugement de la seva malaltia, sent enterrat a l'esglsia de Sant Gotard de la ciutat de Mil. Sense descendents coneguts fou succet pel seu oncle Lluc Visconti.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295507" title="Cleomitades (metge)" nonfiltered="1537" processed="1535" dbindex="116544">
Cleomitades (Cleomyttades) fou el sis de la famlia dels asclepades. Va viure probablement en una poca que s'ha situat en el segle X aC, el que el fa un personatge gaireb mtic.

Era fill de Crisamis I i pare de Teodor I.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295508" title="Cant de Bidache" nonfiltered="1538" processed="1536" dbindex="116545">

El cant de Bidache s una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Jean-Jacques Lasserre, de l'UDF, que a ms s el president del Consell general dels Pirineus Atlntics. 
Composici. 

El cant de Bidache agrupa 7 comunes:
Erango;
Bardoze;
Burgue-Erreiti;
Bidaxune;
Akamarre;
Gixune;
Samatze;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant de Bidache a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295509" title="Cabrit i Bassa" nonfiltered="1539" processed="1537" dbindex="116546">
Cabrit i Bassa foren dos personatges, a mig cam de la histria i la llegenda, que varen defensar la fortificaci del Castell d'Alar quan les tropes de l'infant Alfns ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II. Va ser necessari que Anfs hi ans personalment per ordenar l'entrega del Castell a Guillem Cabrit i Guillem Bassa.

Un fragment del poema El Comte Mal, de Guillem Colom i Ferr, es refereix a aquest passatge de la resistncia del Castell d'Alar:


Quan la lluita es fa ms forta,
truca un missatger a la porta:
-Castellans, lliurau de pressa les claus del castell rebel
o de grat deixau-vos prendre:
el fort que car es deixi vendre
ser en sec fet pols i cendra,
insepults els qui el defensin i menjats pels corbs del cel.

-I, qui amb tal ordre us envia?
Cabrit irat responia-
-Anfs d'Arag i Mallorca jurat com a rei i hereu.
-No coneixem al reialme
altre rei que el rei En Jaume
A Mallorca, -i perdonau-me-
anfs s un peix que es menja amb allioli a tot arreu...

-Llamp del cel!, que s gran vilesa
sofrir ms vostra escomesa!
Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d'Arag?
-crida Anfs als de la plaa.-
-Dos lleials: Cabrit i Bassa.
-Cabrit, dieu? Bona caa!
Doncs, com cabrits jur rostir-vos per escarment del trador!-
 

La llegenda afirma que l'amenaa es compl: quan el castell es rend, l'infant Anfs, que aleshores ja era rei per la mort del seu pare, orden que rostissin els dos defensors com si fossin cabrits.

La notcia d'aquest fet es va escampar per diversos pasos i arrib a orelles del Papa. Durant segles, Cabrit i Bassa varen ser venerats com a mrtirs, reberen culte com a sants i les seves imatges anaren apareixent per diferents retaules i quadres.

Vegeu tamb.
Alar;
Castell d'Alar;

Enllaos externs.
Pgina del Geganters d'Alar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295511" title="Camamilla romana" nonfiltered="1540" processed="1538" dbindex="116547">


La camamilla romana (Chamaemelum nobile) s una planta bianual de la famlia de les compostes, abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.

Sinonimia.
 Anthemis nobilis L.
 Anthemis odorata Lam.
 Chamomilla nobilis (L.) Godr.
 Matricaria nobilis (L.) Baill.
 Ormenis nobilis (L.) J. Gay ex Coss. & Germ.



Etimologia.

Chamae'melum ve del grec. chamai significa baix i nan, i melon significa poma, volent dir, poma de la terra. No'bile tamb ve del grec i significa notable.

La paraula camomila significa matriu. Es diu popularment que aquesta planta s bona per aquest rgan femen.



Ecologia.

s originria d'Europa occidental (excepte Holanda) i del nord d'sia, encara que antigament creixia en abundncia a Grcia per motius ornamentals, medicinals i per formar gespes.
Va ser introduda a Europa central, Itlia, Bulgria i la Uni Sovitica i actualment tamb es troba naturalitzada a la major part d'Estats Units. 

S'estn per gran part de la Pennsula essent menys freqent al nord-est, est i sud-est d'aquesta.

El seu hbitat sn els prats i els llocs herbosos, com tamb els sls arenosos i amb slice i els prats secs. Viu en terra de pasturatge i sls calcigats.

Aquesta espcie necessita estacions clides amb climes temperats pel seu desenvolupament, per suporta b les gelades, la sequera, la falta de nutrients i elevades concentracions d'alcalins.



Descripci.




Planta herbcia de la famlia de les astercies (compositae). Hermafrodita, perenne i viva.
Forma mates denses d'uns 30-40 cm d'alada, amb un involucre de 2,5 mm amb unes brctees membranoses mpliament argentades disposades en 2 fileres oblongues amb marges escarificats i brillants.


El rizoma, s molt ramificat, amb uns talls ramosos, estriats i vellosos.


La tija s ms o menys prostrada, llenyosa, ascendent o erecta i ramificada. T un tall transversal, arrodonit i buit a l'interior, a la superfcie del qual apareixen molts pls, cosa que li dona un color verds blanquins. Aquests pls poden ser unicellulars o b pluricellulars seriats, formats per 3-4 cllules curtes amb una de terminal molt llarga. Apareixen tamb pls glandulars pluricellulars.


Les fulles sn retallades, piloses, petites, alternes, bi o tripinnatisectes, caulinars i dividides en lacnies linears. Sn velloses, de contorn ellptic i oblong, de 2 a 4 cm de longitud i planes amb no ms de 10 parells de segments primaris. Les basals sn llargament peciolades i les superiors sn sssils. 

Sn de color verd clar per l'anvers i grisenc pel revers.


Les flors del disc sn grogues, tubulars, amb la base eixamplada cobrint l'pex de l'aqueni. Es troben sobre receptacles cnics, agrupades en captols grocs, terminals i solitaris d'1-2 cm de dimetre. Les lgules d'aquests captols sn blanques, femenines, desplegades i presenten 2-3 dents. Tenen una longitut d'uns 10 mm.

La corolla de les flors presenta un apndix petit a la base, que posteriorment recobreix l'extrem del fruit. Al seu interior trobem un ovari nfer del qual surt un estil bfid.

L'epicalze es forma per 2-3 fileres de brctees lanceolades o espatulades, amb un marge membrans i gruixut. El receptacle cont al seu interior un ltex.

A les varietats silvestres, les flors del radi sn femenines i les del disc andrgines, mentre que varietats cultivades solen estar mancades de les flors del disc i tenen flors del radi estrils. 

El captol es forma per un parnquima extern de cllules densament unides. Al seu interior apareix un parnquima esponjs, amb buits intercellulars pels quals circulen vasos conductors que arriben fins el punt d'inserci de les fulles.


El fruit s un aqueni molt petit lleugerament comprimit d'entre 1 i 1,5 mm de llarg, amb 3 tires a la cara interna i de color marr clar, amb la superfcie llisa. Els manca el vill. Tamb es podria donar que les flors del disc o les del radi no hi fossin.




Farmacologia.




Composici.

 Oli essencial (0,4-2,5%). Es forma bsicament pels sters d'cid anglic o tglic amb n-butanol, isobutanol, alcohol isoamlic o 3-metil-pentanol. El component majoritari s el n-butil-angelato. Tamb apareixen traces de sesquiterpenos amb camazul, bisabolol, pinocarvona i pinocarvenol.
 Lactones sesquiterpniues amargues. Principalment del tipus dels germacranlids, com nobilina, junt amb 3-epinobilina, 1,10-epoxinobilina, 3-deshidronobilina, que pot transformar-se en 1--hidroperoxi-isonobilina i 4-alfa-hidroperoxi-manlit.
 Flavonoides. Apareixen flavones lliures com l'apigenina o la luteolina, i els seus hetersids, com antemsid i cosmosisid (d'apegenina) i 7-0-glucosil-luteolina.
 Derivats de l'cid cinmic. cid cafic i ferlic.
 Cumarines. Apareixen hidroxicumarines com la escopoletina i 7-beta-glucsid.
 Polins.
 Sals minerals (6-7%).


Propietats.

 L'oli essencial, molt aromtic, s responsable de la seva acci espasmoltica, carminativa i aperitivo-eupptica. ;
 La nobilina s un tnic amarg que produeix tamb un efecte aperitiu, eupptic, colagog, i a ms a ms antisptic i antiparasitari. ;
 El camazul li confereix propietats antiinflamatories.

Acci i Mecanisme.

 Digestiu: augmenta la producci de sucs gastrointestinals afavorint la digesti i el trnsit intestinal.
 Antiespasmdic: produeix relaxaci del mscul llis.
 Antiinflamatori. L'oli essencial s un potent antiinflamatori degut a les seves lactones sesquiterpniques i flavonoides. ;
 Antilcera pptica: L'alfa-bisabolol redueix l'activitat proteoltica de la pepsina i exerceix un efecte protector enfront la formaci de lceres pptiques per l'cid acetilsallic.
 Hipntic. Exerceix un lleuger efecte sedant per la presncia d'apigenina, que s un agonista del receptor de benzodiazepines;
 El camazul inhibeix la 5-lipooxigenasa i la sntesi de leucotri B4.
 L'apigenina bloqueja la adhesi de leuccits.


Indicacions.

 Disppsia ( i sndromes associats com aerofgia, flatulncia, espasme abdominal, plenitud gstrica'...);
 Meteorisme;
 Nerviosisme (i estats associats com ansietat i insomni);
 Afeccions bucofarngies (estomatitis i faringitis);
 Disquinsies hepatobiliars;
 Oxiuriasis (parasitosis intestinals);
 Dismenorrees;
 Neurlgies;
 Blefaronconjuntivitis;
 Neteja de ferides;


 Contraindicacions.

 En persones amb hipersensibilitat a aquesta espcie o qualsevol altra de la famlia de les compostes.
 Durant l'embars i la lactncia, no s convenient usar-la en aquest estat degut a la possibilitat d'inducci d'avortaments espontanis pel seu efecte estrognic. Aquests estrgens poden accedir a la llet materna i produir efectes adversos al lactant.
 Nens menors de 6 anys.
 Pacients amb gastritis, lceres gastroduodenals, sndrome de l'intest irritable, collitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilpsia, Parkinson o altres malalties neurolgiques.
 Pacients amb allrgies respiratries o amb hipersensibilitat coneguda a aquest o altres olis essencials.
 Pot afectar a la capacitat per conduir i/o manejar maquinria negativament perqu pot produir somnolncia. S'ha d'evitar manejar maquinria perillosa (incloent autombils).


Toxicitat.

No es coneix cap efecte txic greu, per a dosis altes pot causar allrgies dermatolgiques (reaccions d'hipersensibilitats o dermatitis per contacte), nusees,  vmits i vertgen.




Observacions.

Els captols florals sn la part utilitzada per fer les infusions, i es recomana recollir-los en un dia sec i solejat i assecar-los a l'ombra. Floreix a la primavera i a l'estiu.
Les infusions no s'han de deixar durant molt temps en aigua calenta i s'han de tapar b per tal d'evitar que s'evaporin els olis essencials, ja que sin disminuirien els efectes esperats.



 Notes i referncies .




Enllaos externs.

http://www.calflora.net/botanicalnames/;

http://www.viquipedia.org;

http://www.herbotecnia.com;



Bibliografia.

Manuale di botanica farmaceutica E.Maugini, L.Mateci Bini, M. Mariotti Lippi.;

BOLS, O. i VIGO, J. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3 ;

FONT i QUER, P. Iniciaci a la botnica 1938 (2a ed. 1979, amb BOLS, O., Ed. Fontalba. ISBN 84-85530-08-X) ;

CECCHINI, TINA. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. (3a ed.1978) Ed. De Vecchi. ISBN 84-315-0372-6);

SCHAUENBERG, PAUL. Guia de las plantas medicinales. (4a ed. 1980). Ed. Omega. ISBN 84-282-0246-XX) ;

LAURNET, EDMUND. Guia de las plantas medicinales y comestibles de Espaa y de Europa. Barcelona 1982. Ed. Omega. ISBN 84-282-0690-2);

JUSCA FRESA, BAUDILIO. Guia de la flora medicinal: txica, aromtica y condimentcia. Barcelona 1995. Ed. Aedos. ISBN 84-7003-343-9);
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295516" title="Lnia Barcelona-Andorra" nonfiltered="1541" processed="1539" dbindex="116548">
El projecte de la lnia ferroviria de Barcelona-Andorra s una antiga reivindicaci, de fer arribar el tren a Andorra, tan d'Andorra com d'altres poblacions catalanes afectades com la Seu d'Urgell, Puigcerd, la zona de la lnia Lleida - la Pobla de Segur i actualment s'hi han afegit el Ripolls i Osona.

Hi haurien dues o tres propostes: una la d'allargar la lnia Lleida - la Pobla de Segur fins a Andorra, passant per Sort i la Seu d'Urgell. I la ms defensada per les comarques d'Osona, el Ripolls, la Cerdanya i l'Alt Urgell s d'allargar la lnia de Barcelona-Vic-Puigcerd fins la Seu d'Urgell i desprs fins Andorra una variant d'aquesta ltima s fer una bifurcaci a Toses.



|}


|}
  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295517" title="Melancit" nonfiltered="1542" processed="1540" dbindex="116549">


Un melancit s una cllula dendrtica que deriva de la cresta neural i que migra cap a l'epidermis  el follicle pels durant l'embriognesi.

La seva principal funci s la producci de melanina, un pigment de la pell, ulls i pl.

Es caracteritzen pel seu nucli amb forma d'ou i en condicions normals els melancits es disposen a nivell de la capa basal epidrmica contactant amb els queratincits mitjanant les seves dendrites. La densitat de melancits s variable depenent de la regi anatmica, per s molt constant entre els individus de diferents races. El color de la pell depn de l'activitat d'aquestes cllules. La melanina pot ser d'eumelanina (color marr bru) o feomelanina (pigment vermell groguenc). Ambdues formes sn produdes a partir de la tirosina del reticle endoplsmic rugs i l'aparell de Golgi a l'arribar a la cllula l'hormona estimulant del melancit (MSH) que es fixa al receptor de la membrana d'aquestos (MCR).

Els melancits estan relacionats amb algunes malalties com el Vitiligo o els melanomes. El Vitiligo es caracteritza per la formaci d'unes plaques blanques en la pell com a resultat de la manca de pigmentaci d'aquesta. No se sap ben b per qu succeeix el procs per algunes de les hiptesis impliquen la destrucci dels melancits b pel propi sistema immunitari, b per funcionament anormal d'alguns cllules nervioses que produiran substncies txiques fent malb a aquestos.

El melanoma s un tipus de cncer de pell. Es forma per una concentraci de melancits malignes. Quan la concentraci s de melancits benignes apareixen les pigues, lunars, etc.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295521" title="Alfons de Borb i Dampierre" nonfiltered="1543" processed="1541" dbindex="116550">
Alfons de Borb i Dampierre fou el primognit de Jaume de Borb i Battemberg, fill d'Alfons XIII d'Espanya. Es cas amb Carmen Martnez-Bordu, nta del general Franco.

El 1989 mor d'accident mentre esquiava.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295531" title="Josep Mestres i Miquel" nonfiltered="1544" processed="1542" dbindex="116551">
Josep Mestres i Miquel (Vilallonga del Camp, 1868 - 1949), fou un poltic i metge catal.

Va ser membre de l'Uni Federal Nacionalista Republicana, en representaci del qual fou diputat provincial, president de la diputaci de Tarragona (1913-1918) i conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1918). 
El 1917, el partit estava aflebit per la marxa al Partido Reformista de Melquiades lvarez de personatges com Llus Companys, Eusebi Corominas i Josep Zulueta, i la desfeta en les eleccions legislatives de l'abril del 1916. Mestres deideix crear junt amb Companys, Layret i Marcell Domingo el Partit Republic Catal.
 
Amb la dictadura de Primo de Rivera, fou destitut de la presidncia del collegi de metges de Tarragona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295534" title="Partido Reformista" nonfiltered="1545" processed="1543" dbindex="116552">
El Partido Reformista va ser un partit poltic espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades lvarez, desprs d'un memorable discurs pronunciat a l Hotel Palace de Madrid. En ell van militar inicialment figures importants de la intellectualitat espanyola de l'poca, com Manuel Azaa o Jos Ortega y Gasset.

La major base electoral del Partido Reformista se situava a Astries, on va arribar a tenir nombrosos representants en les institucions locals i provincials.  

Al Principat, cerc l'atracci del republicanisme, acostant-se a l'Uni Federal Nacionalista Republicana. Aconsegu la collaboraci de Josep Zulueta i de Laure Mir i Trepat i incorpor a Eusebi Corominas i Llus Companys que li donen suport des de "La Publicidad". 
El grup catal, constituit el 1912, tingu diferncies amb Melquiades pel seu autonomisme moderat i Llus Companys abandon la formaci. 

A Mallorca, el nucli reformista fou creat el 1913 i, encapalat per Jeroni Pou, provoc indirectament la creaci del Partit Autnom d'Uni Republicana.

En 1923, lvarez va ser elegit President del Congrs dels Diputats, del qual era membre en haver estat elegit pel districte asturi de Castropol, i davant de la proclamaci de la Dictadura de Primo de Rivera va adoptar una postura passiva i ambigua, encara que posteriorment va participar en diverses conspiracions antidictatorials.

Desprs de proclamar-se la Segona Repblica el 1931, el Partido Reformista va canviar el seu nom pel de Partido Republicano Liberal Demcrata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295538" title="Rerecor" nonfiltered="1546" processed="1544" dbindex="116553">
El rerecor s l'element de separaci, sovint decorat, que separa el cor de la resta de la nau, vist des del costat d'aquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295539" title="Arc tercelet" nonfiltered="1547" processed="1545" dbindex="116554">
Un arc tercelet s, en una volta estrellada, un arc secundari o terciari que ix del mateix punt que els arcs diagonals i que forma un angle amb aquests, per apuntalar-los.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295540" title="Capdesaso" nonfiltered="1548" processed="1546" dbindex="116555">


Capdesaso s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295541" title="Castelflorite" nonfiltered="1549" processed="1547" dbindex="116556">


Castelflorite s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295542" title="Laperdiguera" nonfiltered="1550" processed="1548" dbindex="116557">


Laperdiguera s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295543" title="Poleino" nonfiltered="1551" processed="1549" dbindex="116558">


Poleino s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295544" title="Sens de Alcubierre" nonfiltered="1552" processed="1550" dbindex="116559">


Sens de Alcubierre s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295545" title="Torralba de Aragn" nonfiltered="1553" processed="1551" dbindex="116560">


Torralba de Aragn s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295546" title="Torres de Barbus" nonfiltered="1554" processed="1552" dbindex="116561">


Torres de Barbus s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295547" title="Valfarta" nonfiltered="1555" processed="1553" dbindex="116562">


Valfarta s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295548" title="Agero" nonfiltered="1556" processed="1554" dbindex="116563">


Agero s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295550" title="Albero Alto" nonfiltered="1557" processed="1555" dbindex="116564">


Albero Alto s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295552" title="Alcal de Gurrea" nonfiltered="1558" processed="1556" dbindex="116565">


Alcal de Gurrea s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295553" title="Alcal del Obispo" nonfiltered="1559" processed="1557" dbindex="116566">


Alcal del Obispo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295554" title="Alerre" nonfiltered="1560" processed="1558" dbindex="116567">


Alerre s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295555" title="Angs" nonfiltered="1561" processed="1559" dbindex="116568">


Angs s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295556" title="Antilln" nonfiltered="1562" processed="1560" dbindex="116569">


Antilln s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295557" title="Argavieso" nonfiltered="1563" processed="1561" dbindex="116570">


Argavieso s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295558" title="Argus" nonfiltered="1564" processed="1562" dbindex="116571">


Argus s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295561" title="Bist du bei mir" nonfiltered="1565" processed="1563" dbindex="116572">
Bist du bei mir (BWV 508) s una ria del compositor alemany Gottfried Heinrich Stlzel. Aquesta pea s'atribueix de forma errnia a Johann Sebastian Bach perqu es va incloure el 1725 al Quadern d'Anna Magdalena Bach. L'ria s una part de l'pera Diomedes Oder die triumphierende Unschuld que fou estrenada a Bayreuth el 16 de novembre de 1718. L'pera sencera es va perdre i l'ria va formar part de la biblioteca de la Berlin Singakademie fins que es va redescobrir l'any 2000 al conservatori de Kev. La part que contiuna al BWV 508 s ms agitada i amb continutat en la veu que l'ria de Stlzel. No se sap com va entrar al Dietari d'anna Magdalena Bach. 

El tema s'ha fet popular per als casaments i altres ocasions i es va fer servir en la pellcula francesa del 2005 Joyeux Nol, acompanyada amb piano, violins i violoncel. 

El text.

   Bist du bei mir, geh' ich mit Freuden
 zum Sterben und zu meiner Ruh'.
  Ach, wie vergngt wr' so mein Ende,
 es drckten deine schnen Hnde
  mir die getreuen Augen zu!


Enllaos externs.
 The text of "Bist du bei mir" and an English translation;
 The score of the "Bist du bei mir" melody ;
Informaci i audio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295562" title="Orisoain" nonfiltered="1566" processed="1564" dbindex="116573">

Orisoain s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita a l'oest amb Garinoain, al nord amb Oloriz i a l'est i sud amb Leoz.

 Demografia .



Enllaos externs.
http://www.valdorba.org - Associaci per al Desenvolupament de la Valdorba;
http://www.cfnavarra.es/estadistica - Institut d'estadstica de Navarra;
http://idena.navarra.es - Infraestructura de Dades Espaials de Navarra;
http://sitna.cfnavarra.es - Sistema d' Informaci Territorial de Navarra;
http://toponimianavarra.tracasa.es - Toponmia Oficial de Navarra;
http://www.euskomedia.org - Orisoain a Bernardo Estorns Lasa - Auamendi Encyclopedia (Euskomedia Fundazioa);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295564" title="Pitillas" nonfiltered="1567" processed="1565" dbindex="116574">

Pitillas s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

En el conjunt urb destaquen diverses cases del segle XVII amb blasons barrocs i rococs, un palau amb silleria del segle XVII, igual que el seu ajuntament. L'esglsia de San Pedro s gtic-renaixentista, de principis del s. XVII, amb portada i torre una mica posteriors, segona meitat de segle XVII. El retaule major s una obra barroca de notable qualitat portada a terme entre 1708 i 1711. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295566" title="Pueyo" nonfiltered="1568" processed="1566" dbindex="116575">

Pueyo (basc Puiu) s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295570" title="San Martn de Unx" nonfiltered="1569" processed="1567" dbindex="116576">

San Martn de Unx s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295572" title="Uxue" nonfiltered="1570" processed="1568" dbindex="116577">

Uxue (castell Uju) s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Est format pels barris de Lupera, La Pea, Las Escuelas, Arriba, Abajo, Pilarraa, El Morape, Andrebucho i Buzakau. Limita amb els municipis de San Martn de Unx, Beire, Pitillas, Santakara, Murillo el Fruto, Gallipienzo, Eslava i Lerga  

El nom antic de la vila s Uxue, i aix apareix en la seva grafia oficial tant en el segell o encuny de l'Ajuntament com de la Parrquia fins a mitjans del segle dinou. Existeix una coneguda etimologia popular recollida pel Pare Moret i posteriorment per Arturo Campin que fa derivar el nom de la vila d' usoa (coloma en euskera). Els etimologistes no estan en general d'acord amb aquesta versi. Campin creia que el nom del poble provenia de la paraula basca huts (buit) i que havia precedit a la famosa llegenda. Jos Mara Jimeno Juro pensava que provenia del basc euntze (prat) i Zubiaur de 'huntz (heura). Uns altres han pensat en un origen llat del topnim, basat en puteum(pou). Patxi Salaberri Zaratiegi o Mikel Belasko el consideren en qualsevol cas un topnim d'origen dubts. 

 Demografia .


 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295575" title="Untzue" nonfiltered="1571" processed="1569" dbindex="116578">

Untzue (castell Unzu) s un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Monreal i Noain (Elortzibar), al sud amb Biurrun-Olcotz, Barasoain i Oloriz, a l'est amb Oricin i Echage i a l'oest amb Tiebas-Muruarte de Reta.

 Demografia .

Histria. 
Untzue, amb la seva esglsia de Santa Mara, figura en 1093 com a donada per San Ramrez a l'abadia de Montearagn. Juntament amb altres llocs de la Valdorba va ser alliberat d'homicidis casuals en 1264 per Teobald II de Navarra. En 1335 les possessions de la corona a Untzue van ser lliurades en permuta als nobles Teresa Almoravid i Pero Ibez de Leet. 

Durant la primera guerra carlina, al gener de 1835, Eraso atac als liberals manats per Lorenzo, volent apoderar-se d'un comboi que aquestes duien de Tafalla a Pamplona. Els liberals aconsegueixen rebutjar-los causant als carlins 250 morts. En 1846 es va separar de la Valdorba. Fins a les reformes municipals de 1835-45 era governat, com la resta de la Valdorba, per l'alcalde de mercat de Pamplona.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295580" title="Li Ting" nonfiltered="1572" processed="1570" dbindex="116579">






Li Ting (Wuhan, provncia d'Hubei, Xina, 5 de gener de 1980) s una jugadora de tennis de la Repblica Popular Xina.

Graduada en Cincies i Tecnologia per la Universitat de Huazhong l'any 2002.

Com a jugadora de dobles femen, Li Ting ha aconseguit grans xits, guanyant vint-i-sis ttols de l'ITF i set ttols ms de la WTA fins el mes de mar del 2006.

Li Ting va competir als Jocs Olmpics d'Atenes 2004. Va derrotar a Espanya a la final i guany la medalla d'or de dobles de tennis femen fent parella amb Sun Tiantian.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295581" title="Pieter van den Hoogenband" nonfiltered="1573" processed="1571" dbindex="116580">














































Pieter Cornelis Martijn van den Hoogenband (Maastricht (Pasos Baixos), 14 de mar de 1978) s un nedador neerlands i triple campi olmpic.

Malgrat va nixer a Maastricht, va crixer a Geldrop, a uns 64 km, on va nedar per a l'equip del PSV Eindhoven.

Als Jocs Olmpics de Sydney 2000, va guanyar dues medalles d'or, en els 100m i 200m estil lliure. En ambdues categories va batre a ms sengles plusmarques mundials. 

Als Jocs Olmpics d'Atenes 2004 van den Hoogenband va aconseguir guanyar la medalla d'or en els 100m lliures, aix com dues plates, una en els 200m lliures i una altra en el combinat 4x100m lliures amb la selecci holandesa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295582" title="Nicols Andrs Burdisso" nonfiltered="1574" processed="1572" dbindex="116581">


Nicols Andrs Burdisso (Altos de Chipin, provncia de Crdoba, Argentina, 12 d'abril de 1981) s un jugador de futbol que actualment milita a l'Inter de Mil d'Itlia.

Biografia.
Va comenar jugant al Newell's Old Boys per va debutar professionalment a la Primera Divisi Argentina amb el Boca Juniors l'any 1999, fins que va ser transferit a l'Inter de Mil el 2004 signant un contracte de 4 anys.

Amb el Boca Juniors va guanyar 2 Campionats de la Primera Divisi Argentina (2000 i 2003), 3 Copes dels Libertadores (2000, 2001, 2003) i 2 Copes Intercontinentals (2000, 2003).

Burdisso no va jugar gaireb en tota la temporada 2005-2006 amb l'Inter ja que va haver de tornar a l'Argentina perqu la seva filla patia leucmia. No obstant aix, va acabar aconseguint la Copa d'Itlia el 2006. 

 Palmars .
 Campionats nacionals .



 Campionats internacionals .


(*) Incloent la selecci






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295583" title="Hoplobatrachus tigerinus" nonfiltered="1575" processed="1573" dbindex="116582">

Hoplobatrachus tigerinus s una espcie de granota que viu al sud-est d'sia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  IUCN;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295589" title="Sphaerotheca" nonfiltered="1577" processed="1574" dbindex="116584">

Sphaerotheca s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a l'ndia, Pakistan, Sri Lanka i Nepal. 

Espcies.

 Sphaerotheca breviceps (Schneider, 1799).
 Sphaerotheca dobsoni (Boulenger, 1882).
 Sphaerotheca leucorhynchus (Rao, 1937).
 Sphaerotheca maskeyi (Schleich & Anders, 1998).
 Sphaerotheca rolandae (Dubois, 1983).
 Sphaerotheca strachani (Murray, 1884).
 Sphaerotheca swani (Myers i Leviton a Leviton, Myers & Swan, 1956).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295592" title="Sphaerotheca breviceps" nonfiltered="1578" processed="1575" dbindex="116585">

Sphaerotheca breviceps s una espcie de granota que viu a l'sia meridional. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295594" title="Sphaerotheca leucorhynchus" nonfiltered="1579" processed="1576" dbindex="116586">

Sphaerotheca leucorhynchus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Inger, R. & Padhye, A. 2004.  Sphaerotheca leucorhynchus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295597" title="Sphaerotheca maskeyi" nonfiltered="1580" processed="1577" dbindex="116587">

Sphaerotheca maskeyi s una espcie de granota que viu al Nepal i, possiblement tamb, a Butan i ndia. 

Referncies.

 Ohler, A., Dutta, S. & Shrestha, T.K. 2004.  Sphaerotheca maskeyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295598" title="Sphaerotheca rolandae" nonfiltered="1581" processed="1578" dbindex="116588">

Sphaerotheca rolandae s una espcie de granota que viu a l'ndia i Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Dutta, S. 2004. Sphaerotheca rolandae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295599" title="Sphaerotheca swani" nonfiltered="1582" processed="1579" dbindex="116589">

Sphaerotheca swani s una espcie de granota que viu al Nepal. 

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Sphaerotheca swani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295600" title="Sphaerotheca dobsoni" nonfiltered="1583" processed="1580" dbindex="116590">

Sphaerotheca dobsoni s una espcie de granota que viu a l'sia meridional. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295601" title="Pyxicephalus" nonfiltered="1584" processed="1581" dbindex="116591">

Pyxicephalus s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a l'frica subsahariana. 

Espcies.

 Pyxicephalus adspersus (Tschudi, 1838);
 Pyxicephalus edulis (Peters, 1854);
 Pyxicephalus obbianus (Calabresi, 1927);

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295602" title="Pyxicephalus adspersus" nonfiltered="1585" processed="1582" dbindex="116592">

Pyxicephalus adspersus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Channing, A., Poynton, J.C., Minter, L., Howell, K. & Harrison, J. 2004. Pyxicephalus adspersus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295604" title="Pyxicephalus edulis" nonfiltered="1586" processed="1583" dbindex="116593">

Pyxicephalus edulis s una espcie de granota que viu a l'frica subsahariana. 

Referncies.

 Channing, A., Poynton, J.C., Minter, L. & Howell, K. 2004.  Pyxicephalus edulis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295605" title="Pyxicephalus obbianus" nonfiltered="1587" processed="1584" dbindex="116594">

Pyxicephalus obbianus s una espcie de granota que viu a Somlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Balletto, E., Lanza, B. & Nistri, A. 2004.  Pyxicephalus obbianus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295607" title="Paa" nonfiltered="1588" processed="1585" dbindex="116595">

Paa s un gnere de granotes de la famlia Ranidae que es troba a les regions de l'Himlaia del nord del Pakistan i l'ndia, a l'Afganistan, al Nepal, a l'oest de la Xina, a Birmnia, a Tailndia i al nord del Vietnam. 

Espcies.

 Paa annandalii (Boulenger, 1920).
 Paa arnoldi (Dubois, 1975).
 Paa barmoachensis (Khan & Tasnim, 1989).
 Paa blanfordii (Boulenger, 1882).
 Paa boulengeri (Gnther, 1889).
 Paa bourreti (Dubois, 1987).
 Paa chayuensis (Ye a Sichuan Institute of Biology Herpetology Department, 1977).
 Paa conaensis (Fei & Huang a Huang & Fei, 1981).
 Paa ercepeae (Dubois, 1974).
 Paa exilispinosa (Liu & Hu, 1975).
 Paa fasciculispina (Inger, 1970).
 Paa feae (Boulenger, 1887).
 Paa hazarensis (Dubois & Khan, 1979).
 Paa jiulongensis (Huang & Liu, 1985).
 Paa liebigii (Gnther, 1860).
 Paa liui (Dubois, 1987).
 Paa maculosa (Liu, Hu & Yang, 1960).
 Paa medogensis (Fei & Ye a Fei, 1999).
 Paa minica (Dubois, 1975).
 Paa mokokchungensis (Das & Chanda, 2000).
 Paa polunini (Smith, 1951).
 Paa rarica (Dubois, Matsui & Ohler, 2001).
 Paa robertingeri (Wu & Zhao, 1995).
 Paa rostandi (Dubois, 1974).
 Paa shini (Ahl, 1930).
 Paa spinosa (David, 1875).
 Paa sternosignata (Murray, 1885).
 Paa taihangnicus (Chen & Jiang, 2002).
 Paa verrucospinosa (Bourret, 1937).
 Paa vicina (Stoliczka, 1872).
 Paa yei (Chen, Qu & Jiang, 2002).
 Paa yunnanensis (Anderson, 1879).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295608" title="Paa annandalii" nonfiltered="1589" processed="1586" dbindex="116596">

Paa annandalii s una espcie de granota que viu a l'ndia, Nepal i, possiblement tamb, a Butan i Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bordoloi, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004. Paa annandalii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295610" title="Paa arnoldi" nonfiltered="1590" processed="1587" dbindex="116597">

Paa arnoldi s una espcie de granota que viu a la Xina, Birmnia i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Ohler, A., Datong, Y., van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Paa arnoldi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295613" title="Paa blanfordii" nonfiltered="1591" processed="1588" dbindex="116598">

Paa blanfordii s una espcie de granota que viu a la Xina, ndia, Nepal i, possiblement tamb, a Butan. 

Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Dutta, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Paa blanfordii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295614" title="Paa boulengeri" nonfiltered="1592" processed="1589" dbindex="116599">

Paa boulengeri s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Zhigang, Y., Ermi, Z. & Chan, B. 2004.  Paa boulengeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295615" title="Paa bourreti" nonfiltered="1593" processed="1590" dbindex="116600">

Paa bourreti s una espcie de granota que viu a Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina, Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Paa bourreti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295616" title="Paa conaensis" nonfiltered="1594" processed="1591" dbindex="116601">

Paa conaensis s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Butan i ndia. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Paa conaensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295617" title="Paa ercepeae" nonfiltered="1595" processed="1592" dbindex="116602">

Paa ercepeae s una espcie de granota que viu al Nepal i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A., Shrestha, T.K. & Dutta, S. 2004.  Paa ercepeae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295619" title="Ezkaroze" nonfiltered="1596" processed="1593" dbindex="116603">

Ezkaroze s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


 Personatges illustres .

 Gabriel Urralburu, poltic navarrs que fou President del Govern de Navarra.
 Cesr Cruchaga, futbolista navarrs, capit del Club Atltico Osasuna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295620" title="Paa exilispinosa" nonfiltered="1597" processed="1594" dbindex="116604">

Paa exilispinosa s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Baorong, G. 2004.  Paa exilispinosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295622" title="Paa fasciculispina" nonfiltered="1598" processed="1595" dbindex="116605">

Paa fasciculispina s una espcie de granota que viu a Cambodja i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Paa fasciculispina. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295623" title="Galoze" nonfiltered="1599" processed="1596" dbindex="116606">

Galoze (castell Gallus) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Est format per tres concejos:



 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295624" title="Paa feae" nonfiltered="1600" processed="1597" dbindex="116607">

Paa feae s una espcie de granota que viu a la Xina i Birmnia. 

Referncies.

 van Dijk, P.P., Wogan, G., Ohler, A. & Datong, Y. 2004.  Paa feae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295628" title="Paa hazarensis" nonfiltered="1601" processed="1598" dbindex="116608">

Paa hazarensis s una espcie de granota que viu a l'ndia, Pakistan i, possiblement tamb, a Butan i Nepal. 

Referncies.

 Khan, M.S., Dutta, S. & Ohler, A. 2004. Paa hazarensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295629" title="Paa jiulongensis" nonfiltered="1602" processed="1599" dbindex="116609">

Paa jiulongensis s una espcie de granota que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Huiqing, G. & Baorong, G. 2004.  Paa jiulongensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295631" title="Gorza" nonfiltered="1603" processed="1600" dbindex="116610">

Gorza (castell Gesa) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Est format per dos pobles:



 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295633" title="Paa liebigii" nonfiltered="1604" processed="1601" dbindex="116611">

Paa liebigii s una espcie de granota que viu a Butan, Xina, ndia i Nepal. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Dutta, S., Shrestha, T.K. & Borah, M.M. 2004. Paa liebigii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295634" title="Lliga gibraltarenca de futbol" nonfiltered="1605" processed="1602" dbindex="116612">
La lliga gibraltarenca de futbol s la mxima competici futbolstica d'aquest territori. s una competici disputada per equips totalment amateurs.

Els primers campions de la lliga possiblement fan referncia a la Merchants Cup, una competici organitzada a Gibraltar fins l'establiment de la Gibraltar Civilian Football Association (acutalment GFA), i la seva primera lliga, l'octubre del 1907, amb la participaci de vuit equips. Altres fonts esmenten que la primera lliga es disput el 1905/06, mentre que una segona divisi es cre el 1909/10. Actualment est composada per tres divisions.

 Historial .


1895/96 Gibraltar F.C.;
1896/97 Jubilee F.C.;
1897/98 Jubilee F.C.
1898/99 Albion F.C.;
1899/00 Exiles F.C.;
1900/01 Prince of Wales F.C.;
1901/02 Exiles F.C.
1902/03 Prince of Wales F.C.
1903/04 Prince of Wales F.C.
1904/05 Athletic F.C.;
1905/06 Prince of Wales F.C.
1906/07 No es disput;
1907/08 Britannia F.C.;
1908/09 Prince of Wales F.C.
1909/10 South United F.C.;
1910/11 South United F.C.
1911/12 Britannia F.C.
1912/13 Britannia F.C.
1913/14 Prince of Wales F.C.
1914/15 Royal Sovereign F.C.;
1915/16 No es disput;
1916/17 Prince of Wales F.C.
1917/18 Britannia F.C.
1918/19 Prince of Wales F.C.
1919/20 Britannia F.C.
1920/21 Prince of Wales F.C.
1921/22 Prince of Wales F.C.
1922/23 Prince of Wales F.C.
1923/24 Gibraltar F.C.
1924/25 Prince of Wales F.C.
1925/26 Prince of Wales F.C.
1926/27 Prince of Wales F.C.
1927/28 Prince of Wales F.C.
1928/29 Europa F.C.;
1929/30 Europa F.C.
1930/31 Prince of Wales F.C.
1931/32 Europa F.C.
1932/33 Europa F.C.
1933/34 Commander of the Yard F.C.;

1934/35 Chief Construction F.C.;
1935/36 Chief Constructor F.C.
1936/37 Britannia F.C.
1937/38 Europa F.C.
1938/39 Prince of Wales F.C.
1939/40 Prince of Wales F.C.
1940/41 Britannia F.C.
1942-1945 No es disput;
1946/47 Gibraltar United F.C.;
1947/48 Gibraltar United F.C. ;
1948/49 Gibraltar United F.C.
1949/50 Gibraltar United F.C.
1950/51 Gibraltar United F.C.
1951/52 Europa F.C.
1952/53 Prince of Wales F.C. ;
1953/54 Gibraltar United F.C. ;
1954/55 Britannia F.C.    ;
1955/56 Britannia F.C.
1956/57 Britannia F.C.
1957/58 Britannia F.C.
1958/59 Britannia F.C.
1959/60 Gibraltar United F.C.
1960/61 Britannia F.C.
1961/62 Gibraltar United F.C.
1962/63 Britannia F.C.
1963/64 Gibraltar United F.C.
1964/65 Gibraltar United F.C.
1965/66 Glacis United F.C.;
1966/67 Glacis United F.C.  ;
1967/68 Glacis United F.C.  ;
1968/69 Glacis United F.C.  ;
1969/70 Glacis United F.C.
1970/71 Glacis United F.C.
1971/72 Glacis United F.C.
1972/73 Glacis United F.C.
1973/74 Glacis United F.C.
1974/75 Manchester United F.C.;
1975/76 Glacis United F.C.
1976/77 Manchester United F.C.

1977/78 No es disput;
1978/79 Manchester United F.C.
1979/80 Manchester United F.C.
1980/81 Glacis United F.C.
1981/82 Glacis United F.C.
1982/83 Glacis United F.C.
1983/84 Manchester United F.C.
1984/85 Glacis United F.C.
1985/86 Lincoln F.C.;
1986/87 St Theresas F.C.;
1987/88 St Theresas F.C.
1988/89 Glacis United F.C.
1989/90 Lincoln F.C.
1990/91 Lincoln F.C.
1991/92 Lincoln F.C.
1992/93 Lincoln F.C.
1993/94 Lincoln F.C.  ;
1994/95 Manchester United F.C.  ;
1995/96 St Joseph's F.C.;
1996/97 Glacis United F.C. ;
1997/98 St Theresas F.C.
1998/99 Manchester United F.C.
1999/00 Glacis United F.C. ;
2000/01 Lincoln F.C.
2001/02 Gibraltar United F.C.
2002/03 Newcastle United F.C. ;
2003/04 Newcastle United F.C.
2004/05 Newcastle United F.C.
2005/06 Newcastle United F.C.
2006/07 Newcastle United F.C.
2007/08 Lincoln F.C. ;


Notes


 Equips participants temporada 2007/08 .


1a Divisi
Gibraltar United F.C.;
Manchester United F.C.;
St Joseph's F.C.;
Glacis United F.C.;
Lincoln FC;

2a Divisi
Gibraltar United F.C. Reserves;
Manchester United F.C. Reserves;
St Joseph's F.C. Reserves;
Glacis United F.C Reserves;
Lincoln FC Reserves;
Laguna F.C.;
Shamrock 101 F.C.;
Gibraltar Pilots F.C.;
Lions F.C.;
College Cosmos F.C.;

3a Divisi
Sporting Club F.C.;
Wanderers F.C.;
Europort F.C.;
Pegasus F.C.;
Chelsea F.C.;
College Cosmos F.C. Reserves;
Lynx F.C.;
Leo Santos & Sons F.C.;
Lions F.C. Reserves;
Moroccan United F.C.;
Rock Cosmo F.C.;
Rock Rovers F.C.;


 Enllaos externs .
Informaci al web del Laguna FC;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295635" title="Paa liui" nonfiltered="1606" processed="1603" dbindex="116613">

Paa liui s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Paa liui. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Downloaded on 23 July 2007. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295636" title="Paa maculosa" nonfiltered="1607" processed="1604" dbindex="116614">

Paa maculosa s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Paa maculosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295637" title="Itzaltzu" nonfiltered="1608" processed="1605" dbindex="116615">

Itzaltzu (castell Izalzu) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Toponmia .
Itzaltzu s un topnim d'origen basc. El nom antic era Isisuloa, tal com apareix esmentat en un document del segle XI, quan nicament havia un monestir en el lloc. Aquest topnim antic significa en euskera la foia d'avets, d' izei (avet) i zuloa (el forat). Amb posterioritat va crixer el poble entorn del monestir i passaria a ser conegut com Itzaltzu. Alguns apunten la possibilitat que el nom derivi d'Izizulo, per els fillegs consideren que sn dos topnims diferents. Segons Mikel Belasko, per exemple, Itzaltzu significa lloc ombrvol i provindria de itzal (ombra) i el sufix abundancial -(t)zu.  Des de 2000 sn cooficials el nom castell i el basc del poble.


 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295641" title="Paa medogensis" nonfiltered="1609" processed="1606" dbindex="116616">

Paa medogensis s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Paa medogensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295642" title="Paa minica" nonfiltered="1610" processed="1607" dbindex="116617">

Paa minica s una espcie de granota que viu a l'ndia, Nepal i, possiblement tamb, a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A., Dutta, S. & Shrestha, T.K. 2004. Paa minica.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295643" title="Paa polunini" nonfiltered="1611" processed="1608" dbindex="116618">

Paa polunini s una espcie de granota que viu a la Xina, Nepal i, possiblement tamb, a Butan i ndia. 

Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Paa polunini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295644" title="Paa mokokchungensis" nonfiltered="1612" processed="1609" dbindex="116619">

Paa mokokchungensis s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Bordoloi, S., Ohler, A. & Dutta, S. 2004.  Paa mokokchungensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295645" title="Paa rarica" nonfiltered="1613" processed="1610" dbindex="116620">

Paa rarica s una espcie de granota que viu al Nepal. 

Referncies.

 Ohler, A., Dutta, S. & Shrestha, T.K. 2004.  Paa rarica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295646" title="Paa robertingeri" nonfiltered="1614" processed="1611" dbindex="116621">

Paa robertingeri s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W. & Yuezhao, W. 2004.  Paa robertingeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295647" title="Paa rostandi" nonfiltered="1615" processed="1612" dbindex="116622">

Paa rostandi s una espcie de granota que viu al Nepal i, possiblement tamb, a la Xina i ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Dutta, S. & Ohler, A. 2004.  Paa rostandi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295648" title="Paa shini" nonfiltered="1616" processed="1613" dbindex="116623">

Paa shini s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Zhigang, Y. 2004.  Paa shini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295649" title="Paa sternosignata" nonfiltered="1617" processed="1614" dbindex="116624">

Paa sternosignata s una espcie de granota que viu a l'Afganistan, Pakistan i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Khan, M.S., Papenfuss, T., Anderson, S., Kuzmin, S., Dutta, S., Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Paa sternosignata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295650" title="Orontze" nonfiltered="1618" processed="1615" dbindex="116625">

Orontze (castell Oronz) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295652" title="Paa taihangnicus" nonfiltered="1619" processed="1616" dbindex="116626">

Paa taihangnicus s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Feng, X. 2004.  Paa taihangnicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295653" title="Paa spinosa" nonfiltered="1620" processed="1617" dbindex="116627">

Paa spinosa s una espcie de granota que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Baorong, G., Huiqing, G., van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004.  Paa spinosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295654" title="Sartze" nonfiltered="1621" processed="1618" dbindex="116628">

Sartze (castell Sarris) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Est formada pels nuclis de poblaci



 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295655" title="Paa verrucospinosa" nonfiltered="1622" processed="1619" dbindex="116629">

Paa verrucospinosa s una espcie de granota que viu a Laos, Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Paa verrucospinosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295657" title="Paa vicina" nonfiltered="1623" processed="1620" dbindex="116630">

Paa vicina s una espcie de granota que viu al Pakistan i l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A. & Dutta, S. 2004.  Paa vicina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295658" title="Paa yei" nonfiltered="1624" processed="1621" dbindex="116631">

Paa yei s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.

 Feng, X. 2004.  Paa yei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295659" title="Paa yunnanensis" nonfiltered="1625" processed="1622" dbindex="116632">

Paa yunnanensis s una espcie de granota que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Shunqing, L., Datong, Y., van Dijk, P.P. &Swan, S. 2004. Paa yunnanensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295661" title="Jaurrieta" nonfiltered="1626" processed="1623" dbindex="116633">

Jaurrieta  s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Topnim .
Jaurrieta s un topnim que prov del basc. Existeix un document del segle XI en el qual el poble s'esmenta sota el nom d' Eiaurrieta. D'aquest nom antic del poble s'ha extret el significat etimolgic de Jaurrieta, ja que s'ha interpretat eiaurrieta com lloc de pocilgues escasses, de eia (pocilga), urri (escs) i -eta (sufix locatiu). Aquest nom evolucionaria perdent la i inicial i en castell variant a ms el so ia per ja. En parlar en euskera s'han utilitzat de forma tradicional i informal diverses formes sincopades de Jaurrieta para referir-se al nom del poble: Iaurta,Igaurta, I(g)orta o Eaurta.
 
 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295664" title="Reza I de l'Iran" nonfiltered="1627" processed="1624" dbindex="116634">

Reza I de l'Iran (Sev h K h, M zandar n, 16 de mar de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a Xa de l'Iran des de 1925 fins 1941.

A l'edat de setze anys, Reza Pahlavi va allistar-se a la brigada cosaca que operava a l'Iran, de la qual va arribar a esdevenir-ne general.

Des de 1917, Gran Bretanya estava usant Prsia com a plataforma per intervenir a Rssia per afavorir-hi els contrarevolucionaris, la qual cosa va dur a una ocupaci del pas per forces bolxevics. El 1920, el general Reza Pahlavi prengu Teheran a l'exrcit sovitic i, el 1921, hi dissolgu el parlament del xa Ahmad Qajar.

El 1923, Reza Pahlavi es proclam primer ministre i oblig el xa a exiliar-se; segons sembla, el seu objectiu era instaurar una repblica, per tant el clero com els nobles feudals rebujtaren el projecte. Al final, consolid el seu poder aconseguint que el 12 de desembre de 1925, el Majlis -parlament irani- el proclams xa -Reza I-, cosa que va donar origen a la dinastia dels Pahlavi.

Reza I fou un monarca autoritari que, basant-se en un sistema militarista, nacionalista, anti-comunista i lacista, va engegar un procs de modernitzaci, comptant principalment amb l'ajuda d'Alemanya; per aix, durant la II Guerra Mundial va alinear-se amb el Tercer Reich. L'agost de 1941, dos mesos desprs de l'atac de Hitler contra l'URSS, sovitics i britnics ocuparen l'Iran per evitar el subministrament de petroli a Alemanya i obligaren Reza I a abdicar a favor del seu fill Mohammad Reza Pahlavi.

En el seu exili, Reza I fou obligat a residir sempre en territori britnic, per aix, va estar-se primer a Maurici, desprs a Durban i, finalment, a Johannesburg, on va morir el 1944.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295665" title="Minitransvasament de l'Ebre" nonfiltered="1628" processed="1625" dbindex="116635">
El minitransvasament de l'Ebre s el nom que rep el transvasament d'aiges del riu Ebre cap al Camp de Tarragona, executat en compliment de la llei 18/1981 de l'1 de juliol "sobre actuacions en matria d'aiges a Tarragona" (BOE nmero 165 de l'11 de juliol de 1981).

Per a la gesti del transvasament es va crear el "Consorci Concessionari d'Aiges per als Ajuntaments i indstries de Tarragona" (CAT) els estatuts del qual es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nmero 593 del 27 de setembre de 1985. Segons l'article 3 d'aquests estatuts la seu del Consorci radicar a Tortosa i  s'establiran els corresponents serveis al Camp de Tarragona el que s'ha tradut a efectes reals en una seu social al Palau Montagut (seu dels Regants de l'Esquerra, al carrer Santa Anna 3-5, de Tortosa) i una seu efectiva a les installacions del CAT a l'Autovia T-11 Km 14 de Tarragona . Han estat nomenats presidents Joan Miquel Nadal i Mal de Convergncia i Uni, entre 1989 i el 2001 i el reusenc Daniel Pi Noya d'Iniciativa per Catalunya Verds des de l'abril de 2004. La vicepresidncia del Consorci correspon segons l'article vuit a l'alcalde del municipi amb un consum ms gran d'aigua. Aix mateix sn rgans del Consorci l'Assemblea general i el Consell d'administraci. El CAT creat l'abril de 1985 comen a subministrar aigua el 3 d'agost de 1989. En els seus orgens els consorci estava format per la Generalitat de Catalunya, 21 municipis consorciats i 21 empreses industrials. En l'actualitat (2008) en sn beneficiaris ms de 70 municipis (80% de la poblaci de la provncia de Tarragona) i ms de 30 indstries. El Consorci ha arribat a subministrar aigua a Mallorca (1994), mitjanant el transport amb el vaixell Mstoles que sortia carregat des del port de Tarragona.
El primer enviament d'aigua del CAT a Mallorca va acabar abocant-se al mar al fer-se malb .

La detracci d'aiges del CAT es realitza a la poblaci de Campred i t origen en la compra de part de la concessi de les comunitats de regants de l'esquerra i de la dreta de l'Ebre. Aquesta aigua s la que s'estalvia pel fet d'haver canalitzat els canals de l'Esquerra i de la Dreta i algunes conduccions ms en el marc de l'anomenat Pla Delta d'acord amb la llei 18/1981. La planta de tractament del CAT se troba a la localitat de l'Ampolla que des del 2007 torna a acollir uns laboratoris d'anlisi i la nau central de control del Consorci a la localitat de Constant.

L'oposici popular de les Terres de l'Ebre al "minitransvasment" es va materialitzar amb la creaci de la Coordinadora Antitransvasament que va fer famoses les seves catifes de sal smbol d'un dels molts problemes mediambientals que acusa el Delta de l'Ebre (parc natural des del 1983 i espai de la convenci de Ramsar).

El 18 d'abril del 2008, el consell de ministres del Govern d'Espanya aprov un Reial Decret ("Real Decreto Ley de medidas excepcionales y urgentes para garantizar el abastecimiento de poblaciones afectadas por la sequa en la provincia de Barcelona"; BOE nmero 97 de 22 d'abril de 2008) que modificava la limitaci geogrfica de la llei de 18/1981 fent possible el perllongament del transvasament cap a Barcelona. La mesura s'havia impulsat des del govern de la Generalitat de Catalunya (en mans del PSC, ICV i ERC) a causa de la situaci de sequera sostinguda qualificada "d'emergncia nacional".

Aquest decret va provocar reaccions oposades en diferents parts del territori d'Espanya. La Plataforma en Defensa de l'Ebre s'hi va mostrar en contra i realitzar actes de protesta com la manifestaci que va tenir lloc a Amposta el diumenge 18 de maig de 2008.

En declaracions del govern espanyol als mitjans de comunicaci, el cost de les obres de connexi de la xarxa del CAT amb la xarxa del Ter-Llobregat ha estat estimat en 180 milions d'euros. El 9 de maig de 2008 el Govern informava de l'adjudicaci de les obres a la UTE (Uni Temporal d'Empreses) liderada per Agbar, amb un 20%, i integrada per Dragados, Sacyr, Acciona Infraestructuras, Comsa i Copisa en un 16% cadascuna.. El 12 de maig el vaixell de bandera panamenya Sichem Defender preparava ja els seus dipsits al port de Tarragona per a transportar aigua de l'Ebre i el 19 de maig de 2008 se li afegia el Norient que carregava els seus dipsits de 26 mil hectmetres cbics a Marsella. L'operaci de dur aigua amb vaixell a Barcelona va tenir un cost de 22 milions d'Euros mensuals.

Finalment com a resultat d'un mes de maig plujs les reserves de les conques internes de Catalunya experimentaren un gran augment, arribant al 60% de la seva capacitat, fet que va provocar l'aprovaci d'una resoluci de data sis de juny de 2008 que suspenia la vigncia del Reial Decret-llei 3/2008 de 21 d'abril (sense que aix suposi la seva derogaci).. 
Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295667" title="Otsagabia" nonfiltered="1629" processed="1626" dbindex="116636">

Otsagabia  s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Limita amb Lekunberri (Baixa Navarra) i Larraine (Zuberoa) al nord, a l'est amb Itzaltzu i Uztarroze a l'oest amb Orbaitzeta i Jaurrieta i al sud amb Ezkaroze. 

 Topnim .
Existeix una etimologia popular que fa derivar el nom Otsagabia de quan els francesos van cremar aquesta vila gaireb totalment en 1794 durant la Guerra de la Convenci. Segons aquesta histria sols van quedar vuit cases en peus i d'aqu s'hauria derivat el nom del poble; de vuit havia -> Ochagava. No obstant aix aquesta etimologia manca totalment de fonament ja que el poble es deia aix ja de molt abans (en un document de 1284 apareix citat com Oxagava).

Els fillegs consideren el nom del poble d'origen basc, encara que no es posen d'acord sobre el seu significat etimolgic. El nom sembla estar compost de dues paraules, per existeixen moltes possibles interpretacions sobre el seu significat. Otsa pugues traduir-se per Ots(o)a (el llop); (H)otza (fred) o Ossa (pastura); mentre que gabia s'ha traduit tradicionalment per kabia (el niu), gabia (el martinet o mall de ferreria) o gabia (variant dialectal de la nit) entre altres paraules. El fet que l'escut del poble mostri un llop s fidel reflex que des de fa segles s'ha relacionat el nom del poble amb els llops, molt presents fins al passat segle en aquests paratges muntanyencs i boscosos. Ricardo Cirbide considerava que gabia era una variant de la paraula kabia (niu), pel que podria traduir-se lliurement com a lobera. Julio Caro Baroja pensava no obstant aix que gabia tenia el significat de martell de ferreria (martinet), i que per tant alludia a una installaci metalrgica situada antigament en el lloc.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295676" title="Alianza por la Unidad Nacional" nonfiltered="1630" processed="1627" dbindex="116637">
Alianza por la Unidad Nacional (AUN) s un partit poltic espanyol d'extrema dreta creat el 12 d'octubre de 1994 de la uni del Frente de Alternativa Nacional (escindida del FN de Blas Piar), Nacin Joven (NJ, liderada per Eduardo Arias), el Movimiento Social Espaol (MSE, fundat el 1993 per Ricardo Senz de Ynestrillas) i el Movimiento Catlico Espaol (MCE) de Jos Luis Corral. El mar de 1995 es va presentar oficialment i s'hi va afegir el sindicat Fuerza Nacional del Trabajo.

Pretenir ocupar el buit poltic deixat per Fuerza Nueva i tenia com a referents el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, el Moviment Social Itali de Pino Rauti i el Partit Nacional Democrtic alemany. Es disting per convocar manifestacions davant l'Audincia Nacional durant els judicis a militants d'Herri Batasuna el 1997.

A les eleccions generals espanyoles de 1996 va obtenir 3.663 vots, i a les eleccions europees de 1999, 12.486 vots. Des de 1999 la seva militncia va decaure, sobretot desprs del processament del seu cap, Ricardo Senz de Yniestrillas, per possessi d'estupefaents, el 2000. El seu nou cap, Pedro Pablo Pea, refund el partit el 2005 com a Alianza Nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295681" title="Josep Caellas Fons" nonfiltered="1631" processed="1628" dbindex="116638">
Jos Caellas Fons (Palma, Mallorca, 1932) s un poltic mallorqu, germ de Gabriel Caellas Fons. Es llicenci en dret i en cincies econmiques per la Universitat de Deusto. Ha estat conseller administrador general d'Hoteles Isleos, S.A i vocal de la Junta Regional de Balears del Partit Popular. Amb aquest partit fou escollit diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989, i senador per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. Fou membre de l'anomenada Comissi dels Onze, que redact l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295686" title="Ivan Turgenev" nonfiltered="1632" processed="1629" dbindex="116639">

Ivan Sergievitx Turgenev (en rus:                           , 9 de novembre de 1818 - 3 de setembre de 1883) va ser un escriptor, novellista i dramaturg, considerat el ms europeista dels narradors russos del segle XIX.

 Biografia .
Turgenev va nixer en el si d'una rica famlia terratinent a Orel, Rssia. Son pare Sergei Nikolavitx Turgenev, coronel de la cavalleria imperial, va morir quan Ivan tenia setze anys, deixant-lo, en companyia del seu germ Nicolau a cura de la seua abusiva mare, Varvara Petrovna Lutovinova. Desprs d'acabar els estudis elementals va estudiar durant un any a la Universitat de Moscou i desprs a la Universitat de Sant Petersburg, especialitzant-se en els clssics, literatura russa i filologia. 

L'any 1838 va traslladar-se a la Universitat de Berln a estudiar filosofia, particularment Hegel, i histria. Va quedar impressionat amb la societat centreeuropea d'Alemanya, i va tornar occidentalitzat , pensant que Rssia podia progressar imitant a Europa, en oposici a la tendncia eslavista que a l'poca era la dominant al seu pas. A l'igual que molts dels seus contemporanis amb bon nivell d'educaci, es va oposar especialment al sistema de servitud. 

Els primers intents literaris de Turgenev, incloent poemes i esbossos, van mostrar el seu geni i van rebre comentaris favorables de Belinski, llavors el principal crtic literari rus. Al final de la seua vida, Turgenev va residir poc a Rssia, preferint Baden-Baden o Pars, des que va conixer al teatre Mariinski de Sant Petersburg a la cantant Paulina Garca de Viardot o Pauline Garcia-Viardot, per l'amor de la qual abandonaria Rssia per establir-se a Frana i de la qual estaria enamorat sempre.

Mai no va contraure matrimoni, si b va tenir un fill amb una de les serves de la seua famlia. Alt i robust, el seu carcter es va destacar per la seua timidesa, introspecci i parlar suau. El seu amic literari ms prxim va ser Gustave Flaubert. Les seues relacions amb Lev Tolstoi i Fidor Dostoievski van ser sovint tenses, considerant la tendncia pro eslavista d'ambds. 

La seua complicada relaci amb Tolstoi va atnyer tal grau d'enfrontament que l'any 1861 Tolstoi el va reptar a un duel, tot i que desprs es va disculpar. No obstant van deixar de parlar-se durant 17 anys. Per altra banda Dostoievski va parodiar Turgenev en la seua novella Els dimonis (1872), a travs del personatge del novellista, Karamazinov. L'any 1880, el fams discurs de Dostoievski en la inauguraci del monument a Puixkin va tractar sobre la seua reconciliaci amb Turgenev. 

Ocasionalment va visitar Anglaterra, i l'any 1879 la Universitat d'Oxford li va atorgar un ttol honorfic. Va morir a Bougival, prop de Pars. En el seu llit de mort va exclamar referint-se a Tolstoi;  Amic, torna a la literatura . El fet s que posteriorment Tolstoi va escriure grans obres, com ara La mort d'Ivan Illtx i Sonata Kreutzer.

L'any 1883 es va pesar el cervell de Turgenev, verificant-se'n la inusual mesura de 2021 grams.

 Carrera .
El primer xit literari de Turgenev va ser Diari d'un caador, conegut tamb com Esbossos de l'lbum d'un caador o Apunts d'un caador. Basada en les prpies observacions de l'autor mentre caava ocells o llebres a la regi natal de sa mare, Spasskoie, l'obra va aparixer en forma de collecci l'any 1852. En aquell mateix any, entre el Diari... i la seua primera novella important, Turgenev va escriure una notable necrolgica per al seu dol Ggol a la Gaseta de Sant Petersburg;

"...Ggol ha mort!...quin cor rus no es commociona per aquestes tres paraules?...Se n'ha anat, l'home que ara t el dret, l'amarg dret que ens dna la mort, de ser qualificat de gran...." 

El censor de Sant Petersburg no va aprovar aquesta idolatria, per Turgenev va convncer al censor de Moscou per a publicar-la. Aquesta estratgia li va valdre al jove escriptor un mes de pres, i l'exili a la seua regi d'origen per prop de dos anys. 

En la dcada del 1840 i principis de 1850, durant el regnat del tsar Nicolau I, el clima poltic de Rssia era desassossegador per a molts escriptors. Aquesta circumstncia es va fer evident amb la mort de Ggol, la notria opressi, les persecucions i arrestos d'artistes, cientfics i escriptors, incls Dostoievski. En aquesta poca milers d'intellectuals russos van emigrar a Europa, entre ells Alexander Hertzen i el mateix Turgenev. 

A aquest perode pertanyen diversos "povesti" com ara Diari d'un home superflu, Viatge del cinqu cavall, Faust, o La treva. En totes aquestes obres Turgenev expressa les ansietats i esperances de la seua generaci. L'any 1858 va escriure la seua novella Niu de nobles histria de la nostlgia per all que s'ha perdut, que cont un dels seus personatges femenins ms memorables, Elena. 

El 1855 Alexandre II va pujar al tron i el clima poltic es va relaxar un poc. El 1859, Turgenev va escriure la novella En les vespres, retrat del revolucionari blgar Dimitri. 

L'any 1862 va publicar Pares i fills, el seu treball ms reconegut. El personatge principal, Basarov, esdevingu l'arquetip dels personatges de ficci de la novella russa de l'poca.

No obstant aix, la reacci de la crtica va ser dolenta, i Turgenev -desillusionat- va comenaar a disminuir el seu ritme creatiu. La seua segent obra, Fum, es va publicar l'any 1867, per de nou l'acollida a Rssia va ser poc entusiasta. Durant aquesta poca va escriure tamb contes curts com Torrents de primavera, Primer amor i sia, que posteriorment es reunirien en tres volums. 

Els seus ltims treballs van ser Poesia i Prosa i Clara Mlitx", publicats a l'Europeten Messenger.

Hom considera Turgenev com un dels grans novellistes del segle XIX amb Thackeray, Hawthorne i Henry James, tot i que el seu estil va ser molt diferent d'aquests escriptors nord-americans i britnics. Tamb ha estat comparat amb els seus compatriotes Tolstoi i Dostoiyevski, que van escriure sobre circumstncies i temes semblants.

 Obra .
Va escriure relats breus com Primer amor, Fum, o la collecci de contes Diari d'un caador, que reflecterix amb realisme la vida del camp i dels serfs. En les seues novelles d'ambient rural els temes dominants sn la frustraci vital, els amors fracassats, la crtica a la vida russa o les noves ideologies. Destaquen els ttols Rudin, Niu de nobles i Pares i fills. Aquesta ltima s possiblement la seua millor novella, on planteja la diferncia entre dues generacions a causa del pensament nihilista, molt de moda a l'poca en qu va ser escrita. Tot i que la seua reputaci ha patit alguns retrocessos durant l'ltim segle, la novella Pares i fills s reconeguda com un dels treballs de ficci ms importants del segle XIX.


 Novelles .
 1857 - Rudin;
 1859 - Llar de la petita noblesa;
 1860 - En les vespres;
 1862 - Pares i fills;
 1867 - Fum;
 1877 - Terra verge;

 Relats breus .
 1850 - Diari d'un home superflu;
 1851 - Dama de provncia;
 1852 - Diari d'un caador;
 1855 - Ikov Psinkov;
 1856 - Faust: Histria en nou cartes;
 1858 - sia );
 1860 - Primer amor;
 1870 - Un Lear de les estepes;
 1872 - Torrents de primavera;
 1881 - Cntic de l'amor triomfal;
 1882 - Klara Mlitx (Contes misteriosos);

 Drames .
 1843      -               ;
 1847      -          ,             ;
 1849/1856 - Zvtrak u Predvodtelia ;
 1850/1851 - Razgovor na Bol'shi Doroge (Conversa a la ruta);
 1846/1852 - Bezdnezh'e (La fortuna de l'idiota);
 1857/1862 - Najlbnik (Crrega de famlia);
 1855/1872 - Msiats v Derevne (Un mes al camp);
 1882 - Vcher v Sorrento (Capvespre a Sorrento);

 Referncies .


 Bibliografia .
 
 

 Enllaos externs .

Biografia ;
Crnica d'Ivan Turgenev per Erik Lindgren ;
Breu biografia ;
Turgenev i la msica rusa ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295687" title="Partido Andaluz del Progreso" nonfiltered="1633" processed="1630" dbindex="116640">
Partido Andaluz del Progreso (PAP) fou un partit poltic fundat el 1993 per Pedro Pacheco Herrera (aleshores alcalde de Jerez de la Frontera) com a escissi del Partit Andalusista quan en fou desplaat de la junta directiva. Pretenia donar una nova veu al nacionalisme andals i potenciar la seva veu a Madrid. A les eleccions generals espanyoles de 1993 noms va obtenir 43.169 vots., ra per la qual a les eleccions al Parlament d'Andalusia de 1994 es va coaligar novament amb el Partit Andalusista en la coalici Poder Andaluz. Desaparegu quan el seu lder torn a la si del PA.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295688" title="Jos Joaqun Ripoll Serrano" nonfiltered="1634" processed="1631" dbindex="116641">
Jos Joaqun Ripoll Serrano (Alacant, 1957) s un poltic valenci. Es gradu en arquitectura en la Universitat de Valncia i ha estat membre del consell d'administraci d'Urbamed SA. Polticament ha militat en el Partit Popular, amb el qual ha estat regidor d'Alacant el 1987-1991, fou escollit senador per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1993 i diputat a Corts Valencianes a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991. Ha estat conseller  secretari del govern valenci i des de 2006 s president de la Diputaci d'Alacant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295694" title="Can d'amor i de guerra" nonfiltered="1635" processed="1632" dbindex="116642">


Can d'amor i de guerra s una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran xit del compositor valenci Rafael Martnez i Valls. El text s de Llus Capdevila i Vctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titul inicialment Els soldats de l'ideal, per la situaci poltica feu que l'obra es prohibs abans de l'estrena. Sembla ser que aquest nom (l'ideal era la revoluci republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reuni presidida per l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Desprs de la guerra civil va ser prohibida, per malgrat tot, va ser una de les obres vernacles de teatre que ms aviat va aconseguir poder-se representar.

Argument.

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena Revoluci Francesa. L'argument de l'obra es basa en la histria d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb l'infortuni, ja que el fill del batlle
Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

D'aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amors, al mateix temps que illustra l'agitat moment histric que convulsionava la Frana de finals de segle XVIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295702" title="Vall de la Vansa" nonfiltered="1636" processed="1633" dbindex="116644">


La Vall de la Vansa (Lavansa i antigament, segle IX, Labancia) s una vall dels Pirineus, drenada pel riu del mateix nom, situada a la comarca de l'Alt Urgell. s com una mena d'estreta falca que intenta obrir-se cam en direcci d'est a oest, limita al nord amb la serra del Cad, al sud amb les serres del Verd i del Port del Comte (Solsons). Aquest marc geogrfic ha emmarcat una vall amb unes caracterstiques ben singulars. Constitueix una contrada definida per l allament que li produeixen els altius colls que la separen de la resta del pas.

La capalera de la vall es troba a la vall de Josa, la qual s'uneix a la coma dels Cortils (Bag, al Bergued) i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Bergued pels colls de Josa (en el cam de Gsol, a l'oest del Pedraforca) i del Collell (en el cam de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca). 

Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixent, nucli ms important de la vall, on el riu de Josa s'uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de Clotarons (als cingles de les Costasses) i de la serra del Verd, per formar el riu de Lavansa o la Vansa; aquesta vall i terme de Tuixent es comunica amb el Bergued (Gsol) pel coll de la Mola i amb el Solsons (vall de Lord) pel coll de Port. 

Aigua avall del mol de la Farga, la vall torna a obrir-se; en aquest sector, rep, per la dreta, la vall de Cornellana i, ms a l'oest, al peu d'un contrafort del Cad, es troba el poble de Frnols de Cad. A partir de Montargull s'inicia el terme de Lavansa, del qual s el centre el lloc de Sorribes, a la confluncia amb el riu Fred, que davalla de la serra de Port del Comte (vora el qual hi ha els llogarets de Pardines i de Sant Pere); aigua avall, i tamb per l'esquerra, hi conflueix la vall on hi ha el poble d'Ossera, i vora la caseria de la Barceloneta, per la dreta, la llarga vall del riu de Bona, que davalla del Cad i on es troben els llocs d'Andran, Banyeres i Sisquer. Aigua avall, al peu del coll d'Arnat (al cam de Lavansa a la Seu d'Urgell) i del llogaret de Colldarnat, la vall inicia un llarg i profund congost, l'estret de Lavansa, fins a la confluncia amb el Segre a l'hostal Nou, en ple congost de Tres Ponts, desprs de 32 km de recorregut. En aquest sector de la vall, el riu de Lavansa s termenal dels municipis de Tost, a la dreta (amb el poble de Montant situat damunt l'altipl que domina l'engorjada vall), i els d'Aliny (amb els antics termes de Caferna, Forns i de Sant Pon) i de Fgols d'Organy.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295703" title="Costa d'Or (colnia britnica)" nonfiltered="1637" processed="1634" dbindex="116645">




La Costa d'Or s una antiga colnia britnica a la costa del golf de Guinea, a l'frica occidental, creada el 1660 pels francesos i que, en esdevenir independent el 1957, prengu el nom de Ghana.

Des del seu descobriment per part d'lvaro de Esteves el 1471, el litoral de Ghana fou regularment visitat pels portuguesos en les seves rutes de comer de les espcies que utilitzaven per arribar a vorejar tot el continent afric. 

L'anomenaren Costa d'Or i hi establiren factories on aconseguien esclaus i or. A la darreria del segle XVI foren desplaats pels anglesos i els holandesos, i al segle XVII pels francesos, els danesos i els suecs.

Durant aquest perode l'activitat es va mantenir en el trfic d'esclaus i d'or per expandint encara ms els beneficis d'anys anteriors. 

Les lluites entre les diferents potncies acabaren amb el control britnic i el 1874 el govern britnic declara colnia de la corona aquesta franja costanera. La zona que dominaren estava ocupada pels pobles fantis als quals protegien en contra dels aixanti que sempre s'havien resistit al poder angls.

Degut a la colonitzaci, els anglesos emprengueren la submissi del territori aixanti amb les guerres anglo-aixanti, incorporant els territoris de l'antiga Ashanti a la colnia el 1901, desprs de la dura guerra.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295704" title="Nyctibatrachus" nonfiltered="1638" processed="1635" dbindex="116646">

Nyctibatrachus s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Nyctibatrachus aliciae (Inger, Shaffer, Koshy & Bakde, 1984).
 Nyctibatrachus beddomii (Boulenger, 1882).
 Nyctibatrachus deccanensis (Dubois, 1984).
 Nyctibatrachus humayuni (Bhaduri & Kripalani, 1955).
 Nyctibatrachus karnatakaensis (Dinesh, Radhakrishnan, Reddy & Gururaja, 2007).
 Nyctibatrachus kempholeyensis (Rao, 1937).
 Nyctibatrachus major (Boulenger, 1882).
 Nyctibatrachus minimus (Biju i cols., 2007).;
 Nyctibatrachus minor (Inger, Shaffer, Koshy & Bakde, 1984).
 Nyctibatrachus sanctipalustris (Rao, 1920).
 Nyctibatrachus sholai (Radhakrishnan, Dinesh & Ravichandran, 2007).;
 Nyctibatrachus sylvaticus (Rao, 1937).
 Nyctibatrachus vasanthi (Ravichandran, 1997).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295706" title="Nyctibatrachus aliciae" nonfiltered="1639" processed="1636" dbindex="116647">

Nyctibatrachus aliciae s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Ravichandran, M.S. & Inger, R. 2004.  Nyctibatrachus aliciae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295707" title="Nyctibatrachus beddomii" nonfiltered="1640" processed="1637" dbindex="116648">

Nyctibatrachus beddomii s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Ravichandran, M.S. 2004. Nyctibatrachus beddomii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295708" title="Nyctibatrachus deccanensis" nonfiltered="1641" processed="1638" dbindex="116649">

Nyctibatrachus deccanensis s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Ravichandran, M.S. 2004.  Nyctibatrachus deccanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295709" title="Nyctibatrachus humayuni" nonfiltered="1642" processed="1639" dbindex="116650">

Nyctibatrachus humayuni s una espcie de granota que viu a l ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Padhye, A., Anandanarayanan & Giri, V. 2004.  Nyctibatrachus humayuni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295711" title="Bohemios" nonfiltered="1643" processed="1640" dbindex="116651">

Bohemios s una sarsuela en un acte dividit en tres quadres, amb msica d'Amadeu Vives i lletra de Guillermo Perrn i Miguel de Palacios, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 24 de mar de 1904 i presentada un mes ms tard al Teatre Granvia de Barcelona. 

Est inspirada en la novella d'Henri de Murger, Scenes de la Vie Bohme, com La Bohme de Puccini i la de Leoncavallo. Tanmateix, l'argument de Bohemios no recull la mateixa histria, sin noms l'ambient.

Aquest era el primer de molts texts ms suaus que els llibretistes, que sempre escrivien en collaboraci, havien proporcionat a Vives, i que seria el seu xit ms gran fins aleshores. Van triomfar una altra vegada uns quants anys ms tard (1910) amb la pardia de dAda, La corte de Faran, de Vicent Lle i Balbastre. 

Argument.

A la ciutat de Pars alegre i bohmia de la meitat de segle XIX, dos amics malviuen esperant el miracle de poder estrenar l'pera Luzbel, escrita i musicada per ells mateixos. Una vena i un xarlat autodenominat mecenes de tots els artistes, faran que la histria desemboqui en situacions divertides, increbles i romntiques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295712" title="Nyctibatrachus kempholeyensis" nonfiltered="1644" processed="1641" dbindex="116652">

Nyctibatrachus kempholeyensis s una espcie de granota que viu a l ndia.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Nyctibatrachus kempholeyensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295713" title="One-Man Army Corps" nonfiltered="1645" processed="1642" dbindex="116653">

One Man Army Corps (O.M.A.C.) s un personatge de DC Comics creat per Jack Kirby el 1974 i reprs per John Byrne en una minisrie de quatre parts. En la seva srie original, el cmic noms va durar vuit nmeros abans de ser cancellat. El seu alter ego s Buddy Blank, un executiu sense xit. Un satllit artificial el transforma en O.M.A.C.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295714" title="Nyctibatrachus major" nonfiltered="1646" processed="1643" dbindex="116654">

Nyctibatrachus major s una espcie de granota que viu a l'estat de Tamil Nadu (ndia).

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Ravichandran, M.S., Padhye, A. & Dutta, S. 2004. Nyctibatrachus major. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295715" title="Nyctibatrachus minor" nonfiltered="1647" processed="1644" dbindex="116655">

Nyctibatrachus minor s una espcie de granota que viu a l ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Nyctibatrachus minor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295716" title="Nyctibatrachus sanctipalustris" nonfiltered="1648" processed="1645" dbindex="116656">

Nyctibatrachus sanctipalustris s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Nyctibatrachus sanctipalustris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295717" title="Nyctibatrachus sylvaticus" nonfiltered="1649" processed="1646" dbindex="116657">

Nyctibatrachus sylvaticus s una espcie de granota que viu a l ndia.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S. & Inger, R. 2004.  Nyctibatrachus sylvaticus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295718" title="Cas Cavallistes" nonfiltered="1650" processed="1647" dbindex="116658">
El Cas Cavallistes s un presumpte cas de corrupci que afecta a onze de crrecs municipals del Partit Popular de Mallorca, entre ells, l'exbatlessa de Felanitx Catalina Soler.

El principal imputat en el cas s l'alcalde de Ses Salines, Sebasti Vidal Bonet, que s acusat d'haver posat d'acord deu crrecs del PP per aconseguir certificats que li varen permetre legalitzar dos xalets.

El jutjat d'instrucci nmero 8 de Palma va haver d'elevar el cas al Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears per la imputaci de l'aforada Catalina Soler (diputada al Parlament Balear). El jutge que es far crrec del cas s Antoni Montserrat (membre del tribunal a proposta del PP), que ja fou l'instructor del Cas Formentera.

Enllaos externs.
 Notcia a Tribuna Mallorca;
 Resum del cas  a Diari de Balears, 30-11-2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295720" title="Nyctibatrachus vasanthi" nonfiltered="1651" processed="1648" dbindex="116659">

Nyctibatrachus vasanthi s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Inger, R. & Ravichandran, M.S. 2004.  Nyctibatrachus vasanthi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295721" title="Nanorana" nonfiltered="1652" processed="1649" dbindex="116660">

Nanorana s un gnere de granotes de la famlia Ranidae. 

Espcies.

 Nanorana parkeri (Stejneger, 1927).
 Nanorana pleskei (Gnther, 1896).
 Nanorana ventripunctata (Fei et Huang, 1985).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295723" title="Nanorana parkeri" nonfiltered="1653" processed="1650" dbindex="116661">

Nanorana parkeri s una espcie de granota que viu a la Xina, Nepal i, possiblement tamb, a Butan, ndia i Pakistan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Shunqing, L., Datong, Y., Dutta, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Nanorana parkeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295725" title="Nanorana pleskei" nonfiltered="1654" processed="1651" dbindex="116662">

Nanorana pleskei s una espcie de granota que viu a la Xina.  

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Yuezhao, W., Ohler, A., Khan, M.S. & Feng, X. 2004.  Nanorana pleskei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295726" title="Nanorana ventripunctata" nonfiltered="1655" processed="1652" dbindex="116663">

Nanorana ventripunctata s una espcie de granota que viu a la Xina.

Referncies.

 Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Nanorana ventripunctata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295728" title="Cas Zeus i Torcal" nonfiltered="1656" processed="1653" dbindex="116664">
El cas Zeus i Torcal fou un presumpte cas de corrupci que afect a principis dels vuitanta al president de les Illes Balears Gabriel Caellas.

 Relaci dels fets .
Pocs mesos desprs de la seva presa de possessi com a president autonmic, el 1984, fou denunciat pel PSIB-PSOE i posteriorment investigat parlamentriament en descobrir-se que dues de les seves constructores, Promocions Zeus i Construccions Torcal, treballaren en obres oficials.

Se li adjudiquen la reforma de la seu de Presidncia i de la Conselleria de Turisme contractes per valor d'onze milions en quatre de les onze obres ofertades per l'executiu de les Balears.

Caellas es justific dient que havia venut les accions d'aquelles empreses, per als arxius de la Seguretat Social, hi figur com a administrador de una d'elles amb posterioritat a la seva arribada a la presidncia del govern.

 Persones implicades .
  Gabriel Caellas. President de les Illes Balears.

 Sentncia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 El tresor ocult del virrei balear ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295733" title="Indirana" nonfiltered="1657" processed="1654" dbindex="116665">

Indirana s un gnere de granotes que es troba a l'sia meridional.

Espcies.

 Indirana beddomii (Gnther, 1876).
 Indirana brachytarsus (Gnther, 1876).
 Indirana diplosticta (Gnther, 1876).
 Indirana gundia (Dubois, 1986).
 Indirana leithii (Boulenger, 1888).
 Indirana leptodactyla (Boulenger, 1882).
 Indirana longicrus (Rao, 1937).
 Indirana phrynoderma (Boulenger, 1882).
 Indirana semipalmata (Boulenger, 1882).
 Indirana tenuilingua (Rao, 1937).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295737" title="Cas Rasputn" nonfiltered="1658" processed="1655" dbindex="116666">
El cas Rasputn fou un presumpte cas de corrupci que afect a destacats membres del govern balear llavors presidit per Jaume Matas.

El govern comput com a despesa oficial set entrades a un local de teatre ertic de Moscou (batejat amb nom de Grigori Rasputn), on s'havia desplaat una delegaci del Govern Balear per a promocionar-hi les Illes Balears com a destinaci turstica. Els fets es remunten al febrer de 2004.

Arran del coneixement dels fets, el govern assum els fets i accept la dimissi de Juan Carlos Ala, director gerent de l'Institut Balear de Promoci del Turisme (IBATUR).

El juliol del 2004, el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Balears, Bartomeu Barcel, obr diligncies informatives a instncies del grup feminista Lobby de Dones de Mallorca. El mateix fiscal, per, arxiv el cas el setembre del 2004 amb l'argument que Ala carreg els tiquets del Rasputn al pressupost de la comunitat autnoma per error, ja que estaven escrits en rus i que retorn de la seva butxaca els 129 euros pagats de les entrades.

Referncies.

 El cas a Los genoveses;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295738" title="Indirana beddomii" nonfiltered="1659" processed="1656" dbindex="116667">

Indirana beddomii s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295740" title="Indirana longicrus" nonfiltered="1660" processed="1657" dbindex="116668">
 
Indirana longicrus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295742" title="Indirana phrynoderma" nonfiltered="1661" processed="1658" dbindex="116669">
 
Indirana phrynoderma s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295743" title="Poble de Sagrera" nonfiltered="1662" processed="1659" dbindex="116670">

Els pobles de sagrera sn els que van nixer dins la sagrera que envoltava l'esglsia parroquial. En trobem sobretot a l'anomenada Catalunya Vella. Al bisbat d'Elna foren molt abundosos i sovint reberen el nom de pobles de cellera. Als bisbats de Girona, d'Osona i de Barcelona, un percentatge molt important de les poblacions que han arribat fins a l'actualitat nasqueren dins la sagrera de 30 passes que envoltava l'esglsia. Actualment encara, l'antiga sagrera creada al segle XI, com a indret protegit per l'Esglsia, s el nucli de moltes poblacions. Al bisbat d'Urgell i a la Catalunya Nova, per contra, el nombre de pobles eclesials s molt ms redut; hi predomina el poble castral, la vila nova i, a les terres pirinenques, el poble obert.

Podem esmentar nombrosos exemples de pobles de sagrera o de cellera: Costoja (Vallespir), Palau del Vidre (Rossell), Darnius (Alt Empord), Vilar (Alt Empord), Sant Fruits de Bages (Bages), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Sant Joan de Mediona (Alt Peneds), Tolba (Baixa Ribagora), etc.

Bibliografia.
 AYMAT CATAFAU. Les Celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe sicles). Perpiny: Trabucaire - PUP, 1998. ISBN 2-905828-97-8.

 BOLS, Jordi. Els Orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Esudis Catalans. Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295745" title="Indirana semipalmata" nonfiltered="1663" processed="1660" dbindex="116671">

Indirana semipalmata s una espcie de granota que viu a l'sia meridional.

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295747" title="Indirana tenuilingua" nonfiltered="1664" processed="1661" dbindex="116672">
 
Indirana tenuilingua s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.
  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295753" title="Llista de ciutats hitites" nonfiltered="1665" processed="1662" dbindex="116673">

Aquesta s una llista de ciutats hitites:

Alakhkha.
Alakhkha fou una ciutat hitita no identificada. Hi va combatre Hattusilis I.

Anisa.
Anisa (Ania) fou una ciutat de l'Imperi Hitita situada a Frgia, al oest de les posicions centrals hitites. Fou atacada per Arzawa poc desprs del 1350 aC i el rei Subiluliuma I, just desprs de pujar al tron, la va reconquerir i a mes va destruir alguns contingents arzawans o kashkes a la mateixa zona.

Ankuwa.
Ankuwa fou una ciutat del nord-est d'Hattusa, prop del pas dels kashkes i en una zona poblada per aquestos, on Mursilis va passar l'hiver desprs de la seva segona campanya (tercer any de regnat) en la que va lluitar contra els kahskes d'Ishupitta, dirigits per  Pazzanna i Nunnuta, als que va derrotar en aquesta ciutat, i a Palhwisa (Palhwia) i finalment va capturar a Kammamma.

Ziulila.
Ziulila fou una ciutat de l'Imperi Hitita, situada a l'est d'Hattusa i propera a la ciutat de Samuha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295757" title="Llista d'escultors romans" nonfiltered="1666" processed="1663" dbindex="116674">
Aquesta s una llista arbitrria d'escultors romans:

Assalecte.
Assalecte (Assalectus) fou un escultor rom el nom del qual apareix a una esttua d'Escolapi que es conserva.

Coponi.
Coponi fou un escultor rom autor de catorze esttues de les nacions conquerides per Pompeu, que foren collocades als prtics del teatre de Pompeu a Roma que donava accs al anomenat Porticus ad Nationes, construt per Pompeu i restaurat per August.

Deci.
Deci (Decius) fou un escultor rom que va construir un cap colossal al capitoli. Segurament va viure al segle I aC per no s'ha pogut determinar amb certesa.

Fufi.
Fufi (Fufius) fou un escultor rom. s conegut per una esttua d'argila descoberta a Perusa el 1773 que representa a un deu de la llar cobert amb una pell de gos, i t a la seva base la inscripci:  C. FUFIUS FINXIT. 

Gai Corneli Filnic.
Gai Corneli Filnic (Caius Cornelius Philonicus) fou un artista rom, treballador de la plata. 

S'ha trobat el seu nom a uns inscripci a objectes de mrit a Narbona, que demostra que el treball de la plata era practicada amb cura per artistes de la Gllia al segle I. Al mateix temps es van trobar altres inscripcions a gots i altres objectes de plata a la mateixa zona.

Habbines.
Habbines (Habinnas) fou un escultor monumental rom; les seves esttues son esmentades per Petroni, del que es creu que fou un contemporani, per tant hauria viscut durant el segle I.

Quimare.
Quimare (Chimarus) fou un escultor rom  que va viure al regnat de l'emperador Tiberi, i que va fer una esttua de Germnic, probablement en bronze, amb la base de marbre.

Salvi.
Salvi (Salvius) fou un escultor rom.

El seu nom apareix a un costat d'una gran esttua de bronze que representa un pi, que fou trobada als jardins vaticans al peu del mausoleu d'Adri mentre es feien les obres de l'esglsia de S. Maria della Transpontina. La inscripci diu P. CINCIUS. P. L. SALVIVS, i per les inicials se sap que era un llibert.

Tici.
Tici o Titi fou un escultor rom el nom del qual apareix a dues inscripcions, una de les quals s al Museu del Louvre. Es sospita que el seu nom complert fou Tici Gemel (Titius Gmellus).

Referncies.
William Smith (1870), Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295759" title="Doa Francisquita" nonfiltered="1667" processed="1664" dbindex="116675">

Doa Francisquita s una sarsuela composta per Amadeu Vives, del qual es considera la seva obra culminant, i  amb llibret castell de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw, inspirada en La discreta enamorada (L'astuta enamorada) de Lope de Vega i amb l'acci traslladada al Madrid romntic.

s una sarsuela que uneix els elements i ingredients de la comdia d'embolic amb una msica inspirada en reminiscncies populars. El paper de Fernando (tenor) ha estat defensat i gravat per tenors de gran categoria, com ara Alfredo Kraus, Plcido Domingo i Jaume Aragall, mentre que el de Francisquita ha estat assumit per nombroses sopranos destacades, com ara Anna Maria Olria, Enedina Lloris, Maria Bayo i Ainhoa Arteta .

 Estrena i repercussi .
S'estren l'any 1923 al Teatre Apolo de Madrid, amb direcci musical de Juan Antonio Martnez. El paper pincipal va ser escrit per a la soprano Mary Isaura que en aquella poca era amant del compositor. L'obra va obtenir un xit aclaparador i van haver de ser repetits un bon grapat de nmeros. Vives, que estava malalt, va seguir l'apotesica estrena des del llit, a sa casa, mitjanant un enlla telefnic amb el teatre.  El 13 de desembre del mateix any l'obra es va presentar al Teatre Tvoli de Barcelona, sent un altre gran triomf.

Al novembre de 1924 la companyia de l'estrena va embarcar-se cap a Amrica, representant l'obra a Xile, Per, Cuba, Mxic i Argentina. En aquest ltim pas va obtenir tal xit que fins i tot va provocar l'aparici d'una pardia, Doa Francisquita la maleva, amb msica d'Ivo Pelay. La reposici de 1956 amb ocasi de la reinauguraci del Teatro de la Zarzuela de Madrid va ser especialment sonada, amb la recordada participaci d'Alfredo Kraus i Anna Maria Olria, posteriorment aquesta companyia va fer una gira triomfal per tot Espanya, culminant amb una representaci a la Volksoper de Viena. Se'n van fer versions en angls i francs, aquesta darrera estrenada l'any 1933 a Montecarlo. Se n'han fet dues versons cinematogrfiques, la primera dirigida per Hans Behrendt i estrenada a Barcelona l'any 1934 i la segona dirigida per Ladislao Vajda amb la participaci de Mirtha Legrand i Armando Calvo. Va ser l'obra que ms satisfaccions i guanys econmics va proporcionar a Vives; als vint anys de la seua estrena havia recaudat quinze milions de pessetes i l'any 1957 portava dues-centes cinquanta representacions.

En les darreries del segle XX i principis del segle XXI, Doa Francisquita ha obtingut una creixent projecci internacional que l'ha duta als escenaris operstics ms importants d'Europa i Amrica.

 Sinopsi .

 Acte I .
Una plaa de Madrid en la que destaquen una esglsia i el celler de Doa Francisca;
Fernando Soler es queixa al seu amic Cardona de les insolncies a qu el sotmet la dona que estima, l'actriu Aurora la Beltrana. Moments desprs apareix aquesta amb una companya, Irene la de Pinto, i ambdues se'n riuen novament del jove enamorat.

Surten de l'esglsia Francisquita i sa mare. Francisquita est enamorada de Fernando, sense saber-ho ell, i se sent ferida en veure els desaires a qu el sotmet l'actriu. Francisquita deixa caure un mocador, i en recollir-lo Fernando comena a alternar amb ell, per Doa Francisca els interromp.

En marxar les dones, Cardona tracta de convncer a Fernando que li convindria ms intentar conquistar a la bonica Francisquita, i oblidar Aurora; per Fernando no hi fa cas. Surten.

Apareix Don Matas, pare de Fernando, que est interessat per Francisquita i amb qui voldria casar-se. Doa Francisca creu ser ella la destinatria de les seues atencions, i en aclarir-se el malents se sent decebuda, tot i acceptar les pretensions del vell respecte de la seua filla. Francisquita decideix seguir el joc per provocar la gelosia de Fernando.

Es produeix un nou enfrontament entre Aurora i Fernando, i l'actriu li deixa clar que ha trobat un nou amant: el torero Lorenzo Prez.

Apareix de nou Don Matas i Fernando provoca un nou malents, en simular que se sent atret per Francisquita per provocar aix la gelosia d'Aurora.

La plaa s'omple de joves que venen a celebrar un casament, el que dna lloc a un nmero de conjunt. En quedar-se sols Fernando i Cardona senten cantar a Francisquita, Fernando l'aborda i comena a adonar-se de l'encs de la jove. De sobte arriba un grup de msics festejant el carnaval. Amb un pasdoble entonat per la Beltrana es dissipa la gentada, mentre que Francisquita manifesta la seua confiana en aconseguir l'amor de Fernando.

 Acte II .
Esplanada del Canal, junt a un berenador;
Es festeja el carnaval. S'hi troben presents Lorenzo Prez i la Beltrana, aquesta cantant una can. Desprs arriben Fernando i Cardona, que va disfressat de "maja" i es veu percaat pels homes. Tamb arriba Don Matas amb Francisca i Francisquita, la seua intenci s presentar-li a seu fill la seua futura madrastra. A Fernando, que ha comenat a enamorar-se de Francisquita, li amona la intenci de la jove de casar-se amb un home tan vell, tot i que siga el seu propi pare. Quan tots surten, Fernando sent cantar Aurora al berenador i es mostra vacillant entre el vell i el nou amor.

Cardona, que continua disfressat de "maja" simula una escena amorosa amb Fernando, el que desperta la gelosia d'Aurora la Beltrana. Francisquita aconsegueix quedar-se sola amb Fernando i ambds joves acaben declarant-se el seu amor, desprs fingeix un esvaniment i Fernando l'agafa en braos. Don Matas est encoleritzat amb el capteniment del seu fill envers la seua futura mare. S'organitza un ball i Aurora repta pblicament als homes presents a convidar-la a ballar, el que provocaria la violenta reacci del seu actual amant, Lorenzo Prez. La seua intenci s que Fernando torne a ella, per les coses no li surten b: es Don Matas qui finalment la convida a ballar i s'enfronta al torero, deixant la via lliure a Fernando i Francisquita per a ballar plegats.

 Acte III .
Al carrer;
Doa Francisca, instigada per Francisquita, ha acabat per creure que Fernando s'ha enamorat d'ella, i la perspectiva li fa goig. Ambdues decideixen enganyar Don Matas i acudir al ball festa perqu Da Francisca puga alternar amb Fernando. Don Matas decideix quedar-se a casa.
Al ball;
Cardona es baralla amb Aurora, i aquesta es baralla amb Lorenzo Prez, que engelosit pel capteniment de la seua amant decideix reptar a Fernando, de qui sap que Aurora continua enamorada. El missatge el rebr Don Matas que per l'incident del ball (Acte II) creu ser ell l'objecte del repte, i ser ell qui acudir al ball.
Fernando noms vol tornar a veure a Francisquita, per quan aquesta arriba en companyia de sa mare s Doa Francisca qui vol coquetejar amb ell. En aquest moment arriba Don Matas i recrimina a la madura senyora que vulga intimar amb un jovencell com Fernando. Cardona li recorda que tamb ell podria ser el pare de Francisquita. Don Matas accepta el seu error i es resigna a autoritzar el casament de Fernando amb Francisquita. Aurora es consola coquetejant amb Cardona.
 

 Bibliografia .
Gmez Amat, Carlos. "Dona Francisquita" o el renacimiento de un gnero. Article contingut a l'enregistrament discogrfic de Doa Francisquita. Auvidis Valois, 1993.
Izquierdo, Mara Jos. Lope de Vega de nuevo en solfa. Article contingut al programa de la representaci de Doa Francisquita al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Temporada 1997 -1998. D.L.: M-22550/98;

 Enllaos externs .
Duo d'Aurora i Fernando per Raquel Pierotti i Plcido Domingo, a YouTube;
Romana Por el humo se sabe dnde est el fuego... per Alfredo Kraus, a YouTube;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295760" title="Llista de ciutats sumries" nonfiltered="1668" processed="1665" dbindex="116676">

Aquesta s una llista de ciutats sumries:

Adab.

Adab fou una ciutat estat de Mesopotmia.

Cap el 2355 aC apareix governada per Meskigala i poc desprs caigu en poder d'Umma, i cap el 2335 aC de Sargon I d'Akkad. Al morir aquest es va rebellar el 2284 aC per no va aconseguir la independncia fins a finals del segle. Cap el 2130 aC va caure en mans del rei Gudea de Lagash.

Akshak.

Akshak fou una antiga ciutat estat de Mesopotmia de la qual es tenen les primeres notcies segures cap el 2600 aC per exist molt abans.

El 2460 aC va estar en guerra contra Lagash. Cap el 2350 aC va caure en mans de Lugalzagesi d'Umma per es creu que aquest la va abandonar. Desprs estigu en mans de Sargon I i successors fins almenys el 2220 aC.

Apiak.
Apiak fou una ciutat-estat de Mesopotmia, que estava situada a la vora del riu Abgal, just al sud de la ciutat-estat de Kazallu. Era independent cap el 2000 aC.

Babilim.

Babilim (sumeri Kadingirra, biblca Babel, en catal Babilnia) s el nom acadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilnia, a Mesopotmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou ciutat-estat vinculada al diversos poders de Mesopotmia fins que va esdevenir a independent el 1894 aC. 

Badtibira.
Badtibira fou una ciutat estat de Mesopotmia que en els comenaments de la civilitzaci sumria va exercir certa hegemonia, que desprs va perdre en favor de Larak. 

Ja no va tornar a tenir cap protagonisme, i va seguir la histria general de les ciutats sumries. El 2130 aC s'esmenta la sotmissi de la ciutat a Gudea de Lagash.

Borsippa.

Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotmia que va passar a Babilnia abans del 1750 aC.

Una ciutat de nom Borsippa al sud de Babilnia, s'esmenta durant el domini grec i rom de Mesopotmia. Els seus dus tutelars foren Apollo i Diana. A la ciutat es va desenvolupar la secta dels Borsippens, astrnoms caldeus. Just diu que Alexandre el gran, al seu retorn de l'ndia, fou advertit pels mags de no entrar a Babilnia i llavors es va dirigir a Borsippa que era quasi b despoblada.

Der.

Der fou una ciutat estat de Mesopotmia.

Cap el 2020 aC pertanyia a Ur per s en va independitzar en aquestes dates. Cap el 2000 aC trobem governant la ciutat a Ninudsha i ms tard a Anummuttabil. El 1970 aC va caure en poder de Isin. i cap el 1900 aC de Larsa, fins que el 1765 aC va ser conquerida per Babilnia.

Isin.

Isin fou una ciutat estat de Mesopotmia que s esmenta com independent cap el 2400 aC passant cap el 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i desprs a mans de Sargon I i els seus successors.

Rapiqum.
Rapiqum fou una ciutat-estat de Mesopotmia prop de Sippar, a la zona entre l'Eufrates i el Tigris.

Tutub.
Tutub fou una ciutat que depenia d'Eshunna i que cap el 1850 aC es va rebellar i es va fer independent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295763" title="Calbria petita" nonfiltered="1669" processed="1666" dbindex="116677">

La calbria petita, agullat petit o cabuss petit (Gavia stellata) s un ocell del gnere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Morfologia.

 s ms petita que les altres calbries.
 No t la taca blanca que presenta la calbria agulla (Gavia arctica).
 A l'estiu canvia el plomatge i, aleshores, en destaca la taca vermella del coll.

Hbitat.

Prefereix el litoral protegit que tingui sl fangs o sorrenc. 

Distribuci.

Eursia septentrional i l'rtic canadenc. 

Observacions.

Aquesta calbria t el costum de fer anar el cap cap a un costat i cap a l'altre, la qual cosa ajuda a identificar-la ja que les altres calbries noms fan aix espordicament. 

Referncies.



Enllaos externs.

 La calbria petita al Principat de Catalunya. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Descripci i localitzaci de la calbria petita a Nord-Amrica. ;
 Informaci sobre el hbitat d'aquesta au. ;
 Descripci i fotografies de la calbria petita. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295767" title="Llista d'autors de l'antologia grega" nonfiltered="1670" processed="1667" dbindex="116678">

L'antologia grega s una collecci de sis mil poemes curts en grec, escrits per uns tres-cents autors diferents. Aquesta s una llista dels autors de l'antologia:

Ablabi l'Illustre.
Ablabi l'Illustre (Ablabius, ) fou l'autor d 'un epigrama a l'antologia grega. Se sap que fou bisbe de Nicea. Va viure a finals del segle IV i principis del V i fou deixeble de Troile (Troilus).

Vegeu tamb: Ablabi.

Aceratos.
Aceratos (Aceratus, Akratos Grammatiks ), fou un gramtic grec autor 'un epigrama d'Hctor a l antologia grega.

No es coneix res de la seva vida ni de la seva poca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295769" title="Carl Mansker" nonfiltered="1671" processed="1668" dbindex="116679">
Carl Mansker, nat a Los Angeles el 1935 s un compositor i pianista de fama internacional. 

Va comenar a aprendre a tocar el piano amb nou anys. Des de bon principi va preferir improvisar a practicar i el que llavors era el seu professor, en Samuel Ball, el va animar a posar per escrit aquestes improvisacions. 

Anys desprs, desprs d'una breu estada a na Marina i d'un any a Nova York, va ingressar a la Universitat de Califrnia i va fer estudis en msica. Llavors va estar-se uns anys a Nova York i d'all va anar a Munic, on va rebre una beca del land de Baviera per a estudiar piano amb el professor Rosl Schmid a la Musikhochschule Mnchen. Un cop es va haver graduat el 1967 va passar uns anys fent concerts arreu d'Europa. 

El 1965, durant una gira de concerts per Espanya, es va enamorar de Dei, a Mallorca. Ha participat en el Festival Internacional de Msica de Dei des que es va fundar el 1978, tant com a compositor com a intrpret. El 1987 va ser l'encarregat d'escriure una pera per al des aniversari del Festival; va compondre El bon senyor Karnak per a un llibret en catal de Josep Maria Llompart, que s'estren el juny de 1988 a l'obertura del Festival al Teatre Principal de Palma.

Des de 1969 ell i la seva dona, la pintora sussa Antoinette Mansker, viuen a cavall de Munic i Dei. 

Tot i que encara ensenya i fa concerts, disfruta sobretot composant. A ms d'pera ha escrit canons (fins i tot 23 peces de haikus japonesos), msica de cambra, un concert de piano, un concert grosso i la Simfonia Algabal. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295770" title="Llista de ciutats cananees" nonfiltered="1672" processed="1669" dbindex="116680">

Aquesta s una llista de ciutats cananees:

Acxaf.
Acxaf fou una ciutat cananea de Galilea; vers el segle XIII aC hi apareix com a governant Endaruta; desprs de la dominaci egpcia va passar probablement a Hassor el segle XII aC. Al segle XI aC hi apareix com a governant Ximron. Al segle X aC va passar a Israel.

Adullam.

Adullam fou una important ciutat cananea al centre de Palestina, prop de Betlem. Al segle XVI aC, Barsan n's esmentat com a governant. Va passar a Israel vers l'any 1000 aC.

Afec.
Afec fou una ciutat de Canaan prop de la moderna Petach Tikva a Israel. Al segle XIII aC apareix governada per un prncep anomenat Haya. Vers la meitat del segle XIII aC fou saquejada pels filisteus i va passar a Asdod. Vers el 990 aC va passar a Israel.

Aialon.
Aialon fou una regi cananea del centre de Palestina, al cam entre Jerusalem i la costa mediterrnia. Al segle XIV aC era governada per una dona de nom Ninurmahmes.

Aixtarot.
Aixtarot va ser una ciutat de Canaan a la costa oriental del llac de Tiberades. Al segle XIV aC apareix governada per Ayyab.

Akhtiashna.
Akhtiashna fou una ciutat cananea de la que noms se sap que la governava Sur-Ashar com a vassall egipci, al segle XIII aC.

Betheni.
Betheni fou una ciutat cananea vassalla d'Egipte que apareix sota govern de Baalu Mer a la meitat del segle XIV aC.

Bethoron.
Bethoron fou una ciutat cananea de Judea, al cam entre Jerusalem i la costa mediterrnia. Un prncep anomenat Lavan s esmentat al segle XVII o XVI aC.

Bihisi.
Bihisi fou una ciutat cananea probablement al nord de Jerusalem. Sota dependncia d'Egipte apareix governada (meitat del segle XIV) per Ayab.

Bzec.
Bzec fou una ciutat cananea al sud de Jerusalem. Vers la meitat del segle XII aC apareix sota govern d'Adon-Bzec; al segle segent estava en poder dels israelites.

Chasar.
Chasar (ciutat del retorn) fou una ciutat cananea de Samria. Apareix sota govern de Parathon al segle XVII o XVI aC.

Dor.

Dor fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Manasss, a uns 30 km al sud de Haifa a la costa mediterrnia.

Eglon.
Eglon fou una ciutat cananea a Judea, prop de Laquix. Desprs del 1200 aC apareix sota el govern de Debir. Fou israelita al segle segent.

Escitpolis.

Beth Shean (Bethshan) o Escitpolis (Scytopolis) fou inicialment una ciutat cananea que fou vassalla egipcia vers el segle XV aC. 

Gabaon.

Gabaon fou una antiga ciutat de Palestina.

Gath-Carmel.
Gath-Carmel fou una ciutat cananea propera al mont Carmel, per tant propera de la actual Haifa, que en el segle XIV aC era governada per Tagi, vassall egipci.

Geba-Shemen.
Geba-Shemen fou una ciutat cananea propera a Megiddo. Al segle XV aC fou saquejada per Tuthmosis III. El 1418 aC es esmentada sota el govern de Qaqa.

Tapnak.
Tapnak fou una ciutat cananea de Samria propera a Sequem. Al segle XVII aC, s'esmenta com a rei a Jeshub.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295772" title="Llista de monedes de l'antiga Grcia" nonfiltered="1673" processed="1670" dbindex="116681">

Aquesta s una llista de monedes de l'antiga Grcia:

Chalkoi.
Chalkoi era una unitat monetria de l'antiga Grcia. 8 Chalkoi formaven 1 bol i 64 formaven 1 dracma.

Dracma.


La dracma (en grec modern       , drakhm; en plural        , drakhms, o        , drakhm, fins a 1980) s el nom d'una antiga unitat monetria i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grcia i d'alguns regnes de l'Orient Mitj durant l'poca hellenstica, i tamb la moneda de la Grcia moderna, introduda el 1832 i substituda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a ra de 340,750 dracmes per euro. 

Didracma.
La didracma  era una antiga moneda grega equivalent a 2 dracmes, i amb un pes de 8,62 grams. Estava dividida en 12 bols. Era equivalent al sicle de Babilnia.

Hecte.

Sembla que van existir l'hecteus i el plemiedon per la seva equivalncia es dubtosa i sembla que hi havia diferents hectae derivats de diferents unitats; aquestes hectae no eren prpiament denominacions del diner sin de les seves subdivisions i apareixen parlant de monedes d'or, plata, i coure. Probablement els diners eren dividits en teros, quarts i sisens (or, plata i coure) amb valor segons les respectives unitats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295776" title="Llista d'unitats de volum de l'antiga Grcia" nonfiltered="1674" processed="1671" dbindex="116683">
Aquesta s una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grcia:

Acana.
Acana (Achane) fou una mesura persa i becia, equivalent a quaranta cinc medimnes tics.

Cnix.
Cnix (Choenix) fou una mesura grega de capacitat que com d'altres unitats de mesures petites, apareix amb diferents equivalncies,  probablement per diferncies regionals entre els diversos estats i ciutats gregues.

Suides diu que era equivalent a tres ctiles; Gal la fa igual a quatre ctiles; Fanni diu que era equivalent a vuit ctiles. Gal tamb esmenta en altres escrits l'equivalncia a tres  i vuit ctiles.

Choinix.
Choinix (plural Choinikes) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 1,087 litres.

Cous.
Cous (Chous) fou una mesura de lquids de l'antiga Grcia, equivalent al rom congi (congius) subdividit en sis sextaris. Tamb equival a a 3,12  litres; 8 chous equivalen a 1 Keramion.

En un concurs Mil de Crotona va poder veure tres cous de vi. Suides diu que era equivalent a dos sextaris (el sextari s quivalent a la pinta anglesa). Existia un  got de veure era anomenat tamb cous, que tenia una forma semblant a l'mfora panatenaica.

Hecte.

Hecte fou un terme usat en diversos sentits en el sistema mtric grec, de base duodecimal.

En mesures liquides el hecteus fou la sisena part del medimne i la dotzena del hemiecteon. Equivalia a un modi rom.

Hekteus.
Hekteus (plural hekteis) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 8,696 litres.

Keramion.
Keramion era una antiga unitat grega de mesura de lquids equivalent a 8 choes o 24,93  litres.

Kophinos.
Kophinos (plural Kophinoi)  era una antiga unitat grega de mesura de lquids equivalent a 9,35  litres.

Kotyle.
Kotyle (plural Kotylai) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 0,272 litres i de mesura de lquids d'una capacitat gaireb igual.

Maris.
Maris fou una mesura grega de capacitat que segons Pllux i Aristtil estava formada per sis ctiles (Kotyle, cotylae). Poli de Lmpsac esmenta una mesura ms gran del mateix nom que contenia deu congis (congii).

Medimne.
Medimne (Medimnus) fou la principal mesura de capacitat  dels grecs, equivalent a 52,176 litres.

S'utilitzava principalment per mesurar el gra. Contenia sis hectes, dotze hemiecta, 48 choenices, 96 xestae (sextarii), 192 cotylae i 1152 cyathi. El medimnus tic era equivalent a sis modis romans o dues mfores. El medimnus d'Egina i el de l'Egipte dels Ptolemeus tenia la meitat com a molt (possiblement un ter).

Metretes.
Metretes o mfora metretes (anomenada tamb mfora grega) era una antiga unitat grega de mesura de lquids equivalent a 37,4  litres. Fou la principal mesura de liquida de l'antiga Grcia. Contenia 12 choes, 48 choenices, 72 xestae (sextarii) i 144 Kotyle o cotylae) i era equivalent a tres quarts d'un medimne, la principal mesura seca. L'mfora metretes era la meitat de gran que l'mfora quadrantal romana.

Els metretes tic contenien 72 sextarii, els eginetes tenien una proporci de 5 a 3 amb els metretes tics i per tant la mesura d'Egina era dos cinquenes parts ms gran que la mesura tica i doncs una mfora metretes d'Egina contenia 120 sextarii, i era idntica als metretes de Babilnia, Sria i Antioquia. Els metretes macedonis eren probablement ms petits que els tics.

Mistre.
Mistre (Mystrum) fou una mesura grega de lquids, de la qual hi havia el gran mistre i el petit mistre. 

El ms com era el petit que era 1/24 part d'un ctile (kotyle) i   d'un cyathus.  Segons Gal el  mistre petit  era   del gran, per en un altre captol fa el mistre gran 1/3 d'un ctile i diu que el petit era   del gran; en un altre lloc fa al mistre gran equivalent a 3 oxybapha i el petit 1 i 1/3 oxybapha. Clepatra diu que el gran era 1/16 d'un ctile i el petit 1/22.

Quadrantal.

mfora o quadrantal (o mfora quadrantal) era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a 25,86  litres. Els grecs tamb usaven aquesta mesura per l'mfora grega era quivalent a 40 litres.

Fou la principal mesura romana de capacitat de lquids. Fest dona el text d'un plebiscit de data desconeguda que regulava els pesos i mesures:  "Ex ponderus publicis, quibus hac tempestate populus octier solet, uti coaequetur sedulum, uti quadrantal vini octoginta pondo siet: congius vini decem p. (pondo} siet: sex scxtari congius siet vini ; duodequinquaginta sextari quadrantal siet vini" (el quadrantal ha de contenir 80 pondos de vi i el congi 10; el sextari ha de ser 1/6 del congi i 1/48 del quadrantal).

Queme.
Queme (Cheme) fou una mesura grega de lquids la capacitat de la qual (com passa sovint amb les mesures petites) es esmentada diferent per diferents autoritats. La queme petita equivalia a dos cocleries o dos dracmes, i era 1/72 part d'un cotile (cotyle). La queme gran era ms petita proporcionalment, de 3 a 2. Encara s'esmenten altres tipis de queme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295778" title="Mata de Jonc (metfora)" nonfiltered="1675" processed="1672" dbindex="116684">
La Mata de Jonc s una metfora de Ramon Muntaner, de la seva Crnica, que expressa poticament la fora de la uni utilitzant el jonc (Scirpus holoschoenus):

I si alg em demana: "En Muntaner, quin s l exemple de la de mata de jonc?", jo li respondr que la mata de jonc t una fora que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l arrencaran, encara que alguns ms s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencar tota un miny de vuit anys, que ni un jonc no hi quedar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295779" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1676" processed="1673" dbindex="116685">


La competici de beisbol dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jug a l'Estadi de Beisbol de Wukesong de Pequn des del 13 al 23 d'agost de 2008. En el beisbol noms poden jugar els homes: les dones juguen al softbol, que s molt similar.

El Comit Olmpic Internacional ha decidit eliminar el beisbol del programa Olmpic el 2012, per la qual cosa aquest ser l'ltim torneig Olmpic de beisbol si no s acceptat novament en el futur.

 Format de competici .
Vuit equips competiren en el torneig Olmpic, que const de dues rondes. A la ronda preliminar jugaren tots contra tots una vegada, els 4 millor classificats jugaren la segent ronda, formada per dues semifinals. Els guanyadors de cadascuna de les semifinals jugaren la final i els perdedors es disputaren la medalla de bronze.

 Calendari de la classificaci .


Resultats.


Medaller.


Fase de grup.






Fase Final.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: Beisbol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295781" title="Llista de districtes romans" nonfiltered="1677" processed="1674" dbindex="116686">

Aquesta s una llista de districtes de les provncies de l'Antiga Roma.

Adrstia.
Adrstia (llat Adrasteia) fou un districte de la regi de Msia, regat pel riu Grnic, a la part final propera a la desembocadura.

Cablia.
Cablia fou un districte de l'sia Menor poblat pels Cabalis. Entre les seves ciutats cal esmentar Balbura, Oenoanda i Bubon.

Cammanene.
Cammanene fou una de les estratgies o districtes de la provncia de Capadcia. Es esmentada per Estrab i Tolomeu.

La principal ciutat era Zama, en la via que anava de la capital del pas dels Trocmi, Tavium o Taouion (a Galcia, a la vora del Halys) fins a Cesarea Mazaca (Capadcia) 

Cassiotis.
Cassiotis fou un districte del nord de Sria durant l'imperi rom, mes aviat una comarca natural que una divisi administrativa.

Les ciutats del districte, segons Claudi Ptolemeu, foren: *Antioquia, Dafne, Bactialla, Ldia de Cassiotis, Selucia, Epifnia, Rafanea, Antaradus, Marathus, Mariame i Mamurga.

Canini Campi.
Canini Campi fou un districte de la provncia de la Rtia Prima, que correspon al territori modern dels Grisons.

Catania.

Catania fou una de les estratgies o districtes de la provncia romana de Capadcia. Estrab la descriu com una plana rodejada de muntanyes.

Cazene.
Cazene fou un districte de la plana d'Assria a la vora de Niniveh. Els altres dos eren Dolomene i Calacene. 

Celtibria.

Celtibria fou un districte d'Hispnia Citerior a la part central del nord de la pennsula.

Cimiatene.
Cimiatene fou un districte de Paflagnia que deriva el seu nom de la fortalesa de Cimiata. Mitridates del Pont la va dominar i va fer de la ciutat de Cimiata (anomenada per ell Ctistes) una plaa forta base del seu poder al Pont.

Cirrhstica.

Cirrhstica (llat Cyrrhestica, grec Kyrrestike) fou un districte de Sria que va rebre aquest nom durant el domini macedoni. Anava entre la plana d'Antioquia de l'Orontes i l'Eufrates, i tenia al oest les muntanes Amanos i Commagena; cap al sud arribava al desert. Era un districte frtil i poblat, especialment a la vora del Eufrates.

Saramene.
Saramene (        ) fou un districte del Pont, situat a la regi de la badia d'Amisos. L'esmenta Estrab.

Trllia.
Trllia fou un districte d'Illria habitat pels Trallis, els quals esmenta Livi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295783" title="Llista d'unitats de massa de Babilnia" nonfiltered="1678" processed="1675" dbindex="116687">
Aquesta s una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Babilnia.

Karsa.
Karsa era una unitat de pes babilnia equivalent a 83,33 grams i dividida en 10 sicles.

Manu.

Manu (mina) era una unitat de pes de Babilnia de mig quilo (499,80 grams), que estava dividia en sis karsa i seixanta sicles.

Sicle.

El sicle (de l'hebreu    , sheqel, a travs del llat siclus) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitj (Palestina) i a Mesopotmia (Assria i Babilnia), que corresponia al dric persa. 

Zuzu.

Zuzu (paraula que vol dir divisi) era la meitat d'un sicle, unitat de pes assria i babilnia. Un zuzu equivalia a 4,17 grams.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295785" title="Llista de monedes romanes" nonfiltered="1679" processed="1676" dbindex="116688">
Aquesta s una llista de monedes romanes:

As.

L'as era una unitat de mesura del pes romana, coneguda tamb com a lliura romana (1 as = 1/ 88 lliures) i equivalent a 12 unces (unzia) o 327,45 grams. 

L'as era tamb era una moneda de bronze que desprs fou substituda per les monedes de plata.  

L'as com a mesura de pes es dividia en as greu (10 unces), ter d'as (4 unces), quart d'as (3 unces), sis d'as (2 unces), i l'una. 

La moneda es dividia en semis, trients, quadrants i sextants.

Denari.

Denari fou una moneda de plata romana (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa desprs del 269 aC. El as de bronze, que casi no circulava, fou eliminat, i  fou substitut per aquesta moneda, els quinaris i els sestercis. Un denari tenia al comenament 4,55 grams de plata per desprs del 130 aC es va rebaixar a 3,85 grams. 

Libella.
Libella (Libella) fou un moneda romana de plata esmentada per Marc Terenci Varr com utilitzada al principi de la ciutat i que va existir durant un llarg perode, per en la seva poca ja feia temps que no s'encunyava. El seu nom fou conservat con a sinnim de poc valor. El valor era equivalent a l'as rom i una desena part del denari.

Es subdividia en:

Sembella (sembella), la meitat;
Terunci (teruncius), un quart;

Quadrant.
Quadrant fou una moneda fraccionaria romana (4 quadrant = 1 as)

Quinari.
Quinari fou una moneda de plata romana (1 quinari igual a 5 asos i a 2 sestercis) emesa desprs del 269 aC.

Semis.
Semis fou una moneda fraccionaria romana equivalent a la meitat d'un as.

Sextant.

Sextant fou una moneda fraccionria romana (6 sextant = 1 as). El valor estava representat per la moneda anomenada Sextula, mesura equivalent a la sisena part d'una una (2 ciats) o d'un as.

Trient.
Trient fou una moneda fraccionaria romana (3 trient = 1 as).

Una.


Una (uncia) s un  dotzena part. Era una unitat de mesura del pes romana equivalent a 27,29 grams. 12 unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un ter d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sis d'as o lliura. L'una es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 scrapula i 144 siliquae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295787" title="Llista de deesses sumries" nonfiltered="1680" processed="1677" dbindex="116689">

Aquesta s una llista de deesses sumries:

Belili.
Belili fou una deessa sumria, germana de les deesses Bilulu i Dumuzi.

Bilulu.
Bililu fou una deessa sumria, germana de les deesses Belili i Dumuzi.

Ereshkigal.

Ereshkigal era la reina de l'infern en la mitologia sumerobabilnica des que va ser raptada pel drac Kur. s filla d'Anu, esposa de Nergal i germana d'Ishtar (amb qui la confonen alguns mites), era l'encarregada del judici final sobre el difunt. Va tenir diversos fills: amb Enlil va engendrar Namtar i amb Gugalana el du Ninazu. Simbolitza les estacions fredes, on la Terra no produeix, en un mite que va inspirar la histria de Persfone.

Gatumdu.
Gatumdu fou la deessa sumria de Lagash. Estava casada amb el du Ningirsu de Girsu.

Nintu.
Nintu fou la deessa principal de la ciutat sumria de Keshi. Estaba casada amb Shulpara.

 Nunbarshegunu .
Nunbarshegunu fou la deesa tutelar de la ciutat sumria de Nippur.

Turdur.
Turdur fou la deessa sumria de la fertilitat (referida principalment a la terra).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295789" title="Miobatrcid" nonfiltered="1681" processed="1678" dbindex="116690">

Els Miobatrcids (Myobatrachidae) sn una famlia de granotes que es troben a Austrlia i Nova Guinea. 

Taxonomia.
Aquesta famlia se subdivideix en 3 subfamlies amb els seus respectius gneres:



Referncies.
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295791" title="Llista de dus sumeris" nonfiltered="1682" processed="1679" dbindex="116691">

Aquesta s una llista de dus sumeris:

Anu.
En la mitologia sumria Anu o An era el du suprem del cel i per aix sovint se'l considera pare de totes les altres divinitats.  Juntament amb Enki i Enlil formava la Trada Suprema del pante sumeri. Se li associa el nombre seixanta, sagrat en aquesta mitologia.

Ningirsu.
Ningirsu s el nom d'un du sumeri de Lagash possiblement originada a la vena Girsu. N'era un gran devot el rei Eannatum I (cap el 2450 aC)
es el deu de babilonia i el mes adorat entre els deus

Shulpara.
Shulpara fou el du de la ciutat sumria de Keshi que estava casat amb la deessa Nintu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295793" title="Llista de monedes catalanes" nonfiltered="1683" processed="1680" dbindex="116692">

Aquesta s una llista de monedes catalanes:

Agramuntesa.
L'agramuntesa era una moneda de bill encunyada a Agramunt per part dels comtes d'Urgell, d'en almenys de l'any 1099 i fins al segle XV.

Tenia el mateix valor que el diner jaqus.

Ardit.

Un ardit era un moneda catalana de bill encunyada a diferents localitats catalanes durant els segles XVI i XVII. A l'anvers dels ardits hi figuren les lletres A-R.

Barbot.
El barbot s una moneda catalana d'or, que a principis del segle XIII rebia el nom de Morabat de la Barba Roja.

Barcelons.
El barcelons era el nom que rebien els diners de bill i els croats d'argent encunyats a Barcelona.

Blanca.

La blanca era una pea monetria mltiple del diner, per feta de bill.

Bossonalla.
La bossonalla era el nom que rebia la moneda de bill de poc valor, especialment una de les monedes de Pere I, encunyada l'any 1209.

Carl.

El Carl s una moneda de Npols, del segle XVIII. Es dividia en 12 blats.

Cavall.

El Cavall s una moneda de Npols, emesa en diferents poques entre els segles XV i XVIII. Dotze cavalls eren un blat.

Coronat.
El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provenals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de bill de Joan I i de Mart I.

Croat.

El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere II. Se la va conixer com a croat barcelon i, tamb, com a xamberg. A l'anvers figurava l'efgie del comte de Barcelona, i al revers la creu a la qual devia el nom la moneda. 

Un croat equivalia a dotze diners de tern. Es caracteritzava per tenir una gran creu al revers, d'aqu el seu nom. Els croats s'emetien des de les seques de les ciutats de Barcelona i Perpiny.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295795" title="Llista d'unitats de volum romanes" nonfiltered="1684" processed="1681" dbindex="116693">

Aquesta s una llista d'unitats de volum romanes:

Acetabalum.
Acetabalum era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a  0,068 litres, a un quart d'hemina i un octau del sextari. Contenia en lquid un cinqu d'un dracma tic.

Acetabalum era tamb una copa de vinagre que es posava a les taules gregues i romanes.

Culleus.
Culleus (tamb Culeus) era una unitat romana de mesura de lquids equivalent a 517,11 litres. Fou la mesura liquida ms gran i equivalia a 20 mfores o 160 congis.

Aquesta era la mesura romana utilitzada per calcular el producte de les vinyes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295797" title="Jordi Bols i Masclans" nonfiltered="1685" processed="1682" dbindex="116694">
Jordi Bols i Masclans (Barcelona, 1955) s historiador medievalista. Professor de la Universitat de Lleida. Ha centrat les seves recerques en l'estudi de la societat medieval catalana rural (parrquia del Sallent de Santa Pau, la Garrotxa) i urbana (Lleida, segles XIV i XV) i del paisatge histric (Els orgens medievals del paisatge catal). Amb aquesta darrera obra va guanyar, l'any 2005, el Premi Crtica Serra d'Or de Recerca. Ha publicat diversos atles histrics dels comtats carolingis de Besal, Empries-Peralada, Girona, Osona, Manresa i Urgell, en collaboraci amb Vctor Hurtado. Va participar en la realitzaci del RAC I (Repertori d'Antropnims catalans dels segles IX i X), conjuntament amb Josep Moran, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Va coordinar la secci d'arquitectura civil i militar i arqueologia de l'obra Catalunya Romnica, editada per l'editorial Enciclopdia Catalana. La seva tesi de doctorat, dedicada a l'estudi del monestir de Santa Maria de Serrateix (Bergued), ha sortit publicada l'any 2006. S'ha aproximat al coneixement de la vida quotidiana medieval, mitjanant la realitzaci d'excavacions arqueolgiques (Mas B de Vilosiu) i l'estudi dels documents escrits. Editor de la publicaci Territori i Societat a l'Edat Mitjana, de la Universitat de Lleida. L'any 2007, ha publicat el volum Estudiar i gestionar el paisatge histric medieval i ha impulsat el Manifest per a l estudi i la conservaci del paisatge histric a Catalunya i a la resta d Europa. 

 Bibliografia fonamental .
 Com veieren els Pasos Catalans alguns viatgers del segle XVI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1980. ISBN 84-232-0175-9.
 Els molins fariners, Ketres, Barcelona, 1983 (amb J. Nuet). ISBN 84-85256-30-1.
 La granja cistercenca d'Ancosa (La Llacuna, Anoia). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1981-1983), Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1986 (amb L. Mallart). ISBN 84-393-0464-1.
 El monestir de Sant Lloren prop Bag, Proa, Barcelona, 1986 (amb M. Pags). ISBN 84-7588-147-5.
 Atlas Histric d'Andorra (759-1278), Andorra, 1987(amb V. Hurtado). ISBN 9991390014.
 El Capbreu de la Comanda de l'Espluga de Francol de l'any 1558, Barcelona, 1991 (amb S. Claramunt). ISBN 84-72226635/4.
 Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l'Edat Mitjana, Lleida, 1993. ISBN 0214-445X.
 Repertori d'Antropnims Catalans (RAC) I, I.E.C, Barcelona, 1994. ISBN 84-7283-277-5.
 El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Curial, Barcelona, 1995. ISBN 84-88645-98-8.;
 Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Bergued). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986), Universitat de Lleida, Lleida, 1996 (edici). ISBN 84-88645-98-8.
 Castells de la Catalunya central, Angle, Manresa, 1997. ISBN 84-88811-32-2.
 Territori i Societat a l'edat mitjana, I (1997), Lleida, 1997 (edici, amb J. Busqueta). ISBN 84-89727-63-5;
 Atles del comtat de Besal (785-988), Rafael Dalmau, Barcelona, 1998 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0520-7.;
 La squia Monar i els molins del riu Ripoll, Sabadell, 1998 (amb J. Nuet). ISBN 84-87221-25-4.
 Territori i Societat a l'edat mitjana, II (1998). Almenar, 1147-1997, Lleida, 1998 (edici, amb J. Busqueta). ISBN 84-8409-016-7;
 Atles dels comtats d'Empries i Peralada (780-991), Rafael Dalmau, Barcelona, 1999 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0604-1.
 La vida quotidiana a Catalunya en l'poca medieval, Edicions 62, Barcelona, 2000. ISBN 84-297-4773-7.
 Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000. ISBN 84-297-4706-0.
 Catalunya medieval. Una aproximaci al territori i a la societat a l'edat mitjana, Prtic, Barcelona, 2000. ISBN 84-7306-575-1. ;
 Atles del comtat de Girona (795-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2000 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0614-9.
 Territori i Societat a l'edat mitjana, III (1999-2000), Lleida, 2000 (edici, amb J. Busqueta). ISBN 84-8409-091-4;
 Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2001 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0632-7.;
 Cartografia i histria medieval, IEI, Lleida, 2001. ISBN 84-899443-51-6.
 Paisatge i histria en poca medieval a la Catalunya Nova. Organitzaci del territori i societat a la vila d'Agramunt (Urgell) i a la vall del Si (segles V-XIX), Lleida, 2002 (edici). ISBN 84-8409-137-6.;
 Els orgens medievals del paisatge catal. L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya, Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-745-9.;
 Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2004 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0665-3.;
 Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2006 (amb V. Hurtado). ISBN 84-232-0700-5.;
 Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Fundaci Noguera, Barcelona, 2006. ISBN 84-9779-465-6.;
 Condicions de vida al mn rural. V Congrs sobre sistemes agraris, organitzaci social i poder local (edici, amb A. Jarne i E. Vicedo), Lleida, 2006. ISBN 84-89943-89-3;
 Estudiar i gestionar el paisatge histric medieval. Territori i Societat a l'edat mitjana, IV (2007), Universitat de Lleida, Lleida, 2007 (edici). ISBN 84-8409-137-6.;
 Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Pags editors - Ajuntament de Lleida, Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3;

Blocs.
 Arqueologia del paisatge a Catalunya.;
 Viure a la baixa edat mitjana.;
 Conixer l'alta edat mitjana.;
 Cartografia i histria medieval.;
 Les vilanoves: pobles nous medievals.;
 Histria medieval i arqueologia del paisatge a Europa.;
 Pobles de sagrera: poblacions eclesials medievals.;
 Espais i paisatges medievals.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295802" title="Softbol als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1686" processed="1683" dbindex="116695">

La competici de softbol dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaran a l'Estadi de Softbol de Fengtai de Pequn des del 12 al 21 d'agost de 2008. En el softbol noms hi poden jugar les dones: els homes juguen al beisbol, que s molt similar.

El Comit Olmpic Internacional ha decidit eliminar el softbol del programa Olmpic del 2012, per la qual cosa aquest ser l'ltim torneig Olmpic de softbol si no es acceptat novament en el futur.

 Format de competici .
Vuit equips competiran en el torneig Olmpic, que constar de dues rondes. A la ronda preliminar jugaran tots contra tots una vegada, els 4 millor classificats jugaran la segent ronda, formada per dues semifinals. Els guanyadors de cadascuna de les semifinals jugaran la final i els perdedors es disputaran la medalla de bronze.

 Calendari de la classificaci .


Fase de grup.




Fase Final.


Resultats.


Medaller.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295808" title="Gol" nonfiltered="1687" processed="1684" dbindex="116696">
Un gol (de l'angls goal; meta, objectiu) s el fet d'aconseguir un punt, que acostuma a ser l'objectiu del joc en diversos esports. 

En el futbol, un gol es marca quan la pilota creua completament la lnia de meta dins la porteria, s a dir, entre els pals laterals i el travesser.

Valor.
Tot i que en la majoria d'esports (futbol, hoquei, handbol, lacrosse...), cada gol compta per un punt, hi ha esports en qu no s aix. Per exemple, en rugbi, cada vegada que la pilota travessa la meta, s'afageixen 3 punts al marcador de l'equip que ha marcat. Un altre cas que no seguiex la tnica habitual s la del futbol australi, en el qual per cada gol es compten 6 punts.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295810" title="Ingolstadt" nonfiltered="1688" processed="1685" dbindex="116697">
Ingolstald s una ciutat situada a la regi de Oberbayern, dins de Baviera, a Alemanya.

La primera universitat de Baviera va ser fundada aqu, per LLus el Ric al 1472, convertint-se des de ben aviat en un centre 
de l'humanisme i desprs de la Contrareforma. Al segle XVI va ser la ciutat fortificada ms gran de l'Imperi Alemany. 
Va sofrir diversos danys durant la Segona Guerra Mundial i actualment s coneguda per la fbrica d'automvils Audi,
i per la seva refineria.


Monuments destacats.
 Asamkisrche Maria de Victoria, seu de l'associaci d'estudiants marians, al segle XVIII.
 Kreuztor i murades. L'nica porta que es conserva de les murades medievals.
 Liebfrauenmnster. Esglsia del segle XV.
 Alte Anatomie. Antiga seu de la facultat de Medicina.
 Neues Schloss. Liternalment, Castell Nou, del segle XV.
 Herzogskasten. Castell del segle XIII;
 Altes Rathaus. Ajuntament. restauraci del segle XVIII;
 Moritzkirche. Esglsia del segle XIV-XV;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295812" title="Uperoleia" nonfiltered="1689" processed="1686" dbindex="116698">

Uperoleia s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

 Informaci sobre aquesta famlia de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295816" title="Uperoleia altissima" nonfiltered="1690" processed="1687" dbindex="116699">

Uperoleia altissima s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004. Uperoleia altissima. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295817" title="Uperoleia arenicola" nonfiltered="1691" processed="1688" dbindex="116700">

Uperoleia arenicola s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004. Uperoleia arenicola. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295818" title="Uperoleia aspera" nonfiltered="1692" processed="1689" dbindex="116701">

Uperoleia aspera s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004. Uperoleia aspera. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295819" title="Uperoleia borealis" nonfiltered="1693" processed="1690" dbindex="116702">

Uperoleia borealis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004. Uperoleia borealis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295820" title="Uperoleia capitulata" nonfiltered="1694" processed="1691" dbindex="116703">

Uperoleia capitulata s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Hero, J.-M., Meyer, E. & Clarke, J. 2004. Uperoleia capitulata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295821" title="Uperoleia crassa" nonfiltered="1695" processed="1692" dbindex="116704">

Uperoleia crassa s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004. Uperoleia crassa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295822" title="Uperoleia fusca" nonfiltered="1696" processed="1693" dbindex="116705">

Uperoleia  fusca s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295824" title="Xencrit" nonfiltered="1697" processed="1694" dbindex="116706">


Onomstica:

Xencrit de Locres Epizefiris, music i poeta grec ;

Xencrit de Rodes, poeta grec.

Xencrit  de Tebes, escultor grec.

Xencrit (poltic) el 444, junt amb Lamp, va dirigir una colnia a Thuris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295825" title="Xencrit de Locres Epizefiris" nonfiltered="1698" processed="1695" dbindex="116707">
Xencrit de Locres Epizefiris (Xenocritus, ) fou un msic i poeta grec nadiu de Locres a la Magna Grcia. s esmentat per Plutarc com un dels caps de la segona escola de msica dria fundada per Taletes; diu tanmateix que se li adscriuen ditirambes sobre temes heroics.

Va ser fundador de l'estil locri de poesia lrica que fou una modificaci de l'estil elic; se li atribueixen  o odes ertiques, a imitaci de Safo i Erinna. Es diu que era cec de naixement.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295826" title="Uperoleia glandulosa" nonfiltered="1699" processed="1696" dbindex="116708">

Uperoleia glandulosa s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .
 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004. Uperoleia glandulosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295827" title="Xencrit de Rodes" nonfiltered="1700" processed="1697" dbindex="116709">
Xencrit de Rodes (Xenocritus, ) fou un poeta grec. Fou autor d'un elegant epigrama sobre Lisidice que consta a l'antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295828" title="Xencrit de Tebes" nonfiltered="1701" processed="1698" dbindex="116710">
Xencrit  de Tebes (Xenocritus, ) fou un escultor grec.

Era nadiu de la ciutat de  Tebes. Va fer unes esttues de marbre blanc de l'Hrcules Promac  a la seva capella de Tebes. Va treballar conjuntament amb l'escultor Eubi de Tebes. L'esmenta Pausnies



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295829" title="Eubi de Tebes" nonfiltered="1702" processed="1699" dbindex="116711">
Eubi (Eubius, ), fou un escultor grec.

Era nadiu de la ciutat de Tebes. Va fer unes esttues de marbre blanc de l'Hrcules Promac a la seva capella de Tebes. Va treballar conjuntament amb l'escultorXencrit  de Tebes. L'esmenta Pausnies


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295830" title="Uperoleia inundata" nonfiltered="1703" processed="1700" dbindex="116712">

Uperoleia inundata s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Hero, J.-M., Roberts, D. & Horner, P. 2004. Uperoleia inundata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295831" title="Xendam" nonfiltered="1704" processed="1701" dbindex="116713">
Xendam (Xenodamos, ) fou un msic i poeta lric nadiu de Citera.

s esmentat per Plutarc com un dels caps de la segona escola de msica establerta a Esparta per Taletes. Algun li atribueixen peans, per altres com Pratines, diuen que en realitat va escriure hiporquemes. Plutarc diu que al seu temps existia una oda seva que era d'aquesta darrera classe i Ateneu de Naucratis l'esmenta com un dels principals antics compositors d'hiporquemes junt amb Pndar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295833" title="Xenetes" nonfiltered="1705" processed="1702" dbindex="116714">
Xenetes (Xenoetas) fou un militar aqueu al servei d'Antoc III el Gran.

Hrmies de Cria el va enviar al front d'un exercit contra Mol de Mdia. Aquest comandament el fer esdevenir arrogant amb els seus amics i va exhibir molt d'orgull sobre la seva direcci. Va creuar el Tigris per va caure en una emboscada de Mol, fingint una retirada i  retornant inesperadament quan els soldats estaven beguts i dormien. El mateix Xenetes va morir amb la major part dels seus homes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295834" title="Xenomedes" nonfiltered="1706" processed="1703" dbindex="116715">
Xenomedes () fou un historiador grec nadiu de Quios, esmentat per Dions d'Halicarns, juntament amb Hellnic de Mitilene i Damastes. A tots tres els assigna com a poca una mica abans de la guerra del Pelopons.

Alguns fragments de les seves obres sn reproduts per gramtics posteriors, i sn de temtica mitolgica ms que histrica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295835" title="Uperoleia laevigata" nonfiltered="1707" processed="1704" dbindex="116716">

Uperoleia laevigata s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295836" title="Xen (desambiguaci)" nonfiltered="1708" processed="1705" dbindex="116717">



Xen, element qumic;

Onomstica:

Xen  de Tebes,  militar teb.
Xen (militar selucida), militar grec al servei d'Antoc III el Gran.
Xen  d'Hermione, tir d'Hermione ;
Xen  de Patres, poltic i militar de la Lliga Aquea.
Xen  d'gion, poltic de la Lliga Aquea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295838" title="Xen de Tebes" nonfiltered="1709" processed="1706" dbindex="116718">
Xen  de Tebes (Xenon, ) fou un militar teb.

Fou posat al comandament d'un cos de tropes peloponsies que foren enviades a l'illa de Siclia per  lluitar contra els atenencs el 413 aC durant el setge de Siracusa. L'esmenta Tucdides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295839" title="Uperoleia lithomoda" nonfiltered="1710" processed="1707" dbindex="116719">

Uperoleia lithomoda s una espcie de granota que viu a Austrlia, Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

 Referncies .

 Hero, J.-M., Roberts, D., Horner, P., Retallick, R., Richards, S. & Parker, F. 2004. Uperoleia lithomoda. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295840" title="Uperoleia littlejohni" nonfiltered="1711" processed="1708" dbindex="116720">

Uperoleia littlejohni s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004. Uperoleia littlejohni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295841" title="Uperoleia martini" nonfiltered="1712" processed="1709" dbindex="116721">

Uperoleia martini s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Gillespie, G., Robertson, P., Littlejohn, M. & Lemckert, F. 2004.  Uperoleia martini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295842" title="Uperoleia micromeles" nonfiltered="1713" processed="1710" dbindex="116722">

Uperoleia micromeles s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Uperoleia micromeles.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295843" title="Uperoleia mimula" nonfiltered="1714" processed="1711" dbindex="116723">

Uperoleia mimula s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004.  Uperoleia mimula.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295844" title="Uperoleia minima" nonfiltered="1715" processed="1712" dbindex="116724">

Uperoleia minima s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
 Hero, J.-M., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Uperoleia minima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295846" title="Uperoleia mjobergi" nonfiltered="1716" processed="1713" dbindex="116725">

Uperoleia mjobergi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Uperoleia mjobergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295847" title="Uperoleia orientalis" nonfiltered="1717" processed="1714" dbindex="116726">

Uperoleia orientalis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
 Hero, J.-M., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Uperoleia orientalis.   2006 IUCN llista vermella d'espcies amenaades.  Accedit el 22 d'abril de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295850" title="Uperoleia rugosa" nonfiltered="1718" processed="1715" dbindex="116727">

Uperoleia rugosa s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295851" title="Josep Rausell Sanchis" nonfiltered="1719" processed="1716" dbindex="116728">

Josep Rausell Sanchis (Meliana, Valncia, 1929), professor i escultor. S'inici artsticament al taller del seu pare, l'escultor Josep Maria Rausell Montaana. Ingress en l'Escola d'Arts i Oficis de Valncia, per a posteriorment estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de Valncia. El 1951 i amb la Pensi d'Escultura de la Diputaci Provincial de Valncia ampli estudis per diverses ciutats espanyoles. En Madrid i com a resident de la Casa Velzquez efectua diversos treballs al taller de l'escultor de Conca Lus Marco Prez. Ampli estudis al Colegio Espaol de Pars i el 1955, becat pel Ministeri d'Afers Estrangers, completa el seu recorregut formatiu per Itlia: Roma, Florncia, Venecia... En tornar a la seua terra participa en reconeguts certmens, biennals i exposicions collectives, entre altres ciutats a Valncia, Madrid o Gandia. El 1956 obt la Ctedra de dibuix de l'Institut Tcnic d'Ensenyaments Mitjans  Ausis March  de Gandia, i s en aquesta ciutat on desenvolupa la part ms important de la seua reconeguda faceta pedaggica. s autor de dos treballs sobre cermica de La Safor:  La industria ladrillera en la comarca de Gandia  i  La artesania alfarera en la comarca gandiense . El 1984 efectu un profund estudi sobre la figura de l'escultor Juan Martnez Montas.

 Obra .


Si b en certa ocasi Josep Rausell es va autodefinir com un  escultor figuratiu, idealista i apassionat per la forma, amb un mats romntic i lric , alguns crtics el reconeixen com un expressionista modern, sense preocupacions acadmiques per sense apartar-se de les normes que dicta l'esttica, tot convertint all clssic en neoclssic.

La seua obra artstica, tant civil com religiosa, la podem trobar en diversos suports, ja que ha treballat tots els materials: fusta, pedra, bronze... I pot trobar-se, a ms de les colleccions particulars, a institucions com la Diputaci de Valncia, el Museu de Prehistria de Valncia, l'Ajuntament de Gandia, o en poblacions com Beniarj o Meliana.

Cal destacar que la ciutat de Gandia disposa de tres de les seues obres ms importants: el seu monumental  Ausis March  en pedra (1959), que presideix una plaa destacada de la ciutat; i esculpit amb motiu del centenari del poeta valenci; el Crist de la Bona Mort(1957), una talla de llargria natural, i titular de la Germandat de la setmana santa del mateix nom; i la Mare de Du de l'Esperana (1990) per a la Germandat del Sant Sepulcre.

 Bibliografia .
Diversos autors Gua Artstica de la Semana Santa Gandiense Ganda: Junta Mayor de Hermandades de la Semana Santa, 1997











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295852" title="Uperoleia russelli" nonfiltered="1720" processed="1717" dbindex="116729">

Uperoleia russelli s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Uperoleia russelli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295853" title="Lluc Visconti" nonfiltered="1721" processed="1718" dbindex="116730">

Lluc Visconti (en itali: Luchino Visconti) ( 1292 - Mil, Senyoriu de Mil 1349 ) fou el senyor de Mil entre 1339 i 1349.

Orgens familiars.
Va nixer vers l'any 1292 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou nt per lnia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germ de Gales I Visconti, Joan Visconti i Esteve Visconti.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1316 amb Caterina Spinola, filla d'Oberto Spinola. D'aquesta uni no tingueren fills.

El 1318 es va casar, en segones npcies, amb Elisabetta Fieschi, filla de Carlo Capitano i neboda del papa Adri V. D'aquesta uni tampoc tingueren fills.

Es cas el 1339, en terceres npcies, amb Violant de Saluzzo, filla de Toms I de Saluzzo. D'aquesta uni nasqu:
 Lluc Visconti (1346-1399);
 
Va tenir, aix mateix, dos fills illegtims: 
 Brizio (?-1356), poeta i senyor de Tortona i Lodi;
 Borso ;

Senyor de Mil.
El 1315 fou nomenat senyor de Pavia, i cina anys desprs aconseguir ser nomenat podest de Vigevano, on va construir un castell les runes del qual encara es conserven. El 1323 va ser excomunicat per heretgia al costat de tota la seva famlia. 

A l'ascens el 1329 del seu nebot Ass Visconti al poder del Senyoriu de Mil fou associat al poder juntament amb el seu germ Joan Visconti. El 20 de febrer de 1339 va aconseguir la victria en l'important batalla de Parabiago contra el seu cos Lodrisi Visconti, aconseguint aturar les aspiracions successries d'aquest a Mil.

Per assegurar el govern als seus nebots Mateu, Bernab i Gales, tots ells fills del seu germ Esteve Visconti, va contractar un exrcit de mercenaris que els havia de donar suport a la seva mort. Per mentre, i per a no tenir aquest exercti sense ocupaci, va decidir llanar una ofensiva contra Pisa. Alhora, Lluc aconsegu la compra de Parma a Opizzo III d'Este. 

Lluc Visconti fou un gran militar i un bon senyor, per va destacar especialment per la seva crueltat. El 1341 aconsegu fer-se amb el ttol de Vicari Pontifici.

A la seva mort, ocorreguda el 24 de gener e 1349 a la ciutat de Mil, els seus nebots no van tenir problemes per a apartar al fill legtim de Lluc del poder, creant tot un seguit de dubtes entorna a la seva paternitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295854" title="Uperoleia talpa" nonfiltered="1722" processed="1719" dbindex="116731">

Uperoleia talpa s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Uperoleia talpa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit el 22 d'abril de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295856" title="Uperoleia trachyderma" nonfiltered="1723" processed="1720" dbindex="116732">

Uperoleia trachyderma s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D., Horner, P. & Retallick, R. 2004.  Uperoleia trachyderma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 22 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295857" title="Uperoleia tyleri" nonfiltered="1724" processed="1721" dbindex="116733">

Uperoleia tyleri s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295859" title="Xen (militar selucida)" nonfiltered="1725" processed="1722" dbindex="116734">
Xen (Xenon, ) fou un militar grec al servei d'Antoc III el Gran.

Fou enviat pel sobira saucida, juntament amb el general Teodot, amb una exrcit, contra el rebel strapa Mol de Mdia. Van atacar la capital de Mol per es foren refusats sota els mateixos murs de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295860" title="Xen d'Hermione" nonfiltered="1726" processed="1723" dbindex="116735">
Xen d'Hermione (Xenon, ) fou un tir grec.

Era tir d'Hermone i fou un dels pocs que va abdicar voluntriament el seu poder tirnic i va permetre a la ciutat unir-se a la Lliga Aquea. L'esmenta Polibi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295861" title="Xen de Patres" nonfiltered="1727" processed="1724" dbindex="116736">
Xen  de Patres (Xenon, ) fou un poltic de la Lliga Aquea.

Polibi diu que fou un dels que va aconsellar mantenir la neutralitat entre Roma i Perseu de Macednia. Desprs de la guerra (168 aC) quan els comissionats romans Claudi i Domici van denunciar davant l'assemblea aquea a tots el que havien estat generals dels aqueus com a partidaris de Perseu, Xen, que havia exercit el crrec, va protestar i es va oferir per sotmetre's a judici davant un tribunal aqueu o rom.

Fou un dels hostatges enviats a Itlia, on van romandre durant anys, i segurament va morir all.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295862" title="Xen d'gion" nonfiltered="1728" processed="1725" dbindex="116737">
Xen  d'gion  (Xenon, ) fou un poltic de la Lliga Aquea.

Fou enviat per dues vegades com ambaixador a Roma, junt amb Telecles, per demanar l'alliberament dels hostatges enviats a Itlia pels romans al final de la guerra contra el regne de Macednia el 168 aC. L'esmenta Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295863" title="Xenfanes" nonfiltered="1729" processed="1726" dbindex="116738">


Onomstica:

Xenfanes d'Atenes, ambaixador nadiu d'Atenes al servei de Macednia;

Xenfanes de Colof, poeta i filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295867" title="Xenfanes d'Atenes" nonfiltered="1730" processed="1727" dbindex="116739">
Xenfanes d'Atenes (Xenophanes, ) fill de Clemac, fou un ambaixador nadiu d'Atenes al que el rei Filip V de Macednia va enviar a Annbal per buscar una aliana amb el cartagins, als darrers anys del segle III aC. 

Xenfanes va intentar arribar a Cpua i fou detingut pel cam pels romans. Xenfanes va dir llavors al pretor Marc Valeri Lev que estava de cam a Roma per un tractat d'aliana entre la repblica i el regne de Macednia; Lev li va donar una escorta fins a Roma; una vegada all va aprofitar per tornar a intentar arribar a Annbal, per fou apressat per un vaixell rom; altre cop va intentar fer-se passar per ambaixador davant Roma, per aquesta vegada no fou cregut i fou reenviat a Roma i empresonat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295868" title="Xenfant" nonfiltered="1731" processed="1728" dbindex="116740">


Onomstica:

Xenfant  de Rodes, militar rodi.

Xenfant  d'Atenes, artista atenenc;

Xenfant  de Tassos, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295869" title="Xenfant de Rodes" nonfiltered="1732" processed="1729" dbindex="116741">
Xenfant de Rodes (Xenofanthus, ) fou un militar rodi.

Fou enviat pel govern de la Repblica de Rodes al front d'una flota de vaixells a l'Hellespont el 220 aC. 

L'esmenta Polibi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295870" title="Xenfant d'Atenes" nonfiltered="1733" processed="1730" dbindex="116742">
Xenfant  d'Atenes (Xenofanthus, ) fou un artista atenenc. 

Va fer atuells per flors, una de les quals trobada a una tomba a Kertch (l'antiga Panticapeum a Crimea),  porta la inscripci  i es troba actualment al Museu de Sant Petersburg. Inclou figures pintades en vermell sobre fons negre i en part est modelada amb relleu i pintada en diversos colors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295871" title="Xenfant de Tassos" nonfiltered="1734" processed="1731" dbindex="116743">
Xenfant  de Tassos (Xenofanthus, ) fill de Cares, fou un escultor grec.

Va viure en temps de l'emperador Adri. Fou enviat pels seus conciutadans a una missi a Atenes, per dedicar una esttua de l'emperador. La inscripci del peu de l'esttua es va trobar a Atenes al segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295872" title="Xenfil" nonfiltered="1735" processed="1732" dbindex="116744">
Xenfil (Xenophilus, ) fou un oficial grec macedoni.

Xenfil tenia el comandament de la ciutadella de Susa i tenia al seu crrec els tresors reials en el temps en qu Antgon el Borni va marxar contra la ciutat; va mantenir la posici per un temps lluitant valentament, per finalment es va haver de sotmetre a Antgon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295873" title="Melquiades lvarez Gonzlez-Posada" nonfiltered="1736" processed="1733" dbindex="116745">
Melquiades lvarez Gonzlez-Posada, (Gijn, Espanya; 1864 - Madrid; 22 d'agost de 1936) va ser un poltic i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicols Salmern, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intellectual espanyola del moment, com Manuel Azaa i Jos Ortega y Gasset. Va ser assassinat per les milcies esquerranes desprs d'haver estat empresonat per les autoritats del Front Popular que governava el 1936 la Segona Repblica espanyola.

Joventut. 
Amic de Leopoldo Alas "Clarn", va iniciar la seva carrera professional d'advocat a Oviedo. Entre 1894 i 1898 va ser deg del collegi d'advocats d'aquesta ciutat. Desprs es va traslladar a Madrid.

Trajectria Poltica. 
Excellent orador, L anomenaven "El Trib" i el bec d'or.
En 1912 va fundar el Partido Reformista republic per disposat a governar en una monarquia democrtica doncs considerava que, en democrcia, la qesti de la forma de govern -monarquia o repblica- era accidental.

En 1917 va participar en el moviment afavorit per republicans i socialistes, la finalitat dels quals era convocar Corts Constituents. Fracassat el moviment, Melquiades lvarez va anar moderant el seu discurs i es va aproximar al Partit Liberal de la monarquia, el que li va permetre accedir en 1923 a la presidncia del Congrs dels Diputats. Com president del Congrs, va tractar de convncer a Alfons XIII perqu retorns al parlamentarisme liberal, desprs del cop d'Estat de Primo de Rivera. Al llarg de la dictadura de Primo de Rivera va participar en diverses conspiracions dirigides a fer caure el dictador.

Durant la II Repblica el seu partit, aleshores anomenat Partido Republicano Liberal Demcrata i ja molt minoritari, es va trobar situat en el centre-dreta de l'espectre poltic. lvarez va arribar a ser deg del Collegi d'Advocats de Madrid.

Assassinat. 
L'agost de 1936, un mes desprs del comenament de la Guerra Civil, Melquiades lvarez va ser recls, igual com altres dirigents poltics conservadors, en la Pres Model de Madrid i posteriorment assassinat per milicians esquerrans. Al costat d lvarez van ser afusellades tamb altres personalitats com els ex ministres de la Repblica Jos Martnez de Velasco i Manuel Rico, el capit de cavalleria Fernando Primo de Rivera (germ de Jos Antonio Primo de Rivera) i el pilot militar Julio Ruiz de Alda, heroi de la travessia del Plus Ultra i un dels fundadors de Falange Espanyola.

Als Diaris d'Azaa, en aquell moment President de la Repblica, ha quedat mostra de la impressi que li va causar la mort del que havia estat el seu primer mentor poltic.

Bibliografia. 
 Antonio L. Oliveros, Astries en el ressorgiment espanyol Gijn 1989. ISBN 84-7286-282-8 ;
 Sarah lvarez de Miranda, Melquiades lvarez, el meu pare. Oviedo 2002. ISBN 84-8459-111-5 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295874" title="Xenofont (desambiguaci)" nonfiltered="1737" processed="1734" dbindex="116746">


Onomstica:

Xenofont, historiador atenenc i militar al servei de Cir el Jove.

Xenofont de Corint, esportista corinti.

Xenofont d'Atenes, general atenenc;

Xenofont d'gion, militar aqueu ;

Xenofont (escriptor), escriptor grec atenenc.

Xenofont de Lmpsac, escriptor grec;

Xenofont d'Antioquia, escriptor grec;

Xenofont d'Efes, escriptor grec  ;

Xenofont  de Xipre, escriptor grec ;

Xenofont (metge segle IV aC), metge grec ;

Xenofont (metge segle III aC), metge grec ;

Xenofont de Cos, metge grec ;

Xenofont (escultor), escultor atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295875" title="Xenofont de Corint" nonfiltered="1738" processed="1735" dbindex="116747">
Xenofont de Corint (Xenophon, ), fill de Tessal, fou un esportista corinti.

Va vncer als jocs olmpics en carreres a peu i al pentatl a la 79 olimpada. Era de la famlia dels Oligtides, una de les principals famlies de Corint. Una oda de Pndar celebrava la seva doble victria als jocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295877" title="Xenofont d'Atenes" nonfiltered="1739" processed="1736" dbindex="116748">

Xenofont d'Atenes (Xenophon, ), fill d'Eurpides, fou un general atenenc. 

A aquest general i a algun altre es va rendir la ciutat de Potidea el 429 aC. Ms tard al mateix any, va dirigir junt amb un altre general, una expedici contra els calcdids i el bottis, per foren rebutjats i es van haver de retirar a Potidea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295878" title="Xenofont d'gion" nonfiltered="1740" processed="1737" dbindex="116749">
Xenofont d'gion  (Xenophon, ), fou un militar aqueu nadiu d'gion (Aegium).

Va acompanyar el general rom Quint a la conferncia amb el rei Filip V de Macednia feta a Nicea el 198 aC. Fou un dels ambaixadors enviats a Roma desprs de la conferncia. Va deixar un fill anomenat Alcit (Alcithus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295881" title="Xenofont (escriptor)" nonfiltered="1741" processed="1738" dbindex="116750">
Xenofont (Xenophon, ), fou un escriptor atenenc esmentat per Digenes Laerci.

Era germ del poeta Pitstrat. Va escriure una biografia dels lders tebans Epaminondes i Pelpides, i alguns altra obra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295882" title="Xenofont de Lmpsac" nonfiltered="1742" processed="1739" dbindex="116751">
Xenofont de Lmpsac  (Xenophon, ), fou un escriptor grec nadiu de Lmpsac.

Estava especialitzat en temes de geografia. L'esmenten Plini i Sol (Solinus). Fou amb tota probabilitat l'autor de la obra titulada , esmentada per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295883" title="Adelobasileus" nonfiltered="1743" processed="1740" dbindex="116752">

Adelobasileus cromptoni s una espcie de mammaliaformes del Trisic mitj, fa uns 225 milions d'anys. T una representaci pobra al registre fssil i noms se'l coneix a partir d'un crani fragmentari descobert a la Formaci de Tecovas a l'oest de Texas.

Adelobasileus s anterior a la majoria de cinodonts no mamfer (tritilodonts i tritelodonts) i tots els altres mammaliaformes coneguts en deu milions d'anys. De fet, trets cranials distintius, especialment la zona de la cclea, indiquen que Adelobasileus s una forma de transici en la transformaci de caracterstiques dels cinodonts als mamfers del Trisic. Per aquest motiu, es creu que s l'avantpassat com de tots els mamfers moderns o un parent proper de l'avantpassat com.

Referncies.
S.G. Lucas & Z. Lou, Adelobasileus from the upper Triassic of west Texas: the oldest mammal, Journal of Vertebrate Paleontology, 1993.

Enllaos externs.
Adelobasileus a Paleaos ;
Evoluci: dels rptils als mamfers ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295885" title="Medalla de Nkhimov" nonfiltered="1744" processed="1741" dbindex="116753">

La Medalla de Nkhimov (rus:        "        "; transliterat: Medal "Nakhimova") s una medalla sovitica, creada per Stalin i instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 3 de mar de 1944 (Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n.15 de 1944), i els estatuts van modificar-se mitjanant decrets de 26 de febrer i 16 de desembre de 1947. Finalment, es realitz una nova redacci dels estatuts amb data de 28 de mar de 1980.

Era atorgada a mariners, sots-oficials i alferes de navili i membres de la Infanteria de Marina i Divisions Navals de les Tropes Fronterers per la conducta distingida i la valentia en batalla per la defensa de la Ptria:
 Per les accions hbils, amb iniciativa i valentia i contribueixin a l'execuci amb xit del combat naval;
 Pel valor a la defensa de les aiges territorials de la URSS;
 Per l'abnegaci a l'execuci del deure militar o d'altres mrits durant el servei militar amb risc de la vida.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla pel Servei de Combat. 

La Medalla de Nkhimov es l'equivalent naval a la Medalla pel Servei de Combat (com la Medalla d'Uixakov s equivalent a la Medalla al Valor) . Si b estava destinada als mariners i sots-oficials, tamb hi van haver oficials que la van rebre, en reconeixement a la valentia superior del cap (si b la prpia pels oficials seria l'Orde de Nkhimov).

L'iniciador del projecte per a l'establiment de la medalla va ser el Comissari del Poble per la Marina de la URSS, almirall Kuznetsov. Els autors del disseny van ser els pintors A.L. Diodorov i B.M. Homich.

Durant la Gran Guerra Patritica el dret de concedir-la va ser atorgat, en nom de la Presidncia del Soviet Suprem, a un redut grup del personal de comandament de la Marina Sovitica, com els comandants de les flotes, flotilles, esquadres, forces aries de la flota, sectors fortificats, caps de brigades navals, brigades aries i brigades d'infanteria de marina.

El primer decret de concessi va ser el 10 d'abril de 1944. Els primers en rebre-la van ser: a la Marina del Nord el sergent d'intelligncia M.A. Kolosov, i els marines Y.V. Tolstov i F.G. Moixkov, a la Flota del Mar Negre (20 d'abril de 1944) el Sergent de 1a G.I. Belikov, el Sergent Superior I.F. Belkin i l'infant de marina N.D. Belik; i a la Flota del Bltic (26 de juny de 1944) el sergent de 1a V.A. Vasiliev i els infants de marina N.G. Vavilkin i P.S. Gavrilov. Mitjanant el decret de 17 de juliol de 1945, la medalla va ser atorgada a 15 militars dels Estats Units. Durant la guerra, va ser com rebre la Medalla d'Ushakov i la de Nkhimov. 

Amb la nova redacci de 1980, la medalla podia ser tamb atorgada en temps de pau.

Se n van atorgar sobre unes 14.020 vegades

 Disseny .
s una medalla de bronze de 36mm. A l'anvers apareix la imatge de l'almirall Nkhimov mirant a l'esquerra, amb la inscripci "               " ("Almirall Nakhimov") a sobre i dues branques de llorer a sota amb una estrella de 5 puntes al mig.

Al revers apareix un vaixell al mig d'un anell format per un cable, sobre dues ncores creuades, envoltades per cadenes de vaixell.

Es suspn sobre un gal pentagonal blau cel de 24mm d'ample, amb 3 franges blanques de 3mm. L'amplada de la separaci entre les franges s de 2mm, i l'amplada de les vores blaves s de 5,5mm cadascuna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295889" title="Jess Julin Lucendo Heredia" nonfiltered="1745" processed="1742" dbindex="116754">

Jess Julin Lucendo Heredia (Pedro Muoz, 19 d'abril, 1970) s un antic jugador i actual entrenador andorr de futbol, d'origen espanyol.

Lucendo es va fer conegut quan el 2 de setembre de 1990, Johan Cruyff el feu debutar amb el primer equip del FC Barcelona en el primer partit de la temporada 1989-1990 davant el Real Valladolid. Fou el primer partit i l'ltim amb la samarreta del primer equip del club. Posteriorment jug a diversos clubs, destacant principalment al FC Andorra.

Disput 27 partits amb la selecci andorrana. El novembre del 2003 es retir com a conseqncia d'una lesi de genoll.

Des del 2006 s entrenador del FC Rnger's.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Trajectria internacional (incompleta);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295891" title="Joan Visconti" nonfiltered="1746" processed="1743" dbindex="116755">

Joan Visconti (en itali: Giovanni Visconti) ( vers el 1290 - Mil, Senyoriu de Mil 1354 ) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Mil entre 1349 i 1354. Fou una de les personalitats ms influents del segle XIV i mecenes, entre d'altres, de Petrarca.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1290 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou nt per lnia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germ de Gales I Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.

Carrera eclesistica.

Encaminat de ben jove vers la carrera eclesistica, el 1317 fou escollit arquebisbe de Mil. El papa Joan XII es va negar a confirmar l'elecci i nomen en lloc seu Aicardo da Intimiano. El 1323 Joan fou excomunicat i acusat d'heretgia, encara que va trobar recolzament en l'antipapa Nicolau V que el 1329 el va nomenar cardenal. 

Joan es va convertir l'any 1331 en bisbe i Senyor de Novara i el 1339 a la mort d'Aicardo va poder retornar triomfalment a Mil, de la qual va passar a co-governar amb el seu germ Lluc Visconti el 1341. L'any 1342 el papa Climent VI el confirm com a arquebisbe mitjanant la promulgaci d'una butlla especial.  

Joan va estendre el poder dels Visconti fins a la Repblica de Gnova el 1352, de la qual en va va esdevenir dogo l'any segent, i posteriorment a les ciutats de Bolonya i Novara. A la seva mort, ocorreguda el 5 d'octubre de 1354, el govern del Senyoriu de Mil pass a mans dels tres fills d'Esteve Visconti:Mateu II, Gales II i Barnab, que ja havien estat associats al govern de Joan a la mort del seu germ Lluc Visconti.

Descendents.
No s'arrib a casar mai a conseqncia dels seus crrecs eclesistics, per tingu dos fills illegtims:
 Leonardol, podest de Novara el 1332;
 Margarida, casada amb Ambrisi Visconti, fill de Bernab Visconti.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295894" title="Jess Luis Alvrez de Eulate" nonfiltered="1747" processed="1744" dbindex="116756">

Jess Lus Alvrez de Eulate, ms conegut com Koldo, (Vitoria-Gasteiz, 4 de setembre, 1970) s un porter de futbol andorr d'origen basc.

Comen la seva carrera al CD Aurrer de Vitoria. Posteriroment jug a clubs com l'Atltico de Madrid, el CD Toledo i la UD Salamanca. Des del 1994 defens els colors del FC Andorra amb una breu estada al CF Balaguer.

L'any 2003, per celebrar el jubileu de la UEFA, fou seleccionat com a Golden Player d'Andorra per la Federaci Andorrana de Futbol com el jugador ms destacat dels darrers 50 any al pas .

 Referncies .


 Enllaos externs .
 UEFA.com - Golden Player d'Andorra;
 Partits internacionals;
 Perfil;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295897" title="Xenofont d'Antioquia" nonfiltered="1748" processed="1745" dbindex="116757">
Xenofont d'Antioquia  (Xenophon, ), fou un escriptor grec nadiu d'Antioquia a Sria.

Fou autor d'una narrativa amorosa, o una collecci de narratives, sota el ttol  (Babylonika).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295898" title="Xenofont d'Efes" nonfiltered="1749" processed="1746" dbindex="116758">
Xenofont d'Efes  (Xenophon, ), fou un escriptor grec nadiu d'Efes.

Fou l'autor d'un roman conegut per Ephesiaca o "els amors d'ntia i Abrocomes"(); est escrita en estil simple i la historia est conduda sense confusi tot i el gran nombre de personatges introduts i de tractar-se d'una historia fora improbable. L'esmenta nicament Suides i la seva poca s incerta i se suposa que fou del temps dels Antonins. 

El manuscrit original de lEphesiaca es conserva al Monestir de Monte Cassino i la seva primera publicaci fou el 1726 a Londres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295899" title="Xenofont de Xipre" nonfiltered="1750" processed="1747" dbindex="116759">
Xenofont de Xipre (Xenophon, ), fou un escriptor grec xipriota. Fou autor d'un roman, amb el ttol .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295900" title="Xenofont (metge segle IV aC)" nonfiltered="1751" processed="1748" dbindex="116760">
Xenofont  (Xenophon, ), fou un metge grec deixeble de Praxgores de Cos, que va viure al segle IV aC i potser tambe a una part del segle III aC. Es creu que segurament era nadiu de l'illa de Kos.

L'esmenta Digenes Laerci i potser tamb Celi Aureli. Gal en fa allusi per no cita el seu nom. Va escriure sobre els dies crtics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295901" title="Xenofont (metge segle III aC)" nonfiltered="1752" processed="1749" dbindex="116761">
Xenofont (Xenophon, ), fou un metge grec seguidor d'Erasstrat.

Va viure abans que Apolloni de Memfis al segle III aC i potser una part del segle IV aC. Encara que de vegades fou identificat amb Xenofont de Cos, difcilment un metge podria ser deixeble de Praxgores i d'Erasstrat. Va escriure un llibre sobre els noms de les diverses parts del cos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295903" title="Xenofont de Cos" nonfiltered="1753" processed="1750" dbindex="116762">
Xenofont de Cos  (Xenophon, ), fou un metge grec de la famlia dels Asclepades. Fou el metge de l'emperador Claudi, del qual va obtenir alguns privilegis per a la seva illa natal.

Agripina Menor el va induir a intentar matar a l'emperador amb ver, el qual li va introduir a la boca amb l'excusa de fer-lo vomitar (54 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295904" title="Dlek" nonfiltered="1754" processed="1751" dbindex="116763">

Els dleks sn membres d'una raa extraterrestre fictcia de mutants de la srie de televisi britnica de cincia ficci Doctor Who. Els dleks sn grotescs organismes mutants del planeta Skaro, integrats en una armadura mecnica semblant a un tanc. Les criatures resultants sn una poderosa raa amb desitjos de conquesta i dominaci universals, que no senten ni pietat, ni compassi, ni remordiments (car totes les seves emocions foren eliminades, tret de l'odi). Tamb sn, collectivament, els ms grans enemics extraterrestres del senyor del temps conegut com el Doctor. La seva frase ms clebre s "EX-TER-MI-NAR!", cridant cada sllaba de manera estrident amb una frentica veu electrnica ().
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295905" title="Miguel Prim Toms" nonfiltered="1755" processed="1752" dbindex="116764">
Miguel Prim Toms (Valencia, 1943) s un poltic valenci. Enginyer Tcnic Agrcola des de 1964, s diplomat per la Cambra de comer Hispano-Holandesa en Tcnica i Economia de la flor tallada, i pel ministeri d'Agricultura en divulgaci agrria. Ha estat funcionari del SEA des de 1966 a Sagunt, cap de l'Agncia d'Extensi Agrria de la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient a Torreblanca, des de 1969. Fou escollit senador del Partit Popular per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2000. Ha treballat com a tcnic d'agricultura de la Generalitat Valenciana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295906" title="Xenofont (escultor)" nonfiltered="1756" processed="1753" dbindex="116765">
Xenofont (Xenophon, ), fou un escultor atenenc contemporani de Cefisdot el vell, junt amb el qual va fer l'esttua de Zeus.

En un passatge Pausnies esmenta tamb l'esttua de la Fortuna portant al seu fill Plut en el temple de Tebes, que segons els tebans havia estat feta per Xenofont quant a la cara i els braos i la resta per un artista de nom Callistnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295907" title="John Dunstable" nonfiltered="1757" processed="1754" dbindex="116766">
John Dunstable (vers 1390 - 24 de desembre de 1453), va ser un compositor angls de msica polifnica entre la Baixa Edat Mitjana i inicis del Renaixement. Tamb fou matemtic i astrnom tal com ho revela el seu epitafi a l'esglsia  de Stephen Walbrook de Londres: prncep de la msica, matemtic i astrnom.

Va ser un dels compositors ms actius de la primera meitat del segle XV i va tenir una gran influncia no solament a Anglaterra sin tamb al continent, contribuint en particular com a msic de l'Escola de Borgonya.

Va servir al duc de Bedford, germ del rei Enric V, a la reina Joana de Navarra i al duc de Gloucester l'any 1438. 

Conegu diverses escoles musicals europees, i fou influt especialment per l'ars nova francesa (segons Tinctoris, la seva obra fusion elements d'aquesta ars nova i del discant angls). La seva fama internacional va ser tan gran, tant en vida com desprs de la seva mort, que se li atribueixen moltes innovacions molt difcil de justificar o b ideades per altres compositors anglesos. Un segle desprs de la seva mort, alguns historiadors l'anomenaven errniament linventor del contrapunt.

Fou un exponent primordial del nou i rebuscat estil angls, que explotava els intervals suaus d'una tercera o una sexta, i va influir en les composicions continentals.

Encara es conserven moltes de les seves obres vocals, incloent moviments per la missa, arranjaments sacres en llat, motets enlluernadors.

El 1953 Manfred Bukofzer en public l'obra completa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295908" title="Mihail Sorbul" nonfiltered="1758" processed="1755" dbindex="116767">
Mihail Sorbul (Pseudnim de Mihail Smolski) (Boto ani, 16 d'octubre 1885 - Bucarest, 20 de desembre 1966 va ser un autor dramtic d'entreguerres.

Obra dramtica.
 Patima ro ie ;
 Letopise i ;
 Dezertorul ;
 Pr pastia ;
 Praznicul calicilor ;
 A doua tinere e ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295909" title="Esteve Visconti" nonfiltered="1759" processed="1756" dbindex="116768">

Esteve Visconti (en itali: Stefano Visconti) ( ? - Mil, Senyoriu de Mil 1327 ) fou un noble itali.

Orgens familiars.
Fou fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou nt per lnia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germ de Gales I Visconti, Lluc Visconti i Joan Visconti.

Npcies i descendents.
Es cas el 1318 amb Valentina Doria, filla de Bernab Doria i Eliana Fieschi. D'aquesta uni en nasqueren:
Mateu II Visconti (1319-1355), senyor de Mil;
Gales II Visconti (1320-1378), senyor de Mil;
Bernab Visconti (1323-1385), senyor de Mil;


Nomenat el 1325 senyor d'Arona, mor el 4 de juliol de 1327 a la ciutat de Mil. Les seves restes mortals descansen a l'esglsia de Sant'Eustorgio des de 1359.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295912" title="Miquel Bellido Ribs" nonfiltered="1760" processed="1757" dbindex="116769">
Miquel Bellido Ribs (Castell de la Plana, 1922 - 2000)  fou un metge i poltic valenci. Estudi medicina a la Universitat de Valncia. Ha estat cap clnic d'Anestesiologia i Reanimaci de l'Hospital General de Castell (1967-1992). Com a militant del PSPV-PSOE, fou primer tinent d'alcalde de Castell el 1979-1987 i senador per Castell a les eleccions generals espanyoles de 1993. Tamb ha estat president de l'Ateneu de Castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295919" title="Pedro Agramunt Font de Mora" nonfiltered="1761" processed="1758" dbindex="116770">
Pedro Agramunt Font de Mora (Valncia, 1951) s un poltic valenci. Llicenciat en dret i diplomat pel IESE de Barcelona, ha treballat com a directiu d'empreses del sector txtil. Vocal del Comit Executiu Nacional (1989-1990); Vocal de la Comissi Permanent (1989-1993). President provincial del Partit Popular de Valncia (1989-1993) i president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (1990-1993). A les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 va ser candidat a la Presidncia de la Generalitat Valenciana pel Partit Popular.

Ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989, senador a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996, 2000,  2004 i 2008 i diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295920" title="Xerxes d'Armnia" nonfiltered="1762" processed="1759" dbindex="116771">
Xerxes (, ) fou rei d'Armnia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bsicament el pas de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).

Polibi explica que el 212 aC Antoc de Sria estava preparat per assetjar Arsamosata, per Xerxes se li va sotmetre humilment i va aconseguir l'aliana del rei selucida que li va donar a la seva germana Antiochis en matrimoni. Aquest Antoc era molt probablement Antoc III el Gran. La princesa Antiochis va assassinar molt poc desprs al seu marit i va entregar el regne a Antoc. 

Es conserven algunes monedes de Xerxes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295921" title="Xerxes del Pont" nonfiltered="1763" processed="1760" dbindex="116772">
Xerxes () fou prncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Fou capturat per Gneu Pompeu a causa d'una revolta a la ciutat de Fanagria, o el seu pare l'havia deixat per seguretat (64 aC). Va participar com a captiu en el triomf de Pompeu a Roma. La seva sort final s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295923" title="Xifares" nonfiltered="1764" processed="1761" dbindex="116773">
Xifares (Xiphares, ) fou prncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator i d'Estratonice.

Quan Mitridates va haver de marxar seguint la costa de l'Eux, ella fou deixada al crrec d'una fortalesa amb importants tresors, que finalment va haver d'entregar a Gneu Pompeu Magne poc desprs, amb la condici de salvar la vida del seu fill Xifares. Quan la reina es van reunir amb Mitridates aquest la va castigar i va fer matar a Xifares davant seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295924" title="Xifil" nonfiltered="1765" processed="1762" dbindex="116774">


Onomstica:

Jordi II Xifil, patriarca de Constantinoble (1191 al 1198).

Joan VIII Xifil, patriarca de Constantinoble (1064 al 1075);

Joan Xifil, monjo de Constantinoble;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295925" title="Mateu II Visconti" nonfiltered="1766" processed="1763" dbindex="116775">

Mateu II Visconti ( 1319 - Mil, Senyoriu de Mil 1355 ) fou el senyor de Mil entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Gales II i Bernab Visconti.

Orgens familiaris.
Va nixer vers el 1319 sent el fill gran d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou nt per lnia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per lnia materna de Bernab Doria i Eliana Fieschi.

Npcies i descendents.
Es cas el 1342 amb Egidiola Gonzaga, filla de Felip de Mntua i nta de Llus I Gonzaga. D'aquesta uni nasqueren:
Caterina Visconti (1342-1382), casada en nixer amb Bertold I d'Este i el 1358 amb Ugolino Gonzaga;
Andreola Visconti (?-1376), religiosa;

Senyor de Mil.
El seu oncle Lluc Visconti l'envi a l'exili l'any 1346, any en el qual es feu amb el poder, pero el 1350 pogu retornar a la ciutat grcies al seu oncle Joan Visconti. Associat, juntament amb els seus germans, durant els ltims mandats de Joan Visnconti, el 1349 es feu amb el poder, que hagu de compartir amb els seus germans Gales II i Bernab Visconti. Com a co-senyor de Mil Mateu a governar Lodi, Piacenza, Parma i Bolonya. 

Va morir el 26 d'octubre de 1355 a conseqncia d'uns forts dolors abdominals, just desprs d'un sopar on suposadament fou enverinat pels seus dos germans, els quals es van repartir les seves possessions.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295927" title="Esteban Gonzlez Pons" nonfiltered="1767" processed="1764" dbindex="116776">
Esteban Gonzlez Pons (Valncia, 1964) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret i doctorat en dret constitucional a la Universitat de Valncia el 1990. Militant del Partit Popular, ha estat escollit senador per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000. El 2003 va renunciar a l'esc perqu Francisco Camps el va nomenar Conseller de Cultura, Educaci i Esport de la Generalitat Valenciana, el 2004, Conseller de Relacions Institucionals i Comunicaci i entre 2006 i 2007, Conseller de Territori i Vivenda. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollit diputat per Valncia i portaveu del Grup Parlamentari Popular, crrec que deix en ser escollit diputat per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008.

Al ms de juny d'aquell mateix any va ser proposat per Mariano Rajoy com a  vicesecretari de Comunicaci del partit, a l'expectativa de ser ratificada la candidatura de Rajoy a la presidncia del PP.

 Enllaos externs .
 Pgina personal d'Esteban Gonzlez Pons;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295928" title="Eozostrodon" nonfiltered="1768" processed="1765" dbindex="116777">

Eozostrodon fou un dels mamfers ms primerencs. Visqu a finals del Trisic i principis del Jurssic, fa uns 210 milions d'anys. Era un dels mamfers primerencs ms grans, amb ms d'un metre de longitud. Com en el cas de molts mamfers primerencs, la classificaci dEozostrodon s incerta.

Com l'ornitorinc actual, aquest mamfer ponia ous, per les cries que en sortien eren alimentades per mitj de les glndules mamries de la seva mare. Les seves dents eren tpiques dels mamfers, havent-se diferenciat en molars i premolars amb cspides triangulars.

Amb el seu llarg musell, les quatre potes, cinc dits, potes amb urpes i una llarga cua peluda, Eozostrodon semblava una musaranya.

Enllaos externs.
Imatge dEozostrodon;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295932" title="Timothy Mack" nonfiltered="1769" processed="1766" dbindex="116778">






Timothy Mack (Cleveland, Ohio, EUA, 15 de setembre de 1972), conegut com Tim, s un saltador de perxa nord-americ, medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004. 

El mateix any va aconseguir el 2n lloc a la final de la IAAF World Athletics, amb el resultat de 6.01 m, entrant a formar part de l'exclusiu  club dels 6 metres  de saltadors del perxa que han aconseguit saltar els 6 metres. 

El 2001 havia guanyat ja la medalla d'or als Jocs de Goodwill a Brisbane, Austrlia, on l altura de sortida estava situada a 5.80 metres. 

Va ser tamb campi dels campionats Indoor dels EUA el 2002 on l altura de sortida estava situada a 5.70 metres. 

Mack es va graduar a la Universitat de Tennessee. Abans de Tennessee, va passar dos anys a la Universitat de Malone. Va ser campi de la NAIA i va guanyar una beca per a estudiar a la Universitat de Tennessee.

A Tennessee, va ser campi de la SEC Indoor 2005 on l'altura de sortida estava situada a 5.50 metres. El mateix any va guanyar el ttol de la NCAA Indoor, on l'altura de sortida estava situada a 5.60 metres.

Va acabar 7 als campionats a l'aire lliure de la NCAA on l'altura de sortida estava situada a 5.30 matres.

El seu entrenador s Jim Bemiller.

Actualment viu i entrena a l'Olympic Training Center de Chula Vista (Califrnia).

Va patir una intervenci quirrgica a l'espatlla el 2006 per va fer una rpida recuperaci per a tornar a la perxa i saltar 5.85 metres en una competici local a Chula Vista.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295933" title="Morganucodon" nonfiltered="1770" processed="1767" dbindex="116779">

Morganucodon s un gnere de mamfers extingits que visqueren durant el Trisic superior i el Jurssic inferior a Eursia i Amrica del Nord. Aparegu fa uns 205 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295934" title="Haramiya" nonfiltered="1771" processed="1768" dbindex="116780">

Haramiya s un gnere de mamfers multituberculats extingits que visqueren durant el Trisic superior i el Jurssic inferior. s conegut a partir de restes de dents.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295935" title="Jordi II Xifil" nonfiltered="1772" processed="1769" dbindex="116781">
Jordi II Xifil (Georgius Xiphilinus) fou patriarca de Constantinoble de vers el 1191 al 1198.

Va deixar algunes obres de carcter jurdic, la ms important de les quals s esmentada amb el ttol De Juribus Territoriorum, que fou publicada per Leunclavius a Jus Graeco-Romanum, volm 1. pgina 283.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295936" title="Jean-Franois Piltre de Rozier" nonfiltered="1773" processed="1770" dbindex="116782">







Jean-Franois Piltre de Rozier (30 de mar de 1754 - 15 de juny de 1785) va ser un professor de fsica i qumica francs i un dels primers pioners de l'aviaci. El seu globus es va estavellar prop de Wimereux en el Pas-de-Calais durant l'intent de creuar volant el Canal de la Mnega. Ell i el seu acompanyant, Pierre Romain, van passar a ser les dues primeres vctimes d'un accident aeri.

 Primers vols .
Jean-Franois, durant el juny de 1783 va presenciar el primer vol de globus dels germans Montgolfier. El 19 de setembre va ajudar en un vol tripulat per una cabra, un nec i un gall en un globus sense subjecci en el jard frontal del Palau de Versalles. Desprs de varies probes va realitzar el primer vol lliure tripulat de la histria el 21 de novembre de 1783 acompanyat pel Marqus d'Arlandes. Durant el vol, de 25 minuts, utilitzant un globus aerosttic de Montgolfier, van viatjar 13 kilmetres des del Chteau de la Muette fins Butte-aux-Cailles, i des d'all sobre les afores de Pars, arribant fins a una altura de 3.000 peus (914m).

 Vegeu tamb .
Aviaci;
Avi;
Aerstat;

 Enllaos externs .
 http://bellestar.org/BalloonHistory.aspx;
 http://clg-pilatre-de-rozier.scola.ac-paris.fr/PDRBio.htm;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295937" title="Joan VIII Xifil" nonfiltered="1774" processed="1771" dbindex="116783">
Joan VIII Xifil (Joannes Xiphilinus, ) fou patriarca de Constantinoble de vers el 1064 al 1075, d'una noble famlia de Trapezus (Trebisonda). 

Va publicar alguns escrits jurdics de carcter eclesistic  que foren impresos per Leunclavius al seu  Jus Graeco-Romanum, i un discurs sobre la adoraci de la creu. Alguns altres discursos foren publicats a Moscou  el 1775 sota el ttol "Xiphilini, Joannis, et Basilii Magni aliquot Orationes" .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295939" title="Ramn Rabanera Rivacoba" nonfiltered="1775" processed="1772" dbindex="116784">
Juan Rabanera Rivacoba (Vitria, 1948) s un poltic basc. Enginyer de professi, a les eleccions generals espanyoles de 1986 va ser escollit diputat per Coalici Popular per laba; i posteriorment Senador del Partit Popular per la mateixa provncia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. El 1999, va encapalar la llista del Partit Popular (PP) a les eleccions a Juntes Generals d'laba, obtenint 16 escons i convertint al PP en la primera fora poltica en la provncia. 

Grcies al suport del Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE) i d'Unidad Alavesa va esdevenir Diputat General; estant des de llavors al capdavant de la Diputaci foral d'laba. A les eleccions forals de 2003 tamb va encapalar la llista del Partit Popular; sent aquesta vegada segona fora poltica desprs de la coalici PNB-EA; no obstant aix va aconseguir alar-se de nou amb el govern alabs a causa del suport del Partit Socialista d'Euskadi, que malgrat les reticncies inicials, fou nomenat Diputat General. 

Si b en la legislatura 1999-2003, l'enteniment amb el PSE-EE va ser important, en la legislatura 2003-2007 no va ser aix i el govern foral de Ravenera, en minoria, va haver de plantar cara a diverses mocions de censura promogudes pels grups del tripartit (PNB-EA-EB) que ostentava el Govern Basc; una de les quals es va saldar amb la destituci del Diputat de Benestar Social, Enrique Aguirrezbal; les mocions dirigides contra ell no van prosperar en no comptar amb l'aval del PSE. El seu govern ha estat marcat per dificultats constants per a arribar a acords amb els grups de l'oposici, necessaris donada la minoria de l'executiu foral. Ha anunciat la seva retirada de la primera lnia poltica; amb l'aband del lloc de President del PP de laba i la no renovaci de la seva candidatura a les eleccions forals de 2007, on fou substitut pel seu company de partit Javier de Andrs. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295941" title="Joan Xifil" nonfiltered="1776" processed="1773" dbindex="116785">
Joan Xifil (Joannes Xiphilinus, ) fou un monjo i escriptor de Constantinoble, nebot del patriarca del mateix nom (Joan VIII Xifil). 

Va fer una extracte de l'obra de Di Cassi del llibre 36 al 80, per encrrec de l'emperador Miquel VII Ducas (1071-1078); no va conservar l'arranjament original de Di Cassi i el va dividir en seccions cadascuna de les quals incloa la vida d'un emperador,  va ometre els noms dels cnsols i va fer algunes alteracions per iniciativa prpia; va cometre errors com per exemple remetre a una indicaci anterior que havia estat suprimida (en va ometre diverses parts, algunes d'elles de importncia).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295942" title="Zacaries (desambiguaci)" nonfiltered="1777" processed="1774" dbindex="116786">


Onomstica:
Profeta Zacaries;
Zacaries s el marit d'Elisabet, cosina de la Verge Maria, i pare de sant Joan Baptista.
Zaccaria (Zacaries), important famlia feudal genovesa a l'Imperi Bizant;
Zacaries Retric, escriptor eclesistic ;
Zacaries Escolstic, filsof bizant ;
Zacaries de Jerusalem, patriarca de Jerusalem.
Zacaries d'Alexandria, patriarca d'Alexandria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295943" title="Zacaries Retric" nonfiltered="1778" processed="1775" dbindex="116787">
Zacaries (Zacharias, ) fou un escriptor eclesistic bizant conegut com Zacaries Retric. Fou bisbe de Melitene i fou autor d'una historia eclesistica del perode 450 a 491, poca en qu va viure.

Evagri d'Epifania diu que la seva obra era favorable als nestorians. Existeix una traducci al sirac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295945" title="Zacaries Escolstic" nonfiltered="1779" processed="1776" dbindex="116788">
Zacaries (Zacharias, ) fou un filsof bizant d'Alexandria conegut com Zacaries Escolstic.

Va estudiar filosofia a Alexandria i desprs jurisprudncia a Beirut. Al cap d'un temps fou nomenat bisbe de Mitilene a Lesbos; va estar present al concili de Constantinoble el 536 i s esmentat a l'acta del concili. 

Es conserva un llibre anomenat . El seu estil imita al de Plat. Es conserva tanmateix una pea curta de Zacaries anomenada  conservada noms en traducci llatina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295946" title="Missa de Notre-Dame" nonfiltered="1780" processed="1777" dbindex="116789">

La Missa de Notre-Dame s una missa polifnica composta pel poeta, msic i clergue francs Guillaume de Machaut, per a la catedral Notre-Dame de Reims, d'on n'era canonge.

Composta abans de 1365, s una de les obres mestres de la msica medieval i de tot el repertori religis. La missa de Machaut s important en la histria de la msica per ser la missa cclica ms antiga que s'ha conservat amb moviments escrits per un mateix compositor, i segurament fou la primera d'aquest tipus. La idea d'escriure un conjunt complert de moviments polifnics musicalment relacionats no va quallar fins a mig segle desprs, en l'obra de Dufay i altres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295949" title="Pello Caballero Lasquibar" nonfiltered="1781" processed="1778" dbindex="116790">
Pello Caballero Lasquibar (Ziburu, Lapurdi, 1952) s un poltic basc. Llicenciat en dret i militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. Ha estat Director del Gabinet Tcnic del Departament d'Interior, Director de Gabinet Assessor del Conseller d'Interior, Director General de Policia del Departament d'Interior i Viceconseller d'Interior del Govern Basc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295953" title="Ferenc Molnr" nonfiltered="1782" processed="1779" dbindex="116791">

Ferenc Molnr (Budapest, 1878 - Nova York, 1952). Novel.lista i dramaturg hongars, de famlia jueva. Autor d'una quarantena d'obres de teatre.

Obra dramtica.
 Az rdg (El diable) (1907) ;
 Liliom (1909) ;
 A Test r (L'oficial de la gurdia) (1910) ;
 A hatty (El cigne) (1920) ;
 Jtk a kastlyban (Joc al castell) (1926);

Traduccions al catal.
 Una vegada era un llop. Traducci de Lloren Rodellas i Morales. 1934;
 La cuca de llum. Traducci de Lloren Rodellas i Morales. 1934;
 Olmpia. Traducci de Rafael Riba i Lloren Rodellas;
 Liliom. Traducci de l'hongars d'Eloi Castell. Adaptaci de Carlota Subirs. Intrprets: Llus Soler, Alcia Prez, Rosa Gmiz, Pau Mir, ngels Snchez, Joan Raja, Paco Valls i Amanda Baqu. Escenografia d'Anna Alcubierre. Il.luminaci de Luis Mart i Anna Alcubierre. Vestuari d'Eva Selma. Direcci de Carlota Subirs. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona el 26 de febrer de 2003.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295954" title="Jon Gangoiti Llaguno" nonfiltered="1783" processed="1780" dbindex="116792">
Jon Gangoiti Llaguno (Bilbao, 1951) s un poltic i economista basc. Militant del Partit Nacionalista Basc, fou escollit diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986, per poc desprs renunci al crrec per a ocupar un esc al Parlament Europeu de 1987 a 1992. Posteriorment fou escollit senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. El 2001 fou nomenat director de Bilbao Air.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295955" title="Esglsia vella de Santa Eullia de Gironella" nonfiltered="1784" processed="1781" dbindex="116793">
L'esglsia vella de Santa Eullia de Gironella s un edifici d'estil goticitzant dels segles XIII-XV que ja apareix, per, documentada en un pergam l'any 1222 i posteriorment en un altre del 1320. Amb el temps ha sofert moltes modificacions de les quals destaca la construcci de la torre campanar l'any 1445.

L'any 1907 fou venuda a un particular, que l'adapt per a usos industrials. Fou una fbrica de fideus, txtil, i posteriorment reconvertida en la seu del Club Sant Jordi. Per a aix es feren obres i s'habilit com a bar.

A causa del seu estat runs, especialment pel qu fa al campanar, es don a l'Ajuntament, el qual endeg una restauraci el 1986. Parallelament l'Agrupament Escolta Sebasti Montraveta s'hi install abans d'ocupar el seu edifici actual. Desprs de la restauraci s'acondicion per a tot tipus d'activitats culturals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295956" title="Ricardo Sanz Cebrin" nonfiltered="1785" processed="1782" dbindex="116794">
Ricardo Sanz Cebrin (Bilbao, 1954) s un advocat i poltic basc. Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto i militant del Partit Nacionalista Basc, el 1983 fund el bufet d'advocats Sanz & Saiz. A les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollit senador per Biscaia. El 2004 fou nomenat membre del Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc pel Parlament Basc i el 2006 fou assessor urbanstic de l'ajuntament de Muskiz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295957" title="Jnos Pilinszky" nonfiltered="1786" processed="1783" dbindex="116795">
Jnos Pilinszky (Budapest, 1921-1981) fou un poeta i dramaturg hongars. Va estudiar dret, literatura i histria. Fou presoner de guerra el 1944. Poeta d'inspiraci catlica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295959" title="Len Crome" nonfiltered="1787" processed="1784" dbindex="116796">
Len Crome (Letnia, 14 d'abril del 1909 - Gran Bretanya, 6 de maig del 2001) fou un metge britnic d'origen let que esdevingu responsable dels serveis mdics de la 35 Divisi de l'Exrcit Popular de la Repblica durant la Guerra Civil espanyola.

Era fill d'un home de negocis jueu. Desprs de rebre l'educaci inicial al seu pas, emigr a Edimburg (Esccia) a estudiar medicina. Ms tard, trob feina a Blackburn, per en veure el creixement del feixisme a Europa, decid de marxar com a voluntari en una unitat escocesa d'ambulncies per ajudar el govern de la Repblica Espanyola en la Guerra Civil. Serv inicialment a Madrid i desprs de la mort del metge polons Mieczyslaw Domanski, esdevingu oficial mdic en cap de la 35 Divisi republicana, en la qual lluitaven les Brigades Internacionals.

Crome treball al front fins a la retirada dels contingents internacionals el setembre del 1938 en un intent de Juan Negrn d'aconseguir la mediaci internacional al conflicte.

Quan Crome retorn a Anglaterra s'afili al Partit Comunista de la Gran Bretanya. S'install  a Londres i treball de metge general a Camberwell. En esclatar la Segona Guerra Mundial i comenar els bombardejos de l'aviaci alemanya, pogu utilitzar les tcniques desenvolupades a Espanya destinades a formar els vigilants d'atacs aeris.

El desembre de 1942, Crome marx a l'Exrcit Britnic i fou destinat al Cos Mdic de l'frica del Nord. Durant l'aven aliat a Itlia, Crome man la 152 Unitat d'Ambulncies i guany la Military Cross a Monte Cassino. El 1945 era comandant dels hospitals militars britnics a Npols.

Desprs de la guerra, Crome descobriria que la seva mare, pare i germana havien mort en camps de concentraci alemanys, desprs que l'Exrcit Alemany hagus envat Letnia.

Crome retorn a Londres i estudi neuropatologia a l'Hospital Maudsley. Ms tard, treball com a patleg a l'Hospital Fountain a Tooting. Encara es mantenia actiu en poltica i era secretari de la "Societat per a Relacions Culturals" amb la Uni Sovitica. Era tamb president de lInternational Brigade Association.

Crome escrigu alguns llibres:

 Pathology of Mental Retardation (1967);
 Unbroken: Resistance and Survival in the Concentration Camps (1988).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295960" title="Gemma Zabaleta Areta" nonfiltered="1788" processed="1785" dbindex="116797">
Gemma Zabaleta Areta (Sant Sebasti, 1957) s una pedagoga i poltica basca. Ha estat cap Territorial de Recursos d'Educaci, assessora del Gabinet del Conseller d'Educaci, Universitats i Investigaci i Directora de Renovaci Pedaggica a Guipscoa. Fou escollida senadora per Guipscoa pel PSE-EE a les eleccions generals espanyoles de 1993, i diputada per Guipscoa a les eleccions al Parlament Basc de 1998, 2001 i 2005. Membre del sector basquista del PSE, el 2005 va presentar una proposta amb Odn Elorza i Denis Itxaso per tal que el PSE reconeixi que Euskadi s una nacii deman la legalitzaci de Batasuna

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295961" title="Lajos Zilahy" nonfiltered="1789" processed="1786" dbindex="116798">
Lajos Zilahy (Salonta, 1891 - Novi Sad, 1974) fou un escriptor i dramaturg hongars. Fou periodista a Londres i Pars durant la Primera Guerra Munidal. Zilahy va esdevenir l'autor de ms xit de les primeres dcades del segle XX. Durant l'ocupaci alemanya, es va refugi en una cova on va escriure "Els Dukay", una de les obres ms reconegudes. El 1947 es va traslladar als Estats Units i posteiorment es va establir a Iugoslvia.

Obra.
 A Dukay csald ;
 A fegyverek visszanznek ;
 A lelek kialszik ;
 Arart ;
 A sz z s a gdlye ;
 Fehr haj ;
 Hallos tavasz ;
 Kt fogoly ;
 Krisztina s a kirly ;
 Valamit visz a vz ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295963" title="Zacaries de Jerusalem" nonfiltered="1790" processed="1787" dbindex="116799">
Zacaries (Zacharias, ) fou patriarca de Jerusalem.

Va escriure (614) la Epistola ad Eccles. Hierosol. de Abductione sua in Persidem, que es conserva a la Bibliotheca Patrum (vol. xii. p. 984).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295964" title="Zacaries d'Alexandria" nonfiltered="1791" processed="1788" dbindex="116800">
Zacaries (Zacharias, ) fou patriarca d'Alexandria.

Va deixar escrita una carta sindica dirigida a Joan Abdos. (Bibl. Orient. 2. p. 145, &c.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295965" title="Ana Mara Urchuegua Asensio" nonfiltered="1792" processed="1789" dbindex="116801">
Ana Mara Urchuegua Asensio (Sant Sebasti, 1952) s una poltica socialista basca.  Membre d'Amakunde, ha estat presidenta de la indstria Lasarte-Oria. i consellera general de Kutxa.  Com a militant del PSE-PSOE i ms tard dePSE-EE ha estat tinent d'alcalde d'Hernani el 1979-1985, juntera de la Diputaci de Guipscoa el 1987-1991 i alcaldessa de Lasarte-Oria des de 1987. Tamb fou escollida senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295967" title="Zaleuc" nonfiltered="1793" processed="1790" dbindex="116802">
Zaleuc (Zaleucus, ) fou un legislador grec

Fou el legislador dels locris epizefiris; la tradici el fa originalment unhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zaleuc&redirect=no&action=edit
S'est editant Zaleuc - Viquipdia esclau d'un pastor; fou alliberat i esdevingu legislador per recomanaci d'un oracle que deia que Atenea li havia comunicat excellents llei en un somni. En canvi Diodor de Siclia el descriu com persona de bona famlia i admirat de tothom per la seva ampla cultura (diu que fou deixeble de Pitgores, per aix seria un anacronisme). Suides diu que va nixer a Thuris. Timeu de Tauromenium nega la seva existncia. Eusebi li assigna com a data a l'entorn del 660 aC.

El codi de Zaleuc es considerat la primera collecci de lleis escrites dels grecs. Segons for de Cumes les lleis de Zaleuc estaven basades en les de Creta, Esparta i l'Arepag. Les lleis eren severes per tot i aix foren observades durant molt de temps pels locris, que per aix tenien bona reputaci de seguir les lleis. A l'Escolstica de Pndar sobre Aristtil se indica que les lleis de Zaleuc foren introdudes en un perode de lluita civil i confusi. Una caracterstica era la definici de les penes per cada violaci de la llei, que era una novetat ja que abans es feien segons costum. De les lleis conservades un parell podrien derivar de la seva legislaci, per les referncies que n'existeixen sn sens dubte espries. La pena d'adulteri hauria estat la prdua dels ulls. Diodor atribueix aquestes lleis a Carondes (Charondas).

A Zaleuc s'atribueixen tamb algunes lleis sumpturies entre les quals la d'utilitzar vi en estat pur.

Suides diu que va morir combatent pel seu pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295968" title="Zalmoxis" nonfiltered="1794" processed="1791" dbindex="116803">
Zalmoxis o Zamolxis (), fou el civilitzador mtic dels getes. Portava el seu nom per la pea en la que fou embolicat quan va nixer.

Segons la tradici fou esclau de Pitgores a Samos per fou alliberat i va adquirir riquesa i coneixements del mateix Pitgores i dels egipcis (va visitar l'Antic Egipte en el curs dels seus viatges); va retornar amb els getes i va introduir la civilitzaci i la religi, especialment la immortalitat de l'nima. Va persuadir el rei dels getes de compatir el poder amb ell, i fou declarat sacerdot suprem de la principal detat dels getes. Hauria viscut en una cova subterrnia durant tres anys i desprs hauria sortit per predicar. 

Herdot pensa que era anterior a Pitgores i expressa dubtes sobre la seva histria, considerant-lo una detat geta ms que una persona.  Potser les doctrines de Pitgores sobre l'nima, difoses entre els getes i altres brbars en contacte amb els grecs, van donar origen a la llegenda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295972" title="Zarbi" nonfiltered="1795" processed="1792" dbindex="116804">
Zarbi o Zarbienos (Zarbienus, ) fou rei de Gordiene.

Es va dirigir a Appi Claudi quan aquest era a Antioquia, amb intenci de sostreure's del jou de Tigranes II d'Armnia. Fou assassinat abans de l'arribada dels romans junt amb la seva dona i els fills. Quan Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) va arribar a Gordiene li va dedicar uns funerals amb gran pompa i va encendre de prpia m la pira funerria, fent erigir tamb un sumptus monument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295974" title="Zarxes" nonfiltered="1796" processed="1793" dbindex="116805">
Zarzes o Zarxes (Zarzas o Zarxas, ) fou un militar d'origen libi.

Era comandant d'un cos de mercenaris al servei de Cartago, i va participar en la revolta. Assetjat per Amlcar Barca i sense subministraments, els mercenaris es van haver de rendir pressionats per la gana. Amlcar el va fer crucificar (vers 238 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295976" title="Jordi Zegab" nonfiltered="1797" processed="1794" dbindex="116806">
Jordi Zegab (Georgius Zegabenus) fou un escriptor bizant tard.

Va escriure una obra anomenada , en vers (avui a la Llibreria Imperial a Viena). Sobre l'autor ell mateix diu que era pobre i mancat de tot all ms elemental. Va escriure i traduir altres obres esmentades per Fabricius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295977" title="Imre Madch" nonfiltered="1798" processed="1795" dbindex="116807">

Imre Madch (Alssztregova, 1823 - 1864). Poeta i dramaturg hongars.

Obra.
 Az ember tragdija. 1861;

Traduccions al catal.
 La tragdia de l'home. Traducci de Balzs Dri i Jordi Perramon. 1985;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295978" title="Jordi Pedret i Grenzner" nonfiltered="1799" processed="1796" dbindex="116808">
Jordi Pedret i Grenzner (Barcelona, 1950) s un advocat i poltic socialista catal. Llicenciat en Dret i professor titular de l'Escola Universitria de Treball Social de Barcelona. Ingressa a Convergncia Socialista de Catalunya en 1974 i passa al PSC-Congrs i a l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). s president del Consell de la Federaci PSC-Barcelona. Membre del Consell Nacional PSC, vicepresident ACSUR, soci de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates i de Associaci per l'ONU. Tamb s patr de la Fundaci Ramn Rubial - Espanyols en el Mn i vicepresident de la Fundaci ArtSur. Ha estat diputat pel PSC per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295979" title="Zeiles" nonfiltered="1800" processed="1797" dbindex="116809">
Zeiles (Zeilas, ) fou rei de Bitnia fill de Nicomedes I i Ditizela

A causa de les intrigues de la seva madrastra Etazeta, Zeiles va haver de fugir de Bitnia i refugiar-se al regne d'Armnia. Nicomedes I al morir va deixar el regne al seu fill nascut d'Etazeta, en perjudici de Zeiles que immediatament va provar de recuperar el seu dret per la fora i es va revoltar amb els seus partidaris; desprs de diverses batalles  amb resultat divers, va aconseguir finalment ocupar el tron vers el 246 aC.

Fou el pare del rei Prsies I que el va succeir a la seva mort vers el 228 aC, assassinat pels glates, als caps dels quals pensava matar (i es van anticipar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295981" title="Zenes" nonfiltered="1801" processed="1798" dbindex="116810">
Zenes (Zenas, ) fou un escultor grec conegut per les inscripcions a dos busts al Museu del Capitoli. Probablement un d'aquestos busts era de l'emperador Clodi Alb o  de l'emperador Macr.

Va viure al comenament del segle III i per una inscripci trobada es pensa que podria ser nadiu d'Afrodsies (on el nom Zenes era com).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295983" title="Zeneu" nonfiltered="1802" processed="1799" dbindex="116811">
Zeneu o Zenis (Zeneus o Zenis, ) fou un escriptor grec nadiu de Quios.

Va escriure una obra sobre la seva illa natal que s esmentada per Ateneu de Naucratis, que s l'nic autor que esmenta a Zeneu. Alguns erudits pensen que podria ser un error d'Ateneu i que en realitat es tractaria de Xenomedes de Quios, un historiador de l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295984" title="Istvn rkny" nonfiltered="1803" processed="1800" dbindex="116812">
Istvn rkny (Budapest, el 5 d'abril de 1912   el 24 de juny de 1979) fou un escriptor i dramaturg hongars. Provinent d'una famlia de la burgesia jueva benestant fa estudis d'enginyeria qumica i l'any 1932 s'especialitza en farmacologia. El 1937 entra en contacte amb el cercle literari Szp Sz ( bonica paraula).                                                                

rkny s un excel.lent representant del drama absurd hongars. De 1951 a 1953 treballa com dramaturg per al Teatre de l'Armada del Poble hongars. La seva pea titulada Ttk (Totem) esdev un xit increble.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295993" title="Ordre del Mrit Civil" nonfiltered="1804" processed="1801" dbindex="116813">
L'Ordre del Mrit Civil s, juntament amb l'Orde d'Isabel la Catlica, una de les dues ordres actualment depenents del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya. 

L'Ordre del Mrit Civil va ser instituda pel rei Alfons XIII, per Reial decret de 25 de juny de 1926, per a premiar les virtuts cviques dels funcionaris al servei de l'Estat, aix com els serveis extraordinaris dels ciutadans espanyols i estrangers en el b de la Naci. 


Referncies.

 Reglament ;
 Insgnies ;
 Resum histric ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="295996" title="Peter Hirt" nonfiltered="1805" processed="1802" dbindex="116814">
 Peter Hirt  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Peter Hirt va nixer el 30 de mar del 1910 a Zurich. Va morir el 28 de juny del 1992 a Ksnacht, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 27 de maig del 1951 el GP de Sussa, que era la prova inicial de la temporada.

Peter Hirt va participar a un total de cinc curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de dues temporades a la F1, les que corresponen als anys 1951 i 1952.

Hirt va competir en nombroses proves automobilstiques fora de la F1. Va formar part de Ecurie Espadon, un grup de pilots sussos que es van aliar per competir en un mateix equip.


 Resultats a la F1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296002" title="Norte de Aralar" nonfiltered="1806" processed="1803" dbindex="116815">

Norte de Aralar (euskera Leitzaldea) s una comarca de Navarra situada a la Merindad de Pamplona, a la zona bascfona de Navarra i que fa frontera amb Guipscoa. T uns 6.000 habitants

 Municipis .
 Araitz: 592 habitants (2002).
 Arano: 146. ;
 Areso: 282.
 Betelu: 342.
 Goizueta: 891.
 Larraun: 1.047.
 Leitza: 2.935. ;
 Lekunberri: 871.

 Personatges illustres .
 Iaki Perurena ;
 Jos Mara Bakero, futbolista ;
 Aimar Olaizola, pilotari ;
 Abel Barriola , pilotari;
 Patxi Zabaleta, poltic i escriptor en basc  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296005" title="Nuper rosarum flores" nonfiltered="1807" processed="1804" dbindex="116816">
 Nuper rosarum flores (Flors de roses) s un motet isortmic compost el 1436 per Guillaume Dufay, per ser interpretat en la consagraci de la catedral de Florncia nova amb motiu de l'acabament de la cpula dissenyada per Filippo Brunelleschi.

La pea est escrita a quatre veus, per una de les lnies superiors es divideix en certs moments per produir una textura de cinc veus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296006" title="Comarca de Baztan" nonfiltered="1808" processed="1805" dbindex="116817">
Comarca de Baztan (en euskera Baztanaldea) s una comarca de Navarra situada a la part ms nord-occidental, que limita al nord i est amb Lapurdi i Baixa Navarra (Iparralde), a l'oest amb les comarques de Bortziri i Malerreka, i al sud amb les d'Ultzamaldea i Auamendi. La llengua majoritria de la poblaci s el basc. T 390,2 kilmetres quadrats i 8.379 habitants segons dades de l'INE de 2007. s formada per tres municipis:
 Vall de Baztan;
 Zugarramurdi;
 Urdazubi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296007" title="Catalan LSE Alumni" nonfiltered="1809" processed="1806" dbindex="116818">

Associaci d'antics alumnes catalans de la London School of Economics and Political Science(LSE) constituda formalment el 6 Juny de 2007 en un acte a la oficina central de Caixa Catalunya. El president de l'associaci s en Jaume Garcia i Villar,catedrtic d'economia aplicada a la Universitat Pompeu Fabra. 

 Constituci .

La seva constituci va comptar amb la presencia i suport de Narcs Serra (President de la  Caixa Catalunya), en Howard Davies, Director de la LSE, i en John-Paul Nunes, Deputy Head of Alumni Relations. 

 Finalitat .

La finalitat de l'associaci s la de reunir annualment en un acte els antics alumnes de la LSE, on s'acostuma a convidar un professor de la LSE. Tamb es pretn  fomentar la participaci d'estduants catalans ( o que hagin estudiant en universitats catalanes) a la LSE.
 
 Collaboracions .
Aquestes activitats es realitzen amb una collaboraci amb Caixa Catalunya i el CIDOB, aix com una junta directiva mplia d'ex-alumnes de diferents promocions. 

 Enllaos Externs .


 Acte de constitutci;
Catalan Society ;
 Cerimonia de lliurament de les beques Caixa Catalunya ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296008" title="Crinia" nonfiltered="1810" processed="1807" dbindex="116819">

Crinia s un gnere de granotes de la famlia dels miobatrcids que es troba a Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

Amphibian Species of the World - Crinia.;
 El gnere Crinia a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296009" title="Crinia bilingua" nonfiltered="1811" processed="1808" dbindex="116820">

Crinia bilingua s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Crinia bilingua.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296010" title="Crinia deserticola" nonfiltered="1812" processed="1809" dbindex="116821">

Crinia deserticola s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Retallick, R. 2004.  Crinia deserticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296011" title="Crinia georgiana" nonfiltered="1813" processed="1810" dbindex="116822">

Crinia georgiana s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Crinia georgiana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296012" title="Crinia glauerti" nonfiltered="1814" processed="1811" dbindex="116823">

Crinia glauerti s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Crinia glauerti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296013" title="Crinia insignifera" nonfiltered="1815" processed="1812" dbindex="116824">

Crinia insignifera s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Crinia insignifera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296015" title="Crinia nimbus" nonfiltered="1816" processed="1813" dbindex="116825">

Crinia nimbus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Brown, P. 2004.  Crinia nimbus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296016" title="Crinia parinsignifera" nonfiltered="1817" processed="1814" dbindex="116826">

Crinia parinsignifera s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia.

Referncies.

 ;
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296017" title="Crinia pseudinsignifera" nonfiltered="1818" processed="1815" dbindex="116827">

Crinia pseudinsignifera s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Crinia pseudinsignifera. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296018" title="Crinia remota" nonfiltered="1819" processed="1816" dbindex="116828">

Crinia remota s una espcie de granota que viu a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Hero, J.-M., Richards, S., Parker, F., Horner, P., Clarke, J. & Meyer, E. 2004.  Crinia remota. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296019" title="Crinia riparia" nonfiltered="1820" processed="1817" dbindex="116829">


Crinia riparia s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

  ;
 Cogger, H.G. 1979. Reptiles & Amphibians of Australia. A. H. & A. W. REED PTY LTD ISBN 0-589-50108-9.
 Tyler, M.J. 1994. Australian Frogs A Natural History. Reed Books  ISBN 0-7301-0468-0. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296020" title="Crinia signifera" nonfiltered="1821" processed="1818" dbindex="116830">

Crinia signifera s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

  ;
 Cogger, H.G. 1979. Reptiles & Amphibians of Australia. A. H. & A. W. REED PTY LTD ISBN 0-589-50108-9.
 Tyler, M.J. 1994. Australian Frogs A Natural History. Reed Books  ISBN 0-7301-0468-0.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296021" title="Crinia sloanei" nonfiltered="1822" processed="1819" dbindex="116831">

Crinia sloanei s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Robertson, P. & Lemckert, F. 2004.  Crinia sloanei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296022" title="Crinia subinsignifera" nonfiltered="1823" processed="1820" dbindex="116832">

Crinia subinsignifera s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Crinia subinsignifera. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296023" title="Bufet" nonfiltered="1824" processed="1821" dbindex="116833">

El bufet a la hoteleria.

El bufet s una activitat que voluntria o involuntriament s ha anat produint  des que l home sap de la necessitat de menjar. En un principi se pot  descriure com l exposici d aliments que ja des de la prehistria es produeix i que de formes ms o menys canviants es produeixen al llarg de la histria.

Els romans van ser els que en un principi millor feren alarde de les seves  grans festes on els convidats menjaven i bevien fins a la sacietat podent  arribar a durar tot  el dia, rebien presents dels anfitriones i eren servits per esclaus sense tenir que aixecar-se dels seus seients.

Darrera aquests grans banquets ja existien els primers gremis de cuiners i forners, classe social d alta categoria i molt apreciats, on es competia molt per tenir els millors menjars i de les ms complicades elaboracions.

Els grecs tamb foren uns grans experts en la elaboraci de grans banquets, foren els que perfeccionaren les tcniques de la pesca i elevaren la seva importncia en l alimentaci. Foren els que comenaren a distingir els plats como entrants, peixos, carns i desprs postres i a entablar el seu ordre en el menjar observant les reaccions en les seves digestions rere les grans festes.

Tota aquesta acci d alimentar-se passa de ser una simple necessitat a ser un acte social en el que aprofitaren per la reuni de gent ja siguin familiars, nobles, amics depenent de l poca i finalitat.

Es en el segle XIX on a Frana es dona el primer apogeu del bufet on comencen a elaborar les grans peces d exposici i a transformar el bufet en una festa on els comensals disfruten tant por la vista com degustant tots els menjars.

Avui en dia el bufet se t como una exposici d aliments de consumo immediat ms o menys ample al que el comensal selecciona aquells que li agraden tantes vegades com vulgui baix un mateix preu fixa.

El bufet s, a ms a ms de la exposici dels plats, la conjunci art en las elaboracions i l esttica i decoraci en qu sn acabats.

Aquest servei ens proporciona la felicitat de poder oferir al client una gran varietat de plats ms ample encara que la carta on el client pot menjar al seu ritme, sense preses ni esperes on hi ha l oportunitat de menjar la gastronomia del lloc tant repetint d aquell plat que tant l agrada com fer de petit gourmet i degustar un poc de tot.

Aix mateix el client t l oportunitat d observar els plats antes de menjar-los donant una total llibertat d elecci. El bufet tamb ens permet adequar-nos els  horaris dels clients.

Altres raons pel bon xit del bufet s la agilitat en el servei i neteja. El servei no per ser rpid no deu de ser correcte. El client deu ser ats  dins d una correcta organitzaci del treball.




Aspectes Fundamentals.

El disseny del moble;
Es  deuen utilitzar decoracions naturals i agradables dels aliments.
No es deu oblidar que el bufet ven sobre tot por la vista.
La decoraci del moble bufet deu estar en consonncia amb la decoraci general del local.
Se entn  com zona de bufet el permetre delimitat per caracterstiques comuns. Per exemple, zona de freds, dividida en subzones: zona de ensalades, zona de embotits . Altres zones serien la de calents, zona de postres, contenidor de plats.
Encara que cada zona deu tenir la seva personalitat, es deu aconseguir que doni, una impressi de conjunt.
Es fonamental presentar les ofertes gastronmiques en recipients que realcin el producte. Ha de conservar la temperatura y el atractiu visual. Tambi ha de ser fcil de netejar, robust, i fcil de repassar i emmagatzemar per exemple:
-recipients de fang.
-recipients de vidre o plstic.
-recipients de cermica.
-cubetes de gastronom.
-cestos de mimbre.
El servei de les begudes per general seran servides a la taula pel personal del menjador.
El servei de menjador deu cercionar-se  de qu el client est perfectament informat del funcionament del bufet.
Les taules poden muntar-se amb ganivet i forqueta.
A pesar de la comoditat del client, la gran oferta de productes no significa que no degui controlar-se la sala de forma diferent deguent bindose atendre al client en la mida que correspongui: la negligncia i la confiana poden fer que el servei no se realitzi de forma adequada.


Planificaci de fantasies

Mentalment<-----
</doc>
<doc id="296024" title="Crinia tasmaniensis" nonfiltered="1825" processed="1822" dbindex="116834">

Crinia tasmaniensis s una espcie de granota que viu a l'illa de Tasmnia (Austrlia).

Referncies.

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296025" title="Anbasi" nonfiltered="1826" processed="1823" dbindex="116835">
L'Anbasi ( Anabasis, literalment "Expedici al interior") s l'obra principal de l'historiador grec atenenc Xenofont.  

En l'obra es relata l'expedici dels mercenaris grecs al servei de Cir el Jove contra el seu germ Artaxerxes II de Prsia. L'objectiu de l'expedici noms era conegut pel general Clearc d'Esparta encara que la resta ho sospitava; oficialment era una expedici contra els pisidis, per aviat les forces van sobrepassar aquesta regi i van arribar a Cilcia i de all a Sria , van creuar l'Eufrates i van trobar l'exrcit reial persa a la plana de Cunaxa a uns 60 km de Babilnia (401 aC). En la batalla va morir Cir el Jove; els mercenaris es van haver de retirar; el strapa Tisafernes va agafar per traci a Clearc i altres generals i Xenofont va passar a ser un dels caps de l'expedici. Els grecs es van retirar pel Tigris, Armnia i Trebisonda. All amb vaixell van anar a Cotiora i Crispolis, a l'altra costat de Bizanci; els grecs necessitaven diners i subministraments i una part va entrar al servei de Seutes II rei dels odrisis (el grup dirigit per Xenofont), i van tenir dificultat per cobrar el que se'ls havia proms. 

Xenofont descriu els territoris pels que van passar, i les costums dels pobles, especialment els tracis. El general espart Timbr, en guerra contra els strapes Tisafernes i Farnabazos II, va convidar als grecs a unir-se al seu exercit (399 aC) i Xenofont explica com va participar al saqueig de la propietat del persa Asidates, mercs al qual va fer alguns diners. Desterrat d'Atenes, va seguir amb Timbr i amb el seu successor Dercillides i desprs amb Agesilau fins que fou cridat a Esparta el 394 aC. A la tornada va lluitar amb els espartans a Coronea, i desprs es va establir a Scillos a lide, prop d'Olmpia, de la que l'Anbasi dona una descripci i on es va retrobar amb la seva segona dona Filsia i els seus fills.

La narraci est escrita en tercera persona i es molt interessant histricament. T un estil senzill i fcil de llegir i molt emotiu en algunes parts .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296026" title="Hiparc (crrec)" nonfiltered="1827" processed="1824" dbindex="116836">
Hiparc (Hipparchus, grec Hipparkhos) fou un grau militar de l'antiga Grcia.

L'hiparc era un oficial de la cavalleria. Dirigia el que s'anomenava una hiparquia, que era una unitat formada per cinquanta homes a cavall. Quan es reunien dues hiparquies, el comandant conjunt s'anomenava Epiparc (Epihipparchus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296028" title="Crinia tinnula" nonfiltered="1828" processed="1825" dbindex="116837">

Crinia tinnula s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296029" title="Escola borgonyona" nonfiltered="1829" processed="1826" dbindex="116838">
 
L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al segle XV en el que actualment s el nord i nord-est de Frana, Blgica, i els Pasos Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya. Els noms dels principals protagonistes d'aquesta escola sn Guillaume Dufay, Gilles Binchois, Antoine Busnois i John Dunstable (a Anglaterra i depenent en aquell temps de Frana). L'Escola borgonyona era la primera fase d'activitat de l'Escola francoflamenca, la ms important del Renaixement a Europa.

Ja durant el regnat de Felip III de Borgonya (1396-1467), Dijon tenia una de les millors capelles musicals del mn occidental, en la qual es destac Gilles Binchois, que conre la can polifnica, de tema amors. En el camp de la msica sagrada s'inici a Borgonya un nou estil polifnic (Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem). Carles I de Borgonya (1467-1477) don una gran importncia a la msica i contract Antoine Busnois, que compongu gaireb exclusivament canons polifniques profanes amb text francs, forma musical que del 1450 al 1490 adquir una gran categoria artstica.

Compositors de diferents pasos es trobaren a la cort de Borgonya, que serv de bressol de les diferents maneres musicals europees, i aix fou decisiu en la formaci del llenguatge musical internacional propi de l'Europa del segle XV.

Compositors de l'Escola borgonyona.

Johannes Tapissier (c.1370 c.1410);
Guillaume Dufay (?1397 1474);
Hugo de Lantins (c.1430);
Arnold de Lantins (c.1430);
Johannes Legrant (c. 1420-1440);
Guillaume Legrant (1405-1449);
Reginaldus Libert (c.1425 1435);
Gilles Binchois (c.1400 1460);
Johannes Brassart (c.1400 1455);
Hayne van Ghizeghem (c.1445 c.1480);
Pierre Fontaine (c.1380 - c.1450);
Nicolas Grenon (c. 1375 1456);
Gilles Joye (1424/1425 1483);
Robert Morton (c.1430 c.1479);
Antoine Busnois (c.1430 1492);
Guillaume le Rouge (1450 1465);
Adrien Basin (1457 1476);
Jacobus Vide (1405 1433);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296032" title="Cardiopatia" nonfiltered="1830" processed="1827" dbindex="116839">
Una cardiopatia s una malaltia que afecta el cor. Les cardiopaties representen una de les causes de mort ms freqents en el mn desenvolupat, i s la primera causa de mort als Estats Units, Anglaterra, el Canad i Galles. A Catalunya, cada setmana moren trenta persones a causa de malalties del cor.

N'hi ha diversos tipus:

malaltia coronria: causada per l'acumulaci de plaques d'ateroma a les parets del miocardi;
cardiomiopatia: causada pel deteriorament de la funci del miocardi;
malaltia cardiovascular: una srie de malalties que afecten el cor o el sistema vascular;
cardiopatia isqumica: causada per una prdua d'equilibri entre l'aport i la demanda d'oxigen al miocardi;
insuficincia cardiaca: un transtorn del cor que n'impedeix el correcte bombeig de la sang;
malaltia cardiaca hipertensiva: causada per un excs de tensi;
malaltia cardiaca inflamatria: causada per la inflamaci del miocardi o els teixits que l'envolten;
malaltia cardiaca valvular: causada per un problema a les vlvules del cor;

Enllaos externs.
Factors de risc;
Les malalties del cor;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296033" title="Pseudophryne" nonfiltered="1831" processed="1828" dbindex="116840">

Pseudophryne s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

 ;
 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296036" title="Pseudophryne australis" nonfiltered="1832" processed="1829" dbindex="116841">

Pseudophryne australis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural (principalment per la urbanitzaci de la perifria de la ciutat de Sidney). 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296037" title="Escut d'Alfarb" nonfiltered="1833" processed="1830" dbindex="116842">


L'escut oficial d'Alfarb t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. 1r de gules, una torre d'or maonada i aclarida de sable. 2n d'or, un toro passant de gules terrassat de sinople, amb una bordura de gules carregada de 8 feixos d'espigues d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Fou aprovat mitjanant el Decret 3.517/1972, del 14 de desembre, i publicat en el BOE nm. 311, del 28 de desembre de 1972.

La primera partici fa allusi al castell d'Alfarb, del segle XII, del qual noms resta una torre rectangular dalt de tot del poble, que va formar part del marquesat de Llombai. A la segona partici hi ha les armes dels Borja, ducs de Gandia i marquesos de Llombai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296038" title="Baralla de cartes" nonfiltered="1834" processed="1831" dbindex="116843">
Una baralla de cartes s un conjunt de cartes utilitzades per fer jocs de cartes. El nombre de cartes present a cada baralla depn del tipus de baralla: les ms clebres sn la baralla espanyola (48 cartes) i la baralla francesa (54 cartes), tot i que darrerament s'hi ha incorporat el dels Pasos Catalans, anomenat Cartes Catalanes (48 cartes).A tots tres jocs, les cartes es reparteixen en 4 colls. Un coll s un conjunt de cartes que es distingeix amb un dibuix caraterstic. Les cartes solen estar dividides en diversos colls o classes, i cada carta d'un mateix coll sol tenir un nombre diferent.

Tamb existeixen cartes colleccionables que permeten jugar a un joc amb regles especfiques; en sn exemples Pokmon Trading Card Game o . Aquestes cartes solen vendre's en baralles predefinides que s'han de completar comprant sobres amb unes quantes cartes individuals.

Les cartes tamb serveixen per les arts endevinatries com ara el tarot.

Exemples.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296039" title="Pseudophryne bibronii" nonfiltered="1835" processed="1832" dbindex="116844">

Pseudophryne bibronii s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296041" title="La poesia dels segles XIV i XV" nonfiltered="1836" processed="1833" dbindex="116845">



Desprs de ms dos-cents anys de seguir les normes retriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provenal i comencen a escriure en catal i reben influncies d'altres cultures romniques.
El segle XV s el segle d'or de la literatura catalana. Per per diverses causes aquesta esplendor cultural no va tenir continutat.
Cal remarcar que tots els grans literats d'aquest segle sn valencians. L'explicaci d'aquest fet s que al final del segle XIV al Principat les epidmies i les guerres hi van provocar una decadncia  demogrfica i econmica important; durant el segle XV Valncia va experimentar un gran creixement econmic i demogrfic i es va convertir en la capital econmica de la Corona d'Arag.

Els canvis de la histria.

El final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un dels moments histrics ms importants per al nostre pas. Pere III el Cerimonis, l'autor de la darrerra de les crniques catalanes que es conserven, va tenir dos fills, Joan I i Mart l'Hum, per tots dos van morir sense descendncia. L'any 1412 al Comproms de Casp Ferran I d'Antequera, nt del Cerimonis, va ser proclamat rei d'Arag: extinguida la lnia directa del casal de Barcelona, una nova dinastia, la dels Trastmara, comenava a regnar a la corona d'Arag.

A partir d'aqu, i potser amb el parntesi del regnat d'Alfons el Magnnim, la cultura catalana va entrar en crisi progressivament i es va deixar seduir massa per la cultura castellana: aquest fet va desembocar, a la llarga, en una profunda decadncia.

El segle d'or de la literatura catalana.

Abans d'aquesta decadncia anunciada, es pot dir que el segle XV s el Segle d'Or de la literatura catalana. Amb el centre cultural desplaat a Valncia i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment ms lgid i, a ms de poetes extraordinaris, com Jodi de Sant Jordi, Joan Ros de Corella i Ausis March, tamb les novelles que s'escriuen en catal sn d'una qualitat impressionant, en un moment en qu el nou costum humanista pretenia abandonar el roman per tornar a fer servir el llat com a llengua de cultura.
	
I si al final del segle XV la literatura va assolir prou difusi per consolidar uns autors i uns lectors fidels va ser sobretot grcies a un invent: la impremta. Recordem que, exceptuant la historiografia (les quatre grans crniques), que pretenia deixar constncia per escrit d'uns fets i d'uns sentiments patritics, es pot dir que tota la literatura medieval fins aleshores havia estat fonamentalment una literatura oral.

Ara els costums canvien. Una poesia com la d'Ausis March, per exemple, no s escrita per ser recitada en una festa o desprs en un sopar; s per ser llegida i interioritzada d'una manera molt ntima i personal. I una novella com el Tirant lo Blanc requereix un temps de concentraci per ser llegida. 

No s que els escriptors decidissin provocar aquests canvis, sin ms aviat a l'inrevs: ells sn productes d'una poca, d'una societat, i d'aqu neix la seva obra, passada pel seds d'una personalitat molt especial.

I la societat havia ents que l'home s el centre del mn i la mesura de totes les coses, capa de reflexionar sobre ell mateix, sobre els seus sentiments, sobre els seus desitjos, etc. Potser es pot pensar que som als orgens de la literatura psicolgica?

L'acceptaci del renaixement.
	
Si la introducci de l'Humanisme es va produir grcies a les traduccions dels clssics fetes pels escrivans de la Cancelleria Reial i impulsades per Pere el Cerimonis, va  ser durant els regnats segents, el de Mart l'Hum i el de Ferran d'Antequera, que el moviment ideolgic i cultural a qu va donar lloc l'Humanisme, s a dir, el Renaixement, va comenar a ser acceptat pels intellectuals catalans. Els canvis de les idees i de l'actitud moral es van reflectir aviat en la prosa en catal, i ms tard en la poesia.

Per si a Catalunya va comenar  a cristallitzar aquest primer Renaixement, que va assolir la mxima esplendor durant el regnat d'Alfons el Magnnim, no podem parlar d'un segon Renaixement si no s a Valncia durant els dos regnats segents, el de Joan II i el de Ferran el Catlic.

Valncia, nova capital cultural.

Quan es produeix un canvi de capital cultural en un pas no es pot parlar d'una causa concreta i nica, i en aquest cas la situaci s molt complexa. El fet s que durant els segles XIV i XV Barcelona va anar perdent pes cultural, i la capital es va anar desplaant progressivamet a Valncia.

Causes econmiques i socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), poltiques (guerres civils a Catalunya i, sobretot, l'antipatia que la noblesa catalana sentia per la dinastia dels Trastmara davant de la simpatia amb qu la va rebre la noblesa valenciana) i estratgiques ( els ports valencians sn ms cntrics per moure's pel Mediterrani), entre d'altres, devien provocar aquest desplaament i aviat tota la noblesa valenciana va formar part de la vida cultural del pas i es va relacionar estretament amb la cort, sobretot en el temps d'Alfons el Magnnim.

Un rei especial: Alfons el Magnnim.

Desprs del canvi de dinastia que s'havia produt  amb Ferran d'Antequera i de l'extinci del casal de Barcelona, va regnar Alfons el Magnnim. Casat amb Maria de Castella a la catedral de Valncia, era un amant de la falconeria i de la caa, de la msica i de la can. Per aix es va envoltar de personatges d'armes de la noblesa, sobretot valenciana, per tamb de poetes cultes que escrivien, llegien, recitaven i fins i tot sabien msica i cantaven els seus poemes o els d'altres poetes.

L'home d'armes que duia a dins el va portar a emprendre diverses expedicions per mar que partien sobretot de ports valencians: quan l'economia ho permetia feia armar estols de vaixells Mediterrani enll per conquerir noves terres per a la Corona d'Arag. I l'home culte feia que s'endugus a aquestes expedicions els msics i els poetes propers a la cort ( Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausis March, etc.)

Fins que l'any 1421, en qu es va decidir que ell era l'hereu legtim de les terres de Npols, hi va traslladar tota la cort. Per qu a Npols? No hi ha una resposta nica, per segurament hi van ajudar molt els nous aires que es respiraven a Itlia amb el Renaixement. Tamb hi va traslladar tota la vida cultural que l'envoltava, poetes catalans, i tamb molts poetes castellans. Si b la riquesa i la renovaci de la poesia catalana es van aconseguir grcies al contacte amb la lrica italiana, la convivncia amb els poetes castellans va provocar que els nostres poetes tendissin progressivament al bilingisme catal/castell, sense oblidar que des de l'esplendor de l'Humanisme molts homes cultes del moment escrivien en llat.

I quan al segle XVI l'anomenat segon Renaixement (la interpretaci nacional que van fer del Renaixement les diverses literatures europees) va florir amb la seva ms gran esplendor a tot Europa, aqu a Catalunya no va aconseguir evolucionar perqu s'havia iniciat la decadncia de la llengua catalana.

La lenta introducci de la mentalitat renaixentista a la poesia.

La idea de l'home com a mesura de totes les coses que havia portat el Renaixement es va reflectir de seguida a la prosa del segle XV en catal, com veurem ms endavant. Per els poetes vivien encara molt lligats a la tradici trobadoresca, amb uns esquemes retrics molt fixos i uns temes que ja havien quedat anacrnics per a l'poca. Fins i tot l'any 1323 s'havia creat l'anomenat Consistori de Tolosa en un intent de recuperar la poesia trobadoresca. Es tractava d'un certamen literari que premiava noms poetes escrits encara en provenal i de temtica trobadoresca o religiosa. Per a partir del contacte que alguns poetes van tenir amb la cort d'Alfons el Magnnim a Npols la poesia es va comenar a renovar.

No es van renovar pas els poetes del Principat, lligats al Consistori per una poesia caduca, feixuga i sense qualitat literria, per s els poetes valencians que havien acompanyat el Magnnim en les expedicions a Itlia: ben aviat es va adonar que la poesia podia penetrar a l'interior de l'sser hum. Parlem de poetes com Gilabert de Prixita, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausis March, Joan Ros de Corella i, com a representant de l'Escola Satrica Valenciana, Jaume Roig.

La primera generaci de poetes.
JAUME MARCH I PERE MARCH: germans i alhora oncle i pare, respectivament, del poeta Ausis March, van escriure encara una poesia molt lligada a les frmules trobadoresques, sense innovacions.
GILABERT DE PRIXITA: tamb valenci, es mostra molt poc influt per la nova lrica italiana, no arriba a abandonar mai els tpics de la poesia trobadoresca. Per s cert  que la seva obra mostra influncies de Dante i pel que fa a la llengua barreja el provenal amb el catal.
ANDREU FEBRER: nascut a Vic, va estar vinculat al rei Mart l'Hum com a alt funcionari de la cort. Va viatjar molt per tot Europa i durant el regnat d'Alfons el Magnnim va entrar en contacte directe amb la lrica italiana. Va traduir al catal La divina Comdia de Dante. Per si b la seva poesia ja deixa entreveure els canvis que es preparaven, encara segueix els cnons trobadorescos.
JORDI DE SANT JORDI: Va nixer a Valncia i ja de ben jove va rebre la protecci d'Alfons el Magnnim, que li tenia una estimaci especial. La seva poesia se centra en reflexions amoroses en qu poques vegades s'allunya dels tpics de la poesia trobadoresca. Malgrat la seva vinculaci a l'amor corts Jordi de Sant Jordi va anar ms enll de la tpica concepci dels trobadors; no debades ja pertanyia al segle XV. Pel que fa a la llengua, representa el punt ms alt de l'evoluci de l's del provenal cap al catal que van fer els poetes cortesans de l'poca.

Ausias March.
La famlia March estava molt ben situada dins la noblesa valenciana i era propietria de diverses possessions. El jove Ausis va crixer molt protegit i,  educat pels millors tutors com a filla hereu d'una gran nissaga,  va haver d'aprendre tant a ser un bon cavaller com un home de lletres, perqu en aquella poca dominar l'art de la poesia era obligatori per a un bon cavaller.

Aviat es va sentir atret tamb per un art molt valorat a la cort, la falconeria. A l'edat escaient va ser nomenat falconer major pel rei Alfons el  Magnnim, amb qui sempre el va unir una gran amistat.

El 1420 va prendre part en la primera expedici militar d'Alfons el Magnnim a Crsega i Sardenya juntament amb Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

Desprs d'uns quants viatges pel Mediterrani, Ausis March s reclamat a les seves possessions , abandona la vida militar i es dedica a les explotacions familiars.

Es va casar quan tenia ms de 40 anys i ho va fer amb una dona que tamb pertanyia a la noblesa valenciana: Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que malauradament va morir pocs mesos desprs del casament. El matrimoni, doncs, no va tenir fills, per en aquesta poca trobem documentats tres fills de March fora de matrimoni.

L'any 1443 es va tornar a casar, tamb amb una noble valenciana, Joana Escorna, d'una famlia molt rica, que va morir al cap de 9 anys de matrimoni. Quan va morir el 1459, havia fet testament on esmentava 5 fills naturals.

La poesia: caracterstiques.
Tot el que t de dolor, de tendresa i de delicadesa la poesia de Jordi de Sant jordi, ho t de fora i de passi la poesia d'Ausis March. 128 poemes s'enllacen i es deixen guiar per un fil conductor impressionant: l'amor. Ausis March s el gran poeta de l'amor de la literatura catalana.

Per el concepte de l'amor de March ja no s el de l'amor corts, i ell s tan conscient d'aquest allunyament dels cnons trobadorescos, que fins i tot ens fa saber que escriu "leixant a part l'estil dels trobadors".

La llengua de qu se serveix s un catal ric i sense solucions provenals, i l'estil directe, sense concessions, sincer, provocatiu i fixat en versos decasllabs. Per comunicar al lector totes la passi que duu a dins utilitza d'una manera magistral llargues comparacions que a vegades ocupen tota una estrofa. 

Les metfores sn tan crues que fan que la poesia es caracteritzi sobretot per la fora de les imatges: les tempestes, el mar furis, el vent, el toro, els combats, els malalts, la mort 

Tota la complexitat  de l'sser hum es reflecteix als seus versos. Amb uns objectius morals molt clars, sent una contradicci terrible davant l'amor : l'amor perfecte que ell ha idealitzat s un amor espiritual, pur ; per ell s hum i sap que  la carn vol carn : aix li genera un greu problema de conscincia. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa absoluta. I la tristesa i el desengany augmenten quan intenta trobar una dona que entengui les seves reflexions sobre l'oposici entre l'amor bestial i l'amor espiritual, perqu totes les relacions acaben sient un fracs. 

Davant de la incomprensi de les dames, Ausis opta per la soledat. En el fons, la seva poesia s el resultat de les reflexions d'un home que se sent sol, perqu ning no entn l'amor com l'entn ell, el ms gran amador. La seva poesia es converteix en una fugida, en un acte necessari per explicar-se ell mateix, per alliberar-se de totes les angoixes que no el deixen viure. Per aix s abrupta, directa, contradictria, molt personal, i encara que reculli els temes i els tpics trobadorescos, els canvia radicalment i els fa seus.

Malgrat l'obra d'Ausis March gira ala voltant d'un eix central, l'amor, els estudiosos han coincidit a dividir els poemes en sis cicles segons els senyals, o sigui, segons les dames, reals o no, a les quals anaven destinats. Cada cicle presenta preocupacions diferents i maneres diferents d'enfrontar-se a una relaci amorosa; al llarg d'aquests cicles hi ha una evoluci del pensament d'Ausis, guiat per les experincies amoroses que anva vivint.

Sembla que cronolgicament els cicles s'ordenen des de "Plena de seny" (19 poemes) i "llir entre cards" ( 35 poemes), que corresponen a la joventut del poeta, passant per "Oh foll'amor" (10 poemes) i  "Amor, amor" (12 poemes), de l'etapa de maduresa, fins a "Mon darrer b" (2 poemes) i "Bell.ab bon seny" (1 poema), de la darrera etapa de la producci d'Ausis.

Amb aquesta mena de ``mal noms   nomenava usias March a les seues estimades.
Plena de seny: s un amor no correspost.
Llir entre cards: s un amor correspost i la dama esdev la perfecci humana.
Amor, amor: admet que ell tampoc s perfecte. s un amor molt ms hum.
Oh foll d'amor: s un amor violen i insultant. Recrimina a la dona la seua immoralitat.
Mon darrer b: dona que inspira un amor ser i confortable per al poeta en la seua maduresa.
Cal parlar d'un poema diferent, el Cant Espiritual, en qu el destinatari s Du. s un llarg examen de conscincia de 224 versos en qu el poeta confessa que t por per la seva actitud amorosa impura, i que, posat que no s capa d'actuar de cap altra manera, potser s millor morir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296042" title="Pseudophryne covacevichae" nonfiltered="1837" processed="1834" dbindex="116846">

Pseudophryne covacevichae s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Alford, R., Cunningham, M., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Pseudophryne covacevichae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296045" title="Pseudophryne dendyi" nonfiltered="1838" processed="1835" dbindex="116847">

Pseudophryne dendyi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Lemckert, F. & Robertson, P. 2004.  Pseudophryne dendyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296046" title="Pseudophryne douglasi" nonfiltered="1839" processed="1836" dbindex="116848">

Pseudophryne douglasi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
 Pseudophryne douglasi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296047" title="Llista de ciutats dels vascons" nonfiltered="1840" processed="1837" dbindex="116849">
Aquesta s una llista de ciutats dels vascons:

Alabona.
Alabona o Alavona o Alaouna fou una antiga ciutat dels vascons, potser l'actual Alagn, a prop ja de Saragossa (en un pla entre l'Ebre i el Jaln), car aqu la situa l'itinerari de Anton, encara que sembla ms probable que es tracti d'una ciutat homnima probablement a l'oest de Pamplona. Claudi Ptolemeu indica que es tracta d'una ciutat en la qual residien els pretors en les seves visites a la zona.

Alantone.
Alantone o Allantone fou una antiga ciutat dels vascons, que correspon a la actual Atondo, al municipi d'Iza o Hissa, entre Sarasa i Erice i al nord-oest de Pamplona. Estava situada entre les antigues Aracilum i Pompelon i fou una mansi de la via romana.

Andelos.
Andelos fou una antiga ciutat dels vascons a la plana actual d'Arquedas o Arguedas al sud de Mendigorra (situada aquesta al sud de Pamplona), on es poden veure unes runes romanes, i que constitua una ciutat dedicada bsicament a l'agricultura.

Aracilum.
Aracilum o Araceli fou una antigua ciutat dels vascons que es l'actual Huarte-Araquil. Era una mansi que se situava a la Vall d'Araquil en una frtil horta que t la serra de Aralar al nord, estant la zona banyada pel riu Huarte-Araquil. La comarca era predominantment ramadera.

Balsio.
Balsio o Balsione fou una ciutat dels vascons esmentada als Itineraris on apareix amb els nom Balsione, Belisone (o Bellisone) i Belsione. A "Espaa Sagrada" de Jos de la Canal, Pedro Sainz de Baranda, Vicente de la Fuente, s'identifica la ciutat amb Cortes de Navarra.

Barbanana.
Barbanana  fou una ciutat o mansi dels vascons esmentada als Itineraris amb aquest nom o amb els de Barbariana o Barberana. S'indica que estava a 32000 passos (unes 8 legues) de Corella.

Bituris.
Bituris fou una antiga ciutat dels vascons que podria ser l'actual Vidaureto o Vidaurreta, a l'oest de Pamplona, a la riba dreta del riu Arga, a la Vall d'Echauri, i entre Azcona i Echauri, enmig d'una zona montuosa.

Calagurris.

Calagurris fou una ciutat dels vascons a la Hispnia Tarraconense. Era construda a un turo a la vora del Ebre, a la riba del riu Cidacos, a la via entre Cesaragusta i Legio VII Gemina (Lle), en un terreny pla, salitrs i fort, on podien cultivar-se cereals, fruites i hortalisses, i on segurament havia tamb cultius de vinya i oliveres.

Cara.
Cara fou una antiga ciutat dels vascons, probablement l'actual Santacara, situada a una plana, en una zona banyada pel riu Arag.

Cascantum.
Cascantum fou una antiga ciutat dels vascons corresponen a l'actual Cascante. Fou una ciutat celtibera ocupada o repoblada per vascons o potser cedida a ells pels romans. La ciutat s'ubicava en el marge esquerre del riu Quilez en un terreny frtil que produa cnem, cereals, hortalisses, fruites i on tamb existien oliveres i vinya. Va haver de ser una ciutat important, car arrib a encunyar moneda en temps de Tiberi.

Curnonium.
Curnonium fou una antiga ciutat dels vascons, prop de la actual Mendavia, entre Calahorra i Logronyo, ciutat que va subsistir segurament fins a l'poca medieval quant portava el nom de Cornnio.

Ergavia.
Ergavia fou una antiga ciutat dels vascons, potser l'actual Artavia o potser el despoblat de Yerga en el monticle on va estar el Monestir de Fitero. No cal confondre-la amb Ergavica o Ercavica, a l'actual provncia de Conca.

Forum Gallorum.
Forum Gallorum fou una ciutat poblada per vascons a la via de Saragossa a Lescar, per la situaci exacta de la qual es desconeix. Es esmentada al Itinerari d' Anton i a l'annim de Ravenna, i podria ser Gurrea de Gllego. Frum Gallorum seria doncs un nucli comercial a la riba del modern riu Sotn, on queden restes d'un antic pont rom.

Graccurris.

Graccurris fou una antiga ciutat dels vascons que correspon probablement a l'actual Alfaro, i que abans de la seva refundaci pels romans es deia Ilurcis i va rebre el nom en honor de Sempronius Gracchus.

Iaca.

Iaca fou una antiga ciutat dels vascons. Es l'actual Jaca; s'ubicava en un tur a uns 800 metres d'altura, al nord de la Pea de Uruel i al sud de Canfranc, a prop del riu Arag. Encara que capital dels iacetans, considerats ibers emparentats amb els aquitans, Claudi Ptolemeu la situa entre les ciutats vasconas, el que indicaria una semblana d'aspecte, llengua i societat, motivat potser pel venatge dels pobles, la iberitzaci superficial dels vascons i la progressiva vasconitzaci dels iacetans no sotmesos a la influncia llatina, o b indicaria que el poble dels iacetanos era un grup emparentat als vascons i als aquitans, no necessriament iber encara que s ms o menys iberitzat.

Iluberri.

Iluberri fou una antiga ciutat dels vascons, l'actual Lumbier, ciutat en decadncia que va haver de ser important abans de l'poca romana. S'ha suposat que fora la capital dels ilumberitans, grup emparentat als iacetans i aquitans, o b als vascons. Probablement va deure la seva decadncia a la fundaci de Pamplona. Les seves fonts minerals (Iturbero i Batueco) i la seva situaci geogrfica van evitar la seva total despoblaci. En el seu terme s'han trobat monedes i mosaics romans.

Iturrissa.
Iturrissa, fou una ciutat vascona que no ha pogut ser identificada, i que se situava entre Pamplona i els Pirineus, a la via d'Astorga cap a Aquitnia, probablement prop de l'actual Espinal. Per l'Itinerari de Anton (on se la designa com a Turissa se sap que constitua una mansi de la via entre Astorga i Bordeus. El seu nom podia significar "moltes fonts".

Muscria.

Muscria (llat Muscaria) fou una antiga ciutat dels vascons, que no ha pogut identificar-se ni ubicar-se, encara que alguns autors pretenen identificar-la amb Tudela, per que s ms probable que sigui prop de Lodosa, a l'oest d'Alfaro, i que segurament devia el seu nom que havia a la zona molts mosquits, significant el seu nom "Ciutat dels Mosquits". Lodosa se situa a 33 quilmetres d'Estella, a ribes de l'Ebre, en un terreny frtil amb les produccions prpies de la zona de l'Ebre (cereals, cnem, fruita, hortalisses, vinyes, oliveres), conservant-se vestigis d'un antic pont rom. La ciutat est reclinada en una enorme mola calcria els extrems de la qual avancen fins al riu.

Nemanturissa.
Nemanturissa fou una antiga ciutat dels vascons, probablement prop de l'actual Sofuentes, propera al riu Sos, on fins i tot sn visibles algunes runes romanes, restes de grans edificis i columnes i on s'han trobat algunes inscripcions. Ptolemeu la va situar entre Iaca i Pamplona.

Oiaso.

Oiaso fou una antiga ciutat dels vascons, que s l'actual Oyarzun. Com que es diu que aquesta era una ciutat vascona, la notcia de Pomponi Mela que els vrduls arribaven fins als Pirineus seria errnia.

Pompelon.
Pompelon o Pompaelo fou el nom rom de l'actual Pamplona. La ciutat fou fundada per Pompeu el 75 aC i va constituir la capital dels vascons. 

La ciutat va anar creixent en importncia, com centre de tota la zona i a causa del augment de poblaci.

Des de Pompelon la via que des d'Astorga portava a Bordeus, arribava fins a Donibane Lohizune, sens dubte mitjanant Roncesvalles.

Setia.
Setia o Segia fou una antiga ciutat dels vascons, possiblement l'actual Ejea de los Caballeros. Ptolomeu l'esmenta com Setia (segons les transcripcions) per es creu que es tracta d'un error (de fet existia una Setia a la Btica) i que en realitat havia de dir Segia.

La ciutat se situaria a la confluncia entre els rius Arba de Luesia i Arba de Biel en un terreny inclinat amb uns turons en ascens progressiu.

Per la ciutat del Latium vegeu Stia;

Tarraga.
Tarraga o Trraga, l'actual Larraga, fou una antiga ciutat dels vascons que sembla haver gaudit de la consideraci de municipi rom. La actual ciutat se situa a una altura al costat d'un pla regat pel riu Arga, i en una zona amb molins d'oli i farina.

Tutela.

Tutela fou una antiga ciutat dels vascons. s l'actual Tudela, ciutat fundada probablement per Roma, i poblada per celtibers, vascons, ibers i d'altres grups, mpliament romanitzats. De l'poca romana s'han trobat nombrosos vestigis, incloent una alcassaba o ciutadella a la zona occidental. Situada a la riba dreta de l'Ebre i a l'est dels Montes de Cierzo, en un camp regat per alguns barrancs (Las Limas i San Gregorio), pel rierol Mediavilla i pel riu Queiles, que desemboca en l'Ebre, a la confluncia del qual va sorgir la primitiva Tutela. El pont de pedra que travessava l'Ebre va ser construt pels romans, prolongant-se per una via cap als dos costats.

Vareia.
Vareia fou una antiga ciutat dels vascons que es la actual Varea, prop de Logronyo, a la via romana de Saragossa a Astorga per Briviesca. Estava situada a la dreta dels rius Ebre e Iregua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296049" title="Escut de Banyeres de Mariola" nonfiltered="1841" processed="1838" dbindex="116850">


L'escut oficial de Banyeres de Mariola t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. D'atzur, un castell amb dues torres del seu color, maonat i aclarit de sable, terrassat de sinople. El castell carregat amb les lletres N F L R. Al cap, escuss en cair amb quatre pals de gules en camp d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de novembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l'escut d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.399, del 16 de desembre de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, usat si ms no des del segle XVIII, que representa l'antic castell de Banyeres. Les lletres alludeixen al ttol de vila noble, fidel, lleial i reial concedit el 1708 per Felip II per haver-se mantingut fidel al bndol borbnic durant la Guerra de Successi. Els quatre pals sn les armes reials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296050" title="Pseudophryne guentheri" nonfiltered="1842" processed="1839" dbindex="116851">

Pseudophryne guentheri s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Pseudophryne guentheri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296053" title="Escut de Barraques" nonfiltered="1843" processed="1840" dbindex="116852">


L'escut oficial de Barraques t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer quarter, en camp d'atzur, dues claus en aspa, una d'or i l'altra d'argent, enllaades per un cord de gules. En el segon quarter, en camp d'or, tres barraques de gules ben ordenades, aclarides de sable. En el tercer quarter, d'or quatre pals de gules i bordura d'argent amb vuit escudets d'or, carregats amb una banda d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 19 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.921, del 19 de gener de 2001.

Les claus fan allusi a sant Pere, patr del poble. Les barraques sn un senyal parlant referent al nom de la localitat. Finalment, a la darrera partici es representen les armes dels Xrica, senyors de Barraques des del segle XIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296059" title="Urblia Rurana" nonfiltered="1844" processed="1841" dbindex="116854">

Grup de msica popular valenciana i mediterrnia fundat en 1990 per membres del desaparegut grup Cnem (Cave canem, 1987).

La seua msica s'ha caracteritzat per la reelaboraci de cants i danses tradicionals per al seu repertori de concert i la recuperaci del ball folk en les seues actuacions festives.

Des dels seus inicis ha estat vinculat al festival Tradicionrius, que ha servit de plataforma promocional dels grups de msica folk del Pas Valenci, Catalunya i Balears. Ms enll d'aquests territoris, Urblia Rurana ha tingut repercussi en la resta d'Espanya i a l'exterior, especialment al nord d'Itlia, on tenen editat un treball discogrfic en companyia del msic piemonts Maurizio Martinotti (La Ciapa Rusa, Tendachnt).

Els seus membres han destacat com a impulsors de trobades de msica tradicional com Msica al Castell de Dnia, Cant al ras (Massalfassar) o Xbia Folk, i com a collaboradors de la revista Caramella, dedicada a la cultura musical popular.

 Discografia .
 A la banda de migjorn (1992);
 Rom i caf (1994);
 Folk nou (1997);
 Sarau mediterrani (1999);
 Territoris amables/Teritri ambil (2002);

 Components .
El grup est integrat en l'actualitat per Toni Torregrossa (veu, guitarra i guitarr), Josep Sebasti (dolaina, tarota i veu), Bernat Pellisser (percussi), Carles Gil (mandolina, acordi i veu) i Xampo Llobat (dolaina).

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296060" title="Pau Cendrs Lpez" nonfiltered="1845" processed="1842" dbindex="116855">

Pau Cendrs Lpez s un futbolista mallorqu, nascut a Palma. Juga cedit de lateral dret al Club Deportivo Tenerife.

 Biografia .
Jugador procedent dels equips inferiors del RCD Mallorca. El 2007 se n'an cedit al  Benidorm CE, a Segona Divsi B, sent titular indiscutible i arribant a jugar la fase d'ascens a Segona Divisi. A la temporada 2008/2009 actuar com cedit en el Club Deportivo Tenerife.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa del jugador al web del CD Tenerife;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296062" title="Poble castral" nonfiltered="1846" processed="1843" dbindex="116856">
Un poble castral s aquell nucli habitat que s'organitz en poca medieval al costat o al voltant d'un castell.

Normalment aquestes poblacions, a l'edat mitjana, restaven closes rere muralles. Aquestes muralles podien ser una extensi de les del castell, de manera que arribava a haver-hi dos o tres recintes complementaris (el del castell sempre ms petit, fort i elevat respecte dels altres). En d'altres casos, el poble tenia recinte murat independent del castell.

En aquest tipus de poblaci, l'esglsia o b s'edificava al costat de la fortificaci -era la capella del castell- o b quedava fora del lmit de la zona tancada per les muralles primerenques. Sovint, es pot relacionar el naixement dels pobles castrals amb processos d'encimbellament o d'encastellament. Trobem una densitat molt ms gran de pobles castrals all on hi ha menys pobles de sagrera (poble de sagrera), a la Catalunya Nova. Alguns exemples de pobles castrals: Conesa (Conca de Barber), Concabella (Segarra), Horta de Sant Joan (Terra Alta), la Roca d'Albera (Rossell), Orcau, etc.

Bibliografia.
 BOLS, Jordi. Els Orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Esudis Catalans. Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296065" title="Escut de Barxeta" nonfiltered="1847" processed="1844" dbindex="116857">


L'escut oficial de Barxeta t el segent blasonament:

Escut ibric, amb la boca redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, d'argent, una barca de gules samunt d'ones d'atzur i d'argent, sobremuntada per tres mitges llunes tamb de gules. Al segon quarter, en camper de gules, tres sabates caironades d'argent i de sable ben ordenades. Al tercer quarter, en camper d'or, tres faixes de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de juliol de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.845, del 17 d'agost de 1992.

La barca s un senyal parlant allusiu al nom del poble; les mitges llunes recorden que Barxeta fou una antiga alqueria de moriscs. Sota la barca figuren les armes dels Zapata i els Tallada, antics senyors de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296074" title="Escut de Begs" nonfiltered="1848" processed="1845" dbindex="116858">


L'escut oficial de Begs t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, sobre muntanya d'or una torre del mateix color, maonada i aclarida de sable, torrejada i sobremuntada per una creu de Calatrava de gules, acostada de dues claus de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 d'abril de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.010, del 30 de maig de 2001.

L'escut alludeix a la situaci estratgica de la vila, situada en una petita elevaci entre el Palncia i el riu de Canales, prop de la via que comunicava Sagunt amb l'interior. Fou el centre de la comanda de Begs, de l'orde de Calatrava, des del 1245 fins al segle XVI, en qu fou incorporada a la Corona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296079" title="Jacob Obrecht" nonfiltered="1849" processed="1846" dbindex="116860">

Jacob Obrecht (1457 - juliol de 1505) fou un compositor neerlands del Renaixement.

Fou el ms important dels compositors de misses a l'Europa de finals del segle XV, noms superat i injustament eclipsat per Josquin Des Prs desprs de la seva mort. Tamb va compondre nombrosos motets i canons.

El seu talent per la composici s evident en la seva composici sacra i secular de gran qualitat, el que refora la teoria de qu podia escriure una versi sencera de l'ordinari de la missa en una nit.

En un motet dedicat al seu pare, el compositor es va anomenar a si mateix Jacob Orfeo.

Va passar la majoria de la seva vida en esglsies de Bruges, Anvers i Bergen op Zoom, encara que finalment es trasllad a Itlia. Les seves composicions, plenes de seqncies llargues i moviments parallels, eren ms tradicionals que les dels seus contemporanis. En canvi, fou arriscat en el tractament del cantus firmus. La seva obra, que seguia sent contrapuntual, no va contribuir a la nova tendncia que va sorgir a Itlia al llarg del segle XVI, msica que havia d'expressar meticulosament el sentit real de les paraules.

Obres ms destacades.
Missa sub tuum praesidium;
Salve regina;
Missa super Maria Zart;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296083" title="Escut de Benafer" nonfiltered="1850" processed="1847" dbindex="116861">


L'escut oficial de Benafer t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camp de gules, un mn d'argent, cintrat amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, ambds d'or, i coronat d'una creu tamb d'or. Al segon quarter, en camp d'atzur, tres bandes d'or. Al tercer quarter, en camp d'atzur, quatre flors de lis d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 28 de juny de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.837, del 30 de setembre de 1996.

El mn s l'atribut de sant Salvador, patr del poble. A sota, les armes del bisbe de Sogorb, nnec de Vallterra, que va comprar l'alqueria musulmana de Benafer el 1379. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296088" title="Escut de Benafigos" nonfiltered="1851" processed="1848" dbindex="116862">


L'escut oficial de Benafigos t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. 1r, de sinople, una torre d'argent merletada i maonada de sable i somada d'una creu plana d'or; 2n, d'or, un om de sinople. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 29 d'agost de 1986, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 441, del 10 d'octubre de 1986.

La torre amb la creu s el smbol de l'antiga esglsia fortificada de Sant Joan, del segle XIII. L'arbre fa referncia a l'om monumental situat davant el santuari de la Mare de Du de l'Ortisella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296097" title="Pseudophryne major" nonfiltered="1852" processed="1849" dbindex="116863">

Pseudophryne major s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Robinson, M. 2002. A Field Guide to Frogs of Australia. Australian Museum/Reed New Holland: Sydney. ISBN 1-876334-83-5.
 Frogs Australia Network - Pseudophryne major.;
 IUCN Red List Accedit a data 23 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296098" title="Pseudophryne occidentalis" nonfiltered="1853" processed="1850" dbindex="116864">

Pseudophryne occidentalis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Pseudophryne occidentalis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296099" title="Pseudophryne raveni" nonfiltered="1854" processed="1851" dbindex="116865">

Pseudophryne raveni s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. 2004.  Pseudophryne raveni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296100" title="Puig del Castell d'Alar" nonfiltered="1855" processed="1852" dbindex="116866">

El Puig del Castell d'Alar s una muntanya de Mallorca de 822 m d'altura. Pertany al municipi d'Alar i s un extraordinari mirador des del qual s'albiren les badies de Palma i Alcdia i la Serra de Tramuntana. Es denomina d'aquesta manera perqu al seu cim es troba el propi castell, una antiga fortificaci des d'poca musulmana, on des del 902 i durant 8 anys i mig fou el refugi de la resistncia a la conquesta rab.

La histria del Puig del Castell d'Alar est ntimament lligada a la gesta llegendria protagonitzada per Cabrit i Bassa, que van morir cremats el segle XIII, desprs d'haver defensat la fortificaci, en mantenir-se fidels a Jaume II de Mallorca i oposar-se a l'ocupaci de la illa per Alfons el Franc durant la Croada contra la Corona d'Arag. 

La muntanya acull tamb des del segle XVII el Santuari de la Mare de Du del Refugi i una hostatgeria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296103" title="Pseudophryne coriacea" nonfiltered="1856" processed="1853" dbindex="116867">

Pseudophryne coriacea s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296104" title="Escut de Benasau" nonfiltered="1857" processed="1854" dbindex="116868">

L'escut oficial de Benasau t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migtruncat i partit. En el primer quarter, en camp de gules, tres muntanyes amb tres creus de sable. En el segon quarter, en camp de gules, un lle d'or. En el tercer quarter, en camp d'atzur, un bosc amb una praderia de sinople. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de maig de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.280, del 7 de juliol de 1998.

S'hi representen les armes parlants dels Pujaons, senyors del poble, i les dels Bosch, senyors d'Ares del Bosc, que forma part del municipi des que Benasau es va independitzar d'Alcoleja.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296107" title="Escut de Benejsser" nonfiltered="1858" processed="1855" dbindex="116869">

L'escut oficial de Benejsser t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. D'or, tres flors de lis, d'atzur, collocades 1 i 2; en punta l'ocell oriol, color natural, sobre ones de mar d'atzur i d'argent. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 23 d'abril de 1985, de la Conselleria de Governaci. Publicat en el DOGV nm. 256, del 30 de maig de 1985.

L'escut representa les armes dels Rossell, senyors de la vila des de l'obtenci de la carta pobla el 1611.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296108" title="William Edward Boeing" nonfiltered="1859" processed="1856" dbindex="116870">

William Edward Boeing (1 d'octubre de 1881 - 28 de setembre de 1956) va ser un pioner de l'aviaci que va fundar la companyia Boeing. Va nixer a Detroit, Michigan. Va estudiar a la universitat de Yale (Sheffield Scientific School) el 1903 i va iniciar la seva aventura empresarial aprofitant-se de les oprtunitats que sorgien en el mn de la indstria de la fusta en el nord-est dels Estats Units.

 Biografia .

El 1910, va assistir a una demostraci aria a California i des de llavors va descobrir la seva veritable pasi pel mn aeronutic. Cinc anys ms tard va aprendre a volar a Los Angeles (Califrnia) i va comprar el seu primer avi: un hidroavi de Martin. 
Aquests primers vols que William E. Boeing realitzava, poc a poc es van anar convertint en professionals; ell i el seu amic G. Conrad Westervelt comenaven a dissenyar les pees d'avi que ells trobaven que milloraven el diseny inicial.

Anys desprs, en el 1916 Boeing va fundar la companyia Pacific Aero Products, just un any abans que els Estats Units entressin a la Primera Guerra Mundial (1917). L'edifici que va ser la primera factoria d'avions es trobava al costat del riu Duwamish i era un graner fet de fusta denominar el "graner vermell" (Red Barn). Boeing va canviar el nom de la companyia pel de Boeing Airplane Company i va rebre comandes de l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica.

 Enllaos externs .
Companyia Boeing;
Biografia Oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296110" title="Clment Janequin" nonfiltered="1860" processed="1857" dbindex="116871">
Clment Janequin (c. 1485 - 1558) fou un compositor francs del Renaixement. Va ser un dels ms famosos compositors de les canons populars de tot el Renaixement juntament amb Claudin de Sermisy, va tenir tamb una influncia important per al desenvolupament de la chanson parisenca, especialment de tipus programtic. La gran divulgaci que va tenir la seva fama va ser possible grcies a l'actiu desenvolupament de la impressi de la seva msica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296112" title="Fernando lvarez de Toledo y Pimentel" nonfiltered="1861" processed="1858" dbindex="116872">

Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i poltic castell nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Va intervenir en les campanyes de l'emperador Carles V contra els protestants alemanys.

Durant el regnat de Felip II dirig la guerra contra el papa Pau IV a Itlia i fou enviat als Pasos Baixos, el 1567, per sufocar la revolta protestant. Com a regent d'aquest territori va desenvolupar una poltica represiva que va fer augmentar el descontentament popular, per la qual cosa el 1573 fou destitut.

El 1580 dirig l'exrcit que ocup Portugal.

Referncies.



Bibliografia.

  
  
  






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296119" title="Escut de Benferri" nonfiltered="1862" processed="1859" dbindex="116874">

L'escut oficial de Benferri t el segent blasonament:

Escut quadrilong ibric, partit. Al primer quarter, en camp de gules, una torre d'or, maonada i aclarida de sable. Al segon quarter, en camp d'atzur, un roc d'or, flanquejat de dues flors de lis, del mateix metall, sobre una roca del seu color, que emergeix damunt d'ones d'argent i d'atzur; tot superat amb una branca de mra, de sable, fruitada de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 de mar de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.250, del 21 d'abril de 1994.

S'hi representa la torre de l'antiga alqueria mudjar, amb les armes parlants dels Rocamora, marquesos de Rafal, senyors del poble des de mitjan segle XV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296135" title="Micid" nonfiltered="1863" processed="1860" dbindex="116875">

Els micids (Miacidae) sn una famlia de mamfers del Paleoc i l'Eoc. Sn considerats els membres basals de l'ordre actual Carnivora.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296143" title="Assurnasirpal II" nonfiltered="1864" processed="1861" dbindex="116876">

Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assria que va regnar entre els anys 884-859 aC.

Inici l'expansi de l'Imperi assiri cap al Mediterrani i tract els pobles sotmesos amb molta duresa.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296147" title="Sebasti Cabot" nonfiltered="1865" processed="1862" dbindex="116877">

Sebasti Cabot o Sebastiano Caboto (?, 1476 - 1557) fou un navegant i cartgraf veneci.

Segon fill de John Cabot, continu l'exploraci anglesa de l'Atlntic septentrional.

Al servei de la monarquia hispnica, explor el Riu de la Plata i el Paran, i tamb el Paraguai (1526-1530).

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Sebasti Cabot al Dictionary of Canadian Biography Online.  i ;
 Sebasti Cabot a l'Enciclopdia Britnica. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296151" title="Jzsef Katona" nonfiltered="1866" processed="1863" dbindex="116879">

Jzsef Katona (Kecskemt, l'11 de novembre de 1791 - el 16 d'abril de 1830) fou un dramaturg i poeta hongars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296153" title="Zenbia" nonfiltered="1867" processed="1864" dbindex="116880">

Zenbia (Zenobia) fou reina de Palmira.

Va ser l'anima del govern del seu marit Odenat, a la mort del qual (assassinat vers el 267 pel seu cos Meoni per amb el probable coneixement i aprovaci de Zenbia), va assolir el poder com a regent pel seu fillastre Vabalat (o pels seus propis fills Herenni i Timolau de Palmira segons Trebelli Polli). Vestia com un soldat i dirigia a les tropes, mantenia tota la pompa imperial, i va tenir una administraci lliberal i prudent. Galli li va mantenir el reconeixement ja donat al seu marit.

El 268 Zenbia es va revoltar contra Roma  amb l'ajut del literat Dions Cassi Long, es va apoderar de Bostra i va intentar conquerir Antioquia. Es possible que arribs fins Egipte per en tot cas la seva dominaci fou efmera (un mesos entre 269 i 270). Zenbia va agafar el ttol de Reina de l'Est; va protegir a literats (especialment a Long) i va portar a Palmira al seu major grau de prosperitat. 

La reina deia ser descendents dels reis macedonis d'Egipte, per algunes histories diuen que era una dona jueva. El domini de Zenbia es va estendre a tota Sria i Mesopotmia. Claudi II, successor de Galli, en-frontat als gots, li va reconixer el domini oriental (270), per desprs Lluci Domici Aureli va decidir posar fi a la seva dominaci.

El 272 la va derrotar en dos batalles, una prop d'Antioquia i una prop d'Emesa. Zenbia es va retirar a Palmira i fou assetjada. Va demanar ajut als perses que no li van enviar, i finalment va haver de fugir per fou capturada a la vora de l'Eufrates per la cavalleria lleugera d'Aureli. Coneguda la noticia, Palmira va capitular i fou tractada amb clemncia, per Long i alguns dels principals ciutadans foren executats.

Zenbia va participar en el triomf de l'emperador del que desprs va esdevenir l'amant, i es va poder retirar a una villa a Tibur on va morir anys desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296154" title="Zenbia d'Armnia" nonfiltered="1868" processed="1865" dbindex="116881">
Zenbia (Zenobia) fou l'esposa del rei Radamist d'Armnia.

Vers el 55 la noblesa es va girar contra Radamist i es va produir una revolta general; el rei va haver de fugir i Tiridates I d'Armnia va tornar a ser rei. La dona de Radamist, Zenbia, que es va quedar enrere per no endarrerir la fugida del seu marit, i fou feta presonera, per Tiridates la va tractar com una reina. La histria l'explica Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296155" title="Zenobi" nonfiltered="1869" processed="1866" dbindex="116882">


Onomstica:

Zenobi (escriptor), escriptor grec ;

Sant Zenobi, religis cristi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296156" title="Zenobi (escriptor)" nonfiltered="1870" processed="1867" dbindex="116883">
Zenobi (Zenobius, ), esmentat de vegades, errniament, com a Zenodot, fou un escriptor grec que va viure a Roma en temps d'Adri.

Fou autor d'una collecci de proverbis, eptom de les obres de Lucil Tarrac i Ddim d'Alexandria. Els proverbis estaven arranjats alfabticament i dividits en centenars (en total eren 552).

Va traduir tamb a Sallusti (traducci que no es conserva) i una obra titulada  dirigida a l'emperador Adri, a ms d'algun altre llibre.

No s'ha de confondre amb un escriptor del mateix nom, autor d'un epigrama.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296161" title="Zendor" nonfiltered="1871" processed="1868" dbindex="116884">


Onomstica:

Zendor de Tracontida, tetrarca de Tracontida i Iturea;

Zendor (artista), artista i escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296162" title="Zendor de Tracontida" nonfiltered="1872" processed="1869" dbindex="116885">
Zendor (Zenodoros, ) fou tetrarca de Tracontida i Iturea.

Sembla que era una mena de cap de bandits i vers el 33 aC va adquirir la Iturea, Traconitis i Abilene potser per compra al ser executat Lisnies I per orde de Clepatra. 

Va fer algunes incursions a territoris vens i per aquesta causa August el va privar de la major part del seu territori que va donar a Herodes el Gran (24 aC). 

L'any 20 aC August va anar a Sria i Zendor va anar davant l'emperador per implorar la restituci dels territoris, per va morir a Antioquia sobtadament al mateix any i August llavors va donar els territoris que li quedaven a Herodes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296164" title="Monestir de Sant Sebasti dels Gorgs" nonfiltered="1873" processed="1870" dbindex="116886">
El monestir de Sant Sebasti dels Gorgs s un antic cenobi benedict que es troba a la localitat de Sant Sebasti dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Peneds. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar B d'Inters Nacional. 
 Histria .
Encara que el topnim gorgs apareix a documents de 976, l'origen del cenobi es troba en una donaci realitzada el 1024 per Ermengarda, germana del vescomte de Barcelona. Va donar unes terres perqu s'installs en elles una comunitat de monjos. La fundaci del monestir va crrer a crrec del seu fill Mir Geribert. Es desconeix la data exacta de la fundaci del cenobi que, el 1052 comptava ja amb una comunitat formada per cinc monjos, regits per l'abat Mir. 

La prosperitat del monestir va ser poca i el 1059 el propi Mir Geribert el va unir al de Sant Vctor de Marsella en qualitat de priorat. El priorat va entrar en crisi a mitjan segle XIV. La comunitat de religiosos residia fora de l'edifici en el qu nicament habitava el pare prior. Al 1412 va ser comprat pel monestir de Montserrat que va realitzar diverses obres de restauraci encara que no va aconseguir de recuperar l'esplendor del cenobi. El 1820 va quedar convertit en parrquia.

Arquitectura . 
Es conserva l'esglsia del priorat, dedicada a Santa Maria. D'origen romnic, es conserva l'antiga portalada d'aquest perode amb un timp del segle XII. Al timp apareix la figura del Maiestas Domini emmarcat per una mndorla. Es trobava en runes el 1388 i es va reconstruir la capalera del temple en estil gtic. Tamb es va reconstruir el campanar, d'estil llombard, tres pisos i amb coberta a dues aiges. De planta quadrada, t decoraci llombarda amb petits arcs cecs i lesenes; s'accedeix a ella mitjanant l'absis gtic. La planta baixa est coberta amb volta de can i el tercer pis t finestres geminades amb columnes i capitells esculpits. 

De l'antic claustre tan sol es conserven tres galeries i d'aquestes tres, l'oriental est incompleta. Va ser construt entre els segle XI i XII. A totes les galeries les columnes presenten capitells decorats amb motius vegetals i animals. Els capitells que es conserven han estat mpliament estudiats;  presenten una interessant talla a bisell amb entrellaats, caracterstica de l'escultura monumental del sud de Frana que va influir tamb a l'esglsia del monestir de Sant Pere de Rodes. La segona etapa d'escultures s de baixa qualitat i sembla que est influda pels mestres del Midi francs. Els capitells mostren parelles de grius picotejant les seves ales i figures humanes devorades per animals. Aquests temes es troben en fora monuments catalans de finals del segle XII. Se'n pot veure un exemple a la Catedral de la Seu d'Urgell.

 Referncies .

 Bibliografia .
Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112;
Article a la Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296165" title="Zendor (artista)" nonfiltered="1874" processed="1871" dbindex="116887">
Zendor (Zenodoros, ) fou un artista i escultor grec, potser nadiu de Masslia tot i que el seu lloc de naixement no s esmentat per cap font. Va florir en el regnat de Ner.

Va fer obres de plata i dos immensos colossos, un del deu Mercuri, per encrrec dels arverns (que va construir en deu anys i va costar quaranta milions de sestercis, fent al mateix temps petites obres de plata); i un altre a Roma, per encrrec de Ner, una esttua colossal del mateix emperador (que Vespasi va convertir en una esttua al Sol). Plini en fa una descripci i diu que mesurava 110 peus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296167" title="Zendot" nonfiltered="1875" processed="1872" dbindex="116888">


Onomstica:

Zendot d'Efes, gramtic grec.

Zendot d'Alexandria, gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296168" title="Gustau II Adolf" nonfiltered="1876" processed="1873" dbindex="116889">

Gustau II Adolf (Estocolm, 1594 - Ltzen, Alemanya, 1632) fou rei de Sucia des de 1611 fins a 1632.

Va consolidar el domini suec al Bltic i va defensar la causa protestant contra els Habsburg i l'hegemonia catlica.

S'annexion els territoris russos d'ngria i de Carlia oriental (1617), i tamb Riga (1621) i els ports de Prssia Oriental (1625).

Particip en la Guerra dels Trenta Anys, en la qual va vncer els Habsburg a Breitenfeld (1631) i a Ltzen (1632).

 Referncies .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296169" title="Zendot d'Efes" nonfiltered="1877" processed="1874" dbindex="116890">
Zendot d'Efes (Zenodotus, ) fou un gramtic grec.

Fou el primer director de la Biblioteca d'Alexandria, ofici en el que el va succeir Callmac. Va viure en temps de Ptolemeu I Ster i el seu fill Ptolemeu II Filadelf, per segurament va exercir el crrec en el regnat del segon. Va florir vers el 280 aC. Suides diu que va educar als fills de Ptolemeu, i sembla referir-se a Ptolemeu I, per probablement seria Ptolemeu II. 

Fou deixeble de Filetes de Cos. Va treballar junt amb Alexandre Etoli i Licofr de Calcis en una revisi de tots els poetes grecs (ocupats respectivament en Homer, tragdies i comdies). Va fer diverses correccions als texts d'Homer. 

Va publicar dues obres: el Glossari () i un diccionari de barbarismes (. Ateneu de Naucratis esmenta com a seves les obres  i ; per podrien ser obra de Zendot d'Alexandria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296171" title="Zendot d'Alexandria" nonfiltered="1878" processed="1875" dbindex="116892">

Zendot d'Alexandria  (Zenodotus, ) fou un gramtic grec, que va viure desprs d'Aristarc, l'obra del qual sobre Homer fou atacada per Zendot. Fou conegut com  segons Suides, el qual li assigna les segents obres:
 ;

Suides esmenta tamb un gramtic de nom Zendot de Mallos i un de nom Zendot deixeble de Crates de Mallos; com que aquest darrer era nadiu de Mallos podrien ser la mateixa persona, i, menys probablement,  els dos serien el mateix que Zendot d'Alexandria que hauria nascut a Mallus (Mallos), per hauria residit a Alexandria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296179" title="Limnodynastes" nonfiltered="1879" processed="1876" dbindex="116893">

Limnodynastes s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia i al sud de Nova Guinea. 

Espcies.



Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296180" title="Monestir de Santa Maria d'Ull" nonfiltered="1880" processed="1877" dbindex="116894">

El monestir de Santa Maria d'Ull, la primitiva cannica es trobava situada als afores de la poblaci d'Ull, propera al riu Ter.

 Histria .
El monestir va ser fundat l'any 1121 per l'Orde de Sant Agust, va tenir l'esglsia alguns contratemps, ja que primer va ser assaltada per un grup de pirates sarrans arribats de Mallorca, ms tard va patir unes riades provocades pel riu Ter que van sepultar l'edifici. L'any 1181 es va construir un nou temple que es va convertir en collegiata l'any 1592. Pel mal estat que es trobava, la comunitat va haver de traslladar-se a l'esglsia parroquial d'Ull, on es va mantenir activa fins la desamortitzaci de Mendizbal l'any 1835. 

De l'interior del primitiu monestir, es venera  a l'actual esglsia parroquial de Santa Maria d'Ull, la imatge de la Verge de la Fossa, talla romnica, policromada, del segle XII.

 Enllaos externs.
Informaci de Santa Maria d'Ull;

 Bibliografia .
Volum 13 (2006), Catalunya poble a poble, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5501-1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296188" title="Mikhal Lomonsov" nonfiltered="1881" processed="1878" dbindex="116895">
 

Mikhal Vasslevitx Lomonssov, en rus:                               , (   ) va ser un cientfic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educaci i la cincia. Entre els seus descobriments es troba l'atmosfera de Venus. Va fer treballs en els camps de les cincies naturals, qumica, fsica, mineralogia, histria, art, filologia, instruments ptics i d'altres. Tamb va conrear la poesia, posant els fonaments del modern llenguatge literari rus.

 De camperol a polgraf .

Lomonssov nasqu a la localitat de Denisovka (posteriorment rebatejada Lomonssovo en honor seu) a la Governaci d'Arkhnguelsk, en una illa no lluny de Kholmogori, situada al lluny nord rus. Als deu anys d'edat va haver de posar-se a ajudar a son pare, un pescador, en el treball; per la seua set de coneixements era insadollable. Gaireb va aprendre de memria els pocs llibres als que tenia accs   i, veient que a la seua comarca no hi havia possibilitats d'una educaci, va decidir traslladar-se a Moscou. 

Als dinou anys d'edat se li va presentar l'oportunitat, quan per intervenci d'uns amics va ser adms a l'Acadmia Eslava Grecollatina, l'any 1731. Vivia amb 3 kopecks al dia per els seus progressos van ser molt rpids. En noms 5 anys va acabar 12 cursos, situant-se com el ms destacat de la classe, de manera que l'any 1736 va ser enviat a Sant Petersburg amb una beca. Ac, va destacar immediatament per la seua capacitat amb la cincia fsica. Tamb va submergir-se en els estudis de filologia, aprenent francs i alemany, i finalment va rebre un ajut per a estudiar durant dos anys en universitats alemanyes. En tornar a Rssia seria contractat com a professor de qumica a la mateixa Acadmia.

 Formaci a l'estranger .
A Alemanya va estudiar a la Universitat de Marburg, a Hesse, aleshores una de les ms importants universitats d'Europa  tot i que en aquella poca les universitats patien en general una certa decadncia  degut a la presncia dels ms eminent filsof illustrat alemany del moment: Christian Wolff. Lomonssov va estudiar amb Wolff i n'esdevingu un dels seus deixebles; tant en el camp de la filosofia com en el de les cincies (tamb una especialitat de Wolff). Aquest lligam seria fonamental en la resta de la seua vida.

A Marburg va comenar tamb a escriure poesia, imitant els autors alemanys, entre els quals va admirar especialment Johann Christian Gnther. La seua Oda a la presa de Khotin als turcs va ser escrita l'any 1739 i va atraure molt l'atenci a Sant Petersburg. Durant la seua estada a Alemanya es va casar amb una dona nativa d'aquest pas, i aviat va fer-se-li difcil mantenir la seua creixent famlia amb la beca de l'Acadmia de Sant Petersburg, que era reduda i que rebia de manera irregular. La seua economia va atnyer un punt realment desesperat, i va resoldre abandonar Alemanya i tornar a Sant Petersburg. L'any 1743 s'hi va traslladar tamb la seua muller.

 Les seues aportacions .

Noms arribar a Rssia es va fer creditor de reconeixement, ocupant una plaa de professor de qumica a la Universitat de l'Estat de Sant Petersburg, de la qual ms endavant esdevindria rector. Impacient per millorar l'educaci a Rssia, Lomonssov va involucrar el seu mecenes Ivan Xuvlov en la fundaci de la Universitat de l'Estat de Moscou (que desprs seria batejada amb el seu nom) l'any 1755. El 1764, Lomonssov va ser nomenat secretari d'Estat.

El 1756 va intentar reproduir l'experiment de Robert Boyle, de l'any 1673, i va concloure que la llavors acceptada teoria del flogist era falsa. Anticipant-se als descobriments de Lavoisier, va escriure al seu diari: Avui he fet un experiment en recipients de vidre hermtics per esbrinar si la massa dels metalls augmenta amb la simple acci del calor. Els experiments   dels quals n'afegisc la memria en 13 pgines   demostren que el clebre Robert Boyle estava equivocat, perqu sense aportaci externa d'aire, la massa dels metalls cremats roman sense canvi.

Lomonsov va considerar el calor com una forma del moviment, va suggerir la teoria ondulatria de la llum, va contribuir a la formulaci de la teoria cintica dels gasos, i va formular la idea de la conservaci de la massa amb les segents paraules: Tots els canvis en la natura sn tals que all qu hom pren d'un objecte n's afegit a un altre. Aix, si la quantitat de massa disminueix en un lloc, n'augmentar en un altre. Aquesta llei universal abasta tamb les lleis del moviment, perqu un objecte que mou d'altres amb la seua fora, transmet als altres la fora que ell perd (articulada inicialment en una carta a Leonhard Euler de 5 de juliol de 1748 i posteriorment reexposta i publicada per Lomonssov en la dissertaci anomenada "Reflexi sobre la solidesa i fluidesa dels cossos", 1760). L'any 1748 va formular l'explicaci mecnica de la gravitaci.

Lomonssov va ser el primer cientfic a registrar la congelaci del mercuri i a plantejar l'existncia d'una atmosfera a Venus, basant-se en la seua observaci del trnsit de Venus de 1761 des d'un petit observatori situat prop de sa casa a Sant Petersburg. Convenut que la naturalesa est subjecta a una evoluci regular i contnua, va demostrar l'origen orgnic del sl, la torba, el carb, el petroli i l'ambre. L'any 1745 va publicar un catleg de ms de 3.000 minerals, i el 1760 va explicar la formaci dels icebergs. 

Com a gegraf, Lomonssov va acostar-se a la teoria de la deriva continental, va predir l'existncia de l'Antrtida (va argumentar que els icebergs dels oceans del sud noms podien formar-se en terra ferma coberta de gla), i va inventar instruments de navegaci que permetien el clcul i el traat de direccions i distncies ms fcilment. L'any 1764 va organitzar una expedici (encapalada per l'almirall Vassili Txitxgov) per trobar el pas del nord-est entre l'oce Atlntic i el Pacfic, navegant al llarg de la costa nord de Sibria.

 Lomonssov estava orgulls d'haver reinstaurat l'antic art dels mosaics. L'any 1754, en la seua carta a Leonard Euler, va escriure que els seus tres anys d'experiments amb els efectes de la qumica dels minerals sobre llur color l'havien impulsat a involucrar-se en l'art del mosaic. L'any 1763 va posar en marxa una fbrica de vidre que seria la primera en produir mosaics esmaltats fora d'Itlia. S'atribueixen a Lomonssov quaranta mosaics, dels que noms vint-i-quatre ens han arribat. Entre tots ells cal destacar el del retrat de Pere el Gran i el de la Batalla de Poltava, amb una mida de 4,8 x 6,4 metres.

L'any 1755 va escriure una gramtica que va transformar el llenguatge literari rus en combinar l'Antic eslau eclesistic amb la llengua verncula. Per donar cos a les seues teories literries va escriure ms de 20 odes solemnes cerimonials, entre les que cal destacar la Meditaci vespertina sobre la grandesa de Du. Va aplicar una idiosincrtica teoria als seus darrers poemes   per als temes tendres cal emprar mots que continguen els sons voclics E, I, IU, mentre que per als que puguen causar por (com ara "clera", "enveja", "dolor" o "pena") cal emprar mots amb els sons voclics O, U, Y. Es tracta d'una versi del que avui dia s'anomena simbolisme sonor. Lomonssov va publicar una histria de Rssia l'any 1760. A ms, va intentar escriure, sense reeixir-hi, un poema pic sobre Pere el Gran, que estaria basada en l'Eneida de Virgili. Moltes de les seues aportacions i descobriments van quedar indits fora de Rssia fins molt de temps desprs de la seua mort. 

Va morir a Sant Petersburg l'any 1765 sense deixar hereus mascles. Una nta seua va casar-se amb el general i home d'estat Nikolai Raievski. Un crter lunar porta el seu nom. L'any 1948 la dorsal Lomonssov, a l'oce rtic, es va batejar aix en honor seu   submarins russos hi van collocar una reproducci en titani de la bandera russa l'any 2007, provocant la preocupaci internacional sobre possibles disputes sobre els drets d'extracci de minerals dels fons mar. Els submarins russos tamb van deixar-hi una cpsula del temps amb un missatge per a les generacions futures i una bandera de Rssia Unida   el partit creat per recolzar el president Vladmir Putin   al fons mar. L'expedici Arktika 2007, es va dir des de Rssia, era part de la seua contribuci de recerca a l'Any Polar Internacional.

 Vegeu tamb .
Medalla d'Or Lomonssov;
Universitat de l'Estat de Moscou;
Ivan Kulibin;

Enllaos externs.
Cronologia illustrada de la vida de Lomonssov ;
Meditaci vespertina sobre la grandesa de Du ;
Alguns mosaics de Lomonssov;
Els descendents de Mikhal Vasslevitx Lomonssov ;

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296191" title="Zen (militar)" nonfiltered="1882" processed="1879" dbindex="116896">
Zen (Zenon, ) fou un oficial grec al servei de Filip V de Macednia. 

Fou governador d'Atamnia amb residncia a Teion (Theium). Quan Atamnia es va revoltar (190 aC) es va sostenir durant uns quants dies  per es va haver de retirar. Filip va enviar noves forces al pas i amb elles Zen va ocupar Etpia, per es va haver de retirar a una posici ms forta quan fou atacat all; fou derrotat i gran part de les seves forces van morir; Zen amb la resta es va poder retirar cap al regne de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296196" title="Zen de Ction (orador)" nonfiltered="1883" processed="1880" dbindex="116897">

Zen de Ction  (Zenon, ) fou un orador grec. L'esmenta Suides i no s clar si fou un orador o un filsof per en tot cas diferent del filsof del mateix nom i origen, ja que encara que la seva poca no s coneix amb seguretat, fou ja en perode cristi.

Va escriure:  

 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296197" title="Zen (historiador)" nonfiltered="1884" processed="1881" dbindex="116898">
Zen  (Zenon, ) fou un historiador grec, esmentat per Digenes Laerci.

Fou l'autor d'una narrativa de l'expedici de Pirros a Itlia i una breu histria de la Primera Guerra Pnica ().

Va viure probablement al segle III aC, desprs de la Primera Guerra Pnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296198" title="Zen de Rodes" nonfiltered="1885" processed="1882" dbindex="116899">
Zen de Rodes (Zenon, ) fou un historiador grec nadiu de l'illa de Rodes, contemporani de Polibi (segle II aC). Va escriure un llibre sobre la histria de Rodes ().

Diodor de Siclia, Cefali i Polibi contradiuen la certesa de diversos fets. Polibi va corregir alguns dels seus errors sobre geografia de Lacnia i li va escriure una carta, per ja no es va poder corregir degut a que les copies ja havien estat distribudes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296199" title="Zen de Sid" nonfiltered="1886" processed="1883" dbindex="116900">


Onomstica:

Zen de Sid (segle III aC);
Zen de Sid (segle I aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296200" title="Zen de Sid (segle III aC)" nonfiltered="1887" processed="1884" dbindex="116901">
Zen  de Sid (Zenon, ), fill de Museu, fou un filsof grec del segle III aC, nadiu de Sid a Fencia. Al Suides s'hi diu que fou un deixeble de Diodor Cronos, i mestre de Zen de Ction. Suides el qualifica d'estoic, per aix sembla ser un error. Tamb diu que va escriure un llibre en defensa de Scrates i un altre titulat .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296202" title="Zen de Sid (segle I aC)" nonfiltered="1888" processed="1885" dbindex="116902">
Zen de Sid (Zenon, ) fou un filsof grec del segle I aC, nadiu de Sid

Fou contemporani de Cicer que el va escoltar a Atenes. Se l'anomena algunes vegades com Coryphaeus Epicureorum. Parlava d'altres filsofs en termes poc respectuosos i ,per exemple, anomenava a Scrates el "buf tic". Fou deixeble d'Apollodor. Digenes Laerci el descriu com un preclar i intelligent pensador i expositor de les seves idees i Cicer compateix aquestes consideracions. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296203" title="Zen de Laodicea" nonfiltered="1889" processed="1886" dbindex="116903">
Zen de Laodicea (Zenon, ) fou un orador grec, nadiu de Laodicea de Sria.

Va obtenir diversos beneficis per a la seva ciutat ja que quan el general renegat Quint Labi i el prncep Pacoros I de Prtia van envair la provncia romana de Sria, va encoratjar als seus conciutadans a resistir l'atac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296204" title="Zen de Tars" nonfiltered="1890" processed="1887" dbindex="116904">
Zen  de Tars (Zenon, ) fou un filsof  grec,  nadiu de Tars, fill de Dioscrides.

Fou deixeble de Crisip de Soli, al que va succeir a lStoa o escola estoica. Va introduir una important variaci al sistema estoic ja que va negar la doctrina de la conflagraci a l'Univers, que va alterar notablement tota la filosofia fsica dels estoics. Va deixar pocs escrits que gaireb no s'han conservat, excepte unes referncies no molt extenses que en fa Digenes Laerci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296205" title="Zen de Mindos" nonfiltered="1891" processed="1888" dbindex="116905">
Zen de Mindos (Zenon, ) fou un escriptor grec d'poca desconeguda.

s esmentat per Digenes Laerci que diu que fou l'autor d'alguns epigrames i algunes altres composicions. Podria ser el Zen de Mindos que esmenten Eusebi de Cesarea, Teodoret i Esteve Bizant entre d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296206" title="Zen (metge)" nonfiltered="1892" processed="1889" dbindex="116906">
Zen (Zenon, ) fou un metge grec seguidor d'Herfil de Calcednia.

Gal el qualifica d'home no ordinari, i Digenes Laerci diu que era millor pensador que orador. Va viure al final del segle III aC i comenament del segle II aC i fou contemporani d'Apolloni Empric amb el que va mantenir una controvrsia sobre alguns aspectes del llibre "Epidemies" d'Hipcrates.

Va donar atenci especial a la matria mdica i probablement s el metge les formules del qual sn citades per Gal a De Antidotus (vol. XIV,  pp. 163, 171), i si aix s, seria nadiu de Laodicea. L'esmenten a ms de Gal, Eroti, Celi Aureli i segurament Plini, Alexandre d'Afrodsies i Ruf Efesi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296207" title="Zen de Xipre" nonfiltered="1893" processed="1890" dbindex="116907">
Zen de Xipre (Zenon, ) fou un metge xipriota del segle IV, mestre de Jnic, Magne, i Oribasi. 

Va practicar la seva professi a Alexandria d'eon fou desterrat pel bisbe Jordi de Capadcia que perseguia a pagans i ortodoxos amb igual severitat.  Fou restaurat per orde de Juli l'Apstata el 361 o 362 . L'emperador bizant Zen parla en una carta que es conserva, de les habilitats d'aquest metge, les qual lloa igual que el seu carcter.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296208" title="Zen d'Atenes" nonfiltered="1894" processed="1891" dbindex="116908">
Zen d'Atenes (Zenon, ) fou un metge grec atenenc.

Va viure probablement al segle IV o al segle V. s esmentat a l'obra De Medicinis Expertis, que errniament s'ha atribut a Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296209" title="Zen d'Afrodsies" nonfiltered="1895" processed="1892" dbindex="116909">
Zen d'Afrodsies (Zenon, ) fill d'Attis o Attines, fou un escultor grec nadiu d'Afrodsies a Cria. 

Va ser important en un perode de l'Imperi Rom, probablement en temps de l'emperador Traj. Se li atribueixen tres obres: 

Una esttua asseguda, probablement un senador, a la villa Ludovisi (porta la inscripci ;
Un monument a la memria del seu fill amb un Hermes com a figura principal, i preservada a la Villa Negroni, i desprs venuda;
Una esttua d'una dona en marbre trobada a Siracusa (inscripci ;

En temps de Traj, Adri i la dinastia Antonina hi va haver una important escola d'escultura a Afrodsies, entre els quals Zen i Zenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296210" title="Sant Zen" nonfiltered="1896" processed="1893" dbindex="116910">
Sant Zen (Zenon, ) fou un eclesistic rom.

Fou bisbe de Verona i segons els martirologis romans vivia en temps de Galli. El 1508 es va publicar a Vencia un llibre amb 105 sermons de Sant Zen trobats a la biblioteca episcopal de la ciutat i pel seu contingut quedava clar que va pertnyer a una poca ms tardana; es va establir la hiptesi de qu els sermons foren compilats dels escrits de diversos eclesistics i encara que van rebre el nom de Zen, per ser el primer o el ms important, no eren en general obra seva, per d'un estudi acurat es va determinar que 93 dels sermons si que eren obra seva (16 de llargs i la resta curts) i es va saber que fou proclamat bisbe el 363 (un segle desprs del que se suposava) sota Juli l'Apstata o Jovi; era d'extracci africana i va morir vers el 380 o 381.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296212" title="Limnodynastes interioris" nonfiltered="1897" processed="1894" dbindex="116911">

Limnodynastes interioris s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cogger, H., Gillespie, G., Lemckert, F. & Robertson, P. 2004.  Limnodynastes interioris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 23 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296213" title="Henotic" nonfiltered="1898" processed="1895" dbindex="116912">
Henotic (Henoticon, ) fou un document religis publicat el 482 per l'emperador bizant Zen.

L' Henotic ("Acta de uni") intentava reconciliar les diferencies entre els anomenats ortodoxos calcedonis, i les dems tendncies de l'esglsia ortodoxa (no hertiques) . El document fou signat per tots els bisbes orientals del seu regnat i del d'Anastasi. Fou conservat per Evagri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296214" title="Zennia" nonfiltered="1899" processed="1896" dbindex="116913">
Zennia () fou una emperadriu bizantina.

Fou la dona de l'emperador Basilisc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296215" title="Serra del Cad" nonfiltered="1900" processed="1897" dbindex="116914">




La Serra del Cad o el Cad s una serra del nord de Catalunya, exactament a les comarques de l'Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Bergued, que s'esten de oest a est al llarg de 40 quilmetres, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, separa la Vall de la Vansa i l'alt Bergued de l'Urgellet i el Barid, b que popularment hom estn el nom de Cad fins al Moixer, la Tosa d'Alp fins al Pedraforca.

La totalitat del Cad forma part del Parc Natural del Cad-Moixer, juntament amb la Serra de Moixer, el masss del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllanada.

Un dels ports i entrades a la serra s l'anomenat Portell de Cad, port de muntanya dels municipis d'Als i Cerc i la Vansa i Frnols, a l'Alt Urgell.


 Geologia .
Separa, juntament amb la falla del Segre, el Prepirineu del Pirineu axial. Els vessants septentrionals, damunt el Barid, formen una llarga cinglera de ms de 500 metres d'altitud; el vessant meridional, per contra, s en la part alta molt ms suau. La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l'era secundria i el comenament de la terciria; els vessants septentrionals presenten gaireb ntegrament materials dels Lies i el Jurssic, i els cims, calcries eocniques. El relleu actual es form durant l'era terciria, a conseqncia de l'orognesi pirinenca, i es caracteritza per la seva estructura plegada, amb alineacions de plecs orientats rgidament en direcci W-E i bolcats vers el nord, i per la forta empremta de l'erosi quaternria, especialment la fluvial, que ha donat lloc a profundes valls encaixades.

A ms de dividir el Prepirineu i el Pirineu, la serra actua de divisria d'aiges entre la xarxa de valls tributries del Segre, orientades en direcci S-N, als vessants septentrionals, i els rius tributaris del Llobregat, en direcci W-E. Amb tot, a causa de la natura calcria del sl, una gran part de la circulaci de les aiges s subterrnia i provoca nombrosos fenmens crstics. 

Altitud i cims.	
La seva altitud sobrepassa en molts llocs els 2.400 m; destaquen els cims del cap de la collada Verda (2.439 m), la Torre de Cad (2.561 m), els pics de les Tres Canaletes (2 612 m), els puigs de les Gralleres (2.545 m) i de la canal Baridana (2.648 m), el canal del Cristall (2.563 m), el pic de la costa Cabirolera (2.604 m), el pic dels Cabirols (2.482 m), la punta Aguda (2.441 m), l'Aguil (2.463 m) i el puig Terrers (2.510 m).

Clima i vegetaci.
El clima es caracteritza per un rgim de temperatures baixes al llarg de tot l'any i una notable pluviositat (ms de 1.200 mm anuals); una gran part de les precipitacions sn de neu, i als cims el perode d'innivaci s'allarga de novembre a abril. La vegetaci natural s molt abundant: boscs de pi roig i boscs residuals de roures (a Saldes) als sectors ms baixos, masses de pi negre fins a 2.000-2.100 m d'altitud i prats de muntanya per damunt; els rodals d'avets i faigs es presenten en sectors ms humits. 

Poblaci i comunicacions.
La poblaci, que arriba fins a altituds considerables (Estana, 1.483 m; Llet, 1.479 m; Josa de Cad, 1.431 m), hi s escassa. L'economia es basa en l'explotaci de la vegetaci, sigui forestal o ramadera. El conjunt de la serra s un obstacle per a les comunicacions; nicament pot sser franquejada pel coll del Pends (1.820 m), que ja enllaa amb el Moixer i s ms baix (hi ha colls que sobrepassen els 2.400 m: pas dels Gosolans, Tancalaporta). 

Des del 1984, el tnel del Cad, que forada el Moixer, enllaa la Baixa Cerdanya amb la vall del Llobregat. Els castells d'poca romnica (com els de Saldes, Gsol, Josa, Vllec) i les esglsies dels mateixos pobles o els santuaris del Gresolet, de Bastanist i de Boscalt testimonien una densitat de poblaci medieval comparable a la d'avui. A les cingleres del Cad han estat practicades escalades de gran dificultat, especialment a la roca Verda (1959) i a la roca de l'Ordiguer (1965). El refugi lliure installat a prat d' Aguil i altres construccions posteriors han fet ms accessibles els variats itineraris d'aquest masss.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296216" title="Cas Bitel 2" nonfiltered="1901" processed="1898" dbindex="116915">

El Cas Bitel 2 (anomenat aix arran del Cas Bitel) s un presumpte cas de corrupci que afecta al gerent de l'empresa pblica d'informtica del Govern de les Illes Balears Bitel, Dami Vidal durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).

Els fets es conegueren el 19 d'abril de 2008, arran de la detenci de Dami Vidal i tres persones ms acusats d'haver malversat presumptament 700.000 euros de fons pblics. Les detencions es feren desprs d'una investigaci iniciada per una denncia de l'actual consell d'administraci de Bitel a la fiscalia anticorrupci de les Illes Balears, que acusa Vidal d's illcit de la targeta de crdit de l'empresa.

La fiscalia tamb investiga l'adjudicaci de contractes a societats o persones que sempre eren les mateixes i per unes feines que no es duien a terme.

Referncies.
 Detingut un ex-alt crrec del govern balear per malversaci de fons pblics (Vilaweb, 19-04-2008);
 El jutge deixa en llibertat sota fiana l'ex-gerent de Bitel (Vilaweb, 21-04-2008);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296223" title="Selucia d'Isuria" nonfiltered="1902" processed="1899" dbindex="116916">
Selucia de Isuria (a vegades tamb Selucida de Cilcia) fou un ciutat de l'sia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, Kalykadnos, modern Gksu), fundada per Seleuc I Nictor al comenament del segle III aC. Fou una de les ciutats que van prendre el nom del fundador de l'Imperi Selucida. Es pensa que podria haver substitut a dues ciutats, Olba (o lbia) i Hria, que foren reunides per fundar la nova; aviat va incloure la vila propera de Holmi (moderna Ta ucu) antiga colnia jnica, que era a la costa exposada als atacs dels pirates mentre Selucia, al interior, estava ben defensada. Sota els selucides va agafar considerable empenta econmica i prosperitat i fins i tot va ser rival de Tars. Llavors encara es deia simplement Selucia o Selucia de Cilcia.

Al segle II el temple de Jpiter va agafar una certa importncia. Va passar a Roma desprs de la campanya de Publi Servili Vtia Isuric (cnsol 79 aC) que va organitzar Cilcia com a provncia romana el 74 aC. Selucia fou seu d'una notable escola filosfica i hi van nixer Ateneu de Selucia i Xenarc de Selucia (segle I aC).

Al segle I, any 77, el governador Luci Octavi Memor hi va construir el pont de pedra. Al comenar el segle IV Isuria va esdevenir provncia separada amb Selucia com a capital. Es van celebrar concilis a aquesta ciutat el 325, 359, i 410. 

A Selucia hi havia la tomba de Santa Tecla d'Iconium, una dona convertida al cristianisme per Sant Pau, que va fundar un centre mdic de molt xit a la zona en la qual va morir. La tomba fou restaurada al segle V per Zen (emperador). Les seves runes es diuen actualment Meriamlik. Al comenament del segle V hi havia un comes encarregat del govern de la provncia amb dues legions (Legio II Isaura i Legio III Isaura); d'aquest perode sembla ser una necrpolis cristiana on hi ha bastants soldats enterrats. Al segle VI el arquebisbat de Selucida tenia 26 seus sufragnies.

Va passar als rabs el 705 per un temps. La provncia eclesistica (que apareix sota el nom de Pamflia) fou incorporada al patriarcat de Constantinoble el 732. Al final del segle IX, Selucia tenia 22 bisbes sufraganis i a meitat del segle X en tenia 23. El 968 la jurisdicci eclesistica fou transferida al patriarcat d'Antioquia. Encara es una seu catlica.

El 1071 fou ocupada pels turcs seljcides; el 1137 Lle I d'Armnia Menor la va assetjar. En aquestos anys es va construir una fortalesa als turons propers. El 10 de juny de 1190 va morir a la seva rodalia l'emperador Frederic Barba-roja quan intentava creuar el riu Calicadnos. Fortalesa dels cavallers hospitalaris va caure en mans dels Karaman Oghlu a la segona meitat del segle XIII, dels quals va passar als otomans el 1471. Sota els turcs va portar el nom de Silifke, que conserva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296225" title="Saskia van Uylenburgh" nonfiltered="1903" processed="1900" dbindex="116917">

Saskia van Uylenburgh (Saakje en frisi), (2 d'agost de 1612 - 14 de juny de 1642) fou la dona del pintor Rembrandt van Rijn, de qui feu de model en diversos quadres. 

Vida.
Nascuda a Leeuwarden, Saskia era la filla petita de Rombertus van Uylenburgh, un advocat que fou alcalde i fundador de la Universitat de Franeker. Saskia esdevingu orfe als dotze anys per la mort de la seva mare Sjoukje Ozinga desprs de la mort del seu pare cinc anys abans.

Saskia va viure amb la seva germana Antje i el seu marit Johannes Maccovius a Franeker fins que aquesta va morir i a partir de llavors a Het Bildt amb la seva altra germana Hiskje i el seu cunyat Gerard van Loo, advocat i secretari de la ciutat. Saskia va conixer Rembrandt a travs del seu cos Hendrick van Uylenburgh, pintor i marxant d'art, que es va treslladar a Amsterdam el 1625 desprs de viure un temps a Cracvia. La parella es va casar a Het Bildt el 22 de juny de 1634.

Rembrandt va ensenyar als seus deixebles a la seva acadmia a partir de 1635, i entre ells van destacar Govert Flinck, Gerbrandt van den Eeckhout i Ferdinand Bol. A partir de la seva obra, Rembrandt va obtenir importants guanys i el 1639 la famlia es va treslladar a una casa notable a la Jodenbreestraat, al costat de la galeria de Hendrick van Uylenburgh al barri jueu, que ara s la Casa Museu Rembrandt. 

Tres dels seus fills van morir poc desprs de nixer, i el quart, Titus va sobreviure a la mort de la seva mare, el 1642 de tuberculosi. 

Bibliografia.
Graaff, A. & M. Roscam Abbing (2006) Rembrandt voor Dummies. Addison Wesley.



Enllaos externs.
The Amsterdam Municipal Archives on Saskia, Geertje, Rembrandt i altres;
 Tombes a l'esglesia vella d'Amsterdam;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296230" title="Simpdica" nonfiltered="1904" processed="1901" dbindex="116918">

La ramificaci simpdica s un tipus de ramificaci lateral en la qual l'pex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement s prosseguit per gemmes laterals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296231" title="Escora (anatomia vegetal)" nonfiltered="1905" processed="1902" dbindex="116919">

L'escora s la part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses. 
Tamb es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296232" title="Zugarramurdi" nonfiltered="1906" processed="1903" dbindex="116920">

Zugarramurdi s un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb la vall de Baztan i al nord amb Lapurdi.

 Etimologia . 
Zugarramurdi s un topnim de significat desconegut, encara que gaireb segur que prov del basc. El filleg Koldo Mitxelena va proposar que l'etimologia del nom podia ser lloc abundant en oms rons, de zugar (om) + andur (ro) + el sufix -di (sufix que indica abundncia). zugarrandurdi -> zugarramurdi. El propi Mitxelena reconeixia que no possea proves en documentacions antigues que poguessin provar la seva teoria. Ats que Zugarramurdi est en la zona bascoparlant de Navarra sembla bastant probable que zugar sigui realment om. 

En euskera normatiu es diu zumar, per zugar s una variant dialectal de la paraula om que apareix en molts topnims i tamb sembla bastant propable que -vaig donar sigui el sufix abundancial que acompanya en euskera als noms d'arbres i plantes. Aix per exemple Zumardi vulgues dir en euskera olmedal i albereda. En el cas del topnim Zugarramurdi hi ha un element intermedi que actualment sembla irreconeixible. En euskera i en castell el nom del poble es transcriu igual, encara que la z es pronuncia de manera diferent en ambds idiomes, pel que la pronunciaci difereix lleugerament. Segons Mikel Belasko, en euskera el nom del poble se sol pronunciar de vegades tamb com Zugamurdi, Zamurdi o Zuenburdi, formes sincopes del nom.

 Demografia .


Histria. 
Zugarramurdi, igual que Urdazubi, fou un poblat de caserius abandonats vorejant el monestir de San Salvador abans d'adquirir jurisdicci civil. Va ser declarada vila en 1667. En 1610 va tenir lloc a Logronyo un Acte de Fe en el qual la Inquisici va processar quaranta bruixotes de Zugarramurdi i va condemnar  dotze d'elles a morir en la foguera. Les execucions es van basar en la major part dels casos en testimoniatges supersticiosos, envejosos i poc fiables. Julio Caro Baroja cita com pargraf interessant d'aquest Acte de Fe el segent: 

 Les 18 persones restants, van ser totes reconciliades (per haver estat tota la seva vida de la secta dels bruixots), bones confidents i que amb llgrimes havien demanat misericrdia, i que volien tornar-se a la fe dels cristians. Es llegiren en la seva sentncia coses tan horribles i espantoses com mai s'han vist: i va anar tant el que va caldre relatar, que va ocupar tot el dia des que va clarejar fins que va arribar la nit, que els senyors inquisidores van ser manant tallar moltes de les relacions, perqu es poguessin acabar en aquell dia. Amb totes aquestes persones es va usar de molta misericrdia, duent consideraci molt ms al penediment de les seves culpes, que a la gravetat dels seus delictes: i al temps que van comenar a confessar, agreujant-los el cstig als quals van confessar ms tard, segons la rebellia que cadasc havia tingut en les seves confessions". 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296233" title="Sigillografia" nonfiltered="1907" processed="1904" dbindex="116921">
La sigillografia s una disciplina que tracta de la morfologia i tipologia dels segells que autentifiquen els documents pblics i privats a travs de les poques, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matries).

s una cincia auxiliar de la histria i t tamb una relaci molt directa amb l'arqueologia, la diplomtica, la paleografia, l'epigrafia, la iconografia, l'hagiografia, la biografia, la cronologia, la sumpturia i la indumentria.

Aquesta disciplina, impartida a la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria, est relacionada amb l'herldica.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296234" title="Jock Cunningham" nonfiltered="1908" processed="1905" dbindex="116922">
Jock Cunningham (Coatbridge, Esccia, 1903 - 1984) fou un voluntari britnic de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola, durant la qual va assolir el grau de capit.

Miner de professi, va protagonitzar diversos enfrontaments i accions sindicals, com una marxa d'obrers aturats a Brighton el 1933.

A la Guerra d'Espanya, va passar per diverses unitats militars: primer a la 1 Companyia del Batall Commune de Paris de la XIV Brigada Internacional amb la que combat a Lopera i ms tard al Batall Britnic. Va estar tamb a la Companyia de Metralladores del Batall Commune de Pars de la XI Brigada Internacional el novembre del 1936.

El febrer del 1937 va participar amb el Batall Britnic a la Batalla del Jarama, del que n'hagu de prendre el comandament al ser ferit Tom Wintringham fins que fou ferit a Las Rozas. En aquella batalla, l'acci del Batall Britnic fou decisiva a l'hora d'impedir l'acci dels franquistes d'allar Madrid de la resta del territori de la Repblica. Tanmateix, el cost en baixes fou molt alt: gaireb 500 dels 600 homes que havien entrat al combat.

Cunningham fou hospitalitzat des del 15 de mar fins el maig del 1937, desprs de la qual cosa fou ascendit a capit. Marx a la Gran Bretanya el mes d'agost d'aquell any i ja no torn a Espanya.

Desprs de la Guerra d'Espanya, combat a la Segona Guerra Mundial, on fou reconegut pel seu valor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296235" title="Nomen nudum" nonfiltered="1909" processed="1906" dbindex="116923">
La frase nomen nudum s un terme llat que significa "nom despullat". En taxonomia, s'utilitza per a indicar un terme o frase que s'assembla a un nom cientfic, i s'ha procurat que esdevingui nom cientfic, per ha fallat perque no s'ha publicat amb una descripci (o referncia) adequada, i s per aix que s "despullat".

Un nom pot ser nomen nudum per diverses raons:
 Pot no haver estat publicat, o publicat per d'una manera que no satisf les exigncies del codi apropiat de la nomenclatura (per exemple, publicat noms en el web).

 Pot haver estat publicat, per sense la intenci de crear un nou nom cientfic, per exemple pot ser acompanyat amb condicions, o amb una negaci, o simplement la carncia d'una indicaci que el nom s intencionat per a ser nou.

 Pot haver estat publicat, per sense una descripci o l'especimen tipus, o amb una descripci que s inadequada per a distingit aquell organisme dels seus parents.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296239" title="Urdazubi" nonfiltered="1910" processed="1907" dbindex="116924">

Urdazubi (castell Urdax) s un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona. Limita amb els municipis de Zugarramurdi, Ainhoa, Sempere, Sara i vall de Baztan. 

 Toponmia .
Mikel Belasko pensa que el nom ms antic de la poblaci era Urdax. Urdax seria una variant de Urdaiz. Seria per tant un d'aquests topnims basc-navarrs dels quals acaben en terminaci -iz i que solen anar unit a un antic nom de persona: Urda en aquest cas. Segons Belasko l'actual nom basc del poble s'hauria derivat de l'original Urdax, a l'haver-se-li afegit la paraula zubi (pont). Urdazubi significa pont d'Urdax.   

 Barris .

 Urdazubi/Urdax.  ;
 Alkerdi.
 Dantxarinea.  ;
 Landibar.
 Leorlaz.
 Telleria.

 Demografia .


 Personatges clebres .

 Pedro Aguerre, Axular (1556-1664): escriptor en basc.
 Bruno de Echenique (1820-1893): escriptor i lingista.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296242" title="Osmosi" nonfiltered="1911" processed="1908" dbindex="116925">

L'osmosi s un fenomen fisicoqumic relacionat amb el comportament de l'aigua -com a dissolvent d'una soluci- davant d'una membrana semipermeable per al dissolvent per no pels soluts. Tal comportament comporta una difusi simple a travs de la membrana d'aigua, sense "despesa d'energia". L'osmosi s un fenomen biolgic important per a la fisiologia cellular dels ssers vius.

 Explicaci . 

La membrana s semipermeable pura cont porus, igual que qualsevol filtre. La mida dels porus s tan minscula que deixa passar les molcules petites per no les grans (normalment de la mida de micres). Per exemple, deixa passar les molcules d'aigua que sn petites, per no les de sucre que sn ms grans.

Si una membrana com la descrita separa un lquid en dues particions, una d'aigua pura i una altra d'aigua amb sucre, succeeixen diverses coses, explicades a finals del segle XIX per Van't Hoff i Gibbs emprant conceptes de potencial electroqumic i difusi simple entenent que aquest ltim fenomen implica, no solament el moviment a l'atzar de les partcules fins a aconseguir l'homognia distribuci de les mateixes (i aix ocorre quan les partcules que vnen agitadament s'equiparen amb les quals van agitadament) sin l'equilibri dels potencials qumics d'ambdues particions. Els potencials qumics dels components d'una soluci sn menors que la suma del potencial dels esmentats components quan no estan lligats en la soluci. Aquest desequilibri genera un flux de partcules solvents cap a la zona de menor potencial que s'expressa com a pressi osmtica mesurable en termes de pressi atmosfrica (pg. i. "existeix una pressi osmtica de 50 atmosferes entre aigua dessalinitzada i aigua de mar"), que est en relaci directa amb l'osmolaritat de la soluci. El solvent fluir cap al solut fins a equilibrar l'esmentat potencial o fins i tot que la pressi hidrosttica equilibri la pressi osmtica.

El resultat final s que encara que l'aigua passa de la zona de baixa concentraci a la d'alta concentraci i viceversa, hi ha un flux net major de molcules d'aigua que passen des de la zona de baixa concentraci a la d'alta.

L'esmentat d'una altra manera, donant el suficient temps, part de l'aigua de la zona sense sucre haur passat a la d'aigua amb sucre. L'aigua passa de la zona de baixa concentraci a la d'alta concentraci.

Les molcules de l'aigua travessen la membrana semipermeable des de la dissoluci de menor concentraci: a aix se li crida dissoluci hipotnica, i a la de major concentraci,dissoluci hipertnica. Quan el pas d'aigua iguala les dues concentracions, les dissolucions reben el nom d'isotniques.

Aquest moviment de l'aigua a travs de la membrana pot produir que algunes cllules s'arruguin per una prdua excessiva d'aigua (fet que s'anomena plasmlisi), o b s'inflin per un augment tamb excessiu en el contingut cellular d'aigua(que s'anomena turgncia). Per evitar aquestes dues situacions de conseqncies desastroses per a les cllules, aquestes tenen mecanismes per expulsar l'aigua o els ions mitjanant un transport que requereix despesa d'energia.

 Osmosi inversa . 

El descrit fins ara s el que ocorre en situacions normals, en les quals els dos costats de la membrana estan a la mateixa pressi; si s'augmenta la pressi del costat de major concentraci, pot aconseguir-se que l'aigua passi des del costat d'alta concentraci al de baixa concentraci.

Es pot dir que s'est fent el contrari de l'osmosi, per aix es diu osmosi inversa. Tingui's en compte que en l'osmosi inversa a travs de la membrana semipermeable noms passa aigua. s a dir, l'aigua de la zona d'alta concentraci passa a la de baixa concentraci.

Si l'alta concentraci s de sal, per exemple aigua marina, en aplicar pressi, l'aigua del mar passa en l'altre costat de la membrana. Noms l'aigua, no la sal. s a dir, l'aigua s'ha dessalinitzat per osmosi inversa, i pot arribar a ser potable.

Mitjanant aquest procediment s possible obtenir aigua dessalinitzada (menys de 15.000 microsiemens/cm de conductivitat elctrica) partint d'una font d'aigua salabrosa, aigua de mar, que en condicions normals pot tenir entre 20.000 i 55.000 microsiemens/cm de conductivitat.

La mesura de la conductivitat de l'aigua dna una indicaci de la quantitat de sals dissoltes que cont, ja que l'aigua pura no s un bon conductor de l'electricitat (el seu potencial de dissociaci s menor de 0.00001).

Un altre exemple: Es t aigua amb contaminant "X" les molcules de la qual tenen una mida de " I " micres, sent " I " major que la mida de la molcula d'aigua. Si es busca una membrana semipermeable que deixi passar molcules de mida de les de l'aigua per no de " I ", en aplicar pressi (osmosi inversa) s'obtindr aigua sense contaminant.

L'osmosi inversa o reversa (RO) s'ha convertit avui en dia en un dels sistemes ms eficients per dessalinitzar i fer bevible l'aigua, sent usada en vaixells, avions, indstries, hospitals i domicilis.

La clau s a la constituci del feix de membranes que intercalen xarxes-canals de circulaci entre capa i capa i finalment convergeixen en el centre del sistema. Com hi ha un flux d'entrada i dos fluxos de sortida, a l'u se li coneix com a rebuig sal i a l'altre com flux de filtrat i els seus valors dependran de la pressi d'entrada imposada al sistema. En general s factible trobar membranes confeccionades amb poliamida o acetat de cellulosa (aquest ltim material est en desaparici) amb un rebuig sal d'entre 96.5-99.8%. Existeixen membranes especialitzades per a cada tipus d'aigua, des d'aigua de mar fins a aiges salabroses.

Els equips d'osmosi inversa industrials munten diversos trens o carros de membranes interconnectades entre si, una bomba d'alta pressi, mesuradors de TDS, pH i caudalmetres de columna. Existeixen equips que s'ubiquen a grans sales a causa de la seva enorme mida.

Per a l'ptim funcionament d'aquests sistemes, es requereix mantenir un antiincrustant contra slice (slice gelificada neutra) que obtura el sistema, a ms d'un biocida per mantenir lliure de biomasses les capes del sistema.

L'osmosi inversa t algunes restriccions, hi ha certes espcies qumiques que el sistema no s capa de retenir, aquests l'arsenit (As+3), la slice neutra (ja esmentada) i el bor. Per retenir aquestes espcies cal realitzar una modificaci de l'estat qumic de l'espcie, ja sigui via oxidaci, coprecipitaci o canvis de pH del medi. Per exemple l'arsenit (As+3) experimenta un rebuig de menys de 25%, l'arsenat (As+5) s capa de ser retingut en un 95-98%-98.

Les incrustacions a les membranes sn un factor no menyspreable en l'eficincia de l'equip, aix ocorre quan es pretn forar el cabal de filtrat, ocorrent fronts de saturaci a la superfcie de la membrana. Altres substncies sn incrustants, tals com l'esmentada slice, biomasses de microorganismes. Una vegada incrustada la membrana, sol s possible revertir la situaci desmuntant la unitat i tractant-la amb barreges d'cids forts i sotmetent-les contracorrent.

Un desenvolupament tecnolgic recent especialment rellevant s el de l'osmosi inversa per a dessalinitzaci basada en energia solar fotovoltaica, emprant noms i exclusivament una petita bateria perqu tot funcioni correctament.

 Experiment illustratiu d'osmosi . 

Es pot realitzar una experincia, consistent a omplir una bossa de cellofana, amb una soluci d'aigua i sucre com; la boca de la bossa ha de quedar hermticament tancada. En aquestes condicions, se'l submergeix en un recipient que contingui aigua.

La cellofana compleix el paper d'una membrana i la caracterstica que presenta s la de no permetre el pas de les molcules de sucre en la soluci, la qual cosa significa que s impermeable al sucre. Al contrari, deixa passar amb facilitat les molcules d'aigua, s a dir, s permeable a ella. Les membranes que presenten aquest comportament reben el nom de semipermeables. D'acord a l'anterior, en l'experiment es pot observar que, al comenament el recipient format per la membrana de cellofana es troba dists, per poc a poc va augmentant de mida fins a quedar inflat. Aix s conseqncia de la difusi de l'aigua a travs de la membrana, des del recipient cap a l'interior de la bossa. Aquest s el fenomen que es coneix com a osmosi.

Per si s'augments la pressi dins de la bossa, es veuria que passen noms les molcules d'aigua i no les de sucre, produint la filtraci del component solvent, s a dir, osmosi inversa.

 Referncies .

 Vegi's tamb . 
Electroosmosi;
 Osmolaritat.
 Ultrafiltraci.
 Nanofiltraci.
 Plasmlisis.
 Difusi.
 Hipotnic, isotnic i hipertnic.
 Beguda isotnica.
 Acuaporina.

 Enllaos externs .
 La Generaci del Sol Energes Renovables.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296244" title="Batalla de la Muntanya Blanca" nonfiltered="1912" processed="1909" dbindex="116926">
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys. En ella, un exrcit de 20.000 txecs i mercenaris sota el comandament de Cristian d'Anhalt es va enfrontar a les rodalies de Praga amb 25.000 dels exrcits combinats del Sacre Imperi Rom Germnic de Ferran II, dirigits per Karel Bonaventura Buquoy, i de laLliga Catlica d'Alemanya, sota el comandament de Johan Tzerclaes. La batalla va marcar el final l'etapa bohmia de la guerra, quan les tropes imperials van entrar a la capital de Bohmia i van sotmetre als protestants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296245" title="Cant d'Hendaia" nonfiltered="1913" processed="1910" dbindex="116927">

El cant d'Hendaye s una divisi administrativa francesa, situada en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Daniel Poulou, de la UMP. 
Composici.
 
El cant d'Hendaye agrupa 4 comunes: 
Biriatu ;
Ziburu ;
Hendaia ;
Urrua ;
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant d'Hendaye a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296251" title="Cant de Bastida" nonfiltered="1914" processed="1911" dbindex="116928">

El cant de Bastida (en basc Bastidako Kantonamendua, en francs Canton de La Bastide-Clairence) s una divisi administrativa francesa, situada en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Jean Castaings, de la UMP.

Composici. 
 
El cant de La Bastide-Clairence agrupa 5 comunes:
Aiherra ;
Beskoitze ;
Izturitze ;
Bastida;
Ahurti;

Geografia.
El cant limita al nord amb el cant de Saint-Martin-de-Seignanx (districte de Dax, departament de Landes), a l'aquest amb els cantons de Bidache i Saint-Palais, al sud amb una part del cant d'Hasparren i amb el cant d'Iholdy, i a l'oest amb l'altra part del cant d'Hasparren.

Historia. 
El cant es va fundar el 4 de mar de 1790, en el curs de la instauraci dels departaments. Llavors formava part del "districte de Ustaritz". Amb la fundaci dels arrondissements, el 17 de febrer de 1800, el cant va passar a formar part de l'arrondissement de Baiona, al que pertany des de llavors.

Consellers generals. 



Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cantnde La Bastide-Clairence a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296253" title="Castells ctars" nonfiltered="1915" processed="1912" dbindex="116929">
Els castells ctars sn els castells construts o emprats pels ctars, la majoria localitzats al voltant de la vall d'Aude, Occitnia. Tingueren particular rellevncia durant la croada albigesa a principis del segle XIII, quan la majoria foren enderrocats. 

Llista de castells.
Castell de Montsegur;
Castell de Perapertusa;
Castell de Puilloren;
Castell de Puivert;
Castell de Querbs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296255" title="Heraclea Traqunia" nonfiltered="1916" processed="1913" dbindex="116930">
Heraclea Traqunia fou una antiga ciutat grega a la regi de Traquis o Traqunia (Trachis), al sud del riu Esperqueios, habitada pel poble dels malis. La ciutat principal de la regi es deia Traquis (Trachis) fins que el 426 aC va agafar el nom d'Heraclea Traqunia que li van donar els espartans.

La ciutat estava situada a l'oest de les Termpiles, al peu de la muntanya Oeta, i a l'oest de la part ms occidental d'Eubea, al nord de Delfos. A la zona s'han descobert tombes micniques. Segons la mitologia fou la residncia de Ceix i Alcione i Hracles la va visitar a la mort d'Eunom; la ciutat ja s esmentada per Homer.  Els perses van acampar a la plana del costat el 480 aC. Fou visitada per Pausnies, que s el darrer que en dona una descripci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296260" title="Gimnstica ornamental del C.G.B." nonfiltered="1917" processed="1914" dbindex="116931">

Gimnastes

MEMORIAL   GIMNSTICA   ORNAMENTAL  DEL  C.G.B.

La  especialitat de Gimnstica Ornamental en el Centre Gimnstic Barcelons, va sser una disciplina molt apreciada per els practicants dels primers temps i es portava a terme molts cops, combinada amb la Esportiva de competici.  Era molt corrent veure a molts esportistes practicant les dues classes alhora.

Per la seva vistositat i espectacularitat i per ser un esport de grup (es podien fer figures quasi infinites i tamb un gran nombre de participants) va tenir molt aviat una notable quantitat de simpatitzants i seguidors, malgrat que es requeria moltes hores d entrenament a ms d una gran compenetraci, fora fsica, agilitat, equilibri i domini de la tcnica.

Encara que aquest esport era ms Ornamental que competitiu, es va arribar a rivalitzar i enfrontar-se en el decurs de les trobades socials amb altres Clubs esportius que intentaven assolir tamb un nivell de qualitat i dificultat com la que mantenia el C.G.B. 

Aquest va ser el cas de la Cultural de Bombers de Barcelona que en aquella poca dels anys 50-60 portava a terme una tasca molt activa de modalitats esportives i de les que van incorporar tamb la Gimnstica Acrobtica Ornamental amb algn membre provenint del C. G. B., i fent la seva presentaci oficial amb molt d xit, durant un partit del F. C. Barcelona en el antic camp de les Corts.

El Grup Ornamental del C.G.B. es va fer molt clebre a travs de les nombrosos actuacions efectuades en els intermedis de les Trobades i campionats esportius de tot tipus que se celebraven a Barcelona i Catalunya, essent uns testimonis constants dels diferents xits esportius dels nostres atletes. Tamb van actuar en festivals benfics i festes populars de la ciutat, arribant a estar considerats entre els millors en aquesta especialitat, i aconseguint el seu mxim esplendor, durant la poca del Campi de Gimnstica Esportiva: Joaquim Blume.

S ha de fer menci especial al responsable de l equip del C.G.B. que des de l Any 1.964, va mantenir el Grup Ornamental en actiu fins els darrers anys de la Entitat, participant en el grup ornamental des del 1957 fins l Any 2002.  Es l nic membre del Conjunt que ha festejat en actiu el 25 Aniversari del Centre, al antic local de la Sala Iris; i tamb en la Celebraci del 50 Aniversari del C.G.B. als recuperats Jardins del C/. Ferlandina   Peu de la Creu (Can Mateu), l any 1.983, presidit l Acte pel Secretari de l Esport, Sr. Rom Cuys.

Abril 23 2008
-- (discussi) 23:45, 12 maig 2008 (CEST)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296261" title="Abilene" nonfiltered="1918" processed="1915" dbindex="116932">
Abilene  fou un regi de Celesria, centrada en la ciutat d'Abila, entre Iturea-Gaulantida-Batanea al nord i la Decpolis al sud. Flavi Josep considera la regi un regne separat fins l'any 37.

Governada per Ptolemeu de Calcis o Bashan (fill de Mennaeus), fou succeit l'any 40 aC pel seu fill Lisnies I d'Abilene. En aquest temps el regne comprenia Aurantida, Tracontida, Batanea, Gaulantida i Iturea i la mateixa Abilene. El 33 aC Lisnies fou executat per orde de Clepatra VII, i per una mena de compra el principat va passar al cap tribal Zendor de Tracontida. Les seves incursions a territoris veins van fer que el 24 aC August el privs al menys de Tracontida, Aurantida i Batanea. Va anar a demanar la restituci l'any 20 aC a August, que era a Sria, per va morir a Antioquia. La major part de Gaulanitida i Iturea foren donades llavors a Herodes el Gran i a la seva mort el 4 aC sembla que les dues regions van passar al seu fill Herodes Filip; d'Abilene res es pot afirmar fins que un Lisnies II d'Abilene apareix governant aquesta regi (al menys), per si la tenia des de l'any 20 aC o li fou donada desprs (el 4 aC en un repartiment amb Filip) no se sap del cert. 

Filip va morir el 34 i els seus territoris van ser annexat a la provncia de Sria. L'Abilene i potser una part de Gaulanitida (al menys) van romandre en mans de Lisnies II fins el 37, quan aquestos territoris i els que havien estat annexats a Sria, foren concedits a Herodes Agripa I pel seu amic l'emperador Calgula. Claudi, tamb amic d'Agripa, li va confirmar la donaci i encara li va afegir Judea i Samria. Flavi Josep diu primer que fou Calgula, i desprs que fou Claudi qui va cedir Abilene a Agripa per sembla que la segona vegada ms aviat fou una confirmaci. Va morir el 44 i fou incorporada a la provncia de Sria fins que el 48 fou entregada a Herodes Agripa II que la va cedir el 52 o 53 a 

. El 66 els jueus locals es van revoltar i la ciutat fou conquerida per Plcid, general de Vespasi, vers el 69, i la regi fou annexionada a la provncia de Sria. Agripa II, aliat roma, que havia renunciat al regne de Calcis el 52 a canvi de Tracontida, Aurantida i Batanea, segurament va cedir Abilene en aquell moment. Abilene fou incorporada a Sria no ms tard de l'any 70.


 Llista de governants . 

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida 33-24 aC;

Herodes  el Gran 24 aC-4 aC;

Lisnies II  4 aC- 37;

Herodes Agripa I 37-44;

A Sria (provncia romana) 44-48;

Herodes Agripa II 48-52;

Aristbul Asmoneu rei de Calcis 52-69?

A Sria (provncia romana) 70?


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296263" title="Voivoda" nonfiltered="1919" processed="1916" dbindex="116933">
Un voivoda s un ttol eslau que identifica al comandant suprem d'una fora militar, i gradualment va anar derivant fins a transformar-se en el governador d'un territori, el voivodat. 

El ttol es va usar durant l'edat mitjana i l'edat moderna a Bohmia, Bsnia, Bulgria, Crocia, Transsilvnia, Macednia, Polnia, Rssia, Srbia, Moldvia i Valquia. Posteriorment va denominar al ms alt rang militar dels principats de Montenegro i Srbia, el Regne de Iugoslvia i entre els txtniks serbis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296265" title="Can de bressol" nonfiltered="1920" processed="1917" dbindex="116934">


Una can de bressol s una can suau destinada a fer dormir un infant.

El fet de cantar una melodia mentre es gronxa suaument un infant, per a que es relaxi i s'adormi plcidament, s un costum  molt arrelat en prcticament totes les cultures i a totes les poques, com ho demostren la gran quantitat de canons de bressol existents arreu del mn.

Canons de bressol en la msica tradicional.

El repertori tradicional catal cont un bon nombre de canons de bressol. Algunes son petites cantarelles que les mares cantaven a mitja veu mentre gronxaven el bressol o amanyagaven al seu fillet, per n'hi ha d'altres que contenen algunes de les melodies ms inspirades del nostre canoner, com ara El Noi de la Mare, El cant dels ocells o El poder del cant. Algunes d'aquestes canons s'han popularitzat com a nadales pel fet que la Mare de Du canta al nen Jess per fer-lo dormir.

 Can de bressol popular del Pas Valenci .


Non-non, xixet,
ha caigut un baquet,
s'ha trencat la cameta
i ara est coixet.

Non-non, xixet,
ha caigut un baquet,
s'ha trencat la pateta
i ara est coixet.

Non-non, xixet,
el xixet se n'ha anat
i el xiquet s'ha quedat.

Non-non, xixet...

La berceuse a la msica culta.

Alguns dels ms reconeguts msics de tots els temps han compost  belles canons de bressol que han arribat a fer-se molt populars. Sens dubte la ms popularitzada ha estat el Wiegenlied Op.49 nm.4 de Johannes Brahms, que es la melodia que sona en la gran majoria d'artefactes per a nadons. 

Summertime, un dels temes principals de l'pera Porgy and Bess de George Gershwin, Summertime, s una altra famosa melodia que va nixer com a can de bressol. 

Berceuse s el nom que s'acostuma a donar a temes instrumentals inspirats en la can de bressol. Aquest s el cas de la Berceuse Op.57 en Re b major, de Frdric Chopin, que s una can de bressol en forma de variacions. Un altre exemple s la Berceuse sur le nom de Faur de Maurice Ravel o la Berceuse de lOcell de foc d'Igor Stravinsky.

 Canons de bressol en  la msica actual.

Canons com "Nin non" de Llus Llach o Bona nit d'Els Pets sn una bona mostra de canons de bressol en la msica catalana actual. 

Notes. 


Enllaos externs.

Algunes partitures de canons de bressol tradicionals catalanes;

Lletra d'algunes canons de bressol cantades;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296266" title="George Abecassis" nonfiltered="1921" processed="1918" dbindex="116935">
 George Abecassis  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

George Abecassis va nixer el 21 de mar del 1913 a  Chertsey, Surrey, Anglaterra. Va morir el 18 de desembre del 1991 a Ibstone, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 27 de maig del 1951 el GP de Sussa, que era la prova inicial de la temporada.

George Abecassis va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de dues temporades a la F1, les que corresponen als anys 1951 i 1952.

Abecassis va competir en nombroses proves automobilstiques fora de la F1, entre les que cal destacar les 24 hores de Le Mans. 


 Resultats a la F1 .




 Resum .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296273" title="Burgi" nonfiltered="1922" processed="1919" dbindex="116936">

Burgi s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Geografia .
La seva situaci estratgica com pas obligat cap al sud va afavorir el seu carcter militar, existint un important castell en la edat mitjana, on avui es troba l'ermita de La nostra Senyora del Castell, i es conserva un imponent pont medieval sobre el riu Esca. En l'interior de l'Esglsia de San Pedro es conserva el vell rgan del Monestir de Leyre. Just al sud del poble de situa la Foia de Burgi, on s'encaixona el riu Esca entre les serres de Illon i de la Pea, en el cim de la qual se situa l'ermita de la Verge de la Penya. Tamb molt prop, en direcci a Lumbier se situa la Foia d'Arbaiun. 

Economia. 
Burgui va tenir un important paper en l'poca de la explotaci maderera dels boscos de la vall de Roncal mitjanant les almadies, disposant del Museu de l'Almadia i celebrant la commemoraci d'aquesta activitat de transport fluvial de troncs al mes d'abril.

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Julin Gayarre;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296277" title="Garde" nonfiltered="1923" processed="1920" dbindex="116937">

Garde s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


Personatges clebres.
 Pedro Navarro (1460 - 1528). Comte d'Oliveto.
 Ignacio Zoco (1939). Futbolista.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296281" title="Patinatge artstic" nonfiltered="1924" processed="1921" dbindex="116938">
El patinatge artstic s un esport reconegut mundialment, no a nivell olmpic sin a nivell de competicions. Es un esport poc conegut ja que no hi ha gaires persones que el practiquin.


 Element Bsic: El pat .

El clssic pat, tamb conegut com a quad, t quatre rodes collocades per parelles en dos eixos.Hi ha molts tipus diferents de patins, sempre seguint una mateixa estructura, el que pot variar s el color, la forma l'estil. Una bona manera de personalitzar-se uns patins s canviar els cordons de color, o alguna cosa per l'estil.


 Objectiu .

El patinatge artstic sobre rodes t com a objectiu principal barrejar els moviments de dansa amb la sincronitzaci del moviment dels peus. Es tracta d'aconseguir la combinaci perfecta. Per aquest motiu en patinatge trobem tanta diversitat de moviments, salts, piruetes, figures, etc.

 Lloc on es realitza .

s du a terme en superfcies diferents al gel, en general de terrasso o parquet, que a la seva vegada poden tenir una capa de material plstic (poliuret, resina sinttica, etc.). El patinatge artstic es desenvolupa en pistes.

 Figures, salts i piruetes .
 Dimoni: Patinant endavant s'aixeca un peu.
 Carro: Consisteix a ajupir-te mentre patines amb els dos peus al terra;
 Cany: Igual que el carro, per estirant una cama endavant sense que toqui al terra.
 ngel: Aixecar una cama, parallelament amb el terra, mentre patines (endavant o enrrere)amb l'altre.
 ncora: Passant una m per darrere el cos t'agafes un peu i l'estires tan amunt com pots sense desequilibrar-te mentre patines endavant o enrere.
 Patada a la lluna: Patinant endavant s'estira el peu dret endavant i es golpeja sense gaire fora contra el terra, fent un saltet sense gir i caient amb la cama esquerra al terra.
 Signe de la mort o Irondel: consisteix en passar una cama per darrere l'altre i ajupir-te quasi fins tocar al terra pero sense tocar-hi. El cos ha d'estar totalment recte i parallel amb el terra.


 Salt del tres o salt angls: Salt de mitja volta, es comena patinant enrere, s'aixeca la cama esquerre per donar mitja volta i quedar patinant endavant mentre que la cama dreta s'aixeca del terra i es dna impuls i es salta mitja volta (sempre girant cap a l'esquerre)caient am la cama dreta al terra. ;
 Metz: Patinant enrere s'aixeca la cama esquerre i aquesta s'impulsa amb el taco contra el terra fent una volta sencera (girant ca a l'esquerre)i caient desprs amb la cama dreta al terra.
 Salcow: Patinant enrere, es fa volejar la cama dreta de darrere cap a davant per donar impuls, es posa el taco esquerre al terra i es fa una volta sencera acabant amb el peu dret al terra.
 Flip: Patinant enrere, es creua la cama esquerre per sobre la dreta, desprs s'aixeca la dreta i es golpeja amb el taco contra el terra, fent una volta sencera i caient al terra amb la cama dreta.
 Ripper: Patinant enrere, es posa la cama esquerra sobre la dreta, quedant mnimamant creuada i amb l'esquerra que est al terra es fa fora i es dna una volta sencera i caient amb la mateixa posici del principi.
 Turen: Patinant enrrere, posici igual que el ripper i es salta una volta completa caient amb la cama esquerre al terra i la dreta ben estirada enrere.
 Lutz: Entrada en forma de L, s'aixeca la cama dreta, es golpeja el taco contre el terra i es fa una volta sencera, caient amb la cama dreta al terra (salt semblant al flip).
 xel: Exactament igual que el salt angls (o salt del tres) per en comptes de saltar mitja volta, saltes una volta i mitja.


 Pirueta de dos peus: Girar tot el cos(sempre cap a l'esquerre)tant rpid com es pugui per sense perdre l'equilibri, amb els dos peus a terra i junts.
 Pirueta amb un peu o interior enrere: El peu esquerre al terre i fent girar (cap a l'esquerre)tot el cos sobre un peu mentre l'altre est aixecat. El peu que est al terra ha de girar interiorment i enrere.
 Exterior endavant o bucle: El peu esquerre al terra i l'altre lleugerament aixecat per parallel al que toca al terra. El que toca al terra girant cap a l'esquerre exteriorment endavant, s a dir, com si el pat fos un comps i l'agulla del comps fos la roda exterior de darrere i el pat ha de girar endavant.
 Exterior enrrere: Amb el peu dret al terra es gira cap a l'esquerra exteriorment enrrere, es a dir, amb el mateix exemple d'abans, l'agulla del comps es la roda exterior de davant (per de l'altre peu) i el pat ha de girar enrere.
 Pirueta baixa: Igual que la pirueta amb un peu per mentre es fa la pirueta es fa tamb el cany alhora. Es realitza amb el peu esquerre al terra. Si es fa la baixa amb el peu dret la pirueta ha de ser una exterior enrrere.
 Pirueta exterior d'ngel: Fent una pirueta exterior enrrere la cama que no toca al terra es posa en posici com si fssim l'ngel.
 Pirueta bucle d'ngel: Fent la pirueta bucle i el peu que no toca al terra en posici d'ngel.
 Pirueta de tal: Fent la pirueta bucle d'ngel per amb el peu aixecat de davant, per tant es realitza amb les dues rodes de darrere.
 Pirueta reversada: Fent la pirueta exterior d'ngel per girant tot el cos al revs (si en les piruetes d'ngel el cos mira cap a baix, en aquesta pirueta el cos ha de quedar mirant amunt).

 Categories de competici .

En el patinatge com a d'altres esports tamb hi ha competicions, i dintre d'aquest competicions hi ha diferentes categories, cada categoria competeixen els nois i les noies per separat:


 Alev;
 Infantil;
 Cadet;
 Juvenil;
 Jnior;
 Snior;

 Indumentria .

En el patinatge lliure, no hi ha una indumentria obligatria, per abans d'arribar a la competici s'ha de dur l'equipament de l'entitat o club on es patina

 Enllaos externs .

Federaci Catalana de Patinatge;
Real Federacin Espaola de Patinaje;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296282" title="Izaba" nonfiltered="1925" processed="1922" dbindex="116939">

Izaba (castell Isaba) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Limita amb Uztarroze, a l'oest, Urzainki, Erronkari i Garde, al sud, Areta (Pirineus Atlntics), al nord, i Ans (Jacetnia) a l'est. Est format pels barris de:
 Izarjentea;
 Mendigatxa;
 Barrikata;
 Bormapea;
 Burgiberria;
 Garagardoia;

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges clebres .

 Cipriano Barace (1641 - 1702). Sacerdot jesuta, missioner i mrtir.
 Pedro Miguel Etxenike Landiribar (1950 - ). Fsic. Premi Prncep d'Astries en Investigaci cientfica i tcnica en 1998.
 Angel Gal (1861 - 1941).
 Bernardo Estorns Lasa  (1907-1999): Escriptor, editor i historiador. Membre d'honor de l'Euskaltzaindia.


 Enllaos externs .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296285" title="Il pi bel nome" nonfiltered="1926" processed="1923" dbindex="116940">
Il pi bel nome s una pera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati. Va ser estrenada a Barcelona el 2 d'agost de l'any 1708. El palau de la Llotja de Mar va acollir el que es pot considerar com la primera representaci operstica de Catalunya i la primera d'una pera italiana a la pennsula Ibrica.

Barcelona va oferir a l'arxiduc Carles d'ustria i a Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel l'estrena dIl pi bel nome com a regal de noces. L'arxiduc Carles d'ustria en aquell moment residia amb la seva cort a la ciutat comtal, en plena
guerra de successi a la corona d'Espanya. La figura de Carles III, proclamat rei per les corts catalanes l'any 1706, va representar una concepci de govern respectuosa amb la diversitat dels territoris i enfrontada, per tant, al centralisme uniformitzador de Felip V.

L'obra.

L'pera es va encarregar a l'itali Antonio Caldara, contemporani de Hndel i Corelli i autor d'una consistent i variada producci.

Il pi bel nome demana ms varietat d'instruments que moltes peres de, posem pel cas, Hndel, i en fa un s en tant que solistes molt remarcable. Aquesta voluntat de l'autor per la varietat sonora,
fa que prcticament cap ria sigui igual que una altra, ni pel que fa al timbre ni al seu carcter, i que l'obra ens aporti una novetat constant afegida a la del propi fil argumental.

s una pera de tema mitolgic, amb deesses i herois, que es desenvolupa als Camps Elisis i que cont referncies al riu i a la terra de l'Ebre, i que t l'estructura caracterstica d'aquest perode en la qual s'alternen recitatius i ries da capo. Hi intervenen cinc personatges, un cor i una orquestra de cambra.

L'obra no havia estat representada des d'aquell estiu de 1708 fins que l'any 2006, amb la direcci musical de David Magran, i l'escnica de Josep M. Mestres, amb el Cor Ciutat de Tarragona i la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre, i la producci de Drama9 i l'Ajuntament de Tarragona, es va tornar a representar al Teatre Metropol d'aquesta ciutat, a partir del manuscrit conservat al Conservatori de Brusselles.

Argument.

Als Camps Elisis, Venus i Paris conversen sobre l'amor. Venus li explica les dues classees d'amor: l'amor veritable, el que dura per sempre, i l'altre, que s'inflama molt rpid per s'acaba aviat.
Hrcules i Juno s'indignen perqu Venus compara la bellesa amb el sol i s'esforcen a fer veure com n's d'efmera, la bellesa, i que gran s la virtut i la justcia. La discussi puja de to. Les deesses deleguen en els herois la defensa dels seus arguments, sense aconseguir cap resultat.
Apareix el Fat demanant calma i erigint-se en rbitre de la contesa. Llavors, anuncia que hi ha una Deessa ms sublim que les all presents.

Davant la insistncia, el Fat desvetlla que el nom esperat s Elisa. Explica que regna "on l'Ebre fa el seu curs". Tots reconeixen la gran sort dels qui habiten aquella terra. Les deesses i els herois, convenuts de les virtuts de la nova reina, es consagren a Elisa. El Fat convoca tothom a festejar ne el nom i vaticina que la uni d'Elisa amb Carles ser fructfera.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;




----

Links d interes:


  Il pi bel nome al web de Drama9;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296287" title="Erronkari" nonfiltered="1927" processed="1924" dbindex="116941">

Erronkari (castell Roncal) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Limita amb : Garde, Burgi, Bidankoze, Urzainki, Izaba i Uztarroze. Es divideix en els barris d'Arana, Castillo, Iriartea, Iriondoa i San Juan.

 Demografia .

 Economia .
L'economia es basa en una fbrica de formatge, aix com en la ramaderia i el turisme rural. 

Personatges clebres.
 Julin Gayarre (1844 - 1890), tenor de fama universal.
 Fructuoso Orduna, (1893 - 1973), escultor.
 Sebastin de Albero, (1722- 1756) msic;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296300" title="Urzainki" nonfiltered="1928" processed="1925" dbindex="116942">

Urzainki s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296301" title="Uztarroze" nonfiltered="1929" processed="1926" dbindex="116943">

Uztarroze s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296302" title="Josep Antoni Martnez i Asensi" nonfiltered="1930" processed="1927" dbindex="116944">


Josep Antoni Martnez i Asensi (El Campello, 1969), ms conegut com a Martines (amb grafia en valenci), s un jugador professional de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a "banca". s membre i banca titular en Llargues i Joc europeu de la Selecci Valenciana de Pilota des dels Campionats Internacionals de Pilota de 1997.

Comen als 14 anys i, malgrat que les Llargues no sn un esport professionalitzat, ha aconseguit viure de la pilota mitjanant les contnues exhibicions, tallers i escoles de qu s'encarrega, a ms del reconeixement social que li ha comportat la carrera esportiva, amb el trinquet del seu poble portant el seu nom, o duent la torxa olmpica de Barcelona'92.

L'any 2000 Martines, i els altres 4 membres de la Selecci (David, Jan, Mlia i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista mascul de la Provncia d'Alacant.

En les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 Martines es va presentar com a candidat del Comproms pel Pas Valenci .

 Palmars .
 Galotxa:
 Campi del Torneig de Benidorm de Galotxa: 2000 i 2006;
 Subcampi de la Copa Generalitat: 2006;
 Llargues;
 Campi de la Lliga de Llargues: 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008 amb l'equip del Campello.
 Subcampi del Trofeu de Llargues amb pilota de vaqueta: 2003;
 Campi del Torneig de Benidorm de Llargues: 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2007.
 Campi del Torneig Santa Teresa del Campello: 1997, 1998, 1999, 2000, 2001 i 2006.
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Campi del Mn de Llargues: Maubeuge (Frana), 1998;
 Millor Saque del Mn, 1998;
 Campi d'Europa de Llargues: Imperia (Itlia), 1999;
 Campi del Mn de Llargues: Valncia, 2000;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Pasos Baixos, 2001;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Pasos Baixos, 2001;
 Campi del Mn de Llargues: Paran (Argentina), 2002;
 Campi del Mn de Joc internacional: Paran (Argentina), 2002;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Frana, 2003;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Frana, 2003;
 Campi del Mn de Llargues:  Imperia (Itlia), 2004;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Blgica), 2007;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Nivelles (Blgica) 2007;
 Campi absolut d'Europa, 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296303" title="Hardap" nonfiltered="1931" processed="1928" dbindex="116945">

Hardap s una de les 13 regions de Nambia. La regi rep el nom de la presa d'Hardap, la qual es troba en aquesta regi i s la ms gran de tot el pas. A l'oest de la regi s'hi troba el desert del Namib. La capital d'Hardap s Mariental, mentre la ciutat ms gran de la regi s Rehoboth.  

Geografia.
Hardap es troba al sud de Nambia. A l'est de la regi hi ha una part del desert del Kalahari i, a la banda occidental, la costa de l'oce Atlntic i una franja costanera del desert del Namib. El centre de la regi es caracteritza, grcies a les reserves d'aigua de la presa d'Hardap, per un paisatge agrcola  

 Administraci .
En la superfcie de 109.888 km d'Hardap hi viuen 67.998 habitants repartits en els seus districtes de la segent manera (2001):
 Gibeon (Nambia) amb 11.201 habitants;
 Maltahhe amb 2.400 habitants aprox.
 Mariental (Nambia) (Ciutat) amb 11.977 habitants;
 Mariental (Nambia) (Districte) amb 13.596 habitants;
 Rehoboth (Districte) amb 7.365 habitants;
 Rehoboth Est amb 12.581 habitants i;
 Rehoboth Oest amb 9.201 habitants.

 Economia i poblaci.
La zona central d'Hardap es troba a l'eix nord-sud que uneix la capital de Nambia, Windhoek, amb la capital de Karas, Keetmanshoop, i que continua cap al sud, fins a Sud-frica. Aquest eix consisteix d'una connexi ferroviria i de la carretera nacional B1. Al llarg d'aquest eix s'hi troben la majoria de pobles, ciutats i negocis de la regi. Aquesta zona t abundants reserves d'aigua grcies a la presa d'Hardap, que es troba a prop de Mariental, per en l'estaci de les pluges sovint s assolada per inundacions.

Hardap s una de les regions de Nambia amb un percentatge ms elevat de poblaci d'origen europeu. En gaireb cap altra regi del pas s'hi troben tants topnims d'origen no afric. Aix s'explica com s que el 80% aprox. de topnims sn en alemany i el 15% restant en afrikaans, angls o b una mescla de totes tres llenges. 

 Vegeu tamb .
 Parc natural d'Hardap;

 Enllaos externs .

  Consell regional d'Hardap;
  Sobre la presa d'Hardap;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296305" title="Javier Bardem" nonfiltered="1932" processed="1929" dbindex="116946">

Javier ngel Encinas Bardem  s un actor espanyol guanyador d un  Oscar, quatre Premi Goya, un BAFTA, dos Copa Volpi i un Globus d Or.

 Biografia .

Va nixer l'1 de mar de 1969 a Las Palmas de Gran Canria (Espanya)
Javier Bardem procedeix d'una famlia arrelada en la cultura cinematogrfica: El seu avi era l'actor Rafael Bardem, la seva via la intrpret Matilde Muoz Sampedro, el seu oncle era el fams director Juan Antonio Bardem (Muerte de un ciclista), la seva mare l'actriu Pilar Bardem, i els seus germans els intrprets Mnica i Carlos Bardem.

Amb aquests antecedents era inevitable que Bardem sents la necessitat d'introduir-se al mn de la interpretaci des de molt jove, unint-se a diversos grups teatrals i debutant a la televisi amb la coneguda srie "El pcaro", protagonitzada i dirigida per Fernando Fernn Gmez,  i aparixer en unes quantes sries de televisi abans de dedicar-se a pintar (fins i tot va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis), i a fer esport. Abans d actuar professionalment, Bardem va formar part de l'equip de rugbi de la selecci espanyola.

T el nas trencat, degut a un atac inesperat d'un estrany en una discoteca, que desprs de preguntar-li el seu nom, el va colpejar trencant-li l'apndix nasal.

Bardem va debutar a la pantalla gran l'any 1990 quan tenia 20 anys, amb la pellcula Las edades de Lul, un film realitzat per Bigas Luna, un dels seus directors ms habituals en la seva primera etapa com a intrpret.
La nominaci al Goya com a millor actor principal per Jamn, jamn (1992) va aconseguir donar-li la popularitat a Espanya. On actuava amb Penlope Cruz.
Amb Huevos de oro (1993) va tornar a optar a un guard que aconseguiria per Dias contados" (1994) en la categoria de millor actor de repartiment i posteriorment per Boca a Boca (1995) i Los lunes al sol (2002) com a millor intrpret protagonista.
	
La seva collaboraci amb Pedro Almodvar a Carne trmula (1997) li va tornar a reportar una nova candidatura al Goya.

La revelaci internacional de Bardem es va produir amb Antes que anochezca (2000), film biogrfic de l'escriptor cub Reinaldo Arenas pel qual va ser nomenat al Globus d'Or i a l'Oscar com a millor actor principal.
Per aquesta pellcula tamb va aconseguir la Copa Volpi al Festival Internacional de cinema de Vencia, guard que va tornar a aconseguir per la seva interpretaci a "Mar Adentro" (2004), film dirigit per Alejandro Amenbar.

Anteriorment noms havien rebut dues vegades aquest premi Jean Gabin, Toshiro Mifune i Sean Penn.
Per Mar Adentro va ser nomenat als Globus d Or i va aconseguir ser guardonat amb el premi Goya.

Alguns de les seves ltimes estrenes sn Collateral (2004) de Michael Mann, Los fantasmas de Goya (2006), pellcula de Milos Forman en la qual interpretava a un inquisidor, i "El amor en los tiempos del clera" (2007), adaptaci de la novella homnima de Gabriel Garca Mrquez que va dirigir Mike Newell.

Per la seva participaci en No Country for Old Men (2007), Bardem va rebre el Globus d Or i el premi Oscar al millor actor secundari.

Se li va atribuir un festeig amb l'actriu Penlope Cruz.

Va anar uns mesos a estudiar als Estats Units, encara que no va pensar en cap moment deixar el cinema espanyol per marxar definitivament a Hollywood. Va ser seleccionat pel mateix John Malkovich, com a protagonista d'un llargmetratge entorn de la figura del lder del grup guerriller "Sendero Luminoso".

Recentment ha protagonitzat la pellcula Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen .

 Filmografia .

 1990 Las edades de Lul;
 1991 Tacones lejanos;
 1991 Amo tu cama rica;
 1992 Hudos;
 1992 Jamn, jamn;
 1993 El amante bilinge;
 1993 Huevos de oro;
 1995 Boca a boca;
 1994 El detective y la muerte;
 1994 Das Contados;
 1994 Pronstico reservado;
 1994 La teta y la luna;
 1996 Ms que amor, frenes;
 1996 xtasis;
 1996 Airbag;
 1996 El amor perjudica seriamente a la salud;
 1997 Perdita Durango;
 1997 Carne trmula;
 1998 Torrente, el brazo tonto de la ley;
 1999 Segunda piel;
 1999 Los lobos de Washington;
 1999 Entre las piernas;
 2000 Antes que anochezca;
 2001 Sin noticias de Dios;
 2002 Los lunes al sol;
 2002 Pasos de Baile;
 2004 Mar Adentro;
 2004 Collateral;
 2006 Los fantasmas de Goya;
 2006 The last face;
 2006 Killing Pablo;
 2006 Guerrilla;
 2007 El amor en los tiempos del clera;
 2007 No Country for Old Men;
 2008 Vicky Cristina Barcelona;

 Premis .

 Oscar .



 Globus d'Or .


 Screen Actors Guild .



 BAFTA .


 Festival Internacional de Cinema de Cannes .



 Festival Internacional de Cinema de Vencia .



 Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti .



 Independence Spirit .



 Premis Goya .



  .



 Enllaos externs .
 ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296309" title="Escut de Castellonet de la Conquesta" nonfiltered="1933" processed="1930" dbindex="116947">


L'escut oficial de Castellonet de la Conquesta t el segent blasonament:

Escut ibric de boca redona, partit i migtruncat. Al primer quarter, en camper de gules, un castell d'argent, terrassat d'or i maonat i aclarit de sable. Al segon quarter, en camper d'or, tres pins de sinople damunt de tres monts tamb de sinople. Al tercer quarter, d'atzur, una ala d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 5 de mar de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.018, del 6 de maig de 1993.

El castell s un senyal parlant tradicional que alludeix a l'antic castell que va donar nom al poble, actualment desaparegut, del qual noms es conserva un arc. Al costat apareixen les armes dels Almnia, cavallers de la conquesta, que n'ostentaren la senyoria fins al segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296311" title="Bidankoze" nonfiltered="1934" processed="1931" dbindex="116948">

Bidankoze s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb Uztarroze, al sud amb Burgi, a l'est amb Erronkari i a l'oest amb Galoze, Gorza, Sartze, Ezpartza-Zaraitzu, Orontze i Ezkaroze.
 Demografia .


 Personatges illustres .
 Justino Navarro Aizagar (1904-?) escultor;
 Mariano Mendigatxa Ornat (1832-1918): agricultor, collabor amb Louis Lucien Bonaparte i amb Resurreccin Maria de Azkue en estudis sobre el dialecte roncals.
 Prudencio Hualde Mayo (1823-1879): Sacerdot, tamb collabor amb Louis Lucien Bonaparte en la traducci de l'Evangeli de Mateu al roncals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296312" title="Pont del Diable (Pineda de Mar)" nonfiltered="1935" processed="1932" dbindex="116949">

El pont del diable de Pineda de Mar travessa la riera de Pineda. L'origen del pont s tardorom, la base s romana tot i que el pont va estar reformat a l'edat mitjana i reconstrut en diverses ocasions. s probable que forms part del sistema hidrulic de la vall de la riera, conjuntament amb l'aqeducte rom de Can Cua.

La Llegenda.
Una nit que la riera baixava molt plena, una pagesa havia de travessar-la i no sabia com. Se li present el diable i li promet fer un pont i acabar-lo abans no es fes de dia, si li donava l'nima. La pagesa s'hi avingu, per ms llesta que el diable, quan noms mancaven posar unes quantes pedres, tir una galleda d'aigua a un pobre gall, que en sentir la fredor es pos a cantar. Els diables, com els vampirs, noms treballen de nit, i en sentir-lo, el diable cregu que es feia de dia i marx esperitat sense acabar el pont. Com que no va complir el seu comproms, la pagesa tampoc li va haver de lliurar la seva nima, i pogu passar a l'altra banda tranquillament. 



 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296314" title="Fstula" nonfiltered="1936" processed="1933" dbindex="116950">
En medicina, una fstula s una connexi o canal anormal entre rgans, vasos o tubs. Pot ser el resultat de ferides, cirurgia, infeccions, inflamacions o sser d'origen congnit.

Tipus.
Existeixen diversos tipus de fstules:
 Cegues: amb un sol extrem obert.
 Incompletes: amb una connexi a la pell, per sense connexi a un rgan intern.
 Completes: amb obertures tant externes com internes.
 En ferradura: envolta l'rgan i ho connecta a la pell.

Encara que la majoria de les fstules tenen forma de tub, algunes tenen mltiples branques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296318" title="Biblioteca d'estiu" nonfiltered="1937" processed="1934" dbindex="116951">
O biblioteca a l'aire lliure. Tamb denominada biblioteca de platja (o biblioplatja), biblioteca de terrassa (o biblioterrassa), biblioteca de plaa (o biblioplaa), biblioteca de parc (o biblioparc) o, biblioteca de piscina (o bibliopiscina). Cadascuna de les denominacions suposa una especilitzaci: b dels usuaris, b en la localitzaci.

s un espai bibliotecari que es pot definir per una srie de caracterstiques:
 s estacional, fonamentalment al mesos d estiu.
 Es realitza, en quasi tots els casos, en espais oberts.
 Ofereix tots o part dels serveis propis d una Biblioteca pblica, tot i que l eix fonamental s el prstec de sala.
 El seu fons bibliogrfic es limitat, amb un predomini de peridics i revistes, per una banda, i colleccions infantils i juvenils, per altra. ;
 T una delimitaci d espai i unes normes especfiques, segons on es trobe encaixada.

Les Biblioteques d estiu pretenen oferir un espai informal als visitants i als residents de la localitat, per a gaudir de la lectura en un espai alternatiu i complementari de les Biblioteques Pbliques degut a que la biblioteca pblica del barri o municipi est allunyada dels punts de la poblaci ms transitats durant aquesta poca.

Altres objectius que es pretenen aconseguir sn:
 Apropar la biblioteca a nous usuaris.
 Fomentar l hbit lector en famlia.
 Equiparar la lectura i l oci.
 Promocionar els serveis bibliotecaris estables de la localitat.

La Biblioteca d estiu sol organitzar activitats complementries com contacontes, animacions de carrer, tallers infantils i juvenils, concerts de msica,...

Vegeu tamb.
 Biblioteca;
 Biblioteca pblica;

Enllaos externs.
 Notcia de la Biblioteca a l'aire lliure de la Jonquera en Butllet informatiu de l'Ajuntament de la Jonquera, 57 (2006);
 Biblioplatja d'Arenys de Mar;
 Retalls de premsa sobre la Biblioplatja de Nerja i la Bibliopiscina de Montilla en Boletn de la Asociacin Andaluza de Bibliotecarios, 68 (2002) ;
 Biblioplaa de la Biblioteca Pblica Joan Coromines del Masnou;
 Biblioplaa de la Biblioteca Municipal Castrilln de La Corunya ;
 Biblioparc i Bibliopiscina en Caudete ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296320" title="Limnodynastes lignarius" nonfiltered="1938" processed="1935" dbindex="116952">

Limnodynastes lignarius s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Limnodynastes lignarius. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296322" title="Dilisi renal" nonfiltered="1939" processed="1936" dbindex="116953">
En medicina, la dilisi renal s un tipus de terpia de reemplaament renal usada per a proporcionar un reemplaament artificial per a la funci perduda del rony a causa de una falla renal. s un tractament de suport vital i no tracta cap de les malalties del rony. La dilisi pot ser usada per a pacients molt malalts que han perdut sobtadament la seva funci renal (falla renal aguda) o per a pacients absolutament estables que han perdut permanentment la seva funci renal (malaltia renal en estat terminal). 

Quan sn sans, els ronyons remouen els productes de deixalla de la sang (per exemple potassi, cid, i urea) i tamb lleven excs de lquid en forma d'orina. Els tractaments de dilisi han de duplicar ambdues funcions, eliminaci de deixalles (amb dilisi) i eliminaci de lquid (amb ultrafiltraci).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296326" title="Limnodynastes peronii" nonfiltered="1940" processed="1937" dbindex="116954">

Limnodynastes peronii s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296328" title="Limnodynastes tasmaniensis" nonfiltered="1941" processed="1938" dbindex="116955">

Limnodynastes tasmaniensis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296329" title="Escut de Montserrat (Ribera Alta)" nonfiltered="1942" processed="1939" dbindex="116956">


L'escut oficial de Montserrat t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp de sinople, dos monts serrats d'argent, sobremuntats d'un castell d'or, maonat i aclarit de sable. Al segon quarter, en camp de gules, tres avarques o sabates antigues ben ordenades, escacades d'argent i de sable; bordura de gules amb vuit escudets d'or amb banda de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de juliol de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.837, del 30 de setembre de 1996.

El mont serrat s un senyal parlant allusiu al nom del poble, amb la representaci de l'antic castell d'Alcal, d'poca musulmana, del qual noms es conserven trossos de muralla i alguns fonaments. A sota apareixen les armes dels Sabata de Calataiud, antics senyors de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296330" title="Carles Jord i Fages" nonfiltered="1943" processed="1940" dbindex="116957">
Carles Jord i Fages (Figueres, 1883 - Pont de Molins, 1935) fou enginyer industrial, poltic, promotor de sindicats i cooperatives d'oli i vi.

A la universitat comen el seu activisme poltic, simpatitzant de Solidaritat Catalana, membre de la Juventut Regionalista de la Lliga; va fundar i en va ser redactor de la revista Catalua, publicada en castell per difondre la ideologia catalanista. Com a membre de la Lliga Regionalista fou diputat provincial per Figueres el 1914. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1917 i ocup el crrec de president de la comissi d'hisenda i el 1919 l'alcaldia, per dimissi de l'alcalde.

Disconforme amb l'actuaci la Lliga, qualificada de poc nacionalista pel nou partit, fund Acci Catalana juntament amb el seu amic Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, Llus Nicolau d'Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera i Astor; constituda l'any 1922 a partir d'una escissi de la Lliga.

L'any 1924 es va exiliar a Casp per oposici a la dictadura de general Primo de Rivera

Com a cooperativista va impulsar i fundar l'Uni de vinyaters de Catalunya (1913), el Sindicat agrcola d'Espolla, Sindicat comarcal de Vilajuga (1921), Sindicat olecola Garrotxa-Empord (1929), Sindicat agrcola del Ricardell. Fundador i president (1933 - 1935) de l'Uni de sindicats agrcoles de Catalunya (USAC)

Membre de la Cambra agrcola de l'Empord on ocup el crrec de tresorer des de l'any 1926 fins el 1933 en el que en fou president. Tamb fou el primer president de la Cambra agrcola de Barcelona.

Referncies.
Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya;
Del Campo i Jord, Carles Set segles d'una famlia empordanesa: els Jord de Molins Figueres 2000 BRAU edicions ISBN: 84-88589-70-0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296332" title="Limnodynastes terraereginae" nonfiltered="1944" processed="1941" dbindex="116958">

Limnodynastes terraereginae s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
  IUCN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296339" title="Limnodynastes fletcheri" nonfiltered="1945" processed="1942" dbindex="116959">

Limnodynastes fletcheri s una espcie de granota que viu al sud-est d'Austrlia.

Referncies.

  IUCN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296340" title="Hemicriptfit" nonfiltered="1946" processed="1943" dbindex="116960">
Els hemicriptfits, en la classificaci de les Forma vital de Raunkjaer, sn aquelles plantes que han optat per una estratgia ecolgica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estaci desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbcies renoven la part aria cada any, ja que no la conserven durant l'poca desfavorable.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296343" title="Araitz" nonfiltered="1947" processed="1944" dbindex="116962">

Araitz s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona. Est compost dels concejos d'Azkarate, Gainza, Inza, Uztegi i Atallu i l'indret d'Arribe-Atallu.

 Toponmia .
Araitz s un topnim que s'ha solgut relacionar amb les paraules en basc haitz (roca, penya), haritz (roure) o haran (vall), existint diverses interpretacions del seu significat etimolgic. Julio Caro Baroja en la seva obra Materials per a una histria de la llengua basca en la seva relaci amb la llatina va deixar escrit el segent sobre el nom de la vall d'Araitz, presentant un origen etimolgic molt diferent:

Per el que ms pot interessar-nos sn els epgrafs que contenen noms amb un sol element, d'aire no rom moltes vegades i els patronmics. En contrast, per exemple, ens trobem memria de Araica Arai f(ilia). Araica s filla de Araius; el fill seria Araicus seguint el mateix sistema, com dna suport altra inscripci del mateix lloc que parla de Caricus Cari f(ilius). La propietat d' Araicus (recordi's el nom d'Araico propi d'un poble del comtat de Trevio), per exemple, un camp, podria dir-se ager Araici: i aqu ja estem davant la base originria del nom de la vall d' Araitz. Amb Araico i Araiz est en relaci el nom del poble de Araia i per ventura els de Araoz i Arags. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296346" title="Limnodynastes dumerilii" nonfiltered="1948" processed="1945" dbindex="116963">

Limnodynastes dumerilli s una espcie de granota que viu a Austrlia i que ha estat introduda a Nova Zelanda. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci i fotografies d'aquesta granota. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296347" title="Arano" nonfiltered="1949" processed="1946" dbindex="116964">

Arano s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona. Comprn la vila d'Arano i els caserius de  Latse, Suro i Urumea.
 Topnim .
Arano s un altre topnim d'origen i significat incert. S'ha solgut relacionar amb les paraules basques arrano (guila), (h)aran (vall) o (h)aran (arany), i se li han donat significats com pujol de la vall, lloc d'aranyoners o lloc de la vall. De totes les hiptesis proposades Mikel Belasko a Diccionari Etimolgic dna major versemblana a la qual va proposar Koldo Mitxelena, per al qual Arano estaria compost per (h)aran (vall) i el sufix diminutivo -no pel que tindria el significat de petita vall. Belasko apunta una altra hiptesi, ja que Arano (potser relacionat amb arrano (guila)) est documentat com nom de pila de bar en la Navarra del segle XVI, pel que podria tractar-se tamb d'un antropnim. Pascual Madoz va esmentar en una de les seves obres que el nom de la vila provenia de l'expressi hara noa (all vaig) recollint una etimologia popular.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296349" title="Escut de Vila-real" nonfiltered="1950" processed="1947" dbindex="116965">


L'escut oficial de Vila-real t el segent blasonament:

Escut caironat. En camp d'or quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta. Envoltant l'escut dues branques de sinople, una de llorer a l'esquerra i l'altra de roure a la dreta, encreuades per la base.

Histria.
Resoluci del 17 d'octubre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, rehabilitant l escut histric d us immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.132, del 21 de novembre de 2001.

L'escut amb els quatre pals, propi d'una vila reial, s utilitzat pel municipi des del segle XV. Porta les branques de llorer i roure per distingir-lo dels de Valncia, Sagunt i Cullera, que podria correspondre a l'encarregat fer l'any 1420:
ffon acordat per lo dit honorable Consell que en una pedra sie feyta fer o obrar un senyal reial ab sos fullatges...

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296354" title="Areso" nonfiltered="1951" processed="1948" dbindex="116966">

Areso s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296355" title="Escut de Borriana" nonfiltered="1952" processed="1949" dbindex="116967">


L'escut oficial de Borriana t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, tres corones reials obertes d'or, malordenades. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de juny de 1991, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.587, del 16 de juliol de 1991.

Es tracta de les armes histriques de la ciutat, concedides pels reis Pere II (pel que fa a la bandera) i Carles I (pel que fa a l'escut). Borriana fou declarada vila reial i sempre tingu vot a les Corts; estigu al costat del rei Pere el Cerimonis en les guerres de la Uni, el qual, el 1348, li conced d'acrixer la senyera amb una franja blava i tres corones reials.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296356" title="Betelu" nonfiltered="1953" processed="1950" dbindex="116968">

Betelu s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296357" title="Can Feliu de Merol" nonfiltered="1954" processed="1951" dbindex="116969">
Can Feliu de Merola es troba al municipi de Pineda de Mar, al Maresme. Era una masia aloera de planta i pis amb teulada de dues vessants i estructurada amb tres cossos. El mas ha anat evolucionant amb el pas del temps i a les activitats agrcoles i necessitats del temps.  s un cas tpic de pagesia acomodada catalana. Aquesta masia est molt aprop de torre de Merola, conjunt arquitectnic format per un casalot, la capella de Santa Anna  i una torre de guaita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296358" title="Goizueta" nonfiltered="1955" processed="1952" dbindex="116970">

Goizueta s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona. Ms d'un ter de la seva superfcie total constitux la finca d'Artikutza, de 37 km, propietat de l'Ajuntament de Sant Sebasti 
 Topnim . 
El poble rep el seu nom del Pont de Zubi Haundi, que uneix les dues ribes del riu Urumea i els dos barris en els quals queda dividit el poble pel riu. Etimolgicament el nom prov de l'euskera, de goi (alt) + zubi (pont) + -eta (sufix que indica lloc de); i significa lloc del pont alt. 

 Demografia .


 Personatges clebres . 
 Dionisio Txoperena (1955-2006): pastor i protagonista d'una campanya publicitria als EUA ;
 Jos Mari Bakero (1963): ex futbolista, entrenador i comentarista esportiu. ;
 Aimar Olaizola, Olaizola II (1979): pilotari.
 Asier Olaizola, Olaizola I (1975): pilotari. ;
 Patziku Perurena: Escriptor i etngraf;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296360" title="Operaci Barclay" nonfiltered="1956" processed="1953" dbindex="116971">
L'Operaci Barclay va ser un pla de distracci aliat per recolzar la Invasi aliada de Siclia al 1943, durant la II Guerra Mundial.

Amb aquesta operaci es pretenia despistar als comandants militars de l'Eix sobre la localitzaci de l'esperat assalt aliat a la Mediterrnia i retirar l'atenci i els recursos de Siclia. Indicava especficament una invasi a travs dels Balcans, mitjanant els moviments de tropes, el trnsit radiofnic, el reclutament d'intprets de grec, l'adquisici de mapes de Grcia i l'Operaci Carn Picada.

Els Aliats van crear un exrcit fictici, el 12 Exrcit a la Mediterrnia Oriental, consistent en 12 divisions fictcies. Hitler sospitava que els Aliats provarien d'envair Europa a travs dels Balcans, i Barclay serv per reforar-li l'opini.

La distracci va assolir l'xit. L'OKW assum una major concentraci de forces a la Mediterrnia Oriental i refor les seves forces als Balcans, passant de 8 a 18 divisions. A ms, la flota italiana es dirig cap a l'Adritic, lluny de Siclia. L'Operaci Husky aconsegu la sorpresa pretesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296361" title="Larraun" nonfiltered="1957" processed="1954" dbindex="116972">

Larraun s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona. Est format per 15  concejos:


 Topnim .

Larraun s de origen basc. Significa lloc de pastures, de Larra (pastura) + un(e) (lloc de). 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296365" title="Mol fariner de can Marqus" nonfiltered="1958" processed="1955" dbindex="116973">
El Mol de can Marqus de Pineda de Mar s troba situat a la riba de la riera de Pineda. 

Construcci del segle XIV i restaurada darrerament per la plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda".  s un mol fariner que la funci principal era aprofitar l'aigua que baixava per la riera per moldre el gra de blat que es conreava a la vall.

No hi ha referncies escrites de la seva antiguitat, per sembla que va ser construt  en el segle XI i ampliat al sagle XIV. El mol fariner ha estat un element essencial en l economia tradicional; bona prova d aix han estat les guerres i disputes entre senyors y propietaris per llur control i possessi.
 



 Funcionament .
 
El mol fariner utilitzava l aigua de la riera com a font d energia natural. L aigua de la riera era canalitzada fins la bassa que hi ha al costat del mol.. La bassa que servia per emmagatzemar l aigua aconseguia regular ne la pressi. La bassa del mol de can Marqus disposa d un pou, ubicat en un extrem i tocant a la paret del mol. El pou s un conducte vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l aigua surt a pressi sobre el rodet.

 L obrador .

s un recinte, generalment petit, d una sola planta situat a continuaci de la bassa a la part oposada del canal. El seu interior s ben simple: all fons de l estana hi ha un pedrs ample i alt  que serveix de suport a les moles.

 El carvac .

Sota l obrador s obre un espai   el carvac- on volta una turbina rudimentria   el rodet   i on l aigua t sortida cap a un altre mol a travs d`un canal.

 El mecanisme .
 
El mecanisme d aquest mol era molt senzill. :l aigua del pou queia amb fora sobre la turbina fent-la girar; Aqu es produa la transformaci de l energia hidrulica en energia mecnica, la pressi de l aigua es convertia en moviment rotatori. Aquest moviment es transmetia a travs d un eix a  la mola superior que girava a sobre d una altra de fixa. Entre mig de les dues moles hi havia el blat per a ser mlt
 
 Les moles .

Les moles potser sn l element ms senzill del mol per , tanmateix, sn les  que fan la feina ms complexa. Una mola s una pea circular de pedra d uns set pams( 1,40 m.) de dimetre per un o dos de gruix. El centre de la mola   l ull de la mola    s foradat.
El mol porta dues moles: la mola inferior fixa o mola sotana i la mola superior ,mbil, o mola volandera.
Un element molt important de les moles s el ratllat: conjunt d incisions en forma de petits canals solquen les cares que molen. El ratllat de les moles s destinat per treure i apartar el seg i per facilitar la mlta de gra i ajudar la circulaci del gra mig mlt del centre de la mola fins  a l extrem exterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296368" title="Leitza" nonfiltered="1959" processed="1956" dbindex="116974">

Leitza s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord ambn Goizueta, al sud amb Larraun, a l'est amb Ezkurra i a l'oest amb Areso i Berastegi (Guipscoa)


 Demografia .


 Personatges clebres .
Manuel Lasarte (escriptor);
Iaki Zabaleta (escriptor) ;
Miguel Saralegi (esportista/harrijasotzaile);
Iaki Perurena (esportista/harrijasotzaile i actor);
Abel Barriola (esportista/pilotari);
Oinatz Bengoetxea (esportista/pilotari);
Patxi Zabaleta (poltic) fundador d'Aralar i un dels caps de Nafarroa Bai,
 Martn Garciarena (Aizkolari);
 Patxi Astibia (Aizkolari);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296371" title="Ultzamaldea" nonfiltered="1960" processed="1957" dbindex="116975">
Ultzamaldea s una comarca de Navarra situada a la Merindad de Pamplona, que limita al nord amb la comarca de Baztan i la de Malerreka, a l'est amb la de Norte de Aralar i al sud amb les de Sakana i Cuenca de Pamplona. Est formada per 9 municipis:
 Ultzama;
 Basaburua;
 Imotz;
 Atetz;
 Odieta;
 Anue;
 Lantz;
 Olaibar;
 Ezkabarte ;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296373" title="Torre de guaita" nonfiltered="1961" processed="1958" dbindex="116976">


Les torres de guaita, tamb anomenades torres de moros, sn elements arquitectnics que van proliferar a tot el llarg de la costa degut a les incursions i als atacs de corsaris, barbarescs i pirates al segle XVI.

Per prevenir aquests atacs es construen aquestes torres amb funci de talaia de vigilncia i alhora defensives. Formaven part d'una xarxa de torres que tenien la funci de guaita per tamb d'avs d'atacs, es comunicaven entre elles a travs de senyals lluminosos o sonors. Aquestes torres poden ser de planta circular o quadrada, allades o adossades a un edifici i coronades amb matacans i merlets.

A la comarca del Maresme encara en queden bons exemples malgrat la desaparici d'un gran nombre de la totalitat que es van arribar a construir, cal tenir present que se la coneixia com la costa torrejada.


 Enllaos externs .
Torres de guaita del Maresme;
Torres de guaita del Tarragons;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296381" title="Mugur Is?rescu" nonfiltered="1962" processed="1959" dbindex="116977">


Mugur Is rescu (Dr g  ani, Vlcea, Romania 1949)
s un poltic i economista romans, va ser durant un any Primer ministre de Romania des de 1999 fins a 2000. 
No s membre de cap partit poltic. Actualment i des del Setembre de 1990 s Governador del Banc Nacional de Romania. 


Infncia i estudis.
Mugur Is rescu va nixer a Dr g  ani, Vlcea, Romania l'1 d'agost de 1949. El 1971 es gradu a l'Acadmia d'Estudis Econmics de Bucarest. Treball a l'Institut Internacional d'Economia (1971-1989). 

Vida post-comunista.
Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, treball al Ministeri d'Afers Exteriors (1989-1990). El Setembre de 1990 el nomenaren Governador del Banc Nacional de Romania (mxima institici econmica romanesa). 

Primer Ministre (1999-2000).
Is rescu va ser confirmat com a Primer Ministre el 22 de desembre de 1999. Tan sols va durar un any perqu la coalici a que representava perd les eleccions legislatives del 2000, fou succet per Adrian N stase.

xits econmics.
Com a governador del Banc Nacional de Romania, va salvar la economia, reformant la moneda de Romania, el Leu, al nou Leu.  
  





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296385" title="Limnodynastes salmini" nonfiltered="1963" processed="1960" dbindex="116978">

Limnodynastes salmini s una espcie de granota que viu a Austrlia (sud-est de Queensland i nord de Nova Galles del Sud). 

Referncies.

  IUCN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296388" title="Limnodynastes depressus" nonfiltered="1964" processed="1961" dbindex="116979">

Limnodynastes depressus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Limnodynastes depressus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296389" title="Limnodynastes convexiusculus" nonfiltered="1965" processed="1962" dbindex="116980">

Limnodynastes convexiusculus s una espcie de granota que viu al nord-est d'Austrlia i al sud de Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296391" title="Heleioporus" nonfiltered="1966" processed="1963" dbindex="116981">

Heleioporus s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

 Barker, J. Grigg, G.C. Tyler, M.J. 1995. A Field Guide to Australian Frogs. Surrey Beatty & Sons. ISBN 0-949324-61-2.
 El gnere Heleioporus a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296393" title="Heleioporus albopunctatus" nonfiltered="1967" processed="1964" dbindex="116982">

Heleioporus albopunctatus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Roberts, D. & Hero, J.-M. 2004.  Heleioporus albopunctatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296394" title="Heleioporus australiacus" nonfiltered="1968" processed="1965" dbindex="116983">

Heleioporus australiacus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296395" title="Heleioporus barycragus" nonfiltered="1969" processed="1966" dbindex="116984">

Heleioporus barycragus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Heleioporus barycragus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296396" title="Heleioporus eyrei" nonfiltered="1970" processed="1967" dbindex="116985">

Heleioporus eyrei s una espcie de granota que viu al sud-oest d'Austrlia.

Referncies.

 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296397" title="Lliga Catalana de corfbol 2007-2008" nonfiltered="1971" processed="1968" dbindex="116986">
La temporada 2007-08 de la Lliga Catalana de Corfbol va arrencar el 25 de novembre de 2007, amb la participaci de tretze clubs i divuit equips a la categoria snior, i deu equips a la categoria jnior. La disputa del Mundial de Brno per part de la Selecci Absoluta va provocar que les competicions s'iniciessin ms tard del normal.

Primera Divisi.
La fase regular es va disputar en el format de lliga a doble ronda, disputant un partit a casa i un altre a camp contrari amb cada equip. Cada victria valia 2 punts i els empats un. Amb la puntuaci es determinava la classificaci. 

Fase Regular.

POS  	EQUIP  	        		PJ  	PG  	PE  	PP  	CF  	CC  	DIF  	PUNTS 
1	Vacarisses			12	11	0	1	173	90	+83	22
2	CK Assessoria Vallparadis	12	8	1	3	165	127	+38	17
3	C.E. Vilanova i la Geltr 	12	8	1	3	147	120	+27	17
4	C.K.Badalona A			12	7	0	5	159	134	+25	14
5	SLCA				12	4	0	8	127	166	-39	8
6	C.K. Cerdanyola			12	2	2	8	131	152	-21	6
7	KC Sant Cugat			12	0	0	12	78	191	-113	0


Play-offs.
Els quatre primers classificats es van disputar el ttol de lliga. La semifinal va enfrentar el primer classificat amb el quart i el segon amb el tercer, al millor de tres partits. La final la van disputar els vencedors d'aquests dos partits, tamb al millor de tres partits.




Classificaci Final.

 CK Vacarisses;
 CE Vilanova i la Geltr;
 CK Assessoria Vallparadis;
 CK Badalona;
 Sant Lloren KC;
 CK Cerdanyola;
 KC Sant Cugat;

Segona Divisi.
Els onze equips de la segona divisi es van repartir en dos grups. Es va disputar una fase regular, on es van determinar les classificacions per a cada grup. Al final de la fase regular, els dos primers classificats de cada grup entren a disputar el play-off, i els equips restants es van creuar entre s per determinar les classificacions finals.

Grup A.

POS  	EQUIP  				PJ  	PG  	PE  	PP  	CF  	CC  	DIF  	PUNTS	Pen
1	CK Assessoria Vallparadis	8	6	0	2	96	49	+47	12
2	Vacarisses B			8	5	1	2	62	46	+16	10	-1
3	C.K. Cerdanyola B		8	4	1	3	70	66	+4	9
4	C.E. Vilanova i la Geltr 	8	2	0	6	74	97	-23	4
5	C.K.Badalona B			8	2	0	6	37	81	-44	4


Grup B.

POS  	EQUIP  			PJ  	PG  	PE  	PP  	CF  	CC  	DIF  	PUNTS 	Pen
1	CK Pangea		10	8	0	2	97	70	+27	15*	-1
2	C.K.Castellbisbal	10	7	0	3	99	69	+30	14
3	KC Barcelona		10	6	0	4	92	74	+18	12
4	Korfbal Valldemia	10	6	0	4	74	78	-4	12
5	K.E.C.A.		10	2	0	8	53	83	-30	3*	-1
6	U.K.S.A.		10	1	0	9	65	104	-39	1*	-1


Fase Final.



Classificaci Final.

 CK Assessoria Vallparadis B;
 CK Pangea;
 CK Castellbisbal;
 CK Vacarisses B;
 CK Cerdanyola B;
 KC Barcelona;
 CE Vilanova i la Geltr B;
 Korfbal Valldemia;
 CK Badalona B;
 CKE Can Anglada;
 CE Uni Korfbalera Sant Adri de Bess;


Jnior.
La categoria jnior va arrancar amb 10 equips, per dos d'ells (el KECA A i el Thos i Codina) van ser expulsats de la competici per no haver-se presentat reiteradament als partits. Els vuit equips restants van disputar la lliga a doble ronda. Al final de la fase regular, els quatre primers classificats es disputaran el ttol amb el sistema de play-off.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296398" title="Heleioporus inornatus" nonfiltered="1972" processed="1969" dbindex="116987">

Heleioporus inornatus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Heleioporus inornatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296400" title="Heleioporus psammophilus" nonfiltered="1973" processed="1970" dbindex="116988">

Heleioporus psammophilus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Heleioporus psammophilus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296402" title="Hmster" nonfiltered="1974" processed="1971" dbindex="116989">

Els hmsters sn rosegadors de la subfamlia Cricetinae.  Aquesta subfamlia cont unes divuit espcies, classificades en sis o set gneres segons l'esquema de classificaci. Com que sn fcils de criar en captivitat, els hmsters sn utilitzats sovints com a animals de laboratori i mantinguts com a animals de companyia en els pasos econmicament ms desenvolupats. Recentment, els hmsters s'han establert com un animal de companya familiar popular.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296409" title="Lechriodus" nonfiltered="1975" processed="1972" dbindex="116990">

Lechriodus s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a l'est d'Austrlia, a Indonsia i a Nova Guinea. 

Espcies.



Referncies.

 El gnere Lechriodus a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296410" title="Metaqueirmid" nonfiltered="1976" processed="1973" dbindex="116991">

Els metaqueirmids sn una famlia extingida de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296419" title="Reichsfhrer" nonfiltered="1977" processed="1974" dbindex="116992">
 s el mot alemany que significa "Lder de l'Imperi". Aquest terme fou exclusivament emprat per anomenar al Cap de la SS de l'Alemanya Nazi.


Reichsfhrer-SS era tant un ttol com un rang. El ttol de Reichsfhrer va ser creat al 1926 per Joseph Berchtold. El predecessor de Berchtold, Julius Schreck, mai no es refer a si mateix com a Reichsfhrer, si b el ttol se li aplic de manera retroactiva. Al 1929, Heinrich Himmler esdevingu Reichsfhrer-SS i es defin a si mateix per aquest ttol, enlloc del seu rang a les SS. Aix assent el precedent perqu el Comandant General de les SS fos anomenat Reichsfhrer-SS.

Al 1934, el ttol de Himmler esdevingu el seu rang, desprs de la Nit dels ganivets llargs. A partir d'aquell moment, Reichsfhrer-SS va ser el mxim rang de les SS, sent considerat l'equivalent a Generalfeldmarschall a la Wehrmacht.


Hi hagu cinc Reichsfhrers a la histria del Partit Nazi i dels SS:

 Julius Schreck (1925 - 1926);
 Joseph Berchtold (1926 - 1927);
 Erhard Heiden (1927 - 1929);
 Heinrich Himmler (1929 - 1945);
 Karl Hanke (1945).

Mai no hi hagu ms d'un Reichsfhrer-SS de manera simultnia a les SS, amb Himmler ostentant la posici com el seu ttol i rang personal entre 1934 i 1945.

Karl Hanke, el darrer cap de les SS va ser nomenat pel crrec a l'abril de 1945, per no en va ser informat fins a inicis de maig. Va ser mort el 8 de juny de 1945, mentre intentava fugir d'un camp de presoners a Txecoslovquia, on es trobava recls.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296426" title="Joan Abril i Guanyabens" nonfiltered="1978" processed="1975" dbindex="116993">

Joan Abril i Guanyabens (Matar, abril de 1852 - Tortosa, juliol de 1939) fou un arquitecte mataron, titulat el 1879, afincat a Tortosa. A ms a ms conre l'arqueologia, el periodisme, el dibuix i fins i tot la pintura com a simple afeccionat.

Fou arquitecte municipal de Tortosa durant 4 etapes entre el mar de 1882 i el juny de 1901 i el principal fundador el 1900 del museu de la ciutat, conegut com a Museu de la Ilercavnia on anaven a parar les troballes arqueolgiques que es feien. Particip en la construcci del Mercat Pblic (inaugurat el setembre de 1887) al costat de l'arquitecte Joan Torras i Guardiola  i en el disseny dels eixamples de la ciutat i de l'actual parc municipal Teodor Gonzlez (enfront d'aquesta gran zona verda es troba la seva antiga casa). Sens dubte s un dels arquitectes histrics ms coneguts de la ciutat de Tortosa, juntament amb Pau Mongui i Segura, tot i que la seva obra s ms aviat classicista que no pas modernista. Joan Abril fou substituit per primera vegada en el seu crrec municipal per l'arquitecte tortos Vctor Beltri i Roqueta (1887-1890).
 
Durant molts anys, fins juliol 1926, tamb va ser l'arquitecte del bisbat de Tortosa, redactant diferents projectes de restauracions arreu del territori dioces aix com treballs per a la Catedral i el palau episcopal gtic de Tortosa, el projecte per al campanar de Xerta l'any 1910, el convent de les Mnimes a Mra d'Ebre (1894), etc. Com a arquitecte dioces bast el Temple de la Reparaci (1903 benedicci; carrer de la Merc) i la imponent esglsia del Roser (1914) al barri de Ferreries.

Va ser fundador del setmanari regionalista La Veu de la Comarca (desprs quinzenal) des del qual va reeditar en fascicles setmanals l'edici de Fidel Fita de l'obra Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (durant els anys 1906-1908) i va editar el 1905 les Reflecciones sobre los dilogos de Despuig d'Antoni Gil de Federich. Existeixen exemplars d'aquesta publicaci editada entre 1903 i 1909 a les hemeroteques de la Biblioteca Marcell Domingo de Tortosa i de l'Arxiu Histric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

Malalt de diabetis, grcies als seus esforos es va comenar a conrear la soia a Espanya (en aquella poca Europa la importava principalment de Manxuria; el 1888 es va comenar a cultivar als Estats Units). El 1918 public al peridic barcelons La Veu de Catalunya els espectaculars resultats del cultiu d'aquesta planta de la familia de les lleguminoses i els seus saludables efectes nutritius.

Un carrer de Tortosa, al barri perifric del Grup 13 de Gener, duu el seu nom en record i homenatge. La seva obra per resta per estudiar adequadament encara avui en dia.
 
 Bibliografia disponible .
 Un captol de la meva actuaci a Tortosa. Joan Abril i Guanyabens. Darrera edici per la Cooperativa Grfica Dertosense (1985). ISBN 84-86302-03-X.

 Referncies .

  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296428" title="Lechriodus aganoposis" nonfiltered="1979" processed="1976" dbindex="116994">

Lechriodus aganoposis s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Lechriodus aganoposis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296430" title="Casa Bloc" nonfiltered="1980" processed="1977" dbindex="116995">

CASA BLOC

Construda dins la tendncia del racionalisme de principis de segle XX, la Casa Bloc s un referent de l'arquitectura d'habitatges per a obrers promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona Repblica. 
Fou projectada pel GATCPAC (Grup d Arquitectes Tcnics Catalans per al Progrs de l arquitectura Contempornia) tot seguint els corrents contemporanis europeus de l poca. Un dels propulsors d aquest corrent arquitectnic, a qui el GATCPAC li va seguir  l exemple, va ser l arquitecte sus Le Corbusier. 

La seva realitzaci va lligada al Pla Maci, elaborat pel GATCPAC que feia una proposta de desenvolupament urb per a la ciutat de Barcelona. El GATPAC plantej una tipologia edificatria residencial que pogus desenvolupar-se amb continuitat amb la trama urbanstica de l'Eixample ideada per Ildefons Cerd. La Casa Bloc fou la concreci d'aquesta tipologia edificatria pensada per a la poblaci obrera que oferia un carcter funcional i unes millors condicions d'habitabilitat i de comunicaci amb la resta de la ciutat que no pas d'altres propostes, com els habitatges promoguts durant la Dicatadura d'en Primo de Rivera coneguts com "les cases barates".

La voluntat de generar processos de millora socials de la Generalitat republicana feu possible que els arquitectes Josep Llus Sert, Josep Torres Clav i Joan Baptista Subirana, tots membres del GATCPAC, rebssin l encrrec del Comissariat de la Casa Obrera i de l Institut de l Atur Fors, entitats dependents de la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una proposta d'habitatge per a famlies obreres.
En primer lloc es feu un estudi de la tipologia de l'habitatge fruit del qual es construren els 10 habitatges de planta baixa i pis al mateix passeig Torras i Bages, coneguts popularment com "la caseta i l'hortet de Maci". Amb aix s'estudi el cost de construcci de cadascun dels habitatges.
Amb la Casa Bloc, els dplex que s'havien construt en planta baixa, ara es disposaven en diverses plantes accessibles a travs de corredors i l'hortet esdevenia un jardi comunitari accessible des del carrer ja que els baixos es mantenien lliures. La disposici en dplex de les vivendes donava una profunditat als habitatges que permetia una correcta ventillaci creuada (de faana a faana).

El 13 de mar de 1933 va ser collocada la primera pedra per Francesc Maci i Lluss, aleshores president de la Generalitat i es feu el sorteig dels habitatges. Els afavorits en el sorteig, per, mai no ocuparen els habitatges. Amb la Guerra Civil es van paralitzar les obres i en finalitzar la guerra, amb l edifici sense acabar i propietat de la Diputaci de Barcelona, el nou rgim l acabar sense cap tipus de relaci amb el dissenyat pel GATCPAC, la qual cosa distorsiona el conjunt. Una part de l edifici fou cedit a les orfes i viudes del rgim, es constru una escola en els baixos   Codol i Gualdo- i el nou bloc construt expressament  per allotjar-hi famlies del cos de la policia nacional. Als anys quaranta, un dels patis fou ocupat per una cavalleria de la policia. A finals del segle XX i inicis del XXI la Casa Bloc ha estat rehabilitada en tot el seu conjunt , recuperant els jardins interiors per a s de la comunitat i els baixos cedits per a entitats venals i culturals. Amb l enderrocament de l edifici fantasma es desf un greuge i es dignifica un edifici tal com els seus creadors van dissenyar.-- (discussi) 13:35, 13 ago 2008 (CEST)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296431" title="Lechriodus fletcheri" nonfiltered="1981" processed="1978" dbindex="116996">

Lechriodus fletcheri s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296434" title="Lechriodus melanopyga" nonfiltered="1982" processed="1979" dbindex="116997">

Lechriodus melanopyga s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Lechriodus melanopyga.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296435" title="Halitosi" nonfiltered="1983" processed="1980" dbindex="116998">
L'halitosi s la mala olor de l'aire expirat per algunes persones. Es presenta en infeccions superiors de l'aparell respiratori, especialment en la bronquictasi i en l'abscs pulmonar, aix com en l'estomatitis, la gingivitis i la cries.

Causes.

La causa principal de l'halitosi s bacteriana. Les restes de residus alimentaris entre les dents, i una mala o escassa higiene bucal, suposa un gran camp de cultiu per als bacteris i, per tant, per a les infeccions.

Referncies.
Diccionari Enciclopdic de Medicina






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296436" title="Lechriodus platyceps" nonfiltered="1984" processed="1981" dbindex="116999">

Lechriodus platyceps s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Lechriodus platyceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296437" title="Opisthodon" nonfiltered="1985" processed="1982" dbindex="117000">

Opisthodon s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae.

Espcies.



Referncies.

 El gnere Opisthodon a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296438" title="Amenorrea" nonfiltered="1986" processed="1983" dbindex="117001">

L'amenorrea s l'absncia de menstruaci. Les causes sn molt diverses, i aquestes es classifiquen en disfuncions ovriques i hiperfuncions androgniques.

Les alteracions de la funci ovrica poden sser primries, si el trastorn radica en els ovaris; secundries, si l'alteraci s d'origen hipofisiari; i terciries, si la causa s hipotalmica (afectaci de la sntesi o la secreci de l'hormona alliberadora de gonadotropines).

Un cas especial s constitut per les sndromes d'hipersecreci de prolactina que cursen freqentment amb amenorrea. Les hiperfuncions androgniques poden sser congnites, degudes a un defecte enzmic (hiperplsia suprarenal congnita) o b produdes per adenomes o carcinomes suprarenals secretors d'andrgens. 
 
Referncies. 
Diccionari Enciclopdic de Medicina;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296440" title="Opisthodon ornatus" nonfiltered="1987" processed="1984" dbindex="117002">

Opisthodon ornatus s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 Anstis, M. 2002. Tadpoles of South-eastern Australia. Reed New Holland: Sydney.
 Barker, J.; Grigg, G.C.; Tyler, M.J. (1995). A Field Guide to Australian Frogs. Surrey Beatty & Sons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296441" title="Opisthodon spenceri" nonfiltered="1988" processed="1985" dbindex="117003">

Opisthodon spenceri s una espcie de granota que viu a l'Austrlia occidental i central. 

Referncies.

 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296445" title="Hans Aanrud" nonfiltered="1989" processed="1986" dbindex="117004">

Hans Aanrud (Vestre Gausdal, 1863 - Oslo, Noruega 1953) fou un escriptor i dramaturg noruec, autor de narracions sobre la vida camperola i de comdies sartiques com "La cigonya" (1895).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296446" title="Mixophyes" nonfiltered="1990" processed="1987" dbindex="117005">

Mixophyes s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia i a Nova Guinea. 

Espcies.



Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296449" title="Mixophyes balbus" nonfiltered="1991" processed="1988" dbindex="117006">

Mixophyes balbus s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

  IUCN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296450" title="Mixophyes fasciolatus" nonfiltered="1992" processed="1989" dbindex="117007">

Mixophyes fasciolatus s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296451" title="Mixophyes fleayi" nonfiltered="1993" processed="1990" dbindex="117008">

Mixophyes fleayi s una espcie de granota que viu a Austrlia (nord de Nova Galles del Sud i sud-est de Queensland). 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296452" title="Detroit Rock City" nonfiltered="1994" processed="1991" dbindex="117009">

Detroit Rock City s una pellcula d'Adam Rifkin estrenada l'any 1999, a la qual quatre adolescents intenten anar a escoltar els Kiss (grup de msica de heavy metal) al concert, que fan a Detroit, anomenat, Detroit Rock City.

 Sinopsi .
Quan  ests a l institut res pot fer malb els teus plans, especialment si es tracta del concert de Kiss. Per per dur a terme els seus somnis, Lex, Trip, Hawk y Jan tindran que fer de tot: robar un cotxe, fugir del collegi, rescatar a un d'ells de l internat i enfrontar-se a mares histriques i paranoiques. Tamb tindran que pegar a uns germans discotequers, lliurar una noia de les mans de dos mecnics, fe un striptease per guanyar diners, per a aconseguir entrades.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296453" title="Ludvig Holberg" nonfiltered="1995" processed="1992" dbindex="117010">

Ludvig Holberg, bar d'Holberg (Bergen, Noruega, el 3 de desembre de 1684 - Copenhaguen, el 28 de gener de 1754) fou un dramaturg, historiador i assagista dans de la Illustraci, considerat el pare de la literatura danesa.

Obra dramtica.
 Den Vgelsindede. 1722. ;
 Jean de France eller Hans Frandsen. 1722. ;
 Jeppe paa Bjerget eller den forvandlede Bonde. 1722. ;
 Mester Gert Westphaler. 1722. ;
 Barselstuen. 1723 ;
 Den ellefte Junii. 1723 ;
 Jacob von Tyboe eller den stortalende Soldat. 1723 ;
 Ulysses von Ithacia. 1723 ;
 Erasmus Montanus eller Rasmus Berg. 1723 ;
 Don Ranudo de Colibrados. 1723 ;
 Uden Hoved og Hale. 1723 ;
 Den Stundeslse. 1723 ;
 Hexerie eller Blind Allarm. 1723 ;
 Melampe. 1723 ;
 Det lykkelige Skibbrud. 1724 ;
 Det Arabiske Pulver. 1724 ;
 Mascarade. 1724 ;
 Julestuen. 1724 ;
 De Usynlige. 1724 ;
 Kildereisen. 1725 ;
 Henrich og Pernille. 1724-1726 ;
 Den pantsatte Bondedreng. 1726 ;
 Pernilles korte Frkenstand. 1727 ;
 Den Danske Comoedies Liigbegngelse. 1727 ;
 Den honette Ambition. 1731 ;
 Plutus eller Proces imellom Fattigdom og Riigdom. 1753 ;
 Husspgelse eller Abracadabra. 1753 ;
 Philosophus udi egen Indbildning. 1754 ;
 Republiqven eller det gemeene Bedste. 1754 ;
 Sganarels Rejse til det philosophiske Land. 1754 ;



















 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296454" title="Mixophyes iteratus" nonfiltered="1996" processed="1993" dbindex="117011">

Mixophyes iteratus s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296460" title="Mixophyes schevilli" nonfiltered="1997" processed="1994" dbindex="117012">

Mixophyes schevilli s una espcie de granota que viu a les zones tropicals del nord de Queensland (Austrlia). 

Referncies.

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296467" title="Jon Fosse" nonfiltered="1998" processed="1995" dbindex="117013">
Jon Fosse (Haugesund, 29 de setembre de 1959) s un prosista, autor dramtic, poeta i assagista noruec.

Obra dramtica.
 Og aldri skal vi skiljast. 1994 ;
 Namnet. 1995 ;
 Nokon kjem til  komme. 1996 ;
 Barnet. 1996 ;
 Mor og barn. 1997 ;
 Sonen. 1997 ;
 Natta syng sine songar. 1997 ;
 Gitarmannen. 1998 ;
 Ein sommars dag. 1999 ;
 Draum om hausten. 1999 ;
 Medan lyset gr ned og alt blir svart. 1999 ;
 Sov du vesle barnet mitt. 2000 ;
 Besk. 2000 ;
 Vinter. 2000 ;
 Ettermiddag. 2000 ;
 Vakkert. 2001 ;
 Ddsvariasjonar. 2001 ;
 Jenta i sofaen. 2002 ;
 Lilla. 2003 ;
 Suzannah. 2004 ;
 Dei dde hundane. 2004 ;
 Sa ka la. 2004 ;
 Varmt. 2005 ;
 Svevn. 2005 ;
 Rambuku. 2006 ;
 Skuggar. 2006 ;
 Eg er vinden 2007 ;

Traduccions al catal.
 Vindr alg. Traducci d'Anne Lise Cloetta i Sergi Belbel. Intrprets: Andreu Benito, Merc Marin i David Vert. Escenografia de Max Galenzel i Estel Cristi. Il.luminaci: Paco Azorn. Vestuari: Mriam Compte. Direcci: Antonio Simn Rodrguez. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296472" title="Philoria" nonfiltered="1999" processed="1996" dbindex="117014">

Philoria s un gnere de granotes que es troba a l'est i al sud d'Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

 El gnere Philoria a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296474" title="Inger Hagerup" nonfiltered="2000" processed="1997" dbindex="117015">
Inger Johanne Hagerup, nascuda Halsr (Bergen, el 12 de'abril de 1905 - el 6 febrer de 1985) va ser una escriptora noruega, poetessa i autora de literatura infantil i d'obres de teatre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296475" title="Gales II Visconti" nonfiltered="2001" processed="1998" dbindex="117016">

Gales II Visconti (en itali: Galeazzo II Visconti) ( 1320 - Pavia, Senyoriu de Mil 1378 ) fou el senyor de Mil entre 1349 i 1378.

Orgens familiaris.
Va nixer vers el 1320 sent el segon fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou nt per lnia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per lnia materna de Bernab Doria i Eliana Fieschi, i germ de Mateu II i Bernab Visconti.

Joventut.
L'any 1343 va peregrinar a la ciutat de Jerusalem, i dos anys desprs fou obligat a exiliar-se pel seu oncle Lluc Visconti a l'igual que la resta dels seus germans. Aconsegu retornar a la ciutat de Mil el 1349 grcies al seu oncle Joan Visconti, el qual el nomen governador de Bolonya. 

Ascens al poder.
A la mort de Joan Visconti el 1349 fou nomenat senyor de Mil, un crrec que exerc conjuntament amb els seus germans Mateu i Bernab. Amb la mort per enverinament del seu germ Mateu II el 1355, Gales II i Bernab es van repartir els territoris d'aquest, restant l'oest de la Llombardia per al primer i l'est per al segon. El 1356 va lluitar al costat del seu germ Bernab contra la Casa d'Este i els Gonzaga, al costat de Pandolfo II Malatesta com comandant de les seves tropes. Van vncer a Casorate i van incrementar l'extensi dels seus territoris. 

Gales fou mecenes de Petrarca i va fundar la Universitat de Pavia, aix mateix va haver de plantar cara a diverses rebellions en la seva part del Senyoriu. El 1362 la seva salut es va ressentir bastant, i va traslladar a la ciutat de Pavia, que havia reconquerit dos anys abans, ciutat on va morir el 4 de setembre de 1378.

Npcies i descendents.
El 10 d'octubre de 1350 es va casar amb Blanca de Savoia, filla del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Gales Visconti (1351-1402), senyor i duc de Mil;
Violant Visconti (1354-1386), casada el 1368 amb Lionel d'Anvers;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296480" title="Philoria frosti" nonfiltered="2002" processed="1999" dbindex="117017">

Philoria frosti s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296481" title="Philoria kundagungan" nonfiltered="2003" processed="2000" dbindex="117018">

Philoria kundagungan s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M., Meyer, E. & Clarke, J. 2004.  Philoria kundagungan.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296483" title="Philoria loveridgei" nonfiltered="2004" processed="2001" dbindex="117019">

Philoria loveridgei s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M., Clarke, J. & Meyer, E. 2004.  Philoria loveridgei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296484" title="Philoria richmondensis" nonfiltered="2005" processed="2002" dbindex="117020">

Philoria richmondensis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hines, H. & Newell, D. 2004.  Philoria richmondensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296485" title="Philoria sphagnicolus" nonfiltered="2006" processed="2003" dbindex="117021">

Philoria sphagnicolus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M., Meyer, E. & Clarke, J. 2004.  Philoria sphagnicolus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296486" title="Cad (desambiguaci)" nonfiltered="2007" processed="2004" dbindex="117022">


 Geografia:
 Vall de Cad, vall del masss del Canig, al terme de Castell de Vernet, Catalunya Nord.
 Cad, serra situada a l'Alt Urgell, i relacionada amb aquesta:
 Parc Natural del Cad-Moixer, parc situat en aquesta serra.
 Tnel del Cad, infraestructura que travessa subterraniament la Serra de Moixer.
 Portell de Cad, port de muntanya dels municipis d'Als i Cerc i la Vansa i Frnols. ;
 Torreta de Cad, cim de la Serra del Cad.
 Prat de Cad, indret del municipi de Montell i Martinet.
 Poblacions:
 Frnols de Cad, entitat de poblaci del municipi de la Vansa i Frnols.
 Josa de Cad, entitat de poblaci del municipi de Josa i Tuixn.
 Montell de Cad, entitat de poblaci del municipi de Montell i Martinet.

Empresa:
 Cooperativa Lletera del Cad, situada a Seu d'Urgell a l'Alt Urgell.

 Dret:
 Cadi, jutge en els pobles islmics.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296487" title="Cas De Santos" nonfiltered="2008" processed="2005" dbindex="117023">

El cas De Santos fou un cas de corrupci que afect al tinent de batlle d'urbanisme de l'ajuntament de Palma durant la legislatura 2003-2007, Javier Rodrigo de Santos. Se l'acus d'usar una targeta de crdit per pagar serveis de prostituci masculina per un valor de 50 804 .

En saber-se les acusacions, el mar de 2008, De Santos reconegu la seva addicci a la cocana i l's fraudulent de la targeta i retorn els diners que havia gastat de manera irregular.

El dia 10 d'abril de 2008 comparegu  al Jutjat d'Instrucci nmero 5 de Palma, on prest declaraci acusat d'un delicte de malversaci de fons pblics.

Referncies.
 La notcia a El Pas, 15-03-2008 ;
 La notcia a El Confidencial, 21-04-2008 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296489" title="Geocrinia" nonfiltered="2009" processed="2006" dbindex="117024">

Geocrinia s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia.

Es troba amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Espcies.



Referncies.

 El gnere Geocrinia a la IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296491" title="Geocrinia laevis" nonfiltered="2010" processed="2007" dbindex="117025">

Geocrinia laevis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296492" title="Geocrinia leai" nonfiltered="2011" processed="2008" dbindex="117026">


Geocrinia leai s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296493" title="Geocrinia lutea" nonfiltered="2012" processed="2009" dbindex="117027">

Geocrinia lutea s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296494" title="Geocrinia rosea" nonfiltered="2013" processed="2010" dbindex="117028">


Geocrinia rosea s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296495" title="Geocrinia victoriana" nonfiltered="2014" processed="2011" dbindex="117029">

Geocrinia victoriana s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Roberts, D., Clarke, J. & Robertson, P. 2004.  Geocrinia victoriana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296497" title="Geocrinia vitellina" nonfiltered="2015" processed="2012" dbindex="117030">

Geocrinia vitellina s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural a causa del foc i per la depredaci per part de porcs salvatges. 

Referncies.

  IUCN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296513" title="Lawrence Ferlinghetti" nonfiltered="2016" processed="2013" dbindex="117031">

Lawrence Ferlinghetti (Yonkers, Nova York, 24 de mar del 1919) s un escriptor nord-americ.

Tingu una infantesa dficil, els seu pare, immigrant, va morir abans que ell nasqus; la mare tingu una crisi nerviosa quan ell tenia dos anys, i fou criat pel seu oncle matern -Ludovic- i la seva tia de parla francesa, Emily. Quan es varen separar, Lawrence es trasllad amb la seva tia a Frana. Quan varen tornar, visqu en un hospici mentre el seu oncle cercava feina a Manhattan.
Estudi a la Universitat de Carolina del Nord (1937-1941), on obtingu el ttol de periodisme; va fer un mster a la Universitat de Columbia i el doctorat a la Universitat de la Sorbona. A la segona guerra mundial va ser oficial durant la invasi de Normandia. Com a periodista treball a la revista Time.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296519" title="Taudactylus" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="117033">

Taudactylus s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a l'est d'Austrlia. 

Espcies.



Referncies.

 El gnere Taudactylus a la IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296522" title="Taudactylus acutirostris" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="117034">

Taudactylus acutirostris s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 McDonald, K., Cunningham, M., Alford, R. & Retallick, R. 2004. Taudactylus acutirostris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296523" title="Zenfanes" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="117035">
Zenfanes (Zenophanes, ) fou un escriptor grec, esmentat dues vegades per Ateneu de Naucratis.

Va escriure una obra sobre parentius personals anomenada . Estrab l'anomena Zenfanes i tamb apareix aquest nom en alguna inscripci, per algun erudit proposa canviar el nom a Xenfanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296524" title="Taudactylus diurnus" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="117036">

Taudactylus diurnus fou una espcie de granota que va viure a Austrlia.

 Referncies .

 Hero, J.-M., May, S., Newell, D., Hines, H., Clarke, J. & Meyer, E. 2004. Taudactylus diurnus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 24 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296525" title="Zenotemis" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="117037">
Zenotemis (Zenothemis, ) fou un poeta grec.

Va escriure un poema titulat  en el qual relata diverses histories de meravelles. L'esmenten Joan Tzetzes, Claudi Eli, Apolloni Rodi i Vossius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296526" title="Zeuxiades" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="117038">


Onomstica:

Zeuxiades (escultor), escultor grec;

Zeuxiades (artista), artista grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296527" title="Taudactylus eungellensis" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="117039">

Taudactylus eungellensis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

 Referncies .

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296528" title="Zeuxiades (escultor)" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="117040">
Zeuxiades (Zeuxiades,  fou un escultor grec.

Era de l'escola de Lisip. El seu nom, esmentat per Plini, ha trobat confirmaci en una inscripci a la base d'una esttua de l'orador Hiprides en la forma , la lectura correcte de la qual ( fou establerta per Visconti.

Va viure vers 396 aC a 322 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296529" title="Zeuxiades (artista)" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="117041">
Zeuxiades (Zeuxiades, ) fou un pintor de cermica i gots i el seu nom apareix a diverses gerres que figuren a l'anomenada collecci Canino, per les lletres es llegeixen malament i podria ser .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296530" title="Zeuxidam" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="117042">


Onomstica:

Zeuxidam d'Esparta o Zeuxidames d'Esparta, rei d'Esparta el des dels europntides.

Zeuxidam (prncep) o Zeuxidames (prncep), prncep espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296531" title="Taudactylus liemi" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="117043">

Taudactylus liemi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Alford, R., Cunningham, M., McDonald, K., Clarke, J. & Retallick, R. 2004. Taudactylus liemi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296534" title="Volmia sangunia" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="117044">
La volmia sangunia 
es pot definir com el volum total de sang d'un individu. La sang humana est constituda per una porci cellular, en la qual es troben amb un 45% els glbuls vermells (eritrcits), en un percentatge inferior els glbuls blancs (leuccits) i plaquetes que representen el 0,5% i 1% respectivament, i per una porci lquida anomenada plasma que forma el 55% restant de la sang. Aquestes dades es poden modificar segons l'edat, el sexe i altres factors de la persona.
El plasma s una soluci aquosa de color groguenc que cont aigua, sals minerals, molcules orgniques (glucosa, aminocids, cids grassos), protenes (com albmines i globulines), electrlits (predominen el sodi i el clor), lpids (colesterol), i hormones.

La volmia  normal en adults representa una mitjana del 8% del pes corporal total, per tant, la volmia corresponent a un individu de 70 kg de pes, ser de 5.600 ml dels quals 3.000 ml representaran el plasma, i 2.600, els eritrcits.

Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296536" title="Zeuxidam d'Esparta" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="117045">
Zeuxidam o Zeuxidames (Zeuxidamus o Zeuxidames, ) fou rei d'Esparta el des dels europntides.

Era net de Teopomp, i fou el pare d'Anaxdam que el va succeir. Va regnar vers el 645 aC fins vers el 625 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296539" title="Kareem Abdul-Jabbar" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="117046">

Kareem Abdul-Jabbar (nascut el 16 d'abril del 1947 a Harlem, Nova York) amb el nom de Fredrick Ferdinand Lewis Alcindor, Jr.) s un esportista nord-americ que fou jugador de bsquet professional i que va militar als Milwaukee Bucks i a Los Angeles Lakers de la NBA des de 1969 fins a 1989, actualment ja retirat.

Era conegut com Lew Alcindor abans que canvis el seu nom a la fi del 1971, diversos anys desprs de convertir-se a l'Islam, al que va arribar desprs de llegir una autobiografia de Malcolm X. Era el fill de Cora Lillian, una etiquetadora de grans magatzems i Ferdinand Lewis Alcindor Sr., un policia i msic de jazz. La universitat el portaria a Los Angeles, on es quedaria gran part de la seva carrera.

s mpliament considerat un dels jugadors de l'NBA ms grans de tot el temps. Durant els seus 20 anys a l'NBA, anot 38,387 punts de mitjana - el mxim aconseguit fins ara per qualsevol jugador en la histria de lliga - a ms de guanyar 6 vegades el premi a jugador ms valus de la lliga (MVP), sent el que n'ha aconseguit ms. Era conegut pel seu llanament anomenat "Skyhook", fams per la seva dificultat de bloquejar perqu posava el seus 2 metres i 18 centmetres de cos entre la cistella i la pilota. L'xit d'Abdul-Jabbar comen abans de la seva carrera professional, doncs a la universitat jug en tres equips que s'endugueren el campionat, mentre que al seu equip de l'institut aconsegu guanyar 72 partits consecutius. Posteriorment va ser anomenat per la ESPN com el jugador de bsquet universitari ms gran de tot el temps.

Abdul-Jabbar va deixar el bsquet a l'edat de 42 anys com el mxim anotador i taponador de la histria de la NBA, a ms de posseir el rcord de ms "MVP de la Temporada" amb sis i ser el jugador que ms "All-Star Game" ha disputat. La seva llista d'xits personals i collectius s tal vegada la ms impressionant en la histria de la lliga: "Rookie" de l'any, campi de la NBA en sis ocasions amb els Bucks i Lakers, dues vegades MVP de les Finals de la NBA, 19 vegades "All-Star" i dues vegades mxim anotador de la lliga, entre molts d'altres. Tamb possex vuit rcords de "playoffs" i set d'"All-Star".

Des de la seva retirada del bsquet, ha realitzat diverses tasques com a entrenador, escriptor i a vegades actor. Actualment s entrenador assistent dels Lakers, on t com a principal tasca la formaci i entrenament dels seus pivots, entre ells Andrew Bynum i Pau Gasol.

A pesar del seu increble xit en la pista, no va ser fins a l'ocs de la seva carrera que Abdul-Jabbar es va guanyar per fi l'afecte dels afeccionats al bsquet. Va ser un home reservat, que evitava la premsa i que de vegades semblava distant. Sc el pitjor entre els nois dolents, va dir una vegada a la revista The Sporting News. Durant la temporada 1988-89, la seva ltima en actiu, Abdul-Jabbar va ser homenatjat a cada pista de la lliga.



 Palmars .

 1969 Premi Naismith;
 1970 NBA Rookie of the Year Award|NBA Rookie of the Year;
 2 USBWA Jugador universitari de l'any;
 3 NCAA Basketball Tournament Most Outstanding Player|NCAA Basketball Tournament MOP;
 3 NCAA Men's Division I Basketball Championship|NCAA Champion;
 6 NBA Most Valuable Player Award|NBA MVP;
 6 Sporting News NBA MVP;
 6 NBA Finals|Campionat de l'NBA;
 2 NBA Finals Most Valuable Player Award|Finals MVP;
 NBA's 50th Anniversary All-Time Team ;
 #33 dorsal retirat per UCLA, Milwaukee Bucks i Los Angeles Lakers;
 Hall-of-fame de l'NBA;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296540" title="Zeuxidam (prncep)" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="117047">
Zeuxidam o Zeuxidames  (Zeuxidamus o Zeuxidames, ) fou un prncep espart, fill de Leotquides (rei). Portava el malnom de Cinisc  (Cyniscus).

Va morir abans que el seu pare i va deixar un fill, Arquidam II, que va succeir al seu avi el 469 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296543" title="Zeuxip" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="117048">

Zeuxip (Zeuxippus, ) fou un poltic beoci, partidari dels romans.

Quan Braquilles fou nomenat beotarca,  Zeuxip, junt amb altres poltics locals, es va sotmetre a Tit Quint a Elatea i va assassinar a Braquilles amb ajut d'Alexmenos el estrateg dels etolis, que li va facilitar els mitjans per la seva acci. La investigaci va atribuir el crim a Zeuxip i Psstrat, i el primer va fugir de nit cap a Tanagra, per alarmat per les informacions que li donava un dels seus esclaus, va passar d'aquesta ciutat a Anthedon, que pensava era un lloc ms segur. 

Durant el seu exili va fer bons serveis als romans en les guerres contra Antoc III el Gran i Filip V de Macednia. El senat rom en agrament va escriure al senat de la Lliga Becia demanant que fos cridat i pogus tornar a Tebes. Per els beocis no van acceptar la petici per por de no obrir un conflicte amb Macednia.  En aquest temps Zeuxip va anar a Roma cosa que va coincidir en les pressions del senat a la Lliga Aquea i la Lliga Etlia per declarar la guerra a la Lliga Becia. La Lliga Aquea no va acceptar fer la guerra i van enviar una ambaixada a Becia; la Lliga Becia va prometre cridar a Zeuxip per no ho va complir; la guerra haguera esclatat finalment per al refredar-se l'afer el senat rom el va deixar apartat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296545" title="Zeuxip d'Heraclea" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="117049">
Zeuxip (Zeuxippus, ) fou un pintor grec.

Era nadiu d'Heraclea i s esmentat per Scrates a l'obra Protagoras de Plat, que diu: "aquest home jove recentment arribat a la ciutat..."  ().  Es pensa que podria tractar-se de la mateixa persona que Zeuxis d'Heraclea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296546" title="Taudactylus pleione" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="117050">

Taudactylus pleione s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Hines, H., Meyer, E., Cunningham, M. & Clarke, J. 2004. Taudactylus pleione. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296547" title="Zeuxis" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="117051">


Onomstica:

Zeuxis (general), general al servei d'Antoc III el Gran;

Zeuxis (filsof), filsof grec;

Zeuxis (metge), metge grec;

Zeuxis de Trent, metge grec ;

Zeuxis d'Heraclea, pintor grec;

Zeuxis (artista), artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296548" title="Zeuxis (general)" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="117052">
Zeuxis (Zeuxis, ) fou un general al servei d'Antoc III el Gran. 

Va fer la guerra contra el rebel strapa de Mdia, al que va impedir creuar el Tigris. El comandant en cap era Xenetes que li va encarregar el comandament del camp quan va fer el seu intent contra Mol; es va haver de retirar i Mol va poder creuar el riu.

Quan el mateix Antoc va marxar contra Mol, Zeuxis el va persuadir de creuar el Tigris i desprs va tenir el comandament de l'ala esquerra en la  batalla que va seguir. Va tenir part important en el setge de Selucia del Tigris. Segurament va rebre algun temps desprs la satrapia de Ldia. En la guerra contra tal (general) Antoc li va demanar provement de gra, que Zeuxis va obtenir pel rei. 

A la decisiva batalla de Magnsia del Sipilos contra els romans, Zeuxis fou un dels comandants selucides; desprs de la victria romana fou un dels ambaixadors enviats a Escipi Asitic per tractar de la pau, missi que el va portar fins a Roma. Ja no torna a ser esmentat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296549" title="Taudactylus rheophilus" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="117053">

Taudactylus rheophilus s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Alford, R., McDonald, K., Cunningham, M. & Retallick, R. 2004. Taudactylus rheophilus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 24 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296550" title="Zeuxis (filsof)" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="117054">
Zeuxis (Zeuxis, ) fou un filsof grec. Era de l'escola escptica. Fou deixeble d'Enesidem. Digenes Laerci esmenta noms una obra d'aquest filsof sota el ttol de .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296551" title="Pere de Queralt i d'Anglesola" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="117055">
Pere de Queralt i d'Anglesola (? - Esglsies (Sardenya) (1324). fou un almirall catal.

Fill de Pere de Queralt i Cervell i successor del seu germ Guillem, a les ordres de Pere el Gran va participar en la repressi de la revolta d'Al-Azraq, i el 1282 durant la Guerra de Siclia va vncer l'estol angev de Marsella i el Regne de Npols i les galeres de la Repblica de Pisa al Combat de Nictena, i ms tard fou ambaixador a Palerm.

El seu sepulcre es troba a l'esglesia de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296552" title="Zeuxis (metge)" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="117056">
Zeuxis (Zeuxis, ) fou un metge grec.

Era contemporani d'Estrab a la segona meitat del segle I. Va estar al front de la famosa escola de medicina d'Herfil de Calcednia de Men-Carus a Frgia entre Laodicea i Carura, crrec en el que fou substitut per Alexandre Filaletes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296553" title="Zeuxis de Trent" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="117057">
Zeuxis (Zeuxis, ) fou un metge grec nadiu de Trent.

Fou un dels principals comentaristes d'Hipcrates i un dels ms antics emprics. Va viure desprs d'Herfil de Calcednia, Callmac, Baqui i Glucies es a dir a la meitat del segle III aC. Els seus comentaris no foren molt apreciats en temps de Gal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296554" title="Zeuxis d'Heraclea" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="117058">
Zeuxis d'Heraclea (Zeuxis, ) fou un fams pintor grec, el ms gran del seu temps desprs de Parrasi (Parrhasius). 

Era nadiu d'Heraclea (no est determinat de quina de les ciutats d'aquest nom). Va nixer a la meitat del segle V aC (probablement vers 455 aC) i va florir vers 425 a 400 aC.

Va crear diverses obres entre les quals els "Acarnanis" de vers el 425 aC. Va treballar pel rei Arquelau de Macednia (vers 413 aC a 399 aC) pel que va decorar el palau reial de Pella (Macednia). Abans del 399 aC ja havia arribat al cim i havia acumulat una considerable fortuna. Desprs de viure a Atenes  (vers 430-415 aC)  i  Macednia (vers 415-400 aC) va anar a la Magna Grcia on va fer una pintura d'Helena per encrrec de Crotona, i per una de les seves pintures es pensa que tamb va estar a Siclia i concretament a Agrigent. No se sap quan va morir ara en tot cas fou abans del 355 aC.

Fou deixeble de Demfil d'Himera o de Nesees de Tassos (aquest darrer desconegut). En el seu estil cal incloure la facultat d'imitaci extraordinria, l'exhibici dels encants sensuals i la gratificaci de la sensualitat, i sobretot el contrast de la llum i l'ombra. Va estar influt per Apollodor. El seu ideal era la forma i no el carcter.

Altres obres de Zeuxis foren "el nen Hrcules matant una serp" (Hercules Infans Dracones strangulans, Alemena corams pavente et Amphitryone), probablement la mateixa que Plini anomena Alemena; la "dona hipocentaure"; Helena al prtic d'Atenes (; Jpiter entronitzat amb els dus al costat; Marsyas religatus; Apollo et  Marsyas; Menelaus; Boreas o Triton.

Com que no s esmentat per Pausnies se suposa que les seves obres ja havien estat destrudes o portades a Roma al seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296555" title="Zeuxis (artista)" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="117059">
Zeuxis (Zeuxis, ) fou un artista grec que va treballar a Roma. Era treballador d'objectes d'or (aurfex) en temps d'August, al qual va servir. Era un llibert de l'emperador segons una inscripci al columbarium de Lvia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296558" title="Zipetes" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="117060">
Zipetes o Zibetes (Ziboetes o Zipoetes, ) fou rei de Bitnia, fill i successor de Bas.

Va regnar uns 45 anys (326 aC a 281 aC) durant els quals va fer la guerra amb xit contra Lismac de Trcia, i Antoc I Ster. El 315 aC va fer la guerra contra les ciutats d'Astac i de Calcednia. Va fundar una ciutat a la que va donar el nom de Ziption (Zipoetium) al peu de la muntanya Lyperus. 

Va morir amb 76 anys i va deixar quatre fills, dels quals el ms gran Nicomedes I, el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296562" title="Zibees" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="117061">
Zibees  (Zibeas, ) fou rei de Bitnia, fill de Zipetes.

Es va revoltar contra el seu germ gran Nicomedes I desprs del 280 aC i el rei va cridar en el seu ajut als gals que havien envat Grcia i que van acabar establint-se a Frgia amb el nom de glates. Amb l'ajut dels gals Nicomedes va eliminar al seu germa el 277 aC.

Se l'esmenta tamb com Zipetes, Zibetes i Tibetes (Zipoetes, Ziboetes i Tiboetes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296564" title="Entomoflia" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="117062">

L'entomoflia s la pollinitzaci en qu el pollen es transmet per insectes. Dintre de les plantes entomfiles (les que presenten entomoflia) es parla de plantes entomfiles cantarfiles si sn visitades per colepters; mifiles si ho sn pels dpters; melitfiles, per les abelles; i psicfiles, per les papallones. Les flors vistoses i aromtiques que presenten gran part de les angiospermes sn una adaptaci per atreure els insectes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296565" title="Zoe (desambiguaci)" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="117063">


Onomstica:

Zoe, emperadriu bizantina 1028-1050;
Zoe Carbonopsima, emperadriu bizantina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296566" title="Zoe Carbonopsima" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="117064">


Zoe Carbonopsima () fou una emperadriu bizantina esposa de Lle VI de Bizanci (886-911).

Va sobreviure al seu marit. La seva cara apareix a algunes monedes emeses pel seu fill Constant VII Porfirognit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296568" title="Zoil" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="117065">


Onomstica:

Zoil d'Amfpolis, gramtic grec ;
Zoil (metge), metge grec ;
Zoil (artista), artista grec .
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296569" title="Zoil d'Amfpolis" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="117066">

Zoil (Zoilus, ) fou un gramtic grec nadiu d'Amfpolis o d'Efes. 

Podria haver viscut a l'poca de Ptolemeu II Filadelf. Vitruvi diu que va anar a Alexandria buscant el patronatge del rei, per no fou tractat correctament ja que Ptolemeu estava disconforme amb la opini de Zoil sobre els poemes d'Homer per aquest relat s probablement erroni i va viure una mica abans, en temps de Demstenes, a la meitat del segle IV aC. 

Alguns relats diuen que va morir de forma violenta. Herclit Pntic diu que era d'origen traci i esclau. Claudi Eli el fa deixeble de Polcrates d'Atenes. Fou anomenat 

Entre les seves obres s'esmenten: 
 ;
 Una obra sobre les figures d'un discurs.

Cap de les seves obres s'ha conservat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296570" title="Fitoestrgen" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="117067">
Els fitoestrgens sn compostos qumics no esterodals, que es troben en els vegetals per que sn similars als estrogens humans, amb una acci similar (efecte estrognic) o oposada (efecte antiestrognic) a aquests. 

Se'n poden diferenciar diverses formes:
isoflavones ;
lignans ;
cumestans ;
i altres;

Les isoflavones sn les ms actives i rellevants pel consum hum.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296571" title="Enrique Belloc" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="117068">
Enrique Belloc (Buenos Aires, 28 de gener de 1936) s un intrpret de saxfon, director d'orquestra, mestre i, fonamentalment, compositor de msica electroacstica argent. 

Estudis.

Va estudiar amb nombrosos mestres, tant a l'Argentina com fora del pais. Va comenar el seus estudis amb Orestes Castruonovo i Francisco Krpfl. Va rebre beques de formaci durant la dcada de 1960, com la que li va donar la Ford Foundation per a estudiar composici amb Hana Joachim Koellreuter i Gilbert Amy, o com la beca del govern de Frana per a estudiar composici electroacstica amb Pierre Schaeffer i Franois Baille a Frana. Tamb va participar d'un seminari de direcci orquestal a Berln a crrec de Lorin Maazel. 

A ms dels estudis relacionats amb la msica, tamb va cursar estudis de filosofa a l'Universidad de Buenos Aires.

Treballs.
Com a director.

Va fundar i dirigir de 1968 a 1972 el Cuarteto Contemporneo, dedicat principalment a difondre la msica de vanguardia. Tamb va treballar a frent de la Banda Sinfnica Muncipal de Buenos Aires, sent el seu director titular, a ms de dirigir en diverses oportunitats lOrquesta Sinfnica Nacional Argentina, la Filarmnica de Buenos Aires i la Sinfnica de la Universidad de Tucumn.

Com a mestre.

Enric Belloc tamb va tindre una actuaci molt significativa al mbit docent. Va ser Director general de educacin de la municipalidad de Buenos Aires a les dcades de 1960 i 1970, a ms de tindre ctedra al Conservatorio Superior de Msica Manuel de Falla, de la mateixa ciutat.

Com a compositor.
A partir de 1960 va treballar seguint distintes tendncies de la msica contempornia. Desprs de pasar breument pel atonalisme i el serialisme, va a abraar decididament la msica electroacstica des de 1964 fins hui.

Bibliografia.

DICCIONARIO DE LA MSICA ESPAOLA E HISPANOAMERICANA. SGAE, 1999. ISBN 84-8048-305-9;

 Enllaos externs .
Belloc:Sector de Cultura de la UNESCO;
Belloc abre su universo sonoro. Article del 18 de juny de 1998 al peridic argent La Nacin;
Enrique Belloc, 50 aos en la actividad musical. Article de la setmana del 4 al 10 de setembre de 2008 a la revista CulturaBA, editada pel Govern de la Ciudad Autnoma de Buenos Aires (pg. 2).;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296573" title="Caradriforme" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="117069">



Els Caradriformes sn un ordre d'ocells que inclou nombroses espcies de caracterstiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogentica- per la necessitat comuna de medis aqutics. Malgrat tot, es poden assenyalar tres grups sense categoria sistemtica: els limcoles o ocells de ribera, les gavines i els xatracs, i els lcids.

La majoria de limcoles pertanyen a la famlia Charadniidae i a la famlia Scolopacidae, i es mouen en una zona ecolgicament molt rica i que possibilita l'existncia abundosa d'aus, com s la de les riberes. Precisament, el medi fsic d'aquesta zona condiciona l'anatomia d'aquests animals: principalment, en la forma de les potes i del bec. 

Tenen les potes llargues per poder-se desplaar cmodament pel terreny fangs. Fins i tot, sn bons corredors, encara que no per aix deixen de practicar un vol potent i rpid, que els permet d'emprendre llargues migracions. nicament tenen tres dits, perqu l'altre est molt atrofiat. Quant al bec, t la longitud i l'amplada adequada per poder remoure el fang i extreure'n els petits animals de qu s'alimenten. Tamb tenen el plomatge molt compacte. Una altra caracterstica remarcable s el seu sentit marcadament gregari, que desapareix durant l'poca de cria.

Les gavines i els xatracs integren un altre grup. Sn ocells d'ales llargues, que els permeten de practicar un bon vol. En general, l'aigua s la seua font d'aliments.

De la famlia dels lcids noms dues espcies s'han vist amb alguna freqncia a les costes dels Pasos Catalans, per no hi nidifiquen. A aquesta famlia pertany el ping. Sn aus marines, de vol rpid i bones nedadores. Crien, all on ho fan, en espectacular colnies que arriben a entapissar totalment els penya-segats que els serveixen de refugi.

Famlies.

 Subordre Scolopaci;
 Famlia Scolopacidae;
 Subordre Thinocori;
 Famlia Rostratulidae;
 Famlia Jacanidae;
 Famlia Thinocoridae;
 Famlia Pedionomidae;
 Subordre Lari;
 Famlia Laridae;
 Famlia Rhynchopidae;
 Famlia Sternidae;
 Famlia Alcidae;
 Famlia Stercorariidae;
 Famlia Glareolidae;
 Famlia Dromadidae;
 Subordre Turnici;
 Famlia Turnicidae;
 Subordre Chionidi;
 Famlia Burhinidae;
 Famlia Chionididae;
 Famlia Pluvianellidae;
 Subordre Charadrii;
 Famlia Ibidorhynchidae;
 Famlia Recurvirostridae;
 Famlia Haematopodidae;
 Famlia Charadriidae;

Referncies.

 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgina 46. ISBN 843150434X.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 104. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Peter Colston, Philip Burton:  Limicolen - Alle europischen Watvogel-Arten, Bestimmungsmerkmale, Flugbilder, Biologie, Verbreitung. BLV Verlagsgesellschaft, Munic, 1988, ISBN 3-405-13647-4.
 Paton, T.A.; Baker, A.J.; Groth, J.G. & Barrowclough, G.F.(2003): RAG-1 sequences resolve phylogenetic relationships within charadriiform birds. Mol. Phylogenet. Evol. 29: 268-278.  (resum en format HTML).
 Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Szkely, Tams (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28.  Text complet en format PDF. Material suplementari.;
 Worthy, Trevor H.; Tennyson, A.J.D.; Jones, C.; McNamara, J.A. & Douglas, B.J. (2007): Miocene waterfowl and other birds from central Otago, New Zealand. J. Syst. Palaeontol. 5(1): 1-39.  (Resum en format HTML);

Enllaos externs.

 Els caradriformes al web de Fauna Europaea. ;
 Informaci sobre els caradriformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquest ordre d'ocells. ;
 Fotografies de diverses espcies d'aquest ordre d'ocells. ;
 Handbook of the Birds of the World Primera obra en 16 volums que illustra i tracta totes les espcies d'ocells del mn. Publicada a Barcelona i exportada a ms de 160 pasos ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296574" title="Herclit Pntic" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="117070">
Herclit Pntic (Heraclitus Ponticus) fou un filsof de l'antiga Grcia, anomenat Pntic per haver nascut a Heraclea del Pont. Fou deixeble d'Aristtil i de Plat. Va escriure diversos llibres tots els quals s'han perdut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296575" title="Zoil (metge)" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="117071">
Zoil (Zoilus, ) fou un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans, ja que s esmentat per Andrmac el jove. Va dedicar atenci especial a les malalties dels ulls i fou anomenat . 

Algunes de les seves formules sn esmentades per Gal. Tamb l'esmenten Alexandre de Tralles, Aeci i Nicolau Mirepse.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296576" title="Zoil (artista)" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="117072">
Zoil (Zoilus, ) fou l'autor de diverses medalles i monedes per al rei Perseu de Macednia, en les quals el seu nom hi va quedar gravat de manera que no admet dubte la seva autoria. Sn considerats treballs notables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296579" title="Joan Zonares" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="117073">
Joan Zonares (Joannes Zonaras, ) fou un teleg i historiador bizant del segle XII, sota els emperadors Aleix I Comn i Calojoannes (Joan II Comn).

Amb Aleix fou gran drungari (comandant de la gurdia personal de l'emperador) i protoasecretis (), primer secretari privat de l'emperador. Al arribar al tron l'emperador segent, Joan II,  va abandonar l'activitat publica i es va retirar a un monestir al Mont Athos on va romandre la resta de la seva vida composant les seves diverses obres. Es elogiat per escriptors posteriors. Va viure fins als 88 anys i va ser enterrat en el monestir.

Les seves obres sn les segents: 

1. , o Annales, en 18 llibres de la creaci del mon fins a la mort d'Aleix el 1118;

2. , Lexicon. Suides l'anomena com ;

3. , Cnons dels Apstols, Concilis, i Pares;

4. ;

Hi ha algunes altres obres en manuscrit que sn esmentades per Fabricius. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296580" title="Zopiri" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="117074">
Zopiri (Zopyrion) fou un gramtic grec. 

Fou l'autor d'una part de la obra anomenada  (la part que anava des de la lletra A fins a la lletra E), la qual fou completada en la part que restava per Pmfil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296581" title="Zpir" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="117075">


Onomstica:

Zpir el Vell, noble persa ;

Zpir el Jove, noble persa;

Zpir de Bizanci, historiador grec.

Zpir d'Alexandria, metge grec ;

Zpir (metge), metge grec  ;

Zpir (artista), artista grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296582" title="Zpir el Vell" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="117076">
Zpir (Zopirus, ) fou un aristcrata persa fill de Megabizos i un dels sets nobles que van matar al fals Smerdis de Prsia. 

Va servir amb Darios I el Gran contra Babilnia, que es va revoltar al comenament del seu regnat; Darios va assetjar la ciutat durant 20 meses sense xit i llavors Zpir va decidir ocupar-la fent per aix un extraordinari autosacrifici: es va tallar les orelles i el nas i tot el cos fou desfigurat de manera horrible i ers va presentar a Darios; llavors va anar a Babilnia fingint ser vctima de la crueltat del rei; quan els babilonis van veure a un noble persa en aquelles condicions van creure que realment era un perseguit, i el van posar al front de les seves tropes i d'aquesta manera va trobar el sistema per entregar la ciutat a Darios.

Els habitants van ser severament castigats i Zpir nomenat strapa de Babilnia de manera vitalcia amb dret a gaudir de tots els ingressos de la satrapia; a ms li va conferir altres mostres d'honor i distinci; el rei deia que ms s'haguera estimat tenir a Zpir sense ferides que vint ciutats com Babilnia.

Tots aquests fets sn llegendaris. Ctsies de Cnidos situa la revolta en temps de Xerxes I de Prsia i diu que els rebels babilonis van matar al strapa Zpir, per que el seu fill Megabizos va entregar la ciutat al rei per una estratagema; aquesta entrega Herdot l'atribueix al mateix Zpir que no fou mort pels revoltats. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296583" title="Zpir el Jove" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="117077">
Zpir (Zopirus, ) fou un noble persa, fill de Megabizos, i net de Zpir el Vell, strapa de Babilnia.

L'esmenta Herdot que diu que es va revoltar contra Prsia i va fugir a Atenes, per no s'indica la data en qu aquestos fets van passar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296584" title="Zpir de Bizanci" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="117078">
Zpir de Bizanci (Zopirus, ) fou un historiador grec.

Fou probablement l'autor de l'obra  el quart llibre de la qual s esmentada a l'Escolstica d'Homer  

Estobeu esmenta dos versos d'un Zpir  i fa un extracte d'una obra titulada  Theseis, per no es pot assegurar si es tracta del mateix  personatge o de dos personatges diferents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296585" title="Zpir d'Alexandria" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="117079">
Zpir d'Alexandria (Zopirus, ) fou un metge grec nadiu d'Alexandria, mestre d'Apolloni Citiensis i de Posidoni. Va viure a la primera part del segle I aC. 

Va inventar un antdot que va enviar a Mitridates VI Eupator al que va convidar a provar-lo amb un criminal (Gal, De Antidotis, 2.8, vol. 14. p. 150). Un antdot similar fou preparat per un dels Ptolemeus. Les seves formules sn esmentades per Celi Aureli, Oribasi, Aeci, Paule Egineta, Marcel Empric i Nicolau Mirepse. 

Plini i Dioscrides Pedaci esmenten una planta anomenada zopyron que segurament havia agafat el seu nom d'aquest metge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296586" title="Zpir (metge)" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="117080">
Zpir (Zopirus, ) fou un metge grec nadiu de Gordium (Frgia) o de Gortina (Creta), i amic d'Escriboni Llarg. 

Fou probablement el metge del que parla Plutarc a la seva Symposiaca, del que diu que pertanyia a l'escola epicria de filosofia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296587" title="Zpir (artista)" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="117081">
Zpir (Zopirus, ) fou un artista grec.

Va florir al temps de Gneu Pompeu Magne, es a dir de la meitat del segle I aC en endarrere. Es conserven dues copes, representant el judici d'Orestes a l'Arepag. Plini el Vell el cita la seva Histria Natural (33.12): "Zopyrus, qui Arcopagitas et judicium Oreslis in duobus scyphis  H. S. XII. acstimatis".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296589" title="Zorzines" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="117082">
Zorzines fou un rei del poble dels siracs (siraci) que vivien al Caucas. Va tenir relacions amb els romans durant el regnat de l'emperador Claudi. L'esmenta Tcit al seus Annales (Tac. Ann. 12.15, 17-Z1. 19.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296590" title="Zsim" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="117083">

Zsim (Zosimus, ) fou un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II.

Foci el descriu com , comes et exadvocatus-fisci. Probablement era el fill de Zsim prefecte de l'Epir . Fou autor d'una histria de l'Imperi Rom en sis llibres, que es conserva. L'obra hauria estat escrita desprs del 425 ja que s'esmenta un fet que va passar aquest any. La seva biografia personal es desconeguda, i noms se sap que era pag (ataca als emperadors cristians) cosa que posteriorment li va valer la hostilitat dels escriptors cristians; Evagri i Nicfor el critiquen especialment.

Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadncia de l'Imperi Rom. El primer llibre explica els primers emperadors fins a Diocleci (305). El segon, tercer i quart tracten el segle IV explicat amb fora ms detall; el cinqu i sis llibres tracten el perode del 395 al 410 fins a la deposici de Prisc tal. Ocasionalment tracta tamb afers de Prsia, Grcia i Macednia. Pel relat de Foci i Evagri sembla que Zsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesistic. Essencialment es tractava de la compilaci d'obres de historiadors anteriors: fins al captol 41 segueix a Publi Herenni Dexip; fins al captol 11 del cinqu llibre segueix a Eunapi (al que no esmenta); desprs segueix a Olimpidor de Tebes i fins i tot el copia literalment.  El seu estil es descrit per Foci com concs, clar, pur i satisfactori; la seva manca principal s l'omissi de la cronologia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296591" title="Baksei Chamkrong" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="117084">
El temple de Baksei Chamkrong forma part del complex arqueolgic d Angkor, al nord de Siemp Reap, Cambodja. El temple s aixeca molt a prop de la porta sud d Angkor Tom. Tot el recinte d Angkor, aquest temple incls, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 
Histria.
Fou aixecat per Harshvarman I (910-921) i dedicat a Xiva. El seu successor Jayavarman IV (921-941) va traslladar la capital a Koh Ker, fins que Rajendravarman II (944-968) va retornar altre cop a Angkor. Fou aquest darrer qui va restaurar el temple (948). Hi ha una inscripci que parla d una  imatge d or  de Xiva. Hom pensa que el gruix de l edifici sigui d aquesta poca.

Descripci.
Dins un recinte tancat per una muralla, que prcticament s ha perdut del tot, s aixeca una pirmide de laterita de quatre pisos de 27 m de base i 13 m d alada. Quatre escalinates, una per a cada costat, condueixen d una tirada, a travs dels pisos, fins la part superior, on s aixeca una nica torre o santuari, de ma. T l entrada encarada a l orient, tal com s habitual, i presenta, a ms tres altres falses portes, de pedra treballada, que es conserven parcialment. A la inscripci de la porta s on s esmenta la restauraci del temple i tamb on s anomenen diversos reis anteriors a la restauraci, el que fa que tingui una gran importncia documental.



Bibliografia.
 Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cit khmre. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1;
 Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-820-0897-5;
 Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296592" title="Leroy Anderson" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="117085">

Biografia.
Compositor, adaptador i director nord-americ (1908 - 1975)

Es un dels mes grans compositors d'Estats Units i va participar en varies orquestres estadounidenques. Collaborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions sinfoniques de temes clssics), sota la direcci d'Arthur Fielder. Un dia, John Williams descriv a Leroy Anderson i va dir: " Es un dels mes grans mestres de msica d'orquestra.

Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de musics afeccionats, Leroy Anderson estudi orgue, tuba i contrabaix, i als dotza anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda. Ell va decidir seguir continuant les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de Msica d'Inglaterra.

En 1926, ingress a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding, i es va graduar com a Mestre d'Arts en 1930.

En 1942, Leroy Anderson va treballar amb la armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial.

En 1958 form la seva primera orquestra dita Meredith Willson's "76 Trombons", en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat Goldilocks.

Finalment va morir el 18 de maig de 1975, a la edat de 66 anys.

Anderson fou un compositor molt divertit que va buscar, com ning, el sentit de l'humor en la msica. Una msica composada per ell, va ser utilitzada durant molts anys per anunciar el dibuixos animats a la televisi.

Temes composats.
- El Rellotge Sincopat

- La mquina d'escriure

- El vals dels gats.

- Buggler's Holliday

Enllaos Externs.
Pgina oficial de Leroy Anderson

El vals dels gats (Video Youtube)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296593" title="Zsim (desambiguaci)" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="117086">


Onomstica:

Zsim, historiador bizant;
Zsim (governador), governador de l'Epir;
Zsim (escriptor), escriptor grec bizant ;
Zsim (abat), religis grec.
Marc Canuleu Zsim, artista grecorom treballador de la plata.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296594" title="Zsim (governador)" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="117087">
Zsim (Zosimus, ) fou un governador rom.

Fou prefecte de l'Epir sota els emperadors Valentini I i Valent. s esmentat al codi de Teodosi, en relaci a algunes lleis que foren promulgades a l'any 373. (Cod. Theodosianus, 6. tit. 31, 12. tit. 10.). Fou probablement el pare del historiador Zsim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296597" title="Zsim (escriptor)" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="117088">
Zsim (Zosimus, ) fou un escriptor grec bizant nadiu d'Ascal o de Gaza.

Va viure en temps d'Anastasi (emperador). Segons Suides fou l'autor de un  (del qual el mateix Suides va fer un s considerable) i d'uns comentaris sobre Demstenes (incloent una vida d'aquest orador) i Lsies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296598" title="Zsim (abat)" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="117089">
Zsim (Zosimus, ) fou un religis grec.

Era abat d'un monestir. Va escriure l'obra  que fou editada per  P. Possinus, en el seu  Thesaurus Asceticus. Probablement va florir a la regi de Palestina a l'entorn de l'any 430.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296599" title="Cant de Donibane Lohitzune" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="117090">

El cant de Donibane Lohitzune (en francs Canton de Saint-Jean-de-Luz, en euskera Donibane Lohizuneko Kantonamendua) s una divisi administrativa francesa, situada en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Philippe Juzan, del RPR.
 
Composici. 

El cant de Donibane Lohitzune agrupa 4 comunes:
Azkaine;
Bidarte;
Getaria;
Donibane Lohitzune;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant de Donibane Lohitzune a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296600" title="Marc Canuleu Zsim" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="117091">
Marc Canuleu Zsim (Marcus Canuleius Zosimus)  fou un artista grecorom treballador de la plata.

La seva habilitat es elogiada en una inscripci que es conserva; el seu nom s'ha trobat tamb en alguns objectes. Sovint la gravaci de metalls i les pedres precioses eren fetes per la mateixa persona com en aquest cas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296602" title="Aureli Ztic" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="117092">
Aureli Ztic (Aurelius Zoticus) anomenat el Cuiner per la professi del seu pare, fou l'amant de l'emperador Elagbal.

Era nadiu d'Esmirna. Elagbal se'n va enamorar i el va cridar a Roma; va entrar a la ciutat amb una escorta i una magnifica process i fou rebut a palau pel mateix Elgabal amb senyals del ms exagerat respecte. Fou nomenat immediatament camarlenc. No va tardar en caure en desgracia per la influencia del seu rival Hierocles, i fou desterrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296606" title="Cant d'Ustaritz" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="117093">

El Cant d'Ustaritz s una divisi administrativa francesa, situada en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu conseller general s Bernard Auroy, de Divers Droite. 
Composici.

El cant d'Ustaritz agrupa 9 comunes:
Ahetze;
Arbona;
Arrangoitze;
Basusarri;
Haltsu;
Jatsu;
Larresoro;
Senpere;
Uztaritze;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant d'Ustaritz a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296611" title="Cant d'Hiriburu" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="117094">

El cant de Saint-Pierre-d'Irube s un divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitania.

El seu Conseller general es Jean-Pierre Destrade.
Composici.

El cant de Saint-Pierre-d'Irube agrupa 5 comunes:
Lehuntze;
Mugerre;
Hiriburu;
Urketa;
Milafranga;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Dades sobre el cant de Saint-Pierre-d'Irube a Le Trsor des Rgions;
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296617" title="Els Barcino" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="117095">

ELS BARCINO   Grup Acrobtic

Aquest Grup de Gimnastes es va formar a Barcelona a l Any 1966. Els seus membres procedien del prestigis i popular Centre Esportiu: Centre Gimnstic Barcelons del C/. Joaquim Costa, 22   Barcelona.

Van obtenir el seu Carnet d artistes a travs dels exmens que en aquell temps s efectuaven al Teatre CAPSA d aquesta Ciutat, i rpidament van iniciar la seva carrera artstica en el nostre pas.

Originriament eren 5 components.

En un principi les seves actuacions es van adrear en el camp del Espectacle infantil i Festes Majors dels pobles de Catalunya, assolint popularitat entre els medis artstics en qu es movien.
 
A conseqncia de la seva versatilitat artstica, van ser contractats tamb per fer d'extres en obres teatrals i operes, entre els que figura el Gran Teatre del Liceu en obres com:  La Leyenda de Jos,  Gli Pagliaci ,  Don Quixot ,  El Vaixell Fantasma , etc.

Van participar tamb, durant el seu perode amateur, en nombroses manifestacions esportives Oficials, amenitzant els intermedis o pauses dels Actes amb les seves figures Acrobtiques i Ornamentals que, conjuntament amb el  Grup Ornamental dels Bombers de Barcelona , van ser dels ms coneguts i famosos de la Ciutat, en aquesta especialitat,  durant la dcada dels anys 60 i 70, i havent intervingut tamb en alguna manifestaci esportiva celebrada en el antic Camp de Les Corts del F.C.Barcelona. 

Es de destacar la singular actuaci d aquest grup, en ocasi de la celebraci del 50 ANIVERSARI DEL C.G.B. l any 1983, en els Jardins del C/. Ferlandina (Can Mateu), amb l assistncia del, aleshores, Delegat d Esports senyor Rom Cuys, en una simptica matinal en qu participaren tamb nombroses disciplines esportives, aprofitant que aquest emblemtic Club es trobava en plena expansi i popularitat.  

Posteriorment, aquest grup va ser requerit tamb per intervenir en diversos programes de TV a Catalunya, entre ells:  El Xou de la famlia Pera  (Tve de Sant Cugat) o al Canal 33 en el programa de l Emili Teixidor:  Photomaton  etc. 

Amb el pas dels anys, s ha mantingut el nom dels  Barcino  i quan alguns dels seus components van abandonar el Grup, per diferents raons de edat i situaci social, una part dels seus components es van transformar en Trio Humorstic-Acrobtic, continuant el seu cam artstic per les Sales de Festes i Discoteques que requerien una atracci d aquestes caracterstiques. 

Van participar tamb fusionats amb membres del Conjunt d Ornamental de Bombers de Barcelona, a les 24 hores de la 8 Gimnastrada estatal de Acrosport  organitzada per l INEFC de Barcelona, celebrada dins el popular Centre Municipal d Esports de la Vall d Hebron, el 5 de maig de 2001, quan algun dels seus membres ja contaven amb 62 anys d edat, assolint encara un meritori xit.

Actualment, ja en perode de jubilaci, desprs de ms de quaranta anys d activitat esportiva i artstica, intervenen en algun festival benfic, sempre que son requerits per les diferents Entitats que els organitzen.

Barcelona, Abril 2008 - Gimnasia Acrobtica



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296618" title="Batall Comuna de Pars" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="117096">
El Batall Comuna de Pars (en francs Bataillon Commune de Paris)  va ser una unitat militar formada l'octubre del 1936 per voluntaris comunistes francesos, belgues i valons principalment, per tamb alguns anglesos i nord-americans, que va participar en la Guerra Civil espanyola en suport de la Segona Repblica enquadrada primer en la XI i ms tard en la XIV Brigada Internacional. El seu nom volia ser un homenatge al govern revolucionari francs de la Comuna del 1871.

Els seus principals combats foren en la defensa de Madrid, Jarama, Guadalajara, La Granja i l'Ebre, on va ser prcticament aniquilat en la maniobra de distracci del pas de l'Ebre per la zona de Campred el 25 de juliol del 1938 (veure ).

Desprs de la desfeta de Campred, la XIV Brigada Internacional va estar uns quants dies en la reserva. El Batall Commune de Paris, amb els supervivents, els ferits recuperats i 180 nous soldats, fou refet, prenent el comandament el capit Henri Rol-Tanguy.

A finals de juliol, la Brigada va tornar a passar el riu, aquesta vegada per la recuperada Mra d'Ebre, unint-se a la XII Brigada Internacional al sector de Camposines. Des de all, la 45 Divisi sencera, es dirig, a travs de la serra de Cavalls a situar-se a l'est de Gandesa. El 15 d'agost s'un a la 35 Divisi per a defensar la serra de Pndols.

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296619" title="Cant de Donibane Garazi" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="117097">

El Cant de Donibane Garazi, (en euskera Donibane Garaziko Kantonamendua) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Franois Matia, del PS.

Les comunes que el componen pertanyen a la provncia de la Baixa Navarra.

Composici.

El Cant de Saint-Jean-Pied-de-Port agrupa 19 comunes:
Ahatsa-Altzieta-Bazkazane;
Aintzila;
Ainhize-Monjolose;
Arnegi;
Behorlegi;
Duzunaritze-Sarasketa;
Buztintze-Hiriberri;
Zaro;
Ezterenzubi;
Gamarthe;
Izpura;
Jatsu Garazi;
Lakarra;
Lekunberri;
Mendibe;
Donazaharre;
Donibane Garazi;
Eiheralarre;
Uharte Garazi;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Datos sobre el Cant de Saint-Jean-Pied-de-Port a Le Trsor des Rgions;
Mapa del Cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296622" title="Cant d'Anglet-Nord" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="117098">


El cant d'Anglet-Nord s un divisi administrativa francs, situat al departament dels Pirineus Atlntics et la regi Aquitnia.

Composici.
El cant s format per la part nord de la comuna d'Angelu, que est dividida amb el cant d'Anglet-Sud.

Llista dels consellers generals.


Notes.


 
Enllaos externs.
 Mapa del cant a la pgina de la prefectura;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296624" title="Cant d'Anglet-Sud" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="117099">


El cant d'Anglet-Sud s un divisi administrativa francs, situat al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

Composici.
El cant s format per la part nord de la comuna d'Angelu, que est dividida amb el cant d'Anglet-Nord.

Llista dels consellers generals.


Notes.


 
Enllaos externs.
 Mapa del cant a la pgina de la prefectura;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296625" title="Wilt Chamberlain" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="117100">

Wilton Norman "Wilt" Chamberlain(21 d'agost, de 1936-12 d'octubre de 1999), amomenat  Wilt the Stilt, The Big Dipper, i Chairman of the Boards, va ser un jugador de l'Associaci de Bsquet professional americana (NBA) va militar en els Philadelphia/San Francisco Warriors, els Philadelphia 76ers i els Los Angeles Lakers; i tamb jugar per els Harlem Globetrotters. Feia 216 centmetres d'alada, amb 120 kilos  lliura com a rookie, tot i qu arrib a pesar 130 kilos jugant amb els Lakers, jugat en la posici de pvot s mpliament considerat un dels jugadors ms grans i ms dominants en la histria del NBA.

Chamberlain mant numerosos rcords oficials de tots dels temps de l'NBA, aconseguits en diferents categories, tan en punts, rebots o en durabilitat. Entre altres, s l'nic jugador en la histria de NBA en fer una mitjana de ms de 40 i 50 punts en una temporada o a anotar 100 punts en un sol partit. Ell tamb ha estat set vegades el mxim anotador, ha obtingut 9 vegades els millors percentatges de llanament, onze vegades millor rebotejador, i una vegada arrib a encapalar fins i tot el captol d'assistncies. Encara que va patir una llarga srie de derrotes, Chamberlain va forjar una slida carrera aconseguint 2 ttols de l'NBA i quatre MVP de la temporada, un de les finals de la lliga, i va sser seleccionat 13 vegades per el All-Stars i deu vegades en el primer i segon millor equip de la lliga.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296626" title="Partit Democrtic (Srbia)" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="117101">
El Partit Democrtic (Demokratska Stranka) de Srbia s el major partit poltic socialdemcrata d'aquesta antiga potncia balcnica i proclama ser el continuador de l'antic Partit Democrtic del Regne de Iugoslvia.

Seguint els passos fets en altres pasos de l'Europa Oriental, desprs de la caiguda de comunisme, un grup de 17 intellectuals celebra l'11 de desembre de 1989 a Belgrad l'Assemblea Fundadora del Partit Democrtic, primer partit poltic diferent del Partit Comunista a Srbia desprs de la Segona Guerra Mundial. Aquest partit va ser proclamat seguidor dels principis del partit amb el mateix nom que va ser present en la vida poltica del Regne de Iugoslvia entre guerres. Entre aquests intellectuals cal destacar Zoran Djindjic, Vojislav Kotunica, Dragoljub Micunovic i l'escriptor Borislav Pekic.


 Histria .

En les primeres eleccions pluripartidistes celebrades el 19 de desembre de 1990, el Partit Democrtic no va tenir gaire xit. Malgrat haver-se presentat per a 180 dels 250 escons (les eleccions eren segons el sistema majoritari), el DS va aconseguir noms 7 escons.

El novembre de 1996 es van celebrar les eleccions municipals i federals en les quals el DS es va presentar dins de la coalici Zajedno, junt amb el Moviment del Renaixement Serbi (SPO), l'Aliana Cvica de Srbia (GSS) i el Partit Democrtic de Srbia (DSS), nascut del DS i liderat per Vojislav Kostunica. En condicions fora del regular, sota persecuci poltica i ignorats pels mitjans de comunicaci, Zajedno va aconseguir poc en les eleccions federals (22 escons davant 67 del Partit Socialista de Srbia, de Slobodan Milosevic, per en les municipals va guanyar a moltes ciutats incloses Belgrad i Nis. Milosevic va rebutjar reconixer els resultats, volent modificar-los al seu antull, per els ciutadans van sortir als carrers i es van manifestar durant diversos mesos fins que, amb mediaci de la Uni Europea, Milosevic va reconixer els resultats. Tanmateix, desprs d'haver-hi disputes entre Vuk Draskovic i Djindjic, la coalici de va dissoldre.

Desprs de boicotejar les presidencials de 1997, totes les forces es van presentar a les eleccions presidencials i municipals del 24 de setembre de 2000. L'oposici va tenir l'oportunitat d'unir-se i derrotar a Milosevic directament. Aix va ser possible grcies a que l'Oposici Democrtica de Srbia (DOS) encapalada per Djindjic i Kostunica, va aconseguir derrotar el dictador en la primera ronda. Aquest va tornar a intentar robar les eleccions per la revolta popular va acabar amb el seu govern i Vojislav Kostunica es va convertir en el primer president de la Iugoslvia no comunista. Ms tard, el desembre del mateix any, sota l'mpetu del poble el DOS va arrasar en les eleccions per a l'Assemblea Popular aconseguint ms de dos teros dels escons. El primer president del Govern serbi que no havia pertangut al Partit Comunista, Zoran Djindjic, va ser investit el 25 de gener de 2001.

Srbia va prendre un rumb de canvis i reformes sota el lideratge inspirador de Djindjic, considerat per la Uni Europea com el poltic balcnic ms prometedor. Tanmateix, el seu enfrontament a la mfia, la corrupci i la seva antelaci intellectual als esdeveniments i al seu poble en general li van crear no pocs enemics. Recolzats per diferents estructures poltiques i alguns membres dels serveis de seguretat, vestigis de l'poca de Milosevic, membres de la mfia el van assassinar el 12 de mar de 2003, davant de l'edifici de Govern. Ms de 400.000 persones van assistir al seu funeral, una cosa no recordada des de la mort de Josip Broz Tito.

Desprs de la seva mort, es van fer crrec del partit quatre vicepresidents encapalats per Zoran Zivkovic, la qual cosa va durar fins que el 22 de febrer de 2004 Boris Tadic va ser triat president, per resultar desprs tamb escollit president de Srbia.

El partit no es va recuperar de la seva prdua i desprs de les eleccions de 4 de mar de 2004 es va veure relegat a l'oposici.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296628" title="Babri" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="117102">
Babri o Bbries (Babrius o Babrias, ), tamb anomenat Gbries (Gabrias, ) fou un poeta grec que va convertir les faules d'Isop en vers. L'esmenta per primer cop l'emperador Juli l'Apstata, per el poeta va viure abans del temps d'August. Flavi Avi l'esmenta com anterior a Fedre.

La seva obra fou en vers corimbic i es va dir  en deu llibres (segons Suides) o dos volums (segons Avi). La seva versi es la base de les faules d'Isop que s'han conservat, convertides en prosa per Planudes. Aquest fet fou constatat per primer cop per Bentley i confirmat per Tyrwhitt a als seva disertaci  "De Babrio, Fabularum Aesopearum Scriptore" (Londres 1776)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296632" title="Baqueu" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="117103">


Onomstica:

Baqueu el Vell, escriptor grec ;

Baqueu de Tanagra o Baqui, escriptor de medicina grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296633" title="Baqueu de Tanagra" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="117104">
Baqueu o Baqui (Baccheius o Bacchius, ) fou un escriptor de medicina grec, i probablement tamb metge.

Era nadiu de Tanagra a Becia. Fou un seguidor d'Herfil de Calcednia i contemporani de Fil de Cos es a dir que va viure al segle III aC. No es conserven els seus escrits excepte uns fragments conservats per Eroti i Gal, els quals l'esmenten sovint.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296634" title="Baqueu el Vell" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="117105">
Baqueu el Vell (Baccheius,  ), fou un escriptor grec.

Fou l' autor d'un tractat curt de msica en forma de catecisme anomenat  considerada una obra fora clara. La seva biografia no s coneguda. Va viure probablement al segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296638" title="Moviment del Renaixement Serbi" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="117106">
El Moviment del Renaixement Serbi s un partit poltic serbi d'orientaci centre dreta. Fundat l'abril de 1990 desprs de la caiguda del comunisme a l'ex Iugoslvia i liderat per l'escriptor serbi Vuk Draskovic des de llavors. En les primeres eleccions pluripartidistes a Srbia, celebrades el 19 de desembre de 1990, va ser un dels pocs partits d'oposici que va entrar a l'Assemblea Popular de Srbia.

Durant els anys noranta l'SPO va ser la fora locomotora de la lluita institucional i de carrer contra el rgim de Slobodan Milosevic. Un dels primers cops al govern van ser les manifestacions multitudinries del 9 de mar de 1991. Aquestes van ser suprimides amb duresa i brutalitat per part de la policia, fins i tot amb el desplegament de l'exrcit en tancs als carrers de Belgrad.

El 17 de novembre de 1996, l'SPO va tenir part en la coalici Zajedno junt amb el Partit Democrtic (DS) liderada per Zoran Djindjic, Aliana Cvica de Srbia (GSS) i uns quants partits ms. Aquesta coalici va guanyar les eleccions municipals a moltes ciutats entre les quals les ms importants del pas com Belgrad i Nis. Milosevic va refusar en cas d'admetre la derrota la qual cosa va donar lloc a unes manifestacions pacfiques durant diversos mesos d'hivern. Desprs de la intervenci d'una comissi enviada per la Uni Europea, Milosevic va fer adoptar una Lex specialis per reconixer els resultats. Tanmateix, la coalici es va dissoldre desprs d'haver-hi disputes entre Draskovic i Djinjic poc desprs.

A causa d'aix, l'SPO va cometre un error greu, exigint massa escons per presentar-se en la llista conjunta de l'Oposici Democrtica de Srbia (DOS) en les eleccions del 24 de setembre de 2000 que van resultar en la derrota de Milosevic. Aquesta petici va ser rebutjada per part dels lders de DOS, Zoran Djindjic i Vojislav Kostunica. Durant quatre anys el SPO va estar entre els partits no parlamentaris, fins que en les eleccions del 28 de febrer de 2004 va tornar a guanyar escons. Actualment forma part del Govern de Srbia junt amb el Partit Democrtic de Srbia (DSS) i el G17+.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296639" title="Baquiari" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="117107">
Baquiari (Bachiarius) fou un eclesistic i escriptor llat del segle V que apareix a l'obra De Viris Illustribus de Gennadi de Marsella on diu que fou un filsof cristi ("Bachiarius, vir Christianae philosophiae, nudus et expeditus vacare Deo disponens, etiam peregrinationem propter conservandam vitae integritatem elegit. Edidisse dicitur grata opuscula: sed ego ex illis unum tantum de fide libellum legi, in quo satisfacit Pontifici urbis, adversus querulos et infamatores peregrinationis suae, et indicat, se non timore hominum, sed Dei, peregrinationem suscepisse, et exiens de terra sua cohaeres fieret Abrahamae patriarchae").

Es anomenat Bachiarius Maccaeus, i segons el bisbe Bale era nadiu de Britnia i deixeble de Sant Patrici. Joan Pitzeu segueix a Bale. Aubert Mireu (Aubert Lemire) en canvi el fa irlands i contemporani de Sant Agust. Alguns estudis el suposen nadiu d'Hispnia i priscillianista el que compagina be amb la seva nica obra segura coneguda, "de Fide" (apart d'una carta a un cert Januari per la readmissi d'un monjo que havia estat expulsat per haver sedut a una monja). Per Florius se li atribueixen tamb "Objurgatio in Evagrium" (suposada obra de Sant Jernim) i "Libri Duo de Deitate et Incarnatione Verbi ad Januarium"  (suposada obra de Sant Agust)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296640" title="Mitologia dels Pirineus" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="117108">

La mitologia dels Pirineus s el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Segons la mitologia grega, els Pirineus els cre Heracles, en amuntegar pedres per enterrar el seu amant, la princesa  Pirena. Els Pirineus s aleshores una tomba esperitada que ha heretat el nom del seu ocupant.

Dos factors contraris, especfics del Pirineu, han afectat el desenvolupament d'una mitologia arrelada i complexa. En efecte, la serralada s alhora un lloc de pas des de la prehistria i un indret molt allat per la seua condici muntanyenca. Aix ha protegit les tradicions del masss i endarrerit l'avan de la religi cristiana i en general, de la modernitat. Hi ha evidncies de cultes molt antics, per exemple els Crmlech de Donibane Garazi, i tamb de dus locals. Aquests cultes sn relacionades amb les tradicions celtes i gal.les, per sobretot amb les basques (a la prehistria un grup que ocupava la major part de la serralada). Moltes d'aquestes detats foren assimilats pel pante religis rom, un costum molt tpic arreu de l'imperi.

Assimilaci i persecuci.


Amb l'arribada del cristianisme, les tradicions paganes no esvaeixen, sin s'hi assimilen. Moltes esglsies incorporen smbols pagans com el basc lauburu i estels. Mentrestant, els megalits continuaren sent objecte de culte fins al segle XIX. 

Per a partir del segle XII i fins prcticament al segle XX l'Esglsia comen a "depurar" les heretgies. La ms profunda croada per extirpar l'heretgia era la croada albigesa, tanmateix motivada tant per la poltica que per la fervor religiosa, que acab amb els ctars, i de retruc, amb Occitnia. Aquesta persecuci tingu efectes profunds: Als Pirineus, un home salvatge s'anomena "iretges" (heretges).

Aix doncs, les detats paganes perderen fora a favor de figures fantstiques que no suposaven cap conflicte amb la culta cristiana. Aquestes figures prenien vida sobretot entre els pastors com a protecci del mal. D'aquesta manera la superstici pre-cristiana no feia ms que enllaar amb el nouvingut cristianisme, creant llegendes que, mentre incorporen el tret cristi d'un Du judicial i sever, no deixaven de fer servir els carcters de sempre com els gegants i donets.  En forma d'exemple, al pirineu catal trobem la llegenda dels Encantats, dos caadors fugits de missa en busca d'un isard i al ser malets es transformaren en pedra.  

A continuaci hi ha una relaci dels elements ms estesos de la mitologia pirinenca.

 Detats prehistriques .
 Mari (deessa): divinitat important per als bascos prehistrics.
 Sugaar (d'altres noms: Sugar, Sugoi, Maju) s la meitat mala d'una detat pre-cristiana basca associada amb l'oratge o mal temps. s casat amb Mari.
 Jaun Zuria (El senyor blanc).
 Jaunagorri, a sovint associat amb el diable.

Gegants.



Segons la mitologia basca, els gegants sn els constructors dels menhirs, dlmens i crmlechs. Ms generalment, els gegants sn els responsables de la creaci de roques inusuals, valls, penya-segats, i fins i tot muntanyes (els mateixos Pirineus sn una tomba construda per Heracles, segons la mitologia grega). 

La figura del gegant s tant arrelada en les mitologies de les nacions nascudes dels Pirineus, que fins i tot trobem els mateixos contes de gegants presents al masss tan lluny com al Pas Valenci. A s'explica per la histrica repoblaci d'aquest pas per gent del pirineu de lleida (vegeu histria del Pas Valenci). 

Tamb cal destacar la festa dels gegants, on es disfressa de gegants (normalment humans, de vegades animals). s una festa molt catalana, per curiosament reapareix al Pas Basc gaireb idntica (per exemple a Donostia).

Bruixes.


La figura de la bruixa s molt estesa als Pirineus. Tant s aix que molts pobles tenen la bruixa com a smbol (per exemple Vilafranca de Conflent), i al poble basc de Zugarramurdi hi ha un museu de les bruixes. Segons la creena popular, es reuneixen al cim del Tretzevents, al Canig, i des d'all criden les pedregades colpejant amb un pal tres vegades damunt l'estany de Calandr. A Pedraforca, mentrestant, salten i ballen per sobre les argelagues el dia de Sant Silvestre (31 de desembre). 

La denncia com a bruixa destaca com un dels elements de la persecuci religiosa duta a terme per la Inquisici. Moltes dnes moriren per no combregar amb les idees de l'esglsia, mentre les creences paganes d'altres foren interpretades com a bruixeria. 

Vegeu Mitologia catalana sobre bruixes;

Natura esperitada.
El mateix misticisme converteix moltes muntanyes en dus o esprits, com el Puigmal o l'Aneto, qui segons els habitants de la vall de Benasc brama per les nits "per no haver ajudat a Jess". Igualment trobem una alta quantitat de rius i boscos encantats, o habitats per esperits, follets o d'altres criatures.

A la Cerdanya i el Ripolls el peric s l'esperit del ferro. Malgrat ser molt petit, amb el foc s'enfada i es fa un gegant.

El pare llop, a la mitologia catalana, s aquell que t poder sobre els llops i els utilitza per fer maldats, com atacar el ramat d'alg. ;

A la  Garrotxa, el pare de la neu s un sser que controla la neu.

Figures mtiques del bosc i el camp.

 Minairons: a l Alta Ribagora en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a l Alt Urgell, reben el nom de minairons  amb les variants de manairons o menairons ; i encara, en altres indrets meridionals, ms allunyats del Pirineu, sn coneguts per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos ssers diminuts que alg guarda tancats dintre d un canut d agulles. Els minairons neixen de l'Herba Menaironera , anomenada tamb Herba de Sant Joan ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu. Creix en coves de molta fondria guardades per gegants i dracs que noms deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. La llegenda diu que moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat per les seves amenaces ( "qu farem, qu direm?") els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals. A la Seu d'Urgell dins del marc "el Mn Mgic de les Muntanyes" durant les festes de Nadal, els Minairons en sn els principals protagonistes i sn els responsables d'organitzar el Ti de la Freita (o el Caga Ti).

 Lamina: (fon. : /lami a/, forma indeterminada lamin, plural laminak) o lamia s un ser o esperit de la natura present a la mitologia basca. Aquests ssers es troben tpicament en grups, i especialment al bosc i als rius. Sn relacionats amb els minairons en qu sn industriosos, sent els responsables de la construcci de molts ponts al pirineu basc. No tenen una forma, genere o nom concreta (varia segons la zona). A sovint sn descrits com a follets. Vegeu tamb mairu.

 Basajaun o Baxajaun (plural : Basajaunak, femen : Basaandere, Basa Andere, Basandere) s una antiga raa humana d'homes corpulents, peluts i salvatges que viu als Pirineus, en especial a la forest d'Irati. Serien aquests qui construren els meglits de la zona i eren tamb coneixedors de l'art de la mgia. Basajaun significa "senyor del bosc", o "senyor salvatge". s un nom per un sser tpic de moltes cultures tradicionals, especialment de muntanya (vegeu yeti, almasty, Joan de l Os...);

Aloja o Dona d'aigua: Una criatura que es pot transformar en aigua, present a Occitnia, el Pas Basc i Catalunya. Habiten als estanys i noms se'n poden veure sense perill el dia de Sant Joan. Els estanys on es banyen poden bullir de rbia quan s'hi submergeix un estrany.

Tamarro: Una bstia que la gent del Pallars intenten caar amb un sac i l'esquerp de dues pedres.

Mitologia cristiana.

Als herois de la mitologia grega i romana, no era si no un pas a la creena en els herois de la mitologia cristiana: els sants i les santes. L'aparici del cristianisme no s una ruptura radical amb els rituals i creences del Pirineu, sin una adaptaci. l'Eglsia s'encarrega de construir-hi els seus temples per damunt dels temples pagans. 

Els sants i santes orinds, llegendaris o reals, sn un reflex de la societat rural del masss: pastors conversos, com Sant Urbez de l'Alt Arag, o b eixits del caliu d'invasions estrangeres i sotmesos al martiri, com Sant Aventin a Comenges. Les llegendes sn repartides entre les que tracten dels romans i les sobre els rabs (sarrassins, moros), clarament identificats com a anti-cristians. 

 

Els camins de pelegrinatge, sobretot el Cam de Sant Jaume, contriburen a exportar i difondre nombroses llegendes de sants. Destaquen les romeries, pelegrinatges annuals a l'ermita o cova santa on hauria viscut un sant local. Sn celebrades les aparicions de la Mare de Du, nombroses als Pirineus, i han donat lloc a un dels pelegrinatges ms importants del mn, la Santa Bernadeta de Lorda.

En canvi, hi ha una srie de sants oficialment reconeguts per gens populars, les victimes catliques, directes o indirectes, de l'episode ctar: generalment inquisidors morts pels adarulls populars, com els inquisidors massacrats a Avinyonet entre ells el Sant Garsie i el Sant Pere de la Cadireta.

Llegendes del Pirineu.
Malgrat que la majoria d'aquestes llegendes segurament provenen de la prehistria, no significa que no en neixen noves.  Tal s el cas amb la Bretxa de Rotllan, un pas de muntanya suposadament obert a tall d'espasa (el mtic Durandal) per en Rotllan durant la seua batalla amb el gegant Farragut. Es basa en el fet real de la batalla de Roncesvalls al 778.

Si voleu saber-ne ms coses podeu consultar qualsevol novel.la del Pep Coll: "Muntanyes maledes", "Qu farem,qu direm", "El salvatge dels Pirineus", ""Viatge al Pirineu fantstic", "Quan Judes era fadr i sa mare festejava", "La bruixa del Pla de Beret", "El secret de la moixernera" entre altres.

www.escriptors.cat -- (discussi) 16:27, 13 des 2008 (CET)

Pervivncia de la mitologia pirinenca.
Fins avui en dia, les festes paganes tenen forta significncia als Pirineus, com s el cas de la Nit de Sant Joan estesa a tot el pirineu oriental, les mltiples festes basques de procedncia mil.lenria, o les Falles del Pallars.

Estudis.
Hi ha hagut relativament pocs estudis sobre la mitologia pirinenca, especialment al vessant nord. El ms destacat estudis de la mitologia dels Pirineus en conjunt i la basca en concret s Olivier de Marliave, nascut a Arieja al Pas de Foix, escriptor de Trsor de la mythologie pyrnenne publicat el 1987.

Vegeu tamb.
Mitologia catalana ;
Mitologia basca;
Mitologia occitana;
Mitologia aragonesa;
Llegendes del Cam de Sant Jaume;

Enllaos externs.
Museu de Bruixeria de Zugarramurdi ;

Referncies. 


Bibliografia.
 Olivier de Marliave, Trsor de la Mythologie pyrnenne, Tolosa, Esper, 1987.
 Olivier de Marliave i Jean-Claude Pertuz, Panthon pyrnen, Tolosa, Loubatires, 1990.
 Olivier de Marliave, Dictionnaire de magie et sorcellerie dans les Pyrnes, Burdeus, Sud-Ouest, 2006. ISBN 2879016495;
 Charles Joisten, Les tres fantastiques dans le folklore de l'Arige (2e dition augmente), Tolosa, Loubatires, 2000. ISBN 2-86266-323-9;
 Jean Poueigh, *Le folklore des pays d oc : la tradition occitane, Pars, Payot, 1952;
 Antonio Beltran, Leyendas aragonesas, Lle (Espanya), Editorial Everest, sd, ISBN 84-241-2935-0;
 Isaure Gratacos, Calendrier pyrnen, Bibliothque historique, Tolosa, Privat, 2007. ISBN 2708958534;
 Isaure Gratacos, Femmes pyrnennes, Memoires Traditions Grand Sud, Tolosa, Privat, 2003. ISBN 2708958178;
 Violet Alford, Ftes pyrnennes, trad. Anne Foch, Tolosa, Loubatires, 2004. ISBN 2862663956;
 Jean-Franois Cerquand, Lgendes et Rcits populaires du Pays Basque, Bordeus, ditions Aubron, 1992 ;
 Jos Miguel de Barandiaran, Dictionnaire Illustr de la Mythologie Basque, traduit i anotat per Michel Duvert, ditions Elkar ;
 Marc Large, Xan de l'Ours, la lgende de l'homme sauvage, introducci per Renaud, Ed. Cairn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296641" title="Zoran Djindjic" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="117109">

Zoran Djindjic, Zoran in i  o             , (1 d'agost de 1952 -  12 de mar de 2003) va ser primer ministre de Srbia.

Djindjic va nixer a Bsnia, i va comenar a interessar-se per la poltica sent estudiant de la Universitat de Belgrad. Com a socialista reformista, Djindjic va ser empresonat durant diversos mesos desprs d'haver intentat establir, junt amb altres estudiants croats i eslovens, una organitzaci estudiantil no comunista. Desprs de sortir de pres, va continuar els seus estudis a Alemanya amb Jrgen Habermas a Frankfrt. El 1979 va obtenir un doctorat en filosofia per la Universitat de Constanza.

El 1989, Djindjic va tornar a Iugoslvia, on, junt amb altres dissidents serbis, va fundar el Partit Demcrata. Va ser elegit per al Parlament serbi el 1990. Desprs d'una intensa srie de protestes pbliques contra les eleccions manipulades, Djindjic va ser nomenat alcalde de Belgrad el 1996, sent el primer alcalde no comunista des de la Segona Guerra Mundial.

Va tenir un paper important en les eleccions presidencials de Iugoslvia el setembre de 2000 i en la caiguda del rgim de Slobodan Milosevic, i desprs va liderar la coalici de 18 partits Oposici Democrtica de Srbia, aconseguint una aclaparadora victria en les eleccions srbies el desembre de 2000. Va ser nomenat primer ministre el gener de 2001. Va contribuir de manera decisiva en enviar Milosevic al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia de l'ONU a L'Haia.

Djindjic va ser assassinat el 12 de mar de 2003, amb un tret al pit i un altre a l'estmac. Segons el govern serbi, no estava conscient i no tenia pols quan va arribar a la sala d'emergncies. Havia aconseguit no poques enemistats a causa del seu tarann prooccidental, a les seves poltiques reformistes, que havien vist crixer la taxa de desocupaci fins i tot ms del 30% a haver arrestat Milosevic i per lluitar contra el crim organitzat. Milorad Lukovic Legija, un excomandant de la policia especial va ser trobat sospits d'estar implicat en l'assassinat. T relacions amb el poders clan Zemun de la mfia srbia, acusada de la mort de Djindjic.

Natasa Micic, la presidenta en funcions de Srbia, va declarar un estat d'emergncia immediatament desprs de la matana. Zoran ivkovi  va ser elegit pel Partit Demcrata serbi com el successor de Djindjic.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296642" title="Zoran ivkovi?" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="117110">
Zoran Zivkovic s un poltic serbi, nascut el 22 de desembre de 1960 a Ni, Srbia, va assistir a l'escola en el seu Nis natal i desprs va estudiar a l'Escola d'Economia de Belgrad, que formava diplomats en l'especialitat al cap de dos cursos anuals. Cap a 1988 va establir a Ni la seva prpia companyia comercial i el 1992, any de la desintegraci definitiva de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia i la proclamaci de la Repblica Federal de Iugoslvia a partir de les repbliques de Srbia i Montenegro, es va unir al Partit Democrtic (DS). En les eleccions del 19 i 26 de desembre de 1993 a l'Assemblea Popular de Srbia, Zivkovic va ser un dels 29 candidats del partit que va obtenir esc, per a una legislatura que concloa el 1997 i que va conixer un creixent enfrontament amb el rgim xovinista i autoritari del Partit Socialista de Srbia de Slobodan Milosevic.

 Salt a la gran escena .

En les eleccions municipals del 17 de novembre de 1996 Zivkovic es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Nis per l'aliana opositora Zajedno, que integraven el DS, el Moviment del Renaixement Serbi (SPO) de Vuk Draskovic i l'Aliana Cvica de Srbia (GSS) de Vesna Pesic. Com Djindjic a Belgrad, Zivkovic va vncer inapellablement a Ni, per Milosevic va refusar reconixer els resultats; les primeres protestes a Srbia van comenar la mateixa nit a Ni continuant-se el dia segent amb la participaci multitudinria dels estudiants a les que es van unir altres ciutats srbies. Noms al cap de gaireb tres mesos d'aquestes protestes de carrer, que ell es va encarregar d'atiar des de la seva base territorial, i de pressions internacionals es va aconseguir que l'autcrata transigs, de manera que el febrer de 1997 va poder prendre possessi de despatx d'edil junt amb els altres companys electes.

 L'apogeu .

Zivkovic va assolir verdadera projecci nacional el 1999, quan va elevar la veu contra la repressi massiva conduda per les forces srbies contra la majoria albanesa a la provncia de Kosovo al socaire de la lluita antiterrorista i antiguerrillera contra l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo (UK). Desprs del bombardeig de l'OTAN, va organitzar una xarxa de resistncia cvica al rgim de Milosevic que va involucrar a diverses ciutats governades per l'oposici. Aquesta plataforma contestatria animada des de la instituci municipal va convertir a Ni en un baluard del boicot al rgim i va resultar decisiva per al llanament del programa de la Uni Europea Energia per Democrcia, que va canalitzar subministraments de combustible als municipis participants en l'hivern de 1999 i 2000, mentre regia l'embargament internacional de petroli a Srbia.

Fora d'aquest mbit territorial, Zivkovic va ser tamb un dels artfexs de l'Aliana pels Canvis (SZP) i desprs de la ms consistent Oposici Democrtica de Srbia (DOS), gran coalici nacional de forces de l'oposici que va passar a exigir el final de la dictadura de fet i eleccions anticipades i democrtiques per renovar les institucions federals. La victria de la DOS en els transcendentals comicis del 24 de setembre i l'escandals intent del rgim d'anullar els resultats van donar pas a una insurrecci popular el 5 d'octubre a Belgrad, que va aconseguir la caiguda de Milosevic i l'assumpci del president electe de la DOS, Vojislav Kostunica, lder del Partit Democrtic de Srbia (DSS, una escissi nacionalista del DS). En les legislatives, Zivkovic va sortir elegit diputat del Consell dels Ciutadans, la Cambra baixa de l'Assemblea Federal.

Confirmat orgnicament com el nmero dos del DS, Zivkovic havia estat reelegit tamb en les eleccions municipals de Srbia que es van celebrar simultniament a les eleccions a la Presidncia i l'Assemblea federals. En els mesos segents Zivkovic va manejar amb facilitat, en coordinaci amb el Ministeri federal de Defensa i el Ministeri de l'Interior de Srbia, la delicada situaci de l'activitat guerriller-terrorista al sud de Srbia aix com va assumir, junt amb el seu homnim en el Govern Serbi, Dusan Mihajlovic, la responsabilitat de combatre a les omnipresents trames del narcotrfic, el tracte de blanques i el crim organitzat, potenciades fins a extrems insospitats per l'inquietant maridatge de les mfies delictives tradicionals i un gran nombre de membres de les organitzacions paraestatals.

El 4 de febrer de 2003, Zivkovic va ser seleccionat per encapalar el Ministeri de Defensa en el Govern Federal, per aquest rumb va prendre una inesperada i dramtica tortuositat amb l'assassinat de Djindjic el 12 de mar a Belgrad a les mans de franctiradors que les primeres pistes van vincular al poders grup mafis de Zemun.

En aquest estat de commoci nacional, Zivkovic va ser elevat en primer lloc a la presidncia en funcions del DS al mateix temps que el seu partit, sent ja el nmero dos en ell, li va proposar el 16 de mar com el candidat a la presidncia del Govern. Va ser elegit amb 128 a favor i 100 en contra el dia segent. En la seva investidura va prometre aprofitar ja estat d'emergncia establert per combatre els clans mafiosos, especialment el de Zemun.

Durant el seu govern de poc ms d'un any, va mostrar actitud positiva en la negociaci de noves lnies de crdit amb l'FMI per retallar el dficit i frenar la inflaci (entorn del 20% anual), va anunciar de la ruptura dels vincles militars amb l'entitat territorial serbobosniana, la Republika Srpska, per aclarir d'obstacles l'accs al programa Associaci per a la Pau (ApP) de l'OTAN.

Tanmateix, la difcil situaci econmica i poltica i la impacincia del poble li va portar a la derrota en les segents eleccions. El 28 de desembre del 2003 l'electorat va propinar un gran cstig a tots els partits de l'extinta DOS, cap dels quals llevat dels de Zivkovic i l'Aliana Cvica de Srbia no va obtenir representaci. Aix les coses, el 3 de mar de 2004 Kostunica va assumir al capdavant d'un govern de coalici minoritari amb el G17 Plus, el SPO i NS, i Zivkovic va cessar en les seves funcions. Uns dies abans, el 22 de febrer, el primer ministre sortint va intentar aconseguir la presidncia unipersonal del DS, restablerta desprs de gaireb un any de direcci collegiada, per l'executiva del partit es va decantar per Boris Tadic.

 Actualitat .

Zivkovic segueix resident en el seu Ni natal desenvolupant les seves activitats empresarials. Malgrat la seva projecci poltica la seva famlia mai no va deixar aquesta localitat, mostrant aix una gran fidelitat a la ciutat de la qual va ser alcalde. Est casat amb Biserka (advocada) i t dos fills, Milena i Marko.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296643" title="Histria dels Pirineus" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="117111">
Aquest article tracta sobre la histria humana dels Pirineus.

Era prehistria.
Les primeres tribus documentades dels Pirineus eren bers: Bebrics al pirineu central, Iacetans al pirineu aragons, Ceretans a la Cerdanya, Andosins a Andorra, Airenosis a la vall d'Aran, Castel.lans al Ripolls. s possible que els bascos tamb n'eren.
segle IX aC: les tribus celtes, provinents d'Europa central, entren a la pennsula ibrica a travs dels Pirineus on tamb s'assenten, passant a ser celtibers.

Era histrica.

219 aC: Annbal Barca creua els Pirineus cam a Roma. Finalment s repulsat.
133 aC: Els romans arriben a la pennsula ibrica i durant la Segona Guerra Pnica. A poc a poc estenen la seua influncia amb campanyes militars i la construcci de noves ciutats romanes. Tanmateix, aquesta invasi afecta principalment a les valls i la costa mediterrnia, i al Pirineu la introducci de la cultura llatina s ms lenta i menys pronunciada. Es pot dir el mateix de la posterior introducci del cristianisme. Finalment Ibria queda romantizada, passant a anomenar-se Hispnia. Les provncies romanes que engloben els Pirineus als dos vessants sn a l'est Autrignia i a l'oest Tarraconense. Durant bastant temps, els bascos queden lliures del domini rom si no de la seua influncia. ;
Durant l'epoca romana, sn una tribu anomenada els vascons qui ocupen la major part del pirineu sud, amb capital a Pamplona.
44 aC: Els romans conqueren Gl.lia i aix els Pirineus queden progressivament romanitzats.
507: Amb la caiguda de l'imperi rom, els visigots, una tribu germnica, envaeixen Hispnia i estableixen el Regne de Toledo. Al nord de la serralada, s'estableix el Regne dels Francs.
711: Musulmans provinents del Magrib envaeixen la pennsula i creen Al-Andalus. Malgrat arribar al Pirineu, foren repulsats fins a la conca de l'Ebre per l'emperador Carlemany, creant aix la Marca Hispnica (795), d'on neixen el Comtat de Barcelona (801), el regne d'Arag i el regne de Pamplona (825). ;
1137: Creaci de la Corona d'Arag.
1271:Incorporaci definitiva d'Occitnia a Frana.

Era moderna.
1659: El Tractat dels Pirineus divideix el Pirineu entre Frana i Espanya. El resultat principal s que la Catalunya Nord passa a formar part de Frana. Andorra continua com a vassall del bisbe de la Seu d'Urgell i el Comte de Foix.
Desprs de la Revoluci Francesa, els territoris francopirinencs queden divides en els departaments de Pirineus Atlntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arieja, i Pirineus Orientals.
Durant la Guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial milicies anti-feixistes, anomenades generalment com a  Maquis ("garriga", on vivien), eren actius per tot el Pirineu. Vegeu invasi de la Vall d'Aran (1944). Durant tota la segona meitat del segle XX, ETA han utilitzat el Pirineu com a amagatall i base.
1978: La Constituci de l'estat espanyol crea les comunitats autnomes d'Euskadi, Arag i Catalunya. Navarra continua com a provncia foral.
1979: la Constituci de l'estat francs crea les regions d'Aquitnia, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossell.
1991: Andorra esdev una democrcia parlamentria.

Articles relacionats.
Histria d'Espanya;
Histria de Frana;
Histria de Catalunya;
Histria d'Occitnia;
Histria d'Arag ;
Histria de Navarra;
Histria d'Andorra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296646" title="Exrcit d'Alliberament de Kosovo" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="117112">
UK-Exrcit d'Alliberament de Kosovo (albans:Ushtria lirimtare Kombtare) s un grup armat terrorista i separatista d'origen albans que pretenia la independncia de la provncia de Kosovo de Srbia i Iugoslvia en el decenni de 1990. El corresponsal de la BBC als Balcans, Paul Wood, en va escriure el 20 de mar de 2001: "l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo es va convertir en el moviment guerriller ms reeixit dels temps moderns"

La seva campanya contra les forces de seguretat srbies va precipitar una important ofensiva militar iugoslava que va portar a la Guerra de Kosovo de 1998-1999.

Les autoritats iugoslaves van considerar que era una organitzaci terrorista. Es calcula que l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo ha matat ms de 10.000 civils, tant serbis com albanesos.

L'organitzaci est classificada com un grup terrorista illegal a Srbia, i va ser identificat com a tal per l'enviat especial d'EUA per als Balcans, Robert Gelbard malgrat que no figurava com una "organitzaci terrorista estrangera" dels Estats Units d'Amrica. "The Times", el diari britnic, va assenyalar que els organismes d'intelligncia nordamericans han plantejat la possibilitat d'un vincle entre l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo i Osama bin Laden.

La principal figura histrica de l'UK va ser Hashim Thai, avui dedicat a la poltica en el Partit Democrtic de Kosovo (PDK), que va proclamar la independncia kosovar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296647" title="Hashim Thai" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="117113">

Hashim Thai (albans: Hashim Thai, serbi:           , Haim Ta i) nascut el 24 d'abril de 1968 a Bro na, municipi de Srbica, al nord-oest de la vall de Drenica, a Kosovo, (Iugoslvia) s el president del Partit Democrtic de Kosovo (PDK) i Primer Ministre de Kosovo des del 9 de gener de 2008.

 Formaci .

Desprs de graduar-se, Thai va cursar estudis de postgrau a la Universitat de Zuric, sobre Histria d'Europa Sud-Occidental en el Departament de Relacions Internacionals. Durant els seus anys universitaris, va ser un dels lders estudiantils albanesos, i el primer estudiant president de la parallela Universitat Albanesa de Pristina que va trencar el 1989 amb la Universitat real a causa del boicot dels albanesos de Kosovo al nou estatut imposat per Slobodan Milosevic a Kosovo i a Metohija.

 Fundaci de l'UK i guerra de Kosovo .

Membre de la resistncia passiva contra Belgrad de principis dels '90, i convenut de la falta de resultats d'aquesta, funda amb altres membres de la mateixa el grup terrorista UK (sigles en albans d'Exrcit d'Alliberament de Kosovo), responsable segons el Govern serbi de l'assassinat de ms de 10.000 civils, on es va guanyar el renom de Serp. Durant el perode en qu Thai va liderar l'UK, es va informar pel Washington Times del finanament de les seves activitats pel trfic d'herona i cocana a Europa occidental. Fins i tot el Departament d'Estat dels Estats Units el va incloure en la seva llista d'organitzacions terroristes. Si b Thai va fundar el Partit Democrtic de Kosovo, l'UK va continuar utilitzant la violncia i la intimidaci de rivals poltics per mantenir el control de la regi. Aix es va fer a fi de protegir empreses criminals que depenien de la cooperaci amistosa de les autoritats locals. Tamb a travs de les mfies enviades a Espanya, destinades al robatori en urbanitzacions i residencials de luxe, va contribuir al finanament de la guerra contra Srbia.

Condemnat per un tribunal serbi a 22 anys de pres per actes de terrorisme, es va refugiar a Sussa, on va acabar estudis de Cincies Poltiques. Desprs de la Guerra de Kosovo, va fer aparici en la conferncia de pau de Rambouillet (1999), on es postula com a lder dels negociadors albanokosovars, amb el suport dels Estats Units.

Va formar part d'una xarxa trfic d'rgans de 300 persones capturades a Kosovo i enviades a Albnia el 1999, segons fonts de Carla Del Ponte, en l'poca cap del Tribunal Penal Internacional per a ex-Iugoslvia (ICTFY, junt amb altres membres de la KLA). Desprs de la publicaci de la notcia el 2008 rpidament Del Ponte va ser desacreditada i el tribunal de L'Haia va dir que "no tenia proves".

 Victria en les eleccions de 2007 .

Les eleccions kosovars es van celebrar el 17 de novembre de 2007, amb la victria del PDK, amb un total del 34% dels vots i la seva disposici a pactar amb la Lliga Democrtica de Kosovo del President Fatmir Sejdiu. La participaci en aquestes eleccions va ser especialment baixa a causa de la negativa de votar de la minoria srbia. Hashim Thai va garantir la seva intenci de declarar la independncia de Kosovo el 10 de desembre, el dia fixat per l'ONU per al final de les negociacions amb Srbia.

El 19 de novembre de 2007, la Uni Europea va advertir Thai i els seus aliats albanesos que no duguessin a terme la declaraci d'independncia sense abans realitzar una consulta. Desprs de la seva proclamaci com a Primer Ministre el 9 de gener de 2008, i fent cas oms d'aquestes recomanacions, va declarar unilateramente el 17 de febrer de 2008 la independncia de la Repblica de Kosovo, amb el reconeixement immediat dels Estats Units, la condemna per part de Rssia i divisi al si de l'UE.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296648" title="Histria d'Occitnia" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="117114">

La histria d'Occitnia s el conjunt de esdeveniments histrics transcorreguts al territori conegut com a Occitnia. Malgrat tot, no hi hagu mai cap estat o regne amb aquest nom, sent un invent del segle XX que s sinnim amb el ms tradicional per menys histricament correcte "Pas d'Oc".

Aquesta histria despunta dos fets transcendentals: La creaci del Regne visigot de Tolosa al 475, el primer estat occit independent; i la Batalla de Muret al 1213 que marca el comenament del seu declivi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296649" title="Iban Mayo Dez" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="117115">

Iban Mayo Dez (Igorre, 19 d'agost de 1977) s un ciclista basc, professional des de 2000, i caracteritzat per les seves qualitats com a escalador. El major xit de la seva carrera va ser la victria aconseguida en l'etapa del Tour de Frana 2003 amb final a Alpe d'Huez.

Biografia.

Va debutar com a professional en el conjunt Euskaltel-Euskadi en el 2000 i ja el 2001, tot i que  es va quedar fora de l'equip per crrer el Tour, va realitzar una molt bona temporada a Frana, on va comenar a mostrar les seves bones qualitats com a escalador, guanyant una etapa en el Dauphin Libr i la classificaci general del Midi Libre, a ms de la Clssica dels Alps. L'any segent va quedar 5 en la classificaci general de la Volta a Espanya, demostrant que tamb era un candidat a la victria en Grans Voltes per etapes.

El 2003 va aconseguir guanyar el prleg i la quarta etapa de la Dauphin i dues etapes i la general en la Volta al Pas Basc. En el Tour de Frana es va produir la seva millor actuaci i el que fins al moment s considerat la principal fita de la seva carrera, ja que va guanyar la 8a etapa, amb final a Alpe d'Huez i va acabar la ronda francesa al 6 lloc de la classificaci general.

Entre maig i juny de 2004 va guanyar la Clsica d'Alcobendas, la Pujada al Naranco, la Volta a Astries, ratxa que va acabar amb el triomf en dues etapes i la general del Dauphin, una prova considerada generalment preparatria per al Tour, quedant per davant de ciclista de gran renom com Lance Armstrong, entre d'altres. En la cronoescalada que finalitzava en el mtic Mont Ventoux va aconseguir derrotar Armstrong per 2 minuts de diferncia, trencant a ms el record de temps d'ascensi a l'esmentat cim. Va arribar al Tour de Frana com un dels candidats a destronar Armstrong, guanyador del Tour des de 1999. Tanmateix, una caiguda al pavs de Flandes el va fer perdre molt temps, i com a conseqncia de les ferides sofertes, una mononucleosis i el temps perdut en la general, va abandonar als Pirineus.

El 2005 no va ser un bon any per a Iban, encara ressentit per la seva lesi. No va realitzar una gran temporada i va quedar orfe de victries.

El 2006 semblava que tot anava a tornar a ser com el 2005 quan en el Dauphin va realitzar una desastrosa etapa en el Mont Ventoux, per Mayo es va refer i va realitzar dos grans estapes just desprs del fracs del Ventoux quedant en 2on lloc a Brianon i guanyant l'etapa reina que finalitzava a La Toussuire; aquests resultats el van collocar de nou entre els possibles favorits de de cara al Tour de Frana, sobretot desprs del succet en l'Operaci Port, que va comportar a la no participaci en la ronda galla dels ms importants candidats al triomf final. Tanmateix, Mayo no va tenir l'actuaci esperada, i desprs de perdre ms de 20 minuts en la primera etapa alpina, va abandonar l'endem afligit de problemes de coll.

A finals de 2006 i desprs d'alguns enfrontaments entre el corredor i la direcci del seu equip a causa d'estar per sota el rendiment esperat, quan va arribar l'hora de renovar el contracte de maig per Euskaltel, corredor i equip no van aconseguir arribar a un acord i Mayo va acabar fitxant pel Saunier Duval-Prodir en el que va crrer la temporada 2007, on guanya una etapa del Giro d'Itlia, i realitza un molt bon Tour de Frana. El 30 de juliol de 2007, el seu equip anuncia que la Uni Ciclista Internacional havia confirmat el positiu per EPO de maig en el Tour, encara que posteriorment dues contraanlisis van donar resultat negatiu, una cosa que el ciclista sempre va defensar, d'aquesta forma el corredor va quedar sense cap sanci. Tanmateix  es realitz una tercera contraanlisi donant novament resultat positiu, per aix contnua apartat del seu equip Saunier Duval-Prodir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296654" title="David Beneit Cerdn" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="117116">
David Beneit Cerdn (Alacant 1974), ms conegut com a David, s un jugador petrer de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a mitger, la qual cosa li ha fet membre fixe de la Selecci Valenciana de Pilota des dels Campionats Internacionals de Pilota de 1999.

A ms del joc de carrer, David tamb ha excellit als trinquets en la modalitat d'Escala i corda com a a aficionat amb categoria per a enfrontar-se als professionals.

L'any 2000 David, i els altres 4 membres de la Selecci (Jan, Mlia, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista mascul de la Provncia d'Alacant.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Trofeu Vila de Petrer;
 Galotxa:
 Subcampi de la Copa Generalitat: 2006;
 Llargues:
 Campi de la Lliga de Llargues: 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008 amb l'equip del Campello.
 Campionats Internacionals de Pilota:
 Campi d'Europa de Llargues: Imperia (Itlia), 1999;
 Campi del Mn de Llargues: Valncia, 2000;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Pasos Baixos, 2001;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Pasos Baixos, 2001;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Frana, 2003;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Frana, 2003;
 Campi del Mn de Llargues:  Imperia (Itlia), 2004;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Blgica, 2007;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Nivelles (Blgica) 2007;
 Campi absolut d'Europa, 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296660" title="Expectorant" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="117117">
Un expectorant (del llat:  expector re que significa  ex, fora de, i pectus- ris que significa: pit). s aquella substncia, frmac o medicament que provoquen un augment de l'expectoraci per liqefacci de la secreci bronquial (secretoltics) o per estimulaci dels fenmens de transport de la mucosa bronquial. En qualsevol cas, aquestes substncies ajuden a expulsar les secrecions dels bronquis produdes per malalties de l'aparell respiratori com la bronquitis o el asma i que sovint cursen amb tos.

Expectorant vegetals.

Hi ha molt expectorant d'origen vegetal i entre ells cal destacar: 
 Myroxylon toluifera;
 Hyssopus officinalis;
 Cetraria islandica;
 Lobelia inflata;
 Polygala senega;
 Glycyrrhiza glabra;
 Sambucus nigra;
 Symphytum officinale;
 Tussilago farfara;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296661" title="Pere Domingo i Sanjun" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="117118">
Pere Domingo i Sanjun (Tarragona, 1896 - Barcelona, 1979) va ser un bileg catal.

Biografia.
Pere Domingo va nixer a Tarragona a l'any 1896. Fou germ del poltic Marcell Domingo. Pere Domingo fou deixeble i collaborador del bileg Ramon Turr i Darder al Laboratori Municipal de Barcelona. Va ser professor adjunt d higiene a la Facultat de Medicina i agregat a la Universitat Autnoma de Barcelona. Va dirigir cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la Facultat. A ms, va ser tcnic de la Lluita Antipaldica de la Mancomunitat de Catalunya i cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Domingo va collaborar en el Servei d Assistncia Social dels Tuberculosos. 

A l'any 1936, un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Cuba. All fou el director de la secci de febre tifoide del Laboratori Nacional, a ms de ser professor de microbiologia a l Institut Finlay i fundador de l Institut Nacional de BCG. A causa de la Revoluci Castrista de 1959, Domingo es va exiliar als Estats Units d'Amrica. All, Pere Domingo fou designat expert en tuberculosi de l Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). Va retornar a Catalunya l'any 1962.

Va ser el president de la Societat Catalana de Biologia, filial de l Institut d'Estudis Catalans, i el president de l'Acadmia de Medicina de Barcelona. De l'any 1970 al 1974 va ser el president de l'Insitut d'Estudis Catalans.

Va morir a Barcelona l'any 1979.


 Enllaos externs .
 Pere Domingo i Sanjun a la pgina web de l'IEC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296667" title="Notaden" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="117119">

Notaden s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a l'Austrlia septentrional i central. 

Espcies.



Referncies.

 El gnere Notaden a l'IUCN. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296669" title="Conjuntivitis" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="117120">

La conjuntivitis s la inflamaci de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix l'interior de les parpelles dels vertebrats, i que es propaga a la part anterior del glbul ocular.
Presenta unes manifestacions comuns (enrogiment, fotofbia, plor) i d'altres segons la seva causa (lleganyes matinals en les infeccioses, ganglis augmentats en les vriques, picor en les allrgiques, etc), amb una duraci d'1 a 3 setmanes.

Causes.
Segons la seva etiologia es poden classificar com:

 Bacterianes, caracteritzades per secreci abundant i groguenca i formaci de papilles en la conjuntiva palpebral. Es tracten amb higiene ocular i antibitics tpics.

 Vriques, que sn les ms freqents, produdes generalment per adenovirus, amb menys lleganyes i possible afecci corneal dolorosa. Sn molt contagioses i habitualment remeten espontniament, tot i que s'acostuma a descriure un tractament simptomtic tpic (antiinflamatoris) i rentatges freqents. ;

 Allrgiques, que normalment sn estacionals i es diferencien pel picor fort i les lleganyes mucoses. Sovint es presenten juntament amb rinitis.

 Per cossos estranys o traumtiques.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296671" title="Escut de Benifallim" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="117121">


L'escut oficial de Benifallim t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, un castell d'or, maonat i aclarit de sable. Al segon quarter, de gules, sembrat de creus planes d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.446, del 3 de mar de 1999.

S'hi representen l'antic castell de Benifallim, documentat des del segle XIII, i les armes dels Crulles, senyors del poble i atorgadors de la primera carta pobla el 1316. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296673" title="Escut de Penguila" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="117122">


L'escut oficial de Penguila t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'argent, una penya del natural somada d'una guila de sable. Al cap, un escudet caironat amb les armes reials de Valncia: d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de setembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.347, de l'1 d'octubre de 2002.

Tradicionalment Penguila ha tingut unes armes parlants que alludien al nom de la localitat: una penya amb una guila al damunt. Els quatre pals alludeixen al seu carcter de vila reial, amb representaci a les Corts. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296674" title="Escut d'Onil" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="117123">


L'escut oficial d'Onil t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un castell de quatre torres d'or, maonat i aclarit de sable, terrassat de gules, acostat i sobremuntat per tres flors de lis d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.638, del 2 de desembre de 1999.

Tradicionalment Onil ha tingut un escut on es representa un castell de quatre torres, en allusi al palau dels marquesos de Dosaiges. Les flors de lis s'hi han afegit recentment, en record dels privilegis atorgats per Felip V arran d'haver estat a favor del bndol borbnic durant la guerra de Successi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296676" title="Albert de la Torre" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="117124">

Albert de la Torre Fornell (Barcelona, 1965) s un periodista i productor audiovisual.

Inicia les seves activitats periodstiques al 1984 als peridics osonencs El 9 Nou i Ausona. Al 1986 s'incorpora al Diari de Barcelona, on combina les tasques informatives amb la crtica teatral. El seu vessant de crtic teatral, que prossegueix al diari El Pas des del 1989 fins al 1996, el porta a presentar el programa diari L'apuntador (1989-1992) a TVE Catalunya, "La rdio a escena" (1993-1997) a Rdio Barcelona i La tele a escena (1994) a BTV. El 1990 fa el primer intent d'impulsar una revista teatral en llengua catalana, Escena, que apareix durant dos anys, en una primera etapa (1990-1991), sota la seva direcci. El 1993 s emps a reprendre el projecte d'edici de la revista Escena (1993-2004) en una segona etapa, que dirigeix des de 1993 fins a 1996.

El 1990 inicia la seva collaboraci amb el programa radiofnic El Terrat, a Rdio Barcelona, que seguir fins a la seva desaparici al desembre de 1997. A partir del gener de 1998, substitueix Andreu Buenafuente a Rdio Barcelona amb el programa "Fet a Barcelona" (1998-2000), que t una segona etapa a COM Rdio (2000-2001). En parallel, mant una estreta collaboraci amb Jordi Gonzlez que el porta a intervenir en els programes Aix no s tot i Les 1.000 i una a TV3 i Moros y Cristianos a Tele 5.

Des del 2005 ha combinat les collaboracions amb diversos mitjans de comunicaci amb la producci audiovisual independent.

Com a traductor i adaptador d'obres teatrals, ha versionat desenes de textos d'autors com Samuel Beckett, David Mamet, Molire o Xavier Durringer. s autor de l'assaig La Fura dels Baus (Editorial Aliorna. Barcelona, 1992) i de diverses monografies sobre teatre, dansa i poltiques culturals.
Ha obtingut els premis Serra d'Or (1990), KRTU (1995) i, en reconeixement a la seva tasca com a informador i crtic teatral, el de l'associaci d'actors i directors de teatre (en dues ocasions) i el premi Butaca (en cinc ocasions).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296677" title="Jan" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="117125">

Juan Lpez Fernndez, autor de cmics i creador de Superllopis.
John Giner Muoz, pilotari valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296678" title="John Giner Muoz" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="117126">
John Giner Muoz (Belleville, Nova Jersey (EUA), 1967), ms conegut com a Jan, s un jugador de pilota valenciana. Comen restant, per s'ha consagrat com a banca de Llargues, aconseguint ser membre de la Selecci Valenciana de Pilota per als Campionats Internacionals de Pilota des del 1999.

Ha jugat sempre per a l'equip del seu poble, Murla, excepte l'any 2004, que ho fu per a Altea, i des del 2008, per a Sella. A ms, ha sigut l'nic jugador de Llargues en guanyar la Lliga tant en la posici de "rest" com "traent" (vegeu-ne l'article Colps de la pilota valenciana).

L'any 2000 Jan, i els altres 4 membres de la Selecci (David, Mlia, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista mascul de la Provncia d'Alacant.

 Palmars .
 Galotxa:
 Subcampi del Campionat de Galotxa de 3 categoria: 1992;
 Subcampi del Campionat de Galotxa de 2 categoria: 1993;
 Llargues:
 Campi de la LLiga de Llargues de 2 categoria: 1984 (restant), 1985 i 1993 (traent);
 Campi de la Lliga de Llargues de 1 categoria: 1989, 1991 (restant), 1996, 1997, 1998, 1999 i 2001 (traent);
 Subcampi de la Lliga de Llargues de 1 categoria: 1995, 2000, 2003, 2007 i 2008 (traent);
 Campi del Trofeu de Llargues amb pilota de vaqueta: 2003;
 Campi del Trofeu d'Alfara del Patriarca: 1989, 1999;
 Campi del Trofeu de Benidorm: 2007 (amb l'equip de Sella);
 Campi del Torneig de Callosa d'En Sarri: 2005;
 Campi del Trofeu Santa Catalina de Teulada: 1998;
 Campi del Trofeu Santa Teresa del Campello: 1989 i 1990 (restant);
 Campi del Trofeu Dia de la Pilota: 1991, 1997, 1999, 2000 i 2006;
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Campi d'Europa de Llargues: Imperia (Itlia), 1999;
 Campi del Mn de Llargues: Valncia, 2000;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Pasos Baixos, 2001;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Pasos Baixos, 2001;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Frana, 2003;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Frana, 2003;
 Campi del Mn de Llargues: Imperia (Italia), 2004;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Blgica), 2007;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Nivelles (Blgica) 2007;
 Campi absolut d'Europa, 2007;
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Youtube: Entrevista;
 GIF de Jan traent;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296680" title="Pau Villalonga" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="117127">
Pau Villalonga (? - Palma de Mallorca, 1609) fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i la catedral de Palma.

Va ser mestre de capella de la baslica de Santa Maria del Mar de Barcelona fins l'any 1564 en qu accepta la invitaci del captol de canonges de la catedral de Palma de Mallorca per a ocupar el mateix crrec i que s'acabava de crear. All hi porta una activitat docent de msica i orgue als infants del cor i a altres preveres d'aquella catedral.

A partir del 1572, degut a la mort d'Antoni Sociasd, primicer o mestre de cants de la seu mallorquina, tota l'activitat musical recau en les seves mans. Per l'inters demostrat en la msica, l'any 1595 obtingu dels Canonges el perms per a crear una capella de msica fixa, amb un grup de ministrils. Des del 1596 fou ajudat per Antoni Vicens, deixant el crrec de primicer el 1604, tot i que nominalment el mantingu fins a la mort.

L'nica obra que s'ha conservat de Vilallonga s el Llibre de Faristol, que durant alguns segles rest abandonat en un lloc del campanar de la catedral. Un cop recuperat, fou el mestre Felip Pedrell qui el va donar a conixer, fent la transcripci d'un Magnificat i de l'antfona mariana Ave Regina coelorum. El total d'obres que cont aquest llibre s de dinou, a 3 i a 4 veus, i totes sn religioses.

Enllaos externs.
Biografia a Associaci Musical e Mestres Directors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296681" title="Notaden bennettii" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="117128">

Notaden bennettii s una espcie de granota que viu a Austrlia (oest de Nova Galles del Sud i sud-oest de Queensland). 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296683" title="Notaden melanoscaphus" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="117129">

Notaden melanoscaphus s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Notaden melanoscaphus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296684" title="Notaden nichollsi" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="117130">

Notaden nichollsi s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P., Roberts, D., Meyer, E. & Clarke, J. 2004.  Notaden nichollsi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296685" title="Notaden weigeli" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="117131">

Notaden weigeli s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Notaden weigeli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296688" title="Escut de Cullera" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="117132">


L'escut oficial de Cullera t el segent blasonament:

En orla, un losange d'or i quatre pals de gules, al timbre una corona d'Arag i per cimera un querub.

Histria.
Resoluci del 29 d'agost de 1986, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 435, de l'1 d'octubre de 1986.

Tradicionalment Onil ha tingut com a escut les armes del Regne de Valncia, en record de la seva condici com a vila reial amb representaci a les Corts. El querub s tamb un element distintiu usat histricament. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296689" title="Neobatrachus" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="117133">

Neobatrachus s un gnere de granotes de la famlia Myobatrachidae que es troba a Austrlia (tret de l'illa de Tasmnia). 

Espcies.


Referncies.

 El gnere Neobatrachus a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296690" title="Neobatrachus albipes" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="117134">

Neobatrachus albipes s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus albipes. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296691" title="Neobatrachus aquilonius" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="117135">

Neobatrachus aquilonius s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus aquilonius. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296692" title="Neobatrachus fulvus" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="117136">

Neobatrachus fulvus s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus fulvus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296693" title="Escut de Corbera" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="117137">



L'escut oficial de Corbera (Ribera Baixa) t el segent blasonament:

Escut caironat. En camper d'or, quatre pals de gules. Carregat d'un castell d'argent, aclarit i maonat de sable. Somats cadascun dels homenatges laterals d'un corb de sable, adreats a l'homenatge central. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de desembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.669, del 19 de gener de 2000.

Aquest s l'escut tradicional de Corbera, emprat des del segle XVI, amb la representaci del castell, conquerit per Jaume I als musulmans el 1248, i els corbs com a senyal parlant allusiu al nom de la vila. Els quatre pals recorden la seva condici de vila reial, que el 1418 fou cap de la jurisdicci anomenada Honor de Corbera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296694" title="Neobatrachus kunapalari" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="117138">

Neobatrachus kunapalari s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus kunapalari.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296695" title="Neobatrachus pelobatoides" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="117139">

Neobatrachus pelobatoides s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus pelobatoides. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296698" title="Escut de Llaur" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="117140">


L'escut oficial de Llaur t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, d'or, tres faixes de gules. Al segon quarter, de sable, una graella de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de desembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.669, del 19 de gener de 2000.

A la primera partici s'hi representen les armes dels Vic, barons de Llaur. A la segona, la graella s l'atribut de sant Lloren, patr del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296700" title="Neobatrachus sutor" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="117141">

Neobatrachus sutor s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus sutor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296702" title="Neobatrachus wilsmorei" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="117142">

Neobatrachus wilsmorei s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Neobatrachus wilsmorei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296707" title="Escut de Bufali" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="117143">


L'escut oficial de Bufali t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat. Al primer quarter, partit: primer, en camper d'argent, un mil de sable, volant; segon, en camper d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camper d'atzur, una esglsia d'argent maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de gener de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.976, del 3 de mar de 1993.

A la part superior es representen les armes dels Mil d'Arag, marquesos d'Albaida i senyors del poble. L'esglsia alludeix a la parrquia de la Mare de Du de Loreto, que va deixar de dependre de Montaverner el 1574.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296708" title="Pere Alberc i Vila" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="117144">
Pere Alberc i Vila (Vic, 1517 - 1582) fou un compositor del Renaixement catal.

Nombrosos testimonis de la seva poca afirmaven que la seva celebritat s'estenia per tot Europa. Com a  exemple, el cronista Pere Comes afirmava que molts msics venien d'Itlia, de Frana, d'Europa, i finalment de tot lo mn on hi havien homes hbils en msica, sols per veure i provar si los fets de dit Vila eren tant com la fama li era divulgada per tota la Christiandat, i aprs com se'n anaven deien qu'en tot lo mn no hi havia msich que se li pogus igualar.

Libro de Tientos fou l'obra organstica que ms fama li don, per noms ens han arribat un parell de peces incorporades per Venegas de Hinostrosa en el seu Libro de cifra nueva.... Tamb es coneixen els seus madrigals publicats a Barcelona el 1561 i basats en poemes de Pere Seraf i Ausis March entre d'altres, per noms s'ha conservat el quadern corresponent a la veu de contralt. En canvi, es conserven completes dues ensaladas (El bon jorn i La lucha) que figuren en l'edici de les de Mateu Fletxa el Vell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296712" title="Escut de Montaverner" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="117145">


L'escut oficial de Montaverner t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper d'or, quatre pals de gules ressaltats amb una mata de vinya de sinople, fruitada d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 d'abril de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.238, del 29 d'abril de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de Montaverner, amb les armes del Regne de Valncia ja que el poble pertanyia a la Corona i la vinya com a representaci d'un dels conreus principals de la localitat i tamb com a armes parlants, en allusi al taverner de la segona part del topnim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296713" title="Vjekoslav Luburic" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="117146">
Vjekoslav Luburic (nascut en 1913 en l actual Bsnia i Hercegovina i mort el 20 d abril de 1969 a Carcaixent, Valncia), conegut tamb com a Maks Luburic.

Va integrar el moviment staixa i va dirigir el camp de concentraci de Jasenovac. Noms va cursar estudis primaris. En 1931 es va adherir al moviment staixa. Va emigrar a Hongria en 1932 i es va installar en el camp staixa de Jankapuszta, a prop de Budapest, on es va convertir en cap de l economat del camp.

A l abril de 1941 va retornar a Crocia. Durant la formaci de l Estat independent de Crocia (NDH), al principi de la Segona Guerra Mundial, Luburic va ser ascendit a general, encarregat de la regi del Drina. A partir de la instauraci de les presons d extermini per part de l Estat Croat, aliat dels nazis, Luburic fou nomenat comandant principal dels camps, i en una cerimnia celebrada el 9 d octubre de 1942, es va vantar per la gran  eficcia  del centre d assassinat de Jasenovac.

Es considera que entre 69.000 i 700.000 persones van trobar la mort en Jasenovac. Els observadors nazis que estaven amb ell el van qualificar, en diversos informes oficials, de "sdic extrem" i de "malalt mental".

Desprs de la derrota de l Estat independent de Crocia, Luburic va dirigir breument una formaci paramilitar anomenada els Croats (Kriari), per no va aconseguir el seu objectiu de restablir el rgim croata af al nazisme. Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar illegalment a Hongria, desprs a ustria i ms tard a Frana.

Posteriorment es va installar a Espanya, on va viure protegit pel rgim franquista, que li va facilitar un nom fals. Es va casar amb una espanyola, amb la qual va tenir quatre fills. Dirigia una impremta a Carcaixent i participava en activitats de les organitzacions d emigrants croats a Espanya, Sucia, Alemanya, Canad...

Luburic va ser assassinat en la seua casa de Carcaixent el 20 d abril de 1969 per Ilija Stanic, un suposat agent dels serveis secrets iugoslaus, que mai va ser detingut.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296714" title="Escut d'Ontinyent" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="117147">


L'escut oficial d'Ontinyent t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un castell de tres torres d'or, la del mig de major altura, i de les altres dues laterals, amb dos grius de gules, dos corrents d'aigua d'argent. Al cap un escudet caironat amb les armes d'Arag: d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 d'agost de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.590, del 24 de setembre de 1999.

Es tracta de l'escut tradicional d'Ontinyent, amb la representaci de l'antic castell sobre les ones, en allusi a la situaci de la ciutat vora el riu Clari. Els dos grius rajant aigua sn segurament un senyal parlant que simbolitza una font, en allusi al comenament del topnim de la localitat. Els quatre pals sn les armes del Regne, ja que Ontinyent fou vila reial amb representaci a les Corts. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296716" title="Javier Rodrguez Nebreda" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="117149">
Javier Rodrguez Nebreda (Santa Coloma de Gramenet, 26 de mar del 1974) s un futbolista que actualment juga al FC Barcelona de futbol sala.

 Histria . 
Criat a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Javi Rodrguez decideix canviar el futbol pel futbol sala a la primerenca edat de 18 anys i entra a formar part de les files del Sant Andreu FS. L'Indstries Garca es fix en ell i el fitx un any desprs. 

Desprs de 5 anys Javi es trasllad a Castell de la Plana on sign un contracte amb el Platges de Castell FS. En aquest equip aconsegueix guanyar-ho tot, tant amb el club (excepte la Copa del Rei) com amb la Selecci espanyola de futbol sala amb la qual acudeix assduament des de la seva primera convocatria en 1996. 

En el 2006, decideix tornar a Barcelona, la seva terra, per a estar prop dels seus i abandona un equip i una ciutat que l'ha format com jugador. Actualment t contracte en vigor amb el FC Barcelona fins el 2010. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296719" title="Joan Baptista Comes" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="117150">
Joan Baptista Comes (Valncia, ca. 1582 - 1643) fou un compositor del Barroc valenci, mestre de capella de Lleida i Valncia. Les obres multicorals de Comes sn una de les millors mostres de la msica barroca dels Pasos Catalans.

Deixeble de Joan Gens Peres i del mestre Ambrosio Cotes, en la seva obra es fan sensibles la primera tcnica ornamental Barroca, amb pgines vocals (fins i tot a setze veus) que presenten ja notables afinitats amb l'oratori i que sn uns dels exponents ms apreciats del Barroc inicial llevant i de tot els Pasos Catalans.

Biografia.

El 1605 era cantor a la seu de Lleida i el mateix any s nomenat per votaci dels msics mestre de capella. El crrec el va ocupar fins el 1608, any en qu es desplaa novament a Valncia com a tinent de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi. El 1613 fou nomenat mestre de la seu de Valncia. El 1618 accept el crrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid. Novament a Valncia com a mestre de capella del Collegi del Corpus Christi (1628), per incomprensi del rector pass definitivament a la seu com a mestre de capella el 1632.

Obra.

La seva producci consta de vuit misses, 126 obres llatines de 8 a 12 veus i 92 obres amb text castell, la major part villancicos. Les obres ms importants sn les Lletanies al Santssim Sagrament, a 8 veus i baix continu, que hom cantava a tot el Pas Valenci, el Christus factus, a 4 veus, de Setmana Santa, el villancico Al Dios de la Redencin, on reprodueix alguns repics de les campanes del Miquelet, etc.

S'ha conservat un quadern de motets a 4 veus del qual, per, en manca la part del baix. En aquestes obres es manifesta de forma especial el domini del contrapunt.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296724" title="El cor delator" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="117151">
El cor delator s una relat de l'escriptor nord-americ Edgar Allan Poe.
Es tracta d'un assass que es torna boig al sentir els bategs del cor de la seva vctima i confesa el seu crim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296727" title="Centrolnid" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="117152">

Centrolenidae s una famlia de granotes que es troba a l'Amrica Central i a Sud-Amrica. 

Subfamlia Allophryninae.

 Allophryne (Gaige, 1926).

Subfamlia Centroleninae.

 Centrolene (Jimnez de la Espada, 1872).

 Cochranella (Taylor, 1951).

 Hyalinobatrachium (Ruiz-Carranza & Lynch, 1991).

 Nymphargus (Cisneros-Heredia & McDiarmid, 2007).

Referncies.

 La famlia Centrolenidae a l'IUCN.;

Enllaos externs.

 Amphibian Species of the World.;
 Centrolenidae a l'AmphibiaWeb.;
 Centrolenidae a l'ITIS.;
 Centrolenidae a l'Animal Diversity Web.;
 Centrolenidae a l'InfoNatura.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296728" title="Escut de Beniarbeig" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="117153">

L'escut oficial de Beniarbeig t el segent blasonament:

Escut migpartit i truncat. Al 1r, d'or, una guila eixamplada d'atzur, coronada d'or i el pit carregat d'un escudet d'or, amb dos pals d'atzur. Al 2n, d'or, quatre pals de gules. Al 3r, d'argent, un pont d'atzur, sostingut d'ones d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 18 de setembre de 1985, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 300, del 31 d'octubre de 1985.

L'escut presenta les armes dels Lladr de Pallars, comtes de Sinarques i senyors del poble, juntament amb els quatre pals del Regne de Valncia. A sota, el pont sobre el riu Girona, destrut durant els aiguats del 2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296729" title="Centrolene" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="117154">

Centrolene s un gnere de granotes de la famlia Centrolenidae. 

Espcies.

 Centrolene acanthidiocephalum ;
 Centrolene altitudinale  ;
 Centrolene andinum ;
 Centrolene antioquiense ;
 Centrolene audax ;
 Centrolene azulae ;
 Centrolene bacatum ;
 Centrolene balionotum ;
 Centrolene ballux ;
 Centrolene buckleyi ;
 Centrolene callistommum ;
 Centrolene durrellorum ;
 Centrolene fernandoi ;
 Centrolene geckoideum ;
 Centrolene gemmatum ;
 Centrolene gorzulai ;
 Centrolene grandisonae ;
 Centrolene guanacarum ;
 Centrolene heloderma ;
 Centrolene hesperium ;
 Centrolene huilense ;
 Centrolene hybrida ;
 Centrolene ilex ;
 Centrolene lema ;
 Centrolene lemniscatum ;
 Centrolene litorale ;
 Centrolene lynchi ;
 Centrolene mariae ;
 Centrolene mariaelenae ;
 Centrolene medemi ;
 Centrolene muelleri ;
 Centrolene notostictum ;
 Centrolene paezorum ;
 Centrolene papillahallicum ;
 Centrolene peristictum ;
 Centrolene petrophilum ;
 Centrolene pipilatum ;
 Centrolene prosoblepon ;
 Centrolene quindianum ;
 Centrolene robledoi ;
 Centrolene sanchezi ;
 Centrolene scirtetes ;
 Centrolene tayrona ;



Referncies.

 El gnere Centrolene a l'IUCN. ;

Enllaos externs.



 Amphibian Species of the World;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296730" title="Centrolene acanthidiocephalum" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="117155">

Centrolene acanthidiocephalum s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Centrolene acanthidiocephalum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296731" title="Centrolene altitudinale" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="117156">

Centrolene altitudinale s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Garca-Prez, J.E. 2004.  Centrolene altitudinale.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296732" title="Bageu" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="117157">
Bageu (Bagaeus, ) fou un noble persa, pare de Mardontes.

Se li va encarregar portar la orde reial d'execuci d'Orestes, el strapa rebel de Ldia vers el 520 aC. Al arribar va presentar les ordes del rei a la gurdia del strapa que va acceptar obeir, i en veure aquesta facilitat va donar immediatament l'orde d'execuci, que fou complida.

Vegeu tambe Bageu  o Banceu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296733" title="Banceu" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="117158">
Bageu  o Banceu (Bagaeus o Bancaeus, ) fou un noble i militar persa, germanastre del strapa Farnabazos II.

s esmentat per Xenofont com a comandant d'un cos de cavalleria que en un enfrontament menor aun lloc prop de la ciutat de Dasclios va derrotar a la cavalleria d'Agesilau II en el primer any de la invasi d'sia (396 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296736" title="Gai Blbil" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="117159">
Gai Blbil (Caius Balbillus) fou un governador rom.

Fou governador d'Egipte durant el regnat de l'emperador Ner (vers l'any 55). Era un home de molts coneixements culturals, i va escriure una obra sobre Egipte i sobre els viatges que va fer per aquest pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296737" title="Centrolene andinum" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="117160">

Centrolene andinum s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Rueda, J.V. & Ramrez Pinilla, M.P. 2004. Centrolene andinum.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296738" title="Centrolene antioquiense" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="117161">

Centrolene antioquiense s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Bolvar, W. & Lynch, J. 2004.  Centrolene antioquiense.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296739" title="Centrolene azulae" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="117162">

Centrolene azulae s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Neira, D., Arizabal, W., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Centrolene azulae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296740" title="Centrolene audax" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="117163">

Centrolene audax s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Centrolene audax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296741" title="Centrolene bacatum" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="117164">

Centrolene bacatum s una espcie de granota que viu a Colmbia i a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Wild, E. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Centrolene bacatum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296742" title="Grup Islmic Armat" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="117165">
El Grup Islmic Armat (GIA) s una organitzaci armada algeriana fundada en 1992 que agrupava els antics membres del MIA (de Bouyali, descontentaments del FIS i joves urbans sense cap filiaci fins llavors. El primer emir del GIA, Abdelhaq Layada va ser detingut al Marroc el 1993, succeint-lo Mourad Si Ahmed, lies "Djafar el Afgani", que va morir en combat a l'any segent. El succeeix Cherif Gousmi, que va aconseguir aglutinar a la majoria dels grups, desprs d'una reuni celebrada amb les diverses faccions el maig de 1994.

El comunicat de la Unitat va ser firmat per Gousmi, en nom del GIA, Ahmed Redjam, en nom del FIS, Mekloufi, en nom del MEI i es va elegir un "madjlis al choura" (parlament) en el qual figuraven Madani i Belhadj, que ja estava empresonat i que no havia estat consultat.

El setembre de 1996, Gousmi va ser assassinat, i succet, de forma poc clara per Djamal Zeitouni.

Aix com Gousmi havia aconseguit la integraci dels grups, els seus successors Zeitouni i Zouabri es van precipitar les dissensions amb conseqncies fatals en tots els ordres. A partir del 1996 el seu rgan propagandstic "Al Ansar", dirigit per Abu Qutada a Londres, els va retirar el seu suport. Hi ha qui diu que el GIA va ser una creaci dels Serveis de Seguretat, i que Zeitouni i Zouabri tenien l'encrrec d'eliminar els seus presumptes rivals. Aix resulta difcil de creure, vistes les matances collectives que va realitzar el grup durant l'emirat d'aquests sinistres personatges.

Va ser el grup el ms sanguinari i compta en el seu actiu amb milers de persones destrossades i mutilades, sobretot durant l'emirat d'Antar Zouabri mort a Boufarik l'any 2002.

El seu ltim emir conegut, Noureddine Boudiafi, lies "Hakim", va ser detingut en novembre del 2004, i el grup prcticament desmantellat. No s'ha tornat a parlar d'ell, encara que encara hi ha hagut atemptats en la Mitidja que poden atribuir-se a grups residuals del GIA.

Aquest va ser el primer grup que va establir connexi amb Al Qaeda, que el va anar deixant caure a partir de les matances de Rais i Bentalha, el setembre del 97.

Ha desenvolupat al llarg dels ltims anys importants atacs contra militars algerians i poblaci civil no islamista i defensora del lacisme del govern d'Alger, sent els ms sagnants els perpetrats el 1997 a Rais i Bentalha, i en el 2001 en la Cablia. Estn les seves ramificacions per Mauritnia, i se li atribueix la creaci del Grup Salafista per a la Predicaci i el Combat, Frana i Nger.

A meitat de la dcada de 1990 va pretendre formar un govern propi al territori de Medea sota el nom de Califat Islmic d'Algria. Entre les accions que el van donar a conixer al mn occidental es troba el segrest d'un avi d'Air France el 1994 i l'assassinat del dirigent del FIS, Abdelkader Sahraui.

El novembre de 2004, el Govern d'Algria va detenir el principal dirigent del GIA, Nourredine Boudiafi, mentre va eliminar l'anterior dirigent, Rachid Abou Tourab. Debilitat en els dos ltims anys, es considera que el seu successor s el Grup Salafista per les seves vinculacions amb Al Qaeda, mentre que el GIA mai no ha mantingut tals vinculacions i manca, pel que sembla, de pressupost per continuar la lluita armada.

El nombre de morts que s'estima ha causat el GIA ascendeix a 100.000, i es troba en la llista d'organitzacions terroristes que Estats Units vincula als atemptats de l'11 de setembre, sense que hi hagi prova fins a la data per a aix.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296743" title="Centrolene ballux" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="117166">

Centrolene ballux s una espcie de granota que viu a Colmbia i a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D. & Wild, E. 2004.  Centrolene ballux.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296744" title="Escut de Benidoleig" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="117167">

L'escut oficial de Benidoleig t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. En el primer quarter, d'or, cinc gotes de porpra en sautor. En el segon quarter, de gules, tres cards d'or ben ordenats. En el tercer quarter, d'atzur sobre dues faixes ondades d'argent, una muntanya del mateix metall carregada d'una boca de cova de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 31 de maig de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.044, del 17 de juliol de 2001.

Les gotes de porpra simbolitzen l'advocaci de la Santssima Sang, que ostenta la parrquia del poble. Al costat, les armes parlants dels Cardona, marquesos de Guadalest i senyors de Benidoleig. A sota, una allusi a la cova de les Calaveres vora el riu Girona, el major atractiu del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296745" title="Centrolene buckleyi" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="117168">

Centrolene buckleyi s una espcie de granota que viu a Colmbia, Equador i Per.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296747" title="Bafi" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="117169">
Bafi (Baphius) fou un comentarista grec bizant de la Basilica. 

Probablement va viure al segle X o al segle XI. Surez pensa que Bafi no era el seu nom propi sin un malnom, per Bach refusa aquesta opini. Tigerstrom l'anomena Salom Bafi, per aix s un error ja que quan s'esmenten els dos noms a la font original, una coma els separa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296748" title="Centrolene fernandoi" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="117170">

Centrolene fernandoi s una espcie de granota que viu a Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Monteza, J.I., Angulo, A., Lehr, E., Neira, D. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Centrolene fernandoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296749" title="Centrolene geckoideum" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="117171">

Centrolene geckoideum s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Wild, E. & Ynez-Muoz, M. 2004.  Centrolene geckoideum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296750" title="Balsam" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="117172">


Onomstica:

Teodor Balsam, canonista bizant ;
Miquel Balsam, eclesistic bizant;

Vegeu tambe: Cinisello Balsamo, ciutat italiana de la Llombardia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296751" title="Centrolene gemmatum" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="117173">

Centrolene gemmatum s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Centrolene gemmatum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296753" title="Centrolene gorzulai" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="117174">

Centrolene gorzulai s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Centrolene gorzulai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296754" title="Ignacy Krasicki" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="117175">
Ignacy Krasicki (Dubiecko, el 3 de febrer de 1735 - Berln, el 14 de mar de 1801) fou un poeta, fabulista, escriptor, periodista, enciclopedista, dramaturg i traductor polons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296755" title="Centrolene grandisonae" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="117176">

Centrolene grandisonae s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D. & Wild, E. 2004.  Centrolene grandisonae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296756" title="Louns Matoub" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="117177">
Louns Matoub, comunament anomenat Matoub Louns (en cabil, Lwennas Me  ub), s un poeta i cantant de la Cablia, conegut sobretot per la seva reivindicaci de la identitat amaziga. Nascut a Taourirt Moussa, el 24 de gener de 1956, va ser assassinat el 25 de juny de 1998 en el cam d'Ath Douala. Oficialment, aquest assassinat va ser atribut al Grup Islmic Armat, per la seva famlia acusa el govern algeri d'haver-lo assassinat.

 Biografia .
Va compondre canons des de la seva adolescncia. No s'identificava amb el sistema d'educaci algeri ja que el seu currculum escolar el privava de la seva identitat. Louns, molt a l'aguait des de la seva infantesa, es preguntava per qu parlava amazic a casa seva i a l'escola estudiava la "dels seus avantpassats", s a dir l'rab, mentre que la generaci anterior a la seva havia estudiat "els seus avantpassats gals"; Louns es pregunt: "llavors, qui som?" s a partir d'aquesta constataci que rebutja qualsevol "colonitzaci moral" i es torna autodidacta. La seva preocupaci va ser sempre restaurar la identitat original, s a dir, la identitat amaziga.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296757" title="Brbil" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="117178">
Brbil (Barbillus, ) fou un astrleg grec durant el regnat de Vespasi.

L'emperador va prohibir els astrlegs a Roma, per va conservar a Brbil per fer-li consultes, encara que no en feia gaire cas. Va aconseguir de l'emperador l'establiment d'uns jocs a Efes, la seva ciutat natal, que van rebre el seu nom, que sn esmentats als anomenats marbres arundelis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296758" title="Centrolene guanacarum" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="117179">

Centrolene guanacarum s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Centrolene guanacarum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296759" title="Barre" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="117180">


Onomstica:
Siad Barre, darrer president de la Somlia unida;
Tit Betuci Barre, orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296760" title="Centrolene heloderma" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="117181">

Centrolene heloderma s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Grant, T. & Bolvar, W. 2004.  Centrolene heloderma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296761" title="Tit Betuci Barre" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="117182">
Tit Betuci Barre (Titus Betucius Barrus)  fou un orador rom de Asculum de la primera meitat del segle I aC.

Segons el gran orador Cicer, era el ms eloqent de tots els oradors de fora de la ciutat de Roma. Es conserven alguns dels seus discursos fets a Asculum, i un contra Quint Servili Cepi (mort el 90 aC) que es va llegir a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296763" title="Centrolene hesperium" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="117183">

Centrolene hesperium s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Aguilar Puntriano, C., Neira, D. & Lehr, E. 2004.  Centrolene hesperium.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296764" title="Barnabes" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="117184">
Barnabes (Barnabas, ) fou un dels primers mestres cristians, de nom original Josep i que hauria rebut el nom de Barnabes dels Apstols. 

Algunes circumstancies de la seva vida sn al Nou testament. Climent d'Alexandria i altres diuen que fou un dels setanta predicadors enviats per Jesucrist a predicar l'Evangeli. Baronius diu que va predicar a Itlia i va fundar l'esglsia de Mil d'eon hauria estat el primer bisbe. Existeixen aquestes i altres fabulosos histories sobre Barnabes amb poca base histrica.

Tertulli li atribueix l'Epistola als hebreus, per aix sembla fora improbable. Un Evangeli que se li atribueix, difs entre els turcs, sembla ser obra d'un gnstic amb interpolacions d'un musulm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296765" title="Centrolene huilense" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="117185">

Centrolene huilense s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Centrolene huilense.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296767" title="Barsanufi" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="117186">
Barsanufi (Barsanuphius, ) fou un monjo de Gaza que va viure al segle VI i va florir a l'entorn del 548.

Fou l'autor de diverses obres sobre ascetisme, conservades a la Biblioteca Imperial de Viena, i a la Biblioteca Reial de Pars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296768" title="Escut de Benimeli" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="117187">


L'escut oficial de Benimeli t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, dos pals de gules, abraat d'atzur sembrat de flors de lis d'or i brisat amb lambel de gules. Al segon quarter, en camp d'argent, dues creus de Sant Andreu de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 5 d'octubre de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.396, del 18 de desembre de 1998.

S'hi representen les armes d'Alfons d'Arag i de Foix, primer comte de Dnia i senyor de Benimeli, i la creu de Sant Andreu, en allusi al patr del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296769" title="Centrolene hybrida" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="117188">

Centrolene hybrida s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Centrolene hybrida.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296771" title="Centrolene ilex" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="117189">


Centrolene ilex s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Nicaragua i Panam. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Castro, F., Grant, T. & Wild, E. 2004.  Centrolene ilex.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296772" title="Basilides" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="117190">


Onomstica:

Basilides (gramtic), gramtic grec ;

Basilides d'Escitpolis, filsof  grec.

Basilides d'Alexandria gnstic grec;

Basilides (bisbe), bisbe de la Pentpolis Lbia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296773" title="Centrolene lema" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="117191">

Centrolene lema s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, a Guaiana. 

Referncies.

 Searis, C. 2004.  Centrolene lema.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296774" title="Basilides (gramtic)" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="117192">
Basilides (Basileides, ) fou un gramtic grec d'poca no coneguda.

Va escriure un llibre sobre el dialecte emprat per Homer (), del qual Crat d'Atenes en va fer un eptom; malauradament tant l'obra original com l'eptom no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296777" title="Centrolene lemniscatum" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="117193">

Centrolene lemniscatum s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Lehr, E., Arizabal, W., Wild, E. & Neira, D. 2004.  Centrolene lemniscatum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296778" title="Basilides d'Escitpolis" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="117194">
Basilides d'Escitpolis (Basileides, ) fou un filsof grec. s esmentat per Eusebi de Cesarea (Chron. Arm. p. 384) i Sincelle (351b.). Va florir sota l'emperador Anton Pius i fou mestre del csar Anni Ver.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296779" title="Centrolene litorale" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="117195">

Centrolene litorale s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Grant, T. & Morales, M. 2004.  Centrolene litorale.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296780" title="Centrolene lynchi" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="117196">

Centrolene lynchi s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Wild, E. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Centrolene lynchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296782" title="Albert Speer" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="117197">

Berthold Konrad Hermann Albert Speer (19 de mar de 1905-1 de setembre de 1981). Arquitecte i ministre d'Armament de l'Alemanya nazi de 1942 a 1945, sent un dels mxims jerarques alemanys del final de la guerra. Arquitecte predilecte de Hitler, Speer volia decantar tot el favor econmic del Tercer Reich cap a la fabricaci d'armament, sobretot a la davallada de la Segona Guerra Mundial.

Anomenat el Primer arquitecte del III Reich, l'arquitecte del diable, o el nazi bo,  va ser l'arquitecte en cap de Hitler. A la postguerra Va ser jutjat Tribunal militar internacional de Nuremberg, a on mostr l seu penediment, sent sentenciat a 20 anys de pres. Desprs del seu alliberament, va arribar a ser un autor d'xit, grcies a diversos llibres semi-autobiogrfics i a les seves memries.

 Biografia .
Albert era el segon de 3 germans, Hermann i Ernst, que el repudiaven pel seu aspecte malalts, per la seva inclinaci a establir converses a gent que no pertanyia a la seva classe social i pel seu carcter callat. Va crixer en una famlia rica, per enmig d'una pasmosa carncia d'afecte. Albert es form a la seva intimitat personal com una persona silenciosa i poc donada a fer demostracions emotives. Aix repercutiria molt en la maduraci del seu carcter. No obstant aix, projectava una imatge molt atractiva per la seva caballerositat. Degut a aquestes carncies emocionals, Albert desenvolup una faceta psicosomtica a la seva personalitat.

Pass la seva infncia a la residncia familiar de Manneheim. Fill d'arquitectes, provenia d'una famlia de l'alta burgesia: el seu avi, Hermann Hommel va ser un comerciant que va fer fortuna amb les eines; d'ell, la famlia Speer heretaria una bona situaci econmica.

A l'escola, Albert va ser un alumne avantatjat en matemtiques, especialment en l'estadstica. A la seva joventut, Speer primer volia ser matemtic, per va seguir la tradici familiar i estudi arquitectura. Va iniciar els seus estudis a Karlsruhe, traslladant-se posteriorment a Munic i Berln. El seu esport favorit era el rem.

Va ser alumne de Heinrich Tessenow a l'Escola Tcnica Superior de Berln-Charlottenburg, de qui seria ajudant. Dins de les poques amistats que va mantenir en aquella poca, es relacion amb jueus aspirants a arquitectes, talc som Raphael Geis, qui seria un apassionat lder antinazi. Desprs de completar els seus estudis al 1927, es cas el 28 d'agost d'aquell any amb Margarete Weber, una amiga de classe mitjana des dels 15 anys i que seria la seva companya tota la vida (tot i a l'oposici de la seva famlia). D'aquesta uni naixerien Albert, Fritz, Arnold, Hilde, Margret i Ernst.

 Inicis al Partit Nazi .
A finals dels anys 20, Alemanya es trobava enmig d'una gran depressi econmica, i no hi havia prcticament cap mena d'oportunitat laboral ni de projectes de construcci per a un jove arquitecte recent llicenciat. Era l'poca de la Gran Depressi, i el jove matrimoni va subsistir grcies a l'ajut de la famlia d'ell, que comptava amb grans recursos.

Al 1928, accept el crrec d'arquitecte de la Cort del Sobir d'Afganistan, Aman Allah, que desitjava contractar especialistes alemanys per a portar a terme reformes al seu pas. No obstant aix, Allah va ser derrocat abans de qu Speer es trasllads a Afganistan.

Al 1931, diversos dels seus alumnes el van convncer per que assistir a una reuni del NSDAP al parc Hasenheide de Berln, a on qued hipnotitzat per la poderosa oratria d'Adolf Hitler.

Speer s'afili al Partit Nazi al gener de 1931, amb el carnet n. 474.481. Posteriorment va ser assignat a les SS, a la divisi motoritzada, fent tasques de correus, tot i que per un error administratiu mai no va figurar als registres de les SS. Curiosament, aix es va mantenir encara que posteriorment torn a ser assignat a les SS, quan al 1942 Himmler orden assimilar-lo a les SS (n. 46104), sent agregat a la Plantilla Personal RFSS. Aquest error, aparentment sense importncia, li salvaria la vida posteriorment.

La primera tasca de Speer com a membre del Partit Nazi li arrib al 1932, quan Karl Hanke li orden reformar les oficines del Gauleitung de Berln. Desprs d'all, Hanke comen a recomanar-lo dins dels cercles del Partit.

Al 1933, Joseph Goebbels li deman que renovs l'oficina principal del Ministeri de Propaganda. Speer pos tota la seva passi en aquesta obra, fent-ho en temps rcord. Goebbels qued impressionat per la seva feina i el recoman a Hitler. Posteriorment se li encarreg, aquell mateix any, la decoraci del monument de Tempelhof, a on es colloc una immensa liga recolzada sobre l'esvstica. L'aprovaci per a aquesta obra la don el mateix Hitler personalment a Speer.

Hitler apadrin a Speer i li assign que ajuds al fams aquitecte Paul Ludwig Troost (a qui Speer considerava el seu segon mestre) a renovar l'apartament del Canceller a la Cancelleria de Berln. All, l'aportaci ms notable de Speer va ser l'addici del fams balc, des d'on Hitler podia saludar les multituds que es congregaven a la Wilhelmsplatz per a veure'l. Speer i Troost informaven personalment a Hitler sobre l'estat de les obres.

Al 1934, Hitler li encarreg les obres d'embelliment de les condicions de treball del Front dels Treballadors, que s'encarregaven de la construcci de les autobhn, construint barracons modlics per als treballadors. Tamb particip en l'organitzaci Fora per l'Alegria, que pretenia millorar les condicions esttiques del treball a les fbriques alemanyes, mitjanant el disseny de tallers, mobles, vaixella i d'altres elements decoratius. Aquell mateix any s assignat com a Cap del Departament del Despatx de Rudolf Hess, i all fa una gran i slida amistat amb la cineasta Leni Riefenstahl.

 Personalitat .
Speer tenia una personalitat molt atraient que impressionava a aquells que el coneixien. Era un professional molt segur i poc donat a la burocrcia. La paraula "jueu" i les seves connotacions negatives (fins i tot fora de l'ambient nazi) no volien dir res per a ell.

Com a contrapartida, Speer era molt tancat en les seves emocions, manifestat un aparent deixadesa emocional a ui l'estimaven. A ms, des de nen desenvolup malalties prpies d'un psicosomtic, que li durarien tota la vida.

Honest i incansable i metdic com a treballador, feia us de les seves influncies i es feia valer a les esferes de poder nazi. Speer aprofit aquests contactes per a potenciar el seu desenvolupament professional, si b no el seu progrs poltic. Un cop va ser designat Ministre d'Armament i Municions, afrontaria aquella tasca des d'un punt de vista estrctament tcnic, amb una gran dedicaci al deure. El propi Speer reconeixia que no era una persona donada a exposar les seves emocions, per si que s'aprofit de l'especial amistat que Hitler li brindava.

Speer no passava pas desapercebut al gnere femen. La seva innegable estampa i la seva personalitat atractiva, matisada amb modstia i timidesa, atreia a les dones. Tant Annmarie Kempf, la seva secretria personal, com l'agraciada Leni Riefenstahl van sentir-se atretes per ell i viceversa, per per a Speer la infidelitat marital era quelcom inconcebible.

Tot i que en un inici professava les idees del nazisme, no era un antisemita declarat i acab abjurant de l'ideari nazi al tenir coneixement de l'Holocaust, tot i que molts historiadors rebaten l'aparent desconeixement de Speer sobre la Soluci Final.

Speer, tot i a ser un bon arquitecte, no era pas el millor; tenia un rival, de nom Hermann Giesler, tamb favorit de Hitler, el qual l'avantatjava molt en talent i creativitat. La millor qualitat de Speer era la seva immensa capacitat d'organitzaci, la seva voluntat frria per a aconseguir fites i el seu talent especial per a l'estadstica. Giesler, no obstant, mai no compt amb la consideraci especial de Hitler, tot i que li encarregus la construcci d'una casa de retir a Linz. Sovint hagueren enfrontaments entre ells dos, moltes vegades davant del propi Hitler.

Hitler el tractava amb una consideraci excepcional. No obstant aix, Hitler el tractava amb un cert desdeny. Quan Hitler supervisava la seva feina, Speer el tractava com a un igual, i el dileg era de persona a persona. Hitler, evidentment, gaudia de la companyia de Speer.

 La relaci particular amb Hitler .
El cert s que Hitler tenia unes consideracions cap a Speer que no tenia cap a ning ms dels seus propers. Les opinions de Speer sempre gaudien de la ms alta consideraci per part de Hitler, i Speer sempre era l'element principal dins del seu "cercle de ferro". La confiana de Speer en els seus lligams cap a Hitler arrib a l'extrem de qu es neg a executar, al final de la guerra, l'ordre de "terra cremada". Qualsevol altre que hagus actuat aix hagus estat afusellat sense cap mena de dubte.

 Primer Arquitecte del Reich .
Troost va morir al 1934, i Speer va resultar escollit per a substituir-lo com Arquitecte en Cap del Partit. Un dels seus primers encrrecs desprs d'aquest ascens va ser provablement el ms conegut de tots els seus dissenys: la tribuna del Camp Zeppel, l'rea de desfilades de Nuremberg (que pot veure's a "El triomf de la voluntat", l'obra mestre de la propaganda dirigida per Leni Riefenstahl). A la seva autobiografia, Speer afirma que, quan va veure el projecte original, va fer el comentari desprectiu de qu li semblava el lloc de reuni d'un "club de tir", sent convidat a presentar un projecte nou. Va fer servir l'antiga arquitectura drica de l'altar de Prgam, a Turquia, per ampliat a una escala enorme, capa d'acollir fins a 240.000 persones. A la reuni del Partit al camp de desfilades de 1934, i aconsellat per Leni Riefenstahl, Speer orden envoltar la zona amb 150 projectors antiaeris: aix creava un efecte de catedral de llum, com ho anomen l'ambaixador britnic Sir Neville Henderson.

Speer, per a una millor administraci, contract a dos dels seus collaboradors: Annemarie Kempf, la seva secretria personal, i l'arquitecte de les SS, Rudolf Wolters, els quals formarien el seu "Cercle de Ferro".

Nuremberg estava destinada a contenir molts altres edificis oficials nazis, la majoria dels quals mai no s'arribaren a construir: per exemple, l'Estadi Alemany havia de tenir una capacitat de 400.000 espectadors, i all se celebrarien els Jocs Aris, substituts projectats per Hitler dels Jocs Olmpics i que se celebrarien a Nuremberg a perpetutat. Al Camp de Mart, la Wehrmacht celebraria desfilades i exercicis de combat anuals davant ms de 160.000 espectadors, asseguts en tribunes coronades per una esttua femenina de 60 metres d'alt. Mentre que planejava aquests edificis, Speer invent la teoria del "valor de les runes", recolzada amb entusiasme per Hitler, segons la qual es construirien tots els nous edificis de manera que deixessin unes runes estticament agradables per a un futur lluny: aquestes restes serien el testament de la grandesa del Tercer Reich, igual que les runes gregues o romanes sn el smbol de la grandesa de les seves civilitzacions.

El 30 de gener de 1937, Hitler nomen a Speer Generalbauinspektor (Inspector General de Construcci), amb rang de Secretari d'Estat, encarregant-li que fes plans per a la reconstrucci de Berln, que hauria de convertir-se en la capital d'un estat supra-germnic: Welthauptstadt Germania.

Altres arquitectes treballaren per a Speer, com per exemple Peter Klinke, Hans Stephan o Willie Schelkes, els quals van ser els seus collaboradors dins de les seves especialitats a l'oficina anomenada "GBI". Annmarie Kempf i Wolters tamb van unir-se. Speer convid al seu mentor, Tessenow, a unir-se, per aquest declin gentilment l'oferiment.

El primer pas d'aquests plans va ser la reforma de l'Estadi Olmpic de Berln, usat pels Jocs Olmpics de 1936, i que havia estat dissenyat per Werner March. Speer project igualment la nova Cancelleria del Reich, que incloa un enorme sal dues vegades ms gran que el Sal dels Miralls del Palau de Versalles. Hitler volia construir una tercera Cancelleria, encara ms gran, tot i que ni s'arrib a comenar. La segona va ser destruda per l'Exercit Roig al 1945 en el transcurs de la Batalla de Berln; i les seves restes van ser usades per construir el monument-cementiri militar de Treptow, als afores de la ciutat.



Al 1937, Speer project el Pavell alemany de l'Exposici Internacional de 1937 a Pars, situat just al davant del pavell de la Uni Sovitica. El seu disseny pretenia representar una defensa slida contra els embats del comunisme, tot i que ambds pavellons van ser guardonats amb la medalla d'or pels seus dissenys.

Al 1939, la Cancelleria qued finalitzada i Hitler, com molts d'altres, van quedar extasiats per la bellesa de la reforma. A la planta baixa, i ocupant una gegantina sala, s'install la maqueta de la reconstrucci de Berln, anomenat "Germnia". A partir d'aquell moment, Hitler pass hores i hores a la matinada extasiat davant la maqueta com una forma de distracci. Segons les seves declaracions a Speer, veia aquella maqueta com un monument post-mortem a la seva obra.

De tota la resta d'edificis projectats per a Berln, gaireb cap arrib a construir-se. El concepte general era reorganitzar la ciutat a travs d'un llarg passeig central de 5km. A l'extrem nord, Speer, basant-se en esbossos dibuixats per Hitler als anys 20, pens en un edifici amb una cpula enorme, inspirat en la cpula de Pante d'Agripa. La seva mida la feia poc prctica: ms de 200 metres d'alt i gaireb 250 de dimetre, 16 vegades ms grans de la cpula de Sant Pere del Vatic. A l'extrem sud hi hauria un arc semblant a l'Arc de Triomf de Pars, tamb de dimensions colossals: 120 metres d'alt (de fet, l'arc paris hagus cabut a sota del berlins). L'inici de la Segona Guerra Mundial al 1939 va imped la finalitzaci d'aquests projectes, si b no van ser formalment abandonats per Hitler fins a ben entrada la guerra.

Al 1940, degut a que s'estaven portant a terme simultniament obres de reconstrucci en ms de 30 ciutats alemanyes, Speer sollicit a Hitler el crrec de Comissionat del NSDAP per a l'Arquitectura i la Planificaci Urbanstica, per evitar aix el caos i assolir una unificaci d'estils; per Hitler rebutj la proposta.

Al 1941, Speer dirig simultniament diversos projectes: constru els refugis antiaeris de Berln, aix com diverses fbriques  Brnn, Graz i Viena. A Noruega project la construcci d'unes enormes drassanes per a submarins; apart de dissenyar i construir fbriques per a l'esfor bllic a Alemanya. A arrel dels bombardeig, juntament amb el projecte del nou Berln, Speer va ser presumptament responsable de la deportaci d'uns 50.000 jueus, expulsant-los de les seves llars per fer lloc als seus grandiosos plans; aix com del reallotjament dels ciutadans alemanys afectats per les obres. Noms se salvaren de la deportaci uns 26.000 jueus que treballaven a les fbriques d'armament. Aquest aspecte es coneix com el dels "pisos jueus". Respecte al tema jueu, Speer aparent ignorar alguns fets relacionats amb el dest dels jueus berlinesos, per tenia al menys unes sospites fundades de quin era el seu dest, tot i que opt per mirar a un altre costat.

A inicis de 1942, Speer va ser destinat a Dnepopestrovsk, a Kev, per treballar en la reconstrucci dels nusos ferroviaris en collaboraci amb l'Organitzaci Todt. Aquell mateix any, els seu germ Ernst va quedar atrapat a kessel de Stalingrad. Pressionat pels seus pares, Speer intent treure al seu germ a mitjans de gener de 1943; per, no obstant, ni tan sols van poder localitzar a la seva unitat, que va ser declarada com "desapareguda en acci".

 Ministre d'Armament .
Desprs de qu el Ministre d'Armament i Producci Bllica, Fritz Todt, mors en un estrany accident aeri el 8 de febrer de 1942, Hitler nomen a Speer immediatament com el seu successor al capdavant del ministeri, amb la promesa de qu quan finalitzs la guerra tornaria a l'arquitectura.

Speer va assumir les seves noves funcions amb ganes, ocupant tamb el crrec del seu antecessor dins de l'Organitzaci Todt. Va mantenir els mateixos collaboradors, com l'enginyer Xaver Dorsch, un dels enginyers ms brillants de l'Alemanya nazi, i a Karl Saur, qui posteriorment participaria en un complot contra ell. Al assumir el seu nou crrec, Speer inici el perode ms fosc de la seva vida.

Ben aviat, tota la producci militar de la Luftwaffe, la Wehrmacht i el Pla Quatrienal, que ocupava tota l'economia alemanya, va caure sobre les seves espatlles. Les seves responsabilitats van passar a ser enormes, fent-lo treballar sense descans. Per a assolir els objectius previstos, es requer a les SS que subministressin m d'obra originria dels territoris de l'est. La m d'obra esclava s'increment 1,5 milions de persones a 14 milions. El subministrament de la m d'obra originria de les deportacions estava al crrec del seu subordinat, Fritz Sauckel, el seu enlla amb les SS. Aquestes persones, majoritriament presoners de guerra sovitics, treballaven en condicions infrahumanes, morint a centenars cada dia, en aplicaci del principi nazi d'extermini mitjanant el treball forat. Van ser responsables de les obres del Mur Atlntic, les construccions dels camps de bombes volants a Peenemnde, aix com de diversos camps de concentraci, entre d'altres obres. Aquests pertanyien al 40% que no havien de ser eliminats immediatament, rebent l'apellatiu de treballadors essencials, mentre que la resta eren enviats directament als camps d'extermini. Al assumir el pla quatrienal, que fins a llavors havia estat tota la direcci (gens efica) de Gring, es guany un tena opositor.

Entre les seves responsabilitats estava la de mantenir habilitat el sistema ferroviari per a l'enviament d'armament cap a l'est. Alhora, les SS usaven els vagons de retorn per a transportar presoners esclaus cap a l'oest o b per dirigir deportats cap als camps d'extermini. Aquestes accions van ser administrades per Theodor Ganzenmller, sots-secretari d'estat pel transport a instncies de Speer. Ams, Ganzenmller estava en contacte permanent amb Fritz Sauckel, l'ajudant de Speer, aix com amb Karl Wolff, l'ajudant de Himmler. Hitler en persona mai no mencion a Speer el que estava succeint realment amb els jueus de l'Est, ni el que havia succet amb els guettos polonesos. No seria fins al 1943, al Discurs de Posen quan se n'assabentaria d'aquesta qesti.

Els seus principals collaboradors militars van ser el Mariscal Erhard Milch, de la Luftwaffe, i el coronel general Friedrich Fromm, que convenceren a Speer que, a molt trigar, s'hauria de guanyar la guerra amb la Uni Sovitica a l'octubre d'aquell mateix any.

Speer treball diligentment per a incrementar la producci bllica. Per a aix va fer servir el treball esclau assistit directament per Himmler a travs de Sauckel, tot i que cada cop era ms clar que Alemanya s'enfrontava a una derrota imminent. Speer intent concentrar, sense xit, tota l'economia de guerra alemanya en l'esfor de guerra, per la poltica del Partit i el cercle proper a Hitler, especialment Gring i Bormann, s'ho van impedir, la qual cosa va influir directament en el desenlla de la guerra. Ams intent (tamb sense xit) de convncer a Hitler que la massa femenina alemanya entrs en la maquinria de guerra, la qual cosa li va ser rebutjada.

Al maig de 1942, el general Friedrich Fromm li present als fsics Otto Hann i Werner Heisenberg, de l'Institut Kaiser Guillem, que estaven treballant en el desenvolupament d'un motor nuclear, per que parallelament estaven desenvolupant una bomba atmica. Speer collabor en el projecte amb el subministrament dels materials necessaris. No obstant aix, Heisenberg resseny a Speer que Alemanya necessitaria diversos anys per a obtenir-ne una, grcies a que Hitler, sabedor del tema des de 1938, no li havia prestat cap mena d'atenci, deguda la fbia que sentia cap a tot all que estigus relacionat amb el fsic jueu-alemany Albert Einstein i amb la fsica jueva, tal i com ell anomenava a la fsica nuclear.

Al novembre de 1942, Speer se n'assabent que el seu germ Ernst havia mort en un pobre hospital de campanya a  Stalingrad, tot i a les gestions que havia fet amb el mariscal Milch per a que fos evacuat en algun dels darrers avions que sortien del setge. A la mateixa poca, Speer veia als informes que les estadstiques de logstica anaven creixent, mostrant les espantoses prdues en la guerra amb la Uni Sovitica. Al seu escriptori s'acumulaven xifres desesperades en material, homes i armes. A finals de mes, Himmler impart una directiva que ordenava que els treballadors jueus de les fbriques d'armaments havien de ser traslladats a camps de concentraci per procedir al seu extermini, i que fossin substituts per polonesos. Aix provoc greus transtorns a Speer, que intent revertir la disposici.

Al 1943, Speer va consolidar la seva posici com a Ministre d'Armament. La producci d'avions, tancs i armes es multiplic. La Wehrmacht el recolzava totalment en la seva gesti. Himmler li provea de m d'obra esclava des de Polnia i Ucrana, i com que l'estrella de Gring s'eclipsava desprs de Stalingrad, la seva influncia negativa disminu.

El 30 de mar de 1943, Speer visit el camp de concentraci de Mauthausen. All se li ofer una recepci de pantalla, amagant-se-li la realitat del que all succea. Speer qued impressionat de l'estndar de vida que aparentment gaudien els presoners, i fins i tot aconsell a Himmler no fer servir materials que podrien ser necessaris a la indstria armamentstica. Durant la seva visita se li va fer una foto que, posteriorment, jugaria en contra seu.

Aquell mateix any, Speer comen a comprendre que la guerra ja estava perduda, doncs els requeriments del front sobrepassaven la producci. Per llavors, els Aliats ja havien guanyat la superioritat aria sobre Alemanya, i els bombardeigs sobre les ciutats i indstries alemanyes ja s'havia tornat quelcom com. No obstant aix, la campanya de bombardeig estratgic aliada no es va concentrar en la indstria, i Speer, amb la seva habilitat per a la improvisaci, va poder fer menors les prdues. Tot i a les prdues, Alemanya va ser capa de doblar la producci de tancs al 1943, d'incrementar un 80% la producci d'avions, i la construcci dels submarins pass d'un any a dos mesos. La producci seguiria incrementant-se fins a la segona meitat de 1944, en qu es produiria equipament per subministrar a 270 divisions, mentre que la Wehrmacht noms en tenia 150 desplegades.

 La Conferncia de Posen .

Als cercles ms propers a Hitler ja es comenava a rumorejar el nom de Speer com a possible successor d'aquest. Aquest fet, per descomptat, l'acab de situar sense voler-ho ell al punt de mira d'aquells que tamb es postulaven com a successors, principalment Himmler i Bormann.

El 6 d'octubre de 1943, Speer va ser citat al castell de Posen, a on pronunci un discurs sollicitant l'ajut en m d'obra als Gauleiters, els quals es resistien a cooperar, seguint les instruccions de Bormann. Ms tard, Himmler faria una allocuci histrica en la que, seguint instruccions de Hitler, inform a les ms altes esferes civils i militars del genocidi que s'estava practicant contra els jueus, sollicitant-los mantenir aquesta informaci en el ms absolut secret. 

Mitjanant aquest discurs, Himmler involucr a Speer en el tema. Se sap, a jutjar per les paraules contingudes en el discurs de Himmler i pels fets posteriors que Speer va estar present a la reuni i que, per tant, era coneixedor del que estava succeint, tot i que posteriorment ho negaria.

 La caiguda del Reich . 
 La construcci de Dora-Mittelbau .

El 22 d'agost de 1943, Speer es reun amb Hitler i Speer es reun a Rastenburg per a avaluar un projecte de Hitler sobre la construcci d'un enorme reducte subterrani a les muntanyes de Harz, Dora-Mittelbau, a on es fabricarien bombes V2 en srie, supervisades per Wernher von Braun, degut a que l'estaci Peenemnde de havia estat destruda per un bombardeig aliat aquell mateix mes.

Es construiria en el secret ms absolut i en el menor temps possible, fent servir exclusivament presoners dels camps de concentraci que proporcionaria Himmler, juntament amb els tcnics. Speer, des de Berln, proporcionaria els enginyers, el disseny i l'administraci. Hitler aprov la idea.

El projecte comen a materialitzar-se i Speer efectu una visita el 10 de desembre de 1943. All va poder comprovar les condicions infernals i inhumanes de vida que tenien els presoners-esclaus que construen el refugi sense ms eines que les prpies mans i que dormien en coves excavades dins del mateix subterrani. Speer qued commocionat davant d'aquesta realitat, sospesant conscientment llavors el discurs de Himmler a Possen. Les obres estaven dirigides sobre el terreny pel Brigadefhrer-SS Hans Kammler. Speer reclam millorar les condicions sanitries dels presoners, orden la construcci de barracons a l'exterior i una millora de les condicions de treball. Aquest fet molest profundament a Himmler, qui inform a Hitler de l'actitud del seu ministre. Hitler cambi la seva actitud cap a Speer, retirant-li l'aura de confiana a la relaci. Tot i aquests canvis, la meitat dels treballadors de Mittelwerk van morir. Speer posteriorment comentaria que "realment les condicions d'aquells presoners era brutal, i cada cop que penso en ells m'envaeix un profund sentiment de culpa".

 El costat fosc del poder .
Al gener de 1944, un mes i mig desprs de la visita a Dora, Speer va percebre el distanciament de Hitler i la indiferncia cap a la seva persona, caient en un estat psicosomtic depressiu sever, sent traslladat a Hohenlychen, a un establiment hospitalari de les SS. All va ser ats per Karl Gebhard, metge personal de Himmler, qui intent agreujar les dolncies de Speer amb objecte de matar-lo. No obstant aix, Annemarie Kampf, la seva secretria, escolt una conversa entre Himmler i Gebhard, assabentant-se de l'intent d'assassinat. Immediatament se substitu a Gebhard pel doctor Koch, que canvia el tractament de Speer amb uns resultats espectaculars de recuperaci de la seva salut. Sospitant-se del envenirament, va ser traslladat a Itlia.

Va estar convalescent a Meran, a Itlia, i desprs torn al seu crrec havent-se d'enfrontar a un sinus escenari poltic: durant la seva absncia, diversos dels seus rivals (principalment Himmler, Gring i Bormann) van intentar obtenir de manera permanent alguns dels poders de Speer. A l'abril, van tenir xit al aconseguir que se li retirs la responsabilitat de la construcci, a la que Speer respongu amb una amarga carta dirigida a Hitler en la que li oferia la seva dimissi. Jutjant a Speer indispensable per a l'esfor de guerra, el mariscal Milch persuad a Hitler per qu intents que Speer reconsiders la seva decisi. Hitler envi a Milch perqu digus a Speer que el tenia en tan alta consideraci com sempre, a la qual cosa Speer respongu que "el Fhrer pot besar-me el cul!". Desprs d'una llarga xerrada, Milch aconsegu convncer a Speer perqu retirs la seva dimissi, a condici de qu se li restablissin els seus poders. El 23 d'abril de 1944, Speer an a veure a Hitler per acordar que tot seguia com estava, i que Speer seguiria sent el cap de la construcci alemanya.

 El complot del 20 de juliol .
Speer era sabedor de l'existncia d'una conspiraci en curs contra Hitler, preferint no participar-hi, per tampoc no els delat, a l'igual que va fer el mariscal Rommel.

Degut a tots els fets anteriors, aix com a la desconfiana de Hitler, els conspiradors contra Hitler van creure oport apropar-se a Speer mitjanant Friedrich Fromm. Speer va tenir grans pressions per part d'aquest grup, ostensiblement ampli a alts nivells de govern i Partit, el Pla Walkre preveia que segus sent el Ministre d'Armaments. Segons sembla, Speer declin l'oferta.

El 17 de juliol, Speer va rebre al coronel Claus von Stauffenberg, qui de manera amable per insistent li deman que acuds el dia 20 a l'oficina del general Fromm, al quarter general de la Wehrmacht a Bendlerstrasse. Speer declin la cita adduint motius de treball, demostrant l'ambivalncia tpica de la seva personalitat, i Stauffenberg es retir sense haver aconseguit el seu objectiu. A un arxiu secret de Fromm s'anot el seu nom en la llista del futur govern, amb l'anotaci al costat "Si fos possible ?", i un signe d'interrogaci.

Desprs del fracs de la conspiraci, la repressi de Hitler va fer que s'executessin a 5.648 persones. D'elles, s'estima que noms 200 estaven directament involucrades; la resta incloen familiars dels conspiradors, innocents denunciats sota tortura i els familiars d'aquests.

Segons el seu propi relat, posteriorment Speer planejaria ell mateix un intent d'assassinat de Hitler al 1945, introduint gas nervis a la ventilaci del seu bnker, per les proves relatives a aquesta afirmaci sn molt escasses i no passen de ser un mite.

Tot i a l'ambient generat desprs del fracs de l'atemptat, Hitler, estranyament, el continu considerant digne de confiana, mantenint-lo en el seu crrec.

 Els desacataments i l'inici del final .
A les etapes finals de la guerra Speer, amb un risc considerable cap a la seva prpia vida, evit la realitzaci de la poltica de terra cremada desitjada per Hitler, tant als territoris ocupats com a la prpia Alemanya. A mitjans de 1944, Hitler havia ordenat a Speer destruir tota la infrastructura productiva alemanya (fbriques, maquinria, granges, factories...) Speer ignor aquesta ordre i va mantenir la capacitat industrial. A ms, Hitler li orden incrementar la producci de gasos verinosos, com el tabn o el sarn, que ja estava fora avanats en la seva posada en marxa. La idea de Hitler era gassejar als russos que traspassessin la frontera alemanya. Novament, Speer ignor aquesta ordre, detenint la fabricaci d'elements per a una guerra qumica, exposant aix la seva prpia vida davant Hitler.

A inicis de 1945 li va ser afegida una nova responsabilitat: la de Ministre de Transports. A l'abril de 1945, la situaci ja era terminal per al rgim nazi. Hitler va redactar el seu testament poltic el 29 d'abril, deixant de banda a Speer per al govern de successi que es formara desprs de la seva mort. Aquest visit per darrer cop a Hitler al seu bnker amb el propsit d'acomiadar-se i, en una conversa d'una hora de durada, li confess a Hitler els desacataments comesos durant els darrers mesos; Hitler noms guard silencia davant la confessi de Speer. Desprs, Speer manifest que marxaria de Berln i Hitler, fredament, el deix marxar amb les paraules: ""Aix que se'n va...? B... Adu!"; amb una fredor que no mostrava la relaci que havien mantingut.

Prviament, Speer prov de convncer a Magda Goebbels que desists de la determinaci de suicidar-se tant ella com els seus fills, per la intervenci brusca de Joseph Goebbels li imped seguir xerrant, tot i al seu pesar. Ms tard s'acomiad d'Eva Braun i sort cap a un sector als afores de Berln, des d'on evacu la seva famlia cap a Berghof. D'acord amb el General Gotthard Heinrici, orden a les tropes del front oriental que desobeissin les ordres de Hitler, que es retiressin cap al front occidental i es rendissin all, enlloc de l'intent suicida de trencar el bloqueig amb el que l'Exrcit Roig sotmetia a Berln.

Quan Speer se n'assabent que Hitler s'havia sucidat, va caure en una profunda depressi, de la qual noms es recuper quan va ser reclamat per Karl Dnitz a Pln, perqu forms part del nou govern alemany, substituint a Martin Bormann. Aquest govern noms va operar durant uns 20 dies, i no va ser reconegut pels Aliats.

Albert Speer va ser detingut pels nordamericans el 12 de maig de 1945, sent curosament interrogat per la comissi pel control d'Alemanya, format per tcnics aliats. Speer lliur informaci de gran utilitat que va permetre la continutat d'Alemanya com a naci. Entre d'altres informacions valuoses, va ajudar a l'Estat Major americ a conixer els efectes reals dels bombardeigs aeris sobre l'economia de guerra alemanya entre 1942 i 1945. Alguns d'aquests bombardeigs gaireb van aconseguir paralitzar la producci alemanya, sobretot quan tenien com a objectiu indstries altament especialitzades, com la de rodaments o la qumica, mentre que noms van fer augmentar els desig de resistncia de la poblaci civil quan es van fer de manera indiscriminada, com els d'Hamburg o Dresde.

 El judici de Nuremberg .
Als Judicis de Nuremberg, Speer va ser un dels pocs funcionaris del regim nazi que manifestaren remordiments i es declararen culpables, tot i que demostr ser ambivalent. Durant els descrrecs, Speer neg conixer qualsevol aspecte relacionat amb l'extermini a tnies jueves, eslaves i gitanes. A ms, neg tenir coneixement de l'atemptat perpetrat contra Hitler el 20 de juliol de 1944 pel coronel Claus von Stauffenberg. Adopt una actitud de vctima del regim nazi, conduint-se de manera intelligent als interrogatoris, mostrant diferncies amb la resta de jerarques nazis, denotant transparncia, culpabilitat en alguns casos i ignorncia dels fets en d'altres.

Als judicis, el fiscal Jackson present com a prova una fotografia de Speer durant una visita al camp de Manthausen, a on apareixia clarament envoltat de presoners demacrats. L'acusaci afirmava que aix provava que Speer era conscient de l'Holocaust. Speer es defens dient que noms es tractava d'una visita per a gent influent al camp de concentraci, i que en cap moment van arribar a sospitar la missi ms infame del mateix. Aquesta afirmaci feta per Speer avui dia est mancada de fonaments, doncs estant present a Depopetrovsk, els Einsatzgruppen encara actuaven a la regi, a ms del reclutament fors d'obrers esclaus a crrec de Fritz Sauckel]. A ms, existeixen proves conforme va estar present al discurs de Posen.

Tot i haver-se guanyat la bona disposici del fiscal Jackson, va estar a punt de ser condemnat  a mort, cosa que el propi Speer creia fermament, doncs hi havia moltes proves en contra seva: la seva afiliaci a les SS, l's del treball esclau... Finalment va ser condemnat a 20 anys de pres a Spandau (Berln), principalment a causa de l's que va fer del treball esclau.

D'haver-se corroborat el seu fitxatxe a les SS (s'havien consultat registres anteriors a 1942), i d'haver-se establert que coneixia l'extermini jueu, sens dubte hagus estat executat.

 Els darrers anys .
Durant la seva estana a Spandau, Speer va mantenir amistat amb Rudolf Hess, captiu des de 1941, aix com amb d'altres jerarques nazis de menor importncia. El seu alliberament al 1966, desprs d'haver acomplert ntegrament la seva pena de reclusi, va ser un aconteixement mundial. Public diversos llibres semi-autobiogrfics. Speer pass els darrers anys de la seva vida en un semi-retir autorrevisionista, vivint dels seus drets d'autor, en companyia de la seva esposa Margret en Bergoht, fins que la mort el sorprengu a Londres al setembre de 1981.

 Curiositats .
Speer, davant dels seus biografs, explicaria sobre la personalitat de Hitler que va ser un sser desprovist d'humanitat, d'una veritable essncia que poss lmit a les seves passions. Els seus comentaris han perms a molts historiadors apropar-se ms al veritable perfil de Hitler i del seu rgim. Anys desprs diria sobre la personalitat del lder nazi:

Tot i que vaig estar molt de temps al seu costat, mai no el vaig arribar a conixer. No s qui va ser exactament l'Adolf Hitler
Al pit de Hitler, al lloc a on hi hauria d'haver hagut un cor, noms hi havia un forat
Si Hitler hagus tingut un amic, aquest hagus estat jo. Hitler era incapa de sentir amistat, no crec que ni tan sols sabs el que aix significava
Hitler va ser el millor per Alemanya. No obstant, Alemanya no va ser el millor per a ell.

Les seves autobiografies, titulades Memries i Diari de Spandau, proporcionen una mirada personal i excepcional de les grans personalitats de l'poca nazi. No obstant, molts crtics opinen que Speer minimitza i evadeix la seva prpia responsabilitat en les atrocitats de l'poca.

Segons entrevists realitzades desprs de ser empresonat, Speer adopt l'actitud cmoda de "mirar cap a l'altre costat" davant de les atrocitats nazis. Per exemple, va admetre que era conscient de l'existncia d'Auschwitz i que all estaven succeint moltes morts; per tant, evit intencionadament visitar el camp o saber ms detalls del que all succea en realitat.

El seu fill Albert es convert en un arquitecte d'xit per dret propi, sent responsable del projecte de l'Expo 2000 de Hannover, del disseny de la Ciutat Internacional de l'Autombil de Shannghai i del complex olmpic de Peking.

La seva filla Hilde Schramm, que de petita havia aparegut de mans de Hitler en algunes fotos, es convert en una coneguda parlamentria d'esquerres.

Els fanals per a Berln Est posteriors a la guerra es basaren en un disseny de Speer per a la reconstrucci de Berln com Germnia, i encara avui poden veure's pels seus carrers.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296783" title="Centrolene mariae" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="117198">

Centrolene mariae s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Wild, E., Arizabal, W., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Centrolene mariae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296784" title="Basilides d'Alexandria" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="117199">
Basilides d'Alexandria (Basileides, ) fou un gnstic grec, un dels primers (el primer del que es t noticia certa) i ms destacats. Va viure probablement al segle II i va florir a l'entorn del 120.

Segons ell havia rebut el seu coneixement de Glucies, deixeble de Sant Pere, per aquest Glucies s un personatge desconegut. Fou deixeble de Menandre i de Saturn. Va viure un temps a Antioquia de l'Orontes i era amb Saturn quan aquest va comenar la predicaci de la seva heretgia; desprs va anar a Prsia on va sembrar el gnosticisme que va desprs rebotar amb Manes. Va tornar a Egipte i va ensenyar les seves doctrines a la seva ciutat natal Alexandria. Era viu probablement encara el 138 al pujar al tron Anton Pius. 

Va escriure uns comentaris a l'Evangeli en 24 llibres, dels que es conserven alguns fragments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296785" title="Basilides (bisbe)" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="117200">
Basilides  (Basileides, ) fou un bisbe  grec de la Pentpolis Lbia, contemporani i amic de Dions d'Alexandria al que va dirigir algunes cartes; aquestes cartes s'han perdut per les respostes de Dions s'han conservat.

Era probablement d'origen egipci i va viure a l'entorn de la meitat del segle III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296787" title="Centrolene medemi" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="117201">

Centrolene medemi s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Renjifo, J.M. & Lynch, J. 2004.  Centrolene medemi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296788" title="Escut de Dnia" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="117202">


L'escut oficial de Dnia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp d'or, una cotissa de sable. Al segon quarter, en camp d'or, cinc estrelles d'atzur de vuit puntes cadascuna. Al tercer quarter, en camp d'argent, un castell del seu color maonat i aclarit de sable, sobre ones d'atzur i d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 de setembre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.117, del 30 d'octubre de 2001.

S'hi representen les armes de Diego Gmez de Sandoval-Rojas, primer marqus de Dnia. A sota, el castell de la ciutat vora el mar, smbol immemorial dels escuts usats pel municipi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296789" title="Mohamed Boualem Khouni" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="117203">
Mohamed Boualem Khouni. (Beokhalfa Tizi Ouzou, Algria, 15 de mar de 1969). Ciutad algeri, pertanyent al Grup Salafista per a la Predicaci i el Combat, antic integrant del Grup Islmic Armat que va ser detingut el 25 de setembre de 2001 a Almeria, a petici del govern belga, acusat de pertinena a una organitzaci terrorista i preparaci d'atemptats a Itlia.

Posteriorment, al maig de 2002 va ser posat el llibertat per l'Audincia Nacional desprs de ser retirada la petici d'extradici i no trobar-se indicis de delicte a Espanya. Ms tard va ser detingut per ordre de la mateixa Audincia a Canals (Pas Valenci) el novembre de 2004 per pertinena a un grup terrorista i estar en procs de preparaci d'atemptats a Espanya, essent discutida la seva participaci en els que es van cometre a Madrid el 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296790" title="Centrolene muelleri" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="117204">

Centrolene muelleri s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Lehr, E., Arizabal, W., Wild, E. & Neira, D. 2004.  Centrolene muelleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296791" title="Centrolene notostictum" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="117205">

Centrolene notostictum s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Ramrez Pinilla, M.P. 2004.  Centrolene notostictum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296792" title="Centrolene paezorum" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="117206">

Centrolene paezorum s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Centrolene paezorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296793" title="Mummi Bas" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="117207">
Mummi Bas (Mummius Bassus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 258 aC. Apareix als Fasti. Un altre Bas apareix com a cnsol el 259, per probablement era un personatge diferent, potser el mateix que desprs fou cnsol el 271, anomenat Pomponi Bas II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296795" title="Martin Bormann" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="117208">

Martin Bormann (1900-?). Cap de la Cancilleria del Tercer Reich i secretari d'Adolf Hitler. No est clar si va morir a la batalla de Berln a les acaballes de la Segona Guerra Mundial o b va fugir a Amrica Llatina.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296796" title="Centrolene papillahallicum" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="117209">

Centrolene papillahallicum s una espcie de granota que viu a la Guaiana. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Centrolene papillahallicum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296797" title="Pomponi Bas II" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="117210">
Pomponi Bas (Pomponius Bassus) fou un magistrat rom

Podria ser el Bas que fou cnsol el 259. Potser s la persona que el 270 fou designat cnsol pel 271; els llibres sibillins van indicar que el poble got no podria ser derrotat a menys que els cap dels senadors de Roma dediqus la seva vida al pas. Claudi II no va permetre el seu sacrifici ja que va allegar que el primer senador de Roma era ell mateix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296798" title="Centrolene peristictum" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="117211">

Centrolene peristictum s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Lynch, J., Cisneros-Heredia, D. & Wild, E. 2004.  Centrolene peristictum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296799" title="Centrolene petrophilum" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="117212">

Centrolene petrophilum s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Centrolene petrophilum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296801" title="Centrolene pipilatum" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="117213">

Centrolene pipilatum s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Centrolene pipilatum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296802" title="Centrolene prosoblepon" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="117214">

Centrolene prosoblepon s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, Nicaragua i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kubicki, B., Bolaos, F., Chaves, G., Sols, F., Ibez, R., Coloma, L.A., Ron, S., Wild, E., Cisneros-Heredia, D. & Renjifo, J.M. 2004.  Centrolene prosoblepon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296803" title="Centrolene quindianum" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="117215">

Centrolene quindianum s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Centrolene quindianum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296804" title="Centrolene robledoi" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="117216">

Centrolene robledoi s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Centrolene robledoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296805" title="Centrolene sanchezi" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="117217">

Centrolene sanchezi s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Lynch, J. 2004.  Centrolene sanchezi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296806" title="Centrolene scirtetes" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="117218">

Centrolene scirtetes s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Centrolene scirtetes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296807" title="Centrolene tayrona" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="117219">

Centrolene tayrona s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lynch, J., Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Centrolene tayrona.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296808" title="Bas (poeta imbic)" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="117220">
Bas (Bassus) fou un poeta rom que form part del cercle ms proper a Ovidi.

Es clebre pels seus versos imbics. Noms l'esmenta Quintili i podria ser que , degut a l'amistat que els unia, hagus exagerat la seva fama i els seus mrits. Osann pensa que el nom correcte era Battus i no Bassus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296809" title="Bas (poeta dramtic)" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="117221">
Bas (Bassus) fou un poeta dramtic rom contemporani de Marc Valeri Marcial.

Va escriure un epigrama en el que recomanava eludir temes com Medea, Thyestes, Niobe, la sort de  Troia, i va escriure composicions a Phaethon o Deucalion (o sigui al foc o a l'aigua). De la vida d'aquest personatge no se'n sap res per el seu nom apareix a diversos epigrames de Marcial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296810" title="Bas (metge)" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="117222">
Bas (Bassus) fou un metge rom de vegades esmentat com Juli Bas, i altres com a Tulli Bas. No s'ha pogut determinar si s un error o es tracta de dos metges diferents.

Segons Plini, Juli Bas  va escriure una obra en grec; Gal va dedicar el  llibre De Libris Propriis a Bas per hauria de ser un altre persona per  una qesti cronolgica. Tulli Bas s esmentat per Celi Aureli com amic de Nger (probablement el Sext Nger esmentat per Plini) i tamb en fan referncia Dioscrides Pedaci i Sant Epifani; algunes de les seves formules foren preservades per Aeci, Marcel, Joan Actuari i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296811" title="Publi Aufidi Bas" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="117223">
Publi Aufidi Bas (Publius Aufidius Bassus) fou un historiador rom que va viure sota August i Tiberi.

Va escriure un relat sobre les guerres romanes a Germnia i una obra sobre historia romana de carcter ms general que fou continuat en 31 llibres per Plini el Vell. Cap fragment d'aquestes obres s'ha conservat. El seu nom es incert i noms resulta de Prisci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296812" title="Betili Bas" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="117224">
Betili Bas (Betilienus Bassus) fou un magistrat rom. Fou un dels triumvirs de les monedes en temps d'August. Sneca esmenta un Betli Bas que fou executat en temps de Calgula i se suposa que es tracta de la mateixa persona. Di Cassi fixa la data d'execuci a l'any 40.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296814" title="Cesi Bas (poeta)" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="117225">
Cesi Bas (Caesius Bassus) fou un poeta lric rom que va florir a la meitat del segle I.

Quintili fa constar: "At Lyricorum idem Horatius fere solus legi dignus... Si quemdam adjicere velis, is erit Caesius Bassus, quern nuper vidimus et sed eum longe praecedunt ingenia viventium". Noms dues lnies de les seves composicions s'han conservat, un de les quals per Prisci de Cesarea (un hexmetre dctil) i l'altra per Dimedes (un vers mols). 

Va morir (i la seva residncia fou destruda) el 79 en l'erupci del Vesuvi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296815" title="Cesi Bas (escriptor)" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="117226">
Cesi Bas (Caesius Bassus) fou un gramtic rom de data incerta.

Fou l'autor d'un tractat curt titulat "Ars Caesii Bassi de Metris"  que apareix a la  " Grammaticae Latinae Auctores Antiqui" de Putschius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296816" title="Cassi Bas" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="117227">
Cassi Bas conegut tamb com Bas Escolstic, (Cassianus Bassus) fou el compilador de la Geopnica, llibre d'agricultura normalment atribut a Constant VII Porfirognit (911-959). Bas l'hauria compilat per encrrec de l'emperador. 

Del compilador noms se sap que va viure a Constantinoble per va nixer a Maratonymun, probablement una ciutat de Bitnia. L'obra, que es conserva,  consisteix en 20 llibres i est compilada de diversos autors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296823" title="Cochranella" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="117228">

Cochranella s un gnere de granotes de la famlia Centrolenidae que viu a l'rea compresa entre Nicaragua, la Guaiana Francesa, Surinam, Equador, Per, Bolvia i l'Amaznia brasilera. 

Espcies.
 Cochranella adenocheira;
 Cochranella adiazeta;
 Cochranella albomaculata;
 Cochranella amelie ;
 Cochranella ametarsia;
 Cochranella antisthenesi;
 Cochranella balionota;
 Cochranella castroviejoi;
 Cochranella croceopodes;
 Cochranella daidalea;
 Cochranella duidaeana;
 Cochranella erminea ;
 Cochranella euhystrix;
 Cochranella euknemos;
 Cochranella flavopunctata;
 Cochranella geijskesi;
 Cochranella granulosa;
 Cochranella helenae;
 Cochranella mache;
 Cochranella megistra;
 Cochranella midas;
 Cochranella nola;
 Cochranella ocellata;
 Cochranella ocellifera;
 Cochranella orejuela;
 Cochranella oyampiensis;
 Cochranella phryxa ;
 Cochranella puyoensis ;
 Cochranella punctulata;
 Cochranella pulverata ;
 Cochranella ramirezi;
 Cochranella resplendens;
 Cochranella revocata ;
 Cochranella ritae;
 Cochranella riveroi;
 Cochranella savagei;
 Cochranella saxiscandens;
 Cochranella solitaria;
 Cochranella spiculata;
 Cochranella spinosa;
 Cochranella susatamai;
 Cochranella tangarana;
 Cochranella vozmedianoi;
 Cochranella xanthocheridia;

Referncies.
El gnere Cochranella a la IUCN. ;
 Cisneros-Heredia, D.F. & McDiarmid, R.W. (2007): Revision of the characters of Centrolenidae (Amphibia: Anura: Athesphatanura), with comments on its taxonomy and the description of new taxa of glassfrogs. Zootaxa 1572: 1-82. Text complet en format PDF.;

Enllaos externs.
 Amphibian Species of the World;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296825" title="Geopnica" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="117229">
Geopnica (Geoponica)  fou una obra sobre la terra i l'agricultura. La iniciativa del llibre s normalment atribuda a Constant VII Porfirognit (911-959) i hauria estat compilat per Cassi Bas per encrrec de l'emperador.

L'obra, que es conserva,  consisteix en 20 llibres i est compilada de diversos autors: Sext Juli Afric, Anatoli de Beirut (jurista), Appuleu, rat de Soli, Aristtil, Cassi Bas,  Damoger, Demcrit , Ddim d'Alexandria, Dionisi Cassi de tica, Difanes de Nicea, Florent, Front, Hirocles (veterinari) (governador de Bitnia sota Diocleci), Hipcrates de Cos (veterinari del segle IV), Leonci, Nstor de Laranda (poeta del final del segle II), Pmfil d'Alexandria, Pram (Paramus), Pelagoni (veterinari), Ptolemeu d'Alexandria, els germans Sext Quintili Condi i Sext Quintili Mxim, Tarent, Teomnest, Varr, i Zaratustra. El temes tractats a la Geopnica sn:

1. L'atmosfera i els estels;

2. Diverses classes d'agricultura i de gra;

3. Feines a fer cada mes;

4 i 5. Maneres de cultivar la vinya i el vi;

6, 7 i 8. Maneres de fer vi;

9.  Cultiu de l'oliva i fabricaci d'oli;

10, 11 i 12. Horticultura;

13. Insectes i animals molestos per les plantes;

14. Coloms i altres ocells;

15.  Sobre les abelles;

16. Cavalls, ases i camells;

17.  sobre els ramats;

18. Sobre les ovelles;

19.  Gossos, porcs, llebres, i salat de la carn;

20. Peixos;

La Geopnica fou traduda al llat per Janus Cornarius  i publicada per primer cop a Vencia el 1538. El 1539 es va publicar en grec a Basilea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296826" title="Ceselli Bas" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="117230">
Ceselli Bas (Caesellius Bassus) fou un cavaller rom nadiu de Cartago. 

Va convncer a Ner de qu Dido la fundadora de Cartago, havia amagat grans tresors i que els podia trobar ja que tot l'afer li havia estat revelat en un somni. Ner va donar crdit a Bas i va enviar vaixells per portar els tresors a Roma, per Bas, desprs de buscar aqu i all, no va poder trobar res, i desesperat es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296828" title="Cochranella adenocheira" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="117231">

Cochranella adenocheira s una espcie de granota que viu a Bolvia i, possiblement tamb, al Brasil. 

Referncies.

 Harvey. M. 2006.  Cochranella adenocheira.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296829" title="Gavi Bas" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="117232">
Gavi Bas o Gabi Bas (Gavius o Gabius Bassus) fou un gramtic rom.

Va escriure uns Commentarii i un tractat titulat De Origine Verborum et Vocabulorum que son esmentats per Aule Gelli. Un Gavi Bas fou prefecte del Pont sota Traj, per segurament es un personatge diferent ja que l'autor dels Comentarii havia de ser un segle anterior. Gavius o Gabius apareix sovint corromput com a Gaius (Gai).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296831" title="Cochranella adiazeta" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="117233">

Cochranella adiazeta s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rueda, J.V. & Ramrez Pinilla, M.P. 2004.  Cochranella adiazeta.   2006 IUCN Llista vermella d'espcies amenaades.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296832" title="Juli Bas" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="117234">
Juli Bas (Julius Bassus) fou un orador rom.

s esmentat sovint per Sneca el Vell en les seves Controversiae. Podria ser el mateix personatge que el Juni Bas esmentat per Quintili  que diu que quan era jove era anomenat Asini Albe. Un metge rom de nom Juli Bas era un personatge diferent (vegeu Bas (metge)).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296834" title="Cochranella albomaculata" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="117235">

Cochranella albomaculata s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Hondures i Panam. 

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Castro, F., Grant, T. & Wild, E. 2004.  Cochranella albomaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296836" title="Lolli Bas" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="117236">
Lolli Bas (Lollius Bassus) fou un poeta grec. Fou l'autor de deu epigrames a l'antologia grega. En un dels epigrames se l'identifica com a nadiu de la ciutat d'Esmirna a la Jnica. Vivia al temps de la mort de Germnic Csar, es a dir l'any 19.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296837" title="Cochranella ametarsia" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="117237">

Cochranella ametarsia s una espcie de granota que viu a Colmbia i, possiblement tamb, al Brasil i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Rueda, J.V. & Castro, F. 2004.  Cochranella ametarsia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296838" title="Saleu Bas" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="117238">
Saleu Bas (Saleius Bassus) fou un poeta pic rom contemporani d'Estaci.

Quintili el descriu com "vehemens et poeticum fait nee ipsum senectute maturum"; aix indicaria que va morir jove. Juvenal l'anomena com el "tennis Saleius" membre d'una de les bandes de literats formada per gent pobre; per desprs va rebre la liberalitat de Vespasi. 

Probablement cap de les seves obres s'ha conservat, encara que al menys un panegric heroic existent li fou atribut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296839" title="Btal" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="117239">
Btal (Batalus, ) fou segons uns un autor grec de canons potiques lascives per acompanyar al beure i segons altres un efeminat flautista, que hauria viscut poc abans del temps de Demstenes, al segle IV. 

Hauria estat el mateix Demstenes el que li hauria donat el malnom de Btal, a causa de la seva constituci dbil i delicada. Labini diu que era flautista i nadiu  d'Efes, i fou el primer que va sortir a escena amb sabates de dona, motiu pel que fou ridiculitzat en una comdia d'Antfanes de Cios.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296841" title="Batanaci" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="117240">
Batanaci (Bathanatius, ) fou el cap dels cordistes (cordistae) una tribu de gals que van envair Grcia junt amb Brennus i altres el 279 aC.

Desprs de la derrota de Brennus, Batanaci va conduir la seva gent cap a la vora del riu Danubi, on es van establir; el cam que van agafar va rebre el nom de Batancia i els seus descendents foren anomenats batanacis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296842" title="Cochranella antisthenesi" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="117241">

Cochranella antisthenesi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Manzanilla, J. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium antisthenesi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296844" title="Baticles" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="117242">
Baticles (Bathycles, ) fou un fams artista escultor grec de Magnsia del Meandre  i cap d'una banda d'artistes de la mateixa ciutat que van construir per encrrec dels espartans el gran tron a l'Apollo Amicleu cobert amb un gran nombre de baix relleus i aguant i coronat per esttues. Aquest tron estava destinat a una esttua d'Apollo ms antiga. 

Pausnies en dona una descripci. La seva poca no l'esmenten els autors antics, per modernament fou assignat el temps de Sol o poc desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296846" title="Btil" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="117243">


Onomstica:

Btil d'Alexandria, pantomim grecorom;

Btil (filsof), filsof grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296847" title="Btil d'Alexandria" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="117244">
Btil d'Alexandria (Bathyllus, ) fou un llibert grecorom, favorit de Mecenes (junt amb Plades de Cilcia i Hiles el seu deixeble) que en el regnat d'August va assolir un excepcional nivell en l'art de la dansa o ballet anomenat pantomim. 

Fou molt admirat del pblic rom; l'art va subsistir durant tot l'Imperi Rom. Btil era principalment cmic mentre Pilades era principalment trgic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296848" title="George Best" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="117245">

George Best (Belfast, 22 de maig de 1946   Londres, 25 de novembre de 2005) Ha estat un dels millors jugadors de la histria. Va ser un futbolista nascut a Irlanda del Nord, recordat sobretot pel seu pas pel Manchester United FC, on va jugar entre els anys 1963 i 1974 on va aconseguir grans xits i reconeixement internacional. El seu joc era desbordant i combinava la seva gran tcnica amb acceleraci, regat i capacitat golejadora.

El seu millor any va ser el 1968, quan va guanyar la Copa d'Europa amb el Manchester United i va ser anomenat Millor Jugador Europeu de l'Any. Tot i el seu lideratge a la selecci nord irlandesa de futbol, mai va ser capa de dur-la a una fase final d'un Mundial. L'any 1999 va ser escollit onz, darrere Marco van Basten per l'IFFHS, millor jugador europeu del segle XX i en setzena posici a la llista de millors jugador del mn del segle XX, darrere de l'alemany Lothar Matthus. L'admiraci envers aquest futbolista al seu pas es tal que es va fer famosa la frase: "Maradona s bo, Pel s millor, George Best" en referncia al seu cognom, que en angls vol dir "el millor".

Es va convertir en un futbolista emblemtic i reconegut tamb fora dels terrenys de joc grcies al seu estil de vida extravagant, que el van conduir a tenir problemes amb l'alcohol. L'alcoholisme, de fet, no noms va dificultar la seva carrera futbolstica sino que tamb el van portar a la mort el novembre de l'any 2005 quan tenia 59 anys.

Biografia.
George Best va ser el primer fill d'en Dickie Best (1920-2008) i l'Anne Withers (1923-1978). Va crixer a Cregagh, Belfast i va tenir quatre germanes, Carol, Barbara, Julie i Grace i un germ, Ian. La seva mare va morir als 55 anys per problemes amb l'alcohol, fet que tamb el portaria a la mort.

Manchester United.
Tot i que va comenar a jugar des de jove a l'equip de futbol de la seva ciutat, el Cregagh Boys' Club, amb noms 15 anys, va ser descobert per l'entrenador del Manchester United Bob Bishop jugant a Belfast. Aquest va quedar meravellat de Best i va remetre els informes al llavors entrenador del Manchester, el mtic Matt Busby, descrivint-lo com un geni.
Desprs d'un perode de proves, Best va fitxar pels diables vermells i va debutar amb el primer equip el 14 de setembre de 1963, amb noms 17 anys. El seu equip va guanyar 1-0 el West Bromwich Albion a Old Trafford. Dues setmanes desprs va marcar el seu primer gol a Anglaterra contra el Burnsley.
Tot i que la temporada del seu debut no va poder aconseguir el ttol de Lliga, la temporada segent s que va poder guanyar-la. El seu xit a nivell internacional va arribar la temporada 1965/1966 quan, amb noms 20 anys, va marcar dos gols al Benfica als quarts de final de la Copa d'Europa i la premsa anglesa el batej com el "cinqu Beatle".

La temporada segent (1966/1967)va tornar a guanyar la Lliga i l'any segent (1967/1968) aconsegu el mxim reconeixement futbolstic i la que es considera la seva millor temporada quan es va proclamar campi de la Copa d'Europa davant el Benfica del mtic Eusebio per 4 gols a 1. Best va marcar a la final i va consolidar la trajectria d'un equip histric que ho va guanyar tot amb tres futbolistes europeus de l'any: Denis Law, Bobby Charlton i el mateix Best. Desprs de la final, l'entrenador Matt Busby va deixar el crrec i el succe el segon entrenador, Wilf McGuiness. A ms, el Manchester United es va convertir en el primer equip angls en guanyar una Copa d'Europa.

A finals del anys 60 va obrir dos discoteques a Manchester i diverses botigues de roba amb l'associaci d'un jugador del Manchester City, el seu amic Mike Summerbee. Aix el va conduir a tenir els primers problemes en relaci amb la beguda i el joc, fet que va fer disminuir el seu rendiment esportiu.
L'any 1974, amb 27 anys, Best deix el Manchester United desprs de ms d'una dcada. Va jugar 466 partits i va marcar 178 gols amb la samarreta vermella (inclosos sis gols en un mateix partit al Northampton Town). Va ser el mxim golejador del club durant sis temporades seguides i el mxim realitzador de la temporada 1967/1968.

Altres equips.
Tot i que ja mai ms va arribar a jugar al mateix nivell, Best conserv les seves habilitats i la seva tcnica que el van portar a ser un dels millors jugadors del mn de la seva poca. Desprs de passar per diversos equips, va acabar jugant una temporada, la 1976/1977 al Fulham, on va coincidir amb un dels altres grans mites del futbol angls d'aquells anys, Rodney Marsh. 
En acabar aquella temporada, Best emigr al futbol nordameric (soccer) on va arribar a jugar amb tres equips diferents: Los Angeles Aztecs, Fort Lauderdale Strikers i al San Jos Earthquakes. Eventualment va disputar un torneig per Europa amb els Detroit Express. A la seva primera temporada a Los Angeles va arribar a marcar 15 gols en 24 partits i en la segona, es va convertir en el millor centrecampista de la lliga.

Finalment, desprs de passar per diversos equips britnics, s'acab retirant als 37 anys. El seu comiat es produ el 1988 al Windsor Park en un partit on tamb hi van ser Osvaldo Ardiles, Pat Jennings i Liam Brady, a ms dels seus mestres, Matt Busby i Bob Bishop.

Irlanda del Nord.
Va ser seleccionat un total de 37 vegades amb la seva selecci nacional i va marcar 9 gols. Quatre d'aquests gols els hi va fer a Xipre, i en va marcar un a Albnia, Anglaterra, Esccia, Sussa i Turquia.
Tot i que mai va disputar un Mundial de futbol, l'any 1982, amb motiu de la Copa del Mn que s'havia de disputar a Espanya i en qu Irlanda del Nord s'havia classificat per la fase final, el seleccionador Billy Bingham va estudiar convocar-lo per Best ja tenia 36 anys i la seva carrera prcticament havia finalitzat, fet pel qual no se'l va seleccionar finalment.

Palmars.
Amb el Manchester United:

 2 Lligues angleses el 1965 i el 1967;
 1 Copa d'Europa el 1968;

A ttol personal:

 Pilota d'Or l'any 1968;
 Millor futbolista de l'any el 1968;
 Membre del sal angls de futbolistes, 2002;
 Escollit Golden Player d'Irlanda del Nord, com el millor jugador del pas dels darrers 50 anys.;

Vida personal.
Es va casar dues vegades, primer amb Angela MacDonald-James (1978-1986) amb qui va tenir el seu nic fill reconegut, Calum (1981) i ms tard amb Alex Pursey del 1995 al 2004. Tot i aix se li han atribut dues filles d'altres relacions.
A part de la seva carrera futbolstica i la seva afici a estar amb moltes dones (ms de 1000 segons ell mateix havia dit), George Best va ser fams per la seva addicci a la beguda i els problemes que va tenir amb l'alcoholisme. L'any 2003 se li va tenir que realitzar un trasplantament de fetge a l'hospital King's College de Londres per va continuar bevent com havia estat fent fins llavors. 

Finalment, el 3 d'octubre de 2005 va sser ingressat a l'unitat de vigilncia de l'hospital Cromwell a Londres a causa d'una infecci al rony. Desprs de patir durant un mes, el 25 de novembre pel mat va morir al mateix hospital desprs d'una infecci als pulmons i una disfunci multiorgnica.

El seu cos va ser enterrat all on havia nascut, a l'est de Belfast amb la seva mare, el 3 de desembre del 2005.

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296849" title="Cochranella balionota" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="117246">

Cochranella balionota s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Lynch, J. & Wild, E. 2004.  Cochranella balionota.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296850" title="Plades de Cilcia" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="117247">
Plades de Cilcia  (Pilades) fou un destact mim grec, nadiu de Cilcia, que va actuar a Roma. Fou protegit per Mecenes. Va arribar a Roma vers el 21 aC. Va introduir el mim trgic basat en la mitologia o la histria. 

Va ser la mxima figura junt a Btil d'Alexandria. Deixeble seu fou Hiles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296855" title="Cochranella castroviejoi" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="117248">

Cochranella castroviejoi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Mijares, A., Searis, C. & Manzanilla, J. 2004.  Cochranella castroviejoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296857" title="Cochranella croceopodes" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="117249">

Cochranella croceopodes s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Salas, A., Monteza, J.I. & Wild, E. 2004.  Cochranella croceopodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296859" title="Cochranella daidalea" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="117250">

Cochranella daidalea s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Cochranella daidalea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296860" title="Btil (filsof)" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="117251">
Btil (Bathyllus, ) fou un filsof grec.

Era de l'escola pitagrica i conjuntament amb Bront de Metapontum, Lle de Metapont i Alcme de Crotona, va dirigir a Pitgores el seu tractat sobre filosofia natural. L'esmenta Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296863" title="Cochranella duidaeana" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="117252">

Cochranella duidaeana s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Cochranella duidaeana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296864" title="Bat de Sinope" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="117253">
Bat de Sinope (Baton, ) fou un retric i historiador grec  que va viure poc desprs d'rat de Sici. S'esmenten com a seus els segents llibres:

1. Comentaris sobre afers perses;

2. Sobre els tirans d'Efes;

3. Sobre Tesslia i Hemnia;

4. Sobre la tirania de Jernim;

5. Sobre el poeta I;

6. Histria d'tica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296865" title="Bat d'Atenes" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="117254">
Bat d'Atenes (Baton, , apareix tamb escrit de manera incorrecta com ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia, que va florir a l'entorn del 280 aC. Es conserven fragments de algunes de les seves comdies:

;

Les seves obres tenien com a finalitat ridiculitzar als filsofs del seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296866" title="Cochranella euknemos" nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="117255">

Cochranella euknemos s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica i Panam. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Cochranella euknemos.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296868" title="Btrac" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="117256">
Btrac (Batrachus, ) fou un escultor i arquitecte espart del temps d'August. 

Plini relata que Btrac i Saures, ambds fora rics, van construir pagant de la seva butxaca dos temples a Roma, un dedicat a Jpiter i un altre a Juno, esperant poder posar el seu nom a la inscripci, cosa que els hi fou denegada. Llavors van posar a la vora dels capitells jnics les figures d'una granota i un lluert, que els representaven (batraci i sauri). En realitat es tracta d'una llegenda per explicar la presncia d'aquestos animals als capitells.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296869" title="Baucis" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="117257">
Baucis () fou una poetessa grega considerada deixeble de Safo.

Fou nativa de Tenos i amiga d'Erinna. Va morir jove, just abans de casar-se i Erinna hauria escrit el seu epitafi que encara es conserva. s citada dues vegades per de la seva poesia no se'n conserva cap fragment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296871" title="Histria de la Repblica de la Xina" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="117258">
La histria de la Repblica de la Xina (xins tradicional     , xins simplificat     , pidgin Zh nghu Mngu) comena amb la revoluci de 1912 que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gaireb ms de dos mil anys d'Imperi.

Des dels seus inicis, per, la histria de la Xina republicana fou turbulenta; durant els primers anys de la Repblica, la Xina va patir el desordre dels senyors de la guerra i, igual com en els darrers temps de l'Imperi, el domini dels poders colonials europeus. El 1928, la Xina fou unificada, si ms no nominalment, pel poder del Kuomintang (KMT), cosa que li va permetre iniciar un procs d'industrialitzaci i de modernitzaci; ara b, aviat va comenar una nova era de conflictes motivada per l'enfrontament del Partit Comunista Xins contra el govern del Kuomintang, per les accions dels darrers senyors de la guerra i, sobretot, per la lluita contra l'imperialisme japons, la qual va dur a l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945).

El 1949, el triomf del Partit Comunista en la Guerra Civil van obligar el govern del Kuomingtang a refugiar-se a l'illa de Taiwan, on va continuar l'existncia de la Repblica de la Xina, enfrontada a la Repblica Popular Xinesa proclamada per Mao Zedong a la Xina continental. Des de 1949, els dos estats xinesos han pugnat per aconseguir ser reconeguts com l'nic i legtim govern de la Xina.

En un principi, a Taiwan, la Repblica de la Xina va continuar sent un sistema de partit nic dominat pel Kuomingtang, fins que, el 1987, es va evolucionar cap a la democrcia i el multipartidisme

Bandera de la Repblica de la Xina (1912-1928)
Bandera de la Repblica de la Xina (1928-present) 

Els Primers Anys (1912-1916).
Instauraci de la Repblica.





Durant els darrers temps de la dinastia Qing, la Xina pat un moment d'inestabilitat i de submissi als poders colonials europeus, els quals, mitjanant els humiliants tractats desiguals que seguien a tota derrota xinesa, exigien quantioses reparacions de guerra i aconseguien concessions que els permetien dominar ciutats i territoris de la Xina. A ms, els Qing eren una dinastia d'origen manx, per la qual cosa, molts xinesos reclamaven la restituci del poder a l'tnia han, la majoritria al pas. Davant d'aquesta situaci, la cort imperial va intentar diferents projectes reformistes com ara la redacci d'una constituci el 1906, la creaci de parlaments provincials el 1909 i la convocatria d'un parlament nacional el 1910; tanmateix, moltes d'aquestes mesures foren bloquejades pels elements reaccionaris del govern, amb la qual cosa molts reformistes foren empresonats o, fins i tot, executats. El fracs del reformisme va dur, doncs, a la Revoluci.

D'entre els molts grups revolucionaris, el ms organitzat era el fundat per Sun Yat-sen, un activista republic molt popular entre els xinesos de la dispora, principalment entre els residents al Jap. El 1905, Sun va fundar a Tquio el Tongmenghui, juntament amb Huang Xing, un prestigis dirigent al Jap del moviment revolucionari xins. Aquest moviment va aconseguir guanyar-se tamb l'adhesi d'alguns militars de provncies i d'alguns reformistes que havien fugit de la Xina desprs de la Reforma dels Cent Dies. La ideologia de Sun, elaborada el 1897, difosa per primera vegada a Tquio el 1905 i modificada a partir de 1920, es centrava en all que ell denominava els Tres Principis del Poble: "nacionalisme, democrcia i benestar del poble". El principi del nacionalisme es referia a enderrocar la dinastia manx i a posar fi al domini colonial europeu; "democrcia" volia dir establir un sistema de govern republic i el "benestar del poble", sovint denominat socialisme, s'havia d'aconseguir regulant la propietat dels mitjans de producci i de la terra.




La Revoluci va comenar el 10 d'octubre de 1911 a Wuchang, capital de la provncia d'Hubei entre guarnicions descontentes, a les quals s'havia descobert conspirant contra els Qing. Aquest s el fet conegut com l'alament de Wuchang, celebrat encara avui dia a Taiwan com la Diada del Doble Deu, la qual havia estat precedida d'altres intents de rebelli i de protestes a d'altres llocs de la Xina. La revolta aviat va estendre's a les ciutats venes, i els membres de Tongmenghui van alar-se a tot arreu en suport als rebels de Wuchang. El 12 d'octubre, els revolucionaris van aconseguir apoderar-se de Hankou i Hanyang. Tanmateix, el 27 d'octubre, la cort imperial va nomenar el general Yuan Shikai comandant en cap de les forces armades encarregades de recuperar Wuhan, presa pels revolucionaris l'11 d'octubre; l'11 de novembre, els revolucionaris van haver de retirar-se des de Wuhan cap a Hanyang, ocupada per les forces governamentals el 27 de novembre; aleshores, els revolucionaris van haver de replegar-se al seu punt de partida, Wuchang. Ara b, durant els cinquanta dies que dur la guerra contra els exrcits de Yuan, quinze de les vint-i-quatre provncies de la Xina s'havien declarat independents de l'Imperi dels Qing. Un mes desprs, Sun Yat-sen va tornar a la Xina procedent dels Estats Units, on havia aconseguit diners dels xinesos emigrats i de simpatitzants americans. L'1 de gener de 1912, delegats de les provncies independents elegiren Sun com a primer President Provisional de la Repblica de la Xina.

Davant d'aquesta situaci, el general Yuan Shikai va creure ms convenient iniciar negociacions amb els revolucionaris; per aix, va acceptar la Repblica i, igual com molts altres comandaments militars, va alar-se contra els Qing. Al final, el 12 de febrer, la Cort va haver d'acceptar la proposta de Yuan d'anunciar l'abdicaci de l'emperador Pu Yi, al qual, segons els acords de l'Edicte d'Abdicaci de l'Emperador del Gran Qing, se li permetia continuar residint a la Ciutat Prohibida de Pequn i conservar el ttol imperial, per cedint tot el poder a la Repblica.

El domini de Yuan Shikai.
L'1 de gener de 1912, Sun havia proclamat oficialment la Repblica de la Xina i a Nanjing havia jurat com a President Provisional. Ara b, a Pequn, el poder havia passat a Yuan Shikai, qui controlava l'Exrcit de Beiyang, la fora ms important de l'exrcit xins. Llavors, per evitar l'esclat d'una guerra civil i la intervenci de les potncies europees, Sun va acceptar renunciar i, el 10 de mar, el crrec de President Provisional pass a Yuan.



Els revolucionaris no disposaven de cap exrcit, la qual cosa va permetre a Yuan governar de manera dictatorial, ignorant el parlament i reformant la constituci al seu gust. L'agost de 1912, Song Jiaoren, un dels lloctinents de Sun, va fundar el Kuomintang (Partit Nacionalista), el qual resultava de la fusi d'altres petits partits, entre els quals el Tongmenghui de Sun. A les eleccions generals de febrer de 1913, Song va aconseguir que la majoria d'escons fossin per al Kuomintang, derrotant aix Liang Qichao, el dirigent del Partit Republic, on s'hi agrupaven els seguidors de Yuan.

 La Segona Revoluci .
A partir del mes de mar, va difondre's fora el rumor que Yuan havia fet assassinar Song, cosa que no es pot demostrar tot i que Yuan ja havia fet matar molts generals favorables als revolucionaris; per aix, va comenar a crixer el rebuig a Yuan. Per l'abril, Yuan va negociar l'Emprstit de la Reorganitzaci, valorat en cinc milions de lliures esterlines, amb Gran Bretanya, Frana, Rssia, Alemanya i Jap sense haver-ho consultat amb el Parlament; els diners de l'emprstit van usar-se per finanar l'exrcit de Yuan. El 20 de maig, Yuan va acordar amb Rssia fer-li una concessi a Monglia Exterior, on, en virtut del tractat, quedava prohibit estacionar-hi tropes xineses. Llavors, al Parlament, els diputats del Kuomingtang acusaren Yuan d'abusar del seu poder i en demanaren la destituci. Al seu torn, el Partit Progressista (xins tradicional    , pidgin Jnbd ng), format per monrquics constitucionals i per seguidors de Yuan, va acusar el Kuomingtang d'estar fomentant una insurrecci. Aleshores, Yuan va decidir usar la fora militar contra els nacionalistes.

El juliol de 1913, set provncies meridionals s'alaren contra Yuan, cosa que va donar origen a la Segona Revoluci (xins tradicional     ,pidgin rc Gmng). A part de l'obvi abs de poder per part de Yuan, les causes de la segona revoluci eren, per una banda, el llicenciament de molts dels exrcits revolucionaris desprs de la proclamaci de la Repblica, amb la qual cosa molts oficials i soldats consideraven que no se'ls havia recompensat per haver contribut a la caiguda de l'Imperi dels Qing; i, per altra, molts revolucionaris no consideraven legtima la presidncia de Yuan Shikai i la vice-presidncia de Li Yuanhong, els quals, consideraven ells, havien obtingut aquests crrecs mitjanant jocs de poder i no pas per haver participat en la revoluci. Finalment, l's de la violncia i de la repressi per part de Yuan va destruir les esperances d'assolir els seus objectius reformistes per la via electoral.

Tanmateix, el Kuomintang va fracassar en aquesta segona revoluci. Les tropes de Yuan derrotaren les del Partit Nacionalista l'1 d'agost, cosa que els va permetre prendre Nanchang; l'1 de setembre, va caure Nanqun, i Sun Yat Sen, i d'altres instigadors de la revolta, van fugir al Jap. L'octubre de 1913, actuant sota coacci, el Parlament va elegir oficialment Yuan Shikai President de la Repblica. Duan Qirui i d'altres generals de confiana van rebre crrecs importants al govern; les principals potncies mundials reconegueren el govern de Yuan Shikai a canvi, per, que aquest conceds una mplia autonomia a Monglia Exterior i al Tibet, cosa que, a la prctica, volia dir permetre-hi la influncia, respectivament, de Rssia i Gran Bretanya.

 L'Imperi de Yuan Shikai .

 

El novembre, el president Yuan Shikai va ordenar la dissoluci del Kuomintang i va expulsar els seus membres del Parlament. Com que la majoria dels diputats eren del Kuomintang, el Parlament es va quedar sense prou quorum com per poder reunir-se; finalment, el gener de 1914, Yuan va dissoldre el Parlament; el maig, va anunciar una revisi de la Constituci Provisional de la Repblica de la Xina que estenia els poders del president, permetent-li declarar la guerra, signar tractats i nomenar crrecs pblics sense necessitat d'aprovaci del parlament. El desembre de 1914, va allargar el mandat presidencial a deu anys, sense lmit de mandats. Amb totes aquestes mesures, Yuan s'estava preparant el cam per proclamar-se emperador. 

Per la seva banda, d'en del fracs de la Segona Revoluci, Sun Yat-sen i els seus aliats maldaven per reconstruir el moviment revolucionari. El juliol de 1914, Sun va crear el Partit Revolucionari Xins (xins tradicional     , pidgin Zh ngha Gmngd ng). Sun
considerava que el moviment revolucionari havia fracassat per la manca de cohesi dels seus membres; per aix, va concebre el nou partit com una organitzaci amb una forta disciplina interna, idea rebutjada per alguns dels tradicionals aliats de Sun com ara Huang Xing; ara b, tots acceptaven lluitar per evitar l'establiment d'una nova autoritat imperial a la Xina.

Entre els grups decidits a enderrocar Yuan, hi havia el Partit Progressista, el qual s'havia oposat al Kuomintang durant la Segona Revoluci; els progressistes, partidaris d'una monarquia constitucional, s'havien posat en contra de Yuan quan aquest dissolgu el parlament. A ms, molts governadors provincials, que, el 1912 s'havien declarat independents dels Qing, trobaven ridcula la instauraci d'una nova monarquia; per altra banda, molts generals s'havien enemistat amb Yuan quan aquest centralitz el cobrament d'impostos, i, finalment, l'opini pblica era del tot contrria a Yuan.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Jap va combatre-hi en el bndol dels Aliats i va conquerir les possessions alemanyes de la provncia de Xandong. El 1915, els japonesos van presentar al govern de Pequn les denominades Vint-i-una Peticions amb les quals el Jap exigia el control econmic dels ferrocarrils i de les empreses mineres de Xandong, Manxria, Fujian com tamb intentava aconseguir que Yuan Shikai nomens consellers japonesos en llocs clau del govern xins, amb la qual cosa, la Xina es convertiria en una mena de protectorat del Jap. Yuan va rebutjar algunes d'aquestes peticions per va acceptar el domini japons de Xandong com tamb l'autoritat de Tquio sobre la Manxria meridional i sobre la part oriental de Monglia Interior. L'acceptaci d'aquestes peticions fu encara Yuan ms impopular a la Xina.

El 12 de desembre de 1915, Yuan, comptant amb el suport del seu fill Yuan Keding, va autoproclamar-se emperador, la qual cosa va provocar la revolta de moltes provncies. El 25 de desembre, l'antic governador de Iunnan Cai E, l'ex-governador de Jiangxi
Li Liejun (xins tradicional    , pidgin L  Lij n), i el general Tang Jiyao van formar l'Exrcit de Protecci Nacional (xins tradicional    , pidgin Hgoj n) i van proclamar la independncia de Yunnan. Aix va comenar la Guerra de Protecci Nacional
(xins tradicional     , pidgin Hgo Zhnzh ng). Desprs de Yunnan, d'altres provncies es declararen independents; per la seva banda, els generals de l'exrcit de Beiyang, recelosos de la coronaci imperial de Yuan, no van lluitar amb gaire fora contra l'Exrcit de Protecci Nacional. Per tot aix, el 22 de mar de 1916, Yuan va anunciar que renunciava a l'Imperi i que continuava en el poder com a President de la Repblica. Pocs mesos desprs, el 6 de juny, Yuan va morir, i, llavors, el vice-president Li Yuanhong va assumir la presidncia i nomen primer ministre el general Duan Qirui.

L'poca dels senyors de la guerra (1916-1928).
Article principal: poca dels senyors de la guerra (Xina)
Introducci.
Desprs de la mort de Yuan Shikai, a les provncies els diferents comandaments militars establiren aliances per controlar el govern de Pequn; ara b, malgrat que alguns senyors de la guerra, s a dir, generals dirigents d'exrcits provincials, aconseguissin apoderar-se de Pequn, no va haver-hi mai un govern unificat perqu a les diferents provncies els comandaments militars locals continuaven actuant de manera autnoma, proclamant que no reconeixien el govern constitut a Pequn

Generalment, es considera que l'poca dels senyors de la Guerra s'acab el 1928 desprs del triomf de l'Expedici del Nord dirigida pel general del Kuomintang Chiang Kai-shek, el qual va establir el seu govern a Nanqun i va controlar, si ms no nominalment, tota la Xina fins que el 1949 va haver de fugir a Taiwan; ara b, malgrat que Chiang hagus aconseguit derrotar la majoria de senyors de la guerra, en sorgiren de nous durant els decennis de 1930 i 1940, la qual cosa va afeblir la posici del govern del Kuomintang en la seva lluita contra l'imperialisme japons i contra els comunistes. De fet, moltes regions com ara Sichuan, Shanxi, Qinghai, Ningxia, Guangdong, Guangxi, Gansu, Yunnan, i Xinjiang van estar dominades per senyors de la guerra locals fins al moment de la proclamaci de la Repblica Popular Xinesa per Mao Zedong el 1949. 

La breu restauraci manx.
El president Li Yuanhong, successor de Yuan Shikai, va restablir la Constituci Provisional i va convocar de nou el Parlament. Una qesti que havien de resoldre Li Yuanhong i el seu primer ministre Duan Qirui fou la de definir la postura de la Xina davant de la Primera Guerra Mundial. Des de l'esclat de la guerra, la Xina s'havia mantingut neutral, tanmateix, els Estats Units feren una crida a tots els pasos neutrals a unir-se als Aliats com a resposta a la prctica alemanya de la guerra submarina total. Duan Qirui estava interessat a unir-se als Aliats perqu aix aconseguiria prstecs del Jap amb els quals podria finanar les seves tropes d'Anhui. La qesti de la guerra va provocar agres debats al Parlament, i, el maig de 1917, Li Yuanhong va destituir Duan Qirui. Aleshores, els governadors militars de provncies lleials a Duan es declararen independents i demanaren la destituci de Li Yuanhong, qui va demanar ajuda al general Zhang Xun (xins tradicional   , pidgin Zh ng X n), governador de la provncia d'Anhui.

L'1 de juliol de 1917, Zhang va proclamar la restauraci de l'Imperi dels Qing, amb la qual cosa l'emperador Pu Yi havia de recuperar el poder que havia perdut el 1912. Tanmateix, Duan Qirui va enviar els seus exrcits a Pequn, on va arribar a bombardejar la Ciutat Prohibida, i va derrotar les forces de Zhang el 12 de juliol, amb la qual cosa es va acabar l'intent de restauraci manx. A continuaci, el general Feng Guozhang, que controlava les tropes de Zhili, fou proclamat President i Duan Qirui recuper el crrec de primer ministre. Aleshores, les tropes de Zhili i les d'Anhui, lleials a Duan, eren les ms poderoses de la Xina. 

La Guerra de Protecci Constitucional.
Desprs del fracs de la restauraci manx, l'home fort de la Xina era Duan Qirui, qui va dissoldre el parlament i, el 3 d'agost de 1917, va declarar la guerra a Alemanya i a l'Imperi Austrohongars. Arran de les actituds dictatorials de Duan, el setembre Sun Yat Sen i els parlamentaris destituts establiren un govern rival a Guangzhou sota l'gida de l'Exrcit de Protecci Constitucional (xins tradicional    , pidgin Hf j n), del qual Sun era el generalssim (xins tradiconal    , pidgin Dyanshui), amb la qual cosa, Sun no basava pas la seva lluita contra la dictadura de Duan en els principis de la Constituci Provisional. Sis provncies meridionals es declararen favorables a Sun, i els exrcits de Duan no aconseguiren sotmetre-les.

La Guerra de Protecci Constitucional va continuar durant tot l'any 1918. A Guangzhou, molts van rebutjar l'autoritat nica de Sun Yat Sen com a generalssim, per la qual cosa s'eleg un comit de govern format per set persones, i Sun va traslladar-se a Xangai. Al seu torn, a Pequn alguns generals del grup d'Anhui i d'altres del grup de Zhili, descontents amb la prctica de Duan de demanar prstecs al Jap per finanar el seu exrcit, es mostraren partidaris de resoldre el conflicte amb les provncies del sud no pas mitjanant la guerra sin amb una negociaci, i, l'octubre, obligaren Duan a dimitir. Per altra banda, desprs que expirs el mandat de Feng Guozhang es proclam nou president Xu Shichang, decidit a dialogar amb les provncies meridionals.

El febrer de 1919, delegats de les provncies del nord -lleials al govern de Pequn- es trobaren amb delegats del sud a Xangai; tanmateix, les negociacions fracassaren en la qesti dels prstecs demanats per Duan als japonesos; per altra banda, la represa de les negociacions fou destorbada per l'esclat del Moviment Quatre de Maig. 

La Guerra de Protecci Constitucional va tenir com a conseqncia deixar la Xina dividida polticament entre el nord i el sud.

El Moviment Quatre de Maig.


El 1917, la Xina havia declarat la Guerra a Alemanya amb la idea de recuperar la provncia de Shandong, ocupada aleshores pels japonesos. Ara b, el 1918, el govern de Pequn havia signat un acord secret amb el Jap reconeixent-li la possessi de Shandong; quan el Tractat de Versalles va confirmar les reivindicacions japoneses i l'acord del govern de Pequn es va fer pblic, la reacci interna fou esclatant; el 4 de maig de 1919, va haver-hi massives manifestacions estudiantils contra el govern de Pequn i contra el Jap, la qual cosa va acabar duent a la creaci del Moviment Quatre de Maig, caracteritzat pel seu patriotisme i reformisme, que es manifest a nivell intellectual en el Moviment Nova Cultura (     ), actiu durant el perode 1917-1923. Sentint-se pressionats per la protesta estudiantil i per una opini pblica hostil, els delegats xinesos no van acceptar signar el Tractat de Versalles.

La lluita contra els senyors de la guerra.
El Moviment Quatre de Maig va donar aire nou a l'aleshores estancada causa de la revoluci republicana. L'octubre de 1919, Sun Yat Sen, comandant en cap del govern rival de Guangzhou grcies al suport dels senyors de la guerra meridionals, va restablir el Kuomintang com a fora d'oposici al govern de Pequn, el qual, malgrat la inestabilitat conseqncia dels freqents cops d'estat duts a terme pels senyors de la guerra, encara era reconegut com a legtim, cosa que li permetia mantenir relacions amb les potncies occidentals.
En els seus esforos per consolidar el seu rgim i estendre la seva autoritat al nord, Sun no va aconseguir rebre mai ajuda de les democrcies occidentals; per aix, el 1921 va demanar ajuda a la Rssia sovitica. El govern bolxevic va decidir establir llaos d'amistat amb els revolucionaris xinesos en la lluita contra l'imperialisme occidental; ara b, Moscou va seguir una poltica dual de donar suport tant a Sun com al recentment creat Partit Comunista Xins (PCX), i aix va comenar a la Xina la lluita pel poder entre nacionalistes (el Kuomintang) i els comunistes.

El 1922, va trencar-se l'aliana del Kuomintang amb els senyors de la guerra de Guangzhou, per la qual cosa Sun va fugir a Xangai, on, el 1923 representants sovitics li prometeren ajuda per a la reunificaci nacional de la Xina; aix comenaren a arribar a territori xins assessors sovitics, el ms important dels quals fou l'agent de la Komintern Mikhail Borodin. Per la seva banda, la Komintern va donar ordres al PCX de collaborar amb el Kuomintang, seguint aix les directrius poltiques del dirigent comunista holands Henk Sneevliet, nomenat el 1923 representant de la Komintern a la Xina a causa de la seva experincia com a revolucionari a les ndies Holandeses on havia tingut un paper important en la fundaci del Partit Comunista d'Indonsia. En opini de Sneevliet, el PCX era massa petit i massa feble com per poder actuar pel seu compte, anlisi del tot encertada si es t en compte que el creixement del PCX va significar, en realitat, passar de tres-cents militants el 1921 a mil cinc-cents el 1925, mentre que, el 1922, el nombre de militants del Kuomintang era ja de cent cinquanta mil.

El 1923, els sovitics van enviar Chiang Kai-shek, un dels lloctinents de Sun Yat Sen des dels temps del Tongmenghui, a estudiar poltica i estratgia militar a Moscou; desprs del seu retorn a finals de 1923, Chiang va participar en la creaci de l'Acadmia Militar de Whampoa als afores de Guangzhou, seu del govern de coalici entre el PCX i el Kuomintang. El 1924, Chiang esdevingu el director de l'Acadmia, i aix va comenar la seva ascensi poltica que el convert en el successor de Sun al capdavant del Kuomintang i, desprs, en l'unificador de la Xina sota el govern nacionalista de dretes.

Chiang es consolida al poder.

Sun Yat-sen  va morir de cncer a Pequn el 12 de mar de 1925; aleshores, per, el seu moviment nacionalista revolucionari estava vivint un moment d'expansi. Durant l'estiu d'aquell mateix any, Chiang, comandant en cap de l'Exrcit Nacional Revolucionari, va iniciar l'Expedici del Nord contra els senyors de la guerra de la zona. En nou mesos, va aconseguir ocupar la meitat de la Xina. Tanmateix, el 1926, el Kuomintang va escindir-se en una facci de dretes i una altra d'esquerres, i, per altra banda, creixia l'adhesi al comunisme. En aquestes circumstncies, el mar de 1926, desprs de l'Incident de Zhongshan, en qu ell mateix fou objecte d'un intent de segrest, Chiang va destituir tots els assessors sovitics i va dictar mesures restrictives contra l'activitat del PCX; malgrat tot, per tal d'evitar la ruptura entre els comunistes i els nacionalistes, la Uni Sovitica va ordenar als comunistes que continuessin collaborant en l'Expedici del Nord, finalment engegada per Chiang des de Guangzhou el juliol de 1926.

A principis de 1927, la rivalitat entre el PCX i el Kuomintang va provocar una escissi dins del bndol revolucionari. Els comunistes i la facci d'esquerres del Kuomintang van decidir traslladar la seu del govern nacionalista des de Guangzhou cap a Wuhan; per Chiang, victoris en la seva expedici del nord, va enviar les seves forces a Xangai a destruir-hi l'organitzaci del PCX i, el 12 d'abril de 1927, va establir un govern anticomunista a Nanqun, amb la qual cosa, la Xina va passar a tenir tres capitals: Pequn, seu del govern dels senyors de la guerra, reconegut internacionalment com a govern de la Xina; Wuhan, on s'hi havia establert el rgim instaurat pels comunistes i la facci esquerranosa del Kuomintang, i Nanqun, la seu del govern del Kuomintang presidit per Chiang Kai-shek.

Aleshores, la Komintern va ordenar al PCX de fomentar insurreccions armades tant a les ciutats com al camp com a preparaci d'un nou corrent revolucionari; tanmateix, van fracassar els intents dels comunistes d'apoderar-se de les ciutats de Nanchang, Changsha, Shantou i Guangzhou, com tampoc no va donar resultat la Revolta de la Collita de Tardor, protagonitzada per pagesos de la provncia d'Hunan, dirigits per Mao Zedong. Ara b, a mitjans de 1927, el PCX no passava pas per un bon moment; els comunistes havien estat expulsats de Wuhan pels seus antics aliats de l'esquerra del Kuomintang, els quals, al seu torn, foren enderrocats per un cop militar. El 1928, tota la Xina estava sota control, ni que fos nominalment, de Chiang, per la qual cosa, el govern de Nanqun va acabar sent reconegut internacionalment com l'nic govern legtim de la Xina. Aleshores, el Kuomintang va manifestar que, d'acord amb la frmula de Sun Yat Sen sobre les tres fases de la Revoluci: unificaci militar, tutela poltica i democrcia constitucional, la Xina havia arribat a la fi de la primera fase i es disposava a comenar la segona, que es duria a terme sota la direcci del Kuomintang.

La dcada de Nanqun (1928-1937).



La Dcada de Nanqun va significar la consolidaci del poder del Kuomintang, el qual, mitjanant la diplomcia, va aconseguir moderar alguns dels aspectes ms durs de les concessions a les potncies estrangeres de territoris i de privilegis a la Xina. El maig de 1930, el govern xins va recuperar la capacitat d'establir aranzels, controlada abans per les potncies estrangeres per privar la Xina d'ingressos i dificultar-hi el desenvolupament industrial. Per altra banda, el govern va actuar enrgicament per modernitzar els sistemes legal i penal, estabilitzar els preus, amortitzar deute i reformar el sistema bancari; a ms, el govern tamb va impulsar la construcci de ferrocarrils i autopistes aix com va millorar la sanitat i l'educaci i va legislar contra el narcotrfic. El 3 de novembre de 1935, el govern va reformar la moneda fiduciria, amb la qual cosa es van estabilitzar els preus i van crixer els ingressos de l'estat. Per tal d'assolir una unificaci nacional, el govern va intentar imposar el xins mandar com a llengua comuna intentant bandejar tots els altres dialectes xinesos.

Si b les reformes del govern van tenir efectes positius per a la societat, la llibertat poltica va estar ms restringida que en perodes anteriors; el Kuomintang exercia un sistema de partit nic que reprimia violentament la dissidncia i les protestes contra el govern.
 
Malgrat que, nominalment, el govern de Nanqun tenia tot Xina sota el seu control i que Chian Kaishek va aconseguir una estabilitat poltica que no s'havia vist des de la mort de Yuan Shikai, el cas era que el domini del Kuomintang noms resultava efectiu a les regions centrals al voltant de Nanqun, mentre que hi havia regions que continuaven en poder de senyors de la guerra locals; aix, el 1930, la Guerra de les Planes Centrals va significar la revolta contra el President Chian Kaishek de senyors de la guerra com ara els generals Yan Xishan, Feng Yuxiang i Li Zongren, aliats amb dirigents de la facci esquerrana del Kuomintang com ara Wang Jingwei. Malgrat tot, l'agressi japonesa de 1931 van dur alguns senyors de la guerra a fer front com amb el govern central.

La Segona Guerra Sino-Japonesa (1937-1945).
Principal article: Segona Guerra Sinojaponesa


Per tal d'apoderar-se'n dels recursos i primeres matries, el setembre de 1931, immediatament desprs de l'Incident de Mukden, el Jap va comenar la conquesta de Manxria i va crear-hi un estat titella denominat Manxukuo que tingu com a mxim dirigent l'ex-emperador Pu Yi, el qual, el 1924 havia estat desposset del ttol imperial i expulsat de la Ciutat Prohibida pel senyor de la guerra Feng Yuxiang, que s'havia apoderat de Pequn. El 1934, els japonesos proclamaren Pu Yi emperador de Manxukuo; per altra banda, com que la Societat de Nacions no va reconixer l'Imperi de Manxukuo com a pas independent, el Jap va retirar-se d'aquesta instituci internacional. La prdua de Manxria, amb tot el seu potencial per al desenvolupament industrial, perjudic seriosament l'economia de la Xina.

Davant de l'agressi imperialista japonesa, que es feia sentir a tot arreu del pas, l'opini pblica xinesa estava descontenta amb el govern del Kuomintang, que semblava ms interessat a perseguir els comunistes, l'exrcit dels quals entre 1934 i 1935 havia protagonitzat l'episodi de la Llarga Marxa, que no pas a lluitar contra els japonesos. Aix, es va arribar a l'extrem que el desembre de 1936, va esdevenir-se l'Incident Xi'an en qu el President Chian va ser segrestat per Zhang Xueliang qui va obligar-lo a comprometre's a aliar-se amb els comunistes contra els japonesos com a condici per recuperar la llibertat.



El 7 de juliol de 1937, va produir-se un xoc entre tropes xineses i japoneses als afores de Pequn, a prop del Pont de Marco Polo. Aquesta escaramussa va marcar l'inici de la guerra oberta, tot i que no declarada, entre la Xina i el Jap, i, a ms, va dur a l'anunci de la constituci d'un front nacional unit entre el PCX i el Kuomintang contra els japonesos, els quals, aconseguiren apoderar-se de Xangai i, el 13 de desembre de 1937, entraren a Nanqun, fet que va anar seguit d'assassinats i violacions en massa, per aix avui dia es parla de la Massacre de Nanqun.

Desprs d'haver ocupat Nanqun, els japonesos hi instauraren el Govern Reformat de la Repblica de la Xina, un rgim titella igual com l'Imperi de Manxukuo de Pu Yi, que havia de controlar els territoris dominats pels japonesos al centre i sud de la Xina mentre que al nord, els japonesos hi havien installat un altre rgim collaboracionista denominat Govern Provisional de la Repblica de la Xina que havia de controlar les provncies de Hopei, Shantung, Shansi, Honan i Kiangsu. El 1940, el Govern Reformat i el Govern Provisional quedaren refosos en el Govern Nacionalista de Nanqun, encapalat per Wang Jingwei, un dirigent del Kuomintang que trenc amb Chian Kaishek i es pass als japonesos.

La collaboraci entre el PCX i el govern del Kuomintang, establert desprs de la prdua de Nanqun primer a Wuhan i desprs a Chongqing, ciutats de l'interior allunyades de la costa, molt vulnerable a atacs japonesos, va trencar-se el 1938 malgrat les conquestes dutes a terme pels japonesos al nord de la Xina, a les regions costaneres i a la rica regi de la Vall del Yangtze, a la Xina central. A partir de 1940, el conflicte entre nacionalistes i comunistes va fer-se ms evident a les regions no dominades pel Jap; els comunistes estenien la seva influncia mitjanant la propaganda poltica, introduint reformes administratives que afavorien els pagesos, mentre que el Kuomintang procurava de neutralitzar el creixement del comunisme.

A conseqncia de l'atac dels japonesos contra la base americana de Pearl Harbor (7 de desembre de 1941), el govern de Chian Kaishek va poder comptar amb el suport i l'aliana dels Estats Units, en guerra tamb contra el Jap.

La Guerra Civil Xinesa (1945-1949).
L'enfrontament entre el PCX i el Kuomintang, que, de fet, havia comenat el 1927, va reprendre amb fora desprs que, el 1945, la rendici del Jap poss fi a la Segona Guerra Mundial.

El 1945, la situaci de la Xina era de postraci; l'economia es ressentia de les prdues de la guerra i de la corrupci del govern del Kuomintang; la fam estava generalitzada i, a ms, molta gent es va quedar sense casa a causa d'inundacions i d'altres catstrofes. Per altra banda, a la Conferncia de Jalta (febrer de 1945), els Aliats havien acordat permetre a la Uni Sovitica establir tropes a Manxria per accelarar-hi la fi de la guerra contra el Jap; la Xina no havia participat a la Conferncia de Jalta per s que fou consultada; el govern xins va acceptar la presncia sovitica a Manxria confiant que l'URSS noms acceptaria com a interlocutor el Kuomintang; ara b, el domini sovitic del nord-est de la Xina va servir perqu els comunistes poguessin armar-se amb el material bllic abandonat pels japonesos. Per altra banda, el govern de Chiang, establert a Chongqing, no semblava disposar de prou forces com per poder restablir la seva autoritat a les provncies orientals.

Acabada la Guerra, els Estats Units van organitzar converses de pau entre el president Chiang i el dirigent comunista Mao Zedong, i el 28 d'agost de 1945 Chiang i Mao es reuniren a Chongqing; tant l'un com l'altre s'hi manifestaren partidaris de la pau i de la cooperaci, per, mentrestant, continuaven els enfrontaments entre nacionalistes i comunistes, tot i que no s'arribava mai a l'enfrontament a gran escala.

La treva, per, va trencar-se el 26 de juny de 1946, cosa que va donar origen a una guerra civil entre el Kuomintang i el PCX, que la historiografia comunista denomina "Guerra d'Alliberament" (xins simplificat     , pidgin Ji fng Zhnzh ng). Els Estats Units van ajudar econmicament el Kuomintang i, fins i tot, van transportar per avi tropes nacionalistes des de la Xina central cap a Manxria. Tanmateix, a causa de la gran corrupci que patia el govern de la Xina, els americans van suspendre l'ajuda a Chian Kai-shek durant gran part del perode 1946-1948, prctica que desprs fou atribuda a l'actuaci malvola de Harry Dexter White, un dels fundadors del Fons Monetari Internacional a qui s'acus de treballar per als sovitics.

Pel mar de 1947, el Kuomintang va prendre Yenan, la capital dels comunistes; ara b, a finals de 1947, els comunistes s'havien apoderat de les ciutats del nord Mukden i Changchun. Chiang Kai Shek va intentar eliminar el PCX usant les tropes d'antics senyors de la guerra del nord que havien collaborat amb els japonesos, aquesta tctica, per, va fer perdre suport a Chiang, sobretot a les zones rurals on els pagesos recordaven la lluita dels comunistes contra els japonesos; una altre fet que treia credibilitat al Kuomintang era la immensa corrupci del seu govern.

Finalment, els comunistes ocuparen Manxria desprs de la decisiva Campanya de Liaoshen, grcies a la qual pogueren apoderar-se de molt de material bllic abandonat per l'exrcit del Kuomintang. L'abril de 1948, va caure la ciutat de Loyang, amb la qual cosa l'exrcit del Kuomintang va quedar allat de Xi'an; el 28 de setembre de 1948, el PCX va prendre Jinan i la provncia de Shandong. La Campanya Huaihai de finals de 1948 i principis de 1949 va donar als comunistes el domini de les regions centreorientals; per altra banda, amb la Campanya Pingjin, els comunistes s'apoderaren de tot el nord de la Xina entre el 21 de novembre de 1948 i el 31 de gener de 1949. El 21 d'abril de 1949, les forces comunistes passaren el riu Yangtze i prengueren Nanquin, la capital del Kuomintang; l'1 d'octubre, Mao Zedong va proclamar la Repblica Popular Xinesa, que establ la seva capital a Pequn. A finals de 1949, l'Exrcit d'Alliberament Popular, s a dir, l'exrcit del PCX, estava perseguint les escorrialles de les forces del Kuomintang al sud de la Xina. El 10 de desembre de 1949, les tropes comunistes posaren setge a Chengdu, la darrera ciutat controlada pel Kuomintang a la Xina continental, on Chiang Kai-shek i el seu fill Chiang Ching-kuo intentaren resistir fins que, aquell mateix dia, fugiren en avi a l'illa de Taiwan, la qual, desprs d'haver estat dominada pels japonesos des de 1895, havia passat a la Xina arran de la rendici del Jap el 1945.
La Repblica de la Xina a Taiwan (Des de 1949).

La Dictadura del Kuomintang.
El govern de Chian Kai-shek (1949-1975).
Un cop arribat a Taiwan, Chiang Kai-Shek va declarar Taipei, la capital de l'illa, seu provisional del govern de la Repblica de la Xina fins que no s'aconsegus expulsar els comunistes de la Xina continental. L'1 de mar de 1950, Chiang va reprendre les seves tasques com a President de la Xina, crrec per al qual l'Assemblea Nacional el reeleg el 1954, 1960, 1966 i 1972.

Malgrat que la Constituci preveia un govern democrtic, el rgim de Chiang va continuar sent, igual com abans de 1949, un sistema de partit nic, dominat principalment per xinesos del continent. Les "Disposicions Temporals efectives durant el perode de rebelli comunista" van enfortir les atribucions del poder executiu i l'objectiu de "reconquerir el continent" permet al Kuomintang de conservar el monopoli del poder i declarar proscrits els altres partits, la qual cosa duia a empresonar tots els sospitosos de simpatitzar amb el Partit Comunista Xins o de ser partidaris de la independncia de Taiwan. Aquestes mesures, que significaven mantenir Taiwan sota la llei marcial, es legitimaven amb la idea que la guerra del Kuomintang contra el PCX no s'havia acabat pas. El rgim de Chiang va intentar imposar la ideologia nacionalista xinesa a Taiwan, la qual cosa va dur-lo a reprimir la cultura local, arribant fins i tot a prohibir l's de la llengua taiwanesa als mitjans de comunicaci. Per altra banda, com que no es podien convocar eleccions a les circumscripcions ocupades pels comunistes -s a dir, a totes menys Taiwan- els diputats de l'Assemblea Nacional ocupaven els seus escons de manera vitalcia.

Desprs d'haver perdut la Xina continental, Chiang va destituir aquells membres del Kuomintang acusats de corrupci, amb la qual cosa destacades figures de l'antic govern de la Repblica de la Xina d'abans de 1949 com ara H.H. Kung i T.V. Soong van exiliar-se als Estats Units; per altra banda, malgrat el seu carcter autoritari, el govern va fomentar el desenvolupament econmic, especialment en el sector de les exportacions; una reforma agrria i l'ajuda econmica americana durant el decenni de 1950 va posar les bases perqu Taiwan, que al final de la Segona Guerra Mundial tenia una situaci econmica comparable a la dels pasos de l'frica, es desenvolups fins arribar a ser un dels "Tigres Asitics"

El president Yen Chia-kan (1975-1978).
Yen Chia-kan, que el 1963 havia ocupat el crrec de primer ministre, fou elegit vice-president per l'Assemblea Nacional el 1966 i el 1972. Per aix, a la mort de Chiang Kai-shek (1975), va esdevenir president, crrec que exerc fins que no va finalitzar el mandat que a Chiang se li havia concedit el 1972. El 1978, el crrec de President de la Xina va passar a Chiang Ching-kuo, fill de Chiang.

Desprs d'haver deixat la presidncia, Yen presid el Consell per al Renaixement Cultural Xins i el Palau del Museu Nacional fins 1991.

El govern de Chiang Ching-kuo (1978-1988).


Durant els seus ltims anys, Chiang Kai-shek va anar delegant funcions en el seu fill Chiang Ching-kuo, qui, entre 1972 i 1978, va ser primer ministre, i, el 1975, va succeir el seu pare en la direcci del Kuomintang. El 20 de maig de 1978, a la fi del termini presidencial de Yen Chia-kan, Chiang fou elegit president per l'Assemblea Nacional i, el 1984, a la fi del seu mandat, fou reelegit; aleshores, l'Assemblea Nacional encara estava formada majoritriament per diputats elegits a les circumscripcions continentals entre 1947 i 1948. 

En un principi, Chiang va continuar el sistema dictatorial del seu pare, mantenint la vigncia de la llei marcial establerta el 1949; per altra banda, va impulsar els "Catorze Projectes Majors de Construcci", "Deu Projectes Majors de Construcci" i els "Dotze Nous Projectes de Desenvolupament", que contriburen al "miracle" del desenvolupament econmic de Taiwan, amb un creixement del 13% i una renda per cpita de $4,600.

El 1987, Chiang va declarar abolida la llei marcial i va permetre visites familiars a la Xina Continental; a ms, es va liberalitzar el rgim amb la qual cosa als opositors al Kuomintang se'ls va acabar permetent reunir-se i publicar diaris. Aix, tot i que els partits encara eren illegals, quan va formar-se el Partit Demcrata Progressista el 1986, el govern ni el va dissoldre ni va perseguir-ne els dirigents, els quals van poder presentar-se a les eleccions com a independents dins del moviment Tangwai. Per altra banda, en un esfor d'integrar nadius de Taiwan al govern, Chiang va fer designar vice-president Lee Teng-hui.

Les dues Xines.
Els orgens.
Desprs que, un cop acabada la Guerra Civil Xinesa, els comunistes s'apoderessin de tota la Xina continental, i les forces del Kuomintang, dirigides per Chian Kai-shek, es retiressin a l'illa de Taiwan, hi ha dos estats, la Repblica Popular Xinesa, proclamada per Mao Zedong el 1949, i la Repblica de la Xina, continuada a Taiwan per Chiang i els seus successors, que lluiten per ser reconeguts com a l'nic i legtim govern de la Xina, un pas nic i indivisible del qual, com s obvi, Taiwan tamb en forma part. Lgicament, cadascun dels dos estats xinesos veu l'altre com una entitat espria que, sense tenir-hi cap dret, li usurpa el nom i una part del territori.

La continutat del rgim del Kuomintang a Taiwan fou possible, principalment, grcies a la intervenci dels Estats Units que protegiren l'illa d'una invasi per part de la Xina continental, sobretot d'en de l'esclat de la Guerra de Corea on Mao hi don suport al partit comunista.

En el llenguatge poltic de la dcada de 1950, es parlava de l'existncia d'una Xina comunista i d'una Xina nacionalista dita tamb Xina lliure malgrat el carcter dictatorial del govern de Taiwan.

En un principi, els governs que reconeixien la Repblica Popular Xinesa eren noms la Uni Sovitica, el Bloc de l'Est, el Moviment de Pasos No Alineats i, a partir de 1950, el Regne Unit, mentre que els Estats Units i els pasos occidentals mantenien relacions amb la Repblica de la Xina. Tanmateix, durant el decenni de 1960, va produir-se la Ruptura Sinosovitica en qu s'arrib a un enfrontament cada cop ms fort entre la Repblica Popular Xinesa i l'URSS. Per aix, el president dels Estats Units Richard Nixon va decidir aprofitar l'enemistat entre els dos grans rgims comunistes, que va arribar al seu nivell ms alt vers 1970, amb fets com ara l'Incident de l'illa de Zhenbao, per iniciar una poltica d'apropament a la Xina popular amb la idea de trobar aix un important aliat contra l'URSS. El resultat d'aquest apropament a Pequn fou que, el 1971, l'Assemblea General de l'ONU va decidir reconixer com a representants de la Xina els delegats de la Repblica Popular, fins aleshores exclosos de l'organisme internacional, i expulsar els delegats de la Repblica de la Xina, reconeguts fins aleshores.

La situaci actual.
Avui dia, tant la Repblica Popular Xinesa com la Repblica de la Xina continuen sense reconixer-se oficialment com a estats sobirans perqu tant a Pequn com a Taipei es considera que noms hi ha una sola Xina.

La Repblica Popular Xinesa no accepta de cap manera que, a nivell internacional, la Repblica de la Xina rebi el tractament de pas independent. Per aix, qui vulgui establir relacions diplomtiques amb Pequn ha de trencar qualsevol relaci amb Taipei, com tamb Pequn usa la seva influncia diplomtica per evitar que la Repblica de la Xina pugui participar oficialment en esdeveniments mundials com ara els Jocs Olmpics. Seguint en aquesta lnia, la premsa de la Xina continental mai no parla de la Repblica de la Xina sin de la "provncia xinesa de Taiwan" o de l'"autoritat de Taiwan". A ms, legalment, la Repblica Popular Xinesa t l'objectiu de reunificar la Xina, s a dir, de recuperar Taiwan.

Al seu torn, en teoria, la Repblica de la Xina tamb reivindica la sobirania sobre tot el pas, s a dir, tamb sobre les provncies continentals; ara b, a la prctica, no fa res per assolir aquest objectiu, mentre que, de manera no oficial, proposa admetre l'existncia de dues Xines o, fins i tot, de dos pasos diferents: Taiwan i la Xina.

La democratitzaci.

Desprs de la mort del president Chiang Ching-kuo (1988), el seu successor Lee Teng-hui va continuar el procs de democratitzaci i de cessi del poder als nadius de Taiwan. El 1991, va arribar la democrcia quan l'Antiga Assemblea Nacional, amb els seus diputats perpetus de les provncies continentals, fou dissolta i se'n convoc una de nova elegida lliurement pels ciutadans de Taiwan; a ms, el 1994 tamb s'establ l'elecci popular pels taiwanesos del President la Repblica de la Xina, tal com s'ha fet des de 1996.

Per altra banda, el president Lee va comenar un procs de recuperaci de la identitat prpia de Taiwan deixant de banda el discurs nacional xins, aix, s'aboliren les restriccions a l's del taiwans als mitjans de comunicaci i a l'escola.

Tanmateix, la democratitzaci de Taiwan va tenir alguns problemes, com ara que, en els primers moments, sent encara illegals els partits de l'oposici, els seus dirigents podien presentar-s'hi manifestant que rebutjaven tant el comunisme com la independncia de Taiwan com tamb sense finanar-se la campanya mitjanant el partit, la qual cosa va dur alguns poltics a demanar prstecs a grups de poder o, fins i tot, a mfies,i aix es va originar una greu corrupci.

L'independentisme taiwans.
Desprs que, el 1945, el domini sobre Taiwan passs del Jap a la Xina, molts taiwanesos van trobar la nova administraci xinesa, caracteritzada per la seva ineficcia i corrupci, tan opresiva com abans ho havia estat la japonesa i, per tant, consideraven l'annexi a la Xina no pas com un alliberament sin com un simple canvi d'amo.

Les tensions entre els taiwanesos i el govern xins van manifestar-se el 28 de febrer de 1947, s a dir, quan la Repblica de la Xina encara dominava el continent, en l'esclat de l'Incident 228
(xins tradicional      ; pidgin r r b  shjin;Peh- e-j :J -j -pat s -ki  ), un alament antigovernamental a Taiwan que les autoritats del Kuomintang van reprimir amb extraordinria duresa amb tropes enviades des del continent; desprs, va venir un rgim de terror amb el resultat de molts taiwanesos, bastants d'ells vinculats a les elits poltiques, socials, intellectuals i econmiques de l'illa, empresonats, morts o "desapareguts"; aquesta brutal repressi va acarnissar-se tamb amb els continentals sospitosos de simpaties amb el comunisme. Per altra banda, fins a les reformes democrtiques de la dcada de 1990, el poder de l'estat era en gran part monopolitzat pels continentals fugits a l'illa el 1949 i els seus descendents. 

Mentre va estar vigent la llei marcial, s a dir, fins 1987, plantejar la possibilitar de proclamar la independncia de Taiwan estava prohibit ja que aix entrava en contradicci amb la doctrina oficial que l'objectiu de la Repblica de la Xina era assolir la reunificaci nacional recuperant el domini de les provncies continentals; per aix, els independentistes taiwanesos, representants d'un dels principals moviments poltics de l'oposici democrtica al rgim del Kuomintang, havien de triar entre la clandestinitat o l'exili, principalment als Estats Units o al Jap.

Desprs de la democratitzaci, la causa de la independncia de Taiwan  va poder passar a ser defensada obertament dins de l'illa, i foren molt importants els xits electorals del Partit Demcrata Progressista, defensor de l'independentisme.

El principal obstacle per proclamar la independncia de Taiwan, que, bviament, duria a la desaparici de la Repblica de la Xina que es quedaria sense cap territori on governar, no es troba pas en els xinesos de l'illa, sin en l'actitud de la Repblica Popular Xinesa que, considerant Taiwan com un territori xins ms, no est disposada a acceptar de cap manera que l'illa esdevingui un pas diferent de la Xina.

Aix, el 1996, davant la possibilitat de la reelecci a Taiwan com a president de Lee Teng-hui, defensor de la independncia de l'illa malgrat ser aleshores un dirigent del Kuomintang, la Repblica Popular Xinesa va comenar a dur a terme unes maniobres militars a l'estret de Taiwan, exhibint-hi els seus missils ballstics, cosa que es va interpretar com una coacci als ciutadans taiwanesos convocats a les urnes. En resposta, el president dels Estats Units Bill Clinton van enviar una fora operativa a la zona que va obligar els xinesos a posar fi a les maniobres. I, segurament com a gest de rebuig a la coacci xinesa, Lee Teng-hui va guanyar les eleccions per mplia majoria.

Aix doncs, com que una possible independncia de Taiwan podria dur a una intervenci xinesa a l'illa en la qual tamb s'hi podrien veure implicats d'altres pasos com ara els Estats Units i el Jap, l'actitutd de la comunitat internacional consisteix a defensar la continutat de l'actual estat de coses. 







 







 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296872" title="Cochranella flavopunctata" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="117259">

Cochranella flavopunctata s una espcie de granota que viu a l'Equador i Colmbia. 

Referncies.

 Castro, F., Rueda, J.V., Bolvar, W., Estupinan, R.A. & Almandriz, A. 2004.  Cochranella flavopunctata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296873" title="Lder suprem d'Iran" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="117260">
El Lder el Suprem de l'Iran s el crrec suprem en la Repblica Islmica d'Iran, equivalent a Cap d'Estat. Va ser creat el 1979 en el context de la Revoluci Islmica. Des de juny de 1989 el crrec s ocupat per l'aiatoll Ali Khamenei que va succeir l'aiatoll Ruhollah Khomeini. El Lder el Suprem s l'autoritat mxima en termes poltics i religiosos.

El Lder Suprem de l'Iran s elegit per l'Assemblea dels Experts, rgan electe pel poble compost per clergues, que pot revocar aquesta decisi. Davant de la falta d'un lder adequat l'Assemblea pot designar una comissi que exerceixi les mateixes funcions. Els articles 5 i 109 de la Constituci de l'Iran expliciten el perfil del Lder Suprem:

1. Ha de ser un coneixedor de la jurisprudncia islmica.

2. Ha de ser just i piets i gaudir d'estima entre la poblaci.

3. Ha de tenir tamb caracterstiques que demostrin la seva perspiccia poltica i social, aix com prudncia i coratge.


El Lder el Suprem s l'autoritat mxima en termes poltics i religiosos. s el Comandant el Suprem dels Cossos de la Gurdia Revolucionria Islmica, orienta la poltica exterior i decideix sobre qestions relatives a la guerra i a la pau. El seu poder no pot ser posat en entredit en nom del principi del "velayat-i-faqih " que institueix la supremacia del poder espiritual.

A l'Iran, el President s elegit per votaci i equival a la figura d'un Primer Ministre.

Els deures del Lder Suprem es troben consignats a l'article 110 de la constituci. El Lder el Suprem s responsable:

1. Del nomenament del cap del poder judicial, del cap de les forces militessis, del cap de les forces de seguretat, aix com elegeix sis dels dotze membres del Consell dels Guardians.

2. Nomena els directors de l'emissora irani de rdio i televisi.

3. Ha d'intervenir en les disputes entre els tres poders (executiu, legislatiu i judicial).

4. El Lder Suprem firma el decret per a l'elecci pel poble del President de l'Iran, podent cessar-lo lliurement en el cas que entengui que aquest no governa segons l'establert a la constituci.

5. Pot reduir tamb o anullar penes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296874" title="Blanca de Savoia" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="117261">
Blanca de Savoia ( Chambry, Savoia 1331 - Pavia, Mil 1387 ) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 1331 a la ciutat de Chambry, en aquells moments capital del comtat de Savoia i que actualment forma part del departament de la Savoia, sent la segona filla del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat. Fou nta per lnia paterna del tamb comte Amadeu V de Savoia i Sibilla de Bresse, i per lnia materna de Teodor Paleleg de Montferrat i Argentina Spinola. Fou germana del comte Amadeu IV de Savoia.

Mor el 31 de desembre de 1387 a la ciutat de Pavia, sent enterrat al Monestir de Santa Clara, fundat per ella mateixa el 1380.

Npcies i descendents.
Es cas "per poders" el 10 d'octubre i "en persona" el 28 d'octubre de 1350 amb el senyor de Mil Gales II Visconti. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Gales Visconti (1351-1402), senyor i duc de Mil;
Violant Visconti (1354-1386), casada el 1368 amb Lionel d'Anvers;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296877" title="Cochranella euhystrix" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="117262">

Cochranella euhystrix s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Sinsch, U. & Wild, E. 2004.  Cochranella euhystrix.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296878" title="Cochranella geijskesi" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="117263">

Cochranella geijskesi s una espcie de granota que viu a Surinam. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Cochranella geijskesi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296879" title="Cochranella granulosa" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="117264">

Cochranella granulosa s una espcie de granota que viu a Costa Rica, Hondures, Nicaragua, Panam i, possiblement tamb, a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Chaves, G., Savage, J., Cruz, G., Wilson, L.D. & Khler, G. 2004.  Cochranella granulosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296882" title="Cochranella mache" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="117265">

Cochranella mache s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Referncies.

 Guayasamin, J. M. 2006.  Cochranella mache.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296883" title="Cossos de la Gurdia Revolucionria Islmica" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="117266">
Els Cossos de la Gurdia Revolucionria Islmica (farsi:                           - Sepah-i Pasdaran-i Enghelab-i Islami), comunament dits Gurdia Revolucionria, o pel seu nom persa Sepah (exrcit) o Pasdaran (gurdies), s l'organitzaci militar ms gran de la Repblica Islmica de l'Iran. La traducci literal del seu nom persa s "L'exrcit dels gurdies de la revoluci islmica".

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296884" title="Cochranella helenae" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="117267">

Cochranella helenae s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium helenae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296885" title="Cochranella megistra" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="117268">

Cochranella megistra s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Cochranella megistra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296892" title="Cochranella nola" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="117269">

Cochranella nola s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Cochranella nola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296893" title="Cochranella midas" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="117270">

Cochranella midas s una espcie de granota que viu al Brasil, Equador, Per i, possiblement tamb, a Bolvia i Colmbia. 

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Cochranella midas.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296894" title="Cochranella ocellata" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="117271">

Cochranella ocellata s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L. & Sinsch, U. 2004.  Cochranella ocellata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296896" title="Cochranella ocellifera" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="117272">

Cochranella ocellifera s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Cochranella ocellifera.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296898" title="Cochranella orejuela" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="117273">

Cochranella orejuela s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F., Lynch, J. & Grant, T. 2004.  Cochranella orejuela.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296900" title="Front Nacional d'Alliberament d'Algria" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="117274">
El Front d'Alliberament Nacional (en rab: Jabhat al-Ta r r al-Wa an , en francs: Front de Libration Nationale, FLN) va ser el partit poltic, junt amb la seva organitzaci militar l'Exrcit d'Alliberament Nacional (ELN), d'Algria que va liderar la independncia respecte a Frana.

 Histria .

Fundat l'1 de novembre de 1954 com una continuaci del moviment revolucionari anterior que lluitava per la independncia algeriana. Va ser creat pel Comit Revolucionari d'Unitat i Acci. Aquest comit va afavorir la unitat de totes les faccions del moviment nacionalista per lluitar contra Frana. El 1956 gaireb totes les organitzacions nacionalistes d'Algria havien passat a formar part del FLN, que va quedar com el grup hegemnic en el moviment, pressionant les altres organitzacions dissidents. Els majors grups poltics arrelats entre la poblaci rab fora del FLN eren el Moviment Nacional Algeri dirigit per Messali Hadj i el Partit Comunista Algeri. En aquell temps l'executiva del FLN estava composta per cinc membres i un cos legislatiu.

 FLN com a partit nic .

Desprs de la independncia d'Algria el FLN es va transformar en el partit nic de l'esmentat pas.

Quan Algria va assolir la independncia el 1962 l'intellectual moderat, Farhat Abbas es va fer crrec del govern provisional des del 25 de setembre d'aquell any fins al 15 de setembre de 1963. Va dimitir en protesta per la decisi del FLN d'establir un sistema de partit nic sota el lideratge d'Ahmed Ben Bella. Va ser posat llavors sota arrest domiciliari des de 1964 fins a 1965.

Va ser llavors quan el partit va experimentar una aguda lluita interna pel poder. Apareixeren diverses faccions al seu si que es polaritzaren en dos blocs: el grup d'Ahmed Ben Bella, ms esquerr i socialista i la direcci en l'exili del FLN, encapalada per l'expresident Abbas.

El 19 de juny de 1965 va tenir lloc un cop d'estat en el qual els partidaris de la segona facci es van imposar per la fora de les armes, deposant i empresonant Ahmed Ben Bella. Segons els historiadors aquest fet es veia venir des de la clausura del Tercer Congrs del FLN l'abril de 1964.

 El FLN avui .

Amb l'arribada de la democrcia en els anys noranta del segle XX es va convertir en un ms dels partits poltics del pas.

El partit va rebre un 34.3% dels sufragis en les eleccions legislatives de 2002, aconseguint 199 escons en el parlament.

El 2004, Ali Benflis es va presentar a les eleccions presidencials com a candidat del FLN. Tanmateix la victria d'Abdelaziz Bouteflika va suposar una crisi al si del partit. El 2005 el Consell Nacional del FLN va nomenar al Cap d'Estat Abdelaziz Bouteflika president del partit i a Abdelaziz Belkhadem secretari general del FLN.

El 2007 en torna a participar en les eleccions sota la direcci de l'actual cap del Govern, Abdelaziz Belkhadem, obtenint 136 dels 389 escons de l'Assemblea Popular Nacional (APN), 63 menys que els aconseguits en els anteriors comicis de 2002. L'escassa participaci, de noms 35,51 per cent, s considerada pels observadors com un clar rebuig per part de la majoria dels algerians a aquests comicis, els tercers en la histria d'Algria desprs de les eleccions celebrades el 1997 i 2002.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296901" title="Cochranella oyampiensis" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="117275">

Cochranella oyampiensis s una espcie de granota que viu al Brasil, Guaiana Francesa i Guaiana. 

Referncies.

 La Marca, E. & Reynolds, R. 2004.  Cochranella oyampiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296907" title="Cochranella pulverata" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="117276">

Cochranella pulverata s una espcie de granota que viu a l'Equador, Colmbia, Costa Rica, Hondures, Nicaragua i Panam. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Castro, F., Grant, T. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Hyalinobatrachium pulveratum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296910" title="Cochranella punctulata" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="117277">

Cochranella punctulata s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gil, A.Q. & Lynch, J. 2004.  Cochranella punctulata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296914" title="Cochranella ramirezi" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="117278">

Cochranella ramirezi s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Castro, F., Grant, T. & Wild, E. 2004.  Cochranella ramirezi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296917" title="Cochranella resplendens" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="117279">

Cochranella resplendens s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F., Rueda, J.V., Bolvar, W., Estupinan, R.A., Coloma, L.A., Ron, S. & Almandriz, A. 2004.  Cochranella resplendens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296922" title="Cochranella ritae" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="117280">

Cochranella ritae s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia i, possiblement tamb, al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrigues, M.T. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Cochranella ritae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296925" title="Cochranella riveroi" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="117281">

Cochranella riveroi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Cochranella riveroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296926" title="Daniel Powter" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="117282">
Daniel Powter s un msic canadenc, nascut el 25 de febrer del 1971. Va crixer a Vernon, a la regi de la Colmbia Britnica. Amb les influncies dels ritmes locals, s'inici d'hora per la msica la seva mare, que era pinanista, i es va emportar a Powter amb ella en llargs viatges per veure actuar artises com Prince a Vancouver.

xit.
El primer tema de Daniel Powter "Bad Day" no va debutar al seu Canad natal, sin a Europa a mitjans del 2005. Fou escollit pels germans Warner i va aparixer en un anunci publicitari de Coca-Cola a tota Europa. La can va comenar a sonar en multitud de rdios de tot el continent, i arrib a ocupar el n3 a la llista total europea. El seu millor lloc va ser a Alemanya on va arribar a estar al primer lloc de la llista nacional, i al Regne Unit, on ocupar la segona posici a la llista de singles i es va mentir al top 10 durant tretze setmanes. A Austrlia, va escalar fins al n3. La can va arribar fins al 5 al Canad i encara ara s un xit al top 10 de la rdio Adult Top 40, aix com un nmero 5 al Billboard Hot 100, als EE.UU.

Trivia.
Quan li van preguntar en una entrevista per qu sempre portava un gorro, Powter explic que quan era petit va patir un accident de cotxe, el qual va deixar-li una cicatriu al cap. Per aix, utilitza el gorro per tapar-se la marca que li qued. A ms, senyal que t 40 gorros iguals dins el seu armari.

Discografia.
lbums d'estudi. 
Daniel Powter (2005) n5 (2 setmanes) al Regne Unit, n14 a Austrlia.

Singles.
2005: "Bad Day" - n3 al Canad; n2 (3 semanes) al Regne Unit; n3 a Austrlia; n3 a Frana, n1 a Alemanya, n1 a Itlia i n5 als EE.UU.
2005: "Free Loop" - n43 a Austrlia.
2006: "Jimmy Gets High" - n40 al Canad, n18 a Itlia.
2006: "Lie To Me".

Enllaos externs.
Lloc oficial de Daniel Powter ;
Daniel Powter Reproductor Yahoo Launch ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296927" title="Cochranella savagei" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="117283">

Cochranella savagei s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Cochranella savagei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296928" title="Cochranella saxiscandens" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="117284">

Cochranella saxiscandens s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Angulo, A., Jungfer, K.-H. & Arizabal, W. 2004.  Cochranella saxiscandens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296931" title="Abdelaziz Belkhadem" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="117285">
Abdelaziz Belkhadem (nascut el 8 de novembre de 1945 a Aflou, Provncia de Laghouat, Algria) (                 ) s un poltic algeri, actual Primer Ministre del seu pas.

Va ser nomenat Primer Ministre el 24 de maig del 2006, en substituci d'Ahmed Ouyahia. Prviament va ser President del Parlament algeri des de 1990 fins 1991. Aix mateix va ser Ministre de Relacions Exteriors des del 2000 fins al 2005.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296936" title="Cochranella solitaria" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="117286">

Cochranella solitaria s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Lynch, J. 2004.  Cochranella solitaria.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296940" title="Telemark" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="117287">
Per a la modalitat d'esqu vegeu Telemarc.


Telemark s un comtat de Noruega, fronterer amb els de Vestfold, Buskerud, Hordaland, Rogaland i Aust-Agder. La seu administrativa del comtat s a la ciutat de Skien.

Municipis.
El comtat s format pels segents municipis:
Bamble;
B;
Drangedal;
Fyresdal;
Hjartdal;
Krager;
Kviteseid;
Nissedal;
Nome;
Notodden;
Porsgrunn;
Sauherad;
Seljord;
Siljan;
Skien;
Tinn;
Tokke;
Vinje;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296942" title="Cochranella spiculata" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="117288">

Cochranella spiculata s una espcie de granota que viu al Per.  

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L. & Arizabal, W. 2004.  Cochranella spiculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296948" title="Cochranella spinosa" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="117289">

Cochranella spinosa s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, Panam i, possiblement tamb, a Nicaragua. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Wild, E., Cisneros-Heredia, D., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Chaves, G., Savage, J., Cruz, G., Wilson, L.D. & Khler, G. 2004.  Cochranella spinosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296949" title="Cochranella susatamai" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="117290">

Cochranella susatamai s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Wild, E. & Lynch, J. 2004.  Cochranella susatamai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296950" title="Cochranella tangarana" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="117291">

Cochranella tangarana s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Angulo, A., Jungfer, K.-H., Monteza, J.I., Arizabal, W. & Sinsch, U. 2004.  Cochranella tangarana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296951" title="Cochranella vozmedianoi" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="117292">

Cochranella vozmedianoi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Cochranella vozmedianoi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296952" title="Chadli Bendjedid" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="117293">
Chadli Bendjedid (en rab:               ) va ser President d'Algria entre el 9 de febrer de 1979 i l'11 de gener de 1992. Nascut el 14 d'abril de 1929, va servir com a oficial en l'Exrcit francs abans de desertar i integrar-se al Front Nacional d'Alliberament (FLN) en l'inici de la Guerra de la Independncia. Va ser Ministre de Defensa des de novembre de 1978 a febrer de 1979, i va ser nomenat President del pas a la mort d'Houari Boumdinne.

Com a President, va reduir el paper de l'Estat en l'economia i va alleugerir la vigilncia del mateix sobre els ciutadans. A finals dels anys 1980, quan l'economia del pas va entrar en crisi com a conseqncia de la Crisi del Petroli, van crixer les protestes contra el FLN que governava en un sistema de partit nic. Llavors va iniciar el procs de democratitzaci cap a un sistema multipartidista. Per, el 1991, una intervenci militar va paralitzar el procs de les eleccions municipals per evitar el triomf del Front Islmic de Salvaci, forant Bendjedid a la dimissi, i donant-se inici a la Guerra Civil Algeriana.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296955" title="Cochranella xanthocheridia" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="117294">

Cochranella xanthocheridia s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F. & Lynch, J. 2004.  Cochranella xanthocheridia. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296960" title="Mare de Du dels Lliris" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="117295">


Segons la tradici el 21 d'agost de 1653, al paratge de la Font Roja,  el paborde de la catedral de Valncia Antoni Bonaventura Guerau i Montllor junt amb el capell de Confrides van trobar uns lliris blancs entre argilagues, mentre reflexionaven i oraven. A l'examinar-los van trobar que en els seus bulbs es trobaven gravades imatges que representaven la Mare de Du tal com se la solia representar en la seua Purssima Concepci. Aix va comenar un procs que va arribar fins a Felip IV per a demostrar que el miracle s'havia produt. 

Antecedents.
Durant tot el segle XVI va estar latent un conflicte entre els agustins i dominics (tomistes) i els franciscans i jesutes (immaculadistes) que es va generalitzar per tot l'Estat prcticament en la segona dcada del segle XVII amb moltes ciutats que van jurar vot de defensa del misteri de la Immaculada Concepci de Maria. Incls Felip III i Felip IV van demanar al Papa que fixara el misteri per aquest es va limitar a prohibir els atacs en pblic per no les discussions teolgiques.

Antoni Bonaventura Guerau es trobava el dia 14 d'agost a Xtiva per a donar un serm sobre l'Assumpci de Maria i es va trobar un pasqu contra la Inmaculada, ra per la qual va canviar el seu serm per un altre en defensa de la puresa original de Maria. El serm el va basar en el segon versicle del segon captol del cntic dels cntics "sicut lilium inter spinas sic amica mea inter filias".  Als dies va partir cap a Alcoi, el seu poble natal, i el dia 20 va encaminar els seus passos junt amb altres sacerdots i estudiants cap a la Font Roja per a descansar l'esperit i practicar exercicis espirituals.

Els lliris van ser portats a Valncia el 28 d'agost on es van presentar a les autoritats civils i metropolitanes i es va constituir una comissi facultativa per al seu estudi. L'any 1664 desprs de la benedicci de la campana de l'ermita erigida en el lloc  per iniciativa d'Antoni Bonaventura Guerau va ser trobat un altre lliri semblant es va presentar al Virrei de Valncia i l'arquebisbe va ordenar l'obertura d'una Informacin jurdica del Milagroso Hallazgo de la Imagen de Nuestra Seora en su Pursima Concepcin. Per indicaci del virrei, el lliri va ser enviat al rei Felip IV, el qual va manar reservar-lo en el seu oratori.

L'Acta.
L'acta recull la declaraci al Justcia Jaume Margarit, el seu assessor Pere Sanz i dos testimonis (mossn Llus Prez i Honorat Mayor) requerits pel notari Jordi Mayor d'Antoni Bonaventura Guerau i Joan Prez (retor de Confrides). Tamb van declarar a petici de l'assessor els testimonis oculars: mossn Josep Just, Joan Prez (llaurador), Joan Gisbert de Miguel (ciutad), Llus Merita (cavaller) i mossn Agust Valls, validant el Justcia la declaraci com verdadera i firmada l'acta el dia 23 d'agost de 1653.

L'acta original o una cpia d'aquesta va estar a l'arxiu de l'esglsia de Santa Maria d'Alcoi fins el 25 de maig de 1855 dia que va eixir d'ell a petici d'un predicador d'Alzira i ja mai va tornar. Hi havia una cpia al llibre de Consells del segle XVIII, altra a la biblioteca de Juventud Catlica i una tercera a la mateixa parrquia.

L'acta del llibre de consells 1707-1723 s una cpia de la declaraci original i la seua traducci al castell de l'escriv Toms Gisbert de 1748. Aquesta va estar perduda 10 anys fins que va ser trobada a una caixa forta de l'ajuntament.

Repercussi.

La primera notcia del prodigi va aparixer el 1653 en les Tablas Cronolgicas del Pare Clemente. ;
Francisco Zutman edita una relaci de la troballa a Lieja el 1665.
Michael Pexenfender l'arreplega al seu Concionator Historicus l'any 1672 del qual van extraure la noticia tractadistes italians com el Pare Diotallevi, el cardenal Sfondrati i el Pare Casimiro de Firenza.
Pedro Nez Bosch va escriure el primer llibre dedicat ntegrament a la troballa en 1653.

L'ermita.
Des de l'any 1653, s'han construt successivament tres ermites a la Font Roja baix l'advocaci de la Verge dels Lliris i Sant Felip Neri com copatr.
La primera, va ser inaugurada el dia 21 d'agost de 1663 i reparada els anys 1720 i 1740. El 1742, l'Arquebisbe de Valncia ordena el tancament de l'ermita a causa del seu mal estat de conservaci. 

La primera pedra de la segona ermita va ser collocada el dia 29 de juny de 1743 i va ser beneda el dia 20 de juliol de 1744. En aquestes obres es va eixamplar l'hostal, sent el mestre d'obres Maure Carbonell. Aquesta segona ermita va durar fins a l'any 1884, acordant-se la seua demolici per l'estat de runa que presentava.

El dia 21 de juny de 1886 es va collocar la primera pedra de l'ermita actual inaugurant-se el diumenge 14 de juny de 1891. En esta poca s quan es va construir la carretera d'accs a la Font Roja.

Dins de l'ermita es troba un conjunt escultric que representa la Mare de Du dels Lliris i a Sant Felip Neri, aix com una cpia a l'esglsia de Sant Maure i Sant Francesc. El conjunt original era obra de l'escultor valenci Josep Esteve Bonet, per encrrec d'Antoni Bonaventura Guerau i va ser entregat el 28 d'abril de 1765. Desgraciadament ambds conjunts van ser destruts durant la guerra civil. Desprs de la contesa es van realitzar dos noves talles a crrec de l'escultor valenci Enrique Galarza i Moreno. Durant ms de quaranta anys s'ha cregut que era obra d'un cert Jos Rabasa. Aquest personatge era un marxant d'art que pagava als artistes i firmava les seues obres. Ambds escultures van ser restaurades per Juan Rufino Sanjos en la dcada dels '90.

La Romeria a la Font Roja.
Si b a arxiconfraria de la Mare de Du dels Lliris s'encarrega de celebrar actes exclusivament religiosos el dia 21 d'agost al Santuari de la Font Roja, els actes principals es posposen al mes de setembre per a facilitar la participaci dels alcoians que estiuegen fora de la ciutat el mes d'agost. L'acte principal s una romeria que arriba a ajuntar a 10.000 alcoians en les proximitats del santuari. Aquesta romeria se celebra el tercer diumenge de setembre sent precedida per una ofrena de flors i missa solemne la vespra en honor a la seua santa patrona i alcaldessa.

Altres actes sn la collocaci del cartell anunciador de la romeria en la faana de l'ajuntament igual que el de la cavalcada de reis mags o de festes de moros i cristians, el preg, i diverses activitats religioses, esportives i culturals al llarg de l'any.

Antigament se celebrava una revetla popular el dia 21 per part dels alcoians que estiuejaven tant en l'hotel com en la colnia de xalets que existia en les proximitats de l'ermita.

Bibliografia consultada.

DIVERSOS AUTORS. Revista Lilia. Alcoy: Archicofrada Virgen de los Lirios. (Vegeu Notes);
ESP VALDS, Adrin (1997). "Las cuatro estaciones" en Alcoi paso a paso. Alcoy: PG Ediciones (pp. 32-35);
SANTONJA CARDONA, Josep Lluis (2006). "Els orgens de la devoci a la Mare de Du dels Lliris" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 206-207) ISBN 84-89136-50-5;

Enllaos Externs.
Arxiconfraria Verge dels Lliris ;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296963" title="Abdelkader Hachani" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="117296">
Abdelkader Hachani (1956 - Alger, 22 de novembre de 1999). Poltic i enginyer petroqumic algeri, dirigent del Front Islmic de Salvaci desprs de la illegalitzaci d'aquest el 1992, era considerat un islamista no radical, vinculat tamb al nacionalisme algeri. Va mantenir les converses amb el govern d'Abdelaziz Buteflika que va portar a la treva de la lluita armada per part de l'Exrcit Islmic de Salvaci, bra armat del FIS. Va ser assassinat a Alger, previsiblement per membres del Grup Islmic Armat encara que el Moviment Algeri d'Oficials Lliures va atribuir l'assassinat a membres de l'exrcit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296964" title="Asnar" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="117297">

Onomstica:
Asnar I Gal ( ? - 839), comte d'Arag;
Gal I Asnar ( ? - 867), comte d'Urgell. Fill d'Asnar I Gal, comte d'Urgell i de Cerdanya. ;
Asnar II Gal d'Arag ( ? - 893 ). Fill i succesor de Gal I Asnar, comte d'Arag i d'Urgell. ;

Toponmia;
L'Alqueria d'Asnar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296966" title="Exrcit Islmic de Salvaci" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="117298">
L'Exrcit Islmic de Salvaci (EIS) s una organitzaci armada algeriana vinculada com a bra armat al Front Islmic de Salvaci (FIS) i creada el 1993 amb la integraci de diferents grups desorganitzats de carcter islamista que majoritriament havien pertangut al Grup Islmic Armat (GIA) i del que s'havien escindit.

Desprs del triomf del FIS en les eleccions del 30 de desembre de 1991, el president algeri, Chadli Bendjedid va donar un autocop, va suspendre el procs electoral i va declarar l'estat d'excepci a tot el territori. L'EIS va contestar iniciant una srie d'accions violentes contra les forces armades, el GIA i els estrangers residents en el pas, especialment francesos. Desprs d'ocupar la Direcci de l'Estat Mohamed Boudiaf, aquest va ser assassinat el 29 de juliol de 1992, sospitant-se de l'EIS com a autor.

Desprs de l'elecci en 1994 de Liamin Zeroual i la seva poltica d'apaivagament, el grup va anunciar una treva el 1997 i desprs de la publicaci de la Llei de Concrdia Civil de 1999 va emetre un comunicat pel que donava per finalitzada la lluita armada, si b l'organitzaci no s'ha dissolt.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296967" title="Francesc Queralt" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="117299">
Francesc Queralt (les Borges Blanques, Garrigues, 1740 - Barcelona, 1825) fou mestre de capella de la seu de Barcelona durant molts anys (1774-1815) i un dels ltims renovadors de la clssica tradicional contrapuntstica.

Exerc el seu mestratge damunt Baltasar Saldoni i altres deixebles. La seva producci comprn nicament msica religiosa: duets, dos Magnificat (1799 i 1791), un Nisi Dominus i un Beatus vir. Tamb va compondre diversos oratoris italianitzants que foren estrenats a Sant Felip Neri de Barcelona, encara que noms se'n conserven els llibrets. Moltes de les seves obres sn per a dos o tres cors i orquestra.

Rafael d'Amat i de Cortada, el bar de Mald, en el Calaix de sastre dna notcia de la interpretaci de diverses de les seves obres i de mltiples aparicions seves interpretant o improvisant, i esmenta una picabaralla que tingueren Carles Baguer, organista de la catedral de Barcelona, i Queralt, per veure qui interpretava l'oratori del Divendres de Passi del 1796. Finalment es va cantar lOratori dels dolors de Francesc Queralt.. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296972" title="Urani enriquit" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="117301">
S'anomena urani enriquit aquell urani que cont una proporci de 
l'isotop U-235 superior a la que de forma natural es troba a la crosta 
de la Terra. L'Urani enriquit entre el 3 i el 5% s el que s'utilitza 
per a fabricar combustible per les centrals nuclears que utilitzen Urani 
enriquit per a produir electricitat. L'Urani enriquit al 90% s el que 
es fa servir per fabricar les bombes atmiques d'urani (les bombes 
atmiques tamb es fabriquen amb Plutoni-239).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296976" title="Hyalinobatrachium" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="117302">

Hyalinobatrachium s un gnere de granotes de la famlia Centrolenidae que es troba a l'rea compresa entre les regions tropicals de Mxic, el sud-est del Brasil i l'Argentina. 

Espcies.

 Hyalinobatrachium aureoguttatum;
 Hyalinobatrachium bergeri ;
 Hyalinobatrachium chirripoi ;
 Hyalinobatrachium colymbiphyllum ;
 Hyalinobatrachium crurifasciatum ;
 Hyalinobatrachium duranti ;
 Hyalinobatrachium esmeralda ;
 Hyalinobatrachium eurygnathum ;
 Hyalinobatrachium fleischmanni ;
 Hyalinobatrachium fragile ;
 Hyalinobatrachium guairarepanensis ;
 Hyalinobatrachium iaspidiense;
 Hyalinobatrachium ibama ;
 Hyalinobatrachium ignioculus ;
 Hyalinobatrachium lemur ;
 Hyalinobatrachium mondolfii ;
 Hyalinobatrachium munozorum ;
 Hyalinobatrachium nouraguensis ;
 Hyalinobatrachium orientale ;
 Hyalinobatrachium pallidum ;
 Hyalinobatrachium parvulum ;
 Hyalinobatrachium pellucidum ;
 Hyalinobatrachium petersi ;
 Hyalinobatrachium ruedai ;
 Hyalinobatrachium talamancae ;
 Hyalinobatrachium tatayoi ;
 Hyalinobatrachium taylori ;
 Hyalinobatrachium uranoscopum ;
 Hyalinobatrachium valerioi ;
 Hyalinobatrachium vireovittatum ;

Referncies.

 El gnere Hyalinobatrachium al web de l'IUCN. ;
 Cisneros-Heredia, D.F. & McDiarmid, R.W. (2007): Revision of the characters of Centrolenidae (Amphibia: Anura: Athesphatanura), with comments on its taxonomy and the description of new taxa of glassfrogs. Zootaxa 1572: 1-82. Text complet en format PDF.;

Enllaos externs.

 Amphibian Species of the World;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296977" title="Henri Rol-Tanguy" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="117303">
Henri Tanguy (Morlaix, Frana, 12 de juny del 1908 - Pars, 8 de setembre del 2002), que el 1970 adopt oficialment el nom de Henri Rol-Tanguy, fou un voluntari comunista francs de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola on exerc el crrec de comissari poltic de la XIV Brigada Internacional durant l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre. Durant la Segona Guerra Mundial fou un dirigent de la Rsistance contra l'ocupaci nazi de Frana.

Obrer metallrgic, el 1937 se'n va a Espanya a lluitar contra els feixistes revoltats contra la Repblica Espanyola. Hi assoleix el rang de comissari poltic del Batall Andr Marty i ms tard de la XIV Brigada Internacional. Pren part en l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre, on la XIV Brigada s gaireb aniquilada quan tracta de penetrar a travs de la zona de Campred. Rol-Tanguy fou ferit durant la batalla.

Durant l'ocupaci alemanya de Frana, va iniciar la insurrecci a l'rea de Pars el 19 d'agost del 1945, adoptant el pseudnim de "Rol", en record del seu company brigadista Tho Rol, mort a la Serra de Cavalls durant la Guerra d'Espanya. El 25 d'agost del 1944, amb el recolzament de les tropes del general Leclerc, el coronel Rol t l'honor de rebre l'acte de rendici sense condicions de les forces alemanyes de Pars del general Von Choltitz.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296978" title="Hyalinobatrachium aureoguttatum" nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="117304">

Hyalinobatrachium aureoguttatum s una espcie de granota que viu a Colmbia i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Castro, F. & Grant, T. 2004.  Hyalinobatrachium aureoguttatum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296980" title="Hyalinobatrachium bergeri" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="117305">

Hyalinobatrachium bergeri s una espcie de granota que viu a Bolvia i Per. 

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Reichle, S. &Arizabal, W. 2004.  Hyalinobatrachium bergeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296981" title="Messier 83" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="117306">

El Molinet austral (Messier 83, M83 o NGC5236) s una  galxia espiral de tipus SABc, situada a la constellaci de l'Hidra femella a uns 15 milions d'anys llum de la Terra. Va ser descoberta per Nicolas-Louis de Lacaille entre el 1751 i el 1752. Charles Messier la va incloure al seu catleg al mar de 1781.

 Caracterstiques .
M83 ha estat catalogada com una galxia espiral intermdia per  Grard de Vaucouleurs.  La galxia t braos espirals ben marcats que li donen una forta aparena de moviment. Els seus nodes sn blaus o vermells.  Els vermells sn aparentment regions HII, nebuloses difuses, a l'interior de les quals hi ha un recent naixement d'estrelles i on la seva radiaci lluminosa s deguda al gas inonitzat de les noves estrelles molt calentes.

Les regions blavoses corresponen a una poblaci d'estrelles joves (algunes desenes de milions d'anys). A l'interior de la regi central es poden distingir bandes de pols. Al seu nucli hi ha fortes emissions de lnies espectrals, composta d'estrelles grogues ms antigues, la poblaci dominant de la regi central  s'estn al llarg de l'estructura en forma de barra. 

Observaci.
M83 s un objecte  visible amb binoculars a l'hemisferi austral, per difcil d'observar a l'hemisferi nord.

Fins fa poc temps  M83 era la galxia on s'havien observat ms  supernoves, fins a un total de 6. 
  1923A observada per C.O. Lampland en l'Observatori Lowell, de magnitud 14.
  1945B apareguda el 13 de juliol de 1945 de magnitud 14 2.
  1950B observada per G. Haro arribant a la magnitud de 14,5.
  1957D observada per H.S. Gates el 13 de desembre de 1957, de magnitud 15.0, vista a uns 3' NNE del nucli.
  1968L descoberta visualment per l'astrnom aficionat Jack C. Bennett, va arribar a la  magnitud de 11-12.
  1983N apareguda el 3 de juliol de 1983 va arribar a la magnitud de 12.5.


Enllaos externs. 
SEDS ;
astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296984" title="Hyalinobatrachium chirripoi" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="117307">

Hyalinobatrachium chirripoi s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Castro, F., Grant, T. & Wild, E. 2004.  Hyalinobatrachium chirripoi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296987" title="Tysilio" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="117308">
Sant Tysilio (ca 548   ca 640) va ser un prncep, bisbe i estudis galls, fill del rei de Powys Brochwel Ysgithrog, i nebot per banda de mare del gran Abat Dunod de Bangor-is-y-coed. Com a religis, prengu part activa en els afers gallesos durant el convuls perode inicial del segle set.

 Biografia .
Tysilio comen probablement la seva carrera a Y Trallwng (Powys), per establir-se posteriorment a la ciutat de Meifod, on es relacion amb Gwyddvarch i amb sant Beuno, el futur fundador de Clynnog Fawr; en la ciutat de Meifod, Sant Tysilio hi bast la segona esglsia de Meifod, lEglwys Tysilio.

Tradicionalment, el dia del sant, o gwyl-mabsant, era el 8 de novembre. Aquest dia es celebrava especialment amb les "vetlles" de la vena parrquia de Guilsfield, on el Fons Tysilio, un pou sagrat li havia estat dedicat.

 El ttol de Sant .
En el segle XII, l'Esglsia catlica era de fet un conglomerat de petites esglsies repartides per Europa i sia Menor. Els sants eren canonitzats per sant Pare o simplement proclamats popularment pels fidels d'una esglsia local. Sant David, Sant Patrici i sant Teilo foren santificats d'aquesta manera. Sant Patrici, per exemple, va estudiar en el monestir de Sant Germ a Auxerre, on fou ordenat bisbe i sacerdot; en morir, diverses esglsies el declararen sant i, encara que no canonitzat formalment, el seu nom s incls en la llista de sants i venerat pels catlics com a tal.
En aquest sentit, la santedat de Tysilio va ser ratificada pel bisbe de Llanelwy.

En l'actualitat, el nom de Tysilio apareix en diverses esglsies i llocs d'arreu de Galles, com en l'illa de l'estret de Menai o en el folklric topnim 
Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.

 Bibliografia .
 T. Simpson Jones, R. Owen A History of the Parish of Guilsfield (Cedigva), article a  Montgomery Collections 31 (1901), 129-200;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296988" title="Hyalinobatrachium colymbiphyllum" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="117309">

Hyalinobatrachium colymbiphyllum s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Panam i, possiblement tamb, a Nicaragua. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Castro, F., Grant, T., Wild, E. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Hyalinobatrachium colymbiphyllum.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296991" title="Bernab Visconti" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="117310">

Bernab Visconti, tamb anomenat Bernab o Barnab ( Mil, Senyoriu de Mil 1323   Trezzo sull'Adda 1385 ) fou senyor de Mil entre 1349 i 1354, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Gales. 

Biografia. 
Va nixer a la ciutat de Mil el 1323 sent fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou nt per lnia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, per lnia materna de Bernab Doria i Eliana Fieschi, i germ de Mateu II i Gales II Visconti.

Ascens al poder.
Entre 1346 i 1349 hagu d'exiliar-se de Mil per odre del seu oncle Lluc Visconti, el qual intent aconsegu el poder pel seu propi fill. Bernab aconsegu retornar grcies a la intercessi del seu oncle Joan Visconti, que va decidir compartir el poder amb els tres fills del seu germ Esteve. Grcies al seu matrimoni amb Beatriu Della Scala aconsegu forjar una poltica d'aliances amb la ciutat de Verona, de la qual era originria la seva esposa. Les seves ambicions i les seves intrigues van mantenir la ciutat de Mil en una guerra constant contra el papa Urb V, Florncia, Vencia i Savoia. 

Amb la mort del seu oncle, ocorreguda el 1354, Bernab es va fer crrec de la part est del Senyoriu de Mil, territori que comprenia les ciutats de Brgam, Brscia, Cremona i Crema. L'any segent l'emperador Carles IV, acabat de coronar, va passar per Mil, on va haver de suportar les paraules de Francesco Petrarca. L'any segent envi al vicari imperial Markward von Raudeck amb un exrcit per fer afront a l'ofensa del pensador, aconseguint Bernab rebutjar l'atac i fer presoner al vicari imperial. El 1360 Bernab va ser declarat heretge i fou condemnat per Carles IV, sent finalment Bernab derrotat a San Ruffillo el 29 de juliol de 1361 per Galeotto I Malatesta. 

El desembre de 1362 va decidir demanar la pau al papa mitjanant la intervenci del rei Joan II de Frana. No obstant aix, Bernab es va confondre (o va ser enganyat), i en comptes de presentar-se a Bolonya, ciutat papal on s'anava a signar la pau, es va presentar a Aviny el 4 de mar de 1363, moment en el qual el papa va aprofitar per excomunicar-lo a ell i a la resta de la seva famlia. Bernab va aconseguir escapar-se, per el comandant papal Gil lvarez de Albornoz va aconseguir atrapar a Ambrogi, un dels fills de Bernab. Finalment el 13 de mar aconsegu signar la pau i Ambrogi va ser retornat al seu pare, a costa que es retornessin totes les terres papals ocupades i es paguessin 500.000 florins. 

 
A la primavera de 1368 els Visconti van atacar Mntua amb l'ajuda de Cansignorio della Scala, senyor de Verona i Vicenza. El conflicte es va solucionar a finals del mateix any grcies a la mediaci de l'emperador, per dos anys desprs els Visconti atacaren Reggio, que finalment fou comprada als Gonzaga el 1371. Immediatament s'enemist amb els seus vens de Mdena i Ferrara, encapalades per la Casa d'Este, cosa que el torn a enimistar amb el Papat. El 1373 el papa va enviar sengles delegats per a lliurar en m a Bernab i la seva germ Gales II les seves excomunions, que consistien en un pergam enrotllat en una corda de seda amb un segell de plom. Bernab es va enfurir de tal manera al rebre'l que va ordenar empresonar als delegats i es va negar alliberar-los fins que es mengessin els documents, amb cordill i segell. 

Desprs de patir una terrible plaga l'any 1373, el 1378 s'ali amb la Repblica de Vencia en la guerra de Chioggia contra la Repblica de Gnova. Per les tropes milaneses van ser derrotades a Val Bisagno el setembre de 1379. El despotisme i els alts impostos destinats a mantenir tantes guerres van acabar per posar a tots els milanesos en contra de Bernab, que va ser desposset pel seu cos Joan Gales Visconti el 1385. Bernab fou empresonat al castell de Trezzo sull'Adda i mor enverinat el 18 de desembre del mateix any. 

Npcies i descendents. 
Es cas el 27 d'octubre de 1350 a la ciutat de Verona amb Beatriu della Scala, filla de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. D'aquesta uni nasqueren:
Taddea Visconti (1351-1381), casada el 1364 amb Esteve III de Baviera;
Viridis Visconti (1352-1414), casada el 1365 amb Leopold III d'Habsburg;
Marc Visconti (1353-1382), senyor de Parma;
Ludovic Visconti (?-1404), senyor de Parma ;
Carles Visconti (1359-1403), senyor de Parma;
Antonia Visconti (1360-1405), casada el 1380 amb Eberard III de Wrttemberg;
Caterina Visconti (1360-1404), casada el 1380 amb el seu cos Joan Gales Visconti;
Velentina Visconti (1361-1393), casada el 1378 amb Pere II de Lusignan;
Agns Visconti (1362-1391), casada el 1380 amb Francesc I Gonzaga;
Magdalena Visconti (1366-1404), casada el 1381 amb Frederic de Baviera-Landshut;
Gianmastino Visconti (1370-1405), senyor de Brgam;
Llcia Visconti (1372-1424), casada el 1407 amb Edmund de Kent ;
Elisabet Visconti (1374-1432), casada el 1395 amb Ernest I de Baviera-Munic;
Anglsia Visconti (?-1439), casada el 1400 amb Joan II de Lusignan;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296992" title="Palmar" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="117311">
Palmar s una urbanitzaci del municipi de Premi de Mar ubicada vora la lnia costanera i la carretera N-II.

La urbanitzaci est formada per diverses fileres de cases blanques i enjardinades, amb un parc just al davant del complex de cases i un club de tennis al darrere.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296994" title="Hyalinobatrachium crurifasciatum" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="117312">

Hyalinobatrachium crurifasciatum s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil i Guaiana. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium crurifasciatum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296995" title="Hyalinobatrachium esmeralda" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="117313">

Hyalinobatrachium esmeralda s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Hyalinobatrachium esmeralda. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296996" title="Hyalinobatrachium duranti" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="117314">

Hyalinobatrachium duranti s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Garcia-Prez, J.E. 2004. Hyalinobatrachium duranti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296997" title="Hyalinobatrachium eurygnathum" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="117315">

Hyalinobatrachium eurygnathum s una espcie de granota que viu al Brasil.  

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P. & Pimenta, B. 2004.  Hyalinobatrachium eurygnathum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296998" title="Lothar Herbert Matthus" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="117316">

Lothar Herbert Matthus (Erlangen, 21 de mar del 1961) s un dels millors jugadors alemanys de tots els temps, que est dins la llista FIFA 100, que inclou els millors 100 futbolistes de la histria, i actual entrenador del Maccabi Netanya d'Israel.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="296999" title="Hyalinobatrachium fleischmanni" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="117317">

Hyalinobatrachium fleischmanni s una espcie de granota que viu a Belize, Colmbia, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Guaiana, Hondures, Mxic, Nicaragua, Panam i Surinam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Wild, E., Cisneros-Heredia, D., Sols, F., Ibez, R. & Santos-Barrera, G. 2004.  Hyalinobatrachium fleischmanni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297000" title="Hyalinobatrachium fragile" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="117318">

Hyalinobatrachium fragile s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium fragile. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297001" title="Hyalinobatrachium guairarepanensis" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="117319">

Hyalinobatrachium guairarepanensis s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium guairarepanensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297002" title="Disgust" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="117320">
El disgust s un sentiment de pena, irritaci o rebuig cap a un fet o persona. Pot incloure moments de rbia, frustraci o fstic segons la persona se senti directament atacada o noms jutgi inadequat o desagradable all que experimenta. La repetici d'un mateix estmul o la decepci sn els motius ms freqents de disgust. Fsicament es caracteritza per una pujada de la pressi arterial, un moviment d'elevaci de celles i llavis i comunicaci no verbal per transmetre negativitat. El disgust s'oposa al plaer. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297003" title="Hyalinobatrachium iaspidiense" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="117321">

Hyalinobatrachium iaspidiense s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, a la Guaiana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium iaspidiense. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297004" title="Hyalinobatrachium ibama" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="117322">

Hyalinobatrachium ibama s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Osorno-Muoz, M. 2004.  Hyalinobatrachium ibama.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297005" title="Hyalinobatrachium ignioculus" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="117323">

Hyalinobatrachium ignioculus s una espcie de granota que viu a la Guaiana. 

Referncies.

 Reynolds, R. 2004.  Hyalinobatrachium ignioculus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297006" title="Hyalinobatrachium lemur" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="117324">

Hyalinobatrachium lemur s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Angulo, A., Jungfer, K.-H., Monteza, J.I., Arizabal, W. & Sinsch, U. 2004.  Hyalinobatrachium lemur. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297007" title="Anticipaci" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="117325">
L'anticipaci s el sentiment que acompanya l'espera d'un esdeveniment futur jutjat com a positiu. Si es refereix a un fet poc probable o lluny en el temps s'anomena esperana, si es funda en una creena raonable inclou optimisme. L'anticipaci es manifesta amb un nerviosisme extrem i un plaer imaginamt les conseqncies del que passar. El cervell focalitza l'atenci en aquell estmul i genera expectatives de compliment, se segrega adrenalina i s'activen els circuits d'alerta, que noms tornen a l'estat de reps quan ha passat all que s'esperava o es veu que la previsi era errnia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297008" title="Hyalinobatrachium mondolfii" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="117326">

Hyalinobatrachium mondolfii s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, a la Guaiana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium mondolfii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297009" title="Hyalinobatrachium munozorum" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="117327">

Hyalinobatrachium munozorum s una espcie de granota que viu al Per, Equador i, possiblement tamb, al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Angulo, A. & Monteza, J.I. 2004.  Hyalinobatrachium munozorum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297010" title="Hyalinobatrachium nouraguensis" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="117328">

Hyalinobatrachium nouraguensis s una espcie de granota que viu a la Guaiana Francesa i, possiblement tamb, al Brasil. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Hyalinobatrachium nouraguensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297011" title="Hyalinobatrachium pallidum" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="117329">

Hyalinobatrachium pallidum s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Manzanilla, J. 2004.  Hyalinobatrachium pallidum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297013" title="Hyalinobatrachium orientale" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="117330">

Hyalinobatrachium orientale s una espcie de granota que viu a Veneuela i Trinitat i Tobago. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Searis, C., La Marca, E. & Hardy, J. 2004.  Hyalinobatrachium orientale. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297015" title="Hyalinobatrachium parvulum" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="117331">

Hyalinobatrachium parvulum s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Heyer, R. 2004.  Hyalinobatrachium parvulum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297016" title="Bot (peix)" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="117332">



El bot (Mola mola), tamb conegut com a lluna, peix lluna o mola, s el peix ossi ms pesant conegut. T un pes mitj de mil quilograms. El bot habita en aiges tropicals i temperades arreu del mn. Sembla un cap de peix sense cua, i el seu cos s aplanat pels laterals. Els bots poden ser tan alts com llargs quan estenen les seves aletes dorsals i ventrals.

Els bots tenen una dieta que consisteix principalment en meduses. Com que aquesta dieta s pobra en nutrients, en consumeixen grans quantitats per tal de desenvolupar-se i mantenir la seva gran mida. Les femelles ponen ms ous que qualsevol altre vertebrat conegut. Les cries de bot semblen peixos globus, amb grans aletes pectorals, una aleta caudal i espines corporals que no sn tpiques dels exemplars adults.

Els bots adults sn vulnerables a pocs predadors naturals, per els lleons marins, orques i els taurons se'ls mengen. Entre els humans, els bots sn considerats una delicadesa en algunes parts del mn, com el Jap, Corea i Taiwan, per a la Uni Europea est prohibit vendre'n la carn. Els bots sovint queden accidentalment atrapats en xarxes, i tamb sn vulnerables a fer-se mal o morir a causa de deixalles flotants, com ara bosses de plstic.

s un membre de l'ordre dels tetraodontiformes, que inclou els peixos globus, els peixos erions i els peixos ballesta, amb els quals el bot comparteix molts trets comuns. Originalment, els bots foren descrits com a Tetraodon mola, dins el gnere dels peixos globus, per posteriorment foren classificats dins el seu propi gnere, Mola, amb dues espcies incloses. El bot s l'espcie tipus d'aquest gnere.

Nom i taxonomia.
La majoria dels noms del bot fan referncia a la seva forma aplanada caracterstica. El seu nom d'espcie, mola, en llat significa "pedra de mol", que s'assembla al peix a causa del seu color gris, textura aspra i cos arrodonit. El seu nom com en angls, "sunfish", fa referncia al costum que t aquest animal de prendre el sol a la superfcie de l'aigua. En les llenges romniques, amb diferents variacions del nom "peix lluna"; i en l'alemany, es fa referncia a la seva forma arrodonida. En alemany, el peix tamb rep el nom de Schwimmender Kopf, o "cap nedador", perqu no t una cua autntica. Al comtat de Hualien al Taiwan, on els bots sn la mascota oficial, se'ls coneix com els peixos mambo pel seu moviment quan neden. El bot t diversos sinnims binomials obsolets, i fou originalment classificat en un dels gneres de peix globus, com a Tetraodon mola. Actualment se'l classifica dins el seu propi gnere Mola, amb dues espcies: Mola mola i Mola ramsayi. El bot s l'espcie tipus del gnere.

El gnere Mola pertany a la famlia dels mlids. Aquesta famlia comprn tres gneres: Masturus, Mola i Ranzania. Els mlids pertanyen a l'ordre dels tetraodontiformes, que inclou els peixos globus, peixos eri i peixos ballesta, amb els quals comparteix trets comuns com ara les quatre dents fusionades que formen el seu bec caracterstic, i que donen el nom a l'ordre (tetra = quatre   odous = dent   forma = forma). De fet, les larves de bots s'assemblen ms als espinosos peixos globus que als bots adults.

Descripci.

El bot sembla un cap de peix sense cua. La seva aleta caudal ha estat substituda per un clau arrodonit, creant la forma caracterstica del cos. El cos est aplanat pels laterals, cosa que li dona una forma llarga i ovalada quan se'l veu de davant. Les aletes pectorals sn petites i tenen forma de ventall. Tanmateix, les aletes dorsal i anal sn ms llargues, i solen fer el peix tan llarg com s alt. S'han trobat exemplars de fins a 3,2 metres d'alada.

El bot t una longitud mitjana de 1,6 metres i un pes mitj de mil quilograms, tot i que s'han observat exemplars de fins a 3,3 metres de longitud i fins a 2.300 quilorams de pes.

La columna vertebral del bot cont menys vrtebres i s ms curta en proporci al cos que en qualsevol altre peix. La medulla espinal d'un exemplar de 2,1 metres de longitud t menys de 25 mm de llargria. Tot i que els bots descendeixen d'avantpassats ossis, el seu esquelet, de fet, cont teixits principalment cartilaginosos que sn ms lleugers que l'os autntic i els permet crixer a mides no plausibles per altres peixos ossis.


Els bots no tenen bufeta natatria. Algunes fonts indiquen que els rgans interns contenen una neurotoxina concentrada, la tetrodotoxina, com els rgans d'altres tetraodontiformes verinosos, mentre que d'altres refuten aquesta teoria.

Aletes.

Al llarg del seu cam evolutiu, l'aleta caudal (o cua) del bot ha desaparegut, essent substituda per una pseudocua amb bonys, el clau. Aquesta estructura est formada per la convergncia de les aletes dorsal i anal. El clau, dotat de denticles lisos, conserva dotze rajos, i s'acaba en una srie d'ossicles arrodonits. Degut a la manca d'una cua autntica per propellir-se cap endavant i a la petita mida de les seves aletes pectorals, el bot utilitza les seves llargues i primes aletes dorsal i anal per moure's, empenyent-se cap endavant mitjanant el moviment d'aquestes aletes d'un costat a l'altre.

Els bots solen nedar a prop de la superfcie, i quan les seves aletes dorsals sobresurten, en ocasions se les confon amb les dels taurons. Tanmateix, s possible distingir un taur d'un bot, observant la trajectria de l'aleta dorsal a la superfcie, mentre que el peix roman invisible sota l'aigua. Els taurons, com la majoria de peixos, es mouen mitjanant un moviment lateral de la cua i un moviment rectilini de l'aleta dorsal. El bot, en canvi, mou les seves aletes dorsal i anal en el seu caracterstic moviment remador. Aix doncs, el moviment lateral de la seva aleta dorsal a la superfcie pot servir per identificar els bots.

Pell.

El color dels bots adults va del marr al gris platejat o blanc, amb una varietat de patrons de pell tacada; alguns d'aquests patrons poden ser especfics d'una regi. La coloraci sol ser ms fosca a la part dorsal, aclarint-se en una tonalitat ms clara a la part ventral; es tracta d'una forma de camuflatge. Mola mola tamb presenta la capacitat de canviar la coloraci de la pell d'una tonalitat clara a una de fosca, especialment quan s atacat. La pell, que cont grans quantitats de collagen reticulat, pot tenir 7,5 centmetres de gruixor a la regi ventral, i est coberta de denticles i una capa de mucositat en lloc d'escates. La pell del clau s ms llisa que a la resta del cos, on pot ser tan aspra com el paper de vidre.

Poden trobar-se ms de quaranta espcies de parsits tant a la pell com a l'interior del cos, de manera que el peix busca alleujar-se de diferents maneres.
 En regions temperades, les algues flotants alberguen lbrids netejadors i altres peixos que retiren els parsits de la pell dels bots que els visiten. Als trpics, el bot demana ajut als peixos dels coralls. Posant-se de costat a la superfcie, tamb permet a les aus marines alimentar-se dels parsits de la seva pell. S'han observat casos de bots que han saltat a ms de deu metres per sobre de la superfcie, possiblement en un intent d'eliminar els parsits del seu cos.

Difusi i comportament.

Els bots habiten a les aiges temperades i tropicals de tots els oceans del mn. Els genotips de Mola semblen variar significativament entre l'oce Atlntic i el Pacfic, per les diferncies gentiques entre els exemplars de l'hemisferi nord i l'hemisferi sud sn mnimes.

Els bots sn pelgics i neden a profunditats de fins a 600 metres. A diferncia de la creena general que els bots es passen gran part del temps prenent el sol a la superfcie, les investigacions suggereixen que els adults, de fet, passen gran part de la seva vida submergits a profunditats superiors a 200 metres, ocupant les zones epipelgica i mesopelgica.

Els bots solen romandre en aiges ms clides que 10 C. De fet, romandre perodes llargs en aiges de 12 C o menys pot causar-los desorientaci i finalment la mort. Els investigadors opinen que el comportament dels bots de prendre al sol a la superfcie, nedant de costat per presentar la major superfcie possible al sol, pot ser un mtode de "recrrega trmica" desprs d'immersions en aiges ms profundes i fredes. 
  Altres han assenyalat observacions d'aquest peix en aiges ms fredes com les del sud-oest d'Anglaterra, fora del seu hbitat normal, com a prova de l'augment de les temperatures marines.

Els bots solen moure's sols, per a vegades es reuneixen en parelles o grups grans quan estan sent netejats. Neden principalment en aiges obertes, per en ocasions se'ls veu a prop de capes d'algues per aprofitar la seva poblaci de petits peixos que retiren els ectoparsits de la seva pell. Com que els bots consumeixen una gran quantitat de preses, la seva presncia en una rea determinada pot servir per indicar les aiges riques en nutrients on es poden trobar espcies amenaades.

Alimentaci.
La dieta del bot consisteix principalment de diversos tipus de medusa (similar a la dieta d'una tortuga llat). A ms, consumeix slpids, ctenfors, zooplncton, calamars, crustacis, peixos petits, larves de peix i algues de mar. Aquesta dieta s pobra en nutrients, cosa que obliga el bot a consumir grans quantitats d'aliment per mantenir la seva mida. La varietat d'aliments trobats dins els bots indica que mengen a molts nivells diferents, de la superfcie a les aiges profundes, i en algunes zones fins i tot baixen al fons mar en algunes ocasions.

El bot pot escopir i empassar-se aigua a travs de la seva petita boca per estripar les preses de cos tou. Les seves dents estan unides en una estructura similar a un bec, permetent-li trencar organismes ms durs. A ms, les dents farngies, situades a la gola, molen l'aliment en peces ms petites abans de passar-les a l'estmac.

Cicle vital.

Els bots poden viure fins a deu anys en captivitat, per encara no se n'ha determinat la longevitat en el seu hbitat natural. El seu ritme de creixement tampoc no ha estat determinat. Tanmateix, se sap que un exemplar jove del Monterey Bay Aquarium augment de pes de 26 kg a 399 kg, i assol una alada de gaireb 1,8 metres, en quinze mesos.

Les dimensions d'un exemplar adult i la seva pell gruixuda dissuadeix molts predadors petits, per els individus joves sn vulnerables a ser predats per la tonyina vermella i la llampuga. Els adults sn consumits pels lleons marins, orques i taurons. Els lleons marins semblen caar els bots com un esport, arrancant-los les aletes, movent-ne el cos d'una banda a l'altra i desprs abandonant el cos, encara vivent per indefens, fins que mor, al fons mar.

Les prctiques de l'aparellament del bot no estan ben compreses, per s'ha suggerit que fresen al nord i al sud de l'Atlntic, al nord  i al sud del Pacfic, i l'oce ndic. Les femelles poden produir fins a 300 milions d'ous en una vegada, ms que qualsevol altre vertebrat conegut. Els ous del bot sn alliberats a l'aigua i fertilitzats externament pels espermatozous.

Les larves nounates de bot noms tenen una llargria de 2,5 mm. Creixen ms, i els que sobreviuen augmenten milions de vegades la seva mida original abans d'arribar a les dimensions adultes. Les cries, amb grans aletes pectorals, una aleta caudal i espines corporals que no es troben en els adults, semblen peixos globus (parents propers seus) en miniatura. Les cries es mouen en bancs per protegir-se, per abandonen aquest costum quan creixen.

Interacci amb els humans.
Malgrat la seva mida, els bots sn dcils, i no representen cap mena d'amenaa pels bussos humans. Les lesions causades pels bots son rares, tot i que hi ha un cert perill de part dels bots que salten de l'aigua i cauen als vaixells. Segons Cliff Benson de Sea Trust, l'nic cas conegut en qu un bot mat una persona fou quan li caigu a sobre i l'esclaf. Les regions en qu se'ls sol trobar sn destins populars per la immersi esportiva, i es diu que els bots s'han familiaritzat amb els bussos en alguns indrets. De fet, el peix s ms perills pels navegadors que pels nedadors, car la seva enorme mida i pes poden causar danys significatius quan impacten amb una embarcaci. Les collisions amb els bots poden malmetre el casc d'una embarcaci, i els seus cossos es poden quedar encallats a les hlices dels vaixells ms grans.



La carn de bot s considerada una delicadesa en algunes regions. Els mercats ms grans per aquesta carn sn Taiwan i el Jap. S'utilitzen totes les parts del peix, de les aletes als rgans interns. Algunes parts del peix sn utilitzades en alguns tipus de medicina tradicional.

Els bots sn capturats accidentalment per freqentment en xarxes de captura passiva, component fins un 30% de les captures totals de la pesca de peixos espasa per mitj de xarxes de captura passiva a Califrnia. La proporci de captura accessria s encara ms alta per la indstria del peix espasa mediterrnia, on els bots componen entre el 71% i el 90% de les captures totals.

La pesca, captura accessria i destrucci dels bots no est regulada enlloc. En algunes rees, els pescadors els tallen les aletes, car els consideren lladres d'esquers sense valor. Aquest procs acaba matant l'animal, que ja no s capa de desplaar-se sense les seves aletes dorsal i anal. Aquest animal tamb s amenaat per deixalles flotants com ara les bosses de plstic, que semblen meduses, el seu aliment principal. Les bosses poden ennuegar i asfixiar un individu o omplir-ne l'estmac fins a tal punt que mor de fam.

Moltes parts de la biologia del bot romanen poc compreses, i s'estan fent diversos esforos per investigar-les, com ara prospeccions aries de les poblacions de bots, supervisi per satllit per mitj d'etiquetes posades als animals, anlisis gentiques de mostres de teixits, i la recollida d'informaci sobre observacions d'afeccionats. Estudis recents indiquen una reducci en les poblacions de bots que podria estar causada per una captura accessria ms freqent i la popularitat creixent del bot en la dieta humana.

En captivitat.

Els bots no solen ser mantinguts en aquaris, degut als requeriments especials i exigents de cuidar-los. Alguns aquaris asitics en mantenen, especialment al Jap. L'Osaka Aquarium Kaiyukan, a Osaka, s un dels pocs aquaris amb bots, i es diu que sn una atracci tan popular com els taurons balena ms grans. L'Oceanrio de Lisboa de Portugal s un altre aquari en qu s'exposen bots al tanc principal.

El primer bot en ser conservat en un aquari dels Estats Units arrib al Monterey Bay Aquarium a l'agost del 1986. Com que mai no s'havien mantingut bots en captivitat a gran escala anteriorment, el personal de Monterey Bay estigu obligat a innovar i crear els seus propis mtodes de captura, alimentaci i control de parsits. Al 1998 ja s'havien superat aquests problemes, i l'aquari fou capa de mantenir un exemplar durant ms d'un any, alliberant-lo quan el seu pes havia augmentat ms de catorze vegades. Des d'aleshores, els Mola mola han esdevingut una atracci permanent del tanc d'Outer Bay. L'exemplar de bot ms gran del Monterey Bay Aquarium fou sacrificat el 14 de febrer del 2008, desprs d'un llarg perode de mala salut. L'Aqurium de Barcelona tamb ha conservat aquesta espcie.

Com que els bots no sn molt gils, evitar que es facin mal fregant-se contra les parets d'un tanc s una preocupaci important pels cuidadors d'aquari. En els tanc ms petits, s'ha penjat una cortina de vinil per arrodonir un tanc originalment en forma de cub, per tal que els peixos no es freguin contra els costats. Una soluci ms efectiva s simplement donar prou espai al bot perqu pugui nedar en grans cercles. El tanc tamb ha de tenir prou profunditat com per acomodar la mida vertical del peix, que pot ser gaireb tan alt com llarg, i pot arribar a una alada de 3,2 metres. 

Alimentar bots dins un tanc juntament amb altres peixos ms rpids i agressius tamb pot representar un repte. Eventualment es pot ensenyar als peixos a agafar menjar de la punta d'una barra o de la m dels humans.

Referncies.


Enllaos externs.

Informaci i investigaci.
 FishBase reference ;
 Australian Museum ;
 Large Pelagics Research Lab ;
 OceanSunfish.org ;
 Encyclopedia of life ;

Imatges i vdeos.
 Mike Johnson Natural History Photography ;
 Phillip Colla Photography/Oceanlight.com ;
 Water Worx Dive Center Bali ;
 Video lecture (16:53): Swim with giant sunfish in the open ocean - Tierney Thys, Ph.D ;




 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297017" title="Hyalinobatrachium pellucidum" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="117333">

Hyalinobatrachium pellucidum s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Hyalinobatrachium pellucidum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297020" title="Hyalinobatrachium petersi" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="117334">

Hyalinobatrachium petersi s una espcie de granota que viu a l'Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cisneros-Heredia, D. & Lynch, J. 2006.  Hyalinobatrachium petersi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297022" title="Hyalinobatrachium ruedai" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="117335">

Hyalinobatrachium ruedai s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Bolvar, W. & Rueda, J.V. 2004.  Hyalinobatrachium ruedai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 25 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297024" title="Fletcher School of Law and Diplomacy" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="117336">



	





La Fletcher School of Law and Diplomacy, tamb anomenada simplement The Fletcher School, s la universitat ms antiga d'Estats Units dedicada exclusivament a estudis de post-grau en relacions internacionals. s una de les vuit facultats que formen la Universitat de Tufts.

 Histria .
La Fletcher School va ser fundada l'any 1933 en memria d'Austin Barclay Fletcher, que havia ms de $3 milions a la Universitat de Tufts en morir l'any 1923. Una tercera part havia de ser destinada a l'establiment d'una escola de dret i diplomcia per a la preparaci de futurs diplomats i per a l'ensenyament de matries de relacions internacionals. L'escola es va establir com a projecte collaboratiu entre la Universitat de Harvard i la Universitat de Tufts. Amb els anys, la Universitat de Tufts va passar a ser l'nica responsable de l'administraci de l'escola, per la Fletcher School ha continuat cooperant amb altres universitats. A ms de diversos programes conjunts, els estudiants de Fletcher poden matricular-se a classes de la MIT, la Kennedy School of Government de Harvard, i la Harvard Business School.

 Antics alumnes notables .
Juan Manuel Santos, Ministre de Defensa de Colmbia;
Antoinette Sayeh, Ministre de Finances de Libria;
Barbara Bodine antic ambaixador dels EUA al Iemen, i coordinador de l'Iraq central;
Bill Richardson, governador de l'estat de Nou Mxic, antic Secretari d'energia dels Estats Units d'Amrica i ambaixador a les Nacions Unides;
Costas Karamanlis, Primer Ministre de Grcia;
Cynthia McKinney, membre del Congrs dels EUA;
Daniel Patrick Moynihan, senador dels EUA, ambaixador a les Nacions Unides;
David Kennedy, professor a la facultat de Dret de la Universitat de Harvard;
Elin Suleymanov, cnsol General d'Azerbaitjan a Los Angeles, EUA;
Ismat Jahan, ambaixador i Representant Permanent de Bangla Desh a les Nacions Unides;
Jeffrey D. Feltman, ambaixador dels EUA al Lban;
John E. Herbst, ambaixador dels EUA a Ucrana i a l'Uzbekistan;
Juan Fernando Lpez Aguilar, Ministre de Justcia d'Espanya;
Klaus Scharioth, ambaixador d'Alemanya als EUA;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de la Fletcher School;
The Fletcher Forum on World Affairs (publicaci estudiantil);
PRAXIS, The Fletcher Journal of Human Security (publicaci estudiantil);
The Fletcher Ledger (publicaci estudiantil);
The Edwin Ginn Library (Biblioteca);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297026" title="Anticolinestersic" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="117337">




Un anticolinestersic s qualsevol substncia, frmac o medicament que t capacitat per inhibir l'enzim acetilcolinesterasa mitjanant la disminuci de la degradaci enzimtica de l'acetilcolina en les sinapsis neuromusculars que, com a conseqncia, perllonga la seva acci. Els anticolinestersics es poden classificar en:
 reversibles;  sn composts la funci dels quals s la d'actuar com a inhibidors competitius i no competitius reversibles dels llocs d'uni de la colinesterasa i sn els que tenen els majors avantatges teraputics. Entre ells s'inclouen la fisostigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastnia gravis, l'ili paraltic i la malaltia d'Alzheimer.
 irreversibles: sn composts que funcionen com a inhibidors quasi-irreversibles de la colinesterasa i inclouen els organofosforats emprats sobretot en l'agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia en el tractament del glaucoma.

 A causa de la seva funci fisiolgica essencial, els anticolinestersics actuen com potents neurotoxines causant a baixes dosis excs de salivaci i ulls plorosos, i a dosis ms altes espasmes musculars i finalment la mort. S'han utilitzat com a armes biolgiques sent-ne bons exemples el gas sarn i el gas VX. Molts verins de serp tamb contenen potents anticolinestersics. S'han emprat, tamb, com antdot en enverinaments de signe anticolinrgic.   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297028" title="I?d?r" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="117338">

I d r s la capital la provncia d'I d r a Turquia. Segons el cens del 2007, amb 181.866 habitants.


 Geografia .
Durant dcades fou el cam de pas cap Armnia, per a l'ultima dcada la frontera va ser tancada.
Histria.
Rssia va renunciar a Kars, I d r, Ardahan i Batum pel Tractat de Brest-Litovsk el 3 de mar de 1918.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297030" title="Joan Carles i Amat" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="117339">
Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 - Monistrol de Montserrat, 10 de febrer de 1642) fou un escriptor, metge i guitarrista catal.

Exerc a Valncia i desprs al monestir de Montserrat i s autor d'obres mdiques que tingueren molta difusi, fins i tot fora del pas, amb edicions a Li (1623) i Ginebra (1656): Fructus medicinae, Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza.

Afeccionat a la msica i guitarrista d'excepci, fruit de la seva experincia, s'aventur a escriure el primer tractat de guitarra, titulat: Guitarra espaola y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco rdenes, editat a Barcelona el 1586.

La fama li arrib sobretot amb Quatre-cents aforismes catalans (1636), reimprs a molts llocs de Catalunya fins al segle XIX per ser usat com a llibre de lectura a les escoles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297032" title="Msica electroacstica" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="117340">
S'anomena msica electroacstica a un tipus de composici musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrnics.

Aquest tipus de fer musical va comenar a desenvolupar-se als anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, grcies al notable avan de la electrnica i la seua aplicaci als diferents mbits cientfics. Va surgir com a posici unificadora entre la msica electrnica que se venia desenvolupant-se a Colnia, (Alemanya) durant els anys de 1950 (la que utilitzava prcticament tan sols sons generats electrnicament) i la msica concreta, encara que a poc a poc se va anant convertint en un terme general que agrupa a la electrnica en viu, la tape music (msica en cinta), i qualsevol altra msica o tendncia que pugui combinar sons del entorn acstic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrnica mitjanant  oscilladors, ordinadors, etc. Quan s'utilitzen exclusivament sistemes digitals tamb s'anomenen msica ciberntica.

Alguns compositores que van cultivar la msica electroacstica.

 John Cage (EE.UU.),
 Karlheinz Stockhausen (Alemanya),
 Luigi Nono (Itlia),
 Edgar Varse (Frana).
 Frank Zappa (EE.UU.);
 Mauricio Kagel (Argentina);
 Enrique Belloc (Argentina);
 Javier lvarez (Mxic);
 Miguel lvarez-Fernndez;
 Javier Ariza;
 Pelayo Arrizabalaga;
 Jos Manuel Berenguer (Espanya);
 Markus Breuss;
 Gabriel Brncic (Xile);
 Zulema de la Cruz;
 Jacobo Durn-Loriga;
 Manuel Enrquez (Mxic);
 Agust Fernndez;
 Antonio Fernndez Ros (Mxic);
 Guillermo Galindo (Mxic);
 Mario Gmez Caldern (Mxic);
 Dante Grela (Argentina);
 Pedro Guajardo;
 Francisco Krpfl (Argentina);
 Jos Iges (Espanya);
 Concha Jerez (Espanya);
 Sergi Jord (Espanya);
 Andrs Lewin-Richter (Espanya);
 Pedro Lpez (modisti) (Espanya);
 Jos Manuel Lpez Lpez (Espanya);
 Sergio Luque (Espanya);
 Enrique Macas;
 Belma Martn;
 Wade Matthews;
 Josep Maria Mestres Quadreny (Espanya);
 Toms Marco (Espanya);
 Roberto Morales Manzanares (Mxic);
 Antonio Murga;
 Jep Nuix;
 Adolfo Nez (Espanya);
 Juan Parra Cancino;
 Juan Carlos Paz (Argentina);
 Eduardo Polonio (Espanya);
 Manuel Rocha Iturbide (Mxic);
 Vicente Rojo Cama (Mxic);
 Antonio Russek (Mxic);
 Carles Santos;
 Julio Sanz;
 Rogelio Sosa (Mxic);
 Javier Torres Maldonado;
 Horacio Vaggione (Argentina);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297036" title="Regi Nord de Brasil" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="117341">


La Regi Nord de Brasil s una regi de Brasil formada per els estats de Acre, Amap, Amazonas, Par, Rondnia, Roraima i Tocantins.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297038" title="Galxia starburst" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="117342">

Una galxia Starburst o galxia esclat d'estrelles s una  galxia amb una taxa excepcionalment alta de formaci estellar, comparada a la taxa de formaci estellar com en la majoria de les galxies. S'ha observat que  les galxies entre en perodes d'esclat de formaci estellar desprs de processos de collisi o encontres amb altres galxies properes. La taxa de formaci d'estrelles en aquest tipus de galxies tan alta que consumirien les reserves de gas  per a la formaci d'estrelles molt rpidament; s per aix, que se suposa que els esclats de formaci estellar sn temporals. Exemples de  galxies desclat d'estrelles sn   M82, Les Galxies de les antenes, i  IC 10.

Definicions dstarburst.

No existeix una nica definici mpliament acceptada. No obstant aix, es tenen en consideraci com a mnim els segents tres factors:
 La taxa de conversi de gas en estrelles (La taxa de formaci estellar);
 La quantitat de gas disponible per a la formaci estellar;
 La comparaci del perode de formaci estellar amb l'edat o el perode de rotaci de la galxia. ;

Algunes definicions inclouen: 
 La formaci estellar continuada amb l'actual taxa de formaci  exhauriria la reserva de gas disponible en molt menys temps que l'edat de l'univers (temps de Hubble). Seria el cas d'un veritable esclat d'estrelles. ;
  La formaci estellar continuada amb l'actual taxa de formaci exhauriria la reserva de gas disponible en molt menys temps que l'edat dinmica de la galxia (possiblement el temps d'una rotaci del disc galctic).
 L'actual taxa, normalitzada grcies a la taxa mitjana de la galxia  anterior a l'esclat s molt ms gran que la unitat. La taxa est referida com parmetre de la taxa de naixement. ;

Mecanismes que produeixen l'esclat d'estrelles (Starburst).

Per iniciar un starburst s necessari concentrar un gran quantitat de gas molecular fred en un petit volum. Aquestes concentracions i pertorbacions sn probablement les causants del fenmen  d'starburst global en la major part de les fusions de galxies . Tot i que encara no ha estat del tot determinat el mecanisme exacte. 

Les dades observacionals han mostrat fa temps que existeix un esclat del disc de formaci estellar en galxies en fusi o interacci. Tamb es creu que les interaccions entre galxies properes que , de fet, no estan en procs de fusi poden produir modes de rotaci inestables que condueixen el gas cap al nucli, produint-hi l'esclat de formaci estellar.  

Tipus  d'starburst.
La classificaci d'aquest tipus de galxies no s fcil ja que no representen un tipus especfic en si mateixes. L'starburst pot succeir en galxies espirals, i galxies irregulars sovint exhibeixen nodes d'starburst, sovint ests per tota la galxia irregular. No obstant aix, alguns astrnoms han proposat diferents subtipus d'starburst: 

 Les galxies compactes blaves.  Aquestes galxies sn sovint de massa baixa i baixa metallicitat. s a dir, sn pobres en pols i contenen un gran nombre d'estrelles joves calentes. El que implica que sn lluminoses dins el blau i l'ultraviolat. Al principi es va pensar que aquest tipus de galxies  eren de fet galxies joves en procs de formaci de la primera generaci d'estrelles, el que explicaria la poca quantitat de metall. No obstant aix, s'han trobat velles poblacions estellars en la majoria de les galxies compactes blaves, i es pensa que la barreja pot explicar aquesta manca de pols i metalls. La majoria d'aquestes galxies mostren traces d'interacci recent. Entre les galxies blaves ms estudiades es troben  I Zwicky 18 (la galxia ms pobre en metalls mai descoberta) , ESO338-IG04, i  Haro11.

 Galxies ultralluminoses en infraroig. Aquestes galxies tenen generalment molta pols. La radiaci ultraviolada produda per la formaci estellar enfosquida s absorbida per la pols i reradiada en l'espectre infraroig a longituds d'ona al voltant dels 100 micrmetres. Aix explicaria el seu color vermell. No est completament demostrar que la radiaci ultraviolada sigui produda noms per la formaci estellar i alguns astrnoms pensen que en part esta produda per nuclis galctics actius. L'observaci amb raigs X de moltes d'aquestes galxies que penetren la pols suggereixen que molts starbursts sn sistemes de dos nuclis, donant suport a la hiptesi que aquestes galxies estan provocades per la formaci estellar de grans fusions. Una galxies d'aquest tipus seria Arp 220.

 Galxies de Wolf-Rayet, on la major part de les estrelles brillants sn estrelles de Wolf-Rayet.

Els ingredients d'un starburst.
En primer lloc, un starburst ha de disposar d'una gran quantitat de gas per tal de formar estrelles. L'esclat es produiria per un encontre amb una altra galxia (com M81/M82), una collisi amb una altra galxia (com a les galxies de les antenes), o per un altre procs que forcs la materia cap al centre de la galxia (com una barra estellar).

L'interior de l'starbusrt s un ambient extrem. La gran quantiat de gas significa la formaci d'estrelles molt massives. Les estrelles joves i calentes ionitzen el gas (principalment hidrogen) creant regions HII. Grups de estrelles molt calentes es coneixen amb associacions OB. Aquestes estrelles cremen d'una manera rpida i brillant, i sn fora propenses a explotar en forma de supernova al final de la seva vida. Desprs de l'explosi de supernova, el material ejectat s'expandeix i es converteix en un romanent de supernova. Aquests romanents interactuen amb el medi interestellar de l'starburst i pot ser l'espai de msers naturals. 
 
L'estudi de galxies starburst pot ajudar a determinar la histria de la formaci de la galxia i de la seva evoluci. Un gran nombre de galxies molt distants vistes, per exemple, en espai profund Hubble se saben que sn starburst, per es troben massa lluny per a ser estudiades en detall. Observant els exemples propers i explorant les seves caracterstiques es poden fer una idea de qu passava en les primeres etapes de l'univers ja que  la llum que veiem d'aquestes galxies llunyanes va sortir quan l'univers era molt ms jove. No obstant aix, les galxies starburst semblen ser fora rares en el nostre univers local, i sn ms comunes ms lluny de nosaltres, el que indicaria que hi havia moltes ms ara fa bilions d'anys. Totes les galxies eren ms properes llavors, i per tant era molt ms probable que fossin influenciades per les respectives gravetats. Encontres ms freqents produirien ms starburst ja que la forma de les galxies evoluciona amb l'expansi de l'univers. 

Starbursts coneguts.
M82 's l'arquetipus de galxies starburst. El seu alt grau de formaci estellar s degut a un encontre amb la galxia espiral vena M81. Mapes de la regi fets per rdiotelescopis mostren grans efusions d'hidrogen neutre connectant les dues galxies, tamb com a conseqncia de l'encontre. Les imatges de rdio de la zona central d'M82 tamb mostra un gran nombre de romanent de joves supernoves, abandonats quan les estrelles ms massives creades en l'esclat d'estrelles va arribar a la fi. Les antenes s una altre sistema starburst ben conegut.fotografia de Hubble

See also.

 radiogalxia;
 Starburst;



Referncies.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297041" title="Starburst" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="117343">


En astronomia, starburst (literalment esclat d'estrelles) s un terme genric per descriure una regi de l'espai amb una taxa de formaci estellar anormalment alta. 

Per exemple, un cmul obert molt jove pot tenir una alta taxa de formaci estellar en el seu nucli, per aquest fet s normal per a aquest tipus d'objectes. No obstant aix, una galxia sencera amb la mateixa taxa de formaci estellar podria ser considerada com una starburst.

El centre de la Via Lctia s'espera que comenci un perode d'starburst en aproximadament 200 milions d'anys, amb una formaci rpida d'estrelles que arribarien a supernoves cent vegades ms rpidament que la taxa normal. Lstarburst pot tamb estar acompanyat per la formaci de jets galctics ja que la matria cauria en el forat negre central. 

Vegeu tamb.
Galxia starburst;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297042" title="FeedBurner" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="117344">
FeedBurner s un gestor provedor d'agregador de notcies llanat el 2004. El 3 de juny de 2007 va ser adquirit per Google Inc.

Enllaos externs.
 Lloc web de FeedBurner;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297046" title="Practor" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="117345">
Practor  (Practores) foren un oficials romans subordinats que recaptaven les multes i pagaments en diners imposades pels magistrats i les corts de justcia. 

El magistrat que imposava la multa o el pagament (per exemple la devoluci d'uns prstec) donava el nom i la quantitat a un practor; aquest feia la gesti de cobrament i si la rebia esborrava el nom del deutor del registre en presencia d'alguns membres del senat rom, per controlar algun esborrat fraudulent; els practors no tenien acci executiva contra el que no pagava per una vegada transcorregut el termini donat , la quantitat es doblava i el practor ho feia constar aix al registre, de manera que per la seva anotaci es prenien mesures judicials per confiscar la propietat del mors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297047" title="Prefecte de l'Erari" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="117346">
Prefecte de l'Erari (Praefectus Aerarium, plural Praefecti Aerarii) fou el nom dels encarregats de l'administraci de l'Erari a Roma. 

Foren creats per August el 28 aC en lloc dels prefectes de la ciutat als que s'havia donat aquesta funci, que durant la repblica van tenir els qestors. Els prefectes eren escollits entre els pretors que acabaven el seu perode i a partir del 23 aC es van dir  pretors de l'Erari (Praetores Aerarii o Pretores ad Aerarium)  i amb Claudi altre cop qestors.

Fou Ner qui va restablir els prefectes de l'Erari per Vespasi va retornar al nom de pretors, que s va mantenir fins al temps de Traj quan s van institucionalitzar els prefectes de l'Erari bianuals (Praefecti Aerarii Saturni) amb uns qestors com ajudants (Quaestores Aerarii Saturni). A l'exrcit els administradors de l'Erari eren els Praefecti Aerarii Militaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297048" title="Prefecte de l'annona" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="117347">
Prefecte de l'Annona (Praefectus Annonaes) fou l'encarregat del provement de gra als mercats de Roma.

Aquesta magistratura no existia sota la repblica i noms es van nomenar en alguns casos de greu escassetat. La primera vegada fou el 439 aC. Gneu Pompeu va rebre la superintendncia d'abastiments per cinc anys, per com a mesura ms poltica que per necessitat. August va agafar el mateix crrec el 28 aC per va encarregar l'exercici de fet a dos persones que haguessin estats pretors cinc anys abans, i ms tard a persones de rang consular, per simultniament va crear la magistratura de prefecte de l'annona que era un crrec permanent i individual, amb jurisdicci sobre totes les matries referides al gra, i el qual era escollit entre els equites. La magistratura fou considerada llavors ordinria.

El crrec va subsistir durant tot l'Imperi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297049" title="Prefecte de l'aigua" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="117348">
Prefecte de l'aigua (Praefectus aquarum) era el magistrat encarregat del manteniment i funcionament dels aqeductes a l'antiga Roma.

Durant la repblica la feina la van fer ocasionalment els censors i habitualment els edils. August va establir l'ofici de curador (curator); els curadors (curatores) foren coneguts com prefectes de l'aigua, amb considerable autoritat, acompanyats sempre de dos lictors, tres esclaus, un secretari, i altres funcionaris.

En temps de Nerva i Traj un cos de 460 esclaus eren empleats permanentment a les ordes dels curatores o prefectes en la reparaci dels aqeductes; aquestos esclaus es dividien en pblics (establerts per Marc Vipsani Agripa quan fou edil) i cesaris (establerts per Claudi) i a la seva vegada estaven subdividits en villici, encarregats dels conductes, els castellari, encarregats dels castella (dins i fora de la ciutat), els circuitores que donaven voltes per examinar l'estat dels treballs i els treballadors; el silicarii, encarregats dels paviments de les conduccions; i els tectores, paletes dels aqeductes en general. Tots aquests treballadors esclaus, i altres lliures eren en conjunt anomenats aquarii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297050" title="Campionat del mon sots19 de corfbol 2008" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="117349">
La 13ena edici del Campionat del mn sots19 de korfbal es va disputar a la poblaci holandesa de Leeuwarden entre el 21 i el 23 de mar del 2008. La selecci holandesa va sere la vencedora.

Equips participants.
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Blgica;
  Catalunya;
  Equip Regional;
  Hongria;
  Pasos Baixos;
  Portugal;
  Repblica Txeca;
  Romania;
  Rssia;
  Xina Taipei;

Primera fase.







Fase final.



Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Rssia;
  Xina Taipei;
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Catalunya;
  Hongria;
  Portugal;
  Repblica Txeca;
  Romania;
  Equip Regional;

=Selecci Catalana=
 Jugadors .
	



 Equip tcnic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297051" title="Aqeductes de l'antiga Roma" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="117350">
L'antiga Roma estava abastida per catorze aqeductes que eren:

Aqua Appia (fet per Appi Claudi Cec el 313 aC);
Anio Vetus (iniciat per Marc Curi Dentat el 273 aC);
Aqua Marcia (fet per Quint Marci Rex el 144 aC);
Aqua Tepula (fet per Gneu Servili Cepi i Gai Cassi Long el 127 aC) ;
Aqua Julia (fet per Marc Vipsani Agripa el 33 aC);
Aqua Virgo (Marc Vipsani Agripa);
Aqua Alsietina (August);
Aqua Claudia  (comenat per Calgula el 36 i acabat per Claudi el 50);
Anio Novus (comenat per Calgula el 36 i acabat per Claudi el 50);
Aqua Crabra o Damnata (abandonat per ser l'aigua dolenta);
Aqua Trajana (Traj);
Aqua Alexandrina (Alexandre Sever);
Aqua Septimiana (Septimi Sever);
Aqua Algentia (constructor desconegut);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297052" title="Prefecte del campament" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="117351">
Prefecte del campament (Praefectus castrorum) era el prefecte o superintendent del campament militar rom.

Apareix esmentat el crrec per primer cop sota August. N'hi havia un en cada legi. El prefecte era l'encarregat de totes les feines en relaci a la formaci del camp, con el vallum, la fossa etc..., i de l'economia interna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297055" title="Prefecte de classes" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="117352">
Prefecte de classes (Praefectus classis) fou el comandant d'una flota romana en temps de la repblica (Livi, XXVI  48, XXXVI. 42).

A l'establiment de l'Imperi, August va nomenar per primer cop dos oficials permanents amb aquest ttol, un amb residncia a Ravenna a la mar Adritica, i un a Misenum a la mar Tirrena, cadascun dirigint una flota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297056" title="Prefecte dels artesans" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="117353">
Prefecte dels artesans (Prafectus fabrum) era l'oficial militar que tenia la seu crrec als artesans que anaven amb l'exrcit, fusters, ferrers, basters, etc... Se sap que cada legi tenia el seu praefectus fabrum.

A les ciutats tamb hi havia un prefecte dels artesans civil per la naturalesa de les seves funcions no s coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297057" title="Prefecte del Pretori" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="117354">
Prefecte del Pretori (Praefectus Praetorio) fou el comandant de les tropes encarregades de la custodia personal dels emperadors (gurdies pretorians). Aquest ofici fou creat per August amb finalitat exclusivament militar i poc poder i va agafar ms importncia sota Tiberi, amb Sej com a prefecte pretori, que va arribar a ser el segon crrec de l'estat desprs de l'emperador. 

Durant el segle III els prefectes tenien la vigilncia i control de tots els departaments de l'estat, el palau, l'exrcit, les finances i la llei; fins i tot disposaven d'una cort de justcia. Generalment el nombre de prefectes fou dos i en temps de Cmode es va pujar a tres o de vegades quatre; sempre eren elegits entre els equites per desprs d'Alexandre Sever a ms eren senadors.

Sota Constant el Gran, dissolts els pretorians, els prefectes del pretori van perdre les seves funcions militars i van esdevenir governadors territorials: un dels prefectes pretorians, resident a la cort, tenia el govern de Trcia, Orient i Egipte; el segon, Grcia, Illria i Macednia (residia a Sirmium i ms tard a Tessalnica); el tercer governava frica i Itlia (amb seu a Roma); i el quart (amb seu a Trveris) governava les Gllies, Hispnia i Britnia. Eren els representants de l'emperador en els seus territoris i tenien jurisdicci sobre tots els afers civils per no tenien control sobre l'exrcit.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297058" title="Prefecte de vigilncia" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="117355">
Prefecte de vigilncia (Praefectus vigilum) fou una magistratura instituda per August  per dirigir les anomenades Cohortes Vigilum, un cos de vigilncia urbana quasi militar amb la finalitat principal de lluitar contra els incendis  (Adversus incendia excubias nocturnas vigilesque commentus est) que estava dividit en set cohorts (una per cada dues regions) i estacionades a catorze quarters (excubitoria). 

El prefecte era de rang eqestre (cavaller) i els subordinats eren en general lliberts i per tant en posici inferior a la dels soldats regulars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297061" title="Ecumenpolis" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="117356">
Ecumenpolis s un terme inventat per l'arquitecte i planificador urb Constantinos Doxiadis l'any 1967. El terme aludeix a la idea que, en un futur, les rees urbanes i megalpolis es fusionarn en una nica ciutat mundial, donada la creixent urbanitzaci i els creixements de la poblaci.

Un mn portat a aquest nivell de desenvolupament podria, presumiblement; haver d'importar el seu menjar d'altres planetes o posseir enormes installacions hidropniques orbitals o subterrnies. Una civilitzaci capa de construir una ecumenpolis est quasi, per definici, al Tipus I de l'Escala de Kardashev. 

Doxiadis va crear un escenari basat en la tradici i les tendncies de desenvolupament urbanstic de la seva poca predint primer una eperpolis europea (una ciutat continent), que comprendria l'rea compresa entre Londres, Pars i Amsterdam. 

 Ecumenpolis a la ficci .
Dins la literatura de cincia-ficci, existeixen diversos exemples d'ecumenpolis:

 Trantor dins l'univers de la Saga de les Fundacions d'Isaac Asimov.
 Coruscant dins l'univers de Star Wars.
 Apkolips, regida per Darkseid a l'univers de DC Comics.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297064" title="Prefecte de la ciutat" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="117357">

Prefecte de la ciutat o Prefecte urb (Praefectus urbi, originalment Custos urbis) fou una magistratura regular romana establerta pels reis, per que sota aquest nom apareix a la segona meitat del segle V aC i sembla que estava combinada amb la de Princeps Senatus.

Els custos urbis noms exercien les seves funcions en absncia del rei, i tenien el dret a convocar l'assemblea del poble; probablement el crrec era vitalici i va romandre sense canvis sota la repblica fins al temps del decemvirat, per a partir del 487 aC va passar a ser un crrec elegit, segurament pels comicis curiats, entre persones de rang consular; fins al 449 aC cada prefecte esmentat havia estat abans cnsol (excepte Publi Lucreci, nom que dona Tit Livi i probablement es erroni). Tenia tots els mateixos poders dels cnsols quan aquestos eren absents, podent convocar al senat i celebrar comicis, i en temps de guerra llevar legions i tenir-ne el comandament.

Desprs del decemvirat es va crear la magistratura amb el nom de pretor urb, que es va canviar a praefectus urbi en record de l'antic ofici, i era elegit cada any per noms pel temps en qu els cnsols estaven absents, amb el propsit de celebrar la Feriae Latinae, i ja no podien convocar al senat, ni dirigir-se a aquest cos; algunes vegades el crrec era nomenat pels cnsols. El crrec, fora secundari, va subsistir tota la repblica i van continuar sota l'Imperi; quan no era nomenat un prefecte de la ciutat la seva tasca la feia el pretor urb.

August va instituir un nou praefectus urbi, una magistratura regular i permanent investida amb totes les facultats per mantenir l'orde a la ciutat i amb jurisdicci sobre botxins, banquers, gurdies, teatres, i altres; per fer complir les seves disposicions disposava d'un cos  de milites stationarii, equivalent a una policia; tenia jurisdicci en els conflictes entre esclaus i amos, i entre amos i lliberts; progressivament va absorbir el poder del pretor urb fins que finalment les seves decisions noms van poder ser apellades a l'emperador; va arribar a tenir jurisdicci criminal en solitari (segle III) tant a la ciutat de Roma com a 100 milles romanes a l'entorn, i podia castigar a deportatio in insulam. Durant els primers dos segles de l'Imperi l'ofici es va exercir per uns quants anys, fins i tot de per vida; per en temps de Valeri I el crrec era anyal.

Quan Constantinoble fou declarada segona capital, es va crear un segon prefecte de la ciutat. Llavors els prefectes eren representants directes de l'emperador i tenia el control de tota la resta de l'administraci local, les corporacions i les institucions publiques. Cada mes havien de presentar un informe a l'emperador sobre els acords del senat. En l'elecci dels papes el prefecte tenia a crrec la seva regulaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297065" title="Prepsit" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="117358">
Prepsit (Praepositus) fou un ttol rom que es donava quan una persona era designada per un alt crrec. 

El ms important dels prepsits era el Praepositus Sacri Cubiculi (Prepsit de la cambra sagrada) que era el camarlenc del palau imperial, a les ordes del qual estava el Primicerius, junt amb els Cubicularii  i els cossos de Silentiarii, dirigits per tres decurions, que feien mantenir el silenci al interior de palau.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297066" title="Pretori" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="117359">
Pretori (Praetorianus) fou un rang roma donat inicialment als que havien exrcit el crrec de pretor i desprs com a ttol merament.

El nom es va donar tamb a cada membre de la gurdia de l'emperador a partir d'August.

Els pretorians eren inicialment els membres de tropes seleccionades especialment que servien al pretor o a un general de l'exrcit (Pretoria Cohortes) i existien des del temps de Publi Corneli Escipi Afric Major, encara que ja abans altres generals van tenir un cos de gurdies escollits. Durant les guerres civils el nombre de cohorts pretorianes es va augmentar. August els va erigir en un cos separat format per nou o deu cohorts, amb mil homes cadascuna, reclutats tots noms a Itlia inicialment, per aviat van comenar els reclutaments a Nrica, Macednia i Hispnia. August va deixar tres cohorts a la capital i va distribuir les demes per altres ciutats italianes. Per Tiberi els va reunir tots a Roma a un campament fortificat. Amb Vitelli van augmentar a 16 cohorts. 

Els pretorians tenien paga doble i altres privilegis; servien durant dotze anys i al final rebien vint mil sestercis; tots els pretorians eren equivalents a centurions. Els pretorians, conscients de la seva fora, ven proclamar i deposar emperadors i fins i tot els ms poderosos els van haver de tenir en compte i fer un donatiu al pujar al tron. A la mort de Prtinax els pretorians van posar el tron a subhasta que va guanyar Didi Juli. Poc desprs va pujar al tron Septimi Sever i en va decretar la dissoluci com a cstig per la mort de Prtinax, per de fet uns nous pretorians els van substituir i el seu nombre es va multiplicar per quatre. El reclutament es va comenar a fer entre els millors soldats de les legions a les fronteres. 

Diocleci en va reduir el nombre i va abolir els seus privilegis; la seva funci de custodia de l'emperador es va acabar (els pretorians eren a Roma per l'emperador ja no hi residia). Maxenci els va tornar a augmentar per derrotat per Constant I el 312, aquest darrer els va suprimir, el seu quarter general destrut i els que no havien mort en la batalla foren dispersats entre les legions.  L'emperador va crear un cos nou amb els domestici (cavallers o infants sota dos comes) i els protectores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297068" title="Procnsol" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="117360">
Procnsol fou el magistrat rom que actuava al lloc del cnsol sense exercir l'ofici mateix de cnsol. El proconsolat era una continuaci del consolat amb modificacions.

Inicialment en alguns casos el crrec de cnsol, que era anual, es va prorrogar; aix va passar per primer cop durant les guerres samnites, el 327 aC, quan l' imperium de Quint Publili Fil fou prorrogat ja que de no ser aix s'haurien perdut tots els avantatges aconseguits (imperium pro rogare). Un senatusconsultum o un plebiscit podia prorrogar el imperium del cnsol que passava a ser procnsol; la diferencia amb el cnsol era que el seu imperium no s'estenia pas a Roma i la seva rodalia. Si el procnsol obtenia la victria, els honors del triomf li havien de ser concedits pel poble, cosa innecessria si el triomf es feia durant el seu any en ofici. El 308 aC el senat va prorrogar (sense plebiscit) limperium de Quint Fabi Mxim Rulli.

Progressivament el nombre de provncies romanes va augmentar i va esdevenir costum que els cnsols que acabaven el crrec anessin a dirigir la guerra a una provncia o a administrar-la. Hi ha alguns casos tamb de procnsols nomenats sense haver exercit el consolat prviament, encara que no abundosos: el 211 aC el primer, quan Publi Corneli Escipi Afric fou nomenat procnsol a Hispnia pels comicis centuriats; al final de la repblica aquestos casos foren ms freqents.

Amb l'administraci de Constant I el Gran, el crrec de procnsol era el d'un magistrat encarregat del govern de determinades provncies: sia, Acaia, i frica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297070" title="Procurador" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="117361">


Procurador dels tribunals, juristes que actuen als tribunals a Catalunya i altres llocs;
Procurador general, representava el rei de la Corona d'Arag en relaci amb tots els aspectes.
Procurator, encarregat dels negocis d'un altra a l'antiga Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297071" title="Fisostigmina" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="117362">

La fisostigmina, tamb coneguda com eserina, s un alcaloide indlic natural extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum). Actua com un anticolinestersic i parasimpaticomimtic i com a tal t acci colinrgica, i antagnic de l'atropina i l escopolamina. La fisostigmina tamb estimula indirectament els receptors tant nicotnics com muscarnics. El producte qumic es va sintetitzar per primera vegada el 1935 pels qumics Percy Lavon Julian i Josef Pikl. Actualment tamb es pot obtenir de cultius d Streptomyces griseofuscus

S ha utilitzat com a mitic, sialagog i antiespasmdic. En forma de salicilat o, ms rarament, de sulfat, es usada en en el tractament del glaucoma. Per via parenteral s ha emprat en el tractament de l'atonia intestinal postoperatria, en algunes retencions urinries i en la intoxicaci per drogues curaritzants. Actualment s est investigant el seu s per al tractament d'Alzheimer ja que en aquesta malaltia hi ha un dficit colinrgic del sistema nervis central amb baixa concentraci de acetilcolinesterasa. Alguns dels seus derivats han estat utilitzats en el tractament de miastnia gravis.    

Se l ha de considerar un potent ver i la intoxicaci deguda a fisostigmina provoca una crisi colinrgica amb asfxia, convulsions, asistlia i, en el casos greus, fins i tot la mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297072" title="Procurador dels tribunals" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="117363">
Procurador dels tribunals s un jurista encarregat de fer les gestions davant els tribunals, presentant documents, rebent citacions i una srie d'actes administratius que requereixen una certa preparaci per sense representar la defensa jurdica, i que realitzen els actes en benefici d'un demandant o un demandat. Per la validesa de la seva actuaci cal l'atorgament de poder per plets notarials, si be en alguns casos s'admet la ratificaci dels seus actes a posteriori.

A Catalunya estan dividits en quatre collegis un per cada provncia, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297074" title="Procurator" nonfiltered="2347" processed="2343" dbindex="117364">
Procurator (en catal Procurador) era la persona de l'antiga Roma que portava els negocis d'un altre per encrrec d'aquesta.

Tamb es donava en general a la persona que exercitava una acci en benefici d'un altra. Els principals casos eren:  un acusador (accio), un secretari familiar (calculator); un magistrat imperial que feia les mateixes funcions a les provncies imperials que els qestors a les provncies senatorials; i uns oficials encarregats de l'administraci del fiscus; i altres diversos oficis durant l'Imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297076" title="Prometea" nonfiltered="2348" processed="2344" dbindex="117365">
Prometeia o Prometea (Prometheia) fou un festival celebrat a Atenes en honor de Prometeu. 

Era un dels festivals tics ms antics per no se sap quan fou solemnitzat. Es celebrava una carrera de torxes que arribava fins al Cermic; aquesta carrera era tradici que l'havia institut el mateix Prometeu i comenava al anomenat altar de Prometeu a l'Acadmia o el Cermic i els joves corrien amb les torxes per la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297077" title="IES Menndez y Pelayo" nonfiltered="2349" processed="2345" dbindex="117366">
L'IES Menndez y Pelayo s un institut ubicat a la ciutat de Barcelona d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat. s un dels centres escolars amb ms reputaci de Catalunya, ja que han passat diversa gent famosa que destaquen en els mitjans de comunicaci, o arreu del mn. En sn exemples Eva Len.

Introducci.

L edifici actualment ocupat de l'institut Menndez y Pelayo consta de dues parts construdes en diferents poques. La ms antiga va ser construida el 1933 i s obra de l'arquitecte Jaume Mestres (membre del GATCPAC).

L'institut va ser projectat per ubicar-hi l Escola Blanquerna que impartia Parvulari fins a ensenyament superior. La concepci de l edifici respon al criteri de l'arquitectura racionalista pel qu fa a les edificacions escolars, tant caracterstic d'aquests anys de la segona repblica. Cal subratllar les dimensions de l escala i dels passadissos, amb una zona ms amplia all on l edifici gira, que donen un ambient molt agradable a les zones de circulaci. Tamb s remarcable la soluci adoptada per les finestres de les aules, diferenciant la part destinada a ventilaci de l'aula (la superior) de la part practicable per a la neteja dels vidres.

Ms endavant es van edificar la sala d'actes i el gimns, que compren deficincies pel que fa a les installacions dels vestidors. Durant els anys 1996 i 1997 es van corregir totes aquestes mancances amb una profunda remodelaci. Es va redistribuir la planta baixa, es van renovar tots els lavabos del centre, el menjador, la secretaria i els vestuaris mascul i femen, i es va afegir una nova escala. 

Actualment.

El centre actualment es troba en obres de remodelaci integral amb un pressupost de ms de 1 mili d'euros.

Enllaos externs.
Pgina web del IES Menndez y Pelayo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297078" title="Propileu" nonfiltered="2350" processed="2346" dbindex="117367">


Propileu (         , propylaea) era l'entrada d'un temple o recinte sagrat consistent en un cam flanquejat per edificis (per aix el nom deriva del plural llat propylaea), Els temples egipcis tenien magnfics propileus; els grecs consideraven la paraula propileu principalment per referir-se a l'entrada a l'acrpoli d'Atenes; la construcci del  propileu va ocupar cinc anys (437 aC a 432 aC) i va costar 2000 talents; fou obra del arquitecte Mnesicles; incloa obres de Polignot i probablement de Protgenes de Rodes; a la dreta hi havia el temple de Nike Apteros i tancant la entrada l'esttua d'Hermes; el propileu estava adornat amb moltes altres esttues. Un cam anava entre l'gora i el propileu que era la nica entrada a l'acrpoli. Es considerada un dels ms perfectes treballs artstics grecs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297079" title="Protrigea" nonfiltered="2351" processed="2347" dbindex="117368">
Protrigea (Protrygaea) fou un festival grec que se celebrava en honor de Dions anomenat Protriges, i de Posid.

L'origen i la manera de celebrar aquest festival sn explicat per Aquilles Taci  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297080" title="Escala de Kardashev" nonfiltered="2352" processed="2348" dbindex="117369">
L'Escala de Kardashev s un mtode proposat pel astrofsic rus Nikolai Kardashev per mesurar el grau d'evoluci tecnolgica d'una civilitzaci; proposat l'any 1964. T les tres categories segents, basades en la quantitat d'energia utilitzable que una civilitzaci t a la seva disposici, que s'incrementen de manera exponencial:

 Tipus I - Una civilitzaci que s capa d'aprofitar tota l'energia disponible en un nic planeta, aproximadament 1016 W. La xifra pot ser bastant variable, la Terra t una energia disponible de 1,741017 W. La definici original de Kardashev era de 41012 W (Kardashev va definir originalment el Tipus I com "el nivell tecnolgic proper al nivell present avui dia a la Terra", sent "avui dia" l'any 1964. ;
 Tipus II - Una civilitzaci que s capa d'aprofitar tota l'energia disponible en una nica estrella, aproximadament 1026 W. De nou, la xifra pot ser variable; el Sol emet aproximadament 3,861026 W. La xifa que donava Kardashev era de 41026 W.
 Tipus III - Una civilitzaci que s capa d'aprofitar tota l'energia disponible en una sola galxia, aproximadament 1036 W. Aquesta xifa s extremadament variable, ja que les galxies tenen un rang de grandries molt ampli. La xifa original de Kardashev va ser de 41037 W.

Totes aquestes civilitzacions sn totalment hipottiques avui dia, encara que l'escala s utilitzada pels investigadors del SETI, autors de cincia-ficci i futuristes com un marc de treball teric.

 s i exemples .
La civilitzaci humana est ara mateix en algn lloc molt per sota del Tipus I, ja que noms s capa d'aprofitar una fracci de l'energia disponible a la Terra. Aix doncs, l'estat actual de la civilitzaci humana ha estat denominat com a Tipus 0. Encara que els tipus intermedis no van ser exposats a la proposta original de Kardashev, Carl Sagan va determinar que podrien ser fcilment definits mitjanant l'interpolaci i l'extrapolaci dels valors donats anteriorment. Sagan va calcular que el nivell actual de la civilitzaci humana seria de 0,7, emprant com a valor de l'energia una aproximaci a 10 TW i la segent frmula:





ssent K, el tipus de civilitzaci de Kardashev i W l'energia aprofitada en Watts.

Un possible mtode mitjanant el qual la Terra podria avanar fins el Tipus I s l's intensiu de la conversi del gradient trmic ocenic, aerogeneradors i energia maremotriu per extreure i aprofitar l'energia rebuda per l'oce terrestre per part del Sol. Tot i aix, no es coneix cap forma d'aprofitar tot el potencial energtic de la Terra sense cobrir la seva superfcie completament amb estructures artificials. A mig i llarg termini, aix s impossible degut al actual estil de vida de la humanitat. De totes maneres, estem "aprofitant" la producci de la Terra a travs de la nostra dependncia dels serveis naturals, que podrien ser ms eficients i sostenibles que el nostre model tecnolgic actual en un futur. Si s'escull no substituir completament el model de servei natural per mitjans sinttics, encara es pot assolir el Tipus I assegurant que els ecosistemes de la Terra funcionin eficientment i al seu mxim rendiment. Una altra manera d'aconseguir el Tipus I seria no aprofitar tota l'energia de la Terra, si no sumar a aquesta les aportacions d'altres planetes del mateix Sistema Solar.

Una hipottica civilitzaci de tipus II podria emprar una esfera de Dyson o una altra estructura similar amb l'objectiu d'utilitzar tota l'emissi d'energia d'una estrella, o potser mitjans ms extics, com alimentar un forat negre amb massa estellar per generar energia utilitzable. Una altra alternativa seria la d'ocupar un gran nombre de sistemes solars, absorbint una petita per insignificant fracci de l'emissi de cada estrella individual.

Una civilitzaci de Tipus III podria utilitzar la mateixa tcnica aplicada a totes les estrelles d'una o ms galxies, o potser utilitzar altres mtodes encara no proposats.

Un exemple com d'una civilitzaci fictcia capa d'assolir el tipus III s l'Imperi Galctic que apareix a moltes obres de space opera. Aquestes civilitzacions utilitzen l'energia d'una forma massiva, generalment entre els Tipus II i III.

 Enllaos externs .
 Animaci sobre el tema ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297083" title="Pritaneu" nonfiltered="2353" processed="2349" dbindex="117370">

Pritaneu (Prytaneium o Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs al cor de cada ciutat que es representava per un foc etern que cremava a un altar a l'edifici anomenat Pritaneu, igual que un foc cremava a les cases privades en un altar domstic al pati interior.

El eleans sn els primers que van mantenir aquest foc dia i nit. A Atenes els ambaixadors estrangers eren rebuts al Pritaneu. En aquest lloc tamb passaven dia darrera dia els successius pritanes o presidents del senat i altres ciutadans distingits per serveis a l'estat, privilegi garantit a vegades de manera perpetua i altres per temps limitat.

El foc de cada ciutat es portava a les seves colnies; si alguna vegada s'extingia el foc, s'havia de tornar a portar de la ciutat mare. Finalment el Pritaneu va esdevenir smbol de la independncia dels estats i aix l'assenyala Tucdides, i s'havia ests per tota Grcia.

El Pritaneu d'Atenes era sota l'acrpoli, a la seva part nord, i fou originalment un lloc per assemblees.

Antigament van existir pritanes equivalents a magistrats suprems,  a diversos estats grecs com Crcira, Corint, Milet i altres. A Rodes existien pritanes al segle I aC.  A Atenes els pritanes eren una magistratura secundaria (desprs d'arcont) amb funcions judicials, que jutjaven a l'edifici del Pritaneu; aquesta cort va perdre amb el temps la seva importncia especialment quan es va crear la cort d'Helea i fou inclosa dins la cort dels efetes. Les lleis de Sol es van gravar en tauletes dipositades al Pritaneu. El lloc d'aquest fou canviat a un punt ms baix en temps de Pricles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297084" title="Pianpsia" nonfiltered="2354" processed="2350" dbindex="117371">
Pianpsia (Pyanepsia) fou un festival celebrat cada any a Atenes el dia 7 del mes de Pyanepsion.

Estava dedicat a Apollo. La tradici deia que havia estat institut per Teseu al seu retorn de Creta. El seu nom era el del mes, i sembla que derivava d'algun producte que es cuinava en aquest temps. Es feia una process presidida per una branca d'oliva i una bossa amb els productes (fruites) del temps; hi participaven els nois que tenien pares i els que els seguien cantaven uns versos que Plutarc va conservar. La process anava fins al temple d'Apollo i la branca d'olivera era plantada a l'entrada i segons algunes informacions cadascun plantava una branca d'oliva davant de casa seva, que s'hi mantenia fins a la segent Pianpsia quan se substitua per la nova.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297086" title="PubChem" nonfiltered="2355" processed="2351" dbindex="117372">
PubChem es una base de dades de molcules que est mantinguda per la  National Center for Biotechnology Information (NCBI), que forma part de la National Library of Medicine, i dels  National Institutes of Health d Estats Units. Es pot consultar gratutament a travs d Internet, a ms de poder descarregar les dades de milions d estructures via FTP.  La majoria de molcules llistades en PubChem tenen un pes molecular inferior a 2000 uma.  L American Chemical Society va intentar, sense xit, restringir les seves activitats allegant que competien amb el seu Chemical Abstracts Service. Ms de 50 provedors de bases de dades contribueixen al creixement de PubChem.

Bancs de dades.
PubChem cont tres bases de dades primries:
 Composts: 10,2 M entrades, composts purs i barreges ( ms  informaci);
 Substncies: 15,5 M entrades (ms informaci);
 Bioassaigs: amb diversos milions d entrades (ms informaci);

 Enllaos externs .
 Pgina principal de PubChem;
 Pgina de cerca;
 FAQ;
 Ajuda;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297087" title="DrugBank" nonfiltered="2356" processed="2352" dbindex="117373">
DrugBank s una base de dades disponible a la Universitat d'Alberta conjuntant en una interfcie nica tan bioinformtica com de quimioinformtica i que bsicament proporciona dades sobre frmacs. Cont prop de 4.800 entrades, incloent ms de 1.480 petites molcules aprovades per la FDA, 128 frmacs bitics aprovats per la FDA i ms de 3.200 frmacs experimentals. Addicionalment, cont ms de 2.500 seqncies de proteines. Cada registre de frmac (DrugCard) cont ms de 100 camps de dades amb dades sobre l'estructura qumica i amb dades de la diana teraputica del frmac. Els usuaris poden realitzar consultes de diferents formes. Est mantinguda per David Wishart i Craig Knox.     

Articles relacionats.
 PubChem;
 PubMed;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina del DrugBank;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297088" title="Fava de Calabar" nonfiltered="2357" processed="2353" dbindex="117374">


La fava de Calabar (Physostigma venenosum) s una liana originria dels boscos d'frica tropical de la familia de les fabcies. 

 Etimologia .
El nom genric ve del grec (physa), bufeta i (stigma), estigma, per indicar el curis apndix terminal del pistil (concretament l'estigma) que porta una excrescncia que t l'aspecte d'una petita bufeta (encara que sigui plena i no buida) de forma triangular. L'eptet especfic venenosum fa referncia al seu carcter extremadament txic. 

 Descripci morfolgica . 

La planta s herbcia, perenne, amb arrel llenyosa a la base. Aquesta liana pot atnyer una quinzena de metres d'alada, amb un tronc de fins a 5 cm de dimetre. Les fulles sn  trifoliades i relativament semblants a les d'una mongetera. Les flors sn grans i agrupades en inflorescncies en rams pendulars. Els seus ptals sn de color porpra. El fruit s una llegum d'uns 15 cm de longitud que cont dues o tres llavors d'un color xocolata anomenades les faves de Calabar.

 Composici qumica i teraputica .

La fava de Calabar cont habitualment una mica ms de 1% d'alcaloides, entre els quals dos han estat allats, la calabarina i la fisostigmina (o eserina). Aquest ltim i els seus derivats sn fora utilitzats en teraputica. La seva acci farmacolgica s una inhibici de l'enzim colinesterasa actuant aix doncs com un anticolinestersic. S ha utilitzat en el tractament de la miastnia gravis, el glaucoma i, actualment, es fan proves clniques pel tractament de la malaltia d'Alzheimer. Aquesta planta tamb es fora utilitzada com a medicina en l'homeopatia.

 Toxicologia .

Malgrat la seva alta toxicitat, res no permet exteriorment distingir la fava de Calabar d'una inofensiva mongeta, ni en l'aparena, ni en l'olor, ni en el gust, la qual cosa ha tingut de vegades conseqncies greus quan algunes llavors han estat accidentalment deixades a l'abast de nens que les han consumit.

L'antdot principal per emmetzinament amb faves de Calabar s l'atropina sovint utilitzat com a mesura d'urgncia per reeixir l'intoxicat per estmul de la circulaci sangunia i la respiraci. Desafortunadament, l'antagonisme entre la fisostigmina i l'atropina no s perfecte i depn tan de la dosis consumida fins dels temps que ha passat des de la ingesta fins el punt que superats els llindars, la mort pot succeir ms rpida si es tracta amb atropina.  

 Histria i mites .

Aquestes faves eren anomenades  sr  pels antics habitants de la regi de Calabar (Nigria), i tenien el significat de  mongetes del Judici de Du . Per aquest motiu  eren administrades sobre decisi judicial a les persones acusades de bruixeria o d'altres crims. Si la defunci sobrevingus (el que era el cas ms freqent), es considerava que la m divina havia fet justcia al culpable designat. Si al contrari l'acusat rebutgs el ver per vmit i sobrevisqus, era considerat com innocent i era alliberat. Amb tot, l efecte purgant de la prpia droga (amb expulsi del ver) no era considerada prova d innocncia i, en cas de supervivncia, l'acusat era llavors considerat com a culpable i venut com a esclau, per no executat. Durant fora segles, el Judici de Du o Ordlia per les faves de Calabar era generalment considerada com infallible, fins al punt que innocents acusats d'un crim demanaven ells mateixos ser sotmesos a aquesta prova i pagaven de vegades la seva confiana cega amb la seva vida. La fava tamb era utilitzada en certs duels on cadascun dels adversaris n'ingeria una meitat fins el punt que, sovint, amb aix n'hi havia prou per a matar-los tots dos.

Referncies.
 "The killer bean of Calabar", Laura Spinney, Histories, New Scientist, 28 Juny 2003;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297091" title="Banasts" nonfiltered="2358" processed="2354" dbindex="117375">


Banasts s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297092" title="Biscarrus" nonfiltered="2359" processed="2355" dbindex="117376">


Biscarrus s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297093" title="Blecua y Torres" nonfiltered="2360" processed="2356" dbindex="117377">


Blecua y Torres s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297094" title="Casbas de Huesca" nonfiltered="2361" processed="2357" dbindex="117378">


Casbas de Huesca s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297095" title="Chimillas" nonfiltered="2362" processed="2358" dbindex="117379">


Chimillas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297096" title="Ibieca" nonfiltered="2363" processed="2359" dbindex="117380">


Ibiecano s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297097" title="Igris" nonfiltered="2364" processed="2360" dbindex="117381">


Igris s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297098" title="Loarre" nonfiltered="2365" processed="2361" dbindex="117382">


Loarre s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. En aquest municipi hi ha el conegut Castell de Loarre, una fortalesa romnica de gran importncia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297099" title="Sesa" nonfiltered="2366" processed="2362" dbindex="117383">


Sesa s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297100" title="Novales" nonfiltered="2367" processed="2363" dbindex="117384">


Novales s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297101" title="Juan Carlos Daz Quincoces" nonfiltered="2368" processed="2364" dbindex="117385">
Juan Carlos Daz Quincoces, Quincoces II (nascut el 26 de gener de 1933 a Vitria, laba, Pas Basc), va ser un futbolista basc. Jugava de defensa central o lateral i el seu primer equip va ser el Valncia CF. 

Selecci nacional.

Va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en vuit ocasions, debutant el 26 de maig de 1957 a Madrid, en un partit que la selecci espanyola a guanyar a Esccia per quatre a un.

 Clubs .



Palmars.

Campionats nacionals.

 1 Copa del Rei - Valncia CF   1954;

Campionats internacionals.

 2 Copes de Fires - Valncia CF   1962 i 1963;

Enllaos externs.
 Quincoces II en www.lfp.es;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297104" title="Robert Fernndez Bonillo" nonfiltered="2369" processed="2365" dbindex="117386">

Robert Fernndez Bonillo, s un entrenador de futbol i anteriorment jugador nacut el 9 de juliol de 1962 a Betx (la Plana Baixa, Castell). En el mn del futbol es conegut com Robert Fernndez o simplement Robert. 

 Trajectria .
Format al Vila-real, va ser fitxat pel Castell quan era entrenat per Paquito. Amb noms desset anys va fer el seu debut a la Segona divisi. Va ser l'1 de setembre de 1979 front a l'Elx a Castlia, amb victoria local per 1-0. La seva joventut no va ser cap obstacle per a que Robert esdevinguera una pea clau en l'onze titular de Benet Joanet que aconsegu el tercer ascens a Primera divisi en la histria del club albinegre.

Malgrat ascendir amb el Castell, Robert marx per a jugar al Valncia CF, on va disputar un total de 10 temporades en dos perodes de quatre i sis anys, i al FC Barcelona, on va estar les quatre temporades que separen les seves etapes valencianistes. 

Robert era un migcampista, central o interior, de vocaci ofensiva i d'incansable treball durant els noranta minuts dels partits. Encara que, amb el pas dels anys, la seva posici al camp es va retardar per tal de complir tasques ms organitzadores. Era molt valorat pel seu potent xut, el que li permetia tenir una considerable capacitat golejadora.

Selecci espanyola.
Va ser 29 vegades internacional amb la Selecci espanyola entre 1982 i 1991. El seu debut va produir-se el 27 d'octubre de 1982 a La Romareda, el mateix dia que Miguel Muoz tornava a la banqueta espanyola desprs del fracs d'Espanya '82. El rival era la selecci d'Islndia, en el primer partit de la classificaci per a l'Europa del 84. El primer gol de Robert com a internacional va haver d'esperar fins al 21 de desembre de 1988, on Robert tanc la golejada a Irlanda del Nord al Snchez Pizjun en un partit de la prvia a Italia '90. Precisament aquest varen ser els dos grans tornejos que disput Robert: l'Eurocopa del 84 (on Espanya arrib fins a la final) i el Mundial del 90. Prviament es va coronar campi d'Europa sub-21 amb la selecci espanyola en derrotar a la italiana. Robert va marcar tant el partit de tornada a Valladolid com en la tanda de penals.

Entrenador.
Com a entrenador es va formar en les categories inferiors del Valencia CF. desprs pass al filial valencianista, llavors en Tercera divisi. Malgrat quedar primer en la lliga, no aconseguir l'ascens en el play-off. La temporada segent fou cridat pel Crdoba, l'equip on es va retirar, per substituir Esteban Vigo. Els seus psims nmeros (tres punts en cinc jornades). Desprs d'un any en blanc, accept el crrec de dirigir l'Oriola, tamb de Segona B. La primera temporada acab en el lloc , per fou despatxat a mitjans de la posterior. A l'estiu de 2008 fou contractat per l'Alzira, un nouvingut a la categoria de bronze.

 Clubs .
 Jugador .
 Vila-real CF: 1977-1979 (3 Divisi);
 CD Castelln: 1979-1981 (2 Divisi);
 Valncia CF: 1981-1986 (1 Divisi);
 FC Barcelona: 1986-1990 (1 Divisi);
 Valncia CF: 1990-1995 (1 Divisi);
 Vila-real CF: 1995-1999 (2 i 1 Divisins);
 Crdoba CF: 1999-2001 (2 Divisi B);

 Entrenador .
 Futbol base del Valencia CF;
 Valencia CF Mestalla: 2004-2005 (3 Divisi);
 Crdoba CF: novembre-desembre de 2005 (2 Divisi B);
 Orihuela CF: desembre de 2006 - desembre de 2007 (2 Divisi B);
 UD Alzira: 2008- (2 Divisi B);

 Palmars .
 2 Copes del Rei: 1988 i 1990 amb el FC Barcelona.
 1 Recopa d'Europa: 1989 amb el FC Barcelona.
 1 Eurocopa sub-21: 1984/86 amb Espanya;

Altres mrits.
 2 cops segon a la Primera divisi: 1986/87 i 1988/89 amb el FC Barcelona.
 1 cop finalista de la Copa del rei: 1995 amb el Valencia CF.
 1 campionat de Segona divisi: 1980/81 amb el CD Castelln.
 2 ascensos a Primera divisi: 1980/81 amb el CD Castelln i 1997/98 amb el Villarreal CF.

Entrenador.
 1 Lliga de Tercera divisi grup 6: 2004/05 amb el Valencia Mestalla.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297116" title="Cims borrascosos" nonfiltered="2370" processed="2366" dbindex="117387">
Cims Borrascosos s una novel.la escrita per Emily Bront, publicada per primera vegada l'any 1847, un any abans de la mort de l'autora. Emily el va editar amb el pseudnim d'Ellis Bell (les inicials del qual coincideixen amb les seves). Lockwood s el narrador de l'apassionada histria de Catherine i Heathcliff.
En el seu temps, va ser molt criticada per la seva estructura innovadora de diversos narradors, per actualment s considerada un clssic de la literatura anglesa. Generalment s'ha considerat que la millors obra de les germanes Bront era Jane Eyre, per algunes crtiques ms recents diuen que Cims Borrascosos s millor quant a originalitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297117" title="Cala Morell" nonfiltered="2371" processed="2367" dbindex="117388">


Cala Morell s una platja que es troba al nord del terme municipal de Ciutadella de Menorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297118" title="Llista d'estrelles d'ries" nonfiltered="2372" processed="2368" dbindex="117389">
A sota hi trobareu una llista d'estrelles notables de la constellaci d'ries, ordenades per esclat minvant.



Vegeu tamb.
Llista d'estrelles per constellaci;

Referncies.




Enllaos externs.
Mallorcaweb, constellacions;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297119" title="Triops" nonfiltered="2373" processed="2369" dbindex="117390">


Els triops sn fssils vivents trobats l'any 2006 a les basses de Menorca.

Mesuren uns 3 centmetres i porten una closca molt resistent. El seu cicle vital s d'uns 70 dies. Els petits ous de triops, per sobreviure a l'estaci seca, es posen al fang i s'hi estan fins que tornen les primeres pluges.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297120" title="ATP sintasa" nonfiltered="2374" processed="2370" dbindex="117391">

Una ATP sintasa o ATPasa (E.C. 3.6.3.14) s un complex enzimtic de membrana que combina la sntesi i/o hidrlisi d'ATP amb el transport de protons a travs d'una membrana. Aquests enzims sn els responsables de subministrar energia a la cllula sintetitzant adenosina trifosfat (ATP) a partir d'adenosina difosfat (ADP) i fosfat inorgnic amb l's d'energia. Aquesta energia s'obt sovint del moviment de protons generat per un gradient electroqumic com el que t lloc de l'espai intermembrana a la matriu mitocondrial del mitocondri del lumen a l'estroma dels cloroplasts. Algunes ATPases treballen en sentit invers, emprant l'energia provinent de la hidrlisi d'ATP per generar un gradient de protons. La reacci global que t lloc s la segent:

ADP + Pi   ATP;

Aquests enzims sn de crucial importncia en tots els organismes donat que l'ATP s la moneda energtica principal de les cllules. Tant s aix que certs organismes han desenvolupat mecanismes de defensa bloquejant l'ATP sintasa d'altres grups, com el cas de fongs del gnere Streptomyces, que produeixen oligomicina, antibitic que inhibeix la unitat F1F0 de la ATP sintasa.

 Classificaci .
Existeixen diversos tipus d'ATPases que difereixen en la funci (sntesi i/o hidrlisi d'ATP), en l'estructura (F-, V- i A- ATPases segons el tipus de motor rotatori) i en el tipus de transport d'ions.

 F-ATPases (F1F0-ATPases). Sn les presents en mitocondris, cloroplasts i membrana plasmtica de bacteris sn el principals productors d'ATP emprant el gradient generat per la fosforilaci oxidativa (mitocondri) o fotosntesi (cloroplasts);

 V-ATPases (V1V0-ATPases). Sn les que trobem principalment en vacols eucariotes, catalitzant la hidrlisi de l'ATP per transportar soluts i redur el pH dins l'orgnul.

 A-ATPases (A1A0-ATPases). Presents en el grup Archaea, funcionen com les F-ATPases.

 P-ATPases (E1E2-ATPases). Les trobem en bacteris i en orgnuls i membranes plasmtiques eucariotes. La seva funci s el transport de diversos ions a travs de membranes.

 E-ATPases. Sn enzims de superfcie que hidrolitzen un ample ventall d'NTPs, incloent l'ATP extracellular.

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297126" title="Lagarda" nonfiltered="2375" processed="2371" dbindex="117392">

Ferran Lagarda Mata, arqueleg catal.
Pire Lagarda, escriptor occit.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297128" title="Cala Galdana" nonfiltered="2376" processed="2372" dbindex="117393">

Cala Galdana s una platja del sud de Menorca. La meitat de la cala pertany al terme municipal de Ferreries i l'altra meitat al terme municipal de Ciutadella de Menorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297129" title="Canal de protons" nonfiltered="2377" processed="2373" dbindex="117394">
Els canals de protons sn canals inics a travs dels quals t lloc el flux de protons entre els dos costats d'una membrana cellular. Aquesta famlia de protenes engloba un mpli ventall de canals i transportadors d'entre els quals els ms coneguts sn els canals de protons dependents de voltatge, l'obertura dels quals depn del voltatge i del pH. Tamb ho sn la subunitat F0 de l' ATP sintasa o ATPasa, la protena termognica UCP1, membre de les protenes desacobladores mitocondrials o UCPs i moltssims transportadors de soluts i ions.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297133" title="Cala en Turqueta" nonfiltered="2378" processed="2374" dbindex="117395">



Cala en Turqueta s una platja de Ciutadella de Menorca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297135" title="Cala'n Brut" nonfiltered="2379" processed="2375" dbindex="117396">

Cala'n Brut s una petita cala situada a la zona de ponent del terme municipal de Ciutadella de Menorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297139" title="Llista de valls dels Pirineus" nonfiltered="2380" processed="2376" dbindex="117397">


El Pirineu no s una sola serra sin un conjunt de serres, enmig de les quals trobem valls fins i tot obertes i planes, com la Cerdanya, mentre la majoria sn estretes i petites. Tamb hi abunden els congosts. A continuaci hi ha una llista de les valls pirinenques.

Pas Basc francs.
La vall d'Errobi;
La vall d'Arberoa;

Navarra.
La vall de Baztan;
La vall de Roncesvalls;
La vall de Roncal;
La vall d'Aezkoa;
La vall de Salazar;

Bearn.
La vall d'Asp;
La vall de Barets;

Gascunya.

La vall d'Ossau;
Quatre valls, incorporant-hi la vall d'Aura;
La vall de Lis;
La vall de Loron;
La vall de Lespon;
La vall d'Ors;
La vall de Siradan;
La vall de Barrada;
La vall de Birs;
La vall de Campan;
La vall de Sestreda;
La vall d'Estaub;
La vall d'Heas;
La vall de Lutor o d'Estom;
La vall d'Ossoa;
La vall d'Azun;
La vall de Paiola;

Arag.

La vall de l'Arag;
La vall de Tena;
La vall d'Ordesa;
La vall de Benasc;
La vall de Cinca;
La vall de Barravs;
La vall d'Echo;
La vall d'Ans;
La vall de Broto;
La vall de Bielsa;
La vall de Bujaruelo;
La vall de Pineta;
La vall d'Ordiso;
La vall de Chistau;
La vall de la Comuna;
La vall de Vi;
La vall d'Ara;
La vall de Purtolas;
La vall de Tella;
La vall de l'Asieso;
La vall d'Otal;

Andorra.
Les valls d'Andorra: Valira, Ordino i Soldeu;
La vall del Madriu-Perafita-Claror;

Catalunya.

La vall de Cerdanya;
Les valls del Valira (part alt-urgellenca);
Les valls del Cad;
La vall de la Vansa;
La vall d'Aigestortes;
La vall d'Aran (culturalment part de la Gascunya);
La vall Fosca;
La vall de Besiberri ;
La vall de Bo;
La vall de Nria;
La vall de la Noguera Ribagorana;
La vall de la Noguera Pallaresa;
La vall de Ter;
La vall de Freser;
La vall de Llobregat;
La vall del Fluvi;

Catalunya Nord.

La vall de Tet;
La vall de Tec;
La vall d'Aude (Capcir i Aude);
La vall del Segri (Cerdanya i Alt Urgell);

Llenguadoc.
La vall de l'Agl (Fenolleda, Aude i Pas de Foix);
La vall d'Arieja;
La vall d'Ull;
La vall d'Angols;
La vall d'Atsat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297145" title="Naveta des Tudons" nonfiltered="2381" processed="2377" dbindex="117398">


La Naveta dels Tudons o Naveta des Tudons, s una naveta d'enterrament en forma de nau invertida construda cap al 1400 aC.

Aquest tipus de construcci s tpica del Paleoltic Superior de Menorca. El tipus de construcci empleada s la tcnica ciclpica.

Est situada al terme municipal de Ciutadella de Menorca, concretament al Lloc des Tudons, d'on rep el seu nom.

El seu accs es fa a travs de la carretera Ma - Ciutadella km.40.

Vegeu tamb.
Perode Pretalaitic a Menorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297146" title="Sant Maure mrtir" nonfiltered="2382" processed="2378" dbindex="117399">



Sant Maure o Maur. Segons la tradici l'any 283. Claudi, trib rom, havia hagut d'assistir amb els seus soldats el martiri dels sants Crisant i Daria, convertint-se al cristianisme per la impressi que li van produir la constncia i fervor d'ambds.
Hilria, la seua esposa, Jas i Maure, els seus fills, tamb testimonis del valor dels dos mrtirs, i tanmateix els soldats als que Claudi manava, van confessar pblicament la seua conversi.
Numeri, assabentat del que passava, va ordenar que al noble trib se li lligara al coll una pedra i fra tirat a les aiges del Tber; sentncia que es va complir de seguida.
Maure, Jas i la resta de convertits, van ser portats a una plaa de Roma i els van tallar el cap. Hilria, la mare, va ser sorpresa orant sobre el sepulcre dels seus fills, la qual cosa li va proporcionar la palma del martiri.

Tercer patr de Valncia.
A pesar de ser un gran desconegut per als seus habitants Sant Maure s patr de Valncia junt amb els dos Vicents. Va ser proclamat com a tal el 7 de juny de 1637

L'any 1599, arriba a Valncia el cos de Sant Maure per iniciativa de Sant Joan de Ribera. Sent soterrat en  el Collegi del Corpus Christi (El Patriarca) on reposen en una capella barroca situada en el costat dret del presbiteri.  Encara que la seua festivitat va quedar marcada per al 3 de desembre, en l'actualitat se celebra el dia 5.

El terratrmol de 1620 a Alcoi i el patronatge de sant Maure.
Hi ha referncies a terratrmols a Alcoi dels anys 1540 i 1541 en el segle XVI i 1615, 1620, 1621, 1644 i 1645 en el segle XVII. El terratrmol del 2 de desembre de 1620 va ser especialment violent. Un arc de l'esglsia parroquial es va obrir, s'arrunaren tres de les quatre torres del convent de Sant Agust, es va afonar el seu cor soterran set religiosos i les capilles. El convent de Sant Francesc va haver de ser abandonat i unes quantes cases i llenos de la muralla es van afonar provocant vint-i-dues vctimes mortals. 

El Santssim es va installar fora de l'esglsia parroquial i del convent de Sant Francesc.

La nit del dos al tres es va produir un altre terratrmol de menor magnitud el que va provocar que el dia tres es reunira el consell per a triar un sant patr protector sent triat Sant Maure mrtir per ser el sant del dia a proposta del vicari parroquial. El 18 de desembre de 1621 va ser oficialment lliurada una relquia (una secci del dit menut) del cos soterrat al Collegi del Corpus Crhisti de Valncia per a ser venerada a Alcoi i el 21 de novembre de 1626 es va collocar la primera pedra del futur temple de Sant Maure al olivar on va estar exposat el Santssim prop del convent de Sant Francesc durant els terratrmols de 1620.   

Si b antigament el dia 3 de desembre se celebrava una process en l'actualitat tots els actes se celebren en el recinte de l'esglsia.

Bibliografia consultada.
ESP, Adrin (1997)."Las cuatro estaciones" en Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones (p. 35);
SANTONJA CARDONA, Josep Llus (2006). "El terratrmol de 1620 i el patronatge de Sant Maure" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 204-205) ISBN 84-89136-50-5;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297149" title="Messier 84" nonfiltered="2383" processed="2379" dbindex="117400">

Messier 84 (M84 o NGC 4374) s una  galxia lenticular de  tipus S0 situada a la constellaci de la Verge. Va ser descoberta per  Charles Messier el 18 de  mar de 1781.

M84 est situada al nucli intern del densament poblat cmul de galxies de la Verge. Degut a la seva aparena, va est molt de temps classificat com a galxia ellptica E1, ja que est poblada per velles estrelles grogues. Tanmateix, hi ha certes indicacions que farien pensar que es tracta d'una galxia lenticular vista de front. 

M84 presente dues caracterstiques particulars, per una banda posseeix al seu centre un sistema que ejecta dos petits, encara que remarcables,  jets detectables en  ones de rdio. Per un altra, investigacions dudes a terme pel Hubble han mostrat que el nucli de la galxia posseeis un objecte central massiu de 18 x 108 masses solars, concetrades en menys de 26 anys llum del seu centre. La presncia d'un forat negre supermassiu es confirmaria per la gran velocitat de rotaci (uns 400 km/s) d'un disc de gas al centre de la galxia. 

A la galxia s'hi han observat 3 supernoves:
 SN 1957B, que va arribar a la magnitud 13
 SN1980I.
 SN 1991bg

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297152" title="Esporfit" nonfiltered="2384" processed="2380" dbindex="117401">



En les plantes i en algunes algues amb alternana de generacions heterofsica, s anomena esporfit a la fase diploide multicellular, la qual produeix per meiosi espores haploides (tamb anomenades meispores). Aquestes espores, desprs de desenvolupar-se, produeixen individus haploides, anomenats gametfits. 

L'esporfit es desenvolupa per proliferaci cellular (mitosi) a partir d un zigot, format per fecundaci, s a dir, la fusi de dos gmetes o cllules sexuals haploides, originats en rgans especialitzats anomenats gametangis que es desenvolupen sobre els gametfits.

 Articles relacionats .
 Reproducci sexual;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297166" title="Lliure albir" nonfiltered="2385" processed="2381" dbindex="117402">
El lliure albir s la hipottica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Afrontar aquesta qesti ha requerit comprendre la relaci entre la llibertat i la causa, aix com esbrinar si les lleis de la natura sn causalment determinstiques. Les diverses postures filosfiques sobre el tema difereixen en la seva opini sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no   determinisme contra indeterminisme   aix com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme   compatibilisme contra incompatibilisme. Aix doncs, els deterministes convenuts argumenten que l'univers s determinstic, i que aix fa que el lliure albir sigui impossible.

El principi del lliure albir t connotacions religioses, tiques i cientfiques. Per exemple, en l'mbit religis, el lliure albir pot implicar que una detat omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En tica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'mbit cientfic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el cervell i la ment, no estan completament determinades per la causalitat fsica. La qesti del lliure albir ha estat un tema central des dels comenaments del pensament filosfic.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297169" title="Pere Reig i Fiol" nonfiltered="2386" processed="2382" dbindex="117403">
Pere Reig i Fiol fou un autor catal de teatre, estren amb cert xit obres al Teatre Romea a la dcada de 1890.

Obres.
 Home a l'Aygua. Comdia en un acte. Escrita en prosa. Estrenada en lo Teatro Catal (Romea) la nit del 21 de maig de 1895, protagonitzada per Hermenegildo Goula i Adela Clemente;
 Lo baster de Santa Pau. Drama en tres actes. ;
 La serp de la gelosia. Drama en tres actes. ;
 L'abim. Drama en tres actes. ;
 Joc per Taula. Joguet en un acte.
 Ella i ell en lo Parch. Dileg. ;
 Qui oli remena... Sainet en un acte. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297170" title="E (desambiguaci)" nonfiltered="2387" processed="2383" dbindex="117404">

 La lletra E de l'alfabet llat;
 Informtica: L'escriptori Enlightenment;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297174" title="Llus Viola i Vergs" nonfiltered="2388" processed="2384" dbindex="117405">


Llus Viola i Vergs nasqu a Barcelona el 1880. Advocat, llibreter, escriptor, redactor i copropietari del setmanari L Atlntida dirigit per Jacint Verdaguer. Contragu matrimoni el 4 de gener de 1902 a Argentona amb Josepa Gallem, cabalera de can Guardi, casant-los el mateix Mossn Cinto, en la seva ltima sortida abans de caure malalt. Viola fou un dels detinguts en les repressions contra les forces nacionalistes de 1908.  

Obres.
 Inglesos . Passatemps en un acte i en prosa. Inspirat en un assumpte estranger. Estrenat al Teatre Catal (Teatre Romea) la vetlla del 20 d abril de 1897.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297179" title="Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona" nonfiltered="2389" processed="2385" dbindex="117406">

Msics que ocuparen la plaa de mestre de capella a la catedral de Barcelona. Es dna algun encavallament entre mestres, perqu el mestre jubilat retenia la titularitat de la plaa fins a la seva mort, coexistint amb el seu successor.

J. Andreu Vilanova;
1599?-1612: Jaume ngel Tpies;
1612-1626: Joan Pau Pujol ;
1626-1664: Marci Albareda;
Francesc Arnau;
1665-1667: Miquel Selma ;
1667-1682: Llus Vicen Gargallo;
1682: Jaume Riera, mestre inter ;
1682-1696: Joan Barter;
1696-1726: Francesc Valls;
1726-1738: Josep Picanyol;
1738-1780: Josep Pujol;
1780-1791: Josep Duran ;
1791-1825: Francesc Queralt;
?-1863: Josep Marraco i Xauxas;
1863-1913: Josep Marraco i Ferrer;
;
1923-?: Josep Sancho i Marraco;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297180" title="Lluci Ferrer" nonfiltered="2390" processed="2386" dbindex="117407">
Lluci Ferrer (Manlleu, 1978) s un locutor de rdio catal que ha presentat els programes El mat i la mare que el va parir de Rdio Flaixbac, Freakand matiner de RAC 105 i  On vols anar a parar? de Catalunya Rdio. Tamb ha presentat el programa de televisi Control central, de City TV.

Enllaos externs.
 Entrevista a Vilaweb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297181" title="Franciabigio" nonfiltered="2391" processed="2387" dbindex="117408">


Franciabigio (Florncia, 1482   24 de gener de 1525) fou un pintor itali del Renaixement florent. El seu nom vertader va poder ser Francesco di Cristofano, no obstant tamb se'l coneix com Marcantonio Franciabigio o Francia Bigio.

Va nixer a Florncia, i inicialment va treballar amb Albertinelli fins al voltant de 1506. L'any 1505 va entaular amistat amb Andrea del Sarto; i l'any segent ambds pintors van establir un taller en com a la Piazza del Grano. Va ser particularment hbil en la tcnica del fresc, de manera que Vasari afirma que va ultrapassar tots els seus contemporanis en aquesta disciplina. s especialment en els seus retrats i frescos de tema prof on la seua pintura ateny una punyent fora naturalista.

L'any 1513, al claustre de l'Annunziata va pintar al fresc el Casament de la Mare de Du, com a part d'una srie principalment dirigida per Andrea del Sarto, i eclipsada per la darrera obra mestra del Naixement de la Mare de Du. Altres artistes que van treballar al claustre sota la direcci d'Andrea del Sarto van ser Rosso Fiorentino, Pontormo, Francesco Indaco, i Baccio Bandinelli.

L'any 1514 va fer un mantegnesc fresc de l'ltim Sopar per al convent de la Calza de Florncia. Entre 1518 i 1519, al Convento della Salzo, en altra srie de frescos en companyia d'Andrea, va fer la Partida de sant Joan Baptista al desert i l'Encontre entre Jess i Joan Baptista. 

Entre 1520 i 1521, a la villa Mdici de Poggio a Caiano va fer un pretencis fresc del Triomf de Cicer als murs del sal, que avui ha quedat eclipsat per la naturalista lluneta de Vertumne i Pomona. Les nombroses figures palesen una actitud ms absent que festiva, els detalls antics sn una barreja de cites i l'arquitectura s un artificial pastitxe del Quattrocento. Tamb va pintar un retaule de Sant Job (1516, Uffizi).

Algunes obres que han estat atribudes a Rafael sembla que raonablement podrien pertnyer a Franciabigio. s el cas de la Madonna del Pozzo, amb la maldresta musculatura de sant Joan Baptista; i d'alguns dels seus retrats, incloent-hi el d'un Home jove. Aquestes dues obres mostren una gran analogia estilstica amb altres de la Galeria Pitti atribudes a Franciabigio: un Jove a la finestra i d'altres que porten el reconegut monograma del pintor.

Les sries de retrats, vistes en conjunt, estableixen sense dubtes l'eminent i isiosincrtic geni del mestre. Altres dues obres seues, de certa fama, sn la Calmnia d'pelles, al Palau Pitti, i el Bany de Betsab (pintada l'any 1523), avui dia a la Galeria de  Dresden.

 Anlisi crtica i llegat .
Quan se'l compara amb el seu ms jove collega, del Sarto, Franciabigio apareix com ms escultric i menys atrevit. La monumentalitat (o rigidesa) del Quattrocento en la gestualitat de les figures s'hi fa palesa. Franciabigio posa l'accent en la linealitat i l'equilibri dels frescos, recordant Masaccio, mentre que la complexitat de les pintures de del Sarto reflecteix la comprensi de les toves i disperses textures avellutades prpies de l'escola veneciana, desenvolupant un moviment que donaria lloc al Manierisme en les dcades posteriors.

Bibliografia.
;
;

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297183" title="Doble bemoll" nonfiltered="2392" processed="2388" dbindex="117409">


El doble bemoll () s una alteraci que s'aplica a una nota musical de la mateixa manera que el bemoll per que a diferncia d'aquest, disminueix un semit ms. S'utilitza quan el compositor necessita baixar encara ms una nota ja descendida pels bemolls de l'armadura de clau. Tamb s'utilitza en transportar melodies de to per quadrar les alteracions accidentals.

 Vegeu tamb .



 Solfeig;
 Bemoll;
 Sostingut;
 Doble sostingut;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297184" title="Bavi" nonfiltered="2393" processed="2389" dbindex="117410">
Bavi (Bavius) fou un poeta rom.

Fou curator o va gaudir d'algun crrec pblic. Fou estigmatitzat per Virgili a la seva Bucolica. Va morir a Capadcia el 35 aC. Junt amb Mevi el seu nom va quedar com proverbial dels poetes gelosos i malvols per l'enemistat que van mostrar contra el geni dels seus ms distingits contemporanis. Junt amb Mevi va escriure les Antibucolica, dues pastorals que volien ser una parodia de l'obra de Virgili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297185" title="Mevi" nonfiltered="2394" processed="2390" dbindex="117411">
Mevi  (Maevius) fou un poeta rom.

Fou l'autor d'una obra sobre el fill d'Isop. L'escolstica publicada per Long fa constar "Maevius poeta fuit inimicus Horatii, obtrectator certe omnium virorum doctorum, ipse sectator vocum antiquarum", i una nota adicional diu que fou empresonat i es va deixar morir de gana. 

Junt amb Bavi el seu nom va quedar com proverbial dels poetes gelosos i malvols per l'enemistat que van mostrar contra el geni dels seus ms distingits contemporanis.  Junt amb Bavi va escriure les Antibucolica, dues pastorals que volien ser una parodia de l'obra de Virgili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297187" title="Bemarc" nonfiltered="2395" processed="2391" dbindex="117412">
Bemarc (Bemarchus, ) fou un sofista i retric grec de Cesarea de Capadcia que va viure en temps de l'emperador Constant I el Gran o poc desprs.

Va escriure una historia del regnat de l'emperador en deu llibres. Va escriure tamb declamacions i alguns discursos. Les seves obres no s'han conservat. L'esmenta entre d'altres Suides  (Suidas, s. v. ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297189" title="Bers" nonfiltered="2396" processed="2392" dbindex="117413">
Bers (acadi; Bl-re'uunu), (Berosus, ) fou un sacerdot de Belos (Belus) i historiador a Babilnia en el segle III a.C. La ciutat era sotmessa llavors a l'Imperi Selecida.

El seu nom es considera que es el mateix que Bar Oseas (fill d'Osees). Va nixer en el regnat d'Alexandre el Gran i va viure fins al regnat d'Antoc II Thes (261 aC-246 aC) en el regnat del qual hauria escrit la seva historia de Babilnia.

Biografia.
Bers era atammu, rang que tenia el sacerdot principal del temple. Aquest crrec li don accs als artxius de Esagila, temple del deu suprem Marduk; fou un home de grans coneixements i que parlava grec. Com que la seva historia era la d'una persona que segons alguns autors no parlava la llengua caldea s'ha suposat que era un grec que va escriure amb el pseudnim d'un caldeu fams a Babilnia, per probablement era una obra escrita en grec per un babiloni, igual que Menandre de Prgam havia escrit la de Fencia i Manet la d'Egipte.
 
Obra.
La seva histria, coneguda com Babiloniaka , esta formada per tres llibres.

En el primer llibre parla sobre l'aparici d'un misteris personatge anomenat Oannes, ser meitat home meitat peix, que instru als primers pobladors de Mesopotmia. En el segundo dels llibres, destaca la llista de res, per declara deu res antediluvians, per la qual cosa se la considera mitolgica. Els historiadors contemporanis tradicionals, sols consideran l'ltim volum com "histria", en la que relata la part final de l'histria del imperi. 

L'obra s'ha perdut i noms es conserven alguns fragments mercs a Flavi Josep, Eusebi, Sincelle i alguns pares cristians. Bers tamb va escriure sobre els pasos vens com Caldea i Mdia i ell mateix diu que derivava el seu coneixement dels arxius del temple de Belos. 

Tamb se li atribueixen tractats d'astronomia astronomia, astrologia i altres temes similar per els fragments conservats no permeten emetre un judici. Plini diu que els atenencs li van erigir una esttua al gimns. Vitruvi li atribueix el invent d'un rellotge de sol semiciruclar (hemyciclum) i diu que al final de la seva vida es va establir a l'illa de Cos on va fundar una escola d'astrologia.

Fals Bers.
Una obra anomenada Berosi Antiquitatum libri quinque cum Commentariis Joannis Annii, publicat a Roma el 1498 fou una fabricaci de Giovanni Nanni un monjo dominic de Viterbo conegut com Annius de Viterbo (mort el 1502).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297190" title="Besant" nonfiltered="2397" processed="2393" dbindex="117414">
Besant (Besantinus, ) fou un poeta grec de Rodes, del qual apareixen dos epigrames a l'antologia grega, un dels quals es considerat tanmateix obra de Palles i l'altre obra de Teognis de Megara; aquest darrer Estobeu diu que era obra de Teognis o b de Besant. Smmies de Rodes a  indica que era de Rodes. Foci l'anomena com Helladi Besant. El seu nom apareix tamb com Bisant ().



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297193" title="Bestes" nonfiltered="2398" processed="2394" dbindex="117415">
Bestes o Vestes () de malnom Conostaulus, fou un intrpret grec de les Novellae.

Va exercir l'ofici de jutge i va viure probablement poc desprs de l'poca de Justini I, s a dir, a la part final del segle VI. s esmentat per  Harmenopulus (Promptuarium, p. 426, edici 1587) i tamb per Nicolau Comnenus Papadopoli. (Praenotat. Mystagog. p. 372.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297194" title="Bianor" nonfiltered="2399" processed="2395" dbindex="117416">
Bianor () fou un poeta grec de Bitnia.

Fou l'autor de vint-i-un epigrames a l'antologia grega. Va viure sota els emperadors August i Tiberi a la primera meitat del segle I. Els seus epigrames van ser inclosos per Filip de Tessalnica en la seva collecci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297195" title="Ciril VII de Constantinoble" nonfiltered="2400" processed="2396" dbindex="117417">
Ciril VII de Constantinoble (nat al 1800 i mort al 1872) fou Patriarca de Constantinoble (del 3 d'octubre del 1855 al 13 de juliol del 1860)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297196" title="Marc Furi Bibcul" nonfiltered="2401" processed="2397" dbindex="117418">
Marc Furi Bibcul (Marcus Furius Bibaculus) fou un poeta rom.

Quintili el qualifica com el ms distingit satric iambgraf rom junta amb Catul i Horaci i se situat per Dimedes en el captol del vers imbic junt a Arquloc i Hipponax com a grecs i Lucili, Catul i Horaci entre els llatins.

Segons Sant Jernim i la crnica d'Eusebi va nixer a Cremona el 103 aC. Alguns fragments de la seva obra s'han conservat: un vers senar i dos epigrames conservats per Suetoni,  un hexmetre dctil per Juvenal i tres paraules per Carisi. Va viure ric i va tenir una villa a Tusculum per va morir pobre i va perdre la propietat a mans dels seus creditors. 

Va publicar un poema sobre les guerres a la Gllia titulat Pragmatia Belli Gallici, i probablement un altre sobre les llegendes relacionades amb els aliats etops de Pram de Troia. Cremuci Corde diu que en els seus escrits va insultar als dos primers csars. Dels escrits de Plini es dedueix que va escriure una obra titulada Lucubrationes. Encara que se l'ha confs amb un personatge anomenat Aule Furi nties, sn dos persones diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297197" title="Bi" nonfiltered="2402" processed="2398" dbindex="117419">


Onomstica:

Bi de Procons, historiador grec ;
Bi d'Abdera, matemtic grec;
Bi de Soli, escriptor grec ;
Bi d'Esmirna, poeta grec ;
Bi (poeta trgic), poeta trgic grec.
Bi (retric), retric grec ;
Bi Boristenites, filsof escita de cultura grega;
Cecili Bi, escriptor probablement grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297198" title="Bi de Proconns" nonfiltered="2403" processed="2399" dbindex="117420">
Bi de Proconns (Bion, ) fou un historiador grec contemporani de Fercides de Siros, i que hauria viscut a l'entorn del 560 aC.

L'esmenta Digenes Laerci que diu que fou l'autor de dues obres, la natura de les quals no assenyala; per Climent d'Alexandria se suposa que una d'aquestes fou un resum d'una antiga obra de Cadme de Milet.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297199" title="Bi d'Abdera" nonfiltered="2404" processed="2400" dbindex="117421">
Bi d'Abdera (Bion, ) fou un matemtic i astrnom d'Abdera deixeble de Demcrit. 

Va escriure tant en dialecte  jnic com en dialecte tic i fou el primer que va dir que hi havia algunes parts de la terra on era de nit durant sis mesos i els altres sis mesos eren sempre de dia.

Segurament s el mateix Bi que Estrab considera un astrleg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297200" title="Bi de Soli" nonfiltered="2405" processed="2401" dbindex="117422">
Bi de Soli (Bion, ) fou un escriptor grec esmentat per Digenes Laerci com autor d'una obra sobre Etipia (), alguns fragments de la qual s'han conservat a l'obra de Plini el Vell i a la d'Ateneu de Naucratis. 

Plutarc parla d'un Bi que diu que esmenta una tradici sobre les amazones, i Agcies d'un que diu que va escriure sobre historia d'Assria, per no s segur que es tracti del mateix personatge. Varr esmenta a Bi de Soli com escriptor sobre agricultura i ho confirma tamb Plini. 

La seva poca s desconeguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297201" title="Bi d'Esmirna" nonfiltered="2406" processed="2402" dbindex="117423">
Bi d'Esmirna (Bion, ) fou un poeta grec nadiu de Flossa a la riba del riu Meles, prop d'Esmirna. Va viure a l'entorn del 280 aC. 

Mosc, que fou el seu deixeble, diu que va deixar la seva terra natal i va anar a Siclia on va cultivar la poesia buclica; tamb diu que va visitar Macednia i Trcia per aix s ms incert. Fou enverinat per algunes persones que desprs foren castigades. El seu estil fou imitat per Mosc.

Bi escrivia sobre pastors i canons d'amor. De la seva obra noms resten alguns poemes i fragments d'altres; en imaginaci era superior a Mosc, per en for expressiva era inferior a Tecrit de Siracusa. El ms llarg dels poemes que es conserven es titula .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297202" title="Bi (poeta trgic)" nonfiltered="2407" processed="2403" dbindex="117424">
Bi (Bion, ) fou un poeta trgic grec.

Digenes Laerci el descriu com . Casaubon (De Sat. Poes. 1.5) pensa que podria ser nadiu de Tars i hauria viscut poc abans d'Estrab. 

Suides parla d'un fill d'squil de nom Bi que fou un poeta trgic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297204" title="Arcadi Calzada i Salavedra" nonfiltered="2408" processed="2404" dbindex="117425">
Arcadi Calzada i Salavedra (Sant Esteve d en Bas, la Vall d en Bas, 16 de novembre de 1946) s un poltic, assessor d art, consultor financer i empresari catal.

Biografia.
Arcadi Calzada es va afiliar a Convergncia Democrtica de Catalunya l'any 1977. Des de llavors, va anar ocupants diferents crrecs: Delegat comarcal, President de la Intercomarcal, membre de l Executiu i Conseller Nacional.

Va collaborar a finals del franquisme, en diferents mitjans de comunicaci com El Correo Cataln i Tele/exprs. Va ser el responsable durant uns anys de la Redacci en Cap del setmanari Olot-Misin i va dirigir la Revista de Girona. A ms, Calzada va ser el fundador de l Assemblea de Catalunya a la Garrotxa.

Del 1980 al 1983 va ser el president de la Diputaci de Girona. De l'any 1983 i fins el 1984, va ser l'alcalde d'Olot i president de l'Associaci Catalana de Municipis i Comarques. 

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988,i 1992, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Convergncia i Uni. En aquesta poca, va ser Vice-president primer del Parlament de Catanuya fins l'any 1995. En aquest any va abandonar voluntriament la poltica.

Va ser vice-president del Futbol Club Barcelona, membre del consell de Tnels del Cad, membre de la Junta de l'Ateneu Barcelons i President de la Fundaci del l'Hospital Trueta de Girona.
 
Actualment s el President de Caixa de Girona i de la seva Fundaci des del juny de 1996, President del Consell d'Aiges de Girona i President de Polingesa. A ms, tamb s el vice-president del Palau de la Msica, patr de la Fundaci Internacional Josep Carreras, patr de la Fundaci Catalana per l Esport, patr de la Fundaci Catalana per a la Recerca, patr de la Fundaci Catalunya Oberta, patr de la Fundaci Vila Casas i patr del F.C. Barcelona.

D'altra banda, tamb desenvolupa activitats empresarials en els camps de l'art, l'edici i la informtica.

s autor dels llibres  Articles d Una Legislatura  (setembre de 1991) i  Reconstrucci Nacional  (mar de 1995).

Enllaos externs.
Arcadi Calzada a Fundaci Catalunya Oberta;


 
 
 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297205" title="Germ IV de Constantinoble" nonfiltered="2409" processed="2405" dbindex="117426">


Germ IV de Constantinoble (en grec :            ) va ser patriarca de Constantinoble del 1842 al 1845 i desprs del 1852 al 1853.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297210" title="ntim IV de Constantinoble" nonfiltered="2410" processed="2406" dbindex="117427">
ntim IV de Constantinoble (en grec:           ) va ser Patriarca de Constantinoble des de l'any 1840 al 1841 i del 1848 al 1852.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297211" title="Hyalinobatrachium talamancae" nonfiltered="2411" processed="2407" dbindex="117428">

Hyalinobatrachium talamancae s una espcie de granota que viu a Costa Rica. 

Referncies.

 Kubicki, B., Bolaos, F. & Chaves, G. 2004.  Hyalinobatrachium talamancae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297212" title="Hyalinobatrachium taylori" nonfiltered="2412" processed="2408" dbindex="117429">

Hyalinobatrachium taylori s una espcie de granota que viu a la Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil. 

Referncies.

 Gaucher, P., Hoogmoed, M. & Searis, C. 2004.  Hyalinobatrachium taylori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297213" title="Hyalinobatrachium uranoscopum" nonfiltered="2413" processed="2409" dbindex="117430">

Hyalinobatrachium uranoscopum s una espcie de granota que viu a l'Argentina i al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P., Segalla, M.V., Baldo, D. & Faivovich, J. 2004.  Hyalinobatrachium uranoscopum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297215" title="Hyalinobatrachium valerioi" nonfiltered="2414" processed="2410" dbindex="117431">

Hyalinobatrachium valerioi s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Costa Rica, Equador i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Bolvar, W. & Almandriz, A. 2004.  Hyalinobatrachium valerioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297217" title="Hyalinobatrachium vireovittatum" nonfiltered="2415" processed="2411" dbindex="117432">

Hyalinobatrachium vireovittatum s una espcie de granota que es troba a Costa Rica i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Hyalinobatrachium vireovittatum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297221" title="Penya Barcelonista Collblanc-Torrassa" nonfiltered="2416" processed="2412" dbindex="117433">
La PB Collblanc-Torrassa es troba emmarcada dins els barris hospitalencs de Collblanc i La Torrassa, i forma part del nombrs teixit de penyes que agrupen seguidors del F.C Barcelona. T gaireb 14 anys d'histria i compta, entre d'altres fites, amb l'honor d'haver estat la Penya Barcelonista impulsora i organitzadora de la XXXI Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes celebrada durant el 2008 a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

Cal destacar tamb que la Penya t com a socis honorfics el president del govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero, l'ex-batlle de L'Hospitalet de Llobregat i actual Ministre de Treball i Immigraci, Celestino Corbacho, i l'escriptor i ex-senador Xavier Amors i Sol.

 Seu social .
La seva seu social, situada al carrer Llavins 16 de L'Hospitalet de Llobregat, s un centre de reuni sempre obert a tots els socis i scies que vulguin apropar-s'hi per a fer una partida de cartes, dmino, escacs, tennis de taula o prendre un refresc, a part, bviament, d'oferir sempre en directe tots els partits que disputa l'equip de futbol del F.C Barcelona.

 Organigrama .
President

Joan Prez

Vicepresidncia


 Josep Ferrer;
 Merc Oller;
 Joan Font;

Tresorer

Josep Ferrer

Secretari

Andrs Plazas

Relacions Pbliques

Merc Oller

Adjunta de Relacions Pbliques

Roser Turigas

Delegat de Manteniment i adjunt a la presidncia

Joan Puente

Delegat de comunicaci

Juan Hernndez

Vocals

Vicente Abad

Jos M Martnez

 La Rebotiga .

La PB Collblanc-Torrassa edita i distribueix gratutament entre els seus socis i scies la revista trimestral "La Rebotiga", destinada a la difusi dels actes, reunions, trobades i/o comunicats que puguin interessar el teixit social de la Penya, a ms d'oferir un recull de les notcies blaugranes ms destacades del perode trimestral.

 Enllaos externs.
Lloc web oficial



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297222" title="Bit" nonfiltered="2417" processed="2413" dbindex="117434">
Bit (Biton, ) fou un escriptor grec.

Va escriure un tractat titulat .

No se sap el seu origen. s esmentat per Hesiqui de Milet, Her el Jove i segurament Claudi Eli (amb el nom de Bi). El tractat descriu:

1.	, una maquina de llenar pedres fabricada per Car de Magnsia;
2.	D'una maquina pel mateix feta a Tessalnica per Isidor d'Abidene;
3.	 aparell per assetjar ciutats fet per Posidoni de Macednia (per encrrec d'Alexandre el Gran);
4.	 Sambuca, aparell fet  per Dami de Colof;
5.	 un enginy a manera d'arc creuat fet per Zpir de Trent a Milet i a Cumes (Itlia);

El llibre fou dedicat al rei tal de Prgam, per no se sap a quin dels reis d'aquest nom anava dirigit encara que probablement a tal I de Prgam (241 aC-197 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297223" title="Bles (poeta)" nonfiltered="2418" processed="2414" dbindex="117435">
Bles (Blaesus) fou un poeta rom grec itali nascut a Caprae.

Va escriure una srie de comdies cmiques en grec (). Dues d'aquestes  comdies () sn esmentades per Ateneu de Naucratis. La seva poca s incerta per probablement va viure al segle III aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297224" title="Otelo Saraiva de Carvalho" nonfiltered="2419" processed="2415" dbindex="117436">

Otelo Nuno Romo Saraiva de Carvalho (Loureno Marques, avui Maputo, Moambic, 31 d'agost de 1936) s un ex militar portugus que fou l'estratega principal de la Revoluci dels Clavells.

Tinent coronel d'infanteria i veter de la guerra d'Angola, va formar part de la Junta de Salvaci Nacional que va governar el pas desprs de la Revoluci d'Abril. Pels seus mrits com cap de l'ocupaci militar de Lisboa, va ser designat cap del Comando d'Operacions Continentals (COPCON), fora armada especial de l'exrcit portugus destinada a reprimir els conats contrarevolucionaris. De fet, ell mateix havia escollit personalment "Grndola, vila morena", can prohibida pel rgim d'Oliveira Salazar i Caetano, com a contrasenya de l'inici definitiu de la insurrecci conjunta d'Abril. El COPCON va ser l'encarregat de frustrar la temptativa de cop d'Estat d'Antnio de Spnola, militar reformista de dreta contrari a les derivacions marxistitzants i anticapitalistes que semblava abocat el procs revolucionari lusit en aquells moments. Les masses entusiastes de la seva figura i procedir en aquells esdeveniments ascendeixen Saraiva, oficiosament, a brigadier general, nomenament que no ser acceptat pels reformistes de Ramalho Eanes desprs de la fi de l'"Estiu Calent" de 1975. 

Davant el desconcert dels governants provisionals de Portugal pel setge popular al Parlament, Saraiva va declarar pblicament les seves intencions programtiques: era partidari d'un model de democrcia directa i participativa, que el poder es trobs en les mans d'assemblees populars, sota l'avantguarda d'obrers i camperols. El referit model va ser qualificat per alguns de "anarcopopulista". El 26 de juliol de 1975, Saraiva de Carvalho ser homenatjat per Fidel Castro en persona. El president cub considerava al carismtic lder militar "un heroi de la revoluci portuguesa contra el feixisme, l'imperialisme i la reacci", i aix l'hi va fer constar en la seva presncia. Aix mateix, l'auditori cub, enfervorit, va corejar: "Cuba, Portugal, units venceran", doncs estaven convenuts que en el petit pas ibric triomfaria una revoluci socialista. Aix mateix, Saraiva de Carvalho, anteriorment acusat de ser titella dels socialistes o dels comunistes segons l'ocasi, va dirigir algunes operacions particularment polmiques durant el referit "Estiu Calent" de 1975, perode d'extraordinria efervescncia que reaparegueren les disputes internes en el si de l'esquerra (socialistes de Mrio Soares, comunistes d'lvaro Cunhal, i maoistes). Una d'elles va ser el setge popular al Parlament, per vaguistes del sector de la construcci amb suport pel Partit Comunista, que es van tallar els provements de queviures als diputats constituents reclosos. Saraiva assoliria aglutinar les disperses forces d'extrema esquerra de la naci, algunes de les quals havien exercitat la lluita armada contra Salazar i l'adhesi de Portugal a l'OTAN.

 Referncies .

 Castro Ruz, Fidel: Discurso con motivo del XXII Aniversario del asalto al Cuartel Moncada, 26 de julio de 1975, Santa Clara, Las Villas. (Vegeu www.cuba.cu/poltica y gobierno, on es recopilen els discursos i intervencions del lder cub);
 Fallaci, Oriana: Entrevista con la Historia. Editorial Noguer, Barcelona.
 Gonzlez Hernndez, Juan Carlos: Desarrollo poltico y consolidacin democrtica en Portugal. Centro de Estudios Sociolgicos de la Universidad de Salamanca.
 Hermano Saraiva, Jos: Historia de Portugal. (Tom ltim);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297228" title="Mateu Blastares" nonfiltered="2420" processed="2416" dbindex="117437">
Mateu Blastares (Matthaeus Blastares) fou un monjo grec bizant, eminent com a canonista, que va viure al segle XIV a l'entorn del 1335.

Va compondre un compendi alfabtic dels canons genuns, que va esdevenir molt popular entre els eclesistics i fou conegut com Syntagma Alphabeticum; inclou algunes dades histriques per tamb greus errors (per exemple el codi de Justini s atribut a Adri).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297230" title="Blosis" nonfiltered="2421" processed="2417" dbindex="117438">
Els Blosis (Blosii) foren dos germans de Campnia membres de la coneguda famlia local dels Blosi. 

Van encapalar un intent de revolta contra els romans i a favor dels cartaginesos d'Annbal l'any  210 aC, per la conspiraci fou descoberta i avortada, i els dos germans  i els seus cmplices foren condemnats i executats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297233" title="Boet" nonfiltered="2422" processed="2418" dbindex="117439">


Onomstica:
Boet (filsof estoic),  filsof estoic grec;
Boet (filsof epicuri), filsof epicuri i gemetra grec.
Boet (filsof platnic),  filsof platnic i gramtic grec.
Boet Sidoni, filsof  peripattic fenici ;
Boet (poeta), poeta gec ;
Boet (escultor), escultor i gravador grec de Calcednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297234" title="Joan Gales Visconti" nonfiltered="2423" processed="2419" dbindex="117440">

Joan Gales Visconti (en itali: Gian Galeazzo Visconti) ( Melegnano, Senyoriu de Mil - Pavia, Ducat de Mil 1402 ) fou un governant milans, inicialment senyor de Mil l'any 1385. El 1395 aconsegu elevar el ttol d'aquest territori, passant a denominar-se Ducat de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 16 d'octubre de 1351 a la poblaci de Melegnano, sent fill de Gales II Visconti i Blanca de Savoia. Fou nt per lnia paterna d'Esteve Visconti i Valentina Doria, i per lnia materna del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat. 

Accs al poder. 
En els seus ltims anys de vida Gales II abandon els assumptes de govern en mans del seu germ Bernab. No obstant aix Joan Gales va obtenir en l'ltim any de vida del seu pare el control de la part occidental dels dominis paterns, enfrontant-se a partir de 1378 amb el propi Bernab pel control de diversos territoris. Desprs d'enviudar de la seva primera esposa, Joan Gales intent segellar la pau amb el seu oncle casant-se amb la filla d'aquest i cosina seva, Caterina Visconti. No obstant aix les tensions amb el seu sogre (i oncle) van continuar. 

El 1385 va decidir donar un cop d'efecte i feu capturar Bernab, el qual fou empressonat i privat dels seus ttols, passant en aquell moment a mans de Joan Gales. Per a respectar, encara que fos d'una manera aparent, la legalitat va aconseguir que s'obrs un procs judicial contra el seu sogre, amb l'excusa que aquest havia exercit de forma illegtima el ttol de senyor de Mil, ja que no l'hi havia estat concedit per l'emperador. El mes de desembre d'aquell mateix any Bernab va morir en el seu confinament al castell de Trezzo sull'Adda, probablement enverinat.

Expansi territorial. 

El 1387 es va aliar amb el senyor de Pdua, Francesco de Canova, que en aquell moment mantenia una guerra contra Antoni I della Scala. Joan Gales va intervenir en la confrontaci a condici de reservar-se el posterior domini de la ciutat de Verona, adjudicant-se Francesco el control sobre Vicenza. No obstant aix Joan Gales, aprofitant l'ocasi, es va apoderar de les dues, traint aix l'aliana establerta i iniciant-se una srie d'hostilitats entre els dos antics aliats. El senyor de Mil va respondre creant una lliga en la qual se li van unir les ciutats ms importants del Vneto, i en les successives campanyes militars va aconseguir ocupar Pdua, Belluno i Feltre, cedint Treviso a la Repblica de Vencia. 

El Visconti es convert aix en el governant ms important del nord de la pennsula Itlica, sent un perill per a la resta dels estats, especialment per Florncia. Els florentins van crear una lliga contra Mil, en la qual van participar Francesc Novello de Carrara, Esteve III de Baviera i Joan III d'Armagnac. La guerra es va iniciar el 1389, amb nombrosos enfrontaments, destacant la batalla d'Alessandria (25 de juny de 1391) en la qual va caure ferit d'Armagnac. Sense un vencedor clar, Joan Gales es va veure obligat a restituir Pdua a Novello.

Ducat de Mil.


L'1 de maig de 1395 Joan Gales va aconseguir que el rei Venceslau IV de Bohmia li conceds el ttol de Duc de Mil, obtenint l'any segent el de comte de Pavia i el 1397 el de duc de la Llombardia. 

Florncia va organitzar una segona lliga contra Mil, al costat del rei Carles VI de Frana, Francesc Novello, Bolonya i els Gonzaga. Tampoc aquesta vegada es van obtenir els resultats esperats per als enemics dels Visconti ja que el 1397 les tropes milaneses van aconseguir entrar a la ciutat de Mntua. Aprofitant l'elecci del nou Rei dels Romans Robert d'Alemanya, ja que el seu predecessor Venceslau IV de Bohmia havia estat deposat per haver concedit el ducat de Mil a Joan Gales a canvi de 100.000 florins d'or, es va formar una nova coalici contra els milanesos. No obstant aix, les tropes del ducat aturaren l'aban d'aquestes el 28 de juny a la ciutat de Bolonya.

Des del seu crrec va destinar 300.000 florins d'or en les obres hidruliques que van permetre desviar el curs dels rius Mincio i Brenta al seu pas per les ciutats de Mntua i Pdua respectivament, a fi de millorar les condicions defensives d'ambdues ciutats. A ell correspon l'inici de les obres de construcci de la catedral de Mil i va fundar el monestir de Certosa de la ciutat de Pavia. Tamb va realitzar millores en el palau d'aquesta ltima ciutat, comenat a construir pel seu pare. 

Npcies i descendents.
Es cas el juny de 1360 amb Isabel de Valois, filla del rei Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg. D'aquesta uni nasqueren:
Valentina Visconti (1366-1408), casada el 1389 amb Llus I d'Orleans;
Azzone Visconti (?-1372);
Carles Visconti, mort jove;

Es cas, en segones npcies, el 2 d'octubre de 1380 amb Caterina Visconti, filla de Bernab Visconti i Beatriu della Scala. D'aquest matrimoni nasqueren:
Joan Maria Visconti (1388-1412), duc de Mil;
Felip Maria Visconti (1392-1447), duc de Mil;

Mort.
Fugint d'una epidmia de pesta que va atacar el nord de la pennsula Itlica el 1402 es refugi a la ciutat de Pavia, on mor el 3 de setembre de 1402.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297235" title="Boet (filsof estoic)" nonfiltered="2424" processed="2420" dbindex="117441">
Boet (Boethus, ) fou un filsof estoic grec. Va viure probablement una mica abans que Crisip de Soli i fou autor de diverses obres entre les quals una titulada  i una titulada , esmentades per Digenes Laerci. Cicer segurament fa referncia a aquesta darrera, en una de les seves obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297236" title="Boet (filsof epicuri)" nonfiltered="2425" processed="2421" dbindex="117442">
Boet (Boethus, ) fou un filsof epicuri i gemetra grec.

s esmentat per Plutarc (de Pyth. Orac. 396d.), el qual l'introdueix a la seva Symposiaca (5.1, 673c.); la seva poca, origen i obra sn desconeguts i tot el que se'n sap deriva de l'obra de Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297237" title="Boet (filsof platnic)" nonfiltered="2426" processed="2422" dbindex="117443">
Boet (Boethus, ) fou un filsof platnic i gramtic grec del segle IV aC.

Va escriure un Lexic  sobre les paraules emprades per Plat (), que va dedicar a Melanci. Foci diu que la obra era millor que la similar feta per Timeu; una segona obra sobre el mateix tema fou dedicada a Atengores de Cumes. Podria ser el mateix Boet que va escriure una exegesis sobre la Phaenoma d'rat de Soli, i el Boet contra el que Porfiri va escriure la seva obra . 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297241" title="Boet Sidoni" nonfiltered="2427" processed="2423" dbindex="117444">
Boet Sidoni (Boethus Sidonius, ) fou un filsof peripattic fenici nadiu de Sid, deixeble del peripattic Andrnic de Rodes i culturalment grec. 

Va visitar Roma i Atenes, ciutats en les que va ensenyar. Estrab esmenta aquest filsof i al seu germ Diodot com a persones destacades de Sid, i diu que fou el seu mestre en filosofia peripattica. Les seves obres s'han perdut; una d'aquestes obres era sobre la naturalesa de l'nima i un altre sobre les categories d'Aristtil.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297242" title="Ultzama" nonfiltered="2428" processed="2424" dbindex="117445">

Ultzama s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona.  Est format pels pobles d'Alkotz, Arraitz-Orkin, Auza, Cenoz, Eltso, Eltzaburu, Gorronz-Olano, Guerendiain, Ilarregi, Iraizotz, Juarbe, Larrainzar Lizaso i Urritzola-Galain. s conegut pels seus productes lctics (formatge i quallada) i pel camp de golf al que dna nom, Club de Golf Ulzama.
  
 Topnim .
Koldo Mitxelena era de l'opini que el topnim Ultzama derivava del terme celta Uxama, que significa el ms elevat, entenent que s'ajustava perfectament a la descripci de Ulzama que s juntament amb Basaburua la vall ms alta dels quals componen el vessant mediterrani navarresa en la divisria amb el vessant cantbric. Segons Mitxelena Ultzama no seria ms que un terme cltic transformat en Ultzama per la fontica basca, mentre que en altres latituds aquest mateix terme va acabar convertit en Osma. 

A l'Edat Mitjana la vall d'Ultzama apareix en els escrits esmentat sota diferents noms, com Iozama, Utzama, Hutzama, Ucama o Uzama, que semblen formes intermdies entre les actuals Ulzama/Ultzama i la hipottica Uxama originria. En un text de 1366 apareix, no obstant aix, esmentat com Urama, el que va fer que Jos Mara Satrstegui aventurs un nom relacionat amb la paraula basca ur (aigua).

 Demografia .


 Personatges illustres . 
 Alejandro San Martn (1847-1908): Metge i poltic liberal. Va ser Ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts durant un breu perode en 1906 ;
  Manuel Irurita (1876-1936): bisbe de Barcelona. ;
 Julin Lajos (1940): ex pilotari. ;
 Jos ngel Ziganda (1966): ex futbolista i actual entrenador del Club Atltico Osasuna.
 Jess Legarrea (1987): Golfista professional ;
 Aritz Begino: pilotari professional ;
 Carlota Ciganda: Golfista. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297244" title="Boet (poeta)" nonfiltered="2429" processed="2425" dbindex="117446">
Boet (Boethus, ) fou un poeta grec.

Fou l'autor d'un epigrama a l'antologia grega escrit com elogi a Plades de Cilcia, el fams pantomim del temps d'August, nadiu de Tars. Estrab diu que era un mal ciutad i un mal poeta i que havia guanyat el favor de Marc Antoni per alguns versos sobre la batalla de Filips i fou nomenat cap del gimns i d'uns jocs pblics a Tars on fou culpable d'extorsi, per no fou castigat per la intervenci de Marc Antoni.

Ms tard fou expulsat de Tars per Atenodor, amb aprovaci d'August.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297246" title="Boet (escultor)" nonfiltered="2430" processed="2426" dbindex="117447">
Boet (Boethus, ) fou un escultor grec i gravador grec de Calcednia  d'poca indeterminada. 

Plini el Vell elogia la seva habilitat amb els relleus i en escultures. Per una lectura dubtosa entre  se l'ha suposat tamb nadiu de Cartago, per sembla poc probable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297249" title="Botris (desambiguaci)" nonfiltered="2431" processed="2427" dbindex="117448">


Geografia:
Botris, ciutat de Fencia;
Onomstica:
Botris de Messana, poeta grec ;
Botris (metge), metge grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297250" title="Botris de Messana" nonfiltered="2432" processed="2428" dbindex="117449">
Botris (Botrys, ) fou un poeta grec nadiu de Messana a Siclia.

s considerat un poeta important ja que fou el inventor d'uns poemes ertics i lascius anomenats , segons indiquen Ateneu de Naucratis, Polibi i Suides. La seva obra malauradament no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297251" title="Botris (metge)" nonfiltered="2433" processed="2429" dbindex="117450">

Botris (Botrys, ) fou un metge grec.

Va viure al segle I aC o una mica abans. Els seus escrits no s'han conservat per se sap que foren utilitzats per Plini el Vell com a referncia per la seva Histria Natural. Una de les seves formules fou conservada per Gal (De Compos. Medicam. sec. Locos. iii l. vol. 12. p. 640.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297253" title="Brizo" nonfiltered="2434" processed="2430" dbindex="117451">
Brizo () fou una deessa proftica de la illa de Delos que enviava somnis i revelava el seu significat als homes.

El seu nom s connectat amb  (caure dormit). Les dones de Delos oferien sacrificis a la detat en atuells en forma de vaixells, i es podia oferir qualsevol cosa menys peixos. Se li feien pregaries per concedir coses bones, i especialment per demanar la protecci dels vaixells.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297258" title="Bront" nonfiltered="2435" processed="2431" dbindex="117452">
Bront (Brontinus, ) fou un filsof pitagric nadiu de la ciutat de Metapont (Metapontum) a la Magna Grcia. Alcme de Crotona va dedicat les seves obres a aquest filsof, a Lle de Metapont i a Btil.
 
Segons alguns relats es va casar amb Teano, la filla de Pitgores (Digenes Laerci, Suides, Imblic). 

Una obra de Bront s esmentada tamb per Imblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297260" title="Bruniqui" nonfiltered="2436" processed="2432" dbindex="117453">
Bruniqui (Brunichius, ) fou un crongraf grec de data incerta.

L'esmenta Joan Malales (al volum 1, pagina 239)  que dona el ttol de la seva obra: .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297261" title="Oligomicina" nonfiltered="2437" processed="2433" dbindex="117454">


Les oligomicines sn un grup d'antibitics de la classe dels macrlids. Es tracta d'un grup de substncies qumicament estretament relacionades, sintetitzades per diverses soques de gnere Streptomyces, com S.diastatochromogenes. Constitueixen, concretament un grup de macrlids de 26 membres, amb dominis lactona i dobles enllaos elaborades com a mecanisme de defensa contra bacteris.
La seva toxicitat radica en la seva capacitat d'inhibir diverses ATPases, provocant el desacoblament de la fosforilaci oxidativa de la cadena respiratria mitocondrial.

Funci.

El seu s com a antibitic s molt important clnicament.

Tanmateix, com a inhibidor de l'ATP sintasa s tamb molt emprada en recerca. L'oligimicina inhibeix la sntesi d'ATP bloquejant el seu canal de protons (subunitat F0), el qual s necessari per la producci d'energia en la fosforilaci oxidativa de l'ADP a ATP. En presncia d'oligomicina, el transport d'electrons s'atura i el gradient de protons augmenta en no poder-se dissipar, i seguidament el transport d'electrons tamb s'atura per la impossibilitat de continuar bombejant ms protons en contra de gradient.

En bioenergtica, s'empra per a prevenir l'estat 3 (o respiraci en estat 3), til per establir el coeficient de control respiratori. i el grau d'acoblament entre cadena respiratria i fosforilaci oxidativa

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297262" title="Veritas (constructor)" nonfiltered="2438" processed="2434" dbindex="117455">
Veritas   era un constructor alemany de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 



Veritas va ser fundada per Ernst Loof, Georg Meier' i Lorenz Dietrich a Hausen am Andelsbach, prop de Sigmaringen, Baden-Wrttemberg, Alemanya.Desprs va traslladar la seu a Nrburgring. 



Va construir cotxes cada cop ms evolucionats fins arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 a tres temporades,   1951, 1952 i 1953. 

Un total de disset monoplaces Veritas van disputar proves de Frmula 1.


Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 17;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;


 Enllaos externs .

Histria de Veritas;
BMW-Veritas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297265" title="Bruci (historiador)" nonfiltered="2439" processed="2435" dbindex="117456">
Bruci (Brutius, ) fou un historiador i crongraf grec potser del segle III.

s esmentat a la crnica d'Alexandria  (pagina 90) on s'indiquen algunes coses referida a ell. Tamb l'esmenta Joan Malales al volum 1, pagines 39, 326 i 340, i Sant Jernim a la crnica d'Eusebi. Scaliger considera que podria ser el mateix personatge que Bruci Present (Brutius Praesens), la filla del qual, Brcia Crispina, es va casar amb l'emperador Cmmode, per aix no es del tot segur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297267" title="Basaburua" nonfiltered="2440" processed="2436" dbindex="117457">

Basaburua s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Es divideix en 9 concejos: Arrarats, Beruete, Gartzaron, Igoa, Ihaben, Itsaso, Jauntsarats (capital), Orokieta-Erbiti i Udabe-Beramendi.

 Topnim . 
Basaburua s un topnim provinent del basc que significa la part alta del bosc; de basa (bosc), buru (que significa cap, per que pot traduir-se tamb com part alta) i el sufix -a, que s article. Histricament hi ha hagut dues valls a Navarra amb aquesta denominaci, aquest que era denominat Basaburua Major (o simplement Basaburua) i que es corresponia a part de la zona boscosa i ms alta immediatament al nord de Pamplona; i altra vall anomenada Basaburua Menor, situat a l'altre costat de la divisria d'aiges, en el vessant atlntic de Navarra, vist des de Pamplona, just darrere del Basaburua Major. En el segle XIX Basabura Menor es va disgregar en diversos municipis, per Basaburua Major va seguir mantenint-se unit formant un nic municipi. 

Economia. 
La seva economia es basa en els cultius de sec (cereals, patates i mongetes) i en el bestiar bov i llanar.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297268" title="Briaxis" nonfiltered="2441" processed="2437" dbindex="117458">
Briaxis (Bryaxis, ) fou un escultor atenenc en pedra i metall.

Va fer una esttua de bronze del rei Seleuc I Nictor i juntament amb Escopes de Paros, Timoteu i Lecares el Vell va adornar el Mausoleu d'Halicarns amb baix relleus. La seva poca ha estat fixada vers 372 aC a 312 aC. Se sap que tamb va fer cinc esttues colossals a Rodes, un Asclepi, un Liber pare de Cnidos i una esttua de Pasiphae. Climent d'Alexandria diu que va arribar a un nivell de perfecci que el feia comparable al mateix Fdies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297271" title="Brienni" nonfiltered="2442" processed="2438" dbindex="117459">


Onomstica:

Nicfor Brienni (general), general bizant ;
Nicfor Brienni (csar), marit d'Anna Comnena;
Jordi Brienni, militar bizant;
Josep Brienni, sacerdot i predicador bizant;
Manel Brienni, escriptor grec de msica ;
Joan Brienni (Joannes Briennius), escriptor bizant sobre la Basilica de data desconeguda.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297273" title="Josep Brienni" nonfiltered="2443" processed="2439" dbindex="117460">
Josep Brienni (Jopsephus Bryennius, ) fou un sacerdot bizant i eloqent predicador que va florir al segle XV (va morir entre 1431 i 1438).

s autor d'un gran nombre de tractats sobre temtica religiosa, i de diverses cartes dirigides a persones rellevants del seu temps (sempre sobre aspectes teolgics o religiosos). La seva obra fou publicada sota el ttol  en tres volums, a Leipzig, entre 1768 i  1784. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297276" title="Manel Brienni" nonfiltered="2444" processed="2440" dbindex="117461">
Manel Brienni (Manuel Bryennius, ) fou un escriptor grec bizant de msica que va viure probablement durant el regnat de l'emperador Andrnic II Paleleg (va regnar del 1282 al 1328).
 
Va escriure   un comentari sobre la teoria de la msica, dividit en tres llibres; ern el primer d'aquestos comenta l'anomenada teoria d'Euclides; en els altres dos comenta la de Ptolemeu el msic .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297277" title="Bris" nonfiltered="2445" processed="2441" dbindex="117462">
Bris (Bryson, ) fou un filsof pitagric grec.

Imblic l'esmenta com un deixeble de Pitgores, instrut en els darrers anys d'aquest darrer. Podria ser el mateix que l'escriptor Bris esmentat per Teopomp en un recull fet per Ateneu de Naucratis i segons el qual Plat hauria agafat algunes idees de Bris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297278" title="Bularc" nonfiltered="2446" processed="2442" dbindex="117463">
Bularc (Bularchus) fou un antic pintor de l'sia Menor, del regne de Ldia.

Va fer una pintura representant la derrota dels magnesis suposadament per encrrec de Candaules rei de Ldia  (segons Plini el Vell) i com a pagament el rei l'hauria cobert d'or. Com que Candaules vaq morir cap al final del segle VIII aC (vers 720 aC/716 aC)  i la destrucci de Magnsia (al menys la nica coneguda) va passar vers el 676 aC sota Ardis II, probablement la historia sobre Candaules es fictcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297279" title="Coeficient de control respiratori" nonfiltered="2447" processed="2443" dbindex="117464">
El coeficient de control respiratori s un parmetre bioenergtic indicatiu del grau d'acoblament de la fosforilaci oxidativa amb la cadena respiratria.

Experimentalment es definiren els estats respiratoris valorant el comportament respieratori de mitocondris allats incubats en medi isotnic. D'aquesta manera es defineix com a respiraci en estat 4, la taxa de consum d'oxigen en absncia d'ADP s a dir, amb la fosforilaci oxidativa aturada. Seguidament, en afegir ADP t lloc l'increment de la taxa de consum d'oxigen, situaci que es defineix com a respiraci en estat 3. La respiraci en estat 3 ser ms elevada com ms alt sigui l'acoblament.

El qocient entre estat 3 i estat 4 s el que es coneix com Coeficient de control respiratori, indicant un major acoblament com major s aquest qocient. Aquest qocient ha estat espcialment til en l'estudi de l'energtica mitocondrial, en mesures de consum d'ATP sota diferents substrats energtics, en estudis de regulaci de la cadena respiratria, en l'efecte de desacoblants qumics com el dinitrofenol (DNP) o el de protenes desacoblants mitocondrials (UCPs) com la termognica UCP1.

Sovint les mesures de respiraci o consum d'oxigen en estat 4 es realitzen en presncia d'oligomicina (inhibidor de l'ATP sintasa), fet que garantitza la inhibici completa de la fosforilaci oxidativa, el que es denomina coloquialment com a estat 4 vertader.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297280" title="Bupal" nonfiltered="2448" processed="2444" dbindex="117465">
Bupal (Bupalus) fou un arquitecte i escultor nadiu de l'illa de Quios on la seva famlia hauria exercit l'art de l'escultura en del comenament de les olimpades. 

Bupal junt amb el seu germ Atenis haurien fet escultures del poeta Hipponax i per tant aix situa la seva poca a la segona meitat del segle VI aC i comenament del segle V aC. August va adornar alguns temples de Roma amb obres atribudes a Bupal.

Les seves obres eren en marbre. Va esculpir junt amb el seu germ grups d'esttues per amb el temps va vendre cadascuna de les esttues individuals separadament de la resta. Els dos escultors eren fills d'Anterm o Arqueneu que fou al seu torn un escultor de mrit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297282" title="Imotz" nonfiltered="2449" processed="2445" dbindex="117466">

Imotz s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Limita amb els municipis de Basaburua i Ultzama al nord, Atetz a l'est, Txulapain i Itza al sud, Arakil i Larraun a l'oest. Est format per les entitats de poblaci de:



 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297283" title="Butes (poeta)" nonfiltered="2450" processed="2446" dbindex="117467">
Butes (Butas, ) fou un poeta grec de data incerta que va escriure uns versos elegacs sobre la historia primitiva romana. 

D'aquesta obra Plutarc va treure la referncia per l'origen de la festa de la Luperclia. L'obra de Butes sembla que es titulava  (igual que una obra de Callmac) i donava la causa origen de faules, ritus i costums.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297284" title="Bute (orador)" nonfiltered="2451" processed="2447" dbindex="117468">
Bute (Buteo) fou un retric rom del segle I aC. s esmentat fora sovint per Sneca el Vell, que diu que fou un dels deixebles de Marc Porci Latr i un orador sec, per que arranjava les seves composicions de forma molt correcte  (Controv. 1, 6, 75 13, &c.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297286" title="Butrides" nonfiltered="2452" processed="2448" dbindex="117469">
Butrides (Butorides) fou un escriptor grec. Escrigu sobre les pirmides d'Egipte. Plini el Vell en la seva obra afirma que hauria viscut desprs d'Alexandre Polihistor i abans que Api Pleistonices, s a dir al segle I aC o una mica abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297288" title="Atetz" nonfiltered="2453" processed="2449" dbindex="117470">

Atetz (castell Atez) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Es divideix en 6 concejos: Arostegi, Ziganda, Berasain, Beunza, Eguaras i  Erice.

 Toponmia . 
La major part dels fillegs i autors que han tractat sobre el tema relacionen el topnim Atez amb la paraula basca ate (porta). s el cas de Ricardo Cirbide, Arturo Campin, Julio Caro Baroja o Patxi Salaberri. No obstant aix Mikel Belasko en el seu llibre Diccionario Etimologico de los Nombres de los Pueblos, Villas y Ciudades de Navarra. Apellidos Navarros comenta la possibilitat que Atez sigui un antropnim com altres punts de la geografia navarresa que tenen terminacions en -iz o -oz. Com suport d'aquesta teoria comenta que va existir en la vena vall d'Anue un despoblat dit Atoz (que tamb apareix esmentat com Ateiz) i que a Frana (al Bearn) existeix una poblaci dita Athos; puediendo estar totes aquestes localitats relacionades amb el nom de persona Atto. Atetz s el nom en basc de la vall segons l'Euskaltzaindia, encara que no t carcter oficial. L'ajuntament mant la denominaci tradicional del municipi.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297289" title="Mari Obiols i Tramullas" nonfiltered="2454" processed="2450" dbindex="117471">
Mari Obiols i Tramullas (Barcelona, 1809 - 1888) fou compositor d'peres i director del Conservatori Superior de Msica del Liceu de 1847 fins a la seva mort.

Va estudiar a Itlia amb Mercadante. El 1837 estren la seva primera pera a Mil Odio ed amore. 

La cantata Il regio imeneo,  allusiva a les noces d'Isabel II, amb text de Joan Cortada i Sala, fou la que inaugur el teatre del Liceu el 4 d'abril de 1847. Posteriorment tamb hi va estrenar el gener de 1874 Editta di Belcourt, pera en quatre actes, amb lletra de Francesc Forns de Casamajor.

Tamb va escriure msica religiosa i de cambra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297290" title="Tadeusz R?ewicz" nonfiltered="2455" processed="2451" dbindex="117472">
Tadeusz R ewicz (Radomsko, el 9 d'octubre de  1921 - ) s un poeta, dramaturg i escriptor polons.

R ewicz pertany a la primera generaci nascuda i educada desprs que Polnia hagus retrobat la seva independncia l'any 1918. Els seus poemes de joventut van ser publicats l'any 1938. Durant la Segona Guerra Mundial, com el seu germ Janusz (poeta, tamb), fou membre de la resistncia polonesa.

Janusz R ewicz fou executat per la Gestapo el 1944. Tadeusz, supervivent de la guerra, obtingu el batxillerat desprs de 1945 et fu els seus estudis (que no acab) d'histria de l'art a la Universitat de Cracvia.

Des de 1968 viu a Wroc aw. Ha escrit una quinzena d'obres de teatre. R ewicz s considerat com un dels millors poetes de desprs de la guerra de Polnia i un dels dramaturgs ms innovadors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297294" title="Marci Albareda" nonfiltered="2456" processed="2452" dbindex="117473">
Marci Albareda (Vic, ? - Barcelona, 1675) fou un compositor del Barroc catal. Fou mestre de capella a la catedral de la Seu d'Urgell i a la catedral de Barcelona i a la Seu de Manresa. Se'n conserven algunes obres de text religis.

Tot i que no hi ha certesa sobre el lloc de naixement d'aquest compositor, molts el fan originari de Vic. El que si sabem s que de nen cant al cor de la Seu de Barcelona, essent deixeble de Joan Pau Pujol. Des del 8 de gener del 1622 fins el 1626 va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d'Urgell. El 24 de juliol de 1626 guany el mateix crrec a la catedral de Barcelona, succeint al que havia estat el seu mestre, Joan Pau Pujol, mantenint aquesta feina fins a la seva mort. El seu successor fou Miquel Selma.

Com a Compositor s'identific amb les noves formes que s'havien anat introduint tan en l'aspecte religis com en el prof. El 13 de febrer de 1640 dirig a la Catedral barcelonina una obra policoral, amb vuit Corals formades per les diferents capelles musicals de la ciutat. Una obra seva de 1643 s el Villancico al Santsimo Sacramento: Hoy deste pan consagrado a 8 veus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297296" title="Odieta" nonfiltered="2457" processed="2453" dbindex="117474">

Odieta s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Est format per les entitats de:



 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297300" title="Mamen Duch" nonfiltered="2458" processed="2454" dbindex="117475">
Mamen Duch s una actriu catalana.

L'any 1991 acab els estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona i, amb quatre companyes de promoci, cre la companyia de teatre T de Teatre.

Ha participat en les segents obres teatrals:

Mitjanit a l'Starlit, de Michael Hastings. Direcci: Carles Lasarte;
Paraula de poeta, muntatge de poemes de Maria Merc Maral, dirigit per Jordi Mesalles;

Forma part de T de Teatre des dels seus inicis i ha participat a tots els seus muntatges:

Petits contes misgins, de Patricia Highsmith. Direcci: Pere Sagrist;
Homes!, de diversos autors. Direcci: Sergi Belbel.
Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina) (En aquest espectecle s'estrenen totes juntes com a autores);
Criatures, de diversos autors. Direcci: David Plana i T de Teatre;
Aix no s vida!, de diversos autors. Direcci: David Plana.
15, de diversos autors. Direcci: Sergi Belbel i T de Teatre.
Com pot ser que t'estimi tant? Autor i direcci: Javier Daulte;

A la televisi ha participat en:

TV3: Tres estrelles, El Tricicle, Estaci d'enlla, La caixa svia, Poblenou, Efectes secundaris, Jet lag (una srie de T de Teatre)i el llargmetratge per a televisi Laia, el regal d'aniversari, de Jordi Frades;
TVE: Locos por la tele ;
Canal Plus: Crack, Calle 13;
Tele 5: El Comisario;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297301" title="Anue" nonfiltered="2459" processed="2455" dbindex="117476">

Anue s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Est format pels concejos de:

 Aritzu;
 Burutain  ;
 Egozkue  ;
 Etsain   ;
 Etulain  ;
 Leazkue  ;
 Olague  ;
 Topnim . 
Anue s un topnim fosc del que ning sap l'origen. Julio Caro Baroja deia que aquest topnim havia d'estar relacionat amb altres topnims bascos com Anoeta. Quan la Vall d'Anue es va convertir en municipi amb la reforma administrativa de 1842; el municipi va prendre originalment el nom d' Arizu, que era el del poble de la vall que exercia per aquell temps com capital. No obstant aix en tots els censos posteriors el municipi figura sota el nom d' Anue. 

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Juan de Vicua (siglo XVIII): mestre i calgraf.
 Romn Oyarzun (1882-1968): diplomtic i advocat. Autor d' Historia del Carlismo, una de les obres de referncia sobre aquest moviment poltic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297308" title="Lantz" nonfiltered="2460" processed="2456" dbindex="117477">

Lantz s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297315" title="Miquel Selma" nonfiltered="2461" processed="2457" dbindex="117478">
Miquel Selma (? - Barcelona, 1667) fou un compositor i mestre de capella entre d'altres de la catedral de Barcelona.

L'any 1656 essent baixonista, instrument anterior a l'actual fagot, de la Capella de Msica del Patriarca de Valncia. El mes de juliol del mateix any, desprs d'unes oposicions, obtingu el crrec de mestre de Capella de Sogorb. De nou super unes altres oposicions el 1665 per ser mestre de Capella de la catedral de Barcelona, havent tingut d'examinadors Marci Albareda, a qui substitu, i a Joan Cererols.

s autor de nombroses obres religioses, una missa a 13 veus amb instruments, una Salve Regina, a 8 veus, Et incarnatus est, a 6 veus, un Magnificat, a 8 veus, i altres obres polifniques. Francesc Valls inclogu en la seva Defensa de la Missa Scala Aretina, unes melodies de Selma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297317" title="Olaibar" nonfiltered="2462" processed="2458" dbindex="117479">

Olaibar s un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona. Est format pels concejos de:


 Topnim . 
Olaibar significa en basc vall de la ferreria o de la cabanya, d' ona (ferreria, cabanya) + ibar (vall). Pot ser que el seu significat etimolgic sigui aquest, completament transparent, o b que pogus haver sorgit de forma indirecta a travs del nom del seu capital, Olave. Olaibar figurava en l'edat mitjana sota la denominaci de Vall d'Olave, sent-ne Olave la tradicional capital, per amb el pas dels anys la vall va acabar sent conegut com Olaibar. El nom del seu capital, Olave prov de ona be(he) que significa sota la ferreria. No obstant aix no hi ha restes de la ferreria que li va poder donar nom. 

Ona s una paraula basca que significa ferreria en sentit restringit, per cabanya o majada en un sentit ms ampli, pel que en el cas del poble va poder tenir el seu origen en aquest segon significat. A pesar que figurarase en els registres escrits com vall d'Olave, ats que la vall es troba en la zona bascfona de Navarra, no s gens desgavellat pensar que el seu nom ms com fos en basc, Olave ibar (vall d'Olave), que va poder originar l'actual nom de la vall de la segent manera:Olave ibar->Olavibar->Olaibar

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297328" title="Comarca de Lumbier" nonfiltered="2463" processed="2459" dbindex="117480">
Comarca de Lumbier (basc Irunberrialdea) s una comarca de Navarra, que limita al nord amb la comarca de Roncal-Salazar, a l'oest amb les d'Auamendi i Aoiz i al sud amb la comarca de Sangesa. Es tracta d'una zona tradicionalment bascfona on el basc ha anat perdent terreny a comenament del segle XX. s formada pels municipis de:

 Urraulgoiti;
 Urraulbeiti ;
 Erromantzatua ;
 Irunberri;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297334" title="Urraulgoiti" nonfiltered="2464" processed="2460" dbindex="117481">

Urraulgoiti (castell Urral Alto) s un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangesa. Est format pels concejos de:



 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297335" title="Peter Malkin" nonfiltered="2465" processed="2461" dbindex="117482">
Peter Zvi Malkin (El seu nom en hebreu s            , Tzvika Malkhin), (27 de maig de 1927 - 27 de febrer de 2005), va ser un clebre agent secret israeli, i membre de l'agncia d'intelligncia Mossad.

 Biografia .
Nascut com a Zvi Malchin en Zolkiewka, Polnia, va passar la seva infantesa en aquesta ciutat polonesa fins el 1936, quan la seva famlia va tornar a Palestina per a fugir de l'onada d'antisemitisme. El seu germana Fruma i els seus tres fills, aix com altres 150 familiars, van romandre a Polnia on van morir en l'Holocaust.

Als 12 anys, Malkin va ser reclutat en les milcies clandestines jueves de Palestina. En 1950, va ser convidat a enrolar-se en el servei de seguretat del nou Estat jueu, Mossad, com expert en explosius i pels seus coneixements en arts marcials. Malkin va romandre en aquest organisme durant 27 anys, primer com agent i desprs com cap d'operacions.

En aquest crrec va encapalar les operacions d'intelligncia mes celebrades a Israel, entre elles l'arrest del doctor Israel Beer, un espia sovitic que havia penetrat als nivells ms alts del govern israeli, a l'instant que va arribar a ocupar-se com ajudant militar de David Ben-Gurion. Malkin va assolir detenir-lo quan Beer lliurava documents confidencials del govern israeli en l'ambaixada sovitica. L'espia sovitic va morir anys desprs en la pres, sense que es van conixer la seva veritable identitat. Una altra de les seves operacions ms celebrades va ser el desmantellament d'una xarxa de cientfics alemanys que treballaven per a Egipte.

Per la seva participaci mes renombrada es va produir al maig de 1960, quan encapalant un escamot israeli va viatjar a Argentina, assolint situar, segrestar i dur fins a Israel al jerarca nazi Adolf Eichmann, en la denominada Operaci Garibaldi. Malkin va anar el primer a interceptar a Eichmann, per a desprs reduir-lo i pujar-lo a un autombil que esperava en les proximitats. L'agent israeli li tenia tanta aprensi a la seva presa que s'havia comprat uns guants de cuir per a evitar tocar-lo.


"Jo no anava a tapar-li la boca amb les meves mans a qui don l'ordre per a assassinar a la meva germana, als seus fills, i a tanta gent".

Peter Malkin.


Des que va deixar la seva carrera en els serveis d'intelligncia israelianes en 1976, Malkin es va dedicar a la pintura, activitat que li havia servit de pantalla en els seus temps d'agent d'intelligncia, i repartia el seu temps entre Israel i Estats Units. Des del seu retir, a ms, va ser conferenciant i assessor internacional en temes d'antiterrorisme.

En 1990 va publicar el llibre "Eichmann en les meves mans", el qual va ser dut al cinema en 1996 amb Robert Duvall en el paper de l'ex coronel nazi i Arliss Howard interpretant al propi Malkin.

Peter Malkin i la seva esposa, Roni, van tenir tres fills. Va morir a Nova York el 27 de febrer de 2005.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297338" title="Urraulbeiti" nonfiltered="2466" processed="2462" dbindex="117483">

Urraulbeiti (castell Urral Bajo) s un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangesa. s format pels concejos de:



 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297342" title="Nymphargus" nonfiltered="2467" processed="2463" dbindex="117484">

Nymphargus s un gnere de granotes de la famlia Centrolenidae. 

Espcies.

 Nymphargus anomalus;
 Nymphargus armatus;
 Nymphargus bejaranoi;
 Nymphargus buenaventura ;
 Nymphargus cariticommatus;
 Nymphargus chami;
 Nymphargus chancas;
 Nymphargus cochranae;
 Nymphargus cristinae;
 Nymphargus garciae;
 Nymphargus griffithsi;
 Nymphargus ignotus;
 Nymphargus laurae ;
 Nymphargus luminosa;
 Nymphargus luteopunctatus;
 Nymphargus megacheirus;
 Nymphargus mixomaculatus ;
 Nymphargus nephelophila;
 Nymphargus oreonympha;
 Nymphargus phenax;
 Nymphargus pluvialis;
 Nymphargus posadae;
 Nymphargus prasinus;
 Nymphargus rosada;
 Nymphargus ruizi;
 Nymphargus siren;
 Nymphargus spilotus;
 Nymphargus truebae;
 Nymphargus vicenteruedai;
 Nymphargus wileyi ;

Referncies.

 Cisneros-Heredia, D.F. & McDiarmid, R.W. (2007): Revision of the characters of Centrolenidae (Amphibia: Anura: Athesphatanura), with comments on its taxonomy and the description of new taxa of glassfrogs. Zootaxa 1572: 1-82. Text complet en format PDF.;

Enllaos externs.

 Amphibian Species of the World;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297343" title="Erromantzatua" nonfiltered="2468" processed="2464" dbindex="117485">

Erromantzatua (castell Romanzado) s un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangesa. Est format pels concejos d'Arbonis, Bigzal i Domeo i pels indrets d'Adansa, Iso, Napal, Orradre, Usn, Berroya i Murillo-Berroya.
Topnim. 
El nom de Romanzado s'ha associat tradicionalment a la seva condici de frontera lingstica entre la Navarra bascfona i la Navarra roman. El nom Romanzado derivaria de la paraula llatina romanizatus (el romanitzat). El terme contraposat seria vascongado de vasconizatus. Sembla que el terme Romanzado s relativament recent i apareix el segle XVI com una subdivisi de la Vall d'Urraul. A partir del XVI, durant diversos segles, el Romanzado hagu de formar una espcie de tasc lingstica roman entre territori vascfon. Ramn Menndez Pidal considerava que en el Romanzado havia penetrat el roman el bastant tarda com perqu els territoris vens, situats ms al sud, oblidats ja de la seva prpia romanitzaci, li diguessin aix. La veritat s que durant l'Edat Moderna, el Romanzado va ser territori castellanoparlant, mentre que la resta de la Vall d'Urraul en el qual s'inscrivia era bascfon. Julio Caro Baroja, no obstant aix, no creia que el nom de la vall denots una diferenciaci lingstica, sin una diferenciaci jurdica respecte a la resta de la Vall d'Urraul, per la qual els pobladors de la terra dita Romanzado haurien estat subjectes a normes distintes que els dels voltants. 

Alguns autors consideren que el nom s ms antic i es remunta a la Romanitzaci, havent estat el Romanzado un antigussim tasc de territori romanitzat al Saltus vasc. El nom basc del municipi s Erromantzatua, segons t establert l'Euskaltzaindia per manca de carcter oficial al ser un municipi inscrit en la Zona no bascfona de Navarra. En llengua basca se li sol dir tamb Urraul-Ekialdekoa (Urraul Oriental). 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297347" title="mesi" nonfiltered="2469" processed="2465" dbindex="117486">


El vmit, tamb  anomenat mesi, s l'expulsi violenta i espasmdica del contingut de l'estmac a traves de la boca.

Encara que possiblement es desenvolup evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparixer com a smptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.

De la sensaci que alg t just abans de vomitar se'n diu nusees, que poden precedir el vmit o b poden aparixer allades. Els medicaments antiemtics poden ser necessaris per a la supressi de la nusea i el vmit.

Centre del vmit.
L'mesi est controlada pel centre del vmit en la formaci reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulaci de diversos orgens, a saber:

 * Al quart ventricle del cervell existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substncies presents a la sang, car estan situats abans de la barrera hematoenceflica. Aquests quimioreceptors sn de diversos tipus: dopamina D2, serotonina 5-HT 3, opioides acetilcolina i de substncia P. Aix doncs sn algunes de les substncies que poden originar l'estimulaci d'aquests, originant cada qual una via d'activaci. Es creu que la substncia P est involucrada en totes elles, com a etapa final.
 El sistema vestibular en l'oda, que comunica amb el cervell a travs del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. s la via implicada en la cinetosi. ;
 El nervi cranial X (nervi pneumogstric), que actua quan la faringe est irritada. ;
 Sistema nervis vagal i entric, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastrointestinal.

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297348" title="Irunberri" nonfiltered="2470" processed="2466" dbindex="117487">

Irunberri (castell Lumbier) s un municipi de Navarra, a la comarca de Lumbier, dins la merindad de Sangesa. Es troba al costat de la confluncia dels rius Irati (en la riba esquerra) i Salazar (en la riba dreta), en un tur de cim pla a 467 metres d'altitud, entre una conca margosa i l'apndix noroccidental de la Serra de Leire. En la seva proximitat es troba la Foz de Lumbier. 
 Topnim . 
Es creu que l'actual poblaci de Lumbier remunta el seu origen a una poca molt antiga, ja que entre les comunitats vascones que citaven els gegrafs llatins com Plini es trobava la dels iluberritani, que s'ha associat tradicionalment amb la poblaci de Lumbier. A Lumbier s'han trobat algunes restes romanes i existeixen en el proper municipi de Lidena restes d'una vila romana. Partint d'un primitiu nom Ilumberri els lingistes han reconstrut de forma coherent una evoluci del nom fins a les formes actuals. 
 En roman: Ilumberri -> Lumberri -> Lumbier. ;
 En euskera: Ilumberri -> Irunberri. ;
Sobre el significat etimolgic d'Ilumberri, aquest prov probablement de l'euskera. El primer terme s el mateix que apareix en topnims com Irun o Irua, i s'ha relacionat tradicionalment amb la paraula hiri o (h)ili (ciutat) en euskera. El segon terme s berri (nou); pel que el significat etimolgic seria similar a villanueva. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297352" title="Salvador Esteve i Figueras" nonfiltered="2471" processed="2467" dbindex="117488">
Salvador Esteve i Figueras (Martorell, 29 d abril de 1945) s un poltic catal.

Biografia.
A l'any 1977, Salvador Esteve es va afiliar a Convergncia Democrtica de Catalunya. Des de l'any 1979 i fins el 1984 va ser regidor a l'ajuntament de Martorell. De l'any 1987 i fins el 2003, va ser l'alcalde de Martorell. Esteve va ser membre del Consell Comarcal del Baix Llobregat des del 1988 al 1995, i en va ser vice-president primer durant els anys 1991-1995.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995 i 1999 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per la provncia de Barcelona.

Desprs d'estar quatre anys a l'oposici a l'ajuntament de Martorell (2003 - 2007), a les eleccions municipals del 2007 va ser escollit alcalde de Martorell per majoria absoluta . A ms, al setembre de 2007, va ser escollit president de l'Associaci Catalana de Municipis i Comarques en substituci de Joan Maria Roig i Grau.

Referncies. 



 
 
 
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297358" title="Comarca d'Aoiz" nonfiltered="2472" processed="2468" dbindex="117489">
Comarca d'Aoiz (en basc Agoitzaldea) s una comarca de Navarra, a la merindad de Sangesa, que limita al nord amb la comarca d'Auamendi, a l'oest amb la Cuenca de Pamplona, a l'est amb la Comarca de Lumbier i al sud amb les comarques de Tafalla i Sangesa. A la comarca s'havia parlat tradicionalment basc, per comen a retrocedir a mitjans del segle XIX. Est composta pels municipis de:

 Lintzoain;
 Longida;
 Urrotz;
 Izagaondoa;
 Untziti;
 Elo ;
 Ibargoiti;
 Agoitz;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297359" title="Cadme (desambiguaci)" nonfiltered="2473" processed="2469" dbindex="117490">

Geografia:
 Cadmus, Muntanyes del Taure.
Cadmos (riu) a l'sia Menor.
Muntanyes Cadmos de l'sia Menor.

Mitologia:
Cadme o Cadmos heroi grec.

Onomstica:
Cadme de Zancle, governant de l'antiga Grcia.
Cadme de Milet, el ms antic dels historiadors i loggrafs grecs.
Cadme de Milet el Jove, historiador grec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297360" title="Lintzoain" nonfiltered="2474" processed="2470" dbindex="117491">

Lintzoain s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297362" title="Cadme de Milet" nonfiltered="2475" processed="2471" dbindex="117492">

Cadme de Milet (Cadmos, ) fill de Pandi, fou amb tota probabilitat el ms antic dels historiadors i loggrafs grecs. 

Segons Flavi Josep va viure abans de la invasi de Grcia pels perses i segurament a la meitat del segle VI aC. Estrab el situa entre el primers escriptors en prosa junt amb Fercides d'Atenes i Hecateu i segurament anterior als dos. Plini diu que fou el primer a escriure en prosa, per en un altre pargraf li dona el mateix ttol a Fercides encara que diu que Cadme fou el primer historiador.

Va escriure una obra sobre la fundaci de Milet i la primitiva histria de Jnia, en quatre llibres, que es va perdre aviat ja que Dions d'Halicarns diu que el que existia al seu temps era una falsificaci.

Suides el considera l'inventor de l'alfabet o si ms no l'importador de l'alfabet fenici a Grcia, ja que el confon amb el mtic Cadme, emigrat de Fencia a Grcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297363" title="Cadme de Milet el Jove" nonfiltered="2476" processed="2472" dbindex="117493">
Cadme de Milet el Jove (Cadmus, ) fou un historiador grec.

s esmentat nicament per Suides que diu que era fill d'Arquelau, un altre historiador grec. No en dona l'poca ni cap detall biogrfic i noms diu que va escriure dos treballs, un sobre la histria de l'tica, en 16 llibres; i un sobre els patiments de l'amor, en 14 llibres.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297365" title="Longida" nonfiltered="2477" processed="2473" dbindex="117494">

Longida s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa. Est format pels concejos de:



 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297366" title="Bi (retric)" nonfiltered="2478" processed="2474" dbindex="117495">
Bi (Bion, ) fou un retric grec nadiu de Siracusa. 

Fou autor de una obra terica de retrica amb el ttol ).

Un retric amb el mateix nom va escriure una obra en nou llibres amb els noms de les nou muses, per era un personatge diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297367" title="Bi Boristenites" nonfiltered="2479" processed="2475" dbindex="117496">


Bi Boristenites (Bion Borysthenites, ) fou un filsof escita nadiu d'lbia o Boristenes a la desembocadura del riu Dniper (Boristenes). Va viure a la meitat del segle III aC. Estrab el fa contemporani de Erasttenes (nascut el 275 aC). 

El seu pare era un llibert i la seva mare, Olmpia, una espartana i tots foren venuts com esclaus per causa d'alguna ofensa feta pel pare; Bi va anar a parar a mans d'un retric que el va fer el seu hereu. En cremar-se la biblioteca del seu antic amo se'n va anar a Atenes i es va dedicar a estudiar filosofia i va seguir els ensenyaments de diverses sectes, primer fou un acadmic deixeble de Crates, desprs un cnic seguidor de Teodor Cinulc, i desprs fou seguidor del peripattic Teofrast. Era un home intelligent ("els esclaus bons sn  realment lliures i els homes lliures dolents sn realment esclaus"), per desordenat i malgastador ("l'avarcia es l'antesala del vici") i negava la existncia de cap deu ("la impietat es la companya de la credulitat"). No considerava el crim con una cosa sempre dolenta ("el miseris no t riquesa, sin que la riquesa t al miseris"). Una part del seu pensament fou conservat per Digenes Laerci. Cicer esmenta la seva dita: "es intil estirar-se del pel quan tenim una desgracia, car el mal no es cura per ser calb". 

Va morir a Calcis a Eubea. El nom de la seva mare i el seu origen se sap per Ateneu de Naucratis.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297368" title="Cecili Bi" nonfiltered="2480" processed="2476" dbindex="117497">
Cecili Bi (Caecilius Bion) fou un escriptor d'origen desconegut, per probablement grec ja que s esmentat per Plini el Vell com una dels "auctores externi".

Va viure abans del segle I aC, per no se sap en quin segle. Va escriure l'obra titulada  (Sobre les propietats de les plantes i altres medicines) que no es conserva, per que fou una de les fonts de Plini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297369" title="Izagaondoa" nonfiltered="2481" processed="2477" dbindex="117498">

Izagaondoa s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa. Limita al nord amb Lintzoain, Urrotz i Longida, a l'est amb Urraulbeiti, al sud amb Ibargoiti i Untziti i a l'oest amb Aranguren. Est format pels pobles de:


 Topnim . 
La vall i municipi d'Izagaondoa significa en basc al costat d'Izaga. La Pea Izaga s la forest que domina la vall i el seu principal referent geogrfic, a ms d'sser amb 1352 metres d'altura una de les muntanyes ms altes de Navarra (excloent els cims pirinencs). Sobre l'origen del nom de la forest hi ha ms dubtes. En primer lloc cap dir que existeix un despoblat als peus de la penya que es va anomenar tamb Izaga, pel que existeix la incertesa de si el poble (ja despoblat) va donar nom a la forest o va anar viceversa. Sobre el significat etimolgic, Koldo Mitxelena va pensar en ihi+-(z)aga, pel que tindria el significat de Jonquera. No obstant aix com antigament es va escriure com Heyaga tampoc va descartar que podria haver estat originat per ehiza + -aga (lloc de caa). 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297371" title="Luci Cecili" nonfiltered="2482" processed="2478" dbindex="117499">
Luci Cecili (Lucius Caecilius) fou un escriptor rom.

De la seva vida no se'n sap res, per seria l'autor d'una obra important atribuda a Lactanci titulada De Mortibus Persecutorum, en 22 captols, sobre la carrera de dos emperadors, Constant I el Gran i Maxenci, amb un resum de les persecucions entre Ner i Diocleci, que s'hauria composat desprs de la victria de Constant sobre Maxenci i abans del trencament amb Licini I (es a dir entre el 312 i el 315); el text est parcialment mutilat i algunes indicacions s'han d'agafar amb precauci ja que l'autor es parcial, per tot i aix es una obra cabdal perqu s la nica que presenta aquest temps des del punt de vista immediat de Constant; especialment fams s el moment en qu l'emperador ordena a les seves forces gravar als seus escuts i estendards la creu i les inicials de Crist. Publicat junt amb obres de Lactanci, fou separat per l'editor Esteve Baluze i publicat a Pars amb la inscripci LUCIUS CECILI I INCIPIT  LIBER  AD  DONATUM CONFESSOREM  DE  MORTIBUS  PERSECUTORUM, suposadament perqu va descobrir que l'autor era un desconegut Luci Cecili i no Lactanci ("Lucii Cecilii Liber ad Donatum Confessorem de Mortibus Persecutorum hactenus Lucio Caecilio Firmiano Lactantio adscriptus, ad Colbertinum codicem denuo emendatus").


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297373" title="Gruforme" nonfiltered="2483" processed="2479" dbindex="117500">

L'ordre de les gruformes comprn una srie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Al Principat de Catalunya apareixen 3 famlies: la dels rllids (que s la que compta amb ms representants), la dels grids i la dels ottids (semblant a les grues per ni tan grans ni tan llargues i que, a ms, s l'nica famlia els components de la qual es troben en zones seques; tot i ser ms petit que les grues, hi ha un representant dels ottids -el pioc salvatge o Otis tarda- el mascle dels quals pot arribar a pesar el doble que la grua).

Taxonomia.

 Ordre Gruformes ;
 Famlia Gastornithidae -extingida-;
 Famlia Aramidae;
 Famlia Psophiidae;
 Famlia Rallidae;
 Famlia Heliornithidae;
 Famlia Rhynochetidae;
 Famlia Aptornithidae -extingida-;
 Famlia Eurypygidae;
 Famlia Cariamidae;
 Famlia Otidae;
 Famlia Gruidae;
 Famlia Phorusrhacidae -extingida-;

Referncies.

 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgina 43. ISBN 843150434X.
 Alvarenga, Herculano M. F. & Hfling, Elizabeth (2003): Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes). Papis Avulsos de Zoologia 43(4): 55-91 Text complet en format PDF.;
 Fain, Matthew G. & Houde, Peter (2004): Parallel radiations in the primary clades of birds. Evolution 58(11): 2558-2573.  Text complet en format PDF.;
 Knox, Alan G.; Collinson, Martin; Helbig, Andreas J.; Parkin, David T. & Sangster, George (2002): Taxonomic recommendations for British birds. Ibis: 144: 707 710.  Text complet en format PDF.;
 Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657 667.  (Resum en format HTML).
 Sibley, Charles Gald & Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds. Yale University Press, New Haven, Connecticut, Estats Units. ;
 Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Szkely, Tams (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28.  Text complet en format PDF. Material suplementari.;
 van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. Text complet en format PDF.;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297375" title="Top of the Pops" nonfiltered="2484" processed="2480" dbindex="117501">
Top of the Pops, tamb conegut com TOTP, s un programa musical de televisi d'origen britnic i que s'emet des de fa molt de temps, fet i ems per la BBC. S'emetia originalment cada setmana, principalment a la BBC One, des de l'1 de gener de 1964 fins al 30 de juliol de 2006. Cada programa setmanal constava d'actuacions dels artistes populars amb ms vendes s'aquella setmana.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297376" title="Sext Cecili" nonfiltered="2485" processed="2481" dbindex="117502">
Sext Cecili (Sextus Caecilius) fou un jurista rom esmentat algunes vegades al Corpus Iuris i suposadament diferent de Sext Juli Afric.

La distinci entre els dos personatges deriva d'una lectura d'un passatge de Lampridi que malauradament no s concloent. Segurament seria una mica anterior a Afric (que d'altra banda sempre s esmentat noms com Afric i sense el seu nom ni gentilici). s esmentat tamb per Javol. Com a Caecilius s esmentat a la Digesta a: 15. tit. 2. s. 1.  7 ; 21. tit. 1. s. 14.  3; com  Caelius a  21. tit. 1. s. 14.  10; 24. tit. 1. s. 64 ; 35. tit. 2. s. 36.  4 ; 48. tit. 5. s. 2.  5 ; Cod. 7. tit. 7. s. 1; i com Sex. Caecilius al 24. tit. 1. s. 2 ; 33. tit. 9. s. 3.  9; 35. tit. 1. s. 71, pr.; 40. tit. 9. s. 12.  2; 40. tit. 9. 12.  6; 48. tit. 5. s. 13.  1.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297377" title="Jlio Dantas" nonfiltered="2486" processed="2482" dbindex="117503">
Jlio Dantas (Lagos, el 19 de maig de 1876 - Lisboa, el 25 de maig de 1962) fou un metge, poeta, periodista, poltic diplomtic i dramaturg portugus.

Obra dramtica.
 O Que Morreu de Amor (1899) ;
 Viriato Trgico (1900) ;
 A Severa (1901) ;
 A Ceia dos Cardeais (1902) ;
 Pao de Vieiros (1903) ;
 Um Sero nas Laranjeiras (1904) ;
 Rosas de Todo o Ano (1907) ;
 Auto de El-Rei Seleuco de Cames (1908) ;
 Soror Mariana (1915) ;
 O Reposteiro Verde (1921) ;
 Frei Antnio das Chagas (1947);

Traduccions al catal.
 La severa. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1920.
 El sopar dels cardenals. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1908.
 En Bertran de Figueiroa. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1920.
 Roses de tot l'any. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1919.
 1023. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1920.
 Sor Mariana. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1920.
 El primer pet. Traducci d'Ignasi L. Ribera Rovira. 1920.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297378" title="Quint Cecili Epirota" nonfiltered="2487" processed="2483" dbindex="117504">
Quint Cecili Epirota (Quintus Caecilius Epirota) fou un mestre i gramtic rom del segle I aC, nascut a Tusculum, llibert de Tit Pomponi tic, que va donar classes a la filla del seu amo (la qual es va casar desprs amb Marc Vipsani Agripa) per en fou apartat perqu tic va sospitar que volia a aquesta filla. Llavors va viure amb Corneli Gal i a la seva mort va obrir escola a Roma per nois joves i es diu que fou el primer que va fer lectures de Virgili  i altres poetes moderns al seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297379" title="Cecili d'Argos" nonfiltered="2488" processed="2484" dbindex="117505">
Cecili d'Argos (Caecilius) fou un escriptor grec. L'esmenta Ateneu de Naucratis com autor d'alguns llibres sobre l'art de la pesca (I,  pag. 13) 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297380" title="Cecili Calact" nonfiltered="2489" processed="2485" dbindex="117506">
Cecili Calact (Caecilius Calactinus, ) antigament anomenat per error Calanti (Calantianus) fou un retric grec que va viure a Roma en temps d'August. Era nadiu de Cale Acte a Siclia (d'eon el seu nom Calact); segons Suides els seus pares foren esclaus i de religi jueva. Abans d'obtenir la ciutadania romana el seu nom era Arcagat. 

Quintili l'esmenta com un distingit retric i gramtic. Va ensenyar retrica a Roma. Va estudiar oratria romana i grega i va escriure un gran nombre d'obres de retrica, gramtica i histria tots els quals s'han perdut per tenien alta reputaci al seu temps i durant l'Imperi. 

Suides dona la relaci de les seves obres: 

1. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297381" title="Cecili Eustaci" nonfiltered="2490" processed="2486" dbindex="117507">
Cecili Eustaci (Caecilius Statius) fou un poeta cmic roma, predecessor de Terenci, Aule Gelli i Jernim el fan de naixement un gal nsubre natural de Mil. Com que era esclau portava el malnom servil d'Estaci (Statius) que al rebre la manumissi va convertir en una mena de cognom pel que fou conegut. Va morir el 168 aC.

Va escriure diversos drames dels quals al menys quaranta s'han conservat, junt amb fragments d'altres, per tots eren extremadament breus (el ms llargs tenien set i dotze lnees). Fou considerat el millor poeta cmic del seu temps, encara que el seu llat no era prou pur. Les seves poesies semblen ser adaptacions o traduccions lliures dels escriptors de la nova comdia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297383" title="Cecina (famlia)" nonfiltered="2491" processed="2487" dbindex="117508">
Cecina (Caecina) fou un nom de famlia d'origen etrusc (de Volaterrae) que va portar una famlia romana. El nom derivaria del riu Caecina (modern Cecina) que passava per la ciutat. Persones amb aquest cognom son esmentades al segle I aC i desprs sota l'Imperi. El Caecina tenien possessions a Volaterrae i la tomba familiar ha estat descoberta a la ciutat (la forma etrusca del cognom era Ceicna). La famlia tenia diverses branques de les que consten las dels Caspu i Tlauni en etrusc, i Quadrat (Cecina) (Quadratus) i Plcid (Placidus) en llat.

Els personatges principals foren:
Aule Cecina, al que va defensar Cicer el 69 aC d'una acusaci de la qual es difcil fer-se idea pel text de l'oraci de Cicer. Fou probablement pare d' Aule Cecina (algun diuen que foren la mateixa persona);
Aule Cecina, poltic i escriptor;
Cecina de Volaterrae, amic d'Octavi August ;
Aule Cecina Sever, militar rom ;
Cecina Pet, cavaller rom ;
Gai Cecina Largi, cnsol rom;
Publi Cecina Llarg, confident de Claudi;
Cecina Tusc, prefecte del pretori i governador d'Egipte;
Aule Cecina Ali, general i cnsol rom ;
Licini Cecina, senador rom;
Deci Alb Cecina, satirista rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297384" title="Deci Alb Cecina" nonfiltered="2492" processed="2488" dbindex="117509">
Deci Alb Cecina (Decius Albinus Caecina) fou un satirista rom que va florir sota Arcadi i Honori. 

Fou prefecte de la ciutat el 302. Per les seves dots potiques fou anomenat el Lucili (o Lucilli) del seu temps. Podria ser l'autor de alguns epigrames de l'antologia grega que haurien estat assignats errniament a Gai Lucili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297386" title="Emilio Klber" nonfiltered="2493" processed="2489" dbindex="117510">
Emilio Klber (1895-1954), que tamb va utilitzar els noms de Lazar Stern, Lazar Manfred Stern, Manfred Stern, Moishe Stern o Mark Zilbertsegun, va ser un agent secret sovitic, militar i militant comunista, que comand la XI Brigada Internacional a la Guerra Civil espanyola.

El nom de guerra Klber procedeix del cognom d'un dels ms llegendaris generals de la revoluci francesa, Jean-Baptiste Klber.

Va nixer a la Bucovina, llavors una provncia de l'Imperi austro-hongars. Va realitzar estudis de medicina a Viena. En la Primera Guerra Mundial va ser cridat a files i va combatre fins a ser fet presoner per les tropes zaristes. Amb la Revoluci d'octubre s alliberat i s'uneix als bolxevics, integrant-se a l'Exrcit Roig. Combat en la Guerra Civil Russa i desprs realitza estudis militars a l'Acadmia Frunze. En acabat, s'integra, el 1924, als serveis d'intelligncia militar sovitics.

Va ser funcionari del Komintern i com a tal va realitzar missions per a l'URSS en diferents pasos del mn: Estats Units, Xina, etc. Acudeix a la Guerra d'Espanya integrat en les Brigades Internacionals. Va dirigir la XI Brigada Internacional de l'Exrcit Popular de la Repblica espanyola durant els combats de la Casa de Campo, en la defensa de Madrid, entre el 1 i el 20 de novembre del 1936, abans de passar a dirigir una Divisi. Al comandament de la Brigada el va substituir l'alemany Hans Kahle.

Al deixar Espanya amb motiu de la retirada de les Brigades Internacionals, va ser cridat a Moscou, on fou represaliat per Stalin. Jutjat per un tribunal militar, se li van arrencar confessions de suposats actes de traci i se'l va condemnar a 15 anys de privaci de llibertat el 1939, cosa que el va portar al Gulag. El seu nom va ser esborrat de les histries oficials sovitiques de la Guerra Civil espanyola. Va morir en el camp de treball de Sosnovka el 1954.

 Bibliografia .
 Walerij Brun-Zechowoj, Manfred Stern - General Kleber. Die tragische Biographie eines Berufsrevolutionrs (1896-1954). Wolfgang Weist, Berlin 2000, ISBN 3-89626-175-4.
 David Dallin, Soviet Espionage, Yale University Press, 1955.
 Lloyd Eastman, The Abortive Revolution: China under Nationalist Rule, 1927-1937, Harvard University Press, 1990.
 Sidi Gross, General Manfred Stern alias Emilio Kleber - Die Familiengeschichte Der Sterns; Tel Aviv: Papyrus, 1995.
 Walter Krivitsky, In Stalin's Secret Service, Enigma Books, 2000.
 Herbert L. Matthews, "Canadian Leader Praises Spaniards," al New York Times, 12 de desembre del 1936.
 Alexander Orlov, March of Time, St. Ermin's Press, 2004.
 Ronald Radosh, Mary R. Habeck, and Grigory Sevostianov, Spain Betrayed: The Soviet Union in the Spanish Civil War, Yale University Press, 2001.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297388" title="Untziti" nonfiltered="2494" processed="2490" dbindex="117511">

Untziti (castell Unciti) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa. Est format pels concejos de:



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297392" title="Batalla de ?elimb?r" nonfiltered="2495" processed="2491" dbindex="117512">



La Batalla de Selimbar, lluitada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis ms importants en la histria romanesa i va enfrontar a Selimbar l'exrcit de Miquel el Valent, voivoda de Valquia contra l'exrcit de Andreu Bthory, voivoda de Transsilvnia i Hongria.

Antecedents.
Els voivodes Andreu Bathory, a Transsilvnia i Ieremia Movil  a Moldvia havien caigut a l'rbita del Regne de Polnia, que mantenia unes relacions de normalitat amb la Sublim Porta. Valquia noms contava amb el suport del Sacre Imperi Romanogermnic, de qui es va declarar vassall el 1598, quedant envoltat d'enemics. El 1598 Miquel el Valent va signar una pau efmera amb l'Imperi otom, al que havia venut uns anys abans a la Batalla de C lug reni i va envair Transsilvnia per unir-la amb Valquia per fer front a les invasions otomanes. 

La batalla.
Miquel el Valent disposava de 40.000 homes, tot i que molts d'ells no van combatre per protegir les dones i nens boyari, que es van unir per prevenir els atacs ttars a Valquia. L'exrcit d'Andreu Bathory 30.000 homes, per durant la batalla molts homes, entre ells els hongaresos Szekely, van canviar de bndol per unir-se als valacs. 

La batalla la van comenar els valacs, que foren rebutjats per la crrega dels hssars hongaresos, que podien haver guanyar la batalla enviant la reraguarda a la batalla i no ho van fer, permetent el reagrupament i una nova crrega contra els hongaresos que va fer fugir Andreu Bathory.

Conseqncies.
Andreu Bathory fou assassinat i la dieta va reconixer Miquel el Valent com a governador, unint els principats de Valquia, Transsilvnia i Moldvia, tot i que amb governs separats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297394" title="Cerllia" nonfiltered="2496" processed="2492" dbindex="117513">
Cerllia  (Caerellia) fou una dama romana que es va destacar en temps de Cicer pels seus coneixements i amor per la filosofia. 

Era amiga de Cicer i va estudiar els escrits filosfics amb gran cura. Tenia moltes possessions i propietats a sia que Cicer va recomanar a Publi Servili el 46 aC. Quint Fufi Cal (cnsol) acus a Cicer de tenir una relaci adultera amb Carllia per no es pot determinar si s veritat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297395" title="Cesari" nonfiltered="2497" processed="2493" dbindex="117514">


Onomstica:
Sant Cesari,  metge i sant grec, germ de Gregori Nazianz ;

Cesari d'Arle, bisbe d'Arle del 502 fins vers el 542.

Cesari (abat), segle X;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297396" title="Sant Cesari" nonfiltered="2498" processed="2494" dbindex="117515">
Sant Cesari (Caesarius, ) fou un metge grec ms conegut com a germ de Gregori Nazianz el teleg. Fill de pares cristians (el seu pare Gregori era bisbe de Nazianzus) fou educat en la religi cristiana i enviat a Alexandria per seguir els seus estudis progressant en geometria, astronomia, aritmtica i medicina. 

Va agafar la professi de metge i es va establir a Constantinoble on va gaudir de gran reputaci i va acabar com a metge de l'emperador Constanci II  (337-361). Al pujar al tron Juli l'Apstata, Cesari fou invitat a fer apostasia, per va refusar i va retornar al seu pas. El 364 fou cridat altre cop a la cort per Jovi, i va ser fora estimat per aquest, Valent i Valentini I, i un d'aquestos el va nomenar qestor a Bitnia. Es va salvar de manera miraculosa al terratrmol de Nicea. 

Va morir el 369. El seu germ va pronunciar la seva oraci funerria.

Sota el seu nom es conserva una obra curta titulada , Quaestiones Theologicae et Philosophicae, per la seva autoria s discutida.

Fou declarat sant i la seva memria es commemora el 25 de febrer.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297398" title="Cesari d'Arle" nonfiltered="2499" processed="2495" dbindex="117516">
Cesari (Caesarius) fou un eclesistic dels segles V i VI nascut a Chlons vers el 468, que ja de jove es va dedicar a la vida monstica i fou escollir bisbe d'Arle el 502.

Va governar la seu uns 40 anys i per dues vegades fou acusat de traci primer contra Alaric II i desprs contra Teodoric, per ambdues vegades fou absolt honorablement. Va participar en diversos concilis i va guanyar celebritat pel seu combat contra els semipelagians, les doctrines dels quals estaven fora difoses a la part sud de la Gllia. Una biografia (ms aviat un panegric) sobre Cesari, fou composat pel seu deixeble Cipri, bisbe de Toulon.

Va escriure dos tractats: Regula ad Monachos, i Regula ad Virgines, que junt amb unes Exhortationes i algun opuscle fou publicat conjuntament a la Bibliotheca Patrum a Leyden el 1677. Les seves obre principals foren sermons i homilies de les que 40 es van publicar a Basilea el 1558 i altres 14 sn a la Bibliotheca Patrum publicada a Vencia el 1776.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297399" title="Elo (Navarra)" nonfiltered="2500" processed="2496" dbindex="117517">

Elo (castell Monreal) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa. Limita amb Untziti al nord, Oloriz i Ibargoiti al sud, Noain (Elortzibar) i Untzue a l'oest. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297401" title="Tanaquil" nonfiltered="2501" processed="2497" dbindex="117518">
Tanaquil fou la dona de Tarquini Prisc el cinqu rei de Roma. El seu nom etrusc era Tanaquil per l'hauria canviat a Caia o Caia Ceclia o Gaia Ceclia al arribar a Roma. Era una dona d'una poderosa famlia a Tarqunia (Etrria) i va encoratjar al seu marit a emigrar a Roma. 

Tenia talent i habilitats proftiques  que la van ajudar a installar a Tarquini com a rei, i desprs a Servi Tulli com a successor. Plini diu que tenia una esttua dedicada al temple de Semo Sancus.

Tarquini es va fer amic d'Anc Marci que el va nomenar regent dels seus fills i quan va morir, com que els fill eren massa joves, Tarquini va utilitzar la popularitat de seva dona i es va fer elegir rei (va regar del 616 al 579 aC).

Tanaquil va criar a Servi Tulli com el seu propi fill i li va donar una filla com esposa. Quan Tarquini fou assassinat, Tanaquil va amagar la mort i va governar com si fos viu i quan es va haver guanyat el respecte dels seus sbdits va anunciar la mort i la proclamaci de Servi.

Tanaquil va tenir dues  filles Tarquinia Primera i Tarquinia Segona (Primera fou l'esposa de Servi Tulli) i dos fills, Luci Tarquini el Superb i Arruns, que es van casar amb filles de Servi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297402" title="Barygenys" nonfiltered="2502" processed="2498" dbindex="117519">

Barygenys s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Espcies.

 Barygenys atra (Gnther, 1896).
 Barygenys cheesmanae (Parker, 1936).
 Barygenys exsul (Zweifel, 1963).
 Barygenys flavigularis (Zweifel, 1972).
 Barygenys maculata (Menzies & Tyler, 1977).
 Barygenys nana (Zweifel, 1972).
 Barygenys parvula (Zweifel, 1981).

Referncies.

 El gnere Barygenys a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297405" title="Servi Sulpici" nonfiltered="2503" processed="2499" dbindex="117520">

Servi Sulpici sn noms d'origen rom aqu es llisten alguns dels noms romans amb les onomstiques en aquest ordre. 
 Servi Sulpici Camer, fill de Quint Sulpici Camer Cornut II.
 Servi Sulpici Camer Cornut I, cnsol el 500 aC ;
 Servi Sulpici Camer Cornut II, cnsol el 461 aC.
 Servi Sulpici Camer Ruf, cnsol de Roma el 345 aC.
 Servi Sulpici Galba (besavi de Galba), magistrat rom net del cnsol Servi Sulpici Servi Galba i besavi de l'emperador Galba. ;
 Servi Sulpici Galba (magistrat), edil curul el 208 aC. ;
 Servi Sulpici Galba (pretor), edil curul el 188 aC i pretor rom. ;
 Servi Sulpici Lemnia Ruf, orador i jurista rom de rang eqestre, cnsol el 51 aC. ;
 Servi Sulpici Pretextat, magistrat rom. ;
 Servi Sulpici Ruf (trib consolar), trib militar amb poder consolar tres vegades a la primera part del segle IV aC;
 Servi Sulpici Ruf (trib consolar), trib militar amb poder consolar tres vegades.
 Servi Sulpici Ruf (militar), militar rom fill o nt de Servi Sulpici Lemnia Ruf.
 Servi Sulpici Servi Galba, trib militar el 167 aC. ;
 Servi Sulpici Servi Servi Galba, magistrat rom i fill del cnsol Servi Sulpici Servi Galba. Va succeir a Calpurni Pis com a pretor a Hispnia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297406" title="Per Olov Enquist" nonfiltered="2504" processed="2500" dbindex="117521">

Per Olov Enquist (Hjoggble, Vsterbotten 1934 - ) s un dramaturg i novel.lista suec.

Obra dramtica.
 Tribadernas natt. 1975;
 Till Freda. 1980;

Traduccions al catal.
 La nit de les trbades. Traducci de Guillem-Jordi Graells. Estrenada al Teatre Lliure de Barcelona, el 29 d'octubre de 1978;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297407" title="Barygenys atra" nonfiltered="2505" processed="2501" dbindex="117522">

Barygenys atra s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Barygenys atra. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297410" title="Tit Cesi" nonfiltered="2506" processed="2502" dbindex="117523">
Tit Cesi (Titus Caesius) fou un jurista deixeble de Servi Sulpici Lemnia Ruf, l'amic de Cicer.

Pomponi l'esmenta com un dels deu deixebles de Sulpici: Alf Var, Aule Ofili, Tit Cesi, Aufidi Tusca, Aufidi Namusa, Flavi Prisc, Ateu Pacuvi, Quint Antisti Labe,  Cinna, i Publici Gelli. Tots aquestos deixebles van escriure alguna obra . Cesi no s esmentat expressament a la Digesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297411" title="Barygenys cheesmanae" nonfiltered="2507" processed="2503" dbindex="117524">

Barygenys cheesmanae s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Barygenys cheesmanae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297413" title="Luci Cesul" nonfiltered="2508" processed="2504" dbindex="117525">
Luci Cesul (Lucius Caesulenus) fou un orador rom que ja era un home vell quan Cicer va escoltar un dels seus discursos. 

Cicer l'anomena un home vulgar i diu que mai havia escoltat ning ms hbil per despertar sospites sobre les persones als que convertia en criminals. Probablement fou un dels acusadors que van fer d'aix una professi en aquell temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297415" title="Ibargoiti" nonfiltered="2509" processed="2505" dbindex="117526">

Ibargoiti s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa. Consta dels nuclis de poblaci de:

 Abnzano;
 Idocin (ajuntament);
 Izco;
 Salinas de Ibargoiti;

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297416" title="Barygenys exsul" nonfiltered="2510" processed="2506" dbindex="117527">

Barygenys exsul s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

 Referncies .

 Richards, S., Allison, A. & Kraus, F. 2006. Barygenys exsul. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297417" title="Cai" nonfiltered="2511" processed="2507" dbindex="117528">
Cai o Gai (Caianus o Gaianus,  ) fou un retric i sofista grec nadiu d'Arbia i deixeble d'Apsines i Gadara.

Va viure en el regnat dels emperadors Maxim el Traci i Gordi III. Va ensenyar retrica a Beritos (Beirut) i va escriure diverses obres com una sobre sintaxis (), en cinc llibres, un sistema de retrica () i un de declamaci () que no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297418" title="Gai (retric)" nonfiltered="2512" processed="2508" dbindex="117529">
Gai (Caius o Gaius,  ) fou un retric grec de data incerta.

Estobeu ha conservat alguns dels ttols de les seves obres i dona extractes de sis de les seves declamacions (Stobaeus, Florileg. vol. i. pp. 89, 266, vol. iii. pp. 3, 29, 56, &c., 104, 135, 305, &c.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297419" title="Barygenys flavigularis" nonfiltered="2513" processed="2509" dbindex="117530">

Barygenys flavigularis s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

 Referncies .

 Richards, S. & Allison, A. 2004. Barygenys flavigularis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297420" title="Gai (filsof)" nonfiltered="2514" processed="2510" dbindex="117531">
Gai (Caius o Gaius, ) fou un filsof platnic grec.

L'esmenta com autor Porfiri per dels seus escrits no resta res i no s coneix la seva naturalesa. Gal esmenta que havia escoltat alguns deixebles d'aquest Gai, per lo que s port afirmar que va viure amb anterioritat, probablement al segle I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297422" title="Calamis" nonfiltered="2515" processed="2511" dbindex="117532">
Calamis () fou un escultor grec i autor de relleus de lloc de naixement desconegut. 

Fou contemporani de Fdies i va executar l'esttua de l'Apollo Alexicacos (en metall) que suposadament va aturar una plaga a Atenes (429 aC); tamb va treballar en un carruatge amb Dinmenes, fill d'Hier, suposadament fet per encrrec d'Onates en memria de la victria del seu pare a Olmpia, i que fou consagrat el 467 aC. Aquestes dues dates ens donen el perode aproximat del seu floriment. 

Fou un artista diligent i va fer esttues en bronze, pedra, or i vori, i tamb relleus. Va fer una esttua de marbre d'Apollo que era als jardins de Servili a Roma i un altre de bronze que era a Apollnia d'Illria d'on Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) la va portar a Roma. Va fer un Asclepi amb barba en or i vor, una Nik, un Zeus Ammon (a Tebes), un Dions, una Afrodita, un Alcmene i una Sosandra.  A ms de dus i mortals tamb representava animals, especialment cavalls, pels que era especialment fams. 

D'aquest escultor diu Plini: Quis enim eorum, qui haec minora animadvertunt, non intelligit, Canachi signa rigidiora esse, quam ut imitentur veritatem? Calamidis dura illa quidem, sed tamen molliora quam Canachi, nondum Myronis satis ad veritatem adducta. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297423" title="Barygenys maculata" nonfiltered="2516" processed="2512" dbindex="117533">

Barygenys maculata s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Richards, S. & Allison, A. 2004. Barygenys maculata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297424" title="Clid" nonfiltered="2517" processed="2513" dbindex="117534">



Clid, calent;
Clima clid;
Luci Juli Clid, poeta rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297425" title="Barygenys nana" nonfiltered="2518" processed="2514" dbindex="117535">

Barygenys nana s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

 Referncies .

 Richards, S. & Parker, F. 2004. Barygenys nana. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297426" title="Barygenys parvula" nonfiltered="2519" processed="2515" dbindex="117536">

Barygenys parvula s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Richards, S., Zweifel, R. & Menzies, J. 2004. Barygenys parvula. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 26 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297427" title="Luci Juli Clid" nonfiltered="2520" processed="2516" dbindex="117537">
Luci Juli Clid (Lucius Julius Calidus) fou un poeta rom, considerat per Corneli Nepot com el primer poeta del seu temps desprs de la mort de Valeri Catul i Lucreci (es a dir poc abans de l'era d'August).
 
Clid tenia grans possessions a frica i fou proscrit per Volumni, un dels agents de Marc Antoni, per el seu nom fou esborrat de les llistes per intercessi de Tit Pomponi tic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297430" title="Calidi" nonfiltered="2521" processed="2517" dbindex="117538">


Onomstica:

Quint Calidi o Quint Callidi, trib de la plebs el 99 aC i pretor el 79 aC ;

Marc Calidi o Marc Callidi, orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297433" title="Quint Calidi" nonfiltered="2522" processed="2518" dbindex="117539">
Quint Calidi o Callidi (Quintus Calidius o Callidius) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 99 aC i va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Numdic del seu desterrament. En agrament el fill d'aquest, Quint Cecili Metel Pius, que era cnsol, va donar suport a Calidi per obtenir la pretoria el 80 aC i aix fou pretor el 79 aC i va obtenir una de les provncies d'Hispnia. 

Al seu retorn a Roma, vers 77 aC va ser acusat d'extorsi per Quint Lolli i fou condemnat pels jutges que havien estats subornats; com que els suborns havien estat curts, Calidi va poder allegar que un home de rang pretori no poda ser condemnat per menys de tres milions de sestercis.

Probablement el 82 aC fou el Calidi enviat pel senat rom a Murena per ordenar-li deixar de devastar els territoris de Mitridates VI Eupator. Va deixar al menys un fill de nom Marc Calidi o Marc Callidi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297434" title="Marc Calidi" nonfiltered="2523" processed="2519" dbindex="117540">
Marc Calidi o Marc Callidi (Marcus Calidius o Callidius) fou un orador rom que va estudiar amb Apollodor de Prgam (mestre tamb de l'emperador August). 

Cicer elogia la seva oratria que caracteritza per la seva considerable extensi, i la seva claredat i elegncia d'estil; i efectivament Calidi tenia aquestes virtuts per els seus discursos no convencien. Vellei Patercle el classifica junt amb Cicer i Hortensi i altres oradors destacats.

El primer discurs conegut d'aquest orador fou llegit el 64 aC quan va acusar a Quint Galli, candidat a lla pretoria, de suborn (Cicer va defensar a Galli). El 57 aC fou pretor i va parlar a favor de restaurar a Cicer el que havia estat casa seva i ja abans havia donat suport a la seva crida del desterrament.  El 54 aC va defensar junt amb Cicer i altres a Marc Emili Escaure acusat d'extorsi; el mateix any va defensar la llibertat dels habitants de Tnedos i va defensar a Aule Gabini. El 52 aC va donar suport a Tit Anni Papi Mil desprs de la mort de Publi Clodi Pulcre.

El 51 aC fou candidat al consolat per no fou elegit i fou acusat de suborn pels germans Gallii (un dels quals, Quint Galli, havia estat abans acusat per Calidi). El gener del 49 aC es va pronunciar per la sortida de Gneu Pompeu cap a les seves provncies per evitar una guerra, per aquesta va esclatar immediatament i llavors es va declarar a favor de Juli Csar, que el va nomenar governador de la Gallia Togata (Cisalpina). 

Va morir a Placentia, durant el seu govern, el 48 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297435" title="Agoitz" nonfiltered="2524" processed="2520" dbindex="117541">

Agoitz (castell Aoiz) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


 Histria . 
Els vestigis prehistrics trobats en la zona denoten un antic poblament, si b la ubicaci i el terme de Aoiz semblen datar de l'poca de la romanitzaci. El nucli de poblament va sorgir durant els segles I a l'IV de la nostra era. El nom d'Aoiz, segons els lingistes s patronmic gentilici i fa relaci a l'amo o encarregat del fundus o domini que depenia de de una ciutat o municipi rom. En l'any 924, part del poblat dAoiz va ser destrut pel califa Abd al-Rahman III. De la vila es t constncia documental des del segle XI, quan estava a crrec del comte Erro (vall propera a la localitat). Aoiz va formar part de la vall de Longida fins a 1424, any en el qual es va segregar. En 1479 va ser elevada a la categoria de "Bona Vila" per la princesa Magdalena, mare i tutora del rei nen Francesc Febus, recordant la Pau General que es va signar en la Vila davant la ermita de San Romn desprs de ms de 30 anys de guerra civil a Navarra entre agramontesos i beaumontesos. L'acte de pau, en el qual els principals caps rivals van clavar les seves espases en el sl va donar motiu temtic al escut de la localitat que va ser atorgat en 1494 pels reis Caterina de Navarra i Joan III d'Albret. 

Tamb des de 1479, Aoiz va disposar de representaci en les antigues Corts de Navarra. Desprs de la supressi del Tribunal de Comptos i la creaci en 1835 dels "Partits Judicials", Navarra va quedar dividida en cinc demarcacions, similars a les Merindades histriques, car la Merindad d'Olite es va adjudicar a Tafalla i la de Sangesa la capitalitat de la qual va passar a Aoiz. En la primera meitat del segle XX la localitat va ser un focus manufacturer de gran entitat, en la seva major part promogut per la Societat El Irati, S.A, que va constituir als voltants d'Aoiz una important asserradora, una moderna indstria qumica i el primer tren de tracci elctrica de la pennsula ibrica. Tot aix va dur amb si tamb l'enfortiment de la localitat com important centre comercial i funcional de la comarca, fets aquests que continuen permanents en l'actualitat 

 Poltica .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297440" title="Comarca de Sangesa" nonfiltered="2525" processed="2521" dbindex="117542">
Comarca de Sangesa (basc Zangozaldea) s una comarca de Navarra, a la zona castellanoparlant dins la Merindad de Sangesa, que limita al nord amb les comarques de Lumbier i Aoiz, a l'est amb la Comarca de Tafalla i al sud amb la Ribera Arga-Aragn. Est formada pels municipis de:
 Esa;
 Lidena;
 Oibar;
 Leatxe ;
 Ezporogi;
 Eslava;
 Galipentzu;
 Zare;
 Cseda;
 Xabier ;
 Petilla de Aragn;
 Zangoza;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297443" title="Xenorhina" nonfiltered="2526" processed="2522" dbindex="117543">

Xenorhina s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae endmic de Nova Guinea. 

Espcies.

 Xenorhina adisca (Kraus & Allison, 2003).
 Xenorhina arboricola (Allison & Kraus, 2000).
 Xenorhina bouwensi (Witte, 1930).
 Xenorhina eiponis (Blum & Menzies, 1989).
 Xenorhina minima (Parker, 1934).
 Xenorhina oxycephala (Schlegel, 1858).
 Xenorhina parkerorum (Zweifel, 1972).
 Xenorhina similis (Zweifel, 1956).

Referncies.

 El gnere Xenorhina a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297445" title="Intel 80386" nonfiltered="2527" processed="2523" dbindex="117544">

El Intel 80386 (conegut tamb com i386, 386 o Intel 386) era un microprocessador de tercera generaci (d'aqu que tamb se'l conegus com "P3") de 32 bits de la famlia x86; es va comenar a fabricar-se a partir del 16 d'octubre del 1985 degut a que els costos de fabricaci d'aquest eren alts i va estar disponible a partir del 1986, essent Compaq i Andy Grove els primers armadors a oferir-lo.

Aquest processador ser molt popular en els ordinadors personals de mitjans dels anys 1980 i principis dels 1990.

Tot i la entrada de nous processadors, aquest es va seguir fabricant per ser equipat en sistemes encastats, incloent equips aeroespacials. Tanmateix, la producci del 386 va cessar al Setembre de 2007 encara que noms es van acceptar comandes fins el 30 de mar.

Informaci general.

Aquest processador va significar una fita important respecte del Intel 8086. A diferncia del 286 que era de 16 bits amb un sistema de gesti de memria segmentat, el 386 afegeix una arquitectura de   32 bits i un sistema de paginaci, el que feia ms fcil la implementaci de la memria virtual.

El i386 era capa d'operar sota 3 sistemes diferents de funcionament: mode real (real mode), mode protegit (protected mode) i mode virtual (virtual mode). El mode protegit (protected mode) permetia l's de totes les capacitats d'un Intel 286 ms les extensions del 386, en especial la capacitat de gestionar 4 Gb de memria. El mode virtual 8086 (virtual 8086 mode) permetia iniciar ms d'un programa en mode real.

Tot i que posteriorment Intel oferir el 486 i posteriorment el Pentium l'arquitectura 32 bits ser la caracterstica ms important en la famlia de processadors x86, fins a l'arribada d'AMD amb la x86-64 l'any 2003.

i386 SX.

Desprs d'haver-se iniciat la producci dels primers 386, Intel presenta els i386 SX (Intel 386 SX o 386 SX), coneguts internament com P9, que corresponien a la versi de baix cost de la gamma 386 (una soluci similar al respecte del Intel 8088, que era la versi econmica del 8086). Tot i tenir la mateixa arquitectura de 32 bits, tenia un bus extern de 16 bits i un bus de direccions de 24 bit amb el qual noms podria gestionar fins a 16 Mb de memria.

Per evitar confusions, el 386 original va canviar el nom a i386DX. El connector emprat per aquests processadors es el PQFP de 100 pin.

i386 SL.

El i386SL (o 386 SL) va ser presentat com una alternativa per als equips porttils. Oferia diferents modes de gesti de l'energia (com el SMM) aix com diferents sistemes d'hibernaci per economitzar. A dems afegia caracterstiques com una memria cau externa de 64 kb (en comptes dels 16 kb del 386) i un nombre de transistors superior al 386 (855.000 transistors)
Versions integrades.
Una versi integrada del i386SX va ser fabricada, anomenada i376. L'any 1994 va ser substituda per la i386EX, que va tenir aplicacions aeroespacials com en el telescopi espacial Hubble.

 Importncia comercial .

El primer fabricant que va emprar aquests processadors en els seus equips va ser Compaq, a diferncia d'IBM, que havia estat el fabricant que marcava la pauta fins aquest moment; se li va oferir d'equipar aquest processador, per aquesta va preferir usar d'altres que ja tenia els drets de manufactura. L'xit que va tenir el PC Compaq 386 va jugar un rol important, donant legitimitat als "clnics", establint Intel i Microsoft com a principals provedors d'aquests equips.

Mirant-ho d'una perspectiva comercial, destaca el fet que va ser el primer processador disponible des d'un nic provedor; anteriorment el cost de producci dels circuits integrats i la baixa fiabilitat d'oferir una quantitat suficient provocaven que hagus d'existir ms d'un fabricant (multi-source), llicenciant la tecnologia al dissenyador originari. El fet que IBM no llicencis el disseny del i386 va comportar que ella tingus un major control del desenvolupament d'aquest (a part de tenir ms beneficis). Per aquest monopoli d'Intel s'acabar quan AMD l'any 1991 presenta el Am386 desprs de superar diferents obstacles legals. Posteriorment Cyrix oferir els processadors Cx486SLC i Cx486DLC que eren compatibles amb el scal del i386SX i 386DX respectivament.

Per ltim, esmentar que ell seu mode virtual (virtual mode) i la seva capacitat per executar ms d'una aplicaci (multitasca) van servir de base pel sistema de Microsoft, el Windows 3.0 (tot i que el 286 ja oferia aquesta possibilitat, el 386 era ms eficient i rpid).

 Actualitzacions .

Intel va oferir una versi modificada del 486DX en format 386 anomenat Intel RapidCAD per oferir una via d'actualitzaci als usuaris del i386. L'actualitzaci es tractava d'un parell de xips que substituien el i386 i el i387. L'etiquetaci de "CAD" s'entn des de la perspectiva de l'increment de capacitat en els clculs de coma flotant que oferia el processador (un increment al voltant d'un 30%).

 Especificacions .

L'i386 presenta les segents caracterstiques:

 El bus de dades es de 32 bits.
 El bus de dades extern es de 32 bits (16 bits per als 386 SX i SL).
 El bus de direccions es de 32 bits (per aquest motiu pot gestionar 4 Gb) o 24 bits (per al 386 SX i SL).
 La memria virtual que podia gestionar es de 64 Tb.
 Pot gestionar fins a 4 Gb de memria (16 Mb per als 386 SX i SL). ;
 La velocitat varia dels 16 Mhz fins als 40 Mhz.
 El nombre d'instruccions per segon van dels 5 milions als 11.4 milions de la versi a 33 Mhz .
 L'encapsulat es de 132 pin (100 per als 386 SX).
 Usa el set d'instruccions x86, encara que Intel l'anomena actualment IA-32.

 Enllaos externs .

 Informaci del Intel 386 ;
 Documents i informaci relativa al Intel 386 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297446" title="Hjalmar Sderberg" nonfiltered="2528" processed="2524" dbindex="117545">

Hjalmar Emil Fredrik Sderberg (Estocolm, Sucia el 2 de juliol de 1869 - Copenhaguen, Dinamarca el 14 d'octubre de 1941) fou un novellista, autor dramtic i periodista suec. 

Va criticar el nazisme amb vehemncia en un diari liberal suec anti-nazi.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297449" title="Esa" nonfiltered="2529" processed="2525" dbindex="117546">

Esa (castell Yesa) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297452" title="Alpha Arietis" nonfiltered="2530" processed="2526" dbindex="117547">







Alpha Arietis (  Ari /   Arietis) s l'estrella ms brillant de la constellaci d'ries. T tamb el noms tradicionals de Hamal i El Nath. La seva designaci de Flamsteed s 13 Arietis, per s usat molt rarament degut a que s una estrella brillant amb designaci de Bayer. El nom  Hamal  deriva del nom rab de la constellaci sencera, Al  amal,  l'ovella  o  el molto . Degut a la confusi entre l'estrella i la constellaci, l'estrella es tamb (rarament) esmentada com a           r s al- amal,  el cap de l'ovella/molt . El Nath s la transliteraci d'una paraula rab que significa El cop de cap (del molt), nom que tamb se li atribueix, per b que designa ms generalment a Beta Tauri.

Aquesta estrella s una estrella gegant K2 IIICa, la qual cosa significa que es de color taronja, una estrella gran (unes 55 vegades ms brillant, 18 vegades ms gran en dimetre, 4,5 vegades ms massiva que el sol), mentre que la notaci  ca  indica lnies de calci en el seu espectre. s lleugerament variable, unes 0,5 magnituds.

Segons les dades recollides pel satllit Hipparcos la parallaxi de Hamal s de 49,48  0,99 msa, aix significa una distncia de 65,91  1,35  anys-llum de la Terra. Combinada amb el seu esclat intrnsec, aquesta distncia relativament petita fa que aquesta estrella brilli amb una magnitud aparent de 2,01, i sigui la 47ena estrella ms brillant del cel. 

A l'antiguitat, el pas aparent del sol a travs del cel de la Terra posa a ries en el principi de la primavera (per la qual cosa la majoria  de les columnes d'astrologia en els peridics moderns comencen amb ries). Mentre que l'equinocci s'ha mogut a Pisces des de aquells temps degut a la precessi, Hamal ha roms en la ment com a l'estrella ms brillant on hi havia un punt important quan els pobles primitius comenarent a estudiar el cel nocturn.

 Referncies .


Enllaos externs.
SIMBAD, Base de Dades Astronmiques;
Fotografia de l'estrella;
Imatge de l'estrella combinada amb un planisferi;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297454" title="Lidena" nonfiltered="2531" processed="2527" dbindex="117548">

Lidena s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297460" title="Oibar" nonfiltered="2532" processed="2528" dbindex="117549">

Oibar (castell Aibar) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa. Limita amb els municipis de 
Cseda, Leatxe, Lumbier, Sangesa i Rocaforte.

 Barris .

Santa Maria, Toki Eder, La Milagrosa, Amalur, El Cerco, Jaminduriz, Blanca Navarra, Camino del Monte, San Juan, La ontina, Barrio opaco, Calle San Pedro, Calle Mayor, Calle del aguardintero, Calle Centro Iriarte, Barrio San Francisco Javier, Aritza, Calle Santiago Pla, Carretil.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297462" title="Leatxe" nonfiltered="2533" processed="2529" dbindex="117550">

Leatxe s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297463" title="Jean-Baptiste Klber" nonfiltered="2534" processed="2530" dbindex="117551">
Jean-Baptiste Klber (Estrasburg, Frana, 9 de mar del 1753 - El Caire, Egipte, 14 de juny del 1800) fou un general francs que destac en les Guerres de la Revoluci Francesa, sobretot en la de Vende i a la campanya d'Egipte.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297465" title="Isabel Lpez i Chamosa" nonfiltered="2535" processed="2531" dbindex="117552">
Isabel Lpez i Chamosa (Mondoedo, A Maria Central, 1953) s una poltica catalana d'origen gallec. s diplomada en Relacions Laborals per la UNED i Tcnica d'Organitzaci per l'Escola Superior de Barcelona. El 1977 es va afiliar a la UGT de Catalunya i s membre de la Comissi Executiva de PSC-PSOE i presidenta de la Fundaci Maria Aurlia Capmany. s presidenta de l'Associaci d'Educaci d'Adults 'Juan Ribera' i vicepresidenta del Institut per al Desenvolupament de la Formaci i l'Ocupacio (IFOC) de Catalunya. Fou escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000, 2004 i 2008 on  ha format part de comissions que tractaren afers relacionats amb la poltica social, el treball, la sanitat i el consum. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297466" title="Josep Corominas i Busqueta" nonfiltered="2536" processed="2532" dbindex="117553">
Josep Corominas i Busqueta (Terrassa, 1939) s un metge i poltic catal. s especialista en psiquiatria, diplomat en psicologia clnica, professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i consultor de l Hospital Clnic de Barcelona. Entre el 2002 i el 2006 va ser el Gran Mestre de la Gran Lgia d'Espanya. Va ser diputat per la provncia de Barcelona pel PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297468" title="Carme Laura Gil i Mir" nonfiltered="2537" processed="2533" dbindex="117554">
Carme Laura Gil i Mir (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1935) s una filloga i poltica catalana. Llicenciada en filologia clssica, ha estat catedrtica de llat a l'Institut Joan Maragall de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Militant de CDC, el 1980 fou nomenada directora general de batxillerat. A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollida diputada per la provncia de Barcelona per CiU, on es destac per votar a favor de la despenalitzaci de l'avortament, per deix l'esc el 1999 quan fou nomenada Consellera d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, crrec que ocup fins el 2003. Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297470" title="Iniciativa Ciutadana Basca" nonfiltered="2538" processed="2534" dbindex="117555">

Iniciativa Ciutadana Basca (ICB) (en dialecte bisca de l'euskera Euskal Hiritarren Egitekoak (EHE)) s un partit poltic creat en 1993 al voltant de la figura del carismtic ex-alcalde de Bilbao, Jos Mara Gorordo. El seu mbit d'actuaci s la provncia de Biscaia i especialment a Bilbao. Gorordo, abans de la fundaci d'ICB-EHE havia militat en el Partit Nacionalista Basc. Essent membre d'aquest partit havia ocupat crrecs importants: va ser director del diari nacionalista Deia, director d'Euskal Telebista (ETB, la radiotelevisi pblica basca) i finalment alcalde de Bilbao. 

Gorordo s'havia caracteritzat per un carcter polmic, populista i heterodox; i per presentar-se com la imatge prototpica del bilba. La seva independncia d'acci el va acabar enfrontant amb la direcci del seu partit i aquest enfrontament va acabar desembocant en la seva sortida el 1991 i el seu aband de l'ajuntament. En 1993 fund ICB-EHE amb un grup de fidels, disposat a pugnar contra el seu antic partit per l'ajuntament de Bilbao.

ICV era un partit de difcil classificaci. La seva base electoral provenia principalment de sectors del PNB, l'antic partit de Gorordo; per era una base molt mplia al no adscriure's ICB a la ideologia nacionalista, ni enfrontar-se tampoc a ella. Tampoc es definia clarament en l'espectre "esquerra-dreta". La ideologia del partit es centrava en la carismtica figura de l'ex-alcalde. Cal entendre ICB a l'origen com un partit local per a impulsar la candidatura de Gorordo a l'ajuntament. Abans d'intentar "assaltar" l'ajuntament, Gorordo va intentar assolir la presidncia de l'Athletic Club de Bilbao. Es va presentar a les eleccions de 1994 sense xit. A les eleccions municipals de 1995 ICB es va presentar amb gran xit a l'ajuntament de Bilbao, obtenint ms de 30.000 vots, un 16,85% de l'electorat i 5 regidors; essent la tercera formaci ms votada de l'ajuntament, per darrere de PNB i PP. A les eleccions a les Juntes Generals de Biscaia que se celebraren parallelament obtingueren bons resultats. La irrupci de Gorordo i del seu partit independent va suposar certa commoci en el panorama poltic basc en amenaar per primera vegada la histrica supremacia del PNB en el consistori bilba. 

L'xit electoral va fer que ICB penss a donar el salt de l'mbit local al provincial. La imatge de Gorordo estava massa associada a la seva figura com a alcalde de Bilbao i defensor a ultrana de tot el referent a aquesta vila, com perqu el seu partit pogus suscitar grans simpaties a laba o Guipscoa; pel que ICB es va redefinir com partit d'mbit bisca defensor dels interessos d'aquesta provncia i sobretot, a Bilbao. La reeixida irrupci d'ICB, a banda de la presncia d'un poltic carismtic com Gorordo, fou, en part, una resposta a Unidad Alavesa, partit que en aquell moment es trobava en ala i que feia del "antibilbainisme" una de les seves banderes. ICB propos, de forma ms folklrica que seriosa, per a convertir Bilbao en capital del Pas Basc, en detriment de Vitria. 

ICB es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1996 per Biscaia, per els resultats obtinguts (menys de 12.000 vots, 1,69% dels votants) van demostrar que seguia sent una candidatura menor sense aspiracions ms enll de l'mbit local. Mai ms tornaria a presentar-se a les eleccions generals. 

En 1998 ICB-EHE fou una de les formacions poltiques que va signar el Pacte d'Estella. A les eleccions al Parlament Basc de 1998, ICB va tornar a fallar al no aconseguir cap parlamentari per Biscaia. A les eleccions municipals de 1999 ICB present candidatures en altres municipis biscans a ms de Bilbao, per nicament la figura de Gorordo en Bilbao fou capa d'atreure a l'electorat. Amb pitjors resultats que en 1995, 14.000 vots, 7,6% de l'electorat i 2 regidors, per ICB segu estant present al consistori bilba. A ms aquesta vegada ICB es converteix en pea indispensable per a garantir que el candidat del PNB, Iaki Azkuna, acceds a l'alcaldia. Aquest fet marc un comenament d'acostament entre Gorordo i el seu antic partit, desprs d'anys d'agres disputes. En les eleccions al Parlament Basc de 2001 el partit de Gorordo no es present i a l'abril de 2002, Gorordo fou nomenat membre del Tribunal Basc de Comptes. Amb aquest crrec Gorordo dimiteix com a regidor i es desvincula de la poltica municipal. El seu partit ICB, sense la candidatura del seu lder, ja no es present a les eleccions municipals de 2003, retornant espai electoral al PNB.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297474" title="Carles Campuzano i Canads" nonfiltered="2539" processed="2535" dbindex="117556">
Carles Campuzano i Canads (Barcelona, 1964) s un poltic catal. Llicenciat en dret, Membre del Consell Nacional de CDC des de 1985 i fundador de la FNEC i d'Estudiants Nacionalistes. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr per CiU el 1987-1992. Membre del Consell Comarcal del Garraf el 1991-1992 i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 fou escollit diputat. Tamb ha estat secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya el 1989-1994 i president des de 1994. A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona, crrec que ha repetit a les eleccions generals espanyoles de 2000, 2004 i 2008. s portaveu de la comissi de treball i afers socials.

 Enllaos externs .
 Blog de Carles Campuzano ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297477" title="Manuel Josep Silva i Snchez" nonfiltered="2540" processed="2536" dbindex="117557">
Manuel Josep Silva i Snchez (Piedrahita, provncia d'vila, 1960) s un advocat i poltic catal d'origen castell. Llicenciat en dret el 1982 i militant d'UDC des del 1989, on ha estat membre del comit de govern i secretari de programes i documentaci. Advocat de l'Estat des de 1986, tamb s fundador del Bufet Silva Riba i De la Chica i membre destacat dels Collegis d'Advocats de Barcelona, Sabadell, Granollers i Madrid. 

Regidor en l'Ajuntament de Barcelona 1995. Fou directiu de la patronal Pimec-Sefes (1993-1998). Ha estat diputat per CiU per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000, on ha estat portaveu adjunt del Grup Parlamentari Catal (CiU) (des de 1999 fins a 2004), Portaveu de la Comissi de Justcia i Interior (des de 1996) i Portaveu de la Comissi de Cincia i Tecnologia.

 Obres .
 El Proceso contencioso-administrativo en materia tributaria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297479" title="Carme Solsona i Piol" nonfiltered="2541" processed="2537" dbindex="117558">
Carme Solsona i Piol s una poltica catalana. s llicenciada en Histria per la Universitat de Barcelona i fou professora d'Institut fins a 1980. Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya des de 1979, ha estat membre de l'Executiu Comarcal del Baix Llobregat i regidora de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1987-1991. Presidenta de la Associaci Comarcal per la Igualtat de la Dona al Baix Llobregat (ACID) i del Consell Nacional de Dones de Catalunya, a les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollida diputada per Barcelona per CiU, i en fou portaveu en la comissi mixta Congrs-Senat pels drets de la dona.
Des del 1999 s Secretria General de l'associaci Dones per la Llibertat i Democrcia, membre de la International Network of Liberal Women, del Lobby Europenne des Femmes i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297480" title="Sweno" nonfiltered="2542" processed="2538" dbindex="117559">


Sweno s un operador mbil virtual espanyol, propietat del Grup El Corte Ingls, que t previst fer s de la xarxa GSM de Movistar (Telefnica), per oferir grcies a ella els seus serveis. El nom prov dels mots "sueno" i "bueno".

Tot i que el seu llanament comercial es va produir al desembre del 2006, l'empresa es va fundar al any 2000.

La data oficial del seu llanament al mercat es desconeix, per ja es pot veure el logotip.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297481" title="Marrubina" nonfiltered="2543" processed="2539" dbindex="117560">

La marrubina s una substncia amarga de carcter lactoni en les sumitats florferes que forma cristalls acicutals o tabulars solubles en ter per no en aigua. Tamb cont petites quantitats d'essncia, resina, matries grasses, cera, tanins i certa quantitat d'un gluccit i d'una saponina cida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297482" title="Dia Mvil" nonfiltered="2544" processed="2540" dbindex="117561">
Dia Mvil s un operador mbil virtual espanyol, propietat de la cadena de supermercats Dia, filial de Carrefour. Opera sota cobertura de Orange des de novembre de 2007. Tan sols ofereix serveis de prepagament.

Referncies.


Enllaos externs.
 Supermercats Dia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297483" title="Basilis" nonfiltered="2545" processed="2541" dbindex="117562">
Basilis () fou un escriptor grec de data incerta.

Va escriure un treball  sobre la ndia ), format per alguns llibres, el segon dels quals s esmentat per Ateneu de Naucratis. Tamb va escriure segurament sobre Etipia ja que dona compte de la mesura d'aquest territori. Agatrquides l'esmenta com un dels escriptors sobre orient.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297484" title="Armando Manzanero" nonfiltered="2546" processed="2542" dbindex="117563">

Armando Manzanero s un msic, actor i compositor mexic (Ticul, Mxic, 7 de desembre de 1935). Ha escrit ms de 400 canons, de las quals ms de 50 han tingut repercussi arreu del mn, amb molta fama. Ha participat en gran quantitat de programes de rdio i televisi; ha gravat ms de 30 discs i musicalitzant moltes pellcules.

Entre les seves canons ms populars hi sn Voy a apagar la luz, Contigo aprend, Adoro, Esta tarde vi llover, Por debajo de la mesa, Somos novios i Felicidad.

 Biografia .

Als 8 anys va iniciar els seus estudis de msica a l'escola de Belles Arts de la seva ciutat de naixement, aix completant la seva formaci musical a la Ciutat de Mxic. Al 1950 va compondre la seva primera melodia anomenada "Nunca en el mundo" i a l'any segent va iniciar la seva activiat professional com a pianista i sis anys ms tard comen a treballar com a director de la casa filial mexicana de la companyia discogrfica CBS Internacional. Poc desprs es converteix en el pianista acompanyant d'artistes com Pedro Vargas, Lucho Gatica i Raphael.

Al 1962 va obtenir el cinqu lloc en el Festival de la Can a Mxic. Al 1965 guanya el primer lloc del Festival de la Can, en aquest cas a Miami amb el tema Cuando estoy contigo. Al 1967, animat per un executiu de la filial mexicana del segell RCA Victor, grava el seu primer disc amb canons prpies on destaca el romanticisme que ms endavant el caracteritzar. Al 1970 la seva can Somos novios va ser traduda al angls.

En una cort dels Estats Units Manzanero perd un juici, on se'l acusa de plagi per It's Imposible i va tenir que retornar, tots els diners recaudats amb aquella can. 
Al 1978 obt el primer lloc del Festival de Mallorca a Catalunya amb el tema Seor amor. Al 1982, la can Corazn amigo s'emport els honors al Festival Yamaha. Al 1993 la revista Billboard li va atorgar el Premi a l'Excellncia per la seva trajectria artstica.

Les seves canons han estat interpretades per personatges de caire internacional com Frank Sinatra, Tony Bennett, Elvis Presley, Frank Pourcel, Paul Mauriat, Ray Conniff, Manoella Torres, Marco Antonio Muiz, Edith Mrquez, Raphael, Moncho, Jos Jos, El Tri, Andrea Bocelli, Andrs Calamaro, Christina Aguilera, Pasin Vega i Luis Miguel.

 Discografia  .
 

 1959: Mi Primera Grabacin;
 1967: A mi amor... Con mi amor;
 1967: Manzanero el Grande;
 1968: Somos Novios;
 1968: Armando Manzanero, su piano y su msica;
 1969: Para mi siempre amor;
 N/A: Que bonito viven los enamorados;
 1976: Lo mejor de Armando Manzanero;
 1977: Fantico de ti;
 1977: Corazn Salvaje;
 1979: Ternura y Romance;
 1981: Mi trato contigo;


 1982: Otra vez romntico;
 1985: Armando Manzanero;
 1987: Cariosamente, Manzanero;
 1988: Mientras existas t;
 1992: Las canciones que quise escribir;
 1993: Entre amigos;
 1995: El piano... Manzanero y sus amigos;
 1996: Nada Personal;
 1998: Manzanero y La Libertad;
 2001: Duetos;
 2002: Duetos 2;
 2002: Lo Mejor de lo Mejor;
 2005: Lo Esencial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297486" title="Bedes" nonfiltered="2547" processed="2543" dbindex="117564">
Bedes (Bedas) fou un escultor grec. Fou el fill i deixeble de Lsip de Sici. S'esmenta l'autoria una escultura d'un jove pregant descrita per Plini a la seva Histria Natural, de la qual probablement hi ha una cpia molt ben feta al Museu de Berln.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297488" title="Andr Pilette" nonfiltered="2548" processed="2544" dbindex="117565">
 Andr Pilette  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Andr Pilette va nixer el 6 d'octubre del 1918 a Pars, Frana. Va morir el 27 de desembre del 1993 a Etterbeek, Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 17 de juny del 1951 el GP de Blgica, que era la tercera prova de la temporada.

Andr Pilette va participar a un total de catorze curses puntuables pel campionat de la F1, repartides al llarg de set temporades no consecutives a la F1, les que corresponen als anys 1951, 1953, 1954, 1956, 1961, 1963 i 1964.

Pilette va competir en nombroses proves automobilstiques fora de la F1. 


 Resultats a la F1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297489" title="Beronici" nonfiltered="2549" processed="2545" dbindex="117566">
Beronici (Beronicianus, ) fou un filsof grec nadiu de Sardes a Ldia. Va gaudir de considerable reputaci segons diu Eunapi, que s l'nic que l'esmenta a la seva Vitae sophistae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297492" title="Boeo" nonfiltered="2550" processed="2546" dbindex="117567">
Boeo () fou una antiga poetessa de Delfos que va compondre un himne del que Pausnies va conservar quatre lnees. 

Ateneu esmenta una obra, aparentment un poema, sota el ttol   que sembla que relatava el mite dels homes convertits en ocells, per no es clar si fou escrit per Boeo o per un poeta de nom Boeu () ja que Antoni Liberal li dona aquest darrer nom. L'esmenta tamb Climent d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297494" title="Donald Johanson" nonfiltered="2551" processed="2547" dbindex="117568">


Donald Carl Johanson s un arqueleg, paleontleg i paleoantropleg dels Estats Units nascut el 28 de juny de 1943 a Chicago.

El 1974, va participar a l International Afar Research Expedition, un projecte a Etipia que agrupava una trentena d'investigadors nordamericans, francesos i etops que ell mateix co-dirigia com a paleontropleg amb Maurice Taieb (geleg) i Yves Coppens (paleontleg). Aquesta recerca, que va compartir tamb amb el seu estudiant Tom Gray, els va dur a descobrir un esquelet dAustralopithecus afarensis femella de 3,2 milions d'anys. Aquest fssil, batejat amb el nom de Lucy, es trobava relativament complet (conservava el 40 % dels ossos) i va significar una de les grans aportacions de l'arqueologia per entendre els orgens de l'evoluci humana.

El 1981, Johanson va fundar l Institute of Human Origins a la Universitat de Califrnia (Berkeley). El 1998, Donald Johanson i l'institut es van installar a la Universitat d'Estat d'Arizona.

Bibliografia.
 Johanson, D.C. i Taieb, M. (1976)  Plio-Pleistocene hominid discoveries in Hadar, Ethiopia , Nature, vol. 260, p. 293-297. ;
 Johanson, D., White, T.D. i Coppens, Y. (1978)  A new species of the genus Australopithecus (Primates : Hominidae) from the Pliocene of Eastern Africa , Kirtlandia, n 28, pp. 1-14.

Enllaos externs.
  Biografia de Donald C. Johanson;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297498" title="Tiberi Juni Brut" nonfiltered="2552" processed="2548" dbindex="117569">
Tiberi Juni Brut (Tiberius Junius Brutus) fou fill de Lucius Junius Brutus i de Vitllia. Fou executat per ordre del seu propi pare vers el 509 aC acusat de conspirar contra la repblica com ho fou tamb el seu germ Tit Juni Brut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297499" title="Marc Juni Brut (jurista)" nonfiltered="2553" processed="2549" dbindex="117570">
Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) fou un jurista rom probablement fill de Marc Juni Brut (cnsol). Va arribar a ser pretor. 

Pomponi l'esmenta com un dels tres fundadors del dret civil junt amb Muci i Manili. Va deixar tres llibres sobre dret civil. Cat i Cicer el censuren per haver publicat els noms de persones que li havien consultat algun cas "com si el nom de les persones tingus res a veure amb la llei". 

La nota de Pomponi diu: Post hos fuerunt P. Mucius, et Manilius et Brutus, qui ftmdaverunt jus civile. Ex Ms P. Mucius etiam decem libellos reliquitj septem Manilius, Brutus tres. Illi duo consulares fuerunt, Brutus praetorius, P. autem Mucius etiam pontifex maximus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297500" title="Marc Juni Brut Acusador" nonfiltered="2554" processed="2550" dbindex="117571">
Marc Juni Brut Acusador fou fill de Marc Juni Brut (jurista). Va estudiar lleis com el seu pare, per en lloc de buscar magistratures o distincions va esdevenir fams per la violncia de les seves acusacions i persecucions i fou anomenat Accusator. Va atacar persones d'alt rang entre els quals Marc Emili Escaure. Era un ferotge i apassionat orador per els seus discursos mancaven de bon gust. Amb tot les informacions que se'n tenen sn originades en Cicer que era el seu enemic. El pare va haver de vendre les propietats per aguantar certes extravagncies del fill.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297501" title="Blande" nonfiltered="2555" processed="2551" dbindex="117572">
Blande (Blandus) fou un cavaller roma de Tibur que va donar classes d'eloqncia a Roma en el temps de l'emperador August. 

Fou el mestre del filsof i retric Fabi (Senec. Controv. ii. prooem. p. 136) . s introdut sovint com uns dels parlants en les Suasoriae (2, 5) i Controversiae (i. 1, 2, 4, &c.) de Sneca el Vell.  Fou probablement el pare o l'avi de Rubelli Blande.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297502" title="CEPA" nonfiltered="2556" processed="2552" dbindex="117573">
El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) s una associaci ecologista, cientfica, sense finalitat lucrativa i independent de qualsevol partit poltic o altres institucions.

Orgens.

El rebuig cvic contra els severs efectes ambientals de l'abocador del Garraf, l'oposici al macroabocador del Papiol i les denncies de l'abocador de la Fontsanta d'Esplugues, al Baix Llobregat, van portar a l'arrelament de la Coordinadora Antiabocadors del Baix Llobregat. Ms tard, aquesta oposici popular es produeix davant de nous projectes de l'administraci: el projecte d'abocador de Muntanyans i el de Bellvei a l'Alt Peneds. Aix porta els collectius ecologistes d'ambdues comarques a iniciar un procs de coordinaci que es concret en l'organitzaci de les Primeres Jornades de Residus Industrials (febrer de 1987), amb la collaboraci de tcnics i cientfics de diversos camps.

Aquestes jornades es van plantejar com a resposta als intents de l'administraci d'implantar solucions basades en tractaments passius i finalistes als residus industrials.

Finalment, com a resultat de les reflexions elaborades en la preparaci i realitzaci de les esmentades jornades, l'octubre del 1987 es fund el CEPA.

Enllaos externs.
Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297503" title="Ipcena" nonfiltered="2557" processed="2553" dbindex="117574">
IPCENA (Instituci de Ponent per la Conservaci i l'Estudi de la Natura) s una entitat ecologista fundada l'any 1990, que treballa a les comarques de Lleida en defensa del medi ambient i de la qalitat de vida de les persones.
Les sigles IPCENA - Instituci de Ponent per la Conservaci i l'Estudi de l'Entorn Natural - reflecteixen els dos eixos vertebradors de la nostra activitat:
La conservaci del patrimoni natural i el seu estudi, amb la finalitat de difondre els seus valors i sensibilitzar la nostra societat.

Des del mes de juny del 2002 forma part de la Federaci d'Entitats Ecologistes de Catalunya.

Enllaos externs.
Web oficial d'Ipcena;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297504" title="Instituci Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura" nonfiltered="2558" processed="2554" dbindex="117575">
La Instituci Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN) s una entitat sense nim de lucre ni vinculaci partidista, i el seu finanament prov principalment de les quotes dels seus socis. Tot plegat implica molta feina, sempre recolzada en el voluntariat.

La IAEDEN, fundada el 1980 per membres del Grup de defensa dels aiguamolls empordanesos, s la segona entitat ecologista ms antiga de Catalunya, i ha constitut sempre el nucli on s'ha organitzat el conservacionisme i ecologisme empordans. Fruit de les seves campanyes s'ha assolit la protecci legal dels Aiguamolls de l'Empord, l'Albera i el Cap de Creus. L'estiu del 2002 la IAEDEN impulsa la Plataforma Salvem l'Empord per tal que ms gent, no estrictament ecologista, ajudi a defensar el territori. Des de llavors totes les energies pel tema reivindicatiu la IAEDEN les canalitza des de Salvem l'Empord.

Des de la IAEDEN es potencien tamb, activitats naturalistes per conixer el patrimoni natural (cursos, xerrades, sortides, butllet ), l'educaci ambiental i el treball amb els infants i joves, a travs del grup d'esplai (el GENI).

Actualment la IAEDEN est integrada en la Federaci d'Ecologistes de Catalunya.

Vegeu tamb.
No a la MAT;

Enllaos externs.
Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297505" title="Ecologistes de Catalunya" nonfiltered="2559" processed="2555" dbindex="117576">

Ecologistes de Catalunya s una federaci formada per les principals entitats i plataformes ecologistes del Principat de Catalunya.

Histria.

A mitjans de 1996, diferents entitats ecologistes catalanes inicien un procs de coordinaci desprs d'un debat de reflexi sobre l'estat de l'ecologisme a Catalunya. 

El treball en conjunt fa que, el mar de 1998, es constitueixi l'AEEC (Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya) com a assemblea oberta a totes les entitats que ho vulguin i que compleixin dos requisits:

Ser organitzacions que tinguin com a principals objectius la defensa del medi ambient i de la salut de les persones, i el seu estudi i difusi de forma global o en qualsevol dels seus mbits.

Ser organitzacions independents, que no estiguin vinculades parcial o totalment, a partits poltics, sindicats, empreses, consorcis, institucions pbliques o organismes similars.

A finals de 1998 l'AEEC defineix la seva declaraci de principis. Al llarg del 1999 i de principis del 2000 es produeix un debat sobre com s'ha d'organitzar l'AEEC per complir els objectius pels qual es va crear. 

L'evoluci d'aquest projecte es consolida a l'any 2002 amb el nom de federaci Ecologistes de Catalunya (EdC).

Enllaos externs.
Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297506" title="Residu mnim" nonfiltered="2560" processed="2556" dbindex="117577">
Residu Mnim s una experincia pilot de recollida selectiva integral de deixalles en el seu origen. Es desenvolupa en els municipis de Molins de Rei, El Papiol, Castellbisbal, Torrelles de Llobregat, Corbera, Santa Eullia de Ronana i Pallej a iniciativa del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). 

Actualment assoleix nivells de recuperaci neta de residus d'entre el 40% i el 65%.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297507" title="No a la MAT" nonfiltered="2561" processed="2557" dbindex="117578">

La Plataforma No a la MAT, s una plataforma cvica d'oposici al projecte de lnia elctrica de Molta Alta Tensi de 2 x 400 Kv coneguda com a MAT. 

Orgens.

L mbit d influncia de les associacions civils preocupades pel territori, molt ms redut que l rea geogrfica amenaada per aquesta infraestructura exigia d una entitat que coordins i impulss l oposici. A partir de l experincia que supos l Assemblea de les Terres Nord Orientals per la Defensa del Territori que ja havia servit d eix articulador de les entitats gironines es va concretar, en el decurs d una assemblea convocada per Salvem l Empord i celebrada el desembre del 2004 a Cistella, la creaci de la Plataforma No a la Mat.

Enllaos externs.
Web oficial;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT) ;
Informaci i comunicaci per a "No a la MAT" ;
Plataforma No a la MAT d'Osona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297509" title="Corts de Barcelona (1228)" nonfiltered="2562" processed="2558" dbindex="117579">
Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'poca es decid desprs de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297510" title="Guerra venecianogenovesa" nonfiltered="2563" processed="2559" dbindex="117580">
La guerra veneciano-genovesa (1350-1381) fou un llarg conflicte entre la Repblica de Gnova i la Repblica de Vencia pel control del mediterrani oriental, i dividit en dues fases, la primera, guanyada per Gnova, es va lluitar al mar Egeu entre 1350 i 1355, i la segona, entre 1378 i 1381 fou una victria veneciana i es va lluitar fonamentalment a Itlia.

Durant la primera guerra la Corona d'Arag es va aliar amb la Repblica de Vencia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Pon de Santa Pau, i la flota de Bernat II de Cabrera derrot la genovesa a la batalla naval de Quart (1353), cosa que facilit la conquesta de l'Alguer.

Referncies.


Bibliografia.
 Francesch Rodn i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297511" title="Pau de Terrer" nonfiltered="2564" processed="2560" dbindex="117581">
La pau de Terrer, tamb coneguda com Pau de Deza o Pau de Dea Per s un acord signat a Deza i a Terrer els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere el Cerimonis per posar fi a la guerra dels Dos Peres. 

Pere I de Castella va accedir a les spliques de Guillaume de la Jugie i es van produir les negociacions entre Bernat II de Cabrera, per part catalanoaragonesa i els castellans Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodrguez de Biedma. S'acord la restituci dels castells i llocs conquerits, l'alliberament dels presoners i la remissi del plet sobre Alacant i Almazn al legat.

L'acord fou una treva doncs el setembre de 1362 la Corona de Castella reinici les hostilitats.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297512" title="Muskegon" nonfiltered="2565" processed="2561" dbindex="117582">


Muskegon s una ciutat de l Estat del Michigan dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Muskegon i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de  habitants.


Enllao extern.
Ajuntament de Muskegon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297513" title="Aldo Gordini" nonfiltered="2566" processed="2562" dbindex="117583">
  Aldo Gordini  va ser un pilot de curses automobilstiques Francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Aldo Gordini va nixer el 20 de maig del 1921 a Bolonya, Itlia. Va morir el 28 de gener del 1995  a Pars, Frana.

Aldo era el fill de Amedee Gordini, fundador de l'empresa constructora de cotxes Gordini, que tamb va arribar a competir a la F1.



 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 1 de juliol del 1951 el GP de Frana, que era la quarta prova de la temporada.

Aldo Gordini va participar en aquesta nica ocasi a una cursa puntuable pel campionat de la F1, encara que va competir en nombroses proves automobilstiques fora de la F1, entre les que cal destacar les 24 hores de Le Mans.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297517" title="Loscorrales" nonfiltered="2567" processed="2563" dbindex="117584">


Loscorrales s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297518" title="Nueno" nonfiltered="2568" processed="2564" dbindex="117585">


Nueno s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297519" title="Tramaced" nonfiltered="2569" processed="2565" dbindex="117586">


Tramaced s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297520" title="Lupin-Ortilla" nonfiltered="2570" processed="2566" dbindex="117587">


Lupin-Ortilla s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297521" title="Las Peas de Riglos" nonfiltered="2571" processed="2567" dbindex="117588">


Las Peas de Riglos s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297522" title="Vicin" nonfiltered="2572" processed="2568" dbindex="117589">


Vicin s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297523" title="Monflorite-Lascasas" nonfiltered="2573" processed="2569" dbindex="117590">


Monflorite-Lascasas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297524" title="Pertusa" nonfiltered="2574" processed="2570" dbindex="117591">


Pertusa s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297525" title="Piracs" nonfiltered="2575" processed="2571" dbindex="117592">


Piracs s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297526" title="Quicena" nonfiltered="2576" processed="2572" dbindex="117593">


Quicena s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297528" title="Masamet" nonfiltered="2577" processed="2573" dbindex="117594">


Mazamet(en occit Masamet) s una poblaci francesa situada al Departament del Tarn a la regi Migdia-Pirineus. Est situat al sud-est del departament, aprop de la frontera amb l'Aude i equidistant de Besiers i Tolosa. La ciutat s als peus de la Muntanya Negra. Fou un important centre de la indstria de la llana i la pelleteria, que va entrar en crisi a partir de 1970 i que ara torna a funcionar amb un prestigi d'anys.

Mazamet s el lloc de naixement dels ciclistes Laurent Jalabert i Nicolas Jalabert.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297530" title="Larrun" nonfiltered="2578" processed="2574" dbindex="117595">



El pic Larrun s un cim situat als Pirineus occidentals, a la frontera entre Espanya i Frana, on s'uneixen els territoris bascs tradicionals de Lapurdi i Navarra (comarca de Cinco Villas). La seua altitud s de 905 m.

Larrun significa "bon pasturam" en euskera batua, probablement una etimologia popular; en francs, fins el segle XX Larhune, a l'actualitat La Rhune.

Larrun s una destinaci turstica notable, sobretot des del 1924, grcies al Petit train de La Rhune (petit tren de Larrun), un ferrocarril de cremallera que surt del port de Sant Ignasi.

El panorama ofereix una vista clara sobre els territoris voltants, fins a les Landes d'Occitnia, i l'oce Atlntic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297531" title="Xenorhina adisca" nonfiltered="2579" processed="2575" dbindex="117596">

Xenorhina adisca s una espcie de granota de la famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Referncies.

 Kraus, F. & Allison, A. 2004.  Xenorhina adisca.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 26 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297532" title="Xenorhina arboricola" nonfiltered="2580" processed="2576" dbindex="117597">

Xenorhina arboricola s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Xenorhina arboricola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297533" title="Histria del paisatge" nonfiltered="2581" processed="2577" dbindex="117598">
La histria del paisatge s l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparena fsica del medi, tant present com pretrit. Tamb ha rebut el nom d'arqueologia del paisatge.

Al llarg del segle XX, ha esdevingut una rea de coneixement diferenciada. Tanmateix, sovint resta molt lligada a altres disciplines, com poden sser l'arqueologia, l'arquitectura, l'urbanisme, l'ecologia i la paleobotnica, la histria local o la geografia histrica. Des d'un punt de vista metodolgic, com a complement dels treballs d'histria del paisatge, s molt important l's de l'arqueologia intensiva, la utilitzaci dels mapes actuals i dels ortofotomapes o b la realitzaci de cartografia histrica. Tamb pot aportar molta informaci el coneixement i la interpretaci dels topnims (treballs de toponmia).

Orgens i desenvolupament.
A Anglaterra, la histria del paisatge va nixer com a disciplina acadmica arran de la publicaci del llibre de W. G. Hoskins, Making of the English Landscape, editat l'any 1955 . Seguint els passos de Hoskins, s'han publicat nombroses recerques regionals, estudis dedicats a perodes reculats (com el de Della Hooke sobre l'poca anglosaxona), o treballs dedicats a elements concrets del paisatge (com poden sser els camps, les esglsies, els monestirs, els castells  o els pobles). Oliver Rackham ha centrat les seves recerques en l'estudi de la histria dels arbres i de les masses forestals. Existeix la Society for Landscape Studies.

A Frana, els estudis del paisatge histric prenen importncia en els treballs de Charles Higounet, que crea un laboratori de cartografia histrica a Bordeus i es dedica, per exemple, a estudiar les vilanoves o bastides occitanes. Alhora, tamb han tingut un paper metodolgicament capdavanter les recerques dutes a terme per Chouquer i Favory, centrades en l'estudi de les centuriacions romanes, que han potenciat els treballs sobre la morfognesi dels territoris. D'acord amb aquesta mateixa metodologia, cal fer esment de les aportacions d'Elisabeth Zadora-Rio o de Jean-Loup Abb , amb relaci a l'poca medieval.

De fet, dins l'estat francs, hem de destacar d'una manera especial les importants aportacions metodolgiques fetes amb relaci a Occitnia, pel que fa a l'estudi del poblament (pobles castrals, pobles eclesials, bastides o vilanoves, pobles oberts) o de l'organitzaci parroquial. 

Amb relaci a Catalunya, podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'poca romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'histria medieval (Aymat Catafau, Jordi Bols). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o sagrera del Rossell, el Conflent i el Vallespir. Pel que fa a les Illes Balears, cal cridar l'atenci d'una manera especial sobre els estudis dels sistemes hidrulics (Miquel Barcel, Helena Kichner). Amb relaci al Pas Valenci sn molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, Andr Bazzana o de Thomas F. Glick i tamb els estudis ms recents d'Antoni Furi, Enric Guinot, Josep Torr, etc., sobre espais hidrulics, vilanoves, lmits o pobles i castells andalusins.

Abast i lnies de recerca.

Els principals temes estudiats en les recerques sobre histria del paisatge sn:
 la distribuci de l'hbitat. Per exemple, la importncia del poblament dispers o semidispers.
 la morfologia dels llocs de poblament. Per exemple, l'existncia de pobles de sagrera, pobles castrals, pobles oberts, vilanoves, etc.
 les formes dels camps i dels espais conreats.
 els sistemes hidrulics i les squies.
 els lmits de camps, de senyories, de parrquies o de termes pobletans, etc.
 les vies de comunicaci. Tots els camins, per tal d'analitzar i entendre'n els canvis.
 els llocs centrals (viles mercat).
 els espais sagrats i el seu entorn (esglsies, monestirs, necrpolis).
 els espais del poder i de la guerra (castells, fortificacions, camps de batalla).

Bibliografia bsica.
 Jordi Bols, Els orgens medievals del paisatge catal. L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-647-8;
 Aymat Catafau, Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe sicles), Editorial Trabucaire - Presses Universitaires de Perpignan, Perpiny, 1998. ISBN 2-905828-97-8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297534" title="Xenorhina bouwensi" nonfiltered="2582" processed="2578" dbindex="117599">

Xenorhina bouwensi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Xenorhina bouwensi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297535" title="Xenorhina eiponis" nonfiltered="2583" processed="2579" dbindex="117600">

Xenorhina eiponis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenorhina eiponis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297536" title="Xenorhina minima" nonfiltered="2584" processed="2580" dbindex="117601">

Xenorhina minima s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenorhina minima. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297537" title="Xenorhina oxycephala" nonfiltered="2585" processed="2581" dbindex="117602">

Xenorhina oxycephala s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenorhina oxycephala.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297538" title="Xenorhina parkerorum" nonfiltered="2586" processed="2582" dbindex="117603">

Xenorhina parkerorum s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenorhina parkerorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297539" title="Xenorhina similis" nonfiltered="2587" processed="2583" dbindex="117604">

Xenorhina similis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Xenorhina similis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297540" title="Mantophryne" nonfiltered="2588" processed="2584" dbindex="117605">

Mantophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Papua Nova Guinea i Indonsia. 

Espcies.

 Mantophryne infulata (Zweifel, 1972).
 Mantophryne lateralis (Boulenger, 1897).
 Mantophryne louisiadensis (Parker, 1934).

Referncies.

 El gnere Mantophryne a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297542" title="Mantophryne infulata" nonfiltered="2589" processed="2585" dbindex="117606">

Mantophryne infulata s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Mantophryne infulata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297543" title="Mantophryne lateralis" nonfiltered="2590" processed="2586" dbindex="117607">

Mantophryne lateralis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea i Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Mantophryne lateralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297545" title="Mantophryne louisiadensis" nonfiltered="2591" processed="2587" dbindex="117608">

Mantophryne louisiadensis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Mantophryne louisiadensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297546" title="Asterophrys" nonfiltered="2592" processed="2588" dbindex="117609">

Asterophrys s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Papua Nova Guinea. 

Espcies.

 Asterophrys leucopus (Richards, Johnston & Burton, 1994).
 Asterophrys turpicola (Schlegel, 1837).

Referncies.

 El gnere Asterophrys a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297548" title="Asterophrys leucopus" nonfiltered="2593" processed="2589" dbindex="117610">

Asterophrys leucopus s una espcie de granota de la famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

 Referncies .

 Richards, S. & Allison, A. 2004. Asterophrys leucopus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297549" title="Asterophrys turpicola" nonfiltered="2594" processed="2590" dbindex="117611">

Asterophrys turpicola s una espcie de granota de la famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

 Referncies .

 Richards, S. & Gnther, R. 2004. Asterophrys turpicola. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297553" title="Meleci III de Constantinoble" nonfiltered="2595" processed="2591" dbindex="117612">
Meleci III de Constantinoble fou patriarca de Constantinoble l'any 1845 i patriarca Ecumnic de Constantinoble el 1845.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297556" title="ntim V de Constantinoble" nonfiltered="2596" processed="2592" dbindex="117613">
ntim V de Constantinoble fou patriarca de Constantinoble del 1841 al 1842.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297557" title="Hylophorbus" nonfiltered="2597" processed="2593" dbindex="117614">

Hylophorbus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Papua Nova Guinea i Indonsia. 

Espcies.

 Hylophorbus nigrinus (Gnther, 2001).
 Hylophorbus picoides (Gnther, 2001).
 Hylophorbus richardsi (Gnther, 2001).
 Hylophorbus rufescens (Macleay, 1878).
 Hylophorbus sextus (Gnther, 2001).
 Hylophorbus tetraphonus (Gnther, 2001).
 Hylophorbus wondiwoi (Gnther, 2001).

Referncies.

 El gnere Hylophorbus a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297561" title="Hylophorbus nigrinus" nonfiltered="2598" processed="2594" dbindex="117615">

Hylophorbus nigrinus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Hylophorbus nigrinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297563" title="Hylophorbus picoides" nonfiltered="2599" processed="2595" dbindex="117616">

Hylophorbus picoides s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Hylophorbus picoides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297565" title="Hylophorbus richardsi" nonfiltered="2600" processed="2596" dbindex="117617">

Hylophorbus richardsi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Hylophorbus richardsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297566" title="Hylophorbus rufescens" nonfiltered="2601" processed="2597" dbindex="117618">

Hylophorbus rufescens s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea i Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Hylophorbus rufescens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297575" title="Hylophorbus sextus" nonfiltered="2602" processed="2598" dbindex="117619">

Hylophorbus sextus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Hylophorbus sextus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297576" title="So na Caana" nonfiltered="2603" processed="2599" dbindex="117620">

So na Caana s un conjunt talaitic situat a la vora de la carretera local que va des de Alaior a Cala en Porter, a Menorca. Es troba situat a uns 6 Km d'Alaior, poc desprs del poblat talaitic de Torralba d'en Salort.

Rep el nom del lloc de So na Caana, el lloc ms proper i al qual pertanyien els terrenys.

El Museu de Menorca en dirig les excavacions entre el 1982 i 1987.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297579" title="Hylophorbus tetraphonus" nonfiltered="2604" processed="2600" dbindex="117621">

Hylophorbus tetraphonus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Hylophorbus tetraphonus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297581" title="Hylophorbus wondiwoi" nonfiltered="2605" processed="2601" dbindex="117622">

Hylophorbus wondiwoi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Hylophorbus wondiwoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297585" title="Callulina" nonfiltered="2606" processed="2602" dbindex="117623">

Callulina s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Tanznia. 

Espcies.

 Callulina kisiwamsitu (de S, Loader & Channing, 2004).
 Callulina kreffti (Nieden, 1911).

Referncies.

 El gnere Callulina a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297587" title="Callulina kisiwamsitu" nonfiltered="2607" processed="2603" dbindex="117624">

Callulina kisiwamsitu s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Channing, A., Howell, K. & Loader, S. 2006.  Callulina kisiwamsitu.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297589" title="Callulina kreffti" nonfiltered="2608" processed="2604" dbindex="117625">

Callulina kreffti s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia i Kenya. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Howell, K., Poynton, J.C., Loader, S. & Menegon, M. 2004.  Callulina kreffti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297590" title="Onofre Marimn" nonfiltered="2609" processed="2605" dbindex="117626">
  Onofre Marimn  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Onofre Marimon va nixer el 23 de desembre del 1923 a Zrate, Argentina. Va morir el 31 de juliol del 1954  en un accident a les qualificacions pel GP d'Alemanya disputat al circuit de Nrburgring.

 A la F1 .
Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 1 de juliol del 1951 el GP de Frana, que era la quarta prova de la temporada.

Onofre Marimon va participar en dotze curses (amb 2 podis) puntuables pel campionat de la F1, disputats en tres temporades diferents, 1951, 1953 i 1954.

 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297593" title="Probreviceps" nonfiltered="2610" processed="2606" dbindex="117627">

Probreviceps s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Tanznia i Zimbabwe. 

Espcies.

 Probreviceps durirostris (Loader, Channing, Menegon i cols., 2006).
 Probreviceps macrodactylus (Nieden, 1926).
 Probreviceps rhodesianus (Poynton & Broadley, 1967).
 Probreviceps uluguruensis (Loveridge, 1925).

Referncies.

 El gnere Probreviceps a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297594" title="Probreviceps macrodactylus" nonfiltered="2611" processed="2607" dbindex="117628">

Probreviceps macrodactylus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Loader, S., Poynton, J.C., Howell, K. & Menegon, M. 2004.  Probreviceps macrodactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297595" title="Probreviceps rhodesianus" nonfiltered="2612" processed="2608" dbindex="117629">

Probreviceps rhodesianus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Zimbabwe i, possiblement tamb, a Moambic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Loader, S. & Poynton, J.C. 2004.  Probreviceps rhodesianus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297596" title="Medalla de Jordi" nonfiltered="2613" processed="2609" dbindex="117630">
La Medalla de Jordi (angls: George Medal) s la segona mxima distinci civil del Regne Unit i de la Commonwealth

Va ser instituida el 24 de setembre de 1940 pel Rei Jordi VI. Es va crear durant el Blitz, poca en la que hi havia un gran desig de recompensar moltes accions de valentia civil, accions per, que si s'haguessin recompensat amb la Creu de Jordi, aquesta hagus quedat devaluada. Per aix es va crear la Medalla de Jordi com a un grau inferior. El patiment del poble es veia recompensat per aquesta concessi. 

La seva creaci va ser publicada a la Gaseta de Londres del 31 de gener de 1941.

Durant la II Guerra Mundial no es podia atorgar de manera pstuma, per aix es modific al 1977, i se n han atorgat prous aix.

S ha atorgat unes 2.000 vegades. La primera dona en rebre-la va ser D. Clarke, i la primera concessi honorfica va ser al sr. JHF Hansen (ciutad dans), el 18 de desembre de 1940.

 Disseny .
Circular en plata de 1,42 polsades, amb el nom del receptor imprs en lletres majscules. L anvers mostra l efgie del monarca britnic vigent coronat (Jordi VI  Elisabet II), i al revers, Sant Jordi matant al drac amb la inscripci  The George Medal .

La cinta es vermella amb 5 franges estretes, de color blau, en honor a la banda del propi Rei. 
Una barra sobre la cinta indica una segona condecoraci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297597" title="Probreviceps uluguruensis" nonfiltered="2614" processed="2610" dbindex="117631">

Probreviceps uluguruensis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Loader, S., Poynton, J.C., Howell, K. & Menegon, M. 2004.  Probreviceps uluguruensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297598" title="ncora" nonfiltered="2615" processed="2611" dbindex="117632">

anchor.JPG|thumb|left|ncora de pescador]
Una ncora s un instrument nutic que permet a un vaixell fixar la seva posici en el mar, aferrant-se al fons mar sense preocupar-se dels corrents, impedint que navegui a la deriva.

Els vaixells ms petits noms disposen d'una ncora, unida a la nau amb cadena, o cadena i corda, segons la seva eslora, i les ms grans en tenen tres, una a la popa i dues a la proa enganxades amb cadenes. 

Les ncores poden arribar a pesar tres tones, i en els petroliers, de tretze a quinze tones, i en els superpetroliers ms de vint tones.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297599" title="Missatge" nonfiltered="2616" processed="2612" dbindex="117633">
El missatge s l'objecte o contingut de la comunicaci, all que es transmet. Inclou per tant la informaci i la forma en qu aquesta est codificada. El missatge condiciona tots els altres aspectes de l'acte comunicatiu:
intenta reflectir la intenci i pensament de l'emissor;
s'adequa formalment segons el destinatari previst;
usa un codi determinat, que ve donat pel canal; el codi pot fer canviar el missatge (per exemple no s exactament el mateix una oraci transmesa en catal que en angls, perqu els termes poden tenir connotacions diferents o referir-se a diferents realitats);

Quan el missatge s verbal i inclou un seguit coherent d'oracions, s'anomena discurs i segueix convencions marcades per la retrica. 

Vegeu tamb.
SMS;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297603" title="Bronzino" nonfiltered="2617" processed="2613" dbindex="117634">


Agnolo di Cosimo (Florncia, 17 de novembre de 1503   Florncia, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino  (errniament, en el passat, tamb se li van atribuir els noms d'Agnolo Tori i d'Angelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista itali de Florncia.  L'origen del seu sobrenom, Bronzino, s desconegut, per podria derivar del color bru de la seua pell, o b de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a smptoma de la malaltia d'Addison, una afecci de les glndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentaci de la pell. 

 Vida . 

Bronzino va nixer a Florncia. Segons el seu amic Vasari, inicialment va ser deixeble de Raffaellino del Garbo, i desprs de Pontormo, qui va ser la principal influncia en el seu estil i a qui sempre va reverir. Pontormo el va retratar quan encara era un xiquet en el quadre Josep a Egipte, actualment a la National Gallery de Londres.  

Retrats. 
L'any 1539 es va posar sota el patronatge dels Mdici, sent un dels molts artistes que es van triar per a les fastuoses decoracions fetes per a les esposalles del duc Cosme I de Mdici amb Elionor de Toledo, filla del Virrei de Npols. No va trigar molt a esdevenir el pintor oficial del duc i de la seua cort, lloc que mantindria durant la major part de la seua carrera. Els seus retrats, de figures esttiques, elegants i refinades, exemples de freda arrogncia i fermesa, van influir en l'evoluci del retrat de cort europeu durant un segle.  D'aquests retrats es van fer moltes versions i cpies de taller.  Tamb pint Bronzino retrats idealitzats dels poetes Dant i Petrarca.  Va involucrar-se de manera destacada en les activitats de l'Accademia del Disegno de Florncia, de la qual va ser membre fundador l'any 1563. El pintor Alessandro Allori va ser el seu deixeble preferit, de fet Bronzino vivia a la casa familiar d'Allori quan va morir a Florncia l'any 1572 (Alessandro era pare de Cristofano Allori). Rarament va abandonar Florncia.


Les seues clebres srires de distants retrats de Cosme I de Mdici i d'Elionor de Toledo, i les figures de la seua cort, com ara les de  Bartolomeo Panciatichi i la seua muller Lucrezia, sn les seues obres ms conegudes.  El seu retrat de l'almirall genovs Andrea Doria com a Nept s menys fams, per tamb molt reeixit.  

Bronzino tamb va ser poeta, i els seus retrats ms personals corresponen als de figures literries, com ara el de Laura Battiferri, muller de l'escultor i arquitecte Bartolommeo Ammanati, (Palazzo Vecchio, Florncia, c. 1560).

 Temes religioses .
Entre 1540 i 1541, Bronzino va comenar a treballar en la decoraci al fresc de la Capella d'Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio.  Elegants i classicistes, per tamb manieristes, aquestes obres religioses sn excellents illustracions de l'esttica de la cort florentina de mitjans del segle XVI: molt estilitzades i en absolut personals o emotives. Tanmateix, aquest estil fred i mancat d'emoci no ha de ser interpretat com una manca de fervor religis en Bronzino o en la cort. El Pas del Mar Roig s un exemple tpic de l'esttica de Bronzino en aquesta poca.  

Durant dos anys (1546 1548) va viure a Roma, on va fer una srie de pintures religioses, com ara una Ressurecci de la Mare de Du (1552), que sembla ser el resultat d'una crisi moral; de fet, aquesta era l'poca en qu l'austera atmosfera de la Contrareforma es trobava en el seu punt culminant. 

Les seues obres religioses presenten sovint posats i gestos elegants, com per exemple en El martiri de sant Lloren (1569), en la qual gaireb cadascuna de les extraordinriament contorsionades postures pot ser resseguida en l'obra de Rafael o de Miquel ngel, als qual Bronzino idolatrava.  Quan intenta transmetre una emoci intensa, el seu manierisme no resulta gens convincent, fregant l'academicisme.  L'habilitat de Bronzino amb el nu es va desplegar completament en la clebre Venus, Cupid, la Follia i el Temps, que incorpora un punyent erotisme sota el pretext d'una allegoria moralitzant.  Entre altres obres importants cal citar els frescos per a la capella del Palazzo Vecchio i el disseny de diversos tapissos sobre La histria de Josep, per al mateix palau.

La major part de les obres de Bronzino es troben a Florncia, per tamb n'hi ha alguns exemples a la National Gallery de Londres i a altres museus.

 Obres selectes .
Sant Marc (c. 1525) - Oli sobre fusta, Capella Capponi, Santa Trinita, Florncia;
Sant Mateu (c. 1525) - Oli sobre fusta, Capella Capponi, Santa Trinita, Florncia;
Sant Sebasti (1525-1528) - Oli sobre taula, 87 x 77 cm, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid;
Piet (c. 1530) - Oli sobre taula, 105 x 100 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat allegric de Dant (c. 1530) - Oli sobre fusta, 127 x 120 cm, National Gallery of Art, Washington;
Retrat de dama vestida de verd (1530-1532) - Oli sobre taula, 76,7 x 65,4 cm, Royal Collection, Windsor;
Sagrada Famlia (1534-1540) - Oli sobre fusta, 124.5 x 99.5 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena;
Adoraci dels pastors (1535-1540) - Oli sobre fusta, 65,3 x 46,7 cm, Museu de Belles Arts, Budapest;
Retrat d'Ugolino Martelli (before 1537) - Oli sobre taula, 102 x 85 cm, Staatliche Museum, Berln;
Retrat de Bartolomeo Panciatichi (c. 1540) - Pintura al tremp sobre fusta, 104 x 84 cm, Uffizi, Florncia;
Sagrada Famlia (c. 1540) - Oli sobre fusta, 117 x 93 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat d'un home jove (c. 1540) - Oli sobre fusta, 96 x 75 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Venus, Cupid, la Follia i el Temps (Allegoria; 1540-1545) - Oli sobre taula, 146 x 116 cm, National Gallery de Londres;
Creuament del mar Roig (1540-1545) - Fresco, 320 x 490 cm, Palazzo Vecchio, Florncia;
Adoraci de la serp de bronze (1540-1545) - Fresc, 320 x 385 cm, Palazzo Vecchio, Florncia;
Davallament de Crist (1540-1545) - Oli sobre taula, 268 x 173 cm, Muse des Beaux- Arts, Besanon;
Retrat de noia jovel (1541-1545) - Oli sobre fusta, 58 x 46,5 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Bia de Mdici (c. 1542) - Pintura al tremp sobre taula, 63 x 48 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Cosme I de Mdici (1545) - Oli sobre taula, 74 x 58 cm,  Uffizi, Florncia;
Retrat d'Elionor de Toledo (c. 1545) - Oli sobre taula, 115 x 96 cm,  Uffizi, Florncia;
Retrat de Lucrezia Panciatichi (c. 1545) - Oli sobre taula, 101 x 82.8 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Stefano Colonna (1546) - Oli sobre taula, 125 x 95 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma;
Retrat de Giovanni de Mdici (c. 1549) - Pintura al tremp sobre fusta, 58 x 46 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Don Garcia de Mdici (1550) - Oli sobre taula, Museu del Prado, Madrid;
Retrat d'una dama (c. 1550) - Oli sobre fusta, 109 x 85 cm, Galeria Sabauda, Tor;
Retrat d'Andrea Doria com a Nept (1550-1555) - Oli sobre llen, 115 x 53 cm, Pinacoteca di Brera, Mil;
Sant Joan Baptista (1550-1555) - Oli sobre fusta, 120 x 92 cm, Galeria Borghese, Roma;
Retrat de Pierantonio Bandini (c.1550-1555) - Oli sobre fusta, 106,7 x 82,5 cm, National Gallery of Canada;
Retrat de Francesc I de Mdici (1551) - Pintura al tremp sobre fusta, 58.5 x 41.5 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Maria de Mdici (1551) - Pintura al tremp sobre fusta, 52.5 x 38 cm, Uffizi, Florncia;
Retrat de Ludovico Capponi (1551) - Oli sobre fusta, 117 x 86 cm, Collecci Frick, Nova York;
Sagrada Famlia (1555-1560) - Pintura al tremp sobre fusta, 117 x 99 cm, Museu Puixkin, Moscou;
Retrat de Laura Battiferri (1555-1560) - Oli sobre llen, 83 x 60 cm, Palazzo Vecchio, Florncia;
Noli me tangere (1561) - Oli sobre llen, 291 x 195 cm, Museu del Louvre, Pars;
Allegoria de la Felicitat (1564) - Oli sobre coure, 40 x 30 cm, Uffizi, Florncia;
Davallament de Crist (1565) - Oli sobre fusta, 350 x 235 cm, Galleria dell'Accademia, Florncia;
Martiri de Sant Lloren (1569) - Fresc, San Lorenzo, Florncia;

Galeria.



Referncies.



Notes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297604" title="Discofins" nonfiltered="2618" processed="2614" dbindex="117635">

Dyscophinae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae.

Gneres.

 Calluella ;
 Dyscophus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297607" title="Calluella" nonfiltered="2619" processed="2615" dbindex="117636">

Calluella s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba al sud-est d'sia. 

Espcies.

 Calluella brooksii (Boulenger, 1904).
 Calluella flava (Kiew, 1984).
 Calluella guttulata (Blyth, 1856).
 Calluella minuta (Das, Yaakob & Liat, 2004).
 Calluella smithi (Barbour & Noble, 1916).
 Calluella volzi (Kampen, 1905).
 Calluella yunnanensis (Boulenger, 1919).

Referncies.

 El gnere Calluella a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297608" title="Calluella brooksii" nonfiltered="2620" processed="2616" dbindex="117637">

Calluella brooksii s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Calluella brooksii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297609" title="Calluella flava" nonfiltered="2621" processed="2617" dbindex="117638">

Calluella flava s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Calluella flava.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297610" title="Calluella guttulata" nonfiltered="2622" processed="2618" dbindex="117639">

Calluella guttulata s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Stuart, B. 2004.  Calluella guttulata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297611" title="Calluella minuta" nonfiltered="2623" processed="2619" dbindex="117640">

Calluella minuta s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Das, I. 2006.  Calluella minuta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297612" title="Medalla de la Conducta Distingida" nonfiltered="2624" processed="2620" dbindex="117641">

La Medalla de la Conducta Distingida (angls: Distinguished Conduct Medal) era una condecoraci britnica, creada per la Reina Victria el 4 de desembre de 1854.

Era atorgada al personal de l'Exrcit Britnic (i altres serveis), i pasos de la Commonwealth, per sota del rang d'oficial comissionat, per la visible valentia en batalla a terra.

Va ser creada durant la Guerra de Crimea, i normalment anava acompanyada d'una petita pensi.

Era l'equivalent a l'Orde del Servei Distingit, quan aquesta era atorgada als oficials superiors per valentia, si b se situava entre la Creu de la Fora Aria i la Medalla per la Valentia Demostrada.

Els receptors podien fer servir el post-nominal "DCM".

Va ser derogada al 1993, sent reemplaada per la Creu per la Valentia Demostrada, oberta a tots els rangs.

 Disseny .

Una medalla en plata de 36mm d'ample. A l'anvers apareix l'efgie del monarca coronat. A l'anvers apareix la inscripci "FOR DISTINGUISHED CONDUCT IN THE FIELD". ("Per la Conducta Distingida al Camp").
 
Penja d'una cinta de 32mm d'ample, vermell blau vermell, les 3 franges de la mateixa amplada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297614" title="Calluella smithi" nonfiltered="2625" processed="2621" dbindex="117642">

Calluella smithi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei i Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Calluella smithi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297616" title="Calluella volzi" nonfiltered="2626" processed="2622" dbindex="117643">

Calluella volzi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Calluella volzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297621" title="Cadena" nonfiltered="2627" processed="2623" dbindex="117644">

Una cadena s una srie d'anells, habitualment de metall, units entre si.

Les cadenes es fan de dues maneres, en funci del seu s: Les que serveixen per aixecar, estirar o assegurar, tenen els seus anells en forma trica, i permeten la flexibilitat del conjunt en dues dimensions. Les cadenes pensades per transmetre energia tenen anelles dentades de manera que encaixen amb la mquina, i noms son flexibles en una dimensi.

Les cadenes s'utilitzen com element decoratiu en joieria.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297624" title="Calluella yunnanensis" nonfiltered="2628" processed="2624" dbindex="117645">

Calluella yunnanensis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Datong, Y., Shunqing, L., Khalikov, R. & Orlov, N. 2004.  Calluella yunnanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297646" title="Doctor Who" nonfiltered="2629" processed="2625" dbindex="117646">


Doctor Who s una srie de televisi de cincia ficci britnica produda per la BBC. Fou emesa per primera vegada el 1963 i ha guanyat diversos guardons. El programa segueix les aventures d'un viatger del temps aliengena conegut com "el Doctor", que viatja en la seva nau espacial i temporal, el TARDIS, que per fora sembla una cabina de policia. Amb els seus companys, explora el temps i l'espai, resolent problemes i arreglant injustcies.

El programa apareix al Llibre Guinness dels Rcords com la srie de televisi de cincia ficci que porta ms temps en antena en tot el mn. i tamb s una part significativa de la cultura popular britnica. La srie ha estat reconeguda per les seves histries imaginatives, els seus efectes especials creatius de baix pressupost durant la seva emissi original, i el seu s pioner de msica electrnica (originalment produda per la BBC Radiophonic Workshop). A Gran Bretanya i altres llocs, el programa s'ha convertit en una srie de culte i ha influt generacions de professionals de la televisi britnics, molts dels quals cresqueren mirant-lo. Ha rebut guardons dels crtics i el pblic com a un dels programes de televisi britnics de ms qualitat, incloent-hi el Premi BAFTA a la millor srie dramtica l'any 2006.

 Segle 21: Tornada del Doctor .
L'any 2005 va tornar una nova temporada de Doctor Who amb l'actor Christopher Eccleston agafant el paper de la novena encarnaci del Doctor i la cantant tornada actriu Billie Piper interpretant la seva companya Rose Tyler. Eccleston interpretaria el paper del Doctor per la primera temporada fins a passar el paper cap a l'actor David Tennant al final del darrer episodi de la primera temporada.   

 Personatges .
Doctor (Doctor Who);
Amo (Doctor Who);
Dlek;
Ciberhum;
Rose Tyler;

 Referncies .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297652" title="Anthony Parker" nonfiltered="2630" processed="2626" dbindex="117647">



Anthony Michael Parker (nascut el 19 de juny de 1975 a Des Moines, Iowa) s un jugador professional de bsquet que juga als Toronto Raptors de la NBA. Desprs de jugar dos temporades a l'NBA a 1997-98 i 1998-99, va marxar a Europa, triunfant a Maccabi Tel Aviv, on va guanyar cinc lligues i copes nacionas, tresEurolligues i dos MVP d'aquest torneig. Al 2006 va tornar a la NVA firmant com agent lliure amb els Raptors.

Carrera.
Universitat i inicis a l'NBA.
Parker va jugar al bsquet al Institut Naperville Central i ms tard a la Universitat de Bradley, on va fer una mitjana al seu tercer any de 18.9 punts per partit amb un 42% de llanaments de tres, i es va convertir en el MVP de la Missouri Valley Conference.

Posteriorment, va ser seleccionat en la 21a posici del Draft de l'NBA de 1997 per New Jersey Nets, encara que va ser immediatament traspassat a Philadelphia 76ers. A les dues campanyes que va passar en els 76ers, Parker va estar molt castigat per les lesions, jugant 39 partits de temporada regular i anotant un total de 74 punts. En la temporada 1999-2000 va ser traspassat a l'Orlando Magic junt amb Harvey Grant per Billy Owens. En els Magic la cosa en va canviar poc, amitjanant 3,6 punts i 1,7 rebots en 16 partits abans de ser tallat el gener de 2000. Va finalitzar la temporada jugant a Quad City Thunder de la CBA, amb una mitjana d'11,5 punts en 26 partits.

Europa.

A la campanya 2000-01, Parker va fitxar pel Maccabi Tel Aviv. Va ser fitxat per omplir el buit que deixava la retirada de Doron Sheffer, i va liderar l'equip en anotaci, rebots, taps, i a ms es va guanyar el pblic amb els seus mates. El seu primer any en el Maccabi, va guanyar la lliga, la copa i la Suproleague. En la segent temporada, la 2001-02, els xits van continuar, alant-se de nou amb els dos ttols domstics i arribant a la Final Four de la Eurolliga. 

Parker va abandonar Israel al 2002 i al gener de 2003 va fitxar per la Virtus Roma, jugant 27 partits de lliga i amitjanant 14.5 punts per partit i 5.6 rebots. Tanmateix, mig any va tornar al Maccabi, ajudant-lo al 2004 i 2005 a guanyar la lliga, la copa i la Eurolliga. Al 2004 va ser nomenat MVP de la Final Four de la Eurolliga, i al 2005 MVP de l'Eurolliga i incls en el millor equip del torneig. En la seva ltima temporada a Israel, va guanyar de nou els campionats nacionals, per aquesta vegada va caure a la final de l'Eurolliga davant de PBC CSKA Moscow per 73-69. Una vegada ms, va ser nomenat MVP de l'Eurolliga i per primera vegada va ser incls en el millor quintet. 

Desprs de tenir una mitjana de 13,6 punts, 4,8 rebots i 1,8 robades en la seva carrera a la lliga israeliana, i 15,8 punts, 5,7 rebots i 1,6 robades a l'Eurolliga, Parker tornava a la NBA firmant com a agent lliure amb Toronto Raptors.

Tornada a l'NBA.
Parker tornava a l'NBA desprs d'un llarg perode a Europa, i ho feia a Toronto Raptors, curiosament equip que va derrotar al Air Canada Centre quan defensava els colors del Maccabi al octubre de 2005, anotant la cistella vencedora. Va firmar per quatre anys a ra de 12 milions de dlars, compartint equip amb veterans d'Europa com Jorge Garbajosa i Jos Caldern. En la seva primera temporada en els Raptors va sorprendre pel seu alt rendiment, amitjanant 12,4 punts, 3,9 rebots i 2,1 assistncies, i liderant el seu equip en percentatge de triples i tirs lliures. La seva versatilitat va ser pea clau per al conjunt canadenc s'alcs amb el seu primer ttol de divisi, entrs en playoffs desprs de cinc anys i aconsegus el millor balan de la seva curta histria. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297658" title="Rumex crispus" nonfiltered="2631" processed="2627" dbindex="117648">




La llengua de bou o Agrella (Rumex crispus) s un arbust amb activitat biolgica medicinal. El seu rizoma o arrel i les fulles tenen activitat laxant suau i pot prevenir els constipats i curar afeccions dermatolgiques crniques.Va tenir un elevat s popular, ja des de fa molts anys, tot i que avui en dia no s utilitza gaire i comena a estar en dess. 
  
Nomenclatura.
Rumex crispus pertany a la famlia de les poligoncies i una espcie prxima a ella s Rumex obdutifolius.Tamb s'anomena popularment llengua de bou, Acedera, Agrella, arengada de porc, Paradella crespa, remenguera, Roma i Romaril. La seva etimologia es basa en el nom genric del llat Rumex, el qual indica la forma de la fulla, mentre que el nom genric indica la caracterstica spera i arrissada de la fulla i prov del llat crispus, que igualment es pot aplicar a un terreny; tur crespu, pedra crespa.

Ecologia.
Distribuci mundial.
En quan a la distribuci mundial de Rumex crispus podem afirmar que s nativa d sia i s cosmopolita i subcosmopolita.
Distribuci al Principat.
Si tenim en compte la distribuci en el Pricipat de Catalunya la trobarem a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i a les Illes Balears. 
Hbitat.
Apareix en herbes nitrfiles, sobre sl humit i margesa de cursos d'aigua.Es troba en zones temperades i tropicals d arreu del mn.s un arbust que, per tant, necessita un entorn o ambient unit per crixer i sobreviure i que no pot viure en llocs secs i molt clids ni en zones on la temperatura sigui molt baixa.

Descripci.
Forma vital.
La forma vital de Raunkjaer s d'hemicriptfit.
Dimensions.
Mesura de 50cm a 1,2m d alada; normalment no sobrepassa l alada d'un metre, i s per aix que el podem considerar arbust.
rgans vegetatius.
Forma i tipus de la rel.
La seva Rel s fasciculada i  pivotant.s de color groguenc-ataronjat i mesura fins a 30 cm de llarg i , a ms, est provista de varies arrels adventcies les quals solen ser molt gruixudes.
Morfologia, tipus i consistncia de la tija.
La tija s herbcea i la seva ramificaci s simpdica. Tamb t ratlles longitudinals i s simple o amb ramificacions en la part superior
Morfologia (forma, divisi, marge),textura i disposici de les fulles.
La disposici de les fulles s alterna i aquestes sn lobulades (lobades).Les fulles basals sn peciolades, amb el limbe ovat-lanceolat i base cunejada o arrodonida i les caulinars presenten un pecol curt o b sn sssils. Les fulles superiors sn ms redudes.
Tipus de pilositat.
Sense pilositat
rgans reproductors.
repartici de sexes.
Hermafrodita o unisexual
Inflorescncia.
Pancula laxa.T flors verticilades disposades en pancules denses, estretes, ascendents, i de 10 a 50 cm de llarg
Morfologia i color del periant.
El periant est format per sis peces; les externes sn patents i les internes o valves erectes sn tuberculades i acrescents en la fructificaci. El seu color pot ser verd-blanc o rosat i sol florir a partir de l abril.
Androceu.
Est format per 7-8 estams oposiptals, de difcil visualitzaci.
gineceu.
El gineceu presenta un ovari lliure, ovoide que dona lloc posteriorment al fruit 
Fruit.
El fruit s un  petit aqueni envoltat per valves internes: t el contorn ovat de 2-3 mm de llarg i 0.9-1,7 mm d'ample. El seu color s castany o castany fosc i prov d'un nic carpel (s unicarpelar)

Farmacologia.
Part utilitzada.
La droga de la planta es troba en l arrel i s'utilitza, per tant, el rizoma, que s la part fresca de l arrel, que sol ser la ms jove.Tamb es poden utilitzar les fulles, que tenen el mateix efecte farmacolgic.
Composici qumica.
Cont diversos principis actius, els quals donen lloc a l efecte farmacolgic i a les propietats de la droga:
 oxalats i cid oxlic (fins al 25%);
 antraquinones  (emodines);
 Traces d  olis essencials;
 tanins (7-15%);
 sals de Fe(1,5%);
 flavonoides, com el catecol, quercitina, vitexina.
 vitamina C;
La presncia d aquests elements ens indica que la planta t activitat biolgica medicinal.

usos medicinals.
S utilitza per al tractament de restrenyiment crnic, anmia, en individus amb defenses escasses i tamb per tractament de diarrea.

Accions farmacolgiques/propietats.
s antianmic, remineralitzant cicatritzant, vitamnic, expectorant, estimulant de les defenses orgniques, i tamb es pot atribuir l acci de diurtic.Pel seu contingut en derivats antraquinnics hauria de presentar acci laxant suau, en canvi pel seu contingut en tanins tamb pot sser utilitzat com astringent(antidiarreic) i , de fet, aquesta s la seva principal aplicaci popular, a ms d'hemosttic local.

Toxicitat.
s lleugerament txica.Aquesta planta pot ser txica per al ramat i causa dermatitis a individus susceptibles.Pot ocasionar diarrea lleu i no ha de ser administrada a persones que estiguin prenen medicaments per disminuir el calci en sang.A ms, no s recomanable la seva presa en dones embarassades.No utilitzar aquest remei en persones amb artmies, insuficincia cardaca o heptica o renal, ja que pot provocar litiasi oxlica, pel seu contingut en oxalats.Tamb cal evitar la seva ingesti alimentria, ja que la intoxicacions se solen presentar com un quadre gastroentric.

Observacions.
Es posen utilitzar de 1 a 2 ml de tint de llengua de vaca uns tres cops al dia.Tamb es pot bullir una o dues cullerades de t d arrel de llengua de vaca i prendre tres cops al dia.Aquests preparats s utilitzen fonamentalment com a laxants, ja que t petites quantitats de glicsids d antraquinona que afavoreixen aquest efecte. Aquesta s utilitza tamb en l herbolari tradicional per estimular la producci de bilis i aix ajudar a tenir una bona digesti.A ms, l arrel d'aquesta planta s utilitza tamb en tractaments homeoptics; s agafa el seu rizoma fresc amb finalitat de curar la bronquitis i les afeccions gastrointestinals acompanyades de diarrea.

Segons el material bibliogrfic, s ha utilitzat Rumex crispus com a medicament des de l'edat mitjana.

Bibliografia.
 FONT I QUER, Pius .1938. Iniciaci a la botnica. Barcelona, Editorial Fontalba. Barcelona. ISBN 84-85530-37-3 ;
 Fitoterapia.net;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297660" title="Mohammad Reza Pahlavi" nonfiltered="2632" processed="2628" dbindex="117649">
Mohammad Reza Pahlevi, Xa d'Iran (en persa               ) (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - El Caire, 27 de juliol de 1980), ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els ttols tradicionals perses de Shahanshah (Rei de Reis) i Aryamehr (Llum dels Aris), monarca de l'Iran, succeint al seu pare Reza I de l'Iran, des del 16 de setembre de 1941,  fins a la Revoluci Iraniana de l'11 de febrer de 1979. Va ser el segon monarca de la dinastia Pahlavi i l'ltim Xa o emperador de l'Iran.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297670" title="Ezporogi" nonfiltered="2633" processed="2629" dbindex="117650">

Ezporogi (castell Ezprogui) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa. El municipi est format pel concejo d'Ayesa i l'indret habitat de Moriones.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297677" title="Club Deportiu Tortosa" nonfiltered="2634" processed="2630" dbindex="117651">


El Club Deportiu Tortosa s el primer club de futbol de la ciutat de Tortosa i milita actualment a la primera divisi catalana. Va ser fundat a l'abril de 1909 i compta amb ms de 650 socis. Juga al Camp Municipal Tortos (105x68),al barri de Ferreries. El Club est presidit per Santi Pelej des del juny del 2007.

Histria.
Segons l'historiador esportiu Enrique Vias, el club s fruit de la fusi de dues entitats: el Team Club, vinculat a la penya ciclista de la ciutat, i el Team Principal. Els primers partits es van jugar a la plaa de bous mentre que el primer matx contra un equip d'entitat es va jugar contra el Tarragona. Posteriorment el CD Tortosa, que inicialment va ser denominat Futbol Club Tortosa, va adquirir uns terrenys als accessos a la ciutat per la carretera de L'Aldea per fer-hi el seu camp. L'any 1914 el club passa a anomenar-se Esport Club Tortosa i el segon camp s'ubica a la plaa del Carrilet, davant d'on avui hi ha el CAP el Temple. El 1921 es fusiona amb una altra entitat i passa a dir-se Imperial Tortosa Esportiu. Finalment, el 1934 adopta el nom amb el qual s conegut fins avui: Club Deportiu Tortosa.

Altres clubs de la ciutat havien estat el Dertusa FC, que jugava al barri de Ferreries,el FC Ateneu (vinculat a l'Ateneu de Tortosa), Ibric CF (vinculat al Patronat de la Sagrada Famlia i desaparegut el 1925), Hispano i la Penya Cervantes. Cal recordar tamb el Renfe de Tortosa, i l'Immaculada de Tortosa.

L'equip va comenar en competici oficial de lliga a la 2a territorial la temporada 1942-1943, any en qu es va inaugurar l'Estadi Municipal de Ferreries un 15 d'agost de 1942. Desprs ha estat 7 temporades a 1a territorial, 9 a regional preferent, 6 a primera divisi catalana i 44 a Tercera Divisi, sent la mxima categoria assolida. Desprs del Club Esportiu Europa, amb 45 temporades (incloent-hi l'actual 2008-2009), s juntament amb el Club Esportiu Jpiter, i el Girona Futbol Club, l'equip catal que ms anys ha estat a 3a. En quatre ocasions va estar a punt de pujar de categoria.


Presidents

Han estat presidents del club: Joan Mart, Jos Obalat, Jos Llorca, Pascual Santamara, Manuel Castell, Salvador Moreno, Manuel Vega, Manuel Franc, Llus Saporta, Joan Vidal, Jordi Angelats, Enrique Vias, Pedro Prez Fabra, Jaume Bonfill, i darrerament

 2000-2003 Joaquim Valls Dalmau;
 2003-2007 Vicent Lluesma Davos;
 2007-2008 Santi Pelej Anguera;

Palmars.
La temporada 1949-1950 va ser subcampi de Tercera Divisi, i desprs de jugar una fase final en format de lligueta es va enfrontar en partit nic al Club de Futbol Badalona, que defensava la seva plaa a Segona Divisi. El partit disputat a Lleida va acabar amb un contundent 6-1 pels badalonins.

No seria fins a les temporades 1954-1955 i 1955-1956 que torn a disputar la lligueta d'ascens a Segona Divisi, per CD Mestalla primer i Llevant UD desprs van ser els equips vencedors.

Ms darrerament, la temporada 1997-1998, el CD Tortosa va disputar la lligueta d'ascens a Segona Divisi B, la qual va ser guanyada pel Cartagonova.

En el seu palmars destaquen quatre subcampionats de Tercera Divisi en la dcada daurada del club (temporades 1949-1950, 1951-1952, 1954-1955 i 1955-1956), aix com dos campionats de regional preferent (1989-1990 i 2004-2005), i tres campionats de Primera Regional (1948-1949, 1960-1961 i 1980-1981). Tamb va aconseguir ser subcampi el 1962 del Trofeu Moscard, en el qual va participar sis cops, perdent la final al Camp de Les Corts contra el CD Comtal per 3-1.

Ha participat set vegades a la Copa del Rei (en aquella poca Copa del Generalsimo), corresponents a les edicions de 1948, 1970 (va arribar fins a la quarta eliminatria caient eliminat per la UD Salamanca amb un resultat global de 3-2), 1971, 1972, 1973, 1974 i 1975.

Tamb ha particitat una vegada a la Copa "President Federaci", dos vegades a la Copa Federaci, i tres vegades a la Copa Generalitat.

Equip.
Per les seves files han passat jugadors, posteriorment, han triomfat en lligues de ms categoria com Vicente Pascual "Pahuet" (Elx, Osasuna, Sevilla, i internacional absolut dos cops), Jos Ant (Espanyol, Valncia, Jan), Otero (Linense), Llangostera (Nstic, FC Barcelona, Terrassa, Palencia i Puebla de Mxic), Vctor Curto (Barcelona C, Valncia C, Huesca, Sant Andreu, Reus Deportiu, Gav), Jordi Fabregat (Terrassa, Andorra, Hrcules, Crdoba, Yeclano, internacional juvenil i Sub-21), Angel Rangel (Reus Deportiu, Girona, Sant Andreu, Terrassa, Swansea City), Edu Albacar (Espanyol B, Novelda, Alacant, Hrcules, Alavs). El mxim golejador de l'equip ha sigut J.L. Margalef amb 165 gols. Tamb Margalef ha estat el que ms partits ha jugat amb la samarreta roig-i-blanca amb un total de 371 partits.

La plantilla 2008-2009 est formada pels segents jugadors:

Porters: Adr Borrs i Franc Reolid. Defenses: Cosido, Xavier Tosas, Jos Ramn, Mauri, Quique i Sergio Pradas. Migcampistes: Isaac, Cristian, Subi, David, Ferran i Raul Hernndez. Davanters: Anell, Eugeni, Jaime i Joel. Primer entrenador: Carlos Als. Segon entrenador: Carlos Soler.

Entrenadors

 1997-2002 Jordi Fabregat Valmaa;
 2002-2003 Juanjo Rovira Berengu;
 2003-2004 Jordi Fabregat Valmaa;
 2004-2006 Jos Luis Guerra;
 2006-2007 Xavier Cid Ortal;
 2007-2007 Isaac Fernndez;
 2007-2008 Carlos Als Ferrer;

Temporades.


Classificaci histrica.
El CD Tortosa en les seves 44 temporades a Tercera Divisi ha jugat 1564 partits, dels quals ha guanyat 614, empatat 304 i perdut 646. Compta amb 2451 gols a favor i 2452 en contra, obtenint 1636 punts en la classificaci histrica de Tercera Divisi.

Finalitzada la temporada 2007-2008, el Tortosa est situat en la segona posici de la classificaci histrica de Tercera que no te en compte aquells equips que han militat en categories superiors.



Enllaos externs.
 cdtortosa;
 'Lo bloc del Tortosa';



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297679" title="Limbe" nonfiltered="2635" processed="2631" dbindex="117652">


En botnica, s'anomena limbe o limbe foliar a la zona laminar que comnmente forma part de l'anatomia d'una fulla. La cara superior es diu anvers i la inferior revers.

El limbe pot ser d'una sola pea, i llavors diem que s una fulla simple, o format per segments separats, sovint folols, el que fa que sigui una fulla composta. Diversos carcters distintius que s'usen en la descripci i reconeixement de les espcies botniques, apareixen associats al limbe com per exemple el tipus de nervaci, el color, la forma del marge i el pls o tricomes que el recobreixen que poden ser diferents en l'anvers que el revers.

En les gramnies s'usa normalment el terme de lmina o lmina foliar.

Vegeu tamb Morfologia foliar;

Referncies.
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297680" title="Eslava" nonfiltered="2636" processed="2632" dbindex="117653">

Eslava s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297682" title="Urna (mesura)" nonfiltered="2637" processed="2633" dbindex="117654">
Urna  (plural llat urnae) era una mesura romana de capacitat de lquids, que era la meitat de la principal mesura d'aquesta mena, l'mfora o quadrantal.

El seu nom derivaria de la funci ms general d'una urna, que era un atuell per contenir aigua o altres substncies (tant lquids com slids). Hi havia tamb urnes amb una finalitat religiosa i urnes amb finalitat electoral (vegeu urna romana)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297683" title="Galipentzu" nonfiltered="2638" processed="2634" dbindex="117655">

Galipentzu (castell Gallipienzo) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297686" title="Dyscophus" nonfiltered="2639" processed="2635" dbindex="117656">

Dyscophus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de l'illa de Madagascar. 
		
Espcies.
	 
 Dyscophus antongilii (Grandidier, 1877);
 Dyscophus guineti (Grandidier, 1875) 	 ;
 Dyscophus insularis (Grandidier, 1872);

Referncies.

 El gnere Dyscophus a l'IUCN. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297687" title="Urna romana" nonfiltered="2640" processed="2636" dbindex="117657">
La urna romana era un atuell que tenia una finalitat d'enmagatzament, electoral o religis.

La finalitat electoral era la que servia per contenir els noms del jutges que cada pretor rom designava per portar les causes judicials. Tamb en una urna es posaven les cendres dels difunts; aquestes urnes eren sensiblement millor i s'acostumaven a fer de marbre, porfiri, pedra o argila treballada, bronze, i fins i tot vidre; n'hi havia de totes formes i mesura, algunes molt senzilles i altres amb escultures amb relleu i amb diversos ornaments.

Una urna servia per enmagetzamar, pricipalment aigua per tamb altres elements lquids o slids, i va donar nom a una mesura romana de volum (veger urna (mesura)).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297689" title="Zare" nonfiltered="2641" processed="2637" dbindex="117658">

Zare (castell Sada) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa. Fins a comenaments del segle XVIII s'hi parlava euskera, per actualment s zona castellanoparlant.
Histria. 
En l'poca romana per les seves terres passava una calada que venia de Lidena i es dirigiria cap a Eslava. En aquest acabo existia un poblat localitzat als voltants del cam de Sangesa. Per aquests temps la seva poblaci es dedicava a la vinya i al olivera. Durant l'edat mitja va formar amb els pobles vens una cadena de fortaleses per a defensa de les invasions rabs. En l'any 1076 l'abat Raimundo de Leyre va rebre la cessi del palau de Fontanella. Per un curt periode de temps a partir de l'any 1084 aquesta localitat va pertnyer al regne d'Arag. La famlia ms antiga de Sada de la qual hi ha constncia s la dels Aznrez. Aquesta famlia va rebre de Teobald I de Navarra el castell de Javier en l'any 1236. 

A partir del 1425 aquesta vila pas a pertnyer al comtat de Lern. L'via materna de Sant Francesc Xavier era de Sada. Segons consta en el llibre de focs de la merindad de Sangesa, en l'any 1428 el cultiu de la vinya i blat era la principal font d'ingressos. En l'any 1846 aquest poble se segreg de la Val d'Aibar quedant com ajuntament enterament separat. Per aquest lloc passava una ramificaci del cam de Santiago que arribava de Sangesa passant per Aibar i es dirigiria per Moriones cap a la Biscaia i d'aqu cap a Artajona travessant la Valdorba. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297690" title="Dyscophus antongilii" nonfiltered="2642" processed="2638" dbindex="117659">

Dyscophus antongilii s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Raxworthy, C., Vences, M., Andreone, F. & Nussbaum, R. 2004.  Dyscophus antongilii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297691" title="Quinqutria" nonfiltered="2643" processed="2639" dbindex="117660">
Quinqutria (Quinquatria o Quinquatrus) fou un festival dedicat a Minerva que se celebrava cada any el de mar i fou anomenat aix segons Marc Terenci Varr perqu se celebrava cada cinqu dia desprs dels idus, igual que a Tusculum es deia Sextria (o Sexatrus) al festival que es feia al sis dia desprs dels idus, i Septimtria (Septimatrus)  al que es feia al set dia. Sext Pompeu Fest encara afegeix que els faliscs anomenaven al seu festival que es feia el des dia desprs dels idus com Decimtria o Decimatrus.

Tots els autors estan d'acord en qu noms durava un dia, excepte Ovidi que diu que durava cinc dies i que prenia el nom d'aquesta circumstancia; segons Ovidi hi havia un dia en qu no es podia vesar sang i desprs quatre amb combats de gladiadors, per  lo que semblaria que el festival prpiament era el primer dia i la resta segurament foren afegits en temps de Csar per gratificar al poble al que agradaven molt els combats de gladiadors. Tots els antics calendaris estan d'acord en qu el festival noms durava un dia.

Ovidi diu que se celebrava per commemorar el naixement de Minerva per segons Fest era dedicat a Minerva perqu el seu temple a l'Avent fou consagrat aquest dia. Segons Ovidi el cinqu dia les trompetes usades en els ritus sagrats eren purificades, per sembla que aquest acte formava per si sol un festival separat anomenat Tubilustrium que es feia el 23 de mar i per tant equivalent al cinqu dia desprs de la Quinqutria. Era costum en el dia del festival que les dones consultessin als endevins.

Domici va establir una celebraci privada a la seva villa als turons d'Alba, amb un collegi encarregat d'organitzar la celebraci, amb caceres de besties salvatges, canons, i concursos de poetes i oradors.

Un festival anomenat Quinquatrus Minusculae o Quinquatrus Minores, es feia els idus de juny i s'organitzava una process fins el temple de Minerva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297693" title="Quinquenlia" nonfiltered="2644" processed="2640" dbindex="117661">
Quinquenlia (Quinquennalia) foren uns jocs romans instituts per Ner l'any 60 a imitaci dels jocs grecs que es celebraven cada quatre anys; consistien en msica, gimnstica i jocs eqestres  i foren anomenats popularment la Nernia per distingir-los d'un altra Quinquenlia instituda anteriorment en honor de Juli Csar i d'August i que noms es feien a les ciutats italianes i de provncies. 

A la mort de Ner la Nernia o Quinquenlia va desaparixer, per Domici la va reviure en honor del Jpiter Capitol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297694" title="Quinquevir" nonfiltered="2645" processed="2641" dbindex="117662">
Quinquevir (quinqueviri) fou cadascun dels membres d'un cos de cinc magistrats (quinquevirs) nomenats sovint durant la repblica com a magistrats extraordinaris per portar a efecte alguna mesura concreta. Per la fundaci de les colnies eren nomenats generalment s, per ocasionalment tamb es van nomenar quinquevirs. Una feina sovint encarregada era la reparaci de les muralles i torres de la ciutat.

Destaquen els Quinqueviri mensarii, o banquers pblics, nomenats en moments de crisi econmica.

A ms de la magistratura extraordinria hi havia uns quinquevirs ordinaris encarregats de la seguretat a la ciutat desprs de la caiguda del sol, substituint els magistrats de dia que havien de descansar; foren establert durant la guerra contra Pirros de l'Epir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297695" title="Dyscophus guineti" nonfiltered="2646" processed="2642" dbindex="117663">

Dyscophus guineti s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R., Vences, M. & Cadle, J. 2004.  Dyscophus guineti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297697" title="Quirinlia" nonfiltered="2647" processed="2643" dbindex="117664">
Quirinlia (Quirinalia) fou un festival rom.

Estava consagrat a Quir. El festival se celebrava cada any el 17 de febrer el dia en qu segons la tradici el fundador de la ciutat, Rmul (Quir), hauria estat elevat al cel. El festival va rebre tanmateix el nom de Stultorum feriae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297698" title="Nernia" nonfiltered="2648" processed="2644" dbindex="117665">


Nernia o Neroneia fou el nom que va portar la capital armnia Artaxata vers el 64 al 68.
Nernia fou el nom popular dels jocs coneguts formalment com a Quinquenlia, instituits per Ner;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297699" title="Fuglia" nonfiltered="2649" processed="2645" dbindex="117666">
Fuglia o Regifugium (Fugalia o Regifugium) equivalent a "Fugida del Rei" fou una festa celebrada cada any pels romans el 24 de febrer, en commemoraci, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb de Roma. 

En alguns calendaris apareix tamb marcat com dia del Regifugium el 24 de maig; historiadors antics i moderns pensen que ms aviat la data est relacionada amb la fugida simblica del rex sacrorum dels comicis. En el dia de la festa es feien certs sacrificis i el rex sacrorum feia algunes funcions als comicis que no podia fer la resta de l'any, per acabar amb una simblica fugida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297702" title="Rex sacrorum" nonfiltered="2650" processed="2646" dbindex="117667">
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o  Rex sacrificus fou el magistrat rom que desprs de l'establiment de la repblica va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.

El primer rex sacrorum fou designat a petici dels cnsols pel collegi de pontfexs i el seu mandat inaugurat pels ugurs. Era proclamat als comicis calactis sota la presidncia dels pontfexs. Tots els rex sacrorum que van existir en la repblica foren patricis. El rex sacrorum no tenia cap influncia en els afers poltics i per aix els plebeus no tenien aspiracions a aquest crrec; tenia poca importncia pels mateixos patricis i algunes vegades no es va nomenar el crrec i va restar vacant; cap al final de la repblica la funci havia caigut en dess; August la va reviure i va romandre durant tot l'Imperi fins al temps de Teodosi I el Gran.

El rex sacrorum era tericament la dignitat religiosa ms alta, per damunt del Pontfex Mxim, per en poder i influncia era molt inferior. El crrec era vitalici i qui el tenia no podia exercir funcions militars o civils, i estava exempt de tot servei. La dona del rex sacrorum era la regina sacrorum i tamb tenia algunes funcions religioses. 

Les funcions del rex sacrorum eren:

1.	Portar a terme les consagracions publiques;
2.	feia les consagracions de les calendes, els idus i les nones a Jpiter (la regina sacrorum feia les mateixes consagracions a Juno);
3.	Feia uns sacrificis als comicis en el regifugium;
4.	Quan algun portent semblava amenaar Roma  s'encarregava de demanar la protecci dels deus;
5.	Anunciava la celebraci de les festes de cada mes al poble reunit en assemblea;

El rex sacrorum vivia en un edifici pblic a la via sacra prop de la casa de les verges vestals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297704" title="Cseda" nonfiltered="2651" processed="2647" dbindex="117668">

Cseda (en basc Kaseda) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa. Limita amb Sangesa, Aibar, Zare, Gallipienzo, Carcastillo i Pea, aix com amb Sos del Rey Catlico i Sofuentes (provncia de Saragossa).

 Demografia .


 Personatges clebres .
Francisco Javier Senz de Oiza (1918 - 2000). Premi Prncep d'Astries i arquitecte de la Universitat Pblica de Navarra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297705" title="Dyscophus insularis" nonfiltered="2652" processed="2648" dbindex="117669">

Dyscophus insularis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Referncies.

 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Dyscophus insularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297707" title="Reda (carruatge)" nonfiltered="2653" processed="2649" dbindex="117670">
Reda (Reda o Redha) era un carruatge rom de viatge. 

Era d'origen gal i fou el carruatge normalment utilitzat pels romans en els seus viatges a traves de les vies romanes; era prou gran per portar diverses persones  i un notable equipatge. Tenia quatre rodes i era portat generalment per dos cavalls. Un conductor es posava al davant i la resta anava al darrera, protegits del sol o la pluja per una tela.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297712" title="Robiglia" nonfiltered="2654" processed="2650" dbindex="117671">
Robiglia (Robigalia) fou un festival rom.

Era un festival pblic en honor del deu Robigus o Robigo, que conservava els camps contra les plagues i altres mals. Hauria estat institut per Numa Pompili. En aquesta festa es feien sacrificis consistents en les visceres d'un gos o un be, amb encens i vi; una pregaria era feta per un flamen (sacerdot) a la cova de la detat (una deessa segons Ovidi i Columella). La festa va originar les "rogatives".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297713" title="Xabier" nonfiltered="2655" processed="2651" dbindex="117672">

Xabier (castell Javier) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .



 Personatges clebres .
 Sant Francesc Xavier (*1506  1552), religis i missioner de la Companyia de Jess   Festivitat: 3 de desembre.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297716" title="Rostra" nonfiltered="2656" processed="2652" dbindex="117673">

Rostra que es traudiria per "Bec" fou el nom aplicat a una edificaci del frum des de la qual els oradors es dirigien al poble. Originalment fou anomenada templum perqu era consagrada pels ugurs, per va agafar el nom de "rostra" al final de la gran guerra llatina perqu fou adornada amb els becs (la punta) dels vaixells dels antiates (de la ciutat d'ntia); la costum de arrancar la part de davant dels vaixells com a trofeu tamb apareix entre els grecs que l'anomenaven acroterium ().

La rostra era exactament entre el Comitium ( plaa dels comicis de les cries) i el frum (plaa dels comicis de les tribus) i l'orador es podia dirigir a una o l'altre. Es creu que era un edifici circular amb una plataforma al capdamunt vorejada per un parapet amb dos accessos, un per cada costat.

Juli Csar va transferir la Rostra a una cantonada del frum per l'antiga Rostra va romandre i fou coneguda com Rostra Vetera mentre la nova era anomenada Rostra Julia. Les dues Rostres van tenir estatues d'homes illustres; la nova tenia les de Luci Corneli Sulla, Gneu Pompeu Magne, Juli Csar i August.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297721" title="Lentinus edodes" nonfiltered="2657" processed="2653" dbindex="117674">
 




 Nomenclatura . 

El Lentinus edodes o vulgarment anomenat Shiitake s un fong basidiomicet de la famlia dels poliporcies. El seu nom cientfic s degut a que t forma de lent i edodes per ser comestible. Del nom japons Shiitake,  shii  s el tipus d arbre on el fong creix naturalment i  take  significa fong. Tamb s anomenat   Hua gu,   Shiang-gu  o  Xianggu,  Pasania fungus  i  Dongo .

  Descripci  . 

El Shiitake s un fong de talla mitja, de color marr fosc al centre i ms clar a la perifria (encara que quan creix de forma silvestre s de color mbar), ms carns que el xampiny i amb un pes de 60-70 g.

Presenta un barret de 5-12 cm, el qual en ocasions, s umbonat. Aquest umb s central i de color marr clar o fosc, amb tons rogencs. s lleugerament convex o pla-convex en estat madur. La superfcie del barret es troba coberta per escames blanquinoses, especialment, al llarg del marge. A la part inferior del barret, presenta unes lmines que poden ser adherides o lliures, blanquinoses, comprimides i de marges serrats. El peu s central, curt i flexus; es troba cobert per unes petites escates fibroses i posseeix un anell efmer blanquins o castany fosc. La carn t molt gust i presentat la particularitat de poder assecar-se i rehidratar-se fcilment.


  Ecologia  . 
Es poden trobar micelis d aquest basidiomicet en llocs humits dels boscos, sobre troncs en descomposici, principalment a sota de l escora, sobre fulles mortes i humides, o sobre altra matria orgnica.

Distribuci mundial

s autctona de pasos asitics com el Jap, la Xina o Corea. Desprs es va exportar a Europa (Holanda principalment) i actualment es cultiva arreu del mn, inclosos els Estats Units.

Distribuci al Principat

A Espanya s est iniciant la producci del Shiitake a la zona de Catalunya, amb fins tant culinaris com farmacolgics.

 Cicle reproductiu . 

1. Fecundaci: 

Els basidiomicets no disposen d rgans sexuals diferenciats morfolgicament. La fecundaci s inicia amb el pas dels nuclis i del plasma (plasmogmia) d una cllula haploide a una altra (somatogmia). A vegades per, la fecundaci s efectua entre les hifes acabades d originar per la germinaci de les basidiospores. A diferncia dels Ascomicets, el miceli dicrion originat per la fecundaci s alimenta pels seus propis medis. 

2. Formaci dels basidis.

3. Formaci de les espores: 

Al basidi es realitza normalment la meiosis i freqentment i amb anterioritat, la cariogmia. Durant les dues etapes de divisi de la meiosi, segueix una mitosi, de manera que apareixen 8 nuclis basidials. Sovint per, en maduren noms quatre, i aquests poden distribuir-se per parelles entre les basidiospres o degenerar la mitat d ells.

Les espores es formen a l interior de prominncies basidials especials anomenades esterigmes. Amb freqncia aquests, es divideixen al protosterigma i l espcula.

Les basidispores son expulsades  de forma activa, malgrat que la fora i la distncia d expulsi acostuma a ser de tan sols 0,1-0,2 mm; distncia que si b s gaireb escassa, s tamb suficient per a injectar les basidispores de l himeni a l aire en moviment.

Poc abans de l expulsi, es forma una gota de lquid que augmenta de mida i expulsa l espora amb ella.  Aquesta gota est envoltada d una paret cellular (la prolongaci de la paret de l esterigma) i a causa de l'augment rpid de la mida de la gota de lquid, l espora s alliberada.

 Farmacologia .

Part utilitzada (droga):
 
Micelis i carpfores

DOSIS

 De 6 a 16 grams al dia. Normalment es pren en sopes, o b com a infusi (bullint-ho de 10 a 20 minuts).

 El LEM, que s una forma ms concentrada del fong, es pren en dosis de 1 a 3 grams, dues o tres vegades al dia.

Composici qumica

Arginina, calci, coure, fenilalanina, ferro, fsfor, histidina, isoleucina, leucina, lisina, magnesi, mangans, metionina, nitrogen, potassi, sodi, tirosina, treonina, valina, vitamina D, zinc.


Principis actius

Ac2p (polisacrid, antivric), C-12 (polisacrid immunoactiu), Emitanina (polisacrid immunoactiu), EP3 (lingina) Antivric, immunoactiu Eritadenina (hipolipidmic), FBP (protena, antivrica), KS-2, KS-2-B Antiviral, immunoactiu (pptid) antibacteri, Nucletids o derivats, 
Poliribonucletids (immunoactiu), Thioprolina (TCA) Aminocid eliminador de nitrits


Usos medicinals 

 LENTINAN;

s un extracte de sucre que ha estat utilitzat experimentalment en l home i diversos animals per a provar el seu efecte anti-cancerigen (cncer de colon, d estmac, d ovaris...). Destaca l estimulaci en la producci de limfcits i el control de cllules mortes en les infeccions canceroses.

 ERITADENINA;

S ha experimentat en persones i animals el seu efecte per a reduir les tasses de colesterol.

 INTERFER;

s usat per a tractar cncers i com a antivric i antiinflamatori. Refora la immunitat de les cllules.

 ERGOSTEROL;

Noms es troba en fongs deshidratats, i quan s exposa als raigs ultraviolats es converteix en vitamina D. Aquesta, t efectes sobre el cncer de colon, i s necessria per a l absorci de calci i fsfor.

 FORMACI DE PROSTACLANDINA;

L cid Linoleic present al Shiitake es transformat pel cos en diversos tipus de prostaglandina. El tipus E1 s ha utilitzat per provocar ereccions als homes per injecci intramuscular. El Lentinan estimula la producci de limfcits T, que estimulen la producci dels E1.

 ANTI-OXIDANTS;

Un dels enzims que cont el Shiitake, el sperxiddismutassa, disminueix la peroxidaci de lpids, i per tant ajuda a prevenir malalties coronries.

 AMINOCIDS;

La glutamina, que es troba al Shiitake en altes concentracions; i la Arginina, que estimula els limfocits T i ajuda a prevenir la prdua de nitrogen.

 ZINC;

L addici de zinc en plasma augmenta els nivells de testosterona i la quantitat d esperma. 

 ENZIMS;

S han trobat a prop de 50 enzims als fongs de Shiitake: cellulosa, enzims digestius, asparaginasa.... Aquesta ultima s utilitza per a tractar alguns casos de leucmia infantil.

 CHITIN;

El 80% de la fibra de Shiitake es troba al Chitin. S ha demostrat que redueix el colesterol en sang.

En la medicina tradicional xinesa:

Manteniment general de la salut: prendre de 3 a 4 g de Shiitake deshidratat al dia.
Enverinament per fongs: 9 g de Shiitake deshidratat al dia bullits en aigua. Prendre-ho tot en un dia.
Pel xarampi en nens: prendre 6 g de Shiitake deshidratat bullit en aigua a foc lent. Prendre-ho dues vegades al dia.
Mal de panxa. 9 g de Shiitake deshidratat bullit al dia.
Mal de cap i debilitat.

Accions farmacolgiques / propietats.

Una de les propietats ms interessants s l efecte enfortidor del sistema immunolgic.  S ha comprovat que s de gran ajuda en problemes vrics i bacterians ja que estimula la producci d interferons, limfcits T i macrfags. D aquesta manera, ajuda en l aparici d herpes, grips o refredats.
En els casos de cncer i tumors s un gran aliat ja que t un efecte antioxidant degut al contingut de Lentinan, Betagluc, l enzim Superxid Dismutasa, vitamines A, C, E i Seleni.

En malalties cardiovasculars afavoreix el control de la hipertensi, redueix el colesterol i disminueix la viscositat de la sang. Aix s possible grcies al contingut d Eritadenina i a un tipus de fibra anomenada Chitin.

Afavoreix la digesti perqu contn molts enzims, especialment, la pepsina i tripsina.

El fong Shiitake s un aliment anti-envelliment perqu cont antioxidants i per una altra banda, afavoreix els nivells adequats de l hormona de creixement.

Tamb cont Ergosterol que s un nutrient que es converteix en vitamina D quan ens toca el sol. s important per l assimilaci de calci i fsfor.
I la seva aportaci d cid Linoleic ajuda a la producci de diferents tipus de protaglandines.

Toxicitat.

El Shiitake pot induir diarrea i distensi abdominal temporal si s usa en quantitats importants (15-20 g al dia).
No s aconsellable durant l embars.


 Cultiu .

Antigament, els camperols xinesos estenien a la terra fusta d alzina i faig a la que havien realitzat abans uns talls i esperaven fins que s omplien de bolets de Shiitake. Era un mtode laboris per no sempre tenia xit. Actualment, el Shiitake s aconsegueix mitjanant grans cultius en els quals s aplica un combinat de bolets especialment cultivat en fusta d arbres acabats de talar. Depenent de les condicions climatolgiques, el bolet est llest per ser recollectat al cap de 8 a 15 mesos.

El cultiu de Shiitake en bosses de plstic amb substrat esterilitzat est agafant popularitat en molts pasos. El cicle de cultiu amb aquest mtode s curt i rpid i les produccions sn ms altes i homognies. Un cop el substrat hagi completat la seva maduraci s afavoreix la fructificaci per immersi en aigua freda durant 24 hores. Desprs es colloca sota un bon control ambiental. Les condicions han de ser les segents: temperatures de 16 5-18 1C, humitats relatives del 85-90% i nivells de CO2 de 1400-2000ppm. El Shiitake necessita llum per una bona fructificaci i ha de ser regat per mantenir la superfcie humida. 










 Legislaci .

El Lentinus edodes purificat s considerat a Jap una droga. Actualment no est disponible a Estats Units com a suplement de les herbes.

 Histria .

El Shiitake, s un fong comestible molt apreciat al Jap, la Xina i Corea des de fa 2000 anys. 
s originari de la Xina, des d on es va exportar a Jap, Europa (principalment a Holanda) i Estats Units.

 Bibliografia .

LINKS EXTERNS

Linneo
 
Salud y terapias naturales
 
Dialnet 
 
Biomanantial
 
Hongos medicinales
 
Tlahui medic
 
Reader's digest


LLIBRES

Shiitake y reishi, Daniel Sandra

Shiitake, the healing mushroom, Kenneth Jones


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297722" title="Petilla de Aragn" nonfiltered="2658" processed="2654" dbindex="117675">

Petilla de Aragn s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa. Es tracta d'un enclavament dins la comarca aragonesa de Cinco Villas. Des del punt de vista eclesistic, pertany a la dicesi de Jaca i arxidicesi de Pamplona. L'enclavament principal de Petilla limita pel nord amb Gordn i amb Isuerre, per l'est i pel sud amb Uncastillo, i per l'oest amb Sos del Rei Catlic.

 Demografia .

Geografia. 
s un enclavament de Navarra, envoltat per la provncia de Saragossa, en Espanya. Situada en la vall del riu Onsella, s'accedeix des de la carretera entre Navardn i Sos del Rei Catlic en tot just 12 km. La peculiaritat geogrfica de Petilla de Aragn, un territori navarrs envoltat per terres aragoneses, ha estat l'esper de l'eterna discussi sobre si Santiago Ramn y Cajal era aragons o navarrs, pel fet que Ramn y Cajal abandons en el seu ms tendra infncia les terres navarreses de Petilla i es cris en terres aragoneses, a ms de ser descendent d'aragonesos. El terme de Petilla est recorregut pel barranc de la Rinconera, un afluent del riu Onsella. Pel nucli de los Bastanes discorre el barranc de los Bastanes, que desguassa en el riu Riguel en el terme d'Uncastillo, per prop de Layana. AL sud del terme municipal, en el lmit amb Uncastillo, es troben les majors altures del mateix, les forests de Selva (1.159 m) i Cruz  (1.132 m), que formen ja parteix de les estribaciones occidentals de la cridada serra de Santo Domingo. 

Llengua aragonesa. 
Tamb va ser l'ltim poble de Navarra a mantenir viva la llengua aragonesa, la parlada en el seu entorn, per la seva prpia situaci geogrfica. 

Enllaos externs.
http://www.petilladearagon.blogspot.com;
http://www.cfnavarra.es/estadistica - Institut d' estadstica de Navarra;
http://idena.navarra.es/ - Infraestuctura de Dades Espacials de Navarra;
http://toponimianavarra.tracasa.es/listaTopo.aspx?lang=cas&pag=0&nRes=20&Muni=Petilla+de+Arag%C3%B3n&Patr=&Enti=&Ofic=&Fuen=&Orig=&Etim= Toponmia oficial de Petilla de Aragn.
http://www.navarratv.com/search.php?text=petilla. VIDEO sobre Petilla de Aragn, imatges captades en vol aeri. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297723" title="Cas Pla Territorial de Mallorca" nonfiltered="2659" processed="2655" dbindex="117676">
El Cas Pla Territorial de Mallorca s un presumpte cas de corrupci succet a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en qu el PP de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell de Mallorca.

L'abril de 2008, la Fiscalia Anticorrupci de les Illes Balears va interposar una querella criminal per tres presumptes delictes: trfic d'influncies, s d'informaci privilegiada i prevaricaci. El jutge Miquel Florit va acceptar la querella i va decidir comenar amb la ronda de compareixences.

Se sospita que alguns poltics mallorquins podrien haver utilitzat la informaci de la qual disposaven abans que s'aprovs el Pla Territorial de Mallorca per oferir bons negocis a un grup de privilegiats empresaris de la construcci, entre els quals es trobarien Mateu Sastre, del grup Ibercon; Vicen Grande, del grup Drac; i Fausto Ferrero, del Grup Fer.

Els poltics presumptament implicats en aquest cas sn Bartomeu Vicens (UM), en aquells moments conseller de Territori del Consell de Mallorca i Jaume Font (PPB), en aquells moments conseller de Medi Ambient del Govern Balear.

El cas est en instrucci per part del jutge Miquel Florit del Jutjat d'instrucci nmero 1 de Palma.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297725" title="Melanobatraqu" nonfiltered="2660" processed="2656" dbindex="117677">

Melanobatrachinae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae.

Gneres.

 Hoplophryne ;
 Melanobatrachus ;
 Parhoplophryne ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297726" title="Comarca de Puente la Reina" nonfiltered="2661" processed="2657" dbindex="117678">
Comarca de Puente la Reina (en basc, Izarbeibarra) s una comarca de Navarra dins la merindad de Pamplona, a la zona castellanoparlant, formada pels municipis al voltant de Puente la Reina (en basc, Gares). Limita al nord amb la Cuenca de Pamplona, a l'est amb la comarca de Tafalla i a l'oest amb Estella Oriental, i est formada pels municipis de:
 Artazu;
 Legarda;
 Uterga;
 Adis;
 Ukar;
 Biurrun-Olkotz;
 Tirapu;
 Aorbe;
 Eneritz;
 Guirguillano;
 Muruzabal;
 Maeru;
 Obanos ;
Gares;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297729" title="Hoplophryne" nonfiltered="2662" processed="2658" dbindex="117679">

Hoplophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Tanznia. 

Espcies.

 Hoplophryne rogersi (Barbour & Loveridge, 1928);
 Hoplophryne uluguruensis (Barbour & Loveridge, 1928);

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;
 Informaci sobre el gnere Hoplophryne al web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297731" title="Hoplophryne rogersi" nonfiltered="2663" processed="2659" dbindex="117680">

Hoplophryne rogersi s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Howell, K., Loader, S., Vonesh, J. & Menegon, M. 2004.  Hoplophryne rogersi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297732" title="Llista de casos de corrupci a les Illes Balears" nonfiltered="2664" processed="2660" dbindex="117681">


Aquesta s una llista dels casos i presumptes casos de corrupci a les Illes Balears des de les primeres eleccions autonmiques (1983).



Enllaos externs.
 Mallorca, amb estrs de corrupci (El Peridico de Catalunya  10/12/06)  ;
 PP/corrupci (I): Abans del Pacte de Progrs (25-04-08);
 Poltics a la banqueta (Diario de Mallorca, 05-05-2008) ;
 Rafael Perera, l advocat de la corrupci del PP (1-08-2008);
 Anticorrupci investiga els escndols del PP (Diari de Balears, 12-08-2008);
 El llegat de Jaume Matas (Escolar.net, 14-08-2008) ;
 Els escndols de Matas (Diari Avui, 18-08-2008);
 Pactes entre bastidors a l'hemicicle dels corruptes (novembre 2008);
 La corrupci i la capsa de Cola Cao (Tribuna.cat 9-10-08);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297733" title="Hoplophryne uluguruensis" nonfiltered="2665" processed="2661" dbindex="117682">

Hoplophryne uluguruensis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Howell, K., Poynton, J.C. & Loader, S. 2004.  Hoplophryne uluguruensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297735" title="Sagum" nonfiltered="2666" processed="2662" dbindex="117683">
Sagum fou una capa portada pels soldats romans i oficials inferiors en contraposici al paludamentum que portaven els oficials superiors i generals. Era contraposada a la toga o vestit civil. 

En temps de guerra tots els ciutadans portaven el sagum fins i tot a la ciutat, excepte les persones de rang consular; durant la guerra social el sagum fou portat durant dos anys per tothom. El sagum era obert pel davant i generalment agafat a traves del coll per un claudtor; era semblant al paludamentun; encara que aquest darrer era de vegades anomenat sagum com a forma general, era ms freqent el s del diminutiu sagulum.

Les nacions germniques i escites tamb portaven sagum; es coneixen representacions de srmates amb sagum; el sagum germnic s esmentat per Tcit; els gals tamb l'utilitzaven.

El vestit extern dels esclaus i persones molt pobres era tamb anomenat algunes vegades com a sagum.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297736" title="Escriptura (desambiguaci)" nonfiltered="2667" processed="2663" dbindex="117684">

 Escriptura, mtode de comunicaci humana;
 Escriptura (document), representaci escrita d'un negoci jurdic;
 Escriptura (impost), impost rom;

 Les sagrades escriptures dels cristians, jueus i musulmans.  ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297737" title="Legarda" nonfiltered="2668" processed="2664" dbindex="117685">

Legarda s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Zizur Zendea, al sud amb Muruzabal i Obanos, a l'est amb Uterga i a l'oest amb Puente la Reina.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297738" title="Anodonthyla" nonfiltered="2669" processed="2665" dbindex="117686">

Anodonthyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Madagascar. 

Espcies.

 Anodonthyla boulengerii (Mller, 1892).
 Anodonthyla montana (Angel, 1925).
 Anodonthyla nigrigularis (Glaw & Vences, 1992).
 Anodonthyla rouxae (Guib, 1974).

Referncies.

 Informaci i distribuci geogrfica d'aquest gnere de granotes. ;
 El gnere Anodonthyla a la web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297740" title="Anodonthyla boulengerii" nonfiltered="2670" processed="2666" dbindex="117687">

Anodonthyla boulengerii s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Referncies.
 Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Anodonthyla boulengerii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297741" title="Alborde" nonfiltered="2671" processed="2667" dbindex="117688">
Alborde s una revista nord-americana de msica fundada a Los ngeles al 1997 dedicada al pblic hisp. La seva periodicitat s bisetmanal i el seu contingut s especialitzat en nova msica rock en espanyol local i internacional. La revista est dirigida per Jess Olvera. 

 En cada nmero es publica un espai dedicat a lbums (nacionals i internacionals), singles, canons pellcules i concerts. Al mar publica una llista amb les preferncies dels lectors.

La revista al llarg de la seva existncia ha realitzat entrevistes a artistes com The Mars Volta, Ozomatli, Caf Tacuba i inclusivament Alejandro Sanz.

Al 2007, la revista ha celebrat el seu nmero 200 amb els moments ms emblemtics de l'escena roquera en espanyol. Prviament publica 2 llistes especialitzades: Las 500 canciones del rock iberoamericano que va comptar amb cobertura en mitjans com La Nacin de Chile i Los 250 lbumes del rock iberoamericano. 

 Los 250 albumes de rock iberoamericano .
Al 2006, la revista musical Alborde, en preparaci del 10 aniversari i coincidint amb els 50 anys del naixement del rock iberoameric, va publicar un especial amb una llista de los mejores 250 albumes del latin alternative / rock iberoamericano a crrec de Jos Mercado, i revisat pels collaboradors de la revista. El nmero va comptar amb tiratge a tot el pas. 

 Posicions 1-10 .

 1.  Re (Warner, 1994) de Caf Tacuba;
 2.  Cancin animal (Sony,1990)  de Soda Stereo;
 3.  Clics modernos (Polygram, 1983) de Charly Garca;
 4.  Clandestino (Virgin, 1997)  de Manu Chao;
 5.  Senderos de Traicin (EMI, 1990) de Hroes del Silencio;
 6.  Casa Babylon (Virgin, 1994) de Mano Negra;
 7.  Vasos vacos (Sony,1993)  de Los Fabulosos Cadillacs;
 8.  Dnde Jugarn las Nias? (Universal, 1997) de Molotov;
 9.  El Dorado (BMG, 1995)  de Aterciopelados;
 10.  Almendra (RCA, 1969) de Almendra;

Enllaos externs.
 Pgina web de la revista Alborde.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297742" title="Anodonthyla montana" nonfiltered="2672" processed="2668" dbindex="117689">

Anodonthyla montana s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Referncies.

 Vences, M. & Raxworthy, C. 2004.  Anodonthyla montana. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297743" title="Guerra Civil Finlandesa" nonfiltered="2673" processed="2669" dbindex="117690">


La Guerra Civil a Finlndia es va lliurar des de gener fins a maig de 1918, entre els "rojos" (punaiset), aliana entre socialdemcrates i comunistes, i els "blancs" (valkoiset), forces comandades pel senat Conservador que en l'anterior tardor havia substitut al Senat d'Unitat Nacional, intentant mantenir l' statu quo (retenir la independncia i la monarquia constitucional sense parlamentarisme).

 Els finesos tenen molts noms per a aquest conflicte: vapaussota (Guerra de Llibertat), kansalaissota or 'sisllissota' (Guerra Civil), luokkasota (Guerra de Classes), punakapina (Rebelli Vermella), torpparikapina (Rebelli dels Crofters), veljessota (la guerra entre germans) fins i tot vallankumous (Revoluci). Els historiadors actuals assenyalen que tots aquests noms diferents tenen els seus mrits, encara que difereixen les seves crregues propagandstiques.

La Guerra Civil i la Guerra de Continuaci han estat els dos fets ms controvertits i carregats emocionalment en la histria de la Finlndia moderna. Sn vistes sovint com a les frontisses o pius de la destinaci de Finlndia; ambdues han tingut una gran influncia en les relacions exteriors 
d'aquest pas. 

 Antecedents .



El rerefons de la Guerra Civil es pot rastrejar fins a la polaritzaci poltica causada pel principal conflicte entre la Rssia imperial i l'autnom Gran Ducat de Finlndia, el qual va comenar el 1889 com a resultat del paneslavisme rus, i es va intensificar al 1899 amb l'intent de russificaci de Finlndia. Com a conseqncia, l'exrcit de Finlndia va ser abolit.

Fins llavors, el senat de Finlndia havia seguit una poltica conservadora-lleialista cap a Rssia, apuntant a assegurar els interessos nacionals vitals de Finlndia a travs de l'autonomia domstica. Va ser reconegut mpliament que "el poble" devia defugir de les arrencades radicals, que  podrien molestar a la cort imperial a Sant Petersburg. Com aquesta poltica va collapsar, l'Esquerra i la Dreta van comenar a radicalitzar-se.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297744" title="Anodonthyla nigrigularis" nonfiltered="2674" processed="2670" dbindex="117691">

Anodonthyla nigrigularis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R. & Vallan, D. 2004.  Anodonthyla nigrigularis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297746" title="Anodonthyla rouxae" nonfiltered="2675" processed="2671" dbindex="117692">

Anodonthyla rouxae s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R. & Raxworthy, C. 2004.  Anodonthyla rouxae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297748" title="Uterga" nonfiltered="2676" processed="2672" dbindex="117693">

Uterga s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297752" title="Cophyla" nonfiltered="2677" processed="2673" dbindex="117694">

Cophyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Madagascar. 

Espcies.

 Cophyla berara (Vences, Andreone & Glaw, 2005).
 Cophyla phyllodactyla (Boettger, 1880).

Referncies.

 Informaci i distribuci geogrfica d'aquest gnere de granotes. ;
 El gnere Cophyla a la web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297753" title="Cophyla berara" nonfiltered="2678" processed="2674" dbindex="117695">

Cophyla berara s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Vences, M. 2006.  Cophyla berara. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297754" title="Cophyla phyllodactyla" nonfiltered="2679" processed="2675" dbindex="117696">

Cophyla phyllodactyla s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Cophyla phyllodactyla. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297755" title="Adis" nonfiltered="2680" processed="2676" dbindex="117697">

Adis s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297757" title="Ukar" nonfiltered="2681" processed="2677" dbindex="117698">

Ukar (castell car) s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297758" title="Aphantophryne" nonfiltered="2682" processed="2678" dbindex="117699">

Aphantophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de Papua Nova Guinea. 

Espcies.

 Aphantophryne minuta (Zweifel & Parker, 1989).
 Aphantophryne pansa (Fry, 1917).
 Aphantophryne sabini (Zweifel & Parker, 1989).

Referncies.

 Informaci amb mapa de la distribuci geogrfica d'aquest gnere de granotes. ;
 El gnere Aphantophryne a la web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297760" title="Aphantophryne minuta" nonfiltered="2683" processed="2679" dbindex="117700">

Aphantophryne minuta s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Zweifel, R. & Parker, F. 2004.  Aphantophryne minuta. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297761" title="Aphantophryne pansa" nonfiltered="2684" processed="2680" dbindex="117701">

Aphantophryne pansa s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Aphantophryne pansa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297762" title="Aphantophryne sabini" nonfiltered="2685" processed="2681" dbindex="117702">

Aphantophryne sabini s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Zweifel, R. & Parker, F. 2004.  Aphantophryne sabini. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297763" title="Biurrun-Olkotz" nonfiltered="2686" processed="2682" dbindex="117703">

Biurrun-Olkotz s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Est format pels concejos de:



 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297764" title="Tirapu" nonfiltered="2687" processed="2683" dbindex="117704">

Tirapu s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297765" title="Escriptura (document)" nonfiltered="2688" processed="2684" dbindex="117705">
Escriptura s la representaci escrita d'un negoci jurdic sota la fe publica notarial.

Les escriptures que afecten a propietats immobiliries s'inscriuen al Registre de la Propietat. Encara que qualsevol transacci es pot documentar en una escriptura, de fet l'immensa majoria sn propietat immobiliries. 

 Parts d'una escriptura .
Lloc i data d'atorgament .

Les escriptures s'encapalen per un numero (el n de protocol) que li correspon segons l'orde d'atorgament. Aquest numero comena cada any amb el 1 i acaba a la darrera escriptura documentada. Tot seguit s'indica el lloc d'atorgament, generalment la poblaci de residncia del Notari, o alguna de les viles del districte, ja que el Notari no t fe pblica fora del seu districte (excepte algunes habilutacions especials per eleccions o fets molts concrets). El Notari dona fe tamb de la data d'atorgament, i en cas de conflicte la data que s'assenyala a l'escriptura es determinant (per exemple, si no s'inscriu i accedeix un embarg posterior una "terceria de domini" permet demostrar per la data notarial que el negoci jurdic s'havia fet abans de l'embarg). El Notari tamb indica el seu nom i el del seu Collegi (a Catalunya el Collegi de Notaris de Catalunya)

Identificaci i judici de capacitat .

El Notari dona fe de la capacitat de les parts contractants, al seu judici. Quan existeixen dubtes pot demanar la presncia d'algun metge que certifiqui que algn dels atorgants de la capacitat del qual hi ha dubts, t coneixement del que s'est documentant. Identifica als atorgants pels seus documents d'identitat (de vegades tamb perqu els coneix) que han de ser forosament el D.N.I. o el passaport espanyol, sense ser vlid el carnet de conduir. Aquesta indetificaci s important ja que de no fer-se qualsevol podria anar a vendre o hipotecar en nom d'un altre que no en sabria res. En cas de no tenir D.N.I. o passaport, la identificaci la poden fer dos testimonis dessinteressats que puguin ser identificats pel Notari.

 Part expositiva .

A la part expositiva s'assenyales les dades essencials  segons les indicacions del contrractants: descripci de la finca, dades registrals, titularitat, estat de carregues, llibertat d'arrendaments, despeses de comunitat, Ibi i altres despeses, protecci oficial si s'escau, referncia cadastral, cdula d'habitabilitat i s de la vivenda com a conjugal o convivncial.

La finca es descriu segons el ttol o escriptura anterior d'eon resulta la propietat de la persona que presenta aquesta com a seva. Aquesta descripci es comproba amb la que resulta al Registre de la Propietat on el Notari demana informaci registral continuada que li comunica per escrit la descripci, titularitat i carregues. Aquesta informaci t una vigncia de deu dies, passats els quals pot ser renovada per altres deu dies. En cas d'alguna variaci el registre la comunica per fax al notari per si veu convenient aturar l'atorgament.

 Part dispositiva .

Es passa seguidament a la part dispositiva on s'acorda el contracte, que pot ser molt variat, sent les ms freqents les escriptures de de compravenda, d' hipoteca, de donaci, de declaraci d'edificaci i d'herncia. 

En la part dispositiva s'indica la forma d'adquisici (per exemple els catalans, pel seu rgim de separaci de bens, adquireixen per a si mateixos, o en cas de ser ms d'un, per meitat i proindivs o per les parts indivises adients), el preu amb detall dels pagaments (el valor en les donacions i herncies), i el pagament de despeses (sn a crrec del comprador, donatari, hipotecant o hereu, excepte l'impost municipal sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalessa urbana (conegut per la Plus Valua), que s a crrec de la part vendedora per llei); si es tracta d'un prstec garantit amb hipoteca, l'escriptura assenyala el capital del prstec, termini d'amortitzaci, interessos, demores, causes d'execuci, les garanties per les quals es constitueix l'hipoteca (s'ha de garantir el capital, els interessos i les despeses judicials), i regula l'execuci judicial o extrajudicial deixant taxada la tinca.

 Atorgament i autoritzaci .

A la part final el Notari fa les reserves i advertncies legals. Aquesta s modernament la part ms llarga d'una escriptura ja que mentre fa vint anys ocupava noms dues linees, degut a la considerable legislaci, i a les modernes circumtancies paralleles a una negoci inmobiliari, s'ha d'advertir d'un gran nombre d'aspectes, fins una extensi que sovint s superior a la resta de l'escriptura.

El Notari llegeix l'escriptura per la reununcia dels atorgants de fer-ho per si mateixos (encara que de vegades els otorgants  exerceixen el seu dret, el Notari torna a llegir l'escriptura) i si estan conformes, la signen. El Notari veu com posen les signatures i finalment pose el seu signe, firma i rubrica i el segell de la Notaria, i inmediatament prepara el document PDF per passar l'escrit per via telemtica al Registre de la Propietat corresponent a la demarcaci de la finca.

 Tramitaci a Hisenda i Registre de la Propietat. 

Les escriptures han de ser presentades a Hisenda (a Catalunya a l'Oficina liquidadora de la Generalitat de Catalunya) en el termini de trenta dies naturals, i noms quan Hisenda ha segellat l'escriptura amb el pagament del impost corresponent (7% en compravenda, 1% de la responsabilitat hipotecaria en les hipoteques, una escala segons import i parentiu a les herncies i donacions) es pot presentar al Registre de la Propietat.

La tramitaci la pot fer el mateix interesats, la prpia Notaria, o una gestoria. Moltes d'aquestes gestories son filials d'entitats bancries que perceven una despesa suplementria per la tramitaci. Els atorgants podrien fer el tramit per si mateixos per quan es tracta d'hipoteca, el prestamista no t seguretat de qu l'escriptura seria inscrita pel mateix hipotecant (que es part interesada en qu no s'inscrigui) i exigeix la intervenci de la gestoria.

La presentaci al Registre no t termini. El notari ha consultat prviament al registre l'estat de carregues de la finca, i ha enviat l'escriptura al cap d'uns minuts de l'atorgament per via telemtica al Registre de la Propietat, i aix impedeix que una carrega posterior s'inscrigui abans del negoci documentat; per si l'escriptura segellada per Hisenda no es comunica al Registre de la Propietat, aquest no pot fer la inscripci, i una carrega posterior podria tenir accs per davant del negoci escripturat, ja que al registre s primer en dret qui s primer a presentar (potior tempus potior juris = primer en el temps, primer en el dret).

 Altres escriptures .

Quan una persona no pot estar present a l'atorgament pot atorgar poder a un altre per que el representi. Aix es una escriptura d'apoderament, especialment freqent pels trmits judicials, per moments especfics, o per les societats, que poden estar representades per un o ms d'un administradors, per un consell d'Administraci, o per apoderats designats (especialment les grans societats com els bancs, amb sucursals a molts llocs). Els poders per actes concrets no necessiten cap registre especial, per els de societats s'inscriuen al Registre Mercantil de cada provncia. Els poders poden ser revocats per el notari pot saber la vigncia d'un poder mitjanant una consulta a un registre telemtic de poders revocats.

Les societats (anonimes, limitades, cooperatives) sn constituides mitjanant escriptura publica justificant l'aportaci de diners amb certificat del banc i que el nom escollit no el t cap altra societat (certificat pel Registre Mecantil Central). Tamb un edifici de nova planta o que mai ha estat declarat abans al registre de la Propietat, es declara en escriptura, justificant la llicencia d'obres, l'assegurana decenal (si s per vendre), el final d'obra i la presentaci al Registre de la Propietat del llibre de l'edifici. En edificacions antigues cal generalment un certificat municipal de la seva existencia des de fa ms de quatre anys i de qu no t cap infracci urbnanstica que pugui suposar la demolici; per un greu defecte al redactat de la llei catalana, els quatre anys podrien ser interpretats com si fosin des de l'entrada en vigor de la llei i encara que es absurd es plantegen sovint problemes en aquest aspecte, ja que alguns funcionaris municipals nom spermeten la legalitzaci d'edificacions de fa uns trenbta anys o ms agafant-se a aquesta errada evident i s'ha de recorrer a la seva existncia al cadastre on sovint consta l'any des del que apareix la edificaci; la manca d'infracci urbanstica es jutisfica llavors per defecte, si no consta cap anotaci al Registre de la Propietat.

En les herencias cal justificar la mort amb certificat de defunci, si existeix o no testament amb un certificat del registre general d'actes d'ultima voluntat (a Madrid amb una sucursal a Barcelona, necessaria per la negativa dels funcionaris de Madrid a acceptar els certificats de defunci emesos  en catal, tot i ser ebidenment comprensibles) i en cas de manca de testament amb una acta de notorietat on el notari declara les persones que tenen dret a l'herncia. L'escriptura consisteix en un inventari de bens, inmobles i mobles, ms un 3% d'aixovar per tothom; tamb s'inclouen les assegurances, l'existencia o no de les quals el notari comprova en el registre d'assegurances.

La problemtica ms freqent es la segregaci de finques, que avui dia no es pot portar a terme en escriptura a Catalunya ms que en sl classificat d'urb, ja que requereix de llicencia municipal se segregaci que no s'atorga. Els casos ms punyents sn els de les paticions d'herncia on les finques rstiques han de romandre indivises entre diversos hereus (o hereus dels hereus), els repartiments d'una propietat entre fills, o el de persones que voldrien adquirir petits trosos per fer ms gran la seva finca.

 Actes i testaments .

A deferncia de les escriptures, les actuacions notarials que no tenen per finalitat un negoci jurdic i es limiten a la constncia de fets o manifestacions, son considerades "actes". Les expresions de voluntat sn els testaments i codicils.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297766" title="Choerophryne" nonfiltered="2689" processed="2685" dbindex="117706">

Choerophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de l'illa de Nova Guinea. 

Espcies.

 Choerophryne allisoni (Richards & Burton, 2003).
 Choerophryne longirostris (Kraus & Allison, 2001).
 Choerophryne proboscidea (Kampen, 1914).
 Choerophryne rostellifer (Wandolleck, 1911).

Referncies.

 El gnere Choerophryne al web de ZipcodeZoo. ;
 El gnere Choerophryne al web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297767" title="Choerophryne allisoni" nonfiltered="2690" processed="2686" dbindex="117707">

Choerophryne allisoni s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. 2004.  Choerophryne allisoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297768" title="Escriptura (impost)" nonfiltered="2691" processed="2687" dbindex="117708">
Escriptura (Scriptura) fou la part de les taxes romanes que derivava de la part de les terres publiques que havien estat excloses del aprofitament per cultiu.

Eren considerats prats boscos o selva (pascua publica, saltus o silvae). Les persones que les utilitzaven per aprofitament sobretot per pastura i tamb  per llenya i altres utilitats, havien de pagar una taxa als censors, que ho delegaven en publicans; el pagament depenia de la terra i de la importncia dels ramats. Sembla que l'estat rom treia un benefici considerable d'aquestes terres.

Els publicans registraven als que portaven els seus ramats a aquestes terres (registrar = scribere) d'eon va derivar el nom del pagament (scriptura) i de la mateixa terra (ager scripturarius) i el dels cobradors publicans (scripturarii). Si alg portava ramats a terres publiques sense registrar, aquestos ramats eren anomenats pecudes inscriptae i el seu propietari havia de pagar una multa establerta per una de les lleis censries mentre el ramat era confiscat i subhastat.

A Itlia l'escriptura fou eliminada per la llei Thoria i les terres no foren ni venudes ni distribudes; a provncies aquestes terres van existir fins a l'Imperi quan deixen de ser esmentades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297769" title="Choerophryne longirostris" nonfiltered="2692" processed="2688" dbindex="117709">

Choerophryne longirostris s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Choerophryne longirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297770" title="Choerophryne proboscidea" nonfiltered="2693" processed="2689" dbindex="117710">

Choerophryne proboscidea s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Choerophryne proboscidea - Richards, S. & Allison, A. 2004. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297771" title="Aorbe" nonfiltered="2694" processed="2690" dbindex="117711">

Aorbe s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita amb Ukar al nord, Tirapu a l'est, Eneritz a l'oest i Artajona al sud. s format pels barris de Bodega Vieja, Chantrea, Lagartegui i Iglesia.

 Demografia .


Histria. 
El poblament d'aquesta zona, s molt antic. Existeixen restes arqueolgiques des d'poques prehistriques, i fins i tot un terme com Gazteluzar, que expressa en euskera l'existncia d'un poblat o assentament, que encara no ha estat degudament estudiat. Es va desenvolupar durant l'edat mitjana, fins a arribar a ser un centre comarcal de certa importncia respecte a les localitats venes. s municipi propi, independent del conjunt de Valdizarbe, des de mitjans del segle XIX. En la segona meitat del segle XX, va descendir en nombre d'habitants, com tota la zona en la qual se situa. Aquesta tendncia, s'ha detingut avui, mantenint una poblaci bastant estable i fins i tot en lleuger creixement. 
Economia. 
Encara que avui una part important de la poblaci treballa en activitats industrials, l'economia de la localitat ha estat fonamentalment agrcola. Possex una mplia superfcie de vinyers, sobretot al sud, entorn del terme de Las Nekeas, que comparteix amb altres localitats de Valdizarbe. En poques passades, va tenir certa importncia una explotaci salina al nord de la localitat. 

 Personatges clebres .
 Javier Vicua Urtasun jugador de futbol;
 Juan Beltrn de Leoz, religis;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297772" title="Choerophryne rostellifer" nonfiltered="2695" processed="2691" dbindex="117712">

Choerophryne rostellifer s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Choerophryne rostellifer. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297775" title="Acs" nonfiltered="2696" processed="2692" dbindex="117713">


Acs (en occit Acs, en francs Ax-les-Thermes) s un municipi francs del Departament de l'Arieja a la regi del Migdia-Pirineus. Est situat als Pirineus a poca distncia d'Andorra.

Ax s conegut per ser centre termal, amb la Bassa dels Lladres, una piscina d'aigua calenta que surt a 77C al centre de la poblaci. Tamb s un centre d'esports d'hivern amb l'estaci Ax-3 Domaines.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297776" title="Eneritz" nonfiltered="2697" processed="2693" dbindex="117714">

Eneritz (castell Enriz) s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297779" title="Copiula" nonfiltered="2698" processed="2694" dbindex="117715">

Copiula s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de l'illa de Nova Guinea. 

Espcies.

 Copiula exspectata Gnther, (2002).
 Copiula fistulans (Menzies & Tyler, 1977).
 Copiula major (Gnther, 2002).
 Copiula minor (Menzies & Tyler, 1977).
 Copiula obsti (Gnther, 2002).
 Copiula oxyrhina (Boulenger, 1898).
 Copiula pipiens (Burton & Stocks, 1986).
 Copiula tyleri (Burton, 1990).

Referncies.

 El gnere Copiula a l'IUCN. ;
 El gnere Copiula a la web de ZipcodeZoo. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297780" title="Muruzabal" nonfiltered="2699" processed="2695" dbindex="117716">

Muruzabal s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Uterga, a l'oest amb Obanos, al sud amb Eneritz i a l'est amb Adis, 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297781" title="Copiula exspectata" nonfiltered="2700" processed="2696" dbindex="117717">

Copiula exspectata s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Copiula exspectata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297782" title="Copiula fistulans" nonfiltered="2701" processed="2697" dbindex="117718">

Copiula fistulans s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Copiula fistulans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297784" title="Copiula major" nonfiltered="2702" processed="2698" dbindex="117719">

Copiula major s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i, possiblement tamb, a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Copiula major.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297786" title="Copiula minor" nonfiltered="2703" processed="2699" dbindex="117720">

Copiula minor s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Copiula minor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297788" title="Copiula obsti" nonfiltered="2704" processed="2700" dbindex="117721">

Copiula obsti s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Copiula obsti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297792" title="Obanos" nonfiltered="2705" processed="2701" dbindex="117722">

Obanos s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. s format pels barris de San Juan, San Lorenzo, San Martn i San Salvador.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297793" title="Copiula oxyrhina" nonfiltered="2706" processed="2702" dbindex="117723">

Copiula oxyrhina s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Copiula oxyrhina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297794" title="Copiula pipiens" nonfiltered="2707" processed="2703" dbindex="117724">

Copiula pipiens s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Gnther, R. & Price, D. 2004.  Copiula pipiens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297795" title="Copiula tyleri" nonfiltered="2708" processed="2704" dbindex="117725">

Copiula tyleri s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Copiula tyleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297797" title="Comarca de Tudela" nonfiltered="2709" processed="2705" dbindex="117726">
Comarca de Tudela s una comarca de Navarra que ocupa gaireb tot el territori de la merindad de Tudela, a la zona castellanoparlant. Est situat a la zona ms meridional de Navarra, fronterera amb La Rioja i Arag i amb la comarca de Ribera Arga-Aragn. La principal ciutat s Tudela i est formada pels municipis de:
 Corella;
 Fitero;
 Cintrunigo;
 Cascante;
 Murchante;
 Monteagudo;
 Tulebras;
 Barillas;
 Ablitas;
 Fontellas;
 Cabanillas;
 Ribaforada;
 Fustiana;
 Buuel;
 Cortes de Navarra;
 Bardeak;
 Valtierra;
 Arguedas;
 Castejn ;
 Tudela;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297798" title="Oxydactyla" nonfiltered="2710" processed="2706" dbindex="117727">

Oxydactyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de l'illa de Nova Guinea. 

Espcies.

 Oxydactyla alpestris (Zweifel, 2000).
 Oxydactyla brevicrus (Kampen, 1913).
 Oxydactyla coggeri (Zweifel, 2000).
 Oxydactyla crassa (Zweifel, 1956).
 Oxydactyla stenodactyla (Zweifel, 2000).

Referncies.

 El gnere Oxydactyla a la IUCN. ;
 El gnere Oxydactyla a la web de ZipcodeZoo. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297799" title="Oxydactyla alpestris" nonfiltered="2711" processed="2707" dbindex="117728">

Oxydactyla alpestris s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Oxydactyla alpestris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297800" title="Oxydactyla brevicrus" nonfiltered="2712" processed="2708" dbindex="117729">

Oxydactyla brevicrus s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oxydactyla brevicrus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297801" title="Oxydactyla coggeri" nonfiltered="2713" processed="2709" dbindex="117730">

Oxydactyla coggeri s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Oxydactyla coggeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297802" title="Oxydactyla crassa" nonfiltered="2714" processed="2710" dbindex="117731">

Oxydactyla crassa s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Oxydactyla crassa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297803" title="Catamar" nonfiltered="2715" processed="2711" dbindex="117732">
Un catamar (Del tmil 'kattumaram') s un tipus d'embarcaci de mltiples bucs units, que ser navegats a vela o a motor. 

El catamar fou inventat pels paravas, una comunitat de pescadors del sud de Tamil Nadu, i foren usats el segle V aC per envair Birmnia, Indonsia i Malisia, i van permetre la colonitzaci de Polinsia.

Tot i ser millenaris, els catamarans s'han introdut recentment en el disseny d'embarcacions esportives i recreatives.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297805" title="Juli Ribera" nonfiltered="2716" processed="2712" dbindex="117733">

Julin Ribera Tarrag (Carcaixent, 19 de febrer de 1858 - 2 de maig de 1934) , s considerat com a un referent mundial en el camp de l arabisme.

 Biografia .

Fill de Jos Ribera, fuster de Quatretonda i de Vicenta Tarrag, de Carcaixent. Germ de Jos Ribera, comerciant de taronges i regidor de l ajuntament, qui orden construir el magatzem de Ribera i les cases de Ribera al Realenc, totes dues, obres de l arquitecte Jos Ros Chinesta. I germ tamb, del doctor Vicente Ribera, prevere.

Va contraure matrimoni amb Trinidad Talens Talens, el 26 de novembre de 1881 a Carcaixent. Uni de la qual, va tenir sis fills amb els noms de Julin, Vicente, Carlos, Agustn, Pedro i Trinidad.

Estudi a la Universitat de Valncia i es llicenci en dret. A Madrid en filosofia i lletres, matries de les quals, ms tard es doctor. A Saragossa acced a la ctedra de literatura rab, l any 1887. Fou acadmic numerari de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola i de la Reial Acadmia de la Histria i director honoris causa del Centre de Cultura Valenciana.

L arabista Ribera es jubil el 1927. Tres anys ms tard, el Centre de Cultura Valenciana va aconseguir, per mitj del Ministeri d Instrucci Pblica i Belles Arts, que l Arxiu de la Corona d'Arag li prestara el Llibre del Repartiment, el qual va romandre a la ciutat de Valncia per escassos dos mesos. Julin Ribera va ser l encarregat de fer-li una reproducci fotogrfica i de prologar l edici del mateix, que fou publicada una vegada mort.

Mor al seu hort, al terme de la Pobla Llarga, un 2 de maig de 1934. Segons V. Oroval:  ...Carcaixent no havia vist mai una expressi de condolena tan multitudinria i de tan alta representaci com la que veieren els seus carrers amb motiu del sepeli de Ribera. Tot els comeros i centres de reuni de la localitat tancaren les portes... 

 Obra .

En la seua obra tract diverses i molt variades temtiques, gran part d elles relacionades amb l arabisme. Pel que fa a la pedagogia, cal destacar La enseanza entre los musulmanes espaoles i les seues crtiques antipedaggiques plasmades a La supersticin pedaggfica i La supresin de los exmenes. En histria del dret farem menci dOrgenes del justicia mayor de Aragn, on demostr l origen rab d aquest crrec cristi i la traducci de l rab, amb prleg i notes de l obra d'Aljoxani, Historia de los jueces de Crdoba. En la vesant de la crtica histrica sobrex Lo cientfico en la historia. En el camp de la historia de literatura farem menci dEl cancionero de Abencuzman, discurs que pronunci en el ingrs en la Reial Acadmia de la Llengua, en el qual demostr l existncia d un dialecte romnic mossrab. Es preocup tamb pels orgens de la lrica, l pica i la msica rab, i la seua influncia amb la msica espanyola. Del seus estudis sobre la musicologia hispanorab cal destacar La msica de las cantigas, publicada en angls; aix com La msica andaluza medieval en las canciones de trovadores, troveros y minnesinger, Historia de la msica rabe medieval y su influencia en la espaola iLa msica de la jota aragonesa.

A ms collabor en diverses publicacions de l poca com El archivo, el Almanaque de Las Provincias i dirig la Revista de Aragn. 

Gran part dels seus estudis foren reeditats en dos volums titulats Opsculos y disertaciones i Opsculos diversos, obres recopilades pels seus deixebles.

L Ajuntament de Carcaixent va fer-lo fill predilecte i li dedic un carrer amb el seu nom, per acord plenari l any 1910. Data en qu va ser nomenat acadmic de la llengua. L escultor Gerardo Morante el va immortalitzar en una esttua que s ubica al Passeig des de 1958. L institut d educaci secundria tamb rep el nom de l Arabista Ribera, aix com la biblioteca pblica municipal.

Encara hui en dia, Julin Ribera s considerat com a un referent mundial en el camp de l arabisme. La seua obra continua estudiant-se a les universitats i n s d actualitat, ms de 70 anys desprs de la seua mort.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297806" title="Buuel" nonfiltered="2717" processed="2713" dbindex="117734">

 Buuel s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb els municipis de Ribaforada, Cortes, Fustiana i Tudela.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297808" title="Orde Reial de Victria i Albert" nonfiltered="2718" processed="2714" dbindex="117735">


L'Orde Reial de Victria i Albert (angls: Royal Order of Victoria and Albert) era un orde de la famlia reial britnica, institut el 10 de febrer de 1862 per la Reina Victria.

L'orde tenia 4 classes, i era atorgada a les dames membres de la famlia reial i dames de la cort. 

No es va fer cap concessi ms desprs de la mort de la Reina Victria.

La seva concessi no conferia cap ttol ni cap rang al receptor, per aquests podien emprar el post-nominal VA.

La darrera possedora, la Princesa Alcia, comtessa d'Athlone va morir al 1981. Com d'altres ordes britnics que han caigut en dess, no ha estat formalment abolit.

El monarca britnic segueix sent nomenat Sobir de l'Orde.

 Disseny .

Les 3 primeres classes consistien en un medall de la Reina Victria i del Prncep Albert, que diferien en la mida i en la joieria que portaven. 

La quarta classe consistia en el monograma reial enjoiat.

Totes quatre se subjectaven d'una llaada de seda blanca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297816" title="Oxydactyla stenodactyla" nonfiltered="2720" processed="2715" dbindex="117737">

Oxydactyla stenodactyla s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Oxydactyla stenodactyla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297817" title="Tulebras" nonfiltered="2721" processed="2716" dbindex="117738">

 Tulebras s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297818" title="Euskera batua" nonfiltered="2722" processed="2717" dbindex="117739">
Euskera batua, o "basc unit", s l'estndard oral i escrit del basc. El cre l'acadmia de la llengua basca, l'Euskaltzaindia, el 1968. s la llengua de l'administraci d'Euskadi, la televisi basca, la premsa en basc, la producci literria i les escoles. Tanamteix aix no implica que no s'empra mai els dialectes als mitjans, ans al contrari. s una mixta de tots el dialectes, especialment en el de Guipscoa, el ms central. El nom de la llengua (euskera) fou fixat segons la variant dialectal de Guipscoa, Biscaia, Navarra, Lapurdi,  Nafarroa Beherea i Zuberoa encara que adopta les formes regionals deuskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o skara.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297820" title="Zoila Riera i Ben" nonfiltered="2723" processed="2718" dbindex="117740">
Zoila Riera i Ben (Girona, 1954) s una poltica gironina. Diplomada en Filosofia i Lletres i en Cincies de l'Educaci, treball com a agent d'assegurances i s portaveu del Grup de CiU en l'Ajuntament de Girona i Consellera Nacional de CDC.  Fou escollida diputada per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000. Ha estat candidata a l'alcaldia de Girona per CiU a les eleccions municipals de 2003 i 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297823" title="Liophryne" nonfiltered="2724" processed="2719" dbindex="117741">

Liophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic de l'illa de Nova Guinea. 

Espcies.

 Liophryne allisoni (Zweifel, 2000).
 Liophryne dentata (Tyler & Menzies, 1971).
 Liophryne rhododactyla (Boulenger, 1897).
 Liophryne rubra (Zweifel, 2000).
 Liophryne schlaginhaufeni (Wandolleck, 1911).
 Liophryne similis (Zweifel, 2000) .

Referncies.

 El gnere Liophryne a l'IUCN. ;
 El gnere Liophryne al web ZipcodeZoo. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297824" title="Montserrat Palma i Muoz" nonfiltered="2725" processed="2720" dbindex="117742">
Montserrat Palma i Muoz (Figueres, 1959) s una poltica catalana. s Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secci Psicologia) i ha estat professora titular d'EU del Departament de Psicologia en la Universitat de Girona. Ha estat regidora d'Urbanisme, Arquitectura i Habitatge de l'Ajuntament de Figueres, membre de la Comissi de Govern, de les Executives de l'Agrupaci de Figueres i de la Federaci de Girona del PSC-PSOE el 1995. Ha estat tamb diputada per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000, 2004 i 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297825" title="Sigillria" nonfiltered="2726" processed="2721" dbindex="117743">
La sigillria era un festa romana que se celebrava durant dos dies (22 i 23 de desembre)  seguint a la Saturnalia (17 a 19 de desembre) i Oplia (19 a 21 de desembre). 

El nom derivava de sigillum, que vol dir senyal, segell o smbol petit i que era el nom que es donava a unes petites estatuetes que els romans es regalaven uns als altres en aquestes dades i que s el precedent del modern Nadal amb les felicitacions nadalenques. Amb aquestes estatuetetes es volua representar els desitjos per tot l'any, i s diu que ja un costum similar havia existit a Assria, Babilnia, Egipte i Prsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297826" title="Liophryne allisoni" nonfiltered="2727" processed="2722" dbindex="117744">

Liophryne allisoni s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Liophryne allisoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297827" title="Liophryne dentata" nonfiltered="2728" processed="2723" dbindex="117745">

Liophryne dentata s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S., Allison, A., Menzies, J. & Kraus, F. 2006.  Liophryne dentata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297828" title="Liophryne rhododactyla" nonfiltered="2729" processed="2724" dbindex="117746">

Liophryne rhododactyla s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Liophryne rhododactyla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297829" title="Ricard Burballa i Campabadal" nonfiltered="2730" processed="2725" dbindex="117747">
Ricard Burballa i Campabadal s un poltic catal. Llicenciat en Educaci Fsica per l'INEF de Lleida, adscrit a la Universitat de Lleida. Enginyer Tcnic en Explotacions Agropecuries per la Universitat Politcnica de Catalunya i gerent del Camp Escolar de Lleida el 1987-1992. Militant d'UDC, ha estat representant territorial a Lleida de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya 1992-1996 i diputat per la provncia de Lleida per CiU a les eleccions generals espanyoles de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297830" title="Liophryne rubra" nonfiltered="2731" processed="2726" dbindex="117748">

Liophryne rubra s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Liophryne rubra. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297831" title="Liophryne schlaginhaufeni" nonfiltered="2732" processed="2727" dbindex="117749">

Liophryne schlaginhaufeni s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Liophryne schlaginhaufeni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297832" title="Liophryne similis" nonfiltered="2733" processed="2728" dbindex="117750">

Liophryne similis s una espcie de granota de la  famlia Microhylidae que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Zweifel, R. & Parker, F. 2004.  Liophryne similis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 27 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297833" title="Alfred Prez de Tudela i Molina" nonfiltered="2734" processed="2729" dbindex="117751">
Alfred Prez de Tudela i Molina s un poltic catal. Professor de Formaci Professional. Ha estat tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valls pel PSC-PSOE i membre del Consell Nacional del PSC-PSOE, primer secretari de l'Agrupaci del Valls/Alt Camp i vicepresident tercer del Consell Comarcal de l'Alt Camp el 1988. Fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297835" title="Cas Agricultura" nonfiltered="2735" processed="2730" dbindex="117752">
El Cas Agricultura fou un cas de corrupci que afect el llavors president de les Illes Balears Gabriel Caellas i que consist en la compra presumptament irregular per part de l'administraci de la seu de la Conselleria d'agricultura de les Illes Balears, el conseller de la qual era, en aquells moments Pere J. Morey. La concessi data de gener de 1991.

El beneficiat per aquesta concessi fou Andreu Roig, un soci de Caellas, que obtingu uns beneficis de 40 milions de pessetes d'aquell moment.

Referncies.
 http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/10/14/nacional/171977.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297837" title="Francesc Ricom de Castellarnau" nonfiltered="2736" processed="2731" dbindex="117753">
Francesc Ricom de Castellarnau (Tarragona, 1960) s un poltic catal. Diplomat en Graduat Social i professor de formaci professional. Ha estat secretari general provincial del PP de Tarragona, delegat provincial de la Fundaci Cnovas del Castillo i primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tarragona. Ha estat diputat pel PP per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008. Ha estat suplent de la Delegaci espanyola en l'Assemblea Parlamentria de l'OTAN.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297841" title="Helena Arribas i Esteve" nonfiltered="2737" processed="2732" dbindex="117754">
Helena Arribas i Esteve (Reus, 1956) s una pedagoga i poltica catalana. Diplomada en professorat d'EGB amb les especialitats de filologia francesa i parvulari, ha estat presidenta del Moviment de Renovaci Pedaggica del Baix Peneds. Va ser delegada sindical de la Uni dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya (USTEC). Membre del Patronat Pau Casals, de la Fundaci del Museu Deu i de la junta directiva de la Federaci de MRP de Catalunya i representant de la mateixa en la taula estatal de la confederaci de MRP de l'Estat. 

Va ser consellera delegada per la Federaci de Municipis de Catalunya en el Consell Escolar Territorial de Tarragona. Membre de l'executiva intercomarcal de la IX Federaci del PSC-PSOE, del seu Consell Nacional i de la Comissi de poltica educativa. Ha estat regidora de l'ajuntament del Vendrell el 1991-1995 i senadora per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1996. El 2007 ha estat candidata a l'alcaldia del Vendrell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297844" title="Uni dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya" nonfiltered="2738" processed="2733" dbindex="117755">
Uni dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya (USTEC) s un sindicat catal del sector de l'ensenyament, part cofundadora de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). En el seu programa advoca per un model d'ensenyament pblic, de qualitat, democrtic, laic i per un tipus de societat no excloent, solidria, participativa i amb una manera d'entendre el sindicalisme independent, responsable i obert, lluny del dirigisme, de la burocratitzaci i la jerarquitzaci. L'actual secretria general s Rosa Caadell.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'USTEC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297847" title="Cadira romana" nonfiltered="2739" processed="2734" dbindex="117756">
Les cadires romanes per persones de rang podien constituir peces d'especial bellesa i smbol de poder. La ms important era la cadira curul, pel ms alts magistrats. Li seguia la bisellium (doble cadira), l's de la qual era concedit a personatges notables; per ser traslladat assegut la cadira usada era la cadira gestatria o fertria.

Els autors antics esmenten algunes altres cadires que portaven el nom segons el propsit pel que estaven fetes: sellae balneares, sellae tonsoriae, sellae obstetriciae, sellae familiaricae v. pertusae, i altres. Varr i Fest han conservat la paraula seliquastrum, les antigues les classifiquen junt amb les sedes, sedile, solium, i sellae, i les modernes les anomena sedilia antiqui generis.

Les cadires d's ordinari eren de gran varietat, mostrant la varietat de gustos; han estat descobertes en excavacions o apareixen en antigues pintures (frescos). Algunes es conserven a museus italians. 

Una altre tipus de cadira eren les dels cavalls (sellae eqestres).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297848" title="Batalla de C?lug?reni" nonfiltered="2740" processed="2735" dbindex="117757">


La Batalla de C lug reni, lluitada el 13 d'agost de 1595 fou una de les batalles ms importants de la histria de Romania, i en ella Miquel el Valent, amb l'ajut de l'hongars Albert Kirly va impedir la invasi del Voivodat de Valquia per part de l'Imperi Otom amb un exrcit dirigit per Sinan Pasha, el governador de Rumlia.

La batalla.
Els otomans van atacar travessant els fangars dels marges del riu Neajlov capturant els canons dels valacs i tot seguit els genssers van carregar des de la reraguarda per dispersar als valacs. Miquel el Valent va dirigir el contraatac de la cavalleria, reorganitzant els seus, que van recuperar els canons, i obligant als otomans a fugir per un petit pont, provocant el pnic.

Conseqncies.
Sinan Pasha va caure del cavall en la fugida, perdent dues dents. Tot i la victria, contant amb poques tropes per contraatacar,   Miquel el Valent es va retirar a Stoene ti, Transsilvnia fins que l'exrcit de Segimon Bathory es va reunir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297850" title="Cadira curul" nonfiltered="2741" processed="2736" dbindex="117758">
Cadira curul (Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma. 

Curulis derivaria segons el antics escriptors de currus per en realitat podria derivar de curvus. La cadira curul era usada a Roma des del temps de la monarquia com a smbol del poder del rei; com altres distincions de reialesa havia estat importades d'Etrria suposadament per Tulli Hostili per altres diuen que per Tarquini Prisc. El seu origen seria la ciutat de Vetulnia. 

Amb la repblica el dret a seure en cadira curul va passar als cnsols, pretors, censors i edils curuls (que s'anomenaven magistratures curuls per aquesta causa, i es consideraven per damunt de les altres magistratures) a ms del dictador, el magister equitum  (magistrats extraordinaris)  i el flamen dialis (sacerdot). Amb l'Imperi tenia el dret l'emperador, els augustals, i segurament el prefecte urb.

La cadira era exhibida a les grans festivitats, especialment al circ i teatre; de vegades fins i tot desprs de la mort del seu amo era exhibida com a smbol d'honor. El pretor s'asseia a aquesta cadira per administrar justcia.

A les provncies els procnsols i els propretors tamb es van arrogar el dret de tenir cadira curul. 

La cadira curul era un dels smbols de poder junt amb el ceptre de vor i la toga pretexta i sovint es donaven als reis client com a smbol d'amistat i del seu poder.

Les primeres cadires tenien ornaments de vori que ms tard va esdevenir or; era una cadira plana. Esta representada en diversos relleus i monedes; algun exemplar es conserva en museus d'Itlia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297851" title="Bisellium" nonfiltered="2742" processed="2737" dbindex="117759">
Bisellium fou una cadira romana.

El seu nom vol dir doble cadira (bi sella), i que permetia asseure's a dues persones al temps; dues bisellia amb guarniment de bronze es van trobar a Pompeia. El dret d'usar aquesta cadira en pblic era concedit a algunes persones distingides de Roma com a marca d'honor; tamb es van donar alguns casos a les provncies, per en aquestes, els casos documentats sn relativament pocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297853" title="Antonio Snchez Lucas" nonfiltered="2743" processed="2738" dbindex="117760">
Antonio Snchez Lucas (Almodvar del Ro, provncia de Crdova, 1937) s un poltic catal d'origen andals. Establit a Tarragona, ha treballat de ramader i com a membre del PSC-PSOE ha estat regidor de l'Espluga de Francol el 1979-1983 i el 1987-1991, i alcalde el 1991-1995. A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit senador per la provncia de Tarragona. Fou novament escollit alcalde de l'Espluga de Francol el 1999-2003.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297854" title="Cadira gestatria" nonfiltered="2744" processed="2739" dbindex="117761">
Cadira gestatria o cadira fertria era un tipus de cadira de l'antiga Roma usada a la capital i a provncies tant per homes com per dones.

Expressament es distingeix de la lectica, una espcie de sof portable en el que les persones eren traslladades ajagudes; a la gestatria encara que eren tanmateix traslladats, estaven asseguts en posici vertical. La cadira podia ser oberta o tancada. Aquesta mena de cadira va aparixer al temps de l'Imperi Rom i no est documentada anteriorment. Estava ms o menys adornada segons el rang del propietari.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297858" title="Senatusconsultum" nonfiltered="2745" processed="2740" dbindex="117762">
Senatusconsultum era una decisi del senat que no era estrictament una llei per que tenia la mateixa validesa. 

Durant el perode republic s van emetre gran nombre de senatusconsultum i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideraci i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els senatusconsultum eren referits generalment a l'administraci, el manteniment de la religi, la suspensi o abrogaci de lleis en cas d'urgncia o necessitat publica, qestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matries van quedar dins la jurisdicci del senat en forma legislaci aplicada  (administraci, policia, religi, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era ms difcil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.

El seu nom deriva de "senat" i de  "cnsol" degut a que l'iniciativa per la decisi senatorial la prenia el cnsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funci va passar als qestors. Un trib de la plebs podia aturar una mesura proposada per un senatusconsultum, i desprs ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribuncia.

El ms antic dels senatusconsultum (i dels documents romans) coneguts es el de Triburtibus; el segueix el de Bacchanalibus; d'alguns ha quedat referncia a la Digesta. A partir d'August les lleis sovint foren fetes en forma de senatusconsultum que es designaven pel nom dels cnsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos fora estranys prenien altres designacions com el fams senatusconsultum macedonianus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297859" title="Septimontium" nonfiltered="2746" processed="2741" dbindex="117763">
Septimontium fou una festa romana que se celebrava el ms de desembre i noms durava un dia (dies Septimontium, dies Septimontialis). 

Fest la considera la  mateixa que la festa de l'Agonlia, per per un passatge de Varr se sap que es feia cap a final del mes mentre que l'Agonlia es feia el dia 10 de desembre. Era el dia principal de festa dels habitants dels set turons romans i en aquest dia oferien sacrificis als deus als seus districtes. Aquestos sacrificis per eren privats i no pblics. 

S'hauria establert per commemorar el tancament del recinte marcat pels set turons dins les muralles i per tant en una poca quan el Capitol, el Quirinal i el Viminal encara no s'havien incorporat a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297861" title="Llibres sibillins" nonfiltered="2747" processed="2742" dbindex="117764">
Els llibres sibillins foren uns llibres proftics dels romans.

S'explica que una vegada una sibilla va voler vendre al rei (Tarquini Prisc o Tarquini Superb segons les fonts) els nou llibres sibillins a un preu molt alt (300 peces d'or). Ell va dir que no i la sibilla va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar i la sibilla en va cremar tres ms i li va tornar a oferir els tres que restaven al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaava el futur de Roma.

Es creu que aquestos llibres estaven escrits en grec per el seu origen s desconegut. Niebhur pensa que venien de Jnia, per el ms probable es que vinguessin de Cumae a Campnia. Foren dipositats al temple de Jpiter al Capitoli sota custodia d'alguns oficials, primer dos per ms tard es van incrementar a deu i van arribar a ser fins a 15. Els llibres no podien ser vistos pel pblic i noms podien ser consultats pels oficials encarregats de la seva custodia o per encrrec especial del senat rom en casos de prodigis o calamitats. No se sap si contenien prediccions o directives per algunes circumstancies, o potser simplement instruccions sobre el tipus de ritus religis a celebrar en cada ocasi. Un dels seus custodis va revelar els seus secrets i fou condemnat a mort.

Es creu que estaven escrits en fulles de palmera. Els llibres es van destruir en el incendi del temple el 82 aC i es van enviar llavors ambaixadors a Grcia, i sia Menor per tractar de trobar nous llibres. Aix van arribar gran nombre de llibres proftics a mans de particulars  que finalment August va ordenar reunir (al pretor urb) i cremar i en va prohibir la tinena. Uns dos mill llibres foren cremats i noms alguns considerats genuns foren preservats per l'estat i dipositats a la base de l'esttua d'Apollo al temple del deu al Palat i posats sota custodia dels quindecemvirs. 

August i desprs Tiberi van ordenar la reconstrucci dels llibres sibillins, per Tiberi va rebutjar la feina per considerar-la espria. Els autors cristians sovint diuen que als llibres hi havia referncies als Messies, per aix s amb tota probabilitat una falsificaci.

Junt amb els llibres sibillins es custodiaven alguns llibres proftics ms, el dels germans Marcis (Marcii), les profecies etrusques de la nimfa Bygoe, i les d'Albuna o Albunea de Tibur; d'aquestos, els dels Marci eren en llat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297862" title="Joan Rib i Canut" nonfiltered="2748" processed="2743" dbindex="117765">
Joan Rib i Canut (Manresa, 17 de setembre de 1947) s un poltic ex-militant d'Esquerra Unida del Pas Valenci.

Desprs de ser Coordinador general del PCPV passa a ostentar el mateix crrec de la coalici d'esquerres (EUPV) fins l'any 2003, quan pren el relleu Glria Marcos. Ha estat defensor de les aliances electorals amb tercers partits (primer l'anomenada L'Entesa a les eleccions autonmiques del 2003 i desprs del Comproms pel Pas Valenci a les eleccions del 2007.

Arran de la crisi Comproms en el que EUPV va partir-se en dos (els seguidors de Marcos i els militants d'Esquerra i Pas amb Projecte Obert, corrent interna de la qual Rib s el lider), alguns dirigents han sigut expulsats el ms d'abril de 2008 (com el propi Rib i el tamb ex-secretari general del PCPV, Alfred Botella) o han abandonat la formaci d'EUPV (Juan Manuel Busto, ex-alcalde de Puol; i Josep Bort, regidor d'Albuixec).

 Crrecs .
 Membre del Secretariat del PCPV des de 1984 al 1987;
 Secretari del PCPV de Valncia ciutat de 1987 al 1991;
 Coordinador d'EUPV de Valncia ciutat de 1989 al 1992;
 Coordinador general del PCPV des de 1992 - ?
 Membre de la Permanent d'EUPV des de 1992;
 Membre del Comit federal del PCE des de 1992;
 Membre del Consell Poltic Federal d'IU des de 1995;
 President d'EUPV des d'octubre de 1997 a desembre de 2003;
 Membre de la Permanent d'IU des de 1997.
 Diputat a les Corts Valencianes dels del 1995 al 2007;
 Candidat a la presidncia de la Generalitat d'EUPV per a les eleccions de 1999 i 2003 i sndic portaveu dels Grups Parlamentaris resultant.






 Enllaos externs .
 Fixa personal de Candidat a President de la Generalitat de l'Entesa;
 Notcies relacionades de El Pas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297863" title="Sica" nonfiltered="2749" processed="2744" dbindex="117766">
Sica (diminutiu Sicila o Sicilicula) fou una espasa corbada adaptada per ser portada sota la roba, i usada per lladres i assassins a l'antiga Roma. 

Sica podria ser tradut per simitarra per distingir-la del pugio o punyal llarg normal. D'aquesta paraula va derivar sicari, que encara que inicialment era el que matava amb la sica, finalment es va aplicar a tots els assassins en general i especialment als assassins enviats.  Les lleis romanes en relaci als assassinats incloen la paraula sicari (vegeu: llista de lleis romanes).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297864" title="Sitofilaces" nonfiltered="2750" processed="2745" dbindex="117767">
Sitofilaces (Sitophylaces) fou un cos d'oficials escollits a Atenes, que inicialment foren tres i desprs van pujar a quinze dels quals deu corresponien a la mateixa ciutat i cinc eren pel port del Pireu. 

La seva feina era esperar l'arriba del vaixells amb gra, comprovar la quantitat importada i controlar la venda amb s de pesos i mesures justes i el preu just als mercats, i probablement el pagament de taxes. Aix la seva tasca era similar a les agornoms i els metrnoms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297865" title="Joan Oliart i Pons" nonfiltered="2751" processed="2746" dbindex="117768">
Joan Oliart i Pons (Barcelona, 1932) s un periodista i poltic catal. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995. Tamb substitu Jordi Maragall i Noble com a senador per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1996 i fou diputat a les eleccions generals espanyoles de 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297866" title="Obstetrcia i ginecologia" nonfiltered="2752" processed="2747" dbindex="117769">
Ginecologia i Obstetrcia sn dues especialitats mdiques relacionades amb la salut de l'aparell reproductor de la dona. La ginecologia s'encarrega de la patologia dels rgans reproductors femenins mentre aquesta no est gestant, mentre que l'obstetrcia s l'encarregada de tenir cura de la gestaci des del moment de la fecundaci fins el part i puerperi, aquests inclosos. Tot i ser originalment dues especialitats, sovint es combinen en una sola per a tenir cura de tot l'espectre de patologia dels rgans sexuals femenins, ja estigui aquesta embarassada o no.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297867" title="Francesca Martn i Vigil" nonfiltered="2753" processed="2748" dbindex="117770">
Francesca Martn i Vigil (Valncia, 1947 - Barcelona, 2002) fou una pedagoga i una poltica catalana d'origen valenci. Va comenar a treballar en una escola de Canovelles, per de seguida es va integrar en la Cooperativa d'Ensenyana Sant Esteve de Granollers, i fou membre de la direcci del PSC-PSOE. Fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Granollers de 1987 a 1995. Va ocupar la Secretaria de la Dona del PSC i va estar al front del Lobby Europeu de Dones Catalanes. 

Fou escollida senadora per la provncia de Barcelona les eleccions generals espanyoles de 1996 i diputada a les eleccions generals espanyoles de 2000. Va morir desprs d'una llarga malaltia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297872" title="Laminak" nonfiltered="2754" processed="2749" dbindex="117771">



Els laminak, singular lamina o lamia (fon. : /lami a/) forma indeterminada lamin sn ssers o esperits del bosc segons la mitologia basca. Existeix tamb la forma lamia (forme indet. lami, pl. lamiak).

Caracterstiques.
Aquests ssers es troben tpicament en grups, i especialment al bosc i als rius. No tenen una forma, genere o nom concreta (varia segons la zona). A sovint sn descrits com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals per incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell o cua de peix (com una sirena).

En la versi femenina, de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, per en cap cas poden casar-se per no poder trepitjar terra consagrada. Sn relacionats amb els minairons en qu sn industriosos, sent els responsables de la construcci de molts ponts al pirineu basc. En general sn benvolents per es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta, amb el qual s'empentinen els seus llargs cabells.  

El seu hbitat s el bosc i la muntanya. I s all on se'n pot percebre, majorment de nit. D'altres llegendes parlen del tema recurrent de l'or dels laminak o els segrests de laminak per humans, o vice-versa.

Origen.
Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom prov de la mitologia grega, que parla de Lmia, un monstre femen. Les seues caracterstiques el posen molt a prop d'altres personatges mitologics, com els gnoms, les fades etc.




Vegeu tamb.
Mitologia basca;
Mitologia dels Pirineus;
Lmia (mitologia);
Mairu;

Enllaos externs.
Laminak a l'Enciclopdia Auamendi ;
Laminak i llegendes a la plana de Sara ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297873" title="Carme Virgili i Rodon" nonfiltered="2755" processed="2750" dbindex="117772">
Carme Virgili i Rodon (Barcelona, 1927) s una geloga i poltica catalana. Es doctor en cincies geolgiques. Ha estat Catedrtica de Cincies Geolgiques  a la Universitat d'Oviedo (1963-1968) i a la Universitat Complutense de Madrid des de 1968. Ha estat presidenta del Patronat del Museu de Cincies Naturals, directora de l'Institut de Geologia Econmica del CSIC, degana de la Facultat de Cincies Geolgiques en la Universitat Complutense i directora del Collegi d'Espanya en la Cit Internationale Universitaire de Pars.

Alhora, ha estat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1972 i membre corresponent de l'Acadmia de Cincies de Barcelona. Fou escollida senadora per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297874" title="Hematria" nonfiltered="2756" processed="2751" dbindex="117773">
A medicina, s'anomena hematria a la presncia d'eritrcits a l'orina. s un signe de diverses patologies del rony, les vies urinries (urter, bufeta urinria, uretra) o la prstata. Aquest rang de patologies inclou algunes molt lleus i algunes letals, de manera que l'hematria no es pot considerar un signe per a determinar la gravetat d'una patologia. Si, a ms, es troben leuccits, es pot considerar un signe d'infecci urinria.

Ocasionalment s'utilitza el terme hemoglobinria com a sinnim d'hematria, per aquest terme es refereix de forma ms precisa a la presncia d'hemoglobina a l'orina.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297875" title="Dryopteris filix-mas" nonfiltered="2757" processed="2752" dbindex="117774">
 

La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) s una de les falgueres ms comuns distribuida per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, sia i Nord Amrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d Europa i Amrica. A Catalunya es troba sobretot als Pirineus i al prepirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.

S'anomena falguera "mascle" per diferenciar-la de la "femella", anomenada Athyrium filix-femina.

 Descripci morfolgica.

s un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alada. La seva rel surt del rizoma, que est mig soterrat, i s'implanta superficialment al sl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dos en dos (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Posseeix dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporfit i com a gametfit. No presenta rgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l esporfit, que s la fase diploide. Durant la seva fase haploide produeix gmetes masculins i femenins, per en cap moment s observa cap rgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. s una planta que no t flors ni tampoc dna cap fruit. La separaci de sexes es dna en la fase haploide. 

 Ecologia.

Predomina en boscos humits i ombrvols. La maduraci de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comena a secar-se, ajudant a una millor dispersi de les espores.

 Farmacologia.

Part utilitzada.

Les parts que s utilitzen d aquesta planta sn el rizoma i l arrel.

Composici qumica.

Els principis actius d aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglcids, s a dir, substncies de tipus fenlic emparentades qumicament amb la catequina, la antocianidina i la floroglucina.

Usos medicinals.

De l arrel i el rizoma es prenen 5 g pel mat i 5 ms per la nit juntament amb un purgant sal (sulfat sdic o magnsic) per aconseguir l efecte medicinal. 	

Accions farmacolgiques.  

La falguera es fa servir per paralitzar els msculs de les tnies i altres parsits intestinals. D aquesta forma el cuc es desprn de les parets de l intest.

Toxicitat.

Durant el dia que s ha ingerit la falguera no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis ms elevades produeix nusees, vmits i diarrees. En la intoxicaci per sobredosis es produeix, a ms, ictericina, albuminuria, debilitat muscular i convulsions. No s recomanable fer s del remei per qui pateixi anmia, gastritis, lcera gastroduodenal o cardiopaties.

Observacions.

Com a curiositat citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmntica, s ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.

Bibliografia.

STRASBURGUER, Tractat de Botnica.;

PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Discrides renovat.;

OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.;

Referncies i enllaos externs .

Flora Europaea: Dryopteris filix-mas.
Flora of North America: Dryopteris filix-mas.

USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 (18 feb 2008).

;

;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297877" title="Grupo Independiente Liberal" nonfiltered="2758" processed="2753" dbindex="117775">
Grupo Independiente Liberal (GIL) va ser un partit poltic de Espanya, fundat el 1991 a Marbella per l'empresari Jess Gil y Gil. Va cessar la seva activitat poltica en 2007 al no poder presentar-se a les eleccions municipals. 
Ideologia. 
Va ser una formaci poltica localista, de carcter populista i personalista, que es postulava com una "tercera via" entre el Partit Popular i el PSOE. 
Histria. 
El 26 de maig de 1991 aconsegueix la majoria absoluta a les eleccions municipals per Marbella. De les 25 regidories possibles obt 19, proclamant-se grcies a aix Jess Gil alcalde de la localitat el 15 de juny de 1991. El grup va renovar majoria dues vegades ms (1995 i 1999), acabant-se el seu ltim mandat en 2003 amb Julin Muoz com alcalde. Durant els anys de mandat del GIL a Marbella, la gesti de l'Ajuntament es va basar en l'incompliment sistemtic de la legislaci vigent amb l'ocultaci premeditada de la realitat econmica, pressupostria i comptable d'aquest ajuntament, amb la permanent obstrucci als intents de fiscalitzaci per les diferents institucions i, en definitiva, amb el permanent intent de burla a l'Estat de dret. Tamb es present a les eleccions generals espanyoles de 1993, per noms va obtenir uns 16.000 vots

Aix mateix el GIL va governar Ceuta entre 1998 i 2001. Cap destacar que davant la dissoluci del GIL a Ceuta gran part dels seus membres van anar a parar a les files del Partit Popular. Altres localitats governades pel GIL van anar: Barbate, San Roque, Chipiona, La Lnea de la Concepcin, Tarifa, Estepona, Ronda i Manilva. A les eleccions generals espanyoles de 2000, Jess Gil es va presentar com diputat al Congrs obtenint a nivell nacional 72.162 sufragis - la majoria d'ells considerats "vot-protesta" contra el bipartidisme vigent a Espanya. 

A destacar tamb que a la fi de 2005 el Ministeri de Treball i Assumptes Socials va informar que els ajuntaments governats en el seu moment pel GIL acumulaven aproximadament la meitat del deute municipal amb la Seguretat Social i Hisenda de tota Espanya.

 Membres destacats .
 Jess Gil y Gil;
 Julin Muoz;
 Jess Gil Marn;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297880" title="Salvador Capdevila i Bas" nonfiltered="2759" processed="2754" dbindex="117776">
Salvador Capdevila i Bas (Santa Coloma de Farners, 1946) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i militant d'UDC des del 1990, forma part de la seva comissi jurdica i ha estat president comarcal a la Selva. Fou escollit senador per CiU per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000, on ha estat portaveu adjunt i portaveu a les Comissions de Justicia, Constitucional i Suplicatoris.
 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297883" title="Portet-d'Aspet" nonfiltered="2760" processed="2755" dbindex="117777">


Portet-d'Aspet s una comuna comengesa situada al departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus (Frana). Es troba a 32 km al Sud-Est de Sent Gauden, al peu dels Pirineus. Els carrers de Portet-d'Aspet es caracteritzen per estar rotulats exclusivament en occit. 

Dins del municipi existeix el Coll d'Aspet, una de les ascencions clssiques del Tour de Frana. Va ser en el descens d'aquest coll que el ciclista itali Fabio Casartelli va perdre la vida en l'edici de 1995 

Demografia.




Malgrat els mesos d'hivern Portet-d'Aspet queda gaireb desert de persones, la comuna s'omple d'habitants durant el ms d'agost, descendents majoritriament d'antics habitants que han emigrat a les grans ciutats del sud-oest francs (de Bordeus a Tolosa), del sud-est (Li,Marsella) i fins la regi de l'Illa de Frana. La poblaci pot llavors ascendir fins les 200 persones, sobretot durant la Festa Major local, celebrada cada any el cap de setmana que hi ha abans del 15 d'agost.

Llocs i monuments.
 Coll de Portet-d'Aspet;
 Eglsia de St. Rc;
 Capella de Poms;
 Capella de Speregas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297886" title="Joaquim Vidal i Perpi" nonfiltered="2761" processed="2756" dbindex="117778">
Joaquim Vidal i Perpi (Sant Gregori, 1947) s un empresari i poltic catal. s conseller d'empresa de comer i alimentaci i president de Club Bsquet Girona. Militant de CiU, ha estat alcalde de Sant Gregori de 1983 a 1995 i senador per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297887" title="Ti de la Freita" nonfiltered="2762" processed="2757" dbindex="117779">
El Ti de la Freita s un element de la Mitologia dels Pirineus en concret de la Seu d'Urgell i s diu que s l'antecedent del Ti de Nadal, tamb hi est lligat la figura dels Minairons. El Ti de la Freita s un dels protagonistes del Mn Mgic de les Muntanyes a la Seu d'Urgell per les festes de Nadal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297888" title="scar March i Llanes" nonfiltered="2763" processed="2758" dbindex="117780">
scar March i Llanes (Tornabous, Urgell, 1965 - 2006) fou un poltic catal. Graduat Social per la Universitat de Lleida i president de l'Agrupaci Cultural Esbart Alborada de Trrega. Fou membre del Comit Comarcal de Convergncia Democrtica de Catalunya d'Urgell, conseller nacional de CDC i expresident de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de Lleida. Fou regidor de l'ajuntament de Tornabous el 1987-1991 i senador de la provncia de Lleida en substituci de Joan Horaci Sim i Burgus a les eleccions generals espanyoles de 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297889" title="Llista de canals de televisi en catal" nonfiltered="2764" processed="2759" dbindex="117781">
 Canals nacionals .


 Canals locals .

 L'Alguer .


 Alt Camp, Conca de Barber i Tarragons .


 Alt Empord .


 Alt Pirineu .


 Andorra .


 L'Anoia .


 Baix Camp i Priorat .


 Baix Empord .


 Baix Llobregat .


 Bages, Bergued i Solsons .


 Barcelons .


 Garrotxa i Ripolls .


 Girons i Pla de l'Estany .


 Horta, Safor i Vall d'Albaida .


 Mallorca .


 Alt i Baix Peneds .


 Segri .


 Selva .


 Terres de l'Ebre .


 Terres de Ponent .


 Valls Occidental .


 Valls Oriental .


 Canals per satllit .

 Astra .



 Hispasat .



 ADSL i canals de cable .



 Telefonia mbil .


 Vegeu tamb .
Llista d'emissores de rdio en catal;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Canals de televisi i emissores de rdio en catal per satllit, KingOfSat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297890" title="Mn Mgic de les Muntanyes" nonfiltered="2765" processed="2760" dbindex="117782">
El Mn Mgic de les Muntanyess una iniciativa de l'ajuntament de la Seu d'Urgell de promoci turstica de la ciutat i de la Mitologia dels Pirineus. Es realitza en el marc de les festes de Nadal i al 2007 es va fer la V edici.

Els principals protagonistes sn:
els minairons;
el Ti de la Freita;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297891" title="Mola (gnere)" nonfiltered="2766" processed="2761" dbindex="117783">

Mola s un gnere de peix actinopterigi tetraodontiforme de la famlia dels mlids. Les espcies que pertanyen a aquest gnere viuen en aiges temperades d'arreu del mn, i arriben a grans mides.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297893" title="Josep Varela i Serra" nonfiltered="2767" processed="2762" dbindex="117784">
Josep Varela i Serra (Besal, 1943) s un mestre i poltic catal. Catedrtic de Matemtiques d'Ensenyament Mitj. Ha estat membre de la Junta Directiva d'mnium Cultural (1980-1986). Militant de CDC, ha estat Delegat de Cultura de la provncia de Lleida (1981) i delegat d'ensenyament de la provncia de Lleida (1981-1992). Ha estat portantveu de CiU a la paeria de Lleida de 1991 a 1999, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1992 i senador per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297895" title="Mara Inmaculada de Espaa Moya" nonfiltered="2768" processed="2763" dbindex="117785">
Mara Inmaculada de Espaa Moya (Alacant, 1962) s una advocada i poltica valenciana. s membre de l'Agrupaci d'Advocats Joves. Diplomada per l'Escola de Prctica Jurdica d'Alacant, va obtenir la beca "Vidal Albert" de collaboraci en el Centre de Documentaci Europea. Fou escollida senadora pel Partit Popular per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297897" title="Mlid" nonfiltered="2769" processed="2764" dbindex="117786">

Els mlids sn una famlia de peixos actinopterigis de l'ordre dels tetraodontiformes. 

Morfologia.

 N'hi ha dues espcies que poden arribar als 3 m de llargada i pesar al voltant dels 1.500 kg.;
 Tenen el cos ovalat, quasi rod i molt comprimit.
 Tenen entre 16 i 18 vrtebres.
 No tenen peduncle caudal i per aix la part posterior s igual de grossa que l'anterior.
 El cap s gros.
 Boca de petites dimensions.
 La pell s rugosa sense escames.
 Tant l'aleta dorsal com l'anal es continuen en una aleta ondulada, una caudal atrofiada.;

Reproducci.

 L'espcie Mola mola pot arribar a produir 300.000.000 ous.;
 Totes les espcies presenten un complex desenvolupament larval. ;

Alimentaci.

Segons les espcies poden menjar plncton, grumers, algues, crustacis o peixos.

Distribuci geogrfica.

A tots els oceans de clima tropical o temperat.

Espcies.

 Gnere Masturus ;
Masturus lanceolatus ;
Masturus oxyuropterus ;
 Gnere Mola ;
 Peix lluna (Mola mola)  ;
Mola ramsayi ;
 Gnere Ranzania ;
Ranzania laevis ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Dr. Pez ;
 ICTIMED ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297899" title="Tetraodontiforme" nonfiltered="2770" processed="2765" dbindex="117787">





Els tetraodontiformes sn un ordre de peixos actinopterigis de la subclasse dels acantopterigis i repartits en 330 espcies, 90 gneres i 8 famlies (entre les quals destaquen la dels balstids, amb la ballesta; la dels tetraodntids, amb el peix globus com; la dels diodntids, amb el peix eri; la dels mlids, amb el bot, nica espcie d'aquesta famlia existent als Pasos Catalans; i la dels ostracinids, amb el peix cofre).

Morfologia.

 La principal caracterstica s la fusi de les dents (pre-maxillars i maxillars) en forma de bec.
 Cos curt, alt, i adopta sovint formes comprimides, polidriques o ms o menys globoses.
 Cap gros.
 Boca i feses branquials petites.
 No tenen escames, per la pell es troba recoberta d'espines, de plaques ssies o d'escates rugoses i gruixudes.
 Tenen entre 16-30 vrtebres.;
 Aletes pectorals, quan n'hi ha, en posici torcica.
 No tenen aletes ventrals.;
 Bufeta natatria del tipus dels fisoclists.

Hbitat.

Generalment marins i costaners.

Distribuci geogrfica.

Apareixen principalment a aiges tropicals i temperades.

Costums.

Per nedar empren simultniament la dorsal i l'anal.

Observacions.

N'hi ha algunes espcies verinoses.

Famlies.

Vivents.
 Aracanidae;
 Balistidae;
 Diodontidae;
 Molidae;
Monacanthidae;
Ostraciidae;
Tetraodontidae;
Triacanthidae;
Triacanthodidae;
Triodontidae;

Fssils.
Bolcabalistidae;
Cretatriacanthidae;
Eoplectidae;
Eospinidae;
Moclaybalistidae;
Plectocretacicidae;
Protobalistidae;
Protriacanthidae;
Spinacanthidae;

Referncies.



Bibliografia.

 Nelson, J. S.: Fishes of the World. 3a. edici. Nova York: John Wiley and Sons, 1994.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297901" title="Arthropleura" nonfiltered="2771" processed="2766" dbindex="117788">

Arthropleura s un gnere de miripode prehistric de la famlia dels artroplurids. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord i Esccia. Es tracta de l'invertebrat terrestre ms gran conegut de tots els temps, amb una mida d'entre 0,3 i 2,6 metres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297903" title="Dehiscncia" nonfiltered="2772" processed="2767" dbindex="117789">


En botnica, la dehiscncia s l'acci d'obertura d'un rgan tancat per tal que pugui sortir el seu contingut.

Exemples:
Anteres: s'obren per deixar sortir a l'exterior els grans de pollen.
Esporangis: s'obren per deixar sortir a l'exterior les espores que contenen.
Fruit: s'obren per permetre la sortida de les llavors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297904" title="Pterygotus" nonfiltered="2773" processed="2768" dbindex="117790">

Pterygotus s un gnere d'euriptrid prehistric de la famlia dels pterigtids. Se n'han trobat fssils a tots els continents tret de l'Antrtida. Es tracta d'un dels artrpodes ms grans de tots els temps.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297905" title="Club Voleibol Prtol" nonfiltered="2774" processed="2769" dbindex="117791">

El Club Voleibol Prtol (anomenat la temporada 2007/08 Drac Palma CV Prtol) s un club de voleibol de la ciutat de Marratx, i que disputa els seus partits a Palma, a les Illes Balears.

 Histria .
El Club Voleibol Prtol va ser fundat l any 1993. L'equip mascul ascend per primer cop a Primera Divisi la temporada 1997/1998. La temporada 2000/2001 assoleix l'ascens a la Divisi d'Honor.

L'any 2003 Son Amar s'incorpora al projecte com a primer patrocinador, recuperant el nom de l'histric club de Palma, el CV Son Amar, que fou punter a Espanya als anys vuitanta i que desaparegu a finals d'aquella dcada. Sota la denominaci Voleibol Prtol / Son Amar Palma el club guany la Copa del Rei 2004/05 i un brillant triplet (lliga, copa i supercopa) la temporada 2005/06, a ms de ser sots-campi de la Top Temas Cup europea.

A partir de la temporada 2006/07, amb l'aparici d'un nou patrocinador, el club passa a denominar-se Drac Palma / CV Prtol.

 Palmars .
CV Son Amar / CV Palma
7 Lliga espanyola de voleibol masculina: 1981, 1982, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989;
6 Copa espanyola de voleibol masculina: 1982, 1984, 1986, 1987, 1988, 1990;

CV Prtol
3 Lliga espanyola de voleibol masculina: 2006, 2007, 2008;
2 Copa espanyola de voleibol masculina: 2005, 2006;
2 Supercopa espanyola de voleibol masculina: 2005, 2007;

 Enllaos externs .
Web Oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297908" title="Josep Rodrguez Gmez" nonfiltered="2775" processed="2770" dbindex="117792">
Josep Rodrguez Gmez (Xeraco, 28 de novembre de 1989), conegut com a Josep, s un jugador de raspall, en la posici de "rest".

El 2008, en ser subcampi de l'Individual sub-23 de raspall, Josep es va classificar per a la mxima competici dels professionals: el Campionat Individual de Raspall.

 Palmars .
 Campi del Caixa Popular, 2005;
 Subcampi del Caixa Popular, 2006;
 Subcampi Individual sub-18, 2006;
 Subcampi de l'Autonmic de raspall en trinquet, 2007;
 Campi del Campionat de Promoci, 2007;
 Campi de l'Autonmic de Raspall en trinquet  cat. Juvenil, 2005;
 Campi del Campionat Autonmic Ruralcaixa  2 Categoria, 2006;
 Campi del I Circuit Jove de Raspall, 2008;
 Subcampi de l'Individual de raspall sub-23: 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297911" title="Soci" nonfiltered="2776" processed="2771" dbindex="117793">



Soci, que t accions en una societat, membre d'un club o associaci;
Soci, associat a un o uns altres;
Soci (plural llat socii), aliat rom a Itlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297912" title="Aliat rom" nonfiltered="2777" processed="2772" dbindex="117794">
Soci (plural llat socii) fou el nom donat als aliats romans per aquestos.

Des de qu Roma va establir aliances amb els pobles i ciutats venes es va donar a aquestes nacions el nom de socis. 
Quan es va dissoldre la Lliga Llatina, el nom de llatins era donat artificialment a un gran nombre d'italians pocs dels quals eren habitants del Latium encara que gaudien de dret llat, es va fer necessari marcar les diferencies entre aquestos llatins i els altres aliats; els llatins foren anomenats Nomen Latinum i la resta socis.

Aquestos socis eren pobles conquerits o sotmesos voluntriament, i conservaven les lleis prpies internes per estaven aliats a Roma; la seva poltica militar i exterior estava supeditada a Roma; alguns dels pobles havien perdut el dret a les prpies lleis per Roma el va retornar ms tard. La condici de dependncia des aliats era variable per en tot cas cap era independent, si be nominalment es mantenia la ficci d'estats independents aliats. 

Es podien dividir en dos grans grups, el que s'havien sotms a Roma i havien conservat les seves lleis i els que havien estat conquerits i les havien perdut per desprs el senat rom els hi havia retornat (com les ciutats dels hrnics); dins d'aquestos dos grups hi havia nombroses variacions. La condici de llat era doncs un entremig: no tenien ciutadania romana per eren formalment dependents de Roma; els socis no tenien ciutadania i eren nominalment independents per de fet dependents. Es coneix un cas fins i tot que la condici d'aliat (soci) es va donar a un individual (Onsim de Macednia).

El senat rom podia ordenar als aliats sotmetre la seva legislaci a la romana en els casos que ho considerava necessari. I de fet, la mateixa pressi poltica impedia als socis de prendre decisions autnomes, i ms que rebre ordes feien el que s'esperava que fessin; la legislaci romana s'aplicava a ms a ms en diversos aspectes que generalment no tenien legislaci prpia i progressivament les lleis dels aliats van esdevenir les mateixes que la llei romana. Per els aliats no gaudien dels drets de ciutadania, que van reclamar a l'anomenada guerra social (90 aC-89 aC)

Els deures dels socis consistien en subsidis  en tropes, diners, gra, vaixells, i altres quan Roma ho demanava. El nombre de soldats romans era decretat cada any pel senat i els cnsol determinaven els que cada aliat havia d'enviar, i el lloc de concentraci d'aquestes tropes. La infanteria aliada era en general ms nombrosa que la romana i la cavalleria era unes tres vegades la romana. Els aliats estaven dirigits per dotze prefectes nomenats pels cnsols, equivalents als dotze tribuns militars a les legions consulars; els prefectes es creu que eren escollits entre els aliats; la infanteria era dividida en cohorts i la cavalleria en turmes (turmae); va existir tamb alguna legi formada per aliats; la paga era satisfeta pels estats dels que venien que nomenaven qestor pagadors a aquests efectes; el menjar el provea l'estat rom; la infanteria aliada rebia el mateix menjar que les tropes romanes per la cavalleria aliada rebia noms dos teros del que rebia la cavalleria romana; en el bot rebien la mateixa part que els romans.

Els aliats foren enviats ocasionalment com a colons junt amb romans. En cap cas els aliats podien agafar les armes per un acord del seu estat, i si existia una disputa entre aliats l'havia d'arreglar el senat rom. Desprs del 173 aC els magistrats romans que viatjaven per Itlia van comenar a exigir pagaments, allotjament, subministraments i altres serveis als aliats. Per obtenir protecci contra els abusos les ciutats o pobles aliats havien de buscar un patr a Roma (per exemple Samni va escollir patr a Fabrici Lusc i el senat va reconixer aquesta relaci clientelar i va delegar en el patr algunes de les decisions que normalment hauria d'haver pres per si mateix). Els socis que es revoltaven contra Roma perdien sovint la seva llibertat interior o el dret a servir a l'exrcit rom (considerat un honor); els aliats van provar a la segona meitat del segle II aC i comenament del segle I aC d'obtenir la ciutadania, per per mitjans pacfics no ho van aconseguir. 

Desprs de la guerra, que van perdre, finalment van obtenir all que abans se'ls havia denegat. Amb l'extensi de la ciutadania a tots els italians es van acabar els socis.

En endavant es va donar el nom de socis estats aliats, que van ser de dos tipus:
1.	foedus aequum, donat als tractats d'aliana amb els estats sobre els que no s'havia obtingut una victria decisiva o amb els que no s'havia estat en guerra.
2.	foedus iniquum, donat als tractats d'aliana signats amb un estat derrotat pels romans que entrava en l'aliana com a proposta del vencedor o per imposici. En aquest cas desprs de l'aliana, l'estat client havia de complir amb tot el que Roma demanava; les tropes que aportaven per no combatien en primera lnea i eren considerades milites auxiliare, auxiliarii,  auxilia, o auxilia externa. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297916" title="Felip de Fonsdeviela" nonfiltered="2778" processed="2773" dbindex="117795">
Felip de Fonsdeviela i Ondeano, Marqus de la Torre (1725-1785) va ser Capit General de L'Havana i Governador de Cuba entre 1771-1777. Abans, havia estat Governador de Veneuela.

Felip de Fonsdeviela va comenar el seu mandat a Cuba l'any 1771, el mateix any que Hechevarra - eclesistic reformador i illustrat - va ser nomenat Bisbe. Fonsdeviela dna sentit a les reformes del nou bisbe i la seva preocupaci sobre la ciutat, el seu cens i el cens global de l'illa, la creaci d'Hospitals i institucions de dones marginals, etc.

Va ser Fonsdeviela qui, l'any 1773, va fer enderrocar l'antiga esglsia major parroquial de L'Havana - molt malmesa per un terratremol -, aprofitant els enderrocs per a fer els  fonaments del palau dels governadors de l'illa que, malgrat l'inters del marqus de la Torre, no va poder veure acabat abans de la seva sortida del govern, l'any 1777.

Durant l'illustrat comandament d'aquest capit general, es van iniciar moltes obres de gran utilitat pblica i es van acabar altres que van elevar L'Havana al nivell de les principals ciutats d'Amrica. Va prohibir els sostres de "guano", i va comenar el primer empedrat que va tenir la ciutat. Va construir a la Plaa d'Armes, a la casa de la Intendncia (on avui es troba installat el Tribunal Suprem de Justcia) i els passejos de la Alameda de Paula i el Paseo del Prado. Va fabricar el primer teatre de L'Havana a la referida Alameda de Paula (actual hotel de Luz), i va destinar les seves rendes per a sostenir la Casa de Recogidas (pres de dones), l'edificaci de les quals tamb va acabar. Va construir els ponts de Puentes Grandes, Riu de Cojmar, Arroyo Hondo i de les Vegas i va fer fer el primer cens de poblaci de tota l'illa.

Va ser Felip de Fonsdeviela qui va comenar a interessar-se per les possibilitats tabaqueres de la comarca occidental de Cuba, el que avui es conegut com a Vuelta Abajo, on es produeix el que es considera el millor tabac del mn. Fonsdeviela va ser el fundador de la capital de la comarca, la ciutat de Pinar del Ro l'any 1773, quan, davant la necessitat de crear un nucli que servs de cap a les terres del que eventualment va arribar a ser la provncia, va fer repartir les primeres terres als vens d'aquest lloc. Ordenant al mateix temps a un subaltern qualificat perqu tris el lloc ms adient per a aquest poble i fixs els lmits de la seva jurisdicci. Va ser en honor de Felip de Fonsdeviela que se li va posar el nom de Nueva Filipina.

Els marquesos de la Torre, eren propietaris del Castell de Mediny, (Girona).

Felip de Fonsdeviela va morir l'any 1785 quan era Ministre plenipotenciari davant la Cort de Russia.


Enllaos externs.

Felip Fonsdeviela i la apicultura 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297917" title="Andr Simon" nonfiltered="2779" processed="2774" dbindex="117796">
  Andr Simon  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Andr Simon va nixer el 20 de gener del 1920.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 1 de juliol del 1951 el GP de Frana, que era la quarta prova de la temporada.

Andr Simon va participar en dotze curses puntuables pel campionat de la F1, disputats en cinc temporades diferents, 1951 - 1952 i 1955 - 1957.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297922" title="Corella" nonfiltered="2780" processed="2775" dbindex="117797">

Corella s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Fitero, Cintrunigo, Tudela,  Castejn, i  Alfaro (La Rioja)

 Demografia .


Guerra Civil Espanyola. 
 
Corella amb 5700 habitants era un de les ciutats de Navarresa ms poblada i rica.  El 18 de juliol l'ajuntament republic va celebrar la seva ltima sessi.  El dia 19 d'hora van arribar nombrosos requets, amb un tinent i diversos nombres de la Gurdia Civil, que van ocupar l'ajuntament amb certa resistncia dels funcionaris, a ms de centres obrers i tavernes. En els primers escarceigs va haver dos ferits que serien rematats a la llitera on eren duts per la Creu Roja. Es va destituir tots els funcionaris i s'empresona als quals s'havien resistit, omplint-se les presons de Corella i Tudela. El regidor i jutge de pau Ricardo Campos tancat en una cambra va ser ruixat amb gasolina per uns coneguts feixistes que posteriorment li van calar foc. La informaci que va donar el Diario de Navarra que s'havia sucidat calant foc al paller del sl. A l'endem van afusellar a l'alcalde i a diversos empleats. Al llarg del mes d'agost es van fent diferents saques de les presons. El dia 15, festivitat de la Verge, 27 corellans, a un li van tallar les mans per agafar-se desesperadament, al costat de tres de Fitero van ser duts al cementiri de Milagro on desprs de dir-los el cura Bernardo Cataln Estigueu tranquils perqu avui estareu sopant amb Du. Els van anar matant entre bromes i cops. Els presos que quedaven foren obligats a anar "voluntaris" al front.
 
Van ser assassinats 87 corellans, no obstant aix la matana va poder ser major, quan en el Front Nord van perdre la vida dos joves de dretes en circumstncies confuses. Van anar a per quaranta detinguts que estaven a lal "cambra del Marqus" per a afusellar-los. En aquesta ocasi la Gurdia Civil de Tudela ho va evitar.  

Personatges clebres. 
 Alonso Lpez de Corella (1513 - 1584) metge del s. XVI. Autor de: "De vini comoditatibus".   ;
 Jos Alonso y Ruiz de Conejeres (1781-1855). President del Tribunal Suprem i ministro de Grcia i Justcia. Autor de: "Recopilacin y comentarios de los Fueros y Leyes del Antiguo Reino de Navarra que han quedado vigentes de la Ley Paccionadora".
 Eduardo Alonso Colmenares (1822-1888). Ministre de Gracia i Justicia amb Sagasta i Malcampo, de Fomento amb el duc de Torre i de Gracia, i Justcia i Foment amb Alfons XII. ;
 Nicasio Arellano y Monreal (n. 1861). Bisbe de Tonkin.
 Mariano Arigita y Lasa (1864-1916). Canonge, arxiver i gran historiador de Navarra.  ;
 Jos Luis de Arrese (1905, Bilbao - 1986, Corella), falangista i ministre durant la dictadura franquista.
 Antonio Cataln (1948-). Fundador de NH Hoteles i actual AC Hoteles;
 Miguel Sanz Sesma (1952-), president del Govern de Navarra per UPN-PP;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297927" title="Fitero" nonfiltered="2781" processed="2776" dbindex="117798">

Fitero s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Corella; a l'est i sud, amb Tudela i Cintrunigo; i a l'oest amb Cervera del Ro Alhama (La Rioja).

 Demografia .

 Histria .
Antigament va ser coneguda amb el nom de Tudejn. Vila romana situada als peus de la forest Castillo davant de Baos de Fitero i a uns 3 km a l'oest de l'actual Fitero. La vila de Fitero va ser una refundaci de la vila de Tudejn portada a terme per l'abat del monestir de Fitero, a la fi del segle XV. A Paetero (Pea de Fitero) es troben les restes humanes ms antics de la localitat. Es tracta de la tomba d'un prncep cltic, dels quals van arribar all en el segle IX aC. En la dita Pea del Saco, riba dreta del riu Alhama, enfront de l'establiment termal, s'han trobat vestigis d'un poble pastoril de l'Edat de Bronze, envat desprs per la cultura celtibrica, frenada al seu torn per la conquesta romana al llarg del segle II. Amb posterioritat a la destrucci de Numncia aquest poblat va quedar arrunat i abandonat. El mateix va ocrrer amb el poble celtibric de Cluniam, tamb sobre el Alhama. 

Es conserva el document datat en 1073 pel qual el rei San IV de Navarra va canviar amb Al-Muqtadir Billah, de Saragossa, el castell musulm de Tudejn pel cristi de Caparroso que aquell acaba de perdre com a conseqncia d'haver envat, al seu torn i prviament, el de Tudejn. En 1140, Alfons VII l'Emperador va fer venir Raymond (posteriorment conegut com San Raimundo de Fitero), amb una comunitat de monjos cistercencs procedents de Scala Dei o l'Escaladieu a la Gascunya, va fundar una petita casa amb esglsia dedicada a Santa Maria en el lloc de la deserta vila castellana de Niencebas (d'aqu procedeix el cognom de Bienzobas), situada en la vessant meridional de la muntanya d'Alce, jurisdicci avui del poble d'Alfaro. No es veuen les runes d'aquest primitiu establiment de Niencebas ja que en 1152 es va convertir en una granja cistercenca i va passar a rgim de lloguer, mentre la comunitat cistercenca s'assentava definitivament en el lloc de la vila castellana de Tudejn conegut com a Castelln. Encara que poc desprs va passar a ser conegut com el monestir de Fitero o de la Frontera entre els tres regnes que all confluen Castella, Pamplona i Arag. L'edificaci del segon i definitiu monestir de Fitero, va comenar en 1179 i la seva esglsia va ser consagrada en 1247, grcies a l'ajuda de l'arquebisbe Rodrigo Ximnez de Rada. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297929" title="Cascante" nonfiltered="2782" processed="2777" dbindex="117799">

Cascante s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Tudela al nord i oest, Murchante al nord, amb Ablitas a l'este i amb Barillas, Tulebras, Monteagudo i Tarazona (Arag) al sud.


 Demografia .


 Administraci .


 Histria .
Era una ciutat celtbera pertanyent a la tribu dels berons (KAISKATA) en llengua berona ANMAX, el territori de la qual va ser ocupat desprs pels vascons, que en la segona meitat del segle II va emetre una srie en Ae (unitats, meitats i quarts) amb metrologia celtibrico-berona i marques de valor a l'estil ber, mostrant cap mascul amb collaret, smbol llaurat i genet llanceo (unitats) o cavall galopant (divisors). Convertida en Municipium CASCANTVM, reprendria la seva activitat en temps de Tiberi. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297931" title="Filarete" nonfiltered="2783" processed="2778" dbindex="117800">

Filarete, nat Antonio di Pietro Averlino (o Averulino) (Florncia,  al voltant del 1400 - Roma?, 1469) fou un escultor, enginyer, arquitecte i teric de l'Arquitectura del Renaixement. s tamb conegut com Antonio Averlino. El sobrenom autoimposat Filarete significa Aquell que estima la virtut.

Biografia.
Filarete, com s conegut universalment,  va nixer probablement a Florncia i va comenar la seua carrera artstica en la mateixa ciutat, segurament al taller de Lorenzo Ghiberti.  El papa Eugeni IV li va fer el seu primer encrrec com a escultor, en el qual va invertir dotze anys de treball: les portes centrals de bronze per a la baslica de Sant Pere del Vatic. Les va fer entre els anys 1433 i 1445. En aquesta obra Filarete esperava rivalitzar amb les grans portes de bronze de Ghiberti per al baptisteri de la catedral de Florncia. En el segle segent, les portes de Filarete es van conservar quan es va enderrocar la vella baslica de Sant Pere i es van reinstallar en la nova.

Desprs va rebre diferents comandes per a mansions a Florncia (1448) i Vencia per part de personatges d'anomenada, com ara Pere de Cosme de Mdici.

Va deixar Roma per a treballar per a Francesco Sforza a Mil. Hi va construir l'Ospedale Maggiore (al voltant de 1456), que va ser planejat racionalment, com una creu dins d'un quadrat, amb l'esglsia al centre del conjunt. Les seccions originals que han sobreviscut de l'estructura, molt reformada, mostren el contrast entre els detalls gtics de les tradicions artesanals del Quattrocento i el disseny de Filarete all' antica (Murray 1963). Tamb va treballar en el Castell Sforzesco, i en la catedral de Mil. Filarete va ser decisiu en el projecte urbanstic desenvolupat a Mil amb l'objectiu de modificar el carcter medieval de la ciutat. Aquest plans i el seu Trattato d'architettura (Tractat d'arquitectura) en 25 volums, ratifiquen la seua importncia en el marc de l'arquitectura del Renaixement.

Va acabar el seu Trattato d'architettura al voltant de 1465. Aquest text va gaudir d'una mplia divulgaci en manuscrit.  Un manuscrit profusament illustrat del Trattato, el Codex Magliabechiano, d'al voltant de 1465, dedicat a Pere de Mdici i conservat a Florncia, suggereix que Filarete havia perdut el favor de Mil poc desprs de completar aquest Trattato. L'estil que Filarete qualificava de brbar estil modern i que instava als lectors a qu abandonaren, s l'estil gtic del nord d'Itlia. Gran part d'aquest tractat, compost en forma de dileg entre el mecenes i el seu arquitecte s un relat detallat d'una ciutat imaginria i en certa manera mgica, Sforzinda, batejada aix en honor del mecenes de Filarete. 

La ciutat, que ell comparava amb un cos hum ideal, tenia la forma d'una estrella de vuit puntes, amb els murs inscrits dins d'un perfecte fossat circular. s el primer de molts plans de ciutats ideals amb forma d'estrella que van reaccionar contra els espais populosos i irracionals de la ciutat medieval. Vuit torres es colloquen com a bastions en les puntes de l'estrella, i vuit portes sn l'eixida d'avingudes radials, cada una de les quals passa per una plaa de mercat, especialitzats en diverses mercaderies. A altres carrers radials se situen les esglsies parroquials i els convents. Un sistema de canals connectats amb el riu i el mn exterior, proporciona el mitj de transport per a les mercaderies. Al centre de Sforzinda s'hi troba la piazza de forma rectangular, amb un stadio de llarg i mig stadio d'ample, amb la catedral i una torre sentinella.

Els edificis de Sforzinda i el seu decorat altament simblic es descriuen al Trattato de manera detallada; junt amb els clculs astrolgics requerits per a aconseguir l'harmonia de la ciutat; altres matries perfectament prctiques, com ara les fortificacions; a ms del descobriment d'un Llibre Daurat que detallava els edificis de la Antiguitat. L'entusiasme de Filarete per la novella cortesana tardo-gtica, l'estil de la qual traspua el Trattato, no va quadrar amb el gust ms racional segle XVI: Giorgio Vasari va menysprear el tractat de Filarete com el ms ridcul i potser el ms estpid llibre que s'haja escrit mai. La primera publicaci del Trattato de Filarete va haver d'esperar que el manuscrit del Codex Magliabechiano fra editat per W. Von Ottigen, l'any 1894.

Referncies.
Mumford, Lewis. 1961. The City in History: Its Origins and Transformations, and its Prospects (Nova York: Harcourt, Brace & World);
Filarete, (1965).  Treatise on Architecture  John R. Spencer, traductor (New Haven: Yale University Press) ;
Una breu biografia.
Un assaig sobre les teoria d'Averlino i da Vinci sobre l'urbanisme i l'arquitectura.
Una descripci de la porta central.
Peter J. Murray, 1963. The Architecture of the Italian Renaissance (Londres:Batsford), Pp 100ff.
Plnol de Sforzinda;
Fred Luminoso, 2000. "The Ideal City: Then and Now";
"Sforzinda: progetto di citt ideale" ;
La porta de Filarete a stpetersbasilica.Org;
Nicholas John Pelling (2006). The Curse of the Voynich: The Secret History of the World's Most Mysterious Manuscript. Compelling Press. ISBN 0-9553160-0-6.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297932" title="Murchante" nonfiltered="2784" processed="2779" dbindex="117801">

Murchante s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord i oeste amb Tudela i al sud i est amb Cascante.

 Demografia .

 Histria . 
A l'poca medieval convivien dos grups religiosos, els cristians i els musulmans, aquests ltims contaven amb una mesquita que servia per al seu culte i que desprs de l'expulsi o conversi dels musulmans va ser convertida en Esglsia. El poble estava dominat per un castell o torre, construt sobre un antic assentament de l'poca romana. Una muralla envoltava tot el poble i estava proveda de portes per a donar sortida als diferents camins que comunicaven amb Tudela, Cascante, Ablitas, Corella i Castejn. Va ser conquistada per Alfons el Bataller en l'any 1119 com pas amb altres localitats de la comarca i va quedar un important sector de poblaci musulmana fins a principis del segle XVI. 

Primer la vila va ser dominada pel noble Gonzalo de Azagra i desps va caure sota el domini del deg de Tudela, el qual s nomenat per l'Alcalde de Tudela. No ser fins a l'any 1763 quan Murchante podr dictar les seves prpies ordenances enfront de les tradicionals dictades des de Tudela. Finalment, Murchante aconsegueix la seva total autonomia en l'any 1820, aconseguint un Ajuntament propi. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297935" title="Monteagudo" nonfiltered="2785" processed="2780" dbindex="117802">

Monteagudo s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Tulebras i Cascante, al sud amb Novallas (Arag), a l'est amb Barillas i amb Maln (Arag) i al sud amb les muntanyes de Cierzo.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297937" title="Barillas" nonfiltered="2786" processed="2781" dbindex="117803">

Barillas s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al sud amb Maln i Tarazona (Arag), a l'est amb Ablitas, al nord amb Cascante i a l'est amb Monteagudo i Tulebras.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297939" title="Ablitas" nonfiltered="2787" processed="2782" dbindex="117804">

Ablitas s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Tudela al nord, Fontellas, Ribaforada i Cortes de Navarra al nord-est, Malln, Borja i Tarazona (Arag) al sud i Barillas i Cascante a l'oest.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297943" title="Fontellas" nonfiltered="2788" processed="2783" dbindex="117805">

Fontellas s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Tudela i Cabanillas, al sud i oest amb Ablitas, i a l'est amb Ribaforada.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297945" title="Cabanillas" nonfiltered="2789" processed="2784" dbindex="117806">

Cabanillas s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord i oest amb Tudela i les Bardenas Reales, al sud con Fontellas i Ribaforada i a l'est amb Fustiana.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297951" title="Escut de Beniard" nonfiltered="2790" processed="2785" dbindex="117807">


L'escut oficial de Beniard t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp de gules, un Agnus Dei passant d'argent, nimbat d'or amb una banderola d'argent carregada amb una creu plena de gules i amb l'asta d'or. Al segon quarter, en camper d'or, quatre pals de gules; ressaltant, una banda d'atzur, sembrada de flors de lis d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.638, del 2 de desembre de 1999.

L'anyell s l'atribut de sant Joan Baptista, patr del poble. A sota es representen les armes dels ducs de Gandia i comtes de Dnia, senyors de Beniard als segles XIV i XV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297952" title="Fray Luis de Len" nonfiltered="2791" processed="2786" dbindex="117808">

Fray Luis de Len (Belmonte, Conca, 1528   Madrigal de las Altas Torres, vila, 1591) va ser un escriptor del Renaixement espanyol dedicat principalment a la poesia religiosa. Cap a 1541 o 1542 Luis ingressa en l'orde dels agustins, i es doctorar ms tard en teologia. Entre els seus professors van estar Melchor Cano i Domingo de Soto. En 1561 competeix per una ctedra vacant de teologia a Salamanca, guanyant el posat al desplegar el seu enorme talent.
Va ensenyar filologia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per traduir la Bblia. Al mar de 1572 va ser detingut per la Inquisici i empresonat a Valladolid. Els principals crrecs que es tenien contra ell tenien a veure amb la seua predilecci per la Bblia en hebreu en compte de la Vulgata i amb la traducci castellana que havia realitzat del Cantar de los Cantares. 
Durant cinc anys, fray Luis roman empresonat sense conixer a penes les causes del seu tancament. All escriur alguns poemes famosos, com el que comena aix:


Aqu la envidia y la mentira /
me tuvieron encerrado./
Dichoso el humilde estado/
del sabio que se retira/
de aqueste mundo malvado,/
y con pobre mesa y casa/
en el campo deleitoso/
con slo Dios se compasa,/
y a solas su vida pasa,/
ni envidiado ni envidioso.


En 1576 surt lliure del procs i pronunciar a la seva volta a la ctedra de Salamanca la famosa frase de "Decamos ayer...", que indica el seu triomf sobre els enemics. 

Predominen els temes asctics, en una lloana cap a la solitud i el recs fora del mn que permet elevar l'nima. Molts poemes es dediquen als tpics delbeatus ille o el locus amoenus, on la natura apareix com la salvaci per a la persona que viu a ciutat. Apareixen elements de la mitologia grecollatina cristianitzats i personatges bblics tractats com a dus pagans,

Usa la mtrica clssica d'inspiraci italiana, especialment la estrofa de la lira (inspirant-se en les Odes d'Horaci). Tamb va escriure La perfecta casada, un manual en prosa sobre el paper de la dona al matrimoni, de gran xit a la seva poca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297953" title="Escut de Benimantell" nonfiltered="2792" processed="2787" dbindex="117809">


L'escut oficial de Benimantell t el segent blasonament:

Escut ibric, partit. Al primer quarter, faixat amb tres faixes de gules i tres d'argent, carregades aquestes darreres amb tres creuetes d'atzur. Al segon quarter, en camper de gules, un lle i una graella, tots dos d'or Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de desembre de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.185, del 14 de gener de 1994.

El faixat de gules i argent amb les creuetes sn les armes dels Palafox, marquesos d'Ariza i de Guadalest i senyors de Benimantell. La segona partici presenta els atributs de sant Lloren (la graella) i sant Marc (el lle), titulars de la parrquia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297954" title="Globus d'Or a la millor pellcula dramtica" nonfiltered="2793" processed="2788" dbindex="117810">
Globus d'Or a la millor pellcula dramtica (Best Motion Picture - Drama) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

 Llista dels premiats .

1944 : The Song of Bernadette produida per William Perlberg;
1945 : Going My Way dirigida per Leo McCarey;
1946 : The Lost Weekend dirigida per Charles Brackett;
1947 : The Best Years of Our Lives dirigida per Samuel Goldwyn;
1948 : Gentleman's Agreement dirigida per Darryl F. Zanuck;
1949 : ex aequo Johnny Belinda dirigida per Jerry Wald i El tresor de Sierra Madre dirigida per Henry Blanke;
1950 : All the King's Men dirigida per Robert Rossen;
1951 : Sunset Boulevard dirigida per Charles Brackett;
1952 : A Place in the Sun dirigida per George Stevens;
1953 : L'espectacle ms gran del mn dirigida per Cecil B. DeMille;
1955 : La llei del silenci dirigida per Sam Spiegel;
1956 :  l'est de l'Edn (East Of Eden) dirigida per Elia Kazan;
1957 : La volta al mn en vuitanta dies (Around the World In 80 Days) dirigida per Michael Todd;
1958 : El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai) dirigida per Sam Spiegel;
1959 : Fugitius (The Defiant Ones) dirigida per Stanley Kramer;
1960 : Ben-Hur dirigida per Sam Zimbalist;
1961 : Sprtac dirigida per Edward Lewis;
1962 : Els canons de Navarone (The Guns Of Navarone) dirigida per Carl Foreman;
1963 : Lawrence d'Arbia (Lawrence Of Arabia) dirigida per Sam Spiegel;
1964 : The Cardinal dirigida per Otto Preminger;
1965 : Becket dirigida per Hal B. Wallis;
1966 : Doctor Zhivago dirigida per Carlo Ponti;
1967 : A Man For All Seasons dirigida per Fred Zinnemann;
1968 : In the Heat Of the Night dirigida per Walter Mirisch;
1969 : The Lion In Winter dirigida per Martin Poll;
1970 : Anne Of the Thousand Days dirigida per Hal B. Wallis;
1971 : Love Story dirigida per Howard G. Minsky;
1972 : The French Connection dirigida per Philip D'Antoni;
1973 : El padr (The Godfather) dirigida per Albert S. Ruddy;
1974 : L'exorcista (The Exorcist) dirigida per William Peter Blatty;
1975 : Chinatown dirigida per Robert Evans;
1976 : Alg va volar sobre el niu del cucut dirigida per Michael Douglas i Saul Zaentz;
1977 : Rocky dirigida per Robert Chartoff i Irwin Winkler;
1978 : The Turning Point dirigida per Arthur Laurents i Herbert Ross;
1979 : Midnight Express dirigida per Alan Marshall i David Puttnam;
1980 : Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer) dirigida per Stanley R. Jaffe;
1981 : Ordinary People dirigida per Ronald L. Schwary;
1982 : On Golden Pond dirigida per Bruce Gilbert;
1983 : E.T. l'extraterrestre (E. T.: The Extra-Terrestrial) dirigida per Kathleen Kennedy i Steven Spielberg;
1984 : La fora de la tendresa (Terms Of Endearment) dirigida per James L. Brooks;
1985 : Amadeus dirigida per Saul Zaentz;
1986 : Out of Africa dirigida per Sydney Pollack;
1987 : Platoon dirigida per Arnold Kopelson;
1988 : L'ltim emperador dirigida per Jeremy Thomas;
1989 : Rain Man dirigida per Mark Johnson;
1990 : Born on the Fourth of July dirigida per A. Kitman Ho i Oliver Stone;
1991 : Dances With Wolves dirigida per Kevin Costner i Jim Wilson;
1992 : Bugsy dirigida per Warren Beatty, Mark Johnson i Barry Levinson;
1993 : Scent Of a Woman dirigida per Martin Brest;
1994 : La llista de Schindler dirigida per Branko Lustig, Gerald R. Molen i Steven Spielberg;
1995 : Forrest Gump dirigida per Wendy Finerman, Steve Starkey i Steve Tisch;
1996 : Sense and Sensibility dirigida per Lindsay Doran;
1997 : El pacient angls (The English Patient) dirigida per Saul Zaentz;
1998 : Titanic dirigida per James Cameron i Jon Landau;
1999 : Saving Private Ryan dirigida per Ian Bryce, Mark Gordon, Gary Levinsohn i Steven Spielberg;
2000 : American Beauty dirigida per Bruce Cohen i Dan Jinks;
2001 : Gladiator dirigida per David Franzoni, Branko Lustig i Douglas Wick;
2002 : A Beautiful Mind dirigida per Brian Grazer i Ron Howard;
2003 : The Hours dirigida per Robert Fox i Scott Rudin;
2004 : El senyor dels anells: El retorn del rei (The Lord Of the Rings: The Return Of the King) dirigida per Peter Jackson, Barrie M. Osborne i Frances Walsh;
2005 : L'aviador (The Aviator) dirigida per Chris Brigham, Graham King, Michael Mann, Leonardo DiCaprio i Charles Evans Jr.;
2006 : Brokeback Mountain per Ang Lee;
2007 : Babel per Alejandro Gonzlez Irritu;
2008 : Atonement per Joe Wright;
2009 : Slumdog Millionaire, dirigida per Danny Boyle;

 Vegeu tamb .

 Globus d'Or;
 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297955" title="Ribaforada" nonfiltered="2794" processed="2789" dbindex="117811">

Ribaforada s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Fontellas, Ablitas, Buuel i el riu Ebre, que el separa de Fustiana i Cabanillas. Est format per les pedanies histriques de Ribaforada i Estercuel.

 Demografia .


Histria. 
Va ser fundada sota el regnat de San VI de Navarra en 1157 pels Cavallers Templers, que van aixecar un convent. En el mateix terme, prxim a Fontellas, hi ha restes d'un assentament pre-rom. Segons la informaci del Fur de Sobrarb de 1119 els assentaments de l'actual terme de Ribaforada eren: Azut, Espedolla i Estercuel. Des de mitjans del segle XII va ser senyoriu de la Orde del Temple, desprs de la supressi del qual (1313) va passar a pertnyer als Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la desamortitzaci. On avui dia s'aixeca el nucli urb va haver dues poblacions, al nord del barranc Estercuel, i al sud Ribaforada. Van coexistir fins a fondre's administrativament possiblement a la fi del segle XIV.

 Enllaos externs .
Fotos de Ribaforada;
Frum de Ribaforada;
Banda de Ribaforada;
Txaranga Musikaa (Ribaforada);
Una altra pgina de Ribaforada;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297956" title="Escut de Bolulla" nonfiltered="2795" processed="2790" dbindex="117812">


L'escut oficial de Bolulla t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una torre d'or, maonada i aclarida de sable, sobremuntada d'un capel amb cordons i sis borles d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 22 de desembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.674, del 26 de gener de 2000.

La torre alludeix a l'antic castell de Bolulla, en runes al cim del tur que domina el poble. El capel episcopal fa referncia al fet que la mitra de Valncia n'ostentava la senyoria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297957" title="Ctenophryne" nonfiltered="2796" processed="2791" dbindex="117813">

Ctenophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a l'Amaznia, Surinam, Guaiana Francesa, Guaiana i al nord-oest de Colmbia. 

Espcies.

 Ctenophryne geayi (Mocquard, 1904).
 Ctenophryne minor (Zweifel & Myers, 1989).

Referncies.

 El gnere Ctenophryne a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297958" title="Ctenophryne geayi" nonfiltered="2797" processed="2792" dbindex="117814">

Ctenophryne geayi s una espcie de granota que viu a Bolvia, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guaiana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Ctenophryne geayi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297959" title="Fustiana" nonfiltered="2798" processed="2793" dbindex="117815">

Fustiana s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al sud amb Buuel, a l'est amb Cabanillas i Ribaforada i al nord amb les Bardenas Reales.

 Demografia .


Histria. 
El seu nom suggereix un hipottic origen rom, villa Faustiniana. Existia com nucli de poblaci quan Alfons I d'Arag conquist la Comarca de Tudela en 1119, un any mes tard que la presa de Saragossa en 1118. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297960" title="Escut de Callosa d'en Sarri" nonfiltered="2799" processed="2794" dbindex="117816">


L'escut oficial de Callosa d'en Sarri t el segent blasonament:

Escut truncat. Al primer, de gules, cinc petxines d'argent. Al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Ordre del 24 de gener de 1990, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.244, del 14 de febrer de 1990.

L'escut presenta les armes dels qui foren senyors de la vila al llarg de la histria: Bernat de Sarri, l'almirall catal que li ha donat nom, i els quatre pals de les armes reials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297962" title="Ctenophryne minor" nonfiltered="2800" processed="2795" dbindex="117817">

Ctenophryne minor s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.

 Castro, F. & Herrera, M.I. 2004.  Ctenophryne minor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297966" title="Cortes de Navarra" nonfiltered="2801" processed="2796" dbindex="117818">

Cortes de Navarra s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Buuel al nord, Novillas (Arag) a l'est, a l'oest Ribaforada i Ablitas, i al sud Malln (Arag).


 Demografia .


Enllaos externs.

Web oficial;
Web no oficial;
Biblioteca Pblica de Cortes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297967" title="Escut del Castell de Guadalest" nonfiltered="2802" processed="2797" dbindex="117819">


L'escut oficial del Castell de Guadalest t el segent blasonament:

Escut ibric. En camper d'atzur, un castell d'or, maonat i aclarit de sable, acostat de dues claus d'argent posades en pal; el castell emergeix d'una muntanya del seu color, que descansa sobre ones d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Ordre del 24 de gener de 1990, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.244, del 14 de febrer de 1990.

Es tracta de l'escut histric de la vila, unes armes parlants que simbolitzen el castell damunt el tur i la seva posici estratgica dominant la vall de Guadalest, regada pel riu homnim. El Castell de Guadalest fou la seu d'un marquesat des de 1543.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297971" title="Elachistocleis" nonfiltered="2803" processed="2798" dbindex="117820">

Elachistocleis s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Panam i Sud-Amrica. 

Espcies.

 Elachistocleis bicolor (Gurin-Mneville, 1838).
 Elachistocleis erythrogaster (Kwet & Di-Bernardo, 1998).
 Elachistocleis ovalis (Schneider, 1799).
 Elachistocleis piauiensis (Caramaschi & Jim, 1983).
 Elachistocleis skotogaster (Lavilla, Vaira & Ferrari, 2003).
 Elachistocleis surinamensis (Daudin, 1802).

Referncies.

 El gnere Elachistocleis a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297973" title="Llista d'equips del Club Balonmano Granollers" nonfiltered="2804" processed="2799" dbindex="117821">
Aquests sn tots els equips que formen part del Club Balonmano Granollers durant la present temporada:



 Referncies .
Web Oficial del BM Granollers


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297975" title="Elachistocleis bicolor" nonfiltered="2805" processed="2800" dbindex="117822">

Elachistocleis bicolor s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.

 Lavilla, E., di Tada, I. & Langone, J. 2004.  Elachistocleis bicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297977" title="Elachistocleis erythrogaster" nonfiltered="2806" processed="2801" dbindex="117823">

Elachistocleis erythrogaster s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D., Kwet, A. & Garcia, P. 2004.  Elachistocleis erythrogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297978" title="Elachistocleis ovalis" nonfiltered="2807" processed="2802" dbindex="117824">

Elachistocleis ovalis s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guaiana, Panam, Paraguai, Surinam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, a Per. 

Referncies.

 Rodrigues, M.T., Acosta-Galvis, A., Lavilla, E., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q. & Hardy, J. 2004.  Elachistocleis ovalis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297979" title="Escut de Beniarrs" nonfiltered="2808" processed="2803" dbindex="117825">

L'escut oficial de Beniarrs t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de sinople, un mont d'or amb una cova de sable. Al segon quarter, en camp d'argent, una creu plena de gules. Entat en punta, en camp de gules, dues claus en sautor, una d'or i l'altra d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 8 d'octubre de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.396, del 18 de desembre de 1998.

La primera partici vol simbolitzar la cova de l'Or, considerat el jaciment neoltic ms important del Pas Valenci. A la segona partici, les armes de l'Orde de Montesa, senyors de Beniarrs. A la punta, les claus sn l'atribut de sant Pere, patr de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297980" title="Obert fins a la matinada" nonfiltered="2809" processed="2804" dbindex="117826">
 Obert fins a la matinada (From Dusk Till Dawn) s pellcula americana dirigida per Robert Rodriguez estrenada el 1996. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Richard Gecko (Quentin Tarantino), desprs d'haver ajudat el seu germ Seth (George Clooney) a escapar-se de la pres, comena amb ell una fugida sagnant. Intentant arribar a Mxic, prenen com a ostatge Jacob Fuller (Harvey Keitel) i els seus dos nens Kate (Juliette Lewis) i Scott (Ernest Liu). Amagats a la carvana de la famlia Fuller, aconsegueixen passar la frontera mexicana i no tenen ms que esperar l'arribada del seu contacte Carlos (Cheech Marin) que els ha citat en un bar de camioners, anomenat "Titty Twister" (La mamella cargolada).

A partir d'aquest instant de la pellcula, el gui que era prou realista agafa una altra via. En efecte, la pellcula es transforma en histria fantstica on la majoria de les persones que poblen aquest bar sn una mena de vampirs.

Efectivament, Carlos es trobar amb els germans al bar just abans de l'alba. Tanmateix, en arribar al bar colpegen fortament el porter del lloc, una vegada dins, els germans Gecko sn atacats pel porter del bar i dos homes mes a qui assassinen brutalment, la sang al lloc desperta la set dels empleats del bar, una dels quals s Satanico Pandemonium (Salma Hayek), una extica ballarina. Per sobreviure han de lluitar contra ells fins a l'alba, evitant tamb ser mossegat per no convertir-se en vampirs.

Repartiment.
 Harvey Keitel  : Jacob Fuller;
 George Clooney  : Seth Gecko;
 Quentin Tarantino: Richard Gecko;
 Juliette Lewis : Kate Fuller;
 Ernest Liu : Scott Fuller;
 Michael Parks : Earl McGraw (el ranger Tex);
 Brenda Hillhouse : Gloria (hostatge);
 John Hawkes : Pete Bottoms ;
 Cheech Marin : Guardia fronterer / Chet Pussy / Carlos;
 Salma Hayek : Santanico Pandemonium;
 Danny Trejo : Razor Charlie;
 Tom Savini : Sex Machine;
 Fred Williamson : Frost;
 John Saxon : cap de la policia;

Premis i nominacions.
El 1996  l Acadmia de les pellcules de cincia-ficci, fantasia i horror  (Academy of Science Fiction, Fantasy & Horror Films) , va atorgar el premi de millor pellcula d'horror  i a George Clooney el d'actor millor.

Enllaos externs.
 http://www.imdb.com/title/tt0116367;













 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297982" title="Elachistocleis piauiensis" nonfiltered="2810" processed="2805" dbindex="117827">

Elachistocleis piauiensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Skuk, G. & Verdade, V. 2004.  Elachistocleis piauiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297983" title="Elachistocleis skotogaster" nonfiltered="2811" processed="2806" dbindex="117828">

Elachistocleis skotogaster s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E. 2004.  Elachistocleis skotogaster. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297984" title="Valtierra" nonfiltered="2812" processed="2807" dbindex="117829">

Valtierra s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Arguedas, Castejn, Alfaro (la Rioja), Cadreita i les Bardenas Reales

 Demografia .

Histria. 
Va tenir una important presncia rab i va ser part de l'imperi de Muza Ben Muza, ms tard forma part de la Taifa de Saragossa i ms endavant de la de Tudela-Lleida. Va acabar de ser conquistada pels cristians d'Alfons el Bataller rei de Navarra i Arag en l'any 1110 atorgant a la vila el Fur de Sobrarbe i el ttol de Molt noble i Molt lleial, quan Navarra i Arag es van separar aquesta com a conseqncia de la mort d'Alfons I en 1140, la noblesa va decidir formar part de Navarra i Tudela no es va unir a Arag,formant part de Navarra. 

Aquesta vila particip en les guerres carlines, amb una presncia molt destacada de liberals, durant la guerra civil, com en la resta de la ribera el PSOE va tenir el seu feu de vots a ms d'en aquest poble en tota la comarca,del 21 per 100 que treia la zona principal era aquesta zona, durant la guerra civil es desenvolup una forta repressi, ja que era la zona amb ms esquerranes i en la zona nord el 9 per 100 de nacionalistes van donar als carlistas, en la democrcia guanyo l'ORT per Angel Oliver ,cura de la teoria de l'alliberament, aquesta va ser l'nica localitat que va aconseguir aquesta formaci, que ms endavant es va unir al PSOE i sempre ha guanyat, el segent alcalde de la democrcia va ser Alfonso Mateo. 

 Personatges illustres .
Andrs Larraga Montaner (1861-1931). Pintor. ;
Agustn Perez Soriano (1846-1907). Compositor.
Angel Oliver sacerdot obrer, membre de la ORT i alcalde de Valtierra. Ms tard fou membre del Parlament de Navarra pel PSN-PSOE.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297985" title="Elachistocleis surinamensis" nonfiltered="2813" processed="2808" dbindex="117830">

Elachistocleis surinamensis s una espcie de granota que viu a Surinam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, a Guaiana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hoogmoed, M., MacCulloch, R., La Marca, E., Reynolds, R. & Hardy, J. 2004.  Elachistocleis surinamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297987" title="Gastrophryne" nonfiltered="2814" processed="2809" dbindex="117831">

Gastrophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba des dels Estats Units fins a Costa Rica. 

Espcies.

 Gastrophryne carolinensis (Holbrook, 1835).
 Gastrophryne elegans (Boulenger, 1882).
 Gastrophryne olivacea (Hallowell, 1856).
 Gastrophryne pictiventris (Cope, 1886).
 Gastrophryne usta (Cope, 1866).

Referncies.

 El gnere Gastrophryne a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297988" title="Gastrophryne carolinensis" nonfiltered="2815" processed="2810" dbindex="117832">

Gastrophryne carolinensis s una espcie de granota que viu als Estats Units (a l'rea compresa entre Maryland, Florida, Missouri i Texas). 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297989" title="Gastrophryne elegans" nonfiltered="2816" processed="2811" dbindex="117833">

Gastrophryne elegans s una espcie de granota que viu a Belize, Guatemala, Hondures i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Acevedo, M., Walker, P., Lee, J. & Wilson, L.D. 2004.  Gastrophryne elegans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297991" title="Arguedas" nonfiltered="2817" processed="2812" dbindex="117834">

Arguedas s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Tudela i Valtierra.

 Demografia .

Histria. 
En les proximitats de la vila s'han trobat vestigis d'un llogaret celtibera de la segona Edat del Ferro (300 a. de C.), aix com restes d'habitatges romans, atuells i monedes de l'poca de Tiberi. Histricament s es pot afirmar que Arguedas i el seu castell sobre el tur existien des de la meitat del segle IX.En l'any 1084 el rei San Ramrez va conquistar la vila des de les Bardenas Reales, s a dir la Taifa de Tudela i Lleida va ser conquistada pel regne de Navarra i una part en 1140 passaria a Arag i altra a Navarra i com tercera part al Principat de Catalunya, s a dir deix de ser una zona independent. 

 Alcaldes d'Arguedas .



Personatges clebres .
Alfredo Floristan Samanes: gegraf ;
Antonio Loperena Eseverri: Pintor, escultor, poeta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297992" title="Gastrophryne olivacea" nonfiltered="2818" processed="2813" dbindex="117835">

Gastrophryne olivacea s una espcie de granota que viu als Estats Units i Mxic. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297993" title="Gastrophryne pictiventris" nonfiltered="2819" processed="2814" dbindex="117836">

Gastrophryne pictiventris s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Nicaragua. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolaos, F. & Khler, G. 2004.  Gastrophryne pictiventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297994" title="Escut de Benicssim" nonfiltered="2820" processed="2815" dbindex="117837">


L'escut oficial de Benicssim t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat i migpartit. Primer, d'or, quatre pals de gules. Segon, de sinople, un creixent d'or, sobremuntat d'una estrella del mateix metall. Tercer, d'atzur, una banda d'argent, acompanyada de dues guiles, tamb d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 7 de gener de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.957, del 4 de febrer de 1993.

Els quatre pals de les armes reials alludeixen als diversos perodes histrics en qu Benicssim va pertnyer a la Corona. La mitja lluna i l'estrella recorden els orgens musulmans de la vila, tal com demostra el topnim. A la tercera partici apareixen les armes dels Gombau, senyors de Benicssim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297995" title="Gastrophryne usta" nonfiltered="2821" processed="2816" dbindex="117838">

Gastrophryne usta s una espcie de granota que viu a El Salvador, Guatemala i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Khler, G. & Acevedo, M. 2004.  Gastrophryne usta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297997" title="Hydrastis canadensis" nonfiltered="2822" processed="2817" dbindex="117839">
 


 Introducci, ecologia i histria . 
La hidrastis (Hydrastis canadensis) s una petita planta nativa dels boscos de Nord-Amrica: Estats Units i Canad.

Les seves arrels i rizomes van ser utilitzades tradicionalment pels indis Cherokee com a planta medicinal tnica (aplicada sobre els ulls irritats) i estomacal, per a lceres en general. Tamb la varen utilitzar com a pintura per la cara i com a colorant de teixits. Aquests indis van transmetre aquests coneixements als primers colonitzadors europeus, i avui dia est present en nombroses farmacopees europees.

L arrel i el rizoma de Hydrastis canadensis s una de les drogues ms populars, ocupant el quart lloc en ventes de plantes medicinals dels Estats Units. Tant aix que s'ha explotat molt la recollecta de rizomes.

La recollecci de rizomes i d'arrels es duu a terme a la tardor en plantes de tres anys. Es cultiva principalment a Amrica del Nord i a Europa. Segons la CITES (Convencin sobre el comercio Internacional de especies amenazadas de Fauna y Flora Silvestres), la hidrastis s una planta amb perill d'extinci, i la seva recollecci est restringida.

 Etimologia i noms populars .

Hydrastis deriva de dos vocables grecs, i significa "aconsegueix l'aigua". s probable que la denominaci d'aquesta planta prov dels seus efectes sobre les membranes mucoses.

Els noms populars en diferents idiomes sn:

Catal: hidrastis ;
Castell: hidrastis, hidrastis del Canad, sello de oro. ;
Alemany: kanadische gelbwurzel, goldsiegel. ;
Francs: hydrastis, racine orange, fard jaune, sceau d'or. ;
Angls: common hydrastis, golden seal, yellow root, yellow puccoon, indian dye.

 Descripci botnica .
s una planta herbcia i viva. Fa uns 40 - 50 cm d alada.


  
 
  

El rizoma i l'arrel s perenne, axonomorfa i herbcia. Est acompanyat d'arrels molt llargues, primes i filiformes. El rizoma s cilndric, de 1-5 cm de longitud i de 0,5 a 1 cm de gruix. Est format per molts nusos i est cobert de cicatrius, que provenen de la inserci de tiges aries i arrels. T un color groc fosc caracterstic (d'aqu ve el nom de "sello de oro" en castell), i cont moltes fibres llargues amb estolons al seu interior. T un gust amarg i una olor poc notable.

La tija fa la seva aparici a la primavera. s herbcia i t forma erecta i cilndrica. Amb el temps es torna de color porpra i pot arribar als 25 cm d alada. 

Presenta noms dues fulles en l extrem de la tija i presenten diferncies anatmiques entre elles. La fulla superior s sssil i petita, i la fulla inferior s peciolada i ms gran que la primera. Les dues tenen en com que sn palmatisectes, amb 7 lbuls, i amb un marge serrat i sn pubescents. Sn de color verd fosc, alternes, cordades en la base de la tija.

Aquesta planta presenta una inflorescncia terminal acabades amb una nica flor. Les flors sn petites, solitries i terminals, amb el periant diferenciat, de color blanc rosat, situat sobre un peduncle de 3 cm. Sn trimriques, i tenen un calze amb 3 spals petaloides, mpliament ovalats, de color blanc verds, i es cauen quan s'obren les flors. La corolla amb 3 ptals de color blanc rosat o verds. Posseeix nombrosos estams, caracterstics perqu sn ms llargs que els pistils.

El fruit s'assembla a una baia de color vermell i consisteix en dues drupes carnoses que contenen bastants llavors brillants, semblants al gerd (frambuesa).

Les llavors sn negres, ovades i pulides, i presenten un petit embri a la seva base.

 Part utilitzada (droga) : .
D'aquesta planta medicinal, s'utilitza el rizoma i les arrels

Composici qumica : .
 Alcaloides del tipus bencilisoquinolenic: Hidrastina (composici 1,5-4%, es trenca en cid opinic i hidrastinina), berberina (0,5-6%), canadina (0,5%), berbasterina i tetrahidroprotoberberina;
 Altres substncies: ;
 cids fenlics derivats de l cid cinmic: cid clorognic.
 cids grassos (75% insaturats i 25% saturats);
 fitoesterol;
 resines;
 lignina;
 Oli essencial (traces).

 Accions farmacolgiques / propietats .


Abans d'introduir-se a Europa, s'utilitzava com a estomacal i laxant suau, aix com pel tractament de processos infecciosos digestius i urogenitals.

Segons la farmacopea, es considera que la droga t les segents accions:

 Hemosttica i flebotnica. ;
 Sistema digestiu: efecte tnic.
 Acci antibitica. Comprovat in vitro sobre Staphylococcus aureus, Escherichia coli i Bacillus anthracis.
 Hipertensor;
 Sistema nervis central: efecte depressor general, degut a la hidrastina.


La hidrastina i la hidrastinina actuen com a vasoconstrictors central, hemosttic, hipertensor i oxitcic, augmentant  el to i les contraccions del to uter. 

Tamb s un amarg alcalidic, amb propietats d aperitiu-eupptic (estimula la funci digestiva desprs dels pats).

La berberina s'absorbeix molt poc al torrent sanguini i no s til per a infeccions sistmiques. Es fa servir per: infeccions intestinals bacterianes o parasitaries, infeccions bucofarngies y respiratries, infeccions urogenitals i infeccions oculars per tracoma. 

 Toxicitat .
 Sobredosi. En cas de sobredosi, es produeix un quadre caracteritzat per convulsions, relaxaci gastrointestinal, dispnea, bradicrdia, i parlisi central (bulbar i medullar).
 Reaccions adverses digestives (rarament): disppsia, gastritis, lcera pptica, restrenyiment.
 Reaccions adverses nervioses:
 Excitabilitat, allucinacions.
 En casos molt puntuals i associats a altes dosis, deliri.

 Interacci: Aquest medicament impedeix l absorci de vitamines del grup B.

 Usos medicinals .
 Indicacions .
Tradicionalment s han utilitzat per al tractament d hemorrgies, diarrees agudes bacterianes, diarrea del viatger, gastritis, lcera pptica, discinsia biliar, litiasi biliar, colelitiasi,
Per via tpica tamb s ha utilitzat per al tractament de glaucoma i altres infeccions oftalmolgiques, conjuntivitis i lesions cutnies i cremades(Hemorrgies postpart, metrorrgia, menorrgia; varices, hemorroides, lceres varicoses).

 Contraindicacions .
 Embars: la hidrastis pot induir parts prematurs o aborts degut als alcaloides isoquinolenics, que poden produir contraccions de la musculatura uterina.
 Lactncia: es recomana suspendre la lactncia materna o evitar l administraci d aquesta droga. La hidrastis presenta alcaloides que poden accedir a la llet materna i produir efectes adversos al lactant.
 Nens: en general, les drogues amb alcaloides no haurien de utilitzar-se en nens degut a que poden produir reaccions adverses.
 Trastorns tensionals degut a la presncia d alcaloides.
 Dficit enzimtic de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa. Aquesta droga pot produir crisis hemoltiques.

 Bibliografia i enllaos externs .
Llibre electrnic d' Officinalis . com (sistemtica angiospermes).  ;
Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones; 1998 ;
Taxonoma de plantas en GRIN. Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture. ;
Wikipdia (en castella, francs, angls i alemany). ;
 CITES ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="297999" title="Hiracodntid" nonfiltered="2823" processed="2818" dbindex="117840">

Els hiracodntids sn una famlia extingida de perissodctils prehistrics que visqueren entre l'Eoc superior i el Mioc inferior. Estaven emparentats amb els rinoceronts actuals i produren els mamfers terrestres ms grans de tots els temps, com ara Paraceratherium.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298001" title="Escut de Benijfar" nonfiltered="2824" processed="2819" dbindex="117841">


L'escut oficial de Benijfar t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, tres petxines d'or ben ordenades. Al segon quarter, en camp d'or, tres roques del seu color, sobre ones d'atzur i d'argent, posades en faixa i sumades, cadascuna d'aquestes, d'una ortiga de sinople de set fulles. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.454, del 21 de febrer de 1995.

Les petxines sn l'atribut de sant Jaume, el titular de la parrquia. Al costat, les armes dels Gallego Fajardo, antics senyors del poble, que li atorgaren la primera carta de poblaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298004" title="Castejn" nonfiltered="2825" processed="2820" dbindex="117842">

Castejn s un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Valtierra al nord, Tudela al sud i est, al sudoest amb Corella i Alfaro (La Rioja) a l'oest.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298005" title="Indricoter" nonfiltered="2826" processed="2821" dbindex="117843">

Els indricoterins sn una subfamlia extingida de perissodctils prehistrics que visqueren entre l'Eoc superior i el Mioc inferior. Estaven emparentats amb els rinoceronts actuals i produren els mamfers terrestres ms grans de tots els temps, com ara Paraceratherium. S'extingiren degut al canvi climtic que tingu lloc a principis del Mioc, que fu el clima ms rid i sec.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298006" title="Ribera Arga-Aragn" nonfiltered="2827" processed="2822" dbindex="117844">
Ribera Arga-Aragn s una comarca de Navarra que aplega alguns municipis septentrionals de la merindad de Tudela i altres de la merindad d'Olite. Limita al sud amb la comarca de Tudela, al nord amb les de Tafalla i Sangesa i a l'oest amb la Ribera del Alto Ebro. Est formada pels municipis:
 Carcastillo;
 Murillo el Fruto;
 Santacara;
 Mlida;
 Murillo el Cuende;
 Caparroso;
 Cadreita;
 Alesbes;
 Milagro;
 Marcilla;
 Funes;
 Peralta/Azkoien;
 Falces ;
 Miranda de Arga;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298007" title="Teresa Borrs i Fornell" nonfiltered="2828" processed="2823" dbindex="117845">
Teresa Borrs i Fornell (Manresa, 30 de juliol de 1923) s una compositora, professora i concertista de piano.

Va comenar els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona: piano, harmonia i, ms tard, guitarra; es perfeccion amb els mestres Molinari, Agosti, Cervera o Frazzi, i ms tard curs harmonia, contrapunt i composici amb Cristfor Taltabull.

L'any 1950 va rebre una beca per estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena (Itlia), i la va tornar a rebre dos anys ms tard. A Siena va ser auditora a la classe del mestre Agosti. Ms tard obtingu d'aquesta Acadmia una beca per a la classe de composici del mestre Frazzi i posteriorment estudi dos cursos de clavicmbal al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. A Siena va aprendre-hi a tocar instruments poc comuns a les escoles musicals, com el clavicmbal o l'arpa, que va sumar als coneixements de piano i guitarra. Curiosament, va ser tocant el clavicmbal que va actuar per nica vegada al Palau de la Msica.

El 1979 li fou concedida la Beca de Composici per al Curs d'Estiu "Msica a Compostela" a la classe de R. Halffter. L'any 1997 obtingu el 1r. Accssit Premi "Caterina Albert i Parads".

Entre els anys 1947 i 1953 don nombrosos concerts de piano. Fou durant set anys professora de piano i guitarra a l'Escola Municipal de Msica de Manresa i professora de piano i harmonia a l'Escola de Msica de Matar (filial del Liceu) i, ms tard, a l'Institut Alexandre Satorras de la mateixa poblaci.

Com a compositora, amb una slida formaci d'harmonia i de contrapunt, ha editat tres discs. Les seves composicions, d'estils poc convencionals, es caracteritzen per la combinaci d'instruments i per una estructura original.

Ja retirada de la vida acadmica, Teresa Borrs segueix component i exerceix com a concertista de piano, especialment per tal de donar a conixer la seva obra.

Obra.

 6 Preludis op.67-13, 21' Piano, estrena: T.Borrs;
 Confluncies op.75 -10' Piano, estrena: T.Borrs;
 6 Estudis op.76. 14' (1983) Piano, estrena: T.Borrs .Barcelona 1985.
 Scherzetto (1979) 4' Piano, estrena: T.Borrs.
 Toccata op.77 6'2" Piano, estrena: T.Borrs.
 Nuvol op.83 (1983) 5'1" Piano.
 Lluny (1983) 2'02" Piano, estrena: T.Borrs.
 Sardana (1985) 2' Piano, estrena: T.Borrs;
 Preludis 1,2,3 (1970) op 46 ,35' Arpa.
 Danzas Espaolas 3 op.48 (1970) Arpa 20' estrena: Madrid 1995.
 Paisatge (1972) op.53 6' Arpa;
 Cinco Danzas (1954) op.7 Guitarra 20' estrena: University Alaska 1993.
 6 Estudis obo sol (1993).
 Tiento (1993) op.125. Guitar.5'.
 Dues peces per Carill,Carill 12' estrena:Carill Generalitat.1994.
 Trio (1992) 14' op. 112 flauta, clarinet, fagot.
 Matinal(Sardana) 8'.op.113. clarinet, basset-horn, piano. estrena: Trio Werher, Barcelona.
 Cuttings(1995) op.141- 8'. 2 trompetes i 2 trombons.
 Laberint (1994op..129., 6' fagot, piano.
 Quartet (1991) op.103 12' 2 violins, viola, violoncel.
 5 Miniatures op.142 ,(1995) 12' , 4 clarinets;
 Concert op.64 (1975) 25' 2 flautes solistes, orquestra de corda, estrena: Orquestra de cambra de Engelberg. Peniscola 1990.
 Concert op.65 (1976) 25' fagot solistes, orquestra de corda.
 Rond (1990) op.100,10' Orquestra de corda. estrena: Orquestra de Cambra de l'Empord, Barcelona;
 Oreig op.29 (1967) Sardana, estrena:Barcelona (Cobla Barcelona 1973);
 Burriac op30(1967) Sardana, estrena: Barcelona.
 Concert op.106 (1992) 22' Viola solista i orquestra de corda.
 Concert op.116 (1994) 20' corn angls solista i orquestra de corda.
 Concert op.122 (1993) 16'1" clarinet i basset-horn solista, orquestra de cora. ;

Enllaos externs.

Biografia a Clivis;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298010" title="Jaume Garcia i Villar" nonfiltered="2829" processed="2824" dbindex="117846">
Jaume Garcia i Villar s catedrtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra especialitzat en microeconometria, economia laboral i de la salut. Des de maig de 2008 s director de l'Institut Nacional d'Estadstica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298011" title="Parahippus" nonfiltered="2830" processed="2825" dbindex="117847">

Parahippus s un gnere extingit de perissodctils prehistrics que visqueren al Mioc inferior. Estaven emparentats amb els cavalls actuals. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298013" title="Cadreita" nonfiltered="2831" processed="2826" dbindex="117848">

Cadreita s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad de Tudela. Limita amb Villafranca al nord, Valtierra a l'est, a l'oest Milagro i amb Alfaro (La Rioja) al sud.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298014" title="Hypopachus" nonfiltered="2832" processed="2827" dbindex="117849">

Hypopachus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba des de Texas i Sonora fins a Costa Rica. 

Espcies.

 Hypopachus barberi (Schmidt, 1939).
 Hypopachus variolosus (Cope, 1866).

Referncies.

 El gnere Hypopachus a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298016" title="Hypopachus barberi" nonfiltered="2833" processed="2828" dbindex="117850">

Hypopachus barberi s una espcie de granota que viu a El Salvador, Guatemala, Hondures i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Khler, G., Acevedo, M., Cruz, G., Wilson, L.D. & Muoz Alonso, A. 2004.  Hypopachus barberi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298017" title="Phenacodus" nonfiltered="2834" processed="2829" dbindex="117851">

Phenacodus s un gnere extingit de condilartres prehistrics que visqueren entre el Thaneti i l'Eoc inferior. s un dels tipus ms antics coneguts d'ungulats. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298020" title="Villafranca (Navarra)" nonfiltered="2835" processed="2830" dbindex="117852">

Villafranca (basc Alesbes) s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad de Tudela. Limita al nord, oest i sud amb Milagro, Funes, Marcilla i Caparroso, a l'est amb Cadreita i amb les Bardenas Reales.

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Jess Glara, Glara IV (1942-1978): futbolista internacional que jug a l'Atltico de Madrid i al RCD Espanyol.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298024" title="Platybeledon" nonfiltered="2836" processed="2831" dbindex="117853">

Platybeledon s un gnere extingit de proboscidis prehistrics que visqueren entre al Mioc inferior. s un dels tipus ms antics coneguts d'ungulats. Se n'han trobat fssils a frica, Europa i sia. Utilitzava els seus ullals per excavar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298026" title="Hypopachus variolosus" nonfiltered="2837" processed="2832" dbindex="117854">

Hypopachus variolosus s una espcie de granota que viu des de Costa Rica fins al sud de Texas. 

Referncies.

  ;
 Hypopachus variolosus a l'Amphibia Web. Accedit a data 28 d'abril del 2008. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298028" title="Mlida" nonfiltered="2838" processed="2833" dbindex="117855">

Mlida s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Santacara, a l'oest amb Murillo el Cuende i al sud amb les Bardenas Reales.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298029" title="Poebrodon" nonfiltered="2839" processed="2834" dbindex="117856">

Poebrodon s un gnere extingit de camlids prehistrics que visqueren a l'Eoc inferior. Tot i ser el primer membre conegut de la famlia dels camells, sembla probable que Poebrodon no tingus gepa. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord. Es tractava d'un animal petit, amb un coll curt i petites pelles a cadascun dels seus quatre dits. Com altres artiodctils del Terciari, tenia una protuberncia en forma de fal a les dents posteriors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298033" title="Procoptodon" nonfiltered="2840" processed="2835" dbindex="117857">

Procoptodon s un gnere extingit de cangurs prehistrics que visqueren entre al Plistoc. P. goliah s el cangur ms gran de tots els temps. Se n'han trobat fssils a Austrlia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298034" title="Carcastillo" nonfiltered="2841" processed="2836" dbindex="117858">

Carcastillo (basc Zarrakaztelu) s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad de Tudela. Limita amb Murillo el Fruto, Gallipienzo i Cseda al nord; Sos del Rey Catlico (Arag) i Sdaba (Arag) a l'est; al sud, les Bardenas Reales i Mlida, i a l'oest, Santacara.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298035" title="Metaphrynella" nonfiltered="2842" processed="2837" dbindex="117859">

Metaphrynella s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Panam, Colmbia i, principalment, a l'est dels Andes. 

Espcies.

 Metaphrynella pollicaris (Boulenger, 1890).
 Metaphrynella sundana (Peters, 1867).

Referncies.

 El gnere Metaphrynella al web de l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298043" title="Metaphrynella pollicaris" nonfiltered="2843" processed="2838" dbindex="117860">

Metaphrynella pollicaris s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Yaakob, N., Sukumaran, J., van Dijk, P.P., Mumpuni & Iskandar, D. 2004.  Metaphrynella pollicaris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298044" title="Metaphrynella sundana" nonfiltered="2844" processed="2839" dbindex="117861">

Metaphrynella sundana s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Stuebing, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Metaphrynella sundana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298045" title="Scarrittia" nonfiltered="2845" processed="2840" dbindex="117862">

Scarrittia s un gnere extingit de notoungulats prehistrics que visqueren al Rupeli. s un dels tipus ms antics coneguts d'ungulats. Se n'han trobat fssils a Amrica del Sud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298046" title="Murillo el Fruto" nonfiltered="2846" processed="2841" dbindex="117863">

Murillo el Fruto s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Uxue, al sud amb Carcastillo i a l'est amb Santacara.

 Toponmia .
La paraula Murillo t a veure amb muralla, mientrs que l'lies Fruto, que en el segle XIII consta com freyto, sembla derivar de fractus, trencat, derrut. El castell va ser una important fortalesa del segle IX construda sobre un pujol al nord de la vila i que va perdurar fins que en 1516 fos derruda per ordre del cardenal Cisneros per a mantenir la recent Conquesta de Navarra. Queden algunes restes dels murs i de la torrassa. L'esglsia de Santa Mara s un edifici renaixentista del segle XVI que es va aixecar sobre altre edifici del segle XIII del que queden restes en la capella sobre la qual s'ala la torre. Destaca el gran llen maniersta de San Miguel i el cadirat barroc procedent del monestir de La Oliva. Entre les construccions civils, acomodades al crcol del castell hi ha interessants exemplars dels segles XVI, XVII i XVIII, algunes blasonades i palatines. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298047" title="Escut de Benimarfull" nonfiltered="2847" processed="2842" dbindex="117864">

L'escut oficial de Benimarfull t el segent blasonament:

Escut truncat i migpartit. 1r d'argent, un cep de sinople sobre un marge del qual brolla una font. 2n d'or, quatre pals de gules. 3r de gules, tres cards d'or. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre de l'11 de mar de 1986, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 369, del 28 d'abril de 1986.

La primera partici fa referncia al carcter agrari de la poblaci, i tamb a l'etimologia del topnim rab, que significa 'fill del brollador amarg'. Els quatre pals recorden que durant un temps el poble va pertnyer a la Corona, mentre que els cards sn les armes parlants dels Cardona, marquesos de Guadalest i senyors de Benimarfull.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298048" title="Micryletta" nonfiltered="2848" processed="2843" dbindex="117865">

Micryletta s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Birmnia, la Xina, Malisia, Sumatra i les Illes Andaman i Nicobar. 

Espcies.

 Micryletta inornata (Boulenger, 1890).
 Micryletta steinegeri (Boulenger, 1909).

Referncies.

 El gnere Micryletta a l'IUCN.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298049" title="Pantylus cordatus" nonfiltered="2849" processed="2844" dbindex="117866">

Pantylus cordatus s un gnere extingit de microsaures que visqueren al Cisurali. s un amfibi lepospndil. Se n'han trobat fssils a Texas. Probablement s'alimentava d'insectes, tot i que la seva dentici fa pensar que potser tamb era parcialment herbvor. Mesurava uns vint-i-cinc centmetres de longitud. L'estatus taxonmic d'una possible segona espcie, P. coicodus, s incert.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298050" title="Murillo el Cuende" nonfiltered="2850" processed="2845" dbindex="117867">

Murillo el Cuende s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Pitillas i Olite, a l'est amb Mlida i Santacara, a l'oest amb Caparroso i al sud amb les Bardenas Reales. Aplega els concejos de Traibuenas i Rada.

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298053" title="Micryletta inornata" nonfiltered="2851" processed="2846" dbindex="117868">
 
Micryletta inornata s una espcie de granota que viu a les Illes Andaman i Nicobar i al sud-est d'sia. 

Referncies.

 van Dijk, P.P., Jarujin Nabhitabhata, Datong, Y., Shunqing, L. & Dutta, S. 2004.  Micryletta inornata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298054" title="Listrosaure" nonfiltered="2852" processed="2847" dbindex="117869">

Els listrosaures (Listrosaurus) sn un gnere extingit de terpsids que visqueren al Trisic inferior. Al seu punt lgid, fou un animal tan com que el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gnere. Se n'han trobat fssils a frica, l'Antrtida i l'ndia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298056" title="Micryletta steinegeri" nonfiltered="2853" processed="2848" dbindex="117870">

Micryletta steinegeri s una espcie de granota que viu a Taiwan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Micryletta steinegeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298057" title="Santacara" nonfiltered="2854" processed="2849" dbindex="117871">

Santacara s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita amb els municipis de Pitillas, Uxue, Murillo el Cuende, Mlida, Caparroso, Murillo el Fruto i Carcastillo.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298059" title="Gracilisuchus" nonfiltered="2855" processed="2850" dbindex="117872">

Gracilisuchus s un gnere extingit de crurotarsis prehistrics que visqueren al Trisic mitj. Noms feia trenta centmetres de longitud. Se n'han trobat fssils a Argentina.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298060" title="Nelsonophryne" nonfiltered="2856" processed="2851" dbindex="117873">

Nelsonophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Costa Rica, Panam, Colmbia i Equador. 

Espcies.

 Nelsonophryne aequatorialis (Peracca, 1904).
 Nelsonophryne aterrima (Gnther, 1901).

Referncies.

 El gnere Nelsonophryne a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298062" title="Nelsonophryne aequatorialis" nonfiltered="2857" processed="2852" dbindex="117874">

Nelsonophryne aequatorialis s una espcie de granota que viu a Equador.

Referncies.

 Lynch, J. & Almandriz, A. 2004.  Nelsonophryne aequatorialis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298065" title="Nelsonophryne aterrima" nonfiltered="2858" processed="2853" dbindex="117875">

Nelsonophryne aterrima s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Bolvar, W., Grant, T. & Almandriz, A. 2004.  Nelsonophryne aterrima. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298066" title="Ornithosuchus" nonfiltered="2859" processed="2854" dbindex="117876">

Ornithosuchus s un gnere extingit de crurotarsis prehistrics que visqueren al Trisic superior. Inicialment es cregu que era avantpassat dels carnosaures. Se n'han trobat fssils a Esccia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298068" title="Otophryne" nonfiltered="2860" processed="2855" dbindex="117877">

Otophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a l'est de Colmbia i Veneuela, a la Guaiana Francesa i Brasil. 

Espcies.

 Otophryne pyburni (Campbell & Clarke, 1998).
 Otophryne robusta (Boulenger, 1900).
 Otophryne steyermarki (Rivero, 1968).

Referncies.

 El gnere Otophryne a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298070" title="Otophryne pyburni" nonfiltered="2861" processed="2856" dbindex="117878">

Otophryne pyburni s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guiana, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Searis, C. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Otophryne pyburni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298071" title="Otophryne robusta" nonfiltered="2862" processed="2857" dbindex="117879">

Otophryne robusta s una espcie de granota que viu a la Guaiana, Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hoogmoed, M., MacCulloch, R., Searis, C. & La Marca, E. 2004.  Otophryne robusta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298072" title="Otophryne steyermarki" nonfiltered="2863" processed="2858" dbindex="117880">

Otophryne steyermarki s una espcie de granota que viu a la Guaiana, Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil. 

Referncies.

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Otophryne steyermarki.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298074" title="Stereocyclops" nonfiltered="2864" processed="2859" dbindex="117881">

Stereocyclops s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que s endmic del Brasil. 

Espcies.

 Stereocyclops incrassatus (Cope, 1870).
 Stereocyclops parkeri (Wettstein, 1934).

Referncies.

 El gnere Stereocyclops a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298077" title="Stereocyclops incrassatus" nonfiltered="2865" processed="2860" dbindex="117882">

Stereocyclops incrassatus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L., Pimenta, B. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Stereocyclops incrassatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298079" title="Stereocyclops parkeri" nonfiltered="2866" processed="2861" dbindex="117883">

Stereocyclops parkeri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Stereocyclops parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298081" title="Keith Park" nonfiltered="2867" processed="2862" dbindex="117884">

El Mariscal en Cap de l'Aire Sir Keith Rodney Park, GCB, KBE, MC amb barra, DFC (15 de juny de 1892   6 de febrer de 1975) va ser un alt comandant de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el comandant tctic de dues de les principals batalles aries del teatre europeu durant la Segona Guerra Mundial, la Batalla d'Anglaterra i la Batalla de Malta.

 Biografia .
Park va nixer a Thames, Nova Zelanda. Era fill d'un geleg escocs que treballava a una empresa minera. Va servir com a cadet i s'allist a l'Exrcit Neozelands com a soldat a artilleria. 

Particip a la I Guerra Mundial com a sots-oficial en una bateria d'artilleria, prenent part als desembarcaments de Gallipoli a l'abril de 1915. A la guerra de trinxeres que segu, Park es disting i va ser fet oficial al juliol de 1915. Comand una bateria d'artilleria durant l'atac de la Bahia Suvla a l'agost de 1915. A ms, en aquell temps prengu l'estranya decisi d'abandonar l'exrcit neozelands i ser transferit a l'Exrcit britnic, unint-se al Cos d'Artilleria Reial.

Park va ser evaquat de Gallipoli al gener de 1916. La batalla li deix la una profunda empremta, tant fsica com psicolgicament, i sempre la recordaria amb nostlgia. Particularment admir al comandant del Cos Australi i Neozelands, l'ANZAC, sir William Birdwood, l'estil de manar del qual i la seva atenci als detalls serien un model per a Park en la seva carrera posterior.

Desprs de la lluita a Gallipoli, la bateria de Park va ser embarcada cap a Frana per prendre part a la Batalla del Somme. All aprengu el valor del reconeixement aeri, advertint com els avions alemanys eren capaos d'assenyalar l'artilleria aliada per dirigir all el foc i va volar per primer cop durant un reconeixement del camuflatge de la seva bateria. El 21 d'octubre de 1916 va caure del cavall per un explosiu alemany. Ferit, va ser evacuat a Anglaterra i declarat incapa pel servei actiu, que realment volia dir que era incapa de muntar a cavall. Desprs d'un temps de recuperaci, s'un al Reial Cos Aeri (RFC) al desembre de 1916.

 Carrera de vol durant la I Guerra Mundial .
Al RFC Park primer aprengu a instruir i desprs aprengu a volar. Entre mar i juny de 1917 serv com a instructor, anant desprs al 48 Esquadr, destinat a La Bellevue, prop d'Arrs, el 7 de juliol de 1917. Ben aviat Park comen a assolir xits contra els pilots alemanys, guanyant la Creu Militar el 17 d'agost per abatre un enemic, deixar 2 "fora de control" i danyar un quart durant una nica sortida. L'11 de setembre va ser promogut a Capit Temporal.

Desprs d'una pausa torn a Frana com a Major per comandar el 48 Esquadr, a on mostr la seva habilitat com a comandant, mostrant disciplina, lideratge i enteniment sobre els aspectes tcnics de la guerra de l'aire.

El final de la guerra trob a Park exhaust, per amb grans xits com a pilot i comandant. Havia aconseguit una barra a la seva Creu Militar, la Creu dels Vols Distingits i la Creu de Guerra francesa. Finalment aconsegu 5 avions abatuts 1 i 14 fora de control.

Desprs de l'Armistici es cas amb Dorothy "Dol" Parish.

 Anys d'entreguerres .
Entre les dues Guerres Mundials Park comand diverses estacions de la RAF i va exercir d'instructor abans d'esdevenir oficial d'Estat Major del Mariscal en Cap de l'Aire sir Hugh Dowding al 1938.


 La Batalla d'Anglaterra .
Amb rang de Vicemariscal de l'Aire, Park comand l'11 Grup de la RAF, responsable dels caces de defensa de la zona de Londres i del sud-est d'Anglaterra a l'abril de 1940. Organitz les patrulles de caces durant l'Operaci Dinamo (l'evacuaci de la BEF des de Dunkerque) i, durant la Batalla d'Anglaterra, el seu comandament suport la major part dels atacs de la Luftwaffe. Volant amb el seu Hawker Hurricane personalitzat pels seus aeroports, es guany una reputaci de tctic astut i d'un comandant popular. Tanmateix, es vei esquitxat amb una disputa amb el Vicemariscal de l'Aire Trafford Leigh-Mallory, comandant del 12 Grup de la RAF. Leigh Mallory, envejs perqu l'11 Grup de Park suportava el pes de la lluita contra els alemanys, mentre que el 12 Grup estava relegat a defendre aeroports, sovint no recolz a Park. La disputa entre ambds esclat amb la controvrsia de la Gran Ala, que contribu a que tant Dowding com ell mateix fossin rellevats del comandament al final de la batalla. Park mostra una amargor respecte a aquests fets la resta de la seva vida. Va ser enviat al Comandament d'Entrenament de la RAF.

 Carrera final .

Al juliol de 1942 torn a l'acci, comandant la defensa vital de Malta. Des d'all els seus esquadrons van participar en les campanyes del nord d'frica i de Siclia. Al 1945 va ser nomenat Comandant Aliat de l'Aire al Sud-Est Asitic, a on serv fins al final de la guerra.

Es retir el 20 de desembre de 1946, sent promogut a Mariscal en Cap de l'Aire i torn a Nova Zelanda, a on ocup diversos crrecs civils i va ser elegit per al Consell Ciutad d'auckland. Va viure a Nova Zelanda fins a la seva mort.

 Tributs i honors .
Si un home va guanyar la Batalla d'Anglaterra va ser ell. No crec que ning no se n'adoni de fins com un home, amb el seu lideratge, el seu judici calmat i la seva habilitat van salvar no noms el seu pas, sin que al mn. 

Si b no va rebre un gran reconeixement pblic, ni al Regne Unit ni a la seva Nova Zelanda natal, Park ha estat assenyalat com un dels grans comandants de la guerra aria. Les victries tctiques decisives que assol tant a la Batalla d'Anglaterra i desprs a la Batalla de Malta no noms van demostrar les seves qualitats de lideratge i un profund enteniment de les operacions aries, sin que tamb totes dues van resultar estratgicament significatives al determinar el curs de la Segona Guerra Mundial.

A la pellcula La Batalla d'Anglaterra (1969), Park s interpretat per Trevor Howard.

S'ha proposat que s'erigeixi una esttua seva de manera permanent al quart pilar a Trafalgar Square de Londres, en reconeixement a la seva tasca com a comandant de l'11 Grup durant la Batalla d'Anglaterra.

 Condecoracions .
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (23-5-1946) ;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic (27-11-1942) ;
 Creu Militar amb 1 barra (26-9-1917 / 27-10-1917) ;
 Creu dels Vols Distingits (3-6-1919) ;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victoria a la I Guerra Mundial ;
 Estrella de 1939-45 amb barra "Batalla d'Anglaterra";
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella del Pacfic;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit i a la RAF;
 Creu de Guerra (Frana) (18-4-1918) ;
 Comandant de la Legin del Mrit (EUA) (27-6-1947);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298084" title="Synapturanus" nonfiltered="2868" processed="2863" dbindex="117885">

Synapturanus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Colmbia, Surinam, Guaiana Francesa, Guaiana, Veneuela i al nord del Brasil. 

Espcies.

 Synapturanus mirandaribeiroi (Nelson & Lescure, 1975).
 Synapturanus rabus (Pyburn, 1977).
 Synapturanus salseri (Pyburn, 1975).

Referncies.

 El gnere Synapturanus a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298085" title="Ticinosuchus" nonfiltered="2869" processed="2864" dbindex="117886">

Ticinosuchus s un gnere extingit d'arcosaures prehistrics que visqueren al Trisic mitj. El seu cos estava cobert d'escuts gruixuts. Se n'han trobat fssils a Sussa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298089" title="Synapturanus mirandaribeiroi" nonfiltered="2870" processed="2865" dbindex="117887">

Synapturanus mirandaribeiroi s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C. & Reynolds, R. 2004.  Synapturanus mirandaribeiroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298090" title="Escut de Benimassot" nonfiltered="2871" processed="2866" dbindex="117888">

L'escut oficial de Benimassot t el segent blasonament:

Escut partit i migtruncat. Primer, d'argent, en lletres de sable posades en situaci de faixa la llegenda Ma's d, sobremuntada d'un creixent d'or revessat, i en punta dues creus planes d'atzur. Segon, d'or, partit d'argent, llisos. Tercer, de gules, tres cards d'or ben ordenats. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre de l'13 de setembre de 1988, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 915, del 4 d'octubre de 1988.

El creixent d'or i les creus fan referncia al seu passat histric, juntament amb el nom de Ma's d, referit al l'etimologia del topnim rab. Al costat, les armes dels senyors de Benimassot, els Entena i els Cardona, marquesos de Guadalest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298094" title="Synapturanus rabus" nonfiltered="2872" processed="2867" dbindex="117889">

Synapturanus rabus s una espcie de granota que viu a Colmbia, Equador i, possiblement tamb, a Brasil i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F., Herrera, M.I., Coloma, L.A., Ron, S., Rueda, J.V., Bolvar, W., Estupinan, R.A. & Almandriz, A. 2004.  Synapturanus rabus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298097" title="Synapturanus salseri" nonfiltered="2873" processed="2868" dbindex="117890">

Synapturanus salseri s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acosta-Galvis, A., Mijares, A. & Manzanilla, J. 2004.  Synapturanus salseri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 28 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298103" title="Escelidosaure" nonfiltered="2874" processed="2869" dbindex="117891">

Els escelidosaures sn un gnere extingit de dinosaures que visqueren al Jurssic inferior. Pertanyia al grup dels anquilosaures. Se n'han trobat fssils a Europa i Amrica del Nord.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298105" title="Uperodon" nonfiltered="2875" processed="2870" dbindex="117892">

Uperodon s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh i Sri Lanka. 

Espcies.

 Uperodon globulosus (Gnther, 1864).
 Uperodon systoma (Schneider, 1799).

Referncies.

 El gnere Uperodon a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298106" title="Andr Marcel" nonfiltered="2876" processed="2871" dbindex="117893">
Andr Marcel fou un periodista i home de teatre, nascut a Lausana, el 17 de mar de 1902 i mort el 28 d'agost de 1996

Marcel va escriure una desena d'obres de teatre, la majoria d'un acte, que li valgueren l'any 1960 i 1963 els premis de la Societat d'autors i compositors dramtics.

Obra.
 La foire au Mariage 1939 ;
 Les dernires nouvelles 1940 ;
 Le dmon de la tendresse 1950 ;
 Le carrousel sous la pluie 1951 ;
 Mon Portuguais 1956 ;
 Il n'y a pas de justice 1969 ;
 Vous les femmes ... 1970 ;
 Aimer la vie 1971 ;
 Aux mains des gurisseurs 1972 ;
 Le secret des gurisseurs 1973;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298110" title="Sphenacodon" nonfiltered="2877" processed="2872" dbindex="117894">

Sphenacodon s un gnere extingit de sinpsids pelicosaures que visqueren al Cisurali. Feia aproximadament tres metres de longitud. Se n'han trobat fssils al sud dels Estats Units i al Regne Unit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298111" title="Escut de Bugarra" nonfiltered="2878" processed="2873" dbindex="117895">


L'escut oficial de Bugarra t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camper de sinople, un Agnus Dei passant d'argent, portant nimbus crucfer d'or amb banderola tamb d'argent, carregada d'una creu plana de gules i l'asta d'or. Al segon quarter, en camper de gules, tres sabates escacades d'argent i de sable, ben ordenades; bordura de gules amb vuit escudets d'or, amb banda de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 10 de gener de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.456, del 23 de febrer de 1995.

L'anyell pasqual s l'atribut de sant Joan Baptista, patr del poble. A sota, les armes parlants dels Sabata de Calataiud, barons de Pedralba i senyors de Bugarra, ja que el poble va pertnyer a Pedralba fins al 1902.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298112" title="Thrinaxodon" nonfiltered="2879" processed="2874" dbindex="117896">

Thrinaxodon s un gnere extingit de terpsids que visqueren al Trisic inferior. Sembla que podria haver estat de sang calenta. Se n'han trobat fssils a Sud-frica i l'Antrtida.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298113" title="Estalvi" nonfiltered="2880" processed="2875" dbindex="117897">
L'estalvi s la diferncia entre all ingressat i la despesa en consum. Aix s aix per persones, empreses o administracions pbliques.

Es distingeix, per tant, entre estalvi privat (persones i empreses privades) i estalvi pblic o supervit fiscal (administracions pbliques) ja que en el primer la diferncia s fruit d'uns ingressos provocats pels factors de producci (terra, treball o capital) en canvi l'administraci obt els ingressos mitjanant impostos, taxes i preus pblics (entre d'altres).

En general, l'estalvi s'inverteix per produir uns ingressos futurs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298116" title="Missatge d'Arecibo" nonfiltered="2881" processed="2876" dbindex="117898">

El missatge d'Arecibo s un missatge de rdio enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974 per a commemorar la remodelaci del radiotelescopi. El missatge tenia una longitud de 1679 bits i va ser enviat en la direcci del cmul d'estrelles de M13. Cont informaci sobre la situaci del Sistema Solar, del nostre planeta i de l'sser hum. El missatge va ser dissenyat per Frank Drake, Carl Sagan i altres.

El nmero 1679 va ser elegit perqu s el producte de dos nmeros prims i per tant noms es pot descompondre en 23 files i 73 columnes o 23 columnes i 73 files, de manera que qui el llegisca decidisca organitzar les dades en forma de quadrilter. La informaci organitzada de la primera manera no genera cap tipus d'informaci coherent, per de la segona manera cont informaci sobre la Terra i l'espcie humana.

Llegit d'esquerra a dreta (la imatge inclosa en aquest article est invertida respecte del missatge original), presenta els nmeros de l'u al deu, els nmeros atmics de l'hidrogen, carboni, nitrogen, oxigen i fsfor (components de l'ADN de l'homo spiens spiens, l'espcie que envia el missatge); les frmules dels sucres i bases en els nucletids de l'ADN; el nmero de nucletids en l'ADN i la seua estructura helicodal doble; la figura d'un sser hum i la seua alria; la poblaci de la Terra; el nostre Sistema Solar; i una imatge del radiotelescopi d'Arecibo amb el seu dimetre.

Degut a que el missatge trigaria 25 millennis per a arribar a la seua destinaci (i la resposta 25 ms), el missatge d'Arecibo va ser ms una demostraci dels aconseguiments tecnolgics humans que no pas un intent real d'establir conversa amb extraterrestres.

 Explicaci .

Nmeros.

La primera "lnia" del missatge t els nmeros de l'1 al 10 escrits en format binari.

dhuc coneixent el format, la codificaci dels nmeros s una mica enganyosa. Per a llegir els sis primers dgits, ignoreu la fila inferior i llegiu com tres bits de dalt a baix. Per als dgits 8, 9 i 10, la lectura s una mica diferent, ja que tenen una columna addicional a la dreta de cadascun (a l'esquerra en la fotografia real, ja que el missatge est invertit), un mtode bastant enginys, ja que colloca un u en la posici de la dreta per a indicar el trag, i la resta ho colloca igual com si es tractara del 0, l'1 i el 2.

Components de l'ADN.
Els nmeros 1, 6, 7, 8 i 15 representen hidrogen (H), carboni (C), nitrogen (N), oxigen (O) i fsfor (P), respectivament. Aquests sn els components de l'ADN.

Nucletids.
Desoxiribosa C5OH7,  Adenina C5H4N5, Citosina C5H5N2O2, Desoxiribosa C5OH7 (Tercera lnia).
Fosfat PO4, Fosfat PO4  (Quarta lnia).
Desoxiribosa C5OH7, Timina C5H5N3O, Guanina C5H4N5O, Desoxiribosa C5OH7 (Cinquena lnia).
Fosfat PO4, Fosfat PO4 (Sisena lnia).

Desprs d'ensenyar els toms de qu es compost l'ADN es mostra en quines proporcions es troben en els diferents nucletids. En la imatge estan explicats els elements que constitueixen aquesta part del missatge. El fet que al missatge hi haja repetits alguns d'aquests elements es deu a la formaci en escala formada por sucres, fosfats i quatre bases nucleotdiques anomenades Adenina (A), Timina (T), Citosina (C) i Guanina (G). Carl Sagan va ser sempre un convenut  que aquesta mateixa qumica, en les seues infinites formes d'ordenament, devia omplir les estrelles de vida.

Doble hlix.
Hlix doble de l'ADN (la barra vertical representa el nmero de nucletids). (Setena lnia)

Humanitat.
L'element del centre representa l'sser hum. L'element de l'esquerra la seua alria mitjana: 1764 mm. A correspon al 14 (escrit de manera horitzontal) multiplicat per l'nica mesura de longitud que apareix en el missatge, que no s ni ms ni menys que la seua longitud d'ona (126 mm). L'element de la dreta representa la mida de la poblaci humana codificada en 32 bits: 4.292.853.750. (Huitena lnia).

Planetes.

El Sistema Solar: el Sol, Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i tamb Plut.

La Terra apareix desalineada per tal de mostrar d'on va venir el missatge. (Novena lnia).

Telescopi.
L'ltima part representa el radiotelescopi d'Arecibo amb el seu dimetre (2430 multiplicat amb la longitud d'ona dna com a resultat 306,18 m). (Desena lnia).

 Vegeu tamb .
Programa Voyager;
Voyager 1;
Voyager 2;
Pioneer 10;
Pioneer 11;
Placa de la Pioneer;
Disc d'or de les Voyager;
SETI;
Sonda espacial;
Exploraci espacial;

 Enllaos externs .
Pgina web del Seti sobre el missatge ;
Cornell news: anniversari del missatge d'Arecibo ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298117" title="Lycaenops" nonfiltered="2882" processed="2877" dbindex="117899">

Lycaenops s un gnere extingit de terpsids que visqueren al Permi. Feia aproximadament un metre de longitud. Se n'han trobat fssils a Sud-frica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298120" title="Pareiasaure" nonfiltered="2883" processed="2878" dbindex="117900">

Els pareiasaures (Pareiasaurus, "llangardaix galta" en grec) sn un gnere extingit d'anpsids prehistrics que visqueren al Permi. Feia aproximadament dos metres i mig de longitud. Se n'han trobat fssils a frica i Europa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298122" title="Paquicefalosaure" nonfiltered="2884" processed="2879" dbindex="117901">

Els paquicefalosaures sn un gnere extingit de dinosaures que visqueren al Cretaci. Feien aproximadament cinc metres de longitud. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298124" title="Escut del Campello" nonfiltered="2885" processed="2880" dbindex="117902">

L'escut oficial del Campello t el segent blasonament:

Al cap, els quatre pals de gules de l'antic Regne d'Arag, sobre camp d'or. Partit: 1r, faixat d'ones d'atzur i d'argent; 2n, en camp d'argent, un arbre de sinople fruitat d'or, terrassat en sinople. Entat en punta: en camp d'or un illot al natural i, al damunt, una torre de pedra maonada de sable i finestrada d'or; la campanya d'atzur. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 2 de novembre de 1987, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 713, del 30 de novembre de 1987.

L'escut mostra les armes del Regne de Valncia, ja que el poble havia format part del terme d'Alacant fins al 1901 (Alacant era vila reial). Les ones i l'arbre fan referncia a la doble condici marinera i agrcola de la poblaci, i l'arbre terrassat de sinople s tamb un senyal parlant allusiu al camp del topnim. Finalment, la torre de la illeta del Campello s l'edifici histric ms representatiu del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298125" title="Ocell cantador" nonfiltered="2886" processed="2881" dbindex="117903">

Els ocells cantadors (Passeri) sn un subordre d'ocells passeriformes que es caracteritzen pels seus rgans vocals, adaptats de tal manera que poden emetre diversos sons i notes, anomenades cant dels ocells.

Famlies.
 Alaudidae;
 Chloropseidae;
 Aegithinidae;
 Picathartidae;
 Eupetidae;
 Bombycillidae;
 Ptilogonatidae;
 Cinclidae;
 Motacillidae;
 Prunellidae;
 Melanocharitidae;
 Paramythiidae;
 Passeridae;
 Estrildidae;
 Parulidae;
 Thraupidae;
 Peucedramidae;
 Fringillidae;
 Cardinalidae;
 Drepanididae;
 Emberizidae;
 Nectariniidae;
 Dicaeidae;
 Mimidae;
 Sittidae;
 Certhiidae;
 Troglodytidae;
 Polioptilidae;
 Paridae;
 Aegithalidae;
 Hirundinidae;
 Regulidae;
 Pycnonotidae;
 Phylloscopidae;
 Sylviidae;
 Hypocoliidae;
 Cisticolidae;
 Icteridae;
 Zosteropidae;
 Timaliidae;
 Muscicapidae;
 Turdidae;
 Sturnidae;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298138" title="Escut de la Torre de les Maanes" nonfiltered="2887" processed="2882" dbindex="117904">


L'escut oficial de la Torre de les Maanes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, de sinople, una torre d'or maonada i aclarida de sable, amb dues cases d'or (maanes) collocades en pal. A l'entat en punta, en camp d'atzur, una flor de lis d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de febrer de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.461, del 17 de mar de 2003.

L'escut mostra les armes del Regne de Valncia, en record de la seva condici de vila reial. La torre i les cases o maanes sn un senyal parlant referent al topnim de la localitat; la torre alludeix tamb a l'edifici almohade, smbol de la vila. La flor de lis fou un privilegi concedit per Felip V, quan el 1708 reedific de nou la poblaci desprs d'haver estat destruda per les tropes austriacistes durant la guerra de Successi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298139" title="Sang fcil" nonfiltered="2888" processed="2883" dbindex="117905">
  Sang fcil  (Blood Simple) s una pellcula americana de Joel Coen i Ethan Coen estrenada el 1984. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Texas, una dona, el seu amant, el seu marit gels i un detectiu privat podrit. Per inters, uns i els altres es trobaran ficats en una espiral infernal. Descobriran de cam que un homicidi s una empresa molt llarga i molt difcil de portar. Tots els ingredients de la pellcula negra sn vistos amb virtuositat i ironia en aquesta primera pellcula dels germans Coen.
 
Repartiment.
John Getz : Ray;
Frances McDormand : Abby;
Dan Hedaya : Julian Marty;
M. Emmet Walsh : Loren;

Premis i nominacions.

Enllaos externs.
 http://www.imdb.com/title/tt0086979;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298142" title="Lobpode" nonfiltered="2889" processed="2884" dbindex="117906">

Els lobpodes sn un flum extingit d'ecdisozous prehistrics que visqueren al Cambri inferior. Podrien haver estat relacionats amb els artrpodes. El seu estatus taxonmic s bastant discutit.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298143" title="Laggania" nonfiltered="2890" processed="2885" dbindex="117907">

Laggania s un gnere extingit de lobpodes prehistrics que visqueren al Cambri. Podria estar relacionat amb els onicfors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298146" title="Amplectobelua" nonfiltered="2891" processed="2886" dbindex="117908">

Amplectobelua s un gnere extingit de lobpodes prehistrics que visqueren al Cambri. Podria estar relacionat amb els onicfors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298154" title="El Gall Editor" nonfiltered="2892" processed="2887" dbindex="117909">
El Gall Editor s una iniciativa de Graci Snchez Font. Una empresa editorial que va comenar a publicar l'any 1996 amb la collecci Llibres del mn i de la bolla de teatre. Des d'aleshores s'hi han afegit noves colleccions que han tractat temtiques diverses en diferents gneres literaris com sn la narrativa, la poesia o l'assaig, entre molts d'altres. Amb un clar objectiu aperturista ha apostat per les traduccions amb ttols emblemtics avalats sempre per prestigioses signatures en el panorama literari internacional. A ms, publica els  Premis Pollena de Literatura en les modalitats de Narrativa i Poesia. Actualment compta amb un catleg proper a les 150 publicacions.  


Historia de l'editorial.


Amb aquests dotze anys de vida de l editorial, s han publicat diverses colleccions, la primera de les quals va ser Llibres del mn i de la bolla, una collecci de teatre que incloa textos d autors i temtiques diverses. La segona collecci va ser la collecci Teatre Principal, destinada a textos dramtics. Tot seguit van aparixer els Quaderns de muntanya, una collecci de treballs sobre diferents aspectes relacionats amb el mn de l excursionisme. Amb aquesta collecci es van publicar quatre llibres, quantitat que la segent collecci, El Cabs, va superar amb un total de vint-i-set publicacions. El Cabs es va dedicar a la narrativa en general, destacant el gnere novellstic i publicacions de diversos autors entre les quals destaquen Carlos Heitor Cony, Sebasti Bennssar o Maruja Alfaro. Tot seguit va arribar una collecci d assaig sobre temes d abast general sota el nom de Els Fiters.


s evident que entre tantes colleccions no en podia faltar una exclusiva de Tempo que va publicar un seguit de treballs de recerca i de divulgaci sobre temes relacionats amb Pollena.  Juntament amb aquests Temes Pollencins, van aparixer altres colleccions similars sobre el municipi de Sller, Alofre, o de Manacor, Capgirons.Tot seguit van aparixer colleccions de carcter ms didctic, ja sigui pels ms petits, amb Les aventures de n Cerd, una collecci de cmics sobre diferents episodis de la histria de Pollena; o per persones de totes les edats amb la collecci Lluna Nova, en qu tant els temes com la forma d enfocar-los sn diversos. Juntament amb la collecci de n Cerd, cal destacar La Gallineta, dedicada a contes infantils. Tampoc no podia faltar una collecci destinada nicament a la poesia, per aix va nixer Trucs i Baldufes.  


Finalment, a ms Altres Ttols que no es poden classificar en cap collecci, cal destacar Llegendes de Balears, adaptades totes elles Gabriel Sabrafn i illustrades per diversos artistes com Antnia Borrs o Katia Guasp i les colleccions Ramon Llull i Clssics del Gall, que sn colleccions en un format ms luxs, dedicades a l edici de traduccions i adaptacions de textos de la literatura universal. Cal destacar tamb que des que es van posar en marxa els premis de narrativa i literatura de Pollena, el Gall Editor tamb es fa crrec de l edici de les novelles o els poemaris que en resulten guanyadors. 


Amb aquesta varietat de llibres queda manifesta la intenci de El Gall Editor de satisfer tots els gustos i necessitats literries. Ha estat grcies a aquest afany d abastar tots els pblics que l editorial ha aconseguit tant de renom fins arribar a portar les seves publicacions, no sols fora de Mallorca, a la resta d Illes Balears, sin tamb al Principat de Catalunya i al Pas Valenci. A ms, el fet de publicar autors novells, ha obert les portes a molts escriptors que sense aquesta petita empenta, no s haguessin pogut donar a conixer.


Colleccions.
 Alofre;
 Altres ttols;
 Capgirons;
 Clssics del Gall;
 Collecci Fundaci Teatre Principal;
 El cabs;
 Els fiters;
 Guies del Gall;
 La gallineta;
 La pinyeta;
 Les aventures d'en Cerd;
 Llegendes de les Balears;
 Llibres del mn i de la bolla;
 Lluna nova;
 Quaderns de muntanya;
 Ramon Llull;
 Temes pollencins;
 Trucs i baldufes;

Gneres.
 Assaig;
 Excursionisme;
 Investigaci;
 Llegendes;
 Narrativa;
 Narrativa infantil i juvenil;
 Poesia;
 Teatre;
 Teatre infantil;

Autors.
 Albert Herranz Hammer;
 Alexandre Ballester;
 Andreu Gomila;
 Andreu Ramis;
 Andreu Segura;
 Angels Cardona Palmer;
 Annabel Cervantes Muoz;
 Antoni Bisanyes;
 Antoni Maria Thoms;
 Antoni Mayol i Llompart;
 Antoni Oliver;
 Antoni Quetglas ;
 Antoni Serra i Bau ;
 Bartomeu Vilanova;
 Beatrice Masini;
 Bernat Joan i Mar;
 Bernat Oliver;
 Carles Domnec;
 Carlos Heitor Cony;
 Carme Surez;
 Catalina M. Bernat Joy;
 Dami Durn;
 Dulce Maria Cardoso;
 e.e.cummings;
 Edgar Alemany;
 Feliu Formosa;
 Fernando Moragues y de Manzanos;
 Francesc Ruiz Soriano;
 Francesc Serra de Gayeta;
 Francisco de Quevedo;
 Francisco Gomes de Amorin;
 Gabriel Barcel i Bover;
 Gabriel Florit Ferrer;
 Gabriel Sabrafn;
 Gaspar Valero;
 Guillem d'Efak;
 Guillem Sim;
 Henry Roth;
 Hilari de Cara;
 Jacint Josep Fontanet "Montserrat";
 Jaume Bosquet;
 Jaume Fbrega;
 Jaume Mesquida;
 Jaume Mir Adrover;
 Jaume Oliver;
 Jean Serra;
 Joan Alcover i Maspons;
 Joan Cardona Romanos;
 Joan F. Rulln Vallcaneras;
 Joan Gelabert;
 Joan Guasp;
 Joan Tortella;
 Joana Serra de Gayeta Mart;
 Jordi Pmias;
 Jos Lus Peixoto;
 Josep Antoni Calvo Femenies;
 Josep Llus Bonnn;
 Josep M. Salom;
 Josep Muntaner Cerd;
 Lloren Moy Gilabert;
 Llum Adrover;
 Lluna;
 Magdalena Bonnn;
 Mariona Moyano;
 Maruja Alfaro i Brenchat;
 Mateu Cerd Martn;
 Miquel Adrover;
 Miquel ngel Vidal;
 Miquel Cerd Grau;
 Miquel Cifre;
 Miquel Costa i Llobera;
 Miquel Lpez Cresp;
 Pere Llofriu;
 Pere Morey;
 Pere Salas;
 Rafel Bordoy i Pomar;
 Ramon Bassa;
 Ramon Guillem;
 Ramon Llull;
 Ramon Pic i Campamar;
 Ramon Rabassa;
 Ricardo Giraldes;
 Sebasti Benassar;
 Sebasti Nicolau Sureda;
 Sebasti Perell;
 Sergi Xirinacs Daz;
 Tano Aguil;
 Toms Vibot;
 Tomeu Vidal Piz;
 Toni Strubell i Trueta;
 Vicent Ferrer i Mayans;
 Vicent Tur;
 Yves Bonnefoy;
 Francesc Llad;

Punt Informatiu Pollena.

Introducci.

L any 1995, Graci Snchez Font, es va installar a Pollena i va posar en marxa El Gall Editor, una empresa editorial pensada per treure quinzenalment el PiP, Punt Informatiu Pollena i tamb per publicar llibres, principalment d autors novells. En l editorial del primer nmero, que es va publicar el 15 d agost de 1995, el director del mitj explicava la intenci  d aquesta, la nostra-la teva revista :  dotar el poble d un mitj de comunicaci que tengui informats els pollencins del que passa al municipi i que a ms d oferir informaci periodstica, hi tenguin cabuda totes les opinions . En aquest editorial tamb s expressava la manca d un mitj de comunicaci d aquestes caracterstiques a Pollena, un poble que sempre ha tengut renom per les seves activitats culturals que s havien de poder plasmar a algun lloc. D aqu el nom, un punt de trobada per informar i estar informat de totes les activitats, tant ldiques com culturals que esdevenen a Pollena.

Consell de redacci.
 Caterina Eva Cerd Cladera;
 Irma Uria Muiz;
 Maria Magdalena Tortella Cifre;


Enllaos externs.
 El Gall Editor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298155" title="Jos Vicente Oliver Moll" nonfiltered="2893" processed="2888" dbindex="117910">


Jos Vicente Oliver Moll (La Vall de Laguar, 1965), ms conegut com a Mlia, s jugador de pilota valenciana. En la modalitat de Llargues s un dels "banques" ms importants dels anys 1990 i 2000, de manera que s membre titular de la Selecci Valenciana de Pilota en els Campionats Internacionals de Pilota.

L'any 2000 Mlia, i els altres 4 membres de la Selecci (David, Jan, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista mascul de la Provncia d'Alacant.

 Palmars .
 Llargues:
 Campi de la Lliga a Llargues: 1993, 1994, 1995 i 2000;
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Subcampi d'Europa de Joc internacional, Valenciennes (Frana), 1994;
 Subcampi d'Europa de Llargues, Valenciennes (Frana), 1994;
 Campi del Mn de Llargues: Valncia, 2000;
 Campi del Mn de Joc internacional: Paran (Argentina), 2002;
 Campi del Mn de Llargues: Paran (Argentina), 2002;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Frana, 2003;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Frana, 2003;
 Campi del Mn de Llargues:  Imperia (Itlia), 2004;
 Campi d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Blgica, 2007;
 Subcampi d'Europa de Llargues: Nivelles (Blgica) 2007;
 Campi absolut d'Europa, 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298156" title="Escut de Mutxamel" nonfiltered="2894" processed="2889" dbindex="117911">


L'escut oficial de Mutxamel t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, de sinople, tres flors d'ametler posades en faixa. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Escut aprovat mitjanant el Reial Decret 2.505/1978, del 29 de setembre. Publicat en el BOE nm. 257, del 27 d'octubre de 1978.

L'escut mostra les armes del Regne de Valncia, en record de la seva condici de vila reial durant un perode de temps; la major part de la seva histria, per, va pertnyer al terme d'Alacant, del qual es va independitzar el 1736. Les flors sn un senyal parlant referent a la mel del topnim de la localitat; etimolgicament, per, Mutxamel sembla que podria derivar de l'rab mujm, 'mercat', si b aquesta procedncia s fora discutida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298162" title="Llista de presidents del BM Granollers" nonfiltered="2895" processed="2890" dbindex="117912">

  1944-48: Ramon Sobrevia .

Introductor de l'handbol a Granollers i promotor entusiasta. El BM Granollers s una obra de joventut i aquest esperit jove l'acompanya encara avui.


  1948-55: Llus Sitges .

L'home va saber fer del BM Granollers un patrimoni esportiu de la ciutat. El seu granollerisme es convert en l'objectiu principal quan es va fer crrec de la presidncia. Fruit d'aquest en formen: la independncia del BM Granollers convertint-se en una entitat ciutadana; la construcci de la pista esportiva del carrer Tetuan, coneguda com Pavell de l'Esport, inaugurada l'any 1955 i el primer campionat de Catalunya l'any 1954.


  1955-69: Emili Botey .

Consolida l'entitat i comencen les grans victries. Una gran dedicaci a l'handbol escolar, base principal i pedrera del club. La temporada 1962-1963 fou baixa per malaltia i s'ocup de la presidncia el vice-president primer.


  1969-72: Joan Antoni Piferrer .

Fou president l'any de baixa del Sr. Botey. Continu la tasca del seu predecessor i es va trobar els primers simptomes seriosos del professionalisme. Va fitxar el porter Perramn.


  1972-74: Joan Antoni Cabrera .

Fundador de l'entitat i un dels primers jugadors del BM Granollers. Un gran relacions pbliques i promotor de la tasca scial del club.


  1974-80: Francesc Ventura .

El primer ttol internacional, el Campionat de la Recopa d'Europa al 1.976. Impulsor de la pedrera amb el fitxatge d'un gran especialista, l'entrenador "Quini".


  1980-82: Joaquim Raga .

Va salvar el BM Granollers quan la premsa nacional havia anunciat la seva desaparici, portant un nou patrocinador per poder mantenir l'equip a la mxima categoria a la temporada 1980-81.


  1982-92: Jaume Rodrguez .

L'home clau a l'hora de la gran professionalitzaci. Fundador i primer president de l'ASOBAL. El club ha de portar-se com una empresa. No oblida la base i els equips inferiors guanyen diferents campionats nacionals.


  1992-96: Joan Mundet . 

L'home del cincuanta aniversari del club i que ha aconseguit que una altra vegada l'afici vibrs. Desprs de diset anys de sequera el BM Granollers ha aconseguit un ttol nacional, Campi de la Copa Asobal i torna a disputar competicions europees, assolint-ne dos ttols de manera consecutiva, les Copes EHF de 1995 i 1996.


  1996-00: Ramon Font i Terrades .

Advocat, exjugador del BM Granollers. Milit en totes les categories, Divisi d'Honor inclosa. 


  2000-  : Juan Mara Prez-Ortiz .

 Vegeu tamb .
Club Balonmano Granollers



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298163" title="Lieja-Bastogne-Lieja 2008" nonfiltered="2896" processed="2891" dbindex="117913">
 La Lieja-Bastogne-Lieja 2008 s una cursa ciclista que es va disputar el 27 d'abril de 2008 sobre 261 km. La cursa fou guanyada pel ciclista espanyol Alejandro Valverde, que super a l'esprint a l'itali Davide Rebellin del Gerolsteiner i el luxemburgus Frnk Schleck del CSC. 

Aquesta fou l'edici nmero 94a de la Lieja-Bastogne-Lieja, organitzada per l'Amaury Sport Organisation (ASO) i el Royal Pesant Club Ligeois.

Enguany, i per divergncies amb l'UCI aquesta cursa no forma part de l'UCI ProTour, de la mateixa manera que la resta de curses organitzades per l'ASO.

Classificaci final.


Enllaos externs.
 Web oficial de cursa;
 Valverde se lleva su segunda Lieja-Bastogne-Lieja ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298165" title="Hodmetre" nonfiltered="2897" processed="2892" dbindex="117914">
Un hodmetre s un aparell que s'utilitza per mesurar l'espai recorregut. Aquesta paraula s un neologisme equivalent a comptaquilmetres.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298167" title="La Fletxa Valona 2008" nonfiltered="2898" processed="2893" dbindex="117915">
La Fletxa Valona 2008 s una cursa ciclista que es disput el 23 d'abril de 2008 i que fou guanyada pel luxemburgus Kim Kirchen del Team High Road. Aquesta fou la 73a edici de La Fletxa Valona, i es disput sobre una distncia de 199,5 km, entre les ciutats belgues de Charleroi i Huy. El temps del vencedor fou de 4 hores, 35 minuts i 20 segonss. L'australi Cadel Evans del Silence-Lotto i l'itali Damiano Cunego del Lampre foren segon i tercer respectivament.

Enguany, i per divergncies amb l'UCI aquesta cursa no forma part de l'UCI ProTour, de la mateixa manera que la resta de curses organitzades per l'ASO.

Classificaci final.
23.04.2008, Charleroi - Huy, 199,5 km.


Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298169" title="Escut de Sant Vicent del Raspeig" nonfiltered="2899" processed="2894" dbindex="117916">

L'escut oficial de Sant Vicent del Raspeig t el segent blasonament:

Escut ibric. De sinople, dues ferradures d'or posades en pal, acostades de quatre flors d'ametler del seu color, tamb posades en pal, dues a cada banda. Al cap, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada. Damunt la corona, una cinta d'argent amb el lema Sequet per sanet.

Histria.
Escut aprovat mitjanant el Decret 446/1970, del 12 de febrer. Publicat en el BOE nm. 47, del 24 de febrer de 1970.

Obra de Jos Rodrguez Torregrosa del 1960, l'escut mostra les armes del Regne de Valncia, ja que la vila va pertnyer al terme d'Alacant, del qual es va independitzar definitivament el 1843 (Alacant era vila reial). Les flors d'ametler simbolitzen el conreu principal de l'horta santvicentera, mentre que les ferradures sn una allusi a sant Vicent Ferrer, patr de la vila. Poden recordar la llegenda de la prdua de la ferradura de l'ase de fra Vicent en arribar al Raspeig; la ferradura tamb apareix a les armes dels Ferrer com a senyal parlant.

El lema Sequet per sanet reprodueix, segons la llegenda popular, la contesta que el pare Vicent va donar a un llaurador del Raspeig quan aquest li demanava aigua per als camps secs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298172" title="Cercles de les collites" nonfiltered="2900" processed="2895" dbindex="117917">


Els cercles de les collites, tamb anomenats pictogrames o agroglifs, sn dibuixos que apareixen en camps de cultiu (blat, dacsa, etc).

 Histria  .

El cercle de collita ms antic registrat apareix en un gravat del segle XVII anomenat "el dimoni segador". La imatge representa una criatura estranya que crea un disseny circular en un bladar. Aquesta imatge va aparixer continguda en un pamflet en el qual els agricultors expressaven que preferien tenir "el mateix diable" segant la collita que pagar el salari que el seu segador exigia per la seua feina.

Per el fenomen es conegut i t repercusi meditica a partir del 1976, quan van aparixer els primers cercles a Winchester , Regne Unit. Eren simples, de noms 9 o 10 metres de dimetre, per amb el pas dels anys esdevingueren ms complexos i nombrosos. Ja a la dcada dels 1980 el fenomen es va traslladar a altres pasos com Alemanya, Nova Zelanda, etc.

El 1991 els jubilats Doug Bower i Dave Chorley es van ajudicar l'autoria dels primers cercles apareguts durant mitjan la dcada dels 1970 i van mostrar a la premsa com els realitzaven.

Des d'aquell moment l'atractiu sobre els cercles va decaure, per prompte van aparixer ms cercles i ms complexos, la qual cosa va fer pensar els aficionats al paranormal que no tots els cercles van ser realitzats per Bower i Chorley i que podrien tenir un origen extraterrestre o desconegut. Escptics i els mateixos Bower i Chorley opinen que la nova aparici de cercles es deu a la creaci de nous grups creadors d'aquestes figures.

Actualment el fenomen dels cercles de les collites no rep gaire atenci per part dels mitjans de comunicaci.

 Disseny .

Tot i que inicialment van comenar com a formes geomtriques bsiques, els cercles han anat incrementant la seua complexitat fins al punt que han arribat a donar resposta a missatges en codi binari, un dibuix del calendari maia i fins i tot n'hi ha un amb la imatge d'un aliengena sostenint un missatge en codi binari contingut en un cercle.

 Casos famosos .

Tots aquests successos han passat al Regne Unit:

El 12 de juliol del 1990 va aparixer un pictograma de 120 m de longitud en un bladar a Alton Barnes, Wiltshire. La figura estava formada per dos parells de cercles. Cada parell tenia dos apndixs amb forma d'urpa. ;
A l'estiu del 1990, en un bladar d'Exton, Hampshire, va aparixer un cercle de 20 m de dimetre. Las espigues estaven doblegades en espiral en sentit horari. Al seu voltant hi havia quatre cercles "satllit" de 6 m de dimetre, amb les espigues doblegades en espiral en sentit antihorari. ;
El 17 de juliol del 1991, un pilot d'helicpter es va quedar atnit mentre sobrevolava un bladar al peu del castell Barbury, prop de Swindon, quan va observar un cercle envoltat per dos anells i enterrat en un triangle equilter, el qual tenia un cercle en cada vrtex. ;
El 30 de juliol del 1991, va aparixer una estraa figura de peu a prop de Lockeridge, Wiltshire. El mes segent van aparixer unes altres set figures semblants.

 Imatge del missatge d'Arecibo .

El 19 d'agost del 2001 va aparixer una imatge de les mateixes caracterstiques que la del missatge d'Arecibo, reproduda sobre un camp de blat ubicat a prop de l'observatori de rdar de Chilbolton ( 51 8'39.80"N 126'26.64"O), a Wherwell, Hampshire, en una de las manifestacions d'aquests pictogrames ms impressionants dels ltims temps. 
El missatge d'Arecibo es un mensaje de radio enviat des del radiotelescopi d'Arecibo l'any 1974. El missatge tenia una longitud de 1679 bits i va ser enviat en la direcci del cmul d'estrelles de M13, situat a 25000 anys-llum. Cont informaci sobre la situaci del Sistema Solar, del nostre planeta i de l'sser hum. El missatge va ser dissenyat per Frank Drake, Carl Sagan i altres.  
La imatge de Chilbolton reprodueix, amb sorprenent fidelitat, la matriu quadriculada en nmeros prims de 73 x 23 carcters d'Arecibo, amb algunes variants: 

L'sser hum del missatge terrestre apareix canviat en aquest agroglif per la figura d'un sser macrocfal d'aspecte humanoide. ;
La "doble hlix" de l'ADN original va ser canviada per una de "triple hlix" al seu costat dret, suggirint aix un "hibridatge" entre els ssers autors d'aquest peculiar missatge i la humanitat. ;
El nostre sistema planetari, codificat al senyal d'Arecibo amb un sol central, quatre planetes petits interiors i quatre gasosos exteriors, ms el petit Plut ubicat als afores del sistema (i en el qual la Terra apareix lleugerament alada respecte del plnol de l'eclptica per a indicar que hi habiten els ssers autors del missatge), en la "resposta" de Chilbolton hi ha un sistema planetari conformat, a ms de per l'imprescindible sol central, per quatre planetes petits interiors (ms una estranya conformaci de quatre objectes en forma de creu), dos gegants exteriors i dos petits ubicats a les fronteres d'aquest estrany conjunt planetari.

Seguint el parmetre del missatge terrestre, en la imagen de Chilbolton dos dels planetes   el tercer i el quart   apareixen fora del plnol de l'eclptica, indicant aix que en aquests dos mns habiten els ssers autors de la resposta de Chilbolton.

Finalment, a la part de sota del grfic (i igual com en el missatge enviat pels cientfics de la Terra) s'aprecia la figura de l'antena utilitzada per a la transmissi del missatge (l'observatori d'Arecibo). En la imatge de Chilbolton aquesta antena t la forma d'una curiosa flor amb diversos ptals de 9 metres de dimetre.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298173" title="Veldrom" nonfiltered="2901" processed="2896" dbindex="117918">



Un veldrom s una pista artificial de forma ovalada amb els extrems arrodonits aperaltats en qu es practica el ciclisme en pista. La superfcie sol ser de fusta i el seu permetre se situa entre 150 i 500 metres. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298178" title="Pl glandular" nonfiltered="2902" processed="2897" dbindex="117919">
Un pl glandullar s un element constituu del sistema fisiolgic d'excreci o de secreci d'una planta. Els productes excretats o secretats sn molt variats, com aigua i sals, substncies del metabolisme secundari (olis, terpens i resines), sucres (nectaris) i fins i tot protenes enzimtiques (plantes carnvores). Aquests productes se secreten a travs de la paret i de la cutcula. En moltes plantes aromtiques, els olis queden retinguts en dipsits subcuticulars, des d'on s'evaporen.

Els pls glandulars poden ser unicellulars o pluricellulars i trobar-se allats o formant agrupacions. Tpicament sn pluricellulars, amb una cllula basal, una petita tija unicellular o multicellular i un cap, tamb unicellular o multicellular, on es troben prpiament les cllules secretores. La cllula basal est connectada amb les cllules de l'epidermis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298179" title="Teatre Talia (Barcelona)" nonfiltered="2903" processed="2898" dbindex="117920">
El Teatre Talia de Barcelona va ser un local d'espectacles teatrals ubicat en el nm. 100 de l'Avinguda del Parallel, cantonada amb el carrer del Comte Borrell. Va ser  inaugurat el 4 d'agost de 1900 i tancat l'abril de 1988. Dos mesos desprs, s'hi va produir un incendi; finalment, va ser enderrocat. En l'actualitat, encara hi roman un solar sense edificar. Fa ms de vint anys que el Teatre Talia es va convertir en un solar de ms de vint mil metres quadrats. Es tracta d'un espai de titularitat privada que pertany a l'empresa Castro. El Departament d'Urbanisme mant, actualment, reunions amb els seus propietaris per treure aquest espai, qualificat com a equipament, de l'atzucac en qu es troba. 

Al llarg de tota la seva histria, el teatre prengu diferents noms: Teatre de les Delcies de 1900 a 1906, Teatre Lric, El Trianon de 1913 a 1915 (que no s'ha de confondre amb el Teatre Pompeia, tamb al Parallel, que del 1901 a 1907 va anomenar-se El Trianon), Madrid-Concert de 1915 a 1921, L'As de 1921 a 1924. 

A partir de 1924 es comenar anomenar Teatre Talia. A comenament dels anys cinquanta va ser adquirit per Ignasi Farrs Iquino i Paco Martnez Soria; el teatre va anar alternant el teatre i la sarsuela amb el cinema. De mica en mica, Iquino va anar cedint la seva part i Martnez Soria va acabar essent-ne l'nic propietari.  El 1982 va canviar-li el nom de Talia pel seus cognoms: Teatre Martnez Soria i el va dedicar noms al teatre.

Abans que fos enderrocat s'hi van representar obres com  El apagn de Peter Shaffer i Violines y trompetas de Santiago Moncada, protagonitzada per Fernando Guilln i Paco Morn durant 3 anys consecutius.

La sala tenia platea i dos pisos, en forma de ferradura.

Bibliografia.
 1998. Miquel Badenas. El Paral.lel. Histria d'un mite. Col.lecci Guimet, 26. Pges editors. Lleida.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298180" title="Eliseus Williams" nonfiltered="2904" processed="2899" dbindex="117921">

Eliseus Williams, conegut tamb pel pseudnim brdic d'Eifion Wyn -blanca enclusa-, (Porthmadog, 2 de maig del 1867   13 d'octubre del 1926) va ser un poeta galls en llengua gallesa.

Malgrat haver rebut una educaci bsica, feu de mestre a la Porthmadog Board School i a Pentrefoelas. A partir de l'any 1889 va fer de predicador a diverses esglsies, encara que refus d'ordenar-se ministre. Del 1896, i fins a la seva mort, treball com a administratiu i comptable de a la North Wales Slate Company de la seva ciutat natal.

Compos poesia en diversos estils, tant en la forma clssica com en vers lliure, i obtingu  premis en eisteddfodau diversos, incloent-hi el Nacional (com el del 1902 ). Public diversos reculls de poesia, els ms coneguts dels quals foren Telynegion Maes a Mr i Caniadau'r Allt (edici pstuma). Al 1919, la universitat de Bangor l'atorg un "Magister Artium" honoris causa en reconeixement a la seva obra . La seva vida ens ha estat documentada per la biografia que en va escriure el seu fill, Peredur Wyn Williams: Eifion Wyn Llandysul: Gwasg Gomer, 1980.

La seva documentaci, manuscrits, correspondncia, diaris i edicions de les seves obres es conserven a l'arxiu nacional de Galles (Fitxa i Inventari). Una escola a Porthmadog porta el seu nom , i el seu pseudnim, Eifion Wyn, s'empra ocasionalment com a nom de fonts galls.

 Obres .
 Ieuenctid y Dydd. Llyfr o farddoniaeth Caernarfon: Gwmni'r Wasg Genedlaethol Gymreig, 1894;
 Y Bugail Porthmadog: W.O. Jones, 1900;
 Telynegion Maes a Mr Caernarfon: Cwmni y Cyhoeddwyr Cymreig, 1906;
 Tlws y Plant Llanwrtyd Wells, 1906. Llibre d'himnes amb lletra de Wyn;
 Caniadau'r Allt London: Foyle's Welsh Depot, 1927. Edici pstuma;
 O Drum i Draeth London: Foyle, 1929. Edici pstuma;

 Enllaos .
 Biografia ;
 Poema bilinge ;
 Poesies ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298189" title="August von Gdrich" nonfiltered="2905" processed="2900" dbindex="117922">






August von Gdrich (Gerlsdorf-Fulnek, 25 de setembre de 1859   Fulnek, 16 de mar de 1942) va ser un ciclista alemany que va participar als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. 

Gdrich va prendre part en la cursa en lnia per carretera, de 87 km entre Atenes i Marat i tornada a Atenes, aconseguint la segona posici, per darrere el grec Aristidis Konstantinidis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298190" title="Albert Herranz Hammer" nonfiltered="2906" processed="2901" dbindex="117923">
Albert Herranz Hammer (Estocolm, Sucia, 1970) s un escriptor mallorqu en catal i en castell.

Dirigeix la collecci "Plaguetes del raval", d'estudis locals.

 Obra .
En castell.
Poesia.
 Manutara (1993);
 Geografia interior (1994);

Narrativa.
 Fresas para Tristan Tzara (1997);
En catal.
Poesia.
 Les balcniques (1995);
 Oikumene (1997);
 Kibblah (2005);
Narrativa.
 Starpower (1997);
 El jugador de triquet (1998);
 Incident a Malaco (1999);
 Els llums encisadors (2005);

Enllaos externs.
 http://www.bailedelsol.org/autores.php?sec=editables/autores/autores_h;
 http://www.elgall.com/cataleg/autors/albert-herranz-hammer;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298192" title="Andreu Gomila" nonfiltered="2907" processed="2902" dbindex="117924">
Andreu Gomila va nixer a Palma de Mallorca l'any 1977. Entre les seves professions destaquen la de poeta, crtic literari i periodista. Actualment exerceix aquesta darrera professi a la secci d'Espectacles del diari Avui.  

Obres publicades.

 Un dia a l'infern dels que sn. Obra guanyadora del Premi Amadeu Oller de poesia 2001;

 Diari de Buenos Aires;

 Aqu i ara;

Altres mrits.

Premi Amadeu Oller 2001

Premi Memorial Anna Dodas 2003 a la millor pera prima del bienni.

Enllaos externs.
El Gall Editor;
Premi Memorial Anna Dodas ;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298196" title="Melasma" nonfiltered="2908" processed="2903" dbindex="117925">


Sn taques fosques que apareixen a la pell. Majoritariament en persones d'edat avanada, i sobretot a nivell de les cames.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298200" title="Teatre Circ de Reus" nonfiltered="2909" processed="2904" dbindex="117926">
El Teatre de Circ de Reus, tamb anomenat Teatre-Circo o Teatre del Crcol fou un teatre d'estiu inaugurat el 19 de setembre de 1901 a la capital del Baix Camp i tancat l'any 1931. Propietat de la Societat Recreativa El Crcol de Reus ocupava els terrenys on actualment hi ha alat el Mercat Central. Durant els mesos de bon temps s'hi instal.laven companyies de vodevil, pera, opereta i sarsuela. Fou enderrocat l'any 1936.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298204" title="Ollers (Barber de la Conca)" nonfiltered="2910" processed="2905" dbindex="117927">
Ollers s un nucli de poblaci agregat a Barber de la Conca, a la Conca de Barber, tanmateix el nucli de poblaci est ms proper a les viles de Sarral i de Pira. 

En el cens de 2006 constaven 10 persones. s principalment un nucli de poblaci d'estiueig i segones residncies.

A la darrera dcada del segle XX, Ollers i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicaci catalans per una decisi de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, encapalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al ve terme de Fors i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisi va generar un rebuig fora generalitzat a la Conca de Barber i a l'Alt Camp, i es desenvolup un fort moviment ciutad d'oposici al projecte. La contestaci al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensus entre la majoria dels grups poltics del Parlament de Catalunya una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicaci dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessries. Una altra de les conseqncies fou la creaci del partit comarcal Uni d'independents Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298208" title="ngels Cardona Palmer" nonfiltered="2911" processed="2906" dbindex="117928">
Angels Cardona Palmer va nixer a Palma de Mallorca l'any 1951 a la barriada de Santa Catalina. Desprs d'haver estudiat durant la posguerra nicament en castell a la seva maduresa es va decidir per estudiar de nou en la seva llengua materna, el catal.
Va conixer els escrits de Blai Bonet,Josep Maria Llompart, Maria Merc Maral, la prosa de Clarice Lispector o Djuna Bharnes,  i la transgressi literria deCharles Bucowsky. Aix i tot, ngels Cardona es va decidir per la poesia perqu com diu, "s per a mi l'essencialitat, la sntesi de la veritat que roman oculta en la vida quotidiana. Trobar diferents llenguatges per a dir les mateixes coses; enriquir el pensament i en conseqncia, el nostre mn."

Obres publicades.
Potica corporal. Any 1999. Editorial El Tall.
Tres camins, un viatge. Any 2003. Editorial Di.7.
Cicle del carboni. Any 2005. Edictorial El Gall Editor.
Funci pb(l)ica. Any 2006 Editorial Can Sifre.

Altres mrits.
Collaboracions peridiques a la revista de poesia S'Esclop.

Enllaos externs.
 Cicle del carboni ;
 Editorial Can Sifre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298209" title="Ploma (LGBT)" nonfiltered="2912" processed="2907" dbindex="117929">
Es coneix com a ploma el conjunt d'actituds, gestos, vestimenta, etc., d'una persona, que se identifiquen com estereotpicament pertanyents al sexe oposat. Per exemple, un home parlant amb un to de veu agut i afectat, o una dona amb una camisa ampla de quadres i el cabell curt. Normalment s'assumeix que la persona amb ploma s homosexual, encara que no siga aix en tots els casos.

La ploma sol ser involuntria i innata, per algunes persones potencien aquest aspecte d'elles mateixes com a resultat d'un posicionament activista o poltic, o amb fins histrinics o recreatius.

Les persones amb ploma sn sovint vctimes d'homofbia i rebuig social. "Tenir ploma" pot estar mal vist fins i tot al si de determinades comunitats LGBT. Aix i tot, la figura visual de l'home amb ploma o histrinicament efeminat s'ha utilitzat sovint al cinema, la televisi, les arts i els mitjans de comunicaci en general com a producte de fira i animador. Aquesta tendncia ha cristallitzat en la drag queen.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298210" title="Annabel Cervantes Muoz" nonfiltered="2913" processed="2908" dbindex="117930">
Annabel Cervantes Muoz va nixer a Barcelona l'any 1969. s llicenciada en Geografia i Historia per la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en Medi Ambient, per des de fa uns anys ha fet de la seva vocaci, l'escriptura, una professi. Actualment resideix a Castelldefels, on s'inspira per les seves novelles.  

Obres publicades.
L'harmnica de vidre. Premi Sant Jordi de Castelldefels. Any 1999;
L'informe del cartgraf. Premi Sant Jordi de Begues. Any 2000;
Qualsevol diumenge, esports d'aventura. Primer Premi de Narrativa Merc Rodoreda de Molins de Rei. Any 2004 ;
Ocell de mar endins. IV Premi Pollena de Narrativa. Any 2007.
Raky. Conte. Revista L'Hiperblic n 61. Abril 2008.
Celobert. Guanyadora III Premi de Narrativa Breu Districte V. Any 2008.

Enllaos externs.
 Ocell de mar endins;
 Castelldefels;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298213" title="Antoni Mayol i Llompart" nonfiltered="2914" processed="2909" dbindex="117931">
Antoni Mayol i LLompart va nixer a Alcdia l'any 1973. s llicenciat en Geografia i Histria (1998) per la Universitat de les Illes Balears i s'especialitz en Histria Medieval. Des de l'any 2005  s arxiver de l'arxiu Municipal d'Alcdia, feina que combina amb la tesi doctoral que est ultimant sobre finances i fiscalitat medievals

Obres publicades.
Distribuci de la riquesa a Alcdia al segle XVI (2001);
El comer martim entre Alcdia i Ciutadella en la baixa edat mitjana (1300-1526) (2005), ;
Els personatges del Corpus alcudienc al segle XVIII: les guiles i Sant Joan Pels, David, ngels, apstols, Barba Roja i el dimoni (2006), ;
 Historia de las Baleares (2006) ;
Comprar, vendre i pagar al rei. Els impostos indirectes a la Corona d'Arag i Regne de Mallorca, s XIV-XV.;
La festa a l'poca medieval (1650-1450);

Altres mrits.
ttol de Suficincia Investigadora amb l'estudi Finances i Fiscalitat Medievals. Ingrs i despesa en les viles de la part forana de Mallorca: Alcdia, Muro i Pollena, 1330-1460 (2003) ;

Enllaos externs.
La festa a l'poca medieval (1350-1450) Temes pollencins Abril 2008




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298215" title="Esprula" nonfiltered="2915" processed="2910" dbindex="117932">


Espira o Espirula (Spira o Spirula) es la base d'una columna als ordes arquitectnics grecs corinti i jnic. 

No existeix a l'orde arquitectnic dric. A ms tamb exist una espira o espirula anomenada tica que s considerada una varietat de la jnica. En parlen sovint Vitruvi i Plini que extreuen la seva informaci d'obres d'escriptors d'arquitectura grec que actualment estan perdudes per encara existien al seu temps.

A l'arquitectura toscana i romana drica la base d'una columna estava formada pel torus de vegades amb un astrgal al damunt; a l'tica i jnica dos tori (torus superior i  torus inferior) dividits per una  scotia, i al corinti dos tori dividits per dos scotiae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298220" title="Antoni Quetglas Cifre" nonfiltered="2916" processed="2911" dbindex="117933">
Antoni Quetglas Cifre va nixer a Sller l'any 1980. Es va llicenciar en Histria per la Universitat de les Illes Balears el 2004. s membre del Grup d'estudis de la Cultura, la Societat i la Poltica al Mn Contemporani de la UIB. Ha participat com a comunicant en diverses jornades i congressos d'histria local, en destaca la tasca com a membre de l'organitzaci de les Jornades d'Estudis Locals a Sller l'any 2006. Centra la seva investigaci en la histria contempornia, especialment la histria de Sller en el segle XX. 

Obres publicades.
Es fir de Sller. 150 anys de sentiment d'un poble;
La II Repblica, la Guerra Civil i la Postguerra a Sller;
La transici democrtica a la vall de Sller (1973-1983);

Enllaos Externs.
La transici democrtica a la vall de Sller (1973-1983);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298222" title="Teatre Talia (Valncia)" nonfiltered="2917" processed="2912" dbindex="117934">
El Teatre Talia de Valncia s troba ubicat al nmero 31 del carrer dels Cavallers de la capital del Tria. L'edifici, propietat de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, t 100 anys d'histria . En virtut d'un conveni, l'espai s gestionat des de 1992 per Teatres de la Generalitat Valenciana. La sala disposa de 243 butaques fixes, 62 llotges al primer pis, 48 butaques d amfiteatre i 36 llotges al segon pis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298223" title="Estter" nonfiltered="2918" processed="2913" dbindex="117935">

Estter (Stater) que es pot traduir per estndard, era una mesura mestre de pes i de diner. 

Inicialment fou la moneda principal en els antics sistemes grecs, representada pel didracma; quan es van comenar a fer monedes d'or el estter  fou considerat la moneda estndard. Stater significava comunament una moneda d'or d'un pes igual a dos dracmes tics, i de valor vint dracmes tics. El tetradracma tic tenia el doble de pes del estter.
La primera moneda estndard l'hauria fet Cressosm i fou la primera moneda d'or de la que van disposar els grecs.

El estter del regne de Macednia fou encunyat per Filip II de Macednia i Alexandre el Gran sobre la base del dracma tic i amb or fi.

Els principals estter foren:

Estter tic ;
Estter de Czic (desprs va passar al Bsfor vers el 325 aC)  ;
Estter de Lmpsac, (existia vers el 434 aC);
Estter de Focea ;
Estter de Macednia, ests a l'Epir, Etlia, Acarnnia i Siracusa.

Tamb hi ha constncia de monedes d'or a diverses ciutats de Jnia (Quios, Teos, Colof, Esmirna, Efes, Samos, Sifnos, Tassos, algunes ciutats de Siclia i Cirene. Pllux esmenta un estter de Corint usat a Siclia.

Com a referncia de pesa es va aplicar al hebreu shekel, al llat pondo, a la mina i a la litra siciliana.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298224" title="Beatrice Masini" nonfiltered="2919" processed="2914" dbindex="117936">
Beatrice Masini va nixer a Mil, ciutat italiana on resideix actualment i treballa combinant diferents tasques com l escriptura, la traducci, l edici de llibres i el periodisme. Masini confessa tenir dues grans passions: llegir i escriure. 
Aix, especialitzada en una literatura per a petits i  joves, ha escrit ms de vint llibres tamb per a adolescents i alguns destinats a un pblic ms adult. 
Algunes d aquestes obres han estat tradudes a Alemanya, Frana, Espanya, Portugal, Gran Bretanya, Finlndia, Corea,Pasos Baixos i als Estats Units. Les seves vacances ideals sn estar-se a una butaca cmoda amb un munt de llibres a l'abast i la vista del llac per la finestra.


Algunes de les seves obres publicades.

El mon del ballet;

Amb les puntes!;

Vells i nous amics;

Quin carcter;

Un pas de ball;

Adivina qui sc;

Una nvia graciosa, vistosa, preciosa;

Senyores i senyoretes. Coral grega;


Enllaos externs.


Senyores i senyoretes. Coral grega 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298225" title="Albi (Llorac)" nonfiltered="2920" processed="2915" dbindex="117937">
Albi s un nucli de poblaci ubicat a l'extrem ms occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barber. La poblaci es form a reds del castell d'Albi, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el mol, construcci del segle XIII.

L'esglsia de Sant Gil d'Albi s un edifici romnic de transici al gtic, amb plata de creu llatina i dues capelles adossades. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298226" title="Teatre Talia" nonfiltered="2921" processed="2916" dbindex="117938">


 Teatre Talia de Barcelona Avinguda del Paral.lel, 100 de Barcelona. Actualment desaparegut.
 Teatre Talia de Valncia, Carrer dels Cavallers, 31 de Valncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298227" title="Alberola" nonfiltered="2922" processed="2917" dbindex="117939">
Alberola s un nucli de poblaci pertanyent al municipi d'Os de Balaguer, a la Noguera, situat a 661 m. d'alada.

La majoria de la poblaci es dedica a l'agricultura. El cens del 2006 don una poblaci de 14 habitants. Fundat a l'edat mitjana pel trasllat del ve Vilot d'Alberola (d'orgen andalus, situat estratgicament, per de forma poc prctica, en el cim d'un tur ). Al segle XIX, Alberola fou agregat al poble de Trag de Noguera. En ser dissolt aquest al 1964, els vens optaren per integrar-se al municipi d'Os de Balaguer.

En les rodalies s'hi troba la presa i la central hidroelctrica de Canelles, aix com gran part del seu embassament i del de Santa Anna. En la carretera a Os es troba el poblet de Tartareu, que pertany al municipi de Les Avellanes i Santa Linya.

 Enllaos .
 Plana de l'ajuntament d'Os de Balaguer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298228" title="Bernat Oliver Font" nonfiltered="2923" processed="2918" dbindex="117940">
Bernat Oliver Font (Palma, 1963) s un historiador mallorqu. Es va llicenciar en histria per la Universitat de les Illes Balears i es va especialitzar en patrimoni martim, especialment en l'embarcaci tradicional. 

Obres publicades.
Regates de Vela llatina a Mallorca: 1991-1996. Any 1998;
La Vela llatina a Mallorca: patrimoni i competici. Any 1999 ;
Regates de Vela llatina a Mallorca: 1997-2002. Any 2002;
Patrimoni martim flotant d'embarcacions menors;

Altres mrits.
Va ser fundador l'any 1995 de l'Associaci Llatins de fusta, la primera escola de vela llatina de Mallorca. 

Enllaos externs.
 Patrimoni martim flotant d'embarcacions menors ;
 Bernat Oliver;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298229" title="Carles Domnec" nonfiltered="2924" processed="2919" dbindex="117941">
Carles Domnec va nixer a Palma de Mallorca l'any 1970. Posteriorment, a Barcelona va cursar estudis de periodisme, fotoperiodisme, enginyeria Tcnica de Telecomunicacions i Enginyeria Superior en Electrnica. Se'l considera un especialista en noves tecnolgies aplicades a la informaci i per aix ha impartit cursos d'aquest nova cincia a una quinzena de ciutats espanyoles, centrant el seu discurs en l's de les noves tecnologies en la creaci d'empreses. Entre les seves fites professionals tamb s'hi contempla la coordinaci de la producci de mltiples projectes multimdia. 

Des de l'any 2001 es dedica a la fotografia i el periodisme. Concretament, s corresponsesal a Barcelona del diari  ltima Hora de Palma de Mallorca, on hi treballa tan de fotgraf com de redactor. Ams  publica com a fotoperiodista per a diversos mitjans  com el Diari de Balears, La Vanguardia, Avui, El Mundo, Ajuntament de Barcelona, Institut d'Estudis Balerics, Real Federacin Espaola de Tenis, International Tennis Federation ). 

En els darrerws anys ha retratat la majoria de personalitats de la cultura de les Balears. Degut a la seva particular inquietut, t en marxa diversos projectes fotogrfics personals i collabora com a fotgraf amb l'Agencia Espaola de Cooperacin Internacional al Marroc. 
Acaba d'exposar a Barcelona, Madrid, Palma, Sitges, Palncia i diverses ciutats castellanes el seu projecte Dones desprs de Beijing. L'any proper exposar a Rabat i Lucca (Toscana).



Enllaos externs.
Quadern de bitcola. Pep Bonet

Pep Bonet

Carles Domnec

Dones desprs de Beijing





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298232" title="Carlos Heitor Cony" nonfiltered="2925" processed="2920" dbindex="117942">


Carlos Heitor Cony va nixer a Rio de Janeiro i s un dels escriptors i periodistes ms importants del Brasil. Autor de divuit novelles i de diverses crniques, biografies i contes, va marcar una poca com a editorialista i cronista del Correio da Manh. s columnista de la Folha de So Paulo i membre de l'Academia Brasileira de Letras.

Obres publicades.

Quase memria. Premi Machado de Assis de l'Academia Brasileira de Letras i Premi Jabuti e Livro do Ano. (1996);

Antes, o vero (1964;1996);

O piano e a orquestra. Premi Nestl. (1996);

Pessach: a travessia (1967; 1997);

A casa do poeta trgico. Premi Jabuti e Livro do Ano. (1997);

O ventre (1958; 1998);

Matria de memria (1962; 1998);

Romance sem palavras (1999);

Informao ao crucificado (1961; 1999);

Pilatos(1974; 2001);

A tarde da sua ausncia (2003) ;

O beijo da morte (2003, amb Ana Lee) ;

O adiantado da hora (2006);



Enllaos externs.
El capvespre de la seva absncia 

Carlos Heitor Cony







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298233" title="Dami Duran Jaume" nonfiltered="2926" processed="2921" dbindex="117943">
Dami Duran i Jaume va nixer a Porreres l'any 1931. Investigador i etngraf. Des dels anys cinquanta resideix a Manacor on hi ha exercit la professi de bancari. Mentrestant, ha combinat aquesta professi amb la publicaci de diverses obres de temtica principalment antropolgica, exercint tamb de periodista ja que per a dur a terme les seves obres feia personalment les entrevistes necessries per aconseguir tot tipus d'informaci oral. Tamb es va basar en una gran recerca documental per les terres del Migjorn, el Pla i el Llevant de Mallorca. Va guanyar el premi Ciutat de Palma "Camilo Jos Cela" d'assaig en catal (1978) amb L'oci com a llenguatge de la llibertat. Va fer el preg de les festes de Sant Roc de Porreres el 1979.

Obres publicades.
El modo de vida del pescador de Manacor (1976);
Aspectes materials i lingstics de la cultura dels pescaires d'Art (1978, 2002);
Producci i crisi arrossera de sa Pobla i Muro (1980, 2003);
Port Cristo, societat i cultura (1980);
El pensament de l'home comarcal (1983);
Roda de folklore pags (1989);
L'enginy de l'oci (1994);
Paraules d'un camperol (1998) ;
Els tambors de l'alba(2001).

Enllaos externs.
 El mode de vida del pescador de Cala Manacor ;
 Producci i crisi arrossera de Sa Pobla i Muro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298234" title="AEiG Indika" nonfiltered="2927" processed="2922" dbindex="117944">

L'Agrupament Escolta i Guia Indika s un agrupament amb seu a Palafrugell (Baix Empord). Forma part de l'organitzaci Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Dins de l'organigrama de l'organitzaci pertany a la demarcaci de Girona.

 Histria .
 Fundaci .
Tot i ser un agrupament palafrugellenc, la histria d'aquest comena a Palams. Un pioner de l'agrupament Scout Sant Jordi de Palams va reunir una quantitat important de persones amb les que va formar l'AEiG Palamos. Aquest agrupament tenia diversos membres de Palafrugell, que parallelament a les activitats que realitzaven amb l'agrupament feien reunions on parlaven d'inaugurar un nou agrupament al seu poble. 
El novembre de 1984 es va fundar el nou agrupament. Les reunions es farien al domicili particular de Leonardo Fras, primer coordinador de l'agrupament, on es marcaven els passos a seguir i el futur de la formaci scout.

 Inicis (1984-1988) .
Inicialment es van fer activitats per donar a conixer el moviment scout, totalment nou per als nois de Palafrugell. Aquestes activitats van cridar l'atenci a molts nois que es van apuntar a l'agrupament. De seguida van poder disposar d'un cau que seria el centre de les activitats. El novembre de 1984 es va realitzar la primera excursi, i al mes segent es va fer una acampada juntament amb l'agrupament Palamos.
Durant l'any segent, en una acampada juntament amb l'agrupament Estel de Gel, els monitors es van adonar que no tenien experincia i van demanar als monitors d'aquell agrupament que els ensenyessin tot el que sabien per poder portar millor als nois.

Durant els anys segents les activitats es van fer amb normalitat, per a l'any 1988 va haver-hi una reducci de les inscripcions, juntament amb que hi havia monitors que van plegar per estudis o feina, i aix va aconsellar parar les activitats durant un temps.

 Dcada dels 90 .
Durant dos anys els monitors feien excursions sols per no perdre el contacte, fins que l'any 1992 diverses persones es van oferir de monitors i es van reemprendre les activitats. Llavors, Josep Regincs, ajudat de Llus Zamora, va ser el nou coordinador de l'agrupament en substituci de Leonardo Fras.

Durant els anys segents el grup va crixer, ja dua uniforme i es feien activitats cada cap de setmana. Tamb es feien diverses activitats pel poble, com la Campanya Mediterrnia de 1995, que consistia en netejar les platges de Palafrugell i exposar les deixalles a la Plaa Nova. Durant aquell any es va fer un homenatge al fundador Leonardo Fras, mort l'any anterior.

L'any 1996 Josep Regincs va deixar el lloc de coordinador al seu ajudant Llus Zamora. En aquella poca hi havia 90 persones inscrites, i el cau es va fer petit. Per es va trobar un altre cau en una antiga fbrica i es va arreglar per fer un espai acollidor per als escoltes.

 Dcada actual .
L'any 2000 es va fer un canvi molt significatiu. L'agrupament pertanyia a la ASDE (Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa), per era molt incmode perqu pocs agrupaments estaven allistats i les reunions es feien a Barcelona. Llavors van passar a formar part dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya (actualment anomenat Minyons Escoltes i Guies de Catalunya), que permetia fer les reunions a Girona i fer activitats amb molts agrupaments de la zona. Aquest canvi va suposar el canvi d'uniforme i de les bases, per la mateixa ideologia.

Al cap d'uns anys es va canviar de coordinador, que va passar a ser Eduard Catal, ajudat de l'anterior cap, Llus Zamora. Per l'any 2005 als caps se'ls acumulava feina i molts van deixar el crrec i durant la Ronda Solar 2005-2006 no es van fer activitats. La segent ronda solar es van tornar a fer les activitats amb un equip de caps completament nou.

 A l'actualitat .
Aquest any hi ha inscrits uns 70 membres d'entre 6 i 16 anys.

 Branques .
 Castors i Lldrigues .
Actualment no realitza activitats.

 Llops i Daines .
Est distribuda en tres sisenes:

 Sisena Blava ;
 Sisena Groga ;
 Sisena Vermella;

 Rngers i Noies Guia .
Est distribuda en quatre patrulles:

 Patrulla Guineus;
 Patrulla Esquirols;
 Patrulla guiles;
 Patrulla Lldrigues;

 Pioners i Caravelles .
Al haver-hi noms cinc membres no hi ha distribuci.

 Trucs .
Actualment no realitza activitats.

 Fulard i origen del nom .


Fulard de l'agrupament

El fulard s de color blau i taronja, el color blau correspon al cel de nit, i el taronja amb el to que pren la lluna una determinada poca de l'any, que el bers anomenaven "indika", d'aqu prov el nom de l'agrupament.

 Enllaos externs .
Web de l'Agrupament Escolta i Guia Indika;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298235" title="Pecats capitals" nonfiltered="2928" processed="2923" dbindex="117945">

Els Set Pecats Capitals sn una classificaci dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat. L'Esglsia catlica romana divideix els pecats en dues categories principals: els "venials", aquells que sn relativament menors i poden ser perdonats a travs de qualsevol sagrament de l'Esglsia; i els "mortals", els quals, quan sn comesos, destrueixen la vida de grcia i creen l'amenaa de condemnaci eterna a menys que siguen absolts mitjanant el sagrament de la confessi, o sent perdonats desprs d'una perfecta contrici per part del penitent. Comenant a principi del segle XIV, la popularitat dels Set Pecats Capitals com a tema entre els artistes europeus de l'poca va ajudar eventualment a integrar-los en moltes rees de la cultura i conscincia cristiana a travs del mn.

Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, Magne (c.540(?)-604) al segle VI i desprs per Dante Alighieri a la Divina Comdia (c.1308-1321), els Set Pecats Capitals sn els segents:

Luxria;
Gola;
Avarcia;
Peresa;
Ira;
Enveja;
Suprbia;

Cada un dels Set Pecats Capitals t un opsit corresponent en les Set Virtuts. Aix mateix, el vuit pecat capital, vanaglria, va ser eliminat per Sant Toms d'Aquino.

La identificaci i definici dels Set Pecats Capitals a travs de la seua histria ha estat un procs fluid i, com es com en molts aspectes de la religi, la idea d'all que cada un d'aquests pecats comporta ha evolucionat amb el temps. Aquest procs ha estat auxiliat pel fet que es fa referncia a ells d'una manera incoherent o codificada en la Bblia i com a resultat, s'han consultat uns altres treballs literaris o eclesistics per tal d'aconseguir definicions dels Set Pecats Capitals. Purgatori, la segona part de la Divina Comdia, quasi ha estat la millor font coneguda des del Renaixement (c. 1400), per b que moltes interpretacions i versions posteriors, especialment denominacions ms conservadores dels Protestants Pentecostals, han mostrat la conseqncia per a aquells que cometen aquests pecats com un turment etern a l'Infern, en lloc de la possible purificaci a travs de la penitncia al Purgatori.

El 2008 s'ha publicat una actualitzaci del concepte en els denominats set nous pecats capitals, amb una atenci especial vers els anomenats pecats socials.

Luxria (Llat, ).

La luxria s usualment considerada el pecat que inclou pensaments o desigs obsessius o excessius de naturalesa sexual. La luxria insatisfeta pot portar a compulsions sexuals o sociolgiques i/o transgressions, incloent-hi (per no limitades a) addicci al sexe, adulteri i violaci.

El concepte de Dant era l'"amor excessiu pels altres," que per conseqncia seria amor i devoci a Du com un segon. Tanmateix, la luxria i l'amor sn coses distintes; mentre que un amor genu i desinteressat pot representar el ms alt nivell de desenvolupament i sentiment de comunitat amb altres en una relaci humana, la luxria pot ser descrita com el desig excessiu pel plaer genital. Llavors, l'altra persona pot ser vista com a "mitj per a un fi", per a la satisfacci dels desigs del subjecte, convertint-se en un objecte en el procs. Tal com es descriu a l'obra literria la Divina Comdia, en el Purgatori, el penitent camina entre flames per a purgar-se a ell mateix de pensaments luxuriosos.

Gola (Llat, ).

Actualment la gola s'identifica amb el consum excessiu de menjar i beguda, tot i que en el passat qualsevol forma d'excs podia caure sota la definici d'aquest pecat. Marcat pel consum excessiu de manera irracional o innecessria, la gola tamb inclou certes formes de comportament destructiu. Aix, l'abs de substncies o les borratxeres poden ser vists com a exemples de gola. A la Divina Comdia d'Alighieri els penitents al Purgatori sn obligats a aturar-se entre dos arbres, incapaos d'abastar i menjar-se les fruites que pengen de les branques d'aquests i per conseqncia sn descrits com a persones famolenques.

Cobdcia/Avarcia (Llat, ).

La cobdcia s, com la luxria i la gola, un pecat d'excs. Tanmateix, la cobdcia (vista per l'Esglsia) s'aplica noms a l'adquisici de riqueses en particular. Toms d'Aquino va escriure que la cobdcia s "un pecat contra Du, igual com tots els pecats mortals, en el qual l'home condemna les coses eternes per les coses temporals."  Al Purgatori de Dant, els penitents sn obligats a agenollar-se en una pedra i recitar els exemples d'avarcia i les seues virtuds oposades. "Avarcia" s un terme que descriu molts altres exemples de pecats. Aquests inclouen deslleialtat, traci deliberada, especialment per al benefici personal, com en el cas de deixar-se subornar. Recerca i acumulaci d'objectes, robatori i assalt, especialment amb violncia, els enganys o la manipulaci de l'autoritat sn totes accions que poden ser inspirades por la cobdcia. Aquests actes poden incloure simonia

Ira/Enuig (Llat, ira).

La ira pot ser descrita com un sentiment no ordenat, ni controlat, d'odi i enuig. Aquests sentiments es poden manifestar com una negaci vehement de la veritat, tant envers els altres com envers un mateix, impacincia amb els procediments de la llei i el desig de venjana fora del treball del sistema judicial (portant a fer justcia per les seves prpies mans), fanatisme en creences poltiques i generalment desitjant fer mal a altres. Una definici moderna tamb inclouria odi i intolerncia envers altres per raons com la raa o la religi, portant a la discriminaci. Les transgressions derivades de la ira estan entre les ms serioses, incloent-hi homicidi, assalt, discriminaci i en casos extrems genocidi. La ira s l'nic pecat que no necessriament es relaciona amb l'egoisme i l'inters personal (tot i que hom pot tenir ira per egoisme, per exemple per gelosia). Dant descriu la ira com "amor per la justcia pervertit a venjana i ressentiment".

Enveja/Gelosia (Llat, invidia).

Com la cobdcia, l'enveja es caracteritza per un desig insaciable. Tanmateix, difereixen per dues grans raons: Primer, la cobdcia est ms associada amb bns materials, mentre que l'enveja pot ser ms general; segon, aquells que cometen el pecat de l'enveja desitgen alguna cosa que alg ms t, i que perceben que a ells els fa falta. Dant defineix aix com "amor pels propis bns pervertit al desig de privar altres dels seus." Al Purgatori de Dant, el cstig per als envejosos era de tancar-los els ulls i coure'ls, perqu havien rebut plaer en veure uns altres caure.

Suprbia/Orgull (Llat, superbia).

En gaireb totes les llistes, l'orgull s considerat l'original i ms seris dels Set Pecats Capitals, i de fet, s tamb la principal font de la qual deriven els altres. s identificat com un desig per ser ms important o atractiu que els altres, fallant en afalagar els altres.

Peresa (Llat, acidia).

La peresa s el ms  metafsic  dels Pecats Capitals en tant que est referit a la incapacitat d'acceptar i fer-se crrec de l'existncia com a tal. s tamb el que ms problemes causa en la seva denominaci. La simple  peresa , ms encara l' oci , no semblen constituir una falta. Preferim, per aix, el concepte d' acdia  o  acedia . Pres en sentit propi s una  tristesa d'nim  que ens aparta de les obligacions espirituals o divines, a causa dels obstacles i dificultats que s'hi troben. Sota el nom de coses espirituals i divines hom entn tot all que Du ens prescriu per a la consecuci de l'eterna salut (la salvaci), com ara la prctica de les virtuts cristianes, l'observaci dels preceptes divins, dels deures de cada u, els exercicis de pietat i de religi. Concebre, doncs, tristesa por aquestes coses, tenir voluntriament, al cor, desgana, aversi i disgust per elles, s pecat capital. Presa en un sentit estricte s pecat mortal en tant que s'oposa directament a la caritat que ens devem a nosaltres mateixos i a l'amor que devem a Du. D'aquesta manera, si deliberadament i amb ple consentiment de la voluntat ens entristim o sentim desgana de les coses a les quals estem obligats; per exemple, al perd de les injries, a la privaci dels plaers carnals, entre altres; l'acdia s pecat greu perqu s'oposa directament a la caritat de Du i de nosaltres mateixos. Considerada amb vista als efectes que produeix, si l'acdia s tal que fa oblidar el b necessari i indispensable a la salut eterna, descuidar notablement les obligacions i deures o si arriba a fer-nos desitjar que no hi hagi una altra vida per a viure lliurats impunement a les passions, s sens dubte pecat mortal.

 Proverbis, 6:16-19 .

A Proverbis, 6:16 19, es diu que hi ha "sis coses (que) odia el Senyor i en detesta igualment una setena". Aquestes sn:

Ulls altius.
Llengua mentidera.
Mans tacades de sang innocent.
Cor que maquina malvestats.
Peus delerosos de crrer cap al mal.
Un testimoni fals i mentider.
L'home que enemista germans.

Tot i que tamb en sn set, sn bastant diferents dels "Set Pecats Capitals". L'nic pecat que hi ha clarament en ambdues llistes s l'orgull. "Mans tacades de sang innocent" pot referir-se a la ira. Tanmateix, s possible un cas en qu una persona mati alg malvat, que podria ser un exemple d'ira per no de matar un innocent; i de manera similar, l'assassinat a sang freda d'un innocent seria de les "coses odiades" sense ser necessriament un exemple d'ira. Els altres cinc "pecats capitals" no tenen cap correspondncia propera a les 'coses odiades'.

Virtuts catliques.
L'Esglsia Catlica tamb reconeix Set virtuts que corresponen a cada pecat capital.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298236" title="Dulce Maria Cardoso" nonfiltered="2929" processed="2924" dbindex="117946">
Dulce Maria Cardoso va nixer aTrs-os-Montes (Portugal)l'any 1964, al mateix llit on havien nascut la seva mare i la seva via. Es lamenta de no recordar el viatge a bord del Vera Cruz cap a Angola on hi va viure la seva infncia de la que en recorda l'ombra generosa d'un mango que hi havia a la finca, la mar i l'espai que li va emmotllar l'nima. Va tornar a Portugal amb el pont aeri de 1975. Es va llicenciar en Dret per la Facultat de Dret de Lisboa, va escriure guions de cinema i segons diu, va perdre temps en coses intils. Tamb ha escrit contes. Te fe, una famlia, un grapat d'amics, en Blui i en Clude. Continua escrivint i apreciant les coses intils. Viu a Lisboa. 

Obres publicades.
La seva primera novella va ser Camp de Sang va rebre el Gran Premi Acontece de Novella per decisi unnime del jurat. 

Enllaos externs.
 Camp de sang ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298238" title="Antropometria" nonfiltered="2930" processed="2925" dbindex="117947">
L'antropometria s la branca de l'antropologia que mesura les diferents parts del cos hum i determina llurs proporcions mtues.

Les mesures es fan sempre prenent com a referncia uns punts fixos, els punts somtics i craniomtrics, sobretot, els quals permeten d'establir diversos ndexs. Hom empra aparells especials, com l'antropmetre, el cranifor, el parallelgraf, el gonimetre, etc. L'antropometria t tamb un inters mdic, sobretot en pediatria (proporcions de l'infant al llarg de la creixena) i en obstetrcia (dimensions cranials del fetus i dimetre plvic de la mare, etc). Les dades antropomtriques han estat aplicades, sobretot, al reconeixement i a la identificaci dels delinqents pel mtode creat l'any 1880 per Alphonse Bertillon, basat en les investigacions de Jacques Qutelet, segons les quals certes dimensions del cos hum, fora variables d'un individu a un altre, resten invariables en un mateix subjecte, almenys a partir d'una certa edat. Fou aix com, grcies a instruments de precisi, hom prengu certes mesures a tipus cercats per la justcia, les quals han restat consignades en registres ensems amb la fotografia de cara i de perfil, i d'altres observacions.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298239" title="Audi RS6" nonfiltered="2931" processed="2926" dbindex="117948">
L'Audi RS6 s la versi ms potent i esportiva de l'Audi A6. Es tracta d una berlina o familiar de luxe de dimensions considerables, equipada amb motors d altes prestacions i amb considerables millores dinmiques, a ms de portar de srie la tracci integral Quattro.

Actualment es troba en la segona generaci d aquest model, presentat al Sal de l'Autombil de Frankfurt l any 2007, per la seva primera generaci va ser presentada l any 2001 i rebutjada posteriorment.

L'Audi RS6 t com a predecessor l'anomenat RS2, que va aparixer l any 1994 i que va ser el principi de la important trajectria de les sigles "RS". Equipava un motor de 5 cilindres en lnia de 2,2 litres de cubicatge sobrealimentat amb un turbocompressors KKK que desenvolupava una potncia de 315 cv a 6.500 rpm. Aix permetia que accelers de 0 a 100 km/h en 4,8 segons i arribs a una velocitat punta limitada electrnicament de 263 km/h. Aquest vehicle va ser desenvolupat amb l ajuda de Porsche, que en va dissenyar els trens de rodament i el sistema de frenada, a ms d incorporar els retrovisors del cotxe del qual havia heretat aquests elements, el Porsche 964.

 Primera generaci Audi RS6 C5 (2002 - 2007).
La primera generaci de l'RS6, va ser llenada amb el tipus Avant, s a dir, familiar. Equipava el mateix bloc cilndric V8 del seu germ, l'S6, per reforat dels elements mbils i sobrealimentat amb dos turbos KKK 04K que produa 450 cv i 560 Nm de parell mxim, disponible a partir de les 1.950 rpm fins a un pic de 5.600 rpm.

L'Audi RS6 incorporava la tracci total Quattro amb un diferencial central Torsen, molt similar a la de l'Audi A8 W12 6.0. La caixa de canvis es tractava d una automtica de 5 velocitats, de tipus Tiptronic, amb un convertidor de parell. Incorporava tamb dos elements importants, un de sustentaci del vehicle en pendents ascendents i un altre que treia una mica de parell al moment de canviar de marxa. A la vegada, la presentaci d aquest model va servir per a presentaci del sistema de suspensi electro-hidrulica anomenada "DRC" (Dynamic Ride Control), que usava una bomba d alta pressi per a mantenir el cotxe el ms pla possible intentant evitar possibles balancejos de la carrosseria.

En termes de frenada, l'RS6 incorporava frens perforats i ventilats, amb pinces Brembo de 8 pistons per pina. A ms, tamb tenia les tpiques ajudes electrniques de frenada i estabilitat ABS amb EBD i ESP. Per acoblar aquests disc de fre d enormes dimensions l'RS6 tenia dues opcions en quan a llantes es refereix: 18 o 19 polzades, amb unes gomes de 255/40 o 255/35 respectivament. 

Accelerava el pes total del vehicle, proper a les 2 tones de 0 a 100 km/h en 4,7 segons i continuava fins els 250 km/h limitats electrnicament, que en realitat eren 263 km/h. Si en trairssim els limitadors arribaria molt a prop de la barrera dels 300 km/h.

 Audi RS6 Plus .
L'Audi RS6 Plus va ser una edici limitada a 999 unitats, nicament disponible en versi Avant i que incorporava una variaci electrnica de la Unitat de Control Electrnic que permetia incrementar la potncia fins els 480 cv a un rgim de rpm encara ms elevat i va permetre que el rgim de parell tamb augments.
Aix permetia que tards una dcima menys en accelerar de 0 a 100 km/h i que la limitaci de velocitat punta passs dels 250 als 280 km/h. A ms, se n van rebaixar l'alada de les suspensions 10 mm, fet que va fer baixar el centre de gravetat i d aquesta manera, millorar el pas per corba.

 Segona generaci Audi RS6 C6 ( 2007 - present) .
La segona generaci de l'Audi RS6 va ser llenada al Sal de Frankfurt el setembre de 2007, amb unes caracterstiques clarament superiors a les dels seus principals rivals, el BMW M5 i el Mercedes - Benz E 55 AMG, amb 507 i 517 cv respectivament.

Actualment noms est disponible en versi Avant, per es preveu la fabricaci de la versi berlina.

El motor d aquesta segona generaci t origen al Lamborghini Gallardo, al que se li van aplicar diferents reforos trmics i qumics a diferents elements, se li van incorporar dos compressors i intercoolers a ms del sistema d injecci directa FSI. El resultat va ser un motor V10 a 90 que rendia 573 cv i 650 Nm de parell motor.

Pel que fa a transmissi, aquest cop segueix portant la tracci Quattro amb un diferencial Torsen central, per el repartiment de fora s diferent, 40:60, a ms d incorporar una caixa automtica de 6 velocitats controlable seqencialment des de les lleves enganxades just darrere el volant.

Aquesta descomunal potncia permet que aquesta berlina familiar de ms de 2.000 kg anar de 0 a 100 km/h en 4,6 segons i de 0 a 200 km/h en menys de 15 segons, fins arribar als 250 km/h amb limitadors o als poc ms de 300 km/h sense limitaci.

Incorpora de srie llantes de 19 polzades, per opcionalment es poden installar llantes de 20 polzades i uns potents frens cermics de carboni de 420 mm de dimetre davant i 356 mm darrere. A ms, tamb t la possibilitat d incorporar una sofisticada suspensi hidraulicomagntica que l aferra a la carretera.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298242" title="Arthur Adamov" nonfiltered="2932" processed="2927" dbindex="117949">
Arthur Adamov fou un escriptor i autor dramtic francs d'origen russo-armeni, nascut el 23 d'agost de 1908 a Kislovodsk. Es suicid el 15 de mar de 1970, a Pars. El seu teatre, primer influenciat pel Surrealisme, pot relacionar-se amb el Teatre de l'absurd. Reb rpidament l'influncia de Bertold Brecht tot orientant-se cada vegada ms en obres politizades. La seva obra crtica i autobiogrfica s una meditaci sobre les contradiccions ntimes que noms la mort voluntria pot alliberar. Les seves histries sovint sn extretes d'experincies personals.

Obra dramtica.
 L'Aveu (1946) ;
 La Parodie (1947) ;
 Invasion (1949) ;
 La Grande et la petite manuvre (1950) ;
 Tous contre tous (1952) ;
 Le Professeur Taranne (1953) ;
 Le Ping Pong (1955) ;
 Paolo Paoli (1956) ;
 La Politique des restes (1962) ;
 La Sainte Europe (1965) ;
 M. le Modr (1967) ;
 Off Limits (1968) ;
 Je... Ils... (1969) ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298245" title="Lle asitic" nonfiltered="2933" processed="2928" dbindex="117950">

El lle asitic (Panthera leo persica) s l'nica subespcie de lle que actualment es pot trobar fora d' frica en llibertat. s un dels felins ms amenaats del mn. Actualment noms queden 350 lleons en llibertat en el bosc de Gir a l'estat de Gujarat, ndia. La seva distribuci histrica era des de l'ndia fins a la pennsula dels Balcans.

 Descripci .

Encara que s molt semblant als lleons africans t algunes diferncies amb ells. s ms petit que els seus cosins africans. Els mascles fan entre 1.7 - 2.2 metres i pesen entre 150 i 225 Kg, i les femelles fan entre 1.4 - 1.7 metres i pesen entre 100 - 150 Kg. 

Els mascles tenen una melena, per ms curta i ms rogenca que els arriba fins al pit igual que el seu parent ms proper ,el lle de l'Atles, amb qui compartia algunes caracterstiques craneals absents en els lleons africans.
Tamb forma manades, per ms petites formades normalment per 2 femelles en lloc de 4-6 com els lleons africans.

 Hbitat i distribuci .

En els inicis de la histria hi havia lleons als Balcans, a Anatlia, al Caucs, al  Orient Prxim, a l'Afghanistan, al Pakistan i a l'ndia.

Entre el 80dC i el 100dC es van extingir a Grcia. Al segle X es van extingir a Armnia I al XII de Palestina. Fins a finals del segle XVIII i comenaments del XIX la seva distribuci no va sufrir ms canvis significatius.

Es van extingir de Turquia cap el 1800. Al  Pakistan i l'Afghanistan cap el 1810. A la vall del riu Narmada (ndia)al 1848. A la dcada de 1850 es van extingir a Delhi. Van desaparixer del Kurdistan al 1870, de Sria al 1891, al 1918 a Iraq, i a l'Iran al 1941. Cap el 1900 es van protegir els ltims lleons ndis encara que quan va haver-hi una sequera poc desprs que va deixar sense preses els lleons fet que els va obligar a atacar als humans que els van perseguir contundenment, aix va fer que al 1913 tan sols hi hagus 13 lleons a la ndia.

 Estat actual .

La poblaci ha ant augmentant fins als 360 lleons actuals, per com que tots sn descenents de 13 hi ha problemes  d'endogamia. Com que la poblaci de lleons ha anat augmentant, l'espai protegit s'ha tornat insuficient fent que els lleons i els humans entrin en conflicte. Per intentar solucionar-ho hi ha un projecte per reintroduir els lleons a Kuno d'on es van extingir l'any 1873.

 Vegeu tamb .
 Lle;
 Lle de l'Atles;
 Lle europeu;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298246" title="Abiego" nonfiltered="2934" processed="2929" dbindex="117951">


Abiego s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298247" title="Adahuesca" nonfiltered="2935" processed="2930" dbindex="117952">


Adahuesca s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298248" title="Alquzar" nonfiltered="2936" processed="2931" dbindex="117953">


Alquzar s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 

Es tracta d'un poble turstic, declarat patrimoni histricoartstic pel seu conjunt medieval, format per un castell-collegiata, situat al capdamunt d'una penya, juntament amb un poble de carrers estrets i cases de pedra. Tots els voltants del poble sn formats per muntanyes i cingleres, aix com el riu Vero, que passa engorjat al voltant del poble.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298250" title="Azara" nonfiltered="2937" processed="2932" dbindex="117954">


Azara s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298251" title="Azlor" nonfiltered="2938" processed="2933" dbindex="117955">


Azlor s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298252" title="Ilche" nonfiltered="2939" processed="2934" dbindex="117956">


Ilche s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298253" title="Orde del Valor Personal" nonfiltered="2940" processed="2935" dbindex="117957">

L'Orde del Valor Personal (rus:       "                  "; transliterat: Orden "Za Lichnoe Muzhestvo") s una condecoraci sovitica, creada el 28 de desembre de 1988 per Mikhal Gorbatxov. Va ser el darrer orde institut a la Uni Sovitica fins a la seva desaparici. Es destinava a condecorar als civils pel seu valor.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de l'Orde d'Honor.

Va ser instituda per honorar als ciutadans de la URSS pel valor i valentia, pel salvament de la gent, la protecci de l'orde pblic i la propietat socialista, la lluita contra la criminalitat, els cataclismes i altres circumstncies extraordinries:

 Per la valentia en el salvament de la gent, la supressi dels actes criminals contra la vida;
 Per la valentia en condicions del perill augmentat juntament a la protecci de l'ordre pblic, la defensa de la propietat socialista, juntament amb la detenci dels criminals i el descobriment de bandes criminals;
 Per la valentia i la fermesa durant els cataclismes, els incendis, les avaries, les catstrofes i altres circumstncies extraordinries, que amenacin la vida o la salut de la gent;
 Per altres accions abnegades realitzades en l'execuci del deure civil amb risc de la vida;

El 22 d'agost de 1988 s'accept la decisi de la Presidncia de la URSS sobre el perfeccionament dels premis estatals de la URSS, en qu es proposava l'establiment d'un orde "pel valor personal". L'elaboraci del projecte de l'estatut i la descripci del premi va ser encarregada als Ministeris d'Afers Interns i de Justcia de la URSS.

Va ser dissenyada pel pintor A.B. Juk.

La primera concessi va ser mitjanant el Decret del Soviet Suprem de la URSS del 3 de febrer de 1989, i concedida a la mestra d'escola N.V. Efimovoj, professora de l'escola de secundria de la ciutat d'Ozjonikidze, la qual, quan uns criminals van segrestar un autobs escolar prenent com a hostatges a 31 nens, ella es qued amb els nens mentre que es negociava amb els terroristes, de manera que els hostatges no van patir. La insgnia n2 va ser atorgada al coronel J.S. Kirsanovu, que prengu part en l'operaci de rescat i neutralitzaci dels criminals (la resta del personal reb les ordes de la Bandera Roja i de l'Estrella Roja).

La Casa de la Moneda de Leningrad va fabricar uns 8.000 exemplars, per a finals de 1991 noms se n'havien atorgat 529 condecoracions a ciutadans de la URSS i unes 100 a extrangers.

Amb el decret de la Presidncia del Consell Superior de la Federaci Russa 2424-1 del 2 de mar de 1992, l'orde s'adopt com a condecoraci de Rssia.

 Disseny .
L'Orde "Pel Coratge Personal" representa una estrella daurada de 5 puntes lleugerament convexa, la superfcie de la qual est coberta per raigs que divergeixen. Als intervals dels angles obtusos de l'estrella hi ha una corona de branques de roure (esquerra) i de llorer (dreta), lligades a la part inferior.

Al centre de l'estrella hi ha un escut en esmalt blanc, de forma lleugerament convexa. A la part superior hi ha l'estrella de 5 puntes amb la fal i el martell. A sota hi apareix la inscripci en relleu "                  " ("Pel Valor Personal"), dins d'un escut ellptic negre. A la part inferior hi ha una cinta vermella en relleu amb la inscripci "CCCP" (URSS).

Penja d'un gal pentagonal de color vermell de 24mm d'ample. A les puntes hi ha 3 franges blanques d'1mm cadascuna d'ample.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298254" title="Olvena" nonfiltered="2941" processed="2936" dbindex="117958">


Olvena s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298258" title="Avinguda d'Arag (Valncia)" nonfiltered="2942" processed="2937" dbindex="117959">



l'Avinguda d'Arag s una via urbana de Valncia, situada entre l'avinguda del Marqus de Tria i l'avinguda de Blasco Ibez. Tamb fita amb l'avinguda del Port.

Nom.
L'avinguda pren el nom de l'estaci de ferrocarril homnima que s'hi situava abans. 

Histria.
Abans de construir-hi l'avinguda, l'indret era una de les ramificacions de la Mestalla. Aquest nom seria adoptat pel camp de futbol situat primer al principi de l'avinguda (1919) i amb la construcci de l'estadi, al final (1923). Tamb albergava l'estaci d'Arag, i el barri al voltant es constitua de col.lectiu de treballadors ferroviaris.Seria aquest nom el que finalment prendria l'avinguda.

Elements importants.


L'edifici ms conegut de l'avinguda s l'estadi de ftbol Mestalla. Al costat i fent de cant amb Blasco Ibnez s el Nou Ajuntament de Valncia. Tots dos tenen previst canviar de emplaament ja que el Valncia CF construeixen a l'actualitat un nou estadi a l'avinguda de les Corts valencianes, i l'ajuntament est remodelant l'antiga tabacalera al mateix barri com a nova seu. Un altre edifici destacable s l'Edifici d'Europa, un bloc d'oficines molt conegut a la ciutat. 

Comunica els barris d'Exposici, Sant Josep, Mestalla, l'Amistat, Ciutat Jard, Aiora, Beter i el Cabanyal. 

Al mig de l'avinguda trobem l'estaci de metro dAragn.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298259" title="Jesolo" nonfiltered="2943" processed="2938" dbindex="117960">

Jesolo s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2004 tenia 23.465 habitants.

Histria.
L'actual territori de Jesolo era en l'antiguitat una llacuna, en l'interior de la qual hi havia algunes petites illes. La major illa era anomenada Equilium pels romans. Equilium va ser habitada inicialment pels Paleovnets, famosos en tota la conca mediterrnia per ser experts cuidadors de cavalls; s per aquests animals que s'origina el topnim. Els paleovnets amb ajuda de Roma es van protegir de l'amenaa dels gals i a canvi van permetre que els romans es van establir en forma pacfica a Vneto. Els romans colonitzaren aquestes terres, construint camins, ponts i pobles; sistemaren el territori cultivable procedint a la centuriaci (divisi en lots) i la contenci de les aiges.

Els habitants de la ciutat van trobar refugi segur en la llacuna: en particular, els habitants d'Oderzo van fundar Eraclea sobre la illa de Melidissa i Jesolo sobre la illa d'Equilio.

Grcies a la seva particular posici, Jesolo es va convertir en un centre de comer martim de l'rea del nord de l'Adritic, protegida de la llacuna. Les guerres, una trgica inundaci del Sile i la invasi dels Francs van provocar la caiguda del florecent port de Jesolo. La situaci degener progressivament i a la fi del Quatre-cents Jesolo s'habia redut a poques cases semi deshabitades; al segle XV, per a palliar la falta d'esglsies, el patrici veneci Soranzo constru del seu propi pecuni i sobre terres de propietat familiar, una esglsia, dedicada a Sant Joan Baptista i que es va convertir en parrquia.
Entorn de la nova esglsia es va constituir la vila de Cavazuccherina i per a afavorir l'habitabilitat de la zona, la Repblica de Vencia va actuar, mirant principalment d'allunyar-se dels rius Piave i Sile.

Cavazuccherina va sobreviure durant alguns segles.

L'anexi al Regne d'Itlia no va millorar la situaci preexistent i durant la Primera guerra mundial Cavazuccherina va ser bombardejat i la seva poblaci evacuada.

La pau va dur amb si la restauraci; La "Gran Bonifica" va ser realitzada entre 1920 i 1930: van ser introduts els cultius de blat, gra-turc i remolatxa, als quals es van afegir plantacions d'arbres fruiters i vinyes.

El 1930 el municipi va ser renombrat amb l'antic nom de Jesolo i des de 1936 les localitats de Marina Bassa i de Spiaggia van ser denominades Lido di Jesolo.

El renaixement agrcola coincideix amb el "redescubrimient" de Jesolo: van nixer els primers establiments per a la cura. Risalgono en els anys 30 els primers alberguis i els primers restaurants: el desenvolupament va coincidir amb el comenament de la Segona Guerra Mundial per, tornada la pau, tot va tornar al seu lloc.

Avui Jesolo s una localitat balneria. El turista pot trobar-hi albergs de diverses categories, residncies turstiques, apartaments i cmpings. Entre la bellesa artstica i natural de la vall s'hi pot pescar, veure fauna rara i preciosa, i lAntiche Mura, visita obligada pels qui s'interessen per l'art i l'arqueologia: pertany a l'antiga catedral de Santa Maria di Equilium, a sota d'un precedent edifici paleocristi dedicat a San Mauro. Les excavacions realitzades han tret a la llum fragments de mosaics pavimentals amb motius florals, datats en els segles VI-VII.

A partir de la segona meitat dels anys '90 del segle XX, l'administraci municipal ha llanat un ambicis projecte urbanstic. A partir de l'any 2000 molts hotels han estat reconvertits en residncies i moltes rees, abans d's agrcola, s'han convertit en sl residencial, permetent aix la construcci de desenes de noves estructures dedicades al turisme.
Entre els projectes ms ambiciosos caben destacar el camp de Golf de 18 forats, un nou impuls turstic i la "ciutat de la msica" (enorme complex que comprenen discoteques i restaurants).
Tal projecte, com succeeix amb tots els grans projectes, no est exempt de crtiques.
El problema de la qualitat de vida per als residents, notablement augmentat amb l'actuaci d'aquest gran projecte i d'alguna obra viria molt protestada, en l'ptica del projecte comunment anomenat "Master Pla".

Toponmia.
Hi ha una mica de confusi sobre el nom de la ciutat.
Ms coneguda amb el nom de Jesolo, l'administraci publica italiana es refereix a aquesta localitat amb el nom de Iesolo.
La societat que publica els nombres telefnics (pagine bianche) tracta els dos noms com equivalents.

 Esport .
La 20a etapa del Giro d'Itlia de 1988 va concloure al Lido di Jesolo amb la victria de Paolo Rosola.

Enllaos externs.
 Tutto Jesolo.com;
 Hotels a Jesolo;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298260" title="Nana Visitor" nonfiltered="2944" processed="2939" dbindex="117961">

Nana Visitor, nada amb el nom de Nana Tucker (Nova York, 26 de juliol de 1957), s una actriu estatunidenca; el seu paper ms destacat va ser el de Major (desprs Coronel) Kira Nerys a la srie Star Trek: Deep Space Nine. Va comenar la seva carrera a Broadway; es va estrenar en el cinema amb la pellcula The Sentinel (1977).

El 1994 es va divorciar d'en Nick Miscusi, amb qui va tenir un fill, en Buster. El 1997 es va casar amb n'Alexander Siddig, el seu collega de Star Trek, amb qui va tenir en Django. Divorciada de nou el 2001, es va casar en terceres npcies amb en Matthew Rimmer el 2003.

Quan va acabar Star Trek: Deep Space Nine, na Nina Visitor va tornar a Broadway per a interpretar Roxie Carmichael en el musical Chicago. Tamb va aparixer a sries com Dark Angel, Frasier, Las Vegas i Wildfire.


 Enllaos extens .
 ;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298262" title="Uni Esportiva Extremenya" nonfiltered="2945" processed="2940" dbindex="117962">


La Uni Esportiva Extremenya s un club de futbol de la vila de La Massana, a Andorra. El 2006 va baixar a la Segona Divisi d'Andorra desprs d'estar una temporada a la mxima divisi estatal en la que noms va aconseguir un punt davant el CE Principat. Fins al 2003 s'anomenava Futbol Club Francfurt Cerni.


Trajectria a Primera Divisi.



Referncies.


Enllaos externs.

Posicions finals a la lliga andorrana ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298264" title="Avinguda de Vicent Blasco Ibez" nonfiltered="2946" processed="2941" dbindex="117963">




L'avinguda de Vicent Blasco Ibez s una via urbana de Valncia, situada entre els Jardins del Real i el Cabanyal. Tamb fita amb les avingudes de Sucia, d'Arag, de Catalunya, de Cardenal Benlloch, de Manuel Candela, el carrer de Clariano i el carrer de la Serradora.

Nom.
L'avinguda pren el nom d'un escriptor i poltic important de Valncia del segle XX, Vicente Blasco Ibez. Abans del 1980, fou coneguda com el passeig de Valncia al Mar, nom que encara porta inscrit a diversos punts de la vorera de l'avinguda.

Histria.
L'avinguda fou construit en trams. El primer tram, que ocupava l'antic cam del Cabanyal, era el que anava dels jardins del Real fins a les vies de tren de l'avinguda d'Arag, completat als 1940s. Subseqentment es faria els trams fins a l'avinguda de Manuel Candela i es crearia el barri de l'Illa Perduda entre el 1955 i el 1962, que impulsava un canvi de rumb de l'avinguda projectada, i que la faria recta. Al 1974 se suprimiren les vies de tren de l'avinguda d'Arag i als 1980 es compliren els treballs per a acabar el tram de l'avinguda de Manuel Candela fins al Cabanyal. 

Darrerament l'avinguda ha sigut protagonista d'una polmica sobre la seua extensi cap a la mar, cosa que requereix l'enderroc de part del barri martim del Cabanyal, i malgrat l'estatu de B Cultural Nacional que t aquest barri, finalment ha sigut declarat legal. Vegeu Salvem el Cabanyal per ms informaci.

Elements importants.




A hores d'ara l'avinguda t una llargada de 3 km amb quatre places giratries. Als dos costats hi ha un carril bici adossat i dividint els dos sentits de trnsit, amb tres carrils cada un, hi ha una srie de jardins lleugerament per davall del nivell de la carretera. Per fi a gran part de l'avinguda hi ha arbredes a un o dos costats d'ella.

Trams.
Jardins del Real fins a l'avinguda de Sucia.
Aquest tram divideix el barri d'Exposici al sud dels de Jaume Roig i Ciutat Universitria al nord. Davant del naixement de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que dna accs als Jardins del Real. Al sud, hi ha la plaa de la Legi i la Clnica Quirn, amb els Jardins de Montfort directament darrere. Tot aquest tram destaca una srie de jardins amples i ombvols en bell mig de l'avinguda, interromputs per per carrers que comuniquen un sentit de trnsit amb l'altre. En un d'aquests jardins belluga una petita esttua dedicada a Vicente Blasco Ibez l'any al qual l'avinguda reb el seu nom actual, el 1980.

Igualment, concentra gran part de les facultats de la Universitat de Valncia, situats sobretot al principi de l'avinguda:
 Facultat de Geografia i Histria;
 Facultat de Traducci i Filologia;
 Facultat de Filosofia;
 Facultat de Medicina;
 Facultat de Geografia i Histria;
 Tamb hi trobem el Rectorat de la Universitat de Valncia i l'Hospital Clnica de Valncia.

A la vora nord de l'avinguda, hi ha una zona nocturna destacada majorment entre els universitaris que rep el nom de Woody.
Al final d'aquest tram, al cant amb el carrer de Sucia, trobem l'estaci de metro de Facultats.

Sucia fins al carrer de Ramon Llull.
Aquest tram divideix els barris de Mestalla i l'Amistat al sud dels de Ciutat Universitria i Sant Josep al nord. Al cant amb l'avinguda d'Arag, trobem el Nou Ajuntament de Valncia. Al costat hi ha la seu de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer. A la fita amb l'avinguda de Catalunya, hi ha el conegut institut d'educaci secundria El Pilar. A conseqncia de la proximitat de l'estadi de Mestalla i de les facultats, aquest tram concentra molts restaurants i bars. Just al nord de l'avinguda, en parallel, hi ha les places de Xquer i d'Hondures, que concentraven als 1990s gran part de l'oferta d'oci d'aquest districte universitari. Avui en dia, s la plaa del Cedre, just al sud de l'avinguda a la fita amb Manuel Candela, que els ha pres relleu.

Ramon Llull fins al Cabanyal.

Aquest tram s una zona ms residencial. Al final de l'avinguda s l'Estaci de Cabanyal.

Referncies.


Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;
Pgina oficial sobre l'avinguda;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298266" title="Gran Via del Marqus del Tria" nonfiltered="2947" processed="2942" dbindex="117964">


La Gran Via del Marqus del Tria s una via urbana de Valncia, situada entre l'avinguda d'Arag (a travs del Pont d'Arag) i l'avinguda de Germanies. Tamb fita amb l'avinguda del Regne de Valncia, el passeig de la Ciutadella, l'avinguda de Jacinto Benavente, l'avinguda de Manuel Candela i el carrer de Serradora.

Nom.
Aquesta avinguda pren el nom d'un noble important de Valncia, el marqus del Tria. Durant la segona repblica (1936-39), fou batejada amb el nom de Bonaventura Durruti.

Histria.
A l'actualitat s'hi construeix una lnia de tramvia (vegeu Lnia 2 de Metro de Valncia).

Elements importants.

Al cap de la Gran Via trobem la plaa de Cnovas. L'avinguda divideix el barri del Pla del Remei del de l'Eixample. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298268" title="Incident OVNI de Manises" nonfiltered="2948" processed="2943" dbindex="117965">
L'Incident OVNI de Manises o Cas Manises va ser un albirament d'origen desconegut esdevingut l'11 de novembre del 1979, que va provocar que un vol comercial haguera de fer un aterratge d'emergncia a l'aeroport de Manises (Valncia).

 Els fets .

El succs el va protagonitzar un Supercaravelle de la companyia TAE (ja desapareguda). Aquest vol, el JK-297 amb 109 passatgers, procedia de Salzburg (ustria) i havia fet escala a Mallorca abans de continuar rumb a Les Palmes.

A mig cam i pels volts de les 11 de la nit, el pilot Francisco Javier Lerdo de Tejada i la seua tripulaci van observar una srie de llums roges que es dirigien cap a la mateixa aeronau. El rumb de collisi d'aquest presumpte artefacte va provocar un gran nerviosisme en la tripulaci. El comandant va demanar informaci sobre les estranyes llums, per ni el radar militar de Torrejn de Ardoz (Madrid), ni el centre de control de Barcelona no van poder donar una explicaci del fenomen.

Per tal d'evitar una possible collisi, el comandant va elevar el seu aparell, per les llums van fer el mateix i es van se collocar a noms mig quilmetre de l'avi. La impossiblitat de fer una maniobra per a esquivar-les va provocar que el comandant es veiera forat a desviar el seu rumb i aterrar d'emergncia a l'aeroport de Manises. s la primera vegada en la histria que un avi comercial es veu obligat a aterrar d'emergncia a causa d'un suposat albirament ovni, ja que el no identificat estava violant totes les normes bsiques de seguretat.

Les llums van detenir la persecuci abans de l'aterratge. Tres formes no identificades van ser detectades finalment pel radar. La mida d'aquella forma luminosa, que va ser observada per nombrosos testimonis, va ser calculada en uns 200 m de dimetre. Una de les estranyes formes va passar molt a prop de la pista d'aterratge. Fins i tot es van arribar a encendre els llums d'emergncia en previsi que all fora un vol no registrat en dificultats.

Ja a l'endem, pels volts de les 0.40 h, un Mirage F-1 es va enlairar de la base area prxima de Los Llanos (Albacete) amb l'objectiu d'identificar el fenomen. El pilot, Fernando Cmara, capit de l'Exrcit de l'Aire, va haver d'augmentar la seua velocitat fins a 1,4 mach per a finalment distingir una forma troncocnica que canviava de color, tot i que de seguida l'artefacte va desaparixer de la seua vista. El pilot va rebre informaci sobre un nou eco del radar, que indicava que hi havia un nou objecte, o potser el mateix, sobre Sagunt. Quan el pilot es va acostar suficientment, l'objecte va accelerar i va desaparixer de nou. Aquesta vegada, per, el caa va ser bloquejat (els seus sistemes electrnics van ser inutilitzats). En termes de defensa a es considera una operaci d'agressivitat. Finalment, va passar el mateix per tercera vegada, i aquesta volta l'ovni va desaparixer definitivament rumb a l'frica. Desprs d'una hora i mitja de persecuci, i a causa de la manca de combustible, el pilot va haver de tornar a la seua base sense resultats.

 Repercussi pblica .

Al llarg de l'ltim mig segle hi ha hagut mltiples testimonis similars d'altres pilots que han viscut situacions similars, i hom els suposa suficientment preparats per a afrontar aquests fets. Tanmateix, en aquesta ocasi, el perill sembla que va ser massa evident.

Aix, sumat al fet que els mitjans de comunicaci estigueren saturats en aquella poca de notcies ovni, va poder influir tant en la tripulaci de l'aparell com en l'opini pblica. Per aix s'ha de comprendre que es relitzara una operaci tan extrema com l'aterratge d'emergncia.

 Possibles explicacions .

Hi ha moltes hiptesis sobre l'explicaci d'aquest succs; des dels qui creuen que el fenomen ovni consisteix en la visita d'habitants d'uns altres mns fins als qui pensen que aquelles llums no eren sin astres nocturns o fenmens meteorolgics.

Els escptics expliquen el bloqueig electrnic del Mirage F-1 basant-se en qu hi havia estacionada a la zona la Sisena Flota de la Marina dels Estats Units amb un potent sistema de guerra electrnica, pendent dels sucessos de la crisi dels ostatges a l'Iran.

L'explicaci oficial vindria grcies a l'expedient de l'Exrcit de l'Aire espanyol, que seria desclassificat anys desprs, a l'agost del 1994. L'afer va arribar fins i tot al Congrs dels Diputats de l'Estat, quan el setembre del 1980 el diputat Enrique Mgica va demanar una explicaci del que s'havia esdevingut.

Una de les explicacions ms recents dels fets afirma que les llums vistes per la tripulaci del Supercaravelle JK-297 eren en realitat les flamerades de les torres de combusti de la refineria d'Escombreras, al costat de Cartagena.

No obstant aix, el succs no est tancat i continua sent fruit de debats i tota mena d'explicacions.

 Enllaos externs .
 
Explicaci racional del fenomen per part de la Fundaci Anomalia  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298274" title="Avinguda de Catalunya (Valncia)" nonfiltered="2949" processed="2944" dbindex="117966">


l'Avinguda de Catalunya s una via urbana de Valncia, situada entre l'avinguda d'Arag i l'Autovia del Mediterrani, i constitueix la principal eixida en direcci Barcelona. Tamb fita amb l'avinguda de Blasco Ibez i l'avinguda de Primat Reig.

Nom.
L'avinguda pren el nom de l'autovia que hi neix, que es dirigeix a Catalunya. 

Histria.
A l'actualitat s'hi fan obres per crear una glorieta entre l'autovia i l'avinguda que tamb conectar amb la Ronda Nord de Valncia. Ser tamb l'entrada del TGV al nord de la ciutat, a travs d'un tnel (vegeu AVE). Hi haur un altre tnel per al trnsit motoritzat.

Elements importants.
Molt a prop del cap de l'avinguda est la Mesquita de Valncia, l'nica a la ciutat. Al final hi ha el col.legi major d'Ausis March i el nou centre de la Salut Pblica. Al cant amb Primat Reig hi ha la seu del British Council, un consorci de promoci cultural i lingstica. Al cant amb Blasco Ibez, es troba el conegut institut del Pilar. A l'alada de la futura glorieta, passa les lnies 4 i 6 del tramvia. Junt amb Primat Reig hi ha un senyal que anuncia l'entrada a Valncia i un rellotge que imita la bandera europea.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298275" title="Esttor" nonfiltered="2950" processed="2945" dbindex="117967">
Esttor (Stator) era un servidor pblic que estava a disposici dels magistrats romans a les provncies.

El seu nom derivaria d'estar al lloc (o al costat) del magistrat corresponent, per poder executar totes les seves ordes. La seva missi principal era portar cartes i missatges, per realitzaven tamb altres funcions com allotjaments, actes cerimonials, provements, etctera.

L'ofici fou suprimit per l'emperador Alexandre Sever que va establir que en endavant les seves funcions serien fetes per soldats. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298276" title="Estnia" nonfiltered="2951" processed="2946" dbindex="117968">
Estnia (Sthenia) fou un festival celebrat pels argius i en egneral a la regi de l'Arglida, en honor de l'anomenat Zeus Esteni (Zeus Sthenius), que tenia un altar en una gran roca a la vora d'Hermone.

Plutarc fa constar que s feien sessions de lluita i msica de flauta i diu tamb que la tradici original era que el festival s'havia establert en honor en Danaus i noms ms tard es va dedicar al Zeus Esteni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298278" title="Estipendiari" nonfiltered="2952" processed="2947" dbindex="117969">
Estipendiari s en general el que rep un estipendi o diner fixat. 

Sota els romans era estipendiari qui rebia un salari fix (stipen diarius miles) generalment soldats del exrcit o veterans que havien servit molts anys o en moltes campanyes. Estipendiria podia ser tamb una ciutat sotmesa a un tribut regular.

Vegeu tamb.
 Estipendi;
 Ciutat estipendiria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298281" title="Ciutat estipendiria" nonfiltered="2953" processed="2948" dbindex="117970">
Ciutat estipendiria (Civitas stipendiaria) s el nom que es donava a algunes ciutats sotmeses als romans, que estaven sota domini de Roma (normalment dins una provncia) i subjectes a un tribut establert anomenat "stipendium" (vegeu Estipendi), que era equivalent a una dcima o dotzena part del productes de les seves terres de cultiu, dels ramats i de les vendes en el comer.

La posici de ciutat estipendiria era ms honorable que la ciutat subjecte a vectiglies, per la distinci no sempre fou ben observada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298282" title="Avinguda del Regne de Valncia" nonfiltered="2954" processed="2949" dbindex="117971">


L'Avinguda del Regne de Valncia o Antic Regne, s una via urbana de Valncia, situada entre l'Avinguda del Marqus de Tria  i el Pont del Regne de Valncia. Tamb fita amb l'Avinguda de Peris i Valero.

Nom.
L'avinguda pren el nom de l'antic Regne de Valncia. Durant la segona repblica (1931-1936), fou batejat 14 d'abril.

Histria.
A l'actualitat s'hi construeix una lnia de tramvia (vegeu MetroValencia).

Elements importants.
Al cap de l'avinguda trobem el Jard del Tria. Al fons, el barri de Russafa. Divideix en dos el barri de l'Eixample de Valncia.





 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298283" title="Rosa gllica" nonfiltered="2955" processed="2950" dbindex="117972">


Rosa gallica s una espcie de rosa nativa del sud i del centre d'Europa fins a Turquia. 
Es tracta d'un arbust baix, amb la tija erecta i provista de grans agullons. Les flors sn de color carmes-violaci, solitries i d'uns 9 cm de dimetre que floreixen el mes de Juny. 
T propietats tniques i astringents utilitzades sobretot per via tpica. 

 Nomenclatura .

  Nom cientfic complet:
Rosa gallica

  Famlia:
Rosceae

  Categora taxonmica: 
domini planta, phylum magnoliophyta, classe magnoliopside, ordre rosales, famlia rosaceae, subfamlia rosoideae, gnere rosa, espcie Rosa gallica

  Noms populars: 
Rosa de Castilla, Rosal castell, Roses franceses, Rosa roja, Rosa rossa, Rosal de Jeric,Rosa gllica

  Etimologa: 
En catal  i per altres llenges romniques tamb , el terme 'rosa' prov directament i sense canvis del llat rosa, amb el significat que coneixem: 'la rosa' o 'la flor del rosal';
En quant a la base, el nucli deriva d una arrel indoeuropea vardh- (wardh), vradh- (wradh), 'crixer'; on en snscrit wardh-as, significa 'germinant', i wardhati, 'elevar(se)', 'prosperar'.
Per altra part, pot ser un derivat d una arrel grecollatina VRAD-, 'plegar-se', 'fer-se flexible'. Color clar.
'Rosa' tamb s un terme coincident amb diversos noms germnics que tenen l arrel hrod, amb el significat de 'gloria'.


 Ecologia .

  Distribuci mundial: 
a Europa i al nort d'frica, sobretot al Marroc Moldvia, Ucrana, Europa Central, regi Mediterrnia i sia menor.

  Distribuci al Principat:
No n'hi ha

  Hbitat: 
en boscos, en arbusts i a la vora de camins.


 Descripci .

 Forma vital(de Raunkjaer):. 

Nanofanerfits

 Port i dimensions . 
Els rosals sn arbusts o trepadores ( a vegades penjants) generalment sn espinosos. Arriben fins a 2-5 metres d altura i algun cop arribar a 20 metres trepant sobre altres plantes.


 rgans vegetatius .

o Forma i tipus de la rel:
rizoma estolonfer (branca llarga i prima a la base de una tija i que dna lloc a arrels 

o Morfologia, tipus i consistncia de la tija:
arbust de talls semillenyosos, casi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa, amb notables formacions epidrmiques de variades formes, estpules persistents (agullons).

o Morfologia (forma, divisi marge), textura i disposici de les fulles: 
perennes o caduques, compostes, pinnades. Peciolades, folols amb el cant aserrat. Es freqent la presencia de glndules annexes sobre els mrgens, olorferes o no.

o Tipus de pilositat: (si n hi ha)
curta, suau i densa. Pubescent


 rgans reproductors .

o Repartici de sexes:
s una planta hermafordita

o Inflorescncia: 
Inflorescncies racemoses, formant corimbs; per poden presentar flors solitries.

o Morfologia i color del periant: 
els spals formen el calze. Aquest s dispal, format per 5 spals de color verd. Normalment aquest spals sn simples, encara que en alguns casos pot ser de forma complexa amb algunes lobulacions.

Els ptals formen la corolla, que s dialiptala, simtrica i formada per 5 ptals regulars de colors cridaners o blanc. La corolla normalment s doble o plena degut a la transformaci dels estamps en ptals.

o Androceu:
compost per nombrosos estamps disposats de forma espiral. Generalment en t un nombre mltiple dels ptals, que sn 5.

o Gineceu: 
compost por diversos pistils separats. T l ovari sper. T nombrosos carpels uniovulats (un primordi seminal per cada carpel).

o Fruit: 
el producte de la fecundaci de la flor s un fruit conegut amb el nom de cinorrod, compost per mltiples fruits secs petits (poliaqueni), separats entre ells i tancats dins un receptcul carns.



 Farmacologia .

  Part utilitzada: (droga)
 
Ptals, llavors i fruits

  Composici qumica: 
Cont vitamina C, vitamines del grup B, vitamina E, vitamina K, carotens, tanins, pectina i nicotinamida.

  Usos medicinals ,accions farmacolgiques:
Els ptals sn astringents, antiinflamatoris, antisptics i cicatritzants.

Combat la diarrea:Les infusions dels ptals de la Rosa gallica tenen efecte astringent.

s diurtica: Tant els ptals com les llavors alivien la retenci de lquids i ajuden al rony a eliminar se substncies residuals.

Alivia els mals menstruals: els ptals tenen un efecte descongestiu sobre l aparell reproductor i sn tils, tant per tractar les regles irregulars com les abundants.

Ajuda a lluitar contra la depresi: els seus fruits tenen un efecte estimulant i reparador del sistema nervis y poden millorar insomnis, depresions, irritabilitat i fatiga nerviosa.

Potencia les defenses: per la seva capacitat limpiadora, les infusions de ptas s empleen contra les enfermetats respiratries i per restablir la bona flora intestinal.

Mant la juventut: el sue contingut en vitamines i antioxidants (C, E, K, carotens), que lluiten contra els radicals lliures, explica el sue probable efecte a la preservaci de la juventud de las cllules.

Us extern: Aftes bucals, faringitis, blefaritis, conjuntivitis, vaginitis, ferides i  lceres cutnees.


 Cultiu.

Exposici:
Rosa gallica s una planta que es pot cultivar al jard  tot l any. No tem el fred y soporta  temperatures mnimes molt rgides. Recordems que gran part de les fulles de les plantes medicinals es poden utilitzar pel consum alimentari, llavors utilitzem insecticides i anticriptogmics per l agrocultura, sempre lluny del perode de la collita. Per un desenvolupament equilibrat, s aconsella de posicionar El French rose en un lloc on rebi almenys algunes hores de sol directe.

Adob:
A la primavera s aconssella abonar aquesta planta amb adobs rics en sofre, per afavorir el desenvolupament del aparell radical i de les fulles ms joves. Es poden fer servir adobs lquids que s han de subministrar cada 15-20 dies o adobs de lenta alliberaci,que van amb el terreny de cultiu que es canvia cada 3-4mesos.

Reg:
abans de recollir i utilitzar la planta, s ha de saber sobre els perodes balsmics, s a dir, s ha de saber quan la planta t els principis actius que volem. Perqu la planta no quedi seca s ha de mullar profundament el terreny amb 2-3 vasos d aigua cada 2-3 semanes.

Tractaments:
El clima primaveral,amb un elevat salt trmic entre les hores diurnes i nocturnes i les pluses freqents poden afavorir el desenvolupament de enfermetats causades per fongs, per aix prviament cal tractar la planta amb fungicides sistmics. A finals d ivern s aconsella tamb un tractament amb insecticida de ampli espectro per prevenir l atac de diferents bacteris. Recordar sempre que aquests tractraments s han de realitzar sempre abans de la floraci. 

Terreny:
S aconssella cultivar aquesta planta medicinal en un terreny tou i lleuger, molt ben drenat.


 RECEPTES AMB ROSES .

 vinagre de roses .

  100 g. de ptals de rosa
  900 ml. de vinagre de poma
Es deixa macerar els ptals al vinagre durant 24 hores en un lloc sec i fosc.
Envasar en dos ampolles de un litro, i omplir el que queda amb ptals frescs.
Deixar reposar uns mesos i colar abans d utilitzar-lo


 Aigua de roses per cuinar.

No t res a veure amb cosmtics.s extreu per destillaci i es pot comprar en establiments especialitzats en plantes medicinals. Es pot utilitzar en diferents plats de cuina, per exemple en l halva, un torr aromatitzat amb aigua de roses.


 Dhu .

  1 litre d aigua mineral amb gas
  3 cullerades de yogur natural
  Gotes de aigua de rosa
barrejar tots els ingredients i servir en fred.
s una beguda molt refrescante agradable per calmar la sed.


 Salsa de iogurt .

  1 yogur
  1 pepino rallat
  1cullarada de ptals de rosa secs
  1 cullarada de menta seca triturada
Barrejar b tots els ingredients i servir ben fresca, sola o acompanyant l arrs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298284" title="Estola" nonfiltered="2956" processed="2951" dbindex="117973">
Estola (del llat stola, "roba llarga") fou un vestit de dona rom que es portava sobre la tnica i s un ornament litrgic dels preveres i bisbes de l'esglsia catlica i l'esglsia anglicana.

Roba romana.
L'estola arribava prop dels peus i rodejava el cos de la dona al que se subjectava per una faixa, i anava cap al pit. La tnica no arribava gaire ms avall dels genolls per es distingia de l'estola perqu aquesta tenia un gasa cosida al fons fins a la vora. Es lligava amb una fbula. Generalment tenia mnigues per no sempre. 

Era el vestit caracterstic de les matrones romanes com la toga ho era dels homes. Les noies no la podien portar i havien de portar una toga fosca; Horaci parla de la matrona en oposici a la togata. Les dones de les que el marit s'havia divorciat per adulteri no podien portar estola (noms toga).

Ornament litrgic.

s una banda de roba, de la color litrgica corresponent al calendari litrgic catlic que es colloca al damunt de l'alba o la sotana dels sacerdots catlics ordenats. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298286" title="Salillas" nonfiltered="2957" processed="2952" dbindex="117974">


Salillas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298287" title="Estrateg" nonfiltered="2958" processed="2953" dbindex="117975">
Estrateg (strategus, plural strategi) fou un ofici militar a Grcia, equivalent a general.

Era principalment caracterstic dels estats democrtics com Atenes, Trent, Siracusa, Argos, i Thuris; quan a Jnia es van deposar les tiranies per Aristgores de Milet, es va establir al seu lloc strategi com a magistrats suprems.

Els estrategs a Atenes foren establerts desprs de la modificaci de la constituci de Clstenes i tenia funcions que antigament corresponien al rei i desprs al arcont polemarc. Foren deu, un per cadascuna de les deu tribus, i escollits per sufragi, i passaven un examen abans d'entrar en el crrec; havien de tenir al menys un fill legtim i tenir propietats immobiliries a tica; se'ls encarregava la direcci de les expedicions militars i els seus preparatius i dems matries connectades. Nomenaven per un any a les persones que els havien de servir com trierarques; presidien les corts marcials en els casos d'infraccions de caire militar i en casos d'emergncia podien convocar assemblees populars. 

A la batalla de Marat van ser presents els deu estrategs i l'arcont polemarc; tamb van participar els deu a l'expedici contra Samos (un dels estrategs era el poeta Sfocles), per aix foren excepcions i en general no ms de tres generals eren enviats a una missi dels quals un era considerat el cap per els altres dos tenien el mateix vot al consell de guerra. 

Algun estrateg fou investit de poders extraordinaris (per exemple Pricles; els que van dirigir l'expedici a Siclia: Ncies, Alcibades i Lamarc;  o Aristides d'Atenes a Platees)  per en general no fou aix i era un crrec amb responsabilitat i el seu final depenia de l'assemblea que podia estar influenciada per enemics personals; fins i tot Pricles va haver de pagar una multa per una suposada mala direcci (en realitat per haver esperat ms que el que va obtenir).

En temps de Cbries i Foci els generals romanien en general a casa i deixaven la guerra a caps militars mercenaris; algun no eren comandants de tot un exrcit i noms de la cavalleria o de la infanteria o de grups militars separats; un dels generals s'ocupava de la administraci de justcia i altres serveis civils com el pagament dels soldats. La flota atenenca era manada tamb per estrategs.

Els estrateg atenenc eren l'ofici ms important de la repblica especialment en temps de guerra i els ms distingits ciutadans el van exercir; l'home d'estat i el general eren sovint la mateixa persona per en temps posterior els crrecs van anar a persones diferents ; el darrer que va reunir la doble condici fou Foci que fou estrateg no menys de 45 vegades. En temps de Demstenes els generals o estrategs ms destacats foren Timoteu, Cbries, Ifcrates el Vell i Difites d'Atenes; tamb importants foren Cares i Lisicles; Caridem d'Eubea fou en realitat un cap de mercenaris. 

Al final de l'Imperi el suprem magistrat d'Atenes va rebre de l'emperador Constant I el Gran el ttol de Gran Duc amb funcions militars.

Estrategs destacats a Grcia foren els caps militars de la Lliga Etlia i de la Lliga Aquea, que tenien el crrec dstrategi per un any (sovint eren reelegits moltes vegades). El estrateg aqueu podia convocar l'assemblea per no tenia tot el poder poltic. El estrateg etoli era principalment militar.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298289" title="Jacobo Langsner" nonfiltered="2959" processed="2954" dbindex="117976">
Jacobo Langsner, dramaturg d'important presncia al teatre uruguai i argent a partir de 1950. Va nixer el 23 de juny de 1927  en Romuli, Romania, per des de molt menut va residir a Montevideo. 

Teatre.

El hombre incompleto - Sala Verdi, Montevideo,1951.
El juego de Ifigenia - Teatro Sols, Montevideo, 1953. ;
Los artistas  - Sala Verdi, Montevideo 1954.
Los elegidos estrenat simultniament en Buenos Aires i Montevideo 1958.
Esperando la carroza - Comedia Nacional, Montevideo, 1962.
Ocho espas al champagne - Sala Verdi, Montevideo 1971.
El tobogn - Teatro Oden, Montevideo, 1973.
Una corona para Benito - Compaa China Zorrilla. Teatro Oden, Montevideo 1973.
El terremoto - Compaa Virginia Lagos, Buenos Aires.
La gotita - Compaa Brandoni-Bianchi, Buenos Aires.
Al any 1975 viatja cap a Madrid on va viure sets anys, durant els quals se estrenan Esperando la carroza, al Teatro del Centro i Paternoster al Teatro Payr al any 1981.
La planta - Comedia Nacional, Montevideo.1981.
Una margarita llamada Mercedes - Compaa China Zorrilla. 1984.
De mis amores con Douglas Fairbanks - Teatro El Galpn, Montevideo;
1992;
Locos de contento - Compaa Oscar Martnez- Mercedes Morn;
Otros parasos - Norman Brisky y Cristina Banegas , Teatro Municipal Gral. San Martn, Buenos Aires  i  Comedia Nacional, Montevideo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298290" title="Vicente Magro Servet" nonfiltered="2960" processed="2955" dbindex="117977">
Vicente Magro Servet (Mrcia, 1960) s un jurista i poltic valenci d'origen murci. Llicenciat en dret, ha estat delegat de l'Associaci Professional de la Magistratura a Alacant (1988-1996), membre de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justcia de Valncia en 1988, renovat en 1995. Tamb fou Jutge Deg d'Elx (1990-1993) i escollit senador per la provncia d'Alacant pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 1996, per renunci al crrec el 1997 per a ser nomenat president de l'Audincia Provincial d'Alacant. El 2006 en fou nomenat director de la Secci de Violncia Domstica

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298297" title="Gabriel Elorriaga Fernndez" nonfiltered="2961" processed="2956" dbindex="117978">
Gabriel Elorriaga Fernndez (La Corunya, 1930) s un advocat gallec establit a Castell de la Plana. Llicenciat en dret i en periodisme, de jove va estar relacionat amb el Frente de Juventudes i amb el Sindicato Espaol Universitario (SEU). Collaborador de Manuel Fraga, fund la revista Familia Espaola i fou nomenat governador civil de Santa Cruz de Tenerife (1969-1971). Durant la Transici Espanyola fou membre de Reforma Democrtica i un dels membres fundadors d'Aliana Popular,

Fou escollit diputat pel Partit Popular a la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989 i 1993, i senador a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298299" title="Wielu?" nonfiltered="2962" processed="2957" dbindex="117979">




Wielu   s la segona ciutat ms gran de Polnia i s la capital del poviat de Wielu . En el 2006 tenia una poblaci de 26.628 habitants.  Est situada en el centre del pas, a 220 km al sud-oest de la capital, Varsvia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298300" title="Jos Antonio Beltrn Miralles" nonfiltered="2963" processed="2958" dbindex="117980">
Jos Antonio Beltrn Miralles (Castell de la Plana, 1948) s un pedagog i poltic valenci. Ha estudiat pedagogia i psicologia i s tcnic esportiu de l' INEF. Alhora, ha estat secretari general de FETE-UGT de Castell (1985-1990), Secretari de Relacions Internacionals de FETE-UGT federal (1987-1990) i Secretari General de FETE-UGT del Pas Valenci entre maig de 1990 i abril de 1992. Fou nomenat secretari general del PSPV-PSOE de Castell l'abril de 1992 i membre del Comit Nacional del PSPV-PSOE des l'abril de 1994. A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit senador per la provncia de Castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298304" title="Leopoldo Ortiz Climent" nonfiltered="2964" processed="2959" dbindex="117981">
Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941) s un enginyer i poltic valenci. Enginyer Agrnom i frigorista pel CNAM (Pars), becat en la Sorbona, diploma a Bolonya.  Ha estat Professor Adjunt a la Ctedra d'Operacions Bsiques d'Indstries Agrcoles i Termotcnica en l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Agrnoms de Valncia (1970-1971 i 1971-1972), delegat del Ministeri d'Agricultura en l'Ambaixada de Londres (1972-1976) per al Regne Unit i Irlanda, delegat del Comit de Gesti d'Exportaci de Fruits Ctrics per a Regne Unit i Irlanda, adscrit a les Ambaixades de Londres i Dubln (1976-1978) i delegat del Comit de Gesti de l'Exportaci de Fruits Ctrics a Brusselles per a tota la CEE i adscrit a les Ambaixades de Brusselles, La Haia i Pars (1978-1982), director general del Comit de Gesti de l'Exportaci de Fruits Ctrics (1982-1989) i Membre del Comit Consultiu d'Estructures Agrries de la Comisi d'Agricultura de la CEE (1983-1985).

Polticament, ha estat membre de la Junta Directiva Nacional del PP, del Comit Executiu Provincial de Valncia i Juntes Directives Provincial i Regional de Valncia. Membre de la CSA de l'OTAN (1985-1987), assessor de la FAO des de 1982, Membre d'EUCOFEL i de la Comissi de la CEE negociadora del GATT (1978-1989 i 1990-1993). 

El 1987 fou candidat al Parlament Europeu per Uni Valenciana, per no fou escollit; ocup un esc d'europarlamentari pel PP de 1989 a 1993. Fou escollit diputat del Partit Popular per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i senador per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298305" title="Nolasc Acarn i Tusell" nonfiltered="2965" processed="2960" dbindex="117982">
Nolasc Acarn i Tusell (Barcelona, 1941) s un metge catal, especialista en neurologia i psiquiatria per la Universitat de Barcelona. Ha estat Secretari general de la Societat Espanyola de Neurologia (1976-78), cofundador de la Revista de Neurologia (1972), president de la Societat Catalana de Neurologia (1992-94), president del Centre de Analisis i Programes Sanitaris (1983-1993), president del IV Congrs de la European Neurological Society (1994), secretari general de la Conferncia Nacional Alzheimer (1997-2001), i tamb s membre de l'American Academy of Neurology i de la Royal Society of Medicine. Acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya (des de 2001). 

Actualment s president de Mutual Mdica de Catalunya i Balears des de 1996, cap de la Secci de Neurologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron a Barcelona i professor en la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Va ser delegat de la Generalitat de Catalunya en la primera Comissi Mixta Estat-Generalitat (1977-1980). El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva destacada trajectria professional com a impulsor de la neurologia i per la seva contribuci a la igualtat d'oportunitats entre els gneres i la defensa del dret dels immigrants a l'atenci sanitria i la integraci social.

 Obres .
 Las Miopatas (1982);
 Mapa sanitario de Catalua (1982);
 La responsabilitat de l'acte mdic (1985);
 Enfermedades vasculares del sistema nervioso central (1988);
 Marcadores biolgicos y perspectivas terapeuticas en la enfermedad de Alzheimer (1989);
 Glosario de Neurologa (1990);
 Declamed: definicin, clasificacin y estudio del paciente demenciado (1990);
 Demencias, inicio de una dcada (1991);
 Anticuerpos antigangliosidos en la esclerosis multiple (1993);
 Cefalea (1997) ;
 El cerebro del rey (2001);

 Enllaos externs .
 Web de Nolasc Acarn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298308" title="Gerard Joseph Armstrong" nonfiltered="2966" processed="2961" dbindex="117983">

Gerard Joseph Armstrong, conegut com Gerry Armstrong, (Belfast, 1954) fou un futbolista nord-irlands.

Armstrong pass la major part de la seva trajectria esportiva a Anglaterra a clubs com el Tottenham Hotspur, on debut als 22 anys, Watford, West Bromwich Albion, Chesterfield i Brighton & Hove Albion.

Amb la selecci nord-irlandesa disput la Copa del Mn de 1982 on reeix brillantment, marcant un gol enfront Hondures i un contra els amfitrions, Espanya, que don la victria a la seva selecci i la classificaci per a la segent ronda eliminatria com a primera de grup. La selecci qued eliminada a la segona ronda, tot i un nou gol d'Armstrong enfront Frana. Fou el quart mxim golejador del torneig darrera de grans noms com Paolo Rossi, Karl-Heinz Rummenigge i Zico. Tamb disput la Copa del Mn de Mxic 1986.

La seva brillant actuaci al Mundial d'Espanya el portaren a fitxar pel RCD Mallorca entre 1983 i 1985.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fotografies i estadstiques a sporting-heroes.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298310" title="Copa Constituci 2006" nonfiltered="2967" processed="2962" dbindex="117984">
La Copa Constituci 2006 s la 14a edici de la Copa d'Andorra de futbol.

 Primera ronda .

La disputen equips de la Segona divisi d'Andorra.

 CE Principat B 0-3 FC Encamp;
 FC Santa Coloma B 1-4 Casa Estrella del Benfica;
 FC Lusitans B 2-0 Sporting Club d'Escaldes;

 Segona ronda .

S'incorporen els quatre darrers classificats a la Primera Divisi.

 FC Encamp 3-4 Inter Club d'Escaldes;
 Atltic Club d'Escaldes 3-2 Casa Estrella del Benfica;
 FC Lusitans B 0-2 UE Extremenya;
 CE Principat 1-2 UE Engordany;

 Quarts de final .

S'incorporen els quatre primers classificats a la Primera Divisi.

 Inter Club d'Escaldes 2-3 FC Rnger's;
 Atltic Club d'Escaldes 6-7 FC Lusitans;
 UE Extremenya 0-3 FC Santa Coloma;
 UE Engordany 0-5 UE Sant Juli;

 Semifinals .

 FC Lusitans 2-4 FC Rnger's;
 UE Sant Juli 0-1 FC Santa Coloma;
 Final .



 Referncies .
Copa Constituci 2006 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298311" title="Hsanda Gol" nonfiltered="2968" processed="2963" dbindex="117985">
La formaci de Hsanda Gol (pronunciat l) s un jaciment paleontolgic situat a la part mongol del desert del Gobi, especialment conegut per la seva riquesa en fssils de mamfers de l'poca de l'Oligoc, com ara hienodonts, entelodonts o els fssils ms complets coneguts de paracerateris. Entre aquests ltims es troba un esquelet nic de paracerateri que havia mort dempeus. Probablement degu morir atrapat en sorra movent, i la posici de les potes indica que estava lluitant per escapar-se'n.

L'exploraci paleontolgica del segle XIX i prinipis del segle XX s'havia concentrar principalment en jaciments europeus i nord-americans, com les fosforites del Carc o la formaci de Hell Creek. Tanmateix, Roy Chapman Andrews, del Museu Americ d'Histria Natural, aconsegu reunir fons per fer una expedici al desert del Gobi, fins aleshores ignorat pels perills que representava. Andrews esperava trobar al Gobi l'anella perduda entre els simis i els humans. El que descobr fou uns estrats que permeteren ampliar molt la informaci coneguda sobre la fauna asitica de l'Oligoc. Tanmateix, la recerca cientfica a Hsanda Gol es vei interrompuda el 1930 a causa de la inquietud poltica de la zona, i el jaciment no torn a quedar obert als cientfics estrangers fins els anys noranta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298312" title="Jaume Arenas i Mauri" nonfiltered="2969" processed="2964" dbindex="117986">
Jaume Arenas i Mauri (Argentona, 1925) s un activista cultural catal. Ha estat mecnic ajustador a Matar, operari en un taller de muntatge i reparaci de bicicletes, i establit a Argentona, cre l'equip de ciclisme Ciclos Arenas. Va ser titular d una empresa d impremta, treballant com caixista i maquinista des de 1949 fins 1979. Particip com a redactor,  a la revista municipal Ecos el 1948.  El 1950 fou soci fundador del grup Amics d'Argentona, promotors de la Festa del Cntir. Ha estat soci fundador de l Associaci Catalana en pro de la Justcia i directiu de 1991 a 1997. s jutge de pau d'Argentona, des de l 11 d'octubre de 1985 fins a l'actualitat. El 2008 ha rebut la Creu de Sant Jordi pel foment de l'associacionisme i la cultura popular i tradicional. 

 Enllaos externs .
 Homenatge i biografia a www.capgros.com El diari digital de Matar i el Maresme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298313" title="Copa Constituci 2005" nonfiltered="2970" processed="2965" dbindex="117987">
La Copa Constituci 2005 s la 13a edici de la Copa d'Andorra de futbol.

 Ronda preliminar .

 FC Santa Coloma B 3-0 Atltic Club d'Escaldes;
 Casa Estrella del Benfica 0-6 FC Lusitans;
 UE Engordany 0-3 Inter Club d'Escaldes;
 Deportiva La Massana - UE Engordany;

 Quarts de final .

S'incorporen els quatre primers classificats a la Primera Divisi.

 FC Santa Coloma B - CE Principat;
 Inter Club d'Escaldes 0-4 FC Rnger's;
 FC Lusitans 1-7 FC Santa Coloma;
 FC Encamp 0-4 UE Sant Juli;

 Semifinals .

 UE Sant Juli 6-5 FC Rnger's;
 CE Principat 0-1 FC Santa Coloma;
 Final .



 Referncies .
Copa Constituci 2005 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298314" title="Copa Constituci 2004" nonfiltered="2971" processed="2966" dbindex="117988">
La Copa Constituci 2004 s la 12a edici de la Copa d'Andorra de futbol.

 Primera ronda .

La disputen equips de la Segona divisi d'Andorra.

 CE Principat B 5-2 UE Extremenya;
 FC Santa Coloma B 2-1 Casa Estrella del Benfica;
 Sporting d'Escaldes 3-2 FC Lusitans B;
 Atltic d'Escaldes 0-1 Deportiva La Massana;

 Segona ronda .

S'incorporen els quatre darrers classificats a la Primera Divisi.

 CE Principat B 4-5 UE Engordany;
 Deportiva La Massana 2-3 FC Lusitans;
 Sporting d'Escaldes 0-16 CE Principat;
 FC Santa Coloma B 1-6 Inter Club d'Escaldes;

 Quarts de final .

S'incorporen els quatre primers classificats a la Primera Divisi.

 UE Engordany 0-8 FC Rnger's;
 FC Lusitans 1-3 FC Santa Coloma;
 Inter Club d'Escaldes 1-2 UE Sant Juli;
 CE Principat 5-2 FC Encamp;

 Semifinals .

 FC Rnger's 1-2 FC Santa Coloma;
 CE Principat 1-3 UE Sant Juli;
 Final .



 Referncies .
Copa Constituci 2004 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298318" title="Avinguda de Peris i Valero" nonfiltered="2972" processed="2967" dbindex="117989">


l'Avinguda de Peris i Valero s una via urbana de Valncia, situada entre l'Avinguda de Giorgieta i el Pont de l'Angel Custodi. Tamb fita amb l'Avinguda del Regne de Valncia i l'Avinguda d'Ausis March.

Nom.
 

Histria.


Elements importants.
Al cap de l'avinguda trobem l'entrada principal a la ciutat des del sud. Part de l'avinguda creua les lnies de tren procedents de l'Estaci del Nord, per unir-se amb Giorgieta i Sant Vicent Mrtir. Marca la divisi entre el barri de Russafa i els barris de Montolivet i En Corts. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298319" title="Didier Codorniou" nonfiltered="2973" processed="2968" dbindex="117990">
Didier Codorniou va ser un jugador de rugbi a 15 nascut el 13 de febrer de 1958 a Narbona (Aude). Va ser un dels millors tres-quarts centre del mn. Durant la seva etapa com a jugador va ser conegut amb els sobrenoms del Petit Prncep o el Cndor.

Carrera professional.
Va ser format per Franois Sangalli. El 1986 va deixar el Racing Club Narbonnais, equip amb qu havia debutat a 1a divisi amb 17 anys, fitxat per l'Stade Toulousain, on va constituir un sorprenent trio atacant amb Denis Charvet i ric Bonneval. Va saber fer brillar sempre els seus companys d'atac grcies a les seves passades llampec, amb una gran mobilitat i dotat d'una excellent arrencada instantnia.

Va acabar la seva carrera com a jugador al club de Vilafranca de Lauragus, entrenat per Serge Gabernet. Didier Codorniou s conegut tamb per haver estat l'alcalde socialista de Gruissan i conseller regional (President de la comissi d'Esports de la regi Llenguadoc-Rossell).

Clubs on va jugar.
 Racing Club Narbonnais fins el 1986;
 Stade Toulousain a partir de 1986;
 Football Club Villefranchois;

Palmars.
En club.
 Campionat de Frana 1979 amb el Racing Club de Narbonnais contra el Rugby-Bagnres. ;
 Campionat de Frana de rugbi 1989 amb l'Stade Toulousain contra el Rugby-Toulon.
 Challenge Yves du Manoir el 1978, 1979 i 1984 (finalista el 1982) amb el Narbona, i el 1988 amb el Tolosa. ;
 Copa de Frana el 1985 amb el Narbona.
 Challenge Antoine Bgure el 1979 i el 1980;

A l'equip nacional.
 32 cops seleccionat. 3 el 1979, 4 el 1980, 4 el 1981, 7 el 1983, 7 el 1984 i 6 el 1985.
 5 assaigs (20 punts);
 Grand Chelem el 1981. ;
 Torneig de les Cinc Nacions el 1983 (ex aequo amb Irlanda);
 Gires a Nova Zelanda (1979 i 1984), Austrlia (1981) i l'Argentina (1985);
 Va participar en l'equip dels Bleus que va guanyar per primer cop als All Blacks el 14 de juliol de 1979 a Auckland i marc l'ltim assaig, el de la victria histrica francesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298320" title="Avinguda del Port (Valncia)" nonfiltered="2974" processed="2969" dbindex="117991">


l'Avinguda del Port s una via urbana de Valncia, situada entre la Plaa de Saragossa i el Port. s l'avinguda ms llarga de Valncia, i durant molt dels seu trajecte li corre paral.lel el Carrer Illes Canries. Tamb fita amb el Passeig de l'Albereda, l'Avinguda d'Eduard Bosc, l'Avinguda de Cardenal Benlloch, l'Avinguda de Manuel Candela, el Carrer de Menorca i el Carrer de Serradora.

Nom.
L'avinguda pren el nom pel Port de Valncia. Durant la segona repblica (1936-39), fou batejat Avinguda de Lenin. 

Histria.
L'avinguda del Port fou construda l'any 1802, i rebia el nom del cam nou del Grau o simplement cam del Grau. Al voltant d'aquesta artria, que esdevingu l'eix principal entre la ciutat i el port, creixia rapidament una srie de magatzems, tallers i ms tard, factories, aprofitant la naturalesa de l'avinguda com a lloc de pas obligatori. Al 1909 la capalera del "cam nou" acoll una exposici comercial i industrial de gran ress que cre un conjunt d'edificis modernistes o eclctics dels quals en queden ben pocs, majorment al barri de l'Exposici. L'avinguda ha sigut sotms a uns canvis importants amb ocasi de la Copa de l'Amrica, tot canviant-hi el sentit de trnsit i adossant-hi un carril de bici.

Elements importants.
s la via d'accs ms important entre el centre i el port, comunicant els barris de Algirs, Aiora, Cam Fondo, La Creu del Grau, Canyamelar i El Grau.

Referncies.


Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;
Pgina oficial sobre l'avinguda ;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298322" title="Terenci Thos i Codina" nonfiltered="2975" processed="2970" dbindex="117992">
Terenci Thos i Codina (Matar, 1841-1903). Advocat, poltic i escriptor. Curs l ensenyament primari en l Escola Pia de Santa Anna de Matar i en acabar els estudis primaris pass a Barcelona on curs dret i filosofia i lletres. s en aquest perode quan coincid amb l ambient cultural que havia de conduir el 1859 a la restauraci dels Jocs Florals de Barcelona. Entre 1859 i 1860 es trasllad a Madrid, junt amb el seu germ Silv, on feu el doctorat en Filosofia i Lletres, que obtingu el 1860 i, dos anys desprs feu el de Dret Civil i Cannic, el mateix any que obtenia el primer xit en els Jocs Florals. 

L any 1863 s advocat i entra com a soci numerari a la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. El prestigi que havia anat guanyant amb els Jocs i les seves relacions amb els principals personatges de la Renaixena el conduren el 1864 a collaborar en la premsa de l poca, iniciant un perode fins el 1867 escrivint  un article setmanal en el Diario de Barcelona. El 1865 ingress en el Collegi d advocats de Barcelona i l any segent veia la llum la seva obra ms coneguda, Lo llibre de la infantesa. Rondallari catal.

El 1867, el 26 de novembre, es casava amb Maria de l Encarnaci de Bofarull i de Palau a la parrquia de Sant Josep de Matar. En el casament actuaren de testimonis els seus amics i prestigioses plomes del Diario de Barcelona, en Josep Coll i Veh i n Estanislau Reynals i Rabassa. D aquest matrimoni en nasqueren quatre fills. El 1876 va morir la seva esposa i, des d aquell moment, es dedic plenament a la seva feina. Fou professor a l escola Valldemia, de la que fou vice-director i on dirig el butllet fins el 1888. El 1876 fou nomenat catedrtic de l Escola d Enginyers Industrials de Barcelona i, ms endavant, catedrtic de Legislaci industrial. Per a aquesta tasca docent, que el portava diriament de Matar a Barcelona, cal afegir-hi la seva tasca professional com a jurista. Era advocat i al llarg de la seva vida professional assessor particulars, empreses i grans corporacions com ara la companyia minera per a la que treballava el seu germ, o l Ajuntament de Matar o el de Vilassar de Mar, per als que en fou conseller, com tamb fou assessor de marina dels districtes de Matar i Masnou o l avui Caixa Laietana entre tants d altres afers. 

Entre 1877 i 1880 fou elegit diputat provincial pel districte de Matar pel partit conservador, tasca en la que impuls importants iniciatives. El 9 d agost de 1881 es casava novament, ara amb Maria Carme Cabanyes i Rabassa a Can Cabanyes d Argentona.

Terenci Thos i Codina va estar al darrera de nombroses associacions culturals i d iniciatives ciutadanes que s encaminaven a donar sortida als nous reptes que propiciava la societat canviant del seu temps. Aix, des del 1864 form part de la Comissi de l Acadmia de Belles Arts per a la restauraci del monestir de Ripoll. Fou l impulsor de la primera exposici industrial i agrcola celebrada a Matar durant les Santes de 1865 en l Escola Pia. Contribu decisivament a la creaci de l Escola d Arts i Oficis de Matar, fou un dels impulsors del Circulo Catlico, recolz l Associaci Excursionista de Matar, fund l Associaci Artstic Arqueolgica Mataronesa, fou deg del Collegi d Advocats de Matar i president de la junta de govern de la Caja de Ahorros de Matar, embri de l actual Caixa Laietana, entre un extens llistat d iniciatives ciutadanes.
Literriament assol el seu mxim prestigi en obtenir el ttol de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1887.

El 1892 particip en l Assemblea catalanista de Manresa on present diverses esmenes. Impulsor del moviment catalanista a Matar i al Maresme, exerc el paper de mestre per a unes noves generacions que al nou segle convertirien el moviment en veritablement poltic. Aquest fou el cas de Josep Puig i Cadafalch.

I tot aquest desplegament intellectual i d activitat, sempre estar sotms a una premissa inicial: la recuperaci nacional per a superar els nous reptes de la Catalunya contempornia.

 Obra literria .

L obra literria de Terenci Thos s extensa, diversa i, sobretot, dispersa. Dispersa en la premsa i en altres publicacions peridiques de l poca. I quan diem diversa ens referim a la diversitat de gneres que tract: poeta llorejat, articulista i traductor. La seva producci s bilinge, obres en catal i obres en castell. Com a poeta, quasi exclusivament va escriure en catal i com a periodista i articulista ho feu indistintament, per sobretot en castell. Entre 1864 i 1867 feu un article setmanal en el Diario de Barcelona de avisos y notcias; entre 1895 i 1896, tamb setmanalment, public un article breu o recopil notcies curtes en el suplement  Fulla catalanista  del Diario de Matar y comarca. Entre 1868 i 1888 va dirigir el Boletin del colegio de Valldema, fent-se crrec dels articles que obrien cada nmero. Per a ms d aquestes collaboracions fixes, ocasionalment tamb public articles a Revista catalana, Revista de Catalunya, La Veu del Montserrat, La Espaa Regional, La Veu de Catalunya, El Semanario de Matar o a Revista mataronesa. A ms, a banda dels seus articles i dels seus poemes, collabor en la premsa barcelonina fent arribar notcies breus, que no signava per que identifiquem clarament, a la Renaixena i ben segur a Lo Gay saber. I cal afegir encara la ms que probable collaboraci, tamb facilitant notcies breus, en butlletins d entitats com ara el de l Asociacin Artstico Arqueolgica Barcelonesa de la que n era membre com en Josep M. Pellicer des de 1877.

Quant a la seva obra potica, public poemes al Calendari Catal, a l Anuari catal, a La Renaixena, a La Veu del Montserrat, a La Ilustraci catalana, a l Almanaque literario del Ateneo Catalan, al Semanario de Matar, al Noticiero matarons, a la Fulla catalanista o a La Costa de Llevant. 

Cal esmentar tamb la seva faceta com a traductor. Sembla ser que estant a Madrid amb motiu dels seus estudis, va provar de traduir, juntament amb el seu germ Silv, la Mireia de Frederic Mistral. Per finalment i davant la dificultat qued inacabada. El 1894 va publicar la traducci al catal de l obra de Toms de Kempis Tractat de la Imitaci de Christ, traduhit de la llengua llatina  sa primognita la llengua catalana, per Terenci Thos y Codina, doctor en Dret y Mestre en Gay Saber.  

El 27 d abril de 1903 moria a Matar la figura capdavantera de la intellectualitat catalanista del Matar del segle XIX.

 Bibliografia .

Jaume VELLVEH I ALTIMIRA. Terenci Thos i Codina (Matar, 1841-1903). Un home de la Renaixena. Premi Iluro 2002. Matar: Caixa d Estalvis Laietana, 2003.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298333" title="Opra-comique" nonfiltered="2976" processed="2971" dbindex="117994">


L'Opra-comique s un gnere lric francs amb dilegs parlats. Els seus orgens provenen dels vodevils populars dels teatres de St. Germain i St. Laurent (i en menor mesura de la Comdie-Italienne) a Pars. 

Els primers compositors que van dedicar-se a aquest gnere foren Franois-Adrien Boeldieu, Daniel Auber i Adolphe-Charles Adam, i la seva prctica arribar fins al segle XX.

L'opra-comique es distingeix de la Grand opra pel seu desenlla, sempre feli. S'adrea a un pblic popular. Alterna els dilegs parlats i les escenes cantades i per aix no hi ha recitatius. Aborda assumptes de la vida quotidiana i fins i tot pot fer referncia a temes d'actualitat.

L'opra-comique va associada al teatre homnim de Pars, i malgrat el seu nom, els temes no han de ser necessriament cmics o lleugers, com ho demostra el fet que Carmen, de George Bizet, probablement l'opra-comique ms famosa, s una tragdia. 

No s'ha de confondre l'opra-comique amb la versi francesa de lOpera buffa italiana del segle XVIII, que en francs s'anomena opra bouffon.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298336" title="Philip Fotheringham-Parker" nonfiltered="2977" processed="2972" dbindex="117995">
  Philip Fotheringham-Parker  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Philip Fotheringham-Parker va nixer el 22 de setembre del 1907 a Beckenham, Kent, Anglaterra. Va morir el 15 d'octubre del 1981 a Beckley, East Sussex.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 14 de juliol del 1951 el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova de la temporada.

Philip Fotheringham-Parker va participar en aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no tornant a crrer a la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298337" title="John James" nonfiltered="2978" processed="2973" dbindex="117996">
John James va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

John James va nixer el 10 de maig del 1914 a Packwood, Warwickshire, Anglaterra. Va morir el 27 de gener del 2002 a Sant Julian's, Malta.

 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 14 de juliol del 1951 el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova de la temporada.
John James va participar en aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no tornant a crrer a la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298341" title="Barbuales" nonfiltered="2979" processed="2974" dbindex="117997">


Barbuales s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298342" title="Berbegal" nonfiltered="2980" processed="2975" dbindex="117998">


Berbegal s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298343" title="Bierge" nonfiltered="2981" processed="2976" dbindex="117999">


Bierge s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298344" title="Castejn del Puente" nonfiltered="2982" processed="2977" dbindex="118000">


Castejn del Puente s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298345" title="Torres de Alcanadre" nonfiltered="2983" processed="2978" dbindex="118001">


Torres de Alcanadre s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298346" title="Castillazuelo" nonfiltered="2984" processed="2979" dbindex="118002">


Castillazuelo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298347" title="Colungo" nonfiltered="2985" processed="2980" dbindex="118003">


Colungo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298348" title="Estada" nonfiltered="2986" processed="2981" dbindex="118004">


Estada s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298349" title="Naval" nonfiltered="2987" processed="2982" dbindex="118005">


Naval s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298350" title="Salas Altas" nonfiltered="2988" processed="2983" dbindex="118006">


Salas Altas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298351" title="Salas Bajas" nonfiltered="2989" processed="2984" dbindex="118007">


Salas Bajas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298352" title="Hoz y Costean" nonfiltered="2990" processed="2985" dbindex="118008">


Hoz y Costean s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298353" title="Laluenga" nonfiltered="2991" processed="2986" dbindex="118009">


Laluenga s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298354" title="Lascellas-Ponzano" nonfiltered="2992" processed="2987" dbindex="118010">


Lascellas-Ponzano s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298355" title="Peraltilla" nonfiltered="2993" processed="2988" dbindex="118011">


Peraltilla s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298356" title="Pozn de Vero" nonfiltered="2994" processed="2989" dbindex="118012">


Pozn de Vero s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298357" title="Santa Mara de Dulcis" nonfiltered="2995" processed="2990" dbindex="118013">


Santa Mara de Dulcis s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298358" title="Caparroso" nonfiltered="2996" processed="2991" dbindex="118014">

Caparroso s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita amb els municipis de Carcastillo, Mlida, Marcilla, Murillo el Cuende i Santacara.

 Barris .
 Parte vieja;
 Chantrea;
 Zona nueva;
 Barrio de la Estacin;

 Demografia .


 Enllaos externs .
 Institut d'estadstica de Navarra;
 Infraestuctura de Dades Espaials de Navarra;
 El foro de l@s vecin@s de Caparroso;
 Virgen del Soto;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298360" title="Vorey-sur-Arzon" nonfiltered="2997" processed="2992" dbindex="118015">


Vorey-sur-Arzon s un municipi francs del Departament de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia. Est situat a la uni dels rius Loira i Arzon.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298362" title="Milagro" nonfiltered="2998" processed="2993" dbindex="118016">

Milagro s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Funes i Villafranca/Alesbes, a l'est amb Cadreita i al sud amb La Rioja. 

 Demografia .

 Personatges illustres .
 Sixto Cmara, socialista utpic.
Guerra Civil Espanyola. 
 
Iniciada la Guerra Civil, 78 persones van ser assassinades, comenant el dia 22 de juliol de 1936 fins al mes de maig de 1937, que es van produir els ltims afusellaments de milagreses. Significatiu va ser el dia 5 d'agost quan 25 milagresos "desapareixen en el terme de Peralta, donant-se'ls per morts", segons el Delegat local. El rector Victori Aranguren, que havia sollicitat clemncia en alguna ocasi per als detinguts, va aparixer mort en el llit el 9 d'octubre de 1937. Es va parlar d'enverinament, encara que aix mai va poder saber-se. 

 Galeria d'imatges .

Fitxer:Image-Monte Alto3. Milagro. Navarra. Spanien.jpg|Camp d'energia solar
Fitxer:Jardn fantstico1. Milagro. Navarra. Spanien.jpg|Jard fantstic
Fitxer:Jardn fantstico2. Milagro. Navarra. Spanien.jpg|Jard fantstic
Fitxer:Image-Jardn fantstico3. Milagro. Navarra. Spanien.jpg|Jard fantstic
Fitxer:Image-Jardn fantstico4. Milagro. Navarra. Spanien.jpg|Jard fantstic















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298364" title="Uperodon globulosus" nonfiltered="2999" processed="2994" dbindex="118017">
 
Uperodon globulosus s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Dutta, S., Padhye, A., Sengupta, S. & Sarker, S.U.  2004.  Uperodon globulosus . 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298365" title="Uperodon systoma" nonfiltered="3000" processed="2995" dbindex="118018">

Uperodon systoma s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.

  Das, I., Dutta, S., Manamendra-Arachchi, K., de Silva, A. & Khan, M.S. 2004.  Uperodon systoma. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298368" title="Paradoxophyla" nonfiltered="3001" processed="2996" dbindex="118019">

Paradoxophyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba a Madagascar. 

Espcies.

 Paradoxophyla palmata ;
 Paradoxophyla tiarano;

Referncies.

 El gnere Paradoxophyla a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298369" title="Paradoxophyla palmata" nonfiltered="3002" processed="2997" dbindex="118020">

Paradoxophyla palmata s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cadle, J. & Vences, M. 2004.  Paradoxophyla palmata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298371" title="Litoria andiirrmalin" nonfiltered="3003" processed="2998" dbindex="118021">

Litoria andiirrmalin s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Referncies.

 McDonald, K., Alford, R., Cunningham, M. & Retallick, R. 2004.  Litoria andiirrmalin.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298372" title="Marcilla" nonfiltered="3004" processed="2999" dbindex="118022">

Marcilla s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Peralta, a l'est amb Caparroso, a l'oest amb Funes i al sud amb Villafranca/Alesbes 

 Demografia .


 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298373" title="Litoria castanea" nonfiltered="3005" processed="3000" dbindex="118023">

Litoria castanea s una espcie de granota que viu a Austrlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hines, H., Lemckert, F. & Robertson, P. 2004.  Litoria castanea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298374" title="Litoria cavernicola" nonfiltered="3006" processed="3001" dbindex="118024">

Litoria cavernicola s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Litoria cavernicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298375" title="Litoria chloris" nonfiltered="3007" processed="3002" dbindex="118025">

Litoria chloris s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;
 Cogger, H.G. 1979. Reptiles & Amphibians of Australia. A. H. & A. W. REED PTY LTD ISBN 0-589-50108-9.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298376" title="Funes (Navarra)" nonfiltered="3008" processed="3003" dbindex="118026">

Funes s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Peralta/Azkoien, a l'oest amb Azagra, a l'est amb Marcilla, Villafranca i Milagro, i al sud amb Rincn de Soto (La Rioja) 

 Demografia .

Etimologia. 
LEls estudiosos del tema, que encara que no es posen d'acord, semblen coincidir a assegurar que el significat procedeix del llat  finis  (limiti); Ramn Menndez Pidal, esmenta en els seus estudis diversos derivats de fines en toponmia Ines, al sud d'Osma i Fines a Almera, per no els relaciona amb la localitat, uns altres han volgut veure arrels rabs encara que gens aporten per a asseverar-ho, a Espanya i en llocs tan diferents com Mrcia i Galcia, existeixen homnims, encara que Murcia va estar sota l'gida rab, no fou aix a Galcia. Hi ha qui assegura que pot tenir significat de corda o sirga, que es talla i pot ser possible amb vista a l'orografia del terreny, tamb se li atribueix a la distribuci lineal del poblat primigeni, entre les penyes i el riu. A les documentacions ms antigues, apareixen les segents formes i variants al-Funs   888; Funis  1033; Funes   1036; Funs   1158; Funnes   1268; Funibus - 1312 . Per la primera accepci al-Funs, arabitzada, pot quedar la remota esperana que el nom pogus venir de fundo del llat fundus   (heretat o finca). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298377" title="Litoria citropa" nonfiltered="3009" processed="3004" dbindex="118027">

Litoria citropa s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia (des del sud de Nova Galles del Sud fins a l'estat de Victria). 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298378" title="Litoria coplandi" nonfiltered="3010" processed="3005" dbindex="118028">

Litoria coplandi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Litoria coplandi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298380" title="Litoria revelata" nonfiltered="3011" processed="3006" dbindex="118029">

Litoria revelata s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia.

Referncies.

  Hero, J.-M., Meyer, E. & Clarke, J. 2004.  Litoria revelata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298384" title="Peralta" nonfiltered="3012" processed="3007" dbindex="118031">

Peralta (basc Azkoien) s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite.  Limita al nord amb Falces, a l'est amb Caparroso, al sud amb Marcilla i Funes i a l'oest amb Andosilla, Azagra i San Adrin

 Demografia .


 Administraci .

 Economia . 
Indstria: Mquines expenedores (Azkoyen i Jofemar), mobiliari d'oficina (Jevit-Dina Mobel, components electrnics, grups de fred i refrigeraci industrial. Durant els ltims anys, Peralta s'ha consagrat com una de les capaleres econmiques de la zona, de manera que en les seves empreses treballen habitants tant del poble com dels voltants (Funes, Falces, Marcilla). En el seu poligono industrial hi ha empreses dedicades a manufactures metlliques, soldadura, pintura, injecci de plstics, cablejats i muntatge de targetes electrniques, a ms de petit tallers que actuen com subcontractistes de les empreses ms grans de la zona. Tamb existeix un polgon ramader, i diverses empreses dedicades al cultiu i comercialitzaci de verdures. El sector conserver, que va tenir antany tanta importncia, ltimament ha perdut una mica d'importncia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298385" title="Gensser" nonfiltered="3013" processed="3008" dbindex="118032">
Els genssers (del turc i eni eri) eren esclaus que l'Imperi Otom feia apressant infants dels diferents pobles que dominava, i que eren entrenats com a guerrers per la prpia estructura estatal, i integrats desprs com a soldats d'infanteria a l'exrcit. Tanmateix, gaudien de possibilitats importants d'ascens social.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298390" title="Litoria cyclorhynchus" nonfiltered="3014" processed="3009" dbindex="118033">

Litoria cyclorhynchus s una espcie de granota que viu al sud-oest d' Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Roberts, D. 2004.  Litoria cyclorhynchus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 29 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298391" title="Litoria dahlii" nonfiltered="3015" processed="3010" dbindex="118034">

Litoria dahlii s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D., Horner, P. & Retallick, R. 2004.  Litoria dahlii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298392" title="Litoria daviesae" nonfiltered="3016" processed="3011" dbindex="118035">

Litoria daviesae s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mahony, M. 2004.  Litoria daviesae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298393" title="Avinguda dels Tarongers" nonfiltered="3017" processed="3012" dbindex="118036">


l'Avinguda dels Tarongers s una via urbana de Valncia, situada entre l'Avinguda de Catalunya i el Cabanyal. Tamb fita amb el Carrer de Ramon Llull.

Nom.
L'avinguda pren el nom de l'arbre fruiter tpic del Pas Valenci.

Histria.
s una avinguda nova construda per conectar els campus de la Universitat de Valncia i la Universitat Politcnica de Valncia amb l'A-7 (eixida nord de la ciutat). Abans de construir-hi l'avinguda, l'indret era horta, i formava part del Cam de Vera.

Elements importants.
L'edifici ms conegut de l'avinguda s el Campus dels Tarongers de la Universitat de Valncia. L'entrada de la Politcnica s a l'avinguda. 

Al llarg de l'avinguda, trobem el tramvia (lnies 4 i 6) amb parades a Universitat Politcnica, Carrascar i Tarongers.







 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298394" title="Litoria dentata" nonfiltered="3018" processed="3013" dbindex="118037">

Litoria dentata s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia (des del sud-est de Queensland fins a Nova Galles del Sud). 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;
 Cogger, H.G. 1979. Reptiles & Amphibians of Australia. A. H. & A. W. REED PTY LTD ISBN 0-589-50108-9.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298395" title="Michel de Ghelderode" nonfiltered="3019" processed="3014" dbindex="118038">
Michel de Ghelderode, pseudnim d'Adhmar Adolphe Louis Martens, va ser un autor dramtic belga d'origen flamenc i d'expressi francesa. Neix a Ixelles el 3 d'abril de 1898 i mor a Schaerbeek el 1 d'abril de 1962. s enterrat al cementiri de Laeken.

Autor prolfic, va escriure ms de 60 obres de teatre, un centenar de contes, nombrosos articles sobre l'art i el folclore. Autor igualment d'una impressionant correspondncia de ms de 20.000 cartes. s el creador d'un univers fantstic i inquietant, sovint macabre, grotesc i cruel.

Obra dramtica.
 La Mort regarde  la fentre, 1918 ;
 Piet Bouteille, 1920 ;
 Les Vieillards, 1923 ;
 Le Cavalier bizarre, 1920/1924 ;
 Le Miracle dans le faubourg, 1924 ;
 Le Mystre de la Passion de Notre-Seigneur Jsus Christ, 1924 ;
 Ttes de bois, 1924 ;
 Duvelor ou la Farce du diable vieux, 1925 ;
 La Farce de la Mort qui faillit trpasser, 1925 ;
 La Mort du docteur Faust, 1925 ;
 Don Juan ou les Amants chimriques, 1928 ;
 Images de la vie de saint Franois d'Assise, 1926 ;
 Le massacre des innocents, 1926 ;
 Christophe Colomb, 1927 ;
 L'Escurial,  ;
 Vnus, 1927 ;
 La Transfiguration dans le Cirque, 1927 ;
 Barabbas, 1928 ;
 Noyade des songes, 1928 ;
 Un soir de piti, 1928 ;
 Trois acteurs, un drame..., 1928 ;
 Pantagleize, 1929 ;
 Atlantique, 1930 ;
 Celui qui vendait de la corde de pendu, 1930 ;
 Godelieve, 1930 (indit) ;
 Le Mnage de Caroline, 1930 ;
 Le Sommeil de la raison, 1930 ;
 Le Club des menteurs o Le Club des mensonges, 1931 ;
 La Couronne de fer-blanc, 1931 ;
 Magie Rouge, 1931 ;
 Le Voleur d'toiles, 1931 ;
 Le Chagrin d'Hamlet, 1932 ;
 Vie publique de Pantagleize, 1932(?) ;
 Arc-en-ciel, 1933 ;
 Les Aveugles, 1933 ;
 Les Femmes au tombeau, 1933 ;
 Le Sige d'Ostende, 1933 ;
 Adrian et Jusemina, 1934 ;
 La Balade du Grand Macabre, 1934 ;
 Masques ostendais, 1934 ;
 Petit drame, 1934 ;
 Sire Halewyn, 1934 ;
 Le Soleil se couche..., 1934 ;
 Mademoiselle Jare, 1935 ;
 Sortie de l'acteur, 1935 ;
 D'un diable qui prcha merveilles, 1936 ;
 La Farce des tnbreux, 1936 ;
 Hop Signor !, 1936 ;
 Fastes d'Enfer, 1937 ;
 La Pie sur le gibet, 1937 ;
 L'cole des bouffons, 1942 ;
 Le Papegay triomphant, 1943 ;
 Car ils ne savent ce qu'ils font, 1950 ;
 Marie la Misrable, 1952;

Traduccions al catal.
 L'escola dels bufons. Traducci de Jordi Pujiula.
 La balada del Gran Macabre. Traducci de Joan Argent;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298396" title="Ferran Lagarda Mata" nonfiltered="3020" processed="3015" dbindex="118039">


Ferran Lagarda i Mata (Barcelona, 1959) s un arqueleg format a la Universitat de Barcelona amb catedrtics de la talla de Joan Maluquer de Motes i Nicolau i Miquel Tarradell.


Dedicat durant llarg temps a la docncia, de la qual cosa en sn reflex els seus nombrosos articles a les revistes Guix, Perspectiva Escolar, etc., darrerament s'ha dedicat ms al camp arqueolgic, amb tot un seguit d'obres dedicades a l'arqueologia de l'illa de Menorca i a la pintura prehistrica, principalment de Catalunya i Arag. Destaquen les de la srie "arqueoguia.com": Taules (Saragossa, 2004), Navetes (Saragossa, 2005), Talaiots de Menorca (Saragossa, 2006), Basliques i mesquites de Menorca (Saragossa, 2007) Dlmens menorquins (Saragossa, 2007), Coves prehistriques de Menorca (Saragossa, 2008). Tamb sn d'esmentar les ms breus de la srie "minor": Itineraris arqueolgics per Menorca I i II (Saragossa, 2006 i 2007), Grabados rupestres de Menorca (Saragossa, 2006), Divagaciones sobre Sanisera, Torretrencada y Ses Roques Llises (Saragossa, 2007) i Vkings a Menorca (Saragossa, 2008). D'entre les seves collaboracions amb d'altres investigadors, esmentarem el llibre So na Caana (Alaior, Menorca), escrit a dues mans amb el tamb arqueleg Joan Carles de Nicols Mascar i publicat per Arqueomenorca el 2004 dins la collecc "Patrimonio Histrico de Menorca. Guas e Itinerarios", on tamb ha aparegut recentment el ttol Son Catlar (Ciutadella, Menorca). Un resum del seu treball s ben visible a la pgina creada el 1996, quan la web era a les beceroles, i renovada peridicament des d'aleshores, L'Arqueologia de Menorca 


Pel que fa al tema de la pintura prehistrica, cal destacar el seu codescobriment de les pintures prehistriques llevantines del Cingle de Tavertet, juntament amb Rosa Maria Asensi i Llus Poudevida, publicat al Butllet del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya el 1998 i posteriorment en la web  Les Pintures Prehistriques del Cingle de Tavertet. Igualment, s'han de d'esmentar els seus llibres sobre les pintures d'Albarracn (provncia de Terol): Las Pinturas Rupestres de Albarracn y las Claves del Arte Rupestre Levantino (Saragossa, 2004) i Revisitando Albarracn I: Los Toricos del Prado del Navazo (Pinturas rupestres en el Rodeno) (Saragossa, 2005).


s fill de Fernando Lagarda Calls (Barcelona, 1929-2007), filsof i poeta d'nima que noms ha deixat un manual esportiu publicat, Prontuario del Cmping (Ed. Zeus. Barcelona, 1964), malgrat que el seu entorn est preparant l'edici de les seves obres completes.


 Obres .
 Articles sobre fotografia .
 Diapositives, ja!  Perspectiva Escolar , 132. Pgs. 27-30. Barcelona, Febrer de 1989;
 Diapositives.  Escola d'Estiu. Diari , 6. Barcelona, 9 de Juliol de 1990;
 Una cmera fotogrfica amb una capsa de rodet.  Guix , 160. Pgs. 74-76. Barcelona, Febrer de 1991;
 Fem diapositives.  Guix , 169. Pgs. 74-76. Barcelona, Novembre de 1991;
 Diapositiva o vdeo?  diari. Escola d'Estiu , 2. Barcelona, 30 de Juny de 1992;
 Taller de Diapositivas.  Pantalla Escolar , 17. Pgs. 9-12. Madrid, Juny de 1992;
 Traient profit de la Fotografia.  Guix , 181. Pgs. 47-48. Barcelona, Novembre de 1992;
 La Fotografia a l'escola.  Sant Joan Informatiu . Pgs. 2.2-2.3. Barcelona, 1r. Trimestre Curs 92-93;
 Diapositives de paper. 1.  Guix , 201-202. Pgs. 124-126. Barcelona, Juliol-Agost de 1994;
 Diapositives de paper. 2.  Guix , 204. Pgs. 80-81. Barcelona, Octubre de 1994;

Articles sobre arqueologia.

 EGIPTO: Las  Pirmides , y bastante ms.  Foto Profesional , 103. Pgs. 7-9. Madrid, Juliol de 1991. ;
 Pels verals de Tavertet.  Revista del Col legi , 103. Pgs. 78-81. Col legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya. Barcelona, Hivern de 1998. (Amb Rosa Ma. Asensi i Llus Poudevida).
 Pequeo ensayo sobre la emocin.  Mediamweb  (http://www.mediamweb.com). Juny de 2003.
 Pilastres i columnes perforades menorquines.  Ex Novo , III. Pgs. 151-154. Comitia Rei Novae. Universitat de Barcelona. Barcelona, Novembre de 2006.

 Llibres d'arqueologia .
 Taules. Col. "arqueoguia.com", 1. Saragossa, 2004. (Existeixen versions lleugerament diferents d'aquesta obra en catal, castell i angls);
 So na Caana (Alaior, Menorca), con Joan C. de Nicols i Mascar. Col. "Patrimonio Histrico de Menorca. Guas e Itinerarios", 2. Arqueomenorca S.L. Menorca-Saragossa, 2004.
 Las Pinturas Rupestres de Albarracn y las Claves del Arte Rupestre Levantino. Col. "Patrimonio Histrico de Aragn. Guas e Itinerarios", 1. Saragossa, 2004.
 Navetes. Col. "arqueoguia.com", 2. Saragossa, 2005. (Amb versions lleugerament diferents en catal i castell).
 Talaiots de Menorca. Col. "arqueoguia.com", 3. Saragossa, 2006. (Amb versions lleugerament diferents en catal i castell).
 Itineraris arqueolgics per Menorca I. Col. "minor", 1. Saragossa, 2006.
 Grabados rupestres de Menorca. Col. "minor", 2. Saragossa, 2006.
 Revisitando Albarracn I: Los Toricos del Prado del Navazo (Pinturas Rupestres en el Rodeno). Col. "Patrimonio Histrico de Aragn. Guas e Itinerarios", 2. Saragossa, 2006.
 Basliques i mesquites de Menorca. Col. "arqueoguia.com", 4. Saragossa, 2007. (Amb versions lleugerament diferents en catal, castell i angls). ;
 Dlmens menorquins. Col. "arqueoguia.com", 5. Saragossa, 2007. (Amb versions lleugerament diferents en catal i castell). ;
 Itineraris arqueolgics per Menorca II. Col. "minor", 3. Saragossa, 2007.
 Divagaciones sobre Sanisera, Torretrencada y Ses Roques Llises (Menorca). Col. "minor", 4. Saragossa, 2007.
 Coves prehistriques de Menorca. Col. "arqueoguia.com", 6. Saragossa, 2008. (Amb versions lleugerament diferents en catal i castell). ;
 Estudio preliminar de la necrpolis talaytica de Son Bou (Alaior, Menorca). Col. "minor", 5. Saragossa, 2008.
  Vkings a Menorca. Les rtzies dels "homes del Nord" a les Balears. Col. "minor", 6. Saragossa, 2008.
 Son Catlar (Ciutadella, Menorca). Col. "Patrimonio Histrico de Menorca. Guas e Itinerarios", 3. Saragossa, 2008.
 Armamento prehistrico en cobre o bronce de Catalunya y Andorra. En premsa.

 CD-Rom .
 La Arqueologa de Menorca. Janun, S.C. Saragossa, 2003.
 Talat-Son Catlar, con Joan C. de Nicols i Mascar. Arqueomenorca S.L. Menorca-Saragossa, 2003.
 Arqueo-Balear, de Felipe Snchez-Cuenca Alomar. Saragossa, 2004. (Como Editor).

 Enllaos .
 L'Arqueologia de Menorca;
 Talat: Visita virtual al poblat talaitic de Talat de Dalt (Ma, Menorca);
 Son Catlar: Visita virtual al poblat talaitic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca);
Les Pintures Prehistriques del Cingle de Tavertet: La web de les noves pintures descobertes a Tavertet (Osona);
Bibliografia arqueolgica: El catleg de publicacions de Ferran Lagarda Mata, moltes d'elles sobre els jaciments arqueolgics de Menorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298400" title="Suzanne Lilar" nonfiltered="3021" processed="3016" dbindex="118040">


Suzanne Lilar (nascuda Suzanne Verbist) (Gand, Blgica, el 21 de maig de 1901 - 12 de desembre de 1992) fou una dramaturga, assagista i novel.lista belga flamenca d'expressi francesa.

Obra drmtica.
 Burlador ou l'Ange du demon. 1946;
 Tous les chemins mnent au ciel. 1947;
 Le Roi Lpreux. 1947;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298401" title="Escut de Villargordo del Cabriol" nonfiltered="3022" processed="3017" dbindex="118041">


L'escut oficial de Villargordo del Cabriol t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat. Al primer quarter, en camper de gules, un ca passant de sable amb una fogassa de pa, d'or, a la boca. Al segon quarter, en camper d'argent, una olivera de sinople fruitada de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de l'1 de desembre de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.179, del 5 de gener de 1994.

El gos amb el pa a la boca s l'atribut de sant Roc, patr de la vila. L'olivera alludeix a un dels conreus ms representatius del terme municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298402" title="Litoria electrica" nonfiltered="3023" processed="3018" dbindex="118042">

Litoria electrica s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004.  Litoria electrica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298403" title="Litoria elkeae" nonfiltered="3024" processed="3019" dbindex="118043">

Litoria elkeae s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Litoria elkeae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298404" title="Herman Closson" nonfiltered="3025" processed="3020" dbindex="118044">
Herman Closson fou un escriptor belga nascut l'any 1901 i traspassat el 1982. Ben aviat s'orienta vers el teatre. Busca la inspiraci en el passat amb Godefroid de Bouillon, Le jeu des quatre fils Aymon, Borgia, Sire Halewijn. No n'hi ha prou de recrear el passat, cal buscar a travs d'aquest les motivacions pregones de l'anima.


Obra dramtica.
 Le jeu des quatre fils Aymon. 1941;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298405" title="Litoria eucnemis" nonfiltered="3026" processed="3021" dbindex="118045">

Litoria eucnemis s una espcie de granota que viu a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M., Retallick, R., Richards, S. & Kurniati, H. 2004.  Litoria eucnemis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298406" title="Escut de Camporrobles" nonfiltered="3027" processed="3022" dbindex="118046">


L'escut oficial de Camporrobles t el segent blasonament:

Escut ibric de boca redona. En camper d'argent, un roure de sinople, acostat de dues espigues de blat encreuades a la destra i d'un ram a la sinistra, ambds de gules, i terrassat del seu color. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 13 d'abril de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.024, del 14 de maig de 1993.

El roure s un senyal parlant allusiu al nom de la vila. Al costat, dues figures allusives a la producci agrria del seu terme municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298407" title="Flicien Marceau" nonfiltered="3028" processed="3023" dbindex="118047">
Flicien Marceau, pseudnim de Louis Carette, s un autor dramtic, novel.lista i assagista francs d'origen belga, nascut el 16 de setembre de 1913 a Kortenberg (Brabant flamenc).

Obra dramtica.
 1951. L'cole des moroses ;
 1954. Caterina ;
 1956. L uf ;
 1958. La Bonne Soupe ;
 1960. L'touffe-Chrtien ;
 1962. Les Cailloux ;
 1964. La Preuve par quatre ;
 1965. Madame Princesse ;
 1966. Un Jour, j'ai rencontr la vrit ;
 1969. Le Babour ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298409" title="Litoria ewingii" nonfiltered="3029" processed="3024" dbindex="118048">

Litoria ewingii s una espcie de granota que viu a Austrlia (incloent-hi l'illa de Tasmnia) i Nova Zelanda (on ha estat introduda). 

Referncies.

  2004.  Litoria ewingii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298410" title="Litoria fallax" nonfiltered="3030" processed="3025" dbindex="118049">

Litoria fallax s una espcie de granota que viu a l'est d'Austrlia (des de Queensland fins a Nova Galles del Sud). 

Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298412" title="Litoria freycineti" nonfiltered="3031" processed="3026" dbindex="118050">

Litoria freycineti s una espcie de granota que viu a Austrlia (des de Queensland fins a Nova Galles del Sud). 

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298414" title="Litoria genimaculata" nonfiltered="3032" processed="3027" dbindex="118051">

Litoria genimaculata s una espcie de granota que viu a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Alford, R., Cunningham, M., McDonald, K., Richards, S. & Price, D. 2004.  Litoria genimaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298415" title="Escut de la Canyada" nonfiltered="3033" processed="3028" dbindex="118052">


L'escut oficial de la Canyada t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur dues claus d'or en sautor. Al cap, un escuss caironat amb les armes reials d'Arag: d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de juliol de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.346, del 7 d'octubre de 1998.

Les claus alludeixen a la posici estratgica del poble, a la vall de Biar, fent frontera amb terres de Castella (el terme de Villena no va passar a formar part del Pas Valenci fins a la divisi provincial del segle XIX, en qu fou integrat a Alacant). Els quatre pals del senyal reial recorden que, histricament, la Canyada va estar integrada fins al final del segle XVIII al terme municipal de Biar, vila vinculada a la Corona. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298416" title="Albert Vanloo" nonfiltered="3034" processed="3029" dbindex="118053">
Albert Vanloo fou un autor dramtic i llibretista d'peres i d'operetes belga d'expressi francesa nascut a Brussel.les el 1846 i mort a Pars el 1920.

Obra dramtica.
 Girofle-Girofla, opereta amb msica de Charles Lecocq (1874) ;
 Le Voyage dans la Lune, opereta amb msica de Jacques Offenbach i llibret amb col.laboraci d'Eugne Leterrier i Arnold Mortier (1875) ;
 La Petite Marie, opereta amb msica de Charles Lecocq (1875) ;
 L'toile, pera bufa amb msica d'Emmanuel Chabrier, llibret amb col.laboraci d Eugne Leterrier. (1877) ;
 Le Beau Nicolas, pera cmica amb msica de Paul Lacme d'Estalenx, llibret amb col.laboraci d'Eugne Leterrier (1880) ;
 Le Jour et la Nuit, opereta amb msica de Charles Lecocq (1881) ;
 La Fe aux chvres, opereta amb msica de Louis Varney, llibret amb col.laboraci de Paul Ferrier (1890) ;
 Les P'tites Michu, opereta amb msica d'Andr Messager (1897) ;
 Vronique, opereta amb msica d'Andr Messager (1898);

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298419" title="V-21" nonfiltered="3035" processed="3030" dbindex="118054">
La V-21 s una autovia entre Valncia (Avinguda de Catalunya) i Sagunt, i enllaa amb l'AP-7 (Autopista del Mediterrani) i l'A-23 (Autovia Mudixar). Forma part de l'Autovia del Mediterrani.

Recorregut.
Serveix els municipis de Valncia, Alboraia (Port Sa Platja), Massalfassar, La Pobla de Farnals, El Puig, Puol i Sagunt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298420" title="Litoria gilleni" nonfiltered="3036" processed="3031" dbindex="118055">

Litoria gilleni s una espcie de granota que viu al centre d'Austrlia.

Referncies.


 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298421" title="Planta psicoactiva" nonfiltered="3037" processed="3032" dbindex="118056">


Una planta psicoactiva s qualsevol planta que afecta les funcions del sistema nervis central (el cervell i/o la medulla espinal). Els principis actius que contenen aquestes plantes tenen capacitat per inhibir el dolor, modificar l'estat anmic o alterar les percepcions sensorials. Segons el seu efecte, aquest gran grup es pot subdividir en plantes estimulants, allucingenes, psicodliques, entergenes, narctiques i nootrpiques, entre d'altres.

Aquest s un llistat de les ms utilitzades:



Vegeu tamb.

 Llista de plantes medicinals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298427" title="Ilija Stanic" nonfiltered="3038" processed="3033" dbindex="118058">

Ilija Stanic va nixer el 19 d octubre de 1945 a Colopeci, un llogaret del municipi de Konjic, a l oest de Sarajevo (Bsnia i Hercegovina).

El seu pare va ser un nacionalista croat que va combatre contra el rgim comunista de Tito. En 1951, el pare d Ilija va morir en una operaci militar.

Ilija Stanic va marxar de Iugoslvia en 1966. Desprs de viure a Frana i Alemanya, es va installar a Espanya. Va treballar en la impremta del general Vjekoslav Luburic a Carcaixent (Valncia) fins al 20 d abril de 1969. Aquell dia, Luburic va ser assassinat i Stanic va fugir. Des de llavors, la Interpol el va cercar com autor de l assassinat, per mai el va detenir.

En 2003, un periodista valenci, Francesc Bayarri, va trobar Ilija Stanic a Sarajevo i va poder entrevistar-lo. Bayarri ha publicat un llibre sobre el tema, titulat  Cita a Sarajevo .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298431" title="Litoria gracilenta" nonfiltered="3039" processed="3034" dbindex="118059">

Litoria gracilenta s una espcie de granota que viu a Austrlia (de Queensland fins a Nova Galles del Sud). 

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298432" title="Litoria havina" nonfiltered="3040" processed="3035" dbindex="118060">

Litoria havina s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Litoria havina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298433" title="Planta estimulant" nonfiltered="3041" processed="3036" dbindex="118061">


Una planta estimulant (o psicoestimulant o psicotnica) s qualsevol planta que augmenta els nivells d'activitat motriu i cognitiva, refora la viglia, i tamb l'estat d'alerta i l'atenci. Els estimulants vegetals sovint han estat molt relacionats amb els hbits i creences arrelades en totes les cultures del mn. 

Diverses plantes tenen el potencial de desencadenar efectes estimulants en l'home degut als principis actius que contenen. Generalment, un cop ingerides alliberen progressivament substncies (generalment alcaloides) amb potencial psicoactiu. Aquestes plantes, a diferncia de les plantes alimentries, no sn immediatament digerides, sin que prviament indueixen canvis apreciables en l'estat d'equilibri de determinades funcions orgniques per, ms tard, ser metabolitzades i excretades.
 
Aquest s un llistat de les ms utilitzades:

 Acorus calamus;
 Anamirta cocculus;
 Areca catechu;
 Camellia sinensis;
 Catha edulis ;
 Coffea arabica;
 Cola acuminata;
 Ephedra sinica;
 Erythroxylum catuaba;
 Erythroxylum coca ;
 Ilex paraguariensis ;
 Ilex vomitoria;
 Nicotiana rustica	;
 Nicotiana tabacum;
 Paullinia cupana ;
 Piper betle;
 Theobroma cacao;


Vegeu tamb.

 Llista de plantes medicinals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298434" title="Litoria inermis" nonfiltered="3042" processed="3037" dbindex="118062">


Litoria inermis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D., Horner, P. & Retallick, R. 2004.  Litoria inermis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298436" title="Litoria infrafrenata" nonfiltered="3043" processed="3038" dbindex="118063">

Litoria infrafrenata s una espcie de granota que viu al nord de Queensland, a Nova Guinea i a l'Arxiplag Bismarck.

Referncies.

 ;
 Cronin, L., 2001. Australian Reptiles and Amphibians, Envirobook, ISBN 0-85881-186-3.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298438" title="Falces" nonfiltered="3044" processed="3039" dbindex="118065">

Falces s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite. Limita amb Peralta, Marcilla, Funes, Caparroso, Miranda de Arga, Tafalla, Olite, Lern i Andosilla. 

 Demografia .


 Personatges clebres .

 Pedro Iturralde (1929-): Msic saxofonista de jazz.  ;

Enllaos externs.
Institut d'Estadstica de Navarra;
Infraestructura de Dades Espaials de Navarra;
Sistema d'Informaci Territorial de Navarra;
Toponmia Oficial de Navarra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298439" title="Litoria jervisiensis" nonfiltered="3045" processed="3040" dbindex="118066">

Litoria jervisiensis s una espcie de granota que viu a Austrlia (des de Queensland fins a l'estat de Victria).

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298441" title="El mar dels trolls" nonfiltered="3046" processed="3041" dbindex="118067">
El mar dels trolls s una novella escrita per Nancy Farmer publicada per primera vegada en l'any 2004.


Argument.
Tot comena quan el bard d'un llogaret sax escull el jove Jack com aprenent. El bard sap que un perill aguaita a l'altre costat del mar. Al cap d'un temps arriba a la illa un vaixell amb els vkings ms temibles, els berserkers, una horda creada per a matar i saquejar. Els problemes comencen quan Jack i la seva germana Lucy sn capturats per aquests i convertits en esclaus. Els vkings, comandats pel terrible Olaf, conduxen els dos esclaus cap a la cort del rei Ivar. Una cop all, els dos joves coneixeran a la temible semi-troll, esposa del Ivar i reina. Com a conseqncia d'alguns problemes, Jack es veur obligat a realitzar una expedici endinsant-se en el mes profund del Jotunheim, la terra dels trolls. Jack necessitar tot el seu enginy per fer front a la nova aventura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298442" title="Litoria jungguy" nonfiltered="3047" processed="3042" dbindex="118068">

Litoria jungguy s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Litoria jungguy. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298443" title="Miranda de Arga" nonfiltered="3048" processed="3043" dbindex="118069">

Miranda de Arga s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragn, dins la merindad d'Olite.  Limita amb Berbinzana, Tafalla, Lern i Falces.

 Demografia .


 Personatges clebres .
Bartolom de Carranza (1503 - Roma, 1576). Arquebisbe de Toledo i confessor del rei Felip II. Represent a l'emperador Carles V en el Concili de Trento i fou processat per la Inquisici.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298444" title="Litoria kumae" nonfiltered="3049" processed="3044" dbindex="118070">

Litoria kumae s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Menzies, J. 2006.  Litoria kumae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298446" title="Litoria latopalmata" nonfiltered="3050" processed="3045" dbindex="118071">

Litoria latopalmata s una espcie de granota que viu a Austrlia (des de Queensland fins a Nova Galles del Sud). 

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298451" title="Ribera del Alto Ebro" nonfiltered="3051" processed="3046" dbindex="118072">
Ribera de Alto Ebro s una comarca de Navarra situada a la zona castellanoparlant de Navarra fronterera amb La Rioja que forma part de la merindad d'Estella. T forma triangular i limita a l'oest amb Estella Occidental i Estella Oriental, a l'est amb la comarca de Tafalla i laRibera Arga-Aragn, i al sud amb La Rioja. s formada pels municipis:

 Azagra;
 San Adrin;
 Andosilla;
 Crcar;
 Sartaguda;
 Lodosa;
 Lern;
 Sesma ;
 Mendavia.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298452" title="Uni de Periodistes Valencians" nonfiltered="3052" processed="3047" dbindex="118073">
La Uni de Periodistes Valencians s una associaci professional que aglutina periodistes del Pas Valenci. Actualment compta amb ms de sis-cents socis. La seu de la Uni de Periodistes es troba a la ciutat de Valncia.

La Uni ofereix als socis tota la informaci legal i deontolgica necessria sobre la prctica del periodisme, i sobre els seus drets i obligacions. Tamb assessora i organitza cursos de formaci per a millorar la prctica periodstica. 

La Uni celebra cada any els Premis Llibertat d Expressi, que reconeixen persones o entitats que han destacat en la defensa de la llibertat d expressi. Aix mateix celebra cada any una exposici sobre fotoperiodisme, i compta amb una destacada edici de llibres que tracten sobre la prctica de l ofici.

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298456" title="Escut de Cases Altes" nonfiltered="3053" processed="3048" dbindex="118074">


L'escut oficial de Cases Altes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp de gules, tres cases d'or ben ordenades, maonades i aclarides de sable. Al segon quarter, en camp de gules, un triangle d'argent carregat d'un colom del mateix metall i una creu de sable. Al tercer quarter, en camp d'argent, tres faixes ondades d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.745, del 9 de maig de 2000.

Les cases sn un senyal parlant allusiu al nom del poble, igualment com el riu d'ones, ja que antigament el municipi s'anomenava Casas del Ro; el riu vora el qual s'ala Cases Altes s el Tria. El colom, el triangle i la creu sn el smbol de la Santssima Trinitat, que n'ostenta el patronatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298458" title="Litoria lesueurii" nonfiltered="3054" processed="3049" dbindex="118075">

Litoria lesueuri s una espcie de granota que viu a Austrlia (des de Nova Galles del Sud fins a l'estat de Victria).

Referncies.

 L'espcie Litoria lesuerii a l'Australian Frog Database. Accedit a data 29 d'abril del 2008 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298459" title="Azagra" nonfiltered="3055" processed="3050" dbindex="118076">

Azagra s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb San Adrin, a l'est amb Peralta i Funes i al sud-oest amb el riu Ebre, (Calahorra i Rincn de Soto a La Rioja).

 Demografia .


 Topnim . 
Azagra s l'nica poblaci navarresa que t un nom inequvocament d'origen rab. El topnim deriva de la paraula rab al sajra, que significa la penya. La localitat se situa al peu d'un tur rocs conegut com la Penya on va haver coves fortificades i un castell. 

Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298463" title="Litoria littlejohni" nonfiltered="3056" processed="3051" dbindex="118077">

Litoria littlejohni s una espcie de granota que viu a Austrlia (des de Nova Galles del Sud fins a l'estat de Victria). 

Referncies.

 Frogs of Australia. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298464" title="Litoria longirostris" nonfiltered="3057" processed="3052" dbindex="118078">

Litoria longirostris s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Alford, R., Cunningham, M., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Litoria longirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298465" title="Escut de Cases Baixes" nonfiltered="3058" processed="3053" dbindex="118079">


L'escut oficial de Cases Baixes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, dues cases d'or, maonades i aclarides de sable, sobremuntades d'una tau d'or. Al segon quarter, d'argent, faixat ondadat d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.680, del 3 de febrer de 2000.

Les cases sn un senyal parlant allusiu al nom del poble, situat a banda i banda del Tria, representat a la segona partici. La tau s la creu de sant Antoni, patr de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298471" title="Litoria lorica" nonfiltered="3059" processed="3054" dbindex="118080">

Litoria lorica s una espcie de granota que viu a Austrlia (nord-est de Queensland). 

Referncies.

 L'espcie Litoria lorica al web de Medi Ambient del govern australi.  Accedit a data 29 d'abril del 2008 ;
 Litoria lorica a l'Australian Frog Database. 29 d'abril del 2008 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298472" title="Trag de Noguera" nonfiltered="3060" processed="3055" dbindex="118081">
Trag de Noguera va ser un antic municipi de la comarca de la Noguera, dissolt el 1964.

Comprenia els pobles de Trag , Blancafort , Canelles , Boix i Alberola. Tret dels dos darrers, els altres foren abandonats, en part per la construcci en el terme dels embassaments de Canelles i de Santa Anna (que neg l'antiga capital, Trag, 496 habitants el 1960). Al 1964, la major part del terme municipal pass al d'Os de Balaguer; en quedaren a part les terres al sud del Barranc del Mol de Boix, comprenent-hi el poble de Boix, que s'integraren al municipi d'Ivars de Noguera.

Al segle XIX s'explotaven les salines de Trag (juntament amb els vens pobles de Camporrells, El Campell i Estopany). Encara es conserven algunes restes del castell de Trag i del monestir cistercenc femen de Santa Maria de Vallverd, constitut el 1172 i suprimit el 1474 . Al MNAC es conserva una talla policromada del segle XIII, el Calvari de Trag de Noguera. De Blancafort era Rosa Mateu Gese (1910), besvia del jugador de futbol Leo Messi.

 Enllaos .
 Plana de l'ajuntament d'Os de Balaguer, amb una descripci sumria;
 BOE amb el decret de dissoluci del municipi de Trag de Noguera, el 16.7.1964 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298474" title="Escut de Castellnou (Alt Palncia)" nonfiltered="3061" processed="3056" dbindex="118082">


L'escut oficial de Castellnou t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. En camp de gules, un castell d'argent, maonat i aclarit de sable, terrassat d'or amb un cam. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.733, del 18 d'abril de 2000.

El castell s el senyal parlant tradicional dels escuts de la vila i fa allusi a l'antic castell islmic, avui en runes, situat dalt del puig de Sant Cristfol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298478" title="San Adrin" nonfiltered="3062" processed="3057" dbindex="118083">

San Adrin s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Andosilla, a l'est amb Peralta, al sud amb Azagra i a l'oest amb La Rioja.  

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298479" title="Barroc sicili" nonfiltered="3063" processed="3058" dbindex="118084">


El barroc sicili s la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Siclia, al sud d'Itlia durant els segles XVII i XVIII. L'estil es reconeix no solament pels seus tpics revolts i floritures barroques, sin tamb per les seves mscares somrients i putti amb la particular extravagncia que li ha donat a Siclia una identitat arquitectnica nica i la fase ms interessant de l'art sicili.

L'estil barroc sicili va prendre volada durant la gran reconstrucci edilcia que va seguir el terratrmol de 1693. Prviament el barroc havia estat usat a l'illa en una forma ingnua i d'abast local, que havia evolucionat a partir de l'arquitectura hbrida nativa ms que dels grans arquitectes barrocs de Roma. Desprs del terratrmol els arquitectes locals, molts d'ells formats a Roma, van tenir mltiples oportunitats de recrear l'arquitectura barroca ms sofisticada, que havia guanyat popularitat a la Itlia continental. El treball d'aquests arquitectes locals - i el nou gnere d'enregistrament arquitectnic que ells van iniciar - va inspirar altres dissenyadors locals a seguir-ne l'exemple. Cap al 1730, els arquitectes sicilians havien desenvolupat confiana en l's de l'estil barroc. La seva particular interpretaci els va portar de mica en mica a generar una forma d'art altament localista i personalitzada. De 1780 endavant, l'estil va ser gradualment reemplaat per la nova moda del neoclassicisme.

El fenomen anomenat Alt Barroc Sicili va durar tot just cinquanta anys, i va reflectir perfectament l'ordre social de l'illa a una poca en qu -dominada oficialment per Espanya - va ser governada de fet per una aristocrcia hedonista i extravagant. L'arquitectura barroca ha donat a l'illa un carcter arquitectnic que roman durant el segle XXI.

 Caracterstiques del barroc sicili .




 
La Universitat de Catnia, dissenyada per Vaccarini i acabada el 1752, exemplifica el tpic barroc sicili, amb putti sostenint els balcons, ferro forjat, balustrades, decoraci rstica i maoneria en dos tons. L'arquitectura barroca s un fenomen originat al segle XVII a Itlia: s teatral i extravagant, i ricament ornamentada per escultures i un efecte conegut com clarobscur; l's estratgic de llum i ombres sobre un edifici.

L'estil barroc a Siclia va estar molt enfocat en edificis construts per a esglsies i palazzi  construts com a residncia privada per a l'aristocrcia siciliana. Els primers exemples d'aquest estil mostraven individualitat, i eren tpicament pastitxos d'edificis observats per visitants sicilians a Roma, Florncia i Npols. Tanmateix, fins i tot en aquesta etapa primerenca, els arquitectes locals comenaven a incorporar unes certes caracterstiques vernacles de la vella arquitectura siciliana. A mitjan segle XVIII, quan l'arquitectura barroca de Siclia era notriament diferent de la continental, incloa si ms no, dues o tres de les segents caracterstiques, reunides en un disseny lliure que s difcil sintetitzar en paraules:
Mscares grotesques i putti, sovint sustentant balcons, o decorant diverses bandes de l'entaulament d'un edifici. Aquestes mscares serioses o somrients sn una relquia de l'arquitectura siciliana anterior al segle XVII.
Balcons, complementats gaireb sempre per balustrades de ferro forjat, desprs de 1633 i per balustrades planes abans d'aquesta data.
Escalinata externa. La majoria de les villes i palazzi van ser dissenyats per permetre l'entrada cerimonial de carruatges mitjanant una arcada a la faana principal, que donava l'accs al pati interior. Una intricada escala doble portava des del pati a la planta noble, i constitua l'entrada principal a les habitacions de recepci al primer pis. El vol simtric dels graons girava cap a dins i cap a fora fins quatre vegades. A causa de la topografia escarpada d'alguns llocs, calia acostar-se a les esglsies mitjanant diversos desnivells que, en general, es transformaven en llargues escales rectes de marbre, objectes decoratius en si mateixos a la manera de les escales de la Piazza Spagna, a Roma.
Faanes corbes, cncaves o convexes. Ocasionalment a una villa o palazzo, l'escala externa es trobava dins de l'espai creat pel revolt.
El campanar sicili, que no s'emplaava sobre l'esglsia en forma de torre, com era habitual a Itlia, sin a la mateixa faana, sovint bastit sobre el frontis, mostrant clarament una o ms campanes dintre de les seves prpies arcades, com a la Collegiata de Catnia. En una gran esglsia amb moltes campanes s'emprava normalment una arcada profusament esculpida i decorada al punt mxim de la faana principal. Aquests campanars sn una de les caracterstiques ms marcades de l'arquitectura barroca siciliana.
Interiors d'esglsies amb una profusi d'incrustacions de marbre de color sobre els terres i els murs. Aquesta forma particular de revestiment es va desenvolupar a Siclia des del segle XVII.
Columnes que sovint sn situades exemptes, i suporten arcs plans i mostren, en conseqncia, la influncia de l'antiga i molt ms bidimensional arquitectura normanda. Les columnes es troben molt rarament en grups tancats formant recorreguts.
Decoraci rstica: Sebastiano Serlio va decorar els blocs rstics de pedrera i cap a finals del segle XVI els arquitectes sicilians ornamentaven aquests blocs i els hi gravaven fulles, peixos i fins i tot ngelets i petxines marines. Aquestes ltimes es convertirien ms endavant en el motiu principal de decoraci del disseny barroc. Algunes vegades la decoraci es va usar en pilastres en lloc de murs, en oposici a all que calia esperar, i quasi com una broma arquitectnica.
La pedra volcnica local (lava) va ser usada a la construcci a causa de la seva disponibilitat. Retallades en gris i negre es van usar per aconseguir efectes decoratius contrastants, accentuant l'afecci barroca per les llums i les ombres.
La influncia arquitectnica del domini espanyol, va ser ms petita que la dels normands. L'estil espanyol, versi ms restrictiva de l'arquitectura del renaixement francesa, s particularment evident a Siclia oriental, on, a causa de les reiterades insurreccions, Espanya mantenia una forta presncia militar. La monumental Porta Grazia a  Messina, construda el 1680, com a entrada a la ciutadella espanyola, no desentonaria a qualsevol de les ciutats colonials fundades pels espanyols. L'estil d'aquesta porta, amb els seus ornaments emmotllats va ser mpliament copiat a Catnia, immediatament desprs del terratrmol.

Cal recordar que totes aquestes caracterstiques mai no es van donar plegades al mateix edifici. Algunes, com ara els frontons retallats sobre les finestres, l'abundant s de l'escultura, i finestres i portes corbades sn emblemtiques de l arquitectura barroca, i es troben pertot arreu d'Europa.

 Primer barroc sicili .

La volcnica Siclia, a la Mediterrnia central, costes enfora de la pennsula italiana, va ser colonitzada pels antics grecs, oprimida per l'antiga Roma, governada per Bizanci (segle VI -VIII), conquerida per l'Islam (827), que va fundar-hi un emirat, desprs ducat de la dinastia normanda (1061-1091), un regne dels Hohenstaufen (1194), un domini de la casa d'Anjou, amb l'adveniment a Npols, de Carles I, del 1516 al 1713, l'illa va ser governada per un virrei d'Espanya, va passar desprs als Borb espanyols al 1734, per ser finalment absorbida dins del Regne d'Itlia el 1860. Aix, els sicilians van estar exposats a una bona seqncia de cultures dispars, el que es reflecteix a l'extraordinria diversitat arquitectnica de l'illa.

Prop de 1530 va comenar a desenvolupar-se una forma d'arquitectura clssica decorada prpia de Siclia. Inspirada a les runes de l'arquitectura grega, i a les catedrals normandes de l'illa, va incorporar freqentment motius arquitectnics com la clau grega en dissenys normands tardans amb elements gtics com l'arc ogival i l'obertura d'mplies finestres.

L'arquitectura normanda a Siclia havia incorporat alguns elements bizantins rarament utilitzats en altres llocs, i com la resta de l'arquitectura romnica, va tendir a incorporar progressivament caracterstiques gtiques. 

Aquesta primerenca arquitectura decorada difereix de la construda a Europa continental per no estar relacionada amb l'arquitectura renaixentista; va ser desenvolupada, tanmateix, a partir de l'estil normand. L'arquitectura renaixentista es va donar molt poc a Siclia; a Palerm, la capital, l'nic testimoni de l'alt renaixement s la font de la plaa Pretoria de l'any 1554, portada  de Florncia quan ja feia vint anys de la seva construcci. La font, dissenyada per Francesco Camiliani, es troba dominada per l'esglsia de Santa Caterina, amb la seva espectacular cpula del barroc tard. 

Fos quina fos la ra de la indiferncia siciliana per l'estil renaixentista, certament no va sser deguda a la ignorncia. Antonello Gagini estava a mig cam de construir l'esglsia de Santa Maria di Porto Salvo (1536) en estil renaixentista quan va morir; va ser succet per l'arquitecte Antonio Scaglione, que va completar l'edifici en estil normand. La influncia normanda a l'arquitectura sembla haver existit pel cap alt fins el terratrmol de 1693. Fins i tot el manierisme va deixar l'illa de costat. Noms a l'arquitectura de Messina podria trobar-se una influncia renaixentista, en part per raons geogrfiques, ja que com a porta insular des d'Itlia, rebia en forma immediata els estils de moda al continent. Els senyors aristocrtics de la ciutat cridaven freqentment arquitectes de Florncia o de Roma, com el florent Giovanni Angelo Montorsoli, que va introduir-hi els estils de la Toscana en l'arquitectura i l'escultura a mitjan segle XVI. Tanmateix aquestes influncies van romandre confinades a Messina i la regi circumdant.

Aix no significa que Siclia hagi estat completament allada de les tendncies de la resta d'Europa. L'arquitectura a les principals ciutats va estar fortament influda per la famlia de l'escultor Domenico Gagini, qui va arribar-hi des de Florncia el 1463. Aquesta famlia d'escultors i pintors va decorar esglsies i edificis amb ornamentaci i escultura figurativa. Menys d'un segle desprs que la seva famlia comencs a decorar les esglsies sicilianes, Antonio Gagini va completar el prosceni de la "Capella della Madonna" al  Santuari de l'Anunciacin a Trapani. Aquest arc d'accs al santuari t pilastres no amb ranures, sin fortament decorades amb relleus representant els sants, i (ms important en termes arquitectnics) el front est decorat amb sants recolzats que sostenen motius festius articulats amb l'escut central que corona la composici. Aquest front ornamentat, tot i que encara no retallat, va ser un dels primers signes que van fer pals que Siclia estava generant el seu propi estil d'arquitectura decorativa. D'estil similar s la Chiesa del Ges, construda entre 1564 i 1633, que avana tamb carcters del barroc sicili.

D'aquesta manera, a Siclia va evolucionar un model particular d'arquitectura barroca, molt abans del terratrmol de 1693. Mentre que la majoria dels edificis que poden ser clarament classificats com a barrocs daten a la ratlla de 1650, l'escassetat d'aquests exemples allats a l'arquitectura siciliana del segle XVII fa difcil avaluar clarament l'arquitectura immediatament anterior a aquest desastre natural. El terratrmol va destruir no solament la majoria dels edificis, sin tamb la majoria de la documentaci que n'hi havia.  Encara ms informaci es perdria durant els segents terratrmols i als severs bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.

El primer exemple conegut d'arquitectura barroca a l'illa s una plaa octogonal, Quattro Canti, dissenyada per Giulio Lasso prop de 1610 a la crulla dels dos principals carrers de Palerm. Envoltant la intersecci, quatre edificis amb maoneria de pedrera idntica, ressalten el seu estil barroc mitjanant faanes corbes, realats a ms a ms per quatre fonts a la manera de les Quattro Fontane del Papa Sixte V a Roma.Superant el model, els temes barrocs continuen a  Palerm amb esttues descriptives de les quatre estacions, que adornen les faanes dels quatre edificis dintre dels seus nnxols, ms els quatre Reis de Siclia espanyols, i les quatre patrones de Palerm: Santa Cristina, Santa Nimfa, Santa Olvia i Santa gata.

Mentre que cada faana de Quattro Canti s agradable a la vista, en conjunt semblen desproporcionades respecte de la petita mida de la plaa, i (com molts altres exemples del barroc primerenc a Siclia) l'obra no est exempta d'un carcter provinci i naf, comparada amb desenvolupaments posteriors. Malgrat aix, s evident i meritori que ja durant el segle XVII l'estil barroc a les mans dels arquitectes i escultors locals s'havia desviat de la moda preponderant a la Itlia continental. Aquestes variacions locals del corrent principal del Barroc no van ser privatives de Siclia, sin que van succeir en llocs tan allunyats com Baviera i Rssia, on el barroc Naryshkin va ser tan excntric com el seu cos sicili.

 Barroc sicili a partir del 1693 .
 Terratrmol i noblesa .

El gran terratrmol sicili de 1693 va fer malb severament 54 ciutats i 300 pobles. L'epicentre del sisme es va situar a la vall de Noto, on la ciutat homnima va quedar completament destruda, i d'altres ciutats de la zona de Catnia van resultar  molt danyades. S'estima que en total van morir 100.000 persones. Altres ciutats que tamb van sofrir greus danys van ser Ragusa, Modica, Scicli i Ispica. La reconstrucci va comenar a totes elles en forma quasi immediata.

La sumptuosa arquitectura que va sorgir d'aquest desastre es relaciona amb la poltica de Siclia en aquella poca: l'illa es trobava oficialment sota dominaci espanyola, per en la prctica el domini l'exercia l'aristocrcia nativa. Estava liderada per Giuseppe Lanza, Duc de Camastra, a qui els espanyols havien designat virrei per congraciar-se amb l'aristocrcia, que era nombrosa. S'estima que hi havia ms aristcrates per metre quadrat que a qualsevol altre pas: al segle XVIII, un comentarista de l'poca  va sostenir que hi havia 228 famlies nobles, proveint a Siclia d'una classe dirigent constituda per 58 prnceps, 27 ducs, 37 marquesos, 26 comtes, un vescomte i 79 barons. El Llibre d'or de la noblesa siciliana (publicat per ltima vegada el 1926) en recull molts ms. A ms a ms hi havia els hereus d'aquestes famlies, amb els seus ttols nobiliaris de cortesia, o baronies.

No va ser l'arquitectura l'nic llegat dels normands. Les lleis sobre la pagesia (no hi existia una classe mitjana establerta) es trobaven regides per un sistema feudal, inamovible des de la seva introducci amb la conquesta normanda el 1071. Aix, l'aristocrcia siciliana possea no solament riquesa sin tamb poder illimitat, situaci que a l'poca ja havia minvat a altres llocs d'Europa.

L'aristocrcia compartia el seu poder nicament amb l'Esglsia catlica romana. L'Esglsia dominava per por a la condemna eterna a l'altra vida i a la Inquisici a la present, i per tant, les classes altes com baixes eren tan generoses com podien a totes les grans festivitats religioses. Molts priors i bisbes eren membres de l'aristocrcia. La riquesa de l'Esglsia a Siclia s'increment per la tradici de pressionar els fills ms petits de les famlies aristocrtiques a ingressar en convents, amb el propsit de preservar les terres familiars de successives divisions. Per facilitar-ne l'ingrs, era usual pagar un volumins dot, en forma de propietats, joies o diners. Aix la riquesa d'unes certes ordes religioses va crixer desproporcionadament amb relaci a la de qualsevol altre sector social de l'poca. Aquesta va ser una de les raons per les que tantes esglsies i monestirs del barroc sicili, com San Martino delle Scale, van ser reconstrudes desprs de 1693 en forma sumptuosa.

La baslica Collegiata de San Sebastiano d'Acireale, a la vora de Catnia, iniciada l'any 1609 es va reconstruir des del 1700, desprs del terratrmol del 1693, la faana va ser dissenyada per Angelo Bellofiore, la seva balustrada per Giovan Battista Marini i al seu interior es troben uns frescs pintats per Pietro Paolo Vasta el 1732. 

Tan bon punt va comenar la reconstrucci, els pobres van refer les seves llars de la mateixa primitiva manera que abans. Per contrast, els residents rics, tant seglars com religiosos, van caure en una mania orgistica d'edificaci. La majoria dels membres de la noblesa tenien diverses residncies a Siclia. Per algun motiu el virrei espanyol passava sis mesos de l'any a  Palerm, i la resta a Catnia, mantenint una cort a cada lloc, i obligant als membres de l'aristocrcia a tenir un palazzo a cada ciutat. Tan bon punt els palazzi a la devastada Catnia van ser reconstruts a la nova moda, els de Palerm semblaven antiquats en comparaci, aix que tamb van haver de ser reconstruts.

Seguint aquest criteri, a mitjan segle XVIII, es van construir villes per al retir tardorenc al lloc de moda que era Bagheria, com un smbol d'estatus. Aquest patr de comportament es va repetir, en ms petita escala, a travs de la resta de les ciutats de Siclia, que oferien entreteniment social i una magntica atracci per als aristcrates de l'interior, allats a les seves propietats rurals. El medi rural tampoc va escapar a la mania constructivista. Les barroques i noves faanes es van adossar a vells castells o les villes de camp, tamb reconstruint-ne completament algunes. Aix, la histria collectiva materialitzada a la creixent fantasia arquitectnica barroca demandada per tants patrons hedonistes, va assolir el seu zenit a mitjan segle XVIII.

 Noves ciutats .
Immediatament desprs del sisme va engegar un pla de reconstrucci, per no sense prendre prviament algunes decisions que diferenciarien en forma permanent moltes ciutats sicilianes d'altres desenvolupaments urbans europeus. El virrei (Duc de Camastra), conscient de les noves tendncies en planejament urb, va decretar que la reconstrucci hauria de preveure places i amples avingudes, sobre una trama urbana racionalitzada, en lloc de continuar utilitzant el sistema medieval i estrets carrers. Tota la distribuci urbana va prendre formes quadrades o hexagonals, tpiques del planejament urb barroc.

Aquest concepte encara era nou a la dcada de 1690, i no abundaven els casos de reconstruccions urbanes a Europa. El prototip va ser, segurament, la nova ciutat de Terra del Sole, construda el 1564. Una altra de les primeres ciutats a sser dissenyada fent servir ordre i simetria en lloc d'una evoluci espontnia de petits carrers i carrerons va ser Alessandria, al sud del Piemont. Poc desprs, el 1711, aquesta forma barroca de planificar va tenir el seu impuls a les colnies d'Amrica Llatina, especialment a travs dels portuguesos a Brasil.

A altres bandes d'Europa, els interessos i opinions locals van tendir tamb a permetre un urbanitzaci radical desprs d'algun desastre natural. Al 1666, la ciutat de Londres  va ser gaireb completament destruda per un incendi. La ciutat vella va ser reconstruda sobre el seu disseny original, per els eixamples cap a l'oest van tenir parcialment com a base en escaquer. L'opini pblica a Siclia no comptava, pel que aquests conceptes revolucionaris de planificaci urbana van poder ser executats lliurement.

L'adopci d'aquests criteris no es va prendre en l'illa solament per moda o aparena, sin perqu el sistema podia minimitzar els danys a les propietats i vides davant l'eventualitat de nous terratrmols. Al 1693, la construcci amuntegada i els carrers angosts van causar que molts edificis collapsessin plegats, com si fos un dmino. Justament a les rees d'edificaci ms densa vivien els pobres. Des del punt de vista esttic i arquitectnic, el gran avantatge del nou ordre urb va ser que a diferncia de moltes ciutats italianes, on sovint es troba una monumental esglsia renaixentista envoltada d'un venat incongruent, el disseny barroc permet de copsar l'arquitectura en un context ms ordenat, i adequat a les seves proporcions i perspectives. 

Aquest avantatge s molt notable a la gran reconstrucci de ciutats com Caltagirone, Militello, Val di Catnia, Modica, Noto, Ragusa o Scicli.


Un dels ms bells exemples d'aquesta planificaci pot veure's a Noto, ciutat reconstruda aproximadament a 10 quilmetres del seu emplaament original sobre la Muntanya Alveria. Les velles runes, conegudes actualment com "Noto Antica", poden veure's encara a l'estat en qu van quedar desprs del sisme. El nou lloc va ser escollit per la seva topografia menys accidentada, a efectes de facilitar el traament de la trama urbana. Els principals carrers corren d'est a oest, beneficiant-se amb millor llum i radiaci solar. Aquest exemple de planificaci urbana s'atribueix a un aristcrata local, Giovanni Battista Landolina, ajudat per tres arquitectes del lloc.

En aquestes noves ciutats, l'aristocrcia va ocupar els llocs ms alts, on l'aire era ms fresc i les vistes millors. L'Esglsia se situava en el centre de la ciutat, per a convenincia de tots i per reflectir la posici social central de la religi. Prop de la catedral i el palau episcopal es van construir els convents. Els mercaders i comerciants van escollir els seus terrenys sobre els amples carrers que conduen a les places.

Finalment, es va permetre als pobres edificar les seves senzilles cases de maoneria de ma a les zones que ning ms volia. Advocats, metges, i membres de les escasses professions incloent els artesans, s a dir, tots aquells que podien classificar-se en un punt mitj entre la classe alta i la plebs, capaos de fer-se del seu propi terreny, es van installar per regla general a la perifria de les rees comercials o residencials de la classe alta, per tamb era com que visquessin a cases una mica millors a les rees pobres. Tanmateix, molts dels hbils artistes que treballaven en la reconstrucci vivien en sectors especfics de les mplies residncies dels seus patrons. En aquest aspecte, la planificaci urbana barroca va reflectir l'esquema vigent d'autoritat poltica, i desprs el seu estil i filosofia es van difondre fins llocs tan llunyans com Annapolis, a l'estat de Maryland, i Savannah a Gergia, a l'Amrica colonial anglesa, o potser ms notablement al nou disseny de Pars emprs pel bar Haussmann al segle XIX. L'escenari estava llest per a l'explosiva difusi de l'arquitectura barroca, que va predominar en Siclia fins comenaments del segle XIX.

Desprs moltes altres ciutats sicilianes que van patir danys menors o no van sser afectades pel sisme, com Palerm, van ser igualment transformades per l'estil barroc, superant la moda i la recerca d'opulncia a la mera necessitat de reconstrucci.

 Noves esglsies i palazzi .

Sobre les formes prpies del barroc sicili posteriors a 1693 s'ha dit:Els edificis concebuts a l'inici d'aquest desastre expressaven una llibertat emotiva a la decoraci, la incongruent alegria de la qual pretenia potser, mitigar l'horror.Encara que aquesta s una encertada descripci d'un estil que sembla representar en pedra la "joia de viure", s poc probable que sigui la ra de l'elecci esttica. Com a tots els estils arquitectnics, existeix una connexi directa amb les modes del moment. El Palau de Versalles havia estat acabat en estil barroc el 1688, i el nou palau de Llus XIV va ser immediatament plagiat al llarg d'Europa per qualsevol sobir o aristcrata amb nsies de riquesa, bon gust, o poder. Aleshores aquesta va ser l'bvia elecci dels "rics sense llar" de Siclia, dels que n'hi havia centenars. Els excessos de l'estil barroc aplicat als palazzi i villes rurals sicilianes, tanmateix, deixarien molt aviat Versalles com un model de simplicitat.

A comenaments del segle del segle XVIII, els arquitectes sicilians van ser emprats per crear els nous palazzi i esglsies. Aquests arquitectes, sovint locals, van ser capaos de dissenyar en un estil ms sofisticat que els del segle XVII. Molts es van formar a la Itlia continental, i van tornar amb una millor comprensi de la llengua barroca. La seva obra va inspirar a altres dissenyadors que no s'havien mogut de l'illa. A ms a ms van ser ajudats pels llibres de gravats de Domenico de Rossi, qui per primera vegada va reemplaar descripcions literries per dibuixos, donant les mides i proporcionis precises de les principals faanes renaixentistes i barroques de Roma. Aix, el renaixement, va entrar a Siclia indirectament.

En aquesta etapa de desenvolupament, el barroc sicili no mostrava la llibertat estilstica que finalment va assolir. Giovanni Battista Vaccarini va ser el principal arquitecte en aquest perode. Havia arribat a l'illa el 1730 portant una fusi de les idees de Bernini i Francesco Borromini, i va introduir un moviment unificat i un joc de corbes, que haguessin estat inacceptables a la prpia Roma. Tanmateix, els seus treballs sn considerats de ms petita qualitat que els que desprs vindrien. Obres notables d'aquesta poca sn les ales del Palazzo Biscari i l'Esglsia de Santa Agata, ambdues a Catnia. En aquests edificis Vaccarini va copiar molt clarament els capitells que va mostrar Guarino Guarini a la seva Architettura Civile. Aquesta freqent cpia de dissenys establerts es el que va produir que l'arquitectura del perode, encara que opulenta, fos disciplinada i controlada. L'estil de Vaccarini dominaria Catnia durant les segents dcades.

Un altre obstacle perqu els arquitectes sicilians poguessin aconseguir tot el seu potencial va ser que a la majoria dels casos havien noms de reconstruir edificis fets malb, amb el que les seves idees havien de coincidir amb l'edificaci existent. La catedral de San Giorgio a Modica s un exemple. Va resultar molt danyada  al  terratrmol de 1613, reconstruda en estil barroc el 1643 encara que mantenint les formes medievals, i desprs feta malb novament el 1693. La reconstrucci va comenar una altra vegada el 1702, per part d'un arquitecte desconegut. Finalment Rosario Gagliardi va supervisar l'acabament de la faana el 1760,  per el comproms que va haver de fer respectant l'estructura existent s obvi. Encara que Gagliardi va usar les mateixes frmules que va aplicar reeixidament a l'Esglsia de San Jorge a Ragusa, aqu, a Modica, l'edifici sembla ms pesant, i perd el toc de esclat i llibertat de disseny.

Va haver-n'hi a ms a ms en aquesta poca d'altres influncies a considerar. Entre 1718 i 1734 Siclia va ser governada personalment des de Viena per Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic, i com resultat es van teixir forts llaos amb l'arquitectura austraca. Diversos edificis a l'illa sn imitacions descarades de les obres de Fischer von Erlach. Un monjo i arquitecte sicili, Tomasso Napoli, va visitar Viena dues vegades en els primers anys del segle, tornant amb una collecci de dibuixos i gravats. Va ser desprs el dissenyador de dues villes de camp del perode barroc primerenc, notables pels seus murs cncaus i convexos i el disseny complex de les seves escales externes. Una d'elles, la Villa Palagonia, comenada en 1705, s la ms complexa i enginyosa de totes les construdes a Siclia durant el barroc: la seva doble escala d'ales rectes, amb freqents canvis de direcci, seria el prototip d'una caracterstica distintiva del barroc sicili. 

Ms tard, una nova ona d'arquitectes, que dominaven el sentiment barroc, van adoptar l'estil Rococ per als interiors, tendncia que en tots costats va comenar a guanyar preponderncia sobre el barroc, i va acrixer l'extravagncia i dinmica dels dissenys. Aquests carcters sn els que simbolitzen el concepte de barroc sicili a l'actualitat.

 Alt barroc sicili .

Prop de 1730, l'estil barroc va comenar gradualment a allunyar-se del definit estil usat a Roma, i va obtenir un individualisme ms fort, per dues raons:
l'apogeu de la reconstrucci va anar minvant cap a un ritme ms tranquil ;
el protagonisme va ser assumit per una nova generaci d'arquitectes natius;
Els nous arquitectes havien observat la reconstrucci barroca, i estudiat els cada vegada ms difosos gravats, llibres i tractats d'arquitectura importats del continent. Tanmateix, no eren com els seus predecessors, estudiosos de l'estil de Roma, i en conseqncia, van ser capaos de formular estils propis fortament individualistes. Entre els representants d'aquest corrent, pot esmentar-se Andrea Palma, Rosario Gagliardi i Tomasso Napoli. Mentre prenien en compte el barroc de Npols i Roma, adaptaven els seus dissenys a les necessitats i tradicions locals. L's que van fer dels recursos, i l'aprofitament de la implantaci va ser sovint molt creatiu. Napoli, i desprs Vaccarini van promoure l's de l'escala exterior, portant-la a una nova dimensi: les esglsies al cim d un tur van ser realades per fantstics trams d'escales, evocant al mentor de Vaccarini, Francesco De Sanctis en el seu disseny de l'escalinata de Piazza Spagna a Roma.

Les faanes de les esglsies semblaven moltes vegades teatres en lloc, d'edificis de culte, a mesura que els dissenyadors creixien en confiana, capacitat i estatura. Els interiors, que fins i tot aquesta data havien estat una mica prosaics, van comenar a sser decorats, especialment a Palerm, mitjanant una profusi de marbres incrustats, d'una mplia varietat de colors. El professor Antonhy Blunt descriu aquesta decoraci com: "...entre fascinadora i repulsiva, per obliga a l'espectador individual a reaccionar davant seu. Aquest estil s una manifestaci caracterstic de l'exuberncia siciliana, i ha de ser classificat entre les creacions ms importants i originals de l'art barroc a l'illa."  
Aquesta s la clau del barroc sicili: s'adeia idealment amb la seva idiosincrsia, i per aquesta ra va evolucionar tan dramticament a l'illa. A cap lloc s ms evident el desenvolupament del nou estil barroc que a Ragusa i a Catnia.
 Ragusa .



Ragusa va ser danyada  molt seriosament al 1693. La ciutat presenta dos sectors, dividits per un profund barranc anomenat  "Vall dei Ponti": la ciutat vella de Ragusa Ibla, i la ms elevada Ragusa Superiore.

Ragusa Ibla, la ciutat baixa, ostenta un impressionant conjunt d'arquitectura barroca, que inclou l'Esglsia de Sant Jordi, per Rosario Gagliardi, dissenyada el 1738. Al disseny d'aquesta esglsia, Gagliardi va aprofitar el difcil terreny accidentat. L'esglsia s'ala en forma impressionant sobre una gran escalinata de marbre d'aproximadament 250 graons. Les torres semblen explotar des de la faana, sensaci accentuada per les columnes i pilastres de pedra contra els murs corbs.

Sobre els portals i obertures de les finestres, els frontons es desplacen i es corben amb una sensaci de moviment i llibertat que hagus estat impensable per a aquells primers arquitectes inspirats per Bernini i Borromini. La cpula neoclssica no va ser agregada fins 1820.

A un carrer que connecta Ragusa Ibla amb Ragusa Superiore es troba l'esglsia de Santa Maria delle Scale. Aquesta esglsia s interessant, perqu havent estat molt danyada al terratrmol, solament la meitat va ser reconstruda en estil barroc, i l'altra part es va mantenir en l'estil normand original, amb caraterstiques gtiques, demostrant en un sol exemple l'evoluci del barroc sicili.

El Palazzo Zacco s un dels edificis barrocs ms notables de la ciutat, les columnes cornties les quals suporten balcons amb impressionants forges, escultures grotesques que diverteixen els peatons. El palazzo va ser construt a la segona meitat del segle XVIII pel Baron Melfi di Sant Antonio. Desprs va ser adquirit per la famlia Zacco. L'edifici t dues faanes al carrer, cada una amb sis balcons decorats amb l'escut d'armes de la famlia Melfi, un ram de fulles d'acant, sobre les que descansa un putto. Els balcons, caracterstics del palazzo, sn notables per les diferents mnsules que els suporten, les que varien entre putti, msics i figures grotesques. El punt focal de la faana principal sn els tres balcons centrals, dividits amb columnes de capitells corintis. Aqu els balcons sn suportats per imatges de msics amb cares grotesques.

La catedral de Sant Joan Baptista a Ragusa Superiore va ser construda entre 1718 i 1778. La seva principal faana, del ms pur estil barroc, cont belles escultures. T un alt campanar sicili al mateix estil. L'interior es divideix mitjanant columnates a tres naus. Ragusa Superiore, la part ms danyada de la ciutat, va ser reconstruda desprs de 1683 prop de la catedral, i mostra un fenomen inusual al barroc sicili: els palazzi son de solament dos nivells i molt llargs, amb l'entrada principal noms emfasitzada per un balc i una arcada que condueix el jard interior. Aquesta caracterstica, d'origen portugus, es va utilitzar probablement per minimitzar els  danys per eventuals sismes futurs, i difereix notablement dels edificis similars a Ragusa Ibla, dissenyats al veritable estil sicili.

El barroc va persistir aqu d'una manera inusual fins ja iniciat el segle XIX. L'ltim palazzo construt  ho va ser en estil barroc per amb columnes romanes driques i balcons neoclssics.

 Catnia .

La segona ciutat de Siclia, Catnia, va ser la ms feta malb de totes el 1693, ja que nicament van resistir el terratrmol el Castell Ursino i tres absis de la catedral. Per aquest motiu el nou disseny i la reconstrucci van ser completes. El nou traat va dividir la ciutat en quatre districtes separats per dues avingudes que s'encreuaven a la Piazza dell Duomo. La reconstrucci va ser supervisada pel bisbe de Catnia i l'nic arquitecte supervivent de la ciutat, Alonzo di Benedetto, qui va dirigir un equip de joves arquitectes cridats des de Messina, els que rpidament van comenar la tasca, concentrant-se al comenament en la Plaa de la catedral. En aquest sector es troben tres palazzi: el Palazzo del Bisbe, el Seminari, i un altre ms. Els arquitectes van treballar en completa harmonia, i s impossible distingir entre l'obra de Benedetto i la dels seus joves collegues. El treball va ser adequat per no extraordinari, amb pedres de maoneria decorada a l'estil sicili del segle XVII, encara que sovint la decoraci del primer pis s superficial. Aix s tpic del barroc de l'poca, immediatament desprs del sisme.

Al 1730, Vaccarini va arribar a Catnia com a arquitecte contractat per la ciutat, i immediatament va imprimir a l arquitectura amb l'estil barroc rom. Les pilastres van perdre la seva decoraci rstica, i van suportar cornises i entaulaments del tipus rom, o frontons corbs, i columnes exemptes sostenint balcons. Vaccarini va aprofitar aix mateix la lava negra local, ms com un element decoratiu que com a material de construcci en general, utilitzant-lo en forma alternada amb altres materials, i espectacularment en un obelisc sobre l'elefant herldic de Catnia en una font a l'estil Bernini en front de la nova municipalitat.

La principal faana de la catedral, dedicada a Santa gata i tamb dissenyada per Vaccarini, mostra fortes influncies d'Espaa tamb en aquesta etapa avanada del barroc sicili. Tamb es troba a la ciutat l'Esglsia de la Collegiata, construda prop de 1768 per Stefano Ittar, que mostra al barroc sicili a la seva expressi estilstica ms simplificada.

 Interiors .

Els interiors de les esglsies sicilianes van ser decorats en estils elaborats des del primer quart del segle XVII, amb profusi d'escultures, estucs, frescs i marbres. Quan cap a finals de la dcada de 1720 es va anar completant la reconstrucci de les esglsies, els interiors van comenar tamb a reflectir la decoraci exterior, tornant-se  menys intensos i ms lluminosos, amb ornamentaci esculpida en pilars, cornises i frontons, sovint en la forma de putti, flora o fauna. Una de les caracterstiques de l'estil van ser els marbres acolorits i incrustats en murs i terres, formant dissenys complexos.

Aquests dissenys amb els seus aplics de prfir deriven freqentment d'exemples que poden trobar-se a les catedrals romniques d'Europa, demostrant novament els orgens normands de l'arquitectura siciliana.

L'altar major s usualment l'element principal. En general s un bloc simple de marbre acolorit, amb detalls daurats i incrustacions d'altres pedres com ara lapisltzuli i gata. Els graons que porten l'altar es corben  en forma cncava o convexa i en molts casos estan adornats amb incrustacions de marbre. Un dels ms bells exemples s l'Esglsia de Santa Zita a Palerm.

La construcci de les esglsies sicilianes va ser finanada no per ordes religiosos sin per les famlies aristocrtiques. Contrriament a la creena popular, la majoria dels nobles sicilians no escollien guardar les seves restes mortals a les catacumbes dels caputxins de Palerm, sin que preferien una tomba ms convencional en criptes sota les esglsies familiars. 

Es deia, per no sense sarcasme, que 

"El funeral d'un aristcrata sicili s un dels principals moments de la seva vida".

Els funerals van arribar a sser tremendes exhibicions de riquesa. Una conseqncia d'aquesta ostentaci s que les lpides constitueixen actualment un ajustat barmetre del desenvolupament del barroc i de les tcniques d'inclusi del marbre per a un perode determinat. 

Per exemple, aquells de la primera meitat del segle XVII sn de simple marbre blanc decorat amb una baix relleu amb l'escut d'armes, nom, data, etc... Des de 1650 comencen a veure's petites incrustacions de marbre acolorit, formant dissenys que poden ser estudiats en el seu creixement fins que, a la fi de segle, l'escut d'armes i la calligrafia completa estan realitzats amb aquestes incrustacions, que inclouen caires decoratius. Molt desprs que l'estil havia passat de moda, es va continuar fent servir la decoraci barroca per al ritual catlic, en comptes del neoclssic pag.

L'esglsia de San Benedetto a Catnia s un bell exemple interior del barroc sicili, decorat entre 1726 i 1762, l'poca en qu l'estil va arribar al cim de difusi i individualitat. Els cels rasos sn frescs de Giovanni Tuccari. L'exemple ms notori de la decoraci es troba al Cor de les Monges, dissenyat prop de 1750, de manera que les veus poguessin ser escoltades durant els serveis, per mantenint les monges separades i invisibles per al mn exterior.

Noms amb  unes poques notables excepcions, els interiors dels palazzi van ser des d'un comenament menys elaborats que les esglsies. Molts van ser acabats sense ornamentaci barroca interior, simplement perqu van trigar molt a sser construts: per al moment en qu eren  a punt per sser decorats, l'estil barroc havia passat de moda, i les principals habitacions van ser decorades al nou estil neoclssic conegut com "Pompei". Freqentment es pot trobar una barreja de tots dos estils, com al sal de ball del Palazzo Aiutamicristo a Palerm, construt per Andrea Giganti el 1763, amb frescs al cel ras pintats per Giuseppe Cristadoro amb escenes allegriques de motius barrocs en guix daurat al full. Aquest cel ras ja era fora de moda en sser acabat, i la resta del sal va ser decorat en forma molt ms simple. Als ltims 250 anys els canvis funcionals dels palazzi han completat aquesta tendncia a simplificar: les plantes baixes sn ara negocis, bancs o restaurants, i els pisos alts, compartimentats en habitatges, han perdut els seus interiors decorats.

La tercera ra per a l'absncia de decoraci barroca, i la ms comuna, s que la majoria de les habitacions no van ser previstes per a aquesta decoraci. Molts palazzi eren molt grans, aptes per albergar una gran quantitat de gent. La famlia d'un aristcrata sicili, comenant per si mateix, la seva esposa i molts fills, incloa tamb una collecci de parents pobres i d'altres membres llunyans de la famlia, tots els quals tenien apartaments ms petits a la casa. Tamb hi havia els empleats, incloent sovint un capell privat o confessor, un majordom, governantes, secretries, arxivistes, comptadors, bibliotecaris, i innombrables servents, ms un porter que sonava una campana un nombre predeterminat de vegades d acord al rang del visitant que s'aproxims. Freqentment les famlies dels servents, especialment els ancians, vivien als palazzi. Aix es necessitaven moltes habitacions per albergar aquesta famlia.

Tots els llocs d'estar dirn, fins i tot per als amos, estaven decorats i moblats amb simplicitat. Es requerien habitacions addicionals per a, segons la tradici siciliana, albergar qualsevol visitant. Qualsevol persona forana, especialment anglesa, es considerava un trofeu especial en sser albergat, pel prestigi social que generava. Per tant la llar dels aristcrates sicilians era rarament un lloc buit o tranquil.

Les habitacions ms belles i decorades eren les de la planta noble, reservada per a invitats i per a l'entreteniment. Amb accs per la doble escalinata exterior barroca, aquestes habitacions consistien en una srie de grans i petits salons, amb un gran sal com a sala principal de la casa, sovint utilitzat com a sal de ball. Algunes vegades s'hi situaven els dormitoris per a invitats, per a fins del segle XVIII, es trobaven sovint en un segon pis superior.

Aquestes habitacions eren per regla general profundament ornamentades. Les parets amb miralls, encastats dintre de marcs daurats, de vegades alternant amb quadres igualment emmarcats, ms nimfes i pastors en relleu als espais intermedis.

Als cels rasos destacaven els frescs, i els enormes canelobres de cristall de Murano, mentre que flanquejant els miralls, aplics daurats afegien la illuminaci. Una de les habitacions ms notables en aquest estil s la Galeria dels Miralls al Palazzo Gangi, a Palerm. Aquesta sala  amb frescs als cels rasos pintats per Gaspare Fumagalli, s una de les poques sales barroques que queden en aquest palazzo barroc, que va ser ampliat i reformat el 1750 per la seva propietria, Marianna Valguarnera, adoptant l'estil neoclssic.

El mobiliari durant l'poca va ser coherent amb l'estil: ornamentat, daurat al full, i amb tapes de marbre. Els mobles es traslladaven entre habitacions tal com es necessitaven, mantenint algunes sales sense ells. De vegades algun mobiliari era encarregat per a una sala determinada, per exemple per combinar amb un pany de pared de seda emmarcat en daurat. Els mobles sempre s'acomodaven contra les parets, mai a l'estil conversacional posterior que usa el centre de les habitacions. Al barroc aquests "centres" es deixaven sempre buits, per mostrar millor els terres de marbre o cermica decorada.

L'element com de la decoraci interior als palazzi i esglsies va ser l'obra d'estuc. Aquest s un component important del disseny i la filosofia barroca, perqu s'adiu sensiblement amb l arquitectura, escultura i pintura en una composici tridimensional. El conjunt de cels rasos plens de trompe l'oeil i murs amb pintura barroca illusionista, confon art i realitat. Mentre que a les esglsies l'estuc representava ngels i querubins envoltats d'adorns de flors, en una casa privada acostumaven a mostrar els aliments o instruments musicals favorits del propietari.

 Perode final .

Com en tots els estils arquitectnics, la gent a l'ltim, es va cansar del barroc. A algunes bandes d'Europa es va transformar en rococ, per no a Siclia. Ja fora del domini d'ustria, l'illa va ser governada des del 1735 pel Rei de Npols, Carles.

L'arquitecte francs Lon Dufourny va ser a l'illa entre 1787 i 1794, estudiant i analitzant els temples de l'antiga Grcia. Els sicilians van redescobrir el seu antic passat, el llenguatge clssic del qual es convertia ara en l'ltima moda. El canvi en el gust no es va produir de sobta. El barroc va romandre popular, per ara els balcons barrocs, encara extravagants, es construen junt a severes columnes clssiques. Dufourny va comenar a dissenyar a Palerm, i el seu Templet d'entrada als jardins botnics, va ser el primer edifici a Siclia basat en l'ordre dric grec. Era mera arquitectura neoclssica, com es va iniciar a Anglaterra des del 1760, com a signe del que s'acostava.

El gran amic de Dufourny i collega arquitecte Giuseppe Venanzio Marvuglia va ser el que va liderar el declivi gradual del barroc sicili. Al 1784 va dissenyar el Palazzo Riso-Belmonte, bell exemple d'aquest perode de transici arquitectnica, combina motius barrocs i de l'arquitectura del palladianisme en una construcci amb arcades que envolten un pati, ple de jocs de llum i ombra segons la concepci barroca. La faana principal, articulada per pilastres gegantines, tamb t detalls barrocs, per sense un horitz retallat. Les pilastres es van dissenyar sense decoraci, simples, d'ordre jnic, sustentant un entaulament tamb sense decorar. Sobre les finestres es van collocar frontons clssics, no retallats. El barroc sicili s'esfumava. 

Una altra ra per al declivi del barroc a Siclia, i de la construcci en general, va ser la realitat econmica; ja no es disposava de tanta riquesa. Durant el segle XVII l'aristocrcia havia viscut principalment a les seves terres, cuidant-les  i millorant-les, amb el que tamb eren bons els ingressos. Ja al segle XVIII, la noblesa va emigrar gradualment a les ciutats, especialment a Palerm i a Catnia, per gaudir de les delcies socials de la cort del virrei. Els seus palazzi urbans van crixer en grandesa i esplendor, en detriment de les seves terres abandonades, d'on se suposava que provenien els ingressos. Els encarregats dels establiments rurals van anar perdent eficincia o augmentant el seu nivell de corrupci, o ambdues coses a la vegada.

L'aristocrcia va prendre prstecs fent servir els camps com a fiana, fins que el valor de les descurades propietats va caure per sota l'import dels deutes contrets. A ms a ms, Siclia perdia estabilitat poltica a la mesura en qu la seva noblesa s'endeutava. Governada des de Npols pel feble Ferran I i la seva dominant esposa, Siclia va declinar fins un punt sense retorn desprs i 1798, i novament el 1806 quan el rei va ser forat pels invasors francesos a fugir des de Npols a Siclia. Els francesos van ser allunyats de Siclia per una fora expedicionria de 17.000 soldats britnics, i l'illa va passar aleshores a sser dominada de fet, encara que no oficialment, per Anglaterra. El rei Ferran va decretar el 1811 el primer impost, guanyant-se l'antipatia de l'aristocrcia.

L'impost va ser anullat pels anglesos el 1812, i tot seguit van imposar una constituci britnica a l'illa. Una innovaci legal que va tenir particulars conseqncies per a l'aristocrcia, va ser que els creditors, que fins avui havien tingut facultats per forar pagaments dobles d'interessos sobre un deute o hipoteca, podien ara embargar propietats. Aquestes van comenar a canviar de mans rpidament, i en conseqncia, els propietaris burgesos immediatament van comenar a prosperar.

Les revoltes contra el Borb de 1821 i 1848 van dividir la noblesa, quan el liberalisme ja era a l'ambient. Aquests factors, alhora amb l'agitaci poltica i social del Risorgimento al segle XIX, van significar per a l'aristocrcia siciliana convertir-se en una classe arrunada.  Addicionalment, a causa de la seva negligncia sobre el principi de "noblesa obliga", essencial al sistema feudal, el camp va ser dominat per bandits, i les una vegada grans villes rurals van anar decaient. La mania constructora de les classes altes sicilianes havia acabat.

Tanmateix, la influncia anglesa a Siclia donaria al barroc la seva ltima etapa de prosperitat. Marvuglia, reconeixent la nova moda per tot el britnic, va desenvolupar un estil que va utilitzar per primera vegada al Palazzo Riso-Belmonte el 1784, alguns dels elements ms seriosos del barroc amb motius del palladianisme. El barroc sicili tard va ser similar en estil al barroc popular a Anglaterra a comenaments del segle XVIII, popularitzat per Sir John Vanbrugh, amb edificis com el Palau de Blenheim. Un exemple s l'esglsia de Sant Francesc de Sales dissenyada per Marvuglia, que s summament anglesa a la seva interpretaci del barroc. De tota manera, aquest va ser un xit temporal, i l'estil neoclssic va triomfar rpidament. Uns pocs aristcrates eren en condicions d'edificar, aix que el nou estil va ser usat principalment en edificis pblics, com aquells Jardins Botnics a Palerm. Els arquitectes sicilians, fins i tot Andrea Giganti, qui dissenyava anteriorment edificis barrocs, van comenar a construir en l'estil neoclssic, encara que en aquest cas es va tractar del neoclssic de moda a Frana. La Villa Galletti a Bagheria, per Giganti, est clarament inspirada al treball d'Ange-Jacques Gabriel. 

Com als primers dies del barroc sicili, els nous edificis neoclssics eren sovint cpies o hbrids de tots dos corrents. El Palazzo Ducezio, construt per Vicenzo Sinatra comenat el 1746, es va dissenyar amb una planta baixa plena d'arcades que creen un joc de llum i ombres al ms pur estil barroc. Tanmateix, quan uns anys ms tard es va agregar el primer pis, malgrat l's de frontons retallats barrocs sobre les finestres, la influncia neoclssica s molt pronunciada, ressaltada per l'accs principal corbat. El barroc sicili va ser gradual i lentament substitut pel neoclassicisme francs.

 Llegat . 

Sobre manera, el barroc sicili s actualment reconegut com un estil grcies al treball d'Anthony Blunt. 

La majoria dels palazzi barrocs es van mantenir sota propietat privada durant el segle XIX, mentre la vella aristocrcia es casava amb membres de la classe mitjana rica o queien en fallida. Va haver-hi unes poques excepcions d'algunes famlies que van aconseguir de retenir els palazzi ancestrals. Grcies a la contnua religiositat i devoci del poble sicili, la majoria de les esglsies del barroc sicili mantenen la funci per a la que van ser construdes. 

Tanmateix, la culpa de la decadncia i runs estat de preservaci de molts palazzi no recau sobre propietaris sense voluntat d'acceptar el canvi de situaci, sin ms aviat sobre l'agenda poltica dels successius governs socialistes. Algunes d'aquestes formoses villes i palazzi, incloent el Palazzo del Prncep de Lampedusa, a Palerm, sn encara en runes en acabat les incursions del bombardeig nord-americ el 1943 a la Segona Guerra Mundial.

En molts casos no s'ha fet cap intent de restaurar o si ms no assegurar les runes. Altres edificis que van sobreviure als bombardejos han estat adaptats a oficines o departaments, els seus interiors barrocs desmantellats, fraccionats i venuts. 

Els membres de l'aristocrcia siciliana que encara habiten els seus ancestrals palazzi, s'abstenen d'omplir els seus jardins amb bsties salvatges, perqu les masses visitin les seves llars. Els prnceps, marquesos, i comtes de Siclia que romanen a l'illa, han preferit viure en esplndid allament, envoltats sovint per bellesa i decadncia. Recentment, propietaris i govern estan comenant a prendre conscincia sobre la necessitat de realitzar accions immediates abans que sigui molt tard per salvar aquest llegat particular de l'herncia siciliana.

Com actualment Siclia s'est convertint en una societat polticament estable i menys corrompuda, els palazzi barrocs estan molt lentament comenant a obrir les seves portes al pblic ansis, ms nord-americans i anglesos que italians. Pocs anys enrere, el sal de ball del Palazzo Gangi era l'nic cas aprofitat com a estudi de filmaci, per ara com ara els salons de ball i d'altres grans sales allotgen esdeveniments pblics o corporatius. Alguns palazzi estan oferint un servei d'estada  i esmorzar a visitants que paguin per aix, aix que novament proveeixen hospitalitat als visitants a Siclia, un dels fins per als que van ser dissenyats.

 Patrimoni de la Humanitat . 
L'any 2002, la UNESCO va incloure una selecci de monuments barrocs de la Vall de Noto dins de la seva llista com Patrimoni de la Humanitat, per "proporcionar un testimoni excellent de l'art i l'arquitectura del barroc tard", i "representar la culminaci i floriment final d'art barroc a Europa".
 Arquitectes del barroc sicili .



 Antonello Gagini (escultor);
 Antonio Gagini (escultor);
 Domenico Gagini (escultor);
 Rosario Gagliardi;
 Andrea Giganti;
 Guarino Guarini;
 Stefano Ittar;

 Giulio Lasso;
 Giuseppe Venanzio Marvuglia;
 Tomasso Napoli;
 Andrea Palma;
 Vicenzo Sinatra;
 Giovanni Battista Vaccarini;


 Notes i referncies .


 Bibliografia .

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 Enllaos externs .
Barroc de Ibleo, Ragusa i  Modica (en itali).;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298482" title="Andosilla" nonfiltered="3064" processed="3059" dbindex="118085">

Andosilla s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella.  Limita amb els municipis de San Adrin, Crcar, Sartaguda, Lern, Falces i Peralta.
 
 Demografia .


 Personatges clebres .
 Carlos Gurpegi, futbolista de l'Athletic de Bilbao.
 Aitor Aldeondo, ex futbolista de la Real Sociedad.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298486" title="Litoria macki" nonfiltered="3065" processed="3060" dbindex="118086">

Litoria macki s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Litoria macki.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298487" title="Litoria majikthise" nonfiltered="3066" processed="3061" dbindex="118087">

Litoria majikthise s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Litoria majikthise.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298488" title="Crcar" nonfiltered="3067" processed="3062" dbindex="118088">

Crcar s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita amb Lern al nord, Andosilla a l'est i al sud, i a l'oest Sesma, Lodosa i Sartaguda. 

 Demografia .

Toponmia. 
Crguar, Caracar i Karakarre, com va ser anomenat en poques anteriors, l'actual Crcar ve prenent el seu nom de la paraula de l'ibric <>, que significa plaa forta o fortalesa, ats que en el poble van existir alhora dos , o fortaleses distintes, pel que es dedux que finalment s'anomen Crcar. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298489" title="Litoria meiriana" nonfiltered="3068" processed="3063" dbindex="118089">

Litoria meiriana s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P. & Roberts, D. 2004.  Litoria meiriana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298490" title="Litoria microbelos" nonfiltered="3069" processed="3064" dbindex="118090">

Litoria microbelos s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D., Horner, P. & Retallick, R. 2004.  Litoria microbelos.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298492" title="Lern" nonfiltered="3070" processed="3065" dbindex="118091">

Lern s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Allo, Oteitza i Larraga, al sud amb Crcar i Andosilla, a l'est amb Miranda de Arga i Falces i a l'oest amb Sesma. 

 Demografia .


 Personatges clebres .

Luis de Beaumont, Comte de Lerin.
Amado Alonso.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298494" title="Litoria moorei" nonfiltered="3071" processed="3066" dbindex="118092">

Litoria moorei s una espcie de granota que viu al sud-oest d'Austrlia.

Referncies.

 ;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298495" title="Sesma" nonfiltered="3072" processed="3067" dbindex="118093">

Sesma s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Arroitz, Dicastillo i Allo, a l'est amb Lern i Crcar, al sud amb Lodosa i La Rioja i a l'oest amb Los Arcos i Mendavia.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298496" title="Al" nonfiltered="3073" processed="3068" dbindex="118094">


Al ibn Abi-Tlib, califa;
Mustafa ben Ahmad ben Abd al-Mawla  elebi lies Ali, escriptor i historiador otom;
Ali ben Abd Allah, ancestre dels abbssides;
Ali ben Isa, visir abbssida;
Ali ben Isa al-Kahhal, el ms gran oculista rab;
Ali ben Muhammad, cap de la rebellio dels zandj;
Ali ben Shams al-Din, historiador persa;
Ali Akbar Khitai, escriptor persa;
Ali Amiri, historiador turc;
Ali ben Yusuf, emir de Creta;
Al ben Yssuf, emir dels almorvits;
Ali Bey, bey d'Egipte;
Al Bey ben Uthman al-Abbas, viatger catal;
Ali Mardan, sult de Lakhanawati;
Ali Mardan Khan, cap dels bakhtiyar de Prsia;
Ali Mardan Khan Lur, wali de Luristan;
Ali Mardan Khan Shamlu, ambaixador persa del temps de Nadir Shah;
Ali Pasha Arabadji, gran visir otom;
Ali Pasha  andarlizade, gran visir otom;
Ali Pasha  orlulu, gran visir otom;
Ali Pasha Damad, gran visir otom;
Ali Pasha Guzeldje, gran visir otom;
Ali Pasha Hakim-oghlu, gran visir otom;
Ali Pasha Khadim, gran visir otom;
Ali Pasha Muhammad Amin, gran visir otom;
Ali Pasha Rizwan Begowi , governador otom d'Hercegovina;
Ali Pasha Semiz, gran visir otom;
Ali Pasha Surmeli, gran visir otom;
Ali Pasha Tepedelenli, paix de Janina;
Ali al-Rida, vuit imam dels xites duodecimans;
Ali Werdi Khan, virrei de l'Imperi Mogul a Bengala;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298499" title="Llista de califes omeies de Damasc" nonfiltered="3074" processed="3069" dbindex="118095">
Llista dels califes omeies de Damasc des de l'assassinat d'Al ibn Abi-Tlib fins a l'assumpci del poder per la dinastia abbssida.

 Muwiya I ibn Abi-Sufyan, 661 680;
 Yazid I ibn Muwiya, 680 683;
 Muwiya II ibn Yazid, 683 684;
 Marwan I ibn al-Hkam, 684 685;
 Abd-al-Mlik ibn Marwan, 685 705;
 Al-Walid I ibn Abd-al-Malik, 705 715;
 Sulayman ibn Abd-al-Malik, 715 717;
 Umar ibn Abd-al-Aziz, 717 720;
 Yazid II ibn Abd-al-Malik, 720 724;
 Hixam ibn Abd-al-Mlik, 724 743;
 Al-Walid II ibn Yazid, 743 744;
 Yazid III ibn al-Walid, 744;
 Ibrahim ibn al-Walid, 744;
 Marwan II ibn Muhmmad (governant des de Harran) 744 750;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298501" title="Lodosa" nonfiltered="3075" processed="3070" dbindex="118096">

Lodosa s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Sesma, a l'est amb Crcar i Sartaguda, i al sud i oest amb La Rioja

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298504" title="Escut del Castell de Vilamalefa" nonfiltered="3076" processed="3071" dbindex="118097">


L'escut oficial del Castell de Vilamalefa t el segent blasonament:

Escut ibric, quarterat en creu. Al primer i quart quarters, en camper de gules, un castell d'or, maonat de sable i aclarit de gules. Al segon i tercer quarters, en camper d'argent, tres ones d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 d'octubre de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.145, del 16 de novembre de 1993.

El castell s el senyal parlant tradicional dels escuts de la vila i fa allusi a l'antic castell que va donar-li nom, avui prcticament desaparegut. Les ones d'atzur sobre camper d'argent sn les armes dels barons d'Arens, senyors de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298505" title="Sartaguda" nonfiltered="3077" processed="3072" dbindex="118098">

Sartaguda s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita amb Lodosa a l'oest, Crcar al nord i est, Andosilla a l'est i La Rioja al sud.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298506" title="Llista d'esportistes balears olmpics" nonfiltered="3078" processed="3073" dbindex="118099">
Londres 1948.
 Cristfol Tauler Gelabert (Tir);
 Jaume Oliver Frontera Jim Oliver (Boxa);
 Josep Llus Riera Cavaller (Pentatl);
 Albert Moreiras Lpez (Pentatl);

Hlsinki 1952.
 Enric Granados Aumacelles (Nataci);

Roma 1960.
 Miquel Martorell Pou (Ciclisme);
 Miquel Mra Gornals (Ciclisme);
 Francesc Tortella Rebassa (Ciclisme);

Munic 1972.
 Dami Cerd Mayrata (Tir);
 Rafel Rullan Ribera (Bsquet);

Montreal 1976.
 Antnia Real Horrach (Nataci);
 Joan Segu Picornell (Tir);

Moscou 1980.
 Rafel Escalas Bestard (Nataci);
 Joan Segu Picornell (Tir);

Los Angeles 1984.
 Eduard Bellini Ferrer (Vela);
 Rosa Costa Soler (Nataci sincronitzada);
 Rafel Escalas Bestard (Nataci);
 Joan Enric Escalas Bestard (Nataci);
 Joan Segu Picornell (Tir);

Sel 1988.
 Jaume Monjo Carri (Vela);
 Joan Segu Picornell (Tir);

Barcelona 1992.
 Francesc Soler Atencia (Futbol) ;
 Gabriel Vidal Nova (Futbol) ;
 Jordi Calafat Estelrich (Vela) ;
 Josep Llus Ballester Tuliesa (Vela);
 Fernando Rita Larrucea (Vela);
 Laura de la Torre Tur (Voleibol);
 Joan Segu Picornell (Tir);

Atlanta 1996.
 Joan Llaneras Rossell (Ciclisme);
 Jordi Calafat Estelrich (Vela);
 Josep Llus Ballester Tuliesa (Vela) ;

Sidney 2000.
 Miquel Alzamora Riera (Ciclisme);
 Margalida Fullana Riera (Ciclisme) ;
 Joan Llaneras Rossell (Ciclisme)  ;
 Antoni Tauler Llull (Ciclisme);
 Josep Llus Ballester Tuliesa (Vela);
 Maria del Mar Snchez Gutirrez (Atletisme);
 Ernesto Rodrguez Gmez (Voleibol);

Atenes 2004.
 Antoni Pea Pic (Atletisme);
 Felipe Vivancos (Atletisme);
 Marta Fernndez Farrs (Bsquet);
 Rudy Fernndez Farrs (Bsquet);
 Miquel Alzamora Riera (Ciclisme);
 Margalida Fullana Riera (Ciclisme);
 Joan Llaneras Rossell (Ciclisme) ;
 Elena Gmez Servera (Gimnstica rtmica);
 Moiss Snchez Parra (Lluita);
 Marco Rivera (Nataci);
 Roser Vives Moya (Nataci);
 Briggite Yage (Taekwondo);
 Carles Moy Llompart (Tennis);
 Rafel Nadal Parera (Tennis);

Pequn 2008.

 Rudy Fernndez Farrs (Bsquet) ;
 Margalida Fullana Riera (Ciclisme);
 Joan Llaneras Rossell (Ciclisme)  ;
 David Muntaner Juaneda (Ciclisme);
 Antoni Tauler Llull (Ciclisme) ;
 Elisabet Salom (Gimnstica rtmica);
 Francisco Snchez Parra (Lluita);
 Melanie Costa (Nataci);
 Maria Fuster (Nataci);
 Marco Rivera (Nataci);
 Rafel Nadal Parera (Tennis) ;
 Nria Llagostera (Tennis);
 Albert Torres Barcel (Ciclisme);
 Alba Torrens (Bsquet);
 Daniel Morillo (Tir amb arc);

 Referncies.


Fonts.
 El Da del Mundo, 24-09-2004 ;
 Museu de l'esport del Consell de Mallorca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298507" title="Mendavia" nonfiltered="3079" processed="3074" dbindex="118100">

Mendavia s un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Lazagurra i Los Arcos; al sud amb La Rioja;  a l'est con Sesma i Alcanadre i a l'oest amb Agoncillo, Viana i Bargota.

Els prssecs, esprrecs i pebrots vermells dels horts a la vora de l'Ebre a Mendavia, son de molt bona calitat.

 Demografia .


 Festes .
 23 - 30 d'agost, Sant Joan Bautista.
 16 de gener, Sant Antn.

 Personatges clebres .
Roque Romero Sainz va neixer a Mendavia l'any 1910. A l'any 1951 va fundar el Club Nutic de Lloret de Mar. Fou tamb un promotor actiu del beisbol a Espanya entre 1950 i 1970, l'poca daurada d'aquest esport a la pennsula. Fundador i president del Pops club de beisbol i president de la Federacio Catalana de Beisbol, va morir a Barcelona a l'any 1997.

 Referncies i enllaos externs .

Web de l'ajuntament de Mendavia;
Entrada de Mendavia a la Bernardo Estorns Lasa - Enciclopedia Auamendi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298508" title="Escut de la Pobla d'Arens" nonfiltered="3080" processed="3075" dbindex="118101">


L'escut oficial de la Pobla d'Arens t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, un castell de tres homenatges d'or, maonat i aclarit de sable. Al segon quarter, en camp d'argent, tres faixes ondades d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 26 de juny de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.837, del 30 de setembre de 1996.

El castell fa allusi a l'antic castell d'Arens, que fou centre d'una baronia. Les ones d'atzur sobre camper d'argent sn les armes dels barons d'Arens, senyors de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298509" title="Tabac de pota" nonfiltered="3081" processed="3076" dbindex="118102">

El tabac de pota (Nicotiana rustica), s una espcie de la famlia de les solancies i una varietat molt potent de tabac. s un hbrid natural entre Nicotiana paniculata i Nicotiana undulata. Originria d'Amrica del Sud occidental, principalment en els Andes, actualment tamb es pot trobar a la Polinsia i Austrlia. Avui en dia pot conrear-se en qualsevol part on es donin les condicions adients.

Descripci.
Es tracte de una planta herbcia anual de ms d'un metre d'altura. Las seves fulles sn grans, carnoses amb nombrosos pls enganxifosos. s normal trobar insectes morts enganxats a ells. Les flors sn hermafrodites, grogues i apareixen en grups. Els fruits sn arrodonits i contenen una gran quantitat de petites llavors vermelles.  

Composici i propietats.
Els seus principis actius sn: 

nicotina: s present en totes les parts de la planta. Les fulles del tabac de pota tenen un contingut de nicotina molt alt (9%), mentre que el tabac com (Nicotiana tabacum)en cont aproximadament 1 a 3%.
s altament addictiva i extremadament txica sent suficient 120 mg de nicotina pura sobre la pell d'un sser hum per a provocar-li la mort. ;
La seva toxicitat est marcada en LD50 0.6 mg/Kg. Pot provocar palpitacions cardaques i vasoconstricci, sent considerada com a causa de degeneraci arterial. Tamb pot produir un bloqueig del sistema respiratori i convulsions.
s un estimulant del sistema nervis central i vegetatiu, encara que acaba actuant com el curare produint parlisi.

nornicotina: s un metabolit actiu, a nivell del comportament, de la nicotina. T efectes estimulants sobre l'aparell locomotor i refora els efectes de la nicotina. La seva toxicitat est fixada en LD50 24 mg/Kg.
Pot provocar un bloqueig de l'aparell respiratori, convulsions i aturada cardaca. ;
L'atropina s el seu antdot.

anabasina;

Totes les parts de la planta poden ser txiques i no han de ser utilitzades per al consum hum de qualsevol tipus.

Usos.

Se ha fet servir com antiespasmdic, emtic, narctic, catrtic i sedant. 

S'utilitza externament en forma de cataplasma i per fer banys en el tractament del reumatisme i malalties de la pell.

Tamb s utilitzat per a propsits enteognics, fumat durant les cerimnies d' ayahuasca o agregat a la beguda preparada per xamans de sud-americ. Algunes varietats de la selva contenen fins a vint vegades ms nicotina que varietats comunes d'Amrica del Nord com Nicotiana tabacum. Es pensa que el tabac no indux visions, no obstant aix ho utilitzen els grups indgenes considerant-lo com embriagant xamnic. 

Excepte la injecci intravenosa, els indgenes de Sudamrica usen el tabac de pota a travs de totes les vies de penetraci: per via digestiva, via respiratria o via cutnia i en una gran varietat de formes. El tabac s mastegat, s pres com suc o com xarop, es llepa la pasta, se'n fan supositoris i enemes, s'aspira com pols, s'aspira el fum del tabac i s'apliquen productes del tabac sobre la pell i en els ulls.

En el cas del tabac de pota, la sensibilitat entre consumidors s significativa i s fcil deduir que no s possible establir unes quantitats estndard i que ha de ser consumit amb gran precauci. Tenint present que tot el tabac s molt txic  i perills degut a l'alcaloide nicotina, Nicotiana rustica s el ms potent i una espcie mortal a causa de la seva concentraci molt alta d'aquest principi actiu. Aix fa que les seves fulles siguin tils per crear fitosanitaris o pesticides orgnics.

Efectes.

Sobre el cor fa que es retardi el batec i que la pressi sangunia disminueixi per a ms tard normalitzar-se i finalment augmentar el seu nivell. La respiraci es fa amb ms pausa i ms tard s amb dificultat. Les pupilles primer es redueixen i posteriorment es dilaten.

A petites dosis augmenten les descrregues adrenalniques, actuant com a excitants del sistema nervis simptic produint-se una suau estimulaci, mentre que dosis ms altes causen sedaci, nausees, vmits, suors i debilitat muscular. Existeix la possibilitat d'una atura cardaca.

Intoxicacions.

En els EEUU es coneix la "malaltia del tabac verd" que afecta nicament als recollectors de tabac. Es caracteritza per smptomes de debilitat, mal de cap, nusees i vmits i, freqentment dificultat respiratria. Si la dosi s suficient pot provocar la parlisi dels msculs respiratoris i la mort en breu termini. Aquests smptomes es deuen a la penetraci transdrmica de la nicotina que es veu afavorida en presncia d'humitat. 

Referncies.


Bibliografia.
Bruneton, Jean. Plantas txicas. Vegetales peligrosos para el hombre y los animales. ;
http://psicodioscorides.com/p_33.htm;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298511" title="Escut de la Font de la Reina" nonfiltered="3082" processed="3077" dbindex="118103">


L'escut oficial de la Font de la Reina t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, una font d'or, amb sortidor d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 de gener de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.192, del 18 de febrer de 2002.

La font s un senyal parlant allusiu al nom del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298514" title="Parc Gulliver" nonfiltered="3083" processed="3078" dbindex="118104">




Dades del contacte i horari
horari: jard: sempre. gulliver:tots els dies de 10.00 a 20.00; juliol i agost: tots els dies de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00;
Tel. 96.337.02.04;
Jard del Tria, s/n, Valncia (barri de Cam Fondo, districte de Camins al Grau);

El Parc Gulliver es troba al Jard del Tria de Valncia, concretament entre el pont de l'ngel Custodi i el pont del Regne de Valncia.

La seua principal atracci s una escultura monumental de Gulliver de 70 metres, a la que es pot accedir a travs de rampes, tobogans, escales, etctera, i que representa el moment en qu Gulliver acaba d'arribar al pas de Lilliput i va estar atacat pels seus habitants. La figura est realitzada en una escala tal que els visitants semblen els habitants de Lilliput quan passegen sobre el cos del personatge creat per Jonathan Swift.

Va ser encarregat en 1990 pel Ajuntament de Valncia a l' arquitecte Rafael Rivera i a l' artista faller Manolo Martn, dissenyat per Sento Llobell.

El Parc es troba estratgicament ubicat a la ciutat de Valncia, prop del Parotet, l'Escola Universitria de Magisteri Ausis March i les diverses construccions del arquitecte Santiago Calatrava que conformen la Ciutat de les Arts i les Cincies. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298515" title="Escut d'Espadella" nonfiltered="3084" processed="3079" dbindex="118105">


L'escut oficial d'Espadella t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. De gules, una espasa d'argent amb l'empunyadura d'or, posada en banda. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 19 de desembre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.182, del 4 de febrer de 2002.

L'espasa s un senyal parlant allusiu al nom del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298520" title="Tanino Liberatore" nonfiltered="3085" processed="3080" dbindex="118106">
Gaetano Liberatore anomenat Tanino (Quadri, 12 d'abril 1953) s un autor de cmics, illustrador i pintor itali. El seu personatge ms conegut s RanXerox.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298526" title="Litoria mucro" nonfiltered="3086" processed="3081" dbindex="118107">

Litoria mucro s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S., Menzies, J. & Gnther, R. 2004.  Litoria mucro.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298527" title="Escut de Cat" nonfiltered="3087" processed="3082" dbindex="118108">


L'escut oficial de Cat t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camp de sinople, un ca passant de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

La resoluci s del 19 de febrer de 2002 del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l'escut histric d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.209, del 13 de mar de 2002.

Histria.
L'escut de la vila ha tingut al llarg del temps diverses representacions, depenent dels diferents artistes i de la situaci histrica que n'ha condicionat el disseny.

En totes les representacions es repeteixen dos motius singulars. La part superior mostra els quatre pals del Regne de Valncia i la inferior mostra un ca, que s un senyal parlant. El gos s tamb signe de fidelitat i d'honradesa, i omple de significat el ttol de Molt lleial vila de Cat. Tamb des del 9 de febrer de 1691, incorpora la corona reial de cinc puntes per la seua condici de vila reial.

L'escut ms antic que es conserva s de pedra i es troba en una de les mnsules de l'arca que hi ha a l'accs de la capella de la Comuni de l'esglsia parroquial. Aquest accs fou la capella del fams mercader Joan Spgol i es va construir l'any 1448. Mossn Joan Puig, en la seua Historia breve y documentada de la Real Villa de Cat, diu: la primera vegada que veiem gravat aquest escut en paper s en un document de 1352 (avui desaparegut). Resulta curiosa la descripci que mossn Joan Puig fa de l'escut: diu que est partit horitzontalment en dos parts iguals, per afegeix que la part superior t un gos dret i l'inferior l'escut general del regne d'Arag, Catalunya i Valncia, tres pals de color roig i dos de color groc.

Seguint l'ordre cronolgic, en el punt mitj de l'arc d'entrada al cambril de la Mare de Du de l'Avell apareix l'escut de la vila. Cal recordar que la nau de l'esglsia va edificar-se en 1737 i que la va decorar el santmateu Pasqual Mespletera. Crida l'atenci, per la seua mida, el gos que mira a la dreta amb la coa caiguda i els cinc pals roigs i quatre de grocs, quan normalment sn quatre de roigs i cinc de grocs.

A l'obra Atlante Espaol, o Descricin general de todo el Reino de Espaa, de Bernardo Espinalt Garca, editat en 1786, est representat el gos o llebrer mirant a la dreta.

A l'Ajuntament es conserva un quadre pintat en 1905 on hi ha l'escut amb ornaments, corona i el ratpenat dalt de tot. A la bandera de la banda de msica hi ha brodat un escut idntic.

Tamb semblant, per sense el ratpenat, s el que podem veure pintat a la cpula de l'escala de l'antiga casa dels Montserrat, avui casa de Pubill.

L'escut del C.D. Cat, situat a la tribuna del camp de futbol de Santa Anna, reprodueix l'escut de la vila. s del mateix tipus que els anteriors, per sense orles ni corona ni el ratpenat, i afegeix una pilota a la part superior.

A l'obra Geografa general del Reino de Valencia, de C. Sarthou Carreres (1913), es reprodueix el segell amb l'escut de la vila.

A lEnciclopedia Espasa-Calpe, volum 12, trobem l'escut amb el gos caminant i mirant cap a la dreta.

Documents dels anys 1950, 1953 i 1961 apareixen segellats amb l'escut de la vila envoltat per l'guila imperial i sense corona. (No s'ha dibuixat la llegenda ALCALDA NACIONAL - VILLA DE CATͻ perqu hi ha altres dibuixos que no la porten.);

La creu de l'inici de la carretera a l'Avell porta, a la part posterior i a la motllura, l'escut fet en 1953.

Al vitrall de la finestra oval de l'ermita de Santa Anna veiem l'escut caironat, similar al de l'esglsia, per amb la corona.

Vicente Izquierdo Gonzlez dissenya un escut que ser usat des de la dcada del 1960 a la del 1990. El gos apareix mirant a l'esquerra, est dret i deixa d'estar caminant. Est coronat i ornat per la llegenda de MUY LEAL VILLA DE CATͻ;

Primer escut oficial. Segons s'exposa al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de 6 d'abril de 1999, l'Ajuntament de Cat informa pblicament de l'acord d'aprovaci de l'escut municipal que tingu lloc en sessi de Ple celebrada el dia 4 de febrer de 1999. S'acorda, segons el Decret 116/1994 de 21 de juny, exposar pblicament l'escut durant un perode d'un mes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298528" title="Litoria multicolor" nonfiltered="3088" processed="3083" dbindex="118109">

Litoria multicolor s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. 2006.  Litoria multicolor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298529" title="Tartareu" nonfiltered="3089" processed="3084" dbindex="118110">
Tartareu s un poble de 122 habitants (2006) pertanyent al municipi de Les Avellanes i Santa Linya (comarca de la Noguera) situat a 538 metres d'alada. 

s un antic municipi independent que al 1857 va ser annexat a Les Avellanes. El nucli urb est dominat per les restes del castell de Tartareu, pres als musulmans pel comte Ermengol IV d'Urgell als voltants de l'any 1077. El Club Ciclista Tartareu organitza anualment diverses proves de bicicleta de muntanya; al 1999 s'hi disput el Campionat de Catalunya. Tamb s zona d'escalada.

En la zona es troben restes d'ocupaci humana del perode comprs entre el neoltic i l'edat del bronze.

 Enllaos .
 Tartareu i els recorreguts per a bicicleta tot terreny;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298532" title="Operacions en profunditat" nonfiltered="3090" processed="3085" dbindex="118112">
Operacions en profunditat fou una doctrina militar desenvolupada per les forces armades de la Uni Sovitica durant els anys 20 del segle XX. Fou completada amb les regulacions de camp del 1936. 

Histria.
Durant elsanys 20 i 30, els terics militars sovitics introduren el concepte de batalla en profunditat. 
 Fou una conseqncia directa de l'experincia amb els extensos i rpids moviments de les formacions de cavalleria durant la Guerra Civil Russa i la Guerra Poloneso-Sovitica.

Contingut.
mbit d'estudi.
Les operacions en profunditat inclouen maniobres simultnies realitzades per diversos cossos o exrcits. No es pretenia aconseguir la victria en una operaci allada, sin en mltiples operacions acondudes en parallel o successivament. En aix, la doctrina de les Operacions en profunditat diferien de la interpretaci ms corrent de la doctrina Blitzkrieg.  

Objectiu.
L'objectiu de les operacions en profunditat era atacar l'enemic simultniament amb el gruix de les fores per induir un collapse catastrfic en el seu sistema defensiu. Formacions extremadament mbils aprofitaven llavors aquest collapse penetrant el front cap a la rereguarda enemiga i destruint la seva capacitat de reconstruir les defenses. Una segona lnia de forces s'encarregava del paper de suport. 

El paper de la tecnologia.
La teoria sovitica de batalla profunda va ser basada en la creena que els avenos tecnolgics i l'art de la maniobra oferien oportunitats per una victria rpida, eficient i decisiva. El desenvolupament simultani de l'aviaci i l'armament blindat proporcion un mpetu fsic per l'evoluci d'aquesta doctrina en l'Exrcit Roig. El Mariscal Mikhail Tukhachevsky pos de relleu que "el poder aeri havia de ser usat contra objectius situats ms enll de l'abast de l'infanteria, l'artilleria, i d'altres tipus d'armament. Per maximitzar l'efecte de l'aviaci havia d'sser emprada en massa, concentrada en temps i en espai contra objectius de la ms alta importncia tctica".

Les Operacions en profunditat en la teoria i la prctica.
Regulacions de camp.
Les Operacions en profunditat foren formalment expressades per primer cop com un concepte en les regulacions de camp de 1929 de l'Exrcit Roig, i ms abastament desenvolupades en les Instruccions de Batalla Profunda del 1936. El concepte fou finalment consolidat per l'exrcit en les Regulacions provisionals de camp del 1936.

L'impacte de les Purgues.
Les Grans Purgues de 1937-1939 varen eliminar molts dels oficials comandants de l'Exrcit Roig, incloent-hi Tukhachevsky. Com a conseqncia directa - i tamb com a resultat de les experincies a la Guerra Civil Espanyola i la Guerra d'Hivern contra Finlndia - el concepte d'Operacions en profunditat s'abandon, fins que la seva potencialitat s'intu en la velo victria que els alemanys assoliren sobre Frana en l'operaci Fall Gelb del 1940. Un exemple tempr de l'efectivitat potencial de la doctrina d'Operacions en profunditat es pot trobar en la victria sovitica sobre Jap en la Batalla de Khalkhin Gol (Nomonhan), on un cos sovitic comandat per G. K. Zhukov sota les premisses de Tukhachevsky derrot contundentment una nombrosa fora japonesa l'Agost-Setembre de 1939. 

Operacions en profunditat durant la Segona Guerra Mundial.
El desenvolupament de la doctrina operacional sovitica durant la Segona Guerra Mundial deu molt a la base doctrinal que ja era present a les Regulacions de Camp del 1936 i a les idees de les Operacions en profunditat. El rpid creixement d'una fora mecanitzada competent, aix com del seu maneig expert, van ser observats per oficials alemanys tals com F.W. von Mellenthin. Les dues operacions militars que s'acostaren ms a l'ideal d'Operacions en profunditat foren probablement l'Ofensiva del Vstula-Oder contra la Wehrmacht el Gener/Febrer del 1945, i l'Operaci Tempesta d'Agost contra l'Exrcit Kwantung japons a Manxria l'agost del 1945. Ambdues foren victries rpides i contundents de l'Exrcit Roig.

Partidaris ms rellevants.
 Mikhail Tukhachevsky ;
 Lev Kamenev;
 Georgii Isserson;
 Pavel Varfolomeev ;
 Vladimir Triandafillov;

Vegeu tamb.
 Operational art;
 Tank Corps (Soviet);
 Mechanized Corps (Soviet);

Referncies i notes.



 Bibliografia .
 United States War Department. Handbook on U.S.S.R. Military Forces, War Department Technical Manual TM30-430. November 1945.
 Garthoff, Raymond L. Soviet Military Doctrine. Santa Monica, California: RAND Corp., 1953.
 Simpkin, Richard. Deep battle: The Brainchild of Marshal Tukhachevskii.  London; Washington: Brassey s Defence, 1987. ISBN 0080311938.
 Glantz, David M., Col (rtd.) Soviet military operational art: in pursuit of deep battle, Frank Cass, London,  1991 ISBN 0-7146-4077-8;
 Harrison, Richard W. The Russian Way of War: Operational Art 1904 1940. Lawrence, Kan.: University Press of Kansas, 2001. ISBN 070061074X.

Enllaos externs.
Red Army Studies;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298533" title="Cueva de greda" nonfiltered="3091" processed="3086" dbindex="118113">


Cueva de greda s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat als peus de la serra del Moncayo.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298534" title="Litoria nannotis" nonfiltered="3092" processed="3087" dbindex="118114">

Litoria nannotis s una espcie de granota que viu a Austrlia (nord de Queensland).

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298537" title="Vozmediano" nonfiltered="3093" processed="3088" dbindex="118115">


Vozmediano s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat als peus de la serra del Moncayo. Limita amb els municipis d'Aldehuela de greda, greda, Los Fayos, Santa Cruz de Moncayo i San Martn de Moncayo.

 Administraci .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298540" title="Litoria nasuta" nonfiltered="3094" processed="3089" dbindex="118116">

Litoria nasuta s una espcie de granota que viu a Austrlia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Hero, J.-M., Retallick, R., Horner, P., Meyer, E., Clarke, J., Roberts, D., Richards, S. & Parker, F. 2004. Litoria nasuta. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298544" title="Litoria nigrofrenata" nonfiltered="3095" processed="3090" dbindex="118117">

Litoria nigrofrenata s una espcie de granota que viu a Austrlia, Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hero, J.-M., Retallick, R., Richards, S. & Parker, F. 2004.  Litoria nigrofrenata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298546" title="Comarques de Sria" nonfiltered="3096" processed="3091" dbindex="118118">
La provncia de Sria de la Comunitat Autnoma de Castella i Lle est formada per 183 municipis, que es poden agrupar en les set comarques segents:


 Divisi comarcal .

 Comarca de Pinares .


 Abejar, Cabrejas del Pinar, Casarejos, Covaleda, Cubilla, Duruelo de la Sierra, Herrera de Soria, Molinos de Duero, Montenegro de Cameros, Muriel Viejo, Muriel Viejo, Navaleno, Salduero, San Leonardo de Yage, Talveila, Vadillo, Vinuesa;


 Comarca de Tierras Altas y El Valle .


 Aldealices,Almajano,  Almarza, Arvalo de la Sierra, Ausejo de la Sierra, Carrascosa de la Sierra, Castilfro de la Sierra, Castilruiz, Cerbn, Cigudosa , El Royo, Estepa de San Juan, Fuentes de Magaa, Fuentestrn, La Pveda de Soria , Las Aldehuelas, Magaa, Oncala, Rebollar, Rollamienta, San Felices, San Pedro Manrique, Santa Cruz de Yanguas, Sotillo del Rincn, Suellacabras, Trvago , Valdeavellano de Tera, Valdegea, Valdelagua del Cerro, Valdeprado, Valtajeros, Villar del Ala, Villar del Ro, Vizmanos, Yanguas;


 Comarca de Burgo de Osma .


 Alcubilla de Avellaneda, Burgo de Osma, Caracena, Carrascosa de Abajo, Castillejo de Robledo, Espeja de San Marcelino, Espejn, Fresno de Caracena, Fuentearmegil, Fuentecambrn, Langa de Duero, Liceras, Mio de San Esteban, Montejo de Tiermes, Nafra de Ucero, Recuerda, Retortillo de Soria, San Esteban de Gormaz, Santa Mara de las Hoyas, Ucero, Valdemaluque, Villanueva de Gormaz;


 Comarca de Sria .


 Bayubas de Abajo, Bayubas de Arriba, Blacos, Calataazor, Cidones, Cubo de la Solana, Fuentepinilla, Garray, Golmayo, Gormaz, Los Rbanos, Quintana Redonda, Quintanas de Gormaz, Rioseco de Soria, Sria, Tajueco, Tardelcuende, Torreblacos, Valdenebro, Valderrodilla, Velilla de la Sierra, Villaciervos;


 Comarca de Campo de Gmara .


 greda, Alconaba, Aldealafuente, Aldealpozo, Aldealseor, Aldehuela de Periez, Aliud, Almajano, Almaluez, Almazul, Almenar de Soria,Aavieja Arancn, Beratn, Bliecos, Borobia, Buberos, Buitrago, Cabrejas del Campo, Candilichera, Caamaque, Carabantes, Cihuela, Ciria, Cirujales del Ro, Cueva de greda, Dvanos, Deza, Fuentecantos, Fuentelmonge, Fuentelsaz de Soria, Gmara, Hinojosa del Campo, La Losilla, Los Villares de Soria, Matalebreras, Monteagudo de las Vicaras, Narros, Noviercas, lvega, Pinilla del Campo , Portillo de Soria, Pozalmuro, Quionera, Renieblas, Reznos, Santa Mara de Huerta, Sern de Ngima, Tajahuerce, Tejado, Torlengua, Torrubia de Soria, Villar del Campo, Villaseca de Arciel, Vozmediano;


 Comarca de Almazn .


 Adradas, Alentisque, Almazn, Arenillas, Barca, Barcones, Berlanga de Duero, Borjabad, Caltojar, Centenera de Andaluz, Coscurita, Escobosa de Almazn, Frechilla de Almazn, La Riba de Escalote, Majn, Matamala de Almazn, Momblona , Morn de Almazn, Nepas, Nolay, Rello, Soliedra, Taroda, Velamazn , Velilla de los Ajos, Viana de Duero;


 Comarca de Medinaceli (Arcos de Jaln) .


 Alcubilla de las Peas, Alpanseque, Arcos de Jaln, Baraona, Medinaceli , Mio de Medinaceli, Villasayas, Yelo;


 Comarca del Moncayo .


 greda, Aavieja, Beratn, Borobia, Cueva de greda, Dvanos, Matalebreras, Noviercas, lvega, Vozmediano;



 Enllaos externs .
 Mapa de Sria - GPS - Imatge satlit;
 ENESA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298549" title="Tierras Altas (Sria)" nonfiltered="3097" processed="3092" dbindex="118119">
Tierras Altas s una comarca de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El cap de comarca s San Pedro Manrique. 



 Municipis .

 Aldealices;
 Almajano;
 Almarza;
 Arvalo de la Sierra;
 Ausejo de la Sierra;
 Carrascosa de la Sierra;
 Castilfro de la Sierra;
 Castilruiz;
 Cerbn;
 Cigudosa;
 El Royo;
 Estepa de San Juan;
 Fuentes de Magaa;
 Fuentestrn;
 La Pveda de Soria;
 Las Aldehuelas;
 Magaa;
 Oncala;
 Rebollar;
 Rollamienta;
 San Felices;
 San Pedro Manrique;
 Santa Cruz de Yanguas;
 Sotillo del Rincn;
 Suellacabras;
 Trvago;
 Valdeavellano de Tera;
 Valdegea;
 Valdelagua del Cerro;
 Valdeprado;
 Valtajeros;
 Villar del Ala;
 Villar del Ro;
 Vizmanos;
 Yanguas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298554" title="Litoria nudidigitus" nonfiltered="3098" processed="3093" dbindex="118120">

Litoria nudidigitus s una espcie de granota que viu al sud-est d'Austrlia.

Referncies.

 Frogs of Australia. Accedit a data 29 d'abril del 2008 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298556" title="Tierras del Burgo" nonfiltered="3099" processed="3094" dbindex="118121">
Tierras del Burgo s una comarca situada al sud-oest de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El cap comarcal s El Burgo de Osma - Ciudad de Osma.




 Municipis .

 Alcubilla de Avellaneda;
 Burgo de Osma;
 Caracena;
 Carrascosa de Abajo;
 Castillejo de Robledo;
 Espeja de San Marcelino;
 Espejn;
 Fresno de Caracena;
 Fuentearmegil;
 Fuentecambrn;
 Langa de Duero;
 Liceras;
 Mio de San Esteban;
 Montejo de Tiermes;
 Nafra de Ucero;
 Recuerda;
 Retortillo de Soria;
 San Esteban de Gormaz;
 Santa Mara de las Hoyas;
 Ucero;
 Valdemaluque;
 Villanueva de Gormaz;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298558" title="Comarca de Sria" nonfiltered="3100" processed="3095" dbindex="118122">


La Comarca de Sria s una comarca situada al centre de la provncia de Sria, que est formada per 22 municipis. El cap comarcal s Sria.

Municipis.

 Bayubas de Abajo;
 Bayubas de Arriba;
 Blacos;
 Calataazor;
 Cidones;
 Cubo de la Solana;
 Fuentepinilla;
 Garray;
 Golmayo;
 Gormaz;
 Los Rbanos;
 Quintana Redonda;
 Quintanas de Gormaz;
 Rioseco de Soria;
 Sria ;
 Tajueco;
 Tardelcuende ;
 Torreblacos;
 Valdenebro;
 Valderrodilla;
 Velilla de la Sierra;
 Villaciervos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298561" title="Escut de Cinctorres" nonfiltered="3101" processed="3096" dbindex="118123">


L'escut oficial de Cinctorres t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. De gules, cinc torres d'or en sautor, maonades i aclarides de sable. Al cap i sobre la torre central, un escudet caironat d'or amb quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 5 d'abril de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.001, del 17 de maig de 2001.

Es tracta de les armes parlants tradicionals de Cinctorres, que va pertnyer al terme de la vila reial de Morella fins al 1691, fet al qual alludeix l'escudet amb els quatre pals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298562" title="Campo de Gmara" nonfiltered="3102" processed="3097" dbindex="118124">


El Campo de Gmara s una comarca de la provncia de Sria (Castella i Lle). El cap comarcal s Gmara.

Municipis.

 greda;
 Alconaba;
 Aldealafuente;
 Aldealpozo;
 Aldealseor;
 Aldehuela de Periez;
 Aliud;
 Almajano;
 Almaluez;
 Almazul;
 Almenar de Soria;
 Arancn;
 Beratn;
 Bliecos;
 Borobia;
 Buberos;
 Buitrago;
 Cabrejas del Campo;
 Candilichera;
 Caamaque;
 Carabantes;
 Cihuela;
 Ciria;
 Cirujales del Ro;
 Cueva de greda;
 Dvanos;
 Deza;
 Fuentecantos;
 Fuentelmonge;
 Fuentelsaz de Soria;
 Gmara;
 Hinojosa del Campo;
 La Losilla;
 Los Villares de Soria;
 Matalebreras;
 Monteagudo de las Vicaras;
 Narros;
 Noviercas;
 lvega;
 Pinilla del Campo;
 Portillo de Soria;
 Pozalmuro;
 Quionera;
 Renieblas;
 Reznos;
 Santa Mara de Huerta;
 Sern de Ngima;
 Tajahuerce;
 Tapiela;
 Tejado;
 Torlengua;
 Torrubia de Soria;
 Villar del Campo;
 Villaseca de Arciel;
 Vozmediano;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298563" title="Escut d'Herbers" nonfiltered="3103" processed="3098" dbindex="118125">


L'escut oficial d'Herbers t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'argent, tres herbes de sinople ben ordenades, la del centre ms alta. Tot amb terrassa del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 5 de desembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l'escut histric d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.408, del 30 de desembre de 2002.

Es tracta de les armes parlants tradicionals d'Herbers, en allusi al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298564" title="Zrenjanin" nonfiltered="3104" processed="3099" dbindex="118126">
Zrenjanin s una ciutat de Srbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilmetres de Novi Sad, a la provncia de Voivodina. La seua poblaci (2002) era de 79.545 habitants.

Entre les seues indstries destaquen: la conserveria de verdures, el refinatge de sucre, el mlt de farina, la cervesera, la fabricaci de maquinria agrcola, el processat de melassa i de polpa de remolatxa i l'elaboraci de productes lactis; en les proximitats d'aquesta ciutat es fabriquen catifes.

Situada en la regi del Banat, la ciutat es va anomenar com Nagybecskerek quan va passar a formar part d' Hongria, abans de 1919; a partir d'aqueix any es va constituir com a part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens rebent el nom de Veliki Beckerek fins a la fi de la dcada de 1930, i el de Petrovgrad durant la segent dcada. En 1992 va passar a pertnyer a la Repblica Federal de Iugoslvia.

 Composici de la poblaci .
 Serbis (74.81%),
 Magiars (10.76%),
 Iugoslaus (1.93%),
 Romanesos (1.9%),
 Gitanos (1.87%),
 Eslovacs (1.81%),
 altres (6.92%).

 Ciutats agermanades .
  Timi oara, Timi , Romania.
  Arad, Arad, Romania.
  Bkscsaba, Beks, Hongria.

Vegeu Tamb.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298567" title="Comarca de Almazn" nonfiltered="3105" processed="3100" dbindex="118127">
La Comarca de Almazn, s una comarca de la provncia de Sria, Castella i Lle, est formada per 26 municipis i es troba al centre-sur de la provncia. El cap comarcal s Almazn. 



Municipis.

 Adradas;
 Alentisque;
 Almazn;
 Arenillas;
 Barca;
 Barcones;
 Berlanga de Duero;
 Borjabad;
 Caltojar;
 Centenera de Andaluz;
 Coscurita;
 Escobosa de Almazn;
 Frechilla de Almazn;
 La Riba de Escalote;
 Majn;
 Matamala de Almazn;
 Momblona;
 Morn de Almazn;
 Nepas;
 Nolay;
 Rello;
 Soliedra;
 Taroda;
 Velamazn;
 Velilla de los Ajos;
 Viana de Duero;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298568" title="Escut de Morella" nonfiltered="3106" processed="3101" dbindex="118128">


L'escut oficial de Morella t el segent blasonament:

Escut caironat. D'or, quatre pals de gules; ressaltant sobre el tot, un castell d'argent obert; vuit mres de porpra en orla carregades sobre els pals. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 25 de gener de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l'escut histric d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.192, del 18 de febrer de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la ciutat, d'origen medieval. S'hi representa el castell, conquerit als musulmans per Jaume I el 1232, construt aprofitant la roca. Els quatre pals recorden que Morella fou vila reial, i les mres sn un senyal parlant allusiu al nom de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298569" title="Litoria nyakalensis" nonfiltered="3107" processed="3102" dbindex="118129">

Litoria nyakalensis s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cunningham, M., Alford, R., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Litoria nyakalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298571" title="Tierra de Medinaceli" nonfiltered="3108" processed="3103" dbindex="118130">
Tierra de Medinaceli tamb coneguda com a Comarca de Arcos de Jaln est situada a l'est de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El riu Jaln estructura la comarca, que s atravessada per l'autovia de la N-II. El cap comarcal s Arcos de Jaln.



 Municipis .
 Alcubilla de las Peas;
 Alpanseque;
 Arcos de Jaln;
 Baraona;
 Medinaceli;
 Mio de Medinaceli;
 Villasayas;
 Yelo;


 Enllaos externs .
 http://www.sorianitelaimaginas.com/;
 http://sauce.pntic.mec.es/~fares/jalon.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298572" title="Litoria ollauro" nonfiltered="3109" processed="3104" dbindex="118131">

Litoria ollauro s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Litoria ollauro.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298573" title="Litoria pallida" nonfiltered="3110" processed="3105" dbindex="118132">

Litoria pallida s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Horner, P., Roberts, D. & Retallick, R. 2004.  Litoria pallida.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298574" title="Litoria personata" nonfiltered="3111" processed="3106" dbindex="118133">

Litoria personata s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Cogger, H., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Litoria personata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298575" title="Paco Morn" nonfiltered="3112" processed="3107" dbindex="118134">
Francisco Morn Ruiz, conegut amb el nom artstic de Paco Morn, va nixer a Almodvar del Ro, Crdova el 9 de novembre de 1930. s un actor espanyol afincat a Barcelona des de la dcada dels anys 70 del segle passat. Als 17 anys ingressa al Conservatori de Msica i Declamaci de Crdova on estudia Art Dramtic. Va ser cofundador del Teatro Espaol Universitario amb d'altres companys de professi. El 1957, desprs d'una etapa com locutor a Radio Crdoba, es trasllada a Madrid i entra a formar part del quadre d'actors de Radio Nacional de Espaa i Televisin Espaola. A partir de la dcada dels anys 60 es dedica a ser actor. Ja fa molts anys que la seva carrera teatral l'ha vinculada gaireb sempre a Barcelona. Viu habitualment a Vilassar de Mar. Amb Joan Pera ha protagonitzat obres de llarga durada en cartellera. L'any 2005 va sofrir un sever accident de trnsit que l'oblig a aturar les representacions que aleshores feia al Teatre Condal de l'obra Matar al presidente.

Currculum artstic.
teatre
 1969. Tres historias sobre eso del matrimonio de Neil Simon. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.
 1970. La hora de la fantasa d'Anna Bonnaci. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1971. El apagn. original de Peter Shaffer. Estrenat al teatre Barcelona de Barcelona.
 1972. Un cochino egoista, original de Franoise Dorin. Estrenada al Teatre Reina Victoria de Madrid el 13 de setembre de 1972.
 1973. Vidas privadas de Noel Coward. Estrenada al teatre Barcelona, de Barcelona.
 1974. S infiel y no mires con quin de Ray Cooney. Estrenada al teatre Poliorama de Barcelona.
 1977. Loco, loco Paralelo (espectacle musical). Estrenat al teatre Victria de Barcelona.
 1978. Aqu...Nueva York (espectacle musical). Estrenat al teatre Victria de Barcelona.
 1978. Violines i trompetas, original de Santiago Moncada, amb Fernando Guilln de coprotagonista. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1982. El apagn, original de Peter Shaffer. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1983. Taxi..vamos al Victoria, amb Sara Montiel. Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1983, juliol. La seora presidenta de Bricaire y Lasaygues. Estrenada al teatre Martnez Soria de Barcelona.
 1984, juliol. Hotel Plaza, suite 719 de Neil Simon. Estrenada al teatre Martnez Soria, de Barcelona.
 1984, novembre. Los tres inocentes de Pedro Mario Herrero. Estrenada al teatre Martnez Soria de Barcelona.
 1985. Media naranja, medio limn de Ray Cooney i Gene Stone. Estrenada al teatre Martnez Soria de Barcelona.
 1991. Oscar and Sherlock de Santiago Moncada. Estrenada al teatre Goya de Barcelona.
 1992. Muerte accidental de un anarquista de Dario Fo. Estrenada al teatre Borrs de Barcelona.
 1994. La extraa pareja de Neil Simon. 1994-1999, al teatre Borrs. Cinc anys consecutius en cartell. Amb Joan Pera de coprotagonista.
 2001. La jaula de las locas. Amb Joan Pera, al Teatre Condal. Amb Joan Pera;
 2002. Mamaaa!. Original de Jordi Snchez i Pep Anton Gmez. Estrenada al teatre Condal.
 2004. Matar al presidente. Original de Francis Vber;
 2008. El enfermo imaginario, versi de Pau Mir i de Marc Rosich de Le malade imaginaire de Molire, estrenada al teatre Condal.
cinema
 1976. La zorrita en bikini. Director: Ignacio F. Iquino;
televisi
 1993. Prt  porter. Produda per Televisi Espanyola. Amb Joan Pera de coprotagonista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298576" title="Litoria pronimia" nonfiltered="3113" processed="3108" dbindex="118135">

Litoria pronimia s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004. Litoria pronimia. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298577" title="Iugoslaus" nonfiltered="3114" processed="3109" dbindex="118136">

Iugoslaus (Serbi  Cirlic:            ; Llat: Jugosloveni)  s una designaci tnica utilitzada per alguna gent a l' antiga Iugoslvia, que hui dia encara s' utilitza a les seues ex-repbliques.

Va ser introduda l' any 1971 als censos de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298578" title="Vilanova de la Sal" nonfiltered="3115" processed="3110" dbindex="118137">
Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, s un poble de les Avellanes i Santa Linya, a La Noguera. Antic municipi independent, al 1857 fou annexat a les Avellanes.

Est situat a 603 metres d'alada i tenia 107 habitants en el 2006; s'emplaa en la falda del puig de Priv, dominat per l'ermita de Sant Miquel. Fa la festa major els dies 4 a 6 d'agost.

Vilanova s'origin en Priv, un poble medieval fundat a mig segle XII pel comte d'Urgell. A mitjans del segle XIV, la poblaci comen a establir-se en terres ms senzilles de cultivar, fent el nucli de Vilanova de Priv, i Priv acab en runes (se'n conserven les restes de l'esglsia de Santa Margarida de Priv). Posteriorment, la fortuna de les salines del terme portaren el canvi de denominaci del municipi. De les salines de n'extragueren entre 60 i 100 tones de sal, i s'explotaren comercialment fins al 1989; en l'actualitat s'est comenant a explotar-les com a reclam turstic.

A l'esglsia parroquial romnica de Santa Maria de Vilanova es conserven les restes dels comtes d'Urgell, que s'hi portaren des del monestir de Bellpuig de les Avellanes en l'any 1906. Al 2006, en les voltes del temple es van trobar uns baguls amb la documentacio del monestir del perode comprs entre 1166 i 1834 , que es creu que hi fou guardada arran de la desamortitzaci de Mendizbal.

A uns cinc quilmetres del centre urb hi ha l'estaci de tren (de l'any 1949) de la lnia Lleida - la Pobla de Segur.

 Enllaos .
 Histria de Priv i Vilanova;
 L'estaci del tren Lleida-La Pobla de Segur, amb fotografies;
 Fotografies i nombrosos retalls de premsa sobre les salines;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298579" title="Litoria rubrops" nonfiltered="3116" processed="3111" dbindex="118138">

Litoria rubrops s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Kraus, F. & Allison, A. 2004.  Litoria rubrops. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298582" title="Litoria spenceri" nonfiltered="3117" processed="3112" dbindex="118139">

Litoria spenceri s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gillespie, G., Robertson, P., Littlejohn, M. & Lemckert, F. 2004.  Litoria spenceri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298588" title="Litoria subglandulosa" nonfiltered="3118" processed="3113" dbindex="118141">

Litoria subglandulosa s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hines, H., Clarke, J. & Robertson, P. 2004.  Litoria subglandulosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298589" title="Escut d'Olocau del Rei" nonfiltered="3119" processed="3114" dbindex="118142">


L'escut oficial d'Olocau del Rei t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Al primer quarter, en camp d'atzur, un lle mirant a sinistra d'or. Al segon quarter, d'argent, un anyell de sable. Al tercer quartet, en camp d'or, dos pals de gules. Al quart, en camp de gules, una torre d'or, maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 19 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.921, del 19 de gener de 2001.

Sn les armes tradicionals usades per la poblaci, a les quals, a la segona meitat del segle XIX, es va afegir el quarter amb l'anyell i que es van ordenar en la forma actual. El castell i la vila d'Olocau van pertnyer a la vila reial de Morella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298591" title="Comarca de Pinares" nonfiltered="3120" processed="3115" dbindex="118143">
La Comarca de Pinares  s una comarca de la provncia de Sria, a la comunitat de Castella i Lle. Es tracta d'un territori accidentat amb les serres dels Picos de Urbin i La Cebollera. Aqu hi neixen els rius Duero i Iregua, aquest ltim afluent de l'Ebre.
El cap comarcal s Vinuesa.



Municipis.



 Abejar;
 Cabrejas del Pinar;
 Casarejos;
 Covaleda;
 Cubilla;
 Duruelo de la Sierra;
 Herrera de Soria;
 Molinos de Duero;
 Montenegro de Cameros;
 Muriel Viejo;
 Navaleno;
 Salduero;
 San Leonardo de Yage;
 Talveila;
 Vadillo;
 Vinuesa;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298592" title="Litoria tornieri" nonfiltered="3121" processed="3116" dbindex="118144">

Litoria tornieri s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.

 Hero, J.-M., Roberts, D. & Horner, P. 2004.  Litoria tornieri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298594" title="Litoria umarensis" nonfiltered="3122" processed="3117" dbindex="118145">

Litoria umarensis s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Referncies.

 Gnther, R. 2006.  Litoria umarensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298595" title="Litoria verae" nonfiltered="3123" processed="3118" dbindex="118146">

Litoria verae s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gnther, R. 2006.  Litoria verae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298596" title="Litoria wapogaensis" nonfiltered="3124" processed="3119" dbindex="118147">

Litoria wapogaensis s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Litoria wapogaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298597" title="Escut de Palanques" nonfiltered="3125" processed="3120" dbindex="118148">


L'escut oficial de Palanques t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, una passarella o palanca d'or sobre roques del mateix color. A la punta, ones d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de desembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.398, del 13 de desembre de 2002.

Es tracta d'unes armes parlants allusives al nom de la poblaci i que recorden l'existncia d'un pont de fusta, d'origen medieval, sobre el riu Bergantes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298601" title="Litoria caerulea" nonfiltered="3126" processed="3121" dbindex="118149">


Litoria caerulea s una espcie de granota que viu a Austrlia i Nova Guinea. Tamb ha estat introduda a Nova Zelanda i als Estats Units. 

Referncies.


 ;
  ;
 ;


Enllaos externs.

 Frogs Australia Network - Australian Frog Database - Litoria caerulea ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298604" title="La Cirera" nonfiltered="3127" processed="3122" dbindex="118150">
La Cirera s un nucli de poblaci del terme de Llorac, a la Conca de Barber. Situat en el centre del terme i a 750 metres d'altura, s'hi arriba per una carretera venal que enllaa amb els pobles de Santa Coloma de Queralt i Ciutadilla.

Es form al voltant d'un tur on estava ubicat el castell de la Cirera, ja documentat en el segle XII. En el segle XIV pertanyia a la famlia Aleny de Montblanc, mentre que en el segle XVII costava com a baronia de Dalmau d'Ivorra.

L'esglsia de Santa Maria de la Cirera s d'arquitectura gtica. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298605" title="Flectonotus" nonfiltered="3128" processed="3123" dbindex="118151">

Flectonotus s un gnere d'amfibis de la famlia Amphignathodontidae que es troba al nord-est de Colmbia, Veneuela, Trinitat i Tobago i Brasil. 

Espcies.

 Flectonotus fissilis (Miranda-Ribeiro, 1920).
 Flectonotus fitzgeraldi (Parker, 1934).
 Flectonotus goeldii (Boulenger, 1895).
 Flectonotus ohausi (Wandolleck, 1907).
 Flectonotus pygmaeus (Boettger, 1893).

Referncies.

 Faivovich, J., Haddad, C.F.B., Garca, P.C.O., Frost, D.R., Campbell, J.A. & Wheeler, W.C. (2005): Systematic review of the frog family Hylidae, with special reference to Hylinae: Phylogenetic analysis and taxonomic revision. Bulletin of the American Museum of Natural History. 294: 1-240.
 El gnere Flectonotus a l'IUCN. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298607" title="Flectonotus fissilis" nonfiltered="3129" processed="3124" dbindex="118152">

Flectonotus fissilis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Flectonotus fissilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298608" title="Flectonotus fitzgeraldi" nonfiltered="3130" processed="3125" dbindex="118153">

Flectonotus fitzgeraldi s una espcie de granota que viu a Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Manzanilla, J. & Hardy, J. 2004.  Flectonotus fitzgeraldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298609" title="Flectonotus goeldii" nonfiltered="3131" processed="3126" dbindex="118154">

Flectonotus goeldii s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Flectonotus goeldii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298610" title="Flectonotus ohausi" nonfiltered="3132" processed="3127" dbindex="118155">

Flectonotus ohausi s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Flectonotus ohausi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298611" title="Flectonotus pygmaeus" nonfiltered="3133" processed="3128" dbindex="118156">

Flectonotus pygmaeus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Garca-Prez, J.E., Ardila-Robayo, M.C. & Lynch, J. 2004.  Flectonotus pygmaeus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298613" title="Sideritis" nonfiltered="3134" processed="3129" dbindex="118157">

Sideritis s un gnere abundant als matollars secs mediterranis. Popularment s'ha usat com a desinfectant i amb altres usos medicinals, tamb per a fer herbero.

A casa nostra podem trobar una bona diversitat d'espcies, moltes d'elles endmiques, que a ms es poden hibridar entre elles: S. angustifolia, S. tragoriganum, S. hirsuta, S. incana, S. romana, S. leucantha, S. chamaedryfolia, S. montana, S. spinulosa, S. pungens, S. edetana, S. murgetana, S. javalambrensis, S. glauca, etc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298617" title="Rauric" nonfiltered="3135" processed="3130" dbindex="118158">
Rauric s un nucli de poblaci, pedania de Llorac, a la Conca de Barber. A peu del tur del castell, hi ha la petita agrupaci de cases que formen el poble. Molt a prop hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.

Rauric s documentat en el segle XII quan Pere de Queralt el deix en testament als hospitalers el 1167. A partir del segle XIV va pertnyer als Queralt de Santa Coloma de Queralt. L'esglsia de Santa Fe fou sufragnia de la de Montargull i les dues van pertnyer al bisbat de Vic fins al 1957, quan pass a l'arxidicesi de Tarragona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298619" title="Montargull" nonfiltered="3136" processed="3131" dbindex="118159">
Montargull s un antic poble del terme municipal de Llorac, a la Conca de Barber. Situat al cim de la serra de Montargull, a 843 m., l'antic poble avui est despoblat. 

En el segle X pertanyia la famlia Queralt. L'esglsia de Sant Jaume s d'estil romnic, amb dues naus de volta de can unides per una arcada gtica que palesa la seva ampliaci posterior. Del castell sols en resten els fonaments i parets enderrocades.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298623" title="Teatre Principal" nonfiltered="3137" processed="3132" dbindex="118160">


 Teatre Principal d'Alacant;
 Teatre Principal de Badalona;
 Teatre Principal de Barcelona;
 Teatre Principal de Ma;
 Teatre Principal d'Olot;
 Teatre Principal de Palma;
 Teatre Principal de Reus;
 Teatre Principal de Sabadell;
 Teatre Principal de Terrassa;
 Teatre Principal de Valncia;
 Teatre Principal de Valls;
 Teatre Principal de Vilanova i la Geltr;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298626" title="Sabella de l'Abadiat" nonfiltered="3138" processed="3133" dbindex="118161">
Sabella de l'Abadiat s un despoblat del terme municipal de Conesa, a la Conca de Barber. s vora el cam de Fors. 

L'esglsia de Sant Pere de Sabella fou declarada Monument Histrico-Artstic el 1977. s un edifici romnic de finals del segle XII. En el seu interior es conserva una imatge gtica del Sant policromada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298627" title="David Vostell" nonfiltered="3139" processed="3134" dbindex="118162">
David Vostell (nascut el 10 d octubre de 1960 a Colnia) s un compositor i director de cinema hispano alemany.

 Biografa .
s el primer fill del matrimoni entre Wolf Vostell i la seva esposa, l espanyola Mercedes Guardado. La condici d artista del seu pare forma part de la seva visi del mn des de la seva ms tendra infncia. Va rebre la forta influncia dels ambients artstics dels anys 60 i de comenament dels 70, aix com la de figures com Nam June Paik i Joseph Beuys, que eren part del cercle del seu pare i seien sovint a taula amb David quan encara era un adolescent.

L any 1978, va fer prctiques amb l emissora Freies Berlin SFB , l agncia de publicitat TBWA  i com a ajudant de muntatge. Va treballar projectant pellcules, com a ajudant de laboratori i com a fotgraf. L any 1979, rod en 8 mm  una pellcula experimental "36574 BILDER" (36.574 imatges) amb antics companys d escola. L any 1981, va filmar el documental "Endogen Depression" sobre la realitzaci d un conjunt escultric de Wolf Vostell.

L any 1982 film el curt "Ginger Hel" amb Pantera Hamm i Mark Eins , el fundador del grup DIN A Testbild. Es tracta d una histria d amor extravagant situada en l underground berlins. En la mitologia nrdica, el nom Hel  fa referncia tant a l avern com a la seva deessa. Aquesta allusi a la mitologia s patent en algunes escenes de la pellcula, on els actors representen personatges que es confonen amb figures mitolgiques. Aquest curt, un dels seus primers, deixa veure ja una especial afinitat musical reflectida en prolongats passatges musicals, plans llargs i mantinguts i accions i dilegs reduts a escenes elementals. s l origen d un estil on la msica acompanya les escenes i adquireix la mateixa importncia que les imatges. Des de 1985 fins a 1989, va fer vuit vdeos musicals .

L any 1990, David Vostell film a Los Angeles el llargmetratge "The Being from Earth" (L sser de la Terra) en llengua anglesa. Aquesta pellcula explica una histria fantstica sobre un sser, una barreja d animal i planta, nascut de la sorra del desert de Mojave. El nom del llargmetratge fa referncia, en primer lloc, a un sser nascut de la Terra per es pot interpretar, tamb, en un sentit metafric, com una allusi a l estat de la Terra, a l sser o a la prpia existncia. El director deixa la seva traa en uns moviments prolongats de la cmera, en escenes pensades per reduir l acci al ms essencial, amb els mnims dilegs imprescindibles i molta msica, per sovint desconcerta l espectador. Amb motiu de la seva estrena el 8 de desembre de 1991 al cinema Babylon de Berln, Lars Olav Beier va escriure al nmero 25/1991 de la revista Tip Berlin l nica crtica de "The Being from Earth" apareguda a la premsa. La pellcula va ser un fracs de taquilla.

L any 1992 David Vostell va filmar el documental "Vostell 60   Rckblick 92" (Retrospectiva 92) sota la seva direcci artstica sobre una retrospectiva de Wolf Vostell a Colnia. La manca d xit dels seus projectes cinematogrfics el for a treballar com a marxant d art a partir de 1993. L any 1995, va treballar en una srie de dibuixos on dna forma a les seves visions cinematogrfiques i la publica al llibre Sketch Book 95/96.

Com a conseqncia de la mort de Wolf Vostell l any 1998, David Vostell assumeix la seva responsabilitat envers el llegat del seu pare i estructura i ordena cronolgicament lArxiu Vostell entre el 1998 i el 2001.

Des del 2002, David Vostell treballa com a compositor a Espanya. L any 2003 va compondre la Simfonia nm. 1 i l any 2004, la Simfonia nm. 2. L any 2005, va compondre "El Universo es Msica", 16 peces musicals inspirades per les imatges de galxies llunyanes transmeses a la Terra pel telescopi espacial Hubble. El llibret digital que acompanya el CD inclou 26 reproduccions de collages fotogrfics digitals que representen els viatges a travs del temps i la recerca de vida extraterrestre a tot l Univers. L any 2006, David Vostell va compondre "Frmulas de la Vida", 32 suites per 32 paraules fonamentals com naixement, amor i somni. El llibret digital que acompanya el CD representa les 32 paraules amb collages fotogrfics digitals que sn el context directe de les seves composicions.

Estil.

El llargmetratge "The Being from Earth" es distancia clarament de les habituals convencions cinematogrfiques. De la mateixa manera que el seu curt "Ginger Hel", aquesta pellcula s una filmaci desconcertant que planteja contnuament la pregunta sobre el perqu sense donar-hi gaireb mai una resposta. Les expectatives dels espectadors dirigides a una estructura narrativa convencional de caire explicatiu deixen rpidament pas a la recerca d una comprensi tamb difcil d assolir. La trama permet, i fins i tot suggereix, diferents interpretacions, de manera que la pellcula desenvolupa una dinmica prpia difcil de percebre. "The Being from Earth" actua sobre l espectador com una invitaci a deixar-se anar i reconixer la perfecci tant a la vida com al cinema com a  idea reguladora , en termes kantians. L sser de la pellcula s extremadament passiu: no mossega, ni devora, ni mata. Les seves caracterstiques permeten comparar-lo noms amb la criatura d Eraserhead de David Lynch.

Els vdeos musicals de David Vostell s allunyen molt de la perfecci tcnica dels vdeos musicals dels 80 i sn ms aviat una barreja experimental d imatges i msica on els plans borrosos, inestables i sovint repetitius conformen un estil propi ali a qualsevol convenci.

 Filmografia .

1979 - 36574 Bilder;
1981 - Endogen Depression;
1982 - Das Portrt;
1982 - E.d.H.R.;
1982 - Ginger Hel;
1985 - Homo Sapiens;
1985 - Lost in Life;
1985 - She is so nice;
1985 - Tutila;
1986 - Cabala Msica;
1986 - Blue way in;
1987 - Blood and Cokee;
1989 - Coma Amazonica;
1990 - The Being from Earth;
1992 - Rckblick 92;
1992 - Bestia Pigra;
1996 - Sketch Book 95/96;
1998 - Sketch Book 97/98;

 Discografia .

2003 - Sinfona n 1;
2004 - Sinfona n 2;
2005 - Frmulas de la Vida;
2006 - El Universo es Msica;
2007 - Influences;
2008 - EEM/Erotic Enlightenment Mythologies;

Literatura.

David Vostell Biografa/Recopilacin 1978-2008 de Michaela Nolte. Editorial nivel 88, ISBN 978-84-612-2941-3;
Lxico del Cine de Ciencia-Ficcin, de Ronald M. Hahn y Volker Jansen, Editorial Heyne. ISBN 3-453-11860-X.
Fischer Film Almanach 1995, Editorial Fischer. ISBN 3-596-12762-9.
Film Yearbook 1995, de Lothar R. Just, Editorial Heyne. ISBN 3-453-08130-7.
TIP Berlin Magazin 25/1991, de Lars Olav Beier.

Enllaos externs.
http://www.manuelhuerga.com/estocdepop.htm;
http://www.nivel88.blogspot.com;
http://www.imdb.com/find?s=all&q=david+vostell;
http://es.youtube.com/results?search_query=david+vostell&search_sort=video_view_count   (Estoc de Pop en catal );
http://www.truveo.com/search.php?query=david+vostell&uqs=://cinovid.org/person/6678;
http://www.nme.com/video/id/9ZfR2xtLNjg/search/reisen;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298629" title="Obagues del riu Corb" nonfiltered="3140" processed="3135" dbindex="118163">
Les obagues del riu Corb s'ubiquen en el tram del riu Corb situat entre els municipis de Savall del Comtat i Llorac. T un microclima molt especial i la zona ha estat declarada Espai d'Inters Natural (PEIN) per ser un enclavament de vegetaci submediterrnia i euro-siberiana en una zona de sec i de clima continental.






 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298636" title="Charadrahyla" nonfiltered="3141" processed="3136" dbindex="118164">

Charadrahyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a les regions tropicals del sud de Mxic. 

Espcies.

 Charadrahyla altipotens (Duellman, 1968) ;
 Charadrahyla chaneque (Duellman, 1961) ;
 Charadrahyla nephila (Mendelson i Campbell, 1999)  ;
 Charadrahyla taeniopus (Gnther, 1901) ;
 Charadrahyla trux (Adler i Dennis, 1972) ;

Referncies.

 El gnere Charadrahyla a la IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298637" title="Charadrahyla altipotens" nonfiltered="3142" processed="3137" dbindex="118165">

Charadrahyla altipotens s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Charadrahyla altipotens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298638" title="Charadrahyla chaneque" nonfiltered="3143" processed="3138" dbindex="118166">

Charadrahyla chaneque s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Muoz Alonso, A. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Charadrahyla chaneque.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298640" title="Charadrahyla nephila" nonfiltered="3144" processed="3139" dbindex="118167">

Charadrahyla nephila s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Charadrahyla nephila.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298641" title="Charadrahyla taeniopus" nonfiltered="3145" processed="3140" dbindex="118168">

Charadrahyla taeniopus s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Charadrahyla taeniopus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298642" title="Charadrahyla trux" nonfiltered="3146" processed="3141" dbindex="118169">

Charadrahyla trux s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Charadrahyla trux.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 29 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298647" title="Segura (Savall del Comtat)" nonfiltered="3147" processed="3142" dbindex="118170">
Segura s un agregat del municipi de Savall del Comtat, a la Conca de Barber. s a 784 m. d'altitud. Del poble, format a reds del seu castell, es pot diferenciar el nucli antic, al voltant de l'esglsia barroca, de planta de creu grega, del segle XVIII, dedicada a l'Assumpta. 

De Segura en destaca can Subies, l'antiga residncia dels Masades, edifici senyorial d'mplies dimensions i bastit el s. XVII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298649" title="Uni Girona Club de Bsquet" nonfiltered="3148" processed="3143" dbindex="118171">


L Uni Girona s un club de bsquet femen de la ciutat de Girona. Neix l'any 2005 de la fusi dels equips femenins dels clubs gironins Club Esportiu Santa Eugnia de Ter i el Club Bsquet Vedruna, buscant ser un club reconegut pel treball de base i de qualitat a nivell de Catalunya en bsquet femen. L'equip snior participa a la Lliga Femenina 2.

Histria del club.
L Uni Girona neix al mes de juny del 2005 com a projecte com del Club Esportiu Santa Eugnia de Ter (CESET) i del CB Vedruna, tots dos de la ciutat de Girona. Tot i ser el club ms jove de la ciutat, compta amb l experincia de dos dels clubs que fa ms temps que treballen en el bsquet femen de competici - i un dels pocs que ha portat jugadores de manera continua a seleccions- mantenint equips en categories de preferent a diferents edats. El CESET es va fundar l any 1983, i el Vedruna el 1988. 
Totes dues entitats seguiran treballant parallelament, sobretot a nivell de base, per tal de garantir la viabilitat en el futur del Uni Girona. 
La temporada 2006-07 s inicia amb el club ja consolidat com el ms important del bsquet femen de la demarcaci de Girona, amb el major nombre d equips a les categories ms altes a partir d Infantil. Sumant tots els equips de tots els clubs implicats i vinculats, s converteix en un dels projectes de bsquet femen amb ms jugadores, entrenadors i equips de tot Catalunya i Espanya.
Uni Girona no pretn ser un projecte exclusiu de les dues entitats que el van crear inicialment, sin que resta obert a futures incorporacions de tots aquells clubs gironins que vulguin compartir la nostra illusi i treballar conjuntament pels diferents objectius d aquest projecte. 
Darrera d Uni Girona, a part de Vedruna i CESET tamb hi ha totes les entitats que ja treballaven vinculades a les dos anteriors, o algunes de les escoles de la ciutat. Sempre amb l objectiu de treballar la base amb un esperit de collaboraci entre les diferents entitats gironines.

Palmars.
Temporada 2003-04.

Sotscampi de Catalunya Preferent Catalana  A" Infantil Femen del CESET. ;
Campi de Nivell "A" Preinfantil Femen del CESET. ;
Campi de Catalunya Preinfantil Femen del CESET. ;

Temporada 2004-05.

Campi de Catalunya Preferent Catalana  A" Cadet Femen del CESET. ;
Tercer d Espanya amb el Cadet Femen del CESET. ;
Campi de la Cibertel Cup amb el Cadet Femen del CESET. ;
Campi de Nivell  A  Cadet Femen de Girona amb el CESET  B .
Sotscampi de Catalunya de Nivell  A  amb el Cadet Femen del CESET  B .
Ascens a Preferent  A  Catalana de l equip Jnior Femen del CESET.
Final a Quatre a Preferent  B  Catalana de l equip Jnior Femen del Vedruna.
Sotscampi de Nivell  A  Preinfantil Femen de Girona amb el Vedruna.

Temporada 2005-06.

Campi de Catalunya Preferent  A" Cadet Femen del CESET. ;
Set d Espanya amb el Cadet Femen del CESET. ;
Sotscampi de Catalunya Preferent  A" Jnior Femen del CESET.
Campi de Nivell  A  Preinfantil Femen de Girona amb el CESET.
Tercer de Catalunya de Nivell  A  amb el Preinfantil Femen del CESET.

Temporada 2006-07.

Sotscampi d'Espanya Jnior. ;
3er. Campionat Jnior Preferent "A";
Campi de Nivell "A" de Girona Infantil;
Campi de Nivell  A  Preinfantil de Girona amb el CESET.
Campio de Catalunya Preinfantil amb el CESET.
Campi de Nivell  A  Mini de Girona amb el CESET.

Temporada 2007-08:.

Campi de Catalunya Jnior Preferent "A".
4rt. al Campionat d'Espanya Infantil.
Tercer al Campionat de Catalunya Infantil Preferent.
Campi de Nivell "A" de Girona Infantil.
Campi de Nivell  A  Preinfantil de Girona.
3er. al Campionat de Catalunya Preinfantil.

Enllaos externs.
Pgina Web de l'Uni Girona CB

Blgo Final a Quatre Catalana Jnior Preferent 2008

Blgo Final a Quatre Catalana Infantil Preferent 2008







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298650" title="Elisabeth Fritzl" nonfiltered="3149" processed="3144" dbindex="118172">


Elisabeth Fritzl s una dona austraca que tenia 42 anys d'edat quan va ser alliberada per la policia el 28 d'abril del 2008. Estava en condicions fsiques precries, ja que va romandre segrestada, des de 1984, pel seu propi pare, Josef Fritzl, de 73 anys d'edat, que va abusar sexualment d'ella permanent, fruit del qual ella va donar a llum set fills, d'entre els quals va tenir una parella de bessons, uns dels quals va morir poc desprs de nixer i va ser incinerat pel propi avi. Segons va explicar la policia d'ustria, ell la va mantenir allada des que tenia 19 anys, en un zulo del soterrani de l'edifici residencial de dos pisos on ell mateix vivia amb la seva prpia esposa (amb qui tamb va tenir set fills), a Amstetten, poble de la Baixa ustria. Elisabeth va explicar que el seu pare portava abusant d'ella des dels 11 anys d'edat. A ms va donar a llum set fills fruit de les violacions a qu va ser sotmesa pel seu pare durant tot aquest temps, dels que un va morir al poc de nixer.

Histria del cas.
 

Es creu que Josef Fritzl va comenar a abusar de la seva prpia filla Elisabeth al 1977, tancant-la en un zulo dins de l'habitatge de la famlia el 24 d'agost de 1984. Al setembre de 1984 va aparixer una carta manuscrita d'Elisabeth, en la que explicava als seus pares que deixessin de buscar-la. Entre 1988 i 1989 va nixer Son Kerstin al zulo, la seva primera filla. El seu segon fill, Stefan, va nixer un any desprs. Al maig de 1993, es va trobar un nen nounat al portal de la casa de la famlia, al costat de la qual va aparixer una nota d'Elisabeth en la qual demanava que es cuidessin del nen, i el desembre de 1994 va nixer un altre beb, Monika. Els pares d'Elisabeth es van fer crrec dels nens. El maig de 1996, Elisabeth va donar a llum bessons, uns dels quals va morir als tres dies de nixer. Josef Fritzl va confessar haver incinerat el cos a casa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298651" title="Futbol Sala Femen Castelldefels" nonfiltered="3150" processed="3145" dbindex="118173">
El Futbol Sala Femen Castelldefels s una entitat dedicada exclusivament a fomentar la prctica esportiva del futbol sala femen.

El club va ser fundat l'any 1987 i va comenar a jugar partits amistosos i lligues locals en el seu primer any. Posteriorment, va comenar a competir a les lligues organitzades per la Federaci Catalana de Futbol (Comissi Futbol Sala), i des d'aleshores el nostre primer equip sempre ha jugat en la mxima categoria del futbol sala femen catal, la primera divisi. A les temporades 1991-1992, 1999-2000, 2004-2005 i 2005-2006 va assolir el campionat de lliga i en sis temporades el sub-campionat; amb aquests resultats, el club sempre ha estat en els llocs capdavanters del futbol sala femen catal i la temporada 2005-2006 l'equip va assolir l'ascens a la mxima categoria femenina, la divisi d'honor.

El club tamb compta en la seva trajectria esportiva amb quatre victries a la Copa de Catalunya i una Supercopa Catalana, a ms de guanyar molts torneigs de prestigi tant a nivell regional com estatal.

El club Futbol Sala Femen Castelldefels s un dels pioners del Futbol Sala femen catal. En la seva trajectria ha anat evolucionant i s'ha incrementat el nombre d'equips en competici amb jugadores de la nostra localitat i comarca. Actualment el club t 8 equips de futbol sala, 5 femenins i 3 mixtes. A l'anteriorment comentat primer equip, cal afegir el segon equip que juga a la primera divisi catalana, el tercer equip snior que juga a la segona divisi "A" catalana i un quart que juga la competici anomenada lliga de femen base, competici per a noies de 9 a 13 anys; aquest equip es la cantera del club i ha estat campi en cinc temporades del Campionat de Lliga. El cinqu i sis equips sn l'Alev i el Benjam Mixt, el set equip s el Cadet Femen (que juga la lliga del Consell Comarcal del Baix Llobregat) i un vuit equip de nova creaci que es el pre - benjam mixt, per a nenes i nens en edat de iniciaci entre 5 i 6 anys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298653" title="Cases Barates de Tarragona" nonfiltered="3151" processed="3146" dbindex="118174">

Les Cases Barates de Tarragona sn un exemple paradigmtic de Cases Barates construides en rgim cooperatiu i mantingudes o rehabilitades pels seus propietaris, estn situades a l'entrada de la principal via de comunicaci de Tarragona i es conserven tal com van ser pensades pels seus fundadors.

El conjunt arquitectnic que observeu est format per 35 cases en quatre fileres de 9 cases (excepte una de 8) unides per dos carrers privats, Balmes i Emili Morera de Tarragona, i van ser construdes a partir de 1930 per la Cooperativa de Cases Barates "La Colectiva" que va crear-se expressament el 1927 per la construcci dels esmentats habitatges, i recolzada per personatges histrics com Severiano Martnez Anido, Pedro Sangro Ros de Olano (ms conegut com el Marqus de Guad-el-Jel), Eduardo Auns Prez, Jos Calvo Sotelo, Francisco Largo Caballero, Niceto Alcal-Zamora y Torres, Marcell Domingo, ministres del govern espanyol, diversos consellers de la Generalitat de Catalunya, entre els que destaca Antoni Rovira i Virgili, alcaldes de la ciutat de Tarragona (Pere Lloret Ordeix, ...), i prohoms de la ciutat com el cardenal-arquebisbe Vidal i Barraquer, tots ells de l'poca prvia al 1939.


El projecte constructiu i la direcci d'obra va ser efectuat pels arquitectes Manuel Cases Lamolla, Jos Maria Monrav Lpez i Francisco Monrav de 1928 a 1935, obtenint de l'Ajuntament de Tarragona    el certificat d'habitabilitat i qualificaci definitiva entre 1934 i 1935, depenent de les fases. Al 1939 el canvi de rgim oblig a inscriure la cooperativa amb la denominaci "Cooperativa sindical de Viviendas Protegidas el Pinar". El 1946 l'Ajuntament de Tarragona incorpor les Cases Barates al casc urb de la ciutat.


Actualment, les 35 cases i els 2 carrers privats (Balmes i Emili Morera) formen un conjunt arquitectnic singular, preservat per la iniciativa privada dels seus propietaris.


Arrel de l'aprovaci del Pla d'Ordenaci Urbanstica Municipal 2007 de la ciutat de Tarragona , que preveia enderrocar-les per construir-hi edificis de sis plantes, han estat recuperats de l'oblit ms de 3500 documents de l'arxiu de la comunitat, que s'estan estudiant conjuntament, per un equip interdisciplinar d'especialistes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili.


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298656" title="Globus d'Or al millor director" nonfiltered="3152" processed="3147" dbindex="118175">
Globus d'Or al millor director (Best Director - Motion Picture) s un premi de Cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.

1944 : Henry King per The Song of Bernadette;
1945 : Leo McCarey per Going My Way ;
1946 : Billy Wilder per The Lost Weekend ;
1947 : Frank Capra per Que bonic que s viure (It's a Wonderful Life);
1948 : Elia Kazan per Gentleman's Agreement ;
1949 : John Huston per El tresor de Sierra Madre ;
1950 : Robert Rossen per All the King's Men ;
1951 : Billy Wilder per Sunset Boulevard ;
1952 : Lszl Benedek per La mort d'un viatjant (Death of a Salesman);
1953 : Cecil B. DeMille per L'espectacle ms gran del mn ;
1954 : Fred Zinnemann per D'aqu a l'eternitat (From Here to Eternity);
1955 : Elia Kazan per La llei del silenci;
1956 : Joshua Logan per Picnic;
1957 : Elia Kazan per Baby Doll;
1958 : David Lean per El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai);
1959 : Vincente Minnelli per Gigi;
1960 : William Wyler per Ben-Hur;
1961 : Jack Cardiff per Sons and Lovers ;
1962 : Stanley Kramer per Judgement at Nuremberg ;
1963 : David Lean per Lawrence d'Arbia (Lawrence of Arabia);
1964 : Elia Kazan per America, America;
1965 : George Cukor per My Fair Lady;
1966 : David Lean per Doctor Givago;
1967 : Fred Zinnemann per A Man for All Seasons ;
1968 : Mike Nichols per El graduat (The Graduate);
1969 : Paul Newman per Rachel, Rachel;
1970 : Charles Jarrott per Anne of the Thousand Days;
1971 : Arthur Hiller per Love Story;
1972 : William Friedkin per The French Connection ;
1973 : Francis Ford Coppola per El padr (The Godfather);
1974 : William Friedkin per L'exorcista (The Exorcist);
1975 : Roman Polanski per Chinatown;
1976 : Milos Forman per Alg va volar sobre el niu del cucut;
1977 : Sidney Lumet per Network;
1978 : Herbert Ross per The Turning Point ;
1979 : Michael Cimino per The Deer Hunter ;
1980 : Francis Ford Coppola per Apocalypse Now;
1981 : Robert Redford per Ordinary People ;
1982 : Warren Beatty per Reds;
1983 : Richard Attenborough per Gandhi;
1984 : Barbra Streisand per Yentl;
1985 : Milos Forman per Amadeus;
1986 : John Huston per L'honor dels Prizzi ;
1987 : Oliver Stone per Platoon;
1988 : Bernardo Bertolucci per L'ltim emperador ;
1989 : Clint Eastwood per Bird;
1990 : Oliver Stone per Born on the Fourth of July ;
1991 : Kevin Costner per Dances with Wolves ;
1992 : Oliver Stone per JFK;
1993 : Clint Eastwood per Sense perd (Unforgiven);
1994 : Steven Spielberg per La llista de Schindler ;
1995 : Robert Zemeckis per Forrest Gump;
1996 : Mel Gibson per Braveheart;
1997 : Milos Forman per The People vs. Larry Flynt ;
1998 : James Cameron per Titanic;
1999 : Steven Spielberg per Saving Private Ryan ;
2000 : Sam Mendes per American Beauty;
2001 : Ang Lee per Wo hu cang long ;
2002 : Robert Altman per Gosford Park;
2003 : Martin Scorsese per Gangs of New York;
2004 : Peter Jackson per El senyor dels anells: El retorn del rei (The Lord Of the Rings: The Return Of the King);
2005 : Clint Eastwood per Million Dollar Baby;
2006 : Ang Lee per Brokeback Mountain ;
2007 : Martin Scorsese per The departed;
2008 : Julian Schnabel per Le Scaphandre et le Papillon];
2009 : Danny Boyle per Slumdog Millionaire;
Vegeu tamb.

Premi Globus d'Or;

;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298657" title="Isabel de Valois i de Luxemburg" nonfiltered="3153" processed="3148" dbindex="118176">
Isabel de Valois ( Vincennes, Regne de Frana 1348 - Pavia, Senyoriu de Mil 1372 ) fou una princesa de Frana que es cas amb l'hereu del Senyoriu de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer l'1 d'octubre de 1348 a la ciutat de Vincennes, situada en aquell moments al Regne de Frana i que avui en dia forma part del departament francs de Val-de-Marne, sent la filla ms petita del rei Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg. Fou nta per lnia paterna de Felip IV de Frana i Joana de Borgonya, i per lnia materna de Joan I de Bohmia i Isabel I de Bohmia. Fou germana, aix mateix, de Carles V de Frana, Llus I d'Anjou i Felip II de Borgonya i cunyada de Carles II de Navarra i Robert I de Bar.

Mor, a l'edat de 24 anys, l'11 de setembre de 1372 a la ciutat de Pavia.

Npcies i descendents.
En motiu de la greu crisi econmica soferta pel Regne de Frana durant el desenvolupament de la Guerra dels Cent Anys el seu pare la promet en matrimoni amb un dels fills de Gales II Visconti, el qual havia ajudat econmicament el regne francs.

Es cas, a l'edat de 12 anys, el juny de 1360 amb Joan Gales Visconti, futur senyor i duc de Mil. D'aquesta uni nasqueren:
Valentina Visconti (1366-1408), casada el 1389 amb Llus I d'Orleans;
Azzone Visconti (?-1372);
Carles Visconti, mort jove;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298658" title="E. E. Cummings" nonfiltered="3154" processed="3149" dbindex="118177">

Edward Estlin Cummings va nixer el 14 d'octubre de 1894 a Cambridge, Massachusetts, quan el seu nom encara s'escrivia amb majscula. El seu pare, Edward Cummings, era una figura rellevant i pblicament respectada, no sols en tant que professor de sociologia a Harvard, sin tamb com a unitarian master, responsable de la South Congregational Church, de l'esglsia unitarista americana. La seva mare, Rebecca Haswell Cummings, descendia d'una de les famlies ms influents en els cercles poltics i religiosos de la comunitat. Aix els seus pares marcaran fortament el text autobiogrfic de cummings i el seu vessant potic. 

L'any 1907 Cummings engega els estudis a la Cambridge Latin School, i el 1911 ingressa a la Universitat de Harvard. Com que s un dels principals centres de la vida acadmica americana de l'estat, Harvard esdev per al poeta un mitj per al descobriment interior de la seva persona i la seva estana all l'enriqueix fortament en el vessant ms personal.  No obstant aix, els cercles socials que graviten entorn del prestigi de Harvard sn blanc de la censura cummingsiana.

El 1917, Cummings s'allista com a voluntari a la Norton-Harjes Ambulance Corps. En el viatge de Nova York a Pars, coneix William Slater Brown, un altre voluntari, de qui es far amic. Quan sn interceptades cartes de Brown per als Estats Units, expressant una actitud pacifista i descrivint en termes no gaire elogiosos les tropes franceses, Cummings s'autoinculpa per desfer l'equvoc relatiu a la seva implicaci en el cas. s, mentrestant, considerat cmplice de Brown i tots dos sn acusats d'espionatge. La lleialtat a Brown acaba per valer-li la reclusi a la pres de La Fert Mac entre el 21 de setembre i el 21 de desembre de 1917, vivncia que l'autor plasmar a The Enormous Room.

L'any 1923 comena a publicar i a donar-se a conixer com a E.E.Cummings, unes minscules que conservar com a senyal d'identitat fins a la seva mort l'any 1962, a Conway, New Hampshire. El 1951, li s concedida la segona borsa Guggenheim i el poeta viatja per Europa, on visita Pars, Vencia, Florncia i Atenes, i entre 1952 i 1953 pronuncia, a la Universitat de Harvard, el conjunt de sis conferncies posteriorment publicades amb el ttol i: six nonlectures. En aquesta obra, el registre autobiogrfic sustenta algunes de les seves afirmacions ms importants sobre la poesia i la creaci potica.

La publicaci de Collected Poems, 1923-1954 consagra el poeta en l'mbit de la literatura americana i determina un gir en la crtica, que comena a ponderar ms seriosament el conjunt de tradicions  en especial, la romntica  que condiciona l'avantguardisme cummingsi.
L'any 1958, apareix 95 Poems i Cummings s guardonat amb el premi Bollingen. I el 1959 el poeta rep una borsa de la Fundaci Ford, que li permet de viatjar, fins a l'any segent, per Irlanda, Itlia i Grcia.


Obres publicades.
i: six nonlectures (Autobiografia);
Tulips & Chimneys (1923), ;
And;
XLI Poems;
W;
CIOPW;
The Enormous Room (1927);
Eimi (1933) (Diari del viatge a Rssia, que el poeta havia fet dos anys abans);
Collected Poems (1938);
50 Poems (1940);
1x1 (1944);
95 Poems (1958) (Premi Bollingen);
73 Poems Publicaci pstuma l'any 1963. ;


Enllaos externs.
 (a)poemes ;
 Poets.org;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298660" title="Edgar Alemany" nonfiltered="3155" processed="3150" dbindex="118178">

Edgar Alemany a nixer a Ma (Menorca) l'any 1989, tot i haver-se criat as Castell. Va ser en aquella extica illa on comena a familiaritzar-se des de ben jove amb les arts i la literatura. L'any 2006, va decidir viatjar a Barcelona, per tal d'augmentar els seus coneixements i va ser llavors quan va incrementar el conreu de la seva particular poesia a la vegada que en va incrementar tamb la qualitat.
Tot i ser un autor novell, Edgar Alemany va rebre l'any 2007 el premi Art Jove 2007 de poesia en catal i tamb ha participat en diversos recitals potics.  Actualment cursa estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona que compagina amb el conservatori en l'especialitat de violoncel. 

Obres publicades.

Calidoscopi Guanyador del premi Art Jove de poesia 2007;

Enllaos externs.
 Calidoscopi;
 Espai Mallorca;
 Art Jove;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298661" title="El dia de dem" nonfiltered="3156" processed="3151" dbindex="118179">


El dia de dem s una pellcula estatunidenca del 2004 dirigida i escrita per Roland Emmerich. Centrada en el gnere de la cincia-ficci tracta, en clau apocalptica, els efectes catastrfics tant de l'escalfament global com del seu possible refredament.

Repartiment.



 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298670" title="Caterina Visconti" nonfiltered="3157" processed="3152" dbindex="118180">
Caterina Visconti ( Mil, Senyoriu de Mil 1360 - Monza, Ducat de Mil 1404 ) fou una donzella noble que va esdvenir duquesa consort del Ducat de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 1360 sent la setena filla de Bernab Visconti i la seva esposa, Beatriu della Scala. Fou nta per lnia paterna d'Esteve Visconti i Valentina Doria, i per lnia materna de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara.

Npcies i descendents.
Inicialment promesa amb el futur rei Ricard II d'Anglaterra, el 2 d'octubre de 1380 es cas amb Joan Gales Visconti. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Maria Visconti (1388-1412), duc de Mil;
Felip Maria Visconti (1392-1447), duc de Mil;

Vida.
Caterina resid a partir del seu matrimoni al castell de Visconteo, residncia en la qual es feu crrec de l'educaci de la seva fillastra Valentina Visconti. El 1385 es mantingu allunyada de la conspiraci de Joan Gales contra Bernab Visconti, pare de Caterina, el qual fou fet presoner. 

Apartada de qualsevol acte poltic i social des del naixement dels seus fills, reaparegu el 1402 per esdevenir regent del Ducat. Enmig d'enfrontaments entre faccions rivals, encapalades per diversos mercenaris, emerg Facino Cane, el qual inculc a Joan Maria Visconti un sentiment d'animadversi vers la prpia Caterina, sent empresonada el 18 d'agost de 1404 al castell de Monza. Mor dos mesos ms tard, el 17 d'octubre, vctima d'un possible enverinament o de la pesta que assolava Europa en aquells moments.

Enllaos externs.
  Caterina Visconti, Duchessa di Milano;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298678" title="Teatre Principal (Barcelona)" nonfiltered="3158" processed="3153" dbindex="118181">


El Teatre Principal de Barcelona, antic Teatre de la Santa Creu, s el teatre ms antic de la ciutat i un dels ms antics de l'Estat Espanyol. Situat a la Rambla, nmero 15, funcion des de final del segle XVI fins al 2006, que tanc definitivament. Entre 1919 i 1986, va funcionar sobretot com a cinema.

De 1872 a 1906, al local de la planta superior s'install la seu de l'Ateneu Barcelons.

Histria.

Fins a 1729.
El primer teatre s va poder construir grcies a la donaci d'un terreny i unes cases al final de la Rambla, realitzada per Joan Bosch a favor de l'Hospital de la Santa Creu perqu aquest hi edifiqus un teatre; amb el beneficis de les representacions, l'hospital podria sufragar part de les seves despeses. Per tal que aquests beneficis fossin superiors, el teatre tindria l'exclusiva de les representacions. Aquest privilegi li fou concedit per Felip II el 1568 i renovat el 1587. Era regit per una junta de canonges que l'arrendava a l'empresari que oferia les millors condicions.
 
Les representacions ja s'hi donaven el 1597, en un pati de fusta, mentre es feien les obres per a un edifici estable, que tamb van comenar el 1597. L'edifici va estar acabat el 1601: tenia pati, tres pisos i tretze llotges. Des d'aleshores en i d'una manera ininterrompuda, aquest indret ha estat ocupat per un teatre i la plaa que es troba davant va dur el nom de Pla de les Comdies. Avui en dia, s'anomena Plaa del Teatre i, des de comenaments del segle XX, acull un monument erigit a Frederic Soler, lies Seraf Pitarra, pare de la dramatrgia catalana. 

El primer edifici, primordialment de fusta, va patir diversos incendis. Entre 1728 i 1729 es va ampliar i es va reconstruir amb pedra. El 27 d'octubre de 1787 va patir un incendi que el va destruir per complet. Grcies a les donacions de nobles, principalment el marqus de Ciutadilla i el comte d'El Asalto, el nou teatre, molt ms sumptus que el primer, es va poder tornar a obrir el 4 de novembre de 1788. Conegut com a Corral de Comdies i desprs com a Cases de l'pera, va adoptar el nom de Teatre de la Santa Creu.

El segle XVIII i final del monopoli.
Durant el segle XVIII  va acollir espectacles d'pera, preferentment italiana: aix, des de 1750, a ms de l'habitual temporada de teatre, va fer-se una temporada anual d'pera amb una companyia contractada exclusivament per a aix. Des de final del XVIII tamb es van anar fent concerts i recitals vocals i instrumentals (anomenats acadmies), i temporades de dansa.

El primer ter del XIX va veure la popularitat de les comdies de mgia (que permetien espectacles amb grans efectes escnics, tramoies i decorats variats), la sarsuela i l'apogeu de l'pera com a espectacle de masses. El 1833, per, va acabar el monopoli de les funcions teatrals a la ciutat i el teatre va comenar a tenir competidors: el Teatre dels Gegants (1835), el Teatre de Montsi (1837-1844), el Teatre Nou (1843-1848) i, finalment, el Gran Teatre del Liceu (1847). La rivalitat amb aquest teatres (especialment el Nou, que tamb va comenar a programar peres, i el Liceu), va fer que es creessin "bndols" a la ciutat: cruzados y capuchinos primer (els caputxins eren els del Teatre Nou), i licestas y cruzados desprs: la comdia de Seraf Pitarra Licestas y cruzados satiritza aquest enfrontament entre partidaris d'ambds teatres, que es va mantenir fins als anys setanta del segle XIX.

Teatre Principal.
Des de 1840 adopt el nom de Teatre Principal per tal de marcar distncies respecte altres teatres nous, i sobretot del recentment creat Gran Teatre del Liceu. El canvi de nom va anar acompanyat d'una reforma arquitectnica, de la qual data la faana actual (1847), projectada per Francesc Daniel Molina i Casamaj. La rivalitat amb el Liceu continu, programant tots dos peres i mirant de ser els primers a estrenar els ttols de ms xit o de contractar els millors cantants. Fins als any quaranta, el Principal va mantenir la primacia, per a partir de llavors, el Liceu, ms innovador i ric, va convertir-se en el gran teatre de la ciutat. Tot i aix, el Principal encara va ser el primer a estrenar Aida o una pera de Wagner, Lohengrin (el 1882, un any abans que el Liceu). Estrelles del moment, com Enrico Tamberlinck o Adelina Patti van cantar al Principal sense fer-ho mai al Liceu.

Decadncia.
Als anys setanta del segle va comenar la seva decadncia, que es consolid a comenament del segle XX, tot coincidint amb el trasps de la titularitat de l'hospital a mans privades. Una campanya popular va impedir que es derrus el 1889. Va abandonar la programaci d'peres (era un espectacle molt car) i va tenir moments importants en la renovaci del teatre catal, com quan va acollir els Espectacles i Audicions Graner.

Un nou incendi el 4 de novembre de l'any 1915 va marcar l'inici de la seva desaparici com a teatre de grans esdeveniments teatrals. Reconstrut, ja no va recuperar el prestigi anterior. La seva capacitat era llavors de 1.600 seients. El 7 de mar de 1919 va comenar a funcionar com a cinema, amb el nom de Principal Palace, per fent encara espectacles teatrals i musicals. Els 1924 i 1933 (el 18 de setembre) va patir els seus dos darrers incendis que van alterar totalment la seva estructura actual. L'1 de juny de 1934 va obrir aquesta etapa amb la revista Las mujeres del zodaco. 

El 5 de juny de 1896, al sal de descans s'hi va presentar el Kinematograph, una variant de l'aparell dels Lumire, que va constituir la primera mostra pblica de fotografia en moviment feta a Barcelona --al desembre del mateix any, els Lumire van presentar el seu invent al taller del fotgraf Napoleon.

De 1935 en.
S'hi alternaren el cinema, les varietats i el "gnere nfim", juntament amb revistes, sarsueles i obres de teatre. Tot i el to baix de la programaci, encara van tenir-hi lloc estrenes com la de Doa Rosita la soltera de Garca Lorca amb la companyia de Margarida Xirgu. 

El 1939 va "espanyolitzar" el seu nom com a Principal Palacio i el 24 d'abril de 1943 va obrir una nova sala de cinema, ms petita (490 butaques), amb el nom de Cine Latino. Una part de l'edifici va allotjar un front (el Jai Alai), una sala de billar (Billares Monforte). A una sala d'una planta superior va funcionar un cabaret (el Cpula Venus), i en una de les plantes hi havia un casa de cites. 




Desprs d'unes reformes, dirigides per Antoni Bonamusa, i ja en mans de l'empresa Bala, el 10 de setembre de 1979 s'obr com a cinema amb dues sales: la principal, anomenada Pantalla 1, amb 991 seients (s'hi don Moonraker) i la Pantalla 2 a la sala de l'antic Latino, amb 400 butaques (s'hi don Tarantula). La sala gran tanc com a cinema el 1986 (l'1 de maig) i la petita, el 1988 (2 d'octubre).

Posteriorment, els anys noranta, va acollir algunes representacions espordiques de teatre, concerts, recitals i espectacles operstics (en 1998-1999 s'hi representaren quatre peres tradudes al catal). Es va parlar de la possibilitat que el teatre esdevingus part del Liceu, com a sala per a peres i espectacles de format petit. Durant un temps va ser la sala d'assajos de l'orquestra i cor del Liceu. El gener de 2006, finalment, va tancar com a teatre. Se n'est negociant l'adquisici per part de l'Ajuntament.

Edifici.


En gravats antics es pot veure la faana del segle XVIII: plana i amb dos cossos, tres arcs semicirculars i columnes jniques aparellades a cada costat dels arcs a la part inferior, i pilastres jniques i finestres amb frontons al pis de dalt (la del centre, ms gran), amb barana sobre l'arquitrau del primer cos. Rematava la faana un front semicircular al centre, i balustrada amb gerros als costats. L'interior tenia una estructura a la italiana, amb platea i pisos (quatre) en forma de ferradura, amb una decoraci elegant, amb daurats.

El 1847, la reforma de Francesc Daniel Molina hi afeg una balconada a la faana i decoraci amb peces de terracuita: bustos d'actors i personatges al cos baix (noms se'n conserven alguns, com el bust de Maria Malibran i Isidoro Miquez) i baixrelleus amb figures alades al superior, ja desapareguts. La faana adopt una forma convexa a la part central. Als incendis i successives reformes del segle XX, aquests elements van desaparixer en la seva majoria, mantenint-se la forma corbada de la faana i les obertures de portes i finestres.

Desprs de l'incendi de 1933, la sala va ser reconstruda abandonant l'estructura a la italiana i optant per una sala moderna, amb platea i un nic pis superior amb graderies, que arribava a cobrir mitja platea i proporcionava millor visibilitat al pblic. El 1943 es va obrir la sala petita i el 1979 es van reformar les dues sales com a cinema. La major es va tornar a reformar, per sobre, a comenament dels anys noranta, per tal que torns a funcionar com a teatre, mantenint l'estructura existent.

Historia artstica.

L'escenari alternava representacions de teatre, en castell i catal, amb les d'pera, que van ser les que van donar-li ms prestigi i xits de pblic. 

L'empresari havia de programar una temporada teatral que durava de Pasqua a la quaresma de l'any segent. Des de 1750 s'hi mantenien dues companyies estables: una d'pera italiana i una altra de comdia (teatre de text). En alguns moments s'hi afeg una tercera companyia, generalment italiana, de ball. Els actors d'pera i ball eren generalment contractats a Itlia; els de teatre, sovint, venien de Madrid. 

Des de 1797 s'introdu el costum de fer-hi concerts vocals i instrumentals per evitar el tancament del teatre a la Quaresma. Tamb s'hi feien espectacles de circ, exhibicions gimnstiques, jocs de mans, varietats, etc.

Teatre de text.
A partir del segle XVIII el Teatre de la Santa Creu es va renovar, afavorit per l'arribada dels  Bibiena, portats per l'arxiduc Carles d'ustria, llavors comte de Barcelona i pretenent al tron espanyol, qui va ubicar la cort reial a Barcelona. La derrota dels austracistes va trencar aquest lligam amb els  teatres europeus. Grcies al comer amb Gnova i Npols, s'intensificaren els llaos amb Itlia i la influncia del teatre i la msica italianes.

Al segle XIX comenaren a estrenar-s'hi sainets i comdies de costums d'autors com Francesc Renard, Josep Arrau i Estrada, Manuel Andreu Igual, Ignasi Plana, etc. Cap al 1820 s'hi estrenaren les comdies de Josep Robrenyo, que assoliren gran popularitat. L's de la tramoia, introduda per l'occit Joan de Grimaldi, va popularitzar les comdies de mgia. La nova generaci d'autors de sainets est representada per Josep Bernat i Baldov.

Al voltant de 1860, hi ha un auge d'autors en catal: Frederic Soler, Eduard Vidal i de Valenciano i Conrad Roure, que evolucionen des del sainet al drama romntic, burgs i historicista. El 1865, Eduard Vidal i Valenciano estrena el seu primer drama catal, Tal fars, tal trobars. 

El 1906 el teatre va acollir els Espectacles i Audicions Graner. Oferien espectacles teatrals amb msica, obres noves amb text i msica dels millors autors catalans del moment: Josep Carner, Adri Gual, Apelles Mestres, etc., als textos, i Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell, etc. a la msica.

A partir de l'incendi de 1915, la decadncia del teatre s'accentua. Encara i aix, l'ltima etapa (1935) va veure l'estrena absoluta de Doa Rosita la soltera de Federico Garca Lorca, estrenada per Margarida Xirgu.

pera i msica.
L'pera havia entrat a Barcelona el 1708, amb l'estrena de l'pera d'Antonio Caldara Il pi bel nome al sal de l'edifici de la Llotja. Durant els anys segents s'hi cantaren diverses obres d'Caldara, Carlo Pollarini, Francesco Gasparini, Andreas Fiore, etc. Al mateix escenari s'hi estren la Dafne de Emmanuele d'Astorga. A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de Successi, es va interrompre l'activitat operstica a la ciutat.

El segle XVIII.
Al 1750 es troba, ja al Teatre de la Santa Creu, una companyia d'pera italiana, organitzada per Niccol Setaro, que s'hi establ durant tres anys. A partir de llavors, es van anar contractant empresaris i companyies italianes, de manera que es podia parlar d'una temporada estable d'pera, juntament a la de teatre. 

El repertori alternava pera seriosa i bufa, amb predomini d'aquest. Barbara Narici, Francesca Santarelli, Anna Bastiglia, Antonio Catena, Giuseppe Baratti... van ser alguns dels primers cantants d'pera que van cantar al teatre. La primera funci operstica de la que hi ha constncia s la del 30 de maig de 1750, quan s'hi va estrenar El estudiante a la moda, amb msica de diferents autors (de fet, un pasticcio). La segona pera estrenada  fou el pasticcio Don Bertoldo, a l'intermedi de la qual s'ofer La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi. La finta cameriera de Gaetano Latilla i La vedova prudente de Bertoni van ser altres peres d'aquesta primera temporada. 

Demofoonte de Baldassare Galuppi s'hi represent el 1751, amb escenografia de Francesc Tramulles. Destaquen en aquests anys les representacions de Merope de Niccol Jommelli (1751), Il tracollo de Giovanni Battista Pergolesi (1754), El conde Caramelo de Baldassare Galuppi (1754), Ifigenia de Niccol Jommelli (1755), Il trionfo di Camila de Nicola Porpora (1755), i obres d'Alessandro Scarlatti, Giuseppe Scolari, Giuseppe Bono, Cocchi, etc. 

Es va consolidar aix una activitat operstica que, sense comptar amb el suport oficial d'una cort, va guanyar-se el pblic i va crear una afici a la ciutat. El teatre esdevingu, a ms, la porta d'entrada a Espanya de nombrosos autors musicals: en ell es van donar, per primer cop a Espanya, obres de Porpora, Galuppi, Pergolesi, Cimarosa, Gluck, Mozart, Salieri, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, etc. 

El 1760 s'hi va programar Buovo d'Antona de Tommaso Traetta i Le nozze di Dorina de Galuppi, a ms de la primera estrena d'un autor catal: L'Antigono de Josep Duran. Entre altres representacions posteriors destaquen: La buona figliuola (1761) i Il curioso dal proprio male (1762) de Niccol Piccinni, Temistocle de Josep Duran (1762), Il filosofo di campagna de Galuppi (1770), , Sesostri de Domnec Terradelles (1774), Lo sposo burlato de Piccinni (1776), La finta semplice de Paisiello (1778) i peres de Jommelli, Scolari, Gregorio Sciroli, Brusa, Fischietti, Gennaro Asteritta, etc.

1780 vei l'estrena la Pennsula Ibrica d'una obra de Christoph Willibald Gluck: Orfeo ed Euridice. La italiana in Londra de Domenico Cimarosa s'hi va representar el 1782 i, del mateix autor, el 1783, Il pittore di Parigi, estrenada a Roma el mateix any. Il barbiere di Siviglia de Paisiello es va representar el 1787 (i desprs un altre cop el 1798). Desprs de l'incendi de 1788, el 1791 s'hi estrenaren les obres de Vicen Martn i Soler: L'arbore de l'Amore i Una cosa rara; del mateix, el 1795, Il burbero de buon cuore i La cappricciosa corretta (1798). El 1798 es va veure la primera representaci a Espanya d'una pera de Mozart: Cos fan tutte. Tamb es van veure ttols d'Antonio Salieri, Giuseppe Gazzaniga, Ferdinand Paer, Valentino Fioravanti, etc.

De 1801 a 1840.
El 1802 hi actu una companyia francesa que representava peres de Franois-Adrien Boeldieu, Dalayrac, Campini, Grtry, etc. El 1808, la prohibici que actuessin companyies i artistes estrangers i la situaci de guerra va fer que el teatre es queds sense companyia d'pera i tanqus fins a 1810. Llavors van comenar a donar-se obres franceses per a distreure les tropes i funcionaris francesos que ocupaven la ciutat (durant la Guerra de la Independncia, Catalunya va passar a ser una provncia de Frana, separada d'Espanya): Le calife de Bagdad de Boeldieu, Richard Coeur de Lyon, Silvain i La fausse magicienne de Grtry, Oedipe  Colonne de Giovanni Sacchini i peres i operetes d'Arquier, Dezede, Gaveaux, Devienne, etc. El 1814, passada la guerra, la situaci va tornar a la normalitat.

En 1815 s'hi va donar la primera representaci espanyola d'una obra de Rossini: L'italiana in Algeri, seguida a la mateixa temporada per les de L'inganno felice i La cambiale di matrimonio, i obres de Mosca, Pavesi, Generali i Mayer. Tancredi es va donar el 1817 i La Cenerentola, Torvaldo e Dorliska i Il barbiere di Siviglia rossinians el 1818-1819, La gazza ladra el 1819-1820, Il turco in Italia el 1820-1821, etc. En aquest temps es van oferir obres de Coccia, Giovanni Pacini, Vincenzo Puccita, Pietro Guglielmi, Portogallo, Ramon Carnicer (llavors  director musical del teatre), etc. El 1823 hi hagu la primera pera de Saverio Mercadante, Elisa e Claudio, a la que continuaran moltes altres del mateix autor. El 1825 fa la seva aparici Giacomo Meyerbeer amb Marguerite d'Anjou. Donizetti es presenta el 1828 amb L'ajo nell'imbarazzo. Caraffa, Persiani, Vaccai sn altres autors que s'hi representen. Vincenzo Bellini, amb Bianca e Fernando, es presenta el 1830.

Entre les estrenes donades, destaquen les de: L'elisir d'amore (1833) i Anna Bolena (1835) de Donizetti, Guillaume Tell de Rossini (1834) o Norma de Bellini (1835). 

La competncia amb el Teatre Nou i el Gran Teatre del Liceu, que comena les seves activitats al Teatre de Montsi el 1837, fa que l'empresa intenti programar ms estrenes i contractar els millors cantants. Lucia di Lammermoor i Roberto Devereux de Donizetti s'hi fan el 1838; Lucrezia Borgia, del mateix i La muette de Portici d'Auber, el 1840. El 1842 es representa la primera pera de Verdi: Oberto, conte di San Bonifacio; e 1844, Nabucco; des de llavors, Verdi esdevindr un habitual a la programaci (I Lombardi el 1845, etc.).

La rivalitat amb el Liceu (fins al 1875) i la decadncia.

El 1850, el Teatre Principal y el Liceu passaren a mans d'un nic empresari: la manca de rivalitat provoca que no s'estrenin tantes obres noves al Principal: Luisa Miller de Verdi (1851), Poliuto de Donizetti (1856), Stiffelio de Verdi (1856). La juive de Halvy (1859) o Martha de Friedrich von Flotow (1860), Le cad d'Ambroise Thomas (1864), Si j'tais roi d'Adolphe Adam, Les diamants de la couronne d'Auber (1866). Durant aquests anys, pren la iniciativa el Liceu. El Principal, tot i aix, estrena el 1876 a Barcelona Aida de Verdi i Romo et Juliette de Gounod i el 1882 estrena la primera pera wagneriana a la ciutat: Lohengrin, i Hamlet de Thomas. Cantaren llavors al teatre figures importants com Enrico Tamberlick, Stagno, Uetam, Adelina Patti, Angelo Masini o Julin Gayarre.

La decadncia ja era ms accentuada: la competncia del Liceu i altres teatres que tamb oferien pera --el Tvoli, el Novedades, etc.-- van fer que l'empresa es decants cap al teatre de text, ms rendible. Desprs de l'incendi del 3 de novembre de 1915, el Principal ja no va tornar a oferir espectacles operstics, encara que s va fer-ne sarsueles.

Entre els msics que van dirigir el teatre es troben: Antonio Tozzi, Pietro Generali, Ramon Carnicer...

Algunes estrenes absolutes al Teatre Principal.
En negreta, els ttols ms rellevants al seu gnere o a la histria del teatre.

pera i teatre lric.
 1746   Una vez da el amor la paz, sarsuela de Josep Mart, llibret de Pere Pau Gregori;
 1750   Il chimico, pera de Giuseppe Scolari;
 1752   Didone abbandonata, pera de Giuseppe Scolari;
 1752   L'impostore, pera de Gioacchino Cocchi i Giuseppe Scarlatti;
 1753   Vologeso, pera de Giovanni Battista Lampugnani (revisi d'una pera de 1752);
 1754   Venceslao, pera de Gaetano Latilla;
 1755   Il trionfo di Camila, pera de Nicola Porpora, segona versi revisada de l'estrenada el 1740;
 1760   L'Antigono, pera de Josep Duran;
 1761   El seor doctor "dramma giocoso" de Domenico Fischietti;
 1762   Temistocle, pera de Josep Duran;
 1783   I due gemelli Castore e Polluce; Lo scherzo della magia , peres d'Antonio Tozzi;
 1788   La caccia d'Enrico IV, pera d'Antonio Tozzi ; El caf de Barcelona, sarsuela de Ramn de la Cruz amb msica de Blas de Laserna; Il caff di Barcellona, pera bufa de Vincenzo Fabrizi;
 1791   Zemira e Azor, pera d'Antonio Tozzi;
 1792   L'amore alla patria, ossia, Cordova liberata, pera d'Antonio Tozzi;
 1794   I due ragazzi saboiani, pera d'Antonio Tozzi;
 1797   Il Telemaco nell'isola di Calipso, pera de Ferran Sor;
 1797   La principessa filosofa, pera de Carles Baguer;
 1802   Il trionfo di Venere, cantata d'Antonio Tozzi;
 1805   Angelica e Medoro, pera d'Antonio Tozzi;
 1815   Bernardino, "opera buffa" de Pietro Generali;
 1815   El billete amoroso, tonadilla de Ramon Carnicer;
 1817   Gusmano di Valor i La cecchina, peres de Pietro Generali;

 1818   Bernardino, pera de Pietro Generali;
 1819   Adele di Lusignano, pera de Ramon Carnicer;
 1821   Elena e Constantino, pera de Ramon Carnicer;
 1822   Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio, pera de Ramon Carnicer;
 1824   Zeliska e Amoverno, pera de Dionisio Brogialdi;
 1825   I due Figaro, pera de Dionisio Brogialdi;
 1833   Ercole in Iberia, cantata de Mateu Ferrer;
 1835   Primera simfonia de Vicen Cuys;
 1839   La fattuchiera, pera de Vicen Cuys;
 1839   Sermondo il Generoso, pera d'Antoni Rovira; La redoma encantada, sarsuela de Joan Goula;
 1840   La vedovella, pera de Eduardo Domnguez;
 1843   Il proscritto d'Altenburgo, pera de Carlos Grassi;
 1844   Ernesto, duca di Sicilia, pera de Josep Piqu ; Don Pelayo, pera de Josep Gerl;
 1845   La dama del castello, pera d'Eduardo Domnguez;
 1847   Melusina, pera de Joan Sariols, llibret de Vctor Balaguer;
 1849   El diablo predicador, pera de Basilio Basili;
 1850   Todos locos y ninguno, sarsuela de Narcs Freixas;
 1851   La tarntula, ballet-pantomima de Casimire Gide; Los recuerdos del latn, sarsuela de Demay de Schoembrun, llibret de Vctor Balaguer;
 1853   El sombrero de paja, sarsuela de Demay de Schoembrun; Tres para una, sarsuela de Nicolau Manent;
 1855   Libretto, pera de Gabriel Balart;
 1862   Amor i arte, sarsuela de Gabriel Balart amb llibret de Jos Zorrilla;
 1863   Rival i duende, sarsuela de Gabriel Balart;
 1871   El tulipn de los mares, sarsuela de Gabriel Balart;
 1878   Constanza, pera d'Antoni Nicolau (estrena de l'obra completa (un acte s'havia fet al Liceu);
 1880   A la voreta del mar, pera de Joan Goula;
 1884   La almoneda y el diablo, sarsuela de mgia de Gabriel Balart;
 1890   Trafalgar, sarsuela de Jernimo Gimnez, llibret de Javier de Burgos;
 1891   Carmela, sarsuela de Toms Reig;
 1892   Los saltimbanquis, sarsuela de Pettenghi;
 1894   L'illa tranquil la, sarsuela d'Urb Fando;
 1895   Amores de un veneciano, opereta de Julio Prez Aguirre;
 1899   De enero a enero, sarsuela d'Albert Cot, llibret de Joaqun Montero;
 1905   La matinada, obra lrica de Felip Pedrell;
 1906   Gaziel, text d'Apel les Mestres, msica d'Enric Granados;
 1906   Triana, per a piano, tercera pea del segon quadern de la suite Iberia d'Isaac Albniz ;
 1906   Innocncia, "passatemps cmico-lric", msica de Joaquim Grant, text d'Eduard Auls i Garriga;
 1907   A peu pla, "juguet en un acte", msica de Frederic Alfonso, text d'Eduard Auls i Garriga;
 1907   No diguis blat, "passatemps cmico-lric", msica de Joan B. Borrs de Palau, text de Eduard Auls i Garriga;
 1907   La dida seca, sarsuela, msica de Carles Or, text d'Eduard Auls i Garriga;
 1914   La Baldirona, sarsuela, msica de Enric Morera, text d'ngel Guimer;
 1934   Los inviolables, sarsuela de Jos Padilla;
 1942   Los tres cosacos, sarsuela, msica de Josep M. Torrens i Ventura i Pasqual Godes;
 1943   La cancin del Tirol, sarsuela, msica de Josep M. Torrens i Ventura;
 1945   La eterna cancin, sarsuela de Pablo Sorozbal; Mambr se fue a la guerra, sarsuela de Joan Dotras Vila, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez Shaw;

Teatre.
 1604   El Bruto ateniense, de Gaspar de Mesa (escrita el 1602, potser es va fer abans a Madrid);
 1641   Comedia de la entrada del Marqus de Los Vlez en Catalua, y rota de Montjuc, comdia annima.
 1706   Comedia famosa del sitio de Barcelona y fuga del Duque de Anjou de Josep Ribes;
 1782   El amor de la libertad i La perla de Catalua, o, Barcelona perdida y restaurada, comdies annimes;
 1805   Joan i Eullia, o, El sarau de la Patacada, sainet de Josep Robrenyo (16-9);
 1811   El embrollo, comdia bilnge de Francesc Renart (11-1);
 1814   El mdico a palos traducci i adaptaci de Leandro Fernndez de Moratn de la comdia de Molire Le mdecin malgr lui.
 1815   La Layeta de Sant Just comdia bilnge de Francesc Renart.
 1818   Malek-Adhel, tragdia d ngel de Saavedra, Duque de Rivas, basada en la novel la de Marie Cottin Mathilde.
 1832   Antonino, o, El mal uso del talento, comdia de Vicen Basts;
 1833   Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa entera, comdia de xit d autor desconegut; Mudarra, drama histrico de Francisco Alts; La casa de dispeses comdia bilnge de Francesc Renart.
 1842   Lealtad a un juramento, o, Crimen y expiacin, d ngela Grasi;
 1844   Bandera contra bandera, drama de Vctor Balaguer; Un Bara, drama de Juan Ullas; Roger de Flor, o, El manto del templario, drama d Antoni de Bofarull;
 1847   Los quid-pro-quos, de Joan Ma i Flaquer;
 1859   Amores perdidos, drama de Joaqun Asensio de Alcntara;
 1864   Narros y cadells, drama histric de Fernando Guerra; Los fueros de la Unin, drama histric de Jernimo Borao;
 1865   Tal fars, tal trobars, drama d Eduard Vidal i de Valenciano; Un barret de rialles, comdia de Frederic Soler, "Pitarra"; La teta gallinaire, sainet de Francesc Camprodon.
 1868   Benvingut sia, comdia d Eduard Vidal i de Valenciano;
 1870   Entre clrigos y diablos, o, El encapuchado, drama de Jos Zorrilla;
 1878   La masonera del Len de Oro, comdia d Eduard Vidal i de Valenciano;
 1879   Gala Placdia, tragdia d ngel Guimer (representaci privada);
 1896   Currita Albornoz, comdia de Juan Torrendell;
 1899   Lladres, drama d Ignasi Iglesias;
 1903   La barca, obra d Apelles Mestres;
 1906   El comte Arnau, text de Josep Carner, msica d Enric Morera;
 1906   La matinada, text d Adri Gual, msica de Felip Pedrell;
 1906   La nit de Nadal, text de Cases i Auger, msica de Joan Lamote de Grignon;
 1906   La matinada, text d Adri Gual, msica de Felip Pedrell;
 1906   Fra Gar, text de Xavier Viura, msica de Montserrat Ayerbe;
 1906   Gaziel, text d Apelles Mestres, msica d Enric Granados;
 1906   La santa espina, text d ngel Guimer, msica d Enric Morera;
 1906   La dama d'Arag, text de Morat, msica d Esquerr;
 1906   La filla del marxant, El torrent de les fades, d'Ambrosi Carrion, amb msica d'Amadeu Cristi;
 1906   Nit de Reis, Pierrot lo Lladre, d Apelles Mestres; Un malalt, monlogo d Apelles Mestres;
 1906   Els tres tambors, Les alegres comediantes, obres d Adri Gual;
 1907   La primera carta, monlogo de Santiago Rusiol;
 1907   El miracle de Santa Agns, drama de Salvador Vilaregut, amb msica de Francesc Montserrat; Valor, drama de Modest Urgell;
 1908   La reina vella, drama d ngel Guimer, msica d Enric Morera;
 1910   Andrnica, drama d ngel Guimer (estrena en catal; la traducci al castell s havia fet a Madrid el 1905);
 1910   El redemptor, drama de Santiago Rusiol;
 1911   La reina jove, drama d ngel Guimer; Muntanyes blanques i  Els Zin-cals, drames de Juli Vallmitjana;
 1912   L'arlequ vividor, obra d Adri Gual;
 1912   El fill de Crist, obra d Ambrosi Carrin;
 1914   La lepra i L'envelat de baix, sainets de Santiago Rusiol;
 1915   El yermo de las almas, obra de Ramn Mara del Valle-Incln;
 1935   Doa Rosita la soltera, o, El lenguaje de las flores de Federico Garca Lorca; El jutge est malalt, obra de Carles Fages de Climent, amb msica de Jaume Pahissa.

Estrenes d'obres musicals.

El Principal fou el lloc on van representar-se i sentir-se per primer cop a Espanya moltes de les grans obres del repertori musical, sobretot peres. En molts casos, entre la data de l'estrena absoluta i la seva estrena al Principal va passar molt poc temps. Entre elles, es poden citar (la data entre parntesis s la de l'estrena mundial de l'obra):

1750    La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi (1732) (primera estrena espanyola d'una pera de l'autor);
1751    Merope de Niccol Jommelli (1741); Il mondo della luna i Il Demofoonte de Baldassare Galuppi.
1754    Livietta e Tracollo de Giovanni Battista Pergolesi (1734); Il conte Caramella de Baldassare Galuppi; Sesostri de Domnec Terradelles (1751); Il Farnace de David Prez.
1755    Ifigenia in Aulide de Niccol Jommelli (1751).
1756    Il trionfo di Camilla de Niccol Porpora.
1760    Buovo d'Antona de Tommaso Traetta (1759).
1761    La buona figliuola (1760) i Il curioso dal suo proprio danno (1756) de Niccol Piccinni.
1776    Lo sposo burlato de Niccol Piccinni (1769).
1780    Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck (1762) (primera obra de Gluck feta a Espanya).
1782    La italiana in Londra de Domenico Cimarosa (1779).
1783    Il pittore parigino de Domenico Cimarosa (1781).
1787    Il barbiere di Siviglia de Giovanni Paisiello (1782); Don Giovanni de Giuseppe Gazzaniga (1787).
1789    Nina de Giovanni Paisiello (1789).
1793    Il matrimonio segreto de Domenico Cimarosa (1792).
1795    Le astuzie feminile de Domenico Cimarosa (1794).
1798    Cos fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart (1790) (primera pera de Mozart a Espanya).
1802    Le cantatrici villane de Valentino Fioravanti (1798).
1804    La creaci, oratori de Franz Joseph Haydn;
1805    Les estacions, oratori de Franz Joseph Haydn;
1807    Orazii e Curiazii de Domenico Cimarosa.
1810    Richard Coeur de Lion (1784), Silvain (1770) y La fausse magie (1775) de Grtry; Oedipe  Colonne de Giovanni Sacchini (1787).
1815     L'italiana in Algeri (1813), L'inganno felice (1812) de Gioacchino Rossini (primeres peres de Rossini a Espanya). ;
1816     La cambiale del matrimonio de Gioacchino Rossini (1810).
1817     Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815) y Tancredi (1813) de Gioacchino Rossini.
1818     La Cenerentola (1817), Il barbiere di Siviglia (1816) y Torvaldo e Dorliska (1815) de Gioacchino Rossini.
1819     La gazza ladra de Gioacchino Rossini (1817).
1821     La pietra del paragone i Otelo de Gioacchino Rossini (1816). ;
1822     L'occasione fa il ladro i Aureliano in Palmira de Gioacchino Rossini.
1823     Elisa e Claudio de Saverio Mercadante (1821); La scala di seta (1812) y La donna del lago (1819)de Gioacchino Rossini.
1824     La zingara de Gaetano Donizetti (1822) (estrena a Espanya i primera pera de l'autor a Espanya); Edoardo e Cristina de Rossini.
1825     Marguerite d'Anjou i Il crociatto in Egitto de Giacomo Meyerbeer (1820), Mos in Egitto de Rossini.
1826     Semiramide de Gioacchino Rossini (1823).
1827     Maometto II i Matilde de Shabran de Gioacchino Rossini; Giulietta e Romeo de Vaccai.
1828     L'ajo nell'imbarazzo de Gaetano Donizetti (1824) ;
1829     Emma di Resburgo de Giacomo Meyerbeer;
1830     Bianca e Fernando de Vincenzo Bellini.
1831     Le comte Ory de Gioacchino Rossini (1828).
1833     L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti (1832).
1835     Torquato Tasso de Gaetano Donizetti.
1838     Roberto Devereux de Gaetano Donizetti (1837).
1842     Oberto, Conte di San Bonifacio de Giuseppe Verdi (1839) (primera estrena de Verdi a Espanya).
1844     Nabucco de Giuseppe Verdi (1842).
1845     I lombardi alla prima crociata de Giuseppe Verdi (1843).
1851     Luisa Miller de Giuseppe Verdi (1849).
1856     Stiffelio de Giuseppe Verdi.
1859     La juive de Fromental Halvy (1835).
1860     Martha de Friedrich von Flotow (1847).
1864     Le cad de Ambroise Thomas (1849).
1866     Si j'tais roi de Adolphe Adam (1852); Les diamants de la couronne de Daniel Auber (1841).

Vegeu tamb.
Cpula Venus

Referncies.

 Roger Alier. L'pera a Barcelona: orgens, desenvolupament i consolidaci de l'pera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia, 1990. Tesi doctoral de l'autor.
 Jaume Radigales. Representacions operstiques a Barcelona, 1837-1852: l'eclosi teatral a partir de la premsa. Publicacions Universitat de Barcelona, 1999. Tesi doctoral de l'autor.
 Jos Subir. La pera en los teatros de Barcelona: estudio histrico cronolgico desde el siglo XVIII al XX . Monografas histricas de Barcelona, 9. Mill. 1946. ;
  Francesc Virella i Cassaes. En defensa del Teatro Principal. Redondo y Xumetra, 1892.
  Teatre Principal: Barcelona, 17 de novembre de 1997. Teatre Principal, 1997. Fullet de 30 p.  publicat amb ocasi de la reapertura del teatre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298685" title="Constanci II de Constantinoble" nonfiltered="3159" processed="3154" dbindex="118182">
Constanci II de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble del 1834 al 1835.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298687" title="Joan Maria Visconti" nonfiltered="3160" processed="3155" dbindex="118183">

Joan Maria Visconti (en itali: Giovanni Maria Visconti) ( Abbiategrasso, Senyoriu de Mil 1388 - Mil, Ducat de Mil 1412 ) fou el 2n Duc de Mil, crrec que ocup entre 1402 i 1412.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de setembre de 1388 a la poblaci d'Abbiategrasso, sent el fill primognit de Joan Gales Visconti i la seva segona esposa, Caterina Visconti. Fou nt per lnia paterna de Gales II Visconti i Blanca de Savoia, i per lnia materna de Bernab Visconti i Beatriu della Scala. Fou, aix mateix, germ de Felip Maria Visconti.

Mor assassinat el 16 de maig de 1412 a la ciutat de Mil.

Npcies i descendents.
Es cas el 1408 amb Antonia Malatesta, filla de Carles I Malatesta i Elisabet Gonzaga. D'aquesta uni no nasqueren fills.

Ascens al tron.
Joan Maria fou nomenat duc de Mil el setembre de 1402 a la mort del seu pare als 13 anys, assumint la regncia del ducat la seva mare. A l'ascens d'aquesta el ducat es disgreg en diverses faccions, entre les quals sobresort la dirigida per Facino Cane. Els seguidors d'aquest ltim van aconseguir fer nixer en joan Maria la desconfiana envers la seva prpia mare, ordenant el duc el seu empresonament al castell de Monza l'any 1404, on mor poques setmanes desprs, probablement enverinada. 

Aprofitant la malaltia de Facino Cane, que es trobava a la ciutat de Pavia, un grup de nobles conspiradors van assassinar Joan Maria davant les portes de l'esglsia de Sant Gotard a Mil. Aquest mateix dia, i al seu llit de mort, Facino va fer jurar als seus seguidors que donarien suport i encoratjarien l'ascens al ducat de Felip Maria. Aix mateix, sembla que fou ell mateix el que suggerir que la seva esposa Beatriu de Tende es cass amb el nou duc a la seva mort, fet que aix va succeir. 

Durant el seu govern va comenar la decadncia dels Visconti, perdent les possessions que el ducat tenia a la regi del Vneto. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298688" title="Insgnia dels Creuers Auxiliars de Guerra" nonfiltered="3161" processed="3156" dbindex="118184">
La Insgnia dels Creuers Auxiliars de Guerra (alemany: Kriegsabzeichen fr Hilfskreuzer) s una condecoraci de guerra de l'Alemanya Nazi, creada pel Groadmiral Erich Raeder el 24 d'abril del 1941. 

Els mercants van ser emprats regularment per la Kriegsmarine per assistir els seus contingents d'U-boats, destructor, creuers i cuirassats. Aquests mercants, tamb anomenats "creuers auxiliars" van ser dotats amb una varietat d'armament naval mentre patrullaven pel mn.

El 24 d'abril de 1941, el comandant en cap de la Kriegsmarine, Groadmiral Raeder, orden la instituci d'una insgnia especial per reconixer la valentia i l'heroisme d'aquests mariners.

Va ser dissenyada per Ernst Peekhaus.

Penja a l'esquerra del pit. 

Era torgada als tripulants de vaixells mercants armats actuant com a corsaris de superfcie
 Participar en un viatge de llarga distncia;
 Mostrar lideratge en un viatge de llarga distncia;
 Ser ferit en acci en un viatge de llarga distncia;
Una variant especial amb diamants es podia donar als comandants amb un xit superior

Els vaixells de ms xit van ser l'Atlantis, Komet, Kormoran, Michel, Orion, Pinguin Stier, Thor i Widder, i tots estaven enfonsats al 1943.

L'nic receptor de la versi amb diamant s el Kapitn zur See Bernhard Rogge, capit del creuer Atlantis, que la va rebre la insgnia al gener de 1942 de mans del Groadmiral Raeder (l'Atlantis havia enfonsat 25 vaixells aliats). El 31 de desembre de 1941 Rogge havia estat condecorat amb les Fulles de Roure per a la Creu de Cavaller.

Disseny.
La insgnia mostra un vaixell vking navegant per l'hemisferi nord del globus, envoltat per una corona de fulles de roure. La corona, l'liga i el vaixell sn en daurat, mentre que el globus s gris. 

Es fabric una versi especial en qu l'esvstica estava ornada de diamants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298689" title="Guanidina" nonfiltered="3162" processed="3157" dbindex="118185">
La guanidina s un compost pur cristal.l, molt alcal, format per de l'oxidaci de la guanina. Es troba de manera natural a l'orina com un producte normal del metabolisme de les protenes. S'empra en la fabricaci de plstics i explosius. No s'ha de confondre amb la guanosina, una de les bases que formen l'ADN.

 Cati guanidini .
Amb una constant de dissociaci cida pKa de 12.5, la guanidina est protonada en condicions fisiolgiques, amb una crrega de +1. Aquest cid conjugat de la guanidina s'anomena catin guanid, +.




Fitxer:Guanidinium-ion-2D-skeletal.png|hbrid de ressonncia
Fitxer:Guanidinium-ion-canonical-forms-2D-skeletal.png|formes canniques


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298693" title="Hiperuricmia" nonfiltered="3163" processed="3158" dbindex="118186">
La hiperuricmia o gota s una malaltia caracteritzada pel dipsit de cristalls d'urat monosdic en les articulacions, els tendons i el teixit intersticial del rony.

Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifriques del cos, que poden evolucionar a artritis crniques i deformants; en les vies urinries es formen clculs (causants de clics nefrtics) i en el teixit renal els dipsits d'urat poden portar a vegades a la insuficincia renal. El 95% dels pacients afectats sn homes, la majoria dels quals presenten hiperuricmia (xifres d'cid ric a la sang superiors a 7 mg/100 ml); les causes de la hiperuricmia sn diverses i, en general, sn relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines.

En la gota aguda resulten afectades passatgerament una o ms articulacions, sovint la metatarsofalngica del dit gros del peu (poagre). Sense el tractament adequat es van afectant a poc a poc diverses articulacions, i s'originen artritis crniques que deformen les articulacions a mesura que s'hi dipositen els urats. Aquests dipsits d'urats, anomenats tofus, es localitzen tamb en altres estructures com els tendons i les orelles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298694" title="Diafortic" nonfiltered="3164" processed="3159" dbindex="118187">
Un diafortic s aquell medicament o substncia que provoca diaforesi, s a dir, activa la perspiraci. En el mn vegetal, tenen acci diafortica la tilla (tell de fulla gran), el clam (botnica), el canyeller i la galega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298696" title="Galactagog" nonfiltered="3165" processed="3160" dbindex="118188">

Un galactagog o galactogen s una substncia, frmac o medicament que s'utilitza per augmentar la producci de llet en humans i uns altres animals. Pot ser sinttic, obtingut de planta, o endogen. Es t la hiptesi que la majoria dels galactagogs interaccionen amb el sistema de dopamina de tal manera que augmenta la producci de prolactina de manera endgena. Els exemples inclouen el moniato, el card mari, la galega i el fenigrec, la prolactina (endogen), i la Domperidona i Metoclopramida d origen sinttic. 



Referncies.
PubMed Article Peer-Reviewed;

www.pfaf.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298697" title="Vermfug" nonfiltered="3166" processed="3161" dbindex="118189">
Dit del medicament que provoca l'expulsi dels cucs parsits intestinals, com ara ascrides i oxirs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298700" title="Charles Lecocq" nonfiltered="3167" processed="3162" dbindex="118190">

Alexandre-Charles Lecocq (Pars, 3 de juny de 1832 - 24 d'octubre de 1918) fou un msic francs, compositor d'operetes. 

Provinent d'una famlia amb pocs recursos econmics, des de molt petit una malaltia l'obligar a portar crosses tota la seva vida. Va estudiar al Conservatori de Pars, al mateix temps que Georges Bizet, al costat d'Halvy i de Franois Bazin. Aborda el gnere de l'opereta arran d'un concurs organitzat per Offenbach l'any 1856. Guanya el primer premi, ex-aequo, amb Bizet. Aquest fet li determinar la seva carrera musical i a partir d'aleshores composa aquest gnere musical, lleuger i divertit, de moda. L'any 1872, obt el seu xit ms sonat amb l'estrena de La filla de la senyora Angot (La Fille de Madame Angot).

Obra.
 Le Docteur miracle, 1857 ;
 Fleur de th, 1868 ;
 Les Cent Vierges, 1872 ;
 La Fille de Madame Angot, 1873 ;
 Girofle-Girofla, 1874 ;
 Les Prs Saint-Gervais, 1874 ;
 La Petite Marie, 1875 ;
 Le Petit Duc, 1878 ;
 La Petite Mademoiselle, 1879 ;
 Le Jour et la Nuit, 1881 ;
 Le Coeur et la main, 1882 ;
 La Princesse des Canaries, 1883 ;

Adaptacions en catal.
 L'hortolana del Born. Adaptaci de Joan Molas i Casas de l'opereta La fille de madame Angot. Estrenada al Teatre Espanyol de Barcelona el 23 de novembre de 1883. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298708" title="Club Bsquet Llvia" nonfiltered="3168" processed="3163" dbindex="118191">


El Club Bsquet Llvia s un club de bsquet de Llvia, a la comarca de la Cerdanya.

 Histria .
El Club Bsquet Llvia va ser fundat l'any 1990, degut a les ganes d'un grup de nois, en edat cadet, per jugar a bsquet, la collaboraci d'un grup de pares entusiastes que donaven suport a la iniciativa i la figura d'un autntic apassionat d'aquest esport, Isidre Lluci (durant molts anys secretari de l'ajuntament llivienc) van fer-ho possible.

La primera temporada d'activitats fou la 1990-91, amb un sol equip cadet en competici. La major part de companys del bsquet catal auguraven una curta existncia, donades les dificultats geogrfiques i els llargussims desplaaments que es feien arreu de les comarques gironines. Per vrem demostrar a tothom que s'equivocaven..L'any segent ja hi havia tamb un equip juvenil i comenava a preparar-se un equip femen.

Tres anys ms tard (1993-1994), el club tenia ja quatre equips inscrits i per primera vegada comptava amb un snior mascul, sens dubte l'equip que ms xits ha donat a l'entitat i ms prestigi ha aconseguit amb el pas dels anys. Els esdeveniments s'anaven succeint, amb la creaci d'una escola de bsquet que tenia el suport del Consell Comarcal i amb el snior que pujava de 3a "B" a 3a "A". El club s'afanyava a captar nous socis i establiments collaboradors que permetessin crear una base econmica i social slida per poder fer front a les creixents despeses de tot tipus i per a aconseguir tamb tenir equips competitius.

Cada vegada es consolidava ms el projecte i el C.B. Llvia comenava a ser respectat dins l'mbit del bsquet catal. Amb Isidre Lluci al capdavant, una junta que presidia Ramon Bombard i amb Francesc Senpau i Llus Su a la coordinaci i gesti de les activitats, el club va fer-se gran i va anar assolint amb escreix els objectius inicials, sempre amb la nica idea de fer bsquet d'una manera seriosa, amistosa i edificant.

I aix han anat passant aquests ms de 15 anys, amb la illusi renovada i amb un projecte de futur engrescador. Mentre el snior arribava a 1a Divisi Catalana, on s'hi estava sis anys, el club arribava als set equips en competici a ms de l'escola de bsquet amb ms de 50 nois i noies de tota la comarca. Arribant a acords de collaboraci amb les direccions i les associacions de pares i mares de les escoles de Llvia, Alp, Vedruna i Alfons I de Puigcerd, proposant campus d'hivern i de setmana santa i preparant els nous campus d'estiu.

Actualment, l'equip snior mascul participa a Tercera Catalana.

 Enllaos externs .
 Pgina web del CB Llvia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298709" title="Robert Planquette" nonfiltered="3169" processed="3164" dbindex="118192">
Robert Planquette (Pars, 31 de juliol de 1848 - 28 de gener de 1903) fou un compositor francs, especialitzat en operetes.

Entre 1872 i 1897, composa una vintena d'peres cmiques i d'operetes, avui en dia gaireb totes oblidades. La ms celebrada data de 1877, Les campanes de Corneville (Les Cloches de Corneville)

Obra.
 Mfie-toi de Pharaon, 1872;
 Le serment de Mme Grgoire, 1874 ;
 Paille d'avoine, 1874 ;
 Le valet de cur, 1875 ;
 Les Cloches de Corneville, 1877 ;
 Le chevalier Gaston (Montecarlo, 1879 ;
 Les voltigeurs de la 32me, 1880 ;
 La cantinire, 1880 ;
 Les chevaux-lgers, 1882 ;
 Rip van Winkle (Londres, 1882) ;
 Nell Gwynne (Londres, 1884) ;
 La crmaillre, 1885 ;
 Surcouf, 1887 ;
 Captain Thrse, 1890 ;
 La cocarde triocolore, 1892 ;
 Le talisman, 1893 ;
 Panurge, 1895 ;
 Mam'zelle Quat'sous, 1897  ;
 Le fianc de Margot, 1900 ;
 Le paradis de Mahomet, 1906 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298710" title="Louis Varney" nonfiltered="3170" processed="3165" dbindex="118193">

Louis Varney (La Nouvelle-Orlans, el 30 de maig de 1844 - Cauterets, el 20 d'agost de 1908) fou un compositor francs especialitzat en el gnere de l'opereta.

Varney compos una quarantena d'operetes. De totes elles, noms Els mosqueters al convent (Les Mousquetaires au couvent) es mant en el repertori actual.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298712" title="Francina Boris i Codina" nonfiltered="3171" processed="3166" dbindex="118194">
Francina Boris i Codina (Girona, 1915) s una locutora de rdio catalana. El 1929 va debutar a Rdio Girona com a locutora. Nomenada oficialment locutora de Rdio Associaci de Catalunya per la Generalitat de Catalunya durant el perode republic, l'any 1942 va crear a Girona, Nostra dansa, programa deg de la informaci sardanista i primer espai radiofnic de la postguerra en catal.

El 1974 va rebre la Medalla de Plata al Mrit al Treball i el premi Floricel Rosa d'Or d'Angls. El 1985 la Medalla al mrit sardanista de l'Obra del Ballet Popular. El 1991 la Medalla Francesc Maci de la Generalitat, el 1994 Premi Nacional de Cultura Popular Generalitat de Catalunya i el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Biografia amb fotografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298713" title="Teatre Principal (Sabadell)" nonfiltered="3172" processed="3167" dbindex="118195">
El Teatre Principal de Sabadell data de 1863 i va ser obra dels arquitectes Obradors i Molina. Aquest teatre ha viscut diferents etapes, de luxs teatre de la burgesia a cinema, fins que va acabar tancant les portes.  En els ltims temps va acollir al programaci del Teatre Municipal La Farndula mentre aquest ltim afrontava un procs de recuperaci per a millorar-ne les installacions. Un cop acabades les obres, van comenar els treballs de rehabilitaci del Teatre Principal el mes de mar del 2003, un projecte dels arquitectes Llus Dilm i Xavier Fabr, implicats tamb en la recuperaci del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298714" title="Estrtor" nonfiltered="3173" processed="3168" dbindex="118196">
Estrtor (Strator, plural stratores) foren uns funcionaris imperials romans a les ordes dels tribunus stabuli (tribuns dels estable), que es cuidaven dels cavalls imperials, els portaven al lloc sollicitat i ajudaven a l'emperador a muntar. Generalment sn anomenats stratores miles el que indicaria un carcter militar; els cnsols i pretors van tenir tamb stratores en temps de la repblica i probablement fins i tot els edils.

Tamb van rebre aquest nom uns funcionaris desplaats a provncies per seleccionar cavalls per l'estat, i que probablement pertanyien al mateix cos que els que cuidaven dels cavalls imperials per eren distingits amb la qualificaci de stratores a publicis rationobus (STR. A.P. R. a les inscripcions).

Els inspectors en cap de les presons a les ordes del Commentariensis, tamb van rebre el nom d'stratores. Ulpi esmenta "nemo proconsulum stratores suos habere potest, sed vice eorum milites ministerio in provinciis funguntur".

A l'Imperi tardo rom apareixen uns soldats anomenats stratores pels escriptors llatins tardans i els monjos de l'alta edat mitjana, que eren una avantguarda d'exploraci per determinar la lnea adequada de marxa, i seleccionar els millors llocs per acampar i preparar tot el necessari pel confort de les tropes al arribar, s a dir  funcions molts similars a les que tenien els metatores, als que probablement van substituir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298715" title="Estrena" nonfiltered="3174" processed="3169" dbindex="118197">
Estrena es un fet o circumstancia que es produeix per primera vegada.

Pels romans una strena era un dia festiu per causa d'un bon presagi (Plaute dona a un bon presagi el nom de bona strena). Per principalment fou aplicat als regals que es feien  a l'any nou a les calendes de gener; un senatusconsultum ordenava presentar regals a August al Capitoli incls quan era absent; el que rebia un regal generalment en feia un altre en retorn (strenarum commerciuni).

Tiberi, que era molt avar, deixava Roma a primers de gener per no haver de fer els regals de devoluci i va acabar prohibint fer els regals del gener; la costum es va perdre per va renixer tot seguit amb Calgula i altre cop abolida per Claudi; fou restaurada en algun moment perqu encara s'esmenta en temps de Teodosi I el Gran i Arcadi, per no se sap quan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298716" title="Sicofant" nonfiltered="3175" processed="3170" dbindex="118198">
Sicofant (plural llat Sycophantes) era a l'antiga Grcia un personatge que es dedicava a informar que un altre exportava figues. Curiosament l'exportaci de figues havia estat prohibida en un perode molt matiner de la historia atenenca, no se sap per quina causa; al cap dels anys la mesura ja no devia ser necessria per la llei va romandre en vigor i els productors de figues es van arriscar a exportar-les illegalment. Els informadors sobre els que feien aix foren anomenats sicofantes.

Per amb el temps la figura va evolucionar i el nom es va donar a un personatge que no t un nom per definir-lo per era molt conegut pels atenencs i era una mena de barreja d' informador, que est assabentat de tot, acusador, mentider, falsari i encara ms coses. Vivia de delatar les ofenses publiques, cosa que d'altre banda era encoratjada per l'estat i la llei; si l'acusador guanyava rebia ms o menys la meitat del valor del cstig del condemnat. 

Les gelosies personal van fer proliferar aquesta mena de gent i fins i tots els grans homes d'estat en van ser vctimes; els que tenien por pagaven fcilment, cosa que augmentava la recaptaci de l'estat; els que eren culpables pagaven per sortir-se'n; i aix els sicofants se n'aprofitaven, per tamb els jutges i advocats que incrementaven els seus honoraris, i l'Estat que recaptava una gran suma es multes. 

Alguns sicofants s'associaven i acusaven en com i desprs es repartien els guanys. No cal dir que el perjuri era el ms freqent.

La llei tica castigava els seus actes: una persona que llenava una acusaci falsa contra una altra, que rebia diners per falsejar la veritat en un procs legal, que era subornat per fer falses acusacions, o que conspirava per arrunar moral o econmicament un home innocent, podia ser castigat fortament i se li podia confiscar la propietat; si llenava una causaci i desprs no la continuava, podia ser condemnat a 1.000 dracmes de multa i la prdua del dret de llenar una nova acusaci; tamb rebia la mateixa pena si se celebrava el judici i no obtenia per la seva causa al menys 1/5 part dels vots dels jutges. Tots aquestos remeis estaven previstos a la llei, per a la practica eren poc efectius. Aristfanes deia: "no hi ha antdot contra la picada d'un sicofant".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298717" title="Sillogi" nonfiltered="3176" processed="3171" dbindex="118199">
Sillogi (plural llat Syllogeis) o collectors del poble, eren uns comissionats especials a Atenes que feien les llistes de les propietats dels oligarques  abans de la seva confiscaci. 

El crrec fou introdut desprs del govern dels Trenta tirans; els sillogis havien d'anar als ritus sagrats connectats amb el culte d'Atenea o el Zeus Olmpic i potser cridaven als ciutadans a alguns ritus en els quals la gents participava en banquets  i per aquesta circumstancia van rebre el seu nom; la propietat confiscada dels oligarques s'utilitzava en el pagament d'aquestos banquets.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298719" title="Dustin Hoffman" nonfiltered="3177" processed="3172" dbindex="118200">

 Dustin Hoffman s un actor estatunidenc nascut el 8 d agost de 1937 a Los Angeles, guanyador de dos premis Oscar, cinc Premi Globus d Or, tres BAFTA i un Emmy.

 Biografia .

Dustin Lee Hoffman va nixer a Los Angeles, Califrnia (Estats Units), el 8 d'agost de 1937. Els seus pares eren l'actriu amateur Lillian Hoffman i el decorador d'escenaris i comerciant de mobles Harvey Hoffman, que van batejar el seu fill menor amb el nom de Dustin en homenatge a l'actor del cinema mut Dustin Farnum.
Desprs de culminar els seus estudis secundaris, va comenar a estudiar medicina, per ho va deixar per estudiar msica al Conservatori de Los Angeles i interpretaci al Pasadena Playhouse, on va entaular una gran amistat amb el seu company de classe Gene Hackman. A finals dels anys 50 es va traslladar amb Hackman a Nova York amb la intenci de convertir-se en actor teatral, al mateix temps que treballava en diversos oficis com a cambrer, venedor de joguines o conserge i augmentava la seva instrucci com a intrpret estudiant en l'Actors Studio de Lee Strasberg. 

El 1960 protagonitza una producci off-Broadway titulada "Yes is for a very young man" i un any desprs aconsegueix debutar a Broadway el 1964 amb l'obra "A Cook for Mr. General", a la que seguiran ttols com "Esperant a Godot" o el treball per a televisi "The Journey of the Fith Horse".
El seu primer personatge en el cinema l'obtindria grcies a intervenir en la comdia d'Arthur Miller "The Tiger Makes Out" (1967), un film protagonitzat per Eli Wallach i Anne Jackson en el qual Dustin apareixia en un petit paper secundari.
Aquell mateix any seria elegit per Mike Nichols per encarnar Ben Braddock a la pellcula El graduat (1967), un film que va convertir Hoffman en una estrella a nivell internacional i en una espcie d'icona generacional per a una joventut desorientada i disconforme amb els valors dels seus progenitors.
La seva esplndida interpretaci seria mereixedora d'una nominaci al premi Oscar, que aniria a parar a mans de Rod Steiger.

Abans de concloure la dcada dels 60, Dustin intervindria com Ratso Rizzo en Midnight Cowboy (1969), ttol coprotagonitzat per Jon Voight i dirigit per John Schlesinger que consolidaria la seva estrella i la seva tipologia d'antiheroi.
De nou tornaria a ser nominat a l'Oscar, per el guard seria en aquesta ocasi per a John Wayne.

El 1969, Dustin es va casar amb l'actriu i ballarina Anne Byrne. La relaci va ser bastant tensa i van acabar divorciant-se el 1980, any en qu l'actor va contreure matrimoni amb l'advocada Lisa Gottsegen, amb qui continua feliment casat. T quatre fills del seu actual matrimoni i una filla de la seva primera dona.
La seva filmografia mai no ha estat prolfica, encara que s molt significativa, realitzant noms quinze pellcules durant els anys 70 i 80.

Els seus ttols ms importants  majoritriament xits destacats- en aquest perode van ser Little Big Man (1970) d'Arthur Penn, Straw Dogs (1970) de Sam Peckinpah, Papilln (1973) de Franklin J. Schaffner, Lenny (1974) de Bob Fosse, Marathon Man (1976) de John Schlesinger, All the President's Men (1976) d'Alan J. Pakula,  Kramer contra Kramer (1979) de Robert Benton, Tootsie (1982) de Sydney Pollack i Rain Man (1988) de Barry Levinson.

Les seves interpretacions eren igualment bones fent papers cmics o fent papers dramtics. Amb les pellcules Kramer contra Kramer i Rain Man va guanyar dos Oscar. Tamb va obtenir un xit amb l'adaptaci per a televisi de Mort d'un viatjant (1985) d'Arthur Miller, que va dirigir Volker Schlondorff i va coprotagonitzar amb  John Malkovich i un sonor fracs amb la comdia Ishtar (1987), produda i coprotagonitzada per Warren Beatty i dirigida per Elaine May.

El seu perfeccionisme professional li va portar a continus enfrontaments amb els seus directors, fet que li va fer agafar fama de polmic en els rodatges.

 Filmografia .
 1966 : The Journey of the Fifth Horse (TV) : Zoditch;
 1966 : The Star Wagon (TV) : Hanus Wicks;
 1967 : The Tiger Makes Out : Hap;
 1967 : El graduat (The Graduate) : Benjamin Braddock;
 1968 : Un Dollaro per 7 vigliacchi : Jason Fister;
 1969 : Sunday Father : ;
 1969 : Midnight Cowboy : Enrico Salvatore 'Ratso' Rizzo;
 1969 : John and Mary  : John;
 1970 : Little Big Man : Jack Crabb;
 1971 : The Point (TV) : Narrador / Pare;
 1971 : Who Is Harry Kellerman and Why Is He Saying Those Terrible Things About Me? : Georgie Soloway;
 1971 : Straw Dogs : David Sumner;
 1972 : Alfredo, Alfredo : Alfredo Sbis;
 1973 : Papillon : Louis Delga;
 1974 : Lenny : Lenny Bruce;
 1976 : All the President's Men : Carl Bernstein;
 1976 : Marathon Man : Thomas Levy;
 1978 : Bette Midler: Ol' Red Hair Is Back (TV);
 1978 : Straight Time : Max Dembo;
 1979 : Agatha : Wally Stanton;
 1979 : Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer) : Ted Kramer;
 1982 : Tootsie : Michael Dorsey / Dorothy Michaels;
 1985 : La mort d'un viatjant (Death of a Salesman) (TV) : Willy Loman;
 1987 : Ishtar : Chuck Clarke;
 1988 : Rain Man : Raymond Babbitt;
 1989 : Family Business : Vito McMullen;
 1990 : Dick Tracy : Mumbles;
 1991 : Billy Bathgate : Dutch Schultz;
 1991 : Hook : Capit Hook;
 1992 : Hero : Bernard 'Bernie' Laplante;
 1995 : Esclat (Outbreak) : Coronel Sam Daniels;
 1996 : American Buffalo : Walt 'Teach' Teacher;
 1996 : Sleepers : Danny Snyder;
 1997 : Mad City : Max Brackett;
 1997 : La cortina de fum (Wag the Dog) : Stanley Motss;
 1998 : Sphere : Dr. Norman Goodman;
 1999 : The Messenger: The Story of Joan of Arc : The Conscience;
 2001 : Tuesday (veu);
 2002 : Moonlight Mile : Ben Floss;
 2003 : Confidence : Winston King;
 2003 : Runaway Jury : Wendell Rohr;
 2004 : Finding Neverland : Charles Frohman;
 2004 : I Heart Huckabees : Bernard;
 2004 : Un seguit de desgrcies catastrfiques de Lemony Snicket (Lemony Snicket's A Series of Unfortunate Events) : El Critic;
 2004 : Meet the Fockers : Bernie Focker;
 2005 : Racing Stripes : Tucker (veu);
 2005 : La ciutat perduda (The Lost City) : Meyer Lansky;
 2006 : El perfum: histria d un assass (Perfume: The Story of a Murderer) : Giuseppe Baldini;
 2006 : Superant la ficci (Stranger Than Fiction) : Professor Jules Hilbert;
 2008 : Kung Fu Panda : Shifu (veu);

Nominacions i Premis.

 Oscars .



 Screen Actors Guild .


 Globus d Or .



Enllaos externs.
 ;
 http://www.popstarsplus.com/actors_dustinhoffman.htm ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298720" title="Felip Maria Visconti" nonfiltered="3178" processed="3173" dbindex="118201">

Felip Maria Visconti (en itali: Filippo Maria Visconti) ( Mil, Senyoriu de Mil 1392 - d. 1447 ) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Mil entre 1412 i 1447.

Orgens familiars.
Va nixer el 23 de setembre de 1392 a la ciutat de Mil sent el segon fill de Joan Gales Visconti i la seva segona esposa, Caterina Visconti. Fou nt per lnia paterna de Gales II Visconti i Blanca de Savoia, i per lnia materna de Bernab Visconti i Beatriu della Scala. Fou, aix mateix, germ de Joan Maria Visconti.

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el 1402, el seu germ Joan Maria fou nomenat duc de Mil, si b pat la regncia de la seva mare fins el 1404, alhora que Felip Maria fou nomenat comte de Pavia. Durant aquest govern es van formar en el ducat diversos grups de poder, dels quals un dels ms importants fou l'encapalat per Facino Cane. Aquestes faccions van provocar la rivalitat entre el jove duc i la regent, provocant la reclosi de Caterina al castell de Monza, on mor poc desprs.

La feble salut de Felip Maria des del seu naixement provoc el seu retir a Pavia, ciutat en la qual rest sota la tutela de Castellino Beccaria i Marziano da Tortona i d'on estigu allat de totes les intrigues de palau. El 1412, per, Joan Maria fou assassinat a les portes de l'esgsia de Sant Gotard de Mil, sent nomenat successor Felip Maria per part de Facino Cane des del seu llit de mort.

Govern. 
Felip Maria Visconti, de personalitat turbulenta i supersticiosa, va donar mostres d'una notable capacitat poltica. Des del seu ascens va tractar de reformar la ciutat de Mil, empresa per a la qual necessitava una gran quantitat de recursos econmics. Aquests els va trobar en la seva futura esposa, Beatriu de Tende, de 42 anys, vdua i hereva de Facino Cane. Quan la seva dona va donar mostres d'un excessiu inters en els assumptes de govern no va dubtar en tancar-la, fent-la decapitar el 1418 al castell de Binasco. Per a tractar de donar una justificaci a la seva acci la va acusar prviament d'adulteri. 


A la mort de Jordi Ordelaffi, senyor de Forl, va ser nomenat successor del seu fill Teobald Ordelaffi. Aquesta circumstncia va ser aprofitada pel Visconti per intentar la conquesta de la Romanya el 1423. Es va iniciar aix una lluita amb la ciutat de Florncia i la Repblica de Vencia, decidides a auturar les ambicions milaneses. Desprs d'un llarg setge i de la destrucci de la flota ducal que duia aliments a la ciutat, els venecians van aconseguir conquistar Brscia. Felip Maria, sense l'ajuda demanda de l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic, es va veure obligat a acceptar una pau proposada pel papa Mart V el 1426, en el qual les seves ambicionades pretensions territorials quedaven anullades. 

Els milanesos no van acceptar de bon grat aquesta pau, ni tampoc l'emperador, el que va servir d'excusa al Visconti per reiniciar les hostilitats, que van acabar amb el desastre de Maclodio. Una nova pau signada a Ferrara, amb la mediaci de Niccol III d'Este, va dur al Ducat de Mil a pedre Brscia i Brgam. Aix mateix, i per inestabilitzar ms les coses, fou nomenat papa un veneci, Eugeni IV, i per tant hostil als Visconti. 

Amb el seu casament el 1427 amb Maria de Savoia intent aconseguir l'ajuda del Ducat de Savoia, si b no s'arrib a concretar mai degut al deteriorament de la seva salut.

Npcies i descendents.
Es cas el 1412 amb Beatriu de Tende, vdua de Facino Cane. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 2 de desembre de 1427 amb Maria de Savoia, filla del duc Amadeu VIII de Savoia i Maria de Borgonya. D'aquesta uni tampoc tingueren fills.


El 1425 va tenir una filla natural, Blanca Maria Visconti, la seva nica descendent, fruit de les relacions amb una cortesana anomenada Agns del Maino. 

La qesti successria.
Amb la llarga agonia, i posterior mort, de Felip Maria Visconti sense descendncia masculina es va obrir un problema successori en el qual es van veure immerses diverses cases governants de la pennsula Itlica, aix com altres potncies emergents europees, destacant els aragonesos, amb el seu pretendent Alfons d'Arag i els francesos, que aspiraven a situar en el Ducat de Mil a Carles d'Orleans. 

Amb una salut mental dbil, l'any 1446 va encarregar a una junta de telegs que intentessin descobrir els plans de futur del ducat, observant un acostament a la seva filla Blanca Maria i al seu marit, Francesc I Sforza.

Finalment Felip Maria mor a la ciutat de Mil el 13 d'agost de 1447, i sense un hereu clar, s'establ la Repblica Ambrosiana.

Vegeu tamb.
 Beatrice di Tenda, pera trgica de Vincenzo Bellini i Felice Romani.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298721" title="Teatre Cal Ninyo" nonfiltered="3179" processed="3174" dbindex="118202">
El Teatre Cal Ninyo s una construcci de Sant Boi de Llobregat que data de 1865, d'inspiraci clssica, amb dues edificacions unides per uns cossos auxiliars. A una de les edificacions, que es composa de planta baixa i dos pisos, s'hi accedeix pel carrer Major. L'altra, que dna al carrer Joan Bardina, s un antic teatret on es van representar sarsueles i es van celebrar els primers balls de mscares de Sant Boi. Josep Elies i Barca, anomenat El Ninyo, va adquirir els edificis a principis del segle XX. A l'interior hi van funcionar un sal-caf, un restaurant de gran anomenada i el teatre. El local, que tamb va funcionar com a sala d'exhibici de cine, tingu un gran prestigi fins al tancament definitiu, a mitjans de la dcada dels seixanta.

L'Ajuntament va accedir a la propietat de Cal Ninyo a l'abril de 1999, desprs d'una permuta amb els anteriors propietaris. La rehabilitaci va crrer a crrec dels arquitectes Xavier Fabr i Llus Dilm.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298725" title="Francesc Codina i Castillo" nonfiltered="3180" processed="3175" dbindex="118204">
Francesc Codina i Castillo (l'Hospitalet de Llobregat, 1944) s un poltic catal. Fou director de serveis socials de la Generalitat de Catalunya (1980-1984), portaveu de Convergncia i Uni a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (1983-1987), elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, i senador designat per la Comunitat Autnoma de 1992 a 1995. Ha estat tambmembre del Consell Assessor de RTVE a Catalunya (1986-1993), president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya de 2000 a 2005 i president de l'Agncia de Qualitat d'Internet. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298726" title="Sinedri" nonfiltered="3181" processed="3176" dbindex="118205">
Sinedri (Synedri) fou el nom donat als membre d'algun consell o cos d'homes que s'asseien junts per deliberar o consultar. El congres dels grecs a Salamina o les assemblees generals dels grecs a Corint, Termpiles o altres llocs sn considerades exemples d'aquestes reunions. 

El 377 aC quan es va formar la nova Lliga Hellnica o Atenenca formada per estats independents aliats d'Atenes, es va fer un congres a aquesta ciutat als que els estats van enviar representants; el congres es va anomenar sindrios, i els delegats sinedris, i fins i tot l'antic tribut va rebre un nom derivat (canviat per la mala fama de l'antic). 

Un sinedri fou tamb qualsevol cos oficial o magisterial (per exemple la cort de l'Arepag) o el lloc on es tractaven els afers d'aquest cos (sala de juntes o sala de consell).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298727" title="Tabelli" nonfiltered="3182" processed="3177" dbindex="118206">
Tabelli (Tabellio) fou un notari a l'antiga Roma.

Sota la repblica existien els scribae per amb l'Imperi Rom foren substituts en les funcions oficials de redactar documents legals pels tabelliones. Generalment es posaven  a les places de mercat a les ciutats. Van arribar a formar un orde especial a l'estat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298728" title="Teatre Principal (Valls)" nonfiltered="3183" processed="3178" dbindex="118207">
El Teatre Principal de Valls s el segon teatre ms antic de Catalunya que ha conservat la seva estructura arquitectnica. Va ser contrut entre el 1845 i el 1851 per l arquitecte Ignasi Jord i decorat pel pintor i escengraf Josep Planella. L any 1882, l arquitecte Llus Homs en va cloure la faana. L interior original del teatre era del tipus anomenat "a la italiana", format per l escenari, fossat per a l orquestra, pati de butaques i pisos de planta de secci circular. 
  
Desprs d uns quants anys tancat i desprs d unes obres de rehabilitaci importants, el dia 30 de gener de 1998 el Teatre Principal va ser reinaugurat. El teatre t capacitat per a 302 persones. D aquestes localitats 106 estan situades a platea i les altres 196 a les llotges.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298729" title="Putto" nonfiltered="3184" processed="3179" dbindex="118208">

Un putto (mot itali; en plural, putti) s un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme deriva del llat putus, i ha entrat en la histria de l'art sota la forma italiana. Vasari, a la seva obra Vite de pi eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a tempi nostri (1550-1565), en va donar la descripci primera. 

La seva representaci s abundant durant el Renaixement i el Barroc itali, principalment en el Barroc sicili, i s'empraven com a elements decoratius a les esglsies, als altars, als orgues, als frescs i a l'escultura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els putti sn utilitzats per representar la figura infantil d'Eros, el du de l'amor conegut com a Cupido. A l'art paleocristi, aquesta forma de representaci es va utilitzar per a la simbologia dels ngels; durant el Renaixement va ser freqent emprar-los com a ngels msics: un bon exemple va ser l's que li va donar Donatello a l'altar major de la baslica de Sant Antoni de Pdua.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298732" title="Carrer de Ramon Llull (Valncia)" nonfiltered="3185" processed="3180" dbindex="118209">



El carrer de Ramon Llull s una via urbana de Valncia, situat entre l'avinguda de Blasco Ibez i l'avinguda dels Tarongers. 

Nom.
L'avinguda pren el nom de l'escriptor i filsof del segle XIII Ramon Llull. 

Histria.


Elements importants.

L'edifici ms conegut del carrer s el Campus dels Tarongers de la Universitat de Valncia, situat al cant amb Tarongers. 

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298733" title="Jordi Dauder" nonfiltered="3186" processed="3181" dbindex="118210">
Jordi Dauder (Barcelona, 1938) s un actor catal. Ha treballat en cinema, teatre, televisi i doblatge. Co-fundador i collaborador de les revista El Viejo Topo, Quimera a Barcelona i Coyoacn a Mxic. Ha participat a les sries de TV3 Estaci Central (1989) i Nissaga de poder (1996), i a alguns epissodis d' El Comisario de Telecinco. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Filmografia .
 La teranyina (1990) d'Antoni Verdaguer;
 La Punyalada (1990);
 La febre d'or (1993) de Gonzalo Herralde;
 El perqu de tot plegat (1995) de Ventura Pons;
 Tierra y Libertad (1995) de Ken Loach;
 Els sense nom (1999) de Jaume Balaguer;
 La flaqueza del bolchevique (2003);
 Amor idiota (2004);

 Teatre .
 Medea (1983) d'Eurpides, dirigida per Nria Espert;
 El ltimo vals (1992) de Samuel Beckett, dirigit per ell mateix;
 La Celestina (1996) de Fernando de Rojas, dirigit per Hermann Bonnin;
 El lector por horas (1999) de Jos Sanchis Sinisterra;
 El alcalde de Zalamea (2000), muntatge de Sergi Belbel;
 Via Gagarin (2003) de Jess Diez, al Teatre Nacional de Catalunya;
 Don Gil de las Calzas verdes (2007), muntatge d'Eduardo Vasco, al Teatre Nacional de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Pgina de Jordi Dauder;
 Jordi Dauder a IMBD;
 Fitxa de films doblats per Jordi Dauder;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298735" title="Teatre Principal (Alacant)" nonfiltered="3187" processed="3182" dbindex="118211">
El Teatre Principal s l'edifici teatral ms important d'Alacant, situat a la plaa de Ruperto Chap, s/n. L'any 1846 van comenar, a la plaa del Barranquet, les obres de construcci de l'aleshores anomenat Teatre Nou per diferenciar-lo del teatre antic existent al carrer de Liorna. El teatre es va inaugurar el 25 de setembre de 1847. Deu anys ms tard va passar a dir-se Teatre d'Alacant i, poc desprs, Teatre Principal. El projecte fou desenrotllat per l'arquitecte alacant Emili Jover Perrn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298736" title="Repblica Ambrosiana" nonfiltered="3188" processed="3183" dbindex="118212">



La Repblica Ambrosiana (en itali: Aurea Repubblica Ambrosiana) fou el nom del govern republic amb el qual es conegu el Ducat de Mil entre 1447 i 1450.

Reb el nom de Repblica Ambrosiana en honor a Sant Ambrs, bisbe de Mil entre 374 i 397 i patr de la ciutat.

Orgens.
El buit de poder deixat a la mort sense descendncia de Felip Maria Visconti, ocorreguda el 13 d'agost de 1447, comport la relectura del testament de Joan Gales Visconti, que dispos que en cas d'absncia de descendncia masculina en la lnia de successi aquuesta hauria de recaure en la seva filla Valentina Visconti. Els francesos aix, van reclamar el Ducat de Mil per a Carles d'Orleans. Aix mateix Alfons d'Arag i Llus de Savoia reclamaren part dels seus drets.

Proclamaci.
Amb la confusi successria un grup de ciutadans milanesos, conduts per Innocenzo Cotta, Antonio Trivulzio, Teodoro Bossi, Giorgio Lampugnani i Giovanni da Ossona proclamaren el 14 d'agost de 1447 la Repblica Ambrosiana. El poder era ostentat per un grup de 14 capitans i defensors de la llibertat, un grup que aviat fou redut a 12, i 150 representants escollits d'entre les diferents assemblees populars de la ciutat de Mil. 

El 1448 la violncia i la delinqncia s'apoderaren de la ciutat, i el nomenament dels germans Piccinini com a Capitans Generals no fou la soluci. Els membres del govern s'acusaren mtuament de corrupci i els problemes financers de la Repblica augmentaren. Els successius "Capitans del Poble" convertiren el seu govern cada vegada en un sistema menys democrtic, convertint-se en el cas de Carles Gonzaga en un autcrata, nomenant pels crrecs principals de la ciutat el seus homes de confiana, iniciant aix una nova lluita entre Gelfs i gibellins. 

Llus I de Savoia, un dels clamants al tron, va envair part de la Repblica la primavera de 1449, obrint-se un nou front de lluita per intentar mantenir la independncia. Bartomeu Colleoni aconsegu derrotar el duc savoi a Borgomanero, establint una pau precria, si b aquesta es vei amenaada novament pels embats de Francesc I Sforza, un dels altres clamants al tron.

Fi de la Repblica.
L'avan de Francesc Sforza vers la ciutat de Mil fou rapidssim i aconsegu infringir-li un setge fero. Gonzaga ofer a l'Sforza la ciutat de Crema a canvi de conservar Mil, per aquest li ofer la ciutat de Tortona a canvi de Crema, cosa que fou acceptada.

La Repblica de Vencia vei, a partir d'aquell moment, a l'Sforza com un rival molt poders i molt ms perills i perjudicial que la feble Repblica, signant un tractat de pau amb aquesta per la qual recuperava tots els territoris conquerits incialment i concedia tant sols a l'Sforza mantenir les ciutats de Pavia, Cremona, Piacenza. Francesc Sforza, per, no accept les condicions i continu amb la lluita, aconseguint prviament la restauraci de la pau amb la Dinastia Savoia mitjanant l'intercanvi de castells en les seves fronteres i la subsegent victria contra les tropes venecianes de Segimon Malatesta.

L'assetjament a la ciutat de Mil continu, i Francesc Sforza aconsegu el suport popular a l'aixecar aquest setge i mitjanant el repartiment de menjar entre aquestes clases populars. El 22 de mar de 1450 es declar "Capit del Poble" reividincant els drets de la seva esposa sobre el ttol de duc de Mil. Aconsegu garantir-se el suport popular grcies a la seva indulgncia en les represlies, sent indultats rpidament els dirigents inicialment empresonats.

Els drets sobre el duca foren rpidament impugnats per Carles I d'Orleans, creant-se dos coalicions: per una banda l'Sforza de Mil i els Mdici de Florncia i per una altra Vencia i el Regne de Npols. Mitjanant la signatura del Tractat de Lodi el 1454 s'establ que la Dinastia Sforza passava a governar el Ducat de Mil.

Vegeu tamb.
Ducat de Mil;
Repblica de Vencia;
Francesc I Sforza;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298737" title="Avinguda del Doctor Manuel Candela" nonfiltered="3189" processed="3184" dbindex="118213">


l'Avinguda del Doctor Manuel Candela s una via urbana de Valncia, situat entre l'avinguda de Blasco Ibez i el carrer Toms Montanyana. Tamb fita amb l'avinguda del Port i el carrer dels Sants Just i Pastor.

Nom.
L'avinguda pren el nom del Doctor Manuel Candela. 

Histria.


Elements importants.
L'edifici ms conegut de l'avinguda s la Clnica Casa de Salut al cant amb Sants Just i Pastor. Divideix els barris de l'Amistat i Albors de Ciutat Jard i Aiora.

A la crulla de l'avinguda amb Sants Just i Pastor hi ha l'estaci de metro (lnia 5) d'Amistat.

Als nmeros alts del carrer, des del llindar amb Just i Pastor fins a Blasco Ibez trobem gran quantitat d' entitats bancries, a destacar el Deutsche Bank, la CAM, Caixa Catalunya, La Caixa o Caixa Galicia. 
Als nmeros baixos, des de Just i Pastor fins l' Avinguda del Port trobem gran quantitat de restaurants i establiments d' alimentaci  regentats per immigrants. 




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298740" title="Montserrat Estilles Torrente" nonfiltered="3190" processed="3185" dbindex="118214">
Montserrat Estilles Torrente (Barcelona, 1931) s una pedagoga i terapeuta catalana. Diplomada en Pedagogia Teraputica per la Universitat de Madrid. Es va iniciar en el mn de l'ensenyament mitjanant la incorporaci de nous mtodes de treball per a la recuperaci dels dislxics i del fracs escolar. s fundadora i directora del Centre d'Estudi i Tractament de la Dislxia Montserrat Estilles des de 1977 i ha fundat l'Associaci Catalana de Dislxia. El 1990 fou amfitriona a Barcelona de les Jornades Cientfiques The extraordinary Brain. Neurobiological Issues in Developmental Dyslexia a crrec del Grup Internacional de Cientfics per l estudi de la dislxia. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre Montserrat Estilles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298742" title="Avinguda del Cardenal Benlloch" nonfiltered="3191" processed="3186" dbindex="118215">


l'Avinguda del Cardenal Benlloch s una via urbana de Valncia, situada entre l'avinguda de Blasco Ibez i l' avinguda d'Eduard Bosc. Tamb fita amb el carrer dels Sants Just i Pastor, carrer de Xile, carrer de Iecla, carrer d'Ernest Ferrer i l'avinguda del Port.

Nom.
L'avinguda pren el nom de Joan Benlloch i Viv, cardenal i coprncep d'Andorra. 

Histria.

Elements importants.

L'edifici ms conegut de l'avinguda s la seu de Bancaixa.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298744" title="Ricard Fornesa i Rib" nonfiltered="3192" processed="3187" dbindex="118216">
Ricard Fornesa i Rib (Barcelona, 1931), de nissaga urgellenca, s un advocat i intendent mercantil catal. Es va educar a la Salle Bonanova, on va ser company de Josep Vilarasau. El 1948 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i tamb es va diplomar en Direcci d'Empreses a l'Escola Superior de Comer de Barcelona. Advocat de l'Estat de 1957 a 1975, durant poc ms d'un any va ser delegat d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona. 

s patr i vicepresident primer de la Fundaci La Caixa. El 1977 va ser nomenat secretari general i responsable jurdic de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i el 1979 va ser elegit president executiu de la Societat General d'Aiges de Barcelona fins 2006. El 1990 fou nomenat director general adjunt executiu de La Caixa i el 2003 president, crrec que deix el 2008 per ocupar la presidncia de Criteria Caixa Corp. Fins el juny de 2007 tamb ha ocupat la presidncia de la Fundaci la Caixa i de la Federaci Catalana de Caixes d'Estalvis. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia de Ricard Fornesa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298745" title="Stefano Ittar" nonfiltered="3193" processed="3188" dbindex="118217">

Stefano Ittar Owrucz, 1724 - Malta, 1790, va ser un arquitecte itali nascut circumstancialment a Polnia on el seu pare, membre d'una famlia aristocrtica italiana, els Guidone d'Hittar, es trobava exiliat per un desacord amb el Gran duc de Toscana. 

Quan Ittar encara era jove, la seva famlia es va traslladar a Roma on ms tard sota el patronatge del cardenal Alessandro Albani, va estudiar arquitectura en un perode influt pels conceptes de Francesco Borromini. 

Desprs d'una curta estada a Espanya, es va establir a Catnia el 1765. La ciutat havia experimentat una gran reconstrucci desprs del fort terratrmol de 1693, principalment grcies a l'esfor de l'arquitecte Giovanni Battista Vaccarini, qui havia reconstrut en estil barroc, moltes zones de la ciutat, incloent l'rea de la catedral. 

En aquesta poca Ittar va conixer Ignazio Patern, Prncep de Biscari, que es trobava abocat a la reconstrucci del seu palazzo. El prncep un dels ms rics i cultes de l'aristocrcia siciliana, es va convertir en el seu mecenes per molts anys. Poc desprs Ittar es va casar amb Rosaria Battaglia, filla de l'arquitecte Francesco Battaglia, dissenyador del Palazzo Biscari, amb qui va tenir nou fills.

Va ser empleat per treballar en la gran obra, i se sap que va ser responsable per gran part de l'arquitectura interior, i els pisos alts. Aquest va ser l'inici d'una espcie d'associaci amb Battaglia, amb qui va dissenyar i va supervisar la construcci de diversos edificis eclesistics incloent l'enorme monestir benedict de Catnia, considerat un dels ms grans d'Europa. 

En aquesta gran construcci, Ittar va ser el responsable de la cpula de l'esglsia del monestir, construda entre 1768 i 1783. Ittar dissenyo la plaa semi circular enfront de l'esglsia. La societat tamb va dissenyar la Porta Ferdinandea, avui coneguda com Porta Garibaldi. Aquesta porta de la ciutat sigues construda amb bandes de lava negra, s una obra mestra del barroc sicili, adornada amb trofeus i ngels amb trompetes. Els arquitectes van dissenyar tamb la Piazza Palestro.

Al 1767 era prou fams com per encarar projectes individualment. Els edificis que va dissenyar en aquest perode inclouen l'Esglsia de Sant Martin a Bianchi, que va ser la seva primera faana corba. Als  anys segents va completar el que es considera la seva obra mestra, la faana de lEsglsia de la Collegiata, originriament dissenyada per Antonio Amato. Aquest edifici del barroc sicili s un exemple meravells de l's del clarobscur. Ittar va dissenyar desprs l'Esglsia de Sant Plcid, que t una faana adornada per un campanar central, carregat d'esttues. 

Mort Vaccarini en 1768, va ser invitat pels governants de Catnia a dibuixar un nou pla de la ciutat, destacant els carrers drets com a exemple de planificaci urbana del barroc. Aquest mapa va ser desprs passat a un gravat i imprs en srie.

El 1783 la construcci del monestir benedict estava arribant a la seva fi. Per aleshores, Ittar ja era l'arquitecte i urbanista ms respectat i influent de Catnia. Malgrat aix, seria un any que la seva vida va canviar completament. Va ser invitat a projectar una nova biblioteca per a l'Orde de Malta, en aquella illa de la Mediterrnia. Ittar i la seva famlia es van mudar immediatament a La Valeta, iniciant un estil completament diferent de disseny. La nova biblioteca va tenir un disseny clssic, amb columnes, arcades, finestres i frontons en aquest estil. La gran biblioteca, ms aviat un enorme palau clssic va ser completada en 1796, cinc anys desprs de la mort d'Ittar. 

Es diu que, en aquell moment, Ittar es va sucidar a causa d'errades al clcul estructural de la biblioteca. Encara que la profusi de grans finestrals fa a la biblioteca, calorosa i amb molts corrents d'aire, no hi ha evidncia de severes revisions de l'estructura o problemes en el seu disseny. Els enregistraments de la seva mort ho retreuen prenent l'eucaristia i rebent l'extremunci, sagraments que no es podrien haver administrat a un sucida. 

Dos dels seus fills, Enrico i Sebastiano, van ser tamb arquitectes, aconseguint una certa fama.

   









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298746" title="Juan Picasso Gonzlez" nonfiltered="3194" processed="3189" dbindex="118218">
Juan Picasso Gonzlez (Mlaga, 22 d'agost del 1857 - Madrid 5 d'abril del 1935). Militar espanyol, heroi de guerra a l'frica i instructor de la investigaci militar ms important de la histria espanyola: l'Expedient Picasso, investigaci sobre el Desastre d'Annual. Era oncle segon del pintor Pablo Ruiz Picasso.

Ingress a l'Acadmia de l'Estat Major el 1876, llicenciant-se en l'Arma de Cavalleria. El 28 d'octubre del 1893 mor el General Juan Garca Margallo a l'entrada del basti de Cabrerizas Altas (Melilla). La posici estava envoltada i el llavors capit Picasso es presenta voluntari per a trencar el crcol de la plaa i arribar al fort de Rostrogordo (Melilla) a demanar ajuda. Per aquesta acci rebria la Cruz Laureada de San Fernando.

La condecoraci el fa ascendir rpidament: Tinent Coronel el (1895), Coronel el (1902) i General de Brigada el (1915). Form part de la Comissi Permanent Consultiva d'Assumptes Militars, Navals i d'Aviaci, sent el representant espanyol davant la Societat de Nacions des de 1920. El 16 de febrer del 1921 rep l'ascens a General de Divisi i el juliol es produeix el Desastre d'Annual. El Vescomte d'Eza, en aquell temps Ministre de la Guerra, li encarrega el 4 d'agost d'investigar els fets que van envoltar la derrota. La seva investigaci es va plasmar en l'Expedient Picasso.

Va passar a la reserva el 23 d'agost del 1923 i, dos anys ms tard, el 28 d'agost del 1925 pass a la segona reserva amb el grau de Tinent General.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298748" title="Teatre Principal (Olot)" nonfiltered="3195" processed="3190" dbindex="118219">
El Teatre Principal d'Olot s troba ubicat al Firal de la capital de La Garrotxa. Les primeres referncies es remunten a mitjans del segle XVIII, De dimensions ms aviat petites se li dna ms amplitud a partir de 1842. Les guerres carlines van malmetre'l tot provocant-li un incendi el dia 11 de mar de 1874. El 1875 es decideix recuperar-lo. Les obres van durar 12 anys inaugurant-lo el 3 d'agost de 1887, gaireb igual com ha arribat a l'actualitat. 

Les temporades de teatre es van anar combinant amb les de cinema. 

L' any 1980 l'Ajuntament d'Olot crea la Fundaci Pblica Municipal del Teatre Principal d'Olot.  El 1992 i al cap d'uns anys de tancament, el Teatre Principal d'Olot es torna a obrir al pblic desprs d'unes importants obres de remodelaci. El 1995, es dissol la Fundaci Pblica i el Teatre passa a formar part de l'Institut Municipal de Promoci de la ciutat de l'Ajuntament d'Olot. Darrerament se l'hi han tornat a fer obres de rehabilitaci.

Bibliografia.
 Alexandre Cellar i Bassols. El Teatre Principal d'Olot. 1988, Olot Edicions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298749" title="Joaquima Jdez i Fageda" nonfiltered="3196" processed="3191" dbindex="118220">
Joaquima Jdez i Fageda (Sant Quirze de Besora, 1934) s una psicloga i pediatra catalana. El 1967 fund el Centre de Medicina Preventiva Escolar de Sabadell, que va dirigir fins al 1977. Posteriorment, posa en funcionament el Centre d'Estimulaci Preco, que atn a nens de fins a 6 anys amb problemes de retard mental i s un dels centre pioners a Catalunya.  Ha destacat per la seva tasca en la detecci, tractament i ajuda a les persones amb disminucions psquiques.
s tamb impulsora inicial en la integraci dels infants amb deficincia mental a les escoles.

Actualment s presidenta de l'Associaci Pro Disminuts Psquics de Sabadell i Comarca i membre activa de laFundaci Catalana Tutelar de Discapacitats Mentals a Barcelona, assessora del Consell Professional de la Corporaci Sanitria Parc Taul de Sabadell, catedrtica de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la Universitat Ramon Llull. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298750" title="Eullia Lled i Cunill" nonfiltered="3197" processed="3192" dbindex="118221">
Eullia Lled i Cunill s una filloga catalana. s professora a l'IES Les Corts de Barcelona i collaboradora de la Universitat Rovira i Virgili. Des de fa temps es dedica a la investigaci dels biaixos sexistes i androcntrics de la literatura i de la llengua, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquest tema.
Ha elaborat diverses recomanacions per evitar els usos sexistes i androcntrics de la llengua i ha collaborat en la revisi del Diccionari General de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i en la revisi del Diccionario de la Lengua Espaola de la Real Academia de la Lengua Espaola (amb Mara ngeles Calero i Esther Forgas). El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Dona balconera (2007);
 L'espai per a les dones als diccionaris (2005);
 Escriptores del mn. Guia de recursos i orientacions didctiques per a les literatures (2005) a Articles: Revista de didctica de la llengua i de la literatura;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298751" title="Ronda Nord de Valncia" nonfiltered="3198" processed="3193" dbindex="118222">

La Ronda Nord de Valncia o CV-30 s una via urbana de Valncia, situada entre l'avinguda de Catalunya i l'avinguda de les Corts Valencianes, aix enllaant la V-21 (eixida nord) i l'Autovia de Llria (eixida nord-oest). Tamb fita amb l'avinguda d'Alfahuir, l'avinguda de la Constituci, l'avinguda de Joan XXIII i l'avinguda de Burjassot.

Nom.

L'avinguda tamb rep el nom de Bulevard Nord i incorpora l'avinguda de Germans Machado.

Histria.
s una srie d'avingudes de recent construcci.

Elements importants.

Discorre per la perifria de la ciutat i enllaa la ciutat amb Alboraia, Tavernes Blanques i d'altres pobles de l'Horta Nord.

La futura lnia orbital de tramvia hi correr paral.lel.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298753" title="Teatre Principal (Vilanova i la Geltr)" nonfiltered="3199" processed="3194" dbindex="118223">
El Teatre Principal de Vilanova i la Geltr es troba ubicat a la Rambla Principal nm. 1 de la capital del Garraf. s un edifici d'estil romntic construt entre 1835-37 per Josep Buxareu Gallart. Un dels promotors fou Josep Anton Marqus, un "americano" que va estar a Cuba entre 1800 i 1817, i que fou l'administrador de l'Hospital de la vila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298755" title="Festival Internacional de Msica Popular Tradicional de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="3200" processed="3195" dbindex="118224">
El Festival Internacional de Msica Popular Tradicional se celebra a Vilanova i la Geltr des de l'any 1981 un cap de setmana complet durant el mes de Juliol. s el certamen ms antic de l'Estat espanyol dedicat a les msiques del mn o d'arrel, havent estat absolutament avanat a la seva poca. Al llarg de la seva histria ha estat visitat per una llarga nmina d'artistes tant dels Pasos Catalans com d'arreu del mn. Fins i tot alguns d'aquests noms han esdevingut veritables figures de renom internacional

Diriament compta amb diverses franges horries que abasten des del mat fins a la nit, i aplega pblics diversos, des d'estrictament local fins als visitants. Tamb t un marcat carcter intergeneracional.

L'organitzaci d'aquest festival s inserida en l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr.

Actualment, el festival vilanov pertanya al selecte grup de certmens de major prestigi dins les msiques tniques programades a l'Estat espanyol, juntament amb Etnosur (Alcal la Real, Jan, Andalusia), Getxo (Euskadi), La Mar de Msicas (Cartagena, Mrcia), Ortigueira (Galcia), i Pirineos Sur (Arag).

 Referncies .
FIMPT. Festival Internacional de Msica Popular Tradicional. 25 anys. 1981-2005. Vilanova i la Geltr, Ajuntament de Vilanova i la Geltr / El Cep i la Nansa, 2005.

Soler, Joan (director): "Msica, dansa i teatre popular", a Tradicionari. Enciclopdia de la cultura popular de Catalunya, vol. 6, Enciclopdia Catalana, 2006.

 Enllaos externs .
Web oficial del Festival



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298756" title="Antoni Lloret i Orriols" nonfiltered="3201" processed="3196" dbindex="118225">
Antoni Lloret i Orriols (Barcelona,1935) s un cientfic i escriptor catal. Estudi al Liceu francs i es doctor en Cincies Fsiques a la Facultat de Cincies de Universitat de Barcelona el 1963 i a la Universitat de Pars el 1964. s membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1992.

El 1967, per encrrec de la Junta de Energa Nuclear de Madrid organitz i dirig un laboratori en col.laboraci amb el CERN de Ginebra. Des del 1969 fins al 1974 treballa al Centre de Recherches Nuclaires d'Estrasburg i, des del 1974 fins al 1976, al CERN de Ginebra. Actualment s director de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique de Tolosa de Llenguadoc, Director del Groupement Euroregional des Systmes Photovoltaques (GESP), Midi- Pyrnes, Languedoc-Roussillon, Catalunya, i membre del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En el terreny cientfic, ha escrit nombrosos treballs de recerca en els camps de la Fsica Experimental Nuclenica i Subnuclenica, de la Sntesi de Nous Semiconductors per a l'Optoelectrnica. Partidari de l's de les energies renovables, ha estat pioner de la conversi fotovoltaica de l'energia solar integrada en els edificis. Responsable cientfic del primer prototipus mundial d'edifici amb mduls multifuncionals termo-fotovoltaics i transparents connectats a la xarxa elctrica: la Biblioteca Pompeu Fabra de Matar.

La seva mare, Maria Dolors Orriols i Monset, va ser una escriptora catalana d'anomenada.

 Obres .
 Fsica pop. Una expedici al microcosmos (1977);
 Diccionari de la Cincia i la Tecnologia Nuclears (1979);
 Per qu les coses sn com sn (1981);
 Caf Metropol (1999);
 Una teulada fotovoltaica a l'Ajuntament (2001);

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298758" title="Ronda Sud de Valncia" nonfiltered="3202" processed="3197" dbindex="118226">
La Ronda Sud de Valncia s una via urbana de Valncia, situada entre l'Autovia del Saler i l'Avinguda del Cid, aix enllaant l'eixida sud-est, la pista de Silla (eixida sud) i l'Autovia de l'Est (eixida oest). Tamb fita amb l'Avinguda d'Alfahuir, l'Avinguda de la Constituci, l'Avinguda de Joan XXIII i l'Avinguda de Burjassot.

Nom.
L'avinguda tamb rep el nom de Bulevard Sud i incorpora l'Avinguda d'Antonio Ferrandis i l'Avinguda de Tres Creus. 

Histria.
s una srie d'avingudes de recent construcci.

Elements importants.
Discorre per la perifria de la ciutat passant al costat del cementeri general de Valncia, l'Hospital General i el Polgon de Vara de Quart. 




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298762" title="Teatre Municipal de Palafrugell" nonfiltered="3203" processed="3198" dbindex="118227">
El Teatre Municipal de Palafrugell va ser inaugurat el dia 7 de maig de 1999. T una capacitat per a 470 persones i, a ms de la sala del teatre, consta d'una sala d'exposicions al primer pis i una sala d'actes al segon pis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298763" title="Avinguda del Cid" nonfiltered="3204" processed="3199" dbindex="118228">


l'Avinguda del Cid s una via urbana de Valncia, situada entre l'Autovia de l'Est i l'avinguda de Prez Galds. Tamb fita amb la Ronda Nord de Valncia.

Nom.
L'avinguda rep el seu nom en honor a Rodrigo Daz de Bibar, conegut com a el Cid, un mercenari castell que va dominar la ciutat de Valncia l'any 1094. Originriament va rebre el nom d'avinguda de Castella.

Histria.


Elements importants.
Els elements ms destacats de l'avinguda sn el Pont de Xirivella, l'Hospital General i el Parc de l'Oest (Valncia).

Tamb disposa de dues estacions de metro: Nou d'Octubre i Avinguda del Cid. 

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298764" title="Teatre Municipal" nonfiltered="3205" processed="3200" dbindex="118229">


 Teatre Municipal de Palafrugell;
 Teatre Municipal de Palma;
 Teatre Municipal La Farndula de Sabadell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298767" title="Banya" nonfiltered="3206" processed="3201" dbindex="118230">

Una banya s una protuberncia punxeguda de la pell al cap de diversos mamfers, que consisteix en una cobertura de  ceratina i altres protenes que envolta un nucli d'os viu. Les banyes autntiques noms es troben en els artiodctils remugants, tot i que hi ha altres animals amb estructures molt similars. Les banyes solen anar en parelles, i en la majoria d'espcies, noms els mascles en tenen. Les banyes comencen a crixer poc desprs del naixement, i continuent fent-ho durant la vida de l'animal (excepte en el cas de l'antlop americ, que cada any muda la capa externa per conserva el nucli ossi).










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298770" title="Billings" nonfiltered="3207" processed="3202" dbindex="118231">


Billings s una ciutat de l Estat del Montana dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Yellowstone i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2005, t una poblaci de  habitants. La ciutat va ser fundada el 1877.


Enllao extern.
  Ajuntament de Billings;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298771" title="Tabulari" nonfiltered="3208" processed="3203" dbindex="118232">
Tabulari (plural llat Tabularii) foren notaris o comptables al perode imperial rom.

Els encarregats de la redacci de documents pblics de tipus legal eren els tabellions i els que tenien al seu crrec els documents pblics eren els tabulari. Aix aquestos darrers eren ms com a registradors ja que tenien la custodia dels registres pblics, tant dels documents que redactava ell mateix, com dels documents legals que podia redactar un tabelli, o de senatusconsultums i altres documents d'estat. Els documents pblics es guardaven al tabulrium.

Els primers tabularis pblics foren nomenats per Antoni per les provncies per registrar els naixements; aquestos havien de ser comunicats als tabularis en el termino de 30 dies; tenien tamb algunes altres funcions contables que consten al Codi Teodosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298772" title="Tabulrium" nonfiltered="3209" processed="3204" dbindex="118233">
Tabulrium (Tabularium) fou el lloc on es guardaven els documents  pblics  a l'Imperi Rom. Aquestos documents incloen senatusconsultum, taules censries, registres de naixements, de morts, de noms dels que assolien la toga viril. A Roma hi havia diversos tabulrium, tots en temples: de Nimfis, de Lucina, de Juventus, de Libitina, de Ceres i el ms important el temple de Saturn on tamb hi havia el tresor pblic.  

Va portar altres nom com Grammatopliylacium, Archium, o Archivum. A les cases privades el lloc on s guardaven els arxius familiars es deien Tablinum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298773" title="Assemblea del Poble" nonfiltered="3210" processed="3205" dbindex="118234">

L'Assemblea del Poble (en llengua rab: Majilis Al-Sha ab           ) s la cambra baixa el parlament bicameral d'Egipte. s la cambra ms important en les funcions legislatives en comparaci amb la cambra alta, el Consell de Shura. D'acord amb la constituci d'Egipte, una llei separada ha de determinar el nombre total dels membres electes de l'Assemblea, tot i que no poden ser menys de 350. En l'actualitat, n'hi ha 444, de membres electes, a ms de 10 membres designats pel president de la Repblica. El pas est dividit en 222 circumscripcions electorals; cada circumscripci elegeix dos membres, sempre que almenys un sigui un camperol o un treballador; per llei, almenys la meitat de l'Assemblea ha de ser integrada per treballadors i camperols.  Els membres de l'Assemblea hi sn elegits per perodes de cinc anys, tot i que pot dissoldre's per ordre presidencial. Tots els seients de l'Assemblea s'han de renovar en cada elecci segons el mtode d'escrutini uninominal majoritari. 

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298777" title="Cavatina" nonfiltered="3211" processed="3206" dbindex="118235">
La cavatina s l'ria amb la que es presenten en escena els personatges, i per tant tamb els cantants, en les peres italianes. En voga sobretot al segle XIX, es coneix tamb com a ria de sortida.

L'estructura en dos temps de la cavatina del segle XIX, en la que s'hi ha volgut reconixer un tractament formal caracterstic, s en realitat la forma tpica de l'ria en l'pera italiana de la primera meitat de segle. En tot cas, el que requereix una cavatina s una escriptura vocal exigent, que permeti al cantant mostrar les seves habilitats al pblic al qual es presenta.

En l'pera francesa del segle XIX s'utilitza tamb, de manera excepcional, el terme "cavatine" 

Exemples de cavatines famoses.

 Cavatina de Figaro, a Il barbiere di Siviglia de Rossini, Largo al factotum;
 Cavatina de Norma, a Norma de Bellini, Casta diva;
 Cavatina de Lucia, a Lucia di Lammermoor de Donizetti, Regnava nel silenzio;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298779" title="Duncan Hamilton" nonfiltered="3212" processed="3207" dbindex="118236">
  Duncan Hamilton  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Duncan Hamilton va nixer el 30 d'abril del 1920 a County Cork, Irlanda. Va morir el 13 de maig del 1994 a Sherborne, Dorset, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 14 de juliol del 1951 el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova de la temporada.

Duncan Hamilton va participar en cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades al llarg de tres temporades, 1951, 1952 i 1953. 

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que en les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298783" title="Covaleda" nonfiltered="3213" processed="3208" dbindex="118237">


Covaleda s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298785" title="Duruelo de la Sierra" nonfiltered="3214" processed="3209" dbindex="118238">


Duruelo de la Sierra s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298786" title="Estella Occidental" nonfiltered="3215" processed="3210" dbindex="118239">
Estella Occidental s una comarca de Navarra sorgida de la divisi en comarques de la Merindad d'Estella. Limita al nord amb Estella Oriental, a l'est amb Ribera del Alto Ebro i al sud i oest amb la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa (laba) i La Rioja. Est formada pels municipis de :
 Lapoblacin;
 Maran;
 Cabredo;
 Genevilla;
 Aguilar de Cods;
 Aras;
 Azuelo;
 Viana;
 Bargota;
 Torralba del Ro;
 Torres del Ro;
 Espronceda;
 Desojo;
 Armaanzas;
 Lazagurra;
 Sansol ;
 El Busto;
 Mirafuentes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298787" title="Gmara" nonfiltered="3216" processed="3211" dbindex="118240">


Gmara s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298788" title="lvega" nonfiltered="3217" processed="3212" dbindex="118241">


lvega s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298789" title="San Leonardo de Yage" nonfiltered="3218" processed="3213" dbindex="118242">


San Leonardo de Yage s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Personatges.
 El militar falangista Juan Yage;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298791" title="Medinaceli" nonfiltered="3219" processed="3214" dbindex="118243">


Medinaceli s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

En temps de la dominaci musulmana el seu nom era Madina Salim.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298793" title="San Esteban de Gormaz (Sria)" nonfiltered="3220" processed="3215" dbindex="118244">


San Esteban de Gormaz s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El conjunt del poble s Monument Histric-artstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298794" title="Portafoli digital" nonfiltered="3221" processed="3216" dbindex="118245">
Un portafoli digital s un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i illustren l'itinerari, l'experincia i les competncies de la persona que l'ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d'aprenentatge, d'avaluaci o de presentaci.
 
Un portafoli digital pot adoptar diferents formats a Internet (pgina web, bloc, wiki) o en suport fsic (CD-ROM, DVD o memria USB).

Bibliografia.
 Haag, S., Cummings, M., McCubbrey, D., Pinsonneault, A., Donovan, R. (2006). Management Information Systems for the Information Age. Building an E-portfolio(XLM-J). Toronto: Mcgraw-Hill. ISBN 0-07-095569-7.
 Mendoza-Caldern, Marco A.; Ramirez-Buentello, Joaquin. (2006). Handbook of Research on ePortfolios. Facilitating Reflection Through ePortfolio at Tecnolgico de Monterrey. Hershey, USA. Ali Jafari (Ed). pp: 484-493 ISBN 1-59140-890-3.
Moon, Jenny. (n.d.). The Higher Education Academy. Guide for Busy Academics No. 4: Learning through reflection. http://www.heacademy.ac.uk/assets/York/documents/resources/resourcedatabase/id69_guide_for_busy_academics_no4.doc.

Enllaos externs.
Cent referncies sobre el portafoli digital (en francs);
EIfEL;
Europortfolio Consortium;
ePortConsortium;
Europass;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298795" title="Vinuesa" nonfiltered="3222" processed="3217" dbindex="118246">


Vinuesa s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. A ms a ms, s el cap de la comarca de Pinares. 

 Enllaos externs .
 Web municipal dedicada al turisme;
 Sobre la vila de Vinuesa;
 Embassament de la Cuerda del Pozo;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298796" title="Talveila" nonfiltered="3223" processed="3218" dbindex="118247">


Talveila s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298797" title="Salduero" nonfiltered="3224" processed="3219" dbindex="118248">


Salduero s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298798" title="Vadillo" nonfiltered="3225" processed="3220" dbindex="118249">


Vadillo s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298799" title="Casarejos" nonfiltered="3226" processed="3221" dbindex="118250">


Casarejos s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298800" title="Molinos de Duero" nonfiltered="3227" processed="3222" dbindex="118251">


Molinos de Duero s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298801" title="Montenegro de Cameros" nonfiltered="3228" processed="3223" dbindex="118252">


Montenegro de Cameros s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298802" title="Muriel Viejo" nonfiltered="3229" processed="3224" dbindex="118253">


Muriel Viejo s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298803" title="Gabriel Sabrafn" nonfiltered="3230" processed="3225" dbindex="118254">

Gabriel Sabrafin va nixer a Palma l'any 1942. s llicenciat en periodisme i es va encarregar durant dotze anys de la crtica teatral del diari mallroqu ltima Hora en el qual hi continua publicant articles i reportatges de manera peridica.
Tamb ha conreat una gran passi per l'escriptura i en especial pel que fa a l'estudi de les llegendes populars de les Balears, recollides en diversos volums reeditats repetides vegades i, novament adaptades, han comenat a publicar-se en la collecci Llegendes de les Balears d'El Gall Editor.

En el camp del teatre, el seu inters va comenar fa ms de quaranta anys i, a banda de Planxat al vapor, t publicat el drama Benet Esteve, estrenat el 1985 al Teatre Principal de Palma i Vell amic de bans (Premi Teatre Principal de textos dramtics). 

Obres publicades.
 Historias y leyendas mallorquinas de amor;
 Histries dels mallorquins;
 Cuentos fabulosos y otros relatos fantsticos de las Islas Baleares;
 Mallorca: leyendas, tradiciones y relatos;
 Entre el foc i el fum;

Obres publicades amb El Gall Editor.
 El nov vent El Cabs  Gener 2005;
 Benet Esteve  Llibres del mn i de la bolla  Agost 2002;
 Planxat al vapor  Llibres del mn i de la bolla  Agost 2004;
 En Lluquet d'Eivissa  Llegendes de les Balears  Gener 2004;
 Ahmed de Son Baptista  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 Balaixa i la flor de l'ametler  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 El crist del noguer  Llegendes de les Balears  Febrer 2007;
 El drac de na Coca  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 El geperudet i les fades  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 El gort d'Albranca  Llegendes de les Balears  Gener 2004;
 El monestir dels frares  Llegendes de les Balears  Febrer 2007;
 El pou del catiu  Llegendes de les Balears  Gener 2005;
 El purgatori d'Ariant  Llegendes de les Balears  Gener 2004;
 El riu i el pont de Santa Eulria  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 El salt de la Bella Dona  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 El Sant Novici  Llegendes de les Balears  Gener 2004;
 L'olivera d'en Rotget  Llegendes de les Balears  Gener 2005;
 La cova del fum  Llegendes de les Balears  Gener 2005;
 La madona de la torre de Binissafulla  Llegendes de les Balears  Febrer 2007;
 La naveta des tudons i es pou de sa Barrina  Llegendes de les Balears  Gener 2006;
 La nvia d'Algendar  Llegendes de les Balears  Gener 2005;
 Nuredduna  Llegendes de les Balears  Febrer 2007;
 Son Pancuit no paga delme  Llegendes de les Balears  Gener 2005;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298804" title="Navaleno" nonfiltered="3231" processed="3226" dbindex="118255">


Navaleno s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Curiositats .
S'hi va rodar una escena de la pellcula Doctor Zhivago de David Lean, a l'estaci de ferrocarril, i aquest any van haver d'improvisar neu artificial perqu no nevava quan van voler rodar les escenes. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298806" title="Herrera de Soria" nonfiltered="3232" processed="3227" dbindex="118256">


Herrera de Soria s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298809" title="Guillem Sim" nonfiltered="3233" processed="3228" dbindex="118257">
 
Guillem Sim nascut a Palma de Mallorca el 1945, es va llicenciar en Filologia Romnica (catalana) per la Universitat de Barcelona i tot seguit va passar a ser catedrtic per oposici lliure de Llengua i Literatura Catalana.Mor a Palma el setembre de 2004.

Obres publicades.
Estudis d'histria.
Notes per a una histria del projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931;

El debat autonmic a les Illes durant la Segona Repblica;

Estudis d'histria literria.
Les profecies atribudes a Bernat de Mogoda;

Pronstics mallorquins del XVIII;

Prosa costumista balear;

Estudis de lingstica.
s de l'article definit a la llengua literria de Mallorca;

Obres potiques.
19 poemes amb msica ;

Obres publicades amb El Gall Editor.
En aquesta part del mn. Dietaris (1974-2003);

Tota escriptura porta implcit un acte de despullament que no tothom s capa d'assumir, fet que s'evidencia i s'intensifica en els dietaris. A En aquesta part del mn conflueixen dos factors que en determinen la redacci: per una banda, un motiu de caire personal com l'honestedat i, per l'altra, la necessitat peremptria dels escrits com a mode, potser nic, d'eradicar la contundent actuaci de la realitat del seu entorn. Rere cada paraula s'amaga el temperament de l'autor, que adopta mltiples aspectes vitals: irnic, sensual, tendre i rebel, per acabar convergint en un de sol, l'essncia mateixa de la lucidesa. Interpreta el seu viatge introspectiu conscient, tanmateix, que no hi ha resposta possible per redimir el pas inexorable del temps. Una obra bastida al llarg de trenta anys amb perseverana, en la qual Guillem Sim ens ha llegat, de manera tan bella com precisa, els seus dubtes i les seves pors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298811" title="Hilari de Cara" nonfiltered="3234" processed="3229" dbindex="118258">


Hilari de Cara actualment exerceix de professor de literatura a l'Institut d'Ensenyament Secundari Mossn Alcover de Manacor. De la seva carrera professional destaca la tesi doctoral sobre l'obra de Quim Monz. Actualment, combina la seva tasca de docent amb la collaboraci a revistes i publicacions peridiques com Revista de Badalona, Diari de Mallorca, Diari de Balears, El Carrer dels Arbres, Manacor i 7 Setmanari (Manacor) per les quals utilitza sovint diversos pseudnims com Hilari Bogbinder, Capit Spolding, Fred Astaire o Fred. 

Obres publicades.

Poesia en catal.
L'espai del senglar. Manacor: Ti de Sa Real, 1985;
Quaderns d'es Llombards. Manacor: El Tur, 1992;
Bolero Barcelona: Quaderns Crema, 1998;
Poemes (1985-1991). Manacor, 1998;
Absalom Pollena:El Gall Editor, 2006;
Postals de CendresPollena:El Gall Editor, 2008;
 
Poesia en castell.
Libro Uno 1969 ;

Premis literaris.
Cavall Verd-Josep Maria Llompart de poesia, 2007: Absalom;
Pollena de poesia, 2007: Postals de cendres;
 
Altres mrits.
Director de la collecci Varoic de narrativa de Documenta Balear.

Enllaos externs.
 Absalom ;
 Postals de cendres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298812" title="Lysapsus" nonfiltered="3235" processed="3230" dbindex="118259">

Lysapsus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a Sud-Amrica (a l'est dels Andes). 

Espcies.

 Lysapsus caraya (Gallardo, 1964).
 Lysapsus laevis (Parker, 1935).
 Lysapsus limellum (Cope, 1862).

Referncies.

 El gnere Lysapsus a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298814" title="Lysapsus caraya" nonfiltered="3236" processed="3231" dbindex="118260">

Lysapsus caraya s una espcie de granota que viu al Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.

 Reichle, S. 2004.  Lysapsus caraya. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298815" title="Lysapsus laevis" nonfiltered="3237" processed="3232" dbindex="118261">

Lysapsus laevis s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Guaiana. 

Referncies.

 Reichle, S. 2004.  Lysapsus laevis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298816" title="Lysapsus limellum" nonfiltered="3238" processed="3233" dbindex="118262">

Lysapsus limellum s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E., Reichle, S., Lajmanovich, R. & Faivovich, J. 2004.  Lysapsus limellum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298817" title="Jaume Fbrega i Colom" nonfiltered="3239" processed="3234" dbindex="118263">


Jaume Fbrega i Colom va nixer a Vilavenut (Pla de l'Estany) l'any 1948. Actualment s considerat el millor crtic gastronmic, amb ms de quaranta llibres publicats, de tot el territori de parla catalana per a ms, s historiador, crtic d'art, escriptor, professor de Gastronomia i Direcci Hotelera i director del Curs d'Enologia de l'escola de Turisme i Direcci Hotelera de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Tamb imparteix cursos a la Universitat de Valncia, Universitat d'Alacant, UAB, Universitat Catalana d'Estiu i en altres centres culturals i acadmics, aix com cursos de Doctorat a l'Hospital Trias i Pujol.
Dins el seu currculum tamb hi compten les collaboracions assdues a les publicacions peridiques  El Temps, Diari de Girona, Mtode (de la Universitat de Valncia) i a altres mitjans de comunicaci com per exemple Catalunya Rdio. 

Obres publicades recentment.

La cuina catalana (nou volums);
La cuina mediterrnia(tres volums);
La cuina del mn (tres volums);
La cuina de Mallorca (El Gall Editor);

Altres mrits. 

 Distingit en quatre ocasions amb el Premi al millor llibre dels Gourmand World Cookbook Awards.

 Director de Pl & Ploma de Ed. La Magrana;

 Membre del Consell Assessor i del Comit d'Honor delCongrs Catal de Cuina i altres entitats gastronmiques i culturals.

Enllaos externs.
Bloc de Jaume Fbrega;
La cuina de Mallorca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298818" title="Megastomatohyla" nonfiltered="3240" processed="3235" dbindex="118264">

Megastomatohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba als boscos dels estats mexicans de Veracruz i Oaxaca. 

Espcies.



Referncies.

 El gnere Megastomatohyla a l'IUCN. ;

Enllaos externs.

 Frost, Darrel R. 2007. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Versi 5.1 (10 d'octubre del 2007).Megastomatohyla.http://research.amnh.org/herpetology/amphibia/index.php. American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units. (Accedit a data 30 d'abril del 2008). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298819" title="Megastomatohyla mixe" nonfiltered="3241" processed="3236" dbindex="118265">

Megastomatohyla mixe s una espcie de granota que viu a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Megastomatohyla mixe.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298820" title="Megastomatohyla mixomaculata" nonfiltered="3242" processed="3237" dbindex="118266">

Megastomatohyla mixomaculata s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Megastomatohyla mixomaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298821" title="Megastomatohyla nubicola" nonfiltered="3243" processed="3238" dbindex="118267">

Megastomatohyla nubicola s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Megastomatohyla nubicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298823" title="Megastomatohyla pellita" nonfiltered="3244" processed="3239" dbindex="118268">

Megastomatohyla pellita s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Megastomatohyla pellita.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298825" title="Myersiohyla" nonfiltered="3245" processed="3240" dbindex="118269">

Myersiohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a Veneuela i a Guaiana. 

Espcies.

 Myersiohyla aromatica (Ayarzagena and Searis, 1994).
 Myersiohyla inparquesi (Ayarzagena and Searis, 1994).
 Myersiohyla loveridgei (Rivero, 1961).
 Myersiohyla kanaima (Goin and Wodley, 1961).

Referncies.

 El gnere Myersiohyla a l'IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298826" title="Myersiohyla aromatica" nonfiltered="3246" processed="3241" dbindex="118270">

Myersiohyla aromatica s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. & Searis, C. 2004.  Myersiohyla aromatica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298827" title="Myersiohyla inparquesi" nonfiltered="3247" processed="3242" dbindex="118271">

Myersiohyla inparquesi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 Searis, C. & La Marca, E. 2004.  Myersiohyla inparquesi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298828" title="Myersiohyla loveridgei" nonfiltered="3248" processed="3243" dbindex="118272">

Myersiohyla loveridgei s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Myersiohyla loveridgei.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298831" title="Myersiohyla kanaima" nonfiltered="3249" processed="3244" dbindex="118273">

Myersiohyla kanaima s una espcie de granota que viu a Guaiana i, possiblement tamb, al Brasil i Veneuela. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Myersiohyla kanaima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298833" title="Joan Guasp" nonfiltered="3250" processed="3245" dbindex="118274">

Joan Guasp va nixer a Consell (Mallorca) l'any 1943. Des de molt jove ha alternat el periodisme i la literatura per s, sobretot, autor teatral ja que porta escrites ms de trenta obres, de les quals en t vint de publicades. Tamb ha escrit i publicat narrativa infantil i per adults. Aix mateix es dedica a la poesia, i t tres poemaris guardonats i publicats. Una de les seves facetes ms originals s la d'aforista. T cinc llibres d'aforismes, els quals han obtingut un gran ress entre el pblic i unes crtiques notables. En teatre, ha escrit per a infants i per a joves. Tamb cal dir que habitualment collabora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels  Pasos Catalans.

Obres publicades.

Novella.
La llengua;
El cavall (Premi Ciutat de Mollerussa de novella 1992);
Fa molt de fred al nord de Quebec (Premi Ciutat de Mallorca 1996) ;
L'heroi irnic ;
Quinze querns;
La cervesa de Du;
El plaer de tot aix i altres plaers minsculs ;
Concert de comiat (Premi Fiter i Rossell 1995);

Teatre.
 Querido amigo. 1980.
Kabyl (Finalista del premi Ignasi Iglsias 1984);
 Les vacacions de don Tfol. 1985.
Fumar d'amagat (Premi Teatre Principal de Ciutat de Mallorca 1987).
Fills de l'espera (Premi Ciutat de Blanes de Teatre 1994).
 Oxo. 1997.
 Viatge a la fi del mn. 1998.
 Els titellaires. 1999.
 El venedor de cacauets. 2001.
 Alta temperatura, Moscarda i bimbolles. 2004.
 Els papagenos. 2004.
 El circ dels somnis. 2005.
 La petita balanguera. 2005.
 BobBabBb. 2006.
 Les noces de paper d'estrassa. 2006.
Irne Nmirovsky. 2007;
El creuer dels etcteres. 2007.

Narrativa juvenil.
El circ dels somnis;
L'illa d'escuma rosa (Premi Ciutat d'Olot de Narrativa Infantil 1988);
Les contarelles d'en Pere Ferregui (1979);
Eclipsi per a un home sol (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes 1992);
Calabruix;

Assaig.
Capellet de vidre;
En llengua prpia

Enllaos externs.
 Escriptors.cat;
 El Gall Editor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298834" title="Smilisca baudinii" nonfiltered="3251" processed="3246" dbindex="118275">

Smilisca baudinii s una espcie de granota que viu a l'rea compresa entre el sud de Texas, Sonora i Costa Rica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298835" title="Smilisca cyanosticta" nonfiltered="3252" processed="3247" dbindex="118276">

Smilisca cyanosticta s una espcie de granota que viu a Belize, Guatemala i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Lee, J., Acevedo, M. & Walker, P. 2004.  Smilisca cyanosticta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298836" title="Smilisca dentata" nonfiltered="3253" processed="3248" dbindex="118277">

Smilisca dentata s una espcie de granota que viu a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Smilisca dentata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298837" title="Smilisca fodiens" nonfiltered="3254" processed="3249" dbindex="118278">

Smilisca fodiens s una espcie de granota que viu a Mxic i als Estats Units. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Hammerson, G. 2004.  Smilisca fodiens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298838" title="Smilisca phaeota" nonfiltered="3255" processed="3250" dbindex="118279">

Smilisca phaeota s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, Nicaragua i Panam. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Wilson, L.D., Morales, M. & Lynch, J. 2004.  Smilisca phaeota.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298839" title="Joan Tortella" nonfiltered="3256" processed="3251" dbindex="118280">


Joan Tortella Reins va nixer a Campanet (Mallorca) l'any 1952). Nascut al bell mig d'una familia rural ben posicionada es va llicenciar en Filologia Hispnica per la Universitat de les illes Balears. Quan la seva famlia materna abandon el camp, el seu pare va fundar la primera empresa d'aubosos de Mallorca i tal vegada per aix ara t una particular concepci de l'ensenyament com a turisme pedaggic que l'ha portat a fer classes de catal i espanyol a diferents instituts de Mallorca i Menorca.
Des de 1974 ha exercit, intermitentment, el periodisme cultural a diversos mitjans de comunicaci com Branca, Mallorca Socialista, Cort, Lluc, El Mirall, Diari de Mallorca, ltima Hora, Temps Modernsi Punt Informatiu Pollena.
Es considera apoltic i actualment porta una vida retirada a Pollena al costat de la seva famlia i a esperes de la jubilaci anticipada. 

Obres publicades.
Un somni imprudent (El Gall Editor) ;

Un somni imprudents un recull d'articles sobre art, cinema i literatura signats per Joan Tortella. Un llibre que ajuda el lector a entendre que all que sembla intil realment s el ms valus.  No tenim res a fer, ning a qui trucar, cap lloc on anar , s el moment de descobrir la rebotiga dels somnis imprudents.

Enllaos externs.

Un somni imprudent



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298840" title="Smilisca puma" nonfiltered="3257" processed="3252" dbindex="118281">

Smilisca puma s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Nicaragua. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolaos, F. & Chaves, G. 2004.  Smilisca puma. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298841" title="AEiG Torrent de les Bruixes" nonfiltered="3258" processed="3253" dbindex="118282">


L'agrupament Torrent de les Bruixes est situat a Terrassa, Valls Occidental. Forma part dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. T els seus locals al C. Alcalde Parellada, 4. Les trobades i activitats de les unitats del cau es fan normalment, de 4 a 6.30 de la tarda. Tamb es hi ha sortides, matinals i camps.

Es va formar l'any 2001, en ajuntar-se l'AEiG Mossen Homs i l'AEiG Pau Casals. 

El seu foulard es dels colors lila i taronja i el seu logotip s una bruixeta.

Unitats.
els grups dins de l'agrupament sn:
 POLLETS (fins els 5 anys);
 CASTORS I LLUDRIGUES (5-7 anys);
 LLOPS I DAINES (7-10 anys);
 RANGERS I NOIES GUIES (10-14 anys);
 PIONERS I CARABELLES (14-17 anys);
 TRUC;
 CAPS;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298842" title="Smilisca sila" nonfiltered="3259" processed="3254" dbindex="118283">

Smilisca sila s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica i Panam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Renjifo, J.M., Jungfer, K.-H., Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Smilisca sila.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298843" title="Smilisca sordida" nonfiltered="3260" processed="3255" dbindex="118284">

Smilisca sordida s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Hondures, Nicaragua i Panam. 

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Wilson, L.D. & Jungfer, K.-H. 2004.  Smilisca sordida.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298844" title="Josep M. Salom" nonfiltered="3261" processed="3256" dbindex="118285">
Josep Maria Salom va nixer a Sineu (Mallorca) l'any 1940. Com a professional de l'ensenyament, ha exercit la docncia des de l'any 1958 i ha ocupat diferents llocs de responsabilitat en l'administraci educativa en el Ministeri d'Educaci i Cincia de les Illes de Balears, des de 1985 i en la Conselleria d'Educaci, Cultura i Esports des de 1998. Tot aquestes tasques les ha combinades amb una escriptura sempre basada en les seves vivncies a l'illa de Mallorca. 

Obres publicades.

Poesia.

Potser (1975);

Narrativa.

Defora plou (1976);

El foguer (1978) ;

Agrura (1980);

La torradissa' (1981);

El cop (1983);

Tramuntanades (1979);

Curset d'iniciaci cinematogrfica (1980);

Assaig.

Sineu del Corpus de toponmia de Mallorca (1962);

Costumari metafric (2001) (El Gall Editor)  ;

Obres publicades com a coautor.

Coneixement del Medi per a Balears (1992);

La capitalitat de Sineu. S XIII i XIV (1994);

La crisi de la vila de Sineu. S XV (1995);

Sineu aixeca una nova esglsia. S XVI (1996);

L'Hospital de Manacor (1998);

Els regants de Sa Vall de la Nou (1999) ;

Ja est fet Sineu S XVII (2001);

Altres mrits.

Cofundador de l'Escola Municipal de Mallorqu de Manacor (1973) ;

Enllaos externs.
Costumari metafric


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298848" title="Discoglossus" nonfiltered="3262" processed="3257" dbindex="118286">

Discoglossus s un gnere de granotes de la famlia Discoglossidae que es troba al sud d'Europa, nord-oest d'frica, Israel i, possiblement tamb, a Sria. 

Espcies.

 Discoglossus galganoi (Capula, Nascetti, Lanza, Bullini & Crespo, 1985).
 Discoglossus jeanneae (Busack, 1986).
 Discoglossus montalenti (Lanza, Nascetti, Capula & Bullini, 1984).
 Discoglossus nigriventer (Mendelssohn & Steinitz, 1943) -extingida-.
 Discoglossus pictus (Otth, 1837).
 Discoglossus sardus (Tschudi a Otth, 1837).

Referncies.

 El gnere Discoglossus a l'IUCN. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298850" title="Discoglossus galganoi" nonfiltered="3263" processed="3258" dbindex="118287">

Discoglossus galganoi s una espcie de granota que viu a la Pennsula Ibrica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bosch, J., Beja, P., Tejedo, M., Lizana, M., Martnez-Solano, I., Salvador, A., Garcia-Pars, M. & Gil, E.R. 2004. Discoglossus galganoi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298853" title="Discoglossus jeanneae" nonfiltered="3264" processed="3259" dbindex="118288">

Discoglossus jeanneae s una espcie de granota que viu a la Pennsula Ibrica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bosch, J., Tejedo, M., Lizana, M.,  Martnez-Solano, I., Salvador, A., Garca-Pars, M., Recuero Gil, E., Diaz Paniagua, C., Perez-Mellado, V. & Marquez, R. 2006.  Discoglossus jeanneae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298856" title="Pere Salas" nonfiltered="3265" processed="3260" dbindex="118289">
Pere Salas (Pollena 1963), llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Histria per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Les estructures del poder local a la Mallorca rural (1855-1898). Ha escrit articles a diferents revistes, com ara Randa, Estudis Balerics i Mayrqa i ha participat a mltiples congressos, el darrer dels qual ha estat L'Ordre de Malta, el regne de Mallorca i la Mediterrnia, que va tenir lloc l'octubre de 2000. Tamb va collaborar a l'obra collectiva Histria, Societat, Economia i Cultura dels Pasos Catalans, de la prestigiosa editorial Enciclopdia Catalana.

Obres publicades.

 de caire histric.
Notables i Poder local a una vila mallorquina;
La desigualdat dins la igualdat;
El poder i els poderosos a les viles de Mallorca (1868-1898);
Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa;
Guia de Pollena;

Teatre.
Desprs de la desgrcia;
Bandejat;
La deixa;

Infantil.
El tresor de Vritx (Collecci Les aventures d'en Cerd de El Gall Editor) ;
El vaixell grec(Collecci Les aventures d'en Cerd de El Gall Editor)  ;
Presoner de l'Hospital (Collecci Les aventures d'en Cerd de El Gall Editor) ;

Obres de creaci.
 gui de la pellcula Albercuix;

Coautor.
El barroc a Pollena, amb Ramon Rossell;
Les possessions de Pollena, amb Antoni Marqus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298858" title="Discoglossus nigriventer" nonfiltered="3266" processed="3261" dbindex="118290">

Discoglossus nigriventer fou una espcie d'amfibi que va viure al llac Huleh d'Israel i, possiblement tamb, a Sria. 

Referncies.

  ;
 Steinitz, Heinz (1955): Occurrence of Discoglossus nigriventer in Israel. Bulletin of the Research Council of Israel B 5: 192-193.
 Tron, Franois (2005): The Eastern spadefoot Toad (Pelobates syriacus): A new amphibian species for Lebanon. The international expedition of herpetological research in South Lebanon, abril del 2005. Text complet en format PDF.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298863" title="Granota pintada" nonfiltered="3267" processed="3262" dbindex="118291">

La granota pintada o ttil granoter (Discoglossus pictus) s un amfibi d'uns 30 a 60 mm de llargada, amb la pupilla arrodonida, el musell fora punxegut, la pell amb berrugues petites, el disseny dorsal llis i el ventre generalment blanquins. 

Subespcies.

 Discoglossus pictus pictus ;
 Discoglossus pictus scovazzi;
 Discoglossus pictus auritus;

Referncies.

  Bosch, J., Andreone, F., Tejedo, M., Donaire-Barroso, D., Lizana, M., Martnez-Solano, I., Salvador, A., Garca-Pars, M., Gil, E.R., Tahar, S. & El Mouden, E.H. 2004.  Discoglossus pictus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298866" title="Antonio Reig Guerri" nonfiltered="3268" processed="3263" dbindex="118293">
Antonio Reig Guerri (Murla, 1944), ms conegut com a Tonico, va ser un jugador de pilota valenciana, histric en la modalitat de Llargues per la seua treta, no de bades fou un dels fundadors de la Selecci Valenciana de Pilota en els primers Campionats Internacionals.

La seua treta l'ha convertit en el banca de referncia. La Federaci de Pilota Valenciana li conced la Insgnia de Plata, ttol normalment lliurat a jugadors estelars ja retirats.

 Palmars .
 Llargues:
 Trofeu Jos Maria Calde: 1973;
 Sanet 1983, Alfs del Pi 1984, Castell de Castells 1984, Monver 1984, Llber 1987 i 1988, Borbot 1988, Montfort 1988, Alfara del Patriarca 1998, Sella 1999;
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Campi del Torneig 5 Nacions, Valncia 1993;
 Subcampi d'Europa de Llargues, Valenciennes (Frana) 1994;
 Subcampi d'Europa de Joc internacional, Valenciennes (Frana) 1994;

 Enllaos externs .
 Entrevista a Tonico;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298867" title="Discoglossus sardus" nonfiltered="3269" processed="3264" dbindex="118294">

Discoglossus sardus s una espcie de granota que viu a Frana i a Itlia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Andreone, F., Lecis, R. & Miaud, C. 2004.  Discoglossus sardus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298868" title="Ricardo Giraldes" nonfiltered="3270" processed="3265" dbindex="118295">
Ricardo Giraldes va nixer a Argentina l'any 1886 i va morir all mateix al 1927. Se'l considera un bon escriptor del seu pas al igual que un bon ciutad ja que sovint va contribuir en la formaci de nclis juvenils juntament amb els quals varen donar a conixer revistes com Proa, Prisma o Martn Fierro. Va neixer en el si d'una bona familia per la qual cosa va poder viatjar a Europa durant l'eclosi de les vanguardies, les queals varen influir la seva literatura. 
En els ltims anys de la seva vida, va optar per un estil de vida influenciat pel pensament oriental, sobretot per l'hinduisme i, al igual que la seva persona, la seva literatura tamb va evolucionar cap a altres formes d'espiritualitat com demostren els seus ltims poemaris. 

Obres publicades.

El cencerro de cristal (1915);

Cuentos de muerte y de sangre(1917);

Raucho (1917);

Rosaura (1922) ;

Notas para un libro mallorqun (1922) Editat per El Gall Editor al 2005;

Xamaica (1923);

Don Segundo Sombra (1926);

Poemas solitarios' (1928);

Poemas msticos (1928) ;

El sendero' (1932);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298870" title="Babel (pellcula)" nonfiltered="3271" processed="3266" dbindex="118296">

Babel s una pellcula americana realitzada per Alejandro Gonzlez Irritu, estrenada el 2006. s l'ltima part d'una trilogia de la qual les altres dues parts sn Amores perros i 21 grams.

Sinopsi.
En ple desert del Marroc, ressona un tret. L'incident implica diverses histries: una parella de turistes americans, dos joves marroquins autors d'un crim accidental, una dida que viatja illegalment amb dos nens americans i una adolescent japonesa sorda i muda.

Repartiment.
Brad Pitt : Richard Jones;
Cate Blanchett : Susan Jones;
Gael Garcia Bernal : Santiago;
Elle Fanning : Debbie Jones;
Rinko Kikuchi : Chieko;
Nathan Gamble : Mike Jones;
K ji Yakusho : Yasujiro;
Adriana Barraza : Amelia;
Clifton Collins Jr.;
Michael Pea : el policia fronterer;

Premis.

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica 2007;
 BAFTA a la millor msica 2006: Gustavo Santaolalla;
 Festival Internacional de Cinema de Cannes 2006 : Millor director i premi del jurat.
 Chicago Film Critics Association Awards 2006 : Millor segon paper femen per Rinko Kikuchi;
 Satellite Award 2006 : Millor msica original (Gustavo Santaolalla);
Oscar a la millor banda sonora per Gustavo Santaolalla;

Nominacions.
 2007 : 7 nominacions als oscar:
Oscar a la millor pellcula, Oscar al millor director per Alejandro Gonzlez Irritu,Oscar a la millor actriu secundria per Adriana Barraza, Oscar a la millor actriu secundria per Rinko Kikuchi, Oscar al millor gui original per Guillermo Arriaga, Oscar al millor muntatge per Stephen MirrioneDouglas Crise;

 2007 : 6 nominacions als Premis Globus d'Or:
Globus d'Or al millor director per Alejandro Gonzlez Irritu, Globus d'Or a la millor actriu secundria per Adriana Barraza, Globus d'Or a la millor actriu secundria per Rinko Kikuchi, Globus d'Or al millor actor secundari per Brad Pitt, Globus d'Or al millor gui per Guillermo Arriaga, Globus d'Or a la millor banda sonora original per Gustavo Santaolalla.

2006 5 nominacions als BAFTA:
 BAFTA al millor director per Alejandro Gonzlez Irritu, BAFTA al millor gui original per Guillermo Arriaga, BAFTA a la millor fotografia per Rodrigo Prieto, BAFTA al millor muntatge per Stephen MirrioneDouglas Crise, BAFTA al millor so per Jos Garca,Jon Taylor,Chris Minkler,Martn Hernndez.

 2007 : nominat al Cesar per la millor pellcula estrangera.

 2006 : 9 nominacions als Chicago Film Critics Association Awards;

 2006 : 7 nominacions als Satellite Award;

Enllaos externs.
 Lloc oficial;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298874" title="El gran Lebowski" nonfiltered="3272" processed="3267" dbindex="118297">
  El gran Lebowski  (The Big Lebowski) s una pellcula americana dirigida pels Joel Coen i Ethan Coen, estrenada el 1998. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Jeffrey Lebowski, anomenat  El Duc  (The Dude, que significa  el xicot , en angls) s un dropo i un sapastre () que passa el seu temps jugant a bitlles amb els seus amics Walter Sobchak (un veter de la Guerra del Vietnam d'origen polons i catlic convertit al judaisme per la seva exdona) i Donny. Per un dia, dos brtols apareixen a casa seva, l'amenacen, li ordenen tornar els diners que la seva dona deu a Jackie Treehorn, i orinen sobre la seva catifa. La qesti s que Jeff no t dona i ha estat confs amb un altre Lebowski, que s milionari. El Duc decideix doncs anar a veure el ric Lebowski per fer-se indemnitzar, i posa aix el dit en un engranatge que el portar de peripcia en peripcia...
 
Repartiment.
 Jeff Bridges : Jeff Lebowski (El duc/The Dude);
 John Goodman : Walter Sobchak;
 Julianne Moore : Maude Lebowski;
 Steve Buscemi : Donny;
 David Huddleston : Jeffrey Lebowski (el gran Lebowski);
 Philip Seymour Hoffman : Brandt;
 Tara Reid : Bunny Lebowski;
 John Turturro : Jesus Quintana;
 Peter Stormare : Karl Hungus;
 Sam Elliott : L'stranger;
 Ben Gazzara : Jackie Treehorn;
 David Thewlis : Knox Harrington;
 Jon Polito : Da Fino;
 Jack Kehler : Marty;
 Jimmie Dale Gilmore : Smokey;
 Aimee Mann : La nihilista, la xicota de Franz;
 Carlos Leon : Un dels pintes de Maude;
 Dom Irrera : Tony, el xofer;
 Flea : Un nihilista;

Enllaos externs.
 http://www.imdb.com/title/tt0118715;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298876" title="Charlie Pace" nonfiltered="3273" processed="3268" dbindex="118298">
En Charlie Pace s un dels personatges principals de la srie de telvisi Lost (Perduts) interpretat per l'actor Dominic Monaghan.


En Charlie Pace s una estrella de rock anomenada Drive Shaft al costat del seu germ Liam, qui va caure en el mn de la droga i va fer que el seu germ segus el seu mateix cam, encara que per a ell l'important era la msica. Al llarg de la histria en Charlie va recordant els seus moments a la banda i la seva vida passada, entre ells quan robava per a aconseguir droga. Entre els seus flashbacks tamb apareix la histria en qu va intentar deixar les drogues i aconseguir un lloc respectable per una noia. Just abans de l'accident, en Charlie havia volat a Sidney, on vivia ara un rehabilitat Liam al costat de la seva famlia. Anava a proposar-li tornar a ajuntar-se com a grup i fer una gira.
A l'illa, en Charlie est intentant, amb l'ajuda d'en Locke, deixar la seva addicci a l'herona, per s molt dur per ell. T una relaci especial amb la Claire, a la qual cuida, aix com al nad d'ella, l'Aaron. A la m esquerra t, en 4 dits une benes i en cadascuna d'elles t escrit F-A-T-I (destinaci), encara que ho va canviar per L-A-T-I (tarda, endarrerit). Aquest personatge combina els aspectes dramtic (la seva drogoaddicci) i cmic (sobretot en les seves escenes amb en Hurley).

Temporada 1.

 La seva primera aparici en la srie t lloc en el catic escenari produt per l'avi estavellat. Ens assabentem del seu nom quan en Sayid l'hi pregunta i li demana ajuda per a encendre un foc. ;
 Participa en la primera expedici amb en Jack i la Kate ja que volia recuperar la seva droga. ;
 Tamb va a la segona expedici.
 Deixa la seva addicci a l'herona grcies a l'ajuda d'en Locke.
 El seu moment ms crtic a l'illa, va ser quan l'Ethan, el va segrestar i va aparixer penjat d'un arbre.
 Quan la Claire torna, l'Ethan li ordena que la lliuri o si no anir matant, un a un, a la resta de supervivents. En Charlie intenta fer tot el possible per mantenir a la Claire al marge, per finalment s utilitzada de cimbell per a atreure a l'Ethan i en Charlie no s acceptat en el grup que hauria de protegir-la. No obstant aix aix no impedeix que es faci amb un arma i mati a l'Ethan.
 En els ltims episodis, amb l'ajuda d'en Sayid rescata a l'Aaron, el qual havia estat segrestat per Rousseau, la francesa. En el transcurs del rescat, cau en un parany de la francesa i rep una ferida sobre la cella que sagna molt. Tot i aix, aix no el fa desistir i demana a en Sayid que se la curi com si estiguessin al mig d'una batalla. Per aix, l'antic soldat li tira plvora en la ferida i li cala foc, el que produeix un gran dolor a en Charlie i li deixar una cicatriu.

Temporada 2.

 Ha d'enfrontar-se a la seva addicci a l'herona al trobar, en les restes d'un avi, figures religioses que contenien droga.
 En l'ltim captol d'aquesta temporada, desprs de l'explosi de l'estaci Cigne, torna al campament de la platja, per sembla no recordar ress del que ha passat a l'estaci.
 Al llarg de la temporada perd la confiana de la Claire, ja que ella creia que estava drogant-se. La seva relaci arriba a un punt crtic quan en un captol, en Charlie t visions en les quals se l'avisa que ha de salvar a l'Aaron, aix que una nit el "segresta" per a batejar-lo, per els altres noms veuen el perill en el qual ha posat al nen. Retorna el beb a la Claire la qual est molt empipada amb ell. A continuaci, en Locke el pega, produint-li una ferida que li deixar cicatriu. Aix far que en Charlie ms endavant s'ali amb en Sawyer per a venjar-se d'en Locke i deixar-lo en ridcul. No obstant aix, la seva relaci amb la Claire canviar cap a millor ja que en els ltims captols es pot veure que, durant l'enterrament d'Ana Luca i la Libby, ella li agafa la m i a l'ltim episodi es besen.

Temporada 3.

 Segueix sense recordar que va passar a l'estaci Cigne.
 Desmond li diu que morir. Enfronta a la seva mort llanant-se amb una camioneta de l'Iniciativa DHARMA trobada per en Hurley per un pendent cap a una roques i al moment d'estavellar-se, l'antiga camioneta aconsegueix encendre el seu motor i ambds se salven. ;
 Desmond li salvar la vida novament en un viatge a l'interior de la selva on el propi Desmond ha tingut la visi de qu alg vindr a l'illa. Tamb li salva la vida evitant que caigui en un dels paranys de ;
 En Charlie mor en una escotilla submarina per una granada d'en Mikhail quan desactiva el bloqueig del sistema de rdio. ;
 A pesar que s'ha confirmat que ha mort de deb, en Charlie seguir apareixent en la srie, segurament en flashbacks.

Veu en espaol.
 Espanya: Rafa Romero;
 Amrica del sud: Jose Gilberto Vilchis;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298878" title="Bona nit i bona sort" nonfiltered="3274" processed="3269" dbindex="118299">
 Bona nit i bona sort  s una pellcula americana dirigida per George Clooney, fou estrenada el 2005. Va ser doblada al catal un any desprs.

Argument.

 
En els anys 50, Edward R. Murrow, el presentador de notcies americ de la CBS de l'poca, i el productor Fred Friendly (George Clooney) van contribuir a la caiguda del senador Joseph McCarthy, en l'poca de la caa de bruixes. Aquesta pellcula ofereix una reflexi sobre el paper dels mitjans de comunicaci en la societat.

Repartiment.
 David Strathairn : Edward R. Murrow (periodista de TV de la CBS, en el programa See It Now);
 George Clooney: Fred Friendly (co-productor, amb Murrow, de See It Now);
 Frank Langella : William S. Paley (director executiu de la CBS);
 Robert Downey Jr. : Joe Wershba;
 Patricia Clarkson : Shirley Wershba;
 Jeff Daniels : Sig Mickelson;
 Ray Wise : Don Hollenbeck (periodista i collaborador de Murrow a la CBS, fou acusat de comunista);

Premis i nominacions.
 Bona nit i bona sort va ser nominada quatre vegades als Premi Globus d'Or de 2006 : Millor pellcula dramtica, millor director per George Clooney, millor actor per David Strathairn i millor gui per George Clooney i Grant Heslov;

 Bona nit i bona sort va ser nominada sis vegades als Oscar de 2005, en les categories : Oscar a la millor pellcula, Oscar al millor director per George Clooney, Oscar al millor actor per David Strathairn, Oscar al millor gui original per George Clooney i Grant Heslov, Oscar de la millor direcci artstica i Oscar a la millor fotografia.

Enllaos externs.
 http://www.imdb.com/title/tt0433383;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298880" title="Lapoblacin" nonfiltered="3275" processed="3270" dbindex="118300">

Lapoblacin s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. s el municipi ms sudoccidental de Navarra, limita amb Maran, Aguilar de Cods i Bernedo i Kripan (laba). Es divideix en dos concejos:



 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298881" title="Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica" nonfiltered="3276" processed="3271" dbindex="118301">
El Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica (Best Motion Picture - Musical or Comedy) s un premi de Cinema que s'atorga anualment des de 1952 per la Hollywood Foreign Press Association.

 Llista dels premiats .

1952 : An American In Paris dirigida per Arthur Freed;
1953 : With a Song In My Heart dirigida per Lamar Trotti;
1955 : Carmen Jones dirigida per Otto Preminger;
1956 : Guys and Dolls  dirigida per Samuel Goldwyn;
1957 : The King and I  dirigida per Charles Brackett;
1958 : Les Girls dirigida per Sol C. Siegel;
1964 : Tom Jones dirigida per Tony Richardson;
1965 : My Fair Lady dirigida per Jack L. Warner;
1966 : The Sound Of Music  dirigida per Robert Wise;
1967 : The Russians Are Coming, The Russians Are Coming  dirigida per Norman Jewison;
1968 : El graduat (The Graduate) dirigida per Lawrence Turman;
1969 : Funny Girl dirigida per Ray Stark;
1970 : The Secret Of Santa Vittoria  dirigida per Georges Glass i Stanley Kramer;
1971 : M.A.S.H. dirigida per Ingo Preminger;
1972 : Fiddler On the Roof  dirigida per Norman Jewison;
1973 : Cabaret dirigida per Cy Feuer;
1974 : American Graffiti dirigida per Francis Ford Coppola;
1975 : The Longest Yard  dirigida per Albert S. Ruddy;
1976 : The Sunshine Boys  dirigida per Ray Stark;
1977 : Ha nascut una estrella (A Star Is Born) dirigida per Jon Peters;
1978 : The Goodbye Girl  dirigida per Ray Stark;
1979 : Heaven Can Wait dirigida per Warren Beatty;
1980 : Breaking Away  dirigida per Peter Yates;
1981 : Coal Miner's Daughter dirigida per Bernard Schwartz;
1982 : Arthur dirigida per Robert Greenhut;
1983 : Tootsie dirigida per Sydney Pollack i Dick Richards;
1984 : Yentl dirigida per Rusty Lemorande i Barbra Streisand;
1985 : Darrere el cor verd (Romancing the Stone) dirigida per Michael Douglas;
1986 : L'honor dels Prizzi  dirigida per John Foreman;
1987 : Hannah and Her Sisters  dirigida per Robert Greenhut;
1988 : Hope and Glory dirigida per John Boorman;
1989 : Working Girl dirigida per Douglas Wick;
1990 : Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) dirigida per Lili Fini Zanuck;
1991 : Green Card dirigida per Peter Weir;
1992 : Beauty and the Beast  dirigida per Don Hahn;
1993 : The Player dirigida per David Brown, Michael Tolkin i Nick Wechsler;
1994 : Mrs. Doubtfire  dirigida per Mark Radcliffe, Marsha Garces Williams i Robin Williams;
1995 : The Lion King  dirigida per Don Hahn;
1996 : Babe dirigida per Bill Miller, George Miller i Doug Mitchell;
1997 : Evita dirigida per Alan Parker, Robert Stigwood i Andrew G. Vajna;
1998 : Millor, impossible (As Good As It Gets) dirigida per James L. Brooks, Bridget Johnson i Kristi Zea;
1999 : Shakespeare in Love dirigida per Donna Gigliotti, Marc Norman, David Parfitt, Harvey Weinstein i Edward Zwick;
2000 : Toy Story 2 dirigida per Karen Robert Jackson i Helene Plotkin;
2001 : Presque clbre (Almost Famous) dirigida per Ian Bryce i Cameron Crowe;
2002 : Moulin Rouge ! dirigida per Fred Baron, Martin Brown i Baz Luhrmann;
2003 : Chicago dirigida per Martin Richards;
2004 : Lost in Translation dirigida per Sofia Coppola i Ross Katz;
2005 : Entre copes (Sideways) dirigida per Michael London;
2006 : Walk the Line dirigida per James Keach i Cathy Konrad;
2007 : Dreamgirls dirigida per Laurence Mark;
2008 : Sweeney Todd : The Demon Barber of Fleet Street dirigida per Laurie MacDonald, Richard D. Zanuck, John Logan i Walter Parkes;
2009 : Vicky Cristina Barcelona, dirigida per Woody Allen;

 Vegeu tamb .
Premi Globus d'Or;
;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298886" title="Maran" nonfiltered="3277" processed="3272" dbindex="118302">

Maran s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita amb Lapoblacin i Aguilar de Cods al sud, Cabredo al nord i Bernedo a l'oest.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298888" title="Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus" nonfiltered="3278" processed="3273" dbindex="118303">
Llista d'estacions d'esqu alp i esqu nrdic dels Pirineus, ordenades alfabticament per regi o pas:

 Andorra .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298890" title="Aguilar de Cods" nonfiltered="3279" processed="3274" dbindex="118304">

Aguilar de Cods (basc, Aguilar Kodeskoa) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Cabredo, Genevilla y Kanpezu; al sud, Viana, Aras i Labraza; a l'oest, Lapoblacin i Maran; i a l'est, Azuelo.

 Topnim . 
La localitat s'ha anomenat tradicionalment Aguilar. El seu nom alludeix a la seva ubicaci en un altipl a 731 metres d'altura i als peus de la Serra de Cods,. Aquest altipl es troba en el ms alt de la vall d'Aguilar i des d'ella Aguilar de Cods domina totes les localitats venes. Julio Caro Baroja va assenyalar que en roman Aguilar s un nom tpicament topogrfic que indica llocs alts. En la dcada de 1910 la Reial Societat Geogrfica va afegir l'apellatiu de Cods al nom oficial d'Aguilar per a distingir-lo d'altres poblacions homnimes existents a Espanya com Aguilar de Campoo, Aguilar de la Frontera, Aguilar del Ro Alhama o Aguilar del Alfambra. Cods prov de la vena Serra de Cods que tanca la vall d'Aguilar pel nord. 

 Demografia .


 Histria .
Fou fundada en 1219 per San VII el Fort.


 Personatges illustres .
Joaqun Martnez de Ziga y Daz de Ilarraza;
Juan Antonio Guergu y Yniz;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298893" title="Aras (Navarra)" nonfiltered="3280" processed="3275" dbindex="118305">

Aras s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Viana, al nord amb Aguilar de Cods i Azuelo i a l'est amb Bargota.

 Topnim . 
El nom del poble semblar estar relacionat amb la paraula llatina ara, que significa altar. El poble s i ha estat conegut tant sota el nom de' Aras, com Tres Aras, encara que el primer nom s el ms ests i l'nic oficial. L'etimologia ms estesa i popular fa derivar el nom del poble dels tres altars (ares) existents, s a dir l'esglsia i les respectives ermites del poble. L'escut del poble, que mostra tres esglsies, reflecteix fidelment aquesta etimologia popular. D'aquest lloc de Tres Ares hauria derivat el posterior nom Aras. 

No tots els fillegs i historiadors estan d'acord amb aquesta teoria. L'historiador Juan Cruz Labeaga, en el seu llibre sobre Aras, planteja la hiptesi que, ats que Aras se situava en una zona fronterera de Navarra, probablement els altars als quals faria referncia el nom del poble serien en realitat fites o pedres de lmits fronterers. s probable no obstant aix, que el nom original fora Aras i que Tres Aras sorgs com a una variant posterior arran de relacionar el nom del poble amb les esglsies que tenia. De fet Aras ha estat sempre el nom oficial del poble i en els registres ms antics que es conserven, s'esmenta el poble com Aras, a seques. (1350). 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298896" title="Azuelo" nonfiltered="3281" processed="3276" dbindex="118306">

Azuelo s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Aras i Bargota, a l'oest amb Aguilar de Cods, a l'est amb Torralba del Ro i al nord amb Kanpezu.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298900" title="Cabredo" nonfiltered="3282" processed="3277" dbindex="118307">

Cabredo s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita amb Genevilla al nord, Aguilar de Cods a l'est, a l'oest Bernedo i al sud Maran

Topnim. 
Aparentment el nom del poble s transparent i indica lloc de cabres. Sense embago, a l'estar format pel sufix -edo, utilitza per a la formaci de conjunts vegetals en castell, Julio Caro Baroja va proposar altra possible etimologia basada en la paraula llatina capper o capparis (alcaparra), per la qual capparedo o capperedo - > cabredo. El gentilici s cabredano.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298902" title="Serrnid" nonfiltered="3283" processed="3278" dbindex="118308">









La famlia dels serrnids es troba constituda per peixos costaners agrupats en 500 espcies distribudes en 60 gneres. La vaca serrana (Serranus scriba), el serr (Serranus cabrilla), l'anfs (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanus) en sn representants a les costes dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Cos robust i un poc comprimit. ;
 Cap ben desenvolupat recobert d'escates petites i adherents.
 La boca s bastant ampla amb nombroses i petites dents.
 La mandbula s prominent.
 Les aletes tenen radis durs.
 L'aleta anal s curta i amb tres radis espinosos.
 La caudal s multiforme.
 Tenen el preopercle dentat d'una forma caracterstica. ;
 L'opercle t entre una i tres espines.;

Reproducci.

Ponen ous flotants i moltes espcies sn hermafrodites.

Alimentaci.

Sn carnvors voraos i grans depredadors. 

Costums.

Quan assoleixen una bona mida viuen solitaris delimitant un terreny de caa.

Hbitat.

Majoritriament sn tropicals (per tamb abunden a mars de clima temperat), sobre fons rocallosos, formant moles importants, per tamb n'hi ha certes espcies d'aiges salabroses i dolces. 

Taxonomia.

 Subfamlia Anthiinae;
 Anatolanthias;
 Anthias;
 Caesioperca;
 Caprodon;
 Dactylanthias;
 Giganthias;
 Hemanthias;
 Holanthias;
 Hypoplectrodes;
 Lepidoperca;
 Luzonichthys;
 Nemanthias;
 Odontanthias;
 Othos;
 Planctanthias;
 Plectranthias;
 Pronotogrammus;
 Pseudanthias;
 Rabaulichthys;
 Sacura;
 Selenanthias;
 Serranocirrhitus;
 Tosana;
 Tosanoides;
 Trachypoma;
 Subfamlia Epinephelinae ;
 Aethaloperca;
 Alphestes;
 Anyperodon;
 Aulacocephalus;
 Cephalopholis;
 Cromileptes ;
 Dermatolepis;
 Epinephelides;
 Epinephelus;
 Gonioplectrus;
 Gracila;
 Grammistops;
 Mycteroperca;
 Niphon;
 Paranthias;
 Plectropomus;
 Pogonoperca;
 Saloptia;
 Triso;
 Variola;
 Subfamlia Grammistinae ;
 Belonoperca;
 Rypticus;
 Diploprion;
 Aporops;
 Pseudogramma;
 Suttonia;
 Grammistes;
 Subfamlia Liopropomatinae;
 Bathyanthias;
 Jeboehlkia;
 Liopropoma;
 Rainfordia;
 Subfamlia Serraninae;
 Acanthistius;
 Bullisichthys;
 Centropristis;
 Chelidoperca;
 Cratinus;
 Diplectrum;
 Hypoplectrus;
 Paralabrax;
 Parasphyraenops;
 Schultzea;
 Serraniculus;
 Serranus;
 Incertae sedis;
 Caesioscorpis;
 Hemilutjanus;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 La famlia Serranidae a l'IUCN. ;
 Els serrnids al web de FishBase. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298903" title="Genevilla" nonfiltered="3284" processed="3279" dbindex="118309">

Genevilla s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Bernedo i Kanpezu, i al sud amb Cabredo i Aguilar de Cods.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298904" title="Peu de muntanya" nonfiltered="3285" processed="3280" dbindex="118310">


El peu de muntanya o piedmont s la plana al peu de la muntanya, creada per dipsit glacial. L'altitud d'aquest es mesura en metres per sobre del nivell de la mar. Es troba geogrficament entre la serra o serralada i la depressi creat per un riu. Aquest paisastge es caracteritza per la presncia de pujos i tossals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298907" title="Torralba del Ro" nonfiltered="3286" processed="3281" dbindex="118311">

Torralba del Ro s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Bargota, a l'oest amb Azuelo, a l'est amb Espronceda, Mirafuentes i Nazar, i al nord amb Kanpezu. Est format pels nuclis de poblaci de Torralba del Ro i Otiano
 Topnim . 
La localitat de Torralba neix en 1263 o 1264 quan s fundada pel rei Teobald II de Navarra. En els seus primers esments escrites apareix ja sota la seva denominaci actual, o b sota les variants de Torralva i Torralua. El seu nom s de clar origen roman i prov de l'expressi torre alba, s a dir torre blanca. No se sap amb certesa la ra d'aquest nom o si li va ser concedit pel rei Teobald. 

Quan en el segle XIX es constitueix l'actual municipi aquest es va denominar inicialment Torralba y Otiano, per les seves dues poblacions, per aquest nom va durar poc i el municipi va ser conegut com Torralba. L'apellatiu del Ro s molt ms recent. Es remunta a principis del segle XX. A la Reial Societat Geogrfica li va ser encarregada la tasca d'acabar amb les duplicitats de noms existents entre municipis espanyols, ja que per aquell temps havia 1020 ajuntaments a Espanya que tenien almenys altre municipi amb el mateix nom. En el cas de Torralba, havia cinc municipis amb el mateix nom oficial a Espanya; a ms d'aquest a Navarra, havia un Torralba en la Provncia de Conca, una altra Torralba en la Provncia de Castell, una altra Torralba en la Provncia de Ciudad Real i un Torralba en la Provncia d'Osca. La Reial Societat Geogrfica, potser sense trobar un nom realment apropiat i considerant que la situaci geogrfica de Torralba a la vora del riu Linares, era suficientment significativa, va proposar afegir l'apellatiu ...del Ro al Torralba navarrs per a acabar amb aquesta situaci d'ambigitat. Les altres localitats homnimes van rebre tamb denominacions distintives que encara avui dia es conserven. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298911" title="Bargota" nonfiltered="3287" processed="3282" dbindex="118312">

Bargota s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Torres del Ro i Espronceda, a l'est amb Armaanzas, al sud amb Mendavia i a l'oest amb Azuelo, Aras i Viana.


 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298922" title="Temporada 1930-1931 del RCD Espanyol" nonfiltered="3288" processed="3283" dbindex="118313">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1930-1931.





President
 Santiago de la Riva;

Entrenador
 Patrici Caicedo;

Porters
 Joaqun Aznar;
 Cristfol Sol;
 Jos Maria Cabo;
 Ma;
 Vilarrodona;


Defenses
 Ricardo Saprissa;
 Conrad Portas;
 Ramn Sarasqueta;
 Castro Molin;
 Ramon Orriols;
 Joaquim Arater;


Migcampistes
 Ramon Trabal;
 Pere Sol;
 Josep Besol;
 Josep Pauss;
 Josep Cristi;
 Agust Layola;
 Espino;
 Lloberas;


Davanters
 Crisant Bosch;
 Mart Ventolr;
 Jos Padrn;
 Josep Prat;
 Francisco Tena II;
 Ricard Gallart;
 Gabriel Juv;
 Edelmiro Lorenzo;
 Jos Muoz;
 Llus Bonal;
 Ubald Red;




Campionat de Catalunya: Cinquena posici amb 8 punts (10 partits, 3 victries, 2 empats, 5 derrotes, 21 gols a favor i 26 en contra).
Lliga d'Espanya: Novena posici amb 14 punts (18 partits, 6 victries, 2 empats, 10 derrotes, 32 gols a favor i 45 en contra).
Copa d'Espanya: No es classific per a la competici.



La temporada posterior a la venda de Ricard Zamora fou fora fluixa. El club es classific penltim tant al Campionat de Catalunya com a la lliga espanyola i no assol plaa per a la copa.
26 d'octubre de 1930, en partit del Campionat de Catalunya, Espanyol 5 - CE Jpiter 2.
28 de desembre de 1930, en partit de lliga, Espanyol 5 - Arenas de Getxo 0.
4 de gener de 1931, en partit de lliga, Real Unin de Irn 6 - Espanyol 1.
11 de gener de 1931, en partit de lliga, FC Barcelona 6 - Espanyol 2.
18 de gener de 1931, en partit de lliga, Espanyol 4 - CE Europa 0.
15 de mar de 1931, en partit de lliga, Espanyol - 4 FC Barcelona 4.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298932" title="Barranc de la Pegunta" nonfiltered="3289" processed="3284" dbindex="118314">

El Barranc de la Pegunta pertany al municipi de Vistabella del Maestrat a les estribacions del mtic pic del Penyagolosa fins a l'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa i perteneix al Parc Natural del Penyagolosa. Actualment hi ha una senda per a excursionistes i muntanyers des de Sant Joan.

El Barranc de la Pegunta s un riuet que transcorre aiges avall amb corbes sinuoses enmig d'un paisatge envoltat per pins, matolls, teixos, grevols, ginebres, aurons, cirerers... La Pegunta s un barranc mgic que captiva qualsevol caminant que s'endinsa per la seva senda.

L'any 1998 es va declarar una part del fondal del barranc mircoreserva vegetal per a afavorir la conservaci d'una zona en la qual conviuen espcies botniques poc habituals en el Pas.
 
Mossn Cavanilles parlava aix del barranc que el va descobrir: En aquest barranc corren les aiges per algun trs i desapareix de sobte entre les penyes per a eixir de nou i ocultar-se una altra vegada en les entranyes del bosc. All es veuen entre espessos pins troncs monstruosos ests per terra, els quals foren arrancats per els vents o van perdre la vida de vellesa... moltes plantes creixen en aquells llocs frescs i coberts com violetes.

 Vegeu tamb .
Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;
Penyagolosa;
Parc Natural del Penyagolosa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298933" title="Mio de Medinaceli" nonfiltered="3290" processed="3285" dbindex="118315">


Mio de Medinaceli s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298934" title="Villasayas" nonfiltered="3291" processed="3286" dbindex="118316">


Villasayas s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
 Art romnic a la ribera del Duero;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298936" title="Estrnid" nonfiltered="3292" processed="3287" dbindex="118317">

Els estrnids s'anomenen de vegades orenetes de mar per la seua semblana morfolgica amb aquests passeriformes.

Caracterstiques.

Presenten una silueta molt fina, tant en vol com aturats, a causa del seu crani allargat, el bec fi, la considerable longitud de les ales i la cua forcada. Les potes sn curtes i estan provedes de membrana interdigital. La conjunci entre el cos petit i prim i unes ales que posseeixen les primries molt desenvolupades conforma uns ocells molt adaptats al vol, el qual s lleuger i rpid, per molt potent.

Hbitat.

Ocupen les costes marines, els llacs i els rius. 

Reproducci.

A l'igual que els lrids, es reuneixen en colnies per nidificar. Construeixen el niu a terra o a sobre de l'aigua, segons les espcies. Els pollets neixen ja provets de plomissol.

Costums.

Poden observar-se suspesos en l'aire, mercs al batec continuat de les ales, mentre escruten la presncia dels petits peixos dels quals es nodreixen. Un cop detectada la presa, l'ocell es llana en picat i es cabussa per a capturar-la. 

Distribuci geogrfica.

Els xatracs i els fumarells es distribueixen prcticament per tot el planeta, si exceptuem el continent artrtic. Com a representants ms comuns d'aquesta famlia a les zones humides dels Pasos Catalans, es pot esmentar el xatrac bec-llarg, el xatrac com, el xatrac menut, el fumarell carablanc i el fumarell negre.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 118. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Bridge, E. S.; Jones, A. W. & Baker, A. J. (2005): A phylogenetic framework for the terns (Sternini) inferred from mtDNA sequences: implications for taxonomy and plumage evolution. Molecular Phylogenetics and Evolution 35: 459 469. Text complet en format PDF.;
 Collinson, M. (2006). Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99 (6): 306-323.
 del Hoyo, J.; Elliott, A. & Sargatal, J. (editors) (1996): Handbook of Birds of the World, Volum 3: Hoatzin to Auks. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-22-9.
 Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657 667. ;
 Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Szkely, Tams (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526.  ;
 van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. Text complet en format PDF.;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298937" title="Yelo" nonfiltered="3293" processed="3288" dbindex="118318">


Yelo s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298944" title="Club Bsquet Angls" nonfiltered="3294" processed="3289" dbindex="118319">


El Club Bsquet Angls s un club de bsquet del poble d'Angls, a la comarca de la Selva. Es funda l'any 2003, rellevant a l'important Club Bsquet Joventut Angls, fundat els anys 70.

 Histria .

 Club Bsquet Joventut Angls .
El primer equip de bsquet sorgiria la temporada 1969-70, amb els orgens a una escola anomenada Escola Font del Canyo, on un grup d alumnes havien comenat a jugar de manera totalment recreativa. A aquests joves s unirien alumnes d altres escoles i els primers partits, contra una escola de Bellcaire, serien una realitat. Acompanyats pel mestre Josep Parals jugaven al pati de l escola, una plaa del Parc de la Font del Canyo feta amb paviment de terra, com la majoria dels camps d aquella poca.

Abans d aquest grup de nois que jugaven a bsquet, hi havia hagut un equip del nostre esport anomenat CB Penya Blaugrana, afiliat a la penya barcelonista del poble i entrenat per Enric Santan. Degut al fet que ja hi havia fora gent jugant a bsquet a la vila, es va decidir crear un club nou, amb la base en el citat equip de la Font del Canyo.

Aquesta nova associaci esportiva es va anomenar Club Bsquet Joventut Angls i Enric Santan en seria el primer entrenador. El terreny de joc d aquest equip era  El Trull , un solar que posteriorment s edificaria i on actualment hi ha una botiga de confecci. Tot i tenir aquesta pista com habitual, tamb es celebrarien alguns partits al pati de les Germanes Dominiques, actualment escola concertada Vall dels ngels. Vista la necessitat d un terreny de joc de ms qualitat, ja que la prctica del bsquet s havia regularitzat en el poble amb ben pocs anys, es va construir la primera pista poliesportiva d Angls, al costat de la piscina municipal. En aquesta nova installaci esportiva els equips podrien jugar amb ms comoditat i gaudint dels vestidors de la piscina.

El Club Bsquet Joventut Angls, molt evolucionat respecte el que havia estat, va conformar una junta que en legalitzaria la situaci i en redactaria uns estatuts propis. Els components d aquest nou organigrama serien joves del poble, destacant-ne altra vegada l Enric Santan, i tamb, en Xevi Vinyolas (que malauradament ja no est entre nosaltres).

Un cop legalitzat i amb una base slida el club va passar d un primer equip a tenir-ne deu de masculins i femenins a les diferents categories, amb tot el gran moviment de persones que comportava: jugadors, entrenadors, tcnics de taula, directius, collaboradors, afeccionats, i com no, Rdio Angls que assistia a la pista a retransmetre els partits de l equip snior.
Com s lgic, les despeses tamb es dispararien, per des de la junta es van saber moure organitzant diferents esdeveniments a fi de poder-les pagar, entre ells les loteries i la barraca de les Gales d Angls. Afortunadament, tamb va arribar al poble Eduard Casas, que amb la seva mediaci amb l empresa Antex aconseguiria que patrocins el club, desencallant molt l economia

Desgraciadament, desprs d aquests anys de bona dinmica del club, comenaria una poca moguda pel bsquet al poble, ja que la pista poliesportiva s enderrocaria per construir la piscina municipal coberta. Aquest fet, que pel poble representava un gran benefici, pels amants del bsquet resultava ser un gran problema ja que convertia el CBJ Angls en un club rodamn que hauria de jugar primer al poliesportiu de la Cellera de Ter, posteriorment, al de Santa Coloma de Farners i finalment a la pista del CEIP Pompeu Fabra d Angls.

Tot i aix el club no s enfonsava, sent capa d organitzar un torneig triangular de nivell durant el mes de setembre, un esdeveniment on habitualment participaven equips de major categoria que el CBJ Angls, com el Sant Josep de Girona, l Areslux B de Granollers o la Salle Grcia.

No obstant aix, suposadament pel fet que no tenien pista fixa, el club desapareix a finals dels anys noranta.

 Club Bsquet Angls .

Amb la construcci del Pavell Municipal l any 1999 es va comenar a veure una lleugera possibilitat de reprendre l activitat del bsquet de manera estructurada i regular, amb un lloc segur on jugar. Aix, desprs de reflexionar sobre la possibilitat de tornar a fundar un club de bsquet al poble, la temporada 2003-2004 es va reprendre l activitat esportiva del bsquet.

L actual temporada 2007-2008 el club, que ara s anomena, Club Bsquet Angls, participa en els campionats federats de la provncia amb cinc equips masculins, un de snior, un de jnior, un de cadet, un d infantil i un de minibsquet. Alhora participa en els campionats organitzats pel Consell Comarcal de la Selva en diferents categories, masculines i femenines. Tamb, t un equip mascul i un femen d exjugadors/es. Fent un recompte el club, actualment, t aproximadament unes 100 fitxes entre jugadors i entrenadors.

 Trajectria .
L equip snior mascul va quedar campi provincial de Girona la temporada 1979-80 sense perdre cap partit. Per aquest motiu pujaria de categoria participant a regional catalana l any segent i havent de jugar la majoria de partits contra equips de Barcelona, fet que suposava un continu desplaament dels equips juvenil, jnior i snior fins la capital. Malgrat haver de fer tot aquest moviment s aconseguiria mantenir la categoria, amb bastant d xit, durant unes quantes temporades. Ms tard, i com que el pas dels anys no perdona, diversos jugadors penjarien les botes, deixant el segon snior del poble com a representant del club a categoria provincial.

Aquest equip, format per gent jove continuaria progressant, arribant al seu moment ms destacat el dia 27 de maig de 1989 a la pista del Valvi Girona, on el CBJ Angls es va proclamar guanyador de la Copa Federaci, organitzada per la Federaci Gironina de bsquet, derrotant el Club Bsquet Palafolls per un ajustat 68 a 66. Amb aquest ttol es finalitzaria amb xit una temporada 1988-89 amb tres equips (els snior mascul i femen i el juvenil mascul) participant a les competicions de bsquet provincials.

La temporada segent, la de l any 1990 el CBJ Angls participa juntament amb el Club Bsquet Cellera en els campionats provincials que organitza la Federaci Gironina, inscrivint-hi un total de set equips masculins i femenins.

La vida esportiva de l entitat continua sense sobresalts fins la temporada 1993-94 en qu el CBJ Angls reprn la competici en Campionat de Catalunya de tercera categoria, disputant els partits a la pista del CEIP Pompeu Fabra.

Finalment, la temporada 1997-98 l equip snior mascul es proclam campi de la categoria de segona catalana de Campionats de Catalunya. 

 Enllaos externs .
 Pgina web del Club Bsquet Angls;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298948" title="Saponina" nonfiltered="3295" processed="3290" dbindex="118320">
Els saponsids o saponines sn substncies vegetals capaces d'alterar la permeabilitat de les membranes cellulars, la qual cosa fa que la majoria siguin txiques.
Les hi ha de dos tipus:

 Triterpniques: solen ser principis actius amb efecte espectorant.
 Esteroidals: amb una forta acci hormonal (diurtics,...).

Es troben en la regalssia, sabonera,...























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298951" title="Bsquet Lloret" nonfiltered="3296" processed="3291" dbindex="118321">


El Bsquet Lloret s un club de bsquet de la ciutat de Lloret de Mar. Es funda l'any 2007 com a resultat de la fusi del Club Bsquet Lloret i el Club Independent de Bsquet Lloret.

 Histria .

Com a primer precedent del club actual, el Club Bsquet Lloret va nixer a principis dels anys 70, quan un grup de joves lloretencs d'entre setze i vint-i-dos anys van decidir comenar a practicar un nou esport a la vila.  

El primer que el grup va haver de buscar va ser un lloc on poder entrenar; les ganes de jugar eren tan grans que ells mateixos es varen haver de construir les cistelles i penjar-les a les porteries de futbol del pati del collegi Esteve Carles, grcies a qu el director de l'escola va creure en el grup de joves que emprenia la nova activitat. De la mateixa manera, el club va haver de comprar i collocar les cistelles reglamentries al pati de l escola, per aix poder participar a les competicions provincials. 

En els seus inicis, el club noms disposava de dos equips federats, un de categoria snior i un altre de jnior (una mica menys de l'actual edat sub-21), que varen ser inscrits a la lliga provincial. A partir de la implicaci de ms gent del poble, i sobretot per les ganes dels fundadors, el Club Bsquet Lloret ja comptava, al cap de dos anys, amb un equip juvenil (l'actual edat jnior) i un infantil (l'actual edat cadet).  

En anys successius, el club va anar creixent tant en nombre de jugadors com de jugadores, fins que a principis dels anys 80 els camins dels nois i les noies es varen separar, passant aquestes a formar un nou club que amb el temps seria conegut com a Club Independent de Bsquet Lloret. 

Durant els 25 anys segents, la vila va tenir dos clubs de bsquet, els quals collaboraven mtuament en aspectes concrets (principalment, l'Escola de Bsquet d un temps en), per que varen seguir trajectries separades. Aix no va ser motiu perqu es deixessin d'assolir fites importants pel que fa als resultats esportius, entre les quals cal destacar diversos campionats absoluts provincials i sots-campionats autonmics en les categories junior i sub-21 del Club Bsquet Lloret, els ascensos a Segona Catalana i Primera Catalana del primer equip del Club Bsquet Lloret i diversos xits del primer equip del CIB Lloret que varen culminar amb l'ascens a 1a Divisi Nacional B. 

De manera parallella a les competicions, en qualsevol moment de la vida del bsquet a Lloret de Mar varen estar presents diverses activitats socials (sortides, estades, xerrades de formaci, sopars, costellades, etc.) que varen ajudar a crear un ambient de club, un caliu. 

Finalment, a principis de l any 2007 es va engegar la fusi dels dos clubs en un de sol: el Bsquet Lloret.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Bsquet Lloret;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298955" title="Entaulament" nonfiltered="3297" processed="3292" dbindex="118322">

S'anomena entaulamental conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada. Es divideixen en tres seccions: 
arquitrau ;
fris ;
cornisa ;
L'origen d'aquests elements sembla estar el que els antics constructors van imitar en pedra les formes amb les que construen en fusta. Aix l'arquitrau seria la transposici en pedra d'una biga de fusta. Els trglifs del fris serien els caps de les bigues secundries que recolzen sobre l'anterior, i la cornisa seria el cantell de fusta. 

Sobre la cornisa, es recolzen formant coronament, d'altres dues cornises en angle o una sola arcada anomenant-se aquest conjunt front. L'espai circumscrit pel triangle resultant rep el nom de timp. Els costats del front conformen els laterals de la coberta. 

Entre les diferents formes de front les ms comunes sn: 

el front triangular (que s el ms habitual) ;
el front circular ;
el front partit ;
el front rebaixat (segons l'alada del triangle) ;
el gablet o piny, que s un front agusat i per adorn propi de l'arquitectura gtica. Tamb s'anomena piny a la part alta d'un mur acabada en forma triangular.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298958" title="Depende" nonfiltered="3298" processed="3293" dbindex="118323">
Depende s el segon lbum del grup Jarabe de Palo que va sortir l'any 1998.

Canons.

 Depende 4:22 ;
 Pura Sangre 4:06 ;
 Te Miro Y Tiemblo 4:28 ;
 Plaza de Las Palmeras 3:53 ;
 Realidad O Sueo 4:22 ;
 Agua 4:17 ;
 Perro Apaleao 3:22 ;
 Vivo En Un Saco 4:14 ;
 Toca Mi Cancin 4:39 ;
 Duerme Conmigo 3:21 ;
 Vive Y Deja Vivir 4:26 ;
 Mi Mundo En Tu Mano 3:24 ;
 Adis 4:48 ;
 Lo Loco 4:13 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298959" title="Lamond Murray" nonfiltered="3299" processed="3294" dbindex="118324">
Lamond Maurice Murray (20 d'abril de 1973, a Pasadena, Califrnia) s un jugador de bsquet que actualment s agent lliure de la NBA.

Murray va ser elegit en la setena posici del Draft de l'NBA de 1994 per Los Angeles Clippers, desprs d'una gran carrera en la Universitat de Califrnia. A part dels Clippers i Nets, ha jugat tamb en els Cleveland Cavaliers i als Toronto Raptors.

s cos de l'exjugador de la NBA Tracy Murray. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298961" title="Club Esportiu Palams" nonfiltered="3300" processed="3295" dbindex="118325">


El Club Esportiu Palams s un club de bsquet de la ciutat de Palams, a la comarca del Baix Empord.

 Histria .
L'actual Club Esportiu Palams de Bsquet es va fundar el 22 d abril de 1988 pels palamosins J. Lloret,  E. Sala, J. Dans i M. Gubert, per a donar continutat a la secci d aquest esport de la Salle Palams.

La primera temporada va tenir 7 equips dels quals l equip snior mascul va aconseguir el 3r lloc a 3a preferent. La temporada 1989-90 es pass a jugar al Pavell Municipal i es form un snior femen. El 1990-91 l equip snior mascul puja a Segona catalana sota la direcci de Sarrinat. La temporada 1991-92 el club organitza la fase final del Campionat de Catalunya cadet mascul (Valvi Girona, Cervera, Bara i Joventut) i el 1r torneig de Nadal Vila de Palams, el qual t continutat durant els quatre anys segents. La temporada 1992-93 l equip juvenil del club queda campi de Girona fase B sota la direcci de J. Dans; a ms es comena a organitzar el partit Valvi   Casademont d inici de temporada. El 1996-97 arriba a la presidncia J. Santamaria fins  a la temporada 2002-03, que pren la presidncia G. Ros i en la qual s'ha d'improvisar un snior mascul i un snior femen (en aquesta temporada l equip jnior qued campi de Catalunya sota la direcci de S. Sez). La temporada 2003-04 puja a Segona catalana l equip snior mascul, i a 3a catalana l'equip snior femen.

La temporada 2007-08, en el vint aniversari del club, desprs de pujar a Tercera Catalana, el snior mascul "Carnisseries Arnall" s'ha proclamat campi de lliga i campi de Catalunya, aconseguint novament l'ascens a Segona.

 Equips.

Snior Mascul "A".
L'equip Snior Mascul "A" s l'equip ms important del club giron. Actualment juga a Segona Catalana, on ha ascendit aquesta temporada desprs d'aconseguir el "doblet" a Tercera Catalana (Campi Tercera Catalana i Campi del Campionat de Catalunya de 3a Categoria) la temporada 2007-2008 sota la direcci de Llus Puig. Actualment s patrocinat per Carnisseries Arnall. Aquesta temporada amb l'ascens de categoria, l'entrenador s Llus Feliu, ex entrenador del Cass.

PLANTILLA 2008-2009

4 Marc Martinenc (pvot)

5 Fernando Brazo (aler)

7 Jordi "Keys" Xifra (pvot)

8 Jordi Acero (base)

9 Jordi Miralles (base)

10 Amat Calsina (base)

11 Guillem Gubert (pvot)

12 Manu Rocha (ala-pvot)

13 Marc Nieto (aler)

14 Marc Curto (pvot)

15 Roger Gubert (ala-pvot)

Jnior Mascul "A".
L'equip Junior Mascul "A" s l'equip mes important de categoria no snior del club giron. 

El seu xit ms important va ser el que va aconseguir la temporada 2002-2003 (Generaci jnior 85-86), quan va proclamar-se campi del Campionat Junior Mascul "A" Girona i del Campionat de Catalunya Junior Mascul, sota la direcci de Sergi Sez.

Actualment l'equip jugar tamb al Campionat Junior Mascul "A" Girona (Generaci Jnior 91-92) amb l'objectiu de superar el 6 lloc de la passada temporada, sota la direcci de Jordi Acero.

PLANTILLA 2008-2009

4 lex Castell (aler)

5 Albert Ribas (aler)

6 Franc Juanola (pvot)

7 Manu Jabalera (base)

8 Ral Carr (pvot)

9 Albert Jord (base)

10 David Crehuet (pvot)

11 Aitor Snchez (aler)

12 Salvi Bofill (pvot)

14 Gonzalo Aldell (aler)

16 David Mercader (aler)

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298962" title="Retrat de famlia (Voyager)" nonfiltered="3301" processed="3296" dbindex="118326">


El retrat de famlia, o retrat de planetes s una imatge del Sistema solar creada a partir de 60 fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en qu va fer l'ltima fotografia des que va comenar la seva missi per estudiar el sistema solar exterior. Aquestes imatges sn la font del conegut plid punt blau, una imatge de la terra. El conegut astrnom Carl Sagan, formava part de l'equip d'imatge de la Voyager.

Les imatges van ser fetes des d'una distncia d'aproximadament sis bilions de quilmetres i un angle de 32 graus sobre l'ellptica del pla. De les dues missions del programa Voyager, va ser la Voyager 1 l'escollida per a que dugus a terme la tasca de prendre les fotografies perqu la seva ruta passava pel pol nord del sistema solar, i per aix no tenia problemes per veure Jpiter, ja que aquesta posici la mantenia lliure de la llum solar.

En el mosaic sn visibles set cossos clestes. Aquests sn, de dreta a esquerra: Nept, Ur, el Sol, Venus, la Terra i Jpiter. Mart, Plut i Mercuri eren massa petits per a ser vistos a aquesta escala i distncia. 

La imatge no s vista al natural. Aix s degut a que les fotografies individuals van ser presses variant els temps d'exposici i a partir de diferents filtres per a que tinguessin el major detall posible. El Sol va ser fotografiat amb el filtre ms fosc i el menor temps d'exposici per evitar el deteriorament de la cmera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298964" title="Antoni Oliver" nonfiltered="3302" processed="3297" dbindex="118327">
Antoni Bisanyes va nixer a Inca l'any 1960. s diplomat per la Universitat de les Illes Balears en les Arts Escniques Aplicades a l'Ensenyament i a ms de tenir una llarga trajectria com a docent d'aquesta especialitat, destaquen unes quantes obres amb la seva signatura de la seva recent i curta trajectria com a dramaturg. Actualment s coordinador de guionistes de sries de ficci de la Televisi Autonmica Balear IB3.

Cofundador de les companyies teatrals Grup de Teatre Jutipiri i TIC (Teatre Independent de Ciutat)

Obres publicades.

Els venats venadetgen i qualque pic festegen (1994);
Cadasc a ca seva! (1995);
Vaja criatures (1997);
On ets? (1999);
Empresa familiar (2000);
Fins que l'amant ens separi (2001) ;
Dos mns (2003);
Amics (2006) (El Gall Editor);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298965" title="Antonello Gagini" nonfiltered="3303" processed="3298" dbindex="118328">
Antonello Gagini (1478 - 1536) va ser un escultor sicili, la famlia del qual anomenada Gangini va arribar a Siclia  a mitjan segle XV. Va ser el responsable d'algunes de les escultures sacres ms decoratives a l'illa, especialment a la regi de Messina.

Va estudiar amb el seu pare, el tamb escultor Domenico Gagini. La seva obra s notable pel carcter descriptiu de les figures religioses, incloent "Anunciaci", "Madonna amb el nen", "Madonna de les neus", i la "Aparici de la Creu  a Constant", que poden trobar-se al Palazzo Abatellis a Palerm. Tamb va treballar a la catedral de Palerm.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298968" title="Bonito" nonfiltered="3304" processed="3299" dbindex="118329">
Bonito s el quart lbum del grup Jarabe de Palo que va sortir a la venda l'any 2003. 

Canons.
  Intro;
  Yin Yang;
  Bonito;
  An no me toca;
  No s estar enamorado;
  Mira como viene;
  Cambia la piel;
  Bailar;
  En conexin;
  Las Cruces de Tijuana;
  Como peces en el agua;
  Palabras que se esconden;
  Camino;
  Emociones;
  Corazn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298970" title="Antonio Scaglione" nonfiltered="3305" processed="3300" dbindex="118330">
Antonio Scaglione va ser un arquitecte sicili del segle XVI, conegut per les seves obres a  estil gtic, que va continuar impulsant desprs que l'arquitectura renaixentista l'havia superada en popularitat. L'Esglsia de Santa Maria de Porto Salvo a Palerm, comenada en estil renaixentista per Antonello Gagini (1478-1536), va ser completada per Scaglione en estil gtic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298971" title="Ruta martima" nonfiltered="3306" processed="3301" dbindex="118331">
Es denomina ruta martima a l'empleada pels bucs mercants en el seu trfic comercial. 

Inicialment aquestes rutes van ser limitades a la navegaci costanera. Amb l'adveniment de la navegaci astronmica les rutes martimes es van internar ms i ms en alta mar fins a circumnavegar el globus.

Les rutes martimes sn el resultat de contemplar variats factors entre uns altres: 

Economia de combustible. ;
Factors climatolgics i oceanogrfics (corrents martims, estadstiques de vents predominants, presncia de gels flotants etc.). ;
Factors Legals (lnies de mxima crrega). ;
Proximitat a ports intermedis per al cas d'haver d'efectuar recalades foroses per a rebre assistncia o auxili de terra etc. ;

L'estudi de tots aquests factors fa que el gruix de la navegaci comercial es concentri en veritables corredors ocenics que uneixen els punts ms conspicus del globus quant a densitat de trfic. 

El canal de Panam, el estret de Gibraltar, el canal de Suez, el estret de Ormuz, el estret de Singapur, el estret de Magallanes, el estret de Torres el canal de la Mnega o el canal de Kiel per esmentar solament alguns.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298972" title="Fernando Moragues y de Manzanos" nonfiltered="3307" processed="3302" dbindex="118332">
Fernando Moragues y de Manzanos va nixer a Palma l'any 1856 i va morir al mateix lloc l'any 1931.

Biografia.
Va ser capell, no se sap si per vocaci o per necessitat,i va cursar els seus estudis eclesistics a Palma. Una vegada acabats va viatjar Argentina on hi va exercir de missioner. Tamb hi va fundar una parrquia de la qual en fou rector. 
Moragues va ser una persona molt erudita tenint la formaci de carcter autodidacta que va rebre. Aix i tot, dominava temes com l'art i la biologia. En aquest camp es coneixen dos articles publicats a  los Anales de la Sociedad Espaola de Historia Natural sobre Insectos de Mallorca (1894) i Colepteros de Mallorca (1889).

De Mallorca tamb es va entretenir en fotografiar la vila de Pollena, fotografies que han estat recollides posteriorment per El Gall Editor a travs d'una luxosa edici de Fotografies de Pollena dels anys XX. I s que La Pollena que es trob Fernando Moragues y de Manzanos gaudeix d'un encant i d'una complexitat que no t comparana amb cap altra poca histrica. Les seves instantnies abracen un arc cronolgic que va des de 1885 a 1928. Essencialment el primer ter del segle XX, encara que un major nombre de fotografies foren realitzades entre 1920 i 1928. A primer cop d'ull, ser fcil adonar-se que Moragues es va convertir en un testimoni de primera m de la transformaci qualitativa i gradual que experiment Pollena en aquelles dates. 

Una transformaci que, en bona mesura, marc per a sempre ms el tarann dels pollencins. Per si els canvis ressenyats no fossin prou importants, a partir de la Primera Guerra Mundial, el turisme internacional comen a fer acte de presncia a Pollena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298976" title="scar Espl i Triay" nonfiltered="3308" processed="3303" dbindex="118333">

scar Espl i Triay (Alacant, 5 d'agost de 1889 - Madrid, 6 de gener de 1976) fou un compositor valenci.

Biografia.

El 1903 es trasllad a Barcelona per estudiar enginyeria industrial i filosofia, per s'inici de molt jove en el mn de la msica sota el mestratge de Juan Latorre. L'obtenci d'un premi de composici el 1911 va fer que es decants definitivament per la msica i complet els estudis primer a Munic, on conegu Max Reger, i desprs a Pars, on fou alumne de contrapunt i composici de Camille Saint-Sans. Guany el primer premi de composici en el concurs internacional de Viena (1911) amb Suite llevantina, per a orquestra.

A partir del 1930 fou professor del Conservatori de Msica de Madrid i entre el 1931 i el 1936 presid la Junta Nacional de Msica. Desprs de la Guerra Civil Espanyola es trasllad a Brusselles; el 1946 fou nomenat director del Laboratori Musical Cientfic d'aquella ciutat i el 1948 la UNESCO li encarreg un estudi sobre l'establiment del diapas estndard.

El 1951 va tornar de l'exili. L'any segent ingress a l'Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando. El 1956 s elegit membre de l'Acadmie des Beaux-Arts de l'Institut de France i el mateix s'establ el Premi Internacional de Msica scar Espl. El 1962 fou nomenat director del Conservatori de Msica scar Espl d'Alacant.

Fou membre del consell internacional de la Unesco i president de la secci espanyola de la Societat Internacional per la Msica Contempornia.

Obra.

Possedor d'un ample catleg, hi figuren els gneres ms diversos: l'pera, el ballet, la msica orquestral, vocal, de cambra i per a piano. La msica de la seva terra natal, els grans corrents musicals amb els quals entr en contacte i la recerca d'un llenguatge personal sn els tres elements ms importants que caracteritzen la seva obra i trajectria. 

La seva producci s basada en gran part en una escala o escriptura molt original, inspirada en la msica popular d'Alacant. Les seves obres principals sn:
 la Sonata per a viol i piano (1913);
 un quartet per a cordes (1920);
 el preludi simfnic Don Quijote velando las armas (1924);
 la cantata escnica La nochebuena del diablo (1926), amb versi escnica del 1967;
 el ballet El contrabandista (1928);
 dues suites sobre temes populars per a orquestra de cordes (1931, 1933);
 la Sonata del sur (1943), per a piano i orquestra, obra que en la seva versi primitiva era per a piano;
 Sonata espanyola per a piano (1949);
 una Simfonia per a cor i orquestra (1950);
 el Segon concert per a corda (1956).

El 1924 reform la part musical de la Festa d'Elx. 

Per al costat de la seva obra musical cal no oblidar la seva faceta d'escriptor de canons i de llibres d'esttica musical; al llarg de tota la seva vida plasm el seu pensament musical, les seves inquietuds culturals i les seves idees esttiques en una srie d'escrits.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298977" title="De vuelta y vuelta" nonfiltered="3309" processed="3304" dbindex="118334">
De Vuelta y Vuelta s el tercer lbum del grup Jarabe de Palo que va sortir a la venda l'any 2001.

Canons.
 De Vuelta y Vuelta  (5:44)      ;
 Tiempo  (4:43)      ;
 En Lo Puro No Hay Futuro  (3:25)      ;
 Dos Das en la Vida  (6:21)      ;
 La Luz de tu Corazn  (4:18)      ;
 Completo Incompleto  (3:18)      ;
 Cara de Azul  (3:49)      ;
 Agustito con la Vida  (3:21)      ;
 De los Libros (No Se Aprende)  (3:09)      ;
 Viaje Para Locos  (4:23)      ;
 Mama  (7:48);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298979" title="Domenico Gagini" nonfiltered="3310" processed="3305" dbindex="118335">

Domenico Gagini (1449 - Palerm, 1492) va ser un escultor itali. Els Gagini van ser una famlia d'escultors, pintors i arquitectes que van treballar durant l'edat mitjana i el Renaixement. El primer registre que es conserva correspon a l'avi de Domenico, Beltrame Gagini, a la ciutat de Gnova a comenaments del segle XV, i els seus tres fills, Pietro, Giovanni i Pace. 

Domenico Gagini va ser el primer escultor de la famlia que va aconseguir fama internacional. Nascut a Bissone, al Ticino (actualment part de Sussa), va estudiar a Florncia amb Brunelleschi. Va retornar a Gnova el 1447, on va treballar en les escultures de l'Domo (cpula) de la catedral de Sant Joan Baptista. Al 1457 se'l recorda treballant a Npols per a Alfons d'Arag. Al 1463 arriba a Palerm,on va influir a l'arquitectura decorativa de l'illa, tasca que van seguir tamb els seus familiars Antonello i Antonio. 

Un dels treballs ms notables de Domenico Gagini s la decoraci del cor a la catedral de Palerm, que consisteix en una combinaci de vivaces figures dintre del relleu, ms un gran nombre de figures exemptes. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298980" title="1 m2" nonfiltered="3311" processed="3306" dbindex="118336">
1 m2 s el cinqu lbum del grup Jarabe de Palo que va sortir a la venta el 7 de novembre de 2004.

 Canons .
          
 1m2 (Slo o Bien Acompaado) (03:25) ;
 Romeo y Julieta (No Eran de Este Planeta) (04:19) ;
 Dicen (04:17) ;
 Mi Diario Personal (04:35) ;
 Que Bueno Que Bueno (04:13) ;
 El Caf de la Morena (03:26) ;
 Menos que un Amor, Ms que un Amigo (03:45) ;
 Escriban Ms Canciones (06:00) ;
 Entre las Barcas (03:51) ;
 Sale a Escena (02:49) ;
 Cry (If You Don't Mind) (08:22);

Cont la can oculta los ultimos 42 segundos







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298984" title="Antonio Gagini" nonfiltered="3312" processed="3307" dbindex="118337">
Antonio Gagini (1504 - 153?) va ser un escultor itali del segle XVI, membre d'una famlia d'escultors, pintors i arquitectes originaris de Gnova  i Florncia, on van aprendre el seu ofici. La famlia es va installar a Palerm des del 1463, i van tenir ampla influncia a l'arquitectura decorativa de Siclia. 

Un dels treballs de Gagini ms notables s l'arc decorat a la Capella de la Madonna del Santuari de l'Anunciaci a Trapani, que va completar en 1537. Exemples del seu treball es troben encara en diverses esglsies sicilianes, encara que molt s'ha perdut a causa dels terratrmols i bombardejos que va patir l'illa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298986" title="Parc Nacional Badia de Crowdy" nonfiltered="3313" processed="3308" dbindex="118338">
Badia de Crowdy es un parc nacional a Nova Gal.les del Sud (Austrlia), ubicat a 271 km al norest de Sydney i 45 km al nordest de Taree.

Dades.
Area: 102 km ;
Coordenades: ;
Data de Creaci: 15 de desembre de 1972;
Administraci: Servei per a la Vida Salvatge i els Parcs Nacionals de Nova Gal.les del Sud;
Categoria IUCN: II;


Enllaos externs.

Parc Nacional Badia de Crowdy ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298989" title="Grandes xitos (Jarabe de Palo)" nonfiltered="3314" processed="3309" dbindex="118339">
Grandes xitos s un lbum del grup Jarabe de Palo, publicat el 2003.

Canons.
  La Flaca;
  Grita;
  Depende;
  Tiempo;
  El Bosque De Palo;
  Perro Apaleao;
  Purasangre;
  Agua;
  Completo Incompleto;
  El Lado Oscuro;
  Dos Dias En La Vida;
  De Vuelta Y Vuelta;
  Duerme Conmigo;
  Agustito Con La Vida;
  En Lo Puro No Hay Futuro;
  El Lunar De Mara;
  A Lo Loco Con P. Tinto;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298993" title="Ciclisme en pista" nonfiltered="3315" processed="3310" dbindex="118340">

El ciclisme en pista s una prova del ciclisme que es caracteritza per disputar-se en un veldrom. Es fan servir bicicletes de pista, una mica ms altes que les de ruta, per evitar el fregament a les voltes. A diferncia de les bicicletes de ruta, les bicicletes de pista no tenen frens ni canvis, tenen piny fix, s a dir, els pedals continuen en moviment fins que s'atura la roda, com en les bicicletes de spinning, aconseguint frenar aplicant una mica de fora pel costat contrari del pedaleig.

 Proves de ciclisme en pista .
Velocitat individual.
Consisteix en un esprint d'una sola persona amb previ impuls d'una volta al veldrom; aquesta prova s de 200 metres. Segons la classificaci d'aquests 200 metres es fa una llista d'emparellaments (el millor temps contra el darrer, el segon contra el penltim...), crant aix un torneig per rondes. 
Velocitat per equips.
Prova en la qual un equip de tres integrants realitzen un esprint sense impuls previ. Quan el ciclista que va en primera posici finalitza la primera volta al veldrom deixa pas als seus dos companys, que vnen en fila rere seu; obrint-se a la part alta del veldrom. Llavors, el segon ciclista, i el tercer rere d'ell, recorre la segona volta. En finalitzar-la dna pas al tercer ciclista, el qual en finalitzar la tercera volta acaba la prova. Guanya l'equip que fa el millor temps. 
Quilmetre contrarellotge.
Consisteix en un esprint individual en el qual el ciclista ha d'arrencar des de zero, o sense impuls previ, amb l'objectiu de recrrer el nombre de voltes necessries fins a completar un quilmetre. s una prova en la qual no hi ha repesca ni sries eliminatries, cosa que la converteix en una de les ms extenuants, ja que el resultat s el final.
Persecuci individual.

Prova on dos ciclistes s'enfronten sobre una distncia determinada i prenen la sortida en dos punts oposats de la pista. El vencedor s aquell que aconsegueixi a l'altre corredor o, en el seu defecte, el que registri el millor temps. 
Persecuci per equips.
Prova on s'enfronten dos equips compostos per quatre ciclistes cada un en una persecuci sobre 4 km. Els equips prenen la sortida en dos punts oposats de la pista. Guanya l'equip que sumi millor temps o aquell el tercer corredor del qual relegui el tercer corredor del conjunt contrari.
Cursa per punts.
Cursa on es cobreixen entre 25 i 40 km, i on la classificaci final s'estableix pels punts sumats pels ciclistes en els esprints que tenen lloc cada cert nombre de voltes i per voltes guanyades. 
Keirin.
Prova en la qual diversos corredors disputen un esprint desprs d'haver efectuat un determinat nombre de voltes darrere d'un llanador en ciclomotor o amb bicicleta fins a assolir els 40 km/h, moment en qu el llanador abandona la pista i es produeix l'esmentat esprint (normalment sol ser de 2,5 voltes, tot i que pot variar segons la llargada de la pista del veldrom). 
Scratch.

Prova en la qual un grup d'uns 25 ciclistes competeixen entre s amb coneixement previ de les voltes que dura la prova. En una taula es mostra un compte enrere del nombre de voltes segons el ciclista que vagi al capdavant. Aquesta prova s final, ja que no t repesca. 
Madison.
s una variaci de la prova de puntuaci en la qual es participa per equips de dos ciclistes, en els quals noms un participa en un moment determinat. Es caracteritza per la forma en la qual es donen els "relleus", agafant-se del bra del company i aprofitant per augmentar l'acceleraci amb l'impuls. La mxima longitud a cobrir s de 50 km, realitzant-se sprints cada 5 km i puntuant els quatre primers. 

Vegeu tamb.
Veldrom;
Campionat del mn de ciclisme en pista;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298994" title="Lewis Wallace" nonfiltered="3316" processed="3311" dbindex="118341">

El General Lewis (Lew) Wallace (Brookville, Indiana, 10 d'abril de 1827   Crawfordsville, Indiana, 15 de febrer de 1905) fou un escriptor i militar nord-americ. Com a escriptor s conegut, principalment, per la seva clebre novella "Ben-Hur: A tale of the Christ", que va arribar a convertir-se en un best-seller abans de ser duta al cinema repetides vegades, de les quals destaca la magistral adaptaci realitzada per William Wyler. 

Abans d'escriure aquesta obra va desenvolupar una important vida militar i poltica. ALS 29 anys va ser triat senador. Com amilitar va partipar a la campanya de Mxic, i tamb a la Guerra de Secessi nord-americana, conduint les tropes de la Uni en la important Batalla de Monocacy, durant la defensa de la ciutat de Washington. Ja en la seva maduresa va arribar a ser governador de l'estat de Nou Mxic i ambaixador a Turquia. 

Com a escriptor va destacar com a autor de novelles histriques tals com "El Du Just" i "El Prncep de la ndia", que van tenir una bona acollida pels lectors si b no van arribar a l'xit de l'anteriorment esmentada Ben-Hur.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298996" title="La Torre de Fluvi" nonfiltered="3317" processed="3312" dbindex="118342">
La Torre de Fluvi s un poble del municipi de  Cubells, a la Noguera. El 2006 tenia una poblaci de 46 habitants (el 1986, 60 ).

L'esglsia, Sant Salvador de la Torre de Fluvi, depn de la parrquia de Cubells. Fa la festa major l'ltim diumenge d'agost . A la Torre tamb hi ha una casa de turisme rural, Ca l'Adri.

 Enllaos .
 Pgina web de l'ajuntament de Cubells;
 Fotografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="298998" title="Lievin-Bonaventure Proyart" nonfiltered="3318" processed="3313" dbindex="118343">
L'abat Lievin-Bonaventure Proyart (1743-1808) va ser un escriptor i religis francs catlic, monrquic, contrarevolucionari i antimanic. En 1808 va ser condemnat a la pres, (on va morir) per raons poltiques desprs de la publicaci del seu llibre sobre Llus XVI.

 Bibliografia .
 la Vie de Dcalogne, 1772.
 Souzi, 1772.
 l histoire de Loango, Kakongo et autres royaumes d Afrique, 1776.
 Vie du Dauphin pre de Louis XVI, 1780.
 la vie de Jean-Gabriel d Orlans de la Motte, 1788.
 Louis XVI Dtrn Avant D'Etre Roi, Ou Tableau Des Causes Ncessitantes De La Rvolution Franoise Et De L'Ebranlement De Tous Les Trnes ; Faisant Partie Intgrante D'Une Vie De Louis XVI Qui Suivra, 1800.

 Enllaos i referncies .
 La Politique tire de l Ecriture Sainte et le Discours sur l Histoire universelle dans la pense contre-rvolutionnaire. L exemple de l abb Proyart per Augustin Pic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299002" title="Francesc Serra de Gayeta" nonfiltered="3319" processed="3314" dbindex="118344">
Francesc Serra de Gayeta va nixer a Pollena el 1909.

Tot i que la seva famlia estava ben posicionada, la seva formaci va ser de carcter autodidacta. Aix i tot, des de ben jove va destacar per la seva vinculaci a la realitat social i cultural de Mallorca i, sobretot, de Pollena, ja qque va participar activament en la formaci d'institucions de carcter cultural com el Club de Solteros, el Club Pollena, la Societat Arqueolgica Lulliana o l'Obra Cultural Balear.

A partir de finals dels anys 60, coincidint amb la seva jubilaci professional, es dedic fermament a l'estudi de la histria de Pollena, mitjanant el qual en result un dels mxims exponents de la recuperaci historiogrfica local. Els seus articles varen ser publicats per El Gall Editor a Nova aportaci de la histria de Pollena l'any 2005. A ms tamb va deixar 29 articles de la mateixa temtica, a ms de tota una srie de treballs indits. Tots ells estaven centrats en temes de Pollena i abastaven un arc cronolgic que anava des del segle XVI fins el XX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299003" title="Feelings" nonfiltered="3320" processed="3315" dbindex="118345">

Feelings s el des lbum de David Byrne, que va sortir l'any 1997.

 Canons .
 Fuzzy Freaky;
 Miss America;
 Soft Seduction;
 Dance on Vaseline;
 Gates of Paradise;
 Amnesia;
 You Don't Know Me;
 Daddy Go Down;
 Finite=Alright;
 Wicked Little Doll;
 Burnt by the Sun;
 Civil Wars;
 They Are in Love;
 Gasolina - DAddy Yanky;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299004" title="Jaume Mesquida" nonfiltered="3321" processed="3316" dbindex="118346">

Jaume Mesquida va nixer a Palma l'any 1948, per sempre ha viscut a Manacor, ciutat amb la que se sent plenament identificat. Fonamentalment poeta, va collaborar devers tres anys en premsa local com articulista i s autor de lletres de canons musicades pel cantautor Josep Arnau Estrades. 

Obres publicades.
Poemas de voz acorralada (Pit de Roure, 1979);
Retorn cap en lloc (El tur, 1986);
La mirada transparent (El Tur, 1996);
Nmeros rojos (Huerga&Fierro, 1997);
Acrollam (Capaltard, 1999);
El Clau (El Tur, 2001);
En legtima defensa (Huerga&Fierro, 2002);
Paraules contra el silenci (Perifrics, 2002);
Filla de l'home, filla del vent (Ed. d'autor, 2003);
bol de silenci (El Tall, 2003);
bolo de silencio (Huerga&Fierro, 2003);
Vers un altre enlluernament (El Gall Editor, 2004);
Lletrada (El Tall, 2005);
Territorio de la infamia' (isla Varia, 2005);
Con los pies en el suelo/Amb els peus en terra (Huerga&Fierro, 2005);
Declivi de mirada (El Gall Editor, 2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299005" title="Parc Nacional de Paluma Range" nonfiltered="3322" processed="3317" dbindex="118347">
El Parc Nacional de Paluma Range s un parc nacional a Queensland (Austrlia), ubicat a 1188 km al nordest de Brisbane, a la ciudad de Thuringowa.

Dins del parc s'hi troben les catarates de Jourama, prop de l'autopista Bruce, entre Ingham i Townsville, a la secci nord del parc.

Dades.
rea: 107,00 km;
Coordenades: ;
Data de Creaci: 1994;
Administraci: Servei per a la Vida Salvatge de Queensland;
Categoria IUCN: II;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299015" title="Joan Cardona Romanos" nonfiltered="3323" processed="3318" dbindex="118348">
Joan Cardona Romanos va nixer a Barcelona l'any 1967 i va ser all on va comenar els seus estudis d'art, reconeguts per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va viatjar fins a Pars on es va especialitzar en literatura comparada amb estudis cursats a diferents universitats de la capital francesa. Actualment s professor de tallers d'escriptura creativa a alguns centres cvics de Barcelona i va fer classes de literatura comparada a la Universitat italiana TEUC. Des de fa anys, imparteix classes a la Universitat de Barcelona. Tamb ha impartit mltiples conferncies sobre autors importants de les literatures catalana, espanyola i universal. Evidentment, tamb ha conreat una gran tasca com a escriptor. 

Obres publicades.

Els silencis de Pars. XVI Premi 25 d'abril de narrativa curta Vila de Benissa. (Columna, 2006) ;
 L'home;
21 x 21 Contes de Barcelona (Edicions Proa, 2000);
 Dilegs intranscendents. Premi de teatre la Carrova. (Cossetnia Edicions, 2002);
 Una petita vida. Premi Vent de Port. (Pags Editors, 2003);
 Comps d'espera. XXV Premi Calldetenes. (March Editor, 2005);
 Paisatge en negre sobre fons blau (El Gall Editor, 2006);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299017" title="Parc Natural del Penyagolosa" nonfiltered="3324" processed="3319" dbindex="118349">

El parc natural del Penyagolosa s'extn per els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el Masss del Penyagolosa a la provncia de Castell. Aquest paratge de 1.094,45 hectrees fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 7 d'abril de 2006. 

L'origen del topnim Penyagolosa (Peagolosa en la zona de l'Alt Millars) es perd en el temps, per pareix que procedeix de l'evoluci del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscs), segons resen alguns documents com el relatiu a la donaci de Culla a l'ordre del Temple en 1213. 

Existeixen multitut de vestigis dels pobles que romaren i passaren per aques lloc; aix es localitzen pobles d'bers, restes de calades romanes i sobretot s'aprecien signes manifest del despoblament actual, pel que es tradueix en una prdua de valor cultural i histric del conjunt territorial.

L'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, est integrat per un conjunt arquitectnic d'estil neoclssic amb origen en el segle XIV, encara que la Cofradia de Sant Joan data del segle XVII. Tots els anys es celebren event amb centre en el Santuari, el ms conegut dels quals s l'antiga romeria de Els Pelegrins de les Useres, que se celebra cada ltim divendres d'abril.

No menys important s el patrimoni construit vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, del qual el conjunt poseex un gran valor histric i cultural.

 Orografia .
s un dels mites geogrfics del Pas Valenci, convertit en smbol de les terres agrestes de l'interior en agut contrast amb les planures litorals i les valls.
Representa un mite en la geografia del Pas Valenci i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradici valenciana. Amb els 1.813 metres, es tracta de la segona cima del Pas Valenci, noms lleugerament superada pel Alto de las Barracas, en el Javalambre valenci del Rac d'Adems. Es caracteritza per una orografia molt abrupta, sobretot en la vertent asomada al mar Mediterrani, dominant les fortes pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els floraments calcreus predominants.

El Masss de Penyagolosa presenta importants aspectes geolgics, tals com l'interesant seqncia estratigrfica, representativa de bona part del perode Cretcic, i els notables traos estructurals i geomorfolgics. Entre aquests ltims destaquen formes tpiques de periglaciarisme, aix com espectaculars formacions krstiques com el Poldj de Vistabella, el Cany del riu Montlle, el riu Carbo i distintes coves d'inters.

El Masss se sita en el forcall entre ambients biogeogrfics molts diversos. El seu carcter de transici entre l'interior i la costa, i tamb entre els secotr norteny i meridional del Pas Valenci, propicia una extraordinaria diversitat de flora i fauna. Aquest riquesa queda acrecentada per la forta impronta paisatgstica dels espessos boscs de les rostries en contrast amb els rasos de les cimes.

 Flora .
La vegetaci que es desenvolupa en funci de l'altitud. Per baix dels 1.000 metres dominen les formacions vegetals de carrasques i p carrasc, ben estructurades i amb una rica vegetaci arbustiva. Per damunt de la cota anterior, els pinars de p carrasc sn substituts pel p negral i el p rodeno, aquest ltim sobre sls descarbonatats. En aquestes altituds es freqent observar sabinars de sabina albar indicatives d'un clima ms continental. Cal destacar, la presncia del roure valenci, teix i tiler, aix com les interesants formacions de reboll sobre sls silcis.

 Fauna .
Entre la fauna associada a aquest ric ecosistema forestal i als seus escarps destaca la ornitofauna de grans rapaos dirnes i nocturnes, com l'guila reial i l'guila perdicera, objecte aquest ltim d'un seguiment especfic de les seves poblacions durant els ltims anys. Tamb es rellevant la presncia del piquituerto i de la xova piquirroja.

Entre els mamfers s important la presncia del gat monts, cabra montesa, jineta i teix. Menci apart mereix la major poblaci valenciana de rats penats troglodita. D'entre la fauna invertebrada sortixen les papallones isabelina i apolo.

 Enllaos interns .
 Penyagolosa;
 Barranc de la Pegunta;
 Parcs naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
Penyagolosa en Mendikat







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299018" title="Ctesibi" nonfiltered="3325" processed="3320" dbindex="118350">

Ctesibi d'Alexandria (Ctesbios en grec          /Ktsbios) va ser un inventor i matemtic nascut a Alexandria (Egipte) que va viure a la meitat del segle III aC, principalment en el regnat de Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Ctesibi va ser probablement el primer director del Museu d'Alexandria en l'poca de Ptolemeu I Soter i del seu successor Ptolemeu II Filadelf. 


Se sap poc de la seva vida i obra. El seu pare era barber i ell mateix hi va treballar durant part de la seva vida, per preferia la mecnica.

Contribucions a la tecnologia.
Se li atribueix            per sembla que ms aviat correspon a Her d'Alexandria o Her Alexandr (que podria ser el seu fill). Va descriure la fora elstica de l'aire per aplicar-la com a fora de moviment, escribint el primer tractat cientfic sobre aire comprimit emprant per a la seva elaboraci bombes pneumtiques (i fins i tot canons). Aquestes investigacions, juntament amb els assajos d'elasticitat de l'aire, li han concedit la fama de ser "pare de la pneumtica".  

Va inventar un mirall ajustable mitjanant una palanca de contraps. Les seves altres invencions sn relatives a la hidrulica, un orgue hidrulic (hydraulis,         ) considerat com el precursor del modern instrument musical, i va desenvolupar un rellotge d'aigua denominat clepsidra. La clepsidra tenia major precisi que qualsevol dels rellotges inventats fins al segle XVII, quan el fsic holands Christiaan Huygens va emprar un pndol per a regular la maquinria del rellotge. Tamb s'atribueix a Ctesibi el principi del sif. 

Els ltims cientfics de l'antiguitat que esmenten la seva obra sn Procle (que va comentar algunes obres d'Euclides) en el segle V, i Her d'Alexandria. D'ell, Ateneu de Naucratis en cita una recopilaci d'escrits, els Memorabilia, perduts amb el pas del temps. Vitrubi l'esmenta com autor d'alguna obra, per no es coneix el ttol.

 Enllaos externs .
 Plana web dedicada a l'orgue;
 Biografia ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299022" title="Copa Algarve 2008" nonfiltered="3326" processed="3321" dbindex="118351">

La Copa Algarve 2008 s la quinzena edici de la Copa Algarve, un torneig de futbol femen celebrat anualment a Portugal, el qual convida a altres seleccions.

Format.
Hi ha tres grups: l'A, el B i C.

Els grups A i B, formats per les vuit millors seleccions del torneig (repartides amb quatre a cada grup), mentre que el C t els equips ms dbils que es juguen les posicions des de la 7 a la 12.

Partits desprs de la primera fase.
Final: 1r A vs. 1r B;
3r-4t lloc: 2n A vs. 2n B;
5-6 lloc: 3r A vs. 3r B;
7-8 lloc: 1r C vs. 4t A;
9-10 lloc: 2n C vs. 4t B;
11-12 lloc: 3r C vs. 4t C;

Classificaci final.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299025" title="Princeton University Art Museum" nonfiltered="3327" processed="3322" dbindex="118352">

El  Princeton University Art Museum s una galeria d'art situada a la Universitat de Princeton, New Jersey. 

Fundat l'any 1882, el museu poseeix 60.000 obres d'art. El museu s conegut per la seva gran collecci d'art asitic, que inclou pintura xinesa i bronze treballat.

Enllaos externs.
Princeton University Art Museum ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299029" title="Getty Villa" nonfiltered="3328" processed="3323" dbindex="118353">

Getty Villa o The Getty Villa a Malibu, s el nom del centre dedicat a les arts i cultures de l'Antiga Grcia, Roma i Etruria, situat a Malib (Califrnia, Estats Units d'Amrica). Depn del Getty Center de Los Angeles, on s'hi troba la resta de colleccions artstiques aix com els seus serveis d'investigaci, restauraci, etc. 

La instituci deu el seu nom a l'empresari i filntrop nord-americ Jean Paul Getty, que va aportar els fons necessaris i la seva mansi de Malibu al Fidecoms J. Paul Getty (J. Paul Getty Trust), juntament amb les obres d'art que havia anat colleccionant des dels anys trenta del segle vint. En aquest lloc va inaugurar, en 1954, el Museu J. Paul Getty, que desprs va traslladar la seva seu principal al Getty Center. La mansi (coneguda en angls com "*Getty Villa"), s una recreaci de les viles d'estiueig de l'Imperi rom. Desprs de la seva reforma recent, va ser reoberta com seu de les colleccions arqueolgiques. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299030" title="Eptesicus" nonfiltered="3329" processed="3324" dbindex="118354">

Eptesicus s un gnere de ratpenats de la famlia Vespertilionidae.

Referncies.

 El gnere Eptesicus a l'IUCN. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299032" title="Simone Ghini" nonfiltered="3330" processed="3325" dbindex="118355">
Simone Ghini, conegut tamb com Simone Ghini I i com Simone I di Giovanni di Simone Ghini, va ser un escultor florent del Renaixement, nascut l'ant 1406 o el 1407.  Se'l coneix fonamentalment pel seu mausoleu al papa Mart V, situat a la Baslica de Sant Joan del Later, a Roma.  En companyia d'Antonio Filarete va fer unes portes de bronze per a la Baslica de Sant Pere, a la ciutat del Vatic.  

Giorgio Vasari a les seues Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes diu errniament que Simone era germ de Donatello.

Simone Ghini va morir l'any 1491.

 Referncies .
 Thieme, Ulrich and Felix Becker, editors, Allgemeines Lexikon der bildenden Knstler von der Antike bis zur Gegenwart. Reimpressi de l'edici de 1907, Leipzig, Veb E.A. Seemann Verlag, 1980-1986.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299033" title="Eptesicus andinus" nonfiltered="3331" processed="3326" dbindex="118356">

Eptesicus andinus s una espcie de ratpenat que viu a Belize, Colmbia, Equador, Per, Veneuela i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus andinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299034" title="Eptesicus bobrinskoi" nonfiltered="3332" processed="3327" dbindex="118357">

Eptesicus bobrinskoi s una espcie de ratpenat que viu a Iran, Kazakhstan, Turkmenistan i Uzbekistan. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 2000.  Eptesicus bobrinskoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299035" title="Eptesicus bottae" nonfiltered="3333" processed="3328" dbindex="118358">

Eptesicus bottae s una espcie de ratpenat que viu a Afganistan, Egipte, Iran, Iraq, Jordnia, Kazakhstan, Kirguizistan, Monglia, Oman, Pakistan, Arbia Saudita, Sria, Tadjikistan, Turquia, Turkmenistan, Uzbekistan, Iemen i, possiblement tamb, Djibouti, Eritrea, Somlia i Sudan.

Referncies.

 Benda, P. & Juste, J. 2004.  Eptesicus bottae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299036" title="Eptesicus brasiliensis" nonfiltered="3334" processed="3329" dbindex="118359">

Eptesicus brasiliensis s una espcie de ratpenat que viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus brasiliensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299037" title="Eptesicus dimissus" nonfiltered="3335" processed="3330" dbindex="118360">

Eptesicus dimissus s una espcie de ratpenat que viu a Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus dimissus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299038" title="Eptesicus floweri" nonfiltered="3336" processed="3331" dbindex="118361">

Eptesicus floweri s una espcie de ratpenat que viu a Mali i Sudan. 

Referncies.

 Jacobs, D., Cotterill, F.W., Taylor, P. & Fahr, J. 2004.  Eptesicus floweri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299041" title="Parri Spinelli" nonfiltered="3337" processed="3332" dbindex="118362">
Parri Spinelli (ca. 1387-1453) va ser un pintor itali del primer Renaixement, nascut a la Provncia d'Arezzo.  Son pare i mestre era Spinello Aretino (1350-1410), que va treballar a la Toscana.  Parri Spinelli va viure a Florncia des de l'any 1411 (o 1412) fins al 1419, i fou membre del taller de Lorenzo Ghiberti.  Esdevingu el pintor ms important d'Arezzo quan va tornar-hi.  Va morir l'any 1453 a la pronvncia d'Arezzo.  Les seues obres destaquen pels colors foscos i per les figures ms allargassades que les dels seus predecessors.

 Referncies .
 Encyclopedia of World Art, Nova York, McGraw-Hill, 1959-1987.
 Siren, Osvald, Pictures by Parri Spinelli, The Burlington Magazine for Connoisseurs, Vol. 49, No. 282 (Sep., 1926), 117-125.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.
 Zucker, Mark J., Parri Spinelli's Lost Annunciation to the Virgin and Other Aretine Annunciations of the Fourteenth and Fifteenth Centuries, The Art Bulletin, Vol. 57, No. 2 (Jun., 1975), 186-195.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299042" title="Braa (mesura)" nonfiltered="3338" processed="3333" dbindex="118363">
Una braa s una unitat de longitud nutica, usada generalment per a amidar la profunditat de l'aigua. Es diu braa, perqu equival a la longitud d'un parell de braos estesos. Actualment s considerada arcaica i imprecisa. 

En diferents pasos la braa t valors distints: una braa espanyola equival a 1,6719 metres, mentre que una braa anglesa, anomenada fathom en angls, equival a 1,8288 metres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299044" title="Eptesicus gobiensis" nonfiltered="3339" processed="3334" dbindex="118364">

Eptesicus gobiensis s una espcie de ratpenat que viu a Afganistan, Xina, ndia, Monglia, Pakistan i Rssia. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus gobiensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299045" title="Eptesicus guadeloupensis" nonfiltered="3340" processed="3335" dbindex="118365">

Eptesicus guadeloupensis s una espcie de ratpenat que viu a l'illa de Guadalupe. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus guadeloupensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299046" title="Eptesicus hottentotus" nonfiltered="3341" processed="3336" dbindex="118366">

Eptesicus hottentotus s una espcie de ratpenat que viu a Kenya, Lesotho, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Jacobs, D. & Cotterill, F.W. 2004.  Eptesicus hottentotus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299047" title="Stuart Kauffman" nonfiltered="3342" processed="3337" dbindex="118367">
Stuart Alan Kauffman (28 de setembre de 1939) fou un bileg teric. 

Bibliografia.
(1991)  "Antichaos and Adaptation," Scientific American.
(1993) Origins of Order: Self-Organization and Selection in Evolution. Oxford University Press.  Technical monograph.  ISBN 0-19-507951-5;
(1995) At Home in the Universe. Oxford University Press.  Popular treatment of many of the ideas in Origins. ISBN 0-19-511130-3;
(2000) Investigations. Oxford University Press. Speculative definitions of life. ISBN 0-19-512105-8;
(2004) Prolegomenon to a General Biology (a section from Investigations), in William A. Dembski, Michael Ruse, eds., Debating Design: From Darwin to DNA. Cambridge University Press. ISBN 0-521-82949-6;
(2004) Autonomous Agents a John D. Barrow, P.C.W. Davies, and C.L. Harper Jr., eds., Science and Ultimate Reality: Quantum Theory, Cosmology, and Complexity. Cambridge University Press.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299048" title="Eptesicus innoxius" nonfiltered="3343" processed="3338" dbindex="118368">

Eptesicus innoxius s una espcie de ratpenat que viu a l'Argentina, Equador i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus innoxius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299049" title="Lazzaro Vasari" nonfiltered="3344" processed="3339" dbindex="118369">
Lazzaro Vasari (1399-1468), tamb conegut com Lazzaro Taldi i com Lazzaro di Niccol de' Taldi, va ser un pintor itali nascut a la Provncia d'Arezzo.  Son pare era un terrissaire, i va ser pare de Giorgio Vasari I.  El pintor Luca Signorelli (1441-1523) era nebot seu, i l'historiador de l'art i pintor Giorgio Vasari era besnt seu.   

L'obra ms coneguda de Lazzaro Vasari s el fresc de sant Vicent Ferrer a la Baslica de Sant Domnec d'Arezzo.  Va morir a Arezzo l'any 1468 i va ser enterrat a la Capella de Sant Jordi de la mateixa ciutat.

 Referncies .
 Bnzit, Emmanuel, ed., Dictionnaire critique et documentaire des Peintres, Sculpteurs, Dessinateurs et Graveurs. Originally published 1911-1923, Pars, Librairie Grnd, 1976.
 Thieme, Ulrich and Felix Becker, editors, Allgemeines Lexikon der bildenden Knstler von der Antike bis zur Gegenwart. Reimpressi de l'edici de 1907, Leipzig, Veb E.A. Seemann Verlag, 1980-1986.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299050" title="Eptesicus matroka" nonfiltered="3345" processed="3340" dbindex="118370">

Eptesicus matroka s una espcie de ratpenat que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 2000.  Eptesicus matroka. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299052" title="Eptesicus nasutus" nonfiltered="3346" processed="3341" dbindex="118371">

Eptesicus nasutus s una espcie de ratpenat que viu a l'Afganistan, Iran, Iraq, Oman, Pakistan, Arbia Saudita i Iemen. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus nasutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299054" title="Eptesicus nilssoni" nonfiltered="3347" processed="3342" dbindex="118372">

Eptesicus nilssoni s una espcie de ratpenat que viu a Eursia (des de Anglaterra fins a l'illa d'Hokkaido i el nord de l'ndia).

Referncies.

 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299058" title="Eptesicus pachyotis" nonfiltered="3348" processed="3343" dbindex="118373">

Eptesicus pachyotis s una espcie de ratpenat que viu a la Xina, ndia, Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Eptesicus pachyotis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299059" title="Eptesicus platyops" nonfiltered="3349" processed="3344" dbindex="118374">

Eptesicus platyops s una espcie de ratpenat que viu a Nigria i, possiblement tamb, a Guinea Equatorial i Senegal. 

Referncies.

 Schlitter, D. 2004.  Eptesicus platyops. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299060" title="Rosario Gagliardi" nonfiltered="3350" processed="3345" dbindex="118375">
Rosario Gagliardi (1698 - 1762) va ser un arquitecte nascut a Siracusa, Siclia. Va ser un dels principals arquitectes que va treballar en el barroc sicili. 

Malgrat no haver abandonat mai l'illa, la seva obra mostra un gran coneixement de l'estil, que va desenvolupar partint de la influncia de Bernini. Quan s'analitza el seu disseny de l'esglsia de Sant Jordi a Modica, i la baslica amb cpula de Sant Jordi a  Ragusa (dissenyada el 1738, construda entre 1744 i 1766) sembla increble que mai hagi viatjat fora de Siclia. La forma en la qual es va desenvolupar el barroc sicili es deu parcialment a l'xit del seu treball. Es considera que aquests edificis van ser els prototips per a totes les altres esglsies de la regi. Gagliardi va ser tamb responsable d'altres diverses esglsies i palazzi a Noto  i d'altres llocs de l'illa.
Referncies.
Salvatore Boscarino, "Rosario Gagliardi e l'architettura in Sicilia nella prima met del Settecento" en Annali del Barocco in Sicilia: "Rosario Gagliardi e l'architettura barocca in Italia e in Europa", 3 (Gangemi Editore 1996).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299061" title="Eptesicus tatei" nonfiltered="3351" processed="3346" dbindex="118376">

Eptesicus tatei s una espcie de ratpenat que viu a l'ndia. 

Referncies.

 Participants of CBSG CAMP Workshop: Status of South Asian Chiroptera 2004.  Eptesicus tatei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299064" title="Scotoecus" nonfiltered="3352" processed="3347" dbindex="118377">

Scotoecus s un gnere de ratpenats de la famlia Vespertilionidae.

Espcies.

 Scotoecus albigula ;
 Scotoecus albofuscus ;
 Scotoecus hindei ;
 Scotoecus hirundo ;
 Scotoecus pallidus ;

Referncies.

 El gnere Scotoecus a l'IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299066" title="Scotoecus albigula" nonfiltered="3353" processed="3348" dbindex="118378">

Scotoecus albigula s una espcie de ratpenat que viu a Angola, Kenya, Malawi, Moambic, Somlia, Uganda i Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Jacobs, D. & Cotterill, F.W. 2004.  Scotoecus albigula. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299067" title="Manel Mayoral" nonfiltered="3354" processed="3349" dbindex="118379">
Manel Mayoral (Verd, 1944) comena a dedicar-se al mn de les antiguitats i de l'art a Tarragona el 1979, ciutat a la qual es trasllada a l'edat de 35 anys procedent de Trrega. A Tarragona obre al carrer de Santa Anna un local destinat a la venda d'antiguitats i, posteriorment, a exposicions de pintura. All desenvolupa la seva gran afici: aplegar objectes antics. 

El 1987 va a viure a Barcelona, i un parell d'anys ms tard inaugura la Galeria d'Art Manel Mayoral, al carrer de Consell de Cent. s a partir d'aleshores que assoleix ser un dels referents en el mn de l'art. Parallelament, dna una projecci ms mplia a les seves colleccions, destacant-ne la de futbol. Aix, el 1999 decideix impulsar la creaci a Verd del Museu de Joguets i Autmats que obre les seves portes l'any 2004, esdevenint un dels museus ms importants del mn en la seva temtica.

Mayoral ha colleccionat al llarg de la seva vida objectes singulars i tots ells estretament vinculats amb els seus orgens a Verd (Urgell) i les seves aficions i interessos.

Vegeu tamb.
Jordi Mayoral;

Enllaos externs.
 Plana del Museu de Joguets i Autmats;
 Web Coleccin Futbol;
 Web Galeria d'Art Manel Mayoral;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299068" title="Scotoecus albofuscus" nonfiltered="3355" processed="3350" dbindex="118380">

Scotoecus albofuscus s una espcie de ratpenat que viu a Benn, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Kenya, Malawi, Moambic, Nigria, Senegal, Sierra Leona, Sud-frica, Sudan, Tanznia i Uganda. 

Referncies.

 Jacobs, D. 2004.  Scotoecus albofuscus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299070" title="Scotoecus hirundo" nonfiltered="3356" processed="3351" dbindex="118381">

Scotoecus hirundo s una espcie de ratpenat que viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Gmbia, Ghana, Kenya, Malawi, Moambic, Nigria, Senegal, Sierra Leona, Somlia, Sudan, Tanznia, Uganda i Zmbia. 

Referncies.

 Jacobs, D. 2004.  Scotoecus hirundo. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299071" title="Scotoecus hindei" nonfiltered="3357" processed="3352" dbindex="118382">

Scotoecus hindei s una espcie de ratpenat que viu al Camerun, Repblica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Nigria, Somlia, Sudan, Tanznia i Zmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Jacobs, D., Cotterill, F.W. & Taylor, P. 2004.  Scotoecus hindei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299073" title="Scotoecus pallidus" nonfiltered="3358" processed="3353" dbindex="118383">

Scotoecus pallidus s una espcie de ratpenat que viu a Bangladesh, ndia i Pakistan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Participants of CBSG CAMP Workshop: Status of South Asian Chiroptera 2004.  Scotoecus pallidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299074" title="Antonello da Messina" nonfiltered="3359" processed="3354" dbindex="118384">


Antonello da Messina, nat Antonello di Giovanni di Antonio (Messina, c. 1430   febrer de 1479) va ser un pintor sicili del Renaixement. La seua obra palesa una punyent influncia de la pintura flamenca. Va influir en el desenvolupament de la pintura del nord d'Itlia, especialment de Vencia, el que resulta poc com per a un pintor de la Itlia meridional de l'poca.

Biografia.
Va nixer a Messina al voltant de 1429-1431, fill de Giovanni de Antonio Mazonus i de Garita (Margherita). Probablement va aprendre la pintura a la seua ciutat natal i a Palerm.

Al voltant de 1450, segons una carta de 1524 de l'humanista napolit del Renaixement Pietro Summonte, va ser deixeble del pintor Niccol Colantonio a Npols, aleshores un dels ms importans centres de l'art renaixentista. 

Al voltant de 1455 va pintar l'anomenada Crucifixi de Sibiu, que va ser inspirada pels Calvaris Flamencs i que es conserva actualment al Muzeul de Art  de Bucarest. De la mateixa poca s la Crucifixi del Museu Reial d'Anvers: les seues primeres obres palesen una marcada influncia flamenca, que avui dia s'atribueix al seu mestre Colantonio i a les obres de Roger van der Weyden i Jan van Eyck que pertanyien al patr de Colantonio, Alfons el Magnnim. El seu bigraf Vasari narra que Antonello va veure a Npols una pintura a l'oli de Jan Van Eyck (El Trptic Lomellini) pertanyent al rei Alfons el Magnnim, i que, com es va sentir colpit per la nova tcnica, se'n va anar als Pasos Baixos per a adquirir-ne el coneixement de la m de deixebles de Van Eyck, per aquest episodi s'ha posat en dubte i avui dia la seua verosimilitud est desacreditada. 

Dos anys desprs, Antonello va rebre la primera comanda com a artista independent, un estandart per a la Confraternit di San Michele dei Gerbini, a Reggio de Calbria. En aquesta poca, Antonello ja s'havia casat, i el seu fill Jacobello ja havia nascut.

L'any 1460, se sap que el pare d'Antonello va llogar un bergant per portar el pintor i la seua famlia des d'Amaltea, una ciutat de Calbria. En aquest any, Antonello pint l'anomenada Madonna Salting, en la qual la iconografia estndard i l'estil flamenc s'obvien en favor d'una major atenci a les proporcions volumtriques de les figures, probablement degut a la influncia d'algunes obres de Piero della Francesca. Tamb d'al voltant de 1460 sn les dues petites taules que representen Abraham visitat pels ngels i Sant Jeroni Penitent actualment al Museo Nazionale della Magna Grecia de Reggio de Calbria. L'any 1461 el seu germ ms menut, Giordano, va entrar al seu taller, signant un contracte de tres anys. A aquest any pertany una Mare de Du amb Infant per al noble de Messina Giovanni Mirulla; quadre actualment perdut.

Entre 1465 i 1470, va fer un Retrat d'un home, actualment a Cefal. Els seus retrats destaquen pel seu s caracterstic de la vista a tres quarts del rostre, tpica de l'escola flamenca, mentre que prcticaments tots els italians empraven el posat de perfil tpic de les medalles. Al voltant de 1470 Antonello viatj a Vencia per veure les pintures de Giovanni Bellini.



En aquest any va fer la seua primera obra signada i datada,  el Salvator Mundi. Retornat a Siclia, va fer el Polptic de Sant Gregori.

L'any 1474 va pintar una Anunciaci, actualment conservada a Siracusa, i el Sant Jeroni al seu estudi, una de les seues obres ms clebres. L'any segent va traslladar-se a Vencia, estada que no va interrompre fins a la tardor de 1476. Les seues obres d'aquest perode comencen a mostrar una major atenci envers la figura humana, tan pel que fa a l'expressivitat com a l'anatomia, en sintonia amb la influncia de Piero della Francesca i Bellini.

Les seues obres ms clebres daten d'aquest perode, incloent-hi el Condottiero (Louvre, illustraci), el Retaule de San Cassiano i el Sant Sebasti.

L'any 1476 va tornar breument a Siclia, on va pintar la famosa Vergine Annunciata, actualment conservada al Palazzo Abatellis de Palerm.

Va morir a Messina l'any in 1479: el seu testament data de febrer d'aquest any, i se sap que no va viure ms de dos mesos desprs de dictar-lo. Alguna de les seues darreres obres van quedar inacabades, per van ser completades pel seu fill Jacobello.


Estil i influncia.
L'estil d'Antonello destaca per la seua amalgama, no sempre reeixida, de la simplicitat italiana i la cura pel detall prpia de la pintura flamenca.  Va exercir una important influncia en el desenvolupament de la pintura italiana, no noms per la introducci d'elements flamencs sin tamb per la transmissi de les tendncies flamenques. Tot i aix, desprs de la seua mort no va deixar una escola de pintura estructurada que segus el seu estil, amb l'excepci del pintor sicili Marco Costanzo.

Obres selectes.
Crucifixi de Sibiu (1455) - Muzeul de Art, Bucarest;
Crucifixi (1455) - Oli sobre taula 52.5 x 42.5 cm, Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers;
Abraham visitat pels ngels - Museo della Magna Grecia, Reggio de Calbria;
Ecce Homo (c. 1470) - Pintura al tremp i a l'oli sobre taula, 42.5 x 30.5 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Ecce Homo (1470) - Pintura al tremp i a l'oli sobre taula, 40 x 33 cm, Galleria Nazionale di Palazzo Spinola, Gnova;
Sant Jeroni Penitent - Diverses tcniques sobre fusta, 40.2 x 30.2 cm, Museo della Magna Grecia, Reggio de Calbria;
Ecce Homo (c. 1473) - Pintura al tremp sobre taula, 19.5 x 14.3 cm, Collecci privada, Nova York;
Retrat d'un home (1474) - Oli sobre fusta, Staatliche Museen, Berln;
Mare de Du amb Infant (Madonna Salting) - Oli sobre fusta, 43.2 x 34.3 cm, National Gallery, Londres;
Retrat d'home (1474) - Oli sobre fusta, 32 x 26 cm, Staatliche Museen, Berln;
Sant Jeroni al seu estudi (c. 1474) - Oli sobre fusta, 46 x 36,5 cm, National Gallery de Londres;
Ecce Homo (1475) - Oli sobre taula, 48.5 x 38 cm, Collegio Alberoni, Piacenza;
Retrat d'un home (Il Condottiere) (1475) - Oli sobre fusta, 35 x 38 cm, Museu del Louvre, Pars;
Crucifixi (1475) - Wood, 42 x 25,5 cm, National Gallery de Londres;
Retrat d'un home (c. 1475) - Oli sobre fusta, Galeria Borghese, Roma;
Retrat d'home (c. 1475) - Oli sobre taula, 36 x 25 cm, National Gallery de Londres;
Retrat d'un home (1475-1476) - Oli sobre taula, 28 x 21 cm, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid;
Retaule de San Cassiano (1475-76) - Oil on panel, Kunsthistorisches Museum, Viena;
Crist mort subjectat per un ngel (1475-78) - Taula, 74 x 51 cm, Museu del Prado, Madrid;
Christ a la Columna (c. 1475-1479) - Oli sobre fusta, 25,8 x 21 cm, Museu del Louvre, Pars;
Mare de Du de l'Anunciaci -Oli sobre taula, Alte Pinakothek, Munic;
Retrat d'un home (1476) - Oli sobre taula, Museo Civico d'Arte Antica, Tor;
Vergine Annunciata (c. 1476) - Oli sobre fusta, 45 x 34,5 cm, Museo Nazionale, Palerm;
Sant Sebasti (1477-1479) - Oli sobre llen transferit a taula, 171  85 cm, Gemldegalerie Alte Meister de Dresden;
Retrat d'un home jove (c. 1478) - Taula, 20.4 x 14.5 cm, Staatliche Museeun, Berln;

Notes.


Referncies.
 ;

 Enllaos externs .

Antonello da Messina a "History of Art" ;
Antonello da Messina - Biografia i obres ;
Article de The Guardian sobre el "Retrat d'un home" ;
Article a la revista Best of Sicily sobre  Antonello da Messina i la tcnica de pintura al tremp d'ou / oli ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299078" title="Miniopterus tristis" nonfiltered="3360" processed="3355" dbindex="118385">

Miniopterus tristis s una espcie de ratpenat que viu a Indonsia, Papua Nova Guinea, Filipines, les Illes Salom i Vanuatu. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 1996.  Miniopterus tristis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299080" title="Petquia" nonfiltered="3361" processed="3356" dbindex="118386">
Les petquies (del grec         , "emplastre"), sn petits punts de sang cutanis. Inicialment sn de color vermell, violaci o tirant a negre per poden canviar a verd, groc i marr a conseqncia dels canvis qumics que pateix la sang.

 Causes .

La seva presncia es deu a una fragilitat anormal dels capillars de la pell. Cada cop que aquests vasos es trenquen es perd una petita quantitat de sang i aix s el que queda com a punts en la pell. Hi influeixen diferents causes:

 Externes: ;
 D'influncia parsitria;
 Mecniques;

 Internes:
 Infeccions o malalties vriques;
 Afeccions nervioses;
 Carncies vitamniques;
 Intoxicacions;
 Allrgies;
 Tractaments mdics;
 Envelliment;

No donen clnica i normalment desapareixen quan la causa de la seva aparici s tractada adequadament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299081" title="Ribadesella" nonfiltered="3362" processed="3357" dbindex="118387">

Ribadesella (en asturi Ribesella o Ribeseya) s un concejo d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'est amb Llanes, al sud amb Cangas de Ons y Parres i a l'oest amb Caravia. Fundada per Alfons X el Savi fou un dels principals ports asturians del segle XIX.
El concejo consta tamb de nombroses empreses dedicades a l'esport d'aventura, com el piragisme, l'espeleologia o l'escalada. El primer dissabte d'agost desprs del dia 2 se celebra el fams Descenso Internacional del Sella, on acudeixen esportistes de tot el mn i se celebra una gran festa local.

Tamb aquest concejo destaca per la varietat turstica que ofereix, i sobretot per les activitats al voltant de la Cueva de Tito Bustillo, famosa per les seves pintures prehistriques.


Enllaos externs.

Federaci Asturiana de Concejos;
Belonweb, Astries, Ribadesella;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299085" title="Francesc Jeroni Benet Franc" nonfiltered="3363" processed="3358" dbindex="118388">

Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitt de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554. Se'n desconeixen ms dades biogrfiques.

En aquest trienni continuaren els assetjaments de la flota turca al Mediterrnia. Amb tot, les tensions internes es produeixen entre la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent enfrontats amb el virrei de Catalunya, Pere Afan de Ribera, duc d'Alcal de los Gazules. En novembre de 1554, el virrei marxa a Perpiny i deixa al mestre de camp Guevara com a lloctinent de capit general de Barcelona, qui colloc defenses a les drassanes i al Consell de Cent. Aix disgusta al conseller en cap que era a qui li corresponia convocar la Coronela per a defensar el territori. Aquests incidents es reproduren crnicament en 1555 quan el Consell de Cent es neg a cedir el control dels portals de les muralles de Barcelona i quan l'amenaa turca de juliol de 1555 torn a requerir l'organitzaci de la defensa civil. Les reiterades pretensions dels estaments reials d'anular els sistemes de mobilitzaci per poder tenir sota control del virrei als cavallers toparen contnuament amb la Generalitat i el Consell amb un paper important de Llus de Requesens i Ziga i Ferran de Sardenya, membres del bra militar.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299086" title="Miniopterus manavi" nonfiltered="3364" processed="3359" dbindex="118389">

Miniopterus manavi s una espcie de ratpenat que viu a Madagascar i a les Comores. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 2000.  Miniopterus manavi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299087" title="Miniopterus majori" nonfiltered="3365" processed="3360" dbindex="118390">

Miniopterus majori s una espcie de ratpenat que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 2000.  Miniopterus majori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299088" title="Miniopterus gleni" nonfiltered="3366" processed="3361" dbindex="118391">

Miniopterus gleni s una espcie de ratpenat que viu a Madagascar. 

Referncies.

 Chiroptera Specialist Group 2000.  Miniopterus gleni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 30 d'abril del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299090" title="Taxiarca" nonfiltered="3367" processed="3362" dbindex="118392">
Taxiarca (plural llat taxiarchi) fou un oficial militar d'Atenes, proper al rang d'estrateg; eren tamb, com els estrategs, deu en nombre  un per cada tribu, i eren escollits de la mateixa manera que els strategi. En temps de guerra cadascun dirigia la infanteria de la seva tribu i sovint eren cridats pels strategi per participar en els consells de guerra; en temps de pau ajudaven als estrategs en la lleva de soldats i en alguns altres deures. 

Del seu comandament els taxiarques eren anomenats  que era tamb el nom de la principal divisi dels hoplites atenencs (n'hi havia doncs deu, per cadascuna tenia un nombre variable de soldats o variava segons la guerra). Aquesta divisi en altres estats grecs corresponia a una fracci ms petita de tropes. 

Els  eren una subdivisi dels   i els seus caps,   eren nomenats segurament pels taxiarques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299091" title="Terminlia" nonfiltered="3368" processed="3363" dbindex="118393">
Terminlia (Terminalia) fou un antic festival roma en honor del deu Terminus, que era la detat tutelar de les fronteres.

La seva esttua era una simple pedra posada al terra per marcar el lmit entre dos propietats adjacents. En el festival els dos propietaris dels llocs on hi havia aquestes pedres-esttues, la coronaven amb garlandes i formaven una mena d'altar on feien ofrenes de gra, mel i vi i sacrificaven un be o un porc; acabaven cantant al deu. 

El festival pblic es feia a la sexta pedra de la via entre Roma i Laurentum, suposadament perqu aquesta fou l'extensi antiga del territori rom en aquesta direcci. El festival se celebrava el 23 de febrer, el dia abans del regifugium. El mes de febrer era el darrer de l'any rom i quan es va establir el mes de mercodonius intercalat, els cinc darrers dies de febrer es van afegir al nou mes, el que va convertir el 23 de febrer en el darrer dia de l'any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299092" title="Tetrarca" nonfiltered="3369" processed="3364" dbindex="118394">
Tetrarca (Tetrarcha, plural Tetrarches)  fou una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un pas, per exemple a Tesslia dividida en quatre tetrarquies (restaurades per Filip II de Macednia).

Cadascuna de les tres tribus glates que es van establir a Frgia (formant el pas de Galcia) estava dividida en quatre tetrarquies, divisi que va romandre fins al final de la repblica romana quan els dotze tetrarques foren eliminats i substitut per un nic governant (Deiotarus I) que va conservar el ttol de tetrarca; algunes tribus de Sria eren regides per tetrarques i alguns prnceps herodians van governar zones de Palestina amb aquest ttol. Aquestos tetrarques abans dependents van ser reconeguts com a sobirans clients romans, per amb la plena propietat de la terra.

Sota l'Imperi Rom el ttol de tetrarca es va donar a alguns prnceps tributaris que no tenien prou importncia per ser designats reis; el ttol era equivalent a filarca i etnarca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299093" title="Talsia" nonfiltered="3370" processed="3365" dbindex="118395">
Talsia (Thalysia) fou un festival celebrat a Grcia en honor de Dions i Dmeter (o segons algunes referncies solsament de Dmeter). Del seu desenvolupament no se'n tenen detalls o els pocs coneguts sn a vegades contradictoris.

Es celebrava a la tardor de cada any, desprs de la collita, per agrair als deus per els beneficis que els havien concedit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299094" title="Johann Martin Schleyer" nonfiltered="3371" processed="3366" dbindex="118396">
Johann Martin Schleyer (18 de juliol de 1831 - 16 d'agost de 1912) fou un sacerdot catlic alemany que va crear el Volapk, una llengua artificial.



Desprs de ser ordenat sacerdot el 1856, Schleyer va dur a terme la seva tasca pastoral en diverses parrquies. Durant la Kulturkampf (conflicte entre l'Estat i l'Esglsia), fou arrestat i va passar quatre mesos a la pres (el 1875) per predicar contra el socialisme sent parroqui de Krumbach. Posteriorment, entre 1875 i 1885 treball a la parrquia de Sant Pere i Sant Pau a Litzelstetten (a la vora del llac Constanza), on el 1879 tingu la idea de crear una llengua que facilits les relacions entre pobles, a la que desprs anomenaria volapk. Ms tard, Schleyer diria que va ser Du qui el va guiar en aquesta tasca. 

Schleyer tamb era editor de la revista de poesia catlica Sionsharfe. El 1885, es retir degut a problemes de salut i el 1894 el papa Lle XIII el va fer prelat. Va morir a Constanza el 1912.

El 2001 es va fundar el Comit Internacional per la beatificaci del prelat Johann Martin Schleyer (1831-1912).

 Enllaos externs .
Pgina sobre Schleyer (en alemany, angls i esperanto);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299095" title="Targlia" nonfiltered="3372" processed="3367" dbindex="118397">
Targlia (Thargelia) fou un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion, en honor d'rtemis i Apollo (l'Apollo Dlic). L'escolstica d'Aristfanes diu que estava dedicat a Hlios i les Hores.

El festival de la Targlia en estricte sentit, es feia el dia 7, i el dia anterior era de purificaci. El dia de la purificaci es mataven dues persones, una en honor dels homes i una de les dones, reminiscncia d'antics ritus; no s clar si les dues vctimes eren homes o era un home i una dona; les vctimes eren portades fora de la ciutat a un lloc prop de la mar acompanyats d'una particular melodia tocada per flautistes; el coll del que moria pels homes era rodejat per una garlanda de figues negres; i el que moria per les dones de figues blanques; en el trajecte rebien formatge, figues i galetes per menjar finalment eren cremats en un pira funerria i les cendres tirades al mar o al vent. Encara que de la majoria dels relats sembla que el sacrifici era cada any, t ms credibilitat el de Tzetzes, que deixa entendre que noms es feia quan es produa una gran calamitat com una plaga o una fam.  Les vctimes eren segurament criminals condemnats a pena de mort, encara que en temps molt antics potser no era aix, i segurament eren persones amb defectes fsics o persones que s'oferien voluntriament als deus.

El segon dia de la Targlia, o dia propi de la festa, es feia una process amb uns concursos en qu el guanyador rebia un premi que havia d'oferir al temple d'Apollo. Era costum en aquest dies registrar les adopcions igual com a l'apatria es registraven els fills propis.

Istre de Cirene diu que el seu origen era que un home anomenat Farmacos va fer un robatori al temple d'Apollo i fou sorprs per homes d'Aquilles que el van apedregar, fet que fou commemorat a la Targlia; Helladi en canvi diu que el seu origen era per purificar la ciutat contra les malalties infeccioses arrel d'una plaga que va afectar a Atenes a la mort de cretenc Andrgen.

Un festival similar que segurament imitava la Targlia, es feia a Masslia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299096" title="Guirguillano" nonfiltered="3373" processed="3368" dbindex="118398">

Guirguillano   s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Salinas de Oro, Guesalaz i Bidaurreta, al sud amb Zirauki, Maeru i Artazu, al E. con los de Puente la Reina i Belaskoain i a l'oest amb Guesalaz i Zirauki. Est format pels concejos d'Echarren de Guirguillano i Guirguillano i per l'indret d'Argiariz.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299097" title="Teofania (festival grec)" nonfiltered="3374" processed="3369" dbindex="118399">
La Teofania fou un festival celebrat a Delfos en el qual els habitants de la ciutat omplien el recipient (crater) que havia estat presentat al temple com a ofrena per al rei Cressos de Ldia.

La Teofania era considerada una celebraci pel retorn d'Apollo a Delfos, de la qual suposadament s'absentava durant els mesos d'hivern. No se'n coneixen detalls.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299098" title="Salamndrid" nonfiltered="3375" processed="3370" dbindex="118400">

La famlia Salamandridae est definida per nombrosos trets anatmics i ossis relativament complexos. Tots els seus representants tenen les potes ben desenvolupades i moltes de les espcies aqutiques tenen crestes dorsals i caudals.  Les larves tenen quatre parells de brnquies externes i unes protuberncies laterals anomenades balancins. Moltes espcies tenen secrecions txiques a la pell. 

N'hi ha 74 espcies que es distribueixen per Eursia, el nord d'frica i Nord-Amrica. 

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 52-53. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 La famlia Salamandridae al web Livingunderworld.org. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299099" title="Teoxnia" nonfiltered="3376" processed="3371" dbindex="118401">
Teoxnia (Theoxenia) fou un festival celebrat a l'antiga Grcia.

Era una festa que se celebrava a Pellene a Acaia, i estava dedicada a honorar a Hermes i Apollo. De cap dels aspectes d'aquest festival se'n coneixen detalls. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299100" title="Artazu" nonfiltered="3377" processed="3372" dbindex="118402">

Artazu   s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita al NE amb el riu Arga, a l'est i sud amb Puente la Reina i Maeru i al nord i oest amb Guirguillano.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299102" title="Maeru" nonfiltered="3378" processed="3373" dbindex="118403">

Maeru   s un municipi de Navarra, a la comarca de Puente la Reina, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Guirguillano, al sud amb Mendigorria, a l'est amb Puente la Reina i Artazu i a l'oest amb Zirauki.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299104" title="Getseman" nonfiltered="3379" processed="3374" dbindex="118404">

El jard de Getseman (grec          , Geths mani hebreu:        , de l'arameu        , Ga  m n, "mol d'oli"), fou on, segons el Nou Testament i la tradici cristiana, Jess i els seus deixebles van anar desprs del Darrer Sopar la nit abans de la crucifixi. Va ser tamb l'escenari de la traci de Jess per part del seu deixeble Judes Iscariot.

El jard es troba al peu del Mont de les Oliveres, actualment dins de Jerusalem, Israel, a la vall del Kudron, a l'est de la ciutat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299107" title="Alcednid" nonfiltered="3380" processed="3375" dbindex="118405">

Els representants de la famlia Alcedinidae tenen una silueta rodanxona, el cap gran i les ales i la cua curtes. El bec s molt gran i l'empren per a pescar o per a caar, segons l'espcie. Les potes sn petites i prcticament noms les utilitzen per a posar-se.

Distribuci.

Els diferents gneres d'aquesta famlia es distribueixen per frica, sia, Austrlia i Europa. 

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 126. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Moyle, Robert G. (2006): A Molecular Phylogeny of Kingfishers (Alcedinidae) With Insights into Early Biogeographic History. Auk 123(2): 487 499. Text complet en format HTML sense imatges.;

Enllaos externs.

 Vdeos d'espcies d'aquesta famlia. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies d'aquesta famlia. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299109" title="Turritopsis nutricula" nonfiltered="3381" processed="3376" dbindex="118406">

Turritopsis nutricula s un cnidari hidrozou amb un cicle vital en el qual l'animal torna a l'estat de plip desprs d'esdevenir sexualment madur. s l'nic cas conegut d'un metazou (animal) que s capa de tornar completament a un estat colonial de immaduresa sexual desprs d'haver arribat a la maduresa sexual en una etapa solitria. s capa de fer aix per mitj del procs de desenvolupament cellular de transdiferenciaci. En teoria, aquest cicle es pot repetir indefinidament, fent que l'animal sigui virtualment immortal.

Enllaos externs.
Cheating Death: The Immortal Life Cycle of Turritopsis nutricula ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299110" title="Teor" nonfiltered="3382" processed="3377" dbindex="118407">
Teor (plural llat Theori) fou una persona que rebia un encrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle o oferir un sacrifici per compte de l'estat.

A alguns estats drics (Egina, Trezen, Messnia i Mantinea entre d'altres) aquestes funcions les feien uns sacerdots nomenats oficialment que portaven el nom de Theori (.

A Esparta als que feien aquestes funcions,(bsicament consultar l'oracle de Delfos) se'ls anomenava pitis (pythii) i eren escollits pel rei. 

Els teors no existien formalment a Atenes per el nom es donava als ciutadans que eren nomenats de temps en temps per dirigir ambaixades religioses a altres llocs, especialment als jocs olmpics, jocs pitis, jocs nemeus i jocs stmics, als que eren enviats a consultar a l'oracle de Delfos, i els que dirigien la solemne process a Delos on els atenencs van establir un festival quadriennal revivint un de ms antic dels jnics. Les despeses d'aquestes ambaixades eren de crrec de l'estat en una part i en un altra part a compte de ciutadans rics, que generalment eren els que dirigien les ambaixades (el cap de l'ambaixada representava a l'estat i gaudia d'un cert esplendor, amb dret a portar corona daurada, conduir per la ciutat amb un magnfic carruatge i altres). Els ambaixadors ms famosos foren Ncies, l'ambaixada del qual va ocasionar grans despeses, i Alcibades que va sorprendre als espectadors d'Olmpia per la magnificncia del seu carruatge i cavalls i l'amplitud de la seva despesa.

Els vaixells de Salamina usats per enviar ambaixades a Delos, portaven tamb el nom de teors (aquestos vaixells algunes vegades foren utilitzats per altres missions).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299112" title="Anna Maleras i Colom" nonfiltered="3383" processed="3378" dbindex="118408">
Anna Maleras i Colom (Barcelona, 1940) s una pedagoga i dansaire catalana. s professora titulada per l'Institut del Teatre de Barcelona i membre del seu tribunal qualificador, el 1967 fund la seva prpia escola, l'Estudi Anna Maleras. Ha estat pionera de la dansa moderna i jazz a Catalunya. De 1972 a 1989 va dirigir el Grup Estudi Anna Malerasi ha estat membre del Consell de la Dansa del Ministeri de Cultura d'Espanya. Des de 1997 fins a 2004 form part del jurat dels Premis Nacionals de Catalunya.

Ha obtingut diferents reconeixements a la seva trajectria com a pionera de la dansa: Premi Nacional de Dansa 1988 per la Generalitat de Catalunya; Medalla d'Argent al Mrito a las Bellas Artes del Ministeri de Cultura el 1996 i Premi Nacional de l'ensenyament de les Arts el 1999, en l'especialitat de dansa Contempornia. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de l'Escola de Dansa Anna Maleras;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299113" title="Tesaure" nonfiltered="3384" processed="3379" dbindex="118409">
Tesaure (Thesaurus) vol dir la casa del tresor. 

Un tesaure o casa del tresor era necessria per els reis i pels estats en un perode antic per guardar el tresor del rei o de l'estat. La tradici suposa que alguns edificis subterranis de Grcia van tenir aquesta funci en el perode heroic, i all es guardaven metalls valuosos, armes i altres propietats valuoses (per exemple a Mnies a Orcomen, que descriu Pausnies, del que queden alguns restes; o l'edifici d'Astreu i els seus fills a Micenes conegut com Tesaure d'Atreu, que es conserva en bon estat). Estructures suposadament dedicades a tesaures s'han trobar a diversos punts de Grcia i Itlia, per no es clar ni molt menys que fossin dedicats a guardar tresors, ja que molts arquelegs opinen que eren tombes.

En temps histrics el tresor pblic era guardat a l`edifici adjunt a l'gora o a l' opisthodomus d'algun temple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299117" title="Josep Maria Massons i Esplugas" nonfiltered="3385" processed="3380" dbindex="118410">
Josep Maria Massons i Esplugas (Valls, 1913) s un metge catal. Estudi el barxillerat a Saragossa i es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona, on va ser alumne d'August Pi i Sunyer. Exerc com a cirurgi al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes i de les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola. 

En acabar la guerra no fou depurat grcies a la mediaci del seu amic Joaquim Viola i Sauret. Durant un temps treball a la ctedra de Farmacologia de Francisco Garca-Valdecasas a l'Hospital Clnic de Barcelona, on va obtenir plasma de bou desanafilacitzat tractant-lo amb formol per desprs reutilitzar-lo. Ha estat divulgador de la deontologia mdica (1948-1988). Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedaggica en la universitat, cvica en defensa de la cultura catalana, social i acadmica des de la Societat Catalana d'Histria de la Medicina i de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Entrevista al Dr. Massons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299119" title="Lloc" nonfiltered="3386" processed="3381" dbindex="118411">
Lloc s el nom que reben les finques agrcoles de Menorca.

Aquestes finques funcionen des de fa segles pel sistema de mitgeres que consisteix en qu el propietari, conegut com Es Senyor, posa les terres i el pags s'ocupa de treballar-la. Dels beneficis que se'n treu es fan dues meitats iguales, una per cadasc. L'extensi d'aquestes finques s molt variable, trobant la finca ms gran de les Illes Balears amb 1.200 hectrees (La Mola de Fornells) fins a petits llocs de 20-30 hectrees.

Els llocs menorquins han estat part del motor econmic de l'illa durant segles fins que a meitat del segle XX el turisme els va desbancar, i de fet cada dia es tanca la producci de molts d'aquests llocs que passen a mans de forasters potentats que els utilitzen com a residncia d'estiu. Noms algunes famlies nobles de Menorca poden continuar mantenint el sistema de mitgeres tradicional grcies a l'elevat nombre de llocs que possexen cosa que fa que el resultat econmic no sigui deficitari.

La principal activitat del llocs sempre ha estat la ramaderia de vaques per a la producci de llet i del conegut internacionalment Formatge de Ma. Per tamb s'han dedicat a la ramaderia porcina per a la producci d'embotits com la sobrassada, la carnixua i el camallot.

Vegeu tamb.
 Masia;
 Possessi;
 Casa Pagesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299122" title="Jordi Peix i Massip" nonfiltered="3387" processed="3382" dbindex="118412">
Jordi Peix i Massip (Barcelona, 1944) s un activista agrari catal. 

Va estudiar enginyeria tcnica agrcola a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. 

Desprs de treballar diveros anys a l'empresa privada, sobretot al sector de l'obra pblica, l'any 1978 fou cridat a participar en la confecci del nou Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encara provisional, presidida per Josep Tarradellas i Joan, amb el llavors Conseller Josep Roig i Magriny.

Nomenat Director General de Producci i Indstries Agroalimentries el mateix 1978, fou ratificat en el crrec pels successius governs fins el 1991. Durant aquest perode hagu de fer front, entre d'altres, al repte que constitu l'ingrs de l'estat espanyol a la Comunitat Econmica Europea i la integraci del sector agrari catal en el marc de la Poltica Agrcola Comunitria.

De 1991 a 1993 fou director de Regs de Catalunya, SA (REGSA), empresa pblica d'infraestructures vinculada al Departament d'Agricultura.

Amb la creaci de la Direcci General del Medi Natural el 1993 en fou nomenat director general, crrec que ocup fins el 1999. Entre d'altres actuacions, propici la reintroducci de l's al Pirineu catal. El final d'aquest perode est marcat per la controversia creada pels grans incendis forestals de la Catalunya central l'estiu de 1998.

Actualment s vicepresident de la Fundaci Banc dels Aliments de Barcelona, de la qual fou cofundador el 1987, i assessor en matria de poltica de regadius del Conseller d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural. 

El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 L'explotaci pagesa a Catalunya (1978);
 Foc Verd II: programa de gesti del risc d'incendi forestal (1999);






 Enllaos .
Blog "Agricultura de Catalunya"
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299124" title="Enric Piquet i Miquel" nonfiltered="3388" processed="3383" dbindex="118413">
Enric Piquet i Miquel (Barcelona, 1928) s un esportista i empresari catal. Des del 1945 i fins el 1960, va ser jugador del CE Laiet, club deg del bsquet espanyol. A partir de 1953, es converteix tamb en fou directiu, i al 1973 s'incorpora a la Junta Directiva de la Federaci Catalana de Basquetbol, de la que en fou president el 1984. Tamb ha estat membre del Consell Social de la Llengua Catalana, membre de l'Assemblea i de la Comissi Delegada de la Federaci Espanyola de Bsquet, president de la Fundaci del Bsquet Catal i membre de la Junta Consultiva de l'Agrupaci Mtua del Comer i de la Indstria. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Historial esportiu d'Enric Piquet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299127" title="Joan de la Via" nonfiltered="3389" processed="3384" dbindex="118414">
Joan de la Via era el cnsol catal a Constantinoble el 29 maig del 1453, quan la capital de l'imperi bizant va caure en mans dels otomans de Mehmet II. En aquella poca, a banda dels mateixos bizantins, es trobaven defensant la ciutat un destacament de genovesos, comandats per Giovanni Giustiniani Longo i una flota veneciana. Als catalans de Pere Juli se'ls va encomanar defensar la zona del Palau Bukoleon, al sud-est de la ciutat tocant al mar. Ell i el seus soldats van morir en batalla, mentre que Joan de la Via fou executat juntament amb els seus fills per ordre del nou Sold. Les minses dades biogrfiques que tenim d'aquest personatge i de la presncia d'aquesta esquadra catalana les trobem a diversos poemes i trendies que canten la caiguda de Constantinoble, on primer s'enumeren els pobles que ajudaren a la defensa i desprs es demana a la resta de pobles d'Occident l'ajuda negada en el moment crucial.

Vegeu tamb.
 Pere Juli;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299128" title="Abadia de Sant Guilhem del Desert" nonfiltered="3390" processed="3385" dbindex="118415">
L'important abadia de Sant Guilhem del Desert (en occit: Sant Guilhm dau Desrt, en francs: Saint Guilhem le Dsert) s tamb coneguda com abadia de Gellona. Est situada prop del riu Erau, a la seva riba dreta i arrecerada entre les muntanyes, per a tocar de la plana litoral del Llenguadoc. Al departament francs de l'Erau.

Histria.

Orgens.
L'origen de l'abadia de Sant Guilhem del Desert est vinculat a dos personatges: Benet d'Aniana (750?-821) i Guillem I de Tolosa (768-812). Benet va deixar la carrera militar i el servei a la cort de Carlemany el 774 i es va fer monjo, en un monestir prop de Dijon. El 777 es va retirar a Aniana (Anhana), molt a prop de Sant Guilhem, on el 782 hi fund el monestir de Sant Salvador d'Aniana, que ara s'ha perdut.

El comte Guillem I de Tolosa, seguint els consells de Benet, va fundar en el 804 dues celles monstiques lligades a Sant Salvador, una a Goudargues (Gard) i la segona a Gellona. El 806, Guillem va seguir l'exemple del seu amic Benet i tamb va deixar el servei a la cort. Es va retirar a la  seva  cella de Gellona, on va morir el 812.

Hom va considerar Guillem com a sant i a partir d'aqu es van teixir un seguit de llegendes al seu voltant, que van tenir molta popularitat a l'poca. Tamb hi va influir el fet que aqu es conservava una preuada relquia de la Veracreu que hom considera que va portar el mateix fundador, com a donaci de Carlemany.
 
Abadia independent.
El cenobi va crixer en popularitat i es va poder independitzar d'Aniana grcies a les seves riqueses i rendes. El primer abat conegut, Juliofred, figura en una donaci del 925. Mentre, la devoci de sant Guillem seguia augmentant. Les abadies d'Aniana i Gellona collaboraren en les despeses de la construcci del Pont del Diable, que creua l'Erau.

A causa d'un incendi que va destruir l'arxiu de l'abadia, Aniana pretengu recuperar el seu poder sobre Gellona i s'esdevenen una srie de plets, que acaben el 1090, amb un reconeixement de la independncia per part del papa Urb II.

El 1138 les relquies de Sant Guillem foren traslladades de la cripta a la capella major, on es conservaren en un sarcfag de marbre. La vitalitat del monestir continu augmentant, com tamb les seves riqueses i popularitat.

Decadncia.
A partir del 1465 va comenar el govern d'abats comendataris, majoritriament bisbes residents a Lodeva que es van aprofitar de la situaci, donat que fins aquell moment l'abadia gaudia de ms prestigi que el propi bisbat, aix com una independncia efectiva. El resultat d'aix fou que es va descuidar tant la vida religiosa com l'atenci dels edificis.

El 1569 el lloc fou saquejat pels hugonots, i es va malmetre bona part del mobiliari. Com a resultat d'aix la comunitat es va veure obligada a vendre els objectes d'argent i reliquiaris per a fer front a les despeses de defensa. Per aquella situaci no va acabar aqu, el 1624 consta que els edificis, claustre incls, eren ms o menys arrunats, excepte l'esglsia.

En 1644 s'intent revitalitzar el centre religis amb l'arribada de nous monjos de la congregaci de Sant Maur, que al segle XVIII aixecaren unes noves dependncies. Van aconseguir mantenir el cenobi viu fins la Revoluci Francesa, quan les propietats foren venudes i el darrer abat i bisbe de Lodeva va suprimir formalment l'abadia, el 1783.

Els edificis.
Com s habitual en aquesta mena d'edificacions, les construccions es van anar fent en el decurs de la histria de l'abadia. No hi ha cap resta aparent de les primeres construccions de l'poca fundacional, de comenament del segle IX. Els vestigis ms antics es troben a la cripta redescoberta el 1962 sota el presbiteri. Aquestes restes segurament pertanyen a una segona construcci del segle X, preromnica.

Aquell edifici es devia malmetre a causa d'un incendi i fou llavors que va comenar la construcci d'un tercer edifici, bsicament l'actual. Destaca particularment el gran absis central d'una amplada tal que ocupa interiorment l'espai de les tres naus. Aquest absis, amb contraforts exteriors, es va fer desprs de les naus per substituir l'anterior, preromnic. Les naus laterals, molt estretes, acaben en unes absidioles que se situaven als costat del primer absis central. Ara hi ha dos absis laterals, que s'obren al creuer. Totes aquestes construccions cal situar-les, en diferents fases, en el segle XI.

El claustre tenia dues plantes, la inferior del segle XI i la superior del XII. En aquella poca es va aixecar aquest pis per separar els monjos dels devots que acudien en massa a l'abadia. Des del pis superior els monjos podien accedir a l'esglsia, on disposaven d'unes tribunes reservades, mentre que la part baixa  era accessible pels fidels. La segona planta del claustre s'ha perdut totalment. Es conserva parcialment reconstrut a The Cloisters, de Nova York.

La faana principal est presidida per una poderosa torre campanar, a la part baixa de la qual s'obre el portal de mig punt que comunica amb el nrtex, un afegit utilitzat per acollir els pelegrins, amb una primitiva volta ogival.

Al transsepte s'hi fan afegir al segle XV unes tribunes per poder allar la comunitat dels visitants. L'altar major s del segle XVIII.

Altar de Sant Guilhem.
Es tracta d'una bella obra de marbre, del segle XII. Frontalment representa a l'esquerra un Crist en Majestat entre els Evangelistes i a la dreta una Crucifixi, envoltats d'una exquisida decoraci vegetal.


Sacramentari de Gellona.
D aquesta abadia procedeix el manuscrit carolingi conegut com Sacramentari de Gellona, ara conservat a la Bibliothque Nationale de Paris. Es tracta d'una obra de l'poca de Carlemany (cap el 790).

Pont del Diable.
Riu avall es troba el Pont del Diable. Es tracta d'un pont datat entre el 1025 i 1030, aixecat sobre l'Erau per facilitar l'arribada dels pelegrins i la comunicaci entre les abadies de Gellona i Aniana. La construcci fou promoguda per acord entre els dos cenobis.

Referncies.


Bibliografia.
 Robert Saint-Jean. Languedoc roman. Zodiaque, 1975;

Enllaos externs.
  El claustre a The Cloisters, Nova York;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299131" title="Empar Pineda i Erdozia" nonfiltered="3391" processed="3386" dbindex="118416">
Empar Pineda i Erdozia (Hernani, 1944) s una dirigent feminista i lesbiana catalana d'origen basc, pertanyent al corrent Las otras feministas. Durant la transici democrtica fou dirigent del Moviment Comunista de Catalunya, al qual represent a l'Assemblea de Catalunya. Posteriorment ha estat cofundadora de la Comisin pro Derecho al Aborto de Madrid, portaveu de la xarxa Altres veus feministes i directora de la Col.lecci Hablan las mujeres. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.


 Obres .
 Polmicas feministas (1985) en collaboraci amb Paloma Ura;
 Un feminismo que existe (2006) en collaboraci amb diverses autores.   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299132" title="Carrer de la Pau" nonfiltered="3392" processed="3387" dbindex="118417">



El carrer de la Pau s una via urbana del centre de Valncia, situat entre la Plaa d'Alfons el Magnnim i la Plaa de la Reina. Tamb fita amb el Carrer de Poeta Querol i Carrer de Sant Vicent Mrtir.

Nom.
El carrer rebia el nom de Peris i Valero, el seu fundador. 

Histria.
De traat rectilinear, trenca amb els carrers medievals que l'envolta. Dissenyat el 1869 pels arquitectes Sorn i Mercade, t una amplria de setze metres. Fou una de les reformes urbanes ms significants de la Valncia del segle XIX, necessitant l'enderroc de moltes cases i convents, com aquells de Santa Tecla i Sant Cristfol, i trig uns trenta anys a acabar-se. Les cases, d'estil eclctic, foren habitades per la burgesia fins a la darreria del segle XX, quan la majoria han passat a convertir-se en oficines.

Elements importants.

Carrer de la Pau s un dels carrers ms prestigiosos de la ciutat, agrupant un gran nombre de cases i palaus modernistes de gran inters arquitectnic. Marca el lmit sud del barri de la Xerea i l'antic call de Valncia, centrat al carrer adjacent de Llus Vives. s per carrer de la Pau que la process del pen de conquesta accedeix a la plaa d'Alfons el Magnnim, on termina (vegeu Nou d'Octubre).

Entre les cases a destacar, hi ha la Casa Sancho, dissenyat per Joaqun Mara Arnau Miramn.

Caracterstic del carrer s la vista que proporciona del campanar de Santa Caterina, situat al fons del carrer.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;
Pgina sobre el carrer ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299133" title="Jacint Ros i Hombravella" nonfiltered="3393" processed="3388" dbindex="118418">
Jacint Ros i Hombravella (Barcelona, 1934) s un economista i poltic catal. Llicenciat en Dret i Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona. Ha estat ajudant d'economia poltica (1957-1959) i de poltica econmica (1959-1963) dels professors J. L. Sureda i Fabi Estap a la Universitat de Barcelona. Tamb ha exercit com a professor contractat d economia a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (1964-1966); com a professor associat de Teoria econmica a la Universitat Complutense de Madrid (1966-1968) i encarregat de la ctedra de Poltica econmica a la Universitat de Valncia (1969-1972). 

Desprs ha estat catedrtic del Departament d estructura i poltica econmica de la Universitat Autnoma de Barcelona (1972-1985) i Catedrtic de Poltica econmica del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (1985-2000). L'octubre de 2000 va ser nomenat Sndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, crrec que ha exercit fins el 2007. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Materiales de poltica econmica (1987);
 Catalunya, una economia decadent ? (1991);

 Enllaos externs .
 Currculum de Jacint Ros i Hombravella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299135" title="Crash of the Titans" nonfiltered="3394" processed="3389" dbindex="118419">

Crash of the Titans s un videojoc d'acci i aventura publicat per Sierra Entertainment i desenvolupat per l'empresa de Vancouver Radical Entertainment per la PlayStation 2, PlayStation Portable (versionada per SuperVillain Studios), Wii i Xbox 360. Les versions de Game Boy Advance i Nintendo DS del videojoc estan fetes per Amaze Entertainment. El videojoc es va llanar primer a l'Amrica del Nord el 3 d'octubre de 2007, a Europa el 12 d'octubre de 2007 i a Austrlia el 25 d'octubre de 2007; s el primer videojoc de la saga Crash Bandicoot que no ha sigut llanada al Jap.

 Enllaos externs.
Web oficial de Crash of the Titans;
Crash of the Titans (PS2) | (PSP) | (X360) | (WII) | (DS) | (GBA) a GameSpot;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299136" title="Tecnologia adequada" nonfiltered="3395" processed="3390" dbindex="118420">
La tecnologia adequada (TA), tamb coneguda com tecnologia apropiada o intermitja, s aquella tecnologia que est dissenyada amb especial atenci als aspectes mediambientals, tics, culturals, socials i econmics de la comunitat a qu es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, s ms fcil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.

Qui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren ms adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions feina a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan aix no implica alts costos de manteniment o de capital.

E. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit s bonic , tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la permanncia, en aquest ordre.

El qu constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular s matria de debat, per el terme s usat generalment en teoritzar per qestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanitzaci, desplaaments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la polluci associada amb la industrialitzaci. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.

 Podria argumentar-se que per a una societat tecnolgicament avanada una tecnologia ms cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una "tecnologia adequada". En tot cas, aquest no s el sentit habitual del terme.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299137" title="Merc Sala i Schnorkowski" nonfiltered="3396" processed="3391" dbindex="118421">
Merc Sala i Schnorkowski (Barcelona, 1943 - 2008) fou una economista catalana. Doctora en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat Autnoma de Barcelona, presidenta del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (CTESC) i presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Com a militant del PSC-PSOE va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1991, presidenta de Renfe el 1991-1996. De 1999 a 2003 va ser membre del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi. Desprs ha estat presidenta de la Fundaci Politcnica de Catalunya de 1996 a 2003, i Consellera Delegada de TEMOINSA des de 2002. En aquesta darrera etapa ha estat consellera de Carrefour Espanya i membre del Consell Assessor d'Indra. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 7 de maig de 2008 a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona a l'edat de 65 anys desprs de patir una llarga malaltia.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web de Merc Sala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299139" title="Orange Espanya" nonfiltered="3397" processed="3392" dbindex="118422">






]]Orange Espanya (marca comercial amb qu comercialitza els seus productes l'empresa France Tlcom Espaa, S.A.) s una companyia de telecomunicacions pertanyent al grup France Tlcom. Aquest operador agrupa l'operador de telefonia mbil adquirit al juliol de 2005 (anteriorment Amena, propietat de Auna) amb els altres tres negocis que France Tlcom ja tenia a Espanya: telefonia fixa per a empreses (Uni2), xarxa de dades internacionals per a corporacions (Equant) i accs a internet i telefonia per a particulars (Wanadoo). El Conseller Delegat de l'empresa s Jean Marc Vignolles que substitueix al 2007 Belarmino Garca, anterior Director General d'Amena.

 Estructura accionarial .
Fins al juliol de 2005, Orange (fins aleshores Amena) tenia dos accionistes, Caixa de Catalunya amb el 2,1% i el Grup Auna amb el 97,9%. Al seu torn Auna estava participada per les empreses elctriques Endesa, Uni Fenosa, el Banco Santander Central Hispano, Caixa Catalunya i un grup de caixes. Al 21 de juliol de 2005 l'operador semipblic francs France Tlcom va assolir un acord per adquirir el 80% de la branca de telefonia mbil per 6.400 milions d'euros, 3.400 en metllic i 3.000 mitjanant una ampliaci de capital. Els antics accionistes de referncia es van comprometre al seu torn a mantenir durant almenys tres anys entre el 20% i el 25% de la nova empresa resultant, una vegada es complets la fusi d'Amena amb la resta d'activitats espanyoles del grup France Tlcom (la branca 
d'Internet Wanadoo, l'editor de guies comercials QDQ i l'operador de telefonia fixa Uni2).

Amb data 29 de juliol de 2005, els responsables d'Orange van indicar que esperaven abandonar la marca Amena i llanar la seva prpia ensenya el novembre. Aquest procs seria similar al que es va produir amb la compra de Airtel per Vodafone PLC. Tanmateix, el procs es va retardar i el canvi de marca es va produir oficialment el 3 d'octubre de 2006. 

 En l'actualitat, Orange t dos accionistes: France Telecom Operadores de Telecomunicaciones, s.a. amb el 99,3% i Caixa de Catalunya amb el 0,7%. 

Des de 2007 France Telecom tamb ha adquirit el portal Ya.com

Histria.
 Al 1998, davant de la situaci de duopoli que mantenien Telefnica Movistar i Airtel (actual Vodafone Espaa) al mercat de telefonia mbil, el govern espanyol va concedir una nova llicncia a Retevisin, l'antiga empresa pblica de difusi de senyals de televisi. 

Retevisin Mvil, S.A., nom oficial de l'empresa, va operar des del 15 de gener de 1999 amb la marca Amena. El seu primer logotip era molt similar al de Retevisin: comptava amb les dos "i" enfrontades i la lletra " i " invertida en el seu nom. Tamb apareixia el subttol "retevisin mvil" sota del nom Amena. Ms endavant, en les revisions del logotip, van desaparixer les "i" enfrontades i el subttol va ser reemplaat pel logotip de la seva matriu Auna. 

Va comenar com una companyia trencadora, dedicada nicament al mercat de prepagament, amb mbils lliures, tarificaci per segons a partir del primer minut complet, preus molt ms baixos que les de les seves competidores i fins i tot amb ms cobertura, a causa de qu el Acord de Subministrament Provisional d'Infraestructura de Xarxa, imposat pel Tribunal de Defensa de la Competncia, li permetia operar en itinerncia nacional a travs de les xarxes de les seves dues competidores. Aquest acord es va aplicar fins a novembre de 2000, data en la qual es va completar el desplegament de la xarxa GSM en banda de 1800 MHz (DCS) que empra la companyia. Va ser la primera companyia en obtenir llicncia per usar aquest tipus de xarxa a Espanya, ja que Airtel i Movistar operaven amb llicncia a la banda de 900 MHz, i en proves en 1800 MHz, per no podien oferir servei comercial en 1800 MHz fins a obtenir la llicncia oportuna.

Tanmateix, donada la picardia existent al mercat espanyol, i que fins al 6% dels packs de prepagament venuts amb mbils lliures no arribaven a ser activats, sin que acabaven revenuts a Espanya o l'estranger, els mbils subvencionats per la companyia van passar a estar bloquejats, com els de les seves competidores. Altres avantatges inicials, com la tarifaci per segons per als clients de prepagament, van ser tamb desapareixent gradualment, encara que els clients anteriors se'ls van respectar les condicions.

A l'any 2000, l'empresa va iniciar la seva oferta de contracte, al principi amb les mateixes tarifes que en prepagament, i posteriorment diferenciant els plans de preus. 

 Amena va comenar a incrementar lentament la seva quota de mercat fins a assolir el 24% el 2005. Una de les claus per al posicionament inicial al mercat va ser la Tarifa Do un nou mdul pel qual dos clients de l'empresa podien realitzar trucades entre ells per 5 pessetes/minut (0,03 euros), conservant intactes la resta de tarifes; en el seu moment (any 2000) era la tarifa ms econmica del mercat espanyol.

Al 2005 es va assolir un acord de venda de l'empresa a la francesa France Tlcom. A comenaments del mes d'agost de 2006 s'ha produt el canvi de titularitat, mantenint la marca Amena fins a octubre de 2006, moment en qu va ser substituda per Orange. 

 Productes i Serveis .

 Telefonia mbil .

Orange empra la tecnologies GSM 900 MHz (EGSM) i 1800 MHz (DCS), aix com UMTS (3 G) de l'antiga Amena. Pertany a l'aliana FreeMove.

Anteriorment, l'empresa es denominava Retevisin Mvil, S.A., nom heretat de l'antiga empresa de l'extint Grup Auna i desprs Amena, fins i tot octubre de 2006, quan canviaria el seu nom a Orange. 

 Amb data juny de 2006, s la tercera companyia de telefonia mbil a Espanya per nombre d'abonats amb 10,5 milions de lnies actives, desprs de Movistar (Telefnica Mviles) i Vodafone Espanya, l'antiga Airtel.

 Internet mbil .
Orange ofereix accs a Internet d'alta velocitat (HSDPA de fins 7,2 Mbps) a travs del telfon mbil, targeta PCMCIA o mdem USB, encara que no posseeix tarifa plana per a navegaci illimitada (quota 2/da d's, amb un lmit de navegaci mensual d'1 Gb i tarifa desprs del lmit de 0,5 /Mb).

 Atenci al client .
Ja que la companyia Orange no posseeix lnies de telefonia i ADSL prpies, es veu obligada a llogar les de la companyia Telefnica de Espaa, a causa de la precarietat del lloguer i les complicacions que durant el procs de trasps de lineas es produeixen demores de setmanes i fins i tot mesos. Fins i tot sn molts els clients que Orange abandona durant els processos de transferncia de lnies. 

A causa d'aquests nombrosos problemes que Orange presenta des que ofereix serveis deficients de telefonia mobil, fixa i internet, s'ha convertit en l'operadora de telecomunicacions que ms queixes i denncies genera en l'OCU i les oficines del consumidor de les diferents C.C.A.A en l'estat espanyol, aquest mateix record ja el poseia Amena abans de passar a formar parteix d'Orange. 

1414 s el nmero de telfon d'atenci al client, trucant a aquest nmero gratut un client pot contractar serveis i gestionar alguns serveis ja contractats. Quan un usuari pretn fer consultes relacionades amb transferncies de lnies de Telefnica que no han estat concloses o altres incidncies i averies relacionades amb els seus serveis els operadors del 1414 "gratut" remeten a l'usuari a nombres de telfon de pagament 902, moment en el qual la companyia Orange rep beneficis pel simple fet d'"atendre" als seus clients. Aquesta prctica de remetre els clients a telfons de pagament t com objectiu guanyar diners i dissuadir els usuaris insatisfets o amb problemes que no exerceixin el seu dret com a clients a emetre queixes, per exemple el departament de queixes i reclamacions de la companyia Orange a Espanya no disposa de nmeros de telfon, sol disposa d'un nmero de fax 902 i per poder sollicitar aquest nmero de fax de pagament s necessari cridar prviament a un nombre de telefono de tarifaci 902. 

 L'acord amb Euskaltel per a telefonia mbil al Pas Basc .

 Des de 1998, Amena ha estat oferint el servei de telefonia mbil en la comunitat autnoma del Pas Basc, a travs de Euskaltel. L'aliana Amena-Euskaltel havia aconseguit per a setembre de 2006, 450.000 contractes de telefonia mbil (una quota de mercat del 45%).

A partir de 2007, Euskaltel |deixar els seus serveis de telefonia mbil de forma directa amb la seva prpia xarxa al Pas Basc, en lloc de fer-ho sota la seva franqucia amb Orange. Desprs d'aquesta data, Euskaltel ser un operador mbil virtual que funcionar sota cobertura de Vodafone a la resta de Espanya. 

El desacord entre Euskaltel i Orange ha portat al que alguns mitjans denominen una guerra, guerra telefnica o guerra taronja pels contractes de telefonia mbil subscrits conjuntament per Euskaltel i Amena. L'empresa basca defensa que els consumidors que van contractar un servei de telefonia el van fer amb Euskaltel, companyia que t els contractes i les dades bancries dels clients. Per aix, pretn mantenir el control sobre aquests contractes i es nega a facilitar a Orange dades sobre els clients que compartien. En canvi, Orange considera que aquests clients van subscriure un contracte perqu Amena els prests el servei, en el qual Euskaltel era merament el distribudor o agent comercial d'Amena. Per aix, ha enviat missatges als usuaris perqu acudeixin al servei d'atenci al client d'Orange, i ha llanat una forta campanya promocional. Actualment (l'octubre de 2006), els telfons mbils d'Euskaltel porten una targeta que noms serveix per al servei a travs d'Orange i noms dna les dades de consum a aquesta companyia, per la qual cosa Euskaltel necessita aquesta per realitzar la facturaci.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Orange;
Tarifes Contractes i Targetes Orange mil. ;
Telfon hbrid mbil-fixa Unik. ;
Mapa de cobertura. ;
Configuraci de mbil lliure o mdem USB per a Orange. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299140" title="Rosa Serra i Puigvert" nonfiltered="3398" processed="3393" dbindex="118423">
Rosa Serra i Puigvert (Vic, 1944) s una escultora catalana. Pertany a la generaci que va imposar una ruptura en l'escultura olotina. El seu descobriment de la figura tridimensional la va conduir a apropar-se a les realitzacions de Llus Curs, el seu primer mestre.  Es va traslladar a Olot el 1952, on actualment treballa i resideix. El 1970 entr a l'Acadmia de Llus Carbonell, on estudi dibuix i pintura, i dos anys desprs entr a l'escola de Belles Arts d'Olot, on durant tres anys, estudi dibuix, cermica i gravat. La primera exposici individual la va fer a Barcelona l'any 1972, i des de 1973 es dedic a l'escultura. El 1976 va rebre el premi Esculturaa la III Biennal de Bilbao. El 1985 el Comit Olmpic Internacional li encarreg una srie d'escultures per als Jocs Olmpics de Sel de 1988.  Has fet altres escultures de temtica esportiva per als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992 i el 2000 l'empresa Nike li encarreg una esttua de Tiger Woods a Oregon. Tamb s autora de la Suite Olympique de la seu del COI a Lausana i de diverses peces d'aquesta temtica situades a l'Olimpic Park de Sel i al Comit Olmpic d'sia, a Kuwait. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299142" title="Bandera de Sardenya" nonfiltered="3399" processed="3394" dbindex="118424">


La Bandera de Sardenya, popularment coneguda com sos bator moros (els quatre moros en sard) s la bandera reconeguda de la Regi autnoma de Sardenya. La bandera consisteix en una creu roja en un fons blanc amb un cap de moro a cada cantonada de la creu.

D'acord amb la tradici espanyola, el smbol dels quatre moros va aparixer per primer cop en les celebracions que seguiren a la conquesta d'Alcoraz per part de Pere I el 1096, on els quatre moros simbolitzen la derrota dels rabs. La tradici sarda, en canvi, data l'origen del smbol el 1017, com a bandera donada pel papa Benet II als pisans per ajudar els sards en els atacs sarrans liderats per Mujahid al-Amiri.

No gens menys, la primera aparici documentada de l'emblema data del 1281 , en forma de segell utilitzat per la Cancelleria reial de Pere III, i la seva primera associaci amb Sardenya apareix a la segona meitat del segle XIV, com a smbol oficial del regne dins la Confederaci de la Corona d'Arag. Des del 1700 es representava amb els caps mirant a l'esquerra i una vena tapant-los els ulls.
El reconeixement oficial de la bandera dins la Repblica Italiana no va ocrrer fins el 1952, grcies a un decret presidencial. Una llei regional aprovada el 1999 va canviar aquesta bandera, amb els caps mirant a la dreta i les venes tapant el front.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299143" title="Ubayd Allah Abu Marwan" nonfiltered="3400" processed="3395" dbindex="118425">
 Ubayd Allah, conegut com Abu Marwan era un general al servei d'Emir Abd ar-Rahman II de Crdova. Fou oncle de l'Emir Al-Hakam I.

En 826, Aiss es revolt i deman ajuda a Abd ar-Rahman, que envi el general Abu Marwan a fer una rtzia. L'exrcit arrib a Saragossa el maig de 827. Des d'all les forces d'Abu Marwan passaven a territori del comtat de Barcelona, arribant a Barcelona a l'estiu. Assetj Barcelona sense xit, saquejant els voltants de la ciutat. Abu Marwan llavors continuava a Girona, que ocup el 10 d'octubre, de 827. L'Emperador Llus el Piets, que sabia de l'atac musulm, deman al seu fill Pip I d'Aquitnia i els comtes Hugh de Tours i Matfrid d'Orlans de reclutar un exrcit, per el reclutament era lent i abans de reunir-se totalment, Abu Marwan i el seu exrcit havien retornat a territori musulm. Els rebels abandonaven el pas amb ells el 827.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299144" title="Anna Tarrs i Campa" nonfiltered="3401" processed="3396" dbindex="118426">
Anna Tarrs i Campa (Barcelona, 1967) s una esportista catalana. s entrenadora de nataci sincronitzada del Club Nataci Kallipolis, i mxima responsable de la selecci espanyola de nataci sincronitzada des de 1994. El 1979 va comenar a practicar aquesta disciplina al Club Kallipolis i sis mesos desprs ja disputava el Campionat d Espanya. Aviat es va convertir en la millor nedadora espanyola. Va participar als Jocs Olmpics de Los Angeles 1984 i al campionat mundial de 1986 i, el 1988, es va retirar, disposada a popularitzar la nataci sincronitzada. 

El 1994, va entrar a collaborar amb la selecci espanyola i, el 1997 va prendre el comandament. Des de llavors, ha conquerit 13 medalles en Europeus i d altres tantes en Campionats del Mn i ha situat a Espanya entre les potncies mundials. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299145" title="Carrer de Colom (Valncia)" nonfiltered="3402" processed="3397" dbindex="118427">


El carrer de Colom, oficalment retolat com a carrer Coln (sic), s una via urbana del centre de Valncia, situat entre la Porta de Mar i el carrer de Xtiva. 

Nom.
El carrer pren el nom per l'explorador de l'Amrica Cristfol Colom. Desprs de la transici, prengu el nom valenci estndard de Colom, per durant la Batalla de Valncia es dugu a terme una campanya a favor del nom en castell. Per aquest motiu els rtols del carrer porten el disglssic carrer Coln (sic).

Histria.
Aquesta via voreja la part sud-oriental de la ciutat vella, en parallel amb l'antiga muralla cristiana avui en dia enderrocada.

Elements importants.



s un dels carrers comercials ms importants de la cuitat, amb tres edificis pertanyents al Corte Ingls a ms d'altres botigues molt conegudes. La seu principal de la Tresoreria General de l'estat s al principi del carrer. Enfront, hi ha un recinte amb les restes de la muralla del segle XIV de Valncia que destaca la planta d'una de les portes oriental de la ciutat. A aquest mateix recinte hi ha una parada de metro amb el nom de Coln.

Al cant amb el carrer de Sorn, se situa l'Edifici Nord o del Drac, d'estil modernista i lligat amb la histria de la ciutat per ser l'antiga seu de la mateixa empresa de ferrocarrils que constru l'Estaci del Nord.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299146" title="William Laurence Bingham" nonfiltered="3403" processed="3398" dbindex="118428">

William Laurence Bingham MBE (Belfast, 5 d'agost de 1931), conegut com Billy Bingham, fou un antic jugador i entrenador de futbol nord-irlands.

Ingress al Sunderland el 1950 per 8.000 on jug 227 partits i marc 47 gols. Ms tard jug amb el Luton Town (amb qui jug la final de la Copa anglesa el 1959) i l'Everton amb un trasps de 15.000. Amb aquest club jug 98 partits i marc 26 gols. Finalment jug amb el Port Vale, club on es retir el 1964 desprs de trencar-se una cama.

Amb la selecci jug la Copa del Mn de 1958. Disput un total de 56 partits, rcord del moment, i marc 10 gols.

Com entrenador dirig a la selecci d'Irlanda del Nord durant dos perodes separats i a la Grcia, a ms de diversos club britnics. Dirig a Irlanda als Mundials de 1982 i 1986.

Entre les nombroses distincions que va rebre cal esmentar:
 Orde de l'Imperi Britnic el 1981.
 Premi al Mrit de la Professional Footballers Association el 1994.
 Orde de Mrit del Centenari de la FIFA el 2004.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Bingham jugador;
Bingham entrenador;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299149" title="Norman Whiteside" nonfiltered="3404" processed="3399" dbindex="118429">
   
Norman Whiteside (Belfast 7 de maig 1965) fou un antic futbolista nord-irlands.

Va jugar pel Manchester United un total de 273 partits en els que marc 66 gols. Posteriorment jug amb l'Everton abans de retirar-se per una lesi a l'edat de 26 anys.

Whiteside trenc el rcord de Pel com a jugador ms jove en disputar una Copa del Mn de futbol, quan debut amb la selecci nord-irlandesa amb noms 17 anys i 41 dies al Mundial d'Espanya 82. Tamb disput el Mundial de Mxic 86. En total disput 38 partits i marc 9 gols amb la selecci.

Enllaos externs.
Llegendes del Manchester United: Norman Whiteside;
Entrevista sobre la vida de Whiteside;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299153" title="Teseia" nonfiltered="3405" processed="3400" dbindex="118430">
Teseia o Tsia (Theseia) fou un festival celebrat pels atenencs en honor del seu heroi nacional Teseu suposat fundador de la forma democrtica de govern. 

En aquest festa es donava pa i carn als pobres, simbolitzant que aquestos eren iguals que els rics. Pels pobres aquesta circumstancia suposava una verdadera festa. Aule Gelli diu que en el dia de la festa es feia un concurs per no diu de quina mena. 

El festival es feia el dia vuit de Pyanepsion, dia en qu suposadament Teseu va tornar de Creta. Probablement fou institut el 469 aC quan Cim II va portar les suposades restes de Teseu d'Sciros a Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299154" title="Lle de l'Atles" nonfiltered="3406" processed="3401" dbindex="118431">


El lle de l'Atles (panthera leo leo) s una subespcie de lle nativa del nord d'frica, encara que actualment est extingida en estat salvatge, cosa que juntament a com que s'han barrejat amb altres subespcies de lle 
en els zoolgics i circs fa impossible saber quants lleons de l'atles hi ha actualment en el mn.

 Descripci .

El lle de l'Atles s una subespcie de lle ms gran que els seus parents subsaharians i ndis. El pes calculat pels mascles s d'entre 180 fins als 270Kg i el de les femelles d'entre 100 i 180 Kg. Els mascles mesuren uns 3.2 metres i les femelles uns 2.7 metres. Encara que molts experts creuen que aquestes mides i pesos sn exagerats i la seva mida era semblant a la dels lleons subsaharians.

Els mascles de lle de l'Atles tenen una melena que es prolonga fins al pit igual que els seus parents ms prxims, els mascles de lleons asitics. Encara que aquesta caracterstica no serveix per identificar-los ja que els lleons de qualsevol subespcie en zones  ms fredes pot desenvolupar aquestes caracterstiques. Els lleons de l'Atles tenen una melena de color negre.

Els lleons de l'Atles i els lleons asitics tenen trets craneals que no tenen la resta de lleons, una altre evidncia que prova que estan estretament emparentades.

El lle de l'atles quan existia en llibertat era un animal menys sociable que altres subespcies de lleons probablement per la seva mida ms gran i un hbitat diferent. En el seu hbitat natural s'alimentava del senglar, de l'ase, del crvol com, de la daina persa, de l'arru i del bbal.

 Hbitat i extinci .

El lle de l'Atles tenia antigament la seva rea de distribuci anava des del Marroc fins a Egipte. El primer lloc on es van extingir per causes humanes va ser al delta del Nil abans del III milleni aC degut a qu els antics egipcis tallaven els boscos, feien conreus i construen ciutats destruint l'hbitat de lle.

Els espectacles amb lleons dels romans van afectar les poblacions dels lleons per menys que quan van aparixer les armes de foc al nord d'frica. Al voltant de l'any 1700 els lleons es van extingir a Lbia. A l'any 1891 es van extingir a Tunsia, al 1893 a Algria. L'ltim lle de l'Atles que va viure en llibertat va ser caat l'any 1922.

 Projecte de reintroducci.

Actualment diversos zoolgics i circs del mn afirmen tenir lleons de l'atles ms o menys purs. S'han fet a nivell internacional diversos estudis per a aconseguir determinar els gens que els sn propis i aix poder seleccionar aquells individus que tendeixin a la puresa mxima. Tanmateix, l'empresa WildLink International, que impulsava el projecte, s'ha retirat, quedant aquest en suspens mentre alguns cientfics busquen finanament alternatiu per a dur a terme el citat projecte.

 Vegeu tamb .
Lle;
Lle asitic;
Lle europeu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299155" title="Tesmofria" nonfiltered="3407" processed="3402" dbindex="118432">
Tesmofria (Tesmophoria) fou un festival i misteris associats celebrat en honor de Dmeter a diverses parts de Grcia, noms per dones casades si be algunes cerimnies eren fetes per noies jovens solteres.

A tica es feia al mes de Pyanepsion el onz dia. La seva introducci es atribuda per Demstenes, Diodor de Siclia i Plutarc a Orfeu, per Herdot diu que fou introdut des de Egipte per les filles de Danaus que va ensenyar els misteris a les dones del Pelopons per desprs es van perdre amb la conquesta dria i noms es van conservar entre els arcadis; el festival sembla que commemorava la introducci de la civilitzaci, fet atribut a Dmeter.

Segons Hesiqui el festival durava quatre dies; Aristfanes sembla indicar que eren cinc; aquestes diferencies eren segurament degudes a que abans del festival prpiament les dones passaven alguns dies indeterminats amb purificacions i preparatius, dies en els quals no podien tenir relacions sexuals i per aix dormien i s'asseien en unes herbes especials que es creia que tenien un efecte purificador. 

En aquestos dies previs les dones de cada demos elegien a dues dones casades entre elles per conduir les solemnitats i els seus marits havien de pagar les despeses de la litrgia. 

El festival prpiament no durava ms de tres dies, comenant el 11 de Pyanepsion, i s'obria amb una process de dones d'Atenes a Eleusis, les quals portaven smbols de la vida civilitzada. La nit la passaven a Eleusis celebrant els misteris de la deessa. El segon dia era un dia de dol, en el que les dones es reunien a l'entorn de l'esttua de Dmeter i no podien menjar res ms que unes galetes de ssam i mel; en aquest dia no es podien fer reunions popular o del senat; a la vesprada d'aquell dia les dones tornaven a Atenes en process. El tercer dia era de joia entre les dones per commemorar que la deessa havia rigut en mig de la pena.. Hesiqui esmenta un sacrifici que les dones oferien a la deessa per fer-se perdonar qualsevol excs coms durant els dies sagrats, cerimnia amb la qual probablement acabava la festa.

El festival es feia en altres parts de Grcia, d'una manera que no devia ser molt diferent si be en general no s coneixen els detalls. S'esmenten Tesmofries a Esparta (tres dies), Drimea a Fcida, Tebes, Milet, Siracusa, Ertria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299160" title="Entrep" nonfiltered="3408" processed="3403" dbindex="118433">

Un entrep o sandvitx s un tipus d'aliment consistent en dues llesques de pa o un pa obert per la meitat amb algun greix (oli o mantega) i embotit, formatge, amanida, truita... entremig.

Habitualment el mot sandvitx s'usa noms quan el pa s angls (de motlle), i entrep fa referncia a tots, o noms els de barra o fets amb dues llesques de pa de pags. Tanmateix, els diccionaris no fan aquesta distinci.

Als Pasos Catalans s tpic que els entrepans portin tomquet fregat en el pa, a ms d'oli i sal. S'anomena entrep de pa amb tomquet o pa amb oli (a Mallorca). A vegades (especialment si s de formatge) es fa sense tamb i se'n diu pa amb oli i sal.

Els anomenats entrepans vegetals solen ser de pa de barra i, en lloc de tomquet fregat, el porten a rodanxes, amb enciam i potser cogombre i ou dur a rodanxes. El nom vegetal fa referncia a aquesta base, per solen dur a ms pernil dol, tonyina o pit de pollastre.

Les hamburgueses se solen servir en panets rodons de crosta tova, amb amanida, quetxup i mostassa, i els frnkfurts en panets allargats, tamb de crosta tova, noms amb quetxup i mostassa










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299164" title="Privat" nonfiltered="3409" processed="3404" dbindex="118434">
La figura del Privat (en castell valido) s una instituci poltica prpia de l'Antic Rgim de la Monarquia Hispnica, que va arribar al seu mxim desenvolupament sota els ltims reis Habsburg al segle XVII.

Tot i no ser un crrec amb nomenament oficial, ser privat era el crrec de major confiana del monarca en qestions terrenals. En termes espirituals, la persona ms important era el confessor reial, figura d'importncia poltica gens menyspreable. La funci d'un privat era la presa de decisions poltiques de mxim nivell, car ms que un conseller, era de fet el que prenia les decisions en lloc del rei, en un moment en el que la monarquia autoritria havia acaparat un poder immens en la seva figura. Si el rei no podia o no volia governar per ell mateix, era imprescindible que tingus un privat.

Conv evitar el terme primer ministre, que en alguna ocasi es va utilitzar a finals del segle XVII per tal de situar el privat per sobre de qualsevol ministre o funcionari, per que es confon amb el concepte totalment diferent de primer ministre de la monarquia britnica, equivalent al que a Espanya es coneix com a president del consell de ministres, crrec propi de la Monarquia Constitucional o Parlamentaria, que no va existir abans del segle XIX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299170" title="Clive Forster Cooper" nonfiltered="3410" processed="3405" dbindex="118435">
Sir Clive Forster Cooper (3 d'abril del 1980 a Hampstead, Londres   23 d'agost del 1947) fou un paleontleg angls.

Fou director del Natural History Museum entre el 1938 i el 1947. El 1911 descobr els ossos de Paraceratherium al Balutxistan.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299172" title="gata" nonfiltered="3411" processed="3406" dbindex="118436">


L'gata no s un mineral especfic, sin un conjunt de varietats microcristallines del quars (slice). En realitat, sn varietats de calcednia que presenten bandes de diversos colors poc contrastats. La diferncia de colors apareix perqu en cada zona l'estructura i el nombre d'inclusions en la calcednia varia, amb la qual cosa canvien les seues propietats.

L'gata es troba en roques volcniques la grandria de les quals pot variar des de millmetres a diversos metres. Es caracteritza per presentar una srie de bandes concntriques de colors semblants, opacs i translcids, que recorden el tall d'un tronc d'arbre en sentit circular. Pot adoptar diverses formes i presentar-se en moltes varietats. s una pedra dura i resistent als reactius qumics. S'empra tamb per a construir xicotets morters.

Hi ha algunes varietats, com l'gata dendrtica, molsosa, paisatge i foc, que en realitat sn calcednies amb distintes inclusions. Reben aquests noms pels colors i dibuixos que formen les seues bandes.

 Formaci .

L'gata es forma en les cavitats de les roques volcniques, per on es filtren i depositen per capes solucions calentes riques en slice. Les variacions en la soluci o en les condicions en qu es deposita sn les que provoquen les variacions en les successives capes (amb el que a vegades la calcednia alterna amb el quars cristall).

La primera capa que es deposita sol ser una substncia grisenca fosca, que prov de la descomposici de certs minerals presents en la roca en qu es va a formar l'gata. A ms, quan l'gata es desprn del seu matriu, aquesta capa queda rugosa i basta. Tot a li dna a aquest mineral un aspecte exterior de pedrot  lleig .



Moltes gates sn buides, ja que sovint no es deposita la quantitat suficient de soluci silcia com per a omplir tota la cavitat. En aquests casos, l'ltima deposici sol ser quars o ametista, i es produeix de forma tal que els vidres apunten a l'interior del buit. Es diu llavors que s'ha format una geoda.

Quan la roca la que cont es desintegra, l'gata, que s extremadament resistent a l'erosi, roman com a graveta en la terra o a la vora dels rius.

Els jaciments ms importants d'gates es troben en Brasil, Uruguai, ndia i Madagascar.

 Etimologia i histria .

El nom  gata' prov del riu Aplates, al sud de Siclia, en Itlia, on es diu que es va trobar la primera d'aquestes pedres.

L'gata va ser molt venerada pels antics i se la considerava com la pedra de la cincia. Es creia que l'gata de la ndia era el millor remei per a les malalties dels ulls, i que l'gata egpcia era molt efectiva contra les mossos de aranyes i picadures de escorpins.

Les gates d'Alep, a Arbia, van rebre el nom de  gates d'ull , pel fet que pareixien pupilles rodejades de l'iris. Eren molt estimades i s'usaven com a ulls en les imatges dels dus. Tamb s'han trobat en les conques oculars de les mmies del vell Egipte.

En el islam les gates tamb sn pedres molt preades. Segons la tradici, un anell d'gata, per exemple, protegeix al seu portador de certs contratemps i li garanteix la longevitat, entre altres beneficis.

Sovint, per a comercialitzar-les, les gates es tinyen per a ressaltar el dibuix que formen les seues bandes. D'aquesta manera, s'obtenen colors molt ms vius.

 Referncies .

 ICA (International Coloured Gemstone Association);
 Universitat Autnoma de Madrid, Museu de Mineralogia;

 Enllaos externs .

Mapa amb els jaciments d'gata en el mn;
gates d'Ojo Laguna, a Mxic;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299173" title="Cornalina" nonfiltered="3412" processed="3407" dbindex="118437">
La cornalina s una varietat translcida de calcednia de color vermells. s un material pors i, per tant, es pot tenyir. Es creu que el nom prov del mot llat cornus, en referncia a una classe de cirerer de fruit vermell.
 Referncies .
Termcat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299174" title="Calcednia (mineral)" nonfiltered="3413" processed="3408" dbindex="118438">


La calcednia s un mineral d'estructura microcristallina relacionada amb el quars, la frmula qumica del qual s SiO2 (igual que la resta de minerals que tenen relaci amb el quars). Cristalitza en sistema trigonal, t una duresa de 7 en l'Escala de Mohs, fractura concodal, exfoliaci absent, brillantor vtria i ratlla blanca.

 Etimologia .

La denominaci "calcednia" deriva de Khalkedon, una antiga ciutat localitzada en la regi del Bsfor.

 Cristallitzaci i aspecte .

Una de les principals caracterstiques de la calcednia des del punt de vista mineralgic s la seua estructura. Com ja s'ha dit abans, es tracta d'un mineral relacionat amb el quars, amb el qual comparteix la mateixa frmula qumica; no obstant aix, la calcednia no forma vidres ben desenrotllats. Els vidres que donen cos a aquest mineral sn diminuts, tan xicotets que resulten inapreciables, i es troben densament empaquetats uns amb altres per a formar unes fibres que queden immerses en una matriu ms o menys amorfa. Aquesta estructura es coneix amb el nom d estructura microcristalina.

A causa d'aquest dens empaquetat, la calcednia sol aparixer en formes radials, estalacttiques, arrenyonades o arramades, aix com en masses amorfes o nodulars de coloraci variable. 

Calcednia flor.

Les flors de calcednia sn concrecions que es formen molt lentament. Solen fer-ho en les llargues fissures d'algunes formacions basltiques, la qual cosa fa que els exemplars presenten un aspecte prou aplanat. Tenen un ndul ms o menys esfric i de color variable, entre blanc, groc i gris. A partir d'aquest ndul s'estenen unes superfcies rugoses d'un bell gris blavs, encara que tamb poden adquirir, formant bandes concntriques, tons negres o blancs. Aquestes superfcies rugoses poden ser planes o alar-se en forma de bol, formant les flors. 

La formaci dels vidres a la vora de la calcednia es produeix quan el lquid mineralitzant ric en slice s net i circula en suficient quantitat i lentament.

Algunes calcednies flor estan a vegades cobertes per altres minerals, especialment vidres de calcita o d'hematites.

Les flors de calcednia de Brasil poden produir fluorescncia groga intensa, sobretot si tenen intercalats en la seua estructura nivells d pal blanc o la varietat hialita.

 Varietats .


A pesar que la calcednia es podria definir en si mateixa com una varietat del quars microcristall, el nom engloba, en realitat, a un ample conjunt de minerals que comparteixen les mateixes caracterstiques estructurals i qumiques, per que en gemmologia es consideren pedres diferents ja que presenten importants variacions quant a altres propietats fsiques de gran importncia, com ara l'aspecte o el color. En aquest grup s'integren minerals com la carneola, el xilpal o l heliotropi. 

En alguns casos noms s'inclouen davall el nom general de calcednia les varietats microcristallines fibroses, de manera que els agregats naturals, com el jaspi, queden fora i formen un grup a banda.

 Aplicacions i caracterstiques en gemmologia .

La calcednia troba les seues aplicacions ms importants en l'mbit de la gemmologia degut tant a la bellesa d'algunes de les seues varietats com a algunes de les seues caracterstiques fsiques. 

La relativa facilitat amb qu es pot treballar la calcednia fa que la seua utilitzaci en gemmologia per a l'elaboraci de joies siga habitual, sobretot la d'algunes varietats especialment belles a causa de la seua coloraci natural. De totes maneres, el seu valor va ser molt ms elevat en l'Antiguitat, quan era considerada una de les ms valuoses pedres dures.

La varietat blava.

La calcednia blava s la que posseeix un valor ms gran comercial i se sol treballar en caboix o en lmines planes la transparncia de la qual pot ser molt variable. Les millors pedres per a aquests treballs procedeixen dels jaciments localitzats a Nambia. En l'actualitat s freqent trobar gemmes de calcednia blava que, en realitat, sn talles de calcednia comuna o grisenca i que han sigut manipulades i tenyides per a aconseguir la imitaci. En aquest cas el material resultant sol ser d'un color ms uniforme. Per a realitzar aquestes imitacions s'utilitza una base d gata, de manera que un examen cuidads permet endevinar el travessat caracterstic d'aquesta que ha sigut parcialment amagat pel tint.

Tints naturals.

L'estructura de la calcednia provoca una disminuci de la duresa i altres caracterstiques fsiques respecte a les que presenten les varietats macrocristallines del quars. A ms, la seua escassa homogenetat permet l'aparici de porus diminuts als quals aquest mineral pot absorbir diversos tints que varien la seua coloraci natural.

Per no totes les calcednies tenyides tenen origen artificial. Algunes varietats deuen la seua coloraci, de vegades molt bella, a la presncia d'impureses en la seua estructura. Aquest s el cas de la varietat coneguda amb el nom de mtorodita o mtorolita, descoberta a Zimbbue el 1955 i l'atractiva coloraci verda de la qual es deu a la presncia de crom.

Industrialment.

La calcednia posseeix unes propietats semblants a les del quars, per la qual cosa podria ser usada amb els mateixos fins que l'anterior mineral. A ms, algunes caracterstiques fsiques descrites anteriorment podrien permetre  utilitzar-la amb diversos fins que les requerisquen. Amb tot, practicament la seua utilitzaci est reduda a la gemmologia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299177" title="Gran Premi de Canad del 2008" nonfiltered="3414" processed="3409" dbindex="118439">
La cursa del Gran Premi de Canad de Frmula 1 s la setena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit Gilles Villeneuve a (Montreal) el 8 de juny del 2008. 

 Qualificacions del dissabte .




 Cursa .




 Aquesta s la primera victria a la F1 de Robert Kubica i de BMW Sauber.


 Altres.

 Pole: Lewis Hamilton 1: 17. 886;

 Volta rpida: Kimi Rikknen  1: 17. 387 a la volta 14;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299181" title="Gran Premi de Frana del 2008" nonfiltered="3415" processed="3410" dbindex="118440">
La cursa del Gran Premi de Frana de Frmula 1 s la vuitena cursa de la temporada 2008 i s'ha disput al Circuit de Magny-Cours a Nevers el 22 de juny del 2008. 


 Classificaci per la graella de sortida .



 Notes .

 Nico Rosberg i Lewis Hamilton penalitzen deu posicions per saltar - se un semfor en vermell al GP anterior.
 Heikki Kovalainen penalitza cinc posicions per destorbar Mark Webber a la qualificaci.
 Rubens Barrichello penalitza cinc posicions per canviar la caixa de canvi.


 Resultats de la cursa .



 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen  1: 16. 630 (Volta 16);

 Pole: Kimi Rikknen  1: 16. 449;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299196" title="Puig de la Gurdia" nonfiltered="3416" processed="3411" dbindex="118441">

El Puig de la Gurdia s una petita muntanya de la Serra Litoral de 199 m per sobre del nivell del mar, que est situada a la serra de Collserola. 

Es troba al municipi de Cerdanyola del Valls, i des de dalt del tur es pot veure tota la plana del Valls (Valls Occidental i Valls Oriental) i al fons la Serralada Prelitoral (Montseny, Sant Lloren de Munt i Montserrat).

Al Puig de la Gurdia s'hi troba installada una torre de vigilncia del bosc de Collserola. La torre, que s'anomena Llima, s'utilitza per controlar la serra de possibles incendis forestals ja que des de dalt de la torre es pot guaitar gran part de la serra.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299198" title="Bogeria" nonfiltered="3417" processed="3412" dbindex="118442">

Es va designar com a bogeria fins a final del segle XIX a un determinat comportament que rebutjava les normes socials establertes. 

El que es va interpretar per convencions socials com bogeria va ser la desviaci de la norma (del llat vulgar delirs, de lira ire, que significava originalment en l'agricultura "desviat del solc recte"), per culpa d'un desequilibri mental, pel qual un home o una dona patia de deliris malaltissos, impropis del funcionament normal de la ra, que s'identificaven per la realitzaci d'actes estranys i destructius. 

Els smptomes de certes malalties, com la epilpsia o altres disfuncions mentals, van ser tamb qualificats de bogeria. El concepte de "bogeria" va ser emprat a Europa histricament en diferents contextos amb diferents significats, que retrospectivament se sap que corresponien a fenmens distints, que en la histria de la medicina es troben pobrament definits i que en ocasions eren fins i tot contradictoris. La qesti de quines variacions respecte a la norma eren acceptades com "extravagncies" i quins com bogeria podia dependre de la regi, l'poca o les circumstncies socials del subjecte. No va anar fins a l'aplicaci de la nosologa moderna quan es van delimitar els diferents fenmens denominats fins a llavors com bogeria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299199" title="Cista (bossa)" nonfiltered="3418" processed="3413" dbindex="118443">
Cista era una petita bossa o cistella a la que es podia posar qualsevol cosa, a l'antiga Roma; tamb tenia aquest nom unes determinades urnes de votaci. Encara que sovint es confon amb la sitella, eren dos tipus de bossa diferents.

Cista s'anomenaren tamb les bosses portades normalment en process als diversos festivals grecs dedicats a les detats Dmeter i Dions, que contenien coses sagrades connectades amb el culte d'aquestes detats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299200" title="Jaume Caselles" nonfiltered="3419" processed="3414" dbindex="118444">
Jaume Caselles (Valls, Alt Camp, 1690 - Toledo, 1764) fou compositor del Barroc catal i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

Va realitzar la seva formaci musical i eclesistica a Barcelona, on, amb tota certesa, va ser cantor a  Santa Maria del Mar sota la direcci del seu mestre Llus Serra. All va assimilar l'estil musical procedent d'Itlia i de Centreeuropa que es va introduir a comenaments de segle a Catalunya amb la curta, per influent estada de l'arxiduc Carles i la seva cort a Barcelona. Desprs d'un breu perode a Granollers, i desprs de la Guerra de Successi (1715), va succeir el seu mestre Serra al capdavant de la capella de msica de Santa Maria del Mar, crrec que va ocupar durant 18 anys.

 La seva principal tasca va ser la de recuperar l'hegemonia i esplendor musical que, junt amb la catedral, tenia Santa Maria a la ciutat de Barcelona. L'incendi dels arxius parroquials l'any 1936 durant la Guerra Civil ens va privar de conixer millor aquest perode de Casellas. El 1733, rivalitzant amb mitja dotzena de forts candidats, va aconseguir el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo, on va treballar durant la resta de la seva vida fins a 1762, dos anys abans de la seva mort.

El 1762 sign l'aprovaci de l'obra terica titulada Llave de la modulacin y antigedades de la Msica, d'Antoni Soler. Hom conserva a Bolonya una srie de cartes seves on critica l'excessiva influncia italiana de la msica de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Va escriure nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), villancicos, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifnica s sbria, b que molt rica en l'aspecte harmnic.

Es calcula que va superar unes 700 obres de les quals se'n conserven 368. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299201" title="Bard" nonfiltered="3420" processed="3415" dbindex="118445">
Els bards, en la histria antiga d'Europa, eren les persones encarregades de transmetre les histries, les llegendes i poemes de forma oral a ms de cantar la histria dels seus pobles en llargs poemes.

La seva feian era normalment ambulant, explicant les seves histries a publics ben diversos, amb l objectiu que no es perdessin; eren autntics magatzems de histria comunitaria, transmissors de notcies, missatgers i fins i tot ambaixadors entre diferents pobles.

La paraula bard prov del del celta *bardos o *gwerh2: "to raise the voice; praise", especficament, de com es parlava entre els celtes d'Irlanda, entre qui  consideraven els bards gaireb sagrats i inviolables, estant fora de contribucions i del servei de les armes.

Es van destacar tamb entre els Gals i galesos, i, amb una tradici diferent, en els paisos de escandinavia, on els hi coneixia com skald. L ascenci dels bards es decidia en una competici anual on es reunien tots els bards del pas. Vestien de blau a diferncia dels druides que ho feien de blanc. 

Aquesta tradici de competncies anuals encara persisteix en festivals, el ms fams dels quals s el Eistedfod Nacional del pais de Galles (que s part d'un cicle de "Eisteddfodau"). A Irlanda es tenen els Fleadh Cheoil (pronunciese Fla-ji-oil) i a Bretanya, el Kan ar bobl 

Exemples histrics i llegendaris de bard inclouen a Alan-a-Dale, Will Scarlet, Amergin i a Homer. De fet, cada cultura t el seu narrador d'histries o poeta, ja sigui anomenat bard, skald, joglar (aquest nom s ja de l'Edat Mitjana) o de qualsevol altra manera. Ms tard el terme es va aplicar a qualsevol poeta i fins i tot a  msics itinerants. Un bon bard havia de ser de llengua gil, cor lleuger i peus veloos (quan tota la resta fallava).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299202" title="Saquejar" nonfiltered="3421" processed="3416" dbindex="118446">
Saquejar es l acci del saqueig, tamb conegut com a pillatge.

El saqueig consisteix en l'apropiaci dels bns d'altres persones o institucions indiscriminadament, per mitj de la fora, com a conseqncia d una victria poltica o militar o tamb durant el transcurs d una catstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural.

La paraula designava originalment l'assalt de viles, pobles i ciutats, no solament en situaci de conflicte, sin tamb pels mateixos membres de la comunitat. 
Amb els acords presos a les Convencions de Ginebra el 1949, es considera un crim prendre o destruir propietat privada durant una ocupaci, tret que sigui "absolutament necessari".

Alguns pobles de l'Antiguitat es dedicaven habitualment al pillatge, com s el cas dels fenicis (els quals es dedicaven tamb a la pirateria) i els vkings.

Durant un desastre, la policia i les autoritats militars sn incapaces de prevenir el saqueig, ja que s'han d'ocupar de realitzar activitats humanitries o de combat. Tamb pot ser impossible cridar-los per deficincies en les comunicacions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299203" title="Baby Daisy" nonfiltered="3422" processed="3417" dbindex="118447">
La Baby Daisy s un personatge de videojocs creat per l'empresa Nintendo. s la versi petita de la Princessa Daisy. El seu aspecte s molt semblant al de la seva versi adulta, amb un vestit, un xumet i una corona taronges. T els ulls blaus i els cabells castanys. La seva primera aparici va ser al joc Mario Kart Wii, de la consola Wii, de Nintendo, l'any 2007. 

Aparicions.

Wii;
Mario Kart Wii;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299204" title="Maurice Donnay" nonfiltered="3423" processed="3418" dbindex="118448">

Charles Maurice Donnay (Pars, el 12 d'octubre de 1859 - el 31 de mar de 1945) va ser un autor dramtic francs.


Obra dramtica.
 Folle Entreprise (1894) ;
 Pension de famille (1894) ;
 Complices (1895), en col.laboraci amb M. Groselande ;
 Amants (1895) ;
 La Douloureuse (1897) ;
 L'Affranchie (1898) ;
 Georgette Lemeunier (1898) ;
 Le Torrent (1899),  ;
 Education de prince (1900) ;
 La Clairire (1900) ;
 Oiseaux de passage (1904), en col.laboraci amb Lucien Descaves ;
 La Bascule ;
 L'Autre danger (1902) ;
 Le Retour de Jerusalem (1903) ;
 L'Escalade (1904) ;
 Paratre (1906);

Traduccions al catal.
 Educaci de prncep. Traducci de Salvador Vilaregut. 1911;
 Les filles de Venus. Traducci de Salvador Vilaregut. s.a.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299207" title="Camarada" nonfiltered="3424" processed="3419" dbindex="118449">
Camarada (       , tavritx o tovaritx en rus), especialment en certs partits poltics i sindicats, significa coreligionari o company.

Originriament duia una forta connotaci militar, a partir de la Revoluci Russa, els bolxevics ho van emprar profusament com alternativa igualitria a senyor i altres paraules similars; el terme solia acompanyar ttols per a donar-los un to socialista. L's de ttols igualitaris t el seu origen en la Revoluci Francesa, en la qual es van abolir els ttols de noblesa aix com els termes monsieur i madame -senyor i senyora, en catal- i en el seu lloc s'emprava citoyen, ciutad. Per exemple, al rei Llus XVI se li anomenava ciutad Llus Capet.

La paraula camarada (aix com la seua variant company) va ser popularitzada pels bolxevics durant la revoluci Russa. Desprs va quedar a la Uni Sovitica com forma de tractament habitual en un context formal, s a dir, substituint a senyor o senyora, i aix es deia, per exemple, el camarada ministre en comptes de el senyor ministre, i de la mateixa manera podia usar-se per a dirigir-se a desconeguts en un to formal. La forma russa de la paraula s        , tovaritx. Curiosament, els presos poltics no podien utilitzar la paraula camarada al dirigir-se a les autoritats ni podien ser-los aplicat aquest tractament, usant-se com alternativa el de ciutad. A era aix perqu camarada tenia una connotaci de comuni amb l'ideari comunista en la qual els presos poltics no podien participar. No obstant aix se suposava aqueixa afinitat amb el comunisme en tota la resta de la poblaci, i aix, segons assenyala Aleksandr Solzhenitsyn, podia donar-se el cas que a un membre del Partit Comunista caigut en desgrcia no se li tractara ja de camarada i es tractara de camarada a presos comuns.

s a la Xina.

En Xins, la traducci de camarada s "  " (), que, tradut literalment vol dir "(alg) amb el mateix esperit, objectiu, ambici, etc." Va ser un terme especialment popular a la Repblica Popular Xinesa de desprs de la revoluci. Malgrat tot, arran les reformes dels anys 80 va ser bandejada de la llengua colloquial. Actualment el terme se sol utilitzar per referir-se educadament a persones de mitjana edat i encara s' utilitza entre els membres del Partit Comunista Xins, on no tractar a alg de tong-zhi s vist com a smbol d'enemistat o mala educaci.

El Kuomintang (Partit Nacionalista) tamb t una llarga tradici d' anomenar camarades (  ) als seus membres, per se sol utilitzar com a nom, no com a ttol; aix doncs, un membre del KMT diria "El senyor Zhang s un camarada (  ) leial i respectable."

Recentment, a causa de qu Tongzhi i Tng Xng Lin ("   ", homosexualitat) comparteixen el primer caracter, Tongzhi s'ha convertit en un sinnim de gai.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299208" title="Pau Esteve i Grimau" nonfiltered="3425" processed="3420" dbindex="118450">
Pau Esteve i Grimau (Barcelona?, 1730? - Madrid, 1794) fou un compositor catal del Classicisme.

Emigr a Madrid el 1760, va ser mestre de capella a casa del duc d'Osuna i mestre compositor dels teatres de Madrid, component ms de 600 peces diverses. Es va dedicar tamb a la poesia, encara que en aquest art no va sobresortir. Particip en la formaci de la tonadilla escnica, gnere al qual don un impuls notable. El 1768 va compondre Los Jardineros de Aranjuez, sarsuela en 2 actes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299216" title="Vasodilataci" nonfiltered="3426" processed="3421" dbindex="118451">
s la capacitat dels vasos sanguinis (artries i venes) a dilatar-se segons els estmuls qumics, fsics o nerviosos que puguin rebre. Aix produeix una disminuci de la pressi arterial quan incideix en la xarxa arterial.
s important en la termorregulaci de l'organisme animal, en afectar la circulaci perifrica, aix com en la regulaci del flux sanguini a les rees on l'organisme necessiti eventualment ms oxigenaci cellular.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299218" title="Helioflia" nonfiltered="3427" processed="3422" dbindex="118452">

L'heliofilia s una caracterstica d'algunes plantes que requereixen o s'han adaptat a la vida exposada al sol (s necessari el sol directe pel seu desenvolupament) i que a si est a l'ombra t dificultats per crixer.

Etimologia.
El terme prov del grec Helio (sol) i filo (fill), fill del sol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299219" title="Nicolau Guanyabens i Giral" nonfiltered="3428" processed="3423" dbindex="118453">
Nicolau Guanyabens i Giral (Matar, Maresme, 1826 - Barcelona?, 1889) fou un compositor, metge i mar mercant catal.

Va estudiar pel seu compte flauta, guitarra i composici. El 1859 va assolir la seva major fita estrenant al Gran Teatre del Liceu de Barcelona una pera, Arnaldo di Erill. Tamb va compondre peces per a piano, canons i obres corals i principalment es dedic a la msica religiosa. Estren una Missa a Matar (1852) i tamb va escriure un Te Deum i un Stabat Mater.

Maria Laffitte canta d'aquest msic La calma de la mar, que pel tema s'ha fet popular com a can marinera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299234" title="Constanci I de Constantinoble" nonfiltered="3429" processed="3424" dbindex="118454">
Constanci I de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble del 1830 al 1834.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299235" title="Hipdrom de Ma" nonfiltered="3430" processed="3425" dbindex="118455">


L Hipdrom Municipal de Ma s una entitat esportiva dirigida per la Societat Hpica "Amics del Noble Brut" amb ms de 70 anys d histria.

Els inicis es remunten a un 27 de novembre de 1935 en qu un grup de persones constitueixen formalment la primera entitat esportiva amb la finalitat de organitzar carreres de cavalls en la modalitat de trot i galop, en l escenari de l Estadi Maons. En aquest moment la entitat prn el nom de Societat Hpica Maonesa i s aprovada pel Delegat de Menorca. Cap a 1953 i sota la nova legislaci d entitats esportives, obliga a la societat a inscriure s a la Secretaria General d Esports del Moviment, la qual cosa condueix a una nova reglamentaci i estatuts. s precisament en aquest moment en qu es decideix canviar el nom per Societat Hpica Amics del Noble Brut, quedant constituda amb aquest nou nom dia 30 de juny de 1954, aprovada per la Delegaci Nacional d Esports i registrada a la Federaci Nacional de Hpica.

Fins l any 1973 les carreres de la Societat es feien a l Estadi Maons per va arribar un punt en qu la pista era massa petita per a l activitat creixent de l entitat, va ser llavors quan el Consistori Maons va cedir uns terrenys a la carretera de Sant Llus per construir el nou i actual Hipdrom Municipal de Ma inaugurat el 9 de setembre de 1973.

 Enllaos externs .
 Hipdrom de Ma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299237" title="New Lodge" nonfiltered="3431" processed="3426" dbindex="118456">

New Lodge s un barri de la ciutat de Belfast. Limita amb el barri de Tiger's Bay pel nord, Cliftonville per l'oest i Shankill pel sud. El barri es majoritriament catlic. L IRA (Exrcit Republic Irlands) hi realitza accions armades en la seva lluita per la reunificaci d Irlanda i per la marxa dels britnics de l Ulster.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299242" title="Arnaldo di Erill" nonfiltered="3432" processed="3427" dbindex="118457">
Arnaldo di Erill s una pera amb msica de Nicolau Guanyabens i Giral i llibret de Joan Cortada i Sala estrenada el 1859 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

L'any 1859 signific per a la literatura catalana un moment simblic per a la recuperaci efectiva de la llengua catalana, bandejada culturalment i oficialment fins a aquell moment. Coincideix amb aquell perode histric la presentaci al Liceu d'aquesta pera l'argument de la qual provenia de la histria medieval catalana, bastida, per, segons els models italians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299244" title="Gabriel Huguet i Ballester" nonfiltered="3433" processed="3428" dbindex="118458">
Gabriel Huguet i Ballester, (Campos) s un empresari i poltic mallorqu fill del poeta Dami Huguet i Roig.

Va estudiar Arquitectura tcnica a Valncia i Barcelona, on va formar part del Bloc d'Estudiants Independentistes, desprs del seu pas pel Partit Socialista de Mallorca, Gabriel Huguet fou nomenat 21 d'octubre de 2006 president d'Entesa per Mallorca en el seu primer congrs i ratificat en el segon congrs l'octubre de 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299245" title="Ferran Jaumeandreu i Obradors" nonfiltered="3434" processed="3429" dbindex="118459">
Ferran Jaumeandreu i Obradors (Barcelona, 1896 - Barcelona, 1945) fou un compositor   que es va dedicar principalment a la producci de canons lriques, que es van convertir en les favorites de les sopranos de la seva poca. Sovint empr el nom de Ferran J. Obradors.

Fill de la pianista Jlia Obradors, estudi a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Bocquet i Antoni Nicolau, encara que va ser bastant autodidacte pel que fa a harmonia, contrapunt i composici. Fou director de l'Orquestra del Liceu, de l'Orquestra Simfnica de Rdio Barcelona i ms tard, de l'Orquesta Filarmnica de la Gran Canaria.

Va compondre sarsueles com Angelus (amb text d'Emili Vendrell), La comdia del diable,  Los Mosqueteros del Rey o l'oblidada La Campana Rota (1929), una obra ambientada en la Rssia tsarista escrita per al llument del fams barton Emili Sagi Barba. Tamb t obra simfnica (Rplica a la Farandola de Bizet i el curis El Poema de la Jungla (1938), poema simfnic de tres moviments inspirat per El llibre de la selva de Rudyard Kipling) per el que el va fer ms popular van ser les seves canons per a soprano com Del Cabello ms Sutil, Al amor, El Vito, Chiquitita la Novia, Corazn, porqu pasis, Con amores la mi madre, Las coplas de Curro Dulce, etc.

Tamb va escriure Canciones clsicas espaolas per a cant i piano.
		 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299247" title="Viprid" nonfiltered="3435" processed="3430" dbindex="118460">

Els viprids (Viperidae) constitueixen una famlia que inclou quatre subfamlies de serps verinoses (escurons, crtals):

 Azemiopinae;
 Causinae;
 Crotalinae;
 Viperinae;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299251" title="cid mirstic" nonfiltered="3436" processed="3431" dbindex="118461">


L' cid mirstic (Del gr. myristiks, flairs)s un cid carboxlic aliftic, CH3-(CH2)12COOH, qu t 14 toms de carboni en la molcula. s un slid cristall de color blanc, insoluble en aigua, per soluble en alcohol i en ter, obtingut per saponificaci de l'oli de coco i per destillaci fraccionria dels cids que s'hi han format. s emprat en cosmtica i perfumeria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299252" title="Guialmons" nonfiltered="3437" processed="3432" dbindex="118462">
Guialmons (696 m) s una pedania de les Piles, a la Conca de Barber.

L'esglsia de Santa Maria, d'estil romnic, domina la poblaci, de carrers de fort pendent. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299254" title="Tiara (barret)" nonfiltered="3438" processed="3433" dbindex="118463">

Tiara era un barret amb una corona llarga; era el barret que caracteritzava als habitants del nord-oest d'sia i ms especialment als armenis, parts i perses,  a diferencia dels grecs i romans el barret dels quals tenia una corona baixa. El barret dels misis, anomenat ms tard barret frigi, era una mena de tiara amb unes orelleres que es lligaven sota la barbeta, de porpra tenyida.

 La tiara a l'antiguitat .

El rei de Prsia portava una tiara erecte i la dels seus sbdits era suau i flexible queien per un costat. La tiara del rei persa es distingia pels esplndids colors i per una diadema que l'encerclava i que tenia punts blancs sobre fons blau. Els perses l'anomenaven cidaris (o kirapis); des de temps molt antics la tiara del rei estava adornada amb or i joies.

Tiara papal .

La tiara papal s una mitra alta amb tres corones que va representar al papat. Era un birret cnic o semioval rodejat de tres corones, amb dos cintes penjant. Va sorgir al segle X i va rebre el nom al segle XII. Va substituir al camelaucum, que ja existia al segle VIII per cobrir el cap del papa, que era una mena de elms blanc de lli, sense carcter litrgic.

Vers el segle XIII la tiara papal noms tenia una corona que era dentada i radiant. Amb Bonifaci VIII se li va afegir una segona corona i vers el 1310 una tercera que va adquirir carcter permanent a patir de Benet XII. Tiares papals foren usades per tots els papes des de Climent V fins a Pau VI (1963) que la va deixar de costat a patir del concili Vatic II, sense per, aborli el seu s. Cap dels seus successors ha estat coronat amb tiara. La tiara com a smbol papal figura al escut del Vatic i als escuts personals dels papes fins a Benet XVI que a l'escut la va substituir per una mitra per de tres corones.


 Tiara episcopal .

La tiara es una mitra de bisbe de forma rgida i amb tres corones, cadascuna amb un significat:
 La corona superior representa la glria de ser elegit;
 La corona central representa el poder donat per Crist a Pere a la terra i al cel;
 La corona inferior representa el magisteri de ser cap de l'esglsia universal i del seu poder sobre aquesta;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299255" title="Emili Sagi i Barba" nonfiltered="3439" processed="3434" dbindex="118464">
Emili Sagi i Barba (Barcelona, 1876 - Polop, Marina Baixa, 1949) fou un barton catal. Va assolir grans xits, tant en pera com en sarsuela, a lestat espanyol i a l'Amrica del Sud i enregistr diversos discs.

Inici la seva carrera com a director d'orquestra. El 1914 estren a Madrid Las golondrinas, de Jos Mara Usandizaga, com a cantant.   El 1932, amb 56 anys d'edat, va anunciar la seva retirada de l'escena professional, encara que va seguir mantenint una certa activitat fins a la seva mort el 1949.

Va compondre la sarsuela El desterrado juntament amb Concordi Gelabert.

Fou pare del destacat futbolista Emili Sagi Lin, que fou conegut com Sagi-Barba, en referncia al seu pare.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299258" title="Cicatriu" nonfiltered="3440" processed="3435" dbindex="118465">

Una cicatriu apareix quan el teixit epitelial s esquinat, no tallat. La restituci del teixit connectiu s'efectua mitjanant el creixement de fibroblasts joves; aleshores l'espai deixat per la ferida s tapat amb teixit fibrillar (amb caracterstiques similars al que forma els msculs), i d'aqu que la cicatriu tingui una textura diferent a la pell. 

Aix doncs, una cicatriu s una alteraci permanent de l'aparena drmica consecutiva al dany i reparaci collagenosa d'aquesta. 

 Procs de cicatritzaci . 
Existeixen tres etapes per a la cicatritzaci: 
 Inflamatria. Amb augment de la vascularitzaci, l'arribada de cllules inflamatries i plaquetes, amb la formaci del tap i la crosta superficial. ;
 Proliferativa. Quan es produeix l'acumulaci de fibrina i collagen comenant aix a formar-se la regeneraci i tensi de la ferida. Les mateixes fibres seran les encarregades al final d'aquesta fase de tesar les vores de la ferida.
 Remodelat. Aquesta comena aproximadament al mes i s'allarga a un any o ms. Es produeix la reabsorci del collagen, limitant-se a mantenir noms les fibres que es troben en relaci amb la lnia de la ferida. ;

Les cicatrius poden formar-se per moltes raons diferents: poden ser resultat d'infeccions, cirurgia, lesions o inflamaci del teixit. Poden aparixer a qualsevol part del cos; la seva composici varia i en conseqncia l'aparena pot sser plana, inflada, esfondrada o acolorida, com tamb poden fer mal o provocar picor. L'aspecte final d'una cicatriu depn de molts factors, incls el tipus de pell i la localitzaci al cos, la direcci de la ferida, el tipus de lesi, l'edat de la persona que t la cicatriu i el seu estat nutricional. 

El procediment dermatolgic especfic per reduir una cicatriu ser determinat pel metge basant-se en el segent: 
 L'edat, l'estat general de salut i la seva histria mdica. ;
 La severitat de la cicatriu. ;
 La mena de cicatriu. ;
 La seva tolerncia a certs medicaments, procediments o terpies. ;
 Les expectatives per a la trajectria de la condici. ;
 La seva opini o preferncia. ;

Les cicatrius acostumen a desaparixer amb el temps. Mentre es curen, es pot utilitzar maquillatge per cobrir-les. Existeixen determinades tcniques dermatolgiques que ajuden a fer menys visibles les cicatritzis. Malgrat tot, el tractament noms millora l'aparena de la cicatriu, per no l'esborra per complet.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299261" title="Tiro (desambiguaci)" nonfiltered="3441" processed="3436" dbindex="118466">



Tiro, personatge de la mitologia grega;

Tir (plural tirones), soldat rom recent enllistat;

Marc Tulli Tir, literat, llibert de Cicer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299262" title="Tiro (soldat)" nonfiltered="3442" processed="3437" dbindex="118467">
Tir (tiro, plural tirones) era el nom donat pels romans a un soldat recent enllistat com oposat a veteranus, un soldat amb experincia. Els tirons entraven a l'exrcit als 17 anys.

Quan un soldat no servia en la lluita contra l'enemic, s'ocupava de fer exercicis militars diriament; els tirones en feien el doble, al mat i a la tarda. Els exercicis incloen l's de les armes i tctiques, i tamb exercicis per incrementar la seva fora i tota mena de treballs durs; feien marxes, corrien, nedaven i feien exercicis de lluita contra un pal (palus) especialment amb la espasa amb preferncia a la fora personal, utilitzant el seu escut, llana, xavalina i fletxes, dels que feien exercicis de llanament; tamb tiraven pedres i boles de plom, feien salts a cavall, portaven coses pesades per fortificar el camp i formar la lnea de batalla.

Els tirones eren escollits segons el seu origen, rstic o urb, la seva edat, la seva altura, la seva aparena personal i la seva feina anterior, per aix sembla que fou durant l'Imperi quan ja l'exrcit no era reclutat entre els ciutadans sin entre els provincials.

En el perode imperial quan un tir era aprovat com apte, era assenyalat amb una marca tatuada a la ma (stigmata; puncta signorum) potser el nom de l'emperador; la condici o llocs dels tirons eren el tirocinium i quan un soldat aconseguia habilitat en la seva professi era anomenat tirocinium ponere o deponere. 

A la vida civil el nom tir era aplicat al que arribava a la toga viril (tirocinium fori), a la primera aparici d'un orador a la rostra (tirocinium eloquentiae) i al que feia el primer viatge en vaixell (tirocinium navis). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299263" title="Titendia" nonfiltered="3443" processed="3438" dbindex="118468">
Titendia (Tithenidia) fou un festival celebrat a Esparta per les dides que tenien al seu crrec als fills mascles dels ciutadans. 

En aquesta festa les dides portaven als infants fora de la ciutat, al temple d'rtemis anomenat Corythallia,  situat a la riba del riu Tiassos, al districte de Cleta. Aqu sacrificaven porcs en honor del infants i tot seguit feien una festa probablement menjant la carn de les vctimes i menjant tamb pa cuit en un forn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299264" title="Glorieta (Passanant i Belltall)" nonfiltered="3444" processed="3439" dbindex="118469">
Glorieta s un agregat del terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barber. Ubicada a la part central del terme (750 m), s'hi arriba a travs d'una carretera que surt de Passanant a Fors.

Pels volts de 1162 es constru el castell de Glorieta, una de les torres actualment conserva una alria de 16 metres. s de destacar el forn comunal, citat ja el segle XVI fins el 1940 i una bella creu processional gtica, d'argent i esmalts, dipositada al Museu Dioces de Tarragona, per que retorna cada any per la festa patronal (15 d'agost).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299265" title="Titii sodales" nonfiltered="3445" processed="3440" dbindex="118470">
Titii sodales fou un collegi sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tties es a dir els sabins, que desprs de la seva uni als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues detats sabines; per conservar aquestes Tit Tati va instituir el collegi dels titii sodales. 

Tcit descriu el sacerdoci com institut per Rmul en honor del rei Tatius que a la seva mort fou adorat com a rei, per probablement es refereix a que Rmul, desprs de la mort de Tatius, va sancionar la instituci del collegi i va fer el culte del rei com a part de la "sabina sacra". Varr deriva el nom de "titiae aves" que eren las que aquestos sacerdots observaven en els antics auguris sabins, que eren diferents dels d'altres tribus.

Els titii sodales van desaparixer amb la repblica quan les tres tribus romanes es van fondre progressivament en un nica religi.

Un collegi anomenat titii sodales (o sacerdotes titiales flaviales)  torna a ser esmentat sota l'Imperi Rom, per sense relaci amb l'antic collegi o la tribu dels tties, i estava format per sacerdots encarregats del culte a un emperador com els augustales.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299266" title="La Pobla de Ferran" nonfiltered="3446" processed="3441" dbindex="118471">
La Pobla de Ferran (705 m) s un nucli de poblaci agregat situat a l'extre nord-occidental del terme municipal de Passanant i Belltall a la Conca de Barber. 

Poblaci antigament emmurallada, es fund a reds del castell de Ferran, del qual resta una torre, de planta quadrada i restaurada. De l'antiga esglsia, d'art romnic, queda la portalada i un pany del mur.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299267" title="Diresi" nonfiltered="3447" processed="3442" dbindex="118472">
Diresi (del grec diourein, orinar) s la secreci d'orina. Hi intervenen tres processos: la filtraci glomerular i la reabsorci i la secreci tubulars. La filtraci glomerular s aproximadament de 130 ml/minut, dels quals el 98% sn reabsorbits pel tbul proximal; el tub distal completa la reabsorci de l'aigua, del clorur sdic i de la urea, i afegeix a l'orina cations inorgnics (hidrogen, sodi, potassi). El volum final d'orina eliminada s d'1 a 2 litres diaris.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299274" title="Angelina Jolie" nonfiltered="3448" processed="3443" dbindex="118473">

Angelina Jolie Voight (n. 4 de juny de 1975) s una actriu estatunidenca de cinema i televisi, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu de repartiment i de tres Globus d'Or.

A ms, Jolie ha escrit un llibre (Notes from my travels) on relata els seus viatges a pasos colpejats per la pobresa a l'frica. Jolie participa activament en actes humanitaris tractant de promoure l'ajuda cap als refugiats.

 Biografia .

La seva vena cinematogrfica ve des de la infantesa ja que s filla de Jon Voight, guanyador de l'scar al Millor Actor de 1978 per Coming Home ("Tornada sense Glria" a Argentina; "La Tornada" a Espanya) i de Marcheline Bertrand -americana d'origen franco-canadenc i morta el 2007 per un cncer- que tamb va ser actriu. Angelina va ser apadrinada en el seu bateig per dos grans actors Maximilian Schell i Jacqueline Bisset. Els seus pares es van separar quan ella tenia amb prou feines dos anys. Als 21 anys d'edat es va casar amb l'actor angls Johnny Lee Miller, a qui va conixer en el rodatge d'una de les seves primeres pellcules titulada "Hackers". Ms tard es va casar en segones nupcies amb el tamb actor Billy Bob Thornton, del que tamb es va divorciar.

Va adoptar al costat d'aquest ltim Maddox Chivan Jolie (posteriorment Pitt, en ser adoptat per aquest el 2006) el 2001 a Cambodja, pas pel qual l'actriu estableixi un especial amor des que rods all la srie de pellcules dedicades a Tomb Raider. El nom Maddox prov de l'idioma Jemer que significa fill del senyor. Desprs del seu divorci es va quedar amb la seva custdia i va adoptar Zahara Marley el 2005, procedent d'Etipia. El nom d'aquesta prov de l'rab, on Zahara significa Flor, sent el seu segon nom Marley en honor al cantant jamaic Bob Marley.

Actualment i des de finals de 2005 viu amb Brad Pitt, que va adoptar els dos fills de l'actriu -Maddox i Zahara- el 2006. El 27 de maig de 2006 van tenir la seva primera filla biolgica, nascuda a Nambia i de nom Shiloh Nouvel Jolie-Pitt. L'exclusiva del naixement va ser venuda a la revista nord-americana de premsa rosa "People", per una quantitat superior als 4 milions de dlars, superant amb aix els diners oferts a Tom Cruise per l'exclusiva del naixement de la seva filla, Suri Cruise, esdevingut un mes abans. La integralitat dels diners cobrats per l'exclusiva va anar donat a organitzacions benfiques, seguint el desig de la parella Jolie-Pitt.

El 2007 van adoptar un tercer nen, es va tractar d'un nen vietnamita que han anomenat Pax Thien, que signifiquen "Cel Pacfic". El nom Pax prov del llat i significa "pau", i Thien prov de l'idioma Vietnamita i significa "cel". Angelina el va adoptar inicialment com a mare soltera a causa que al Vietnam no s'accepta que parelles que no estiguin casades adoptin fills, per actualment Pax ja porta el cognom Pitt en ser adoptat posteriorment per aquest d'acord a les lleis nord-americanes. Jolie va declarar a l'estiu de 2007 que mentre estigus en una relaci important seria fidel i no mantindria relacions amb altres homes o dones, el que ha portat a alguns mitjans a interpretar que podria renegar de la seva bisexualitat (almenys mentre estigui amb Pitt).
Els seus comenaments

La seva primera incursi en el cinema va ser el 1983, amb amb prou feines 7 anys, a la pellcula Lookin to Get Out, al costat del seu pare. El seu primer paper protagonista el realitzo anys desprs, el 1993, a la pellcula Cyborg 2: L'ombra de cristall. Desprs d'alguns de curts i alguna pellcula petita, el 1995 va realitzar la seva primera pellcula important, Hackers. En aquesta pellcula va conixer el que ans el seu marit Johnny Lee Miller.

El 1998 va coprotagonitzar la pellcula Playing by heart (Jugant amb el cor) amb un ample elenc d'estrelles, com el mtic Sean Connery, la veterana Gena Rowlands, la famosa detectiva d'Expedient X Gillian Anderson, la jove promesa Ryan Phillippe o el fams presentador de la televisi americana Jon Stewart, que va presentar la gala dels premis Oscar el 2006.

El 1999 va interpretar un dels seus millors papers en el cinema. Va ser a la pellcula Innocncia interrompuda, donant vida a una pacient d'un hospital psiquitric. La protagonista del film era Winona Ryder, per amb la seva interpretaci imposant i convincent va deixar eclipsat crtica i pblic. Amb aquest paper va aconseguir el seu primer Oscar com a millor actriu secundria, i el seu tercer Globus d'Or, tamb en aquesta categoria, entre molts altres premis. A ms del seu paper en Innocncia interrompuda va protagonitzar al costat de Denzel Washington la pellcula El colleccionista d'ossos en qui interpretava una agent del FBI.

 Fama mundial .

2001 va ser l'any en qu va obtenir la seva fama mundial, grcies al personatge de la superheroina virtual Lara Croft a la pellcula Lara Croft: Tomb Raider, en la qual el seu pare, Jon Voight, va participar interpretant el pare de Lara Croft. Aquell mateix any es va estrenar la trrida pellcula Pecat Original, en la qual va treballar al costat d'Antonio Banderas, protagonitzant escenes molt ertiques.

El 2004 va formar part de l'ambiciosa pellcula d'Oliver Stone Alexandre Magne, interpretant la mare d'Alexandre Magne, Olimpia. En aquesta pellcula va treballar al costat d'actors de la talla d'Anthony Hopkins o Val Kilmer, i Colin Farrell al paper d'Alexandre Magne. La pellcula va rebre fortes crtiques, i la recaptaci en taquilla va anar molt menor a l'esperada, per la majoria dels crtics van lloar la seva actuaci, fins i tot parlant d'Angelina la Gran, fent un joc de paraules amb el nom del mtic conquistador Alexander the Great (Alexandre el Gran). El seu ltim xit ha estat la pellcula Senyor i senyora Smith (2005), al costat de Brad Pitt, en el rodatge de la qual van comenar la seva relaci amorosa.

A part d'aquestes pellcules en la seva carrera trobem altres ttols com 60 segons al costat de Nicolas Cage, Amar perillosament, al costat de Clive Owen o Capit Sky i el mn de mat al costat de Gwyneth Paltrow i Jude Law. El desembre del 2005 culminar la pellcula El bon pastor, en la qual comparteix cartell amb Matt Damon, Alec Baldwin, Michael Gambon, William Hurt i Joe Pesci entre altres, sota la direcci de Robert De Niro. La pellcula es va estrenar als Estats Units a finals del 2006.

El Juny de 2007 va estrenar als EUA la pellcula A Mighty Heart (Un Cor Poders), rodada a l'ndia, en el qual Jolie interpreta el paper de Mariane Pearl, l'esposa del periodista estadunidense Daniel Pearl, que va ser segrestat i assassinat per milcies del Pakistan, presumptivament membres de la xarxa Al Qaeda.

Davant del creixent temor de Jolie i Pitt per la seva seguretat i la dels seus fills: Maddox de sis anys, l'etiope Zahara Marley de dos anys, Shiloh Nouvel, de vint mesos i Pax Thien, el vietnamita de quatre anys, aquests han reforat la seva seguretat conformada per agents estadunidenses, amb altres ms d'origen britnic.

 En els mitjans de comunicaci .

 Angelina Jolie porta apareixent en els mitjans de comunicaci des d'una primerenca edat, a causa del seu fams pare Jon Voight. Amb set anys va participar amb un petit paper a la pellcula Lookin' to Get Out, coescrita i protagonitzada pel seu pare. El 1986 i el 1988 va assistir a la cerimnia dels Oscars com una adolescent al costat d'ell. Tanmateix, quan va comenar la seva carrera|cursa d'interpretaci, Jolie va decidir no usar "Voight" com a cognom, perqu desitjava establir la seva prpia identitat com a actriu. Jolie, mai tmida, es va forjar una imatge de noia rebel i salvatge en els primers anys de la seva carrera.

s coneguda per ser una de les poques estrelles sense publicista i rpidament es va convertir en el focus de mira dels tabloides, per ser molt oberta en les seves entrevistes. La seva vida amorosa, sobre tot el seu inters pel sadomasoquisme, sovint era destacat en els mitjans de comunicaci. Com un dels seus trets fsics ms distintius, els llavis de Jolie han atret l'atenci dels mitjans de comunicaci. Els seus llavis van ser inclosos entre "Les coses ms sexys del mn" en una enquesta de FHM el 2006. Tamb van cridar l'atenci dels mitjans de comunicaci el seu matrimoni amb Billy Bob Thornton i el va canviar de rumb que va donar en la seva vida en preocupar-se pels problemes globals humanitaris. Quan va prendre el paper d'Ambaixadora de Buena voluntat UNHCR, va comenar a usar el seu estatus de celebritat per a lluitar per causes humanitries en tot el mundo.(Por exemple, promovent el Dia del Refugiat Mundial 2006 en una entrevista amb la CNN de dues hores amb Anderson Cooper, atraient-ne ms que dobli d'audincia que en el seu noticiari tpic. A ms ha estat rebent lli de pilotatge des de 2004 i est estudiant per obtenir la llicncia de pilot privat a Anglaterra, per a si poder viatjar lliurement per tot el mn.

A comenaments de 2005, la seva relaci amb Brad Pitt es va convertir en una de les notcies ms relatades a tot el mn. Desprs que Jolie confirms el seu embars a comenaments de 2006, el sense precedents bombo meditic que els envoltava "va assolir el punt de bogeria", com Reuters ho va descriure en el seu reportatge "La febre Brangelina". L'intent d'evitar l'atenci dels mitjans de comunicaci, va portar la parella a Nambia per al naixement "del beb ms esperat des de Jesucrist", com ha estat descrit. Avui en dia, Angelina Jolie s una de les famoses ms conegudes al mn sencer. Segons una enquesta, el 2000, desprs del seu triomf als Oscars, el 31% dels enquestats als Estats Units va dir que Jolie era familiar a ells. Cap a 2006 ella era familiar al 81% dels nord-americans.

A ms, el 2006, Jolie apareixia en la llista de les 100 persones ms influents en el mn de la Revista Time, va ser portada de la revista Forbes situant-se en el posat nm. 35 de la seva llista de les 100 celebritats mundials i va ser descrita com la dona ms bella del mn en la llista de la revista People. El febrer de 2007, va ser votada com el major smbol sexual de tots els temps al Canal 4 de la televisi britnica, dins del programa de televisi "Els 100 Majors Smbols Sexuals", per davant de la mateixssima Marilyn Monroe.

 Enllaos externs .

 ;
 ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299275" title="Espronceda (Navarra)" nonfiltered="3449" processed="3444" dbindex="118474">

Espronceda s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Torralba del Ro i Mirafuentes, al sud amb Armaanzas, a l'est amb Desojo i a l'oest amb Bargota. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299277" title="Roman Abramvitx" nonfiltered="3450" processed="3445" dbindex="118475">

Roman Abramvitx s un magnat rus del petroli i governador a una regi de Sibria. Es va fer fams al mn sencer quan va comprar el Chelsea FC i va explicar les seves intencions de convertir-lo en un gran d'Europa a cop de talonari. Va fitxar cracks com Michael Ballack o Petr Cech.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299286" title="Amieva" nonfiltered="3451" processed="3446" dbindex="118476">

Amieva s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Parres, al sud amb Posada de Valden i Sajambre a la Lle, a l'est amb Cangas de Ons i a l'oest amb Ponga. Tamb s el nom d'una parrquia del consell. La capital s Sames. s travessat pel riu Sella.

 Histria .




 Prehistria .
La seva riquesa arqueolgica no s gaire extensa degut principalment a la seva orografia que feia ms desitjable per als primers colonitzadors les regions ms baixes en les quals s que es troben abundants restes prehistriques, per s ens permet constatar presncia humana en el Paleoltic superior a la part alta del Sella. Aix a la cova de Collubil a les rodalies de Campurriondi, els estris aqu trobats comprenen a la indstria ltica i ssia del perode paleoltic.
Els primers cicles metallrgics apareixen representats pel dolmen de Min en Sames, desgraciadament desaparegut per la desafortunada intervenci de Sebastin de Soto Corts, del que es conserven noms dos destrals fabricats en pedra polida en el Museu Arqueolgic d'Oviedo, a causa de l'afany colleccionista que imperava en l'poca, aquest dolmen sol relacionar-se amb uns altres dos de l'orient asturi: els dlmens de Abamia i Santa Creu en Cangas de Ons.

A l edat de ferro, hi ha escassetat de poblats fortificats, el que anomenem castros. Ni un de sol no ha estat localitzat, per fonts diverses semblen confirmar que aquest territori, va estar habitat per pobles prerromans-cntabres i asturs de la tribu dels vadinienses, a l entorn de les valls. La conquesta romana va tenir en aquesta comarca ms conseqncies militars que geoestratgiques.

 Edat mitjana .
En el perode altmedieval apareix, ms ben definit el territori del concejo, tenint diversos documents que el proven com la documentaci medieval del monestir lleons de Sahagn, on s'alludeix en el segle X a una via de comunicaci que unia les terres d'Amieva amb l Altipl Central. Aix ho confirma tamb els privilegis que el rei Alfonso VII va atorgar a favor d'una albergueria al port de Pont i la construcci del pont de pedra sobre el riu Dobra.

Amieva, apareix ja en la catorzena centria plenament consolidada, com un dels concejos asturians, aix apareix entre el grup de concejos que es va unir a la causa del rei Pere I de Castella, amb diversos municipis lleonesos.

Tota aquesta falta de documentaci, en part va ser deguda que en un medi rural d'aquest tipus, el sector predominant va ser el ramader, cosa que contribueix a dificultar el seguiment documental que a diferncia de la edat moderna est molt millor documentat, en part grcies al cadastre del Marqus de la Cala, realitzat el 1752 en el que constata aquest concejo com predominantment d'abrupta orografia. El terreny conreat en aquesta poca era noms el 7,2%, mentre el 12,5% es dedicava a pastures. Aquestes pastures eren comunals del municipi, repartides entre l'alt i baix Amieva, i servien d'aliment al bestiar, ja en aquella poca era la principal font de riquesa. Aquest aprofitament mancomunat de les pastures no va ser exempt d'enfrontaments i plets, al segle XV hi ha una disputa amb els concejos lleonesos de Valden i Sajambre, vigents encara fins  ben entrat el segle XX.

Com entitat municipal Amieva es va presentar a la Junta General celebrada en 1504 al convent d'Oviedo de San Francisco, per donar possessi al nou corregidor do Fernando lvarez de Toledo. Dels crrecs que apareixen esmentats aquest any podem incloure dos jutges (un plebeu i un altre noble) encarregats d impartir justcia en el concejo a designaci de l'ajuntament que estava compost al seu torn per quatre regidors vitalicis i a un alferes gran.

En el segle XVI, l'ajuntament estava governat per quatre regidors pertanyents a les famlies ms poderoses del consell, Garca de Paraya, Blanc de Sebarga, Martnez i Sobrecueva (d'Argolibio) i Vega i Costa (de Sames). L'alferes era pertanyent als Cirieo.

El 1752 els crrecs de regidors requeien sobre Juan Gonzlez de Carbes, Jos de Cangas Posada, Cosme Gonzlez, Gonzalo Cirieo, sent alferes gran Manuel Antonio Noriega de Parres.

La casa consistorial estava a Sames, la capital del concejo, per anteriorment l'Ajuntament va estar al lloc d'Amieva, del qual pren el seu nom el consell. A la localitat de Cirieo es conserva el record de qu el casalot edifici del segle XV va ser utilitzat com a jutjat i on eren elegits al segle XVII els procuradors del concejo.

 Segle XIX en endavant .

En el segle XIX amb la guerra de la Independncia, joves del consell es van integrar al regiment de Cangas de Ons, que es va ocupar de la defensa del port de Baeza, tant durant la primera, com en la segona invasi, no aconseguint mai Frana un control efectiu d'aquest territori.

En el segle XIX, el principal suport del consell era el bestiar bov, ja que amb prou feines hi havia industrialitzaci, la qual cosa va comenar a provocar l'emigraci a ultramar, portant-se joves a Cuba, Argentina, Veneuela, etc. Un element clau per a les millores de la comunicaci, va ser la construcci de la carretera del Pontn a Arriondas, via aquesta que seguia el curs del Sella. Al marge d'aquesta carretera va quedar la capital Sames el que unit a la runa del vell edifici de l'Ajuntament, va fer el seu trasllat a Precendi, per on discorria la via que s on es troba actualment.

Iniciada la guerra civil, la senda del port de Baeza i la carretera del Pontn, vies d'uni entre Cangas de Ons i Lle es convertiran en passos estratgics.

En l'actualitat Amieva t com a principal activitat econmica la ramaderia, l'agricultura i l'explotaci forestal. Avui en dia comena a ser un destacat centre de turisme rural.

 Geografia .
El consell s travessat de nord en sud per la carretera N-625 i est a 82 Quilmetres de la capital del Principat. Reguen aquest territori les aiges del Sella en el curs del qual conflueixen el riu Ponga i el riu Dobra. El Sella i el Ponga configuren frtils valls, mentre que el Dobra descendeix encaixonat. En el concejo s'ubica el Monument Natural Red de Toneyu.

Aquest concejo est configurat per profunds congosts al costat de grans boscos que li atorguen una gran bellesa natural. Es conserven grans boscos autctons: freixes oms salzes, etc., que creixen al caire dels rius, segons es va ascendint apareixen els castanyers i rouredes. A l'est del Dobra s'orienten les primeres estivacions del Masss Occidental dels Pics d'Europa que est incls en el Parc Nacional de Covadonga i Pics d'Europa, on es localitza la cota ms alta de l'Amieva, la Torre del Mediu de 2.467 metres i la Pica Rezo de 1.964 metres.

 Parrquies .
El concejo d Amieva est format per cinc parrquies:
Amieva;
Argolibio;
Min;
San Romn;
Sebarga;

 Evoluci demogrfica .
La seva poblaci va estar marcada per la seva evoluci demogrfica, on cal destacar una srie de causes que l'han marcat, com per exemple la severitat de seu mitjos de muntanya, que encara que est recorregut per una via de comunicaci amb l'Altipl, s una de les menys freqentades. Una altra causa s el seu allament respecte a dos eixos principals i aix, unit a les seves seques superfcies per a l'aprofitament agrcola i la inexistncia d'altres activitats que no sigui la ramaderia, ha desembocat a poc a poc en un gran declivi demogrfic.

Amieva compta en l'actualitat amb una poblaci molt inferior a la de comenaments de segle, marcant-se aquesta reducci en les dues terceres parts de la seva poblaci. Si en 1900 aquest concejo tnia 2.669 habitants, el 1960 el consell comptava tan sols amb 958 habitants a causa d'una gran pressi interior, que incita a l'emigraci amb destinaci a ultramar fins i tot 1930, canviant desprs de direcci cap Europa i ms tard cap al centre d'Astries, i tenint en l'actualitat una xifra poblacional de 883 persones. Aquesta sortida de la poblaci jove, en especial de dones, ha distorsionat la seva pirmide demogrfica, amb majoria masculina i un alt nivell d'envelliment que es troba entre el ms alt de la regi, implicant una caiguda de la natalitat i un creixement de la mortalitat, tenint a ms una feble estructura econmica.

 Economia .
Les principals activitats econmiques sn la ramaderia per les seves extenses pastures comunals, l agricultura, per les seves frtils hortes i l explotaci forestal. Totes elles del sector primari.

El seu sector industrial s menys significatiu, doncs genera poc treball, noms el 16,26%, grcies a la producci d electricitat de la CIA Saltos del Dobra: Presa de la Jozica, Central de Restaa i Central de Distribuci a Camporriondi.

El seu sector serveis es limita a algunes entitats comercials i installacions hoteleres orientades al turisme rural. Tot aix ha fet que la seva poblaci estigui repartida en nuclis petits, que es reparteixen de forma diversa a les zones de la vall del Sella.

 Poltica .
L actual alcalde socialista s ngel Garca Garca.





 Art .
L'arquitectura tradicional s el patrimoni artstic del concejo, estant determinada pel seu marc fsic, ja que en ser un concejo de muntanya no hi ha grans construccions, sin que abunden les esglsies i els casalots. Entre elles destacarem:

L'esglsia de Santa Mara de Min, s l'edifici ms antic del concejo. De la seva primera etapa preromnica noms conserva el seu permetre, que conforma un edifici de nau nica amb capalera quadrada. Desprs es va reconstruir a tall de temple romnic, encara que avui en dia amb prou feines s visible a causa d'un incendi. El seu interior manca de decoraci, la seva coberta s de volta de can|gorja, mancant d'illuminaci natural. L'exterior s de carcter tancat amb murs de maoneria.

L'esglsia de San Pedro de Vega, de planta rectangular, nau nica i capalera quadrada. A la faana occidental s'obre la portada principal, formada per una arcada de mig punt, remata l'esglsia una voluminosa espadanya de carreus amb dos buits per a campana. Es destaquen els quatre caps angliques alats, que se situen a les quatre cantonades de l'esglsia. L'interior est modernitzat per respectant l'obra original.

Existeixen tamb cert nombre de capelles rurals, de modestes dimensions, destacant la de Santiago de Vis, del segle XVI o XVII, amb el seu airs prtic recolzat en columnillas de pedra sobre el mur de maoneria. La de San Jos de Carenes amb un gran arc de mig punt a la porta, presenta planta rectangular, precedida de porxo de petites dimensions. La de San Antonio a Sina que t en el seu interior un retaule barroc daurat i policromat.

En la seva arquitectura civil es pot destacar.

La casalot de Cirieo d'origen renaixentista dels segles XV-XVI. s un edifici de bloc compacte rectangular, al que se li han apropat posteriors construccions. La seva faana no est ordenada, presentant un carcter lliure en la disposici dels elements. Al pis superior s'obre en balc amb les restes dels suports dels voladissos, franquejats per dues finestres quadrades. Avui en dia la casa fa les vegades de graner i est en estat de total abandonament.

La torre de Sia, reprodueix el model d'habitatge de l'arquitectura medieval. s una torre de volum quadrat que presenta tres altures. La part principal s en la planta baixa amb disseny adovellat envoltat d'una motllura, la continuaci de la porta s el balc principal i tamb envoltat de similars motllures. Sobre el balc queda el buit de l'escut mobiliari, per encara hi ha un altre petit a prop de la cantonada de la faana. Tot el front est fet en carreu d'acurada talla a diferncia de les altres faanes.

La coneguda per casa Peribajo, amb aparena de casalot rural, t el seu origen en una antiga torre baixmedieval. Presenta murs massissos amb escassos vans de tipus saetera, les finestres adovellades estan realitzades amb carreus monoltics. Entre els afegits successius destaca, el corredor de fusta que cobreix l'entrada principal i al qual s'accedeix des de l'exterior de l'habitatge.

La coneguda per casa Fondn, casa rural de planta rectangular, dues altures|alries i faana allargada en el que s'obre un corredor de tallat al pis superior. En un costat de la faana queden restes de pintura decorativa, una decoraci que ha perdurat a poques cases i que va ser bastant freqent, als habitatges d'aquesta poca. El conjunt es completa amb mplies dependncies, establa i una bonica panera de 14 pegolls de fusta.

 Festes .
Entre les festes que es celebren a concejo cal destacar les segents:

13 de juny: la Commemoraci de Sant Antoni de Sames. ;
20 de juny: San Antoni a Argolibio;
Primer dissabte de juliol: La Santina a Sames. ;
16 de juliol: El Carme a Sames. ;
25 de juliol: Santiago a Vis;
ltim dissabte de juliol: Sant Antoni a Villaverde. ;
9 d agost, Sant Rom a San Romn. ;
ltim dissabte d agost: Sant Roc a Pen.
8 de setembre: Nostra Senyora a Amieva.

Tamb se celebren diverses fires i certmens, com per exemple el certamen de formatges de Los Beyos a Amieva el primer dissabte de juny, dedicat a aquest formatge autcton.

 Personatges illustres .
 Cristbal Ferrado Garca (1620 - 1673), pintor.
 Bernaldo Alonso, Tarrn (segle XIX), escriptor.
 Antonio Llanos Corts, (1812 - 1871) advocat i arqueleg.
 Jos Simn y Torre (1847 - 1909), escriptor i periodista, vicepresident del Centro Asturiano de Madrid.

Referncies.


 Bibliografia .
Herldica Institucional Vexilologa del Principado de Asturias, Ediciones: Principado de Asturias, Gmez Panizo, Eduardo. ;
Revista Oriente de Asturias, Ediciones: La Voz de Asturias, Oviedo.
Gran ATLAS del Principado de Asturias,Oviedo, Ediciones: Nobel S.A.
Asturias a travs de sus concejos, Ediciones: Prensa Asturias S.A. ;

 Enllaos externs .
Federaci Asturiana de Concejos;
Amieva Digital;
Amieva i Alto Sella;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299287" title="Desojo" nonfiltered="3452" processed="3447" dbindex="118477">

Desojo s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Mirafuentes, Mendaza i Mus, a l'oest amb Espronceda i al sud amb Sansol i Armaanzas.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299288" title="Josep Reig" nonfiltered="3453" processed="3448" dbindex="118478">
Josep Reig (1584? - Barcelona, 1674) fou mestre de capella de Santa Maria del Mar a Barcelona des de 1618 fins a la seva mort. tots els motets estan escrits amb una clara influncia italiana amb la incorporaci del baix continu.

Podria haver estudiat amb Joan Pau Pujol (1573-1626). Tots els seus motets coneguts estan escrits en un estil policoral proper a l'escola veneciana dels Gabrieli.

Durant el segle XVII, fou un dels mestres que exerc ms anys el crrec. Es present a les oposicions, sense guanyar-les, el 26 de juny del 1607 quan noms tenia 22 anys. Havia nascut, per tant, el 1584 o 1585. El 16 de setembre del 1618 es torna a presentar a les oposicions i guanya la plaa. El 20 maig del 1655 va ser nomenat mestre de capella ad vitam i el 24 de maig del 1669 deman que el substitus el seu ajudant Miquel Rosquelles, desprs de ms de 50 anys de magisteri. No se sap la data de la seva mort.

Els manuscrits de les seves obres es conservaven a Santa Maria del Mar per es varen cremar durant la guerra, per Higini Angls els havia fotografiats perqu estaven junt amb obres de Joan Pau Pujol, de qui havia comenat la publicaci de lOpera omnia. Eren 8 llibretes, una per a cada veu, enquadernades en pergam, i contenien 26 motets de Reig i 17 de Pujol. El fet que en el recull noms hi figurin motets de Reig i Pujol potser ens indica els lligams que haurien pogut existir entre ells dos.

Enllaos externs.
Dos Motets a Santa Maria de Sergi Casademunt;
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299289" title="Toga (desambiguaci)" nonfiltered="3454" processed="3449" dbindex="118479">


Geografia:
Toga, municipi del Pas Valenci;
Indumentria:
Toga (vestit);
Toga romana, vestit rom;
Toga pretexta, toga rama per nois i magistrats;
Toga viril, toga que marcava la majoria d'edat dels nois romans;
Toga judicial, vestit propi dels jutges i magistrats;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299290" title="Fistbol" nonfiltered="3455" processed="3450" dbindex="118480">


El Fistbol (Fistball en angls i Faustball en alemany) s un esport que consisteix a passar una pilota d'una part del terreny de joc a l'altra per damunt d'una xarxa, practicat a quasib tots els continents (Europa, Nord-amrica, Sud-amrica, frica i sia).

L'Associaci Internacional de Fistbol (IFA - International Fistball Association) s l'organisme que regula i promou internacionalment aquest esport.

L'esport.
El Fistbol forma part del grup d'esports en el que els jugadors colpegen una pilota per sobre d'una xarxa d'una banda del terreny de joc a l'altra. Com al voleibol i el tennis l'objectiu s fer arribar la pilota al terreny de joc contrari sense que els oponents la puguin tornar, colpejant-la amb els punys o els braos. Una vegada ha passat la xarxa, la pilota es pot tocar fins a tres vegades per qualsevol dels cinc jugadors de l'equip - amb un bot perms desprs de cada contacte.

s un esport que es juga tant a l'exterior com en pavellons coberts. La modalitat masculina a l'exterior, inclosa als Jocs Mundials, es juga en un camp de 50 x 20 metres. La lnia central divideix el camp en dues meitats i la xarxa es troba dos metres per damunt d'aquesta lnia. Les lnies de servei sn a tres metres de la de centre a cada meitat de camp. La pilota s de pell, amb una circumferncia mxima de 68 cm, un pes de fins a 380 g, inflada a 0.75 bar. Els partits es juguen en funci de la modalitat 'al millor de tres o cinc sets', on el set es guanya en arribar a 20 punts (o a 11 en modalitat reduida) i superant com a mnim en dos punts el contrari.

Histria.
Hi ha referncies escrites sobre el fistbol de l'any 240, en poca de l'emperador rom Gordi III. 
L'any 1555, Antonius Scaioni va escriure unes regles per a la versi italiana d'aquest esport. 
Posteriorment, l'any 1786, el mateix Goethe va esmentar partits d'aquest esport entre 'quatre nobles de Verona i quatre Venecians' al seu diari "Un viatge itali".

Membres de la Federaci Internacional de Fistbol.
 frica: Nambia.
 sia: ndia, Jap, Nepal, Paquistan, Taiwan.
 Europa: Albnia, Alemanya, ustria, Blgica, Bielorssia, Catalunya, Dinamarca, Frana, Grcia, Hongria, Islndia, Itlia, Malta, Moldvia, Polnia, Repblica Txeca, Srbia, Sucia, Sussa, Ucrana, Xipre.
 Amrica: Argentina, Brasil, EUA, Mxic, Paraguai, Per, Uruguai, Xile.

Campionats del mn.
La federaci internacional organitza el campionat del mn mascul i femen amb una periodicitat de quatre anys.







El fistbol a Catalunya.
La Federaci Catalana de Fistball es crea l'any 2007 i l'agost del mateix any s reconeguda internacionalment de manera oficial per l'Associaci Internacional de Fistbol (International Fistball Association).

El seu debut en una competici va ser el mes de maig de 2008 en un torneig amists a ustria. La primera participaci en competici oficial va ser al Campionat d'Europa 2008 disputat a Alemanya, el mes de juliol de 2008. 

Enllaos externs.
Associaci Internacional de Fistball  ;
Associaci Fistball Catalunya;
fistball.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299291" title="Mirafuentes" nonfiltered="3456" processed="3451" dbindex="118481">

Mirafuentes s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Nazar, a l'oest amb Torralba del Ro, a l'est amb Mendaza i al sud amb Desojo i Espronceda. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299292" title="Toga romana" nonfiltered="3457" processed="3452" dbindex="118482">

Toga era una pea de vestir romana, la principal pea de roba dels romans.

Segons Varr derivava de tegere, perqu cobria tot el cos. Inicialment es portava sola sense tnica. El seu origen no esta clar: algunes fonts es refereixen al lidis, per probablement era d'origen etrusc; la toga pretexta es assenyalada expressament com d'origen etrusc.

La toga caracteritzava als romans que eren anomenats togati (togats) o gens togata. Inicialment s'utilitzava noms a Roma mateix i el seu s estava prohibit als exiliats i estrangers; per progressivament el seu s es va fer general i es va portar al damunt de la lacerna, per encara era caracterstica de les classes superiors a les corts de justcia, al teatre, o als jocs, ja  que la veien com una distinci d'honor, i en tot es cas es portava en poca imperial quan l'emperador era present; sota Alexandre Sever no es podia anar convidat a la seva taula sense portar toga.

La seva forma era arrodonida, potser semicircular segons Dions d'Halicarns, encara que sembla difcil. Sobra la forma de portar-la la informaci essencial deriva de Quintili i Tertulli, que ja parlen de quan la toga havia esdevingut ms complexa, i de la forma en qu la porten les esttues romanes. Quintili diu que les primeres togues no tenien "sinus" (pit) i desprs que el van tenir per curt. Tertulli contrasta la simplicitat del palli (pallio) amb la complicaci de la toga.

El color de la toga dels homes (toga virilis) era generalment blanc i fou anomena  vestimentum puritut, en oposici a pretexta (praetexta).Una toga blanca brillant era concedida als candidats a magistratures (toga candida); les togues blanques sn esmentades als festivals, que probablement va ser el seu primer s, per desprs es va generalitzar. La toga havia de ser mantinguda blanca i neta pel que li portava i quan aix es descuidava era coneguda com toga sordida (i els que la portaven sordidati); la toga srdida era portada pels acusats. La toga pulla de color negre era portada en les celebracions privades de dol i algunes vegades per persones de les classes inferiors. La toga picta era portada per generals en la celebraci del triomf, i durant l'Imperi pels cnsols i els pretors quan celebraven els jocs (fou anomenada tamb toga capitolina). La toga palmata fou una mena de toga picta. La toga pretexta tenia unes caracterstiques especifiques i no la podia portar tothom.

La toga trabea estava ornamentada amb franges horitzontals porpres. N'hi havia una tota de color porpra per ritus sagrats, una de porpra i blanc consagrada als deus, i una de porpra i safr pels ugurs. La van portar els primer reis romans i la portaven tamb els llatins. Ms tard la van portar els cnsols; els equites tenien dret al seu s en algunes solemnitats; finalment fou el vestit per excellncia dels emperadors (de fet el primer que la va assumir fou Juli Csar).

La toga estava feta generalment de llana. Hi havia exemplars gruixuts i altres de fins: els primers anomenats toga densa,  pinguis o hirta. Una  altra toga, la pexa, era oposada a la trita o rasa que s'utilitzava a l'estiu. La seda era poc utilitzada.

Inicialment la toga fou usada per homes i dones per amb el temps a les dones va correspondre l'estola i la toga va quedar limitada a algunes dones, solteres, o que s'havien divorciat per adulteri. El seu us era principalment per les classes altes per les baixes usaven togues menys cares. En guerra la toga era substituda pel sagum (togatus es oposat a miles); encara que fou usada per soldats, mai ho fou a la guerra i en tot cas mai con vestit ordinari. La toga era usada per cobrir-se per dormir.

Sobre la toga virilis, vegeu Toga viril;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299293" title="Berenguer de Rub" nonfiltered="3458" processed="3453" dbindex="118483">

Berenguer de Rub, senyor de Rub fou un noble catal del segle XIII. 

Casat amb Guillema, amb qui va tenir dos fills, Berenguer i Bernat. 

L'any 1233 obt una autoritzaci per part de Jaume I per aixecar una casa forta en l'mbit del Castell de San Gens a Rub, que amb els anys esdevindria el Castell de Rub, quedant el castell del tur de Sant Gens definitivament abandonat. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299294" title="Toga pretexta" nonfiltered="3459" processed="3454" dbindex="118484">
La toga pretexta era una toga romana que portava una vora de porpra i era portada per nois dels dos sexes, per magistrats tant a Roma com a les colnies i municipis, per sacerdots i per persones ocupades en ritus sagrats o pregaries.

Els que tenien dret a la toga pretexta (toga praetexta) (gaudien del ius togae praetextae habendae) eren en especial els dictadors, els cnsols, els pretors (que l'havien de portar per condemnar a mort), els ugurs, els decemviri sacris facundis, els edils, els triumvirs epulons, els senadors els dies de festivals, els magistrats dels collegis i els magistrats dels vicus quan celebraven jocs. No se sap del cert si hi tenien dret els tribuns de la plebs, censors i qestors. 

La toga praetexta pulla (negre i porpora) noms es portava a la celebraci d'un funeral.

La pretexta hauria estat adoptada dels etruscs per Tulli Hostili, que la va convertir en la vestimenta reial i desprs va passar als alts magistrats de la repblica. Tamb Hostili va introduir la toga picta. Plini esmenta la toga regia undulata (brodada amb lnees ondulades) que va portar Servi Tulli, que diu que es conservava a al temple de la Fortuna. 

Tant la toga pretexta com la toga bulla fou concedida als nois joves (de 14 anys) per Tarquini Prisc, quan en la guerra mataven un enemic amb les seves mans. Desprs es va estendre als joves fins que fou substituda per la toga viril. Les noies portaven la toga pretexta fins al seu matrimoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299296" title="Toga viril" nonfiltered="3460" processed="3455" dbindex="118485">
La toga viril fou la toga romana que substitua a la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys.

La festa es feia a la Liberlia al ms de mar i era equivalent a la moderna celebraci religiosa de la "primera comuni"; no hi havia una data fixada per la cerimnia per en general era a l'entorn dels catorze anys; fins llavors els nois eren impbers (impubes) i portaven la toga pretexta, i quan assolien la tota viril passaven a ser pubes.

A partir de llavors el noi podia contractar deutes sense perms del pare i els pupils deixaven de tenir tutela a menys que hi hagus acord de les dues parts per una prorroga i llavors l'assumpci de la toga viril era diferit (en cas de desacord un jutge prenia la decisi i els 14 anys eren fonamentals ja que per damunt d'aquesta edat prevalia la decisi del noi sent considerada l'edat general d'arribada a la pubertat). 

Les noies assolien la pubertat als dotze anys per costum immemorial per romanien amb toga pretexta fins que es casaven; la tutela de les noies s'acabava als dotze anys per romania una tutela d'un altra mena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299297" title="Armaanzas" nonfiltered="3461" processed="3456" dbindex="118486">

Armaanzas s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Desojo i Espronceda, a l'oest amb Bargota, a l'est i sud amb Sansol, El Busto i Torres del Ro.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299300" title="Sansol" nonfiltered="3462" processed="3457" dbindex="118487">

Sansol s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Desojo, a l'est amb El Busto i Los Arcos ia l'oest amb Armaanzas i Torres del Ro.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299301" title="El Busto" nonfiltered="3463" processed="3458" dbindex="118488">

El Busto s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita a l'oest amb Sansol, a l'est amb Los Arcos i al sud amb Torres del Ro. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299303" title="Torres del Ro" nonfiltered="3464" processed="3459" dbindex="118489">

Torres del Ro s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita a l'oest amb Armaanzas, a l'est amb Sansol i El Busto, i al sud amb Lazagurra. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299308" title="Nefridi" nonfiltered="3465" processed="3460" dbindex="118490">
Els nefridis (del llat Nephridium) sn rgans excretors dels animals invertebrats amb una funci similar a la dels ronyons dels vertebrats. Eliminen els rebuigs metablics del cos de l'animal. Apareixen en molts flums animals. Es diferencien dos tipus: metanefridis i protonefridis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299309" title="Lazagurra" nonfiltered="3466" processed="3461" dbindex="118491">

Lazagurra s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita al sud amb Mendavia i al nord amb Torres del Ro i Los Arcos.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299312" title="Josep Santpere i Pey" nonfiltered="3467" processed="3462" dbindex="118493">
Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875 - 1939) fou un actor i empresari teatral, de llarga trajectria artstica, especialitzat en els gneres de l'opereta i del vodevil. Gran part de la seva carrera est vinculada al Parallel barcelon i en concret, als teatres Nou i Espanyol. Pare de la Mary Santpere.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299313" title="Cels Piol" nonfiltered="3468" processed="3463" dbindex="118494">

Cels Piol (Barcelona, 1970) s el dibuixant i guionista de la popular srie Fanhunter. 

Biografia.
Des de petit mostra afici per tot el relacionat amb el mn del cmic i comena a colleccionar-los. Crea diversos fanzines durant algun temps fins que participa en un concurs organitzat per "Comics Forum" anomenat "Dissenya el teu propi Superheroi". No guanya, per el seu estil agrada i acaba treballant per a Planeta-DeAgostini coma a humorista i articulista on realitza les tirallongues "Fan Letal / Fan con Nata". AL mateix temps, Piol autoeditava els seus fanzines "Kiusap" i "Fanhunter" amb el segell de "Gusa Cmics", la seva prpia "fan-editorial". Es converteix en el primer autor espanyol a disposar d'una srie regular en l'editorial Planeta-DeAgostini. 

Desprs de bastants anys i de certs problemes amb l'editorial decideix muntar la seva prpia empresa, a la qual anomena "Fanhunter S.L." i "Cels Animation S.L." Desprs d'un perode de temps decideix tornar a Planeta on actualment treballa.

Obra.
 Universo Fanhunter;
 Plan BB y Fantom Town ("manuales para bebs con padres raros");
 Juegos de rol Fampiro y Ouftan;
 Fanhunter: Herencia (novel.la);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299315" title="Viana" nonfiltered="3469" processed="3464" dbindex="118495">

Viana s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Aras, Aguilar de Cods i Bargota, a l'oest amb Oyn i al sud amb La Rioja. 

 Topnim .
L'origen del topnim Viana s dubts, existint moltes hiptesis referent a aix. Mikel Belasko en el seu llibre sobre etimologia de localitats de Navarra fa un resum de les principals hiptesis existents: 
 Que el rei San VII de Navarra, fundador de la vila en 1219, li dons el nom d'altra localitat preexistent i que fos famosa en la seva poca. Aquesta era un costum molt arrelat en les fundacions medievals i existeixen nombroses ciutats amb nom semblat a Viana a Europa, la ms coneguda, la Viena austraca. La ciutat portuguesa Viana do Castelo va ser fundada unes poques dcades ms tard que Viana amb el mateix nom. La principal candidata per a haver estat la padrina de la Viana navarresa seria la ciutat francesa de Viena del Delfinat, que fou una ciutat important en l'Edat Mitjana, encara que desprs va declinar i que va ser coneguda tamb com Vianna i Viana. Aquesta tesi resultava bastant convincent a Julio Caro Baroja i s la qual considera Belasko ms probable en la seva obra.
 Que Viana sigui un nom anterior a la fundaci de la vila i que entrs en la tipologia de localitats navarreses i alabeses amb terminaci -ana. Julio Caro Baroja considerava aquesta terminaci com indicativa d'un origen relacionat amb una vila romana, sent el primer terme del topnim el nom propi del seu antic propietari. Existeixen restes de viles romanes en la zona de Viana, per l'existncia de moltes altres Vianas per Europa i el fet que Viana aparentment sigui una fundaci nova realitzada en en el segle XIII fan que el mateix Caro Baroja considers que aquesta tesi perdia fora. ;
 Julio Caro Baroja tamb considerava que existia la possibilitat que el nom de la localitat estigus relacionat amb alguna via romana. ;
 Que procedeixi d'alguna expressi en llengua basca, com per exemple bi anai (dos germans), tal com va proposar Juan Antonio Frago Garca, catedrtic d'Histria de la Llengua espanyola en la Universitat de Saragossa. (Compari's amb el topnim Dos Hermanas). ;
 Que sigui un topnim prerromano, tal com suggeriria la tsera celtbera que va ser trobada en el poblat de La Custodia (situat en el terme de Viana) amb la inscripci ueniakum (dels de Uenia) i que va ser estudiada pels fillegs Juan Cruz Labeaga i Jrgen Untermann. Aquests van establir una possible relaci entre la Uenia esmentada en la inscripci i la moderna Viana; encara que van trobar fonticament problemtic el pas d'un nom a un altre. ;
 Existeixen etimologies populars que relacionen el nom de Viana amb vi i vinyers, considerant que els romans (arribats des de les valls del nord) en arribar a Viana van veure una terra apta per al cultiu de la vinya i van batejar vinetum (vinyer) al lloc.

 Demografia .


 Personatges illustres .

 Csar Borgia (1475-1507) ;
 Matas Goi (1647-1712).
 Francisco Navarro Villoslada (1818-1895)    ;
 Pablo Antoana (1927) ;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Viana;
 Naturaleaa a Terra Estella;
 Associaci cultural Viana Euskaraz;
 Ikastola Erentzun;
 Portal Ciutat de Viana;
 Club Deportivo Vians;
 Ciudad de Viana Futbol Sala - Inmobiliaria A&B;
 Grup de montanya Ultreya-Berri;
 Grup d'Auroros Pedro Angulo Rozas Periquillo;
 Cinqu Centenari de la mort de Csar Borgia a Viana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299316" title="Miquel Rosquelles" nonfiltered="3470" processed="3465" dbindex="118496">
Miquel Rosquelles (?, segle XVII - Barcelona, 1684) fou compositor i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

A partir del 1669 Josep Reig li ced la plaa de mestre de capella de Santa Maria, que obtingu en propietat des del 1674 fins a la seva mort. s autor de cinc villancicos d'11 a 13 veus, d'una missa a 8 veus, d'un Nunc dimittis i d'unes completes, ambdues obres a 15 veus.

Francesc Valls i Galan fou un dels seus deixebles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299318" title="Cueva de los Marranos" nonfiltered="3471" processed="3466" dbindex="118497">
La Cueva de los Marranos es troba a Venta de Fresnedo, dintre del municipi de Lamasn (Cantbria, Espanya). Per a accedir-hi cal seguir un cam que duu directament fins a dues boques. Geolgicament s una mena de baixant en poques d'inundacions, encara que possex un ampli vestbul amb art rupestre. 

Va ser descoberta en la dcada dels 50 del segle XX, i s'hi troben restes del Paleoltic representats fonamentalment per ltica tallada en quarsita. D'altra banda hi ha una sivella de bronze de finals de l'Edat Mitjana, que indica la possibilitat que la cova podia haver servit d'abric per a viatgers.

L'any 2000 va ser declarada "Bien de Inters Cultural" pel govern d'Espanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299320" title="General Manuel Belgrano" nonfiltered="3472" processed="3467" dbindex="118498">




General Manuel Belgrano s un departament ubicat a l'extrem Nordest de la provincia de Misiones, Argentina.
Limita amb els  departaments d'Iguaz, Eldorado, San Pedro i el Brasil.
El departament te una superfcie de 3.331 km, equivalent  a l'11,21% del total de la provncia.
La seva poblaci es de 33.488 hab. (cens de l'any 2001 INDEC).
Segons estimacions de l'"INDEC" l'any 2.005 tena 59.673  habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299322" title="Josep Gaz" nonfiltered="3473" processed="3468" dbindex="118499">
Josep Gaz (Martorell, 1656 - Girona, 1713) fou un compositor i mestre de capella catal. 

Es form a la catedral de Barcelona com a escol amb el mestre Llus Vicen Gargallo (1636-1682). Fou mestre de capella a Matar (1675-1685), a Santa Maria del Mar de Barcelona (1685-1690) i, finalment a la catedral de Girona (1690-1713) on hi va arribar el 16 de juliol de 1690.

De producci molt extensa, durant aquests anys va escriure obres tant per celebrar la visita de l'arxiduc Carles, coronat a Barcelona com a Carles III, com en honor de Felip V per celebrar les victries de les seves tropes. Mor el 1713 i est enterrat al claustre de la catedral de Girona.

Enllaos externs.
Dos Motets a Santa Maria de Sergi Casademunt;
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299324" title="El libro de arena" nonfiltered="3474" processed="3469" dbindex="118500">
El libro de arena s una obra que reuneix contes i relats de l'escriptor argent Jorge Luis Borges, publicada l'any 1975. 

D'acord amb l'opini de l'autor, El libro de arena, escrit en l'ocs de la seva vida, seria el seu millor llibre, apreciaci que molts dels seus crtics no comparteixen, en favor d'altres obres com Ficciones. 

La primera edici, a Buenos Aires, va ser realitzada per Emec i tenia 181 pgines. A Madrid va ser editat aquest mateix any per Ultramar. Consta dels segents textos:

 "El otro".
 "Ulrica".
 "El congreso".
 "There are more things".
 "La secta de los treinta".
 "La noche de los dones".
 "El espejo y la mscara".
 "Undr".
 "Utopa de un hombre que est cansado".
 "El soborno".
 "Avelino Arredondo".
 "El disco".
 "El libro de arena".
 "Eplogo".

Enllaos externs.
Gua de lectura ;
Borges studies on line ;
Borges a pie de pgina Guia literria intertextual per llegir a Borges, amb notes virtuals inserides de manera imaginria en l'obra de Borges, que aclareixen i complementen les abundants referncies de l'autor argent a altres obres literries. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299329" title="Teatre Tantarantana" nonfiltered="3475" processed="3470" dbindex="118501">

El Teatre Tantarantana s un espai teatral ubicat al carrer de les Flors -nm. 22- de Barcelona, amb capacitat per a uns 145 espectadors, obert des de l'any 1996. El nom prov de l'antiga ubicaci d'aquest teatre al carrer Tantarantana. L'antic teatre va ser obert l'octubre de 1992 i la seva capacitat era d'uns 75 espectadors. Actualment, aquest espai est ocupat per un altre teatre: el Brossa Espai Escnic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299340" title="Mohammed Ali Tewfik" nonfiltered="3476" processed="3471" dbindex="118502">

El prncep Mohammed Ali Tewfik (9 de novembre de 1875 - Lausanne, Sussa, 18 de mar de 1955) va ser hereu d'Egipte en dues ocasions: durant el perode de 1892 a 1899 i el de 1936 a 1952. 

Fill de Khedive Muhammad Tewfik Pasha i el germ ms jove d'Abbas II. Va perdre els drets al tron quan va nixer el qui seria Fuad II. Va ser regent en nom d'aquest per el cop d'estat de Gamal Abdel Nasser i la resta dels membres del grup del Moviment d'Oficials Lliures va donar per acabada la monarquia a Egipte. La resta de la seva vida la va passar a Sussa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299344" title="Brossa Espai Escnic" nonfiltered="3477" processed="3472" dbindex="118503">

El Brossa Espai Escnic s un espai teatral de Barcelona que va obrir les portes el ms de desembre del 1997. El petit teatre est vinculat estretament amb l'entorn de l'univers escnic i potic de Joan Brossa i de totes aquelles activitats, teatrals i parateatrals, que responen als principis bsics de les avantguardes histriques i de la creaci contempornia.

Els seus fundadors i co-directors sn l'actor i director d'escena Hermann Bonnn i el mgic Hausson.

T una capacitat per a uns 60 espectadors i es troba ubicat al carrer d'Allada Vermell, en plena Ciutat Vella de Barcelona. Ocupa el mateix espai que va deixar el Teatre Tantarantana quan aquest es va traslladar l'any 1996 al carrer de les Flors -nm. 22-, on es troba actualment.

Tot i que per dimensions i per trajectria s una sala alternativa, la coherncia de la seva programaci i l'alta qualitat dels seus espectacles l'han situat en nivell absolutament professional. Disposa d'una societat d'amics que li donen suport i d'una Escola de l'Espectador, alhora que esdev un irradiador de cultura en el seu barri grcies a mltiples activitats al marge del teatre estricte. 

Enllaos externs.

Espaibrossa.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299349" title="Estella Oriental" nonfiltered="3478" processed="3473" dbindex="118504">
Estella Oriental (en basc, Lizarrerria Ekialdekoa) s una comarca de Navarra dins la merindad d'Estella, a la zona lingstica limtrofe entre castell i basc. Limita al nord amb les comarques de Sakana i Cuenca de Pamplona, a l'est amb la comarca de Tafalla i la d'Izarbeibarra, al sud la d'Estella Occidental i Ribera del Alto Ebro, i a l'oest amb la Quadrilla de Mendialdea (laba).

Est formada pels municipis d'Estella, Jaitz, Goi, Los Arcos, Villatuerta, Zirauki, Abartzuza, Alln, Aberin, Aiegi, Metauten, Morentin, Lana, Deierri, Iguzkitza, Oteiza, Deikaztelu, Gesalatz, Villamayor de Monjardn, Allo, Arroitz, Metauten, Mendaza, Arellano, Olexoa, Lezaun, Lukin, Etaio, Nazar, Ziga, Oko, Abaigar, Sorlada, Piedramillera, Legaria, Murieta, Aranaratxe, Larraona, Eulate i Ameskoabarren.
 
.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299358" title="Versus Teatre" nonfiltered="3479" processed="3474" dbindex="118505">
El Versus Teatre s un espai teatral ubicat al carrer de Castillejos nm. 179 de Barcelona amb una capacitat per a uns 120 espectadors. s obert des de 1995. La seva programaci es divideix entre produccions prpies i produccions fornies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299359" title="Gabriel Menalt" nonfiltered="3480" processed="3475" dbindex="118506">
Gabriel Menalt (Matar, segle XVII - Barcelona, 1687) fou sacerdot i organista de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1679 fins la seva mort, on tamb fou mestre de capella durant un perode breu (1684-1685).

Se'n conserven obres per a orgue, tientos, versos i motets de fora inters i qualitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299361" title="Sala Muntaner" nonfiltered="3481" processed="3476" dbindex="118507">
La Sala Muntaner s un espai teatral ubicat al carrer de Muntaner nm. 4 de Barcelona. Va comenar la seva activitat l'any 1996. L'any 2005 van comenar unes obres de remodelaci que van durar fins l'octubre de 2006, quan es va reinaugurar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299364" title="La Puntual" nonfiltered="3482" processed="3477" dbindex="118508">

La Puntual s un espai escnic, ubicat al carrer d'Allada Vermell -nm. 15- de Barcelona, especialitzat en el teatre de putxinellis. Va obrir les portes al pblic per primer cop durant les festes de la Merc de 2005. L'espai, abans de convertir-se en teatre, havia estat des de 1986 un taller de construcci de titelles, seu de la Companyia de Marionetes La Fanfarra. Gaireb al seu costat s'hi troba una altre petit teatre, el Brossa Espai Escnic. El nom de La Puntual el manlleva de l'obra de Santiago Rusiol, L'Auca del senyor Esteve.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299366" title="Teatre Gaud de Barcelona" nonfiltered="3483" processed="3478" dbindex="118509">
El Teatre Gaud de Barcelona, amb les sigles (TGB), s un espai teatral que va obrir les seves portes el mes de febrer de 2008. Es troba ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret -nm. 120-. El local havia estat un antic supermercat. Compta amb dues sales: una de gran, amb un escenari a quatre bandes i unes 200 localitats, i un altre de petit, amb uns setanta metres i un escenari frontal per a espectacles de petit format.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299367" title="Jove Teatre Regina" nonfiltered="3484" processed="3479" dbindex="118510">
El Jove Teatre Regina s un espai teatral ubicat al carrer Sneca nm. 22 de Barcelona. Va obrir les seves portes l'any 1998 i s la seu estable de la Companyia La Trepa. Especialitzat en teatre infantil i juvenil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299368" title="Jean-Claude Decaux" nonfiltered="3485" processed="3480" dbindex="118511">
Jean-Claude Decaux (nascut en 1938) s un multimilionari francs dedicat a la publicitat exterior. Jean-Claude Decaux s el president i fundador de l'empresa JCDecaux, dirigida actualment pels seus fills Jean-Franois i Jean-Charles.

Enllaos externs.
Forbes.com: Forbes World's Richest People 2004 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299370" title="Catedral de Sant Fulcran de Lodeva" nonfiltered="3486" processed="3481" dbindex="118512">
La catedral de Sant Fulcran est situada al nucli antic de la ciutat de Lodeva, al departament francs de l'Erau.

Histria.
El bisbat de Lodeva t una notable antiguitat, hi ha constncia de la seva existncia comena des de finals del segle IV. Inicialment l'esglsia era dedicada al mrtir sant Gens d'Arle, decapitat el 303 durant les persecucions de Diocleci.

Sant Fulcran de Lodeva, bisbe entre el 949 i 1006 va aixecar la catedral romnica. Aquest personatge va participar en la vida monstica de la regi fundant el monestir de Sant Pierre de Joncels, tamb fou abat de Gellona. Fou molt estimat pels fidels, anys desprs de la seva mort el seu cos fou trobat incorrupte i fou conservat aix fins que els hugonots el van destruir, en 1573. Al segle XV es va canviar l'advocaci primitiva de l'esglsia per la de sant Fulcran.

L'esglsia de l'poca de sant Fulcran fou substituda per una de nova, gtica, entre els segles XIII i XV. Els protestants hugonots la destruren el 1573 i fou restaurada en el segle XVII, poca en qu es va aixecar de bell nou el palau episcopal. Amb la Revoluci fou suprimit definitivament el bisbat (1790).

La catedral es va dedicar a magatzem i es va perdre el seu mobiliari, excepte l'orgue. Durant els segles XIX i XX s'hi van portar a terme importants treballs de restauraci.

L'edifici.
No hi ha restes de cap construcci de l'poca de la fundaci del bisbat. De l'edifici que va aixecar el bisbe Fulcran i que es va consagrar el 975, encara ens resta la cripta. L'edifici gtic actual consta d'una esglsia de tres naus i d'un ampli presbiteri illuminat amb vitralls. T un poders campanar de mitjan del segle XIII que inicialment es va aixecar adossat a la nau romnica. Desprs, entre el 1290 i 1318 es va fer el cor. Ms endavant es van fer les naus de l'esglsia i ja al segle XV les capelles laterals, entre els contraforts.

Desprs l'edifici va patir la destrucci per part dels protestants, que va arrunar les naus. Aquestes no es van refer fins el 1634-1643, sota el mandat del bisbe Plantavit. En aquella poca tamb es va restaurar el claustre.
 
Mobiliari.
A causa de la Revoluci, la catedral va perdre el seu mobiliari. Encara es conserva l'orgue del segle XVIII, el sepulcre del bisbe Plantavit (1650?), els vitralls de l'absis (1854) i la trona del 1867.


Bibliografia.
Louis Rau. Iconografa del arte cristiano II-3 i 4. Ed. del Serbal. Barcelona, 1997. ISBN 84-7628-212-5

Enllaos externs.
  Restauraci de Sant Fulcran;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299371" title="Araquari" nonfiltered="3487" processed="3482" dbindex="118513">

Araquari s un municipi brasiler de l'estat de Santa Catarina, a una altitud de 9 metres sobre el nivell del mar. En el 2006 tenia una poblaci etimada de 21.974 habitants (segons dades brindades pel "IBGE"), en una superfcie de 401,8 km, equivalent a una densitat poblacional de 54,7 hab./km. Va Ser fundat en l'any 1848.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299377" title="Exposici Universal de Lieja (1905)" nonfiltered="3488" processed="3483" dbindex="118514">

L'Exposici Universal de Lieja va tenir lloc del 27 d'abril al 6 de novembre de1905 a Lieja, Blgica.

El tema d'aquesta exposici va ser la commemoraci del 75 aniversari de la Independncia de Blgica.

 Dades .
Superfcie: 70 hectrees. ;
Pasos participants: 31 ;
 Visitants: 7.000.000 ;
 Cost de l'Exposici: 2.890.360 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299379" title="La Villarroel" nonfiltered="3489" processed="3484" dbindex="118515">
La Villarroel s el nom actual d'un espai teatral obert l'any 1972 que fou conegut des de sempre per la Sala Villarroel. s troba ubicada al carrer Villarroel -nm. 87- de Barcelona. ngel Alonso, Adolf Bras, Alfons Guirao i Jos A. Ortega van ser el quatre empresaris que van tirar endavant el projecte inicial. El primer espectacle va ser Non Plus Plis dels Comediants. El 1988 el teatre renova la seva fesomia i tamb el seu nou. D'aleshores en s dir Villarroel Teatre. 

Des la seva creaci s'hi han estrenat ms de 250 espectacles, la gran majoria en catal i d'autors catalans, 21 obres de producci estrangera i ms de 50 recitals de can. Pel seu escenari han passat companyies com: Els Comediants, Dagoll Dagom, Tricicle, La Gbia de Vic, Teatro Fronterizo, Pepe Rubianes, Claca, La Cuadra de Sevilla, Tbano, Esperpento de Sevilla, Ditirambo, Teatro del Mediodia, Geroa, Teatro Libre de Madrid, Compaia T de Teatre.... I intrprets com: Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra,  Gallinero, Luis Pastor, Companyia Elctrica Dharma, Quintn Cabrera, Jos Meneses, Carlos Cano, Pere Tpies, Amancio Prada, Faemino y Cansado, Charo Lpez, Miguel Gila, Carles Alberola, Karra Elejalde, La Zaranda Teatro, Philippe Genty, Paz Padilla, Natalia Dicenta, Manuel Galiana, Emma Vilarasau, Ferran Ra, Amparo Moreno, Nina, Pep Anton Muoz, Vicky Pea, Montserrat Carulla, lex Casanovas, Rafael lvarez "El Brujo", Raimon, Sergi Mateu, Juanjo Puigcorb... 

Actualment, el seu director artstic s Javier Daulte, un dramaturg, guionista i director teatral argent. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299381" title="Aiegi" nonfiltered="3490" processed="3485" dbindex="118516">

Aiegi (castell Ayegui) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Alln, a l'est amb Lizarra, al sud amb Abern i Deikaztelu, i a l'oest amb Iguzkitza. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299383" title="Exposici Universal de Gant (1913)" nonfiltered="3491" processed="3486" dbindex="118517">
L'Exposici Universal de Gant va tenir lloc del 27 d'abril al 3 de novembre de 1913 a Gant, Blgica.

El tema d'aquesta exposici va ser la commemoraci del 75 aniversari de la independncia de Blgica.

 Dades .
 Superfcie: 130 hectrees. ;
 Pasos participants: 26;
 Visitants: 3.503.419;
 Cost de l'Exposici: 3.300.000 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299385" title="Alln" nonfiltered="3492" processed="3487" dbindex="118518">

Alln  s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Amezkoabarren i Abartzuza, a l'eset amb Deierri i Lizarra, al sud amb Aiegi i a l'oest amb Iguzkitza i Metauten. 

 Composici .
Est format per 10 concejos:
 Amillano;
 Aramenda;
 Arbeiza;
 Artavia;
 Echvarri;
 Eulz;
 Galdeano;
 Larrin (capital);
 Muneta;
 Zubielqui;

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299386" title="Exposici Universal de Mil (1906)" nonfiltered="3493" processed="3488" dbindex="118519">
L'Exposici Universal de Mil (1906) va tenir lloc del 28 d'abril al 11 de novembre de1906 a Mil, Itlia.

El tema d'aquesta exposici va ser "El transport".

 Dades .
 Superfcie: 100 hectrees. ;
 Pasos participants: 25;
 Visitants: 10.000.000 ;
 Cost de l'Exposici: 2.600.000 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299389" title="Ameskoabarren" nonfiltered="3494" processed="3489" dbindex="118520">

Ameskoabarren (castell Amscoa Baja) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Est format pels concejos d'Artaza, Baquedano, Barndano, Ecala, Gollano, San Martn de Amscoa, Urra i Zudaire. Limita amb els municipis d'Eulate, Alln i Abartzuza.

 Demografia .


 Economia .

La situaci econmica, igual que la resta de la vall, es troba en ple procs de transformaci, encara que el sector primari segueix tenint una gran importncia. El bestiar ovino segueix tenint molt pes, produint carn i llet, a partir de la qual s'elabora el formatge d'Urbasa. Aquest s'inclou dintre de diferents denominacions, incloent la reconeguda Idiazabal. Aix mateix, persisteix la criatura de bestiar bov, porc i aviar. L'agricultura tamb es practica amb assidutat, encara que la majoria dels agricultors compatibilitzen aquesta prctica amb treballs en altres sectors, principalment el secundari. La principal indstria de la vall s la fbrica de cadires de disseny "Andreu Nort", que dna treball a un nombre important de amescoanos, encara que el com s desplaar-se a altres municipis majors (principalment Estella) per a treballar. El sector serveis encara no est molt desenvolupat, encara que el turisme rural va adquirint certa importncia grcies a reclams turstics tan importants com la Serra de Urbasa o el Nacedero de l'Urederra. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299393" title="Loligo" nonfiltered="3495" processed="3490" dbindex="118521">

Loligo s un gnere de calamar i un dels grups de mipsids ms representatius i mpliament distributs.

Espcies.

El gnere inclou dos subgneres, es pensa, per, que algunes espcies haurien de passar a aquesta categoria:

Subgnere Loligo (Alloteuthis) :
Loligo africana;
Loligo media;
Loligo subulata;

Subgnere Loligo (Loligo) :
Loligo vulgaris;
Loligo vulgaris reynaudi;
Loligo vulgaris vulgaris;

Subgnere indeterminat:
Loligo bleekeri;
Loligo gahi;
Loligo ocula;
Loligo opalescens;
Loligo pealeii;
Loligo plei;
Loligo roperi;
Loligo sanpaulensis;
Loligo surinamensis;
Loligo forbesii;
Loligo pickfordi;
Loligo vietnamensis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299398" title="Teatre Artenbrut" nonfiltered="3496" processed="3491" dbindex="118522">
El teatre o sala Artenbrut fou un espai teatral de petit format ubicat al carrer del Perill nm. 9 del barri de Grcia de Barcelona. Va obrir les seves portes l'any 1993 i les va tancar l'11 de gener de 2005. Tenia una capacitat per a 100 espectadors. S'hi van fer actuacions de teatre, msica i varietats. Disposava d'un bar propi. A l'actualitat, en el seu lloc i cop enderrocat, hi han construt vivendes.

Programaci.
Temporada 1993-94
 Un Otel.lo per a Carmelo Bene. Direcci de Xavier Albert;
 El Titot. Original de Georges Feydeau. Direcci de Pere Sagrist;
 Moltes grcies. Original de la Companyia Poca Conya;

Temporada 1995-96
 Las criadas. Original de Jean Genet. Direcci de Pere Sagrist.
 El viatge. Amb Quim Lecina i Brownie Jazz Quintet. Estrenada el 26 de mar de 1996.
 ...i un clavell vermell al trau Un trajecte per l'obra potica de Josep Maria de Sagarra. Amb Llus Soler. Estrenada el 10 d'abril de 1996. ;
 Em vec del bec de Joan Castells. Amb Francesc Albiol. Estrenada el 24 d'abril de 1996.
 La forza del desatino o de cmo aprender a reirse y amar la pera. Amb Michael Aspinall. Estrenada el 25 d'abril de 1996.

Temporada 1996-97
 En la ardiente oscuridad d'Antonio Buero Vallejo. Direcci: Ricard Salvat. Estrenada el 12 de setembre de 1996.
 Marat de Nova York d'Edoardo Erba. Estrenada el 6 de mar de 1997.
 Histries marranes. Direcci de Pep Pla. Estrenada el 12 de mar de 1997.

Temporada 2000-01
 La ceba. Original de Jordi Teixidor. Direcci de Joan Raja.

Temporada 2002-03
 Tatuatge. Original de Dea Loher. Traducci de Mrius Gomis. Direcci de Pep Pla.
 Gertrude Stein i una senyoreta de companyia. Original de Win Wells. Traducci i direcci de Josep Costa.

Temporada 2003-04
 Follies. Dramatrgia i direcci de Josep Costa.
 Cap a la mort. Original d'Alfonso Sastre. direcci de Pep Pla.
 L'illa dels esclaus. Original de Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux. Direcci de Pep Pla.
 Perdida en los Apalaches. Original de Jos Sanchis Sinisterra. Direcci de Raimon Molins.

Temporada 2004-05
 La Cupletista. Recull de cuplets de Cndida Prez Martnez. Dramatrgia i direcci de Pere Sagrist.

Altres estrenes.
 Quan era petita de Sharman Macdonald. Direcci de Tamzin Townsend.
 Ha vingut un inspector de J.B. Priestley. Direcci de Jaume Melendres.
 Currculum, espectacle basat en "Un cor famolenc" d'Enric Balaguer. Direcci de Carles Alberola i Pasqual Alapont.
 Los domingos matan ms hombres que las bombas.
 Bacil's, amb Jaume Sorribas i Pep Armengol. Direcci Ferran Fa.
 Boxtrot, de la companyia Mart Atanasiu.
 Porquoi pas?, de la Companyia Los Los.
 La mosca del vinagre de Jordi Arbons. Direcci de Ferran Frauca.
 La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Kolts. Direcci de Rafel Duran.
 Frida K de Gloria Montero. Direcci de Peter Hinton.
 Treball d'amor perdut de William Shakespeare. Diirecci de Ferran Madico.
 Hooker, el gos de Shakespeare de Leon Rooke. Direcci de Pere Sagrist.
 Slo me pasa a m, amb Luciano Federico.
 Lluna de mel a Oregon, amb Xus Estruch.
 Precisament avui de Josep Maria Benet i Jornet. Direcci de Ferran Madico.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299402" title="Guasch Teatre" nonfiltered="3497" processed="3492" dbindex="118523">

El Guasch Teatre s un espai teatral ubicat al carrer d'Arag nm. 140 de Barcelona. El nom el rep l'any 2000 en honor del seu fundador Joan Guasch, mort aquell mateix any. Anteriorment s'anomenava Teatre de l'Eixample, inaugurat l'any 1995.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299405" title="Pau Montserrat" nonfiltered="3498" processed="3493" dbindex="118524">
Pau Montserrat (Barcelona ? - 1759) fou mestre de capella de la Baslica de Santa Maria del Mar de Barcelona des de l'any 1745, quan succe a Salvador Figueres. Va mantenir aquest crrec fins la seva mort.

Enllaos externs.
Biografia a AMMD;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299406" title="Literatura rab" nonfiltered="3499" processed="3494" dbindex="118525">
La literatura rab (rab ,            ; al- adab al- arab ) s el conjunt de textos literaris escrits en llengua rab; no s habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet rab per no l'idioma, com s el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urd.

La paraula rab usada per a literatura s adab (   ), que deriva d'una paraula que significa "convidar a alg a menjar" i que implica matisos de cortesia, cultura i enriquiment personal. 

La literatura rab va emergir al segle VI, i de dates anteriors noms es conserven alguns fragments. LAlcor, del segle VII, s la principal font literria de la cultura rab i de la seva literatura. 

Literatura pre-islmica.
El perode anterior a l'escriptura de lAlcor i a l'auge de l'islam s conegut entre els musulmans com a Jahiliyyah (         ), o perode de la ignorncia. Tot i que el terme es refereix, especialment, a la ignorncia religiosa, remet tamb a l'escassa literatura escrita durant aquesta etapa, encara que no a la literatura de tradici oral, la qual va ser considerable; aix, contes com el de Simbad i el de Antar bin Shaddad van ser, probablement, freqents en el mitj oral i van ser registrats per escrit ms tard.

Les dcades finals del segle VI, no obstant aix, comenarien a mostrar la florida d'una tradici escrita vigorosa. Aquesta tradici es compilaria dos segles desprs en les co leccions titulades Mu'allaqat (       ) i Mufaddaliyat (         ). Aquestes recopilacions, per, ofereixen una panormica parcial d'aquesta tradici, ja que estan configurades com a antologies, preservant solament els millors poemes, que, en moltes ocasions, sn fragments de poemes ms extensos.

L'Alcor i l'islam.

LAlcor va tenir una influncia significativa en la llengua rab. La llengua usada en el Alcor s considerada com rab clssic i aix, encara que l'rab modern s'hagi allunyat lleugerament d'ell, el clssic segueix sent considerat el model lingstic per antonomsia. 

LAlcor no solament s la primera obra amb una extensi significativa que utilitza la llengua rab, sin que tamb suposa un enriquiment estructural respecte les primitives mostres de literatura rab. Les seves 114 suras o captols, que contenen un total de 6236 ayat (versos), aix ho demostren: en el seu interior, s possible trobar doctrina jurdica, narracions, homilies, parboles, ape lacions directes a Du, instruccions i, fins i tot, comentaris sobre com ha de ser interpretat i llegit el propi text. D'altra banda, paradoxalment, s admirat tant per les seves metfores com per la seva claredat, un tret que s esmentat explcitament al passatge 16:103.

Encara que cont parts en prosa i en vers, i fins i tot s'aproxima en ocasions a la prosa rimada o saj, lAlcor s considerat al marge d'aquestes classificacions, ja que s'assumeix que el seu text s una revelaci divina, arribant a ser vist per alguns musulmans com etern o increat. D'aquesta percepci es deriva la doctrina de li'jaz o de la inimitabilitat de lAlcor, cosa que implica que ning pot copiar l'estil de l'obra ni tampoc intentar-lo.

Amb tot, aquesta doctrina de li'jaz, tan aparentment restrictiva, noms va tenir uns efectes limitats per a la literatura rab, ja que solament hauria prohibit la seva escriptura, amb la qual cosa la tradici oral quedaria perfectament salvaguardada. El mateix Alcor critica els poetes en la sura 26, coneguda com A-u ar   o Els Poetes:

I quant als poetes, aquells que s'equivoquen els segueixen. ;
16:224. ;

Aix doncs, aquesta doctrina solament va poder haver exercit influncia sobre els poetes pre-islmics del segle VI, la popularitat dels quals entre el poble va pogu competir amb la del mateix Alcor. Conseqentment, va haver una notable absncia de poetes significatius fins al segle VIII. Una excepci rellevant, amb tot, va ser Hassan ibn Thabit, que va escriure poemes elogiosos a Mahoma i va ser conegut com el poeta del Profeta.

Aix com la Bblia ocupa un lloc important en la literatura d'altres llenges, lAlcor ho ocupa per a la literatura rab. s la font de moltes idees, a lusions i cites i el seu missatge moral conforma moltes obres.

A part de lAlcor, el hads o tradici sobre el que Mahoma va dir o va fer, constitueix una altra font literria important. El corpus sencer d'aquests fets i paraules es denomina sunnah o cam, i aquells que es van considerar com sa    o genuns van ser compilats en el hads. Algunes de les ms significatives co leccions de hads sn les de Muslim ibn al-Hajjaj i Muhammad ibn Isma'il al-Bukhari. 

L'altre gnere important d'obres dintre dels estudis alcornics s el tafsir o comentari sobre l'Alcor. 

Els escrits en rab relacionats amb la religi inclouen tamb molts sermons i peces devocionals, aix com els d'Ali Ibn Abi Talib, que van ser reunits al segle X com Nahj al-Bal ghah o El bec de l'eloqncia. 

 Estudis islmics .

La investigaci sobre la vida i poca de Mahoma, i per a determinar les parts genunes de la sunnah, va anar una de les primeres motivacions importants per a investigar en o sobre la llengua rab. Va ser, tamb, la ra per a la recollecci de la poesia pre-islmica, ats que alguns dels seus poetes van estar prop del profeta Labid, per exemple, va conixer personalment a Mahoma i es va convertir a l'Islam i els seus escrits illuminen l'poca que els fets van tenir lloc. 

Mahoma va inspirar, tamb, les primeres biografies rabs, conegudes com al-sirah al-nabawiyyah; la primera va ser la de Wahb ibn Munabbih, per Muhammad ibn Ishaq va escriure la ms coneguda. Al mateix temps que cobrien la vida del profeta, tamb contaven el relatiu a les batalles i esdeveniments de l'Islam primitiu i realitzaven nombroses digressions sobre antigues tradicions bbliques.

Algunes de les primeres obres que van estudiar la llengua rab es van iniciar en nom de l'Islam. La tradici conta que el califa Ali, desprs de llegir un Alcor amb errors, va instar a Abu al-aswad al-Du'ali a escriure una obra en la qual es codifiqus la gramtica de l'rab. Khalil ibn Ahmad, ms endavant, escriuria Kitab al-Ayn, el primer diccionari d'rab, juntament amb obres sobre prosodia i msica, i la seva pupilo Sibawayh produiria l'obra ms respectada de gramtica rab, coneguda simplement com al-Kitab o El Llibre. 

Altres califes van exercir la seva influncia sobre l'rab com per exemple 'Abd al-Malik al convertir-lo en la llengua oficial de l'administraci del nou imperi, i al-Dt.'mun construint la Bayt al-Hikma o Casa de la Saviesa, a Baghdad, per a la investigaci i l'elaboraci de traduccions. Basrah i Kufah van ser altres dos importants llocs d'intellectualitat en el mn rab primitiu, entre els quals va existir una forta rivalitat. 

Les institucions creades originriament per a investigar en profunditat la religi islmica van anar de gran importncia tamb en l'estudi de molts altres temes. El califa Hisham ibn Abd al-Malik va ser una eina al servei de l'enriquiment de la literatura al donar instruccions als estudiosos perqu tradussin diferents obres a l'rab. La primera va ser, probablement, la correspondncia de Aristtil amb Alexandre el Gran, traduda per Salm Abu al-'Ala'. D'Orient, i en un gnere literari molt diferent, Abdullah Ibn al-Muqaffa va traduir les rondalles d'animals del Panchatantra. Aquestes traduccions, especialment les de l'antiga Grcia, circularien per l'mbit intellectual europeu durant la edat mitjana i les obres serien reintroducidas de nou a Europa per primera vegada a partir de les versions en rab. 

Poesia rab.

Article principal: Poesia rab;

Una part important de la literatura rab anterior al segle XX est en forma de poesia, arribant fins i tot a ocrrer que parteix de la prosa estigui plena de versos solts o en forma saj, prosa rimada. 

Els temes de la poesia van d'exaltats himnes de lloana a amargs atacs personals, i d'idees religioses i mstiques a poemes sobre sexe i vi. Un tret important de la poesia, que podria igualment ser aplicat a tota la literatura rab, s la idea que havia de ser agradable a cau d'orella. La poesia, i molta de la prosa, va ser escrita amb l'objecte de ser llegida en veu alta, pel que es tenia una gran cura que tot fos escrit el ms sonorament possible; en aquest sentit, saj significava, originalment, el soroll que fa una coloma. 

Literatura de no-ficci.

Recopilacions i manuals.

A la fi del segle IX, Ibn al-Nadim, un llibreter de Baghdad, va compilar una obra crucial per a l'estudi de la literatura rab: Kitab al-Fihrist, un catleg de tots els llibres a la venda en Baghdad, pel que oferix un fascinant panorama de l'estat de la literatura en aquesta poca. 

Una de les formes ms comunes de literatura durant el perode Califato Abbas va ser la compilaci. Es tractava de colleccions de fets, idees, histries instructives i poemes, que tractaven sobre un mateix tpic i que cobrien temes tan diversos com la casa i el jard, les dones, els intrusos, els cecs, l'enveja, els animals i l'avarcia. Les ltimes tres compilacions van ser escrites per al-Jahiz, el reconegut mestre del gnere. Aquestes colleccions van ser importants per a tot nadim, un assistent d'un cap o noble la funci del qual era, en ocasions, acompanyar a aquest amb histries i informacions per a entretenir-li o aconsellar-li. 

Un tipus d'obres directament relacionades amb les colleccions van ser els manuals, en el que escriptors com ibn Qutaybah oferien normes sobre etiqueta, burocrcia, escriptura, etc. Ibn Qutaybah tamb va escriure una de les primeres histries dels rabs, conjuminant histries bbliques, contes folklrics rabs i diversos esdeveniments histrics. 

El tema del sexe va ser freqentment abordat per la literatura rab. El ghazal, o poema d'amor, t una llarga histria, en la qual el sexe apareix tant en el seu vessant tendre i suggeridor, com en un tractament obertament explcit. En la tradici Sufi el poema d'amor podia tenir una importncia superior, entrant en el mstic i religis. Es van escriure tamb manuals de sexe, com s el cas de El jard perfumat, Tawq al-hamamah (The Dove's Neckring) de ibn Hazm i Nuzhat al-albab fi-dt. la yujad fi kitab (Plaer dels cors que mai es trobar en els llibres) de Ahmad al-Tifashi. Entre aquestes obres, es troba tamb una com Rawdat al-muhibbin wa-nuzhat al-mushtaqin (El prat dels amants i de la distracci dels encapritxats) de ibn Qayyim al-Jawziyyah, que adverteix de com separar l'amor de la luxria i evitar el pecat. 

Biografia, histria i geografia.


A ms de les primeres biografies sobre Mahoma, el primer gran bigraf que va privilegiar la descripci del personatge abans que produir simplement un himne de lloana va ser al-Baladhuri amb la seva Kitab ansab al-ashraf (Llibre de la genealogia de la noblesa), una collecci de biografies. Altre important diccionari biogrfic va ser comenat per ibn Khallikan i ampliat per al-Safadi, i un dels primeres autobiografies significatives va ser Kitab al-I'tibar, que tracta de Usamah ibn Munqidh i les seves experincies guerreres en les Croades. 

Ibn Khurradadhbih, probablement un oficial del servei postal, va escriure un dels primers llibres de viatges, gnere que arribaria a ser popular en la literatura rab amb obres de ibn Hawqal, ibn Fadlan, al-Istakhri, al-Muqaddasi, al-Idrisi i, especialment, amb els famosos viatges de ibn Battutah. Aquests proporcionarien una fascinant visi de les mltiples cultures de tot el mn islmic, oferint tamb perspectives musulmanes sobre pobles i gents no musulmans en els lmits de l'imperi. D'altra banda, aquestes obres reflecteixen la importncia de la tradici en el poble musulm i inclouen nombroses dades geogrfics i histrics. 

Diversos escriptors es van concentrar nicament en la histria, com al-Ja'qubi i al-Tabari; uns altres, per la seva banda, es van centrar en perodes o aspectes concrets d'aquesta histria, com s el cas de ibn al-Azraq, amb una histria de la Meca, i ibn Abi Tahir Tayfur, a l'escriure una histria de Baghdad. L'historiador considerat com el ms gran del mn rab s Ibn Jaldun, la histria del qual Muqaddimah se centra en la societat, constituint un text fundacional de la sociologia i la economia. 

Diaris.
En l'Edat d'or islmica, els diaris en rab es van escriure des d'abans del segle X, encara que el diari medieval que ms s'assembla al modern s el de Ibn Banna del segle XI. El seu diari va ser el primer a ser ordenat d'acord amb les dates (ta'rikh en rab), alguna cosa molt prxima als diaris moderns. 

Referncies.


----
Roger Allen, The Arabic Novel: An Historical and Critical Introduction (1982) ISBN 0-9507885-0-3.
Alamgir Hashmi, The Worlds of Muslim Imagination (1986) ISBN 0-00-500407-1.
Rasheed El-Enany, Naguib Mahfouz: The Pursuit of Meaning (1993) ISBN 0-415-07395-2;
Cristin Ricci e Ignacio Lpez-Calvo, Caminos para la paz: literatura israel y rabe en castellano (2008). Buenos Aires: Corregidor. ISBN 978-950-05-1740-9;
Cambridge History of Arabic Literature, multiple authors and editors;
Arabic Literature to the End of the Umayyad Period (1983) ISBN 0-521-24015-8;
 'Abbasid Belles Lettres (1990) ISBN 0-521-24016-6;
Religion, Learning and Science in the 'Abbasid Period (1991) ISBN 0-521-32763-6;
The Literature of Al-Andalus (2000) ISBN 0-521-47159-1;
Modern Arabic Literature (1993) ISBN 0-521-33197-8;

Enllaos externs.
Biografia de Abu Nuwas;
Biografia i poesia de Muhammad al-Nawaji bin Hasan bin Ali bin Othman;
Center For Arabic Culture (CAC; Centre Per la Cultura rab);
Enciclopdia Britnica, Literatura rab;
Manuscrit original rab de Tawq Alhamama;
Selecci de grans escriptors rabs;
Bloc d'rab clssic;
Literatura rab contempornea;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299412" title="Salvador Figueres" nonfiltered="3500" processed="3495" dbindex="118526">
Salvador Figueres (segle XVIII - Barcelona, 14 de maig de 1759) fou prevere, compositor i a partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

A partir de 1745, tot i ser-ne titular, en va ocupar la plaa Pau Montserrat segurament pel seu estat de salut.

s autor de msica religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Sal convencido por David, San Magn i dos de tema mari.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299413" title="Abartzuza" nonfiltered="3501" processed="3496" dbindex="118527">

Abartzuza (castell Abrzuza) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Ameskoabarren, sud i est amb Deierri i a l'oest amb Alln. 
 
 Gentilici . 
Els habitants d'Abartzuza solen rebre el nom de dobleros. Sobre el nom del poble, aquest prov de l'euskera. El nom del poble vindria a significar lloc abundant en llenya; d' abar (branca en euskera), zur (fusta) o tzu (sufix abundancial) i -tza (sufix abundancial o locatiu). 

 Demografia .


 Enllaos externs .
http://www.cfnavarra.es/estadistica - Institut d'estadstica de Navarra;
http://idena.navarra.es/ - Infraestuctura de Dades Espacials de Navarra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299416" title="Teatre del Raval" nonfiltered="3502" processed="3497" dbindex="118528">
El Teatre del Raval s un espai teatral situat dins les dependncies de la Parrquia de Nostra Senyora del Carme, al carrer de Sant Antoni Abat 12, del barri del Raval de Barcelona.

La Parrquia data de l'any 1835 i s'ubicava dins l'antic monestir de les Jernimes que fou destrut durant la Setmana Trgica de 1909. El 1911 es colloca la primera pedra de la nova esglsia, obra de l'arquitecte Josep Maria Perics, deixeble d'Antoni Gaud tot inaugurant-se el 1913. 

L'any 1935 s'amplia i es construeix el centre parroquial, que incloa un teatre a la italiana. Aquest teatre s l'actual Teatre del Raval.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299420" title="Deierri" nonfiltered="3503" processed="3498" dbindex="118529">

Deierri (castell Yerri) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Lezaun, Gesalatz i Abartzuza, a l'oest amb Zirauki, a l'est amb Alln i al sud amb Lizarra i Villatuerta.  

 Concejos .
 Alloz/Allotz.
 Arandigoyen/Arandigoien.
 Arizala/Aritzala.
 Arizaleta/Aritzaleta.
 Azcona/Aizkoa.
 Bearin.
 Eraul.
 Grocin/Gorozin.
 Ibiricu de Yerri/Ibiriku Deierri.
 Iruela.
 Lcar/Lakar.
 Lorca/Lorka.
 Murillo de Yerri/Murelu Deierri.
 Murugarren.
 Riezu/Errezu.
 Ugar.
 Villanueva de Yerri/Hiriberri Deierri.
 Zbal/Zabal.
 Zurucuin/Zurukuain.

 Etimologia . 
Deierri significa Terra de Deio en euskera. Durant l'edat mitjana i abans que fora fundada la vila d'Estella en el segle XI, aquest era el nom com de l'actual comarca de Terra Estella, ja que el centre neurlgic no es trobava encara en la seva actual capital, sin en la fortalesa de Monjardn (el nom antic de la qual era precisament Deio). Amb el pas del temps el nom Deierri va deixar d'aplicar-se a tota la comarca i es va anar limitant a la part nororiental de la mateixa (valls de Gesalatz i Deierri), fins que finalment es va referir nicament a la vall que ha conservat el nom fins a l'actualitat. Es creu que el nom va tenir origen en un error de traducci del topnim originari al castell. Un annim escrib va dividir la paraula en dues (de Yerri), pensant que la primera part del nom era una preposici, denominant-lo vall de Yerri

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299423" title="Rebollar" nonfiltered="3504" processed="3499" dbindex="118530">

Rebollar s un municipi de la provncia de Sria, a Castella i Lle. Es troba a la subcomarca d'El Valle, de la comarca agrcola de Tierras Altas (Sria) y El Valle.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299431" title="Villatuerta" nonfiltered="3505" processed="3500" dbindex="118531">

Villatuerta s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita amb Deierri al nord, Aberin i Oteiza al sud, Zirauki i Mendigorria a l'est i Estella a l'oest.
 

 Demografia .


Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299436" title="Francesc I Sforza" nonfiltered="3506" processed="3501" dbindex="118532">

Francesc I Sforza ( San Miniato, Toscana 1401 - Mil, Ducat de Mil 1466 ) fou un noble itali que va ser Duc de Mil entre 1450 i 1466. Fou el fundador de la Dinastia Sforza al Ducat de Mil.

Orgens familiars. 
Va nixer el 23 de juliol de 1401 a la poblaci de San Miniato, sent un dels set fills illegtims del condottiero Muzio Sforza i Llcia da Torsano. Va passar la seva infantesa a Tricarico, poblaci situada l'actual regi de Basilicata, marquesat que li fou atorgat el 1412 pel rei Ladislau I de Npols. 

Npcies i descendents.
Es cas el 23 d'octubre de 1418 amb la comtessa Polissena Ruffo. D'aquesta uni tingueren una filla:
 Antonia Polissena Sforza (1419);

Es cas, en segones npcies, el 25 d'octubre de 1441 a la catedral de Cremona amb Blanca Maria Visconti, filla del duc Felip Maria Visconti i la seva amistanada Agns del Maino. D'aquesta uni nasqueren:
Gales Maria Sforza (1444-1476), duc de Mil;
Ippolita Maria Sforza (1445-1488), casada el 1645 amb Alfons II de Npols;
Felip Maria Sforza (1448-1492), comte de Pavia ;
Sforza Maria Sforza (1449-1479), duc de Bari ;
Llus Maria Sforza (1452-1508), duc de Mil;
Ascani Maria Sforza (1455-1505), abat, bisbe i cardenal;
Ottaviano Maria Sforza (1458-1477), comte de Lugano;


Al llarg de la seva vida tingu nombrosos fills illegtims, el nombre dels quals els historiadors desconeixen.

Inicis militars.

Des de 1419 va lluitar juntament amb el seu pare, guanyant rpida fama per la seva habilitat per a doblegar barres de metall amb les mans. Ms endavant va demostrar ser un estrateg expert i un comandant de camp molt preparat. Desprs de la mort del seu pare, ocorreguda el 1424, va lluitar inicialment per a l'exrcit napolit i desprs per al papa Mart V i Felip Maria Visconti. Desprs d'alguns xits militars va caure en desgrcia i va ser enviat presoner al castell de Mortara, recuperant la llibertat desprs d'una reeixida expedici contra Lucca. 

El 1431, desprs d'un perode que va lluitar novament per als estats papals, va liderar l'exrcit milans contra Vencia. A l'any segent va tenir lloc el seu comproms amb la filla del Duc, Blanca Maria, nuviatge que no fou ben vist per Felip Maria. Entre 1433 i 1435 Francesc Sforza va liderar els atacs milanesos sobre els estats papals, per quan va conquistar Ancona va canviar de bndol, obtenint el ttol de vicari de la ciutat directament del papa Eugeni IV. Aix mateix, entre 1436 i 1439 va servir alternativament per a Florncia i Vencia. 

El 1440 els seus feus al Regne de Npols van ser ocupats pel rei Alfons I de Npols, i per a recuperar-los es va haver de reconciliar amb Felip Maria Visconti, aconseguint realitzar el casament amb Blanca Maria l'ocutbre de 1441. A l'any segent es va aliar amb Renat I d'Anjou, pretendent al tron de Npols, i va marxar amb ell en una expedici vers el sud de la pennsula Itlica. Desprs d'algunes derrotes inicials va vncer al comandant napolit Niccol Piccinino  grcies a l'ajuda de Segimond Malatesta, que era el seu gendre, retornant aix triofant a Mil.

Duc de Mil.

El 1444 va aconseguir derrotar amb l'ajuda de Vencia una aliana entre els Visconti, el papa Eugeni IV i Malatesta, el qual suposadament havia assassinat la filla de Francesc. Grcies a aquesta victria, i en compensaci d'abandonar als venecians, va rebre el ttol de Capit General de l'exrcit de Mil de mans del propi duc.

A la mort del duc sense descendents masculins el 1447 s'instaur la Repblica Ambrosiana. En aquells moments Francesc reb les senyories de Pavia i Lodi, i va iniciar els seus moviments per fer-se amb el poder de la feble Repblica aliat amb Guillem VIII de Montferrat i Vencia. El 1450, desprs d'anys de fam, es van iniciar una srie de disturbis als carrers de Mil que van dur al senat de la ciutat a oferir a Francesc Sforza el ducat. Va ser la primera vegada que un ttol nobiliari fou concedit per una instituci democrtica, si b no reb l'ordenaci de l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic (ordenaci que s reb el seu fill).

Durant el seu govern, que va ser moderat, Sforza va modernitzar la ciutat i el ducat, va crear un eficient sistema d'impostos que va generar enormes ingressos per al govern. La seva cort es va convertir en un centre cultural del Renaixement, i la poblaci de Mil li va tenir molta estima. A la ciutat va fundar l'Hospital Major, va restaurar el Palazzo di Arengo i va construir el Naviglio d'Adda, canal que connectava amb el riu Adda. 

Inici una llarga amistat amb Cosme de Mdici, governant de la ciutat de Florncia. L'amistat es va manifestar en la signatura del Tractat de Lodi el 1454, una aliana entre Florncia i Mil que va assolir l'estabilitat del nord de la pennsula Itlica durant diversos anys. Desprs del tractat, Francesc I va renunciar a part de les conquestes a l'est de la Llombardia obtingudes pel seu condottiero Bartomeu Colleoni. Aix mateix tamb va abandonar el seu suport a Renat I d'Anjou al tron de Npols, ocupant la Repblica de Gnova el 1451, on instaur el seu pupil Spinetta Campofregoso com a Dogo.

Mor el 8 de mar de 1466 a la ciutat de Mil, deixant al seu fill Gales Maria Sforza com a hereu.

Referncies.
Francesc Sforza s esmentat moltes vegades a El Prncep, llibre cabdal de Nicolau Maquiavel, on es ressalta la seva habilitat per a governar, i com a exemple illustratiu del perill que comporta per a un governant recolzar-se en tropes mercenries.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299438" title="Harry Potter i l'orde del Fnix" nonfiltered="3507" processed="3502" dbindex="118533">



Harry Potter i l'orde del Fnix s el cinqu llibre de la saga Harry Potter escrita per J. K. Rowling. El llibre va ser publicat el 21 de juny de 2003 al Regne Unit, Estats Units, Canad i Austrlia, entre altres. Va vendre gaireb set milions de cpies entre Estats Units i el Regne Unit aquest mateix dia. T 38 captols i 968 pgines, en l'edici en catal per l'editorial Empries. s el llibre ms llarg de la srie.

La pellcula basada en el llibre, Harry Potter i l'orde del Fnix, va ser estrenada el 13 de juliol del 2007 a EUA, Anglaterra i Canad, igual que a Espanya i Amrica Llatina.

 Captols del llibre .

 L'atac de la demncia d'en Dudley;
 Un cmul de mussols;
 L'escorta;
 Plaa Grimmauld Nmero Dotze;
 L'orde del Fnix;
 La molt noble i antiga nissaga dels Black;
 La Conselleria d'Afers Mgics;
 La vista oral;
 Les angoixes de la senyora Weasley;
 La Luna Lovegood;
 La nova can del Barret que Tria;
 La professora Umbridge;
 Cstigs i dolors;
 En Percy i en Lladruc;
 La Gran Inquisidora de Hogwarts;
 Reuni al Cap del Senglar;
 El decret d'ensenyament nmero 24;
 L'Exrcit d'en Dumbledore;
 El lle i la serp;
 L'aventura d'en Hagrid;
 L'ull de la serp;
 L'hospital de malalties i lesions mgiques de Sant Mungo;
 Nadal en una sala de reclusi;
 Oclumncia;
 Entre la vareta i la paret;
 Vist i imprevist;
 El centaure i l'espieta;
 El record ms trist de l'Snape;
 Orientaci professional;
 En Grep;
 Els GNOM;
 Del foc a les brases;
 Baralla i fuga;
 El Departament de Misteris;
 Darrere la cortina;
 L'nic de qui ha tingut mai por;
 La profecia perduda;
 Comena la segona guerra;

 Resum del llibre .
Sinopsis.
Mentre en Harry roman allat a casa dels seus oncles, a la comunitat dels mags ha esclatat l'hecatombe. Desprs d'anunciar la resurrecci d'en Lord Voldemort, l'Albus Dumbledore s'ha tornat el blanc de crtiques i atacs de desprestigi per part de la Conselleria d'Afers Mgics, la qual sost que l'anci mag noms desitja avivar la incertesa i causar inestabilitat. Per evitar qualsevol focus d'insurrecci per divergncies ideolgiques, el conseller Cornelius Fudge designa com a inspectora educativa a la tirnica Dolors Jane Umbridge que, decidida a imposar l'ordre, deslligar una inquisici interna al collegi Hogwarts.

Mentre la comunitat mgica comena a esquerdar-se entre els que es refusen a creure i els que prenen conscincia de l'amenaa a la porta, en Harry, l'Hermione i el Ron, aterrats per la falta de preparaci al combat que van, decideixen formar un grup clandest on, al costat d'altres alumnes, es prepararan per als foscos temps que s'apropen.

 Unes vacances diferents .
En Harry est nervis, distret, sorprs i molt furis de no tenir notcies del mn mgic, pensant en els plans del tenebrs Lord Voldemort desprs del seu recent retorn. Mentre est estirat al jard de casa els seus tiets, escolta una forta explosi i esperanat que es tracti d'alguna cosa mgica, decideix anar a investigar-ho. Al no trobar res, el cos d'en Harry, en Dudley Dursley, el molesta dient-li que l'ha escoltat parlar dormit, parlant d'un tal Cedric (que va morir a finals de l'any escolar anterior a les mans d'en Lord Voldemort).

"Qui s en Cedric, el teu nuvi?", li pregunta en Dudley. En Harry est a punt d'atacar-lo quan, sense cap explicaci aparent, dos demntors apareixen. En Harry, per a defensar-se, utilitza l'encanteri Patronus. En Dudley s'espanta, a pesar que els muggles no poden veure als demntors per s sentir la falta de felicitat que atreuen.

L'Arabella Figg, la vena d'en Harry, apareix i li diu que ha vist el que ha fet, i revela que s una llufa, i est vigilant a en Harry per ordres de l'Albus Dumbledore juntament amb en Mundungus Fletcher, un mag tacany, que, al desaparixer, provoca un soroll similar a una explosi (el que va escoltar en Harry) i que a l'haver abandonat el seu lloc, van aparixer els demntors. En Harry duu al seu cos a la seva casa i els seus oncles li demanen una explicaci. Una carta de la Conselleria d'Afers Mgics arriba i diu que en Harry ha de presentar-se davant d'ells, per a explicar-los per qu va utilitzar mgia davant d'un muggle. Un vociferador arriba i diu "Recorda la meva ltima  Petnia".
A pesar que el tiet Vernon vulgus fer-lo fora de casa, la tieta Petnia diu que no pot anar-se'n.
Passen diversos dies i en Harry est tancat a la seva habitaci, sense rebre notcies d'en Ron i l'Hermione, la qual cosa el fa sentir molt enfadat i frustrat.

 En Harry al judici .

Un dia que els oncles d'en Harry surten a causa d'una invitaci per a una premi (la qual cosa no s real, sin mes b un truc dels mags per a allunyar-los de la casa), aquest escolta un soroll a la casa, va a veure qu s i es troba a molts mags, entre ells l'Alastor Murri, en Remus Llopin i la Nimfadora Tonks, entre altres.

Aquests mags el duen a una casa fosca i tenebrosa, pertanyent a l'antiga famlia Black, al nmero 12 de la plaa Grimmauld (la casa d'en Sirius Black i caserna general de l'Orde del Fnix). All es troben la famlia Weasley i altres mags en una reuni de l'orde del Fnix. A l'arribar es posa al corrent del que passa. Finalment en Harry es troba amb els seus amics, en Ron i l'Hermione els quals li informen que en Dumbledore els ha prohibit donar qualsevol informaci sobre el que succea mentre en Harry es trobava fora de Hogwarts, cridant-los i tractant de treure tota la seva frustraci i enfadament contra els seus amics.
Per fi arriba el dia de la vista. En Harry est molt nervis, va amb el senyor Weasley a la Conselleria. Per paranys de la Conselleria canvien l'hora de l'audincia i en Harry arriba tard, fent-lo quedar malament davant el jurat, desprs en Dumbledore apareix, el defensa i s absolt de tots els crrecs grcies a la unica testimoni possible, l'Arabella Figg, per en Dumbledore no li retorna la mirada a en Harry i no li fa cap cas.

 El retorn a Hogwarts .

En Harry torna a la casa dels Black, on passen dies netejant-la, i aix mateix un impostorus li apareix a la Molly Weasley, i es transforma en tot el que tem ella: els seus fills, l'esps i en Harry mort. Aix afecta emocionalment a en Harry.

En el tren de Hogwarts, en Harry coneix a una noia anomenada Lluna Lovegood, que s molt estranya, rara i s amiga de la Ginny. Al baixar del tren, en Harry veu unes criatures estranyes, anomenades thestrals, els quals solament poden ser vists per persones que han presenciat la mort, per tant ni en Ron ni l'Hermione sn capaos de veure'ls, no obstant aix, la Luna diu que ella s pot veure'ls, perqu va veure com la seva mare va morir a causa d'un mal encanteri.

En Dumbledore anuncia que tenen de nou a la professora suplenta Wilhermina Grubby-Plank, que donaria Criana de Criatures Mgiques a causa de l'absncia d'en Hagrid i a la nova professora de Defensa Contra les Forces del Mal, la Dolors Umbridge, que era la dona que estava amb ells a la vista i que habia votat en contra d'en Harry. Ella no deixa que facin servir mgia a les seves classes, que resulten ms teriques que prctiques. Aix encoratja a en Harry, l'Hermione i en Ron a formar un equip de Defensa: l'ED (Exrcit d'en Dumbledore) on hi ha la Xo Xang, la noia que li agrada a en Harry.

Al cinqu any, els alumnes han de fer els GNOM (Graduat de Nivell Ordinari en Mgia), que sn exmens necessaris per desprs poder cercar un treball, a ms dels MAG.

La professora Umbridge obt cada vegada ms poder per decrets de la Conselleria. Un d'aquests la fa Gran Inquisidora, el que li atorga un poder gaireb com de directora, donant-li el dret d'examinar als professors i fer-los fora del collegi si ella ho creu necessari. A partir d'aquest moment comena una nova tirania a Hogwarts.

En Percy Weasley li envia una carta al seu germ Ron dient-li que en Harry s un noi molt perills, al que solament li agrada cridar l'antenci i que l'avisi sobre qualsevol comportament estrany d'aquest a la Umbridge, que ella l'ajudaria amb molt de gust; en Ron, no obstant aix, s'hi nega.

En Ron comena a jugar a l'equip de quidditch de Gryffindor, davant aix, els de Slytherin componen una can "En Weasley s el millor" amb la intenci d'intimidar-lo i ho aconsegueixen, car en Ron t una participaci deporable al partit, assolint solament fer el ridcul. Malgrat aix, Gryffindor guanya, ja que en Harry pot atrapar la papallona daurada. En aquest partit es baralla amb en Draco Malfoy perqu el ros va insultar a les famlies de tots dos (d'ell i d'en George Weasley), motiu pel qual sn expulsats de l'equip juntament amb en Fred Weasley i per ordre de la Umbridge queden suspesos de per vida per a jugar a quidditch.

Totes la nits en Harry comena a somiar amb una porta, a la qual mai pot entrar; fins que en un d'aquests somnis ho aconsegueix i veu com una serp s'arrossega pel cos d'un home, d'aviat comena a atacar-lo deixant-lo greument ferit, adonant-se que era el senyor Weasley.

En Ron desperta a en Harry i aquest explica el que pass en el seu somni, en Neville va a buscar a la professora McGonagall i els tres es dirigeixen cap a l'oficina del director. En Harry li explica el que va veure en somnis i el director segueix insistint en no mirar a en Harry als ulls, desprs de manar a dos dels directors de Hogwarts en els retrats a avisar a la gent correcta, s'adonen que en Harry t ra i el Senyor Weasley estava ferit de gravetat.

El senyor Weasley s traslladat a San Mungo (Hospital de Ferides i Lesions Mgiques) on els germans Weasley, en Harry i l'Hermione hi van, en on a ms de visitar al senyor Weasley, es troben amb en Gilbert Decors (antic professor de Defensa Contra les Forces del Mal el segon any) que no s'ha recuperat de l'encanteri de desmemoritzaci que s'aplic a si mateix per culpa d'una vareta en mal estat i tambi es troben a en Neville i a la seva via, i est els explica la histria dels pares d'en Neville, els quals van ser torturats fins a la bogeria per la Bellatrix Lestrange, una de les cavalleres de la mort ms temibles.

En Harry passa el Nadal amb en Sirius, la Famlia Weasley i alguns membres de l'Orde. En aquests dies arriba el Professor Snape dient-li a en Harry que li donar classes particulars d'oclumncia, per ordre del director, al que en Sirius recciona molt mortificat.

 El pitjor record de l'Snape .

En una classe d'oclumncia que en Harry est fent per a poder evitar que en Lord Voldemort entri als seus pensaments i poder evitar seguir tenint somnis sobre aquesta porta al Departament de Misteris, l'Snape deixa a en Harry sol al seu despatx. En Harry no triga a notar que l'Snape t un pensiu, i en Harry s'apropa a ell. Intrigat per saber si l'Snape t algun coneixement d'alguna cosa que en Harry desconegui en relaci amb en Voldemort entra sense al pensiu.

En el record, veu a l'Snape fent els seus exmens de GNOM, el que indica que el record t lloc quan l'Snape estava al cinqu curs, igual que en Harry a l'actualitat. L'Snape i els altres alumnes estan al gran sal fent l'examen, encara que les grans taules han estat apartades per a deixar lloc a diverses cadires i taules. En Harry, veient a tots els alumnes, troba al seu pare, en James Potter, fent l'examen. Aix mateix veu a en Remus Llopin, en Ben Babbaw i en Sirius Black. Desprs que l'examen acabi, els quatre van a la part exterior del castell on tamb est l'Snape.

En James ridiculiza davant de tots a l'Snape, i la mare d'en Harry, la Lily, enfadada per aix,li diu a en James que el deixi en pau, per a l'Snape no li agrada la seva compassi i en canvi l'anomena Sang de Fang (s a dir, filla de muggles).

L'Snape actual apareix dintre del pensiu: s'hi fica per a treure a en Harry. L'Snape, humiliat pel que en Harry hagus pogut veure, li ordena a en Harry que surti del seu despatx immediatament, i que no tornar a rebre una altra classe d'oclumncia de part d'ell. En Harry mai els explica res d'aquest record ni a en Ron ni a l'Hermione.

Amb l'expulsi d'en Harry la victria de Gryffindor es fa difcil. No obstant aix, Gryffindor igualment guanya, per una bona actuaci de la Ginny (que s la nova buscadora de l'equip).

La professora Umbridge s'assabenta aviat, per mitj de la Marietta Edgecombe, que van formar un grup anomenat ED (Exrcit d'en Dumbledore), i acusa a en Harry per haver-lo format, car s en contra de les regles formar un grup de defensa. L'obliga a anar-se'n al despatx d'en Dumbledore per a acusar-lo.

En Fudge, el conseller, est all, juntament amb alguns aurors. Estan a punt d'endur-se a en Harry, quan l'Albus Dumbledore diu que va ser ell qui va crear l'ED per a derrocar a en Fudge i aix protegir a en Harry. En Fudge tracta d'arrestar a en Dumbledore, per aquest desapareix desprs d'una baralla al costat d'en Fawkes, el seu Fnix (ocell)fnix.

La professora Umbridge s nomenada directora de Hogwarts, mentre es busca per totes parts a en Dumbledore per a ser arrestat i dut a Azkaban.

En Fred i en George converteixen un passads en un pant, i la professora Umbridge s'enfada molt per aix. Els dos germans diuen que estan farts d'aquesta dona. Agafen les seves escombres, els diuen als alumnes que visitin la seva botiga de bromes i s'escapen de Hogwarts, per a no tornar-hi mai.

En Hagrid duu a l'Hermione i a en Harry al bosc, perqu vegin alguna cosa. Quan arriben, en Hagrid els ensenya un gegant salvatge que no parla la seva llengua, anomenat Grep, que s el germanastre d'en Hagrid.

Els demana als dos alumnes que li tractin d'ensenyar-lo a parlar, quan puguin fer-ho, perqu s probable que la Umbridge l'acomiadi com ho va fer amb la professora Trelawney la qual s substituda pel centaure Firenze.

 Baralla i Fugida .

Arriba el juny, el mes quan els de cinqu any han de fer els seus exmens GNOM. En Harry rendeix a tots molt b, especialment el de Defensa Contra les Forces del Mal, ats que aquest s el seu fort. Mentre est fent l'examen d'Histria de la Mgia, un examen escrit, en Harry es queda adormit.

En el seu somni, veu una porta de la Conselleria al fons d'un corredor. Desprs veu a en Sirius Black, padr d'en Harry, a la Conselleria tamb, rebent la maledicci per part de Lord Voldemort.

En Harry s'aixeca espantat per aix, demanant ajuda. Es dirigeix al despatx de la Umbridge(la seva xemeneia era l'nica que no estava intersectada per la Conselleria) que no hi s, per a comunicar-se a travs de la pols migratria amb la casa d'en Sirius, per a veure si est all. Quan s'hi arriba a comunicar, en Kreacher, l'elf domstic, per ordres de la Narcisa (Germana d'en Black), diu que en Sirius no hi s i en Harry es posa ms nervis encara, pensant que el seu somni es pot estar complint.

Alg interromp la comunicaci, i en Harry surt de la xemeneia. Fora est la Umbridge, i l'obliga a confessar sobre amb qui estava parlant. En Harry es nega a parlar, i llavors alumnes companys d'en Draco Malfoy (pertanyents a la Brigada Inquisitria formada per la Umbridge) duen a l'Umbridge fins a en Neville, la Luna, la Ginny i a en Ron, que vigilaven mentre en Harry estava al despatx i els pregunta si saben amb qui s que parlava. Cap li diu res, i llavors, la Umbridge amenaa a treure-li la resposta amb el veritasrum. L'Hermione diu que s illegal, i no pot fer-ho doncs la Conselleria se'n assabentaria. "Ells tampoc es van assabentar quan jo vaig manar aquests dos demntors a Little Whinging", diu la Umbridge. En Harry no s'ho pot creure, i li pregunta perqu ho va fer. La Umbridge diu que alg havia de detenir a en Potter desprs d'estar dient que en Voldemort havia tornat.

Llavors, la Umbridge insisteix a fer servir el veritasrum amb en Harry. L'Hermione s'inventa que en Harry estava parlant amb en Dumbledore sobre un arma per a combatre la Conselleria. La Umbridge se sorprn d'aix, i els diu que els ensenyi l'arma. L'Hermione els guia al bosc, fent bulla. Els centaures del bosc apareixen, preguntant-los que fan aqu, ja que els centaures odien als humans. La Umbridge els anomena ssers inferiors i l'ataquen, emportant-se-la.

Els centaures discuteixen sobre que fer amb els dos amics, l'Hermione fica la pota i just quan se'ls volen endur apareix el germanastre d'en Hagrid, en Grep i al reconixer a l'Hermione s'exhalta preguntant amb la seva ronca veu per en Hagrid, que en aquest moment es troba exiliat per la prpia Umbridge, mentre que la professora McGonagall es troba a San Mungo per un atac en conjunt de set aurors. Aix enfada ms als centaures que han perdut l'oportunitat d'atacar a en Harry i l'Hermione, aquests disparen les seves fletxes a la cara d'en Grep, que es desploma. Llavors apareixen en Neville, la Luna, la Ginny i en Ron amb les varetes de l'Hermione i d'en Harry, que van a la recerca dels thestrals per a poder anar a la recerca d'en Sirius (En Harry en dubta una mica, car no vol posar en risc als seus amics). S'hi munten i es dirigeixen a Londres, a la Conselleria.

Quan arriben a la Conselleria, es dirigeixen cap al Departament de Misteris, on suposadament es troba en Sirius. Aviat troben una habitaci amb diverses boles de cristall, amb una d'elles que t escrit "S.P.T. a A.P.W.B.D. del Senyor de les Forces del Mal i  Harry Potter".

En Harry no entn per qu el seu nom est all, i l'agafa. Per aviat escolta la veu d'en Lucius Malfoy a les seves esquenes dient-li que "li lliuri la profecia".

 La profecia .

En Harry veu que hi ha diversos cavallers de la mort a l'habitaci: la Bellatrix Lestrange, en Lucius Malfoy i d'altres.

Els diu a tots els seus amics que destrossin les prestatgeries de la seva al voltant per a provocar una distracci. Es barallen amb els cavallers de la mort, i arriben a provocar diverses baixes al seu bndol. Per la resistncia dura poc i en Harry es veu obligat a lliurar la profecia a en Neville Longbottom, a qui se li esquina la seva tnica, deixant aix caure la Profecia, fent que es parteixi.

Aviat, l'Albus Dumbledore, en Sirius Black, l'Ull-foll Murri, la Nimfadora Tonks, en Remus Llopin i en Kingley Shacklebolt apareixen, per a combatre als cavallers de la mort. Una dels cavallers, la Bellatrix Lestrange, cosina d'en Sirius, combat amb aquest, i comencen a lluitar amb les seves varetes. La Bellatrix li llana un raig a en Sirius que encerta al seu pit, i en Sirius cau a travs d'un arc. Per a l'arribar a l'altre costat d'arc, en Sirius desapareix. En Llopin li diu a en Harry que en Sirius ha mort per caure en un portal d'una altra dimensi.

En Harry perd el control sobre si mateix i va disposat a matar a la Bellatrix, per ella se'n riu d'ell, dient que s incapa de matar a ning. L'obliga a lliurar-li la Profecia, per en Harry diu que s'ha trencat al cam. La Bellatrix comena a xisclar del pnic per aix, tractant de buscar la Profecia. En Harry s qui ara riu d'ella, quan, en el moment menys esperat, en Lord Voldemort, en persona, apareix.

En Lord Voldemort li pregunta a Harry si s cert que va trencar la seva profecia, i en Harry respon que s. Tot s'aclareix en aquest moment: Voldemort li va transmetre el somni d'en Sirius sent torturat, a propsit, perqu en Harry ans a la Conselleria, on suposadament estava en Sirius sent torturat perqu agafs una profecia, car "solament les persones a qui es refereixen les profecias les poden veure sense tornar-se boges". Volia que en Harry arribs fins a la profecia per a prendre-li desprs. Per ara, la profecia est trencada.

En Voldemort diu que est fart d'ell, i li llana lObitus per Subitum, per l'esttua de la Conselleria es mou mgicament i el defensa. En Harry es gira i veu a en Dumbledore fent l'encanteri perqu l'esttua el defensi. En Voldemort i en Dumbledore es baten en duel, en Dumbledore li diu a en Voldemort que vindran els aurors, per quan aquests arriben, en Voldemort es desapareix al costat de la Bellatrix i el conseller afirma haver vist al Senyor de les Forces del Mal. En Dumbledore li lliura el cap de l'esttua, dient-li que s un portarreu. Aquest transporta a en Harry al despatx d'en Dumbledore, a Hogwarts.

 Comena la segona guerra .
En Harry apareix en el despatx, i tots els ex-directors de Hogwarts als quadres estan molt atents al que va a passar. En Dumbledore apareix disposat a donar-li una explicaci que, segons ell, va haver d'haver-se-la donat "fa quatre anys".

Abans que en Harry nasqus, en Dumbledore va anar a fer-li una entrevista a la Sibilla Trelawney per a veure si aconseguia feina a Hogwarts. Enmig de l'entrevista, la Sibilla va entrar en un trngol, dient una profecia sobre el que venceria a en Lord Voldemort:

"L'nic amb poder per a derrotar el Senyor de les Forces del Mal s'apropa  Nascut dels quals l'han desafiat tres vegades, vindr al mn al concloure el set mes  I el Senyor de les Forces del Mal l'assenyalar com el seu igual, car tindr un poder el qual el Senyor de les Forces del Mal desconeix. I un dels dos haur de morir a les mans de l'altre, car cap dels dos poden viure mentre l'altre segueixi amb vida  L'nic capa de vncer al Senyor de les Forces del Mal naixer al concloure el set mes "

Un cavaller de la mort encobert va poder escoltar la primera part de la profecia, per aviat va ser descobert pel meser del local (l'Aberforth Dumbledore). Aquest cavaller li va dir la meitat de la profeca a en Voldemort, que es va espantar, va decidir a matar a un noi, fill de pares que l'han desafiat a ell tres vegades, que neixi a la fi de juliol. Hi havia dues possibilitats: o era en Harry Potter, o era en Neville Longbottom.

No obstant aix, en Voldemort es va decidir per en Harry. I en Voldemort va perdre els seus poders aquella nit, per va matar a en James i la Lily Potter. La profecia es va guardar a la Sala de Profecies de la Conselleria, i el que volia dir era "S.P.T. (Sibilla Patricia Trelawney) a A.P.W.B.D. (Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore) Senyor de les Forces del Mal (doncs a ell es referia la profecia) i Harry Potter (tot i que no era segur que era la profeca fos cap a en Harry Potter, sin que va poder ser cap a en Neville, per com en Voldemort va atacar a en Harry, igualment van posar el seu nom)".

Aquesta va ser la ra per la qual en Voldemort va atacar a en Harry en primer lloc, i va matar als seus pares per a arribar cap a ell.

En Dumbledore esmenta que ell va ser el qual va manar el vociferador a la Tieta Petnia al comenament de l'any. En Harry va ser deixat en casa dels Dursleys al dia segent de l'atac d'en Voldemort, amb una carta escrita personalment per en Dumbledore. En ella li deia a la Tieta Petnia que mai fes fora en Harry de casa perqu part del sacrifici de la Lily de salvar a en Harry, va quedar a la Petnia, i el vociferador a comenament de l'any actual escolar li recordava aquesta promesa d'aquesta carta. "Recorda la meva ltima paraula  Petnia".

Tamb li revela el per qu mai va mirar a Harry als ulls. Com que en Voldemort podia veure el que en Harry, en veure en Dumbledore, l'atacaria.

En Harry s'adona que ell haur de matar personalment a en Voldemort, o sin Voldemort el matar a ell. En Harry no es pot creure aix, i li dol acceptar-ho, com a en Dumbledore.

Al Peridic Proftic, per fi surt a la llum que en Voldemort ha tornat, i la comunitat mgica est llesta per a acceptar-ho. Alguns cavallers de la mort van ser descoberts i empresonats a Azkaban, incloent-hi en Lucius Malfoy. En Fudge t diversos problemes, per haver negat la veritat per tot un any, la qual cosa acabaria acomiadant-lo, com s'explica en el segent llibre (Harry Potter i el misteri del Prncep).

La segona guerra ha comenat. La primera guerra va ser el primer perode de poder d'en Voldemort fins a la seva caiguda, per en Harry Potter. La segona guerra ha comenat doncs ha recuperat el seu poder i est ajuntant poder de nou.

En Harry segueix afectat pel fet que el seu padr hagi mort. Inclusivament li arriba a preguntar a en Nick-de-poc-sense-cap si en Sirius podr tornar com un fantasma, per en Nick li diu que ni tan sols ell sap els misteris de la mort.

Arriba la fi de l'any, i en Dumbledore ja s director de nou. La Umbridge va ser acomiadada per la Conselleria a l'haver d'acceptar el retorn d'en Voldemort. En Harry torna a Londres mitjanant el tren de Hogwarts, no sense abans haver transformat a en Malfoy, en Crabbe i en Goyle en baboses per buscar problemes.

A l'estaci de tren, diversos membres de l'orde del Fnix, incloent-hi l'Alastor Murri amenacen al tiet Vernon, dient-li que si en Harry t algun problema a casa, ells acudirien immediatament. Alegre d'aix, en Harry es dirigeix a casa seva, mentre el tiet Vernon, la tieta Petnia i en Dudley corren desprs d'ell.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299439" title="Jugar con fuego" nonfiltered="3508" processed="3503" dbindex="118534">

Jugar con fuego s una sarsuela composta per Francisco Asenjo Barbieri sobre llibret castell de Ventura de la Vega. Va ser una de les primeres sarsueles del perode romntic en ser estrenada, marcant una nova direcci en el panorama lric madrileny, aleshores dominat per la tonadilla i l'pera italiana.

Va ser estrenada el 6 d'octubre de 1851, sent un vertader xit des de la seua estrena no obstant la inicial perplexitat del pblic, al qual li costava admetre la possibilitat que una obra lrica en castell no fos satrica i intrascendent, i que gaudira d'un argument extens i seris, desenvolupat en tres actes. Va romandre en cartell fins al gener de 1851, i els autors van ser cridats a saludar a l'escenari durant 17 nits seguides.

L'obra est basada en el vaudeville francs de 1833 La Comtesse d'Egmont, de Jacques-Franois Ancelot i Alexis Decomberousse, el que va provocar que part de la crtica acusara Ventura de la Vega de plagiari. No obstant aix, el dramaturg va gaudir de l'aferrissada defensa del clebre llibretista Temistocle Solera, qui va afirmar que a Jugar con fuego es trobaven els millors versos cantables que hi havia en castell.

 Sinopsi .

Lloc: Madrid;
Temps: inicis del segle XVIII;

 Acte I .
A la revetlla de sant Joan, a la vora del riu Manzanares, assisteix Leonor, jove duquessa vdua de Medina, disfressada de modesta artesana i completament arrebossada per evitar ser reconeguda. El marqus de Caravaca la veu i sospita que es tracta d'una gran dama, per la seua elegncia innata i les seues maneres. El marqus s un individu carregat de suprbia i a qui li agrada presumir de les seues conquestes amoroses. Immediatament intenta conquistar a la jove, per aquesta s salvada pel duc d'Alburquerque, el seu propi pare, sense endevinar que la dona en perill s la seua filla. La duquessa ha vingut per trobar-se amb el seu amant, Flix, un hidalgo, el qual desconeix la vertadera identitat de la seua amada. Es declaren el seu amor, tot i que ella menteix en dir que s la cambrera d'una gran dama. Flix la deixa per buscar un cotxe que la puga portar a casa. Novament s acosada pel marqus i novament salvada per son pare. L'arribada de Flix la salva definitivament de ser amonada pel marqus o identificada per son pare.
 Acte II .
En un sal del Palau del Buen Retiro els cortesans comenten el succet de la revetlla, i com la dona tapada va aconseguir escapolir-se del marqus i del duc. El marqus t sospites creixents que l'enigmtica dama era en realitat la duquessa de Medina, i tracta de provocar-la per veure si es descobreix a ella mateixa. 
Hi apareixen Flix i un amic, que venen recomanats al marqus perqu aquest els done treball. El marqus interroga a Flix sobre la progrs dels seus amors i aquest li conta tot l'episodi de la revetlla, el que acaba per convncer el marqus de la identitat de la dama tapada. El marqus colloca a Flix en un lloc des d'on poder contemplar la desfilada dels nobles, i des d'all reconeix immediatament la seua amant en la persona de la duquessa. El marqus els presenta, per la duquessa simula no conixer-lo, davant la perplexitat del jove. Caravaca enganya el jove amb promeses d'intercedir davant la duquessa i aconsegueix que Flix li lliure una carta sense signar que li havia trams la duquessa. Amb la carta en el seu poder fa xantatge a la duquessa, exigint-li algun favor, i finalment aconsegueix que aquesta li done una abraada. Flix, qui ho ha vist tot des d'un amagatall, provoca un escndol. Hi acudeix la cort sencera, i la duquessa es veu obligada a assegurar que no coneix Flix i que deu tractar-se d'un pobre boig.
 Acte III.
Leonor arriba al manicomi amb la intenci d'allibera Flix, qui hi ha estat tancat arran de l'episodi a la cort. Hi ha una bella escena d'amor entre els dos, i els malentesos queden aclarits. La duquessa indica a Flix la manera de fugar-se, per inesperadament arriba el marqus, i la duquessa s'amaga. Flix ja no t dubte de les intencions del marqus, i quan aquest li pregunta per on ha fugit Leonor, l'enganya indicant-li l'entrada al departament on es troben el bojos. Els bojos es llancen sobre ell i el despullen completament, llanant la seua luxosa vestimenta per la finestra. La duquessa fa que Flix s'abille amb la roba del marqus perqu puga fugir amb el seu cotxe. Inesperadament arriba el duc i, fent fracassar la fugida, fa que Flix siga tancat de nou. Afortunadament, en el ltim moment arriba la duquessa de Bornos, amiga de Leonor, amb una ordre del rei per alliberar a Flix i amb el perms perqu Leonor puga casar-se amb ell.

 

 Nmeros musicals .
 Acte I .
Introducci i cor de "verbeneros" (La noche ha llegado);
Escena i ria del marqus (Si te place en este bosque);
Romana del tenor (La vi por vez primera);
Duo entre la duquessa i Flix (Hay un palacio junto al Prado de San Fermn);
Final: duquessa, duc, marqus i Flix;
 Acte II .
Introducci i cor de cortesans (Vedle all, que pensativo);
Duo de la carta: duquessa i marqus (Por temor de otra imprudencia);
Final de l'acte segon: duquessa, duc, marqus i Flix (Nos ha visto).
 Acte III .
Interludi. Preludi del tercer acte;
Escena: Antonio, patge 1er i cor d'homes (Suelta, pcaro sastre!);
Romana de la duquessa (Un tiempo fue que en dulce calma);
ria del marqus i cor de bojos (Quin me socorre?);

 Enregistraments .
BMG Ariola Espaa Alhambra WD 74556. Pilar Lorengar, Manuel Ausensi, Carlos Munguia, Antonio Campo. Ataulfo Argenta dirigint l'Orquestra Simfnica i el cor de cambra de l'Orfe Donostiarra. ;

 Notes .


 Bibliografia .
Cotarelo y Mori, Emilio. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;

 Enllaos externs .
Informaci i sinopsi a Zarzuela! ;
Romana Un tiempo fue que dulce calma per Mariola Cantarero a YouTube;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299442" title="Aberin" nonfiltered="3509" processed="3504" dbindex="118535">

Aberin s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Aiegi i Lizarra, a l'oest amb Villatuerta i Oteiza i a l'oest amb Morentin i Deikaztelu. Est format pels indrets de Muniin de la Solana, Aberin, el caseriu d'Arnzano i el despoblat d'Echvarri.

 Demografia .


 Personatges clebres .
 Jos Solchaga (1881-1953): militar destacat en la Guerra Civil Espanyola.
 Amadeo Snchez de Muniain (1933-1996): poltic d'UPN i parlamentari navarrs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299448" title="El Quidditch de totes les poques" nonfiltered="3510" processed="3505" dbindex="118536">

El Quidditch de totes les poques s un llibre relacionat amb la coneguda srie de llibres Harry Potter escrita per J. K. Rowling, que tracta sobre la histria de l'esport mgic quidditch. El llibre s esmentat a la srie Harry Potter com un llibre de la biblioteca de Hogwarts. Les vendes del llibre van dirigides a la fundaci Comic Relief, i cont illustracions de J. K. Rowling.

El seu ttol original s Quidditch Through the Ages, i va ser publicat en catal el 2001 per l'Editorial Empries, grcies a la traducci de Josep Joan Moral.

 Introducci .
" Si alguna vegada t'has preguntat d'on prov la papallona daurada, com adquireixen vida les bombes o per qu els Wigtown Wanderers duen un ganivet de carnicer dibuixat a l'uniforme, llavors has de llegir aquest llibre. Aquesta edici limitada s una cpia de l'exemplar que est a la biblioteca del Collegi Hogwarts i que els joves fantics del Quidditch consulten gaireb diriament.

Els beneficis de la venda d'aquest llibre es destinaran a Comic Relief, que utilitzar els seus diners per a continuar salvant i millorant vides, un treball que s ms important i sorprenent que els tres segons i mig que va trigar Roderick Plumpton a capturar la papallona daurada el 1921..."

Aquest llibre va ser escrit per Rowling desprs de Harry Potter i el calze de foc. Va declarar que no li va costar gens de treball fer-lo.
s una edici limitada que funciona amb motius solidaris, ja que el que es recapti d'aquest llibre ser distribut per Comic Relief a les persones ms pobres del mn.


 Captols d'El Quidditch de Totes les poques .
 Prleg;
 L'evoluci de l'escombra voladora;
 Antics jocs d'escombres voladores;
 El joc del pant Queerditch;
 L'aparici de la papallona daurada;
 Precaucions antimuggles;
 Canvis en el quidditch a partir del segle XIV: Camp; Pilotes; Jugadors; Regles; rbitres;
 Equips de quidditch de Gran Bretanya i Irlanda;
 L'expansi del quidditch pel mn;
 El desenvolupament de l'escombra de carreres;
 El quidditch a l'actualitat;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299451" title="Rollamienta" nonfiltered="3511" processed="3506" dbindex="118537">

Rollamienta s un municipi de la provncia de Sria, a Castella i Lle. Es troba a la subcomarca d'El Valle, de la comarca agrcola de Tierras Altas (Sria) y El Valle.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299453" title="Exposici Universal de Brusselles (1910)" nonfiltered="3512" processed="3507" dbindex="118538">
L'Exposici Universal de Brusel.les va tenir lloc del 23 d'abril al 7 de novembre de 1910 a Brusselles, Blgica.

 Dades .
 Superfcie: 90 hectrees. ;
 Pasos participants: 25;
 Visitants: 13.000.000;
 Cost de l'Exposici: 3.550.000 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299456" title="Sotillo del Rincn" nonfiltered="3513" processed="3508" dbindex="118539">

Sotillo del Rincn s un municipi de la provncia de Sria, a Castella i Lle. Es troba a la subcomarca d'El Valle, de la comarca agrcola de Tierras Altas (Sria) y El Valle.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299457" title="Driver 2" nonfiltered="3514" processed="3509" dbindex="118540">


Driver 2: The Wheelman is Back (anomenat Driver 2: Back on the Streets a Europa) s la segona entrega del videojoc de la srie Driver.

 Jugabilitat .
Driver 2 s la continuaci del videojoc en 3D , amb la mateixa estructura de joc, i hi ha la gran diferncia que permet al personatge principal, Officer Tanner, sortir del cotxe i caminar per explorar zones inaccesibles o per conduir altres vehicles. Les missions de l'argument del videojoc es jugen separadament del mode fer-un-passeig (take-a-ride en la versi anglesa) on el jugar pot visitar les ciutats al seu aire.

Les missions del videojoc sn generalment fetes per anar amb cotxe, ja que s'ha d'escapar de gngsters i policies. Abans de cada missi es visualitza una escena animada en 3D (com en la saga GTA per ajudar-nos a entendre l'argument, a ms que les escenes animades de vdeo tenen un estil de Hollywood. A travs d'en Tanner es pot sortir del vehicle i interaccionar amb diversos elements de l'entorn, tota la violncia t lloc en les escenes animades. 

Mentre que la versi original de PlayStation ofereix un mode de dos jugadors a pantalla partida, la versi de Game Boy Advance introdueix un mode de multijugador de fins a quatre jugadors.

Sinopsis.

Argument.

La histria de Driver 2 segueix amb en Tanner, un oficial de policia encobert, i el seu soci, Tobias Jones, i intenteu perseguir un home anomenat Pink Lenny. En Lenny es mostra com una persona de carcter babau a la introducci, en el Bar Red River xerrant amb un brasiler sobre espantar alg amb una pistola. 'Podrs veure la cara que fa el paio', en Lenny li diu al Brasiler. Llavors un parell d'encaputxats reals apareixen i comencen a disparar a tota la gent del bar, mentre en Lenny s'amaga en una taula de billar. En Lenny escapa per la porta del darrere. En Lenny s un antic home ric d'un cap de gngster anomenaSolomon Caine, per un membre de la banda el va deixar de costat, un gngster brasiler anomenat Alvaro Vasquez. Les guerres de gngsters han comenat a Xicago, i en Tanner ha de trobar en Lenny abans que la violncia acabi amb ells. En el videojoc es mostra un encaputxat anomenat Jericho.

 Personatges .
Tanner - Un policia encobert i el protagonista del videojoc.
Tobias Jones - El soci d'en Tanner i tamb un altre policia encobert. ;
Pink Lenny - el focus criminal principal, i l'home que cada personatge del videojoc vol trobar. s un antic gngster de Solomon Caine i es rumoreja que treballa per en Vasquez.
Solomon Caine - un gnsgter amb un imperi nacional de propietats;
Jericho - L'home de la feina bruta d'en Caine, lloctinent i guardespatlles. Se'l coneix per les seves dues escopetes retallades negres i la caadora negra. En Jericho s un personatge secundari al Driver 2 per esdev el principal antagonista en la continuaci, DRIV3R.
Alvaro Vasquez - Un misteris traficant brasiler de droga i rival d'en Caine.

Ciutats.
Al Driver 2 s'inclou quatre ciutats ms grans que l'anterior videojoc. Les ciutats sn Chicago i Havana, que sn immediatament obertes pel mode 'DONAR UN PASSEIG', Las Vegas, que noms s accessible desprs de superar les missions de les dues ciutats anteriors, i Rio de Janeiro, noms accessible desprs de superar les missions de Las Vegas. En totes les ciutats hi ha cotxes amagats, si s que el jugador troba els interruptors per obrir les comportes que barren el pas en l'ubicaci del vehicle. Es pot veure els diferents indrets reals de les ciutats, com el Navy Pier i el Wrigley Field a Chicago, la Plaza de la Revolucin i El Capitolio a l'Havana, recreacions dels hotels de Las Vegas Strip, i el Corcovado i tamb indrets reals de Rio.
Carreteres i carrers de les ciutats.

 Chicago, IL;

Al mode "Dona un passeig", es comena al costat oest del Parc de Grant en l'Intersecci del Congrs de l'Est i l'Avinguda Sud de Michigan.

Els lmits de la ciutat estan marcats per la autopista Interstate 90/94 Expressway a l'oest i el Lakeshore Drive (US Route 41) a l'est. 

A la banda nord de Wrigleyville, els marges del 90/94 Express a la carretera del l'oest del Parc d'Irving (Illinois State Route 19) reconnecta amb la 41.

Com que en la banda sud, els marges de la Route 41 (Lakeshore Drive) enllaen amb l'Interstate 55 (Stevenson Expressway South), desprs s'enllaa amb la 90/94 Expressway on est la punta nord del mapa de Chicago i llavors es comena un altre cop la roda.

Missions.
Aqu hi ha una llista de les missions del videojoc, en la versi en angls:
CD 1.

Chicago

1a Missi - Car Dash 

2a Missi - Follow the car

3a Missi - Train Pursuit

4a Missi - Tailing the Drop

5a Missi - Gold Coast

6a Missi - Chase the intruder

7a Missi - Canes Compound

8a Missi - Canes Compound

Havana

9a Missi - Follow Up the Lead

10a Missi - Jack the Truck

11a Missi - Stop the Explosive Truck

12a Missi - Find the clue

13a Missi - Escape to the Ferry

14a Missi - To the Docks
 
15a Missi - Back to the Jones

16a Missi - The Jericho

17a Missi - Pursue Jericho

18a Missi - Escape the Brazilians

CD 2.

Las Vegas

19a Missi - Casino Getway

20a Missi - Beat the Train

21a Missi - Car Bomb

22a Missi - Car Bomb Getway

23a Missi - Bank Job

24a Missi - Steal the Ambulance

25a Missi - Stake Out

26a Missi - Steal the Keys

27a Missi - C4 Deal

28a Missi - Destroy the Yard

Rio de Janeiro

29a Missi - Bus Crush

30a Missi - Steal the cop car

31a Missi - Caine s Cash

32a Missi - Save Jones

33a Missi - Boat Jump

34a Missi - Jones in Trouble

35a Missi - Chase of the Gun Man

36a Missi - Lenny Scaping

37a Missi - Lenny s Get Couth

 Banda sonora .

De manera semblant al videjoc anterior, el Driver 2 t una banda sonora reminiscent de les tpiques pellcules de cotxes de la dcada de 1970, contenint diverses peces de funk i boogie com tamb canons d'artistes i compositors famosos, per donar un caire retro al videojoc. 

Les canons del videojoc estan escrites a sota:
Sitting Here Alone per Hound Dog Taylor- L'escena introductria del videojoc en el bar Red River.
Help Me per Sonny Boy Williamson- En Tanner arriba al seu apartament i s'enfronta contra en Jericho.
Fever per The Dust Junkies- La primera escena cinemtica a Las Vegas amb els camions en la gasolinera.
In the Basement per Etta James- en el bar de Las Vegas quan en Tanner i en Jones disparen.
Lacrimosa (Requiem) per Mozart- L'escena climtica a Rio al repl de l'esttua de Crist Redemptor.
Just Dropped In (To See What Condition My Condition Was In) per Kenny Rogers & The First Edition)- Aquesta surt en l'escena final i els crdits del videojoc;

 Msica de fons .
La msica de fons a cada ciutat s la tpica de les pellcules de cotxes i els estils de msica prpis de cada ciutat, per exemple, la msica de fons a l'Havana t una influncia de Son cubano, la msica de fons a Las Vegas t influncies de la msica western de l'Amrica del Nord i la msica de fons de Rio est influenciada per la samba i la bossanova.

Tamb cal dir que un dels temes de fons a les missions de Chicago s de Paul Phoenix del Tekken 3.

Els cotxes tenen per si sols 5 o 6 segonss de msica que es repeteix, a Chicago s Rock/Electro i a Las Vegas s Bateria & Baix.

 La curiositat .
Hi ha diversos errors al videojoc com la caiguda de vehicles des del cel.


Desenvolupament.
El videojoc va ser publicat primer per la videoconsola PlayStation i desprs es va fer una versi per la Game Boy Advance de Nintendo. Com que el videojoc era molt llarg, i els grfics de les escenes animades eren massa avanats per la era PlayStation, el videojoc va ser llanat en dos discs. El primer disc contenia les dades de les dues primeres ciutats, i el segon disc per les dades referents a les dos ltimes.

 Crtica .



Ha hagut una crtica variada. GameSpot va citar que "Driver 2 s un videojoc extraordinari". IGN descriu que "un dels videojocs ms decebedors, si s que no s el ms decebedor del 2000." Alguns van aprofundir en les seves crtiques, com la gran qualitat dels grfics o que no hi ha acci fora del vehicle.

 Referncies.


Enllaos externs.
  Driver 2 a GameFAQs.com;
  Driver 2 a MobyGames.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299459" title="Valdeavellano de Tera" nonfiltered="3515" processed="3510" dbindex="118541">

Valdeavellano de Tera s un municipi de la provncia de Sria, a Castella i Lle. Es troba a la subcomarca d'El Valle, de la qual n's el cap, de la comarca agrcola de Tierras Altas (Sria) y El Valle.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299463" title="Villar del Ala" nonfiltered="3516" processed="3511" dbindex="118542">

Villar del Ala s un municipi de la provncia de Sria, a Castella i Lle. Es troba a la subcomarca d'El Valle, de la comarca agrcola de Tierras Altas (Sria) y El Valle.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299464" title="Oteiza (Navarra)" nonfiltered="3517" processed="3512" dbindex="118543">

Oteiza (basc Oteitza) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita amb Villatuerta al nord, Lern al sud, Mendigorria, Larraga, Villatuerta a l'est i Allo, Deikaztelu, Morentin i Aberin a l'oest.
 

 Demografia .


Personatges clebres .
Arcadio Mara Larraona Saralegui (1887 - 1973). Cardenal












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299466" title="Exposici Universal de Melbourne (1880)" nonfiltered="3518" processed="3513" dbindex="118544">
L'Exposici Universal de Melbourne (1880) va tenir lloc de l'1 d'octubre al 30 d'abril de1880 a Melbourne, Austrlia.

El tema d'aquesta exposici va ser "Art, fabricacions, agricultura i productes industrials de totes les nacions".

 Dades .
 Superfcie: 25 hectrees. ;
 Pasos participants: 33;
 Visitants: 1.330.000 ;
 Cost de l'Exposici: 1.600.000 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299470" title="Extintor" nonfiltered="3519" processed="3514" dbindex="118545">


Un extintor s un mecanisme de protecci contra els incendis actiu utilitzat per extingir o controlar focs petits, sovint en situacions d'emergncia. No est dissenyat per a l's en un foc fora de control, com un que arriba al sostre, amenaa l'usuari (i.e. un que evita la fugida), o altrament exigeix la percia dels bombers. 
Tpicament, un extintor consisteix en un recipient metllic (bombona o cilindre d'acer) que cont un agent extintor a pressi
de manera que en obrir una vlvula l'agent surt per una tovera que s'ha de dirigir a la base del foc. Generalment tenen un dispositiu per a prevenci d'activat accidental, el qual ha de ser deshabilitat abans d'emprar l'artefacte. N'hi ha de moltes mides i tipus, des dels molt petits, que solen emportar-se als autombils, fins als grans que van en un carro amb rodes. El contingut varia des d'1 a 50 quilograms d'agent extintor.

 Classificaci dels extintors .
Per la seva mida els extintors es divideixen en porttils i mbils. Extintors porttils serien els que tenen un pes de fins a 20 kg de pes en total, 
Quan un extintor pesi ms de 20 kg es considera mbil i sol portar rodes per a ser desplaat.

En funci del procediment d'impulsi de l'agent extintor es classifiquen en:

1.Extintors permanentment pressuritzats.
1. Aquells en els quals l'agent extintor proporciona la seva prpia pressi d'impulsi, tal com els de dixid de carboni.
2. Aquells en els quals l'agent extintor es troba en fase lquida i gasosa, tal com els hidrocarburs halogenats, i la pressi d'impulsi del qual s'aconsegueix mitjanant la seva prpia tensi de vapor amb ajuda d'un altre gas propellent, tal com el nitrogen, afegit al recipient durant la fabricaci o recrrega de l'extintor.
3. Aquells en els quals l'agent extintor s lquid o slid pulverulent, la pressi d'impulsi del qual s'aconsegueix amb ajuda d'un gas propellent, inert, tal com el nitrogen o l'anhdrid carbnic, afegit al recipient durant la fabricaci o recrrega de l'extintor. Noms quan l'agent extintor sigui aigua, amb o sense additius, es podr utilitzar com a gas propellent l'aire.
2. Extintors sense pressi permanent.
1. Aquells en els quals l'agent extintor s lquid o slid pulverulent, la pressi d'impulsi del qual s'aconsegueix mitjanant un gas propellent, inert, tal com el nitrogen o l'anhdrid carbnic, contingut en una ampolla o cartutx, que aporta la pressi de pressuritzaci en el moment de la utilitzaci de l'extintor.
2. Aquells en els quals l'agent extintor s lquid i la pressi d'impulsi del qual s'aconsegueix per un gas produt per una reacci qumica que t lloc en l'interior de recipient en el moment de la seva utilitzaci.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299476" title="Deikaztelu" nonfiltered="3520" processed="3515" dbindex="118546">

Deikaztelu (castell Dicastillo) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Aiegi i Iguzkitza, al sud amb Sesma, a l'est amb Aberin, Oteiza Allo i Morentin i a l'oest amb Arellano i Arroitz.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299483" title="Exposici Universal de Pars (1900)" nonfiltered="3521" processed="3516" dbindex="118547">
L'Exposici Universal de Pars (1900) va tenir lloc del 15 d'abril al 12 de novembre de 1900 a Pars, Frana. 

L'Exposici situada en una superfcie de 120 hectrees, va ser visitada per 50.860.801 vistants. Van participar 58 pasos i va tenir un cost total de 18.746.186 dlars. 

L'estaci d'Orsay (ara Museu d'Orsay), el Petit Palais, el Grand Palais i el pont Alexandre III van ser construts per a celebrar l'exposici universal. El Petit Palais i el Grand Palais van ser construts sobre l'emplaament del Palau de la Indstria, bastit per una altre exposici ,precedent, i universal (1855). 

Una gran snia va ser construda en l'avinguda de Suffren. Tenia un dimetre de 100 metres i va ser demolida en 1937. 

Els Jocs Olmpics d'estiu 1900 van ser organitzats a Pars durant l'exposici.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Exposicin Universal de Pars - 1900 Fotografies;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299495" title="Paul de Kock" nonfiltered="3522" processed="3517" dbindex="118548">


Paul de Kock (Passy, el 21 de maig de 1793 - Romainville, el 29 d'agost de 1871) va ser un novel.lista i autor dramtic francs.

Fill d'un banquer holands, Jean Conrad de Kock, que fou guillotinat sota la Revoluci. Novel.lista popular, fecund i truculent. Pintor de gent vulgar de Pars. La seva fama a Frana i a l'estranger fou molt gran. Autor de gaireb 200 drames i vodevils i de nombroses canons.

Obra.
 L'Enfant de ma femme (1812) ;
 Gustave le mauvais sujet (1821) ;
 La Laitire de Montfermeil (1827) ;
 La Femme, le mari et l'amant (1829) ;
 Le Cocu (1832) ;
 Le barbier de Paris (1833) ;
 La Pucelle de Belleville (1834) ;
 La Bouquetire du chteau d'eau (1855) ;
 La fille aux trois jupons ;
 Madame Tapin ;
 Sans-cravate ou les commissionnaires (en dos toms);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299496" title="Iguzkitza" nonfiltered="3523" processed="3518" dbindex="118549">

Iguzkitza (castell Igzquiza) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Alln i Metauten, a l'est amb Aiegi, i a l'oest amb Villamayor de Monjardn i Abaigar, al sud amb Deikaztelu i Lukin. Est format pels concejos de:

   

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299502" title="Mag" nonfiltered="3524" processed="3519" dbindex="118550">


 


Un mag, bruixot, fetiller o encantador s una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de mgia. Tot i que, avui en dia, hi ha persones que s'autoqualifiquen de bruixes o bruixots en un sentit positiu del terme, histricament les bruixes, reals o imaginries, han estat fortament perseguides, acusades de pactes amb el dimoni i de tota classe de maldats. A l'edat mitjana i moderna, moltes dones van acabar cremades acusades de ser bruixes. . s un terme ampli, i segons l'poca i el sentit pot referir-se tamb a bruixot, un xaman, o un mag. Els mags posseeix poders mgics sensacionals i extraordinriament poderosos. Alguns d ells han rebut la seva mgia per els seus propis recursos o estudis, altres potser les han pres d un poders mestre de les arts mgiques, i altres poden haver-les adquirides des de naixement.
Actualment sol usar-se per parlar d'aquell que practica l'illusionisme. 

La concepci ms estesa dels fetillers i dels mags s la d'una persona amb poders paranormals, ja siguin per a prposits malvats o benvols, que coneix encanteris i propietats de la natura no accessibles a la majoria o que t dons proftics. A vegades la por popular els associa amb dus pagans o fins i tot al  propi dimoni. Alguns noms, les distincions, o els aspectes en poden tenir ms d'una connotaci negativa que altres, depenent de l'escena i el context. (Vegeu tamb Mgia i religi, per a alguns exemples.)

Tamb un es pot enviar a l'ltima classe de fetiller com un encantador, bruixot (bruixa), mag, magus, nigromant o invocador. Aquests termes d'encavalcament poden ser distingits per algunes tradicions o alguns escriptors de ficci. Quan es fan tals distincions, els fetillers sn ms sovint practicants d'evocacions o mgia negra i hi pot haver variacions sobre el grau de poder i tipus de poder associat amb cada nom.

Quan es fa referncia a un mag de ficci, es tracta d'un personatge inexistent; potser algunes han inspirat mites i llegendes, com el mag Merl, el denominat Prncep de la Mgia; altres potser sn personatges de ficci de novelles i obres, com per exemple Gandalf, de El Senyor dels Anells de Tolkien. Altres potser pertanyent al poders camp dels videojocs (especficament dels de rol) on hi ha grans mags i fetillers, tals com el Black Mage de Final Fantasy: Vivi; o el malvat i excntric Kuja, fins al despietat, mlevol i sempre intimidador: Ganondorf, el Great King of Evil de The Legend of Zelda.

 Histria .

La gent nombrosa ha manifestat que eren fetillers o fetilleres, o es considerava comunament que eren aix a l'poca. Un fetiller, en aquest cas, s una persona que afirma estar especialitzada en arts considerades ocultes o arcanes. Durant histria, n'hi ha hagut molts que han afirmat de tenir coneixement secret de la mgia. Alguns afirmaven per saber tcniques ocultes que sentin podria ser de gran ajut. Potser l'exemple ms vell d'aix s coneixement del secret gelosament vigilat de la fabricaci i tendint de foc. 

L'alqumia, en particular, contenia molts elements que es considerarien ara mgics, per molts altres que s'han incorporat a la cincia de la qumica. Les llegendes a Europa medieval atribuen Virgil amb poders proftics, i a vegades amb ms habilitats mgiques, com en el conte de fades que Virgilius el Fetiller recollia al Llibre de Fada Violeta. La figura de Faust sembla haver estat basada en un alquimista real, Johann Georg Faust, que se l'acusava en la seva vida de la mgia que practicava. Jehoshua Ben-Pandira - Un mag egipci suggerit per l'erudit Gerald Massey per ser l'original Jess.

Els atsinganoi, la primera gent de Roma descrita en el temps de Constant IX,  l'escriptor ocult Heinrich Cornelius Agrippa i l'alquimista, John Dee, l'astrleg de la cort de la Reina Elisabet i la figura controvertida Aleister Crowley sn exemples d'aquests practicants de la mgia. En creences religioses contempornies, s comunament acceptat que tot aquell que prctica mgia, est relacionat amb el Diable i per tant prctica mgia negra.

 Pacte amb el diable .

Es crea que un principi un bruixot o fetiller (i en femen bruixa o fetillera), practicava la seva mgia grcies al pacte que havien fet amb el Diable; aquest els hi donaria poders poder mgic a  canvi de qu aquets no creessin en du i fessin el mal, i volgueren la mgia negra per fer el mal.  Aquest pacte els donaria poders per conquerir els seus objectius en els seus rituals. Aix estaba contra la doctrina de l esglsia catlica, i de la Santa Inquisici, i segons el testaments d aquella poca, i per tant en la seva vida i costums, tenir poders mgics era ser malvat (tot i que no tenia perqu ser aix; sempre s depn de la persona, en aquest cas usuari de la mgia).

Les bruixes, bruixots i fetillers han estat perseguides durant tota la seva existncia. Han sigut considerades com un perill per a la humanitat des de els principis de la religi. La religi cristiana per exemple, en els textos sagrats de la Bblia, afirmen que tot aquell que practiqui bruixeria, fetilleria o senzillament mgia negra, ser condemnat al Infern i no tindr salvaci de Du. Aix es degut al seu pacte amb el dimoni. A canvi d entregar la seva anima al dimoni, aquest els hi dona coneixements de mgia pagana i negra. Aquesta aliana amb el diable pot significa la seva condemnaci. Inevitablement, aquestes persones no es poden salvar si en ltima instancia creuen en el Senyor.

Llegendes i folklore .
 

D'altra banda, el personatge de la bruixa tamb ha estat una font abundant de mites i tradicions en la cultura popular de molts pasos (vegeu mitologia catalana sobre bruixes per una descripci de les principals llegendes sobre bruixes als Pasos Catalans). En molts pasos la bruixes formen part de mites i contes, que serveixen per espantar als nens. En aquests contes normalment els bruixots i fetillers sn malvats, per no sempre ha de ser aix. Gandalf, per exemple, el fetiller (o mag) de El Senyor dels Anells no s malvat i a ms a ms juga un paper important en l'argument de l obra de Tolkien.

Merl fou un mag galls que es creu que va viure a finals del segle VI i s una de les figures centrals del cicle artric. s el mag ms fams de la histria europea i inspirador de molts mags de la literatura universal. Segons l'especialista bret Jean Markale, Merl s una figura polifactica que personifica diferents arquetips del mn mtic celta; com el druida, el bard, l'home salvatge, el xaman i el profeta.

Segons algunes versions, Merl va ser engendrat pel dimoni (ncubo) Asmodeu, un esperit corromput que es va unir illcitament a una monja. Altres versions menys truculents suggereixen que Merl va ser concebut per la seva mare sense cap intervenci masculina. Finalment, d'altres creuen que el va engendrar la fora mgica de l'antiguitat. D'altra banda una versi ms apegada a la histria diu que Merlin, Myrddin Emrys en galls, va ser fill bastard d'un dels reis de Bretanya: Aurelius Ambrosius, germ ms gran d'Uther Pendragon.

En tot cas, sembla ser que Merl va ser creat al principi per atreure els humans al costat fosc que tot home guarda, per en crixer va decidir fer precisament el contrari: es va convertir en guia espiritual de la seva poca i en conseller de diferents reis, com Vortigern, Uther Pendragon i el fams Arts de Camelot.

 Els mags a la ficci .

Els mags ficticis han estat inspirats en aquelles persones perseguides per la inquisici en els temps de l'edat Mitjana. Aix no vol dir que tots els mags de ficci siguin persones malvoles. Depn de la llegenda, obra, o videojoc, el mag fictici pot conixer mgia negra com mgia blanca. Si utilitza mgia negra, normalment aquell usuari de la mgia ser malvat (cas del malvat Saruman, el Blanc). Si es el contar-hi , si utilitza mgia blanca, ser bo (en el cas de Gandalf, el Gris o el Blanc), per no sempre es aix. 

A part d aquest fet es casi impossible de analitzar si la mgia d aquell usuari es bona o dolenta. Noms amb el reflex de les accions es pot veure a tal, no quan el mag est a punt de practicar l encanteri. Depn de les accions del mag, i depn dels seus desitjos. La mgia sempre actuar sota els desitjos del seu amo, encara que tingui desitjos perversos o benvols; per es aix com una un personatge de ficci no usuari de les arts mgiques pot distingir si un mag es dolent o bo.

Hi ha hagut diferents mags ficticis en la histria i cultura de la humanitat. Alguns sn simplement llegendes o mites. Altres pertanyent a diferents ombres literries altres en pellcules i altres, simplement en  videojocs. Aquests diferents mags es distingeixen en: llegendes, obres literries, en el cinema i en els videojocs. Molts d ells (com en el cas de llegendes, Merl), poden haver existit de veritat, i poden ser no ficticis. 

Literatura.
 Mags al Senyor dels Anells .

En Gndalf s un dels mags ficticis de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Pertany a els Istari (mags), que tamb forma part dels Miar (uns dels ssers que l'Ilvatar envi a E, juntament amb els Vlar). En Gndalf s el nom que li donen els homes, els ssers temptats pel poder. Els elfs li diuen Mithrndir (el Pelegr Gris). En Gndalf s un dels protagonistes principals d'El Hbbit i d'El Senyor dels Anells i pren part activa en la Guerra de l'Anell, aix com el seu principal anhel s la derrota del Senyor Negre, Suron, cosa que Frodo Saquet aconsegueix. El seu aspecte d'anci amb barret punxegut i barba llarga s un referent en l'imaginari collectiu i, juntament amb Merl i Albus Dumbledore, es considera el prototip de mag en la ficci occidental.

En Sruman, el Blanc, s un dels mags ficticis de l'univers de J.R.R. Tolkien. s el primer de l'Ordre dels Istari que a la tercera edat van anar a la Terra Mitjana enviats pels Vla], per tal de combatre l'ascens del poder malfic de Suron. Com tots els Istar, en realitat era un Maia encarnat en un cos d'home. A la fi de la tercera edat el seu aspecte era el d'un home vell amb llarga barba blanca. Saruman va ser temptat pel poder de Suron i es desvi al mal d'aquest. Gandalf fou qui acabar amb la seva bruixeria, per no obstant fou Grima, Llengua de Serp, qui assassin el malvat mag.

 Mags al mn de Harry Potter .
En Harry James Potter s un mag de ficci protagonista de les obres de la saga Harry Potter de l'escriptora J.K.Rowling. Fill de James Potter i Lily Evans, va nixer el 31 de juliol de 1980 al Cau d'en Goldric. Va heretar els cabells del seu pare i els ulls de la seva mare. En plena guerra al mn mgic entre l Orde del Fnix liderada per Albus Dumbledore, i els Cavallers de la Mort liderats pel malvat mag tenebrs conegut com Lord Voldemort, la famlia Potter es atacada pel mateix Voldemort i maten el pare de Harry, James, i la mare, Lily. Grcies al seu sacrifici, ja que moren protegint el seu fill, quan Voldemort ataca en Harry amb el malefici de la mort (Obitus per Subitum) per matar-lo, aquest rebota impactant en Voldemort, que perd el cos i els seus poders mgics i introdueix en Harry una part de la seva nima. D'aquell incident Harry en conserva una cicatriu en forma de llamp al front.Harry poder vncer Voldemort deixant-se destruir la part de la seva nima que Voldemort li transmeti i acabant amb Voldemort per sempre ms.

L'Albus Dumbledore s un mag de ficci de la saga Harry Potter, i el anomenat mag ms poders de la srie, creada per l'escriptora britnica J. K. Rowling. Durant la majoria de la histria, s el director de l Escola de Bruixeria Hogwarts. A ms, s el creador de l "Orde del Fnix", una organitzaci dedicada a lluitar contra l'antagonista principal de la saga, en Lord Voldemort. El director de la Rowling a l Escola Primria de San Miguel, l'Alfred Dunn, ha estat nomenat com la inspiraci per a la creaci d'en Dumbledore. Dumbledore mor a mans del professor Snape; per tot era un pl ideat per ell i Snape per distreure en Voldemort i donar a en Harry una oportunitat per vncer al malvat mag.

 Mags als videojocs .

 Mags a The Legend of Zelda .

 
Ganondorf, el Great King of Evil i antagonista principal de The Legend of Zelda, era un fetiller terrible. Utilitz els seus coneixements de mgia (donats grcies als coneixements de Twinrova) per fer-se ms poders amb la Triforce, una relquia omnipotent i tot poderosa de les Godness. Ganon es convert en el mag ms poders del univers Zelda i s convert en el pitjor enemic de Hyrule en tota la seva histria. Els seus poders de la Triforce del Poder el feien tenir mgia illimitada, aix que ning (excepte Link) el podia fer front. La Master Sword era l nica arma capa de derrotar-lo junt amb la poderosa Triforce del Valor.

Vaati, el Wind Mage, s un altre mag poders en The Legend of Zelda. Molts el consideren el segon ms poders desprs de Ganon. Vaati, un jove Minish, roba el Hat of Desires del seu meste Ezlo,  i es convert en un mag terrible. Ms tard aconseguir la Light Force per tenir poders illimitats, que segons ell el convertien en el mag ms poders de tots els mns. Aix Vaati es convert en un du, un du pler de mgia negra. Per la Four Sword era l nica arma capa de ven-se l.

Un altre mag s Agahnim, el Dark Wizard de The Legend of Zelda. Agahnim var fer un pacte amb Ganon; ell li donaria poderosa mgia si ell podia trencar el setge dels Sages que l empresonava.  Agahnim s convert es un poders mag i trenca el setge dels Sages. Per lo que no svia el malvat mag, es que Ganon noms l utilitzava. Aix Agahnim, quina font de poder era la mgia de Ganon, mor per la fulla de la Master Sword, l nica capa de vncer Ganon.

Zant, el Usurper King, un dels descendents dels usuaris de la mgia negra Twili, tamb vara fer un pacte amb Ganondorf,   i d ell obtenir el poder que sempre desitjar. Usurpar el tro del Twilight Realm (a la princesa Midna, un altre fetillera) es convert en el Twilight King. Zant havia aconseguit una mgia molt poderosa i el convertia en un fetiller terrible. Per la debilitat de la maldat en la mgia de Ganon, era la Master Sword i per tant Zant fou derrotat per ella junt amb la Triforce del Valor.

Els Wizzrobe, enemics comuns de The Legend of Zelda, tamb sn poderosos mags de ficci. En A Link to the Past es mostra que eren els deixebles de Agahnim, el Dark Wizard (Mag Negre). Per el Wizzrobe sempre han estat envolts sota la mgia de Ganon i la saben utilitzar a favor seu per arrib aconseguir neutralitzar a en Link. Els Wizzrobe estan sumits en un misteri; ja que cuasi mai (noms en Majora s Mask) se li veuen la cara, ja que van tapats per llargues tniques o per mscares. 

Mags a Final Fantasy.

Kuja, el Angel of Darnkess, s un poders mag. Domina des de els indicis de vida poderosa i malfica mgia negra. Tot auesta dominaci per la mgia era fcil per ell, ja que ell havia estat creat per portar la destrucci de Gaia perqu Terra pogus sobreviure de l extermini. Garland, el Great Master of Souls el cre amb aquest propsit, destruir Gaia per salvar la Terra. Per Kuja fou ambicis i es deixa seduir pel poder. Aqu comena la histria de Final Fantasy IX on el malvat Kuja, antagonista principal del joc, intentaria controlar l univers sencer.

 Articles relacionats .
 Fetilleria;
 Mgia;
 Mgia negra;
 Aquelarre;
 Glem;
 Elric;
 Malleus maleficorum;
 Anton Praetorius;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299504" title="Abaigar" nonfiltered="3525" processed="3520" dbindex="118551">

Abaigar s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  El seu nom prov del basc (h)abe igar, (arbre sec). Limita al nord amb Murieta, a l'oest amb Oko, al sud amb Villamayor de Monjardn i Olexoa i a l'est amb Iguzkitza.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299505" title="Polissena Ruffo" nonfiltered="3526" processed="3521" dbindex="118552">
Polissena Ruffo ( 1400 - Cariati, Regne de Npols 1420 ) fou una princesa calabresa.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1400 sent filla de Carlo Ruffo di Montalto i Ceccarella Sanseverino. Fou germana de Covella Ruffo, duquessa de Sessa.

Ttols.
El 1414 fou nomenada, a la mort del seu pare, comtessa de Corigliano i Montalto. El 1417 fou nomenada "princesa de Rossano" per part de reina Joana II de Npols, esdevenint la primera en aconseguir aquest ttol nobiliari. 

Npcies i descendents.
Joana II la promet en matrimoni al cavaller i senescal de Npols Jacques de Mailly, per aquest mor poc temps desprs de realitzar-se el matrimoni.

Es cas, en segones npcies, el 23 d'octubre de 1418 amb Francesc Sforza, futur duc de Mil. D'aquesta uni tingueren una filla:
Antonia Polissena Sforza (1419);


Polissena aport al matrimoni dels Sforza el principat de Rossano, Calimera, Caccuri, Montaldo, Policastro i altres feus que van ser confiats a l'administraci d'Angelo Simonetta. Mor el 17 de juliol de 1420 a la ciutat de Cariati, es creu que enverinada per alguns dels seus oncles.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299509" title="Bandera de Crsega" nonfiltered="3527" processed="3522" dbindex="118553">


La Bandera de Crsega va ser adoptada pel General de la Naci Pasquale di Paoli el 1755  i estava basada en la bandera tradicional utilitzada anteriorment. Representa un cap de moro de color negre portant una bandana blanca sobre els seus ulls en un  fons negre. Prviament, la bandana cobria els ulls; Paoli va moure la bandana per sobre els ulls per simbolitzar l'alliberaci del poble cors.

Va ser usada per la Repblica de Crsega i va ser prohibida desprs del 1769, quan Frana va rebre l' illa de la Repblica de Gnova per pagar un deute pendent i acabar amb la rebelli endmica a l'illa. Va ser usada com a bandera oficial quan la Gran Bretanya va ocupar-la el 1793. Va caure en el dess oficial fins el 1980, quan va ser readoptada com a bandera regional. 

El cap de moro tamb s utilitzat a l'escut d'Armes de Crsega i a la bandera de la vena illa Sardenya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299510" title="Exposici Universal de Viena (1873)" nonfiltered="3528" processed="3523" dbindex="118554">

L'Exposici Universal de Viena (1873) va tenir lloc de l'1 de maig al 31 d'Octubre de1873 a Viena, Austria.

El tema d'aquesta exposici va ser "Cultura i educaci".

 Dades .
 Superfcie: 233 hectrees. ;
 Pasos participants: 35;
 Visitants: 7.255.000 ;
 Cost de l'Exposici: 9.561.635 $.

 Enllaos externs .
Web del Bur Internacional d'Exposicions ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299512" title="Danielle Rousseau" nonfiltered="3529" processed="3524" dbindex="118555">
Danielle Rousseau s un personatge de ficci de la srie Lost (Perduts) interpretat per l'actriu Mira Furlan.

Personatge.

Rousseau roman a l'illa des de fa 16 anys, quan la seva expedici cientfica va captar una transmissi que repetia els nombres "4 8 15 16 23 42" una vegada i una altra. Tots els seus companys d'expedici van morir a causa d'una estranya malaltia, i "els altres" es van dur a la seva filla Alex.

Els supervivents del vol 815 capten una petici d'ajut seva amb un transceptor, i en Sayid aconsegueix trobar-la seguint uns cables que van des de la platja al seu refugi. Rapta al fill de la Claire, per a intentar intercanviar-lo per la seva filla a "els altres", per s perseguida per en Sayid i en Charlie, que aconsegueixen arravassar-li el nen. Posteriorment s'insinua que el va segrestar per a salvar-lo de l'estranya malaltia.

Va torturar a en Sayid creient que era un "dels altres" mentre aquest donava una volta per l'illa.

En la tercera temporada, veu a la seva filla, quan aquesta estava guiant a en Locke cap al submar. Vacilla per a anar a trobar-la ja que no sap com reaccionar la noia i si l'acceptar com a mare. Al saber en Ben que l'Alex est contra ell, decideix lliurar-la als nufrags amb qui est Danielle, amb la qual cosa es produeix el retrobament de mare i filla i el reconeixement d'en Ben davant l'Alex sobre la maternitat de Danielle Rousseau.

Veu en espanyol.
 Espanya: Ana Wagener;
 Sud-amrica: Cynthia de Pando;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299519" title="Blanca Maria Visconti" nonfiltered="3530" processed="3525" dbindex="118556">

Blanca Maria Visconti (en itali: Bianca Maria Visconti) ( Settimo Pavese, Ducat de Mil 1425 - Melegnano 1468 ) fou una princesa de Mil que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Orgens familiars.
Va nixer el 31 de mar de 1425 a la poblaci de Settimo Pavese, avui en dia anomenada Bornasco i situada a la Provncia de Pavia, sent filla illegtima de Felip Maria Visconti i la seva amistanada Agns del Maino. Fou nta per lnia paterna de Joan Gales Visconti i Caterina Visconti.

Als sis anys, juntament amb la seva mare, fou traslladada al castell d'Abbiategrasso, on fou educada sota l'atenta mirada del seu pare.

Matrimoni amb Francesc Sforza.

El 1430, als sis anys d'edat, Blanca fou promesa al condottiero Francesc Sforza, el qual tenia vint i quatre anys ms que ella. Aquell any el contracte que tenia en vigncia Francesc Sforza amb el Ducat de Mil finalitz, per la qual cosa aquest prometatge s vist com una maniobra per a mantenir els poderosos generals vinculats a Mil. Aix mateix, podria ser que fossin els mateixos Visconti els que sedussin a Francesc Sforza amb el casament en visi d'una possible successi al ducat. El contracte se sign el 23 de febrer de 1432, al castell de Porta Giovia, residncia dels Visconti a Mil. 

Posteriorment Felip Maria Visconti intent, en dues ocasions, dissoldre aquest matrimoni amb la intenci d'unir-la en matrimoni amb Leonello d'Este, marqus de Ferrara, Mdena i Reggio, per tal de pressionar l'Sforza que abandons la seva aliana amb la Repblica de Vencia. Tot i que Blanca viatj a Ferrara el setembre de 1440, l'abril de 1441 retorn a Mil.

El 1440 els feus que Francesc tenia al Regne de Npols van ser ocupats per Alfons I de Npols, el que aconsegu la reconciliaci amb Felip Maria Visconti per tal d'aconseguir recuperar-los. El casament finalment es realitz el 24 d'octubre de 1441 a l'abadia de Sant Segimon de Cremona. D'aquesta uni nasqueren:
Gales Maria Sforza (1444-1476), duc de Mil;
Ippolita Maria Sforza (1445-1488), casada el 1645 amb Alfons II de Npols;
Felip Maria Sforza (1448-1492), comte de Pavia ;
Sforza Maria Sforza (1449-1479), duc de Bari ;
Llus Maria Sforza (1452-1508), duc de Mil;
Ascani Maria Sforza (1455-1505), abat, bisbe i cardenal;
Ottaviano Maria Sforza (1458-1477), comte de Lugano;

Primers anys de matrimoni.
El 7 de novembre de 1441 Felip Maria Visconti va emetre un decret pel qual redua els drets dels seus vassalls, provocant l'exili voluntari de Francesc Sforza i Blanca Maria inicialment a Vencia i posteriorment a Rimini, Gradara i Jesi. El 1442 Blanca, desprs que el seu marit marxs a lluitar contra Niccol Piccinino, fou nomenada regent de la marca i el seu marit fou excomunicat pel papa Nicolau V.

El 1446 s'establ un acord de pau entre Felip Maria Visconti i Francesc Sforza, sent nomenat aquest ltim tinent del Ducat de Mil, si b el Visconti sent molta antipatia vers el seu gendre. Desprs de la restituci de Jesi als Estats Pontificis i a la mort de Felip Maria, ocorreguda l'agost de 1447, partiren cap a Mil, on fou establerta la Repblica Ambrosiana en la qual Francesc Sforza fou nomenat Capit General.

A l'aconseguir la pau amb la Repblica de Vencia, Blanca s'establ al castell dels Visconti a Pavia, juntament amb una gran cort. Al nomenament del seu marit com a Duc de Mil, el mar de 1450, Blanca va collaborar en la recuperaci dels bns del seu pare i la restauraci del Palau Ducal. El 1453 allotj a Pavia Renat I de Provena i va iniciar la construcci del castell Sforzesco de Mil. El 1459 va donar suport a la iniciativa del papa Pius II de realitzar una croada contra l'Imperi Otom cedint 300 cavallers per a l'expidici, si b aquesta croada no s'arrib a materialitzar.

Retirada de la vida activa.
Els principals problemes per a Blanca en aquest perode procedien del seu fill gran, Gales Maria Sforza. El 13 de desembre de 1465 mor la seva mare Agns del Maino i el 8 de mar de 1466 ho feu Francesc I Sforza. Blanca rpidament va prendre les regnes del ducat i va demanar el retorn de Gales Maria, que es trobava en aquells moments lluitant al costat de Llus XI de Frana, per a ser nomenat duc. El comportament d'aquest ltim va ser de gratitud i deferncia cap a la seva mare, per ben aviat l'avarcia i la crueltat el van dur a actuar amb independncia contra el consell de Blanca. 

Amb el pas del temps, el duc releg a la seva mare un paper secundari a la cort, pe la qual cosa Blanca opt per l'exili a Cremona. Retirada de la vida social, reaparegu el 1468 per assistir al casament del seu fill amb Bonna de Savoia. Desprs del casament, i de retorn cap a Cremona, se sent indisposada a Melegnano, on mor el 28 d'octubre del mateix any. Fou enterrada a la Catedral de Mil al costat del seu esps. 









 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299525" title="Estanislao Marco" nonfiltered="3531" processed="3526" dbindex="118557">
Estanislao Marco Valls (La Vall d'Uix, Castell, 17 de maig de 1873   Valncia, 22 de juny de 1954) fou un compositor i guitarrista valenci.

Estanislao Marco s una de les figures ms desconegudes en la histria de la guitarra, sent fonamental el seu paper com a nexe d'uni entre Francesc Trrega i la generaci de guitarristes nascuts en la segona dcada del segle XX.

Vida professional.
La vida professional d'Estanislao no va ser fcil en els seus inicis. D'origen molt humil, als cinc anys es va traslladar amb la seua famlia a Valncia, on va comenar les seues actuacions com a msic ambulant pels carrers i les places de la ciutat. Son pare, Manuel Marco, era guitarrista aficionat i li va ensenyar les primeres nocions de l'instrument. Les llions de solfeig les va rebre del seu germ Manuel, que assistia a l'acadmia de msica del mestre Manuel Penella, tot realitzant grans progressos en poc de temps. Va conixer Toms Rico, empresari del Teatre Principal de Valncia, qui li va autoritzar l'entrada lliure per la porta de l'escenari que donava a la trapa on es reunien els msics de l'orquestra durant l'entreacte. All, tot just amb huit anys, es va iniciar en l'aprenentatge de la interpretaci i la tcnica musical. Va tindre ocasi d'escoltar en directe i de relacionar-se amb les grans figures de l'poca com Trrega, que va actuar al novembre de 1880, el violinista Pablo Sarasate, la soprano madrilenya Adelina Patti, el tenor Francisco Vinyes, Anton Rubinstein...

Moltes vegades va actuar amb el seu germ per a algunes companyies de teatre, pera i sarsuela. En 1887 van ser els encarregats d'organitzar una rondalla de guitarres, llats i bandrries amb msics cecs per a l'execuci de la cercavila i la jota final del primer acte en l'estrena de la sarsuela de Ruperto Chap La Bruixa, al Teatre Principal de Valncia, i en La Dolores del mestre Toms Bretn.

Quartet El Tria.
La seua carrera concertstica es va desenvolupar junt amb els seus germans tot formant el clebre quartet El Tria. El componien: Manuel, bandrria; Teresa, llat lira; Magenia, bandrria lira, i Estanislao, guitarra. Ms tard es va convertir en quintet amb l'entrada d'Emilio al piano. Van recrrer tota Espanya, i la seua fama i xits van traspassar les nostres fronteres. Van actuar a Frana, a Portugal i a Algria. Van ser considerats els millors de la seua poca, i van realitzar ms de mil concerts entre 1889 i 1907. Tenien un repertori de ms de 400 obres tocades de memria. En una crtica d'El Mercantil Valenciano del 2 de mar de 1893 podem llegir:  Hom diria quan se ls escolta, que els impelleix una mateixa fora, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, a qu cal agregar l'nima, amb manifestacions que es revelen per mitj de matisos exquisits i de gradacions de sonoritat que causa encs en l'nim de l'auditori .

En les seues llargues temporades a Madrid, van arribar a actuar en diferents ocasions al Palau Reial davant de SS. MM. Doa Mara Cristina, Regina Regent, la infanta Doa Isabel, Don Alfonso XIII, membres de la noblesa i del cos diplomtic. Estanislao ho relata aix a les seues memries:  Acturem durant dos mesos al Teatro Alhambra i a continuaci, per mediaci del director d'orquestra valenci Vicente Lle, vam ser contractats per a actuar en el Nuevo Teatro situat al carrer de Capellades. All vam conixer els germans Quintero. Un cert dia, desprs de dinar, rebrem la visita d'un alt empleat de Palau, qui per encrrec de Sa Altesa la infanta Doa Isabel ens encaria que ens entrevistrem amb el Mayordomo Mayor de Palacio, senyor Duque de Sotomayor, a fi de complimentar els desitjos de Sa majestat i de la resta de persones de la Famlia Reial d escoltar el Quartet El Tria en concert privat per estar La Cort de dol. Es va convindre a celebrar el dit concert a les nou i mitja de la nit en la data prefixada. Conv advertir que la nostra actuaci al teatre era al voltant de les onze de la nit. Amb l'exactitud de les coses de Palau, a les nou i mitja en punt comenava el nostre concert davant de les persones reials, a excepci de la infanta Doa Isabel, que va seure al meu costat. No vam executar un programa determinat, car comptant amb un extensssim repertori i posseint S. M. la Reina una vasta cultura musical, cal dir que executrem les obres que ens anava demanant o indicant. En sonar les onze sense notar tedi ni cansament en els oients, li vaig recordar al meu germ com es feia l'hora del nostre comproms amb el teatre, i tot dirigint-se a la Reina li va anunciar la nostra retirada,  a la qual cosa va contestar ella un poc sorpresa:  Tan prompte?... 

Docncia.
Quan en 1907 es dissol el quintet, Estanislao Marco es retira del mn concertstic per a dedicar-se a la composici i a la docncia privada. Aix va fundar i dirigir la Rondalla Valenciana del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i la Rondalla Segarra de la Vall d Uix, en la qual va romandre de 1943 a 1953.

Entre els seus alumnes destaquen el valenci Patricio Galindo, membre fundador de la societat  Amics de la Guitarra , gran compositor i autor de nombroses obres didctiques, i l'universal mestre murci Narciso Yepes, que va rebre les seues ensenyances en 1940 quan comptava tretze anys d'edat. En el disc Msicas de Espaa y Amrica (Zafiro, 1989), es pot llegir el segent comentari seu:  Estanislao Marco va ser un dels deixebles predilectes de Trrega. Jo vaig tindre la sort d'estudiar amb ell. L'escola de Trrega es va bifurcar en dos, els que tocaven amb el tou dels dits, i els que es deixaven crixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador Garca i Emilio Pujol. Al segon: Miguel Llobet i Joaqun Garca de la Rosa, amb qui tamb vaig tindre la sort d'estudiar. Ell era un anci i jo un xiquet de tretze anys, per recorde aquell contacte com un miracle de la meua existncia. Parlvem els dos com si tingurem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, per estic segur que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'estableix entre deixeble i mestre, i pel que passaven no sols coneixement i experincies sin un amor. Esta Guajira s la primera obra que un compositor va escriure per a mi i jo desitge acabar el disc amb ella per a retre homenatge a l'home que va depositar la seua confiana en mi quan jo era a penes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que es van brindar a ensenyar-me el millor d'ells mateixos. 

Composici.
Les seues composicions per a guitarra s'insereixen en l'esttica de la msica de sal. Escrites amb grcia i amb gran coneixement de l'instrument, la majoria sn peces breus, miniatures exquisides (valsos, masurques, tangos...) impregnades de l'estil romntic i amb grans dosis d'inspiraci en les fonts populars. Msica lleugera i agradable que aconsegueix la immediata comunicaci amb el pblic. Va adaptar el folklore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la Gran Jota Aragonesa, Malagueas, Granadinas, Danzas valencianas...

El seu catleg supera el centenar d'obres originals per a guitarra, a ms d'una cabalosa llista de transcripcions per a rondalla dels grans mestres. Com a obres didctiques t un mtode de guitarra, un mtode per a llat i diversos quaderns d'estudis tcnics progressius. Tan sols va publicar dos obres en la Biblioteca Fortea: Serenata i Preludio en Re, per la qual cosa la seua obra ha roms indita quasi mig segle fins a la investigaci iniciada per Jorge Orozco l'any 2000 i que ha donat els seus primers fruits amb la gravaci de la seua obra patrocinada per l'Institut Valenci de la Msica.

 Bibliografia.
 Francisco Herrera Estanislao Marco, a Revista de l'Asociacin Guitarrstica Amrica Martnez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nm. 5, setembre 1999.
 Francisco Herrera Enciclopedia de la Guitarra Valncia: Editorial Piles, 2004. Vol. III,  ps. 91-92;
 Jorge Orozco Los discpulos de Trrega, a Francisco Trrega y su poca Crdoba: Ediciones la Posada, Ayuntamiento de Crdoba, Festival de la Guitarra de Crdoba, 2003. Collecci Nombres Propios de la Guitarra.
 Jorge Orozco Marco, Estanislao, a Diccionario de la Msica Valenciana dir. Emilio Casares, Madrid: Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Vol. II, ps. 53-54;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299526" title="Murieta" nonfiltered="3532" processed="3527" dbindex="118558">

Murieta s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Legaria, Oko i Abaigar,  i a l'oest amb Antzin.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299537" title="Associaci Pro-memria als Immolats per la Llibertat a Catalunya" nonfiltered="3533" processed="3528" dbindex="118559">
Associaci Pro-memria als Immolats per la Llibertat a Catalunya s una entitat catalana presidida pel mollet Pere Fortuny i Velzquez que procura mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons poltiques i ideolgiques. El 2006 va demanar que s'anullin els judicis que es van fer en acabar la guerra civil espanyola.  Ha promogut la creaci del Monument als Afusellats al Camp de la Bota i homenatges a Llus Companys. Forma part del Foro para la Memoria.

El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu treball per tal de rescatar els executats de l oblit i restituir-los la dignitat i l honor, contribuir a enfortir els fonaments de la pau i la llibertat i a transmetre'n el sentit a les generacions ms joves.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299543" title="Ateneu Agrcola" nonfiltered="3534" processed="3529" dbindex="118560">
Ateneu Agrcola s una entitat fundada a Sant Sadurn d'Anoia el 1877. El 1908 van posar la primera pedra al seu local, edifici amb sala-teatre, caf i altres installacions. El seu president actual s Jaume Esteve. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi pel paper vertebrador, impulsat per diverses generacions, d aquest ateneu en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la seva comarca.

 Enllaos externs .
 Blog del Centenari de l'Ateneu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299546" title="Ateneu Igualad de la Classe Obrera" nonfiltered="3535" processed="3530" dbindex="118561">
Ateneu Igualad de la Classe Obrera s una entitat fundada a Igualada el 1863 pels obrers Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany, amb el suport del Pare Mari, amb l objectiu de formar un centre instructiu, de formaci professional i posar la cultura a l abast de tothom. Un dels primers socis honoraris de l'Ateneu fou Josep Anselm Clav. En foren presidents destacats republicans com Joan Serra i Constans o Amadeu Biosca. 

Durant l'poca de major activitat (abans de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona Repblica Espanyola), es realitzaren importants conferncies de personatges com ngel Guimer, Carles Pi i Sunyer, Joan Puig i Ferreter, Ventura Gassol, Joan Peir, Rafael Campalans, Joaquim Maurn, Antoni Rovira i Virgili, Carles Rahola o Pau Vila. Tamb es celebraren importants certmens literaris i diverses exposicions.

El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, l Ateneu fou clausurat i incautat per les autoritats franquistes i passa a ser el Centro Nacional, fins el 1977, quan s inicia el perode de recuperaci, grcies a la voluntat del poble d'Igualada. Durant aquesta poca l'Ateneu ha de fer front a una situaci de rehabilitaci, ja que les installacions estan fora deteriorades i hauran de vendre una part important del patrimoni de l'Ajuntament, concretament el camp del Xipreret, i llogar el teatre per poder pagar les obres de rehabilitaci. Actualment t una biblioteca i acull un cine-club, un esbart i un equip de futbol. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de l'Ateneu Igualad;
 L'Ateneu el 1936;
 Petita histria de l'Ateneu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299547" title="Carbonat de calci" nonfiltered="3536" processed="3531" dbindex="118562">

El carbonat de calci s un compost qumic, de frmula CaCO3. s una substncia molt abundant a la naturalesa, formant roques, com a component principal, arreu del mn. s tamb el principal component de conquilles i esquelets de molts organismes (p.ex. molluscs, coralls) o de les closques dels ous. s la causa principal de l'aigua dura. En medicina s'utilitza habitualment com a suplement de calci, com a anticid i agent absorbent. s fonamental en la producci de vidre i ciment, entre d'altre productes.












































Les aplicacions industrials del carbonat de cal.
Les seves aplicacions sn incomptables. 
En termes generals s utilitza com a crrega per a paper, en substituci del caol, i plstics, ja que millora la velocitat d extrusi i les propietats mecniques del plstic, en la indstria qumica bsica, en la de pintures i adhesius, en la del vidre, en la de cermica, tamb per a cosmtica i en la indstria farmacutica. En les indstries agropecuries s utilitza per alimentar els animals i per a la refinaci de sucre.  
El carbonat clcic competeix avantatjosament amb altres minerals utilitzats per a crregues, pel seu preu molt ms baix que la slice micronitzada, el talc, el caol i la mica. Constantment s obren nous camps d aplicaci per al carbonat de cal. 
Per exemple, s utilitza per a la fabricaci de paper, pintures, plstics i cautx; En la refinaci de sucre, es valora molt la puresa i l absncia de slice. En la farmcia s molt important l absncia d'arseni, plom, mercuri, i baix contingut en ferro i d altres metalls pesants sn els factors determinants. 
En general, el carbonat de cal s el mineral ms important per a la indstria del plstic. 
El carbonat de cal s caracteritza per les segents propietats: 
-Alta puresa, la qual cosa deixa de banda qualsevol efecte cataltic oposat a l envelliment dels polmers. 
-Alt grau de blancor. 
-Baix ndex de refracci, permetent tons pastel i blancs .
-Baixa abrasi, millorant el temps de vida de les mquines i equips. 
-Bona dispersibilitat (particularment en els graus recoberts) .
-Baix cost .
Altres aplicacions sn la indstria de sabons i detergents on ja que  no altera les propietats fsiques ni qumiques dels productes sabonosos.
I la tercera indstria ms important per el carbonat de calci es la nutrici animal ja que s utilitza per millorar els rendiments de tota mena d aliment per als animals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299549" title="Ramon Aleix i Batlle" nonfiltered="3537" processed="3532" dbindex="118563">
Ramon Aleix i Batlle (Barcelona, 1784 - Barcelona, 1850) fou un compositor i organista del Classicisme.

Des del 1819 fins que mor fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona. D'entre la seva producci destaquen l'oratori La passi de Jesucrist, quatre misses i el drama sacre La presentaci de Nostre Senyor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299550" title="Cargol de Pascal" nonfiltered="3538" processed="3533" dbindex="118564">

En matemtiques, els cargols de Pascal, sn corbes amb forma de cor. La cardioide s un cas especial, que t un punt de retoces. Els cargols de Pascal sn un cas particular d'epitrocoide en qu els dos cercles emprats per generar la corba tenen el mateix radi.

En coordenades polars la seva equaci s

;

I en coordenades cartesianes s

.

Intercanviant les variables x i y de l'equaci anterior, s'obt tam un cargol de Pascal, el qual en coordenades polars s

;

El cargol de Pascal s una corba algebraica plana.

 Histria .

La recerca formal sobre aquestes corbes s'atribueix a tienne Pascal, pare de Blaise Pascal. Per l'artista renaixentista alemany, Albrecht Drer va investigar abans aquestes corbes. El llibre de Drer   Underweysung der Messung (Instrucci sobre les mesures),
http://www.octavo.com/editions/duruwm/index.html# 
cont mtodes geomtrics especfics per a produir cargols de Pascal.

 Visualitzaci .




Vegeu tamb.

Cardioide

Epicicloide

Epitrocoide

Lemniscata

Espiral d'Arquimedes

Espiral logartmica

Enllaos externs.
http://webs.ono.com/rpe/caragol.htm Programa que permet la modificaci interactiva dels parmetres que defineixen el cargol i permet visualitzar la generaci mecnica de la corba.

Categoria :Corbes














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299554" title="Coca de molletes" nonfiltered="3539" processed="3534" dbindex="118565">

La coca de molletes s un article de reposteria tpic d'Alacant i la comarca de l'Alacant. Se sol consumir em esmorzars o berenars o b com a aperitiu abans d'pats ms copiosos. 

s una coca feta de farina, oli d'oliva, aigua i sal; amb xicotetes variacions segons la poblaci. s molt tpica de dies com el de Santa Fa, a la seua romeria o durant les Fogueres de Sant Joan, per tamb es pot trobar durant tot l'any a les fleques i pastisseries d'Alacant i el seu voltant.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299555" title="Consorci Hospitalari de Catalunya" nonfiltered="3540" processed="3535" dbindex="118566">
Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) s una associaci voluntria dels hospitals comarcals i sense nim de lucre, vinculats a les administracions locals, creada el 1983. En l'actualitat, CHC agrupa ms de 60 centres i representa l'associacionisme sanitari que ha impulsat la renovaci i modernitzaci dels hospitals de les comarques catalanes. El 1991 va crear el Consorci Hospitalari de Catalunya SA (CHC, SA), una societat annima de capital ntegrament pblic. CHC, a ms de prestar diferents serveis als associats, ha estat la seva veu i representaci davant d'altres Administracions. Tamb ha participat en la consolidaci del model sanitari catal a travs de la creaci d'una xarxa territorial d'hospitals, i tamb la projecci d'aquest model, especialment a l'Amrica Llatina. El 2008 va rebre la Creus de Sant Jordi
 
 Enllaos externs .
 Web del CHC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299556" title="Ventosa" nonfiltered="3541" processed="3536" dbindex="118567">



Les ventoses sn rgans que presenten alguns animals com els cefalpodes o les sangoneres per tal d'adherir-se a objectes o superfcies. Les ventoses poden ser presents a la boca, a les extermitats o a altres parts del cos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299560" title="Federaci Catalana de Tennis" nonfiltered="3542" processed="3537" dbindex="118568">
Federaci Catalana de Tennis (FCT) s una federaci esportiva catalana que agrupa als practicants de tennis. La seva activitat es centra en la promoci i difusi de l esport del tennis; l organitzaci i el control de competici; la formaci de jugadors i jugadores; la formaci de tcnics i rbitres i l assessorament i defensa dels interessos dels clubs i dels esportistes. 

Fou fundada el 24 de mar de 1904 com a Associaci de Lawn Tennis de Barcelona, que el 1913 s'anomen Associaci de Lawn Tennis de Catalunya i que el 1966 va adoptar el nom actual. El seu primer president fou Guillermo Oliveras, i entre els presidents ha estat Pompeu Fabra (1927-1935). Des del 1953 organitza el Trofeu Conde de God. Actualment compta amb 250 clubs afiliats i ms de 38.000 llicncies i gestiona quatre installacions esportives: Accentennis Barcelona Tennis Olmpic, Accentennis L'Hospitalet, Accentennis Sant Joan Desp i Accentennis Cornell. El president actual s Francesc Orriols. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de la FCT;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299561" title="Giuseppe Venanzio Marvuglia" nonfiltered="3543" processed="3538" dbindex="118569">
Giuseppe Venanzio Marvuglia (Palerm, 1729 - 1814) va ser un arquitecte sicili del perode Barroc. 

Va rebre la seva primera formaci professional a Palerm, per desprs traslladar-se a Roma, entre 1747 i 1759. Cap al final de la seva estada un corrent de joves arquitectes i dissenyadors dintre del cercle de l'Acadmia francesa a Roma van comenar a allunyar-se dels ornaments del barroc per adherir a formes ms clssiques i simples sota la influncia de l'arquitecte Winckelmann, protegit del cardenal Alessandro Albani. 

Marvuglia va guanyar el segon premi en un concurs organitzat per l'Accademia di San Lucca, per a una plaa. El seu accs t en el centre un edifici de cpula circular, reminiscncia del Pante rom, per amb detalls del barroc a les columnes i escultures. 

Desprs del seu retorn a Siclia, va treballar en la reconstrucci del monestir de "San Martino dell Scale", a les muntanyes properes a Palerm. Mentre ho dissenyava en estil barroc, era evident que les tendncies de la moda s'acostaven al neoclassicisme, aconseguint finalment una sntesi que va incloure lnies rectes i formes pures en oposici a les faanes corbes i lnies de coberta retallades tpiques del barroc sicili.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299563" title="ter de petroli" nonfiltered="3544" processed="3539" dbindex="118570">














 













L'ter de petroli, tamb conegut com a ligrona, s un grup de diverses mescles d'hidrocarbur voltils, altament inflamables, lquides utilitzades principalment com a dissolvents no polars.

L'ter de petroli s'obt a les refineries de petroli com la porci del destillat que s intermedi entre les naftes ms lleugeres i el queros ms pesat. T un pes especfic d'entre 0,6 i 0,8 depenent de la seva composici.
Est formada per hidrocarburs saturats i s utilitzada principalment com a dissolvent de laboratori. Predominantment consta de C7 a travs de C11 en forma d'aproximadament un 55 % de parafines, 30 % de monocicloparafines, 2 % dicicloparafines i un 12 % d'alquilbencens. s no polar. Generalment l'eter de petroli de grau de laboratori bull a 60 a 90 C, per les fraccions segents d'ter de petroli estan comunament disponibles: 30 a 40 C, 40 a 60 C, 60 a 80 C, 80 a 100 C, 100 a 120 C i 200 a 250C. La fracci de 60 a 80C s'utilitza sovint com a substitut de l'hex.

L'ter de petroli no s'hauria de confondre amb la classe de composts orgnics anomenats ters, que contenen el grup funcional de -O-.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299567" title="Mtua dels Enginyers de Catalunya" nonfiltered="3545" processed="3540" dbindex="118571">
Mtua dels Enginyers de Catalunya s una entitat fundada el 1958, com un instrument del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya, per poder complir un dels seus manaments estatutaris, que s organitzar i desenvolupar la previsi social entre els collegiats, en un moment en qu la Seguretat Social no donava cobertura als titulats superiors d enginyeria industrial, aix com tampoc als arquitectes, advocats i metges. Est integrada per 117 mtues i mutualitats de previsi social, que donen cobertura asseguradora a prop d'un mili de persones. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Web de la Mtua;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299568" title="Mtua de Terrassa" nonfiltered="3546" processed="3541" dbindex="118572">
Mtua de Terrassa s una mtua asseguradora d'accidents de treball fundada el 1900 a Terrassa per un grup d empresaris de l'Institut Industrial, amb el nom  El seguro tarrasense contra los accidentes de trabajo. El seu objectiu era palliar les conseqncies dels accidents laborals, com a conseqncia de la complexitat de la maquinria i els processos laborals que es van derivar de la industrialitzaci, mitjanant un subsidi econmic, una prestaci sanitria, rehabilitaci i readaptaci laboral. Amb el pas del temps, l'Entitat ha anat adaptant-se a les necessitats de la comunitat i diversificant la seva oferta.

En l actualitat, el Grup Mtua de Terrassa ocupa a gaireb 3.000 professionals, dels quals el 80% sn dones i el 20% homes amb una edat mitjana de 38 anys. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de Mtua Terrassa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299569" title="Triomf" nonfiltered="3547" processed="3542" dbindex="118573">
Triomf (Triumfus) era una celebraci romana desprs d'una victria.

Era una process solemne en la que el general victoris entrava a la ciutat en carruatge estirat per quatre cavalls; al seu davant els captius i el bot fet a la guerra, i al darrere les seves tropes; passaven per la via sacra i anaven cap al Capitoli per oferir un sacrifici al temple de Jpiter. Aquest tipus de celebracions eren habituals entre les tribus guerreres a l'antiguitat.

El retorn de Rmul a Roma amb el bot fet a la guerra contra els caeninenses (on va matar al seu rei Aero) es descrit com un triomf regular (Justus triumphus) el primer dels triomfs romans, com admet Plutarc, per censura a Dions d'Halicarns que diu que Rmul va entrar en carro tirat per cavalls quan totes les esttues el representen a peu. Fou Tarquini Prisc o el cnsol Publcola el primer que va triomfar en carruatge. 

El triomf fou reconegut com la cimera de la glria militar i fou ambicionat per cada general rom. Es concedia per alguna esdeveniment a terra o a la mar, per aquestos darrers  (triomfs navals) foren rars.

El general havia d'enviar un informa de la seva victria i si les informacions eren satisfactries el senat donava les gracies; quan el general tornava a Roma amb el seu exrcit no entrava a la ciutat i esperava; el senat es reunia fora les muralles, generalment al temple de Bellona o al d'Apollo, per acordar donar el triomf, una ovaci o res. 

El triomf era reservat als dictadors, als cnsols i als pretors, i aix per exemple Publi Corneli Escipi Afric Major no va poder gaudir del triomf tot i expulsar als cartaginesos d'Hispnia perqu el seu "imperium" era "sine ullo magistrate"; la primera vegada que els honors foren concedits fora d'aquesta norma fou el 81 aC a Gneu Pompeu que era un simple cavaller. 

Anteriorment per el "imperium" s'havia prorrogar a Quint Publili Fil i desprs de manera habitual en procnsols i propretors, els quals amb el temps van poder obtenir el triomf sense discussi, cosa que al principi no fou freqent, i per exemple un triomf fou refusat a Luci Lntul successor d'Escipi a Hispnia, perqu tot i haver estat pretor el seu imperium no tenia continutat directe sin que gaudia de prorroga extraordinria amb un lapsus entre mig; aquestes objeccions van ser abandonades al cap d'un temps i al darrer segle de la Repblica els promagistrats podien gaudir del triomf.

Les batalles s'havien de fer sota uns auspicis. Quan una victria era obtinguda per un llegat estant el general absent, era el general el que obtenia els honors ja que era el que tenia els auspicis. 

Progressivament es van imposar condicions als triomf: es requeria la mort de al menys cinc mil enemics en batalla per tenir dret al triomf i que la victria no fos una compensaci d'anteriors derrotes; tamb calia que les baixes romanes fossin petites  en comparaci a les dels adversaris. Una llei de Luci Mari i Marc Cat va haver d'imposar penes als generals que falsejaven els resultats de les guerres per obtenir el triomf i es va ordenar que en endavant quan el general tornava a la ciutat havia de rendir comptes detallades del seu informe davant el qestor. El triomf no es podia obtenir en una guerra civil i havia de ser en una guerra justa (justis hostilibusque bellis). Noms Csar va gosar celebrar un triomf sobre els fills de Pompeu a Hispnia, i aix va provocar l'hostilitat de bona part del poble. Un condici imposada era que per celebrar el triomf calia que la victria suposes l'extensi dels lmits de l'estat, i no la recuperaci de alguna cosa perduda abans. Aix quan Fulvi va recuperar Cpua no va gaudir del triomf; un altre condici era que la guerra havia de suposar la submissi del territori i la seva conversi en terra pacificada fins a permetre la retirada de tropes; si no s complia aquesta condici noms hi havia dret a ovaci (per exemple Marcel al conquerir Siracusa).

El senat rom tenia el dret de decidir la concessi dels triomfs; algunes vegades les assembles van concedir el triomf, la primera vegada el 446 aC, en oposici a la resoluci dels senadors; altres que van rebre els honors de l'assemblea i no del senat foren Gai Marci Rutil (el primer dictador plebeu i el 294 aC el cnsol Luci Postumi Megel I (que tenia l'oposici del senat i de tres tribuns); el 143 aC el cnsol Appi Claudi va persistir en voler celebrar el triomf en desafiament del senat i va desfilar acompanyat de la seva germana Cludia, una verge vestal, la interposici de la qual el va salvar de ser mort per un trib; finalment va celebrar el seu triomf de manera particular al mont Alb, cosa que abans ja havia fet Gai Papiri Mas (522 de la fR = 231 aC, o ms probablement el 230 aC) i havia estat imitat per Marcel (Livi, xxvi. 21 ; Plutarc, Marc. 22),  per Quint Minuci (Livi, xxxiii. 23), i altres; Tit Livi esmenta al pretor Cicereu el 173 aC que va fer el seu triomf al Mont Alb.

Quan el senat concedia el triomf votava tamb la concessi d'uns diners per les despeses i per un plebiscit especial el dia del triomf el que el celebrava conservava el seu imperium, el qual no s'estenia dins les muralles de Roma; per aix els que aspiraven al triomf esperaven fora de la ciutat on podien mantenir limperium sense necessitat d'un plebiscit.

Les primeres celebracions del triomf eren senzilles: els caps enemics i altres presoners al davant, el general amb el carruatge al mig, i els militars amb els estndards al darrere; menjars eren oferts a cada porta i es cantaven canons de victria.

Per progressivament la pompa va augmentar i avanada la repblica el poble rebia la process en vestits de festa; la massa reunida era gran i es buscaven els millors llocs; els temples eren oberts i decorats  amb garlandes de flors, fins i tot les petites capelles i imatges, i a cada altar es cremava encens. El general cridava als seus soldats i feia una oraci i distribua recompenses i diners a cada individual, segons el valor del bot; llavors pujava al carro triomfal i anava cap a la porta trumphalis on era rebut per tot els membres del senat encapalats pels magistrats. La process llavors desfilava  encapalada pels senadors i magistrats, seguit d'un cos de trompeters, una srie de carruatges amb el bot en especial els articles principals, ms rars o valuosos; unes persones portaven cartells amb els noms de les nacions venudes o dels pasos conquerits; s'exhibien models a escala de les ciutats conquerides fetes en vor o en fusta, i pintures de muntanyes, rius, i altres caracterstiques dels pasos en qesti, monedes, armes, cavalls, esttues, pintures, gerres, objectes d'art, pedres precioses, brodats i altres articles elaborats i tot objecte valus capturat; seguia un cos de flautistes, i al darrere els animals destinats al sacrifici, braus blancs i bous amb els corns pintats en daurat i  decorats, seguits per sacerdots i auxiliars amb els instruments del cultes i sacrifici; segons el pas conquerit podien seguir elefants o altres animals estranys capturats; seguien les armes i les insgnies dels enemics i els lders en persona que havien estat fets presoners, seguits per tots els captius inferiors; a continuaci venien els regals oferts al general com corones i altres, generalment donats per estats clients o aliats; al darrere anaven els lictors del general en una sola fila, amb les fasces (els feixos) decorades amb llorers. Aqu era el tron del general o imperator en un carruatge circular de forma peculiar, estirat per quatre cavalls, que algunes vegades eren blancs; el general anava vestit en roba bridada en or (la toga picta) i tnica florejada (tunica palmata), portant a la ma dreta un llorer i a l'esquerra un ceptre; l'acompanyaven al carro els seus fills infants si n'hi havia i alguna vegada algun amic al que s'honorava especialment amb aquest fet; al darrere un esclau aguantava una corona etrusca prop del seu cap, i que segons Tertulli deia a l'orella del imperator "Respice post te, hominem memento te", per aix no t confirmaci (Zonares ho diu tamb per la seva font fou Tertulli); al darrere seguien els fills grans del general, els seus llegats , els tribuns militars del seu exrcit i els cavallers tots a cavalls. I al darrere seguia la infanteria en orde de marxa amb les llances adornades amb llorers, cantant himnes als deus i alabant al seu cap. 

Al arribar al tur Capitol alguns caps enemics eren deixats a la pres del lloc i executats (alguna vegada el general no va deixar fer aquestes execucions per aix fou una excepci a la regla general); una vegada executats els caps, es feien els sacrificis del brau i el bou que eren presentats a Jpiter; s'iniciava llavors una festa pblica amb banquet en la que el general estava rodejat dels seus amics al temple, i finalment a la vesprada tornava a casa precedit per torxes i escortat per una massa de ciutadans. Valeri Mxim diu que els cnsols eren invitats al banquet per se'ls enviava desprs una nota demanant que no hi anessin per deixar que el general fou la persona ms distingida d'aquell moment. Se sap que si el bot era molt abunds, la process podia durar hores o dies, i s coneix el cas de Flamin en el que el triomf complert va durar tres dies seguits.

El que rebia els honors del triomf rebia tamb a crrec del tresor, un lloc per construir una casa (triumphales domus)  i quan moria les seves cendres es podien dipositar dins els murs de Roma; tenia dret tamb a esttues ornades amb rames de llorer, erigides sobre carruatges triomfals, al vestbul de la casa familiar per preservar a la posteritat la seva fama d'aquell moment.

Els triomfs es van acabar pels generals amb l'Imperi Rom quan l'emperador fou considerat el comandant en cap de tots els exrcits i qualsevol fet militar es feia sota la seva nominal direcci i era l'nic que podia reclamar el triomf. Marc Antoni va concedir triomfs als seus llegats i tamb August fins al menys el 14 aC, data desprs de la qual aquestes distincions es van fer rares si es que van existir, fora de membres de la famlia imperial, per al seu lloc es van concedir els ornaments triomfals (Triumphalia Ornamenta) que permetia a l'agraciat sortir al carrer amb les robes usades pels general triomfants, llegar als seus descendents esttues triomfals i portar el ttol de triomfador. El primer que les hauria gaudit hauria estat Marc Vipsani Agripa i en endavant fou una senyal de favor de l'emperador.

El darrer triomf que es va celebrar fou el de Belisari que va entrar a Constantinoble en quadriga a la manera dels antic temps, desprs de recuperar frica dels vndals. Es creu que els triomfs van ser en total uns 350. Orosi en calcula 320 des de Rmul a Vespasi i Pitisc considerava que entre Vespasi i Belisari es van celebrar 30 triomfs.

Altres celebracions relacionades amb el triomf eren:

El triumphus castrensis era la process dels soldats cap al campament del seu trib militar o d'algun oficial inferior al general, quan havia fet una gran gesta militar.

L' ovaci o triomf menor;

El triomf naval;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299570" title="Triomf naval" nonfiltered="3548" processed="3543" dbindex="118574">
El triomf naval era una celebraci similar al triomf a l'antiga Roma, per en petita escala. Es caracteritzava per l'exhibici de les puntes davanteres dels vaixells enemics i altres trofeus nutics com a part de l'exhibici. 

El primer triomf naval del que es t noticia fou concedit a Gai Duili que va combatre a la Primera Guerra Pnica; el seu xit fou tant notable que durant la resta de la seva vida quan retornava a casa a la nit, era acompanyat de flautistes i porta torxes; el segon triomf naval fou celebrat per Gai Lutaci Catul per la seva victria a les illes Egates (241 aC), el tercer per Quint Fabi Labe triomfador sobre els cretencs (189 aC) i el quart per Gneu Octavi sobre Perseu de Macednia, sense captius ni bot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299571" title="Secretariat d?Escola Rural" nonfiltered="3549" processed="3544" dbindex="118575">
Secretariat d'Escola Rural (SERC) fou fundat el 1970 com a resposta a la concentraci escolar fomentada per la Llei General d'Educaci de 1970. Vol crear un model nou d'escola, l'anomenada escola de les tres p: petita, de poble i pblica, s una escola arrelada al territori, que dna vida al municipi, que a vegades n s el pal de paller i/o dinamitzadora d una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que s motiu de trobada. Un poble sense escola s un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants. Procura optimitzar els recursos humans i materials de les escoles rurals. La seva secretria s Marta Paella. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de SERC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299575" title="Triumviri coloniae deducendae" nonfiltered="3550" processed="3545" dbindex="118576">
Triumviri coloniae deducendae eren uns magistrats extraordinaris de l'antiga Roma nomenats per dirigir la creaci d'una colnia (vegeu colnia romana).

Eren anomenats tamb Triumviri coloniae deducendae agro que dividundo (abreujat Triumviri agro dividundo)  o  Triumviri agro dando, a causa de que tenien encarregat el repartiment de les terres de la colnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299576" title="Triumviri capitales" nonfiltered="3551" processed="3546" dbindex="118577">
Triumviri capitales foren magistrats regulars romans.

Van ser nomenats desprs del 292 aC a proposta de Papiri, trib de la plebs o pretor segons les fonts (Luci Papiri Cursor fou pretor el 292 aC i podria ser aquest Papiri el que ho va proposar) elegits pels comicis, i que van substituir als quaestores parricidii en la major part de les seves funcions: tenien l'encrrec de investigar tots els crims capitals, rebre informacions i en el seu cas detenir al culpable i tancar a la pres a tots els criminals que pogus descobrir i detenir.

Junt amb els edils havia de conservar la pau publica i prevenir reunions illegals o delictives; tamb imposava els pagaments a l'estat de les multes a les que havien estat condemnats alguns ciutadans; tenien al seu crrec les presons i portaven a efecte les sentencies contra els criminals, podent imposar la pena capital  a esclaus i persones de baix rang. 

La seva cort es creu que era propera a la columna Maenia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299577" title="Triumviri nocturni" nonfiltered="3552" processed="3547" dbindex="118578">
Triumviri nocturni foren magistrats regulars de l'antiga Roma, elegits anualment.

La missi d'aquestos magistrats era principalment prevenir els focs de nit (donat els materials en que estava feta la ciutat de Roma, els focs eren relativament freqents) per lo qual havien de donar tombs per la ciutat durant les hores sense llum (vigilias circumire). No se sap quan foren creat per ja existien el 304 aC.

Al mateix temps feien una funci de vigilncia com una mena de policia o de vigilant nocturn que va existir als carrers de Catalunya fins fa uns anys. August va transferir les seves funcions als praefectus vigilum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299578" title="USP Institut Universitari Dexeus" nonfiltered="3553" processed="3548" dbindex="118579">
USP Institut Universitari Dexeus s una escola universitria de medicina inaugurada el 1935 amb el nom de Clnica Mater. Desprs de la guerra civil espanyola va reobrir les seves portes com a Clnica Dexeus fins que, el 1998, va ser adquirida pel Grup USP Hospitales i va passar a anomenar-se USP Institut Universitat Dexeus. 

La clnica va nixer com un centre ginecolgic i obsttric, s ha consolidat amb el pas del temps fins a esdevenir un centre integral de salut i polivalent que inclou totes les especialitats. El 1973 van introduir la tcnica peridural per a l'analgsia del part, el 1978 van aconseguir el primer embars amb inseminaci artificial i el 1984 el primer nen-probeta. Ha liderat alguns dels avenos mdics ms importants.  El 2007 s un dels pocs hospitals generals privats docents de l estat espanyol, adscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona per a la formaci de residents MIR i postgraus universitats. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web de l'Institut;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299580" title="Triumviri reficiendis aedibus" nonfiltered="3554" processed="3549" dbindex="118580">
Triumviri reficiendis aedibus foren uns magistrats extraordinaris romans elegits pels comicis tribunats que van existir durant el temps de la Segona Guerra Pnica i potser tamb alguns anys desprs d'aquesta.

Van ser nomenats amb la missi de reconstruir o restaurar algun edificis i sobretot alguns temples, destruts principalment per la guerra contra els cartaginesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299581" title="Triumviri equitum turmas recognoscendi" nonfiltered="3555" processed="3550" dbindex="118581">
Triumviri equitum turmas recognoscendi, o legendis equitum decuriis, foren uns magistrats extraordinaris romans creats en temps de l'emperador August per revisar les llistes dequites i admetre persones dins d'aquest orde.

Aquestes funcions abans corresponia als censors, durant el perode republic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299582" title="Sitges Teatre Internacional" nonfiltered="3556" processed="3551" dbindex="118582">
El Sitges Teatre Internacional fou un festival de teatre que s va organitzar a Sitges des de 1967 i fins el 2004. La Organitzaci anava a crrec de l'Institut del Teatre, Patronat Municipal de Sitges, Ajuntament de Sitges, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Instituto Nacional de las Artes Escnicas y de la Msica (INAEM) del Ministeri de Cultura. Durant aquests anys van ser directors artstics  Ricard Salvat, Toni Cots, Joan Oll i Magda Puyo




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299584" title="Triumviri reipublicae constituendae" nonfiltered="3557" processed="3552" dbindex="118583">
triumviri reipublicae constituendae foren una magistrats extraordinaris romans nomenats suposadament desprs de la lleis Liciniae-Sextiae, en orde a restaurar la pau a l'estat desprs de les commocions que havien suposat aquestes lleis. 

No obstant no hi constncia fefaent d'uns magistrats d'aquest nom fins al temps al final de la repblica quan Juli Csar, Octavi (August) i Lpid van formar el Segon Triumvirat i van agafar el ttol de Triumviri reipublicae constituendae que els hi fou reconegut el 43 aC per cinc anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299586" title="BM La Roca" nonfiltered="3558" processed="3553" dbindex="118584">


El que es podria considerar com a moment oficial del naixement del Handbol a La Roca del Valls s'esdev a l'any 1953. No hi ha dubte que el concepte d'aquell moment no es pot comparar amb la situaci actual. En realitat es tractava d'un grup de persones amb la ferme intenci d'arrelar al municipi, un esport fins al llavors desconegut sota la penombra del futbol.

Per tamb s cert que els motius que els va impulsar, en essncia no deixen de ser els mateixos que el de tots aquells que al llarg de la nostra histria, la histria de l'Handbol en aquest municipi, n'han procurat la seva continutat. Aquests impulsos, sovint allats per sempre obstinats, constitueixen el principal motor d'aquestes iniciatives.
Ben aviat el BM La Roca va tenir clar que volia fer-se un lloc important en el seu mbit. No sense dificultats ni moment crtics, l'handbol a La Roca va comenar a pendre forma.

Dos anys desprs de la seva fundaci es constru la graderia i es que l'inters de molts seguidors que presenciven els partits diumenge rera diumenge, sens dubte ho feia necessari. D'aquesta manera qued constituda el que durant molts anys va ser la "pista descoberta".
A nivell esportiu a la temporada 1972-73 el BM La Roca accedia a la Primera Catalana i es proclamava campi de la Copa Catalana, tot un repte en el seu moment.

El fet ms important dut a terme per tal d'assegurar el futur del BM La Roca prengu forma la temporada 1982-83. Amb la creaci de l'escola esportiva del club, que en aquell moment disposava d'un equip Snior a la Primera Catalana i un equip juvenil, ampliant el seu planter amb 5 equips ms amb la finalitat d'aconseguir la consolidaci del mateix. S'enten que els xits passen por formar una bona pedrera d'on puguin, en un futur, surtir-ne jugadors de qualitat.

Un dels obstacles ms grans era el no comptar amb una pista de joc adequada a la prctica de l'Handbol. Amb aquest fi, l'any 1970 es va cimentar el primer pavell cobert de la localitat, llavors un pati de terra, grcies a l'esfor i la collaboraci de moltes persones que van entendre la necessita evident de fer aquest pas per tal de poder continuar amb la tasca encertada.

A finals dels 80 i inicis dels 90 el club es va consolidar en el mn de l'handbol per l'alt nivell competitiu de tots els seus equips i per l'ascens de l'equip a la Primera Divisi Estatal.

Amb l'arribada del nou milleni han arribat nous triomfs dels equips de base i molts jugadors de la pedrera passen a formar part de les seleccions catalanes. Al 2008 es va inaugurar el nou pavell poliesportiu, substituint l'antiga pista del camp de l'esglsia. 


 Planter Primera Nacional 2007-08 .



Porters;
   Miguel Martn Puga;
   Francisco Guilln Prez;
   Carles Rubio Ferres;
   Francesc Guardiola;

Laterals;
   Juan Lpez Estirado;
   Marc Fbregas Bach;
   Jordi Pujol Gaja;
   Ferran Corbera Bellalta;

Centrals;
   Roger Estap Bartres;
   Roger Solanas;


Extrems;
   Jordi Fernndez;
   Esteban Antequera Guerrero;
   Pablo Abeijn Martnez;
   Ivn Rodrguez Fernndez;

Pivots;
   Carlos Jimnez Revenaque;
   Javier Mora Puig;
   Josep Oriol Catafal;
   Xavier Almansa;



Enllaos externs.
 Web oficial del BM La Roca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299589" title="Vectiglia" nonfiltered="3559" processed="3554" dbindex="118585">
Vectiglia (Vectigalia) fou la paraula normalment utilitzada com a designaci de qualsevol taxa percebuda per l'estat rom. 

El nom derivaria de veho (taxes pagades per les importacions i exportacions) el que implicaria que aquestes taxes foren inicialment les ms importants de Roma i per aix es va estendre a les dems taxes. Per un altre teoria la fa derivar de vehitur, el que es dipositat (al tresor pblic) i la taxa ms antiga fou segurament la que l'estat cobrava per la utilitzaci de les terres publiques i les terres de pastura, i el seu nom conjunt era pascua que segles desprs Plini dona com un equivalent de vectiglia.

El senat tenia la jurisdicci sobre matries financeres per la feina directe corresponia als censors els quals es valien per la recaptaci dels publicans (publicani) a canvi d'una suma fixada i per un cert nombre d'anys.

Dins les vectiglies es poden incloure els segents impostos i taxes:

Els pagaments per la ocupaci de terra publica (decumae);
Els pagaments per portar als ramats a pastures publiques (scriptura);
Els impostos d'importaci i exportaci als ports (portorium);
Els pagaments per l'aprofitament de les salines (salinae);
Les taxes sobre les mines (metalla) ;
Quan es van conquerir provncies exterior les mines d'Itlia es van tancar; les mines de les provncies foren tractades igual que les salines; algunes mines eren explotades directament per publicans; les mines ms productives eren les que estaven prop d'Aquileia (d'or), les de Ictimuli prop de Vercelli (tamb d'or, on treballaven 25000 esclaus) i les de plata a Hispnia prop de Cartago Nova que aportaven cada dia 25000 dracmes a l'erari. Hi havia tamb mines importants a Macednia, Trcia, Illria, frica (provncia romana), Sardnia, i altres 
Un impost sobre les vendes anomenat centesima, establert al segle I aC i consistent en una centsima part del valor de cada cosa que es venia (centesima rerum venalium); aquest impost fou recaptat pels coactores; Tiberi va reduir la taxa a 1/200 i Calgula la va abolir per Itlia (segons Di Cassi la va abolir quan ja Tiberi l'havia tornat a apujar a 1/100).
En temps d'August, per la venda d'esclaus l'estat percebia una taxa del dos per cent del valor dels esclaus. Al temps de Ner aquesta taxa era del quatre per cent.
La taxa de manumissi, anomenada vicesima manumissionis, que era del cinc per cent i s'aplicava a cada esclau que rebia la manumissi (ho pagava l'amo de l'esclau). Aquesta taxa existia des de els primers temps de l'estat i no fou abolida quan altres impostos foren eliminats a Itlia i Roma. Caracalla la va apujar a deu per cent, per Macr la va restablir al cinc per cent. Els recaptadors es deien vicesimarii.
La taxa de les herncies i llegats, anomenada la vicesima hereditatium et legatorum fou introduda per August (Lex Julia vicesimaria) i era igualment el cinc per cent que havia de pagar tot ciutad rom que rebia una herncia o llegat, excepte si l'hereu era familiar proper  i no sobrepassava certa quantitat, per els peregrins i llatins encara que tinguessin la ciutadania havien de pagar aquest impost o taxa. Caracalla va convertir en ciutadans romans a tots els habitants de l'Imperi per va elevar el import al deu per cent, fins que Macr ho va retornar al cinc per cent i ms tard fou abolit totalment. Els recaptadors es deien procuratores hereditatium els quals subcontractaven a publicans.
El tribut imposat als pasos estrangers era la part ms important dels ingressos romans. A Cilcia i Sria era de l'u per cent per cada persona al cens i a ms una taxa per esclaus.
Un impost de solteria (uxorium);
Un impost sobre portes de les cases (ostiarum) ;
Les octaves (octavae) que fou un impost establert per Juli Csar per a tots els lliberts que vivien a Itlia i tenien una propietat per damunt de 200 sestercis; la taxa era del una octava part de la seva propietat.

Els ingressos de l'estat rom per les vectiglies no sn coneguts en general. Abans de Gneu Pompeu es diu que pujaven a cinquanta milions de dracmes i que Pompeu ho va augmentar a 85 milions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299592" title="Tequixquiac" nonfiltered="3560" processed="3555" dbindex="118586">


Tequixquiac (Mbixe en otom), s un dels 125 municipis de l'Estat de Mxic, que limita al nord i a l'oest amb el Apaxco, al sud amb Zumpango, al sud-oest amb Huehuetoca, a l'aquest amb Hueypoxtla i a l'oest amb l'Estat d'Hidalgo. La seva capalera municipal s Santiago Tequixquiac que conta amb 9000 habitants, dintre del municipi existeix el poblat de Tlapanaloya, la Colnia Wenseslao Labra (que se situa dintre del municipi de Zumpango formant part d'una conurbaci amb el poble de San Juan Zitlaltepec), tamb pertanyen al municipi la rancrera de L'Heredad i les ex-hisendes de Montero i San Sebastan.

 Topnim .
Tequixquiac: Prov de la llengua nhuatl, s un topnim aglutinat que es compon de tres paraules: 

Tequixquitl = salitre o tequesquite (carbonat d'insulsa) ;
atl = aigualeix ;
c = lloc ;

(Lloc de les aiges salitroses o tequesquitoses)

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Tequixquiac ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299593" title="Ministre plenipotenciari" nonfiltered="3561" processed="3556" dbindex="118587">
El Ministre plenipotenciari s una de les categories que integren l'escalaf de la Carrera diplomtica.

A Espanya, es tracta d'una categoria superior al Conseller d'Ambaixada, i inferior a l'Ambaixador . A l'escalaf de la carrera diplomtica espanyola, n'hi ha de primera categoria, de segona, i de tercera.

La seva indumentria est regulada legalment : coll i bocamnegues amb brodat de palmes i fulls de roure en vuits, i els cantells de la casaca o torera s'acaben amb canonet i pilota.



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299595" title="Intel 80486" nonfiltered="3562" processed="3557" dbindex="118588">

El Intel486 (conegut tamb com i486, 486, o Intel 80486) es la segona generaci de microprocessadors de 32 bits. Presentat l'any 1989 era el primer a tenir un disseny realment segmentat, ms d'un mili de transistors i, a diferncia dels anteriors, s dels primers a ser anomenats sense el prefix "80-" a causa d'una sentncia judicial que prohibia establir drets reservats en els nmeros (com 80486). Es per aquest motiu que el successor del 486 s'anomenar Pentium i no 80586. Pat Gelsinger va ser el director de projecte de creaci d'aquest processador.

Aquest processador va ser incorporat en molts ordinadors al llarg dels anys 90. Va deixar-se de fabricar el setembre de 2007, tot i que llavors ja havia estat superat en el segment d'ordinadors personals; de fet havia estat equipat en sistemes integrats.

 Informaci general .


El 486 s'assembla fora al seu predecessor, el i386, si ho mirem a nivell de software (noms s'afegeixen algunes instruccions com la CMPXCHG i la XADD; cal esmentar que segueix sent un x86) per les novetats que presenta aquest sobre l'anterior es troben en, a part de tenir un disseny segmentat, una unitat de coma flotant FPU (486 i sries DX), memria cau integrada al processador i una interfcie de bus de dades millorada. Totes aquestes millores fan que els 486 siguin el doble de rpids que els 386, encara que novament es produeix el mateix que en el 386: les versions ms rpides poden igualar o superar lleugerament a les versions ms lentes dels 486. A l'igual que el 386, el bus de dades es de 32 bits i el bus de gesti es tamb de 32 bits, amb el qual podia gestionar directament fins a 4 Gb.

El processador i486DX2 66 Mhz va ser equipat en molts sistemes (i possiblement un dels ms populars). Principis i mitjans dels anys noranta, ja en les acaballes de l'era MSDOS, molts jugadors van adquirir equips amb aquest processador, amb memria RAM que oscillava dels 8 a 16 Mb de RAM i una tarja grfica VLB; aquesta configuraci es considerava com un sweet spot per les seves prestacions i duraci, per la introducci dels grfics 3D va provocar el final del regnat dels 486 a causa que aquests exigien un s exhaustiu de la FPU a part de necessitar de ms ample de banda i major velocitat de la memria cau. Molts programadors ja van comenar a crear programes optimitzats pel Intel Pentium (com per exemple el Quake!.

Tamb va oferir-se el i486DX2 50 Mhz per la velocitat del seu bus era de 25 Mhz (la del 66 era de 33 Mhz) i aix el feia significament ms lent (i menys popular). Tampoc van gaudir de molta acceptaci el OverDrive i els DX4, a causa que ja havien aparegut justament desprs de les primeres entregues dels Pentium.

Diferncies amb el 386 .

A continuaci es llisten les diferents millores que presenta el i486:

 Memria cau per instruccions i dades de 8 kb (16 kb per als DX4) tipus SRAM integrada al processador, destinada a desar les instruccions ms emprades (el 386 tenia una a travs de xip extern, per era ms lenta).
 Arquitectura segmentada (pipelining). Aix permet al processador gestionar el Locate-Fetch-Execute a cada cicle de rellotge (en canvi al 386 havia de fer-ho per separat cada cop).
 Millores a la MMU.
 Integraci d'una FPU i addicci d'instruccions matemtiques.

Alternatives al 486 .

Al igual que en el 386 es va usar la enginyeria inversa i empreses com IBM, Texas Instruments, AMD, Cyrix, UMC i Chips and Technologies entre d'altres.

Cyrix va dissenyar un 486 a partir d'un 386 per amb el joc d'instruccions del 486; aquest el va llicenciar a d'altres fabricants perqu el fabriquessin, com Texas Instruments i SGS-Thompson. IBM va tenir accs a moltes patents d'aquest processador que el van ajudar a crear un 486; AMD i UMC va clonar el 486, encara que UMC els va oferir arreu del mn excepte a EUA (de fet es podia llegir "Not for U.S. sale or import" -no a la venta o importaci als EUA-); tot i aix Intel va entaular un plet contra UMC, va guanyar i aquesta va dur de cessar la producci dels 486 clonats (i va dur d'indemnitzar per danys a Intel.

AMD en canvi va entaular un plet contra Intel; l'any 1995 es va arribar en un acord entre les dues companyies  per cessar hostilitats sobre violaci de patents entre d'altres.

Configuracions amb el i486 .

Els primers 486 eren equipats en plaques base amb eslots ISA de 8 i 16 bits; algunes, tamb van incloure eslots EISA; posteriorment equiparan eslots ISA i VESA Local Bus (VLB), aquests ltims, destinats per les targetes grfiques i controladores de disc dur. Amb l'aparici del bus PCI els eslots VESA van anar desapareixent fins al punt que les plaques ms recents combinaven eslots PCI amb ISA (en algunes, tamb s'afegia a ms a ms un VLB). Usualment els bus VESA i PCI operaven a la velocitat de rellotge externa del 486.

Els primers sistemes 486 van ser els Apricot VX FT, de Regne Unit fabricats per Apricot Computers.

Les plaques ms modernes per 486 incloen la tecnologia Plug-And-Play, usada en el sistema operatiu Microsoft Windows 95. Aquesta permetia que els components tinguessin una fcil installaci per als usuaris finals d'aquests equips.

 Models .

Existeixen diferents sufixes i variants. Novament Intel destinar una versi SX com a versi econmica i una SL per equips de baix consum.

 i486DX: La versi original del processador.
 i486SX: un i486DX sense FPU; les primeres versions la incloen desactivada, per posteriorment es va treure per reduir costos.
 i486DX2: Internament funciona al doble de la velocitat subministrada per la freqncia externa a la que funcionen els components del sistema.
 i486SX2: Igual que l'anterior noms que es un i486SX.
 i486SL: Una versi del i486DX destinada a ordinadors porttils.
 i486SL-NM: Un i486SL basat amb el i486SX.
 i487: Un i486DX dissenyat com a FPU pel i486SX; s'installa al scal del co-processador.
 i486 OveDrive: Un sistema d'actualitzaci de processadors.
 i486DX4: Internament funciona al triple de la velocitat subministrada per la freqncia externa a la que funcionen els components del sistema.

Les freqncies internes del 486 van ser 16, 20, 25, 33, 40, 50, 66, 75, 100 i 120 Mhz; l'nic 486 que tenia un bus a 50 Mhz va ser el i486DX 50, per tenia problemes de compatibilitat amb les plaques base a causa de la velocitat del seu bus; a causa de la seva poca popularitat va ser substitut pels i486DX2.

 Enllaos externs .

 Informaci del Intel 486 ;
 Documents i informaci relativa al Intel 486 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299598" title="AMD Am386" nonfiltered="3563" processed="3558" dbindex="118589">

L'AMD Am386 va ser un microprocessador fabricat per AMD i presentat l'any 1991; era 100% compatible amb el Intel 386 degut a que era una versi clonada del producte d'Intel.

La seva acollida al mercat va ser notable ja que en 7 mesos AMD havia venut un mili de Am386, consolidant-se com a seris competidor d'Intel en lloc de ser un segon fabricant de xips Intel.

 Informaci general .

Es tracta del processador equivalent al 386 d'Intel. A l'igual que aquest, tamb s'ofereix en 2 versions: la DX/DXL i SX/SXL. El rang de velocitats que van oferir aquests processadors van ser 25, 33 i 40 Mhz per als primers i de 20, 25 i 33 per als segons.

Tot i ser compatibles amb Microsoft Windows, aquests processadors no funcionaven b amb el Microsoft Windows 95. I es que aquests microprocessadors van estar pensats com a versions econmiques per ordinadors personals o sistemes encastats que feien funcionar programes de MS-DOS i Windows 3.1x.

Am386 DX/DXL.

La versi equivalent al 386 DX. T les mateixes caracterstiques que el seu homnim d'Intel.

El Am386 DX 40 Mhz va ser molt popular, perqu oferia un rendiment similar al d'un Intel 486 a un preu assequible; part d'aquest rendiment era que podia fer funcionar el seu bus frontal (FSB) a 40 Mhz (quan els 486 ms rpids el giraven a 33 mhz).

El rendiment d'aquest podia ser augmentat amb la installaci d'un co-processador Intel 80387, encara que el rendiment en coma flotant no era el mateix que el del 486.

L'encapsulat era CPGA de 132 pins o PQFP de 132 pins.

Am386 SX/SXL.

L'equivalent al 386 SX. A l'igual que amb aquest, es tracta d'una versi econmica del Am386 DX/DXL amb un bus de 24 bits, amb el qual noms pot gestionar 16 Mb (en comptes de les 4 Gb del DX/DXL). Destaca la geometria: 0,8 m, igual que la dels Intel 486.

L'encapsulat era PQFP de 100 pins.

La versi Am386 SXLV tenia gesti d'energia SMM, una caracterstica que el faria equivalent al 386 SL. Cal esmentar que en consum era un 35% ms baix que el disseny d'intel, superant incls a l'eficincia del 386 SL.

 Controvrsia Intel-AMD .
El processador havia estat enllestit per presentar-lo abans del 1991; el que ho imped va ser el plet Intel-AMD.

AMD havia estat un segon fabricant de dissenys de processadors Intel, amb el qual volia dir que s'inclou tota la gamma de processadors (segons AMD), per a visi d'Intel, noms cobria els processadors 286 i anteriors. Al cap d'uns anys es va fallar a favor d'AMD, amb el qual aquesta tenia el dret a vendre el seu Am386.

Aquest punt es important perqu a partir d'ara s'iniciar una competici en el mercat de microprocessadors que far que baixin els costs d'adquisici d'un PC.

 Enllaos externs .

 Informaci al detall sobre el Am386SX (inclou diferncies entre Am386DX) ;
 Informaci sobre el Am386 a Cpu-collection.de ;
 Imatges de processadors Am386 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299599" title="Romeu de Corbera" nonfiltered="3564" processed="3559" dbindex="118590">
Romeu de Corbera (Barcelona, ? - Valncia, 1445) fou un almirall i general de l'armada de la Corona d'Arag que acompany Mart l'Hum en la recuperaci de l'illa de Sardenya el 1409. Com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410. Fou enviat a Siclia com a ambaixador de la Corona i el 1420 acompany Alfons el Magnnim, al davant d'una esquadra de galeres, en la seua marxa vers Sardenya, Siclia i Crsega. El 1423 va intervenir tamb en el saqueig de Marsella i, de fet, les cadenes que tancaven aquest port encara es conserven a la capella del Sant Calze de la Seu de Valncia. Fou nomenat virrei i capit de Valncia el 1429.

Referncies.

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum V, veu: "Corber, Romeu de". Editorial Prensa Ibrica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299602" title="La Sala de Comalats" nonfiltered="3565" processed="3560" dbindex="118591">
La Sala de Comalats s un nucli de poblaci agregat al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barber. Es troba a prop de la carretera de Passanant a Fors, al sud-est del terme. Comprs en l'antic terme del castell de Fors (1058), pertany als Cervera i a l'ordre de l'Hospital, per passar finalment al monestir de Santes Creus fins als decrets desarmotitzadors del segle XIX. 

Del castell de la Sala resta una imponent torre de 17 m i sn destacables les cases del Castell i del Cavaller, amdues del s. XV. Tenen especial inters els sepulcres de fossa, la cista megaltica al pla del bosc de la Sala i la pedra megaltica amb smbols solars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299603" title="Sant Mag de Brufaganya" nonfiltered="3566" processed="3561" dbindex="118592">

Sant Mag de la Brufaganya s un santuari a 760 m d'altitud, sobre el comenament del rierol de Sant Mag, a Pontils (Conca de Barber). S'hi accedeix per un tram de la carretera Pontils a la Llacuna. 

Segons la tradici popular, el santuari est dedicat a l'anacoreta martiritzat en el segle III i enterrat en aquest lloc. Vers el cingle, un rengle d'esglaons condueix a una cavitat natural coneguda com la cova de Sant Mag, on la tradici diu que el sant l'habit durant trenta anys, alimentat pels ngels. 

Sota el santuari es troben les fonts de Sant Mag, d'aigua considerada com miraculosa i objecte de romiatge; segons explica la llegenda, el sant la va fer brollar quan els soldats romans el baixaven captiu de la muntanya de la Brufaganya, a Santa Perptua de Gai.

El tercer diumenge de setembre s'hi realitza l'Aplec.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299604" title="Santa Perptua de Gai" nonfiltered="3567" processed="3562" dbindex="118593">

Santa Perptua de Gai (578 m altitud) s un nucli de poblaci que pertany a Pontils, a la Conca de Barber. Est ubicat al peu del tur des d'on el Castell de Santa Perpetua de Gai domina una part de la vall del riu Gai. Del castell, bastit l'any 976, cal destacar l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'esglsia de Santa Maria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299605" title="Vallespinosa" nonfiltered="3568" processed="3563" dbindex="118594">

Vallespinosa s un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barber. Construt a reds del seu castell, a 640 m d'altitud, avui dia s un nucli de poblaci de segones residncies amb cases d'arquitectura respectuosa amb l'entorn.

Engorjat entre la serra de Comanroquer i la serra Morena, s'hi accedeix per un trencall de la carretera de Montblanc a Igualada que va rodejant la serra de Montclar. Tamb hi passa el sender de gran recorregut GR 7, i s a tocar de l'Espai d'Inters Natural de Saburella.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299606" title="Seguer" nonfiltered="3569" processed="3564" dbindex="118595">
Seguer s un agregat de Pontils, a la Conca de Barber. Es troba al peu de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada. 

L'antic castell, bastit al cim del tur que domina el poble, conserva bona part dels murs. L'esglsia, dedicada a Sant Bartomeu, s al costat. A la seva part ms meridional, hi destaca la urbanitzaci Querol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299607" title="Viladeperdius" nonfiltered="3570" processed="3565" dbindex="118596">
Vilaperdius s un petit nucli de poblaci, agregat a Pontils (Conca de Barber). s al cim d'un tossal que domina la vall del barranc de Sant Mag. S'hi accedeix per un trencall de la carretera de Pontils a la Llacuna. Destaca l'antiguitat d'algunes cases, amb portalada romnica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299608" title="Valldeperes (Pontils)" nonfiltered="3571" processed="3566" dbindex="118597">
Valldeperes s un petit nucli de poblaci agregat a Pontils (Conca de Barber). s un conjunt d'unes poques cases i la seva esglsia, dedicada a la Mare de Du de l'Esperana, a 670 m d'altitud. Domina una gran vall de terra vermella dedicada als cereals. Es troba just a sobre de la carretera Pontils a la Llacuna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299610" title="Sant Gallard" nonfiltered="3572" processed="3567" dbindex="118598">
Sant Gallard s un nucli de poblaci agregat a Les Piles, a la Conca de Barber, a frec de la comarca de l'Anoia. s a tocar de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada. Com la majoria de pobles amb histria de la zona, sorg al voltant del castell, del qual no en resta cap element. Primer va pertnyer als Queralt, i desprs el monestir de Santes Creus el senyorej del segle XII fins a la desamortitzaci.

L'esglsia d'art romnic est dedicada a Sant Josep i va pertnyer a la dicesi de Vic fins al 1957.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299614" title="Aguil" nonfiltered="3573" processed="3568" dbindex="118599">

Aguil s un nucli de poblaci agregat a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barber. s a 796 m d'altitud. Es pot veure l'esglsia romnica de Sant Vicen (s. XI), les restes del seu castell i l'esglsia de Santa Maria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299618" title="Corts de Monts (1553)" nonfiltered="3574" processed="3569" dbindex="118600">
Les Corts de Monts de 1553 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Onofre de Copons i de Vilafranca. 

Tornen a ser presents a la costa mediterrnia els atacs turcs. Una flota de 120 vaixells ressegueix les costes del regne de Npols saquejant i atancant les viles. Aquest nou atac militar generar un nou conflicte de competncies entre el rei i els diputats. El rei va enviar al lloctinent Juan Fernndez-Manrique de Lara y Pimentel a defensar Barcelona, mentre ell es trobava a Catalunya celebrant Corts. El lloctinent era una figura de representaci reial i no podia actuar si el rei era present. La interpretaci rigorosa de l'ordre constitucional que fan les institucions catalanes xoca amb l'aplicaci massa freqent del concepte de "necessitat" que aplica la corona. Finalment tot s'arregl perqu els turcs varen retirar-se.

Durant aquestes Corts s'estengu al regne d'Arag el fur pel qual els doctors sel's feia formar part de la noblesa, privilegi que ja existia a Castella i Valncia. Tot i ser un ttol honorfic i no hereditri, permetia gaudir d'excencions i privilegis.





Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299620" title="Llista de mestres de capella de la Seu de Manresa" nonfiltered="3575" processed="3570" dbindex="118601">
Msics que ocuparen la plaa de mestre de capella a la Seu de Manresa. Es dna algun encavallament entre mestres, perqu el mestre jubilat retenia la titularitat de la plaa fins a la seva mort, coexistint amb el seu successor.

L'ofici de mestre de capella es va crear a Manresa el 27 d'agost del 1611. A diferncia de la resta de les seus que es feia per oposici, a Manresa s'elegia per assignaci. Es demanaven informes d'un determinat msic i desprs el mestre noms havia de ser acceptat per la comunitat per ser elegit. 

 1625-1631 Jaume Canyelles;
 Marci Albareda;
 Joan Araes;
 1684-1695 Jaume Subias;
 1696-1698 Joan Bernat;
 1699-1700 Carles Subias;
 1700-1702 Francesc Espelt;
 1702-1725 Pere March;
 1725-1726 Sebasti Viladrosa;
 1726-1727 Pere Comalat;
 1727-1731 Joan Mir;
 1731-1762 Josep Masvas;
 1762-1763 Salvador Dachs;
 1763-1809 Joan Patz;
 1809-1845 Gaiet Mensa;
 1845-1848 Josep Obradors;
 Francesc Escorsell;
 -1936 Miquel Aug;
 1997      Bernat Vivancos i Farrs;
 2006      Llus Cano;

 Referncies .
VILAR, Josep M. La Msica a la Seu de Manresa en el Segle XVIII. Manresa. Centre d'Estudis del Bages, 1990.

 Enllaos externs .
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299623" title="Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord" nonfiltered="3576" processed="3571" dbindex="118602">
Llista de necrpolis dolmniques (dolmens, cistes i menhirs) de les rees del Bassegoda, Les Salines, Serra de l'Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus de la comarca de l'Alt Empord.

Cista de la Creu de Principi (Albany);
Menhir o Pedra Dreta Roc d'en Rotllan (Maanet de Cabrenys);
Dolmen del Puig de Caneres (Darnius);
Menhir Roc del Frare (Agullana);
Dolmen de Rocalba (gullana);
Menhir del Palaus (l'Estrada);
Dolmen de la Jaa d'en Torrent (l'Estrada);
Dolmen de la Barraca del Lladre (l'Estrada);
Dolmen de Canadal (la Jonquera);
Dolmen de Mas Baleta I (la Jonquera);
Dolmen de Mas Baleta II (la Jonquera);
Dolmen de Mas Baleta III (la Jonquera);
Dolmen dels Estanys I (la Jonquera);
Dolmen dels Estanys II (la Jonquera);
Dolmen dels Estanys III (la Jonquera);
Menhir dels Estanys I (la Jonquera);
Menhir dels Estanys II (la Jonquera);
Dolmen del Coll de Mads (Cantallops);
Dolmen de Coma de Gall (Cantallops);
Dolmen del Quer Afumat (Capmany);
Menhir del Quer Afumat (Capmany);
Dolmen de Mirgoler (Capmany);
Dolmen de la Vinya Monera (Capmany), actualment a Barcelona;
Menhir de la Vinya Monera (Capmany), actualment a Barcelona;
Pedra dels Sacrificis (Capmany);
Dolmen de les Closes (Sant Climent Sescebes);
Menhir de Vilartol (Vilartol);
Dolmen de Fontanilles (Sant Climent de Sescebes);
Dolmen del Salt d'en Pei (Sant Climent de Sescebes);
Menhir de la Murtra o Pedra Gentil (Sant Climent de Sescebes);
Dolmen de Gutina (Sant Climent de Sescebes);
Dolmen Tires Llargues (Sant Climent de Sescebes);
Dolmen del Prat Tancat (Mas Torres) (Sant Climent de Sescebes);
Dolmen de la Cabana Arqueta (Espolla);
Dolmen de Gutina-Puig del Pal (Espolla);
Menhir de Castellar-Rocs Blancs (Espolla);
Dolmen de la Font del Roure (Espolla);
Dolmen dels Arreganyats (Espolla);
Dolmen de les Morelles (Espolla);
Dolmen del Barranc (Espolla);
Dolmen dels Cantons (Espolla);
Dolmen de Girarols I (Espolla);
Dolmen de Girarols II (Espolla);
Dolmen del Puig Balaguer (Espolla);
Dolmen de Comes LLobes de Pils (Rabs);
Dolmen del Solar d'en Gibert (Devesa d'en Torrent, Rabs);
Dolmen de Coma de Felis (Rabs);
Dolmen de Dofines (Rabs);
Menhir del Mas Roquer (Vilamaniscle);
Dolmen del Passatge o Tomba del Abat (Llan);
Dolmen del Puig D'Esquers I (Llan);
Dolmen del Puig D'Esquers I (Colera);
Dolmen del Mas Patirs (Colera);
Dolmen del Coll de la Farella (Portbou);
Dolmen Caigut I (Vilajuga);
Dolmen Caigut II (Vilajuga);
Dolmen de la Carena (Vilajuga);
Dolmen de les Runes (Vilajuga);
Dolmen de la Talaia (Vilajuga);
Dolmen del Garrollar (Vilajuga);
Dolmen de la Vinya del Rei (Vilajuga);
Cista de la Vinya d'en Berta (Pau);
Dolmen de la Barraca d'en Rabert (Pau);
Dolmen de la Creu Blanca (Pau);
Dolmen del Bosc de la Margalla (Pau);
Dolmen del Puig Margall (Pau);
Dolmen de les Vinyes Mortes I (Pau);
Dolmen de les Vinyes Mortes II (Pau);
Dolmen del Mas Bofill (Palau-saverdera);
Dolmen de la Devesa (Palau-saverdera);
Dolmen de la Muntanya d'en Caselles (Palau-saverdera);
Dolmen de la Sureda I (Palau-saverdera);
Dolmen de la Sureda II (Palau-saverdera);
Cista de la Sureda (Palau-saverdera);
Dolmen de la Febrsa (Palau-saverdera);
Dolmen de Roca Miralles (el Port de la Selva);
Dolmen de la Riera Pujolar I (el Port de la Selva);
Dolmen de la Riera Pujolar II (el Port de la Selva);
Dolmen del Mas de la Mata (el Port de la Selva);
Dolmen de la Pallera (el Port de la Selva);
Dolmen de la Roca Galera (el Port de la Selva);
Dolmen de Mores Altes I (el Port de la Selva);
Dolmen de Mores Altes II (el Port de la Selva);
Dolmen de la Taula dels Lladres (la Selva de Mar);
Dolmen de la Mora (la Selva de ar);
Dolmen dels Quintals (Pla d'Estar, la Selva de Mar);
Dolmen del Pui Saquera (Roses);
Dolmen de la Cendrera (el Port de la Selva);
Dolmen del Mas God (el Port de la Selva);
Dolmen de Taballera (el Port de la Selva);
Cista de Puig Alt (Roses);
Cista de la Tomba del General (coll de Fitor, Roses);
Cista del Pla de les Gates (Roses);
Dolmen de la Creu d'en Cobertella (Roses);
Dolmen de la Casa Cremada (Roses);
Dolmen del Llit de la Generala (sureda d'en Falp, Roses);
Dolmen del Tur del Home (sureda d'en Mair, Roses);

Bibliografia.
TARRS, Josep; BADIA, Joan; BOFARULL, Benjam; CARRERAS, Enric; PIERO, Ddac. Dlmens i Menhirs: 111 monuments megaltics de Alt Empord i Vallespir oriental. Segona edici. Figueres:BRAU, edicions, 1996 109p (Guies del Patrimoni Comarcal);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299625" title="Lle de les cavernes" nonfiltered="3577" processed="3572" dbindex="118603">


El lle de les cavernes (Pantera leo spelaea) s una subespcie de lle extingida que va viure a Eursia durant el Plistoc. s coneguda pels sus fssils i per l'art prehistric.

 Fisonomia .

El lle de les cavernes era ms gran que els lleons actuals i que fos un dels felins ms grans que han existit tan sols darrere del ligre (un hbrid de lle amb una tigressa). El lle de les cavernes era un 25% ms gran que els lleons africans, feien 3 metres de llargada i els mascles pesaven entre 270-320Kg mentre que les femelles pesaven 175 Kg.

 Classiaficaci .

La classificaci del lle de les cavernes esmpre ha estat discutida ja que alguns la consideren una espcie a part (Panthera spelaea), altres la consideren una subespcie de tigre (Panthera tigris spelaea). Encara que la majoria d'experts creuen que s una subespcie de lle. Grcies a l'ADN s'ha pogut denostrar que era una subespcie de lle, per que no estava emparentada amb cap de les subespcies actuals.

 Media ambient .

El lle de les cavernes caava els grans hervbors de la seva poca com el cavall i el bisont. Algunes pintures apareixen diversos lleons caant conjuntament, cosa que sugereix que caaven d'una forma semblant als lleons actuals.

La seva extinci pot estar molt relacionada amb la desaparici de moltes de les preses de les que s'alimentaven.

 Hbitat, histria i distribuci .

El lle de les cavernes va derivar del lle primitiu (Panthera leo fossilis) fa 300.000 anys a Europa. Es va extingir al final del Plistoc, fa 10.000 anys. El lle de les cavernes va viure a Eursia, des de la pennsula Ibrica fins l'estret de Bering, ds d'on creuaria cap el cap Amrica i donaria lloc al lle americ (Panthera leo fossilis). Tamb van surgir del le de les cavernes el lle del nord-est de Xina (Panthera leo youngi) i el lle de l'est de Sibria (Panthera leo vereshchagini).

 Vegeu tamb .
 Lle;
 Lle americ;
 Lle primitiu;
 Lle de l'est de Sibria;
 Lle del nord-est de la Xina;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299627" title="Priorat de Sant Michel de Grandmont" nonfiltered="3578" processed="3573" dbindex="118604">
El priorat de Sant Michel de Grandmont est situat a la comuna de Soumont, al departament francs de l Erau. Tamb s conegut com Sant Michel de Lodeva degut a la proximitat amb aquesta ciutat. Pertanyia a l orde monstic dels grandmontans (o grammontesos) fundat al voltant de 1076 per sant Esteve de Thiers, basant-se en les regles de sant Benet, de sant Agust i en l austeritat. Aquesta austeritat va fer que els mxims dirigents dels seus centres fossin priors, no van tenir abats fins que Joan XXII els va reformar.

Histria.
El priorat es va aixecar en una esplanada elevada, lluny de qualsevol lloc habitat. Segons els principis de l orde, la comunitat disposava d un edifici redut, pensat per a pocs monjos i sense funcions parroquials; vivien allats de la poblaci i amb les terres imprescindibles per la seva manutenci. Contrriament a altres centres monstics, els grandmontans no perseguien aconseguir bns, rendes ni beneficis.

Sant Michel de Grandmont apareix documentat per primer cop el 1189. El fet que estigui dedicat a sant Miquel, contrriament al costum de l orde de tenir els priorats sota l advocaci de la Mare de Du, podria explicar-se amb una suposada capella de Sant Miquel, anterior a la fundaci del priorat.

El bisbe de Lodeva, Guilhem de Cazouls (1241-59) va impulsar el monestir amb una donaci de terres al seu voltant, el que va ajudar el manteniment de la comunitat. Per aix el bisbe fou enterrat a l esglsia del priorat.

A comenament del segle XIV la comunitat va passar per una poca de crisi amb litigis inclosos. Desprs de la reorganitzaci de l orde (1317) s hi va afegir la comunitat del priorat de Comberoumal, amb la finalitat d enfortir-lo. Ms endavant va passar a estar sota protecci reial, per al segle XVI era en plena decadncia i amb priors comendataris. El 1631 tenia un nic religis, a comenament del segle XVIII els dos nics membres de la comunitat es van veure obligats a vendre alguns bns per la seva subsistncia.

El 1772, quan fou dissolt l orde, la propietat va passar al captol de la catedral de Lodeva. Amb la Revoluci passa per la subhasta. Ha estat en mans particulars des de llavors, i des del 1957 s han encarregat de la seva restauraci.
 
Els edificis.

Esglsia.
L esglsia s l edifici principal i ms antic del priorat. D acord amb les normes de l orde s d una extrema senzillesa, una nica nau, petita i estreta, sense cap mena de decoraci, nicament una motllura a la part superior dels murs, on arrenca la volta lleugerament apuntada. T dues portes, una als peus de la nau i la segona, lateral, que comunica amb el claustre. Una tercera porta es va obrir al segle XIX. L absis s semicircular, amb tres grans finestrals que illuminen l interior, hi ha un altre finestral sobre la porta principal. T un petit campanar, del segle XIII o XIV.

El claustre.
Adossat a l esglsia, s de planta quadrada amb pilastres als vrtexs. Al centre de cada costat hi ha una altra pilastra i entre elles dues columnes geminades, amb capitells, molt simples. s del segle XIII.

Altres dependncies conventuals.
Bsicament sn del segle XIII. A llevant del claustre i a tocar de l esglsia hi ha un passads que porta al cementiri, que queda a tocar de l absis de l esglsia, on s han posat al descobert tombes que pertanyen a diferents poques de la vida del priorat. Al seu costat es troba la sala capitular, que al segle XIX fou unida a l adjacent  sala dels monjos  i ara s una pea nica. Una escala exterior porta al dormitori.

Al sud es trobaven el refetor i la cuina. Ara transformats en residncia dels propietaris. A ponent es troba el celler i, sobre seu, la sala destinada a allotjar els hostes. Al nord es troba l esglsia. 

Capella de Sant Michel.
Capella fundada el 1335, adossada a l esglsia, per sense comunicaci amb ella. Destinada als pocs laics que s hi acostaven i a les dones, que tenien prohibida l entrada al recinte monstic.


Bibliografia.
 Robert Saint-Jean. Prieurs grandmontains de l Hrault. Archologie du Midi Mdival. Montpeller, 1988 ;

Enllaos externs.
  Sant Michel de Grandmont;
  El claustre del priorat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299629" title="Nikolaus Pevsner" nonfiltered="3579" processed="3574" dbindex="118605">
Nikolaus Pevsner (1902 - 1983) va ser un crtic  d'arquitectura alemany. Es va formar a les Universitats de Leipzig,  Munich, Berln i Frankfurt. La seva primera ocupaci, conservador auxiliar de la Galeria de Dresden, la va realitzar entre 1924 i 1928, duent a terme posteriorment un crrec com a professor d'Histria de l'Art i d'Arquitectura a la Universitat de Gttingen, des de 1929 a 1933.

Durant el perode de la seva estana a aquesta Universitat, Pevsner va dur a terme les seves primeres investigacions sobre l'etapa precedent a la formaci del Moviment Modern, tema sobre el qual va pronunciar un discurs el 1930.

Es va traslladar a Gran Bretanya i va publicar, el 1936, el seu primer assaig: Pioneers of Modern Movement from William Morris to Walter Gropius, primera temptativa coherent d'allar la lnia de pensament desencadenadora de l'arquitectura moderna. Amb aquesta obra, Pevsner rebutjava l'idea, fina aquell moment acceptada, que considerava com a precursors del Moviment Modern a les obres enginyerals del segle XX o els assajos figuratius dels pintors, demostrant un origen a partir d'una concepci moral i intellectual plantejada per primer cop per l'arquitecte noucentista W. Morris, a la que se li van unir successivament les obres dels enginyers, les experincies figuratives dels pintors i les aportacions dels arquitectes de avantguarda entre 1890 i 1914. Aquesta publicaci va  assentar les bases necessries per donar un  marc histric seris a les conclusions sobre el Moviment Modern.

El 1937, amb la publicaci d'un altre assaig: An Inquiry into Industrial Art in England, va profunditzar en el coneixement del moviment per la reforma de les arts aplicades, trobant de nou com a precursor a Morris. Aquesta obra va tenir una influncia directa en la formaci de la nova arquitectura anglesa, en la qual va introduir un ampli coneixement del moviment europeu.

Va ensenyar Belles Arts a la Universitat de Cambridge (1949-1955) i va treballar com a ajudant al St. John College entre 1950 i 1955. El 1967 es va retirar de la seva ocupaci com a professor al Birbeck College, de la Universitat de Londres, en la qual va ser el primer professor d'Histria de l'Art. L'any de la seva retirada va ser guardonat amb la medalla d'or del Royal Institute of British Architects.

Les seves principals publicacions constitueixen els segents llibres: Outline of European Architecture, Pioneers of Modern Design,  The Englishness of English Art i volums a la serie Buildings of England, a ms de la seva feina com a director de la Pelican History of Art. Mostra un inters especial la seva collaboraci amb l'arquitecte Carlos Ral Villanueva (1900-1975), en la projecci de la ciutat universitria de Caracas, realitzada entre els anys 1944 i 1946, i completada al llarg dels anys cinquanta.

 Bibliografia .
ISBN 84-206-5116-8 - Diccionario de arquitectura (Alianza Editorial, S.A., 1980).
ISBN 84-252-1161-1 - Estudios sobre arte, arquitectura y diseo (Editorial Gustavo Gili, S.A., 1983).
ISBN 84-252-0915-3 - Historia de las tipologas arquitectnicas (Editorial Gustavo Gili, S.A., 1980). ;
ISBN 84-252-0344-9 - Los orgenes de la arquitectura moderna y del diseo, (Editorial Gustavo Gili, S.A., 1969). ;
ISBN 84-252-0620-0 - Los orgenes de la arquitectura moderna y del diseo, (Editorial Gustavo Gili, S.A., 1978).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299632" title="Lle europeu" nonfiltered="3580" processed="3575" dbindex="118606">


El lle europeu (Panthera leo europaea) s una subespcie de lle, actualment extingida, que vivia a Europa. Aquests lleons normalment estan considerats lleons asitics (Panthera leo persica), encara que alguns experts creuen que s una subespcie diferent: el lle europeu (Panthera leo europaea).
 
Es creu que van ser lleons asitics que van viure a l'Europa mediterrnia, per tamb hi ha proves de qu fos una subespcie originaria d'Europa ja que en els cascs de la Repblica romana hi havien gravats lleons sobre un escut de la ciutat de Roma, molt abans de la seva expansi pel nord d'frica i als Balcans.

 Distribuci i extinci .

El lle europeu va viure a la Pennsula Ibrica, al sud de Frana, a Itlia i als Balcans (on els filsofs grecs van descriure el lle abans de fer expedicions per l'Orient prxim).

El lle europeu caava urs, bisons europeus, ants i crvols. El lle europeu va ser caat fins a la seva extinci per romans, grecs i macedonis. Els ltims lleons europeus van viure a la provncia romana d'Acaya (Grcia) d'on van desaparixer entre el 80dC-100dC.

 Vegeu tamb .
 Lle ;
 Lle asitic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299643" title="Aranaratxe" nonfiltered="3581" processed="3576" dbindex="118607">

Aranaratxe (castell Aranarache) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Est situat entre els municipis de Larraona i Eulate. El nom potser prov del basc (h)aran aratz, vall bella; d'altres creuen que v d' (h)aran atze que significa fons de la vall. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299648" title="Eulate" nonfiltered="3582" processed="3577" dbindex="118608">

Eulate s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Est situat entre Aranaratxe i Ameskoabarren.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299650" title="Larraona" nonfiltered="3583" processed="3578" dbindex="118609">

Larraona s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Est situat entre Aranaratxe i Harana (laba), i t al sud la Serra de Santiago de Lokiz.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299651" title="Metauten" nonfiltered="3584" processed="3579" dbindex="118610">

Metauten s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord i est amb Alln, al sud amb Iguzkitza i a l'oest amb Murieta. Est format pels concejos de:



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299653" title="Lana" nonfiltered="3585" processed="3580" dbindex="118611">

Lana s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Ziga i Mendaza. Est format pels concejos de:

 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299654" title="Batalla de Lopera" nonfiltered="3586" processed="3581" dbindex="118612">
La Batalla de Lopera, a la provncia de Crdova, per a prop de la de Jan, fou una de les ms cruentes de la Guerra Civil espanyola. Tingu lloc entre els dies 27 i 29 de desembre del 1936 i hi van morir aproximadament 500 combatents, uns 300 de les files republicanes -amb forta presncia de brigadistes internacionals- i uns 200 revoltats franquistes.

En l'atac insistent de diversos batallons de les Brigades Internacionals a l'anomenat Cerro del Calvario, hi perderen la vida els britnics Ralph Fox, el dia 27 de desembre i el poeta John Cornford, el 28.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana web dedicada a la batalla ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299672" title="Nazar (Navarra)" nonfiltered="3587" processed="3582" dbindex="118613">

Nazar s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord i oest amb Mendaza, al sud amb Mirafuentes i Torralba del Ro i a l'oest amb Harana (laba).

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299674" title="Guadalop" nonfiltered="3588" processed="3583" dbindex="118614">

El Guadalop (nom en catal i aragons; Guadalope en castell) s l'afluent ms llarg del marge dret de l'Ebre; amb una longitud de 160 km i una superfcie de conca hidrogrfica de 3.890 km aproximadament, s el riu ms regulat d'Arag. T al seu curs els embassaments de Santolea, Calanda i Civan, a Casp; aix com La Estanca d'Alcanys i l'embassament de Berge, al seu afluent Guadalopillo. Els seus afluents sn, pel marge dret, el Bergantes, el Fortanet, el Bordn i el Mesqu, i per l'esquerra l'Aliaga i el Guadalopillo.

Neix a la serra de Gdar, prop de les poblacions de Villarroya de los Pinares i Miravete de la Sierra, a la provncia de Terol. Al final del seu recorregut aporta un cabal a l'Ebre de 265 hm l'any aproximadament.

 Embassaments .
En l'actualitat els recursos estan regulats principalment per sis embassaments: Aliaga, a la capalera del riu Guadalop (0,9 hm d'embassament til); Calanda (54,30 hm) i Santolea (52,60 hm) al curs mitj, i Casp (81 hm) al curs baix. Al riu Guadalopillo es troba l'embassament de Gallipun (16 hm), al municipi de Berge, i finalment l'embassament de La Estanca d'Alcanys (7 hm), que rep les aiges del Guadalop a travs d'un canal.

 Estat dels embassaments .
Estat de l'embassament de Santolea;
Estat de l'embassament de Calanda;
Estat de l'embassament de Casp;
Estat de l'embassament d'Alcanys;

 Enllaos externs .
El Guadalop ;
Vedat esportiu de pesca ;
Regadius ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299675" title="Mendaza" nonfiltered="3589" processed="3584" dbindex="118615">

Mendaza s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Lana, a l'est amb Antzin, Piedramillera i Sorlada; al sud amb Desojo i Mus; i a l'oest amb Mirafuentes i Ziga. Est format pels concejos de:


 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299678" title="Antzin" nonfiltered="3590" processed="3585" dbindex="118616">

Antzin s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita a l'est amb Murieta, al sud amb Legaria i Piedramillera i a l'oest amb Mendaza. Est formada pels concejos d'Antzin i  Mendilibarri.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299683" title="Floriana Football Club" nonfiltered="3591" processed="3586" dbindex="118617">

El Floriana Football Club s un club de futbol de la ciutat de Floriana, Malta.

 Histria .
El Floriana Football Club fou fundat l any 1894, i juntament amb el St. George's FC, s un dels dos clubs ms antics de Malta. El seu sobrenom, els irlandesos, i els seus colorls, verd i blanc, foren adoptats desprs d un partit enfront els Royal Dublin Fusiliers el 1905, que estaven estacionats a l illa durant aquells anys. Entre el 1894 i el 1905 els seus colors eren el verd i el vermell, quarterats a la samarreta, amb pantalons negres.

 Palmars .
Entre 1900 i avui (a maig de 2008) el Floriana FC ha guanyat 103 ttols.
Lliga maltesa de futbol 25 : 1909-10, 1911-12, 1912-13, 1920-21, 1921-22, 1924-25, 1926-27, 1927-28, 1928-29, 1930-31, 1934-35, 1936-37, 1949-50, 1950-51, 1951-52, 1952-53, 1954-55, 1957-58, 1961-62, 1967-68, 1969-70, 1972-73, 1974-75, 1976-77, 1992-93;
Primera divisi maltesa de futbol 1985/86;
MFA Knock-Out Competitions (25):;
National Ground Cup (MFA Cup) 1910-11;
Gaelic Whisky Cup (MFA Cup) 1912-13;
Cousis Shield 1921-22, 1922-23, 1930-31;
Empire Sports Ground Cup (MFA Cup) 1927-28, 1928-29;
Copa maltesa de futbol/FA Trophy (18) 1937-38, 1944-45, 1946-47, 1948-49, 1949-50, 1952-53, 1953-54, 1954-55, 1956-57, 1957-58, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1971-72, 1980-81, 1992-92, 1993-94;
Supercopa maltesa de futbol (1) 1992-93;
Cassar Cup (10) 1920-21, 1922-23, 1935-36, 1936-37, 1949-50, 1951-62, 1952-53, 1953-54, 1957-58, 1960, 61;
Independence Cup (7) 1966-67, 1968-69, 1972-73, 1975-76, 1977-78, 1978-79;
Sons of Malta Cup (6) 1967-68, 1968-69, 1973-74, 1975-76, 1976-77, 1977-78;
Super 5 Cup (4) 1993-94, 1994-95, 1995-96, 1997-98;
Testaferrata Cup (3) 1975-76, 1976-77, 1977-78;
Schembri Shield (3) 1952-53, 1953-54, 1954-55;
Scicluna Cup (3) 1958-59, 1961-62, 1962-63;
Poppy Day Fund Cup (3) 1952-53, 1.953-54, 1954-55;
Christmas Cup (2) 1968-69, 1969-70;
Malta Playing Field Association Shield - MPFA (2) 1951-52, 1953-54;
Partisans Cup (1) 1909;
Amateurs Cup (1) 1911;
Mtarfa Cup (1) 1912;
Prince of Wales Cup (1) 1921;
Malaya Congress Cup (1) 1924;
Marian Congress Cup (1) 1949;
Infantile Paralysis Cup (1) 1953;
Lowenbrau Cup (1) 1993-94;
MFA Centenary Commemorative Cup (1) 2000;

 Enllaos externs .
Floriana F.C. web oficial;
Floriana F.C. Supporters Club;
Malta Football League;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299686" title="Piedramillera" nonfiltered="3592" processed="3587" dbindex="118618">

Piedramillera s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Mendaza i Antzin, al sud amb Sorlada, a l'oest amb Mendaza i a l'est amb Legaria i Etaio.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299693" title="Sliema Wanderers Football Club" nonfiltered="3593" processed="3588" dbindex="118619">

L'Sliema Wanderers Football Club s un club malts de futbol de la ciutat d'Sliema.

 Histria .
1909 : Fundaci com a Sliema Wanderers FC ;
1918 : Rebatejat Sliema Amateurs ;
1919 : Rebatejat Sliema Wanderers FC ;
1939 : absorci del Sliema Rangers FC ;
1944 : Rebatejat Sliema Athletic ;
1945 : Rebatejat Sliema Wanderers FC ;

 Jugadors destacats .
 Dean Edwards (1993-1994) ;
 Carl Saunders (1994-1995) 18 goals;
 Michael Mifsud (1997-2001) 60 goals;
 Carmel Busuttil (1994-2001) 64 goals;
 Gary Clark (1987-1989) ;
 Aleksandar Madzar (2006-2008);

 Palmars .
Lliga maltesa de futbol (26): 1919-20, 1922-23, 1923-24, 1925-26, 1929-30, 1932-33, 1933-34, 1935-36, 1937-38, 1938-39, 1939-40, 1948-49, 1953-54, 1955-56, 1956-57, 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1970-71, 1971-72, 1975-76, 1988-89, 1995-96, 2002-03, 2003-04, 2004-2005;

FA Trophy (19): 1935, 1936, 1937, 1940, 1946, 1948, 1951, 1952, 1956, 1959, 1963, 1965, 1968, 1969, 1974, 1979, 1990, 2000, 2004;
Division 1: 1983-84;
Supercopa maltesa de futbol: 1996, 2000;
Lwenbru Cup: 1999, 2001, 2002;
Super 5 Cup: 1990-91, 2001-02, 2003-04;
Cassar Cup: 1923-24, 1924-25, 1933-34, 1934-35, 1937-38, 1938-39, 1945-46, 1955-56, 1956-57, 1959-60, 1966-67;
Scicluna Cup: 1949-50, 1950-51, 1953-54, 1954-55, 1955-56, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1965-66;
Cousis Shield: 1917-18, 1919-20, 1923-24, 1925-26;
Christmas Cup: 1966-67, 1967-68, 1970-71;
Independence Cup: 1964-65, 1969-70, 1971-72, 1973-74, 1981-82;
Testaferrata Cup: 1964-65, 1974-75;
MFA Cup: 1931-32;
Sons of Malta Cup: 1972-73, 1979-80;
Euro Cup: 1982, 1987, 1990, 2004, 2005;
Christmas Tourney Cup: 1936-37, 1948-49;
Schembri Shield: 1955-56, 1957-58;
Empire Sports Ground Cup: 1923-24;
MFA League Cup: 1965-66, 1969-70, 1978-79, 1984-85;
MPFA Shield: 1954-55;

 Enllaos externs .
Sliema Wanderers F.C web oficial ;
Sliema Wanderers F.C Nursery web ;
Sliema Wanderers F.C Fanzine ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299696" title="Allo" nonfiltered="3594" processed="3589" dbindex="118620">

Allo s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita amb els municipis de Lern, Sesma i Deikaztelu. s compost dels barris de Pozarrn, Calvario, El Raso, Catanga, La Paz i Garchena.

 Demografia .

Histria. 
Allo va ser, almenys des del segle XI, lloc de senyoria nobiliria. Cap a 1064, San IV de Navarra va fer lliurament del monestir de San Miguel a l'abadia d'Irache, i ms endavant l'abadia va rebre tamb diversos collazos i un mol en la vila. A principis del segle XII, Allo va formar part, juntament amb Aranaz, de la tinena regida per San Fortuones. En 1448 el prncep Carles de Viana va inscriure la vila al concejo de Lern, al que va pertnyer fins a la reforma liberal del segle XIX. Durant la segona meitat del XIX i principis del XX, Allo va veure progressar la seva economia, i cap a 1920 comptava amb una gran fbrica de farines, una destiladora d'alcohols i anisats i un hospital. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299700" title="Valletta Football Club" nonfiltered="3595" processed="3590" dbindex="118621">

El Valletta Football Club s un club malts de futbol de la capital del pas, Valletta. 

 Histria .
El Valletta Football Club va ser fundat l any 1943, com a resultat de la fusi de Valletta Prestons i Valletta St. Paul's, i s l hereu del desaparegut Valletta United (1904 - 1932), que havia guanyat dos ttols de lliga abans de la Segona Guerra Mundial. Tamb exist el Valletta City (1934).

 Palmars .
Lliga maltesa de futbol: 19;
 1914/15* 1931/32* 1944/45 1945/46 1947/48 1958/59 1959/60 1962/63 1973/74 1977/78 1979/80 1983/84 1989/90 1991/92 1996/97 1997/98 1998/99 2000/01 2007/08;
 * com a Valletta United ;

Copa maltesa de futbol: 11 ;
 1959/60 1963/64 1974/75 1976/77 1977/78 1990/91 1994/95 1995/96 1996/97 1998/99 2000/01;

MFA Super Cup: 6 ;
 1989/90 1994/95 1996/97 1997/98 1998/99 2000/01;

Lwenbru Cup: 6 ;
 1993/94 1994/95 1995/96 1996/97 1997/98 2000/01 ;

Super 5 Lottery Tournament: 4 ;
 1992/93 1996/97 1999/00 2000/01 ;

Centenary Cup: 1 ;
 2000 ;

MFA Malta Cup: 1 ;
 1943/44;

Cassar Cup: 4 ;
 1943/44 1958/59 1965/66 1967/68;

Cousis Shield: 2 ;
 1914/15* 1920/21*;
 * com a Valletta United ;

Coronation Cup: 1 ;
 1953/54;

Scicluna Cup: 2 ;
 1960/61 1963/64;

Sons of Malta Cup: 2 ;
 1974/75 1978/79;

Independence Cup: 3 ;
 1974/75 1979/80 1980/81;

Testaferata Cup: 1 ;
 1979/80;

Euro Cup: 3 ;
 1983/83 1987/88 1989/90;

BetFair Cup: 1 ;
 2008 vs Juventus;

 Enllaos externs .
Valletta FC web oficial;
Valletta FC Nursery web;
Valletta FC Fanzine;
White Warriors - Valletta Ultras;
Valletta Supporters Forum - V-Blood;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299704" title="Arellano" nonfiltered="3596" processed="3591" dbindex="118622">

Arellano s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Est situat entre Arroitz i Deikaztelu.

 Demografia .


Personatges clebres .
Fortunato Aguirre Luquin (1893-1936): Alcalde d'Estella i co-fundador d'Osasuna.
Juan Ramrez de Arellano (Segle XIV): Senyor d'Arellano i de la Solana. Reb el Senyoria de Cameros el 1366 per ajudar Enric II de Castella. ;
Julia Juaniz (1956- ): Montadora cimematogrfica.
Pablo Rodrguez Gonzlez (1900-???): Religis i escriptor;

Sant Veremon: Abat del monestir de Santa Mara la Real d'Iratxe o Iratxe, des de 1056 aa 1098). Patr del Cam de Santiago a Navarra. Se celebra el 8 de mar.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299705" title="Oltza" nonfiltered="3597" processed="3592" dbindex="118623">


Oltza s un municipi de Navarra. T 1.535 habitants i 40,7 km d'extensi. El nom oficial del municipi s Cendea de Olza/Oltza Zendea, i est composat per diverses localitats constituides en consell:Arazuri, Artazcoz, Asiain, Ibero, Izcue, Izu, Lizasoain, Olza i Ororbia.

La capital s Ororbia, que est situada a uns 10 km. de Pamplona.

 Concejos .

La Oltza Zendea est formada acualment pels segents 9 pobles, que tenen el rang de concejos:

 Arazuri: 376 habitants.
 Artzcoz: 29 habitants.
 Asiin: 153 habitants.
 Ibero: 215 habitants.
 Izcue: 73 habitants.
 Izu: 30 habitants.
 Lizasoin: 75 habitants.
 Olza: 51 habitants.
 Ororbia: 533 habitants.

Persones clebres nascudes en aquest municipi.
Evaristo de Churruca y Brunet (Yzu, 1841 - Bilbao, 1917). Enginyer.
Juan Martnez de Irujo Goi (Ibero 1981). Pilotari.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299706" title="Gales Maria Sforza" nonfiltered="3598" processed="3593" dbindex="118624">

Gales Maria Sforza ( en itali: Galeazzo Maria Sforza ) ( Fermo, Estats Pontificis 1444 - Mil, Ducat de Mil 1476 ) fou el duc de Mil entre 1466 i 1476.

Membre de la famlia Sforza, els governants de Mil, famosos com a patrocinadors de les arts i la msica, Gales Maria va ser conegut per dur una vida luxuriosa i per la seva tirania i crueltat.

Orgens familiars.
Va nixer el 24 de gener de 1444 a la poblaci de Fermo, situada en aquells moments al Estats Pontificis i que avui en dia forma part de la regi de Marques, sent el fill gran del duc Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. Fou nt per lnia paterna de Muzio Sforza i Llcia da Torsano, i per lnia materna de Felip Maria Visconti i Agns del Maino. Fou germ de Llus Maria Sforza i cunyat d'Alfons II de Npols.

Reputaci. 
Gales Maria, tot i el seu amor per la msica, s tamb recordat per tenir un costat cruel. Notable faldiller, sovint compartia les seves conquestes amb els seus cortesans una vegada se n'havia cansat d'elles. Aix mateix se li atribueix un carcter cruel envers als seus enemics i detractors. 

Npcies i descendents.
Es cas el 1466 amb Dorotea Gonzaga, filla de Llus III de Mntua i Barbara de Hohenzollern. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 9 de maig de 1468 a la ciutat de Mil amb Bonna de Savoia, filla del duc Llus I de Savoia i Anna de Lusignan. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Gales Sforza (1469-1494), duc de Mil;
Ermes Sforza (1470-1503), marqus de Tortona;
Blanca Maria Sforza (1472-1510), casada el 1474 amb Filibert I de Savoia i el 1494 amb Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic;
Anna Sforza (1473-1497), casada el 1491 amb Alfons I d'Este;

Tingu diversos fills illegtims, entre els quals destaca:
Caterina Sforza (1463-1509), casada el 1497 amb Joan de Mdici;

Mecenatge.

Gales Maria fou un gran protector de la msica, sota la seva direcci, finanament econmic i estmul la seva capella va crixer fins a convertir-se en un dels conjunts musicals ms famosos i significants del moment. Compositors del nord d'Europa, especialment els de l'escola francoflamenca, pertanyents avui en dia als Pasos Baixos van cantar a la seva capella i van escriure misses, Motets i msica secular per a ell. Algunes de les figures associades amb la capella Sforza sn Alexander Agricola, Johannes Martini, Loyset Compre i Gaspar van Weerbeke.

No obstant aix, la majoria dels cantants de la capella van fugir desprs de l'assassinat de Gales, assentant-se en qualsevol altre lloc. A causa de aix, aviat es va donar un auge en els estndards musicals en altres ciutats, com pot ser a Ferrara. 

Assassinat.

Hi va haver tres principals involucrats en la seva mort, ocorreguda el 26 de desembre de 1476 a Mil: Carlo Visconti, Gerolamo Olgiati i Giovanni Andrea Lampugnani, tots ells oficials amb alts crrecs a la cort milanesa. Lampugnani descendia de la noblesa milanesa i s reconegut com el cap de la conspiraci. Els seus principals motius estaven basats en una disputa per unes terres, en la qual Gales va fallar a l'intervenir fent que la famlia Lampugnani perds propietats considerables. Visconti i Olgiate, per la seva part, tamb es van enemistar amb el duc, el primer per les seves idees republicanes idealistes i el segon per honor familiar. 

Desprs d'estudiar curosament els moviments del Duc, els conspiradors van fer el seu moviment el dia de Sant Esteve de 1476. Amb el suport d'uns trenta amics, els tres homes van esperar a l'esglsia de Sant Esteve de Mil que el duc assists a la missa. Quan va arribar, Lampugnani es va agenollar davant ell i van intercanviar diverses paraules. De cop i volta, es va incorporar i el va apunyalar a l'engonal i al pit, sent posteriorment apunyalat tamb per Olgiati, el Visconti i un servent de Lampugnani. 

Gales Maria va morir en qesti de segons, i tots els assassins van escapar precipitadament de l'escena, exceptuant Lampugnani, que si b inicialment s'amag a l'esglsia posteriorment fou assassinat. A pesar que el cadver del duc va ser retirat de l'esglsia immediatament, no va trigar a caure en possessi de les masses, que el van arrossegar pels carrers, apallissant-lo fins que va ser penjat, de cap per avall. L'endem fou baixat d'on era i fou decapitat en un acte simblic, li van tallar la m dreta, la van cremar i van exhibir el seu cos. 

Malgrat la reacci pblica inicial, el govern de la ciutat va repartir justcia, que no va trigar en veure's encoratjada pel propi poble. Els conspiradors no van pensar massa en les repercussions del seu crim, i van ser capturats en pocs dies. Visconti i Olgiati van ser executats, aix com el servent de Lampugnani que havia participat en l'assassinat, en una cerimnia pblica que va concloure amb l'exposici dels cossos com a advertiment als dems. 

L'evidncia de les confessions dels conspiradors indic que l'assassinat va ser promogut per l'humanista Cola Montano, que havia abandonat Mil mesos abans i que guardava rancor a Gales per haver rebut una pallissa pblica uns anys abans.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299709" title="Birkirkara Football Club" nonfiltered="3599" processed="3594" dbindex="118625">

El Birkirkara Football Club s un club malts de futbol de la ciutat de Birkirkara.

 Histria .
El Birkirkara FC va ser fundat el 1950, tot i que no fou fins a finals dels anys 90 que el club se situ al mxim nivell del futbol malts. El club fou resultat de la fusi dels clubs Birkirkara United i Birkirkara Celtic, que tenien les seves arrels vers el 1916. L'any 1994 es fusion amb el Luxol SC St. Andrew's, formant el Birkirkara Luxol FC, fusi que noms dur dos anys.

El Birkirkara s un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Clubs.


 Palmars .
Lliga maltesa de futbol: 2;
 2000, 2006;

Copa maltesa de futbol: 3;
 2002, 2003, 2005;

Supercopa maltesa de futbol: 5;
 2002, 2003, 2004, 2005, 2006;

MFA Lwenbru Cup: 2;
 1999, 2004;

MFA Trophy: 3;
 1999, 2003, 2006;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Official website;
Birkirkara Ultras Official Website;
Malta Ultras Project;
Birkirkara F.C. Fanzine Maltese Football;
BBC;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299711" title="Cintur de Ferro de Bilbao" nonfiltered="3600" processed="3595" dbindex="118626">

El  Cintur de Ferro de Bilbao fou un sistema de fortificaci format per tnels, bnkers i trinxeres que es va construir durant la Guerra Civil Espanyola a travs de la costa i les muntanyes que envolten Bilbao (Gaztelumendi, Artxanda, etc.).

El setembre del 1936, lEuzko Gudarostea (exrcit dirigit pel recentment format Govern basc de Jos Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidels a la Repblica) es mantenia davant les tropes de Mola tan sols a Biscaia i a la zona oest de Guipscoa. Per a tractar d'evitar la caiguda de Biscaia en mans dels revoltats, el Govern basc va fer bastir el denominat Cintur de Ferro, una lnia defensiva esttica, destinada a la defensa de Bilbao, seguint les instruccions del general Alberto de Montaud y Noguerol, l'eficcia del qual ha estat elogiada per uns i criticada per uns altres.

De totes maneres, com a concepci militar, responia a l'estratgia de defensa esttica procedent de l'alt comandament francs durant la Primera Guerra Mundial, compartida llavors per la majoria dels Estats Majors.

En la seva construcci van participar tretze arquitectes, dotze enginyers industrials, dos enginyers de mines, un enginyer agrnom, tres aparelladors i setze contractistes, coordinats pel capit d'Enginyers Alejandro Goicoechea, futur inventor del Talgo i el seu ajudant el capit Pedro Murga.

Van ser precisament els propis encarregats del disseny els qui, amb la seva traci, van fer possible el seu fracs. Murga i Anglada van ser afusellats desprs de ser descoberts intentant lliurar plnols a agents rebels. El monrquic Goicoechea va aconseguir passar les lnies, enduent-se tots els plnols i la informaci de l'entramat defensiu, que va lliurar als atacants.

D'aquesta forma, els comandaments del bndol nacional van poder saber que en el sector del mont Gaztelumendi, el cintur possea una sola lnia de defensa, per la qual cosa l'ofensiva definitiva, un mes desprs, es va portar a terme per aquest tram. Les tropes franquistes van llanar un potent atac, amb el suport dels avions, que va desfer les defenses bilbanes, de manera que el 19 de juny del 1937, Bilbao va caure en mans franquistes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299715" title="Fortunato Aguirre Luquin" nonfiltered="3601" processed="3596" dbindex="118627">
Fortunato Aguirre Luquin (Arellano, Navarra, 1893 - Pamplona, 29 de setembre de 1936) va ser un poltic nacionalista basc. Va ser un dels fundadors de l'Osasuna, alcalde d'Estella pel Partit Nacionalista Basc i membre del Napar Buru Batzar, la junta directiva del PNB a Navarra, presidida llavors per Jos Agerre. Tamb va ser el fundador de la ikastola d'Estella. 

Va presidir la trobada d'alcaldes nacionalistes bascos de les provncies basconavarreses a Estella on es va elaborar l'Estatut d'Estella de 1931. En els mesos anteriors a la revolta militar que donaria origen a la guerra civil va tenir coneixement de les intencions del governador militar de Navarra, el general Mola, i fins i tot que en al monestir d'Iranzu havia amagat un arsenal d'armes i es portaven a terme reunions entre els conspiradors, de la qual cosa va avisar repetidament al Govern de la Repblica. Tamb va tenir coneixement de la reuni que, el 16 de juliol de 1936, va tenir lloc al monestir d'Iratxe entre el general Mola i el general Batet, general en cap de la VI Divisi Orgnica de Burgos, per iniciativa d'aquest ltim, en la qual va tractar d'esbrinar si Mola estava implicat en la conspiraci que s'estava preparant i fins i tot li va demanar la seva paraula d'honor que no anava a revoltar-se. Aguirre arribaria a parlar per telfon amb el president del Govern, Casares Quiroga, el qual li va ordenar que no hi fes res. Poc desprs va tenir lloc l'aixecament, fou capturat el mateix 18 de juliol pels revoltats, condut fins a les proximitats de Pamplona i afusellat el 29 de setembre de 1936. El seu personatge es va recollir en la pellcula "El Sueo de To Sebas"

 Referncies .

 Enllaos externs . 
Entrada de Fortunato Aguirre a l'Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi".
Homenatge als 70 anys de la seva mort.

 Vegeu tamb .
 Vctimes de la Guerra Civil a Navarra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299716" title="Fundaci Rafael Benet" nonfiltered="3602" processed="3597" dbindex="118628">
La Fundaci Rafael Benet neix el 1989 per tal de divulgar l'obra del pintor, crtic i tractadista d'art Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 1889 - Barcelona, 1979).

El 1991 va publicar la tesi doctoral d'Alcia Surez Un estudi sobre Rafael Benet. Des del 1998 ve editant uns Quaderns Rafael Benet, de periodicitat semestral, dels quals a data d'avui, gener de 2009, se'n porten publicats 21. El 1994 va actualitzar el catleg raonat de l'obra pictrica de Rafael Benet i des del 2006 edita les Crniques d'Art a La Veu de Catalunya que Benet va escriure per a aquell diari, de les quals s'han publicat 3 volums, corresponents als anys 1930 a 1936.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299719" title="Festival Temporada Alta de Girona" nonfiltered="3603" processed="3598" dbindex="118629">
El Festival Temporada Alta de Girona s un festival de teatre que es derenrotlla des de l'any 1991 a la ciutat de Girona durant la tardor. El festival est organitzat pels Ajuntaments de Girona i de Salt, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Girona. La direcci artstica crrer a crrec de Bit Produccions.

L'any 2005 la Generalitat de Catalunya va signar un conveni de collaboraci amb l'organitzaci perqu aquest festival esdevingus el Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299720" title="Arroitz" nonfiltered="3604" processed="3599" dbindex="118630">

Arroitz (castell Arrniz) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al sud amb Sesma, a l'est amb Arellano i Deikaztelu i a l'oest amb Lukin, Barbarin i Los Arcos.

 Demografia .

 Histria . 
Aquesta vila ha estat senyoria nobiliria, i ja apareix documentada en el segle XI com una tinena o possessi a crrec de Lope Fortuones i Fortn Lpez. Va passar desprs a ser domini directe del rei, que en 1342 es va comprometre a no alienar-la. Alguns anys desprs, en 1397, Carles III va fer donaci hereditria de la seva pecha i les seves rendes a favor de Carles de Beaumont. A la fi del segle XIV, Arroitz va sofrir una despoblaci momentnia a causa de la gran pesta de 1348, una epidmia que va reduir la poblaci considerablement i tamb una de les guerres amb Castella que va tenir lloc trenta anys desprs. Desprs d'haver format part de la Solana durant la Baixa Edat Mitjana, en 1553 la vila apareix com part del Comtat de Lern. Des de 1647 va estar integrada en la vall de Santesteban de la Solana, del que va intentar desvincular-se des de 1828 i no ho va aconseguir fins a 1845.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299722" title="Paola Hibernians Football Club" nonfiltered="3605" processed="3600" dbindex="118631">


El Paola Hibernians Football Club s un club malts de futbol de la ciutat de Paola.

 Histria .
El club t les seves arrels l any 1922 i representava el Partit Constitucional de Gerald Strickland. El seu nom era Constitutionals FC i s afili a la lliga amateur. Desprs de guanyar la lliga el 1930/31, els directors del club decidiren convertir-lo en professional i afiliar-se a la lliga de la MFA, adoptant el nou nom d'Hibernians FC.

 Colors .
Els tradicionals colors del club sn el blanc i el negre. El segon uniforme s el groc i negre, mentre que el tercer s porpra.


 Palmars .
Lliga maltesa de futbol:                  9;
 1961, 1967, 1969, 1979, 1981, 1982, 1994, 1995, 2002;

Copa maltesa de futbol:                              8;
 1962, 1970, 1971, 1980, 1982, 1998, 2006, 2007;

Euro Challenge Cup:                       1;
 2006/07;

Quad. Tournament:                         1;
 2005/06;

Supercopa maltesa de futbol:                        2;
 1993/94, 2006/07;

Independence Cup:                         3;
 1967/68, 1968/69, 1970/71;

Cassar Cup:                               2;
 1961/62, 1962/63;

Sons Of Malta Cup:                        3;
 1969/70, 1970/71, 1971/72;

Testaferrata Cup:                         3;
 1977/78, 1978/79, 1980/81;
 
Olympic Cup:                              1;
 1962/63;
 
Schembri Shield:                          1;
 1961/62;

 Jugadors destacats .
 Robert Docherty (1995-96) ;
 David Carabott;
 Karl Zacchau;
 George Lawrence;
 Charles Scerri;
 Udo Nwoko;
 Andre Schembri;

 Presidents .


  Enllaos externs  .
Paola Boys Hibs Ultras;
Web oficial;
Hibernians F.C. Fanzine;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299727" title="Barbarin" nonfiltered="3606" processed="3601" dbindex="118632">

Barbarin s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita amb els municipis d'Arroitz, Lukin, Villamayor de Monjardn i Los Arcos.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299728" title="Festival Shakespeare de Santa Susanna" nonfiltered="3607" processed="3602" dbindex="118633">
El Festival Shakespeare de Santa Susanna s un festival de teatre que se celebra anualment  i des de 2003 a la Masia de Can Rats de Santa Susanna, Maresme. Tots els espectacles que es programen giren a l'entorn de la figura del dramaturg angls, ja siguin representacions d'obres seves com adaptacions, versions o reescriptures. El seu director artstic s l'escengraf Paco Azorn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299730" title="Priorat de Comberoumal" nonfiltered="3608" processed="3603" dbindex="118634">
El priorat de Comberoumal est situat a la comuna de Saint-Beauzly (occit: Sent Bausli), al departament francs de l Avairon. Pertanyia a l orde monstic dels grandmontans (o grammontesos) fundat al voltant de 1076 per sant Esteve de Thiers, basant-se en les regles de sant Benet, de sant Agust i en l austeritat. Aquesta austeritat va fer que els mxims dirigents dels seus centres fossin priors, no van tenir abats fins que Joan XXII els va reformar.

Histria.
La cella de Comberoumal fou fundada pels comtes de Rods (Avairon) abans del 1189. Poc desprs, el 1193, Alfons el Cast els va donar uns molins per la seva subsistncia, donaci confirmada pel seu fill Pere el Catlic, que a ms li va oferir protecci (1206). El 1289 la comunitat va vendre els molins per adquirir-ne uns de ms propers, a ms de bestiar i l explotaci dels boscos.

Consta que el 1285 la comunitat tenia quatre membres i que el 1317 (quan es va reformar l orde) el lloc fou unit amb el priorat de Sant Michel de Grandmont.

Al segle XV el cenobi va patir destrosses efectuades pels soldats mercenaris que participaven a la Guerra dels Cent Anys. Tot i la seva independncia del bisbat, Franois d Estaing, bisbe de Rods, va visitar el cenobi el 1507.

Durant el segle XVII es van fer obres de restauraci, per en una visita del 1668, el lloc consta abandonat. El 1768 la comunitat tenia dos membres i a causa de la Revoluci fou venut, el 1791. El 1820 va passar a mans de la famlia que encara actualment s la propietria.

Els edificis.
Una part del complex monstic s ha restaurat i una altra continua adaptada com a residncia dels propietaris.

L edifici ms interessant s l esglsia, que seguint els costums de l orde dels grandmontans, s molt austera. Es tracta d una nau rectangular, sense decoraci, amb tres finestrals a l absis semicircular i un altre al mur del fons. Est coberta amb volta apuntada, separada dels murs per una motllura. La porta principal, tamb apuntada, t dos columnes amb capitells simples a cada banda. Una segona porta dna pas al claustre.

El claustre ha desaparegut, nicament es conserva el pati on esta situat. Al cant de llevant i a tocar de l esglsia hi ha el pas cap el cementiri, al seu costat la sala capitular, amb una faana amb tres arcades separades per columnes. Ms enll se situa el celler. Al pis superior hi havia el dormitori dels monjos.

Els edificis dels altres dos costats del claustre s utilitzen com a residncia particular.



Enllaos externs.
  Priorat de Comberoumal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299731" title="?amrun Spartans Football Club" nonfiltered="3609" processed="3604" dbindex="118635">

El  amrun Spartans Football Club s un club de futbol de la ciutat de amrun.

 Histria .
1907 : Fundaci amb el nom de Hamrun Spartans FC ;
1918 : Rebatejat Hamrun United ;
1919 : Rebatejat Hamrun Spartans FC ;
1921 : Rebatejat Hamrun Lions ;
1922 : Rebatejat Hamrun Spartans FC ;

 Palmars .
Lliga maltesa de futbol: 1914, 1918, 1947, 1983, 1987, 1988, 1991;
Copa maltesa de futbol: 1983, 1984, 1987, 1988, 1989, 1992;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Hamrun Spartans Youth Nursery web;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299735" title="Marimba" nonfiltered="3610" processed="3605" dbindex="118636">

La marimba s un instrument musical usat a Amrica, a pasos com Mxic, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala, sent considerada a ltim pas i a Nicaragua com un dels instruments ms representatius de la seva msica tpica o folklrica.

Consisteix en un paralleleppede de fusta amb una boca superior quadrangular recollida per les vores i que eixampla a la part superior i s'estreny a en la part inferior fins tancar-se en]forma piramidal. Posseeix una srie de taules primes (llengetes sonores) de diferents mides  disposades de ms gran a ms petit, excavades per la part inferior. Aquestes llengetes tenen perforacions en els seus extrems, i per aquests orificis es lliguen amb cordons que les sostenen suspeses de pitons verticals, fixes a una carcassa trapezoidal. Cada tecla t la seva prpia  capsa de ressonncia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299743" title="Cobtid" nonfiltered="3611" processed="3606" dbindex="118637">


La famlia Cobitidae agrupa peixos de fons, d'aigua dola i de cos allargat, distributs per Europa, sia i el Marroc. 

L'espcie que es troba als Pasos Catalans s la raboseta (Cobitis calderoni). 

Hbitat.

Viuen en els ambients de llacunes i palustres i, fins i tot, en els arrossars de les zones humides, malgrat que en localitats altres que les maresmes poden viure perfectament en els rius i aiges corrents. 

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 37. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Fotografies i informaci sobre aquesta famlia de peixos. ;
 La famlia Cobitidae al web de FishBase. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299744" title="Josep Masvas" nonfiltered="3612" processed="3607" dbindex="118638">
Josep Masvas (Barcelona ? - Manresa, 29 de setembre de 1774) fou mestre de capella de diverses seus a Catalunya.

La formaci musical -en cant, orgue, composici i viola- la reb de Josep Picanyol a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona. Desprs va ser mestre de capella de la Collegiata de Santa Anna de la mateixa ciutat fins l'any 1731, quan an a fer la mateixa tasca -sense passar oposicions- a la Seu de Manresa. Al cap de set anys, hi va crear el primer grup instrumental estable amb cinc ministrils, ja que abans els acompanyaments noms eren amb orgue, o amb instrumentistes contractats per cada ocasi.

L'estada d'aquest msic a Manresa durant trenta-un anys, obr el cam cap el nou estil que comenava: el Classicisme. La seva jubilaci tingu lloc l'any 1761, restant a Manresa fins la seva mort. Es tenen poques notcies de la seva producci musical, car noms es conserva un Responsori per les Matines de Nadal (1733), un motet Verbum caro factum est de 1733 que es conserva a l'Arxiu de Manuscrits Musicals de la Seu de Manresa, i dos oratoris: Al Rey de dos orbes los dos elogiad, i El Monarca protector que es cant a la Cova de Sant Ignasi de Manresa del 8 a l'11 de juliol de 1745. 

Enllaos externs.
Biografia a ASMD;

Referncies.
VILAR, Josep M. (1990): La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Manresa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299747" title="Club Bsquet Bescan" nonfiltered="3613" processed="3608" dbindex="118639">


El Club Bsquet Bescan s un club de bsquet del poble de Bescan, a la comarca del Girons.

 Histria .
El Club Bsquet Bescan va ser fundat l'any 1992 a iniciativa d'un grup de pares i gent de l'esport que pensaren que seria interessant pels seus fills la prctica del bsquet a Bescan. Tot aprofitant les installacions esportives del Pavell, van decidir endegar la constituci de l'associaci esportiva Club Bsquet Bescan.

El seu primer president i nima impulsora va ser en Miquel Pi i Bonet, que amb l'ajut i collaboraci de persones com en Diego Santos (secretari i posteriorment tresorer) fins l'abril del 2006), ngel Simon (primer coordinador esportiu del club) i d'altres, van iniciar l'activitat del bsquet a Bescan.

Cal destacar que l'equip snior mascul ha participat durant moltes temporades a Tercera Catalana, alguna temporada tamb va pujar a Segona i actualment est jugant a la categoria just per sota de Tercera, la Territorial. Aqu hi ha la trajectria del snior mascul des de la temporada 2000-2001, que s el que ens ofereix el web de la FCBQ:

 Temporada 2000-01: Tercera catalana. 6 classificat amb un balan de 13-13.
 Temporada 2001-02: Tercera catalana: 8 (13-15);
 Temporada 2002-03: Tercera catalana: 3r (20-8). Ascens a Segona.
 Temporada 2003-04: Segona catalana: 15 (7-23). ;
 Temporada 2004-05: Segona catalana: 16 (3-27). Descens a Tercera.
 Temporada 2005-06: Tercera catalana: 15 (2-26).
 Temporada 2006-07: Tercera catalana: 14 (3-23). Descens a Territorial.
 Temporada 2007-08: Territorial.

 Enllaos externs .
 Pgina web del CB Bescan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299752" title="Los Arcos" nonfiltered="3614" processed="3609" dbindex="118640">

Los Arcos s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al sud amb Lazagurra i Mendavia, a l'est amb Sesma, Arroitz, Barbarin i Villamayor de Monjardn, al nord amb Etaio i Sorlada, i a l'oest amb El Busto, Sansol, Mus i Desojo.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299753" title="Salvador Dachs" nonfiltered="3615" processed="3610" dbindex="118641">
Salvador Dachs (Olot, 8 d'abril de 1732 - 1769) fou un msica catal del segle XVIII.

No tenim cap notcia sobre la seva formaci ni dels seus mestres. La primera dada que en tenim apareix el 27 de juny de 1759 quan es presenta -sense xit- a les oposicions per ocupar la plaa d'organista de l'esglsia parroquial de Sant Esteve d'Olot. En canvi, s que va ocupar el crrec de  mestre de capella a la Seu de Manresa entre el 27 d'abril de 1762 i poc abans del 16 de setembre del 1763, data en qu el va succeir Joan Patz. Sis anys ms tard figurava com a membre de la capella de msica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. 

Es conserva un responsori seu a l'Arxiu de Manuscrits Musicals de la Seu de Manresa.

Referncia.
Diccionario de la Msica espaola e iberoamericana. Madrid, SGAE.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299754" title="Etaio" nonfiltered="3616" processed="3611" dbindex="118642">

Etaio (castell Etayo) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al sud amb Los Arcos i Villamayor de Monjardn, a l'oest amb Sorlada i Piedramillera, a l'est amb Olexoa i al nord amb Oko i Legaria.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299759" title="Bonna de Savoia" nonfiltered="3617" processed="3612" dbindex="118643">

Bonna de Savoia ( en itali: Bona di Savoia ) ( Chambry, Ducat de Savoia 1449 - Fossano 1503 ) fou una princesa de Savoia i duquessa consort de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 10 d'agost de 1449 a la ciutat de Chambry, en aquells moments capital de Ducat de Savoia, sent una de les filles ms petites del duc Llus I de Savoia i Anna de Lusignan. Fou nta per lnia paterna d'Amadeu VIII de Savoia i Maria de Borgonya, i per lnia materna de Janus de Xipre i Carlota de Borb-La Marca. Fou germana dels ducs Amadeu IX i Felip II de Savoia, i germana de Carlota de Savoia.

Mor el 23 de novembre de 1503 a la ciutat de Fossano

Npcies i descendents.
Es cas el 9 de maig de 1468 a la ciutat de Mil amb el duc Gales Maria Sforza. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Gales Sforza (1469-1494), duc de Mil;
Ermes Sforza (1470-1503), marqus de Tortona;
Blanca Maria Sforza (1472-1510), casada el 1474 amb Filibert I de Savoia i el 1494 amb Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic;
Anna Sforza (1473-1497), casada el 1491 amb Alfons I d'Este;

Regncia.
A la mort del seu marit, ocorreguda el 26 de desembre de 1476, actu de regent en nom del seu fill Joan Gales Sforza, de 7 anys d'edat. Nomen tutor del seu fill Cicco Simonetta, el qual es convert aix mateix en la mxima figura governant del ducat de Mil. Bonna hagu de sofrir les insurgncies dels germans del seu marit, especialment de Llus Maria Sforza, per retingu el poder grcies al suport de Llus III de Mntua.

El 1479 fou impossible mantenir a ratlla les insurgncies del poble, i Bonna es vei obligada a nomenar Llus Maria Sforza governador del Ducat, establint aquest noves alianes amb Npols, Florncia i Ferrara. Aix mateix fou Llus Maria el que planific el casament del seu nebot Joan Gales amb Isabel de Npols.

L'octubre de 1480 Bonna perd qualsevol influncia sobre el seu propi fill, i fou reclosa al castell d'Abbiategrasso al Piemont. Si b pogu retornar a Mil el setembre de 1482, novament el desembre de 1483 fou reclosa a Abbiategrasso acusada de conspiraci. A la mort de Joan Gales l'octubre de 1494, i l'ascens de Llus Maria al govern del ducat, Bonna de Savoia s'exili cap al Ducat de Savoia. El 1500 reb del seu nebot Filibert II de Savoia un domini a Fossano, on mor el 17 de novembre de 1503. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299761" title="Villamayor de Monjardn" nonfiltered="3618" processed="3613" dbindex="118644">

Villamayor de Monjardn s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Iguzkitza, al sud amb Los Arcos, a l'est amb Lukin i Barbarin i a l'oest amb Abaigar, Olexoa i Etaio.

 Demografia .

Histria. 
La histria del municipi aquesta lligada al castell situat a la part alta del poble. El castell va ser un gran baluard davant la invasi morisca i va ser pres pel rei don San Garcs I en l'any 908, desprs de fort combat contra els seus ocupants, ja que constitua la ferma fortalesa del podero musulm en la comarca. Posteriorment el castell va ser donado pel rei San II de Navarra al monestir d'Iratxe, per va passar ms tard a poder de la Catedral de Pamplona per donaci de San el Gran; molt ms tard apareix com propietat de Fadrique lvarez de Toledo, II Duc d'Alba, tal vegada com premi per la invasi de Navarra en 1512. Durant les guerres carlines va sofrir alternativament l'ocupaci per part dels exrcits centralistes i carlistas. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299763" title="Jos Lus Peixoto" nonfiltered="3619" processed="3614" dbindex="118645">

Jos Luis Peixoto va nixer a Ponte do Sor (Portugal) l'any 1974, on es va llicenciar en Llengua i Literatura Modernes. Degut a aquesta vocaci literria s autor de diverses novelles i poemaris i tamb se'l pot atribuir el mrit de collaborar habitualment a diversos diaris i revistes.

En diferents ocasions, ha representat Portugal en esdeveniments literaris internacionals que han tingut lloc a pasos com Pars, Madrid, Frankfurt, Zagreb o Buenos Aires i per aix les seves obres han estat tradudes a diverses llenges.  

Obres pubicades.
Novella.
Te'm morires (El Gall Editor) ;
Nenhum Olhar (Finalista dels premis APE i del PEN Club,i guanyador del Premi Jos Saramago);
Uma casa na Escurido;

Poesia.
Criana em Runas;
A Casa, a Escurido;

Enllaos externs.
 Jose Luis Peixoto;
 Te'm morires;
  (Castellano) Entrevista a Jos Lus Peixoto por Rogelio Laguna 2008 (Cd. De mxico);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299765" title="Alexander King" nonfiltered="3620" processed="3615" dbindex="118646">
Alexander King (26 de gener de 1909 - 28 de febrer de 2007), va ser un cientfic escocs, conegut per ser el fundador del Club de Roma a l'abril de l'any 1968 juntament amb Aurelio Peccei (1908-1984).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299766" title="Joseph Cotten" nonfiltered="3621" processed="3616" dbindex="118647">

Joseph Chesire Cotten (15 de maig, 1905-6 de febrer, 1994), actor nord-americ, arribat al cinema de la m de Orson Welles, collaborant en pellcules com Ciutad Kane o El tercer home, i donat a conixer al gran pblic per algunes de les seves grans interpretacions a pellcules d'Alfred Hitchcock (Shadow of a Doubt i Under Capricorn).

Biografia.
Va nixer a Petersburg, Virginia, al si d'una famlia de l'alta societat. Els seus pares, Sally Bartlett i Joseph Cotten Sr. van tenir altres dos fills, Whit i Sam, sent Joseph el ms gran. 
Al 1931 es va casar amb la seva primera dona, Leonore Kipp, una pianista, i el seu matrimoni va durar fins a la mort d'ella en l'any 1960. En l'any 1960 es va casar amb Patricia Medina, i el matrimoni va durar 34 anys, fins a la mort d'ell. 
Desprs d'una llarga lluita contra el cncer, va morir de pneumnia l'any 1994. 

Teatre.
 Va estudiar interpretaci a l'Hickman School, a Washington DC. Va treballar com a crtic de cinema per a Miami Herald, en qu es va dedicar a la publicitat, a la rdio i al teatre, tenint lloc el seu debut a Broadway l'any 1930. Va interpretar papers principals en obres teatrals com Jezabel, Juli Csar, Histries de Filadlfia, (al costat de Katharine Hepburn), i Sabrina Fair.

Va anar a aquest ambient teatral on va conixer Orson Welles, i amb el qual va fundar, al 1937, el Mercury Theatre. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299770" title="Joan Gales Sforza" nonfiltered="3622" processed="3617" dbindex="118648">

Joan Gales Sforza ( en itali: Gian Galeazzo Maria Sforza o Giovan Galeazzo Sforza ) ( Abbiategrasso, Ducat de Mil 1469 - Pavia 1494 ) fou el duc de Mil entre 1476 i 1494.

Orgens familiars.
Va nixer el 20 de juny de 1469 a la ciutat d'Abbiategrasso sent el fill primognit del duc Gales Maria Sforza i Bonna de Savoia. Era nt per lnia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i per lnia materna de Llus I de Savoia i Anna de Lusignan. Fou germ de Blanca Maria Sforza, casada primer amb Filibert I de Savoia i desprs amb Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic.

Ascens al tron ducal.
El desembre de 1476 fou assassinat el seu pare, per la qual cosa fou nomenat amb 7 anys d'edat duc de Mil, si b inicialment reb la regncia de la seva mare. El 1479 el seu oncle Llus Maria Sforza es feu amb la regncia, arrebatant-li tot el poder i convertint-se en governador de la ciutat.

Mor el 21 d'octubre de 1494 a la ciutat de Pavia, suposadament enverinat pel seu oncle Llus Maria, el qual el succe al ducat.

Npcies i descendents.
Es cas el 2 de febrer de 1489 amb Isabel de Npols, filla del rei Alfons II de Npols i Ipplita Maria Sforza. D'aquesta uni nasqueren:
Ipplita Maria Sforza (1490-1501);
Francesc Sforza (el duquet) (1491-1512), religis;
Bonna Sforza (1495-1558), casada el 1518 amb Segimon I de Polnia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299772" title="Josep Antoni Calvo Femenies" nonfiltered="3623" processed="3618" dbindex="118649">
Josep Antoni Calvo i Femenies, nascut a Mallorca, ha dedicat la seva vida professional a fer classes a diversos instituts de Mallorca i Menorca. No obstant aix, des de fa uns anys ha presentat una inquietud literria que l'ha portat a publicar diversos poemaris i a collaborar tamb en diverses publicacions de carcter literari o cultural com per exemple Marratx escrit on hi public un recull de joves escriptors l'any 2002. En aquest sentit, tamb cal destacar que l'any 1996 va participar de manera activa en el Primer encontre de poetes mallorquins (1996), organitzat pel Centre Cultural Capaltard, que don com a resultat un llibre amb el mateix ttol, on s'inclogu un poema seu. A partir de l'any 2005 comen a fer provatures en el mn de la literatura infantil i va ser arran d'aquesta nova curolla que va participat a la II i a la III edici del certamen Contes per anar a dormir que s'organitza des de l'Ajuntament de Pollena.

Relacionat amb la literatura ha publicat poemes, articles, contes i crtiques literries a diverses revistes culturals (com Mallorca Universal o S'Esclop) i de Premsa Forana. De de l'any 2006 collabora al suplement cultural L'Espira del Diari de Balears. Cal destacar la intensa tasca periodstica que ha duit a terme a la revista Prtula (Informatiu de Marratx) des de l'any 1992, de la qual s membre del Consell Editorial.

Obres publicades.
Poesia.
Primer encontre de poetes mallorquins (Centre Cultural Capaltard, 1996);
Els viaranys de l'oblit (Centre Cultural Capaltard, 1998);
El parads del desig (El Gall Editor, 2003) ;
Tendncia al caos (Edicions Can Sifre, 2007);

Narrativa infantil.
N'Aina i els colors d'una nit d'hivern (Ajuntament de Pollena, 2006);
N'Aina i el misteri de la mmia de Lisboa(Auntament de Pollena 2007);

Collaboracions.
Poetes de Mallorca per la llengua (Documenta Balear, 1999) ;
Per a tu (emocions i sentiments),de Biel Massot i Muntaner (El Cam de la Lluna, 2000);

Altres mrits.
 Fundador i editor, juntament amb Catalina Bestard, de les revistes literries S'Esqueix (octubre 1990-febrer 1992) i Vetlada Potica (maig 1992-gener 1995).

Enllaos externs.
El parads del desig



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299773" title="Rabat Ajax Football Club" nonfiltered="3624" processed="3619" dbindex="118650">

El Rabat Ajax Football Club s un club malts de futbol de la ciutat de Rabat.

 Histria .
1930 : Fundaci del club com Rabat Rovers;
1937 : Fusi amb Rabat Rangers i Old City per formar el Rabat Zvanks;
1938 : Rebatejat Rabat FC;
1980 : Fusi amb Rabat Ajax per formar el Rabat Ajax FC;

 Futbolistes destacats .
 Paddy Sloan (1954-55);
 Carmel Busuttil (1979-87);
 Iordan Filipov (1984-85);
 Andy McGonigle (1984-85);
 Jeff Wood (porter) (1985-87);
 Mark Miller;
 Joe Galea ;
 Silvio Vella;

Entrenadors destacats. 
 Paddy Sloan;

 Palmars .
Lliga maltesa de futbol;
 1985, 1986;
Copa maltesa de futbol (F.A. Trophy);
 1986;
Supercopa maltesa de futbol;
1985, 1986;

Enllaos externs.
Rabat Ajax web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299778" title="Convento do Carmo (Lisboa)" nonfiltered="3625" processed="3620" dbindex="118651">

El Convento do Carmo de l'Ordre del Carmen de Lisboa es troba en una posici privilegiada, al costat del Rossio i amb immillorables vistes al Castell de Sant Jordi. L'esglsia del convent, que era la major esglsia gtica de la ciutat, va quedar en runes a causa del terratrmol de 1755 i s un dels principals records del desastre que va assolar la capital portuguesa. Actualment, en les runes es troba el Museu Arqueolgic do Carmo.

Enllaos externs.
Institut Portugus del Patrimoni Arquitectnic ;
Direcci General de Monuments Nacionals ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299780" title="Vicus rom" nonfiltered="3626" processed="3621" dbindex="118652">
Vicus (plural llat vici) fou el nom de les subdivisions romanes entre les quals les regions ocupades per les quatre tribus urbanes de Servi Tulli estaven dividides, mentre les regions del pas (sorgides sota Numa Pompili) estaven dividides en pagi.

Aquesta divisi va romandre fins al temps d'August que va formar catorze regions de la ciutat subdividides en vici. Cada vicus consistia en un carrer principal  i els carrers adjacents; el seu nombre total fou de 424 i cadascuna tenia quatre oficials, anomenats vico magistri (primer als quatre vici i desprs als catorze), que eren una mena de policia local, i que cada any eren escollits per sorteig entre les persones que vivien al vicus. Aquestos magistrats podien portar la toga pretexta en algun dia (probablement el de la celebraci de la Compitlia) i anar acompanyats de dos lictors.

Vicus eren tamb els llogarets dependents del municipis romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299781" title="Vigintisexviri" nonfiltered="3627" processed="3622" dbindex="118653">
Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) fou un collegi de vint-i-sis magistrats menors de la Repblica Romana, entre els quals s'incloen els triumviri capitales, els  triumviri monetales, els  quatuorviri viarum curandarum de la ciutat, els dos curatores viarum pels camins fora de la ciutat,  els decemviri litibus (stlilibus) judicandis, i els quatre prefectes encarregats d'administrar justcia a Campnia. Aix, la totalitat de les magistratures foren:

 Els decemviri stlitibus iudicandis.
 Els tresviri capitales o tres viri nocturni  (magistrats policials, encarregats de presons i execucions). ;
 Els tresviri aere argento auro flando feriundo o  tres viri monetales  (magistrats que comprovaven els metalls a les monedes).
 Els quattuorviri viis in urbe purgandis o quattorviri viarum curandarum  (magistrats encarregats del manteniments del carrers i camins de la ciutat).
 Els duoviri viis extra urbem purgandis o  duoviri curatores viarum (magistrats inspectors de carrers).
 Els praefecti Capuam Cumas (quatre prefectes enviats a Cpua i Cumes per administrar justcia).

Per obra d'August, els duoviri viis extra urbem purgandis i els praefecti Capuam Cumas, foren abolits al segle I i els vigintisexviri van passar a ser vigintiviri. Abans del temps d'August aquestes magistratures anaven generalment als fills dels senadors com un primer pas per arribar a les altes magistratures. Desprs de l'any 13 un senatusconsultum orden que noms els equites podrien ser elegits per aquestos crrecs i per tant cap dels seus membres tenia seient al senat excepte si havia exercit alguna altra magistratura que els dons aquest dret. L'edat mnima per exercir aquestes magistratures era probablement de 20 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299782" title="Villicus" nonfiltered="3628" processed="3623" dbindex="118654">
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcci d'una granja o finca rustica i de tots els afers en relaci a la mateixa excepte els ramats que estaven sota direcci del magister pecoris. 

El primer dels deures del villicus era obeir al seu amo i desprs manar als altres esclaus amb moderaci; no podia sortir de la finca excepte per anar al mercat, no podia tenir relacions amb endevins ni tenir cura dels ramats. La seva dona era la villica.

Sovint es donava aquest mateix nom a qualsevol persona (lliure, llibert o esclau) a la que s'encarregava portar un negoci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299783" title="Vinlia" nonfiltered="3629" processed="3624" dbindex="118655">
Vinlia (Vinalia) fou el nom de dos festivals celebrats pels romans: la Vinlia urbana o priria i la Vinlia rstica o altera.

La primera es celebrava el 23 d'abril i en aquest dia s'obrien les botes del vi de la collita de la tardor anterior i una libaci s'oferia al deu Jpiter i desprs el vi era provat pels homes.

La Vinlia rstica es feia el 19 d'agost i es celebrava a tot el Latium;  marcava l'obertura de la collita de la vinya  i uns sacerdots oferien a Jpiter  un anyell i en el moment del sacrifici trencava amb les seves prpies mans un ram de rams damunt el vi, i amb aquest acte s'obria la collita de la vinya que no podia ser portada a la ciutat fins que s'havia fet la cerimnia; el dia era consagrat a Jpiter, i Venus hi tenia tamb alguna part.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299784" title="Farsa" nonfiltered="3630" processed="3625" dbindex="118656">
Una farsa es un tipus d'obra teatral l'estructura i la trama de la qual es basa en situacions on los personatges es comporten de manera extravagant, encara que generalment mantenen la credibilitat.Es caracteritza per mostrar incidents, histories i atmosferes no quotidianes, mes enlla de la normalitat. Els temes i personatges poden ser fantastics. Encar aque la farsa es predominantement un estil relacionat amb la comdia, s'han escrit farses en tots els registres teatrals.

La paraula deriva del vocable llat farcire ("farcir"), per la costum d'usar les farses com a breus interludis comics en els drames seriosos.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299785" title="Misteri" nonfiltered="3631" processed="3626" dbindex="118657">
Un Misteri s un representaci dramtica de tema cristi, d'origen medieval. El ms conegut s el Misteri d'Elx.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299786" title="Vulcanlia" nonfiltered="3632" processed="3627" dbindex="118658">
Vulcanlia (Vulcanalia) fou un festival celebrat a l'antiga Roma en honor de Vulc el 23 d'agost de cada any, amb jocs al circ Flamini, on la detat tenia un temple dedicat. 

El sacrifici que se li feia en aquesta ocasi eren peixos, que es tiraven al foc del temple. Era tamb costum en aquest dia comenar a treballar amb llum d'espelma, que es pensava era un bon auspici, ja que l'espelma tenia foc i el dia es considerava consagrat al deu del foc. 

El 153 aC el cnsol Quint Fulvi Noblior va rebre una seriosa desfeta a Celtibria el dia de la Vulcanlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299787" title="Pilar d'Eliseg" nonfiltered="3633" processed="3628" dbindex="118659">

El Pilar d'Eliseg, tamb conegut com a Croes Elisedd en galls, s una columna de quatre metres d'alada situat vora l'abadia de Valle Crucis, en el comtat galls de Sir Ddinbych. A poca distncia hi ha la vila de Llangollen. Va ser erigit per Cyngen ap Cadell (mort al  855), rei Powys en honor del seu re-besavi Elisedd ap Gwylog. La forma Eliseg que du el pilar es creu que fou un error del gravador de la inscripci.

La incripci llatina no noms cita diversos individus esmentats en la Historia Britonum, sin que la complementa. La transcripci ms generalment acceptada, una de les ms llargues de l'poca pre-viquinga de Galles s:

  Concenn fill de Catell, Catell fill de Brochmail, Brochmail fill de Eliseg, Eliseg fill de  Guoillauc. ;
  i que Concenn, re-besnt d'Eliseg, erig aquesta pedra pel seu re-besavi Eliseg.
  El mateix Eliseg, que reun l'herncia de Powys. . . al llarg de nou (anys?) del poder dels Anglesos amb la seva espasa i el foc.
  Qui llegeixi aquesta pedra gravada a ma, que beneixi l'nima d'Eliseg.
  Aquest s aquell Concenn que captur amb la seva ma mil cent acres km que eren del seu regne de Powys ..i que ... la muntanya;
columna est trencada ac. Una lnia, o diverses, perdudes
. . . la monarquia . . . Mxim . . . de Bretanya. . . Concenn, Pascent, Maun, Annan.
  Britufill de Vortigern, a qui els Germanus beneren, i a qui Sevira infant, filla de Mxim el rei, que mat el rei dels romans.
  Conmarch  pint aquest text a petici del rei Concenn.
  La benedicci del Senyor sigui sobre Concenn i sobre tota la seva casa, i sobre l'entera regi de Powys fins al Dia del Judici.

El Pilar va ser aterrat pels Roundheads, soldats de Cromwell, durant la Guerra Civil Anglesa (1642-1646), i la tomba que hi havia al peu fou profanada. Edward Lhuyd examin l'escultura i en copi la incripci al 1696. La part inferior de la columna va desaprixer, per l'extrem superior va ser re-erigit en el 1779. La inscripci s illegible en l'actualitat.

 Enllaos .
Fotografia i reconstrucci ideal ;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299789" title="Xestes" nonfiltered="3634" processed="3629" dbindex="118660">
Xestes fou una mesura grega de capacitat, de lquids i slids que contenia 12 cyathi o 2 ctiles (kotyle), i 1/48 part d'una mfora romana o quadrantal i 1/72 de la mesura tica metretes; en quan a mesura de slids era la meitat d'un choenix i 1/96 part d'un medimne (medimnus). 

El xestes (al menys la mesura tica d'aquest nom ja que podia tenir diferencies en altres estats grecs) era idntic al sextari rom i probablement xestes era la forma grega de sextari.  El medimnus tic era el doble que l'mfora quadrantal romana i tenia una relaci amb els metretes de 4 a 3. Un modi rom era 1/6 part d'un medimnus i 1/3 d'una mfora quadrantal. La relaci per tant entre la mesura grega i la romana estava relacionada per 2 i 3 i els seus mltiples.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299792" title="Valle de la Luna" nonfiltered="3635" processed="3630" dbindex="118661">

El Valle de la Luna (la Vall de la Lluna) s un paratge desrtic pertanyent a la Regi d'Antofagasta (Xile); se situa a 13 quilmetres a l'oest de San Pedro de Atacama. L'any 1982 va ser declarat santuari de la naturalesa i s part de la Reserva Nacional Los Flamencos. 

Aquest lloc s una depressi petita que envolta Sierra Orbate a 2500 msnm i forma part de la Cordillera de la sal. Es va formar al llarg de millennis per l'erosi fluvial i elica, les quals han tallat el seu sl en formes tals com: crestes amb puntes, depresions, turons de colors grisos i ocres, que li donen aquesta aparena lunar tan caracterstica. 

La vall de la lluna s un lloc que es caracteritza per l'escassesa d'humitat, flora i fauna, trobant-se solament alguns exemplars de Liolaemus, que s un tipus de llangardaix. 

Clima. 

Clima desrtic d'altura, amb una gran oscillaci trmica entre el dia i la nit. 

Vegeu tamb.
San Pedro de Atacama;
El Tatio;

Enllaos externs.
Portal turistic de San Pedro de Atacama ;
Explore-atacama;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299795" title="Coverol" nonfiltered="3636" processed="3631" dbindex="118662">
S'anomena coverol al forat de l'apuntador que hi ha al prosceni de l'escenari d'un teatre. Aquest forat est provet d'una coberta que t la forma d'un mig hemisferi. El coverol i el seu s est totalment en dess.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299796" title="Prosceni" nonfiltered="3637" processed="3632" dbindex="118663">
El Prosceni o corbata d'un escenari s la part ms prxima al pati de butaques, a primer terme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299797" title="Lukin" nonfiltered="3638" processed="3633" dbindex="118664">

Lukin (castell Luquin) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita amb Barbarin, al nord; Arroitz, a l'est; Sesma, al sud; i Los Arcos, a l'oest.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299799" title="Batalla de Dertosa" nonfiltered="3639" processed="3634" dbindex="118665">

La batalla de Dertosa va tenir lloc a la primavera de l'any 215 adC, entre Asdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipi, en les proximitats de Dertosa, al sud del riu Ebre. 

Els romans, sota el comandament de Cneo Escipi, s'havien establert en la zona desprs de la seva victria en la batalla de Cissa l'any 218 adC i l'expedici d'Asdrubal Barca per a expulsar-los havia acabat amb la derrota del contingent hisp de l'exrcit cartagins en la batalla del riu Ebre l'any 217 adC. Asdrubal va enviar una nova expedici l'any 215 adC, per la seva derrota en la batalla de Dertosa va impedir als cartaginesos enviar reforos a Hannibal en un moment clau de la guerra, i va permetre als romans guanyar la iniciativa a Hispnia. Els germans Escipi van continuar amb la seva poltica de submissi de les tribus hispanes i saqueig de les possessions cartagineses i Asdrubal, en perdre gran part de la seva infanteria, va haver de reforar-se amb l'exrcit que estava preparat per a navegar en refor d'Hannibal. 

Grcies a aquesta victria, els germans Escipi van ajudar indirectament als seus compatriotes que lluitaven a Itlia, evitant que la situaci empitjors ms de com havia quedat desprs de la batalla de Cannas, alhora que milloraven la seva prpia situaci a Hispnia. 

Tcticament, la batalla de Dertosa demostra els riscos que s'assumeixen a l'implementar una tctica de tenalla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299804" title="Corbata" nonfiltered="3640" processed="3635" dbindex="118666">


La corbata s una pea de roba que es colloca anudada al coll, de manera que pengi la tela. El seu origen est en els mocadors de coll dels croates (d'on deriva tamb la paraula que la designa). Hi ha diversos nusos per lligar-la, el ms conegut s l'anomenat nus Windsor o doble, que s el que s'usa en els vestits professionals. La corbata est associada a la formalitat, per aix es porta a determinades professions, a cerimnies i en uniformes. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299808" title="Sorlada" nonfiltered="3641" processed="3636" dbindex="118667">

Sorlada s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Piedramillera, al sud i oest amb Mus, i a l'est amb Etaio.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299809" title="Incident de l'orella de Jenkins" nonfiltered="3642" processed="3637" dbindex="118668">
L'incident de l'orella de Jenkins va ser un incident diplomtic entre Espanya i la Gran Bretanya, que va provocar un conflicte armat entre ambds pasos (conegut per la historiografia anglesa com Guerra de l'orella de Jenkins), l'ultim episodi del qual va ser el setge de Cartagena d'ndies l'any 1741.

La histria anglesa coneix aquesta guerra pel nom de "Guerra de l orella de Jenkins". Aquest nom es deu precisament a un dels molts problemes de contraban, succet el 1738, 

L'incident es va produir quan, l'any 1738, un guardacostes espanyol, a les ordres del capit Julio Len Fandio, va capturar en el Carib el capit contrabandista angls, Robert Jenkins, a qui, com a cstig, li va tallar una orella dient-li: "Vs i digues-li al teu rei que el mateix que t'he fet li far, si gosa fer el mateix".

A l octubre de 1739, el Parlament Britnic, desprs d'assabentar-se de l'incident, va considerar la frase de Fandio una ofensa al rei, mereixedora de la declaraci de guerra a Espanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299810" title="Mus" nonfiltered="3643" processed="3638" dbindex="118669">

Mus s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Mendaza, al sud amb Los Arcos, a l'est amb Sorlada i a l'oest amb Desojo.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299812" title="Lectica" nonfiltered="3644" processed="3639" dbindex="118670">
Lectica fou una mena de llitera o sof pla, en la qual les persones en posici d'ajagudes, eren traslladades a l'antiga Roma. Es dividien en les que servien pels morts i les que servien pels vius.

Les que servien pels morts (lectica funebris, lecticula, lectis funebris, feretrum o capulum) eren utilitzades pels romans (i pels grecs) des de molt antigament. La seva decoraci era segons el rang del difunt. La lectica amb la que August fou portat a la tomba era de vor i or i estava coberta per una complexa tela de porpra i or. Durant l'Imperi aquestes lecticae les portaven els anomenats lecticarii, pagats per l'estat, el que lliurava a la famlia d'aquesta despesa.

Lecticae per persones invalides es van usar tanmateix a Grcia i Roma molt antigament i probablement eren molt semblants a les fnebres; els generals ferits o malalts eren portats d'un lloc a un altre amb lectica. Per persones no malaltes, ni ferides, ni impossibilitades, el seu s fou molt limitat.

Desprs del temps dels Gracs les antigues  lecticae dels romans es van limitar a aquestes dues circumstancies, trasllat de morts o trasllat de ferits i malalts. 

Els grecs les usaven pel mateix per les van anar perfeccionant per arribar a ser una manera de transport cmode per persones riques, i inclogueren tela de vellut i un coix per reposar el cap, sistema importat d'sia; els laterals de la lectica eren protegits per cortines; foren usades principalment per dones i per homes malalts i era mal vist que fos usat per persones que gaudien de bona salut; per a partir del segle III aC es van usar cada vegada ms i es van adornar amb ms magnificncia.

Un esclaus generalment dos o quatre (a vegades tamb servidors lliures) portaven a la gent en lectica i tamb eren anomenats lecticarii. Aquesta lectica ms luxosa fou introduda entre els romans i va servir per viatjar en distancies curtes. Consta usada per primera vegada en temps de Gai Semproni Grac (segons Aule Gelli) per no procedent de Grcia sin directament de l'sia. Sembla que ja en aquest temps la lectica fnebre era coberta (aix no es veia si es portava un mort o un malalt). La lectica era ja corrent en temps de Cicer.

En temps de l'imperi la lectica va perdre les cortines dels laterals i es van substituir per pedres transparents (lapis specularis); es parla d'una lectica aperta per probablement voldria dir noms sense cortines. La persona que hi era transportada podia llegir, escriure o dormir; de fet noms la utilitzaven persones riques. Els lecticaris les portaven per mig d'uns agafadors que estaven units a la lectica per sense estar-hi fixats, per lo que es podien treure fcilment si era necessari. Els lecticarii podien ser entre dos (normalment) i vuit. Els esclaus seleccionats com lecticaris eren els ms macos i anaven sempre ben vestits; lgicament havien de ser forts; al davant dels lecticarii anava el anteambulo obrint pas.

L's de les lecticaes es va desenvolupar al segle I aC i Juli Csar va haver de prohibir o restringir la seva utilitzaci i limitar el privilegi de ser portat en lectina a algunes persones d'edat i noms alguns dies de l'any. Encara en temps de Claudi ser portat en lectina era considerat una gran distinci que l'emperador concedia noms als seus preferits, per en aquestos anys el s es va tornar a generalitzar fins el punt que Domici en va haver de prohibir la utilitzaci a les prostitutes. Alguns emprenedors van crear companyies de lecticae amb establiment d'un nombre d'aquestes com a publiques.

El diminutiu lecticula fou aplicat a una mena de sof portable que permetia transportar a una persona d'una casa a un altra. Com que els romans aprofitaven per escriure fou coneguda com lecticula lucubratoria o lectulus



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299813" title="Ziga" nonfiltered="3645" processed="3640" dbindex="118671">

Ziga s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord-est amb Lana, al sud-est amb Mendaza i a l'est amb Kanpezu.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299819" title="Jaitz" nonfiltered="3646" processed="3641" dbindex="118672">

Jaitz (castell Salinas de Oro) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Goi, al sud Gesalatz i Guirguillano, i a l'est amb Vidaurreta.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299821" title="Lloren Moy Gilabert" nonfiltered="3647" processed="3642" dbindex="118673">

Lloren Moy Gilabert va nixer a Binissalem (Mallorca) l'any 1919 i va morir a Palma l'any 1981. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de les Illes Balears l'any 1943 per tamb va calar fons dins la literatura mallorquina conreant, amb encert, diversos gneres literaris. 

Obres publicades.
Poesia.
Ocells i peixos (1956);
Flos sanctorum (1956);
La posada de la Nvia (1956);
Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses... (1957) ;
Via Crucis (1961);
Hispania Citerior (1981, escrit entre 1961 i 1962) ;
 Trilogia: Palinur (1994), Anteu (1994) i Polifem (1981);

Prosa.
A Robines tamb plou o la rebelli dels titelles (1958) ;
Viatge al Pas de les Cantrides (De Robines a la Malmaison) (1992);

Teatre. 
Flaris;
Orfeu (1962);
Ulisses;
Fedra (1969);
Tirsies (1958);
El retorn d'Ulisses (1960);
Electra (1963) ;
Medea (1971);

-aplegades en un sol volum titulat Teatre de la llibertat (1993) 

Adoraci dels tres Reis d'Orient (1966);
l'Entrems d'En Lloren Malcasads i Na Sussaina des Fil (1967);
La fira de les banyes (1980);
El ball de les baldufes (1981);
La importncia de tenir un siurell;
Tres entremesos amb el mateix sof ;
El fog dels jueus (El Gall Editor, 2006);

Enllaos externs.
 El fog dels jueus;
 Lloren Moy Gilabert a Escriptors.cat;
 El poeta Lloren Moy i Nadal;
 Haikai / Haiku a Mallorca (Poesia mallorquina);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299830" title="Fernando Snchez Mayans" nonfiltered="3648" processed="3643" dbindex="118674">
Fernando Snchez Mayans (Campeche, Mxic; 1 de maig de 1923 - Mxic DF, Mxic; 27 de desembre de 2007), va ser un diplomtic, poeta i dramaturg mexic. Va aconseguir en dues ocasions el Premi Nacional de Teatre de Mxic (1951 i 1962), i va escriure ms de 30 llibres de diferents gneres literaris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299832" title="Fonoll (Passanant i Belltall)" nonfiltered="3649" processed="3644" dbindex="118675">
Fonoll s un agregat del terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barber. S'ubica a la dreta de la riera de Fors. Deshabitat durant ms de 30 anys, des del 1998 hi ha un centre naturista que ha revitalitzat el poble, reformant-ne cases i construint-ne de noves. La creaci d'aquest poble naturista ha causat controvrsia amb els vens de Passanant i Belltall.

L'esglsia est dedicada a sant Blai i pertangu al monestir de Santes Creus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299836" title="Mark Rothko" nonfiltered="3650" processed="3645" dbindex="118676">
Mark Rothko (25 de setembre de 1903 - 25 de febrer de 1970) fou un pintor i impressor judeoameric, d'origen let, que ha estat classificat com a expressionista abstracte, tot i que ell rebutjava no solament aquesta etiqueta sin fins i tot ser anomenat "pintor abstracte".

Biografia.
El nom de naixement de Mark Rothko era Marcus Rothkowitz (let Marks Rotko) el qual va nixer a Dvinsk al 1903 durant l poca de la Rssia Tsarista.
L artista, en la seva infantesa, va estudiar a l escola talmdica per als deu anys va marxar amb la seva famlia cap a Amrica on va continuar la seva formaci a la universitat de Yale i, posteriorment, a lArt Students League de Nova York (1925). Tot i aquest estudis realitzats, la seva formaci artstica est considerada totalment autodidacta.

Les seves biografies situen la seva primera exposici al 1933, en el Portland Art Museum, en l poca que s identificava amb el realisme social. 
Ms tard, durant els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-39), Rothko exposa quadres per a ajudar als nens espanyols. En aquests anys, llegeix a squil i a Nietzsche, i durant la segona guerra mundial, Rothko rep la influencia artstica de Picasso, Max Ernst, Mir i Andr Masson. 

A partir de 1940 collabora, juntament amb Adolph Gottlieb, amb la Federaci de Pintors i Escultors Moderns: una organitzaci que perseguia i denunciava la influncia comunista en els ambients artstics. Des de llavors, Rothko i Gottlieb serien alguns dels ms decidits perseguidors de qualsevol influncia d'artistes lligats al Partit Comunista nord-americ. 
Al mateix temps, juntament amb Robert Motherwell, David Hare i William Baziotes, Rothko crea al 1948 una escola a Nova York,  The Subjects of the Artist . Desprs, Peggy Guggenheim es convertir en el seu representant; sn anys en qu visita Pompeia i altres llocs d'Itlia, i comena a assaborir moments de glria. 

Ms tard, rep influncies del surrealisme i s'endinsa en el territori de l abstracci: a partir dels inicis de la dcada de 1950 la seva pintura es centra en els rectangles de color. D aquests anys destaquen obres com la  Nombre 10 , de 1950, que es troba en el novaiorqus museum of modern art (MOMA), o  Quatre ombres en vermell , de 1958, exposada actualment en el Museu Whitney tamb a Nova York. 

A la fi de la dcada dels cinquanta, la seva obra es torna ombrvola, fosca, enfront de la llum que irradiaven els seus quadres en els anys anteriors. Un moment important de la seva trajectria va ser l exposici collectiva del 1960, en el Muse des Arts Dcoratifs del Louvre, a Pars, al costat d'autors com Pollock. Molts dels quadres van arribar des de Viena, on havien contribut a una campanya de la CIA per a restar importncia informativa al  Festival de la Joventut  que havia organitzat el moviment comunista.  Llavors, Rothko ja estava vivint els seus ltims anys. 

Reconegut consumidor d alcohol i de pastilles, l artista patia depressi i tendia a recloure s, sobretot en els ltims anys; arribava a pensar que el seu art no es comprenia, es va sucidar tallant-se les venes al febrer de 1970, en el seu estudi de Nova York. Concloa aix el cicle de l aventura pictrica d un dels principals exponent de l expressionisme abstracte nord-americ.

Etapes artstiques.
En quatre dcades de treball va pintar uns 820 olis, dels quals aproximadament d entre 350 i 400 sn abstractes, a ms,  era molt poc inclinat a exposar les seves obres  i preferia que no se segus un ordre cronolgic, que els quadres es presentessin agrupats per a potenciar el  ptim efecte de interacci entre ells , va detallar el mateix Rothko davant la retrospectiva que el MOMA de Nova York li va dedicar en 1961, (any en qu Rothko ja estava catapultat com un dels principals exponents de l'Escola de Nova York al costat de Jackson Pollock).

Primera etapa.
Son les obres de finals dels anys trenta i principis dels quaranta, on posa de manifest les seves primeres influncies: incorporant tcniques i imatges abstractes prpies del surrealisme, decantant-se per un estil pictric sovint carregat de contingut mitolgic i iconografia religiosa. 

La "necessitat humana" es va gestant ja des dels seus inicis. Pinta quadres de paisatges urbans, preferentment al metro, amb figures allades plenes de patetisme. Rothko sembla voler treure les entranyes de Nova York per a qualsevol que pugui observar-lo des de fora, per des d una visi atemporal i abstreta; el simbolisme i centralitat d all hum ja determina els seus quadres.

Les figures expressionistes es tornaran cada vegada ms violentes per a aconseguir una emoci ms intensa; poc a poc Rothko va mutilant les figures fins que s tal la descomposici que les seves imatges es tornen informes. Aquest procs de convulsi succeeix vinculat als esdeveniments histrics: durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.
Tamb hauria pogut influir el sentiment de desarrelament (Rothko neix a Rssia, per emigra a EEUU), que va desvincular-lo de corrents localistes i va dirigir la seva pintura a temes del drama hum amb ambici d universalitat.

Els anys, entre, 1941 i 1946 signifiquen l exploraci de temes mtics, religiosos, i de les allusions a l origen i a la mort. Despullat de la figuraci, Rothko pinta dictat per l inconscient, produint imatges onriques que si b es dirigeixen cap a l abstracci s per a fer mfasi en els seus temes: el sentit trgic de la vida. Temes mitolgics com dip o Antgona, o la seva obra de 1942  Presagi de l'guila ; i temes judeo-cristians com  Gethseman . La pretensi final era dur el mite a l espectador, connectar el mite al seu temps, trencar l espai per parlar de la vida i la mort al marge dels fets histrics. 

s per aix que considerava els seus quadres com "drames" al crear mites que evocaven la reflexi ltima sobre la vida. Construa mites des de la matria pictrica. 
La creaci del mite no t un carcter religis en el sentit tradicional de la paraula, sin que suposa l estructura adequada on recuperar la reflexi i establir el dileg espiritual amb l sser contemporani.

A poc a poc abandona els ttols mitolgics i l esttica de tipus surrealista, i s a partir de 1947 que la seva abstracci es fa ms lrica i simblica fins a arribar al llenguatge de les seves composicions clssiques en 1949.

Segona etapa.
Amb el grup d obres Pintures multiformes (Multiform Paintings) de finals dels anys quaranta, dna inici al seu enfocament basat en els colors purs en l espai. Obres que eludeixen la utilitzaci de signes i creen aquest mbit de transcendncia que culminar en el clssic d rees expansives de color que treballar fins al final de la seva trajectria artstica i vital. 

La forma sensible d aquest drama seran els plnols infinits de color en expansi fins a alliberar a l espectador en un estat contemplatiu. Les seves pintures passaran d una fase on predominen colors lluminosos molt intensos a una altra caracteritzada per tonalitats fosques.

Desprs de donar un primer cop d ull a qualsevol de les seves obres, el seu colorisme i l absncia de detall ens pot fer pensar en un art primitiu. Un art que reflecteix la falta de respostes en un mn desconegut, i que serveixen per apropar-se a la natura, a la naturalesa humana del propi artista, com un exercici introspectiu i necessari.

 s una noci extensament acceptada entre pintors que no importa el que un pinti, mentre estigui ben pintat. Aix s l'essncia de l'academicisme. No existeix una pintura bona sobre res... s per aix que nosaltres professem un parentiu espiritual amb l'art primitiu i arcaic ;

Per Mark Rothko va ms enll de la representaci de la seva realitat i de la mera expressi de les qestions de caire existencial; a ms a ms, pretn evocar emocions i sentiments.

 No sc un pintor abstracte  No m'interessen les relacions del color, ni de la forma, ni res; l'nic que m'importa s expressar les meves emocions humanes bsiques: tragdia, xtasi, mort. La gent que plora davant els meus quadres t la mateixa experincia religiosa que jo quan els vaig pintar." ;

Tercera etapa.
En la seva maduresa artstica, Rothko explora el potencial expressiu de camps rectangulars de colors lluminosos que semblen surar sobre la superfcie del llen.
 
El quadre  Sense ttol  (1952 53) que en certa manera, amb les seves impressionants mesures de 300 cm d altura i 442,5 cm d ample, constitueix una demostraci que Rothko tractava d abastar insospitades dimensions espacials amb el seu art. La seva preferncia per la pintura de grans formats li ha valgut sovint el qualificatiu de  pintor de murals , i molts dels encrrecs que va rebre foren per a realitzar pintures i murals monumentals; Rothko creia que  per tal com pintis una obra gran, ests dins d' ella. No s una res que puguis controlar .

En aquesta tercera etapa arriba a la no forma, a la simplificaci de les imatges. Quadres d una bellesa basada en una abstracci allunyada de la representaci o mmesi, i l absncia de referncies, que ens  evoca emocions soterrades en el ms profund. Un procs que mant l espectador actiu mentre dura la contemplaci.

Aix doncs, una de les preocupacions fonamentals de Mark Rothko va ser sempre la relaci entre obra i espectador; l observador havia de veure s embolicat per l ambientaci per tal d arribar a la contemplaci espiritual.

"Un quadre no s la imatge d'una experincia; s una experincia". ;

L espectador rebr la seva meditaci com una experincia mstica, com un ritual religis espiritualitat on quedar absorbit per la seva creaci. El trasllada a un estat contemplatiu. L artista intima amb l espectador, traslladant-lo a la seva dimensi espiritual.

Totes elles tenen format horitzontal i estan dividides en dues parts: la inferior i la superior. No sol haver necessriament simetria, per si una relaci d equilibri entre les diferents parts. En ocasions, aquestes estan entremesclades en la part central. 

Una peculiaritat cridanera s l estreta franja que emmarca totes les pintures. Aquest mfasi en els lmits reals de la pintura intensifica l efecte de quadre dintre del quadre, i contribueix a la sensaci dominant en  que l espectador ja no veu uns camps de color dintre d un quadre, sin un quadre que s afirma a travs de la seva naturalesa plana. 
Al mateix temps, la reducci de la composici a una nica divisi horitzontal tamb suggereix una relaci amb el paisatge, com si estigussim mirant cap a l infinit.
En la rigidesa i monotonia de la frmula composicional, la seva fora sn els colors. En cada composici aquests varien, tot i que la seva paleta no sigui molt amplia. 

Utilitza una tcnica mixta amb base blanca calcria, que al principi produa un brillant resplendor per que, poc a poc, penetrava a les capes superiors fins a florir cap a la superfcie. Aquesta tcnica fa que el llen quedi illuminat per una llum opaca interior, una fora interior que semblava procedir de l interior del llen i no d una font exterior a la pintura. Rothko experimenta amb la tcnica i amb la combinaci de colors

Aquestes taques de color, de forma rectangular i de lmits poc definits no acostumen a ser planes i uniformes. Presenten gradacions, irregularitats, mescles que eviten el planisme de la composici i guanyen en volum. Potser es tracta d un joc de plans com en una tensi de dualitats antagniques (davant   darrera, amunt   avall, sobre   sota, etc.) molt prpia del ser hum i les seves relacions socials (el be   el mal, riquesa   pobresa, etc.).

En certa manera, en la recerca personal de l artista noms es pot arribar a una conclusi pessimista. En les seves darreres obres evoluciona cap a un dualisme ms radical, cap a la lluita dels dos extrems. Sense experiments i sense matisos, per aix utilitza el blanc i el negre com a colors nics que preveuen un mal final a l existncia humana.

Influncies artstiques.
La figura del canvi  ms important entre el surrealisme europeu i el que hauria de seguir, va ser Arshile Gorky. Gorky va ser especialment influt pel pintor xil Roberto Matta i el seu treball sovint s'acosta al que estava fent el veter surrealista francs Andr Masson durant els anys que aquest ltim va passar a Amrica del Nord. No va arribar a prendre contacte amb Breton fins al 1944 i aix va completar el seu alliberament com artista. 

Cap a l any 1947 havia comenat a superar als seus mestres i el cam pel qual els va sobrepassar va ser a travs de la llibertat amb que va utilitzar els seus materials. La gosadia de la seva tcnica pot ser observada en la segona versi de "El Comproms", que data de 1947. La filosofia de l art que Gorky va oferir en una entrevista a un periodista aquest mateix any, va tenir importants implicacions per al futur de la pintura nord-americana :

 Quan alguna cosa esta acabant, significa que ha mort, no s aix? Jo crec en la perdurabilitat. Jo mai acabo una pintura: noms  deixo de treballar-hi per un temps. M agrada pintar perqu s quelcom que mai acabo. De vegades pinto un quadre i desprs el despinto tot. De vegades estic treballant en quinze o vint obres al mateix temps. Faig aix perqu vull, perqu m agrada canviar la meva opini sovint. El que cal fer s comenar sempre a pintar, mai acabar de pintar .

Aquesta idea d una "dinmica contnua" jugaria una part important en el "expressionisme abstracte" i especialment en l obra de Jackson Pollock. 
Com Gorky, Pollock es desenvolup molt lentament. Havia nascut al 1912, i va passar la seva joventut a Califrnia. Al 1929 Pollock va deixar Los Angeles i es despla cap a Nova York per estudiar. Durant la dcada dels trenta, com molts artistes nord-americans de la seva generaci, va caure sota la influncia dels mexicans contemporanis. L entusiasme per Diego Rivera, per un art pblic "pertanyent al poble", pot molt b haver ajudat a desenvolupar el sentit de l'escala de Pollock. Ms tard va caure sota la influncia dels surrealistes, com li havia passat a Gorky, tamb va ser contractat per la galeria de Peggy Guggenheim. Cap a 1947 Pollock havia arribat a l estil pel qual s ms conegut: abstracci informal, lliure, basada sobre la tcnica del goteig i d embadurnar pintura sobre la tela.

"La meva pintura no ve del cavallet. Gaireb mai estiro la tela abans de pintar. Prefereixo afirmar la tela sense estirar sobre una paret dura o el terra. Necessito la resistncia d una superfcie dura. M assec sobre el terra ms cmode. Em sento ms a prop, ms part de la pintura, ja que d aquesta manera puc caminar al voltant, treballar des dels quatre costats i estar literalment a la pintura. Aix s similar als pintors rupestres indis de l oest. Continuo allunyant-me de les eines usuals del pintor, tals com cavallet, pinzells, etc. Prefereixo pals, culleres, ganivets i degotar pintura fluida o una densa pasta amb sorra, vidre mlt o altres materials inusuals addicionats. Quan estic a la pintura no m adono del que estic fent. Noms desprs d una espcie de perode d  acostumar-me n, veure en el que he estat. No tinc por de fer canvis, destruir la imatge, ja que la pintura t una vida en si mateixa. Intento que aquesta sorgeixi. Noms quan perdo el contacte amb la pintura, el resultat s una confusi. Si no, s pura harmonia, un fcil donar i prendre i la pintura surt molt b". 

Comparant aix amb les instruccions de Breton sobre com produir un text surrealista, tal qual es donen en el manifest surrealisa de 1924, veiem que les actituds de Pollock i Breton es corresponen:

"Faci que alg li porti materials per a escriure, desprs d haver-se situat en un lloc el ms favorable possible perqu la seva ment es concentri en si mateixa. Posi s en l estat ms passiu o receptiu que pugui. Oblidi s del seu geni, del seu talent i del de tots els altres. Digui s a si mateix que la literatura s el cam ms trist que duu a tot. Escrigui rpid, sense un tema preconcebut, prou rpid per a no recordar i no temptar-se de rellegir l escrit".

Una de les conseqncies ms radicals del mtode de treball de Pollock, en el que concerneix a l espectador, es que va canviar completament el tractament de l espai. Pollock no ignora els problemes d espai; les seves pintures no sn planes. En canvi, crea un espai que s ambigu. Reconeixem la superfcie de la pintura, per tamb el fet que gaireb tota la calligrafia sembla estar suspesa ms enrere de la superfcie, en un espai que ha estat deliberadament comprimit i privat de perspectiva. Els ritmes alternants que utilitza Pollock tendeixen a suggerir una progressi espacial a travs de la tela, ms que directament cap a ella, per aquest moviment sempre est sota control i al final torna cap al centre, on est el pes principal del quadre. El fet que la imatge fora creada abans que el propi lmit de la tela hagus estat establert (era retallada desprs, per a adaptar-se al que s havia produt) tendia a enfocar l atenci en el moviment lateral. Aquest mtode d organitzaci una mica primitiu tindria conseqncies importants.
Pollock era un artista subjectiu: per a ell la realitat interior era l nica realitat, definida com "essencialment religiosa".

Tant en el cas de Pollock com en el d alguns altres, tamb sembla ser un gest d allunyament de la societat i les seves exigncies. Frank O'Hara descriu a l artista "torturat pel propi dubte i turmentat per l ansietat". Pollock, no obstant aix, no hauria tingut l impacte que va tenir, primer a Amrica del Nord i desprs a Europa, si hagus estat completament allat com pintor. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299842" title="Shichibukai" nonfiltered="3651" processed="3646" dbindex="118677">


Tradut al japons com: "Ouka Shichibukai" (     ). Es pot traduir com "Set Fraccions del Mar baix els Reis" i en nombroses ocasions el seu nom s abreviat a Shichibukai (   ). s un grup de pirates amb patent de cors, totalment fictici, corresponent al Manga i Anime, One Piece creat per Eiichiro Oda. 

El grup consta en una classificaci d'animals segons el temibles que siguin aquests animals. Mostrant una vegada ms el gust d'Oda pels animals, cada membre del grup representa un, amb l'excepci de Barba Negra. Van fer un tracte amb el Govern Mundial, el qual els llevaria les recompenses sobre els seus caps en canvi de que treballessin per a ells derrotant a altres pirates i mantenint l'equilibri entre els Tres Grans Poders del Mn (La Caserna General de la Marina, el Yonk  i el Shichibukai) . 

 Caracterstiques .

Els Shichibukai sn set dels pirates ms forts del mn i un dels Tres Grans Poders. Estan sota el servei el Govern Mundial (almenys de nom, doncs pocs d'ells realment compleixen els seus deures). Aquestes set persones sn "ex-pirates" que es dediquen a caar a altres pirates actius i guanyen un percentatge dels beneficis per aquest treball a ms dels amplis privilegis que els van ser atorgats pel govern. Aparentment gaudeixen de bastant autonomia en la seva manera d'operar i fins i tot sembla que ni tan sols sn vigilats per llarg temps (com prova la conspiraci d'en Crocodile). A causa del seu tracte amb el Govern Mundial, els Shichibukai sn cridats els "Gossos del Govern" per altres pirates. Al mateix temps, tots sn bastant temuts doncs sn increblement poderosos. 

Els sets pirates que conformen al grup dels Shichibukai son pirates amb un poder excepcional, aix la seva ra principal s mantenir a ratlla als Yonk , els Quatre Emperadors del Mar, quatre dels pirates ms poderosos del mn i els ms propers al One Piece. Actualment, s'ha iniciat la Guerra dels Poders a partir de la propera execuci publica del pirata Portgas D. Ace, la qual enfrontar als Shichibukai contra la tripulaci del pirates de Barba Blanca.

 Habilitats .

 Delacure Mihawk: El millor espadatx del mn. ;
 Jinbey: Desconegut. s un Home-peix (del japons Gyojin), per tant, almenys la seva fora s superior a la dels humans i possex la capacitat de respirar sota l'aigua. ;
 Sir Crocodile: Fruita del Diable tipus Logia, Suna-Suna no Mi. Un garfi enverinat. ;
 Donquixot Doflamingo: Poder desconegut que li permet manipular a les persones com marionetes. Potser una Fruita del Diable. ;
 Bartholomew Kuma: Fruita del Diable tipus Paramecia, Nikyu-Nikyu no Mi. Cyborg del tipus Pacifista. ;
 Gecko Moria: Fruita del Diable tipus Paramecia, Kage-Kage no Mi. ;
 Boa Hancock: Possex el poder de convertir en pedra a les persones. s una habilitat de les Fruites del Diable. ;
 Marshall D. Teach: Fruita del Diable tipus Logia, Yami-Yami no Mi.

 Anteriors recompenses .

Aquestes recompenses els van ser posades abans de convertir-se en Shichibukai, aix que poden no representar el nivell d'amenaa real del pirata si fos enemic del Govern. 

 Yurakiure Mihawk: Desconeguda. ;
 Jinbey: 250.000.000 Belis ;
 Sir Crocodile: 81,000,000 de Belis. ;
 Donquijote Doflamingo: 340,000,000 de Belis. ;
 Bartholomew Kuma: 296,000,000 de Belis. ;
 Gecko Moria: 320,000,000 de Belis. ;
 Boa Hancock: 80,000,000 de Belis. ;
 Marshall D. Teach: Zero.

 Histria .

Fins a on se sap, el grup t almenys 10 anys d'antiguitat, doncs Gecko Moria ha estat un Shichibukai durant l'ltima dcada i Jinbey va ascendir al crrec de Shichibukai vuit anys enrere. Perqu alg es converteixi en un Shichibukai, deu demostrar el seu poder contra altres pirates i assegurar lleialtat al Govern Mundial. A causa de la preocupaci de mantenir als Tres Grans Poders en equilibri, el Govern permet i encobreix algunes activitats illegals en els Shichibukai. No obstant aix, els Shichibukai no es preocupen molt per mantenir-se molt units al Govern o ni tan sols entre ells mateixos. Molts mariners d'alt rang, de fet es van sorprendre que alguns Shichibukai realment es molestessin a assistir a la reuni convocada en Mariejoa para discutir els incidents que havien ocorregut a Arabasta i la destituci d'en Crocodile. 

En termes de poder, comparats amb el Yonkou i la Marina, semblen tenir aproximadament la mateixa fora, i almenys dues d'ells (Moria i Mihawk) han estat rivals d'algun Yonkou (Kaidou i Shanks, respectivament). Mihawk diu que les dues organitzacions (Marina i Shichibukai) eren iguals en fora. L'ltim Shichibukai a ser presentat, va resultar ser la bellssima Boa Hancock. De l'nic Shichibukai del que gaireb no es coneix gens, s de Jinbey, doncs va ser presentat a l'acabar la saga del Baratie com ex-capit dels Pirates del Sol que es va escindir de la banda pirata de Arlongquan va convertir-se en Shichibukai, tamb es sap que ha estat convocat a Mariejoa per discutir el succesor de Sir Crocodile era inicialment un Shichibukai, per va ser derrotat per Monkey D. Luffy al final de la saga de Arabasta, arrestat per la seva conspiraci i despullat del seu rang. El seu reemplaament va ser Barbanegra. Actualment, tots els Shichibukai han estat cridats per a combatre al costat de la Marina contra Barba Blanca. Boa Hancock es rehsa a complir amb el seu deure. 

Tots els membres del Ouka Shichibukai s'han creuat directa o indirectament en el cam dels Pirates del Barret de Palla.
 
 Delacure Mihawk: Va barallar contra Zoro en el Restaurant Baratie (Interacci directa). ;
 Jinbey: Va cedir el ttol de capit a l'Arlong, permetent-li anar al poble de Nami i iniciar un perode de terror (Interacci indirecta). Ha aparegut a Impel Down, tancat amb l' Ace, es possible que es trobi amb en Luffy (Interacci directa).
 Sir Crocodile: Va barallar contra Luffy en Arabasta (Interaci directa). ;
 Bartholomew Kuma: Va barallar i va derrotar a la tripulaci sencera dues vegades, una en Thriller Bark i l'altra en l'Arxiplag Sabaody (Interacci directa). ;
 Donquixot Doflamingo: Va castigar a Bellamy per perdre contra Luffy en Mock Town. A ms de que era l'amo de la Casa de Subhastes on tenien capturada a Camie i en la qual es van desenvolupar els incidents entre els Pirates de Luffy i els Nobles Mundials (Interacci indirecta).  ;
 Marshall D. Teach: Va conixer a la tripulaci en Mock Town i va tractar de capturar-los (en el procs va entaular una petita amistat amb Luffy). A ms de que Portgas D. Ace es va creuar amb els Barret de Palla a causa de la seva recerca de Teach (Interacci directa i indirecta). ;
 Gecko Moria: Va barallar contra Luffy en Thriller Bark (Interacci directa). ;
 Boa Hancock: Luffy va ser derrotat i enviat al poble de Amazon Lily per Bartholomew Kuma. Desprs d'una persecuci de la qual s objectiu Luffy per part de les amazones de l'illa, cau en una habitaci on est Hancock banyant-se (Interacci directa). ;

 Deures dels Shichibukai . 

El grup dels Shichibukai sembla ser un terme mig entre els catics Yonkou i els ms ordenats Marins. No presenten oposici oberta al Govern Mundial, per tampoc s garantia que segueixin les seves ordres. El seu nic deure s atacar a altres pirates i pagar-li al Govern un delme dels seus guanys. Cada Shichibukai ha de tenir una fama temible que intimidi i atemoreixi als pirates corrents i als aspirants a ser-lo. En canvi dels seus serveis, els Shichibukai han estat redimits de tot crim i els seus recompenses han estat retirades, tornant-los homes lliures.

A ms del Govern Mundial, els Shichibukai sn (o van anar) part d'algun altre grup. 

 Dracule Mihawk: Amic i rival de duels de Shanks, el Pl-roig, un dels Yonkou. ;
 Jinbey: Anterior capit dels Pirates Sunny (banda de la qual Arlong va ser capit desprs). ;
 Sir Crocodile: Anterior president de Baroque Works (desmantellada desprs de la seva derrota i arrest). ;
 Donquixote Doflamingo: Anterior lder dels pirates de Bellamy. Amo de la Casa de Subhastes (que desprs va regalar a un dels seus subordinats, Disc). ;
 Bartholomew Kuma: Desconegut, per t algun vincle amb Monkey D. Dragon, el Revolucionari. ;
 Gecko Moria: Anterior capit d'una tripulaci no nomenada (derrotada i massacrada pel Yonkou Kaidou). Lder del Thriller Bark. ;
 Boa Hancock: Lder de les Pirates Kuja. Emperadriu de la illa Amazon Lily. ;
 Marshall D. Teach: Anterior membre dels Pirates de Barba Blanca (va abandonar). Capit dels Pirates de Barba Negra. ;

 Membres .

Noms extrets de l informaci donada tan en Anime com en el Manga.

 Mihawk .

Delacure Mihawk (            ), conegut com en Mihawk, Ulls de Falc, t aquest sobrenom per que quant lluita mira al seu adversari con un falc a una presa. T el ttol del millor espadatx del mn i per tant s el blanc del somni d en Roronoa Zoro, amb qui lluita en una ocasi i acab sent derrotat, per en Zoro li fa una promesa a en Mihawk de qu no ser venut per ning mai ms fins que no tornin a lluitar, ell accepta i li diu que si vol el ttol haur de fer-se mes fort. Sembla ser el ms poders de moment per t l'aparena de no haver menjat cap Fruita del Diable. Navega en solitari pel mar en una petita balsa en la qual porta als cantons unes espelmes amb la flama verda, que nomix Hitsugibune. La seva arma principal s El Sabre Negre, que porta penjada a l esquena. Sobre el seu passat se sap que era un enemic de lluita d en Shanks, espasa contra espasa, fins que aquest va perdre el bra al salvar a en Luffy.

 Doflamingo .

Donquijote Doflamingo (             ), s el Shichibukai que representa el flamenc. L antiga recompensa pel cap de aquest pirata era de 340.000.000 Belis, que es tamb la recompensa ms alta que em vist fins ara. Te una habilitat fora curiosa, tracte de controlar a las persones como si fossin marionetes, encara que no se sap si es tracte del poder d'una de les Fruites del Diable. En Doflamingo era el cpita d en Pirates d'en Bellamy, i quant en Doflamingo s'adona de qu a sigut derrotat per en Luffy, manipula a en Sarquiss per matar a en Bellamy. s el propietari de la "Sala de Subastes" del Grove 1. Encara que tingui un aspecte poc seris, es capa de en capficar-se amb un tema si veu que ell pot quedar en mala posici, el seu grup de pirates no l acompanya a ell mai i es vol convertir en un dels pirates de la  Nova Era .

 Kuma .

Bartholomew Kuma (          ), es el Shichibukai que representa l os (Kuma en Japons vol dir os). Era conegut com  Kuma, el Tir , l antiga recompensa pel cap de aquet pirata era de 296.000.000 Belis. En realitat en Kuma no es hum sin que es un Cyborg creat pel Dr. Vegapunk, que va menjar la Fruita del Diable: Nkyu-Nkyu No Mi (Nkyu: Es en Japons Garra) amb un carcter pacifista. Segons el que a dit en  Gecko Moria , en Kuma es l nic Guerrer del Mar que treballa fidelment pel Govern i es caracteritza per portar sempre una Bblia damunt. T apart el poder de repelir qualsevol cosa, fent possible que pugui fer viatjar a gran velocitat volant a ell o a qualsevol persona all on vulgui, si tele-transporta a alg aquest estarnits volant, fins arribar al llc on ell creu on deixa la empremta de la seva m. Apareix en l illa  Thriller Bark  per a informar a en Gecko Moria, sobre el nou Shichibukai Marshall D. Teach, desprs de qu en Gecko s derrotat, ell rep ordes del Gorousei d'eliminar als Barret de Palla, els quals aconsegueixen sobreviure per la desici entre en Kuma i en Zoro. Ms tard, en lArxipleg de Sabaody, en Kuma derrota la tripulaci derl Barret de Palla juntament amb l'Almirall Kizaru, i enviant-los malferits dispersos entre ells entre arreu del mn.

 Moria .

Gecko Moria (       ), es el Shichibukai que representa el llangardaix. L antiga recompensa pel cap de aquet pirata era de 320.000.000 Belis, la segona mes alta fins el moment. En Moria es va menja la Fruita del Diable: Kage-Kage No Mi (Kage: Es en Japons Ombra) que permet manipular la seva prpia ombra i treure les ombres a qualsevol persona, posant-les en un cos sense vida i crea aix un zombi. Aquet zombi adquireix les tcniques de combat de qui a tret l ombra i la persona que la perd l ombra esta obligada a viure en la foscor i no aproximar-se a la llum del sol per que sin es converteix en cendres. Dintre del seu vaixell/illa coneguda com  Thriller Bark  (Que es trobava originalment en el West Blue), en Moria volia crea un Zombi molt poders, un gegant del pas del gel, conegut com Odr, per poder-se convertir en el nou Rei dels Pirates.

 Jinbey .

Jinbey (    ), es el Shichibukai que representa el Taur Balena (Jinbey en japons). Es un trit que anteriorment era el cpita de la banda dels pirates tritons que regnaven en la Grand Line, els pirates del sol, banda de pirates que desprs es capitaneixada per l Arlong. Resulta que quan en Jinbey comena a forma part dels  7 Grans Guerrers del Mar , deixa que el seu substitut faixi de cpita, la prova es el tatuatge en forma de sol que molts dels pirates del grup de l Arlong porten en la seva pell i que simbolitza el seu smbol. Esta empresonat a Impel Down per traici al Govern Mundial (degut a que no vol participar en la guerra contra en Barbablanca). La seva recompensa va ser de 250.000.000 belis.

 Barbanegra .

Marshall D. Teach (      D     ), es l ltim Shichibukai que a entrat a forma part del grup de pirates, i ell no representa a ningun animal. Es conegut com el sobrenom de  Barbanegra  i reemplaa el lloc deixat per en  Crocodile  desprs de qu hagus derrotat a en Portgas D. Ace i l'hagus entregat al Govern al germ d en Ruffy. En aquell moment, passa aconseguir el lloc de  Shichibukai  sense que hagues tingut cap recompensa abans pel seu cap. En Teach es va menja la Fruita del Diable: Yami-Yami No Mi (Yami: Es en Japons Foscor), aquesta fruita se sens dubte unes de les ms poderoses de totes les Fruites del Diable, ja que t poder sobre la gravetat i pot neutralitzar als altres poders de les fruites, sempre que ell pugui agafar a la persona amb la qui esta lluitant. El seu propsit es derrotar a en  Edward Newgate  (Barba Blanca) i aconseguir ser el  Rei dels Pirates .

 Hancock .

Boa Hancock (        ) s la Shichibukai que esta representada per la serp i s l nica dona que en forma part de aquets guerrers. Tamb posseeix el poder de la Fruita del Diable: Mera-Mera No Mi (Mera: Es en Japons Amor), que transforma a totes les persones que s'enamoren de la seva bellesa en pedra, a ms s la lder amazona de l illa  Amazon Lily , donant-se el ttol dEmperatriu de l illa, i navega conjuntament amb les seves dues germanes gorgones: Boa Marigold, la petita i Boa Sandersonia, la major. Segons s explica elles van matar a la gorgona i per aix com a maledicci posseeixen els ulls del monstre en la seva esquena, fent que qui miri la seva esquena es converteixi en pedra. Tamb surten acompanyades per tres animals, un liga, un Puma de nom  Bacura  i una Serp.

 Antics Shichibukai .

 Crocodile .
Sir Crocodile (      ), era el Shichibukai que representava al cocodril. L antiga recompensa pel cap d'aquest pirata era de 81.000.000 Belis; era la mes baixa de totes sense compta en  Barba Negra , encara que segons l autor de One Piece, la seva recompensa s hauria duplicat si ves continuat sent un pirata durant un temps mes. Era el cap de la  Banda Baroque  baix el nom de Mr. 0, el que volia era apoderar-se de l arma millenria  Plut  i fer que esclates una revolta en el regne de Arabasta, els seus plans es fan fer miques quant va arribar en Luffy i els seus companys, els quals van derrotar els membres mes poderosos de la  Banda Baroque . Ell va menja la Fruita del Diable: Suna-Suna (Suna: Es en Japons Sorra), que li permet transformar-se en sorra i controlar-la a voluntat. Les paraules de aquet personatge sobre com desarollar les habilitats de les Fruites fan que mes tard en el personatge d en Luffy, aprengui atacs mes poderosos, hi ha que en Cocrodile, que originalment noms pot controlar la sorra, faixi servi atacs com el de crea espases de sorra que llena a en Luffy i que noms son illusions per fer-lo despistar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299843" title="Setge de Besiers" nonfiltered="3652" processed="3647" dbindex="118678">






El Setge de Besiers de 1209 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

antecedents.
A mitjans de 1209 uns 10.000 croats es van reunir a Li abans de dirigir-se cap al sud. Al juny, Ramon VI de Tolosa, preveient el desastre, va prometre actuar contra els ctars, i es va aixecar la seva excomunicaci, i llavors els croats es van dirigir a les terres de Ramon Roger Trencavell per atacar les viles ctares dels voltants d'Albi i Carcassona. Com Ramon VI de Tolosa, Ramon Roger Trencavell va intentar un pacte amb els croats, per aquests el van refusar i va tronar a Carcassonna a preparar la defensa.

El Setge.
El mes de juliol els croats van pendre la petita vila de Servian i es van dirigir a Besiers, on van arribar el 21 de juliol, on van demanar als catlics que sortssin i la rendici dels ctars, petcions que ambdos collectius van refusar. La ciutat va caure desprs d'una sortida avortada, que fou perseguida quan encara estaven les portes obertes. Tota la poblaci fou morta i la ciutat cremada, morint entre set i vint-mil persones. 
Neca eos omnes. Deus suos agnoscet

Conseqncies.
Les notcies es van estendre a les altres viles, que es van rendir sense resistncia.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299848" title="Yonk?" nonfiltered="3653" processed="3648" dbindex="118679">
Tradut al Japons com: "Yonk " (  ).
Es pot traduir com "emperadors sobre el nou mar" i el formen els 4 pirates mes forts de tot el "Nou Mon", sen un dels tres grans poders de la "Grand Line". En realitat els "Yonk " no formen una organitzaci prpiament dita, ja que cada pirata treballa per els seus propis interessos.

Membres que els Formen.
Noms extrets de l informaci donada tan en Anime com en el Manga.
 Barbablanca .
Edward Newgate (            ), tamb conegut com Barbablanca, s conegut com l'home ms fort del mn i tamb es considera la persona que es troba ms prxima a aconseguir el One Piece. En el passat va lluitar contra en un combat igualat contra el Rei dels Pirates, Gold Roger.

Newgate considera a tots els membres de la seva tripulaci com si fossin els seus prpis fills, i alhora ell mateix es veu a si mateix com si fos el pare de tots. Tot i aix, la seva tripulaci s tan enorme que est dividida en cinc flotes. Barbablanca utilitza una llana anomenada "bisento" i el seu poder es tan enorme que amb el xoc de la seva llana amb el sabre d'en Shanks, va poder tallar un nvol per la meitat.

Barbablanca s un hum anormalment gran, tot i que no s cap gegant a diferncia d'altres personantges de One Piece. Degut a la seva edat, es troba en un estat de continua medicaci tot i que ell nega la seva discapacitat afirmant que la seva nica medicina ha de ser l'alcohol.

Shanks.
Shanks s l'heroi d'infncia d'en Monkey D. Luffy i va formar part de la Tripulaci del Rei dels Pirates. Tot i que les seves aparicions durant la srie han sigut molt limitades, ell fa un dels papers ms imporatants de One Piece.

Shanks t tres cicatrius que li creuen el seu ull esquerra degut a un combat que va tenir contra en Barbanegra. A ms a ms, va perdre el seu bra esquerra al savar a en Luffy d'un Rei del Mar. La seva tripulaci sempre es presenta fent festa i bebent continuament alcohol, degut a que sn les activitats que ms li agraden al seu capit. 

Les habilitats de combat de Shanks sn formidables, va ser considerat el rival directe d'en Mihawk abans de perdre el seu bra, i habitualment tenia constants batalles amb els pirates de Barbablanca quan era membre de la Tripulaci d'en Gold Roger. A ms la seva fora espiritual anomenada "Haki" va fer que els membres de la tripulaci d'en Barbablanca perdessin el coneixement noms amb la seva presncia.

 Kaidou .
Noms se sap el seu nom i que derrot a Gecko Moria.

Quart membre.
Sobre el quart membre, no es t cap informaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299851" title="Goi" nonfiltered="3654" processed="3649" dbindex="118681">

Goi s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.  Limita al nord amb Ollaran, al sud amb Gesalatz i Jaitz, i a l'est amb Oltza i Etxauri. Est format pels concejos de:



 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299853" title="Josef Fritzl" nonfiltered="3655" processed="3650" dbindex="118682">

Josef Fritzl s un enginyer austrac de 73 anys el nom del qual ha donat la volta al mn des que a finals d'abril de 2008 es va saber que va tenir retinguda a la seva filla durant uns 24 anys en un celler sota de casa seva a la localitat austraca d'Amstetten. Durant aquests anys va abusar de la seva filla, Elisabeth Fritzl de 42 anys, i fruit d'aquest abs van nixer set criatures. Una va morir als pocs dies i Josef la va crema al forn de casa seva. D'aquests fills alguns van viure amb la mare sense veure la llum del dia. Els altres van viure amb Josef i la seva dona, Rosemarie. Josef hauria obligat a la seva filla a escriure notes on deia que no podia tenir cura i els deixava als seus pares. Sembla ser que Josef ja havia estat a la pres cinc anys per una violaci als anys sexanta. Era coneguts pels seus viatges a Tilndia.

Enllaos externs.
  Web en angls i catal sobre el cas de Josef Fritzl;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299854" title="Gazteluberri" nonfiltered="3656" processed="3651" dbindex="118683">

Gazteluberri (castell Castillonuevo) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.  Limita al nord amb Nabaskoze, a l'oest amb Erromantzatua, a l'est amb Salvatierra de Esca i al sud amb Sigs, Esc i Tiermas (Jacetnia).

 Topnim . 
Gazteluberri va ser un poblament tard, probablement de finals del segle XII, quan els habitants d'Elesa, despoblat situat a 2 km de l'actual emplaament de Gazteluberri, es van veure obligats a traslladar-se a una nova ubicaci per raons defensives. La poblaci es va situar als peus d'un nou castell que s'havia construt per a defensar la frontera oriental de Navarra. Aquest castell va ser el qual va batejar a la localitat com Castillo-Nuevo. En el segle XVI quan Navarra va ser conquistada per Ferran el Catlic, aquest va ordenar derrocar els castells fronterers de Navarra i entre ells el de Gazteluberri, pel que actualment no queda rastre algun del castell que va donar nom al poble. E

l nom del poble s'ha solgut transcriure com Castillonuevo, Castillo Nuevo o Castillo-Nuevo; sent la primera forma la ms habitual i l'ltima la qual s oficial. Els roncalesos anomenaven antigament al poble Gaztuluberri en basc, nom que significa en el dialecte roncals d'aquest idioma precisament castell nou. L'Euskaltzaindia va establir que el nom de la poblaci en basc s Gazteluberri, similar al nom tradicional, per en euskera batua. Encara que les venes valls de Roncal i Salazar sn histricament bascfones i pertanyen a la Zona Lingstica Mixta de Navarra, la veritat s que el poble es troba en una zona romanizada des de fa antic.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299855" title="Setge de Carcassona" nonfiltered="3657" processed="3652" dbindex="118684">





El setge de Carcassona de 1209 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

antecedents.
A mitjans de 1209 uns 10.000 croats es van reunir a Li abans de dirigir-se cap al sud. Al juny, Ramon VI de Tolosa, preveient el desastre, va prometre actuar contra els ctars, i es va aixecar la seva excomunicaci, i llavors els croats es van dirigir a les terres de Ramon Roger Trencavell per atacar les viles ctares dels voltants d'Albi i Carcassona. Com Ramon VI de Tolosa, Ramon Roger Trencavell va intentar un pacte amb els croats, per aquests el van refusar i va tronar a Carcassona a preparar la defensa.

El mes de juliol els croats van prendre la petita vila de Servian i es van dirigir a Bziers, on van arribar el 21 de juliol, on van demanar als catlics que sortissin i la rendici dels ctars, peticions que ambds collectius van refusar. La ciutat va caure desprs d'una sortida avortada, que fou perseguida quan encara estaven les portes obertes. Tota la poblaci fou morta i la ciutat cremada, morint entre set i vint-mil persones. Les notcies es van estendre a les altres viles, que es van rendir sense resistncia, i el segent objectiu seria Carcassona.

El setge.
La ciutat estava ben fortificada per era vulnerable, i saturada de refugiats. Els croats van arribar a les portes de la ciutat l'1 d'agost de 1209, per el setge fou curt, car el 9 d'agost s'havia tallat el subministrament d'aigua. 

Ramon Roger Trencavell va intentar una negociaci per fou capturat, i la ciutat es va rendir el 25 d'agost. No hi va haver matana per la gent fou forada a deixar la ciutat nua. Sim de Montfort va prendre el control de l'exrcit i se li va donar l'rea de Carcassona, Albi i Besiers. 

Conseqncies.
Desprs de la caiguda de Carcassona, altres ciutats van rendir-se. Albi, Castellnou d'Arri, Castres, Fanjeaux, Limoux, Lombers i Montral van caure la tardor, per algunes ms tard es van revoltar.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299867" title="Nabaskoze" nonfiltered="3658" processed="3653" dbindex="118685">

Nabaskoze (castell Navascus) s un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangesa.  Limita al nord amb Galoze, a l'oest amb Urraulgoiti, al sud amb Erromantzatua i Gazteluberri i a l'est amb Burgi, Salvatierra de Esca i Garde. Est format pels concejos de:



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299870" title="Gesalatz" nonfiltered="3659" processed="3654" dbindex="118686">

Gesalatz (castell Gueslaz) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita a l'est amb Goi, Jaitz i Guirguillano, al sud amb Zirauki i a l'oest amb Deierri i Lezaun. Est format pels concejos de:


 Topnim .
El nom de la vall sembla clarament relacionat amb la paraula basca gezal o gesal que significa aigua salada. No en va, el principal curs fluvial de la vall rep actualment el nom de Riu Salat, degut precisament al seu elevada salinitat. No obstant aix, la segona part del topnim no est tan clara. Mikel Belasko en el seu glossari etimolgica de localitats de Navarra suggereix una etimologia bastant plausible basada en l'expressi gesal lats, que significa en llengua basca rierol d'aigua salada.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299875" title="Regi Sud-est de Brasil" nonfiltered="3660" processed="3655" dbindex="118687">


La Regi Sud-est de Brasil s una regi de Brasil formada per els estats de Esprito Santo, Minas Gerais, Rio de Janeiro i So Paulo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299878" title="Zirauki" nonfiltered="3661" processed="3656" dbindex="118688">

Zirauki (castell Cirauqui) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Gesalatz, a l'est amb Guirguillano i Maeru, al oeste amb Villatuerta i Deierri, i al sud amb Mendigorria.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299883" title="Torre de Na Valora" nonfiltered="3662" processed="3657" dbindex="118689">



La torre de Na Valora, s una torre gtica del segle XIII que formava part del primitiu sistema defensiu de la vila d'Alcoi. Va ser descoberta al novembre de 1987 en l'annex del carrer Verge Maria hui desaparegut conegut com el Carrer de les Comdies conseqncia del enderrocament d'uns edificis confrontants. A l'aparixer part de la seua fbrica original l'arquitecte Josep Briet va paralitzar les obres immediatament.

Aquesta torre, identificada per P. Picher com la torre dels Calderers al segle XVIII est construda amb una tcnica mixta de tapial i cantonades de carreus tallats de roca traventina.

Amb una planta de 6.5 x 5.8 m. els seus murs tenen una grossria de 1.13 m. excepte el mur d'ingrs de 0.92m. Construda originriament de dos plantes, la segona es trobava sobre un embigat a 5.45 m. de terra sent l'alada total de la torre 10.2 m. aproximadament. El terrat amb merlets va ser cobert possiblement per una teulada inclinada direcci fora murs.

L'element principal de la torre el constitux un arc apuntat perfecte de 4 m. d'altura i 2.5 d'amplada. Construda entre els anys 1260 i 1275, no obstant el mur adjacent s posterior a l'atac granad de 1304. Els estudis arqueolgics realitzats demostren l'absncia d'ocupament previ a la seua construcci.

Al segle XIX es van realitzar diverses actuacions a l'edifici com la collocaci de clavegueram o la seua transformaci en edifici de vivendes de tres plantes.

Obra Reial de la Conquesta.
La Federaci Valenciana de Municipis ha triat 10 edificis sufragats amb diners de la corona per a celebrar el 800 aniversari del naixement de Jaume I qualificant-los com a Obra Reial de la Conquesta. La torre Na Valora ha sigut triada com un d'aquests testimonis.

Enllaos externs.
Torre Na Valora (Alcoi) ;
Europapress.es Alacant.-Un faristol en la Torre Na Valora d'Alcoi homenatja la labor municipal del rei Jaume I en el seu 800 aniversari ;
Alcoi digital 14/07/2008 Alcoi acull la celebraci del 800 aniversari del rei Jaume I;
I CONCURSO GEOCRTICA DE FOTOGRAFA  En aquesta pgina es pot veure una foto de Jos Antonio Segrelles Serrano de 1986 en la que es pot apreciar com era l'entorn. La torre de Na Valora apareix en el marge inferior esquerre amb un balc i una porta centrals.

Referncies.


Bibliografia consultada.
TORR, Josep (2002). "La torre de Na Valora" en Revista de festes de moros i cristians. Alcoi: Associaci de Sant Jordi.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299885" title="Oko" nonfiltered="3663" processed="3658" dbindex="118690">

Oko s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al nord amb Murieta, a l'oest amb Legaria, al sud amb Etaio i Olexoa i a l'est amb Abaigar. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299887" title="Legaria" nonfiltered="3664" processed="3659" dbindex="118691">

Legaria s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Antzin i Murieta, a l'est amb Oko, a l'oest amb Piedramillera i al sud amb Etaio.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299888" title="Ipplita Maria Sforza" nonfiltered="3665" processed="3660" dbindex="118692">
Ipplita Maria Sforza ( Cremona, Ducat de Mil 1446 - Npols, Regne de Npols 1488 ) fou una princesa milanesa.

Orgens familiars.
Va nixer el 18 d'abril de 1446 a la ciutat de Cremona sent la segona filla del duc Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. Fou nta per lnia paterna del condottiero Muzio Sforza i Llcia da Torsano, i per lnia materna de Felip Maria Visconti i la seva amistanada Agns del Maino. Aix mateix fou germana de Gales Maria Sforza i Llus Maria Sforza.

Mor el 20 d'agost de 1488 a la ciutat de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el a la Catedral de Mil el 10 d'octubre de 1465 amb Alfons de Calbria, fill de Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte i futur rei amb el nom d'Alfons II de Npols. D'aquesta uni nasqueren tres fills:
 Ferran II de Npols (1469-1496), rei de Npols;
 Isabel de Npols (1470-1524), duquesa de Bari i casada el 1489 amb el seu oncle, el duc Joan Gales Sforza;
 Pere de Npols (1471-1491), prncep de Rossano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299890" title="Olexoa" nonfiltered="3666" processed="3661" dbindex="118693">

Olexoa s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb Abaigar, a l'est amb Villamayor de Monjardn i a l'oest amb Etaio i Oko.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299892" title="Felicia Browne" nonfiltered="3667" processed="3662" dbindex="118694">
 Felicia Mary Browne (Weston Green, comtat de Surrey, 18 de febrer del 1904 - Tardienta, Arag, 25 d'agost del 1936), fou una artista anglesa que esdevingu la primera voluntria britnica a morir en la Guerra Civil espanyola.

Felicia Browne era filla de l'actriu Edith Johnston. Estudi a l'Escola d'Art St John's Wood i a la Slade School of Art.

Era militant del Partit Comunista de la Gran Bretanya i membre de lArtists' International Association. El 1934 va guanyar un premi pel seu disseny de la medalla commemorativa del congrs de les Trade Union que recordava el centenari dels "mrtirs de Tolpuddle".

El juliol del 1936, Browne s'embarc per a fer un viatge de vacances per Frana i Espanya, acompanyada per la  seva amiga Edith Bone, una fotgrafa d'esquerres. Llur objectiu era arribar a Barcelona a temps per viure l'Olimpada Popular (la resposta de l'esquerra europea als Jocs Olmpics de Hitler a Berln). Tanmateix, arribaren poc abans de la revolta militar contra la Repblica Espanyola i es veieren envoltades per l'onada de violncia que es desferm a la capital catalana a partir del dia 19 de juliol.

Malgrat les consideracions en contra d'amics i companys del Partit Comunista de la Gran Bretanya, Felicia s'un a les milcies comunistes que s'organitzaven a Barcelona, el dia 3 d'agost. El 25 d'agost, moria a Tardienta, al front de l'Arag, en intentar ajudar un camarada itali, formant part d'un escamot de milicians que tractaven de dinamitar un tren carregat de municions pels franquistes i van caure en un parany.

La seva amiga i collega Nan Youngman, que result molt afectada per la seva mort, li organitz una exposici memorial l'octubre del 1936.

Un germ seu, William (Billy), tamb fou donat per desaparegut i probablement mort, durant la Guerra Civil espanyola, el 1939.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299893" title="Lezaun" nonfiltered="3668" processed="3663" dbindex="118695">

Lezaun s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Limita al nord amb la Serralada d'Urbasa, i al sud amb Deierri, del que se'n separ el 1952, i Gesalatz.

 Topnim .
Lezaun prov del basca leza (variant de leze, cova o avenc) i un(i) (lloc); s a dir lloc de la cova. La cova a la qual fa referncia el nom del poble s l' avenc de Marizulete, situada a 500 metres de distncia de Lezaun. El nom de la cova es tradueix pel lloc del forat de Mari. Com Mari s la principal detat de la religi basca precristiana, es pot inferir que aquest avenc va tenir la seva importncia com lloc de culte en l'antiguitat.  

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299894" title="Francisco Javier Garca Gaztelu" nonfiltered="3669" processed="3664" dbindex="118696">
Francisco Javier Garca Gaztelu, Txapote (n. Bilbao, 12 de febrer de 1966). Membre dirigent de la banda terrorista ETA condemnat judicialment per la seva participaci a diversos crims, com els assassinats de diferents poltics del Partit Popular. s conegut pels lies Jon, Xabier i Otsagi. T un fill amb la tamb etarra Irantzu Gallastegui, Amaia, concebut durant un vis a vis en una pres francesa.


 Activitat terrorista.
Francisco Javier (o Xabier) Garca Gaztelu Txapote fou detingut per primera vegada amb 18 anys, acusat d'atacar amb cctels molotov diversos concessionaris de vehicles americans i francesos al Pas Basc.

Inici la seva activitat criminal durant els anys 80 en el Comando Donosti fins el 30 d'agost de 1991, data on fug a Frana desprs d'un tiroteig al barri bilba de Begoa entre membres d' ETA i agents de l' Ertzaintza, on resultaren morts un policia, Alfonso Menchaca, i el membre de la banda Juan Maria Ormazabal, Turko.

Desprs d'aquest incident passaria a la clandestinitat com a membre alliberat de la banda, realitzant tasques de suport per a diversos comandos i integrant-se a finals de l'any 1994 en el Comando Donosti, dirigit per Francisco Javier Arizcuren, Kantauri, i integrat per Valentn Lasarte, Juan Ramn Carasatorre i el propi Txapote.

L'assassinat del sergent de la Policia Municipal de Sant Sebasti Alfonso Morcillo el 15 de desembre de 1994 s la primera acci de sang que s'atribueix a Txapote i Carasatorre al Comando Donosti.

L'any segent assassina Gregorio Ordez, regidor del PP de Sant Sebasti, el 23 de gener de 1995, i a Mariano de Juan, brigada de l' Exrcit de Terra, el 10 d'abril de 1995. El 19 d'octubre del mateix any mor el comissari Enrique Nieto a causa de les ferides patides a l'atemptat sofert el 8 de juny.

Desprs de l'atemptat frustrat contra la casa quarter de la Gurdia Civil d' Arnedo (17 d'agost de 1995), Txapote protagonitza una espectacular fugida, desarmant i esposant els agents que els seguien desprs d'haver patit un accident amb el vehicle utilitzat per escapar. La Gurdia Civil estableix un setge al voltant de la serra de Badaya, per la pista dels terroristes es perd a Andoain, (Guipsoca), sis dies desprs.

Txapote i Lasarte romanen amagats uns mesos a Frana, fins el gener de 1996, quan tornen a Guipsoca. Un mes ms tard, el 6 de febrer, Txapote assassina d'un tret al clatell Fernando Mgica, dirigent histric del PSE-EE. 

La detenci de Valentn Lasarte, el 25 de mar de 1996, deixa com a cap del Comando Donosti a Txapote. Desprs de l'assassinat del funcionari de presons Francisco Javier Gmez Elsegui, Fernando Elejalde s detingut per la Policia. Gaztelu torna a escapar.

El 10 de juliol de 1997 es converteix en el protagonista criminal ms important d' ETA, al matar de dos trets al cap a Miguel ngel Blanco, regidor del PP a Ermua, desprs d'haver-lo segrestat durant quaranta-vuit hores. Irantzu Gallastegui, Amaia, i Jos Lus Geresta completen el comando assass.

Tamb se l'atribueix l'autoria de l'assassinat del regidor del PP a Errenteria, Jos Lus Caso, l'11 de desembre de 1997. La seva darrera acci terrorista amb sang s l'assassinat del regidor del PP a Zarautz, Jos Ignacio Iruretagoyena, el 9 de gener de 1998.

Una vegada abandona el Comando Donosti, Garca Gaztelu es trasllada a Frana i comena a collaborar amb Jos Javier Arizkuren, Kantauri, en la direcci dels comandos illegals (enregistrats per la Policia).

La caiguda de Kantauri el mar de 1999 comporta l'ascens de Txapote en la direcci militar d' ETA i, suposadament, s'encarrega de reorganitzar els comandos durant la treva mantinguda per ETA fins el desembre de 1999, dissenyant l'ofensiva que els terroristes posaran en prctica a la fi de l'alto-el-foc. Contrari a la treva i considerat per les seves accions criminals com un pistoler, s partidari d'aconseguir la independncia del Pas Basc a base de cotxes bomba i morts damunt la taula.


 Detenci: Txapote davant la Justcia .
La detenci es produeix arrel de la investigaci pel robatori d'una encunyadora a Irun, el novembre de 1999. Els detinguts faciliten el nom del collaborador d' ETA Ibon Muoa, qui havia proporcionat recolzament logstic al Comando Donosti. Muoa declara que s'havia entrevistat amb Txapote a la localitat francesa d' Angelu.

Es pentina aquesta localitat amb ajut de la Gendarmeria francesa fins a localitzar-lo el 22 de febrer de 2001 a la terrassa del restaurant Havana Cafe, al barri de Sables d'Or, en companyia del ciutad francs Stephan Robidart, tamb detingut. La Justcia francesa el procesa per pertinena a banda armada, tinena illcita d'armes, municions i documentaci falsa.
 
El 26 de juliol de 2002 s condemnat pel Tribunal Correccional de Pars a 10 anys de pres per pertinena a banda armada 

El 13 de juliol del mateix any es nega a contestar a les preguntes que el jutge de l' Audincia Nacional Juan del Olmo li formula a Pars sobre l'assassinat de Miguel ngel Blanco.

El gener de 2003 les autoritats franceses fan pblic que cinc pressumptes membres d' ETA, entre ells el propi Txapote, havien intentat fugar-se de la pres parisina de La Sant mitjanant l' s d'explosius.

La Justcia francesa ha aprovat diverses demandes d'extradici a Espanya de Garca Gaztelu, entre elles per la seva pressumpta participaci en els assassinats dels poltics Gregorio Ordez, Jos Lus Caso i Fernando Mgica, el sergent Alfonso Morcillo i el brigada d' Infanteria Mariano de Juan Santamara.

El desembre de 2005 les autoritats franceses decideixen entregar temporalment a Txapote a fi de ser jutjat a Espanya pel segrest i posterior assassinat del regidor Miguel ngel Blanco.

Jutjat el juny del 2006, s'acull al seu dret a no declarar durant el judici, presentant una actitud desafiant. Encara que es nega a intervenir durant la primera jornada del judici, Gaztelu utilitza el seu dret a la darrer paraula per a reconixer ser militant d' ETA i afirmar que la banda no abandonar la lluita armada.

Condemnat a 50 anys de pres com a autor material de l'assassinat de Miguel ngel Blanco, el tribunal tamb li prohibeix apropar-se a la localitat biscana d' Ermua durant cinc anys a partir de la seva posada en llibertat. 

En el judici per l'assassinat del poltic socialista Fernado Mgica, se'l condemna a 82 anys de pres, prohibint-li visitar Sant Sebasti durant els sis anys segents a la sortida de la pres.

Per l'assassinat del popular Gregorio Ordez, Txapote s condemnat a 30 anys de pres "com autor d'un delicte d'assassinat terrorista amb tradoria, en concurs ideal amb un altre atemptat amb premeditaci. A ms, se'l prohibeix apropar-se durant cinc anys a la famlia de la vctima o a Sant Sebasti, i se'l condemna a pagar 500.000  d'indemnitzaci als hereus", malgrat el Tribunal sentencia que "no es pot afirmar amb certesa" si Txapote fou l'autor material del tret mortal.

Aquesta sentncia fou motiu de polmica donat que la nica prova condemnatria contra Txapote fou la declaraci d'un altre imputat, situaci que en d'altres sentncies havia provocat l'absoluci dels processats.

 La societat davant els actes de Txapote .
Les conseqncies prctiques dels assassinats perpetrats per Txapote foren el sorgiment d'un moviment social contrari a la violncia i la consegent creaci de diverses associacions contrries al terrorisme i al nacionalisme basc, com ara Basta Ya o el Foro Ermua  o l'auge dels populars en el Pas Basc en les eleccions del 2001, la victria del PP en les eleccions generals de l'any 2000 i l'inici d'una etapa de pactes antinacionalistes entre el PP i el PSOE que debilitaren el govern basc presidit pel PNB.


 Enllaos externs .
 Foro d' Ermua;
 Fotografia de Txapote i Amaia durant el seu judici el 2006;
 Fotografia de Txapote durant el seu judici el juny del 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299895" title="Regi Centre-Oest de Brasil" nonfiltered="3670" processed="3665" dbindex="118697">


La Regi Centro-Oest de Brasil s una regi de Brasil formada pel Districte Federal i els estats de Gois, Mato Grosso i Mato Grosso do Sul.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299896" title="Morentin" nonfiltered="3671" processed="3666" dbindex="118698">

Morentin s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.  Es troba entre les municipis d' Aberin, Deikaztelu i Oteiza.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299898" title="Zabaltza" nonfiltered="3672" processed="3667" dbindex="118699">

Zabaltza s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.  Limita al nord amb Ziritza, Etxauri i Etxarri, a l'oest amb Vidaurreta i Belaskoain i a l'est amb Zizur Zendea. s format pels concejos d'Arraiza, Ubani i Zabalza.


 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299899" title="Bao-Dai" nonfiltered="3673" processed="3668" dbindex="118700">




B o   i (  ) (22 d'octubre de 1913- 30 de juliol de 1997) fou el nom de regnat que adopt el prncep Nguy n V nh Th y  rei d'Annam (1926-1945) i emperador del Vietnam (1945-1955), va ser el tretz i darrer monarca de la Dinastia Nguyen.

Nguy n V nh Th y fou entronitzat el 1925 a la mort del seu pare, l'emperador Khai Dinh. Educat i format a Frana, potncia colonitzadora de la Indoxina, el govern de Bao Dai sempre va estar sota tutela francesa. 

El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, al mateix temps que els alemanys envaren Frana, el Jap va ocupar la Indoxina; no en van expulsar els francesos, que es mantingueren lleials al govern de Vichy, per van passar a controlar el pas. Aix, tot i que havien proms no interferir en el govern imperial, el 1945 obligaren Bao Dai a proclamar la independncia del Vietnam.

Desprs de la capitulaci del Jap (agost de 1945), els comunistes del Viet Minh intentaren prendre el poder; el 25 d'agost, Ho Chi Minh va aconseguir l'abdicaci de Bao, a canvi de nomenar-lo conseller suprem del nou govern establert a Hanoi, i no pas a l'antiga capital imperial d'Hue.

A partir d'aleshores, per, el Vietnam va viure una situaci violenta motivada per l'enfrontament de les diferents faccions nacionals entre si i contra els francesos, que volien recuperar el seu domini colonial. El 1946, Bao Dai va exiliar-se i va viure a Hong Kong i a la Xina; ara b, el 1950, Frana va formar un govern vietnamita rival dirigit per Bao Dai a Saigon. 

Els francesos foren expulsats d'Indoxina quan les forces del Viet Minh els van derrotar a la batalla de Dien Bien Phu. La Conferncia de Ginebra, on es va discutir el tractat de pau entre Frana i el Viet Minh, divid el Vietnam entre un nord comunista i un sud sota el govern de Bao Dai, qui tenia com a primer ministre el religis Ng Dnh Diem, el qual, el 1955, va organitzar un referndum arran del qual l'emperador fou destronat i s'instaur una repblica.

Bao Dai va exiliar-se a Frana, on va morir el 1997



Enllaos externs.
Abdication of Emperor Bao Dai;
Emperor Bao Dai and Empress Monique Vinh Thuy meet supporters in France (en francs);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299900" title="Abadia de Sylvans" nonfiltered="3674" processed="3669" dbindex="118701">
L'abadia de Sylvans est situada a la comuna francesa del mateix nom, al departament d Avairon. s una abadia cistercenca, que presenta un relatiu bon estat de conservaci.

Histria.
L abadia fou fundada el 1136 per Pons de Lras, originari d aquestes terres, que s hi va retirar per dedicar-se a l oraci. La construcci del monestir es va iniciar el 1151. La vida del centre es va desenvolupar amb normalitat fins que el 1477 va comenar a tenir abats comendataris, que no residien amb la comunitat, i que, com a altres monestirs va significar l inici de decadncia. Ms endavant va comenar la destrucci dels edificis, cosa que es va agreujar amb la Revoluci, quan les dependncies conventuals van passar a mans particulars i l esglsia a parroquial (1791). El 1854 el lloc va obtenir la classificaci de Monument Historique. El 1970 la comuna va poder recuperar la propietat de la part del monestir que era a mans particulars. 
 
Els edificis.
Es conserva la magnfica esglsia de nau nica, amb capelles laterals entre els contraforts. T un absis central rectangular, de grans dimensions, amb dos absis laterals a cada costat, tots ells oberts al transsepte. 

Per una porta hom accedia al claustre, del que queda una mnima part, amb arcs apuntats. D aqu es pot accedir a la sala capitular, una sala de grans dimensions ara una mica emmascarada pels estucs de l poca en qu es va destinar a sala de recepcions (segles XVII i XVIII).

 
Enllaos externs.
  Romanes.com, amb fotografies;
  Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299901" title="Regi Nord-est de Brasil" nonfiltered="3675" processed="3670" dbindex="118702">


La Regi Nord-est de Brasil s una regi de Brasil formada per els estats de Alagoas, Bahia, Cear, Maranho, Paraba, Piau, Pernambuco, Rio Grande do Norte i Sergipe.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299902" title="Desforestaci" nonfiltered="3676" processed="3671" dbindex="118703">


La desforestaci s el procs de desaparici dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Est directament causada per l'acci de l'home sobre la naturalesa, principalment com a conseqncia de les tales realitzades per la indstria fustera, aix com per a l'obtenci de sl per a cultius agrcoles.

En els pasos ms desenvolupats es produeixen altres agressions, com la pluja cida, que comprometen la supervivncia dels boscos, situaci que es vol controlar mitjanant la exigncia de requisits de qualitat pels combustibles, com la limitaci del contingut de sofre.

En els pasos menys desenvolupats les masses boscoses es redueixen any rere any, mentres que en els pasos industrialitzats s'estan recuperant grcies a les pressions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turstics i llocs d'esbarjo.

Mentre que la tala d'arbres de la selva tropical atreu cada vegada ms l'atenci, els boscos secs tropicals s'estan perdent en una tasa substancialment major, sobretot com a resultat de les tcniques emprades de tala i crema per a ser reemplaades per cultius. La prdua de la biodiversitat es correlaciona generalment amb la tala d'arbres.

Conseqncies de la desforestaci.

Una de les conseqncies importants de la desforestaci, fonamentalment provocada per la creaci de nous espais agrcoles, s que moltes vegades es realitzen en llocs que sn fonamentals pel desenvolupament d'algunes espcies en perill d'extinci, o niques d'aquest lloc i, moltes vegades, els mateixos boscos on es tala sn una important font hdrica.

Una altra conseqncia de la desforestaci s la desaparici d'embornals de dixid de carboni reduint-se la capacitat del medi d'absorbir les enormes quantitats d'aquest gas que ocasiona l'efecte hivernacle, i accentuant el problema de l'escalfament global.

Com a mitj de contenci, diversos organismes internacionals proposen la reforestaci, mesura parcialment acceptada pels moviments ecologistes, a l'entendre aquests que en la repoblaci s'ha de considerar no nicament la eliminaci del dixid de carboni sin, a ms a ms, la biodiversitat de la zona a repoblar.

Al produir la tala o crema desapareix l'efecte esponja que produeixen els mateixos, els rius van alternant els seus rgims i aix perjudica a l'home que els utilitza pel reg, energia i abastament d'aigua potable a les ciutats, Aafavoreix el rentat dels sls durant les precipitacions, els sediments que arrosega van a parar als rius i escursen la vida de les obres; per exemple, quan es depositen al embassaments hidroelctrics. A ms a ms, reomplen els pantans i els rius, fet que afavoreix el seu desbordament ocasionant greus inundacions.

Es modifica el clima del lloc; a la resta de la selva o bosc li queda menys capacitat per a retenir la humitat, fet que provoca un clima menys humit que perjudica els cultius pels quals foren talats els arbres.

Enllaos externs.

Evaluaci dels recursos forestals mundials 2005, informe ellaborat per la FAO;
Recursos forestals, resum de l'informe de la FAO, elLaborat per GreenFacts;
"Paren los desmontes" (Argentina);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299906" title="Appleton" nonfiltered="3677" processed="3672" dbindex="118704">
Appleton s una ciutat als comtats de Calumet, Outagamie i Winnebago a l'estat de Wisconsin als Estats Units. La poblaci era de 70.087 segons del cens del 2000.
Els comerciants de pell que cercaven fer negoci amb els indis de la vall del Fox River foren els primers en establir-se a Appleton. Hippolyte Grignon constru la White Heron en 1835 per a viure-hi amb la seva famlia i per a sser emprada com a posada i punt de comer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299908" title="Mitologia comparada" nonfiltered="3678" processed="3673" dbindex="118705">
La mitologia comparada s l'estudi dels mites de diferents cultures per analitzar els elements comuns i les semblances. Busca establir els mitemes o histries subjacents a les variants concretes, que expliquen les grans preguntes de la humanitat a partir d'una srie de relats bsics. Segons Carl Gustav Jung, aquests relats correspondrien a l'inconscient collectiu i per aix no depenen dels contactes entre cultures. Altres, com Georges Dumzil, prefereixen el comparatisme per explicar justament aquestes relacions culturals a travs dels mtodes antropolgics o de la filologia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299912" title="Bernat Llompart Diaz" nonfiltered="3679" processed="3674" dbindex="118706">
Bernat Llompart Daz (Es Castell, 1936 - 1999) fou un militar i poltic menorqu. Militant del Partit Popular a Menorca, fou regidor d'Es Castell el 1991-1993 i alcalde el 1993-1995. Fou escollit senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 1996, crrec que va ocupar fins a la seva mort el 17 de juny de 1999. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299914" title="Lloren Cardona Segu" nonfiltered="3680" processed="3675" dbindex="118707">
Lloren Cardona Segu (Ma, 1965) s un poltic menorqu. Ha treballat com a agent comercial collegiat. Militant del Partit Popular, ha estat delegat a Menorca de l'Institut Balear de Serveis a la Joventut pertanyent al Govern Balear. Ha estat regidor de l'ajuntament de Ma el 1990-1991 i senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 1996 en substituci de Bernardo Llompart Diaz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299916" title="Espiral d'Arquimedes" nonfiltered="3681" processed="3676" dbindex="118708">


Una espiral d'Arquimedes (anomenada tamb espiral aritmtica), s una espiral anomenada en honor del matemtic Grec del segle 3er abans de la nostra era Arquimedes; s el lloc geomtric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que s'allunya d'un punt fix a velocitat constant al llarg d'una recta que gira a velocitat angular constant respecte d'aquest mateix punt fix. En coordenades polars (r,  ) es pot descriure per l'equaci

;

On a i b sn nombres reals. En canviar el parmetre a es fa girar l'espiral, mentre que b controla la distncia entre dues voltes successives.

Arquimedes va descriure aquesta espiral en el seu llibre De les espirals.

L'espiral d'Arquimedes es diferencia de l'espiral logartmica pel fet que les voltes successives de l'espiral tenen una separaci contant (igual a 2[[ ]]b si   es mesura en radians), mentre que en una espiral logartmica aquestes distncies formen una progressi geomtrica.

Fixeu-vos que l'espiral d'Arquimedes t dues branques, una per   > 0 i l'altra per   < 0. Les dues branques es connecten suaument a l'origen. A la figura del costat noms es mostra una de les branques. Prenent una imatge especular d'aquesta branca respecte de l'eix y s'obt l'altre branca.

Un mtode per trobar la quadratura del cercle, a base de relaxar les estrictes limitacions que imposa el fet no poder fer servir mes que la regla i el comps en les demostracions geomtriques gregues antigues, fa servir una espiral d'Arquimedes.

De vegades l'expressi espiral d'Arquimedes es fa servir per a designar un grup d'espirals ms general

;

L'espiral d'Arquimedes normal s'obt quan x = 1. Altres espirals que cauen dins d'aquest grup inclouen l'espiral hiperblica, l'espiral de Fermat, i l'espiral de lituus. Prcticament, totes les espirals esttiques que apareixen a la natura sn espirals logartmiques, no espirals d'Arquimedes. Moltes espirals dinmiques (com ara l'espiral de Parker del vent solar, o el patr produt per les rodes de Santa Caterina, sn espirals d'Arquimedes.
 Llei de les rees .
L'rea escombrada per un radi que segueix l'espiral d'Arquimedes sobre l'interval  s 

 

Compte que aquesta frmula no correspon pas a l'rea de l'espiral dons hi ha el risc de qu el radi escombri diversos cop la mateixa porci del pla.


Problemes clebres .
 Trisecci de l'angle .

Una espiral d'Arquimedes permet de resoldre el problema de la trisecci de l'angle: per un angle  donat, s possible construir amb la regla i el comps l'angle . N'hi ha prou amb localitzar el punt M de l'espiral associat a l'angle , construir un cercle de centre O i de radi OM/3. Aquest cercle talla l'espiral en un punt P associat a l'angle .

 Quadratura del cercle.
La rectificaci del cercle s un problema anleg a la seva quadratura. Cercar la quadratura del cercle s cercar el quadrat que t la mateixa rea que un cercle donat. Cercar la rectificaci del cercle s cercar un segment de recta que t la mateixa llargada que el permetre del cercle. En un cas (la quadratura) s'ha de representar  per una longitud, en l'altre cas (la rectificaci), s'ha de representar  per una longitud. L'espiral d'Arquimedes permet de realitzar la segona construcci i a partir d'aqu resoldre la primera.

 Rectificaci del cercle .


A la seva obra De les espirals, s'hi llegeix: 
 PROPOSICI 18:  Si una lnia recta s tangent a una espiral, a la primera volta, al punt final  de l'espiral i si del punt on comena l'espiral es traa una recta perpendicular a la recta inicial de la rotaci, la recta aix traada, troba la tangent, i el segment de recta comprs entre la tangent i el principi de l'espiral ser igual a la longitud de la circumferncia de la primera volta.

D'aquesta forma, Arquimedes transforma el problema de la rectificaci de la circumferncia en el problema de traar la tangent a la espiral, cosa que no s possible de resoldre fent s noms de regla i comps.

 Problemes no resolts .
Els dos pargrafs precedents podrien donar a entendre que Arquimedes grcies a la seva espiral, hauria resolt els dos problemes clssics de la trisecci de l'angle i de la quadratura del cercle. Per no s el cas. Els matemtics de l'poca buscaven mtodes de resolucions amb regla i comps  i menyspreaven les resolucions mecniques . s per aix qu l'espiral d'Arquimedes no ha estat considerada com una eina de resoluci i ha estat rebutjada com ho han estat d'altres quadratures i d'altres trisectrius.

A dems, el traat de la tangent a l'espiral no feia ms que desplaar el problema.

 Aplicacions .

L'espiral d'Arquimedes t una gran quantitat d'aplicacions al mon real.  Els compressors d'espiral, es fan amb dues espirals d'Arquimedes de la mateixa mida separant els centres una distncia igual al pas de l'espiral, es fan servir per a comprimir lquids i gasos. Les espirals de les molles d'equilibrat dels rellotges i les ranures dels primers gramfons eren espirals d'Arquimedes, fent que les ranures estiguessin equidistants i maximitzant la quantitat de msica que es podia emmagatzemar en cada disc, (tot i que ms tard aix es va canviar per permetre una millor quantitat de so). Demanar a un pacient que dibuixi una espiral d'Arquimedes s una forma de quantificar el temor hum; aquesta informaci ajuda en el diagnstic de malalties neurolgiques. Les espirals d'Arquimedes tamb es fan servir en els sistemes de projecci DLP per tal de minimitzar l'efecte "Arc de San Mart", fent que sembli com si mltiples colors s'estiguessin projectant al mateix temps quan en realitat el vermell, el verd i el blau es projecten cclicament de forma extremadament rpida. 

 Vegeu tamb .
 Espiral hiperblica;
 Espiral de Fermat ;
 Espiral logartmica;

 Referncies .


Enllaos externs.

 Pgina que permet variar els parmetres de l'espiral;
 http://mathworld.wolfram.com/ArchimedesSpiral.html;
 http://planetmath.org/encyclopedia/ArchimedeanSpiral.html;
 Pgina amb una aplicaci en Java per explorar interactivament l'espiral d'Arquimedes i les seves corves relacionades;
  Archimedis de lineis spiralibus liber Llibre sobre les lnies espirals. Arquimedes. Proposici 18.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299918" title="Ferran Viader i Gust" nonfiltered="3682" processed="3677" dbindex="118709">


Ferran Viader i Gust (Parets d'Empord, 8 d'abril de 1916 - Girona, 2006), Llicenciat en Dret, erudit genealogista, heraldista i historiador vocacional, comen a estudiar la seva genealogia familiar i, en investigar les famlies que entroncaven amb ella, va acabar per confeccionar un important corpus de genealogies de propietaris de terres de les comarques gironines. 

Va jugar un paper molt actiu en la vida corporativa del Reial Estament Militar del Principat de Girona, del qual va arribar a ser-ne Veguer-President.

Va sser alcalde de Vilademuls (Pla de l'Estany) del 1961 al 1979.

Va formar part del consell plenari del "Patronat Francesch Eiximenis" de la Diputaci de Girona.

Va colaborar amb nombroses publicacions especialitzades en herldica i genealogia, com "Revista Hidalguera" o "Amics de Besal i el seu comtat". Tamb va publicar articles sobre la seva especialitat en diaris com Los Sitios i El Correo Cataln.

Obres publicades.
 127 genealogies de Fernando Viader. La memria familiar dels propietaris gironins Biblioteca d'histria rural, Ricard Garcia i Pere Gifre (editors), gener 2005. Una part d'aquestes genealogies, que romanien en la seva major part manuscrites, van ser editades per primera vegada en aquesta obra ;
 "La Casa Noguer de Seguer i el seu llinatge", II Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal, Olot, 1973;
 "Relaci de cases de la vegueria de Besal que fruen de Reial privilegi de generositat", III Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besal, Olot, 1976;
 Histria de Vilademuls, Fulls informatius de la Mancomunitat de l'Estany, nm. 2, 1984;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299919" title="Giovanni Angelo Montorsoli" nonfiltered="3683" processed="3678" dbindex="118710">

Giovanni Angelo Montorsoli (Florncia, 1507-1563) va ser un escultor i arquitecte itali del segle XVI. 

Va collaborar amb Miquel ngel a la Sagristia nova de la Baslica de Sant Lloren a Florncia, on va esculpir el San Cosma al costat de la Madonna (1536-37). Va actuar en nombrosos camps, com a restaurador d'esttues antigues, com a arquitecte i productor de decoraci de festivitats. A ms a ms va construir nombrosos monuments, com la tomba de Mauro Mafferi (1537) al Duomo de Volterra i la tomba d'Andrea Doria (1541) a l'esglsia de Sant Mateu a Gnova. 

Es va establir a Messina entre 1547 i 1557, havent estat anomenat pel Senat d'aquella ciutat per edificar, a la desembocadura de l'aqeducte de Camaro (1530-47), sobre la plaa del Duomo, una font que fos d'utilitat pblica, servint a ms a ms com a motiu decoratiu. Aquesta escultura va tenir a ms una funci notable  a l'escenografia urbana. Situada davant de la catedral, per allunyada del seu eix longitudinal, la seva construcci va suposar la reconstrucci de tota la plaa, incloent la demolici de l'esglsia de Sant Lloren. 

Montorsoli va rebre a ms a ms l'encrrec de construir la nova esglsia de Sant Lloren. La sistematitzaci de la Plaa del Duomo, en quina escultura i espai urb resultaven indissolubles, va ser una de les primeres experincies urbanstiques d'importncia que van tenir lloc a Siclia. 

Obres realitzades a Messina . 
La Font d'Ori (1547-1551), recentment restaurada. Ori, mtic fundador de Messina. La Font inclou un complet sistema de canalitzacions. Presenta una estructura piramidal.  ;
La Font de Nept (1557): situada originriament en la ribera, va ser traslladada desprs del terratrmol de 1908 a la seva ubicaci actual, a la Plaa de la Unitat d'Itlia, per arbitrriament girada 180 graus respecte de la seva posici original, i en conseqncia actualment se situa d'esquena al mar. ;
L'Esglsia de Sant Lloren (destruda el 1783): era un edifici amb planta rectangular, i una cpula central i dos laterals. ;
La Torre della Lanterna (1555), originriament anomenada Torre del Garofalo. ;
La Font del Castell de Bauso, s'atribueix tamb a la seva autoria.
Bibliografia.
Nicola Aric, La Torre della Lanterna di Giovannangelo Montorsoli, Ed. GBM, Messina 2005;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299920" title="Jos Manuel Ruiz Rivero" nonfiltered="3684" processed="3679" dbindex="118711">
Jos Manuel Ruiz Rivero (Mlaga, 1970) s un economista i poltic mallorqu d'origen andals. Llicenciat en dret, s advocat de l'Estat. Va ser membre del comit executiu del Partit Demcrata Popular. Membre de l'Institut d'Estudis Fiscals, ha publicat diversos treballs en revistes especialitzades en Dret Tributari. Ha estat Assessor de Relacions Interinstitucionals del Govern Balear i responsable de Relacions Institucionals de l'empresa "Fires i Congressos Balears". Regidor de l'ajuntament de Calvi des de 1999, ha estat senador pel Partit Popular de Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299921" title="Efecte Mateu" nonfiltered="3685" processed="3680" dbindex="118712">
L'Efecte Mateu, que pren el seu nom de l'evangeli Mt,25:29 explica per qu s'atribueix ms prestigi a la collaboraci d'un cientfic reconegut que a un novell encara que l'aportaci sigui la mateixa. Relaciona la valoraci subjectiva i objectiva d'un fenomen i ha estat ests a altres mbits com l'educatiu, per parlar de la relaci amb els alumnes de diferents rendiments: es tracta diferent els que semblen poder donar pitjor resultat i en aquest sentit es relaciona fortament amb l'efecte Pigmali, ja que tots dos estudien com afecten les expectatives prvies al rendiment o percepci de l'altre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299923" title="Isidor Torres Cardona" nonfiltered="3686" processed="3681" dbindex="118713">
Isidor Torres Cardona (Formentera, 1951) s un mestre i poltic formenterenc. Mestre de primer ensenyament per la Universitat de Barcelona (1973), ha estat professor de catal per l'I.C.E. de la Universitat de les Illes Balears (1990), president de l'A.P.A. del C.P. "Sant Francesc Xavier" de Formentera (1985-1987), del que en fou director del 1978 al 1984, membre del Consell de Redacci de l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera (1995-). Fundador del grup de ball tpic de Formentera  Es Pastorells el 1977. Fou escollit diputat pel PSIB a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987 i senador per Eivissa i Formentera a les eleccions generals espanyoles de 1996 en substituci de Pilar Costa Serra. Fou un dels patrocinadors de la Coalici d'Organitzacions Progressistes de Formentera, amb la qual ocupa l'alcaldia de Formentera des de 1999.

 Obres .
 Pep Simn, un home de Formentera, vdeo de l'Obra Cultural Balear i Ajuntament de Formentera. ;
 Cantada Pagesa. Editorial Ca Sifre. Eivissa. 1993.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299926" title="Estado Nacional Europeo" nonfiltered="3687" processed="3682" dbindex="118714">

Estado Nacional Europeo (ENE) s un partit poltic d'ideologia ultradretana amb seu a Barcelona. Es defineix com a nacional-europeu i popular-socialista, qestionant el sistema electoral actual. S'ha presentat a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2004 amb resultats ms aviat minsos. Des de 1999 edita la revista Intemperie, de contingut sovint xenfob i antisemita, amb un tiratge de 500 exemplars.

L'octubre de 2005 en foren detinguts sis militants a l'Hospitalet de Llobregat, Mollet del Valls i Matar, entre ells Diego Luis Bao, membre de la candidatura municipal del PP a Mollet del Valls, i el secretari general Luis Antonio Garca Rodrguez, antic membre del grup Guardia de Franco i de CEDADE, acusats d'un delicte d'apologia del genocidi en ser responsables de la revista Intemperie, A ms, la policia de Catalunya tamb els acusa del delicte de vulneraci de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques  

 Enllaos externs .
 Web d'Estado Nacional Europeo;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299927" title="Marc Mir i Capella" nonfiltered="3688" processed="3683" dbindex="118715">

Marc Mir i Capella (Barcelona, 1851 - Sant Sadurn d'Anoia, 1903), propietari agrcola del Peneds, estudi a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell (Alt Empord), on es gradu de perit agrnom. Marc Mir era, desprs del Marqus de Monistrol, el propietari agrcola ms important del terme de Sant Sadurn d'Anoia. Era l hereu de can Guineu, la casa pairal ms emblemtica de Sant Sadurn d'Anoia, i va encapalar un gran moviment ciutad per a fer front a la filloxera i a les seves conseqncies quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arrunar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola. Estudi la filloxera a Frana i va ser l'amfitri, a Can Guineu, del grup de viticultors, anomenats irnicament els Set Savis de Grcia, que van jugar un paper molt rel.levant en la lluita contra la filoxera. Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la filloxera es feien a la fresca galeria durant l'estiu; i a l'hivern, a la cuina de Cal Guineu. En un primer moment, "Els set savis de Grcia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedncia americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Peneds l'aspecte que ara t. Les primeres es van plantar a les propietats de Marc Mir i Capella, a la plana de Can Guineu. 


Fund amb altres viticultors "Resumen de Agricultura", revista que dirig. Collabor, a ms, a "La Proteccin Nacional" i, amb escrits de caire literari, a "La Renaixena" i "La Comarca del Noya". Intervingu en l'organitzaci del Primer Congrs Vitcola, que se celebr a Sant Sadurn (el 19 de maig de 1898) al celler de Can Guineu, i particip en els successius, celebrats a diferents ciutats catalanes.


Va ser alcalde de Sant Sadurn entre el 1881 i el 1883 i diputat provincial del Partit Conservador durant 13 anys (1890-1903). El 1898 va presidir el Congrs Vitcola celebrat en un celler de la seva propietat, a Sant Sadurn d Anoia. L 1 de juny de 1905 es va inaugurar a la Plaa de l Ajuntament un monument a la memria de Marc Mir, obra de Miquel Madurell i Rius, en reconeixement de la seva participaci en la lluita contra la filloxera. Aquest monument va ser enderrocat el juliol de 1936, en esclatar la Guerra.

L'any 2003, amb ocasi del centenari de la mort de Marc Mir i Capella, es va descobrir a la faana de Can Guineu (Sant Sadurn d'Anoia), una placa commemorativa de l acte en qu s hi reprodueix el text que hi havia a l'esmentat monument:  Els pagesos a son mestre. Els ciutadans a son patrici. Commemoraci del centenari de la mort de Marc Mir i Capella de Can Guineu (1851 1903). Pioner en la lluita contra la filloxera .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299929" title="Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter 2" nonfiltered="3689" processed="3684" dbindex="118716">


Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter 2 s la recentment anunciada seqela de Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter. Ser el cinqu episodi de la srie de videojocs Ghost Recon, publicat per Ubisoft.

s evident que aquest no s un nou episodi real i ha de ser considerat com Ghost Recon 3.5 en comptes de ser nou.

Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter 2.
s la continuaci dels esdeveniments ocorreguts en el primer joc i colloca als gamers al comandament d'una unitat d'elit de combat de l'exrcit dels I.I.O.O, els Ghosts. A l'any 2014, el conflicte provocat per l'aixecament entre el govern de Mxic i les forces rebels insurrectes, han provocat en aquest pas una guerra civil a gran escala. Sota comandament del capit Scott Mitchell, els Ghosts sn cridats per a plantar cara a una amenaa imminent contra els Estats Units. El sin de dos pasos ara est en les mans dels Ghosts mentre repelleixen un atac contra sl dels I.I.O.O. Equipats amb el millor i ltim armament en tecnologia punta, els Ghosts han de lluitar en ambds costats de la frontera per a neutralitzar l'amenaa rebel que va en augment. Un dels millors jocs de guerra avui dia i un dels mes coneguts. 

 Noves caracterstiques . 
Experincia visual innovadora: La zona de guerra en Tom Clancy s Ghost Recon Advanced Warfighter 2 cobra vida mentre avances pels carrers escombrats i veus als enemics entre les estructures derrudes. Els sistemes de fsica i partcules et mostraran algunes de les explosions, fum i destrucci ms intensos i ms realistes mai vists en un joc. La illuminaci dinmica i les ombres ofreceran transicions dia-nit en temps real, enfosquint o clarejant progressivament i un sistema de temps climtic en constant canvi t'obligaran a adaptar-te a les noves condicions sobre la marxa. 

Camps de batalla completament nous: Per primera vegada, els Ghosts defensaran el sl dels I.I.O.O. d'un atac fronterer, portant la lluita a localitzacions completament noves. Els Ghosts lluitaran contra enemics en els terrenys de muntanya, deserts estrils i tamb en el seu propi territori en El Pas, Texas. Cada ambient presenta els seus propis avantatges i desafiaments i provocar aproximacions tctiques noves.

Intelligncia artificial summament millorada (AI): recorda com els rebels enviaven les seves tropes per a flanquejar la teva posici o per a guanyar posicions avantatjoses utilitzant el gameplay vertical per a agafar-te desprevingut des de les teulades. La IA millorada dels companys d'esquadra ara et proporcionar ms informaci de la qual necessites amb comandos descriptius com l "enemic descobert darrere del cami vermell de davant". 

Cross-COM millorat: El nou i revolucionari Cross-COM 2.0 donar al jugador ms informaci que abans mai havia pogut visualitzar. Podrs veure que el que les teves forces amigues veuen en la pantalla superior esquerra i al teclejar ampliars aquesta visi a pantalla completa per aconseguir una perspectiva ms clara i precisa. Aix et donar una visi ms comprensiva del camp de batalla sencer. El nou comandament de visi completa permetr una precisi sense precedents en el desenvolupament i execuci dels plans tctics dins del camp de batalla. 

Suport ampliat: Ordenar mortals incursions erees amb els jets de combat, proporcionaran una cobertura mbil per a situacions que d'altra manera serien infranquejables. Tamb podras rearmar-te i amunicionar-te en el camp de batalla usant una MULA no artillada sense tripulaci. Els jugadors podran ara guarir al seu equip en el camp de batalla, incloent el lder de l'esquadra Scott Mitchell, amb un tipus de soldat mdic completament nou. 

Controvrsia.
Igual que el seu predecessor, Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter, el joc va ser novament criticat per l'opini publica mexicana, ja que a ms de "collocar a Mxic com un pas perills que havia de ser sotms", l'alcalde de Ciutat Jurez (Ciutat on es desenvolupa la histria del joc) Hctor Murgua declar la seva inconformitat allegant que el joc t tints xenofbics, racistes i de superioritat de part dels Estats Units, a ms de qu en el joc es mostra un mur fronterer que divideix a Estats Units de Mxic.

 Enllaos d'inters .
Pgina oficial;
Fansite en angls;
Fansite en castell;
Vdeo a Youtube;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299930" title="Tycoon" nonfiltered="3690" processed="3685" dbindex="118717">
S'utilitza el terme Tycoon para designar el videojoc d'estratgia que t a veure amb la gesti de recursos, empreses o pasos en tots els seus aspectes. Aquests mbits de gesti poden incloure l'econmic, el control del personal, els aspectes poltics, l'aspecte comptable, les relacions amb els altres, la cura de les installacions, aix com tamb la cura del personal.

Com en tots els videojocs, la dificultat s variable. En el cas dels tycoon, aquesta depn de la quantitat de variables de gesti involucrades. 

Alguns jocs de .

 Airline Tycoon;
 Monopoly Tycoon;
 Railway Tycoon;
 Truck Tycoon;
 Zoo Tycoon;
 Tvdeluxe;
 RollerCoaster Tycoon 1, 2 i 3;
 Transport Tycoon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299931" title="Airline Tycoon" nonfiltered="3691" processed="3686" dbindex="118718">
Airline Tycoon s un videojoc en el qual has de dissenyar la teva prpia companyia aerea. Aqu podrs dissenyar els teus avions, el teu personal, les teves installacions, etc. Haurs de controlar tots els vols. Si hi ha un desastre natural, haurs de tenir molta organitzaci perqu tots els vols surtin a temps i ning surti ferit. El joc va ser desenvolupat per Spellbound i publicat per Infogrames l'any 1998. 

Enllaos externs.
Fansite ingls














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299932" title="Bromur de magnesi" nonfiltered="3692" processed="3687" dbindex="118719">































El bromur de magnesi, MgBr2, s un compost inic de magnesi i brom de color blanc. Es presenta en forma de cristalls incolors. s deliqescent i podem trobar-lo formant hidrats amb 4, 6 8 i 12 molcules d'aigua.  Es comercialitza com a sal hexahidratada MgBr26H2O. La seva estructura cristallina s hexagonal com la del iodur de cadmi.

El bromur de magnesi s'obt per reacci del brom, Br2, damunt del magnesi metall dins ter anhidre.

 Mg(s)  +  Br2(l)     MgBr2(s);

 Aplicacions .

S'empra en medicina com a sedant, com a font de magnesi, pel tractament de rampes i com a depuratiu.

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/122433ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Magnesium_bromide-9924540;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299933" title="Zoo Tycoon" nonfiltered="3693" processed="3688" dbindex="118720">
Zoo Tycoon s un videojoc d'estratgia econmica llanat el 17 d'octubre del 2001, on s'ha d'administrar un zoolgic. Es tracta d'un joc que combina l'entreteniment i l'aprenentatge ja que permet obtenir informaci addicional de la necessria per a jugar sobre els animals que apareixen en el joc. L'objectiu s la gesti econmica d'un Zoo com si ans un parc d'atraccions i la cura dels animals que visquin en el Zoo. Desprs de l'enorme xit de la primera versi i les seves expansions Microsoft ha llanat la segona part del joc: Zoo Tycoon 2.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299934" title="Gbid" nonfiltered="3694" processed="3689" dbindex="118721">

Els gbids (Gobiidae)sn peixos distributs a bastament per les aiges litorals i alguns dels seus representants es troben tamb a les aiges salabroses i a les maresmes i zones palustres. A Europa n'existeixen fins 19 espcies que poden freqentar aquests ambients aqutics. 

Descripci.

 Sn peixos de mida petita, bentnics, de cos allargat i relativament ample a la part anterior, i que presenten un cap ben desenvolupat.
 Presenten les aletes plviques unides entre si formant una petita ventosa que els serveix per a agafar-se a les roques o als accidents del fons.

Gneres.

 Acanthogobius;
 Acentrogobius;
 Afurcagobius;
 Akihito;
 Akko;
 Amblychaeturichthys;
 Amblyeleotris;
 Amblygobius;
 Amblyotrypauchen;
 Amoya;
 Anatirostrum;
 Aphia;
 Apocryptes;
 Apocryptodon;
 Arcygobius;
 Arenigobius;
 Aruma;
 Asterropteryx;
 Astrabe;
 Aulopareia;
 Austrolethops;
 Awaous;
 Barbulifer;
 Barbuligobius;
 Bathygobius;
 Benthophiloides;
 Benthophilus;
 Boleophthalmus;
 Bollmannia;
 Brachyamblyopus;
 Brachygobius;
 Bryaninops;
 Buenia;
 Cabillus;
 Caecogobius;
 Caffrogobius;
 Calamiana;
 Callogobius;
 Caragobius;
 Chaenogobius;
 Chaeturichthys;
 Chasmichthys;
 Chiramenu;
 Chlamydogobius;
 Chonophorus;
 Chriolepis;
 Chromogobius;
 Clariger;
 Clevelandia;
 Corcyrogobius;
 Coryogalops;
 Coryphopterus;
 Cotylopus;
 Cristatogobius;
 Croilia;
 Cryptocentroides;
 Cryptocentrus;
 Crystallogobius;
 Ctenogobiops;
 Ctenogobius;
 Ctenotrypauchen;
 Deltentosteus;
 Didogobius;
 Discordipinna;
 Drombus;
 Ebomegobius;
 Economidichthys;
 Egglestonichthys;
 Ego;
 Elacatinus;
 Eleotrica;
 Enypnias;
 Eucyclogobius;
 Eugnathogobius;
 Eutaeniichthys;
 Evermannia;
 Evermannichthys;
 Eviota;
 Evorthodus;
 Exyrias;
 Favonigobius;
 Feia;
 Flabelligobius;
 Fusigobius;
 Gillichthys;
 Ginsburgellus;
 Gladiogobius;
 Glossogobius;
 Gnatholepis;
 Gobiodon;
 Gobioides;
 Gobionellus;
 Gobiopsis;
 Gobiopterus;
 Gobiosoma;
 Gobius;
 Gobiusculus;
 Gobulus;
 Gorogobius;
 Gymneleotris;
 Gymnogobius;
 Hazeus;
 Hemigobius;
 Hetereleotris;
 Heterogobius;
 Hyrcanogobius;
 Ilypnus;
 Istigobius;
 Karsten;
 Kelloggella;
 Knipowitschia;
 Larsonella;
 Lebetus;
 Lentipes;
 Lesueurigobius;
 Lethops;
 Leucopsarion;
 Lobulogobius;
 Lophogobius;
 Lotilia;
 Lubricogobius;
 Luciogobius;
 Lythrypnus;
 Macrodontogobius;
 Mahidolia;
 Mangarinus;
 Mauligobius;
 Mesogobius;
 Microgobius;
 Millerigobius;
 Mistichthys;
 Mugilogobius;
 Myersina;
 Nematogobius;
 Neogobius;
 Nesogobius;
 Obliquogobius;
 Odontamblyopus;
 Oligolepis;
 Ophiogobius;
 Oplopomops;
 Oplopomus;
 Opua;
 Oxuderces;
 Oxyurichthys;
 Padogobius;
 Paedogobius;
 Palatogobius;
 Palutrus;
 Pandaka;
 Papuligobius;
 Parachaeturichthys;
 Paragobiodon;
 Parapocryptes;
 Paratrimma;
 Parawaous;
 Pariah;
 Parkraemeria;
 Parrella;
 Pascua;
 Periophthalmodon;
 Periophthalmus;
 Phyllogobius;
 Platygobiopsis;
 Pleurosicya;
 Polyspondylogobius;
 Pomatoschistus;
 Porogobius;
 Potamischus;
 Priolepis;
 Proterorhinus;
 Psammogobius;
 Pseudapocryptes;
 Pseudogobiopsis;
 Pseudogobius;
 Pseudorhinogobius;
 Pseudotrypauchen;
 Psilogobius;
 Psilotris;
 Pterogobius;
 Pycnomma;
 Quietula;
 Redigobius;
 Rhinogobiops;
 Rhinogobius;
 Robinsichthys;
 Sagamia;
 Scartelaos;
 Schismatogobius;
 Sicydium;
 Sicyopterus;
 Sicyopus;
 Signigobius;
 Silhouettea;
 Siphonogobius;
 Speleogobius;
 Stenogobius;
 Stigmatogobius;
 Stiphodon;
 Stonogobiops;
 Sueviota;
 Sufflogobius;
 Suruga;
 Synechogobius;
 Taenioides;
 Tamanka;
 Tasmanogobius;
 Thorogobius;
 Tomiyamichthys;
 Triaenopogon;
 Tridentiger;
 Trimma;
 Trimmatom;
 Trypauchen;
 Trypauchenichthys;
 Trypauchenopsis;
 Tryssogobius;
 Tukugobius;
 Typhlogobius;
 Valenciennea;
 Vanderhorstia;
 Vanneaugobius;
 Varicus;
 Wheelerigobius;
 Yongeichthys;
 Zappa;
 Zebrus;
 Zosterisessor;

Referncies.


Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 48. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;

Enllaos externs.

 FishBase ;
 Animal Diversity Web ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299937" title="Set Savis de Grcia" nonfiltered="3695" processed="3690" dbindex="118722">

L expressi Set Savis de Grcia s'aplic, irnicament, a un grup de propietaris rurals de Sant Sadurn d'Anoia, que van dirigir la lluita contra la fil.loxera i les seves conseqncies, quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arrunar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola.

Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la filloxera es feien a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella, que feia d'amfitri. A l'estiu a la fresca galeria; i a l'hivern, a la cuina. En un primer moment, "Els set savis de Grcia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedncia americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Peneds l'aspecte que ara t. Les primeres es van plantar a les propietats de Marc Mir i Capella, a la plana de Can Guineu.


Aquesta expressi, aplicada a aquest grup de patricis sadurninencs es troba per primera vegada per escrit en un article de l any 1922 del sadurninenc Ral Maria Mir (1887-1964) a La Veu de Catalunya, i el mateix Mir s hi referiria posteriorment en altres textos. Mir explica que ell mateix recorda haver anat de petit a alguna de les reunions que feien a la casa pairal de can Guineu. Un llibre publicat l any 1909 per l aleshores secretari municipal, Pelegr Torell ofereix la relaci de personatges que integraven el grup:  Els noms dels Mir, en Marc y en Rafael, d en Manuel Ravents, en Francisco Romeu, en Pere Rovira de la Foradada, en Modest Casanovas i Romeu y el bon patrici y notable metge Antoni Escayola com  director de La Comarca poden citar-se com  capdevanters d aquella campanya .


La memria dels Set Savis de Grcia en el folclore popular.

Actualment, la Festa de la Filloxera compta amb un grup de gegants anomenats "Els set savis de Grcia", en record d'aquell grup de prcers. Els tres primers gegantons els van fer Merc Gost, Merc Beneit i Montse Mateu, que s qui es va fer crrec de la construcci dels restants, sempre basant-se en les fotografies dels personatges reals esmentats per Pelegr Torell en la referida obra. Tots els gegants estan fets de cartr pedra, fan 2,5 metres d alada i pesen entre 20 i 30 kg. La msica dels Set Savis s un valset obra de Joan Garrob.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299939" title="Vicent Lpez i Portaa" nonfiltered="3696" processed="3691" dbindex="118723">


Vicent Lpez i Portaa (* Valncia, 19 de setembre de 1772     Madrid, 22 de juliol de 1850). Pintor del Neoclassicisme.

Va iniciar els seus estudis en la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles on en 1789 va ser premiat, per la seua obra El rei Ezequies fent ostentaci de les seues riqueses, amb una beca d'estudis a Madrid.

En 1780 obt el primer premi en el concurs de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran amb la seua obra Els Reis Catlics rebent una ambaixada del Rei de Fes.

Desprs de romandre a Madrid tretze anys, on reb la influncia de pintors com Bayeu, Maella i Mengs,  torna a Valncia el 1792 on pint Ferran VII amb l'hbit de l'Orde de Carles III i nombrosos retrats dels caps militars francesos que ocupaven Espanya durant la Guerra de la Independncia.

El sentit realista que demostra en aquests retrats fa que Ferran VII l anomene Primer Pintor de Cambra el 1815, desplaant-se novament a Madrid on es convertir en el pintor de moda entre l'aristocrcia i alta burgesia madrilenya. Entre altres va pintar al III Comte de Lerena, Don Pedro Lpez de Lerena Sobarzo (ca. 1820).

El 1823 realitz la seua obra ms coneguda, el Retrat del pintor Francisco de Goya, i el 1831 far el retrat de Ferran VII amb l'hbit de l'Orde del Tois d'Or.

Va morir el 22 de juliol de 1850 quan era Primer Pintor de Cambra de Isabel II d'Espanya.


 Enllaos externs .

Comentaris del Museu del Prado sobre el quadre de Goya per Vicent Lpez Portaa (en angls) 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299940" title="Setge de La Vaur (1211)" nonfiltered="3697" processed="3692" dbindex="118724">

La Vaur va ser assetjada per Sim de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. 

El setge durava massa i aix va irritar a Sim i a la rendici no va tenir aturador. Va encendre la foguera ms gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llena a un pou i orden als croats de fer-hi punteria amb rocs. El seu germ Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299941" title="Roderic d'Osona" nonfiltered="3698" processed="3693" dbindex="118725">
Roderic d Osona s un pintor valenci, actiu a la ciutat de Valncia entre 1464 i 1484. Se li ha suposat un primer perode de formaci a Ferrara, Pdua o Vencia, encara que no est totalment comprovat. Entre les seues obres destaquen el Retaule del Calvari de la parrquia de Sant Nicolau, a Valncia, firmat en 1476 i a travs del qual se li han pogut atribuir altres obres com la Pietat, conservada en el Museu de Belles Arts de Valncia, i realitzada entre 1485 i 1490.

Est considerat com un dels introductors de les formes renaixentistes en la pintura espanyola, arribant a un sentit ple de l'italianisme quattrocentista. No obstant aix, les influncies italianes es veuen matisades pel coneixement i l'aplicaci de frmules prpies de la pintura flamenca, com s l'expressivitat allunyada de la idealitzaci. 

Els aspectes d'amabilitat i dolor atenen ms a raons de tipus devocional que a una visi racionalitzada i rigorosa de la realitat. A pesar d'aix, els seus quadres mostren una preocupaci per l'ambientaci natural i arquitectnica de les escenes i un extraordinari domini de la pintura a l'oli.

Existeix encara una certa confusi entre aquest autor, anomenat Roderic o Rodrigo d'Osona el Vell, i el seu fill, anomenat Osona el Jove. Mentre que l'activitat del pare es desenrotlla fins a 1501, la del fill va de 1496 a 1513. Al segon es deuria la Taula de l'Epifania, conservada a Londres, que est firmada per "Lo fill del mestre Rodrigo", amb una tendncia ms tradicional que les obres del pare. A partir d'ella se li ha atribut el Crist davant de Pilat conservat en el Museu de Belles Arts de Valncia. L'obra d'ambds pintors, junt amb la de Paolo de San Leocadio, senten les bases per al breu cicle de classicisme en la pintura espanyola.

 Referncies .
 Biografia de Roderic d'Osona (en castell) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299942" title="Jacques Swaters" nonfiltered="3699" processed="3694" dbindex="118726">
  Jacques Swaters  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jacques Swaters va nixer el 30 d'octubre del 1926 a Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 29 de juliol del 1951 el GP d'Alemanya, que era la sisena prova de la temporada.

Jacques Swaters va participar en vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputades al llarg de tres temporades, 1951, 1953 i 1954. 

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299945" title="Rosa (matemtiques)" nonfiltered="3700" processed="3695" dbindex="118727">



, per a diversos valors de k=n/d.]]

En matemtiques, una rosa o corba rhodonea s una sinusoide dibuixada en coordenades polars. Aquestes corbes es poden expressar amb una equaci polar de la forma
;
Si k s un enter, la corba ser una rosa de
2k ptals si k s parell, i;
k ptals si k s senar.
Quan k s parell, la grfica complerta de la rosa s traada un sol cop quan el valor de   varia de 0 a 2 .   Quan k s senar, aix passa a l interval entre 0 i  .  (De forma ms general, aix pasa en qualsevol interval de longitud 2  per a k parell, i   per a k senar.) 

Si k s un nombre racional, llavors la corba s tancada i t longitud finita.  Si k s un nombre irracional, llavors no s tancada i t longitud infinita. s ms, en aquest ltim cas, la grfica de la rosa esdev un conjunt dens (s a dir, passa arbitrriament aprop de qualsevol punt del disc de radi unitat).

Donat que
 ;
Per a to , les curves donades per les equacions polars 
 and ;
Sn idntiques tret d una rotaci de  /2k radians.

El nom de les roses els hi va donar el matemtic itali Guido Grandi entre l any 1723 i el 1728.

rea.
Una rosa que t equaci polar de la forma
;
on k s un enter positiu, t un rea de

si k s parell, i

si k s senar.

El mateix s aplica a les roses amb equacions polars de la forma
;
Donat que la seva grfica no s res ms que una rotaci de les roses definides fent servir el cosinus.

Vegeu tamb.
Corba de Lissajous;
Quadrifoli   una rosa amb k=2.
Referncies.

Enllaos externs.
| Rosa a Mathworld;
Applet per a crear roses amb parmetre k;
 Diccionari visual de corbes planes especials Xah Lee;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299950" title="Paliurus spina-christi" nonfiltered="3701" processed="3696" dbindex="118728">

L'espinavessa (Paliurus spina-christi) s un arbust caducifoli espins de 2 a 4 m d alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l una llarga i dreta i l altra curta i corbada. Les flors, pentmeres, petites i de color groc sn reunides en ramells axil.lars. Els fruits cercruls terminats en disc.

s propi de tanques i bardisses, especialment al Rossell i l Empord.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299954" title="Terra rara" nonfiltered="3702" processed="3697" dbindex="118729">
Una terra rara s segons la IUPAC, la collecci d'elements qumics metllics de la taula peridica formada per l'escandi, l'itri i els lantnids . L'escandi i l'itri sn considerats com a terres rares perqu es troben als mateixos dipsits minerals que els lantnids, amb els que tamb comparteixen unes propietats qumiques similars.

Descoberta.
Els elements que formen part del grup de les terres rares van comenar a ser coneguts amb la descoberta el 1787 del mineral de la galdonita per part de Karl Arrhenius al poble suec de Ytterby.



El terme terra rara es deriva del fet que en el moment del seu descobriment alguns elements presentaven una abundor molt petita en estat natural. Mes tard es trobaria que sn relativament abundants, excepci feta del Prometi, el Ceri, per exemple, s el 25 element ms abundant a l'escora terrestre on s present segons una relaci de 68 parts per mili.

Les fonts ms importants per a l'obtenci de les terres rares sn els minerals de la bastnasita, la monazita, la loparite i la laterita. Malgrat la seva relativa abundor, les dificultats per a l'extracci i explotaci de les terres rares s fora ms gran que en el cas dels metalls de transici i aix far que siguin ms cars. La seva utilitzaci va ser molt reduda fins que entre els anys 50 i 60 es van poder desenvolupar tcniques eficients de separaci.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299958" title="Agatngel I" nonfiltered="3703" processed="3698" dbindex="118730">
Agatngel I fou patriarca de Constantinoble des del 1826 al 1830.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299959" title="Crisant I" nonfiltered="3704" processed="3699" dbindex="118731">
Crisant I de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble des del 1824 al 1826.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299960" title="ntim III de Constantinoble" nonfiltered="3705" processed="3700" dbindex="118732">
ntim III de Constantinoble (nat al 1762 i mort al 1824) fou patriarca de Constantinoble del 1822 al 1824.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299965" title="Eugeni II de Constantinoble" nonfiltered="3706" processed="3701" dbindex="118733">
Eugeni II de Constantinoble (nat a Plvdiv al 1780 i mort a Istanbul al 1822) era un Patriarca Ecumnic de Constantinoble des del 1821 a 1822. Abans de la seva elecci com a patriarca, era Arquebisbe d'Anchialos a Bulgria.

'Eugeni era un dels arquebisbes considerats com ostatges per Mahmud II junt amb el patriarca Gregori V de Constantinoble. L'10 d'abril del 1821, Gregori V de Constantinoble, va ser penjat pels turcs a la porta central de l'Ecumnica Patriarcal. L'Arquebisbe Eugeni, encara un pres a l'poca, era elegit com el Patriarca nou sota el nom Eugeni II de Constantinoble.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299968" title="Autoincompatibilitat" nonfiltered="3707" processed="3702" dbindex="118734">


La autoincompatilitat (AI) s la incapacitat d'una planta hermafrodita per a produir llavors per autopolinitzaci encara que presenti gmetes viables. s una estratgia reproductiva per a promoure la fecundaci entre individus que no es trobin relacionats i, per tant, s un mecanisme que promou la variabilitat gentica.

Durant l'evoluci de les angiospermes l'AI ha sorgit en diverses ocasions, en llinatges totalment diferents. Ms de 100 famlies botniques, entre les quals s'inclouen les Solancies, Pocies, Astercies, Brassiccies, Roscies i Fabcies, presenten espcies autoincompatibles. De fet, s'ha estimat que el 39% de les espcies d'angiospermes sn AI. Tan mplia distribuci taxonmica s congruent amb l'existncia de diversos mecanismes gentics diferents que governen l'AI, depenent de la famlia considerada.

No obstant aix, en tots els casos s'observa un mateix fenomen: els grans de pollen que arriben a l'estigma de la mateixa planta (o de plantes genticament relacionades) sn incapaces d'efectuar la fecundaci ja que detenen el seu desenvolupament en alguna de les etapes del procs (germinaci dels grans de pollen, desenvolupament dels tubs pollnics en els pistils o fertilitzaci de l'oosfera). Com a conseqncia d'aquest impediment no es produeixen llavors desprs de l'autopolinitzaci. Aquesta detenci del creixement o desenvolupament dels tubs pollnics dintre dels pistils involucra, d'una banda, el reconeixement per part del pistil de quins sn els tubs pollnics del mateix individu i quins sn els d'altres plantes. D'altra banda, desprs d'ocrrer aquest reconeixement, el desenvolupament dels tubs pollnics propis (o de plantes genticament relacionades) ha de ser interromput. Ambds fenmens, el reconeixement i la interrupci del creixement, han estat estudiats extensivament tant a nivell citolgic, fisiolgic, gentic i molecular. 

Com s'ha assenyalat prviament, els sistemes d'AI en les plantes superiors han evolucionat diverses vegades en llinatges independents. A nivell molecular existeixen tres sistemes adequadament caracteritzats: el sistema d'autoincompatibilitat de les Solancies i Roscies; el de la rosella (Papaver) i el de Brassica. En dos de tals sistemes, es coneixen en l'actualitat els gens que codifiquen els components de reconeixement pollen-pistil el que ha demostrat clarament que les protenes del pistil i del pollen involucrades en el reconeixement sn distintes entre si i que l'AI s un mecanisme de "clau-pany" a nivell molecular. 
  
 Tipus de mecanismes . 
Quan les flors de l'espcie que presenta autoincompatibilitat sn morfolgicament idntiques entre si, es diu que l'autoincompatibilitat s homomrfica. Per contra, quan en l'espcie es presenten dues o tres tipus morfolgics diferents de flors, es diu que l'autoincompatibilitat s heteromrfica i el mecanisme es denomina heterostlia.

 Autoincompatibilitat homomrfica . 
El mecanisme millor estudiat d'AI en plantes actua a travs de la inhibici de la germinaci o del creixement dels tubs polnics a l'estigma o a l'estil. Aquest mecanisme est basat en interaccions entre protenes produdes per un nic locus anomenat S (de l'angls Self-incompatibility, o sigui, autoincompatibilitat). El locus S en realitat cont 2 gens bsics, un dels quals s'expressa al pistil i l'altre a l'antera o als grans de pollen. Es fa referncia a aquests gens com determinants femen i mascul, respectivament. Aquests gens es troben fsicament prxims al genoma, genticament lligats i se'ls considera com un nic allel. Les protenes produdes pels determinants mascul i femen del mateix allel interactuen entre elles en el moment de la germinaci del gra de pollen en l'estigma, aturant el creixement del tub polnic. En altres paraules, la identitat de les protenes del gra de pollen i de l'estigma genera una resposta d'AI que det el procs de fertilitzaci des de l'inici del mateix. Quan, per contra, un determinant femen interactua amb un determinant mascul provinent d'un allel d'AI diferent, no hi ha resposta d'AI i es produeix la fertilitzaci. Aquesta breu descripci de la resposta d'AI en plantes s usualment ms complicada i, moltes vegades, estan involucrats ms d'un locus d'AI. Aix, en les gramnies, existeixen dues loci que governen la reacci d'AI denominats S i Z. Existeixen dos tipus d'incompatibilitat hommorfica, l'AI gametoftica i l'AI esporoftica, les quals es descriuen a continuaci.

Referncies.


 Bibliografia .
;
 ;
 ;

Enllaos externs.
University of Paisley, "Heterostyly in the Cowslip (Primula veris L.) ";
Ctedra de Morfologia de Plantes Vasculars, Facultad de ciencias Agrarias, Universidad Nacional de Nordeste, Corrientes, Argentina. "Alogamia".;



 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299971" title="British Racing Motors" nonfiltered="3708" processed="3703" dbindex="118735">
British Racing Motors   tamb anomenat BRM era un constructor angls de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 



 Histria .

British Racing Motors va ser fundada per Raymond Mays i Peter Berthon a Bourne, Lincolnshire, Anglaterra. 


Va construir cotxes cada cop ms evolucionats fins arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 al llarg de moltes  temporades, debutant a la 1951 en el GP de Gran Bretanya fins a la 1977, sent el ltim GP disputat el GP d'Itlia. 

L'escuderia va tenir monoplaces presents en un total de 197 curses de la F1, aconseguint un ttol mundial de pilots i un de constructors, ambds la temporada 1962.


 Palmars a la F1 .

 Curses: 197;
 Victries: 17;
 Poles: 11;
 Voltes rpides  15;
 Ttols mundials de pilots: 1 (1962);
 Ttols mundials de curses: 1 (1962);


 Enllaos externs .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299973" title="Relient K" nonfiltered="3709" processed="3704" dbindex="118736">
Relient K s una banda de rock alternatiu i pop punk originria d'Ohio, Estats Units formada el 1998.La banda ha rebut molts premis, el ms fams de tots, el Grammy que van rebre el 2003.

Els membres actuals de la banda sn els segents:
 Matt Thiessen   veu, guitarea, piano (1998 present);
 Matt Hoopes   guitarra, segones veus(1998 present);
 John Warne   baix, segones veus (2004 present);
 Jon Schneck   guitarra, banjo, campanes, segones veus (2005 present);
 Ethan Luck - bateria(2008 present);

Han publicat els segents lbums:
 Relient K (2000);
 The Anatomy of the Tongue in Cheek (2001);
 Two Lefts Don't Make a Right...but Three Do (2003);
 Mmhmm (2004);
 Five Score and Seven Years Ago (2007);

Tots els membres de la banda sn cristians, segons ha declarat Matt Thiessen en una entrevista.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299977" title="Gregori V de Constantinoble" nonfiltered="3710" processed="3705" dbindex="118737">
Gregori V de Constantinoble (nat al voltant del 1745 a Dimitsana (Arcdia);    al 22 d'abril del 1821 a Constantinoble) fou patriarca ecumnic de Constantinoble en els anys 1797 a 1798, 1806 a 1808 i 1818 a 1821. Mor d'una mort violenta.

Era responsable de molt treball de restauraci a la Catedral Patriarcal de St. Gregori, que havia estat feta malb pel foc al 1738. Al comenament de la Guerra Grega d'Independncia, Gregori V de Constantinoble era culpat per l'otom Mahmud II per a la seva incapacitat de suprimir la revolta grega. Se'l va emportar fora de la Catedral Patriarcal el Diumenge de Pasqua del 1821, directament desprs de celebrar la Litrgia de Pasqua Solemne, i fou penjat (en ple vestidures Patriarcals) des de la porta principal del compost patriarcal per ordre del Sold i el seu cos va ser llanat contra el canal Bsfor. El cos ms tard va ser trobat per mariners grecs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299978" title="Ventura de la Vega" nonfiltered="3711" processed="3706" dbindex="118738">
Ventura de la Vega (Buenos Aires, Argentina, 1807 - Madrid, 1865) fou un comedigraf argent que es trasllad a Espanya amb onze anys. Conspir entre Los Numantinos i, desprs d'una breu reclusi, evolucion vers una actitud conservadora.

Com a poeta, la majoria de les seves composicions sn d'inspiraci poltica i patritica. T ms originalitat la seva producci dramtica. El seu drama Don Fernando el de Antequera, fou representat a la inauguraci del Liceu el 4 d'abril de 1847, amb actors tan coneguts com Carlos Latorre i Brbara Lamadrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299979" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2008" nonfiltered="3712" processed="3707" dbindex="118739">
La cursa del Gran Premi de Gran Bretanya de Frmula 1 ha estat la novena cursa de la temporada 2008 que s'ha disputat al Circuit de Silverstone el 6 de juliol del 2008. 


 Qualificaci per la graella .



 Per primera vegada en tota la temporada, el pilot Kazuki Nakajima, de Williams, va quedar per davant del seu company d'escuderia, l'alemany Nico Rosberg, el qual va tenir molts problemes amb els reglatges del seu monoplaa. ;

 Per primera vegada en tota la temporada, els dos pilots de Toro Rosso van entrar a la Q2. ;

 Per problemes tcnics, el pilot Robert Kubica, de BMW, no va poder fer cap intent de volta rpida en la Q3. Aix va permetre que, desprs de molts GP, el seu company d'equip, l'alemany Nick Heidfeld, queds per davant seu en una sessi oficial de qualificaci.   ;

 El pilot Felipe Massa, de Ferrari, no va poder fer un segon intent de volta rpida, en la Q3, perqu no hi va arribar a temps.

 Cursa .






 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen  1: 32. 150 (Volta 18);

 Pole: Heikki Kovalainen  1: 21. 049;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299980" title="Pan y Toros (sarsuela)" nonfiltered="3713" processed="3708" dbindex="118740">

Pan y Toros, s una sarsuela composta per Francisco Asenjo Barbieri sobre llibret castell de Jos Picn. Es va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 22 de desembre de 1864 amb gran xit.

 Llibret .
El ttol alludeix a l'expressi castellana hereva de la llatina de Juvenal Panem et Circenses (pa i circ), que descriu la festa dels bous como una diversi que nodreix les baixes passions del poble, amortigua els conflictes socials i el mant en una situaci d'endarreriment. El llibret presenta un argument d'intrigues cortesanes sense consistncia histrica, amb una bona dosi de crtica poltica, el que no era com a l'poca. Hi est present un bon grapat personatges histrics, com ara Goya, Jovellanos, Pepita Tud (amant de Godoy) o els toreros Pepe Hillo, Pedro Romero i Costillares. Es tracta de la primera obra teatral d'xit que va inserir la figura de Goya, considerant-se per tant precursora dels temes goyescs que tant d'xit i conreu tindrien al llarg del segle XIX.

La intriga poltica que dna lloc a la histria situa per una banda l'iniqua aristocrcia corrupta, els afrancesats i la camarilla, encapalats pel corregidor Quiones i Pepita Tud, i per altra el poble, els illustrats i l'aristcracia culta; amb Goya, la princesa de Luzn i el capit Pearanda, i com a lder i salvador de la ptria, Jovellanos. A causa del seu contingut poltic Pan y Toros va patir problemes amb la censura sota el regnat d'Isabel II.

 Msica .
L'italianisme musical de Barbieri deixa pas a una major presncia de la msica d'arrel popular, tendncia que el compositor afermaria una dcada ms tard amb la que s considerada la seua obra mestra: El barberillo de Lavapis. s curis l's de la melodia de La Marsellesa en mode menor en la introducci del primer acte, aix com el canto parlato emprat per dotar de realisme l'aparici del cec narrant un tpic roman popular. Hi ha nombrosos exemples de ritmes de dansa per illustrar els ambients populars (amb el bolero, la jota i la seguidilla) i els nobles (gavota i contradansa). Per evocar efectes de distncia se serveix d'una petita orquestra interior en les escenes de dansa aristocrtica i d'una orquestra de plectre per acompanyar la que potser siga la pea ms popular de la sarsuela: el pasdoble Al son de las guitarras y seguidillas...

 Sinopsi .
Lloc: Madrid;
Temps: finals del segle XVIII sota el regnat de Carles IV;

 Acte I .
A la vora del riu Manzanares el pare la mare i el nen cecs comenten les darreres notcies mentre un venedor de relquies religioses    el "Santero"    ofereix la seua mercaderia. El poble canta i balla mentre el cec toca la seua viola de m. Per aviat es descobreix que el fals cec s en realitat un espia del corregidor i noms arribar aquest ltim li informa dels moviments que hi ha hagut en una casa prxima, on viu el pintor Goya. De la casa surt una dama noble, Doa Pepita Tud, la qual comenta amb el corregidor les darreres notcies poltiques: l'ascens de Godoy, la pau amb Frana i l'afer d'un soldat que en ser descobert amb uns documents presumptament comprometedors, adeats al comte d'Aranda, va estimar-se ms engolir-se'ls abans que lliurar-los, i que per aix ha estat condemnat a mort.
Entra el general i anuncia la derrota de l'exrcit espanyol davant de les tropes franceses. El corregidor, per a apaivagar els nims del poble anuncia unes corregudes de bous que seran a crrec d'un dels tres toreros ms populars: Pepe Hillo, Pedro Romero o Costillares.
La duquessa conta a Doa Pepita que la princesa de Luzn va obtenir del rei el nomenament de coronella d'un regiment que ella havia format, abandonant el convent on es trobava reclosa, i com va guarir les ferides del capit Pearanda.
Comena la votaci per triar el torero que participar en les corregudes de bous. L'abat Ciruela, encarregat de les votacions, fa trampes i aconsegueix que isca elegit Pedro Romero, el candidat de Doa Pepita, a canvi que aquesta presente en la cort la seua protegida, la Tirana.
En dispersar-se la gentada apareix el capit Pearanda, qui manifesta la seua desolaci davant de la indiferncia del poble respecte de les desfetes de l'exrcit espanyol. Doa Pepita es fa passar per la dona que va guarir-lo i tracta d'obtenir del capit la custdia d'uns documents secrets adreats al rei, per el capit s'hi nega a lliurar-li'ls. El capit entra a la casa de Goya, i Doa Pepita aprofita l'avinentesa per alertar la seua camarilla   la duquessa, l'abat Ciruela, el corregidor i el general   de l'existncia dels documents, i de la necessitat d'interceptar-los. El general ordena l'arrest del capit, per l'oportuna intervenci de la princesa de Luzn, declarant el capit sota la seua protecci, aconsegueix salvar-lo. En aquest moment fa la seua entrada una desfilada popular que es dirigeix a palau a demanar al rei l'indult per al soldat condemnat a mort. La princesa de Luzn s'ofereix a intercedir-ne personalment davant del rei; surt vers el palau, portant amb ella els documents que li ha confiat el capit Pearanda.


 Acte II .
De nit en un carrer de Madrid. En un palau se celebra un ball. L'abat canta des del balc, i Romero i Costillares des d'una taverna li responen amb una can popular. El cec intenta convncer al "santero" que done mort a un militar que ell li indicar a canvi de diners, per l'arribada del "del pecat mortal" l'esglaia.
Doa Pepita informa al corregidor que la princesa ha aconseguit del rei l'indult per al soldat i tamb ha aconseguit fer-li arribar els documents que descriuen la veritable situaci de la guerra. El corregidor la tranquilitza dient-li que ha pogut covncer el rei de la falsedat dels documents i que per tant se signar la pau amb Frana, el que els permetr conservar llur situaci de privilegi. Arriben la princesa, Goya, el capit i l'abat   ara en el seu bndol. La princesa manifesta la seua preocupaci pel control que Godoy exerceix sobre el rei, a qui mant en la ignorncia. Tots decideixen recrrer a Jovellanos. L'abat comunica que Pepe Hillo ha estat ferit a la plaa i que es vol fer responsable a Jovellanos i a la princesa per llur inters en acabar amb la brbara festa de la tauromquia. La princesa s'acomiada del capit i li prega que vaja amb compte, confessant-li que va ser ella la dona que el va guarir a Baiona.
En quedar-se sol el capit, el "santero" intenta apunyalar-lo per l'esquena, per torna a aparixer "el del pecat mortal" i l'agresor s'esglaia de nou. Davant del fracs del seu pla, el cec apunyala el "santero". El corregidor, en sentir el crit d'agonia creu que finalment ha aconseguit el seu propsit d'acabar amb el capit.

 Acte III.
Al palau es comenta que la princesa est a punt de prendre els hbits, mentre que Jovellanos est de cam a Rssia, pas del que ha estat nomenat ambaixador, mentre que el capit ha desaparegut. En sortir tots, arriben Goya, Jovellanos i la princesa. Jovellanos intenta convncer la princesa que desistisca de la seua pretensi de fer-se monja. L'aparici sobtada de Doa Pepita obliga a Jovellanos a amagar-se. Doa Pepita informa a la princesa que s'ha firmat la pau entre Espanya i Frana, i que Godoy ha estat nomenat Prncep de la Pau.
El corregidor li mostra a la princesa el capot tacat de sang del capit, el que referma la decisi de la dama d'entrar en un convent. En aquest moment se sent des del carrer al capit cantant una can, i la princesa canvia d'opini i decideix seguir el seu enfrontament amb el corregidor, el general i Pepita Tud. Els integrans de la camarilla l'amenacen amb denunciar-la a la Inquisici. Apareix el capit i defensa la seua estimada, aviat se li uneixen l'abat i un grup de "manolos". Pepe Hillo acusa el corregidor d'haver-li proporcionat el bou que va causar-li les ferides. Doa Pepita acusa la princesa d'amagar un amant al seu tocador i hi ha un moment de confusi general. En aquest moment apareix Goya amb un exemplar de La Gaceta Extraordinaria en qu es publica el nomenament de Jovellanos com a ministre. Els patriotes celebren la nova situaci amb el desig de poder fer front a l'amenaa francesa.



 Nmeros musicals .
 Acte I .
Preludi i Introducci (Hoy fusilan a un soldado...);
Escena del Santero i cor (Ved al pobre peregrino!...);
Ball i can: Seguidilles "zapateadas" (Aunque soy de la Mancha...);
Marxa de la Manoleria (Al son de las vihuelas...);
Escena de l'elecci (Que Dios le guarde a usa...);
Melodrama (Cabayeros, yo enseao a manej...);
Can de Pepe Hillo (En Zeviya Costiyares...);
Final i Marxa de la Manoleria (seores: declaro a todos / Pues vamos a dar msica...);
Tercet del l'abat Ciruela, Goya i el capit Pearanda (Como lleva en el bolsillo...);
Duo del capit Pearanda i Doa Pepita (Mi protectora! Mi ngel es!...);
Escena de la process (Salve! Oh Reina de los ngeles!...);
Marxa de la Manoleria (Al son de las guitarras y seguidillas!...);
 Acte II .
Preludi instrumental;
Escena de l'abat i cor (La grave contradanza...);
Can El Perulillo  (Por lo dulce las damas...);
Escena del cec, el "santero" i el "del pecat mortal" (Para hacer bien y decir misas!...);
Quartet de Goya, l'abat, el capit Pearanda i la princesa de Luzn (Aunque usted, princesa noble...);
Romana de la princesa de Luzn (Este santo escapulario...);
Pregria y gavota (Oh Reina de los ngeles!...);
Concertant (Traicin! Traicin! / En nombre del rey...);
Final. Escena del crim (Aquel es! / Yo le conozco!...);
 Acte III .
Introducci musical;
Escena de l'abat Ciruela i cor del plany (Seor abate! / Seoras mas!...);
Duo de Doa Pepita i la princesa de Luzn (Quien cogida es in fraganti...);
Escena i cor de les disfresses (Padres reverendos...);
Concertant final (Atnitos nos / les deja!... / Si crimen tan horrendo!...);
Final orquestral;

 Enregistraments .
BMG Alhambra WD-74390: Ana Mara Iriarte, Manuel Ausensi, Carlos Mungua, Conchita Domnguez, Rafael Campos, Joaquin Portillo. Coro Cantores de Madrid, Orquestra Simfnica, direcci: Indalecio Cisneros. Enregistrament amb grans talls que no recull la partitura completa.

 Bibliografia .
Espn Templado, Mara Pilar. El texto dramtico de Jos Picn o la definitiva espaolizacin de la zarzuela grande. Programa de la representaci de Pan y Toros. Teatro de la Zarzuela, Temporada 2000-2001. D.L.: M-13880/01;
de Paz, Xavier. Pan y Toros, otro legado de Barbieri. Programa de la representaci de Pan y Toros. Teatro de la Zarzuela, Temporada 2000-2001. D.L.: M-13880/01;

 Enllaos externs .
Informaci i sinopsi a Zarzuela! ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299982" title="Motacllid" nonfiltered="3714" processed="3709" dbindex="118741">

Els motacllids sn ocells de mida petita, de cos estret, bec fi i rectilini i dits ben desenvolupats, com correspon a ocells que es desplacen sovint per terra caminant.

Com els aludids, tenen l'ungla del dit posterior molt desenvolupada.

La llarga cua sol estar en continu moviment, sacsejada d'una manera espasmdica caracterstica.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Per Alstrm i Krister Mild: Pipits & Wagtails of Europe, Asia and Northamerica, Christopher Helm Ltd., Londres, 2003, ISBN 0-7136-5834-7.

Enllaos externs.

 Vdeos d'espcies d'aquesta famlia d'ocells en el seu hbitat natural. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299984" title="Nanotub" nonfiltered="3715" processed="3710" dbindex="118742">

Els nanotubs sn estructures tubulars de dimetre de l'ordre del nanmetre. Estan essent estudiats activament degut a les possibles aplicacions que se'n poden derivar per desenvolupar tecnologia a l'escala nanomtrica aprofitant els fenmens quntics.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299987" title="Josep Jurch i Rivas" nonfiltered="3716" processed="3711" dbindex="118743">
Josep Jurch i Rivas (Barcelona, 1800 - 1891) fou un compositor catal.

El 4 d'abril de 1847 estren en la inauguraci del Liceu de Barcelona el ballet La Rondea, amb coreografia de Joan Camprub.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299992" title="Joan Camprub (coregraf)" nonfiltered="3717" processed="3712" dbindex="118744">
Joan Camprub (Reus, 1825 - Barcelona, ?) fou un ballar i coregraf catal.

Fill del mestre de dansa Mari Camprub, fou deixeble de Fabiani i form parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregu les principals ciutats europees. Desprs d'una estada de tres anys a Rssia, viatjaren a Prsia. El seu repertori incloa el ball pla i el ball rod.

El 4 d'abril de 1847 estren en la inauguraci del Liceu de Barcelona el ballet La Rondea, amb msica de Josep Jurch. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299994" title="Josefina Tud y Cataln" nonfiltered="3718" processed="3713" dbindex="118745">
Josefina Tud y Cataln coneguda com Pepita Tud (?, circa 1785 - Madrid, 1869), va ser una dama espanyola que va ascedir a la noblesa arran de la seua relaci amorosa amb Manuel Godoy. Va ostenar el ttols de comtessa de Castillofiel i de vescomtessa de Rocafuerte.

 Biografia .
Pepita Tud, rfena d'un artiller gadit, va viure des dels 16 anys, en companyia de sa mare Catalina i les seues germanes Magdalena i Socorro a la casa de Manuel Godoy, a qui havia acudit sa mare reclamant els pagaments endarrerits de viudetat. Va fer-se amant de Manuel Godoy al voltant de l'any 1800, per la reina va obligar Godoy a casar-se amb la princesa Maria Teresa de Borb i Vallabriga, matrimoni que d'altra banda era molt favorable a Godoy en els vessants social i econmic. L'any 1828, en morir la seua muller, Godoy va casar-se amb Pepita Tud, tot i que es considera que uns anys abans havien celebrat un matrimoni secret. L'any 1805 havia nascut el primer fill d'ambds, Manuel, i el 1807 llur segon fill, Luis. 

El 1807, a instncies de l'influent Godoy, Carles IV va concedir a Josefina Tud els ttols de comtessa de Castillofiel i vescomtessa de Rocafuerte.

L'escriptor Ceferino Palencia va escriure'n la biografia novellada Pepita Tud. Hi ha altssimes probabilitats que siga Pepita Tud la dona retratada per Francisco de Goya als clebres quadres La maja vestida i La maja desnuda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299997" title="Sal Internacional del Cmic de Barcelona" nonfiltered="3719" processed="3714" dbindex="118746">
El Sal Internacional del Cmic de Barcelona s una reuni anual d'autors, editors i lectors de cmic, organitzat per FICOMIC. Se celebra anualment a la ciutat catalana de Barcelona des de 1981 i constitueix una important referncia per al cmic catal i espanyol. s considerat un dels millors salons de tot el mn.

 Histria .

 Premis .

Els premis del Sal s'atorguen a les obres ms destacades, en les diferents categories, amb la condici que hagin estat editats a Espanya en el curs de l'any anterior al de la realitzaci del Sal. L'nica excepci s el Gran Premi del Sal, concedit a un autor destacat en el mn del cmic, pel conjunt de la seva obra. 

Els premis ms rellevants sn: 

 Premi a la Millor obra: per a cmics en castell publicats durant l'any anterior. ;
 Premi al Millor Gui: va comenar a concedir-se al 1995. ;
 Premi "Josep Toutain" a l'Autor revelaci. ;
 Premi a la Millor obra estrangera publicada a Espanya. ;
 Premi al Millor fanzine.
 Premi a la Millor revista de o sobre cmics. ;

 Palmars .
 Gran Premi del Sal .
1988 - Alfons Figueras;
1989 - Ambrs;
1990 - Manuel Vzquez;
1991 - Jordi Bernet;
1992 - Raf;
1993 - Alfonso Font;
1994 - Francisco Ibez;
1995 - Kim;
1996 - Josep Sanchis;
1997 - Enrique Ventura;
1998 - Vctor Mora;
1999 - Miguel i Pedro Quesada;
2000 - Max;
2001 - Nazario;
2002 - Jan;
2003 - Josep Mara Be;
2004 - Horacio Altuna;
2005 - Carlos Gimnez;
2006 - Vctor de la Fuente;
2007 - Miguelanxo Prado;

 Millor obra .
1988 - El licantropunk (Max);
1989 - Quotidiania Delirante (Miguelanxo Prado);
1990 - Doctor Vrtigo (Mart);
1991 - Mi cabeza bajo el mar (Pere Joan);
1992 - Perro Nick (Miguel ngel Gallardo);
1993 - El octavo da (Daniel Torres);
1994 - Trazo de tiza (Miguelanxo Prado);
1995 - Museum (Fernando De Felipe);
1996 - Como perros (Max);
1997 - El artefacto perverso (Felipe Hernndez Cava / Federico del Barrio);
1998 - El pie frito (Miguel Calatayud);
1999 - Lope de Aguirre. La expiacin (Ricard Castells / Felipe Hernndez Cava);
2000 - Paracuellos (Carlos Gimnez);
2001 - Blacksad: un lugar entre las sombras (Juan Daz / Juanjo Guarnido);
2002 - Cosecha Rosa (Jos Luis greda);
2003 - 4 botas (Keko);
2004 - Mantecatos (Manel Fontdevila);
2005 - La mansin de los Pampn (Miguelanxo Prado);
2006 - Blacksad 3. Alma Roja (Juan Daz / Juanjo Guarnido);
2007 - Bardn el superrealista (Max);

 Millor gui.
1995 - Perico Carambola, de Ignacio Vidal-Folch. ;
1996 - La parejita, de Manel Fontdevila.
1997 - El artefacto perverso, de Felipe Hernndez Cava. ;
1998 - Nosotros somos los muertos, de Max. ;
1999 - Lope de Aguirre. La expiacin, de Felipe Hernndez Cava.
2000 - Paracuellos, de Carlos Gimnez.
2001 - Tab, de Jorge Zentner. ;
2002 - El hombre con miedo, de Hernn Migoya. ;
2003 - Atravesado por la flecha, de Luis Durn.
2004 - Antoine de las tormentas, de Luis Durn.
2005 - La mansin de los Pampn, de Miguelanxo Prado.
2006 - Carlitos Fax, de Albert Monteys.
2007 - Bardn el superrealista, de Max.

 Autor revelaci .
1988 - Josep M Beroy;
1989 - Pasqual Ferry;
1990 - Jaime Martn;
1991 - Joaqun Lpez Cruces;
1992 - Miguel ngel Martn;
1993 - Calpurnio;
1994 - Mauro Entrialgo;
1995 - Pep Brocal;
1996 - Santiago Sequeiros;
1997 - Albert Monteys;
1998 - Mara Colino;
1999 - Ramn F. Bachs i Sergio Crdoba (ex aequo);
2000 - lex Fito;
2001 - Juanjo Guarnido;
2002 - Luis Durn;
2003 - Vctor Santos;
2004 - Fermn Sols;
2005 - Raquel Alzate;
2006 - Pablo Auladell;
2007 - David Rubn;

 Millor obra estrangera publicada a Espanya .
1989 - Fuegos (Lorenzo Mattotti);
1990 - Maus (Art Spiegelman);
1991 - Calvin y Hobbes (Bill Watterson);
1992 - El condn asesino (Ralf Knig);
1993 - Las mujeres perdidas (Jaime Hernndez);
1994 - Informe sobre ciegos (Alberto Breccia);
1995 - Magnor el poderoso (Sergio Aragons);
1996 - Odio (Peter Bagge);
1997]- Ro Veneno (Beto Hernndez);
1998 - El Club de la Sangre (Charles Burns);
1999 - La ciudad de cristal (David Mazzucchelli / Paul Karasik);
2000 - 300 (Frank Miller);
2001 - Ghost World (Daniel Clowes);
2002 - Maus (Art Spiegelman);
2003 - David Boring (Daniel Clowes);
2004 - Barrio Lejano (Jiro Taniguchi);
2005 - Jimmy Corrigan, el chico ms listo del mundo (Chris Ware);
2006 - 20th Century Boys (Naoki Urasawa);
2007 - Ice Haven (Daniel Clowes);

 Millor fanzine de o sobre cmic .

 1989 - Slo para Locos;
 1990 - TMEO;
 1991 - Urich / Pogo;
 1992 - El Maquinista;
 1993 - El Nuevo Maquinista;
 1994 - Mondo Lirondo;
 1995 - Pat de Marrano;
 1996 - Annabel Lee;
 1997 - rAu / Kovalski Fly;
 1998 - Idiota y Diminuto;
 1999 - Como Vacas Mirando el Tren;
 2000 - Amanaco;
 2001 - TMEO;
 2002 - Amanaco;
 2003 - El Naufraguito;
 2004 - Cretino;
 2005 - BD Banda;
 2006 - Cabezabajo;
 2007 - Barsowia ;

Enllaos externs.
Pgina web oficial de Ficomic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="299999" title="Guacamai de Spix" nonfiltered="3720" processed="3715" dbindex="118747">


El guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii) s l'nic membre del gnere Cyanopsitta. Es creu que s'ha extingit en estat salvatge, per existeixen diversos programes de cria. El seu hbit natural, molt restringit a causa de la seva dependncia de l'arbre Tabebuia caraiba en qu niava, era el Brasil.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300001" title="Joan Cortada i Sala" nonfiltered="3721" processed="3716" dbindex="118748">
Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1868) fou un escriptor i historiador catal.

Fou agent fiscal fins el 1840 a l'audincia barcelonina i desprs es dedic exclusivament a l'ensenyament i a les lletres. Fou professor d'histria a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1835, bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l'Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas (1839).

Va ser collaborador del Diari de Barcelona des de 1838 amb el pseudnim Abn Abulema, i a El Telgrafo amb el de Benjamn. Va traduir a George Sand i a Eugenio Sue. s un dels primers escriptors que aborda els temes catalans en l'mbit de la novella histrica en castell. Va escriure primer Tancredo a l'sia (1833), que reviu l'amor d'un cristi per una noble musulmana en el context de la primera croada, per la consagraci literria li arriba amb la seva segona narraci, La Heredera de Sangum (1835), dins de l'esttica del Romanticisme; va seguir El rapto de doa Almods (1836), ambdues novelles histriques que transcorren a la Catalunya del segle XII. A Lorenzo (1837) reviu els costums dels trobadors descrivint fins i tot una cort d'amor. El templario y la villana (1840-1841) tracta sobre l'amor impossible d'un cavaller templer, a causa del seu vot de castedat. Ambds moren en l'assalt de Jaume II al castell de Rocafort.

La seva obra ms interessant s Catalua y los catalanes (1860), conjunt d'articles publicats originriament a El Telgrafo l'any anterior en defensa de l'actuaci histrica dels catalans, on el regionalisme s presentat, per primera vegada, com un valor poltic. La seva publicaci, en catal, al setmanari La Barretina, el 1868, ocasion la suspensi governativa de la revista. 

Defens sempre la llengua catalana, b que la seva obra en catal es limit a la traducci de La fuggitiva de Tommaso Grossi (La noia fugitiva, 1834), poema, i al discurs presidencial dels jocs florals de Barcelona, el 1864, a la restauraci dels quals (1859) havia contribut decisivament, i particip de manera indirecta per activa en el moviment cultural catal del seu temps.

La seva cantata Il regio imeneo,  allusiva a les noces d'Isabel II, amb msica de Mari Obiols, fou la que inaugur el teatre del Liceu el 4 d'abril de 1847.
Va escriure llibrets d'pera, com Arnaldo de Erill, musicat per Nicolau Guanyabens el 1859. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300010" title="Associaci d'Empresaris d'Ascendncia Catalana a l'Uruguai" nonfiltered="3722" processed="3717" dbindex="118749">
L'Associaci d'Empresaris d'Ascendncia Catalana a l'Uruguai (ASEACU) s un organisme sense nim de lucre reconegut per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Educaci i Cultura de l'Uruguai. Va ser fundat el 18 de mar de 1998 i t estatus jurdic des del 2001.

L'objectiu principal de l'associaci s promoure la cultura catalana en l'mbit uruguai i llatinoameric. Un dels seus principis s que l'Uruguai ha estat reconegut en la seva histria per ser un pas estable polticament i econmica. Aquests empresaris d'origen catal, busquen promoure la inversi en el sector de serveis del pas sud-americ.

Moltes empreses es troben associades a aquesta associaci, incls el seu actual president, Alberto Vidal, el seu vicepresident, Santiago Cuys, i el seu tresorer, Ernesto Ordeix.

Aix mateix, l'organisme promou reunions poltiques i socials entre empresaris catalans, espanyols i uruguaians. L'ltima, celebrada el 29 d'octubre de 2007, amb el nom de Conferncia-sopar a Montevideo, va comptar amb la presncia de l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, i de la seva esposa, Diana Garrigosa. L'exmandatari va donar un emotiu discurs sobre les arrels comunes d'ambdues nacions i va proposar un projecte de futur conjunt catalanouruguai. Va posar l'accent en la histria i en la diversitat actual, a ms de recordar que la seva bestia, i la seva filla, ngeles Noble Milans, van viure a l'Uruguai i van ser propietries d'algunes finques. Maragall va recordar, a ms, que l'Uruguai va ser el primer pas de Llatinoamrica que va visitar quan va ser triat alcalde, desprs del retorn a la democrcia. Finalment, l'expresident va elogiar l'activitat poltica del govern socialista de l'Uruguai, aix com de Tabar Vzquez, Mariano Arana, Reinaldo Gargano i Mara Julia Muoz.

L'ASEACU est associat amb el Casal Catal de Montevideo, i tots els anys celebren l'aniversari de la mort de Llus Companys i Jover, a la plaa que porta el seu nom, a la capital uruguaiana.

Vegeu tamb.
;

Enllaos externs.
Pgina web de l'ASEACU;
Discurs de Pasqual Maragall a Montevideo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300013" title="Associaci de Futbol de Liechtenstein" nonfiltered="3723" processed="3718" dbindex="118750">

L'Associaci de Futbol de Liechtenstein (LFV) (alemany: Liechtensteiner Fussballverband) dirigeix el futbol a Liechtenstein.

s l'encarregada d'organitzar la Copa de Liechtenstein de futbol i dirigeix la Selecci de futbol de Liechtenstein. s l'nica associaci membre de la UEFA que no t un campionat de lliga. Els clubs dels pas juguen a les categories susses de futbol. T la seu a Vaduz. Va ser fundada el 1934.

 Articles relacionats .
Selecci de futbol de Liechtenstein;

 Enllaos externs .
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300014" title="Televisi Igualada" nonfiltered="3724" processed="3719" dbindex="118751">
 




Televisi Igualada (TVi) s una televisi local privada de carcter generalista amb llicncia per emetre en digital a Igualada, Piera, Vilanova del Cam, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Capellades.

 Histria .

TVI s una histrica televisi local de la capital de la comarca de l Anoia, amb ms de dinou anys d emissi. Un projecte que va nixer l any 89, per que va renovar-se a l abril de 2002, quan un grup de periodistes igualadins van constituir l empresa IG-Mdia Produccions SL i van comprar el canal a l antiga propietat.

La nova etapa de TVI ha servit per renovar tecnolgicament la vella emissora i dotar-la dels mitjans necessaris per convertir-la en un canal altament qualificat. En aquest marc de professionalitat, TVI ha engegat una lnia de collaboraci amb altres televisions de Catalunya.

TVI ha fet tamb una aposta clara per consolidar a Igualada i el seu radi d influncia (Vilanova, Santa Margarida de Montbui, dena i altres municipis propers) una oferta informativa d elevades mides. 

TVI ha completat la seva oferta informativa amb una variada programaci, combinant la producci prpia i l exterior, participant i donant suport al teixit associatiu de la comarca en la realitzaci d esdeveniments socials de tot tipus.   


 Aspectes Tcnics d'emissi .





 Presentadors i presentadores actuals .

Imma Muoz - Directora del canal, presentadora i entrevistadora.
Aitor Bernal - Reporter.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300016" title="Sasha Grey" nonfiltered="3725" processed="3720" dbindex="118752">

Sasha Grey (nascuda el 14 de mar de 1988) a Sacramento (Califrnia, Estats Units) s una actriu porno estatunidenca.

Biografia.

Sasha Grey neix al nord de Califrnia, a la ciutat de Sacramento. Amb ascendncia grega, irlandesa i polonesa, Grey era una bona estudiant que acab els seus estudis a casa. Als 16 anys, t la seva primera experincia sexual. 

Al 2006 es trasllada a Los Angeles on comena la seva carrera com a actriu prono, tot just fer 18 anys. La seva primera escena fou una orgia amb Rocco Siffredi a la pellcula The Fashionistas 2 de John Stagliano. Durant l'escena, Grey deix perplex a tothom quan deman a Siffredi si podia donar-li un cop de puny a l'estmag, petici que l'actor rebutja . 

Declarada bisexual, tant en pantalla com a la vida real, Grey tamb ha assegurat que s fan de l'actriu Belladona amb qui ha actuat a Fetish Fanatic #4 i the unreleased Awakening of Sasha Grey. 

La seva carrera comen, quan poc desprs de fer 18 anys, Grey va contactar amb un agent de casting de pellcules per adults per internet. Ell accept representar-la i la recoman a diferents directors assegurant que era capa de realitzar diferents actes sexuals . En l'actualitat, Sasha Grey ha obert la seva prpia agncia, en la qual es representa a si mateixa i en la que es dedica a la percaa de noies joves amb talent per fer pellcules pornogrfiques.  

Al 2006, Grey fou nomenda pel Los Angeles Magazine com la nova Jenna Jameson i el 2007 guanyava 
dos premis AVN per la seva interpretaci a Fuck Slaves i Fashionistas Safado: The Challenge. Ms enll del cinema per adults, Grey tamb es coneguda pel seu projecte de msica alternativa ATelecine. Concretament, l'actriu s'ha mostrat interessada en l'existencialisme dins del mn del cinema per adults. Un altre projecte, s el de dirigir cinema independent aix com un documental sobre els seus coneixaments en el cinema porno . 

 Premis.

2007 AVN Award pel millor trio   Fuck Slaves (conjuntament amb Sandra Romain i Manuel Ferrara);
2007 AVN Award per la millor escena de sexe grupal   Fashionistas Safado: The Challenge   ;
2007 XRCO Award pel millor New Starlet  ;
2007 Adultcon Top 20 Adult Actresses  ;
2008 AVN Award - millor escena de sexe oral   Babysitters ;
2008 AVN Award - millor actriu femenina ;

Fitxa personal.



 Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300026" title="Isabel de Npols" nonfiltered="3726" processed="3721" dbindex="118753">

Isabel d'Arag i Sforza, ms coneguda amb el nom d'Isabel de Npols ( Npols, Regne de Npols 1470 - Bari 1524 ) fou una princesa napolitana que va esdevenir duquessa consort de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el 2 d'octubre de 1470 a la ciutat de Npols sent la segona filla del rei Alfons II de Npols i Ipplita Maria Sforza. Fou nta per lnia paterna de Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte, i per lnia materna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. Fou germana, aix mateix, de Ferran II de Npols.

Mor l'11 de febrer de 1524 a la ciutat de Bari, sent enterrada a l'esglsia de Sant Domncec el Major de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el 2 de febrer de 1489 amb el duc de Mil Joan Gales Sforza. D'aquesta uni nasqueren:
Ipplita Maria Sforza (1490-1501);
Francesc Sforza (el duquet) (1491-1512), religis;
Bonna Sforza (1495-1558), casada el 1518 amb Segimon I de Polnia;

Duquessa consort.

Duquessa consort del ducat de Mil des del seu casament i fins a la mort del seu marit, el 1495 retorn al Regne de Npols, establint-se a Bari d'on l'any 1499 fou nomenada duqessa de Bari i princesa de Rossano. 

A la mort del seu germ Ferran II de Npols es va convertir en la pretendent al ttol de rei de Jerusalem a travs de la lnia napolitana.

Model de Leonardo da Vinci.
Durant molts anys s'ha senyalat a Isabel com un dels possibles models per a la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, fet possible ja que Leonardo fou el pintor de la cort del duc de Mil durant 11 anys. Maike Vogt-Lerssen sost que l'esquema en el vestit verd que duu Mona Lisa s propi de la Dinastia Sforza. Segons la seva teoria, el retrat anomenat "Mona Lisa" fou el primer retrat oficial de la nova duquessa de Mil.

El retrat pintat per Rafael, i situat avui en dia a la Galeria Doria Pamphilj de Roma, motra una gran semblana amb Isabel de Npols. El vestit de la dama data d'entre 1515 i 1525, i la jove de cabell clar mostra els smbols de la Casa milanesa dels Sforza: l'arc i els colors vermell i blanc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300033" title="Prid" nonfiltered="3727" processed="3722" dbindex="118754">




La famlia dels prids agrupa petits ocells de plomatge ads viu, ads apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Sn ocells molt gils, veritables acrbates dels arbres entre el fullatge dels quals es mouen contnuament tot cercant insectes. 

Taxonomia.

 Gnere Poecile;
 Poecile lugubris ;
 Poecile hyrcanus ;
 Poecile palustris ;
 Poecile montanus ;
 Poecile songarus ;
 Poecile carolinensis ;
 Poecile atricapillus ;
 Poecile gambeli ;
 Poecile sclateri ;
 Poecile superciliosus ;
 Poecile davidi ;
 Poecile cinctus ;
 Poecile hudsonicus ;
 Poecile rufescens;
 Poecile varius ;

 Gnere Periparus ;
 Periparus rufonuchalis;
 Periparus rubidiventris;
 Periparus melanolophus;
 Periparus ater ;
 Periparus venustulus ;
 Periparus elegans ;
 Periparus amabilis ;

 Gnere Lophophanes;
 Lophophanes cristatus;
 Lophophanes dichrous;

 Gnere Baeolophus ;
 Baeolophus wollweberi;
 Baeolophus inornatus;
 Baeolophus ridgwayi;
 Baeolophus bicolor;
 Baeolophus atricristatus;

 Gnere Parus;
 Parus guineensis;
 Parus leucomelas ;
 Parus niger ;
 Parus carpi ;
 Parus albiventris ;
 Parus leuconotus ;
 Parus funereus ;
 Parus rufiventris ;
 Parus pallidiventris ;
 Parus fringillinus ;
 Parus fasciiventer;
 Parus thruppi ;
 Parus griseiventris ;
 Parus cinerascens ;
 Parus afer ;
 Parus major;
 Parus minor ;
 Parus bokharensis;
 Parus monticolus;
 Parus nuchalis;
 Parus xanthogenys ;
 Parus spilonotus;
 Parus holsti ;
 Parus semilarvatus ;

 Gnere Pseudopodoces;
 Pseudopodoces humilis ;

 Gnere Cyanistes;
 Cyanistes caeruleus;
 Cyanistes teneriffae;
 Cyanistes cyanus;
 Cyanistes flavipectus ;

 Gnere Sylviparus;
 Sylviparus modestus;

 Gnere Melanochlora;
 Melanochlora sultanea;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 135. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie D. (editors). (2006). Handbook of the Birds of the World. Volum 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. ISBN 9788496553422.
 Harrap, Simon & Quinn, David (1996): Tits, Nuthatches & Treecreepers. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-3964-4.
 Jnsson, Knud A. & Fjelds, Jon (2006): Determining biogeographical patterns of dispersal and diversification in oscine passerine birds in Australia, Southeast Asia and Africa. J. Biogeogr. 33(7): 1155 1165. ;
 Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H.; Gill, Frank B. (1996): Phylogeny of titmice (Paridae): I. Estimate of relationships among subgenera based on DNA-DNA hybridization. Journal of Avian Biology 27: 70-82.

 Enllaos externs .
 Vdeos de la famlia Paridae en el seu hbitat natural. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300034" title="Ona mecnica" nonfiltered="3728" processed="3723" dbindex="118755">
Una ona mecnica s la propagaci d'una pertorbaci a travs d'un medi material elstic sense que es produeixi transport de matria, noms hi ha un transport d'energia i quantitat de moviment. Les ones mecniques sn una oscillaci local del material, per el material que oscilla no s mou lluny del seu punt d'equilibri inicial, l'energia es transporta a travs del material, i aquest recupera la seva forma inicial en passar la pertorbaci. El so s un exemple d'ona mecnica que es transporta a travs de l'aire, tamb ho serien les onades que es propaguen a l'aigua del mar.
Una ona mecnica requereix de l'aportaci d'una energia inicial per se creada, a partir de llavors l'ona viatjar a travs del medi fins que s'hagi transferit tota l'energia. Viatja saltant d'una partcula del medi a una altra i van ms rpides sobre els slids i els lquids que sobre els gasos.

Les ones mecniques es poden classificar segons diferents criteris. 
 Segons el tipus d'oscillaci o vibraci de les partcules del medi durant la propagaci de l'ona;
 Ones transversals: Son ones que fan que les partcules del medi vibrin perpendicularment (amb un angle de 90) respecte de la direcci de propagaci de l'ona. L'ona presenta crestes i valls, les crestes sn els punts ms elevats de l'ona i les valls els ms baixos; la longitud d'ona s la distncia entre dues crestes o dues valls consecutives.
 Ones longitudinals: Sn ones que fan que les partcules del medi sobre el que es propaguen vibri en una direcci parallela a la de la propagaci.
 Segons les dimensions del medi sobre el que es propaguen;
 Unidimensionals: Si es propaguen a travs d'un medi d'una sola dimensi, com les que ho fal al llarg d'una corda.
 Bidimensionals: Si es propaguen a travs d'un medi de dues dimensions, com les ones que viatgen sobre la superfcie de l'aigua.
 Tridimensionals: Si es propaguen a travs d'un medi de tres dimensions, con les ones sonores.
 Segons els temps que dura l'aportaci inicial d'energia;
 Ones produdes per un pols: Noms hi ha una aportaci puntual d'energia, com en el cas d'una pedra llenada a una bassa.
 Ones produdes per una tren d'ona: Si l'aportaci d'energia es fa a partir d'una srie de pulsacions continuades.
Vegeu tamb.
 Ona;
 Ona ssmica;
 Ona sonora;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300047" title="Jos Manuel Barquero Vzquez" nonfiltered="3729" processed="3724" dbindex="118757">
Jos Manuel Barquero Vzquez (Ourense, 1941) s un pedagog i poltic basc. Llicenciat en dret, s catedrtic d'Ensenyament Mitj i professor de la UNED-Vitria, membre del Consell Social de la Universitat del Pas Basc (1988-1995) i vocal del Consell d'Administraci d'EITB (Rdio Televisi Basca).  Secretari General de Coalici Popular del Pas Basc (1985-1986) i ms tard del Comit Executiu del Partit Popular del Pas Basc.

Ha estat regidor a l'ajuntament de Vitria el 1983-1984, diputat al Parlament Basc a les eleccions al Parlament Basc de 1984 i 1986, diputat per laba a les eleccions generals espanyoles de 1989 i senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300048" title="Alfons Figueras i Fontanals" nonfiltered="3730" processed="3725" dbindex="118758">
Alfons Figueras i Fontanals (Vilanova i la Geltr, Barcelona, 15 d'octubre de 1922) s un guionista i dibuixant de cmic catal, creador de personatges com Aspirino i Colodin i Topolino, el ltimo hroe. 

En el seu poble natal conegu en Salvador Mestres, que el pos en contacte amb el mn del cmic. Encara que durant la guerra civil treballa en diverses publicacions, s als anys 40 quan s'inicia com professional en el mn del cmic, treballant per a les editorials Marc, Bruguera i Hispano Americana. D'aquesta ltima va publicar diversos treballs a la revista Leyendas Infantiles, on, entre altres coses, s'ocupava de calcar pgines a color dels clssics nord-americans (Flash Gordon, Tarzan, Terry and the Pirates, etc), per a poder imprimir-les desprs en blanc i negre. En aquesta ocupaci va coincidir amb altres famosos dibuixants com Juan Garca Iranzo.

Entre 1946 i 1947 publica diverses sries de cmic realista, com Mysto (revista Chicos, 1946), Mr. Radar (revista El Coyote, 1947) i El Hombre Elctrico (tamb a El Coyote, aquest mateix any). Desprs d'aquestes publicacions, abandona definitivament l'estil realista per a centrar-se en la historieta humorstica. 

Entre 1948 i 1956 Figueres realitz mig centenar de sries diferents per a setmanaris humorstics, entre les quals destaquen: 

Napulin (revista KKO, 1948);
Pistolini Lupo (revista Historietas, 1949);
Gummo (revista Chicos, 1949);
Tonty (revista Bfalo, 1950);
Rubin Ruud (revista Cubilete, 1950);
Loony (revista Nicols, 1951);
Simplicio (revista Aventurero, 1952);
Qu guerra! (revista Nicols, 1952);
Pipo y Teka (revista Yumbo, 1956);

Al 1956 es trasllada a Veneuela, pas on residir durant dotze anys, per a treballar en uns estudis de dibuixos animats. En tornar, segueix treballant en l'animaci, per una srie de fracassos l'empeny a tornar al mn del cmic. Torna a treballar per a les revistes de Bruguera, per a les quals crea alguns dels seus personatges ms coneguts, com: 

Aspirino y Colodin (1967);
Harry Cawallo (1968);
Topolino, el ltimo hroe (1968);
Cine Locuras (1969);
Don Terrible Buuelos (1975);

Figueres compatibilitza aquests treballs amb la realitzaci de tires de premsa, com Don Plcido (1970), per a La Vanguardia, o El Bon Jan (1976) i Mr. Hyde (1987), per a Avui. 

Al 1988 collabora a la revista TBO d'Edicions B amb noves sries, com Fortunato o Historias extraordinarias, i aquest mateix any obt el Gran Premi del Sal Internacional del Cmic de Barcelona. 

L'estil de Figueres, amb una marcada predilecci per l'humor surrealista i fantstic, resulta inusual en el marc de la historieta humorstica espanyola. En la seva obra han tingut una gran influncia el cinema cmic mut, el cinema fantstic, les novelles de gnere i els cmics clssics nord-americans, com la tira cmica Krazy Kat, de George Herriman.

 Recopilacions .
 Don Plcido (Euredit: Humor siglo XX, 1970);
 Aspirino y Colodin y su mundo loco (Bruguera, Coleccin Ol!, n 5, 1971);
 Shock (Toutain, 1973);
 Cine Locuras: Guerra Loca (Bruguera, Coleccin Ol!, n 70, 1973);
 El Bon Jan (Del Cotal, 1979);
 Mr Radar (Revival Comics, 1981);
 Alfons Figueras (Classic Cmics, 1985);
 Varias Historieras (Bruguera, Coleccin Ol!, n 323, 1988);
 El Malvado Mr Hyde (Ediciones B, 1991);
 Don Terrible Buuelos (Bruguera, Coleccin Ol!, n 392, 1991). ISBN 84-406-2376-3.
 Topolino (Astiberri, 2006);
 Doctor Mortis (El patito editorial, 2008). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300052" title="Mouvement Rpublicain Populaire" nonfiltered="3731" processed="3726" dbindex="118759">
Mouvement Rpublicain Populaire MRP (Moviment Republic Popular) va ser un partit poltic francs de la quarta repblica. Entre els seus lders, desacaren Georges Bidault, Robert Schuman, Paul Cost-Floret, Pierre-Henri Teitgen i Pierre Pflimlin.

Fundat en 1944 per Bidault, el partit va ser inicialment un actor poltic important i va participar en la majoria dels governs de la quarta repblica. No obstant aix, a diferncia de les seves contrapartides demcrata-cristianes a Alemanya i Itlia, el vot per l'MRP va declinar en les ltimes eleccions; el partit es va dividir profundament sobre la guerra d'Algria, amb Bidault donant suport a la Organisation de l'Arme Secrte (OAS). Durant els anys seixanta, el partit va donar suport a de Gaulle. El 13 de setembre de 1967 el MRP va deixar d'existir.

No obstant aix, des de 1959 en endavant, gran part dels seus militants s'associen als partits del gaullisme o formen el Centre Democrtic (futur Centre de Demcrates Socials) que s'integren la coalici poltica Uni per a la Democrcia Francesa el 1978.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300053" title="Miguel ngel Echevarra Daubagna" nonfiltered="3732" processed="3727" dbindex="118760">
Miguel ngel Echevarra Daubagna (Vitria, 1942) s un empresari i poltic basc. Ha estat conseller-president de l'empresa Transport Pblic Vitria (TUVISA), conseller de l'empresa Aiges Vitria (AMVISA), vocal de la Cambra de Comer d'laba, president fundador de la Federaci Empresarial de Comer i ex-conseller de la Societat Esportiva Saski Baskonia de Bsquet.

Com a militant del Partit Popular d'laba ha estat regidor de Vitria el 1979-1983 i 1991-1999 i primer tinent d'alcalde des de 1999. Tamb ha estat diputat de la Junta Provincial d'laba el 1983-1987 i senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 1996.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300055" title="Manuel Mara Uriarte Zulueta" nonfiltered="3733" processed="3728" dbindex="118761">
Manuel Mara Uriarte Zulueta (Bilbao, 1932) s una advocat i poltic basc. Ha estat advocat de l'estat i ha ocupat nombrosos crrecs poltics i administratius: Governador Civil de Saragossa i de Biscaia. Secretari General Tcnic del Ministeri de la Presidncia, sotssecretari dels Ministeris d'Indstria i Energia i d'Administraci Territorial, i vocal de la Comissi General de Codificaci. En el sector empresarial, ha estat conseller del Banc de Crdit Local, de Telefnica i de Almacenes y Depsitos Aduaneros, S.A Secretari del Consell d'Administraci de l'Empresa Nacional Bazn de Construccions Navals Militars. Com a militant del Partit Popular ha estat senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300056" title="Modest Casanovas i Romeu" nonfiltered="3734" processed="3729" dbindex="118762">
Modest Casanovas i Romeu (Lavern, 1859 - Sant Sadurn, 1926). Membre d una destacada famlia (Cal Mil) originria de Subirats. Va ser, a ms d'un dels principals propietaris locals del Peneds, alcalde de Sant Sadurn d'Anoia en dues ocasions, breument el 1891, i de nou entre 1910 i 1914. Va fer part del grup d'importants propietaris anomenats irnicament els Set Savis de Grcia que van dirigir la lluita contra la filloxera i les seves conseqncies, quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arrunar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola.

Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la filloxera es feien a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella, que feia d'amfitri. A l'estiu a la fresca galeria; i a l'hivern, a la cuina. En un primer moment, "Els set savis de Grcia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedncia americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Peneds l'aspecte que ara t. Les primeres es van plantar a les propietats de Marc Mir i Capella, a la plana de Can Guineu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300057" title="Carlos Mara de Urquijo Valdivieso" nonfiltered="3735" processed="3730" dbindex="118763">
Carlos Mara de Urquijo Valdivieso (Laudio, laba, 1964) s un graduat social i poltic basc. Militant del Partit Popular, ha estat regidor a l'ajuntament de Laudio del 1987 al 1995. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1994 i senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 1996, per dimit al mes i fou substitut per Jos Manuel Barquero Vzquez.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300058" title="Manuel Ravents i Domnech" nonfiltered="3736" processed="3731" dbindex="118764">
Manuel Ravents i Domnech (Sant Sadurn, 1862 - Barcelona, 1930). Propietari de can Codorniu, va ser el gran impulsor de l elaboraci de cava a la vila, una tasca iniciada pel seu pare, Josep Ravents i Fatj, l any 1872. Va participar en la fundaci de les revistes  Resumen de Agricultura  i  L pat  i va collaborar, entre d altres, a La Comarca del Noya, La Veu de Catalunya i El Poble Catal i va ser tresorer del Congrs Vitcola del 1898, que es va celebrar a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella. Va publicar diversos llibrets i opuscles sobre temes vincoles i desprs de la seva mort es public Flors i violes, recull de les seves glosses i meditacions. El 1907 va ser elegit diputat a Corts pel districte Valls-Montblanc en la candidatura de Solidaritat Catalana. Entre els nombrosos crrecs que va ocupar hi ha els de president de la Federaci Agrcola Catalano-Balear (1903-1904), de l Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (1907-1911) i el de director de l Escola Superior d Agricultura de la Diputaci de Barcelona (1911). El 1914, va adquirir 3.200 hectrees de terres ermes a Raimat i les convertiria en un cas nic de colonitzaci agrria a l'Europa del segle XX. Avui, amb 1.700 hectrees, s el cultiu de vinya ms gran d'Europa d'un sol propietari.

Manuel Ravents va fer part del grup d'importants propietaris anomenats irnicament els Set Savis de Grcia que van dirigir la lluita contra la filloxera i les seves conseqncies, quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arrunar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola.

Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la filloxera es feien a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella, que feia d'amfitri. A l'estiu a la fresca galeria; i a l'hivern, a la cuina. En un primer moment, "Els set savis de Grcia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedncia americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Peneds l'aspecte que ara t. Les primeres es van plantar a les propietats de Marc Mir i Capella, a la plana de Can Guineu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300059" title="Lnid" nonfiltered="3737" processed="3732" dbindex="118765">




La famlia Laniidae reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins. 

Descripci.

Tots els seus representants estan caracteritzats perqu presenten un bec en forma de ganxo, provet d'un sortint com una dent a cada costat de la mandbula superior i d'una escotadura a ambdues parts de la mandbula inferior, que pot estar poc marcada. Aquest bec -que recorda el dels rapinyaires, sobretot el dels falcons- s un carcter convergent que indica un rgim alimentari similar. 

Alimentaci.

Aquests ocells es comporten com petits depredadors, i es nodreixen d'insectes, amfibis, rptils, altres ocells i mamfers, sempre que la mida d'aquestes preses no sigui excessivament gran. 

Els lnids tenen el costum d'empalar les seues vctimes en les espines d'arbusts per esbocinar-les desprs amb ms tranquillitat o per guardar-les per a una menja posterior.


Distribuci geogrfica.

La major part de les espcies d'aquesta famlia es troben a Eursia i frica. Noms dues espcies viuen a Nord-Amrica. 

Espcies.

 Lanius tigrinus;
 Lanius bucephalus;
 Lanius collurio;
 Lanius isabellinus;
 Lanius cristatus;
 Lanius collurioides;
 Lanius gubernator;
 Lanius souzae;
 Lanius vittatus;
 Lanius schach;
 Lanius tephronotus;
 Lanius validirostris;
 Lanius minor;
 Lanius ludovicianus;
 Lanius excubitor;
 Lanius meridionalis;
 Lanius sphenocercus;
 Lanius excubitoroides;
 Lanius cabanisi;
 Lanius dorsalis;
 Lanius somalicus;
 Lanius mackinnoni;
 Lanius collaris;
 Lanius newtoni;
 Lanius marwitzi;
 Lanius senator;
 Lanius nubicus;
 Lanius pallidirostris;
 Corvinella corvina;
 Corvinella melanoleuca;
 Eurocephalus rueppelli;
 Eurocephalus anguitimens;

Referncies.


 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 136-137. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;
 ;

Enllaos externs.

 Vdeos de lnids en el seu hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de lnids. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300061" title="Ricardo Gatzagaetxebarra Bastida" nonfiltered="3738" processed="3733" dbindex="118766">
Ricardo Gatzagaetxebarra Bastida (Ondarroa, Biscaia, 1960) s un poltic basc. Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto (1977-1982), s Lletrat del Govern Basc en serveis especials. Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), ha estat regidor de l'ajuntament d'Ondarroa de 1987 a 1992, Director d'Administraci Local del Govern Basc (1991-1992), diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300064" title="Jess Mara Rodrguez Orranta" nonfiltered="3739" processed="3734" dbindex="118767">
Jess Mara Rodrguez Orranta (Galdames, Biscaia, 1948) s un poltic socialista basc. Mestre electricista de taller i militant del PSE-PSOE, fou regidor a l'ajuntament de Barakaldo el 1980-1983 i alcalde de 1983 a 1991. Durant el seu mandat, el 1988, va patir un intent d'atemptat per part dels Comandos Autnomos Anticapitalistas. De 1983 a 1991 tamb ha estat diputat a la Junta Provincial de Biscaia, diputat per Biscaia a les eleccions al Parlament Basc de 1990 i 1994 i senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1996 substituint Ramn Rubial Cavia.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300066" title="Ana Isabel Oyarzbal Uriarte" nonfiltered="3740" processed="3735" dbindex="118768">
Ana Isabel Oyarzbal Uriarte (Tolosa, Guipscoa, 1963) s una pedagoga i poltica basca. Mestra d'EGB i graduada social. Militant del PSE-PSOE (desprs PSE-EE), ha estat regidora delegada de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Errenteria (Guipscoa) el 1991-1995, directora general de Programes Municipals de la Diputaci Foral de Guipscoa el 1993-1995 i senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1996.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300067" title="Linx vermell" nonfiltered="3741" processed="3736" dbindex="118769">


El  Linx vermell (Lynx rufus) s un mamfer nord-americ de la famlia dels gats, Felidae. Amb dotze subespcies reconegudes, s'estn des del sud del Canad fins al nord de Mxic, incloent la major part dels Estats Units. Es tracta d'un depredador adaptable que pot habitar tant rees boscoses o semidesrtiques, com zones immediates a les ciutats o terres pantanoses. La seva zona de distribuci original no s'ha vist a penes reduda i les seves poblacions gaudeixen d'una bona salut.  

Amb una pell entre gris i marr, bigotis, i orelles coronades en negre, el linx vermell s'assembla a les altres espcies de mida mitjana del gnere Lynx. s ms petit que el linx canadenc, amb qui comparteix parcialment l'rea de distribuci, per s aproximadament el doble de gran que el gat domstic. A les potes anteriors t unes ratlles negres distintives i la seva cua s curta i gruixuda amb la punta de color negre.

Tot i que preferix els conills i les llebres, caa qualsevol cosa des d'insectes i petits rosegadors fins a crvols i lAntilocapra americana. L'elecci de la presa depn de la ubicaci, hbitat, estaci de l'any i abundncia. Com la majoria dels gats, el linx vermell s territorial i emminentment solitari. Utilitza diversos mtodes per a marcar els lmits del seu territori, com ara fent marques amb les urpes i dipositant la seva orina i excrements. El seu perode de cria va de l'hivern a la primavera, i el temps de gestaci s d'uns dos mesos.

Tot i que ha estat sotms a una intensa caa per part de l'home, tant per esport com per la seva pell, la seva poblaci ha demostrat un alt nivell de recuperaci. Aquest evasiu depredador apareix a la mitologia dels indis americans i al folklore dels colons europeus.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300073" title="Xabier Albistur Marn" nonfiltered="3742" processed="3737" dbindex="118770">
Xabier Albistur Marn (Doneztebe, Malerreka, 1944) s un poltic basc. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Sociologia, s mster en Sociologia per la Universitat de la Sorbona a Pars. Ha estat president de la Caixa d'Estalvis Provincial de Guipscoa. Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), ha estat viceconseller del Govern Basc (1980-1983) i vicepresident de la Diputaci Foral de Guipscoa el 1983-1987. 

El 1986 va seguir Carlos Garaikoetxea en la seva escisi a Eusko Alkartasuna i per aquest partit fou escollit alcalde de Sant Sebasti el 1987-1991 en un govern de coalici amb Euskadiko Ezkerra, fisn que fou desplaat pel socialista Odn Elorza Gonzlez.  Posteriorment fou escollit diputat per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1993 per la coalici EA-EuE, que es va trencar poc desprs pels mals resultats. El 1994 fou expulsat d'EA desprs d'entrevistar-se amb Xabier Arzalluz. Desprs d'esgotar la legislatura va retornar al PNB i amb aquest partit fou escollir senador a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004. Actualment s president de l'Associaci Lankide (ONG), associaci basca per a la formaci, la cooperaci i el desenvolupament. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300083" title="Club Deportivo Lugo" nonfiltered="3743" processed="3738" dbindex="118771">

El Club Deportivo Lugo es un club de futbol de la ciutat de Lugo, a Galcia.

 Histria .
El Club Deportivo Lugo es va fundar el juny de 1953, desprs de la desaparici del club que fins aleshores era el representatiu de la ciutat, la Gimnstica Lucense, dissolta el 1952 i que jug a Segona A durant 23 temporades. El Club Deportivo Polvorn fundat l'any 1950 canvi de nom el 1953 adoptant el de C.D. Lugo. 

Palmars.
Sense ttols destacats;

 Dades del club .
Temporades a Primera: 0;
Temporades a Segona: 1;
Temporades a Segona B: 18;
Temporades a Tercera Divisi: 34;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300086" title="Passeriforme" nonfiltered="3744" processed="3739" dbindex="118772">





L'ordre dels passeriformes s el ms extens dels ocells. Agrupa un gran nombre de famlies i, en conjunt, reben el nom d'ocells o moixons.

Solen sser de mida petita, malgrat que hi ha moltes excepcions, com els crvids, que arriben a fer ms de 60 cm de longitud i ms d'un kg de pes.

Les diferents famlies sn molt variables i per aix s ms fcil definir aquestes que no pas el conjunt de l'ordre. Una caracterstica comuna a tots els representants s l'anisodactlia, o sia, presentar tres dits dirigits endavant i un cap enrere, l'ungla del qual ultrapassa en longitud les dels altres dits. 

Molts representants tenen la siringe molt desenvolupada i canten molt b.

Els polls dels passeriformes sn nidcoles.

Taxonomia.

 Ordre Passeriformes;
 Subordre Tyranni;
 Tyrannidae;
 Pittidae;
 Eurylaimidae;
 Dendrocolaptidae;
 Furnariidae;
 Thamnophilidae;
 Formicariidae;
 Conopophagidae;
 Rhinocryptidae;
 Cotingidae;
 Pipridae;
 Philepittidae;
 Acanthisittidae;
 Subordre Passeri (Corvida);
 Menuridae;
 Atrichornithidae;
 Climacteridae;
 Maluridae;
 Meliphagidae;
 Pardalotidae;
 Petroicidae;
 Orthonychidae;
 Pomatostomidae;
 Cinclosomatidae;
 Neosittidae;
 Pachycephalidae;
 Dicruridae;
 Campephagidae;
 Oriolidae;
 Artamidae;
 Paradisaeidae;
 Corvidae;
 Corcoracidae;
 Irenidae;
 Laniidae;
 Vireonidae;
 Ptilonorhynchidae;
 Turnagridae;
 Callaeidae;
 Subordre Passeri (Passerida);
 Alaudidae;
 Chloropseidae;
 Aegithinidae;
 Picathartidae;
 Bombycillidae;
 Ptilogonatidae;
 Cinclidae;
 Motacillidae;
 Prunellidae;
 Melanocharitidae;
 Paramythiidae;
 Remizidae;
 Passeridae;
 Estrildidae;
 Parulidae;
 Thraupidae;
 Peucedramidae;
 Fringillidae;
 Drepanididae;
 Emberizidae;
 Nectariniidae;
 Dicaeidae;
 Mimidae;
 Sittidae;
 Certhiidae;
 Troglodytidae;
 Polioptilidae;
 Paridae;
 Aegithalidae;
 Hirundinidae;
 Regulidae;
 Pycnonotidae;
 Sylviidae;
 Hypocoliidae;
 Cisticolidae;
 Zosteropidae;
 Paradoxornithidae;
 Timaliidae;
 Muscicapidae;
 Icteridae;
 Turdidae;
 Sturnidae;
 Viduidae;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 128. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie, D. (eds.)(2005): Handbook of the Birds of the World (Vol. 10: Cuckoo-Shrikes to Thrushes. Lynx Edicions). ISBN 8487334725.
 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie, D. (eds.)(2004): Handbook of the Birds of the World (Vol. 9: Cotingas to Pipits and Wagtails. Lynx Edicions). ISBN 8487334695.
 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie, D. (eds.) (2006): Handbook of the Birds of the World (Vol. 11: Old World Flycatchers to Old World Warblers). Lynx Edicions. ;
 del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie, D. (eds.) (2007): Handbook of the Birds of the World (Vol. 12: Picathartes to Tits and Chickadees). Lynx Edicions. ISBN 9788496553422.
 Dickinson, E.C. (ed.) (2003): The Howard and Moore complete checklist of the birds of the World (3a. edici). Christopher Helm, Londres. ISBN 071366536X.

Enllaos externs.
 Article sobre la filognia de l'ordre dels passeriformes. ;
 Els passeriformes a l'Animal Diversity Web. ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300087" title="Illa privada" nonfiltered="3745" processed="3740" dbindex="118773">
Una illa privada s una illa que pertany totalment a un propietari o conjunt de propietaris. N'existeixen per tot el mn i moltes d'elles no estan poblades. D'altres sn centres turstics o residncies d'estiu dels propietaris.

Llista d'illes privades.

 Marlon Brando - Tetiaroa, Polinsia Francesa;
 John Lennon - Dorinish Island a Clew Bay, Comtat de Mayo, Irlanda;
 Mel Gibson - Illa Mago, Fiji;
 Errol Flynn - Navy Island, Port Antonio, Jamaica;
 Gene Hackman - Illa de Colmbia Britnica, Canad;
 Diana Ross (actriu i cantant) - (Antigament) Tano, Polinsia Francesa;
 Ted Turner - Illa St Phyllis , Carolina del Sud ;
 Malcolm Forbes - Illa Laucala, Fiji;
 Raymond Burr - Illa Naitoumba, Fiji;
 Sir Richard Branson - Necker Island & Moskito Island - Illes britniques verges, Makepeace Is - Austrlia;
 Aristtil Onassis - Illa de Skorpios, Grcia;
 David Copperfield - Musha Cay, Bahames;
 Charles Lindbergh - Illiec Island - Bretanya;
 Familia Roca - Illa d'en Colom, Menorca;
 Familia Cinnamond - Illa S'Espalmador, Formentera;
 Familia Bacard - Illa costa de Grenada;
 Familia Disney - Echo Island, Illes San Juan - Washington ;
 Familia Du Pont - Cherry Island, Chesapeake Bay, Maryland;
 Lawrence Rockefeller - Sandy Cay, Jost Van Dyke BVI;
 Bar Rothschild - Bell Island, Bahames;
 Edward De Bono- Green Island - Austrlia, Tessera - Itlia, Reklusia - Bahames;
 Princesa Nina Aga Khan - Pellew Island, Port Antonio, Jamaica;
 Dean Kamen - North Dumpling Island, Connecticut ;
 Gianni Agnelli - Dino Island, costa de Calbria.
 Michael Ondaatje - Varies illes, Mahone Bay, Irlanda;
 David Murdock - Illa de Lanai, Hawai;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300090" title="Coral Rodrguez Fouz" nonfiltered="3746" processed="3741" dbindex="118775">
Coral Rodrguez Fouz (La Corunya, 1969) s una poltica basca d'origen gallec i militant del PSOE. El 1976 es trasllad amb la seva famlia a Eibar i el 1984 s'afili a les Joventuts Socialistes d'Espanya. Estudi medicina, obtingu un mster en biotica i dret, i fou tinent d'alcalde d'Eibar pel PSE-EE el 1994-1995 i senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1996, on ha estat ha estat membrea de la Comissi espeical d'Ordenaci del Servei Farmacutic, de la Comissi especial d'estudi sobre l'eutansia, i de la comissi mixta per a l'estudi de les drogues. Posteriorment ha estat regidora del mateix partit a Eskoriatza.

Fou escollida diputada per Guipscoa a les eleccions al Parlament Basc de 2005. El febrer de 2005 present una moci al Parlament Basc reclamant la investigaci a un caseriu de Donapaleu (Iparralde) on, segons els seus indicis, ETA va enterrar el 1973 Humberto Fouz (oncle seu), Fernando Quiroga Veiga i Jorge Garca Carneiro, gallecs residents a Irun, a qui havien assassinat en confondre'ls amb policies de pais. El setembre de 2007 deix el seu esc i marx a viure a La Corunya

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300091" title="Club Deportivo Logros" nonfiltered="3747" processed="3742" dbindex="118776">

El Club Deportivo Logros es un club de futbol de La Rioja de la ciutat de Logronyo.

Histria.
Els primers clubs de la ciutat foren la Sociedad Deportiva Logroesa (1910, ms tard anomenada Agrupacin Deportiva del Gran Casino), el Logros Recreation Club (1912-1922) i el Club Deportivo Logroo (1924-1935). 

Un cop finalitzada la Guerra Civil, el 30 de maig de 1940, nasqu el Club Deportivo Logros a partir de diferents clubs creats el 1939 (Artillera, Infantera, SEU, Rayo i Junior) , inscrivint-se a la federaci guipuscoana.

Durant els anys 80 i 90 visqu la seva millor poca amb nou temporades a Primera Divisi.

 Estadi .

El Logros juga els seus partits a l'Estadi Las Gaunas. Fou inaugurat el 28 de febrer de 2002, t una capacitat per a 16.000 espectadors i unes dimensions de 104  66 metres.

Des de 1940 fins el 2002 jugava els seus partits al vell Las Gaunas, que fou inaugurat el 15 de juny de 1924.

Dades del club.
 Temporades a 1a: 9;
 Temporades a 2a: 18;
 Temporades a 2a B: 10;
 Temporades a 3a: 30;
 Millor classificaci a la lliga: 7 el 1989-90;
 Pitjor classificaci a la lliga: 22 el 1996-97;

Presidents.
1940 Manuel Sinz Marco;
1941 Estanislao Lpez Romero;
1942 Jacinto Garrigosa;
1944 Luis Navarro Garnica;
1945 Jos Luis Rabadn;
1945 Orencio Martnez Asn;
1948 Alberto Pastor Ibaez;
1952 Victor Romanos Gonzalo;
1953 Alfredo Fernndez Barinaga;
1953 Luis Ibarra Landete;
1954 Victor Romanos Gonzalo;
1956 Mariano Fernndez Torija;
1958 Jess Fernndez de la Pradilla;
1961 Alberto Pastor Ibaez;
1964 Flix Andrs Martnez;
1968 Cesreo Remn Armas;
1973 Emilio Ugarte Landas;
1974 Jos Luis Lzaro Carasa;
1978 Cesreo Remn Armas;
1983 Joaqun Negueruela Alonso;
1988 Marcos Eguizbal Ramrez;
1996 Emilio Ganuza;
1999 Julio Jimnez;
2001 Juan Hortelano Pealver;
2002 Jose Luis Martn Berrocal/Jos ngel Zalba;
2004 Juan Hortelano Pealver;

Palmars.
Tercera Divisi (6): 1943-44, 1958-59, 1965-66, 1969-70, 1977-78, 2000-01;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Radio Gaunas;
 Logros a lfp.es;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300093" title="Abadia de Valmagna" nonfiltered="3748" processed="3743" dbindex="118777">
L'abadia de Valmagna (o Valmagne) est situada a la comuna francesa de Vilamanda (Villeveyrac), al departament de l'Erau i a la plana litoral, entre Besiers i Montpeller. s un monestir cistercenc, ara desafectat. Ha estat declarat Monument Historique per l'administraci.

Histria.

Fundaci.
El topnim Vallis (o Villa) Magna s conegut des de l'antiguitat, aqu es localitzava un conegut doll d'aigua. Aquest indret fou escollit per un grup de monjos benedictins procedents del monestir de Santa Maria d'Ardorel (Tarn) per establir-s'hi, el 1138. La fundaci fou patrocinada per Ramon I Trencavell i confirmada l'any segent pel bisbe d'Agde. Depenia de l'abadia de Cadouin (o Cadonh, Dordonya). En aquella poca la comunitat seguia la regla de Sant Benet.

Abadia cistercenca.
Poc desprs de la fundaci, el 1144, Valmagna va passar a governar-se segons la regla cistercenca, que en aquella poca estava en ple desenvolupament. La comunitat va demanar al papa deslligar-se de Cadouin i Ardorel, cosa que va obtenir el 1145, posant l'abadia sota la direcci de Bonnevaux (Isra) i provocant la confrontaci amb els Trencavell que s'hi van oposar sense xit; el 1159 el papa Adri IV confirm l'afiliaci al Cister.

Esplendor.
Amb el Cister, l'abadia va conixer una poca d'esplendor, amb abundants donacions que fan que la riquesa de la comunitat sigui considerable, mantenint una srie de granges al seu servei escampades per la regi, sense oblidar les bones relacions amb la noblesa.

Resultat d'aquesta puixana s la decisi d'edificar una nova esglsia, que hauria de substituir (tot i que noms tenia cent anys) l'antic edifici romnic per una nova construcci gtica, una esglsia de dimensions considerables (53 m de llargada i 23 m d'alada).

En el segle XIV va comenar la construcci del claustre gtic, conservant elements de l'anterior, romnic.

Decadncia.
L'inici de la decadncia ve marcat per l'epidmia de Pesta Negra que va devastar aquesta regi (1348); uns monjos van morir i altres van fugir de l'abadia. Tamb l'afect la Guerra dels Cent Anys i l'anar i venir dels mercenaris. Poc a poc es van venent les propietats per anar fent front a les despeses.

A partir del 1477 la comunitat va passar a estar dirigida per abats comendataris. Amb la voluntat de millorar la direcci, els abats sn nomenats des de fora, en lloc de triar-los la mateixa comunitat entre els seus membres. Aix acostumava a conduir a una relaxaci de la vida religiosa per un costat i al desinters de l'abat per la mateixa abadia per l'altre. A mitjan del segle XVI el propi abat es fa protestant i ataca Valmagna. El resultat de tot aix s que a partir de 1575 hom troba una abadia abandonada i en procs de runa.


Renovaci i tancament.
A partir del segle XVII es fan treballs de manteniment, moltes parts de l'esglsia han de ser murades per evitar la seva caiguda, es restaura el claustre. A finals d'aquest segle es fan obres importants, per l'abadia queda endeutada i sense medis econmics per a fer-hi front. A finals del segle XVIII la comunitat s molt reduda i el 1790 els tres ltims monjos l'abandonen emportant-se els pocs objectes de valor que encara hi quedaven. L'aband permet que les restes del mobiliari i arxiu siguin incendiats. Passa a propietat pblica i es procedeix a la venda dels bns.

El 1791 fou adquirit per un particular que es va dedicar a l'elaboraci de vi. La mateixa esglsia serveix de bodega i hi fa construir unes gran btes encastades a les capelles laterals, tant a la nau com l'absis. El 1838 canvia de propietari i actualment encara segueix a mans de la mateixa famlia que es dedica a la viticultura. S'hi estan portant a terme treballs de conservaci i restauraci.
 
Els edificis.

L'esglsia.
L'esglsia s un exemplar gtic de grans dimensions. De tres naus, amb creuer i presbiteri envoltat per una girola, amb set capelles radials. Val a dir que l'edifici es va aixecar amb pedra local de poca qualitat i ara es troba en molt mal estat. s per aix que moltes de les seves obertures, finestrals i fins i tot espais entre les columnes de la nau es troben murades, per tal d'assegurar l'estabilitat. Fins i tot, ha caigut algun dels contraforts. La faana principal s precedida per un nrtex entre dues poderoses torres de defensa. A l'interior sorprn el seguit de btes de vi de grans dimensions que ocupen les capelles laterals. Tractant-se d'una construcci cistercenca, la decoraci est reduda al mnim: les claus de volta i elements vegetals als pilars (de secci ellptica), a manera de capitell. 

El claustre.
L'ala de llevant del claustre s la ms antiga. Es tracta d'un pati de grans dimensions tancat per cinc grans arcs apuntats a cada cant, separats per contraforts. Cada un d'aquests arcs presenta una srie d'arcs (uns de mig punt i altres apuntats) sobre columnes i, a sobre, un gros cul.

L'ala sud del claustre est centrada pel lavabo, de planta octogonal, amb una srie de tres arcs a cada costat. Al bell mig hi ha la font i tot el conjunt s cobert per uns nervis de pedra que suporten una parra que li dna ombra a l'estiu.

Sala capitular.
Conforma la part ms antiga de l'abadia. S'hi accedeix per un portal flanquejat per uns finestrals de doble amplada, tot suportat per columnes i capitells de diferents tipus. s una nau nica, sense pilars que suportin la volta. Al mur del fons s'obre un finestral triple.

Altres elements.
Hi ha altres elements de menor entitat, entre els quals la sala dels monjos, refetors, cellers, dormitori al pis superior. I l'edifici que es va aixecar al segle XVII.
 
Bibliografia.
 Diane de Gaudart. Abbaye de Valmagne. ditions Gaud. Moisenay, 2000 ISBN 2-84080-035-7;

Enllaos externs.
  Pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300098" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896" nonfiltered="3749" processed="3744" dbindex="118778">



Als Jocs Olmpics d estiu 1896 es van disputar dotze proves d'atletisme. Totes les proves, a excepci de la marat (en la qual sols l'arribada es va realitzar a l'estadi) es van disputar a l'Estadi Panathinaiko. Les diferents proves es van dur a terme els dies 6, 7, 9 i 10 d'abril i en ella van prendre part 63 atletes, tots homes, en representaci de 9 pasos, convertint-se, d aquesta manera, en l esport ms internacional dels disputats en aquests Jocs Olmpics.

Els atletes dels Estats Units van ser els grans triomfadors en vncer en 9 de les 12 proves. No s aconsegu cap rcord mundial degut a les limitacions imposades per la pista.

Les primeres proves disputades van ser les eliminatries dels 100 m llisos, sent el primer vencedor Francis Lane, al qual es pot considerar el primer vencedor d una prova olmpica dels temps moderns. James Connolly, dels  Estats Units i estudiant a Harvard va guanyar el triple salt el 6 d'abril de 1896 convertint-se en el primer campi olmpic en 1503 anys. Fou segon en salt d'alada i tercer en salt de llargada. El viatge fins a Atenes el va realitzar en vaixell de crrega i tren.

La prova de llanament de disc la va guanyar Robert Garrett, dels Estats Units. Garret s'havia entrenat amb un disc molt pesat i en arribar a les Olimpades es va adonar que el disc utilitzat era ms lleuger. Garret tamb va guanyar en llanament de pes i va ser segon en salt d'alada (empatat amb Connolly) i salt de llargada.

Tom Burke, dels Estats Units, va guanyar les curses de 100 m i 400 m, fita no repetida fins a l actualitat. L'australi Teddy Flack va guanyar els 800 m i els 1.500 metres. Ellery Clark dels Estats Units va guanyar el salt d'alada i el salt de llargada.

Pels organitzadors grecs la prova ms important era la marat, pel seu significat histric. Spiridon Louis va prendre la davantera a quatre quilmetres del final i va guanyar la cursa amb set minuts d'avantatge, convertint-se d aquesta manera en un heroi nacional.

Medaller de les proves d'atletisme.
Aquestes medalles foren assignades a posteriori pel Comit Olmpic Internacional. A l'poca, als guanyadors se'ls donava una medalla de plata i els subsegents llocs no rebien cap premi.



Medaller per pasos de les proves d'atletisme.


Dinamarca i Sucia van competir, per no obtingueren medalla.

Enllaos externs.
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
 Mallon, Bill; & Widlund, Ture (1998). The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland. ISBN 0-7864-0379-9  (pdf) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300099" title="Llista d'abats del Mont Saint-Michel" nonfiltered="3750" processed="3745" dbindex="118779">



Aqu sota hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel:

Llista d'abats del Mont Saint-Michel.
Segle X.
991-1009 : Maynard II;

Segle XI. 
1009-1017 : Hildebert I;
1017-1023 : Hildebert II;
1025-1051 : Almod;
1051-1055 : Thodoric;
1055-1048 : Suppo;
1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont;
1060/65-1084 : Ranulphe o Renaut de Bayeux;
1085-1102 : Roger I;

Segle XII.
1106-1122 : Roger II;
1125-1131 : Richard de Mre;
1131-1149 : Bernard du Bec;
1149-1150 : Geoffroy;
1151-1153 : Richard de la Mouche, Robert Hardy;
1154-1186 : Robert de Torigni;
1186-1191 : Martin de Furmendi;
1191-1212 : Jourdain;

Segle XIII.
1212-1218 : Radulphe o Raoul des les;
1218-1223 : Thomas des Chambres;
1225-1236 : Raoul de Villedieu;
1236-1264 : Richard Turstin;
1264-1271 : Nicolas Alexandre;
1271-1279 : Nicolas Famigot;
1279-1298 : Jean Le Fa;
1299-1314 : Guillaume du Chteau;

Segle XIV.
1314-1334 : Jean de la Porte;
1334-1362 : Nicolas le Vitrier;
1363-1386 : Geoffroy de Servon;
1386-1410 : Pierre le Roy;

Segle XV.
1410-1444 : Robert Jolivet;
1444-1483 : Guillaume d'Estouteville;
1483-1499 : Andr Laure;
1499-1510 : Guillaume de Lamps;

Segle XVI.
1510-1513 : Gurin Laure;
1515-1523 : Jean de Lamps;
1524-1543 : Jean le Veneur;
1543-1558 : Jacques d'Annebault;
1558-1570 : Franois Le Roux d'Anort;
1570-1587 : Arthur de Coss-Brissac;
1588-1615 : Franois de Joyeuse;

Segle XVII.
1615-1641 : Henri de Lorraine, duca di Guise;
1641-1643 : Ruz d'Effiat;
1644-1670 : Jacques de Souvr;
1670-1703 : tienne Texier d'Hautefeuille;

Segle XVIII.
1703-1718 : Karq de Bebambourg;
1721-1799 : Charles Maurice de Broglie;
1766-1769 : tienne-Charles de Lomnie de Brienne;
1788 : Louis-Joseph de Montmorency-Laval;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300100" title="Fumarell negre" nonfiltered="3751" processed="3746" dbindex="118780">

El fumarell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) perqu s molt ms fosc, ja que cos, coll i cap sn gris fosc, quasi negre, i les ales sn menys clares. El plomatge hivernal presenta sempre taques negres a ambds costats del pit.

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa i a Nord-Amrica.

Als Pasos Catalans s un migrador com amb nuclis nidificants petits a l'Estany de Canet, al Delta de l'Ebre, a l'Albufera de Valncia, a Santa Pola i a l'Embassament del Fondo.

Costums.

En costums s molt semblant al fumarell com i pot observar-se en pas d'abril a maig i de juliol a setembre a molts llocs inundats, tant d'aigua dola com salobrosa.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;
 Harrison, Peter: Seabirds, an Identification Guide. ISBN 0-7470-1410-8.
 del Hoyo, Josep (editor): Handbook of the Birds of the World, vol. 3. ISBN 84-87334-10-5.

Enllaos externs.

 Descripci del fumarell negre. ;
 Vdeos del fumarell negre en el seu hbitat natural. ;
 El fumarell negre a l'Animal Diversity Web. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300102" title="Missioneres de la Caritat" nonfiltered="3752" processed="3747" dbindex="118782">


Missioneres de la Caritat (sovint sota l'acrnim M.C.) s un orde religis catlic establit el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els ms pobres d'entre els pobres.

L'orde consta de ms de 4500 monges de ms de 133 pasos. Les adherents han de fer els vots de pobresa, castedat i obedincia ms un quart vot de servei lliure i de tot cor als ms pobres d'entre els pobres.

Els Germans de les Missioneres de la Caritat, branca activa de les M.C. es fundaren el 1963, i una altra branca contemplativa de les Germanes es cre el 1976. En 1984 la Mare Teresa va fundar junt amb el Pare Joseph Langford els Pares Missioners de la Caritat.

Les Missioneres ajuden a refugiats, exprostitutes, malalts mentals, infants abandonats, leprosos, vctimes de la SIDA, gent gran i convalescents. Tenen escoles ateses per voluntaris per a educar els infants del carrer, menjadors de caritat, i proveeixen altres serveis d'acord amb les necessitats de la comunitat. Noms a Calcuta existeixen 19 cases que acullen homes i dones necessitats, infants orfes, malalts de SIDA, una escola d'infants del carrer i una colnia de leprosos. Aquests serveis sn proporcionats sense tenir en compte llur religi ni casta social.

En 1990, la Mare Teresa va sollicitar dimitir com a cap de la Missioneres, per aviat va ser triada com a Superiora General. El 13 de mar de 1997, la Germana Mary Nirmala Joshi va ser triada com a nova Superiora General de les Missioneres de la Caritat.

Fundaci.

L'octubre de 1950 la Mare Teresa reb perms del Vatic per a crear la seva prpia congregaci religiosa, que el Vatic anomen inicialment "Congregaci Diocesana de la Dicesi de Calcuta", per que ser mundialment coneguda com les "Missioneres de la Caritat", la missi de les quals s atendre (en paraules de la Mare Teresa) "els famolencs, els nus, els sense sostre, els lesionats, els cecs, els leprosos, tots aquells qui se senten rebutjats i no estimats per la societat, aquesta societat per a la qu s'han tornat una crrega i que els evita." Va comenar amb noms 12 membres a Calcuta i avui hi ha ms de 4000 monges que atenen orfenats, hospicis de vctimes de la SIDA, centres de caritat, refugiats, alcohlics, impedits, pobres, sense sostre, vctimes d'inundacions, epidmies i fam per tot el mn, amb centres a sia, frica, Amrica Llatina, Amrica del Nord, Europa i Austrlia.

Amb l'ajuda de funcionaris indis va convertir un temple abandonat hinduista de l'rea de Kalighat de Calcuta en la (Nirmal Hriday) "Casa pels moribunds", un hospici gratut per als pobres (i, inicialment, un lloc on poder morir amb dignitat, perqu eren nombrosos les defuncions en ple carrer davant de la indiferncia de la gent). Tamb estableix una llar per als leprosos anomenat "Shanti Nagar" (Ciutat de la Pau) en Titagarh, i un orfenat. L'orde va comenar a atraure fons, donacions i voluntaris. Als anys 60 hi havia obert hospicis, orfenats i cases per a leprosos per tota l'ndia.

En 1965, mitjanant un Decret d'Alabana, Pau VI va permetre a la Mare Teresa expandir la seva orde per altres pasos. L'orde va comenar a crixer rpidament, amb nova cases obertes per tot el mn. La primera casa fora de l'ndia es va crear a Veneuela, i li van seguir altres a Roma i Tanznia, i en altres pasos d'sia, frica, i Europa, incloent Albnia (pas natal de la Mare Teresa). La primera casa de la Missioneres de la Caritat als Estats Units es va crear en el Bronx, Nova York. Abans de 1996, operaven 517 missions en ms de 100 pasos i sn assistits avui en dia per ms d'un mili de collaboradors per tot el mn.


 Enllaos externs .
 Missionaries of Charity Fathers ;
 Missionaries of Charity Brothers ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300104" title="Naveta" nonfiltered="3753" processed="3748" dbindex="118784">


Una naveta o naveta funerria s una construcci prehistrica de l'illa de Menorca. La seva funci era com a sepulcre collectiu i estava construda amb grans pedres i tcnica ciclpia, s a dir, collocades en sec, sense ciment ni argamassa.

Les navetes funerries pertanyen als inicis de la cultura talaitica de Menorca, cap a l'any 1000 AC, encara que per les seves caracterstiques morfolgiques, molt similars als dolmens de l'illa, ha estat considerat freqentment molt ms antigues. Aix pot ser degut a qu, malgrat ser posteriors als dlmens en mil anys, la llargusima perduraci en l's d'aquests, i les tradicions inamovibles prpies d'una cultura illenca, hagin propiciat que les navetes estiguin realment inspirades en ells. Aquestes similituds sn especialment patents a les navetes ms antigues.

 Enllaos externs .

L'Arqueologia de Menorca: Amb totes les navetes (en catal, castella i angls);
Talayots.es: La web de la prehistria de Mallorca i Menorca, amb les navetes de menorca i monuments semblants de Mallorca;
Arqueobalear: El portal de l'arqueologia balear;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300108" title="Jean Eugne Robert-Houdin" nonfiltered="3754" processed="3749" dbindex="118785">

Jean Eugne Robert-Houdin (6 de desembre de 1805 - 13 de juny de 1871) fou un mag francs. Est considerat com el pare de la mgia moderna.

Nasqu a Blois, Frana el 6 de desembre de 1805. Estudi a la Universitat d'Orleans i per un temps treball com a rellotger. De forma casual li donaren un llibre sobre conjurs, a travs del qual s'interess per aqueix art, i comen a prendre classes amb un mag local. Quan estigu preparat, se n'an a Tours on hi obr un negoci com a rellotger, fent conjurs i trucs al mateix indret. Un moment de gran goig en la seva vida arrib quan es convert en estudiant del mag De Grissi.

El gran mag Harry Houdini prengu el seu nom en honor d'ell.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300112" title="Llista de pasos representats a les Brigades Internacionals" nonfiltered="3755" processed="3750" dbindex="118786">
Segons diverses estimacions, el nmero de voluntaris de les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola fou d'uns 35.000.  S'han reportat un total de 54 nacionalitats diferents a l'hora d'estudiar les seves procedncies.

La relaci segent fa referncia a la distribuci per nacionalitats que es fu per part de l'administraci de les Brigades a la seva base d'Albacete. Hom hi observa un total de 17 procedncies (cal considerar algunes agrupacions de diferents pasos) i un grup que acumula els pasos amb contingents menors.




 Bibliografia .
 Las Brigadas Internacionales. Imgenes recuperadas, Michael Lefebvre-Rmi Skoutelsky. Lunwerg Editores, ISBN: 84-7782-000-7;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300113" title="Teresa Costa i Camp" nonfiltered="3756" processed="3751" dbindex="118787">
Teresa Costa i Camp (Madrid, 1951) s una economista i poltica catalana. Doctorada cum laude en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona, des del 1987 s catedrtica d'economia aplicada a la UB. Tamb ha estat assessora de l'OCDE, la Comissi Europea o el Banc Interameric de Desenvolupament (BID). A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollida diputada per Barcelona pel PSC-PSOE. Posteriorment ha estat Secretria d'Indstria i Energia del Departament de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya; Vicepresidenta de l'Institut Catal de l'Energia (ICAEN); i Presidenta de l'Empresa de Promoci i Localitzaci Industrial de Catalunya (EPLICSA). Des de juny 2005, s la presidenta de la Comissi Nacional d'Energia (CNE).

 Enllaos externs .
 Nomenament de Teresa Costa com a presidenta de la CNE a El Mundo ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300114" title="Josipa Rimac" nonfiltered="3757" processed="3752" dbindex="118788">
Josipa Rimac (nascuda com a Josipa  ulina, 25 de febrer, 1980) s una poltica croata i alcaldessa de Knin. s militant del partit croat Uni Democrtica del Centre (HDZ). Va ser escollida alcaldessa el juny de 2005 als 25 anys, essent una de les alcaldesses ms joves d'Europa.

Rimac naixia a Lukara, prop de Promina (Crocia) i pass els seus primers quatre anys educada a Knin, fins que esclat la Guerra de la independncia croata en els anys 1990. Llavors se n'anava a la de Rijeka i Split, retornant a Knin l'octubre de 1995, quan finalitz la guerra. Rimac va estudiar a l'escola d'economia on tamb aprenia la llengua anglesa. Tamb passava molt temps com a voluntria de la Creu Roja a Knin, i el 2000 va ser-ne designada com a directora, la ms jove del pas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300115" title="zeris" nonfiltered="3758" processed="3753" dbindex="118789">

Els zeris o azerbaidjanesos sn un grup tnic que habita principalment al nord-oest de l'Iran i a l'Azerbaidjan. Designats habitualment amb el mot zeris (zeri :       /Az ril r ,Az rbaycan Trkl ri/                  ) o  zar s (en persa :               ), hom en troba tamb en una ampla zona del Caucas a l'altipl irani. Els zeris sn majoritriament musulmans  i tenen un patrimoni cultural format per elements turcs, iranians i caucsics.

 Clarificaci dels termes emprats .

Histricament, als pobles turcs de l'Azerbaidjan irani i del Caucas, se'ls anomenava  Turcs 
Quan la Transcaucsia esdevingu part de l'Imperi Rus, les autoritats russes, que anomenaven tradicionalment Ttars a tots els pobles turcs, comenaren a emprar el terme Ttars caucsics per tal de distingir-los d'altres pobles turcs.
No fou fins a comenaments del segle XX quan l'etnim Azerbaidjans comen a aparixer, ms particularment des de l'poca de la Repblica democrtica d'Azerbaidjan (1918-1920). 

Llengua.

La llengua zeri, tamb denominada zari, turc zari o turc azerbaidjans, unifica els zeris, que l'anomenen Az rbaycan dili o az rbaycanca, de vegades Trki a l'Azerbaidjan irani. s mutuament intelligible amb el turcman i el turc (incloent els dialectes parlats pels turcmans d'Iraq i els Qashqai). Totes aquestes llenges tenen un origen com en la llengua parlada pels Oghuz, arribats al Caucas al segle XI. Es va comenar a desenvolupar com a llengua literria vers el segle XIII

L'azerbaidjans, la llengua oficial de la Repblica de l'Azerbaidjan s parlada avui en dia per ms del 90,6 % de la seva poblaci. s tamb parlat per 30 milions de persones a l'Iran, a Gergia, a Turquia i a Rssia grcies a l'immigraci.



 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300116" title="Alessio Baldovinetti" nonfiltered="3759" processed="3754" dbindex="118790">




Alesso Baldovinetti (Florncia, 14 d'octubre de 1427 Florncia, 29 d'agost de 1499) va ser un pintor itali del primer Renaixement.

Biografia.
Va nixer a Florncia, fill d'un ric mercader. L'any 1448 va ingressar al Gremi de Sant Lluc com Alesso di Baldovinetti, dipintore.

Va formar part d'un grup de pintors realistes i naturalistes que incloa Andrea del Castagno, Paolo Uccello i Domenico Veneziano. Diu la tradici que va participar com a ajudant en la decoraci de l'esglsia de Sant Egidi, tot i que no hi constncia documental d'aquest fet. Aquesta decoraci va ser feta entre 1441 i 1451 per Domenico Veneziano i Andrea del Castagno. S que est confirmat que Balvovinetti es va ocupar ms tard (1460) de completar-la. 

L'any 1462 li va ser encomanat un gran fresc de l'Anunciaci per al claustre de la baslica de l'Annunziata. El que ha quedat del fresc palesa la fora de l'artista en la imitaci dels detalls naturals i en la distribuci de les figures en un paisatge amb un punyent sentit de l'aire i la distncia; verificant aix dues afirmacions independents de Vasari respecte de Balvovinetti: que gaudia dibuixant paisatges de la natura exactament com eren, als quals s'hi poden veure rius, ponts, roques, fullam, fruites, camins, camps, ciutats, l'arena i fins les pedres ms menudes..., i que va ser un experimentador inveterat en matria tcnica.

El seu mtode preferit per pintar murs era comenar l'obra al fresc i acabar-la a secco amb una barreja de rovell d'ou i verns lquid. Aix, segons Vasari, ho feia amb el propsit de protegir la pintura de la humitat; per amb el pas del temps les parts fetes amb aquest vehicle van desprendre's, i aix el gran secret que Balvovinetti creia haver descobert va esdevenir un fracs. L'any 1463 va fer un cartr de la Nativitat que va ser fet en mosaic per Giuliano da Maiano a la sagristia de la catedral i que encara existeix. De 1466 daten els grups de quatre Evangelistes i quatre Pares de l'Esglsia al fresc, en companyia d'una Anunciaci en una taula oblonga que encara decora la capella portuguesa de la baslica de San Miniato, i que Vasari va atribuir per error a Piero Pollaiuolo. Tamb existeix encara un Crist entre ngels al Sant Sepulcre, situat a la Capella Rucellai (1467).

L'any 1471 Alesso va dur a terme importants treballs per a l'esglsia de Santa Trinita per encrrec de Bongianni Gianfigliazzi. Primer va fer un retaule de la Mar de Du i l'Infant amb sis sants, que va acabar l'any 1472; desprs va pintar escenes de l'Antic Testament les quals havia d'executar en els cinc anys marcats per contracte, per en les que va invertir-ne setze. L'any 1497 les escenes acabades, que contenien molts retrats d'importants personatges florentints de l'poca, van ser valorades en mil monedes d'or per un comit format per Cosimo Rosselli, Benozzo Gozzoli, Perugino i Filippino Lippi; noms alguns fragments n'han roms fins a l'actualitat. Mentrestant, Balvovinetti havia estat ocupat amb projectes tcnics i diverses investigacions a banda de la pintura. Va ser considerat pels seus contemporanis com l'artfex del redescobriment i comprensi del llavors perdut art del mosaic, i en conseqncia li va ser encomanada, entre 1481 i 1483, la restauraci dels mosaics situats sobre la porta de l'esglsia de San Miniato, aix com molts d'altres, com ara els situats a l'interior i a l'exterior del baptisteri de la catedral. Va morir a l'hospital de San Paolo, el 29 d'agost de 1409, i va ser enterrat a San Lorenzo.

Un dels seus deixebles va ser Domenico Ghirlandaio.

 Notes .


Enllaos externs.
Article a la Catholic Encyclopedia ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300123" title="Germ Bel i Queralt" nonfiltered="3760" processed="3755" dbindex="118791">
Germ Bel i Queralt (Les Cases d'Alcanar, Montsi, 1963) s un economista i poltic catal. Llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, mster en Economia per la Universitat de Chicago, catedrtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona. De 1987 a 1990 va ser becari Fulbright i becari MEC d'investigaci. De 1990 a 1993 va ser assessor en el Ministeri per a les Administracions Pbliques i en el Ministeri d'Obres Pbliques i Transports. Va ingressar en 1980 en la Joventut Socialista de Catalunya, i en 1982 en el PSC-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per Barcelona. Des del 2004 ha continuat la seva tasca docent a la universitat i com a professor visitant a la Universitat de Cornell.

 Enllaos externs .
 Pgina de Germ Bel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300125" title="Nostra nau" nonfiltered="3761" processed="3756" dbindex="118792">
Nostra nau fou un programa de televisi sobre astronomia que fou ems al K3/C33 dels mesos d'octubre de 2001 a juny de 2002 i d'octubre de 2002 a maig de 2003. El programa const de 150 captols cada un dels quals tenia una duraci aproximada de 5 minuts.

En l'elaboraci del programa va intervenir l'Agrupaci Astronmica de Sabadell.

Enllaos externs.
 Web de nostra nau;
 Diversos captols disponibles al web;
 Canal de nostra nau al Youtube;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300126" title="Heribert Padrol i Munt" nonfiltered="3762" processed="3757" dbindex="118793">
Heribert Padrol i Munt (Reus, 1964) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i inspector de finances de l'estat. Ha estat delegat especial de l'Agncia Estatal de l'Administraci Tributria a Catalunya, director del Departament d'Organitzaci, Planificaci i Relacions Institucionals de l'AEAT. Director del Departament d'Inspecci Financera i Tributria de l'AEAT fins el 2000. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona per CiU, per el 2002 va dimitir i fou substitut per Immaculada Riera i Re. Des d'aleshores se soci-director del Bufet Padrol-Munt.

 Enllaos externs .
 Pgina del Bufet Padrol-Munt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300127" title="Grails" nonfiltered="3763" processed="3758" dbindex="118794">
Grails s un entorn de treball (framework) de codi obert que utilitza el llenguatge de programaci Groovy per a desenvolupar de forma rpida aplicacions web. Grails pretn ser un entorn de treball d'alta productivitat, seguint l'esperit de l'entorn Ruby on Rails. Grails oculta al desenvolupador els detalls de configuraci dels entorns de treball que reuneix.

Grails, inicialment va rebre el nom de 'Groovy on Rails' per el nom va ser descartat per les queixes de David Heinemeier Hansson, fundador de l'entorn de treball Ruby on Rails. El treball comen en juliol de 2005, i la primera  versi la 0.1 va apareixer en el 29 de mar de 2006. L'ultima versi s la 1.02.
 Vegeu tamb .
 Ruby on Rails;
 Groovy;
 Enllaos externs .
 Lloc web de Grails;
 Lloc web de Groovy;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300130" title="Groovy" nonfiltered="3764" processed="3759" dbindex="118795">
Groovy s el nom que se li dona a un llenguatge de programaci orientat a l'objecte que utilitza la plataforma Java.
Constitueix una alternativa al llenguatge Java per aquesta plataforma i utilitza per a executar-se la mateixa mquina virtual que aquest llenguatge. S'inspira en altres llenguatges dinmics com sn Python, Ruby i Smalltalk. Aquest objecte s producte de l'especificaci JSR 241.

Groovy utilitza una sintaxis ms  prxima a Java bytecode amb des accolades i es compila directament, ja b sia dinmicament o amb un compilador en bytecode.

Groovy s'integra de forma natural amb l'entorn Java ja que des del punt de vista de la mquina virtual de Java no es tracta que de bytecode.

Vegeu tamb.
Grails;
 Enllaos externs .
  Groovy;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300132" title="Bromur de sodi" nonfiltered="3765" processed="3760" dbindex="118796">































El bromur de sodi s una sal de frmula NaBr molt emprat com a anticonvulsiu i sedant durant el segle XIX fins a principis del segle XX. Aquestes propietats sn degudes a l'ani bromur. s un slid blanc d'elevat punt de fusi. S'empra com a font d'anions bromur.

Reaccions qumiques ms importants.
 El bromur de sodi s'empra en sntesi orgnica com a reactiu nuclefil per transformar els compostos organoclorats en compostos organobromats.
NaBr + RCl   RBr + NaCl;
 El bromur de sodi s'empra com a font de l'element brom, Br2, fent bombollejar clor, Cl2, dins d'una dissoluci de NaBr.
 El NaBr tamb s una font de bromur d'hidrogen, HBr, fent-lo reaccionar amb un cid fort no voltil, com l'cid fosfric:
NaBr + H3PO4   HBr + NaH2PO4;
 Seguidament el bromur d'hidrogen obtingut, HBr, pot oxidar-se a brom, Br2, emprant dixid de mangans, MnO2, o cid sulfric concentrat, H2SO4.

 Aplicacions .
 Reactiu de sntesi .
 Halogenaci de derivats de la resorcina ;
 Preparaci de trans-1,2-bromocarboxilats ;
 Apertura regioselectiva d'oxirans catalitzada per bromur de sodi ;
 Emprat en sistema trifsic per a bromaci/oxidaci ;
 Mtode per a preparaci de bromurs d'alquil primaris a partir dels corresponents cloro derivats ;
 Emprat en un mtode per a la  -bromaci de dimetilacetals ;

 Medicina .
 Com a hipntic, anticonvulsiu, i sedant.
 
 Referncies .


Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.es/new/esp/catalogo/fichastec/121646ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Sodium_bromide-9927262;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300136" title="Ramon Coll i Huguet" nonfiltered="3766" processed="3761" dbindex="118797">


Ramon Coll i Huguet (Ma, 1941) s un pianista menorqu.

Biografia.
Neix a Ma en el si d'una famlia de msics. Celebra el seu primer concert amb orquestra als 11 anys, interpretant el Concert per a piano nm. 1 de Beethoven. Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el ttol de professor de piano amb les mximes qualificacions. L'any segent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d'Alfred Cortot.

A l'edat de 15 anys interpreta el Concert en La menor per a piano i orquestra de Grieg, collaborant amb l'Orquestra Simfnica de Palma, sota la batuta del mestre Ekitai Ahn. Amb 17 anys estrena a Palma de Mallorca el Concert per a m esquerra de Ravel. Als 18 anys obt el Segon Premi en el Concurs Internacional "Frederic Chopin" de Valldemossa, el Premi Extraordinari Magda Tagliaferro i el Premi de l'Institut Francs de Barcelona.

L'any 1960 es trasllada a Pars per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Msica de Pars. All segueix els estudis de perfeccionament durant els segents quatre anys. A Pars t l'ocasi d'estudiar sota la direcci de professor tant eminents com Vlado Perlemuter (deixeble directe de Ravel) i Llia Gousseau.
L'any 1961 estableix relaci professional amb el gran mestre Joseph Morpain (alumne de Faur, condeixeble de Ravel i amic ntim de Debussy), del qual rep consells pianstics. Aquesta relaci li permet aprofundir en l'estudi de la msica impressionista i entrar en contacte amb les principals figures del moviment. L'any 1964 obt el Primer Premi del Conservatori Nacional Superior de Msica de Pars.

L'any 1968, s convidat a realitzar una srie de recitals  a la Uni Sovitica, on coneixer grans pianistes i msics, entre els quals destaca Emil Gilels de qui rep consells sobre tcnica i interpretaci de la msica russa. En aquesta gira de concerts participa amb l'Orquestra Simfnica de la Rdio, sota la direcci del gran mestre rus Kirill Kondrashin, interpretant el primer concert de Brahms i el concert de Txaikovski. Aquest mateix any obt la Ctedra de Piano del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. 

Durant aquests anys ofereix un gran nombre de concerts arreu de l'estat espanyol. Enregistra el seu primer disc, editat per la casa Ensayo, i que inclou obres de Ravel. Posteriorment estrena Les oiseaux exotiques de Messian en el Palau de la Msica Catalana amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcci de Rafael Ferrer. La temporada de 1971 participa en el Festival de Msica de Barcelona, interpretant el segon concert de Bla Brtok en collaboraci amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona i sota la direcci d'Enrique Garca Asensio.

L'any 1972, realitza una gira de concerts pels Estats Units, Sud Amrica i Canad, on tamb impartir algunes "Master Class". En aquesta gira fa el seu debut en el Carnegie Hall de Nova York, obtenint grans elogis per part de la crtica americana. Aquest mateix any estableix relaci amb el gran pianista Sviatoslav Richter, de qui rep consells pianstics i amb qui t l'ocasi de comentar diverses obres impressionistes i dels nacionalistes russos, especialment de Rachmaninoff. 
L'any segent, es trasllada a Sevilla per a ocupar la Ctedra de Piano en el Conservatori Superior de Msica de Sevilla. A ms de la important tasca pedaggica realitzada en aquest conservatori, tamb imparteix cursos d'interpretaci i tcnica pianstica.

El 1974 realitza diverses gires per Rssia i Polnia, obtenint un gran xit en totes elles. Aquest s un perode de gran activitat concertstica, tant a nivell nacional com internacional, collaborant amb nombroses orquestres d'arreu del mn.
L'any 1985 s nomenat acadmic numerari de la Real Acadmia de Belles Arts "Santa Isabel de Hungra" de Sevilla. El mateix any s guardonat amb la Insgnia d'Or de la Federaci Internacional de Joventuts Musicals en el Teatre Reial de Madrid. Participa com a jurat en nombrosos concursos internacionals en diferents pasos: Espanya, Frana, Itlia, Rssia, etc.

En 1987 torna a Barcelona per a ocupar la Ctedra de Piano en el Conservatori Superior de Msica del Liceu. 

L'any 1989 la seva intensa vida professional es veu incrementada per la creaci d'un Grup de Cambra conjuntament amb els prestigiosos instrumentistes Gonal Comellas (viol) i Maral Cervera (violoncel). En aquest perode la formaci mant una gran activitat cambrstica, interpretant les obres ms importants del repertori per a trio. 

L'any 1992 enregistra a Moscou el Concert per a piano i orquestra n2 de Brahms i la Balada de Faur, juntament amb la Orquestra Simfnica de Moscou, sota la direcci de Vassily Sinaisky. Aquest mateix any enregistra l'obra integral per a piano de Xavier Montsalvatge. L'any 1993 participa en el Festival Internacional de Sant Petersburg, a Rssia, aix com en el Festival "Chopin", a Polnia.Imparteix regularment cursos per a professorat a Madrid i Alacant.

El 1998, en commemoraci del centenari de Brahms realitza diversos recitals, alguns d'ells amb Miquel Farr. Obt un gran xit amb la interpretaci de diferents concerts de Mozart, en collaboraci amb la Orquestra Clssica de Madrid i la Orquestra de Cambra de Moscou. En el Curs Acadmic 1998-99 reingressa a la Ctedra del Conservatori Municipal Superior de Msica de Barcelona. 

L'any 2000 viatja a Portland, Estats Units, per a interpretar la Rapsdia sobre un tema de Paganini de Rakhmninov, acompanyat per la Orquestra Simfnica de Vancouver, sota la direcci de Salvador Brotons. Obt gran xit per part de la crtica i del pblic.

Actualment tamb exerceix com a Cap de Departament de Piano del Conservatori Superior de Msica de Palma de Mallorca.

Ha estat convidat a participar en el cicle de concerts de Grans Mestres del Piano que organitza l'Auditori de Saragossa. Aix mateix ha actuat com a solista, en collaboraci de la London Philharmonia Orchestra, sota la direcci d'Esa-Pekka Salonen, en el concert Magna de cloenda de les celebracions en motiu dels 600 anys de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Orquestres.
Ha collaborat com a pianista solista amb les segents orquestres:

 Orquestra Ciutat de Barcelona;
 Orquestra de RTVE;
 Orquestra Simfnica del Principal d'Astries;
 Orquestra Simfnica de Ciutat de Palma;
 Orquestra Simfnica de Mlaga;
 Orquestra Nacional d'Espanya;
 Orquestra de la Rdio de Moscou;
 Orquestra Nacional de Nova York;
 Orquestra Filharmnica de Rzeszow;
 Orquestra Filharmnica de Moscou;
 Orquestra de Cambra del "Kremlin";
 Orquestra de Cambra de Moscou;
 London Philarmonia Orchestra;

Directors.
Ha interpretat sota la batuta dels segents directors:

 Kondrashin;
 L.Hager;
 Ros Marb;
 A. Natanek;
 B. Oledzki;
 M. Rachlevsky;
 V. Sinaisky;
 Enrique Garca Asensio;
 Salvador Brotons;
 Maximiano Valds;
 Ekitay Ahn;
 Esa-Pekka Salonen;

Festivals.
Ha participat entre d'altres, en el segents festivals internacionals:

 Festival Internacional de Msica de Cambra (Sant Petersburg);
 Festival Chopin de Polnia;

Ctedres de piano ocupades.
Ha desenvolupat la seva tasca pedaggica com a catedrtic dels segents conservatoris:

 Conservatori Superior de Msica de Sevilla;
 Conservatori Superior Municipal de Barcelona;
 Conservatori Superior de Msica del Liceu;
 Conservatori Superior de Msica de Palma de Mallorca;

Cursos d'Interpretaci.
Ha participat realitzant cursos d'interpretaci i tcnica pianstica i com a membre del jurat en els segents concursos:
 Concurs Internacional de Jan;
 Concurs Internacional "Pilar Bayona" de Saragossa;
 Concurs Internacional "Expo 92" de Sevilla;
 Concurs Internacional "Albert Roussell" a Frana;
 Concurs del Conservatori de Moscou;
 Concurs Internacional "Alfred Cortot" a Itlia;
 Concurs Internacional d'Andorra;

Referncies.
 Web oficial d'en Ramon Coll;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300140" title="Sparabara" nonfiltered="3767" processed="3762" dbindex="118798">
Els sparabara (del persa, significa  portadors d'escut ) eren la infanteria pesada de l'Imperi persa aquemnida. Eren generalment els primers a disposici per a entaular combat amb l'enemic. Encara que no se'n sap gaire sobre ells avui, es creu que eren l'espinada de l'exrcit persa, formant una paret defensiva i utilitzant les seves llances de dos metres de llarg per a protegir a les tropes ms vulnerables, tals com els arquers.

Els sparabara eren escollits entre els membres de ple dret de la societat persa, eren entrenats des de la infantesa per a ser soldats i quan no estaven capacitats per a lluitar en campanyes militars, practicaven la cacera en els extensos plans de Prsia. No obstant aix, quan hi havia tranquillitat en l'imperi i la  Pax Persa  regnava, el sparabara tornava a la vida normal, a conrear la terra i a criar bestiar. s per aix que no s'els considera soldats professionals, encara que estaven ben entrenats i tenien prou coratge per a mantenir la formaci un temps suficient fins que es realitzs un contraatac.

Les seves armadures solien ser de lli embuatat i portaven uns grans escuts rectangulars de vmet; una forma de defensa manejable i lleugera. Aix, no obstant, els deixava en un desavantatge sever contra la infanteria pesada grega, com els hoplites, i les llances perses no donaven als sparabara l'abast necessari per a atacar a una falange entrenada. Els escuts de canya i vmet podien parar fletxes per no oferien una protecci suficient contra les llances. No obstant aix, els sparabara podia tractar amb la majoria de les altres infanteries.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300143" title="Papirs d'Elefantina" nonfiltered="3768" processed="3763" dbindex="118799">
Els papirs d'Elefantina s el nom donat, comunament, al conjunt d'arxius i documents que van pertnyer als membres d'una comunitat jueva i aramea de la guarnici de l'illa d'Elefantina (antic Yeb), prop d'Assuan, en l'Alt Egipte, entre 495 i 399 adC.


Les primeres indicacions de l'existncia d'aquesta comunitat van ser revelades en els papirs adquirits per Giovanni Belzoni. Altres textos, incloenthi ostracon i  pergamins, tamb van ser comprats a la fi del segle XIX. Entre els pergamins d'Elefantina hi destaca l'existncia d'un grup de documents governamentals del strapa persa Arsames. L'excavaci arqueolgica de l'illa va comenar l'any 1904, proporcionant diversos arxius, els textos dels quals revelaven fascinants detalls de la vida quotidiana.


Els papirs estan escrits en arameu, la llengua franca de l'Imperi Persa Aquemnida dels segles V i IV adC, del qual formaven part Egipte i Palestina. La comunitat jueva va posseir el seu propi temple a Yahveh, en la illa d'Elefantina, situat al costat de la capella erigida antigament per a culte al du local Jnum.

Els principals arxius jueus son:
Mibtahian: 11 documents jurdics, arxiu d'una famlia, 471-410 adC.
Ananiah: 13 documents jurdics, arxiu d'una famlia, 456-402 adC.
Yedaniah: 11 cartes i una llista, arxiu comunal, 419-407 adC.

Bibliografia rel.lacionada.
Aim Giron, Nol: Textes aramens d'Egypte. Le Caire: L'Institut Franais d'Archologie Orientale, 1931.
Cazelles, Henri: Nouveaux documents Aramens d'gipte. Paris: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1955.
Cowley, A.: Jewish documents of the time of Ezra, translated from de Aramaic. Londres: Macmillan and Co., 1919.
Cowley, A. E.: Aramic papyri of the fifth century B.C. Oxford: The Clarendon Press, 1923.
Driver, G R: Aramaic Documents of the V Century BC, 1954.
Grelot, P: Document arames d'gypte, Pars, 1972.
Greenfield, J.C.; & Porten, B: The Bisitin Inscription on Darius the Great, Aramaic Version, Corp. Inscr. Iran. I, V, Texts I, Londres, 1982.
Hoonacker, A. van: Une communaut Judo-Aramenne  Elphantine, en Egypte, aux VIe et Ve sicles av. J.-C., 1915.
Koopmans, J. J.: Aramische Chrestomathie: Ausgewhlte Texte (Inschriften, Ostraka und Papyri) bis zum Jahrhundert N. Chr.. Leiden: Nederlands Instituut Voor het Nabije Oosten, 1962.
Kraeling, Emil: The Brooklyn Museum Aramaic Papyri: new dcuments of the V Century BC from Jewish Colony at Elephantine, 1954.
Leander, Pontus: Laut und Formenlehre des gyptisch-aramischen Gteborg: Elanders Boktryckeri Aktiebolag, 1928.
Ancient Aramaic and Hebrew letters compilado por James M. Lindenberger, editado por Kent Harold Richards. Atlanta: Scholar, 1994.
Muffs, Yochanan: Studies in the Aramic legal papyri from Elephantine. Leiden: Brill, 1969.
Porten, Bezalel: The Elephantine Papyri in English: three Millennia of Cross-Cultural Continuity and Change. Leiden: Brill, 1996.
Porten, Bezalel: Archives from Elephantine. Berkeley, Los Angeles, 1968.
Porten, Bezalel: Jews of Elephantine and arameans of Syene. ;
Porten, Bezalel: The restoration of a Dozen Elephantine Aramaic fragments from the beginning of contracts. Jerusalem: The Hebrew University, 1976.
Porten, Bezalel: Select Aramaic Papyri from Ancient Egypt, Jerusalem.
Sayce & Cowley: Aramaic Papyri Discovered at Assuan, 1906;
Staerk, W: Alte und neue Aramische papyri.
Staerk, W: Jdisch-Aramische papyri aus elephantine.
Vincent, Albert: La Religin des Judo-Aramens D'Elphantine. Paris: Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1937.
Yaron, Reuven: Introduction to the law of the Aramaic papyri. Oxford: Clarendon Press, 1961.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300145" title="Papir Carlsberg" nonfiltered="3769" processed="3764" dbindex="118800">
El Papir Carlsberg s un papir egipci de temtica mdica. Aquesta escrit en la seva major part en hiertic i demtic, amb alguns elements de grec antic, i est datat entre la dinovena i la vintena dinasties. Es conserva en la Biblioteca del Museu de Carlsberg a Copenhaguen.


Alguns fragments es remunten a textos datats entorn de l'any 2000 adC, mentre que uns altres, com el manuscrit Tebtunis es remunten tan sols al primer segle adC, i la seva estructura i contingut el fan assemblar a altres textes mdics com els papirs de Berln o el papir Kahun.


El seu contingut versa sobre diferents especialitats mdiques: Ginecologa, Oftalmologa, Neurologia (incloent una de les primeres descripcions d'un accident vascular cerebral i d'una hemorrgia cerebral i les seves seqeles).


 Bibliografia .

Aksel Volten,  The Papyrus-Collection of the Egyptological Institute of Copenhagen , Archiv Orientalni 19 (1951).

 Enllaos externs .
Colecci de Papirs Carlsberg, Universitat de Copenhaguen ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300148" title="Palimpsest d'Arquimedes" nonfiltered="3770" processed="3765" dbindex="118801">
El Palimpsest d'Arquimedes s un palimpsest -text antic escrit sobre altre anterior- en pergam formant un cdex, que originalment va ser una cpia en grec del text d'Arquimedes "s de mitjans mecnics per a demostracions geomtriques". Posteriorment va ser esborrat rudimentriament i usat per a escriure salms i oracions d'un convent.

Histria.
L'any 1906 va ser rpidament inspeccionat a Constantinoble i va ser publicat recolzant-se en la traducci de fotografies preses pel filleg dans Johan Ludvig Heiberg (1854-1928) el treball del qual va ser interromput per l'inici de la primera guerra mundial; desprs va ser tradut a l'angls per Thomas Heath. Cont l'nica cpia coneguda de "Cossos flotants" escrita en grec, com aix tamb l'nica cpia del "Mtode dels teoremes de mecnica". Aquesta traducci te molts espais en blanc, ja que les fotografies preses mancaven de la resoluci de les tcniques actuals, impedint una lectura efica en molts trams.

Va quedar en possessi de la biblioteca de Constantinoble i aviat va desaparixer. Va reaparixer a Frana desprs de la Primera Guerra Mundial com a propietat d'un colleccionista particular que assegura que va ser comprat a Istanbul pel seu avi.

Actualment, i amb tcniques modernes, s'est traduint la totalitat del llibre. El que s interessant no sn els resultats obtinguts per Arquimedes, que en aquests dies resulten prou coneguts; sin la possibilitat de conixer el procs i el mtode d'una ment brillant com la d'Arquimedes per a arribar a estats matemtics molt avanats per a l'poca, creant en el cam nmeros com el fams [[ ]] (pi).

Molts dels resultats obtinguts per Arquimedes no van ser obtinguts pels cientfics sin 500 anys desprs, propiciant la discussi de on es trobaria la civilitzaci actual si aquest manuscrit hagus estat a l'abast dels savis mig segle abans de la seva desaparici.

Enllaos externs.
El Palimpsest d'Arquimedes  ;
Archimedes Palimpsest ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300150" title="Inscripci de Samuel" nonfiltered="3771" processed="3766" dbindex="118802">


L'inscripci de Samuel s una inscripci funerria del zar blgar Samuel, feta en la tomba en memria de la seva familia, s la ms antiga de les inscripcions en cirllic amb les dates establertes. Cont una data   any 993. La llosa va ser trobada en els anys 90 del segle XIX a Macednia. T una gran importncia paleogrfica. Basant-se en el traat de les lletres es pot fer comparances i conixer l'antiguitat relativa de les inscripcions amb dates desconegudes.


L'inscripci consisteix en 11 lnies. El text es refereix als pares del zar Samuel i al seu germ David.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300151" title="Campionat d'Europa de futbol 2012" nonfiltered="3772" processed="3767" dbindex="118803">

L'Eurocopa de futbol 2012 ser el campionat de futbol de seleccions organitzat per la UEFA durant l'any 2012. El guanyador del torneig ser anomenat campi d'Europa de seleccions. Polnia i Ucrana acollirn l'esdeveniment. Ser el primer gran torneig futbolstic d'ambds pasos.

 Equips classificats .



 Selecci de la candidatura organitzadora .

Cinc candidatures van demanar l'organitzaci del torneig:
Crocia-Hongria;
Grcia;
Itlia;
Polnia-Ucrana;
Turquia;

El 8 de novembre del 2005, el Comit Executiu de la UEFA va triar-ne tres:

  (11 vots, finalista);
 - (9 vots, finalista);
 - (7 vots, finalista);

  (6 vots, rebutjada);
  (2 vots, rebutjada);

El 18 d'abril del 2007 a Cardiff, va ser designada la seu amb els segents resultats:

 - (8 vots, guanyador);
  (4 vots);
 - (cap vot);

 Procs de votaci .

La votaci tindria com a mxim dues rondes. Per a que la votaci sigui vlida, hauria d'haver un acord a la sala d'almenys vuit membres del Comit, excluint el president i el vicepresident (sense dret a vot).

A la primera ronda cada membre tenia un vot i com Polnia-Ucrana va rebre vuit vots, per majoria absoluta va ser anunciada guanyadora, sense necesitar una segona ronda.

El comit de votants estava composat per catorze membres:


 Michel Platini (Frana) - President;
 Senes Erzik (Turquia);
 Geoffrey Thompson (Anglaterra);
 ngel Mara Villar Llona (Espanya);
 Gerhard Mayer-Vorfelder (Alemanya) ;
 Marios N. Lefkaritis (Xipre);
 Franco Carraro (Itlia);
 Viacheslav Koloskov (Rssia);
 Gilberto Madal (Portugal);
 Joseph Mifsud (Malta);
 Per Ravn Omdal (Noruega);
 Mircea Sandu (Romania);
 Dr Mathieu Sprengers (Pasos Baixos);
 Hryhoriy Surkis (Ucrana);


Hryhoriy Surkis  i Franco Carraro no van votar, ja que representaven estats candidats.

 Polnia - Ucrana .


Cap dels dos estats han organitzat mai una gran competici futbolstica i tampoc han organitzat un esdeveniment esportiu internacional plegats. Un 85,4% dels ucranesos i un 66,8% dels polonesos recolzaven la candidatura dels seus estats.

La manca de la infrastructura necessria per a desenvolupar el torneig ha estat un dels principals problemes que va enfrentar la candidatura. Entre altres qestions, els delegats de la UEFA van manifestar pblicament la seva preocupaci pel mal estat de la carretera entre Gda sk i Lviv, i que quatre dels estadis principals encara eren projectes a principis del 2007.

A aquests problemes s'hi afeg un gran crisis futbolstica a Polnia desprs de la detenci de seixanta rbitres per corrupci i la cancelaci d'un torneig per part del Ministre d'Esports polons.
La intervenci del govern en temes esportius ha estat sancionada per part de la FIFA.



 Candidatures descartades .

El 12 de maig del 2006 els comits organitzadors de les tres candidatures presentades per a acollir l'esdeveniment van presentar el seu informe final. Gaireb un any desprs, el 18 d'abril del 2007, a Cardiff, es va descartar la candidatura italiana i la conjunta per Crocia i Hongria.

 Crocia i Hongria .

Cap dels dos pasos havia acollit mai un esdeveniment important de futbol, i tampoc havien organitzat cap event esportiu internacional plegats, encara que Zagreb va acollir les semifinals i el partit pel tercer lloc a l'Eurocopa 1976, organitzada per Iugoslvia. El recolzament de la poblaci noms arribava al 45,5% a Hongria, encara que arribava al 83% a Crocia.

A l'elecci final no va aconseguir cap vot, perjudicada per la creixent violncia al futbol de Crocia per part dels hooligans i les protestes per un escndol poltic a Hongria.



 Itlia .
Itlia era a priori la candidatura ms slida, i la que ms possibilitats tenia d'aconseguir ser la seu de la fase final, per noms va aconseguir quatre vots a favor. Era la candidatura amb ms experiencia en organitzar esdeveniments futbolstics, ja que va organitzar la Copa del Mn de 1934 i la Copa del Mn de 1990, i les Eurocopes de 1968 i 1980, a ms d'haver organitzar a Roma els Jocs Olmpics de 1960.

L'anomenat cas Moggi, on es va desfer una xarxa de corrupci a la Srie A al 2006 i els diversos brots de violncia a Catnia al febrer del 2007, van ser els principals problemes de la candidatura.



 Grcia .
A pesar d'haver estat seu dels Jocs Olmpics d'Atenes i del seu triomf a l'Eurocopa 2004 a Portugal, la seva manca d'experincia en organitzar esdeveniments futbolstics va ser determinant en qu la candidatura de Grcia fos rebutjada pel Comit Executiu de la UEFA.



 Turquia .

La falta d'experincia en organitzar esdeveniments fora d'Istambul i la falta d'estadis ja construts per al campionat, van ser les principals raons per a que la candidatura no arribs a la segona votaci.



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Eurocopa Polnia-Ucrana 2012 ;
 Estadis de l'Eurocopa 2012 ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300155" title="Papir mdic Chester Beatty" nonfiltered="3773" processed="3768" dbindex="118804">
El papir mdic Chester Beatty s un dels papirs egipcis sobre medicina que es conserven avui dia. Tracta de diferents encisos i rituals encaminats a guarir el maldecap i oferix alguns remeis d'utilitat en proctologia.

Est datat entorn de l'any 1200 adC i encara que forma part de la collecci de papirs d'Alfred Chester Beatty, no ha de ser confs amb el Papir bblic Chester Beatty, molt posterior i que cont textos bblics d'origen cristi.


 Notes .




 Bibliografia .

 Banov, L., Jr. (1965). "The Chester Beatty Medical Papyrus: the earliest known treatise completely devoted to anorectal diseases." PubMed.;
 Viso, L.; Uriach, J. (1995). "The 'Guardians of the anus' and their practice." International Journal of Colorectal Disease, Volume 10, Number 4, October 1995.;

 Enllaos externs .

Fotografia del papir mdic Chester Beatty  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300160" title="Ken Richardson" nonfiltered="3774" processed="3769" dbindex="118805">
 Ken Richardson  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ken Richardson va nixer el 21 d'agost del 1911 a Bourne, Lincolnshire, Anglaterra i va morir el 27 de juny del 1997 tamb a Bourne.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 16 de setembre del 1951 el GP d'Itlia, que era la setena i penltima prova de la temporada.

Ken Richardson va participar en una sola cursa puntuable pel campionat de la F1, disputada a la temporada 1951 en la que va qualificar-se nov, per no va poder prendre la sortida perqu no tenia la llicencia de carreres correcta. 

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300166" title="Chico Landi" nonfiltered="3775" processed="3770" dbindex="118806">
 Francisco Sacco Landi  o Chico Landi va ser un pilot de curses automobilstiques brasiler que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Chico Landi va nixer el 14 de juliol del 1907 a Sao Paulo, Brasil i va morir el 7 de juny del 1989.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 16 de setembre del 1951 el GP d'Itlia, que era la setena i penltima prova de la temporada.

Chico Landi va participar en sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades 1951, 1952, 1953 i 1956. Va ser el primer pilot brasiler a conduir un Ferrari a una cursa del mundial.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300167" title="Corts de Monts (1585)" nonfiltered="3776" processed="3771" dbindex="118807">
Les Corts de Monts de 1585 van ser presidides pel rei Felip I d'Arag. Era President de la Generalitat en Pere Oliver de Boteller i de Riquer i varen tenir lloc al llarg del segon semestre de 1585.

El gran distanciament en la celebraci de Corts, havia activat altres institucions per al funcionament poltic, i aix van sovintejar cada vegada ms les Juntes de Braos, que es reunien a la mateixa Casa de la Diputaci i suposaven una ampliaci de la representaci social important encara que desordenada. Aquest nou paper dels estaments en el refor i control de la Diputaci, que neutralitzava en part els efectes del sistema insaculatori, fou consolidat a la Cort de 1585 amb la formalitzaci de les Divuitenes o comissions mixtes de sis membres per bra, emanades de la Junta de Braos amb l'objectiu d'executar les decisions poltiques sobre l'afer que havia motivat la convocatria de l'assemblea. Aquesta estructura d'acci poltica permet la participaci de ms de 600 persones entre els triennis 1587-1590.

Aquestes Corts no varen ser diferents pel que fa al fracs en l'aplicaci dels mecanismes de l'Observana, aprovats un segle abans i, malgrat les mltiples contrafaccions comeses pels oficials reials, els representants del Consell de Cent es queixaven que mai la Reial Audincia de Catalunya havia condemnat a cap oficial i afirmava que el manteniment de la Constituci de l'Observana en els mateixos termes era "la destructi de Cathalunya".

Pel que fa a la politica financera, i davant del creixent endeutament de la Diputaci, es va decidir l'aplicaci d'un concert amb els deutors per a aconseguir un retorn progressiu. La pressi fiscal es feu ms forta amb els que estaven fora del concert incrementat-se les expropiacions i, parallelament, les agressions i assassinats d'oficials al crrec de les expropiacions. Tamb es crearen taules de recaptaci a Begur i el Vendrell.

Aquesta bonana financera havia portat els darrers anys a tenir un geners sistema de revissi salarial dels oficials. En aquestes Corts s'aprov limitar aquesta prctica.

La publicaci de les constitucions aprovades en aquestes Corts no va aparixer fins el maig de 1586. Al retard injustificat, es va sumar l'escndol de la manipulaci que haven sofert respecte als acords presos. A la documentaci enviada per les autoritats reials per a ser impresa mancaven les actes relatives al Sant Ofici, la Capitania General, el comer de cavalls i s'havia afegit una de nova relativa al aument salarial del Consell Reial. Darrera d'aquesta manipulaci es va identificar la intervenci de Joan de Queralt i de Ribes, diputat del bra militar de tendncies monrquiques qui ser jutjat per un seguit d'acusacions de soborn, tracte de favor i manipulacio de documents pblics tot i que, posteriorment, fou exhonerat per la Reial Audincia.





Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9 ;



Enllaos externs.
 Procs familiar del bra eclesistic a les Corts de Monts-1585. Generalitat de Catalunya. 2003;
 Procs familiar del bra militar a les Corts de Monts-1585. Generalitat de Catalunya. 2003;
 Procs familiar del bra reial a les Corts de Monts-1585. Generalitat de Catalunya. 2001;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300168" title="Georges Grignard" nonfiltered="3777" processed="3772" dbindex="118808">
Auguste Georges Paul Grignard va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Georges Grignard va nixer el 25 de juliol del 1905 a Villeneuve-Saint-Georges, Frana i va morir el 7 de desembre del 1977 a Port-Marly.


 A la F1 .

Va debutar a la segona temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, l'any 1951, disputant el 16 de setembre del 1951 el GP d'Espanya, que era la vuitena i ltima prova de la temporada.

Georges Grignard va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no tornant a crrer cap ms cursa.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300169" title="Pere ngel Ferrer i Despuig" nonfiltered="3778" processed="3773" dbindex="118809">

Pere ngel Ferrer i Despuig fou abat del Monestir de Sant Cugat del Valls (1539-1558). Havia estat elegit en una segona extracci, ja que el 22 de juliol de 1557 va ser escollit l'arquebisbe de Tarragona, Girolamo Doria. Aquest, com ja havia fet al trienni 1539-1542, renunci al crrec pel malestar que provocava al principat la presncia d'un genovs als crrecs eclesistics i institucionals de Catalunya, dins de les poltiques reials. 

Durant el mandat de Ferrer i Despuig es produeix la victoria contra Frana a la batalla de Sant Quint, el que suposa un bona noticia per que presagia una prxima pau amb Frana. Per contra, la flota turca atraves l'estret de Mesina, arrib a Menorca i assetj Ciutadella. En aquell moment, el govern de la Generalitat estava a Terrassa degut a un brot de pesta que hagu entre maig i setembre de 1558. L'amenaa turca provocava la mobilitzaci popular de defensa de Barcelona en un moment de buit de poder que inquietava a les autoritats pel record de les Germanies. A ms, a finals de juliol la despoblaci de les comarques en defensa de Barcelona fou aprofitada pels bandolers per atacar Terrassa que fou defensada per les dones de la vila al crit de "via fora". Al setembre de 1558, s'acaba l'epidmia i, com cada tardor en aquest perode, es retira la flota turca.

Pere ngel Ferrer va morir el 17 de novembre de 1559, abans d'acabar el trienni.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300172" title="Lle primitiu" nonfiltered="3779" processed="3774" dbindex="118810">


Panthera leo fossilis o lle primitiu va ser una subespcie de lle del plistoc inferior i del Plistoc superior. En general es considera que s una primitiva subespcie de lle.

Molts fragments d'ossos es van trobar a Mosbach, Alemanya. Desprs va aparixer un crani quasi b complet a Mauer,prop de Heidelberg (Alemanya). En la mateixa capa de sediments de fa 550,000 anys del l'homnid Homo erectus heidelbergensis.

El registre ms antic d'aquesta subespcie de lle a Europa s d'Isrnia, Itlia, fa uns 700.000 anys. Una mandbula de un lle de 1,75 milions d'anys d'Olduvai, a Kenya, mostra una gran semblana amb la dels lleons trobats a Europa.

De Panthera leo fossilis o lle primitiu derivar el lle de les cavernes fa uns 300.000 anys, i d'aquest ltim sorgiran el lle americ, el lle de l'est de Sibria i el lle del nord-est de la Xina.

 Descripci . 

El lle primitiu o Panthera leo fossilis va ser un lle d'una mida semblant a la del lle americ del Plistoc superior. Com a mxim es creu que la seva llargria seria d'uns 2,40 metres, s a dir, aproximadament mig metre ms que els lleons africans actuals.

 Literatura .
 Ernst Probst: Deutschland in der Urzeit. Orbis Verlag, 1999. ISBN 3-572-01057-8;
 J. Burger: Molecular phylogeny of the extinct cave lion Panthera leo spelea, 2003.Molecular phylogeny of cave lion . ;

 Vegeu tamb .

Lle de les cavernes;
Lle americ;
Lle ;

 Enllaos externs .

 Genuine European Cave Lion Skull;
 Natur News;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300173" title="Bosc de Poblet" nonfiltered="3780" processed="3775" dbindex="118811">
El bosc de Poblet s un espai natural de protecci especial. Est ubicat al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capalera del riu Francol, a la Conca de Barber. Ha estat declarat Paratge natural d'inters nacional (PNIN) per la Generalitat de Catalunya l any 1984 amb la finalitat de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet. Inclou bona part de l antic bosc de Poblet, i les contiges reserves naturals de la Trinitat i el Titllar.

Aquest espai ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'un centenar de fonts naturals, moltes d'aigua ferruginosa.

 Clima .
Tpicament mediterrani, per amb matisos. Presenta una tendncia a la continentalitat i tamb els efectes lgics de l altitud. L orientaci general del Paratge vers el nord influeix en el seu clima, apareixent com una gran obaga. La temperatura mitjana anual s de 13C i la precipitaci mitjana anual se situa entre els 550 i els 600 mm.

 Geologia .
La gran riquesa de minerals i roques dins el Paratge Natural, amb predomini de tres substrats prou diferenciats, pissarres, gres quarsfer, sulfurs i conglomerats, foren objecte, en el passat, d'activitats extractives en galeries obertes que encara es poden observar.

 Vegetaci .
El bosc de Poblet s una important estaci forestal protegida i cont una vegetaci molt variada i frondosa: pins blancs, negrals, rojalets, melis, pinyers, cedres, avets, alzines, roures, rebolls, ginebres, castanyers, pollancres, oms, serveres, xiprers, boixos, savines, brucs, corniols, arboos i una extensa varietat de falgueres. T la reserva d'alzines ms gran del pas. A la Pena, prop de la casa i del mirador, hi ha el pou de gla que provea de gel els monjos del monestir. El tossal de la Baltasana s el punt ms alt de les muntanyes de Prades.

 Fauna .
La fauna s la tpica de les serres mediterrnies.  Cal destacar diversos invertebrats endmics o mamfers com la musaranya menuda, la poblaci de la qual est isolada de l'rea de distribuci de l'espcie.  Abunda  el porc senglar.  Amb la fita de protegir les comunitats animals en el manteniment dels equilibris biolgics existents el PNIN de Poblet va ser declarat Refugi de Fauna Salvatge per l'Ordre MAH/386/2004, de 14 d'octubre.

 Enllaos externs .
 Pgina personal molt completa de Manel Martnez i Garcia ;
 Rutes amb GPS de Xavi Deu;
 Web del Departament de Medi Ambient;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300181" title="Ciril VI de Constantinoble" nonfiltered="3781" processed="3776" dbindex="118812">
Ciril VI de Constantinoble fou patriarca de Constantinoble des del 1813 al 1818.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300184" title="Jeremies IV de Constantinoble" nonfiltered="3782" processed="3777" dbindex="118813">
Jeremies IV de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble des de l'any 1809 a l'any 1813.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300186" title="Sargantana corredora" nonfiltered="3783" processed="3778" dbindex="118814">

La sargantana corredora o sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) es caracteritza perqu s ms petit que el sargantaner gros (menys de 5 cm de longitud de cap i cos, i 15 cm en total).

Descripci.

 Posseeix escates dorsals imbricades i amb quilla en el dors, per no en t al costat del coll, on sn substitudes per escates granulars.
 Color variable, generalment gris o verd oliva, i malgrat que  n'hi ha exemplars de coloraci uniforme, el disseny ms freqent s la presncia de quatre bandes blanc groguenques que discorren pel dors i dues o tres lnies a cada costat. s freqent la presncia de taques tant blanques com negres en el dors.

Hbitat.

Est ms localitzada en zones concretes ms o menys sorrenques, per amb presncia de vegetaci baixa dispersa. Es coneix una poblaci a la zona del Prat de Llobregat que ocupa aquests hbitats.

Costums.

S'enterra amb facilitat a la sorra, bo i amagant-se a gran velocitat entre les arrels de les plantes.

Crida en sser capturada i durant la cpula, que acostuma a sser al mes d'abril.

Alimentaci.

S'alimenta principalment d'artrpodes, i s molt significativa la presncia d'aranyes en la seua dieta.

Reproducci.

La posta t lloc en forats, sol donar-se el mateix mes d'abril i consta de 2-6 ous. Els joves neixen al cap d'un mes i mig (48 dies) i seran capaos de reproduir-se l'any segent.

Referncies.

 Pleguezuelos, J., S-Sousa, P., Prez-Mellado, V., Marquez, R. & Cheylan, M. 2005.  Psammodromus hispanicus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 70-71. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Fotografies i informaci del sargantaner petit. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300189" title="Calnic IV" nonfiltered="3784" processed="3779" dbindex="118817">
Calnic IV va ser patriarca de Constantinoble del 1801 al 1806 i del 1808 al 1809.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300193" title="Nefit VII de Constantinoble" nonfiltered="3785" processed="3780" dbindex="118818">
Nefit VII de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble del 1789 al 1794 i del 1798 al 1801.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300196" title="Gersim III" nonfiltered="3786" processed="3781" dbindex="118819">
Gersim III fou patriarca de Constantinoble entre  el 1794 al 1797.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300198" title="Peugeot 104" nonfiltered="3787" processed="3782" dbindex="118820">


El Peugeot 104 s un autombil de turisme del segment B produt pel fabricant francs Peugeot entre els anys 1972 i 1988.

Quan va ser llanat el 1972, el Peugeot 104 no va comenar sent un dels primers petits hatchback produts a Europa, sin un sedan de dos i quatre portes fins que, un canvi d'imatge el 1976, s quan es van agregar les variants hatchback de tres i cinc portes. La silueta bsica de l'autombil era igual sense importar la versi. El 104 tenia motor davanter i tracci davantera.

Les motoritzacions anaven des del 1.0 al 1.4 L, el que li va donar bons nivells d'economia i el carburant, a ms de tenir un xasss impressionant, va fer del seu s una molt bona experincia. Encara que els 104 van ser produts en diverses formes des de 1972 a 1988, el cor del cotxe era el motor 1.0 L Douvrin, que va ser desenvolupat en com amb Renault. Aquest usava una transmissi similar a l'usada pel Mini de la British Motor Corporation.

Al 1975, Peugeot havia comprat Citron, i la carrosseria del 104 es va usar com la base dels Citron LN de 602 cc. Aquest cotxe va ser usat amb el motor ms modern de 652 cc del Citron Visa el 1983 transformant-lo en el LNA, abans que la producci finalment cesss el 1985.

Desprs de, com s'ha dit, l'adquisici de Citron el 1976, i de Simca el 1978, van aparixer diverses versions dels 104. La versi de Citron era coneguda com Citron LN, mentre que la de Simca (que tenia els drets de Talbot), va llanar la seva versi del cotxe, coneguda com Talbot Samba, que romandria en la producci fins que la marca Talbot fos desfeta el 1986. La configuraci mecnica dels 104 tamb va ser utilitzada en el Citron Visa.

El Peugeot 104 va ser un dels autombils petits ms populars d'Europa en la dcada dels 1970 per, com s obvi, va quedar obsolet contra els seus competidors ms moderns de la dcada segent. Quan Peugeot va llanar al mercat el nou 205 el 1983, el 104 va ser tret de la majoria dels mercats europeus. Per va continuar venent-se a Frana fins que la producci finalment va cessar al maig de 1988 desprs de 16 anys, havent-se produt 1.624.992 Peugeots 104.

 Enllaos externs .

Club Peugeot 104;
Club Peugeot UK Club Oficial d'amos de Peugeot al Regne Unit];

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300202" title="Martinet menut" nonfiltered="3788" processed="3783" dbindex="118821">


El martinet menut o gomet (Ixobrychus minutus) s un ocell estival nidificant als Pasos Catalans on s ms ests que el bit.

Morfologia.

 Amb 35 cm de longitud i 140 g de pes sn els ardids ms petits.
 Posseeix el pili i el dors fosc i el coll i les parts inferiors de color crema.
 Les ales tenen les plomes cobertores tamb d'aquest darrer color, cosa que el distingeix b en vol.
 Les potes sn de color verds.
 La femella presenta un contrast menor que el del mascle i un disseny estriat de color terrs fosc per sobre i ocraci per sota, amb una taca alar menys patent.

Costums.

Arriben als Pasos Catalans durant els mesos de mar i abril, i migrant de nou al setembre.

Alimentaci.

Menja gran quantitat d'insectes.

Reproducci.

Nidifica prop de l'aigua i s freqent veure'l prop dels canyissars o a la riba dels canals (per exemple, als Aiguamolls de l'Empord, als deltes de l'Ebre i del Llobregat i a les albuferes de Valncia i de Mallorca).

La posta comena a la darreria de mar i el nombre d'ous per posta oscilla entre 2 i 6.

Subespcies.

 Ixobrychus minutus minutus (Linnaeus, 1766)  ;
 Ixobrychus minutus payesii (Hartlaub, 1858). ;
 Ixobrychus minutus podiceps (Bonaparte, 1855). ;
 Ixobrychus minutus dubius (Matthews, 1912).

Referncies.


 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 82-83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
 Enregistrament sonor i fotografies del martinet menut. ;
 Vdeos del martinet menut en el seu hbitat natural. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300211" title="Els monstres" nonfiltered="3789" processed="3784" dbindex="118823">

Els monstres (Los monstruos, originalment en castell) s la setzena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1973.

Argument.
El professor Bacteri ha inventat un aparell mitjanant el qual els personatges literaris poden cobrar vida. N'hi ha prou amb posar-hi el llibre corresponent i els personatges que contingui la cobraran. Per provar-lo hi posa un llibre de la Blancaneu, sense saber que s'havien canviat les pgines interiors per la d'histria dels monstres, de manera que han sorgit tot de monstres que ronden lliures per la ciutat (Frankenstein, el hombre lobo, Drcula, la momia, etc.) i que en Mortadello i en Filem hauran de capturar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300213" title="Crniques dels reis d'Arag e comtes de Barcelona" nonfiltered="3790" processed="3785" dbindex="118824">
Les Crniques dels reis d'Arag e comtes de Barcelona sn unes crniques histriques escrites al segle XIV, d'autor annim atribudes a Pere el Cerimonis. Tamb es coneix com Crnica general de Pere III el Cerimonis, per contraposici a la Crnica particular de Pere el Cerimonis, i ms comunament com a Crnica de Sant Joan de la Penya 

El manuscrit original en llat, anterior al 1359, no s'ha conservat. El 1366 el rei trametia una cpia en catal al monestir de Santa Maria de Ripoll, i el 1372 va man que se'n fes una cpia en aragons  Segons Coll i Alentorn, es conserven 4 versions en catal, 2 en llat i 1 en aragons

En una carta del rei Pere a l'abat de Ripoll, datada el 10 de novembre de 1366, diu que li tramet una cpia de les Crniques dels reis d'Arag e comtes de Barcelona que ell mateix ha fet e tret de diverses Crniques e histries antigues

La Crnica comena dient: Segons que havem llest en molt llibres, lo primer hom que es pobl en Espanya hac nom Tbal, del qual eix la generaci dels ibers  entre les monts Pirineus e lo riu Ebre.

Referncies.


Enllaos externs.
  Crnica de San Juan de la Pea : Versi en llat;
  Crnica de San Juan de la Pea : Versi en aragons;
  Crnica de San Juan de la Pea : Versi en aragons. Ed. crtica;
  ;
  Crnica de Sant Joan de la Penya : 1 Versi en catal;
  (Google books) Crnica de Sant Joan de la Penya : 2 Versi en catal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300216" title="Concert per a piano nm. 5 de Beethoven" nonfiltered="3791" processed="3786" dbindex="118825">

El Concert per a piano i orquestra nm. 5 "l'Emperador" en Mi bemoll major Op. 73 de Ludwig van Beethoven va ser compost entre 1809 i 1811. s dedicat al prncep Lobkowitz. 

L'obra est escrita per a un piano solista i una orquestra composta per: 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals i instruments de corda. 

Va ser estrenat el 28 de novembre de 1811 al Gewandhaus  de Leipzig. El 1812 el seu deixeble Carl Czerny estrenava aquesta obra a Viena . 

Aquest s un concert ben conegut i fora popular. L'octubre de 2007 obtenia el nmero 1 de la llista dels 100 millors concerts clssics de l'ABC (Australian Broadcasting Company's) Classic FM.

Com la sonata el Sonata per a piano nm. 14 en Do sostingut menor "Clar de Lluna", el ttol d'"emperador" per a aquest concert no va ser el propi Beethoven qui va posar els sobrenoms. Diu la llegenda que va ser un soldat francs que impressionat per l'espectacularitat de l'obra va cridar "s com l'Emperador" tot referit-se a Napole Bonaparte.

Com s usual en el concert clssic, t tres moviments:

Allegro ;
Allegro un poco mosso ;
Rond: allegro ma non tropo ;

Com en l'altre dels darrers concerts de Beethoven, Concert per a piano nm. 4 en Sol major, el primer moviment s fora llarg, d'uns 20 minuts de durada.

Comena amb tres acords plens d'orquestra, cadascun seguir per una cadncia que es repeteixen intermitentment durant tota la pea. 

Beethoven es mostra com el precursor on un instrument solista, el piano, s'enfronta a l'orquestra. En aquest cas el solo de piano dura gaireb dos minuts. Posteriorment destacaren seguint el seu exemple Mendelssohn,Concert en Mi menor, Op. 64 (1844) i Txaikovsky, Concert per a piano n 1 en Si bemoll menor, op. 23 (1874-75, rev. 1879 i 1889).

A banda de les cadncies de l'obertura, el moviment segueix l'estructura de sonata amb tres temes. Es segon s en Si major

El segon moviment, en Si major s tranquil i reflexiu, en contrast amb el primer. 

El moviment final s en forma de rond (ABACABA). El piano comena el tocant el seu tema princupal, seguit de l'orquestra. La secci B del rond comena amb escales del piano, abans que l'orquestra el respongui. La secci C s molt ms llarga, presentant la secci A en tres claus diferents abans que el piano faci una cadncia. 

Enllaos externs.
i enregistraments del concert a http://www.allmusic.com/;
Diversos MIDIs del concert a http://www.classicalarchives.Com/;
 de la Beethoven Hauss Bonn;
Beethoven's Fifth Piano Concerto Anlisi i descripci de l'obra.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300230" title="Bartolomeo Bellano" nonfiltered="3792" processed="3787" dbindex="118826">

Bartolomeo Bellano, tamb conegut com Bartolomeo Vellano i Vellano da Padova (Pdua, 1437-1438   Pdua, 1496-1497) va ser un escultor i arquitecte del Renaixement itali

Era fill d'un orfebre i va estudiar amb l'escultor Donatello (ca. 1386-1466). Les seues primeres obres documentades sn quatre relleus en terracotes representant infants, que li van ser encarregades vers 1460. Una d'aquestes terracotes es conserva al Museu de Belles Arts de Li. El 1456 va ajudar Donatello en la restauraci dels plpits de la Baslica de San Lorenzo de Florncia. El 1467 es trobava de nou a la seua ciutat, on va fer una esttua en bronze del papa Pau II, que va ser refosa l'any 1798. Andrea Riccio (1470-1532) va ser un dels seus deixebles.

 Referncies .
 Dizionario biografico degli Italiani, Rome, Istituto della enciclopedia italiana, 1960.
 Thieme, Ulrich and Felix Becker, editors, Allgemeines Lexikon der bildenden Knstler von der Antike bis zur Gegenwart, Reimpressi de l'edici de 1907, Leipzig, Veb E.A. Seemann Verlag, 1980-1986.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, edici de Luciano Bellosi i Aldo Rossi. Traducci castellana. Ediciones Ctedra, Madrid, 2002. ISBN 8437619742.

Enllaos externs.
 Bartolomeo Bellano a ArtCyclopedia;
 Bellano a la Web Gallery of Art;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300242" title="Merc Pigem i Palms" nonfiltered="3793" processed="3788" dbindex="118827">
Merc Pigem i Palms (Lleida, 1954) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona, especialitzada en dret cannic per la Universitat de Salamanca i mster en Psiquiatria Forense per l'Hospital Clinic de Barcelona. Advocada en exercisi des de 1977, especialitzada en Dret de Famlia. Ha estat Diputada de la Junta de l'Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona, membre de la Societat Catalana d'Advocats de Famlia, de l'Associaci Espanyola d'Advocats de Famlia, professora de l'Escola de Prctica Jurdica de l'ICAB i del Mster de Dret de Famlia de la Universitat de Barcelona. 

Militant i membre del comit nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya, ha estat diputada per CiU per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2000, 2004 i 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300244" title="Jordi Jan i Guasch" nonfiltered="3794" processed="3789" dbindex="118828">
Jordi Jan i Guasch (l'Arbo, 1963) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1986, des de 1987 viu a Barcelona. Professor Associat de Dret Constitucional en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1990 i assessor jurdic i secretari del Grup Parlamentari de la Minoria Catalana durant 1986-1996. Conseller Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya i membre del Secretariat Permanent de la  seva Sectorial Jurdica, ha estat diputat per CiU per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000, 2004 i 2008, on ha estat president de la comissi de seguretat vial i prevenci d'accidents de trnsit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300248" title="Falcnid" nonfiltered="3795" processed="3790" dbindex="118829">

La famlia dels falcnids s composta per aproximadament 60 espcies d'aus d'hbits dirns. 

Morfologia.

 Es diferencien dels acciptrids perqu posseeixen un ganxo (dent) a la mandbula superior.
 En els orificis nasals posseeixen un tubercle que actua com a tanca de pressi i que entra en funcionament quan l'ocell es llana en picat a gran velocitat.
 Tenen les ales punxegudes i la cua llarga.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 100. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Vdeos de falcnids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de diferents espcies d'aquesta famlia. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300263" title="Cardrid" nonfiltered="3796" processed="3791" dbindex="118831">

La famlia Charadriidae s una de les ms importants de l'ordre dels caradriformes.

Agrupa ocells de mida petita a mitjana (12 a 40 cm), que presenten una ampla distribuci i acostumen a tindre un bec de mida petita, ms curt que el cap i inflat de l'extrem.

No presenten dimorfisme sexual i ambds sexes s'encarreguen de la incubaci.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Vdeos d'aquesta famlia d'ocells en el seu hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies d'aquesta famlia. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300264" title="Jarabe de Palo" nonfiltered="3797" processed="3792" dbindex="118832">
Jarabe de Palo s un grup catal liderat per Pau Dons (1966), que s a la vegada el compositor, guitarrista i cantant. Es tracta d'un grup de rock llat, relativament conegut a Espanya i que s'ha emportat un gran nombre de premis dels quals alguns d'internacionals.
Discografia.
La Flaca (msica) (1996);
Depende (1998);
De vuelta y vuelta (2001);
Bonito (2003);
Grandes xitos (2003);
1 m2 (2004);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300265" title="Escolopcid" nonfiltered="3798" processed="3793" dbindex="118833">

En la famlia dels escolopcids hi ha inclosos els limcoles de mida petita (15 cm) i tamb els ms grans (65 cm). 

Quasi tots ells nidifiquen a l'hemisferi nord, per les seues emigracions (que poden sser de gran envergadura) els porten regularment al sud del planeta.

Els representants d'aquesta famlia presenten una gran varietat de formes, per tenen tots una silueta tpica amb bec llarg i punxegut i potes tamb llargues. 

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Vdeos d'escolopcids en llur hbitat natural. ;
 Fotografies de diferents espcies d'aquesta famlia. ;
 Enregistraments sonors de diverses espcies d'escolopcids. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300272" title="Jordi Mart i Galbis" nonfiltered="3799" processed="3794" dbindex="118835">
Jordi Mart i Galbis (Barcelona, 1961) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret, diplomat en Funci Gerencial en les Administracions Pbliques per ESADE i en Comunitats Europees pel Patronat Catal Pro Europa i el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. Membre del Consell Nacional de CDC,  el 1993 fou nomenat cap del Gabinet del conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, i el 1996 cap del Gabinet del Conseller de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona per CiU a les eleccions generals espanyoles de 2000. Posteriorment ha estat director de comptes a MC Mutual.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300275" title="Barakaldo Club de Ftbol" nonfiltered="3800" processed="3795" dbindex="118836">

El Barakaldo Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Barakaldo al Pas Basc.

Histria.

El Barakaldo Club de Ftbol neix oficialment el 1917. Ha tingut diverses denominacions amb el pas del temps:
 Barakaldo Foot Ball Club (1917);
 CD Barakaldo Oriamendi (1938);
 Barakaldo Altos Hornos (1943);
 Barakaldo Club;
 Barakaldo Club de Ftbol;

Els seus colors sn el daurat i negre, com els del Pearol de Montevideo, el negre representa el fum de les fbriques i el daurat la prosperitat de les mateixes. Des del 1922 fins el 2001 ha jugat al camp de Lasesarre. Des d'aquest anys juga el Nou Lasesarre.

 Futbolistes destacats .
 Jacinto Quincoces;
 Bata;
 Guillermo Gorostiza;
 Telmo Zarra;

 Trajectria esportiva .
1928-29: Segona divisi B.
1929-34: Tercera divisi.
1934-36: Segona divisi.
1936-38: Competicions aturades per la Guerra Civil.
1938-39: Lliga biscana.
1939-45: Segona divisi.
1945-46: Tercera divisi.
1945-57: Segona divisi.
1957-58: Tercera divisi.
1958-61: Segona divisi.
1961-64: Tercera divisi.
1964-66: Segona divisi.
1966-72: Tercera divisi.
1972-75: Segona divisi.
1975-77: Tercera divisi.
1977-79: Segona divisi.
1979-80: Segona divisi B.
1980-81: Segona divisi.
1981-84: Segona divisi B.
1984-88: Tercera divisi.
1988-?: Segona divisi B.

Palmars.
 Campi de la Segona Divisi B: 3 (1980, 1998, 2002).
 Campi de la Tercera Divisi: 8 (1930,1931,1958,1963,1964,1972,1977, 1988);

Enllaos externs.
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300280" title="Berta Rodrguez Callao" nonfiltered="3801" processed="3796" dbindex="118837">
Berta Rodrguez Callao (Barcelona, 1959) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret i militant del Partit Popular, a les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollida diputada per la provncia de Barcelona. A les eleccions municipals de 2003 fou escollida regidora de l'ajuntament de Sant Cugat del Valls.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300282" title="Brachycephalus" nonfiltered="3802" processed="3797" dbindex="118838">

La famlia de granotes braquiceflids (Brachycephalidae)  pertany a l'ordre Anura i s autctona del sud-est del Brasil. Noms t un gnere: Brachycephalus.

Referncies.
 La famlia Brachycephalidae a l'IUCN. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300283" title="Cau del Cargol" nonfiltered="3803" processed="3798" dbindex="118839">

El Museu de Conquilles del Cau del Cargol s  una collecci privada de ms de 16.000 espcies de conquilles de molluscs, cargols i petxines, procedents de tot el mn, que es troba a Vilassar de Dalt, (El Maresme). El seu origen es remunta a l any 1950 quan el seu fundador Jaume Bot i Arenas (1904-1983), va comenar a exposar-les al pblic. Ms tard va enriquir la seva collecci amb l'adquisici d'altres colleccions. Aix reun el treball de diversos naturalistes, des de l'any 1850 fins al 1983, i form una gran collecci, que permet veure exemplars extics, que es conserven en molt bon estat de conservaci.

Actualment s una de les colleccions de conquilles de totes les zones geogrfiques del mn, obertes al pblic, ms extenses. Un miler d'espcies estan exposades a una sala renovada recentment. Rep sovint la visita d'escoles de la comarca que estudien la fauna natural.

Es pot visitar el primer diumenge de cada ms, de 11 a 14 hores, i a hores concertades.

Imatges.


Vegeu tamb.
Malacologia Branca de la zoologia que estudia els molluscs;
Forns romans de la Fornaca;



Enllaos externs.
Museu del Cau del Cargol Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300284" title="Gloria Martn Vivas" nonfiltered="3804" processed="3799" dbindex="118840">
Gloria Martn Vivas (Barcelona, 1952) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret i graduada social, alhora s militant del Partit Popular, partit amb el qual ha estat regidora de l'ajuntament de Barcelona pel districte de les Corts el 1995-1999, i diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300288" title="Brachycephalus didactylus" nonfiltered="3805" processed="3800" dbindex="118841">

Brachycephalus didactylus s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

s la granota ms petita de l'hemisferi sud. 

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300291" title="Opereta" nonfiltered="3806" processed="3801" dbindex="118842">
L'opereta s un gnere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenrotlla en el decurs del segle XIX, primer a Pars i posteriorment a Viena i Londres. El pare de l'opereta francesa va ser Jacques Offenbach malgrat que anteriorment va existir Herv i posteriorment Charles Lecocq. A Viena fou Johann Strauss fill i a Londres Arthur Sullivan.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300292" title="Brachycephalus ephippium" nonfiltered="3807" processed="3802" dbindex="118843">

Brachycephalus ephippium s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Van Sluys, M. &da Rocha, C.F. 2004.  Brachycephalus ephippium. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300293" title="Espais Naturals Protegits del Pas Valenci" nonfiltered="3808" processed="3803" dbindex="118844">
La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix les diferents figures d'espais protegits, un procediment detallat per a la seua declaraci, els instruments d'ordenaci ambiental i els rgans de gesti.

 Figures d'espais protegits .
 Parc Natural;
 Paratge Natural Municipal;
 Reserva Natural;
 Monument Natural;
 Paisatge protegit;
 Microreserva de flora (declarades i gestionades per la Conselleria de Medi Ambient);

Tamb, des de les institucions valencianes poden promoure i proposar a altres estaments estatals o internacionals (Ministeri de Medi Ambient o UE) la protecci de paratges amb figures legals com:
 LIC (Lloc d'Inters Comunitari);
 ZEPA (Zones d'Especial Protecci per a les Aus);

La mateixa llei estableix una protecci especfica per a les zones humdes, coves i vies pecuries amb l'obligaci de redactar els Catlegs corresponents.

A ms, preveu la posibilitat d'establir rgims de protecci preventiva i perimetral, definint el concepte d'rea d'amortiguaci d'impactes.

 Instruments per a l'ordenaci dels espais naturals .
 Plans d'Ordenaci dels Recursos (PORN). s l'instrument bsic de la planificaci dels recursos naturals i dels espais protegits. Sn obligatoris previament a la declaraci de Parcs naturals o reserves naturals.
 Plans Rectors d's i Gesti (PRUG). s l'instrument de gesti d'un espai protegit fixant les normes d's i gesti de les activitats que es desenvolupen dins de l'espai natural. Sn obligatoris desprs de declarar Parcs naturals, Reserves naturals, Parages Naturals Municipals i Paisatges protegits.
 Plans Especials. Per als Paratges Naturals Municipals.
 Normes de Protecci. Per als Monuments Naturals i Llocs d'Inters.

 rgans de gesti .
 Per als Parcs, Paratges i Reserves naturals, es nomenar un Director-Conservador desgnat per la Conselleria de Medi Ambient.
 Per als Monuments Naturals, Llocs d'Inters i Paisatges Protegits, podr ser assumida directament pels serveis de la Conselleria de Medi Ambient.
 Per als Paratges Naturals Municipals, els mateixos ajuntaments que els promoguen s'encarregaran de la gesti.

En cadascn dels espais naturals protegits es crear un rgan collegiat de carcter consultiu per a collaborar en la gesti i canalitzar la participaci dels propietaris i els interessats econmica i socialment.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Fonts .
 Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana ;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Medi Ambient;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300297" title="Cyril Collard" nonfiltered="3809" processed="3804" dbindex="118845">


Cyril Collard (Pars, 19 de desembre de 1957 - 5 de mar de 1993) va ser autor, director, compositor, i actor francs. Conegut internacionalment per la seva visi de la sida i de la bisexualitat en la seva obra artstica, sobretot en la seva  novella autobiogrfica Les Nuits Fauves (Les Nits  Salvatges) i la seva  posterior recreaci en la gran pantalla. Collard va ser capdavanter en parlar obertament i sense auto commiseraci de la seva condici  de seropositiu.

Inicis.
Va nixer dins una famlia liberal de classe mitjana. Va ser alumne en una escola catlica de Versalles i va voler, ms tard, obtenir el ttol de Cincies a l'cole Centrale de Lille, que mai va aconseguir.
                                                                                                     
Obra Literria.
 Comdamne amour (1987);
 Les nuits fauves (1989);
 L Ange sauvage (1993);
 L animal (1994);

Les Nits Salvatges.

Les Nits Salvatges (Les Nuits Fauves), va aparixer en 1992 i va ser la seva primera i nica pellcula  que va ser dirigida i interpretada per ell mateix, on hi va mostrar el seu  alter ego sense pudor. Un home bisexual, portador de VIH, que duia dues relacions paralleles on la passi i la violncia se entremesclen .  Va ser guardonada amb quatre premis Csar (Millor Edici, Millor Opera Prima, Millor Actriu Revelaci i Millor Pellcula) en 1993. Desafortunadament Cyril no va poder assistir a la gala perqu va morir tres dies abans de la entrega.

Altres treballs com a director.
Com a assistent de Direcci, Collard va treballar amb Maurice Pialat, ams de dirigir sis vdeos musicals entre els qui es troben els del fams grup franc   algeri  Carte de Sjour. Tamb va fer nombroses aportacions com a director de programes de televisi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300298" title="Brachycephalus hermogenesi" nonfiltered="3810" processed="3805" dbindex="118846">

Brachycephalus hermogenesi s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Caramaschi, U. 2004.  Brachycephalus hermogenesi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300300" title="Brachycephalus nodoterga" nonfiltered="3811" processed="3806" dbindex="118847">

Brachycephalus nodoterga s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D., Heyer, R. & Caramaschi, U. 2004.  Brachycephalus nodoterga. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300301" title="Brachycephalus pernix" nonfiltered="3812" processed="3807" dbindex="118848">

Brachycephalus pernix s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D., Garcia, P. & Segalla, M.V. 2004.  Brachycephalus pernix. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300302" title="Brachycephalus vertebralis" nonfiltered="3813" processed="3808" dbindex="118849">

Brachycephalus vertebralis s una espcie de granota de la  famlia Brachycephalidae que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Brachycephalus vertebralis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300304" title="Paratge Natural Municipal" nonfiltered="3814" processed="3809" dbindex="118850">
La figura legal de Paratge Natural Municipal ve contemplada en la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana on es defineixen com rees naturals que pel seu inters en l'mbit local mereixen ser objecte de protecci.

La declaraci d'un P.N.M. correspon al Govern Valenci, per la gesti recau sobre els ajuntaments promotors. S'encarrega de la mateixa un Consell de Participaci on estn representats la Generalitat, l'Ajuntament, propietaris i altres agents socials o econmics implicats. Aquest consell t carcter consultiu, collaborador i asesor. La declaraci d'aquest nivell de protecci implica que en el paratge sols es permetran els usos i les activitats que siguen compatibles amb els recursos i valors que en motiven la declaraci i que es concreten en el Pla especial corresponent. L aprovaci d aquest Pla especial ser simultnia a la declaraci. En tots els casos la utilitzaci urbanstica dels terrenys resta exclosa.

 Enllaos interns .
 Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Territori i Habitatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300313" title="XIII Brigada Internacional" nonfiltered="3815" processed="3810" dbindex="118851">
La XIII Brigada Internacional, coneguda per Dombrowski o Dabrowsky fou una unitat militar formada per voluntaris  de diversos pasos europeus que combat en la Guerra Civil espanyola, al costat de la Repblica.

 Formaci .
La Brigada es va formar el mes de desembre del 1936, als pobles de Tarazona de la Mancha, Mahora, Villanueva de la Jara i Quintanar del Rey, agrupant voluntaris de diverses nacionalitats. Aix, els primers batallons que es constituren foren:

El Batall Louise Michel, majoritriament format per francesos i belgues.
El Batall Tchapaiev, multinacional.
El Batall Henri Vuillemin, tamb francfon.

Tamb en formaven part tres bateries internacionals (Thaelmann, Liebknecht i Gramsci) i una companyia balcnica.

El comandament de la unitat fou confiat a l'alemany Wilhelm Zaisser (conegut per "General Gmez"), amb Albert Schreiner (conegut per "Schindler") de cap d'Estat Major i el polons Suckanek de comissari.

 Primers combats .
El 2 de desembre del 1936, va sortir d'Albacete cap al front de Terol amb la intenci d'alleujar la pressi enemiga sobre Madrid amb l'ocupaci de la ciutat. En la matinada del dia 27, els tres batallons es van llanar a l'atac, aconseguint arribar a 8 km. de la ciutat. L'endem, una secci del "Henri Vuillemin" va aconseguir arribar a les primeres cases, per aqu es va acabar l'ofensiva. El "Tchapaiev" va patir un 50% de baixes, va haver desercions importants, com la del cap del "Henri Vuillemin", Henri Dupr que es va passar als nacionals i el resultat final va ser un enorme fracs. La XIII Brigada va tornar a terres manxegues a reorganitzar-se. El Batall Louise Michel va ser absorbit pels altres dos per a refer-se de les baixes i com a refor va arribar un novell batall de la CNT.

Per a palliar la derrota republicana a Mlaga, la XIII Brigada va sortir cap a aquest front, arribant-hi el 12 de febrer del 1937 i intentant reconquistar Motril sense resultat, per aconseguint, si ms no, estabilitzar la lnia a Calahonda. A continuaci, la unitat es va dirigir a Sierra Nevada, on va aconseguir de recuperar quatre petits pobles i evitar la infiltraci enemiga per la vall de Trvelez. Amb gran desgast provocat per les baixes temperatures dels voltants del Mulhacn, la Brigada va ser retirada de l'avantguarda el 27 de mar.

Per a la seva segent intervenci en el front d'Extremadura, la XIII Brigada va rebre l'aportaci de dos batallons espanyols, el Batall Otumba i el Batall Juan Marco. L'1 d'abril, la brigada, ja completa, va arribar a Los Pedroches per a iniciar, el dia 4, l'ofensiva sobre Pearroya. Es va aconseguir ocupar Valsequillo, La Granjuela i Los Blzquez i situar les noves posicions en el cim d'El Terrible, aguantant els durs contraatacs adversaris. El dia 6, encara es van poder conquistar les altures de la Sierra Noria, per l'intent de dominar el Cerro Mulva, clau de l'accs a Pearroya, va fracassar i amb aix l'ofensiva. Desprs d'una breu operaci defensiva enfront de les tropes italianes de Franco a Campillo de Llerena, els interbrigadistes van tornar a la seva base d'Albacete.

L'itali Krieger va substituir Zaisser en el comandament de la Brigada, el polons Tadeusz Oppman a Schindler en la prefectura de l'Estat Major, i l'iugoslau Blagoye Parovic a Suckanek en el crrec de comissari poltic.

 La Batalla de Brunete .

La XIII Brigada Internacional va participar en la batalla de Brunete en el s de la 15 Divisi, pel flanc esquerre de l'ofensiva.

En la matinada del 6 de juliol, la Brigada va avanar sobre Villanueva de la Caada,ocupant el seu cementiri. Durant tot el transcurs del dia, es va lluitar durament per la possessi del poble, fins a poder conquistar-lo, arribada la nit, amb l'especial collaboraci del Batall Tchapaiev i el Juan Marco. En l'acci va morir el flamant comissari Parovic, reemplaat per l'itali Camen. El dia 8, el Tchapaiev va ocupar Romanillos i el Batall Henri Vuillemin el castell de Villafranca del Castillo, on, en els dies segents, van haver de resistir forts contraatacs.

La defensa de Romanillos va suposar un enorme desgast per a la Brigada, que va derivar en un obert amotinament, desprs de ser retirada del front i rebre l'ordre de tornar a primera lnia. Desobeint als seus comandaments la Brigada es va dirigir en actitud de franca rebellia cap a Madrid. A Torrelodones va poder ser finalment parada i desarmada per Gurdies d'Assalt reforats amb blindats. Els seus comandaments van ser jutjats, els seus homes repartits entre les altres Brigades Internacionals i la XIII dissolta.

 La Batalla de Belchite . 
La nova XIII Brigada Internacional va renixer el 4 d'agost, amb els batallons Dombrowski, Palafox i Rakoski, sota el comandament del polons Jan Barwinski, tot conservant als antics cap d'Estat Major i comissari.

El 25 d'agost, la XIII Brigada Internacional va tornar al front a Belchite. La seva missi era prendre Villamayor de Gllego, cosa que va assolir, per quan es trobava a 4 km. de Saragossa va ser frenada pels contraatacs adversaris i va romandre tres dies en un terreny pla i sense proteccions naturals sota el foc de l'artilleria franquista. El resultat va ser l'anihilament del Dombrowski, del qual van sobreviure 200 dels seus 700 homes, i del Palafox. L'11 d'octubre, la XIII Brigada va ser llanada novament al combat a Fuentes de Ebro, encara que l'estat en qu es trobava no va permetre la seva utilitzaci a fons, sin que es va limitar a flanquejar la XV Brigada Internacional. L'operaci va acabar en un rotund fracs. La XIII Brigada es va retirar a Binaced para reorganitzar-se, rebent un nou batall, el Mickiewicz.

 La Batalla d'Extremadura .
El 3 de febrer del 1938, la XIII Brigada es va desplaar a Extremadura per a intervenir en una ofensiva en Sierras Quemadas, pensada per a alleugerir la pressi nacional en el front de Terol. Els primers dies, els combats van ser de pur tempteig, per el dia 16, es va llanar un important atac, en el qual es van aconseguir prendre les altures de Sierra Quemada, per la desbandada de la XII Brigada Internacional, que participava en l'operaci va arrossegar la XIII, els batallons Palafox i Mickiewicz de la qual foren molt castigats.

 La retirada de l'Arag .
El 10 de mar, la Brigada s'havia traslladat al front d'Arag i tenia dos batallons en primera lnia a Samper del Salz. L'ofensiva nacional va trencar el front a Belchite i va provocar la seva total ensorrada. La conseqncia va ser una retirada desordenada cap a Albalate del Arzobispo i, ms tard, a Alcanys. A Casp, el comandament va intentar organitzar la defensa, posicionant la XIII Brigada a la Sierra del Vizcuerno. El 17 de mar, els nacionals van llanar el seu atac contra Casp i la XIII va resultar aniquilada. Retirada del front i sense temps per a la seva reorganitzaci va ser enviada a defensar Lleida en la carretera de Lleida a Monts. La frria resistncia no va poder impedir la caiguda de Lleida i la XIII Brigada va creuar el Segre per establir-se a Vilanova de la Barca. Barwinski va ser rellevat en el comandament de la unitat pel rus Mihail Kharchenko.

 La Batalla de l'Ebre .
En la batalla de l'Ebre, la XIII Brigada Internacional va passar el riu per Asc, el 25 de juliol, arribant fins a la Venda de Camposines. En l'avan sobre Gandesa, la Brigada va patir nombroses baixes i va haver de ser retirada a la Venda de Camposines. Des d'aqu, va ser enviada novament a lluitar al Vrtex Gaeta, sobretot per a detenir la desbandada en aquest sector. La defensa d'aquestes posicions va ser aferrissada, fins el 22 de setembre, que va arribar l'ordre de retirada dels internacionals.

L'1 d'octubre, va reorganitzar-se a Monredn la nova 13 Brigada Mixta, formada exclusivament per espanyols, sota comandament del major de milcies Enrique Escudero Serrano. Encara va tenir temps d'intervenir en la batalla de l'Ebre, defensant la retirada de la 35 Divisi, formant un arc des de les cotes 160 i 201 fins al Vrtex del Barranc Fosc. El 16 de novembre va ser l'ltima unitat d'abandonar el cap de pont per Flix.

 La retirada de Catalunya .
La 13 Brigada Mixta no va deixar rastre de la seva actuaci en la batalla de Catalunya, per els internacionals concentrats a la Garriga van formar, el 23 de gener de 1939, dos batallons, el Dombrowski i el Rakosi, per a ressuscitar la XIII Brigada Internacional. Va prendre el comandament el polons Henryk Torunczyk, reemplaat, el dia 26, per l'hongars Miklos Szalway "Tchapaiew". La nova Brigada va intentar presentar resistncia a Cass de la Selva, durant dos dies, per ja era intil. La retirada va dur la XIII Brigada Internacional a Girona i el 7 de febrer les seves restes creuaven la frontera pel Perts.

La XIII Brigada Internacional publicava el peridic "Dombrowszczak" i el Batall Juan Marco, "A Vencer".

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300316" title="Revista (gnere teatral)" nonfiltered="3816" processed="3811" dbindex="118852">
La Revista s un espectacle teatral de caire frvol en el que s'alternen nmeros dialogats amb musicals. L'espectacle agafa l'actualitat i la reverteix damunt de l'escenari en forma de quadres dramtics, sovint fent-ne la crtica. Aquest gnere teatral arrenca de la segona meitat del segle XIX i va en paral.lel amb el naixement de la sarsuela moderna. La revista del segle XX difereix de la del segle XIX. En aquest cas, els quadres o esquetxos sn independents els uns dels altres, amb una mnima trama argumental. Els decorats sn fastuosos i apareixen les figures escniques de la vedet i de les coristes, sovint lleugeres de roba.

Alguns teatres del Parallel barcelon van acollir infinitat de revistes: Teatres Cmic, Arnau, Espanyol, etc. Les grans revistes a l'estil parisenc s van estrenar al Teatre Principal a comenaments de la dcada dels anys XX de la m de l'empresari Ferran Bays. Entre 1926 i 1929, Manuel Sugraes va ser l'artfex de revistes sumptuoses. Desprs de la Guerra Civil, la companyia ustriaca Els Vienesos, amb Arthur Kaps i Franz Joham al capdavant van oferir revistes exitoses de to blanc. 

Joaquim Gasa va ser l'ltim empresari catal creador de grans revistes al Teatre Cmic. Amb la desaparici de Matias Colsada i la vedet Tania Doris dels escenaris acaba la revista a Barcelona.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300329" title="Ardeid" nonfiltered="3817" processed="3812" dbindex="118853">






La majoria de les espcies de la famlia dels ardeids sn ocells de mida gran coneguts genricament amb el nom de martinets o agrons.

Morfologia.

 Tenen les potes molt llargues i provedes de quatre dits portadors d'ungles poc recargolades, la del dit mitj dentada de forma caracterstica i destinada a l'arranjament del plomatge.
 Una petita membrana uneix dos dels dits.
 El coll s notable pel seu allargament, degut a la presncia d'un nombre de vrtebres que oscilla, segons les espcies, entre 16 i 20. s molt caracterstic dels ardids el gest de doblegar el coll en forma de "S" quan volen i quan estan en reps, estirant-lo noms en determinades ocasions, de vegades de forma extremament violenta, com s el cas de quan pesquen o quan capturen algun altre tipus d'aliment; llavors empren el bec en forma de punyal, provet d'un extrem punxegut i vores tallants, com un destre arp.

Costums.

A les zones humides dels Pasos Catalans viuen una gran varietat d'ardids, molts dels quals nidificants i formant grans colnies mixtes.

Algunes espcies sn sedentries, mentre que d'altres noms es troben a l'poca reproductora, provinents del continent afric.

Taxonomia.

 Famlia Ardeidae;
 Gnere Ardea;
 Ardea herodias ;
 Ardea cinerea ;
 Ardea goliath ;
 Ardea cocoi ;
 Ardea pacifica ;
 Ardea melanocephala  ;
 Ardea humbloti  ;
 Ardea insignis ;
 Ardea sumatrana;
 Ardea purpurea ;
 Ardea alba ;
 Ardea picata o Egretta picata ;
 Ardea intermedia o Egretta intermedia;
 Ardea eulophotes o Egretta eulophotes;
 Gnere Philherodias;
 Pilherodius pileatus ;
 Gnere Butorides;
 Butorides virescens ;
 Butorides sundevalli ;
 Butorides striatus o Ardea striatus;
 Gnere Ardeola;
 Ardeola grayii ;
 Ardeola ralloides ;
 Ardeola bacchus ;
 Ardeola speciosa;
 Ardeola idae ;
 Ardeola rufiventris ;
 Gnere  Bubulcus;
 Bubulcus ibis o Ardea ibis ;
 Gnere Egretta;
 Egretta garzetta or Ardea garzetta ;
 Egretta thula ;
 Egretta rufescens;
 Egretta vinaceigula ;
 Egretta ardesiaca ;
 Egretta tricolor ;
 Egretta novaehollandiae o Ardea novaehollandiae ;
 Egretta caerulea ;
 Egretta sacra o Ardea sacra ;
 Egretta gularis ;
 Gnere Agamia;
 Agamia agami ;
 Gnere Tigrisoma;
 Tigrisoma mexicanum ;
 Tigrisoma fasciatum ;
 Tigrisoma lineatum ;
 Gnere Tigriornis;
 Tigriornis leucolophus ;
 Gnere Zonerodius;
 Zonerodius heliosylus ;
 Gnere Zebrilus;
 Zebrilus undulatus ;
 Gnere Syrigma;
 Syrigma sibilatrix ;
 Gnere Nycticorax ;
 Nycticorax violaceus;
 Nycticorax nycticorax ;
 Nycticorax leuconotus ;
 Gnere Gorsachius;
 Gorsachius melanolophus o Nycticorax caledonicus;
 Gorsachius magnificus ;
 Gorsachius goisagi ;
 Gorsachius melanolophus;
 Gnere Botaurus ;
Botaurus lentiginosa;
Botarus stellaris;
Botaurus pinnatus;
Botaurus poiciloptilus;
 Gnere Ixobrychus ;
Ixobrychus minutus;
Ixobrychus cinnamomeus;
Ixobrychus involucris;
Ixobrychus exilis;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus sturmii;
Ixobrychus flavicollis;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 81. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Enregistraments sonors d'alguns ardeids. ;
 Informaci sobre aquesta famlia d'ocells.  i ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300333" title="Tnica" nonfiltered="3818" processed="3813" dbindex="118854">
Tnica (Tunica) fou el vestit com de romans i grecs.

El chiton era la tnica prpia dels grecs, i n'hi havia de dues classes: la drica i la jnica; la drica, portada per homes, era curta i la jnica llarga. La tnica dria es va estendre finalment a tota Grcia. 

Tucdides ja esmenta aquest vestit a Atenes on sembla haver estat introduda pels jnics d'sia i quan encara no es portava al Pelopons. Era el vestit com dels grecs al segle V aC ja durant les guerres perses i en temps de Pricles es va imposar el model dric; la distinci entre els dos models va romandre per les dones. Les verges espartanes no podien portar res ms que la tnica (que deixava la part de dalt al descobert)  fins i tot quan estaven en companyia dels homes, per en canvi les dones casades havien de portar alguna cosa ms a la part de dalt que els taps els pits.

La tnica jnica fou d'origen cari segons Herdot i dels caris va passar als jnics. Aquestos el van exportar a Atenes on es portava la tnica drica que va acabar imposant-se. Els grecs acostumaven a portar alguna cosa ms que la tnica, per tamb es podia portar sola; pels joves portar alguna cosa ms era senyal de feminitat.

La tnica romana era el vestit que es portava generalment; al damunt es portava la toga. Les primeres tniques (posteriors a la toga) que es van introduir eren diferents; era un vestit curt i sense mnigues anomenat Colobium ja que era considerat efeminat pels homes portar mnigues (manicatae) i fins als peus (talares). Juli Csar va portar la tnica amb mnigues i durant l'Imperi fou el model habitual (amb mnigues i fins els peus).

Els dos sexes portaven tnica, una dins i una fora; un d'ells equival a la moderna samarreta i l'altra a la camisa. Quan els romans van comenar a portar dos tniques es creu que es van anomenar subucula i indusium (altres pensen que eren el nom de la tnica d'home i la de dona, per es ms probable la de sota i la del damunt; interula, paraula d'un origen posterior, s'anomenava a la tnica dels dos sexes. Era freqent portar dos tniques com a protecci contra el fred, i fins i tot se sap que August en portava quatre.

El vestit de l'home consistia generalment per en dos tniques i la toga i les dones noms una tnica i al damunt l'estola. Les tniques femenines eren llargues, ms que les dels homes, i sempre amb mnigues. Les tniques algunes vegades foren adornades amb uns objectes daurats anomenats leria.

La gent pobre que no podia comprar la toga, portava noms tnica (al poble senzill se l'anomenava tunicati, contra el poble ms poders anomenat togati). Al que portava noms la tnica se l'anomenava nudus.

A la celebraci del triomf els generals portaven la toga picta i sota una tnica anomenada tunica palmata o tunica Jovis perqu es guarda al temple Capitol. Tniques d'aquesta mena foren entregades pel senat als reis estrangers com a regal.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300334" title="Lila" nonfiltered="3819" processed="3814" dbindex="118855">
El lila s un color semblant al violeta per ms pllid, propi de les flors de lavanda o la Syringa vulgaris, la planta que li dna nom. s complementari al to de l'oliva o proper a determinades tonalitats de rosa o magenta. El codi de teclat per mostrar-lo en pantalla s el (Hex: #C8A2C8) 

Connotacions del lila.
Simbolitza la decadncia o la filosofia New Age;
Les flors d'aquest color es refereixen a l'amor a primera vista;
En la cultura anglosaxona, un matrimoni lila s el que es duu a terme per amagar l'homosexualitat d'un dels seus membres, per aix aquest color s'ha associat amb el moviment gai i lsbic;
S'associa a feminitat i delicadesa;
A la cromoterpia s'usa per calmar el pacient;















Vegeu tamb.
Llista de colors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300336" title="Setge de la Fora Vella" nonfiltered="3820" processed="3815" dbindex="118856">






El Setge de la Fora Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
L'empresonament de Carles de Viana per Joan el Gran va fer passar a l'ofensiva a les classes privilegiades catalanes, que a les Corts de Lleida de 1460 elegiren un Consell del Principat que va exigir al rei el seu immediat alliberament i l'acceptaci de la capitulaci de Vilafranca, on es prohibia al rei entrar a Catalunya sense perms de la Generalitat mentre no s'aprovessin les lleis que la desenvolupaven.

La sobtada mort del prncep a les tres setmanes del seu alliberament va alterar la pacificaci. El rei va enviar a Barcelona la reina Joana Enrquez amb la intenci d'aigualir la capitulaci de Vilafranca i accentuar la divisi entre els dirigents catalans. Les relacions de la reina amb els organismes representatius de Catalunya foren molt dures durant els sis mesos que va viure a Barcelona amb el seu fill, aix que decideix marxar a Girona el mar de 1462 on feia uns mesos que els pagesos de remena s'havien aixecat contra els seus senyors per reivindicar l'abolici dels mals usos.

La reina va convocar Consell General a Girona el 23 d'abril de 1462, i va organitzar la milcia ciutadana i procedir a la reparaci urgent de les muralles i torres de la ciutat, i el 12 de maig va fer enviar a Bernat Joan de Cabrera, cap de les forces del castell d'Hostalric 200 homes per la seva defensa, mentre que el Consell del Principat va enviar el 13 de maig un emissari als jurats d'Hostalric per assegurar una bona acollida de la Host del Consell del Principat que es dirigiria a Girona.

Joana Enrquez va segellar la seva aliana amb Francesc de Verntallat i els seus camperols, i amb ell va combinar un pla estratgic per barrar el pas a l'exrcit rebel a Hostalric, enviant al cap dels remences amb 600 homes i un vaixell d'armes i queviures a Sant Feliu de Guxols per guanyar temps mentre que els pagesos s organitzaven a Girona, per serien derrotats, i Verntallat es retiraria a Girona, mentre 

El setge.
El 5 de juny la Host del Consell del Principat d'Hug Roger de Pallars va arribar a Girona i van ocupar tota la ciutat menys el reducte de la Fora, per el 23 de juliol l'exrcit de Llus XI de Frana, aliat de Joan el Gran va aixecar el setge.

Conseqncies.
Les allunyant les hosts de la Diputaci fins a Hostalric i els ports del Baix Empord

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300338" title="Microcirculaci" nonfiltered="3821" processed="3816" dbindex="118857">
La microcirculaci s el flux de sang que passa pels vasos sanguinis de mida igual o inferior a 100 micres com sn les arterioles, els capillars i les vnules.

T les segents funcions principals
 Transport de sang des de i fins els teixits.
 Serveix com a lquid refrigerant del cos en processos de termoregulaci.
 Contribueix al calor i la turgncia dels teixits.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300339" title="Terra del Sole" nonfiltered="3822" processed="3817" dbindex="118858">

Terra del Sole s una ciutat edificada el 1564 per a Cosme I de Mdici per Baldassarre Lanci d'Urbino. Est situada a la Provncia de Forl-Cesena, regi Emlia-Romanya a Itlia, i va ser la primer ciutat fortificada construda enterament a partir d'un sistema planificat de, materialitzant la "ciutat ideal" del perode renaixentista. 

Dissenyada amb planta rectangular, t una muralla quadrada amb un basti a cada cantonada. No era una ciutat residencial, sin una forta defensa per desafiar qualsevol atac que pogus intentar-se mitjanant les noves armes de foc.

Les seves muralles, de 12,36 metres d'alada assoleixen  fins nou metres de gruix en alguns llocs, i envolten una disposici simtrica separada per carrers, totalitzant un permetre de 2.087 metres. 

Dos petits castells a la muralla constitueixen les places fortes del capit de l'artilleria i del governador de la ciutat. Els quatre districtes porten els noms de Santa Maria, Santa Reparata, Sant 'Andrea i Sant Martino. 

La plaa central, denominada "Plaa forta" est envoltada pels principals edificis pblics: l'esglsia de Santa Reparata, el Palazzo del Proveditore, el Palazzo de la Ministeri d'Afers Estrangers, d'altres edificis civils, i el Palazzo Pretori, al que actualment funciona el Museu de l'Home i l'Ambient. 

La ciutat posseeix una poblaci de 6.096 habitants, i encara que uns pocs grups de cases han excedit els lmits de la muralla, encara s evident l'estil de la ciutat tal i com la va concebre el seu fundador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300340" title="AMD Am486" nonfiltered="3823" processed="3818" dbindex="118859">

L'AMD Am486 va ser un microprocessador fabricat per AMD, que era 100% compatible amb el Intel 486, presentat l'any 1993. L'atractiu d'aquests processadors es que eren ms econmics, a tall d'exemple: Pel mateix preu d'un i486DX-33 es podia obtenir un Am486DX-40, obtenint un 20% ms de rendiment.

A diferncia d'altres xips compatibles amb el 486 que funcionaven a un rendiment inferior a l'equivalent d'Intel (com els models de Cyrix, els 486 d'AMD igualaven el rendiment dels Intel.

Va ser incorporat per grans fabricants d'ordinadors (un fet que amb l'anterior Am386 no es donava) en especial Compaq i Acer l'any 1994.

 Informaci general .

A l'igual que en l'anterior processador, el Am486 no era ms que un processador equivalent al 486 d'Intel. Els primers funcionaven al mateix voltatge que els Intel, 5 Volts; posteriorment al doblar la velocitat de rellotge, els va oferir a 3,3 Volts; aquest fet va comportar certs problemes fins que van aparixer els primers adaptadors de voltatge oferts per tercers fabricants.

Les unitats Am486 ms rpides eren fora atractives, ja que superaven en rendiment a les primeres entregues de processadors Intel Pentium (les de 60 i 66 Mhz sobretot). El preu tamb era important: Els 486DX4 d'Intel tenien un preu ms alt als equivalents d'AMD i requerien modificacions al scal; clar que els DX4 d'Intel tenien ms memria cau que els d'AMD (16 kb vs 8 kb) per el factor econmic era clau: Un AMD Am486DX4-100 era lleugerament ms barat que un i486DX2-66.

Enhanced Am486.

Aquesta srie ofereix una actualitzaci sobre el Am486. Aquests podien arribar fins a 120 Mhz. Destaquen les segents caracterstiques:

 S'afegeix modes d'estalvi d'energia (SMM).
 Memria cau L1 amb Write-Back de 8kb (16 kb posteriorment).
 Tecnologia de 3 Volts (amb una reducci d'un 40% de consum energtic).
 Encapsulament PGA de 168 pin (SQFP de 208 pin per equips porttils).
 Dissenyat per Microsoft Windows 95, encara que es compatible amb Microsoft Windows, DOS, IBM OS/2, Novell NetWare i Unix.

El rendiment d'un Enhanced Am486DX4-120 era d'un 8 a un 13% ms rpid que el d'un Intel Pentium a 75 Mhz.

Una versi del Am486 amb un multiplicador intern a 4 es el Am5x86.

Taula de processadors Am486.


En aquesta taula es llisten diferents models de processadors:



Sistema de gesti de la memria cau: WT = Write-Through, WB = Write-Back

 Enllaos externs .

 Informaci del Am486 ;
 Informaci sobre el Am486 a Cpu-collection.de ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300342" title="nglia de l'Est" nonfiltered="3824" processed="3819" dbindex="118860">
nglia de l'Est (tamb nglia Oriental o East Anglia) fou un dels regnes sorgits a Britnia desprs de l'enfonsament del poder rom. El seu territori era ocupat principalment per la tribu dels icenis, a la que pertany la famosa Boadicea. El van fundar els angles (poble) al final del segle VI i va ocupar els moderns comtats de Suffolk i Norfolk i part dels d'Essex i Cambridge.

 Llista de reis (totes les dates sn aproximades) .

Wehha abans del 571;
Wuffa (fill) 571-578;
Tyttla (fill) 578-593;
Raedwald (fill) 593-617;
Eni (germ) 617-618;
Earpwald (fill de Raedwald) 618-628;
Ricbert 628-631;
Sant Sigebert (fill de Raedwald) 631-634;
Egric (fill d'Eni) 634-635;
Annah (nebot de Raedwald) 635-654 (pare de Santa Ediltruda, Santa Edilburga, Santa Sexburga i Santa Guitburga);
Ethelhere (germa d'Annah) 654-655;
Ethelwold (germa d'Annah) 655-664;
Eldwulf (nebot d'Aethelwold 664-713;
Elfwald (germ d'Ealdwulf) 713-749;
Hun 749-?
Beorna 749-758 (associat);
Albert 749-? (associat);
Ethelred 758-779;
Sant Etelbert  779-793;
Osbald 793-794;
A Mrcia 794-796;
Edwald vers 796;
A Mrcia 796-826;
Ethelstan 826-839;
Ethelward 839-855;
Sant Edmund 855-870;
Vasalls dels nrdics;
Oswald 870-876;
Ethelred 876-879;
Dinastia nordica 879;
Guthrum I (Ethelstan) 879-890;
Eric (fill de Guthrum) 890-902;
Guthrum II 902-918;
A Wessex 918 ;

Senyors d'nglia de l'Est (Earls d'East Anglia) (dates aproximades) .

 Ethelfrit (918-927) ;
 Ethelstan (fill) 927-956;
 Ethelwald, (fill) 956-962;
 Ethelwine, (germ) 962-992;
 Ulfcytel Snylling 992-1016;
 Als danesos 1016-1017;
 Thorkell l'Alt (Jarl d'East Anglia) 1017-1021;
 Desconeguts 1021-1044;
 Harold Godwinson 1044-1051;
 Elfgar 1051-1052;
 Harold Godwinson 1052-1053;
 Elfgar 1053-1057 (segona vegada);
 Gyrth Godwinson 1057-1066, mort a Hastings el 14 d'octubre de 1066;
 Guillem el Conqueridor 1066-1069;
 Ralph de Guader 1069-1075;
 Roger Bigod el Sheriff 1075-1107 (considerat primer earl de Norfolf, sheriff de Norfolk i Suffolk);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300346" title="Pont dels Escalls" nonfiltered="3825" processed="3820" dbindex="118861">

El Pont dels Escalls s un pont d'origen medieval del segle XIII d'un sol ull i que es troba en la parrquia andorrana d'Escaldes-Engordany a l'antic cam d'Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes travessant la Valira del Nord poc abans de la seva confluncia amb la Valira d'Orient. El pont t una gran altura, amb l'arc quasi de mig punt entre dues penyes, i actualment est fora abandonat i sovint ple de deixalles.

T una gran importncia histrica per ser el lloc on va tenir lloc la signatura dels  Pariatges  durant 1278 i 1288 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. Aquest document de reconciliaci i arbitratge va donar origen a la instituci del coprincipat i s considerat com el principal document histric d'Andorra fins a la constituci de 1993. Igualment, el 1881 va ser signat el Tractat del Pont dels Escalls en la torre gtica que hi havia al seu costat i que pos fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discrdies entre els partits andorrans.


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300349" title="116a Divisi Panzer" nonfiltered="3826" processed="3821" dbindex="118862">
La 116a Divisi Panzer va ser una divisi alemanya que va participar a la Segona Guerra Mundial, formada al mar de 1944 de les restes de la 16a Divisi Panzergrenadier i de la 179a Divisi Panzer (Reserva). 

 Historial .
Va combatre contra els Aliats als Desembarcaments de Normandia i va trobar-se capturat a la Bossa de Falaise. Desprs de les operacions a Normandia noms li restaven 600 homes i 12 tancs, per malgrat unes forces tan minses va ser enviada a defendre Aquisgr. 

Va retirar-se a Dsseldorf per descansar i reavituallar-se i a l'octubre torn a la regi d'Aquisgr, per va ser incapa d'evitar que la histrica ciutat caigus i es converts en la primera ciutat alemanya que va caure en mans aliades el 21 d'octubre de 1944. Va participar a la Batalla del Bosc de Hrtgen i el 8 de novembre derrot a la 28a Divisi d'Infanteria americana i reconquer la ciutat de Schimdt.

A continuaci prengu part a la fracassada ofensiva de les Ardenes i desprs va ser situada a la frontera holandesa, retirant-se al mar fins al Rin. El 18 d'abril de 1945 es rend al 9 Exrcit Americ a la Bossa del Ruhr.

14 dels seus membres van rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro

Al 1943 se li institu una insgnia representant el smbol tctic de la divisi, un gos coniller. Per aix, la divisi reb el malnom de Windhund-Division  (Divisi Gos Coniller)

 Teatres d'Operacions .
 Frana   mar de 1944   agost de 1944;
 Alemanya occidental   agost/setembre de 1944;
 Frontera germano-belga   setembre/desembre de 1944;
 Ardenes   desembre de 1944/gener de 1945;
 Alemanya occidental   gener de 1945/abril de 1945;

 Caps de la unitat .
 Oberst Gnther von Manteuffel (28 de mar de 1944   30 d'abril de 1944);
 General der Panzertruppen Gerhard Graf von Schwerin (1 de maig de 1944   1 de setembre de 1944);
 Generalmajor Heinrich Voigtsberger (1 de setembre de 1944 - 14 de setembre de 1944);
 Generalmajor Siegfried von Waldenburg (14 de setembre de 1944   abril de 1945);

 Enllaos externs .

Axis history (en angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300351" title="Setge de Palau-Saverdera" nonfiltered="3827" processed="3822" dbindex="118863">






El setge de Palau-Saverdera fou una operaci militar que tingu lloc a l'abril de 1464, en el marc de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
Amb l'arribada al poder en el bndol rebel del conestable Pere de Portugal aquest decid concentrar l'esfor bllic a les terres de ponent, per volia controlar el nord per tal d'allar Girona. El mar de 1464 va enviar Pere Joan Ferrer amb cartes a diversos nobles empordanesos per tal que es retessin a l'obedincia del nou rei. Entre aquests hi havia el castl de Palau-saverdera, Ivany de Castre, que tenia aquesta possessi en nom de l'almirall reialista Joan III de Vilamar, que estava casat amb una germana d'Ivany, de nom Elionor. 

Desenvolupament de la batalla.
Davant la negativa d'aquest a retre el castell, el Conestable va enviar els seus homes del nord per tal de retre el castell, eren el vescomte Jofre VII de Rocabert i el capit portugus Joan de Silva. Aquests van posar setge al castell, amb la curiositat que el vescomte de Rocabert estava casat amb una germana d'Ivany i Elionor, anomenada Joana. Per no van poder rendir el castell perqu des de Girona s'hi va enviar una expedici comandada per l'indomable Pere de Rocabert i d'Erill i Jofre de Rocabert el Vell, un cos i un oncle del vescomte, respectivament. Per si l'embolic fos poc, Pere de Rocabert estava completament enemistat amb els Castre, cosa que mostra les problemtiques d'enemistats i aliances que hi havia en aquesta guerra. 

Conclusi i conseqncies.
La lluita va ser dura ja que Jofre de Rocabert el Vell va morir en aquesta acci. I les tropes del vescomte de Rocabert no van poder prendre el castell, sobretot a causa de l'arribada dels reforos del seu cos. Es va aixecar el setge i el castell de Palau-Saverdera va quedar en mans reialistes fins al final de la guerra.

Bibliografia.
Santiago Sobrequs i Vidal, La Guerra Civil Catalana del segle XV. Barcelona, Edicions 62, 1973.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300355" title="Pont d'Escaldes-Engordany" nonfiltered="3828" processed="3823" dbindex="118864">

El Pont d'Escaldes-Engordany, tamb anomenat Pont de la Tosca, s un pont d'origen romnic dins la parrquia d'Escaldes-Engordany d'un sol arc sobre el riu de la Valira d'Orient que uneix les poblacions andorranes de les Escaldes i Engordany.

La seva estructura s d'un sol arc, disposa de muralleta i t com a singularitat que s fora asimtric.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300356" title="Dinastia Idrssida" nonfiltered="3829" processed="3824" dbindex="118865">

La dinastia idrssida formava part de la dinastia alida, de la branca hassanita, que regn al Magrib del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idris I, els nts d'aquest es repartiren el territori per aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot.

 La dinastia deu el seu nom a Idris I. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awarbes que l'havien acollit i pels alguns rabs que l'havien acompanyat al seu exili.
Els idrssides foren una dinastia que va governar al Magrib del 788 al 974.

 Llista de sobirans .
 Idris I ben Abdallah Sahib Fajj, rei de Ualili (Velila) 788-793, casat amb Hanza;
 Idris II (fill), rei de Ualili, 793-807, rei de Fes 807-828;
 Muhammad ben Idris II 828-836;
 Ali I ben Muhammad 836-849;
 Yahya I ben Muhammad 849-863;
 Yahya II ben Yahya 863-866;
 Ali II ben Umar 866-883;
 Yahya III ben al-Qasim 883-905;
 Yahya IV ben Idris ben Umar 905-917;
 Sali III 917-915;
 Hassan I al-Haggum 925-927;
 Musa ben Abil Afiya 927-937;
 Al-Qasim Gannum ben Muhammad ben al-Qasim 937-949;
 Abul Ays Ahmad ben al-Qasim Gannum 949-955;
 Hasan II ben al-Qasim Gannun 955-974;

 Branques idrssides .

Hasan;
Hasan;
Abdallah Kamil (conegut per Sahib Fajj);
Idris I;
Idris II;
Daud;
Umar > origen dels shorfa Hammudiyun;
Kasim, emir de al-Basra (Marroc);
Yahya;
Muhammad;
Yahya;
Ibrahim;
Yahya;
Yahya;
Hamud;
Ali;
Muhammad;
Abd al-Wahid;
Abd al-Rahman > origen dels shorfa Tahiriyun ;
Ali > origen dels shorfa Shabihiyun;
Abd Allah > origen dels shorfa Imraniyun;
Muhammad > origen dels shorfa Talibiyun Ghalibiyun;
Isa;
Abd Allah > origen dels Shorfa Dabbaghiyun;
Yahya;
Muhammad;
Yahya > origen dels shorfa Kattaniyun;
Ali;
Mashish;
Musa > origen dels shorfa shafshawaniyun;
Yamlah > origen dels shorfa Lihyaniyun i dels shorfa Wazzaniyun;
Abd al-Salah;
Yunus;
Abdallah > origen dels shorfa Raisuniyun;
Abd al-Rahman > origen dels shorfa Rahmaniyun;

Nota .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300362" title="Il bravo" nonfiltered="3830" processed="3825" dbindex="118866">

Il bravo o Il bravo, ossia La Veneziana s una pera en tres actes de Saverio Mercadante sobre un llibret de Gaetano Rossi i Marco Marcelliano basat al seu torn en la novella de James Fenimore Cooper de 1831 The Bravo. Es va estrenar al teatre de La Scala de Mil el 9 de mar de 1839.

L'11 de mar de 1837, a La Scala, Mercadante havia estrenat el seu treball ms fams, Il giuramento. Les segents peres foren Le due illustre rivali, Elena da Feltre, La vestale i sobretot Il bravo, que va obtenir un brillant triomf a La Scala amb 40 funcions seguides. 

L'argument s una histria dramtica situada al segle XVIII a Vencia.

Fou la tercera pera representada al Liceu l'any de la seva inauguraci (1847).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300363" title="Creu al Valor militar (Frana)" nonfiltered="3831" processed="3826" dbindex="118867">


La Creu al Valor militar (francs:Croix de la Valeur militaire) s una condecoraci francesa, creada l'11 d'abril de 1956 per Ren Coty.

s atorgada a tots aquells titulars d'una citaci per un fet d'armes guanyada en un teatre d'operacions que no tenen atribuda una Creu de Guerra.

La Creu de Guerra (instituda al 1915) no podia ser atorgada per les accions que tenien lloc a la guerra d'Algria, ja que eren considerades com a operacions de manteniment de l'ordre, motiu pel qual es vei necessria la creaci d'una nova condecoraci.

L'11 d'abril de 1956 es public el decret de la creaci de la Creu del Valor Militar (tamb anomenada "Medalla del Valor Militar"). Una decisi del 30 d'abril de 1956 precisava que podia ser atorgada per les operacions a Tunsia (retrospectiva a 1 de gener de 1952), al Marroc (retrospectiva a 1 de juny de 1953), Algria (retrospectiva a 31 d'octubre de 1954) i Mauritnia (retrospectiva a 10 de gener de 1957) i, finalment, al Txad. 

 Disseny .
La insgnia s una creu en bronze, de 36 mm d'ample (idntica a la Creu del combatent). A l'anvers apareix la Marianne (imatge coronada de la Repblica) i al revers apareix la inscripci Croix de la valeur militaire (Creu del Valor Militar).

Penja d'una cinta vermella amb 3 franges blanques verticals

A l'igual que la Creu de Guerra, porta diferents agulles, segons el nivell de comandament que l atorgui:
 Estrella:
 Citaci a l'Orde de Regiment   bronze;
 Citaci a l'Orde de Brigada   bronze;
 Citaci a l'Orde de Divisi   plata;
 Citaci a l'Orde de Cos d'Exrcit   Daurada;
 Palma:
 Citaci a l'Orde d'Exrcit   bronze;
 5 citacions a l'Orde d'Exrcit   plata;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300367" title="Regne d'Essex" nonfiltered="3832" processed="3827" dbindex="118868">


Essex fou un regne establert pels saxons orientals (East Saxia, abreujat Essex) a Britnia al segle VI.

 Llista de reis (dates aproximades) .
Escwine 527-587;
Sledda 587-604;
Saebert 604-616;
Seward 616 (junt amb Sexbald);
Sexbald 616 (junt amb Seward);
Sexred 616-617;
Sigebert I el Petit 617-653;
Sigebert II el Benet 653-660;
Swithhelm 660-665;
Sighere 665-683 (junt amb Sebbi);
Sebbe 665-695 (junt amb Sighere fins el 683);
Swaefred 695-715 (junt amb Sigeheard);
Sigeheard 695-715 (junt amb Swaefred);
Offa 709 (associat);
Swaefbert 715-738;
Saelred 738-746;
Swithred 746-758;
Sigeric I 758-798;
Sigered 798-812;
A Mrcia desprs del 812;
Sigered (com a duc d'Essex) 812-825;
A Wessex;
Sigeric II vers 825-833 (duc);
annexi vers 833;

 Earls d'Essex .
 Geoffrey de Mandeville, 1er Earl d'Essex 1139-1144;
 Geoffrey de Mandeville, 2n Earl d'Essex 1144-1166;
 William de Mandeville, 3r Earl d'Essex 1166-1189;
 De la corona 1189-1199;
 Geoffrey Fitzpeter, 1199-1213;
 Geoffrey FitzGeoffrey de Mandeville, 1213-1216;
 William FitzGeoffrey de Mandeville, 1216-1227;
 De la corona 1227-1239;
 Humphrey de Bohun, 1239-1275;
 Humphrey de Bohun, 1275-1297;
 Humphrey de Bohun, 1297-1322;
 John de Bohun, 1322-1336;
 Humphrey de Bohun, 1336-1361;
 Humphrey de Bohun, 1361-1373;
 De la corona 1373-1376;
 Thomas de Woodstock, 1376-1397;
 De la corona 1397 a 1461;
 Henry Bourchier, 1461-1483;
 Henry Bourchier, 1483-1540;
 De la corona 1540;
 Thomas Cromwell, 1540;
 De la corona 1540-1543;
 William Parr, primer marqus de Northampton 1543-1553 ;
 De la corona 1554-1559;
 William Parr, primer marqus de Northampton 1559-1571 (segona vegada);
 De la corona 1571-1572;
 Walter Devereux, 1572-1576;
 Robert Devereux, 1576-1601;
 Robert Devereux, 1601-1646;
 Ttol de la corona 1646-1661;
 Arthur Capell, 1er Bar Capell 1646-1649;
 Arthur Capell, 2n Bar Capell 1649-1683 (desde 1661 earl d'Essex);
 Algernon Capell, 1683-1710;
 William Capell, 1710-1743;
 William Anne Capell, 1743-1799;
 George Capell-Coningsby, 1799-1839;
 Arthur Algernon Capell, 1839-1892;
 George Devereux de Vere Capell, 1857-1916;
 Algernon George de Vere Capell, 1916-1966;
 Reginald George de Vere Capell, 1966-1981;
 Ttol expectant 1981-1989;
 Robert Edward de Vere Capell,  1989-2005;
 Frederick Paul de Vere Capell, 2005-;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300371" title="Jordi de Juan i Casadevall" nonfiltered="3833" processed="3828" dbindex="118869">
Jordi de Juan i Casadevall (l'Escala, 1967) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en Dret i Advocat de l'Estat-Cap a Girona. Ha estat sotssecretari d'organitzaci del Partit Popular a Girona i vocal del comit executiu i de la Junta Directiva del Partit Popular a Catalunya.  Regidor i Portaveu del Grup Popular de l'Ajuntament de Girona des de 1999, fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2000. Tamb collabora al diari Cinco Das.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300372" title="Pont d'Ordino" nonfiltered="3834" processed="3829" dbindex="118870">

El Pont d'Ordino s un pont d'origen romnic dins la parrquia d'Ordino d'un sol arc sobre el riu de la Valira del Nord en l'antic cam que unia les poblacions andorranes d'Ordino amb el Serrat. El 15 de febrer de 1980 va ser traslladat definitivament des del Lloser d'Ordino fins l'actual emplaament ms al nord per sobre el poble de Llorts.

El seu perfil s d'esquena d'ase, t calada empedrada i una petita muralleta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300377" title="Josep Maldonado i Gili" nonfiltered="3835" processed="3830" dbindex="118871">
Josep Maldonado i Gili (Coma-ruga, 1952) s un poltic catal. Ha treballat com a administrador de finques i ha estat regidor de l'Ajuntament del Vendrell per CiU entre el 1979 i el 1987 i diputat provincial en la Diputaci de Tarragona el mateix periode. Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona entre el 1984 i el 2000. Diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, dimitit el 1997, secretari general d'esports de la Generalitat de Catalunya del 2002 al 2003 i diputat per CiU per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit senador per Tarragona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300379" title="Eculizumab" nonfiltered="3836" processed="3831" dbindex="118872">

L'Eculizumab (Soliris , Alexion Pharmaceuticals) s un antics monoclonal creat a travs d'hibridomes murins que actua capturant en el torrent sanguini a la protena C5 del sistema del complement, bloquejant d'aquesta forma l'escissi enzimtica de la mateixa en les subunitats C5a i C5b, i aturant per tant el procs de destrucci cellular mediat per la part terminal del complement.  El frmac s'ha mostrat efectiu en el tractament de l'hemoglobinria paroxstica nocturna (HPN).
L'Eculizumab va ser aprovat per aquesta indicaci als Estats Units per la Food and Drug Administration (FDA) al mar de 2007 i posteriorment per l'Agncia europea del medicament (EMEA) al juny del mateix any, en tots dos casos amb la consideraci de medicament orfe, essent el primer medicament que ha rebut l'aprovaci per procediment rpid per part de les autoritats europees. Es comercialitza a Espanya des del febrer de 2008. 

L'Eculizumab realitza la seva funci teraputica unint-se a dues unitats de C5 per cada una d'eculizumab, evitant aix que l'enzim C5 convertasa -format per l'uni d'altres subunitats de protenes del complement proximal- realitzi la seva funci catalitzadora, evitant-se la hidrlisi de la protena C5 en C5a i C5b, i posterior formaci de l'anomenat complex d'atac de membrana (CAM), per uni de les protenes C6, C7, C8 i C9 del complement terminal a la subunitat C5b.

En la HPN.
La continua exposici al CAM dels eritrcits de les persones afectades per la HPN -deficitaris en la protena CD59 que els protegeix- produeix la lisi intravascular dels mateixos, resultant en una anmia altament discapacitant, amb unes caracterstiques diferenciadores respecte d'altres anmies. La depleci de l'haptoglobina i l'xid ntric intravasculars per part de l'hemoglobina alliberada en torrent sanguini pels eritrcits lisats condueixen als malalts a un cmul de smptomes -variables segons els individus- entre els que destaquen:

 Dolors abdominals i disfgia per espasmes (per la vasoconstricci per la depleci de NO);
 Tromboflia (propensi als fenmens trombtics, en el cas de l'HPN predominantment abdominals);
 Disfunci erctil en els homes (per la vasoconstricci per la depleci de NO, efecte contrari al que produeix el sildenafil);
 Hemoglobinria (orina molt fosca per la presncia d'hemoglobina no filtrada pels ronyons);

Donat l'origen de l'HPN -una mutaci somtica i permanent en les cllules mare hematopotiques que fa que els eritrcits i altres cllules sangunies no estiguin protegits contra l'atac del propi sistema del complement-, i el mecanisme d'acci de l'eculizumab -la captura de les molcules  de la constantment produda protena C5 en el torrent sanguini- fa que l'eculizumab sigui un frmac que s'ha d'administrar de per vida. 

Donada la vida mitja de l'antics, el regim de manteniment esdev en una perfusi cada 14 dies ( 2 dies).

Altres caracterstiques i potencials usos.
El mecanisme d'acci li confereix unes caracterstiques interessants:
 Es respecta la funcionalitat de la part proximal del sistema del complement, essencials per a l'opsonitzaci de microorganismes i l'eliminaci d'immunocomplexes.
 Els efectes adversos sn molt poc freqents i lleugers, tot i que cal una vacunaci profilctica obligada contra la infecci per Neisseria meningitidis, patogen encapsulat causant de la meningitis meningocccica que s'ha evidenciat en sries histriques recurrent en individus amb dficit congnit d'alguna de les protenes del complement -del C5 endavant- en la cascada de reacci.

A conseqncia de l'anterior, est en estudi el seu s en altres patologies cursades per l'activaci de la part distal del complement, com pot ser -per via inhalada- en alguns casos d'asma resistents als corticoides, la miastnia gravis, la neuropata multifocal motora, la sndrome hemoltica urmica atpica i d'altres.

 Referncies .


Enllaos externs .
Animaci en Flash del mecanisme d'acci de l'eculizumab;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300380" title="Maria del Carme Miralles i Guasch" nonfiltered="3837" processed="3832" dbindex="118873">
Maria del Carme Miralles i Guasch (Reus, 1961) s una gegrafa i poltica catalana. Doctora i professora de geografia, s scia numerria de la Societat Catalana de Geografia, el 1991  present al Primer Congrs Catal de Geografia la comunicaci La poltica de transport i de transformaci urbana: una reflexi entorn el cas de Pars, publicada a les Actes del Congrs.  Ha fet estudis sobre la xarxa viria i de ferrocarril per a l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Polticament, ha estat regidora del PSC-PSOE per Reus i diputada per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2000.

 Obres . 
 Transport i ciutat: reflexi sobre la Barcelona contempornia (1997);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300382" title="Joan Bertomeu i Bertomeu" nonfiltered="3838" processed="3833" dbindex="118874">
Joan Bertomeu i Bertomeu (Tortosa, 1954) s un poltic catal. Ha treballat com a assessor fiscal i milita en el Partit Popular, amb el qual ha estat regidor de l'Ajuntament de Deltebre (1991-1995 i del 2000 en)  i alcalde (1995-1999). Ha estat tamb vicepresident de la Federaci de Municipis de Catalunya (1995-2003) i president del Consell Comarcal del Baix Ebre (1999-2003). A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat del PP per la provncia de Tarragona, i ms tard a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300384" title="Socors Roig Internacional" nonfiltered="3839" processed="3834" dbindex="118875">
El Socors Roig Internacional (SRI) va ser un servei social internacional organitzat per la Internacional Comunista en 1922. Creada per que funcionara com una Creu Roja poltica internacional. El SRI va conduir campanyes de suport als presoners comunistes i va reunir suport material i humanitari en situacions especifiques. El SRI estava dirigit per Clara Zetkin, Elena Stasova i Tina Modotti.

 Filials nacionals .

Cap a 1924 l'organitzaci tenia filials nacionals en 19 estats. Durant la seua existncia, les filials nacionals del Socors Roig Internacional van incloure



;
Alemanya: Rote Hilfe Deutschlands ;
ustria: sterreichische Rote Hilfe (Socors Roig  Austrac);
Bulgria: Organitzaci de Recolzament de les Vctimes de la Dictadura Capitalista;
Espanya: Socorro Rojo Internacional;
EUA: International Labor Defense;
Frana: Secours Rouge International;
Itlia: Soccorso rosso italiano;
Mxic: Liga Pro Luchadores Perseguidos;
Noruega: Norges Roede Hjelp;
Pasos Baixos: Roode Hulp Holland;
Polnia: Mi dzynarodowa Organizacja Pomocy Rewolucjonistom (MOPR - Comisi de Recolzament de los Presoners Poltics);
Regne Unit: International Class War Prisoners Aid;
Sucia: Internationella rda hjlpen   svenska sektionen;
URSS:                                                   (MOPR Socors Roig Internacional dels Combatents de la Revoluci);

Als Pasos Catalans era coneguda com Socors Roig Internacional.

Estat Espanyol i Guerra Civil Espanyola.
SRI apareix a Espanya com a organitzaci caritativa amb la revolta d' octubre de 1934 a Astries. Don ajuda als empresonats per la rebelli i va organitzar campanyes per l' amnistia dels qui anaven a ser executats.

L' organitzaci, que contava amb el recolzament d' escriptors i artistes, fou refundada a Barcelona en gener del 36,amb l' objectiu de derrotar el feixisme als mltiples fronts. 

 Referncies i notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300388" title="Sistema de coordenades cartesianes" nonfiltered="3840" processed="3835" dbindex="118876">
 


En matemtiques, el Sistema de coordenades cartesianes (anomenat tamb sistema de coordenades rectangulars) es fa servir per a determinar unvocament cada punt del pla a traves de dos nombres reals anomenats habitualment la coordenada x o abscissa i la coordenada y o ordenada del punt.  Per a definir les coordenades, s'especifiquen dues rectes perpendiculars (leix x, i leix y) a cada una de les quals s'assigna una direcci considerada positiva o creixent, aix com la unitat de longitud, que es marca als dos eixos (vegeu Figura 1).  Els sistemes de coordenades cartesianes tamb s'estenen a l'espai de tres dimensions i en espais de dimensions superiors. 

Fent servir els sistemes de coordenades cartesianes, les formes geomtriques (com ara les corbes) es poden descriure amb equacions algebraiques, les equacions que sn satisfetes pels punts que pertanyen a la forma geomtrica. Per exemple, el cercle de radi 2 es pot descriure amb l'equaci x2 + y2 = 4 (vegeu Figura 2).

 Histria .

Cartesianes vol dir referents al matemtic i filsof francs Ren Descartes (En llat Renatus Cartesius), qui, entra altres coses, va treballar per a fusionar l'lgebra i la geometria euclidiana. Aquest treball va influir en el desenvolupament de la geometria analtica, el clcul infinitesimal i la cartografia.

La idea d'aquest sistema va ser desenvolupada independentment  el 1637 es dos escrits per Descartes i per Pierre de Fermat, tot i que Fermat no va publicar el descobriment. 


A la seva obra La Geometria, introdueix el concepte de coordenades cartesianes.

Sistema cartesi.

 Sistema de coordenades de dues dimensions .



Un sistema de coordenades cartesianes de dues dimensions es defineix habitualment amb dos eixos perpendiculars entre si formant un pla (el pla xy).  L'eix horitzontal es diu normalment eix x, i l'eix vertical s'anomena normalment eix y.  En un sistema de coordenades de tres dimensions,  s'afegeix un altre eix , anomenat normalment eix z, que subministra una tercera dimensi de mesura de l'espai.  Els eixos normalment es defineixen de forma que siguin mtuament ortogonals (formen un agle recte entre ells).  (Els primers sistemes permetien eixos "oblics", es a dir, eixos que no es tallaven formant angles rectes, aquesta mena de sistemes encara es fan servir ocasionalment avui en dia, tot i que principalment com a exercicis terics.)  Tots els punts d'un sistema de coordenades cartesianes considerats com a conjunt formen el  pla cartesi.  De les equacions que fan servir el sistema de coordenades cartesianes se'n diu equacions cartesianes.

Del punt d'intersecci, on es troben els eixos, se'n diu lorigen normalment s'etiqueta amb una O.
Els eixos x i y defineixen un pla, del que es diu que s el pla xy.
Donat un eix, es tria una unitat de longitud, i es marca la unitat repetidament damunt de l'eix, formant una graella.
Per a especificar un punt particular en un sistema de coordenades de dues dimensions, s'indica primer la unitat x (abscissa), seguida de la unitat y (ordenada) de forma (x,y), una parella ordenada.

La tria de les lletres ve de la convenci de fer servir les ltimes lletres de l'abecedari per a indicar variables incgnites. Per contra la primera part de l'abecedari es fa servir per designar constants conegudes.

A la Figura 3 s'indica un exemple d'un punt P, fent servir les coordenades (3,5).

La intersecci dels dos eixos crea quatre regions, anomenades quadrants, que s'indiquen amb els nombres romans I (+,+), II ( ,+), III ( , ), and IV (+, ).  Per convenci, s'etiqueten en sentit contrari de les agulles del rellotge comenant a partir del de dalt a la dreta ("nord-est").  En el primer quadrant, totes dues coordenades sn positives, en el segon quadrant les coordenades x sn negatives i les coordenades y sn positives, al tercer quadrant totes dues coordenades sn negatives i al quart quadrant, les coordenades, x sn positives i les coordenades y sn negatives (vegeu la taula de ms avall.)

 Sistema de coordenades tridimensional .







El sistema de coordenades cartesianes tridimensional permet determinar les tres dimensions de l'espai   llargada, amplada, i alada. Les Figures 4 i 5 mostren dues formes habituals de representar-lo.

Els tres eixos que defineixen el sistema sn perpendiculars entre si. Les coordenades dels punts s'expressen de la forma (x,y,z). Com a exemple, la figura 4 mostra dos punts dibuixats en un sistema de coordenades cartesianes tridimensional: P(3,0,5) i Q( 5, 5,7). Els eixos es representen en la orientaci de les "coordenades universals" amb l'eix z senyalant cap amunt.

Les coordenades x-, y-, i z d'un punt, tamb es poden interpretar com les distancies als plans yz,  xz, i xy respectivament. La Figura 5 mostra les distncies del punt P als plans.

Els plans xy, yz, i xz divideixen l'espai tridimensional en vuit regions conegudes com octants, de forma similar als quadrants de l'espai de dues dimensions. Mentre que hi ha convencions establertes per etiquetar els quatre quadrants del pla x-y, en l'espai tridimensional noms s'etiqueta el primer octant. Aquest primer octant cont tots els punts que tenen les coordenades x, y, i z positives totes tres.

 Coordenades cartesianes en dimensi n .

Les seccions precedents construeixen les coordenades cartesianes a base d'establir una relaci entre parelles o triplets de nombre reals i punts del pla o de l'espai. Aquesta relaci es generalitza a qualsevol espai vectorial o af de dimensi finita sobre un cos K.

Si   es una base d'un espai vectorial sobre un cos K llavors, per a tot vector , existeix una nica n-upla  element de Kn  tal que :

 .

D'aquesta n-upla se'n diu coordenades cartesianes del vector  en la base ). La correspondncia entre els vectors i les n-uples permet de construir un isomorfisme d'espais vectorials entre V i Kn. 

Per treballar amb sistemes de coordenades de punts, n'hi ha prou d'afegir a la base precedent un punt O anomenat origen. Les coordenades d'un punt qualsevol M seran les del vector .

Finalment, per poder treballar amb distncies, caldr construir una base ortonormal (aquella en la qual tots els vectors sn de norma 1 i cada un s ortogonal a tots els altres) . La distncia OM llavors s'expressa de la forma segent:

;

En el cas de sistemes de quatre dimensions les coordenades s'acostumen a anomenar (x,y,z,t).

 Representaci d'un vector en la base estndard .
Un punt en un sistema de coordenades cartesianes tamb es pot representar com un vector, el qual es pot pensar com una fletxa que va des de l'origen del sistema de coordenades fins al punt. Si les coordenades representen posicions a l'espai (desplaaments) s habitual de representar el vector des de l'origen al punt d'inters com . En tres dimensions, el vector des de l'origen fins al punt de coordenades cartesianes  devegades s'escriu com:



on , , i  sn vectors unitaris que apunten en les mateixes direccions que els eixos , , i , respectivament.  Aquesta s la representaci amb un quaterni del vector, i va ser introduda per Sir William Rowan Hamilton.  Dels vectors unitaris , , i  se'n diu versors del sistema de coordenades, i sn els vectors de la base estndard en tres dimensions.

 Canvi del sistema de coordenades .

Fer un canvi de sistema de coordenades s canviar els valors de les coordenades que representen un punt en un determinat sistema de coordenades per tal que expressin el mateix punt en un altre sistema de coordenades. O en general canviar les equacions que representen una determinada figura geomtrica en un determinat sistema de coordenades per tal que representin la mateixa figura geomtrica en un altre sistema de coordenades. 
Vegeu l'article Llista de transformacions canniques de coordenades per canvis entre diferents tipus de sistemes de coordenades.
En el cas de dos sistemes de coordenades cartesianes, tant en el cas pla com tridimensional, es poden considerar dos canvis: Translaci (de l'origen) i Rotaci (entorn un eix). En el cas de sistemes tridimensionals tamb es pot plantejar la simetria especular respecte d'un pla.

 Translaci de l'origen .


A partir d'un sistema de coordenades inicial S1 amb origen a O i eixos x e y 
 ;

SI les coordenades d'un punt A donat, Al sistema S1 sn:
 ;

Es tracta de trobar les coordenades de A en una altre sistema de referncia S2
 ;

Tal que els eixos dels dos sistemes (x, x ; y y, y ) sn parallels dos a dos i les coordenades de O , respecte de S1 sn:
 ;
Les coordenades de A en S2 s'anomenarn:

 ;

Es planteja la segent equaci vectorial (veure figura de la dreta):

;

Operant
;
;

Per tant:
;
;

I ampliant-ho a tres dimensions:
;

 Rotaci entorn a l'origen .


A partir del sistema de coordenades pla S1 amb origen O i eixos x i y:
 ;

Es pren una base ortonormal:
 ;

Tal que en aquest sistema sigui , llavors, un punt qualsevol A del pla, es pot escriure emprant la base ortonormal:
 ;

Per a un segon sistema S2 tal que est girat un angle , respecte del primer:
 ;
Com que la base ortonormal del primer sistema expresada en aquest segon es:

El punt A s:
;
I operant resulta:
;
Per tant:
 ;
 ;

Que sn les coordenades de A en B2, en funci de las coordenades de A en B1 y de .

 Orientaci i quiralitat .


vegeu tamb: regla de la m dreta;
 En dues dimensions .




En fixar o triar l'eix x queda determinat l'eix y tret de la seva direcci. Es a dir, l'eix y cal que sigui perpendicular a l'eix x al punt origen 0 sobre l'eix x.  Per encara manca de triar quina de les dues semirectes de la perpendicular es designa com a positiva i quina com a negativa.  Cada una d'aquestes dues possibles tries determina una orientaci diferent del pla cartesi.  

La forma usual d'orientar el eixos, amb la part positiva de l'eix x apuntant cap a la dreta i la part positiva de l'eix y apuntant cap amunt (i sent l'eix x el "primer" i l'eix y el "segon" ) es considera la orientaci positiva o estndard, anomenada tamb orientaci a dretes. 

Independentment del tipus d'orientaci triada pels eixos, les rotacions del sistema de coordenades preserven la orientaci. Intercanviant el paper dels eixos x i y inverteix la orientaci.

 En tres dimensions .






Un cop s'han especificat els eixos x i y, queda determinada la recta sobre la que ha de quedar l'eix z, per hi ha dies possibles direccions.  Dels dos possibles sistemes de coordenades que en resulten se'n diu 'a dretes' i 'a esquerres'.  De la orientaci estndard, on el pla xy s horitzontal i l'eix z assenyala cap a munt (i els eixos x e y formen un sistema de coordenades bidimensional amb orientaci positiva en el pla xy si s'observa des de damunt del pla xy) se'n diu a dretes o positiu. 

El nom prov de la regla de la m dreta. Si el dit ndex de la m dreta senyala cap endavant, el dit mig es doblega cap a dins formant un angle recte amb l'ndex i el dit polze forma un angle recte respecte a tots dos, els dits indiquen les direccions relatives entre els eixos x, y, i z en un sistema a dretes.  El polze indica l'eix x, l'ndex indica l'eix y' i el dit mig indica l'eix z.  Per altra banda, si es fa el mateix amb la ma esquerra, en resulta un sistema a esquerres.

La Figura 7 s un intent de presentar un sistema de coordenades a dretes i un a esquerres.  Com que els objectes tridimensionals es representen en una pantalla de dues dimensions, en resulta una distorsi i una ambigitat. L'eix que apunta cap a baix (i cap a la dreta) tamb significa que apunta cap a l'observador, mentre que l'eix "del mig" significa que apunta allunyant-se de l'observador.  El cercle vermell s parallel al pla horitzonta xy i indica rotaci des de l'eix x cap a l'eix y (en tots dos cassos).  Per tant la fletxa vermella passa per davant de l'eix z. 

La Figura 8 s un altre intent de presentar un sistema de coordenades a dretes. Altre cop, hi ha una ambigitat causada pel fet de projectar el sistema de coordenades tridimensional en el pla. Mols observadors veuen la Figura 8 com si "basculs cap a dins i cap a fora" entre un cub convex i una "cantonada" cncava.  Aix correspon a les dues orientacions possibles del sistema de coordenades.  Si es veu la figura com a convexa, es t un sistema de coordenades a esquerres.  Per tant la forma "correcta" de veure la Figura 8 s imaginant l'eix x apuntant cap a l'observador i per tant veient una cantonada cncava.


 Aplicacions .

Els sistemes de coordenades cartesianes sovint es fan servir per a representar les dues o tres dimensions de l'espai, per tamb es poden fer servir per a representar moltes altres quantitats (com ara massa, temps, fora, etc.).  En aquests cassos els eixos de coordenades s'etiqueten normalment amb altres lletres (com ara m, t, F, etc.) en lloc de of x, y, i z.  Cada eix tamb pot tenir diferents unitats de mesura associades (com ara kilograms, segons, lliures, etc.).  Tamb s possible de definir sistemes de coordenades amb ms de tres dimensions per a representar relacions entre ms de tres quantitats.  Tot i que els espais de quatre i ms dimensions sn difcils de visualitzar, l'lgebra dels sistemes de coordenades es pot estendre de forma relativament fcil a quatre o ms variables, de forma que es poden fer certs clculs que impliquen moltes variables.  (Aquesta mena d'extensions algebraiques s el que es fa servir per a definir la geometria d'espais multi dimensionals, lo qual pot esdevenir ms aviat complicat.)  Recprocament, sovint s til de fer servir la geometria de les coordenades cartesianes en dues o tres dimensions per a visualitzar relacions algebraiques entre dues o tres (potser dues o tres de entre moltes) variables no espacials.

 Notes finals .

En informtica grfica els sistema de coordenades cartesianes s el fonament de a manipulaci algebraica de les formes geomtriques.  Des de els temps de Descartes s'han desenvolupat molts altres sistemes de coordenades. Un conjunt de sistemes com fa servir les coordenades polars; s astrnoms i els fsics sovint fan servir les coordenades esfriques un tipus tridimensional de coordenades polars. 

 Vegeu tamb .

 Llista de transformacions canniques de coordenades;
 Grfica d'una funci;
 Orientaci (matemtiques);
 Regla de la m dreta;
 Coordenades curvilnies;
 Punt (geometria);
 Coordenades (matemtiques);
 Sistemes de coordenades;
 Coordenades polars;

 Referncies .

Descartes, Ren. Oscamp, Paul J. (trans). Discourse on Method, Optics, Geometry, and Meteorology. 2001.



Bibliografia.

 ;

 ;

 ;

   ;

 ;

 Enllaos externs .
 Sistema de coordenades cartesianes;
 Coordenades cartesianes per imprimir;
;
 Decripci de les coordenades cartesianes a MathWorld;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300391" title="Bromur de potassi" nonfiltered="3841" processed="3836" dbindex="118877">
































El bromur de potassi, KBr, s una sal emprada com a anticonvulsiu i sedant durant el segle XIX i principis del segle XX. Aquestes propietats sn degudes a l'ani bromur, Br-. s una sal que es presenta en forma cristallina incolora i s molt higroscpica. s molt soluble en aigua. Ingerit en elevades concentracions produeix una forta irritaci de les mucoses gstriques produint vmits.

 Reaccions qumiques ms importants .

 El bromur de potassi s una sal tpica que es dissocia en dissoldre's en aigua donant lloc a una dissoluci neutre, de pH 7. s una font d'anions bromur que s'ha emprat per a produir bromur de plata, emprat a les pellcules fotogrfiques:
KBr(aq) + AgNO3(aq)   AgBr(s) + KNO3(aq);

 Forma complexos de coordinaci amb metalls de transici:

2 KBr(aq) + CuBr2(aq)   K2(aq);

 El mtode tradicional de preparaci s la reacci del carbonat de potassi, K2CO3, amb el bromur de ferro (II, III), Fe3Br8:

4 K2CO3 + Fe3Br8   8 KBr + Fe3O4 + 4 CO2;

 Aplicacions .

 Medicina .
Les propietats anticonvulsives del bromur de potassi foren descobertes l'any 1857 per Sir Charles Locock de la Royal Medical and Chirurgical Society. Descobr que l'ani bromur era efectiu pel tractament de l'epilpsia i cal considerar-lo la primera medicaci efectiva. Tamb descobr que redueix el desig sexual. L'any 1912 es descobr un nou medicament pel tractament de l'epilpsia, el fenobarbital, que substitu al bromur de potassi. Actualment encara s'empra el bromur de potassi en alguns pasos, com Alemanya, per en altres, com els Estats Units, est prohibit.

 Veterinria .
El bromur de potassi se segueix emprant per tractar l'epilpsia en els gossos. En els gats no es recomenable perqu t efectes secundaris.

 ptica .
El KBr s transparent des de la zona de la radiaci ultraviolada propera fins a la infraroja llunyana, longituds d'ona compreses entre 0,25 i 25 m. Per aix s'empra per a la construcci de prismes i finestres que s'hagin d'emprar en ambients secs ja que s molt higroscpic. El seu ndex de refracci s 1,55 a 1,0 m. Tamb s molt emprat en espectroscpia infraroja mesclat amb les mostres que es volen analitzar la qual cosa permet obtenir discs en pressionar la mescla.

 Bibliografia .
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.es/new/esp/catalogo/fichastec/331489ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Potassium_bromide-9927400;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300392" title="Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta" nonfiltered="3842" processed="3837" dbindex="118878">
L'incident de l'Ambaixador de Samos a Esparta s referit per Plutarc, a ""Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, on refereix el segent incident diplomtic: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Clemenes II, per tal de convncer-lo d'iniciar una guerra contra el tir Polcrates de Samos amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Clemenes va rebutjar la proposta amb les segents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del comenament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no la he ents, i tan soporfer, que el final no l'he escoltat perqu m'he adormit".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300394" title="Batall Sagrat de Tebes" nonfiltered="3843" processed="3838" dbindex="118879">
El Batall Sagrat de Tebes (en grec antic             / hiers lkhos) era una unitat d'elit grega formada per 150 parelles d'amants, d'acord amb Plutarc (a la Vida de Pelpides) creada pel comandant teb Grgidas. Les parelles consistien en un membre de major edat o  heniochoi  (conductor) i un de ms jove o  paraibatai  (company). La motivaci per a l's de  l'exrcit d'amants  en batalla ho expressa Plutarc:

"Per a homes de la mateixa tribu o famlia hi ha poc valor d'un per un altre quan el perill pressiona; per un batall cimentat per l'amistat basada en l'amor, mai es trencar i s invencible; ja que els amants, avergonyits de no ser dignes davant la vista dels seus estimats i els estimats davant la vista dels seus amants, desitjosos es llancen al perill per a l'alleugeriment dels uns i els altres".


D'acord amb Plutarc, Grgidas inicialment va distribuir al Batall Sagrat de Tebes al llarg de les seves lnies de batalla com un cos d'elit per a enfortir la resoluci dels altres, per llavors Pelpides, desprs que el Batall hagus lluitat amb xit en la Tegira, el va usar com una espcie de gurdia personal. Durant prop de 33 anys el Batall Sagrat de Tebes va ser una part important de la infanteria grega.


La seva major derrota va succeir en la batalla de Queronea, que va ser la batalla decisiva en la qual Filip II de Macednia i el seu fill Alexandre Magne van acabar amb la independncia de les ciutats-estats gregues. Filip havia estat captiu a Tebes, on va aprendre les seves tctiques militars. La resta de l'exrcit teb va fugir quan es va enfrontar a les aclaparadores forces de Filip i Alexandre, per el Batall Sagrat, envoltat, es va mantenir ferm i van caure on estaven. Plutarc refereix que Filip, davant la visi dels cadvers amuntonats en una pila i entenent de qui es tractaven, va exclamar: Pereixi l'home que sospiti que aquests homes o van sofrir o van fer alguna cosa inadequadament

Encara que Plutarc afirma que els tres-cents components del batall van morir aquest dia, altres escriptors afirmen que dos-cents cinquanta van morir, i que la resta solament van ser ferits. Aquestes dades van ser verificades en la seva tomba comunal a Queronea, en la qual  van ser trobats dos-cents cinquanta-quatre esquelets, alineats en set files.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300396" title="Esparteros" nonfiltered="3844" processed="3839" dbindex="118880">
Els Esparteros sn uns pastissos fets de farina, sucre, oli, ous i canella amb forma enrotllada i allargada.

Se solen utilitzar per esmorzar, moltes vegades sucats amb llet.

Enllaos externs.
'Mundirecetas.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300398" title="Khanat Uigur" nonfiltered="3845" processed="3840" dbindex="118881">
El khanat Uigur com estat es va fundar desprs del 744 quan Kutlugh Bilg va assolir el poder al khanat dels Turcs Orientals. Els uigurs llavors anomenats turgach (o tolch) era noms un dels pobles d'arrel turca del khanat (vegeu Turgach) per ara es posaven al capdavant d'un estat en un moment en qu la dinasta xinesa dels Tang, desprs de la batalla del Talas (751), s'enfonsava. Bilg va morir entre el 746 i el 756 per va aconseguir establir els fonaments del poder uigur.

Grandesa del khanat .

Un cap dels kitan,  Ngan Lou Chan, es va apoderar de les dues capitals xineses: Lo-yang (755) i Chang'an. L'emperador Hiuan Tsong va fugir a Sichuan; el seu fill Sou Tsong (756-762) va intentar recuperar els seus dominis i va demanar ajut als uigurs que dominaven Monglia. Es suposa que governava ja el successor de Kutlugh Bilg, que els xinesos anomenen Mo-yen-tcho i tamb Ko-lo, el nom en turc del qual probablement era Bayanchur (746/756-759) . Se li va donar la ma d'una princesa xinesa i un exrcit xins es va dirigir  des de Monglia cap a Xina i va ajudar decisivament als imperials a recuperar Lo-yang (757). Els xinesos van rebre tamb l'ajut del rei de Khotan, Wei-tcho Cheng. L'emperador va donar al khan uigur molts ttols i honors i li va prometre 20000 peces de seda cada any. Per la guerra civil a la Xina va continuar.

El successor de Mo-yen-tcho fou Teng-li Meou-yu (Eltegin, 759-780)  . Aquest khan fou temptat pels rebels contra l'Imperi xins i va marxar a la Xina amb intenci de contribuir a la lluita contra els imperials, per pel cam un hbil diplomtic xins el va fer canviar de idea, i va tornar a l'aliana amb els Tang per compte dels quals va reconquerir Lo-yang als rebels (20 de novembre del 762); la ciutat per fou saquejada conscientment. Aix esdevingu ms que un aliat, un protector de la dinastia, o al menys un aliat perills. Va tornar a Monglia el mar del 763.

 Maniqueisme i civilitzaci.

A Lo-yang va conixer a missioners maniqueus d'origen sogdi, que el van convertir al maniqueisme; els seguidors d'aquesta religi, a grans trets una barreja de mazdeisme i cristianisme, era perseguida al Iran i Mesopotmia pels rabs i es va trobar sobtadament com la religi dirigent del khanat ms poders de l'sia Central que governava Monglia. El maniqueisme va esdevenir religi d'estat  i un alt dignatari maniqueu de Sogdiana  es va installar a la cort com a cap de la nova esglsia 

El khanat Uigur va romandre la potencia hegemnica de l'sia Central sota els segents khans mentre la Xina reculava: el 787 els tibetans van expulsar a la guarnici Tang de Kudjha, per en foren expulsats pels uigurs; els tibetans van atacar el 791 la fortalesa fronterera xinesa de Ling-wou prop de Ning-hia al Kansu (Gansu) i altre cop fou mercs als uigurs que foren refusats . Alp Kutlugh (anomenat pels xinesos com Ho Ko-tou-lou) va demanar la ma d'una princesa imperial que va obtenir rpidament ja que el tractament era fora igualitari . El 790 el va succeir Taras Bolmish Kutlugh Bilg un mesos per donar pas a Aichur Kutlugh Bilg (791-794) i el 794 breument pel seu germ i desprs Azho, per desprs d'aquests curts regnats va pujar al tron Kutlugh II Bilg  (795-805). El 805 va pujar al tron Tangri Bilg (805-808), i Ai Tangri (808-821) . D'aquest darrer, un elogi del qual es pot llegir en xins, sogdi i turc a les inscripcions de Qara Balgasun a la riba esquerra de l'Orkhon, se sap que va demanar la ma d'una princesa imperial xinesa, per la concessi va demorar i finalment aquesta princesa es va casar amb el seu fill i successor Kun Tangri  (821-824).
 
Mentre el maniqueisme anava civilitzant als uigurs. La inscripci de Qara Balgasun diu "aquest pas de costum brbares, ple de recs de sang, s'ha transformat en un pas que s'alimenta de llegums, el pas on es matava s'ha transformat en un pas on s'estimula fer el be" . Ambaixades uigurs van anar a la cort xinesa (que se spiga el 770, 771 i 807) i es van erigir en protector de les comunitats maniquees a la Xina; la darrera va demanar l'establiment de temples a Lo-yang i T'ai-yuan 

Vers el 800 els uigurs van sotmetre el pas de Turfan, Qarashahr i tota la regi  on existien prosperes comunitats maniquees testimoniades per les restes artstiques (frescos i miniatures), especialment a Idiqutchri trobats per la missi de Von Le Coq, relacionat a Budhdhistische Sptanlike in Miltleasien II, Manichische Miniaturen, Berln 1923 i tamb a Von Le Coq, Chotscho, pl. 1-6 i a Murtuq Bzklik, a la regi de Turfan  on es representa a un prncep uigur de Turfan del segle X, de nom Bughra Sali Tutuq. Tamb a la mateixa zona s'han trobar frescos nestorians que tenien fortes comunitats a la regi testimoniats entre 840 i el comenament del segle X, quan els uigurs es van traslladar massivament a Turfan. Els uigurs van copiar dels sogdians l'alfabet, derivat del sirac, que fou adaptat i va donar lloc a l'escriptura uigur que al segle IX va substituir al vell alfabet turc; amb aquest alfabet es va poder crear una literatura nacional, la primera en una llengua turcfona, i van traduir de l'irani diversos texts maniqueus, i dels snscrit, del kutxeu i del xins diversos textos budistes. Aix va convertir als uigurs en l'lite cultural dels pobles turcs.

 Enfonsament .

Encara van conservar el mateix poder sota els khans Hazar Tegin, Kho Tegin i Kichik Tegin. El poder era cada cop ms dbil i el regnat del darrer va acabar amb la revolta dels turcs que havien restat salvatges dins l'estat, els kirgus de l'alt Ienisei entre Minussinsk i el llac Kosso Gol, que es van apoderar de la capital Qara Balgasun i van matar al khan. Els uigurs es van retirar progressivament cap a la regi de Turfan (entre 840 i 847). La cort xinesa, fins llavors temorosa dels uigurs, va aprofitar la situaci per eliminar als maniqueus mitjanant una persecuci que els va massacrar (843). El grup kirgus es va installar a Monglia, a l'alt Orkhon, a l'entorn de Qara Balgasun, i s'hi van mantenir fins el 920 en qu en foren expulsats pels kitan i rebutjats cap a les estepes del Ienisei. La darrera resistncia uigur a Monglia contra els kirgus es va acabar vers el 874.

Els uigurs es van installar als oasis al nord del Tarim, a Turfan, Kudjha, Qarashahr . Un altre grup uigur coneguts com els Sary-Uigur es van establir entre 860 i 866 al Gansu occidental i a la regi de Kan-Chou, on el khan es va titular qaghan. Al menys a Kan-Chou van abandonar el maniqueisme i van esdevenir budistes. Aquest khanat va durar fins el 1028. Per de ms llarga durada fou el khanat del nord del Tarim que es va estendre fins al segle XIII. Tamb aqu el maniqueisme va perdre posicions i al segle XIII els uigurs eren budistes o nestorians. 

Al segle XII els ] eren vassalls dels kara khitai; els seus sobirans portaven el ttol de iduq qut o idiqut (santa majestat) agafat dels turcs basmil que el portaven al segle VIII quan van dominar aquesta mateixa regi. El 1209 el idiqut Bartchuq va rebutjar reconixer la sobirania del gur khan kara khitai i va acceptar la de Genguis khan; el comissari del gurkhan a Uigria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat . Genguis khan, que tenia simpatia per la cultura uigur, va donar la ma de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al idiqul .

 Llista de khans .

Kutlugh Bilg 744-746/756;
Bayanchur 746/756-759;
Eltegin 759-779;
Tonga Bagha Alp Kutlugh Bilg 779-790;
Taras Bolmish Kutlugh Bilg 790-791;
Aichur Kutlugh Bilg 790-794;
Germ d'Aichur 794;
Azho 794-795;
Kutlugh II Bilg 795-805;
Tangri Bilg 805-808;
Ai Tangri Quot Bulmish 808-821;
Kun Tangri Ulugh Bulmish 821-824;
Hazar Tegin 824-832;
Kho Tegin 832-839;
Kichik Tegin 839-840;
Ughe Tegin 840-846;
Enian Tegin 846-847;
Mangli 847-857;
Pu-Ku 864-874;

Khanat Sary-Uigur de Gansu.

Desconeguts vers 860-930;
Kul Bilg Tangri Khan vers 930-947;
Tangri Bogu Tangrikan 947-948;
Desconeguts 948-981;
Arslan Khan 981-985;
Als Xi-Xia (tangut) 985;

Khanat Sary-Uigur de Kan-Chou.

Desconeguts vers 860-920;
Jen-mei I vers 920-924;
Ti-yin 924-926;
Atuyu 926-?
Jen-yu Shun hua Khagan  ? -933;
Jen-mei II Feng hua 933-940;
Desconeguts 940-961;
Ching-Chiung 961-976;
Yehloho Sha-chao 976-1004;
Yehloho Chung-shun Pao-te 1004-1016;
Yehloho Kueiha 1016-1023;
Yehloho tung-shun 1023-1025;
Pao-Kuo Yeh-lo-ko 1025-1028;
Als Xi Xia (tangut) 1028;

Notes i referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300399" title="Max de Terra" nonfiltered="3846" processed="3841" dbindex="118882">
Max de Terra va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Max de Terra va nixer el 6 d'octubre del 1918 a Zurich, Sussa i va morir el 29 de desembre del 1982 a Zurich tamb.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Max de Terra va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, les dues curses corregudes al seu pas de les temporades 1952 i 1953.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300400" title="Toni Ulmen" nonfiltered="3847" processed="3842" dbindex="118883">
Toni Ulmen va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Toni Ulmen va nixer el 25 de gener del 1906 a Dsseldorf, Alemanya i va morir el 4 de novembre del 1976.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Toni Ulmen va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, les dues curses dins de la temporada 1952 i no va tornar a crrer a la F1.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300401" title="Batalla de Rubinat" nonfiltered="3848" processed="3843" dbindex="118884">






La Batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobir per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva illegalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicaci de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legtimes per les ordres contradictries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats el assetjaven la Fora Vella de Girona, on s'havien refugiat Joana Enrquez i el prncep Ferran. 

El rei veient la situaci va penetrar al Principat sense perms del Consell del Principat, installant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per pendre Trrega.  

La batalla.
La Host del Consell del Principat i el castl de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exrcit, comandat pel seu fill illegtim Joan d'Arag, l'arquebisbe de Saragossa, combatent els exrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.

Joan Aimeric obr les portes de la vila i els reialistes van llanar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II captur els principals caps de l'oposici, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pins, que morien executats el 1463. 

Conseqncies.
El Consell del Principat, veient que una repblica sense suport extern era inviable, comena a oferir el Principat a candidats que, 50 anys desprs del Comproms de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gast IV de Foix.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300403" title="Aranda de Duero" nonfiltered="3849" processed="3844" dbindex="118885">


Aranda de Duero s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Entorn geogrfic.
Ubicaci.
La ciutat d'Aranda de Duero s ubica al Sud de la provcia de Burgos, a 79 km de la capital, en la comunitat autnoma de Castella y Lle (Espanya). Pertany a la comarca de la Ribera del Duero. Les coordenades de la ciutat sn latitud: 41 39 00 N, longitud : 3 42 00   0, t una extensi de  127 Km2  i es troba a 798 metres  per sobre  del nivell del mar segons l Institut Geogrfic Nacional. Compta amb una poblaci de 31.940 habitants (INE 2007), s la tercera ciutat ms poblada de la provncia desprs de Burgos i Miranda de Ebro.
Les ciutats de Burgos, Palencia i Valladolid es troben dins un radi d uns 95 km.

Hidrografia.
La vila s travessada pel riu Duero. A ms, al terme municipal desemboquen els seus afluents  Arandilla i Bauelos.
Clima. 
Amb una alria mitjana per sobre el nivell del mar de 789 m., Aranda posseeix un clima mediterrani de fort carcter continental. Les temperatures mximes a l estiu  varien  entre 30 y 35C durant el dia; la temperatura nocturna mnima s ms agradable, entre 20 y 22C  al juliol. Durant l hivern les temperatures mximes oscillen entre 8 i 12C; les mnimes por la nit entre 5 i 0C.

 Demografia .


Histria.
Edat Mitjana.
Els orgens d Aranda de Duero es remunten al segle X, amb la repoblaci cristiana desprs de la Reconquesta. Aranda aconsegueix identitat a partir del segle XIII, data en la que depn de Sancho IV, de la corona de Castella. Durant el regnat de Pere I el Cruel i Enric IV continua obtenint privilegis grcies a la seva condici de vila reial.
Durant els segles XV i XVI, la vila adquireix un gran esplendor, fet que es demostra  amb els  importants edificis que es van construir a l poca, com la portada de l esglsia de Santa Maria o nombroses cases senyorials.
Edat Moderna.
El segle XVIII, durant la monarquia dels Borbons, Aranda de Duero es consolida com a vila reial. Aquest segle i el segent, amb la incipient tradici agrcola i vincola i amb la construcci del ferrocarril, la zona reactiva la seva economia i adquireix un important renom a nivell nacional. En el pla econmic s especialment coneguda per la qualitat dels seus vins D.O. Ribera del Duero.

 Administraci .

En 2007, l'alcalde del municipi s Luis Briones Martnez, del PSOE, qui ocupa el crrec des de 2007. A les eleccions municipals de 2007, dels 21 regidors a elegir, el PSOE n'obtingu 9, el Partit Popular 9, Izquierda Unida 2 i Tierra Comunera 1 regidor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300404" title="Lerma" nonfiltered="3850" processed="3845" dbindex="118886">


Lerma s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els nuclis de:
 Castrillo de Solarana.
 Rab de los Escuderos;
 Revilla Cabriada;
 Ruyales del Agua;
 Santilln del Agua;
 Villoviado;

Demografia.



 Memria Histrica . 
 Jos Sanz Tejedor, germ de La Salle , canonitzat el 21 de novembre de 1.999 com Sant Cirilo Beltrn , va ser assassinat a Turn durant la Revoluci d'Astries de 1934, les seves restes reposen al costat dels dels seus companys, tamb assassinats, al Monestir de Santa Mara de Bugedo. ;
Entre 2006 i 2007 s'ha obert 4 fosses comunes a la forest de La Andaya, prop de Lerma, amb ms de 90 esquelets de persones republicanes, entre ells l'alcalde i cinc regidors d'Aranda de Duero. Van ser assassinats per les forces franquistes quan van conquistar la zona a l'agost 1936 durant la Guerra Civil Espanyola . ;
 Epifanio Gmez lvaro  (1874-1936) , religis agust , beatificat , juntament amb altres 498 Vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola , el 28 d'octubre de 2007 a Roma  . Va sofrir turment a la txeca santanderina de Neila, d'on el van treure per a llanar-lo viu per un penya-segat amb les mans lligades a la cintura i una pedra penjada al coll. ;

 Enllaos externs .
Memria histrica a Lerma;
Els mrtirs beatificats i canonitzats pel Papa Joan Pau II. Una reflexin espanyola;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300405" title="Belorado" nonfiltered="3851" processed="3846" dbindex="118887">


Belorado s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El poble s conegut per la indstria de la pell i perqu s lloc de pas del Cam de Santiago.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300406" title="Alfoz de Quintanadueas" nonfiltered="3852" processed="3847" dbindex="118888">


Alfoz de Quintanadueas s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis d'Arroyal, Marmellar de Arriba, Pramo del Arroyo i Villarmero.

 Personatges illustres .

Saturnino Calleja, editor.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300407" title="Briviesca" nonfiltered="3853" processed="3848" dbindex="118889">


Briviesca s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .





 Administraci . 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300410" title="Josep Andreu i Domingo" nonfiltered="3854" processed="3849" dbindex="118890">
Josep Andreu i Domingo (Montblanc, Conca de Barber, 1956) s un poltic i historiador catal. Llicenciat en arqueologia per la Universitat de Barcelona, t una empresa familiar, dedicada a la fabricaci de carbonat de cal. i militant d'Uni de Pagesos i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 1991, ha estat regidor de l'ajuntament de Montblanc el 1995-1999 i alcalde el 1999-2001 i des de 2007. Senador per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2000 en substituci de Marta Cid Paella i diputat per Tarragona per ERC a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Josep Andreu a ERC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300413" title="Joan Sabat i Borrs" nonfiltered="3855" processed="3850" dbindex="118891">
Joan Sabat i Borrs (Tortosa, 1957) s un mestre i poltic catal. Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat de Barcelona el 1981, ha estat professor d'Ensenyament Secundari de Geografia i Histria a l'IES l'Ebre de Tortosa. Militant del PSC-PSOE, fou regidor de l'ajuntament de Tortosa el 1991-1999 i alcalde de la ciutat entre 1999 i el 2007. Tamb ha estat diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on ha estat secretari de la mesa de les comissions de Cooperaci Exterior i Solidaritat i de l Estatut del Diputat al Parlament de Catalunya, i senador per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2000. Del 2006 al 2008 tamb ha estat senador designat per la comunitat autnoma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300414" title="Josep Maria Batlle i Farran" nonfiltered="3856" processed="3851" dbindex="118892">
Josep Maria Batlle i Farran (Puigverd de Lleida, 1949) s un agricultor, ramader i poltic catal. Militant del PSC-PSOE, ha estat alcalde de Puigverd de Lleida des de 1979 fins 2003 i diputat de la Diputaci Provincial de Lleida de 1987 a 2003. Ha estat escollit senador per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300415" title="Francesc Xavier Marimon i Sabat" nonfiltered="3857" processed="3852" dbindex="118893">
Francesc Xavier Marimon i Sabat (Pallerols, Talavera, 1948) s un poltic i empresari catal. Militant de CDC, ha estat regidor de l'ajuntament de Pallerols de Talavera de 1979 a 1999. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 i 1995, i fou nomenat Conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya de 1992 a 1999. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per la provncia de Lleida per CiU.

  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300420" title="Giovanni Battista Vaccarini" nonfiltered="3858" processed="3853" dbindex="118894">
Giovanni Battista Vaccarini (Palerm, 3 de febrer de 1702 - Palerm, 11 de mar de 1768) fou un arquitecte sicili, notable per l'obra realitzada al context del Barroc sicili durant el perode de reconstrucci massiva que va seguir al terratrmol de 1693. Molts dels seus principals treballs es troben  a l'rea de Catnia.
 Biografia .

Vaccarini va nixer a Palerm. A la dcada de 1720 va estudiar arquitectura a Roma, sota la protecci del cardenal Pietro Ottoboni, el gran mecenes de Corelli. Els seus estudis es van centrar principalment en la combinaci d'obres i llenguatges dels grans arquitectes Borromini i Bernini. Aquesta popular fusi de principis arquitectnics va comenar cap a finals del segle XVII, produint edificis notables com el Palazzo Altieri, de Giovanni de Rossi, i el Palazzo Asti-Bonaparte.

Vaccarini va retornar a Siclia prop de 1730. La seva obra all mostra la influncia de l'escola d'arquitectura d'Alessandro Specchi, Francesco de Sanctis i Filippo Raguzzini, els qui promovien el rebuig del classicisme als edificis i afavorien un estil molt ms extravagant i ple de dinmica.

Tant Specchi com de Sanctis van realitzar dissenys importants per a escalinates externes, una caracterstica dels edificis italians sorgida de la necessitat d'accedir a les habitacions principals, situades en la planta noble, generant un accs fcil i rpid que no aconseguirien les escales interiors. 

De Sanctis va portar aquesta caracterstica un pas ms enll quan dissenya el 1723 la Plaa Espanya a Roma. Aquesta gran escalinata comparable a un edifici seria inestimable a Siclia, no solament per les raons prctiques d'accs a la planta noble, sin per la necessitat de crear un accs formal a les esglsies i catedrals,  a mltiples llocs on la topografia requeria salvar desnivells.

L'obra de Vaccarini a Siclia pot observar-se amb claredat al municipi de Catnia o la plaa de la Catedral. La planta baixa (encara en construcci quan Vaccarini va prendre el projecte) mostra la decoraci rstica de moda a Siclia, originada al segle XVI. Per els nivells superiors, completats per Vaccarini, mostren un estil molt diferent. Les pilastres de la planta baixa continuen per sense tractament rstic, la cornisa que suporten es va dissenyar en coherncia amb el disseny rom de l'poca, aix com les finestres.

Les finestres de la planta noble tenen frontis rectes per retallats, amb laterals oblics. Aquesta caracterstiques va ser reproduda moltes vegades per Vaccarini al llarg de la seva obra. L'entrada principal inclou columnes exemptes que sostenen un balc recte, augmentant la pompositat de l'accs.

Els balcons es convertirien en una altra caracterstica del barroc sicili, que amb el temps prendrien diverses formes, sovint corbes, serpentines, o una combinaci d'ambdues juxtaposades. Els balcons completaven la seva decoraci amb elaborades balustrades de ferro forjat. 

Enfront d'aquest edifici Vaccarini va dissenyar una font, amb un obelisc sobre el llom de l'elefant de Catnia, reminiscncia de les fonts de Bernini. Va completar la plaa dissenyant la faana principal de la catedral, un projecte que va demandar trenta anys i no es va completar fins 1768. Segons Antonhy Blunt, la catedral no va ser un dels xits de l'arquitecte.

Com a arquitecte d'esglsies, Vaccarini va introduir a Siclia la planta del renaixement, que no havia estat utilitzada a Siclia. Malgrat aix, moltes de les seves esglsies segueixen els dissenys de les que va veure a Roma. L esglsia  de Santa gata a Catnia, per exemple, es basa en Sant' Agnese in Agone, de Roma. 

La visi barroca de Vaccarini va tenir primacia a Catnia, i va ser molt copiada per anys. Tanmateix no va ser massa emprada a la reconstrucci de Siclia. Al 1756 va viatjar a Npols, on va participar a la selecci de marbres per al gran palau de Caserta. En aquest viatge va nixer el seu coneixement de l'obra de Vanvitelli i Ferdinando Fuga, portant les seves idees a Siclia. La influncia de Vanvitelli  s clarament visible en els seus ltims treballs, especialment el Collegi Cutelli i la Petita Abadia. 

Vaccarini mor a  Palerm el 1768.

 Anlisi .
Vaccarini s notable a l'actualitat pel seu aportament al desenvolupament del barroc sicili. Encara que molta de la seva producci va ser desprs empallidida per una generaci ms jove d'arquitectes sicilians, ell va ser un dels fundadors de l'estil. En particular, el seu manejament de la doble escalinata barroca, que va continuar evolucionant d'una manera peculiar a Siclia desprs de la seva mort.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300428" title="Andrea Giganti" nonfiltered="3859" processed="3854" dbindex="118895">

Andrea Giganti (Trapani, 1731 - 1787) va ser un arquitecte itali del barroc sicili. 

Va nixer a Trapani, i a la seva joventut va estudiar arquitectura amb Giovanni Biagio Amicon (1684-1754). Posteriorment Giganti fou patrocinat pel bisbe de Mazara del Vallo, Giuseppe Stella, amb qui va viatjar a Palerm per estudiar al seminari i ser desprs ordenat sacerdot. 

Desprs de l'ordenaci va tenir accs a la famlia del Prncep de Scordia, membre de l'aristocrcia siciliana, amb qui va estar emprat al mateix temps com a confessor i arquitecte, treballant en les diverses mansions dels Scorda. 

Alguns edificis a l'estil barroc dissenyats per Giganti inclouen la Villa Galetti a  Bagheria, la  Villa Ventimiglia a Mezzo-Monreale, l'esglsia de Sant Pau dels Jardiners,  l'altar major de l'esglsia de Sant Salvador i el Palazzo Aiutamicristo a Palerm. 

Com experimentat enginyer, Giganti va ser tamb responsable pel disseny i construcci de diversos ponts. Cap al final de la seva vida va comenar a deixar de banda l'estil barroc a favor del ms simple neoclssic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300434" title="Vapor Sampere" nonfiltered="3860" processed="3855" dbindex="118896">
El Vapor Sampere, obra de l arquitecte Eduard Maria i Boigas, es va construir l any 1912 a la ciutat de Sabadell.

La torre del rellotge i el transformador elctric s ubic on tradicionalment s emplaava la xemeneia. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va installar l any 1913 el rellotger sabadellenc Salvi Uy Armengol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300435" title="Escut de Xera" nonfiltered="3861" processed="3856" dbindex="118897">


L'escut oficial de Xera t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un palau d'or, maonat i aclarit de sable, amb bordura componada d'or i de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.464, del 7 de mar de 1995.

El palau d'or en camper de gules sn les armes parlants dels Montpalau, senyors de Xera. La bordura s un tret distintiu de les armes del poble, per diferenciar-les de les de la famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300436" title="Carles Enric Florensa i Toms" nonfiltered="3862" processed="3857" dbindex="118898">
Carles Enric Florensa i Toms (Lleida, 1959) s un advocat i poltic lleidat. Llicenciat en dret, ha exercit com a advocat fins el 1982, i ha estat Catedrtic de Dret Civil a la Universitat de Lleida, director del Departament Dret Privat de la Universitat de Lleida el 1991-2001, deg de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida el 2001-2002, president del Collegi Arbitral de Consum de Catalunya el 1993-2002, vocal de la Secci d'Harmonitzaci de la Comissi de Codificaci de Catalunya: 2000-2002 i membre del Consell d'Administraci de la Uni Esportiva Lleida, S.A.D. (1998-2002). A els eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per la provncia de Lleida per CiU en substituci de Jaume Cardona i Vila.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300440" title="Escut de Crevillent" nonfiltered="3863" processed="3858" dbindex="118899">


L'escut oficial de Crevillent t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camper d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camper d'atzur, dos castells d'or sobremuntats d'un sol del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de desembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.669, del 19 de gener de 2000.

Els castells, representatius dels dos castells de la vila (el musulm i el cristi, dels quals actualment noms en queden algunes runes), i el sol sn les primitives armories atribudes a Crevillent pel cronista Josep Montesinos. Els quatre pals indiquen que fou vila reial, antiga possessi de Barcelona. Aquest escut s'aprov mitjanant el Decret 948/1962 de 26 d'abril, i posteriorment se'n normalitz la boca i la corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300443" title="Aur de Granada" nonfiltered="3864" processed="3859" dbindex="118900">

L' Acer granatense Boiss o aur de Granada s un endemisme del nord d'frica (serralada Rifenya del Marroc), illa de Mallorca i sud-est de la Pennsula Ibrica. s un arbust poc elevat, de branques obertes.

s un arbre caducifoli de corfa llisa i grisenca, les fulles sn oposats i palmades, el pecol s llarg i rogenc, les flors sn groguenques, disposades en corimbes penjats, els fruits els formen dos anous unides.

Florix al mar i abril (hemisferi Nord), coincidint amb l'eixida de les fulles. El fruit que madura a la tardor, t ales rectes que divergixen en angle agut.

Es desenrotlla sobre sls calcaris i llocs amb prou humitat i frescor, sent freqent la seua localitzaci prop de cursos d'aigua i en penya-segats rocosos amb un poc d'ombria. Necessita sls humits per al seu ptim desenrotllament. Pot viure fins a cent anys.

Aquest aur no sol formar masses denses i es troba en llocs d'ombria i humitat de rouredes. Se situa sovint junt amb el cirerer silvestre, i en les vores de cursos d'aigua, junt amb el fleix. Preferix llocs poc solejats, en barrancs amb sls frescos i profunds junt amb roures, aranyoners, aros blancs, coralets, teixos etc, en el pis supramediterrani entre els 1.200 i els 2.000 metres d'altitud.

s una espcie amenaada en la categoria de vulnerable. s molt apreciat en ornamentaci per la bellesa del seu fullatge i ombra espessa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300444" title="Giulio Lasso" nonfiltered="3865" processed="3860" dbindex="118901">

Giulio Lasso (  1617), arquitecte itali natural de Florncia, conegut pels seus treballs a Palerm, Siclia. 

Va ser el projectista de Quattro Canti en el centre de Palerm. Aquesta plaa octogonal, que actualment s un encreuament de carrers, s un dels primers exemples d'estil barroc sicili, i tamb una mostra primerenca de planificaci urbana. 

Quattro Canti, oficialment coneguda com Piazza Vigliena, va ser erigida per ordre del Virrei de Siclia Duc de Maqueda entre 1608 i 1620, a l'encreuament dels dos principals carrers de Palerm, la via Maqueda i el Corso Vittorio Emanuelle. La plaa presenta quatre costats formats pels carrers, i els altres materialitzats en quatre edificis barrocs de faanes idntiques, que inclouen cada una, una font i tres esttues. Aquestes ltimes, disposades en successius nivells, representen les quatre estacions, els quatre reis espanyols de Siclia, i les quatre patrones de Palerm, Cristina, Olivia, Nimfa i gata. 

La faana sobre cada cantonada s cncava, i s'eleva quatre pisos. Les fonts assoleixen el nivell del segon pis, i els pisos tercer i quart contenen les esttues als seus nnxols. Al seu temps, la plaa va ser un dels primers grans exemples de planejament urb d'una ciutat europea. 

Lasso no va sobreviure per veure el seu projecte acabat, va ser completat sota la supervisi de Mari Smiriglio, que va ser a ms a ms l'arquitecte del Senat de Palerm.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300445" title="Francesc Subirats i Rosiol" nonfiltered="3866" processed="3861" dbindex="118902">
Francesc Subirats i Rosiol (Mas de Barberans, 1953) s un poltic catal. Militant del PSC-PSOE, ha estat alcalde de Mas de Barberans i membre del Consell Comarcal del Montsi 1987 a 2004. Fou escollit senador per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2000 en substituci de Joan Sabat i Borrs. El 2006 es va reincorporar com a alcalde.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300446" title="Escut de Daims" nonfiltered="3867" processed="3862" dbindex="118903">


L'escut oficial de Daims t el segent blasonament:

Escut ibric, partit i migtruncat. Al primer quarter, en camper de sinople, un sepulcre rom d'or. Al segon quarter, en camper d'argent, una rosa herldica de gules. Al tercer quarter, sis cotisses d'or en camper de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 22 de mar de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.258, del 3 de maig de 1994.

El sepulcre recorda el monument rom de Baebia Quieta, desmantellat al comenament del segle XX. Al costat, les armories dels Ros (armes parlants i els Ferrer, antics senyors del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300447" title="Llista d'alcaldes de Perpiny" nonfiltered="3868" processed="3863" dbindex="118904">
Llista d'alcaldes de Perpiny des de 1790

 Monarquia Constitucional 1789-1792 .
Marqus d'Aguilar 19 de febrer de 1790 - 4 de desembre de 1790;
Josep Guiter 2 de gener de 1791 - 16 de setembre de 1792;

 Primera Repblica Francesa 1792-1804 .

Francesc Xavier de Lluci 16 de setembre de 1792 - 3 de desembre de 1792;
Bonaventura Vaquer 3 de desembre de 1792- 27 d'octubre de 1793;
Valeri Parizot 27 d'octubre de 1793 - 25 de gener de 1794;
Pons   Cantagrill 25 de gener de 1794- 7 de juliol de 1795;
Francesc Roger 7 de juliol de 1795- 21 d'octubre de 1795;
Joan Baptista Duchalmeau 21 d'octubre de 1795 - 10 de desembre de 1804;

 Primer Imperi Francs 1804-1814 .
Francesc Josep, bar de Palmerola 10 de desembre de 1804 - 29 de setembre de 1806;
Joan Amanrich 29 de setembre de 1806- 4 de maig de 1807;
Francesc Josep, bar de Palmerola 4 de maig de 1807- 8 de maig de 1809;
Joan Amanrich 8 de maig de 1809- 6 de setembre de 1809;
Bernat Arnaud 6 de setembre de 1809 - 10 de juliol de 1813;
Joan Delhom-Ripoll 27 de maig de 1813 - 4 d'agost de 1815;

 Restauraci 1814-1830 .
Joan Meric 4 d'agost de 1815 - 28 de desembre de 1819;
Josep Baron 28 de desembre de 1819 - 28 d'agost de 1827;
Andreu Grosset 28 d'agost de 1827 - 31 d'agost de 1830;

 Monarquia de Juliol 1830-1848 .
Eugeni Boudon Lacombe 31 d'agost de 1830- 7 de mar de 1831;
Just Durand 8 de mar de 1831 - 16 de novembre de 1831;
Aleix Sebe 16 de novembre de 1831- 3 de juliol de 1835;
Lloren Astruc 3 de juliol de 1835 - 25 d'agost de 1837;
Agust Pons 25 d'agost de 1837 - 20 de febrer de 1841;
Ramon Guiraud 20 de juny de 1841 - 4 de setembre de 1846;
Andreu Ribeill 4 de setembre de 1846 - 6 de mar de 1848;

 Segona Repblica Francesa 1848-1852 .
Hiplit Picas 6 de mar de 1848- 2 de maig de 1848;
August Lloubes 22 d'agost de 1848 - 4 d'agost de 1852;

 Segon Imperi Francs 1852-1870 .
Josep Aragon 4 d'agost de 1852 - 26 de juny de 1855;
Esteve Jouy d'Arnaud 26 de juny de 1855 - 26 de febrer de 1862;
Just Durand 26 de febrer de 1862 - 6 d'agost de 1863;
Francesc Passama 6 d'agost de 1863 - 7 de novembre de 1868;
Josep Tournal 7 de novembre de 1868 - 11 de setembre de 1870;

 Tercera Repblica Francesa 1870-1940 .
Lltzer Escarguel 11 de setembre de 1870 - 30 de gener de 1874;
Josep Tournal 30 de gener de 1874 - 7 de juliol de 1876;
Paul Testory 7 de juliol de 1876 - 16 de gener de 1881;
Joan Mercadier 16 de gener de 1881- 29 de desembre de 1882;
Alfons Simon 29 de desembre de 1882- 20 de maig de 1888;
Csar Drogart 20 de maig de 1888 - 9 de juliol de 1888;
Toms Amadis 19 d'agost de 1888 - 17 de gener de 1890;
Eli Delcros 16 de febrer de 1890 - 15 de maig de 1892;
Josep Galt 15 de maig de 1892 - 10 de mar de 1894;
Eugeni Bardou 28 d'abril de 1894 - 17 de maig de 1896;
Llus Caulas 17 de maig de 1896 - 1 de maig de 1904;
Eugeni Sauvy 1 de maig de 1904 - 13 de maig de 1907;
Eduard Tarrene 25 d'octubre de 1907 - 25 de juliol de 1910;
Edmond Benoit 25 de juliol de 1910 - 17 de maig de 1911;
Lle Nerel 17 de maig de 1911 - 19 de maig de 1912;
Josep Denis 19 de maig de 1912- 19 de maig de 1929;
Vctor Dalbiez 19 de maig de 1929- 19 de maig de 1935;
Joan Payra 19 de maig de 1935- 29 de maig de 1937;
Lloren Baudru 30 de juny de 1937 - 1 de desembre de 1940;

 Govern de Vichy 1940-1944 .
Antoni Castillon 1 de desembre de 1940 - 4 de mar de 1941;
Ferran Coudray 4 de mar de 1941 - 19 d'agost de 1944;

 Quarta Repblica Francesa 1946-1958 .
Flix Mercader 19 d'agost de 1944 - 11 de mar de 1949;
Flix Depardon 15 d'abril de 1949 - 20 de mar de 1959;

 Cinquena Repblica Francesa (des de 1958) .
Pau Alduy 20 de mar de 1959 - 31 de mar de 1993;
Joan Pau Alduy des del 16 de juny de 1993;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300449" title="Salvador Servi i Costa" nonfiltered="3869" processed="3864" dbindex="118905">
Salvador Servi i Costa (Pals, 1944) s un esportista, economista i poltic catal. Ha estat administrador de Servi Cant, S.A. des de 1968 i de Moviterra, S.A. des de 1969. Tamb ha estat pilot de rallis des de 1969, campi d'Espanya de rallis el 1985 i 1986, i el 1987 va guanyar el Ralli Costa Brava amb un Volkswagen Golf GT1. Ha participat onze cops al ralli de Montecarlo i tretze al ralli Pars-Dakar. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per la provncia de Girona per CiU.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300450" title="Leonora" nonfiltered="3870" processed="3865" dbindex="118906">

Leonora s una pera en quatre actes de Saverio Mercadante estrenada al Teatro Nuovo de Npols el 5 de desembre de 1844. Fou l'pera ms reeixida de l'ltim perode napolit de Mercadante.

Leonora segueix la tradici de buffo napolit, barrejant l'estil operstic avanat dels anys 1840 en les parts serioses amb parlando del segle anterior en les seccions de buffo. Fou la sisena pera representada al Liceu l'any de la seva inauguraci (1847).

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300452" title="Giovanni Battista Landolina" nonfiltered="3871" processed="3866" dbindex="118907">
Giovanni Battista Landolina, Marqus de San Alfano, fou un terratinent sicili que va promoure i va coordinar la relocalitzaci de la ciutat de Noto des del seu antic emplaament  sobre la muntanya Alveria a una millor ubicaci en acabat el terratrmolque va afectar Siclia, amb epicentre al Val di Noto el 1693. 

La darrera paraula per a la reconstrucci de Siclia va ser la del virrei espanyol, el duc de Camastra, per Landolina va operar amb eficincia per aconseguir que el nou lloc per a la ciutat estigus a uns 10 km de l'emplaament original. Se l'atribueix haver dissenyat la nova ciutat amb l'ajut de tres arquitectes locals. 

El disseny de la nova Noto est basat en tres carrers parallels, connectats per una srie de carrers ms angosts en angle recte, generant per tant un patr de octogonal, que permet visualitzar les tres places, cada una amb la seva esglsia, la ms gran de les quals s la catedral. El planejament urb de Landolina es va basar en el sistema barroc, en el que la ciutat es divideix d'acord el rang social i posici. L'aristocrcia va obtenir els llocs ms alts, la catedral es va situar en el centre de la ciutat, reflectint igual posici en la vida diria, i els pobres a la perifria, on ning ms voldria viure. Ms tard, els arquitectes Giovanni Battista Vaccarini, i Rosario Gagliardi van dissenyar molts edificis a la nova ciutat. 

El govern de Landolina va finalitzar el 1730, quan el seu fill Francesco va construir la seva nova residncia, el Palazzo Landolina al centre de la ciutat al costat de la catedral. Actualment Noto s una gran atracci turstica degut als molts exemples d'arquitectura del barroc sicili construts durant el perode de planificaci urbana de Landolina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300453" title="Jordi Xucl i Costa" nonfiltered="3872" processed="3867" dbindex="118908">
Jordi Xucl i Costa (Olot, 1973) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret, s advocat i professor associat en Dret Administratiu a la Universitat de Girona. Militant de CDC des de 1989, ha estat secretari general de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya del 1998 al 2000 i president fins el 2002. Cap de Relacions Institucionals del Departament de Medi Ambiente de la Generalitat de Catalunya (1998-2000). A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per la provncia de Girona per CiU, i a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008 fou diputat per la mateixa circumscripci.

 Enllaos externs .
 Bloc de Jordi Xucl;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300454" title="Circuit Urb de Valncia" nonfiltered="3873" processed="3868" dbindex="118909">


El Circuit Urb de Valncia s un circuit de Frmula 1 que discorre pels carrers del Grau de Valncia i al voltant de la drsena interior del port. A partir de 2008 acollir el Gran Premi d'Europa. T una longitud de 5.473 metres, amb una velocitat mitjana de 201,3 km/h, una mxima de 323,3 km/h i una mnima de 95 km/h, recorrent-se en 1 minut i 37 segons. Dels seus 25 revolts, 11 sn a esquerres i 14 a dretes.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del ;
 Circuit Urb de Valncia a Google Maps;
 Vdeo del circuit;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300456" title="Escut de la Diputaci d'Alacant" nonfiltered="3874" processed="3869" dbindex="118910">


L'escut oficial de la Diputaci d'Alacant t el segent blasonament:

Escut quadrilong acabat en punta, truncat. Al primer quarter, d'or, quatre pals de gules. El segon quarter, de gules, amb un castell d'or maonat de sable, amb tres torres i amb dues finestres i una porta de gules; el castell es troba sobre d'una penya del seu color, la qual sobresurt d'un mar d'ones d'atzur i d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 16 d'octubre de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.396, del 18 de desembre de 1998.

El castell damunt les penyes i el mar d'ones sn les armes de la ciutat d'Alacant, capital de la provncia. Els quatre pals representen les armes de la Corona d'Arag i, per tant, de l'antic Regne de Valncia. La corona s la utilitzada en temps antics als escuts dels regnes pertanyents a la Corona d'Arag.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300461" title="Andrea Palma" nonfiltered="3875" processed="3870" dbindex="118911">

Andrea Palma fou un arquitecte sicili del segle XVIII, nascut a Palerm, que va treballar en l'estil del barroc sicili, del que es considera va ser un dels ms notables exponents. 

La seva obra inclou la catedral de Siracusa, l'esglsia de Santa Maria de Montevergini, i l'esglsia de San Gioacchino, la faana de la qual va dissenyar a comenaments del segle XVIII.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300462" title="Sssil" nonfiltered="3876" processed="3871" dbindex="118912">

El terme sssil (del llat sess lis, apte per a asseure's) o asseguda se sol utilitzar en botnica per a expressar la falta d'un rgan que serveixi de peu o suport. Una fulla s sssil si manca de la seva uni amb la tija o pecol; en el cas de la flor, si manca de peduncle, i la antera es diu sssil si no t filament o s molt curt. El terme oposat a sssil s peciollat per les fulles i pedunculat per les flors.

El terme sssil s'usa tamb en zoologia per a referir-se a un organisme aqutic que creix adherit, agarrat o arrelat en el seu substrat, del que no se separa i sobre el qual no es desplaa. Molts organismes del bentos sn sssils. Com a exemple tenim les esponges, els corals, alguns molluscs bivalves, com les ostres o els musclos (per no les closses). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300470" title="Miriam Blasco Soto" nonfiltered="3877" processed="3872" dbindex="118913">





Miriam Blasco Soto (Valladolid, 1963) s una esportista i poltica valenciana. Judoca professional, Va ser campiona d'Espanya i d'Europa, aix com medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 en la divisi de -57 kg. El 1997-1999 fou entrenadora de la selecci espanyola de judo i de la selecci valenciana de 1993 a 2003. Posteriorment, influda per Eduardo Zaplana, s'ha dedicat a la poltica i ha estat senadora per la provncia d'Alacant pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004. Actualment presideix la Comissi Especial Dona i Esport.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300473" title="Fernando Ruiz Garca" nonfiltered="3878" processed="3873" dbindex="118914">
Fernando Ruiz Garca (Madrid, 1932) s un metge i poltic madrileny. S'ha especialitzat en neurocirurgia a Anglaterra i als EUA. Cap de Servei en l'Institut de Cincies Neurolgicas de Madrid i Professor Ajudant de Classes Prctiques de la Universitat Complutense de Madrid des de 1966 fins a 1974 . Cap del Servei de Neurocirurgia de l'Hospital General Universitari d'Alacant des de la seva creaci en 1975 fins a 2002 i professor de Neurocirurgia de la Universitat d'Alacant des de 1981 i de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx des de 1996 i des de 2002 amb carcter honorfic. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per la provncia d'Alacant pel PSPV-PSOE en substituci d'Angel Antonio Franco Gutiez.

 Enllaos externs .
 Pgina de Fernando Ruiz Garcia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300474" title="Escut de la Diputaci de Castell" nonfiltered="3879" processed="3874" dbindex="118915">


L'escut oficial de la Diputaci de Castell t el segent blasonament:

Escut quadrilong acabat en punta, truncat. Al primer quarter, en camp d'atzur, un castell d'argent, de tres homenatges, maonat i aclarit de sable, terrassat del natural. Al segon quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 30 de setembre de 1997, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.108, del 17 d'octubre de 1997.

El castell d'argent sobre camper d'atzur sn les armes de la ciutat de Castell de la Plana, capital de la provncia. Els quatre pals representen les armes de la Corona d'Arag i, per tant, de l'antic Regne de Valncia. La corona s la utilitzada en temps antics als escuts dels regnes pertanyents a la Corona d'Arag.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300477" title="Francisco Arnau Navarro" nonfiltered="3880" processed="3875" dbindex="118916">
Francisco Arnau Navarro (Albal, 1944) s una advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret, s inspector de treball i seguretat social. Membre del PSPV-PSOE, Secretari General de la Conselleria de Treball de la Generalitat Valenciana el 1981-82 i diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989, 1993 i 1996 i secretari general adjunt del Grup Parlamentari Socialista 1989-93. Fou portaveu en la Comissi de Poltica Social i Ocupaci 1985-89. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per Castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300478" title="Europanto" nonfiltered="3881" processed="3876" dbindex="118917">
L' Europanto s una llengua artificial creada el 1996 per Diego Marani, un traductor del Consell de la Uni Europea a Brusselles. 
El seu mateix creador l'ha definida com una broma lingstica, dotada d'un vocabulari que s una barreja de paraules preses de moltes llenges europees, sobretot de l'angls, el francs, l'itali, l'alemany, i el castell, amb ocasionalment tamb alguna paraula holandesa, danesa o grega.

Marani va crear l'Europanto en resposta a la predominncia de l'angls; es tracta d'una imitaci del comportament de les persones que estan aprenent una nova llengua, que tpicament tendeixen a afegir paraules i frases de la prpia llengua per expressar ms clarament el que volen dir (o intentar-ho).

El nom Europanto s una barreja de "europa" i la praula grega panto = "tot", i alhora s una pardia de l'esperanto, com a prodia de llengua auxiliar internacional que s.

Enllaos externs.
(EUR) web de l'Europanto;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300480" title="Josep Llus Barona" nonfiltered="3882" processed="3877" dbindex="118918">
Josep Llus Barona Vilar (Valncia, 1955) s catedrtic d Histria de la Cincia a la Universitat de Valncia i president de Valencians pel Canvi des de juny de 2008. Alumne dels collegis Alemany i Sant Josep dels jesutes, va estudiar medicina a Valncia. Abans de finalitzar la carrera va comenar a especialitzar-se en psiquiatria amb la professora Carmen Leal. Va fer estudis de filosofia i es va especialitzar en histria de la cincia. Fou deixeble del professor Jos Mara Lpez Piero, qui va dirigir les seues primeres investigacions sobre histria de la psiquiatria i de la fisiologia experimental contempornies. A principis dels 80 va ampliar estudis a Alemanya.

Estades a l'estranger.
Ha treballat als serveis lingstics de l Organitzaci Mundial de la Salut (Ginebra, Sussa, 1984-1986). Tamb ha estat investigador convidat a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbttel (Alemanya, 1990), Trinity College d Oxford (1993) i Fundaci Rockefeller de New York (1996), i ha efectuat estades d investigaci a la UNAM de Mxic, Universit degli Studi di Bologna (Itlia) i International Institute for Social History, Amsterdam (Holanda). Tamb ha estat professor visitant de les Universitats d Oxford (2003-2006) i Bergen, Noruega (2007-2008).

Crrecs acadmics.
Josep Llus Barona va ser vicerector d Estudis (1986-90) i vicerector de Relacions Exteriors (1990-92) de la Universitat de Valncia, en els equips del rector Ramon Lapiedra. Ha ocupat aix mateix els crrecs de director del Patronat Sud-Nord i de la Fundaci de la Universitat de Valncia (1993-94); deg en funcions de la Facultat de Cincies de l Activitat Fsica i de l Esport (1997-1999); director del Departament d Histria de la Cincia i Documentaci (1999-2000) i director de la Universitat d Estiu de Gandia (2000).

Publicacions.
Ha participat en mig centenar de congressos i reunions cientfiques d mbit nacional i internacional i ha publicat ms de dos-cents treballs (llibres, captols de llibre o articles en revistes especialitzades). La seua obra impresa inclou publicacions en les sis llenges que coneix: castell, angls, francs, alemany, itali i catal. Entre els seus llibres ms recents es troba una biografia del metge republic valenci Jos Chabs Bordehore; l obra  Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la Repblica , escrita amb Josep Bernabeu-Mestre; i  La salud y el Estado. El movimiento sanitario internacional y la administracin espaola ,editat per Publicacions de la Universitat de Valncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300481" title="Post-It" nonfiltered="3883" processed="3878" dbindex="118919">

Els Post-It sn petits fulls de paper autoadhesiu de diverses dimensions, formes i colors. S'usen per a escriure notes recordatories per a enganxar-les desprs en qualsevol tipus de superfcie. s una marca registrada, propietat de la Minnesota Mining and Manufacturing Company, ms coneguda com a 3M.

Es fabriquen de diverses dimensions, formes i colors, encara que la grandria tpica s un quadrat de 7,5 cm de costat, de color groc. A la part del darrere tenen una franja adhesiva que permet enganxar-los i desenganxar-los sobre qualsevol classe de suport sense deteriorar-lo.

Es comercialitzen en paquets de diverses fulles enganxades entre si.

Historia.
L'adhesiu original usat en els Post-It va ser inventat l'any 1968 per Spencer Silver, un investigador de la companyia 3M. En realitat estava buscant un nou adhesiu potent, aix que no el va trobar, per tant, no li va atorgar cap s.

L'any 1974, a un amic seu, Arthur Fry, se li va ocrrer utilitzar aquell adhesiu per a crear marcapgines, mentre fullejava un llibre. Els primers prototips van estar disponibles en 1977, i durants els anys 1980-1981, desprs d'una poderosa campanya publicitria, el producte va ser posat a la venda a tot el mn.

Una innovaci ms recent s el programari que imita en part la funci dels Post-It, creant finestres emergents a l'escriptori del PC.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300483" title="Om Shanti Om" nonfiltered="3884" processed="3879" dbindex="118920">

Om Shanti Om (hindi:             , urd:              ) s una pellcula de Bollywood de l'any 2007 dirigida i coreografiada per Farah Khan. 

Inusualment, la pellcula es va poder veure en sala gran a Barcelona el 2008, noms un any desprs de l'estrena,  durant el festival BAFF.

Repartiment.
Els protagonistes sn l'actor Shahrukh Khan i la model Deepika Padukone en els papers d'heroi (Om Prakash / Om Kapoor) i herona (Shantipriya / Sandy) respectivament. Els secundaris ms destacats sn Shreyas Talpade (Pappu, amic d'Om), Arjun Rampal (Mukesh / Mike, el dolent de la histria), i Kirron Kher (mare d'Om). Hi apareixen tot d'estrelles de Bollywood d'avui i de sempre, incloent escenes sobreimpressionades de pellcules ndies clssiques (a la Forrest Gump) i un nmero musical on surten una trentena d'estrelles ballant en la mateixa can.

Argument.

Als anys 70, Om, un jove aspirant a actor, mor en circumstncies misterioses. Un actor de gran xit al nostre temps (2008) descobreix que s la seva reencarnaci i pertorbat pels records de la seva vida anterior, intentar descobrir qu va passar. Tot fent les seves investigacions, retrobar Shanti, qui va ser el seu gran amor en el passat, i participar en una gran producci cinematogrfica amb Mukesh, qui tamb va tenir un paper important en les seves vides anteriors.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300486" title="Rahal" nonfiltered="3885" processed="3880" dbindex="118921">

Un rahal (tamb ral, rafal/rafel o arahal) s un arabisme provinent de la paraula ar-rahal, que significa la finca en el sentit un terreny d's agrcola. Al igual que el castell arrabal, s una paraula que a l'actualitat t un significat molt ample. Del seu s original designant una zona d'horta o cultiu fora de les muralles, dna el nom de molts pobles (Rafelbunyol, Rafal); finques (El Rahal de Nahamn); i el cam-ral, el cam que duu als camps i potser pertangu al rahal. 

El rahal histric.
Els rahals dels musulmans eren finques particulars de cultiu o d'esbargiment, o amb les dues funcions alhora. El propietari d'un rahal solia ser un personatge illustre o un alt funcionari civil o militar. La condici de terratinent li conferia l'estatus de membre de la classe social alta. El fet que els rahals sn molt menys nombrosos que les alqueries (terrenys pertanyents a grup de llauradors) obliga a suposar que el rahal constituiria un tipus de propietat d'accs restringit.  

Diferncies amb el real.
El real s un altre arabisme que a sovint es confon amb el de rahal o raval. Mentre rahal es refereix als terrenys de conreu, real ve a significar jard, i per extensi, palau. Aquests tanmateix se situava tpicament fora vila, de tal manera que era possible trobar un real (palau) envoltat de rahal (horta).

s dels termes "prat" i "rahal".
Encara que els termes "prat" (del llat) i "rahal" no sn sinnims, els dos formen part de molts topnims amb aproximadament el mateix significat de terreny agrcola. Encara que sembla obvi que "rahal" s'haja imposat al prat (els romans precediren als musulmans), no s tan senzill. De bon comenament, no sabem el grau d's del terme "prat" als pasos de parla occitano-romnica, o si empraren un altre mot. Quan arriben els musulmans, doncs, imposen la seua estructura hegemnica i el seu sistema d'agricultura, amb el corresponent llenguatge. Aquest deu haver fet un efecte profund, car trobem el poble de Ral al Capcir, que mai no fou ocupat pels musulmans. Tanmateix, amb la Reconquesta i subseqent repoblaci provinent de les terres de Ponent i l'Arag, molts indrets canviaren de nom i trobem curiositats, com la vila de Prades al bell mig del darrer basti musulm de Catalunya, les muntanyes de Prades. Molt a prop trobem Rojals la pedania de Montblanc. El primer prov de "prat"; el segon de "rahal". Caldria comentar que ni la repoblaci fou total (hi romangu molts moriscs, predominantment al camp), ni els repobladors tingueren un parlar sense arabismes (provenien de zones ocupades durant segles pels musulmans (Terres de Ponent i Baix Arag). Amb el temps i la ms completa destituci dels moriscs, es degu estendre l's de "prat". Per tant, podem trobar un exemple de redundncia lingstica en qu les dues formes conviuen, El Raval del Prat, sense que es tracte en realitat ni d'una finca, ni d'un prat, sin d'una pedania.

A la majoria del territori es conviuen els dos termes per designar el mateix concepte abstracte d'un terreny:
Catalunya: El Prat de Llobregat / La Ral ;
La Catalunya Nord: Prats de Moll, Prada / Ral;
Pas Valenci: Prat de Cabanes-Torreblanca / Rafal i un llarg etctera;
Illes Balears:  ? / ?

Vegeu tamb.
Arabisme;
Russafa;
Alqueria;
Camp (agricultura);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300490" title="Linda di Chamounix" nonfiltered="3886" processed="3881" dbindex="118922">
 Linda di Chamounix s un melodramma semiserio en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en itali escrit per Gaetano Rossi. Es va estrenar a Viena, al Krnthnertortheater, el 19 de maig de 1842. A Catalunya, es va estrenar al Liceu en la seva primera temporada de l'any 1847.

Linda di Chamounix suposa la primera de les peres compostes per Donizetti per a la cort vienesa, i va ser tal l'xit assolit que l'emperador va anomenar al seu autor compositor de la cort i mestre de la capella imperial. L'emperadriu, que va assistir tamb a l'espectacle, va regalar al msic una banda amb una dedicatria personal brodada en or. L'obra seria traduda a l'alemany el 1849, i pot dir-se que d'alguna manera s la ms mozartiana de les peres de Donizetti per la finor de la seva factura i una espcie de malenconia que recorre tota la composici, barrejada amb elements d'humor ja que pertany al gnere semiseris.

L'obra est situada en el punt intermedi entre el Classicisme i el Romanticisme. El personatge femen va ser creat per a una de les ms illustres dives del segle XIX, Eugenia Tadolini, destacant l'ria O luce di quest'anima.

Sinopsi.

L'obra tracta d'una noia savoiana que, per salvar els seus pares de la misria, accedeix a les (poc honestes, com es veur) atencions del Marqus de Boisfleury. Desprs d'un dramtic enfrontament amb el seu pare, Linda perd la ra, per la recuperar en escoltar la can del seu amic Pierotto, que s'escolta a tall de nostlgic leitmotiv al llarg de l'pera.

Linda fugir a Pars, on coneixer el verdader amor en forma d'un jove noble que casualment s nebot del marqus. La mare del jove s'oposa, tanmateix, a l'enlla i Linda tornar trastornada pel despit el seu poble. Fins all anir a buscar-la el galant enamorat, superada l'oposici familiar i, en un final feli, tots celebraran junts el seu amor. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants	 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300491" title="Galer" nonfiltered="3887" processed="3882" dbindex="118923">


El galer, roure garriguenc, roure de fulla petita, carvalho-portugus o roure valenci (Quercus faginea) s un arbre  marcescent de grandria mitjana de fins a 20 metres d'altura, tpic de les zones de clima mediterrani del Nord de frica i la Pennsula Ibrica. Espcie autctona del bosc mediterrani. Florix entre abril o maig, quasi sempre abans que la alzina; les glans maduren i es disseminen cap a setembre u octubre.

 Hbitat .

Habita a la regi mediterrnia occidental;  a la Pennsula Ibrica, sobretot al sud, Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura i a la Regi de Mrcia, perqu en el nord el roure xicotet sol ser substitut pel Roure que presenta  pareguts requisits que este. A Andalusia hi ha moltes zones amb estos arbres, ja que no formen en cap lloc verdaders boscos, els llocs on es troben bons exemplars d'esta espcie sn: masss de ronda- Serra de les Neus (Mlaga) on hi ha un lloc on es troben roures xicotets centenaris, molt danyats per l'home, per ja recuperat; al parc Natural Sierra Mgina (Jan) i en el naixement de riu Mundo. Tamb en el nord-oest d'frica.

Es cria en tot tipus de sls, tant en els pobres com en els rics en cal, aguantant molt b climes de forts contrastos (continentals), pot ascendir en les muntanyes del sud fins a 1900 m i requerix unes condicions semblants a la de l'alzina, encara que necessita sls un poc ms frescos i profunds, s'associa ben sovint o es posa en contacte amb alzines, roures martinencs i sureres. Sol viure en sls bsics ms que en cids encara que en aquestos ltims tamb es troben.
s un arbre que forma hbrids fcilment, amb altres roures xicotets (Quercus canariensis) i roures (Quercus pubescens), que dificulten la seua identificaci.

Observacions.

La denominaci d'aquesta espcie s molt problemtica, el francs Lamarck la va publicar en 1785 denominant al arbre aix, perqu la seua fulla li va parixer semblant al faig (Fagus). S'accepten dos subespcies, Quercus faginea subsp. faginea de fulles ms xicotetes, coricies, esclerfilles, d'espines rgides. A aquesta varietat se la coneix a algunes parts d'Espanya amb el nom de roure alzina, precisament per posseir trets d'ambds espcies. I Quercus faginea subsp.broteroi (Coutinho)  A. Camus., de fulles ms grans dentades i que apareix en la part del SO pennsular. A la provncia de Cadis poden ser confosos amb el Quercus canariensis.

Sn tpiques del galer i altres roures les agalles, del nom llat del qual, cecidium deriva el nom castell d'aquest arbre; Sn unes boles de la grandria d'una anou, de color marr, provedes d'uns becs que sovint formen una corona, i d'interior esponjs i esponjat; es produxen  per la picadura d'un insecte de la famlia dels cinpids (famlia Cynips) en els brots jvens, per a fer la posta, quedant protegits els ous per estes.

Aquestes agalles sn molt apreciades per la seua riquesa en tanins. Les bellotes del galer, per madurar abans que les de l'alzina, sn d'inters en la muntanera. La seua fusta s bona per a emprar en construcci, en forma de bigues, per a llenya i carb vegetal.

Enllaos externs.


 Galeria d'imatges de Galer, del Ministeri d'Educaci i Cincia ;
 Rouredes ibriques de Quercus faginea Ministeri de Medi Ambient. Arxiu en pdf. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300494" title="Raquis" nonfiltered="3888" processed="3883" dbindex="118924">
Raquis (del grec      , "espina") s el nom per a la part axial de nombroses estructures compostes en animals i vegetals. 

En botnica, es denomina aix a les estructures lineals que formen l'eix d'una inflorescncia en forma d'espiga o d'una fulla composta, sobretot en les palmeres (Arecaceae), en les quals s una prolongaci del pecol. En algunes espcies silvestres de gramnies (Poaceae), el raquis possex plans d'escissi que s'aprofundeixen amb la maduresa, facilitant la ruptura i dispersi dels fragments per anemocoria. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300498" title="Captol (botnica)" nonfiltered="3889" processed="3884" dbindex="118925">

El captol s un tipus d'inflorescncia racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle com. Aquest receptacle com es troba envoltat per una o ms sries de brctees. Sobre aquest rgan es disposen les flors sssils acompanyades o no per les seves corresponents brctees. s la inflorescncia tpica de les astercies (Compostes) i d'alguns altres gneres com Scabiosa.


 Referncies.
 Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinera. Editorial ACME, BsAs. ;
 Font Quer, P. 1953. Diccionario de botnica. Barcelona, Editorial Labor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300499" title="Teatre Zorrilla" nonfiltered="3890" processed="3885" dbindex="118926">
El Teatre Zorrilla de Badalona es un edifici teatral ideat per l'arquitecte Jaume Botey i inaugurat l'any 1868. s troba ubicat al carrer Canonge Baranera nm. 17. L'any 1970 tancava les seves portes. Amb la tornada dels ajuntaments democrtics, es va tornar a obrir als espectacles de la ciutat. L'arquitecte que va duu a terme les obres de rehabilitaci va ser Joan Bosch i Agust, obrint-se al pblic l'any 1999. Actualment n's el propietari l'Ajuntament de Badalona i s'hi programen tot tipus d'espectacles a la vegada que acull el Centre d'Arts Escniques de Badalona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300501" title="Shane Meadows" nonfiltered="3891" processed="3886" dbindex="118927">
Shane Meadows (Uttoxeter, 1972) guionista, actor i director de cinema angls.

 Biografia .

Meadows va nixer el 26 de desembre de 1972 a la ciutat anglesa d'Uttoxeter. Representa el que s'anomena el "realisme social" ms centrat en els pobles obrers que en les grans ciutats britniques.

 Filmografia .

Com a director:

 Where's the money, Ronnie? (1996);
 Small time (1996);
 24 7 Twenty four seven (1997);
 A Room for Romeo Brass (1999);
 Once upon a Time in the Midlands (2002);
 Dead Man's Shoes (2004);
 Northern Soul (2004) - curt;
 The Stairwell (2005) - curt;
 This is England (2006);
 Somers Town (2008);

Tamb ha participat com a actor en diverses pellcules.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300502" title="Partida" nonfiltered="3892" processed="3887" dbindex="118928">
Una partida s una divisi administrativa al nivell municipal. s una part del municipi que es distingeix del barri i de la pedania en qu es troba fora del conjunt urb per no forma una unitat de poblaci independent (sovint s una srie de cases o terrenys al voltant d'una carretera).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300508" title="Espinosa de los Monteros" nonfiltered="3893" processed="3888" dbindex="118929">


Espinosa de los Monteros s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les entitats locals menors de Brcenas, Las Machorras, Para, Quintana de los Prados i Santa Olalla; aix com Cuatro Ros Pasiegos i les localitats de:



 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300510" title="Leprid" nonfiltered="3894" processed="3889" dbindex="118930">






La famlia dels leprids pertany a l'ordre dels lagomorfs i agrupa al voltant de 50 espcies entre llebres i conills. 

Es troba distribuda a tot el planeta llevat de l'Antrtida. 

Gneres i espcies.

 Gnere Pentalagus;
 Pentalagus furnessi;
 Gnere Bunolagus;
 Bunolagus monticularis;
 Gnere Nesolagus;
 Nesolagus netscheri;
 Nesolagus timminsi;
 Gnere Romerolagus;
 Romerolagus diazi;
 Gnere Brachylagus;
 Brachylagus idahoensis;
 Gnere Sylvilagus;
 Subgnere Tapeti;
 Sylvilagus aquaticus;
 Sylvilagus brasiliensis;
 Sylvilagus dicei;
 Sylvilagus insonus;
 Sylvilagus palustris;
 Sylvilagus varynaensis;
 Subgnere Sylvilagus;
 Sylvilagus audubonii;
 Sylvilagus cognatus;
 Sylvilagus cunicularis;
 Sylvilagus floridanus;
 Sylvilagus graysoni;
 Sylvilagus nuttallii;
 Sylvilagus obscurus;
 Sylvilagus robustus;
 Subgnere Microlagus;
 Sylvilagus bachmani;
 Sylvilagus mansuetus;
 Gnere Oryctolagus;
 Oryctolagus cuniculus;
 Gnere Poelagus;
 Poelagus marjorita;
 Gnere Pronolagus;
 Pronolagus crassicaudatus;
 Pronolagus randensis;
 Pronolagus rupestris;
 Gnere Caprolagus;
 Caprolagus hispidus;
 Gnere Lepus;
 Subgnere Macrotolagus;
 Lepus alleni;
 Subgnere Poecilolagus;
 Lepus americanus;
 Subgnere Lepus;
 Lepus arcticus;
 Lepus othus;
 Lepus timidus;
 Subgnere Proeulagus;
 Lepus californicus;
 Lepus callotis;
 Lepus capensis;
 Lepus flavigularis;
 Lepus insularis;
 Lepus saxatilis;
 Lepus tibetanus;
 Lepus tolai;
 Subgnere Eulagos;
 Lepus castrovieoi;
 Lepus comus;
 Lepus coreanus;
 Lepus corsicanus;
 Lepus europaeus;
 Lepus granatensis;
 Lepus mandschuricus;
 Lepus oiostolus;
 Lepus starcki;
 Lepus townsendii;
 Subgnere Sabanalagus;
 Lepus fagani;
 Lepus microtis;
 Subgnere Indolagus;
 Lepus hainanus;
 Lepus nigricollis;
 Lepus peguensis;
 Subgnere Sinolagus;
 Lepus sinensis;
 Subgnere Tarimolagus;
 Lepus yarkandensis;
 Subgnere incertae sedis;
 Lepus brachyurus;
 Lepus habessinicus;

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 154. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 La famlia Leporidae a l'Animal Diversity Web. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300511" title="Pla del Real" nonfiltered="3895" processed="3890" dbindex="118931">






El Pla del Real s un districte de la ciutat de Valncia. Limita al sud amb el riu Tria, a l'oest amb el districte de la Sadia, al nord amb l'avinguda de Primat Reig i a l'est amb el districte d'Algirs a l'avinguda d'Arag. s un histric districte de Valncia i a l'actualitat s el districte nmero 6.

Nom.
El seu nom prov de l'antic Palau del Real, la residncia dels reis de Valncia, que originriament era una finca d'esbarjo islmica o real. Aquesta denominaci no s'ha de confondre amb el mot reial, derivat de rei, sin de l'rab riyad, o "jard". Tamb es coneix aix el pont sobre el Tria que uneix el districte amb Ciutat Vella, el Pont del Real.

Poblaci.
El Pla del Real t 31.369 habitants, dividits en quatre barris: 
Al sud-oest, l'Exposici: 6.945. ;
Al sud-est, Mestalla: 14.917. ;
Al nord-oest, Jaume Roig: 7.832. ;
Al nord-est, Ciutat Universitria: 2.675.

Histria.
Els origens del Real es troben en la seua denominaci. En efecte, era un real o palau rural durant la dominaci islmica, destacant una ampla zona de jardins i horta. Fins l'poca contempornia el Real era una zona sense gaire urbanitzaci, periferal a la ciutat. Destacava com una zona de pas: s'hi trobava el cam de la mar, l'actual passeig de l'Albereda, que comunicava el Palau del Real amb el mediterrani; desprs s'hi installaren les estacions de ferrocarril de Valncia-Aragn i Valncia-Alameda. Aquest fet afavoria la vinguda dels treballadors ferroviaris a viure. Era doncs una mixta d'horta, raval i barri treballador.

Per amb la destrucci de la muralla antiga de la ciutat al segle XIX i el creixement de la poblaci, es comenava a urbanitzar zones perifriques a la ciutat vella. Alhora es cre una xarxa de factories a la vora del riu, destacant la Tabacalera.

Fou amb l'Exposici Universal del 1909 que es cre molt del que seria l'entramat modern de la ciutat, i al llarg del segle XX s'hi aniria prenent la forma actual amb la conversi de l'antiga canal d'Arag, part de la squia de Mestalla, en avinguda, la creaci de l'estadi i de les facultats de la Universitat de Valncia.

Elements destacats.
El Pla cont un dels parcs ms grans de la ciutat, els Jardins del Real, tamb coneguts com vivers municipals. Ac trobem el zoo de Valncia. Pel que fa al Jard del Tria, el Real n'ocupa una part important, del pont del Real ifns al pont d'Arag passant pels de les Flors, l'Exposici i la Mar.  Al sud-oest, al barri d'Exposici, resten importants elements arquitectrnics de la mateixa Exposici, com el Palau de l'Exposici. Tamb destaca el patrimoni industrial, ara totalment en desss, com la Tabacalera, nova seu de l'ajuntament, o la factoria de la Llanera, avui en dia un hotel de luxe. Ac es troba tamb el Jard de Montfort, altrament conegut com l'Hort del Romero, un jard monumental de gran valor. A l'est, al barri de Mestalla, se situa l'antic camp de futbol del mateix nom.

Respecte del transport, l'avinguda de Blasco Ibez, l'avinguda de Primat Reig i l'albereda de Valncia hi conformen els grans eixos de transport vial. El metro de Valncia hi t parades a l'avinguda d'Arag (Aragn) i l'Albereda (Alameda).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300514" title="Teatre Principal (Badalona)" nonfiltered="3896" processed="3891" dbindex="118932">
El Teatre Principal de Badalona s una edifici teatral ubicat al carrer de Francesc Layret nm. 41 de Badalona. s propietat de l'Ajuntament de Badalona i la seva creaci data de 1930. Durant molts anys fou un cinema. L'ltima rehabilitaci data de l'any 1998. Actualment s'hi programen espectacles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300515" title="Lorca Deportiva Club de Ftbol" nonfiltered="3897" processed="3892" dbindex="118933">

El Lorca Deportiva Club de Ftbol s un club de futbol de la cuitat de Llorca a la Mrcia.

 Histria .
Amb el pas dels anys els clubs de futbol de Llorca han anat naixent i morint cada pocs anys. Els ms destacats, i representatius de la ciutat han estat els segents:
Sociedad Lorca Foot-ball Club (1901-1928);
Unin Deportiva Lorca (1922-1924);
Sociedad Deportiva Lorca Sport Club (1928-1932);
Club Deportivo Lorca (1932-1936);
Lorca Ftbol Club (1940-1951);
Club Deportivo Lorca (1951-1966);
Atltico San Jos / Atltico Lorquino (1955-1982);
Club de Ftbol Lorca Deportiva (1969-1994);
Lorca Club de Ftbol (1994-2002);
Lorca Deportiva Club de Ftbol (2002-avui);

 Entrenadors .
Benigno Snchez 2002;
Quique Yage 2002-2004;
Unai Emery 2004-2006;
Jos Aurelio Gay 2006;
Leo Lpez 2006;
Jos Mara Salmern 2007;
Vctor Basadre 2007;
Miguel lvarez 2007-2008;

 Palmars .
Tercera Divisi (1): 2002-03;
Trofeu Playa y Sol (2): 2004 i 2006;

 Trajectria esportiva .
 2002-2003 Tercera Divisi 1r;
 2003-2004 Segona Divisi B 2n, 32ens de final a la Copa del Rei;
 2004-2005 Segona Divisi B 4t, vuitens de final a la Copa del Rei;
 2005-2006 Segona Divisi 5, primera ronda de la Copa del Rei;
 2006-2007 Segona Divisi 21, primera ronda de la Copa del Rei;

 Himne .
 Lletra de l'himne;
 Msica de l'himne;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Penya Sioux Blanquiazules;
 Penya Legin Blanquiazul;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300520" title="Lorca Club de Ftbol" nonfiltered="3898" processed="3893" dbindex="118934">

El Lorca Club de Ftbol fou un club de futbol de la ciutat de Llorca a la Regi de Mrcia.

 Histria .
En finalitzar la temporada 1993-94, el CF Lorca Deportiva milita a la categoria Preferent del futbol murci. Els altres dos clubs de la ciutat, el Lorca Promesas i la Unin Deportiva Lorca tenen un fort deute econmic. Desprs de moltes converses es decideix la fusi dels dos darrers (Promesas i Unin) produint-se el naixement del Lorca CF.

El club oscilla entre la Segona Divisi B i la Tercera. Les inversions que rep el club amb l'objectiu de portar-lo a Segona no rexen i el club acaba endeutant-se amb 240.000.000 milions de pessetes (1.202.024 ). Davant la mort anunciada del club, el ms de juliol del 2002 es crea un nou club, el Lorca Deportiva Club de Ftbol, i el Lorca CF acaba perdent la categoria i desapareixent.

 Dades del club .
 Temporades a 1a: 0;
 Temporades a 2a: 0;
 Temporades a 2a B: 3;
 Temporades a 3a: 5;

 Palmars .
Tercera Divisi (1): 1994-95 (Grup XIII);

 Trajectria esportiva .
 1994-1995 Tercera Divisi 1r.
 1995-1996 Segona Divisi B 19.
 1996-1997 Tercera Divisi 2n.
 1997-1998 Segona Divisi B 17.
 1998-1999 Tercera Divisi 4t.
 1999-2000 Segona Divisi B 20.
 2000-2001 Tercera Divisi 4t.
 2001-2002 Tercera Divisi 4t.

 Referncies .


 Articles relacionats .
Lorca Deportiva Club de Ftbol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300523" title="Lacertili" nonfiltered="3899" processed="3894" dbindex="118935">


Lacertilia sn certs rptils de l'orde Squamata, orde que compartixen amb les serps i els fardatxos cuc del subordre Amphisbaenia. Normalment tenen quatre potes, obertures externes d'odes i parpelles mbils. El rang de longituds van d'uns pocs centmetres d'alguns gekkonidae del Carib fins als prop de 3 metres del Drag de Komodo.

Algunes espcies de fardatxos anomenats serps de cristall o vidriols no tenen potes funcionals, a pesar de tindre vestigis de l'estructura de l'esquelet de les potes.  Es distingixen de les verdaderes serps per la presncia d'orelles i parpelles.

Molts fardatxos poden canviar de color en resposta al seu entorn o en moments de perill.  L'exemple ms tpic s el camale, per tamb poden succeir canvis de color ms subtils en altres espcies de fardatxos.

Els fardatxos s'alimenten generalment d'insectes o rosegadores.  Unes poques espcies sn omnvores i tamb poden menjar plantes. Noms un gnere s verins: Heloderma, que inclou les espcies Heloderma suspectum (monstre de Gila) i Heloderma horridum. Aquestes espcies habiten en l'oest de Mxic i sud de Texas, i possexen dos glndules verinoses en la mandbula.

La majoria dels fardatxos posen ous, encara que unes poques espcies sn capaces de donar a llum directament.

Els fardatxos de la famlia Scincomorpha, sovint tenen colors brillants i iridescents que pareixen humits. Per com la resta dels fardatxos, tenen la pell seca, preferint generalment evitar l'aigua (encara que tots els fardatxos poden nadar si s necessari).

Sistemtica.

Suborden Lacertilia;
 Famlia Bavarisauridae;
 Famlia Eichstaettisauridae;
Infraorde Iguania;
 Famlia Arretosauridae;
 Famlia Euposauridae;
Famlia Corytophanidae ;
Famlia Iguanidae ;
Famlia Phrynosomatidae ;
Famlia Polychrotidae ;
Famlia Leiosauridae ;
Famlia Tropiduridae ;
Famlia Liolaemidae ;
Famlia Leiocephalidae ;
Famlia Crotaphytidae ;
Famlia Opluridae ;
Famlia Hoplocercidae ;
 Famlia Priscagamidae;
 Famlia Isodontosauridae;
Famlia Agamidae ;
Famlia Chamaeleonidae ;
Infraorde Gekkota;
Famlia Gekkonidae ;
Famlia Pygopodidae ;
Famlia Dibamidae ;
Infraorde Scincomorpha;
 Famlia Paramacellodidae;
 Famlia Slavoiidae;
Famlia Scincidae ;
Famlia Cordylidae ;
Famlia Gerrhosauridae ;
Famlia Xantusiidae ;
Famlia Lacertidae ;
 Famlia Mongolochamopidae;
 Famlia Adamisauridae;
Famlia Teiidae ;
Famlia Gymnophthalmidae ;
Infraorde Diploglossa;
Famlia Anguidae ;
Famlia Anniellidae ;
Famlia Xenosauridae ;
Infraorde Platynota ;
Famlia Varanidae ;
Famlia Lanthanotidae ;
Famlia Helodermatidae ;
 Famlia Mosasauridae;

 Enllaos externs .



The TIGR  reptile database ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300524" title="Torre de Vallferosa" nonfiltered="3900" processed="3895" dbindex="118936">

La torre de Vallferosa es troba al municipi de Tor, a la comarca de la Segarra. T 33 m d'alada i est considerada com un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X. La porta d'accs est ubicada a 10 m del terra.

Ubicada a tocar del nucli de poblaci de Vallferosa, domina l'estreta vall que recorria el cam reial per anar a Solsona. Fou construda vers l'any 970 dC seguint l'estratgia militar de bastir torres de vigilncia en els punts clau conquerits als sarrans. L'objectiu era construir una lnia de fortificacions connectades entre s visualment. Cap a l'any 1000 dC es constru una altra torre circular envoltant l'antiga a partir de tapieres per reforar-la. A la part superior encara es poden veure els merlets. 

 Enllaos .
Informaci sobre la torre de Vallferosa



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300526" title="Teatre Principal (Terrassa)" nonfiltered="3901" processed="3896" dbindex="118937">
El Teatre Principal de Terrassa s una edificaci teatral els orgens de la qual es remunten al 1866, per a l'esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat. L'edifici actual, situat a la plaa de Maragall nm. 2, s obra de la reforma de 1911, d'Enric Cat i Francesc Gurdia, gendre de Llus Domnech i Montaner i collaborador seu en la construcci del Palau de la Msica Catalana.

s un edifici de carcter monumental i eclctic, amb decoraci aplicada d'estil modernista. El cos central s coronat per una cpula coberta de mosaics. A la faana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temtica vegetal. Darrerament havia fet funcions de cinema.

Actualment, n's el propietari l'Ajuntament de Terrassa. Des del mes d'abril de 2007 s'hi fan unes obres de remodelaci a crrec dels arquitectes Xavier Fabr i Llus Dilm. L'edifici est incls al catleg del patrimoni historicoartstic de la ciutat. Amb la remodelaci, el teatre tindr una superfcie total de 4.530 m (en diverses plantes) i 660 butaques entre platea i amfiteatre, a ms d'un centenar de seients ms a la Sala de la Cpula.

El 29 de mar de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar la seva obra El pelele.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300530" title="Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia" nonfiltered="3902" processed="3897" dbindex="118938">


La Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia (Communaut d'agglomration Perpignan Mditerrane en francs) s una agrupaci supramunicipal que correspon a all que la legislaci francesa defineix com a tablissement Public de Coopration Intercommunale (EPCI), els quals, regits pel codi general de collectivitats territorials, agrupen municipis que hagin decidit gestionar rees de serveis en com. Els EPCI s'han desenvolupat especialment desprs de la Llei Chevnement (juliol de 1999).

 Comunitat d'aglomeraci .
Dins de les agrupacions supramunicipals, la Llei Chevnement defineix la comunitat d'aglomeraci com a aquella que compleix, generalment, tres condicions:

 reunir un mnim de 50.000 habitants ;
 comptar amb un municipi que almenys tingui 15.000 habitants, o que sigui capital de departament;
 continutat territorial sense enclavaments.

La llei obliga les comunitats d'aglomeraci assumir certes competncies com ara el desenvolupament econmic, l'administraci de l'espai comunitari, l'equilibri social de l'habitatge, i la gesti dels municipis. A ms, les comunitats d'aglomeraci han de decidir sobre quines tres competncies ms assumeixen de les sis segents: sobre circulaci viria, sanejament, aigua potable, medi ambient i acci social o equipaments culturals i esportius.

Els recursos de la comunitat d'aglomeraci venen de l'impost professional, que ha d'acabat convertint-se en l'nic dins de tot el seu territori, desprs d'un perode transitori d'alguns anys. A ms, hi haur recursos especfics per a certes competncies eventuals com tamb ajuda assignada per l'Estat, la qual, per, s'entn que ha d'anar desapareixent progressivament.

Segons es va concebre el 1982, quan Franois Mitterrand i Gaston Defferre impulsaren la primera descentralitzaci francesa, les regions havien d'acabar substituint els departaments i les mancomunitats de municipis i les aglomeracions havien d'ocupar el lloc dels antics municipis; aix, es racionalitzaria l'administraci local. En la prctica, per, el que ha passat s que els nous nivells de govern no han substitut pas els anteriors, sin que, simplement, s'hi han superposat, i, aix, la racionalitzaci de l'administraci local no s'ha aconseguit pas.

L'rea metropolitana de Perpiny.

La Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia agrupa els segents municipis:

 Ba;
 Baixs;
 Bomps;
 Calce;
 Canet de Rossell;
 Cnoes;
 El Barcars;
 Paretstortes;
 Perpiny ;
 Pesill de la Ribera;
 Pollestres;
 Santa Maria la Mar;
 Sant Esteve del Monestir;
 Sant Hiplit de la Salanca;
 Sant Feliu d'Avall;
 Sant Lloren de la Salanca;
 Sant Nazari de Rossell;
 Salelles;
 El Soler;
 Toluges;
 Torrelles de la Salanca;
 Vilallonga de la Salanca;
 Vilanova de Ra;
 Vilanova de la Ribera;

Aix doncs, aquesta comunitat d'aglomeraci amb capital a Perpiny ocupa una superfcie de 333,60 km2 i suma un total de 215 550 habitants (segons dades de l'1 de gener del 2007) la qual cosa fa una densitat de poblaci de 638 hab./km2.

Ara b, la Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia no inclou pas tots els municipis del Rossell situats a l'rea metropolitana de Perpiny la qual, a ms, tamb comprn:

 Aleny;
 Cabestany;
 Clair;
 Cornell del Brcol;
 Cornell de la Ribera;
 Espir de l'Agl;
 Pi;
 Ribesaltes;
 Salses;
 Tes;

L'aglomeraci ocupa part de les subcomarques rossellonenques de la Salanca, la Plana del Rossell i el Riberal.

Histria.
La Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia es va crear el 31 de desembre de l'any 2000 en substituci de l'antiga  Mancomunitat municipal Tet Mediterrnia. Cinc anys desprs, el 31 de desembre del 2005, els municipis del Barcars i de Torrelles de la Salanca van integrar-s'hi; el fet que el Barcars sorts de la Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrnia va provocar moltes queixes davant d'alguns dels elegits. L'1 de gener del 2007, s'incorporaren a l'aglomeraci Baixs, Calce i Salelles 

Per altra banda, el desenvolupament d'una aglomeraci que inclou vint-i-quatre municipis i que representa el 60% de la poblaci de la Catalunya del Nord ha creat recel que no acabi significant la creaci de fet -no pas de dret, evidentment- d'una estructura administrativa que actu al marge de les del departament dels Pirineus Orientals, una mena de departament bis.

Mancomunitats municipals a la Catalunya Nord.

A la Catalunya del Nord, hi ha, a ms, les segents mancomunitats municipals:

 Mancomunitat municipal de les Alberes;
 Mancomunitat municipal dels Aspres;
 Mancomunitat municipal del Ribesalts-Agl-Manadell;
 Mancomunitat municipal del Vallespir;
 Mancomunitat municipal del Rossell Sud;
 Mancomunitat municipal del Rossell Conflent;
 Mancomunitat municipal de la Costa Vermella;
 Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir;
 Mancomunitat municipal del sector d'Illiberis;
 Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrnia;
 Mancomunitat municipal de l'Agl Fenolleda;
 Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya;
 Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent;
 Mancomunitat municipal de Vin Canig;
 Mancomunitat municipal de Canig-Vall del Cad;

Tamb hi ha municipis que no formen part de cap agrupaci supramunicipal.

Enllaos externs.
 Le site de l'agglomration Perpignan-Mditerrane;
 Site web de la mairie de Perpignan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300534" title="Rafael Larreina Valderrama" nonfiltered="3903" processed="3898" dbindex="118939">
Rafael Larreina Valderrama (Gasteiz, 19 de maig de 1956) s un poltic del Pas Basc, pertanyent al partit nacionalista basc Eusko Alkartasuna (EA).

 Biografia .

Va estudiar Econmiques a la Universitat del Pas Basc i postgrau a l'IESE.

 Trajectria poltica .

Ha realitzat tota la seva activitat poltica dins d'Eusko Alkartasuna, formaci de la qual Executiva Nacional s membre des dels seus inicis, el setembre de 1986, i tamb exerceix com a Secretari de Poltica Institucional del partit. Parlamentari des de la III legislatura. Actualment i per tercera legislatura consecutiva, ocupa el crrec de coordinador del grup parlamentari d'EA. Va ser regidor de Gasteiz entre 1987 i 1990. Des d'aquell any, s parlamentari basc. En l'actualitat s vicepresident segon del Parlament Basc.

 Altres dades .

Ha desenvolupat una llarga trajectria associativa pertanyent a grups com l'Associaci Cultural Hegoalde, la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas, el Club de Muntanya Gasteiz, l'Associaci Internet-Euskadi (associaci d'internautes bascos), l'Opus Dei i Greenpeace.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300535" title="Escut d'Elx" nonfiltered="3904" processed="3899" dbindex="118940">


L'escut oficial d'Elx t el segent blasonament:

Escut ovalat, truncat. Al primer quarter, de gules, una fortalesa del seu color, maonada de sable i aclarida de gules. Al segon quarter, d'atzur, una ara romana del seu color, amb la inscripci SAL / AVG en dues lnies; al voltant de l'ara, les inicials C I I A amb lletres capitals d'argent. Al tot, bordura d'or amb la llegenda COLONIA IVLIA ILICE AVGVSTA de sable. Sobre l'escut, una figura femenina vestida a la romana, amb una palma d'or a la m dreta. Envoltant l'escut, sengles branques de llorer, una d'olivera i una palma, tot de sinople. 

Histria.
Resoluci del 27 de febrer de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l'escut herldic de l'Ajuntament d'Elx. Publicat en el DOGV nm. 4.484, del 22 d'abril de 2003.

Es tracta de l'escut histric emprat pel municipi si ms no des del segle XVII. El seu significat s molt discutit, si b s'acostuma a dir que la fortalesa alludia tradicionalment a la muralla de la ciutat, amb la porta i la torre de la Calaforra, d'origen islmic, i no pas al palau d'Altamira, del segle XV, com podria fer pensar la representaci grfica actual. La resta d'elements recorden el passat rom de la ciutat: 

 l'altar amb la inscripci SAL AVG, 'a la salut d'August', que alludeix a la moneda encunyada a Elx, que duia aquest smbol, molt ests en temps d'August;
 la inscripci COLONIA IVLIA ILICE AVGVSTA, que s el nom llat de la colnia romana d'Elx, que es representa a la bordura i tamb, en inicials, a la segona partici;
 la figura femenina de dalt de tot, comunament interpretada com una matrona romana, presa d'un tipus de moneda trobada a lici, si b alguns l'han arribat a interpretar com una allusi a la Dama d'Elx, a la Mare de Du, patrona local, o, fins i tot, com una deformaci de sant Joan Baptista amb la palma, tal com apareix a la consueta del Misteri;
 les branques d'olivera i de llorer i la palma, smbols de triomf des de temps antics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300539" title="Escut de Fageca" nonfiltered="3905" processed="3900" dbindex="118941">

L'escut oficial de Fageca t el segent blasonament:

Escut ibric amb la boca redona, partit. Al primer quarter, en camp d'argent, un arbre (faig) de sinople, terrassat del mateix color. Al segon quarter, en camp de gules, tres cards d'or, ben ordenats. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 27 de novembre de 1991, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.713, del 30 de gener de 1992.

El faig s un senyal parlant, allusiu al nom de la localitat. Al costat, les armes parlants dels Cardona, marquesos de Guadalest, antics senyors del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300540" title="Tomasso Napoli" nonfiltered="3906" processed="3901" dbindex="118942">

Tomaso Maria Napoli va ser un monjo dominic nascut a Siclia a comenaments del segle XVIII que va publicar un tractat d'arquitectura sobre perspectiva. Va visitar dues vegades Viena, retornant a Siclia amb gravats d'edificis barrocs que es trobaven de moda. Va importar aquest estil a l'illa, (per exemple el Palau Schonbrunn), adaptat al clima i les tradicions sicilianes. Les seves obres van constituir els primers exemples de barroc sicili. 

No es coneix molt de la seva vida, exceptuant que va ser autor de dues villes a Bagheria que el van convertir en un arquitecte distingit. Es tracta de la  Villa Valguarnera, construda entre 1713 i 1737 i la Villa Palagonia, comenada el 1705. 

Valguarnera, la ms simple d'ambdues, va ser construda prop d'un pati, amb construccions de masia adossades a la manera de les villes de Andrea Palladio dos segles abans. Les tres principals faanes visibles de la villa tenen una badia cncava en el seu centre, on s'ha collocat una escalinata externa que porta a la planta noble. La lnia de balustres del sostre est decorada amb escultures. La caracterstica distintiva de la villa s, tanmateix, la seva gran terrassa enjardinada, tamb dissenyada per Napoli, amb vistes a la badia de Solunto, que est considerada entre els millors paisatges a Siclia. 

La Villa Palagonia, ms gran i complexa, va ser encarregada per l'extravagant "Prncep de Palagonia", Ferdinando Francesco Gravina. T faanes corbes en dos costats. La planta noble es destaca per grans finestres d'arc. La faana posterior s una gran corba, flanquejada per dues ales rectes. La caracterstica principal de la construcci s l'escalinata exterior. De disseny ms complex que a Valguarnera, s una escalinata doble que est formada per trams rectes que canvien repetidament de direcci contra els revolts i rectes dels murs exteriors de l'edifici. L'interior de l'edificaci va ser decorat amb parets de marbre i cels rasos. Les terrasses exteriors estan decorades amb escultures extravagants i fantstiques, que fins el dia d'avui sn atracci turstica de la regi a causa d'elles, la construcci s coneguda tamb amb el nom de "Villa dei Mostri" (Villa dels monstres).

Altres villes  a la regi de Bagheria poden ser atribudes a Napoli, encara que no hi ha proves contundents en aquest sentit. Inclouen la Villa Cattolica i la Villa Larderia, ambdues amb caracterstiques d'estil semblants a les anteriors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300544" title="Escut de Famorca" nonfiltered="3907" processed="3902" dbindex="118943">


L'escut oficial de Famorca t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat. Al primer quarter, en camper d'or, una creu flordelisada de gules. Al segon quarter, en camper de gules, tres cards d'or, ben ordenats. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 29 de maig de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.805, del 16 de juny de 1992.

S'hi representen, respectivament, les armes dels Ros de Liori i les armes parlants dels Cardona, marquesos de Guadalest i senyors de Famorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300548" title="Adiri" nonfiltered="3908" processed="3903" dbindex="118944">

Adiri s un tret extens i brillant en albedo de la superfcie de la lluna de Saturn Tit. El nom li fou donat en referncia al parads de la mitologia melanesiana. Est localitzat a l'oest d'una regi fosca i extensa de Shangri-la.

Adiri s una regi de terres altes i presenta canals de drenatge. La sonda Hyugens aterr a la plana just en front de la "costa" nord-oest d'Adiri l'any 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300549" title="Shangri-la" nonfiltered="3909" processed="3904" dbindex="118945">


Shangri-la s una regi extensa i fosca de la lluna de Saturn, Tit. El nom li fou donat en referncia a Shangri-la, el parads mtic al Tibet. Es creu que es tracta d'una immensa plana de material fosc. Tamb es creu que aquestes regions de Tit eren mars, per que avui en dia sn secs.

Shangri-la est sembrada per "illes" brillants de terres elevades. Est delimitada per les regions ms extenses de terres elevades: Xanadu a l'est, Adiri a l'oest, i Dilmun al nord. 

La sonda Hyugens aterr l'any 2005 a la part de ms a l'oest de Shangri-la, aprop del lmit amb Adiri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300550" title="Ligeia Mare" nonfiltered="3910" processed="3905" dbindex="118946">


Ligeia Mare s un cos de lquid sobre Tit a 79.0 N, 248.0 W, que mesura uns 500 km de dimetre. El nom li fou posat en referncia a Ligeia, una de les sirenes en la mitologia Grega.

Enllaos externs.
Mapa dels cossos lquids a la regi del pol nord de Tit;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300552" title="Ganesa Macula" nonfiltered="3911" processed="3906" dbindex="118947">


Ganesa Macula s un tret fosc del satllit de Saturn Tit. El nom li fou posat en referncia a la divinitat hind Ganesha.

Ganesa ha sigut identificada provisionalment com a criovolcnic en forma de cpula: el resultat de la barreja d'aigua i amonac erupcionant des del centre de la cpula i erupcionant fins a formar quelcom similar a un pasts. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300556" title="Messier 85" nonfiltered="3912" processed="3907" dbindex="118948">

Messier 85 (M85 o NGC 4382) s una galxia lenticular, de tipus S0, situada a la constellaci de la  Cabellera de Berenice. Va ser descoberta per Pierre Mchain al  1781 i posteriorment afegida per  Charles Messier al seu catleg. 

M85 es troba a l'extrem nord del cmul de la Verge i sembla estar formada nicament per estrelles velles grogues. El 20 de desembre de 1960 es va poder observar una supernova de tipus I anomenada 1960R que va arribar a la magnitud de 11,7.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300564" title="Conill mexic" nonfiltered="3913" processed="3908" dbindex="118949">

Sylvilagus cunicularius s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus cunicularius. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300566" title="Conill de Grayson" nonfiltered="3914" processed="3909" dbindex="118950">

Sylvilagus graysoni s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus graysoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300569" title="Conill de Nuttall" nonfiltered="3915" processed="3910" dbindex="118951">

Sylvilagus nuttallii s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu al Canad i als Estats Units. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus nuttallii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300573" title="Sylvilagus obscurus" nonfiltered="3916" processed="3911" dbindex="118952">

Sylvilagus obscurus s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu als Estats Units.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus obscurus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300574" title="Sylvilagus mansuetus" nonfiltered="3917" processed="3912" dbindex="118953">

Sylvilagus mansuetus s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Mxic.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Sylvilagus mansuetus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300580" title="Conill centreafric" nonfiltered="3918" processed="3913" dbindex="118954">

Poelagus marjorita s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Angola, Burundi, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda, Sudan i Uganda. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Poelagus marjorita. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.

Enllaos externs.

 Poelagus marjorita a l'Animal Diversity Web. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300581" title="Conill roquer de Natal" nonfiltered="3919" processed="3914" dbindex="118955">

Pronolagus crassicaudatus s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Moambic i a Sud-frica. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Pronolagus crassicaudatus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300582" title="Entitats supramunicipals de la Catalunya del Nord" nonfiltered="3920" processed="3915" dbindex="118956">
A la Catalunya del Nord, hi ha les segents entitats supramunicipals:

 Comunitat d'aglomeraci de Perpiny-Mediterrnia .
 Municipis .
 Ba;
 Baixs;
 Bomps;
 Calce;
 Canet de Rossell;
 Cnoes;
 El Barcars;
 Paretstortes;
 Perpiny ;
 Pesill de la Ribera;
 Pollestres;
 Santa Maria la Mar;
 Sant Esteve del Monestir;
 Sant Hiplit de la Salanca;
 Sant Feliu d'Avall;
 Sant Lloren de la Salanca;
 Sant Nazari de Rossell;
 Salelles;
 El Soler;
 Toluges;
 Torrelles de la Salanca;
 Vilallonga de la Salanca;
 Vilanova de Ra;
 Vilanova de la Ribera;
 Dades .
Capital: Perpiny;
Superfcie: 333,60 km2;
Habitants: 215.550 (segons dades de l'1 de gener del 2007);
Densitat de poblaci de 638 hab./km2.

 Mancomunitat municipal de les Alberes .
 Municipis .
 Argelers;
 La Roca d'Albera;
 Montesquiu d'Albera;
 Palau del Vidre;
 Sant Andreu de Sureda;
 Sant Gens de Fontanes;
 Sureda;
 Vilallonga dels Monts;
 Dades .
Capital: Argelers;
Superfcie: 172,37 km2;
Habitants: 22.625(segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 131 hab./km2.

 Mancomunitat municipal dels Aspres .
 Municipis .
 Banyuls dels Aspres;
 Brull;
 Calmella;
 Cameles;
 Castellnou dels Aspres;
 Forques;
 Llaur;
 Llupi;
 Montoriol;
 Oms;
 Pa;
 Pontell;
 Queixs;
 Santa Coloma de Tur;
 Sant Joan la Cella;
 Terrats;
 Tur;
 Torderes;
 Tresserra;
 Trullars;
 Vilamulaca;
 Dades .
Capital: Tur;
Superfcie: 252,16 km2;
Habitants: 19.753(segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 78 hab./km2.

 Mancomunitat municipal del Ribesalts-Agl-Manadell .
 Municipis .
 Les Cases de Pena;
 Cassanyes;
 Espir de l'Agl;
 Estagell;
 Montner;
 pol i Perells;
 Ribesaltes;
 Salses;
 Taltell;
 Dades .
Capital: Ribesaltes;
Superfcie: 291,16 km2;
Habitants: 17.176 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 59 hab./km2.

 Mancomunitat municipal del Vallespir .
 Municipis .
 Ceret;
 Morells i les Illes;
 Reiners;
 Sant Joan de Pladecorts;
 El Vol;
 Dades .
Capital: Ceret;
Superfcie: 132,56 km2;
Habitants: 16.978 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 128 hab./km2.

 Mancomunitat municipal del Rossell Sud .
 Municipis .
 Aleny;
 La Torre d'Elna;
 Sant Cebri de Rossell;
 Dades .
Capital: Sant Cebri de Rossell;
Superfcie: 24,45 km2;
Habitants: 12.602 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 515 hab./km2.

 Mancomunitat municipal del Rossell Conflent .
 Municipis .
 Bula d'Amunt;
 Bulaternera;
 Casafabre;
 Corbera del Castell;
 Corbera de les Cabanes;
 Cornell de la Ribera;
 Illa;
 Marquixanes;
 Millars;
 Montalb del Castell;
 Nefiac;
 Prunet i Bellpuig;
 Rods;
 Sant Feliu d'Amunt;
 Sant Miquel de Llotes;
 Dades .
Capital: Illa;
Superfcie: 198,97 km2;
Habitants: 14.795 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 74 hab./km2.

 Mancomunitat municipal de la Costa Vermella .
 Municipis .
 Banyuls de la Marenda;
 Cervera de la Marenda;
 Cotlliure;
 Portvendres;
 Dades .
Capital: Portvendres;
Superfcie: 78,40 km2;
Habitants: 15.058 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 187 hab./km2.

 Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir .
 Municipis .
 Arles;
 Els Banys d'Arles;
 Cortsav;
 Costoja;
 La Bastida;
 La Menera;
 Montbol;
 Montferrer;
 Prats de Moll i la Presta;
 Sant Lloren de Cerdans;
 Sant Maral;
 Serrallonga;
 Teuls;
 El Tec;
 Dades .
Capital: Arles;
Superfcie: 465,46 km2;
Habitants: 9.734 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 21 hab./km2.

 Mancomunitat municipal del sector d'Illiberis .
 Municipis .
 Bages de Rossell;
 Cornell del Brcol;
 Montescot;
 Ortaf;
 Tes;
 Dades .
Capital: Bages de Rossell;
Superfcie: 36,72 km2;
Habitants: 8.553 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 233 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrnia .
 Municipis .
 Clair;
 Pi;
 Dades .
Capital: ;
Superfcie: 32,52 km2;
Habitants: 7.745 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 238 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de l'Agl Fenolleda .
 Municipis .
 Ansiny;
 Caramany;
 Caudiers de Fenollet;
 Centernac;
 Felluns;
 Fenollet;
 Fossa;
 Lanac;
 La Tor de Frana;
 L'Esquerda;
 Maur;
 Planeses;
 Prunyanes;
 Rasigueres;
 Sant Mart de Fenollet;
 Sant Pau de Fenollet;
 Trill;
 Vir;
 Dades .
Capital:Sant Pau de Fenollet;
Superfcie: 258,49 km2;
Habitants: 5.340  (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 21 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya .
 Municipis .
 Enveig;
 Er;
 Estavar;
 La Tor de Querol;
 Naja;
 Oceja;
 Palau de Cerdanya;
 Port i Pimorent;
 Sallagosa;
 Targasona;
 Ur;
 Vallcebollera;

 Dades .
Capital:Sallagosa;
Superfcie: 213,93 km2;
Habitants: 5.244 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 25 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent .
 Municipis .
 La Cabanassa;
 Caudiers de Conflent;
 Cens;
 Eina;
 Font-rabiosa;
 Formiguera;
 La Llaguna;
 Matamala;
 Montllus;
 Plans;
 Puigbalador;
 Ralleu;
 Real;
 Sant Pere dels Forcats;
 Saut;
 Dades .
Capital:Matamala;
Superfcie: 232,56 km2;
Habitants: 2.557 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 11 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de Vin Canig .
 Municipis .
 Arbools;
 Espir de Conflent;
 Estoer;
 Finestret;
 Jc;
 Rigard;
 Sorni;
 Tarerac;
 Trevillac;
 Vallestvia;
 Vallmanya;
 Vin;
 Dades .
Capital:Vin;
Superfcie: 100,78 km2;
Habitants: 2.501 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 25 hab./km2;

 Mancomunitat municipal de Canig-Vall del Cad .
 Municipis .
 Castell de Vernet.
 Cornell de Conflent.
 Vernet.
 Dades .
Capital:Vernet;
Superfcie: 57,61 km2;
Habitants: 1.996 (segons dades del 1999);
Densitat de poblaci de 35 hab./km2;

 Municipis no inclosos en cap mancomunitat municipal .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300584" title="Conill roquer de Smith" nonfiltered="3921" processed="3916" dbindex="118957">

Pronolagus rupestris s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Kenya, Malawi, Nambia, Sud-frica, Tanznia i Zmbia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Pronolagus rupestris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data del 5 de maig del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300585" title="Lepus othus" nonfiltered="3922" processed="3917" dbindex="118958">

Lepus othus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a Rssia i als Estats Units. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus othus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300587" title="Huerta de Rey" nonfiltered="3923" processed="3918" dbindex="118959">


Huerta de Rey s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300589" title="Malcandro" nonfiltered="3924" processed="3919" dbindex="118960">
El rei Malcandro va ser un rei de la mitologia egpcia. Marit de la reina Astarte, vivien a la ciutat de Byblos.

Tamb s un personatge de El mite d'Osiris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300590" title="Ibeas de Juarros" nonfiltered="3925" processed="3920" dbindex="118961">


Ibeas de Juarros s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300592" title="Play" nonfiltered="3926" processed="3921" dbindex="118962">


Play s un programa per practicar l'angls amb msica, amb cinema i amb jocs de lletres i nmeros. La seva finalitat s que l'espectador passi una bona estona mentre aprn, recorda o es familiaritza amb la llengua anglesa.

 Participants del programa .

Els participants de "Play" sn nois i noies de sis de Primria (11   12 anys) de diferents escoles de Catalunya. Cada escola interpreta dues canons que, prviament, ha estat assajant a classe a partir d'un material audiovisual que li ha estat enviat.

Les quatre canons que es canten a cada programa van associades a una pregunta de comprensi oral que haur de respondre el/la portaveu de l'altra escola, amb l'ajuda dels seus companys, repartits entre el pblic.

En una altra prova, les dues escoles hauran de sumar esforos per respondre, de forma conjunta, en una prova de vocabulari que consisteix a formar una paraula a partir d'un lletrejat en angls o b a donar el resultat de les sumes i restes que se'ls pregunta, tamb en angls.

Una altra prova s la del cinema, on els participants veuen l'adaptaci d'una escena d'una pellcula, subtitulada en angls, on hi ha un parany que han de trobar per puntuar.

Totes aquestes proves van sumant punts a un marcador que, desprs de 13 programes, decideix quina escola s la que ha acumulat ms punts en la seva intervenci. El premi s una pissarra interactiva, un projector i tres ordinadors porttils per a l'escola guanyadora de la temporada. A ms del guanyador, quatre escoles ms reben com a premi material audiovisual.

Tot i que el gui s en catal, l'angls s present durant tot el programa. En Harper, en la seva funci de copresentador invisible (noms se sent la seva veu), valora les actuacions i destaca qestions de pronncia, gramtica o vocabulari, com a valor afegit.

El programa tracta tamb l's social de la llengua, a partir d'un vdeo on es recrea una situaci que els resulta familiar als adolescents i on es dna el vocabulari necessari per resoldre-la.

 Programes .

Cada programa s un homenatge a un tema diferent, que engloba les canons i la resta de continguts.

 Captol 1. Descriure persones .

- I'm like a bird (Nelly Furtado)

- Sweetest thing (U2)

- Brown-eyed girl (Van Morrison)

- Grace Kelly (Mika)

 Captol 2. La felicitat .

- It's my life (Bon Jovi)

- Two rivers (Avril Lavigne)

- Heaven (Bryan Adams)

- Shiny happy people (Rem)

 Captol 3. Els sentiments .

- Pure intuition (Shakira)

- Searching my soul (Vonda Shepard)

- What a feeling (Irene Cara)

- Unwritten (Natasha Bedingfield)

 Captol 4. El temps (clima) .

- Waiting on a sunny day (Bruce Springsteen)

- Blowing in the wind (Bob Dylan)

- Wake me up when September ends (Green Day)

- Weather with you (Crowded House)

 Captol 5. L'amistat .

- Ain't no mountain high enough (Marvin Gaye)

- You've got a friend in me (BSO Toy Story)

- You've got a friend (Carole King)

- Friends will be friends (Queen)

 Captol 6. Ballar .

- When the stars go blue (The Corrs & Bono)

- Hey Jude (The Beatles)

- Let's dance (David Bowie)

- Dancing Queen (Abba)

 Captol 7. L'amor .

- Start of something new (High school musical)

- Accidentally in love (Counting Crows / BSO Shrek)

- Love is all around (Wet, Wet, Wet)

- Way back into love (BSO Music & lyrics)

 Captol 8. La bellesa .

- Beautiful that way (Noa)

- You're beautiful (James Blunt)

- Beautiful (Christina Aguilera)

- Pretty woman (Roy Orbison)

 Captol 9. La llibertat .

- I want to break free (Queen)

- Fly (Hilary Duff)

- Believe (Lenny Kravitz)

- Freedom (George Michael)

 Captol 10. Solitud .

- So lonely (The Police)

- Lonely (Akon)

- Heartbreak Hotel (Elvis Presley)

- Angie (Rolling Stones)

 Captol 11. Fer-se gran .

- The reason (Hoobastank)

- I am not a girl (Britney Spears)

- Forever Young (Alphaville)

- Tomorrow people (Bob Marley)

 Captol 12. La famlia .

- We are family (Sister Sledge)

- Perfect (Simple Plan)

- Daddy (Beyonc)

- Mama (Spice Girls)

 Captol 13. Els somnis i desitjos .

- Fame (Irene Cara)

- I want it that way (Backstreet Boys)

- Got to be real (Cheryl Lynn)

- That thing you do (The Wonders)

 Escoles .

 CEIP PRCTIQUES I (Lleida);

 ZER CONCA DE BARBER (Solivella);

 CEIP JOAN CORET (Badalona);

 CEIP COLLSEROLA (Sant Cugat del Valls);

 CEIP LES COMETES (Lloren del Peneds);

 CEIP ENRIC GRAU FONSER (Flix);

 ZER L'OLIVER (Maials);

 CEIP DOLORS MONSERD-SANTAPAU (Barcelona);

 CEIP BONAVISTA (Castellar del Valls);

 ZER BAIX CAMP NORD (L'Aleixar,Vilaplana i Riudecols);

 CEIP FOLCH I TORRES (Esplugues de Llobregat);

 CEIP JACINT VERDAGUER (Sils);

 CEIP ESCOLA DEL MAR (Vilassar de Mar);

 CEIP BORDILS (Bordils);

 CEIP AMISTAT (Figueres);

 CEIP ROSELLA (Viladecavalls);

 CEIP CHARLES DARWIN (El Prat de Llobregat);

 CEIP CAN PARERA (Montorns del Valls);

 CEIP SEGIMON COMAS (Sant Quirze de Besora);

 CEIP ELADI HOMS (Valls);

 CEIP SANT DOMNEC (Santa Margarida i els Monjos);

 CEIP RAMON FARRERONS (Bell-lloc d'Urgell);

 CEIP JOAN MARAGALL (Vilanova del Cam);

 CEIP PAU CASALS (Sabadell);

 CEIP CANIG (Sant Just Desvern);

 CEIP SPLAI (Barcelona);

 Els presentadors .

Agns Busquets Tarrasa s a presentadora (actriu polifactica amb una llarga trajectria dins del mn de la televisi i del teatre. Ha interpretat diferents personatges en programes com "Polnia" (2008), "Mire Ust "(2005), el "Club Super 3" (2006), "7 de Notcies" (2001), "La ltima Noche" (2001) i "La Cosa Nostra" (1998). En teatre, destaquen el seus treballs recents en obres com "El Mort" (2008), dirigida per Ferran Madico, Oriol Grau, Jordi Vall i J. M. Fernndez; o d'altres com "Paraiges Elctrics" (2003), dirigida per Pau Mir, i "La veu del mn "(2001), escrita i dirigida per Oriol Grau).

Toby Harper s el copresentador invisible (veu en off). s actor, presentador, locutor i doblador. Des de fa vint anys treballa a Catalunya en llengua anglesa, catalana i castellana. Com a actor ha passat per diversos teatres, plats i escenaris de pellcules com ara: "Los Nombres de Alicia", "El Segundo Nombre" o "Los Mnagers". Tamb ha collaborat en sries de televisi com "Plats bruts", "El cor de la ciutat" i "De moda". Com a presentador de televisi, va treballar en els programes "Hola, Barcelona" i "L'agenda", a Barcelona Televisi (BTV). A ms, ha doblat sries com "Rovell" i "Plats bruts".

 Equip .

Producci executiva: Gemma Prat

Direcci executiva: Pere Arcas

Realitzaci: Joanca Garcia

Coordinaci de continguts: Marta Pons

Producci: Dario Bellet

Veu en off: Toby Harper

Actor: Berni Armstrong

Disseny d'espai: Esther Alonso

Disseny d'illuminaci: Jos Luis Rodelas

Disseny grfic:Xnografics, Msics Covers i Maikmayer

Gui: Anna Espinach

Ajudant de realitzaci: Ana Garca

Edici i motion graphics: Ferran Canals

Ajudants de producci: Marta Navarro i Glria Gonzlez

Auxiliars de postproducci: Aida Pujol i Joan Fernndez

Auxiliar de realitzaci: Carles Ochoa

Muntatge PPD: Carles Ruiz de Apocada

Becria: Brbara Martnez

Postproducci d'udio: lex Vilches

Regidora: Clara Layunta

Operadors de cmera plat: Marc Duran, Josep Maria Linares i Emili Sampietro

Operador cap calent: Jordi Llopart i Francesc Pla

Grua i maquinistes: Servicevision

Operador de cmera exteriors: David Barragan

Tcnics de so: Jess Reguant i Roger Santos

Ajudant tcnic de so: Ivn Jurez

udio creatiu: Chus Ferrer

Mixer: Aitor Rivera

Operador EVS: Edgar Toms

Operador prompter: Hctor Company

Tcnic CCU: Diego Fuentes

Illuminaci: Amalgama

Cap tcnic plat: lex Raya

Auxiliar de plat: Ismael Rico

Estilista: Elisa de Andrs

Maquillatge i perruqueria: Nria Barril, Cristina Cuj i licia Muoz

Sintonia: Trafalgar 13

Lingista: Ester Duran

Productor delegat TVC: Josep Maria Casellas

"Play" s un programa del departament de Documentals, Nous Formats i Educatius de Televisi de Catalunya.

Una producci de TRIACOM AUDIOVISUAL.

 Enllaos externs .

 Pgina web del programa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300597" title="Vicenzo Sinatra" nonfiltered="3927" processed="3922" dbindex="118963">
 
Vincenzo Sinatra va ser un arquitecte sicili del segle XVIII, nascut a aNoto. Va ser alumne de Rosario Gagliardi, i va treballar en l'estil barroc sicili i posteriorment dins del neoclassicisme.

Desprs del terratrmol que va afectar Siclia el 1693, la ciutat de Noto va ser completament reconstruda a un nou lloc. Les seves obres a la nova ciutat inclouen la esglsia del Monte Vergine, la esglsia de Sant Joan Baptista, la Baslica de Santa Maria Maggiore i el seu "Loggiato" a Ispica. Un dels seus treballs ms notables s el Palazzo Ducezio (actualment el municipi), la construcci del qual es va iniciar el 1746.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300598" title="Sant Andreu del Prat del Campanar" nonfiltered="3928" processed="3923" dbindex="118964">

Sant Andreu del Prat del Campanar s una esglsia d'origen romnic situada a 1.505 m a la sortida del poble d'Arinsal direcci l'estaci d'esqu d'Arinsal dins la parrquia de la Massana.

Aquesta esglsia es va reconstruir el 1975 sota la direcci de l expert Pere Canturri a partir de la descoberta feta d'unes restes d'una antiga ermita en unes excavacions al lloc conegut com a Prat del Campanar. De la construcci romnica noms en queda la part inferior dels murs ja que havia estat sepultada dues vegades per allaus de neu; la primera vegada possiblement al segle XIII i la darrera al segle XVII). L'edifici actual consta d'una nau rectangular, acabada amb un absis semicircular dels segles XII i XIII i coberta amb volta de can. El campanar s d'espadanya d'un sol ull. De l'existncia d'aquesta capella no es t documentaci escrita, sin noms oral. 

Actualment aquesta capella pertany a la famlia Rosell d'Andorra la Vella i un porxo adosat a l'esglsia al mur sud fa la funci de pante familiar.

En la cartografia oficial andorrana, surt assenyalada com a Esglsia de Sant Antoni.  



 Ms informaci .

Sant Andreu del Prat del Campanar a la pgina web d'ArtMedieval

 Imatges .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300599" title="Anlisis clniques" nonfiltered="3929" processed="3924" dbindex="118965">
Anlisis clniques s l'especialitat mdica que s'ocupa de realitzar proves de laboratori. Per tant, una anlisi clnica o prova de laboratori s l'exploraci complementria sollicitada al laboratori clnic per un metge per a confirmar o descartar un diagnstic. Forma part del procs d'atenci a la salut que es recolza en l'estudi de diferents mostres biolgiques mitjanant la seva anlisi en laboratori i que brinda un resultat objectiu que pot ser tant quantitatiu (un nombre, com en el cas de la xifra de glucosa) o qualitatiu (positiu o negatiu). El resultat d'una anlisi clnica s'interpreta a la llum de valors de referncia establerts per a cada poblaci i requereix d'una interpretaci mdica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300609" title="Llebre del Cap" nonfiltered="3930" processed="3925" dbindex="118966">

La llebre del Cap (Lepus capensis) s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae.

Tot i que autctona d'frica, s'ha ests a Europa, Orient Mitj i sia. Tamb ha estat introduda a Austrlia. 

Subespcies.

 Lepus capensis capensis;
 Lepus capensis aquilo;
 Lepus capensis carpi;
 Lepus capensis granti;
 Lepus capensis aegyptius;
 Lepus capensis hawkeri;
 Lepus capensis isabellinus;
 Lepus capensis sinaiticus;
 Lepus capensis arabicus;
 Lepus capensis atlanticus;
 Lepus capensis whitakeri;
 Lepus capensis schlumbergi;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300611" title="Myopsina" nonfiltered="3931" processed="3926" dbindex="118967">

Myopsina s un subordre de calamar que cont dues famlies. Alguns taxnoms l'eleven al nivell d'ordre, en aquest cas sn coneguts com a Myopsida.

Enllaos externs.
"Tree of Life web project": Myopsina ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300613" title="Llebre negra" nonfiltered="3932" processed="3927" dbindex="118968">

Lepus insularis s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus insularis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300616" title="Plantilla 2007-2008 del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="3933" processed="3928" dbindex="118969">
Els futbolistes que formaven la plantilla del Real Madrid Club de Ftbol durant la temporada 2007/2008 eren els segents:































Equip tcnic.

Entrenador:  Bernd Schuster;
Segon entrenador:  Manuel Ruiz;
Preparador fsic:  Walter Di Salvo;
Entrenador de porters:  Pedro Jaro;

Jugadors cedits durant la temporada.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300619" title="Rambla de Sellumbres" nonfiltered="3934" processed="3929" dbindex="118970">

La Rambla de Sellumbres s un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella (Ports). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 4 de mar de 2008 Paratge Natural Municipal, compta amb una superfcie de 1.194'40 Ha.

Se situa en el sector nord-oest de la provncia de Castell, a la confluncia dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
 
 Paisatge .
La seua complexitat geomorfolgica i el bon estat de conservaci de les formacions vegetals configuren un paisatge de gran singularitat i bellesa. La zona de major qualitat visual s el llit de la Rambla de Sellumbres, amb els seus vertiginosos penya-segats rocosos i on destaquen diverses fites paisatgstiques, com ara la Roca Roja, la Roca Parda i la Roca del Corb, fcilment identificables per a l observador.

 Vegetaci .
Les masses arbries existents al paratge les conformen principalment pinedes de pinassa (Pinus nigra) i carrascars (Quercus ilex), aquest ltim incls com a hbitat d inters prioritari per a la Uni Europea. Conformen masses denses i de gran extensi a les vessants del llit de la rambla. 

Quant a la flora, cal destacar la presncia de Leucanthemum maestracense (margarida), Linaria repens (linria estriada), Sideritis spinulosa (cua de gat), Thymus godayanus (serpoll mascle) i Thymus vulgaris (tim), totes espcies endmiques i per tant de gran valor per a la conservaci.

 Fauna .
Pel que fa a la fauna, el grup de les aus s el ms abundant i a ms inclou diverses espcies que requereixen mesures de protecci i conservaci pel grau d amenaa a qu estan sotmeses, siga en l mbit autonmic, siga en l internacional. Entre les espcies d aus presents es poden citar l guila reial (Aquila chrysaetos), el torlit (Burhinus oedicnemus), l enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l guila serpera (Circaetus gallicus) i el voltor com (Gyps fulvus), entre altres. De les 88 espcies d aus censades en la zona, prop del 20% presenten algun grau d amenaa. 

D altra banda, en el grup dels mamfers, tamb rellevant, s han identificat com a protegides pel Catleg Valenci d Espcies de Fauna Amenaades la musaranya (Crocidura rusula), la fagina (Martes foina), el teix (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i l esquirol (Sciurus vulgaris), i com a espcies d inters internacional la cabra pirinenca (Capra pyrenaica) i el gat salvatge (Felis silvestris).
 
 Presncia humana .
Quant al patrimoni historicocultural, trobem al paratge diversos jaciments arqueolgics de gran inters, la major part dels quals es troben en mal estat de conservaci. Concretament s han identificat jaciments com ara el Mas del Falc d poca medieval, situat entre els segles VIII i XIII, en el qual s han trobat fragments cermics dispersos de l alta edat mitjana; el Fossar dels Moros i la Costa de l Albard, format per runes de fortificacions medievals; el jaciment Tur de la Barcella, format per restes d un menut assentament adscrit a l edat de bronze; i finalment, l Abric del Tur de la Barcella, un jaciment d art rupestre corresponent al neoltic.
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Castellfort;
 Cinctorres;
 Portell de Morella;

 Enllaos externs .
Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300620" title="Heroi d'Israel" nonfiltered="3935" processed="3930" dbindex="118971">


El ttol de Heroi d'Israel (hebreu:            , transliterat: Itur HaOz) era una condecoraci israeliana atorgada durant la Guerra de la Independncia, i atorgada per les accions extremes d'heroisme . 

Al crear-se les Forces de Defensa d'Israel al maig de 1948, encara no s'havia creat un sistema de condecoracions, per ja hi havia molts soldats que s'havien distingit en combat i havien estat recomanats pels seus oficials per ser condecorats.

L'Exrcit instaur un comit per decidir sobre el sistema de medalles, per un any desprs, a l'estiu de 1949 es decid que, com a soluci temporal, es condecoressin els 12 soldats ms valents de l'Exrcit d'Israel (el nombre 12 no era gens casual, car rememorava les 12 tribus d'Israel).

Per un altre costat, el ttol "Heroi d'Israel" recorda molt al de "Heroi de la Uni Sovitica". Si b avui no s un fet gaire recordat, al 1948 el jove estat d'Israel tingu una aliana de fet amb la Uni Sovitica, rebent armes sovitiques des de Txecoslovquia, mentre que els Estats Units mantenien un embargament armamentstic total. A ms, la Uni Sovitica gaudia d'una gran popularitat a Israel per haver derrotat l'Alemanya Nazi i alliberat als jueus supervivents de l'Holocaust.

Va ser atorgada el 17 de juliol de 1949. Desprs d'una desfilada Militar, el President d'Israel Chaim Weizman, el Primer Ministre David Ben-Gurion i el Cap de l'Estat Major Yaakov Dori van concedir la medalla als seus receptors.

Des del 1949 ja no es va tornar a atorgar ms, i al 1970 va ser reemplaada per la Medalla al Valor. Tots els seus receptors van rebre automticament la Medalla al Valor.

 Disseny .
Un gal vermell, sobre el qual hi ha l'escut d'Israel (la Menorah envoltada d'una corona de llorer) en or.

 Receptors .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300621" title="Cinc dinasties i Deu regnes" nonfiltered="3936" processed="3931" dbindex="118972">
El perode anomenat de les Cinc dinasties i Deu regnes (xins tradicional:     ; simplificat:     ; pinyin: W di Shgu) fou una part turbulenta de la histria de Xina que s'inici amb el final de la dinastia Tang (907) i es va acabar amb el comenament de la dinastia Song (960). Cinc dinasties es van succeir per poc temps, i ms d'una dotzena de regnes (els xinesos ho simplifiquen amb el nombre representatiu de "deu") es van establir principalment al sud del pas. Alguns historiadors, per, n'inclouen algun altre (per exemple Bo Yang inclou els Yan i els Qi per no els Han Septentrionals, considerant-los una continuaci dels Han).

 Les cinc dinasties .

 Liang posteriors (5 de juny del 907-923);
 Tang posteriors (923-936);
 Jin posteriors (936-947);
 Han posteriors (947-951 continuada pels Han Septentrionals fins el 982);
 Zhou posteriors (951-960);

Els deu regnes: .

 Wu;
 Wuyue;
 Min;
 Chu;
 Han meridionals;
 Shu anteriors;
 Shu posteriors;
 Jingnan;
 Tang meridionals;
 Han septentrionals (continuaci de la dinastia dels Han posteriors);

 Altres estats .

 Yan;
 Qi;
 Chengde Jiedushi (Zhao);
 Yiwu Jiedushi;
 Dingnan Jiedushi;
 Wuping Jiedushi;
 Qingyuan Jiedushi;
 Yin;
 Ganzhou;
 Shazhou;
 Liangzhou;

 Llista de sobirans .
 Cinc dinasties i Deu regnes  .




Altres estats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300624" title="Lolignid" nonfiltered="3937" processed="3932" dbindex="118973">


Els lolignids (Loliginidae) constitueixen una famlia de l'ordre dels calamars.

Espcies.
Gnere Loligo;
Loligo forbesii;
Loligo pickfordi;
Loligo vietnamensis;
Loligo (sense determinar) bleekeri;
Loligo (sense determinar) gahi;
Loligo (sense determinar) ocula;
Loligo (sense determinar) opalescens;
Loligo (sense determinar) pealeii;
Loligo (sense determinar) plei;
Loligo (sense determinar) roperi;
Loligo (sense determinar) sanpaulensis;
Loligo (sense determinar) surinamensis;
Loligo (Alloteuthis) africana;
 Loligo (Alloteuthis) media;
Loligo (Alloteuthis) subulata;
Loligo (Loligo) vulgaris;
Loligo (Loligo) vulgaris reynaudi;
Loligo (Loligo) vulgaris vulgaris;
Gnere Loliolus;
Loliolus (Loliolus) affinis;
Loliolus (Loliolus) hardwickei;
Loliolus (Nipponololigo) beka;
Loliolus (Nipponololigo) japonica;
Loliolus (Nipponololigo) sumatrensis;
Loliolus (Nipponololigo) uyii;

Gnere Lolliguncula;
Lolliguncula argus;
Lolliguncula (Loliolopsis) diomedeae;
Lolliguncula (Lolliguncula) brevis;
Lolliguncula (Lolliguncula) mercatoris;
Lolliguncula (Lolliguncula) panamensis;
Gnere Pickfordiateuthis;
Pickfordiateuthis pulchella;
Pickfordiateuthis vossi;

Gnere Sepioteuthis;
Sepioteuthis australis;
Sepioteuthis lessoniana;
Sepioteuthis loliginiformis;
Sepioteuthis sepioidea;
Gnere Uroteuthis;
Uroteuthis (Photololigo) abulati;
Uroteuthis (Photololigo) arabica;
Uroteuthis (Photololigo) bengalensis;
Uroteuthis (Photololigo) chinensis;
Uroteuthis (Photololigo) duvauceli;
Uroteuthis (Photololigo) edulis;
Uroteuthis (Photololigo) noctiluca;
Uroteuthis (Photololigo) reesi;
Uroteuthis (Photololigo) robsoni;
Uroteuthis (Photololigo) sibogae;
Uroteuthis (Photololigo) singhalensis;
Uroteuthis (Photololigo) vossi;
Uroteuthis (Uroteuthis) bartschi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300628" title="Gver" nonfiltered="3938" processed="3933" dbindex="118974">
Gver s un nucli de poblaci agregat al terme municipal d'Estars, a la comarca de la Segarra. Seguint la ribera del Si, a uns quants quilmetres d'Estars, es troba Gver, un poble enfilat a un tur i coronat per les restes d'un antic castell i  l'esglsia romnica de Santa Maria de Gver. 

La primera documentaci que fa referncia al poble s de l'any 1015 i engloba Gver dins del comtat del Bergued. 

L' esglsia de Santa Maria de Gver originalment constava d'una sola nau capada per un absis semicircular. Entre els segles XIII i XV es va ampliar i es va construir una segona nau adossada a l'original. Es va subtituir l'absis per una capalera plana i de volta apuntada. Per sobre de la teulada, a dues aiges, s'eleva el campanar de cadireta de dos ulls. L'any 1971, els vilatans inaguraren una nova esglsia al peu de la carretera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300631" title="Bioqumica clnica" nonfiltered="3939" processed="3934" dbindex="118975">
La Bioqumica clnica s la cincia que estudia la biologia i la qumica humanes, amb una orientaci mdica i aplicada; les seves investigacions i conclusions poden ser aplicades i reutilitzades en la medicina hospitalria i clnica. Estudia camps com la gentica de pacients i diferents branques de la microbiologa, que collaboren amb diagnstics i estudis clnics.

s molt utilitzada amb la biotecnologia i la seva collaboraci mdica en la ciutats bsicament. Igual que la bioqumicca estudia el comportament cellular, les seves generalitats i especificacions, aquesta cincia s en cert punt una branca d'aquesta, car simplement s una aplicaci clnica per a les especificacions del mn mdic i cientfic, car existeixen projectes que resumeixen teories amb la medicina aplicada humanitriament, per a les seves conclusions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300632" title="Reconversi industrial" nonfiltered="3940" processed="3935" dbindex="118976">

A Espanya es coneix com a reconversi industrial, el procs iniciat en 1984 que pretn sanejar financerament a les empreses que han entrat en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energtics, modernitzar les fbriques ms antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les ms productives eliminant l'excs de producci amb drstics ajustos d'ocupaci i reducci de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.

L'objectiu de la poltica de reconversi s adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.

Els sectors ms afectats van ser el siderometallrgic, construcci naval, txtil i calat, lnia blanca d'electrodomstics, i les empreses General Elctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elctrica.

Es van crear una srie d'rees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien

Unes rees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisi, gesti, control i innovaci, i les unitats de producci estratgica i tecnologia ms avanades. (Madrid i en menor grau Barcelona).
Unes rees semiperifriques destinades a fbriques amb sistemes de producci ms estandarditzats per amb un cert grau d'elaboraci. (Biscaia, Saragossa o Valncia).
Unes rees perifriques que s'emporten la producci d'articles menys estratgics, encara que no necessriament menys tecnificats, i que poden utilitzar m d'obra menys qualificada.

Resultats.

Les diferncies entre regions es van engrandir ja que Madrid i Barcelona van acaparar la majoria dels projectes.
Els sectors ms afavorits eren els ms obsolets i amb poc marge de millora, metallrgia, txtil, etc.
Les PIME van tindre poc accs als avantatges.

Conseqncies.
Aparici de regions en declivi amb una estructura econmica poc diversificada.
La industrialitzaci de zones prximes a antigues conglomeracions industrials.
Industrialitzaci de zones rurals.
Industrialitzaci de zones perifriques de Madrid, Barcelona o Bilbao (Valladolid, vall de l'Ebre...).

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300633" title="Cirurgia cardiovascular" nonfiltered="3941" processed="3936" dbindex="118977">
La cirurgia cardiovascular s aquella disciplina quirrgica que, mitjanant l's de la m i l'instrument, pretn resoldre o millorar aquelles patologies cardaques que no sn tractables amb frmacs ni amb intervencions menors tals com cateterismes, stents, etc. En la majoria dels casos, l'objectiu realment s disminuir la magnitud dels smptomes i millorar la qualitat de vida del pacient, ja que s rara la resoluci completa del problema.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300636" title="Universitat de Cervera" nonfiltered="3942" processed="3937" dbindex="118978">
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, s un imponent edifici de planta rectangular i amb torres primstiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu.

El 1717 Felip V dictamin l'ordre de supressi de les sis universitats de Catalunya i la creaci d'una nica universitat central a la ciutat de Cervera. La decisi del rei Felip V volia premiar la fidelitat d'aquesta ciutat a la seva causa durant la Guerra de Successi.  

Fou projectat i dirigit per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i desprs per Miguel Marn. Els anys invertits en la seva construcci expliquen que hi ha dos estils artstics clarament diferenciats. De la primera etapa s la faana principal d'estil barroc, feta amb carreus de pedra i emmarcada per una portalada amb dues columnes a cada costat. Sobre s'ala la figura de la Immaculada Concepci, patrona de la instituci, i als peus, una placa commemorativa de bronze. En el punt ms elevat s'erigeix la corona reial, recordatori de la fundaci monrquica. De la segona etapa s la faana interior d'estil neoclssic amb un front jnic i una a legoria de la Saviesa. 

La faana interior condueix a un vestbul amb dues grans escalinates i amb la porta d'accs al paranimf. Aquest edicifi t separats dos patis quadrats amb un templet al mig i colls de cisterna coronats per un nen cavalcant un dof. El cos central del paranimf forma un espai de tres naus i amb cpula hemisfrica. A l'interior es conserva un retaule d'alabastre de Jaume Padr.  

L'any 1740 s'hi van comenar a impartir docncia. La Universitat arrib a concentrar facultats de teologia, cnons, humanitats, medicina, filosofia i lleis. Hi van estudiar Josep Finestres, Narcs Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Mil i Fontanals.

L'any 1842 la Universitat fou trasllada a Barcelona. Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francs, un centre de recursos pedaggics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundria ESO, que tamb cursa els cursos de batxiller, i un centre associat a la universitat a distncia.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300637" title="Tour de Romandia 2008" nonfiltered="3943" processed="3938" dbindex="118979">

El Tour de Romandia 2008 s la 62a edici del Tour de Romandia i es disput entre el 29 d'abril i el 4 de maig de 2008 a Sussa. Aquesta fou la sisena prova de l'UCI ProTour 2008.

El vencedor final de la cursa fou Andreas Klden del Team Astana que super en 35" al txec Roman Kreuziger, del Liquigas.

Etapes.
Prleg - 29 d'abril de 2008: Ginebra, 1,9 km (CRI)


Etapa 1 - 30 d'abril de 2008: Morges - Saignelgier, 182,4 km


Etapa 2 - 1 de maig de 2008: Moutier - Friburg, 170 km


Etapa 3 - 2 de maig de 2008: Sion - Sion, 18,8 km (CRI)


Etapa 4 - 3 de maig de 2008: Sion - Zinal, 112,4 km

 Una esllavissada va forar els organitzadors a anullar la tercera ascensi del dia, Saint-Luc, quedant l'etapa en aquests 112,4 km. 



Etapa 5 - 4 de maig de 2008: Le Bouveret - Lausana, 159,4 km


Classificacions finals.
Classificaci general.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci per punts.


Classificaci dels esprints.


 Evoluci de les classificacions.



Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa.


 62 ciclistes han aconseguit un punt a l'UCI Pro Tour 2008;

Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300638" title="Flmalle" nonfiltered="3944" processed="3939" dbindex="118980">

Flmalle (en val  Flmle) s un municipi belga de la provncia de Lieja en la regi valona situat a ambds marges del Mosa. L'any 2006, tenia una poblaci de 25 140 habitants.
Geografia.
Flmalle se situa des de la fi de l'altipl d'Haspengouw, a ambds costats de la vall del Mosa al costat ovest de l'aglomeraci de Lieja i a la crulla de les lnies ferroviries 125 Lige-Namur i 125A Angleur-Flmalle-Haute (mercaderies). A l'altipl dels Cahottes es connecta a l'autopista E42 (Duinkerke (F) - Lieja (B) - Sankt-Vith (B) - Aschaffenburg (D)), anomenada, per a la seva part valona la dorsale wallonne (trad.: l'espinada valona), l'eix est-ovest ms important de la regi.

Histria.
El municipi s el resultat de la fusi dels municipis Awirs, Flmalle-Grande, Flmalle-Haute, Ivoz-Ramet i Mons-lez-Lige al 1 de gener del 1977. Gleixhe ja va fusionar amb Les Awirs al 1964, Chokier ja va fusionar amb Flmalle Grande al 1969. Les Cahottes pertenyien al muncipi d'Horion-Hozmont fins al 31 de desembre de 1976.

Per a la histria anterior a la fusi, vegeu els articles referent als nuclis.
Nuclis.
 Chokier, Flmalle-Grande, Flmalle-Haute, Gleixhe, Les Awirs, Les Cahottes, Ivoz-Ramet, Ramioul i Mons-lez-Lige.
Economia.
Els nuclis rurals van transformar-se i desenvelupar-se al segle XIX, durant la revoluci industrial. Les mines de carb i la indstria metallurgica eren molt importants. Les mines van tancar-se als anys setanta del segle XX. Desprs del tancament de la fbrica de canonades de ferro Tubemeuse, de l'indstria pesant, noms roman una entitat de producci del grup multinacional Arcelor-Mittal i unes pimes especialitzades. El 16 de juliol de 2004, el grup siderrgic Arcelor-Mittal va decidir de construir la seva nova seu administrativa a Flmalle, una decisi aplaudida per a les forces vives, que hi veuen una garantia per al manteniment de l'ocupaci industrial a la regi.

Des dels anys 80, un nou polgon industrial va desenvelupar-se per a la societat provincial d'industrialitzaci SPI+ que reuneix unes 46 empreses petites i mitjanes industrials i de serveis. Tanmateix la fbrica de Tubemeuse, al marge del riu i del port de Flmalle s'ha derrocat al 2007 i el siti esdevindr un nou polign industrial.

Monuments i curiositats.
 Flmalle Grande.
L'antiga casa de la vila;
El fort de Flmalle;
 Flmalle Haute .
El castell la Petit Flemale;
El parc del castell;
El memorial Andr Cools;
El casc antic;
Chokier.
El casc antic, un dels pobles ms macos de Valnia;
El castell de Chokier;
El pati Clos de Chokier en estil d'un tradicional hort de cura;
Ivoz-Ramet.
La Chtaigneraie, centre val d'art contemporani;
El castell de la Croix de Saint-Hubert;
El castell de Ramioul;
El castell de Ramet;
L'esglsia Sants Pere i Pau de Ramet;
Mons-lez-Lige.
El castell de Mons-lez-Lige;
L'esglsia Sant Lambert;


Fills predilectes de Flmalle.
Andr Cools, poltic del PS (partit socialista), (nascut a Flmalle-Grande, 1927 - assassinat a Lieja al1991);
Robert Campin, pintor, dit Le Matre de Flmalle (1378-1445);
Enllaos externs.
Mapa del parc industrial dels Cahottes




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300642" title="Pere Miret i Cerd" nonfiltered="3945" processed="3940" dbindex="118981">
Pere Miret i Cerd fou un poltic catal, que fou alcalde de Sant Pere de Ribes en diverses ocasions entre 1901 i 1922. Un "bollet" el cita entre els collaboradors d'Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari catal-valenci-balear. Persona interessada per la cincia, feu un acurat seguiment de la climatologia local i impuls diversos projectes agrcoles innovadors. Sota els seus mandats i els diversos perodes que van tenir lloc entre els seus mandats es portaren a terme nombroses obres pbliques i el poble prengu una clara configuraci urbana desprs de segles de ser un agregat de nuclis dispersos. Impuls diversos treballs de millora, com construcci de rescloses en les zones ms erosionades per la riera, obertura de pous, suport a les obres pbliques d'iniciativa privada del moment (enllumenat, aigua, esglsia nova, hospital del Reds), eixamplament de la carretera de Sitges en diversos trams i d'altres. Tingu una molt nombrosa descendncia.

Fonts.
 Palacios et. al. Sant Pere de Ribes. Recull d'informaci sobre el municipi. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1999.
 Corbera, Crnica de l'obra del diccionari (CD-Rom);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300646" title="Ali" nonfiltered="3946" processed="3941" dbindex="118982">
Ali (en hebreu:     , "ascens") s la paraula utilitzada per anomenar la immigraci jueva cap a la terra d'Israel, un dels preceptes d'aquesta religi. 

Etimolgicament, ali est emparentada amb la paraula aliy la'rguel (         ), que significa "pelegrinatge", per l'efecte d'ascensi cap a Jerusalem durant els peregrinatges regulats per a les festivitats de Pesah, Shavuot i Sucot. 

L'acci inversa, s a dir, l'emigraci des de Israel cap a un altre territori (l'anomenada dispora), es coneix com yerid o "descens".

El concepte d'"aliy" cap a la Terra d'Israel s central a la cultura i religi jueva, i constitueix la base del sionisme. La Llei del Retorn de 1950, que garanteix a qualsevol jueu del mn el seu dret a tornar cap a Israel, establir-se all, i obtenir la ciutadania israeliana, es basa en aquesta idea. Qui realitza "ali" s anomenat ol (mascul) o ol (femen); els plurals son olm i olot, respectivament.



Durant la histria recent del poble jueu  poca del sionisme  hi van haver cinc onades principals d'immigracio o aliyot cap a Palestina, abans de la creaci del moderne Estat d'Israel:
 Primera Ali (1881 - 1903);
 Segona Ali (1904 - 1914);
 Tercera Ali (1919 - 1923);
 Quarta Ali (1924 - 1929);
 Cinquena Ali (1929 - 1939);

Desprs de la creaci del Estat d'Israel, la poblaci jueva es va multiplicar ms de vuit vegades, grcies fonamentalment a les successives aliot, pasant de 650.000 persones al 1948 a uns 5.415.000 al 2007.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300647" title="Lacasitos" nonfiltered="3947" processed="3942" dbindex="118983">

Els Lacasitos sn una lnia de productes de xocolata de Lacasa, llanats al mercat l'any 1982 inspirats en els famosos M&M's de l'empresa nord-americana Mars creats als anys cinquanta. La forma i la grandria s similar a la d'una pndola rodona i estan recoberts de 150 capes de sucre. Cada pastilla t un color diferent dins d'una varietat de 7 colors diferents (groc, vermell, blau, verd, marr, taronja i blanc).

Productes.
 Lacasitos cacauet, amb un cacauet torrat a l'interior. Presentats en pots d'1,2kg. i bosses de 30g. ;
 Lacasitos bossa, en diversos tamanys.
 Lacasitos pot, 250g.
 Lacasitos envas familiar, compost per 9 bosses de 16g. cadascuna.
 Lacasitos a granel, formats de gran grandria (1kg).
 Lacasitos pack io-io, format per dos tubs de Lacasitos i un io-io.
 Lacasitos pack 3 tubs, compost per tres tubs de 20g.
 Lacasitos tub, les pndoles romanen ordenades en fila dins d'un tub de plstic.
 Lacasitos tub +18 anys, les pndoles romanen ordenades en fila dins d'un tub de plstic. Aquestes sn sense sucre.
 Lacasitos Mega-tub, les pndoles romanen ordenades en fila dins d'un tub de plstic de 1.500g.
 Llapis Lacasitos, llapis amb puntes de diferents colors que pinten de deb, a part de tenir Lacasitos dins.
 Minilacasitos, dragees de xocolata blanca cobertes de sucre acolorit. Presentats en bosses d'1kg. i bosses de 30g.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300650" title="Tang posteriors" nonfiltered="3948" processed="3943" dbindex="118985">
Els Tang posteriors foren una efmera dinastia del nord de la Xina.

El 880 la dinastia Tang estava molt debilitada per una revoluci de camperols dirigida per Huang Tchao. La capital imperial Chang'an i la segona ciutat Lo-yang van caure en mans dels rebels; la cort Tang va crida en ajut a una horda turca, anomenada  tchi o shato o shatuo (antiga transcripci xinesa tch'ou-yue i tamb cha-t, que vol dir "gent del desert d'arena"). . Les fonts xineses del segle VII els hi donen dos noms: Tch'ou-yue als que vivien com a nmades a la part a l'orient del llac Barkul, i Tch'ou, que poblaven la part a l'oest del mateix llac. .

El 808 els shato foren establerts com a federats pels Tang, que els va fixar com a residncia la zona al nord-est de Ling-tcheou, prop de Ning-hia, al nord de l'Ordos. All van romandre sense sortir del territori assignat fins el 878. 

En aquest any, aprofitant la guerra civil desfermada a la Xina, el cap dels shato, Li K'o-yong es va apoderar de l'anomenada marca de Ta-t'ong and nord del Shansi (Shanxi) el que li permetia intervenir en els afers xinesos; el 880 els rebels es van apoderar de Tchangngan i Lo-yang, i l'emperador Tang va demanar ajut als shato dirigits per Li K'o-yong que noms tenia 28 anys; fou extraordinriament fidel als Tang fins al final. El 883 va expulsar als rebels de Tchangngan i fou recompensat amb el nomenament de ministre del govern imperial i amb el govern de Taiyuan (antiga transcripci T'ai-yuan) al modern Shanxi. Si hagus volgut haguera pogut enderrocar la dinastia i ocupar el lloc de l'emperador, per va restar lleial. Un antic cap de bandits, Tchu Wen, fou el que va donar aquest pas el 907 i va fundar la dinastia dels Liang posteriors.

Li K'o-yong va restar amo de Shanxi (Shansi). Va morir el 908 i el va succeir el seu fill Li Ts'un-hiu que va portar el ttol de rei de Tsin  amb Taiyuan com a capital. El 923 va enderrocar als Liang posteriors i es va proclamar emperador de Xina com a continuador dels Tang, sent coneguda la seva dinastia com a Tang posteriors. La seva capital fou Lo-yang. Va morir el 926 i el va succeir Li Siyuan o Li Dan (926-933), a aquest Li Conghou (933-934) i finalment Li Congke. El 936 fou enderrocat pel general shato Che King-t'ang, amb l'ajut dels kitan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors).

 Notes i referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300651" title="Ferdinand Hrold" nonfiltered="3949" processed="3944" dbindex="118986">
Ferdinand Hrold (Pars, 28 de gener de 1791 - Pars, 19 de gener de 1833) fou un compositor francs dedicat principalment a l'pera cmica. El 1812 fou premi de Roma.

Infncia i premi de Roma.

D'origen alsaci, estudi amb el seu pare, Franois-Joseph Hrold (1755-1802), pianista i compositor, i nt d'un organista, Nicolas Hrold, pel que va crixer en una atmosfera musical. Va entrar al pensionat Hix a l'edat de sis anys, va seguir parallelament cursos de teoria musical amb Franois-Joseph Ftis (futur editor de La Revue musicale). Als set anys, ja sabia tocar el piano i va comenar a compondre. El seu pare s'oposava a que fes una carrera musical per la seva mort el 1802, li va permetre enfocar aquest projecte amb ms realisme. Ingressa al Conservatoire national suprieur de musique de Pars el 1806, on va tenir com a professors de primera fila: el seu propi padr Louis Adam (pare del compositor Adolphe Adam) en piano, Charles Simon Catel en harmonia, Rodolphe Kreutzer en viol i tienne Nicolas Mhul en composici.

 El 1810, guanya el primer premi de piano, amb un tros que ell mateix havia composat, cosa que no s'havia vist mai. Marxa a Itlia amb Franois Rude i David d'Angers el 1813 desprs d'haver-se emportat el Premi de Roma l'any precedent. A la primavera, hi compon la seva primera simfonia.

Primeres obres, primers triomfs, primers fracassos.

 El 1815, s'installa a Npols per raons de salut. Hi compon diverses peces, entre les quals la seva segona simfonia i tres quartets per a instruments de corda. La seva primera pera, La Giovent di Enrico Quinto s representat al Teatro del Fondo, sota el pseudnim de Landriani degut a que els compositors francesos eren generalment mal rebuts. Guanya l'xit del pblic per no el dels compositors napolitans.

Joachim Murat l'agafa fins i tot per ensenyar piano a les seves filles, encara que abans d'aix va haver de deixar Itlia. Va ser a ustria, on Klemens von Metternich el va utilitzae alguns mesos, per Munic i Sussa i va tornar a Pars. s llavors quan aconsegueix la celebritat grcies a una pera escrita en collaboraci amb Boieldieu, Charles de France (1816). Tamb va conixer l'xit aquell mateix any amb una segona pera, Les Rosires, dedicada al seu amic i professor Mhul. Si La clochette (1817) va ser tamb un xit, aquest no va ser el cas de les peres segents Premier venu i Les troqueurs (1819). La mala elecci dels llibrets va comprometre tamb L'amour platonique i L'auteur mort et vivant. Hrold, decebut, va decidir llavors abandonar l'pera.

El 1821, arriba a ser assistent al Thtre italien de Paris i viatja a Itlia per reclutar cantants. Va recuperar la salut i la inspiraci. Va tornar a l'escena amb una nova pera Le Muletier (1823) segons un llibret de Paul de Kock, Lasthnie i aprofita la seva admiraci per Espanya desprs de la victria francesa de Trocadro per presentar Vendme a Espanya, en collaboraci amb Daniel Auber (1823). El 1824, l'Opra comique li va encarregar Le roi Ren. Va continuar mentrestant treballant per al Thtre italien on va arribar a ser mestre de cor (1826).

La maduresa.

En aquesta poca escriu enormement i alterna fracassos (Le lapin blanc (1825), L'illusion (1829)) i xits (Marie (1826), Emmeline (1830)). s contractat a l'pera de Pars i s nomenat cavaller de la Legi d'honor (1828).

El 3 de maig de 1831 s'estrena la seva pera ms clebre, Zampa, que s un triomf a Frana i a Alemanya, on encara s'interpreta actualment. Fou la primera pera no italiana estrenada al Liceu, el 1848. Desprs d'haver collaborat a La marquise de Brinvilliers (amb entre altres Boieldieu i Auber) i escrit La Mdecine sans mdecin (1832), dna el que s sens dubte avui s la seva obra ms coneguda, Le pr aux clercs (1832), per, un mes desprs de l'estrena, el gener de 1833, Hrold mor de tuberculosi. s enterrat al cementiri del Pre-Lachaise. Una pera inacabada, Ludovic, va ser acabada per Halvy.

 Obres .
 peres .
1815, La giovent di Enrico quinto. ;
1816, Charles de France ou Amour et gloire (amb Boieldieu). ;
1816-1817, Corinne au Capitole. ;
1817, Les rosires. ;
1817, La clochette ou Le diable page. ;
1818, Le premier venu ou Six lieues de chemin. ;
1819, Les troqueurs. ;
1819, L'amour platonique. ;
1820, L'auteur mort et vivant. ;
1823, Le muletier. ;
1823, Vendme en Espagne (amb Auber). ;
1825, Le lapin blanc. ;
1826, Almdon ou le monde renvers, reanomenada Marie. ;
1829, L'Illusion. ;
1829, Emmeline. ;
1830, L'auberge d'Auray. ;
1831, Zampa ou La fiance de marbre. ;
1831, La marquise de Brinvilliers (amb Auber, Batton, Berton, Blangini, Boeldieu, Carafa, Cherubini i Paer). ;
1832, La mdecine sans mdecin. ;
1832, Le pr aux clercs. ;
1833, Ludovic (completada per Halvy).

 Ballets .
1827, Astolphe et Joconde ou Les Coureurs d'aventures. ;
1827, La Somnambule ou L'Arrive d'un nouveau seigneur. ;
1828, La fille mal garde. ;
1828, Lydie. ;
1829, La Belle au bois dormant. ;
1830, La Noce de village.

 Altres .
1812, La duchesse de La Vallire ou Mademoiselle de Lavallire (qui li valgu el premi de Roma). ;
1813, Symphonie n 1 en do majeur. ;
1814, Trois quatuors pour instruments  cordes. ;
1815, Symphonie n 2 en r majeur.

Hrold tamb compondre 3 concerts, 6 sonates i 57 composicions per piano.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300653" title="Real Unin Club de Irun" nonfiltered="3950" processed="3945" dbindex="118987">

El Real Unin Club de Irun s un club de futbol de la ciutat d'Irun a Guipscoa (Pas Basc).

 Histria .
El primer club d'Irun fou el Irun Football Club fundat el 1902 i que el 1907 esdevingu Irun Sporting Club. D'una escissi de l'Irun Sporting Club va sorgir el 1908 el Racing Club de Irun. Durant els primers anys de segle ambds clubs van tenir una forta rivalitat.

L'any 1913 el Racing es proclam campi d'Espanya en derrotar l'Athletic Club per 1 a 0 en el partit de desempat. Els campions foren Ayestarn; Arocena, Carrasco; Izaguirre, Boada, Echart; San Bartolom, Iarra, Patricio Arabolaza, Ignacio Arabolaza i Retegui. El gol de la victria el marc San Bartolom.

Amb la intenci de crear un club ms potent a la ciutat ambds club decidiren unir-se el 9 de maig de 1915 amb el nom de Real Unin Club de Irun.

El 12 de maig de 1918, en derrotar per 2-0 al Real Madrid a l'estadi O'Donnell de Madrid, el Real Unin guany la Copa del Rei. El club form amb Muguruza; Carrasco, Mgica; Emery, Ren Petit, Eguiazbal; Angoso, Legarreta, Patricio Arabolaza, Amantegui i Acosta. Els anys 20 poden considerar-se l'poca daurada del club. El club assol el triomf a 6 campionats guipuscoans i a dues noves Copes del Rei, la primera el 1924 a l'Estadi d'Atotxa de Sant Sebasti, on derrot el Real Madrid per 1-0, amb l'alineaci Emery II; Anatol, Berges; Gamborena, Ren Petit, Eguiazbal, Echeveste, Vzquez, Errazquin, Matas i Azurza. La seva darrera copa data del 1926-27 on derrot al Arenas Club de Getxo al camp de Torrero de Saragossa amb un nic gol a la prrroga. L'alineaci vencedora fou Emery; Alza, Bergs; Pedro Regueiro, Gamborena, Villaverde; Sagarzazu, Luis Regueiro, Ren Petit, Echeveste i Garmendia.

El 19 de setembre de 1926 el club inaugur el seu nou estadi anomenat Stadium Gal amb un partit enfront el FC Barcelona. Dos anys ms tard es crea el campionat de lliga on el Real Unin fou un dels clubs fundadors. Els nous temps, per, coincidiren amb una cada cop major professionalitzaci del futbol i l'inici del declivi del club que no podia competir econmicament amb la resta de clubs. El 1931 es proclama la Segona Repblica i el club perd el ttol de Real, esdevenint Unin Club de Irun.

La temporada 1931-32, el club acaba des a la lliga i perd la categoria baixant a Segona Divisi. Mai ms tornaria a Primera. El 1938 recupera el ttol de Reial i el 1942 baixa a Tercera Divisi, categoria que compaginar amb la Segona o la Segona B.

 Uniforme .
L'actual uniforme del club s samarreta blanca amb pantal i mitjons negres.  Antigament tamb utilitz la samarreta blanca i negra a franges verticals i pantal i mitjons negres.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 4;
 Temporades a Segona Divisi: 9;
 Temporades a Segona Divisi B: 15;
 Temporades a Tercera Divisi: 40;
 Millor classificaci a la lliga: 6 (a 1a divisi, temporada 29-30);
 Pitjor classificaci a la lliga: 10 (a 1a divisi, temporada 31-32);

 Historial a la lliga espanyola .
 1928-32: Primera Divisi.
 1932-36: Segona Divisi.
 1936-39: Sense competici.
 1939-42: Segona Divisi.
 1942-43: Categoria regional.
 1943-51: Tercera Divisi.
 1951-56: Categoria regional.
 1956-58: Tercera Divisi.
 1958-59: Segona Divisi.
 1959-64: Tercera Divisi.
 1964-65: Segona Divisi.
 1965-72: Tercera Divisi.
 1972-74: Categoria regional.
 1974-77: Tercera Divisi.
 1977-79: Segona Divisi B.
 1979-93: Tercera Divisi.
 1993-98: Segona Divisi B.
 1998-99: Tercera Divisi.
 1999-act: Segona Divisi B.

 Palmars .
 Copa del Rei de futbol (4): 1913 (com a Racing), 1918, 1924, 1927.
 Campionat d'Espanya Amateur (1): 1934.
 Campionat d'Espanya Aficionats (1): 1987.
Camipionat de Segona B (1): 2002-03.
 Campionat de Guipscoa (9): 1920,1921,1922,1924,1926,1928,1930,1931, 1947.
 Campionat del Nord (1): 1918.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Segell del centenari del Real Unin de Irun;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300655" title="Bromur de calci" nonfiltered="3951" processed="3946" dbindex="118988">

































El bromur de calci, CaBr2, s un slid cristall inic, molt higroscpic que es troba en diferents estats d'hidrataci, els ms importants sn el bromur de calci dihidratat CaBr22H2O i l'hexahidratat CaBr26H2O. s molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona. La seva estructura cristallina s de rtil deformat.

 Aplicacions .
 Indstria .
El bromur de calci s'empra en la industria petrolera en els processos de perforaci per a l'extracci de petroli i de gas. Tamb s'empra tamb en fotografia, en la conservaci d'aliments, en mescles anticongelants i en retardanats del foc.

 Medicina .
El CaBr2 s'empra en medicina en el tractament de l'epilpsia, com a anticonvulsiu i sedant. Aquestes propietats sn degudes a la presncia de l'ani bromur, Br- i caracterstiques de tots els bromurs.

 Bibliografia .
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_bromide-9923247;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300659" title="Driosurid" nonfiltered="3952" processed="3947" dbindex="118989">

Els driosurids (Dryosauridae) foren una famlia de dinosaures iguanodonts que aparegueren al Jurssic i s'extingiren al Cretaci. Dryosaurus n's el gnere ms conegut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300662" title="Aleksandar Vu?i?" nonfiltered="3954" processed="3948" dbindex="118991">
Aleksandar Vu i  (nascut el 5 de mar de 1970 a Belgrad, Srbia) s el secretari general del Partit radical serbi i representant en l'Assemblea Nacional de Srbia. s el vicepresident del grup parlamentari radical. A ms de parlar serbi, Vu i  s fluid en angls, francs i rus. s casat i t dos fills.

 Trajectria Poltica .

En 1993 Aleksandar Vu i  esdevingu membre del SRS i era triat com a representant per a l'Assemblea Nacional de la Repblica de Srbia. Dos anys ms tard, amb 24 anys, s designat com a secretari general del partit.

 Candidat a alcalde .

Aleksandar Vu i  era alcaldable per Belgrad en les eleccions locals del 2004, per perd davant Nenad Bogdanovi , del Partit Democrtic. Es tornar a presentar per les locals del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300664" title="Xanadu" nonfiltered="3955" processed="3949" dbindex="118992">

Xanadu (sovint anomenada "Xanadu Regio", tot i que no n's el nom oficial) s una rea altament reflexiva situada a l'hemisferi superior del satllit de Saturn Tit. El nom li fou posat en referncia a Xanad, el palau llegendari descrit al poema Kubla Khan de Samuel Taylor Coleridge.

Aquest tret geogrfic fou identificat per primera vegada l'any 1994 per astrnoms que utilitzaven el Hubble a longituds d'ona infraroja, i recentment s'han pres imatges molt ms detallades per la sonda Cassini. Xanadu t una mida aproximada similar a la d'Austrlia. Observacions preliminars indiquen que Xanadu s una regi aplanada de gel d'aigua altament reflexiu, contrastant amb les regions ms fosques situades a menys elevaci. Alhora aquest contrasta acusadament amb la realment fosca Lunar mare, de la que es va creure que contenia mars lquids d'hidrocarburs, per ara se sap que sn plancies.

Imatges recents de la Cassini preses durant els encontres a l'octubre i desembre de 2004 revelen unes patrons d'albedo complexes a la porci oest de Xanadu. Mentre els cientfics encara debateixen el significat de les patrons d'albedo, un possible culpable el tectonisme. Evidncies d'aix existeixen en models d'entrecreuaments de aliniaments foscos aprop del costat oest de Xanadu. Els cientfics tamb investiguen el lmit entre Xanadu i Shangri-la, una regi fosca a l'oest. 

Les imatges de radar preses per la Cassini han revelat la presncia de dunes, turons, rius i valls a Xanadu. Les caracterstiques sn com esculpits al gel, com en el sl slid, per met o et lquid.

Referncies.
 Map of Titan with Xanadu and Huygens landing site visible from the Cassini-Huygens mission homepage;

Enllaos externs.
 Cassini troba terra a tit Lucy Sherriff ("The Register") dijous 20 de juliol 2006 13:36 GMT ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300667" title="Benny Goodman" nonfiltered="3956" processed="3950" dbindex="118993">

Benjamin David Goodman (Chicago, 30 de maig de 1909 - Nova York, 13 de juny de 1986), Benny Goodman, fou un clarinetista i director de jazz nord-americ. Conegut com El rei del swing, s, juntament amb Glenn Miller i Count Basie, el mxim representant d'aquest estil de jazz. Director d'una de les big band ms populars de la seva poca, desenvolup sobretot la varietat ms suau del gnere, la de les sweet bands, i fou l'iniciador de la coneguda era del swing. Una de les seves canons ms famoses s, per exemple, "Sing, sing, sing (with a swing)", emprada en moltes bandes sonores, obres de teatre i musicals, a ms d'sser una de les canons destacades entre les millors pels Grammy.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300668" title="Convergncia Canria" nonfiltered="3957" processed="3951" dbindex="118994">
Convergncia Canria (CC) fou un partit poltic de les Illes Canries de caire insularista. Es va crear el 1982 amb membres de la UCD canria i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1982, on va obtenir 25.792 vots (0,12 % espanyol). El 1983 adopt el nom de Convergncia Nacionalista Canria i es va presentar a les eleccions autonmiques canries de 1983, on va obtenir 24.483 vots (3,96 % a Canries, 8 % a la provncia de Las Palmas) i un esc. A les eleccions autonmiques  canries de 1987 es present com a Uni Canria de Centre (UCC) a Gran Canria i Fuerteventura, en coalici amb el Partit Liberal (PL), per noms obt 15.580 vots (2,34 %, el 5,18 a les illes on es presenta) i cap esc. Poc desprs acabaria integrant-se en Coalici Canria. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300670" title="Messier 86" nonfiltered="3958" processed="3952" dbindex="118995">

Messier 86 (M86 o NGC 4406) s una galxia lenticular, de tipus S0, situada a la constellaci de la  Verge. Va ser descoberta per Charles Messier al  1781.

M86 es troba al centre del  cmul de la Verge i forma un cmul ms gran amb una altra galxia gegant, M84. De tots els objectes de Messier, M86 s la que s'acosta al sistema solar a  una velocitat ms alta 244 km/s i per tant amb un desplaament cap al blau ms alt. 
Observaci.
M86 pot ser observat fcilment dirigint el telescopi aproximadament a 1 al sud-est d'M87.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300672" title="Castell de Ramet" nonfiltered="3959" processed="3953" dbindex="118996">
El Castell de Ramet  s un castell d'esplai d'inspiraci romntica, construt a uns fonaments que daten del segle XIII a Ramet, un nucli d'Ivoz-Ramet a Flmalle a Blgica. A l'origen era envoltat fossats, dels quals noms queda un tros, travessat per un pont de pedra a arcades que el connecta a la masia castral. La torre mestre es corona per a un penell amb la data de 1794. El castell s un monument major i un dels set castells que subsisteixen al territori del municipi de Flmalle.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300675" title="Fluorur de sodi" nonfiltered="3960" processed="3954" dbindex="118997">































El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un slid cristall incolor, mitjanament soluble en aigua. El reticle cristall s cbic, com el del clorur de sodi. Els seus cristalls sn transparents des de la radiaci ultraviolada a la infraroja amb un ndex de refracci de 1,327. Fus condueix el corrent elctric ja que s un compost inic. En estat natural es troba en el mineral villiaumita.

 Reaccions qumiques importants .
 Reacciona amb els cids forts, com ara l'cid sulfric, H2SO4, produint cid fluorhdric, HF.
 S'obt per neutralitzaci de l'cid fluorhdric concentrat amb hidrxid de sodi:
 HF + NaOH   NaF + H2O ;
Amb un excs d'cid fluorhdric es forma l'hidrogenofluorur de sodi:
 NaF + HF   NaHF2 ;
 Tamb es pot obtenir per reacci de l'cid fluorhdric amb el carbonat de sodi:
 2 HF + Na2CO3   2 NaF + H2O + CO2  ;
i per descomposici trmica de l'hexafluorosilicat de sodi, Na2SiF6:
 Na2SiF6   2 NaF + SiF4  ;

 Toxicitat .
El fluorur de sodi s una sal verinosa. El valor LD L0 per via oral per a l'home s de 71 mg/kg i per a la dona 90 mg/kg. El valor LD50 per a rates per via oral s de 52 mg/kg.

 Aplicacions .

 Laboratori .
S'empra com a reactiu en qumica analtica i en qumica orgnica (agent fluorant).

 Indstria .
 S'empra com agent fluidificant en metallrgia per a la producci d'alumini per electrlisi.
 S'empra com a reactiu per a l'obtenci de silicats per fusi i per a la purificaci d'altres fluorurs, especialment del hexafluorur d'urani.
 s un component d'insecticides i pesticides.

 Medicina .

 S'empra com a additiu fluorant en molt baixes concentracions a les aiges minerals, a les sals de cuina i als dentrificis per a la prevenci de la cries dental.
 s un agent anticoagulant.

 ptica .
La transparncia dels seus cristalls permet usar-lo per a la fabricaci de prismes, lents i filtres.

Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.es/new/esp/catalogo/fichastec/141675ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Sodium_fluoride-9927595;
 Fichas Internacionales Seguridad Qumica FISQ http://www.mtas.es/insht/ipcsnspn/nspn0951.htm;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300679" title="Llista de cims ms alts per provncia d'Espanya" nonfiltered="3961" processed="3955" dbindex="118998">
 


 Vegeu tamb .
Muntanyes d'Espanya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300684" title="Glabre" nonfiltered="3962" processed="3956" dbindex="118999">
En sentit estricte, glabre (del llat glaber, glabra, glabrum) vol dir "sense pls".

Parlant en termes de botnica, glabres sn aquelles plantes que no tenen pls a la seva superfcie (entenent per pl qualsevol excrescncia epidrmica, sigui de la forma que sigui, que apareix com un relleu damunt la superfcie de qualsevol rgan vegetal). s a dir, presenten un indument sense pls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300690" title="Llista de muntanyes d'Espanya" nonfiltered="3963" processed="3957" dbindex="119000">
A continuaci s'ofereix una llista de muntanyes d'Espanya ordenades per altitud, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadstica.



 Notes .




Vegeu tamb.
Pics mes alts de cada provncia espanyola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300695" title="Jin posteriors" nonfiltered="3964" processed="3958" dbindex="119001">


La dinastia dels Jin posteriors (transcripci antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efmera dinastia del nord de la Xina.  

El darrer emperador de la dinastia dels Tang posteriors, Li Congke, fou enderrocat el 936 pel general shato  Che King-t'ang (moderna transcripci Shi Jingtang), amb l'ajut dels kitan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procs d'adaptaci a les costums xineses dels turcs shato es va completar durant aquest perode que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el Sichuan que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels Shu posteriors, i la regi anomenada Setze prefectures (que incloa la moderna Pequn i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'Imperi Liao i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.

A la mort de Shi Jingtang el 942 el va succeir el seu nebot Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), que es va separar de l'aliana dels kitan. El 946 l'Imperi Liao va envair els dominis del Jin posteriors i va eliminar la dinastia el 947.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300697" title="Chokier" nonfiltered="3965" processed="3959" dbindex="119002">
Chokier (en val Tchkire) s un nucli del municipi de Flmalle, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 26 de mar de1969 era un municipi independent. Es troba al marge esquerre del Mosa.

Histria.
El primer esment escrit Calcaria data del 1086 que significa molt probablement calciner.  La senyoria de Chokier era un feu de la procura del comtat d'Haspengouw. Desprs de l'ocs de la viticultura, al segle XIX, el poble s'industrialitza una mica, per molt menys que els pobles miners dels entorns. Es comena una mina d'alum, uns calciners nous, una fbrica de pipes i una  fbrica de mid. A poc a poc, aquestes indstries van desaparixer al segle XX i el poble va esdevenir residencial i turstic.

La viticultura a Chokier.
Durant l'alta edat mitjana, Chokier era un centre important de viticultura, com que el terra s poc idoni per a la cultura del blat. Tamb, els ritus cristians que expandeixen a la regi necessiten el vi.  A l'acte de venda, que forma el primer esment de Chokier es parla d'un bescanvi de parcella entre la collegiata de Sant Pere i l'abadia de Sant Jaume de Lieja per a la cultura del vi.

Al segle XV, la viticultura va patir d'un refredament climtic. Nogensmenys, s'inventarien encara 22 contractes referent a la vinya entre 1522 o 1531. La meitat de la populaci de Chokier es definia com viticultors.  Hi havia un premsa communal al peu del Mont Michy. Un inventari del 1682 enumera encara 12 vinyes. A l'esglsia de Chokier es conserva una relquia de San Vicen, patr dels viticultors.

Durant l'ocupaci francesa, l'administraci revolucionria va voler protegir el monopoli del vi als territoris francesos i es va prohibir la cultura del vi als territoris annexionats. Des d'alguns anys, ajudat pel canvi de clima, una primera explotaci vitcola ha tornat al lloc dit Dame Palate al vessant del Trokay.

Monuments i curiositats.

El casc antic de Chokier, dominat pel castell des de dalt d'un penya-segat, es considerat com un dels pobles ms macos de la Valnia. s un recer de pau que contrasta amb els entorns industrials.
El castell de Chokier;
El pati Clos de Chokier en estil d'un tradicional hort de cura;

Fills predilectes de Chokier.
Henri Loison (Damvillers 1771-Chokier 1816), general de l'exrcit napoleonenc;
Lily Portugaels (1934- ) periodista i escriptora;

Enllaos Externs.
Web del poble En francs;
Web del castell de Chokier;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300698" title="Fly" nonfiltered="3966" processed="3960" dbindex="119003">
Fly (Dragon Quest: Dai no daibouken) s una srie de manga i anime basada en la saga de videojocs Dragon Quest. Narra les aventures de Fly, un nen criat en una illa de monstres bondadosos i entrenat per l'heroi llegendari Ivan, i dels seus companys, per tal de derrotar l'exrcit dels dimonis. El gui s de Riku Sanjo i els dibuixos de Koji Inada. L'anime, que va tenir un gran xit en la versi catalana que va emetre TV3, no va ser acabat, presentant un final alternatiu que no clou la histria. El manga compta amb 37 volums, publicats entre 1989 i 1996 i l'anime va ser creat per Toei Animation el 1990 i compta amb 46 captols. Hi ha clares semblances d'estil entre Fly i Bola de Drac degut a qu malgrat no ser-ne l'autor, Akira Toriyama va dissenyar els personatges del joc en qu es basa la srie (les semblances entre en Fly i en Son Gohan de petit sn enormes). La srie t per valor suprem l'honor, que tant els bons com la majoria dels dolents valoren per damunt de tot. Tamb l'amistat, el sacrifici pels companys o superiors, el valor o la compassi sn importants a Fly. Molts dolents o canvien de bndol o tenen una mort llastimosa, no sent vistos com a personatges totalment malvats. 

Personatges.

Fly (Dai) s el protagonista de la histria. Es tracta d un nen criat a l illa de Dermlin per Blas, un monstre bruixot. Somia en ser un gran heroi com el que va derrotar el Rei Dimoni anys enrere i la mxima qualitat que t s el valor. s un negat per la mgia. Es converteix en deixeble de l Ivan, tot i que no acaba l entrenament. Quan li apareix la marca del drac, un senyal amb forma de cap de drac, la seva fora i resistncia es multipliquen i s capa de fer tot tipus d encanteris. Posteriorment es descobreix que Fly s un Cavaller del Drac. 

Pop (Poppu) s un deixeble de l Ivan. s poruc, per aconsegueix superar la por demostrant gran valentia. s un aprenent de mag que domina encanteris d atac. Des del principi de la histria s al costat de Fly i el seu poder mgic va augmentant. 

Mam (Maamu) s una deixebla de l Ivan. Aquest li va lliurar una pistola mgica que llena encanteris ja qu ella noms pot fer servir encanteris de curaci. Un altre mag ha de fer l encanteri i dipositar-lo dins el cartutx. Quan la pistola mgica s destruda abandona en Fly i en Pop per convertir-se en una guerrera, no sortint ms a l anime, per al manga torna molt forta.  

Ivan (Avan) s l heroi llegendari que va derrotar en Hdler, el Rei Dimoni, quinze anys enrere, salvant el mn. Desprs es converteix en mestre d herois, tant mags com cavallers que lluiten amb l espasa. Mor per salvar la vida d en Fly i en Pop lluitant contra en Hdler quan aquest torna. A l anime no surt ms, per resulta que s viu i torna cap al final del manga per ajudar els seus deixebles. 

Liona s la princesa del regne de Papunika. Al principi de la histria coneix en Fly, que s enamora d ella. Domina els encanteris de curaci i alguns d atac i cap al final del manga es rep un collar de graduaci de l Ivan. 

Blas s un bruixot dimoni que havia estat al servei de l exrcit del dimoni fins que en Hdler va morir, com tots els monstres. Viu en pau a l illa de Dermlin amb els altres monstres i va criar en Fly des de petit. Domina bastants encanteris i intenta ensenyar mgia a en Fly perqu sigui un mag poders, encara que aquest prefereix ser un cavaller. 

Tam s un dels monstres de l'illa de Dermlin. Amic de Fly, sempre l'acompanya. T forma de gota daurada amb ales i fa el soroll "pii". Al final del manga es descobreix qu s realment. s l'nic monstre de Dermlin que pot sortir de la barrera protectora del Mahkator sense tornar-se malvat.

Exrcit del mal.

L'exrcit del dimoni est format per sis cossos, sis exrcits, dirigits pel Rei Dimoni Hdler com a general en cap. Segueix les ordres del Gran Rei Dimoni Burn. Els sis cossos representen les sis puntes d'una estrella.  

Hdler (Haddora) s el Rei Dimoni que quinze anys enrere va estar a punt de conquerir el mn. Va ser ressucitat pel Gran Rei Dimoni Burn, que el va posar al capdavant del seu nou i ms potent exrcit com a general en cap. Al manga acaba convertint-se en una criatura diferent per tenir ms poder. 

Burn s el Gran Rei Dimoni. Fins ben entrat el manga i durant tot l anime no es veu el seu aspecte, aix que s bastant misteris. Posteriorment, al manga, es descobreix que t l aspecte d un vell, per el seu poder s immens. 

Crocodn (Crocodine) s el Rei de les Bsties. Dirigeix l exrcit de les bsties de l exrcit del mal, format per tot tipus d animals i plantes monstruoses. T forma de cocodril humanoide i es caracteritza per la seva fora bruta i resistncia i la seva destral del buit. Desprs de ser derrotat per en Fly i veure l actitud de sacrifici i valor d en Pop canvia de bndol. 

Henki (Hyunkeru) s el cap de l exrcit dels immortals de l exrcit del mal. Es tracta del primer deixeble de l Ivan, que va ser criat per un monstre al servei de Hdler que va morir quinze anys enrere durant l assalt al castell del Rei Dimoni. Odia el seu mestre i per aquest motiu, desprs d aprendre n les tcniques, va atacar l'Ivan i va entrar a l exrcit del mal per venjar el seu pare adoptiu. En saber la veritat sobre la mort del seu pare i ser derrotat per en Fly, canvia de bndol igual que en Crocodn.

Sntor (Freizard) s el cap de l exrcit de les flames de gel. s un monstre creat per en Hdler fent servir un encanteri prohibit. Est format per flames i gel i dirigeix un exrcit format per monstres de flama i monstres de gel. Domina tots els encanteris de foc i gel. s cruel i despietat. 

Saboera s el cap de l exrcit dels bruixots. Es tracta d un bruixot poders i molt vell, per sense gens de fora fsica. s un sser sense honor que juga amb els que l envolten pel seu profit. 

Mistvurn s el cap de l exrcit de les ombres. Porta una caputxa que no deixa veure com s i el seu aspecte real no es veu fins avanat el manga. s molt poders. 

Baran s el cap de l exrcit dels sperdracs. Es tracta d un Cavaller del Drac que al final de l anime es descobreix que s el pare d en Fly. Al manga acaba canviant de bndol i ajudant el seu fill, fins al punt de sacrificar-se per ell. 

killvurn s el du de la mort. Es dedica a assassinar a qui Burn li ordena. Apareix al final de l anime i segueix apareixent al manga.

Enllaos externs.

Opening de Fly en catal












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300699" title="Hans Von Stuck" nonfiltered="3967" processed="3961" dbindex="119004">

Hans Von Stuck o Hans Stuck von Villiez va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Hans Von Stuck va nixer el 27 de desembre del 1900 a Varsvia, Polnia i va morir el 9 de febrer del 1978.

 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Hans Von Stuck va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en tres temporades 1951, 1952 i 1953.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves (la majoria del campionat d'Europa) amb millors resultats que a les curses oficials.

 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300705" title="Melgar de Fernamental" nonfiltered="3968" processed="3962" dbindex="119005">


Melgar de Fernamental s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300707" title="Medina de Pomar" nonfiltered="3969" processed="3963" dbindex="119006">


Medina de Pomar s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Situaci administrativa .
s format per 18 Entitats locals menors:



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300709" title="Merindad de Ro Ubierna" nonfiltered="3970" processed="3964" dbindex="119007">


Merindad de Ro Ubierna s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Localitats que el composen .



 DemografIa .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300711" title="Oa" nonfiltered="3971" processed="3965" dbindex="119008">


Oa s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les entitats locals menors de Barcina de los Montes, Bentretea, Castellanos de Bureba, Cereceda, Cornudilla, Hermosilla, La Molina del Portillo del Busto, La Parte de Bureba, Penches, Pino de Bureba, Terminn, Villanueva de los Montes i Zangndez; la localitat  de La Aldea del Portillo del Busto i el despoblat de Tamayo .

Demografia.



 Personatges illustres .
Fray Andrs de Olmos, (Oa c. 1480  -   Tampico, Mxic 8 d'octubre de 1571), fou el primer en escriure una gramtica en nhuatl.
Janfri Topera, actor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300713" title="Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja" nonfiltered="3972" processed="3966" dbindex="119009">


Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 
 Demografia .



 Situaci administrativa .
Est format per les entitats locals menors de:



 Eleccions municipals de 2007 .




 Tabla de resultats:;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300716" title="Villadiego" nonfiltered="3973" processed="3967" dbindex="119010">


Villadiego s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Humada, Basconcillos del Tozo, rbel del Castillo al nord; Hurmeces a l'est; Las Hormazas, Tobar, Manciles, Pedrosa del Pramo, Villegas, Sordillos i Villamayor de Trevio al sud; Sotresgudo a l'oest.

 Demografia .





 mbit territorial .


 Divisi administrativa .
Comprn els nuclis de:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300718" title="Valle de Tobalina" nonfiltered="3974" processed="3968" dbindex="119011">


Valle de Tobalina s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud amb La Bureba, a l'oest amb la Merindad Cuesta Urria i a l'est amb Miranda de Ebro. 

Demografia.



 Situaci administrativa .
Est format per les entitats locals menors de:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300721" title="Valle de Mena" nonfiltered="3975" processed="3969" dbindex="119012">


Valle de Mena s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Valle de Losa, Junta de Traslaloma i Merindad de Montija; al nord con la comarca biscana d'Encartaciones; a l'est amb Aiara (laba) i a l'oest amb Valle de Soba (Cantbria).

 Corporaci municipal .

Eleccions Municipals 2007


 Situaci administrativa .
Est format per 43 entitats locals menors:



 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300723" title="Trespaderne" nonfiltered="3976" processed="3970" dbindex="119013">


Trespaderne s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les entitats locals menors de:
 Arroyuelo.
 Cadianos;
 Palazuelos de Cuesta Urria;
 Santotis;
 Tartals de Cilla;
 Trespaderne;
 Virus.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300725" title="Pradoluengo" nonfiltered="3977" processed="3971" dbindex="119014">


Pradoluengo s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Personatges clebres .
Jos Luis Corcuera, ex Ministre d'Interior.
Jos Antonio Corcuera, ex-jugador de la Real Sociedad.
Gonzalo Arenal , Msic compositor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300727" title="Quintanar de la Sierra" nonfiltered="3978" processed="3972" dbindex="119015">


Quintanar de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Administraci .



 Personalitats .
 Gonzalo Martnez Dez, clergue i migevalista espanyol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300730" title="Roa" nonfiltered="3979" processed="3973" dbindex="119016">


Roa s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300731" title="Salas de los Infantes" nonfiltered="3980" processed="3974" dbindex="119017">


Salas de los Infantes s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.




 Personalitats .
 Juan Carlos Aparicio Prez, ministre;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300732" title="Sasamn" nonfiltered="3981" processed="3975" dbindex="119018">


Sasamn s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s format per les localitats de Castrillo (192), Citores (51), Olmillos (164), Sasamn (564), Villandiego (85), Villasidro (47) i Yudego (193). 

Demografia.



 Personatges illustres .
 ngel Roba Osorno (1895-1935), religis marista com Hermano Licarin, beatificat, amb 498 vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola, el 28 d'octubre de 2007 a Roma ;
 Claudia Ciancas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300738" title="Las Merindades" nonfiltered="3982" processed="3976" dbindex="119019">











]]

Las Merindades s una comarca que ocupa el ter nord de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El cap comarcal s Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja. T una superfcie de 2.821 km2 i un poblaci de 25.304 (cens de 2007), cosa que dna una densistat de 8,97 hab/km2.

 Municipis.
La comarca est composta per ms de 360 nuclis de poblaci agrupats en 27 municipis. 


 Alfoz de Bricia;
 Alfoz de Santa Gadea;
 Arija;
 Los Altos;
 Berberana;
 Cillaperlata;
 Espinosa de los Monteros;
 Fras;
 Junta de Traslaloma;
 Junta de Villalba de Losa;
 Jurisdiccin de San Zadornil;
 Medina de Pomar;
 Merindad de Cuesta Urria;
 Merindad de Montija;
 Merindad de Sotoscueva;
 Merindad de Valdeporres;
 Merindad de Valdivielso;
 Oa;
 Partido de la Sierra en Tobalina;
 Trespaderne;
 Valle de Losa;
 Valle de Manzanedo;
 Valle de Mena;
 Valle de Tobalina;
 Valle de Valdebezana;
 Valle de Zamanzas;
 Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja;


Enllaos externs.

Central de Reserves Turisme Rural Las Merindades;
Las Merindades (Patronat de Turisme de Burgos);
Fullet Turstic de las Merindades;
Associaci Turisme Rural de Las Merindades;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300739" title="Elements clssics" nonfiltered="3983" processed="3977" dbindex="119020">

Els quatre elements clssics sn l'aigua, la terra, el foc i l'aire. En l'antiguitat clssica representaven les quatre formes conegudes de la matria i eren utilitzats per explicar diferents comportaments de la natura. 

En la cultura occidental l'origen de la teoria dels quatre elements es troba en els filsofs presocrtics de la grcia clssica, i des d'aleshores ha estat objecte de nombroses obres d'expressi artstica i filosfica, perdurant a travs de l'Edat Mitjana i el Renaixement i influenciant profundament el pensament i la cultura europeus. Parallelament l'hinduisme i el budisme han desenvolupat concepcions molt semblants.

En la majoria d'aquestes escoles de pensament se sol afegir un cinqu element als quatre elements tradicionals, que s'anomena alternativament com Idea, Buit, ter o Quintessncia (literalment "la cinquena essncia").

Els elements clssics a la cultura occidental.

En l'antiguetat, la voluntat de trobar l'element original (arkh/    ) de qu estava fet el cosmos va fer que quatre filsofs presocrtics proposesin separadament l'aigua (Tales, 635 aC), l'aire (Anaxmenes, vers 585 aC), la terra (Xenfanes, vers 570 aC) i el foc (Herclit, 544 aC)

Segons Plat, el filsof jnic Empdocles (vers 450 aC) va ser el primer a teoritzar que de fet l'univers estava compost per aquests quatre elements. El terme que utilitzava Empdocles eren les quatre "arrels", i aparentment Plat hauria estat el primer a utilitzar el terme "element" (stoicheion) per referir-se a la terra (    , gaia), l'aigua (    , hydor), l'aire (   , aer) i el foc (    , heile).

Plat va concebre un sistema en qu la matria es dividia en toms amb la forma dels slids geomtrics regulars (que en honor seu reben el nom de slids platnics) que havien descobert els Pitagrics. D'aquesta manera, els toms de foc tindrien forma de tetredre, l'aire d'octedre, l'aigua d'icosedre, i la terra de cub. Com que els Pitagrics havien identificat cinc slids geomtrics regulars, Plat va suposar l'existncia d'un cinqu element amb la 
forma de dodecedre.



Els mateix Plat va proposar la idea (    , idea) o "all div" (     , hieron) com el cinqu element. Aprofundint en aquesta lnea Aristtil va posar el nom d'ter (     , aither) a la quintessncia, raonant que aix com els quatre elements eren terrenals i corruptibles, i a la vista de qu les regions celestials eren inmutables, les estrelles no podien ser fetes de cap dels quatre elements sin d'una substncia ms elevada.

Segons la concepci aristotlica, els quatre elements tenien qualitats contraposades:

L'aire s primriament humit i secundriament calent.
El foc s primriament calent i secundriament sec.
La terra s primriament seca i secundriament freda.
L'aigua s primriament freda i secundriament humida.

Segons Gal (s. II) els quatre elements ja eren usats per Hipcrates (s. IV aC) per descriure el cos hum en relaci amb els quatre humors: bilis groga (foc), bilis negra (terra), sang (aire) i flegma (aigua).

El concepte dels elements clssics va continuar vigent a Europa durant l'Edat Mitjana, degut a la prominncia de la visi cosmolgica aristotlica i a l'aprobaci de l'Esglsia Catlica del concepte de l'ter que donava suport a la concepci de la vida terrenal com a un estat imperfecte i el parads com quelcom etern.

L's dels quatre elements en la cincia es va abandonar als segles XVI i XVII, en qu els nous descobriments sobre els estat de la matria van superar la concepci clssica.

s en l'alqumia, l'astrologia i l'ocultisme.

Els elements clssics han estat un dels objectes d'estudi principals de la tradici alqumica, que aprofund en les propietats de foc (), terra (), aire (), i aigua ().

En l'astrologia occidental el concepte dels quatre elements clssics perdura, dividint els dotze signes del zodac entre els quatre elements: ries, lle i sagitari sn signes de foc; taure, verge i capricorn s'identifiquen amb la terra; bessons, balana i aquari tenen les caracterstiques de l'aire; i cncer, escorp i peixos corresponen a l'aigua. La majoria dels astrlegs moderns encara consideren els quatre elements com un fet essencial en l'anlisis de la carta astral.

Determinats ocultistes han defensat la vigncia de la teoria clssica associant els quatre elements amb els estats de la matria: slid/terra, lquid/aigua, gas/aire i plasma/foc.

En les cartes del tarot, i la baralla de cartes que se'n deriva els quatre pals corresponen als quatre elements: oros/terra, copes/aigua, espases/aire i bastos/foc.

Correspondncia amb la cincia moderna.

La cincia moderna ha demostrat que la matria est formada per molts ms elements que els quatre proposats pels clssics. En aquest sentit la taula peridica dels elements seria la successora del model clssic, que a ms a ms confonia l'essncia amb els estats de la matria i amb fenmens com ara la combusti.

Dels elements clssics, l'aigua est composta per molcules H2O, i l'aire est format per combinacions de molcules on predominen el N2 i l'O2. Per tant, es poden dividir en diferents elements. La terra est formada de centenars d'elements diferents, i el fenmen del foc s'entn com l'efecte d'energia electromagntica.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300740" title="Odra-Pisuerga" nonfiltered="3984" processed="3978" dbindex="119021">
Odra-Pisuerga s una comarca situada al cursos dels rius Pisuerga i el seu afluent Odra, a la zona centre-oest de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Municipis .
Arenillas de Riopisuerga;
Balbases, Los;
Barrio de Mu;
Belbimbre;
Castellanos de Castro;
Castrillo de Riopisuerga;
Castrillo Matajudos;
Castrojeriz;
Grijalba;
Hontanas;
Humada;
Iglesias (Burgos);
Itero del Castillo;
Manciles;
Melgar de Fernamental;
Padilla de Abajo;
Padilla de Arriba;
Palacios de Riopisuerga;
Palazuelos de Mu;
Pampliega;
Pedrosa del Pramo;
Pedrosa del Prncipe;
Rebolledo de la Torre;
Revilla Vallejera;
Rezmondo;
Sasamn;
Sordillos;
Sotresgudo;
Susinos del Pramo;
Tamarn;
Tobar;
Vallejera;
Valles de Palenzuela;
Villadiego;
Villaldemiro;
Villamedianilla;
Villamayor de Trevio;
Villaquirn de la Puebla;
Villaquirn de los Infantes;
Villasandino;
Villaverde-Mogina;
Villazopeque;
Villegas;
Zarzosa de Ro Pisuerga;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300741" title="Montes de Oca" nonfiltered="3985" processed="3979" dbindex="119022">
Montes de Oca s una comarca de l'oest de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El cap comarcal s Belorado i compta amb 20 municipis. 

 Municipis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300754" title="Ricardo Costa Santos" nonfiltered="3986" processed="3980" dbindex="119023">





 



Ricardo Alex Costa Santos (Salvador, Brasil, 6 de gener de 1975) s un jugador brasiler de voleibol platja, conegut com la mquina de bloquejar per la seva efectivitat de blocatges a la xarxa.

Va comenar a competir a voleibol platja als 19 anys, sense haver practicat abans aquest esport en la seva modalitat clssica indoor.
 
Formant parella amb Emanuel Rego, va participar als Jocs Olmpics d'Atenes 2004 guanyant la medalla d'or, mai abans aconseguida en voleibol platja pel Brasil, encara que formant parella amb Z Marco ja havia guanyat la medalla de plata als Jocs Olmpics de Sydney 2000.

Entre els seus ttols ms importants, figuren tamb:
Campi del Circuit Mundial 2000, 2003 i 2004;
Medalla d'or dels Goodwill Games 2001;
Campi del Campionat Mundial 2001 i 2003;
Campi del Circuit Brasiler 2002 i 2003;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300755" title="Stefano Baldini" nonfiltered="3987" processed="3981" dbindex="119024">





 
Stefano Baldini (Castelnovo di Sotto, Emilia-Romagna, Itlia, 25 de maig de 1971). Atleta itali especialista en proves de fons. Va ser campi olmpic de marat als Jocs Olmpics d Atenes 2004. 

Va comenar a crrer des de petit, i al principi de la seva carrera atltica corria en distncies de 5.000 i 10.000 metres, encara que mai va obtenir resultats brillants a nivell internacional.

La seva primera participaci en uns Jocs Olmpics va ser a Atlanta 1996, on va ser 18 als 10.000m i no va arribar a classificar-se per a la final dels 5.000m. Els seus xits van arribar a la marat. La primera vegada que va crrer aquesta prova va ser a la marat de Vencia el 1995, finalitzant 6 amb una bona marca de 2h11:01.

El 1997 va aconseguir bons resultats en dues de les maratons ms prestigioses del mn, classificant-se 2n a la de Londres (2h07:57) i 3r a la de Nova York (2h09:31).

La seva primera victria va arribar el 29 de mar de 1998 a la marat de Roma (2h09:33). L estiu d aquell mateix any es va proclamar campi d Europa d aquesta prova a Budapest, Hongria. Va participar als Jocs Olmpics de Sidney 2000, per va haver de retirar-se per problemes fsics.
El 2001 va guanyar la medalla de bronze als mundials d Edmonton, Canad, i tres mesos desprs va vncer a la marat de Madrid.

El 2003 va repetir la seva actuaci dels mundials del 2001, guanyant la medalla de bronze als mundials de Pars 2003. La seva victria ms important arribaria el 29 d'agosto del 2004 als Jocs Olmpics d Atenes. La prova va estar marcada per l espectacular fuga del brasiler Vanderlei de Lima, que va dominar la prova durant gran part del recorregut i que va ser agredit per un espectador pertorbat quan anava lder a pocs quilmetres del final. Quan es va produir l agressi, Baldini s estava apropant molt rpidament a de Lima i s quasi segur que sense l agressi hauria caat al brasiler. Finalment Stefano Baldini va creuar la meta, situada a l Estadi Panathinaikos en primer lloc, amb un temps de 2h10:54. Baldini es convertia aix en el segon itali que guanyava la marat olmpica.

El seu ltim xit important va arribar amb la seva victria als Campionats d Europa de Gteborg 2006, que es el seu segon ttol europeu. La seva millor marca a la marat es de 2h07:22 i la va aconseguir el 23 de mar del 2006 a la marat de Londres, malgrat que noms va ser 5 en aquella prova.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300757" title="Rubn Wolkowyski" nonfiltered="3988" processed="3982" dbindex="119025">






Rubn Oscar Wolkowyski (Castelli, Chaco, Argentina, 30 de setembre de 1973) s un jugador de bsquet argent professional.
      
Wolkowyski ha jugat professionalment a l'Argentina, els Estats Units, Rssia, Polnia, Espanya i Grcia.

Ha estat un pilar de l'equip de bsquet de la selecci nacional del seu pas participant el 2001 i el 2003 als Campionats Amriques de la FIBA, el 2002 i el 2006 als Campionats Mundials de la FIBA, i el 1996 i el 2004 a les Olimpades d'estiu.

A les Olimpades d'Atenes 2004 va guanyar la medalla d'or per a Argentina, jugant amb la seva selecci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300758" title="Srgio Dutra Santos" nonfiltered="3989" processed="3983" dbindex="119026">







Srgio Dutra Santos, conegut amb el sobrenom d Escadinha (Diamante do Norte, Londrina, Paran, Brasil, 15 d octubre de 1975) s un jugador de voleibol brasiler, que juga en la posici de lbero.

Va debutar al club E.C. Palmeiras de So Paulo,  l any 1989. Va fer el seu debut internacional al Campionat de la Lliga Mundial a Grcia l any 2001.

Des de la seva incorporaci a les competicions internacionals ha demostrat ser un dels millors lberos de voleibol del mn per la seva rapidesa i agilitat en les recepcions.

Va participar amb la selecci brasilera als Jocs Olmpics d Atenes 2004 amb qui va guanyar la medalla d or.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300759" title="Sierra de la Demanda" nonfiltered="3990" processed="3984" dbindex="119027">
La Sierra de la Demanda s una comarca situada al sud-est de la provncia de Burgos. Est atravessada pel riu Arlanza i a les serres del Sistema Ibric i la que li dna nom. 

Municipis i pedanies.
 Arauzo de Torre;
 Arauzo de Miel;
 Arauzo de Salce;
 Barbadillo de Herreros;
 Barbadillo del Mercado;
 Barbadillo del Pez;
 Cabezn de la Sierra;
 Canicosa de la Sierra;
 Carazo;
 Cascajares de la Sierra;
 Castrillo de la Reina;
 Contreras;
 Hacinas;
 Hontoria del Pinar;
 Huerta de Arriba;
 Huerta de Rey;
 Jaramillo Quemado;
 Jaramillo de la Fuente;
 Jurisdiccin de Lara;
 La Gallega;
 La Revilla y Ahedo;
 Mamolar;
 Monasterio de la Sierra;
 Moncalvillo;
 Monterrubio de la Demanda;
 Neila;
 Palacios de la Sierra;
 Pinilla de los Barruecos;
 Pinilla de los Moros;
 Quintanar de la Sierra;
 Rabanera del Pinar;
 Regumiel de la Sierra;
 Riocavado de la Sierra;
 Salas de los Infantes;
 San Milln de Lara;
 Valle de Valdelaguna;
 Villaespasa;
 Villanueva de Carazo;
 Vilviestre del Pinar;
 Vizcanos;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300761" title="Flegma" nonfiltered="3991" processed="3985" dbindex="119028">
El flegma s un fluid mucs segregat per membranes de les vies respiratries en els humans i altres animals. La seva composici varia en funci del clima, la gentica i l'estat del sistema immunitari, per essencialment consisteix en un compost aqus format principalment de glicoprotenes, immunoglobulines, i lpids

En la medecina hipocrtica vigent en l'antiguitat, el flegma era un dels quatre humors del cos hum. Possea els atributs de fredor i humitat, i el seu excs causava apatia i un comportament calms. D'aquesta creena es deriva l'adjectiu flegmtic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300762" title="4a Divisi SS Polizei" nonfiltered="3992" processed="3986" dbindex="119029">

4a Divisi SS Polizei fou una de les 38 divisions que formaren part de les Waffen SS durant la Segona Guerra Mundial. Fou creada el 1939 com a Ordnungspolizei com a policia militar controlada per les SS i el 1942 fou transferida a les Waffen SS com a Panzergrenadier (divisi mecanitzada). Desprs de diverses escomeses es va rendir a l'exrcit dels Estats Units el maig de 1945.
 Comandants .

Generalleutnant der Polizei Konrad Hitschler  	(1 Set 1940 - 8 Set 1940) 	;
SS-Obergruppenfhrer Karl von Pfeffer-Wildenbruch  	(8 Set 1940 - 10 Nov 1940) 	;
SS-Gruppenfhrer Arthur Mlverstadt  	(10 Nov 1940 - 8 Ago 1941) 	;
SS-Obergruppenfhrer Walter Krger  	(8 Ago 1941 - 15 Des 1941) 	;
Generaloberst der Polizei Alfred Wnnenberg  	(15 Dec 1941 - 17 Abr 1943) 	;
SS-Brigadefhrer Fritz Freitag  	(17 Apr 1943 - 1 Juny 1943) 	;
SS-Brigadefhrer Fritz Schmedes  	(1 Juny 1943 - 18 Ago 1943) 	;
SS-Brigadefhrer Fritz Freitag  	(18 Ago 1943 - 20 Oct 1943) 	;
SS-Oberfhrer Friedrich-Wilhelm Bock  	(20 Oct 1943 - 19 Apb1944) 	;
SS-Brigadefhrer Jrgen Wagner 	(19 Apr 1944 - ? maig 1944) 	;
SS-Oberfhrer Friedrich-Wilhelm Bock  	(? maig 1944 - 7 maig 1944) 	;
SS-Brigadefhrer Hebert-Ernst Vahl  	(7 maig 1944 - 22 July 1944) 	;
SS-Standartenfhrer Karl Schmers  	(22 July 1944 - 16 Ago 1944) 	;
SS-Oberfhrer Helmut Drner	(16 Ago 1944 - 22 Ago 1944) 	;
SS-Brigadefhrer Fritz Schmedes  	(22 Ago 1944 - 27 Nov 1944) 	;
SS-Standartenfhrer Walter Harzer  	(27 Nov 1944 - 1 Mar 1945) 	;
SS-Standartenfhrer Fritz Ghler  	(1 Mar 1945 - ? Mar 1945) 	;
SS-Standartenfhrer Walter Harzer  	(? Mar 1945 - 8 maig 1945);

 rea d'operavions .
 Alemanya  	(Sep 1939 - maig 1940) 	;
 Luxemburg, Blgica & Frana  	(maig 1940 - Juny 1941) 	;
 Front Oriental, sector nord  	(Juny 1941 - maig 1943) 	;
 Txecoslovquia & Polnia  	(maig 1943 - Gen 1944) 	;
 Grcia  	(Gen 1944 - Sep 1944) 	;
 Iugoslvia & Romania  	(Sep 1944 - Oct 1944) 	;
 Hongria  	(Oct 1944 - Dec 1944) 	;
 Txecoslovquia & Alemanya Oriental 	(Des 1944 - maig 1945);

 Ordre de Batalla .
  1939 .
Polizei-Schtzen-Regiment 1 ;
Polizei-Schtzen-Regiment 2 ;
Polizei-Schtzen-Regiment 3 ;
Polizei-Panzerabwehr-Abteilung ;
Polizei-Pionier-Battalion ;
Radfahr-Kompanie ;
Artillery Regiment 300 ;
Nachrichten-Abteilung 300 ;
Versorgungstruppen 300;

 Desprs .
SS-Panzergrenadier Regiment 7 ;
SS-Panzergrenadier Regiment 8 ;
SS-Artillerie Regiment 4 ;
SS-Sturmgeschtz-Abteilung 4 ;
SS-Panzer-Abteilung 4 ;
SS-Panzerjger-Abteilung 4 ;
SS-Flak-Abteilung 4 ;
SS-Nachrichten-Abteilung 4 ;
SS-Panzer-Aufklrungs-Abteilung 4 ;
SS-Pionier-Battalion 4 ;
SS-Dina 4 ;
SS-Panzer-Instandsetzungs-Abteilung 4 ;
SS-Wirtscharfts-Battalion 4 ;
SS-Sanitas-Abteilung 4 ;
SS-Polizei-Veterinar-Kompanie 4 ;
SS-Kriegsberichter-Zug 4 ;
SS-Feldgendarmerie-Trupp 4 ;
SS-Feldersatz-Battillon 4;

 Nombre d'efectius .
 Juny 1941  	17.347 	;
 Des 1942  	13.399 	;
 Des1943  	16.081 	;
 Juny 1944  	16.139 	;
 Des 1944  	9.000 ;

 Referncies .

 4.SS-Polizei-Panzergrenadier-Division a www.feldgrau.com;

 Huseman, Friedrich. In Good Faith: The History of 4. SS-Polizei-Panzergrenadier-Division: Volume 1, 1939-1943. Winnipeg, Canada: J.J. Fedorowicz, 2003 ISBN 0-921991-74-6;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300768" title="8a Divisi de Cavalleria SS Florian Geyer" nonfiltered="3993" processed="3987" dbindex="119030">

La 8a Divisi de Cavalleria SS Florian Geyer  fou una divisi de cavalleria Waffen-SS. El mar de 1944 va rebre el nom de Florian Geyer (1490-1525), un noble de Francnia que va liderar la Companyia Negra durant la Guerra dels  Camperols.

La 8a Divisi fou creada el 1942 per a agrupar les primeres unitats de cavalleria  Waffen-SS. El 40% dels efectius eren Volksdeutsche de Transsilvnia i del Banat. El seu entrenament i reclutament es va veure implicat en la forta repressi de la revolta del ghetto de Varsvia el 1943. .

La divisi fou activa en el Front Oriental a rees com Briansk i Vjasma, entre altres. Tamb va actuar als Balcans, i finalment a Budapest, Hongria on hi fou anihilada per l'Exrcit Roig. 

 Comandants .
 SS-Brigadefhrer Gustav Lombard (Mar de 1942 - Abril de 1942)  ;
 SS-Gruppenfhrer Hermann Fegelein (Abril de 1942 - Agost de 1942)  ;
 SS-Obergruppenfhrer Wilhelm Bittrich (Agost 1942 - 15 de febrer de 1943)  ;
 SS-Brigadefhrer Fritz Freitag (15 de febrer de 1943 - 20 d'abril de 1943)  ;
 SS-Brigadefhrer Gustav Lombard (20 d'abril de 1943 - 14 de maig de 1943)  ;
 SS-Gruppenfhrer Hermann Fegelein (14 de maig de 1943 - 13 de setembre de 1943)  ;
 SS-Gruppenfhrer Bruno Streckenbach (13 de setembre de 1943 - 22 de gener de 1943)  ;
 SS-Gruppenfhrer Herman Fegelein (22 de gener de 1943 - 1 de gener de 1944)  ;
 SS-Gruppenfhrer Bruno Streckenbach (1 de gener de 1944 - 14 d'abril de 1944)  ;
 SS-Brigadefhrer Gustav Lombard (14 d'abril de 1944 - 1 de juliol de 1944)  ;
 SS-Brigadefhrer Joachim Rumohr (1 de juliol de 1944 - 11 de febrer de 1945)  ;

Referncies.
 
Charles Trang, Florian Geyer Division, 2000, ISBN 2840481413 ;

 Enllaos externs .
Marcus Wendel, Axis History Factbook, Waffen SS units (8. SS-Kavallerie-Division Florian Geyer);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300771" title="Anestesiologia i reanimaci" nonfiltered="3994" processed="3988" dbindex="119031">
L'anestesiologia s l'especialitat de la medicina dedicada al confort i cures especials dels pacients durant les intervencions quirrgiques i altres processos que puguin resultar molestos o dolorosos (endoscpia, radiologia intervencionista...). Aix mateix t al seu crrec el tractament del dolor agut o crnic de causa extraquirrgica. Exemples d'aquests ltims sn l'analgsia durant el part o l'alleugeriment del dolor en pacients amb cncer. L'especialitat rep el nom de anestesiologia i reanimaci ats que abasta el tractament del pacient crtic en diferents rees com ho sn la recuperaci postoperatoria i l'emergncia. L'especialitat mdica de la medicina intensiva t els seus orgens en l'anestesiologia.

La reanimaci s la branca de l'anestesiologia que s'ocupa de l'estudi i la prctica dels principis de la recuperaci de la funci cardiorespiratria en el cas que aquesta falli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300772" title="Angiologia i cirurgia vascular" nonfiltered="3995" processed="3989" dbindex="119032">


L'angiologia (del gr. angio, "vas" i -lgia, "estudi") s l'especialitat mdica que s'encarrega de l'estudi dels vasos del sistema circulatori i del sistema limftic; incloent l'anatomia dels vasos sanguinis (com artries, venes, capillars) i la dels limftics, a ms de les seves malalties. La branca mdico-quirgica que s'ocupa del diagnstic i tractament de les malalties dels vasos sanguinis (artries i venes) es denomina cirurgia vascular.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300779" title="Llebre de Yunnan" nonfiltered="3996" processed="3990" dbindex="119033">

Lepus comus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a la Xina. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus comus.2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300787" title="Lepus coreanus" nonfiltered="3997" processed="3991" dbindex="119034">

Lepus coreanus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a Corea i al nord-est de la Xina. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300790" title="Llebre de Manxria" nonfiltered="3998" processed="3992" dbindex="119035">

Lepus mandshuricus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu al nord-est de la Xina, a la conca del riu Amur i a Corea del Nord. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300798" title="Llebre de l'Himlaia" nonfiltered="3999" processed="3993" dbindex="119036">

Lepus oiostolus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a la Xina, ndia, Nepal i Monglia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus oiostolus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 6 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300799" title="Lepus starcki" nonfiltered="4000" processed="3994" dbindex="119037">

Lepus starcki s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a Etipia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus starcki.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 6 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300804" title="Llebre de Townsend" nonfiltered="4001" processed="3995" dbindex="119038">

Lepus townsendii s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a l'oest de Nord-Amrica. 

Subespcies.
 Lepus townsendii townsendii;
 Lepus townsendii campanius;

Referncies.


Enllaos externs.
 Lepus townsendii a l'Animal Diversity Web. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300807" title="Jugadors del BM Granollers" nonfiltered="4002" processed="3996" dbindex="119039">


 Porters .


 Jugadors destacats per dcades .




 Jugadors estrangers .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300808" title="Lepus fagani" nonfiltered="4003" processed="3997" dbindex="119040">

Lepus fagani s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a Etipia i Kenya. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus fagani. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de maig del 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300810" title="Carlos Daniel Murria Climent" nonfiltered="4004" processed="3998" dbindex="119041">
Carlos Daniel Murria Climent (Castell de la Plana, 1947) s un poltic valenci. Treballador de banca i militant del Partit Popular del Pas Valenci, ha estat tinent d'alcalde de l'ajuntament de Castell de la Plana el 1983-1987 i regidor d'Ares del Maestrat el 1991-1995. Posteriorment ha estat senador per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300814" title="Lepus microtis" nonfiltered="4005" processed="3999" dbindex="119042">

Lepus microtis s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Algria, Botswana, Burundi, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Gmbia, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Lbia, Mali, Mauritnia, Marroc, Nambia, Nger, Rwanda, Senegal, Sierra Leona, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Tunsia, Uganda i Zmbia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus microtis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300815" title="Mara del Carmen Pardo Raga" nonfiltered="4006" processed="4000" dbindex="119043">
Maria del Carmen Pardo Raga (Valncia, 1943) s una poltica valenciana. Estudi cincies poltiques, per no acab la carrera. Ocup el crrec de Secretria de la Dona en la Junta Nacional del Partit Popular, ha estat diputada per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996, i senadora a les eleccions generals espanyoles de 2000. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300819" title="Segundo Bru Parra" nonfiltered="4007" processed="4001" dbindex="119044">
Segundo Bru Parra (Aiora, 1949) s un poltic i economista valenci.  Catedrtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Valncia i militant del PSPV-PSOE, ha estat escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, 1987, 1991 i 1995. Durant aquests anys ha estat Conseller d'Economia i Indstria de la Generalitat Valenciana (1981-1982), conseller d'Indstria i Comer (1982-1983), conseller d'Indstria, Comer i Turisme (1983-1987), president de l'Institut Valenci de la Petita i Mitjana Indstria (IMPIVA) (1984-1987) i president de l'Institut Turstic Valenci (ITVA) (1985-1987). Posteriorment ha estat senador per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.




 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300820" title="Ball de Figuetaires" nonfiltered="4008" processed="4002" dbindex="119045">




El ball dels figuetaires es limita a una elemental representaci mmica de carcter burlesc. El seu nom deriva de figa, idea que procedeix de "fer figa a alg", ja que les seves actuacions simulen el fet de fer figa, escarni, mofa d'alg. Els seus balls principals sn L'Enganyifa o Ball de Sant Ferriol, el Pi o Moixiganga, la Passada o Serp i la Creu. El ball el formen vuit figuetaires que van vestits els nois amb pantal i camisa blancs, faixa i barretina blaves i camalls rojos amb picarols; les noies vesteixen faldilla i brusa blanques, barret blanc i faixa roja amb franja blava.

 Enllaos externs .
WEB del Ball de Figuetaires;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300824" title="Mara Jos Mora Devis" nonfiltered="4009" processed="4003" dbindex="119046">
Mara Jos Mora Devis (Manises, 1956) s una advocada i poltica valenciana. Ha estat regidora de l'ajuntament de Manises pel Partit Popular de 1983 a 1999. Posteriorment fou escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1996 i senadora a les eleccions generals espanyoles de 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300826" title="La Bureba" nonfiltered="4010" processed="4004" dbindex="119047">

La Bureba s una comarca de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat a la part nord-est de la provncia, a la conca del riu Ebre. 

Municipis.



Enllaos externs.
Web de Briviesca i La Bureba - LaBureba.com ;
La Bureba, valles del Oca i del Tirn;
Turismo Burgos, La Bureba;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300827" title="Llebre de coll negre" nonfiltered="4011" processed="4005" dbindex="119048">

Lepus nigricollis s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a l'sia meridional 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300828" title="Llebre birmana" nonfiltered="4012" processed="4006" dbindex="119049">

Lepus peguensis s una espcie de mamfer de la  famlia Leporidae que viu a Cambodja, Laos, Birmnia, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus peguensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300829" title="Mara ngeles Crespo Martnez" nonfiltered="4013" processed="4007" dbindex="119050">
M ngeles Crespo Martnez (Carlet, 1949) s una poltica valenciana. Militant del Partit Popular, ha estat regidora de l'ajuntament de Carlet de 1991 a 1995 i alcaldessa des de 1995. Tamb ha estat diputada a la Diputaci de Valncia de 1991 a 2003, i senadora per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000 en substituci d'Esteban Gonzlez Pons i a les eleccions generals espanyoles de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300833" title="Ribera del Duero" nonfiltered="4014" processed="4008" dbindex="119051">


Ribera del Duero s una comarca de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situada al sud de la provncia, a la vall del riu Duero. El cap comarcal s Aranda de Duero.

 Municipis.


Adrada de Haza;
Anguix ;
Aranda de Duero ;
Arandilla ;
Bahabn de Esgueva ;
Baos de Valdearados ;
Berlangas de Roa ;
Brazacorta ;
Cabaes de Esgueva  ;
Caleruega ;
Campillo de Aranda ;
Castrillo de la Vega  ;
Corua del Conde  ;
Fresnillo de las Dueas;
Fuentecn ;
Fuentelcsped ;
Fuentelisendo  ;
Fuentenebro;
Fuentespina  ;
Fuentemolinos  ;
Gumiel de Izn  ;
Gumiel de Mercado ;
Haza;
Hontoria de Valdearados;
La Horra  ;
Hoyales de Roa  ;
Hontangas  ;
Huerta de Rey ;
Mambrilla de Castrejn  ;
Milagros  ;
Moradillo de Roa ;
Nava de Roa ;
Olmedillo de Roa  ;
Oquillas  ;
Pardilla;
Pedrosa de Duero  ;
Pearanda de Duero  ;
Pineda Trasmonte  ;
Pinilla Trasmonte ;
Quemada ;
Quintana del Pidio ;
Quintanamanvirgo ;
Roa;
San Juan del Monte ;
San Martn de Rubiales ;
Santa Cruz de la Salceda;
Santa Mara del Mercadillo;
Santibez de Esgueva ;
La Sequera de Haza  ;
Sotillo de la Ribera ;
Terradillos de Esgueva ;
Torregalindo;
Torresandino ;
Trtoles de Esgueva ;
Tubilla del Lago ;
Vadocondes;
Valdeande;
Valdezate;
La Vid y Barrios ;
Villaescusa de Roa ;
Villalba de Duero ;
Villatuelda ;
Villalbilla de Gumiel ;
Villanueva de Gumiel;
Zazuar;
Zuzones;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300838" title="Comarques de Burgos" nonfiltered="4015" processed="4009" dbindex="119052">











]]

La provncia de Burgos est dividida en 10 comarques:

 La Comarca de Las Merindades amb cap comarcal a Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja.

 La Comarca de Pramos;

 La Comarca de La Bureba amb Briviesca com a cap comarcal.

 La Comarca del Ebro amb cap comarcal a Miranda de Ebro. S'inclou en aquesta comarca el Comtat de Trevio.

 La Comarca de Odra-Pisuerga;

 La Comarca de Burgos ;

 La Comarca de Montes de Oca;

 La Comarca de Arlanza amb Lerma com a cap comarcal.

 La Comarca de la Sierra de la Demanda;

 La Comarca de la Ribera del Duero amb cap comarcal a Aranda de Duero. ;


 Subcomarques .

Montes de Ayago;
Valle del Esgueva;
Valdelugaa;
Valdelucio;
Pinares;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300843" title="Ramon Lapiedra" nonfiltered="4016" processed="4010" dbindex="119053">
Ramon Lapiedra (Almenara, 1940) s catedrtic de Fsica Terica de la Universitat de Valncia, membre del Consell Valenci de Cultura i de l'Institut d'Estudis Catalans, exrector de la Universitat de Valncia i expresident de Valencians pel Canvi.

Es va llicenciar en Cincies Fsiques per la Universitat de Madrid l any 1963. Entre 1963 i 1966 va estar becat pel Govern francs a Pars, on va realitzar estudis en fsica terica. Fou investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) a Pars de 1966 a 1969. Aquest darrer any es va doctorar en fsica terica per la Universitat de Pars. Va treballar com a professor de la Universitat de Barcelona des de 1969 fins a 1978. En 1974 tamb es va doctorar en fsica terica per la Universitat de Barcelona. Entre 1978 i 1982 va impartir docncia, com a professor agregat, a la Universitat de Santander. Des de 1982 i fins a avui s catedrtic de Fsica Terica de la Universitat de Valncia.

Crrecs acadmics i cientfics.

Entre els anys 1984-1994 va ser rector de la Universitat de Valncia. El 1993 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castell; i en 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de Valncia.

Actualment, s membre de l Institut d'Estudis Catalans i del Consell Valenci de Cultura. En el seu dia tamb va integrar la comissi assessora per a l elaboraci de l Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), encarregat per la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

Publicacions.

Lapiedra s autor de ms de quaranta publicacions cientfiques en fsica terica, la majoria de les quals en revistes especialitzades d abast internacional, i de diversos treballs cientfics dirigits. La seua recerca es desenvolupa en electrodinmica, gravitaci, cosmologia, astrofsica i fonaments de mecnica quntica.

Entre els seus llibres es troba  Els dficits de la realitat i la creaci del mn , editat per la Universitat de Valncia (2004), que va obtenir el premi de la Crtica Serra d'Or, i la seua versi en castell (amb ampliacions):  Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecnica cuntica  (Tusquets, 2008).

Els seus darrers articles sobre epistemologia, fonaments de la mecnica quntica, cosmologia i educaci han estat publicats en revistes com ara Arbor, Sistema, Actes de la d Estiu de Gandia, i en diverses obres de l Institut d Estudis Catalans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300844" title="Comarca de l'Ebro" nonfiltered="4017" processed="4011" dbindex="119054">

La Comarca de l'Ebro s una comarca de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat a la vall de l'Ebre i t com a cap comarcal Miranda de Ebro. 

Municipis.
 Altable ;
 Ameyugo ;
 Bozo;
 Bugedo;
 Comtat de Trevio ;
 Enco ;
 La Puebla de Arganzn ;
 Miranda de Ebro ;
 Pancorbo ;
 Santa Gadea del Cid ;
 Vallurcanes;
 Valverde de Miranda ;
 Villanueva Soportilla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300845" title="Volant en llibertat" nonfiltered="4018" processed="4012" dbindex="119055">


Volant en llibertat s una pellcula de 1996 dirigida per Carroll Ballard, sobre la filla d'un vidu (Anna Paquin) que, juntament amb el seu pare (Jeff Daniels), condueix una camada d'oques salvatges del Canad a un parc natural del sud dels Estats Units.

La pellcula es basa, sobretot, en l'experincia real de Bill Lishman, un inventor canadenc, artista i aficionat als ultralleugers. Durant els anys 80 i principis dels 90, Lishman s'havia freqentment preguntat si les oques i altres ocells comuns podien aprendre noves conductes migratries seguint a ultralleugers als quals se'ls hagus prviament acostumat. L'any 1993, desprs de  diversos anys d'estudis logstics i trmits burocrtics, Lishman va poder guiar amb xit a un grup d'oques salvatges a travs d'un viatge migratori des d'Ontrio (Canad) al nord de Virgnia (Estats Units). Dels 16 ocells que van participar en la migraci, 13 van tornar a Ontrio l'any segent, sense ajuda. 

Argument.

La histria comena quan Amy Alden (Anna Paquin), una noia de 13 anys, queda ferida en un accident de cotxe en el qual la seva mare perd la vida. El seu pare, Thomas Alden (Jeff Daniels), viatja a Nova Zelanda a buscar-la i dur-la al Canad on ell viu. Lgicament, Amy encara es troba en estat de xoc desprs de la mort de la seva mare i l'adaptaci a la seva nova vida amb el seu pare li resulta difcil. Al cap i a la fi, ella i el seu pare no s'havien vist des que l'Amy havia marxat a Nova Zelanda amb la seva mare quan tenia tres anys. Tot i aix, malgrat les excentricitats del seu pare, que s inventor i naturista, i la convivncia amb Susan (Dana Delany), la seva xicota, Amy, a poc a poc, va descobrint i estimant la granja on viuen.

De cop, un dia unes grues apareixen als terrenys que hi han al costat de la casa del pare de l'Amy i comencen a excavar i destruir la zona, que havia estat un refugi d'oques salvatges. L'Amy s'hi acosta per investigar i, per casualitat, troba un niu ple d'ous que alguna oca ha hagut d'abandonar fugint dels constructors. L'Amy els agafa i els incuba amb la calor d'una llum elctrica en un antic calaix que es troba en el graner. Quan torna de l'escola per comprovar els ous, es troba que aquests s'han obert i n'han sortit les cries. I, com que l'Amy s el primer sser viu que veuen, la prenen per la seva mare i, per tant, des d'aquest moment la segueixen a tot arreu.  

En Thomas consulta a un guardabosc la manera d'alimentar i cuidar les oques. Per, el que no sap s que al Canad, una de les responsabilitats dels guardaboscos s tallar les ales a totes les aus migratries domstiques perqu aix, no puguin volar i no siguin un perill ni per elles mateixes ni per a les persones. No obstant, tant l'Amy com el seu pare s'oposen a tallar les ales a les seves cries i fan fora de la seva propietat al guardabosc.  

A mesura que les oques van creixent es fa cada cop ms obvi per a en Thomas, l'Amy i els seus amics que els ocells han d'aprendre a emigrar per evitar que acabin perduts o ferits pels cotxes o cables elctrics. Per tal de trobar un lloc on les seves oques puguin emigrar per passar l'hivern, el germ de'n Thomas, en David (Terry Kiney), va a visitar un vell amic que es dedica a l'ornitologia. Aquest li explica que hi ha uns terrenys a Carolina del Nord que fins llavors havien estat guardats per les aus satvatges per, que davant la inexistncia d'ocells en aquest santuari, els inversors tindrien dret a construir en el parc a partir del primer de Novembre d'aquell any.

En David i en Thomas estan d'acord en qu aquells terrenys sn el que les oques de l'Amy necessiten i en Thomas proposa guiar amb ultralleugers a les oques fins a Carolina del Nord. En un primer moment, els seus intents per aconseguir que les oques segueixin el seu ultralleuger no funcionen. Ans al contrari, les oques es queden al costat de l'Amy a terra ferma. L'experiment per, comena a tenir xit quan s l'Amy la que condueix l'ultralleuger. Amb l'objectiu d'ensenyar a les seves oques unes rutes migratries de Canad al sud dels Estats Units, en Thomas i l'Amy s'entrenen amb les aus que hauran de volar durant ms de cinc hores diries durant el viatge.

Tot va segons el pla. Malauradament, la nit abans de comenar el viatge al sud, el guardabosc segresta les oques. En Thomas, el seu germ i un amic com, en Barry (Holter Graham), decideixen alliberar-les i comenar el viatge migratori de seguida. Aix, mentre en David i en Barry aconsegueixen obrir les gbies de la oficina del guardabosc i alliberar les aus, en Thomas i l'Amy volen sobre elles per tal de fer que aquestes els segueixen en la seva ruta cap a Carolina del Nord. D'aquesta manera, travessen la frontera i el llac Ontrio i decideixen passar la nit en uns terrenys prop del llac. El que semblava una simple pista d'aterratge des de l'ultralleuger per, acaba sent una base militar americana que entra en situaci d'alerta quan els ultralleugers sn detectats pels seus radars. Afortunadament, l'incident no passa a ser res ms que una tendra notcia que els periodistes que es troben a la base militar aprofiten per gravar, convertint a l'Amy i al seu pare en herois nacionals. De fet, durant el seu viatge al llarg dels Estats Units es troben amb diverses mostres de suport i, fins i tot, s'allotgen a la casa d'una fervent defensora de les aus.

Noms s qesti de temps que el grup arribi al parc natural. Una gentada de defensors dels animals i naturistes els hi esperen. Just per, quan estan a punt d'arribar als aiguamolls, l'ultralleuger de'n Thomas cau en picat i aquest es trenca l'espatlla. L'ultralleuger queda inservible i la ruta noms la pot acabar l'Amy sola. Amb les prvies indicacions del seu pare, l'Amy reprn el vol mentre en Thomas aconsegueix que una furgoneta l'acompanyi al lloc de trobada. s precisament aquest un dels moments ms emotius de la pellcula quan Amy, sola amb les seves aus, viatja al llarg de la costa dels Estats Units per conduir-les, en l'ltim tros de la migraci, al seu dest.

Al cap de poc temps, un nen avisa als manifestants de l'arribada de l'Amy. De darrera d'una duna, enmig del silenci que ha corprs la manifestaci, apareix l'ultralleuger de l'Amy seguida per les seves oques. Una clamor entusiasmada s'enlaire d'entre el pblic mentre l'Amy aterra el seu ultralleuger i les oques descendeixen sobre un llac de la seva nova llar. 

L'epleg adicional a la pellcula tanca la histria amb el retorn complert de les oques d'Amy a la seva granja el segent estiu.

 Repartiment .


 Producci .
L'experincia de Bill Lishman, anomenada Operaci Migraci i recollida en el seu llibre Father Goose: One Man, a Gaggle of Geese, and Their Real Life Incredible Journey South, va servir de base per al gui de la pellcula. Per aquesta ra, Lishman va treballar amb l'equip tcnic de la producci tant com a assessor com a pilot d'ultralleugers. De fet, per donar ms veracitat a la histria, les escenes de vol sn reals i per a elles es van haver de buscar pilots que poguessin doblar als actors. Aix, Lishman i David Woodhouse van pilotar els ultralleugers representant a Jeff Daniels, i Jack Sanderson i Joseph Duff van doblar a Anna Paquin. Tamb el conegut pilot Michael Robertson va volar per la pellcula.

El viatge migratori va durar quatre dies durant els quals es van conduir a les oques canadenques des del Llac Ontrio, sobre els Apalatxes, passant per Pennsylvania, Maryland, i finalment arribant a les costes de Virginia. Malgrat tot, la major part d'aquestes imatges es van rodar a Port Perry i al Sandbanks Provincial Park d'Ontrio (Canad). A ms, cal afegir que les altres localitzacions del rodatge van ser Toronto (Ontrio) i Baltimore (Maryland).

 Premis .
La tendra histria d'Amy i les seves oques va tenir un important reconeixement nacional i internacional. Aix, va ser considerada per l'Associaci de Crtics Cinematogrfics com la millor pellcula familiar del 1997 i Anna Paquin va guanyar diversos premis com a millor actriu per a la seva interpretaci. No obstant, de tots els xits que va obtenir, el ms destacat va ser la nominaci de Caleb Deschanel a l'Oscar per a la millor fotografia. Encara que no en va sortir guanyador, la nominaci va significar l'agrament pel dur treball cinematogrfic que es va haver de dur a terme durant la seva producci.

 Bibliografia .
 Hermes, Patricia - Volando libre, Barcelona: Plaza & Jans Editores, 1997 - Traducci de: Fly Away Home: The Novelization and Story Behind the Film, New York: Newmarket, 2005. ISBN 1-55704-489-9.
 Lishman, William - Father Goose: One Man, a Gaggle of Geese, and Their Real Life Incredible Journey South, New York: Crown, 1996. ISBN 0-51770-182-0.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
Operaci Migraci (En angls);
Article sobre la pellcula (En angls);
Article sobre la pellcula (En castell);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300846" title="Acetona" nonfiltered="4019" processed="4013" dbindex="119056">

L' acetona o propanona s un compost qumic de frmula qumica CH3(CO)CH3 del grup de les cetones que es troba naturalment en el medi ambient. s un lquid incolor d'una olor caracterstica. S'evapora fcilment, s inflamable i s soluble en aigua. L'acetona sintetitzada s'usa en la fabricaci de plstics, fibres, medicaments i altres productes qumics, aix com dissolvent d'altres substncies qumiques. 

 Nomenclatura .
La nomenclatura de l'acetona segons la IUPAC s propanona. I la nomenclatura comuna s dimetil cetona. Sn errnies les denominacions 2-propanona i propan-2-ona pel lloc en el qual es troba la cetona (CO).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300847" title="Eduard Gamero Mir" nonfiltered="4020" processed="4014" dbindex="119057">
Eduardo Gamero Mir (Palma, Mallorca, 1947) s un empresari turstic i poltic mallorqu. Ha fet estudis de ddirecci i gesti empresarial, mrqueting i relacions pbliques, i ha estat director de l'Hotel Cala Murada (1970-1980) i cap de l'Agrupacin Hotelera de las Zonas Tursticas de Espaa (1980-1987). Militant del Partit Popular, de 1987 a 1996 fou director general de promoci de la Conselleria de Turisme del Govern Balear i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1996 i senador per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 2000, crrec al que renunci el 2003 en favor de Bartolom Segu Prat i fou nomenat novament director general de promoci pel Govern Balear.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300851" title="Bartomeu Segu Prat" nonfiltered="4021" processed="4015" dbindex="119058">
Bartomeu Segu Prat (Inca, Mallorca, 1954) s un metge i poltic mallorqu. Militant del Partit Popular, ha estat regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament d'Inca de 1991 a 1999. El 2003, fou nomenat senador per Mallorca en substituci d'Eduardo Gamero Mir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300857" title="Reserva natural" nonfiltered="4022" processed="4016" dbindex="119059">
Una reserva natural s un espai natural d'extensi reduda i de considerable inters cientfic creada per a preservar ntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que cont o alguna de les seves parts.

A Catalunya es classifiquen en integrals o parcials, i la declaraci s'atorga per llei o per decret, respectivament. No s'hi permeten activitats que directament o indirectament puguin perjudicar els valors naturals de protecci. L'unica reserva natural catalana s el Delta del Llobregat.

Referncies.
 Anuari estadstic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300858" title="Francesc Busquets i Mitjans" nonfiltered="4023" processed="4017" dbindex="119060">

Francesc Busquets i Mitjans (Valldoreix 1672 - Viena 1734) va ser un austriacista exiliat per la Guerra de Successi espanyola.
 
Als 20 anys es trasllad a Terrassa i es cas amb Maria Mitjans, pubilla d'un dels masos ms importants de Santa Maria de Taudell, que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Ben aviat particip en els afers pblics i el 1713, sent sndic de Terrassa, prengu part en la Junta de Braos que decid resistir a les tropes de Felip V.

Fou nomenat coronel pel Consell de Cent i form el seu propi regiment, integrant-se en l'exrcit de l'exterior, comandat per Antoni Desvalls i de Vergs, marqus del Poal. En aquest exrcit va lluitar contra els borbons amb Pere Bricfeus, Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer i d'altres resistents.

L'agost de 1714 particip en tot un seguit d'actuaciones contra els borbnics a la zona del Bages (Batalla de Talamanca), Moians i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar el setge de Barcelona. En caure la ciutat comtal, es refugi a Cardona, on fou dels darrers resistents de la guerra. Tot i ser comprs expressament en l'indult concedit pels filipistes en la capitulaci d'aquella vila, Busquets fou perseguit, les seves propietats incautades i el mas Mitjans devastat. S'exili de primer a les Balears, desprs a Npols i a partir del 1715 a Viena, on mor el 18 d'agost de 1734 d'un atac d'apoplexia.

Bibliografia.
Albert, S.: L'onze de setembre, Barcelona, 1977.
Alcoberro, Agust: L'exili austriacista, Barcelona, 2002.
Berenguer, Jacint: Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, Barcelona, 2002.
Castellv, Francisco de: Narraciones histricas, vol. IV, Madrid, 2002;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300864" title="Josep Segu Daz" nonfiltered="4024" processed="4018" dbindex="119061">
Jos Segu Daz (Ma, 1961) s un advocat i poltic menorqu. Ha exercit el dret en el Collegi d'Advocats de Balears. Ha estat president de Foment del Turisme de Menorca (1997-2000) i de la Fundaci Turstica i Cultural de les Illes Balears (Fundatur-Balears) (1999-2000). Militant del Partit Popular, des del 2003 s conseller del Consell Insular de Menorca. Endems, ha estat escollit senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300865" title="Planta allucingena" nonfiltered="4025" processed="4019" dbindex="119062">
Una planta allucinogena s aquella planta que produeix efectes en la ment i el cos. Ens trastornen els sentits i produeixen experincies alienes a la realitat. Aquests efectes son normalment visuals, per tamb poden afectar a la resta dels sentits, i ocasionalment diversos sentits poden estar afectats.

Aquestes allucinacions son degudes a substncies qumiques presents en les plantes que actuen com a narctics. Encara que, no tots els narctics siguin perillosos i causin addiccions.
Els narctics qu causen allucinacions sn anomenats allucinogens, psicomimtics, psicotarxics i psicodlics. 

 Composici qumica .
 
Els allucingens es poden dividir en dos grups principals: aquells que contenen nitrogen en la seva estructura i aquells qu no.

Dels qu no tenen nitrogen en la seva estructura cal destacar els principis actius de la marihuana, components terpenllics, classificats com a dibenzopirans i anomenats cannabinols (en particular el tetrahidrocannabinol)

Els que si qu contenen nitrogen, sn el alcaloides i les bases relacionades. La majoria dels alcaloides allucingens son indols, els quals la majoria tenen com a precursor l'aminocid triptofan. L'activitat d'aquests allucingens rau a la semblana estructural que tenen al neutrotransmissor serotonina (5-hidroxidimethiltriptamina), que es troba present en el sistema nervis dels animals.

 Llista de plantes amb efecte allucinogen .

 Argyreia nervosa;
 Atropa belladonna;
 Cannabis sativa;
 Catha edulis;
 Corynante yohimbe;
 Datura innoxia;
 Datura meteliodes;
 Datura stramonium;
 Ephedra sp.
 Humulus lupulus;
 Hyoscyamus niger;
 Ilex paraguayensis;
 Ipomoea violacea;
 Lactuca virosa;
 Lophophora williamdii;
 Mandragora officinarum;
 Maytenus senegalensis;
 Mimosa pudica;
 Papaver somniferum;
 Peganum harmala;
 Piper methysticum;
 Salvia divinorum;
 Solanum nigrum;
 Tabernanthe iboga;
 Trichocereus sp.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300868" title="Enric Fajarns Ribas" nonfiltered="4026" processed="4020" dbindex="119063">
Enric Fajarns Ribas (Eivissa, 1956) s un poltic eivissenc. Militant d'Aliana Popular primer i Partit Popular desprs, fou Conseller de Educaci, Joventut, Esports i Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 1983 a 1987. Posteriorment fou alcalde de la vila d'Eivissa de 1989 a 1999 i diputat per Eivissa a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, on fou conseller de govern del Govern Balear. Vicepresident primer i Conseller de Relacions Institucionals i Cooperaci Municipal i Portaveu del Govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (2003-2004) i vicepresident de l'empresa pblica Fecoef. Tamb ha estat senador electe per Eivissa-Formentera a les eleccions generals espanyoles de 2000 i diputat per la mateixa circumscripci a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Enric Fajarns al web del Senat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300869" title="Eugenia Martn Mendizbal" nonfiltered="4027" processed="4021" dbindex="119064">
Eugenia Martn Mendizbal (Vitria, 1959) s una poltica alabesa. Tcnic de l'Administraci de la Seguretat Social i militant del Partit Popular, ha estat Governadora Civil d'laba de 1996 a 1997 i Directora General de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 1997 a 2000. Ha estat senadora per laba a les eleccions generals espanyoles de 2000 i diputada a les eleccions generals espanyoles de 2004. Del 2000 al 2004 fou secretria primera de la mesa del Senat d'Espanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300872" title="Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura" nonfiltered="4028" processed="4022" dbindex="119065">
Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura s una trobada literria biennal nascuda amb el nou segle i que se celebra en el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB).

s una festa-laboratori on la literatura s la protagonista en totes les seves vessants. Cinc dies per celebrar un discurs universalista, una festa per emancipar lectors, estimular la mutaci del cnon, agitar els gneres, navegar en llenges i revisar mites, tradicions i identitats.

En un context on la paraula oral, la paraula impresa i la paraula electrnica reflecteixen els sismes d un mn globalitzat, emergeix un panorama de gneres, formats i suports en mutaci. Kosmopolis condensa i amplifica aquest procs, situant la literatura en el centre de l escena en interacci amb les arts i les cincies.

Kosmopolis s una cita amb l art i la llibertat inspirada en una antiga conscincia: som ciutadans del cosmos, ciutadans de l univers.

 Principis generals .

Concebre la literatura com -l nic?- discurs que no intenta modelar un mn amb fonaments absoluts, fronteres disciplinries o cotilles ideolgiques.

Estimular les lectures descondicionades del cnon occidental que revaloritzin -sense prejudicis ni categories excloents- els grans textos i autors de la histria.

Afavorir la progressiva emergncia d un cnon mutant que canvi segons els lectors i les generacions.

Contribuir a la preservaci de les literatures orals com a patrimoni cultural de la humanitat.

Donar cabuda a  tots els gneres i literatures, sobretot les ms infravalorades i les menys conegudes.

Potenciar la tradici visionria, experimental i ldica de la literatura.

Abordar la transformaci de la cultura escrita a travs dels estudis i les metodologies que permetin reflexionar sobre els diversos suports de la seva transmissi: des del papir al llibre digital.

Facilitar la  contaminaci  entre disciplines i la interacci entre escriptors, artistes plstics, cineastes, msics, actors, arquitectes, dissenyadors i altres protagonistes del nou escenari cultural.

Activar la participaci dels ciutadans en la cocreaci d un esdeveniment internacional que intenta contribuir a la cultura de la creativitat, del coneixement dels altres, del dileg i la pau.

 Temes .

 Guerra i pau .
Com a complement a l exposici En Guerra que va tenir lloc al CCCB, Kosmopolis 04 va presentar una cartografia d un tema omnipresent a les literatures d Occident i Orient. La guerra en les seves mltiples manifestacions, inclosa la guerra dels textos, la guerra psquica, la guerra interminable, que pot tenir lloc en cada conscincia. I com a revers, la pau possible i impossible, la pau necessria i escassa, la pau com a utopia perptua, com a veu ntima i tamb planetria.

Participants: Amos Oz, Javier Garca Snchez, David Rieff, Agust Fernndez, Riadh Ahmed, Jordi Cornudella, Mario Vargas Llosa, Farouk Mardam-Bey, Migjen Kelmendi, Predrag Matvejevi , Ismail Kadare, Jasmina Tesanovic, Ozren Kebo, Ale Debeljak, Duan Veli kovi , Michel Azama, Christian Renault, Eduardo Mendoza, Eduard Sanjun, Jos Eduardo Agualusa, Jenny Matthews, Javier Cercas i David Trueba.

 Interpersonal. Les noves relacions humanes .
Interpersonal analitza els canvis i les mutacions de les relacions humanes d aquests ltims anys i el seu reflex en la creaci literria. La famlia en desordre, l amor en temps de tribus, els nous solitaris, la ideologia queer, la trobada amb l altre, l erosi de l amistat o l heteronmia digital sn alguns dels signes que defineixen canvis substancials en els estils de convivncia i en la nostra educaci sentimental.

Participants: Mercedes Abad, Fadla Amara, Vladimir Arsenijevi , Flavia Company, Jostein Gaarder, Tatjana Groma a, Empar Moliner, Michel Onfray, Cristina Peri Rossi, Nria Rib, ngel Sala, David Shore i Michi Strausfeld.

 Tercera cultura .
L enteniment progressiu entre homes de lletres i homes de cincies, vaticinat per C. P. Snow als anys seixanta, pot esdevenir un debat de primer ordre en aquest nou segle. L editor i escriptor americ John Brockman promou una tercera cultura en acci, protagonitzada per cientfics que ocupen el paper dels intellectuals tradicionals. En l mbit europeu, el passatge entre les cincies del mn i les cincies humanes s intenta des del Renaixement, per hi persisteixen les divisions i els prejudicis. No hi ha mapes definitius per a aquests territoris. Kosmopolis 04 i 05 va abordar els desafiaments i els dilemes d una tercera cultura emergent que afecta les relacions entre cientfics, artistes i intellectuals.

Participants: Jean-Marc Lvy-Leblond, Jorge Wagensberg, Margery Arent Safir, Michel Rio, Marc Hauser, Lee Smolin, Robert Trivers, John Brockman i Eduard Punset.

 Una topografia panamericana .
Kosmopolis intenta ser fidel a l obertura i la llibertat que suggereix aquesta paraula i donar una progressiva rellevncia a les mltiples cartografies literries. La primera edici de la festa va posar un mfasi especial en una topografia panamericana (de l Argentina al Canad) que permeti suscitar vincles, debats i horitzons culturals de tot el continent. 

Participants: Juan Jos Saer (ARGENTINA), Roberto Bolao (XILE), Wagner Novaes (BRASIL), Alfredo Bryce Echenique (PER), Santiago Gamboa (COLMBIA), Abilio Estvez i Carlos Aguilera (CUBA), Claribel Alegra (NICARAGUA), Rodrigo Rey Rosa (GUATEMALA), Juan Villoro i Luis Humberto Crosthwaite (MXIC), Greg Sarris i Francine Prose (ESTATS UNITS), Alberto Manguel i Bernd Dietz (CANAD).

 Antpodes. Monogrfic sobre literatura australiana .
Terra eterna del  temps dels somnis  aborigen,  illa somiada  dels imperis europeus del segle XVIII, colnia penitenciria britnica,  l Austrlia blanca  dels anys cinquanta i avui societat multicultural, al continent australi encara li costa acostumar-se a formar part de la regi asitica del Pacfic. La inquietud que experimenten diferents grups de la societat australiana a l hora de trobar el seu lloc en aquesta terra immensa, en bona part ocupada per un desert, es reflecteix en la rica, variada i vvida literatura que sis escriptors presenten a Kosmopolis, i que mostra que Austrlia significa coses diferents per a diversos tipus de gent, i que aquests significats tenen poc a veure amb els tpics.

Participants: Pauline McLeod, Anita Heiss, Rodney Hall, Adib Khan, Morgan Yasbincek, Peter Cochrane i Jowandi.

 Especial literatura ndia (1) .
En aquest especial sobre literatura ndia es van presentar alguns moments claus d aquesta rica tradici millenria en els quals es van discutir no solament la importncia i l abast de la seva obra magna, El Mahbhrata, en la literatura snscrita i en la idiosincrsia i cultura ndiques, sin que tamb es van abordar tradicions literries i artstiques de l amor a l ndia, des de la formulada en el Natyasastra de Bharata (c. 600 a.C.), fins en l ahimsa (no-violncia) de Mahatma Ghandi com s polticament actiu de l amor.

Participants: Agustn Pniker, scar Pujol, Felicity Hand i Makarand Paranjape.

 Literatura russa contempornia .
L herncia sovitica i el rebuig del passat, les formes tradicionals i la recerca de nous gneres i estils conviuen en la literatura russa contempornia. En aquest panorama de canvi, les revistes literries conserven la seva funci: sn finestres de la creaci que, repartides per totes les biblioteques, uneixen els escriptors amb milers de lectors. L eclosi del ciberespai rus, amb accs a aquestes revistes i, en definitiva, a tota la biblioteca universal, posa a l abast de moltes persones un mn que el poder poltic s cada vegada ms incapa de controlar.

Participants: Svetlana Alexivich, Vasili Golovnov, Ykov Gordin, Lilia Kim, Sergui Kostirko, Alexandr Kshner, Vitali Shentalinski, Natalia Tolstaya i Tatiana Yankelvich.

 Caf Europa .
Caf Europa s un caf literari i itinerant que havia recorregut diferents ciutats europees abans de presentar-se a la primera edici de Kosmopolis 02. Un caf literari amb lectures, xerrades i performances en les quals cada escriptor exposa, mitjanant un text breu, el seu propi credo literari, dialogant amb el pblic sobre l exposat. Msica en viu i lectures breus complementen les sessions.

Participants: Ryszard Kapuscinski, Zo Valds, Adam Zagajewski, Pawel Huelle, Magda Carneci, Ignacio Vidal-Folch, Rolando Snchez Mejas, Bernardo Atxaga, Ales Debeljak, Monika Zgustova, Chris Keulemans, Maria Barbal, Drago Jan ar, Juan Abreu, Ramn Snchez Lizarralde, Carles Torner, Jorge Ferrer, Carlos Aguilera, Dmitry Prigov, Miriam Reyes, Bod Balzs, Biel Mesquida, Peter Jukes, Mrius Serra, Kinga Kovcs, Hannah Charlton, Jaume Vallcorba, Josep M. Benet i Jornet, Merc Ibarz, Mojca Kumerdej, Natalia Tolstaya, Lilia Kim, Marcel Beyer, Juli de Jdar, Brane Mozeti , Krzysztof Czyzewsky i Bashkim Shehu.

 Exilis. Vides i escriptura .
L experincia de l exili ha marcat de manera trgica la histria del segle XX. Els rgims totalitaris van provocar la primera gran onada migratria a Europa en direcci est-oest. Desprs es va iniciar un lent retorn, ara oest-est degut a les dictadures llatinoamericanes o el moviment pacifista als EUA de rebuig a la guerra del Vietnam. El final d aquesta guerra va significar el comenament d un altre moviment migratori considerable, procedent de l sia. En poques recents, l arribada al poder dels fonamentalistes religiosos ha provocat altres fenmens d exili, com el de la comunitat algeriana. Aquests debats proposen una aproximaci interdisciplinria i internacional a aquest problema del nostre temps, des d una perspectiva transatlntica.

Participants: Carlos Fuentes Macas, Julio Ortega, Nora Catelli, Claudio Guilln, Hoda Barakat, Enric Bou, Joaquim Jord i Juli Guillamon.

 Taller transatlntic. La maleta cultural del dileg .
L actual noci de taller com un espai fluid on es gesten les formes innovadores pressuposa l activitat del lector o l espectador com a persona feta per al dileg. Estructurat en tres sessions, el tema del taller s la maleta cultural, s a dir, la cultura bsica i portable que testimonia la travessia del subjecte entre les ribes europees i americanes. Aquesta maleta o sarr fa del viatger un interlocutor per excellncia, capa de mostrar les novetats de l altra riba, una mirada acrescuda en el canvi i l intercanvi.

Participants: Julio Ortega, Beatriz de Moura, Enrique Vila-Matas, Juan Francisco Ferr, Eloy Fernndez Porta, Germn Sierra, Flavia Company, Imma Mons, Francesc Torres i Frederic Amat.

 Cap a la reconstrucci del cnon. Autoritat versus diversitat .
Aquesta activitat va reunir un conjunt de creadors que va discutir sobre la funci del cnon en la construcci del judici literari. La proposta intenta qestionar la vigncia i la virtualitat del cnon en temps de desconfiana envers les jerarquies, de valoraci de la diversitat i de democratitzaci dels criteris esttics. 

Participants: Hctor Bofill, Emili Teixidor, Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, Vicen Pags i Jordi Coca.

 Cincia fcci. Una mitologia experimental .
La cincia-ficci constitueix la primera forma d art popular que s atreveix a examinar l home en el vast context del temps i l espai, i que admet totes les pluralitats possibles de mons, ssers i formes de vida. No solament permet l exercici d introduir ensurts radicals en la nostra societat (produts per catstrofes, invasions o per la mateixa cincia), sin que tamb ens porta a imaginar-ne les conseqncies concretes. La cincia-ficci combat el nostre provincianisme mental, ens fa ms sensibles i tolerants; s arrisca a pensar el nostre lloc a l univers i ens prepara mentalment per a all que, sense saber-ho, ja som: ciutadans del cosmos.

Participants: Ursula Kiausch, Pat Cadigan, Pablo Capanna, Brian W. Aldiss, William Gibson, Elia Barcel, Javier Negrete, Juan Miguel Aguilera, Miquel Barcel, Marcial Souto, Kathleen Ann Goonan i Joe Haldeman.

 Grans viatgers .
La literatura de viatges s, tal vegada, el gnere que ms accentua les inquietuds i el desig d esborrar fronteres, un dels grans reptes del nostre temps. Per aix, l escriptor de viatges no solament recorre paisatges remots, hostils i sovint laberntics, sin que tamb intenta una aproximaci a l altre en un esfor per explicar el mn i la condici humana. Els cinc escriptors que participen en aquest apartat comparteixen el mateix comproms de convertir la literatura de viatges en alguna cosa ms que un mer recorregut per llocs extics. 

Participants: Pankaj Mishra, Javier Reverte, Cees Nooteboom, Colin Thubron i Nicholas Shrady.

 Gnere negre. El joc de la veritat .
Durant els anys vuitanta la cultura espanyola descobrir que la novella negra, literatura de la transgressi i la denncia, de l anlisi dels medis urbans i el funcionament de la justcia, era la que descrivia millor la nostra societat. I sorgiran molts autors compromesos amb el joc de la veritat i la mentida, amb la crueltat necessria per revelar culpabilitats, amb la paranoia dels perseguits. Desprs, per motius encara no explicats, l inters pel gnere literari que atreu ms lectors al mn decaur. Avui, quan assistim a un nou renaixement del gnere, ens proposem analitzar-lo i debatre n amb el rigor necessari perqu quedi definitivament instaurat al nostre medi.

Participants: Barbara Nadel, Yasmina Khadra, Mariano Snchez Soler, Alicia Gimnez Bartlett, Suso de Toro, Juan Madrid i Andreu Martn.

 Cmic, literatura i msica .
El cmic no sempre ha tingut el reconeixement que mereix com a disciplina artstica. Kosmopolis proposa una nova mirada a l anomenat nov art i permet acostar-se al gnere sense tpics ni prejudicis. 

Participants: Manel Fontdevila, Max, Albert Monteys i Paul Karasik.

 Literatura oral .
La defensa del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (UNESCO) i la reivindicaci del conte filosfic i de les narracions orals han estat una constant de Kosmopolis des de la seva primera edici. A Kosmopolis seguim presentant els relats orals a la carta i oferim una vetllada de contes oberta a la participaci del pblic. A ms, continuem explorant les noves formes d oralitat urbana (hip hop, spoken word, electrospoken, etctera) amb la presentaci del primer certamen d slam a Catalunya i Espanya.

Participants: Saul Williams, Bano, Dejota Soyez, El Chojin, Metro, Tremendo, Welelo, Kevin Fitzgerald, 2mex, Robin Deacon, Bruno Galindo, Shamshad Khan, Frank T, Manuel Rivas, Bruno de La Salle, Elisabeth D. Inandiak, Didik Nini Thowok, Jean-Claude Carrire, Pauline McLeod, Nicols Buenaventura, Quico Cadaval, Lydia Lunch, Arnaldo Antunes, modern love, Taban lo Liyong, Joaqun Sabina, Rafael Escalona, Radio Nikosia, Jos Campanari, Domingo Chinchilla, Martha Escudero, Anna Gabernet i Ignasi Potrony.

 Literatura i hipermdia .
Literatura i hipermdia analitza l evoluci de d hipertext com a nova forma narrativa, aix com les mutacions en els hbits de lectura i l impacte de les noves tecnologies en la creaci, difusi o magatzematge de la literatura. En les sessions de Kosmopolis 04 i 06 es van presentar alguns d aquests canvis substancials com el futur de les estructures documentals alternatives, el dest de la paraula en el ciberespai, la primera generaci de la Web 2.0 literria o els videojocs com una de les formes ms esteses de narrativa digital.

Participants: Theodor Holm Nelson, Robert Coover, Andy Oram, Santiago Roncagliolo, David Casacuberta, Chris Crawford, Marie-Laure Ryan i Gonzalo Frasca.

 Escriptura i traducci .
Segons indiquen els exemples de poetes com Octavio Paz, Jorge Guilln o Ezra Pound, traduir no s solament transcriure literalment un text, sin tamb recrear-lo de forma literria.  En aquest mateix sentit, la traducci ha ocupat un paper decisiu en els escrits literaris catalans del segle XX, tant per la seva quantitat com per la influncia que les traduccions han exercit en l arrelament de determinats models de llengua i d estil. 

Participants: Nria Alb, Oriol Ponsa, Maria Antnia Oliver i Volker Glab.

 Borges i Buenos Aires .
Borges i Buenos Aires s el quart lliurament del cicle d exposicions Les ciutats i els seus escriptors i constitueix un avanament d alguns dels temes tractats a Kosmopolis. La idea cosmopolita, eix del Festival, s un tret fonamental en l evoluci de l obra de Borges i permet entendre la lectura, descondicionada i lliure, que Borges fa de les diferents tradicions literries.

Participants: Martn Arias, Edgardo Cozarinsky i Pere Gimferrer.

 Quixot reloaded. Maneres contempornies de lectura .
Colloqui de joves escriptors i artistes on es proposen noves maneres d aproximaci al cim de la literatura espanyola, allunyades tant del trivial i institucional com del soroll meditic. La trobada s estructura en dues sessions. A la primera s aborda el dileg creatiu amb les possibilitats textuals inaugurades per Cervantes: el relat ramificat, el relat allusiu, l assaig ficcional, l autoficci, etctera. A la segona s analitza i exposa el tractament que el Quixot ha tingut en l art, el cinema i l mbit multimdia.

Participants: Roger Chartier, Irene Z. Alameda, Jordi Carrin, Germn Sierra, Manel Zabala, Ariadna G. Garca, Robert Juan-Cantavella, Vicente Luis Mora, Ester Xargay i Eloy Fernndez Porta.

 Geografies literries del Raval (GLR) .
Aquest projecte va establir una topografia estable del Raval literari i un programa dinmic d activitats que va permetre conixer i difondre les obres i els autors que s han inspirat en un dels barris ms cosmopolites i mestissos de Barcelona. 

Participants: Quim Monz, Juli Guillamon, Juan Mars, Llus Izquierdo, Carlos Ruiz Zafn i Sergi Doria.

 Clubs de lectura .
Club de lectura sobre Borges.

Club de lectura sobre poesia catalana.

Club de lectura sobre les novelles de Pepe Carvalho.

Club de lectura sobre l'obra de Pablo Neruda.

 Tallers literaris .
Nach. Taller d'escriptura hip-hop (mtode compositiu).

Andy Oram. Taller de Web 2.0.

Paul Karasik. Taller de cmic i narrativitat.

Tallers de podcasting literari.

 Activitats per a professionals .
Opening the Book: Opening the Book s una organitzaci del Regne Unit pionera en el desenvolupament de la lectura.

Trobada entre clubs de lectura de ciutats portugueses i Barcelona.

Granta a debat. Prestigi i prescripci. Amb la participaci de: Ian Jack, Valerie Miles, Rodrigo Fresn, Masoliver Rdenas i Aurelio Major.

Editing Editors. Participants: Peter Mayer (The Overlook Press), Philip Gwyn Jones (Portobello Books), Valeria Bergalli (Minscula), Manuel Borrs (Pre-Textos), Enric Cucurella (Alpha Decay), Jordi Fernando Aloy (Meteora), Jordi Herralde (Anagrama), Jos Pons Bertrn (Melusina), Enrique Murillo (Leqtor), Luis Miguel Solano (Libros del Asteroide), Julin Viuales (Globalrhythm Press), i els escriptors Sebasti Alzamora i Albert Snchez Piol.

Philip Gwyn Jones. Sessi de treball per a professionals de les biblioteques.

Revista Descord: Jordi Juli, Antoni Mar, Francesc Parcerisas i Simona krabec.

 Premi literari de narrativa breu Districte V .
Des de K05, Kosmopolis collabora en les edicions anuals d aquest premi literari organitzat amb l Escola d Escriptura de l Ateneu Barcelons i Ellago Ediciones.

 Espais .



 Pati Kosmopolis .

s l gora de la Festa. Un espai per a l intercanvi de textos, llibres, idees i projectes. Un punt de trobada per imaginar i compartir noves iniciatives i tendncies de l urbs mestissa. La creativitat de les xarxes en la lliure circulaci dels llibres, narradors orals que renoven la tradici, poetes del hip-hop, bards espontanis, el gran mural collectiu de la Word Wall Web, interseccions imprevistes de la llibertat, la imaginaci i l amistat.

 Hall Proteu .

Proteu, l antiga divinitat mitolgica que podia canviar de forma voluntriament i que s ha convertit en un smbol privilegiat de la creaci artstica, defineix aquest espai de la Festa. Un escenari on conviuen la renovaci dels formats tradicionals, com la conferncia o el colloqui, amb els nous hbrids intergenrics, les performances avantguardistes, l spoken word, els concerts i les batalles de versos.

 Canal Alfa .

s el primer canal experimental de televisi inspirat en la literatura. Les quatre edicions de Kosmopolis a Barcelona demostren que s possible concebre un canal per cable o Internet basat en una notable producci audiovisual que habitualment no t cabuda en els canals convencionals. Documentals, pellcules de ficci, animacions, vdeo poesia, en la seva majoria no estrenats a Barcelona, ha definit una programaci nica.

 Verbarium .

Espai dedicat a explorar les relacions entre les arts plstiques i la literatura, amb exposicions de petit format, com les dedicades a Gao Xingjian i Julio Cortzar. I tamb una interzona per exposar la gnesi i evoluci de la literatura hipertextual (Hiperiment. L hipertext en joc) i la crisi del suport llibre, els canvis en els hbits de lectura i l emergncia de noves espcies de lectors (Lector Mundi. Deu maneres de llegir).

 Pan Klub .

Un espai per a grups, collectius i institucions que fomenten el desenvolupament creatiu de la literatura i la comprensi dels canvis que viu ara mateix la societat del coneixement i de la informaci. Tallers, clubs de lectura, workshops, trobades i experincies pioneres defineixen aquest espai de la Festa.

 Caf Europa .

Caf Europa s un caf literari i itinerant que havia recorregut diferents ciutats europees abans de presentar-se a la primera edici de Kosmopolis 02. Un caf literari amb lectures, xerrades i performances en les quals cada escriptor exposar, mitjanant un text breu, el seu propi credo literari, dialogant amb el pblic sobre l exposat. Msica en viu i lectures breus complementen les sessions.

 Installacions i exposicions .

 Cosmpolis. Borges i Buenos Aires .

Aquesta exposici s la quarta entrega del cicle Les ciutats i els seus escriptors i el seu ttol parteix de l actitud cosmopolita com a tret fonamental en l evoluci esttica i tica de l escriptor Jorge Luis Borges. En aquest sentit, l exposici mostra la relaci crtica i apassionada de l autor amb la seva ciutat natal i explora els matisos de l univers urb, des de la seva fundaci mtica fins a la ciutat universal.

 El mn de Gao. Una visita a l'obra plural de Gao Xingjian .

Una exposici de petit format dedicada al mn creatiu de Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura (2000). La mostra intenta reflectir els diferents registres d un novellista, pintor, poeta, assagista i dramaturg resistent a les modes i les classificacions. Un artista plural que ha explorat els grans temes de la vida i l nima humana, situant-se en una crulla de camins que concilia (i erosiona) la dicotomia Orient-Occident.

 Julio Cortzar. Viatges, imatges i altres territoris .

L objectiu d aquesta exposici s penetrar en l univers personal i literari de Julio Cortzar a travs dels seus viatges, les seves cartes i les seves incursions a la fotografia i el cine, disciplines a qu l autor de Rayuela donava una importncia especial, comparant-les amb el conte o la novella.

 Hiperiment. L'hipertext en joc .

Des de fa una mica ms de dues dcades, la ficci hipertextual (hiperficci, ficci interactiva o no lineal) s per a alguns una nova forma d art que afecta la nostra manera de llegir, crear i concebre la literatura. Per a altres, tanmateix, s un camp sembrat de dubtes, on no sempre es troba el que s hi promet. Hiperiment no s una exposici, sin un espai experimental que posa en joc les diferents concepcions, genealogies, dilemes, tractaments i promeses de l hipertext, com a instrument cognitiu i creatiu.

 Lector Mundi. Deu mil maneres de llegir .

Lector Mundi presenta una obra audiovisual inspirada en les mltiples maneres de llegir i en la dessacralitzaci del llibre com a suport privilegiat en la transmissi de la cultura. L obra, concebuda com a ficci documental multimdia, es presenta en una versi especial per a Pati Kosmopolis i en una installaci on s aprofundeixen els canvis en els hbits de lectura i l emergncia de noves espcies de lectors.

 Kosmtica .

Hiperiment i Lector Mundi sn els antecedents naturals d aquest espai. La histria i evoluci de l hipertext, les mutacions que tenen lloc en els hbits de lectura i l impacte creixent de les noves tecnologies en les formes de concebre, crear, difondre, intercanviar i emmagatzemar literatura conformen un singular procs en fase expansiva. Kosmtica s un espai de coneixement i participaci en aquest procs; una interzona on s explora aquesta vertiginosa democratitzaci de la creativitat cultural. Tamb es pot entendre com l emergncia d una disciplina experimental, on convergeixen hipertextos, blocs, videojocs, audiollibres, programes de net radio, una nova oralitat telemtica i una nova textualitat electrnica.  

 Seguir viu. Michel Houellebec - Masbedo .

Seguir Viu s una exposici de petit format que recopila els treballs que el collectiu de videoartistes italians Masbedo (Nicol Massazza i Jacopo Bedogni) ha realitzat amb la collaboraci de l escriptor francs Michel Houellebecq. Aquest conjunt d obres explora les relacions entre la literatura i les arts visuals, tot movent-se en diferents territoris on es mesclen i fusionen el videoart, la fotografia, el cinema i la installaci. L obra audiovisual de Masbedo i les novelles de Michel Houellebecq comparteixen les mateixes preocupacions conceptuals i esttiques originades per la recerca de respostes existencials a l angoixa vital, la desesperaci o la incapacitat d estimar que defineix la modernitat tardana.

Ser cosmopolita no significa ser indiferent a un pas i ser sensible a altres, no. Significa la generosa ambici de voler ser sensible a tots els pasos i a totes les poques, el desig d'eternitat, el desig d'haver estat molts.
Jorge Luis Borges

 Enllaos externs .

http://www.cccb.org/kosmopolis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300879" title="Operaci Carn Picada" nonfiltered="4029" processed="4023" dbindex="119066">
L'Operaci Carn Picada (angls: Operation Mincemeat) va ser un pla de diversi britnic d'xit durant la Segona Guerra Mundial, que aconsegu fer creure a l'Alt Comandament Alemany (OKW) que els Aliats envairien els Balcans i Sardenya en lloc de Siclia, l'objectiu real. L'operaci consistia en qu els alemanys creguessin que, accidentalment, havien interceptat documentaci classificada com a mxim secret, que detallava futurs plans de guerra aliats, i part de l'xit de Carn Picada era la naturalesa inusual de l'operaci: la documentaci la portava un cadver abandonat deliberadament a una platja espanyola. La histria va ser narrada en un llibre (i en una pellcula posterior) anomenat "L'home que mai no va ser".

 Planejant la diversi .
A mida que progressava la Campanya del nord d'frica, els estrategs aliats van dirigir la seva atenci cap a l'Europa continental. La situaci de Siclia la convertia en un objectiu estratgic de primer ordre. A mida com es preparava un esbo per a la invasi del continent, el control de la illa ajudaria a protegir la navegaci aliada a la Mediterrnia. Per la seva importncia estratgica tampoc havia passat desapercebuda pels alemanys (Churchill afirm que qualsevol que no sigui un ximple se n'adonar que s Siclia). Era una base de la Luftwaffe per atacar Malta. A ms, a mida que es desenvolupessin els preparatius per a la invasi (nom en clau "Operaci Husky"), seria ms fcil que els alemanys ho detectessin, per la qual cosa era cada cop ms important crear una diversi, de manera que no concentressin les seves forces i poguessin repellir la invasi.

Uns mesos abans, el Tinent de Vol Charles Cholmondeley, de la Secci B1(a) del MI5 present la idea de llanar una radio a Frana, mitjanant un mort amb un paracaigudes sense obrir, la qual podria oferir als alemanys informaci falsa. La proposta va ser desestimada, per ser considerada com a poc prctica i impossible de portar a terme; no obstant, va ser recuperada uns mesos desprs per un petit equip d'intelligncia interdepartamental anomenat el Vint Comit.

Com descriu el Tinent Comandant Ewen Montagu, un oficial naval d'intelligncia, les possibilitats d'xit de la idea de diversi de Cholmondeley podrien portar-se a terme amb un pla ms elaborat. Juntament van veure els detalls. L'equip de diversi primer pens que els documents haurien de ser recuperats d'un home mort per un paracaigudes que no s'havia obert, com proposava el pla de Cholmondeley. Per com que sabien que els alemanys coneixien que la poltica aliada era que no s'enviessin mai documents importants a travs del territori enemic, es decid que l'home seria vctima d'un accident d'aviaci al mar. Aix explicaria el fet que home pogus estar mort des de feia uns dies si se'l trobava flotant al mar i alhora solucionava el problema dels documents. Ara que tenien un pla, necessitaven un nom. Montagu batej l'operaci com a "Carn Picada", agafant el nom d'una llista de noms possibles. 

 Precedents .

La idea de fer servir un cadver amb documents no era pas nova. Dos incidents dels quals Montagu n'era coneixedor ho illustraven. El primer succe a l'agost de 1942, quan es realitz una diversi abans de la Batalla de Alam Halfa, fent servir un cadver amb un mapa. El cos va ser situat per un cotxe en un cotxe per ser trobat pels alemanys a un camp minat davant la 90a Divisi Lleugera, al sud de Quaret el Abd. El mapa incloa les localitzacions de camps minats aliats inexistents. Els alemanys van caure a la trampa, i els panzers de Rommel van dirigir-se cap a zones de sorra tova a on van quedar atrapats. 

El segon incident no va ser una diversi com a tal, per s'aprop. Al setembre del mateix any, un PBY Catalina s'estavell a Cadis amb un correu de la Royal Navy. Quan les autoritats espanyoles recuperaren el seu cos de la platja de Tarifa, portava una carta del General Clark dirigida al governador de Gibraltar, a on citava a diversos agents francesos al Nord d'frica, i assenyalava el 4 de novembre com la data dels desembarcaments (si b aquests van tenir lloc el 8). Quan els espanyols van tornar el cos, aquest encara portava la carta, i quan va ser examinada pels tcnics, aquests dictaminen que no havia estat oberta. Si b els alemanys tenien els mitjans per poder-la llegir sense necessitat d'obrir el sobre, i encara que ho haguessin fet, aparentment no van fer cas del que deia, doncs no van reaccionar als desembarcaments de Torxa fins que no va ser massa tard.

 El Major William Martin, dels Marines Reials .

Amb l'ajut del celebrat patleg Sir Bernard Spilsbury, Montagu i el seu equip van poder determinar quina mena de cadver necessitaven pels seus propsits, un que sembls que havia mort per una caiguda. Mitjanant una recerca molt discreta van poder trobar el cos d'un home de 34 anys, que havia mort d'una pneumnia induda qumicament mitjanant la ingesta de ver de rates. Van demanar autoritzaci a la famlia i aquesta els ced el cos, a condici que la seva identitat real mi no se sabs. Com que havia mort de pneumnia, els fluids als seus pulmons serien consistents als d'un home que havia estat al mar durant un perode ests.

El pas segent era crear una falsa identitat per l'home: Capit/Major William Martin, dels Marines Reials, nascut al 1907 a Cardiff, Gales, i assignat al Quarter General, Operacions Combinades. El rang de Funcions de Major va ser assignat perqu un home amb una graduaci inferior no hagus estat creble amb documents importants, per un home d'uns 30 anys hagus estat considerat massa jove per a un rang superiors. Convertint a Martin en un Major en funcions se solucionaven tots dos problemes i es donava la impressi de qu era un oficial creible.

Per donar credibilitat a la identitat se li cre una promesa, anomenada Pam (una agent del MI5), completat amb una foto d'ella, aix diverses cartes d'amor (ams d'una carta del seu pare expressant l'enuig per la tria que havia fet). Tamb li van donar un joc de claus, entrades de teatre per a una funci recent, etc. Per fer-lo encara ms creble, Montagu i els seus van decidir insinuar una naturalesa despistada amb factures retardades, una targeta d'identificaci duplicada per substituir una perduda (el nombre de la targeta perduda era el propi de la targeta de Montagu), un passi caducat pel Quarter General d'Operacions Especials que s'havia oblidat de renovar, i l'airada carta d'un director de banc del Banc Lloyds per un descobert de 17 lliures, 19 xelings i 11 penics.

El toc final, tamb ingenios, comportava el fet de risc de qu el personal de l'Abwehr sospits de qu es confis a un home despistat una documentaci tan importany. No obstant aix, si Montagu tenia present l'incident del Catalina, tamb comptava amb que els alemanys ja havien perdut un cop d'intelligncia. Per tamb era necessari implicar al despistat, doncs s'havien d'assegurar que el cos i la cartera amb els document serien trobats junts. La soluci va ser que Martin portaria la cartera amb una cadena per sobre de l'abric, per donar la impressi de qu volia estar cmode durant el vol, per alhora tenint la cartera sempre amb ell , indicant un oficial de confiana, si b de vegades podia ser despistat.

Mentre que la identitat estava sent creada per Montagu i pel seu equip, els documents tamb estaven sent creats, doncs necessitaven enredar als alemanys conforme la invasi tindria lloc a qualsevol lloc a prop de Siclia. Aix, el gui per atacar Sardenya primer per crear una plataforma des d'on envair el sud de Frana, per ser seguit per un segon avan contra Grcia a travs dels Balcans. Els plans serien suggerits a una carta personal del Tinent General sir Archibald Nye, Segon de l'Estat Major Imperial General dirigida al General Alexander, el comandant britnic al nord d'frica. Es revelaria la manera en qu es portarien a terme totes dues operacions: Alexander atacaria Sardenya i Crsega, mentre que el General Wilson es dirigiria cap a Grcia (operaci batejada amb el nom d'"Operaci Husky", el nom real de la invasi de Siclia). A ms, en un cop mestre de psicologia, la carta comentava sobre els plans de diversi que s'estaven portant a terme per convncer als alemanys que anaven a envair Siclia. Aix es donava la impressi de qu lluitarien amb una fora suficientment gran per portar a terme dues operacions separades que tenien lloc lluny de l'objectiu fixat, causant aix la dispersi de forces de l'Eix.

Per donar mfasis a la naturalesa de la carta, aix com per establir les qualificacions del Major Martin perqu viatgs al nord d'frica, Montagu tamb va incloure una altra carta, aquesta de Lord Llus Mountbatten, el Cap d'Operacions Combinades, a l'Almirall sir Andrew Cunningham, comandant en cap de la Mediterrnia. A la carta, Mountbatten citava al Major Martin com a un expert en operacions amfbies i emfatisava en el fet que els britnics no havien de fer pals el seu enuig per la prctica americana d'atorgar un Cor Porpra per cada ferida de combat; ms important era el fet de qu Mountbatten tamb li deia a Cunningham que Martin portava una carta massa important com per ser enviada a travs dels conductes oficials, i d'aqu venia la necessitat del viatge. La carta tamb assenyalava Sardenya com a objectiu de la invasi.

 Execuci .

El Major Martin, conservat en gel sec i vestit amb el seu uniforme dels Marines Reials, va ser situat a un contenidor estanc segellat, i Cholmondeley i Montagu van llogar un cotxe per portar-lo fins a Holy Loch, a Esccia, per embarcar-lo al submar britnic HMS Seraph. Montagu ho havia arranjat amb l'Almirall Barry, l'oficial comandant dels submarins. Barry sugger que fos el Seraph, que estava disponible. Aix va ser una sort, doncs tant el seu comandant, el Tinent Norman L.A. (Bill) Jewell) i la seva tripulaci ja tenien experincia amb operacions especials.

El 19 d'abril de 1943, el Seraph salp direcci a un punt situat a una milla al sud de la costa de Huelva. Es tri aquest lloc doncs se sabia que si b Espanya oficialment era neutral, de fet simpatitzava amb les Potncies de l'Eix i estava plena d'agents de l'Abwehr. Se sabia que hi havia un agent alemany amb seu a Huelva amb uns excellents contactes amb els oficials espanyols.

A les 04:30 del 30 d'abril, el Tinent Jewell orden que la tripulaci pugs el contenidor a la coberta del submar (abans els havia dit que s'anava a desplegar un sistema meteorolgic d'alt secret i que havien de romandre sota coberta). Va reunir als seus oficials, explicant-los els detalls de la missi i fent-los prometre que guardarien el secret. Desprs, van obrir el contenidor, van posar una armilla salvavides al Major Martin i li van lligar el malet amb els documents. Abans de llanar el cadver al mar perqu la corrent l'arrossegus fins a terra, van resar el Salm 39. Tot seguit, Jewell envi un missatge al Comit dels 20: "MINCEMEAT completed" (Carn Picada completat).

El cos va ser descobert a les 09:30 per un pescador local, Jos Antonio Rey Maria, a la platja de la "Mata Negra", a Punta Umbra, que el va portat a port i va informar a les autoritats espanyoles. Aquestes van avisar a l'Abwehr local, el cap de la qual era Adolf Clauss, fill del cnsol alemany i que operava sota la cobertura de tcnic agrcola. 

 S'han empassat tota la carn picada ("Mincemeat swallowed whole") .
Tres dies desprs, el Comit rebia un telegrama de l'Agregat Naval amb la noticia del descobriment del cadver. Desprs de lliurar-lo al vicecnsol britnic F.K. Hazeldene, el Major Martin va ser enterrat a Huelva el 4 de maig amb tots els honors militars.

El vicecnsol acord amb el patleg Eduardo del Torno redactar un informe post-mortem. All inform que l'home encara estava viu quan va caure a l'aigua i que no tenia cops, que havia mort ofegat i que portava a l'aigua entre 3 i 5 dies (no es va fer una autpsia ms complerta perqu el patleg cregu que Martin era catlic, doncs portava una cadena amb un crucifix de plata al coll i una medalla de Sant Cristfor a la cartera.

Mentrestant, Montagu decid incloure el nom del Major Martin a la llista de baixes britniques que es publicaria al Times al mes segent, sabedor que els alemanys la llegirien per confirmar la mort de Martin. De manera casual, el mateix dia tamb es publicaren els noms de 2 altres oficials que havien mort quan el seu avi s'estavell al mar, en ruta cap a Gibraltar, la qual cosa donava encara ms credibilitat a la histria del Major Martin. Per reforar l'engany, s'enviaren tot de missatges urgents entre l'Almirallat i l'Adjunt Naval a on se sollicitava el retorn al preu que fos dels documents trobats amb el cadver, doncs es tractava de material secret, i procurant que les autoritats espanyoles no se n'adonessin de la seva importncia, tot xifrat en una clau de baix nivell. Els papers van ser retornats el 13 de maig, assegurant que no faltava res.

Per els alemanys eren conscients del descobriment, i l'agent local de l'Abwehr, tot i que amb certes dificultats, va poder obtenir els documents. Els sobres van ser oberts amb molta cura i les cartes van ser fotografiades. Llavors van ser tornades als britnics per les autoritats espanyoles, mentre que les fotografies eren enviades urgentment a Berln, a on van ser avaluades per la intelligncia alemanya.

Quan el cadver del Major Martin va ser retornat i la documentaci examinada, els britnics van poder confirmar que aquesta havia estat llegida i reensobrada amb molta cura. La confirmaci posterior, realitzada una interceptaci d'ULTRA va fer que se li envis un telegrama a Winston Churchill, que es trobava de visita als Estats Units dient: S'han empassat tota la carn picada ("Mincemeat swallowed whole").

Els alemanys es van empassar l'engany. Tota la cura amb la que Montagu i el seu equip havien posat per crear la identitat de Martin va donar dividends. De resultes, Hitler qued tan convenut de la veracitat d'aquells documents que discrep amb Mussolini que Siclia era el punt d'invasi ms probable, insistint en el fet de qu qualsevol incursi contra la illa hauria de ser contemplada noms com una diversi. A ms, Hitler orden que tant Sardenya com Crsega fossin reforades, i envi al Mariscal Rommel a Atenes per formar un Grup d'Exrcits. Fins i tot es retiraren bucs patrullers (com minadors i dragamines) de Siclia, enviant-se a d'altres llocs. Per la decisi ms crtica va ser retirar dues divisions panzer a Grcia provinents del Front Oriental, tot just quan els alemanys s'estaven preparant per enfrontar-se als alemanys al sortent de Kursk, si b aquest efecte al Front Oriental aparentment no figurava entre els objectius previstos pels creadors britnics del pla, preocupats com estaven amb la seva prpia part de la guerra.

L'Operaci Husky s'inici el 9 de juliol, amb els Aliats envaint Siclia. Durant dues setmanes ms, els alemanys encara creien que noms era una diversi, mentre que l'atac principal seria a Sardenya i Grcia. Per tant, la conquesta de Siclia no va trobar-se una relativament feble resistncia, completant-se el 9 d'agost. A ms, la caiguda de Palerm a mitjans de juliol provoc un cop d'estat dins del Gran Consell del Partit Feixista, que apart a Mussolini del poder 2l 27 de juliol.

 Impacte en operacions posteriors .
L'xit de l'Operaci Carn Picada tingu l'efecte afegit de que, posteriorment, els alemanys van menysprear troballes de documentaci autntica. Entre els casos trobem:

 Dos dies desprs dels desembarcaments del Dia-D, els alemanys van descobrir una llanxa de desembarcament abandonada, varada a l'estuari del Vere a Normandia, que contenia documents d'alt secret detallant els futurs objectius militars a la regi. Hitler, creient que era una diversi similar a l'Operaci Carn Picada, no va fer cas a la documentaci, doncs estava convenut (per altres operacions de diversi) que la invasi principal vindria a travs del Pas de Calais.

 Durant l'Operaci Market Garden, la invasi d'Holanda al setembre de 1944, un oficial d'estat major britnic s'oblid en un planador de transport un dossier complert de l'operaci amb mapes i grfics per a la fase paracaigudista de la invasi, que se suposava que mai no s'hauria d'haver portat amb les tropes d'invasi. El dossier va caure en mans alemanyes, per els alemanys, convenuts de qu es tractava d'un altre intent de diversi de la mena de l'Operaci Carn Picada, van desplegar les seves tropes al contrari de la informaci que tenien al davant. Aquest fet apareix al llibre de Cornelius Ryan  Un pont massa lluny i a la seva adaptaci cinematogrfica.

 Qui va ser el Major Martin? .


L'home conegut com a Major Martin descansa al Cementiri de Huelva. Quan Carn Picada esdevingu una llegenda, l'interrogant persistia: quina era la identitat de l'home conegut com a Major William Martin?

No va ser fins al 1996 quan un historiador aficionat anomenat Roger Morgan afirm que "Martin" era un vagabund galls alcohlic, anomenat Glyndwr Michael, que va morir de resultes d'una ingesta de matarrates.

Ewen Montagu va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britnic per la seva part a l'Operaci Carn Picada. 

 Vegeu tamb .
Barclay;
Cavall de Troia;
Operaci Fortitude;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300880" title="Carrer de Xtiva" nonfiltered="4030" processed="4024" dbindex="119067">

El carrer de Xtiva s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre el carrer de Colom i la plaa de Sant Agust. Fita tamb amb els carrers Guillem de Castro, Alacant, Bailn i Marqus de Sotelo.

Nom.
Pren el nom d'una vila important del Pas Valenci, Xtiva, capital de la Costera.


Elements importants.
Com elements imporatants del carrer destaca l'Estaci del Nord, nucli ferroviari de la ciutat, i la plaa de bous.

El carrer t una parada de metro amb el nom de Xtiva.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300881" title="Escut de Gaianes" nonfiltered="4031" processed="4025" dbindex="119068">

L'escut oficial de Gaianes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camp d'atzur, una torre d'or maonada i aclarida de gules. Al segon quarter, ple de gules. Al tercer quarter, de gules, una campana d'or, amb bordura componada de vuit peces d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de desembre de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.921, del 19 de gener de 2001.

S'hi representa la torre del castell de Gaianes i les armes dels Ros de Corella, antics senyors del poble i comtes de Cocentaina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300882" title="El mn d'en Beakman" nonfiltered="4032" processed="4026" dbindex="119069">
El mn d'en Beakman ("Beakman's World") s un programa de televisi educatiu dirigit als nens i produt per ELP Communications, Columbia Pictures Television, Universal Belo Productions, i Columbia TriStar. En el moment de mxima popularitat el programa fou vist a 90 pasos, a Catalunya fou ems per Televisi de Catalunya. La srie fou cancellada a mitjans de l'any 1998.

 Doblatge .


Referncies.


Enllaos externs.
Pgina de El mn de'n Beakman del Club Super 3 ;
Web oficial ;
Les palanques a YouTube ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300886" title="Escut de Gandia" nonfiltered="4033" processed="4027" dbindex="119070">


L'escut oficial de Gandia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur i sobre ones d'argent i d'atzur, un llen de muralla d'argent, amb dues torres als extrems, maonat i aclarit de sable. Al cap, una estrela o cometa de sis puntes d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de juny de 1997, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.054, de l'11 d'agost de 1997.

Es tracta de l'escut emprat tradicionalment per l'Ajuntament, si ms no des del segle XVI, primerament combinat amb les armes dels ducs de Gandia, i desprs usat com a armes prpies de la ciutat. S'hi representa precisament l'antiga vila emmurallada vora el riu Serpis, juntament amb l'estel, un element distintiu molt utilitzat a les armories municipals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300887" title="Ontario Lacus" nonfiltered="4034" processed="4028" dbindex="119071">

Ontario Lacus s un llac proper al pol sud del satllit de Saturn Tit. Al mes de juliol de 2008 es va confirmar que cont et lquid, esdevenint Tit el segon cos del sistema solar que presenta lquids a la seva superfcie. El nom li fou posat en referncia al llac Ontario a Amrica del Nord, amb el que comparteix una forma similar.

Observacions fetes per la missi Cassini-Huygens al mar de 2007 semblen confirmar que Tit cont llacs d'hidrocarburs.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300888" title="Escut de la Granja de Rocamora" nonfiltered="4035" processed="4029" dbindex="119072">

L'escut oficial de la Granja de Rocamora t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, de gules, dues claus en sautor, una d'or i l'altra d'argent, les anelles unides per un cord d'or, sobremuntades d'una tiara papal. Al segon quarter, d'atzur, sobre ones d'argent i d'atzur, una roca del seu color, somada d'un roc d'or acompanyat de dues flors de lis i sobremuntat d'una branca de morera de sinople fruitada de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 de mar de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.745, del 9 de maig de 2000.

La tiara i les claus sn l'atribut de sant Pere, patr del poble. Al costat, les armes dels Rocamora, fundadors de la localitat, a la qual van donar el nom, i senyors del poble des de l'edat mitjana fins a l'extinci de l'antic rgim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300890" title="Ephedra sinica" nonfiltered="4036" processed="4030" dbindex="119073">


Ephedra sinica s una espcie de planta de flors pertanyent a la famlia Ephedraceae natural de l'est de l'sia des-de l'Himalaya al Nepal. 

L'efedra de Xina s un arbust semblat a la cua de cavall sent natural de Xinesa d'on li ve la seva denominaci. s la mes important de les varietats d'efedra sent emprada des de fa millennis. A la Xina es coneguda com Ma Huang per les seves propietats descongestionants, antiasmtiques i estimulants. 

En Espanya existeixen en abundncia altres espcies d'efedra. Entre elles, en la zona mediterrnia i Arag es troba la planta ms potent del mn, que cont el doble d'efedrina o ms que l'efedra xinesa, del 1,9% al 2,5%. Aquesta planta pot tenir conseqncies fatals per a l'home, ja que tota la planta s verinosa a excepci del fruit carns que envolta a la llavor. 

s un petit arbust de 20-40 cm d'altura amb articulades branques de color verd clar. Les fulles sn petites, escamoses, oposades i estn unides per la seva base. Les flors sn grogues o verdes i s'agrupen en amentos. El fruit s un aqueni amb dos carpels i una llavor en el seu interior, amb brctees carnoses i similar a una baia vermella. 

Per el seu s medicinal s'utilitzen les seves parts aries.

Composici qumica.

Ephedra sinica cont:
alcaloides derivats de la fenil-etil-amina (0,5-2%) com sn l'efedrina (40-90% dels alcaloides totals) i la pseudoefedrina. ;
flavonoides i ;
proantocianidinas.
 
Les espcies d'efedra amb major contingut d'alcaloides sn les procedents dels pasos asitics (Ephedra cnica Stapf, i 
E.equisetina Bunge, de Xina; E. intermdia i E.gerardiana, d'ndia i Pakistan). Les espcies europees i americanes solen tenir menor contingut en alcaloides. 


Accions teraputiques i usos.
En Xina s'ha usat tradicionalment per a tractar refredats, disnees, edemes i febres. s una de les 50 herbes fonamentals usades en la medicina tradicional xinesa.

L'efedrina t una estructura qumica similar a l'adrenalina. Presenta una acci estimulant del sistema simptic i de les fibres musculars llises per tant indueixen l'estimulaci del sistema nervis central, broncodilataci i vasoconstricci.

Travessa la barrera hematoenceflica per es metabolitza poc pel que la seva acci s ms duradora que la de l'adrenalina.

Produx a ms un efecte psicoestimulant, augmentant la capacitat de concentraci i reduint la sensaci de fatiga i somni. 

Quan es combina amb la cafena, l'efedrina sembla induir prdua de pes (en assajos clnics de 1-12 mesos de durada). No obstant aix, els estudis sobre l'efedra o l'efedrina sn equvocs. Nombrosos assajos clnics han documentat l'eficcia de l'efedrina en el tractament de la broncoconstricci i hipotensi per asma. 

Existeixen serioses consideracions de seguretat associades a l's de l'efedra i de l'efedrina que inclouen hipertensi, taquicrdia, estimulaci del sistema nervis central, artmia, infart del miocardi i apoplexia. 

S'han sotms a prova els segents usos en humans o animals; la seguretat i eficcia dels mateixos no sempre s'han demostrat:

Prdua de pes. Amb base en les investigacions cientfiques disponibles, l'efedrina aparentment causa prdua de pes quan s'usa en combinaci amb la cafena. Els resultats d'usar nicament efedrina, sense la cafena, no sn clars. Es presenta una slida prova cientfica per a aquest s: prova de grau A ;
Broncodilatador. L'efedrina i pseudoefedrina sn substancies broncodilatadores. S'ha utilitzat i estudiat per al tractament de l'asma i de malalties pulmonars obstructivas crniques, tant en nens com en adults. Altres tractaments tals com inhaladores beta-agonistas es recomanen ms comunament a causa de els dubtes sobre la seguretat en el seu s. Es presenta una bona prova cientfica per a aquest s: grau B;
Congesti nasal. Estudis preliminars indiquen que l'esprai nasal d'efedrina, pot ajudar al tractament de la congesti nasal. Es requereix d'investigaci addicional abans d'arribar a una conclusi ferma. Es presenta una dubtosa prova cientfica per aquest s: grau C;
Pressi arterial baixa. Els principis actius de la Ephedra sinica poden estimular el cor, incrementar el ritme del batec cardiac i augmentar la pressi arterial. L'efedrina s'usa algunes vegades en hospitals per a ajudar al control de la pressi arterial. Existeix una dubtosa prova cientfica per aquest s: grau de prova C.
Excitaci sexual. Estudis preliminars petits indiquen que l'efedra pot incrementar l'excitaci sexual en les dones. Es requereix major investigaci per a confirmar aquestes troballes. Grau C. ;

Tradicionalment se ha utilitzat en casos de rinitis, anafilaxis, com antiinflamatori, antiviral, inhibidor de l'apetit; com estimulant del desenvolupament de la massa muscular, contra la disuria, els calfreds, refredats; en el sndrome miastnic congnit; per la tos, com descongestionant; en casos depressi; com diurtic; en casos de disnea, edema; estimulador energtic, per les febres, grip, gonorrea, gota, urticria, sudoraci excessiva, malaltia renal; com estimulant del metabolisme; en el tractament de la  narcolpsia, nefritis, en el tractament d'infeccions del tracte respiratori superior i com  estimulant uter.

L'efectivitat en aquests casos no s'ha provat completament en humans pel que la seva seguretat i eficcia no es poden demostrar.

Efectes adversos.

El 6 de febrer de 2004, l'Administraci de Drogues i Aliments d'EUA (FDA) va emetre un judici final prohibint la venda de suplements diettics que continguessin alcaloides d'efedrina tals com l'efedra, perqu tals suplements tenen un alt risc d'ocasionar malalties o lesions incluent, fins i tot la mort.

L'efedra apareix reflectida en la "lista de plantas cuya venta al pblico queda prohibida o restringida por razn de su seguridad" editada pel Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya. Aquest considera txiques les parts aries de totes les espcies d'efedra.

Algunes persones poden sentir molstia abdominal acompanyada de nusees, vmit, diarrea, prdua d'apetit, restrenyiment; ansietat, mareig, mal de cap, calfreds, insomni, sequedat en la boca, deliris o desmais.

Tamb pot causar irritabilitat, eufria, allucinacions, atacs d'epilpsia o apoplexies, aix com disminuci en els nivells de potassi en la sang, exageraci de la resposta reflexiva, debilitat, dolor i lesi muscular, depressi, manies, agitaci, pensaments sucides o smptomes similars a la malaltia de Parkinson. 

Les persones amb antecedents d'apoplexies o atacs isqumics transitoris, tremolors o insomni han d'evitar prendre efedra. Les persones amb historial de malalties psiquitriques, especialment si han estat tractades amb inhibidors de la monoamina oxidasa (IMAO]), han de consultar amb un professional de la salut degudament qualificat, abans de prendre suplements d'efedra.

L'efedra pot causar rigidesa en el pit, irregularitat del ritme cardac, lesi al mscul cardac, hipertensi, atac cardac,  retenci de fluids en els pulmons, dificultat respiratria, disfunci sistlica ventricular esquerra per cardiomiopatia dilatada, dissecci coronria, trombosi o arrest cardac. Les persones amb historial de malalties cardaques, trastorns de ritme cardac o hipertensi han d'usar l'efedra amb precauci extrema.

Altres efectes secundaris poden incloure lesi heptica, clculs renals, dolor o dificultat per a orinar, augment de la producci d'orina o contraccions uterines. Aquests potencials efectes poden ocasionar que es limiti el seu s en persones amb malalties renals o hipertrfia de prstata. 

Les persones que pateixin trastorns de la glndula tiroides o glaucoma, han d'utilitzar-lo amb precauci. 

En teoria, pot disminuir els nivells de sucre en la sang. Es recomana el seu s amb precauci per a aquells pacients amb diabetis o hipoglucmia, i per a aquells que estiguin prenent drogues, herbes o suplements que afectin el sucre en la sang. Pot ser que sigui necessari que un professional de la salut degudament qualificat supervisi els nivells de glucosa srica i faci ajustaments dels medicaments. 

Embars i lactncia.

L'efedra no ha d'utilitzar-se durant l'embars pels riscos que implica tant per a la mare, com per al fetus. S'ha trobat que l'efedrina penetra la placenta i incrementa la freqncia del batec cardac del fetus. A ms pot induir contraccions uterines i provocar l'avortament.

Tampoc ha de ser utilitzat durant la lactncia doncs l'efedrina penetra a la llet materna i s'ha associat amb irritabilitat, plor i insomni en nadons.

Interaccions/Intoxicacions.

Desprs de un estudi hospitalari realitzat entre pacients que van ser estudiats i avaluats preoperatoriament i que ms de la meitat d'ells consumien Ephedra sinica, es va concloure que aquesta planta pot interaccionar amb els frmacs utilitzats en l'anestesia. A ms pot incrementar la pressi sangunia i la freqncia cardaca pel que s'ha de suspendre la seva administraci dues o tres setmanes abans de l'operaci. 

Aquest augment de la pressi arterial fa que pugui interferir amb la medicaci antihipertensiva en pacients tractats per aquest mal, incloent la digoxina, alfa bloquejadors, beta bloquejadors, dirtics, bloquejadors del canal de calci o inhibidors de l'enzim convertidor de angiotensina (ACE).

La insulina i els hipoglicemiants orals podrien interaccionar amb les herbes  estimulants  com l'efedra produint-se una disminuci del efecte hipoglicemiant ja que aquesta augmenta la glucosa sangunia per el seu s combinat amb cafena incrementa les concentracions de glucosa y lactat en sang. 

Quan es combinen la cafena i la teofilina amb l'efedra, aquestes drogues poden ocasionar dificultat per a agafar el son, nerviosisme o molstia estomacal. La combinaci d'efedrina i caf pot ser fatal. 

Quan s'usa conjuntament amb els broncodilatadors o descongestionants nasals que portin pseudoefedrina, aquests podrien tenir un efecte incrementat. 

Els seus efectes adversos relacionats amb el sistema cardiovascular, com la hipertensi, lesions al mscul cardac i ritme cardac irregular, es poden potenciar amb la seva ingesta combinada amb antidepressius inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO).

No obstant aix si es combina amb antidepressius tricclics o amb fenitona pot causar hipotensi. 

L'efedra pot reduir els efectes d'esteroides, i pot incrementar els nivells srics de les hormones de la tiroides i alterar els tractaments hormonals d'aquesta glndula. Els medicaments que alterin l'acidesa de l'orina poden reduir l'efectivitat de   l'efedra. 

Posologia.

La posologia recomanada per la Comissi E (excepte diferent prescripci) s la segent: 

Adults: preparacions amb un contingut de 15-30mg d'alcaloides totals calculats com efedrina per dosis. La dosi mxima diria per adults est establerta en 300 mg d'efedrina total. ;

Nens: 0,5 mg d'alcaloides totals per kg de pes/dosi. La dosi mxima diria per als infants s de 2mg de alcaloides totals per quilo de pes. ;

Se ha d'administrar durant breus perodes de temps per a evitar la taquifilaxia i el perill d'addici. 

Se ha de recordar que sempre s millor consultar amb el seu metge o farmacutic.

Sinnims.
Ephedra flava F.P.Sm. ;
Ephedra ma-huang Tang S.Liu;
;

Enllaos externs .
;
http://www.mayoclinic.com/health/ephedra/NS_patient-ephedra;
http://www.fda.gov/oc/initiatives/ephedra/february2004/;
http://www.hsph.harvard.edu/Organizations/DDIL/ephedrine.html;
http://data.opi.state.mt.us/bills/mca/50/32/50-32-229.htm;

Bibliografia.
Bruneton, Jean. Plantas txicas. Vegetales peligrosos para el hombre y los animales.
Rotblatt, Michael; Ziment, Irwin. Evidence-Based. Herbal Medicine.
http://www.herbmed.org/Herbs/Herb78.htm;
http://en.wikipedia.org/wiki/Ephedra_sinica;
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/patient-ephedra.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300892" title="Brochfael" nonfiltered="4037" processed="4031" dbindex="119074">

Onomstica
 Brochfael ap Elisedd (ca 720   773), rei de Powys a Galles entre els anys 755 i 773;
 Brochwel Ysgithrog, o Brochwel ap Cyngen, (?   ca 560), rei de Powys als voltants del 550;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300895" title="Escut del Fond de les Neus" nonfiltered="4038" processed="4032" dbindex="119075">


L'escut oficial del Fond de les Neus t el segent blasonament:

Escut partit i migtruncat. Al primer, d'or, quatre pals de gules. Al segon, tamb d'or, tres pals de gules. Al tercer, d'or, una campana d'atzur. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 29 de juliol de 1987, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 648, del 25 d'agost de 1987.

Els quatre pals alludeixen a la seva pertanyena al Regne de Valncia, dins el terme d'Asp fins al 1839. Al costat, les armes dels Corella, antics senyors de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300903" title="Escut del Fond dels Frares" nonfiltered="4039" processed="4033" dbindex="119076">


L'escut oficial del Fond dels Frares t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, una lluna minvant d'argent; bordura d'or amb vuit sautorets de gules. Al segon quarter, en camp d'argent, una creu flordelisada i gironada d'argent i de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de juny de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.328, del 17 d'agost de 1994.

La primera partici presenta les armes de l'arquebisbe Ferran de Loaces, fundador del collegi de Sant Domnec d'Oriola, antic senyor del poble (per aix anomenat dels Frares). A la segona partici, l'emblema de l'orde dels Predicadors, al qual pertanyien els frares oriolans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300907" title="Convent de Sant Ramon de Portell" nonfiltered="4040" processed="4034" dbindex="119077">

El Convent de Sant Ramon de Portell al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra s un santuari dedicat a sant Ramon iniciat al segle XVI.

s un exemple de barroc religis dels segles XVII i XVIII que ha arribat fins avui sense haver estat substancialment reformat o destrut. 

 Histria de Sant Ramon Nonat .
Conta una tradici que arrenca del segle XIII que al poble de Portell el vescomte de Cardona va extreure amb l'espasa un nen del ventre d'una dona que havia mort el dia abans i, per aquest motiu, li va posar per nom Ramon Nonat. De gran, aquell nen va ingressar a l' Orde de la Merc i va anar a redimir captius a terres musulmanes, on va patir tortura. A la seva mort, com va ser un frare molt apreciat, hi va haver una gran disputa pel seu cos. Diu la llegenda que per a solucionar-la es va decidir posar-lo sobre una mula vella i enterrar-lo all on l'animal caigus. La mula es dirig a l'ermita de Sant Nicolau de la Manresana, va donar tres voltes sobre si mateixa i va caure morta. 

Cada any, el darrer dia del mes d'agost, festivitat del sant, s'hi celebra la festa dels Tres Tombs.

 Edifici .
L'any 1245, el bisbe d'Urgell va fer donaci de l'antiga ermita de Sant Nicolau a Pere Nolasc, fundador de l'orde de la Merc per establir-hi un enclavament de recollida d'almoina. El convent va ser ampliat entre els anys 1597 i 1625. Quan Urb VIII autoritz el culte a Ramon Nonat el 1628, la devoci pel sant comen a crixer i al 1675, i sota el govern de Pere de Salazar, calgu fer una gran ampliaci de l'edifici, que fou posat aleshores sota l'advocaci de sant Ramon Nonat. Abandonat -a la fora- el convent pels mercedaris en l'exclaustraci del 1835, al 1897 l'orde hi torn per a fer-hi una escola.

Est format per tres parts: l'antic convent, l'esglsia i el claustre. 

L'antic convent s la part ms antiga (1675, segons el llindar de l'antiga porta), encara que reformat al 1798 pel bisbe de Solsona Pere Nolasc Mra i Sever. T dues plantes: el pis de dalt era on hi havia les habitacions dels monjos i el pis de baix, en poca moderna, s'empr com a escola.

L'esglsia s barroca i destaca per la portada emmarcada per quatre suptuoses columnes salomniques controlades des de dalt de la forncula per una escultura de sant Ramon. De les deu capelles laterals en sobresurten la del Cor de Jess i la de la Verge de la Merc. S'hi ubica el mausoleu de sant Ramon, on molts devots hi fan encara tres voltes al voltant. El retaule de l'altar major s una obra del 1741 de l'artista vigat Pere Costa i Cases.

El claustre s d'estil neoclssic, de dues plantes i construt a finals del segle XVIII.

Un element de molt valor s la co lecci d'exvots que abasta del segle XVII fins al XX.

 Bibliografia .
 Triad, Joan Ramon (1984): "L'poca del Barroc. Segles XVII-XVIII", a Histria de l'art catal, volum V. Barcelona, Edicions 62. Treball monogrfic sobre el barroc del pas.
 Amades, Joan (1990): Costumari Catal. Barcelona, Salvat. Notcies sobre el culte i la tradici de sant Ramon Nonat.

 Enllaos .
 Descripci i fotografies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300909" title="Escut d'Ibi" nonfiltered="4041" processed="4035" dbindex="119078">


L'escut oficial d'Ibi t el segent blasonament:

Escut ibric, partit i truncat. Al primer i al segon quarters, una torre de gules finestrada d'argent, en camp d'argent. El tercer d'or amb un gos rampant de sable. Al centre del cap, un escudet caironat amb quatre pals de gules en camp d'or. A dreta i esquerra de la punta, a fora de l'escut, dues L majscules, d'or. Davall l'escut i tamb a fora, una cinta d'argent amb la llegenda IBI REGII PATRIMONII, de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 24 de juny de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.328, del 17 d'agost de 1994.

Es tracta de les armes tradicionals de la vila, a les quals es va afegir el llebrer al segle XVIII en record de la seva lleialtat al bndol borbnic en la guerra de Successi; tamb fan referncia a la seva condici lleial les dues L dels costats. 

En l'escut tradicional, les dues torres recorden els dos antics castells d'Ibi, el Castell Vell i el Castell Vermell; els quatre pals alludeixen a la seva condici de vila reial. Aquesta condici de patrimoni reial queda reflectida tamb en la divisa llatina de sota l'escut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300914" title="New Jersey Devils" nonfiltered="4042" processed="4036" dbindex="119079">
New Jersey Devils s un equip de la NHL. Sn membres de la conferncia est; concretament de la divisi atlntica.

Histria del nom.
Kansas City Scouts: 1974-76;
Colorado Rockies: 1976-82;
New Jersey Devils: 1982-actualitat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300918" title="Escut de Llber" nonfiltered="4043" processed="4037" dbindex="119080">

L'escut oficial de Llber t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camper de gules, un llibre obert d'or. Al segon quarter, en camper d'atzur, un ca rampant d'argent, amb un collar de gules. Al tercer quarter, en camper d'argent, una banda d'atzur carregada de tres flors de lis, tamb d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 22 d'abril de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.264, de l'11 de maig de 1994.

El llibre s el senyal parlant tradicional de l'escut del poble. A sota, les armories dels Catal de Valeriola, ducs d'Almodvar i antics senyors de Llber.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300921" title="Operaci Tempesta" nonfiltered="4044" processed="4038" dbindex="119081">
L'Operaci Tempesta (en croat: Operacija Oluja) va ser una operaci militar a gran escala duta a terme per Crocia entre el 3 i el 5 d'agost de 1995 per conquerir zones de Crocia central (com Krajina) declarades com rees Protegides per les Nacions Unides (UNPAs en les seves sigles en angls). Aquests enclavaments es trobaven sota protecci de l'UNPROFOR (els cascs blaus de les Nacions Unides). Durant el primer dia dels atacs de l'exrcit croat, les forces de l'ONU es van retirar i desprs de 4 dies de combat amb l'exrcit serbi, l'exrcit croat va vncer.

L'operaci va ser dirigida per l'exrcit croat, i els seus lders principals van ser Franjo Tu man (el president de la Repblica de Crocia) i Gojko Susak (Ministre de Defensa).

S'ha considerat aquesta operaci un acte de neteja tnica dels serbis ja que va desembocar en el desplaament forat d'aproximadament 200.000 Serbis de Croacia, encara que no hi ha consens sobre si es va tractar d'un desplaament forat o si la poblaci srbia va marxar abans que l'exrcit croat arribs. Peter Galbraith, l'ambaixador dels Estats Units a Crocia en aquella poca va declarar: "El fet s que la poblaci srbia va marxar abans que l'exrcit croat arribs all. No es pot deportar a gent que ja ha marxat." Diferents vdeos confirmant aquesta versi dels fets van aparixer posteriorment. En el 2004, un vdeo mostrava el lder serbi paramilitar Vojislav eselj dient: "Si ells (els croats) vnen, hem de dir a la nostra gent que abandoni Crocia en lloc de deixar-los viure sota el govern croat". En el 2007, el canal de televisi croata OTV television va emetre els programes diaris recuperats desprs de la captura de Knin. Entre altres coses, aquests programes mostraven a paramilitars serbis entrenant la poblaci local srbia sobre com evacuar, un mes abans de l'Operaci Tempesta.

Molts generals croats que participessin en l'Operaci Tempesta, entre ells Ante Gotovina i Blaski, es troben a L'Haia acusats pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (TPIY) de crims de guerra i crims contra la humanitat. El seu judici havia de comenar el maig del 2007 per es va ajornar per desavinences amb els advocats de la defensa.

Malgrat aquestes acusacions del TPIY, molts croats continuen considerant a Gotovina i cia. com a herois de la Guerra de la independncia croata i el 5 d'agost s celebrat com una festa nacional anomenada Dia de la Victria i d'Acci de Grcies per la Ptria (en croat: "Donen pobjede i domovinske zahvalnosti").
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300924" title="Isabel Rocatti" nonfiltered="4045" processed="4039" dbindex="119082">
Maria Isabel Rocatti i Campos (de nom artstic Isabel Rocatti) s una actriu i directora de teatre valenciana que, des del 2005, interv en la srie de TV3 Ventdelpl.

 Biografia .
Es titul en Art Dramtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Posteriorment ampli la seva formaci amb diversos cursos i tallers: Compaa Nacional de Teatro Clsico (curs "Verso en el Teatro Clsico Castellano" amb Fernando F. Gomez, Agustn Gonzalez, Emilio Gutierrez Caba i altres), Nstor Eider (Asociacin Aberastury para las Artes), Carol Rosenfeld (Escola de Uta Hagen), Bob McAndrew (curs "El actor y la cmara"), Augusto Boal (taller "Teatro do Oprimido"), Konrad Zshiedrich (curs "Teatro alemn contemporneo"), Carles Alfaro (curs "Harold Pinter").

Ha actuat en gran nombre d'obres de teatre, en televisi i cinema. Del 1983 al 1986 form part de la companyia Els Joglars. A l'any 2001 treball en la srie de TV3 Temps de silenci, i del 2005 en endavant actu a Ventdelpl.

Als anys 2003 i 2004 impart alguns cursos de teatre a l'associaci "Actors i Actrius Professionals Valencians" .

 Obres com a actriu .
 Teatre .
 Leonce + Lena de Georg Bchner (2007), dirigida per Pep Pla ;
 El amor del ruiseor de Timberlake Wertenbaker (2006), dirigida per Jordi Pic ;
 Cuentos de los bosques de Viena d'Odon von Horvard (2006), dirigida per Joaqun Candeias;
 Una altra Oflia de Manuel Molins (2006), dirigida per Carlos Marchena;
 Comedias brbaras de Ramn Mara del Valle-Incln (2003), dirigida per Bigas Luna;
 Lisstrata de Carles Santos (2003);
 Una Alaska particular de Harold Pinter (2003), dirigida per Carles Alfaro;
 Sallinger de Bernard-Marie Kolts (2002), dirigida per Carme Portaceli;
 23 centmetres (una comdia sexual) de Carles Alberola i Roberto Garcia (2000), dirigida per Josep Maria Mestres ;
 Ombra (1998), dirigida per Hansel Cereza;
 L'altre (Umbral) de Paco Zarzoso (1997), dirigida per Carles Alfaro;
 L'hostalera de Carlo Goldoni (1996), dirigida per Sergi Belbel;
 Un dia de Merc Rodoreda (1994), dirigida per Calixto Bieito;
 El dinar de Thomas Bernhard (1993), dirigida per Calixto Bieito;
 L'ltim vals sobre textos de Samuel Beckett (1993), dirigida per Jordi Dauder;
 La mort de Woody Allen (1992), dirigida per Enric Flores;
 Estimat mentider de Jerome Kilty (1991), dirigida per Rafael Calatayud;
 Dancing! (1990), dirigida per Helder Costa;
 El perro del hortelano de Lope de Vega (1989), dirigida per Jos L. Saiz;
 La Marquesa Rosalinda de Ramn Mara del Valle Incln (1988), dirigida per Alfredo Arias;
 Els virtuosos de Fontainebleau (1985), dirigida per Albert Boadella ;
 Teledeum (1983), dirigida per Albert Boadella ;
 Antoni i Clepatra de William Shakespeare (1983), dirigida per Jos Luis Saiz;
 Dansa de la llana de paper (1977);
 Una histria tan de menta (1977);

 Cinema .
 La vida abismal (2007), de Ventura Pons, basat en la novella de Ferran Torrent La vida en el abismo;
 Las horas del da (2003), de Jaume Rosales;
 La ciudad de los prodigios (1999), de Mario Camus, basada en la novella d'Eduardo Mendoza;
 L'arbre de les cireres (1998), de Marc Recha;
 Uno ms uno (1995), de Vicent Rubio;
 s quan dormo que hi veig clar (1989), de Jordi Cadena;
 El complot dels anells (1988), de Francesc Bellmunt;

 Televisi .
 Ventdelpl (2005   ), srie (215 episodis fins al 15.1.8);
 Temps de silenci (2001), srie (9 episodis);
 Coses que passen (2006), telefilm de Slvia Munt;
 Sndrome laboral (2005), telefilm de Sgfrid Monlen;
 Para qu sirve un marido (1997), de Rosa Vergs;
 A flor de pell (1996), de Dani Ventura;
 Herncia de sang, de Xavier Berraondo;
 Vost mateix (1993), de Jess Font;
 Les criades d'Eduard Escalante, de Juli Leal;
 Mercedes e Ins, de Juan Millares;
 A l'est del Bess (1988), d'ngel Alonso;

 Obres com a directora .
 Poetes catalanes, a Artenbrut ;
 Anoche fue Valentino de Chema Cardea (1995) ;
 Espill romput sobre textos de Vicent Andrs Estells (1989) ;

 Premis .
 Premi de les Arts Escniques a la Millor Actriu per Una Alaska Particular 2004, concedit per la Generalitat Valenciana;
 Premi de la Crtica per Una Alaska Particular 2003, concedit pels Crtics dels Teatres de Valncia;
 Premi Tirant a l'Actriu Protagonista per L'arbre de les cireres 1999;
 Premi de la Crtica per L'altre 1998 , concedit pels Crtics dels Teatres de Valncia;
 Premi a la millor interpretaci femenina per Estimat mentider 1992, concedit per  Generalitat Valenciana i SGAE;

 Enllaos .
 Currculum ;
 Fitxa i obres de teatre;
 Fitxa i fotografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300935" title="Cadell" nonfiltered="4046" processed="4040" dbindex="119083">

Onomstica
 Arnau Cadell, escultor catal dels segles XII i XIII;
 Ava Cadell (1956), actriu i sexloga hongaresa;
 Cadell Ddyrnllwg, Regne de Powys1rei de Powys (Galles) entre 447 i 460;
 Cadell ab Einion, rei de Deheubarth (Galles) entre 1005 i 1008;
 Cadell ap Elisedd, rei de Powys entre 773 i 808;
 Cadell ap Gruffydd, rei de Deheubarth entre 1143 i 1153;
 Cadell ap Rhodri, Prncep de Seisyllwg (Galles) entre 872 i 878;
 Cyngen ap Cadell, rei de Powys entre 808 i 855;
 Francis Cadell (1822   1879), explorador escocs d'Austrlia;
 Francis Campbell Boileau Cadell Francis Cadell (1883   1937), pintor escocs;
 Galceran Cadell, militar del segle XVI del bndol dels cadells;
 Jean Cadell (1884   1967), actriu escocesa;
 Joan Cadell, noble del segle XVI, senyor d'Arsguel i dirigent dels cadells;
 Meryn Cadell, cantant i escriptor canadenc;
 Robert Cadell (1788   1849), escocs editor de les obres de Walter Scott;
 Simon Cadell (1950   1996), actor britnic;

Histria
 Cadells, membres d'un dels dos bndols en qu estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI;

Geografia
 Cadell, poble del sud d'Austrlia;
 Can Cadell, nucli de poblaci del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a La Selva;
 Torre de Cadell, edifici a Bellver de Cerdanya;

Botnica
 Cadells (Nymphaea alba), planta de les nimfecies;
 Cadells (Tribulus terrestris), planta de les zigofillcies;
 Espina-xoca (Xanthium spinosum), mala herba;

Zoologia
 Cadell, petit del gos i altres mamfers;
 Cadell, insecte ortpter de la famlia dels grllids;
 Cadell, ocell de la famlia dels cardrids;

Indstria
 Cadell, barra que assegurava la caiguda del gra en els molins de vent;
 Cadell, mena de ribot utilitzat per a fer ranures paralleles al cantell de la post;
 Cadell, pea que permet el pas de les dents d'una roda o barra dentada en una direcci, per no en l'oposada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300936" title="Llus Maria Sforza" nonfiltered="4047" processed="4041" dbindex="119084">

Lluis Maria Sforza, ms conegut amb el nom de Llus el Moro, (en itali: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro) ( Vigevano, Ducat de Mil 1452 - Loches, Regne de Frana 1508 ) fou un noble itali, mecenes i duc de Mil entre 1494 i 1499.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de juliol de 1452 a la ciutat de Vigevano sent el fill petit del duc Francesc I Sforza i la seva segona esposa, Blanca Maria Visconti. Fou nt per lnia paterna de Muzio Sforza i Llcia da Torsano, i per lnia materna de Felip Maria Visconti i Agns del Maino. Aix mateix fou germ de Gales Maria Sforza i cunyat d'Alfons II de Npols.

Reb el seu sobrenom de "El Moro" pel seu color de pell moreno.

Npcies i descendents.

Es cas el 18 de setembre de 1491 amb Beatriu d'Este, filla del duc Erculi I d'Este i Elionor de Npols. D'aquesta uni nasqueren:
 Maximili Sforza (1493-1530), duc de Mil;
 Francesc II Sforza (1495-1535), duc de Mil;

Aix mateix tingu diversos fills illegtims.

Mecenes.
Durant la seva regncia i posterior govern de la ciutat de Mil fou un gran mecenes artstic, preocupat pel declivi arquitectnic i artstic de la ciutat. Aix don suport econmic a artstes com Bramante per realitzar obres a Santa Maria delle Grazie, i al propi Leonardo da Vinci pel qual realitz diverses obres pictriques com "La Verge de les Roques" (La Vergine delle Rocce), "La dama de l'Ermini" (La dama con l'ermellino) o el propi "El Sant Sopar" (L'Ultima Cena). 

Ascens al poder.
A l'assassinat del seu germ Gales Maria, ocorregut el desembre de 1476, el domini del ducat pass a mans del fill d'aquest, Joan Gales Sforza. Llus Maria per es feu amb el govern de la ciutat de Mil durant la minoria d'edat d'aquest i la regncia de la seva mare Bonna de Savoia. 

A la mort de Joan Gales, ocorreguda l'octubre de 1494, Llus Maria es feu amb el poder absolut grcies al nomenament que reb per part dels nobles de la ciutat. 

Guerres d'Itlia.

Des del seu crrec va animar, simultniament, el rei Carles VIII de Frana i l'emperador Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic perqu s'impliquessin en els assumptes poltics de la pennsula Itlica, esperant controlar als dos i poder recollir aix algunes recompenses territorials; iniciant-se aix les anomenades Guerres d'Itlia. Les coses, per, no van anar com ell havia planejat i, desprs d'un enfrontament amb el rei francs, es va unir a la lliga contra Carles VIII, donant a la seva neboda Blanca Maria Sforza en matrimoni a Maximili I, i rebent en compensaci la investidura de duc. 

Desprs de la primera disputa amb Frana a la Batalla de Fornovo l'any 1495, utilitzant armes d'unes 70 tones de bronze provinent d'una esttua que originriament havia de recordar la figura de Leonardo da Vinci, Llus Maria va ser expulsat del Ducat de Mil pel nou rei francs Llus XII de Frana l'any 1499, el qual va reclamar els seus drets sobre el ducat en ser nt de Valentina Visconti. El 1500 Llus XII va assetjar la ciutat de Novara, poblaci on s'exili Llus Maria, tenint entre les seves files ambds exrcits mercenaris sussos, guerrers que havien estats invictes durant els dos ltims segles. Davant d'aquest fet els propis sussos, que no estaven d'acord de lluitar entre si, van abandonar els dos exrcits. Llus Maria va ser capturat pel rei francs l'abril de 1500 i va ser fet presoner al castell de Loches, on mor el 27 de maig de 1508. 

Els sussos van restaurar el ducat de Mil l'any 1512, on entronitzaren el propi fill de Llus Maria, Maximili Sforza.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300946" title="Gin de Menorca" nonfiltered="4048" processed="4042" dbindex="119085">


El gin de Menorca s una denominaci geogrfica per la ginebra tradicional elaborada a l'illa de Menorca.

Histria.
L'illa de Menorca va estar sota dominaci britnica des del 1712 fins el 1802, moment en qu va tornar definitivament a ser espanyola. La influncia anglesa a Menorca s indubtable i perceptible encara avui en dia, i es veu reflectida en la gran popularitat que t la ginebra entre els menorquins, tant en consum com en identitat cultural. Tot i que l'origen de la ginebra s holands, foren els anglesos els qui li donaren l'impuls, passant d'importadors a fabricants i es convertiren en uns consumidors entusiastes. Durant la dominaci anglesa a Menorca es va comenar a produir ginebra adreada als soldats que hi estaven destinats. En un principi la ginebra s'elaborava a partir d'aiguardent obtingut per la fermentaci de cereals, seguit d'una posterior destillaci i aromatitzaci amb baies de ginebr (Juniperus communis), per distintes tcniques. Se li addicionaven tamb altres ingredients com ara llavors i grans de coriandre, arrel d'anglica, canyella, com, pell de taronja, etc. A poc a poc es va obtenir a partir d'alcohols de procedncia agrcola diferents dels cereals. Actualment la legislaci europea accepta que les begudes espirituoses al ginebr, puguin ser obtingudes per l'aromatitzaci amb baies de ginebr, d'alcohol etlic d'origen agrcola, d'un aiguardent o un destillat de cereals. L'esperit mediterrani de l'illa de Menorca va fer que s'opts per un alcohol d'origen vnic, en lloc del procedent dels cereals. Aquest toc mediterrani, juntament amb algunes herbes aromtiques dna al Gin de Menorca el seu carcter i personalitat. El gin es comen a elaborar a Menorca per satisfer la demanda dels anglesos per va passar progressivament a ser valorat i consumit pels illencs, de manera que va sobreviure a la desocupaci dels consumidors originals. Ara forma part de la histria, del gust, dels costums i de les celebracions dels menorquins i, per extensi, de molts d'habitants de les altres illes. El 1997 es va aprovar el reglament de la denominaci geogrfica Gin de Menorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogrfic, i per l'altra evitar la competncia deslleial i garantir la qualitat del producte.

Elaboraci.
El Gin de Menorca s'elabora per destillaci d'alcohol etlic d'origen agrcola i baies de ginebr (Juniperus communis) en alambins de coure utilitzant com a combustible el foc directe de llenya. Els ingredients del Gin de Menorca sn els segents:

 Baies de ginebr, amb una riquesa en oli del 7 al 9 per mil;
 Alcohol etlic d'origen agrcola;
 Aigua ;

Preferentment s'empren baies provinents de plantes cultivades a partir dels 800-1.000 metres per aconseguir que transmeti, al destillat, les millors qualitats de sabor i aroma. En l'elaboraci del Gin de Menorca no es permet addicionar cap additiu, aroma o extracte. Els destillats presenten un grau alcohlic d'entre el 30 i el 43%. S'evita fer lquids-base concentrats que es converteixen en el producte final per addici d'una mescla aigua-alcohol. D'aquesta manera s'eviten prdues i canvis en les aromes i sabors prpies dels processos de concentraci i s'aconsegueix aix un millor equilibri i naturalitat. Es conserva en btes de roure blanc, de tipus americ, per tal que agafi una mica de sabor de fusta, fins al moment de l'embotellament. La delimitaci geogrfica de producci correspon a l'illa de Menorca.

Caracterstiques sensorials.

s una beguda transparent, incolora, fluida i no viscosa. Desprn aromes intenses d'alcohol amb una clara preponderncia dels components ms voltils del ginebr, detectant-se aromes d'altres grans i llavors. s seca i ardent com correspon a una beguda d'alta graduaci, per a la vegada s fina, equilibrada i delicada, predominant-hi el sabor del ginebr. Caracterstiques qumiques El Gin de Menorca emparat per la denominaci geogrfica compleix les segents especificacions qumiques:

 Graduaci final: entre el 38 i el 43% en volum.
 Contingut mxim de metanol: 1 g/l.
 Contingut mxim de metalls pesats: 40 ppm (expressat en plom). ;

Sistema de control.
Els elaboradors de gin, per poder usar la menci Gin de Menorca a les seves etiquetes han d'estar inscrits en el Registre de la Denominaci Geogrfica, que gestiona el Consell Insular de Menorca.

Referncies.
 illesbalearsqualitat.es, amb .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300954" title="Oli de Mallorca" nonfiltered="4049" processed="4043" dbindex="119086">

L'oli de Mallorca s un oli d'oliva verge extra amb Denominaci d'Origen Protegida.

s obtingut del fruit de Olea Europea L., de les varietats mallorquina o empeltre, arbequina i piqual, mitjanant procediments fsics que garanteixen que l'oli conservi l'aroma, sabor i les caracterstiques del fruit del que procedeix. Les caracterstiques dels sls, l'orografia accidentada, les precipitacions irregulars i l'elevada edat de les oliveres mallorquines en determinen una reduda producci d'oliva apta per a l'elaboraci d'oli de qualitat. D'altra banda, el clima de l'illa de Mallorca condiciona l'poca ptima de collita de les olives, que s'avana respecte d'altres zones on es conreen oliveres. La conjunci de tots aquests factors, juntament amb les varietats d'oliva presents a Mallorca, donen lloc a olis amb caracterstiques organolptiques diferenciades, de tipus dol si s'obtenen d'olives madures, la caracterstica ms excellent dels quals s la seva dolor o suavitat, sent-ne els atributs d'amargor i picant prcticament absents; o b de tipus afruitat, quan s'obtenen a partir d'olives verdes, en el perfil sensorial dels quals hi apareixen marcats els atributs amarg i picant. 

Histria.
El cultiu de l'olivera i la producci i consum d'oli d'oliva tenen una gran tradici a l'illa de Mallorca. Tradicionalment, l'oli d'oliva elaborat a Mallorca ha estat reconegut i apreciat tant pels habitants de l'illa com pels ciutadans de les zones amb les quals histricament s'han mantingut relacions comercials, en especial amb el sud de Frana. D'acord amb les dades histriques van ser els fenicis i grecs els qui van introduir l'olivera a la pennsula Ibrica, i des d'all va arribar a Mallorca. Les referncies histriques indiquen que en temps de la Corona d'Arag (s. XIII) ja s'exportava oli de Mallorca cap el Nord d'frica, juntament amb altres productes agrcoles. A mitjans del segle XV, l'oli de Mallorca era un producte que s'exportava de manera regular i continuada des de l'illa, especialment des del Port de Sller. Va ser en el segle XVI quan es va produir un important aven en el cultiu i en la producci d'oli, constituint durant molt temps la principal font de riquesa de moltes de les finques de Mallorca, de les quals un gran nombre posseen tafona prpia. L'expansi del cultiu de l'olivera es va desenvolupar especialment a les zones septentrionals i meridionals de la Serra de Tramuntana (nord de Mallorca). A comenaments del segle XVI, els delmes (parts sobre la collita) de l'oli que es pagaven al rei representaven el 10% del total, xifra nicament superada pel blat i l'ordi. Durant els segles XVII, XVIII i XIX l'oli de Mallorca va tenir un paper clau per a l'economia de l'illa, tant per la seva funci d'ingredient bsic en l'alimentaci dels habitants, com a producte de canvi i exportaci. L'oli de Mallorca era utilitzat com a moneda de canvi per pagar les importacions dels productes dels quals era deficitria, com ara el blat. La posici preeminent de l'oli d'oliva de Mallorca en les exportacions es va mantenir fins a la primera meitat del segle XIX, representant durant molts anys entre el 65 i el 80% de les exportacions mallorquines mesurades en unitats monetries. En la segona meitat del segle XIX Mallorca continu exportant quantitats considerables d'oli de Mallorca. En un dels documents que millor reflecteixen els costums i la vida de l'illa de Mallorca, Die Baleren in wort und bild geschildert (1869-1891), escrit per l'Arxiduc Llus Salvador d'ustria durant la seva estada a l'illa en el segle XIX, s'elogia la qualitat de l'oli mallorqu verge per usar-lo a les amanides i en el pa amb oli, segons ell, un dels plats ms preats a l'illa. El reconeixement de la qualitat de l'oli de Mallorca a nivell exterior es pos de manifest a finals del segle XIX, quan a Catalunya es va atorgar el segon premi d'un concurs de qualitat d'olis a un oli mallorqu elaborat en una tafona de Mallorca.

Marc geoclimtic.

La zona de producci d'oliveres i d'elaboraci d'oli de Mallorca s'estn a tots els municipis de l'illa de Mallorca.

Condicions edfiques.

Els sls agrcoles de Mallorca sn fonamentalment de naturalesa calcria, color bru-vermells clar, amb textura de consistncia mitjana a forta, amb una important proporci d'elements gruixuts, molt pobres en matria orgnica, amb un pH de tendncia alcalina i amb un gran contingut de carbonat clcic. Els sls de Mallorca tenen una estructura amb estrats horitzontals entre els quals s'acumulen una gran quantitat d'argiles fines molt riques que poden ser explorades perfectament pel sistema radicular de les oliveres i que contribueix a l'obtenci d'olives amb aromes caracterstiques i singulars.

Condicions climtiques.

El clima de Mallorca s eminentment mediterrani, caracteritzat per temperatures moderades, hiverns suaus i estius clids i secs. La temperatura mitjana anual s de 17C, amb una temperatura mitjana mnima de 16'9C i mxima de 21'3C. Les temperatures mitjanes mensuals tenen valors entre 12C i 26C. Les precipitacions sn mximes a la tardor (el 40% de les pluges es produeixen en aquesta estaci) i mnimes a l'estiu, amb una mitjana anual de precipitacions de 570 mm. S'ha de destacar tamb l'alt nivell de la humitat ambiental que impera a l'illa. Per al desenvolupament i, sobretot, per al manteniment del cultiu de l'oliverar la humitat s un factor molt positiu i que afecta a la qualitat de la producci. Encara que les precipitacions siguin escasses a Mallorca, l'alt nivell d'humitat atorga a les oliveres una major adaptaci als perodes de sequera, disminuint-ne l'estrs hdric de les fulles i per tant assegurant la continutat del cultiu. Respecte de la formaci d'olives, la humitat s un factor que repercuteix en el carcter anyvol de l'olivera, ja que estabilitza la producci d'olives i la seva composici qumica. Aix doncs, la humitat s un factor que contribueix al manteniment de la regularitat en la composici de les olives, i per tant en la qualitat de l'oli.

Orografia.

Com a elements orogrfics destacable, cal esmentar la Serra de Tramuntana, al nord de l'illa, ja que constitueix una enorme barrera de protecci contra els vents de Tramuntana, tan nocius per a l'agricultura en general. Al centre de l'illa es localitza el Pla de Mallorca, amb alguns turons a la seva part central que no superen en cap cas els 300 m d'alada. L'escassesa i la falta de continutat de les precipitacions, aix com la conformaci calcria de gran part dels sls de Mallorca motiven la falta de corrents superficials continus d'aigua. s per aix que la xarxa hidrogrfica est formada per torrents, el cabal dels quals est molt condicionat per la intensitat de les precipitacions, ra per la qual es troben secs gran part de l'any.

Pendents, altitud i orientaci de les parcelles.

Les plantacions d'oliveres a Mallorca es troben en parcelles de molt diversa altitud, prcticament des del nivell de la mar fins als 800 m a les zones de muntanya. Les terrasses sn construccions que permeten els cultius salvant els esmentats pendents, a ms d'evitar l'erosi del terreny. A Mallorca, les terrasses amb oliveres constitueixen un dels paisatges ms emblemtics i tpics de l'illa, i estan presents en la memria collectiva com a elements que sempre han format part d'aquest paratge. En general, la Serra de Tramuntana presenta abruptes formacions escarpades, que sn impracticables, sobre la mar i pendents ms suaus pel sud. Les terrasses de la Serra s'orienten cap el sud i migdia, d'una part aprofitant els pendents i la mxima insolaci i, d'una altra, evitant els vents freds que provenen del nord, cosa que permet el cultiu de l'olivera de forma adequada.

Cultiu en terrasses.

Les plantacions d'oliveres de la Serra de Tramuntana sn molt irregulars, a les vessants amb pendent, formant les terrasses tpiques d'aquesta zona de Mallorca; en general no existeixen marcs de plantaci, variant entre els 80 i 160 peus/ha. La dificultat d'accs a les plantacions d'olivera de muntanya condiciona les tcniques de cultiu que poden utilitzar-se a les explotacions. La productivitat s menor que a les oliveres de la plana, ja que el tractament de plagues, l'aportament de material nutritiu a l'arbre, la collita, etc., es fa ms dificults a zones abruptes. El carcter poc accessible i prcticament impossible de mecanitzar d'aquestes explotacions fa que tradicionalment les olives es cullin quan es troben en un punt de maduraci major que les olives collides a les zones de la plana. Aquest fet dna lloc a un oli de caracterstiques identificades en la denominaci d'origen com de tipus dol, de sabor dol i suau i amb absncia dels atributs d'amarg i picant.

Edat de l'oliverar.

Segons les referncies bibliogrfiques, els primers indicis de l'existncia d'oliveres daten del segle XV, si b la vertadera expansi del cultiu a Mallorca Oli de Mallorca es va produir en el segle XVI. s per aix que l'antiguitat de les plantacions tradicionals de la Serra de Tramuntana pot situar-se en uns 500 anys, ja que els arbres han perdurat a travs dels segles i no es coneixen grans plagues o incendis que obliguessin a la renovaci cultural generalitzada. s per aix que podem afirmar que el 90% de les oliveres de Mallorca tenen una edat mitjana de 500 anys. L'oliverar, com a element integrant del paisatge, est tan arrelat a Mallorca que les creences populars asseguren que les oliveres mallorquines sn millenries. La resta de plantacions d'olivera a Mallorca sn d'una poca molt ms recent, de fa uns 5-10 anys. Les oliveres d'avanada edat, com la major part dels que es troben a Mallorca disposen, en els seus elements llenyosos, de gran quantitat d'elements nutritius de reserva que es mobilitzen en el moment en qu es formen els fruits; s per aix que la fracci aromtica de les olives que provenen d'arbres vells s major de la que es troba en la de les olives d'arbres ms joves. Els components aromtics de les olives, de naturalesa lipdica, es mantenen a l'oli que se n'obt. Aix doncs, l'edat de les oliveres contribueix al conjunt de caracterstiques diferencials de l'oli que s'elabora a Mallorca, singulars respecte d'altres zones d'elaboraci. Aquest fet tamb contribueix a que les olives tinguin una composici ms regular, ja que la seva formaci no t una dependncia tan acusada de les condicions climatolgiques de la temporada.

Bestiar ov.

Alternar el cultiu de l'olivera amb el bestiar ov s una prctica molt comuna a Mallorca. Tradicionalment les explotacions agrcoles s'han complementat amb la presncia de bestiar ov, ja que es tracta d'un animal molt ben adaptat al clima i a les condicions que ofereixen les esmentades explotacions, la qual cosa proporciona avantatges al cultiu de l'oliverar. El bestiar ov te la doble funci d'eliminaci de les males herbes i de l'aportaci d'adob orgnic, tot proporcionant un equilibri nutritiu a l'arbre. La integraci de les explotacions olivereres amb el bestiar ov suposa, a ms, beneficis de carcter ambiental i de preservaci de l'ecosistema propi de Mallorca, ja que permet de minimitzar l's de productes fitosanitaris i adobs, evitant la contaminaci del medi ambient, especialment de les aiges subterrnies. Des del punt de vista econmic i social, la conjugaci de l'agricultura i la ramaderia en una mateixa explotaci suposa una major estabilitat i rendibilitat de l'explotaci, afavorint aix el manteniment d'aquest tipus d'activitat econmica al llarg del temps.

Varietats d'oliva.

Les tres varietats d'oliva autoritzades per a l'elaboraci d'oli de Mallorca aporten caracterstiques organolptiques i fisicoqumiques que es complementen i permeten obtenir olis diferenciats de gran qualitat. Aix, l'oliva mallorquina aporta a l'oli suavitat, dolor i sabor d'ametlla madura; la varietat arbequina dota a l'oli de sabor de fruita verda, mentre que la picual aporta els atributs de picant i amarg. Quant a la composici lipdica de l'oli, est directament relacionada amb la varietat d'oliva utilitzada; aix, els olis d'oliva mallorquina i picual tindran un contingut en cid oleic superior als olis realitzats a partir de la varietat arbequina; la varietat mallorquina aporta un elevat contingut en cids grassos insaturats, superior als olis de les altres varietats.

Mtode d'elaboraci.

El procs d'obtenci de l'oli de Mallorca s diferent segons es tracti del sistema d'elaboraci tradicional o en continu:

Sistema d'elaboraci tradicional.

Les olives es disposen a la solera o trull del mol, on es trituren per acci d'unes moles o rutlons de forma troncocnica, moguts per un motor. La durada de la trituraci varia en funci de la quantitat d'oliva que compon la partida, no superant en cap dels casos els 6 minuts. La massa que s'obt es colloca entre els esportins, que es disposen uns sobre els altres, i es premsen. A la premsa, mitjanant l'aplicaci d'una forta pressi, s'obt un lquid format per una barreja d'oli i aigua. El lquid es deixa reposar, separant-lo en dues capes: la superior d'oli i la inferior d'aigua de la prpia oliva.

Sistema d'elaboraci en continu.

L'elaboraci d'oli mitjanant aquest sistema es realitza segons les segents operacions fonamentals:

Neteja i rentat;
Pesada i classificaci;
Trituraci. La trituradora utilitzada s del tipus mol mecnic de martells.
Batuda La temperatura mxima que assoleix la pasta en la batuda s de 28C. La durada de la batuda s diferent segons les varietats d'oliva predominants. La varietat piqual s la que requereix un temps de batuda ms prolongat, entre 60 i 90 minuts; les varietats arbequina i mallorquina es baten en aproximadament 60 minuts. Les olives en un estat de maduraci avanat requereixen menys temps de batuda respecte de les ms verdes. Es permet nicament la utilitzaci de talc com coadjuvant tecnolgic. Les quantitats utilitzades han d'estar compreses entre el 0,5 i el 2,0%. No s'autoritza el procediment de reps, consistent en una doble centrifugaci de la pasta.
Extracci: consisteix en una centrifugaci horitzontal de la pasta obtinguda en la fase anterior.
Separaci de les fases lquides. Consisteix en la realitzaci d'una centrifugaci horitzontal seguida d'una centrifugaci vertical, donant lloc a l'obtenci final de l'oli. ;

Emmagatzematge.

L'oli es classifica en dipsits segons la seva qualitat. Els dipsits sn de material inert, impermeable i fcil de netejar (acer inoxidable, fibra de vidre-polister, recobriments vitrificats, etc.). La localitzaci geogrfica i les caracterstiques constructives de les tafones permeten garantir l'emmagatzemament de l'oli en les condicions adequades de temperatura, sense superar els 25 C.

Envasat.

L'envasat de l'oli de Mallorca es realitza en condicions de protecci de la llum solar, evitant aix les possibles alteracions d'oxidaci dels cids grassos de l'oli.

Caracterstiques organolptiques.

En la denominaci d'origen "Oli de Mallorca" poden diferenciar-se dos tipus d'oli en funci del moment de collita, factors que determinen caracterstiques fisicoqumiques i organolptiques diferenciades entre ambds tipus d'oli. Un primer tipus d'oli denominat afruitat, s'obt a partir d'olives verdes i sanes. Organolpticament es caracteritza per una aroma que reflecteix aquesta situaci i en el perfil sensorial de la qual apareixen els atributs amarg i picant, aix com un color groc-verds. El segon tipus d'oli denominat dol, s'obt majoritriament d'olives madures. La seva caracterstica ms excellent s la seva dolor o suavitat, sent els atributs d'amargor i picant prcticament absents. El color d'aquest tipus d'oli va del groc palla al groc or. Les caracterstiques qumiques dels olis emparats per la Denominaci d'Origen sn les segents:

 Acidesa: no superior a 0,8.
 ndex de perxids: no superior a 18 meq O2/kg;
 K270: no superior a 0,20.
 Humitat: no superior al 0,1%;
 Impureses: no superior al 0,1%. ;

Als olis que romanguin a la tafona fins el mes d'octubre se'ls admet que l'ndex de perxids pugui assolir la xifra de 20 meq O2/kg. La diferenciaci organolptica de l'oli de Mallorca es posa de manifest en els seus respectius perfils sensorials. Aix, a l'anlisi sensorial de l'oli denominat afruitat dominen els parmetres ametllat, dol i afruitat oliva. La presncia dels parmetres picant i amarg son moderats, mentre que l'astringncia s absent. A l'oli dol, l'atribut mpliament dominant s, evidentment, el dol. Els atributs picant i amarg sn mnims, mentre que els parmetres afruitats (ametllat, afruitat d'oliva, afruitat d'altres fruites, poma verda madura) prcticament no s'aprecien.

Sistema de control.

Els envasos amb els que es comercialitza l'oli d'oliva emparat per la denominaci d'origen van provets d'un precinte de garantia o contraetiqueta del Consell Regulador, numerat i expedit per aquest, que ha de ser collocat en les prpies installacions d'envasat i d'acord amb les normes que determini el Consell Regulador i sempre de manera que no permeti una segona utilitzaci. A les etiquetes prpies de les firmes elaboradores, que s'utilitzin en els olis emparats, figura obligatriament i de forma destacada, el nmero de registre de la denominaci d'origen, a ms de les dades que, amb carcter general, es determinen en la legislaci vigent.

Referncies.
 illesbalearsqualitat.es, amb .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300963" title="Cicl Nargis" nonfiltered="4050" processed="4044" dbindex="119087">

El cicl Nargis (designaci JTWC: 01B, tamb conegut com a Tempesta ciclnica molt severa Nargis) va ser un cicl tropical de la temporada de ciclons de l'Oce ndic de 2008, el qual va tocar les costes de Myanmar el mes de maig 2008, causant estralls al seu pas i almenys 22.000 morts i possiblement 50.000.  Nargis va ser el primer cicl tropical que va arribar a aquest pas des del cicl Mala el 2006.

Nargis es va formar en el golf de Bengala el 27 d'abril i encara que al principi va ser feble i es va desplaar lentament, va trobar condicions molt favorables per intensificar-se a partir del 29 d'abril. El 2 de maig el Joint Typhoon Warning Center (JTWC) va reportar que Nargis havia assolit la seva velocitat mxima de 215 km/h. Aquell dia el cicl es va desplaar cap a la divisi Ayeyarwady en la seva mxima intensidad, i desprs de passar per la ciutat de Yangon es va debilitar gradualment fins a assolir la frontera entre Myanmar i Tailndia

 Histria de la tempesta .

En la darrera setmana d'abril, una rea de convecci profunda persistia prop d'una circulaci de baix nivell al Golf de Bengala al voltant de 1150 km (715 milles) a l'est-sud-est de Chennai, ndia. Amb una bona corrent de sortida i baix cisallament del vent, el sistema s'organitza lentament a mesura que la seva circulaci es consolidaba. A les 0300 UTC del 27 d'abril, l'India Meteorological Department (IMD) classificava el sistema com a depressi, i nou hores ms tard el sistema s'intensificava a una depressi profunda. Alhora, el Joint Typhoon Warning Center (JTWC) el classificava com el cicl tropical 01B. Amb una dorsal al seu nord, el sistema es desplaava lentament en direcci nord-nord-oest mentre milloraven les bandes que l'embolcallaven.  A les 0000 UTC del 28 d'abril, l'IMD actualitzava el sistema a tempesta ciclnica Nargis mentre s trobava situat aproximadament a 550 km (340 milles) a l'est de Chennai, ndia.

El 28 d'abril, Nargis es tornava gaireb immbil mentre es localitzatva entre dues dorsals, una al seu nord-oest i l'altra cap al sud-est. Aquell dia, el JTWC actualitzava la tempesta a l'estatus de cicl, o a l'equivalnt d'un hurac mnim en l'escala Saffir-Simpson.  Gaireb a la mateixa hora, l'IMD actualitzava Nargis a tempesta ciclnica severa.  El cicl desenvolupaba un ull concntric, que consisteix en una paret de l'ull situada a l'exterior  de la paret de l'ull interior dominant,  mentre que la presncia d'aiges calentes ajudava a la seva intensificaci.  Durant el 29 d'abril, el JTWC estima que el Nargis havia arribat aproximadament als 160 km/h (100 mph),  i alhora l'IMD classificava el sistema com a tempesta ciclnica molt severa.  Inicialment, el cicl es preveia que colpejaria Bangladesh o el sud-est de l'ndia.  Posteriorment, el cicl es tornava a desorganitzar i debilitar a causa de la subsidncia i a la presncia d'aire ms sec; com a resultat,disminua marcadament la convecci profunda prop del centre. Alhora, la tempesta comenava un moviment cap al nord-est al voltant de la perifria d'una dorsal situada al seu sud-est.  La circulaci romania forta malgrat la convecci minvant, encara que les estimacions d'intensitat obtingudes mitjanant els satllits que utilitzaven la tcnica Dvorak indicaven que el cicl es podria haver debilitat a l'estatus de tempesta tropical.  Per ltim el 29 d'abril, la convecci havia comenat a reconstruir-se,  encara que el reenfortiment immediat era evitat per l'increment de cisallament del vent.

L'1 de maig, desprs de dirigir-se cap a l'est gaireb tal com estava previst, el Cicl Nargis comenava a intensificar-se rpidament  a causa de la millora en la seva corrent de sortida en associaci amb l'aproximaci d'un tlveg de nivell superior.  L'enfortiment continua mentre desenvolupava un ull ben definit amb un dimetre de 19 km (12 milles), i en les primeres hores del 2 de maig el JTWC estimava que el cicl assolia uns vents mxims de 215 km/h (135 mph) a mesura que es dirigia cap a la costa de Burma.  Alhora, l'IMD avaluava que Nargis havia arribat a vents mxims de 165 km/h (105 mph).  Al voltant de les 1200 UTC del 2 de maig , el cicl Nargis feia recalada en la Divisi Ayeyarwady de Myanmar.  La tempesta es debilita molt gradualment al terra, degut a la seva proximitat amb el Mar d'Andaman que n'evita el debilitament. La seva trajectoria canviava cap al nord-est a causa de l'aproximaci d'un tlveg pel nord-oest, passant pel nord de Yangon amb vents de 130 km/h (80 mph).  A primera hora del 3 de maig l'IMD emetia l'avis final de la tempesta.  La tempesta s'habia  debilitat rpidament desprs que dirigir-se en direcci  nord-est, cap al terreny abrupte prop de la frontera de Tailndia amb Myanmar. Desprs de deteriorar-se a estatus de tempesta tropical mnima, el JTWC va emetre seu ltim avis per Nargis.

 Impacte .
Golf de Bengala occidental.


A Sri Lanka, el cicl produa precipitacions fortes, que condua a desbordar-se i esllavissades a travs de deu districtes al pas. Els districtes de Ratnapura i Kegalle eren els ms affected, on es desplaaven ms de 3,000 famlies. Milers de cases s'inundaven, amb 21 de comunicats destruts. Les precipitacions deixaven 4.500 persones sense casa, i ms de 35.000 persones eren afectades en la illa. S'informa de tres persones ferides a l'illa, amb dues altres de mortes.

El Departament Meteorolgic de l'ndia recomanava que els pescadors no naveguessin a l'oce durant el pas de Nargis. Les fortes ones  i les ratxes de vent s'esperaven al llarg de la  lnia de costa de Tamil Nadu i Andhra Pradesh a l'ndia. Addicionalment, la influncia del cicl abaixava temperatures al llarg del lnia de costa indu, que havia estat afectat per una forta onada de calor. 

Quan s'esperava originalment que el cicl arribes a prop de Bangladesh, els oficials demanaren als pagesos que acabessin de collir la collita d'arrs;perqu a l'poca, el pas estava experimentant escassetats alimentries severes des de Cicl Sidr en l'any previ i les inundacions ms primerenques l'any segent, i un impacte directa del Nargis hauria ocasionat collites destrudes a causa dels forts vents.

Myanmar.


Les estimacions de la xifra de morts dins de Myanmar (antiga Birmnia) sn al voltant de 22.000, amb un aproximat 41.000 persones encara desaparegudes.  Com a resultat el govern ha declarat actualment cinc regions  Les divisions de  Yangon, Ayeyarwady, Bago; els estats de Mon i Kayin com zones catastrfiques. Es destruen milers d'edificis; a la ciutat de Labutta, situat en la Divisi Ayeyarwady, la televisi estatal informava que havien collapsat un 75% dels edificis i un 20% tenien els seus sostres arrencats.  Es creu que es tracta del cicl tropical ms mortal al mn des del cicl de Bangladesh de 1991, que matava per sobre de 138.000 persones. S'ha declarat que com a mnim 10.000 persones han mort a la ciutat de delta de Bogale.

Un diplomtic a la ciutat de Yangon parlava a l'agncia de notcies  Reuters, donant-los una descripci de l'escena. Deia que l'rea al voltant d'ell s'assemblava a una 'zona de guerra' com a resultat del cicl. Les xarxes d'aiges residuals rebentades  han inundat el paisatge  amb residus, arrunant la collita d'arros.  Un oficial  de les Nacions Unides tamb comentades sobre la situaci, en el moment de l'esdeveniment. "s una mala situaci. Gaireb totes les cases es trenquen. La gent s troba en una situaci terrible", deia. Un altre representant de la ONU tamb parlava sobre l'incident. Informava que "El delta Irrawaddy es colpia extremadament durament no solament a causa del vent i pluja sin a causa de la maregassa clicnica creada per la tempesta." El Dayly Telegraph, un diari de l'UK, informava que els preus dels aliments a Myanmar podrien ser afectats per aquest desastre.

 Ajuda internacional .

A partir de 6 de maig, de 2008, el govern de Myanmar encara no ha donat oficialment suport a l'ajuda internacional, si b que ha manifestat que estan, "disposats a acceptar ajuda internacional, preferiblement bilateral, govern a govern." El desafiament ms gran actualment es troba en obtenir visats per a l'entrada al pas. L'ambaixada del EUA a Myanmar ha alliberat 250.000 $, amb un 3 milions addiccionals enint d'USAID que porta l'alleujament dels EUA total a 3,25 milions de dlars. L'exercit dels Estats Units tamb ha manifestat que es preparen per moure els seus bns quan es donen el continuar. Tailndia ha acceptat enviar 100.000 $ i subministraments. La Federaci Internacional de la Creu Roja ha comproms 189.000 $ per a ajudes.

Entre les nacions que tamb dnen support es troben:

 Controvrsies .

 Bloqueig de l'ajut per part de la junta militar .

La junta militar de Myanmar diu que el pas no est preparat per a acceptar treballadors d'ajut exterior, enmig de la crtica creixent a la seva resposta al devastador cicl. Paul Risley del Programa Alimentari Mundial deia que els retards eren "sense precedents en l'ajuda humanitria moderna" . En els dies posteriors a la tempesta, la junta concentrava els seus esforos en un joc de gat i la rata amb un periodista de la CNN. 
 Referncies .


Enllaos externs.
Informaci de danys de la BBC;
Mapa: Trajectria del Cicl Nargis;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300965" title="Rossana Rossanda" nonfiltered="4051" processed="4045" dbindex="119088">
Rossana Rossanda (Pola, actualment a Crocia, 23 d'abril de 1924) directora, periodista i poltica italiana. Ocasionalment ha exercit tamb com escriptora.


 Biografia .

Alumna del filsof itali Antonio Banfi, sent molt jove va participar en la Resistncia partisana i, a l'acabar la Segona Guerra Mundial, es va inscriure en el Partit Comunista Itali. En poc temps, grcies en part a la seva profunda cultura, s nomenada per Palmiro Togliatti responsable de poltica cultural del PCI. En 1963 s triada per primera vegada per a la Cmera dels Diputats italiana.

En 1968 va publicar un petit assaig, titulat "L'anno degli studenti" ("L'any dels estudiants"), en el qual afirmava la seva adhesi al moviment de la resposta juvenil, que es desenvolupa precisament en aquell any. Contrria al socialisme real de la Uni Sovitica, al costat de Luigi Pintor, Valentino Parlato i Lucio Magri va contribuir al naixement d'Il Manifesto, que va ser tant un partit com un diari. A pesar de l'opini contrria d'Enrico Berlinguer, Rossanda va ser expulsada del PCI desprs del XII Congrs nacional celebrat a Bolonya.

En 1976 el partit Manifesto obt noms el 0,8% dels vots, i, degut en part a la derrota electoral, es va unificar amb el PdUP, s a dir amb les parts del PSIUP i del MPL que no havien acceptat unir-se al PCI o al PSI desprs de la derrota electoral de 1972, donant vida al PdUP per il Comunisme, del com va ser cofundadora. Desprs d'haver estat directora del peridic Manifesto, Rossanda va abandonar la poltica activa per a dedicar-se principalment al periodisme i a la literatura, no abandonant, no obstant aix, el debat poltic i la reflexi sobre el moviment obrer i sobre el Feminisme itali.

Rossana Rossanda pass a formar part del Consell Editorial de la revista poltica Sin Permiso l'any 2008.


 Curiositats .
En 2006 la seva autobiografia "La Ragazza del secolo scorso" ("La noia del segle passat") se situa segona en la 59 edici del clebre certamen cultural del Premi Strega, desprs de "Caos Calmo" del jove Sandro Veronesi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300969" title="Sandro Veronesi" nonfiltered="4052" processed="4046" dbindex="119089">
Sandro Veronesi nasqu a Prato (Toscana, Itlia) l'any 1959. El seu primer llibre, Per dove parte questo treno allegro, fou publicat el 1988. En el 2006 Sandro Veronesi guany el ms prestigis premi literari itali (Premi Strega) amb Caos Calmo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300975" title="Messier 87" nonfiltered="4053" processed="4047" dbindex="119090">

Messier 87 (tamb coneguda com Galxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) s una galxia ellptica gegant situada a la constellaci de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de mar de 1781.

M87 s la major i ms lluminosa galxia de la zona nord del Cmul de la Verge La galxia tamb cont un nucli galctic actiu notable que s una font d'alta intesitat de radiaci de longitud d'ona mltiple, en particular en freqncia de rdio. Es tracta de la galxia ellptica ms brillant propera a la Terra i una de les fonts de rdio ms brillants del cel, el que la converteix en  un objectiu popular tant pels astrnoms aficionats com per l'estudi cientfic. S'ha estimat que la galxia t una massa d'entre 32 kpc de 2,6  0.3 x 1012 masses solars.

 Cmuls globulars . 

La M87 t una poblaci inusualment gran de cmuls globulars, potser la ms gran coneguda en una sola galxia, en comparaci dels 150-200 de la Via Lctia. En un sondeig de 2006, es va estimar que hauria uns 12.000  800 cmuls al voltant de l'M87..

 Doll de matria . 

En 1918, l'astrnom Herber Curtis del Observatori Lick va descobrir un doll de matria procedent de la M87 que ho va descriure com "un curis llamp recte". Aquest doll de matria o jet s'estn almenys 5.000 anys llum des del nucli de l'M87 i est format per matria ejectada de la prpia galxia, probablement per un forat negre. Els astrnoms creuen que el forat negre d'aquesta galxia t una massa aproximada de 3.000 milions de masses solars. En l'M87 tamb s'ha trobat una font intensa de raigs X. La seva proximitat significa que s una de les radiogalxies millor estudiades. 


 Moviment superlumnic . 


En les imatges realitzades pel telescopi espacial Hubble en 1999, el moviment del doll de matria de la M87 va ser calculat en de quatre a sis vegades la velocitat de la llum. Es creu que aquest moviment s el resultat visual de la velocitat relativista del doll de matria, i no un moviment superlumnic veritable. No obstant aix, la detecci de tal moviment protegeix la teoria que qusars, objectes BL Lacertae i radiogalxies poden ser el mateix fenomen, conegut com galxies actives, vistes des de diferents perspectives.


 Llaos i anells d'emissi de raigs X . 

Les observacions realitzades pel observatori de raigs X Chandra indiquen la presncia de llaos i anells en el gas calent d'emissi de raigs X que s'estn pel cmul i envolta a l'M87. Aquests llaos i anells estan  formats per ones de pressi. Les ones de pressi es formen per les variacions en  la velocitat en qu la matria s ejectada pel forat negre supermassiu en forma de dolls. La distribuci dels llaos suggereixen que les erupcions menors ocorren cada sis milions d'anys. Un dels anells, causat per una erupci major, s una ona de xoc de 85.000 anys llum de dimetre al voltant del forat negre. Altra caracterstica notable sn els fins filaments d'emissi de raigs X que s'estenen fins a una longitud de 100.000 anys llum i una gran cavitat en el gas calent causada per una gran erupci fa 70 milions d'anys. 

Les erupcions regulars impedeixen una reserva gran de gas per al refredament i formaci d'estrelles, el que implica que l'evoluci de l'M87 s'ha pogut veure afectada de manera s'ha impedit que es converts en una galxia espiral de gran proporcions. Les observacions tamb van comporvar la presncia d'ones de sons: 56 vuitenes per sota del Do per a les erupcions menors i 58 o 59 vuitenes per sota del Do per a les majors.. 


 Emissions de raigs gamma . 

L'M87 s tamb una font de raigs gamma. Aquests raigs sn els ms energtics de l'espectre electromagntic; ms d'un mili de vegades de major intensitat que la llum visible. Els raigs gamma procedents de l'M87 van comenar a ser observats a la fi de la dcada de 1990, per ms tard, grcies als telescopis HESS, els cientfics han mesurat la variaci del flux de raigs gamma i han descobert que els canvis es produeixen en qesti de dies. 

S'ha acceptat que en el centre de l'M87 es troba un forat negre supermassiu, amb una massa de diversos milers de milions de masses solars. No obstant aix, el fet que les variacions puguin canviar en uns dies, fa que l'entorn immediat al forat negre supermassiu de l'M87, amb una grandria similar al Sistema Solar, sigui una prometedora font de raigs gamma.  En general, a menor superfcie, major rapidesa de variaci i viceversa. S'ha especulat que la grandria del forat negre de l'M87 sigui semblat al del Sistema Solar. 
 Referncies .


Enllaos externs.

SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300980" title="Moviment superlumnic" nonfiltered="4054" processed="4048" dbindex="119091">

En astronomia, el moviment superlumnic s el moviment aparentment ms rpid que la llum que s'ha observat en algunes radiogalxies, qusars i recentment tamb en algunes fonts galctics anomenades microqusars.  Totes aquestes fonts es pensa que poden contenir un forat negre, responsable de la ejecci de massa a gran velocitat. . 

Quan es va observar per primera vegada als anys 70, el moviment superlumnic va ser considerat una prova contra la teoria que  els qusars tenen distncies csmiques. Encara que alguns astrofsics encara discuteixen aquest punt de vista, la majoria creu que les velocitats aparents ms gran que la llum sn illusions ptiques i no suposen cap incompatibilitat amb la teoria de la relativitat especial.  

Explicaci.
L'explicaci podria consistir en un simple efecte temporal del viatge de la llum. Imaginem un cos material comenant al centre de la galxia i movent-se molt rpidament cap a l'observador, quasi de front per no exactament de front. Quan el cos es troba al centre de la galxia, emet llum cap a l'observador. Desprs de moure's, i emetre un altre cop llum cap a l'observador, aquesta llum tindr un viatge ms curt ja que l'objecte ara es troba ms a prop de la Terra. Un observador que ignora el moviment cap a la Terra i noms se n'adons del moviment perpendicular menystindr l'interval de temps real  (per al seu sistema inercial de referncia), i llavors sobreestimar la velocitat de l'objecte, aquesta velocitat sobreestimada pot ser algunes vegades la velocitat de la llum. 

El moviment superlumnic s'ha vist sovint en dos dolls (jets) oposats, un en direcci a la terra i un altre en direcci contrria. Si l'efecte Doppler s'observa en les dues fonts, es pot determinar la velocitat i la distncia independentment d'altres observacions. 

Histria.
El 1966 Martin Rees va predir  que:
un objecte que es movs relativsticament en la direcci adequada podria semblar per a un observador distant que t una velocitat transversal molt ms gran que la velocitat de la llum. 
Alguns anys desprs es van descobrir aquests tipus de fonts com a fonts de rdio molt distants, com a radiogalxies i qusars. Se les va anomenar fonts superlumniques. El descobriment va ser el resultat d'una nova tcnica anomenada interferometria de base molt llarga, la qual va permetre als astrnoms determinar les posicions amb precisi de mili segons d'arc i en particular determinar el canvi en la posici del cel, anomenada moviment propi en un perode d'anys. La velocitat aparent s'obt multiplicant el moviment propi per la distncia i pot arribar a ser sis vegades la velocitat de la llum. 

Al 1994 es va obtenir un rcord en velocitat galctica amb el descobriment d'una font superlumnica a la nostra prpia galxia, la font csmica de raigs X  GRS1915+105. L'expansi va succeir en una escala de temps molt curta. Es van poder observar algunes taques  expandint-se en parelles en setmanes en 0,5 arcsec. Degut a l'analogia amb els qusars, aquestes fonts es van anomenar microqusars.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300982" title="Cramauchenia" nonfiltered="4055" processed="4049" dbindex="119092">

Cramauchenia s un gnere de litopterns d'Amrica del Sud, descrit per Florentino Ameghino. El nom no t traducci literal, sin que s un anagrama del nom del gnere proper Macrauchenia.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300984" title="Transrealisme potic" nonfiltered="4056" processed="4050" dbindex="119093">
Transrealisme potic o ucronisme es genera a partir de la transposici del temps, s a dir, es fusionen les escenaris temporals, en el corpus textual i s'interromp, d'aquesta manera, la coherncia lineal entre passat, present i futur.

La realitat es transforma en una sort de derivaci o lla intemporal amb un trastemps, on es representen o executen les imatges i les accions potiques . D'aquesta manera la idea temporal adquireix un carcter paracrnic o de paracrone.

Un altre element d'aquesta transitorietat s la ucronie a partir d'un punt en el passat en el qual algun esdeveniment va succeir, de manera diferent de com ho ha fet, en realitat ( all que va poder ser i no va ser), en la temporalitat material, per que no obstant aix s possible d'expressar-se com element emplaat a l'espai immaterial, prenent com suport les teories d'Einstein i Planck, respecte a la conjunci espai-temps.

Respecte del quntum, Sergio Badilla Castillo, sost que el transrealisme potic, considera que el mn concret de l'experincia aparent es dissol entre la barreja de transformacions i conversions subatmiques que enfronta la matria permanentment. El caos es troba en l  essncia de la matria; s l'element substancial i fortut de les transformacions delcosmos davant la nostra percepci singular i precria de tots els dies.  

La major certesa com ssers creatius i potics, d'acord al transrealisme s que l'univers imposa els seus canvis superiors en la capacitat perceptiva i imaginria del cervell, que aquest assumeix com una realitat subjectiva i plena de simbolismes i deliris

Altres de les caracterstiques del transrealisme potic, s l'acobli de la realitat amb el mite, de manera que no existeixi diferncia entre certesa i incertesa. Segons Badilla l'evidncia s un acte de xamanisme que est determinat per la circumstncies i l'alteraci de l'equilibri temporo/espacial.

 Enllaos externs  . 

 Origen del transrealisme potic;

 Transrealisme de Sergio Badilla;

 Caratersticas del Transrealisme;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300985" title="Factor de retenci" nonfiltered="4057" processed="4051" dbindex="119094">
En cromatografia en columna (ja sigui cromatografia de gasos o b lquida) el factor de retenci o de capacitat,  k'  s



on  t'R  s el temps de retenci del compost d'inters (temps que tarda el component a arribar al detector des de l'injecci de la mostra) i  t'M  s el temps al que s'elueix la fase mbil no retinguda, anomenat temps mort.

Factor de retenci en CCF (TLC).

En cromatografia de capa fina, el factor de retenci (Rf) es defineix com el quocient entre la distncia recorreguda pel compost i la distncia recorreguda pel front de dissolvent. Aquest parmetre depn de la naturalesa de la fase estacionria i de la fase mbil, i s caracterstic de cada compost. D'aquesta manera, lRf d'una substncia es mantindr constant entre experiments sempre que les condicions cromatogrfiques siguin les mateixes (adsorbent, eluent, temperatura).

El valor d'aquest parmetre oscilla entre 0 i 1. Els compostos apolars interaccionen poc amb la fase estacionria, de manera que el recorregut per la lmina s gran, i per aquest motiu presenten factors de retenci elevats. Contrriament, els compostos polars interaccionen fortament amb la fase estacionria, desplaant-se menys per la lmina, i per tant, tenen factors de retenci menors.



Vegeu tamb.

Cromatografia;
Cromatografia de capa fina;
HPLC;

Bibliografia.

Skoog, D.A.; Holler, F.J.; Nieman, T.A. Principios de anlisis instrumental (5 ed), McGraw-Hill, 2001.
Harris, D.C. Anlisis qumico cuantitativo (2 ed), Editorial Revert, 2001.

Enllaos externs.

TLC:Retention Factor ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300986" title="Macrauqunid" nonfiltered="4058" processed="4052" dbindex="119095">

Els macrauquenids formen una famlia de litopterns d'Amrica del Sud, descrita per Theodore Gill el 1872 i que inclou animals com ara Macrauchenia o Cramauchenia.




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300991" title="TARDIS" nonfiltered="4059" processed="4053" dbindex="119096">

El TARDIS (Time and Relative Dimension(s) in Space   en angls, Temps i Dimensi Relatius a l'Espai) s una mquina del temps i nau espacial que apareix a la srie de televisi de cincia ficci britnica Doctor Who.

Un producte de la tecnologia dels Senyors del Temps, un TARDIS ben conservat i pilotat pot transportar els seus ocupants a qualsevol punt en el temps i en l'espai. L'interior d'un TARDIS s molt ms gran que el seu exterior, que pot camuflar-se amb el que l'envolta per mitj del seu circuit camale. A la srie, el Doctor pilota un TARDIS Type 40 obsolet, poc fiable i robat, descrit en una ocasi com a cpsula de viatge en el temps, i que t un circuit camale defectus, que fa que es quedi estancat amb la forma d'una cabina de policia del Londres dels anys cinquanta. El TARDIS fou robat de Gallifrey, on era una objecte abandonat i fora de servei; la impredictibilitat del sistema de guia de curt abast del TARDIS - en proporci a la mida de l'univers sencer - ha estat sovint un element de la trama en els viatges del Doctor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300995" title="Xenungulat" nonfiltered="4060" processed="4054" dbindex="119097">

Els xenungulats (Xenungulata) formen un ordre de mamfers extingits d'Amrica del Sud.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300996" title="Condecoracions de Polnia" nonfiltered="4061" processed="4055" dbindex="119098">
La segent s una llista de les condecoracions de Polnia. La majoria sn atorgades per l'Exrcit Polons, si b algunes d'elles sn condecoracions civils que poden ser lludes pel personal militar.

Diverses d'elles estan derogades; algunes noms sn de l'poca de la Segona Guerra Mundial, i d'altres sn de la Repblica Popular de Polnia. La segent llista s d'acord a l'orde de precedncia establert al 1992.

  Orde de l'liga Blanca - Order Or a Bia ego;
  Orde Virtuti Militari - Order Virtuti Militari;
  Orde de la Polnia Renascuda - Order Odrodzenia Polski;
  Orde de la Creu Militar - Order Krzy a Wojskowego;
  Orde al Mrit de la Repblica de Polnia - Order Zas ugi Rzeczypospolitej Polskiej;
   Creu al Valor - Krzy  Walecznych;
  Creu del Mrit amb Espases - Krzy  Zas ugi z Mieczami;
  Creu del Mrit - Krzy  Zas ugi;
  Creu del Mrit per Valentia - Krzy  Zas ugi za Dzielno  ;
  Medalla pel Sacrifici i ValentiaMedal za Ofiarno   i Odwag ;
  Medalla pel Servei a la Ptria a les Forces Armades - Sily Zbrojne w Sluzbie Ojczyzny|Si y Zbrojne w S u bie Ojczyzny;
  Medalla per una Llarga Vida Marital - Medal Za D ugoletnie Po ycie Ma  e skie;
  - Medal za Zaslugi dla Obronnosci Kraju|Medal za Zas ugi dla Obronno ci;

 Medalles obsoletes .

  Creu de Grunwald - Order Krzyza Grunwaldu ;
  Creu de la Independncia - Krzyz Niepodleglosci|Krzy  Niepodleg o ci;
  Medalla de l'Exrcit de la Guerra 1939-1945 - Medal Wojska za Wojne 1939-45;
  Medalla de la Fora Aria de la Guerra 1939-1945 - Medal Lotniczy za Wojne 1939-45;
  Medalla de la Marina de la Guerra 1939-1945 - Medal Morski za Wojne 1939-45;
  Medalla de la Marina Mercant de la Guerra 1939-1945 - Medal Morski Polskiej Marynarki Handlowej za Wojne 1939-45;
  Creu dels Partisans - Krzyz Partyzancki;
  Creu de l'Exrcit Local - Krzyz Armii Krajowej;
  Gal de Silsia pel Valor i el Mrit - Slaska Wstega Walecznosci i Zaslugi;
  Medalla Commemorativa de la Guerra 1918-1921 - Medal Pamiatkowy za Wojne 1918-1921;
  Creu dels Voluntaris de la Guerra 1918-1921 - Krzyz Ochotniczy za Wojne 1918-1921;
  Creu de Monte Cassino - Krzyz Monte Cassino;
  Medalla pels Mrits al Camp de Glria - Zasluzonym na Polu Chwaly;
  Per la nostra llibertat i la vostra - Za wasz  wolno   i nasz ;
  Medalla de la Guerra de Defensa de 1939 - Za Udzia  w Wojnie Obronnej 1939;
  Creu pels Alaments de Silsia -  l ski Krzy  Powsta czy;
  Creu per l'Alament de la Gran Polnia - Wielkopolski Krzy  Powsta czy;
  Medalla per Varsvia 1939-1945 - Medal Za Warszaw  1939-1945;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300998" title="Glenn Miller" nonfiltered="4062" processed="4056" dbindex="119099">

Alton Glenn Miller (1 de mar de 1904 - 15 de desembre de 1944) fou un msic de jazz americ de l'era del Swing. Una de les seves canons ms conegudes, i probablement la ms coneguda del gnere, fou In the Mood, traduda sovint com En forma o De bon humor.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="300999" title="Cynodictis" nonfiltered="4063" processed="4057" dbindex="119100">

Cynodictis s un gnere de mamfer carnvor extingit que visqu durant l'Oligoc a Eursia i Amrica del Nord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301002" title="Pilar Aresti Victoria de Lecea" nonfiltered="4064" processed="4058" dbindex="119101">
Pilar Aresti Victoria de Lecea (Bilbao, ?) s una poltica i empresria basca. s filla de Jos Aresti, comte d'Aresti, i de Pilar Victoria de Lecea, i s casada amb Ramn de Icaza Zablburu, un dels principals accionistes del BBVA. El seu cos, Enrique Aresti, fou assassinat per ETA el 1980.

Militant d'UCD, fou diputada a la Diputaci Foral de Biscaia el 1979-1983,  apoderada de les Juntes Generals de Biscaia el 1979-1983 i ms tard amb el Partit Popular el 1995-1999, i presidenta del Comit d'Amics del Museu Guggenheim. Durant uns anys fou vocal del comit regional dels Liberals Bascos afins a Joaqun Garrigues Walker. Fou escollida tamb senadora per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 2000. El 24 de juliol de 2000 va patir un atemptat d'ETA al seu domicili del barri de Neguri, del que en va sortir illesa. El 2005 fou nomenada vocal del Consell Assessor de l'Observatori Regional de la Violncia de Gnere de Madrid.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301007" title="Kristallvertikalaccent" nonfiltered="4065" processed="4059" dbindex="119102">

Kristallvertikalaccent s un obelisc de vidre creat per Edvin hrstrm i situat a la Sergels torg d'Estocolm. Tamb se l'anomena Pinnen (el bast) o Glasobelisken (l'obelisc de vidre).

El 1964, la proposta d'Edvin hrstrm triomf en un concurs per adornar la Segels torg. El projecte es retard i l'obra no fou inaugurada fins el 1974. Malauradament, el resultat no fou el que s'esperava l'artista, car els color lluents brillaven per la seva absncia. El 1993 s'hi install una illuminaci interior.

L'escultura, que fa 37,5 metres d'alt i pesa 130 tones, s una de les escultures de vidre ms altes del mn. L'esquelet est compost d'acer, sobre el qual han estat collocats 80.000 prismes de vidre. Aix porta sovint problemes amb la illuminaci de l'interior de l'obra, cosa que fa que la illuminaci quedi apagada durant llargs perodes de temps.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301009" title="Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara" nonfiltered="4066" processed="4060" dbindex="119103">
Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara (Bilbao, 1960) s un advocat i poltic basc. Llicenciat en Dret i expert en poltica social i serveis socials per la Universitat de Deusto, ha estat membre de l'Executiva del Partit Nacionalista Basc a Biscaia (1992-2000). Ha estat tinent d'alcalde i regidor de l'ajuntament de Portugalete el 1987-1992, i ha estat escollit diputat per Biscaia a les eleccions al Parlament Basc de 1990 i 1994 i senador a les eleccions generals espanyoles de 2000. Actualment s membre de la direcci de la Bilbao Bizkaia Kutxa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301010" title="Microqusar" nonfiltered="4067" processed="4061" dbindex="119104">

Els microqusars sn objectes astronmics que es consideren rpliques a petita escala dels qusars. El nom va ser proposat per I. Felix Mirabel i Luis F. Rodrguez fent referncia al fet que comparteixen caracterstiques amb aquests darrers.  

Similituds i diferncies entre els qusars i els microqusars.
Les caracterstiques comunes serien : l'emissi forta i variable de rdio, normalment en forma de (jets, tamb anomenats dolls de matria, i sovint en forma de parells i un disc d'acreci al voltant d'un forat negre. En els qusars, el forat negre s supermassiu (milions de masses solars) mentre que per a microqusars el forat negre t unes poques masses solars. 

Els microqusars estan formats per una estrella binria de raigs X: una estrella normal molt massiva i un objecte compacte (molt dens), que pot ser un forat negre o b una estrella de neutrons. El sistema est lligat gravitacionalment, orbitant un objecte al voltant de l'altre. Quan ambdues estrelles estan suficientment es produeix transferncia de matria de l'estrella massiva cap a l'objecte compacte, a causa de l'atracci gravitatria. Part d'aquesta energia s'allibera en forma de feixos de partcules que viatgen a velocitats properes a la de la llum, produint espectaculars emissions de radiaci. 

La massa acretada procedeix de l'estrella companya, i el disc d'accreci que es crea radia en ptic i raigs X (mentre que la massa acretada en qusars procedeix de la galxia que l'envolta). 

Els microqusars sn molt importants per a l'estudi dels jets. Els jets es formen prop del forat negre, i les escales temporals sn proporcionals a la massa del forat. D'aquesta manera, processos que duren de l'ordre de segles en els qusars tenen lloc en escales de dies en els microqusars. 

Es sospita que els microqusars contribueixen a la producci de raigs csmics l'origen dels quals, gaireb cent anys desprs del seu descobriment, segueix sent un misteri.

Variabilitat.
Els microqusars es caracteritzen per una variabilitat molt forta en els raigs X. S'ha observat en molts microqusars una evoluci en forma d'histresi tpica, i que no t explicaci actualment. Igualment s'han observat oscillacions a freqncies altes i baixes.  

Descobriment.
La revista Nature anunciava en la portada el descobriment dels microqusars al 1992 i de la primera font superlumnica en la galxia al 1994. Sn considerats laboratoris galctics que permeten contrastar aspectes de la teoria de la relativitat general i comprensi de la fsica en el lmit dels camps gravitacionals ms intensos. 

La revista Science publicava en el mes de juny de 2006 que un dels 20 microqusars coneguts, anomenat LS I +61 303, va ser observat pel telescopi MAGIC, revelant una propietat molt interessant: la intensitat de l'emissi de raigs gamma d'LS I +61 303 varia amb el temps.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301017" title="Nansa de Henle" nonfiltered="4068" processed="4062" dbindex="119105">

Als ronyons, les nanses de Henle sn tubs en forma de forca (similar a la lletra u) situats als nefrons. Una nansa de Henle s la part del nefr que condueix del tbul contort proximal al tbul contort distal. Deuen el nom al seu descobridor, Friedrich Henle.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301020" title="Inmaculada Loroo Ormaetxea" nonfiltered="4069" processed="4063" dbindex="119106">
Inmaculada Loroo Ormaetxea (Bilbao, 1959) s una poltica basca. Llicenciada en biologia, treballa en una residncia assistida a Leioa. Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat tinent d'alcalde (1983-1987) i alcaldessa de Morga (1987-1995) i diputada d'acci social de la Diputaci Foral de Biscaia de 1995 a 1999. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1994, per dimit el 1995. Posteriorment fou escollida senadora per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301022" title="Carrer de Sant Vicent Mrtir" nonfiltered="4070" processed="4064" dbindex="119107">


El carrer de Sant Vicent Mrtir s una via urbana de Valncia. Est situat entre la Ronda Sud i la plaa de la Reina, pasant per la plaa d'Espanya. Fita amb l'avinguda de Giorgieta i els carrers de Guillem de Castro i de Bar de Crcer i travessa la plaa de Sant Agust i el cant nord de la plaa de l'Ajuntament.

Nom.
Rep el nom de Sant Vicent Mrtir, nascut a Saragossa i mort a Valncia l'any 304 i patr de la ciutat. Durant la segona repblica (1936-39), fou batejat, com a carrer de Largo Caballero.

Histria.

Elements importants.
s un dels carrers ms llargs de la ciutat, enllaant la perifria amb la ciutat vella (Plaa de la Reina), vorejant les lnies de ferrocaril provinents de l'Estaci del Nord, que amb l'arribada del TGV es convertir en un barri anomenat Parc Central. Serveix els barris de Sant Marcell, Creu Coberta, Safranar, Raiosa, la Roqueta, Patraix i Arrancapins.

Al tram cntric del carrer es troben:

Esglsia de Sant Mart;
Teatre Olympia;
Esglsia de Sant Vicent de la Roqueta;

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301023" title="Plesiorycteropus" nonfiltered="4071" processed="4065" dbindex="119108">

Plesiorycteropus madagascariensis (literalment, "peu quasi excavador de Madagascar") s un dels mamfers ms estranys i misteriosos coneguts. Se n'han descobert restes d'esquelet a Madagascar. Inicialment es pens que era una espcie de porc formiguer que havia arribat a Madagascar fa milions d'anys. Ross MacPhee estudi tots els exemplars coneguts de Plesiorycteropus i descobr que, tot i que presentava una srie de semblances amb els porcs formiguers, altres trets anatmics semblaven relacionar-lo amb una varietat de grups diferents de mamfers, incloent-hi els ungulats i els insectvors. Degut a aquesta incertesa quant a les relacions evolutives de Plesiorycteropus, el 1994 MacPhee public un document que classificava aquest animal en el seu propi ordre, totalment extingit, de mamfers: Bibymalagasia. Plesiorycteropus tenia la mida d'un gos petit i s possible que s'aliments de trmits i formigues. Se n'han trobat restes a diferents regions de Madagascar, i desapareix del registre fssil fa aproximadament un millenni. En aquesta poca, s'extingiren moltes espcies d'ocells, tortugues i mamfers grans, possiblement a causa de l'activitat humana.

Alguns experts en reconeixen una segona espcie, P. germainepetterae MacPhee, 1994











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301027" title="Jos Ignacio Liceaga Sagarzazu" nonfiltered="4072" processed="4066" dbindex="119109">
Jos Ignacio Liceaga Sagarzazu (Urnieta, 1959) s un poltic basc. Treball com a professor d'EGB. Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat regidor (1983-1991) i alcalde (1991-1999) d'Urnieta, procurador a les Juntes Generals de Guipscoa (1991-1995), i Director de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura del Govern Basc (maig a desembre de 1999). A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit senador per Guipscoa, per el 2001 va dimitir i fou substituir per Jokin Bildarratz Sorron.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301029" title="Jokin Bildarratz Sorron" nonfiltered="4073" processed="4067" dbindex="119110">
Jokin Bildarratz Sorron (Tolosa, Guipscoa, 15 de mar de 1963) s un poltic basc del Partit Nacionalista Basc, actual alcalde de Tolosa i president d'EUDEL. 
 Biografia . 
s diplomat en Magisteri en l'especialitat de Cincies Naturals i llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia. Desprs de treballar en la docncia i d'haver dirigit un centre escolar es va dedicar al periodisme, sent professional del grup Euskal Irrati Telebista (EITB)..

 Crrecs . 
Va ser parlamentari basc pel PNB des del 27 de setembre de 2001, quan va substituir Josu Jon Imaz, fins al 10 de desembre del mateix any que va ser reemplaat per Luke Uribe-Etxebarria. Va formar part com vocal de la comissi d'Economia, Hisenda i Pressupostos; de la d'Educaci i Cultura; de la de Control Parlamentari a EITB; i de la de Dona i Joventut. . Va ser senador a les eleccions generals espanyoles de 2000. Va substituir l'alcalde de Leioa Karmelo Sinz de la Maza com a president d'EUDEL, l'associaci de municipis bascos i s tamb membre de la seva executiva. Va ser regidor de l'ajuntament de Tolosa durant una legislatura abans de ser alcalde d'aquest consistori. Desprs de vncer amb majoria absoluta a les ltimes eleccions, aquesta ser la seva segona legislatura com a regidor de l'ajuntament. 

 Referncies . 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301033" title="Elena Etxegoyen Gaztelumendi" nonfiltered="4074" processed="4068" dbindex="119111">
Elena Etxegoyen Gaztelumendi (Irun, 1961) s una poltica i advocada basca. Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat regidora de l'ajuntament d'Irun de 1999 a 2007 i senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301036" title="Iodur de sodi" nonfiltered="4075" processed="4069" dbindex="119112">































El iodur de sodi, NaI, es un slid cristall blanc, molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona. s higroscpic. Cristallitza com el clorur de sodi, NaCl, en un reticle cristall cbic centrat en les cares.

 Aplicacions .
 Medicina .
 El iodur de sodi es emprat en el tractament i en la prevenci de la deficincia de iode, I, en l'organisme que produeix problemes de la glndula tiroide, problemes mentals, etc.
 Els cristalls de iodur de sodi dopats amb talli, NaI(Tl), quan sn exposats a una radiaci ionitzant, emeten fotons en llampecs, a mode de flash, que poden ser detectats per instrumets adients i s'empren en medicina nuclear, i tamb a geofsica, fsica nuclear, mesures medioambientals, etc.

 Qumica orgnica .
El iodur de sodi s emprat en diverses reaccions de sntesi orgnica:
 Preparaci de iodurs d'alquil a partir d'altres halurs (Reacci de Finkelstein) ;
 En general: R-X + NaI   R-I + NaX;
 Exemple: CH3CH2Br + NaI   CH3CH2I + NaBr;
 Sustituci d'halur en anells aromtics activats amb iodur de sodi en dimetilformamida ;
 Iodaci de fenols , ;
 Desoxigenaci de sulfxids amb un reactiu de clorur de titani (IV) i iodur de sodi  ;

 Referncies .


 Bibliografia .
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/131726ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Sodium_iodide-9927270;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301037" title="Gonzalo Quiroga Churruca" nonfiltered="4076" processed="4070" dbindex="119113">
Gonzalo Quiroga Churruca (Sant Sebasti, 1950) s un poltic basc. Ha estat periodista al Diario Vasco de Sant Sebasti (1986-1999) i gerent del Partit Popular de Guipscoa des de 1999. Fou escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2000. El 2007 fou nomenat Director General de Relacions amb l'Administraci de Justcia de la Conselleria de Justcia i Administracions Pbliques de la Comunitat de Madrid.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301039" title="Sestao River Club" nonfiltered="4077" processed="4071" dbindex="119114">

El Sestao River Club es un club de futbol basc de la ciutat de Sestao a Biscaia. 

 Histria .
Va ser fundat l'any 1996, recollint el llegat histric del Sestao Sport Club, desaparegut aquell any per problemes econmics. Adopt els mateixos colors, verd i negre, i un escut molt similar al de l'antic club, a ms del mateix estadi i seguidors. El mot River era l'alies que rebia l'antic club, nom que feia referncia a la rivalitat que tenia amb el ve Barakaldo Club de Ftbol, que pels seus colors s conegut com Pearol.

 Trajectria del club .
 1996-1999: Divisi d'honor biscana.
 1999-2004: Tercera divisi.
 2004-2005: Segona divisi B.
 2005-2006: Tercera divisi.
 2006-2007: Segona divisi B.
 2007-2008: Segona divisi B.

 Presidents .
 Lus Mara Boada (1996-2003);
 Jos Carlos Garaizar (2003-?);

 Entrenadors .
 Iaki Zurimendi (1996-2002);
 Juan Mara Saudo (2002-2003);
 Juan Carlos Pouso (2003-?);

Dades del club.
 Socis: 1590;
 Pressupost: 459000 ;
 Temporades a Segona divisi B: 3.
 Temporades a Tercera divisi: 6.
 Temporades a la Divisi d'honor biscana: 3.

Enllaos externs.
 Web oficial del club;
 Web de Riverzaleak;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301041" title="Carrer de Guillem de Castro" nonfiltered="4078" processed="4072" dbindex="119115">




El carrer de Guillem de Castro s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre la plaa de Sant Agust i el Jard del Tria. fita amb els carrers de Na Jordana, Quart, Jess, Blanqueries i Hospital.

Nom.
El carrer rep el nom del dramaturg Guillem de Castro i Bellvs, nascut a Valncia el 1569.

Histria.

Elements importants.
El carrer s molt llarg i rodeja tot la vora oest de la Ciutat Vella. Hi destaquen les torres de Quart, antiga entrada a la ciutat des d'occident. 

Del riu fins a les torres de Quart

Al nord, l'entrada de l'IVAM dna al carrer on aquest desemboca al carrer de la Blanqueria. Aquest tram destaca un important nombre d'equipaments municipals, entre d'ells un centre de salut i dos collegis.

De les torres fins a carrer Xtiva

Al cant amb el carrer de l'Hospital se situen el MUVIM i la Biblioteca Central.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301044" title="Partido Nacional de los Trabajadores" nonfiltered="4079" processed="4073" dbindex="119116">
Partido Nacional de los Trabajadores (PNT) s un petit partit poltic espanyol d'extrema dreta fundat en 1993 i dirigit per Miguel Murcia. La poltica del PNT es basa en l'enduriment de les penes per als delinqents, la pena de mort per als terroristes, l'oposici a rebre ms immigraci, la defensa de la unitat d'Espanya, l'oposici al matrimoni entre persones del mateix sexe i l'oposici al gran capital. En l'any 2000 va participar en la Plataforma Espaa 2000. El PNT es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004 en la regi de Mrcia i va tenir 379 vots (0,05%).

Enllaos externs.
PNT;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301046" title="Democracia Nacional" nonfiltered="4080" processed="4074" dbindex="119117">
Democracia Nacional (DN) s un partit poltic espanyol creat en 1995, sense representaci parlamentria, considerat d'extrema dreta Tanmateix, el partit nega la vinculaci amb l'ultradreta i s'autodefineix com a "social-patriota". s membre d' Euronat, plataforma impulsada pel lder del Front Nacional francs, Jean-Marie Le Pen. A les eleccions generals espanyoles de 2004 va obtenir 15.180 vots, el 0,06% dels sufragis emesos. A les eleccions generals espanyoles  de 2008 va obtenir 12.588 vots, en aquest cas el 0,05%. 
 Histria . 
L'origen de Democracia Nacional es remunta a 1994, quan les Juntas Espaolas, en aliana amb sectors de l'extingit Frente Nacional espanyol i alguns ex-membres del Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE), de les Bases Autnomas (BBAA) i de Vanguardia Nacional Revolucionaria (VNR), entre d'altres, van crear Alternativa Demcrata Nacional (ADN). 

Juan Enrique Peligro Robledo fou el seu representant a les eleccions europees del 12 de juny d'aquest mateix any, amb el suport pblic de Jean-Marie Le Pen. Obtingu 4.683 vots, el 0,03% dels sufragis. A l'any segent, el partit fou registrat ja sota la denominaci Democracia Nacional, amb el mateix Juan Enrique Peligro Robledo com a primer president. Posteriorment Manuel Canduela, cantant i membre fundador del grup musical neonazi Divisin 250 (englobat en l'estil Oi), va accedir a la direcci de Democracia Nacional desprs de militar a la seva secci juvenil, Democracia Nacional Joven (DNJ), i passar per diverses organitzacions, com el grup valenci Accin Radical, illegalitzat desprs de la seva implicaci en l'assassinat de Guillem Agull, perpetrat per un dels seus simpatitzants.,

 Ideologia . 
Els seus idelegs el defineixen com un partit "social-patriota" i centren el discurs en la crtica populista d'aspectes de la societat espanyola, particularment aquells que afecten la immigraci: 

proposant mesures ms dures de fre a la immigraci illegal i el control ms exhaustiu de la legal, la defensa de la unitat de Espanya combatent els independentismes des del respecte a la llengua i cultura de cada Comunitat Autnoma tot pretenent ser un partit transversal, a imatge del Front Nacional francs, i intentant explotar el social-patriotisme i els referents al passat d'altres organitzacions nacionalistes. 

Segons aquests mateixos autors, els objectius ltims serien la creaci d'una identitat per a Espanya i Europa, a travs de:

 la lluita contra el capitalisme, contra el terrorisme, contra l'independentisme i contra la immigraci. 

 Antagonismes . 
Aquest discurs, juntament amb les seves manifestacions pbliques i exhibicions han dut a la consideraci com a partit ultradret i ha estat objecte de denncies per xenofbia i racisme. El 2007, els mitjans de comunicaci es van fer ress d'un polmic cartell d'aquest partit, en qu hi apareixien unes ovelles blanques en actitud agressiva cap a una ovella negra, imatge propagandstica ja utilitzada pel SVP sus i la DVU alemanya . 

Al novembre de 2007 la revista Intervi va publicar un reportatge en qu s'hi incloa un enregistrament ocult d'un concert organitzat per la secci juvenil del partit en el qual es podia sentir tant el pblic com els membres d'alguns grups convidats pel partit proferir crits com  Heil Hitler ,  Sieg Heil  o  Duce .

Aix mateix tamb en l'any 2007 el nom de Democracia Nacional es va veure esquitxat per l'assassinat l'11 de novembre de Carlos Palomino a Madrid, a les rodalies d'una manifestaci contra la immigraci organitzada pel partit. Carlos era un jove vinculat al moviment antifeixista, assassinat a mans de Josu Estbanez, militar que segons l'acusaci en el judici "es va definir com  patriota " i "va reconixer que anava a una marxa de Democracia Nacional".  . Aquest militar, que no era militant de cap partit ja que els militars no poden tenir afiliacions poltiques ni sindicals, va resultar igualment ferit en la contesa.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina Web de Democracia Nacional;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301054" title="Pic de la Maladeta" nonfiltered="4081" processed="4075" dbindex="119118">


El Pic de la Maladeta s un cim muntanys de 3.312 metres, a prop del Pic Aneto. Antigament es creia que era ms alt que aquest i els intents per arribar al seu cim van ser anteriors a la resta de pics del masss.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301057" title="Illustraci grfica" nonfiltered="4082" processed="4076" dbindex="119119">
La Illustraci grfica s la representaci iconogrfica de continguts diversos que sovint recolzen, acompanyen, completen o contribueixen a la millor comprensi d'un text, o d un entorn.

Per dins d'un concepte contemporani, el terme s'adscriu a aquelles imatges produdes amb tcniques artstiques tradicionals, que des del perfeccionament de les tcniques per a impressi de finals del segle XVIII, com la litografia i el gravat litogrfic, permeteren una  major facilitat i perfeccionament per a la seva difusi massiva.

En definitiva, el concepte esdev aplicable sempre que hi hagi una qualitat utilitria de les representacions iconogrfiques, es dir que a banda de la seva qualitat artstica, que ha ser al menys correcte sempre, puguin servir per a les funcions descrites primer, i per a ser difoses per qualsevol canal i tecnologia: impremta, filmaci, edici web, 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301059" title="Posici fortificada de Lieja" nonfiltered="4083" processed="4077" dbindex="119120">
La Posici fortificada de Lieja o PFL s un cintur de setze forts engir de la ciutat de Lieja, construt en dues fases entre 1887 i 1940.

Al 14 de juny de 1887, el govern belga va decidir de construir un cintur de forts en un cercle d'un diametre de 52 km engir de la ciutat de Lieja. L'obra va realitzar-se sota la direcci del general Henri Alexis Brialmont. Junts amb els forts de Namur, havien de protegir les valls del Sambre i del Mosa contra una eventual invasi prussiana o francesa o les suposades velletats dels Pasos Baixos de tornar a crear un Regne Unit, com al perode de 1815 a 1830.

La primera srie de forts.
Una primera srie de dotze forts es van construir, als quals cal afegir dues fortificacions ms ancians per modernitzar (el fort de La Citadelle de Lige i el fort de La Chartreuse): sis forts petits triangulars i six forts llargs quadrilaterals.

 el Fort de Barchon: fort llarg;
 el Fort d'Evegne: fort petit;
 el Fort de Flron: fort llarg;
 el Fort de Chaudfontaine: fort petit;
 el Fort d'Embourg: fort petit;
 el Fort de Boncelles: fort llarg;
 el Fort de Flmalle: fort llarg;
 el Fort d'Hollogne: fort petit;
 el Fort de Loncin: fort llarg;
 el Fort de Lantin: fort petit;
 el Fort de Liers: fort petit;
 el Fort de Pontisse: fort llarg;

Els forts llargs havien una superficie de dotze hectrees i armats cadasc de
 2 canons de 150 mm ;
 4 canons de 120 mm;
 2 obusos de 210 mm;
 13 canons rpids de 57 mm;
 450 artillers;

Els forts petits havien una superficie de sis hectrees i armats cadasc de
 2 canons de 150 mm ;
 4 canons de 120 mm;
 1 obusos de 210 mm;
 10 canons rpids de 57 mm;
 250 artillers;

Els canons llargs i els obusos servien de suport dels artillers. Els canons rpids es trobaven a les casamates de les quals supervisaven els fosats secs. Els murs dels forts es van construir de formig non armat fet amb cdols de l'Ourthe i eren calculats per a resistir grenades d'artilleria d'un calibre de 210 mm.
La primera guerra mundial.
Des de l'inici d'agost de 1914 el general Grard Leman va equipar els forts amb 3000 homes i va estacionar uns 23.000 homes entre els forts. Desprs de la seva construcci, els forts mai no van estar adaptats a les noves armes com els morters d'un calibre 420 mm. A l'inici de l'invasi, l'exrcit prussi va subestimar la fora de resistncia en no portar els obusos anomenats Dicke Bertha (trad.: Berta la grossa). Havien pensat que n'hi hagus hagut prou amb l'artilleria de 210 mm el que es pales un error estratgic major. Les tropes belgues es van retreure a l'interior dels forts durant els tirs sense efecte i desprs van atacar les tropes prussianes, alguns milers de soldats prussions hi van perdre la vida.

En arrivar uns dies ms tard, les Dicke Bertha van acabar amb la resistncia belga desprs d'una lluita de deu dies. En explotar una granada de 420 mm a la cambra de les municions del Fort de Loncin al 16 d'agost de 1914, el fort va saltar i centenars de soldats van morir. La majoria de les seves despulles sempre es troben al lloc. El general Leman va sobreviure l'atac. Els serveis de propaganda prussians van utilitzar el fet per a convencer els defensors dels altres forts de rendir-se.

Tot i acabar per rendir-se, la defensa de Lieja va fora alentir els invasors que noms havien previst tres dies per a prendre Lieja cam cap a una invasi de sorpresa de Pars. La setmana de respir va ser suficient per a l'exrcit francs de reorganitzar-se i desfer l'efecte de sorpresa. Sensa la resistncia a Blgica, es pensa que l'ocupaci per sorpresa de Pars hauria sigut possible. Desprs de la guerra, Frana va atorgar la Legi d'Honor a la ciutat de Lieja a tall de reconeixement.

De 1918 a 1940.
Les huit forts meridionals, oriental i septentrionals van modernitzar-se: formig armat, ventilaci, protecci de les lnees telefniques  El fort de Loncin era completament inutilitzable i la reconstrucci impossible. Els forts occidentals es van reemplaar per a una nova srie de quatre forts, a uns 20 km del centre de Lieja:
 el Fort d'Eben-Emael;
 el Fort d'Aubin-Neufchteau;
 el Fort de Battice a Battice;
 el Fort de Tancrmont a Pepinster;
 el Fort de Sougn-Remouchamps (mai construt).

La segona guerra mundial.
Al pla d'atac alemany Fall Gelb, preveia una invasi molt rpida de Blgica i dels Pasos Baixos abans d'atacar Frana. Aix volien evitar els errors de la primera guerra mundial.

El 10 de maig de 1940 van atacar de sorpresa el Fort d'Eben-Emael al quart de cinc del mat les quatre , el nucli central de la defensa amb una estratgia de sorpresa d'une eficcia impressionant. Trenta hores desprs, l'11 de maig a un quart de nou, el fort va capitular.

Les forces terrestres alemanyes van proseguir la seva invasi. El 22 de maig, els forts de Battice i d'Aubin-Neufchteau van caure. Durant la guerra, van utilitzar Eben-Emael per a la propaganda. Els altres servien per a experimentar armes noves. A la Citadelle de Lige van organitzar una pres a la qual van assassinar molts resistents.
Avui.
Com que no van poder recuperar-se les despulles dels morts, el Fort de Loncin es considera com un cementiri. A costat un monument i un museu van construir-se. La part major dels forts de Flron i de Pontisse van derrocar-se per a urbanitzar el terra. Durant molt anys, el fort d'Eben-Emael va servir de magatzem militar abans de transformar-se en museu. El de Chaudfontaine serveix de terreny d'aventures.

Als forts d'Aubin-Neufchteau, Battice, Flmalle, Tancrmont, Barchon, Lantin i Liers s'organitzen de vegades visites amb guia. 
Enllaos externs.
L'estat dels forts abans l'invasio alemana (en neerlands);
Els forts de Lieja i la seva evoluci (en francs);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301063" title="Lance Macklin" nonfiltered="4084" processed="4078" dbindex="119121">
Lance Macklin va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Lance Macklin va nixer el 2 de setembre del 1919 a Londres, Anglaterra i va morir el 29 d'agost del 2002.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Lance Macklin va participar a quinze curses (amb 13 sortides) puntuables pel campionat de la F1, repartides en quatre temporades  1952, 1953, 1954 i 1955.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials fins la seva retirada deguda a un accident.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301076" title="Ctara" nonfiltered="4085" processed="4079" dbindex="119122">


La ctara s un instrument musical, o ms aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la famlia dels Instruments de corda polsada. Els trets que comparteixen totes les lires i que les diferencia d'altres tipologies d'instruments de corda s el fet que les cordes es disposen en un pla (en alguns casos -com per exemple el koto, un pla lleugerament corbat- parallel a la tapa harmnica de la caixa de ressonncia, i que les cordes no sobresurten de la llargada total de la caixa de ressonncia.

Tamb es denomina aix a un antic instrument de cordes metl liques puntejades, afinades a parells (com el llat) per amb la part posterior plana com la guitarra. Justament el nom guitarra i el de ctara tenen un origen com, i com tamb al d'altres instruments com per exemple el sitar, amb mstil i cordes simptiques. Altres instruments de noms semblants com  el de ctola (itali) i gittern (angls) tamb tenen la mateixa rel, per pertanyen al grup dels llats, s a dir, que tenen un mstil. 

A l'Edat Mitjana va ser una tipologia d'instruments molt utilitzada; habitualment rebia el nom de saltiri, nom amb el qual se'l va conixer fins aproximadament el segle XVIII en els mbits de la msica ms erudita.

La ctara s un instrument de corda que se sost sobre els genolls o en una taula i que es punteja. Algunes cordes poden ser xafades (com en la guitarra actual) i altres tenen altura fixa i sn usades per a acompanyament. s un instrument folklric d Europa central. El tema de la pellcula El Tercer Home, compost i interpretat per Anton Karas, s una de les composicions escrites originriament per a ctara ms famoses de tots els temps.

Modernament, la ctara, en moltes de les seves variants tradicionals en diverses regions d'Europa central,  t forma trapezodal i el nombre de les seues cordes varia de 20 a 30. Es toca amb una pua o plectre. s d'un grandria superior al viol encara que n'hi ha de diverses mides.

Com a dada curiosa, cal apuntar que este instrument va ser donat a conixer a Veneuela per distints fabricants, noms com a instrument d'aprenentatge musical, amb el nom comercial de Arpa Viatgera, terme atribut al msic i compositor veneol Hugo Blanco.

Iuri Landman cre la Moodswinger, una ctara elctrica ressonant de 12 cordes amb una guitarra de tres ponts.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301077" title="Dulcimer" nonfiltered="4086" processed="4080" dbindex="119123">
Un dulcimer s instrument medieval de cordes percudides per dues baquetes molt fines, afinades diatnicament i fixades damunt una caixa de ressonncia.
 Referncies .
Termcat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301084" title="Economia de la conducta" nonfiltered="4087" processed="4081" dbindex="119124">

L'economia de la conducta s una disciplina econmica tamb anomenada Economia i psicologia que estudia els biaixos cognitius que expliquen la conducta humana en la presa de decisions econmiques. Permet entendre millor com es formen el preus, les decisions de consum i la distribuci de recursos. Constitueix una sntesi dels avenos de la psicologia cognitiva i de l'economia neoclssica. Conjuntament amb les aportacions de la psicologia, s'estudien els efectes de les decisions amb heurismes o regles simples de decisi, aix com la importncia de la formulaci i dels contexts en la resposta a decisions econmiques.

La seva proliferaci es deu al treballs del premi Nobel Daniel Kanheman aix com als de Richard Talher i Kip Viscusi. Els seus treballs examinen la validesa explicativa de la teoria de la utilitat esperada. Aix de les investigacions s'observa que els individus tenen aversi a les prdues a ms del risc, aversi a la ambigitat (paradoxa d'Ellsberg) aix com una diferent  preferncia temporal, sovint explicada per una forma hiperblica. Altres treballs demostren que els individus tenen incentius no compatibles amb la veritat en la demanda de bens pblics.  

 Principals temes .
 Heurismes;
Teoria de la Possibilitat - Aversi a les prdues - Biaix de l'estatu quo - Fallcia de Gambler - Illusi Monetria.

 Formulaci ;
Formulaci Cognitiva - Comptabilitat mental - Ancoratge

 Anomalies ;
Efecte de disposici - efecte de dotaci - aversi a la desigualtat - reciprocitat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301088" title="Angela Gheorghiu" nonfiltered="4088" processed="4082" dbindex="119125">
Angela Gheorghiu (Adjud, Romania, 7 de setembre de 1965), s una soprano romanesa.

Biografia.

Angela Gheorghiu estudia cant a l'Acadmia de msica de Bucarest. s invitada al Royal Opera House de Covent Garden a Londres per cantar diversos papers (Nina a Chrubin de Massenet, Zerlina a Don Giovanni de Mozart, Mim a La Bohme de Puccini) abans de ser coneguda pel gran pblic interpretant La Traviata de Verdi el 1994 sota la direcci de Georg Solti, que dirigia aquesta obra per primera vegada a la seva vida.

L'esdeveniment s enregistrat per Decca, en CD i vdeo. La immensa bellesa fsica de la cantant, la seva insolent energia, els riscs esttics que pren, el timbre idealment verdi i el domini de la tessitura del paper li asseguren un triomf, comparable a la primera comtessa Almaviva de Kiri Te Kanawa o la primera Lucia de Joan Sutherland al mateix teatre.

Coneix el tenor francs Roberto Alagna en el moment d'una producci de La Bohme, on canta Rodolfo. s l'enamorament sobtat per els dos cantants estan casats. Finalment, la soprano es divorcia i l'esposa del tenor mor d'una llarga malaltia. L'alcalde de Nova York els casa en el moment d'un entreacte de La Bohme al Metropolitan Opera, el 1996. 

Gheorghiu ha construt molt acuradament i lentament el seu repertori. Fins ara els personatges amb els quals t ms afinitat sn: Violetta (La Traviata), Mim (La Bohme), Magda (La rondine), Adina (L'elisir d'amore), Juliette (Romo et Juliette), Nedda (I Pagliacci) i Marguerite (Faust). La seva veu s entre soprano lrica i soprano dramtica; tamb s capa d'interpretar rols spinto.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301092" title="Campionat d'Espanya d'hoquei patins femen 2008" nonfiltered="4089" processed="4083" dbindex="119126">


La setzena edici del Campionat d'Espanya d'hoquei patins femen se celebr a la ciutat castellana de Burgos entre el 2 i el 4 de maig de 2008. Els partits se celebraren al Poliesportiu El Planto.

Els equips participants foren dos de la Lliga Catalana (CP Voltreg i Dyser-Totgraf Igualada), dos de la Lliga Gallega (HC Raxoi i HC Ureca) i quatre de la Lliga Interautonmica (Alcorcn Parque Lisboa, Biescas Gijn HC, CP Muro i Bionet Silvan Rivas). El sorteig per a emparellar els equips en els grups corresponents s'efectu a l'Hotel Puerta de Burgos a les 21h de l'1 de maig. La poca cobertura meditica que va fer la RFEP sobre l'esdeveniment va despertar moltes crtiques entre els aficionats que no van ser presents al campionat, car que poc ress se'n va fer dels resultats i estadstiques dels partits. 

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu de Castella (zona horria: UTC+2).
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.









Grup B.









Fase final.


Del cinqu al vuit lloc.




Semifinals.




Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.






Enllaos externs.
 Esportiu Digital - Notcia de la victria del CP Voltreg;
 Bloc.cat Igualada HC - Notcia del sotscampionat de l'Igualada HC;
 CP Volreg - Resultats i golejadores;
 RFEP - Notcia de la primera jornada;
 RFEP - Notcia de la victria del CP Voltreg;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301093" title="Llebre de la Xina" nonfiltered="4090" processed="4084" dbindex="119127">

Lepus sinensis s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a la Xina, Taiwan i Vietnam. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus sinensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301094" title="Llebre de Yarkand" nonfiltered="4091" processed="4085" dbindex="119128">

Lepus yarkandensis s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus yarkandensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301095" title="Llebre d'Etipia" nonfiltered="4092" processed="4086" dbindex="119129">

Lepus habessinicus s una espcie de llebre de la  famlia Leporidae que viu a Etipia i Somlia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Lepus habessinicus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de maig del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301096" title="Nesolagus timminsi" nonfiltered="4093" processed="4087" dbindex="119130">

Nesolagus timminsi s una espcie de conill de la  famlia Leporidae que viu als territoris fronterers entre Laos i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 Article sobre aquesta espcie de conill a la BBC Online Network. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301098" title="Conill del Brasil" nonfiltered="4094" processed="4088" dbindex="119131">

El conill del Brasil (Sylvilagus brasiliensis) s una espcie de conill de la  famlia Leporidae que viu a Sud-Amrica i a l'Amrica Central. 

Subespcies.

 Sylvilagus brasiliensis andinus ;
 Sylvilagus brasiliensis apollinaris ;
Sylvilagus brasiliensis brasiliensis ;
 Sylvilagus brasiliensis capsalis ;
 Sylvilagus brasiliensis caracasensis ;
 Sylvilagus brasiliensis chillae;
 Sylvilagus brasiliensis chotanus ;
 Sylvilagus brasiliensis defilippi ;
 Sylvilagus brasiliensis fulvescens ;
 Sylvilagus brasiliensis gabbi;
 Sylvilagus brasiliensis gibsoni ;
  Sylvilagus brasiliensis inca ;
 Sylvilagus brasiliensis kelloggi ;
 Sylvilagus brasiliensis meridensis ;
 Sylvilagus brasiliensis minensis ;
 Sylvilagus brasiliensis paraguensis ;
 Sylvilagus brasiliensis peruanus ;
 Sylvilagus brasiliensis sanctamartae ;
 Sylvilagus brasiliensis surdaster ;
 Sylvilagus brasiliensis tapetillus ;
 Sylvilagus brasiliensis truei ;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301099" title="Globus d'Or al millor actor dramtic" nonfiltered="4095" processed="4089" dbindex="119132">
El Globus d'Or al millor actor dramtic (Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama) s un premi de Cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

 Llista dels premiats .

1944 : Paul Lukas a Watch on the Rhine;
1945 : Alexander Knox a Wilson;
1946 : Ray Milland a Dies perduts (The Lost Weekend);
1947 : Gregory Peck a El despertar (The Yearling);
1948 : Ronald Colman a A Double Life ;
1949 : Laurence Olivier a Hamlet;
1950 : Broderick Crawford a All the King's Men ;
1951 : Jos Ferrer a Cyrano de Bergerac;
1952 : Fredric March a La mort d'un viatjant (Death of a Salesman);
1953 : Gary Cooper a High Noon ;
1954 : Spencer Tracy a The Actress;
1955 : Marlon Brando a La llei del silenci (On the Waterfront);
1956 : Ernest Borgnine a Marty;
1957 : Kirk Douglas a Van Gogh, la passi de viure (Lust for Life);
1958 : Alec Guinness a El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai);
1959 : David Niven a Taules separades (Separate Tables);
1960 : Anthony Franciosa a Career;
1961 : Burt Lancaster a Elmer Gantry ;
1962 : Maximilian Schell a Els judicis de Nuremberg;
1963 : Gregory Peck a To Kill a Mockingbird ;
1964 : Sidney Poitier a Els lliris dels prats (Lilies of the Field);
1965 : Peter O'Toole a Becket;
1966 : Omar Sharif a Doctor Givago (Doctor Zhivago);
1967 : Paul Scofield a Un home per a l'eternitat (A Man for All Seasons);
1968 : Rod Steiger a En la calor de la nit (In the heat of the night);
1969 : Peter O'Toole a The Lion in Winter ;
1970 : John Wayne a Valor de llei (True Grit);
1971 : George C. Scott a Patton;
1972 : Gene Hackman a French Connection (The French Connection);
1973 : Marlon Brando a El padr (The Godfather);
1974 : Al Pacino a Serpico;
1975 : Jack Nicholson a Chinatown;
1976 : Jack Nicholson a Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest);
1977 : Peter Finch a Network;
1978 : Richard Burton a Equus;
1979 : Jon Voight a Tornar a casa (Coming Home);
1980 : Dustin Hoffman a Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer);
1981 : Robert De Niro a Toro Salvatge  (Raging Bull);
1982 : Henry Fonda a On Golden Pond ;
1983 : Ben Kingsley a Gandhi;
1984 : ex aequo Tom Courtenay a L'ajudant de camerino (The Dresser) i Robert Duvall a Tender Mercies;
1985 : F. Murray Abraham a Amadeus;
1986 : Jon Voight a El tren de l'infern (Runaway Train);
1987 : Bob Hoskins a Mona Lisa;
1988 : Michael Douglas a Wall Street;
1989 : Dustin Hoffman a Rain Man;
1990 : Tom Cruise a Born on the Fourth of July;
1991 : Jeremy Irons a Reversal of Fortune;
1992 : Nick Nolte a El prncep de les marees (Prince of Tides);
1993 : Al Pacino a Scent of a Woman ;
1994 : Tom Hanks a Filadlfia;
1995 : Tom Hanks a Forrest Gump;
1996 : Nicolas Cage a Leaving Las Vegas;
1997 : Geoffrey Rush a Shine;
1998 : Peter Fonda a Ulee's Gold;
1999 : Jim Carrey a The Truman Show;
2000 : Denzel Washington a Hurac sobre l'illa (The Hurricane);
2001 : Tom Hanks a Cast Away ;
2002 : Denzel Washington a Training day: dia d'entrenament (Training Day));
2003 : Jack Nicholson a About Schmidt ;
2004 : Sean Penn a Mystic River;
2005 : Leonardo DiCaprio a L'aviador (The Aviator);
2006 : Philip Seymour Hoffman a Capote;
2007 : Forest Whitaker a The Last King of Scotland;
2008 : Daniel Day-Lewis a There Will Be Blood;
2009 : Mickey Rourke a The Wrestler;
 Vegeu tamb .

Premi Globus d'Or;
;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301100" title="Globus d'Or a la millor actriu dramtica" nonfiltered="4096" processed="4090" dbindex="119133">
El Globus d'Or a la millor actriu dramtica (Best Performance by an Actress in a Motion Picture - Drama) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.
1944 : Jennifer Jones a The Song of Bernadette ;
1945 : Ingrid Bergman a Gaslight ;
1946 : Ingrid Bergman a The Bells of St. Mary's  ;
1947 : Rosalind Russell a Sister Kenny;
1948 : Rosalind Russell a Mourning becomes Electra ;
1949 : Jane Wyman a Johnny Belinda;
1950 : Olivia de Havilland a The Heiress;
1951 : Gloria Swanson a Sunset Boulevard ;
1952 : Jane Wyman a The Blue Veil ;
1953 : Shirley Booth a Come Back a Little Sheba;
1954 : Audrey Hepburn a Vacances a Roma (Roman Holiday);
1955 : Grace Kelly a The Country Girl;
1956 : Anna Magnani a The Rose Tattoo;
1957 : Ingrid Bergman a Anastasia ;
1958 : Joanne Woodward a The Three Faces of Eve ;
1959 : Susan Hayward a I Want To Live!;
1960 : Elizabeth Taylor a Suddenly a Last Summer;
1961 : Greer Garson a Sunrise At Campobello ;
1962 : Geraldine Page a Summer and Smoke ;
1963 : Geraldine Page a Dol ocell de joventut (Sweet Bird Of Youth);
1964 : Leslie Caron a The L-Shaped Room;
1965 : Anne Bancroft a The Pumpkin Eater;
1966 : Samantha Eggar a El colleccionista (The Collector);
1967 : Anouk Aime a Un homme et une femme ;
1968 : Edith Evans a The Whisperers ;
1969 : Joanne Woodward  a Rachel, Rachel ;
1970 : Genevive Bujold a Anna dels mil dies (Anne Of the Thousand Days);
1971 : Ali MacGraw a Love Story;
1972 : Jane Fonda a Klute ;
1973 : Liv Ullmann a Utvandrarna ;
1974 : Marsha Mason a Cinderella Liberty;
1975 : Gena Rowlands a Una dona ofuscada (A Woman Under the Influence);
1976 : Louise Fletcher a Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest);
1977 : Faye Dunaway a Network ;
1978 : Jane Fonda a Julia;
1979 : Jane Fonda a Tornar a casa (Coming Home);
1980 : Sally Field a Norma Rae ;
1981 : Mary Tyler Moore a Gent corrent (Ordinary People);
1982 : Meryl Streep a La dona del tinent francs    (The French Lieutenant's Woman);
1983 : Meryl Streep a Sophie's Choice ;
1984 : Shirley MacLaine a La fora de la tendresa (Terms Of Endearment);
1985 : Sally Field a En un rac del cor (Places in the Heart );
1986 : Whoopi Goldberg a El color prpura (The Color Purple);
1987 : Marlee Matlin a Fills d'un du menor (Children of a Lesser God);
1988 : Sally Kirkland a Anna;
1989 : ex aequo Jodie Foster a Acusats (The Accused) , Shirley MacLaine a Madame Sousatzka i Sigourney Weaver a Gorilles en la boira (Gorillas in the Mist: The Story of Dian Fossey);
1990 : Michelle Pfeiffer a Els fabulosos Baker Boys (The Fabulous Baker Boys);
1991 : Kathy Bates a Misery ;
1992 : Jodie Foster a El silenci dels anyells ;
1993 : Emma Thompson a Retorn a Howards End (Howards End);
1994 : Holly Hunter a The Piano ;
1995 : Jessica Lange a Les coses que no moren mai (Blue Sky);
1996 : Sharon Stone a Casino;
1997 : Brenda Blethyn a Secrets & Lies ;
1998 : Judi Dench a Mrs. Brown ;
1999 : Cate Blanchett a Elisabet ;
2000 : Hilary Swank a Boys Don't Cry;
2001 : Julia Roberts a Erin Brockovich;
2002 : Sissy Spacek a A l'habitaci (In the Bedroom);
2003 : Nicole Kidman a The Hours ;
2004 : Charlize Theron a Monster;
2005 : Hilary Swank a Million Dollar Baby;
2006 : Felicity Huffman a Transamerica;
2007 : Helen Mirren a The Queen (La reina);
2008 : Julie Christie a Away from Her;
2009 : Kate Winslet a Revolutionary Road;
Vegeu tamb.
Premi Globus d'Or;
;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301101" title="Globus d'Or a la millor pellcula estrangera" nonfiltered="4097" processed="4091" dbindex="119134">
El Globus d'Or a la millor pellcula estrangera (Best Foreign Language pellcula) s un premi de Cinema atorgat anualment des de 1950 per la Hollywood Foreign Press Association.

 Llista dels premiats .

1950 : Ladri di biciclette  de Vittorio De Sica (Itlia);
1951  1954 : no atorgat;
1955 : ex quo Genevieve d'Henry Cornelius (Gran Bretanya), La Mujer de las Camelias d'Ernesto Arancibia (Argentina), Weg ohne Umkehr de Victor Vicas i Beate von Mollo (Alemanya) i Nijushi no hitomi de Keisuke Kinoshita (Jap);
1956 : ex quo Dangerous Curves (Gran Bretanya), Eyes of Children (Jap), Kinder, Mtter und ein General de Lszl Benedek (Alemanya), Stella de Michael Cacoyannis (Grcia) et Ordet de Carl Theodor Dreyer (Dinamarca);
1957 : ex quo Vor Sonnenuntergang de Gottfried Reinhardt (Alemanya), To koritsi me ta mavra  de Michael Cacoyannis (Grcia), Richard III de Laurence Olivier (Gran Bretanya), War and Peace  de King Vidor (Itlia) i Valkoinen peura  d'Erik Blomberg (Finlndia);
1958 : ex quo Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull  de Kurt Hoffmann (Alemanya), Tizoc d'Ismael Rodrguez (Mxic), Woman in a Dressing Gown de John Lee Thompson (Gran Bretanya) i Kiiroi karasu d'Heinosuke Gosho (Jap);
1959  1973 : no atorgat;
1974 : Der Fugnger de Maximilian Schell (Alemanya);
1975 : Scener ur ett ktenskap  d'Ingmar Bergman (Sucia);
1976 : Lies My Father Told Me de Jn Kadr (Canada);
1977 : Ansikte mot ansikte  d'Ingmar Bergman (Sucia);
1978 : Una jornada particular(Una giornata particolare)  d'Ettore Scola (Itlia);
1979 : Hstsonaten  d'Ingmar Bergman (Sucia);
1980 : La Cage aux folles d'douard Molinaro (Frana - Itlia);
1981 : Tess de Roman Polanski (Frana - Gran Bretanya);
1982 : Carros de foc (Chariots of Fire) de Hugh Hudson (Gran Bretanya);
1983 : Gandhi de Richard Attenborough (Gran Bretanya - ndia);
1984 : Fanny och Alexander  d'Ingmar Bergman (Sucia - Frana - Alemanya);
1985 : Passatge a l'ndia (A passage to ndia) de David Lean (Gran Bretanya);
1986 : La historia oficial de Luis Puenzo (Argentina);
1987 : De Aanslag de Fons Rademakers (Holnda);
1988 : Mitt liv som hund  de Lasse Hallstrm (Sucia);
1989 : Pelle erobreren  de Bille August (Dinamarca);
1990 : Cinema Paradiso (Nuovo cinema Paradiso) de Giuseppe Tornatore (Itlia);
1991 : Cyrano de Bergerac de Jean-Paul Rappeneau (Frana);
1992 : Europa Europa d'Agnieszka Holland (Alemanya);
1993 : Indoxina (Indochine) de Rgis Wargnier (Frana);
1994 : Ba wang bie ji de Chen Kaige (Repblica Popular de la Xina);
1995 :   de Grard Corbiau (Blgica);
1996 : Els miserables (Les misrables) de Claude Lelouch (Frana);
1997 : Kolya de Jan Sverk (Republica txeca);
1998 : Ma vie en rose d'Alain Berliner (Blgica);
1999 : Central do Brasil de Walter Salles (Brasil);
2000 : Todo sobre mi madre  de Pedro Almodvar (Espanya);
2001 : Wo hu cang long  d'Ang Lee (Tawan);
2002 : Terra de ning (No man's land) de Danis Tanovic (Bosnia-Herzegovina);
2003 : Hable con ella de Pedro Almodvar (Espanya);
2004 : Osama de Siddiq Barmak (Afganistan);
2005 : Mar Adentro d'Alejandro Amenbar (Espanya);
2006 : Paradise Now de Hany Abu-Assad (Palestina);
2007 : Letters from Iwo Jima de Clint Eastwood (Jap);
2008 : Le Scaphandre et le Papillon de Julian Schnabel (Frana);
2009 : Vals im Bashir  (Waltz with Bashir) d'Ari Folman (Israel);
 Vegeu tamb .

 Premi Globus d'Or;
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301104" title="Belding Hibbard Scribner" nonfiltered="4098" processed="4092" dbindex="119136">
Bernard Hibbard Scribner (n. Chicago, 18 de gener de 1921 - f. Seattle, 19 de juny de 2003) va ser un metge nord-americ, pioner en la dilisi renal.

Scribner es va llicenciar en medicina per la Universitat de Stanford el 1945. Desprs de completar estudis de postgrau en la Clnica Mayo a Rochester, Minnesota, es va unir a l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington el 1951. Scribner es va casar amb Ethel Hackett Scribner i van tenir 4 fills.

El 1960 va inventar un dispositiu innovador, la fstula de Scribner, que ms tard salvaria milers de vides de malalts renales en estat terminal a tot el mn. El primer pacient tractat va ser Clyde Shields, qui grcies a la nova tcnica va sobreviure a la seva fallida renal ms d'onze anys, morint el 1971.

L'invent de Scribner va portar un nou problema a la prctica mdica i va posar als metges un dilema moral sobre qui podria rebre el tractament si aquest fos limitat. Els dilemes tics plantejats per aquest cas es coneixen com la experincia Seattle. En 1964, la direcci de la Societat Americana per als rgans Interns Artificials va discutir el problema de la selecci de pacients, fi del tractament, sucidi dels pacients, mort amb dignitat i selecci dels futurs trasplantats. Aquesta experincia de seleccionar els pacients que rebran la dilisi s freqentment reconeguda com el comenament de la biotica.

Per convertir la dilisi en una rutina mdica fora de la investigaci, el Dr. Scribner va demanar al King County Medical Society que dons suport a la creaci d'un centre de dilisi ambulatori. James Haviland, llavors president de la societat, va treballar incansablement per concretar el projecte de Scribner. Com resultat, es va establir el 1962 el Centre del Rony Artificial de Seattle. Renomenat Centre del Rony Northwest, va ser el primer hospital per a tractament de dilisi en pacients no internats del mn. Aquest model de dilisi per a pacients ambulatoris va ser seguit per centres i institucions similars en tot el mn.

Scribner va rebre el Premi Albert Lasker d Investigaci Mdica Clnica el 2002 (juntament amb Willem J. Kolff).

Va publicar molts articles i llibres cientfics fins a la seva mort el 2003.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301105" title="Llool" nonfiltered="4099" processed="4093" dbindex="119137">
Quantitat que havien de lliurar forosament, com a destret senyorial, els pagesos al senyor jurisdiccional per usar la ferreria del lloc. 


Referncia

Jordi Bols, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pg. 159. ISBN 84-297-4706-0



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301106" title="Destret" nonfiltered="4100" processed="4094" dbindex="119138">
El destret era un dret, derivat de la possessi del ban, que tenia el senyor jurisdiccional de jutjar i de castigar, d'exercir una fora o violncia sobre els seus vassalls. Aquest dret solia comportar que els pagesos restessin obligats a lliurar uns tributs, per exemple els derivats del fet que el senyor posses el monopoli del mol, de la ferreria (llool), del forn o de la taverna.

Referncies.

Jordi Bols, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pg. 99. ISBN 84-297-4706-0


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301112" title="Haimar Zubeldia Agirre" nonfiltered="4101" processed="4095" dbindex="119139">

Haimar Zubeldia Agirre (Usurbil, 1 d'abril del 1977) s un ciclista basc que corre actualment a l'equip de l'UCI ProTour Euskaltel-Euskadi. Les seves dues niques victries sn una etapa i la general de l'Euskal Bizikleta del 2000, per s ms clebre per les seves actuacions al Tour de Frana, on ha quedat cinqu en dues ocasions.

Enllaos externs.
Web oficial ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301115" title="Escola de Willowbrook" nonfiltered="4102" processed="4096" dbindex="119140">
L'escola estatal de Willowbrook (Estats Units), era una escola finanada per l'estat per a nens amb discapacitat intellectual, localitzada a Staten Island, Nova York. L'escola es va fer tristament clebre en dues ocasions: en 1960 per un inescrupuls estudi mdic, i en els anys '70 pels abusos comesos a l'escola, la qual cosa va estimular la nova legislaci per als drets civils. L'escola va ser tancada el 1987 i els terrenys van ser habilitats per formar part d'un nou campus de la Universitat de Staten Island.

Construcci.
En 1938 van ser fets els plnols per a construir una escola per a nens amb retard mental, en 1,5 km2 de la secci Willowbrook de les Staten Island. La construcci va finalitzar el 1942, per en comptes d'obrir-se per als seus propsits originals es va convertir en un hospital per a les Forces Armades dels Estats Units conegut com Halloran General Hospital. Desprs de la guerra, es va proposar convertir l'hospital en l'Administraci per a Veterans de Guerra, per a l'octubre de 1947, el Departament d'Higiene Mental de la ciutat de Nova York va obrir l'edifici convertint-lo en l'Escola Estatal de Willowbrook.

Estudis de l'hepatitis.
Durant la primera dcada de funcionament de l'escola, van ser comuns entre els interns els brots d'hepatitis, cosa que va donar motiu a controvertits estudis mdics que es van portar a terme entre 1963 i 1966, on nens sans van ser intencionalmente inoculats, oralment o per injecci, amb el virus de l'hepatitis. Desprs, es monitorejaven els efectes de la gamma globulina per combatre la malaltia. Una protesta pblica va forar el cessament i la fi de l'estudi.

Ms escndols i abusos.
El 1972, Geraldo Rivera, un periodista d'investigaci de la WABC, televisi de Nova York, va conduir una srie de programes sobri Willowbrook (desprs d'un parell d'articles per als peridics Staten Island Advance i Staten Island Register), descobrint les deplorables condicions, amuntegament, inadequades installacions sanitries i els abusos psquics i sexuals que sofrien els residents a les mans dels cuidadores de l'escola.

L'escola originalment estava pensada per atendre 2.000 estudiants, per quan es va destapar l'escndol i la instituci va guanyar l'atenci de la premsa, all hi havien gaireb 5.000 residents. Aix va donar lloc a un plet contra l'estat de Nova York, que fou arxivat per la Cort Federal el 17 de mar de 1972. Una ordre es va sumar al cas, el 5 de maig de 1975, assignant reformes a l'edifici, per transcorrerien diversos anys abans que totes les violacions fossin corregides. La publicitat generada pel cas era un factor important que contribuiria a una llei federal, l Acta dels Drets Civils de les Persones Institucionalitzades (1980).

Tancament de l'escola.
En 1975 va ser signat el Decret de Consentiment de Willowbrook. Aquest exigia a l'estat de Nova York millorar l'emplaament per a la comunitat dels ara dits "estudiants de Willowbrook". En 1983, l'estat de Nova York anunciava els seus plans per a tancar l'escola, que seria reanomenada Centre de Desenvolupament de Staten Island el 1984. Cap a finals de mar de 1986, el nombre de residents de l'escola havia disminut a 250 (des dels 5.000 que havia exposat Rivera) i l'ltim nen va deixar l'escola el 17 de setembre de 1987.

Desprs de tancar el Centre de Desenvolupament, el lloc es va convertir en el focus del discussi local sobre qu s'havia de fer amb la propietat. En 1989 una porci de la terra va ser adquirida per la ciutat de Nova York, amb l'intent d'usar-la per establir un nou campus per a la Universitat de Staten Island, que es va inaugurar el 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301116" title="Nefr" nonfiltered="4103" processed="4097" dbindex="119141">
Un nefr (del grec        nephros, "rony") s la unitat bsica estructural i funcional del rony. La seva funci principal s regular la concentraci d'aigua i substncies solubles com les sals de sodi filtrant la sang, reabsorbint-ne el que s necessari i excretant-ne la resta en forma d'orina. Un nefr elimina residus del cos, regula el volum i la pressi sanguinis, controla els nivells d'electrlits i metablits, i regula el pH de la sang. Les seves funcions sn essencials per a la vida i sn regulades pel sistema endocr mitjanant hormones com ara l'hormona antidiurtica, l'aldosterona i la parathormona.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301121" title="Desmostil" nonfiltered="4104" processed="4098" dbindex="119142">

Els desmostils (Desmostylia, "pilars units" en grec antic) sn un ordre extingit de mamfers marins que existiren entre l'estatge Chatti, de l'Oligoc, fins el Tortoni, del Mioc. La morfologia de les seves dents i esquelet suggereix que els desmostils eren herbvors amfibis que vivien a hbitats litorals. El seu nom fa referncia a les seves molars altament distintives, en qu cada cspide estava modificada en columnes buides, de manera que una molar tpica hauria semblat un grup de tubs o, en el cas de molars desgastades, volcans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301126" title="Embritpode" nonfiltered="4105" processed="4099" dbindex="119143">

Els embritpodes (Embrithopoda) sn un ordre extingit de mamfers que aparegueren a l'Eoc superior i s'extingiren durant l'Oligoc. 

Presentaven una semblana superficial als rinoceronts, excepte que les seves banyes tenien nuclis de pell amb ceratina, en lloc de pl. De fet, no tots els embritpodes tenien banyes. Malgrat la seva aparena, estaven relacionats amb els elefants, i no eren perissodctils.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301135" title="Mesonic" nonfiltered="4106" processed="4100" dbindex="119144">

Els mesonics (Mesonychia, "urpes mitjanes") sn un ordre extingit de mamfers carnvors mitjans-grans que tenien una relaci molt estreta amb els artiodctils. En el passat es pens que els mesonics eren els avantpassats directes dels cetacis, per recentment s'ha descobert que la seva relaci s ms llunyana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301141" title="Pilar Alexandra Argenter" nonfiltered="4107" processed="4101" dbindex="119145">
Pilar Alexandra Argenter (Alcdia, Mallorca, 22 d'agost 1972) s una historiadora i genealogista mallorquina.
La seva familia materna t anscestres irlandesos i espanyols.

Ha escrit diversos quaderns- a ttol personal- de histria i de genealogia. 
S'ha especialitzat amb la casa comtal de Barcelona i la Casa Reial d'Arag, aix mateix s'ha dedicat a la biografia de cada membre de la casa reial de Mallorca.  Des de fa du anys treballa en la recerca dels dos darrers reis de Mallorca, Jaume IV i Elisabet I, (fills de Jaume III de Mallorca), que moriren a l'exili.

Curs histria a Mallorca i al Wien Cultural International Institut d'ustria (Instituci adherida a les principals Universitats del pais).  Alumna del professor Rosenberg a Viena, va investigar en arxius de Viena i en la Biblioteca Nacional d'aquella ciutat.

Va estar relacionada amb la Universitat de Viena l'hivern 1998-1999.

Curs especialitzaci d'arxius. Treballa directament amb arxius i biblioteques d' Austria, Itlia, Frana i Anglaterra.  A Itlia i Frana s bastant coneguda dins alguns cercles d'histria.

Membre de l'associaci amics dels Aleramici d'Itlia.
Membre de l'associaci Tropea de Npols.
Membre i corresponsal de la revista "Storiadelmondo" a Roma des de l'any 2002. Participa en la redacci.. ;

Mant relacions amb el Circolo Culturale "I Marchesi del Monferrato"-Itlia.

Collabor com a documentalista des de 2004-2006 amb el grup mallorqu "Isabellis, Regina de Malloricarum", dirigit per Josep Mas Llaneras, en la recerca dels cosos dels reis Jaume IV i Elisabet I.;

Collabor amb articles de forma asidua amb la revista "Alcdia" des de la dcada dels 90 fins 2006.

Des del 2001 collabora en diferentes revistes d'histria a Itlia i Frana.  Tamb participa de vegades a pgines webs o frums de debat histric, tant a Espanya, Itlia, Frana o Anglaterra.  Webs com Guiarte.com, celtiberia.net o artehistoria (Espaa).   

En 2004 complet la seva formaci amb estudis de Turisme a Palma de Mallorca.

El 2008 public el llibre Les Senyores de la Corona de Mallorca.

s aficionada a la msica, a la histria medieval, lectura, a la escriptura, als idiomes, a la arqueologia, etc.  En esports s aficionada i ha practicat, la nataci, el bsquet, el kendo i la vela.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina personal, amb notcies i articles sobre histria i arqueologia.
http://www.drengo.it/sm/redazione.htm;
http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2097&pagina=2;
http://foro.artehistoria.net/foro/viewtopic.php?f=7&t=808&start=15;
http://www.guiarte.com/pueblos/alcudia.html;
http://www.univie.ac.at/ ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301143" title="Operaci Annbal" nonfiltered="4108" processed="4102" dbindex="119146">
L'Operaci Annbal (alemany: Operation Hannibal) va ser el nom  les operacions d'evacuaci de la poblaci civil i militar de la Prssia Oriental, que tingu lloc a mitjans de gener de 1945, davant l'avan de l'Exrcit Roig durant l'Ofensiva de la Pomernia Oriental.

Desprs de qu el 12 de gener de 1945 s'inicis l'ofensiva sovitica i avancs a travs de Prssia el 23 de gener de 1945, Karl Dnitz se n'adon finalment que Alemanya podia ser derrotada i, desitjant salvar els seus submarins i d'altres, radi un missatge el mateix 23 a Gdynia (Gotenhafen) per comenar una evacuaci naval cap a l'oest. Aquesta operaci reb el nom d'Annbal. La intenci de Dnitz, segons explica a les seves memries de postguerra, era evacuar tanta gent com fos possible lluny dels sovitics.

No obstant aix, i fins al moment del seu sucidi, Adolf Hitler insist en qu la guerra havia de continuar. El flux de refugiats transform l'operaci en una de les majors evacuacions d'emergncia navals de tota la histria (en un perode d'unes 15 setmanes, entre 494 i 1.080 bucs mercants, aix com les restes de la Kriegsmarine, transportarien uns dos milions de refugiats i de militars a travs del Mar Bltic cap a Alemanya i Dinamarca.

 Operacions .
Les operacions van iniciar-se el 23 de gener de 1945, tot i a l'amenaa dels submarins sovitics operant al Bltic.

El 30 de genr el Wilhelm Gustloff i el Hansa van abandonar Gdynia amb dest Kiel. El Hansa va veure's obligat a tornar a port degut a problemes mecnics, per el Gustloff continu el viatge, amb ms de deu mil persones a bord. Va ser torpedinat i enfonsat pel S-13 sovitic davant de la costa de Pomernia, amb un total de 9.400 vctimes, el pitjor desastre martim de la histria.

El 9 de febrer, el Steuben salp des de Pillau amb entre 3.000 i 4.000 persones a bord, dirigint-se cap a Swinemnde. Va ser enfonsat pel S-13 tot just desprs de mitjanit, amb noms 300 supervivents.

A inicis de mar, una flota composada pel cuirassat de butxaca Admiral Scheer, acompanyat per 3 destructors i el torpediner T-36 van anar per donar cobertura al cap de pont prop de Vollin. Durant l'operaci, la flota aconsegu evacuar a uns 75.000 refugiats i soldats que havien quedat allats a la zona. Van ser portats a naus de guerra majors, aix com a d'altres transports que esperaven a mar oberta. Si b diversos d'aquests transports van ser enfonsats, grans transatlntics com el Deutschland van aconseguir superar el bloqueig i evacuar a unes 11.000 persones.

Durant la nit del 4 al 5 d'abril, una flotilla de diverses llanxes de desembarcament i vaixells petits van evacuar a unes 30.000 persones des del Oxhfter Kmpe, deixant-los a la pennsula de Hela. S'estima que unes 265.000 persones van ser evacuades des de Danzig a Hela noms durant el mes d'abril.

El 15 d'abril, un altre gran comboi, consistent en 4 transatlntics i diversos transports van abandonar Hela amb uns 20.000 refugiats i soldats. El 16 d'abril, un d'ells, el Goya; va ser torpedinat i enfonsat pel L-13, amb la prdua de 6.000 vides, deixant noms 183 supervivents.

Entre l'1 i el 8 de maig, 150.000 persones van ser evacuades des de les platges de Hela. A les 21:00 del 8 de maig de 1945, el darrer dia de la guerra, un comboi consistent en 92 vaixells de tota mena, van abandonar la ciutat letona de Liep ja (Libau) amb 18.000 refugiats. Mentre que centenars de tots aquells que s'havien embarcat en els vaixells petits durant el darrer dia de la guerra van ser capturats pels MTB sovitics, les evacuacions cap a l'oest van continuar almenys durant una setmana ms, tot i que aquells moviments estaven aturats segons els terminis de la rendici sovitica.

 Prdues .
A ms de les prdues del Goya, del Steuben i del Wilhelm Gustloff (3 dels pitjors desastres navals de la histria), 158 mercants ms van resultar enfonsats durant les 15 setmanes que s'estengu l'Operaci Annibal (23 de gener   8 de maig de 1945

 Cap Arcona;
 Goya;
 Wilhelm Gustloff;
 Steuben;
 Capit Alexander Marinesko;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301144" title="Unin Deportiva Lanzarote" nonfiltered="4109" processed="4103" dbindex="119147">

La Unin Deportiva Lanzarote s un club de futbol canari de la ciutat d'Arrecife a Lanzarote.

 Histria .
La Unin Deportiva Lanzarote neix l'agost de 1970 desprs de la fusi de diversos clubs locals amb l'objectiu de crear un club potent que represents a l'illa. Aquests clubs foren el Club Deportivo Lanzarote, el Club Deportivo Torrelavega, el Club Deportivo Orientacin Martima, la Unin Deportiva Valterra, el Club Deportivo Lomo, el Club Deportivo Arrecife i el Club Deportivo Teguise.

El gener de 2008 se sign un acord de collaboraci amb el club Orientacin Martima per a fusionar-se a partir de la temporada 2008/2009, formant un nou club que s'anomenar Unin Deportiva Lanzarote-Martima.

Disputa els seus partits a la Ciutat Esportiva de Lanzarote, antigament conegut com Avendao Porra, inaugurada el 1968, amb una capacitat per a 7.000 espectadors, i que comparteix amb la Orientacin Martima.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 7;
 Temporades a Tercera divisi: 16;
 Millor posici a la lliga: 1r (a 2a B, temporada 03-04);
 Pitjor posici a la lliga: 17 (a 2a B, temporada 99-00);

 Entrenadors .
 1970-71 Romn Cabrera  ;
 1970-71 Antonio Collar  ;
 1971-72 Daniel Ganado ;
 1971-72 Miguel Cabrera  ;
 1972-73 Romn Cabrera  ;
 1973-74 Pedro Martnez  ;
 1974-76 Olimpio Romero ;
 1976-77 Jos Antonio Prez Marrero  ;
 1977-79 Romn Cabrera  ;
 1979-80 Carlos Quintana ;
 1980-81 Alvaro Prez  ;
 1981-82 Josef Toth  ;
 1982-84 Emilio Bonilla ;
 1983-84 Romn Cabrera  ;
 1984-87 Quico Oubia ;
 1986-87 Ernesto Cedrs  ;
 1987-89 Olimpio Romero ;
 1988-89 Romn Cabrera  ;
 1988-89 Manuel Cedrs ;
 1988-89 Ernesto Cedrs ;
 1988-91 Carlos Quintana ;
 1991-93 Quico Oubia ;
 1992-93 Carlos Quintana ;
 1993-95 Benito Morales ;
 1995-96 Paco Causanilles ;
 1995-96 Jorge Lemes ;
 1996-97 Jos Manuel Aparicio ;
 1997-00 Juan Manuel Rodrguez ;
 2000-02 Juan Antonio Machn ;
 2001-02 David Amaral;
 2002-04 Jos Luis Mendilibar ;
 2004-05 Jos Antonio Fernndez ;
 2004-05 Jos Antonio Sosa Espinel ;
 2004-06 Adolfo Prez ;
 2005-06 Alvaro Prez;
 2006-07 Paco Gutirrez;

 Presidents .
 1970-1973: Gins Ramrez Cerd ;
 1973: Manuel Perdomo Hernndez (Junta Gestora);
 1973-1976: Bernardo Morales Mndez ;
 1976-1979: Jos Vicente Ferrn Olmo  ;
 1979: Vicente Guerra Rodrguez (Junta Gestora);
 1979-1982: Manuel Barreto Gonzlez ;
 1982: Marcelino Miranda  (Junta Gestora);
 1982-1986: Manuel Francisco Marn ;
 1986-1988: Carlos Henrquez de Castaondo ;
 1988-1989: Manuel Francisco Marn ;
 1989: Martn Martn Martn (Junta Gestora);
 1989-1998: Jos Domingo Machn  ;
 1998-2001: Andrnico Prez  ;
 2001-2005: Estanislao Garca ;
 2005 -avui: Victoriano Elvira;

 Palmars .
 Segona Divisi B (1): 2004;
 Tercera Divisi (1): 2001;

 Enllaos externs .
Web oficial;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301147" title="Club Deportivo Orientacin Martima" nonfiltered="4110" processed="4104" dbindex="119148">

El Club Deportivo Orientacin Martima s un club de futbol canari de la ciutat d'Arrecife a Lanzarote.

 Histria .
El Orientacin Martima va ser fundat a l'escola de Pedro Hernndez Spinola el 1954 al port d'Arrecife.
El primer uniforme del club fou samarreta blau fosc i pantal blanc. La temporada 1960-61 canvi el color del pantal del blanc al negre. La data oficial de constituci del club s l'11 de gener de 1967. El 1983 es fund la seva Escola de Futbol.

El gener de 2008 se sign un acord de collaboraci amb el club Unin Deportiva Lanzarote per a fusionar-se a partir de la temporada 2008/2009, formant un nou club que s'anomenar Unin Deportiva Lanzarote-Martima.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 1;
 Temporades a Tercera divisi: 7;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301151" title="Baslica de Saint-Denis" nonfiltered="4111" processed="4105" dbindex="119149">

La baslica de Saint-Denis (en francs Basilique Saint-Denis) s una esglsia d'estil gtic situada a Saint-Denis, al nord de Pars, a la regi de l'Illa de Frana. T l'estatus de catedral des del 1966, per continua essent una abadia.

Histria.

Des del Baix Imperi, existia un cementiri a Saint-Denis. Al segle IV es va construir un mausoleu al mateix lloc on es troba avui l'altar major. Al segle V, santa Genoveva va adquirir les terres del voltant i hi va fer construir una esglsia, que va ser ampliada en dues ocasions durant l'poca merovngia, especialment durant el regnat de Dagobert I. Cap a l'any 630, hi va ser enterrat sant Dions (primer bisbe de Pars) junt amb dos dels seus companys: el sacerdot Rstic i el diaca Eleuteri. Cap al 750 es va comenar a construir un nou santuari per ordre de Pip I el Breu. Durant l poca carolngia s'hi construeix una esglsia en forma de baslica, amb tres naus i un transsepte, edifici que es va anar renovant fins al segle XIV. Durant la primera meitat del segle XII, l abat Suger, conseller de Llus VI i de Llus el Jove va fer enderrocar l esglsia carolngia i va fer construir-ne una de gtica. Amb Suger, l'abadia va adquirir molta ms importncia: s'hi guardaven relquies i es va convertir en una necrpolis reial i dinstica.

Des de la mort d'Hug Capet la baslica cont les tombes dels reis de Frana, amb l'excepci de Felip I, que fou enterrat al monestir de Saint-Benot-sur-Loire.

El primer dels reis capets, Hug, fou abat laic de Saint-Denis, el qual s'aprofit del potencial de l'abadia per tal de reforar el seu poder.  

El 22 d'agost de 1291 una butlla del papa Nicolau IV, firmada a Orvieto, va ratificar la butlla de Celest III que atorgava als religiosos de Saint-Denis el privilegi de no estar sotmesos a cap sanci cannica per part de ning excepte els seus abats, sempre que no disposessin d'una llicncia especial per part del pontfex.

A la abadia de Saint-Denis, els reis de Frana hi acudien a resar i agafar l'oriflama abans de marxar a la guerra o a les croades.

El 1576, durant les guerres de religi, els protestants i els catlics hi van mantenir una violenta batalla, i el 1593 Enric IV va abjurar el protestantisme.

Saint-Denis i el seu patrimoni .       

Dagobert I fou el primer rei que va voler ser enterrat a Saint-Denis. De fet, i donada la seva condici de necrpolis dels reis de Frana, la baslica ha tingut un paper important en la histria del patrimoni de Frana.  

El 1793, durant la Revoluci Francesa, la majoria de sepultures van ser profanades, i les despulles es van enterrar a un ossari de la cripta. 



Napole Bonaparte va ordenar les primeres restauracions de les tombes reials el 1805.

L'any 1816 Llus XVIII va encarregar la reconstrucci de la necropolis reial, reubicant les restes dels Borbons a les seves respectives sepultures. A ms, va fer traslladar a la baslica les despulles del seu germ Llus XVI i la seva esposa Maria Antonieta d'ustria que havien sigut executats durant la Revoluci. 

La baslica de Saint-Denis, s la primera de la llista dels Monuments histrics de 1840.

Els arquitectes que van participar a la restauraci van ser:

1809   1813: Jacques Clerier;

1813   1846: Franois Debret. Sota la direcci d'aquest arquitecte es van detectar unes esquerdes a la torre nord, fet que va obligar a enderrocar-la. En aquell moment, es va creure que l'Escola de Belles Arts no preparava adequadament als seus arquitectes per tal d'intervenir a la restauraci dels edificis antics. A partir d'aqu, va sorgir la idea de la preparaci especifica per als arquitectes que es dediquessin a la restauraci de monuments histrics d'aquella poca.    ;

1846   1879: Eugne Viollet-le-Duc. Es feu carrec de la restauraci de l'edifici salvant-lo de la ruina. Va finalitzar la restauraci rectificant gran part del que havia realitzat Debret i va reorganitzar les tombes reials que actualment encara es conserven. ;

Un altra obra que cont la baslica s el primer orgue realitzat per Aristide Cavaill-Coll. Aquest instrument, construit el 1840, inclou un nombre considerable d'innovacions convertint-lo en un prototip nic a tot el mn, iniciant l'era de l'orgue romntic (tot i que es considerat com a orgue clssic francs). Dotat de seixanta nous jocs repartits en tres teclats i pedaler (per sobre quatre plans sonors manuals) es conserva, quasi integre, en el seu estat original, fet que el converteix en un dels instruments ms destacats de Frana. 

Tot i la reparaci del presbiteri, l'alcalde de Saint-Denis va retreure -aprofitant les Jornades del Patrimoni de 2006- que no es presentessin projectes per realitzar la restauraci de la faana sud (14 milions d'euros), de la pedra i els portics romans de la faana oest, aixi com els vitralls que van ser substituits per uns de plstic.

Enllaos externs .
L'Internaute Magazine: Diaporama (en francs);
Fotografes de la baslica (en francs).
Imatges de les tombes i de la Baslica (en francs).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301156" title="Club Deportivo Mensajero-La Palma" nonfiltered="4112" processed="4106" dbindex="119150">

El Club Deportivo Mensajero-La Palma es un club de futbol de la ciutat de Santa Cruz de La Palma (La Palma, Canries).

 Historia .
Les arrels del Club Deportivo Mensajero es troben a l'any 1916 tot i que no s fins el 6 de gener de 1922, quan el club es constitueix oficialment, essent el ms antic de l'illa de La Palma. Ha jugat durant 10 temporades a la Segona Divisi B. El seu rival histric s la Sociedad Deportiva Tenisca. Actualment t uns 900 socis.

 Enllaos externs .
Web oficial del Club Deportivo Mensajero-La Palma ;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301163" title="Drets dels animals" nonfiltered="4113" processed="4107" dbindex="119151">

Es coneix com drets dels animals els corrents de pensament i al marc jurdic d'alguns pasos que tenen en consideraci la llibertat de conducta dels animals en el seu ambient natural i el tractament que reben en un hbitat hum.
	
El rang de drets concedits als animals varia molt segons l'entorn cultural, des de donar suport a que es pugui utilitzar als animals segons plagui a l'home, fins a considerar que els animals mereixen drets tradicionalment reconeguts noms en els humans, com el dret a la vida, a no ser propietat de ning o a no ser torturat ni privat de llibertat.

Els drets dels animals sn un tema controvertit, degut al fet que no existeix consens sobre els mateixos, ni acords internacionals referent a aix.

Els drets dels animals sn objecte d'examen en dos mbits: l mbit moral i l mbit legal.

mbit moral.
Al generalitzar sobre els drets dels animals se solen considerar aquells estudis sobre els animals que demostren que sn autnoms, conscients d'all que els envolta, tenen la capacitat fisiolgica de sentir dolor i plaer, que comparteixen tots els animals que disposen de sistema nervis central, poden comunicar-se, poseexen memria i sn capaos d'aprendre, i molts tenen personalitats diferenciades entre els congneres de la seva mateixa raa, entre moltes altres caracterstiques.

La filosofia dels defensors dels drets dels animals parla de respectar els interessos de tots els animals i no de regular la manera en qu sn explotats.

Defensors dels drets animals consideren que no s just seguir explotant-los per alimentar-se (dieta crnica i de derivats lactis, ous i mel), per a diversi (caa, curses de braus), per a investigaci (experimentaci en animals), o per a proporcionar vestimenta i complements (pell, cuir, llana i seda).

Ja des de l'antiga Roma s'ha considerat als animals com simples bns, tradici que han heretat les cultures occidentals modernes i que ha quedat reflectida en la legislaci actual. Hi ha qui sost que tots els gestos suposadament de sensibilitat dels animals no sn ms que deficincies de llenguatge cientfic, aix s, que el que es fa s pretendre que els animals tenen tals o quals caracterstiques (prpies dels humans), per en realitat s'hauria d anomenar d'altra manera. No obstant aix, existeixen aclaparants proves cientfiques que avalen com ens assemblem ssers amb sistema nervis central en la rellevant caracterstica d'experimentar sensacions.

mbit legal.
Existeixen grups de persones que opinen que als animals els sn negats drets bsics. Aquests grups sostenen que durant segles, s'ha considerat que els animals han existit amb l'nica finalitat de ser utilitzats en benefici hum. Afirmen que quan es dissenyen lleis que fan referncia als animals, aquestes se centren en la utilitat que puguin tenir aquests animals per a les persones, i no en els seus interessos. Per als grups que defensen els animals ms enll de la convenci, aix s insuficient. Argumenten que s necessari donar als altres animals uns drets que travessin les barreres del antropocentrisme. Se sol dir que cap d'aquests grups tenen en consideraci que els drets, entesos com el que sn, drets subjectius, tenen com caracterstica la seva exigibilitat enfront dels poders o particulars que els lesionin, i difcilment es pot esperar que un animal reclami un dret. Per tant, opinen que uns altres han d'exigir-los per ells.

Alguns grups de Drets Animals solliciten l'abolici de tot s o explotaci d'animals, proposant que haurien de deixar de ser considerats com propietats i passar a ser individus els interessos dels quals han de ser respectats i defensats. Argumenten com un smil l'esclavitud humana, en la qual els esclaus no tenien drets degut al fet que eren considerats com propietats que podien ser comprades o venudes. Equiparen que amb l'abolici de l'esclavitud humana es va reconixer que aquells individus que havien estat explotats i sotmesos eren subjectes de dret. Els Drets Animals van lligats a la idea que no s just discriminar als individus en funci de la seva espcie (especieisme), igual que avui dia s'accepta la injustcia del racisme i del sexisme. Els grups de Drets Animals manifesten que inclouen els drets humans, al considerar-la una espcie animal ms; que es reclama s que els interessos de tots els animals siguin respectats sense cap discriminaci. Sostenen els grups pro defensa dels drets dels animals que cap animal ha nascut per viure privat de llibertat (camps de concentraci, granges, laboratoris, piscifactories, circs, zoolgics, aquaris, gbies, terraris, entre altres) ni per a donar-los la mort (escorxadors, vaixells pesquers, indstries pelleteres).

Aix bviament ensopega amb la falta d'acci, en sentit jurdic, per part dels animals. Els animals no podrien ser titular de dret perqu per si mateixos no tenen manera de posar en moviment la jurisdicci per fer valer una pretensi. La gran diferncia amb els esclaus de temps antics s la capacitat de llenguatge, ents aquest com parla humana, sigui mitjanant signes o paraules: l'esclau podia comunicar-se, i a l'abolir-se l'esclavitud, va poder (almenys tractar de) fer valer els seus drets. D'altra banda, els drets subjectius comporten un inters, com per exemple l'inters per viure i l'inters d'evitar el dolor, de fet, la prpia concepci mateixa d'un dret subjectiu s un acte lingstic, pel qual es constitueix una relaci jurdica (com drets subjectius pblics i com drets subjectius privats).

Els animals com propietat humana.
Alguns pensadors, com per exemple Gary Francione, creuen que un canvi lleu en la legislaci seria insuficient per dotar als animals de drets. Afirmen que els interessos dels propietaris d'animals sempre estaran per sobre dels interessos dels animals. Per aix, defensen que la soluci passa per donar als animals la llibertat de no pertnyer a ning ms que a si mateixos, evitant l' especisme.

Per altra banda, els animals sn considerats, ja des dels antics romans, com bns amb capacitat de moure's per si mateixos. Sostenen alguns que els animals mai podran ser titulars de drets, b que aquest plantejament s contradictori ja que fetus, nadons i discapacitats psquics tampoc poden exigir els seus drets enfront d'un tribunal per malgrat aix se'ls dna drets pel simple fet de pertnyer a la nostra espcie animal (Homo sapiens), s a dir, per un raonament especieista. Alguns pensen que el que s es pot fer s limitar la capacitat de disposici del propietari de l'animal, com part de la funci social de la propietat.

 Els moviments animalistes .
Dins del animalisme es pot distingir entre dues tendncies:

1. La benestarista: es la que vol un tracte mes just . Dietticament composta per aquells que mengen ous per noms si provenen de gallines criades a l'aire lliure (que es distingeixen perqu tenen el codi comenat en 0 - agricultura ecolgica - o 1). Dins d'aquest corrent tamb s possible consumir lctics sempre i quan la llet no provingui de la mateixa indstria vinculada a la carn, que fa criar contnuament les vaques lleteres durant sis anys per arrabassar-los immediatament les cries per engreixar-les rpid i matar-les i, passat aquest temps, tamb envien aquestes mares frustrades a l'escorxador. Cal remarcar, per, que el formatge veg, a part d'estar fet amb llet ecolgica, s'ha hagut de quallar amb quall vegetal, ja que el quall animal s'extreu de l'estmac de mamfers lactants.

2. L' abolicionista: s la que vol que finalitzi cualsevol tipus de explotaci als animals. Dietticament no noms rebutja els productes que comporten la tortura i/o la mort dels animals, sin tamb els que suposen l'aprofitament del seu esfor o treball, com ara la mel, la llet i els ous.

 Vegeu tamb .
 Vegetarianisme;
 Veganisme;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301168" title="Escola sant Josep de Vilafranca" nonfiltered="4114" processed="4108" dbindex="119152">


L'escola Sant Josep de Vilafranca s una escola situda a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca del Peneds (Catalunya).

Va ser fundada l'any 1863 com una escola de monges, i fins l'any 1999 van estar all fins que es van traslladar al Mol d'en Rovira. Es deien les germanes de Santa Anna, seguien l'exemple de la Mare Rfols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301169" title="Un embolic molt perills" nonfiltered="4115" processed="4109" dbindex="119153">
  Un embolic molt perills  (Out of Sight) s una pellcula americana dirigida per Steven Soderbergh  estrenada el 1998. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Jack Foley (George Clooney) un lladre de bancs que - desgraciadament per a ell - s perseguit per la mala sort. Condemnat per la tercera vegada, compleix una pena de 30 anys de pres. Una perspectiva poc lluent. T un projecte d'evasions, per la marshall Karen Sisco  (Jennifer Lopez) intenta interposar-se. Els forcen a compartir un portaequipatge de cotxe durant l evasi. En aquest lloc tan exigu, fan coneixement abans d'enamorar-se, rpidament, un de l'altre.
Un joc del gat i del ratol comena llavors entre els dos herois...

Repartiment.

 George Clooney : Jack Foley;
 Jennifer Lpez : Karen Sisco;
 Ving Rhames : Buddy Bragg;
 Dennis Farina : Marshall Sisco;
 Don Cheadle : Maurice Miller;
 Albert Brooks : Richard Ripley;
 Luis Guzmn : Chino;
 Catherine Keener : Adele;
 Isaiah Washington : Kenneth;
 Paul Soileau : Lulu;
 Scott Allen : Pup;
 Nancy Allen : Midge;


Premis i nominacions.
 Nominada a l Oscar al millor muntatge  i a l'Oscar al millor gui adaptat el 1999.

Enllaos externs.
 Pgina a de la pellcula a l'imdb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301194" title="Nstor Torres" nonfiltered="4116" processed="4110" dbindex="119154">
Nstor Torres  (25 d'abril de 1957, Mayagez, Puerto Rico) s un intrpret de jazz (flauta) guanyador el 2000 del premi Grammy Llat al millor lbum de msica instrumental pop pel seu treball "The Side of Paradise". 

Albums.
  Mis Primeras Canciones - 1980;
 Morning Ride - 1989;
  Dance of the Phoenix - 1990;
  Burning Whispers - 1994;
  Talk to Me - 1996;
 Treasures of the Heart - 1999;
  This Side of Paradise - 2000;
 Mi Alma Latina - 2002;
  Sin Palabras - 2004;
  Dances, Prayers & Meditations For Peace - 2006;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Biografia Fundacin Nacional para la Cultura Popular;
 Entrevista a Nstor Torres ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301198" title="Ban" nonfiltered="4117" processed="4111" dbindex="119155">
Poder que tenien els reis germnics d'obligar i de castigar. En l'poca carolngia, es considerava que qualsevol delicte havia d'sser castigat pel ban reial. Aquest poder el tenien, per delegaci, els diferents funcionaris locals, com, per exemple, els comtes. Al segle X, aquests comtes s'apropiaren, de fet, del poder que abans tenia el rei. Cap a l'any 1000, alguns veguers comtals, els castlans, els antics fidels reials i els senyors eclesistics immunistes tamb s'apropiaren del ban. A l'inici del segle XI, hi hagu la desintegraci del poder pblic, fet que va portar que un gran nombre de senyors s'apropiessin del ban i de la jurisdicci. Les crregues que pesaven sobre els pagesos que vivien en una senyoria banal, podien tenir un origen militar (obres al castell o albergues), econmic (lleudes), fiscal (censos i monopolis) o b judicial. S'hi afegiren altres crregues arbitrries (forces, toltes, talles). La senyoria banal, segons Pierre Bonnassie, fou la base material sobre la qual es constru l'edifici feudal.

El ban tamb era, a l'edat mitjana, la pena pecuniria que havien de pagar tots aquells que infringien una llei.


Referncia

Jordi Bols, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pg. 40. ISBN 84-297-4706-0



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301214" title="Gruffydd" nonfiltered="4119" processed="4112" dbindex="119157">

 Onomstica .
Gruffydd s una antiga forma del modern nom galls Gruffudd (encara utilizat com a nom de fonts)

 Reis gallesos .
 Gruffydd Fychan I (segle XIII   1289), Senyor de Dinas Bran i prncep de Powys Fadog 1277 - 1284;
 Gruffydd Fychan II, Senyor de Glyndyfrdwy, Senyor de Cynllaith Owain, prncep de Powys Fadog ca 1325 - 1369;
 Gruffydd II ap Madog, Senyor de Dinas Bran, prncep de Powys Fadog 1236 - 1269;
 Gruffydd Maelor (segle XII   1191) , prncep de Powys Fadog 1160 - 1191;
 Gruffydd ap Cynan (ca 1055   1137), rei de Gwynedd 1081 - 1137;
 Gruffydd ap Gwenwynwyn (segle XII   ca 1286), prncep de Powys Wenwynwyn 1241 - 1287;
 Gruffydd ap Llywelyn (ca 1007   5 d'agost del 1063), rei de Galles 1055 - 1063;
 Gruffydd ap Llywelyn Fawr (ca 1200   1 de mar del 1244), fill illegtim del prncep de Gwynedd Llywelyn Fawr;
 Gruffydd ap Madog Fychan, fill del prncep de Powys Fadog Madog Fychan;
 Gruffydd ap Rhydderch (?   1055), rei de Deheubarth 1045 - 1055;
 Gruffydd ap Rhys (segle XI   1137), prncep de Deheubarth 1116 - 1137;
 Gruffydd ap Rhys II (segle XII   25 de juliol del 1201), prncep de Deheubarth 1197 - 1201;

 Altres .
 William John Gruffydd (14 de febrer del 1881   29 de setembre del 1954), estudis, escriptor, poeta i msic galls;
 William John Gruffydd Elerydd (1916), poeta galls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301219" title="Columboflia" nonfiltered="4120" processed="4113" dbindex="119158">


La columboflia consisteix en la criana i ensinistrament de coloms per a convertir-los en coloms missatgers, capaos de tornar al seu colomar des de punts distants. L'utilitzaci de coloms per a aquesta fi va tenir el seu auge en l'Antiguitat. En el segle XIX, no obstant aix, ha derivat en l'poca moderna en un esport que ja no t com finalitat dur missatges i s recrrer un trajecte a la major velocitat possible (distncia recorreguda / temps) amidat mitjanant rellotges especials.

Els competidors s'afilien a algun Club Columbfil de la seva ciutat, on aquests duen els seus coloms que van ser prviament entrenats i el Club s'encarrega d'organitzar les competicions i marcar les regles. Aquests clubs assessoren als seus afiliats sobre aspectes com la criana i cures dels coloms missatgers.

En algunes zones es van arribar a emetre fins i tot segells postals per a aquest s particular. El primer concurs columbfil que es coneix data del 15 de juny de 1820. En aquesta poca s tamb quan els diferents exrcits estableixen l'aplicaci de la columboflia, coneguda com columboflia militar, que va tenir el seu auge durant la Primera Guerra Mundial. Desprs de la Segona Guerra Mundial es va abandonar gaireb completament l'ocupaci de coloms missatgers en favor de les telecomunicacions modernes.

En l'art, el motiu de la columboflia va tenir el seu apogeu tamb en el segle XIX; a l'actualitat per, segueix emprant-se com tema en el disseny de segells postals. La columboflia s a l'actualitat escasa dintre de la filatlia. Encara que se segueixen enviant alguns missatges per aquest mitj.


Actualment, les competicions ms llargues s'efectuen des de Barcelona fins al nord d'Holanda (aprox. 1100 km). Com esport el pas que conta amb ms llicncies s Xina (300.000 llicncies al 2005) seguida d'Alemanya (58.000), Blgica (43.000), Polnia (43.000), Regne Unit (37.800) i Pasos Baixos (29.800). Existeixen altres pasos o regions on es practica la columboflia a menor escala, com Mxic i alguns de Sud-amrica.

Existeix tamb una Olmpiada Columbfila. Espanya ocupa, aproximadament, el dse lloc a nivell mundial. A Espanya el primer colomar militar data de 1879 i actualment els colomars militars estan integrats en el Servei Columbfil Militar (SCM), que s a ms l'encarregat de regular la possessi i utilitzaci de coloms missatgers a Espanya. El nombre de llicncies a Espanya al 1999 era de 4.200 amb 320.000 coloms i el SCM possea 5 colomars amb 600 coloms. Dintre d'Espanya, les Illes Canries sn el principal focus d'aficionats, sobrepassant el 40% del total de llicncies del pas, seguit de les Illes Balears amb un 25%. En el cas de Canries l'abundncia de practicants deriva de la forta influncia que el Regne Unit va exercir durant el segle XIX a l'arxiplag.

Existeixen diverses lnies de coloms missatgers que es coneixen com races i que generalment duen el nom del criador que els ha desenvolupat, i s'ha assolit mantenir les caracterstiques de la raa a travs de les generacions. Existeixen races que sn aptes per a competicions curtes, denominades de velocitat (fins a 500 km aprox) i existeixen races aptes per a volar competicions amb majors distncies, denominades de fons.

Dins l'mbit catal cal destacar el colomer Carlos Mrquez Prats que fou elegit president de la Federaci Internacional de Columboflia durant tres legislatures consecutives des de 1991 fins 1997. A les Illes Balears cal destacar el Dr. Vicente Roca Montanari com a jutge nacional i internacional havent participat en varies olimpiades columbfiles com a tal.

 Enllaos externs .
 Reial Federaci Columbfila Espanyola;
 Reial Club Columbfil de Catalunya;
 Club Columbfil la Missatgera Maonesa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301222" title="Sant Francesc de Paula" nonfiltered="4121" processed="4114" dbindex="119159">

Sant Francesc de Paula (Paula, 27 de mar de 1416   Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mnims i sant de l'Esglsia Catlica. Molt jove va iniciar vida d'ermit als afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 hi havia ja format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470 la Congregaci d'ermitans (futur Orde dels Mnims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirro Caracciolo l'aprovaci diocesana. En 1474 Sixte IV els atorga l'aprovaci pontifcia. En 1483 Francesc de Paula marxa a Frana per ordre del Papa i a instncies del rei Llus XI. All desenvolupa certa labor diplomtica en favor de la Santa Seu al mateix temps que tracta d'obtenir d'aquesta l'aprovaci d'una Regla per a la seva Congregaci, el que no aconsegueix fins a 1493. Fins a la seva mort contar amb el suport i la protecci dels monarques francesos. Uns anys desprs de la seva defunci s'incoen processos per a la seva canonitzaci a Calbria, Tours i Amiens, en els quals declaren nombrosos testimonis de la seva vida i miracles. En 1513 s beatificat i en 1519 canonitzat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301229" title="Esplai Totikap" nonfiltered="4122" processed="4115" dbindex="119160">
L'Esplai Totikap s una entitat d'educaci en el lleure del barri de Sant Antoni de Barcelona

Histria.
L'Esplai Totikap va nixer l'estiu del 1988 grcies a l'empenta d'un grup de joves amb la intenci de crear un espai ldic per als infants del barri, on poguessin dedicar el seu temps de lleure i tamb un espai on poguessin crixer i sser educats sota uns valors concrets (una tasca pedaggica orientada vers aconseguir una persona lliure, responsable, solidria, amb esperit crtic i constructiu, etctera,) i aferrar les seves arrels al barri.

El Totikap nasqu del patr de l'esplai Boix, quan en Toni Snchez ex-coordinador i ex-monitor de l'esplai Boix, fou cridat pel Joan Isard - en aquell moment president de l'associaci de vens de St. Antoni - a participar de la vocalia de joves en un projecte per infants, i aix fou com es realitzaren els primers campaments de 12 dies.
Durant el curs segent 88/89 s'iniciaria l'estructura setmanal de dissabtes, a l'escola Calbria, per la seva seu administrativa era a la Associaci de Vens al carrer Tamarit 104.
L'ajuntament al curs 90-91 va trencar el conveni amb l'Associaci de veins i volia que l'esplai marxs del local per fer-hi la escola d'adults. L'escola d'adults anteriorment estava ubicada a Plaa Espanya per va haver de ser re ubicada ja que en els seu espai havien de construir un hotel per a les olimpades '92.
L'esplai va estar realitzant les seves activitats a Tamarit 104 sense deixar de banda la demanda d'un nou local ja que el de Tamarit se'ns quedava petit.
Al curs 1994-1995 l'Esplai i l'AVV es van traslladar al nou local a Avinguda Mistral 30, baixos fins els nostres dies.

Valors.
s un esplai:
 Laic, ja que defensa la llibertat de pensament i de conscincia.
 Progressista, perqu cerca el progrs personal i grupal per aconseguir un mn millor.
 Partidari de la llibertat, en el mtode i en els objectius del treball amb els infants.
 Catal, ja que se sent part d'una cultura i un territori concrets;
 Obert a tothom, sense discriminacions ni exclusions.
 Arrelat i participatiu al barri, com a punt de partida dins d'una realitat social ms amplia.

Informaci General.

El Totikap obre les seves portes cada dissabte de 17 a 19:30 per a realitzar jocs, tallers, xerrades i tot all que infants i joves proposin. Dos cops al trimestre es fa una excursi de cap de setmana, amb tendes o a casa de colnies, i a ms un dissabte de cada trimestre es va a la muntanya a fer cames i a conviure amb la natura. Durant les festes escolars, l'esplai tamb obre: dedica cinc dies de les vacances de primavera i dotze dies de les d'estiu a fer colnies, campaments, rutes, intercanvis, etctera.

Els infants i joves, de 6 a 17 anys, es distribueixen en cinc franges d'edat: Kalibas, Kepis, Kibos, Koljos i Kupers. Els grups funcionen de manera independent. Es busca la mxima participaci d'infants i joves a l'hora de programar i realitzar les activitats, usant la pressa de decisions i responsabilitats com a eina per al seu desenvolupament personal i de grup.

L'equip de monitors i monitores est format entre deu i quinze persones que de manera voluntria dedica una part del seu temps a educar infants i joves. El funcionament s assembleari i pretn la mxima participaci de tothom.

L'esplai est situat en els locals de l'Associaci de Vens i Venes de Sant Antoni, de la qual en formem part activa. A part d'aquesta vinculaci, es treballa amb altres entitats de barri, de districte i de caire nacional i internacional. Esta federat a Esplais Catalans, Esplac, federaci laica i progressista.

Temes relacionats.
Barri de Sant Antoni;
Enllaos externs.
Esplai Totikap;
Informaci general;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301241" title="Carrer de Jess" nonfiltered="4123" processed="4116" dbindex="119161">


El carrer de Jess s una via urbana de Valncia. Est situat entre la plaa de Jess i el carrer de Guillem de Castro. Fita amb les avingudes de Giorgieta i de Ramn i Cajal.

Nom.
El carrer rep el nom del personatge religis Jess.

Histria.

Elements importants.
s un carrer molt llarg, comunicant el districte de Jess amb el centre. ntre 1920 i 1930 s'hi constru la Finca Roja, un edifici modernista per Enric Viedma i Vidal considerat patrimoni de la ciutat. Al final hi ha el Mercat de Jess.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301243" title="Carrer de Quart" nonfiltered="4124" processed="4117" dbindex="119162">



El carrer de Quart s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre el carrer d'en Joan Llorens i la plaa del Tossal. Travessa el carrer de Guillem de Castro i  l'avinguda de Ferran el Catlic.

Nom.
El carrer rep el nom del poble de Quart de Poblet, situat al final de l'antic cam de Quart.

Histria.

Elements importants.

El carrer destaca les Torres de Quart, antiga entrada a la ciutat per occident, i el Jard Botnic de la Universitat de Valncia.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





()
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301244" title="Carrer del Bar de Crcer" nonfiltered="4125" processed="4118" dbindex="119163">



El carrer del Bar de Crcer, tamb conegut com lavinguda de l'Oest, s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre les places de Sant Agust i de Ciutat de Bruges. Fita amb el carrer de Guillem de Castro.

Nom.
El carrer rep el nom del noble Bar de Crcer, per quan es constru, inspirat per l'avinguda de l'Oest de Nova York, fou anomenat en honor seu avinguda de l'Oest. Fins avui en dia molta gent l'anomena aix.

Histria.

Elements importants.
Al carrer destaquen l'esglsia de Sant Agust i el Mercat.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301251" title="Creu del Mrit amb Espases" nonfiltered="4126" processed="4119" dbindex="119164">

La Creu al Mrit amb Espases (polons:Krzyz Zaslugi z Mieczami) s una condecoraci polonesa, creada el 19 d'octubre de 1942 pel Govern a l'Exili a Londres durant la Segona Guerra Mundial.

s atorgada per les accions de coratge i valor sense connexi directa amb el combat, aix com per les accions de mrit en circumstncies perilloses.

Atorgada en 3 graus (or, plata i bronze) als civils o militares per les seves accions meritries al pas o als seus ciutadans ms enll del deure.
 
Durant la Repblica Popular de Polnia se deix d'atorgar, per va ser reintroduda el 18 d'octubre de 1992.

 Disseny .
Una creu de Leopold d'or, plata o bronze, amb perles a les puntes, coberta en esmalt vermell. Entre els braos hi surten raigs. 

Al centre hi ha un medall d'esmalt blanc, amb les lletres RP. El medall est envoltat per una un anell vermell i l'exterior en or o plata.
La creu de bronze no t esmalt, els braos sn granulats. El medall central est envoltat per una corona de llorer.
Sobre la creu hi ha una barra vertical unida al gal, sobre la que hi ha 2 espases creuades en or, plata o bronze. 

Penja d'un gal grana amb una franja blava als costats. Sobre el gal apareixen les dues espases creuades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301253" title="Cant de Baiona-Est" nonfiltered="4127" processed="4120" dbindex="119165">

El Cant de Baiona-Est, (en euskera Baiona-Ekialdea) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Jrme Aguerre, del PS. Est format per una part de la vila de Baiona.
 
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301256" title="Cant de Baiona-Nord" nonfiltered="4128" processed="4121" dbindex="119166">

El Cant de Baiona-Nord, (en euskera Baiona-Iparraldea) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Christophe Martin, del PS. Est format per una part de la vila de Baiona i la vila de Bokale. Fou creat el 1973 de la divisi de l'antic cant de Baiona. El 1982 li fou separada la part oriental per a crear el Cant d'Hiriburu.
 
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301258" title="Cant de Baiona-Oest" nonfiltered="4129" processed="4122" dbindex="119167">

El Cant de Baiona-Oest, (en euskera Baiona-Mendebaldea) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Monique Larran-Lange, del PS. Est format per una part de la vila de Baiona. El 1982 li fou separada la part meridional (Arrangoitze i Basusarri) per a integrar-les al Cant d'Ustaritz.
 
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301262" title="Carrer de la Blanqueria" nonfiltered="4130" processed="4123" dbindex="119168">



El carrer de la Blanqueria, tamb conegut com Blanqueries s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre el carrer de Guillem de Castro i el carrer de Comte de Trenor, a ms de fitar amb el carrer de Serrans al darrere de les Torres de Serrans.

Nom.

Histria.

Elements importants.
s un carrer molt histric que rodeja per darrere les Torres de Serrans a ms de crrer paral.lel amb el Jard del Tria. Tamb al carrer hi ha el Museu Benlliure i la seu del PSPV.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301263" title="Cant de Birritz-Est" nonfiltered="4131" processed="4124" dbindex="119169">

El Cant de Birritz-Est, (en euskera Biarritz-Ekialdea) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Juliette Sgula, d'UDF. Est format per una part de la vila de Birritz.  
 
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

  Referncies .

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301265" title="Yoani Snchez" nonfiltered="4132" processed="4125" dbindex="119170">

Yoani Snchez s una jove cubana nascuda a l'Havana el 4 de setembre de 1975. Es va graduar com llicenciada en filologia en l'any 2000.

A l'abril de 2007 va crear el blog Generacion Y, on regularment publica crniques sobre la vida quotidiana a Cuba, caracteritzades per un to agudament crtic.

La seva activitat com a bloguera li va valer el premi Ortega i Gasset que atorga el diari espanyol El Pas; aix com ser seleccionada per la revista Time com una de les 100 persones mes influents de l'any 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301267" title="Cant de Birritz-Oest" nonfiltered="4133" processed="4126" dbindex="119171">

El Cant de Birritz-Oest, (en euskera Biarritz-Mendebaldea) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Max Brisson, d'UMP. Est format per una part de la vila de Birritz.  
 
Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

  Referncies .

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301269" title="Carrer de l'Hospital (Valncia)" nonfiltered="4134" processed="4127" dbindex="119172">


El carrer de l'Hospital s una via urbana del centre de Valncia. Est situat entre el carrer de Guillem de Castro i el carrer de Bar de Crcer.

Nom.
El carrer rep el nom de l'antic hospital de malalties mentals situat al mateix carrer, a l'actualitat una biblioteca.

Histria.

Elements importants.
s un carrer medieval que no admet vehicles. La Biblioteca Pblica s al carrer i tamb alberga tres oficines d'atenci al pblic, una d'elles l'IVAJ.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301270" title="Passeig Martim (Valncia)" nonfiltered="4135" processed="4128" dbindex="119173">


El passeig Martim s un passeig urb situat a la costa de Valncia, concretament a la platja de la Malva-rosa i la platja de les Arenes. Est situat entre el Port de Valncia i el lmit del terme d'Alboraia.

Nom.

Histria.

Elements importants.


El passeig no admet vehicles sin corre paral.lel amb el carrer de Pvia i s servit per autobusos i el tramvia. Al punt ms septentrional es troba l'inici de la platja de la Patacona (Alboraia), el poliesportiu de la Malva-rosa i la Casa-Museu de Vicente Blasco Ibez. Davant del passeig i a mig cam trobem l'Hospital de la Malva-rosa o l'Hospital de la Mar. Al final del passeig, fita amb el passeig de Nept i ac hi ha el Balneari de les Arenes. A tot el llarg, hi ha palmeres, restaurants i monuments, com el d'una barca feta amb raigs d'aigua. 

El passeig fita amb els barris del Cabanyal i la Malva-rosa.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301271" title="Cant d'Iholdi" nonfiltered="4136" processed="4129" dbindex="119174">

El Cant d'Iholdi, (en euskera Iholdiko Kantonamendua) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. El seu Conseller general s Jean-Louis Caset. 

 Composici .
Est format pels municipis de:

 Arhantsusi ;
 Armendaritze ;
 Bunuze ;
 Heleta ;
 Hozta;
 Ibarrola ;
 Iholdi;
 Irisarri ;
 Izura-Azme ;
 Jutsi ;
 Landibarre ;
 Larzabale-Arroze-Zibitze;
 Donaixti-Ibarre ;
 Suhuskune;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301275" title="Cant d'Atharratze-Sorholuze" nonfiltered="4137" processed="4130" dbindex="119175">

El Cant d'Atharratze-Sorholuze, (en euskera Atharratzeko Kantonamendua) es una divisi administrativa francesa, situada al departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia.

El seu Conseller general s Michel Arhancet UDF. 
 Composici .
Est format pels municipis de

 Altzai-Altzabeheti-Zunharreta;
 Aloze-Ziboze-Onizegaine;
 Atharratze-Sorholuze;
 Etxebarre;
 Gamere-Zihiga;
 Hauze;
 Iruri;
 Lakarri-Arhane-Sarrikotagaine;
 Larraine;
 Lexantz-Znharre;
 Ligi-Atherei;
 Liginaga-Aste;
 Montori;
 Ozaze-Zhara;
 Urdatx-Santa-Grazi;
 Zalgize-Doneztebe;

Consellers generals.


Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;

  Referncies .

Enllaos externs. 
Mapa del Cant al web de la prefectura;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301290" title="Messier 88" nonfiltered="4138" processed="4131" dbindex="119176">

Messier 88 (M88, o NGC 4501) es tracta d'una galxia espiral situada a la constellaci de la Cabellera de Berenice. Va ser descoberta per  Charles Messier al  1781 que la va definir com a nebulosa espiral. 

M88 pertany al grup de galxies que formen el cmul de la Verge. Est situada a uns 47 milions d'anys llum de la Terra. Es tracta d'una galxia amb un halo d 'uns 5'x2' i un intens nucli ms brillant. La seva magnitud aparent s de 9,6 i cont dues estrelles de magnitud 12 separades uns 30" a l'extrem sud-est de la galxia. La seva velocitat radial s de 2.281 km/s.

Al maig de 1999 es va poder observar una supernova de tipus Ia anomenada 1999cl que va arribar a una magnitud de 16.4.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301291" title="Pasta con le sarde" nonfiltered="4139" processed="4132" dbindex="119177">

La pasta con le sarde (en itali: pasta cche sardi en palermit) s un plat tpic tradicional de la cuina siciliana,en concret de la la ciutat italiana de Palerm. El plat es prepara amb pasta de diferents tipus (generalment maccheroni) acompanyada de sardines fresques i fonoll, salsa de tomquet, panses i pinyons, etc.

Es tracta d'un plat molt antic, s de suposar que t variants a tota la Itlia meridional per exemple a Catnia s'empra aladroc en lloc de sardina. Entre els ingredients, sol afegir-se safr per acolorir el resultat final del plat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301292" title="Districte de Baiona" nonfiltered="4140" processed="4133" dbindex="119178">

El districte de Baiona (en francs Arrondissement de Bayonne) s un districte de Frana, que es localitza al departament de Pirineus Atlntics (en francs Pyrnes-Atlantiques), de la regi de Aquitnia. T 2.270 kilmetres quadrats i 248.840 habitants. Compta amb 19 cantons i 123 comunes. La capital d'un districte es diu en francs sous-prfecture (subprefectura). 
Divisi territorial. 
Cantons.
Els cantons del districte de Baiona sn:
 Cant d'Anglet-Nord  ;
 Cant d'Anglet-Sud ;
 Cant de La Bastide-Clairance ;
 Cant de Baiona-Est ;
 Cant de Baiona-Nord ;
 Cant de Baiona-Oest ;
 Cant de Birritz-Est ;
 Cant de Birritz-Oest ;
 Cant de Bidache ;
 Cant d'Espelette ;
 Cant d'Hasparren ;
 Cant d'Hendaia ;
 Cant d'Iholdi ;
 Cant de Saint-tienne-de-Bagorry ;
 Cant de Donibane Lohitzune ;
 Cant de Donibane Garazi ;
 Cant de Donapaleu ;
 Cant d'Hiriburu ;
 Cant d'Ustaritz;

Comunes.


Vegeu tamb.
 Cantons de Pirineus Atlntics;
 Comunes de Pirineus Atlntics;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301296" title="Janusz Olejniczak" nonfiltered="4141" processed="4134" dbindex="119179">
Janusz Olejniczak (1952 -), s un dels pianistes ms famosos de Polnia.

 Vida .

Janusz Olejniczak va nixer el 1952. Els seus mestres de piano van ser Ryszard Bakst i Zbigniew Drzewiecki. L'any 1970 va ser premiat al Concurs Internacional de Piano Frdric Chopin, an Varsvia, i dos anys ms tard en el Concurs de Piano Alfredo Caselli a Npols. Durant els anys 1971 i 1973 va realitzar els seus estudis a Pars amb els seus tutors Konstanty Schmaeling i Witold Malcuzynski.

Va ser membre d'una orquestra de cmera, i el seu repertori cobria a compositors com Beethoven, Schumann, Schubert, Chopin, Ravel i Prokfiev. Va realitzar nombrosos enregistraments en la rdio, televisi i discogrfiques, per als segells Polskie Nagrania, Selene, Pony Canyion, Opus 111 i CD Acord. Entre alguns dels seus premis hi figuren: el Disc d'Or, el Premi de la Indstria Discogrfica Polonesa i el Disc de l'Any de la Revista Studio pels concerts de Chopin amb l'Orquestra Simfnica de Varsvia, dirigida per Grzegorz Nowak.

Va actuar com a Frdric Chopin a la pellcula La nota blava, de Andrzej Zulawski i, malgrat que Adrien Brody va fer el paper de W adys aw Szpilman al El Pianista de Roman Pola ski, van ser les mans Olejniczak les quals van tocar en les escenes de piano.

 Enllaos externs .
Biografia en el Narodowy Instytut Fryderyka Chopina ;
Breu Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301300" title="Unin Deportiva Pjara Playas de Janda" nonfiltered="4142" processed="4135" dbindex="119180">

La Unin Deportiva Pjara Playas de Janda s un club poliesportiu canari de la ciutat de Pjara a Fuerteventura. A ms del futbol t seccions d'atletisme, lluita canria, bodyboard i tennis.

 Histria .
El club neix l'estiu de 1996 com a resultat de la fusi de diversos clubs al voltant de la Unin Deportiva La Pared (club fundat el 1975), a ms dels clubs Unin Deportiva La Lajita, Club Atltico Pjara i Unin Deportiva Janda (els dos darrers posteriorment abandonaren el projecte); el club de lluita canria de Morro Jable i la Escola d'atletisme de Morro Jable. La uni fou tutelada per l'ajuntament del municipi i el nom de Playas de Janda fou afegit amb l'objectiu de promoure el turisme.

La temporada 2003/04 fou la seva millor temporada de la histria ja que es classific segon al seu grup de la Segona Divisi B. La temporada 2007/08 el club afronta la seva desena temporada consecutiva a Segona B.

 Trajectria esportiva .


 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 10;
 Temporades a Tercera divisi: 1;
 Millor posici a la lliga: 2n (a 2a B, temporada 03-04);
 Pitjor posici a la lliga: 16 (a 2a B, temporada 06-07);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Article  sobre el club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301301" title="Concurs Internacional de Piano Frdric Chopin" nonfiltered="4143" processed="4136" dbindex="119181">
El Concurs Internacional de Piano Frdric Chopin s un dels ms antics i prestigiosos concursos de piano del mn, dut a terme a Varsvia des de 1927, amb intervals de 5 anys des de 1955,

Va ser fundat pel pianista, professor i compositor polons Jerzy Zurawlew. Fins al concurs de l'any 2000, el jurat podia optar per no lliurar premis. Aquest any, les regles van canviar i els 6 premis han de ser lliurats.

 Millors premis per any .

Els guanyadors dels primers premis (salvant excepcions) sn els segents:

 1927: Lev Oborin;
 1932: Alexandre Uninsky;
 1937: Jakov Zak;
 1949: Bella Davidovich i Halina Czerny-Stefanska comparteixen el primer premi.
 1955: Adam Harasiewicz;
 1960: Maurizio Pollini;
 1965: Martha Argerich;
 1970: Garrick Ohlsson;
 1975: Krystian Zimerman;
 1980: Dang Thai Sn;
 1985: Stanislav Bunin;
 1990: El primer premi no va ser lliurat. Kevin Kenner va obtenir el segon premi.
 1995: El primer premi no va ser lliurat. Philippe Giusiano i Alexei Sultanov comparteixen el segon premi.
 2000: Yundi Li;
 2005: Rafa  Blechacz;

 Enllaos externs .

 Lloc oficial del concurs, en angls o polons;
 Directori de concursos internacionals de piano;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301304" title="Unin Deportiva Fuerteventura" nonfiltered="4144" processed="4137" dbindex="119182">

La Unin Deportiva Fuerteventura s un club de futbol canari de les ciutats de Corralejo i Puerto del Rosario, a Fuerteventura.

 Histria .
La UD Fuerteventura neix l'any 2004 i s el resultat de la fusi dels dos clubs ms importants de l'illa. Aquests clubs sn:
 el Club Deportivo Corralejo de Corralejo, fundat el 1975.
 el Club Deportivo Fuerteventura de Puerto del Rosario, fundat el 1987.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 5;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301306" title="Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Club de Ftbol" nonfiltered="4145" processed="4138" dbindex="119183">

El Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Club de Ftbol s un club de futbol canari de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria a Gran Canria.

 Histria .
El club neix el 1994 amb el nom de Vegueta-Universidad. Es feder i canvi de nom esdevenint Universidad de Las Palmas de Gran Canaria CF. Arrib a la Segona B en noms 4 temporades i a Segona Divisi en 6 anys.

La temporada 2001/02 es convert en filial de la UD Las Palmas, desvinculant-se la temporada segent.

 Uniforme .
En els seus inicis, el Vegueta - Universidad vestia totalment de blanc, amb detalls verds. Amb el canvi de nom adopt el blau mar (d'aqu el sobrenom de set de cavalleria).

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 1;
 Millor posici a la lliga: 20 (a Segona, temporada 00-01);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (a Segona, temporada 00-01);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301309" title="Federaci Catalana de Dards" nonfiltered="4146" processed="4139" dbindex="119184">


La Federaci Catalana de Dards (FCD) s l'organisme que regeix la prctica dels dards a Catalunya.

 Histria .
A finals del 1900 es funda la FCD primera federaci de dards a Catalunya i a  Espanya.

La FCD s l'encarregada d'organitzar els Campionats de Catalunya i les lligues provincials, de revisar i actualitzar les normes de joc segons el que marca la World Darts Federation -WDF-, de seleccionar els jugadors que competirn internacionalment, com tamb d'organitzar clnics/tallers d'aprenentatge i formaci de l'esport a Catalunya.

s membre de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya -UFEC- i del Comit Olmpic de Catalunya -COC-.

Actualment est presidida pel Sr. Pere Palacio i Riera i compta amb ms de 15 Clubs Federats.

 Presidents .
 Ramn Javier Martnez Domenech (1990-1993);
 Manuel Barbe Heredia (1993-1994);
 Aurelio Ruiz Ruiz (1994-xxxx);
 Salvador Comas i Gairal (xxxx-2000);
 Enric Gillem i Bosc (2000-2001);
 Carmen Camacho Valverde (2001-2004);
 Pere Palacio i Riera (2004);

 Campions de Catalunya 2007 .
XVII Campionat Nacional de Clubs
 C.D. Guardiola, 108 punts;
 C.D. El Vendrell, 104 punts;
 C.D. Viladecans, 103 punts;
 C.E.D.S.A.B., 101 punts;
 C.D. Goya, 94 punts;
 C.D. La Xarxa, 74 punts;
 Esplugues C.D., 61 punts;
 Tarragona, 55 punts;

Individual Femen
  Nuria Plaza;
  Dolores Cascales;
  Montserrat Boronat;
  Mari Alfonso;

Individual Mascul
  Fco.Javier Gonzlez Cruz;
  Gabriel Oliv 'Gabi';
  Jordi Fernandez Miln;
  Domingo Lpez;

Parelles Masculines
  Carlos Rodrguez-Jos Santonja;
  Xavi Pl-Avelino Almazan;
  Cristobal Fdz-F.Gonzalez;
  Alex Caceres-D.Rodriguez;

Parelles Femenines
  Nria Plaza-Isi Chaparro;
  Dolores Cascales-Gemma Busc;
  Elena Bueno-Montse Boronat;
  Meri Vilella-Raquel Holgado;

Parelles Mixtes
  F.J.Gonzalez 'Javi Cruz'-Isi Chaparro;
  Ramon Paz-Bea Berber;
  Salvador Comas-Carmen Camacho;
  Jos Santonja-Nuria Plaza;

Enllaos Externs.
 Web dels esportistes i aficionats de la provincia de Tarragona ;
 Web de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya ;
 World Darts Federation ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301311" title="Xifratge de Csar" nonfiltered="4147" processed="4140" dbindex="119185">

En criptografia, un xifrat de Csar, conegut tamb com a codificaci de Csar, xifratge per decalatge, codi de Csar o decalatge de Csar, s una de les tcniques de xifratge ms senzilles i ms abastament conegudes. s un tipus de xifratge per substituci en el qual cada lletra del text clar se substitueix per una altra lletra que estigui un determinat nombre fix de posicions desplaada a l'alfabet. Per exemple, amb un decalatge de 3, la A se substituiria per la D, la B esdevindria E, i aix. El mtode deu el seu nom a en Juli Csar, qui el feia servir per a comunicar-se amb els seus generals. 

El pas de xifratge que fa l'algorisme de Csar sovint forma part d'esquemes de codificaci ms complexos, com ara el xifratge de Vigenre, i encara avui t aplicaci en el sistema ROT13. Com tots els sistemes de xifratge per substituci amb clau no aleatria ms curta que el text, el xifratge de Csar es pot trencar fcilment i en la prctica no ofereix cap mena de seguretat essencial en les comunicacions.

Descripci del funcionament.
La transformaci es pot representar a base d'alinear dos alfabets; l'alfabet xifrat s l'alfabet clar desprs d'aplicar-li una rotaci cap a l'esquerra o cap a la dreta un determinat nombre de posicions. Per exemple, vet aqu un xifratge de Csar fent servir una rotaci cap a l'esquerra de quatre llocs (el parmetre de decalatge, en aquest cas 4, es fa servir com al clau):

 Text clar:     ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
 Text xifrat:   DEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZABC

Per a xifrar un missatge, noms cal buscar cada lletra a la lnia de "text clar" i escriure la lletra que li correspon a la lnia de "text xifrat".  Per a desxifrar-lo, es fa al reves. 

 Text clar:   SETZE JUTGES MENGEN FETGE
 Text xifrat: WIXI NYXKIW QIRKIR JIXKI

Aquest sistema tamb es pot expressar fent servir aritmtica modular a base de transformar primer les lletres en nombres, d'acord amb la correspondncia, A = 0, B = 1,..., Z = 27. El xifratge d'una lletra  amb un decalatge de n es pot descriure matemticament com,

 ;

El desxifratge es fa de forma similar, 

 ;

L'operaci de substituci es conserva la mateixa al llarg de tot el missatge, per tant el xifratge es classifica com un xifratge de tipus substituci monoalfabtica, en oposici a la substituci polialfabtica.

Histria i s.


El xifratge de Csar deu el seu nom a Juli Csar, qui, segons Suetoni, el feia servir amb un decalatge de tres per a protegir missatges amb inters militar:
si tenia quelcom confidencial a dir, ho escrivia xifrat, s a dir, a base de canviar l'ordre de les lletres de l'alfabet, de forma que no hi apareixia ni un paraula. Si alg vol desxifrar-ho, i obtenir el seu significat, ha de substituir la quarta lletra de l'alfabet, la D, per la A, i aix amb les altres.

Tot i que el de Csar s el primer cas enregistrat d's d'aquest sistema, se sap que abans ja s'havien fet servir altres xifratges per substituci. El seu nebot, August, tamb feia servir aquest xifratge, per amb un decalatge de 1, i no tornava a comenar pel comenament de l'alfabet:
Sempre que escrivia xifrat, escrivia B en comptes de A, C en comptes de B, i les altres lletres de la mateixa manera, fent servir AA en comptes de X.

Hi ha proves que Juli Csar tamb feia servir sistemes ms complicats, i un escriptor, Aule Gelli, es refereix a un tractat (avui perdut) dels seus xifratges:
Hi ha fins i tot un tractat bastant ingeniosament escrit pel gramtic Probus pel que fa al significat secret de les lletres en la redacci de les epstoles de Caesar. 
No es coneix l'efectivitat del xifratge de Csar en el seu temps, per s probable que fos raonablement segur,  perqu segurament pocs enemics sabrien llegir en llat ni tan sols estarien familiaritzats amb el llenguatge escrit, i encara menys serien capaos de plantejar cap mena de criptoanlisi. Suposant que poguessin llegir el missatge, no hi ha constncia en aquella poca de cap tcnica per a solucionar els xifratges per substituci simple. Els registres ms antics que es conserven daten del segle IX al mn rab amb el descobriment de l'anlisi freqencial.

Al darrere de la Mezuz hi ha un xifratge de Csar amb decalatge de 1:  KUZU BMUKSZ KUZU  que decodificat (en l'alfabet hebreu) diu:  YHVH ELHYNU YHVH  (Senyor Du Senyor).

Al segle XIX, a la secci d'anuncis personals dels diaris de vegades es feien servir sistemes simples de xifratge per a intercanviar missatges xifrats. L'any 1967, al The Times, David Kahn descriu exemples d'amants intercanviant en secret comunicacions xifrades fent servir el xifratge de Csar. Fins i tot al 1915, el xifratge de Csar encara es feia servir; l'exrcit rus en feia s en substituci de xifratges ms complicats que s'havia comprovat que eren massa difcils de manejar per les seves tropes; els criptoanalistes alemanys i austracs no tenien gaire dificultats en desxifrar els seus missatges.

Un xifratge de Csar amb decalatge de 13 es fa servir en l'algorisme ROT13. s un mtode simple per enfosquir text que es troba abastament al sistema UNIX, per no es fa servir com un mtode de xifratge.

El xifratge de Vigenre fa servir el xifratge de Csar amb un decalatge diferent per a cada posici del text; el valor del decalatge es defineix fent servir una paraula clau que es repeteix. Si la paraula clau es fa servir un sol cop, s tan llarga com el missatge, i es tria de forma aleatria, llavors s un xifratge de Vernam, impossible de desxifrar si els usuaris mantenen la clau en secret (de fet s l'nic xifratge que s'ha pogut demostrar matemticament que s indesxifrable). Per a claus ms curtes que el missatge (es a dir pel xifratge de Vigenre), que s el que es feia servir histricament, apareix al text un patr cclic que es pot detectar amb el mtode de Kasiski i saber la longitud de la clau, un cop coneguda la longitud de la clau per exemple k, llavors el criptograma es descompon en k criptogrames de Csar que es poden desxifrar amb l'anlisi freqencial.

A l'abril del 2006, el cap mafis Bernardo Provenzano va ser capturat a Siclia en part degut al desxifratge dels seus missatges escrits en una variaci del xifratge de Csar. El xifratge d'en Provenzano feia servir nombres; aix, la "A" es podia escriure com a "4", la "B" com a "5", i aix successivament

Desxifratge.

El xifratge de Csar es pot interpretar fcilment fins i tot si noms es disposa d'un text xifrat curt. Es poden considerar dues situacions: 
L'atacant sap (o suposa) que s'ha fet servir alguna mena de xifratge per substituci, per no sap que s'ha fet servir especficament el xifratge de Csar; ;
L'atacant sap que s'ha fet servir el xifratge de Csar per no sap el valor del decalatge.

En el primer cas, el xifratge es pot trencar fent servir les mateixes tcniques que per qualsevol xifratge general per substituci, com ara l'anlisi freqencial o les paraules patr. En resoldre-ho, s probable que l'atacant s'adoni rpidament de la regularitat de la soluci i dedueixi que s'ha fet servir l'algorisme especfic del xifratge de Csar.

En el segon exemple, trencar el xifratge s encara ms directe. Com que noms hi ha un nombre limitat de possibles decalatges (27 en catal), es poden provar tots per ordre en un atac per la fora bruta. Una forma de fer-ho s escriure una taula en qu es desxifra un boc del text amb tots els decalatges possibles   aquesta tcnica de vegades es coneix com "completant el component clar". L'exemple de la taula de la dreta s pel text xifrat " IJXUJWYEKJWWT "; el text clar es reconeix instantniament a cop d'ull per a un decalatge de cinc. Un  altre forma de veure aquest mtode s  que davall de cada lletra s'escriu l'alfabet en ordre invers i comenant per aquella lletra. Aquest procs es pot accelerar fent servir cintes verticals amb l'alfabet escrit en ordre invers i alinear-les de forma que formin el text xifrat en una fila, el text clar ha d'aparixer en un altre de les files.


Un altre enfocament s encaixar la distribuci de freqncies de les lletres. A base de fer una grfica de la freqncia de les lletres en el text xifrat, sabent la distribuci esperada d'aquestes lletres en el llenguatge clar, una persona pot descobrir fcilment el valor del decalatge mirant el desplaament de determinades caracterstiques de la grfica. Aquesta tcnica es coneix com anlisi freqencial. Per exemple en catal les freqncies de les lletres E, A, (normalment les ms freqents), i K, W, W (tpicament les menys freqents) es distingeixen de seguida. Els ordinadors tamb ho poden fer a base de mesurar lo b que la distribuci actual encaixa amb la distribuci esperada; per exemple es pot fer servir l'estadstica xi quadrat.

Per a textos clars escrits en llenguatge natural, hi haur, amb tota probabilitat,  un nic desxifratge plausible, tot i que per a textos clars extremament curts, s possible que hi hagi mltiples candidats. Per exemple, el text xifrat P es podria, desxifrar, plausiblement en "nan" o "ama" o "ses" (suposant que el text clar sigui en catal).

Repetint molts cops el xifratge de Csar no dona cap seguretat afegida. Aix s degut a que dos xifratges, per exemple primer amb un decalatge de 3 i desprs amb un decalatge de 5, s equivalent a un nic xifratge de  decalatge 3+5=8. En terminologia matemtica, el xifratge repetit amb diferents claus forma un grup.

Referncies.


Bibliografia.
 Amparo Fuster Sabater et al. Tcnicas criptogrficas de proteccin de datos , 2000. ISBN 84-7897-421-0 ;
 David Kahn. The Codebreakers   The Story of Secret Writing, 1967. ISBN 0-684-83130-9. ;
 F. L. Bauer. Decrypted Secrets, 2nd edition, 2000, Springer. ISBN 3-540-66871-3. ;
  Chris Savarese and Brian Hart. The Caesar Cipher, 1999 ;

Enllaos externs.
 Permet xifrar i desxifrar text amb l'algorisme de Csar emprant l'alfabet en catal;
 Un programa en Windows per xifrar text caracteritzant un atac "intelligent" basat en el diccionari per desxifrar automticament text xifrat.
 Un descodificador del xifrat de Csar en format Excel que permet veure les 25 possibilitats (en angls 25 lletres) simultniament;
 Un xifrador de Csar en lnia;
 A Caesar cipher solver: atac per la fora bruta.
 Caesar cipher encryptor/decryptor: basat en la freqncia de les lletres.
 El xifratge de Csar explicat a La guia del principiant en criptografia.;
 Fonts histriques de la utilitzaci del xifratge de Csar;
 Xifrador/desxifrador de Csar en Java;
 Code Cracker Trenca molts dels sistemes clssics de xifratge incloent-hi el de Csar, a base de provar totes les permutacions.
 Xifrador de Csar online ;
 Genera els teus propis codis secrets;
 Xifratge de Csar. Una implementaci en client Java amb les fonts. (GPL);
 Xifrador/desxifrador en lnia del xifratge de Csar;
 Desxifrador de Csar (per quan es desconeix quin s el decalatge).






 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301315" title="Centre Gimnstic Barcelons" nonfiltered="4148" processed="4141" dbindex="119186">




 L'entitat .
Segons Vctor Herrando (President), en el butllet commemoratiu del vint-i-cinqu aniversari de l'entitat, diu que aquesta es fund el 5 de maig del 1933 i que un cop acabades les obres, s'obr les portes als socis el dia 9 d'agost del 1933. El 31 d'octubre del 2004, deix d'existir el C.G.B.

El 18 de maig de 1933 naixia l'Entitat esportiva Centre Gimnstic Barcelons, la fi primordial del qual era la propagaci de la prctica activa de la cultura fsica. Els primers passos van ser donats per un redut grup d'entusiastes dels esports, qui, desprs de freqentar diverses entitats particulars, on mai van trobar plena satisfacci als seus anhels, van decidir crear una Societat que es dediqus a la cultura fsica i la prctica dels esports. 

El Centre Gimnstic Barcelons va estar en funcionament ininterromput des de la seva inauguraci fins al tancament de les installacions, a mitjans de 2004. Actualment l'entitat encara existeix per no t estructura ni funcionament associatiu.

 Fundaci .
Es van donar les primeres veus, es van establir contactes inicials i reunions, entre els quals van assistir-hi  els socis fundadors. Durant els tres primers mesos, van pagar les seves quotes amb la finalitat de recaptar fons per a cobrir les primeres tasques i despeses. Es va buscar un local que reuns les necessries condicions al singular carrer del barri Xino: C/. Joaquim Costa, 22 - Barcelona i acte seguit es van iniciar els treballs per a condicionar degudament les diferents sales. 

Des d'aquell instant, un grup de socis, format per administratius, sastres, electricistes, torners, paletes, dependents de comer, en fi, de tota la Barcelona obrera, es va afanyar a muntar aparells i realitzar les mes diverses tasques, amb una tenacitat digna de tota lloana per a poder obrir les portes de l'Entitat a la joventut que desitgs fer veritable esport, i per fi, el 9 d'agost de 1933 s obriren les portes de l'entitat als socis.

No obstant aix, no es pot silenciar la desinteressada ajuda que en els primers passos de la vida del Centre, es va rebre de la veterana Agrupaci Ciclista Montjuc, a la qual se li va agrair profundament la seva collaboraci.

Van transcrrer els dies, l'entitat va anar creixent i afermant-se, i es crearen les seccions: Educaci fsica, d'atletisme, muntanya, halteroflia, gimnstica esportiva, ioga, tennis taula, biblioteca, etc. una darrera l altra, que al seu torn van emprendre la seva prpia vida esportiva oficial, curullada d xits esportius, mentre que dins les sales es formava un ambient de companyonia i sana amistat que restaria un clssic en l'entitat. 

Als tres anys de la seva existncia, i quan el Centre es trobava en ple perode ascendent, lamentablement, va esclatar la guerra civil espanyola provocant una interrupci obligada en la vida de l Entitat. Finalitzada la guerra, la pregunta inevitable que es feien quants retornaven a les seves llars, era el pensar immediatament que hauria succet, durant aquest perode de temps, amb el futur del benvolgut Centre. Per sense massa tardana, tots vam anar comprovant amb alegria que el C.G.B. continuava existint, i aix, grcies a uns pocs socis i a I'abnegada tasca del primer conserge que va tenir el Club, i quan s'incorporava un nou membre de la Societat, era una gran motivaci i alegria per a la resta dels seus components.

Passats els primers temps de desconcert, i sent cada vegada mes nombrosos els socis que havien retornat, es van reunir decidint anomenar una nova Junta provisional per a reprendre les activitats i legalitzar la situaci del Centre, d'acord a les noves lleis d'associacions, dictades per l'Autoritat de l poca. Complerts aquests trmits, es constitu la nova Junta Directiva que, organitzant l'Entitat, tornaren a funcionar les diverses seccions esportives. 

Pocs mesos desprs, la vida social del Centre era quasi la mateixa d'abans. Es van organitzar festivals esportius participant en nombroses competicions, i molt avait va estar considerada com una de les primeres Entitats (per no dir la primera) que portava una existncia esportiva tan activa en aquella poca. La llavor que havien deixat aquell grup d'entusiastes pioners, va germinar fecunda en els seus continuadors. 

En el 50 ANIVERSARI DEL C.G.B. es va elaborar un programa ldic i esportiu de molta importncia en el que, a ms de la participaci dels socis i esportistes federats en aquest Acte festejat als recuperats Jardins del C/. Ferlandina   Peu de la Creu (Can Mateu),  va rebre la Placa de la Reial Ordre al Mrit Esportiu atorgada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I, a proposta del Secretari General d Esports d aquell moment: Sr. Rom Cuys.

Transcorregudes ja ms de set dcades des de la fundaci del Centre, sempre amb pas lent i segur, va assolir al llarg dels anys les seves aspiracions en el compliment de la finalitat per al qual va ser creat, s a dir, propagar i facilitar la prctica de la cultura fsica i dels esports, entre les classes mes humils i a benefici colateral de la Ciutat de Barcelona i del pas, aconseguint una infinitat de Trofeus, individuals i collectius, aix com destacades participacions dels seus federats en les mltiples convocatries de trobades esportives i Olmpiques.

El Centre Gimnstic Barcelons, al arribar al seu  75 Aniversari, disposa d'un balan positiu d'atletes, lluitadors, gimnastes, muntanyencs i socis en general que, amb la seva valuosa contribuci,  han collocat sempre l'Entitat en el lloc distingit que va ocupar molt aviat des dels primers dies, dintre de l'esport nacional de Catalunya i amb les seves seccions esportives fou conegut arreu, especialment la lluita greco-romana, on a part de ttols individuals, fou campi d'Espanya per clubs dos anys. L'atletisme fou l'altre esport important amb campions d'Espanya. L'equip femen va guanyar el Campionat d'Espanya de clubs tres vegades i es l'nic equip femen catal que ho ha aconseguit. Tamb hi han hagut alguns socis que han estat guardonats per la Generalitat de Catalunya amb la distinci de "Forjador de la histria esportiva de Catalunya".

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301320" title="Fort de Flmalle" nonfiltered="4149" processed="4142" dbindex="119187">
El Fort de Flmalle s un fort belga a l'altipla de Flmalle-Grande, un nucli del municipi Flmalle al marge dret del Mosa. s un dels sis forts llargs del cintur de forticacions militars construt engir de la ciutat de Lieja per a defensar-la contra la concupiscncia francesa, prussiana o neerlandesa.
Histria.
El fort va construir-se en tres fases: de 1888 a 1892, de 1914-1918 per als alemanys i de 1931 a 1940. El pla original s'ha fet al segle XIX sota la direcci del general Henri Alexis Brialmont. Junt amb el fort de Boncelles a l'altre marge del Mosa, havia de protegir la vall del Mosa, un eix naval i ferroviari molt important.

Va tenir un paper important si ms no va a la resistncia de Lieja al moment de les invasions alemanyes a l'inici d'ambdues guerres mundials al 1914 i al 1940. Al 1940, la guarnici va resistir sis dies als invasors, abans de sucumbir a la tecnologia superior de les armes alemanyes. Durant la campanya de 1914, noms un soldat va morir, al 1940 n'eren tretze.
Armament.
Al 1914, el fort era armat de
Artilleria d'abast llarg;
2 cpules pivotants amb un can de marca Grusonwerk amb un obs Krupp de 210 mm d'un abast de 3250m;
1 cpula pivotant amb un can pivotant Creusot de 150 mm d'un abast de 5700 m;
Artilleria d'abast curt;
4 cpules pivotants Grusonwerk amb un can de 57 mm de tir rpid;
9 canons a tir rpid de 57 mm ;
1 far sota cpula blindada per a transmettre missatges en codi morse als forts vens;
Desprs de la primera guerra mundial, es va construir una torre d'aeraci, uns recers d'observaci i una caserna exterior per als temps de pau, es va enfortir la superestructura amb formig armat i modernitzar l'armament, l'equip elctric i telefnic,

El museu contemporani. 
Avui, hi ha un museu on s'exposa una collecci d'objectes militars i d'armes del perode de la segona guerra mundial: fotos, documents, diaris, uniformes, armes, munici, equipament militar belga, allemany, angls, americ i rus, artilleria, banderes, decoracions i insgnies  s obert el primer dissabte de cada ms i a ocasions especials.

Enllaos externs.
Pla del fort;
Foto area del fort;
Fotos del fort;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301323" title="Eric Brandon" nonfiltered="4150" processed="4143" dbindex="119188">
Eric Brandon va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Eric Brandon va nixer el 18 de juliol del 1920 a Londres, Anglaterra i va morir el 8 d'agost del 1982 a Gosport, Hampshire.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Eric Brandon va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en dues temporades  1952 i 1954.

Fora del campionat de la F1 va disputar nombroses proves amb millors resultats que a les curses oficials.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301326" title="Ferran Sanxis de Castre" nonfiltered="4151" processed="4144" dbindex="119189">
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Arag 1275). Primer Bar de Castre (1250-1275).

Fruit de la relaci illegtima entre Jaume el Conqueridor i Blanca d'Antilln. El seu pare va crear per a ell la Baronia de Castre el 1250. Els seus successors durien aquest ttol. 

Ferran Sanxis va participar en la frustrada Croada de Jaume I a Terra Santa el 1269, sent dels pocs que va arribar a Sant Joan d'Acre, amb el seu germ Pere Ferrandis, tamb fill natural del rei, i Galceran de Pins i altres cavallers catalans i aragonesos, desprs que una tempesta disperss l'estol.

El 1274, mentre l'Infant Pere estava al Regne de Navarra per casar-se amb Joana I de Navarra, alguns nobles catalans, entre els qu es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabert i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobir i Hug V d'Empries, recolzats per la noblesa aragonesa: Artal de Luna, Ferriz de Liana, Pere Cornel, Ximeno d'Urrea amb intenci d'obtenir diners, terres i privilegis. Al front dels nobles es trobava Ferran Sanxis de Castre, fill de la relaci del rei amb Blanca d'Antilln, que volia enemistar l'hereu amb el rei. 

Jaume I va fer comprometre l'infant a tornar els castells a Ferran, pero, alhora, es prepar per a la guerra entrant a l'Arag, i atac el castell d'Antilln, on vivia la mare de Ferran, qui s'hi va dirigir per alar el setge, per fou derrotat i fug, el juny de 1275, al castell de Pomar, on va anar l'infant dispost a prendre'l a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s'enfrontaren als de Pere, per fou atrapat quan intentava travessar el riu Cinca i Pere man que hi fos ofegat.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Aldonza Ximnez d'Urrea i van tenir dos fills:
 Elionor Sanxis.
 Felip I Ferrandis, bar de Castre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301329" title="Mario Slam Basketball" nonfiltered="4152" processed="4145" dbindex="119190">

Mario Slam Basketball (Jap: Mario Basket 3on3; Nord-Amrica: Mario Hoops 3-on-3) s un videojoc esportiu de la saga Mario.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301330" title="Castell de Florejacs" nonfiltered="4153" processed="4146" dbindex="119191">
El castell de Florejacs, al terme municipal de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, s actualment una casa senyorial del segle XVI, amb una torre de planta quadrada de 21 metres coronada amb merlets del segle XIV. Tot i aix, els primers documents l'ubiquen al segle XI i assenyalen Arnau Mir de Tost com a constructor de l'edifici.

La fortalesa est estructurada en tres nivells. A la planta baixa on s'ubica el calabs, el celler i altres sales. A la planta noble hi ha la sala d'armes, amb una important co lecci, un dormitori i el menjador. A la planta alta hi ha altres dependncies. 

El castell actualment est habitat i ofereix la possibilitat de visitar-lo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301333" title="Castell de les Pallargues" nonfiltered="4154" processed="4147" dbindex="119192">
El castell de les Pallargues, al terme municipal de Plans de Si, a la comarca de la Segarra, fou una fortalesa medieval, documentada des del segle XI com a Castellum Espalargi (mot equivalent a "pallers"). Actualment s un casal o palau quan, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argenola, decid reformar el castell. 

El casal destaca per l'enorme arc apuntat d'art gtic de 13 m d'alada. Modernament s'ha insta lat una balconada i una torreta cilndrica al costat. L'interior s visitable i consta de dues parts: a la planta baixa trobem les quadres, l'antiga sala de gurdia i els cellers, i a la planta noble consta la sala dels captols, l'antic dormitori i la capella dedicada a Sant Miquel. Un altre element s l'escala de cargol que comunica amb les antigues presons subterrnies i el pou de gel.

Aquest castell est incls en la Ruta dels Castells de la Segarra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301336" title="Skateboard" nonfiltered="4155" processed="4148" dbindex="119193">
L'skateboard, anomenat skate o sk8 pels seus practicants, s un esport de carrer que es desenvolup per evoluci del surf i s'estengu molt durant la dcada dels 80 als Estats Units, arribant en els anys 90 a Europa.

 Histria.
Es pot afirmar que aquest esport, tot hi practicar-se sobre l'asfalt, va nixer al mar.
Molts dels seus practicants ho van considerar un nou estil de vida, que va canviar les onades i la fora del mar per rodes i la fora prpia. 

L'skateboard va sorgir l'estiu del 1962, a Califrnia un dia sense onades, quan uns joves surfistes pensaven la manera de poder divertir-se sense la necessitat d'onades i va sorgir la idea de posar rodes a la taula de surf.

El seu entrenador va trigar a estar d'acord, per al final va dir que s, ja que l'skate proporcionava als seus riders experimentar unes sensacions molt semblants a les del surf, per sense la necessitat de ficar-se a l'aigua. Aquest invent permetia als riders mantenir la forma, era una manera ms d'entrenar-se sense la necessitat d'onades.

Van comenar a crear-se mltiples clubs, associacions, concursos i campionats, per encara s'estava a la prehistria de l'skate, degut en part, tamb, a la mala fama que portava a sobre aquest esport per les caigudes doloroses i el soroll que produen ja que els skates encara lliscaven sobre una primitiva taula amb rodes metlliques. Per tots aquests fets, a la primera eufria li va seguir una campanya de descontent, desprestigi i decepci,  que va fer caure l'skate en un gran forat. 
s llavors, en 1973, quan apareix la figura de Frank Nashworthy.

Frank Nashworthy sabia perfectament que el problema de l'skate eren les rodes, ja que unes rodes metlliques no oferien gens d'adherncia i a ms frenaven molt, i va comenar a pensar com i quin material es podria utilitzar com a substitut de l'acer. Aix es van inventar les rodes de silicona, de plstic dur o d'epoxi, materials que oferien una adherncia superior i una resistncia i una lleugeresa millor que el metall i a ms evitava el soroll que feien les rodes metlliques.

Actualemnt, l'afici a l'skate es troba per tot el mn i hi ha milers de marques, competicions i espais relacionats amb l'skate. El que va comenar com una manera d'entrenar-se, s'ha convertit en un estil de vida que comta amb milers de aficionats arreu. 

 Trucs .

Es divideixen en les segents categories.

 Trucs de Grab .
Sn tots aquells trucs que es realitzen a l'aire, i als quals ens subjectem a la taula. Aquests, segons la postura amb qu realitzem el truc i la m amb qu agafem la taula reben diferents noms.

 Trucs de Lip .
Sn els realitzats als cantons de les rampes. En aquests trucs s'intenta mantenir l'equilibri sobre el "coping" el mxim possible en diferents posicions.

 Trucs de Flip .
Els trucs de flip consisteixen a fer girar la taula en diferents eixos i tornar a caure a sobre desprs d'un salt, de manera que quan ets a l'aire hi ha un moment en el qual el monopat no est en contacte amb els peus. Depenent de l'altura del salt, es pot sumar i fer un altre truc.

 Trucs de Grind .
Els trucs de grind bsicament es que en saltar llisquis sobre qualsevol superfcie per exemple baranes o on puguis lliscar i mantenir l'equilibri i evitis la caiguda. Hi ha dos tipus: els grinds, que es realitzen amb els eixos i els slides, que sn el que es realitzen amb els eixos. Les precaucions  que s'han de prendre abans de realitzar aquests trucs es assegurar-se de que la superfcie que sigui utilitzada per a lliscar estigui degudament  lubricada per a un millor lliscament, per no excessivament. S'acostuma a fer servir cera a les cantonades i baranes.

 Trucs de Manual .
Els trucs de manual sn aquells als quals es mant l'equilibri amb dues rodes o incls una.

 Trucs de Flatland .
Sn aquells que es fan a una superfcie llisa i no es necessita molt espai, per exemple el pogo.

 Ollie .
Es el truc bsic de l'skateboard. Consisteix en saltar amb la taula sense agafar-la amb la m.

 Wallride .
Consisteix en caminar amb una taula per la paret o per una inclinaci considerable.

 Parts de l'skate .
El monopat est format per tres parts:

La taula o board.

Les rodes.

Els eixos o "trucks".

 Modalitats .
Actualment hi ha 3 modalitats de competici: el descens, l'street i l'skatepark.

Cada un t els seus secrets, i cada rider utilitza uns skates que aparentment semblen iguals, per que sn completament diferents.

La modalitat de descens s especialment practicada a les ciutats amb grans pendents en els seus carrers com San Francisco o Rio de Janeiro.
Es tracta d'agafar la mxima velocitat per avanar els teus contrincants.

La modalitat d'street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d'una mica d'espai (una plaa s ideal). L'objectiu d'aquesta modalitat s usar els peus per fer moure l'skate cap a on tu vols, sense necessitat de les mans.En aquesta modalitat s on comencen a sorgir els anomenats tricks o trucs, dels que se n'han descrit un gran nombre.

La modalitat d'skatepark s molt semblant a la d'street, per amb la diferncia que a ms del mobiliari urb tamb s'utilitza mobiliari especial, com Half-pipes, box's o walls.

 Enllaos externs.
Wikipedia espanyola (Skateboard) ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301337" title="Exercit de la repblica clon" nonfiltered="4156" processed="4149" dbindex="119194">

 L exrcit clon .

El Gran Exrcit de la Repblica Galctica, tamb anomenat Exrcit de la Repblica o Exrcit de Clons, formava la columna vertebral de l'armada de la Repblica Galctica durant les Guerres Clon. Amb la seva capacitat de pensament creatiu un exrcit de clons s considerablement ms eficient que un exrcit d'androides.

 L entrenament dels clons .

Les unitats d'aquest exrcit creades en les installacions de clonaci de Ciutat Tipoca en Kamino trigaven solament 10 anys a madurar a causa de l'accelerament de creixement. L'exemplar gentic original era Jango Fett qui, va incloure en el seu recompensa, una cpia "inalterada" per al mateix; qui seria el seu fill Bobaa Fett. A cada unitat s sotmesa a entrenament de combat intensiu, i a certes unitats amb funcions especials se'ls provex de coneixements especfics, com pilots, artillers, forces especials, etc.



 Descobriment: .

El pl kaminoano que representava el projecte secret de clonaci de la Repblica. AL principi de l'administraci Palpatine, la Repblica no tenia  forces armades permanents, encara que el debat sobre el restabliment d'un exrcit i una marina s'havia estat debatent durant dcades. En una poca, les forces militars de la Repblica eren considerables, per desprs de la Guerra entre la llum i la Foscor, va comenar un procs a favor de l'Ordre Jedi on aquets actuaven com a negociadors, representants i si era necessari com a defensors de la republica. Per amb moltes crisis amuntonades, alguns membres de l'ordre van comenar a sentir una foscor , que els seus jedis no serien suficients per a lluitar sols. El Mestre Jedi Sifo-Dyas en secret va ordenar la creaci d'un exrcit de clons sense el coneixement o l'aprovaci dels seus companys, en resposta a l'ombra creixent en la Fora, encara que el seu exrcit aviat fos descobert per Darth Sidious, qui va conspirar per a usar el Gran Exrcit de la Repblica i poders d'emergncia per als seus propis projectes.

Cuan Obi-Wan s'havia assabentat  que al planeta Kamino els seus habitants, els kaminoanos, estaven preparant un exrcit de clons per a la Repblica Galctica. All, Obi-Wan descobreix una fora conspirativa a crrec del Conde Dooku, i composta tamb per la Federaci de Comer, la Tecno Uni, el Clan Bancari Intergalctico, etc, la qual es va denominar "Confederaci de Sistemes Independents". Obi-Wan envia un missatge a Anakin, perqu aquest al seu torn el reenvi a tots els Jedi i aix alertar-los de de aquesta nova fora conspirativa, i que a ms envin reforos a Geonosis. No obstant aix, cau presoner del Comte Dooku mentre estava enviant el missatge.
 
Dooku tracta que Obi-Wan sigui el seu aliat, i a travs d'ell, el Jedi descobreix que el misteris Conmte era el deixeble del senyor fosc dels Sith. Anakin, que al principi s'oposava a fer-lo (perqu no volia arriscar a Padm), finalment viatja amb la senadora a rescatar al seu mestre, caient presoners ells dos tamb. Per llavors arriben A Geonosis para rescatar a Obi-Wan, a Anakin i a Padm, ja que abans de partir para Goenosis el jove Skywalker havia reexpedit el missatge del seu mestre a Coruscant. En la sorra de Geonosis es deslliga una mini-batalla en la qual els Jedi assoleixen eliminar a centenars de droides que tractaven d'assassinar-los; per no va ser aix suficient, a causa que cada vegada arribaven ms i ms droides; i quan tot semblava perdut, arriba el mestre Yoda amb milers de clons que ara constituen l'Exrcit de la Repblica. 

Es descadena llavors la histrica Batalla de Geonosis, la primera entre la Repblica Galctica i la Confederaci de Sistemes Independents. En el fragor de la batalla el Conde Dooku fuig, perseguit per Anakin Skywalker i Obi-Wan Kenobi. Arriben fins al cau de Dooku, on es produx una baralla entre aquest i Anakin i Obi-Wan. Dooku derrota fcilment a Obi-Wan, i a Anakin li talla l'avantbra. De sobte arriba el mestre Ioda para salvar als Jedi. Aquest inicia una batalla amb el Comte Dooku, la qual acaba en la retirada del Sith.




 Composici de l exercit clon .

Estructura de comandament de les forces regulars

Gran Exrcit 10 exrcits de sistemes, un total de 3.000.000 de tropes, amb el Canceller Suprem Palpatine  comandant en cap.

Exrcit de sistema 2 Exrcits sectorials (294.912 tropes) liderades per un Alt General Jedi (Membre de l'Alt Consell Jedi)

Exrcit sectorial 4 cossos (147.456 tropes) liderades per un General Jedi Snior (Mestre Jedi) 
Cos 4 legions (36.864 tropes) liderades per un Comandant Clon Marshal i un General Jedi.

Legi/Brigada 4 regiments (9.216 tropes) liderades per un Comandant Clon Snior i un General Jedi.

Regiment 4 batallons (2.304 tropes) liderades per un Comandant padawan.

Battall 4 companyies (576 tropes) liderades per un Major. 

Companyia 4 pelotons (144 tropes) liderades per un Capit. 

Pelot 4 esquadrons (36 tropes) liderades per un Tinent. 

Esquadr 9 tropes liderades per un Sergent. 




 Estructura de comandament en les Forces Especials .
 

Brigada de Forces Especials 20 grups (10.000 homes), comandados pel general Jedi Snior Arligan Zey, component 10 batallons un any desprs de la Batalla de Geonosis. 

Grup de Comandos 5 companyies (500 homes), comandos pel general Jedi Bardan Jusik (Cavaller Jedi).

Companyia 5 tropes (100 homes).

Tropa 5 esquadrons (20 homes). 

Esquadr 4 homes. 

 


 Jerarquia de comandament .

Canceller Suprem

Alt General Jedi

General Jedi Snior

General Jedi Comandant

Clon Marshal Comandant

Clon Snior 

Comandant Jedi 

Comandant de Regiment Clon 

Comandant Clon

Major Clon 

Capit Clon 

Tinent Clon 

Sergent Clon

Soldat clon




 l'ordre 66 .

L'Ordre 66 era una de les cent cinquanta Ordres de Contingncia del Gran Exrcit de la Repblica amb les quals els Soldats Clon van ser secretament indoctrinats durant el seu entrenament en Kamino. L'Orde marcava als Jedi com a  tradors a la Repblica i ordenava la seva execuci immediata i sense qestionament. La transmissi d'aquesta per part del Suprem Canceller Palpatine va marcar l'inici formal de la Gran Purga Jedi. Gaireb la totalitat de l'Ordre Jedi va ser eliminada durant l'execuci de l'Orde 66, mentre que gaireb tots els supervivents serien eliminats durant la Gran Purga. No obstant aix, l'Orde Jedi sobreviuria grcies a les accions dels Mestres Obi-Wan Kenobi i Yoda, qui, en entrenar Luke Skywalker en el cam de La Fora, van sembrar les llavors per al sorgiment de la Nova Ordre Jedi.



 Origens de la ordre 66 .

L'Orde 66 es trobava en un document titulat Ordres de Contingncia per al Gran Exrcit de la Repblica: Iniciaci de rdre, Ordres 1 fins a 150, Document GER CO(CL) 56-95, el qual contenia una srie d'ordres especials de contingncia per a totes les possibles situacions d'emergncia i que els soldats clon van ser preparats en secret per a executar immediatament i sense qestionament. El text de l'Orde declarava:




 Ordre 66 .
En l'eventualitat que els oficials Jedi actun en contra dels interessos de la Repblica, i desprs de rebre ordres especfiques verificades com provinents directament del Comandant Suprem (Canceller), els comandants del GER removeran a dites oficials amb fora letal, i el comando del GER recaur sobre el Comandant Suprem (Canceller) fins que una nova estructura de comandament sigui establerta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301339" title="Elisenda Malaret i Garcia" nonfiltered="4157" processed="4150" dbindex="119195">
Elisenda Malaret i Garcia (Barcelona, 1958) s una advocada i poltica catalana. s doctora en Dret i catedrtica de Dret Administratiu a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Ha escrit articles a nombroses revistes especialitzades i ha participat com a ponent a seminaris sobre dret administratiu. Militant del PSC-PSOE, fou escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Obres .
 Rgimen jurdico-administrativo de la reconversin industrial (1991);
 Pblico y privado en la organizacin de los Juegos Olmpicos de Barcelona 1992 (1993);
 Legislacio Administrativa de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301342" title="Montserrat Colldeforns i Sol" nonfiltered="4158" processed="4151" dbindex="119196">
Montserrat Colldeforns i Sol (Barcelona, 1947) s una poltica i economista catalana. s llicenciada en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona i doctorada en economia per la London School of Economics. s experta en afers de finanament autonmic i balana fiscal. Com a funcionria de la Generalitat de Catalunya ha treballat en la Comissi Mixta de Valoracions. Fou escollida diputada per la provncia de Barcelona pel PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301348" title="Esperana Esteve i Ortega" nonfiltered="4159" processed="4152" dbindex="119197">
Esperana Esteve i Ortega (Barcelona, 1951) s una poltica catalana. Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona, en Funci Gerencial d'Administracions Pbliques per ESADE i en Direcci i administraci d'Empreses a FUNDEMI-IQS. Ha treballat com a directora de l'rea de Serveis a la Persona i Sostenibilitat, Comissionada per l'Ajuntament per a temes d'Immigraci, en l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Tamb s professora de la Fundaci Pere Tarrs en la Universitat Ramon Llull. Tamb exerceix de professora collaboradora de diverses organitzacions i universitats.

s membre del Consell Nacional del PSC-PSOE i de l'Executiva de Santa Coloma de Gramenet. Membre de la Junta de Govern FUNDEMI-IQS (Universitat Ramon Llull), vocal del Patronat de la Fundaci Trinijove, membre del Consell Assessor de la Fundaci Pere Tarrs i vocal del Patronat de la Fundaci Torres Gasset. Fou escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, on ha estat, entre altres crrecs, vocal de la delegacin espanyola en el Grup d'Amistat amb el Marroc. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301354" title="Invisibilitzaci" nonfiltered="4160" processed="4153" dbindex="119198">
Invisibilitzaci s un concepte ampliament utilitzat a les cincies socials per a designar una srie de mecanismes culturals que duen a ometre la presncia de determinats grups socials. Els processos de invisibilitzaci afecten particularment a grupos socials subjectes a relacions de dominacin com les dones, les minories, els pobles no europeus, les persons que no tenen la pell clara i els grups socials que el componen, etc.

Els processos d'invisibilitzaci solen estar ntimament relacionats amb processos destinats a imposar la superioritat d'un grupo social sobre un altre, com el racisme, el masclisme, el eurocentrisme, l'antisemitisme, l'homofbia, i els processos de discriminaci en general.

 Caracterstiques i mecanismes .
La invisibilitzaci s un procs relacionat amb la construcci del concepte socials dels altres o de laltre, per oposici al concepte de nosaltres.

El mecanisme ms antic i elemental elemental d'invisibilitzaci s la destrucci de les obres culturals del grupo a qui es pretn invisibilitzar. Un exemple va ser la conquesta d'Amrica pels  europeus dins els segles XVI i XVIII, que van destruir intencionalment temples, llivres, ciutats, obres d'art, a ms de prohibir llenges, religions i prctiques culturals i socials dels pobles originaris.

En poques ms properes, els processos d'invisibilitzaci sn ms sutils i solen manifestar-se al moment de considerar la relevncia de determinada informaci als fins de proceder cap a una investigaci o de produir un relat.

Als  processos d'invisibilitzaci resulta habitual recrrer a estereotips i generalitzacions que impedeixen la particularitzaci de determinats grups socials. Aix es deu a que en gran mesura els processo d'invisibilitzaci s'implementen a travs de mecanismes de supresi de l'identitat, que danyen la memria colectiva del grup afectat i duen a la construcci d'"histries" i "veritats" socials afectades per aquests mecanismes.

Un exemple que mostra la complejitat dels processos d'invisibilitzaci s la manera en que va conceptualitzar-se la relaci entre la dna i el treball. Des de fa segles, es va impossar una definici de treball que noms inclou l'activitat creativa i la productiva a l'mbit pblic, no el domstic. Per aquest motiu, existeix una antiga divisi del treball entre sexes (avui dia en procs de finalitzaci) en la qual les dones es feien crrec del treball domstic, mentre que els homes es feien crrec del treball a l'mbit pblic. La major part de les realitzacions culturals de les dones practicament no van quedar registrades a l'histria que noms registra la presncia, practicament, dels homes.

 Invisibilitzaci i enmascarament (covering) .
Existeix tamb una relaci propera entre els mecanismes dinvisibilitzaci i enmascarament (covering en angls), posat de manifest pel socileg Erving Goffman, derivat per la seva banda del mecanisme d'estigmatitzaci social que constitueix una part fundamental dels processos de discriminaci.

El enmascarament s un mecanisme utilitzat per les persones estigmatitzades, que es veu pressionades a cobrir la seva identitat davant de tercers. Kenji Yoshino afirma que aquest procs se desenvolupa a travs de cuatre mecanismes relacionats com l'aparinci, la sub-cultura, el activisme i l'associaci. D'aquesta manera els processos d'enmascarament i les persones estigmatitzades solen ser molt estrictes en prendre una aparincia clarament llunyana del estereotip de la identitat estigmatitzada, i possan molt cuidat en no relacionar-se amb les sub-cultures asociades amb la identitat estigmatitzada, rebutja qualsevol activisme en favor d'aquests grupsesos grups, ieevita las relacions socials amb altres persones estigmatitzades. El discriminat actua i adopta els valors del discriminador i es convirteix ell mateix en un discriminador de la seva prpia identitat.

El proc d'enmascarament refora estructuralment els processos d'invisibilitzaci reclutant al mateix discriminat que es torna aix un agent actiu de invisibilitzaci de la seva prpia identitat. Un dels moments crucials d'aquesta conexi est referit a la memria colectiva, quan els propis individus discriminats interrompen la tradici cultural fins a les noves generacions.

 Bibliografa .
 
 
 
 

 Vegeu tamb .
Racisme;
Discriminaci;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Visibilizacin e Invisibilizacin, por Elsa Lpez, Federacin de Mujeres Progresistas;
Por una ciudadana visible de las mujeres trabajadoras migrantes, II Foro Social Mundial de las Migraciones, 2006;
Negros siguen siendo ignorados , entrevista a John Thomas II, 2005;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301355" title="Jordi Cam Morell" nonfiltered="4161" processed="4154" dbindex="119199">
Jordi Cam Morell (Terrassa, 1952) s doctor en Medicina, especialista en Farmacologia Clnica, catedrtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director general del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB).

La seva activitat cientfica principal s ha centrat, durant ms de vint anys, en el camp de les neurocincies i, en particular, en el de la farmacologia de les drogues d abs. S especialitz en l avaluaci dels efectes del consum simultani de diferents drogues (alcohol, cocana, THC) en humans i en els efectes clinico-farmacolgics de la MDMA (xtasi). Sota la seva responsabilitat, el 1981 es va crear, a l Hospital del Mar de Barcelona, una de las primeres Unitats de Desintoxicaci per a Heronmans que hi va haver a Espanya. El 1988 fund la Sociedad Espaola de Toxicomanas, de la que en fou el seu primer president. 

Entre 1985 i 2005 fou el director de l Institut Municipal d'Investigaci Mdica de Barcelona (IMIM), institut universitari que impuls i reorganitz fins que assol un dels primers llocs en producci cientfica biomdica, dins del sector sanitari. Al llarg d aquesta etapa, fou el promotor de l acreditaci del Laboratori Antidopatge de l IMIM per part del Comit Olmpic Internacional (laboratori oficial dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992). La seva activitat acadmica s ha desenvolupat entre la Universitat Autnoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, havent ocupat diferents crrecs en totes dues universitats (Delegat del Rector, Deg i Director de Departament). 

Entre 1997 i 2002 cre i desenvolup els estudis en Cincies de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra, entre els quals s inclou una llicenciatura en Biologia humana y un doctorat en Biomedicina que s imparteix en angls. Amb posterioritat ha impulsat la gestaci de nous centres de recerca, com el Centre de Regulaci Genmica o el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i, en particular, ha impulsat la creaci del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB) que dirigeix des del 2005. El PRBB inclou actualment sis centres pblics de recerca, que apleguen a ms de 1.200 persones (un 30% del personal cientfic s estranger) i que desenvolupen recerca biomdica, des de la perspectiva molecular fins a la poblacional, tot plegat en un entorn excepcional al costat de l Hospital del Mar de Barcelona. 

s autor de ms de 150 publicacions i varies monografies en relaci amb les drogues d abs, aix com el director de 15 tesis doctorals. Tamb s autor del  Codi de Bones Prctiques Cientfiques  adoptat des de l any 2001 pels investigadors dels diferents centres que formen el Parc de Recerca Biomdica de Barcelona. s editor-fundador de la revista Quark (Ciencia, Medicina, Comunicacin y Cultura). 

Entre els diversos guardons obtinguts destaca la menci honorfica del Premi de Recerca Reina Sofia el 1990 i la concessi de la medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mrit cientfic i tecnolgic l any 2000. Tamb s Vocal del Consejo Asesor de Sanidad del Ministerio de Sanidad y Consumo de Espaa i membre de la seva Comissi Executiva, aix com Vocal del Comit de Biotica de Espaa. 

Actualment concentra la seva activitat investigadora en l mbit de la Bibliometria, l Avaluaci i la Poltica Cientfica.

 Enllaos externs .
Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB);
Grup de Recerca en Bibliometria i Avaluaci de la Cincia ;
Pgina personal de Jordi Cam ;
Pgina de la revista Quark, Ciencia, Medicina, Comunicacin y Cultura ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301360" title="Manuel Sanchis Martnez" nonfiltered="4162" processed="4155" dbindex="119200">

Manuel Sanchis Martnez, (Alberic, Valncia, 26 de mar de 1938) s un exfutbolista espanyol.

Pare del futbolista Manuel Sanchs Hontiyuelo, va formar part del reeixit conjunt del Reial Madrid dels 60 i va ajudar a aconseguir 4 ttols de Lliga, una Copa del Generalsimo i una Copa d'Europa conformant el madrid dels ye-ye. Durant la seva carrera en el Reial Madrid va sumar 143 partits de lliga i 35 partits en competicions europees. Va jugar tamb 11 vegades representant a Espanya i va participar en el mundial de futbol de 1966, marcant en la fase de grups un gol contra Sussa(2-1).

A ms de jugar en el Reial Madrid C. F. va defensar tamb la samarreta del CD Comtal, Reial Valladolid i Crdoba CF.

Vegeu Tamb.
 Manuel Sanchs Hontiyuelo El seu fill, i tamb defensa del Reial Madrid.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301364" title="Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya" nonfiltered="4163" processed="4156" dbindex="119201">
Ens de dret pblic, amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia orgnica i funcional per al compliment de les seves finalitats com a rgan consultiu i d assessorament del Govern de la Generalitat en matries socioeconmiques, laborals i ocupacionals. Fou creat en virtut de la Llei 3/1997, de 16 de maig, i constitut el mes de mar de 2002. La Llei 7/2005, de 8 de juny, deroga l antiga llei i n estableix una nova regulaci, desenvolupada reglamentriament pel Decret 43/2007, de 20 de febrer.

El Consell tamb s un rgan de participaci institucional, la qual cosa es fa palesa en la seva composici:

 El president/a del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya.
 El Grup Primer format per dotze membres en representaci de les organitzacions sindicals ms representatives (CCOO i UGT).
 El Grup Segon, format per dotze membres en representaci de les organitzacions empresarials ms representatives (Foment del Treball i Pimec).
 El Grup Tercer, format per dotze membres, sis en representaci del sector agrari, el sector martim pesquer, i el de l economia social i sis ms que han de ser persones de reconegut prestigi pertanyents a entitats i associacions amb incidncia en les matries que sn competncia del Consell.

Aquesta mplia plataforma de representaci institucional permet que el CTESC esdevingui un frum permanent d assessorament, anlisi i debat entre l Administraci i la societat en general. El CTESC recull les propostes dels agents socials que hi sn representats, a l hora que analitza l adequaci de les poltiques governamentals a les necessitats de la societat. Aix ha de servir per fomentar la interacci productiva d idees i propostes i, en definitiva, per reforar el dileg social a Catalunya.

La principal finalitat del Consell s contribuir a l adequaci de les poltiques governamentals a les necessitats de la societat, mitjanant l anlisi i debat de les aportacions dels representants de les organitzacions sindicals i patronals, dels sectors agrari, martim-pesquer i de l economia social, a ms de persones de reconegut prestigi en els mbits competncia del CTESC. A ms:

 Assessorar al govern de la Generalitat en matries socioeconmiques, laborals i ocupacionals.
 Analitzar la realitat socioeconmica, laboral i ocupacional de Catalunya.
 Donar la mxima difusi social a les actuacions del CTESC.
 Elaborar un Pla estratgic a 4 anys.
 Afavorir el consens en matria socioeconmica.

 Enllaos externs .
 Web del CTESC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301367" title="Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella" nonfiltered="4164" processed="4157" dbindex="119202">

Les valls de La Murta i La Casella formen un Paratge Natural Municipal del municipi d'Alzira (Ribera Alta). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 5 de novembre de 2004.

El paratge s un dels enclavaments emblemtics de la geografia valenciana, especialment pel que fa a la flora. Es troba sotms a un microclima molt favorable, amb temperatures suaus i un elevat grau d humitat. En aquestes condicions es desenvolupen unes formacions vegetals amb un alt grau de maduresa, amb la presncia de freixes de flor, carrasques, ar blanc, bosquets de llorers, arboos, llorers bords i murtes, espcie que dna nom a una de les valls. Hi ha una destacada presncia, tant de nombrosos endemismes de flora, com de rapaces d alt valor ecolgic, com ara l guila de panxa blanca i el duc.

 Paisatge . 
Les abruptes serralades que flanquegen frtils valls, com tamb la seua intensa carstificaci, palesen l'elevat valor paisatgstic. s aquesta carstificaci la que configura un paisatge de gran bellesa que contrasta amb la plana litoral i la vall del riu Xquer. Des dels pics del Cavall Bernat, la Creu del Cardenal, la Ratlla, o des de l observatori forestal de l Ouet, es pot albirar gran part de la Ribera Alta i Baixa.

 Presncia humana .
D una manera semblant, aquest paratge disposa d'un interessant patrimoni historicocultural on destaca la presncia del conjunt historicoarquitectnic del monestir dels Jernims, declarat b d inters cultural, amb nombrosos elements entre els quals reeixen les runes consolidades del monestir, la Casa Senyorial (dins de la qual hi ha un jard i la Capella de la Mare de Du), el conjunt d aqeducte i basses, i un pou de neu.

 Imatges .


 Enllaos interns .
 Alzira;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301374" title="Sociedad Deportiva Ponferradina" nonfiltered="4165" processed="4158" dbindex="119203">

La Sociedad Deportiva Ponferradina s un club de futbol de Castella i Lle, de la ciutat de Ponferrada (El Bierzo).

 Histria .
El club va ser fundat el 7 de juny de 1922. El primer president fou Eustaquio Lpez Boto. La seva millor temporada fou la 2005-2006 en la que l'equip assol l'ascens a Segona Divisi.

L'Estadi Municipal El Toraln va ser inaugurat el 5 de setembre de 2000 davant el Celta de Vigo. Anteriorment jug a Fuentesnuevas (1975-2000).

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi espanyola: 0;
 Temporades a Segona divisi espanyola: 1;
 Temporades a Segona divisi B espanyola: 14.
 Temporades a Tercera divisi espanyola: 46.
 Millor posici a la lliga: 20 (Segona divisi espanyola, temporada 2006-07);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Segona divisi espanyola, temporada 2006-07);

 Palmars .
 Segona divisi B espanyola (1): 2004-05;
 Tercera divisi espanyola (3): 1957-58, 1965-66, 1986-87;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de la Federaci de Penyes de la SDP;
 Web no oficial;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;
 Himne de la S.D. Ponferradina;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301377" title="Juan Carlos Corcuera Plaza" nonfiltered="4166" processed="4159" dbindex="119204">
Juan Carlos Corcuera Plaza (Sabadell, 1969) s un advocat i poltic catal. s llicenciat en dret, en Cincies Poltiques, en Filosofia i Lletres i Histria Contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Postgrau en Dret de Tecnologies de la Informaci per ESADE i diploma al programa de Liderat per a la Gesti Pblica a IESE. Membre de les Joventuts Socialistes de Catalunya, ha estat encarregat de finances de la secci del PSC-PSOE de Sabadell i assessor de dret de les tecnologies de la informaci en procediments administratius de l'Ajuntament de Sabadell. Ha estat escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Blog de Juan Carlos Corcuera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301381" title="Sestao Sport Club" nonfiltered="4167" processed="4160" dbindex="119205">

El Sestao Sport Club S.A.D. fou un club de futbol basc, de la ciutat de Sestao a Biscaia.

 Histria .
El Sestao Sport Club va ser fundat l'any 1916. Va existir un total de 80 anys abans de desaparixer el 1996. En aquests anys va jugar 17 temporades a Segona Divisi, destacant als anys 80 i 90, i estant a punt d'assolir l'ascens a Primera el 1987.

Amb la desaparici del club es cre una nova entitat anomenada Sestao River Club. River era el nom tradicional amb el que era conegut el Sestao SC. Aquest sobrenom fou creat durant els anys 70, en qu el club vivia una forta rivalitat amb el Barakaldo CF, que pel color de la seva samarreta era conegut com el Pearol.

 Jugadores i entrenadors destacats .
 Ernesto Valverde;
 Jos Luis Mendilibar Etxebarria;
 Javi Gonzlez;
 Alberto Albistegui;
 Hermenegildo Elices;
 Javier Irureta;
 Bls Ziarreta;
 Andoni Aspiazu;
 Iaki Villarejo;
 Javier Gonzlez de Echevarria;
 Kali Garrido;

 Palmars .
Copa de la Lliga de Segona B;
Copa Federaci de futbol;
Trofeu Ayuntamiento de Sestao;
Copa de Vizcaya;
Copa de Euskadi;
Trofeu La Sardina;
Trofeu Barakaldo;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'actual club, el Sestao River Club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301384" title="Dolors Puig i Gasol" nonfiltered="4168" processed="4161" dbindex="119206">
Dolors Puig i Gasol (Terrassa, 1951) s una poltica i enginyera tcnica catalana. Titulada en Enginyeria Qumica, durant 22 anys ha estat professora de la Universitat Politcnica de Catalunya en el departament d'Enginyeria Qumica. Va ser regidora d'Universitats de Terrassa (1995-1999) i Regidora d'Educaci, de Promoci econmica i d'Universitats i tinenta d'alcaldia de Terrassa pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1999-2004). s vocal a l'Executiva Nacional del PSC.

Ha estat escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008. Al Congrs de Diputats s Vicepresidenta Segona de la Comissi de Cincia i Innovaci i  Vocal de les Comissions de Foment i de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament.

 Enllaos externs .
  Fitxa de Dolors Puig al Congrs de Diputats;
 Blog de Dolors Puig i Gasol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301386" title="Temporada 2007-2008 del Club Pat Voltreg" nonfiltered="4169" processed="4162" dbindex="119207">




Entrenador:  Albert Folguera
Entrenador adjunt:  Ricard Muoz
Preparador fsic: Ramon Rosanas



  Oriol Pons (del CP Contest);
  Francesc Bargall (de l'HC Liceo);



  Marc Roca (al CH Matar);
  Miquel Plaza (al Cerdanyola CH);
  Roger Torell (al CP Vilafranca);



 Copa de la CERS: Eliminat a octaus de final per 2-0 i 3-2 contra el Cemex Tenerife.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Tretz (fora dels play-off).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301389" title="Alicia Snchez-Camacho Prez" nonfiltered="4170" processed="4163" dbindex="119208">

Alicia Snchez-Camacho Prez (Barcelona, 1966) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret i mster en Administraci Pblica. Ha estat jutge substituta, Directora Provincial de Treball a Girona, sotsdirectora General de Formaci Professional, Directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC. Presidenta del Partit Popular a Girona i portaveu del PP a Catalunya. Des del 5 de juliol del 2008 s presidenta del Partit Popular de Catalunya.

Fou escollida diputada per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, i tamb per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004. El 21 d'abril de 2008 fou designada senadora per la Comunitat Autnoma en substituci de Daniel Sirera i Bells.

L'1 de juliol de 2008 es va anunciar la seva candidatura a la presidncia del Partit Popular de Catalunya i en va ser la guanyadora a les eleccions del dia 5 de juliol amb ms d'un 56% dels vots, de manera que es va proclamar presidenta del PP catal. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Bloc d'Alicia Snchez-Camacho;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301390" title="Jorge Moragas Snchez" nonfiltered="4171" processed="4164" dbindex="119209">

Jorge Moragas Snchez (Barcelona, 1965) s un advocat, diplomtic i poltic catal. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, t diploma del Centre d'Estudis Internacionals de Barcelona i de la Universitat de Drew (EUA). Des del 1995 s diplomtic i ha estat assessor de Protocol de la Presidncia del Govern espanyol (1995-1998 i Director del Gabinet del Secretari General de la Presidncia del Govern (1998-2002). 

s secretari executiu de Relacions Internacionals del Partit Popular, membre del Comit Executiu Nacional i del Comit Regional del PP a Catalunya. Ha estat escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.


 Enllaos externs .
Blog de Jorge Moragas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301393" title="Notoungulat" nonfiltered="4172" processed="4165" dbindex="119210">

Els notoungulats (Notoungulata) sn un ordre extingit de mamfers ungulats mitjans-grans que visqueren a Amrica del Sud durant gran part del Cenozoic. Se'ls agrupa juntament amb altres estranys ungulats sud-americans dins el subordre Meridiungulata.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301396" title="Piroteri" nonfiltered="4173" processed="4166" dbindex="119211">

Els piroteris (Pyrotheria, bsties del foc") sn un ordre extingit de mamfers ungulats mitjans-grans que visqueren a Amrica del Sud durant el Paleogen. Se'ls agrupa juntament amb altres estranys ungulats sud-americans dins el subordre Meridiungulata.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301399" title="Joan Tard i Coma" nonfiltered="4174" processed="4167" dbindex="119212">
Joan Tard i Coma (Barcelona, 1953) s un poltic catal. Llicenciat en Filosofia i Lletres,s catedrtic de Llengua i Literatura Catalanes en un institut d'ensenyament secundari. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Cornell de Llobregat per Esquerra Republicana de Catalunya, i diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008. Ha destacat en la seva tasca parlamentria per les seves intervencions en catal, cosa que l'enfrontaren sovint amb el president de la Cambra, Manuel Marn Gonzlez, i per les propostes sobre la Llei de Memria Histrica. El desembre de 2008 va protagonitzar una polmica durant el Dia de la Constituci al cridar en un acte de les JERC "mort al Borb", allegant que era un crit popular de 1714 durant la Guerra de Successi.

 Obres .
 Republicans i catalanistes al Baix Llobregat a principi del segle XX : modernitzaci dels comportaments poltics i socials, 1900-1923 (1991);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301404" title="Carme Garca i Surez" nonfiltered="4175" processed="4168" dbindex="119213">
Carme Garca i Surez (Badajoz, 1957) s una poltica catalana d'origen extremeny. Diplomada en Treball Social i mster de Mediaci i Resoluci de Conflictes. s funcionria de l'Ajuntament de Sabadell. Militant del PSUC des de 1975 i desprs d'Iniciativa per Catalunya. Ha estat tinent d'alcalde i regidora de l'ajuntament de Sant Quirze del Valls el 1995-1999. Fou escollida diputada per la provncia de Barcelona per Iniciativa per Catalunya-Verds a les eleccions generals espanyoles de 2004. A les eleccions municipals de 2007 fou escollida regidora de l'ajuntament de Sabadell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301405" title="Florentino Ameghino" nonfiltered="4176" processed="4169" dbindex="119214">
Ameghino redirigeix aqu. Si buscveu el crter, vegeu Ameghino (crter).;


Florentino Ameghino (18 de setembre del 1854   6 d'agost del 1911) fou un naturalista, paleontleg, antropleg i zoleg argent.

Nascut a Lujn de pares immigrants italians (algunes fonts diuen que ell tamb havia nascut a Itlia), Ameghino fou un naturalista autodidacta, i concentr la seva investigaci a les terres de les Pampes meridionals. Reun una de les colleccions de fssils ms grans del mn en aquells temps, que li serv de base per les seves nombroses investigacions geolgiques i paleontolgiques. Tamb investig la possible presncia d'homes prehistrics a les Pampes i postul diverses teories polmiques sobre l'origen dels humans a Amrica del Sud.


Ameghino aconsegu la ctedra de zoologia a la Universitat de Crdoba, la subdirecci del Museu de La Plata, i la direcci del Museu Nacional de Buenos Aires.

Mor de diabetis a Buenos Aires. 

El crter Ameghino de la Lluna fou anomenat en honor seu. El Partit Florentino Ameghino, i la seva capital Ameghino, situat al nord-oest de la provncia de Buenos Aires, tamb li deuen el nom.

Enllaos externs.
Biografia de Florentino Ameghino ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301407" title="Lambert Palmart" nonfiltered="4177" processed="4170" dbindex="119215">
Lambert Palmart fou un impressor d origen flamenc, establert a Valncia al segle XV, responsable de l edici del primer llibre literari imprs a la Pennsula: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratssima Verge Maria.

Orgens.
La ciutat natal de Lambert Palmart no resulta segura. Probablement el seu origen s flamenc, per altres fonts situen el seu naixement a Colnia (Alemanya). S que sembla clar que va ser a Alemanya on va aprendre la tcnica de la impremta. I molt possiblement va viure algun temps a alguna ciutat italiana, circumstncia que explicaria la tipografia utilitzada en els seus treballs. Va arribar a Valncia de la m de Jaume Vitzlan, un comerciant que actuava com a agent de la poderosa Companyia Comercial de Ravensburg (sud d Alemanya). A la mort de Jaume Vitzlan, el seu germ Felip va continuar el negoci de la impremta.  

Les obres o trobes....
Encara que les Les obres o trobes... no porten peu d impremta, es pot afirmar que pertanyen al taller de Palmart per l anlisi del paper (filigranes, o marques d aigua), que coincideixen amb ttols posteriors del taller.

Les obres o trobes... consta de quaranta poemes en valenci, quatre en castell i un en itali, resultat d un concurs de poesia que havia comptat amb Bernat Fenollar com a secretari del jurat. La tipografia emprada per Palmart s romana, de tradici humanstica, enfront de la lletra gtica que predominava en els orgens de la impremta.

Impremta a Valncia.
No per casualitat va ser la ciutat de Valncia un bressol de la impremta. En comenar la segona meitat del XV era una ciutat emergent dins la Corona d Arag i en la Mediterrnia (disposava de connexions amb Marsella i Gnova), i gaudia d una burgesia emprenedora... Aix atreia comerciants i artesans del Nord d Europa, com ara el mateix Palmart, o com Nicols Spindeler, l impressor del Tirant lo Blanc (1490).

A ms a ms, a Valncia ja hi havia una tradici de biblifils rabs: des del segle XII residia una escola de callgrafs, que desprs de la conquesta cristiana van mantenir la producci al nord d frica durant un segle. En temps islmics hi havia biblioteques importants (de l Alcor, de Medicina, de Literatura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joia. A la ciutat hi havia una escola de miniaturistes (anomenada escola valenciana, que es caracteritzava per abusar de les fulles de card) a banda dels callgrafs. Tamb destacaven una important Biblioteca a la Catedral i la biblioteca del monestir de Sant Miquel dels Reis, del Duc de Calbria, l home de la virreina Germana de Foix.

Del mateix taller d impressi dirigit per Palmart va eixir tamb l anomenada Bblia valenciana, elaborada entre febrer de 1477 i mar de 1478, i atribuda a Bonifaci Ferrer  germ de sant Vicent Ferrer , aix com un Sallustri i un Comprehensorium.

Un argenter castell resident a Valncia, Alfonso Fernndez de Crdoba, va aprendre de Palmart i va treballar tamb per als germans Vizlant.

Palmart va continuar el negoci fins a l any 1493 i va publicar una dotzena de ttols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301411" title="Sinonyx" nonfiltered="4178" processed="4171" dbindex="119216">

Sinonyx s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301412" title="Jiangxia" nonfiltered="4179" processed="4172" dbindex="119217">

Jiangxia s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301413" title="Hessolestes" nonfiltered="4180" processed="4173" dbindex="119218">

Hessolestes s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleogen. Se n'han trobat fssils a la Xina.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301414" title="Josep Maria Guinart i Sol" nonfiltered="4181" processed="4174" dbindex="119219">
Josep Maria Guinart i Sol (Barcelona, 1956) s un poltic catal. Llicenciat en Cincies Empresarials i mster en Direcci d'Empreses per ESADE, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Agent de la Propietat Immobiliria. Funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1982, ha estat gerent de la Comunitat Turstica de la Costa Brava (1991-1992) i Delegat Territorial de Justcia a Girona (1992-1995 i 1997-1999). Militant d'UDC des de l'any 1987, s alcalde de l'Escala des de 1995.

Entre altres crrecs, tamb ha estat Vicepresident segon i primer de la Diputaci de Girona (1995-1999), president del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona (1995-1998), director de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya (2000-2003), vocal del Comit Executiu de l'Associaci Catalana de Municipis des de 1995, membre de la Comissi de Govern Local de la Generalitat de Catalunya (1995-2003) i membre de la Junta de Govern del Consorci de la Costa Brava. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit diputat per la provncia de Girona per CiU.

 Enllaos externs .
 Blog de Josep Maria Guinart;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301415" title="Yangtanglestes" nonfiltered="4182" processed="4175" dbindex="119220">

Yangtanglestes s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301416" title="Hukouteri" nonfiltered="4183" processed="4176" dbindex="119221">

Hukoutherium s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301417" title="Pachyaena" nonfiltered="4184" processed="4177" dbindex="119222">

Pachyaena s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant els perodes Paleoc i Eoc. Se n'han trobat fssils a Eursia i Amrica del Nord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301420" title="Harpagolestes" nonfiltered="4185" processed="4178" dbindex="119223">

Harpagolestes s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301424" title="Francesc Canet i Coma" nonfiltered="4186" processed="4179" dbindex="119224">
Francesc Canet i Coma (Vilamalla, 1954) s un poltic i periodista catal. Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat Autnoma de Barcelona, s catedrtic d'Histria de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Periodista collegiat, ha collaborat a  El Punt, al Setmanari de l'Alt Empord, Diari de Girona i l'Hora Nova. Cap adjunt de Premsa (futbol) en els Jocs Olmpics de Barcelona de 1992. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, s regidor del Ajuntament de Figueres des de 2003 i diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004, el 2006 va dimitir per tal de preparar-se per a les eleccions municipals de 2007 i fou substitut per Laia Caigueral i Oliv. Fou novament reelegit a les eleccions generals espanyoles de 2008 merc l'aliana d'ERC amb ICV.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301425" title="Logros Club de Ftbol" nonfiltered="4187" processed="4180" dbindex="119225">

El Logros Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Logronyo a La Rioja.

 Histria .
El Logros Club de Ftbol va nixer l'any 2000 amb el nom de Club Deportivo Recreacin de La Rioja. La temporada 2003-04, coincidint amb el seu debut a Segona B, decid canviar de nom adoptant el de Logros CF . Aquest canvi de nom provoc que el club acuds als jutjats, ja que un altre club de la ciutat, el Club Deportivo Logros, s'hi oposava. Aquest canvi de nom coincid amb una crisi econmica del CD Logros, i l'intent del Logros CF d'esdevenir el primer club de la ciutat.

L'equip vestia samarreta i pantalons grana, fins l'any 2005 en qu adopt uns colors vermells i blancs molt similars als del seu rival ciutad. A ms, ambds clubs comparteixen l'estadi de Las Gaunas, amb capacitat per a 16.000 espectadors.

Palmars.
Sense ttols destacats.;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301429" title="Carrer dels Sants Just i Pastor" nonfiltered="4188" processed="4181" dbindex="119226">


El carrer de Sants Just i Pastor s una via urbana de Valncia, situat entre l'avinguda de Cardenal Benlloch i el carrer de la Serradora. Tamb fita amb l'avinguda del Doctor Manuel Candela.

Nom.
L'avinguda pren el nom dels Sants Just i Pastor, executats per ser cristians l'any 304. 

Histria.


Elements importants.
s un carrer molt llarg. L'edifici ms conegut del carrer s el Palauet i Jard d' Aiora. Tamb trobem la Clnica Casa de la Salut al cant amb Manuel Candela. 

A aquest carrer trobem les estacions de metro (lnia 5) d'Amistat i dAyora. Aix mateix, serveix els barris de l'Amistat i d'Aiora.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301433" title="Escut de Llocnou de Sant Jeroni" nonfiltered="4189" processed="4182" dbindex="119227">


L'escut oficial de Llocnou de Sant Jeroni t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, dos pals de gules, abraat d'atzur sembrat de flors de lis d'or i brisat amb lambel de gules. Al segon quarter, en camp d'atzur, un lle rampant d'or, sobremuntat d'un capel cardenalici de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de setembre de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.366, del 14 d'octubre de 1994.

A la primera partici s'hi representen les armes d'Alfons d'Arag i Foix, primer duc de Gandia, senyor del lloc. El 1424, els ducs van donar el poble al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, del qual porta el nom; a la segona partici apareix, precisament, l'emblema de l'orde dels Jernims.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301443" title="Pea Sport Ftbol Club" nonfiltered="4190" processed="4183" dbindex="119228">

La Pea Sport Ftbol Club s un club de futbol navarrs de la ciutat de Tafalla.

 Histria .
La Pea Sport va ser fundada l'any 1925 com a resultat de la uni de diversos clubs esportius de la ciutat de Tafalla. El seu estadi, San Francisco, va ser inaugurat el 26 de Mar de 1951, amb un partit enfront l'Athletic de Bilbao de Telmo Zarra.

 Dades del club .
 Temporades a Segona divisi B espanyola: 4;
 Temporades a Tercera divisi espanyola: 30;
 Millor posici a la lliga: 14 (Segona B 2002/2003);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Segona B 2004/2005);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301449" title="Sergels torg" nonfiltered="4191" processed="4184" dbindex="119229">


La Sergels torg o Plattan s una plaa situada al centre d'Estocolm. La plaa deu el seu nom a l'escultor Johan Tobias Sergel (la proposta la fu Evert Taube). La part inferior de la plaa actual, que en ocasions rep el nom de Plattan, es troba aproximadament deu metres per sota del nivell antic de la plaa, situat a la mateixa alada que el Malmskillnadsbron a sobre del Hamngatan. La part inferior de la part occidental de la plaa est decorada amb un paviment blanc i negre en un dibuix triangular de grans dimensions.

La Plattan limita a l'oest amb el Drottninggatan; al nord amb el Klarabergsgatan, i la ms meridional de les cinc Htorgsskraporna i la Htorgscity; al sud amb la Kulturhuset; i a l'est amb una rotonda on es troben el Klarabergsgatan, la Sveavgen i el Hamngatan. A la rotonda s'hi troba una font en forma de superellipse, una forma que l'artista i matemtic dans Piet Hein, juntament amb l'arquitecte David Helldn, s'inventaren ms o menys per aquesta ocasi. A la font hi ha l'escultura Kristallvertikalaccent, un disseny en vidre de l'escultor Edvin hrstrm.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301457" title="Just i Pastor" nonfiltered="4192" processed="4185" dbindex="119230">

Els sants Just i Pastor  tamb coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants  van ser uns mrtirs hispanoromans nascuts a l'actual Tielmes (provncia de Madrid) i executats el 304 a Alcal d'Henares per ordre del governador Daci, durant la persecuci de Diocleci. Just i Pastor, que comptaven amb 7 i 9 anys respectivament, es van negar a abjurar del cristianisme. Al lloc on van ser executats, anys desprs es va alar una capella per a allotjar les seues restes, que van ser traslladades al nord d'Arag i a Narbona desprs de la invasi musulmana. El 1568 van tornar a Alcal, on es troben actualment. Sn els patrons de la ciutat complutense i de la seua vila natal, Tielmes. La festivitat se celebra el 6 d'agost. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301466" title="Drew Gilpin Faust" nonfiltered="4193" processed="4186" dbindex="119231">


Catherine Drew Gilpin Faust (18 de setembre de 1947) s una historiadora americana, administradora d'universitat i la primera dona presidenta de la Universitat d'Harvard (Estats Units), essent tamb la primera presidenta de Harvard des de 1672 que no s llicenciada per Harvard.
Anteriorment, havia estat degana de l'Institut Radcliffe d'Estudis Advanats. 
Els primers anys de la seva vida i estudis.

Faust va nixer a la ciutat de Nova York i criada a la Vall de Shenandoah a Virgnia (Comtat de Clarke).  Filla de Catherine and Mc Ghee Tyson Gilpin.  Faust v d'una famlia de grans liders poltics i d'una destacada famlia de negocis.  El seu besavi, Lawrence Tyson, fou Senador dels Estats Units per Tennessee a la dcada dels anys 20.
Graduada al Insitut Concord, a Concord, Massachusetts en 1964, va obtenir la seva llicenciatura al Bryn Mawr College, Doctorada en Filosofia de la Civilitzaci Americana per la Universitat de Pennsylvania a l'any 1975. En aquell mateix any, s'un a la facultat Penn com a ajudant de professor de Civilitzaci Americana.  Basada en la seva recerca i ensenyament, se relaciona amb el professor d'histria i filntorp, Walter Annenberg.  Un especialista en la histria del sud en el perode d'abans i durant la Guerra Civil, Faust desenvolupa noves perspectives en la histria intellectual
anterior a la guerra contra el sud i en els canvis en el paper de els dones durant la Guerra Civil.  Es autora de cinc llibres, el ms notable de tots s "Mothers of Invention: Women of the Slaveholding South in the American Civil War" (Mares de la Invenci: Dones de l'esclavitut del Sud, a la Guerra Civil Americana), pel qual va guanyar el premi de la Society of American Historians: Francis Parkman en 1997 (Societat d'historiadors americans).
En 2001, fou designada la primera deg del Institut Radcliffe per Estudis Avanats, la successora en l'escola Radcliffe.

Faust s una administradora de l'Escola Bryn Mawr, de la Fundaci Andrew Mellon, i del Centre Nacional d'Humanitats. Ella participa en la Junta Consultiva educacional per la Fundaci Guggenheim.  Es divorci del seu primer esps, Stephen Faust i es torn a casar amb Carles E. Rosenberg, un historiador de la medicina tamb de Harvard.

Nomenament com a Presidenta de la Universitat de Harvard.
El 30 de juny de 2006, el llavors President de Harvard, Lawrence H. Summers va dimitir desprs d'un escndol de controvrsies (centrat parcialment en els comentaris que va fer sobre la corelaci entre el gnere i l'xit en diversos camps acadmics).  Derek Bok, que va ser President de Harvard des de 1971-1991, torn a ser president temporalment fins que s'anomens un president definitiu.

El 8 de febrer de 2007, La Junta de Harvard anunci que Faust havia estat elegida com la prxima president.  Seguidament els diversos departaments aprob formalment el seu nombrament, que es va fer oficial tres dies desprs. 

Durant una roda de premsa al campus, Faust declar:" Espero que el meu propi nomenament pugui ser un smbol d'una obertura d'oportunitats que hagus estat inconvenient fa una generaci". Per ella tamb va dir: "No sc la presidenta de Harvard, sc el President de Harvard".

El 12 d'octubre de 2007, Faust pren possessi com a President de Harvard a Cambridge (Massachusetts).  A la inauguraci, va dir: " Una universitat no es determina sobre els resultats del prxim perode; sin quan un estudiant es reconegut per la graduaci.  Sobre l'aprenentatge en la vida, aprenent all que es transms per herncia millnaria; l'estudi s el que forma el futur.

Vida Personal.
A Faust se li diagnostic un cncer de mama en 1988. Ha declinat parlar amb la premsa sobre el seu diagnosis i tractament. 

 Honors.
Fou nomenada membre del Time 100 en 2007.
Ha estat nomenada Doctor honoris causa en Humanitats per la Escola Universitria Bowdoin en maig de 2007.

Obres Seleccionades.
This Republic of Suffering:Death and the American Civil War (Knopf, 2008)ISBN 978-0375404047;
Mothers of Invention: Women of the SlaveholdingSouth in the American Civil War (University of North Carolina Press, 1996) ISBN 978-0807855737;
Southern Stories: Slaveholders in Peace and War (University of Missouri Press, 1992) ISBN 978-0826209757;
The Creation of Confederate Nationalism: Ideology and Identity in the Civil War South: A Design for Mastery (Louisiana State University Press,1982) ISBN 978-0807112489;
A Sacred Circle: The Dilemma of the Intellectual in the Old South, 1840-1860 (University of Pennsylvania Press, 1977) ISBN 978-0812212297;

Referncies.


 Enllaos Externs.
Official website - Harvard University;
Drew Gilpin Faust  68 to Lead Harvard - Bryn Mawr College;
The Search for Harvard's Next Leader: The inside story on how the Corporation's second choice became the next president of Harvard. - 02138;
First Female Harvard President Discusses Priorities and Goals - The NewsHour with Jim Lehrer;
Harvard's Faust: Boundaries Remain for Women - NPR;
Steve and Cokie Roberts: A lesson from Harvard's new president editorial by Cokie Roberts and Steven V. Roberts;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301467" title="Escut de la Llosa de Ranes" nonfiltered="4194" processed="4187" dbindex="119232">


L'escut oficial de la Llosa de Ranes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, d'argent, una ala de gules. Al tercer quarter, d'atzur, una alqueria o poblat d'or, maonada i aclarida de sable, sobre ones d'argent i d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 19 de desembre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.182, del 4 de febrer de 2002.

A la part superior apareixen les armes dels San, antics senyors del poble. A sota, una representaci de la situaci topogrfica de la localitat, vora la squia de Ranes, a la Costera de Ranes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301470" title="Escut de Moixent" nonfiltered="4195" processed="4188" dbindex="119233">


L'escut oficial de Moixent t el segent blasonament:

Escut ibric, de boca redona. En camper d'atzur, un castell d'or amb tres torres, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de febrer de 1993, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.986, del 17 de mar de 1993.

Es tracta de l'escut que ha usat la vila tradicionalment, amb la representaci del castell de Moixent, les runes del qual dominen la poblaci des de dalt del tur i que fou seu de la baronia des del segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301473" title="Escut de Rotgl i Corber" nonfiltered="4196" processed="4189" dbindex="119234">


L'escut oficial de Rotgl i Corber t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, d'or, un roser de sinople amb quatre roses de gules. Al segon quarter, d'or, tres corbs de sable en pal. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 31 de juliol de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.330, del 6 de setembre de 2002.

S'hi representen les armes de cadascun dels dos pobles que el 1854 van formar el municipi actual: les dels Rotgl, senyors de la localitat homnima, antigament l'Alcdia Blanca, i les armes parlants de Corber.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301477" title="Escut de Valls" nonfiltered="4197" processed="4190" dbindex="119235">


L'escut oficial de Valls t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, tallat. Al primer quarter, en camper d'argent, una ala de gules; al cap, en camper d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camper de gules, un Agnus Dei passant d'argent, amb nimbus crucfer d'or, portant una banderola d'argent, amb creu plana de gules, i l'asta d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 28 de febrer de 1995, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.470, del 15 de mar de 1995.

A la primera partici s'hi representen les armes dels San, antics senyors del poble. Al costat, l'anyell pasqual, atribut de sant Joan Baptista, patr de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301482" title="Jardin des plantes" nonfiltered="4198" processed="4191" dbindex="119236">

El Jardin des plantes s un jard botnic obert al pblic, situat al 5 districte de Pars, entre la Mesquita de Pars, el campus universitari de Jussieu i el Sena. Pertany al Musum national d'histoire naturelle.

Es trob sota la cura de Buffon fins la revoluci francesa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301484" title="Ankalagon" nonfiltered="4199" processed="4192" dbindex="119237">

Ankalagon s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Visqu durant el perode Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301494" title="El pacient angls" nonfiltered="4200" processed="4193" dbindex="119238">
El pacient angls (The English Patient) s una pellcula estatunidenca dirigida per Anthony Minghella estrenada el 1996, que va aconseguir nou Oscars. 
Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Un home s salvat de les flames del seu avi per uns nmades. Es lliurat  greument ferit als aliats. Incapa de recordar la seva identitat s inscrit sota el nom de pacient angls. Arriba a la Toscana (Itlia) el 1944, i una de les infermeres, Hana (Juliette Binoche), que ja no suporta veure morir ms amics, obt del seu superior el dret d'installar-se en un monestir abandonat per ocupar-se dels ltims dies del pacient angls. 

La memria del pacient s refrescada per la lectura  d'un llibre d'Herodot que porta a sobre, i per l'arribada d'un espia aliat (Willem Dafoe), que sembla saber qui s. Lentament les peces del seu passat s'ajunten, i es va desenvolupant el melodrama trgic del Comte Almasy i Katherine Clifton.
Anthony Minghella (que guany l'Oscar al millor director) aconsegueix ordir sense costures  la histria d'aventures al desert, la d'un amor condemnat, i la d'una guerra, mantenint l'inters en cada personatge.
Totes les escenes sn fotografiades amb una gran sensibilitat, especialment les vistes aries, que sn impressionants i algunes imatges passaran la prova de temps en el mn del cinema. Guanyadora de nou Oscars en total, la pellcula s'hauria de veure unes quantes vegades. 

Repartiment.

 Ralph Fiennes : Almsy;
 Willem Dafoe : Caravaggio;
 Kristin Scott Thomas : Katharine Clifton;
 Colin Firth : Geoffrey Clifton, marit de Katharine;
 Jrgen Prochnow : major Mller de l'exrcit alemany;
 Juliette Binoche : Hana, l'infermera canadenca;
 Naveen Andrews : tinent Kip Singh;
 Torri Higginson : Mary, una altra infermera;
 Kevin Whately : sergent Hardy, subordinat de Singh;

 Premis i nominacions .

 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 1996, i;
  Oscar a la millor actriu secundria  per   Juliette Binoche,
  Oscar al millor director  per Anthony Minghella;
  Oscar al millor so  per Walter Murch, Mark Berger, David Parker , Chris Newman;
  Oscar a la millor banda sonora per  Gabriel Yared;
  Oscar a la millor fotografia  per  John Seale;
  Oscar a la millor direcci artstica  per Stuart Craig;
  Oscar al millor vestuari  per  Ann Roth;
  Oscar al millor muntatge  per Walter Murch;

Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
Globus d'Or a la millor banda sonora original per Gabriel Yared ;

 Nominacions . 

Oscar al millor gui adaptat per Anthony Minghella;
Oscar a la millor actriu per Kristin Scott Thomas ;
Globus d'Or al millor director per Anthony Minghella;
Globus d'Or al millor actor dramtic per Ralph Fiennes;
Globus d'Or a la millor actriu dramtica per  Kristin Scott Thomas;
Globus d'Or a la millor actriu secundria per Juliette Binoche;
Globus d'Or al millor gui per Anthony Minghella;

 Cesar a la millor pellcula estrangera 1998.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 http://www.salon.com/nov96/movies2961118.html ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301496" title="Escut de Massalfassar" nonfiltered="4201" processed="4194" dbindex="119239">


L'escut oficial de Massalfassar t el segent blasonament:

Escut en forma d'ogiva, truncat. Al primer quarter, en camp de gules, una casa herldica d'argent. Al segon quarter, en camp d'argent, dues ones d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de juliol de 1991, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.630, del 12 d'agost de 1991.

La casa s un senyal parlant referit a l'etimologia del topnim de la localitat, antiga alqueria islmica, provinent de l'rab manzil Hassar, 'hostal de Hassar'. Les ones alludeixen al carcter martim del terme municipal, dins l'Horta de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301499" title="Chinatown (pellcula)" nonfiltered="4202" processed="4195" dbindex="119240">
Chinatown  s una pellcula estatunidenca dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1974 i guanyadora d'un Oscar

Argument.

Exponent clar de l anomenat cinema negre, l acci t lloc  a Los ngeles als anys 1930 en plena sequera. El detectiu privat Jake Gittes (Jack Nicholson) s contractat per una dona que es presenta com a Sra. Mulwray (Diane Ladd) per seguir el seu marit, sospits d'adulteri, i enginyer de l empresa d aiges de la ciutat. Aviat Mulwray s trobat mort, ofegat. Gittes continua llavors la seva investigaci, en la qual res no s senzill i on tothom fa un doble joc,  descobreix que la dona que l'ha contractat no s la vertadera Sra. Mulwray.  S'apassiona aleshores per Evelyne Mulwray (Faye Dunaway), la vertadera dona de l'enginyer, i segueix les seves investigacions malgrat les diverses amenaces d'assassins professionals fins al descobriment de la veritat.
 
L'actuaci de Nicholson,  evocador de tants papers Bogart, brilla i lliga amb el paper de Faye Dunaway. A ms, la banda sonora imita el ritme tranquil de la pellcula. Simplement s una obra esplndida. Tots els components essencials d'una pellcula mestra sn a lloc. Potser l nic problema amb la pellcula s que es filmava en color, amb la qual cosa no es pot veure un tret important del cinema negre: els contrastos entre llum i foscor, entre el blanc i el negre.
Roman Polanski ha dit que la fotografia en blanc i negre s un accident de la tecnologia i prefereix no utilitzar-lo, fent servir el color.


Repartiment.
 Jack Nicholson : J.J. Gittes;
 Faye Dunaway : Evelyn Mulwray ;
 John Huston : Noah Cross;
 Perry Lopez : scobar;
 Roman Polanski : l'home del ganivet;

 Premis i nominacions .

 Premis .

Oscar al millor gui original per Robert Towne 1974;

Globus d'Or al millor director per Roman Pola ski;
Globus d'Or al millor actor dramtic per Jack Nicholson;
Globus d'Or al millor gui per Robert Towne;

BAFTA al millor Actor per Jack Nicholson;
BAFTA al millor director per Roman Polanski;
BAFTA al millor gui per Robert Towne;

 Nominacions .

Oscar a la millor pellcula 1974;
Oscar al millor director per Roman Pola ski 1974;
Oscar al millor muntatge per Jerry Goldsmith 1974;
Oscar al millor so per Bob Cornett 1974;
Oscar a la millor banda sonora per Jerry Goldsmith 1974;
Oscar al millor actor per Jack Nicholson 1974;
Oscar a la millor actriu per Faye Dunaway 1974;
Oscar a la millor direcci artstica per Bill MacSems 1974;
Oscar a la millor fotografia per John Alonzo 1974;
Oscar al millor vestuari per Anthea Sylbert 1974;

Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Faye Dunaway;
Globus d'Or a la millor banda sonora per Jerry Goldsmith;
Globus d'Or al millor actor secundari per John Huston;

BAFTA a la millor pellcula;
BAFTA a la millor actriu per Faye Dunaway;
BAFTA a la millor direcci d'art per Richard Sylbert;
BAFTA a la millor fotografia per John A. Alonzo;
BAFTA al millor vestuari per Anthea Sylbert;
BAFTA a la millor edici per Sam O'Steen;
BAFTA al millor actor secundari per John Huston;
BAFTA a la millor msica per Jerry Goldsmith;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 http://minadream.com/romanpolanski/Interview.htm ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301502" title="Iago ab Idwal Foel" nonfiltered="4203" processed="4196" dbindex="119241">



Iago ab Idwal (o Iago ab Idwal Foel) va ser un rei de Gwynedd que visqu al segle X. Els Annals de l'Ulster l'atorguen el ttol de Rei dels britons.

 Biografia .
Iago va ser el fill d'Idwal Foel, i rere la mort del seu pare en batalla el 942 hagus hagut de passar a regir Gwynedd juntament amb el seu germ Ieuaf ab Idwal. Tanmateix, Hywel Dda, rei de Deheubarth, aprofit l'oportunitat per envair Gwynedd i prendre els prnceps com a presoners. 

En morir Hywel a l'any 950, Iago i Ieuaf reclamaren el tron de Gwynedd, expulsant-ne els fills de Hywel. La lluita continu entre les dues dinasties, amb Iago i Ieuaf fent rtzies tan al sud com Dyfed el 952, i els fills de Hywel atacant terres tan al nor com la vall de Conwy el 954, abans que fossin venuts en una batalla aprop de Llanrwst i haguessin de marxar a cuita corrents a Ceredigion. 

Els fills d'Idwal es barallaren entre ells i Iago feu Ieuaf presoner el 969. Malgrat una derrota temporal el 974, Iago reg Gwynedd fins a l'any 979 quan al seu torn fou pres pel fill d'Ieuaf, Hywel ab Ieuaf, que s'empar del reialme. No se sap qu se'n va fer del venut Iago.

Iago va ser el pare de Cynan ab Iago.

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301506" title="Doctor Givago (pellcula)" nonfiltered="4204" processed="4197" dbindex="119242">
 Doctor Givago (Doctor Zhivago) s una pellcula estatunidenca dirigida per David Lean, estrenada el 1965, que va aconseguir cinc Oscars. Est basa en la novella homnima de Boris Pasternak.
El productor Carlo Ponti va aconseguir els drets de la novella de Boris Pasternak per la MGM.
s una superproducci el cost de la qual va pujar a 11 milions de dlars de l'poca (1965). La pellcula es va rodar en part a Espanya. Continua sent clebre la melodia i la msica d'acompanyament de Maurice Jarre.

Argument.

La pellcula comena en els anys 1950 prop d'una presa hidroelctrica: el general Ievgrav Givago busca una dona jove, que sembla ser la filla del seu germanastre Iuri Givago i de Lara Antipova.
1913, Rssia, Iuri Givago, cirurgi i poeta, t cura de la mare de Lara. Aquesta ltima s una bonica jove, promesa amb Pasha, revolucionari idealista.

Revoluci de 1917, convulsi general en un pas dividit. En el front, Iuri troba Lara, infermera, i tenen cura junts dels ferits. Desprs de la fi del conflicte Givago torna a Moscou amb el seu pare, la seva dona Tonya i el seu fill Sacha, trobant la seva casa ocupada. Un policia, Ievgrav, el salva d'una confrontaci i li organitza el viatge cap als Urals d'on Iuri s originari.
Durant el viatge en vag de bestiar s troba amb la misria i la violncia de la guerra civil, i Iuri troba fortutament Pasha, ara el general bolxevic Strelnikov. Aquest s ha casat amb Lara, per Iuri fa temps que no l ha vista. Ms tard, la troba a un llogarret ve. Es fan amants.
 
Repartiment.
 Omar Sharif : Doctor Iuri Givago;
 Julie Christie :  "Lara" Antipova;
 Geraldine Chaplin : Tanya Givago;
 Rod Steiger : Victor Komarovsky;
 Alec Guinness : General Ievgraf Givago ;
 Tom Courtenay : Pavel "Pasha" Antipov/Strelnikov;
 Siobhan McKenna : Anna;
 Ralph Richardson : Alexandre Gromeko;
 Rita Tushingham  : la filla;
 Klaus Kinski : Kostoyed Amourski (l'anarquista en el tren);

 Premis i nominacions .

 Premis .
Oscar al millor gui adaptat per Robert Bolt;
Oscar a la millor fotografia per Freddie Young;
Oscar a la millor banda sonora per Maurice Jarre;
Oscar al millor vestuari per Phyllis Dalton;
Oscar a la millor direcci artsticaperGil Parrondo, Terence Marsh i Dario Simoni;


Globus d'Or a la millor banda sonora original per Maurice Jarre;
Globus d'Or  al millor vestuari per Phyllis Dalton;
Globus d'Or al millor gui per Robert Bolt ;
Globus d'Or a la millor direcci artstica per Terence Marsh i Gil Parrondo ;
Globus d'Or a la millor fotografia en color per Freddie Young  ;

 Nominacions .
Oscar a la millor pellcula;
Oscar al millor director per David Lean;
Oscar al millor actor secundari per Tom Courtnay;
Oscar al millor muntatge per Borman Savage;
Oscar al millor so per Winston Ryder;

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 http://www.imdb.com/title/tt0059113;
 (angls) http://www.bbc.co.uk/films/2000/11/29/doctor_zhivago_1965_review.shtml;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301514" title="Michelle Pfeiffer" nonfiltered="4205" processed="4198" dbindex="119243">

Michelle Marie Pfeiffer s una actriu estatunidenca nominada al premi Oscar i guanyadora dels premis BAFTA i Globus d'Or.

 Biografia .
Nascuda a Santa Ana, Califrnia. Filla de  Dick i  Donna Pfeiffer, t tres germans; un germ ms gran i dues germanes petites (Dedee, una actriu que fa de filla de  Cybill Shepard en la srie televisiva  Cybill, i  Lori tamb en el mn artstic, ms concretament a les passarelles i en el cinema).   s d ascendncia holandesa.

Michelle es va graduar en el  Fountain Valley School el 1976 on va comenar a prendre classes de teatre per evitar les classes de llengua Anglesa i ms tard va ser un any al  West College per formar-se com a reportera.

El 1981 es va casar amb l'actor i director Peter Horton, (Gary en la srie televisiva Trenta i tants). per es va divorciar. Ms tard va comenar una relaci amb el tamb actor  Fisher Stevens, per noms va durar tres anys. El 1993,  Pfeiffer va adoptar una nena,  Claudia Rose Pfeiffer. El 13 de novembre d'aquell mateix any es casa amb l'escriptor i productor   David E. Kelley, creador de les sries per a televisi Picket Fences, Chicago Hope i Ally McBeal, junts van tenir un fill el 1994, que es diu  John Henry. 

Mentre estudiava, va treballar com a caixera d'un supermercat de Vons, al sud de Califrnia, era la tpica noia californiana que feia surf i fumava marihuana. En aquells anys i animada per la seva famlia es va presentar a l'elecci de  Miss Comtat d' Orange, concurs que va guanyar i li va servir per obrir-se algunes portes. Va passar per algunes classes d'interpretaci i proves per a sries televisives.

El seu primer paper protagonista va ser el de  Stephanie Zinone en el musical de 1982  Grease 2 de Patrcia Birch, la qual va impulsar la seva carrera en  actuacions en pellcules com Lady Halcn de Richard Donner, Casada amb tots de Jonathan Demme, Batman returns de Tim Burton i What Lies Beneath de Robert Zemeckis, entre d'altres.

En poc temps demostra la seva capacitat com a actriu i aconsegueix la seva primera nominaci a l'Oscar a la millor actriu secundria pel seu paper de  Madame Marie de Tourvel a  Les amistats perilloses (1988,  Stephen Frears). Arran d'aquesta feina es divorcia i comena un afer amb qui fou el seu company de repartiment  John Malkovich.

L'Acadmia la va nomenar per segona vegada el 1989  per interpretar  Susie Diamond a Els fabulosos Baker Boys  de Steve Koves per la que tanmateix  va guanyar un Globus d Or. Un any desprs  funda la seva prpia productora amb qu ha produt algun dels seus ltims llargmetratges, com Love field (1992) que li ha valgut la seva tercera nominaci a l'Oscar.
Com a cantant tamb va tenir el seu paper a Els fabulosos Baker Boys.

El 7 d'agost de 2007 li van posar una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood. 

El seu  treball ms recent s la comdia romntica El nuvi de la meva mare (I Could Never Be Your Woman) de Amy Heckerling, on interpreta el personatge de Rosie.

Es defineix a si mateixa com una dona malenconiosa i solitria a ms de tremendament insegura (creu que desprs de cada pellcula alg descobrir que realment no sap actuar). Li agrada llegir i pintar a la seva casa de Los Angeles on viu amb el seu marit i els seus fills, amb dos gossos i dos gats. Certament,  Michelle Pfeiffer s una de les actrius ms boniques, sensibles i cotitzades d'Hollywood. La segent frase de la pellcula  Lady Halcon, en la qual ella s l'actriu protagonista, la defineix a la perfecci:  Hi havia una dona; semblava de porcellana, amb els ulls d'un blau profund com els d'un ocell i la seva veu era com la d'un ngel.

Filmografa .
 1980 - The Hollywood knights ;
 1981 - Charlie Chan and the Curse of the Dragon Queen ;
 1982 - Grease 2;
 1983 - Scarface;
 1985 - Into the Night;
 1985 - Ladyhawke ;
 1986 - Sweet Liberty;
 1987 - Les bruixes d Eastwick (The Witches of Eastwick);
 1987 - Amazon women in the moon;
 1988 - Casada amb tots (Married to the Mob);
 1988 - Connexi Tequila  (Tequila Sunrise);
 1988 - Les amistats perilloses;
 1989 - Els fabulosos Baker Boys (The Fabulous Baker Boys);
 1990 - La casa Rssia (The Russia House);
 1991 - Frankie i Johnny (Frankie and Johnny);
 1992 - Batman returns;
 1992 - Love field;
 1993 - L edat de la inocncia(The Age of Innocence);
 1994 - Wolf;
 1995 - Dangerous Minds;
 1996 - ntim i personal (Up Close & Personal);
 1996 - To Gillian on Her 37th Birthday;
 1996 - One Fine Day;
 1997 - Heretar la terra (A Thousand Acres);
 1999 - The Deep End of the Ocean;
 1999 - William Shakespeare's a Midsummer Night's Dream;
 1999 - The Story of Us;
 2000 - What Lies Beneath;
 2001 - I Am Sam;
 2002 - White Oleander;
 2007 - El nuvi de la meva mare (I Could Never Be Your Woman);
 2007 - Stardust;
 2007 - Hairspray;
 2008 - Personal Effects;
 2009 - Cheri;

 Premis .
 Oscar .


 Globus d Or .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301515" title="Iago ab Idwal" nonfiltered="4206" processed="4199" dbindex="119244">

Onomstica
 Iago ab Idwal Foel, rei de Gynedd 950-979;
 Iago ab Idwal ap Meurig, rei de Powys 1033-1039;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301520" title="Escut de Millena" nonfiltered="4207" processed="4200" dbindex="119245">

L'escut oficial de Millena t el segent blasonament:

Escut quarterat en creu. Al 1r, en camp de gules, un castell d'argent, muronat i maonat de sable. Al 2n, d'argent, una banda d'atzur. Al 3r, d'or, quatre pals de gules. Al 4t, de gules, un card d'or de tres cabets. Entat, d'argent, una creu plana d'atzur. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 20 de maig de 1985, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 260, del 13 de juny de 1985.

El castell fa referncia al castell de Travadell, fortalesa d'origen musulm, abandonat cap al segle XV. A continuaci, les armes dels diversos senyors del poble: la banda d'atzur dels Vidaure, senyors de Xrica; els quatre pals del Regne de Valncia, en record dels anys en qu fou propietat de la Corona; i les armes parlants dels Cardona i la creu dels Palafox, marquesos de Guadalest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301546" title="Dona i Ocell" nonfiltered="4208" processed="4201" dbindex="119246">



Dona i Ocell, fou l'ltima obra de grans proporcions del polifactic Joan Mir. L'obra va ser inaugurada en 1983 sense la presncia del seu autor a causa dels greus problemes de salut que patia, morint mesos ms tard de la inauguraci a l'edat de 90 anys. Dona i Ocell va ser una de les primeres expressions d'art pblic de la ciutat comtal de l'era democrtica. 

Situada al parc de Joan Mir (antic de l'Escorxador) de Barcelona, al peu d'un gran estany artificial, l'escultura va ser realitzada en formig i amb 22 metres d'alada, representa una forma femenina amb barret i sobre aquest la imatge d'un ocell. La silueta de dona se soluciona amb una forma de fulla allargada i buidada. Per tot el seu exterior es troba recoberta amb cermica de colors vermells, grocs, verds i blaus (els ms comuns de l'artista) tractats com trencads i realitzats pel ceramista Joan Gardy Artigas.
 Referncies .

 Bibliografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301561" title="Meridiungulat" nonfiltered="4209" processed="4202" dbindex="119247">

Els meridiungulats (Meridiungulata) sn un superordre de mamfers ungulats sud-americans extingits. Les seves relacions amb altres tipus d'ungulats, com ara els artiodctils o perissodctils, no estan gens clares, i fins hi tot hi ha hagut cientfics que han posat en dubte que es tracti d'un superordre monofiltic. Mentre no es trobi ADN per analitzar-lo, s probable que romangui la incertesa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301564" title="Llista de vals de Barcelona" nonfiltered="4210" processed="4203" dbindex="119248">

Llista dels vals de Barcelona des de la conquesta de la ciutat per Al-Hurr ath-Thaqaf fins a la seva conquesta pels francs en 801. Cal tenir present, per, que les notcies sobre aquest assumpte sn molt limitades i en gaireb en tots els casos ens movem en el camp de les hiptesis.


(...)
 Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalb al-Arab (a. 777-778);
 Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arab (778-792);
(...)
 Sadun al-Ruayni (796-800);
 Harun (800-801);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301568" title="rabs balads" nonfiltered="4211" processed="4204" dbindex="119249">
Els rabs balads o, tot simplement, els balads (en rab               , al- arab al-baladiyy n, en singular              , al- arab  al-balad , literalment els "rabs indgenes") sn, en el context de l'ndalus, els primers rabs installats en aquesta regi en poca de Mussa ibn Nussayr i dels primers vals, aix com llurs descendents.

El terme s'usa per oposici als rabs sirians arribats a l'ndalus en els junds (o tropes) de Balj ibn Bixr, installats a la pennsula Ibrica en 742.

Els balads es van establir majoritriament al territori de l'actual Andalusia i van formar, pel seu origen, un grup privilegiat dins de la societat andalusina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301571" title="La Deessa" nonfiltered="4212" processed="4205" dbindex="119250">

La Deessa s una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clar i Ayats, que es troba al vestbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una cpia a la plaa Catalunya de la mateixa ciutat. 
 Histria .
Realitzada durant l'estada a Pars de l'escultor, l'any 1909, sent un esbs, amb el nom de Enigma va aconseguir per a Josep Clar el ttol de Soci d'honor de la National de Beaux Arts de Frana. 

L'any 1910 participa a l'Exposici Nacional de Madrid amb l'escultura portant el nou nom de La Deessa i s premiat amb la primera medalla d'escultura, a l'any segent el 10 d'abril de 1911 aconsegueix la medalla d'or a l'Exposici Internacional d'Amsterdam amb la presentaci de la Deessa. 

Juntament amb altres escultors l'any 1927, rep la invitaci de l'ajuntament de Barcelona per al projecte d'escultures a la nova urbanitzaci de la plaa Catalunya, rep l'encrrec de dues esttues: la Joventut i La Deessa, la qual a causa de la seva nuesa i per les pressions moralistes del moment s retirada, per la nit anterior a la inauguraci de l'Exposici Internacional de 1929, va ser novament collocada, aconseguint un gran xit entre el pblic. 

L'any 1931 realitza una nova versi de l'escultura que s adquirida pel Museu dels Agustinians de Tolosa. 

Per evitar la seva deterioraci en estar exposada a l'aire lliure, l'any 1982 es trasllada l'escultura de la plaa Catalunya al vestbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i es colloca en lloc seu una cpia de l'original realitzada per l'escultor Ricard Sala.

 Anlisi .


L'escultura de La Deessa s'emmarca dintre d'un esperit mediterrani noucentista, amb un gran sentit del ritme i volums llisos, trencant amb l'ancdota i amb una gran cura de  envers la forma cercant la bellesa junt amb la perfecci formal. Jos Francs, al seu discurs de benvinguda a l'escultor en el seu ingrs a la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid (i desprs narrat al seu llibre "Jos Clar") refereix sobre aquesta escultura:La Deessa s l'exaltaci apassionadament sensual de la forma. Tota ella est com recollida en un embadaliment de bellesa, amb sa paganisme. Parla dels cnons clssics amb paraules noves i criteris indits. El mn antic s'endevina latent amb una grcia dola de l'actitud, en aquesta lnia fcil i clara que insinua i recobra les masses. Al rostre purssim hi ha com l'abstracci d'evocacions remotes i felices; a la calma ntima, voluptuosa, amb que els membres s'uneixen sense la ms petita violncia anatmica, amb la senzillesa feli dels versos d'una estrofa perfecta, espera una futura llibertat de dansa . Al tors, fort i delicat al mateix temps mateix, amb la granada pomposa dels pits capaos d'alletar semidus i herois, se sent circular la vida.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301588" title="Beatriu d'Este" nonfiltered="4214" processed="4206" dbindex="119252">

Beatriu d'Este (en itali: Beatrice d'Este) ( Florncia 1475 - Mil, Ducat de Mil 1497 ) fou una noble italiana i duquesa consort de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer el  29 de juny de 1475 a la ciutat de Florncia filla del duc Erculi I d'Este i Elionor de Npols. Fou nta per lnia paterna de Nicol III d'Este i Ricarda de Saluzzo, i per lnia materna del rei Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este i cunyada de Francesc II Gonzaga.

Va morir de part el 2 de gener de 1497 a la ciutat de Mil.

Npcies i descendents.
Va ser promesa als quinze anys amb Llus Maria Sforza, realitzant-se el casament el 18 de setembre de 1491. D'aquesta uni nasqueren:
 Maximili Sforza (1493-1530), duc de Mil;
 Francesc II Sforza (1495-1535), duc de Mil;


Va rebre una gran educaci grcies al mecenatge que el seu esps va exercir damunt artistes, poetes i intellectuals com Niccol da Correggio, Bernardo Castiglione, Bramante o Leonardo da Vinci. El 1492 va visitiar la Repblica de Vencia com a ambaixadora en representaci del seu marit, tasca en la qual intent el reconeixement del seu esps com a legtim i autntic duc de Mil.

A la mort de Joan Gales Sforza, l'usurpaci de Llus Maria va ser legalitzada, i desprs de la Batalla de Fornovo de 1495 tant ell com la seva esposa van intervenir en l'anomenada Pau de Vercelli entre Carles VIII de Frana i els prnceps italians, en el qual Beatriu va mostrar gran habilitat poltica. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301592" title="Tap" nonfiltered="4215" processed="4207" dbindex="119253">
Els taps de les ampolles de vi poden ser sinttics o, el tradicional tap, de suro.

El sinttic es fet de materials barats i fa que el preu de l'ampolla de vi baixi una mica. 

El de suro es ms car, per conserva millor el vi, preservant la qualitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301597" title="Hidrur de sodi" nonfiltered="4216" processed="4208" dbindex="119254">































L'hidrur de sodi, NaH s un representant dels hidrurs metllics compostos per cations Na+ i anions H , en contrast amb els hidrurs moleculars com el bor, met, amonac i aigua que sn compostos covalents. s insoluble en dissolvents orgnics. Pur el NaH s incolor per en moltes mostres es pot presentar gris.
NaH, com l'LiH, l'KH, l'RbH, i l'CsH adopten l'estructura cristallina del NaCl. Cada cati Na+ es troba envoltat per 6 anions H  i en el centre d'una geometria octadrica . Els fabricants el subministren en una mescla al 60 % (w/w) en oli mineral.

 Reaccions .

 El NaH es produeix directament per reacci del sodi lquid amb l'hidrogen. ;

 NaH pot inflamarse en aire, especialment si est en contacte amb aigua per donar hidrogen, el qual tamb s inflamable. L'hidrlisi transforma el NaH en hidrxid de sodi, NaOH.

Aplicacions.

Qumica orgnica.

 A sntesi orgnica s'empra com a base .
 NaH redueix diversos grups de compostos, aix el trifluorur de bor hi reacciona per donar dibor:;
6 NaH  +  2 BF3      B2H6  +  6 NaF;
Tamb es redueixen els enllaos Si-Si i S-S dels disilans i disulfurs.
 S'empra tamb com agent desecant de dissolvents orgnics per la seva rpida i ireversible reacci amb l'aigua. L'hidrur de calci tamb s'empra per aquest fi.

Referncies.


Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 ACROS ORGANICS http://www.acros.be/DesktopModules/Acros_Search_Results/Acros_Search_Results.aspx?search_type=MSDS&SearchString=18986;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Sodium_Hydride_60_-9924996;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301600" title="Cirurgia general i de l'aparell digestiu" nonfiltered="4217" processed="4209" dbindex="119255">
La cirurgia general abarca les operacions del tracte gastrointestinal, sistema biliar, melsa, pncrees, fetge, del recte i la mama aix com les hernies de la paret abdominal. Aix mateix inclou la cirurgia de la glndula tiroides i estructures relacionades. En aquestes rees de la cirurgia no es precisa un especialista encara que el cirurgi general pot especialitzar-se en alguna d'elles. Per aix no s igual en tots els pasos. En alguns s considerat una especialitat ms i s'entn per superespecializaci la verticalitzacin en una de les seves branques quirrgiques. L'especialitat requereix de grans coneixements tant clnics com habilitats manuals. La majoria de les intervencions de cirurgia general requereixen instruments similars llevat dels procediments rectales, mamaris i tiroideos, que precisen instruments ms especialitzats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301601" title="Cirurgia oral i maxillofacial" nonfiltered="4218" processed="4210" dbindex="119256">
La cirurgia oral i maxillofacial s l'especialitat de la medicina encarregada del diagnstic, prevenci i tractament de les patologies bucals. En determinats pasos (entre ells Espanya), el seu exercici est realitzat per Metges Especialistes en Cirurgia Oral i Maxillofacial, amb coneixements i habilitaci per a exercir tamb l'odontoestomatologia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301607" title="Maximili Sforza" nonfiltered="4219" processed="4211" dbindex="119257">

Maximili Sforza (en itali: Massimiliano Sforza) ( Mil, Ducat de Mil 1493 - Pars, Regne de Frana 1530 ) fou el duc de Mil entre 1512 i 1515.

Orgens familiars.
Va nixer el 25 de gener de 1493 a la ciutat de Mil sent el fill primognit del duc Llus Maria Sforza i Beatriu d'Este. Fou nt per lnia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i per lnia materna d'Erculi I d'Este i Elionor de Npols. Fou germ, aix mateix, de Francesc II Sforza.

Va morir el 4 de juny de 1530 a la ciutat de Pars.

Expulsi dels francesos.
Per aturar les ambicions territorials de Llus XII de Frana a la Pennsula Itlica, el papa Juli II organitz el 5 d'octubre de 1511 una Lliga Santa contra Llus XII de Frana, el qual reclamava els seus drets dinstics sobre el territori en ser descedent de Valentina Visconti, que compt amb la collaboraci de Vencia, Mil, els cantons susos, la Corona d'Arag i el Regne d'Anglaterra. Tot i que la batalla de Ravenna de l'11 d'abril de 1512 fou guanyada per les tropes franceses, els soldats susos aconseguiren ocupar la Llombardia el juny d'aquell any, aconseguint que el dia 20 de juny el bisbe de Lodi Octavi Sforza prengus poessi de la ciutat de Mil en nom de Maximili.

A la mort de Juli II, i al posterior ascens de Lle X, els venecians abandonaren la Lliga Santa amb l'objectu de conquerir Brgam, Brscia i Crema, realitzant una aliana amb el Regne de Frana el 13 de mar de 1513. El maig del mateix any l'exrcit francs penetr novament a la Llombardia i assetj Novara, on s'hi trobava Maximili. Mitjanant la batalla de l'Arriotta, desenvolupada el 6 de juny del mateix any, els sussos aconseguiren novament batre els francesos i permeteren a Maximili retornar a Mil.

Ocupaci francesa.

A l'ascens de Francesc I de Frana al tron francs el 1515 s'inici una nova onada d'assetjament sobre el Ducat de Mil, fent valer els seus drets dinstics, i els de la seva dona, sobre el territori com a descendent de Valentina Visconti. El 16 de febrer de 1515 Lle X va fundar una nova Lliga Santa contra Frana formada pels Estats Pontificis, el Sacre Imperi Romanogermnic, la Corona d'Arag, els cantons susos i el Ducat de Mil. Per la seva banda, el 5 d'abril, Frana i Vencia van renovar la seva aliana de 1513.

Amb la captura, l'agost de 1515, del cap de l'exrcit de Mil Prospero Colonna a Vilafranca del Piemont s'inici el declivi de la Lliga Santa, desfeta que es feu evident a la Batalla de Marignan el 13 i 14 de setembre, on les tropes susses foren brutalment derrotades amb la prdua de 14.000 homes. Els supervivents, entre els quals es trobaven Francesc Sforza, retornaren a Sussa, i Francesc fou posat sota la custdia de l'emperador Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic.

El 17 de setembre fou capturada la ciutat de Mil, entrant triomfalment Francesc I el 4 d'octubre del mateix any juntament amb Carles III de Savoia i Guillem IX de Montferrat. Maximili s'exili a Frana, on reb una pensi anual de 35.000 ducats. Mor a la ciutat de Pars el 4 de juny de 1530 a l'edat de 27 anys.

Vegeu tamb.
Guerres d'Itlia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301620" title="Entelodntid" nonfiltered="4220" processed="4212" dbindex="119258">

Els entelodntids (Entelodontidae) formen una famlia extingida de mamfers amb una relaci llunyana amb els porcs i altres artiodctils no remugants. Habitaren als boscos d'sia, Europa i Amrica del Nord durant l'Eoc i l'Oligoc, entre fa 45 i 25 milions d'anys. Els ms grans feien 2,1 metres d'alada, i tenien un cervell de la mida d'un puny. S'alimentaven de carronya i d'animals vius, i complementaven la seva dieta amb vegetals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301624" title="Tangut" nonfiltered="4221" processed="4213" dbindex="119259">
Els tangut eren un poble d'arrel tibetana establerts al oest de la Monglia, a la regi de l'Ordos i l'Alashan (al Kansu). Al final del segle X van fundar un estat que fou conegut com a regne de Xixia, que va obtenir el reconeixement del khan dels kitan (Liao), sobir de totes les hordes del Gobi oriental, el 990. Si-Hia fou un perill constant per la provncia xinesa de Shanxi.

El fundador fou Tchao Pao-ki, tamb conegut per Li Ki-ts'ien que el 1001 va arrabassar als xinesos la important localitat de Ling-tcheou o Ling-wou prop de Ning-hia. No gaire lluny d'aquesta, a Halatchar, la dinastia va tenir la seva capital. El fundador va morir el 1003.

Els tangut de Si-Hia miraven d'expandir-se cap a Occident i el seu rei Tchao Tming (1006-1032) va arrabassar als uigurs la seva ciutat principal de Kan-tcheou  (Sou-tcheou havia passat als tibetans). El seu fill Tchao Yuan-hao (1032-1048) va arrabassar als tibetans les regions a l'entorn de  Sou-tcheou i Touen-huang. El 1044 va rebutjar un atac dels kitan per la zona de l'Ordos. En el seu regnat els tangut es van dotar d'una escriptura prpia coneguda com escriptura si-hia, derivada del xins i escrita en carcters xinesos .

El primer objectiu militar de Genguis Khan desprs de la unificaci de les tribus turcomongoles el 1206, fou el regne  Xixia. El regne era de religi budista i per la influencia xinesa havia arribat a una certa cultura. El pas fou devastat (1206-1207) per les grans fortaleses i les capitals tanguts Ning Hia i Ling-tcheou van resistir. El rei si-hia Li Ngan-ts'iuan (Li An-Chuan, 1206-1211) es va reconixer tributari i va poder salvar el seu tron (1207). 

El 1209 els mongols van tornar i va assetjar Ning-Hia (llavors anomenada Tchong-hing); va fer modificar el curs del Huang-ho per conquerir-la, per aquesta obra d'enginyeria era massa complicada pels mongols i la inundaci no es va produir de manera favorable. Li Ngan-ts'iuan va salvar el tron per segona vegada obtenint la pau a canvi de donar la seva filla en matrimoni a Genguis khan (1209), i esdevenint de fet un regne vassall.

Genguis Khan ja gran, va dirigir una darrera campanya contra el rei de Xixia, Li Te-wang, el seu vassall, que havia evitat enviar un contingent per la guerra contra Khwarizm. El ambaixador tangut Acha-gambou havia fet algunes observacions poc respectuoses  i Genguis Khan es va posar en marxa a la tardor del 1226 i a final d'any va capturar Ling-tcheu; el febrer del 1227 va morir el seu fill Djoci al seu territori del Turgai i el Uralsk; a la primavera del 1227 va iniciar el setge de la capital Si-Hia, la ciutat modernament coneguda com Ning-hia. Les represlies a tot el pas foren terribles com a altres llocs; a l'estiu del 1227 Genguis Khan va anar a acampar a la regi del riu Ts'ing-chuei i al districte de Long-to al oest de Ping-leang; all va morir el 18 d'agost de 1227 , suposadament als 72 anys, pocs dies abans de la conquesta de la capital dels Si-Hia on resistia el darrer rei Li Hsien, i conforme a la voluntat del gran khan, quan la ciutat fou conquerida tots els habitants de Ning-hia foren degollats. El regne fou suprimit i una part de la poblaci tangut fou donada com serfs a l'emperadriu Yesui, una de les esposes de Genguis, que l'havia acompanyat en la darrera campanya.

 Llista de sobirans .

T'o-pa Ssu-kung  vers 880-vers 900;
Ssu-chien, vers 900;
Li I-chang, desprs del 900;
Li Jen-fo ?-933;
Li I-chao 933-935;
Li I-hsing 935-967;
Li Chi-jui 968-978;
Li Chi-Chun 978-979;
Li Chi-feng  980-1004;
Li Ki-ts'ien o Li Chi-Ch'ien (Tchao Pao-ki) 982-1004 (junbt amb Li Chi-feng;
Li Te-ming  1004-1032;
Li Yuan hao Ching tsung 1032-1048;
Li Liang-tzu (I-tsung) 1048-1068;
Li Ping-Ch'iang Hui-tsung 1068-1086;
Li Ch'ien-shun 1086-1139;
Li Jen-Hsiao Jen-Tsung 1139-1194;
Lie Shun-yu 1194-1206;
Li An-Chuan  1206-1211;
Li Tsun-hsu 1211-1223;
Li Te-wang 1223-1226;
Li Hsien 1226-1227;
Annexi de l'Imperi Mongol 1227;

 Notes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301628" title="Histria de Rssia" nonfiltered="4222" processed="4214" dbindex="119260">

Tot i que el territori rus havia estat habitat des de l'Antiguitat per diversos pobles i tribus, la histria de Rssia, referint-se al poble eslau rs, comena amb l'arribada dels eslaus orientals, el grup tnic de qu posteriorment derivarien els russos, ucranesos i bielorussos.

El primer estat eslau oriental va ser el Rus o principat de Kev, que va adoptar el cristianisme per la important influncia de l'Imperi Bizant el 988, comenant aix la fusi entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els segents set segles. El Rus de Kev es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilitzaci i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini mongol. 

 Desprs del segle XIII, Moscvia va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el segle XVIII, el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast Imperi Rus, incloent des de Polnia a de l'Est fins a l'Oce Pacfic a l'oest. L'expansi cap a l'oest va avivar la conscincia russa de retard respecte als pasos europeus i va acabar amb l'allament dels primers temps. Els successius rgims del segle XIX van respondre a les esmentades pressions amb una combinaci d'un tmid reformisme i fortes repressions. El feudalisme rus va ser abolit formalment el 1861, per en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per incrementar les pressions revolucionries.  Entre l'abolici de la servitud i el comenament de la Primera Guerra Mundial el 1914, les reformes de Pyotr Stolypin, la constituci de 1906 i la Duma estatal van introduir notables canvis en l'economia i la poltica del pas, tanmateix, els tsars no van estar a l'altura de les circumstncies per cedir poder autoritari. L'ltim monarca, el tsar Nicolau II, va regnar fins el 1917. 

 La derrota militar en la Primera Guerra Mundial i l'escassetat de menjar va aplanar el cam de la Revoluci russa de 1917, que va collocar en el poder als bolxevics dirigits per Vladimir Lenin. Entre 1922 i 1991, la histria de Rssia s essencialment la histria de la Uni Sovitica, un estat federal que va ocupar una extensi territorial similar a la de l'antic imperi rus. La Uni Sovitica es va configurar com un estat socialista de partit nic sota la direcci del partit comunista, abolint-se la propietat privada dels mitjans de producci i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, essent crtica la debilitat de la seva estructura econmica i poltica, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Uni Sovitica. 



 La histria de la Federaci Russa prpiament dita s curta, remuntant-se el seu naixement a la dissoluci de la Uni Sovitica a finals del 1991. Tanmateix, Rssia ha existit com a estat durant ms de mil anys, essent durant bona part del segle XX el nucli de l'URSS, de qui Rssia ha reivindicat ser el successor legtim en l'escena internacional. De tota manera, diversos analistes sostenen que amb la dissoluci de la Uni Sovitica, Rssia va perdre la seva condici de superpotncia en haver d'emprar grans esforos en consolidar el nou sistema econmic i poltic. 

 Rssia va intentar construir una economia de mercat mitjanant l'abandonament de la planificaci centralitzada i la propietat estatal i cooperativa que constituen la base de l'organitzaci econmica sovitica, amb resultats freqentment traumtics. Malgrat els vaivens, Rssia encara conserva avui una continutat cultural i social amb el seu passat tsarista i desprs socialista. Roman la incgnita de com evolucionaran les seves noves institucions federals amb el pas del temps, ja que el poder executiu continua mantenint gran influncia sobre el parlament, els governs regionals i la societat civil en general. 

Primers poblaments.



 En temps prehistrics, les vastes estepes del Sud de Rssia eren la llar de tribus disperses de pastors nmades. En l'antiguitat clssica, l'Estepa Pontic es coneixia amb el nom d'Esctia. 
Els remanents d'aquestes civilitzacions esteparies eren descoberts durant el segle XX en llocs com Ipatovo,   Sintashta, 
Arkaim i Pazyryk..
A la darreria del segle VIII aC, comerciants grecs exportaren la civilitzaci clssica als emporis de comer a Tanais i Fanagria.    

Entre els segles III i VI, el Regne del Bsfor, una polis hellenstica que succea a les colnies gregues,
era aclaparat per successives ones de invasions,  
dirigides per tribus guerreres, com els huns i els turco-avars. Els Khazars, un grup d'origen turc, dominaren les estepes de la part baixa del Volga entre la mar Cspia i la mar Negra fins al segle VIII.   

 Els avantpassats de russos moderns sn les tribus eslaves, dels quals es creu que sn originaris de les rees boscoses de Pinsk. Es moveren a les terres abandonades per les tribus germniques que emigren, els primers eslaus orientals gradualment poblaren la Rssia occidental en dues onades migratries: passant-ne una de Kev cap a l'actual Suzdal i Murom i un altre des de Polotsk cap a Novgorod i Rostov. 
Del segle VII en endavant, els eslaus orientals constituen la majoria de la poblaci russa occidental i lentament per pacficament assimilaven les tribus finogriques natives, incloent-hi els Merya   , els Muromians,   i els Meshchera.  



Principat de Kev.


Els homes del nord escandinaus, anomenats vkingss a l'Europa occidental i  varegs a l'est, 
combinaven la pirateria i el comer amb les seves rtzies sobre el nord d'Europa. A mitjans del segle IX, s'aventuraven al llarg de les vies martimes que s'estenien del bltic oriental als mars Negre i Caspi.
Segons la primera crnica russa, un Varangi anomenat Rurik s'escoll governant (konung o knyaz) de Novgorod al voltant de l'any 860; els seus successors estengueren cap al sud el seu domini fins a Kev,   que havia estat prviament dominat pel Khazars.   which had been previously dominated by the Khazars. 

Els segles X i XI el Principat de Kev o Rus de Kev es convertia en el ms gran i ms prsper estat d'Europa.
Durant el segles XI i XII, les constants incursions de tribus nmades turques, com els Kipchaks i els Pechenegs, provocaven una migraci massiva de poblacions eslaves a regions boscoses ms segures del nord, especialment a l'rea coneguda com Zalesye.  
Com a moltes altres parts d'Eursia, aquests territoris eren envats pel Mongols. Els invasors, ms tard coneguts com Ttars, formaven l'estat de l'horda daurada, que saquejava els principats russos i conduren les expansions cap al sud i centre de Rssia durant ms de tres segles. El domini mongol endarrer el desenvolupament econmic i social del pas.  
Tanmateix, la Repblica de Novgorod juntament amb Pskov retingueren cert grau d'autonomia durant el temps del jou mongol i se li estalviaven en gran part les atrocitats que afectaven la resta del pas. 

 Dirigits per Alexander Nevsky, els novgorodians repelliren els croats germnics que intentaven colonitzar la regi. El Rus de Kiev en el fons es desintegrava com a estat a causa de les lluites internes  entre membres de la famlia principesca que governava collectivament. La dominaci de Kev disminua, al benefici de Vladimir Suzdal al nord-est, Novgorod al nord-oest, i Galitsia-Volhynia al sud-oest. La conquesta prop de l'Horda Daurada al segle XIII era el cop final i ocasionava la destrucci de Kev el 1240.
Galitsia-Volhynia era finalment absorbit a la conferderaci lituano-polonesa,  mentre el Vladimir-Suzdal de dominat pels mongols i la Repblica independent de Novgorod, dues regions a la perifria de Kev, establien la base per a la naci russa moderna.

Grand Ducat de Moscou i tsarisme rus.



El successor ms potent del principat de Kev fou el Gran Ducat de Moscou. Annexion rivals com Tver i Novgorod, i finalment es convertiria en la base de l'estat rus modern. Desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453, Moscou reclam la successi del llegat de l'Imperi Rom Oriental. Mentre encara sota el domini del mongols i els ttars i amb el seu connivance, el Ducat de Moscou o Moscvia comenava a afirmar la seva influncia a Rssia Occidental a primers del segle XIV. Ajudat per l'Esglsia Ortodoxa Russa i Sant Sergi del ressorgiment espiritual de Radonezh, Rssia derrot als tataromongols a la Batalla de Kulikovo (1380). Ivan el Gran finalment es desampalleg del seu control i consolid regions circumdants sota el domini de Moscou i el 1r "gran duc de totes les Russies".

 El 1547, Ivan el Terrible es coron oficialment el primer Tsar de Rssia. Durant el seu regnat llarg, Ivan annexion els khanats Khanat Ttar (Kazan, Astrakhan) al llarg del riu Volga i transform Rssia en un estat multitnic i multiconfessional. Ivan IV promulg un nou codi de lleis (Sudebnik de 1550), establia el primer cos representatiu feudal rus (Zemsky Sobor) i introdua l'autogesti local al regions.    
Per el regnat d'Ivan IV tamb fou marcat per la guerra de Livnia llarga i infructuosa en contra de la coalici de Polnia, Litunia i Sucia per a l'accs a la costa de bltic i el comer martim.
 Les prdues militars i les epidmies debilitaren l'estat i els trtars de Crimea foren capaos de cremar Moscou.   (vegeu guerra Russocrimea (1571). La mort dels fills d'Ivan, combinats amb la fam (1601-1603),  portaren a la guerra civil i la intervenci estrangera en el que s'anomena el Temps de la Penuria durant els primers anys del segle XVII. 
A mitjans segle XVII ja hi havia assentaments russos a la Sibria occidental, a la Pennsula Chukchi, al llarg del Riu Amur i a la costa Pacific. L'estret de Bering entre Amrica del Nord i sia fou re-descobert per un explorador rus el 1648.

L'imperi rus.




L'Imperi Rus es fund oficialment  sota la dinastia Romanov. Pere el Gran govern des de 1682 a 1725, Pere derrot Sucia durant la Gran Guerra del Nord, forant a cedir Carlia de l'oest i l'ngria (dues regions perdudes per Rssia anteriorment ), 
Estland i Livland, assegurant l'accs de Rssia al mar i el comer martim.  
A ngria Pere el Gran trasllad la capital a Sant Petersburg. Les reformes de Pere portaren a Rssia considerables influncies culturals de l'europa occidental. Caterina la Gran govern des de 1762 a 1796, continu els esforos a fer de Rssia una de les grans potncies d'Europa. En aliana amb Prssia i ustria, Rssia estava dret contra la Frana de Napole Bonaparte i expuls Litunia, el seu rival, de Polnia en una srie de particions, guanyant grans rees de territori a l'oest.  Com a resultat de les seves victries en la Guerra Russoturca, a principis del segle XIX Rssia havia fet guanys territorials significatius a Transcaucasia. La invasi de Napole fall degut a la resistncia obstinada de l'enemic combinat amb l'hivern rus especiallment fred durant la campanya condu a la derrota desastrosa de l'exrcit francs, dels que ms del 95% de les forces invasores moriren. 
Tanmateix, els oficials de les guerres napoleniques portaven a Rssia les idees de liberalisme i fins i tot intentaven retallar els poders del tsar durant la rebelli de desembre abortiva de 1825, quin se seguia abans d'unes quantes dcades de repressi poltica. 

 La prevalena de la servitud i les poltiques conservadores de Nicolau les quals dificultaren el desenvolupament de Rssia a mitjans del segle XIX. El successor de Nicolau, Alexandre II de Rssia (1855-1881) representava reformes significatives, incloent-hi l'abolici de la servitud el 1861; aquestes "Grans Reformes" esperonaren la industrialitzaci. Tanmateix, molts conflictes socioeconmics s'agreujaren durant el regnat d'Alexandre III i sota el seu fill, Nicolau II. Les condicions dures en fbriques crearen un caldo de cultiu per al moviment marxista. El gener, 1.905 treballadors es manifestaven pacficament per a exigir reformes a Sant Petersburg per foren atacats per tropes imperials, matant i ferint centenars d'ells. L'esdeveniment, conegut com a "Diumenge sagnant", encengu la Revoluci russa de 1905.  Encara que la revolta era rpidament deixada per l'exrcit i retenia molt del seu poder, Nicolau II es vei forat a concedir reformes essencials incloent-hi la llibertat d'expressi i d'assemblea, la legalitzaci dels partits poltics i la creaci d'una assemblea legislativa escollida, la Duma, tanmateix les millores bsiques en les vides de treballadors industrials restaren incompletes. 



 Rssia entrava a la Primera Guerra Mundial a l'ajut del seu aliat Srbia i lluit en una guerra a travs de tres fronts allat dels seus aliats. Rssia no volia directament la guerra sin que s'esgrimiren com la nica alternativa a la dominaci alemanya d'Europa. Encara que l'exrcit era lluny de ser derrotat el 1916, el recel pblic ja existent contra el rgim absolutista era agreujat, entre altres causes, la inflaci deguda a la guerra, les vctimes (Rssia patia la quantitat ms alta de baixes militars i civils  de les Potncies d'Entesa), i contes de corrupci i fins i tot traci en alts crrecs, que condu a la Revoluci russa de 1917. S'organitzaren una srie de revoltes a mans de treballadors i camperols per tot el pas, aix com per desertors de l'exrcit rus, els quals eren d'origen principalment camperol. Moltes de les revoltes s'organitzaven i eren regides per consells escollits democrticament anomenats soviets.  La Revoluci de Febrer enderrocava la monarquia russa, que es transform el pas en una frgil coalici de partits poltics que es declaraven el Govern Provisional. L'abdicaci marcava el final de domini dels Romanov a Rssia i Nicolau i la seva famlia eren empresonats i ms tard executats durant la Guerra Civil. Mentre que inicialment, el govern provisional rebia el suport dels sovitics, result incapa de resoldre molts dels problemes que havien condut a la Revoluci de Febrer. La segona revoluci, la Revoluci d'Octubre, conduda per Vladimir Lenin, enderrocava el govern provisional i creava el primer estat comunista del mn.

Rssia Sovitica.



Desprs de la Revoluci d'Octubre, esclat una guerra civil entre el nou rgim i els revolucionaris socialistes, menxevics i el moviment blanc. El Tractat de Brest-Litovsk acab les hostilitats amb les Potncies Centrals de la Primera Guerra Mundial. Rssia perd la Ucrana i el seus territoris bltics a Polnia i Finlndia signant aquest tractat. Les potncies aliades llanaren una intervenci militar en suport de forces anticomunistes i els dos, Bolxevics i el Moviment Blanc, es deportaren  i executaren els uns contra els altres, coneguts respectivament com el Terror Vermell i Terror Blanc. A conseqncia de la guerra civil, es devastaren l'economia i les infraestructures. Desprs de la victria en la guerra civil, el SFSR rus juntament amb tres altres repbliques sovitiques crearen la Uni Sovitica el 30 de desembre de 1922. 

 La Repblica Federal Socialista Sovitica Russa domin la Uni Sovitica al llarg de tota la seva histria de 74 anys; se solia anomenar a la URSS de forma indistinta com "Rssia" i la seva gent com a "russos." La ms gran de les repbliques, Rssia, contribua amb ms de la meitat de la poblaci "russa". Els bolxevics presentats alliberen assistncia sanitria universal, educaci i subsidis de seguretat social, aix com el dret al treball i allotjament. Els drets de la dona s'augmentaven en gran manera a travs de noves lleis creades per a eliminar desigualtats seculars. Rssia es convert en el primer pas del mn amb plena llibertat de divorci i legalitzava el dret d'avortament. Desprs de la mort de Lenin ( 1924), Iosif Stalin consolid el poder i es convertia en dictador. Stalin dugu una economia de direcci central, industrialitzaci rpida del pas en gran part rural i collectivitzaci de la seva agricultura transformant la Uni Sovitica passant d'una economia agricola fins a una central elctrica industrial essencial en un curt periode de temps. 

 El 22 de juny de 1941 l'Alemanya nazi envaa la Uni Sovitica amb la fora d'invasi ms gran i ms potent de la histria de la humanitat,  
iniciant la Segona Guerra Mundial. Encara que l'exrcit alemany tingu un xit considerable a l'inci del conflicte, patiren derrotes desprs d'arribar a les rodalies de Moscou i reberen la seva primera derrota important a la Batalla de Stalingrad a l'hivern de 1942-1943. 
les forces sovitiques travessaren l'Europa de l'est (1944-45) i Berln fou capturada el maig de 1945. En el conflicte, els militars i civils sovitics morts foren 10,6 milions i 15,9 milions respectivament,  explicant la meitat de totes les vctimes de la Segona Guerra Mundial. L'economia sovitica i les seves infraestructures patiren devastacions massives  
excepte la URSS emerg com a superpotncia mundial. L'exrcit roig ocupava Europa de l'Est desprs de la guerra, incloent-hi la meitat oriental d'Alemanya; Stalin installava governs comunistes en aquests estats de satllit.  Convertint-se en la segona potncia d'armes nuclears del mn, la URSS establia l'aliana del Pacte de Varsvia i entrava a una lluita per la dominaci global amb els Estats Units, en el que s'anomen la guerra freda. 


Nikita Khrushchev, el successor d'Stalin, inici la carrera espacial. La URSS llan el primer satllit artificial del mn, l'Sputnik 1, a ms el cosmonauta rus Yuri Gagarin es convert en el primer sser hum que orbit la Terra dalt del primer vehicle espacial pilotat, el Vostok 1. Les tensions amb els Estats Units s'intensificaven quan els dos rivals toparen sobre el desplegament dels mssils U.S. Jupiter a Turquia i mssils sovitics a Cuba. Desprs de fer fora a Khrushchev, un altre perode de lideratge collectiu es produ fins que Leonid Brezhnev s'establ durant a l'inici dels setanta (1970) com la figura preeminent en la poltica sovitica. El domini de Brezhnev supervisava estancament econmic i la invasi sovitica de l'Afganistan, que continuaven sense xit i amb vctimes que continuaven infligides pels insurgents i mujaidins. Els ciutadans sovitics es descontentaven cada cop ms degut a la guerra, conduint, finalment, a la retirada de forces sovitiques el 1989. 

 Del 1985 en endavant, Mikhail Gorbachev introdu les poltiques de glasnost (obertura) i perestroika (reestructuraci) en un intent de modernitzar el pas. L'economia de la URSS era la segona ms gran al mn abans del collapse sovitic.
Als darrers anys, l'economia fou afligida per l'escassetat de bns de consum bsic, enormes dficits pressupostaris de l'estat i creixement explosiu en l'oferta monetria que condu a inflaci.
L'agost de 1991, un cop d'estat militar fracassat contra Gorbachev amb intenci de conservar la Uni Sovitica en canvi port al seu esfondrament. A Rssia, Boris Yeltsin arrib al poder i declar el final del domini comunista de la URSS. A conseqncia s'independitzaren quinze repbliques i es dissolia oficialment el desembre de 1991. Boris Yeltsin fou escollit President de Rssia el juny de 1991, en la primera elecci presidencial directa en la histria russa.

Federaci russa.


 Durant i desprs de la desintegraci de la URSS quan s'emprengueren amplies reformes incloent-hi la liberalitzaci de les privatitzacions, del mercat i el comer,l'economia russa anava durant una crisi essencial. Aquest perode es caracteritz per la profunda crisi de producci, amb que GDP declini per aproximadament un 50% entre 1990 i que el final de 1995 i la producci industrial declinessin per sobre del 50%.
L'octubre de 1991, Ieltsin anunci que Rssia continuaria amb la reforma radical, orientada al mercat al llarg de les lnies de "terpia de xoc", com recomanaven els Estats Units i el Fons Monetari Internacional
el control de preus era abolit, la privatitzaci s'iniciaren. Milions de persones se sumiren en la pobresa. Segons el Banc Mundial, mentre que un 1,5% de la poblaci estava vivint en la pobresa en l'ltima etapa sovitica, a mitjans 1993 puj fins a un 39%-49%. . 
els retards en el pagament dels sous es convertien un problema habitual molts d'aquests essent pagats mesos, fins i tot anys, ms tard.  Rssia seguia la responsabilitat per resoldre els deutes externs de la URSS, tot i que la seva poblaci compensava noms la meitat de la poblaci de la URSS en el moment del seva dissoluci.
El procs de privatitzaci en gran part canviat control d'empreses des d'agncies estatals fins a grups d'individus amb connexions tant amb el govern i el crim organitzat. Els grups criminals violents sovint es feien crrec d'empreses estatals, traient del cam|manera durant assassinats o extorsi. La corrupci dels funcionaris del govern es convertia en una norma diria de vida. Bona part dels nous rics i homes de negocis treien milers de milions al comptat i bns fora del pas en una enorme fuga de capital.
El llarg i la depressi de torada s'associava amb la decadncia social. Els serveis socials collapsaven i l'ndex de natalitat queia en picat mentre l'ndex de mortalitat es disparava. Fins a mitjans anys 1990 fou marcat per la pobresa extrema. Florien les bandes criminals i el delicte organitzat i els assassinats i altres delictes violents pujaven fora de control. 

 El 1993 una crisi constitucional empenyia Rssia al caire de guerra civil. El president Boris Ieltsin illegalment dissolia la Duma del pas que s'oposava als seus moviments per consolidar poders i impulsar les reformes neoliberals impopulars; en resposta, els legisladors es feien forts dins de l'edifici de la Duma i les protestes essencials contra el govern de Ieltsin ocasionaven la batalla als carrers ms mortal vista en Moscou des de la Revoluci d'Octubre. Amb el suport militar, Ieltsin envi tancs i artilleria per expulsar els diputats amb l'exrcit per assetjar el parlament. 

 Als anys 1990 tamb s'intensifiquen els conflictes tnics armats al Nord del Caucas. Aquests conflictes prenien la forma d'insurreccions d'islamistes separatistes en contra el poder federal (ms notablement a Txetxnia), o de conflictes tnics entre clans i grups locals (p.ex. a Osstia del Nord-Alania entre ossets i inguixos, o entre diferents clans a Txetnia). des que els independentistes txetxens declaraven la independncia a principis dels anys 1990, una guerra de guerrilles intermitent (Primera guerra de Txetxnia, segona guerra de Txetxnia) ha estat enfrontats grups de rebels txetxens dispars i l'exrcit rus. Atacs terroristes contra civils fets pels separatistes txetxens, ms notablement els bombardeigs d'apartaments russos, la crisi dels hostatges del teatre de Moscou i el setge escolar de Beslan, provocava centenars de morts i crid l'atenci mundial. Els alts dficits pressupostaris i la crisi financera asitica de 1997 provocaven la crisi financera de 1998 i ocasionava GDP ms declivi lluny. and resulted in further GDP decline.  El 31 de desembre, 1999 Boris Ieltsin renunci a la presidncia, traspassant el crrec al primer ministre ltimament assignat, Vladimir Putin, que fou ratificat mitjanant eleccions del 2000. Putin guanyava popularitat per suprimir la insurgncia txetxena, encara que la violncia espordica encara ocorre per tot el Nord del Caucas. Els preus del petroli alts i una moneda inicialment debilitada seguida per una creixent demanda interior, consum i inversions ha ajudat a crixer l'economia durant nou anys seguits, alleujant el nivell de vida i augmentant el poder de Rssia al mn. Mentre moltes reformes fetes sota el mandat de Putin han estat generalment titllades per les nacions occidentals com a antidemocrtiques, el lideratge de Putin per sobre del retorn a l'ordre, l'estabilitat i el progrs li mantingu la seva popularitat a Rssia, aix com un ampli reconeixement internacional.

Referncies.


Enllaos externs.

Russia The Great;
Interfax.com   Agncia de notcies ubicada a Moscou.
Daily-press   Diaris i revistes russes. ;
Russia Profile Servei d'informaci en angls. ;
RussGUS Bibliografia de publicacions alemanyes sobre Rssia. (vora de 175.000 registres) ;

Recursos governamentals;
Russian News Agency Ria Novosti;
Duma Official site of the parliamentary lower house ;
Federative Council   Official site of the parliamentary upper house;
Kremlin   Lloc presidencial oficial. ;
Gov.ru Official governmental portal ;
Russian Federation Today Official issue of the Federal Assembly ;
Ministeria d'Afers Exteriors;
Russian Federal Customs Service;
Banc Central de Rssia;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301633" title="Palmar de Troya" nonfiltered="4223" processed="4215" dbindex="119261">
El Palmar de Troya s una pedania de la localitat sevillana d'Utrera. s coneguda sobretot pel temple de l'Ordre dels Carmelites de la Santa Fa, que s una escissi hertica de l'Esglsia Catlica i que va acabar sent l'Esglsia Catlica Palmariana. Va ser fundada per Clemente Domnguez y Gmez al costat de Manuel Alonso Corral.

Els Papes del Palmar sn considerats per l'Esglsia Catlica com a antipapes. D'altres consideren aquesta organitzaci com una secta.

Enllaos externs.
Ayuntamiento El Palmar de Troya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301634" title="Wilhelm Zaisser" nonfiltered="4224" processed="4216" dbindex="119262">
Wilhelm Zaisser (Gelsenkirchen, 20 de juny del 1893 - 3 de mar del 1958) fou un poltic alemany, Ministre de Seguretat de l'Estat de la Repblica Democrtica Alemanya i cap de la policia poltica Stasi, des del 1950 al 1953. Durant la Guerra Civil espanyola fou comandant de la XIII Brigada Internacional, amb el nom de General Gmez.

Estudi magisteri a Essen fins el 1913. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Zaisser es va incorporar a l'exrcit alemany. Membre del Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya, al retornar de la guerra es va incorporar com a professor a Essen. Desprs del Kapp-Putsch contra Friedrich Ebert va liderar el Red Ruhr Army i va ser arrestat el 1921, havent d'abandonar la plaa de professor. Va ingressar al Partit Comunista d'Alemanya, on es va mostrar molt actiu en la divulgaci dels ideals de l'organitzaci. Ms tard va entrar a formar part de la intelligncia del partit, treballant activament contra l'ocupaci francesa del Ruhr.

El mateix any 1921 va viatjar a Moscou, on se'l va formar militar i polticament, tornant a Alemanya el 1924 per a incorporar-se al Comit Central del partit. Va treballar amb l'Exrcit Roig i els serveis d'intelligncia de la Uni Sovitica, sent ajudant militar de l'URSS a Sria i el nord d'frica primer, per a passar posteriorment a treballar per al Komintern a la Xina i a la Repblica Txeca. El 1932 va ingressar al Partit Comunista de la Uni Sovitica, adquirint la nacionalitat d'aquest pas el 1940.

Amb el sobrenom de Gmez o General Gmez, el 1936 es va incorporar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, sent nomenat comandant de la XIII Brigada i liderant-les, ms tard, totes. Amb la marxa dels brigadistes, Zaisser va tornar a Moscou. No va participar directament en la Segona Guerra Mundial toti que se li atribueix haver estat instructor dels presoners de guerra alemanys durant el conflicte.

El 1947 va tornar a Alemanya integrant-se el 1949 en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya. Aviat va ocupar llocs de responsabilitat poltica en el govern de Saxnia-Anhalt. Del 1949 al 1954 va ser membre de la Volkskammer (cmera del poder legislatiu a la RDA). El 1950 va ser triat per a formar part del Politbur i el Comit Central del partit. Nomenat Director de la Stasi, va ser cessat el 1953 a causa de les seves diferncies amb Walter Ulbricht. Llavors va comenar el seu perode de decadncia dintre de l'organigrama poltic d'Alemanya de l'Est. Va ser separat de tots els seus crrecs al ser acusat d'hostilitat cap el partit i de no usar el poder de la Stasi per reprimir amb duresa les revoltes del 7 de juliol del 1953. Els ltims anys de la seva vida els va passar treballant com a traductor. El 1993 la seva figura va ser rehabilitada pel Partit del Socialisme Democrtic, hereu de l'antic Partit Socialista Unificat d'Alemanya des de la caiguda del Mur de Berln.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301635" title="Asus Eee PC" nonfiltered="4225" processed="4217" dbindex="119263">

L'ASUS Eee PC (pronunciat "i" en catal, "e" en angls) es un ordinador de tipus netbook (tamb com UMPC) dissenyat per ASUS i Intel. Presentat al COMPUTEX Taiwan del 5 de juny de 2007, es tracta de la primera mquina en oferir una configuraci basada en un pes lleuger, sistema operatiu Linux, disc dur de memria slida i un preu relativament econmic.

El perqu d'aquest nom respon a l'abreujament de les tres "e" de "Easy to learn", "Easy to work", "Easy to play".

 Historia .

El projecte de Nicholas Negroponte, l'OLPC ha creat un mercat d'ordinadors porttils ultra econmics; desprs de negociar amb provedors informtics, una collaboraci entre Asus i Intel han perms el Eee PC.

Presentada al COMPUTEX Taipei de 2007  el model Eee PC 701 i Eee PC 1001; el model base, el Eee PC 4G va ser presentat el 16 d'octubre de 2007 a Taiwan; posteriorment s'hi van afegir 3 models; tot i que l'Eee PC 1001 va ser anunciat en aquell moment, ASUS va desistir en presentar-lo; durant l'any 2007 es van vendre sobre 300.000 ordinadors, i l'expectativa del 2008 sn vendre diferents milions. Intel ha descrit el Eee PC com un ordinadors que pot ser adquirir per qualsevol persona del mn. El preu es va fixar de 299 a 399 dlars, essent el 2G surf el ms barat.
Eee 900 series.
A Hong Kong el 16 d'abril de 2008 es va presentar el nou Eee PC 900 amb un preu de 513 dlars . Les mides d'aquest model sn lleugerament superiors als Eee PC 700, amb una pantalla de mida major d'aquest i amb la disponibilitat d'elegir-se amb Microsoft Windows XP (Eee PC 900 Win, amb disc dur SSD de 12 Gb) o GNU/LINUX (Eee PC 900, amb disc dur SSD de 20 Gb).

La versi Windows inclou adems el Microsoft Works i el Windows Live Suite; l'acompanyen 1 Gb de RAM, pantalla 8,9 TFTLCD  de 1024x600 i webcam d'1,3 mpx i processador a 900 Mhz.

Eee 1000 series.

Presentat al COMPUTEX de Taipei del 3 de juny de 2008 , inclour una pantalla de 10", processador Intel Atom a 1,6 Ghz, memria RAM ampliable fins a 2 Gb, disc dur SSD de 40 Gb (versi 1000) amb Linux i disc dur de 80 Gb (versi 1000H) amb Windows XP Home. La duraci de la bateria s'estima en 4,2 a 7,5 hores pel model 1000 i 3 a 2,7 hores pel model 1000H.

Tamb ofereix un teclat que es el 92% de la mida d'un teclat genric d'un notebook amb la idea de fer-lo ms cmode. A l'igual que el Eee PC 901, inclour WiFi 802.11n i Bluetooth.

El preu s'espera que sigui de 627 dlars EUA pel model 1000H i 660 dlars EUA pel model 1000. El motiu que la versi Linux sigui ms cara es degut al cost del disc dur SSD, ms car que el tradicional que equipa la versi amb el sistema de Microsoft.

 Descripci .


L'Eee PC destaca per tenir unes dimensions redudes, disc dur de memria slida i un sistema operatiu basat en Linux.

Pantalla.

Les sries 700 equipen una pantalla de 7" amb una resoluci mxima de 800x480; La srie 900 ofereix una pantalla de 8,9" amb una resoluci mxima de 1024x600. Es pot connectar l'ordinador a un monitor extern grcies al port VGA que incorpora.

S'ha criticat la proximitat entre el port VGA i el connector Kensingston ats a que si es connecta un, no permet la connexi de l'altre.

Emmagatzematge.

S'utilitza una unitat de memria slida (SSD) en comptes d'un disc dur, el qual consumeix menys energia i permet l'arrencada ms rpida i es menys susceptible de ser danyat per un moviment (per exemple, un cop brusc); les unitats amb capacitat de 2 i 4 Gb estan soldades a la placa base, per reduir costos; les versions de 8 Gb, la memria slida es una targeta que va punxada al port PCI-E intern.

Es pot ampliar la memria de l'equip a travs de targetes SD/MMC en el lector de targes que incorpora, o installant unitats SSD en els models amb port PCI-E lliure.

Memria RAM.

Les versions de 4 i 8 Gb usen memria DDR2 533-667 a travs de mduls SO-DIMM. En la versi 2 Gb la memria va soldada a la placa. A excepci de la 8G, que t 1 Gb de RAM, la resta es de 512 Mb.

La placa base esta pensada per 2 Gb de RAM mxima, per el kernel del sistema operatiu Xandros noms suporta 1 Gb.

Software.

El model Eee PC series 700 8G tarda de 20 a 22 segons en carregar el sistema operatiu Linux; utilitza una interfcie basa en les pestanyes i utlitza el gestor de finestres IceWM. El programari que inclou es el OpenOffice.org (menys el Draw), Mozilla Firefox, Skype, Tux Paint, etc.

El Eee PC 900 es pot elegir amb Linux o amb Windows XP.

 Especificacions .


 Compatibilitat amb d'altres sistemes operatius .

Ats a que utilitza un processador x86, molts sistemes operatius poden ser adaptats a l'Eee PC; a part dels esmentats en l'anterior taula, tamb suporta els segents sistemes operatius:

 Linux: Syllable  i EeeXubuntu 7.10 .
 Windows: Windows XP Service Pack 2  i Windows Vista.
 Solaris: OpenSolaris.
 Mac OS: Mac OS X Leopard.

Vegeu tamb.

 Everex CloudBook;
 MSI Wind PC;
 Acer Aspire One;
 Comparatiu entre netbooks;

Enllaos externs.

 Pgina web oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301640" title="Messier 89" nonfiltered="4226" processed="4218" dbindex="119264">

Messier 89 (M89 o NGC 4552) s una galxia ellptica situada a la constellaci de Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de mar de 1781. 

M89 pertany al grup de galxies que formen el cmul de la Verge.Observacions recents han mostrat que la galxia t una inusual forma |esfrica. Tanmateix, aquesta peculiar forma podria ser el resultat de l'orientaci de la galxia respecte de la Terra que la faria semblar esfrica sent en realitat ellptica.

Una altra caracterstica poc usual s la presncia d'una estructura de gas i pols que s'estn fins als 150.000 anys llum de la galxia i jets de partcules escalfades que arriben als 100.000 anys llum, que podrien ser les restes  d'una galxia satllit ms petita que est sent desintegrada per les forces de marea.

M89 tamb compta amb una poblaci de cmuls globulars molt alta,   en comparaci amb la Via Lctia.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301644" title="Anoplotrid" nonfiltered="4227" processed="4219" dbindex="119265">

Els anoplotrids (Anoplotheriidae) formen una famlia extingida de mamfers dins del grup dels artiodctils. Habitaren a Europa durant l'Eoc i l'Oligoc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301648" title="Castrid" nonfiltered="4228" processed="4220" dbindex="119266">

Els castrids (Castoridae) sn la famlia que cont les dues espcies vivents de castors i els seus parents extingits. Antigament fou un grup molt divers de rosegadors, per ara noms en queda el gnere Castor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301651" title="Mons-Crotteux" nonfiltered="4229" processed="4221" dbindex="119267">
Mons-Crotteux s un antic municipi de Blgica a la provncia de Lieja.

Desprs de la reorganitzaci administrativa del 1976, al 1 de gener de 1977, el municipi va escindir-se en dues parts: el nucli Mons-lez-Lige que va fusionar amb Flmalle i el nucli Mons-Crotteux que va fusionar amb Grce-Hollogne.

Durant la primera meitat del segle XX, tenia un circuit per a curses ciclistes que tenia una certa reputaci als campionats de Blgica.

Fills predilectes de Mons-Croteux.
Louis Antoine (1846-1912), dit el remeier, fundador d'una religi: el culte Antoiniste;
Franois Neuville (1912 - 1986), ciclista ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301652" title="Medalla del Servei Superior de Defensa" nonfiltered="4230" processed="4222" dbindex="119268">


La Medalla del Servei Superior de Defensa (angls: Defense Superior Service Medal) s una condecoraci dels Estats Units, creada el 6 de febrer de 1976 pel President Gerald Ford i atorgada pel Secretari de Defensa a oficials militars que realitzin excepcionalment mrits durant el servei de gran responsabilitat amb l'Oficina de Secretaria de Defensa, la Junta de Caps d Estat o altres tasques encarregades pel Secretari de Defensa.

Va ser creada mitjanant l'Ordre Executiva 11904.

Se situa entre l'Estrella de Plata i la Legi del Mrit.

s habitualment concedida a oficials superiors i generals. El primer en rebre-la va ser el Brigadier General John G. Jones, de l'Exrcit, pel seu servei com a Assistent Militar al Secretari de Defensa entre febrer de 1972 i juliol de 1975.

El pentgon es refereix al 5 serveis armats (Exrcit, Marina, Marines, Guardacostes i Fora Aria). Tamb alludeix al Quarter General del Departament de Defensa. L'liga amb la corona i les fletxes s la que figura a l'escut del Departament de Defensa, i indica que la medalla s en nom del Secretari de Defensa. Les Estrelles signifiquen unitat i excellncia en la realitzaci de la missi del Departament de Defensa en benefici de la Naci.

Com s habitual, les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure a l'Exrcit i a la Fora Aria, i mitjanant estrelles a la Marina, als Marines i als Guardacostes.

 Disseny .
A l'anvers apareix un liga platejada amb les ales esteses i tres fletxes a les potes (com figuren a l'escut del Departament de Defensa, sobre la figura d'un pentgon en blau que apunta cap a dalt. Les ales de l'liga es projecten sobre el pentgon. Est envoltada per un anell, cobert de 9 estrelles a la part superior i d'una corona a la inferior, formada per fulles de llorer a l'esquerra i d'olivera a la dreta. Sobre el pit de l'liga apareix l'escut dels Estats Units.

Al revers apareix sobre un arc la inscripci "FOR SUPERIOR SERVICE" (Pel Servei Superior), i sobre el pentgon apareix la inscripci "FROM THE SECRETARY OF DEFENSE TO" (Del Secretari de Defensa A).

Penja d'una cinta de 3,5mm, composada per les segents franges: daurat (5 mm), blau (6,4mm), blanc (4,8mm), vermell (0,32mm), blanc (4,8mm), blau (6,4mm) i daurat (5 mm).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301653" title="Somport" nonfiltered="4231" processed="4223" dbindex="119269">


Somport s una coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de Frana i Espanya. Est situat a 1632 metres d'alada, entre les valls de l'Arag i la vall d'Aspe francesa.

El seu nom ve del llat Summus portus (coll ms elevat), siguent un dels camins per a creuar la serralada ms populars per militars, mercaders i pelegrins del Cam de Sant Jaume.

Histria.

Els romans hi construiren una calada anomenada Via Tolosana, tant per al desplaament de tropes com per al comer.

Durant la decadncia de l'Imperi Rom, durant els segles IV i V, va ser el pas d'entrada per als pobles germnics com els vndals o els visigots. 

Al segle VIII va ser el pas emprat pels musulmans per a arribar al Regne franc desprs de conquerir la pennsula Ibrica.

El pas va ser fortificat pels Hasburgs al segle XVI, per defensar-se d'una possible invasi francesa, que no va arribar fins al 1808, durant la Guerra del Francs. L'exrcit francs tamb va utilitzar aquest pas per a la seva retirada al 1814.

A l'actualitat.

Un antic tnel ferroviari facilitava les comunicacions entre Canfranc i Pau evitant haver de pujar pel coll. Aquest va ser innaugurat el 1928 i tancat el 27 de mar del 1970 degut a un accident. 

Des del 2003 existeix un tnel per a vehicles, de 8.608 metres de longitud a una alada de gaireb 1200 metres. Va ser inaugurat el 7 de febrer del 2003, amb un cost d'aproximadament 160 milions d'euros per a l'estat espanyol i de 91,5 milions per a la Repblica francesa.

Hi va haver una forta oposici, sobretot al cant francs, al considerar que el tnel destruiria la bellesa natural de la vall d'Aspe, demanant l'alternativa de reobrir l'antiga lnia ferroviria Pau-Canfranc.

Cam de Sant Jaume.

s l'origen del Cam de Sant Jaume aragons, amb una distncia fins a Santiago de Compostella de 858 quilmetres, siguent uns cent quilmetres ms llarg que el cam navarrs que entra per Roncesvalles. Al coll de Somport hi ha un petit monument al pelegr, havent-hi al vessant aragons unes runes d'un hospital de pelegrins de l'edat mitjana.

Va ser el pas ms popular per a creuar els Pirineus pels pelegrins del Cam de Sant Jaume fins a la pacificaci dels bandits navarresos i bascos al segle XII, que va fer ms segur el pas per Roncesvalles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301654" title="Joan Puig i Cordon" nonfiltered="4232" processed="4224" dbindex="119270">
Joan Puig i Cordon (Malgrat de Mar, 1959) s un poltic catal.  Ha treballat com a gerent d'una Societat Annima Laboral i ingress a ERC el 1992, partit amb el que fou escollit regidor de Blanes a les eleccions municipals de 1995, tinent d'alcalde i responsable d'Hisenda i mitjans de comunicaci a les eleccions de 1999, 2003 i 2007. President del Consell Comarcal de la Selva de 1999 a al 2003 i vicepresident de la Diputaci de Girona el 2003-2004. Fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004. Des de 2001 s membre de la permanent nacional d'ERC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301655" title="lex Sez i Jubero" nonfiltered="4233" processed="4225" dbindex="119271">
lex Sez i Jubero (Girona, 1969) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona i mster en Poltiques Pbliques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra-John Hopkins. Treballa com a advocat especialista en Responsabilitat Civil i Dret del Segur. President de Joves Advocats de Girona (1997-1999) i membre fundador de Joves Advocats de Catalunya. Diputat de la Junta de Govern del Collegi d'Advocats de Girona (1998-2003). Ha estat regidor de l'rea de Cultura i Esports, i de Personal, Cooperaci i Joventut en l'Ajuntament de Girona (1999-2004) i primer secretari del PSC-PSOE a Girona des del 2000. Fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Blog d'lex Sez;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301657" title="Club Deportivo Legans" nonfiltered="4234" processed="4226" dbindex="119272">

El Club Deportivo Legans, S.A.D. s un club de futbol de la ciutat de Legans (Comunitat de Madrid).

Histria.
El Club Deportivo Legans va nixer el 26 de juny de 1928, fundat per Flix Lpez de la Serna. El seu primer president fou Ramn del Hierro.

Debut a Tercera Divisi la temporada 1956-57. Debut a Segona B la temporada 1987-88. La temporada 1992-93 assol l'ascens a Segona A.

 Uniforme .

L'equip vesteix samarreta blanca i blava a franges verticals i pantal blanc. El seu primer uniforme fou, per, blau i grana, i ms tard vest un uniforme tricolor, verd, blanc i vermell.

 Estadis .
L'actual Estadi Municipal de Butarque va ser fundat el 14 de febrer de 1998, amb una capacitat per a 8.000 persones i unes dimensions de 105x70 metres.

Anteriorment va jugar a un total de tres seus. El primer camp, on jug des de 1928, fou el Campo del Tiro, un terreny cedit pels militars. Ms tard jug a la Plaa Roma i el 1966 inaugur l'estadi Luis Rodrguez de Miguel, amb capacitat per a 5.000 espectadors.

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 11;
 Millor classificaci a la lliga: 8 (2a divisi, temporades: 95-96 i 96-97);
 Pitjor classificaci a la lliga: 19 (2a divisi, temporada 03-04);

Palmars.
Segona B (1): 1991-92.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301659" title="Jordi Ramon i Torres" nonfiltered="4235" processed="4227" dbindex="119273">
Jordi Ramon i Torres (Trrega, Urgell, 1971) s un poltic republic. Treballa com a administratiu a Indox, i ha estat monitor de l'Agrupament Escolta de Trrega i jugador del Club Nataci Trrega. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 1989, s tinent d'alcalde de Trrega per ERC des de 2003 i a les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit diputat per la provncia de Lleida.

 Enllaos externs .
 Blog de Jordi Ramon;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301660" title="Messier 90" nonfiltered="4236" processed="4228" dbindex="119274">

Messier 90 (M90 o NGC 4569) s una galxia espiral situada a uns 60 milions d'anys llum en la constellaci de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier en 1781. M90 s una de les espirals ms grans del Cmul de la Verge.

Formaci estellar.
La formaci estellar en aquesta galxia apareix truncada a causa de la interacci  amb el gas sobreescalfat del centre del cmul galctic. Els braos espirals tenen un aspecte llis, sense trets distintius, amb una lluentor uniforme que li donen un aspecte fossilitzat, diferncia de les galxies on hi ha abundncia de formaci estellar, que presenten un aspecte ms granulat. Aquest fet s degut  al fregament amb el gas intergalctic calent situat en el cmul, que els despulla d'hidrogen neutre; aquesta galxia s un dels millors exemple de "galxia anmica" (galxies espirals pobres en hidrogen neutre). J.D. Wray va llanar la hiptesi que aquesta galxia podria estar evolucionant cap a un estat similar al de M64, un sistema lenticular (SO).

No obstant aix, al centre d'M90 si que es produeix una significativa activitat de formaci estellar. Mltiples supernoves en el seu nucli han produt forts vents que estan escombrant el medi interestellar galctic des de fora cap al medi interior del cmul. 

Desplaament cap al vermell.
L'espectre d'M90 mostra un desplaament cap al blau atpic que indica que la galxia s'acosta a la Terra, a diferncia de la major part de les galxies que mostren un desplaament cap al vermell a l'estar allunyant-se de nosaltres. Se suposa que aquest desplaament cap al blau s el resultat de les grans velocitats que tenen les galxies dintre del Cmul de la Verge. Possiblement est en procs de sortir d'ell; s'ha especulat que ja podria haver-lo abandonat i estar situada a una distncia considerablement ms propera a nosaltres. Noms una galxia M86, s'aproxima ms rpidament.
M90 t com a  companya una galxia satllit irregular anomenada IC3583.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301663" title="Esperana Farrera i Granja" nonfiltered="4237" processed="4229" dbindex="119275">
Esperana Farrera i Granja (Trvia, 1949) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret, treballa com a tcnica d'estructures del sector agrari. s regidora de l'Ajuntament de La Pobla de Segur pel PSC-PSOE i consellera al Consell Comarcal del Pallars Juss. Fou escollida diputada per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301669" title="Llusa Lizarraga i Gisbert" nonfiltered="4238" processed="4230" dbindex="119276">
Llusa Lizarraga i Gisbert (Amposta, 1960) s una mestra i poltica catalana. Treballa com a mestra de catal. s regidora a l'Ajuntament d'Amposta pel PSC-PSOE i consellera del Consell Comarcal del Montsi. Ha estat elegida diputada per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301670" title="Fluorur de potassi" nonfiltered="4239" processed="4231" dbindex="119277">

































El fluorur de potassi, KF, s un compost inorgnic inic que es presenta en estat slid i en forma de pols de color blanc. La seva estructura cristallina s la del NaCl, cbica. Forma un hidrat el KF2H2O que cristallitza en el sistema monoclnic i perd l'aigua a 41C.

Desprs del fluorur d'hidrogen, KF, s la principal font de l'ani fluorur, F-, per aplicacions en els laboratoris qumics i en la indstria. A la naturalesa es troba en estat natural molt rarament en el mineral carobbiita. Les dissolucions de KF  ataquen el vidre degut a la formaci de fluorosilicats solubles.

Com les altres sals que contenen l'ani fluorur, F , el KF s txic per inhalaci i ingesti (DL50 oral rata: 245 mg/kg; DL50 intraperitoneal ratol: 40 mg/kg; DLLo oral conill d'ndies: 250 mg/kg) i altament corrosiu en contacte amb la pell, produint cremades.
 
 Aplicacions .
Qumica orgnica.
 El KF s la font preferida en la conversi de clorocarbonis en fluorocarbonis.
 Sntesi de fluorocompostos aromtics por intercanvi del grup nitro pel fluoro. ;
 Preparaci d'cid 3,4-difluorobenzoic i derivats (preparaci de clorofluorobenzens). ;
 Sntesi d'sters d'cid fluorobenzoic mitjanant un eficient intercanvi directe d'halogen.;
 Emprat per eliminar grups protectors silil en condicions de transferncia de fase.    ;

Referncies.


Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC  http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/141976ES.HTM  ;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Potassium_fluoride_anhydrous-9927569;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301673" title="Cingulat" nonfiltered="4240" processed="4232" dbindex="119278">

Els cingulats (Cingulata) sn un ordre de xenartres compost de tres famlies, de les quals noms sobreviu una: Dasypodidae. L'ordre inclou els armadillos de les Amriques, aix com els seus parents fssils. Una de les seves caracterstiques ms destacades s el seu escut ossi. N'hi ha unes vint espcies vivents repartides en deu gneres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301675" title="Ernest Benito i Serra" nonfiltered="4241" processed="4233" dbindex="119279">
Ernest Benito i Serra (les Franqueses del Valls, 1951) s un mestre i poltic catal. De petit visqu al Vendrell. s llicenciat en cincies de l'educaci i treballa com a professor d'institut. Milita en el PSC-PSOE, partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Bloc d'Ernest Benito;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301676" title="Jordi Guillot i Miravet" nonfiltered="4242" processed="4234" dbindex="119280">
Jordi Guillot i Miravet (Barcelona, 1955) s un poltic catal. s auxiliar tcnic sanitari per l'Escola de l'Hospital Clnic de Barcelona. El 1978 va ser secretari general de la Federaci de Sanitat de Catalunya de Comissions Obreres i fou regidor de l'Hospitalet de Llobregat pel PSUC el 1981-1938, i fou director de la revista Treball el 1984-1988. Ha estat membre del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (1988-1992) i fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 per Iniciativa per Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per la provncia de Barcelona per l'Entesa Catalana de Progrs. Des de 2007 s secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301677" title="Llac de la Bollosa" nonfiltered="4243" processed="4235" dbindex="119281">

El llac de la Bollosa (, estndard , en francs lac des Bouillouses) s un llac de 149 ha situat a la part ms alta del Capcir, a la fita amb l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord. 

Histria i geografia.
El llac s artificial, aprofitat amb l's d'una presa. S'alimenta de la Grava, un l'afluent del riu Tet. Fou construda entre el 1903 i el 1910, per proveir electricitat al Tren Groc i per regular el cabal del Tet. Situat a 2017m d'altitud, la riba occidental pertany al terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i l'oriental al terme dels Angles. Es troba al peu del Carlit i el Peric, i envoltat per un conjunt d'estanys, entre d'ells, els estanys del Carlit. Representa un paratge natural de gran inters, oficialment un site naturel class des del 24 de juny del 1973. s tamb part del Parc Natural dels Pirineus catalans que engloba el Pirineu nord-catal.

Turisme.
A l'estiu, l'afluncia turstica hi s tan remarcada que l'accs s restringit al juliol a un autobus que enllaa l'aparcament de baix amb la presa de dalt. A ms a ms s'hi situen un hotel de muntanya i un alberg. 

El GR 10, senda de gran recorregut que travessa el Pirineu, voreja el llac.

Referncies.


Enllaos externs.
 Vista webcam del llac, a la plana web del Consell General dels Pirineus Orientals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301678" title="Mons-lez-Lige" nonfiltered="4244" processed="4236" dbindex="119282">
Mons-lez-Lige (en val Mont-dl-Lidje) s un nucli del municipi de Flmalle, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica.  Abans la reorganitzaci administrativa de 1976 era un nucli del municipi Mons-Crotteux.

Histria.
Tot hi haver trobat teules i rajoles romanes durant obres a l'esglsia del poble, l'existncia d'una villa romana s una mera hiptesi.


 Des del segle XII, el poble era un domini senyorial. A l'edat mitjana, el nucli agricultural va crixer engir del Castell de Mons-lez-Lige. Durant les guerres de religi el poble va ser el teatre de moltes batalles entre les tropes liegeses, franceses, castellanes i  republicanes.

Fins a avui, el poble va mantenir el seu carcter agricultural, amb noms una urbanitzaci moderna, anomenat La Cit.

Monuments i curiositats.

El castell de Mons-lez-Lige;
L'esglsia Sant Lambert;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301679" title="Burgos Club de Ftbol" nonfiltered="4245" processed="4237" dbindex="119283">

El Burgos Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Burgos a Castella i Lle.

 Histria .
Les primeres noticies de futbol a la ciutat daten del 1917 quan la Unin Sportiva Obrera organitza la primera competici entre els equips Deportivo i Mariano. Des d'aleshores han estat molts els clubs que han representat la ciutat. A continuaci n'esmentem els ms importants:

11 de gener de 1923: Burgos Foot-ball Club.
16 de setembre de 1923: Deportivo Castilla-Burgos, primer club federat, fusi dels clubs Castilla, Burgos C.F. i Laserna. Vestia de morat.
28 de novembre de 1926: Unin Deportiva de Burgos, vestia de blanc i vermell. Va desaparixer el 1929.
3 de maig de 1936: Gimnstica Deportiva Burgalesa, format a partir de la dissoluci del Burgos C.F. Vestia primer de vermell i blanc i desprs adopt la samarreta blanca amb pantal negre. L'any 1946 es rebateja Gimnstica de Burgos i el 1948 adopta el nom Burgos Club de Ftbol.
4 d'agost de 1983: Real Burgos Club de Ftbol, fundat a partir del Burgos Promesas, que davant la imminent desaparici del Burgos CF es desvincul d'aquest. El Real Burgos vestia samarreta vermella amb una franja vertical marr i pantal blanc. Desaparegu el 1994.
1994: Burgos Club de Ftbol, refundaci del club adoptant l'antic nom. Adopta tamb la samarreta blanca i el pantal negre de l'antic Burgos CF.

 Estadi .
La seu del club s l'Estadi Municipal de El Planto inaugurat el 1964, una capacitat per a 14.500 espectadors i unes dimensions de 105x70 metres. Antigament va jugar al camp de Zatorre.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 9;
 Temporades a Segona divisi: 22;
 Millor posici a la lliga: 9 a Primera (1991-92);
 Pitjor posici a la lliga: 20 a Primera (1992-93);

 Palmars .
 Tercera Divisi Grup VIII;
 2a Divisi B Grup II;
 Copa Federaci: 1997;

 Jugadores destacats .
Burgos CF (antic).
Juanito;
Manzanedo;
Miguel ngel Portugal;

Real Burgos. 
Gavril Balint;

Burgos CF (actual).
Onsimo Snchez;
Peragn;
Aritz Aduriz;
Dimitri Cherishev;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Frum;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301683" title="Miquel Bofill i Abell" nonfiltered="4246" processed="4238" dbindex="119284">
Miquel Bofill i Abell (Santiago de Xile, 1950) s un filleg i poltic catal. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha fet estudis de Cincies Socials al Prmiere Licence en Sciences Socials Universitat Lliure de Brusselles. Treballa a l'ajuntament de Torroella de Montgr, on ha estat director del Museu del Montgr i del Baix Ter. Militant d'ERC, ha estat escollit senador per la provncia de Girona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2004 i eleccions generals espanyoles de 2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301686" title="Bearns" nonfiltered="4247" processed="4239" dbindex="119285">


El bearns o biarns s el nom que se li dna a l'occit parlat al Bearn. Es tracta d'una variant del gasc, la qual presenta tamb variants segons l'indret bearns on es parla. Va ser utilitzat com a llengua administrativa i jurdica al Bearn i a les regions lligades a ell: Regne de Navarra, Zuberoa i Foix. Al Bearn, la seva utilitzaci ofical va entrar en concurrncia amb el francs des del Renaixement i, sobretot, a partir de l'Edicte d'integraci del Bearn dins del Regne de Frana el 1620. Tanmateix, el bearns Es va continuar utilitzant als actes oficials i legals fins la Revoluci Francesa, quan el francs va esdevenir llengua oficial.

Literatura i histria.
El bearns apareix per primer cop en un escrit als Frs d'Auloron del 1080, dels quals noms se'n conserva una versi del segle XIII. s tamb de la mateixa poca un altre fams text jurdic: la Carta d'Orts. La Declaracion d'independncia del Bearn s un altre text fams escrit en bearns; aquest escrit va ser, en realitat una resposta provocativa de Gast Febus a Felip VI de Valois, on li deia que Du i la seva espasa eren els que sostenien el Bearn. Tamb Enric IV, llavors ja rei de Frana, escribia en bearns a jurats de la Vall d'Aussau. Joana Labrit va utilitzar aquesta variant del gasc per evagenlitzar els bearnesos durant la Reforma, malgrat ser el francs la llengua d'utilitzaci habitual en aquesta activitat; es deuen a aquest moment els Salmes de David en rima bearnesa del pastor Arnaut de Saleta. A la fi del segle XVII, Joan Enric de Fondevila va compondre obres de teatre en versos alexandrins, la ms famosa de la qual s La pastorala de paisan qui cerca mestir au son hilh sens ne trabar au son grat. Alguns anys desprs, el segle XVIII va aportar l'annim Sermon deu cur de Bideren i els cants i poesies de Ciprian Desporrins, que sn conegudes i cantades encara avui al Bearn. Del segle XIX, cal mencionar el poeta d'Auloron Xavir Navarrt que va compondre poemes lrics i poltics. A la fi d'aquell segle, el filleg Vastin Lespi va consagrar recerques lexicogrfiques i erudites de la llengua; se li deu un diccionari i gramtiques sobre el bearns. El Felibritge va prendre al Bearn el nom d' Escole Gasto Febus i un dels seus majoraus, l'escriptor Simin Palay, escrigu un gran diccionari del bearns i del gasc modern. L'hispanista, filleg i escriptor Joan de Boset, va crear una gramtica per l'ensenyament de la llengua a les escoles. Com a d'altres llocs d'Occitnia, el bearns es trobava en un procs avanat de substituci lingstica als anys seixanta i setanta; tot i aix, durant els anys vuitanta es va veure el naixement de les primeres escoles Calandreta i de Rdio Pas.

s de la llengua.
Una enquesta de l'any 1982 al Bearn va indicar que el 51% de la poblaci parlava bearns, el 70% l'entenien i el 85% era favorable a la protecci de la llengua.

Franois Bayrou, candidat a les eleccions presidencials del 2007 pel centre, originari del Bearn, parla bearns; en el seu moment es va posicionar a favor de la defensa de les llenges dites regional en un discurs realitzat a Perpiny durant la campanya electoral.

Expressions florides del bearns.
 Diu vivant (expressi que denota sorpresa);
 Hilh de puta (insult);
 Macaru (insult);

Bibliografia.
 Simin Palay: Dictionnaire du bearnais et du gascon modernes; primera edici en 2 volums (1932-1934); segona edici en 1 volum, C.N.R.S (1963);
 Miquu Grosclaude, Patric Guilhemjoan, Gilabert Nario: Diccionnaire franais-occitan, Orts, Per Noste, 2004.
 Miquu Grosclaude. Le Barn : tmoignage sur mille ans d'histoire. Pau : Marpimoeuy, 1979.
 Miquu Grosclaude, Dictionnaire tymologique des noms de famille gascons ; seguit de Noms de baptme donns au Moyen Age en Barn et en Bigorre, 2003.
 Miquu Grosclaude, Gilabrt Nario i Patric Guilhemjoan: Dictionnaire franais-occitan (gascon) A-K, 2003.
 Miquu Grosclaude, Gilabrt Nario i Patric Guilhemjoan: Dictionnaire franais-occitan (gascon) L-Z, 2005. ;
 Miquu Grosclaude  Gilabrt Nario: Rpertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, Orts, Per Noste, 1998 (amb especificacions de les formes verbals bearneses).
 Miquu Grosclaude: La langue barnaise et son histoire imprim : tudes sur l'volution de l'occitan du Barn depuis le XIIIe sicle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986.  ;

Enllaos externs.
 El bearns  ;
 Bearns i gasc ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301687" title="Iodur de potassi" nonfiltered="4248" processed="4240" dbindex="119286">































El iodur de potassi, KI, s un composts inorgnic inic que es presenta en forma de cristalls incolors. s lleugerament higroscpic. Cristallitza en el sistema cbic com el clorur de sodi. Una llarga exposici a l'aire s'aprecia una coloraci groga deguda a la formaci de iode, I2, i iodat.

 Reaccions qumiques .
 El iodur present en el iodur de potassi s'oxida facilment a iode, I2, per acci de diferents oxidants, per exemple el clor, Cl2:

 2 KI(aq) + Cl2(aq)   2 KCl + I2(aq) ;

 KI forma anions I3  quan es combina amb el iode elemental, I2, que sn ms solubles que el I2. ;

 KI(aq) + I2(s)   KI3(aq);

 Les seves dissolucions aquoses amb iode poden atacar i dissoldre superfcies d'or.

 Aplicacions .

 Fotografia .
El iodur de potassi s'empra en fotografia en la preparaci de iodur de plata (I), AgI, per a les pellcules fotogrfiques d'alta velocitat, segons la reacci:

 KI(aq) + AgNO3(aq)   AgI(s) + KNO3(aq) ;

 Medicina .
 El iodur de potassi s'addiciona en petites quantitats a la sal de cuina per a prevenir malalties de carncia de iode que poden afectar la glndula tiroide.

 Les seves dissolucions saturades s'empren com expectorant i, tamb, en el tractament de l'esporotricosi, una infecci causada per fongs.

 Tamb s molt coneguda la seva aplicaci per facilitar la dissoluci del iode en l'antisptic tintura de iode (dissoluci entre el 3 i el 10 % de iode en etanol).

 s un agent protector davant contaminaci radioactiva del istop radioactiu del iode, el qual s'emmagatzema en la glndula tiroide. La ingesti de iodur de potassi permet reduir l'acumulaci del iode radioactiu.

 Qumica  .
 En qumica analtica el KI s'empra per preparar dissolucions de iodurs per a iodometries, per preparar paper iodur-mid i com a reactiu en espectroscpia infraroja.

 En qumica orgnica el KI s'empre com a font de iode en les reaccions de sntesi orgnica.

Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC  http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/131542ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Potassium_Iodide-9927571;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301688" title="Galxia anmica" nonfiltered="4249" processed="4241" dbindex="119287">

Una galxia espiral anmica s una galxia espiral amb un contingut en hidrogen neutre inusualment baix comparat amb altres galxies de classificaci similar en la seqncia de Hubble. El terme va ser introdut per primera vegada per l'astrnom Sidney Van den Bergh en un article seu publicat en 1976, considerant aquestes galxies com una forma intermdia entre les galxies espirals normals i les galxies lenticulars. 

Aquestes galxies es caracteritzen, a ms de pel seu baix contingut en hidrogen neutre (que s'estn a menys distncia del que succeeix en galxies espirals normals com la nostra Via Lctia, i que a vegades es troba concentrat nicament en les regions centrals de la galxia.), per ser ms vermelles que altres galxies espirals similars -s a dir, que tenen un ndex de color ms alt-, el que apunta a una menor taxa de formaci estellar, de com a mnim d'estrelles d'alta massa, i per tant menys estrelles joves -una evidncia d'aix s la "suavitat" dels seus braos, amb menys regions HII que altres espirals similars i normals-, aix com per tenir un nucli major. 



El fet que moltes d'aquestes galxies es trobin en cmuls de galxies rics indicaria que han perdut el seu gas degut tant  pel  fregament amb el gas intergalctic calent que omple aquests cmuls com per interaccions amb altres galxies, cosa que ha estat corroborada per diverses observacions. Es creu que amb el temps aquestes galxies -a l'igual que d'altres galxies espirals situades en cmuls de galxies rics- evolucionaran fins a convertir-se en galxies lenticulars, pel que potser moltes de les galxies lenticulars presents en els cmuls galctics van ser en el seu moment galxies espirals normals. 


Tamb existeixen galxies d'aquest tipus allades, sense pertnyer a cmuls galctics rics, en aquests casos les galxies han gastat gaireb tot el seu hidrogen a causa de processos de formaci estellar. 

Dos excellents exemples d'aquesta classe de galxies sn M58 i M90, ambdues localitzades en les regions centrals del Cmul de la Verge, encara que altres galxies espirals d'aquest cmul tamb sofreixen de major o menor manera la deficincia de gas. 
 Enllaos externs .
Un nou sistema de classificaci per les galxies s;
Estructura dels braos a galxies espirals anmiques ;
Qu sn galxies anmiques?;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301702" title="Djurtxet" nonfiltered="4250" processed="4242" dbindex="119288">
Els djurtxets (xins tradicional:   , transcrit jou-tchen; xins simplificat:   ; pinyin: n zh n; transcripci rab-persa djurtche) fou un poble tungs de Manxria.

 Unificaci i conquesta de Liao .

Per liquidar als kitan l'emperador xins Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a brbars ms llunyans. Els Liao (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns vens acceptables per no era el cas del poble que vivia ms enll, als boscos de l'Ussuri i nord-est de Manxria, coneguts com els djurtxets. L'ambaixador xins que els va visitar el 1124-1125 els descriu com a verdaders brbars amb la residencia del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; els khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes brbares amb beguda, msica, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls . Just llavors els djurtxets estaven sent organitzats per un cap enrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen (1113-1123) . 

Desprs de l'aliana amb els xinesos , el 1114 es va revoltar contra el rei kitan i va llanar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sud de la moderna Harbin a la riba d'un afluent del Sungari) el 1114, Leao-yang el 1116 (desprs d'aquesta ciutat tota Manxria va passar als djurtxets). Lin-huang (capital septentrional dels kitan, al nord del modern Jehol) el 1120; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nord del Shanxi)  el 1122. Pekn havia de passar a Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els djurtxets, per els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els brbars els que ho van fer (1122) per la van entregar a Xina el 1123. El rei djurtxet, A-kou-ta va morir el 1123 i el va substituir el seu germ  Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambicis. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou (1124) per fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el 1125.

 Dinastia Jin (Kin) .

El nou rei djurtxet va modificar el nom de la dinastia a Allchun (en tungs) que vol dir dinastia daurada (Kin en xins, transcripci actual Jin, nom pel que ells xinesos anomenen el regne) i va intentar establir un estat regular organitzat a la manera xinesa . 

Aviat van esclatar disputes frontereres quan els xinesos van reclamar algunes viles al nord de Pekn i com que no els hi foren reconegudes, van donar suport a una revolta contra els djurtxets. Aix va provocar el conflicte obert i el general de la dinastia kin, Nien-mo-ho va entrar altre cop a Pekn i la plana de l'Hebei (1125) i cap a Taiyuan al cor de Shanxi (1126). Un altre general kin, Wa-li-pou, va creuar el riu Groc, i se li va unir Nien-mo-ho, i junts es van presentar davant la capital xinesa K'ai-fong; els defensors, encapalats per l'emperador Houei-tsong i el seu fill Kin-tsong, es van rendir (finals de 1126) i junt amb tota la cort foren deportats a la capital dels kin, la ciutat de Ning-kiang als sud de Harbin (comenament del 1127).  Entre els presoners fets pels kin, alguns membres de la tribu turca dels ongut, enviats a Manxria, i que van resultar ser nestorians; un d'aquestos va explicar una visi del rei kin i aquest els va alliberar i els va permetre installar-se al nord del riu Groc, a Tsing-tcheou. 

Un membre de la famlia imperial Song, Kao-tsong, es va escapar de ser capturat i fou proclamat emperador a Nankin, protegit pel Yang-tse kiang. Per la seva banda els kin van acabar la conquesta de les places del nord encara en poder dels imperials: Ho-kieng i Ta-ming al Hebei (Hopei), Tai-nan al Shandong (Shantung) , Tchang-to a Henan (Honan), Ho-tchong al sud-oest del Shanxi  (Shansi) i K'ai-fong que els imperials havien recuperat aprofitant l'absncia de guarnici kin.

 Conquesta del sud .

El 1129 les forces kin a les ordes del general Nien-mo-ho van avanar cap a la part central de Xina entre el baix Houai-ho i el baix Yang-tse-kiang; desprs d'una pausa van atacar la lnea del darrer riu amb dos exrcits, un  a l'oest, va passar del Hubei cap a Kinag-tcheou al Kiangsi (Jiangxi). L'avan fou espectacular i rpid (ms que no ho fou un segle desprs el dels mongols). El segon exrcit  va passar el Yang-tse prop  de T'ai-ping i va fer capitular Nanqun. L'emperador Kao-tsong va fugir cap a Ning-po (llavors anomenada Ming-tcheou) i desprs cap al port de Wen-tcheou (al sud de Zhejiang (Chekiang); el general Wou-tchou el seguia i es va dirigir a Hang-tcheou i Ning-po (finals del 1129 i comenaments del 1130), per aix portava al seu exrcit massa lluny de la seva reraguarda, al mig d'una poblaci hostil, amb terrenys inundats, plens de rius, de camps d'arros, de canals. Wou-tchou va intentar retornar cap al nord per no va poder creuar el Yang-tse protegit per les flotilles xineses. Per poder passar va haver de signar un tractat, i aix va poder  creuar el riu per Tchen-kiang a l'est de Nankin (1130). El sud es va desempallegar dels kin i l'emperador Kao-tsong va tornar a Hang-tcheou, que va restar capital de Xina fins a la conquesta mongola.

 La pau del 1138 .

Desprs d'aquesta derrota els generals xinesos van comenar a recuperar ciutats entre el Yang-tse i el riu Groc. El general Yo Fei va reconquistar la ciutat de Siang-yang (1134); el 1138 va atacar K'ai-fong, per abans de la victria l'emperador Kao-tsong va signar la pau amb els kin, llavors governats per Ho-lo-ma (1135-1149) successor del seu cos Wou-k'i-mai.  El tractat delimitava la frontera al Houai-ho i desprs d'aquest les muntanyes entre el delta del riu Groc i les del Han superior; el delta del riu Groc (i la regi de Wei) restava en mans dels Kin i la regi d'Han passava a mans dels xinesos; aix els Kin conservaven Hebei, Shandong  i Shanxi , aix com la major part del Shaanxi i del Henan, i alguns districtes dels nord de Jiangsu i Anhui. Aquesta divisi entre el sud dels Song i el nord dels Kin es va consolidar.  Per part dels Kin la pau es va signar degut a l'aparici d'un perill al nord, els mongols, que s'acabaven de federar sota el seu khan Qabul i havien atacat als Kin al Gobi oriental (1135), atac que a l'any segent  del tractat es va reproduir (1139).

Un xaman de la casa reial dels Wan-yen, de nom Wou-che (en djrtcht el nom era Gochi) va crear l'escriptura del tungs adaptant els carcters xinesos; el seu prestigi el va fer sospits al rei Ho-lo-ma  que el va fer matar el 1139. 

El 1447 els kin van haver de cedir alguns districtes als mongols.

Els Kin (Jin) van conservar com a capital del nord Houeu-ning, prop de Harbin (va ser la principal residncia dels reis fins el 1153) i Pequn va tenir el rang de capital meridional i secundaria; una capital central, Ta-ting, es trobava al nord del Jehol. Finalment el 1153 el rei Ti-kou-nai  (1149-1161)  va convertir finalment Beijing en la capital del centre i principal, passant Ta-ting a ser la capital del nord i secundaria, Leao-yang la de l'est,  Ta-t'ong la de l'oest iK'ai-fong la del sud. 

El rei Ti-kou-nai tenia encara el instint salvatge del brbars djrtchn, per amb els efectes perniciosos de la civilitzaci i de la vida luxuriosa. L'abandonament de la residncia manx dels reis fou molt negativa en un moment d'expansi dels mongols i els trtars; el rei volia conquerir la Xina del sud i esdevenir emperador i el 1161 va intentar creuar el Yang-tse a l'altura de Yang-tcheou, a la vora del illot Kin-chan, prop de la ciutat moderna de Tchen-Kiang, per fou derrotat i els mateixos soldats el van matar mentre altres tropes proclamaven rei a Leao-yang a Wou-lo.

Wou-lo va signar la pau amb Xina sobre la base de respectar l'anterior tractat: Les negociacions van durar del 1163 al 1165. Wou-lo t fama de savi i moderat. Va morir vell el 1189 i el va succeir el seu net Ma-ta-kou (1189-1208). En el regnat d'aquest darrer la disciplina militar dels djrtchn es va relaxar.

 El final de la dinastia Jin (Kin).

El 1206 la dinastia Song va reprendre la guerra contra els Kin o Jin i encara aquestos foren prou forts per arribar al Yang-tse i van exigir el cap del ministre que havia encoratjat la guerra; finalment Ma-ta-kou va acceptar la pau sobre la base del retorn al status quo anterior i alguns regals en sedes i plata  que de fet constituen una mena de tribut (1208). El va succeir Tchong-hei (1209-1213) en el regnat del qual va comenar la invasi mongola que va culminar el 1234.

Ara la dinastia Jin tenia capital a Pequn i governava a Manxria, i la Xina del Nord (al nord del Han i el Huai). Les capitals secundaries eren Ta-ting al Jehol, Leao Yang, Tat'ong al Shansi (Shanxi) i Kaifong a Honan (Henan). Genguis Khan portava un modest ttol xins que li havien donat els Jin, pels seus serveis contra els ttars. A la mort del rei Jin Ma-ta-kou (1189-1208) Genguis es podia considerar lliure de tota relaci de vassallatge i va refusar el reconeixement de la preeminncia al seu successor Tchong-hei (1209-1213) quan aquest va enviar a un ambaixador. El rei Jin fou tractat d'imbecil pel gran khan, i efectivament era un titella en mans dels seus generals, i no gaudia d'una autoritat forta. La Gran Muralla Xinesa del costat de la Monglia era vigilada per compte dels Jin, per un poble de turcs federats anomenats ongut, cristians nestorians ; el cap ongut Alaquchtagin, havia agafat el 1204 el partit de Genguis khan, i ara els ongut van obrir les portes al conqueridor  i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilncia (1211). Em premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin) .

Els mongols anomenaven al sobir Jin amb el ttol de Altan Khan que vol dir rei d'or (jin = or). Genguis es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambaga, per tamb dels antics sobirans kitan , el quals van abraar amb entusiasme el partit mongol. Genguis khan va dirigir les operacions del 1211 i 1212, en qu foren saquejats sistemticament (sense poder ocupar les fortaleses) els districtes fronterers de Ta-t'ong (el Si-Jing dels reis Jin) a l'extrem nord del Shansi (Shanxi), i la regi de Siuan-hua (llavors Siuan-to) i la de Pao-ngan, al nord del Hopei. Un dels prnceps kitan, Ye-li Liu-ko, de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el 1212 a favor de Genguis khan a la regi del Leao-ho al sud-oest de Manxria, zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran khan; aquest li va enviar un exrcit de socors dirigit pel noble (noyan) Djeb. El gener de 1213 Djeb i Liu-ko van ocupar Leao-yang als Jin i el prncep es va installar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan . Mentre Djeb conqueria Leao-yang, Genguis Khan no va aconseguir ocupar Ta-t'ong al nord del Shansi Fins el 1215 els mongols van assolar el regne Jin per sense reeixir mai a conquerir les fortaleses ben defensades pels guerrers tungs i protegides per la cincia xinesa en setges i fortaleses. El 1213 Genguis Khan va aconseguir dominar Siuan-hoa i va dividir les seves forces en tres cossos:

a) el primer, sota els seus fills Joci, Txagatai i Ogodai, va penetrar cap al Shansi central en direcci a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar  per van evacuar desprs per emportar-se el bot a zona ms segura al nord. 

b) El segon, sota el mateix Genguis Khan i el seu fill Tului, va baixar per la plana de Hopei on van conquerir Ho-kien-fu, i pel Shantung (Shandong) on van capturar Tsinan. Van sobrepassar viles fortificades com Baijing, Tcheng-ting i Ta-ming (al Hopei) i van arribar fins al sud de Shantung. .

c) El tercer, sota Qassar, germ gran de Genguis Khan, i el seu germ petit Temug Otchigin, que van marxar pel golf de Petchili, cap a terres de Yong-p'ing i Leao-si 

Finalment les tropes mongoles es van reagrupar prop de Pequn per intentar al menys el bloqueig (1214). El rei Jin Tchong-hei (Wei-Shao Wang) havia estat assassinat uns mesos abans (1213) per un general de nom Hou-cha-hou que va posar al tron a un nebot del difunt, de nom Wu-tou-pu (o Hsuan Tsung, 1213-1223). Aquest rei va demanar la pau a Genguis Khan que la va acordar, conscient de no poder conquerir Beijing. Els Jin van pagar una gran indemnitzaci de guerra (or, seda, tres mil cavalls, nois i noies joves incloent una princesa per a Genguis khan) i el gran khan va retornar a Monglia pel Kalgan, amb el seu bot (1214).

Just sortir els mongols, el rei Jin va traslladar la seva residencia reial a Kai-fong-fu. Aix va fer pensar a Genguis Khan que els Jin preparaven una nova guerra i immediatament va trencar la treva i va reiniciar les hostilitats. Hopei fou envat i el setge davant Beijing es va tornar a muntar. Un exrcit de refor Jin fou dispersat a Pa-tcheu entre Pekn i Ho-kien-fu. El governador de Beijing , el general Wan-yen Tcheng-huei, es va sucidar; els mongols van entrar a la ciutat i els habitants foren massacrats i la van incendiar (1215); la destrucci de la ciutat va durar un mes ja que els mongols no estaven interessats en posseir una ciutat. Aquestes morts i saquejos no sempre eren per sadisme o inters; els nmades estaven desconcertats i no sabien com actuar; i encara que els homes agafaven la seva part de bot hi ha casos com el del general Qutuqu, que va refusar rebre cap part del tresor Jin, que consider propietat del gran khan .

El regne Jin va quedar redut a la comarca de la capital Kai-fong-fu al Honan, i alguns llocs al Shensi. El 1215 Genguis va deixar alguns generals al pas per va retirar les tropes per portar-les al Turquestan, i l'exrcit que va quedar a territori Jin noms va poder fer atacs parcials, que van afectar progressivament al regne per no li donaven el cop de gracia.

El principal general que va restar a territori Jin fou Muqali o Muquli, un dels seus millors oficials, per amb forces redudes (uns 23.000 homes i uns 20000 auxiliars indgenes ). El 1216 el general Samuqa  va separar el Shensi i el Honan per la ocupaci de Tong-kuan que dominava la vall del riu Groc; per fou una conquesta temporal ja que els Jin desprs la van recuperar com van fer amb la major part dels seus antics territoris excepte Pequn. 

Llavors Muqali va agafar la direcci de les operacions i en una campanya de set anys (1217-1223) en els que va aconseguir reduir altre cop als Jin al Honan : el 1217 es va apoderar de Ta-ming a Hopei, fortalesa que havia resistit al mateix Genguis ; el 1218 va ocupar les capitals dels Shensi, Tai-yuan i Ping-yang; el 1220, fou reconquerida Ta-ming, que probablement havien perdut el 1219 o abans, i conquerida la capital del Shantung, Tsinan; aquest mateix any 1220 un dels seus lloctinents va ocupar Tchang-to, al nord del riu Groc; el 1221 foren conquerides diverses ciutats del nord del Shensi com Pao-ngan i Fu Tcheu; el 1222 dominaven Chang'an, l'antiga capital del Shensi; el 1223 va reconquerir Ho Tchong (moderna Pu tchetou), a l'angle sud-oest del Shansi a un colze del riu Groc, que ja havien conquerit abans per els Jin havien recuperat en un atac sorpresa. En aquesta darrera operaci va morir Muqali; desprs de la mort del general els Jin van recuperar Ho Tchong i la lluita en aquesta zona, farcida de petites fortaleses, va esdevenir una inacabable guerra de setges. Ara els mongols es comportaven millor en els setges degut a l'ajut d'auxiliars kitan i jurchen passats al seu bndol, i pels serveis d'algun enginyers xinesos, per en general els Jin van recuperar terreny.

A ms de conservar el Honan a l'entorn de Kaifong, desprs de la mort del general Muqali, els jurchen van ocupar la conca del Wei (Shensi central) incloent la plaa forta de Tong-kuan que protegia l'entrada al Honan, i la fortalesa de Ho-tchong (moderna P'ou-tcheu, situada enfront de l'anterior, al nord del riu Groc, a l'angle sud-oest del Shansi. El rei Jin, Nin-kia-su (Ai Tsung 1223-1234)  podia aspirar a mantenir el regne. El 1231 per els mongols van reprendre la ofensiva i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del 1232 i al no poder forar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre Ogodai amb maquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el riu Groc, el seu germ Tului dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori de la dinastia Song, i de all cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent cap al Setchwan per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i desprs girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han  (que va creuar el 31 de gener de 1232) i va aparixer a territori Jin al sud de l'Honan pel costat de Nan-yang. 

Mentre Ogodai desprs de conquerir Ho-tchong, va creuar el riu Groc i va entrar tamb a Honan pel nord (febrer del 1232), trobant a l'altre exrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat als Jin . Els Jin van oferir una resistncia molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (mar de 1232); Subotai fou encarregat de conquerir Kaifong que finalment va ocupar desprs d'una llarga resistncia, el maig del 1233. La ciutat no fou destruda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai. 

El rei Nin Kia-su havia abandonat ja la ciutat per intentar organitzar la resistncia a provncies i s'havia refugiat primer a Kuei-to i desprs a Ts'ai-tcheu (moderna Juning); quan aquesta vila fou assaltada pels mongols el rei es va sucidar (febrer o mar del 1234). Els Song xinesos van ajudar als mongols amb algun contingents de infanteria i en recompensa Ogodai va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan . Amb las darreres operacions del 1234 el regne Jin va quedar totalment sotms als mongols.

 Llista de sobirans .

T'ai Tsu (A-kou-ta) 1115-1123 ;
T'ai Tsung (Wou-k'i-mai) 1123-1135 ;
Hsi Tsung (Ho-lo-ma) 1135-1149 ;
Hai-Ling Wang (Ti-kou-nai) 1149-1161 ;
Shih Tsung (Wou-lo) 1161-1189 ;
Chang Tsung (Ma-ta-kou) 1189-1208 ;
Wei-Shao Wang (Tchong-hei) 1209-1213 ;
Hsuan Tsung (Wu-tou-pu) 1213-1224 ;
Ai Tsung (Nin-kia-su) 1224-1234 ;
Mo Ti 1234 ;
Als mongols 1234-1368 ;

 Notes i referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301711" title="Alan Brown" nonfiltered="4251" processed="4243" dbindex="119290">
Alan Everest Brown va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Alan Brown va nixer el 20 de novembre del 1919 a Malton, Yorkshire, Anglaterra i va morir el 20 de gener del 2004 a Guildford, Surrey.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Alan Brown va participar a nou (8 sortides) curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en tres temporades  1952, 1953 i 1954.



 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301712" title="Ken Wharton" nonfiltered="4252" processed="4244" dbindex="119291">
Ken Wharton va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ken Wharton va nixer el 21 de mar del 1916 a Smethwick, Anglaterra i va morir el 12 de juny del 1957 en un accident disputant una cursa al circuit d'Ardmore, prop de Auckland, Nova Zelanda.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Ken Wharton va participar a setze (15 sortides) curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en quatre temporades  1952, 1953, 1954 i 1955.

Wharton va disputar i guanyar nombroses curses fora del mn de la Frmula 1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301713" title="Peter Collins" nonfiltered="4253" processed="4245" dbindex="119292">
Peter John Collins va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Peter Collins va nixer el 6 de novembre del 1931 a Kidderminster, Worcestershire, Anglaterra i va morir el 3 d'agost del 1958 disputant una cursa al circuit de Nrburgring, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Peter Collins va participar a trenta-cinc curses (amb 3 victries i 8 podis) puntuables pel campionat de la F1, repartides en set temporades, les que van entre 1952 i 1958.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301714" title="Setge de Minerva" nonfiltered="4254" processed="4246" dbindex="119293">






El Setge de Minerva de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

antecedents.
La primavera de 1210 les tres fortaleses de les muntanyes Minerve, Trme i Cabaret continuaven sent reductes ctars tot i els esforos de Sim de Montfort.

Bibliografia.
  Dominique Paladilhe, Simon de Montfort, Librairie Acadmique Perrin, 1988 (reimprs 1997), 324 p. (ISBN 2-262-01291-1), p. 120-125;
  Georges Bordonove, La Tragdie Cathare, Pygmalion   Grard Watelet, col.  Les Grandes Heures de l Histoire de France , Paris, 1991, 462 p. (ISBN 2-85704-359-7), p. 185-192;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301718" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4255" processed="4247" dbindex="119294">

La competici de bsquet dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaren a l'Palau d'esports de Wukesong des del 9 al 24 d'agost de 2008.

Proves.
Hi hagueren dos esdeveniments d'aquest esport:
Bsquet mascul (12 seleccions);
Bsquet femen (12 seleccions);

Classificaci.

Es classifiquen directament per aquest esport el campi del mn, el pas amfitri de les olimpades i els campions dels cinc continents, ms els finalistes d'Europa i Amrica a la competici masculina.

Mascul.



Femen.



Resultats.


Medaller.


Competici masculina.
Fase de grups.
Grup A.




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Grup B.




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Fase final.
Quarts de final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Semifinals.


Tercer lloc.


Final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Competici femenina.
Fase de grups.
Grup A.




Resultats;



() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Grup B.




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Fase final.
Quarts de final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Semifinals.


Tercer lloc.


Final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301726" title="Llista d'peres ms importants" nonfiltered="4256" processed="4248" dbindex="119295">


El renaixement de la presncia de l'pera en el mn de la msica, sovint grcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori. Abans, els teatres oferien sempre els mateixos ttols, limitant a cinquanta o a molt estirar cent les obres que s'oferien regularment. Tanmateix, actualment no para de crixer el nombre d'peres redescobertes que s'han incorporat als circuits operstics.

La segent llista d'peres ms importants ha seguit el criteri dels experts que es mostren a l'apartat de bibliografia consultada i pretn mostrar totes aquelles peres que s'interpreten amb freqncia, han tingut un xit considerable en la seva estrena, o b han passat a la histria per algun motiu que les ha fet notables.

1600   1699.


1700   1749.


1750   1799.


1800   1824.


1825   1849.


1850   1875.


1876   1899.


1900   1924.


1925   1949.


Des de 1950.


Referncies.


Bibliografia consultada.

 ALIER, Roger. Guia Universal de la pera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1;
 RIDING, Alan; DUNTON-DOWNER, Leslie. pera. Ed. Espasa Calpe. p. 290. ISBN 978-84-670-2605-4;
 RMY, Pierre-Jean. Diccionario del amante de la pera. Barcelona, 2006, Ed. Paids. ISBN 84-493-1871-8;
 The Viking Opera Guide, 1993. ISBN 0-670-81292-7;
 The New Grove Dictionary of Opera, 2001 ISBN 0-333-60800-3;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301734" title="Pica (animal)" nonfiltered="4257" processed="4249" dbindex="119296">


Els ocotnids o piques sn mamfers de l'ordre dels lagomorfs.

Descripci.

 Entre 100 i 300 mm de llargada.
 Entre 100 i 200 g de pes.
 Tenen les quatre extremitats curtes i de la mateixa mida.
 Orelles petites i arrodonides.
 No tenen cua.
 Sn semblants als hmsters per els dos parells de dents incisives superiors els identifiquen com a lagomorfs.

Distribuci geogrfica.

Sn autctons de les regions fredes d'sia, Nord-Amrica i Europa Oriental.

Costums.

Viuen generalment en grups familiars i comparteixen les tasques de vigilncia i recollecci del menjar.

Espcies.

 Ordre Lagomorpha;
 Famlia Ochotonidae;
 Gnere Ochotona;
 Subgnere Pika;
 Ochotona alpina;
 Ochotona argentata;
 Ochotona collaris;
 Ochotona hoffmanni;
 Ochotona hyperborea;
 Ochotona pallasi;
 Ochotona princeps;
 Ochotona turuchanensis;
 Subgnere Ochotona;
 Ochotona cansus;
 Ochotona curzoniae;
 Ochotona dauurica;
 Ochotona huangensis;
 Ochotona nubrica;
 Ochotona pusilla;
 Ochotona rufescens;
 Ochotona thibetana;
 Ochotona thomasi;
 Subgnere Conothoa;
 Ochotona erythrotis;
 Ochotona forresti;
 Ochotona gaoligongensis;
 Ochotona gloveri;
 Ochotona himalayana;
 Ochotona iliensis;
 Ochotona koslowi;
 Ochotona ladacensis;
 Ochotona macrotis;
 Ochotona muliensis;
 Ochotona nigritia;
 Ochotona roylei;
 Ochotona rutila;

Referncies.


Enllaos externs.
 Els ocotnids a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci i enregistraments sonors de piques. ;
 Informaci i fotografies de piques. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301736" title="Croquet" nonfiltered="4258" processed="4250" dbindex="119297">

El croquet s un esport de pilota creat al segle XIX a Irlanda. Actualment consta de nombroses variants (com croquet sobre gel o amb bicileta) per l'objectiu com es completar un circuit amb una pilota petita de fusta impulsada per una maa que es colloca entre les cames per donar fora al cop. El circuit consta de desnivells i uns ars que s'han de travessar amb la pilota. 

La seva popularitat a pasos anglosaxons l'ha fet aparixer en nombroses obres, com Alcia al pas de les meravelles, i pintures que reflectien la vida de la noblesa, la principal jugadora de croquet. Va ser mostrat com a esport d'exhibici als Jocs Olmpics de 1900.

Normes.
Quan es passa un ar, es t una tirada extra;
Si es passa un ar doble, es toca una altra bola o el pal de lmit del circuit, es tenen dues tirades;
Si es passa un ar i es toca una bola alhora o b es toca dues pilotes, es perd el torn;
Quan es toca una pilota enemiga es pot enviar lluny del circuit amb un cop de la prpia bola (jugada anomenada "enviar");
Si es juga per parelles, es pot perdre una de les tirades donant un cop a les dues boles alhora perqu juguin juntes i sempre tenir una pilota a prop per guanyar tirades;

- Per a ms informaci sobre el croquet internacional entrar a la pg. web 

Galeria.











 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301738" title="Pica alpina" nonfiltered="4259" processed="4251" dbindex="119298">

Ochotona alpina s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a Monglia, Kazakhstan i Rssia. 

Referncies.
 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona alpina. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301742" title="Ochotona argentata" nonfiltered="4260" processed="4252" dbindex="119299">

Ochotona argentata s una espcie de pica de la famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Referncies.
 Lagomorph Specialist Group 1996. Ochotona argentata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301743" title="Ochotona hoffmanni" nonfiltered="4261" processed="4253" dbindex="119300">


Ochotona hoffmanni s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a Monglia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona hoffmanni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301745" title="Aire (element)" nonfiltered="4262" processed="4254" dbindex="119301">


En les cultures clssiques, l'aire era percebut com una substncia pura i homognia que constitua un dels elements primordials del cosmos.

Tradicionalment s'identific l'aire amb l'element generador de vida. D'aquesta manera, respirar, expirar o esperit comparteixen la mateixa arrel llatina comuna.

Tradici grega.

En la filosofia i cincia de l'antiga grcia era un dels quatre elements juntament amb l'aigua, la terra i el foc. 

Entre els filsofs presocrtics, Anaxmenes de Milet (s. VI aC) va proposar l'aire com l'arkh (el principi primordial del mn). Segons ell, quan l'aire s'escalfava es convertia en foc, al refredar-se i condensar-se es tornava en aigua, i quan encara es condensava ms es tornava terra.

Segons Plat tots quatre elements en estat pur es combinaven en totes les manifestacions de la natura. Per exemple, Plat escriu al Timeu: "Aix amb l'aire: n'existeix la varietat ms brillant que anomenem ter, la ms obscura que anomenem boira o foscor, i moltes d'altres espcies per les que no tenim nom." D'acord amb la visi platnica, l'aire reunia les caracterstiques de calor i humitat, i estava compost d'toms en forma d'octedre.

Posteriorment Aristtil va diferenciar l'aire (a l'atmosfera) de l'ter (ms enll dels nvols), atribuint a aquest darrer la categoria de cinqu element (quintessncia).

Altres.

En la medicina grega antiga basada en l'humorisme, l'aire s'associava amb la sang, ja que compartien les caracterstiques de calor i humitat. Tamb es correspon amb l'estaci de la primavera per la mateixa ra.

El smbol alqumic de l'aire s un triangle equilter assenyalant amunt, bisseccionat per una lnea horitzontal.

Segons la tradici astrolgica occidental les persones nascudes sota els signes de bessons, balana i aquari tenen les caracterstiques de l'aire, i les seves personalitats tendeixen a ser fredes com el vent.

Vegeu tamb.
Aire;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301747" title="Pica hiperbria" nonfiltered="4263" processed="4255" dbindex="119302">

Ochotona hyperborea s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu al nord d'sia (des dels Urals al nord del Jap, incloent-hi Monglia, Manxria i Corea del Nord). 

Subespcies.

Ochotona hyperborea cinereoflava;
Ochotona hyperborea coreana;
Ochotona hyperborea ferruginea;
Ochotona hyperborea mantchurica;
Ochotona hyperborea normalis;
Ochotona hyperborea uralesis;
Ochotona hyperborea yesoensis;
Ochotona hyperborea yoshikurai;

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie de pica a l'Animal Diversity Web. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301748" title="Escut de Mislata" nonfiltered="4264" processed="4256" dbindex="119303">


L'escut oficial de Mislata t el segent blasonament:

Escut quadrilong de boca redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, un palau merletat d'or, maonat i aclarit de sable. El segon quarter, bandat de sis peces, tres d'atzur i tres d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de desembre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.165, del 10 de gener de 2002.

S'hi representa la Casa Gran, l'antic palau fortificat dels barons de Mislata, enderrocat per construir l'Ajuntament actual. Al costat, les armes dels Urrea, que van concedir la carta de poblament a la localitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301750" title="Crurotarsi" nonfiltered="4265" processed="4257" dbindex="119304">

Els crurotarsis (Crurotarsi, "turmells de creu") sn un grup d'arcosaures, que fou definit com a clade basat en nodes per Paul Sereno el 1991, per substituir l'antic terme Pseudosuchia. Per accident, Sereno no cre un clade de tija com havia desitjat, car la filognia basal d'aquest clade no est ben compresa. El 2005, Sereno en don una definici basada en tiges no publicada: totes les formes ms properes a Crocodylus niloticus que a Passer domesticus (s a dir, ms properes als cocodrils que a les aus).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301755" title="Escut dels Montesinos" nonfiltered="4266" processed="4258" dbindex="119305">

L'escut oficial dels Montesinos t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al cap, en camp d'or, quatre pals de gules. Al primer quarter, en camp d'atzur, un pilar d'argent, carregat de la creu de Santiago. Al segon quarter, en camp d'atzur, tres ordres d'ones d'argent carregades d'una alzina de sinople. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.638, del 2 de desembre de 1999.

Els quatre pals, les armes del cap, alludeixen a la pertinena del municipi a la vila reial d'Almorad fins al 1990. El pilar amb la creu de l'orde de Sant Jaume alludeix a la Mare de Du del Pilar, patrona del poble. L'alzina centenria, ja desapareguda, fou el smbol de la localitat durant el procs de segregaci, i les ones representen els canals de reg que travessen aquesta rea de sec del Baix Segura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301756" title="Escolit" nonfiltered="4267" processed="4259" dbindex="119306">

Els escolitins (Scolytinae) sn una subfamlia d'insectes colepters. La subfamlia inclou uns 220 gneres i unes 6.000 espcies. Les larves sn xilfagues (mengen ]), i algunes ataquen i maten arbres i reben el nom vulgar de barrinadors de les escorces; sovint sn greus plagues per als boscos. D'altres s'alimenten de restes d'arbres morts i per aix juguen un paper essencial en la renovaci dels ecosistemes forestals.

Durant molts anys van ser considerats una famlia independent, amb el nom d'escoltids (Scolytidae), per avui hi ha consens que s'han de classificar com una subfamlia de curculinids.


 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301762" title="Escut de Murla" nonfiltered="4268" processed="4260" dbindex="119307">

L'escut oficial de Murla t el segent blasonament:

Escut partit i migtruncat. Al primer, d'or, un castell de gules. Al segon, d'argent, la creu de Santiago de gules. Al tercer, de gules, un creixent d'argent. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 30 de gener de 1989, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.015, del 28 de febrer de 1989.

El castell recorda l'antic palau fortalesa sobre el qual es va construir l'esglsia parroquial de Sant Miquel. Al costat, els senyals que indiquen el passat histric de la vila, lloc mixt de cristians i moriscos fins a l'expulsi d'aquests darrers a comenament del segle XVII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301763" title="Algorisme de Cristian" nonfiltered="4269" processed="4261" dbindex="119308">
L'algorisme de Cristian  s un mtode per a la sincronitzaci de rellotges que es pot usar en molts camps de la computaci distribuda. L'algorisme s probabilstic, s a dir noms pot sincronitzar si el RTT s baix en comparaci de la precisi desitjada. Tamb t problemes en funcions on s'usa un sol servidor. Tampoc s adient per a nombroses aplicacions distribudes on la redundncia seria important.

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301768" title="Escut d'Ondara" nonfiltered="4270" processed="4262" dbindex="119309">


L'escut oficial d'Ondara t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un castell d'argent, amb tres torres, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de setembre de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.366, del 14 d'octubre de 1994.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, allusiu a l'antiga fortalesa, de la qual noms resta l'actual Torre del Rellotge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301769" title="Ochotona cansus" nonfiltered="4271" processed="4263" dbindex="119310">

Ochotona cansus s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona cansus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301777" title="Escut d'Orba" nonfiltered="4272" processed="4264" dbindex="119311">

L'escut oficial d'Orba t el segent blasonament:

Escut quarterejat. Al 1r, d'or, quatre pals de gules. Al 2n, d'or, quatre bandes d'atzur, carregades d'un lle rampant d'argent. Al 3r, d'atzur, un castell d'or, maonat de sable i aclarit de gules. Al 4t, de gules, un cnter d'argent. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 20 de maig de 1985, de la Conselleria de Governaci. Publicat en el DOGV nm. 260, del 13 de juny de 1985.

Els quatre pals recorden la vinculaci d'Orba a la Corona des de la conquesta als musulmans per part de Jaume I a mitjan segle XIII. Al costat, les armes dels Mercer, antics senyors de la vila. El castell representa la fortalesa cristiana en runes dalt del tur, coneguda com el Castellet. Finalment, la gerra alludeix a la seva tradici cermica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301785" title="Escut d'Orpesa" nonfiltered="4273" processed="4265" dbindex="119312">


L'escut oficial d'Orpesa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. D'atzur, sobre roques d'argent, un castell d'or, maonat de sable i aclarit de gules. De la torre de l'homenatge sobrex una bandera d'argent amb l'asta del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de juny de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.797, del 20 de juliol de 2000.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, si ms no des de mitjan segle XIX, i sembla que no alludeix a l'antic castell d'Orpesa, del qual resten noms alguns trossos de muralla, sin a l'anomenada Torre del Rei, en record de Felip II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301789" title="Sant Antoni d'Arinsal" nonfiltered="4274" processed="4266" dbindex="119313">


Sant Antoni d Arinsal s una esglsia que es troba al vell mig de la part antiga de la poblaci d Arinsal a la Parrquia de La Massana. s un edifici senzill del s. XVII, amb diverses modificacions posteriors i restaurada sencera entre els anys 1963 i 1964 segons un projecte de l arquitecte catal Csar Martinell. L estructura consta d'una nau coberta per un slid embigat i de planta quadrangular que es va construir directament sobre la roca mare  sense fonaments i que dna pas al cementiri. Aquesta esglsia parroquial, conserva al seu interior una pintura fora interessant de la Mare de Du de les Neus, del segle XVIII.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301793" title="Escut de l'Orxa" nonfiltered="4275" processed="4267" dbindex="119314">


L'escut oficial de l'Orxa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'argent, una creu grega de gules. Al segon quarter, en camp d'atzur, un castell d'or amb tres torres, maonat i aclarit de sable, sobre una muntanya del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de febrer de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.968, del 28 de mar de 2001.

S'hi representa l'antic castell de Perputxent, possessi de l'orde de l'Hospital i ms endavant del de Montesa, que defensava l'entrada a la vall. A dalt, la creu de l'orde de Montesa, propietaris del castell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301794" title="Sant Antoni de la Grella" nonfiltered="4276" processed="4268" dbindex="119315">

Sant Antoni de la Grella s una esglsia situada al costat de la gorja de la Grella i sota els tnels del mateix nom, sota el poble de Sispony i dins la parrquia de La Massana. Aquesta capella es troba adossada a la pedra on el riu Valira d'Orient passa profundament engorjat entre altes parets de pedra i densa vegetaci de ribera en l antic cam ral que unia les parrquies de La Massana i Escaldes-Engordany. Les obres de l obertura dels tnels viaris la van malmetre fins destruir-la en bona part, per posteriorment va ser refeta completament. Aquesta capella s dedicada a Sant Antoni Abat, patr dels traginers, que l'invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat. Un centenar de metres per sota hi ha el pont romnic de Sant Antoni de la Grella.

S hi celebra un aplec el 17 de gener.





 Imatges .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301795" title="Escut d'Otos" nonfiltered="4277" processed="4269" dbindex="119316">


L'escut oficial d'Otos t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, un arbre amb dues copes, de sinople, amb el tronc del seu color, i terrassat de sinople. Al segon quarter, en camp d'argent, un castell del seu color, maonat de sable i aclarit d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de juny de 1997, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.055, del 12 d'agost de 1997.

L'arbre s el senyal tradicional d'aquest poble eminentment agrcola de la Vall d'Albaida. El castell alludeix al castrum de Carbonera, que actualment marca els lmits entre el terme municipal d'Otos i el de Beniatjar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301796" title="Estil chen" nonfiltered="4278" processed="4270" dbindex="119317">
El taijiquan s un art marcial d'origen xins que t diversos estils, s a dir, diverses formes i maneres de dur-se a terme. L'estil chen s un dels cinc estils principals i es diferencia dels altres pels seus marcats moviments espirals, pels seus canvis de ritme i velocitat. Tot i aix, al igual que els altres estils, t com a objectiu principal "no trencar mai el fil de seda", la continutat energtica del moviment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301797" title="Saig" nonfiltered="4279" processed="4271" dbindex="119318">
El saig era antigament era un funcionari de la justcia civil que s'encarregava d'executar les resolucions judicials, de fer les citacions, d'encalar els delinqents i d'executar les condemnes judicials.

A Mallorca era l'encarregat de fer les citacions, les crides i altres manifestacions de l'autoritat municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301798" title="Teatre Malic" nonfiltered="4280" processed="4272" dbindex="119319">
El Teatre Malic va ser una sala de teatre de petit format ubicada al carrer de Fusina de Barcelona, davant del Mercat del Born, amb capacitat per uns 60 espectadors. Oberta l'any 1984 pels membres de la Companyia de Titelles La Fanfarra (Toni Rumbau, Mariona Masgrau)  El 1992, Toni Rumbau n'asumeix la direcci artstica de la sala en solitari. L'espai va rebre el Premi Especial de la Crtica (1991), el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre (1992) i el Premi Fad (un Aplaudiment, el 1993). Organitzadora del Festival d'pera de Butxaca. Va tancar a les acaballes de l'any 2002. Es considerada la primera Sala alternativa de Catalunya. 

Entre les estrenes absolutes fetes en aquest local, dintre del festival esmentat, hi ha les peres:

 1993:  Violeta, amb msica de Manuel Garcia Morante i text de Josep Maria Carandell (octubre);
 1995:  La petita bufa, amb msica de Jordi Rossinyol i llibret d'Albert Mestres (26 d'octubre); Casting d'Eduardo Diago (desembre); En Landsoldats Dagbog de Jacob Draminsky (15 de novembre);
 1996:  Resaca, espectacle musical de Fran Prez, amb text de Pepe Sendn (31 d'octubre);
 2000:  La lluna i la bruna, conte musical per a nens de Cristina Garcia-Prats;
 2002:  Els contes de Sade, amb msica d'Enric Ferrer i llibret de Pau Guix (27 de novembre);

A ms s'hi han fet estrenes d'obres que no s'havien vist encara a Barcelona: Orfeo vedovo d'Alberto Savinio i Hind und zuruk de Paul Hindemith, Y un tablero... d'Eduardo Diago.

El 1999 va estrenar-s'hi Los pelones, obra de teatre d'Albert Espinosa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301799" title="Escut de Palma de Gandia" nonfiltered="4281" processed="4273" dbindex="119320">


L'escut oficial de Palma de Gandia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules, abraat d'atzur sembrat de flors de lis d'or i brisat amb un lambel de gules. Al segon quarter, en camp d'atzur, una palma d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de juny de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.053, del 30 de juliol de 2001.

A la primera partici s'hi representen les armes dels ducs de Gandia, del casal d'Arag, senyors de la baronia de Palma. Al costat, el senyal parlant allusiu al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301800" title="Clic biliar" nonfiltered="4282" processed="4274" dbindex="119321">



El clic biliar s el quadre dolors provocat per la presncia de clculs a les vies biliars. 
Es defineix per diverses caracterstiques: 
 s continu, va augmentant d'intensitat i al cap de 15-20 minuts es converteix en molt agut, molt dolors. ;
 Es localitza a l'hipocondri dret, a la zona del fetge, i a l'epigastri, encara que a vegades el dolor es pot donar al costat contrari (hipocondri esquerre i regi precordial). ;
 S'acompanya de vmits i sudoraci en la majoria dels casos. ;
 En el 50% dels afectats el dolor s'irradia a l'esquena, al muscle dret o a l'omplat. ;
 La duraci del quadre no sobrepassa les cinc hores i si es prolonga cal sospitar una complicaci: la colecistitis aguda. ;

El clic biliar s una urgncia i cal tractar-la de forma immediata amb antiinflamatoris, analgsics i espasmoltics. En aquesta situaci cal abstenir-se d'ingerir aliments i lquids. Mentre arriba el metge es pot aplicar calor a la zona (alleuja l'espasme i el dolor) sempre que no hi haja febre ni abdomen agut (abdomen dur i dolors). 

Una persona que hagi tingut un clic biliar, noms un, t un 30% de probabilitats de no sofrir-ne cap ms en el termini de deu anys, per la qual cosa s'haur de considerar si la intervenci per a l'extirpaci dels clculs s pertinent o no. Ara b, si els clics es repeteixen al cap de poc temps, l'operaci cal plantejar-la. Amb tot i aix, tamb hi ha alternatives teraputiques com sn la dissoluci dels clculs amb cids biliars o la litotrcia (destrucci dels clculs) amb ones ultrasniques de xoc (que noms es poden aplicar en clculs menors de 30 mm).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301802" title="Escut de Pedreguer" nonfiltered="4283" processed="4275" dbindex="119322">

L'escut oficial de Pedreguer t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper d'or, un tossal pedregs, del seu color, sostenint una torre amb un merlet ensorrat, tamb del seu color; a la part superior de la torre, la senyera reial amb l'asta en vertical. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de l'11 de novembre de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.434, del 24 de gener de 1995.

S'hi representa el castellet de l'Ocaive, d'origen musulm, actualment en runes, que fou conquerit per Jaume I el 1244, amb el senyal reial onejant al damunt. A sota, un senyal parlant, el pedregar del tossal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301804" title="XIV Cos d'Exrcit Guerriller" nonfiltered="4284" processed="4276" dbindex="119323">
El XIV Cos d'Exrcit Guerriller fou un cos d'exrcit de la Segona Repblica Espanyola que lluit en la guerra civil espanyola. . 

 Orgens del Cos .
l'Exrcit Popular de la Repblica va formar el Cos de Guerrillers el maig de 1937 i va tenir la seva primera caserna a Benimmet i al segona a Alcal de Henares (Madrid). Posteriorment es van  crear altres bases.

 Composici .
El cos estava composat a finals de 1937 per tres divisions: la 48, la 49 i la 50. Cada divisi disposava de diverses brigades de 140 a 150 guerrillers, comandats por un capit. Els grups de sabotatge es composaven de grups de 5 a 6 membres i un sergent. A principis de 1939 el cos comptava amb sis divisions de quatre brigades de 150 homes.

 Comandament . 
El cap d'aquest cos era el coronel Domingo Hungra.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301810" title="Su" nonfiltered="4285" processed="4277" dbindex="119324">

Els suins (Suinae) formen un subordre de mamfers artiodctils.  Aparegueren a l'Eoc i possiblement sn el grup ms antic d'artiodctils.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301817" title="Suid" nonfiltered="4286" processed="4278" dbindex="119325">

Els suids (Suidae) formen una famlia de mamfers suins.  Aparegueren a l'Oligoc i inclouen animals com ara el porc o el babirusa.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301819" title="Operaci Goldap-Gumbinnen" nonfiltered="4287" processed="4279" dbindex="119326">


L'Operaci Goldap-Gumbinnen, tamb coneguda com Operaci Goldap o Operaci Gumbinnen (rus:          -                                   ) va ser una ofensiva sovitica del Front Oriental a les darreries de 1944, en la que les forces del 3r Front de Bielorssia van intentar travessar les fronteres de la Prssia Oriental.

La ofensiva fracass, donada la dura resistncia que present la Wehrmacht. s fora coneguda tant per la desesperada defensa alemanya com per atrocitats que van cometre les tropes de l'11 Exrcit de la Gurdia a l'anomenada Matana de Nemmersdord

 Plans .
L'operaci es planej com a resultat de l'xit de l'Operaci de l'Ofensiva de Memel al nord. Les tropes del 1r Front Bltic i del 3r Bielors havien tingut xit fent retrocedir al Tercer Exrcit Panzer de la frontera de la Prssia Oriental, envoltant la ciutat de Memel i arribant a la vora de la Llacuna Curoniana. La Stavka permet a Txerniakhovski explotar encara ms el seu xit atacant a travs de Gumbinnen   Insterburg   Konigsberg, endinsant-se cap a la Prssia Oriental.

El pla de Txerniakhovski preveia que el 5 i l'11 Exrcit de la Gurdia trenquessin les lnies alemanyes, abans d'explotar amb el 2n Cos Blindat de la Gurdia i el 28 Exrcit. El Exrcits 31 i 39 avanarien pels flancs de la fora principal.

Al davant tenien al 3r Exrcit Panzer i al 4t Exrcit, que es recolzaven en un terreny plagat de fortificacions, les quals havien estat ben reforades.

Desplegaments .
Wehrmacht .
Grup d'Exrcits Centre (Coronel General Georg-Hans Reinhardt);
Flanc Sud del 3r Exrcit Panzer (General Erhard Raus);
XXXX Panzer Corps (General Siegfried Heinrici) ;
IX Corps (General Rolf Wuthmann);
Flanc Nord del 4t Exrcit (General Friedrich Hobach);
XXVII Corps (General Maximilian Felzmann);
XXXXI Panzer Corps (General Helmuth Weidling);
Cos Panzer Hermann Gring (Tinent General Wilhelm Schmalz);
VI Corps (General Horst Gromann);

 Exrcit Roig .
3r Front de Bielorssia (General Ivan Txerniakhovski);
11 Exrcit de la Gurdia (Coronel General Kuzma Galitsky);
5 Exrcit (Colonel-General Nikolai Krilov);
28 Exrcit (Tinent General Luchinski);
31 Exrcit;
39 Exrcit;

 L'ofensiva .
El 16 d'octubre, els Exrcits de la Gurdia 5 i 11 van iniciar l'ofensiva, penetrant inicialment uns 11km a les defenses alemanyes. Els exrcits del flanc van comenar les operacions al dia segent, quan unitats de l'11 Exrcit havien travessat la frontera de la Prssia Oriental.

Les tropes sovitiques van trobar-se ben aviat amb una resistncia decidida. Els va costar 4 dies penetrar les defenses tctiques inicials, mentre que la segona lnia de defensa era tan dura que Txerniakhovski va veure's obligat a fer servir el 2n Cos Blindat de la Gurdia per trencar-lo. Les baixes van ser molt altes. El 20 d'octubre l'11 Exrcit i el 2n Cos Blindat van aconseguir trencar la segona lnia a l'est de Gumbinnen, defensat pels canons del 18a Divisi Antiaria i el Cos Panzer Hermann Gring, que havia estat desplegat a la zona per contenir l'avan sovitic. El 21 d'octubre, el 28 Exrcit Sovitic, constitut en reserva, tamb va ser llanat a l'atac, per l'ofensiva al nord es centr a la regi de Stalluponen, grcies als contraatacs alemanys.

Gumbinnen va ser capturat el 22 d'octubre, per va ser reconquerit pels alemanys dos dies desprs, desprs que llancessin la 5a Divisi Panzer i el 505 Destacament Panzer Pesat (equipat amb els nous  Tiger II. Unitats de l'11 Exrcit de la Gurdia es van trobar allats a la zona de Growaltersdorf, i es van trobar amb un intensa lluita. A ms, els alemanys havien llanat ms reserves, incloent la 102a Brigada Panzer i la Brigada Grenadier Fhrer en uns contraatacs a Goldap, al sector sud de la penetraci sovitica. La ciutat va ser reconquerida el 25 d'octubre.

Els atacs sovitics van continuar fins al 27 d'octubre, mentre que els exrcits als flancs provaven d'enllaar amb l'11 Exrcit.

La lluita va continuar: el 28 d'octubre, el 31 Exrcit reconquer Goldap en un atac per sorpresa i va tornar a ser conquerida per la 5a Divisi Panzer el 3 de novembre.

 Vegeu tamb .
 Ofensiva de Prssia Oriental, en la que el Front renov el seu atac cap a la Prssia oriental al gener.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301820" title="Mrida Unin Deportiva" nonfiltered="4288" processed="4280" dbindex="119327">

El Mrida Unin Deportiva s un club de futbol extremeny de la ciutat de Mrida.

 Histria .

El 28 de desembre de 1912 neix el primer club de futbol de la ciutat, la Sportiva Emeritense, essent el primer president Juan Casillas. L'any 1920, pass a anomenar-se Club Catalanes, ja que la majoria dels seus membres eren militars catalans destinats al Regiment d'Artilleria. L'any 1921 treballadors de la RENFE funden el Club M.Z.A. (Madrid-Zaragoza-Alicante). Al cap de pocs mesos, ambds clubs es fusionaren, naixent el Club Emrita, que particip per primer cop en un campionat regional el 1928-29, essent campi tres anys ms tard.

La Guerra Civil deix la ciutat sense futbol. Ja el 1939 nasqu la Sociedad Deportiva Emeritense. Aquest club debut a Tercera Divisi la temporada 1943-44. El 23 d'abril de 1966 el club esdevingu Mrida Industrial C.F.. En acabar la temporada 1984-85 el club canvia de nom novament esdevenint Club Polideportivo Mrida. Amb aquesta denominaci visqu la seva millor poca, ja que l'equip puj a Segona Divisi el 1991 i finalment a Primera el 1995. El club, per, prengu massa riscos econmics que el portaren a la desaparici l'agost del 2000.

Amb la desaparici del club, el filial, Mrida Promesas, se'n desvincul i adopt el nom de Mrida Unin Deportiva.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 2;
 Temporades a Segona Divisi: 7;
 Temporades a Segona Divisi B: 10;
 Temporades a Tercera Divisi: 37;
 Millor posici a la lliga: 19 (Primera divisi, temporada 97-98);
 Pitjor posici a la lliga: 21 (Primera divisi, temporada 95-96);

 Palmars .
 2 lligues de Segona divisi.
 5 lligues de Tercera divisi.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Blog;
Frum;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301826" title="Dissacus" nonfiltered="4289" processed="4281" dbindex="119328">

Dissacus s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a Europa i Amrica del Nord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301827" title="Mongolonyx" nonfiltered="4290" processed="4282" dbindex="119329">

Mongolonyx s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301829" title="Guilestes" nonfiltered="4291" processed="4283" dbindex="119330">

Guilestes s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301830" title="Nria Roca Granell" nonfiltered="4292" processed="4284" dbindex="119331">


Nria Roca Granell, presentadora de televisi, (Montcada, Pas Valenci, 23 de mar de 1972)

 Biografia: Els seus inicis .

Va nixer el 23 de mar de 1972. Va estudiar arquitectura tcnica en la Universitat Politcnica de Valncia. Va comenar en el mn de la televisi de manera casual, solia acudir a un programa de la televisi valenciana per a recaptar fons per al viatge de fi de carrera. Es va presentar a un casting, animada pels seus amics, i va ser triada per a posar-se davant de les cmeres.

 Trajectria Professional .

 Canal 9 .

Va debutar en televisi en 1994 en la cadena autonmica valenciana, Canal 9 amb el concurs La Sort de Cara. En aqueixa mateixa cadena va presentar Fem tele (1998-2000).

 Televisi espanyola .
En 1998 Chicho Ibez Serrador es va fixar en ella per a presentar la segona etapa del concurs sobre el mn animal Waku Waku de TVE, en substituci de Consuelo Berlanga.

El 31 de Desembre de 1999 va presentar  les campanades de cap d' any en TVE, al costat de Ramn Garca. Ambds presentarien la posterior galla de benvinguda al 2000 al costat d' Andoni Ferreo i Mabel Lozano.

Des de llavors, la seua popularitat no ha deixat de crixer i la seua activitat professional ha estat molt intensa, i en els ltims cinc anys ha treballat en quatre de les sis cadenes generalistes privades de nivell estatal.

 Telecinco .

Telecinco la va fitxar per a presentar Buenas Tardes (2000) i Nada personal (2001), al costat de Maribel Casany i Llum Barrera.

Un any desprs la van fitxar per a la reeixida srie d'Emilio Aragn "Javier ja no vive solo".

 Antena 3 .

Un any desprs va presentar La isla de los famosos en Antena 3 i en 2004 UHF en la mateixa cadena.

 Cuatro .

En abril de 2006 va ser fitxada pel nou canal de televisi Cuatro, on va presentar el programa Nos pierde la fama. Una vegada cancellat aqueix espai, i des del 3 de febrer de 2007, es va fer crrec del concurs Gran Slam en la mateixa cadena.

Des del 13 de maig de 2007, es va fer crrec del concurs Factor X.

Al desembre de 2007 copresenta dos especials sobre sexe titulats El *sexmetro juntament amb Josep Lobat en el qual s'analitzaven els hbits dels espanyols grcies a una macro-enquesta realitzada per l'empresa de sondejos Opina.

Des de gener de 2008 presenta Tienes talento, programa en el qual s'intenta cercar a una estrella en qualsevol camp artstic d'Espanya i a partir de maig condueix el concurs El Gran Quiz.

 Rdio .

Va collaborar des de 2002 fins a 2007, en No somos nadie, l'espai matinal de Pablo Motos en M80 Rdio.

 Novella .

s tamb autora, sent el seu ltim llibre Sexual-ment editat per Bromera. 

Comproms social.
Com ja fera en 2007, Nria Roca junt  Andreu Palop i Hctor Faubel va protagonitzar en 2008 la campanya d' Escola Valenciana per la matriculaci dels xiquets a les escoles en valenci. 

 Premis i Nominacions .

 Antena d'Or de Televisi 2004 per La Selva dels Famosos.

 Nominada al TP d'Or (2000) com Millor presentadora per Waku Waku i Buenas Tardes.

Referncies.


 Enllaos externs .

Web no oficial








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301833" title="Mongolestes" nonfiltered="4293" processed="4285" dbindex="119332">

Mongolestes s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a sia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301835" title="Sinoploteri" nonfiltered="4294" processed="4286" dbindex="119333">

Synoplotherium s un gnere de mamfer mesonic extingit de la famlia dels mesonquids. Se n'han trobat fssils a sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301838" title="Pangol de les Filipines" nonfiltered="4295" processed="4287" dbindex="119334">

El pangol de les Filipines s una espcie de pangol del gnere Manis que noms es troba a l'illa de Palawan, a les Filipines. s bastant com per es veu amenaat per la caa intensiva.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301842" title="Foc (element)" nonfiltered="4296" processed="4288" dbindex="119335">

En les cultures clssiques, el foc era percebut com una substncia pura i homognia que constitua un dels elements primordials de la natura.

Com a element imprescindible pel desenvolupament de la civilitzaci, se li han atribut un gran nombre de simbologies i representacions, essent identificat sovint amb les qualitats de poder, seguretat i passi.

Tradici grecoromana.

Segons el conegut mite grec, Prometeu hauria robat el foc dels dus per protegir els indefensos humans. Aquest origen div del foc illustra la importncia que la cultura grega li atorgava. La terminologia grega diferenciava entre el foc destructiu (adeilon), associat amb Hades, i el foc creatiu, associat amb Hefest.

Entre els filsofs presocrtics un dels principals camps d'estudi era recerca de larkh, o la substncia primordial del que tota la resta procedia. Herclit d'Efes 544 aC) va declarar que aquest era el foc, ja que aquest element era el que millor representava el canvi constant que experimentava la natura. Ms tard Empdocles d'Agrigent (vers 450 aC) va teoritzar que en realitat eren quatre les "arrels" de la natura: foc, aire, aigua i terra. Les quatre arres d'Empdocles quedaren establertes com els quatre elements de la filosofia clssica.

Plat (427-347 aC), en el seu dileg Timeu en el que parla de l'estructura del cosmos, va afirmar que el foc estava format per imperceptibles toms en forma de tetredre, aix com els altres elements seguien la forma d'altres poledres regulars. La forma del tetedre, el ms punxegut dels poledres, va ser associada per Plat amb la natura agressiva del foc.

El deixeble de Plat Aristtil (384-322 aC) va desenvolupar una teoria diferent per els elements, que en estat de reps va divisar estructurats concntricament al centre de l'univers formant l'esfera sublunar. Al foc li corresponia la zona ms exterior, envoltant l'aire. Segons els parells duals de qualitats que va definir Aristtil, les caracterstiques del foc eren la calor i la sequedat.

Altres.

En la medicina grega antiga basada en l'humorisme, l'aire s'associava amb la bilis groga, ja que compartien les caracterstiques de calor i sequedat. Tamb es correspon amb l'estaci de l'estiu per la mateixa ra.

En l'alqumia, el foc era associat amb el sofre, i es representaba amb un triangle equilter assenyalant amunt.

Segons la tradici astrolgica occidental les persones nascudes sota els signes de ries, lle i sagitari tenen les caracterstiques del foc, i les seves personalitats tendeixen a ser extrovertits, apassionats, entusiastes, temperamentals, incontrolables i irascibles.

Vegeu tamb.
Foc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301845" title="Pangol gegant" nonfiltered="4297" processed="4289" dbindex="119336">

El pangol gegant (Manis gigantea) s una espcie de pangol. Aquesta espcie viu a frica, amb una ampla difusi que s'estn per l'equador de l'frica occidental a Uganda. El pangol gegant s l'espcie de la famlia dels mnids. S'alimenta gaireb exclusivament de formigues i trmits.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301849" title="Pangol del Cap" nonfiltered="4298" processed="4290" dbindex="119337">

El pangol del Cap (Manis teminckii) s una de les quatre espcies de pangol que es troben a frica, i l'nica del sud i l'est del continent. Tot i abastar una zona bastant gran, s rar i molt difcil de trobar. En part, la seva escassetat es deu a qu s caat pels humans per les seves escates, que es fan servir per amulets amorosos, i en part a qu solen morir en incendis.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301860" title="Pica de llavis negres" nonfiltered="4299" processed="4291" dbindex="119338">


Ochotona curzoniae s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, ndia i Nepal. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona curzoniae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301869" title="Pegat" nonfiltered="4300" processed="4292" dbindex="119339">

Informtica: Vegeu Peda (informtica);
Farmcia: Vegeu Pegat transdrmic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301871" title="Pica durica" nonfiltered="4301" processed="4293" dbindex="119340">

Ochotona dauurica s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, Monglia i Rssia. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona dauurica. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301873" title="Ochotona nubrica" nonfiltered="4302" processed="4294" dbindex="119341">

Ochotona nubrica s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, Butan, ndia, Nepal i Pakistan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona nubrica. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301879" title="Pica d'estepa" nonfiltered="4303" processed="4295" dbindex="119342">

Ochotona pusilla s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a Rssia i Kazakhstan. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona pusilla. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301882" title="Pica d'Afganistan" nonfiltered="4304" processed="4296" dbindex="119343">

Ochotona rufescens s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a l'Afganistan, Armnia, Iran, Pakistan i Turkmenistan. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301886" title="Pica tibetana" nonfiltered="4305" processed="4297" dbindex="119344">

Ochotona thibetana s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, a l'ndia i, possiblement tamb, a Butan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona thibetana. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301888" title="Conspiraci Judeo-Manica-Comunista-Internacional" nonfiltered="4306" processed="4298" dbindex="119345">
La Conspiraci Judeo-Manica-Comunista-Internacional, de vegades denominada conspiraci (o complot o contuberni) judeo-manic-marxista-internacional o simplificada com conspiraci judeomanica s el nom que se li dna a una suposada coalici secreta de la qual formarien part tots aquests elements: els jueus, la maoneria, i el comunisme; que pretendrien assolir un obscur objectiu (d'una o altra forma, el domini del mn).

L'absncia de demostraci de teories semblants (la demostraci de la seva inexistncia s un absurd lgic, veure teoria de la conspiraci) no impedeix, sin que refora la creena de qui est disposat a buscar en ella la veritat.

Si b arreu del mn hi trobem exemples i antecedents, la Conspiraci Judeo-Manica-Comunista-Internacional, conspiracin judeo-masnico-marxista (o comunista)-internacional, en espanyol es faria famosa en els primers anys del franquisme arran de la publicitat que se li donaria des de mitjans de comunicaci afins al rgim.

L'obsessi de Franco.

En particular, en l'Espanya de la primera meitat del segle XX era un lclix com del pensament reaccionari referir-se a aquesta conspiraci com la responsable de la decadncia espanyola des d', almenys, els temps de Felip II de Castella. La Monarquia catlica dels Habsburg seria l'enemic a batre per part d'elements de molt diversa procedncia, alguns d'ells els jueus sefardites expulsats d'Espanya pels Reis Catlics i els seus descendents, enriquits per la usura, que haurien connectat amb els rebels holandesos (Guillermo d'Aurenja) i altres enemics del catolicisme i de l'Imperi Espanyol, que seria el seu ms ferm defensor (Luz de Trento, martell d'heretges). Aquesta gent haurien estat els responsables de l'aparell de propaganda antiespanyola que es va denominar Llegenda negra espanyola. El fet que entre els protestants (Luter en particular) l'antisemitisme sigui fins i tot ms fort que entre els catlics no sembla ser suficient contradicci per a la teoria.


D'aquest ambient intellectual va participar el general Francisco Franco, al que algunes fonts atribuxen un odi especial a la maoneria, on hauria intentat ingressar sense aconseguir-lo (no obstant aix, no sembla haver documentaci definitiva com per afirmar-lo rotundament). Aquestes i altres fonts tamb destaquen la situaci familiar de Franco, fill d'un militar de la Marina Espanyola que no pot continuar aquesta tradici per culpa de la reducci d'efectius deguda a la desaparici de l'Imperi al Desastre de 1898. Els vencedors, Estats Units (que ms tard serien paradoxalment la principal sustentaci de Franco), sn vists com una potncia infernal, protectora de tota classe de sectes hertiques, dominada per l'avarcia del capitalisme d'origen jueu (sense estranyar-se de la contradicci capitalisme-comunisme), i pels peridics manipulats pels jueus. L'xit del seu germ Ramn Franco, l'aviador que va aconseguir creuar l'Atlntic, conegut per la seva ideologia progressista i pertinena a la maoneria, hauria accentuat en Francisco Franco, segons aquestes fonts, la sensaci d'inferioritat. Obligat a conformar-se amb ingressar en l'Exrcit de Terra, va assolir una brillant carrera a l' exrcit colonial d'frica, on va ser ferit. En l'ambient militar s'acosta a les publicacions anticomunistes que s'editaven a Frana (per grups influts per l'antisemitisme dels exiliats russos) i s'adhereix al maig de 1934 a la Entesa Internacional contra la Tercera Internacional, amb una carta en la qual expressa el seu desig de cooperar, en el nostre pas, al vostre gran esfor.

El seu ascens fins a la prefectura del bndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola li va permetre concentrar la repressi en els elements que percebia com antiespanyols: maons i esquerrans, trets que veia en la totalitat dels defensors de la Repblica. La reconstrucci que va ordenar fer el propi Franco en el Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, al costat dels papers confiscats, d'una sala on es reprodus tota la parafernlia decorativa d'una lgia manica, acumulant tota classe d'elements truculents; dna una bona mostra de la seva obsessi.

Els difcils anys quaranta, primer amb la Segona Guerra Mundial (en la que van quedar clares tant les simpaties del rgim franquista per Alemanya com l'habilitat de mantenir un equilibri necessari davant els aliats, que des de 1942 es veuen com vencedors), i desprs amb l'allament internacional de la postguerra; van produir uns memorables discursos pblics de Franco, en els quals, a ms de referir-se a la pertinaz sequa, es prodigava en referncies a la conspiraci judeomanica com culpable de tots els mals d'Espanya. No obstant aix, algunes actuacions en favor de jueus d'origen sefard durant la guerra (diplomtic ngel Sanz Briz) permetia al Rgim no presentar-se com racista. De fet, aquest fet va ser important perqu el nacionalcatolicisme dominant integrs el discurs de la conspiraci sense majors problemes. La raa espanyola no passar de ser un concepte retric, que es definia precisament per l'extensi de la fe catlica que va afavorir el mestissatge a Amrica.

El posterior acostament als Estats Units va posar en sordina tota aquesta retrica juntament amb la resta de referncies feixistes massa explcites, que malgrat tot no van desaparixer completament fins al final del franquisme.

 Referncies .


Vegeu tamb.

 Pertinaz Sequa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301892" title="Pica de Thomas" nonfiltered="4307" processed="4299" dbindex="119346">

Ochotona thomasi s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona thomasi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301896" title="Escriba" nonfiltered="4308" processed="4300" dbindex="119347">
L'escriba era el copista, o amanuense de l'Antiguitat; era una persona fonamental en la civilitzaci egpcia.

Tcnics en escriptura, coneixien tots els secrets del clcul i eren els nics capaos de calcular els impostos, assegurar les labors de construcci i transcriure les ordenis del fara. L'escriba egipci solia procedir de la classe baixa, per era intelligent i educat. Els seus tils eren una taujana amb buits per a tintes de diferents colors, un gerro d'aigua, un clam de canya amb el seu estoig i papir. Coneixia b els documents legals i comercials de l'poca, i els preparava al dictat o d'altres maneres, un treball pel qual rebia una remuneraci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301900" title="Pica vermella de la Xina" nonfiltered="4309" processed="4301" dbindex="119348">

Ochotona erythrotis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona erythrotis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301911" title="Club Deportivo Dter Zafra" nonfiltered="4310" processed="4302" dbindex="119349">

El Club Deportivo Dter Zafra s un club de futbol d'Extremadura, de la ciutat de Zafra.

Histria.
Els primers clubs a la ciutat de Zafra sn el SD Segedano i la Sociedad Cultural Deportiva (1920) que s'uniren per formar el Zafra FC i que el 1930 es reanomena CD Zafra, el primer club de futbol de la ciutat que participa en una competici oficial (a la lliga d'aficionats), desapareixent el 1950. A la postguerra el futbol reneix amb equips com Sporting Segedano, Saparta CF, Unin Deportiva Segedana, Olmpica Segedana, Sport C.F., Gimnstica Segedana, Seleccin i C.D. Cigeo. El 1950 es funda el Club Recreativo Metalrgico Santa Brgida i el 1958 es refunda el CD Zafra. L'any 1961 es crea el Grupo Empresa Dter i el 1964 ambds clubs s'uneixen i formen el club actual. La temporada 1977-78 debut a la segona divisi B espanyola.

El Nou Estadi de Zafra fou inaugurat l'1 de juny de 1972 amb un partit contra el Reial Madrid.

Dades del club.
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 7;
 Temporades a  Tercera divisi: 25 ;
 Millor posici a la lliga: 9 (Segona divisi B, temporada 77-78);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Segona divisi B, temporada 05-06);

Enllaos externs.
 Web oficial del club;
 Web no oficial del club;
 Web no oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301919" title="Rupit" nonfiltered="4311" processed="4303" dbindex="119350">


Rupit s una vila del terme de Rupit i Pruit, a la comarca natural de les Guilleries, adscrit oficialment a la d'Osona. Ambds eren dins del terme del castell de Fbregues i posteriorment del castell de Rupit, propietat inicial dels vescomtes d'Osona-Cardona.

El nom de Rupit deriva del llat Rupes, en referncia a la gran roca on es recolza el castell, construt l'any 1000, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent. El moment de mxim esplendor de la vila fou entre els segles XVI i XVIII. Les cases de pedra i els carrers estrets d'aquest perode es conserven en l'actualitat. Els elements constructius ms caracterstics de la vila sn: el carrer de Fossar, on es troba la Casa de la Ferreria; el pont penjant i el medieval; l'esglsia parroquial de Sant Miquel, erigida possiblement entre els segles XIII i XIV, coronada per la torre campanar, treballada en pedra entre els anys 1786 i 1789, i l'ermita de Santa Magdalena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301921" title="Momificaci" nonfiltered="4312" processed="4304" dbindex="119351">

La momificaci s un procs per a conservar un cadver practicat en diverses cultures. Tamb es pot donar en determinades condicions ambientals com poden ser en deserts i glaceres. 

Procs de momificaci.
A l'antic Egipte, es realitzava de la manera segent:
 S'extreia el cervell amb un ferro corb.
 S'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis: el vas Amset conservava l'estmac i l'intest gros, el vas Hep conservava l'intest prim, el vas Tuamufet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenuf el fetge i la vescula.
 S'embalsamava el cadver i es cobria de nitre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301922" title="Pruit" nonfiltered="4313" processed="4305" dbindex="119352">
Pruit s un nucli de poblaci del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. La vila es va desenvolupar al voltant de l'esglsia de Sant Andreu, ja esmentada l'any 995, quan pertanyia als vescomtes d'Osona i sempre ha estat unit al castell i jurisdicci de Rupit. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301923" title="Unin Balompdica Conquense" nonfiltered="4314" processed="4306" dbindex="119353">

La Unin Balompdica Conquense s un club de futbol de Castella-La Manxa, de la ciutat de Conca.

Histria.
El club va nixer 1946. No va ser fins la temporada 1987-88 que debut a la Segona Divisi B.

Dades del club.
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 10 ;
 1987/88 (19);
 1998/99 (5);
 1999/00 (10);
 2000/01 (16);
 2001/02 (12);
 2002/03 (7);
 2003/04 (6);
 2004/05 (2n);
 2005/06 (18);
 2007/08 ?
 Temporades a Tercera Divisi: 35 ;
 Temporades a Categories regionals: 17 ;
 Millor posici a la lliga: 2n (a 2a B, temporada 04-05);
 Pitjor posici a la lliga: 19 (a 2a B, temporada 87-88);

Palmars.
L'nic ttol oficial del club en els seus 60 anys d'histria s una Copa de la Lliga de Tercera Divisi de la temporada 1984-85. L'equip va eliminar successivament els clubs SDG Segoviana, CD Fuensalida, CD Oberena, SE Portmany i UD Las Palmas Atltico a la final.

Tamb ha estat campi de Tercera Divisi la temporada 2006/07.

Enllaos externs.
 Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301926" title="Riu Loira" nonfiltered="4315" processed="4307" dbindex="119354">

El Loira s un riu de 1.020 km de longitud, cosa que el fa el riu ms llarg de tots els que tenen el seu recorregut ntergrament a Frana. T el seu naixement a l'Ardecha, al Mont Gerbier de Jonc.

La seva desembocadura es troba a la regi del Pas del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou.

Segons Estrab, el seu nom antic era Liger o Ligeris (      ,       ).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301930" title="Eomaia scansoria" nonfiltered="4316" processed="4308" dbindex="119355">

Eoamaia scansoria ("mare escaladora de l'albada" en grec antic) s un mamfer extingit recentment descobert que podria ser un dels euteris ms antics coneguts fins ara.

El fssil dEomaia fou descobert a la formaci de Yixian, a la provncia de Liaoning, a la Xina. Data de l'Barremi, al Cretaci inferior.

El fssil mesura uns deu centmetres de longitud i s prcticament complet. Les estimacions del seu pes corporal varien entre 20 i 25g. Est excepcionalment ben conservat per un fssil de 125 milions d'anys d'antiguitat. Tot i que el seu crani ha quedat aixafat, les seves dents, els minsculs ossos de les seves potes, els seus cartlags i fins i tot el seu pelatge sn visibles.

Enllaos externs.
Article sobre la troballa original a New Scientist. ;
Article al National Geographic ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301943" title="Escut de Sant Miquel de les Salines" nonfiltered="4317" processed="4309" dbindex="119356">


L'escut oficial de Sant Miquel de les Salines t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. D'atzur, un sant Miquel amb arns d'or i d'argent. Al cap, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de novembre de 1999, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.638, del 2 de desembre de 1999.

S'hi representa sant Miquel, patr del poble i senyal parlant allusiu al topnim de la localitat. Els quatre pals fan referncia a la seva pertinena al terme de la ciutat d'Oriola, vinculada a la Corona, fins que se'n va segregar definitivament el 1836.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301945" title="Ecosfera" nonfiltered="4318" processed="4310" dbindex="119357">
L'ecosfera s el sistema global de la Terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions que estableixen entre ells i amb l'ambient.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301946" title="Club Deportivo Linares" nonfiltered="4319" processed="4311" dbindex="119358">

El Club Deportivo Linares s un club de futbol andals de la ciutat de Linares.

 Histria .
El Club Deportivo Linares va nixer el 1990. La temporada 2000-01 debut a la Segona Divisi B. Abans de l'aparici d'aquest club, a la ciutat existiren diverses entitats que van acabar desapareixent. Aquestes sn:
 Sociedad Gimnstica Linarense (1909-1920)	;
 Linares Ftbol Club (1920-1929);
 Gimnstica Linarense (1929-1931);
 Deportivo Ftbol Club (1931-1933);
 Linares Deportivo (1940-1946);
 Titn de Linares;
 Club Atltico Linares (1946-1952), fusi de Linares Deportivo i At. C. Linares;
 Club Deportivo Linares (1952-1968);
 Santana Club de Ftbol (1962);
 Linares Club de Ftbol (1968-1989);
 Club Deportivo Linares (1990-avui);

L'estadi del club, l'Estadi Municipal de Linarejos, fou inaugurat el 1956, i t una capacitat per a 1.243 persones i unes dimensions de 107x70 metres.

Dades del club.
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 5 (Linares C.F.);
 Millor posici a la lliga: 2n (Segona divisi B, temporada 06-07) ;
 Pitjor posici a la lliga:  18 (Segona divisi B, temporada 00-01);

Palmars.
 2 Lligues de Tercera divisi (Grup IX): 1997/98, 2001/02;

Enllaos externs.
 Web oficial del club;
 Web no oficial del club;
 Web no oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301950" title="Unin Deportiva Puertollano" nonfiltered="4320" processed="4312" dbindex="119359">

La Unin Deportiva Puertollano s un club de futbol de la localitat de Puertollano, a Castella-La Manxa.

 Histria .
El club t les arrels en la fundaci el 24 de setembre de 1948 del Calvo Sotelo. Amb aquest nom arrib a jugar a Segona Divisi diversos anys des del 1963. L'any 1968 arrib a disputar la promoci d'ascens a Primera. Va perdre la categoria el 1971 i ascend de nou a segona el 1975, tornant a descendir el 1978. Des d'aleshores es mant entre la Segona B i la Tercera Divisi.

L'evoluci del nom del club ha estat la segent:
 CF Calvo Sotelo   (1948 1988);
 Puertollano Industrial CF   (1988 1999);
 UD Puertollano   (1999 avui, format per la fusi del Puertollano Industrial i els clubs EF Puertollano i Puertollano CF);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301952" title="Messier 91" nonfiltered="4321" processed="4313" dbindex="119360">

Messier 91 (M91 o NGC 4548) s una galxia espiral  barrada de tipus SBb situada a la constellaci de la  Cabellera de Berenice. Va ser descoberta per Charles Messier al 1791, per en va donar una localitzaci errnia i va ser, doncs, redescoberta independentment per William Herschel el 8 d'abril de 1784. 

M91 s l'objecte ms tnue del Catleg Messier i un dels objectes d'aquest catleg de ms difcil observaci per a un astrnom aficionat. Durant molt de temps M91 va ser considerat un objecte Messier desaparegut, ja que Charles Messier havia determinat la seva posici des de M89, encara que ell va pensar que ho havia fet des de M58, i per tant no era localitzable. No va ser fins al 1969 que un astrnom aficionat de Texas va imaginar la seva veritable localitzaci. Aix va permetre descobrir la coincidncia entre M91 i NGC 4548.  Prviament s'havia arribat a pensar que M91 podia ser un cometa catalogat errniament o una entrada duplicada de la galxia M58. 

M91 s un membre del Cmul de galxies de la Verge, i com d'altres membres d'aquest cmul de galxies, es troba situat al sud de la constellaci de la Cabellera de Berenice. La seva pertinena al Cmul de la Verge va ser confirmada en 1997 per la mesura de la seva distncia, 52  6 milions d'anys llum, obtinguda a partir de les seves estrelles variables cefeides i grcies a les observacions del Telescopi Espacial Hubble.
M91 s'allunya del sistema solar a una velocitat de 400 km/s, com el cmul de la Verge s'allunya a una velocitat de 100 Km/s de nosaltres, aix significa que M91 es desplaa a l'interior del cmul a 700 km/s en la direcci del sistema solar. 


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301954" title="Club Polideportivo Cacereo" nonfiltered="4322" processed="4314" dbindex="119361">

El Club Polideportivo Cacereo s un club de futbol extremeny de la ciutat de Cceres.

 Histria .
El Cacereo va nixer el 1919. L'any 1943 arriba per primer cop a la Tercera Divisi. L'any 1952 assoleix per primer copa la Segona Divisi.

Des dels anys 80, el club es mant entre la Segona Divisi B i la Tercera.

El seu estadi, el Prncipe Felipe, t una capacitat per a 14.000 espectadors i unes dimensions de 105x73 metres. Va ser inaugurat el 26 de mar de 1977.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 1 (Debut el 1952-53);
 Temporades a Segona Divisi B: 11 (Debut el 1978-79);
 Temporades a Tercera Divisi: 49;
 Millor posici a la lliga: 16 (Segona Divisi, 1952-53);

 Palmars .
 Segona Divisi B: 1997-1998 (Grup I);
 Tercera Divisi: 10 (1943-44, 1950-51, 1951-52, 1960-61, 1967-68, 1977-78, 1981-82, 1986-87, 1995-96, 2001-02);

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301959" title="Club Deportivo Badajoz" nonfiltered="4323" processed="4315" dbindex="119362">

El Club Deportivo Badajoz s un club de futbol de la ciutat de Badajoz, Extremadura.

Histria.
El C.D. Badajoz es fund el 15 d'agost de 1905 amb el nom de Sport Club Badajoz. L'any 1936 se li un el Racing Club Extremeo formant l'actual club.

El club va jugar molts anys a l'estadi Vivero, fins el 2 de desembre de 1998 en qu inaugur el Nuevo Vivero, en un CD Badajoz 0 - CF Extremadura 0, i essent el primer partit oficial un CD Badajoz 0 - CD Toledo 1.

Dades del club.
 Temporades a 1a: 0;
 Temporades a 2a: 19;
 Temporades a 2aB: 13;
 Temporades a 3a: 28;
 Millor posici a la lliga: 6 (2a divisi, temporades 95-96, 96-97 i 97-98);
 Pitjor posici a la lliga: 22 (2a divisi, temporada 02-03);

Palmars.
 1 Segona Divisi B;
 6 Tercera Divisin;

Enllaos externs.
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301961" title="Nacionalisme rab" nonfiltered="4324" processed="4316" dbindex="119363">

El nacionalisme rab (               ) s una reclamaci de la herncia comuna en el mn rab, segons el qual tots els rabs estan units per una histria, una cultura i una llengua comuna.
Aquest nacionalisme aspira a una ciutadania alliberadora dels arcaismes, del sectarisme, de totes les referncies religioses i les seues dependncies.

El panarabisme s un concepte relatiu que reclama la uni dels pasos rabs. 

 Les premisses del nacionalisme rab .

Els turcs van conquerir Bagdad en l any 1533, el sult otom Selim ler es va proclamar califa d un gran imperi que agrupa la major part dels pasos rabs. Els rabs que segles abans van arribar a l edat d or amb els seus califats omeies i abasides passaren de dominants a dominats.

L expedici a Egipte que va fer Napole Bonaparte va marcar el declivi de la influncia de l Empiri Otom als pasos rabs. Napole anim els egipcis a l autogovern. La seua primera proclamaci va ser escrita en rab, i hi deia: 
  En el nom de la Repblica francesa, cimentada en les idees de Llibertat i d Igualtat, Bonaparte, comandant en cap de les forces franceses, informa a tota la poblaci d Egipte  els Mameluks portats del Caucas i de Gergia han corromput la regi ms bella del mn. Per Du l Omnipotent, el Mestre de tot l Univers ha fet de la seua destrucci un imperatiu.  

Desprs que l armada de Napole se n ans s iniciaren les primeres insurreccions front al rgim otom i l Egipte es va separar de l Imperi Otom i es va convertir en un regne. A Arbia, el cap d estat bedu Mohammed ibn Saoud s ali amb un predicador religis rigorista, Abd al-Wahhab. Els seus fills, especialment el seu nt Soud, qui va continuar amb les conquestes del seu avi. Va tomar la Meca, Medina i el port de Jeddah. A l any 1808 intent prendre Bagdad i Damas.

Un jove general otom d origen albans, Mehemet Ali va llanar de 1813 a 1818 una gran campanya militar contra els wahhabites. Va reemplaar quasi tota la Arbia sota la dominaci otomana. Mehemet Ali, per, qui va ser nomenat vicerei d Egipte volia l autonomia de l Egipte per fer front a Istanbul. Als assumptes d interior, inici una gran reforma, particularment a l armada, la justcia, l administraci i l educaci. s considerat com el precursor del somni rab.

Els britnics i els otomans es van oposar a una independncia de les nacions rabs, per aix els britnics van ajudar els otomans a encontrar les tropes egpcies de Sria.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301963" title="Tilia cordata" nonfiltered="4325" processed="4317" dbindex="119364">



El tiller de fulles petites o tiller silvestre (Tilia cordata o Tilia parvifolia) s un arbre nadiu europeu, procedent d'Anglaterra i que pertany a la famlia tilicies. s una espcie originria de la major part d'Europa i arriva fins als Caucas. 

Etimologia.

Tilia es el nom en llat del tiller; cordata, del llat cordatus-a-um, significa en forma de cor, donant a entendre la forma de les seves fulles.

 Descripci .
s un arbre caducifoli que pot arribar a fer 30 metres d'alada. La seva escora s llisa, grisa i s'esquerda longitudinalment amb l'edat. Les fulles sn simples, alternes, amb la base asimtrica i obliquament corniformes, de 3,5 a 7,5 centmetres de longitud amb un pecol prim. Tenen l'pex acuminat i el marge finament dentat. No tenen pls (exceptuant uns pls vermells a les axilles de les nervadures) i sn de color verd fosc. Es conserven tot l'any a l'arbre. Les flors sn de blanques a groguenques, aromtiques i es disposen en inflorescncies de sis a deu flors. El peduncle soldat fins la meitat a una brctea folicia de color blanc verds i de 3,5 a 8,5 centmetres de longitud. El fruit se sec, indehiscent (s a dir, que no s'obre de forma natural), amb una sola cavitat i de color gris. Fa un sis millmetres de dimetre.

 Composici qumica .
 Flavonoides: sn O-heterosids;
 Muclags;
 Tanins;
 Oli essencial: sobretot farnecol (menys del 0,05%);
 Polifenols: cid cafeic i cid clorognic;
 Cumarines;

 Farmacologia.
 Part utilitzada . 
Les flors i brctees seques en infusi. Es fan tamb de coccions de la escora. Es fa servir tamb en extracte fluid, extracte se3c i tintures.  El us extern es fa servir en compreses o banys de vapor. Molt utilitzat tamb en cosmtica.

 Accions farmacolgiques .
La tilla t acci sedant, espasmoltica i vasodilatadora (accions degudes al conjunt del components: efectes sinrgics). s emollient, antiinflamatria i antitussigena (degut principalment als muclags, te efecte dirtic i sudorpar, pel que ajuda a baixar la febre (acci deguda als flavonoides). Es colertica, antiespasmdica, hipotensora de las artries coronries (deguts a los polifenoles i cumarines existents a la escora)

Indicacions.
Es fa servir en casos de excitaci nerviosa, inquietud i insomni. Es pot fer servir tamb en nens. til en afeccions de les vies respiratries (asma, grip, tos) i afeccions cardaques (prev l' infart). En cas de afeccions respiratries, fludifica la sang i prev la trombosi. Alleuja els trastorns del funcionament de la vescula biliar, es fa servir externament per les seves propietats antiinflamatries i suavitzants per la pells.

 Toxicitat.
La seva dosi txica es molt alta. Es difcil un intoxicaci a no ser que sigui per ingesti directe d'una  diluci amb molta concentraci dels seus principis actius.

Altres usos.
 La seva fusta te diferents aplicacions. Molt utilitzada per la  fabricaci de pasta de paper.
 La seves flors proporcionen mel mol aromtica, aix como la seva escora mola fibra.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301966" title="Messier 92" nonfiltered="4326" processed="4318" dbindex="119365">

Messier 92 (M92 o NGC 6341) s un cmul globular situat a la constellaci d'Hrcules. Va ser descobert per Johann Elert Bode al 1777 i independentment redescobert per Charles Messier el 18 de mar de 1781. 

M92 est situat a una distncia d'uns 26.000 anys llum del sistema solar, es troba , per tant, una mica ms allunyat que el seu ve M13 per la qual cosa el seu aspecte visual s menys impressionant per a la imatge fotogrfica o CCD que aquest ltim. Presenta una important concentraci d'estrelles en el seu centre. La massa del cmul s molt elevada de quasi 300.000 masses solars. El cmul s'aproxima a la Terra a una velocitat de 110 km/s.
La seva metallicitat s extraordinriament baixa, aproximadament una centsima de la solar: aix s'explicaria en ser  un dels ms vells de la nostra Galxia, ja que les seves estrelles components noms contenien (originalment) hidrogen i heli. 

Estrelles variables.
La primera de les seves estrelles variables (V11) va ser descoberta per Wood en 1916; en l'actualitat (2007) sn 28 les variables conegudes, de les quals noms 17 sn del tipus RR Lyrae i una (V7) s una Cefeida amb un perode igual a 1.0614 dies. Estranyament no s'ha detectat ni una sola variable del tipus Gegant Vermella (possiblement a causa de la seva baixa metallicitat), encara que els treballs fotomtrics de Violat (Observatori Astronmic de Cceres) i Arranz (Observatori Astronmic de Navas de Oro), a l'estiu de 2007 van ser esperanadors a l'analitzar gran quantitat d'estrelles vermelles amb una mplia cobertura temporal i observacional. Els resultats preliminars (agost de 2007) van ser negatius: de 13 gegants vermelles estudiades cap ha mostrat oscillacions de lluentor. 
Observaci.

El M92 s un dels cmuls globulars ms brillants en l'hemisferi nord, per sovint s passat per alt pels astrnoms per la seva proximitat a un fins i tot ms espectacular, l'M13. El cmul s visible amb binoculars i t un aspecte de taca blanca difusa. Amb un telescopi de 200 mm es poden resoldre estrelles. La seva localitzaci s molt difcil. Un mitj per trobar-lo seria en la meitat del segment que uneix les estrelles Iota i Eta de la constellaci d'Hrcules. 





Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301970" title="Martinet de nit" nonfiltered="4327" processed="4319" dbindex="119366">


El martinet de nit, martinet o orval (Nycticorax nycticorax) s una ardeida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Descripci.

 s un ocell de port rodanx i de potes relativament curtes.
 Presenta el dors i el pili negres, les ales predominantment grises i el coll i el ventre blancs.
 A l'estiu presenta una caracterstica trossa blanca penjant.

Hbitat.

Es troba a les zones humides o b en extensions d'aiges estancades o corrents. Li agrada molt posar-se en els arbres, b que tamb aprofita els canyissars.

s tpic veure els seus nius en els boscos de ribera.

Costums.

s un ocell estival i nidificant que arriba als Pasos Catalans als mesos de mar i abril.

Es pot observar en poca de cria al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empord i a l'Albufera de Valncia.

Reproducci.

La data d'inici de l'estaci reproductora s variable segons les localitats on s'assenta la colnia: tractant-se, com es tracta, d'animals que nidifiquen en colnies molte vegades mixtes, i que comparteixen amb altres espcies d'ardeids, la construcci dels nius i les postes oscilla entre els mesos d'abril i juny.

El volum de la posta va de 2 a 7 ous per niu. Els ous sn postos en intervals de dos dies cada un.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
 mplia informaci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Distribuci geogrfica del martinet de nit. ;
 El martinet de nit a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301973" title="Bataclan (Pars)" nonfiltered="4328" processed="4320" dbindex="119368">

El Bataclan s una sala d'espectacles de Pars, edificada per l'arquitecte Charles Duval el 1864 i situada al XI districte. El seu nom fa referncia a l'opereta de Jacques Offenbach titolada Ba-ta-clan.

Histria.
El Bataclan era, en principi, un caf concert d'arquitectura xinesa, amb el caf i el teatre arran de carrer i una salle de ball al primer pis. S'hi representaven vodevils d'Eugne Scribe, Bayard, Mlesville o Dumersan, i s'hi donaven tamb concerts.

L'establiment, que obre les seves portes el 3 de febrer de 1865, es recomprat gaireb de seguida per Andr-Martin Pris. Durant la guerra de 1870, les sales de billar sn utilitzades d'infermeria. La primera revista s presentada el 1883 i l'opereta, dos anys ms tard. El cantant Paulus recompra l'establiment el 1892. Harry Fragson, Aristide Bruant o el mateix Buffalo Bill s'hi donen a conixer. El 1897, amb la represa de Max Dorfeuil, aquesta sala acull a Dranem i a Flix Mayol.

En el decurs del segle XX, la sala coneix diverses fortunes i canvis de propietaris. Grcies a posar-se de moda a partir de 1910, a una restauraci de la sala i a una programaci consagrada a les revistes de Jos de Brys (Maurice Chevalier hi coneix el seus primers xits), la companyia del Bataclan pot fer unes gires per Amrica del Sud que esdevenen un desastre financer.

El 1926, la sala s revenuda i transformada en un cinema. L'any segent torna a ser un teatre amb Henri Varna. El 1932 torna a ser cinema, aquesta vegada sonor. L'any 1933 s vctime d'un incendi que destrueix una part notable dels balcons. L'edifici original, amb l'aplicaci de les noves normatives de seguretat de 1950, s modificat parcialment. El 1969, el cinema tanca les seves portes. El 1983 retroba la seva vocaci de sala d'espectacles de la m d'Andr Engel.

El Bataclan actual, dirigit des de 2004 per Jules Frutos i Olivier Poubelle fa un programaci molt eclctica basada en concerts, espectacles, caf teatre i discoteca. La seva faana va retrobar els seus colors originals l'any 2006.

L'establiment va ser classificat com monument histric l'any 1991.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301978" title="Un, dos, tres... ensamades i res ms" nonfiltered="4329" processed="4321" dbindex="119369">

Un, dos, tres... ensamades i res ms s una pellcula mallorquina d'en Joan Solivellas estrenada en 1985.

Argument.

Don Miquel, propietari d'un hotel de Palma, est amenaat de desnonament i espera pagar tots els seus deutes amb una egua, sempre i quan aquesta venci la prxima carrera. Per l'egua desapareix.

Comentari.
La pellcula s una barreja de surrealisme, d'humor i de picades d'ullet. Darrere una aparena indolent s'etziba alguna veritat plena de sentit com. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301979" title="Polla pintada" nonfiltered="4330" processed="4322" dbindex="119370">

La polla pintada (Porzana porzana) s un ocell de la famlia Rallidae molt difcil de veure.

Descripci.

 Fa 23 cm de llargada.
 El dors s de color terrs fosc amb ratlles i mosques blanques.
 Les ales sn curtes i de color terrs.
 Les potes sn verdoses i el bec, groc, vermell a la base.
 El pit s gris i les infracobertores caudals de color ocre.

Hbitat.

Viu entre el canys i tota mena de vegetaci litoral.

Costums.

s un ocell migrant, hivernant i, potser, nidificant a les nostres comarques. Aquesta espcie pot sser observada a totes les zones humides dels Pasos Catalans, sobretot durant l'poca migratria.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 102-103. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;

Enllaos externs.

 Vdeos de polles pintades en llur hbitat natural. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301983" title="Bataclan (Barcelona)" nonfiltered="4331" processed="4323" dbindex="119372">
El Bataclan va ser un music-hall ubicat en el nm. 85 de l'Avinguda del Parallel, cantonada amb el carrer Poeta Cabanyes, del Poble-sec.

A comenaments del segle XX, al mateix indret hi existia un caf concert amb el nom de Gran Caf del Recreo. Des de 1910, en aquest caf-concert s'hi van comenar a fer espectacles de music-hall, rebatejant el local com Gran Caf Concierto del Recreo. L'xit va fer que es reforms per a donar-li ms cabuda, convertint-se en music-hall i canviant de nou el nom pel de Gran Music-hall Novelty.

El Novelty va anar guanyant fama i reconeixement com un dels music-halls ms famosos del Parallel, molt popular entre els mariners, els obrers de les fbriques del Poble-sec i Sants i els vens del barri. L'any 1924, l'empresari Francesc Serrano Arambul, propietari d'El Molino, se'n fa crrec i li canvia el nom pel de Bataclan. Aquest nom el manvella de Le Bataclan de Pars (que prenia el nom d'una coneguda opereta d'Offenbach). 

Amb el nom de Bataclan va arribar fins la Guerra Civil. Amb l'entrada dels franquistes al poder, aquest modifica el nom i passa a dir-se Ra-ta-pln, sense que en quedin clars els motius. Amb aquesta nomenclatura dura poc, fins el 1942 que passa a ser un magatzem de fustes. 

Anys desprs va construir-se al terreny un hotel (l'Hotel Paralelo) i en els seus baixos s hi va establir una coneguda botiga de roba de segona m. 


Bibliografia.
 1998. Miquel Badenas i Rico. El Parallel, histria d'un mite. Collecci Guimet, 26. Pags, editors. Lleida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301984" title="Zhao" nonfiltered="4332" processed="4324" dbindex="119373">
Zhao (pinyin: zho, xins tradicional:  , xins simplificat:  ) foun un dels estats xinesos durant el periode conegut com dels regnes combatents (junt amb sis estats ms). Al comenament era un estat dbil pero va guanyar fora sota el seu sobir Wuling i al final del perode era lnic estat prou fort per oposar-se als Qin.

El seu territori estava format per zones de la Monglia Interior, Hebei, Shanxi i Shaanxi. i feia frontera amb els territoris dels xiongnu (huns), Qin, Wei i Yan. La capital fou Handan (  ), suburbi de la moderna ciutat d'Handan a Hebei.

 L'ascens de Zhao .

Wuling va imposar una reforma militar que fou prou efectiva. Els soldats es van equipar com els vens xiongnu i els carros de guerra es van substituir per arquers a cavall. Aquestes reformes junt amb els avanos de la tecnologia xinesa i les tctiques dels nmandes van portar a l'exrcit de Zhao a ser la fora ms efectiva dins els estats guerrers.

La primera vctima en fou l'estat tribal de Zhongshan el 295 aC desprs d'una llarga guerra, i conquetes de territoris dels seus vens Wei, Yan i Qin. La cavalleria de Zhao va operar en alguns moments tamb a l'estat de Qi quan feia campannya contra l'estat de Chu. Va coincidir amb l'aparici de comandants militars brillants, especialment Lian Po, Zhao She i Li Mu. Lian Po fou decisiu en la defensa contra els Qin. Zhao She fou principalment actiu a l'est i va dirigir la invasi de l'estat de Yan; Li Mu fou qui va fer front als xiongnu.

 La caiguda de Zhao .

Al final del perode era l'nic estat que s'oposava a l'estat de  Qin. Aliat a l'estat de Wei (287 aC), el regne de Zhao va atacar Qin pero fou derrotat a Huayang  el 273 aC. La guerra va culminar en la sagnant batalla de Changping, la major batalla del perode, el 260 aC. Les tropes de Zhao foren derrotades per les de Qin. Mercs al suport de les forces aliades de l'estat de Wei, es va poder salvar la capital Handan del setge dels vencedors, per el poder de Zhao va quedar damnant seriosament per les grans prdues sofertes a la batalla i ja no es va recuperar.

El 229 aC el general Qin, Wang Jian, va envair el regne; li va fer front el general Li Mu (  ) i el seu subordinat Sima Shang (   ) fins el 228 aC. Es creu que el rei Youmiu va ordenar la exercuci de Li Mu i la destituci de Sima Shang segun els deslleials consells d'alguns cortesans i de agents Qin inflitrats. Youmiu fou derrotat el 228 aC i el pas fou finalment ocupat; el germanastre del rei, el prncep Jia, fou proclamat rei (amb el nom de Dai) per l'exrcit i va dirigir les forces de Zhao que restaven, resistint fins el 222 aC quan els Qin van derrotar i van fer presoner a Dai.

 Governants .
 marquesos .
Xian (  ), nom personal Huan ( ), 424 aC 409 aC;
Lie (  ), nom personal Ji ( ), (fill), 409 aC 387 aC ;
Jing de Zhao (  ), nom personal Zhang ( ), (fill), 387 aC 375 aC;
Cheng (  ), nom personal Zhong ( ), (fill), 375 aC 350 aC;
Su (  ), nom personal Yu ( ), (fill), 350 aC 326 aC;
Wuling (   ), nom personal Yong ( ), (fill), 326 aC  comenament del 299 aC, primer rei;

 reis .
Wuling (   ), nom personal Yong ( ), (fill), 326 aC  comenament del 299 aC, primer rei;
Huiwen (   ), nom personal He ( ), (fill), 299 aC 266 aC;
Xiaocheng (   ), nom personal Dan ( ), (fill), 266 aC 245 aC;
Daoxiang (   ), nom personal Yan ( ), (fill), 245 aC 236 aC;
Youmiu (   ), nom personal Qian ( ), (fill), 236 aC 228 aC;
Dai (  ), nom personal Jia ( ), (germanastre), 228 aC 222 aC;

Vegeu tamb.

Zhao anteriors i Zhao posteriors  (dins dels Setze Regnes);

 Referncia .
Traducci de la wikipdia en angls.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301986" title="Bataclan" nonfiltered="4333" processed="4325" dbindex="119374">


 Bataclan (Barcelona), Music-hall desaparegut de Barcelona.
 Bataclan (Pars) Sala d'espectacles de Pars.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301988" title="Sebasti Bennassar Llobera" nonfiltered="4334" processed="4326" dbindex="119375">

Sebasti Bennasar i Llobera va nixer a Palma de Mallorca l'any 1976. Ha treballat onze anys com a periodista al Diario Baleares i al Diari de Balears. s crtic literari del suplement l'Espira i ha collaborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicaci. Tamb ha cultivat una gran passi per la literatura que l'ha portat a publicar diverses obres. Actualment, estudia Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Obres publicades.
Poesia.
Passaport de sang (Centre Cultural Capaltard, 1998);
Breu blues de Valncia (El Gall Editor, 2007);

Narrativa.
A la sabana no hi ha temps per a la compassi (Inrevs, 2002);
El dia de l'alliberament (Documenta, 2006);
Els blaus de l'horitz (El Gall Editor, 2006);
"L'Estret de Torres" (Hiperdimensional, 2006);
"Connie Island" (Viena Editors, 2007);

Novella negra.
El botx de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000);
Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005) ;
Jo no t'espere (El Gall Editor, 2008);

Enllaos externs.
 El cabs;
 Trucs i baldufes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301993" title="Zhongshan" nonfiltered="4335" processed="4327" dbindex="119376">
Zhongshan (   , pinyin: Zh ngsh n Gu) fou un estat a la Xina, durant la dinastia Zhou que correspon amb fora aproximaci al territori de la moderna prefectura de Baoding, a Hebei. La capital fou Zhongshan, que a partir de la dinastia dels Han orientals i fins la dinastia Tang fou un centre econmic i capital dels Yan posteriors durant el regnat del seu primer emperador.

Va quedar sota protecci de Wei durant el perode dels regnes combatents i desprs va recuperar la independncia  per un temps. El seu cinqu rei fou Cuo que va regnar 15 anys; va succeir al seu pare, el duc Cheng, sobir de Zhongshan i va expandir l'estat al que va portar al seu apogeu. Va fer la guerra a Yan, al nord, i a Zhao, al sud (Zhao va quedar prcticament partit en dos zones una al nord i una al sud), i va deixar l'estat amb una extensi del doble de la que tenia abans. La seva tomba es un monument arqueolgic situat a Sanji, Pingshan, a Hebei, prop de la ciutat de Lingshou (  ) al riu Hutuo.

Va caure finalment en mans del regne de Zhao el 295 aC. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301994" title="Yves Bonnefoy" nonfiltered="4336" processed="4328" dbindex="119377">


Yves Bonnefoy va nixer a Tours, ciutat francesa, l'any 1923. Va estudiar filosofia i matemtiques i posteriorment, se l'ha reconegut com un bon traductor de Shakespeare i de W. B. Yeats,autors amb qui es va especialitzar. De la seva vida es destaca tamb la tasca docent que va desenvolupar al Collge de France des de 1981 a 1993, on encara imparteix algunes classes.

Obres publicades.
Du mouvement et de l'immobilit de Douve (1953)  obra traduda al catal per Eduard J. Verger: Del moviment i de la immobilitat de Douve (Ed. Alfons el Magnnim, Valncia, 1996)-;
Hier rgnant dsert (1958) -alguns poemes d'aquesta obra traduts per E. J. Verger en la revista Reduccions, nm. 45 (1990)-;
Pierre crite (1965) -obra de la qual Jordi Parramon va traduir alguns poemes per a la Poesia francesa contempornia (1987);
Les taules corbes, traducci d'Ona Rius (Pags Editors, 2006);
Dans le leurre du seuil (1975);
Ce qui fut sans lumire (1987) -un dels poemes d'aquesta obra, "El record", tradut per E. J. Verger en Reduccions, nm. 45 (1990);
L o retombe la flche (1988);
Dbut et fin de la neige (1991)(Principi i fi de la neu. El Gall Editor, 2006);
La vie errante (1993);

Yves Bonnefoy tamb ha escrit nombrosos assaigs sobre art i altres temes i la seva mirada sobre els artistes plstics del segle XX s d'una gran intensitat i inters.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="301998" title="Rafel Bruguera i Batalla" nonfiltered="4337" processed="4329" dbindex="119378">
Rafel Bruguera i Batalla (l'Escala, 1956) s un poltic catal. s mestre d'Educaci General Bsica especialitzat en filologia catalana, mster en Gesti i Dret local per la Universitat Autnoma de Barcelona, i diplomat de Postgrau en Comunicaci i Estratgia Poltica per la Universitat Autnoma de Barcelona. s Membre del consell d'administraci de Caixa de Girona des de 1995. Militant del PSC-PSOE des de 1977, s membre del Consell Nacional del PSC des de 1996 i secretari d'0rganitzaci del PSC a les Comarques de Girona.

Ha estat regidor de l'ajuntament de l'Escala el 1979-1983, alcalde de l'Escala el 1983-1995 i novament regidor del 1995 al 2003. Tamb ha estat diputat de la Diputaci de Girona del 1989 al 2003. Entre altres crrecs, tamb ha estat vicepresident del Consorci de la Costa Brava (1987-1995), membre del Consell Catal de l'Esport (1991-1995), del Consell Nacional de la Federaci de Municipis de Catalunya (1987-1995), del Consell Comarcal de l'Alt Empord (1988-1989) , de la Comissi de Cooperaci Local de Catalunya (1991-1995), de l'Organisme Autnom del Conjunt Monumental d'Empries (1993-1995) i del Consell General de Fira de Girona (1995-2003).  A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per la provncia de Girona per l'Entesa Catalana de Progrs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302000" title="Rosa Nria Aleixandre i Cerarols" nonfiltered="4338" processed="4330" dbindex="119379">
Rosa Nria Aleixandre i Cerarols (L'Hospitalet de Llobregat, 1949) s una metgessa i poltica catalana. s llicenciada en Farmcia, especialista en anlisis clniques, doctora en bioqumica i biologia molecular. Treball com a professora associada a la Universitat de Girona (2001-2004)i s directora de Laboratori Clnic ICS-Girona (Institut Catal de la Salut). Membre corresponent de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya, ha realitzat treballs de direcci d'un Grup d'Investigaci sobre el cncer de pncrees i prstata, conjuntament amb el Departament de Bioqumica i Biologia Molecular de la Universitat de Girona i l'Institut d'Investigacions Biomdiques de Girona (2004-2008)

Militant de CiU, a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008 fou escollida senadora per la provncia de Girona.

 Enllaos externs .
 Bloc de Rosa Nria Aleixandre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302001" title="Gaiet Aguil Vera" nonfiltered="4339" processed="4331" dbindex="119380">
Gaiet Aguil Vera va nixer a Palma l'any 1953. Durant la seva trajectria professional ha comenat diversos estudis de Bilogia, Medicina i de Filologia catalana a les universitats de Barcelona i Palma, per no s'ha arribat a llicenciar en cap d'aquestes especialitats. Per altra banda, ha realitzat un curs de Llengua i Civilitzaci francesa a la Sorbonne (Pars, 1973) i s'ha format al CIT, CET i al Conservatori d'Art Dramtic de Palma (1977-1980). A ms a ms, ha duit a terme un seminari de Pedagogia Teatral i Interpretaci amb el Teatre Nucleo de Ferrara (Itlia, 1980); un curs especial de teatre i cultura balinesa a l'Asti de Bali (Indonsia, 1987); un curs especial de teatre de mscares amb Luc Laporte a Pars (1995); un mster de Teatre i dansa al STSI de Bali (Indonsia, 1997). Tal vegada, per tota aquesta formaci eclctica, la tasca com a escriptor teatral de Tano Aguil s tan molt ampla.

Tano Aguil ha escrit, dirigit i interpretat les segents obres:. 
Gminis (Palma, 1978);
El rei i la reina (Palma, 1979);
Tres x tres (Palma, 1982);
Comediants al parads (Bali, 1987);
Histria d'amor a s'hort de ca na Perota (Palma, 1989);
Tres mscares de Bali (Palma-Mallorca-New York-Londres-Avignon, 1990-1992) ;
Per amor a l'art (Palma, 1995);

Tano Aguil s autor i director de:.
Dama de cossiers (Palma, 1998);
A poc a poc, a partir de textos de Guillem Cabrer (Palma, 1992);

Ha codirigit amb Luc Laporte i Sebasti Frontera.
Mscares enamorades (Palma, 1998);

Llibres publicats. 
Bous, llunes i dimonis (1994);
El darrer xueta de Mallorca (El Gall Editor, 2002);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302002" title="Regnes combatents" nonfiltered="4340" processed="4332" dbindex="119381">
El perode dels regnes combatents (xins tradicional:     , xins simplificat:     , pinyin: Zhngu Shdi), s un perode de la histria de Xina que va del segle V aC fins a la unificaci de Xina per la dinastia Qin el 221 aC.

s considerat normalment la segona part de la dinastia Zhou, desprs del perode de Primaveres i Tardors que separa l'anomenada dinastia dels Zhou de l'Oest (Zhou occidentals) de la dels Zhou de l'Est (Zhou orientals), tot i que la dinastia Zhou va acabar 35 anys abans del final d'aquest perode. Durant les Primaveres i Tardors, el rei Zhou va actuar com a sobir noms de nom, per sense poder.

El nom del perode deriva d'una obra histrica anomenada "Crnica dels estats combatents", compilada al comenament de la dinastia Han. El seu inici es discutit, i per uns comena el 475 aC desprs del perode de Primaveres i Tardors, i per altres el 403 aC, amb la divisi de Jin.

 llista dels regnes combatents .

Chu;
Han;
Qi;
Qin;
Shu;
Song;
Wei;
Yan;
Yue;
Zhao;
Zhou;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302006" title="Clorur de potassi" nonfiltered="4341" processed="4333" dbindex="119382">
































El clorur de potassi, KCl, s un halur metllic compost de potassi i clor. En el seu estat pur es presenta en forma cristallina de color blanc. La seva estructura cristallina s cbica centrada en les cares com la del clorur de sodi, NaCl, que se fractura fcilmente en tres direccions.

A la naturalesa el trobam en el mineral silvina, KCl, en combinaci amb el clorur de sodi en la silvinita i a la carnallita, KClMgCl26H2O. Tamb es pot extreure, apart d'aquests minerals, de l'aigua de la mar. s un subproducte de la fabricaci d'cid ntric a partir de nitrat de potassi i cid clorhdric.

Oralment s txic en excs, la DL50 en rates s de 2600 mg/kg. s a dir que si ho aplicam a una persona amb un pes de 70 kg n'hauria d'ingerir 182 g. La toxicidad de la sal de cuina, clorur de sodi, s noms un poc superior, 3000 mg/kg. Intravenosament es redueix a noms 100 mg/kg. Per ms importants sn els seus efectes sobre el mscul cardac ja que altes dosis poden produir una aturada del cor i la mort rpida.

 Reaccions qumiques .
El clorur de potassi s'empra com a font d'anions clorur, Cl-. Com qualsevol altre clorur soluble, precipita clorur de plata (I) per reacci amb nitrat de plata (I), reacci que permet identificar la presncia de clorurs:

 KCl(aq) + AgNO3(aq)   AgC(s) + KNO3(aq);

 Aplicacions .
 La majora del clorur de potassi que es produeix s'empra en la fabricaci de fertilitzants ja que el creixement de les plantes es veu limitat per la seva presncia, per tamb proporciona resistncia davant les plagues i millora la qualitat dels fruits.

 Com a reactiu qumic s utilitzat en la manufactura d'hidrxid de potassi, KOH, i de potassi metllic.

 Tamb s emprat en medicina en casos de diarrea, vmits i en el postquirrgic de l'aparell digestiu.

 S'empra en aplicacions cientfiques, procesament d'aliments i execucions judicials a travs d'una injecci letal.


 Bibliografia .
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/241494ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Potassium_chloride-9927402;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302007" title="Jin (Corea)" nonfiltered="4342" processed="4334" dbindex="119383">
Jin fou una lliga d'estats tribals de la part sud de Corea a la segona meitat del primer milleni. S'esmenten dos reis, Jun i Wiman Joseon al segle II aC, quant la lliga es va fragmentar i van sorgir confederacions tribals o de clans: Mahan al sud-oest, Jinhan  al sud-est, i Byeonhan, entre ambdues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302009" title="Rllid" nonfiltered="4343" processed="4335" dbindex="119384">











 





La famlia dels rllids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

S'alimenten de parts tendres de vegetals i de grans.

Algunes espcies sn migradores. 

Sn tpics de les zones humides dels Pasos Catalans el rascl, la polla pintada, la picardona, la polla d'aigua i la fotja.

Gneres i espcies.

 Gnere Nesotrochis  ;
 Nesotrochis debooyi ;
 Gnere Diaphorapteryx  ;
Diaphorapteryx hawkinsi;
 Gnere Aphanapteryx  ;
Aphanapteryx bonasia ;
Aphanapteryx leguati ;
 Gnere Sarothrura;
Sarothrura pulchra;
Sarothrura elegans;
Sarothrura rufa;
Sarothrura lugens;
Sarothrura boehmi;
Sarothrura affinis;
Sarothrura insularis;
Sarothrura ayresi;
Sarothrura watersi;
 Gnere Himanthornis;
Himantornis haematopus;
 Gnere Canirallus;
Canirallus oculeus;
Canirallus kioloides;
 Gnere Coturnicops;
Coturnicops exquisitus;
Coturnicops noveboracensis;
Coturnicops notatus;
 Gnere Micropygia;
Micropygia schomburgkii;
 Gnere Rallina;
Rallina rubra;
Rallina leucospila;
Rallina forbesi;
Rallina mayri;
Rallina tricolor;
Rallina canningi;
Rallina fasciata;
Rallina eurizonoides;
 Gnere Anurolimnas;
Anurolimnas castaneiceps;
Anurolimnas viridis;
Anurolimnas fasciatus;
 Gnere Laterallus;
Laterallus melanophaius;
Laterallus levraudi;
Laterallus ruber;
Laterallus albigularis;
Laterallus exilis ;
Laterallus jamaicensis ;
Laterallus spilonotus;
Laterallus leucopyrrhus;
Laterallus xenopterus;
Laterallus spilopterus;
 Gnere Nesoclopeus;
Nesoclopeus poecilopterus  ;
Nesoclopeus woodfordi;
 Gnere Gallirallus;
Gallirallus australis;
Gallirallus lafresnayanus  ;
Gallirallus sylvestris;
Gallirallus okinawae;
Gallirallus calayanensis ;
Gallirallus torquatus;
Gallirallus insignis;
Gallirallus philippensis;
Gallirallus rovianae;
Gallirallus owstoni  ;
Gallirallus dieffenbachii   ;
Gallirallus pacificus  ;
Gallirallus wakensis  ;
Gallirallus sharpei  ;
Gallirallus striatus;
 Gnere Cabalus ;
Cabalus modestus  ;
 Gnere Rallus;
Rallus longirostris;
Rallus elegans;
Rallus wetmorei;
Rallus limicola;
Rallus semiplumbeus;
Rallus antarcticus;
Rallus aquaticus;
Rallus caerulescens;
Rallus madagascariensis;
 Gnere Lewinia;
Lewinia pectoralis;
Lewinia mirifica;
Lewinia muelleri;
 Gnere Dryolimnas;
Dryolimnas cuvieri;
Dryolimnas augusti  ;
 Gnere Crecopsis ;
Crecopsis egregia;
 Gnere Crex;
Crex crex;
 Gnere Rougetius;
Rougetius rougetii;
 Gnere Aramidopsis;
Aramidopsis plateni;
 Gnere Atlantisia;
Atlantisia rogersi;
 Gnere Aramides;
Aramides gutturalis  ;
Aramides mangle;
Aramides axillaris;
Aramides cajanea;
Aramides wolfi;
Aramides ypecaha;
Aramides saracura;
Aramides calopterus;
 Gnere Amaurolimnas;
Amaurolimnas concolor;
 Gnere Gymnocrex;
Gymnocrex rosenbergii;
Gymnocrex talaudensis;
Gymnocrex plumbeiventris;
 Gnere Amaurornis;
Amaurornis akool;
Amaurornis olivacea;
Amaurornis isabellina;
Amaurornis moluccana;
Amaurornis phoenicurus;
Amaurornis flavirostra;
Amaurornis olivieri;
Amaurornis bicolor;
Amaurornis magnirostris;
 Gnere Mundia ;
Mundia elpenor  ;
 Gnere Porzana ;
Porzana astrictocarpus  ;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana palmeri  ;
Porzana porzana;
Porzana fluminea;
Porzana carolina;
Porzana spiloptera;
Porzana albicollis;
Porzana sandwichensis  ;
Porzana fusca;
Porzana paykullii;
Porzana tabuensis;
Porzana monasa;
Porzana atra;
Porzana nigra  ;
Porzana flaviventer;
Porzana cinerea;
 Gnere Aenigmatolimnas;
Aenigmatolimnas marginalis;
 Gnere Cyanolimnas;
Cyanolimnas cerverai;
 Gnere Neocrex;
Neocrex colombianus;
Neocrex erythrops;
 Gnere Pardirallus;
Pardirallus maculatus;
Pardirallus nigricans;
Pardirallus sanguinolentus;
 Gnere Eulabeornis;
Eulabeornis castaneoventris;
 Gnere Habroptila;
Habroptila wallacii;
 Gnere Megacrex;
Megacrex inepta;
 Gnere Gallicrex;
Gallicrex cinerea;
 Gnere Aphanocrex  ;
Aphanocrex podarces ;
 Gnere Porphyrio ;
Porphyrio albus   ;
Porphyrio paepae   ;
Porphyrio mantelli  ;
Porphyrio coerulescens   ;
Porphyrio kukwiedei   ;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio hochstetteri ;
Porphyrio alleni ;
Porphyrio martinica ;
Porphyrio flavirostris;
Porphyrio madagascariensis ;
 Gnere Gallinula ;
Gallinula pacifica  ;
Gallinula silvestris  ;
Gallinula nesiotis  ;
Gallinula comeri;
Gallinula chloropus;
Gallinula tenebrosa;
Gallinula angulata;
Gallinula melanops;
Gallinula ventralis;
Gallinula mortierii;
 Gnere Fulica ;
Fulica newtoni  ;
Fulica cristata;
Fulica atra;
Fulica alai;
Fulica americana;
Fulica caribaea;
Fulica leucoptera;
Fulica ardesiaca;
Fulica armillata;
Fulica rufifrons;
Fulica gigantea;
Fulica cornuta;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 102. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Fotografies i enregistraments sonors de rllids. ;
 Informaci sobre aquesta famlia d'ocells.  i ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302011" title="Centria Thlmann" nonfiltered="4344" processed="4336" dbindex="119385">
La centria Thlmann fou una de les primeres unitats militars formades per voluntaris, majoritriament alemanys, que lluitaren a favor del govern legtim de la Repblica al comenament de la Guerra Civil espanyola.

El nom de la unitat es va posar en record del comunista alemany, aleshores empresonat i ms endavant assassinat pels nazis a Alemanya, Ernst Thlmann.

La centria va ser organitzada a la caserna de Pedralbes de Barcelona l'agost del 1936 pel comunista alemany Hans Beimler i 15 amics alemanys sota el comandament d'Albert Schindler i el britnic Sam Masters. Ms endavant s'hi van afegint, a mesura que van arribant a Barcelona, diversos polonesos, italians i balcnics.

El 30 d'agost, la columna, integrada ja per 60 voluntaris antifeixistes, va marxar cap el front d'Arag integrada en la Columna 19 de Juliol del PSUC.

El mes de setembre, Hermann substitueix Shindler, el qual s'incorpora a l'Estat Major del Batall 19 de Juliol.

La Centria Thlmann combat al front d'Arag fins el novembre d'aquell any, quan s'integr al Batall Thlmann de la XII Brigada Internacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302014" title="Maria Burgus i Bargus" nonfiltered="4345" processed="4337" dbindex="119386">
Maria Burgus i Bargus (Lleida, 1946) poltica i assistent social catalana. Treballa com a assistent social i s una coneguda defensora dels drets dels nens. Militant del PSC-PSOE, ha estat regidora i primera tinent d'alcalde de l'ajuntament de Lleida de 1983 a 2007, diputada de la Diputaci de Lleida de 1987 a 2003 i senadora per la provncia de Lleida per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302015" title="Blood Red Shoes" nonfiltered="4346" processed="4338" dbindex="119387">



Blood Red Shoes sn una banda de rock indie de Brighton, Anglaterra. 

Discografia.
"I'll Be Your Eyes", EP, V2 2007;
"Box Of Secrets", CD Universal Records, 14-04-2008;

Enllaos externs.
www.bloodredshoes.co.uk;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302029" title="Stephen Sondheim" nonfiltered="4347" processed="4339" dbindex="119388">
Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de mar de 1930 s un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gnere de teatre musical. s considerat com el creador principal de la seva generaci en obres d'aquest gnere.

Obres.
 A Funny Thing Happened on the Way to the Forum;
 Company;
 A Little Night Music;
 Sweeney Todd;
 Into the Woods;
 Sunday in the Park with George;

Tamb va ser el lletrista de West Side Story i Gypsy.

Versions en catal.
Hi ha alguns musicals de Sondheim que s'han estrenat en catal.

 1993. Casem-nos una mica. Direcci de Pere Planella. Adaptaci de Guillem-Jordi Graells. Direcci musical de Llus Vidal. Intrprets: Nina i Pep Anton Muoz. ;
 1995. Sweeney todd, el barber diablic del carrer Fleet. Direcci de Mario Gas. Estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona. ;
 1997. Assassins. Dirigida per Ricard Reguant;
 1997. Company. Dirigida per Calixto Bieito. ;
 2000. A Little Night Music. Dirigida per Mario Gas. ;
 2007. Boscos endins. Dirigida per Joan Llus Bozzo. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302030" title="Beta Arietis" nonfiltered="4348" processed="4340" dbindex="119389">








Beta Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries, s la segona banya del molt. T tamb els nom tradicional de Sharatan (o Sheratan o Sheratin), i la designaci de Flamsteed 6 Arietis.

Al Sharatan significa  els dos signes , una referncia a que l'estrella marcava l'equinocci vernal juntament amb la seva companya binria Gamma Arietis fa molts de milers d'anys.

T una magnitud aparent de +2,66. s del tipus espectral A5V (una estrella blanca de la seqncia principal). Est a 59,6 anys-llum de la Terra.

Aquesta estrella es una binria espectroscpica. La seva companya orbita en 107 dies amb una excentricitat molt gran de 0,88. Basant-se en la massa estimada de la companya s semblant a una estrella de la classe G.

Referncies.
 X. P. Pan et al, 1990, "Apparent orbit of the spectroscopic binary Beta ARIETIS with the time Mark III Stellar Interferometer", Astrophysical Journal, vol. 356, 20 de juny.

Enllaos externs.
SIMBAD, base de dades astronmiques;
Imatge, CDS;
Aladin sky atlas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302031" title="Ochotona forresti" nonfiltered="4349" processed="4341" dbindex="119390">

Ochotona forresti s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, l'ndia, Birmnia i Butan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona forresti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302032" title="Ochotona gaoligongensis" nonfiltered="4350" processed="4342" dbindex="119391">

Ochotona gaoligongensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona gaoligongensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302034" title="Ochotona gloveri" nonfiltered="4351" processed="4343" dbindex="119392">

Ochotona gloveri s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona gloveri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302035" title="Ochotona himalayana" nonfiltered="4352" processed="4344" dbindex="119393">

Ochotona himalayana s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina i, possiblement tamb, al Nepal. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona himalayana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302037" title="Torlit" nonfiltered="4353" processed="4345" dbindex="119394">

El torlit (Burhinus oedicnemus), conegut tamb a Mallorca com sebell, s un ocell de la famlia Burhinidae.

s un au camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptili i un plumatge adient per al camuflatge. El nom cientfic fa referncia a les prominents articulacions que t a les potes, que sn de color groc o verds. s un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.

Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hbitats secs i oberts amb sl descobert. s predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, s fort i recorda al dels ocells del gnere Numenius (famlia Scolopacidae). 

Alimentaci.

La seva alimentaci es basa en els insectes i altres petits invertebrats, per tamb atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.

Distribuci geogrfica.

Es troba per tot Europa, el nord d'frica i el sud-oest asitic. s un au migratria que passa els estius a les parts europea i asitica de la seva rea de distribuci i els hiverns a frica.

Als Pasos Catalans s una espcie sedentria amb contingents migradors hivernants, molt comuna a les Illes Balears. A les zones humides continentals nidifica als Aiguamolls de l'Empord, i a l'hivern tamb s observat en altres zones, com ara al Delta del Llobregat

Referncies.


Enllaos externs.

 Fotografies i vdeos de torlits en llur hbitat natural. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302043" title="Paolo Romano" nonfiltered="4354" processed="4346" dbindex="119395">

Paolo Romano (ca.1445-ca.1470), tamb conegut com Paolo Tuccone i com Paolo di Mariano di Tuccio Taccone va ser un escultor itali del Renaixement.  Giorgio Vasari a la seua clebre obra Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori conta que Romano va ser un home molt modest, tot i que la qualitat de les seues escultures era molt superior a les del seu contemporani Mino del Reame. s autor del Sant Pau a l'entrada del pont Sant'Angelo de Roma i va intervenir, a Npols, en l'arc d'Alfons el Magnnim.

Hi ha obres de Romano als Museus Vaticans i a Sant'Andrea della Valle, a Roma.

 Referncies .
 Bessone-Aurelj, A.M., Dizionario degli scultori ed architetti italiani, Genova, Societ anonima editrice D. Alighieri, 1947.
 Encyclopedia of World Art, New York, McGraw-Hill, 1959-1987.
 Seymour, Charles, Sculpture in Italy, 1400-1500, Baltimore, Maryland, Penguin, 1968.
 Thieme, Ulrich and Felix Becker, editors, Allgemeines Lexikon der bildenden Knstler von der Antike bis zur Gegenwart, Reprint of 1907 edition, Leipzig, Veb E.A. Seemann Verlag, 1980-1986.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, edici de Luciano Bellosi i Aldo Rossi. Traducci castellana. Ediciones Ctedra, Madrid, 2002. ISBN 8437619742.

Enllaos externs.
 Paolo Romano a ArtCyclopedia;
 Paolo Romano a la Web Gallery of Art;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302045" title="Jet (astronomia)" nonfiltered="4355" processed="4347" dbindex="119396">

Els jets relativistes sn  jets de plasma extremadament poderosos  que emanen del centre d'algunes galxies actives,  radiogalxies i qusars. La seva extensi pot arribar a milers o incls centenars de milers d'anys llum. Es pensa que el gir dels camps magntics en el disc d'acreci collima l'efusi al llarg de l'eix de rotaci de l'objecte central, de manera que quan les condicions sn favorables, un doll (jet) emergeix de cada costa del disc d'acreci. Si el jet s'orienta en direcci a la Terra,  la seva lluentor aparent canviar. Els mecanismes per a la creaci de dolls (jets) i la composici dels jets encara s'est debatent en la comunitat cientfica. Es pensa que els jets estan compostos d'una barreja elctricament neutre d'electrons, positrons i protons. 

. 

Jets semblants, encara que a una escala ms petita, es poden desenvolupar al voltant de discs d'acreci d'estrelles de neutrons i forats negres estellars. Aquestes sistemes se solen anomenar microqusars. Un exemple conegut s  SS433, un jet amb una velocitat de 0,23c, encara que altres microqusars semblen tenir velocitats ms altas, encara que no estan tan ben mesurades. Encara que ms febles i menys relativistes els jets es poden associar amb molts sistemes binaris; els mecanismes d'acceleraci per aquests jets podrien ser similars als processos de  reconnexi magntica observats en la magnetosfera de la Terra i el vent solar. .



Es pensa que la formaci de jets relativistes s la clau per a l'explicaci de la producci de esclats de raigs gamma. Aquests jets tenen un factor de Lorentz de ~ 100, sent un dels objectes celestes ms rpids coneguts. 

 Forats negres rotant com a font d'energia.

Alguns jets es pensa que poden ser engegats per la rotaci de forats negres, degut a l'enorme quantitat d'energia que cal per a engegar-los. Existeixen dues teories per explicar com l'energia es transfereix del forat negre al jet.  
 El  procs Blandford-Znajek. Una de les teories ms acceptades postula que el camp magntic del voltant del disc d'acreci s xuclat per la rotaci del forat negre. El material relativista possiblement s llenat per les estretes lnies de camp.  ;
El  mecanisme Penrose. L'energia extreta d'un forat negre rotant per l'efecte Lense-Thirring. Aquesta teoria s va comprovar posteriorment ser valida per a l'extracci de partcules d'energia relativista,e+ pairs from supermassive Kerr black holes using the Penrose mechanism. Physical Review, 51(10), 5387-5427. I subseqentment podria ser un possible mecanisme per la formaci de jets.e+ jets intrinsically produced by rotating black holes and Penrose processes.  The Astrophysical Journal, 611, 952-963. (http://arxiv.org/abs/astro-ph/0404135);

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302046" title="Josep Maria Esquerda i Segus" nonfiltered="4356" processed="4348" dbindex="119397">
Josep Maria Esquerda i Segus (Lleida, 1946) s un poltic catal. Ha treballat com a perit agrcola i ptic optometrista. El 1977 s'afili a ERC i a la Joventut Republicana de Lleida, del que n'ha estat president i membre de l'executiva nacional. Disconforme amb la direcci del partit, el 1983 form el grup Renovadors d'Esquerra i el 1984 marx a l'Entesa de l'Esquerra Catalana, que abandon el 1986, i de 1983a 1990 fou membre del Grup d'Opini Crulla. El 1991 retorn a Esquerra Republicana de Catalunya, de la que el 1996 en fou escollit president de la Federaci a Lleida. Tamb s membre de l'Orfe Lleidat, d'mnium Cultural, dels Amics de la Seu Vella, de Talia Teatre i de l'Aeroclub de Lleida. Fou escollit senador per la provncia de Lleida per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302051" title="Economia d'Estnia" nonfiltered="4357" processed="4349" dbindex="119398">


Ms del 67% del PIB estoni deriva del Sector de Serveis, 28% de la Indstria i a prop de 5% del sector primrio, incloent a agricultura.

El pas va ingressar a l'Uni Europea l'1 de maig de 2004. Actualment Estnia t una moderna economia de mercat, i un dels ms alts PIB per capita de l'Europa Central. O sector d'electrnica i telecomunicacions s un dels principals del pas, que es beneficia dels llaos comercials amb Finlndia, Sucia i Alemanya.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302053" title="Llus Aragons i Delgado de Torres" nonfiltered="4358" processed="4350" dbindex="119399">
Llus Aragons i Delgado de Torres (Riudoms, 1961) s un poltic catal. Membre collaborador d Intermn, Amnistia Internacional, mnium Cultural, Acci Cultural del Pas Valenci i el Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP). Interessat per la poltica de ben jove, el 1977 va ingressar a les Joventuts Comunistes de Catalunya, i el 1979 al PSUC fins que al 1988 va entrar a militar a la Secci Local d'ERC. Des de 1987 s regidor de l'ajuntament de Riudoms, membre del Consell Comarcal Baix Camp del 1991 al 1999 i diputat de la Diputaci de Tarragona el 1999-2003. Membre de l'executiva nacional d'ERC, ha estat escollit senador per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302055" title="Maria Jos Elices Marcos" nonfiltered="4359" processed="4351" dbindex="119400">
Maria Jos Elices Marcos (Alba de Tormes, provncia de Salamanca, 1963) s una poltica catalana d'origen castell. Diplomada en mrqueting, s vocal del Comit Executiu de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Tarragona i de la Confederaci Empresarial de Tarragona, i vicepresidenta de la Societat d'Estudis Econmics de Tarragona. Militant del PSC-PSOE, del 1999 al 2007 ha estat regidora de l'ajuntament de Tarragona. Tamb ha estat Consellera de l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econmic (1999-2003), consellera del Port de Tarragona (1999-2000). Consellera d'Espimsa (1999-2003) i Directora Comercial d'Empresa de Serveis i Logstica. El 2004 fou escollida senadora per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302058" title="Francesc II Sforza" nonfiltered="4360" processed="4352" dbindex="119401">

Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza ( Vigevano, Ducat de Mil 1495 - Mil 1535 ) fou el duc de Mil entre 1521 i 1535, anys en els quals es disput aquest territori amb Francesc I de Frana.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 de febrer de 1495 a la ciutat de Vigevano sent el segon fill del duc Llus Maria Sforza i Beatriu d'Este. Fou nt per lnia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i per lnia materna d'Erculi I d'Este i Elionor de Npols. Fou germ, aix mateix, de Maximili Sforza.

Joventut. 
De jove fug amb el seu pare, Llus Maria Sforza, i el seu germ, Maximili Sforza, a la cort de l'emperador Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic, emparentat amb els Sforza pel seu casament amb Blanca Maria Sforza. Francesc Maria romangu a la cort encaminant-se vers la carrera eclesistica. 

Duc de Mil.
La creaci de la Lliga Santa, auspiciada pel papa Juli II, i constituda per nombrosos estats italians, la Corona d'Arag, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermnic i per mercenaris sussos aconseguiren reconquerir el Ducat de Mil l'any 1512 de mans de Llus XII de Frana. Fou entronitzat Maximili Sforza, el qual hagu de cedir el ducat tres anys a Francesc I de Frana. Novament en mans franceses, Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic aconsegu l'any 1525 derrotar els francesos a la Batalla de Pavia, restituint novament el ducat, aquesta vegada a mans de Francesc II Sforza.

Francesc II va iniciar una reorganitzaci interna del ducat, debilitat i empobrit durant els 25 anys de guerres, promovent una recuperaci econmica i cultural. 

Npcies i descendents.
Es cas el 1534 amb Cristina de Dinamarca, de 9 anys d'edat i filla de Cristi II de Dinamarca  i Elisabet d'Habsburg. D'aquesta uni, promoguda pel propi Carles V, no tingueren fills.

Fi de la independncia.
A la mort de Francesc II, ocorreguda el 24 d'octubre de 1535 a la ciutat de Mil sense descendncia legtima, els dominis del ducat passaren a mans de Carles V, que els ced l'any 1540 a Felip II de Castella, passant a ser domini dels Habsburgs espanyols.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302060" title="Llus Badia i Chancho" nonfiltered="4361" processed="4353" dbindex="119402">
Llus Badia i Chancho (Tarragona, 1955) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i diplomat en administraci d'empreses per l'IESE (Universitat de Navarra). s professor collaborador de la Universitat Politcnica de Catalunya i del Departament de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili 

Militant de CiU, ha estat vicepresident del Consell Comarcal del Tarragons (1987-1991) i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tarragona (1997-1991 i 1995-1996). Ha estat escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, tot i que el 1996 va renunciar a l'esc, i senador per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Bloc de Llus Badia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302062" title="Juan Pascual Azorn Soriano" nonfiltered="4362" processed="4354" dbindex="119403">
Juan Pascual Azorn Soriano (Iecla, Regi de Mrcia, 6 d'agost de 1951) s un poltic valenci, alcalde de Elda i senador per Alacant al Senat d'Espanya. Pertany al PSPV-PSOE. Es va traslladar amb la seva famlia a Elda als divuit mesos. En 1983, desprs d'un perode en el qual va treballar com tallador en la indstria del calat, va ser escollit Regidor en les llistes de la Candidatura Independent d'Elda i posteriorment, en 1984, es va integrar en el PSOE. 

En 1985 va ser nomenat Secretari General de la Uni General de Treballadors de la Comarca de l'Alt Vinalop. Com a regidor va ocupar els llocs de Personal i Indstria, sent reelegit en 1987 i 1991, fins que en 1996 va accedir a l'Ajuntament d'Elda. Va ser president del PSPV-PSOE. A ms, ostenta altres crrecs en el Senat, com el de Vicepresident Primer en la Comissi d'Indstria, Turisme i Comer, i el de Secretari Primer en la Comissi d'Entitats Locals, i s President d'Honor de la Instituci Firal Alacantina. Fou escollit senador per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2004 i eleccions generals espanyoles de 2008. Prviament havia estat diputat per Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996 (periode 1999-2000).

Ajuntament d'Elda. 
En 1996, Juan Pascual Azorn va accedir a l'ajuntament desprs que Camilo Valor, del PP, dimits per a evitar una moci de censura. Aix, es va donar la circumstncia que Elda tenia un govern municipal d'esquerres mentre que el PP governava en la Diputaci, en la Generalitat i a Madrid. Va ser llavors quan es va encunyar la frase A Elda,ni aigua, atribuda al president de la Diputaci provincial d'Alacant en aquell temps, Julio de Espaa. Va obtenir la victria per majoria absoluta en l'eleccions municipals de 1999 i desprs amb majoria relativa en 2003. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302064" title="Clorur de calci" nonfiltered="4363" processed="4355" dbindex="119404">
































El clorur de calci, CaCl2, s un compost inic format per cations calci, Ca2+, i anions clorur, Cl-. Es presenta en forma de cristalls incolors. s molt soluble en aigua i deliqescent. Forma diversos hidrats amb 1, 2, 4 i 6 molcules d'aigua, degut a que s higroscpic. La seva estructura cristallina s cbica com la del rtil, per lleugerament deformada. A la naturalesa el podem trobar al mineral taquidrita, CaCl22MgCl212H2O.

El clorur de calci es pot emprar com a font de cations calci, Ca2+, en dissoluci, per exemple per separar anions que formen sals insolubles amb el calci, per exemple la precipitaci de fosfats:

 3 CaCl2(aq)  +  2 K3PO4(aq)     Ca3(PO4)2(s)  +  6 KCl(aq);

Si s'electrolitza el clorur de calci s'obt calci metall:

 CaCl2(l)     Ca(s)  +  Cl2(g);

El clorur de calci s un producte secundari durant la fabricaci del carbonat de sodi pel procediment Solvay. Tamb es pot preparar mitjanant reacci del carbonat de calci amb cid clorhdric:

 CaCO3(s)  +  2 HCl(aq)    CaCl2(aq)  +  H2O(l)  +  CO2(g);

 Aplicacions .

 Indstria .
En la indstria s'empren milions de tones anualment de clorur de calci en diferents aplicacions:
 Per ser un compost molt higroscpic s'empra com agent dessecant en la indstria i en els laboratoris: Per eliminar la humitat dels gasos fent-los passar per una columna plena de CaCl2 o simplement se'l deixa dins d'un recipient d'una habitaci per llevar la humitat ambiental; i per eliminar aigua que hagi quedat mesclada amb dissolvents orgnics, tant si est dissolta l'aigua com si forma una fase diferent. La reacci produeix els hidrats, per exemple:
 CaCl2 + 2 H2O   CaCl22H2O ;
 La reacci amb l'aigua s molt exotrmica i rpidament pot donar temperatures properes als 60 C, per aix s'empra per fondre el gel format damunt del paviment de les carreteres. Contrariament a l'addici de clorur de sodi no produeix efectes negatius sobre els sls i les plantes.
 S'empra mesclat amb els formigons per accelerar el seu fraguat i augmentar la seva duresa, per no es pot emprar en formigons armats ja que en contacte amb el ferro facilita la seva oxidaci.
 En carreteres s'empra per retenir la pols ja que forma una fina capa humida amb l'humitat de l'aire damunt del sl que absorbeix la pols. L'empren especialment a les carreteres d'explotacions mineres, als camins no esfaltats, camps esportius, etc.
 S'empra per tenir mescles frigorfiques que es mantenen lquides per baix dels 0 C, amb el clorur de calci es poden aconseguir descensos crioscpics de fins a temperatures de -50,6 C.
 Altres aplicacions industrials inclouen l's com additiu dels plstics (hule), dels extintors de foc, per eliminar la tinta en el reciclat del paper, etc.

 Alimentaci .
El seu codi com d'additiu alimentari s l'E509.
 S'empra per solificar els alginats, uns gelificants obtinguts de les algues. ;
 S'addiciona a la llet per restituir la concentraci natural de calci que es perd durant la pasteuritzaci i tamb per augmentar-ne la concentraci natural en la producci de llets riques en calci. Tamb s un additiu imprescindible en la fabricaci de formatges.
 Permet augmentar la duresa de la pell de diferents fruites.

 Agricultura .
 S'empra com adob per aportar calci als terrenys de cultiu.

 Biologia .
 El clorur de calci debilita les pareds dels bacteris i aquest fet s'empra per facilitar els estudis gentics.

Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC  http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/211221ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_chloride_Anhydrous-9923251;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302065" title="Asarona" nonfiltered="4364" processed="4356" dbindex="119405">


L'asarona s un ter fenlic cristall, trobat en olis essencials de plantes com l' Artemisia vulgaris i lAcorus calamus. Com a fragncia, l'oli voltil s'utilitza per matar plagues i bacteris. L'asarona s una possible precursora  de la fenetilamina TMA-2. Les malalties que poden ser tractades amb medicaments barrejats amb aquest compost sn la diftria, la tifus i la tuberculosi. Tamb s'empra per donar aroma als vermuts. Aquest compost est associat a la depressi, augment de lquids a l'abdomen i problemes cardacs i heptics. Tamb se l'ha associat amb tumors en investigacions de laboratori amb rates. Est prohibit el seu s en alguns pasos, com en els Estats Units.

Existeix dos tipus principals d'asarona: el tipus alfa (el ms utilitzat) i el tipus beta.

 Usos .

En la recerca de composts que poguessin ser utilitzats per al control de l' Aedes aegypti, mosquit vector portador del dengue, es va avaluar l'efecte larvicida de l' -asarona. Els resultats obtinguts suggereixen que l' -asarona ofereix un gran potencial com a nous agents per al control de les larves d' A. aegypti.

La  -asarona es troba en gran quantitat en l'oli essencial del clam (Acorus calamus), obtingut del rizoma d'aquesta planta, i que s'utilitzava com a aromatitzant en algunes begudes alcohliques. Aquest oli de clam cont al voltant del 5% d'aquesta substncia, per el d'algunes altres varietats ndies pot arribar al 80%. La  -asarona s un potencial cancerigen, i conseqentment la utilitzaci de l'oli de clam com a aromatizant s'ha prohibit en fora pasos. Al contrari, l'arrel en pols s'ha popularitzat com a ingredient de "medicines naturistes".

La  -asarona s susceptible de ser convertida en trimetilanfetamina, una substncia amb una potncia psicoactiva 10 vegades superior a la de la mescalina.

 Productes amb asarona .

L'xtasi vegetal s un estimulant del sistema nervis a causa de la presncia de cafena i d'anlegs anfetamnics, com l'efedrina de lefedra o l'asarona del clam.

 Toxicitat .

L'asarona s altament txica: produeix sensaci de cossor sobre la llengua, esternuts, irritaci de la mucosa gstrica i pot resultar narctica i abortiva. A dosis elevades pot produir astnia, taquicrdia, convulsions, midriasi, fotofbia, dispnea, i fins i tot coma i mort per parlisi respiratria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302067" title="Juan Bautista Cardona Prades" nonfiltered="4365" processed="4357" dbindex="119406">
Juan Bautista Cardona Prades (Rossell, Baix Maestrat, 1945) s un poltic valenci. Ha treballat com a professor d'Ensenyament Secundari Obligatria. Ha estat membre de la Comissi Mixta Ministeri d'Educaci-Generalitat per a traspassos en educaci i Ponent de l'Estatut del Professorat de la Generalitat de Catalunya. Militant del PSPV-PSOE, ha estat regidor de l'ajuntament de Rossell el 1991-1999, i senador per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, on ha estat vicepresident primer de la Comissi d'Educaci i Cincia i vocal en la comissi mixta per a l'estudi del problema de les drogues. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302068" title="Unions" nonfiltered="4366" processed="4358" dbindex="119407">


L'arbitratge d'Alfons III no liquid tots els problemes, i el veritable conflicte de les Unions esclat en forma bllica en el regnat de Pere III, prenent com a pretext el propsit antiforal del rei  encara sense fills barons  de nomenar com a hereva la seva filla Constana en perjudici del seu germ Jaume d'Urgell i dels seus germanastres Ferran, marqus de Tortosa, i Joan, tots dos fills d'Elionor de Castella, la segona esposa d'Alfons III.
La reacci dels afectats, que comenaren a reunir partidaris, primer a Arag i desprs al Pas Valenci, i que arribaren a tenir amb l'ajuda de tots els enemics de PereIII  des d'Alfons XI de Castella al desposset Jaume III de Mallorca , cristallitz finalment en la reactualitzaci de la Uni aragonesa i en l'aparici d'una nova Uni: la valenciana. Per desprs dels esdeveniments de la primavera del 1348, en qu el rei rest a Valncia a la merc dels revoltats, els quals a la nit del 6 d'abril l'obligaren a ballar de forma grotesca a la prpia cambra reial, l'aparici de la pesta pel juny, alhora que provoc el pnic a la ciutat, don excusa al rei per fugir a Terol, on organitz les tropes reialistes per combatre les Unions. L'una i l'altra foren finalment doblegades per l'autoritarisme monrquic en les batalles d'pila i de Mislata (1348); complet el circuit amb la derrota de l'exrei mallorqu a Llucmajor (1349). Desprs, la repressi, a ms de les confiscacions econmiques, es caracteritz per la seva crueltat, noms explicable a Valncia per la humiliaci soferta pel monarca, la qual l'impuls a obligar els condemnats a beure el metall fos de la campana amb la qual els unionistes convocaven a reuni. Aquests fets, perfectament coneguts, han originat tanmateix discrepncies a l'hora de valorar-los: la historiografia clssica ha considerat la Uni valenciana  identificada amb l'aragonesa  com un acte final de l'ofensiva senyorial contra el rei, derrotada per l'ajuda que la burgesia catalana ofer al Cerimonis. Recentment hom tendeix a distingir entre la Uni d'Arag (amb permanents reivindicacions senyorials) i la de Valncia, moviment ciutad, del patriciat urb, oposat a una noblesa que difcilment podia exigir ms desprs del favorable arbitratge dels furs alfonsins, per que encara podia inhibir-se de certs pagaments i imposts municipals. Sigui com vulgui, l'aliana entre les dues unions, l'aragonesa i la valenciana, de signe tan distint, fou merament tctica, enfront del cesarisme d'un rei tan oposat a les velletats senyorials aragoneses i a les autonomies "constitucionals" de Valncia, de la mateixa manera que la militncia dels infants Ferran i Joan a les files d'aquesta segona Uni era circumstancial i a ttol no de senyors establerts a Valncia, sin d'hereus directes del tron per manca encara de descendncia masculina de PereIII i de qualsevol altre pretendent ms acreditat desprs de la mort de Jaume d'Urgell. Una srie de dades: l'adscripci a la Uni de la ciutat i de les viles mentre que els antiunionistes eren rics homes, cavallers i generosos coaligats en una Fraternitat  segons el prembul de la cort del 1349 ; l'activitat dels juristes rossellonesos procedents de l'exregne de Mallorca, els quals, amarats de romanisme, desplaaren els valencians i lesionaren els privilegis forals; les feixugues imposicions que gravaven les classes populars, fonamentalment sobre els mercaders i el comer (per tal d'atendre la trepidant poltica de reintegraci mediterrnia del Cerimonis); la incompatibilitat d'interessos entre els ciutadans i l'estament noble i els resultats del percentatge quantitatiu dels dirigents unionistes  el 19% de nobles enfront del 81% de ciutadans  permeten d'afirmar que, si de cas, els nobles sumats a la Uni pertanyien a la baixa noblesa, a la cavalleria, mentre que en el front contrari les hosts reialistes eren nodrides pels senyors jurisdiccionals ms poderosos. En definitiva, el fracs de la Uni signific el fracs de les possibilitats preburgeses del Pas Valenci a mitjan s XIV i la consolidaci encara ms forta de la causa nobiliria. Visi nova que encaixa millor amb els esdeveniments posteriors, sense necessitat de recrrer a l'ajuda de la Pesta Negra. En aquest sentit, si b s cert que en el context federalista de la corona catalanoaragonesa la incidncia epidmica  que afect potser ms el Principat  afavor la transferncia hegemnica del Principat al regne d'Arag sota el francfil i somniador Joan I, tamb ho s que, sense la feblesa valenciana subsegent a la repressi del moviment unionista, el fenomen no s'hauria donat amb tanta claredat. Igualment, el desfavorable desenlla unionista prefigurava tamb l'aliana dels regnes de Valncia i Arag enfront del Principat en la conjuntura del comproms de Casp, desprs de la mort del darrer rei catal, Mart l'Hum, tot i que la decisi valenciana es veis afavorida circumstancialment per la doble poltica iniciada per Ferran d'Antequera, que durant l'interregne (1410-12) simultaniej la pressi armada per la zona de Morella amb la diplomcia hbil del seu agent Diego Fernndez de Vadillo envers els mercaders valencians. I sense necessitat de recrrer a moviments pendulars que del triomf del Cerimonis sobre l'adjectivada Uni senyorial haurien portat el Pas Valenci a la renovada ofensiva feudal a Casp s'explicaria aix, seguint una mateixa lnia histrica, el vot valenci del 1412  amb Vicent Ferrer al davant  a favor de Ferran d'Antequera, i hom comprendria molt millor les rectificacions d'enfocament que avui experimenta el tant debatut i mitificat s XV valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302069" title="David (desambiguaci)" nonfiltered="4367" processed="4359" dbindex="119408">

s el nom de diversos reis i altres personatges, entre ells el rei David dels jueus. 

Reis de Gergia.
David Dadiani;
David Gurieli;
David I de Kakhtia;
David II d'Imertia;
David II de Kakhtia;
David IV de Gergia;
David IX de Gergia;
David V de Gergia;
David VI de Gergia;
David VII de Gergia;
David VIII de Gergia;
David X de Kartli;
David XI de Kartli;
David XII de Kartli i Kahtia;

Altres.

David de Nerken, filsof armeni;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302070" title="Club Polideportivo Almera" nonfiltered="4368" processed="4360" dbindex="119409">

El Club Polideportivo Almera s un club de futbol de la ciutat d'Almeria a Andalusia.

 Histria .
El Club Polideportivo Almera es fund l'any 1983. Debut a la Regional Preferent andalusa i en una sola temporada aconsegu l'ascens a Tercera Divisi. Dues temporades ms tard puja a Segona B. Torn a Tercera el 1989 patint una greu crisi econmica que quasi el porta a la desaparici. No ser fins el 1994 que aconsegueix retornar a la Segona Divisi B i on romandr durant 7 temporades.

La temporada 1990-91 es produeix un canvi important en el futbol de la ciutat. El Polideportivo abandona la competici de Segona B, mentre l'altre club de la ciutat, l'Almeria CF, canvia de nom per convertir-se en el primer club de la ciutat com a Unin Deportiva Almera. El Polideportivo continu la seva existncia a les categories ms baixes del futbol andals, fins la temporada 2007/2008 en la que el club no es va inscriure a la competici.

Estadi.
El Club Polideportivo Almera juga els seus partits a l'Estadi Juan Rojas (antigament anomenat Franco Navarro), inaugurat el 1976 i amb una capacitat per a 13.648 espectadors.

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 10;
 Temporades a Tercera divisi: 7;
 Millor posici histrica: 4t a Segona B, temporada 1998-1999;

Enllaos externs.
 Fitxa a www.lapreferente.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302073" title="Estaci de Xtiva" nonfiltered="4369" processed="4361" dbindex="119410">


l'Estaci de Xtiva s una de les estacions del metro de Valncia. Es compon de dues andanes a distint nivell, la primera direcci Maritim-Serrera/Rafelbunyol i la segona direcci Aeroport. A ms a ms, MetroValencia hi t una de les seues oficines d'atenci al pblic i hi ha un estanc.



 Accessos .
Dos accessos es troben a l'entrada principal de l'Estaci del Nord.
Carrer de Xtiva;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302074" title="Agrupacin Deportiva Almera" nonfiltered="4370" processed="4362" dbindex="119411">

L'Agrupacin Deportiva Almera fou un club de futbol andals de la ciutat d'Almeria.

 Histria .
L'Agrupacin Deportiva Almera es fund l'estiu de 1971. Comen a jugar a la categoria Regional Preferent andalusa on ocup la plaa de la U.D. Pava, i incorporant jugadors procedents principalment dels clubs Plus Ultra C.F. i C.D. Arenas. En els seus 11 anys d'histria va jugar dues temporades a Primera Divisi entre els anys 1979 i 1981. El club acab desapareixent per problemes econmics el 1982.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302077" title="Estaci de Colom" nonfiltered="4371" processed="4363" dbindex="119412">


L'Estaci de Colom, oficialment Estaci de Coln (sic), s una de les estacions del metro de Valncia. Serveix una de les principals zones comercials de la ciutat. A ms, MetroValencia hi t una de les seues oficines d'atenci al pblic.



 Accessos .

L'ingrs es fa a travs d'unes escales mecniques situades dins d'un recinte situat a desnivell a la plaa dels Pinazos, fitant amb el carrer de Colom i que cont les restes de la muralla del segle XIV de Valncia.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302078" title="Sapindcia" nonfiltered="4372" processed="4364" dbindex="119413">


Sapindcia (Sapindaceae) s una famlia de plantes amb flor i dicotilednies que comprn aproximadament unes 2000 espcies repartides en uns 140 gneres arreu del mn. Les sapindcies sn espcies llenyoses, ms sovint arbres o arbusts i de vegades lianes. Sol viure en pasos clids.

 Filognia .

Segons les classificacions filogentiques recents (classificaci APG II), les sapindcies inclouen d'ara endavant tamb els aurons aix com els castanyer d'ndies, que pertanyien respectivament, segons les classificacions clssiques, a la famlia de les Aceraceae i a la de les Hippocastanaceae.

 Etimologia .

La famlia pren el seu nom del gnere Sapindus, l'"arbre del sab", que produeix fruits utilitzats com "nous per a rentar" degut a la presncia important de saponines. Nombroses espcies d'aquesta famlia contenen tamb altes concentracions de saponines que els confereixen d'una certa toxicitat, sent utilitzada, de vegades, per a usos teraputics. 

 Morfologia .

Sn arbres, arbusts, lianes o herbes, de fulles alternes i sovint amb cllules secretores. Flors hermafrodites o unisexuadas, zigomorfes, en general pentmeres, generalment amb un disc anullar excntric entre la corolla i l'androceu, amb 8-10 estams; gineceu de 2-3 carpels concrescents, amb un nic vul cadascun. Fruit variable, capsular, sec i indehiscent, esquizocarpic, en baia o drupa.

 Usos .
Els extractes del castanyer d'ndies (Aesculus hippocastanum) han estat utilitzats per tractar els problemes de circulaci sangunia a conseqncia dels efectes vasoconstrictors d'aquestes saponines.

Les sapindcies comprenen diverses espcies d'arbres fruiters com s el cas dels litxis (Litxi chinensis), o els mamons (Melicoccus bijugatus), ambds mpliament cultivats a les regions tropicals.

Amb l'incorporaci taxonmica dels aurons, les sapindcies sn una d eles famlies ms importants com a arbres ornamentals i tamb per a la producci de fusta de qualitat. Tamb s'elabora el xarop d'aur extret d'alguns aurons com Acer saccharum i Acer nigrum.


Gneres.


Recentment, la classificaci filogentica hi afegueix els neres que provenen de la famlia Aceraceae :  
Acer, ;

i les de la famlia Hippocastanaceae:
Aesculus ;
 Billia;
 Dipteronia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302082" title="Estaci de l'Albereda" nonfiltered="4373" processed="4365" dbindex="119414">




l'Estaci de l'Albereda, oficialment Estaci de Alameda (sic), s una de les estacions del metro de Valncia, molt a prop del passeig de l'Albereda.



 Accessos .
L'ingrs es fa baixant al Jard del Tria, directament davall del pont de l'Exposici.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302084" title="Estaci d'Arag" nonfiltered="4374" processed="4366" dbindex="119415">


l'Estaci de l'Arag, oficialment Estaci d'Aragn (sic), s una de les estacions del metro de Valncia. Fou inaugurat el 2003 i pren el nom de l'antiga estaci de ferrocarril Arag, situat al mateix lloc i avui en dia desapareguda.



 Accessos .

L'entrada prinicipal es troba al centre i a la vora esquerra de l'avinguda d'Arag. Hi ha dos accessos ms al carrer d'Amadeu de Savoia.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302085" title="Estaci de Facultats" nonfiltered="4375" processed="4367" dbindex="119416">


l'Estaci de Facultats s una de les estacions del metro de Valncia.



 Accessos .
s la parada que dna servei a les facultats de la Universitat de Valncia situades a l'avinguda de Blasco Ibez, on es troben tots els accessos. Tamb trobem prop de la parada l'Estadi de Mestalla, l'Hospital Matern-Infantil i la Clnica Kiron.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302086" title="Estaci d'ngel Guimer" nonfiltered="4376" processed="4368" dbindex="119417">


L'Estaci d'ngel Guimer s una de les estacions del metro de Valncia. Es compon de dues andanes a distint nivell, la primera servint la lnia 1 i la segona, baix, per a la lnia 3 i la lnia 5.  A ms a ms, MetroValencia hi t una de les seues oficines d'atenci al pblic i hi ha dues botigues, un estanc i una de llaminadures.



 Accessos .

l'Entrada principal s a l'avinguda de Ferran el Catlic;
Carrer ngel Guimer;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302089" title="Mirsincia" nonfiltered="4377" processed="4369" dbindex="119418">

Mirsincia (Myrsinaceae) s una extensa famlia de plantes amb flors i dicotilednia d'arbres, arbusts o herbes de l'ordre Ericals. Agrupa actualment un total de 48 gneres i prop de 1000 espcies. La famlia est distribuda per les zones tropicals temperades, havent-se ests fins al nord del Jap, Florida i Nova Zelanda. Recentment, la taxonomia filogentica a incls una part dels gneres de la famlia Primulaceae.  En l'actualitat, per, hi ha fortes discrepncies taxonmiques en la comunitat cientfica amb aquesta famlia i per tal cal ser prudents amb la seva utilitzaci.

 Morfologia .

Arbres arbusts o herbes de fulles alternes, peciolades i, amb freqncia, de marge sencer. Branques que solen segregar resina de color groguenc o vermells. Flors agrupades en inflorescncies axillars o terminals. Fruits carnosos en baia o drupa. Endosperma oleagins i llavors amiloides.

 Usos .

Les espcies d'aquesta famlia tenen poca importncia des del punt de vista econmic. Alguns gneres com Ardisia, Cyclamen, Lysimachia, Myrsine, i Suttonia sn utilitzats com ornamentals. Ardisia japonica (Chinese:    ; pinyin: z j n ni) s una de les 50 herbes fonamentals de la medicina tradicional xinesa.

 Gneres .
Abromeitia - Aegiceras - Amblyanthopsis - Amblyanthus - Anagallis - Antistrophe - Ardisia - Ardisiandra - Asterolinon - Badula - Conandrium - Coris - Ctenardisia - Cybianthus - Cyclamen - Discocalyx - Elingamita - Embelia - Emblemantha - Fittingia - Geissanthus - Gentlea - Glaux - Graphardisia - Grenacheria - Heberdenia - Hymenandra - Labisia - Loheria - Lysimachia - Monoporus - Myrsine - Oncostemum - Parathesis - Pelletiera - Pleiomeris - Rapanea - Sadiria - Solonia - Stimpsonia - Stylogyne - Tapeinosperma - Tetrardisia - Trientalis - Valerioanthus - Vegaea - Walleniella - Yunckeria

 Enllaos externs .
 Myrsinaceae (en angls).

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302092" title="Estaci de Torrent Avinguda" nonfiltered="4378" processed="4370" dbindex="119419">


l'Estaci de Torrent Avinguda, situada al municipi de Torrent, a l'Horta, s una de les estacions del metro de Valncia. s el terminal de la lnia 1 i la lnia 5



 Accessos .
L'ingrs es fa a l'avinguda del Pas Valenci de Torrent.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302094" title="Dinastia Samnida" nonfiltered="4379" processed="4371" dbindex="119420">
La dinastia samnida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i desprs al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahrides (819-875), i desprs com a sobirans autnoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

 Origen .

L'origen de la dinastia es fosc; se'ls suposa d'origen sogdi o de Tukharistan (al sud de l'Oxus); es pensa que eren uns terratinents importants de la regi de Balkh; els tahrides els van considerar descendents d'una noble tribu rab, per aix est descartat; una tradici molt estesa els relacionava amb Bahram Txobin, el rei sassnida i heroi persa . Tot el que se sap segur s que Saman-khuda, que portava el ttol de dihkan, va adoptar la religi islmica i es va fer client del governador rab de Khorasan Asad ben Abd Allah al-Kasri (per tant vers 723-727 o 735-738); el seu fill fou anomenat Asad en honor del governador. Les noticies de la famlia desapareixen desprs per gaireb un segle, en el que van restar sens dubte uns influents senyors locals.

 Transoxiana .

El califa Al-Mamun va ordenar el 819 al seu governador al Khorasan , Ghassan ben Abbad, de recompensar als quatre fills d'Asad ben Saman, per la seva lluita a favor dels Abbssides durant la revolta de Rafi ben al-Layth ben Sayyar. Aquestos fills eren quatre: Nuh, Ahmad, Yahya i Ilyas. El primer va rebre el govern de Samarcanda, Yahya el govern de Shash (Tashkent), i Ilyas el d'Herat.

 Branca d'Herat .
Ilyas ben Asad va rebre Herat el 819. Va governar un temps i el va succeir el seu fill Ibrahim ben Ilyas que el 867 fou derrotat i fet presoner per l'emir saffrida de Badhghis, Yakub ben al-Layth. Aix doncs questa branca va acabar amb Ibrahim.

 Branca de Transoxiana .

Nuh ben Asad va morir el 227 de l'hgira (841 o 842) i el governador  de Khorasan, Abd Allah ben Tahir va nomenar al seu lloc, al front del govern de Samarcanda, al seu germ Yahya ben Asad (governador de Shash); de la resta de Transoxiana va concedir el govern a un altre germ Ahmad I ben Asad. Yahya no va tardar en fer-se amb el poder als dominis del seu germ . Llavors els tahrides foren deposats pels saffrides de Nishapur el 873; la guerra a Khorasan va portar la anarquia a la regi durant dues dcades. El 875 el califa al-Mutamid va concedir oficialment el govern de Transoxiana a Nasr I ben Ahmad , fill de l'antic governant de Transoxiana Ahmad I, amb Samarcanda com a capital. El 270 de l'hgira Nasr va comenar a emetre moneda prpia (dirhams de tipus mixt abbssida-samnida).

El 892 va pujar al poder el seu germ Ismail I ben Ahmad (892-907), governador de Bukhar, , desprs d'una sagnant guerra civil . Ismail va deixar al seu germ la possessi vitalcia de Samarcanda; la nova capital del pas fou Bukhar (capitalitat que va esdevenir definitiva). A la mort de Nasr (892, 279 de l'hgira), Ismail va afegir a les seves possessions de Bukhar i Fergana, la regi de Samarcanda. El nou sobir va comenar l'emissi regular de dirhams i de dinars.

La dinastia .

Ismail va atacar als karluks turcs (que eren nestorians) el 893 i va ocupar Talas. Desprs es va apoderar del principat de Ushrusana, governat pels Banidjrides o Abu Dawdides, i del Tukharistan i Khuttal, governats pels Muhtjides de agh niy n, i de Khwarazm. Va doblar les seves possessions, desprs de la victria que va obtenir a Balkh (primavera del 900) contra el saffrida Amr ben al-Layth, emir de Khorasan, al que va fer presoner . Del Khorasan el califa n'hi va confirmar la possessi. El 902 es va apoderar de Tabaristan que estava en poder de la dinastia zaidita, incloent Qazwin (Kazwin) i Rayy (que els samnides van conservar fins el 928).

L'emir Nasr II ben Ahmad (914-943) va assolir al comenament del regnat la mxima expansi territorial. La seva conversi al xiisme va provocar un disturbis que el van obligar a abdicar. El seu fill i successor Nuh I ben Nasr (943-954) va iniciar la decadncia; les revoltes de l'aristocrcia iraniana foren freqents i al sud-oest es va haver d'enfrontar als Buwyhides. Rayy va canviar de mans sovint. 

Abd al-Malik I ben Nuh (954-961) va nomenar al final del regnat a l'esclau turc Alp Tegin com a governador de Khorasan (gener o febrer del 961), per el nou emir Mansur I ben Nuh (961-976) el va destituir. Alp Tegin es va retirar a Balkh per fou expulsat de la ciutat per l'exrcit samnida i es va refugiar a Gazni (962) . S'hi va poder mantenir reconeixent la sobirania samnida i va morir vers el 963. Per a Gazni es va fer amb el poder el 977 el mameluc turc Sabuk Tegin que es va apoderar de Tukharistan i Kandahar i va comenar la conquesta de la vall de Kabul.

Sota Nuh II ben Mansur (976-997) un senyor local irani de nom Abu Ali es va revoltar i va demanar ajut al turc karakhnida Bughra Khan Harun que governava Balasagun a la regi del Tchou, l'Ili i la Kashgria; en una marxa militar Harun es va dirigir a Bukhar on va entrar el maig del 992, encara que la va evacuar tot seguit. Contra el perill que suposaven els karakhnides, Nuh II va demanar ajut a Sabuk Tegin de Gazni (995) que va posar als samnides sota la seva protecci a canvi de la cessi de Khorasan, deixant noms als samnides la Transoxiana. 

El febrer del 999 va pujar al tron Abd al-Malik II ben Nuh, i fou derrotat pel gaznvida Mahmud (fill i successor de Sabuk Tegin) a Merw, obligant-lo a renunciar definitivament al Khorasan (16 de maig del 999). A la tardor la Transoxiana fou envada pels karakhnides dirigits per Arslan Ilek Nasr, rei d'Uzkend a Regne de FerganaFergana, que va fer la seva entrada a Bukhar el 23 d'octubre del 999 i va fer presoner a Abd al-Malik. La Transoxiana fou annexionada. Abu Ibrahim Ismail II ben Nuh al Muntasir va resistir en part del pas i va intentar recuperar el control, per va ser finalment derrotat el 1105.

 Genealogia dels samnides .
 Samankhuda o Saman-khuda;
 Asad ben Samankhuda;
Nuh ben Asad, governador de Samarcanda 819-842;
Ahmad I ben Asad, governador de Transoxiana 842-vers 864;
Nasr I ben Ahmad, governador de Transoxiana 864-892;
Ibrahim ben Nasr, emir rebel 947;
Ismail I ben Ahmad, governador de Bukhar 885-892, de Transoxiana 892-907;
Ahmad II ben Ismail, 907-914;
Nasr II ben Ahmad, 914-943;
Nuh I ben Nasr, 943-954;
Abd al-Malik I ben Nuh, 954-961;
Mansur I ben Nuh, 961-976;
Nuh II ben Mansur, 976-997;
Mansur II ben Nuh, 997-999;
Abd al-Malik II ben Nuh, 999;
Ismail II ben Nuh al-Muntasir, 999-1005;
Ishak ben Ahmad, governador de Samarcanda, emir rebel el 914-915;
Abu Salih Mansur ben Ishak, governador de Rayy, Sistan i Khorasan, emir rebel a Nishapur el 914-915;
Yahya ben Asad, governador de Tashkent 819-842 de Samarcanda 842-vers 856 ;
Ilyas ben Asad a Herat 819-?
Ismail ben Ilyas ?-867;


 Notes i referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302096" title="Flmalle-Grande" nonfiltered="4380" processed="4372" dbindex="119421">
Flmalle-Grande (en val Li Grande Flmle) s un nucli del municipi de Flmalle, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica.  Abans la reorganitzaci administrativa de 1976 era un municipi independent.

Histria.
L'esment ms antic del nom del poble s Fledismalacha  que significaria "surgncia fort". Hi hauria hagut a Flmalle-Grande una font potent. S'han trobat traces de la presncia d'una centria romana. Durant l'edat mitjana, el poble va canviar de mans fora sovint. Al 1173, els hospitalers van obtindre terres i construir un hospital, que va parcialment destruir-se durant les guerres amb la casa de Borgonya al segle XV. Desprs, s'hi construira un castell que va derrocar-se a l'any 1956

Al juny de 1889, molts habitants del poble van arborar la bandera negra, emblema de la misria del proletariat. Volien afegir-hi la bandera vermella per el burgmestre catlic va emettre un decret per a prohibir la bandera vermella. Uns dies desprs, tot arreu el poble es van veure banderes vermelles  amb una creu blanca i el mot Helvetia.

Abans de comprar el castell de Chokier al 1813, el general Henri Loison de l'exrcit napoleonenc comandant de la 25 divisi, responsable del departament de l'Ourte, va viure al castell de Flmalle-Grande, que ja no existeix avui.

Monuments i curiositats.

El Fort de Flmalle;
L'antiga casa de la vila;

Fills predilectes de Flmalle-Grande .
Franois-Laurent Villette (Lieja, 1729- Flmalle-Grande, 1809), ptic, conseller del prncep-bisbe Francesc Carles de Velbrck;
Samuel Donnay (Flmalle-Grande, 1866-ibidem, 1929), diputat socialista;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302097" title="Apocincia" nonfiltered="4381" processed="4373" dbindex="119422">


Apocincia (Apocynaceae) s una famlia de plantes amb flors i dicotilednia, que inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espcies sn grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria sn de procedncia tropical o subtropical, per b que algunes sn herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen ltex i moltes espcies sn molt verinoses si s'ingereixen.

 Taxonomia .

Es reconeixen unes 1500 espcies dins d'aquesta famlia, dividides en 424 gneres. La famlia Asclepiadaceae s ara inclosa en la de les apocincies.

Hi ha cinc subfamlies:

 Rauvolfioideae, amb 980 espcies en 42 gneres.
 Apocynoideae, amb 860 espcies en 77 gneres.
 Periplocoideae, amb 180 espcies en 31 gneres.
 Secamonoideae, amb 170 espcies en 9 gneres.
 Asclepiadoideae, amb 2365 espcies en 214 gneres.

Les ltimes tres subfamlies integraven l'antiga famlia de les Asclepiadaceae.

 Distribuci .

Les espcies d'aquesta famlia es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

 A les selves i zones pantanoses de l'ndia i Malisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
 Al Nord d'Austrlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
 A les selves de fulla caduca de l'frica i l'ndia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
 A l'Amrica tropical, l'ndia, Myanmar i Malisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
 A Amrica Central: Plumeria, amb les seves cries flors de color blanc o rosaci i dolces fragncies.
 A Amrica del Sud, l'frica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
 A la regi Mediterrnia: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). Tamb les vinques (Vinca major i Vinca minor).
 A Amrica del Nord: Apocynum, tamb anomenat "cnem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

 Morfologia .

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticillades i mancades d'estpules. Les flors sn normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescncies cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitries). Les inflorescncies sn terminals o axials. Sn flors hermafrodites amb un calze de 5 lbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corolla amb un gineceu sper. El fruit s una drupa, una baia, una cpsula o un follicle.

 Usos .

Algunes plantes d'aquesta famlia van tenir una importncia econmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundria de cautx.El gnere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

 Medicinals .
Rauvolfia cafra s l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvlfia" de l'ndia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns sn fonts de drogues, del tipus d'hetersids cardiotnics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc llets de la Namibia pachypodium ha estat usat com a ver per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

 Ornamentals .
Els gneres segents sn plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

 Gneres .


Els segents gneres prevenen de la famlia Asclepiadaceae:
 Araujia;
 Asclepias;
 Caralluma ;
 Ceropegia ;
 Cionura ;
 Cynanchum ;
 Periploca;
 Vincetoxicum;

 Enllaos externs .

Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae);

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302101" title="Palau Reial Menor" nonfiltered="4382" processed="4374" dbindex="119423">
L'antic Palau Reial Menor de Barcelona fou enderrocat l'any 1855 per obrir el carrer Palau i fer-hi cases. El palau comen per ser al segle XIII la Casa Capitular dels Templers. Quan l'any 1317 fou extingida aquesta instituci per disposici pontifcia, pass a propietat dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, fins a l'any 1328, en qu l'adquiriren el bisbe i capitulars de Vic. En data 14 de desembre de 1370 adquir el palau del rei Pere el Cerimonis amb el propsit de construir-hi l'estada reial, com volia la reina Elionor de Portugal, la seva muller, a qui ced la propietat, motiu pel qual, mentre va viure aquesta dama, va dir-se "Palau de la Reina".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302103" title="Jean Behra" nonfiltered="4383" processed="4375" dbindex="119424">
Jean Marie Behra va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jean Behra va nixer el 16 de febrer del 1921 a Nia, Frana i va morir el 1 d'agost del 1959 degut a les ferides rebudes en un aqccident disputant una cursa al circuit d' AVUS, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 18 de maig el GP de Sussa, que era la prova inaugural de la temporada.

Jean Behra va participar a cinquanta-tres curses (amb 9 podis) puntuables pel campionat de la F1, repartides en vuit temporades, les que hi ha entre 1952 i 1959.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302105" title="Ochotona iliensis" nonfiltered="4384" processed="4376" dbindex="119425">

Ochotona iliensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302106" title="Pica de Kozlow" nonfiltered="4385" processed="4377" dbindex="119426">

Ochotona koslowi s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina. 

Viu a la tundra per es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona koslowi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302107" title="Pica de Ladak" nonfiltered="4386" processed="4378" dbindex="119427">

Ochotona ladacensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, l'ndia i Pakistan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona ladacensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302108" title="Pica orelluda" nonfiltered="4387" processed="4379" dbindex="119428">

Ochotona macrotis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a l'Afganistan, Xina, ndia, Kazakhstan, Kirguizistan, Nepal, Pakistan i Tadjikistan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona macrotis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302109" title="Ochotona muliensis" nonfiltered="4388" processed="4380" dbindex="119429">

Ochotona muliensis s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae endmica de Xina.  

Viu als herbassars de clima temperat per es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona muliensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302110" title="Bristol Cars" nonfiltered="4389" processed="4381" dbindex="119430">
Bristol Cars  s un constructor angls de cotxes de luxe que va arribar a construir motors per a monoplaes que van disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Bristol Cars va ser fundada l'any 1945 a  Filton, prop de Bristol, Anglaterra com una branca de la empresa principal Bristol Aeroplane Company (BAC). 

El primer cotxe construt va ser el Bristol 400, amb unes formes basades en els BMW d'abans de la II Guerra Mundial.




 A la F1 .

Va construir cotxes cada cop ms evolucionats fins arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 al llarg de varies temporades (fins la temporada 1957), debutant a la temporada 1952 en el GP de Sussa. 

Va haver-hi presncia de motors Bristol en un total de 17 curses de la F1, no aconseguint resultats rellevants.


 Enllaos externs .



 Bristol Cars;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302112" title="Ochotona roylei" nonfiltered="4390" processed="4382" dbindex="119431">

Ochotona roylei s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu a la Xina, ndia, Nepal i Pakistan. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona roylei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302113" title="Pica vermella del Turquestan" nonfiltered="4391" processed="4383" dbindex="119432">

Ochotona rutila s una espcie de pica de la  famlia Ochotonidae que viu al Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan i, possiblement tamb, a l'Afganistan i la Xina. 

Referncies.

 Lagomorph Specialist Group 1996.  Ochotona rutila. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302114" title="Aguilar de Campoo" nonfiltered="4392" processed="4384" dbindex="119433">


Aguilar de Campoo s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Pedanies .
Aquest municipi comprn el nucli capalera (Aguilar de Campoo) i 28 pedanies (poblaci segons INE 2006):
 Aguilar de Campoo (6.509 hab), ;
 Barrio de San Pedro (10 hab), ;
 Barrio de Santa Mara (51 hab), ;
 Cabria (41 hab), ;
 Canduela (38 hab), ;
 Cordovilla (12 hab), ;
 Corvio (19 hab), ;
 Cozuelos de Ojeda (55 hab), ;
 Foldada (12 hab), ;
 Gama (11 hab), ;
 Grijera, ;
 Lomilla (35 hab), ;
 Matalbaniega (4 hab), ;
 Matamorisca (33 hab), ;
 Mave (58 hab), ;
 Menaza (30 hab), ;
 Nestar (41 hab), ;
 Olleros de Pisuerga (66 hab), ;
 Pozancos (30 hab), ;
 Puentetoma (14 hab), ;
 Quintanas de Hormiguera (17 hab), ;
 Renedo de la Inera, ;
 Santa Mara de Mave (29 hab), ;
 Valdegama (10 hab), ;
 Vallespinoso (34 hab), ;
 Valoria de Aguilar (47 hab), ;
 Villacibio (9 hab), ;
 Villanueva de Henares (51 hab), ;
 Villavega de Aguilar (37 hab).

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302115" title="Baltans" nonfiltered="4393" processed="4385" dbindex="119434">


Baltans s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Villaviudas, Hornillos de Cerrato, Cevico Navero, Cevico de la Torre i Vertavillo.

 Demografia .





 Enllaos externs .
Pgina Oficial de l'Ajuntament;
Mapa del municipi;
Web no oficial de Baltans;
Libro online. Apodos de Baltans y sus orgenes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302117" title="Barruelo de Santulln" nonfiltered="4394" processed="4386" dbindex="119435">


Barruelo de Santulln s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Bustillo de Santulln, Cillamayor, Matabuena (Palencia), Nava de Santulln, Porquera de Santulln, Revilla de Santulln, Santa Mara de Nava, Verbios, Villabellaco i Villanueva de la Torre (Palencia).

 Personatges illustres .
 Jos Mara Cuevas, empresari;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302119" title="Becerril de Campos" nonfiltered="4395" processed="4387" dbindex="119436">


Becerril de Campos s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .


Habitants illustres.
 Mariano Haro, atleta.
 Diego Prez y Cisneros, pintor del segle XVII.
 Sebastin de Miano y Bedoya, escriptor, periodista, gegraf, historiador i poltic afrancesat espanyol (segle XVIII-XIX);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302121" title="Acciptrid" nonfiltered="4396" processed="4388" dbindex="119437">

Els acciptrids agrupen els rapinyaires dirns coneguts vulgarment amb el nom d'guiles o ligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Descripci.

 Totes les espcies tenen un bec robust amb un ganxo a la punta i una porci de pell nua (denominada cera) a la base.
 Els dits de les potes estan provets de grapes molt ben desenvolupades i corbades.
 El plomatge sol presentar colors apagats.
 Les ales sn amples i adaptades al vol planat que moltes espcies practiquen.

Reproducci.

Nidifiquen en solitari o en colnies i comencen a incubar des de la posta del primer ou, com els ardeids, cosa que dna lloc a una diferenciaci en l'eclosi i, per tant, en l'edat dels polls, els quals romanen molt temps dins el niu.

Distribuci geogrfica.

En pas se'n poden observar a les zones humides dels Pasos Catalans diverses espcies, de les quals, la ms ntimament lligada a les zones de maresma s l'arpella vulgar (Circus aeruginosus).


Gneres.
  Subfamlia Elaninae - (8 espcies);
Gnere Elanus;
Gnere Chelictinia;
Gnere Machaerhamphus;
Gnere Gampsonyx;
Gnere Elanoides;
 Subfamlia Perninae - (c.14 espcies);
Gnere Aviceda;
Gnere Henicopernis;
Gnere Pernis;
Gnere Leptodon;
Gnere Chondrohierax;
 Subfamlia Aegypiinae - Voltors del Vell Mn (c.15 espcies, probablement poli o parafiltic);
Gnere Sarcogyps;
Gnere Aegypius;
Gnere Torgos;
Gnere Trigonoceps;
Gnere Gyps;
Gnere Neophron;
Gnere Necrosyrtes;
Gnere Gypohierax;
Gnere Gypaetus;
 Subfamlia Buteoninae -  (100 espcies vivents, probablement poli o parafiltic);
Gnere Geranoaetus;
Gnere Buteo (probablement parafiltic, podria incloure part de Leucopternis i Parabuteo);
Gnere Parabuteo;
Gnere Buteogallus (probablement parafiltic, podria incloure part de Leucopternis);
Gnere Busarellus;
Gnere Leucopternis (probablement polifiltic);
Gnere Kaupifalco;
Gnere Butastur;
Gnere Harpyhaliaetus;
Gnere Morphnus;
Gnere Harpia;
Gnere Pithecophaga;
Gnere Harpyopsis;
Gnere Oroaetus;
Gnere Spizaetus;
Gnere Lophaetus (possiblement sinnim de Ictinaetus);
Gnere Stephanoaetus;
Gnere Polemaetus;
Gnere "Hieraaetus";
Gnere Aquila (parafiltic);
Gnere Ictinaetus;
Gnere Haliaeetus;
Gnere Ichthyophaga;
 Subfamlia Circinae - (16 espcies vivents);
Gnere Circus;
Gnere Polyboroides;
Gnere Geranospiza;
 Subfamlia Milvinae - (14 espcies);
Gnere Harpagus;
Gnere Ictinia;
Gnere Rostrhamus;
Gnere Helicolestes - abans incloses a Rostrhamus;
Gnere Haliastur;
Gnere Milvus;
Gnere Lophoictinia;
Gnere Hamirostra;
 Subfamlia Accipitrinae - (c.55 espcies vivents);
Gnere Accipiter;
Gnere Micronisus;
Gnere Melierax;
Gnere Urotriorchis;
Gnere Erythrotriorchis;
Gnere Megatriorchis;
 Subfamlia Circaetinae - (devers una dotzena d'espcies);
Gnere Terathopius;
Gnere Circaetus;
Gnere Spilornis;
Gnere Eutriorchis;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 97. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Thiollay, J.M., (1994): Family Accipitridae (Hawks and Eagles) a del Hoyo, J.; Elliot, A. & Sargatal, J. (editors). (1994). Handbook of the Birds of the World. Volum 2: New World Vultures to Guineafowl. Lynx Edicions. ISBN 8487334156.
 
Enllaos externs.

 Enregistraments sonors d'acciptrids. ;
 Vdeos d'acciptrids en llur hbitat natural. ;
 La famlia Accipitridae a l'Animal Diversity Web. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302122" title="Carrin de los Condes" nonfiltered="4397" processed="4389" dbindex="119438">


Carrin de los Condes s un municipi de la provncia de Palencia, a la comunitat autnoma de Castilla y Len. Fou en aquesta poblaci on nasqu igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana, fams poeta i humanista del segle XV. En aquesta localitat hi passa el Cam de Santiago.

 Personatges illustres .
 igo Lpez de Mendoza;
 Enrique Fuentes Quintana;
 Ramn Carande y Thovar;
 Sem Tob;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302128" title="Cervera de Pisuerga" nonfiltered="4398" processed="4390" dbindex="119439">


Cervera de Pisuerga s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s cap de partit judicial.

 Pedanies .

 Arbejal, ;
 Barcenilla de Pisuerga ;
 Celada de Roblecedo ;
 Cubillo de Ojeda;
 Estalaya;
 Gramedo;
 Herreruela de Castillera ;
 Ligerzana ;
 Perazancas;
 Quintanaluengos ;
 Rabanal de los Caballeros ;
 Rebanal de las Llantas ;
 Resoba ;
 Rueda de Pisuerga;
 Ruesga ;
 San Felices de Castillera;
 San Martn de los Herreros;
 Santibez de Resoba;
 Vallespinoso de Cervera;
 Valsadornn;
 Vaes;
 Ventanilla;
 Verdea;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302131" title="Dueas" nonfiltered="4399" processed="4391" dbindex="119440">


Dueas s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302140" title="Pelobtid" nonfiltered="4400" processed="4392" dbindex="119441">

La famlia d'anurs Pelobatidae t dos representants a la Pennsula Ibrica que tamb es troben als Pasos Catalans i que, de vegades, es consideren famlies diferents.

Morfologia.

 Tenen la cintura pectoral arcfera.
 La mandbula superior s dentada.
 La pupilla s ellptica vertical.
 L'amplexus s engonal.
 Algunes espcies porten esperons a les potes posteriors perqu estan adaptades a cavar.

Espcies.

 Gripau d'esperons (Pelobates cultripes);
 Gripau d'esperons oriental (Pelobates syriacus);
 Gripau d'esperons fosc (Pelobates fuscus);
 Pelobates varaldii;

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 57. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta famlia d'anurs. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302143" title="Pelobates varaldii" nonfiltered="4401" processed="4393" dbindex="119442">

Pelobates varaldii s una espcie d'anur de la famlia Pelobatidae que es troba al Marroc i, possiblement tamb, a la Pennsula Ibrica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Salvador, A., Donaire-Barroso, D., Tahar, S. & El Mouden, E.H. 2004.  Pelobates varaldii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de maig del 2008.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302144" title="Llevant (desambiguaci)" nonfiltered="4402" processed="4394" dbindex="119443">


Geografia:
Llevant, punt cardinal per on surt el sol, l'est.
Llevant (Mallorca), comarca mallorquina que comprn l'est de l'illa de Mallorca.
Meteorologia:
Llevant (vent), vent de direcci est - oest.
Llevant (geografia), denominaci imprpia del Pas Valenci i la regi murciana.
Llevant (Orient Prxim), part del creixent frtil;
Esport:
Llevant Uni Esportiva;
Llevant Uni Esportiva Femen;
Llevant Uni Esportiva B;
Premsa:
Llevant (revista), publicaci catlica. ;
Levant (diari), organ de Lo Trngul.
Poltica;
Companyia de Llevant, empresa del 1626.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302145" title="Les molt riques hores del Duc de Berry" nonfiltered="4403" processed="4395" dbindex="119444">

Les molt riques hores del duc de Berry (Les Trs Riches Heures du duc de Berry, a l'original francs), o simplement el Trs Riches Heures, s un llibre d'hores que el duc Joan I de Berry va encarregar als "Germans de Limbourg", Herman, Paul i Johan. El llibre no pogu ser acabat al morir de la pesta tant els seus creadors com el mateix Duc de Berry, el 1416. Actualment, el manuscrit es conserva al museu Cond, a Chantilly.

 Origen de l'obra .
Es tracta probablement del manuscrit illuminat ms important del segle XV, se l'anomena "el rei dels manuscrits illuminats" i les seves miniatures gtiques sn de les ms apreciades per la qualitat del dibuix, la precisi dels detalls i la preciositat dels colors. El manuscrit cont tamb una illustraci destacable de l'Ascensi de Crist.

Va ser pintat entre el 1412 i el 1416 pels germans de Limbourg, que el van deixar inacabat. Jean Colombe va acabar les miniatures entre el 1485 i el 1489 per a Carles I de Savoia.

Va ser descobert per a la Histria de l'Art el 1855 per Enric d'Orleans (duc d'Aumale), en un pensionat de noies prop de Ginebra, on l'adquir en competncia amb un banquer itali.

Aspectes tcnics.
L'obra t 206 pgines, de les quals ms de la meitat sn illustrades a tota plana, amb un format de 21 cm. d'amplada llarg per 29 cm. de llargada; es tracta d'una vitella particularment fina.

La paleta de colors utilitzada pels autors s particularment rica: els germans Limbourg van emprar matries minerals o qumiques, aix com plantes (per exemple, la goma arbiga que els servia de lligant. El color verd fou obtingut de la malaquita, el blau atzur del lapisltzuli, importats de l'Orient Mitj, mlts i dissolts, cosa que dna idea del cost de l'obra per la seva poca.

 Galleria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302146" title="Gripau d'esperons fosc" nonfiltered="4404" processed="4396" dbindex="119445">

El gripau d'esperons fosc (Pelobates fuscus) s una espcie d'anur de la  famlia Pelobatidae que viu a l'rea compresa entre Europa Central i sia Occidental. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Fotografies i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 mplia informaci sobre aquest anur. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302147" title="John Boyne" nonfiltered="4405" processed="4397" dbindex="119446">
John Boyne (Dubln, 1971) s un novellista irlands. Es va llicenciar en literatura anglesa a la Universitat de Dubln i va estudiar creaci literria a Norwich. Va guanyar el premi Curtis Brown i va comenar a publicar relats breus i l'any 2000 va publicar la primera novella que porta per nom The Thief of Time. El 2006 va publicar la que de moment s la seva obra ms coneguda i la primera que s'ha tradut en catal, El noi del pijama de ratlles. Boyne continua vivint a la seva ciutat natal i prepara noves novelles, que ja s'han tradut a 22 llenges. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302156" title="Aristoloquicia" nonfiltered="4406" processed="4398" dbindex="119448">
 

Aristoloquicia (Aristolochiaceae) s una famlia de plantes amb flors i dicotilednia que consta de 7 gneres i unes 500 espcies, que es distribueixen per les regions tropicals i la regi Holrtica temperada.

Descripci.

Herbes rizomatoses o enfiladisses, llenyoses, perennes. Tubercles presents en algunes espcies adaptades a forts canvis climtics estacionals. Les fulles sn alternes, dstiques, simples, senceres, 2-3-lobulades, o pedades, peciolades, amb base freqentment cordiforme i sense estpules. Tiges amb ramificaci monopdica o simpdica. Flors solitries o en ripidis, terminals o axillars, hermafrodites, usualment epgines, , bsicament trmeres. Periant usualment gamotpal, actinomorf o zigomorf. Androceu de (4-)5-12(-40 o ms) estams, lliures, o monadelfs, o soldats a l'estil formant un ginostem. Gineceu sincrpic, nfer o seminfer, estil nic amb 3-6 lbuls. Fruit en cpsula septicida, en baia indehiscent, bastant seca i de parets gruixudes o en esquizocarp. Les llavors tenen endosperma abundant, oleagins amb un rafe, de vegades, formant un eleosoma arilloide.


 Ecologa .

Pollinitzaci normalment a crrec de dpters amb discfors per a atreure als pollinizadors, produint olors a putrefacci, afruitats, floridures o a orina, i desenvolupant estructures que imiten fongs, amb coloracions contrastades de prpura, negre i bru amb groc i verd, similars a l'aspecte de  substncies en descomposici. El tub del periant de vegades es converteix en un parany que ret als visitants mitjanant encongiments basals d'obertura petita que donen a una cmera final (utrcle) amb pubescncia aracneiforme i nectaris o pls uncinats), i amb olis relliscosos que noms alliberen els insectes atrapats desprs de la pollinitzaci.

Existeix autogmia en algunes espcies d'estructura floral senzilla, com Asarum europaeum. La dispersi s fonamentalment mirmecocora en les espcies en qu el rafe de la llavor desenvolupa un eleosoma. En les altres espcies la dispersi s anemocora i les llavors presenten freqentment ales o expansions membranoses. L'epizoocria es coneix en espcies amb llavors petites i enganxifoses, com Aristolochia odoratissima i la hidrocria en Aristolochia clematitis, Aristolochia cornuta i Aristolochia weddellii, mentre que l'endozoocria est documentada en Pararistolochia triactina, la pulpa dels fruits de la qual t olor a banana i sap com a xirimoia.

s notable l'associaci trfica amb diferents gneres de papallones (Papilionidae) en diferents regions; per exemple, Battus en Norteamrica, Archon i Zerynthia en la regi Palertica i diversos gneres ms a sia oriental.

 Usos .

A causa de les substncies amb activitat farmacolgica que contenen, les espcies d'aquesta famlia han jugat i juguen un paper important en les diferents farmacopees, principalment Asarum pels olis essencials dels seus rizomes, rics en sesquiterpens i fenilpropanoides. Altres espcies contenen cid aristolquic, derivat dels alcaloides del tipus de les aporfinas. L'cid aristolquic s nefrotxic i carcinogen. La seva ingesta s'ha associat a un quadre clnic caracteritzat per fibrosis intersticial renal rpidament progressiva (nefropatia per herbes xineses) que condueix de forma rpida a la insuficincia renal crnica, juntament amb l'aparici de tumors del tracte urinari superior. De forma tradicional, aquestes substncies s'han usat en obstetrcia (d'aqu deriva el nom del gnere Aristolochia, que significa "bon part"), i per a guarir picadures de serps i escorpins. Encara que s'hagin atribut diferents propietats teraputiques als extractes d'algunes d'aquestes espcies, no existeixen prou evidncies cientfiques per avaluar-ne la seva efectivitat. Algunes espcies dAsarum i Aristolochia es conreen com ornamentales.

 Taxonomia .

La famlia es divideix clarament en dues subfamlies monofiltiques, netament separades per nombrosos carcters: Asaroideae i Aristolochioideae.

 Asaroideae O.C. Schmidt, 1935: Herbes no enfiladisses de creixement simpdic. Flors solitries, terminals, hipgines a epgines, amb perianto no caduc desprs de l'antesi. ;

 Aristolochioideae: Herbes a plantes llenyoses, freqentment enfiladisses. Creixement monopdic. Flors netament epgines, amb periant rpidament caduc desprs de l'antesi. ;

 Presncia als PPCC .
Noms el gnere Aristolochia es troba present de forma espontnia i en trobem 6 espcies. La ms comuna s la pistolquia o herba de la marfuga (Aristolochia pistolochia), que apareix a brolles i erms, en terrenys pedregosos calcaris, arreu del pas. A les Illes Gimnsiques trobem l'endmica aristolquia mallorquina (Aristolochia bianorii) a brolles i llocs rocosos calcaris.

Bibliografia.
 Huber, H.: Aristolochiaceae., en Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editores). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons.. Springer-Verlag: Berln, 1993. ISBN 3-540-55509-9;
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302157" title="Antonio da Sangallo el Vell" nonfiltered="4407" processed="4399" dbindex="119449">
 
Antonio da Sangallo el Vell (? - 1453 - 27 de desembre de 1534), fou un arquitecte florent, actiu durant el renaixement itali. 

El seu pare, Francesco Giamberti, va ser un fuster, i el seu germ Giuliano da Sangallo i el seu nebot  Antonio da Sangallo el Jove van ser tamb arquitectes reconeguts. Durant molt de temps va treballar junt al seu germ, per tamb va realitzar diferents treballs de manera independent. Com a enginyer militar va ser tan destre com el seu germ i va executar importants treballs a la construcci de murs i fortificacions a Arezzo, Montefiascone, Florncia i Roma. La seva millor obra com a arquitecte va ser l esglsia de San Biagio a Montepulciano, sobre una planta de creu grega amb una cpula central i dues torres, semblant en petita escala, al disseny de Donato Bramante per a la Baslica de Sant Pere. Tamb va construir un palau a la mateixa ciutat, diverses esglsies i palaus al Monte San Savino, i una srie d edificis monstics a Florncia.
 Referncies .
(Antonio da Sangallo el Viejo a la "History of Art";














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302158" title="Messier 93" nonfiltered="4408" processed="4400" dbindex="119450">

Messier 93 ( M93 o NGC 2447) s un cmul obert situat a la constellaci de la Popa. Va ser descobert per Charles Messier en 1781. 


El M93 est a una distncia d'uns 3.600 anys llum de la  Terra i t un rdio espacial d'uns 10-12 anys llum. La seva edat estimada s de prop de 100 milions d'anys. Les estrelles ms brillants d'M93 sn gegants blaves del tipus B9 de magnitud aparent 8.20.

Observaci.

M93 es troba prop d'1 al nord-oest de l'estrella   Puppis. Es tracta d'un dels cmuls  ms petits, per alhora s un dels ms brillants. 


Enllaos externs. 

SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302159" title="Filippo Lippi" nonfiltered="4409" processed="4401" dbindex="119451">


Fra Filippo Lippi (Florncia, 1406   Spoleto, 8 d'octubre de 1469), tamb conegut com Lippo Lippi, va ser un pintor itali del Quattrocento (Segle XV). 

Biografia i obres.
Va nixer a Florncia, fill de Tommaso di Lipo, carnisser, i d'Antonia di Ser Bindo Sernigi. Ambds pares van morir quan ell era un xiquet. Mona Lapaccia, la seua tia, va ocupar-se d'ell.  L'any 1420 va ser registrat a la comunitat de frares carmelites del Carmine, a Florncia, on va romandre fins l'any 1432. Va fer els vots l'any 1421, a l'edat de setze anys. A la seua obra Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, Vasari diu:
Aquest xicot era molt hbil en els treballs manuals, per maldrestre i poc capacitat per a l'estudi de les lletres, a les quals es resistia a aplicar el seu enginy, i que mai va voler-les tenir per amigues.  I com al noviciat sempre gaudia gargotejant els papers dels seus germans mentre estudiaven, el prior li va donar tot tipus de facilitats perqu aprenguera a pintar

Fra Filippo va abandonar el monestir, tot i que sembla que no va renunciar als seus vots; en una carta datada l'any 1439 es qualifica a si mateix com el frare ms pobre de Florncia, carregat amb la cura de sis nebodes casadores. L'any 1452 va ser designat capell del convent de San Giovannino de Florncia, i el 1457 rector (Rettore Commendatario) de San Quirico in Legania, i va obtenir ocasionals i grans guanys; per la seua pobresa va ser crnica perqu gastava tot el que tenia en les seues freqents relacions amoroses. 
Vasari relata algunes aventures romntiques de Fra Filippo que els moderns bigrafs consideren apcrifes. Excepte el que es recull a a la narraci de Vasari, no se sap res de les seues visites a Ancona i Npols, ni de la seua captura per uns pirates de Barbaria, en qu la seua habilitat per fer un retrat al carbonet del seu raptor va ser determinant del seu alliberament. Entre 1431 i 1437 no hi ha registres de la seua carrera. 

El retaule que va pintar l'any 1441 per a les monges de S. Ambrogio s avui dia una destacada pea de l'Acadmia de Florncia, i va ser celebrat en un conegut poema de Robert Browning. Representa la coronaci de la Mare de Du entre ngels i sants, incloent-hi molts frares bernardins. Un d'aquests, situat a la dreta, s un autoretrat de Lippo, senyalat per la inscripci perfecit opus que porta un ngel. 

El juny de 1456 se sap que estava vivint a Prato (prop de Florncia) pintant uns frescos del cor de la catedral. L'any 1458, mentre feia els frescos, va pintar un quadre per a la capella del convent de Santa Margarida de Prato, on va conixer Lucrezia Buti, la bonica filla d'un florent, Francesco Buti; que o b era novcia o b es trobava al convent sota cura de les monges. Lippi li va demanar que posara com a model per a la Mare de Du (o potser santa Margarida); desprs la va seduir i la va raptar enduguent-se-la a sa casa, sense consentir a tornar-la malgrat els esforos de les monges.

El resultat va ser un fill: Filippino Lippi, qui ms tard seria tamb pintor, no menys fams que son pare.  Aix sn els fets segons els va narrar Vasari menys d'un segle desprs d'haver succet. Actualment s'ha posat en dubte la veracitat dels fets, dient que potser Lippo no va tenir res a veure amb Lucrezia, i que fins i tot Lippino era un fill adoptat pel mestre o un mer deixeble. S'ha allegat com a prova que dos reputats retrats de Lucrezia en pintures de Lippo no s'assemblen; un s una Mare de Du d'excellent factura, actualment al Palau Pitti; l'altre presenta Lucrezia tamb com a Mare de Du en una Nativitat que es conserva al Louvre. Per aquesta prova tamb s dubtosa, perqu l'autoria de la pintura del Louvre es troba discutida. Per altra banda, sembla ms plausible que la Mare de Du del Louvre no siga el retrat original de la narraci de Vasari, sin una Santa Margarida conservada a la Galeria de Prato.

Els frescos del cor de la catedral de Prato, que representen escenes de la vida de sant Joan Baptista i sant Esteve als dos murs principals enfrontats, es consideren les obres ms importants i monumentals de Fra Filippo, en particular la figura de Salom dansant, que presenta evidents afinitats amb obres posteriors de Sandro Botticelli, el seu deixeble i de Filippino Lippi, el seu fill, aix com l'escena del dol ceremonial sobre les despulles de sant Esteve. Hom creu que aquesta ltima cont un retrat del pintor, per hi ha diverses opinions respecte a quina de les figures hi correspondria. Al final del mur del cor es troben sant Joan Gualbert i sant Albert, mentre que a la volta hi ha representacions dels quatre evangelistes.

Lippi va passar el final de la seua vida a Spoleto, d'on havia rebut un encrrec per pintar a l'absis de la catedral diverses escenes de la vida de la Mare de Du. A la semi-cpula de l'absis s'hi troba la Coronaci de la Mare de Du, amb ngels, sibilles i profetes. Tamb hi ha les escenes de l'Anunciaci, l'Adoraci de l'Infant i el Funeral de la Mare de Du. Aquestes escenes, que no sn completament comparables a les de Prato, van ser acabades per Fra Diamante desprs de la mort de Lippi.  Un grup d'assistens al funeral inclou un altre autoretrat de Lippi amb el seu fill Fillipino i els seus ajudants: Fra Diamante i Pier Matteo d'Amelia. 

Se sap que Lippi va morir a Spoleto, al voltant del 8 d'octubre de 1469, per hi ha controvrsia sobre la causa de la seua mort. S'ha dit que el papa li hauria donat dispensa per casar-se amb Lucrezia, per abans de l'arribada de l'autoritzaci Lippi hauria estat enverinat pels ofesos parents de Lucrezia o per una anterior amant seua, substituda per Lucrezia en els inconstants sentiments de Lippi. Aquesta versi es considera avui dia una llegenda, perqu de fet una venjana sobre un home de seixanta-tres anys per una seducci comesa a l'edat de vint-i-dos anys sembla poc plausible. Va ser enterrat a Spoleto, a la banda esquerra del transsepte de la catedral, on se li va erigir un monument fnebre per voluntat de Lloren el Magnfic, ats que la famlia Mdici sempre l'havia protegit, comenant per Cosme de Mdici. Francesco di Pesello (dit Pesellino) i Sandro Botticelli s'hi troben entre els seus deixebles ms reputats.


Per a Germiniano Inghirami, de Prato, va pintar la Mort de Sant Bernat. El seu retaule ms important en aquesta ciutat s la Nativitat del refetor de Sant Domnec   l'Infant adorat per la Mare de Du i Josep, entre els sants Jordi i Domnec, en un paisatge rocalls, amb pastors i amb sis ngels al cel. Als Uffizi hi ha una Mare de Du adorant l'Infant, que s subjectat per dos ngels. A la National Gallery de Londres es conserva una Visi de sant Bernat; el quadre Mare de Du i Infant amb un ngel del mateix museu tamb s'ha atribut a Lippi, tot i que l'atribuci no s segura.

Avaluaci.
Les pintures de Filippo Lippi mostren la ingenutat d'una punyent i rica naturalesa, que redunda en una observaci viva i sovint peculiar. Acosta l'art religis a all hum; sense ser piets palesa la veritat de la devoci catlica. Va ser potser el ms gran colorista i el possedor de la millor tcnica de la seua poca. Tot i ser un naturalista, va evitar el vulgar realisme d'alguns dels seus contemporanis, afegint una bona dosi d'animaci a les seues representacions, incloent-hi escenes quasi humorstiques i personatges poc habituals. Va fer pocs esforos per integrar la perspectiva i cap per a l'escor. Va posar molta cura en l'ornamentaci de les pilastres i d'altres elements arquitectnics. Segons Vasari, Lippi s'estimava ms ocultar les extremitats de les figures amb drapejats per evitar aix les dificultats. La seua carrera mostra una continua evoluci, amb variacions fonamentals en l'estil i el colorit.



Obres selectes.
Mare de Du i Infant entronitzada amb sants (c. 1430) - Taula, 43,7 x 34,3 cm, Museo Diocesano, Empoli;
Mare de Du i Infant entronitzada (Madonna de Tarquinia) (1437) -Pintura al tremp sobre taula, 151 x 66 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma;
Mare de Du i Infant amb sants i ngels  (1437) - Taula, 208 x 244 cm, Louvre, Pars;
L'Anunciaci amb dos donants agenollats (c. 1440) - Oil on Taula, 155 x 144 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma;
Mare de Du i Infant (c. 1452) - Taula, dimetre 135 cm, Galeria Pitti, Florncia;
Anunciaci (c. 1443) - Fusta, 203 x 185.3 cm, Alte Pinakothek, Munic;
Anunciaci (1445-50) - Oli sobre taula, 117 x 173 cm, Galleria Doria Pamphilj, Roma;
El banquet d'Herodes (1452-1466) - Fresc, Catedral de Prato;
Sant Joan Baptista acomiadant-se de la seua famlia (1452-1466) - Fresc, Catedral de Prato ;
Madonna del Ceppo (1453) - Taula, 187 x 120 cm, Museu Cvic, Prato;
Mare de Du i Infant (c. 1455) - Taula, Uffizi, Florncia;
Madonna del Bosc (late 1450s) - Taula, 127 x 116 cm, Staatliche Museen, Berln;
Funeral de sant Jeroni (1460-65) - Taula, 268 x 165 cm, Catedral, Prato;
Storie della Vergine (Escenes de la vida de la Mare de Du) (1467 - 1469) - Fresc, absis de la Catedral de Spoleto ;

Referncies.


 Bibliografia .
;
 ;

;
 Fra Filippo Lippi a "Les vides..." de Vasari, edici Torrentina 1550;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302164" title="Sari Nusseibeh" nonfiltered="4410" processed="4402" dbindex="119452">
Sari Nusseibeh ( en rab:           ) ( Damasc, Sria 1949 ) s un filsof i professor universitari palest.

Vida.
Va nixer el 12 de febrer de 1949 a la ciutat de Damasc sent fill del poltic Anwar Nusseibeh. Va estudiar economia, filosofia i cincies poltiques a la Universitat d'Oxford, realitzant posteriorment el seu doctorat a la Universitat de Harvard.

El 1978 retorn a Cisjordnia per esdevenir professor de filosofia a la Universitat Birzeit, crrec que abandon el 1988, moment en el qual la universitat fou clausurada a conseqncia de la Primera Intifada. Professor de filosofia islmica a la Universitat Jueva de Jerusalem, des de 1995 s rector de la Universitat Al-Quds. Aix mateix fou durant un temps el mxim representant de l'Autoritat Palestina a Jerusalem.

Activitat social.
Activista dels drets humans i de la reconciliaci rabo-israeliana, des de 2001 lluita per aconseguir la pau entre els dos pobles basada en la coexistncia de dos estats vens. Fou durament atacat pels seus propis coreligionaris per advocar a la rencia dels palestins al "dret de retorn".

L'any 2004 fou guardonat, juntament amb l'israeli Amos Oz, amb el Premi Internacional Catalunya, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  El guard al filsof i poltic palest Sari Nusseibeh i l escriptor israeli Amos Oz premia els esforos de la societat civil per trobar una sortida pacfica al conflicte palestino-israeli;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302165" title="Giulio Romano" nonfiltered="4411" processed="4403" dbindex="119453">

Giulio Pippi ms conegut com Giulio Romano (Roma c. 1499? -   Mntua 1 de novembre de 1546) fou un pintor, arquitecte i decorador itali del segle XVI, prominent alumne de Rafael, les innovacions del qual amb relaci al classicisme de l'alt renaixement van ajudar a definir l'estil definit com a manierisme.
 
Els dibuixos de Romano han estat molt cercats pels colleccionistes. Els gravats  de l'poca sobre la seva obra van ser una contribuci significativa per a la difusi de l'estil a tota Europa.
 Biografia .
Giulio Romano va nixer a Roma. A la seva joventut, com jove assistent a l'estudi de Rafael, va treballar en molts frescs de les galeries vaticanes, sobre dissenys del seu mestre, i a la Sala Rafael dels palaus papals, en un grup de figures per al fresc Incendi al Borgo. Tamb va collaborar a la pintura dels cels rasos de la Villa Farnesina. 

Desprs de la mort de Rafael el 1520, Romano va ajudar a completar els frescs sobre la vida de Constant al Vatic, aix com obres inconcluses de Rafael, entre elles Coronaci de la Verge i Transfiguraci. A la ciutat de Roma, va decorar la Villa Madama per al cardenal Julio de Mdicis, desprs papa Climent VII. Els frescs de Romano manquen de la majestuositat i serena simplicitat de l'obres de Rafael. 
Les seves primeres obres arquitectniques assenyalables van ser realitzades a Roma: la Villa Lante  (1518 - 1521) edificada sobre el Gianicolo per a Baldasarre Tunni da Pescia, i el Palau Stati-Maccarani  (1521 - 1524).


Desprs del Saqueig de Roma (1527), i la mort de Lle X, el mecenatge rom decreix. Vasari conta com Baldassare Castiglione va ser enviat per Frederic II de Gonaga  per aconseguir que Romano cres pintures i projectes d'arquitectura i enginyeria per al Ducat de Mntua. La seva obra magistral d'arquitectura i pintura de frescs al suburbi d'aquella ciutat anomenat Te, s la residncia d'estiu per als ducs de Mntua anomenada Palazzo Te  (1525-1525), amb els seus famosos frescs Trompe-l'oeil, com el conjunt anomenat L'Olimp caracteritzat aquest conjunt pel seu estil extravagant i ple d'mfasi. El Palazzo Te es una construcci articulada al voltant d'un pati central estant una de les seves principals caracterstiques l'harmonia entre els diversos motius classicistes que l'adornen (mtopes, frisos, bandes llombardes, carreus bossellats, columbaris etc.) Tamb all va ajudar a reconstruir el palau ducal de Mntua, la catedral i va dissenyar a ms a ms l'esglsia propera de San Benedicto.

Diversos sectors inundables de Mntua se reconstruyeren sota la direcci de Romano, el suport i l'amistat del duc mai no li van faltar; es diu que l'ingrs anual de Romano superava els 1000 ducats. El seu estudi es va convertir en una escola d'art molt famosa.

Segons la tradici renaixentista, moltes obres de Romano van ser noms tempornies:

Expressa Vasari a "Le Vite": "Quan Carles V va venir a Mntua, Giulio, per ordre  del Duc, va construir bells arcs, escenes de comdia i d'altres coses sense pari; ning com ell per a les mascarades, o per fer curiosos abillaments per a justes, festes, torneigs que van meravellar a l'emperador i a tots els presents. Per a la ciutat de Mntua en diversos moments va dissenyar temples, capelles, jardins, faanes, i era tan afeccionat a decorar-les, que per prpia iniciativa va restaur llocs bruts, plens d'aigua estancada i completament inhabitables, en llocs acollidors i agradables"

Romano tamb va dissenyar tapissos, i l'lbum ertic I Modi, que va ser expertament gravat per Marcantoni Raimondi, qui va sofrir pres a Roma per atemptar contra la moral de l'poca.

Al 1546, quan era anomenat arquitecte de la Baslica de Sant Pere del Vatic, Giulio Romano mor.
 Curiositats .
Guilio Romano t la distinci de ser l'nic artista del renaixement esmentat per William Shakespeare. A l'acte V, escena II de "El conte d'hivern", l'esttua de la reina Hermione est esculpida per "aquell estrany mestre itali, Julio Romano". Significativament, Romano no es va dedicar a l'escultura.

 Selecci d'obres . 
Pedra de  Sant Esteve  (Santo Stefano, Gnova): "Giulio mai no va fer una obra ms bella que aquesta, " va dir Vasari. ;
Domenico del Barbiere  va gravar la imatge, i en conseqncia va influir en dissenyadors que mai no van veure l'original a Gnova. 
Adoraci dels Mags (Museu del Louvre). ;
Incendi al Borgo, fresc  (Estances de Rafael als Museus Vaticans). ;
Figures emblemtiques, ploma i tinta spia sobre grafit (Museu de Belles Arts de San Francisco).

 Enllaos externs .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302170" title="Cbid" nonfiltered="4412" processed="4404" dbindex="119454">






La famlia dels cbids s una de les quatre famlies de micos del Nou Mn. 

Morfologia.

Sn primats platirins de cos allargat, cua llarga -generalment prnsil- i amb les extremitats posteriors ms llargues que les anteriors. 

Classificaci.

 Famlia Cebidae;
 Subfamlia Callitrichinae;
 Gnere Callithrix;
 Callithrix nigriceps;
 Callithrix melanura;
 Callithrix penicillata;
 Callithrix flaviceps;
 Callithrix aurita;
 Callithrix jacchus;
 Callithrix emiliae;
 Callithrix chrysoleuca;
 Callithrix intermedia;
 Callithrix manicorensis;
 Callithrix marcai;
 Callithrix mauesi;
 Callithrix pygmaea;
 Callithrix acariensis;
 Callithrix humilis;
 Callithrix humeralifera;
 Callithrix saterei;
 Callithrix argentata;
 Callithrix leucippe;
 Callithrix geoffroyi;
 Callithrix kuhlii;
 Gnere Leontopithecus;
 Leontopithecus chrysopygus;
 Leontopithecus rosalia;
 Leontopithecus chrysomelas;
 Leontopithecus caissara;
 Gnere Saguinus;
 Saguinus niger;
 Saguinus nigricollis;
 Saguinus fuscicollis;
 Saguinus oedipus;
 Saguinus imperator;
 Saguinus geoffroyi;
 Saguinus tripartitus;
 Saguinus graellsi;
 Saguinus martinsi;
 Saguinus inustus;
 Saguinus mystax;
 Saguinus bicolor;
 Saguinus pileatus;
 Saguinus midas;
 Saguinus leucopus;
 Saguinus labiatus;
 Saguinus melanoleucus;
 Gnere Callimico;
 Callimico goeldii;
 Subfamlia Cebinae ;
 Gnere Cebus;
Cebus libidinosus;
Cebus nigritus;
Cebus xanthosternos;
Cebus kaapori;
Cebus apella;
Cebus capucinus;
Cebus albifrons;
Cebus olivaceus;
 Subfamlia Saimiriinae;
 Gnere Saimiri;
Saimiri ustus;
Saimiri vanzolinii;
Saimiri boliviensis;
Saimiri oerstedi;
Saimiri sciureus;

Txons extingits.
 Gnere Acrecebus;
 Acrecebus fraileyi;
 Gnere Dolichocebus;
 Dolichocebus gaimanensis;
 Gnere Chilecebus;
 Chilecebus carrascoensis;
 Gnere Neosaimiri;
 Neosaimiri fieldsi;
 Gnere Laventiana;
 Laventiana annectens;

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Els cbids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els cbids a la web de Mammal Species of the World. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302172" title="Cynthia Maung" nonfiltered="4413" processed="4405" dbindex="119455">
Cynthia Maung ( Mawlamyaing, Myanmar 1959 ) s una metgessa que desenvolupa la seva tasca humanitria a la frontera amb Tailndia.

Va nixer el 6 de desembre de 1959 a la poblaci de Mawlamyaing. Membre de l'tnia karenni, l'any 1989 va abandonar el seu pas i es va establir a Mae Sot (Tailndia), poblaci situada en la frontera entre ambds pasos, des d'on ha creat una clnica mdica que tracta els refugiats brimans, els immigrants i els orfes

L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, juntament amb Aung San Suu Kyi i concedit per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democrtica que emprenen diriament contra la junta militar birmana que dirigeix el pas.

Enllaos externs.
  Biografia de Cynthia Maung;
  Dr. Cynthia Maung a la revista Time;
  La cap opositora birmana, Premi Internacional Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302175" title="Berberidcia" nonfiltered="4414" processed="4406" dbindex="119456">


Berberidcia (Berberidaceae) s una famlia de plantes amb flor i dicotilednia de l'ordre Ranunculales. Consta de 15 gneres amb unes 650 espcies, que es distribueixen per les zones temperades de l'Hemisferi Nord i els Andes sud-americans, i algunes espcies tropicals o de deserts. Noms trobem un nic representant als Pasos Catalans que s el coralet (Berberis vulgaris). L'APG II of 2003 reconeix aquesta famlia dins l'ordre Ranunculales en el clade eudicots

 Morfologia .

Herbes rizomatoses o tuberoses o arbusts llenyosos, usualment glabres, rarament amb pls simples unicellulars a uniseriats. Fulles alterns o basals (rarament oposades) o fasciculades en braquiblasts, perennes o caduques, herbcies o coricies, simples o compostes, senceres, dentades, espinuloses, lobulades, palmatfides o bipartides, bases simples a envainants o amb estpules menudes a vestigials, nervaci pinnatinrvia o palmatinrvia, de vegades modificades, a espines (Berberis). Tiges amb espines nodals a Berberis. Inflorescncies terminals, rarament axillars, en pancula, cima o fascicle, o b flors solitries. Flors petites a mitjanes, hipgines, hermafrodites, bsicament trmeres. Periant amb 2-6 (-9) verticils tepaloides o amb spals i estaminodis nectarfers, o b periant absent (Achlys). Spals (0-)9-12(-50), imbricats, grocs a ataronjats. Androceu de 3-6 (-20) estams, trmers o dmers (Epimedium), en 1-2 verticils , lliures. Gineceu sper, d'1 carpel, estil curt, estigma apical o subapical. Fruit carns en baia fonamentalment, o b sec i dehiscent de manera irregular (utricle) o regular (follicle). Llavors amb endosperma olis.

 Usos .

La famlia presenta nombrosos tipus d'alcaloides, sent el ms com la berberina, una bencilisoquinolina que tenyeix la planta de groc. Nombroses espcies d'aquesta famlia tenen usos com a frmacs tradicionals, sobretot a sia oriental, per tamb a Europa amb el Berberis vulgaris. Sinopodophyllum hexandrum s'usa com a ver i en jardineria. Podophyllum peltatum s'usa com a insecticida, un dels seus composts, l'etopsid s'usa contra el cncer de pulm; tanmateix, les seves baies sn comestibles.

Gneres. 
Achlys ;
Berberis ;
Bongardia ;
Caulophyllum ;
Diphylleia ;
Dysosma ;
Epimedium ;
Gymnospermium ;
Jeffersonia;
Leontice ;
Mahonia;
Nandina ;
Podophyllum;
Ranzania ;
Vancouveria ;

 Enllaos externs . 

 Berberidaceae, Leonticaceae, Nandinaceae, Podophyllaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards), The families of flowering plants.;
 NCBI Taxonomy Browser: Berberidaceae;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302181" title="Ona Curta" nonfiltered="4415" processed="4407" dbindex="119457">
L'Ona Curta (OC) s la banda de radiofreqncies compreses entre els 2300 i els 29900 kHz en la qual transmeten (entre d'altres) les emissores de rdio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programaci al mn. En aquestes freqncies les ones electromagntiques, que es propaguen en lnia recta, reboten a diferents altures (com ms alta la freqncia a major altura) de la ionosfera el que permet que els senyals assoleixin punts llunyans i fins i tot donin la volta al Planeta.

La Rdio d'ona curta s similar a les estacions d'ona mitja local (AM) que vost pot sentir normalment, noms que el senyal d'ona curta viatja ms distncia i t esvaniments o, millor conegut com, fding, cosa que fa que tingui menys qualitat el so; aix s produt per la ionosfera i fa que vari l'amplitud del senyal.

Normalment s'utilitza la AM (Amplitud Modulada) i la BLU o SSB (Banda Lateral nica o Single Side Band) tant superior com inferior.

Malgrat el que es pensa, no es necessita una "super-rdio" per sentir aquestes transmissions provinents de tot el mn. Tot el que es necessita una rdio normal que tamb pugui rebre la banda d'ona curta. Tals rdios poden ser molt barates (des de 20). Per sentir transmissions Internacionals, pot usar simplement l'antena telescpica que es troba en moltes rdios de FM. Tanmateix, per a la recepci de transmissions internacionals ms extiques s'ha de connectar un tros de cable o filferro simple a l'antena de la rdio. Pot trobar-se molta informaci sobre aix en alguns programes en ona curta, en revistes com "ShortWave Magazine (SWM) ", o sovint en els grups de notcies especialitzats, com "rec.radio.shortwave. "

Les Bandes competeixen actualment amb la programaci lliurada pel satllit.

Actualment, a diversos pasos les emissions tradicionals en analgic (AM) s'estan substituint per emissions digitals en format DRM.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302187" title="Callithrix nigriceps" nonfiltered="4416" processed="4408" dbindex="119458">

Callithrix nigriceps s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil.

Morfologia.

 Pes: 370 g.
 El cap i el cos fan una longitud de 21 cm, mentre que la cua en fa 32.

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302189" title="Messier 94" nonfiltered="4417" processed="4409" dbindex="119459">

Messier 94 (M94 o NGC 4736) s una  galxia espiral situada a la constellaci Llebrers.  Va ser descoberta per Pierre Mchain al  1781,
i catalogat per  Charles Messier dos dies desprs.  Encara que algunes referncies descriuen M94 com a una galxia espiral barrada, l'estructura de  barra semblar ser ms ovalada.  La galxia presenta la caracterstica de tenir dues estructures d'anells

Nucli.

M94 est classificada com a tenir un nucli amb una  regi d'emissi nucleat de baixa ionitzaci  (LINER, per les seves sigles en angls ).  En general estan caracteritzades per uns espectres ptics que revelen que el gas ionitzat est present per tan sols es tracta d'un gas feblement ionitzat (els toms haurien perdut relativament pocs electrons).
Anells interior i exterior.

M94 cont un anell interior amb un dimetre de70" i un anell exterior amb un dimetre de  600".  Aquests anells semblen aparixer en llocs de resonncia dins el disc de la galxia.. L'anell interior s un lloc d'alta activitat de formaci estellar i a vegades se l'ha anomenat anell d'starburst. La formaci estellar est produda pel gas que s condut dinmicament cap a l'anell per l'estructura de barra de forma ovalada.

Pseudobulb.
John Kormendy i Robert Kennicutt van publicar al 2004 que M94 cont un prototip de pseudobulb.  Una galxia espiral clssica consisteix en un disc de gas i joves estrelles que intersecten una gran esfera (o bulb) d'estrelles ms velles. En constrast, una galxia amb un pseudobulb  no t una gran bulb d'estrelles velles, en canvi cont una estructura central brillant amb una intensa formaci estellar que semblaria un bulb quan la galxia s vista de frontalment. En el cas d'M94, aquest pseudobulb pren la forma d'un anell al voltant de la regi ovalada central.   
Distncia.
S'han utilitzat dues tcniques diferents per al mesurament de la distncia d'M94. La tcnica de mesurament de la distncia per la fluctuaci de la lluentor superficial estima la distncia de les galxies espirals basant-se en les granulacions de l'aparena dels seus bulbs. La distncia d'M94 usant aquesta tcnia s 17.0  1.4 Milions d'anys llum (5.2  0.4 Mpc). Tanmateix, M94 s prou a prop per poder usar el telescopi espacial Hubble per resoldre i mesurar els fluxos de lluentor de les estrelles individuals ms brillants de la galxia. Aquests mesuraments es poden comparar amb els fluxos d'estrelles similars de la Via Lctia per mesurar la distncia. La distncia estimada amb aquesta tcnica s  15  2 Mal (4.7  0.6 Mpc). La mitjana de les dues, donaria una distncia estimada de 16,0  1,3 Mal (4,9  0,4 Mpc).

Matria fosca.
Al 2008 es va publicar un estudi que mostrava que M94 tenia molt poca o gens de matria fosca. L'estudi analitzava les corbes de rotaci de les estrelles de la galxia i la densitat del gas d'hidrogen i trobava que la matria lluminosa ordinria semblava comptar per tota la massa de la galxia. El resultat resulta controvertit, ja que els models actuals no indiquen com un galxia es pot formar sens un halo de matria fosca o com una galxia pot perdre la matria fosca. Altres explicacions per a les corbes de rotaci galctiques, com la dinmica newtoniana modificada, tamb presenten dificultats per explicar aquesta galxia.

Informaci sobre el grup de galxies.

M94 s una de les galxies ms brillants del grup M94, un grup de galxies que cont ebtre 16 i 24 galxies.  Aquest grup s un del molts que existeixen dins el supercmul de la Vergeexemple el  supercmul local).  Encara que un gran nombre de galxies poden ser associades a M94, noms unes poques semblen formar un sistema gravitacional. Moltes de les altres galxies properes semblen moure's amb l'expansi de l'univers..
Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302190" title="Zaha Hadid" nonfiltered="4418" processed="4410" dbindex="119460">
  
Zaha Hadid CBE (rab:         ) (Bagdad; 31 d'octubre de 1950) s una prominent arquitecte iraquiana, del corrent del deconstructivisme. Tot i sser de nacionalitat iraquiana, la major part de la seva vida l'ha passat a Londres on se situa el seu estudi d'arquitectura. L'obra arquitectnica de Zaha Hadid ha estat reconeguda en diverses ocasions amb premis de rang internacional entre ells el Premi Pritzker.

Biografia.
Va nixer a Bagdad. Va obtenir un grau acadmic en matemtiques per la Universitat Americana de Beirut abans d'estudiar en la Architectural Association de Londres. Desprs de graduar-se, es va convertir en scia de l'oficina de Rem Koolhaas, treballant amb aquest (qui havia estat professor seu). El 1979, estableix la seva prpia oficina, amb base a Londres. Durant els anys 80, va fer classes en la Architectural Association. El 2004 va tenir l'honor de ser la primera dona a rebre el Premi Pritzker. Anteriorment, havia obtingut l'Orde de l'Imperi Britnic pels serveis a l'arquitectura. s membre del grup editorial de la Encyclopdia Britannica.

Obra rellevant . 
Estaci de Bombers Vitra (1993), Weil am Rhein, Alemanya ;
Centre d'Art Contemporani Rosenthal (1998), Cincinnati, Ohio ;
Hoenheim-North Terminus & Parqueo (2001), Estrasburg, Frana ;
Plataforma de salts d'esqu Bergisel (2002), Innsbruck, ustria ;
Annexe Ordrupgrd (2005), Copenhaguen, Dinamarca ;
Centre de Cincia Phno (2005), Wolfsburg, Alemanya ;
Telefric Nordkettenbahn, Innsbruck, ustria ;
Centre BMW (2005), Leipzig, Alemanya ;
Pla General de Zorrozaurre (2006), Bilbao;
Edifici sobre l'ebre (2008), Saragossa;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302193" title="Estaci d'Aeroport de Valncia" nonfiltered="4419" processed="4411" dbindex="119461">


l'Estaci d'Aeroport de Valncia s una de les estacions del metro de Valncia. Enllaa l'aeroport de Valncia, situat al terme muncipal de Manises, amb la ciutat. A hores d'ara s el terminal de la lnia 3 i la lnia 5, tot i que es planteja eixamplar aquestes fins a Riba-roja de Tria (2010) o incls a Llria.

Actualement es pot anar sense cap problema i amb el mateix bitllet des de l'Estaci d'Aeroport de Valncia fins al Port de Valncia.



Accessos.
L'Accs es fa des del mateix aeroport, al terminal de vols regionals. 

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302196" title="Nawal al-Sa'dawi" nonfiltered="4420" processed="4412" dbindex="119462">
Nawal al-Sa'dawi, tamb escrit Nawal El Saadawi, (en rab:               ) ( Kafr Tahla, Egipte 1931 ) s una esciptora, metgessa i activista feminista egpcia.

 Joventut .
Va nixer el 27 d'octubre de 1931 a la ciutat de Kafr Tahla, poblaci propera al riu Nil, en una famlia acomodada d'Egipte, i de ben jove pat la mutilaci dels rgans genitals femenins. Va estudiar medicina a la Universitat de El Caire, on es va graduar el 1955.

 Activitat social .
Treballant com a metge a Kafr Tahla va observar les dificultats i desigualtats que enfronten les dones rurals. Desprs d'intentar protegir a una dels seves pacients de la violncia domstica, Sa'dawi va ser enviada a El Caire. En aquesta ciutat va aconseguir esdevenir Directora de Salut Pblica i es va reunir amb el seu tercer marit, Sherif Hetata, el qual havia estat pres poltic durant 13 anys. 

Sa'dawi, per, va ser acomiadada del seu crrec al Ministeri de Salut com a conseqncia de les seves activitats poltiques. Aquestes activitats tamb li van costar els crrecs de cap de redacci d'un diari de salut i de Secretria General Adjunta de l'Associaci Mdica d'Egipte. Entre 1973 i 1976 va treballar en la investigaci i la neurosi de les dones a la Universitat Ain Shams de la Facultat de Medicina de El Caire, i entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a frica (CEP) i d'Orient Prxim (CEPAO). 

Vista com a polmica i perillosa pel govern egipci, Sa'dawi va ser empresonada al setembre de 1981, juntament amb altres objectors de conscincia a les idees poltiques del president Anwar al-Sadat. Va ser alliberada l'any segent, un mes desprs de l'assassinat del president. 

L'any 1991, desprs de rebre amenaces de mort dels islamistes, s'exili als Estats Units d'Amrica, on pass a ser professora a la Universitat de l'Estat de Washington. El 1996 retorn a Egipte, des d'on ha continuat el seu activisme en favor dels drets de les dones, especialment a partir de la seva obra escrita. 

L'any 2003 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya i el 2004 amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa.

 Enllaos externs .
  Pgina personal;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302197" title="Estaci d'Alboraia" nonfiltered="4421" processed="4413" dbindex="119463">

l'Estaci d'Alboraia s una de les estacions del metro de Valncia, situada al municipi d'Alboraia.



 Accessos .
s una estaci arran de superfcie. Hi ha plans per soterrar la lnia al seu pas pel municipi. l'estaci es troba entre el carrer de Canonge Juli i el carrer de Mossn Jos Lluch.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302199" title="Qarakhnida" nonfiltered="4422" processed="4414" dbindex="119464">
Els qarakhnides (dinastia qarakhnida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgria als segle X al XII.

Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del segle X van arrabassar de la regi de Balasagun (a l'oest de l'Issiq Kul) als turcs karluks. Al mateix tempos un altre tribu turca, els yaghma, tamb un clan dels toghuz oghuz, va ocupar Kashgar. 

El primer dels khans del que es t noticia es Satuk Bughra Khan, rei de Kashgar, mort vers el 955, i que va promoure la introducci del islam entre els seus. En els cent anys segents els oasis de la conca del Tarim occidental i les planes del Tchu i el Talas estava sota el govern de diverses branques de la seva famlia, tots musulmans. Bughra Khan Harun, rei de Balasagun va envair els dominis samnides a Transoxiana i va entrar temporalment a Bukhar el maig del 992. Arslan Ilil Nasr, rei de Uzkend a Fergana (mort el 1012 o 1013) va entrar vencedor a Bukhar el 23 d'octubre del 999 i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistncia fins el 1005. 

Arslan va tenir inicialment bones relacions amb Mahmud de Gazni (998-1030) al que va donar una filla en matrimoni. Mahmud va conquerir Panjab (1004-1005) i mentre era a l'ndia (1006) Arslan va envair el Khurasan i va saquejar Balkh i Nishapur. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar el qarakhnida a Charkiyan prop de Balkh (4 de gener del 1008) . Arslan Ilil Nasr va tenir l'ajut del seu cos Kadir Khan Yusuf, prncep de Khotan, per en canvi el seu propi germ, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud.

El 1017 els kitan (Liao) van enviar un exrcit contra els qarakhnides de Kashgar; el khan Tughan Khan els va rebutjar. Els kitan van enviar una ambaixada a Mahmud de Gazni  per el gaznvida estava enfeinat a l'ndia (conquesta de Thaneswar el 1014, saqueig de Mathura el 1019, setge de Gwalior el 1020-1021, saqueig de Somnath el 1025). Desprs del 1025, ja amb els seus dominis fins al Ganges i Malwa, va decidir arreglar els afers amb el qarakhnida que governava Samarcanda i Bukhar, Ali Tegin. Aquest fou derrotat i Mahmud va entrar en Samarcanda; al mateix temps va entrar a Transoxiana el qarakhnida Kadir Khan Yusuf de Kashgar i es va trobar amb Mahmud amb el que es va entrevistar a Samarcanda per acordar un repartiment del pas (1025). Quan Mahmud va tornar al Khurasan, Ali Tegin va recuperar Bukhar i Samarcanda (1026).

El gaznvida Masud (1030-1040) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedici contra Ali Tegin; l'exrcit gaznvida va ocupar Bukhar per no s'hi va poder mantenir (1032). Ali Tegin va morir poc desprs i Transoxiana va acabar en mans d'un altra branca, representada per Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan  que va regnar a Bukhar del 1041 o 1042 al 1068.

Mentre els gaznvides foren derrotats a la batalla de Dandanaqan (22 de maig de 1040) prop de Merw pels turcs seljcides que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i ndia. El seljcida Toghrul Beg va sotmetre Prsia i el 1055 va entrar a Bagdad i el califa el va reconixer com a sold i rei de l'est i l'oest. 

A Samarcanda i Bukhar Shams al-Mulk Nasr (1068-1080), fill i successor (1068) de Buri Tegin, va ser atacat el 1072 pel sold seljcida Alp Arslan que va morir en aquesta campanya i el va succeir el seu fill gran Malik Shah; es va dirigir a Samarcanda per al darrer moment va acceptar la petici de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Aix la branca qarakhnida de Transoxiana va esdevenir una dependncia dels dominis seljcides.

A la regi de l'Ili i Kashgar, els qarakhnides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun Kashgar i Khotan). A la seva mort el seus fills Arslan Khan i Muhmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, per aquest va reunificar el pas vers el 1055 arrabassant la Kashgria al seu germ. Per aviat hi va haver nous repartiments (1057). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el 1102). 

El 1130 la Kashgria i la conca del Issiq Kul fou ocupada pels kitan del regne Liao.

 Tansoxiana sota dependncia dels seljcides, kara-khitai i khwarizm-shah .

El 1089 Ahmad, nebot de Shams al-Mulk, es va revoltar i Malik Shah hi va fer una expedici. Ahmad fou fet presoner per desprs alliberat i reinstallat com a vassall. El 1096 el govern del Khurasan va passar al seljcida Sandjar, que tenia uns 12 anys, amb residncia principal a Merw. El qarakhnida Kadir Khan Djibra de Kashgar va envair el govern, per Sandjar el va derrotar i matar prop de Termedh; el qarakhnida de Transoxiana Arslan Khan va fugir davant la invasi del seu parent, per Sandjar el va installar de nou a Transoxiana fins el 1130 en qu enemistats els dos homes , Sandjar va ocupar Samarcanda i Arslan fou enderrocat i substitut pel seu parent qarakhnida Hassan Tegin (1130-1132), i desprs per Rukn al-Din Mahmud (1132-1141).

El 1141 la Transoxiana fou envada pels kara-khitai emigrats des de la Xina. Sanjar els va anar a fer front per va patir una greu desfeta a Qatwan prop de Samarcanda (9 de setembre del 1141) i va haver de fugir al Khurasan . Transoxiana va passar als kara-khitai, i Atsiz de Khwarazm es va revoltar.

El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els grides al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobir, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan qarakhnida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest refor Ala al-Din va derrotar els grides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als grides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliana amb Ala al-Din i junts van ocupar Bukhar; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els qarakhnides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, per el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'Andidjan a Fergana o be a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar.

El 1212 Uthman de Samarcanda va refusar obedincia al khwarizm-shah. Ala al-Din va avanar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia qarakhnida que havia governat Transoxiana durant ms de dos segles.

Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302201" title="Estaci de Martim-Serradora" nonfiltered="4423" processed="4415" dbindex="119465">


L'Estaci de Martim-Serradora, oficialment Martim-Serrera (sic), s una de les estacions del metro de Valncia. s un intercanviador entre la lnia 5 (tren subterrani) i la lnia T-5 (tramvia). A ms a ms, s el terminal de la lnia 6 (tramvia), i segons el projecte de la Tramvia de la Costa, en ser un per a aquesta lnia. Fou inaugurat el 2 d'abril de 2007.



 Accessos .
Carrer de Jernim de Monsoriu;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302205" title="Bursercia" nonfiltered="4424" processed="4416" dbindex="119466">


Bursercia (Burseraceae) s una famlia de plantes amb flor i dicotilednies amb unes 600 espcies de distribuci intertropicals.

 Usos .

Dacryodes excelsa s un arbre dominant a Puerto Rico i altres parts del Carib i la seva fusta s comparable a la de caoba i bedoll. A ms a ms, espcie com Canarium littorale, Dacryodes costata, Santiria laevigata, i Santiria tomentosa de Malisia aix com Aucoumea kleineana i Canarium schweinfurthii de l'frica tamb produeix fustes valuoses per a la construcci i fusteria.

Les espcies de Bursera (conegut com a l'arbre elefant) poden ser trobades principalment en Mxic on sn fora utilitzats. Els maies tamb havien utilitzat Bursera sp. per fer encens. Tanmateix, el Bursera tamb pot ser considerat un gnere ornamental i un representant com de la famlia dins els Estats Units, especialment a Florida. Aquesta espcie en particular, Bursera simaruba, s trobat a Florida, Mxic, el Carib, Veneuela, i Brasil, rees tropicals on molts turistes blancs van en vacances i motiu pel qual se'l coneix com l' "arbre del turista" pel seu distintiu color vermell; . La resina d'aquest arbre pot ser utilitzada per fer verns i aiguarrs. A ms a ms, la resina tamb pot ser utilitzada en la mateixa forma que la cmfora (Cinnamomum camphora) per alleugerir esquinos i distensions musculars. Tamb s'ha utilitzat com antiinflamatori i com a antdot per dermatitis causades per Metopium toxiferum (tamb conegut com "arbre del ver") de les Anacardicies. Bursera simaruba t un creixement rpid i pot ser utilitzat per fer tanques i tallafocs i s especialment utilitzat en projectes de restauraci com a espcie pionera. Tanmateix, aquest arbre s altament tolerant al vent huracanat i s per aix sovint plantat en rees on els huracans sn freqents com Florida i el Carib. 

L'encens (Boswellia carterii) i la mirra (Commiphora abyssinica) sn arbres que cal associar amb les resines aromtiques que produeixen. Aquestes resines sn extretes tallant el tronc per tal que alliberi aquestes resines. Aquestes resines es venen un cop barrejades amb espcies per tal de produir diverses olors. La dues espcie sn natives del NE d'frica (Somlia, encens; Somlia i Etipia, mirra) i Arbia (Oman i Iemen, encens), per la seva distribuci i la utilitat s'estn ms enll d'aquestes regions fins a ndia i Xina. El millor encens es troba a Oman. Els antics egipcis embalsamaven els seus faraons amb mirra  fet pel qual el seu preu era comparable amb el de l'or. Les resines d'aquests arbres sn tamb freqentment utilitzats en la medicina tradicional xinesa i en la medicina Ayurvdica per tractar diverses patologies. La ingesti d'encens en quantitats petites ,normalment en la forma d'una pndola barrejada amb altres ingredients, promou segons aquestes medicines alternatives, qi (pronunciat "chi") que pot ser tradut com la "fora de vida" o "energia espiritual"). La mirra actua com estimulant, digestiu antidiabtic, emmenagog, antiasmtic i antiartrtic.

Gneres.
Aquesta s una llista dels 18 gneres de la famlia Bursercies segons la seva pertinena a tribus i subtribus


Referncies.


Enllaos externs.
 Burseraceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302208" title="Cultural y Deportiva Leonesa" nonfiltered="4425" processed="4417" dbindex="119467">

La Cultural y Deportiva Leonesa s un club de futbol de la ciutat de Lle, Castella i Lle.

 Histria .
La Cultural y Deportiva Leonesa fou fundada el 5 d'agost de 1923 per Miguel Gutirrez Dez-Canseco, com a resultat de la fusi de dos equips de la ciutat, La Victoria i La Gimnstica.

El 1926 es proclam campi del Campionat Regional. Dos anys ms tard assol l'ascens a Segona Divisi (1927-28), tornant a Tercera l'any segent. La Cultural deix de competir entre 1931 i 1939 . Durant aquests anys apareixen a la ciutat diversos clubs: Unin Deportivo Leons (1931-1934), Len F.C., (1934-1935) i Sociedad Cultural Leonesa (1935-1936).

L'any 1939 la Cultural y Deportiva Leonesa torna a l'activitat a partir del S.E.U. de Lle. El club ascendeix a Segona Divisi les temporades 1941-42 i 1953-54. El seu major xit fou l'ascens a Primera Divisi la temporada 1954-55, per descend de nou la temporada segent.

 Estadi .
La Cultural Leonesa disputa els seus partits al Nuevo Estadio Antonio Amilivia, construt el 2001, amb una capacitat per a 13.451 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres. Anteriorment havia jugat a La Corredera, al camp de El Ejido, o a l'antic estadi Antonio Amilivia, conegut com La Puentecilla.

 Dades del club .
 Temporades a 1: 1;
 Temporades a 2: 15;
 Temporades a 2B: 24;
 Temporades a 3: 28;
 Millor classificaci a la lliga: 15 (1955-56);
 Pitjor classificaci a la lliga: 15 (1955-56);

 Palmars .
Sense ttols destacats

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302216" title="SOS Titanic" nonfiltered="4426" processed="4418" dbindex="119468">
SOS Titanic s una pellcula per a la televisi del 1979. Tracta sobre el trgic viatge del transatlntic Titanic el 1912. La histria est contada des de la perspectiva de tres grups de passatges de primera, segona i tercera classe. El gui fou escrit per James Costigan i la pellcula fou dirigida per William Hale. 

Argument.

Els passatgers de primera classe inclouen a John Jacob Astor IV, la seva esposa Madeleine Talmage Force i la seva amiga, que fou rebatejada com la "insubmergible" Molly Brown; una altra parella en lluna de mel, Daniel i Mary Marvin, i Benjamin Guggenheim, que de retorn amb la seva dona i fills desprs d haver protagonitzat un escandals afer. 

La major part de l argument tracta sobre la histria d amor entre Lawrence Beesley (David Warner, qui tornaria a aparixer a la pellcula Titanic de 1997) i Leigh Goodwin (Susan Saint James). 

L'argument es centra en l experincia de deu immigrants irlandesos, els quals sn representats primerament apropant-se al port de Queenstown, Irlanda. Aquests personatges, tots basats en gent real, inclouen a Katie Gilnagh, Kate Mullens, Mary Agatha Clynn, Bridget Bradley, Daniel Buckley, Jim Farell, Martin Gallagher i David Chartens. Durant el viatge inaugural, Martin Gallagher s enamor d una "bellesa irlandesa".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302217" title="Estaci de Machado" nonfiltered="4427" processed="4419" dbindex="119469">


l'Estaci de Machado s una de les estacions del metro de Valncia.



 Accessos .

Carrer d'Emili Bar;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302219" title="Santalla de Rei" nonfiltered="4428" processed="4420" dbindex="119470">
Santalla de Rei s una parrquia que pertany al municipi de A Pobra do Brolln, a la provncia de Lugo. Pertany al arxiprestat del mateix nom.Est delimitada per les parrquies de Veiga al nord, Ferreiros i Castrosante al sud, Castrosante a l'est, i Pio i Eixn a l'oest.
Santalla es troba situada a uns 62 km de la capital provincial i a 6 km de A Pobra do Brolln. Est banyada pel riu Cabe, que neix al municipi de O Incio i s afluent del riu Sil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302225" title="Josep Maria Chiquillo Barber" nonfiltered="4429" processed="4421" dbindex="119471">
Josep Maria Chiquillo Barber (Sumacrcer, 1964) s un poltic valenci. s llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, especialitzat en dret pblic. Membre de Lo Rat Penat i militant inicialment a Uni Valenciana, fou assessor de l'ajuntament de Valncia (1988-1994) i vocal de la Societat AUMSA (1992-1994). Fou diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993 en substituci de Vicent Gonzlez i Lizondo, i 1996. Ha estat secretari de poltica institucional d'UV fins el 2005. A les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008 fou escollit senador per la provncia de Valncia pel Partit Popular.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302226" title="Estaci de Benimaclet" nonfiltered="4430" processed="4422" dbindex="119472">


l'Estaci de Benimaclet s una de les estacions del metro de Valncia. Una part de l'estaci s subterrnia mentre l'altra, que serveix el tramvia (lnia 4 i lnia 6), s arran de terra. A ms a ms, MetroValencia hi t una de les seues oficines d'atenci al pblic.



 Accessos .

Carrer de Doctor Vicent Zaragoz.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302228" title="Tit com" nonfiltered="4431" processed="4423" dbindex="119473">

El tit com (Callithrix flaviceps) s una espcie de mico endmica del sud-est del Brasil. 

Costums.

s dirn i arborcola. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie de tit. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302229" title="Estaci de Rafelbunyol" nonfiltered="4432" processed="4424" dbindex="119474">


l'Estaci de Rafelbunyol s una de les estacions del metro de Valncia, situada al municipi de Rafelbunyol. s l'estaci terminal de la lnia 3.



 Accessos .

Carrer de Francisco Toms y Valiente;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302233" title="Callithrix emiliae" nonfiltered="4433" processed="4425" dbindex="119475">

Callithrix emiliae s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil (estats de Par, Rondnia i Mato Grosso). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302234" title="Oscillaci" nonfiltered="4434" processed="4426" dbindex="119476">

Una oscillaci s la variaci repetitiva o peridica d'un sistema fsic, normalment al llarg del temps, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o ms estats. Exemples ben coneguts i familiars en serien el pndul i el corrent altern. El terme vibraci es refereix a les oscillacions de tipus mecnic. 

El sistema mecnic oscillant ms simple s una massa agafada a una molla i no sotmesa a d'altres forces; exceptuant el punt d'equilibri, un sistema com aquest seria equivalent a un idntic noms sotms a una fora constant com la gravetat. El sistema ser en un estat d'equilibri mecnic quan la molla no sigui estirada. Si el sistema es desplaa del punt d'equilibri s'exercir una fora restauradora neta sobre la massa que tendir a tornar el sistema a l'equilibri. Tanmateix, la massa, en moure's cap a la posici d'equilibri, haur adquirit una quantitat de moviment que far que la massa es continu movent ms enll del punt d'equilibri, provocant una nova fora restauradora en sentit oposat. El temps que triga en completar-se una oscillaci acostuma a rebre el nom de perode.

La dinmica d'un sistema molla-massa es descriu matemticament per l'oscillador harmnic simple i el seu moviment peridic s conegut com moviment harmnic simple. En el sistema molla-massa la massa t energia cintica que es converteix en energia potencial emmagatzemada a la molla en els extrems del cam que recorre. Aquest sistema illustra algunes de les caracterstiques comunes a les oscillacions, l'existncia d'un equilibri i la presncia d'una fora restauradora que s ms gran com ms es desvia el sistema del punt d'equilibri. L'oscillador harmnic ofereix un model per a molts d'altres tipus d'oscillacions que pot ser estes amb la utilitzaci de l'anlisi de Fourier.

 Amortiment, oscillacions forades i autoindudes .
Als sistemes del mn real el segon principi de la termodinmica comporta que al medi ambient hi hagi una continua i inevitable conversi d'energia vers energia trmica. Aix, les oscillacions amortides tendeixen a disminuir amb el temps si al sistema no hi ha una font d'energia que n'aporti, la descripci ms simple d'aquest procs pot ser illustrat amb l'oscillador harmnic. De manera addicional, un sistema oscillant pot ser sotms a una fora externa, sovint sinusoide, per tal de mantenir l'amplitud de l'oscillaci. Aquest seria el cas d'un circuit de corrent altern que es connecta a una font externa d'electricitat, en aquest cas es parla d'oscillacions forades.

Alguns sistemes poden ser excitats per l'energia que es pot transferir des del seu entorn. Aquesta transferncia ocorre habitualment quan els sistemes formen part d'un fluid. Per exemple, en aerodinmica el fenomen del fimbrament ocorre quan hi ha un desplaament arbitrari respecte al punt d'equilibri de l'ala d'una aeronau, que ocasiona un increment de l'angle d'atac de l'ala contra el flux de l'aire i el consegent increment del coeficient de sustentaci provocant un desplaament ms gran. La rigidesa de les ales domina els desplaaments i aporta la fora de restauraci que provoca el retorn a la posici d'equilibri i possibilita l'oscillaci.

 Oscillacions acoblades .
Els oscilladors harmnics i els sistemes equivalents tenen un sol grau de llibertat. Els sistemes ms complexos tenen ms graus de llibertat, per exemple, dues masses i tres molles, on cada massa s agafada a punts fixes i a les altres masses. En aquests casos el comportament de cada variable influencia el de les altres, aix porta a un acoblament de les oscillacions dels graus de llibertat individuals. El moviment aparent de les oscillacions individuals sembla molt complicat per hom pot obtenir una descripci simple i conceptualment en profunditat utilitzant la informtica per resoldre i exterure els patrons del moviment com a mode normal o freqncies naturals.

Exemples.

Mecnics.
Doble pndol;
Pndol de Foucault;
Ressonncia de Helmholtz;
Gronxador;
Cordfons;
Diapas;
corda vibrant;
Oscillacions al Sol (heliosismologia) i altres estrelles (astrosismologia);

Elctrics.
Corrent altern;
Multivibrador;
Oscillador Armstrong ;
Oscillador d'autoblocatge;
Oscillador de Clapp;
Oscillador de Colpitts;
Oscillador electrnic;
Oscillador de Hartley;
Oscillador de Pierce;
Oscillador de relaxaci;
Circuit RLC;
Oscillador de Va k ;
Oscillador de pont de Wien;

Electromecnics.
Oscillador de cristall de quars;
Altaveu;
Micrfon;

ptics.
Lser (oscillaci d'un camp electromagntic amb una freqncia de l'ordre de   Hz);
Oscillador de Toda o autopulsaci  (pulsaci de la potncia d'un lser a freqncies Hz -- Hz );
Oscillador quntic pot referir-se tant a un oscillador local ptic com al model habitual de l'ptica quntica.

Biolgics.
Ritme cardac;
Equacions de Lotka-Volterra;

Humans.
Electroencefalografia;
Aparell fonador;

Econmics i socials.
Cicle econmic;
Economia Malthusiana;

Climatics i geogrfics.
Moviment de Chandler;
El Nio;
Marea;

Qumics.
 Reacci de Belousov-Zhabotinsky;

Vegeu tamb.
Sistema dinmic;
Realimentaci;
Funci peridica;
Ritme;
Self oscillation;
Generador de senyal;
Amortidor de masses;
Vibraci;
Vibrador;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302239" title="Callithrix chrysoleuca" nonfiltered="4435" processed="4427" dbindex="119477">

El tit de Santarem (Callithrix chrysoleuca) s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil.  

Hbitat.

Viu als boscos tropicals o subtropicals. 

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci sobre el tit de Santarem. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302240" title="Khwarizm-shah" nonfiltered="4436" processed="4428" dbindex="119478">
Khwarizm-Shah fou una dinastia musulmana iniciada a la regi de Khwarazm (tamb Khwarizm o Khwarezm, centrada a Khiva).

El 1127 va pujar al govern com a vassall seljcida el turc Atsiz (1127-1156). Quan es va voler fer independent fou derrotat per Sandjar, el sold seljcida de Khurasan, el 1138, i expulsat del pas.  Per Atsiz va aconseguir el perd poc desprs, per la generositat del sult,  i va recuperar el govern (1141). La derrota de Sandjar a Qatwan, contra els kara-khitai (9 de setembre de 1141) va afavorir les pretensions de Atsiz, que es va revoltar altre cop, va entrar al Khurasan i va ocupar temporalment Nishapur i Merw, per no s'hi va poder mantenir davant el contraatac de Sandjar, per va restar independent.

El 1143/1144 Sandjar va envair Khwarazm, i altre cop el 1147. La segona vegada Atsiz, assetjat a Urgendj, va obligar a Atsiz a renovar el seu vassallatge; per les tribus dels oghuz (o dels ghuz) que vivien a la regi de Balkh es van revoltar contra Sandjar quan aquest els va voler imposar les normes d'administraci regular i la fiscalitat persa. Sandjar fou fet presoner i Merw, Nishapur i altres ciutats del Khurasan foren saquejades (1153). Va aconseguir ser alliberat el 1156 i va morir el 8 de maig de 1157 . Els caps oghuz van reconixer la sobirania del shah de Khwarazm, Arslan, successor d'Atsiz.

Arslan khwarizm-shah va morir el 1172 i els seus dos fills Takash i Sultan Shah es van disputar el poder. El primer fou derrotat i es va refugiar amb els kara-khitai, on la reina regent, Ye-liu Che va encarregar al seu marit d'anar a restablir a Takash, cosa que es va produir el desembre del 1172. Per Takash no fou fidel a l'aliana kara-khitai  i aquestos van donar llavors suport al seu germ Sultan Shah, al que van donar un exrcit per anar a prendre el poder a Khwarazm; amb aquest exrcit Sultan va comenar la conquesta de Khurasan (1181: conquesta de Merw, Sarakhs i Thus). Sultan va regnar a Khurasan fins a la seva mort el 1193, i desprs els seus dominis van passar a Takash.

Takash va envair llavors el Iraq Adjem, domini reial del darrer sold seljcida Toghrul III. En una batalla decisiva lliurada prop de Rayy el 19 de mar de 1194, Takash va derrotar i matar al sold seljcida. Takash es va apoderar de la Prsia central amb Rayy i Hamadan.

El 1200 el va succeir el seu fill Ala al-Din Muhammad (1200-1220). Rpidament va conquerir l'Afganistan als grides on regnava Muhammad de Ghor (1163-1203). Els grides havien conquerit Herat el 1775 o 1176 i aix els havia enfrontat des llavors als khwarizm-shah; el primer gran combat fou a l'Amu Darya (1204) en qu els grides van obtenir la victria i van assolar Khwarazm. Ala al-Din Muhammad va demanar ajut a al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobir, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan karakhnida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest refor Ala al-Din va derrotar els grides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als grides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). A la mort de Muhammad de Ghor el 1206, Ala al-Din va recuperar Herat i va entrar a la mateixa Ghor (desembre del 1206). El 1215 Ala al-Din va completar la conquesta d'Afganistan ocupant Gazni. Fou llavors segurament quan Ala al-Din va agafar el ttol de sult.

Aviat va fer aliana amb Uthman de Samarcanda i junts van ocupar Bukhar, i es va establir la sobirania dels khwarizm-shah sobre els karakhnides de Transoxiana.  Els kara-khitai van reaccionar i van recuperar Samarcanda, per el general Tayanku fou fet presoner  en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'Andidjan a Fergana o be a l'estepa de Talas (1210) perdent defintivament el pas.

El 1212 Uthman de Samarcanda va refusar obedincia al khwarizm-shah. Ala al-Din va avanar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia karakhnida que havia governat  Transoxiana durant ms de dos segles.

El 1217 Ala al-Din va fer una passejada militar triomfal a la Prsia i va rebre l'homenatge dels atabegs o governadors turcs independents i hereditaris que governaven a les diverses provncies perses, especialment els salghrides de Fars. Va pujar fins Hulwand als Zagros a la frontera amb els dominis abbssides i enfrontat amb el califa va estar a punt de marxar contra Bagdad. L'atabeg d'Azerbaidjan, pas al que Ala al-Din no havia entrat, es va reconixer com a vassall espontniament. En aquest moment el imperi dels khwarizm-shah dominava entre el Sir Darya, el Pamir i el Waziristan a l'est, i l'Azerbaidjan, Luristan i Khuzestan  a l'oest, incloent la Transoxiana, Afganistan i quasi tota Prsia.

Fou llavors quan els gengiskhnides es van apoderar del pas i l'Imperi, encara sense estructurar, es va enfonsar rpidament.

Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302242" title="Callithrix intermedia" nonfiltered="4437" processed="4429" dbindex="119479">

Callithrix intermedia s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie de tit. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302243" title="Estaci de Llria" nonfiltered="4438" processed="4430" dbindex="119480">


l'Estaci de Llria s una de les estacions del metro de Valncia. s el terminal de la lnia 1.



 Accessos .
l'Estaci s arran de terra, a la mateixa entrada a la vila de Llria des de la CV-50, al carrer de Vilamarxant.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302244" title="El elixir de la vida" nonfiltered="4439" processed="4431" dbindex="119481">

El elixir de la vida (L'elixir de la vida, en castell) s la dissetena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1973.

Argument.
El professor Von Nassen ha fugit de la press i ha inventat un elixir que proporciona vida als objectes. Von Nassen aprofita aquest invent per dur a terme plans malvats i en Mortadello i en Filem l'hauran d'aturar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302245" title="Sant Mart de Mald" nonfiltered="4440" processed="4432" dbindex="119482">
Sant Mart de Mald s el poble ms gran del municipi de Sant Mart de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302247" title="Callithrix manicorensis" nonfiltered="4441" processed="4433" dbindex="119483">


Callithrix manicorensis s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 


Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest tit. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302248" title="Giuliano da Sangallo" nonfiltered="4442" processed="4434" dbindex="119484">

Giuliano Giamberti, anomenat Giuliano da Sangallo. (Florncia - 1445 - 1516), va ser un arquitecte, tallista, enginyer militar i escultor itali, germ  d'Antonio da Sangallo el Vell i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en Lorenzo de Mdici un comprensiu protector. 


La residncia de Lorenzo de Mdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposici amb una part baixa amb prtics que serveixen de base a la part superior, de senzilles i lmpides faanes, centrada la principal per una espcie de prtic de temple grec. s, sens dubte, el punt de partida de les obres d'Andrea Palladio. Als quaranta anys emprn la que es considera com la seva obra mestra, la Baslica de Santa Maria delle Carceri (1485-91), a Prato, que s potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de creu grega) dels temps moderns i on aconsegueix un poders efecte d'unitat espacial; funci i decoraci s'alien perfectament amb l's dels materials, tpicament florentins. Ms tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florncia, planteja un octgon que a penes s inferior en bellesa als de Prato. 

Altres obres d'inters sn: el pati del Palau Gondi (Florncia 1490-94), admirable i refinat, l'auster claustre de Santa Maria Maddalena dei Pazzi. Va treballar tamb a la Baslica de Santa Maria la Major per invitaci del papa, Alexandre VI, a ms a ms d'un bon nombre de fortificacions. 

El seu fill, Francesco da Sangallo, va ser tamb un reputat escultor.
 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302250" title="Jos Luis Juan Sanz" nonfiltered="4443" processed="4435" dbindex="119485">
Jos Luis Juan Sanz (Valncia, 1939) s un poltic valenci. Llicenciat en dret, es dedic a exercir d'advocat fins el 1991, quan fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia pel Partit Popular, crrec que ocup fins el 2007. En fou tinent d'alcalde el 1999-2003. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000 i senador a les eleccions generals espanyoles de 2004.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302253" title="Thomas Edward Bowdich" nonfiltered="4444" processed="4436" dbindex="119486">


Thomas Edward Bowdich (1790  10 de gener del 1824) fou un viatger i autor angls.

Nasqu a Bristol i fou educat al Bristol Grammar School. El 1814, per mitj del seu oncle, J. Hope-Smith, governador de la colnia britnica de la Costa d'Or, obtingu un crrec en servei de l'African Company of Merchants i fou enviat a Cape Coast. El 1817 fou enviat, amb dos companys, a Kumasi en una missi al rei d'Aixanti, i grcies principalment a la seva hbil diplomcia, la missi tingu xit en el seu objectiu d'assegurar-se el control britnic sobre els indgenes de la costa. El 1818, Bowdich torn a Anglaterra i, el 1819, public un relat de la seva missi i de l'estudi que havia fet de la cort de Kumasi, titolat Mission from Cape Coast Castle to Ashantee, &c. (Londres, 1819). Don les seves colleccions africanes al British Museum. Bowdich atac pblicament la gesti del comit afric, i les seves crtiques foren instrumentals perqu el govern britnic assums el control directe de la Costa d'Or.

Entre el 1820 i el 1822, Bowdich visqu a Pars, on estudi matemtiques i cincies naturals, i encet una amistat amb Georges Cuvier, Alexander von Humboldt i altres savis. Durant la seva estada a Frana public diverses obres sobre frica, i tamb escrigu documents acadmics. El 1822, acompanyat per la seva muller, marx a Lisboa on, a travs d'un estudi dels MSS histrics, public An Account of the Discoveries of the Portuguese in . . . Angola and Mozambique (Londres, 1824). El 1823, Bowdich i la seva muller, desprs de passar uns mesos a Madeira i el Cap Verd, arribaren a Banjul, a la desembocadura del riu Gmbia, amb la intenci d'anar a Sierra Leone i explorar l'interior. Per Bowdich mor a Bathurst el 10 de gener del 1824.

La seva vdua public un relat del seu ltim viatge, titolat Excursions in Madeira and Porto Santo . . . to which is added A Narrative of the Continuance of the Voyage to its Completion, &c (Londres, 1825). La filla de Bowdich, Hutchinson Hale, public de nou el 1873, amb un prefaci introductori, l'obra del seu pare Mission from Cape Coast Castle to Ashantee.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302257" title="Lnia 1 de Metro de Valncia" nonfiltered="4445" processed="4437" dbindex="119487">



La lnia 1 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Es compon de dues lnies que comparteixen un tram subterrani com, entre Empalme i Hospital. La resta del recorregut es fa arran de terra, llevat del ramal de Torrent Avinguda, que s soterrat.


Aquesta lnia dna servei a:.

 Zones residencials del Camp de Tria, l'Horta Oest i la Ribera Alta - diverses estacions.
 Zona Universitria Campus de Burjassot - Burjassot ;
 Zona Comercial (Centre comercial Nuevo Centro) - Tria ;
 Hospital de la Fe - Campanar-la Fe;
 Hospital Pesset Aleixandre - Hospital i Patraix;
 Prefectura Central de Polica i Biblioteca General - ngel Guimer;
 Fira de Valncia - Les Carolines/Fira i Fira;
 Terminal ferroviari de Valncia Sud - Valncia Sud;
 Estaci d'Autobusos - Tria;
 Prefectura Central de Trnsit - Jess;
 Palau de Congressos - Empalme;
 Viatgers de les lnies 3 i 4 de Rodalia Valencia - Sant Isidre ;

Estacions, zones i terminals de la lnia 1.




Histria.

Histricament la lnia 1 prov de la lnia de Valncia-Jess a Castell de la Ribera (avui en dia, l'estaci t el nom en espanyol de Villanueva de Castelln) i de la lnea de Valncia-Pont de Fusta a Btera i Llria.

A l'any 1986 van comenar els treballs de construcci d'un tnel passant sota la ciutat de Valncia per unir les antigues lnies de Castell de la Ribera, a l'estaci de Jess al sud de Valncia, i l'estaci de Pont de Fusta amb Llria i Btera. Aquest tnel es va inaugurar el 8 d'octubre de 1988, i compren el traat entre les estacions de Adems (Empalme abans de 1988, i desprs de Mar de 2001), i Sant Isidre.

Desprs de la inauguraci del tnel, es va decidir gestionar els ramals de Btera i Llria de manera independent, coneixent-se el segon d'ells com lnia 2, encara que desprs del 16 de Setembre de 1999, ambdues lnies es van unificar en la lnia 1.
Des de la inauguraci del tnel, es va modificar el trajecte de les antigues lnies a Llria i Btera, ja que ambdues tenien com capalera l'estaci de Pont de Fusta, en el centre de la ciutat de Valncia, per aquest motiu, el tram entre Pont de Fusta i Empalme, va ser tancat l'1 de febrer de 1991, per ser convertit en un modern tramvia que actualment s la lnia T-4 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

La perllongaci en forma de ramal entre les estacions de Torrent, i Torrent Avinguda, inaugurada el 22 de setembre de 2004, ofereix una connexi directa amb el centre de la ciutat de Torrent.

El 3 de juliol de 2006, al tram comprs entre les estacions de Jess i Plaa d'Espanya, es va produir un dels ms greus accidents de ferrocarril a l'Estat Espanyol, que va terminar amb 43 persones mortes, i 52 ferits de diversa consideraci. Vegeu Accident de metro a Valncia del 2006.

El 27 de setembre de 2007 es va inaugurar el baixador Torre del Virrei que es troba entre les estacions de l'Eliana i La Pobla de Vallbona.

 Futur .

El desembre de 2008 o gener de 2009 s'inaugurar el tnel que soterrar les vies del Ramal de Llria des d' Empalme a Paterna).

S'eliminar l'anomenat "revolt de la mort" entre Plaa d'Espanya i Jess, i es prolongar cap a les estacions Bailn-Estaci Central (amb conexi amb la lnia T2, la lnia 5, la lnia 7, Rodalies, Regionals i el TGV) i continuar amb les noves estacions de Peris i Valero, Ausis March i La Nova Fe (T6, T8).

Aquest tnel passa davall del futur barri del Parc Central i modifica per complet la primera lnia de MetroValencia donant servei a ms als barris de Malilla, La Plata i Font de Sant Llus.

Mentrestant, la lnia entre Jess i Villanueva de Castelln passar a ser compartida entre la lnia 5 (fins a Torrent) i la nova lnia 7 o MetroRibera.

Dates: Es va acordar que la lnia 1 hauria d'arribar a La Nova Fe alhora que s'acabaren les obres del nou hospital, que aproximadament acabaran a 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302260" title="Anomaluromorf" nonfiltered="4446" processed="4438" dbindex="119488">

Els anomaluromorfs (Anomaluromorpha) sn un dels cinc subordres que conforme l'ordre dels rosegadors. Aquest clade agrupa els anomalrids i els pedtids. Cont un total de dues famlies vivents, amb quatre gneres i nou espcies. Tamb inclou una famlia fssil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302261" title="Joaqun Antonio Belln Martnez" nonfiltered="4447" processed="4439" dbindex="119489">
Joaqun Antonio Belln Martnez (beda, provncia de Jan, 1948) s un metge i poltic balear. s llicenciat en medicina i cirurgia, especialista en pediatria i gentica. Ha treballat com a pediatra de l'INSALUD. s cap de secci Salut Matern-Infantil del Govern Balear i ha estat Coordinador del Centre de Consell Gentic del Govern Balear. Secretari d'Organitzaci de l'Agrupaci Socialista de Palma-Ponent del PSIB-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302264" title="Llavi" nonfiltered="4448" processed="4440" dbindex="119490">
Aquest article tracta sobre els llavis de la boca. Per altres significats, vegeu Llavi (desambiguaci).;

Els llavis sn un rgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals. Els llavis sn tous, sobresurten i sn mbils, i formen l'obertura per la qual entren els aliments. Tamb tenen una funci ergena en actes com ara els petons o altres gests ntims; una funci tctil; i juguen un paper en l'articulaci de la parla.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302265" title="El noi del pijama de ratlles" nonfiltered="4449" processed="4441" dbindex="119491">

El noi del pijama de ratlles (en angls, The Boy in the Striped Pyjamas) s una novella de l'autor irlands John Boyne, que va aparixer el 2006. El 2007 aparegu la traducci catalana a crrec de Jordi Cuss a l'Editorial Empries, essent la primera novella d'aquest autor traduda al catal i que des de llavors ha tingut un notable xit de vendes. 

 Argument .

L'acci comena a Berln el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de famlia benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva famlia al nou dest militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no s ms que Auschwitz. All Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berln i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa ms enll de la tanca que observa des de la seva habitaci, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recrrer tot el permetre de la tanca i coneix Shmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anir descobrint tot el que passa, tot el que s aquell muntatge i qui ho dirigeix. 

En el transcurs de la novella van apareixent flash-back amb esdeveniments que passaven a Berln per que tindran gran importncia en el desenvolupament de la novella, un efecte que s narrativament molt interessant, com una via que t una gran abominaci pel nazisme o un sopar amb el mateix Hitler, a qui Bruno anomena el Fria perqu no sap pronunciar la paraula Furher.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302266" title="Francesco di Giorgio" nonfiltered="4450" processed="4442" dbindex="119492">

Francesco di Giorgio, realment Francesco di Giorgio Martini ( Siena, 14 de novembre 1439 -   dem, 1502), arquitecte, escultor i pintor itali. 

Va ser format com a pintor per Vecchietta (qui tamb era anomenat Francesco di Giorgio), va comenar els seus estudis a Orvieto i des del 1463 a Siena, on va partir treballant com subaltern en decoraci i construcci, especialment en fortificacions. L'any 1490 se li encarrega el model per construir la cpula de la capella de la Catedral de Mil, la qual va ser projectada el 1490 per Giovanni Antonio Amadeo. 

Desprs del setge de Npols l'any 1495 va haver de demostrar tota la seva creativitat i enginy. El seu renom es troba a la seva extraordinria universalitat, on es va alar a la primera lnia dels artistes del renaixement, malgrat no haver tingut un origen grandis. Va morir l'any 1502 a Siena. El seu Trattato di architettura civile e militare s un dels tractats d'arquitectura ms influents de l'poca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302268" title="Callithrix marcai" nonfiltered="4451" processed="4443" dbindex="119493">

Callithrix marcai s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302269" title="Lnia 3 de Metro de Valncia" nonfiltered="4452" processed="4444" dbindex="119494">



La lnia 3 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Es constitueix de un tram arran de terra (entre Rafelbunyol i Alboraia) i un tram subterrani (de Machado a Aeroport).


Aquesta lnia dna servei a:.
 Campus de Blasco Ibaez (Universitat de Valncia), Hospital Clnic i Clinica Quirn - Facultats;
 Zona Comercial de Colom - Coln;
 Estaci del Nord i Plaa de Bous - Xtiva;
 Prefectura Central de Polica, Biblioteca General - ngel Guimer;
 Hospital General - Avinguda del Cid ;
 Aeroport de Valncia - Aeroport;

Estacions i zones de la lnia 3.



Histria.
La lnia 3 est basada en l'antiga lnia del trenet que connectava l'estaci Valncia-Central (dcades ms tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del tnel de la lnia 3. A partir de l'antiga lnia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estaci del Pont de Fusta. Aquest tnel seguia un traat distint en la seua entrada a la ciutat de Valncia finalitzant a l'estaci de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Tria que va ser dissenyada pel fams arquitecte valenci Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta lnia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estaci d'avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la lnia 1 a l'altura de l'estaci de Jess i el 20 de maig de 1999 fins a l'estaci de Mislata-Almassil a la prxima localitat de Mislata.

El 20 de maig de 1999 s'inaugur la perllongaci fins a l'estaci de Mislata-Almassil a la vena localitat de Mislata.

A principis del 2007, comenar el soterrament de les vies de la lnia 3 de MetroValencia al seu pas per la localitat d'Alboraia, donant lloc a dues estaciones sota terra (El Palmaret, i Alboraia), havent-se abans de derruir la recent (11 anys de funcionament) estaci del Palmaret. La lnia tornar a sortir a la superfcie a prop del Barranc del Carraixet.

 Futur .
El pas a nivell d'Alboraia quedar eliminat el novembre o desembre de 2009.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302270" title="John Tyler" nonfiltered="4453" processed="4445" dbindex="119495">

John Tyler, Jr (29 de mar del 1790 - 18 de gener del 1862), fou el des president dels Estats Units entre el 1841 i el 1845. Ja havia estat vicepresident durant el brevssim mandat del seu predecessor, William Henry Harrison. Va tenir problemes per governar degut a l'oposici dels que anteriorment li havien donat suport. El fet principal de la seva presidncia fou l'annexi de Texas.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302272" title="Callithrix mauesi" nonfiltered="4454" processed="4446" dbindex="119496">

Callithrix mauesi s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l'Animal Diversity Web ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302273" title="Guardo (Palncia)" nonfiltered="4455" processed="4447" dbindex="119497">


Guardo s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302274" title="Jarno Trulli" nonfiltered="4456" processed="4448" dbindex="119498">

Jarno Trulli (nascut el 13 de juliol del 1947 a Pescara, Itlia) s un pilot itali de Frmula 1. Actualment corre a l'equip Toyota, i noms ha aconseguit una nica victria en tota la seva trajectria. Aquesta victria fou al Gran Premi de Mnaco del 2004, on fou el primer pilot d'una altra escuderia en trencar la ratxa victoriosa de Ferrari en aquella temporada.

 Resultats a la F1 .
Nota: Carreres en "negreta", vol dir que el pilot surt des de la pole position


 A la temporada que va debutar, la 1997, va crrer amb Minardi fins al GP del Canad. A partir del segent GP, aix s el Frana, va crrer per a Prost-Honda.

 A la temporada 2004, va ser acomiadat de Renault, desprs del Gran Premi d'Itlia, a causa dels mals resultats des del GP de la Gran Bretanya. En les dues darreres carreres de la temporada, va crrer a l'escuderia Toyota. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302275" title="Herrera de Pisuerga" nonfiltered="4457" processed="4449" dbindex="119499">


Herrera de Pisuerga s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Pedanies .

Naveros de Pisuerga;
Olmos de Pisuerga;
Ventosa de Pisuerga;
Villabermudo de Ojeda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302277" title="Callithrix acariensis" nonfiltered="4458" processed="4450" dbindex="119500">

Callithrix acariensis s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l'Animal Diversity Web. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302279" title="Osorno la Mayor" nonfiltered="4459" processed="4451" dbindex="119501">


Osorno la Mayor s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de Villadiezma, Las Cabaas de Castilla i Santillana de Campos.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302281" title="Rose Tyler" nonfiltered="4460" processed="4452" dbindex="119502">
Rose Tyler s un personatge de la srie de cincia ficci britnica Doctor Who, interpretat per l'actriu Billie Piper. s una jove humana que coneix el Doctor al primer episodi de la srie nova. Essent perseguida per manequins de plstic que han pres vida, el Doctor li salva la vida i fa explotar el seu lloc de treball. Posteriorment, Rose investiga aquest personatge misteris per trobar-lo de nou. Quan ho aconsegueix, l'ajuda a salvar el mn d'una invasi de plstic vivent. Quan el Doctor li proposa que s'uneixi a ell, ella refusa l'oferta, per quan ell afegeix que el TARDIS tamb pot viatjar en el temps, decideix acompanyar-lo.

Rose qued separada del Doctor desprs de la Batalla de Canary Wharf, quan caigu a travs d'un passatge que la port a un univers parallel. A la temporada 4 de la nova srie, Rose torn a l'episodi Turn Left, ajudant Donna Noble a tornar enrere en el temps i fer la bona elecci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302282" title="Callithrix saterei" nonfiltered="4461" processed="4453" dbindex="119503">

Callithrix saterei s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil.  

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Estructura social i hbits d'aquest mico. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302286" title="Callithrix leucippe" nonfiltered="4462" processed="4454" dbindex="119504">

Callithrix leucippe s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil (estat de Par). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Descripci i distribuci geogrfica d'aquest mico. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302287" title="Doctor (Doctor Who)" nonfiltered="4463" processed="4455" dbindex="119505">
El Doctor s el personatge principal de la srie de televisi de cincia ficci de la BBC Doctor Who, tot i que tamb apareix en una gran varietat de novelles derivades, drames de rdio i tires cmiques connectades amb la srie.

Fins ara, deu actors han interpretat el paper del Doctor de manera oficial (incloent-hi la pelcula del 1996). Aquest canvi s'explica dins la srie introduint el concepte de regeneraci. Diversos altres actors han representat aquest personatge. Actualment, David Tennant juga el paper de la desena encarnaci del Doctor.

El personatge del Doctor originalment estava cobert de misteri, Tot el que se'n sabia al principi del programa era que es tractava d'un viatger extraterrestre, excntric, molt inteligent, que lluitava contra injustcia mentre explorava el temps i l'espai en una mquina anomenada TARDIS. La TARDIS t molt ms espai en el seu interior que en el seu exterior. Degut a un error irreparable en el seu sistema de camuflatge, mant la forma d'una cabina telfonia de la policia dels anys 50.

Per no noms, amb el temps, va canviar la personalitat irascible i una mica sinistre del Doctor a una figura ms compassiva, sino que finalment es va revelar que estava fugint de la seva prpia raa, els Senyors del Temps, del planeta Gallifrey. Com a Senyor del Temps el Doctor t la capacitat de regenerar el seu cos quan aquest es troba proper a la mort, cosa que ha perms canviar l'actor principal. El doctor ha realitzat aquest procs nou veages i cada encarnaci tenia les seves prpies peculiaritats i habilitat.

Primer Doctor, interpretat per William Hartnell (1963 1966) 
Segon Doctor, interpretat per Patrick Troughton (1966 1969) 
Tercer Doctor, interpretat per Jon Pertwee (1970 1974) 
Cuart Doctor, interpretat per Tom Baker (1974 1981) 
Cinqu Doctor, interpretat per Peter Davison (1982 1984) 
Sis Doctor, interpretat per Colin Baker (1984 1986) 
Set Doctor, interpretat per Sylvester McCoy (1987 1989, 1996) 
Vuit Doctor, interpretat per Paul McGann (1996) 
Nov Doctor, interpretat per Christopher Eccleston (2005) 
Des Doctor, interpretat per David Tennant (2006) 
Altres actors han interpretat el Doctor, tot i que extranyament ms d'una sola ocasi. 
Alguns actors coneguts que han interpretat el Doctor son Peter Cushing en les pellcules Dr. Who and the Daleks (1965) y Daleks - Invasion Earth 2150 AD (1966), Rowan Atkinson en un especial de cuatre episodis del 1999 com a Nov Doctor, amb Hugh Grant como Dotz Doctor.

Durant la histria del programa s'han realitzat revelacions controvertides sobre el Doctor. Al serial The Brain of Morbius (1976) s'assenyala que el Primer Doctor podia no haber estat la primera encarnaci del Doctor; durant l'poca del Set Doctor, es va insinuar que el Doctor era ms que un Senyor del Temps normal i en la pellcula del 1996 es va revelar que era mig hum per banda materna. En el primer episodi de la srie, An Unearthly Child, se muestra que el Doctor te una neta i en Fear Her (2006) el Doctor diu que una vegada va ser pare. La srie del 2005 va revelar que el Nov Doctor era l'ltim Senyor del Temps supervivent conegut i que el seu planeta natal havia estat destruit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302288" title="Carlos Ripoll Martnez de Bedoya" nonfiltered="4464" processed="4456" dbindex="119506">
Carlos Ripoll i Martnez de Bedoya (Palma, Mallorca, 1958) s un advocat i poltic mallorqu. Militant del Partit Popular, ha estat regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Palma de 1987 a 1999. Tamb ha estat diputat al Parlament Europeu de 1999 a 2004. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per Mallorca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302292" title="Callithrix geoffroyi" nonfiltered="4465" processed="4457" dbindex="119507">

Callithrix geoffroyi s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre aquest tit a l'Animal Diversity Web. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302293" title="Vecchietta" nonfiltered="4466" processed="4458" dbindex="119508">

Francesco di Giorgio i di Lorezo (Val d'Orcia  1410 - Siena 6 de juny de 1480) ms conegut pel sobrenom Vecchietta i tamb anomenat Lorenzo di Pietro. Pintor, escultor, orfebre i arquitecte itali del renaixement. 

s fams pels seus frescs, les seves escultures policromes i els seus bronzes. 
 Biografia i obra .
Va nixer al petit poblat tosc de Val d'Orcia, encara que va residir la major part la seva vida i va morir a la ciutat tamb toscana de Siena. La seva biografia es troba a Le Vite de Giorgio Vasari, est documentat que va ser alumne de Sassetta aix com de Taddeo di Bartolo, Priamo i Jacopo della Quercia. 

Va treballar d'ajudant amb Masolino da Panicale a la pintura dels frescs per al Castiglione D'Ologna, el 1441 va retornar a Siena per realitzar els frescs de la Visi de Santa Sorora a l'hospital de Santa Maria della Scala al costat de Domenico di Bartolo (1403-1445) i Pietro di Giovanni d'Ambrogio per la qual cosa, amb aquests, va ser anomenat pittor dello spedale (pintor de l'hospital). Tamb va collaborar a les obres de la catedral de Pienza per al papa Pius II i a la catedral de Siena. D'altra banda Vecchietta va ser mestre de Francesco di Giorgio i del Neroccio. 

La seva obra escultrica ha influt a la del Donatello.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302297" title="Callithrix kuhlii" nonfiltered="4467" processed="4459" dbindex="119509">

Callithrix kuhlii s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu als boscos tropicals i subtropicals del sud-oest del Brasil. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i estructura social d'aquest mico. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302298" title="Callithrix melanura" nonfiltered="4468" processed="4460" dbindex="119510">

Callithrix melanura s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;

Enllaos externs.

 Hbitat i estructura social d'aquest mico. ;
 Estratgies comunicatives d'aquest mico. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302299" title="Bellmansgatan" nonfiltered="4469" processed="4461" dbindex="119511">

Bellmansgatan s un carrer del districte de Sdermalm a Estocolm. El carrer va des de la Mariahissen al nord, passant per la Maria Magdalena Kyrka i el Sankt Paulsgatan, fins el Fredmansgatan al sud, amb un recorregut total d'uns 440 metres. El Bellmansgatan t una crulla amb el Hornsgatan.

El carrer reb el seu nom el 1871 en honor al poeta Carl Mikael Bellman, que nasqu al nmero 24 del que aleshores era el Bjrngrdbrunnsgatan. La casa on nasqu Bellman tingu lloc a la denominada Daurerska huset, que es trobava al cant Bellmansgatan / Hornsgatan. La casa fou enderrocada el 1901 per fer lloc a l'ampliaci i reducci del nivell del Hornsgatan.

Referncies.
 Stockholms gatunamn, Allmnna Frlaget, 1986;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302302" title="Antoni Mar Mar" nonfiltered="4470" processed="4462" dbindex="119512">
Antoni Mar Mar (Sant Joan de Labritja, 1956) s un poltic eivissenc, tamb conegut com a Carraca. Va ser membre i portaveu del Grup de Defensa des Amunts el 1990-1991. s alcalde de Sant Joan de Labritja pel Partit Popular des de 1999 fins a l'actualitat. Tamb ha estat vocal de la Federaci d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit senador per Eivissa-Formentera. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302304" title="Mino del Reame" nonfiltered="4471" processed="4463" dbindex="119513">
Mino del Reame, tamb conegut com Mino dal Reame, va ser un escultor itali del Renaixement. Biografiat per Giorgio Vasari en la seua obra Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes..., la seua existncia efectiva ha estat posada en dubte. Sembla que les obres atribudes a del Reame, firmades amb la inscripci  OPUS MINI  corresponen en realitat a l'etapa de joventut de Mino da Fiesole.

 Referncies .
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, edici de Luciano Bellosi i Aldo Rossi. Traducci castellana. Ediciones Ctedra, Madrid, 2002. ISBN 8437619742.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302306" title="Lnia 5 de Metro de Valncia" nonfiltered="4472" processed="4464" dbindex="119514">



La lnia 5 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Uneix el port amb l'aeroport. Es constitueix de dos trams subterranis, procedents de Torrent i l'aeroport, i un a la superfcie mitjanant tramvia (T5) entre Martim-Serrera i Nept.


Aquesta lnia dna servei a:.
s una de les lnes ms noves i pel que fa a les lnies subterrnies, s la ms recent. Comunica un dels grans municipis del Pas Valenci, Torrent, amb la platja de Malva-rosa i l'aeoport de Valncia.

 Port de Valncia - Nept i Grau;
 Estadi de Futbol del Valncia-CF (Mestalla) - Aragn;
 Zona Comercial - Coln ;
 Estaci del Nord i Plaa de Bous - Xtiva i Bailn ;
 Prefectura Central de Policia, Biblioteca General - ngel Guimer ;
 Hospital General - Nou d'Octubre ;
 Clnica Casa de la Salut - Amistat;
 Aeroport de Valncia - Aeroport;
 Prefectura Central de Trfic - Jess ;
 Hospital Pesset Aleixandre - Hospital i Patraix;

Estacions de la lnia 5.



Histria.
El primer tram entre l'estaci d' Alameda i la d' Ayora fou inaugurat el 30 d'abril de 2003. El 22 de setembre de 2004 es va inaugurar un ramal que realitza una penetraci en subterrani a la localitat de Torrent partint de l'estaci de Torrent fins a la nova estaci de Torrent Avinguda que s molt ms cntrica. Un any desprs, el 3 d'octubre de 2005,  es va crear la estaci de Bailn al ramal que unia la lnia 1 i la lnia 5 entre les de Coln i Jess., que valdr com a connexi amb la nova estaci del Nord subterrnia. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar lestaci de Martim-Serreria al carrer de la Serradora, una estaci intermodal dissenyada per unir la lnia 5 amb el tramvia al port (lnia T5) i amb la lnia T4.

 Futur .
Perllongaci de la lnia 5 fins a Riba-roja de Tria (Inauguraci durant 2010) i possible ampliaci posterior fins a Vilamarxant i Llria per l'antic traat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviaire de Martim Serrera (L5, T2, T6, T10) passar a formar part de la lnia 10.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302307" title="Callithrix penicillata" nonfiltered="4473" processed="4465" dbindex="119515">

Callithrix penicillata s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil (des de l'estat de Bahia fins al de Paran).


Referncies.

 IUCN. ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i estructura social d'aquest mico. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302309" title="Callithrix aurita" nonfiltered="4474" processed="4466" dbindex="119516">

Callithrix aurita s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu als boscos de la costa atlntica del sud-est del Brasil. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i estructura social d'aquest mico. ;
 Estratgies comunicatives d'aquest tit. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302311" title="Baccio d'Agnolo" nonfiltered="4475" processed="4467" dbindex="119517">

Bartolomeo d'Agnolo Baglioni, anomenat Baccio d'Agnolo (Florncia,  1462-1543). Fou arquitecte i escultor renaixentista itali. 


Punt d'uni entre l'arquitectura del segon Quattrocento i del classicisme del primer Cinquecento, va elaborar un estil personal, ple de plenitud.

Va collaborar amb Antonio da Sangallo el Vell en treballs per a la Santissima Annunziata, la restauraci del Palazzo Vecchio i la realitzaci completa de la Gran Sala a Florncia.

Les seves obres principals sn els palaus Sertini, Taddei (1502-1503), Lanfredini i Bartolini-Salimberi (1517-1520), tots ells a Florncia, aix com l'esglsia de Sant Josep, tamb a la ciutat toscana.s autor del Mausoleu de Baldasarre Turini a Pescia construt per albergar la Madonna del Baldacchinno de Rafael Sanzio el Palazzo Campana a Colle Val d'Elsa. 

Com a escultor, la seva obra ms excellent s el cor de fusta de Santa Maria Novella(1491-1495)i el de San'Agostino a Perugia (1502-1532).

La seva biografia es troba al volum IV de Le Vite de Giorgio Vasari.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302312" title="Khanat var" nonfiltered="4476" processed="4468" dbindex="119518">
Els vars foren una horda centreasitica emigrada de l'alta sia a la Rssia meridional i Europa Central on van format el khanat var o Avria. Sobre el seu origen vegeu vars eurasitics.

Abans del  565 els vars, en grec abares o abaroi, en llat avares o avari, van emigrar a Europa empenyent als hunnugur i sabir i altres hordes hnniques Teofilacte Simocatta ; el rei o khan dels vars, anomenat Sarosios pels grecs, va fer aliana amb l'Imperi Bizant. Tenien un aspecte similar als huns i eren xamanistes. Tenien un aspecte similar als huns i eren xamanistes.  Un ambaixador var fou rebut per Justini I (557) i va demanar terres i un tribut; l'emperador els va enviar llavors un ambaixador, Valentinos (ms tard tamb ambaixador davant els Turcs Orientals) i va demanar  que el qaghan var lluits contra les altres hordes (hugunur, i sabir en llat viguri et sabiri) les quals foren eliminades; tamb van eliminar als huns kutrigur i els huns uturgur, descendents dels poble d'tila, que vivien al nord-oest de la mar d'Azov (els  kutrigur) i a la desembocadura del riu Don (els uturgur) i que van passar a formar part de l'horda dels vars; aix es va produir una barreja d'elements mongols (var) i turcs (huns). Aquestos grups huns eren federats als bizantins.

El 560 els var ja dominaven a la regi entre el Volga i la desembocadura del Danubi; al nord d'aquest riu van derrotar a les tribus d'eslaus, els antes, els eslovens i els wendes; seguint cap a l'oest van entrar a Germnia per foren derrotats en una gran batalla a Turngia pel rei franc  d'Austrsia Sigebert, net de Clodoveu (562) , i van retornar cap a la zona de la mar Negra.

Vers el 565 va pujar al tron var Bayan . El 567 es va aliar als longobards, poble establert a la Pannnia, i junts van destruir els gpides, un poble germnic establert a Hongria i Transilvnia. Hongria fou ocupada pels var i Bayan va establir la seva residncia prop de l'antiga seu d'tila. Aix els vars (juan-juan o heftalites)  governaven entre el Volga i ustria.

Per fer front a aquest perill els bizantins van enviar un ambaixadors als Turcs Occidentals, governats per Tardu (575-576), que fou el ja esmentat Valentinos.  L'ambaixador fou rebut pel qaghan a l'alt Yulduz al nord de Kudjha, que li va tirar en cara l'aliana anterior de bizantins i vars. Tardu va enviar a un general de nom Bokhan (576), que aliat a les restes dels huns uturgur, Anaga, va atacar les possessions bizantines al Bsfor Cimmeri, concretament Panticapea  prop de la moderna Kertch a l'entrada de la mar d'Azov.

El 582 Bayan   va iniciar la guerra contra els bizantins als que va arrabassar Sirmium (Mitrovitsa) cap de pont al Save; sota la pressi dels vars els blgars, que podrien ser descendents dels huns kutrigur, es van anar a establir a Bessarbia i Valquia . D'altra banda Bayan havia reprs la guerra contra els francs en direcci a l'oest (vers 570) i va aconseguir derrotar el franc Sigebert. Desprs va atacar territori bizant i va ocupar Singidium (Belgrad) saquejant la Msia fins a Anquialos (prop de Burgas), fins que el 587 fou derrotat pels bizantins prop d'Adrianpolis i la guerra es va aturar per un temps.

El 592 Bayan va tornar a atacar als bizantins, va ocupar Anquialos i va assolar la Trcia fins a Tzurulu (Tchorlu); el general bizant Prisc va aconseguir tenir a ratlla a Bayan i fins i tot va creuar el Danubi i va atacar el cor del seu imperi, Hongria, derrotant-lo completament a la riba del Theiss, batalla en la que van morir quatre dels fills de Bayan (601). Bayan va morir poc desprs (602).

El seu successor  va atacar als longobards que dominaven ara Itlia . El 610 el Friul fou assolat. El 619 el qaghan va intentar un cop de ma a atrici contra l'emperador bizant Heracli, en una entrevista entre els dos sobirans a Heraclea de Trcia, per va fracassar; va seguir un atac sorpresa a Constantinoble per fou rebutjat. 

La guerra entre Bizanci i els sassnides, va donar ocasi als vars de nous atacs; aliats als vars, els sassnides van atacar Constantinoble  per sia Menor  i els vars ho van fer per Trcia; a l'estiu del 626 la capital bizantina estava greument amenaada amb els sassnides  establerts a Calcednia i pels vars, amb el qaghan als murs de la ciutat. En aquell moment Heracli estava lluitant al Caucas i la defensa va quedar en mans del patrici Bonus; entre el 31 de juliol i el 4 d'agost del 626 els vars van fer diversos assalts, per l'eficcia de la flota grega va impedir l'xit de l'atac (que pretenia estar coordinat amb els sassnides); desprs de patir greus prdues els vars es van retirar a Hongria.

A la mort del qaghan (630) els blgars van exigir que el nou qaghan fos elegit en el seu grup, de fet volien elegir al seu khan, Kubrat; els vars s'hi van negar i van combatre als blgars amb les armes.  Finalment els blgars van quedar amos de Msia i Valquia, mentre els eslaus es feien independents als territoris entre el Danubi i el Save. D'aquesta poca dataria l'emigraci d'alguns vars al Caucas on van crear el khanat d'Avaristan.

Els vars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle IX. L'agost del 791 el seu khanat fou envat per Carlemany, que va arribar fins a la confluncia del Danubi i el Raab. El 795 el seu fill Pip, ajudat per Eric duc de Friul (789-799) , va atacar el "ring", la fortalesa residncia dels qaghans, i es va apoderar de bona part dels seus tresors ; el 786 en una tercera campanya, Pip altre cop, va arrasar el "ring" i es va emportar la resta del tresor. Sembla que era el tudun cristi el que governava el 799 i es va revoltar contra els francs, per fou derrotat  i el 803 el nou cap dels vars, Zodan, va anar a Frana a fer completa submissi a l'emperador. El 805 apareix com a qaghan un var cristi de nom Teodor, vassall de Carlemany.

Vers el 810 els vars, amb perms de l'emperador, van abandonar els seus establiments al nord del Danubi, per anar a establir-se sota la direcci de Teodor, a la Pannnia occidental entre Carnutum i Sabria. Encara s'esmenta un khan cristi el 844. Els seus dominis apareixen anys mes tard repartits entre l'imperi de la Gran Morvia (Sviatopolk, mort el 895) que dominava Bohmia i Pannnia, i el khanat dels blgars que ocupaven Hongria meridional (i Valquia i Bulgria); una tribu dels blgars, els onogur o onogundur (que potser van donar nom a Hongria) ocupaven la regi a l'est i sud dels Carpats.

 Khans vars coneguts .

A-na-kuei 522-552;
K'u-t'i 552-554;
An-lo-ch'en 554 ?
Kandik 554?-562 (potser Sarosios);
Bayan 562-602;
qaghan 602-617;
qaghan 617-630;
Kubrat 630-vers 635;
Desconeguts 635 a 790;
Yugurus vers 790-795;
Kajd Tudun 795-803;
Zodan 803-805;
Teodor 805-814;
Abraham ;
Isaac Tudun vers 825;
Darrer khan esmentat (sense nom) el 844;

 Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302314" title="Victor Fleming" nonfiltered="4477" processed="4469" dbindex="119519">

Victor Fleming (La Caada, Califrnia, 23 de febrer de 1889 - Cottonwood, Arizona 6 de gener de 1949) fou un director de cinema nord-americ. Va ser el director de All que el vent s'endugu i El mgic d'Oz, ambdues a l'any 1939, entre moltes d'altres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302315" title="Callithrix jacchus" nonfiltered="4478" processed="4470" dbindex="119520">

Callithrix jacchus s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Estrategies comunicatives d'aquest mico. ;
 Hbits i estructura social d'aquest mico. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302316" title="Al Pacino" nonfiltered="4479" processed="4471" dbindex="119521">

Al Pacino (East Harlem, Manhattan, Nova York, 25 d'abril de 1940), nascut Alfred James Pacino, s un actor i director d'Estats Units, guanyador de premis Oscar, Emmy, Globus d'Or i un llarg etctera, essent considerat un dels millors actors de tots els temps.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302319" title="Ernst Lubitsch" nonfiltered="4480" processed="4472" dbindex="119522">

Ernst Lubitsch (Berln, Alemanya, 28 de gener de 1892 - Hollywood, Los ngeles, Estats Units, 30 de novembre de 1947) va ser un director de cinema nord-americ nascut a Alemanya.

Desprs d'un inici brillant a Alemanya, fou cridat a Hollywood, on s'install el 1923. Hi comen una carrera que el situ com un dels millors realitzadors de la comdia lleugera i d'humor, que de vegades incloa una stira poltica.

Va dirigir, entre d'altres, Ser o no ser (1942), Ninotchka (1939) i El basar de les sorpreses (1940).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302320" title="Callithrix pygmaea" nonfiltered="4481" processed="4473" dbindex="119523">

Callithrix pygmaea s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu a l'oest del Brasil, al sud-est de Colmbia i a l'est d'Equador i Per. 

Subespcies.

 Callithrix pygmaea pygmaea;
 Callithrix pygmaea niveiventris;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Estructura social d'aquest mico. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302325" title="Callithrix humilis" nonfiltered="4482" processed="4474" dbindex="119524">

Callithrix humilis s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu a l'Amaznia del Brasil. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i distribuci geogrfica d'aquest mico. ;
 Dades reproductives i morfolgiques d'aquesta espcie. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302329" title="Chimenti Camicia" nonfiltered="4483" processed="4475" dbindex="119525">
Chimenti Camicia va ser un arquitecte itali del Renaixement, nascut a Florncia l'any 1431.  L'any 1464 ja tenia el seu propi taller. El 1479 va anar a treballar per al rei d'Hongria Maties Corv, per a qui va dissenyar palaus, jardins, fonts, esglsies i fortificacions. Tamb va supervisar la reconstrucci del Castell de Buda.

 Referncies .
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302334" title="Khzars" nonfiltered="4484" processed="4476" dbindex="119526">

Els Khzars foren un poble turc sorgit al segle V i que al comenament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

 Govern i llengua .
El khzars estaven governats per Khagans i tarkhans (segons Constant VII Porfirognit "Khaganos";  al seu darrera un intendent de palau el pekh . La seva llengua era turca .

L'aliana bizantina .
L'horda khzara ja era poderosa el 626 quan el khan Ziebil, a petici de l'emperador bizant Heracli, li va deixar 40.000 homes per fer la guerra a Prsia, mercs als quals va poder assolar l'Azerbaidjan, llavors Mdia Atropatene. L'aliana entra bizantins i khzars fou duradora i segellada amb alguns matrimonis. Quan Justini s'exilia es refugi amb els khzars (695-705) i es va casar amb una germana del qaghan, coneguda com l'emperadriu Teodora. Constant V es va casar el 732 amb una filla del qaghan, coneguda com emperadriu Irene, i fou la mare de Lle IV, conegut com Lle IV el Khzar (775-780). Contra els rabs els khzars agafaven a aquestos pel darrera quan lluitaven contra els bizantins a l'sia Menor (especialment el 764). 

 Capitals .
Els khzars eren ms civilitzats que altres pobles turcs i sense esdevenir sedentaris, el seu estat era coherent i s'enriquia amb el comer. El seu centre eren les estepes del Terek; la primera capital fou Balandjar  que fou destruda pels rabs el 722/723. Llavors la capital es va traslladar a una ciutat anomenada Al-Baida pels rabs (Ciutat Blanca) corresponent a Itil . Aquesta capital era per l'estiu ja que al hivern els khzars eren nmades, sobretot al Kuban. El 833, buscant una residncia menys amenaada per invasors, van demanar enginyers a l'emperador bizant Tefil, a fi i efecte de construir una capital fortificada; l'emperador va enviar al protospatari Petrones, que va ajudar a construir la que fou la tercera capital, Sarkel, propera a la desembocadura del riu Don . A les runes de Fanagria van construir tamb l'empori comercial de Matarka a la pennsula de Taman.

 Religi .
Vegeu Conversi dels khzars al judaisme;
Els mercaders van portar al khanat les religions cristiana, jueva i musulmana. Entre 851 i 863 els bizantins van enviar al pas a l'apstol Sant Ciril, que fou ben rebut, tot i topar amb els rabins jueus. En temps de Lle VI hi havia un bisbe bizant a Matarka, amb l'encrrec d'evangelitzar Khazria; l'islam tamb s'havia introdut desprs del 690 i a partir del 868 fou una de les principals religions del pas . El judaisme fou predicat desprs del 767 per Isaac Sangari. Masudi assegura que en el califat de Harun al-Rashid (786-809) el qaghan i la noblesa khzar van abraar la religi jueva. La persecuci religiosa de l'emperador Rom I Lecap (919-944) va portar a Khazria gran nombre de refugiats israelites. Un qaghan de nom Josep va escriure el 948 a un rab de nom Chisda, per explicar la prosperitat de judaisme khzar per Marquart dubte de l'autenticitat d'aquesta carta que en realitat dataria del segle XI . A la Risala d'Ibn Fadhan el qaghan, el virrei, el prncep de Samandar (al Daguestan) i els principals dignataris professaven el judaisme fins al punt que per represlies per la destrucci d'una sinagoga en terres musulmans, un dels qaghan va fer destruir un minaret; amb tot es creu que el poble de religi cristiana i musulmana era ms nombrs que els de religi jueva. El 965, per oportunisme poltic, un qaghan va adoptar el islam; el 1016 un khan local, a la pennsula de Taman, portava el nom de Jordi Tzul (Giorgios Tzulos) i era cristi.

 Decadncia del khanat .
Al segle IX els turcs oghuz de les estepes de l'Aral van expulsar cap a l'oest als turcs petxenegs de les regions de l'Emba i del riu Ural; els petxenegs van travessar territori khzar vers 850 a 860 i van expulsar a l'horda dels magiars que vivia al nord de la mar d'Azov com a clients dels khzars; els magiars van anar cap a la zona entre el Dniper i el baix Danubi (vers 869-889) per els petxenegs anaven al seu darrera i finalment els van arrabassar aquestos territoris dominant entre la desembocadura del Don i Moldvia. Els khzars no van conservar ms que el pas entre el curs inferior del Don, el baix Volga i el Caucas.

El 965 el prncep rus de Kev, Sviatoslav, va atacar als khzar i va ocupar la capital Sarkel. El khanat va sobreviure conservant el territori del baix Volga, l'estepa de Kuban i el Daguestan. El 1016 l'emperador bizant va enviar contra els darrers khzars una flota en suport d'un exrcit rus. Els aliats es van apoderar de la pennsula de Taman i els territoris dels khzars a Crimea. Vers el 1030 els khzars eren ja noms un petit poder local.

 Llista dels khans khzars coneguts .

Sense dinastia.
Ziebel 618-630.
Interregne 630-650.
Irbis, vers 650.
Khalga, desprs del 660 (dubts).
Kaban, vers 670 (dubts). ;
Busir (Ibuzir Glavan) vers 690-715. ;
Barjik vers 725-731. ;
Bihar 731-?
Prisbit, reina regent abans del 740.
Baghatur vers 760. ;
Xan-Tuvan Dyggvi, vers 825-830. ;
"Tarkhan", probablement ttol, vers el 845.
Zacaries vers 865;
Pekhs.  
Yazir Bulash.
Chorpan Tarkhan, meitat del segle VII.
Alp Tarkhan desprs del 700.
Tarmash  vers 730.
Hazer Tarkhan  ? -737.
Dinastia Bulnida .
Bulan Sabriel  vers el 740.
Obadiah vers el 786-809.
Ezequies.
Manasss I.
Chanukkah.
Isaac.
Zebulun.
Manasss II.
Nisi.
Aaron I vers 900.
Menahem.
Benjam vers 920.
Aaron II vers 930-940.
Josep vers 940-965.
David (a Taman) vers el 986-988.
Jordi Tzul, a Kertx, vers el 1016.

Khzars de Taman .
David, a Taman, vers el 986-988.
Jordi Tzul, a Taman, fins el 1016.

Referncies .


Enllaos externs.
Teores gentiques sobre els llinatges khzars .;
Arthur Koestler - El Imperio Kazaro ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302336" title="Callithrix humeralifera" nonfiltered="4485" processed="4477" dbindex="119528">

Callithrix humeralifera s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Alimentaci.

Menja fruites, insectes i altres invertebrats.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest tit a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i estructura social d'aquest mico. ;
 Estratgies comunicatives d'aquest tit. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302337" title="Alemtuzumab" nonfiltered="4486" processed="4478" dbindex="119529">



L'Alemtuzumab (MabCampath , Bayer) s una antics monoclonal emprat en el tractament de la leucmia limfoctica crnica de cllules B (LLC-B) i -fora d'indicaci- en el  limfoma no-Hodgkin.

La diana farmacolgica s la protena CD52, situada a la superfcie del limfcits madurs, per no a les cllules mare de les qual en deriven aquests. Es pauta com a terpia de segona lnia per a la LLC. Es troba aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) -amb el nom de Campath - i per l'Agncia Europea del Medicament (EMEA), per a pacients que han estat tractats amb agents alquilants i que van fracassar al tractament amb fludarabina .

Una complicaci habitual d'aquesta tractament s que augmenta de forma significativa el risc d'infeccions oportunistes, en particular la reactivaci de citomegalovirus. 

L'alemtuzumab tamb es fa servir en alguns rgims de condicionament en el trasplantament de medulla ssia i de  rony. Tamb s'ha fet servir en protocols d'assajos clnics en el tractament d'algunes malalties autoimmunes, com l' esclerosi mltiple.

 Descripci .
L'alemtuzumab s un antics ADN-recombinant humanitzat (Campath-1H) que presenta elevada afinitat contra la protena de membrana cellular de 21-28 kD anomenada CD52.

 Indicacions i s .
L'alemtuzumab t indicaci aprovada pel tractament de la leucmia limfoctica crnica de cllules B (LLC-B o B-CLL en angls), en malalts que ja han estat tractats amb agents alquilants i on ha fallat la terpia amb fludarabina.

 Contraindicacions i precaucions .
L'alemtuzumab est contraindicat en pacients que presenten infeccions sistmiques que generen immunodeficincia (p.e. en seropositius per VIH), o hipersensibilitat coneguda de Tipus I o b amb historial de reaccions anafilctiques en ser tractats amb qualsevol dels components de la forma farmacutica (MabCampath ).

 Reaccions Adverses .
Les perfusions d'alemtuzumab han estat associades a efectes adversos com la hipotensi, rigidesa, febre, escurament de la respiraci, broncospasme, calfreds, i/o erupcions cutnies (rash). Desprs de la seva comercialitzaci han estat noificats els segents efectes adversos greus: sncope, infiltrats pulmonars, aturades respiratries, artmies cardaques, infart de miocardi i aturades cardaques. Els efectes adversos d'etiologia cardaca han resultat en alguns casos pacients morts. Tamb es pot donar que l'alteraci de les poblacions de limfcits T-supressors pel Campath-1H pugui conduir a alguns tipus de malalties autoimunes.

 Histria .
Els orgens del frmac es remunten al Campath-1 que derivava d'anticossos de ratol, dissenyat contra protenes limfocitries humanes per Herman Waldmann et al. El nom "Campath" deriva del Departament de "Pathology" de  la Universitat de Cambridge . 

Inicialment el Campath-1 no tenia utilitat teraputica donat que els pacients podien tericament reaccionar contra les estructures proteiques determinants de l'antics. Per tal de solucionar aquest fet, Greg Winter et al. van humanitzar el Campath-1, extraient els bucles hipervariables que tenien especificitat per la protena CD52 i unint-los a una estructura d'antics hum. Desp'res d'aconseguir-ho el resultant esdevingu conegut amb el nom de Campath-1H, que serveix de base per l'alemtuzumab.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Histria de l'alentuzumab, per Mike Clark ;
 Del laboratori a la clnica: la histria del CAMPATH-1 (Geoff Hale i Herman Waldmann);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302339" title="Baccio Pontelli" nonfiltered="4487" processed="4479" dbindex="119530">
Baccio Pontelli (Florncia, ~1450   Urbino, 1492) va ser un arquitecte itali del Renaixement.

Biografia.
Es va formar amb Giuliano i Benedetto da Maiano a Florncia, i desprs va rebre la influncia de Francesco di Giorgio Martini durant la seua estada a Urbino (1480 - 1482). 

Va conrear la taracea (intarsia) a Florncia i desprs a Urbino. Va treballar a l'Studiolo del duc Frederic III de Montefeltro al Palau Ducal d'Urbino, fent les boiseries en trompe-l'oeil segons dissenys  (probables) de Francesco di Giorgio i de Botticelli, aix com les de l'Studiolo de Guidobald I de Montefeltro a Gubbio.

A Roma i com a arquitecte, va participar (segons Vasari) al programa papal de construcci i de renovaci urbana. Entre els seus projectes cal destacar: 
Santa Aurea;
Pont Sisto ;
L'hospital Santo Spirito;
L'esglsia de Sant'Agostino ;
Renovaci de la faana de Santa Maria del Popolo;
San Pietro in Vincoli;

Al final de la seua vida va treballar a les fortaleses militars de Jesi, stia, Osimo i Senigallia.

 Notes i referncies .
 

Enllaos externs.
 Studiolo de Gubbio;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302340" title="Callithrix argentata" nonfiltered="4488" processed="4480" dbindex="119531">

Callithrix argentata s una espcie de tit de la  famlia Cebidae que viu al Brasil i a Bolvia. 

Alimentaci.

Menja ous d'ocells, fruits, insectes, petits invertebrats i saba d'arbres.

Referncies.

 Animal Diversity Web. ;

Enllaos externs.

 Hbits i estructura social d'aquest tit. ;
 Estratgies comunicatives d'aquest mico. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302341" title="Carrer de Na Jordana" nonfiltered="4489" processed="4481" dbindex="119532">

El carrer de Na Jordana s una via urbana del centre antic de Valncia. Est situat entre el carrer de Guillem de Castro i la plaa homnima.

Nom.
El nom de Na Jordana mostra l'article femen na propi del catal antic i encara utilitzat per alguns dialectes.

Histria.

Elements importants.

Aquest carrer s fams per la Falla Na Jordana, la falla amb ms participacions i primers premis a la secci especial. Tanmateix, per la mida que sol tindre la falla, massa gran per al carrer, aquesta s' ha plantat a la plaa del Centenar de la Ploma (avui en dia dedicada a Pere Borrego) o, actualment, a la plaa del Portal Nou. 

Al final del carrer, a l'altura de Guillem de Castro, trobem l'IVAM, lInstitut Valenci d'Art Modern. A la sala inferior de dit museu es pot visitar un tros de la, ja derruda, muralla de Valncia.


Vegeu tamb.
 Plaa de Na Jordana actualment plaa de Pere Borrego.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;
Falla de Na Jordana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302346" title="Collecci Rent" nonfiltered="4490" processed="4482" dbindex="119534">
La Collecci Rent s una collecci de literatura religiosa contempornia que comprn diferents gneres: narrativa, poesia, assaig, teatre, homiltica i altres. Es tracta d una iniciativa creada al 2008 per l editorial valenciana Denes que posa a l abast del pblic un conjunt d obres sobre literatura d inspiraci cristiana feta des del segle XIX als nostres dies en valenci-catal.

Sn textos que reuneixen els valors esttics, culturals i espirituals d uns escriptors que mostren en les seues creacions la bellesa i la profunditat d un humanisme alhora arrelat i transcendent. La collecci alterna escriptors de la literatura universal i autors valencians. El nom de la collecci, de ressonncies evangliques, s tamb un homenatge als valencians que crearen l associaci La Paraula Cristiana, el butllet de la qual es titulava  Rent .

La collecci Rent est dirigida per Agust Colomer Ferrndiz, autor de diferents estudis sobre el valencianisme d inspiraci cristiana, com ara, Retrobar la tradici (Sa, 1996) o Temps d acci (Denes, 2007).

 Ttols de la collecci Rent .
1. John Henry Newman. En el mn, per no del mn. Selecci de sermons. Trad. de Salvador Albert i Mra. Intr. i notes d August Monzon i Arazo. 2008. 122 pp. ISBN: 978-84-96545-62-5.
2. Mart Domnguez Barber. Isaes, profeta de Nadal. Ed. a cura d Agust Colomer Ferrndiz. 2008. 80 pp. ISBN: 978-84-96545-63-2.
3. Simone Weil. Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. Trad. i prleg d'Emilia Bea. 2008. 144 pp. ISBN: 978-84-96545-79-3.

En preparaci.

Gonal Vinyes Massip, Sembrant la vida. Poesia i comproms.
Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia. Antologia.
Vicent Andrs Estells, religiosa.

 Enllaos externs .
Blog de la collecci Rent;
Canal a Youtube de la collecci Rent;
Web de l editorial Denes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302347" title="Saguinus niger" nonfiltered="4491" processed="4483" dbindex="119535">

Saguinus niger s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302348" title="Joost Posthuma" nonfiltered="4492" processed="4484" dbindex="119536">

Joost Posthuma s un ciclista neerlands nascut el 8 de mar del 1981 a Hengelo, i que actualment corre per l'equip de l'UCI ProTour Rabobank. Tot i que ha guanyat curses en lnia, la seva especialitat sn les contrarellotges individuals, una habilitat que li ha perms endur-se tamb les generals de curses com els Tres Dies de La Panne o la Volta a Saxnia.

Enllaos externs.
Web oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302349" title="Veu en off" nonfiltered="4493" processed="4485" dbindex="119537">
La veu en off s un recurs narratiu del cinema i del teatre. Es tracta d'un narrador que conta la histria sense participar-hi i sense que es vegi (d'aqu el nom, s solament una veu). Equival al narrador omniscient de la literatura escrita. Tot i que la veu en off pot ser un personatge de la trama, explica els fets des de fora de l'acci i no equival al personatge que actua dins la trama (en termes de narratologia, aquest recurs s'anomena narrador extradiegtic). Aquest narrador ubica la histria en el temps i l'espai, dna pas als personatges i pot servir de transici entre les accions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302351" title="Saguinus nigricollis" nonfiltered="4494" processed="4486" dbindex="119538">

Saguinus nigricollis s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Sud-Amrica, concretament al Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Estratgies comunicatives d'aquest mico. ;
 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302355" title="Pangol arborcola" nonfiltered="4495" processed="4487" dbindex="119539">

El pangol arborcola (Manis tricuspis) s una de les vuit espcies vivents de pangol, i habita boscs secundaris. Viu a frica, des del Senegal a l'oest de Kenya, i del sud d'frica a Zmbia.

Els pangolins en general construeixen caus als nius de formiga o de trmit que han evaquat amb anterioritat, per el pangol arborcola dorm als arbres, com ho indica el seu nom. Les dues espcies petites de pangol que viuen als arbres de les jungles dormen a la bifurcaci d'una branca o entre les plantes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302358" title="Saguinus fuscicollis" nonfiltered="4496" processed="4488" dbindex="119540">

Saguinus fuscicollis s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Estratgies comunicatives d'aquest mico. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302359" title="Castorimorf" nonfiltered="4497" processed="4489" dbindex="119541">

Els castorimorfs (Castorimorpha) formen el subordre dels rosegadors que inclou els castors, gemids i els hetermids.

Taxonomia.
Subordre Castorimorpha;
Superfamlia Castoroidea;
Famlia  Eutypomyidae;
Famlia Castoridae - castors;
Famlia  Rhizospalacidae;
Infraordre Geomorpha;
Gnere  Griphomys - incertae sedis;
Gnere  Meliakrouniomys - incertae sedis;
Superfamlia  Eomyoidea;
Famlia  Eomyidae;
Superfamlia Geomyoidea;
Gnere  Floresomys - incertae sedis;
Gnere  Texomys - incertae sedis;
Gnere  Jimomys - incertae sedis;
Gnere  Heliscomys - incertae sedis;
Famlia  Florentiamyidae;
Gnere  Diplolophus - incertae sedis;
Gnere  Schizodontomys - incertae sedis;
Famlia  Entoptychidae;
Famlia Geomyidae;
Famlia Heteromyidae - ratolins i rates cangur;

  indica que el txon est extingit.

Referncies.
Carleton, M. D. & G. G. Musser. 2005. Order Rodentia. Pp 745-752 a Mammal Species of the World A Taxonomic and Geographic Reference.  Johns Hopkins University Press, Baltimore.
McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302361" title="Associaci Cultural Fallera Na Jordana" nonfiltered="4498" processed="4490" dbindex="119542">
La Falla de Na Jordana, que t com a demarcaci el carrer homnim, a ms de la Plaa Pere Borrego , el Carrer Llria i el de Salvador Giner; s una associaci cultural fallera amb seu social al Carrer Salvador Giner n 9.

Sn els encarregats de plantar la famosa Falla de Na Jordana, la falla que ms vegades ha plantat (participat) i guanyat el primer premi en la secci especial. Actualment es planta a la Plaa del Portal Nou.

A banda de plantar la falla, tamb porten a terme altres activitats com el "Tirant de lletra" una lectura pblica de l'obra de Joanot Martorell.

Durant molts anys, el seu president, i cap visible ha estat Pere Borrego i Galindo. 

Enllaos externs.

 Web Oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302362" title="Pengana" nonfiltered="4499" processed="4491" dbindex="119543">

Pengana robertbolesi s una espcie extingida d'acciptrid - l'nica del seu gnere que es coneix - probablement relacionada amb l'arpella. Segurament semblava un creuament entre el secretari i el caracar.

Se n'ha trobat fssils a Austrlia.

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302367" title="Plaa de Pere Borrego" nonfiltered="4500" processed="4492" dbindex="119544">
La Plaa de Pere Borrego s una plaa de la ciutat de Valncia.

Antigament se li ha conegut com Plaa del Centenar de la Ploma o de Plaa de Na Jordana, nom pel que encara molta gent la coneix a causa de qu durant molts anys s'hi va plantar all la falla. Cal no confondre-la amb el carrer de Na Jordana, situat al costat.

El carrer est dedicat al Faller Pere Borrego.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302368" title="Saguinus oedipus" nonfiltered="4501" processed="4493" dbindex="119545">

Saguinus oedipus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al nord de Colmbia. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Comportament social d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i vdeos d'aquesta espcie. ;

 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302377" title="Paroodectes" nonfiltered="4502" processed="4494" dbindex="119546">

Paroodectes s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels micids que visqu durant l'Eoc mitj. Se n'han trobat fssils a Alemanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302383" title="Saguinus imperator" nonfiltered="4503" processed="4495" dbindex="119548">

Saguinus imperator s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Sud-Amrica. 

Subespcies.

 Saguinus imperator imperator;
 Saguinus imperator subgrisescens;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Comportament social d'aquest mico. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302386" title="Chailicyon" nonfiltered="4504" processed="4496" dbindex="119549">

Chailicyon s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels micids que visqu durant l'Eoc mitj. Se n'han trobat fssils a sia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302388" title="Miocyon" nonfiltered="4505" processed="4497" dbindex="119550">

Paroodectes s un gnere de mamfer carnvor extingit de la famlia dels micids que visqu durant l'Eoc mitj.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302390" title="Saguinus geoffroyi" nonfiltered="4506" processed="4498" dbindex="119551">

Saguinus geoffroyi s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a l'rea compresa entre Costa Rica i Colmbia. 

Referncies.
 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Comportament social d'aquesta espcie. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302393" title="Girolamo Genga" nonfiltered="4507" processed="4499" dbindex="119552">

Girolamo Genga (Urbino - 1476-1551), Fou un pintor, escultor, msic i arquitecte itali. 

Amb el retorn del duc Francesco Maria della Rovere i de la seva esposa Eleonora Gonaga del seu exili, va ser anomenat arquitecte oficial de la cort d'Urbino, estant-li confiada les reformes de la villa imperial de Pesaro, supervisant la decoraci de vuit de les hisendes. En aquesta feina van participar els germans Dosso Dossi, Battista Dossi, Bronzino i Francesco Menzocchio. Es va encarregar aix mateix de dissenyar la nova ala del palau, formada per un cos quadrangular, amb lgies a les cantonades i a la seva part interior format per una estructura oval.

Giorgio Vasari descriu la seva biografia a Le Vite.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302394" title="quid" nonfiltered="4508" processed="4500" dbindex="119553">

Els quids sn la famlia composta pels animals semblants als cavalls, dins de l'ordre dels perissodctils. A part del cavall, altres quids sn els ases, les zebres o els kiangs. La famlia tamb inclou els quids prehistrics com Mesohippus o Parahippus. L'nic gnere vivent dels quids s lEquus.





















 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302395" title="Saguinus tripartitus" nonfiltered="4509" processed="4501" dbindex="119554">

Saguinus tripartitus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Equador i Per. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Comportament social d'aquest mico. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302396" title="Mesohippus" nonfiltered="4510" processed="4502" dbindex="119555">

Mesohippus s un gnere extingit de cavalls de la famlia dels quids. Visqu durant el Rupeli en el que actualment s Amrica del Nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302397" title="Saguinus graellsi" nonfiltered="4511" processed="4503" dbindex="119556">

Saguinus graellsi s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Colmbia, Equador i Per. 

Alimentaci.

Menja invertebrats i petits vertebrats.

Referncies.

 CITES. ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Estructura social d'aquesta espcie. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302398" title="Jezabel" nonfiltered="4512" processed="4504" dbindex="119557">

Jezabel (Nom hebreu         |        ) fou una reina d'Israel.

 Histria .
La seva histria s narrada al Llibre dels Reis1r i 2n de la Bblia. Es presenta com una princesa fencia, la filla del rei Ithobaal I de Sid, que es casa amb el rei jueu Ahab. Allunya Ahab del du dels israelites en favor de la devoci pel du fenici, Baal, fet que reporta al rei moltes enemistats com la del profeta Elies. Ahab i Jezabel aixequen temples a Baal a Israel i la religi pagana rep el patronatge reial. A ms, la reina utilitza el control sobre Ahab per tiranitzar el seu poble i arrossegar-lo al pecat. Desprs d'haver matat els profetes de Jahv, el profeta Elies desafia 450 profetes de Baal a una prova (1 Reis 18) per mostrar el du totpoders. De totes les ofrenes presents, l'nica que crema s la d'Elies. Amb aquest triomf, va aconseguir guanyar molts adeptes entre les tribus d'Israel.

 Enllaos externs .
Llibre dels Reis, Elies i el seu temps, versi de la Bblia dels monjos de Montserrat



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302402" title="San Francisco Grand Prix" nonfiltered="4513" processed="4505" dbindex="119558">
El San Francisco Grand Prix s una cursa ciclista d'un dia que se celebr cinc vegades entre el 2001 i el 2005. L'any 2006 la cursa fou cancellada. Es disputava als carrers de San Francisco, i passava pels clebres carrers amb pendents durssimes de la ciutat estatunidenca.

 Llistat de guanyadors .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302406" title="Moropus" nonfiltered="4514" processed="4506" dbindex="119559">

Moropus ("peu lent") s un mamfer extingit, que pertany al grup dels calicoteris, perissodctils com els cavalls, els rinoceronts, i els tapirs. Visqu durant el Mioc.

Com altres calicoteris, es diferenciava dels seus parents moderns en qu tenia grans urpes, en lloc de pelles, a les potes davanteres. Aquestes urpes podien servir per defensar-se o per excavar en busca d'aliment. Feia uns dos metres i mig a l'espatlla.

Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302408" title="Saguinus martinsi" nonfiltered="4515" processed="4507" dbindex="119560">

Saguinus martinsi s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Descripci i hbits d'aquesta espcie. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302415" title="Giovanni da Udine" nonfiltered="4516" processed="4508" dbindex="119561">

Giovanni da Udine tamb conegut com Giovanni Nanni, o Giovanni de' Ricamatori, (Udine, 1487- Roma,1564), va ser un pintor i arquitecte nascut a Itlia. 

Estudiant i assistent de Rafael, va ser responsable de la major part dels elements decoratius dels projectes rafaelescs ms importants de Roma, i tamb especialista en decoracions al fresc, com l'estuc de la Loggia di Raffaello (Vatic, 1517-1519) i la Loggia di Psiche de la Villa Farnesnia. Tamb va assistir a la construcci d'algunes fonts monumentals, que no es conserven. 

Desprs de la mort de Rafael, da Udine va continuar treballant en projectes iniciats pel seu mestre, com la Villa Madama de Roma. Va continuar el seu treball fins el saqueig de Roma (1527), quan va partir per treballar a Florncia, on va treballar en els estucs de Sagrestia Nova  a Sant Lloren i a Vencia, on va treballar tamb en estucs per al Palazzo Grimani prop de 1540. 

A Udine, va treballar com a arquitecte de la Torre dell 'Orologio i a la Fontana di  Piazza Nuova. A Cividale va ajudar la construcci de Santa Maria dei Battuti. 

Al 1560 va tornar a Roma per treballar en el tercer pis de la Logge Vaticane, i va morir en aquesta ciutat en 1564.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302416" title="Areosclid" nonfiltered="4517" processed="4509" dbindex="119562">

Els areosclids (Araeoscelidia o Araeoscelida) s un ordre de saurpsids dipsids extingits amb una semblana superficial amb les sargantanes. Cont els gneres Araeoscelis, Petrolacosaurus, el possiblement aqutic Spinoaequalis i d'altres menys coneguts com Kadaliosaurus i Zarcasaurus.

Aquest clade s considerat txon germ de tots els dipsids posteriors actualment coneguts.

Referncies.

 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302418" title="Saguinus inustus" nonfiltered="4518" processed="4510" dbindex="119563">

Saguinus inustus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil i Colmbia. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Comportament social d'aquesta espcie. ;
 Descripci i hbits d'aquesta espcie. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302420" title="Fred (temperatura)" nonfiltered="4519" processed="4511" dbindex="119564">

El fred s la falta total o parcial de calor.

A la indstria es fan moltes investigacions i aplicacions d'aquest fenomen amb fins productius i per a la conservaci de les matries que sn susceptibles de alterar-se per la calor, com ara els aliments. Es divideix en tres branques principals:

 Refrigeraci: per a temperatures properes a zero graus celsius.
 Congelaci: tcniques per aconseguir temperatures inferiors a zero graus.
 Criognia: per aconseguir temperatures extremadament baixes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302421" title="Meganeura" nonfiltered="4520" processed="4512" dbindex="119565">

Meganeura monyi fou un insecte prehistric del perode Carbonfer (fa 300 milions d'anys), similar a i relacionat amb els anispters actuals. Amb una envergadura de ms de 75 cm, fou l'espcie d'insecte volador ms gran coneguda de la histria de la Terra (Meganeuropsis permiana, del Permi, s un altre candidat). Era un animal predador que s'alimentava d'altres insectes i fins i tot petits amfibis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302424" title="Saguinus mystax" nonfiltered="4521" processed="4513" dbindex="119566">

Saguinus mystax s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu als boscos tropicals de Brasil i Per.

Alimentaci.

Menja fruits i insectes.

Subespcies.

 Saguinus mysyax mystax;
 Saguinus mystax pluto;

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Hbits i estructura social d'aquesta espcie. ;
 Estrategies comunicatives d'aquest mico. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302426" title="Eogirnid" nonfiltered="4522" processed="4514" dbindex="119567">

Els eogirnids foren una famlia d'amfibis prehistrics que visqueren als aiguamolls i rius del perode Carbonfer.





]]



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302427" title="Saguinus bicolor" nonfiltered="4523" processed="4515" dbindex="119568">

Saguinus bicolor s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Estructura social d'aquest mico. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302428" title="Francesc Argem i Anglada" nonfiltered="4524" processed="4516" dbindex="119569">
Francesc Argem i Anglada, ms conegut com a Franki, s un jove de Terrassa empresonat actualment a la pres de Can Brians sota l'acusaci d'ultratge a la bandera espanyola. Franki fou detingut el 28 d'abril de 2008, en aplicaci de la sentncia que el condemn a 2 anys i set mesos de pres, acusat de despenjar i estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una petita concentraci el 2002, a ms d'agredir a dos policies locals. El seu cas ha generat un gran ress social i diversos collectius de diferents mbits han donat suport explcit a l'alliberament del jove, en considerar que tant la sentncia com el comportament de les diferents autoritats han estat desproporcionats. Se'n destaquen diverses accions de suport que es dugueren a terme durant els primers dies de maig de 2008, com per exemple la penjada que van protagonitzar diverses persones a la Sagrada Famlia, en un pont sobre la B-23, o davant la seu d'Institucions Penitenciries (Barcelona) o la manifestaci davant la seu del PSC, entre d'altres.

Tamb hi ha hagut manifestacions i concentracions per exigir-ne la seva llibertat a Terrassa, Sabadell, a la UAB (Valls Occidental), Institucions Penitenciries, Brians 2, UB Raval, Grcia, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet (Barcelons), La Garriga, Sant Esteve de Palautordera (Valls Oriental), Matar (Maresme), Valncia (Horta), Palma (Mallorca), Valls (Alt Camp), Vilafranca del Peneds (Alt Peneds), Igualada (Anoia), Alacant (l'Alacant), Vic (Osona), etc.
Tamb s'han presentat (normalment per part de les CUP) mocions per exigir-ne la llibertat. S'han votat a favor de manera majoritria a Vilafranca del Peneds (Alt Peneds), Llinars del Valls (Valls Oriental), Tortosa (Baix Ebre), Vilanova i la Geltr (Garraf) i no s'han aprovat per s'han discutit a Manresa (Bages). Aix mateix es va fer un concert solidari a Celr (Girons).

Destaca tamb el fet que el Collegi d'Advocats ha qestionat pblicament els delictes d'injries a la corona i d'ultratge a Espanya.

El dia 10 de juny, en Franki va rebre el tercer grau penitenciari que li va permetre sortir de les pres de Can Brians-II. Amb aquest tercer grau en Franki gaudeix de llibertat durant el dia, per ha de tornar a dormir a la pres.

Referncies.


Enllaos externs.
 Llibertatfranki.org;
 Franki, el cas de la bandera espanyola;
 Rescat, collectiu de suport a presos poltics catalans;
 CiU reclama l'excarceraci de Francesc Argem;
 A favor de Franki(Avu.cat);
 "Franki debe cumplir toda la condena" (La Razn Digital) ;
Carta del company Franki de Terrassa des de la pres de Can Brians als companys de la universitat (assemblea de Lletres);
 ADN.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302429" title="Diplovertebron" nonfiltered="4525" processed="4517" dbindex="119570">

Diplovertebron s un gnere extingit d'amfibi (un estegocfal) que visqu al Pennsilvani (fa 300 milions d'anys). Es tractava d'un animal de mida mitjana, d'uns seixanta centmetres de longitud.



]]






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302430" title="Francesco Pesellino" nonfiltered="4526" processed="4518" dbindex="119571">

Francesco Pesellino (Florncia, probablement 1422-1457), tamb conegut com Francesco di Stefano, Il Pesellino, Francesco Peselli i Francesco di Stefano Pesellino va ser un pintor itali. Son pare era el pintor Stefano di Francesco (mort l'any 1427), i el seu avi matern fou el pintor Giuliano Pesello (1367-1446), de qui prov el diminutiu "Pesellino".  Desprs de la mort de son pare l'any 1427, el jove Francesco Pesellino va anar a viure amb el seu avi, Giuliano Pesello, adoptant el seu nom.  Va romandre al taller del seu avi fins la mort d'aquest, i aleshores va unir-se al taller de Filippo Lippi (ca.1406-1469).  Va casar-se l'any 1442, i probablement va entrar com a membre del Gremi de Pintors de Florncia l'any 1447.  Els anys segents es va fer una reputaci amb petites i delicadament acabades peces, tant de tema religis per a predelles o s devocional privat, com de temes profans, sovint per ser inserides en mobles o revestiments de fusta.  

Va morir a Florncia l'any 1457, quan noms comptava amb 35 anys d'edat, tallant aix una curta carrera molt prometedora. El seu estil anticipa els desenvolupaments de pintors florentins posteriors, com ara Verrocchio i els Pollaiuoli. 

Obres.

Segons Vasari, va pintar la predella d'un retaule de Lippi per a la Santa Croce, que actualment es troba dispersa entre diversos museus: Uffizi, Louvre i Brgam.  La seua nica obra documentada amb seguretat que ha sobreviscut, i tamb l'nica coneguda de gran escala, s un retaule amb predella de la Trinitat (National Gallery de Londres), que va deixar inacabada a la seua mort i que va ser finalitzada per Filippo Lippi i el seu taller.  El panell principal, gaireb quadrat i d'1,8m de costat, mostra la Trinitat al Tron de la Clemncia, flanquejat per quatre sants i ngels.  Un panell de la predella es troba a l'Ermitage de Sant Petersburg. L'encrrec est sorprenentment ben documentat, recollint els litigis entre la viuda de Pesellino i els qui n'havien fet la comanda, sobre la quantitat de diners que caldria afegir; aquest document s molt citat pels historiadors de l'art. L'obra va ser encarregada l'any 1455 per una confraria de capellans de Pistoia, i no la van rebre fins l'any 1460. Tamb n'han sobreviscut els dibuixos preliminars. Posteriorment, el retaule seria dividit en sis parts, probablement al segle XVIII, i ara ha pogut ser reconstrut, amb una secci refeta i altra en prstec per la Royal Collection.

Molts altres quadres, avui dia perduts, van decorar en llocs prominents el Palau Mdici i la Casa Vecchia dels Mdici, i almenys una obra de Pesellino es trobava a la mateixa sala on es troba la Batalla de Sant Romano de Paolo Uccello.  Han sobreviscut algunes taules que han pogut ser identificades per la comparaci estilstica amb el retaule, incloent-hi dues llargues taules horitzontals amb la Histria de David i Goliat i el Triomf de David, probablement procedents de cassoni (Tamb a la National Gallery de Londres). Hi ha altres peces de cassoni a Brgam i Boston, mentre que al Metropolitan Museum of Art i a Toledo, Ohio se'n conserven altres obres.  El petit dptic de l'Anunciaci del Courtauld Institute s un bon exemple de la pintura de gabinet sobre la que va bastir la seua reputaci.  L'Ermitage conserva tamb sis miniatures a pgina completa molt belles, procedent d'un manuscrit miniat.

Notes.


 Referncies .
National Gallery Catalogues (new series): The Fifteenth Century Italian Paintings, Volum 1, per Dillian Gordon, 2003, ISBN 1857092937;
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.

Enllaos externs.
National Gallery;
Taules de cassoni de Boston;
Enllaos a Artcyclopedia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302435" title="Saguinus pileatus" nonfiltered="4527" processed="4519" dbindex="119572">

Saguinus pileatus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.

  IUCN;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Descripci i hbits d'aquesta espcie. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302439" title="Poggio di Sanremo" nonfiltered="4528" processed="4520" dbindex="119573">

El Poggio di Sanremo, ms conegut com a Poggio, s una cota de la clssica ciclista Mil-Sanremo. El Poggio s sovint l'ltima cota de la cursa i, degut al fet que els ciclistes ja porten uns 300 km a les cames, s una pujada bastant exigent malgrat no tenir gaire pendent. Els ciclistes que romanen al pilot intenten fer la diferncia en aquesta pujada per tal d'evitar un esprint massiu. La part ms dura del Poggio s l'inici, amb pendents de gaireb el 5%.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302442" title="Batalla de Caporetto" nonfiltered="4529" processed="4521" dbindex="119574">
La Batalla de Caporetto, tamb coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917. El combat es va lliurar en les proximitats de Kobarid (avui Kobarid, Eslovnia) en la frontera austro-italiana durant la Primera Guerra Mundial. El combat va utilitzar noves formes de teoria militar teoritzades pels estrategues alemanys i utilitzades per primera vegada en contra dels italians. Aquestes teories preveien de concentrar petits grups de soldats que trenquessin la linea del front enemic en una distncia d'un o dos kilmetres mxim (usualment les ofensives es desenvolupaven en uns trenta quilmetres) i que amenacessin les tropes que no s'havien mogut des del front. Les tropes austrohongareses, reforades amb efectius alemanys, van trencar el front itali, dispersant l'exrcit itali, que no disposava prcticament de reserves mbils. El cop de l'ofensiva austro-alemanya va ser terrible i la derrota de l'exercit itali una de les pitjors de tota la gran guerra. Ms de trescent mil homes van ser capturats pels austracs i altres trecients mil van cessar d'actuar com a fora organitzada i van haver de ser reorganitzats. Les forces austro-alemanyes van avanar ms de 100 quilmetres en direcci a Vencia, per van ser incapaos de creuar el riu Piave, on els italians havien establert una nova lnia defensiva, que es va mantenir durant la resta de la guerra. Durant aquesta batalla, el batall dirigit per Erwin Rommel va jugar un important paper. Preocupats per la situaci italiana els aliats van convocar una conferncia a Ravenna on el Rei Vittorio Emanuele els va assegurar que l'exercit itali mantindria les seves posicions sense cap problema. I aix va ser, fins al final de la guerra en 1918 el front itali es va estabilitzar en la lnia del riu Piave des del qual el trenta d'octubre 1918 l'exrcit reial va llanar l'ofensiva que va derrotar a l'imperi austro-hongars, accelerant notablement la fi de la guerra europea. 


Els sagnants resultats de la batalla van ser vvidament descrits per Ernest Hemingway en la seva novella "Adu a les armes" (A Farewell to Arms).


Entre els generals italians, dirigits per Luigi Cadorna, es trobava tamb Pietro Badoglio. El terme Caporetto, desprs d'aquesta batalla, va cobrar un significat especial a Itlia, i va ser utilitzat per a designar una terrible derrota   la fallida vaga general de 1922 per part dels socialistes va ser batejada per Mussolini com el Caporetto del socialisme itali.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302444" title="Saguinus midas" nonfiltered="4530" processed="4522" dbindex="119575">

Saguinus midas s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil, Guaiana, Guaiana Francesa, Surinam i Veneuela. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Estructura social i hbits d'aquest mico. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302445" title="Mil-Sanremo 2002" nonfiltered="4531" processed="4523" dbindex="119576">
La Mil-Sanremo 2002 es disput el dissabte 23 de mar i fou guanyada pel ciclista itali Mario Cipollini, que va batre a l'esprint Fred Rodriguez i Markus Zberg. Es tractava de la primera gran clssica ciclista que guanyava el Rei Lle, i l'nica si no es compta el campionat del mn de ciclisme en ruta que guanyaria a finals del 2002.

Classificaci general.
22-03-2005: Mil-Sanremo, 294 km..










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302447" title="Pangol de cua llarga" nonfiltered="4532" processed="4524" dbindex="119577">

El pangol de cua llarga (Manis tetradactyla) s un pangol arbori que habitat als boscos subsaharians d'frica. El seu nom es deu a la seva cua especialment llarga (una mitjana de 60 cm). Malgrat la mida de la cua, es tracta de l'espcie ms petita de pangol. s un animal nocturn insectvor.

Com en el cas d'altres pangolins, el pangol de cua llarga est cobert d'escates sobreposades, que en aquesta espcie sn de color marr fosc. La punta de la cua no en t i serveix per agafar-se a les branques. El seu abdomen est cobert de pelatge fosc en lloc d'escates.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302456" title="Karlavagnen" nonfiltered="4533" processed="4525" dbindex="119578">
Karlavagnen s un popular programa de rdio que s'emet els vespres de dilluns a divendres al canal P4 de Sveriges Radio. Les emissions comenaren el 18 de gener del 1993 amb Lisa Syrn com a presentadora juntament amb Bengt Grafstm. Actualment, el programa s'emet entre les 21:40 i mitjanit amb diferents presentadors: Bosse Pettersson (SR Uppland), Kjell-Peder Johansson (SR Norrbotten), Lisa Syrn (SR Kronoberg), Stina Wollter (SR Uppland) i Marcus Birro (SR stergtland).

El seu nom es deu a un dels asterismes de l'ssa Major, el Carro Gran. (Karlavagnen en suec). El programa gira al voltant de tertlies i debats, i els oients poden trucar al programa per participar en les discussions.

Enllaos externs.
Web del programa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302457" title="Cristina de Dinamarca" nonfiltered="4534" processed="4526" dbindex="119579">

Cristina de Dinamarca ( Nyborg, Uni de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Mil 1590 ) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Mil i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).

Orgens familiars.
Va nixer el novembre de 1521 a la ciutat de Nyborg, poblaci situada a l'illa de Finia. Fou la filla petita del rei Cristi II de Dinamarca i Elisabet d'Habsburg. Fou nta per lnia paterna de Joan I de Dinamarca i Cristina de Saxnia, i per lnia materna de Felip el Bell i Joana I de Castella.

Joventut.
El 1523, farts de la seva crueltat, els danesos i noruecs deposaren al rei Cristi II i entronitzaren el seu oncle Frederic I, alhora que els suecs suecs van proclamar rei Gustau Vasa, posant punt i final a la Uni de Kalmar.

Davant d'aquest fet Cristi II fug amb la seva famlia i es pos sota l'empara del seu cunyat Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, residint a la ciutat de Malines. Cristi decid deixar Cristina i la resta dels seus fills als Pasos Baixos espanyols i retorn al Regne de Dinamarca i Noruega, on fou derrotat per Frederic I.

Amb una acurada educaci, bella i intelligent, Cristina es va convertir en una pea important en la poltica de l'poca. A ms, tant ella com la seva germana Dorotea, desprs de la mort del seu germ, mai van reconixer la renncia del seu pare i van reafirmar les seves legtimes pretensions al tron de Dinamarca, sobretot Cristina, que fou l'nica dels seus germans que va tenir descendncia. 

Desprs de la coronaci de Carles V com a emperador del Sacre Imperi Romanogermnic a la ciutat de Bolonya l'any 1530, aquest va veure que necessitava collocar sota el seu comandament als prnceps italians dcils i servils per tal de contrarestar el poder de Francesc I de Frana a la zona, amb grans interessos a la Pennsula Itlica -el ducat de Mil i el Regne de Npols-. 

Npcies i descendents.
Es cas, per intercessi de Carles V, el 4 de maig de 1534 a la Catedral de Mil, a l'edat de 13 anys, amb el duc Francesc II Sforza, el qual comptava amb 39 anys d'edat. La mort de Francesc II l'1 de novembre de l'any segent comport que Cristina retorns a Gant vdua amb 15 d'edat.

El 10 de juliol de 1541 es cas, en segones npcies a la ciutat de Brusselles amb el duc Francesc I de Lorena. D'aquesta uni nasqueren:
 Carles III de Lorena (1543-1608), duc de Lorena ;
Renata de Lorena (1544-1602), casada el 1565 amb el duc Guillem V de Baviera;
Dorotea de Lorena (1545-1621), casada el 1575 Eric II de Brunswick-Kalenberg, i el 1597 amb Marc de Rye de la Palud ;

Regent de Lorena.

Tot just uns dies desprs del naixement de la seva filla petita Dorotea mor el seu esps, vctima d'un trgic accident de caa. Cristina, vdua novament, haur d'encarregar-se de la regncia del ducat de Lorena per la minoria d'edat del seu fill Carles.

Bella, amb una gran educaci i rica grcies a les seves rendes de duquessa vdua de Lorena, Cristina fou vista com una de les donzelles ms interessants en poltica europea. Enric VIII d'Anglaterra arrib a demanar la seva m en matrimoni, en ella no noms va veure la seva bellesa sin que tamb va veure l'oportunitat de concebre un hereu mascle, per la prudent duquessa rebutj la proposta nupcial amb una frase que passaria a la histria com a model d'astcia i sarcasme: "Digueu a la seva Majestat que si tingus un cap ms en el meu cos, amb tot gust el posaria al seu servei". 

Els dos reis de Frana que es van succeir durant la seva regncia, Francesc I (1515-47) i Enric II (1547-59), van veure amenaats els seus dominis des del mateix interior, ja que el ducat de Lorena pertanyia al regne de Frana, encara que com a feu independent. Per aix, van tmer que l'emperador Carles V tingus alguna ingerncia en els assumptes francesos, amb el pretext de protegir els interessos de la seva neboda, la duquessa regent. El 1552, desprs de resistir durant 7 anys, Enric II enva el ducat de Lorena, provocant l'exili de Cristina i retenint el futur hereu Carles III de Lorena. Enric II cas la seva filla Cludia de Valois amb Carles III de Lorena el 1559, aconseguint aix el projecte d'apoderar-se de Lorena.

Cristina en la seva vellesa decid retirar-se de la vida pblica, i mor a la ciutat de Tortona el 10 de desembre de 1590, als 69 anys d'edat, sent sepultada en el convent de Cordeliers de Nancy, al costat del seu esps Francesc I de Lorena.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302459" title="Colla Gegantera d'Iluro" nonfiltered="4535" processed="4527" dbindex="119580">
La Colla Gegantera d'Iluro de Matar, neix a l'any 1990 com a conseqncia de la separaci dels membres de la colla amb la seva antiga entitat, la de l'Ermita de Sant Sim, situada a la ciutat maresmenca.

Durant els seus primers anys, per no deixar el barri de procedncia, es va convertir en la Colla Gegantera l'Havana, nom amb el que va organitzar les festes d'aquest barri durant els tres primers anys de la colla, fins que veient la poca implicaci de la gent del barri, van decidir crear la seva prpia colla, independent de cap mena d entitat, passant a anomenar-se Colla Gegantera d Iluro de Matar.

De fet, la seva parella de gegants romans sn molt representatius de la ciutat, car els seus noms sn antigues denominacions de la ciutat de Matar, Iluro i Alarona. Ell, l'Iluro, nom de l'antiga ciutat romana, porta un pergam a la m representant el comer, molt important sempre per a la ciutat de Matar. I ella, l'Alarona, hi porta una filosa en representaci del txtil, molt arrelat sempre a la nostra poblaci.

Des dels seus inicis, la colla sempre ha demostrat ser una entitat molt activa. Fins i tot va ser la major impulsora de la Coordinadora de Colles Geganteres de Matar, fundada a l'any 2000, amb la finalitat de coordinar les diferents colles de la ciutat, amb un treball exemplar, arribant actualment a les 50 colles geganteres que hi ha actualment a la ciutat de Matar.
Van ser moltes les sortides que es van fer durant els primers anys de la colla, tot i haver de traslladar els gegants amb els cotxes dels propis geganters.

Uns anys ms tard, es va decidir que s'havia d acabar el transport dels gegants amb cotxes, car aquests patien molt i es van reestructurar els gegants de tal manera, que des d'aleshores s'han de transportar sencers. Degut a aix, anar a totes les sortides on la colla estava convidada sortia molt car, ja que s'havia de llogar un cami cada cop que s'havia de sortir.

De totes maneres, la colla ha continuat fent sortides i ha visitat ja ms de 50 poblacions diferents d'arreu del pas, la majoria, ms d'una vegada. En destaquen poblacions de les comarques de l'Ebre, com Xerta, Benifallet, Mra d'Ebre o Tortosa i d'altres llocs de Catalunya i Andorra: Palams, Capellades, Montblanc, Reus, Sant Juli de Lria, Cervera, Camprodon, Els Pallaresos ...

Actualment per, la colla ja disposa d'un remolc propi per transportar les seves figures.

La colla ha participat, des de la primera edici (Manresa, 1990), en la cita anual de la Ciutat Gegantera de Catalunya, i a totes les Trobades de Gegants del Maresme des dels seus inicis al 1990, a Sant Andreu de Llavaneres.

 Alarona: Pubilla del Maresme 2005 .
Per sens dubte, el moment ms important per la colla, va ser el dia 2 d'octubre de l any 2005, quan la geganta de la colla, l'Alarona, va ser escollida Pubilla del Maresme entre totes les colles de la comarca assistents a la Trobada de Gegants del Maresme d'aquell dia a Alella. Grcies a aix, el dia 7 d'octubre de 2006, Matar va ser l'encarregada d'organitzar la XVI Trobada de Gegants del Maresme 2006, amb un gran xit, tant de participaci com de pblic. Amb un sopar per 1.800 persones, que van estar totes servides i assegudes en menys d'un quart d'hora. Tot un rcord, sens dubte, que es va convertir en la trobada gegantera ms gran de la histria de Matar.

Com a repte de futur, la colla est treballant en un  ball propi. Des de l'any passat, la colla t una msica prpia, registrada amb el nom de Ball dels Gegants d'Iluro i que ben aviat pensa estrenar-lo. El Cap de Colla s en David Roy, que a ms tamb s el president de l'entitat, el president de la Coordinadora de Colles Geganteres de Matar, el president de la Coordinadora de Colles Geganteres del Maresme i president adjunt de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya.

Enllaos externs.
www.gegants-iluro.cat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302463" title="Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn" nonfiltered="4536" processed="4528" dbindex="119581">



L'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) fou creat des d'Uni Democrtica de Catalunya com una fundaci privada sense afany de lucre, dedicada a difondre els valors democrtics de la tradici humanstica cristiana. L'INEHCA elabora els seus projectes des d'una visi mplia del pensament demcrata cristi i posant un mfasi especial en la societat i la nacionalitat catalanes.

Entre les activitats anuals de l'INEHCA destaquen la publicaci de la revista Dilegs, l'Escola d'Estiu Manuel Carrasco i Formiguera, que organitza conjuntament amb Uni, a ms de la celebraci de seminaris, taules rodones, conferncies, i l'edici de monografies de temtiques diverses. L'any 2006, coincidint amb el 75 aniversari de la fundaci d'Uni Democrtica de Catalunya, l'Institut va endegar un programa propi de projectes de recuperaci de la memria histrica .

El primer president de l'INEHCA va ser Josep Antoni Duran i Lleida, i entre 1996 i 2007 ho ha estat el Dr. Josep M. Coll i Alemany, fill de Miquel Coll i Alentorn, essent Carme Dropez i Ballarn vicepresidenta executiva (de 1993 a 2007) i Ignasi Farreres i Bochaca vicepresident. El president actual s Llibert Cuatrecasas i Membrado, dirigent histric d'Uni, i Josep M. Martorell i Rodon n's vicepresident i director.

 Notes .


 Publicacions .


Enllaos externs.
 Web de l'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302464" title="Ca's Catal-Illetes" nonfiltered="4537" processed="4529" dbindex="119582">
Ca's Catal-Illetes s una localitat turstica pertanyent al municipi de Calvi a Mallorca, la major de les Illes Balears. s la localitat ms propera a la capital i possex una infraestructura hotelera d'alt nivell. A Cas Catal neix el Passeig Calvi unint als diferents nuclis del municipi al voltant de 32 quilmetres.

La seva costa possex diverses cales i tres petits illots: Sa Caleta, Sa Torre i S'Estenedor o des Pas que donen el nom de Ses Illetes. Enfront de la badia es troben les restes d'una fortalesa militar de finals del segle XIX i una torre de defensa que en els seus orgens consistia en una de les trassadores de senyals del sistema de vigilncia de la costa de Calvi. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Cas Catal Ses Illetes ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302471" title="Dilegs" nonfiltered="4538" processed="4530" dbindex="119583">


Dilegs s una revista d estudis poltics i socials, i la seva periodicitat s quadrimestral. Dilegs va aparixer l any 1998 amb l objectiu de cobrir un buit a Catalunya, en l mbit de les publicacions de pensament i reflexi serena de les idees poltiques, per tal d oferir un espai de debat i tamb de divulgaci dels principis ideolgics de l'humanisme cristi. D aleshores en, aquesta revista s'ha consolidat com una publicaci de referncia, i com un dels principals actius de l'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn.


 Autors d'articles publicats a Dilegs .
Ramon-Luis Acua, Laura Albareda, Khaled Fouad Allam, Oriol Alzina, Juan Cruz Alli Aranguren, Clara Arbus, Ricardo Arias Caldern, Joan Auladell, M Rosario Balaguer, Xavier Ballestn, Benjamin R. Barber, scar Barber i Arest, Heribert Barrera i Costa, Astrid Barrio, Francisco Belaunde, Daniel A. Bell, Antoni Biarns i Mas, Pablo Biderbost, Antoni Blanch, Ignasi Boada, Armando Borda Herrada, Rmi Brague, Albert Branchadell, Xavier Bru de Sala, M. Teresa Cabr Castellv, Antonio Calvo, Ferran Camps, Simon Caney, Francesc Canosa, Anton Caellas, Manel Capdevila i Capdevila, Jorge Crdenas, Salvador Cards, Pilar Carrasquer, Xavier Casals, Josep M. Casass i Guri, Rafael Castell i Cogollos, ngel Castieira, Romn Castro Alcaide, Mario Cayota, Jordi Cervera, Patrick Champagne, Nria Chinchilla, Thierry Chopin, John Cobb, Pere Codinachs, Josep M. Coll i Alemany, Miquel Coll i Alemany, Miquel Coll i Alentorn, Rosa Comella, Toni Comn i Oliveres, Carlos Conde, Daniele Conversi, Joan Costa, Meritxell Costej, Alfredo Crespo, Llibert Cuatrecasas i Membrado, Joan Cusc i Claras, Corinne Deloy, Agustn Domingo Moratalla; Josep Antoni Duran i Lleida, Ignasi Farreres, Josep-Anton Fernndez, Xavier Ferr, Concepci Ferrer, Joan Font, Tica Font i Gregori, Octavi Fullat i Gens, Alfonso Gago, Josep Gallifa, Ricardo Garca Manrique, Antoni Garrell, Teresa Gelardo, Ivan Gimnez, Salvador Giner i de San Julin, Jordi Gir, Nria de Gispert, Joan Gomis, Giovanni Grandi, Justin Greenwood, Renzo Gubert, Pablo A. Guerra, Rodrigo Guerra, Aitana Guia i Conc, Montserrat Guibernau, Ander Gurruchaga, Klaus-Jrgen Hedrich, Miguel Herrero de Min, Amaia Inza, Anna Jolonch, Artur Juncosa, Henry Kamen, Michael Keating, Alejandro Landero, Antonio Lastra, Inmaculada Loroo, Josep M. Lozano, scar G. Luengo, John MacInnes, Alasdair MacIntyre, Llus Mallart i Guimera, Antoni Manresa, Josep M. Mria i Serrano, Josep Llus Mart Mrmol, Josep M. Martorell, Antonio Marzal, Manuel Marzal, Marcel Mateu, Margarita Mauri, Josep Miralles, Pedro Mirosa, Toni Moll, Joaquim Moncls, Josep Monserrat Molas, Txema Montero, Klaus-Jnger Nagel, Dieter Nohlen, Claudia Nolte, Wayne Norman, Josep Oliva i Casas, Oriol Oliv, Jaume Oliver, Antoni M. Oriol, Llus Orriols, Xavier Ortega Aramburu, Joaqun Luis Ortega, Daniel Ortiz, Cristian Palazzi, Francesc Pallars, Marta Pallars, Eduardo Palma, Bhikhu Parekh, Jos Ernesto Parra, Francesc Pedr, Joaqun Perea, Antonio-Carlos Pereira Menaut, Joan-Llus Prez Francesch, Jorge del Pic, Josep-Antoni Plana, Mar Pons, Joan Prats, Alberto Precht, Jorge Precht, Frank Priess, Valent Puig, Josep M. Puigjaner, Jess Purroy, Hilari Raguer i Suer, Ricard Ramon i Sumoy, Daniel Ravents, Eugenio M. Recio, Joan Ramon Resina, Andrew Richards, Jorge Riechmann, Ins Riego, Flix Riera, Joan Rigol i Roig, ngel Rivero, Raimon Roda i Noya, Begoa Romn, Ral Romeva, Joandomnec Ros, Albert Sez, Ferran Sez, Xavier Sala i Martn, Mnica Salomn, David Snchez Farrs, David Snchez, Elizabeth Santalla, lex Seglers, Josep Manuel Silva i Alcalde, Bartolomeo Sorge, Josep Sort, Augusto Soto, Verena Stolcke, Roger Sunyer, Joan David Tbara, Eduard Tarnawski, Mario Tesini, Josef Thesing, Juan Gabriel Tokatlian, Teresa Torns, Andrs Tornos, Francesc Torralba Rosell, Elisabeth Torres, Ramon Tremosa i Balcells, Javier Tusell, Jaume Urgell, Arturo Valenzuela, Jordi Van Campen i Obiols, Fincent Van Woerden, Csar Vargas, Toms Vidal, Conrad Vilanou, Joan Vil i Valent, Carlos Villn, Sven Wynants, Ricard Zapata-Barrero.




Enllaos externs.
 Web de la revista Dilegs;
 Referncia al web de l Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (APPEC);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302472" title="Andrewsarchus" nonfiltered="4539" processed="4531" dbindex="119584">

Andrewsarchus mongoliensis (Andrews + el grec antic      , "governant"), fou un mamfer ungulat primitiu, de constituci robusta i semblant a un llop, que visqu durant l'Eoc, fa aproximadament entre 45 i 36 milions d'anys. Caminava amb les seves quatre curtes potes i tenia un cos llarg, una cua llarga, i uns peus amb pelles. Tenia un musell llarg amb grans dents afilades i unes dents premolars i molars que podrien haver servit per esclafar ossos; tanmateix, com que Andrewsarchus noms s conegut a partir d'un crani i alguns ossos, encara es debat si era un predador actiu o noms un carronyaire, aix com el perode exacte en el qual visqu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302475" title="Erik VI de Dinamarca" nonfiltered="4540" processed="4532" dbindex="119585">

Erik VI Menved (Copenhaguen, 1274 - Roskilde, 1320). Rei de Dinamarca (1286 - 1320). Fill d'Erik V Glipping.

Va succeir al seu pare. Va mantenir guerres que van arrunar el seu regne contra l'Esglsia, Noruega, Sucia i la ciutat hansetica de Lbeck. Fou deposat pel seu germ Cristfor II.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302477" title="Batalla de Megiddo" nonfiltered="4541" processed="4533" dbindex="119586">
La batalla de Megiddo del segle XV aC es va lluitar entre les forces del fara Tuthmosis III i una gran coalici de Canaan comandada pel rei de Kadesh. Es la primera batalla de la que es t constncia amb detall. S'han proposat diferentes dates per la batalla, el 16 d'abril del 1457 aC, el 1482 aC o el 1479 aC.

La batalla va acabar amb victria egpcia desprs del trencament de les forces canaanites, que van tornar a Megiddo, cosa que va dur al setge de la ciutat. s el primer cop que es descriu l's de l'arc compost i el primer cop que es conten les baixes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302478" title="Terpsid" nonfiltered="4542" processed="4534" dbindex="119587">

Els terpsids (Therapsida) sn un dels ordres que formen la classe dels sinpsids. Tradicionalment, els sinpsids han estat considerats com a rptils i coneguts com a "rptils semblants als mamfers". Tanmateix, actualment se'ls classifica com a txon germ dels rptils, i filogenticament sn ms propers als mamfers. De fet, quan el terme "terpsid" s'utilitza cladsticament, tamb inclou els mamfers, que descendeixen dels terpsids cinodonts. Tots els altres llinatges dels terpsids estan extingits; els ltims supervivents coneguts d'entre els terpsids no mamfers s'extingiren a principis del Cretaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302481" title="Batalla d'Arana" nonfiltered="4543" processed="4535" dbindex="119588">
La batalla d'Arana tingu lloc al segle XV aC a Arana, al nord-oest d'lep, on Tuthmosis III d'Egipte va derrotar en una batalla l'exrcit de Mitanni, comandat per Parsatatar i el va posar en fuita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302482" title="Francesco Primaticcio" nonfiltered="4544" processed="4536" dbindex="119589">


Francesco Primaticcio (Bolonya, 30 d'abril de 1504 - Fontainebleau, 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor manierista itali, que va passar la major part de la seva carrera a Frana. Se el va anomenar il Bolonya i tamb, il Primaticcio. 
 Biografia .
Nascut a Bolonya, es va formar amb Giulio Romano a Mntua i es va convertir en alumne d'Innocenzo da Imola, executant les decoracions del Palazzo Te abans de procurar-se un lloc a la cort de Francesc I de Frana el 1532. Junt al fort classicisme de Giulio Romano, va tenir una forta influncia sobre seu les obres juvenils de Parmigianino, amb la seva mrbida i refinada elegncia.

Junt a Rosso Fiorentino va ser un dels artistes que va liderar l'obra del Palau de Fontainebleau (a on ell es troba dins del grup anomenat Primera Escola de Fontainebleau) passant all gran part de la seva vida. A la mort de Rosso el 1540, Primaticcio va assumir el control de la direcci artstica de Fontainebleau, proveint als pintors i estucadors del seu equip com Nicolo dell 'Abate  de dibuixos. Va realitzar cartrons per a tapissos i, com tots els artistes cortesans del segle XVI, va realitzar les efmeres decoracions per a les mascarades i festes, dels quals solament es conserven els dibuixos preparatoris i, de vegades, gravats. Francesc I confiava en el seu criteri i ho va enviar de tornada a Itlia per realitzar compres el 1540 i de nou el 1545. A Roma, part de l'encrrec de Primaticcio va ser treure motlles de les millors escultures romanes en la collecci papal, algunes d'elles en bronze, per decorar els parterres de Fontainebleau.

Primaticcio va conservar el crrec de pintor de la cort amb els hereus de Francesc I, Enric II i Francesc II. Les seves obres mestres, la Sala d'Hrcules a Fontainebleau, els van ocupar, a ell i el seu equip des dels anys 1530 a 1559.

Les populoses composicions manieristes de Primaticcio i el seu cnon de bellesa, de cames allargades, va influir l'art francs durant la resta de segle.

Primaticcio es va dedicar a l'arquitectura al final de la seva vida. La seva ms gran obra s la Capella Valois a la Baslica de Saint-Denis, encara que no es va completar fins desprs de la seva mort i va ser destruda el 1719.
 Obres .



Els frescs i bona part dels estucs realitzats per Primaticcio a Fontainebleau, s'han destrut, fets malb de forma irremeiable i desfigurats per diverses restauracions. 

Entre les obres perdudes, sobresurt una srie de murals del castell de Fontainebleau, sobre "La Guerra de Troia ", realitzada segons dissenys del mestre per Niccol dell' Abbate. Van sser destruts cap a 1738, per si ms no subsisteix una srie de realitzats per Theodor van Thulden un segle abans de la seva destrucci. 

Se li atribueixen el pavell de Pomona, a la Galera d'Ulisses, aix com treballs a la Galera d'Enric II i a la capella dels Guisa. 

Entre les seves obres figuratives pot citar-se El Rapte d'Helena i Ulisses i Penlope, datats en el segon dels dos viatges a Itlia de l'artista (1563).
  
 Notes .

 Referncies .
The Oxford Dictionary of Art, ISBN 0-19-280022-1 ;
 Enllaos externs .
Biografia a Masdearte.;
Biografia a Artehistoria.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302483" title="Sinoconodon" nonfiltered="4545" processed="4537" dbindex="119590">

Sinoconodon rigneyi s un primitiu protomamfer que aparegu al Jurssic inferior fa uns 208 milions d'anys. Tot i que aquest animal sembla ms proper a Morganucodon que a cap altra espcie, diferia significativament d'altres mammaliaformes quant a les dents i el creixement. De manera similar als rptils, substitua gran part de les seves dents (les incisives, canines i postcanines) al llarg de la seva vida, i sembla que creixia lentament pero contnua fins la seva mort.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302486" title="Erik III de Dinamarca" nonfiltered="4546" processed="4538" dbindex="119591">
Erik III Lam, rei de Dinamarca, de 1137 a 1146.

Net d'Erik I, i fill de la princesa Ragnhild i del seu marit Hakon Sunnivasson. Va succeir al seu oncle el rei Erik II en 1137.


Va ser un rei feble i sense autoritat alguna que va haver de deixar, al seu cos Olaf II (fill de Harald Kesja), el govern d'Escnia. Finalment va abdicar i es va retirar a un monestir d'Odense on va morir el 27 d'agost de 1146.


Es va casar en 1144 amb Luitgard, filla de Rodolphe I de Stade. No va tenir ms descendents que un fill illegtim:
Magnus, pretendent al tron cap a 1170. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302487" title="Germans de Limbourg" nonfiltered="4547" processed="4539" dbindex="119592">
Els Germans de Limbourg (Herman, Paul i Johan) foren pintors holandesos del Renaixement, actius al segle XV a la ciutat de Nimega. Foren els creadors del manuscrit illuminat medieval ms ric de tots els temps, Les molt riques hores del Duc de Berry, exemple mxim de l'"estil internacional" en la pintura centreeuropea de l'ltim ter del segle XIV i del primer ter del segle XV.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302493" title="Robafaves" nonfiltered="4548" processed="4540" dbindex="119593">


En Robafaves, s el gegant ms antic i representatiu de Matar, documentat, com els altres gegants de la ciutat, des del 1775. De l'any 1853 es tenen les primeres dades de l'existncia de l'actual Robafaves; l'any 1930, s reformat per en Josep Diamant i Llobet, adquirint l'aspecte actual de Jaume I; torna a ser reformat el 1964 per Josep Maria Diamant i Montans, i l'any 1982 (juntament amb la Geganta) pel gran constructor de gegants solson Manel Casserras i Boix.

En Robafaves s un gegant de rostre ferreny, alt i gros, amb indumentria de guerrer medieval (casc, capa, cota de malles, espasa, ...), que, com ja s'ha dit, s'inspira en la figura i carcter del rei Jaume I el Conqueridor. T el pit engalardonat de medalles i duu a la m esquerra un pergam, mentre s'agafa la capa amb la dreta.

Els altres gegants de Matar son la Geganta, la dona d'en Robafaves; la seva filla, la Toneta; i el marit d'aquesta, en Manel, i tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i contrastant amb la solemnitat dels gegants.

Tots ells formen part del patrimoni cultural de la ciutat i s per aquest motiu que tenen un protocol de funcionament especfic aprovat pel Ple de l'Ajuntament. Actualment s el Patronat Municipal de Cultura de Matar qui en t cura de la seva gesti i manteniment. 

Degut a aix, en Robafaves, tot i ser un dels gegants ms representatius de Catalunya, surt en comptades ocasions de Matar, i no s'el troba gairab mai a les famoses plantades multitudinries de gegants que es fan per tot el pas; aix s, acostuma a aparixer tant ell, com tota la seva famlia, a gran part de les festes dels barris i carrers mataronins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302494" title="Lnia 4 de Metro de Valncia" nonfiltered="4549" processed="4541" dbindex="119594">



La lnia 4 o T4 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Uneix el Burjassot i Paterna amb el port de Valncia, a travs de l'histrica estaci del Pont de Fusta.


Aquesta lnia dna servei a:.
 Fira de Mostres de Valncia - Fira;
 Campus de Burjassot (Universitat de Valncia) - Vicent Andrs Estells i Campus de Burjassot;
 Radio Televisi Valenciana - TVV;
 Campus de Paterna (Universitat de Valncia) - Santa Gemma;
 Palau de Congressos - Palau de Congressos;
 Prefectura Polica Autonmica - Pont de Fusta;
 Universitat Politcnica i Campus de Tarongers (Universitat de Valncia)- Universitat Politcnica, La Carrasca i Tarongers;
 Platja de Les Arenes - Les Arenes i Eugenia Vies;

Estacions i zones de la lnia 4.



Histria.
Aquesta lnia va sorgir de la reconversi en un tramvia modern (la primera ciutat de l'Estat que va tornar a introduir el tramvia) del ramal entre Empalme i Pont de Fusta, per la creaci de la lnia 1, i de l'antiga lnia que unia Pont de Fusta amb el Grau de Valncia, inaugurant-se aquesta lnia el 21 de maig de 1994.

Posteriorment una part de l'antiga lnia que passava pel nucli urb de la ciutat (en concret la lnia que connectava l'estaci de l'Entroncament o Enlla amb la del Pont de Fusta i la que unia aquesta ltima amb el barri martim va ser alat i convertit en una lnia de tramvia modern, convertint-se aix en la primera ciutat de l'Estat Espanyol en tornar a introduir el tramvia inaugurant la lnia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta lnia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al mar de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de Valncia. Al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava la estaci de TVV amb la fira de mostres. El 23 de setembre de 2005 es va inaugurar el tram que uneix la estaci de TVV amb la de Mas del Rosari al barri de la Lloma Llarga en Paterna d'uns 3 quilmetres de longitud i el 20 de desembre de 2005 en ramal que dna servei als barris de Valterna i Terramelar, tamb a Paterna.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302496" title="Francisco Javier Maqueda Lafuente" nonfiltered="4550" processed="4542" dbindex="119595">
Francisco Javier Maqueda Lafuente (Barakaldo, 1955) s un economista i poltic basc. Llicenciat en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat del Pas Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (1974-1979), obtenint en la seva tesi de llicenciatura la qualificaci d'excellent. Doctor en Cincies Econmiques i Empresarials (1989) amb la qualificaci d'excellent cum laude. Catedrtic d'Economia Financera i Comptabilitat (1992-1994). Des de 1979 s professor de la Universitat del Pas Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, i ocupa plaa de Catedrtic d'Economia Financera i Comptabilitat (des de 1992), i des de 1994 det la plaa de Catedrtic de Comercialitzaci i Investigaci de Mercats en la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials a Bilbao. El juny de 2003 va ser nomenat Acadmic de la Reial Acadmia de les Cincies Econmiques i Financeres. s membre de diferents associacions cientfiques internacionals. Ha publicat tretze llibres i liderat diversos projectes d'investigaci i s autor de nombrosos articles, ponncies i comunicacions relacionades amb la creaci d'empreses, la gesti de la innovaci empresarial, les finances, el mrqueting i el comer electrnic.  

Participa, amb diferents Universitats nacionals i internacionals, en msters, cursos de doctorat, cursos i seminaris relacionats amb la temtica anteriorment descrita. Tamb s membre numerari i cofundador de l'Institut d'Economia Aplicada a l'Empresa de la Universitat del Pas Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. Pertany a comits cientfics i comits de redacci de diferents revistes nacionals i internacionals i s membre numerari de l'Associaci Europea de Direcci i Economia de l'Empresa (AEDEM). 

Ha estat responsable de Nous Productes i Planificaci Estratgica de la Caixa d'Estalvis de Bilbao (BBK) (1979-1991), director general del Centre d'Empreses i Innovaci de Bizkaia (BEAZ) (1991-1997), director general del Centre de Desenvolupament Empresarial de la Marge Esquerra, CEDEMI, S. A. Centre Europeu d'Empreses i Innovaci (1997-2004). Ha pertangut a nombrosos Consells d'Administraci d'empreses, tant pbliques com privades, en qualitat de President i de Conseller. Membre del Partit Nacionalista Basc (PNB), fou escollit senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Obres .
 Las cajas de ahorro vascas en el proceso de integracin en la CEE (1988;
 Creacin y direccin de empresas (1991);
 Direccin estratgica y planificacin financiera de la PYME (1992);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302497" title="Pere Garcia i Plensa" nonfiltered="4551" processed="4543" dbindex="119596">
Pere Garcia i Plensa (Barcelona, 1943 - Barcelona 23 de juny de 2005) fou un director de cinema catal.

 Biografia.

Pere Garcia i Plensa era conegut per la seva vinculaci a multitud d'activitats que va desenvolupar com president del Club de cinema La Llanterna Mgica, i per la seva dedicaci activa a reivindicacions venals. Garcia i Plensa va collaborar activament per la recuperaci de la memria histrica dels barris i del pas al capdavant del "Ateneu Enciclopdic Sempre Avant", on des dels anys setanta, i amb la recuperaci de la democrcia, va jugar un paper molt rellevant en la difusi del pensament i la lluita social per mitj de conferncies, debats i ponncies. 

Pere Garcia i Plensa tamb va participar activament en les campanyes venals per a recuperar les Cotxeres, la Espanya Industrial, i va contribuir a la dinamitzaci cultural a travs de la seva altra gran passi: el cinema. Com professional i membre actiu de l'associacionisme de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va contribuir a la realitzaci d'activitats de tan renom com el Centenari de Fructuos Gelabert i del Cinema en Sants, la Marat de Cinema Fantstic i de Terror o el cicle d'estiu Cinema a l'aire lliure. La seva ltima aportaci va ser l'organitzaci de l'Homenatge al cineasta Miquel Porter i Moix.

Mor a Barcelona, el 23 de juny de 2005, desprs de lluitar contra una llarga malaltia.

 Refernies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302499" title="Lentxu Rubial Cachorro" nonfiltered="4552" processed="4544" dbindex="119597">
Lentxu Rubial Cachorro (Bilbao, 1945) s una poltica basca, filla de Ramn Rubial Cavia. Ha estat directora de vendes i directora administrativa d'empresa d'arquitectura interior fins a 1996. Secretria Executiva de la CEF-PSOE. Membre del Consell Poltic de l'Assessor del PSOE d'Euskadi, fou escollida senadora per Biscaia per PSE-EE a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, on ha estat presidenta de la Comissi de Treball i Assumptes Socials del Senat. s presidenta de Ramn Rubial Fundazioa i vicepresidenta de la Fundaci Espanyols al Mn. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302503" title="Sant Miquel de Fet" nonfiltered="4553" processed="4545" dbindex="119598">

Sant Miquel de Fet s una esglsia en estat runs que es troba situada al nucli despoblat de Fet, municipi de Viacamp i Lliter, a la Ribagora.

Disposa d'un cementiri adjacent, a la banda dreta, amb una vintena de creus a terra. Es troba tancat per un mur de poca alada de pedres.

Donada la seva situaci tan propera al tallat per la seva cara posterior, la gent del poble deia que qui podia donar la volta a l'esglsia ja podia fer-ho tot.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302505" title="Parc Nacional del Volc Masaya" nonfiltered="4554" processed="4546" dbindex="119599">

El Parc Nacional del Volc Masaya, va ser declarat el primer Parc Nacional de Nicaragua el 27 de maig de 1979. El parc consta de 5 crters, un dels quals encara est en actiu. El volc Masaya s una caldera de 6 x 11,5 km que cont 13 orificis. La major part d'activitat va consistir en la emanaci de lava basltica. Les erupcions piroclstiques han construt tres cons principals: Masaya, Nindir i Santiago.

 Crter Santiago .
El crter Santiago es va formar entre 1850-1853. Les restes al voltant del crter indiquen possibles fonts de foc en el Masaya, l'nic amb erupcions d'aquest tipus i el segon ms jove a l'Amrica Central. L'ltima erupci del volc va ser l'any 1993.
 
El volc desprn gran quantitat de gasos txics. Grans quantitats de dixid de sofre. Els vulcanlegs estudien aquestes situacions per entendre l'impacte de la pluja cida a la salut de les persones.

 Fauna .

La fauna del volc Masaya s nocturna. En algunes coves dels voltants del volc s'hi poden observar diferents especies de rats penats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302508" title="Santa Maria d'Estall" nonfiltered="4555" processed="4547" dbindex="119600">

L'esglsia de Santa Maria d'Estall s la parroquial de l'entitat de poblaci d'Estall, que pertany al municipi de Viacamp i Lliter.

L'edifici, que es troba en estat runs, s d'una sola nau amb la capalera semicircular. T una porta amb dovelles i un petit campanar de cadireta de dos ulls. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302510" title="Accident aeri" nonfiltered="4556" processed="4548" dbindex="119601">

Un accident aeri s un esdeveniment que trenca el curs regular de les coses el qual involucra a un o ms avions.

 Accidents ms greus .

 El pitjor accident aeri de la histria de l'aviaci va succer a Tenerife, Espanya el 27 de mar de 1977. Un Boeing 747 Jumbo de la companyia KLM va despegar sense perms del aeroport "Los Rodeos" ple de boira mentre un altre Boeing 747 Jumbo de Pan Am intentava sortir de la pista; ambds aeronaus van impactar en la pista. Conegut com el Desastre de Tenerife va causar la mort de 583 persones.

 El segon pitjor accident d'aviaci i tamb el pitjor en involucrar a una sola aeronau va passar el 12 d'agost de 1985. Un Jumbo de Japan Air Lines va patir una descompressi i va perdre el control. Va estavellar-se al Mont Osutaka, Jap i van morir 520 persones.

 El tercer pitjor accident d'aviaci va ocrrer el 12 de novembre de 1996, quant un 747 de Saudi Arabian va xocar a l'aire frontalment contra un avi IL-76 de Kazahkstan Airlines. Van morir 349 persones i es la pitjor collisi aria de la histria.

 Vegeu tamb .

Aviaci;
Aeronau;
Avi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302511" title="Sant Jaume d'Entena" nonfiltered="4557" processed="4549" dbindex="119602">

L'esglsia de Sant Jaume d'Entena es troba situada al centre de l'entitat de poblaci d'Entena, que pertany al municipi de Benavarri. T un campanar de cadireta de dos ulls.

Enllaos externs.
Fitxa a Europaromanica.es;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302513" title="Sant Salvador d'Entena" nonfiltered="4558" processed="4550" dbindex="119603">

L'ermita de Sant Salvador d'Entena es troba situada als afores de l'entitat de poblaci d'Entena, que pertany al municipi de Benavarri, a la Ribagora.
 Referncia .
Web de Benavarri.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302514" title="Sant Antoni de la Cerulla" nonfiltered="4559" processed="4551" dbindex="119604">


Sant Antoni de la Cerulla s una petita ermita que es troba a la Cerulla, al municipi de Viacamp i Lliter. Est dedicada a Sant Antoni de Pdua.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302515" title="Desastre de Tenerife" nonfiltered="4560" processed="4552" dbindex="119605">

El Desastre de Tenerife va ser un accident aeri que es va produir el 27 de mar de 1977 en el qual dos avions Boeing 747 van collidir a l'aeroport de Los Rodeos, Tenerife Nord a l'actualitat, al nord de la illa de Tenerife, morint 583 persones. Actualment s l'accident aeri amb major nombre de vctimes mortals de la histria de l'aviaci.

Els avions siniestrats van ser el vol KLM 4805, vol chrter de les linies aries holandeses KLM, que volaba des de l'aeroport de Schiphol a Amsterdam, en direcci a Gran Canria i el vol PAA 1736, vol regular de Pan Am, que  volava des de l'Aeroport Internacional John F. Kennedy de Nova York, procedent de Los Angeles, Califrnia cap a l'aeroport de Gran Canria, tamb conegut com aeroport de Gando.

 Enllaos externs .
 ;
 Collisi de Tenerife;
 Aviation Safety Network ;
 Histria del accidente de Tenerife ;
Informe oficial de la DGAC;
 Grfic de la collisi ;
 Monument Conmemoratiu Internacional 27 de mar de 1977;
















 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302518" title="Petxenegs" nonfiltered="4561" processed="4553" dbindex="119606">
Els petxenegs (patzanakitai pels bizantins) foren una horda turca que va formar part del khanat dels Turcs Occidentals (vers 560-700) i desprs fou expulsada pels karluks cap al baix Sir Daria i la mar d'Aral  i van establir com a terres de pastura les situades entre el Ural (Yayiq) i el Volga (Itil).

Entre el 889 i el 893  foren expulsats d'aquestes terres pels turcs oghuz i van entrar a territoris dels khzars, als que probablement abans pagaven tribut, que els van refusar; llavors es van dirigir ms a l'oest i es van establir a un pas que van anomenar Lebdia (que era el nom dels seus caps) al nord de la mar d'Azov, on fins llavors vivien els magiars. Van continuar avanant cap a l'oest i van arrabassar als magiars el pas anomenat Atelkuzu (la part occidental de l'estepa russa entre el Dniper i el baix Danubi. Vers el 900 portaven una vida nmada entre la desembocadura del Dniper i la del Danubi.

El 934 es van aliar als hongaresos per envair l'Imperi Bizant per Trcia; el 944 el prncep rus Igor va baixar fins a Constantinoble i va tenir el suport dels petxenegs, per aquestes accions foren puntuals.

El 1026 van passar el Danubi per foren rebutjats per Constant Digenes; el 1036 Iaroslav de Kev el va infringir una greu derrota que els va foragitar de l'estepa russa i els va obligar a dirigir les seves ambicions cap a territori bizant; aix el 1051, pressionats pels oghuz, van envair l'Imperi; altre cop ho van fer el 1064 per Trcia, arribant fins a les portes de Constantinoble;  els bizantins els utilitzaven com a mercenaris per amb el perill que aquest turcs d'Europa no guardessin fidelitat a l'emperador quan lluitessin contra els turcs a l'sia Menor, com efectivament va passar el 1071 en vespres de la batalla de Malazkerd, quan els mercenaris petxenegs van abandonar a les tropes imperials i es van passar a Alp Arslan el sult seljcida.

El 1087 els petxenegs van atacar altre cop l'Imperi entrant a Trcia fins a Koul (entre Enos i Constantinoble) on foren finalment rebutjats, morint el seu khan Tzelgu. Aleix I Comn els va perseguir i fou derrotat a Dristra (Silstria) la tardor del 1087, i els imperials es van salvar per l'arribada d'un altra horda turca, els cumans o kiptxak (polovtzes dels russos) sorgits de l'estepa russa al darrera dels petxenegs, als que van derrotar a la vora del Danubi. 

Quan els cumans o kiptxak van tornar a l'estepa russa els petxenegs van tornar a l'atac (1088-1089) i van arribar fins Ipsala, al sud d'Adrianpolis, on Aleix Comn va haver de comprar la pau. El 1090 es van aliar als seljcides d'sia Menor per atacar Constantinoble per la vall del Maritza, d'Adrianpolis a Enos, mentre la flota dels seljcides, basada a Esmirna, atacava les costes, i des de Nicea, l'exrcit seljcida amenaava Nicomdia. Els petxenegs van passar el hivern a Ll Burgas, en front de les lnees bizantines que s'havien retirat fins a Tchorlu; Aleix va cridar altre cop als cumans o kiptxak que dirigits per Togortak i Maniak, van tornar de Rssia i van sorprendre als petxenegs per l'esquena; el 29 d'abril del 1091 els bizantins i kiptxak units van derrotar decisivament als petxenegs al riu Leburnion. Els petxenegs foren delmats.  Els que van sobreviure es van retirar a Valquia i encara van fer un nou intent una generaci desprs, el 1121, limitada a Bulgria, per foren sorpresos i massacrats per l'emperador Joan Comn la primavera del 1122.

 Khans dels petxenegs .

Sota no menys de vuit caps per cada una de les tribus: Choban, Chor, Erdem, Gyula, Kapan, Karabai, Kukhei i Tolmash), vers 700-970;
Kurya vers > 970- >980;
Metiga vers 988;
Kuchug > 990;
Rodaman vers 1000;
Ilday, segle XI;
Tyrach  >1040->1050;
Temir vers 1175-1200;

 Notes i referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302519" title="James Cameron" nonfiltered="4562" processed="4554" dbindex="119607">



James Francis Cameron (Kapuskasing, Ontario, Canad; 16 d agost de 1954) s un director, guionista i productor de cinema nord-americ.

Biografia.
Per motius de feina del seu pare es trasllad a Orange (Califrnia, EEUU) al 1971.
Segons reconeix Cameron la seva passi pel 7 art, sobre tot pel gnere de la cincia ficci comen quan va veure  de Stanley Kubrick.

Desprs de deixar els seus estudis a la Universitat Pblica de Califrnia es cas al 1974 amb la cambrera Sharon Williams amb la que comenaria la seva llarga llista de matrimonis i divorcis. Mentrestant Cameron treball en diverses ocupacions com maquinista, camioner i conductor d autobs escolar. De nit podia fer el que li agradava, aix s'inici la seva afici, escriure histries i pintar.

Al 1977, en veure La Guerra de les Galxies, va entendre que la seva vocaci era el cinema i per aix s'hi dedic plenament. Als 25 anys, desprs de treballs poc importants, li va arribar la oportunitat de dirigir, per l experincia no li va agradar, aix que no torn a dirigir cap film que no hagus estat escrit per ell mateix.

La seva primera filla nasqu el 15 de febrer de 1993 i la segona el 4 d abril de 2001.

Obra.
Actualment, Cameron, desprs de ms de 10 anys allunyat de les pantalles del cinema, roda Avatar, una histria futurista per la que ha estat esperant que exists la tecnologia adequada per al seu rodatge en format tridimensional d alta definici, amb qu Cameron ja ha treballat en alguns documentals filmats en format IMAX. La seva estrena est prevista pel maig de 2009, rere un llarg procs de postproducci a crrec de Weta Digital, responsable dels efectes visuals de King Kong i de la trilogia El senyor dels anells. El seu pressupost sobrepassa els 200 milions de dlars.

Posteriorment, James Cameron rodar l adaptaci del cmic manga Alita, projecte que porta diversos anys entre mans.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302520" title="Oghuz" nonfiltered="4563" processed="4555" dbindex="119608">
Els turcs Oghuz (en rab:Ghuz o Ghuzz; i tamb anomenats: Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Ouzoi, Torks, Uguz, Uuz, i Uz) foren una horda o federaci de tribus turques semi-nmades de l'sia Central, establerta al nord de la mar Cspia i la mar d'Aral. Practicants del xamanisme, a partir del segle X es convertiren a l'Islam i en gran quantitat migraren cap occident. Sn els antecessors dels actuals turcmans i actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la poblaci (3 milions), a l'Iran (1 mili) i a l'Afganistan (mig mili), sent els gagauses una de les seves tribus. 

Denominaci.
La denominaci "Oghuz" fou donada a un conjunt de tribus turques de l'sia Central unides en una confederaci. Per tant, la denominaci "Oghuz" no s un nom tnic i es pot traduir per "tribus turques". Aquesta uni socio-poltica dugu a l'emergncia d'una nova entitat inter-tribal turca, els "Oghuz". Durant els segles VI i VII, en el perode de l'Imperi Gktrk, els "Oghuz" anaren creixent amb la incorporaci de noves tribus. La paraula "Oghuz" deriva de la paraula "ok", que significa "fletxa" o tribu". El dibuix d'un arquer disparant la seva fletxa fou la bandera de l'Imperi Seljcida, imperi creat per un clan de turcs Oghuz el segle X.

El poble turcs es classifica en diverses branques; als "turcs Oghuz" tamb sels anomena "turcs occidental" perqu migraren cap a l'occident desprs del colapse de l'Imperi Gktrk i perqu la major part de les rees que actualment habiten (excepte el tTurkmenistan) estan a l'occident del Mar Caspi, mentre que a la resta de turcs se'ls anomena "turcs oriental" pel fet de viure a l'orient del Mar Caspi. A partir del mitjans del segle X, la denominaci "Oghuz" fou gradualment suplantada entre els turcs mateixos per la paraula "turc" o "turcom", un procs que culmin vers el segle XIII i que ha donat lloc a la denominaci que reben actualment aquests pobles, "turcs".

Orgens.
El segle IX els turcs Oghuz vivien a les estepes de l'Aral i pressionaren als turcs petxenegs, de la regi de l'Emba i el Riu Ural, cap a l'oest. El segle X, els turcs Oghuz habitaven l'estepa dels rius Sari-su, Turgai i Emba, al nord del Llac Balkhash (actualment al Kazakhstan). A la segona meitat del segle IX es van desplaar a l'oest i ven empnyer als petxenegs, als quals varen arrebassar l'estepa russa (on s'havien establert) al segle XI. Els bizantins els van anomenar Ouzoi. Les crniques russes els assenyalen primer com a torks (1054). L'emperador bizant Constant X Ducas diu que els oghuz van creuar el Danubi el 1065 en nombre de sis-cents mil i van devastar els Balcans fins a Tessalnica i Grcia del nord, per foren rebutjats pels petxenegs i blgars amb greus prdues; les bandes disperses d'oghuz que van tornar cap a la regi del Volga foren sotmeses, eliminades o assimilades pels kiptxak. Un petit grup va restar a la zona del Dniper i va originar els moderns gagauses.

Dinasties d'origen Oghuz.
De l'horda dels turcs Oghuz se'n separ el clan dels Seljcides, que convertits a l'Islam,  envaren Prsia el segle XI i hi fundaren l'Imperi Seljcida. La resta dels oghuz van restar pagans. De la mateixa manera, vers el segle XI, un altre clan dels turcs Oghuz, el Uz o Torks de les crniques russes i que encara mantenien una religi pagana, destru la supremacia dels turcs petxenegs a les estepes russes. Pressionats per una altre horda turca, els Kipchaks, un branca dels Kimaks, el clan dels Uz acab per envair la plana del Danubi, creuant i envaint els Balcans; all foren exterminats, ja sigui per un exrcit enemic ja sigui per una plaga, provocant que els pocs supervivents acabssin dispersant-se o unint-se com a mercenaris a l'exrcit bizant.

Diverses dinasties poderoses han sorgit d'entre els turcs Oghuz. Se'n destaquen les segents: 

 Seljcides, fundadors de l'Imperi Seljcida.
 Ak Koyunlu (Horda del molt blanc), una federaci de tribus que govern un territori comprs entre l'actual Turquia i l'Iran des del 1378 fins el 1508. ;
 Kara Koyunlu (Horda del molt negre), una federaci de tribus que govern un territori comprs entre l'actual Armenia i Iraq des del 1375 fins el 1468. ;
 Otomans, fundadors de l'Imperi Otom;
 Artqides, una dinastia que govern l'est d'Anatlia i el nord de l'Iraq entre el segle XI i el segle XII.
 Safvides, una dinastia que va governar Prsia des del segle XVI fins al XVIII.
 Afsharides, una dinastia que va governar Prsia des del 1736 fins el 1750. ;
 Qajars, una dinastia que va governar Prsia des del 1794 fins el 1925.

Tribus dels turcs Oghuz.
Vers el segle VII l'horda o federaci de tribus dels turcs Oghuz estava formada per 24 tribus semi-nmades sota el cabdillatge de lO uz Han (Oghuz Khan). Segons la llegenda, els seus 6 fills es repartiren el cabdillatge de les tribus, escollint un ocell com smbol de les 4 tribus que governarien cadascun. Les tribus governades pels 3 fills majors foren referits com a Bozoklar, mentre que les tribus governades pels 3 fills menors foren referifes com a oklar:  

Bozoklar (Fletxes grises). 
Gnhan.
El seu ttem era un Aligot com 
Kay , fundadors de l'Imperi Otom ;
Bayat;
Alkaevli;
Karaevli;

Ayhan.
El seu ttem era una guila rapa 
Yaz r ;
Ptrge ;
Tker ;
Yapr l  ;
Dodurga ;

Y ld zhan. 
El seu ttem era una guila imperial
Av ar;
K z k;
Be dili ;
Karg n ;

oklar (Tres fletxes).
Gkhan.
El seu ttem era un Falc Capitost
Bay nd r, fundadors de la dinastia Ak Koyunlu ;
avuldur ;
epni ;
Peenek;

Da han.
El seu ttem era un Falc mostatxut
Salur;
Alanyurtlu ;
Eymr ;
re il;

Denizhan.
El seu ttem era un Astor
 dir;
 Bkdz;
 Yiva;
 K n k, fundadors de l'Imperi Seljcida ;

Vegeu tamb.
 Turc;
 Turcman;
 Imperi Seljcida;
 Imperi Otom;

Enllaos externs.
 Ttems de les tribus Oghuz;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302523" title="Kimk" nonfiltered="4564" processed="4556" dbindex="119609">
Els kimk foren una horda turca que vivia a Sibria, al Irtish mitj o potser a l'Obi. Kimk i kiptxak (cumans)  estaven emparentats i parlaven un dialecte turc idntic que es distingia d'altres dialectes turcs per algunes particularitats. 
Van ser part dels khanat dels Turcs Orientals i vers el 700 van restar independents sota Shad Tutuk khan.  L'pica de l'horda assenyala set caps, probablement ancestres epnims de les tribus dels kimk (Imey, Yimek, Tater, Bayandur, Kifchak, Lanaz, i Aclad).

A la meitat del segle XI els cumans (kiptxak) es van separar dels kimk i van emigrar cap a Europa on les crniques russes els assenyalen per primer cop el 1054. Els kimk van passar a dependre dels kirgus, i al segle XII dels kara-khitai, fins que el 1208 van passar als mongols i van desaparixer com a grup separat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302524" title="Kara-khitai" nonfiltered="4565" processed="4557" dbindex="119610">
Kara-khitai fou el nom donat a un Imperi de l'sia Central del segle XII i fins al XIII.

Desprs del govern dels mongols kitan (Liao) al nord de Xina (936-1122), els tungs Jurchen (Kin) van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, per una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del Tarim, on els turcs uigurs de Turfan, de Bashbaligh i de Kudjha els van reconixer un paper dominant. Desprs un segon grup de kitan va entrar a Kashgria, per fou rebutjada pels khan dels karakhnides de Kashgar Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un prncep de nom (en xins) Ye-li Ta-che , fou ms afortunat i es va crear un principat al Tarbagatai, on van fundar la ciutat d'Imil.

A l'oest de l'Issiq Kul, el karakhnida que governava a Balasagun, estava amenaat en aquesta poca pels turcs karluks del baix Ili i pels turcs kankhli del nord de la mar d'Aral, i va demanar l'aliana de Ta-che, per aquest va aprofitar el moment per deposar al khan karakhnida i va ocupar el seu lloc. Ta-che va prendre el ttol imperial turc de gur-khan (rei del mn) que tamb van portar els seus descendents . Una mica desprs es va imposar als dos khans karakhnides que governaven a Kashgar i a Khotan que el van recoixer com a sobir. Els seus dominis son coneguts a la histria com Imperi Kara-khitai (Khitai o Kitan negres).

Els kara-khitai foren refractaris a la religi musulmana i ms orientats cap al budisme i el confucionisme; tenien baixos impostos (sobre el valor de les propietats) i no creaven feus pels familiars dels khans (seguint el sistema administratiu xins); fins i tot la llengua administrativa fou potser el xins. El cristianisme va florir a aquest imperi sense ser religi d'estat i un bisbe cristi s esmentat a Kashgar, i s'han trobat inscripcions cristianes a Tchu . El sobir que vivia a Balasagun, portava el ttol de gur khan (khan universal). Tenien com a vassalls a l'est als sobirans uigurs (turcs de religi budista i nestoriana) que portaven el ttol de iduq qut o idiqut (santa majestat) ; els karlucs eren nestorians al segle XII i s'havien sotms als kara khitai.

Ta-che va governar des de vers el 1130 al 1142. Desprs de dominar tres khanats karakhnides orientals va atacar als occidentals de la Transoxiana i darrera aquest el khanat seljcida governat per Sandjar del Khurasan. El maig o juny del 1137 va derrotar a Khodjand (a Fergana) al Karakhnida de Samarcanda, Rokn al-Din Mahmud. Sandjar va crrer en ajut del seu vassall per fou al seu torn derrotat a Qatwan, al nord de Samarcanda (9 de setembre de 1141). Bukhar i Samarcanda van passar a la sobirania del gur-khan, que va deixar subsistir a la segona d'aquestes ciutats, a ttol de vassalls, una branca karakhnida representada per Tamghatx Khan Ibrahim (1141-1156), al que va seguir Tchagrhri Khan Djalal al-Din Ali (1156-1163) i el fill d'aquest Kilidj Tamgatx Khan Masud (1163-1178).

El mateix 1141 els kara-khitai van envair Khwarazm, i el senyor local, Atsiz, es va haver de reconixer vassall i pagar tribut. El seu successor Arslan (1156-1172) va restar quasi tot el seu regnat tributari dels kara-khitai.

A Ta-che el va succeir la vdua Ta-pu-yen com a regent (1142-1150) i desprs el seu fill Ye-liu Yi-lie (1150-1163), a la mort del qual la seva germana Ye-liu Che (o Pou-su-wan) va exercir la regncia (1163-1178) durant la qual un exrcit kara-khitai va saquejar Balkh (1165) . El 1178 Ye-liu Tche-lu-ku va assolir personalment el govern com a 'gurkhan Ye-liu Tche-lu-ku, (1178-1211) i en el seu govern l'imperi Kara Khitai va entrar en decadncia . A l'estat kara khitai s'havia refugiat Kutchlug, fill de Tayang el khan dels naimans mongols. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit; aquestos es van anar a installar a Uigria per en foren expulsats pel sobir dels uigurs ; en canvi Kutchlug fou acollit al pas kara khitai per Tche lu-ku, a Balasagun, i li va donar la ma de la seva filla (1208).

Els kara khitai eren una aristocrcia mongola per governaven sobre les poblacions turques islamitzades el que els feia vulnerables; al sud-oest tenien als xas o shahs (desprs sultans) de Khwarizm (Corsmia), turcs musulmans de la Transoxiana, que de moment eren els seus vassalls. Kutchlug aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar al vassall d'aquest, el shah Muhammad de Khwarizm, per enderrocar al sobir i repartir-se els territoris kara khitai .

El 1209 el idiqut Bartchuq dels uigur va rebutjar reconixer la sobirania del gur khan i va acceptar la de Genguis khan; el comissari del gurkhan a Uigria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat . El 1210 el khwarizmshah, d'acord amb Kuchtlug, es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar Samarcanda un khanat karaknida vassall al seu torn de Khwarizm

Mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a Uzkend on el gur khan tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, per al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel khwarizmshah prop de Talas . L'exrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun per els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Per en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211); el va tractar amb deferncia i fins a la seva mort el 1213 el va considerar el nominal sobir, per Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. El 1211 el sobir dels karlucs, Arslan, que tenia capital a Qayaligh, va desconixer tamb als kara khitai i va reconixer igualment a Genguis khan; el mateix va fer l'aventurer turc Buzar, que s'havia creat un regne (el regne d'Almaligh, prop de la moderna Khuldja a l'Ili Superior).

Entre 1211 i 1213 Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitaci de les fronteres entre ambds; Khwarizm va governar per un temps al nord de la lnea del Sir Darya cap a Otrar, Chah (Tashkend), i Sairam (Ishidjab), per finalment es va retirar al sud del riu.

Kutchlug va governar l'imperi del 1211 al 1218. A la Kashgria els reietons turcs musulmans de la famlia dels karakhnides, eren encara els seus vassalls. Quant governava, el gur khan Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhnida de Kashgar Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el 1205 el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad el va succeir per estava presoner; el 1211 Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhnides de Kashgar, per els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgria durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconixer l'autoritat de Kutchlug . Va seguir una persecuci religiosa. Kutchlug era probablement nestori (com els naiman) i la seva dona, filla del gur khan, era budista, i ambds volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i Khotan de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan el imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgria a simpatitzar amb els mongols.

En una data desconeguda  el rei d'Amaligh, Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprs per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vdua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan

El 1218 Genguis Khan va decidir enviar contra Kutchlug al general Djeb (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh per quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgria. Balasagun i totes les ciutats de la actual regi de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djeb es va dirigir a Kashgria on la poblaci musulmana el va acollir com a alliberador. Djeb va impedir el pillatge amb amenaces de cstigs severs i fou saludat com una benedicci . Kutchlug va fugir cap al Pamir per fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol . Aix tot el Turkestan oriental i el pas de l'Ili, Issiq Qul, Tchu i Talas va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels khwrizmshahs  que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era tamb religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i noms la Kashgria era de religi musulmana (encara que de cultura turca).

Notes i referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302526" title="Dalmau de Creixell" nonfiltered="4566" processed="4558" dbindex="119611">
Dalmau de Creixell (Empord. segle XII - 1219) fou un militar catal. 

Probablement fill de Pere Creixell i nebot del bisbe de Girona Arnau de Creixell. Va participar en diverses campanyes a les ordres de Alfons el Cast, i durant el regnat de Pere el Catlic, sent el seu millor estrateg va distribuir les forces cristianes  i dirigir la cavalleria en la Batalla de Las Navas de Tolosa i poc desprs va participar a la presa d'beda, i ms tard va lluitar contra els croats de Sim de Montfort durant la croada albigesa.

La ciutat de Barcelona li t dedicat un carrer.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302533" title="Saguinus leucopus" nonfiltered="4567" processed="4559" dbindex="119612">

Saguinus leucopus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Colmbia. 

Referncies.
 ;

Enllaos externs.

 Comportament social d'aquesta espcie. ;
 Estructura social i hbitat d'aquest mico. ;
 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302534" title="Saguinus labiatus" nonfiltered="4568" processed="4560" dbindex="119613">

Saguinus labiatus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil i Bolvia. 

Subespcies.

 Saguinus labiatus labiatus;
 Saguinus labiatus rufiventer;
 Saguinus labiatus thomasi;

Referncies.



Enllaos externs.

 Comportament social d'aquesta espcie. ;
 Estructura social i hbitat d'aquest mico. ;
 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302535" title="Saguinus melanoleucus" nonfiltered="4569" processed="4561" dbindex="119614">

Saguinus melanoleucus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil.  

Referncies.

  IUCN;

Enllaos externs.

 Hbits i descripci d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302536" title="Jacques de Molay" nonfiltered="4570" processed="4562" dbindex="119615">


Jacques Bernard de Molay (entre 1240 i 1244 - 18 de mar de 1314). 

Noble franc i ltim Gran Maestre de l'Orde del Temple. Jacques de Molay Escut donis Armes de Jacques de Molay Estudiosos nobiliarios inclouen a Molay en la genealogia de Lonvy, al ser Molay uneixi poblaci del Senyoriu de Rahon, propietat del pare de Jacques de Molay. Jacques Bernard de Molay va nixer en Borgoa entri els anys 1240 i 1244 (encara que hi ha certes versions que especifiquen que va anar en l'any 1243 i altres en el 1244, en la ciutat de Vitrey, departament de Haute Sone) fill de Juan, Senyor de Lonvy, hereu de Mathe i Senyor de Rahon, gran poblaci prop de Dle, de la qual depenien moltes altres, per principalment Molay, i aquesta al seu torn, era una parrquia de la Dicesi de Besanon, en el Deanato de Nenblans.

Al 1265, en la ciutat de Beaune (Frana) es va unir a l'Ordre dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Salomn, coneguts comunament com Cavallers Templers o Ordre del Tremp, rebent-li el Frare Imbert de Perand, visitador de Frana i del Portu, en la capella del Tremp de la residncia de Beaune. Al 1293, figura amb el ttol de Gran Maestre desprs de la mort de Thibaud Gaudin el 16 d'abril de 1292, aix es va convertir en el 23 i ltim Gran Maestre. Va organitzar, entre 1293 i 1305, mltiples expedicions contra els musulmans i va assolir entrar a Jerusalem en l'any 1298, derrotant al Sult d'Egipte, Malej Nixer, en 1299 prop de la ciutat de Emesa. En 1300 va organitzar una incursi contra Alexandria i va estar a punt de recuperar la ciutat de Torsota, en la costa Sria, per a la cristiandat.

En 1307, el Papa Clement V Beltran de Goth i el rei de Frana Felip IV "El Bell", ordenen la detenci de Jacques de Molay baix l'acusaci de sacrilegi contra la Santa Creu, simona, heretga i idolatria (veure Baphomet). Molay va confessar sota tortura, tot i que amb posterioritat es va retractar, i per aix en 1314 va ser cremat viu enfront de la Catedral de Notre Dame, on es va retractar pblicament de nou de quantes acusacions s'havia vist obligat a admetre, va proclamar la innocncia de l'Ordre i, segons la llegenda, va maleir als culpables de la conspiraci, que varen morir poc desprs.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302543" title="Francesco di Pesello" nonfiltered="4571" processed="4563" dbindex="119616">
Giorgio Vasari en les seues Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes... conta que Pesello fou un pintor itali de Florncia que va estar actiu a partir de 1390 i que va morir desprs de 1457.  Dona com a nom complet de l'artista el de Francesco di Pesello.  Tot indica que Vasari va combinar errniament elements de les vides de Giuliano Pesello (1367-1446) i del seu gendre Stefano di Francesco (mort l'any 1427) en aquesta biografia.

Enllaos externs.
 Pesello a les Vides de  Vasari ;

Referncies.
 Vasari, Giorgio i Jonathan Foster, Lives of the Most Eminent Painters, Sculptors, and Architects, Londres, George Bell, 1871, 113 (notes al peu).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302545" title="Frazer-Nash" nonfiltered="4572" processed="4564" dbindex="119617">
Frazer-Nash  s un constructor angls de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 




 Histria .

Frazer-Nash va ser fundada l'any 1922 per Archibald Frazer-Nash a Kingston upon Thames, Surrey, canviant la seu cap Isleworth, Londres l'any 1929.

Durant la II Guerra Mundial van produir per l'industria bllica, i desprs entre els anys 1948-1957 van produir diversos cotxes esportius que van batejar sota nom de curses mtiques (Le Mans, Targa Fiorio,...).

 A la F1 .

Va construir cotxes cada cop ms evolucionats fins arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 al llarg de la temporada temporada 1952), debutant en el GP de Sussa. 

Va haver-hi presncia de cotxes Frazer-Nash en un total de 4 curses de la F1, aconseguint 3 punts pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Enllaos externs .


 Website Oficial del Frazer Nash Car Club;
 Frazer-Nash Consultancy;
 Frazer-Nash Research - Vehicles Electrics i Hbrids ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302546" title="Cebus libidinosus" nonfiltered="4573" processed="4565" dbindex="119618">

Cebus libidinosus s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba al Brasil, Argentina i Paraguai. 

Subespcies.

 Cebus libidinosus libidinosus;
 Cebus libidinosus pallidus;
 Cebus libidinosus paraguayanus;
 Cebus libidinosus juruanus;

Referncies.

 Groves, Colin, a Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (editors): Mammal Species of the World, 3a. edici, Johns Hopkins University Press, 137. Novembre del 2005. ISBN 0-801-88221-4.  ;

Enllaos externs.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302552" title="Triisodntid" nonfiltered="4574" processed="4566" dbindex="119619">

Els triisodntids (Triisodontidae, "tres dents iguals") sn una famlia extingida de mamfers euteris mesonics. La majoria de gneres de triisodntids visqueren durant el Paleoc inferior a Amrica del Nord, per el gnere Andrewsarchus s conegut de l'Eoc superior d'sia. Els triisodntids foren els primers mamfers predadors relativament grans en aparixer a Amrica del Nord desprs de l'extinci dels dinosaures. Difereixen d'altres famlies de mesonics en qu tenen menys dents altament modificades.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302554" title="Esquadra" nonfiltered="4575" processed="4567" dbindex="119620">


 Festes:   Esquadra de Moros i Cristians. Participen en les desfilades de Moros i Cristians;
 Policia:  Mossos d'Esquadra. Cos de policia de Catalunya;
Esquadra militar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302556" title="Benozzo Gozzoli" nonfiltered="4576" processed="4568" dbindex="119621">


Benozzo Gozzoli  (c. 1421   1497) va ser un pintor itali del Renaixement florent. s conegut sobretot pels seus murals al Palau Mdici-Riccardi, en qu represent processons vibrants i festives amb una meravellosa cura pel detall i una pronunciada influncia de la pintura gtica internacional.

Biografia.
Aprenentatge.
Nat Benozzo di Leseal poble de Sant'Ilario a Colombano al voltant de 1421, es va traslladar amb la seua famlia a Florncia l'any 1427. Segons Giorgio Vasari, en la primera part de la seua carrera va ser deixeble i ajudant de Fra Angelico: hom creu que algunes de les obres del convent de San Marco de Florncia van ser executades per Gozzoli sobre dibuixos d'Angelico. Entre 1444 i 1447 va collaborar amb Lorenzo Ghiberti i el seu taller en les portes del Parads del Battistero di San Giovanni.  

El 23 de maig de 1447 es trabava a Roma amb Fra Angelico, cridats pel papa Eugeni IV per fer la decoraci al fresc d'una capella del Palau Vatic. Desprs va treballar fins al juny de 1448 a la Capella Nicolina, per a Nicolau V. L'any 1449 va fer un estandart amb la Mare de Du i Infant per a l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva, potser sobre dibuix de Fra Angelico. A Roma va fer tamb, a Santa Maria in Aracoeli, un fresc de Sant Antoni i dos ngels. La darrera collaboraci de Benozzo amb Fra Angelico fou la volta de la Catedral d'Orvieto, a mbria.

A mbria.
L'any 1449 va deixar Fra Angelico i va traslladar-se a mbria. Posterior a 1450 s una Anunciaci a Narni, signada OPU BENOT DE FLORENT. Al monestir de San Fortunato, prop de Montefalco, va pintar una Mare de Du i Infant amb sants i ngels i altres tres obres. Una d'aquestes, el retaule que representa sant Toms rebent la cintola de mans de la Mare de Du, es troba actualment al Museu Later i mostra l'afinitat de l'estil primerenc de Benozzo amb el de Fra Angelico. Desprs va pintar al monestir de Sant Francesc, a Montefalco, decorant-ne el cor amb tres sries de temes sobre la vida del sant, amb diversos afegits, incloent-hi retrats del bust de Dant, Petrarca id Giotto. Aquesta obra, acabada l'any 1452, encara es troba marcada per l'estil de Fra Angelico, per  ac amb una major influncia giottesca. A la mateixa esglsia, a la capella de sant Jeroni, hi ha un fresc de Gozzoli que representa la Mare de Du i sants, la Crucifixi i d'altres temes.

Va romandre a Montefalco (amb una interrupci a Viterbo) probablement fins l'any 1456, empleant Pier Antonio Mezzastris com a ajudant. Llavors va traslladar-se a Perusa, on va pintar en una esglsia una Mare de Du i sants que avui dia es conserva a l'Acadmia local.

Poc desprs va tornar a la seua nativa Florncia, l'epicentre de l'art del Quattrocento. Entre 1459 i 1461 va pintar la que possiblement siga la seua millor obra: els frescos dels Reis Mags a la Capella dels Reis Mags del Palau Mdici-Riccardi, el Viatge dels Reis Mags a Betlem, i a la tribuna, una composici d'ngels al Parads.  Gozzoli va hi inserir retrats de membres de la famlia Mdici i tamb el seu autoretrat, amb el seu nom escrit al voltant del seu barret (vegeu illustraci de dalt).  La seua Mare de Du i Infant amb sants de 1461, avui dia a la National Gallery de Londres, tamb pertany al perode de la seua estada a Florncia.


Darrers anys a la Toscana.
L'any 1464 Gozzoli va deixar Florncia per San Gimignano, on va fer algunes obres de gran mida; a l'esglsia de Sant'Agostino, una composici de Sant Sebasti protegint la ciutat de la pesta del mateix any, 1464; sobre el cor de l'esglsia, una triple srie d'escenes sobre llegendes de sant Agust, disset temes des del seu ingrs a l'escola de Tagaste fins al seu funeral, amb alguns afegits; a la pieve de San Gimignano, el Martiri de Sebasti, i d'altres temes, aix com altres obres a la ciutat i la seua rodalia. Ac el seu estil combina quelcom de Filippo Lippi amb elements originals, i hi va rebre ajuda de Giusto d'Andrea.

Va romandre a aquesta ciutat fins l'any 1467, i el 1469 va comenar les vastes sries de pintures murals del Campo Santo de Pisa, a les quals el seu nom est especialment identificat. Hi ha vint-i-quatre temes de l'Antic Testament, des de la Invenci del vi per No a la Visita de la Reina de Saba a Salom. El contracte era per tres temes a l'any per al voltant de deu ducats per cadascun. No obstant sembla que no es va acomplir estrictament el contracte, perqu noms va fer de mitjana tres pintures cada dos anys. Potser la gran quantitat de figures i elements va ser acceptada com a explicaci d'aquesta menor productivitat.

Al gener de 1470 havia fet el fresc de No i la seua famlia, seguit per la La maledicci del porc, la Construcci de la Torre de Babel (que cont retrats de Cosme de Mdici, el jove Lloren de Mdici, Angelo Poliziano i d'altres), la Destrucci de Sodoma, la Victria d'Abraham, les Esposalles de Rebeca i de Raquel, la Vida de Moiss, etc. A la Capella Ammannati, front a la porta del Campo Santo, va pintar tamb una Adoraci dels Reis Mags, on apareix un autoretrat.  
Tota aquesta gran quantitat de treball, per a la qual probablement va comptar amb l'ajut de Zanobi Macchiavelli, va ser executada a ms d'altres pintures durant la seua estada a Pisa (incloent-hi la Glria de sant Toms d'Aquino, avui dia al Louvre), en el termini de setze anys, fins el 1485. Aquesta s la darrera data que pot ser assignada amb seguretat a una obra de la seua m. Gozzoli va morir a Pistoia l'any 1497, potser de pesta.

L'any 1478 les autoritats de Pisa li havien fet donaci, com a mostra de respecte, d'una tomba al Campo Santo. Possea una casa a Pisa, aix com cases i terra a Florncia.


Avaluaci.
Segons l'Enciclopdia Britnica (11 Edici): l'art de Gozzoli no pot rivalitzar amb el dels seus grans contemporanis ni en elevaci ni en fora, per resulta atractiu pel seu sentit del que resulta vists, viu i abunds, tant en la representaci de les persones com dels objectes. Els seus paisatges, farcits d'ocells i animals diversos, especialment gossos, sn ms variats i impactants que els de cap dels seus predecessors; les seues composicions estan plenes de figures, que resulten ms convincents quan el tema s feli i desenfadat que quan s'hi requereix una intensitat trgica o dramtica o una acci catica: els seus colors sn lluents i festius. El geni de Gozzoli va ser, en definitiva, ms verstil i referencial que genunament original; el seu dibuix mostra certes imperfeccions, especialment als contorns i la perspectiva, aix com als seus elaborats edificis. En la pintura al fresc va usar la tcnica del tremp. Del seu incansable treball, la intensitat de la seua obra i el nombre de pintures produdes en sn les proves ms convincents... En la rectitud de la seua vida es va dir que va seguir l'exemple del seu primer mestre, Fra Angelico.

Obres principals.
El rapte d'Helena (c. 1437-1439) - Pintura al tremp sobre taula, 51 x 61 cm, National Gallery de Londres;
;
Dones a la tomba (1440-1441) - Fresc, San Marco, Florncia;
Adoraci dels Reis Mags (1440-1441)  - Fresc, San Marco, Florncia;
Mare de Du i Infant donant benediccions (1449) - Pintura al tremp sobre seda en un bastidor de fusta, 254 x 130 cm, Santa Maria sopra Minerva, Roma ;
Mare de Du i Infant entre sant Francesc i sant Bernard de Siena ((1450) - Fresc, San Fortunato, Montefalco ;
Sant Fortunat Entronitzat (1450) - Fresc, 200 x 110 cm, San Fortunato, Montefalco;
Mare de Du i Infant (1450) - Fresc, 250 x 135 cm, San Fortunato, Montefalco;
Sant Antoni de Padua (1450s) - Taula, Santa Maria in Aracoeli, Roma;
Madonna della Cintola (1450) - Pintura al tremp sobre taula, 133 x 165 cm, Pinacoteca Vaticana, Vatic;
Mare de Du i Infant rodejats de sants (1452) - Fresc, San Francesco, Cappella di San Gerolamo, Montefalco;
La partida de sant Jeroni a Antioquia (1452) - Fresc, Cappella di San Gerolamo, San Francesco, Montefalco;
Sant Jeroni treient una espina de la pota d'un lle (1452) - Fresc, Cappella di San Gerolamo, San Francesco, Montefalco ;
Madonna and Child amb sant Francesc, sant Bernard i Fra Jacopo (c. 1452) - Pintura al tremp sobre taula, 34 x 54 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena;
Mare de Du i Infant amb sant Joan Baptista, Pere, Jeroni i Pau (1456) - Pintura al tremp sobre taula, 122 x 212 cm, Galleria Nazionale dell'Umbria, Perusa;
Process dels Reis Mags (1459-1460) - Frescos, Capella dels Reis Mags, Palau Mdici Riccardi, Florncia;
Mare de Du i Infant (c. 1460) - Pintura al tremp sobre taula, 84.8 x 50.6 cm, Institute of Arts, Detroit;
Retaule de la Purificaci (1461) - Pintura al tremp sobre taula, 158 x 171 cm, National Gallery de Londres;
Sant Domnec ressuscita Napoleone Orsini (1461) - Pintura al tremp sobre taula, 25 x 35 cm, Pinacoteca di Brera, Mil;
Caiguda de Sim el Mag (1461-1462) - Pintura al tremp sobre taula, 24 x 35,5 cm, Royal Collection, Hampton Court;
La dansa de Salom (1461-1462) - Pintura al tremp sobre taula, 23.8 x 34.3 cm, National Gallery of Art, Washington;
Histries de sant Agust (1464-1465) - Frescos, Sant'Agostino, San Gimignano;
Quatre Evangelistes (1464-1465) - Fresc, Sant'Agostino, San Gimignano;
Sants (1464-1465) - Frescos, Sant'Agostino, San Gimignano;
Sant Sebasti (1464-1466) - Fresc, 527 x 248 cm, Sant'Agostino, San Gimignano;
Martiri de sant Sebasti (1465) - Pintura al tremp sobre taula, 525 x 378 cm, Esglsia de la Collegiata, San Gimignano;
Matrimoni mstic de santa Caterina (1466) - Pintura al tremp sobre taula, 90 x 50 cm, Pinacoteca Comunale, Terni;
Mare de Du i Infant entre sant Andreu i sant Prsper (Madonna dell'Umilt; 1466) - Pintura al tremp sobre taula, 137 x 138 cm, Museo Civico, San Gimignano;
Triomf de sant Toms d'Aquino (1471) - Pintura al tremp sobre taula, 230 x 102 cm, Museu del Louvre, Pars;
La verema i l'embriaguesa de No (1469-1484) - Fresc, Camposanto, Pisa;
Histries de la Santa Verge (1484) - Frescos transferits, Biblioteca Comunale, Castelfiorentino;
Davallament de la creu (1491) - Oli sobre llen, 180 x 300 cm, Museu Horne, Florncioa;

Notes.


Referncies.
Dale Kent, Cosimo de' Medici and the Florentine Renaissance (New Haven: Yale University Press, 2000).
Franco Cardini, The Chapel of the Magi in Palazzo Medici (Firenze: Mandragora, 2001).
Roger J. Crum, "Roberto Martelli, the Council of Florence, and the Medici Palace Chapel", Zeitschrift & Kunstgeschichte, 59 (1996).
;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302561" title="Eoconodon" nonfiltered="4577" processed="4569" dbindex="119622">

Eoconodon s un gnere extingit de mesonic triisodntid que visqu durant el Dani a Amrica del Nord.

Enllaos externs.
A new species of Eoconodon (Triisodontidae, Mammalia) from the San Juan Basin, New Mexico ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302562" title="Bernab Mar i Chirivella" nonfiltered="4578" processed="4570" dbindex="119623">



Bernab Mar i Chirivella (Alfafar 1896 - Picanya 9 d'Agost de 1958) va ser un empresari, comerciant i poltic valenci.
Era el ms menut de cinc germans. Va estudiar durant un temps una titulaci a la universitat per va haver de deixar els estudis quan son pare mor per dedicar-se al comer.

L'any 1926 es va casar amb Julia Castellano Casabn, una dona natural de Picanya encara que havia nascut al mol de Palls en Burjassot. Van tenir dos fills: Julia (1928) i Bernab (1932).

Tenia coneixements de matemtiques i de geografia. Desprs de la guerra civil (durant els anys quaranta) va treballar per l'Estat com a delegat encarregant-se del comer de les crelles a la zona de L'Horta (durant l'poca de l'anomenat estraperlo). Tamb es va dedicar a l'agricultura ja que tenia diversos camps de tarongers, un camp d'arrs a l'Albufera i una finca a la partida del Realenc (als termes municipals de Torrent i Picanya). Junt amb altres deu socis va fundar la cooperativa d importaci i exportaci de ctrics FRUPALE S.L. amb seu a Picanya.
Es va dedicar tamb a la construcci de vivendes. Va promoure la construcci d'edificis de tres o quatre altures a Picanya, a Torrent i a Alcsser.

Durant la guerra civil espanyola el van empresonar tres vegades sense que haguera coms cap delicte, sin per causa de tenir una ideologia conservadora i ser un home ric. Per degut a la seua amistat amb l'alcalde de la ciutat de Valncia, el republic Jos Cano Coloma, el van deixar lliure i fins i tot podrien haver evitat la seua mort.

Va ser un dels primers responsables de tramitar la devoluci de les terres confiscades per l'ajuntament Republic de Picanya, el qual va confiscar les possessions dels "rics" del poble per a fins benfics. Quan va arribar el rgim franquista estes possessions es retornaven als seus anteriors propietaris, alhora que altres terres eren confiscades perqu els seus vens eren morts o exiliats.

Tot i que Bernab Mar i Chirivella no va formar part del primer ajuntament desprs de la guerra denominat "Comisin Gestora Municipal designada por la Junta Local de Falange Espaola" s que va ser nomenat pel delegat del Govern vocal de Recuperaci agrcola. A la segona junta ja hi figurava com a Primer Tinent d'alcalde de Picanya, des del 5 d'abril de 1939 fins el 27 de desembre de 1939.

A les actes municipals no consta que fra alcalde de Picanya, tot i aix ell est en un quadre a la Sala d'Exposicions Municipal d'alcaldes de Picanya. Si va ser alcalde ho seria durant un breu perode de temps, per la histria escrita no ho deixa clar.

Segons la seua partida de defunci:
D. Bernab Mar Chirivella era natural d Alfafar. Nascut el 31 de desembre de 1896. Domiciliat al Carrer Sant Josep n 22 de Picanya. De professi comer. Fill de Bernab i Virgnia. Viudo de D. Julia Castellano Casabn. Amb dos fills: Julia i Bernab Mar Castellano. Va morir al seu domicili el dia 9 d'agost de 1958 a les 14:00 hores a conseqncia d un collapse vascular i la fonamental carcismatfosis pectoral difusa.


 Referncies.

Algunes fonts a internet per verificar la informaci:

 Partida de defunci;
 Document de l'Ajuntament 1 ;
 Document de l'Ajuntament 2;
 Projecte de l'escola a Picanya;
 Imatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302564" title="Goniacodon" nonfiltered="4579" processed="4571" dbindex="119624">

Goniacodon s un gnere extingit de mesonics triisodntids que visqueren durant el Dani a Amrica del Nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302566" title="Triisodon" nonfiltered="4580" processed="4572" dbindex="119625">

Triisodon s un gnere extingit de mesonics triisodntids que visqueren durant el Dani a Amrica del Nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302567" title="Stelocyon" nonfiltered="4581" processed="4573" dbindex="119626">

Stelocyon s un gnere extingit de mesonics triisodntids que visqueren durant el Dani a Amrica del Nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302569" title="Esquadra de Moros i Cristians" nonfiltered="4582" processed="4574" dbindex="119627">




Una esquadra sn els components d'una comparsa o filada que participen en les desfilades de les festes de moros i cristians. Est formada per 10 o 15 comparsistes ms un cap d'esquadra que desfilar al ritme de les marxes mores, en el cas de pertnyer a una comparsa del bndol moro, i de  les marxes cristianes o pasdobles si pertanyen al bndol cristi.



 Mireu tamb.
 Moros i Cristians;
 Saudites d'Ontinyent;

Enllaos externs.
 Comparsa Saudites d'Ontinyent   (Valenci)  ;
Esquadra Aladins (valenci)  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302570" title="Bonellia viridis" nonfiltered="4583" processed="4575" dbindex="119628">

Bonellia viridis s un cuc mar del flum dels equiurodeus, conegut per l'excepcional dimorfisme sexual que presenta i per les propietats biocides d'un pigment de la seva pell.

L'espcie t una ampla difusi; se la troba al nord-est de l'oce Atlntic, l'oce ndic, l'oce Pacfic, el mar Mediterrani i la mar Roja. La femella, d'un color verd que varia d'un color plid a un color fosc, amb un cos d'uns quinze centmetres de forma circular o de salsitxa, viu al fons mar a una profunditat d'entre deu i cent metres, amagant-se sota la grava o en escletxes a les roques o caus abandonats per altres animals. T dos ganxos d'ancoratge sota el seu cos i una probscide extensible que usa per alimentar-se i que mesura fins a deu vegades la seva longitud corporal. s principalment un detritvor, per tamb s'alimenta de petits animals. El mascle noms s observat rarament; t un cos pla i sense pigment que noms arriba a 1-3 mm, ocupats en gran part pels rgans reproductors i sense altres estructures. Els mascles viuen sobre o a dins del cos d'una femella.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302573" title="Cebus nigritus" nonfiltered="4584" processed="4576" dbindex="119629">

Cebus nigritus s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba a l'Argentina i Brasil. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Cebus nigritus al Mammal Species of the World. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302576" title="Cebus xanthosternos" nonfiltered="4585" processed="4577" dbindex="119630">

Cebus xanthosternos s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba al bosc atlntic del sud de l'estat de Bahia al Brasil. 

Actualment noms sobreviuen 300 exemplars d'aquesta espcie. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci, vdeos i fotografies d'aquest mico. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
	










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302577" title="Hemoglobinria paroxstica nocturna" nonfiltered="4586" processed="4578" dbindex="119631">


La hemoglobinria paroxstica nocturna (HPN), en alguns casos coneguda pel nom de sndrome de  Marchiafava-Micheli, s una malaltia rara adquirida caracteritzada per la presncia d'una anmia hemoltica intravascular (deguda a la destrucci dels eritrcits en el torrent circulatori per atac mediat pel sistema del complement) que pot presentar com a trets clnics principals colria (deguda a la presncia d'hemoglobina a l'orina), fatiga (ms o menys marcada segons el grau d'hemlisi que presenta el malalt) i elevat risc de trombosi en llocs inusuals (que de produir-se poden comprometre la vida dels malalts).
La HPN s l'nica anmia hemoltica causada per una mutaci somtica (enlloc de ser una mutaci congnita). Una o ms mutacions en el gen anomenat PIG-A es tradueix en l'absncia a la superfcie de la membrana de les cllules mieloides de totes o part de les protenes de membrana fixades a travs de tiges de glicofosfatidilinositol (GPI), que sn el punt d'ancoratge de determinades protenes de superfcie (CD55 i sobretot CD59) que protegeixen les cllules del propi organisme de l'atac indiscriminat del complement.
Hom parla de HPN primria o pura quan no es presenten altres malalties del moll de l'os associades, com ara l'anmia aplsica - la ms habitual- o b la sndrome mielodisplsica. En aquests darrers casos es parla de HPN secundria. 

El tractament habitual s el de suport, que passa per les transfusions sangunies per tal de revertir l'anmia, medicaci anticoagulant per tal de prevenir una trombosi, corticosteroides com a lleugers immunosupressors i potenciadors de la funci medullar, i des de fa poc l'antics monoclonal eculizumab (Soliris ).

Signes i smptomes.
Es presenten en proporci a la mida de la clona de cllules afectades. Una quarta part dels malalts amb "HPN primria" presenten hemoglobinria en algun moment del decurs de la malaltia. La majoria presenten anmia, amb el conseqent cansament i fatiga que genera, desproporcionats al grau d'anmia en el cas de la HPN. L'orina presenta hemoglobina i sovint hemosiderina. 
Altres pacients presenten dolor abdominal, disfgia (dificultat per empassar) i odinofgia (dolor a l'empassar), i els malalts mascles poden presentar disfunci erctil. Aquesta clnica t origen en la depleci de l'xid ntric que l'hemoglobina lliure produeix en el torrent circulatori.

Aproximadament un 40% dels malalts presenta algun event trombtic en algun moment dels transcurs de la seva malaltia, essent aquesta la principal causa de mort i de complicacions greus de la HPN. Aquestes trombosis poden succeir en llocs habituals, com ara les trombosis venoses profundes a les venes de les cames, que poden resultar en un embolisme pulmonar si els trombes migren cap els pulmons, per el tret ms diferenciador de la HPN s la producci de coguls en llocs inusuals, com ara la vena heptica (causant l'anomenat sndrome de Budd-Chiari, la vena porta del fetge, les venes mesentriques superior i/o inferior (causant isqumia mesentrica que pot dur a la resecci intestinal com a soluci d'emergncia), o venes de la pell. La trombosi venosa cerebral, una forma poc freqent de vessament cerebral (atac de feridura), pot tamb aparixer.

Diagnosi.
Tot i que calen proves de laboratori especfiques per tal de confirmar la malaltia, hi ha parmetres habituals -tot i que i comuns amb altres malalties- que poden fer-ne sospitar l'existncia: baixa hemoglobina, enzim lactat deshidrogenasa incrementat, augment de reticulocits (eritrcits immadurs alliberats pel moll de l'os per tal de suplir els que es destrueixen), bilirubina augmentada (subproducte de la degradaci de l'hemoglobina) i nivells disminuits d'haptoglobina. El test directe d'antiglobulines test (DAT, en angls, o test de Coombs directe) s negatiu, proba de qu l'hemlisi en la HPN no s causada anticossos.

L'anomenat test de la sacarosa, en el que una mostra dels eritrcits del malalt es posa en contacte amb una soluci de baixa fora inica, era mpliament usada fa uns anys, en espera d'observar si es produa o no hemlisi. Una prova ms especfica anomenada test de Ham (en honor del Dr Thomas Ham, que va descriure la prova l'any 1937) , i que inicialment es feia servir si el test de la sucrosa resultava positiu, s encara emprada. Mtodes moderns inclouen la citometria de flux, on en concret es cerca l'absncia de les protenes de superfcie CD55 i  CD59 en leuccits i eritrcits. Depenent del grau d'absncia/presncia d'aquestes protenes, es classifiquen en cllules tipus I, II i III . Les de tipus I presenten nivells normals de CD55 i CD59, les de tipus II tenen nivells reduts de les mateixes, i les de tipus III no en presenten en absolut. Quant ms alt s el nombre de cllules tipus III, ms alt s el risc de patir hemlisi i trombosi.  Cal remarcar que s necessari practicar una citometria en leuccits donat que l'hemlisi constant dels eritrcits pot resultar en un fals negatiu o en tamnys de clons inferiors als reals (els leuccits no sn lisats pel complement).

Classificaci.
La HPN es classifica en funci del context en el qual s diagnosticada. Aix tenim:
 HPN clssica. Diagnstic de HPN en absncia de cal altre trastorn de la medulla ssia.
 HPN que coexisteix amb un altre trastorn de la medulla ssia.
 HPN subclnica. Anomalies compatibles amb la HPN detectades per citometria de flux sense signes d'hemlisi.

Fisiopatologia.
Totes les cllules tenen protenes ancorades a les seves membranes, que sn responsables de realitzar moltes i variades funcions.  Existeixen diferents formes amb les que aquestes protenes s'ancoren a la membrana cellular. La HPN esdev per un defecte en un d'aquests mecanismes .

Cal un un enzim anomenat  (fosfatidilinositolglic A) per tal que a la membrana cellular s'hi puguin ancorar les  protenes anomenades GPI (de glicosilfosfatidilinositol). El gen que codifica l'enzim PIG-A es troba localitzat en el cromosoma X, la qual cosa significa que noms una cpia del gen PIG-A es troba activa a cada cllula, tant en el sexe mascul com en el femen. Si s'esdev una sola mutaci en aquest gen, l'enzim PIG-A esdevindr defectus, la qual cosa portar a un nul acoblament del GPI a la membrana, no formant-se els "ancoratges GPI" que necessiten les protenes GPI per acoblar-se a la membran. Quan aquesta mutaci s'esdev en les cllules mare de la medulla ssia (que sn les progenitores dels eritrcits, leuccits i plaquetes), tota aquesta prognie cellular o (clon) presentar aquest defecte. Diverses protenes que s'acoblen a les "tiges" GPI resulten essencials per tal de protegir les cllules que les presenten de la destrucci mitjanada per les protenes del sistema del complement.  El sistema del complement forma part del sistema immunitari inespecfic, que t un important paper en la destrucci de microorganismes invasors.  Sense aquestes protenes a la seva membrana, els eritrcits seran destruts pel propi sistema del complement. Les principals protenes protectores sn la CD55 i la CD59.

La destrucci massiva d'eritrcits es tradueix en anmia. L'elevada taxa de trombosi (en llocs poc habituals) en aquests malalts es creu que s deguda a la disfunci de les plaquetes -deficitries tamb en tiges GPI i per tant en protenes protectores- per l'atac del complement. Tamb es creu que hi te un rol important la disminuci dels nivells intravasculars d'xid ntric (NO) endgen, segrestat per part de l'hemoglobina lliure en torrent que la lisi eritrocitria massiva produeix.

De fet la simptomatologia d'espasmes esofgics, disfunci erctil en el sexe mascul i el dolor abdominal s'atribueixen a aquest darrer fet, donat que l'xid ntric s una substncia sintetitzada per l'endoteli vascular necessria per a la relaxaci de la musculatura llisa. Aquesta teoria queda reforada pel fet que aquests smptomes milloren amb l'administraci de nitrats o de sildenafil (Viagra ), que produeixen l'efecte contrari ja que sn frmacs dadors d'xid ntric. Existeix la sospita de qu l'hemlisi crnica i consegent depleci del NO pot conduir a la hipertensi pulmonar (pressi incrementada en els vasos que aporten sang al pulm), que alhora es tradueix en un sobreesfor pel cor i pot causar una fallada cardaca.

Tractament.
Crisis.
No existeix consens sobre si els esteroides (com la prednisolona) poden fer disminuir la gravetat de les crisis hemoltiques. S es recomanen les transfusions, donat que alhora que suavitzen l'anmia, es redueix la producci de cllules HPN pel moll de l os, i indirectament la severitat de l'hemlisis. Les definces de ferro es desenvolupen amb el temps, a travs de prdues per lorina, i calen ser tractades. La terpia amb ferro per, pot redundar en ms hemlisi donat que es es produeixen ms cllules HPN.

Un nou antics monoclonal, leculizumab, protegeix les cllules sangunies de la destrucci immune per inhibici del sistema del complement, i ha demostrat reduir la necessitat de transfusions en pacients amb hemlisi molt manifesta.

Alhora l'eculizumab ha demostrat reduir en un 85% la probabilitat de patir un episodi tromboemblic.

Manteniment.
Els pacients que tenen una clona petita cal que segueixin una monitoritzaci per citometria de flux cada sis mesos, que donar informaci sobre l'evoluci i els potencials riscos per complicacions.  Donat l'elevat risc de trombosi, els malalts de HPN amb grans clones (per sobre del 50% en glbuls blancs del tipus III) cal que se sotmetin a un tractament profilctic amb warfarina, que a l'any 2008 encara s l'anticoagulant oral de referncia.

Els episodis de trombosis sn tractats com en altres tipus de pacients, per donat que la HPN s crnica, es recomana tractar amb anticoagulants (orals o no) durant fora temps desprs de patir l'episodi. 

Cal esmentar que l'eculizumab tamb esdev -donades les caracterstiques de la malaltia- un tractament de manteniment per a aquelles persones en la que l'elevada hemlisi intravascular esdev una font de riscos i clnica associats. Alhora aquest monoclonal ha demostrat reduir de forma estadsticament superior a la warfarina la probabilitat de patir episodis tromboemblics, donant-se el cas de qu resulta indiferent prendre warfarina o no prendre-la quan s'est rebent eculizumab pel que fa al nombre d'episodis soferts.

Detecci i diagnstic.
La monitoritzaci de la HPN es realitza de forma anual en els pacients amb historial d'anmia aplsica, essent recomanable que fos realitzada en malalts amb SMD del tipus "anmia refractria".

Epidemiologia.
La HPN s una malaltia rara, amb una incidncia anual de 1-2 casos per mili. Molts casos es desenvolupen en pacients que prviament han estat diagnosticats d'anmia aplsica o sndrome mielodisplsica (SMD). La coexistncia amb la SMD tamb explica el perqu de l'elevada taxa de leucmia en la HPN, donat que la SMD presenta un percentatge significatiu d'evoluci cap a formes leucmiques.

El 25% dels casos de HPN en pacients femenins sn diagnosticats durant l'embars, essent aquest grup d'elevat risc de trombosi, i presentant mare i fill un increment del risc de mort (20% i 8% respectivament).

Histria.
La primera descripci documentada de la HPN va ser realitzada pel metge alemany Paul Strbing (Greifswald, 1852-1915) l'any 1882. Una descripci ms detallada va ser feta pels Drs. Ettore Marchiafava i Alessio Nazari l'any 1911, amb posteriors aportacions del propi Marchiafava l'any 1928 i el Dr. Ferdinando Micheli l'any 1931. El metge alemany Dr. Enneking va encunyar el terme "hemoglobinria paroxstica nocturna" (o haemoglobinuria paroxysmalis nocturia en llat) l'any 1928.

Referncies.


Enllaos externs.
Aplastic Anemia & MDS International Foundation ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302579" title="Cebus kaapori" nonfiltered="4587" processed="4579" dbindex="119632">

Cebus kaapori s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba al Brasil (estats de Par i Maranho). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302580" title="Piero Pollaiuolo" nonfiltered="4588" processed="4580" dbindex="119633">

Piero Benci ms conegut pels seu sobrenom Piero Pollaiuolo. Florncia, 1441 - Roma, 1496,Fou un pintor itali del renaixement. 

Molt ms conegut va ser i s, el seu germ  Antonio Pollaiuolo. Amb freqncia van treballar plegats, de tal manera que de vegades s difcil atribuir-los les obres exclusivament. Les obres de tots dos mostren influncia clssica i inters per l'anatomia humana, els germans van portar a terme disseccions  per millorar el seu coneixement de la matria. 

Pel que fa a Piero Benci (o Piero Pollaiuolo), est acreditat com notable retratista a l'oli, havent realitzat tamb els retaules per a l'esglsia de San Miniato a Florncia (1467) i la Coronaci de la Verge a l'esglsia de San Gimignano (1483). 

Vasari va incloure una biografia dels germans Pollaiuolo a le Vite.
Enllaos externs.
 Biografia dels Pollaiuolo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302581" title="Caputx bru" nonfiltered="4589" processed="4581" dbindex="119634">

El caputx bru (Cebus apella) s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba a Sud-Amrica. 

Alimentaci.

Menja fruits, ous, invertebrats i petits vertebrats (llangardaixos i ocellets). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
	















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302589" title="Ronald Colman" nonfiltered="4590" processed="4582" dbindex="119635">

Ronald Colman (1891   1958) fou en actor angls guanyador d'un Oscar.

Va nixer a Richmond (Surrey, Anglaterra). Colman va aficionar-se a actuar a l escola. Va intentar estudiar enginyeria a la Universitat de Cambridge, per la mort del seu pare ho va impedir. Va allistar-se a les Forces Armades i va servir al London Scottish Regiment durant la Primera Guerra Mundial, amb companys actors com Glaude Rains, Herbert Marshall i Basil Rathbone. Va ser durament ferit a la batalla de Passchendaele. 

Desprs de la guerra, va comenar a actuar al teatre londinenc. El 1922, va aparixer a Broadway, a l'xit teatral La Tendresse. El director Henry King el va veure i el va incloure a la pellicula del 1923, The White Sister. Es va fer un actor molt popular del cinema mut, tant en la pellcules romntiques com les d aventures.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302592" title="Caputx de cara blanca" nonfiltered="4591" processed="4583" dbindex="119636">

Cebus capucinus s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba als boscos de Sud-Amrica i Amrica Central. 

Alimentaci.

Menja fruits, insectes, crancs i petits rptils i aus. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302597" title="Cebus albifrons" nonfiltered="4592" processed="4584" dbindex="119637">


Cebus albifrons s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Veneuela, Equador i Per. 

Subespcies.

 Cebus albifrons albifrons;
 Cebus albifrons aequatorialis;
 Cebus albifrons cuscinus;
 Cebus albifrons trinitatis;
 Cebus albifrons unicolor;
 Cebus albifrons versicolor;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302598" title="Estaci d'Enlla (Valncia)" nonfiltered="4593" processed="4585" dbindex="119638">


l'Estaci d'Enlla o de l'Entroncament, antigament estaci d'Adems i  (fins a 1988 i des del mar de 2001) oficialment Empalme, s una de les estacions del metro de Valncia. s el punt de confluncia de la lnia 1 i la lnia 4 de tramvia. Prov de l'antiga estaci ferroviria dAdems.



 Accessos .

Carrer del Doctor Nicasio Benlloch;
Compta amb un aparcament pblic;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302601" title="Thripophaga cherriei" nonfiltered="4594" processed="4586" dbindex="119639">




El Thripophaga cherriei s un ocell de la famlia Furnariidae. s endmic de Veneuela.

El seu hbitat natural sn els boscos baixos humids tropicals; actualment, l'ocell est amenaat per la disminuci del seu hbitat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302603" title="Ball d'en Serrallonga a Matar" nonfiltered="4595" processed="4587" dbindex="119640">
El Ball d'en Serrallonga a Matar, una mena de teatre de carrer amb una trentena llarga d'actors, va ser representat amb continutat durant bona part del segle XIX a la capital del Maresme. En aquest segle tenim constncia de representacions d'aquest ball parlat, el 1864, el 1878, el 1883 i el 1897 i la darrera representaci coneguda, ja en el segle XX, sembla ser que fou el 1930.

El Ball d'en Serrallonga tradicionalment s'hauria representat per Carnestoltes. La frase: Qui sou vos que no us conec? Era la ms coneguda del Ball d'en Serrallonga. La pronunciava el capitost Joan Sala i Ferrer (1594-1634), ms conegut com Joan de Serrallonga, als bandolers que volien incorporar-se a la seva quadrilla.

El Ball d'en Serrallonga tamb va representar-se a moltes altres poblacions durant el segle XIX, com per exemple des del 1865 a Reus.

Llibres.
 AA.VV.: Qui sou vos que no us conec? Matar, 1923. El Ball d'en Serrallonga de Baix a Mar. PMC- Generalitat Catalunya, Matar, 1991.

Enllaos externs.
Sobre representacions teatrals del mite de Joan de Serrallonga al Maresme vegeu l'article:
Qui sou vos que no us conec? L'Ull de llebre



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302605" title="Antonio Pollaiuolo" nonfiltered="4596" processed="4588" dbindex="119641">



Antonio di Jacopo Benci anomenat Antonio Pollaiuolo, Florncia 17 de gener de 1432 o 1433 - Roma4 de febrer de 1498, va ser un pintor, escultor, orfebre i gravador itali del renaixement, que aix mateix va perfeccionar l'art de l'esmaltatge.

El seu germ va ser l'artista Piero Pollaiuolo, els dos van treballar freqentment junts a un fams taller que van fundar a Florncia, rival del d'Andrea del Verrocchio. La seva obra reflecteix tant influncia clssica com a inters a l'anatomia humana. Comte Vasari que els germans van portar a terme disseccions per millorar el seu coneixement de l'anatomia. Van prendre el seu sobrenom Pollaiuolo del negoci del seu pare, que venia ocells de corral, gallines.

Els primers estudis d'esmalt d'Antonio van ser o b amb el seu pare o amb Andrea del Castagno: l'ltim probablement li va ensenyar tamb a pintar. Est comprovat que va ser deixeble de Domenico Veneziano i, aix mateix, va tenir l'influx de Donatello.

Va abandonar l'orfebreria per dedicar-se plenament a la pintura, l'escultura i  el gravat. Junt a Ghiberti va treballar en els relleus de les portes del baptisteri de Florncia. Pel que fa als seus gravats, aquests van influir a Andrea Mantegna i, per mitj de Mategna, a Drer.

Algunes de les pintures i gravats de Pollaiuolo exhibeixen un excs de brutalitat, caracterstica que pot ser estudiada per exemple a  El combat dels homes nus, gravat de 1470 o 1480. Per contrast, les seves figures femenines mostren una completa serenitat i una primmirada atenci als detalls dels vestits, com era la norma al retrat del segle XV.

Gran part de la seva obra pictrica s'ha perdut, per exemple la srie anomenada Els treballs d'Hrcules que es trobava al palau dels Medicis.

Per s com a escultor i com treballador del metall com va aconseguir el seu gran xit, va realitzar gran quantitat de petits bronzes com els del grup anomenat Hrcules i Anteu. L'exacta atribuci de les seves obres s dubtosa a causa de qu el seu germ va fer molt en la seva collaboraci.

Al 1484, Antonio va fixar la seva residncia a Roma, on va executar la tomba del papa Sixt IV a la gruta de la Baslica de Sant Pere del Vatic (finalitzada el 1493), una composici on torna a manifestar el seu mode d'exageraci anatmica de les figures. Al 1496 va anar a Florncia per donar els ltims retocs al treball ja comenat a la sagristia del Santo Spirito.

Va morir, com a home ric, havent acabat ja el seu mausoleu del papa Innocenci VIII, tamb a Sant Pere, i va ser enterrat a l'esglsia de San Pietro in Vincoli.

Entre les seves habilitats destaca el seu mestratge en representar la figura humana en moviment. La principal contribuci d'Antonio a la pintura florentina es troba a la seva anlisi de l'anatomia del cos en moviment o sota condicions de tensi, per s tamb important pel seu inters pioner al paisatge. Es diu d'ell que es va anticipar a Leonardo da Vinci a  disseccionar cossos per estudiar la seva anatomia. Entre els seus alumnes destaca Sandro Botticelli.
 Obres .
 Pintures i Gravats .
Retaule per a la Capella del Cardenal de Portugal (1467) Fresc, San Miniato al Monte, Florncia. ;
Retrat d'una jove (1465) Plaf, 52,5 x 36,2 cm, Staatliche Museen, Berln ;
Els Sants Vicen, Santiago i Eustaquio (1468) Pintura al tremp, 172 x 179 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia.
Batalla de deu nus (1470s)  Gravat, 42,8 x 61,8 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia ;
Apollo i Daphne (1470-1480)  Pintura al tremp, 30 x 20 cm, National Gallery, Londres ;
El combat dels homes nus (cap a 1470-1480)  Gravat, Museu del Louvre, Pars ;
Martiri de Sant Sebasti (1473-1475) Plaf, 292 x 223 cm, National Gallery, Londres ;
Retrat d'una jove (cap a 1475)  Pintura al tremp, 55 x 34 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia;
Hrcules i l'Hidra (cap a 1475) Pintura al tremp, 17 x 12 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia ;
Hrcules i Anteu (cap a 1478) Pintura al tremp, 16 x 9 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia;
Retrat d'una nena  Plaf, Museu Poldi Pezzoli, Mil ;

 Escultures .
Judith (entre 1455 i 1470) - Bronze ;
Sant Cristfol i el nen  Metropolitan Museum, Nova York ;
Hrcules (sense data) Bronze;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302613" title="Valeri Serra i Bold" nonfiltered="4597" processed="4589" dbindex="119642">
Valeri Serra i Bold (Castellser, l'Urgell, 1875 - 1938) ha estat un dels ms destacats estudiosos del folklore catal i el seu treball publicat ha perms la salvaci d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana.

A la villa de Bellpuig, on visqu, es va instituir el "Premi Valeri Serra i Bold" per a treballs indits en qualsevol aspecte de la cultura popular. L'any 2007 es realitz la 22a edici .

 Obres .
 Lingstica popular. Edicions Polgrafa;
 Notes per a una geografia folklrica de Catalunya;
 Culte popular a la Mare de Du;
 Tradicions. Article dins Catalunya, any II, nm. XXVI, febrer 1904;
 Tres cansons de cullir aulives. Article dins Catalunya, any II, nm. XXVI, febrer 1904;
 Corrandes tpiques. Article dins Catalunya, any II, nm. XXVI, febrer 1904;
 Cansons de bres. Article dins Catalunya, any II, nm. XXVI, febrer 1904;
 Jochs de nenes. Article dins Catalunya, any II, nm. XXVI, febrer 1904;
 Canons de pandero, canons de ronda. J. J. de Olaeta. Collecci "Arxiu de Tradicions Populars, 12";
 Lo Pla d'Urgell. Revista-setmanari que va sortir entre 1912 i 1919;
 Calendari folklric d'Urgell, 1915. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1981). Collecci "Biblioteca Abat Oliba, 20";
 Llibre popular del rosari. Folklore del Roser, 1917. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1988). Collecci "Biblioteca Serra d'Or, 77";
 Festes i tradicions populars de Catalunya, 1918. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1986). Collecci "Biblioteca Serra d'Or, 62";
 Folklore de la pagesia, 1918. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1987). Collecci Biblioteca Serra d'Or, 68;
 Enigmstica popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit, 1922. Edicions Polgrafa;
 Aplec de rondalles, 1922. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Collecci "Club de Butxaca, 15";
 Rondalles meravelloses, 1924. Ed. Catalana (Barcelona);
 El llibre d'or del rosari a Catalunya, 1924;
 Arxiu de Tradicions Populars, I-VII, 1928. J. J. de Olaeta, Ed. (Barcelona, 1981). Edici facsmil;
 Compendio de agricultura. Nociones cientficas y saber popular, 1928. Seix i Barral, Ed. (Barcelona);
 El pare Sant Francesc i la tradici popular catalana, 1928. Ed. Franciscana (Barcelona);
 Paraules proemials a Geografia popular, 1928. Article dins Arxiu de Tradicions Populars, I, pg. 27-29;
 La matana del porc, 1928. Article dins Arxiu de Tradicions Populars, I, pg. 41-50;
 Els folkloristes que perdem, 1928. Article dins Arxiu de Tradicions Populars, III, pg. 188-190;
 Rondalles populars, I, 1931. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1987). Collecci "Club de Butxaca, 52";
 Rondalles populars, II, 1931. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1984). Collecci "Biblioteca Serra d'Or, 47";
 Folklore infantil, 1931. Article dins Folklore y costumbres de Espaa, vol. II, 1931, pg. 537-589;
 Rondalles populars, III, 1932. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Collecci "Biblioteca Serra d'Or, 51";
 Rondalles populars, IV, 1933. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Collecci "Biblioteca Serra d'Or, 54";
 Leyendas taumatrgicas. Referidas a los pequeos, 1933. Ed. Araluce (Barcelona);
 Costumbres religiosas, 1933. Article dins Folklore y costumbres de Espaa, vol. III, 1933, pg. 505-662;
 El pescador de Barcelona. Contes per a infants, 1933. Ed. Fortuna (Barcelona);
 Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge, 1937. Article dins Curiositats de Catalunya, vol. II (Barcelona);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web amb el recull dels llibres publicats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
Recull bibliogrfic a Dialnet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302614" title="Estaci de Castell de la Ribera" nonfiltered="4598" processed="4590" dbindex="119643">


l'Estaci de Castell de la Ribera, oficalment Villanueva de Castelln i abreujat a Vva. Castelln, s una de les estacions del metro de Valncia. Situada al municipi de la Ribera Alta Castell de la Ribera, s el terminal de la lnia 1. Prov de l'antiga estaci ferroviria Villanueva de Castelln.



 Accessos .

Ronda del Rac de Cifre;
Carrer de Carles Carbonell;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302616" title="Estaci del Pont de Fusta" nonfiltered="4599" processed="4591" dbindex="119644">


l'Estaci del Pont de Fusta s una de les estacions del metro de Valncia. s un nexe ferroviari per la futura lnia 2 i la lnia 4, ambdues de tramvia. Aix mateix s l'estaci ms propera a la Ciutat Vella a l'actualitat. Prov de l'antiga estaci ferroviria coneguda primer coma Valncia Central i desprs com a Valncia-Pont de Fusta, l'edifici del qual s a l'actualitat seu de la policia local de Valncia. Al darrere hi ha la pasarel.la de l'actualment desaparegut pont de Fusta, que dna accs a l'estaci des del centre urb i s l'origen del nom.



 Accessos .
l'Estaci es troba a un ample repl, disteribuida de nord a sud i fitant amb el Jard del Tria.
Carrer de Santa Rita;
Carrer de Santa Amlia;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302618" title="Pere de Xercavins" nonfiltered="4600" processed="4592" dbindex="119645">
Pere de Xercavins fou el primer batlle de Rub

El 1394, Joan el Caador va vendre la jurisdicci del castell de Rub a Joan de Togores i va donar als habitants de Rub el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost collectiu al Senyor de Rub, i els ciutadans van escollir com a primer batlle Pere de Xercavins.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302622" title="Histricomorf" nonfiltered="4601" processed="4593" dbindex="119646">


Els histricomorfs, s un dels cinc subordres que conformen l'ordre de mamfers rosegadors. Alguns dels animals que inclou sn el capibara, el deg, la hutia o la xinxilla. s un txon que ha estat molt discutit en el passat, per la polmica ha desaparegut gaireb totalment desprs d'una revisi del subordre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302623" title="Aureli Capmany i Farrs" nonfiltered="4602" processed="4594" dbindex="119647">
Aureli Capmany i Farrs (Barcelona, 1868 - 1954) fou un destacat folklorista i escriptor de formaci autodidacte. Pare de la tamb escriptora Maria Aurlia Capmany.
	
S'interess vivament en l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les canons i les danses populars.

Destac tamb en la seva activitat de promotor cultural i fou un dels fundadors de l'Orfe Catal el 1891 i de l'Esbart de Dansaires el 1907. Tamb dirig l'Esbart Catal el 1909.

Treball a l'Arxiu Municipal de Barcelona i collabor en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet el 1904. Collabor en altres publicacions infantils, com La Rondalla del Dijous el 1909, La Mainada (1921-23) i  Planons el 1933, i tamb en les revistes D'Ac i d'All i Esplai.

 Obra publicada .
Les principals obres publicades d'Aureli Capmany foren:

 Canoner popular (1901-13);
 Rondalles per a nois (1904);
 Canons i jocs cantats de la infantesa (1923);
 Com es balla la sardana (1924);
 De marionetes i titelles (1928);
 La sardana a Catalunya (1948);
 El ball i la dansa popular a Catalunya (1948);
 La dansa a Catalunya (1935-1953);

Diversos estudis sobre costums populars: 
Baladrers de Barcelona (1947) ;
Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302627" title="Mus minutoides" nonfiltered="4603" processed="4595" dbindex="119648">

Mus minutoides s possiblement el rosegador ms petit, i un dels mamfers ms petits. T una ampla difusi a l'frica subsahariana, i s un animal de companyia en altres regions del mn. Com el ratol, forma part de l'enorme superfamlia Muroidea, que inclou unes mil espcies diferents.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302632" title="HSQLDB" nonfiltered="4604" processed="4596" dbindex="119649">
HSQLDB s un sistema de gesti de bases de dades relacionals, est escrit en el llenguatge de programaci Java. El seu desenvolupament es basa en el Projecte Hypersonic SQL del Thomas Mueller, que posteriorment ha desenvolupant el gestor de bases de dades H2.

HSQLDB s desenvolupa sota la llicncia BSD.

Com a caracterstiques principals podem destacar el suport, encara que no complet, als estndards SQL-92, SQL-99 i SQL:2003. El pes de l'aplicaci s dels ms petits (entre 100 kbytes i 600 kbytes depenent de la versi). Aquest sistema gestor de bases de dades ofereix la possibilitat de treballar amb les bases de dades en memria o guardar-les en el disc dur. Ens podem trobar tant la versi de servidor com a sistema enbegut en un altre aplicaci donat la seua reduda grandria. Aquest sistema gestor compta tamb amb un driver per a connexi amb aplicacions desenvolupades en el llenguatge Java, driver JDBC. 

En aquests moments HSQLDB s'utilitza com a sistema gestor de bases de dades i gestor de persistncia en projectes de codi lliure, com Base, el servidor JBoss i els marcs de treball com Hibernate, Grails o Spring . Tamb s'utilitza en productes comercials com Mathematica.


Vegeu tamb.
 Base de dades;
 SQL;

Enllaos externs.
HSQLDB en SourceForge.net;
Programari que utilitza HSQLDB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302633" title="Estaci de Bailn" nonfiltered="4605" processed="4597" dbindex="119650">

L'Estaci de Bailn s una de les estacions del metro de Valncia. Fou creada el 3 d'octubre de 2005, al ramal que unia la lnia 1 i la lnia 5 entre les estacions de Coln i Jess, per donar accs a la nova Estaci del Nord subterrnia.



 Accessos .
Carrer de Bailn;
Estaci del Nord;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302635" title="Arc (geometria)" nonfiltered="4606" processed="4598" dbindex="119651">


En geometria euclidiana, un arc s un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular s un segment de la circumferncia d'un cercle. Si el segment d'arc ocupa un cercle mxim o una ellipse mxima, es considera un segment d'arc mxim.

La longitud d'un arc d'un cercle amb radi  i angle  (mesurat en radiants) respecte al centre del cercle s igual a .  Aix s perqu

;

Si se substitueix "circumferncia":

;

i s'alla la longitud de l'arc, , s'obt

;

Per a un angle  mesurat en graus, la mida en radiants ve donada per

;

i per tant la longitud de l'arc s

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302639" title="Estaci de Nept" nonfiltered="4607" processed="4599" dbindex="119652">

L'Estaci de Nept s una de les estacions del metro de Valncia. s el terminal de la lnia T-5 (tramvia). Es va inagurar el 2007.



 Accessos .
Avinguda de Nept (Passeig Martim);
Port de la Copa de l'Amrica;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302640" title="Cuc" nonfiltered="4608" processed="4600" dbindex="119653">

Aquest article tracta sobre els animals coneguts com a cucs. Potser busqueu Cuc (informtica).;
Un cuc s qualsevol animal petit, tou, de forma allargada i amb apndixs locomotors poc destacats o absents. s un terme sense cap mena de validesa taxonmica. Inclou els anllids, platihelmints, nematodes, erugues, larves, etc. Entre els ms coneguts es troben els cucs de terra, que pertanyen a la classe dels oligoquets dins el flum dels anllids; els cucs intestinals (nematodes); les tnies (platihelmints); i moltes larves d'insecte, com els "cucs" que envaeixen la fruita, que gaireb sempre sn erugues (larves de dpters o de papallones), o els "cucs" que devoren els cadvers, generalment larves de mosca.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302644" title="Estaci de Btera" nonfiltered="4609" processed="4601" dbindex="119654">

L'Estaci de Btera s una de les estacions del metro de Valncia. Situada al municipi del Camp de Tria de Btera, s el terminus de la lnia 1. Prov de l'antiga estaci ferroviria del mateix nom.



 Accessos .
L'accs es fa arran de terra, al carrer de Jos Saez.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302645" title="Amstel Gold Race 2006" nonfiltered="4610" processed="4602" dbindex="119655">

La 41ena Amstel Gold Race es va disputar, per les carreteres de la provncia holandesa de Limburg, el diumenge 16 d'abril del 2006. 

Frnk Schleck aconsegu la victria desprs d'atacar des d'un grup que tamb contenia el segon classificat, Steffen Wesemann, entre altres ciclistes. Michael Boogerd aconsegu superar el seu ex-company d'equip Karsten Kroon a la pujada al Cauberg per quedar-se el tercer lloc.

Classificaci.

16-04-2006: Maastricht-Valkenburg, 253,1 km.:.



 Enllaos externs .
Web oficial de l'Amstel Gold Race  ;
Article de la cursa a UCI ProTour-Cycling;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302646" title="Cebus olivaceus" nonfiltered="4611" processed="4603" dbindex="119656">

Cebus olivaceus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil, Guaiana, Guaiana Francesa, Surinam i Veneuela.

Referncies.
 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302653" title="Estaci de TVV" nonfiltered="4612" processed="4604" dbindex="119657">


l'Estaci de TVV s una de les estacions del metro de Valncia. s l'estaci que dna servei als estudis de Televisi Valenciana, situats al municipi de Burjassot. Fa servei a dos ramals de la lnia T-4 (tramvia): el de Lloma-Llarga/Terramelar i el de Mas del Rosari.



 Accessos .

Carrer de la Universitat;
Radiotelevisi Valenciana;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302656" title="Saimiri ustus" nonfiltered="4613" processed="4605" dbindex="119658">

Saimiri ustus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil.  

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302663" title="John Ostrom" nonfiltered="4614" processed="4606" dbindex="119659">

John H. Ostrom (18 de febrer del 1928   16 de juliol del 2005) fou un paleontleg estatunidenc que revolucion la comprensi moderna dels dinosaures a la dcada del 1960, quan demostr que els dinosaures sn ms semblants a grans ocells no voladors que no pas a sargantanes, una idea que Thomas Henry Huxley propos per primer cop a la dcada del 1860. Huxley, tanmateix, no havia trobat gaire suport. La primera de les mplies revisions d'Ostrom de l'osteologia i filognia de l'au primitiva Archaeopteryx fou publicada el 1976. La seva reacci a l'eventual descobriment de dinosaures amb plomes a la Xina, desprs d'anys d'agres debats, fou agridola.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302665" title="Saimiri vanzolinii" nonfiltered="4615" processed="4607" dbindex="119660">

Saimiri vanzolinii s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302667" title="Euparkeria" nonfiltered="4616" processed="4608" dbindex="119661">

Euparkeria ("bon animal de Parker") fou un petit rptil afric de principis del Trisic, entre fa 248 i 245 milions d'anys, proper als avantpassats dels arcosaures.

Tenia un cos esbelt i lleuger, una cua llarga i un petit crani amb minscules dents semblants a agulles. S'alimentava d'insectes i altres petits animals que trobava al terra del bosc, i canviava regularment les dents per mantenir-les afilades.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302669" title="Saimiri boliviensis" nonfiltered="4617" processed="4609" dbindex="119662">

Saimiri boliviensis s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Bolvia, Brasil i Per. 

Subespcies.

 Saimiri boliviensis boliviensis;
 Saimiri boliviensis peruviensis;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302671" title="Hyneria" nonfiltered="4618" processed="4610" dbindex="119663">

Hyneria fou un sarcopterigi predador prehistric que visqu durant el perode Devoni, fa uns 360 milions d'anys. Feia uns quatre metres de longitud i pesava fins a dues tones. Tenia mandbules potents i dents afilades, i podia nedar rpid, cosa que el feia un predador letal. Tamb hi ha evidncia ssia que tenia aletes potents i potser podia aventurar-se a la terra. Tenia una bona vista i un olfacte agut que usava per detectar preses, com ara grans peixos i fins i tot amfibis primitius com ara Hynerpeton. Hyneria hauria atrapat la presa a la mandbula i desprs se l'hauria empassat viva.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302673" title="15a Divisi Waffen SS de Granaders" nonfiltered="4619" processed="4611" dbindex="119664">

La 15a Divisi Waffen-SS de Granaders (Letona nr. 1) fou creada en el si de les SS al principi de l'Operaci Barbarossa, en la invasi nazi de la  Uni Sovitica el juny de 1941. Desprs de l'xit assolit al Reichskommissariat Ostland (Estats bltics) en el reclutament de brigades antipartisanes, Heinrich Himmler va prendre la decissi de formar legions bltiques a finals d'agost de 1942, inclosa la Lettische SS-Freiwilligen-Legion, el nucli de la futura 15a Divisi Waffen-SS de Granaders. 

Tanmateix, l's a petita escala d'aquestes Legions era inadequat per a fora de Rssia, de manera que es formaren divisions, en les quals la Lettische SS-Freiwilligen-Legion fou reanomenada SS-Freiwilligen-Division, i se li afeg com a designaci el nmero 15. 

Per a augmentar-ne els efectius, Himmler impuls les lleves foroses a Osland entre els grups d'edat de 1915-24 el 1943 fins 1904-14 i 1925-26 el 1944. Els letons reclutats havien de formar la 15a Divisi Waffen-SS de Granaders (el ttol 'Voluntari' desaparegu) durant l'atac sovitic de 1944. La 15a es va enfonsar en el caos del collapse del Front Oriental i va perdre bona part de l'esperit anterior a la ocupaci sovitica  Aviat fou delmada en la desesperada i intil defensa de Pomernia.

La Divisi lluit en les defenses del Mur de Pomernia. Homes d'aquesta divisi van cometre un crim de guerra amb presoners polonesos a Podgaje, el 2 de febrer de 1945, quan cremaren en un paller 32 soldats de la 4a companyia, 3r regiment d'infanteria de la 1a Divisi del Primer Exrcit Polons lligats amb aram espins. 

Tanmateix, lluny de tmer la revenja russa lluitaren amb valentia durant els darrers mesos de la guerra. Un batall supervivent va participar en els darrers mesos de la guerra en l'ltima defensa de Berln a mitjans de 1945. Un altrs grup, comandat pel Waffen-Standartenfhrer Vilis Janums es va rendir a les tropes estatunidenques a Gterglck vora el riu Elba. 

Malgrat la seva curta histria, la 15a SS fou la ms condecorada de les  divisions SS estrangeres amb 13 Creus de Ferro.

 Referncies .

Stein, G (1966) The Waffen SS: Hitler's Elite Guard at War 1939-1945. Cornel Uni. Press, London.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302674" title="Saimiri oerstedi" nonfiltered="4620" processed="4612" dbindex="119665">

Saimiri oerstedii s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a la costa pacfica de Costa Rica i Panam. 

Subespcies.

 Saimiri oerstedii oerstedii;
 Saimiri oerstedii citrinellus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Informaci, vdeos i fotografies d'aquest mico. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302675" title="Saimiri sciureus" nonfiltered="4621" processed="4613" dbindex="119666">


Saimiri sciureus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a Sud-Amrica.

Subespcies.

 Saimiri sciureus sciureus;
 Saimiri sciureus albigena;
 Saimiri sciureus cassiquiarensis;
 Saimiri sciureus macrodon11;

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302677" title="Leontopithecus chrysopygus" nonfiltered="4622" processed="4614" dbindex="119667">

Leontopithecus chrysopygus s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu als estats brasilers de Paran i So Paulo.

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Informaci, fotografies i vdeos d'aquesta espcie de mico. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302680" title="Rdio Nova" nonfiltered="4623" processed="4615" dbindex="119668">
                                                           

Rdio Nova s la rdio municipal de Vilanova del Cam. Freqncia 107.7 FM.

 Histria .

Els inicis de Rdio Nova es remunten a la meitat de la dcada dels 80, quan un grup de joves del Casal de Joves va inaugurar una petita emissora de rdio en el segon pis de l Ajuntament.

Des d aleshores i fins al moment, amb l afany de collaboradors i treballadors i el recolzament de l Ajuntament de Vilanova del Cam,  la histria de la numero 100 de les emissores municipals de Catalunya no ha parat.

Ha estat escola de rdio de molts professionals del mitj a l actualitat, veu i referncia de les informacions i notcies de Vilanova del Cam i comarca de l'Anoia i la sintonia  ms prxima als gustos i al tarann dels seus oients oferint rdio d entreteniment i servei.

Tot aix no s ms que una petita part de l essncia de la rdio de Vilanova del Cam, Rdio Nova.

Actualment s'emeten 24 hores diries de programaci prpia on destaquen la frumla msical "Super Nova", els informatius i els programes dels collaboradors.

 Programaci .

 De dilluns a divendres .




 A partir de les 11.00 h i fins les 22.00 hores, a cada punt horari s'emet el butllet informatiu a excepci de les 13h, 17h, 19h i 22h que s'emet l'informatiu.


 Programes dels collaboradors .



 Programaci Detallada;


 Els dissabtes i diumenges .




 Locutors i collaboradors .

 Xavier Garca;
 Marisa Martnez;
 Esmeralda Morreres;
 Mireia Rubio;
 Josep Maria Soler;
 Felip Carles;
 Aitor Bernal;
 Daniel Rio;
 Nria Montoro;
 Laura Vivancos;


 Enllaos externs .
 Web de l'emissora;
 Escolta l'emissora online;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302681" title="Maelestes" nonfiltered="4624" processed="4616" dbindex="119669">

Maelestes gobiensis s una espcie de mamfer prehistric similar a les musaranyes descobert el 1997 al Gobi. Aquest animal visqu a finals del Cretaci, fa uns 71-75 milions d'anys, al mateix temps que dinosaures com Velociraptor o Oviraptor. El descobriment i anlisi d'aquesta espcie suggereixen que els euteris autntics aparagueren ms o menys a l'poca de l'extinci dels dinosaures fa 65 milions d'anys, no anteriorment en el Cretaci com es pensava abans.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302682" title="Leontopithecus rosalia" nonfiltered="4625" processed="4617" dbindex="119670">

Leontopithecus rosalia s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu als boscos costaners atlntics del Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Informaci, fotografies i vdeos d'aquest mico. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302688" title="Montanalestes" nonfiltered="4626" processed="4618" dbindex="119671">

Montanalestes s un gnere de mamfer prehistric extingit, del qual s'han trobat fssils a Amrica del Nord. s especial perqu es tracta d'un dels euteris ms antics coneguts.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302689" title="Estaci d'Aiora" nonfiltered="4627" processed="4619" dbindex="119672">


l'Estaci d'Aiora, oficialment i en castell Ayora, s una de les estacions del metro de Valncia servint la lnia 5. Fou inaugurada el 30 d'abril del 2003 i s nomenat pel barri d'Aiora, i aquest pel palauet modernista construit per Jos Ayora que se situa al costat de l'estaci. Era cap de lnia fins al 2 d'abril 2007, quan la lnia fou eixamplada fins a Martim-Serrera.



 Accessos .
l'Estaci s situada al Parc d'Aiora, davall terra, amb dues entrades procedents del carrer dels Sants Just i Pastor al nord i el carrer de Jernimo de Montsoriu al sud. Just al costat hi ha el Palauet d'Aiora i els seus jardins, que cobreixen l'estaci.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302690" title="16a Divisi Panzergrenadier Reichsfhrer-SS" nonfiltered="4628" processed="4620" dbindex="119673">

La 16a Divisi Panzergrenadier Reichsfhrer-SS fou formada el novembre de 1943 quan reclutes volksdeutsche foren enviats a la Sturmbrigade Reichsfhrer-SS i aquesta va adqurir estatut de divisi. La majoria dels reclutes eren noruecs.

Un kampfgruppe de la  divisi lluit contra els aliats a la batalla d'Anzio mentre que la resta va prendre part en l'ocupaci d'Hongria. Lluitaren a Itlia  quan la unitat hi frou transferida el maig de 1944, fins que fou reenviada a Hongria el febrer de 1945. A finals d'estiu de 1944 foren enviats a defensar la Lnia Gtica i van prendre posicions a les muntanyes dels Apenins. Aqu algunes unitats de la divisi van cometre atrocitats contra civils italians a Sant'Anna di Stazzema i Marzabotto.

Es va rendir a les tropes britniques vora Klagenfurt, ustria al final de la guerra. 

Vegeu tamb.
 Massacre de Sant'Anna di Stazzema;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302691" title="Leontopithecus chrysomelas" nonfiltered="4629" processed="4621" dbindex="119674">

Leontopithecus chrysomelas s una espcie de mico de la  famlia Cebidae que viu a l'estat brasiler de Bahia. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Informaci, vdeos i fotografies d'aquesta espcie de mona. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302696" title="Baragwanathia longifolia" nonfiltered="4630" processed="4622" dbindex="119675">

Baragwanathia longifolia s una espcie de traqueobiont extingida del Siluri i Devoni del sud-est d'Austrlia. Tenia una aparena similar a la dels licpsids, amb tiges brancades d'entre 10-20 cm i diversos metres de longitud.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302699" title="Archaeopteris" nonfiltered="4631" processed="4623" dbindex="119676">

Archaeopteris s un gnere de plantes extingides del Devoni i Carbonfer. Tenia una aparena similar a la dels arbres, amb fulles semblants a la de les falgueres d'avui en dia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302701" title="Wattieza" nonfiltered="4632" processed="4624" dbindex="119677">

Wattieza s un gnere de plantes extingides del Devoni i Carbonfer. Es tractava d'un arbre, i estava relacionat amb les falgueres i equisets d'avui en dia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302704" title="Rhynia" nonfiltered="4633" processed="4625" dbindex="119678">

Rhynia s un gnere de plantes extingides del Devoni.  Fou descrita per primer cop el 1917 pels cientfics Kidston & Lang.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302707" title="Leontopithecus caissara" nonfiltered="4634" processed="4626" dbindex="119679">

Leontopithecus caissara s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba al Brasil. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Mapa amb l'rea de distribuci d'aquesta espcie al Brasil. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302708" title="Robert Ballard" nonfiltered="4635" processed="4627" dbindex="119680">

El Dr. Robert Duane Ballard (nascut a Whichita Kansas) el 30 de juny de 1942) s un fams oceangraf ms conegut per la seva feina en arqueologia submarina. Els seus descobriments ms famosos van ser les restes del naufragi del Titnic al 1985, del Bismarck al 189 i del RMS Lusitania.

RMS Titnic.
A l estiu de 1985, Ballard estava a bord del vaixell d investigaci francs "Le Suriot" que estava utilitzant el revolucionari nou sonar d escombra lateral per trobar les restes del Titnic. Quan el vaixell francs es retir, Ballard fou transferit a un vaixell del Woods Hole Oceanographic Institute: el Knorr. Una dada menys coneguda era que aquest viatge el finanava per la Marina dels Estats Units d Amrica, i estaria fent un reconeixement secret del naufragi del USS Scorpion, un submar nuclear que s havia enfonsat per aquella zona. Desprs, Ballard va tenir via lliure per buscar el Titnic.

El Knorr arrib al lloc el 22 d agost de 1985, i despleg l Argos. L Argos era un submergible no tripulat que podia ser utilitzat en algunes profunditats. El pla de Ballard era recrrer el fons de l oce amb l Argos, no buscant un vaixell, sin restes. Molts experts sobre el Titnic havien afirmat durant molt de temps que mentre el vaixell s enfonsava, havien plogut restes sobre el fons ocenic. L equip de Ballard va fer torns en la monitoritzaci de les imatges de vdeo des de l Argos, mentre s iniciava la recerca en el monton fons de l oce dues milles per sota. 

Durant les primeres hores del mat l 1 de setembre de 1985, els observadors apreciaren els canvis en el que normalment era un homogeni fons ocenic. Al principi semblaven petits carcters d impacte. Posteriorment van ser divisades restes i la resta de l equip fou despertat. Finalment, una caldera va ser descoberta, poc desprs trobaren el propi casc del vaixell. 

L equip de Ballard va fer un rastreig general de l exterior de la nau, i observ el seu estat, confirmant que el Titnic s havia partit en dues parts, i que la popa estava en pitjors condicions que la resta de la nau. L equip no va tenir molt temps per explorar, ja que altres estaven esperant per utilitzar el Knorr en altres missions cientfiques, per la seva fama ja estava assegurada. Ballard tamb havia plantejat mantenir la localitzaci exacta com un secret per evitar que qualsevol pugui reclamar objectes. Ballard considerava el lloc com un cementiri, i es neg a profanar-lo emportant-se objectes del naufragi.  

El 12 de julio de 1986, Ballard y su equipo regresaron para hacer el primer estudio detallado del hundimiento. Esta vez, Ballard se trajo al Alvin, un sumergible de aguas profundas que poda albergar a una pequea tripulacin. Alvin fue acompaado por el Jason Junior, un pequeo vehculo de control remoto que poda pasar a travs de pequeas aberturas e investigar el interior del barco. Aunque la primera inmersin (tardando dos horas en llegar abajo) tuvo problemas tcnicos, las siguientes inmersiones fueron muchos ms exitosas, y produjeron un detallado historial fotogrfico de las condiciones del naufragio.

Ballard i el seu equip han visitat tamb els llocs de molts naufragis de la Segona Guerra Mundial al Pacfic. El seu llibre "Vaixells Perduts de Guadalcanal" localitza i fotografia moltes de les naus enfonsades a l estret entre l illa Guadalcanal i les Florides a les Illes Salom. 

Altres descobriments i exploracions.

Xemeneies geotermals

Al 1975 i 1976, a bord del catamar de suport Lulu explor el Gran Rift Medi-Atlntic, en aiges de les illes Caiman. En petits submarins com l Alvin, descobr i estudi les xemeneies geotermals en les profunditats de les Galpagos (1979). Aquestes xemeneies trien aigua amb temperatures superiors als 350 graus centgrads, riques en sulfur d hidrogen i bactries, que atreuen a una gran massa d organismes larvaris. 

Bismarck

Al 1989, Ballard realitz una feina d enormes proporcions quan ell i el seu equip foren en busca del Bismarck, en aiges amb 4000 peus ms de profunditat que el lloc on s havia enfonsat el Titnic. Ballard tract d aclarir si el vaixell alemany havia estat enfonsat pels britnics o, pel contrari, havia estat sabotejat per la seva prpia tripulaci. Tres setmanes desprs de l expedici, la tragdia personal sobrevingu al fams explorador quan el seu fill de 21 anys, Todd, qui havia ajudat al seu pare en la recerca, mor en un accident de cotxe. 

Batalla de Guadalcanal

El Dr.Ballard i el seu equip han visitat tamb els llocs de molts naufragis de la Segona Guerra Mundial al Pacfic. El seu llibre "Lost Ships of Guadalcanal" mostra fotografies i moltes de les naus enfonsades a Iron bottom Sound, l estret entre l illa de Gudalcanal i les Florides a les Illes Salom. 

El bombarder de JFK

Al 2002, la National Geographic Society, per mitj del Dr. Ballard, envi una nau amb vehicles de control remot a les Illes Salom. S aconsegu trobar un tub de torpede d un petit bombarder, el PT-109 de Johon F. Kennedy, que naufrag al 1953 altrobar-se amb un destructor a prop de l illa de Ghizo. La visita tamb ha tret a la llum la identitat de Biuku Gasa i Eroni Kumana, que havien rebut poc reconeixement en la recerca de naufragis. Es produren un especial per a televisi i un llibre. 

Institute for Exploration

Durant la dcada de 1990 Ballard fund el Institute for Exploration, que est especialitzat en l arqueologia i geologia d aiges profundes. El institut un fores al 1999 amb el Mystic Aquarium situat a Mystic, Connecticut. Son part de la non-profit Sea Research Foundation, Inc.

Altres treballs.

Televisi

Ballard ha participat en nombrosos programes educatius a la PBS, National Geographic, a la BBC, NHK (Jap), ZDF (Alemanya), i en les principals cadenes dels Estats Units. Durant la primera temporada de seaQuest DSV (1993-1994) don curtes presentacions de fets marins durant els crdits. 

Treballs

Al 2004, el Dr. Ballard fou nombrat professor d oceanografia per la Graduate School of Oceanography de la Universitat de Rhode Island. A ms, ha treballat com a Cientfic Principal del Departament de Fsica Aplicada i Ingenyeria del Institut Oceanogrfic de Woods Hole, Massachussets, i ha estat president del institut d Exploraci de l aquari de Mystic a Connecticut. 

Ballard tamb s el visionari fundador del Projecte JASON, un curs cientfic d Internet utilitzat pels mestres de primria en tots els Estats Units. El projecte JASON inclou un programa especialitzat per a nens educats en les seves llars, i ofereix un programa per a joves, anomenat "Argonautes", que volen participar en les seves expedicions.

Bibliografia. 

El Dr.Ballard ha publicat nombrosos llibres incloent-hi:
 Explorations ;
 La seva autobiografia, Graveyards of the Pacific: From Pearl Harbor to Bikini Island.
 The Eternal Darkness;
 The Discovery of the Titanic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302709" title="Tortilicaulis" nonfiltered="4636" processed="4628" dbindex="119681">

Tortilicaulis s un gnere de plantes extingides del Siluri i del Devoni del sud de Gran Bretanya.  Fou descrita per primer cop el 1979.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302713" title="Pangol de l'ndia" nonfiltered="4637" processed="4629" dbindex="119682">

El pangol de l'ndia (Manis crassicaudata) s una espcie de pangol que habita a gran part de l'ndia i a Sri Lanka. Les seves escates poden servir per defensar-se fins i tot de l'atac d'un tigre.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302717" title="Pangol xins" nonfiltered="4638" processed="4630" dbindex="119683">

El pangol xins (Manis pentadactyla) s una espcie de pangol que habita al nord de l'ndia, el Nepal, Butan, possiblement Bangla Desh, a travs de Myanmar fins el nord de l'Indoxina, passant per gran part del sud de la Xina, incloent-hi les illes de Taiwan i Hainan.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302721" title="Leontopithecus" nonfiltered="4639" processed="4631" dbindex="119684">

El gnere de micos Leontopithecus pertany a la famlia dels cbids i a l'ordre dels primats.

Comprn 4 espcies sud-americanes.

Alimentaci.

Les espcies d'aquest gnere mengen insectes, fruits i petits rptils. 
 
References.

 El gnere Leontopithecus a la IUCN.;

Enllaos externs.

 Reproducci i hbits d'aquest gnere de micos. ;
 Informaci sobre aquest gnere de mones al Mammal Species of the World. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302722" title="Pangol malai" nonfiltered="4640" processed="4632" dbindex="119685">

El pangol malai (Manis javanica) s una espcie de pangol que habita al sud-est asitic, incloent-hi Tailndia, Indonsia, les Filipines, Vietnam, Laos, Cambodja, Malisia i Singapur.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302727" title="Miomorf" nonfiltered="4641" processed="4633" dbindex="119686">

Els miomorfs (Myomorpha) sn un subordre de l'ordre dels rosegadors que cont unes 1.137 espcies de rosegadors semblants a ratolins, gaireb un quart de totes les espcies de mamfer. En formen part els ratolins, les rates, els jerbus, els hmsters, els lmmings i els talpons. Tant el mscul masseter medial com el lateral queden desplaats cap endavant, fent que siguin hbils rosegadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302751" title="Callimico goeldii" nonfiltered="4642" processed="4634" dbindex="119687">

Callimico goeldii s una espcie de mico de la famlia Cebidae que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Alimentaci.

Durant l'estaci humida acostumen a menjar fruits, insectes, aranyes, llangardaixos, granotes i serps. A l'estaci seca tamb s'alimenten de bolets, essent els nics micos tropicals que ho fan. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;
 Informaci, fotografies i vdeos d'aquesta mona. ;


	













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302762" title="Cannica de Santa Maria de Roca-rossa" nonfiltered="4643" processed="4635" dbindex="119688">


La Cannica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Masss del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agust, bastint una esglsiaamb claustre i dependncies en estil romnic amb alguns elements ja del gtic. La primera notcia documental que coneixem s de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona ced l alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a qu hi aixequs una esglsia dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parrquia de Santa Eullia d'Hortsaviny en el terme del Castell de Montpalau. En la documentaci, noms apareix Santa Maria com una esglsia o santuari i no s fins el 1177 quan consta l'existncia del monestir amb una comunitat de religiosos. Sembla ser que els monjos de l abadia agustiniana de Santa Maria de Vilabertran tingueren una intervenci directa en la fundaci del priorat de Roca Rossa.  Amb tot per, desconeixem si l esglsia de Santa Maria de Roca Rossa fou consagrada.

La seva  breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inici la seva progressiva davallada. La comunitat agustiniana de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.

El 1592, el priorat de Roca Rossa passa a formar part de la nova dicesi de Solsona. Amb la mort del darrer prior el 1630 s'incorpora definitivament a aquella seu episcopal. Els canonges de Solsona s'encarregaren de cobrar les rendes del priorat de Roca Rossa per prcticament abandonaren el manteniment dels seus edificis monstics. El 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la prpia esglsia era un magatzem de fusta. Al segle XVIII l'esglsia tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixec una masia L'esglsia es va mantenir sencera fins a mitjans segle XX quan va comenar l'espoliaci i degradaci definitiva fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta.

 Llibres .

 PONS I GURI, Josep M.: El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, Fundaci Noguera, Barcelona, 1984. ;
 VELLVEH i ALTIMIRA, Jaume:  Santa Maria de roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme) , a L arquitectura militar medieval. Jornades d Histria i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d Histria del Casal, Matar, 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302763" title="Joan Serra i Constans" nonfiltered="4644" processed="4636" dbindex="119689">
Joan Serra i Constans (Igualada, Anoia, 1864 - Barcelona, 1924) fou un poltic, escultor i escriptor catal. Aficionat al dibuix, a l'escultura i l'excursionisme. Collabor a les publicacions Lo Frare Mostn(1899), Quatre Gats (1899), L'Esquella de la Torratxa i El Igualadino (1904) amb el pseudnim Jep de Jesps. Fou un dels fundadors del Centre Catalanista d'Igualada (1883)  dels principals animadors de l'Ateneu Igualad de la Classe Obrera, del qual en fou president el 1890-1893 i el 1903-1905.

Cap dels republicans igualadins, va ser diputat provincial per Igualada-Vilafranca. Fou regidor i primer tinent alcalde d'Igualada, de la qual en fou alcalde accidental el  1904-1905. Durant la seva actuaci, l'Ajuntament va acordar la construcci d'una xarxa de clavegueram i l'escorxador actual, resolgu el mercat amb l'ocelleria de la Plaa del Blat. Tamb va viatjar a Madrid per demanar una via de tren de Vilanova i la Geltr fins a Calaf, passant per Vilafranca i Igualada. Quan va morir va cedir la seva biblioteca a l'Ateneu. Hi ha un carrer a Igualada amb el seu nom.

 Obres .
 Del viure alegre (1917);
 Mig segle de vida igualadina (1865-1880) (1924) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302776" title="Reserva marina del Cap de Sant Antoni" nonfiltered="4645" processed="4637" dbindex="119690">

La Reserva marina del Cap de Sant Antoni s una Reserva natural del litoral del Pas Valenci, concretament entre els municipis de Xbia i Dnia, a la Marina Alta.

 Protecci .
La Reserva, tamb est protegida amb altres figures legals: 
 Parc natural, ja que s'inclou al Parc del Masss del Montg.
 Lloc d'Inters Comunitari, en estar inclosa al LIC dels Penyasegats de la Marina.

 Biodiversitat .
Conta amb una topografia submarina variada amb diferents tipus de substrats que condicionen la presncia de comunitats bentniques diverses, algunes d'elles sota mesures de protecci del Consell d'Europa, com:
 Comunitat Infralitoral d'Algues Escifiles.
 Comunitat de Rodfits Calcaris.
 Coralgen.
 Comunitats d'esquerdes i coves fosques.
 Praderes de Posidnia.

Aquesta varietat de comunitats duu associada la presncia d'una gran diversitat d'espcies, moltes de les quals figuren en la llista d'espcies protegibles elaborada en el Congrs de Carry li Rouet de 1989:
 Eunicella verrucosa (Gorgonia).
 Scyllarides latus (Escamarl).
 Epinephelus guaza (Mer).
 Sciaena umbra.
 Posidnia ocenica (Fanergama);

 Vegeu tamb .
 Cap de Sant Antoni;
 Illa del Descobridor;
 Masss del Montg;
 Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Turisme a Xbia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302777" title="Pitcid" nonfiltered="4646" processed="4638" dbindex="119691">



Pitheciidae s una de les quatre famlies de micos del Nou Mn.

Distribuci geogrfica.

Les espcies d'aquesta famlia es troben a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guaiana, Per i Surinam.

Taxonomia.

 Famlia Pitheciidae;
 Subfamlia Pitheciinae;
 Gnere Pithecia;
 Pithecia pithecia;
 Pithecia monachus;
 Pithecia irrorata;
 Pithecia aequatorialis;
 Pithecia albicans;
 Gnere Chiropotes;
 Chiropotes satanas;
 Chiropotes chiropotes;
 Chiropotes israelita;
 Chiropotes utahickae;
 Chiropotes albinasus;
 Gnere Cacajao;
 Cacajao melanocephalus;
 Cacajao calvus;
 Subfamlia Callicebinae;
 Gnere Callicebus;
 Callicebus donacophilus;
 Callicebus modestus;
 Callicebus oenanthe;
 Callicebus olallae;
 Callicebus pallescens;
 Callicebus baptista;
 Callicebus bernhardi;
 Callicebus brunneus;
 Callicebus cinerascens;
 Callicebus hoffmannsi;
 Callicebus moloch;
 Callicebus barbarabrownae;
 Callicebus coimbrai;
 Callicebus melanochir;
 Callicebus nigrifrons;
 Callicebus personatus;
 Callicebus caligatus;
 Callicebus cupreus;
 Callicebus discolor;
 Callicebus dubius;
 Callicebus ornatus;
 Callicebus stephennashi;
 Callicebus lucifer;
 Callicebus lugens;
 Callicebus medemi;
 Callicebus purinus;
 Callicebus regulus;
 Callicebus torquatus;
 Callicebus aureipalatii;

Txons extingits.

 Gnere Soriacebus;
 Soriacebus ameghinorum;
 Soriacebus adrianae;
 Gnere Carlocebus;
 Carlocebus carmenensis;
 Carlocebus intermedius;
 Gnere Homunculus;
 Homunculus patagonicus;
 Gnere Cebupithecia;
 Cebupithecia sarmientoi;
 Gnere Nuciruptor;
 Nuciruptor rubricae;
 Gnere Propithecia;
 Propithecia neuquenensis;

Referncies.

 La famlia Pitheciidae a l'Animal Diversity Web. ;
 La famlia Pitheciidae al web de Mammal Species of the World. ;

Enllaos externs.

 Hbitat i dieta d'aquesta famlia de micos. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302783" title="Teatre Eldorado (Pars)" nonfiltered="4647" processed="4639" dbindex="119692">
El Teatre Eldorado va ser un teatre edificat en 6 mesos per l'arquitecte Charles Duval i ubicat a la plaa del domador Pellier. Inaugurat el 30 de desembre de 1858, en el nmero 4 del bulevard d'Estrasburg, dins del 10 districte de Pars.

La sala, de gran luxe, coneixer una primera devallada abans de ser transformada en caf concert per Lorge, el seu nou director. Eldorado es convertir en el caf-concert ms clebre de Pars al llarg de ms de 60 anys. Hom imposa la obligarietat de les consumicions. Thrsa, que posterioment esdevindr la primera gran vedet del caf-concert, hi fa els seus debuts el 1862. Igual que Antoine Renard, Paulus, Anna Judic, Yvette Guilbert i Polaire, aquesta ltima sota la direcci del seu esps Allemand. Allemand afegir una marquesina metllica de doble cpula a l'entrada del teatre el 1893. Posteriorment, la seva vdua i desprs el seu nebot, hi faran tamb treballs d'embelliment, transformant-lo en music-hall. 

S'hi projecten films cinematogrfics des de 1896. Mistinguett hi fa els seus debuts i Dranem s'hi estar 21 anys. Bach hi crea La Madelon el 1906 i els joves Maurice Chevalier i Raimu hi actuen. El 1920, les varietats sn substitudes per comdies lleugeres.

La sala s destruda i novament reconstruda per l'arquitecte Pierre Dubreil el 1933. Ara es consacra al cinema amb capacitat per a 2.000 persones. L'any 1971 torna a ofertar teatre i en concret opereta. El 1994 s'hi fan obres de reonvaci. El 2000, el seu nou propietari, Maurice Molina ha de renunciar, per raons judicials, al seu mtic nom i rebateja la sala amb el nom de Teatre Comedia

Des de 1981, l'entrada al teatre, la sala de cinema i les escultures han estat inscrites en el llistat de monuments histrics de la ciutat.

El nom de Eldorado com a nom per a un teatre o un music-hall va obrir les portes a d'altres teatres que li van manllevar el nom. Aquests sn els casos d'Eldorado de Barcelona i el Eldorado de Madrid.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302785" title="Miguel ngel Uzquiza Gonzlez" nonfiltered="4648" processed="4640" dbindex="119693">
Miguel ngel Uzquiza Gonzlez (Burgos, 1951) s un poltic i pedagog basc d'origen castell. Professor d'Ensenyament Mitj, s funcionari docent en serveis especials del Parlament Basc. Ha estat Cap de Serveis Territorials de l'Alta Inspecci d'Educaci al Pas Basc (1986-1991) i Director General d'Administraci Educativa del Govern Basc (1991-1994). Militant del PSE-EE, ha estat diputat al Parlament Basc el 2002-2004, regidor de l'ajuntament de Villabuena de lava el 2003-2007 i senador per laba a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

Enllaos externs.
 Fitxa al Senat Espanyol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302786" title="Benedetto da Maiano" nonfiltered="4649" processed="4641" dbindex="119694">


Benedetto da Maiano, de veritable nom Benedetto de Leonardo, natural de Maiano, lloc prxim a Florncia ,Maiano, 1442 - 24 de maig de 1497.Fou un destacat arquitecte i escultor de l'escola florentina.

La seva obra encaixa d'una manera perfecte al to propi de la Florncia del segle XV i, sense ser el ms gran dels artistes del moment, es pot ser considerat com a arquetip, la seva sobrietat i reserva expressiva, el seu net i pur concepte de la forma, la seva depurada elegncia s molt florentina. El seu ms perfecte i equilibrat exemple s el Palau Strozzi que Benedetto va fer al cor de la ciutat.
 Trajectria .


 
Als primers temps va collaborar amb el seu germ Giuliano da Maiano: les primeres obres de Benedetto van ser altars i tombes a l'interior de capelles realitzades pel seu germ. L'altar de Santa Fina (1475) a  la capital de San Gimignano, la trona de Santa Croce de Flrencia, de curiosa disposici a la seva escala que travessa el pilar al qual va adossada. De 1476 s la tomba de San Sabino a la catedral de Faenza. La tomba de Maria d'Arag, comenada per Bernardo Rossellino, per a Santa Anna dels Llombards a Npols va ser conclosa per Benedetto i el 1489 va fer l'altar de Mastrogiudice a la mateixa esglsia. Per a Santa Maria Novella va portar a terme la tomba de Filippo Strozzi (1491).

Tenia per costum treballar amb esbossos, o models, executats en terracota. Al moment de la seva mort abundaven al seu taller aquest tipus d'obres, entre elles les realitzades per a la Porta Capuana de Npols, les esttues de la qual va comenar i no va acabar. Els seus retrats ofereixen relaci amb els busts romans antics, com succeeix destacadament el qu va fer a Pietro Mellini (Museu Nazionale, Florncia), per ms caractersticament florentins i de l'poca sn altres, dels que pot ser considerat exemple ms gran el de Filippo Strozzi (Museu del Louvre), sever, elegant i amb aquest aire tallant, molt florent; Benedetto, satisfet de la seva obra, la va signar.

Com a decorador, a part de la seva feina a  les capelles del seu germ, va intervenir al Santuari de Loreto i al  Palazzo Vecchio de Florncia .

La seva producci arquitectnica resplendeix sobretot en dues peces de primer ordre: el Palau Strozzi, citat anteriorment, comenat el 1489 i concls desprs de la seva mort pel Cronaca, qui va fer la magnfica cornisa, l'edifici ha estat atribut qualque vegada a Giuliano da Sangallo, que va influir clarament a Benedetto; tanmateix, aquest aconsegueix aqu una composici ms monumental i simtrica, ms equilibrada i perfectament calculada a les seves proporcions: alada i amplada, dels pisos entre si i l'encertat repartiment de buits i massissos. L'altra obra s molt diferent i una de les ms grcils i belles de tot el Quattrocento itali: la lgia de l'esglsia de Santa Maria delle Grazie, a Arezzo, obra que assoleix una elegncia, un ritme de proporcions, una exquisidesa decorativa, poques vegades superada; la trencadissa finesa i grcia, la quasi immaterialitat de les arquitectures i prtics que els pintors de l'poca ens ofereixen als} fons de les seves composicions, es fan aqu insospitada i insuperable realitat, grcies a una poc comuna sensibilitat potica i a una indubtable saviesa i mestratge d'ofici.

 Referncies .
El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran enciclopdia Rialp que mitjanant una  va permetre d'agregar continguts i publicar-los sota llicncia GFDL.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302788" title="Yolanda Vicente Gonzlez" nonfiltered="4650" processed="4642" dbindex="119695">
Yolanda Vicente Gonzlez (Sant Sebasti, 1975) s una economista i poltica basca. Ha estat comptable de l'empresa Andersen Consulting, actualment Serveis Generals de Gesti-Afiliated Computer System of Spain (2001-2002). Militant del PSE-EE, ha estat Tcnic Superior Assessor del Sndic-Defensor Venal de l'Ajuntament de Vitria-Gasteiz (fins a mar 2004). Posteriorment ha estat elegida senadora per laba a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc de Yolanda Vicente;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302791" title="SEPRONA" nonfiltered="4651" processed="4643" dbindex="119696">
El SEPRONA (Sigles del Servei de Protecci de la Naturalesa) s una unitat operativa de la Gurdia Civil especialitzada en delictes contra la natura i el medi ambient.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302792" title="Pithecia pithecia" nonfiltered="4652" processed="4644" dbindex="119697">

Pithecia pithecia s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil, Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam i Veneuela. 

Alimentaci.

Mengen fruits, llavors i insectes. 

Subespcies.

 Pithecia pithecia pithecia;
 Pithecia pithecia chrysocephala;

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;


	










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302793" title="Francisco Buen Lacambra" nonfiltered="4653" processed="4645" dbindex="119698">
Francisco Buen Lacambra (Ardisa, Cinco Villas, 1942) s un poltic basc d'origen aragons. Treball com a torner i s'afili al PSE-PSOE, desprs PSE-EE, partit amb el que fou escollit regidor de l'ajuntament d'Irun el 1979-1983, i exerc com alcalde de 1983 a 2002. Posteriorment ha estat escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302795" title="Santiago Cazorla Gonzlez" nonfiltered="4654" processed="4646" dbindex="119699">

Santi Cazorla s un futbolista nascut el 13 de desembre de 1984 a Lugo de Llanera, Astries. Actualment s jugador del Vila-real CF.

 Detalls .
Abans d'arribar al Decano jug en el Real Oviedo i el Vila-real CF (2003-2006). Desprs de la gran temporada realitzada, el Vila-real CF decid executar l'opci de recompra que tenia guardada.

Marc 4 gols amb el Vila-real en la Copa de la UEFA 2004-05 i jug 2 partits de Lliga de Campions en la temporada 2005-06.

Demostr la seva excellent qualitat en el seu debut en el Recreativo de Huelva, en el que marc el seu primer gol amb la blanc-i-blava, i en el segent partit, que enfront el seu ex equip, el Vila-real CF contra el seu actual equip, marc el gol que don la victria al "Recreativo", en qualitat de visitant.

A principis del 2007 el seu pare falt, cosa que va fer que l'afici del seu actual equip i la plantilla es consolidara amb ell i li donara nims per a seguir "donant guerra". El 22 d'abril del 2007 va tindre de nou la seva cita amb el gol (3-1) contra el Racing de Santander i el dedic a son pare.

Demostr que s un gran jugador durant la seva estncia en el Recre i casualment s el millor amic del cantant Melendi.

A l'agost de 2008 el Reial Madrid intent fitxar a l'asturi, i quan tot pareixia que el jugador groc anava a vestir la samarreta blanca, el Vila-real CF el renov per quatre temporades.

 Selecci Nacional .
Ha estat internacional amb la Selecci espanyola de futbol sub-21. El 17 de maig de 2008, Luis Aragons el va convocar per primer cop amb la selecci absoluta per disputar l'Eurocopa 2008 de Sussa i ustria.
El 31 de maig de 2008 va debutar en Huelva amb la Selecci en un amists davant la Selecci del Per, mentre que el 10 de juny debut en un partit oficial amb la Roja en l'Eurocopa 2008 d'Austria i Sussa a Innsbruck contra la Selecci russa. Va eixir substituint Andrs Iniesta al minut 17' de la segona part en un partit que acab amb victria per a l'equip espanyol per 4-1.

La selecci es classific per a quarts en guanyar a Sussa i a Grcia i disput el partit de quarts davant la Selecci de futbol d'Itlia. El partit acab 0-0, arribant a la prrroga i el partit es va haver de decidir als penals. L'asturi convert un dels gols de la Selecci encarrilant el cam a les semifinals.

Precisament a les semifinals no compt amb cap minut davant la Selecci de futbol de Rssia, per si a la final.

Entr al minut 20 de la segona part, substituint David Silva del partit en qu la Selecci espanyola de futbol es proclam campiona d'Europa davant la Selecci de futbol d'Alemanya. El resultat fou de 0-1 per a la roja amb gol de Fernando Torres.

 Ttols .
 Semifinalista de la UEFA amb el Vila-real CF (2004-2005).
 Semifinalista de Champions League amb el Vila-real CF (2005-2006).
 Subcampionat de la Lliga amb el Vila-real CF (2007-2008).
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

 Enllaos externs .
Fitxa de Santi Cazorla en ElMundo.es;
Santi Cazorla deixa plantat al Reial Madrid i renova pel Vila-real;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302796" title="Vctor Bravo Durn" nonfiltered="4655" processed="4647" dbindex="119700">
Vctor Bravo Durn (Sant Sebasti, 1954) s un poltic basc. Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat Director de Patrimoni i Contractaci del Govern Basc (1986-1990), cap del Servei de Recaptaci de la Diputaci Foral de Guipscoa (1990-1991) i Director General d'Hisenda de la Diputaci Foral de Guipscoa (1991-2003). Fou escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2004 fins que renunci al crrec el 2007 degut a la seva possible implicaci en un presumpte delicte de prevaricaci i suborn

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302798" title="Diputaci Foral de Guipscoa" nonfiltered="4656" processed="4648" dbindex="119701">
La Diputaci Foral de Guipscoa (Gipuzkoako Foru Aldundia en euskera) s l'rgan de govern del territori histric de Guipscoa (Pas Basc). A ms de les competncies ordinries que exerceixen les diputacions provincials de les restants provncies de Espanya, la Diputaci Foral de Guipscoa exerceix competncies especfiques derivades de la seva naturalesa com a territori histric del Pas Basc, en virtut del seu Estatut d'Autonomia. 
 Diputat General . 
Al capdavant de la Diputaci Foral es troba un Diputat General (en euskera Diputatu Nagusia  o Ahaldun Nagusia), que s escollit per les Juntes Generals de Guipscoa.

 Diputats Generals de Guipscoa des de la Transici. 
 1979-1983: Xabier Aizarna Azula (PNV);
 1983-1985: Jos Antonio Ardanza Garro (PNV);
 1985-1991: Imanol Murua Arregi (Eusko Alkartasuna) (*);
 1991-1995: Eli Galds Zubia (PNV);
 1995-2003: Romn Sudupe Olaizola (PNV);
 2003-2007: Joxe Joan Gonzlez de Txabarri Miranda (PNV - Eusko Alkartasuna) (**);
 2007-2011: Markel Olano Arrese (PNV);

(*) Murua va arribar al crrec en 1985, a mitjan legislatura i substituint a Ardanza que va passar a sser lehendakari. Murua era membre del sector crtic del PNB (sector que era majoritari a Guipscoa) i va entrar com diputat general sent formalment membre de dita partida. A l'any segent es va integrar en Eusko Alkartasuna, partit format pel sector crtic del PNB. Entre 1987 i 1991 Murua va ser diputat general escollit com candidat d'EA. 

(**) PNB i EA van acudir en coalici a les eleccions de 2003. Txabarri s militant del PNB. 

Enllaos externs .
Web de la Diputaci Foral de Guipscoa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302800" title="Pithecia monachus" nonfiltered="4657" processed="4649" dbindex="119702">

Pithecia monachus s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Morfologia.

Pot arribar a fer entre 37-48 cm de llargada i pesar entre 1,5 i 3 kg. La seua cua fa al voltant dels 40-50 cm.

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302801" title="Ramn Azurza Aristeguieta" nonfiltered="4658" processed="4650" dbindex="119703">
Ramn Azurza Aristeguieta (Sant Sebasti, 1931) s un empresari i poltic basc. Llicenciat en dret, es va incorporar al Partit Nacionalista Basc en la clandestinitat i fou membre actiu de la resistncia basca des d'abans de 1950. En 1963 fou sotms a consell de guerra, resultant absolt. Ha ocupat nombrosos crrecs interns al PNB, per actualment assumeix responsabilitats parroquials i diocesanes. Alhora, ha treballat com a empresari hoteler, sent l'amo de l'Hotel Parma de Sant Sebasti, i des de 1979 i s'ha dedicat a obrir mercats a Hispanoamrica. Fou escollit senador per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2004 en substituci de Vctor Bravo Durn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302802" title="Pithecia irrorata" nonfiltered="4659" processed="4651" dbindex="119704">

Pithecia irrorata s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba a Bolvia, Brasil i Per. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302803" title="Teatre Eldorado (Barcelona)" nonfiltered="4660" processed="4652" dbindex="119705">
El Teatre Eldorado de Barcelona fou un edifici teatral ubicat a la Plaa de Catalunya, cantonada carrer de Bergara, enderrocat l'any 1929 per deixar pas a la construcci d'un edifici bancari d'oficines (el Banco de Bilbao, actual BBVA). El nom fou manllevat del Eldorado de Pars, que en aquells moments era el caf concert ms fams de la capital francesa. Hi va acollir espectacles de tot tipus: teatre de text i musical, incloent representacions d'pera i sarsuela, a ms de dansa i concerts simfnics. Hi actuaren noms importants, com Mara Guerrero, Raquel Meller, Pastora Imperio, Fregoli o Maurice Chevalier.

Originriament, el Eldorado es va inaugurar el 21 de juny de 1884 amb el nom de Teatre Ribas, en honor al seu empresari. Amb aquest nom van durar dos anys. Tot seguit, des de 1887, el teatre s'anomena Teatre Catalunya. A la dcada dels anys 90 del segle XIX ja duia el nom de Eldorado. 

El 1887 s'hi estren amb xit l'adaptaci de l'opereta francesa Ki Ki Ri Ki feta per Conrad Colomer. Joan Molas i Casas hi estrena la pardia No cantes ms la Africana, o, Los nervios de Anselmito, consequncia del gran xit de El do de "La africana". El 1902 Enric Morera hi estrena una sarsuela en castell amb el ttol de Las caramellas.

El 16 de juliol de 1903 la companyia de Mara Guerrero hi feu l'estrena absoluta del drama Mariucha de Benito Prez Galds, amb l'assistncia de l'autor. El 8 de juny de 1904 s'hi estren La casa de Garca de Serafn y Joaqun lvarez Quintero. El 2 de mar de 1907 s'hi estren, sense xit, guila de blasn de Ramn Mara del Valle-Incln, amb l'assistncia de l'autor.

El 1904 s'hi estrenaren, per primer cop a Espanya, l'pera Djamileh de Georges Bizet i s'hi cant La bohme de Giacomo Puccini traduda al castell.

El 1905 s'hi estren a Espanya l'pera Els contes de Hoffmann de Jacques Offenbach (1884), en una traducci al castell.

Del 1910 a 1924 va ser la seu de l'Orquestra Simfnica de Barcelona, fundada i dirigida per Joan Lamote de Grignon. El 1913 comen a oferir tamb projeccions de cinema.

El 1928 el teatre tanc i fou comprat pel Banco Central, que el va enderrocat l'11 de febrer. El 1942, n'adquir el solar el Banco de Bilbao (actualment, BBVA), que hi edific la seva seu, inaugurada el 1952.

Algunes estrenes absolutes al Teatre Eldorado.
En negreta es donen les obres ms importants en llur gnere o aquelles que van tenir ms rellevncia en la histria del teatre.

 1889: Anuncio, sarsuela de Guelfo Mazzi, llibret d'Eduardo Montesinos;
 1891: El mocito del barrio, sarsuela de Julin Romea Parra;
 1892: El prior y el priorato y Sobre el terreno, sarsueles d'Albert Cot i Fita;
 1894: Plaza partida, sarsuela d'Albert Cot i Fita;
 1895: Los tres claveles, sarsuela d'Albert Cot i Fita;
 1897: El bohemio, sarsuela d'Agustn Prez Soriano;
 1899: La panadera, sarsuela d'Albert Cot i Fita;
 1900: Portfolio de Eldorado, sarsuela d'Albert Cot i Fita;
 1901: Cambiar de estado, sarsuela de Josep Bellver Abells; La sole, sarsuela de Mario Fernndez de la Puente;
 1902: Las caramellas, sarsuela d'Enric Morera;
 1903: El arte lrico, o, Gneros de uso, sarsuela d'Albert Cot i Fita;
 1903: Mariucha, drama de Benito Prez Galds; La gente de trueno, sarsuela de Vicente Dez Peydr, llibret d'Eduard Escalante;
 1904: La casa de Garca de Serafn y Joaqun lvarez Quintero; Doa Ins de Castro, pera de Vicen Costa i Nogueras;

 1905: La estoca de la tarde sarsuela de Julin Vivas, text de Lola Ramos de la Vega;
 1907: guila de blasn, drama de Ramn Mara del Valle-Incln;
 1911: La dona d'aigua, pera de Cassi Casademont i Busquets;
 1912: Nausica, drama de Joan Maragall; El gran Aleix, drama de Joan Puig i Ferreter (4 de maig); La verge del mar, obra lrica de Santiago Rusiol; El despatriat, comdia del mateix autor;  Flors de cingle, sarsuela de Cassi Casademont i Busquets, llibret d'Ignasi Iglesias; Senyora via vol marit, comdia de Josep Pous i Pags. ;
 1913: Mort de Sant Francesc de Joan Pujol i Matheu, amb lletra de Jacint Verdaguer, per l'Orquestra Simfnica de Barcelona.
 1914: Bernardo del Carpio, drama d'Ambrosi Carrion;
 1919: La sardana de les monges d'Enric Morera, per l'Orfe Catal ;
 1921: Suite en sol: suite empordanesa de Juli Garreta, per a orquestra simfnica;
 1924: El banco de la paciencia, sarsuela de Rica i Graio;
 1926: El perdn del Rey, sarsuela de Rafael Martnez Valls;
 1927: Las hilanderas, sarsuela de Josep Serrano amb llibret de Federico Oliver; La araita en el espejo, obra d'Azorn.
 1928: Las adelfas, comdia de Manuel i Antonio Machado (13 d'abril);
 1929: Jo no sabia que el mn era aix, comdia d'Amadeu Vives.

Bibliografa.

 Jos Subir. La pera en los teatros de Barcelona: estudio histrico cronolgico desde el siglo XVIII al XX . Monografas histricas de Barcelona, 9. Mill. 1946. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302804" title="Pargny-sur-Saulx" nonfiltered="4661" processed="4653" dbindex="119706">
Pargny-sur-Saulx s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 2005 tenia 1.987 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302805" title="Teatre Eldorado" nonfiltered="4662" processed="4654" dbindex="119707">


 Teatre Eldorado (Barcelona);
 Teatre Eldorado (Madrid);
 Teatre Eldorado (Pars);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302806" title="Pithecia aequatorialis" nonfiltered="4663" processed="4655" dbindex="119708">

Pithecia aequatorialis s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Per i Equador. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302807" title="Ciudadanos en Blanco" nonfiltered="4664" processed="4656" dbindex="119709">
Ciudadanos en Blanco s un moviment ciutad espanyol que persegueix que els vots en blanc a les eleccions siguin computats de manera que si arriben als suficients per a obtenir un esc al Congrs dels Diputats, aquest quedi buit. Per a aconseguir-lo han format un partit poltic amb el mateix nom. L'nic objectiu del partit s aconseguir que el vot en blanc sigui computable, i estalvi per a aprovar la llei que ho faci, els representants del partit deixaran buits els escons que poguessin aconseguir i retornaran els seus sous, havent de comprometre's a aix per escrit per a poder formar part de les llistes. 

Segons la legislaci electoral actual, el vot en blanc no computa a l'hora de repartir els escons del Congrs, cosa que s ocorre amb els vots a favor de Ciudadanos en Blanco (com amb qualsevol altra candidatura).

El suport electoral rebut fins a ara pel partit s escs (14.193 vots, el 0,06 % a les eleccions generals espanyoles de 2008) i est molt lluny del necessari per a obtenir algun esc. A ms, el partit no s'ha presentat fins ara a totes les circumscripcions electorals. No obstant aix, segons afirmen en la seva "Justificaci", qualsevol persona interessada podr presentar-se per CeB amb la condici que es comprometi per escrit que el seu nic punt de programa ser que el vot en blanc sigui computable i que en cas de ser triat deixar l'esc buit (veure:  3er punt justificaci). 

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Ciudadanos en Blanco;
Antigua pgina de Ciudadanos en Blanco;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302809" title="Ilerdi" nonfiltered="4665" processed="4657" dbindex="119710">

L'Ilerdi s un estatge (pis) dins la taula dels temps geolgics. Es troba a l'era Cenozoica i, concretament, engloba un interval de temps comprs entre els 55,9 i 52,8 milions d anys aproximadament, s a dir, dins el perode del Paleogen, entre la segona meitat del Thaneti i la primera meitat de l Eoc inferior.

L'estratotip de l'Ilerdi va ser definit a la zona de Tremp, capital del Pallars Juss, a Lleida. D'aqu en prov el nom, Ilerda es l'antic nom llat de Lleida. Bioestratigrficament, l Ilerdi, fou definit per Schaub (1969) basant-se en la biozonaci de macroforaminfers, i ell va ser qui confeccionar l estratotip de l Ilerdi, que ara es coneix.

 Sedimentaci ilerdiana .
La sedimentaci ilerdiana a l mbit de Catalunya es caracteritza per una rpida transgressi marina sobre les fscies continentals Garumnianes. Els sediments corresponents sn les calcries amb alveolines (Fonnessu, 1984) que han estat definides successivament per diversos autors com a Fm. Cad, Fm. Orp i tamb Fm. ger. Consisteix en una formaci carbontica rica en alveolines i nummulits (fssil exclusiu d'aquest estatge), caracteritzada per un aprofundiment dins la conca sedimentria. Entre les calcries amb alveolines i nummulits, les roques carbonatades tpiques d'aquest estatge tamb inclouen altres microfssils, tals com: Assilines (i Operculines) de diferents tipus, Turriteles (espcie: Turritela trempina a la zona de Tremp) i tamb briozous, molluscs i gasterpodes.

Les roques carbonatades sn principalment calcries i margues. Ambdues contenen el registre fssil anteriorment anomenat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302810" title="Tetis (filla de Gea)" nonfiltered="4666" processed="4658" dbindex="119711">

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec       Tths) s la ms jove de les titnides i mare de tots els dus fluvials.

Tetis s una deessa filla d'ranos (el pare Cel primordial) i Gea (la mare Terra), juntament amb les seves cinc germanes forma el grup de les Titnides. Anlogament, els seus 6 germans formen el grup dels Titans.

Tetis es va unir al seu germ Oce (mitologia) i van tenir les tres mil ocenides (o nimfes del mar) i tots els ocenits, els rius del mn, aix com les fonts i llacs.

Va ser dida d'Hera durant la Titanomquia que va enfrontar els titans amb els olmpics. Aquesta li va explicar que no estava satisfeta amb Callisto i el seu fill Arcas, aleshores Tetis els va condemnar a no poder baixar mai del cel i els va convertir en l'ssa Major i la Menor. Des d'aquell moment, donen voltes i serveixen com a punt d'orientaci.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302812" title="Los Verdes de Madrid" nonfiltered="4667" processed="4659" dbindex="119712">
Los Verdes de Madrid s una organitzaci poltica ecologista pertanyent a la Confederaci de Partits Verds d'Espanya a la Comunitat de Madrid. Es mostra partidria de la intervenci poltica permanent, basada en els principis de federalisme i autogestin, amb la finalitat de plantejar un projecte de societat basat en la filosofia ecologista, pacifista igualitria llibertria i alternativa, reivindicant la defensa dels drets humans i de la resta dels ssers vius.

Resultats electorals. 
A Madrid, Els Verds sn la quarta fora poltica. Van assolir per primera vegada representaci el 1991, en el municipi de Rivas Vaciamadrid. Posteriorment es van escindir, donant lloc a diversos partits que encara existeixen: Els Verds de Madrid i Els Verds de la Comunitat de Madrid. A les eleccions municipals de 1999 van arribar a presentar-se 30 candidatures en la regi. En 2000, Los Verdes - Grupo Verde i Los Verdes de Madrid es coalligaren sota la denominaci de "Los Verdes" per a concrrer junts a les eleccions generals espanyoles de 2000. En 2003, la coalici Los Verdes es va presentar a les eleccions autonmiques amb una candidatura encapalada per Angel Requena, alcalde de San Sebastin de los Reyes, i a les municipals en la capital amb una llista encapalada per l'eurodiputat Jos Mara Mendiluce. 

La coalici Los Verdes es va presentar tamb en ms de 30 municipis de la regi, assolint regidors a Valdemoro, Collado Mediano i Soto del Real. Foro Verde va assolir un regidor a Galapagar i Los Verdes Comunidad de Madrid (LVCM), amb una dotzena de llistes prpies, va assolir representaci a Montejo de la Sierra (on detenen l'alcaldia) i Berzosa. A les principals ciutats madrilenyes, el vot verd, en el seu conjunt, va estar entre el 2% i el 5%. A Madrid ciutat va arribar al 2'5%. A Mstoles va arribar al 4 9%, en Pinto al 4 2%, a Getafe al 4%, a San Sebastin de los Reyes al 4%, an Alcal de Henares al 3 8%, i en Alcobendas, Fuenlabrada i Legans entorn del 3%. Va obtenir ms del 2% a Alcorcn, Majadahonda, Las Rozas, Pozuelo, Rivas, Torrejn i Tres Cantos. 

Enllaos externs.

Los Verdes de Madrid;
Web de La Confederaci Los Verdes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302813" title="Pithecia albicans" nonfiltered="4668" processed="4660" dbindex="119713">

Pithecia albicans s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302814" title="Esmalt dental" nonfiltered="4669" processed="4661" dbindex="119714">

L'esmalt dental s la substncia ms dura i ms altament mineralitzada del cos, i juntament amb la dentina, el cement, i la polpa dental, s un dels quatre teixits principals que componen una dent. Es tracta del teixit dental normalment visible d'una dent, i requereix el suport de la dentina subjacent. El 96% de l'esmalt es compon de minerals, i la resta es compon d'aigua i material orgnic. El color normal de l'esmalt varia del groc plid al blanc griss. A les vores de les dents, on no hi ha dentina sota l'esmalt, en ocasions el color pot tenir un to lleugerament blau. Com que l'esmalt s semitranslcid, el color de la dentina o de qualsevol empast a sota l'esmalt afecta de manera significativa l'aparena d'una dent. L'esmalt varia en gruix segons la part de la superfcie dental. Sol tenir ms gruix a la cspide (fins a 2,5 mm) i menys gruix a la vora de la dent, que rep el nom clnic d'uni cement esmalt.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302815" title="Alar del Rey" nonfiltered="4670" processed="4662" dbindex="119715">


Alar del Rey s un municipi de la comarca de Boedo-Ojeda, a la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Aguilar de Campoo, Herrera de Pisuerga, Prdanos de Ojeda i Santibez de Ecla (Provncia de Palncia) i amb la Provncia de Burgos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302818" title="Santibez de la Pea" nonfiltered="4671" processed="4663" dbindex="119716">


Santibez de la Pea s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Pedanias .
Aviante de la Pea, Cornn de la Pea, Las Heras de la Pea, Pino de Viduerna, Tarilonte de la Pea, Velilla de la Pea, Viduerna de la Pea, Villafra de la Pea, Villalbeto de la Pea, Villanueva de Arriba, Villaoliva de la Pea y Villaverde de la Pea 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302820" title="Joseph Addison" nonfiltered="4672" processed="4664" dbindex="119717">


Joseph Addison, escriptor i poltic angls. Va nixer a Milston, Wiltshire en 1672 i va morir a Kensington en 1719.


Fill del deg de la catedral de Lichfield, ja en 1694 publica un llibre sobre la vida de poetes anglesos i una traducci de les Gergiques de Virgili. En 1699 comena a preparar-se per al servei diplomtic, per a aix viatja per tota Europa. Va escriure diaris de viatge, per exemple sobre Itlia i tamb sobre la campinya anglesa, i algunes obres de teatre, com Cat (1713) i El tamboriler (1915).


Amb Richard Steele funda la revista The Spectator en 1711. Tamb va escriure per a la publicaci The Tatler. Encara que es va destacar com assagista, va participar en el Parlament Angls com representant laborista, i entre 1717 i 1718 va ser Secretari d'Estat.


 Enllaos externs .



The Spectator en castell ;
Quotations Book   Joseph Addison ;
The Bow and Grimace: International journal inspired by Addisons Spectator no. 69 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302821" title="Torquemada" nonfiltered="4673" processed="4665" dbindex="119718">


Torquemada s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302825" title="Velilla del Ro Carrin" nonfiltered="4674" processed="4666" dbindex="119719">


Velilla del Ro Carrin s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Pedanies .

Alba de los Cardaos ;
Camporredondo de Alba ;
Cardao de Abajo;
Cardao de Arriba ;
Otero de Guardo;
Valcobero;
Valsurbio;

 Alcaldes . 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302827" title="Venta de Baos" nonfiltered="4675" processed="4667" dbindex="119720">


Venta de Baos s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. La poblaci s coneguda per ser un enlla ferroviari molt important i que tamb fou el motiu de fundaci del poble. Limita al Nord i Oest amb Villamuriel de Cerrato, al Nord amb Calabazanos i Hontoria de Cerrato, al Sud amb Dueas, a l'Est amb Tariego de Cerrato.

Administraci.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302829" title="Villada" nonfiltered="4676" processed="4668" dbindex="119721">


Villada s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302832" title="Villamuriel de Cerrato" nonfiltered="4677" processed="4669" dbindex="119722">


Villamuriel de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302833" title="Los Verdes" nonfiltered="4678" processed="4670" dbindex="119723">
Los Verdes sn un partit poltic ecologista espanyol. Va ser fundat en 1984, com a iniciativa del Manifest de Tenerife de 1983. T nombrosos regidors en diverses provncies. Diputats als parlaments de les Illes Balears i anteriorment n'ha tingut als d'Andalusia i el Pas Basc. Han format part del Govern de la Junta d'Andalusia fins a gener de 2008. 
 Histria .
Els Verds s una confederaci de partits poltics de ms de 20 anys d'histria, en el nostre pas. Fou a principis dels anys 80 quan, amb la visita de l'activista alemanya Petra Kelly, 16 activistes ecologistes d'arreu d'Espanya van signar el Manifest de Tenerife, en el qual s'exposa la necessitat de,  parallel a l'exercici irrenunciable de la pressi social , no poder confiar ms en els partits existents en el moment, per a aconseguir  cotes creixents de qualitat de vida i de gaudi adequat dels recursos naturals . A partir d'aquest manifest, es va formar una gestora que va acabar en l'any 1984, amb la inscripci dels  Verds  en el Registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior. 

El 8 d'octubre de 1988, Los Verdes van aconseguir el reconeixement europeu de l'Aliana Verda Europea, coordinadora de tots els partits verds d'Europa, que ms tard es transformaria en  la Federaci Europea de Partits Verds  i que acabarien en la fundaci a Roma, en el 2004, del Partit Verd Europeu. Al costat dels  Verds , des de 2007, tamb Iniciativa per Catalunya-Verds s membre del Partit Verd Europeu. Els resultats electorals de la formaci dels  Verds  han estat molt variats, i ha oscillat, des de l'obtenci del 0'5% en les primeres eleccions generals a les quals es va presentar (juny de 1986), fins a l'obtenci de dos diputats, al Congrs dels Diputats en les eleccions generals de 2004, desprs d'un acord de concurrncia conjunta amb el PSOE. 

Al juny del 1987, Els Verds van obtenir el seu primer regidor, en la localitat de Villena (Alacant). Ms endavant, van arribar els pactes electorals amb altres formacions poltiques, que van permetre la presncia de diputats dels Verds en diversos parlaments autonmics. En l'actualitat existeixen dues organitzacions verdes que pretenen confluir en un sol partit:
La Confederaci dels Verds Fundada en 1984, es va transformar en federaci de partits en 1995. La Confederaci est integrada en el Partit Verd Europeu (European Greens)  ;
Els Verds-Grup Verd, fundat en 1994. Prcticament sense activitat. ;
Resultats electorals. 
 Eleccions europees ;
En 1987 Els Verds (Confederacion de partits Verds) es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu i va obtenir 107.625 vots. En 1989 Els Verds (Confederaci de partits Verds) es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu i va obtenir 164.524 vots quedant a 4 dcimes d'aconseguir un eurodiputat. En 1994 Grup Verd es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu i va obtenir 110.000 vots. El 1999 Els Verds (Confederaci de partits Verds) es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu i va obtenir 300.874 vots quedant tan sol a 0'03 dcimes (6000 vots) d'aconseguir un Eurodiputat. Els Verds - Grup Verd va obtenir tan sol 140.000 vots amb una candidatura encapalada per Esteban Total, que imped aconseguir el primer Eurodiputat verd espanyol. En 2004 Els Verds (Confederaci de partits Verds) van aconseguir un Eurodiputat grcies a l'acord electoral al que s'arribo amb el PSOE Els Verds - Grup Verd va ser l'nica candidatura verda que va concrrer a les eleccions europees assolint 68.536 vots. 

 Enllaos externs .
LOS VERDES;
Los Verdes Europeos;
Los Verdes de Andaluca;
Los Verdes de Aragn;
Los Verdes de Asturias;
Partido Verde Canario;
Los Verdes de Tenerife;
Els Verds-Opci Verda (Catalunya);
Iniciativa per Catalunya-Verds (Catalunya);
Los Verdes de Castilla La Mancha;
Los Verdes de Castilla y Len;
Berdeak (Los Verdes de Euskadi);
Los Verdes de Extremadura;
Los Verdes de La Rioja;
Los Verdes de Madrid;
Els Verds de Mallorca;
Els Verds de Menorca;
Los Verdes de Navarra;
Els Verds del Pas Valenci;
Los Verdes de la Regin de Murcia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302834" title="Villarramiel" nonfiltered="4679" processed="4671" dbindex="119724">


Villarramiel s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb la Provncia de Valladolid a l'oest, amb Guaza de Campos al nord, amb Autillo de Campos, Abarca de Campos i Castromocho a l'est i amb Capillas al sud.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302837" title="Chiropotes satanas" nonfiltered="4680" processed="4672" dbindex="119725">

Chiropotes satanas s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302838" title="Itero de la Vega" nonfiltered="4681" processed="4673" dbindex="119726">


Itero de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302841" title="Frmista" nonfiltered="4682" processed="4674" dbindex="119727">


Frmista s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Vegeu tamb.
San Martn de Frmista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302844" title="Chiropotes chiropotes" nonfiltered="4683" processed="4675" dbindex="119728">

Chiropotes chiropotes s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil i Veneuela. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302845" title="Nogal de las Huertas" nonfiltered="4684" processed="4676" dbindex="119729">


Nogal de las Huertas s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302847" title="Chiropotes israelita" nonfiltered="4685" processed="4677" dbindex="119730">

Chiropotes israelita s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302850" title="Comarques de Palncia" nonfiltered="4686" processed="4678" dbindex="119731">
Les comarques de Palncia no es regeixen per una divisi oficial, sin que hi ha diferents criteris de comarcalitzaci a travs de les divisions naturals, administratives, histriques o agrcoles. 

 Comarques usades per la Diputaci .

La provncia de Palncia es pot dividir en quatre comarques, que s la que fa servir la Diputaci Provincial en les seves publicacions. 


Les quatre comarques sn:

 El Cerrato;

 Montaa Palentina;

 Pramos Valles;

 Tierra de Campos;

 Comarques naturals .


La divisi en comarques naturals s, de nord a sud:
Montaa Palentina;
La Valdivia;
Boedo-Ojeda;
Vega-Valdavia;
Tierra de Campos;
El Cerrato;

Font: 

 Comarques histriques .
El terme de comarca histrica a Palncia fa referncia a les regions creades el segle XIV sota el nom de merindad, nom que no s vigent avui dia. Aquestes merindades van quedar delimitades al llibre Becerro de las Behetras de Castilla. 

 Parte de El Cerrato Castellano.

Font: 

 Comarques agrcoles .
Els municipis de Palncia estan agrupats en set comarques agrries definides pel Ministeri d'Agricultura.  Sn les que segueixen:

 El Cerrato;
 Tierra de Campos;
 Vega-Valdavia;
 Boedo-Ojeda;
 Comarca de Guardo;
 Comarca de Cervera de Pisuerga;
 Comarca de Aguilar de Campoo;

 Font: 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302853" title="Chiropotes utahickae" nonfiltered="4687" processed="4679" dbindex="119732">

Chiropotes utahicki s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302854" title="El Cerrato" nonfiltered="4688" processed="4680" dbindex="119733">
El Cerrato o El Cerrato Palentino s una de les quatre comarques no oficials que es divideix la provncia de Palncia. T 1.534 km i gaireb 25.000 habitants. Histricament comptava amb pobles que avui estan a les provncies de Burgos i Valladolid. 





Municipis.

 Alba de Cerrato;
 Antigedad;
 Astudillo;
 Baltans;
 Castrillo de Don Juan;
 Castrillo de Onielo;
 Cevico de la Torre;
 Cevico Navero;
 Cobos de Cerrato;
 Cordovilla la Real;
 Cubillas de Cerrato;
 Dueas;
 Espinosa de Cerrato;
 Hrmedes de Cerrato;
 Herrera de Valdecaas;
 Hontoria de Cerrato;
 Hornillos de Cerrato;
 Magaz de Pisuerga;
 Melgar de Yuso;
 Palenzuela;
 Poblacin de Cerrato;
 Quintana del Puente;
 Reinoso de Cerrato;
 Soto de Cerrato;
 Tabanera de Cerrato;
 Tariego de Cerrato;
 Torquemada;
 Valbuena de Pisuerga;
 Valdecaas de Cerrato. -Pedania-;
 Valdeolmillos;
 Valle de Cerrato;
 Venta de Baos;
 Vertavillo;
 Villaconancio;
 Villahn;
 Villalaco;
 Villamediana;
 Villamuriel de Cerrato;
 Villaviudas;
 Villodre;
 Villodrigo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302856" title="Montaa Palentina" nonfiltered="4689" processed="4681" dbindex="119734">
La Montaa Palentina s una comarca de la provncia de Palncia situada al nord de la demarcaci. Compta amb 21 municipis i 157 nuclis de poblaci. 



Municipis.

 Aguilar de Campoo;
 Barruelo de Santulln;
 Berzosilla;
 Braosera;
 Castrejn de la Pea;
 Cervera de Pisuerga;
 Dehesa de Montejo;
 Guardo;
 La Perna;
 Mantinos;
 Mud;
 Polentinos;
 Pomar de Valdivia;
 Respenda de la Pea;
 Salinas de Pisuerga;
 San Cebrin de Mud;
 Santibez de la Pea;
 Triollo;
 Velilla del Ro Carrin;
 Villalba de Guardo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302857" title="Burgtheater" nonfiltered="4690" processed="4682" dbindex="119735">






El Burgtheater (Teatre imperial de la cort), originalment anomenat "K.K. Theater an der Burg", i a partir de 1920 "K.K. Hofburgtheater", s el Teatre Nacional d'ustria a Viena i un dels ms importants teatres del mn en llengua alemanya. El Burgtheater va ser inaugurat el 1741 i els vienesos l'anomenen "Die Burg". La seva companyia ha creat un estil tradicional i una manera distintiva en les seves locucions. 

Histria.
Va ser fundat el 14 de mar de 1741 per l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria amb la finalitat de disposar d'un teatre que ests aprop del seu palau. El seu fill, l'emperador Josep II l'anomenava "Teatre Nacional Alemany" el 1776. Tres peres de Mozart van ser estrenades en el seu escenari: El rapte del serrall (Die Entfhrung aus dem Serail, 1782), Les noces de Fgaro (Le nozze di Figaro, 1786) i Aix fan totes (Cos fan tutte, 1790). A partir de 1794, el teatre es va dir "K.K. Hoftheater nchst der Burg".

El 14 d'octubre de 1888, el teatre es va mudar a un nou edifici a la Ringstrae, el qual havia estat dissenyat per Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer.

El 12 de mar de 1945 el Burgtheater fou greument destrut per un bombardeig i, un mes ms tard, el 12 d'abril, es va malmetre ms encara per un incendi d'origen desconegut. Desprs de la Segona Guerra Mundial, el teatre va ser restaurat entre 1953-1955.

Directors del "Burgtheatre".
 Joseph Schreyvogel (1814-1832) ;
 Heinrich Laube (1849-1867) ;
 Hermann Rbbeling (1932-1938) ;
 Mirko Jelusich (1938) ;
 Lothar Mthel (1939-1945) ;
 Raoul Aslan (1945-1948) ;
 Josef Gielen (1948-1954) ;
 Adolf Rott (1954-1959) ;
 Ernst Haeussermann (1959-1968) ;
 Paul Hoffmann (1968-1971) ;
 Gerhard Klingenberg (1971-1976) ;
 Achim Benning (1976-1986) ;
 Claus Peymann (1986-1999) ;
 Klaus Bachler (desde 1999) ;

El Burgtheater ha estat lloc d'estrena de nombroses obres de teatre d'autors com Thomas Bernhard, Elfriede Jelinek, Peter Handke, Peter Turrini i George Tabori, entre d'altres...

Estrenes absolutes al Burgtheater (llista incompleta).

 1762  Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck;
 1767  Alceste de Christoph Willibald Gluck;
 1782  Die Entfhrung aus dem Serail de Wolfgang Amadeus Mozart;
 1786  Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart;
 1790  Cos fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302859" title="Pramos-valles" nonfiltered="4691" processed="4683" dbindex="119736">
Pramos-Valles s una comarca de la provncia de Palncia, situada a la zona nord de la demarcaci i al sud de la Montaa Palentina. Se subdivideix en dues zones Vega-Valdavia i Boedo-Ojeda.




Municipis.

 Alar del Rey;
 Ayuela;
 Bscones de Ojeda;
 Buenavista de Valdavia;
 Bustillo de la Vega;
 Bustillo del Pramo de Carrin;
 Calahorra de Boedo;
 Collazos de Boedo;
 Congosto de Valdavia;
 Dehesa de Romanos;
 Fresno del Ro;
 Herrera de Pisuerga;
 La Puebla de Valdavia;
 La Serna;
 Lagartos;
 La Vid de Ojeda;
 Ledigos;
 Loma de Ucieza;
 Mantinos;
 Micieces de Ojeda;
 Olea de Boedo;
 Olmos de Ojeda;
 Pramo de Boedo;
 Payo de Ojeda;
 Pedrosa de la Vega;
 Pino del Ro;
 Poza de la Vega;
 Prdanos de Ojeda;
 Quintanilla de Onsoa;
 Renedo de la Vega;
 Revilla de Collazos;
 Saldaa;
 San Cristbal de Boedo;
 Santa Cruz de Boedo;
 Santervs de la Vega;
 Santibez de Ecla;
 Sotobaado y Priorato;
 Tabanera de Valdavia;
 Valderrbano;
 Villabasta de Valdavia;
 Villaeles de Valdavia;
 Villalba de Guardo;
 Villaluenga de la Vega;
 Villameriel;
 Villanuo de Valdavia;
 Villaprovedo;
 Villarrab;
 Villasila de Valdavia;
 Villota del Pramo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302860" title="Chiropotes albinasus" nonfiltered="4692" processed="4684" dbindex="119737">

Chiropotes albinasus s una espcie de mico de la famlia Pitheciidae que es troba al Brasil. 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest mico a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquesta mona al Mammal Species of the World. ;

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302861" title="Tierra de Campos" nonfiltered="4693" processed="4685" dbindex="119738">
Tierra de Campos s una comarca natural de Castella i Lle que s'extn per les provncies de Zamora, Valladolid, Palncia i Lle. El seu origen est els anomenats Camps de Galcia (Campus Gallaeciae) que ms tard rebrien el nom de Camps Gtics (Campi Gothici o Campi Gothorum), zona d'especial importncia per al Regne Visigot, amb capital histrica a Palncia i posterior centre territorial del Regne de Lle. 




 Municipis de Zamora .
 Belver de los Montes;
 Caizo;
 Castroverde de Campos;
 Cerecinos de Campos;
 Cotanes del Monte;
 Granja de Moreruela;
 Manganeses de la Lampreana;
 Prado;
 Quintanilla del Monte;
 Quintanilla del Olmo;
 Revellinos;
 San Agustn del Pozo;
 San Cebrin de Castro;
 San Esteban del Molar;
 San Martn de Valderaduey;
 Tapioles;
 Vega de Villalobos;
 Vidayanes;
 Villaffila;
 Villalba de la Lampreana;
 Villalobos;
 Villalpando;
 Villamayor de Campos;
 Villanueva del Campo;
 Villar de Fallaves;
 Villrdiga;
 Villarrn de Campos;
 Municipis de Valladolid .
 Aguilar de Campos;
 Barcial de la Loma;
 Becilla de Valderaduey;
 Berrueces;
 Bolaos de Campos;
 Bustillo de Chaves;
 Cabezn de Valderaduey;
 Cabreros del Monte;
 Castrobol ;
 Castroponce;
 Ceinos de Campos;
 Cuenca de Campos;
 Fontihoyuelo;
 Gatn de Campos;
 Herrn de Campos;
 La Unin de Campos;
 Mayorga;
 Medina de Rioseco;
 Melgar de Abajo;
 Melgar de Arriba;
 Monasterio de Vega;
 Montealegre de Campos;
 Moral de la Reina;
 Morales de Campos;
 Palazuelo de Vedija;
 Pozuelo de la Orden;
 Quintanilla del Molar;
 Roales de Campos;
 Saelices de Mayorga  ;
 San Pedro de Latarce;
 Santa Eufemia del Arroyo;
 Santervs de Campos;
 Tamariz de Campos;
 Tordehumos;
 Urones de Castroponce;
 Uruea;
 Valdenebro de los Valles;
 Valdunquillo;
 Valverde de Campos;
 Vega de Ruiponce;
 Villabaruz de Campos;
 Villabrgima;
 Villacarraln;
 Villacid de Campos;
 Villafrades de Campos;
 Villafrechs;
 Villagarca de Campos;
 Villagmez la Nueva  ;
 Villalba de la Loma;
 Villaln de Campos;
 Villaln de Campos;
 Villamuriel de Campos;
 Villanueva de San Mancio;
 Villanueva de la Condesa;
 Villanueva de los Caballeros;
 Villardefrades;
 Villavellid;
 Villavicencio de los Caballeros;

Municipis de Palncia.

 Abarca de Campos;
 Abia de las Torres;
 Amayuelas de Arriba;
 Ampudia;
 Amusco;
 Arconada;
 Autilla del Pino;
 Autillo de Campos;
 Baquern de Campos;
 Brcena de Campos;
 Becerril de Campos;
 Belmonte de Campos;
 Boada de Campos;
 Boadilla de Rioseco;
 Boadilla del Camino;
 Calzada de los Molinos;
 Capillas;
 Cardeosa de Volpejera;
 Carrin de los Condes;
 Castil de Vela;
 Castrillo de Villavega;
 Castromocho;
 Cervatos de la Cueza;
 Cisneros (Palncia);
 Espinosa de Villagonzalo;
 Ffilas;
 Frechilla;
 Frmista;
 Fuentes de Nava;
 Fuentes de Valdepero;
 Grijota;
 Guaza de Campos;
 Husillos;
 Itero de la Vega;
 Lantadilla;
 Loma de Ucieza;
 Lomas de Campos;
 Manquillos;
 Marcilla de Campos;
 Mazariegos;
 Mazuecos de Valdeginate;
 Meneses de Campos;
 Monzn de Campos;
 Moratinos;
 Nogal de las Huertas;
 Osornillo;
 Osorno la Mayor;
 Palencia;
 Paredes de Nava;
 Pedraza de Campos;
 Perales;
 Pia de Campos;
 Poblacin de Arroyo;
 Poblacin de Campos;
 Pozo de Urama;
 Requena de Campos;
 Revenga de Campos;
 Ribas de Campos;
 Riberos de la Cueza;
 San Cebrin de Campos;
 San Mams de Campos;
 San Romn de la Cuba;
 Santa Cecilia del Alcor;
 Santoyo;
 Tmara de Campos;
 Torremormojn;
 Valde-Ucieza;
 Valle del Retortillo;
 Villacidaler;
 Villada;
 Villaherreros;
 Villalczar de Sirga;
 Villalcn;
 Villalobn;
 Villanueva del Campo;
 Villamartn de Campos;
 Villamoronta;
 Villamuera de la Cueza;
 Villanueva del Rebollar;
 Villarmentero de Campos;
 Villarramiel;
 Villasarracino;
 Villaturde;
 Villaumbrales;
 Villeras de Campos;
 Villoldo;
 Villovieco;
 Historia . 
Els seus primers habitants van ser els vacceus, va ser ocupada pels romans i desprs pels gots, adquirint llavors la denominaci de Camps Gtics (Campi Gothorum), d'on deriva el seu nom actual.  En l'poca Musulmana va passar a ser un desert fronterer entre els cristians al nord i els musulmans al sud i, a mitjan segle IX va comenar a ser repoblada per Ordoni I d'Astries. Frontera entre Lle i Castella durant la baixa edat mitja. La primera referncia a Terra de Campos va anar en les crniques de Alfons X el Savi.   

En temps medievals i renaixentistes va ser el graner de Castella i per tant d'Espanya ja que els seus sls argilencs, eren molt aptes per al cultiu dels cereals, la qual cosa va produir la seva esplendor. D'aquesta poca daten els grans monuments que es poden veure en alguns dels seus pobles mes importants. Amb l'arribada de la mecanitzaci i l'abonat mineral per als cereals, la seva importncia econmica va ser minvant, al que va seguir una forta despoblaci que encara contnua. 

En referncia a la seva histria moderna, en els anys 60 i 70, es va produir una gran emigraci cap a les zones riques i industrials del pas, principalment Pas Basc, Barcelona i Madrid, el que va disminuir el seu nombre d'habitants. 

 Enllaos externs .
Mancomunitat de Tierra de Campos;
Associaci Collectiu per al Desenvolupament Rural de Tierra de Campos;
Projecte Avutarda;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302862" title="Vega-Valdavia" nonfiltered="4694" processed="4686" dbindex="119739">
Vega-Valdavia s una comarca o subcomarca de Pramos-valles situada al nord-oest de la provncia de Palncia, el municipi ms important s Saldaa. 


Municipis.

 San Andrs de la Regla;
 San Llorente del Pramo;
 San Martn del Valle;
 Villambroz;
 Villapn;
 Villarrab;
 Villarrobejo ;
 Villota del Pramo;
 Albal de la Vega;
 Barrios de la Vega;
 Bustillo de la Vega;
 Celadilla del Ro;
 Fresno del Ro;
 Gainas;
 Lagunilla de la Vega;
 Lobera de la Vega;
 Moslares de la Vega;
 Pedrosa de la Vega;
 Pino del Ro;
 Poza de la Vega;
 Quintanadez de la Vega;
 Renedo de la Vega;
 Saldaa;
 San Martn del Obispo;
 Santa Olaja de la Vega;
 Santervs de la Vega;
 Santilln de la Vega;
 Villamoronta;
 Villaluenga de la Vega;
 Villarrodrigo de la Vega ;
 Villosilla de la Vega;


Enllaos externs.
Pgina oficial Vegavaldavia.com;
Congosto de Valdavia Valdavia i voltants;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302866" title="Palau del Real" nonfiltered="4695" processed="4687" dbindex="119740">
El desaparegut Palau del Real era la residncia oficial dels reis de Valncia quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment estan els Jardins del Real. Va ser conegut tamb com el Palau de les tres-centes claus, en allusi als nombre d habitacions que tenia en el moment de mxim esplendor.

Orgens del Palau.

Originriament va ser construt al segle XI pel rei Abd al-Aziz com una almnia o residncia d esbargiment a les afores de la ciutat. En Xarq al-ndalus aquestes residncies rurals de l oligarquia urbana, situades al voltant de les ciutats, eren conegudes amb el nom de real (de l rab riyad, jard), els quals cal no confondre amb els rafals, que eren finques de producci agrria. Aix doncs, el nom del Palau del Real deriva del fet que fra una d aquestes almnies, i no pel fet de ser residncia reial. L arabista Henri Pres, en el seu llibre Esplendor d'al-Andalus, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jard plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jard". 

Apareix ja esmentat a la Crnica de Jaume I, quan el rei descriu el moment en qu va veure la Senyera com a senyal de rendici dels musulmans de la ciutat en 1238 : ( 282) E nos fom en la rambla, entre'l reial e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endream-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merc que Deus nos havia feyta.. Aquesta rambla s el riu Tria, la referida torre s la dAl -Buf t o del Temple, i el reyal s sens dubte l'almnia d'Abd al-Aziz. Desprs de la conquesta feudal de Balansiya, Jaume I va decidir conservar aquest real com a residncia prpia, i pel contrari no va conservar l alcsser dels governadors musulmans a l interior de la ciutat, el qual va donat com a seu del cria, i que posteriorment fou enderrocat per a la construcci de cases. A partir de llavors aquest real va ser la residncia oficials dels reis de Valncia en els perodes que residien a la ciutat, tot i que mai va arribar a ser un palau reial oficial com el Palau Reial de Barcelona o el Palau de l'Aljaferia de Saragossa.

L ampliaci del Palau.

Pere el Cerimonis va fer importants reformes al segle XIV, amb la idea de construir un vertader palau ms gran, i posteriorment la major part dels reis en van fer tamb, fins que durant el Renaixement es va arribar a constituir un magnfic palau, amb uns importants jardins. Estava dividit en dues parts adossades, l anomenat Real Vell i el Real Nou, i comptava amb importants torres i defenses, pel fet d estar situat fora de les muralles de la ciutat.

Entre els reis dels que hi ha constncia que hi van residir trobem a Joan I, Mart l'Hum o Alfons el Magnnim, per al qual va ser residncia oficial abans de traslladar la seua cort a Npols, i la seua esposa la reina Maria, des d on va governar els regnes peninsulars de la Corona d'Arag en absncia del seu marit, i per a qui va ser una de les seues residncies favorites. Circumstancialment es van allotjar tamb en aquest palau Carles I, Felip II i especialment Felip III, per a qui va ser residncia durant les seus noces amb Margarida d'ustria, les qual van tindre lloc a Valncia.

Durant l edat moderna va ser la residncia dels virreis de Valncia, aix com tamb seu de l arxiu de la Cancelleria Reial del Regne de Valncia, creada per Alfons el Magnnim, i nucli original de l actual Arxiu del Regne de Valncia. Amb posterioritat, desprs del Decret de Nova Planta, tamb va servir com a residncia dels capitans generals.

A ms d un extens jard, existia ja al segle XV una important collecci zoolgica. Tamb est documentat el seu paper com a viver en 1560, data en qu Felip II va disposar que li enviaren de l'Almaciga del Real de Valncia una gran quantitat de tarongers i llimeres, aix com ms de quatre mil plantes florals per embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

De la destrucci a l actualitat.

El 1810, i amb motiu de la Guerra del Francs, el Palau del Real va ser totalment enderrocat per l exrcit espanyol, argint presumptes raons estratgiques, ja que en estar fora de la muralla s argumentava que l atacant francs es podia fer fort en ell. Aix i tot, actualment es tendeix a pensar que aquesta va ser l excusa per desfer-se d un edifici que no aprofitava i tenia moltes despeses de manteniment. El 1814 el capit general de Valncia, Francisco Javier Elo, va ordenar amuntegar les runes de l enderrocat palau i va formar amb ells dos menuts monticles que va envoltar de massissos sustentats, ombrejats d'arbusts i de flors, dels quals en l'actualitat noms queda mig monticle en l'avinguda que porta el nom d'aquest general, conegut com la montanyeta del general Elio.

En l actualitat es conserva el record d aquest palau en el nom del Pla del Real, l espai que hi havia a la porta del palau i que actualment s un districte de la ciutat, i en el Pont del Real, que connectava la ciutat amb el palau passant sobre el riu Tria. El seu solar est ocupat pel parc municipal conegut com a Jardins del Real o Vivers, nom que rep des del 1903, quan aquest parc va ser donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertangut a la Diputaci Provincial de Valncia, organisme al que havia estat cedida la propietat dels Jardins del Real pel Reial Patrimoni el 1869.

En 1986, arran de les obres de construcci del collector Nord de la ciutat, al carrer del General Elo, es va poder fer excavacions arqueolgiques sobre una part del Palau del Real. Es va poder documentar la faana est del palau, la qual s obria amb un prtic cap als jardins o hort, aix com restes del real islmic original. Aix i tot, pel fet que aquestes restes estigueren a sota d una avinguda, es va alar una forta polmica a nivell municipal sobre si devien restar al descobert i musealitzades, o pel contrari es devien tapar de nou; opci, aquesta ltima, que finalment es va triar. En 2004 el professor de geografia J.V. Boira va poder localitzar en un arxiu de Paris uns plnols del Palau fets en 1802 per Manuel Cavallero, que posteriorment es va emportar el mariscal Suchet amb altres documents de l ocupaci francesa, quan es va retirar de Valncia. En 2006 es van exposar aquests plnols en Valncia, i actualment s est plantejant la possibilitat d excavar la totalitat de les restes del palau d'una manera molt precisa, grcies a l existncia d aquest plnols, la qual cosa destruiria molt menys els actuals jardins.

Vegeu tamb.
Pla del Real;
Jardins del Real;

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana oficial de l'ajuntament sobre els jardins i palau del Real;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302868" title="Setge de Tarragona (1462)" nonfiltered="4696" processed="4688" dbindex="119741">






El Setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobir per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva illegalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicaci de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legtimes per les ordres contradictries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Fora Vella de Girona, on s'havien refugiat Joana Enrquez i el prncep Ferran. 

El rei, veient la situaci va entrar al Principat sense perms del Consell del Principat, installant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per pendre Trrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposici, que morien executats el 1463. 

El Consell del Principat, veient que una repblica sense suport extern era inviable va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gast IV de Foix.

El setge.
Joan el Gran va posar setge a Tarragona el 17 d'octubre de 1462, i mentre l'arquebisbe Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix es va posar del costat dels realistes, el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat.

Desprs de diversos assalts rebutjats, i del fracs de l'estol de la Generalitat per socrrer la ciutat, rebutjat per l'estol reial, els assetjats, mancats de recursos, van capitular.

Conseqncies.
Joan el Gran va perdonar als rebels i es va dirigir a posar setge a Barcelona 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302869" title="Teatre Mogador" nonfiltered="4697" processed="4689" dbindex="119742">



El Teatre Mogador (Thtre Mogador, en francs), va ser fundat el 1913 i dissenyat per Bertie Crewe. s un teatre de music-hall de Pars ubicat en el districte 9. Pot acollir 1.800 espectadors en tres escenaris diferents.

Des de 1920 va esdevenir una sala de varietats i de cinema, i va guanyar fama amb les presentacions dels "Ballets russos"
de Serguei Diguilev i les presentacions d'operetes en sessions de tarda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302872" title="Partido Demcrata Espaol" nonfiltered="4698" processed="4690" dbindex="119743">
Partido Demcrata Espaol (PADE) va ser un partit poltic espanyol onservador, situat a la dreta del Partit Popular i catalogat per algunes fonts com ultradret (acusacions negades pel propi partit ). Es definia com humanista cristi, liberal-reformista i moderat. 

Va nixer amb el nom de Partit d'Acci Democrtica Espanyola a la fi de 1996, desprs d'escindir-se alguns dirigents del Partit Popular, crtics amb el seu "gir al centre". Amb el seu nom ms conegut, va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior al mar de 1997. El PADE va sollicitar integrar-se en Unin, Progreso y Democracia, sense que tal oferiment obtingus resposta. Tamb es va remenar, durant 2007, la possible integraci del PADE en el Partit Popular,  aix com donar-li suport en les eleccions generals de 2008..

El Partit Demcrata Espanyol va mantenir una postura crtica, durant el primer mandat de Jos Luis Rodrguez Zapatero, respecte al procs de negociaci amb ETA. . A les eleccions generals espanyoles de 2000 va obtenir 9.136 vots i 5.677 vots a les eleccions generals espanyoles de 2004. A les eleccions municipals de 2003 va obtenir 14 regidors a Castella-la Manxa, 10 a Castella-Lle i 8 en la Comunitat de Madrid. En les de 2007 va obtenir 20 regidors: cinc a la Provncia de Guadalajara, un a la Regi de Mrcia, un a la Provncia de Valncia, un en la Provncia de Lle i dotze en la Comunitat de Madrid. Comunitat aquesta en la qual, malgrat la sintonia existent entre el PP i el PADE,  per diferncies en poltica urbanstica  el PADE va decidir formar govern al costat d'Izquierda Unida i un partit independent ael municipi de Cobea. Mentre que en el municipi d'Alovera va decidir no entrar en cap pacte de govern.. 

A les eleccions generals espanyoles de 2008 va optar per no presentar cap candidatura. El 14 d'abril de 2008 es va anunciar la seva dissoluci com partit amb efectivitat per a maig del mateix any. 
 El seu president nacional va ser Juan Ramn Calero Rodrguez. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302873" title="Copa d'Europa d'hoquei patins masculina 2007-2008" nonfiltered="4699" processed="4691" dbindex="119744">

La quaranta-tresena edici de la Copa d'Europa d'hoquei patins masculina, s'inici el 20 d'octubre de 2007 i finalitz l'11 de maig de 2008. 

La fase final del torneig, organitzada sota el format de final a quatre (final four), es disput el 10 i 11 de maig al Palau Blaugrana de Barcelona (Catalunya). La televisi pblica catalana va retransmetre els tres partits de la fase final, tots ells en directe i pel canal 33. Concretament foren els dos de semifinals (14:30h i 18:30h del dissabte 10) i la final (17h del diumenge 11). El porter de l'equip blaugrana, Aitor Egurrola, fou escollit millor jugador de la final. 

Per l'ocasi, el FC Barcelona public una edici especial del seu butllet "Bara Camp Nou". Durant l'esdeveniment es duren a terme diverses activitats ldiques. El grup catal de rock Lax'n'Busto actu al Palau abans del partit i durant el descans de la final. A ms a ms, el Club Patinatge Artstic d'Olot, campi del Mn per quarta vegada consecutiva, a Austrlia el novembre de 2007, amb l'espectacle "Molt Frgil". L'actuaci tingu lloc a la mitja part de la primera semifinal. D'altra banda, a l'exterior del Palau, s'habilit a la zona del Boulevard un espai de lleure que compt amb un futbol hum, un simulador de porters, msica d'ambient i una botiga de productes oficials de la final a quatre. Finalment, pel diumenge 11, l'empresa Sorli Discau, patrocinadora del FC Barcelona, organitz una paella popular gratuta de 12:30h a 16h a l'exterior del pavell per a tots aquells espectadors amb entrada per a qualsevol dels tres partits. 

Participants.



Llegenda.


Fase Regular.
Grup A.















Grup B.















Grup C.















Grup D.















Final four.


Els horaris corresponen a l'hora d'estiu dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+2).


Semifinals.




Final.






Mxims golejadors.



Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa d'Europa;
 FC Barcelona - Crnica de la final;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302874" title="Setge de Barcelona (1462)" nonfiltered="4700" processed="4692" dbindex="119745">






El Setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobir per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva illegalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicaci de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legtimes per les ordres contradictries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Fora Vella de Girona, on s'havien refugiat Joana Enrquez i el prncep Ferran. 

El rei, veient la situaci va entrar al Principat sense perms del Consell del Principat, installant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Trrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposici, que morien executats el 1463. 

El Consell del Principat, veient que una repblica sense suport extern era inviable va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gast IV de Foix.

El setge.
Desprs que Joan el Gran conquers Tarragona, els 2.500 soldats de cavalleria castellana dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302875" title="Ortifus" nonfiltered="4701" processed="4693" dbindex="119746">
Antoni Ortiz Fuster, conegut com Ortifus (Valncia, 15 de mar de 1948), humorista grfic valenci.

Biografia.

Considerat com un dels millors dibuixants i illustradors del Pas Valenci, Ortifus va iniciar la seua carrera professional com a msic i com a dissenyador de joies, rajoles i teles. Cal destacar que com msic va tenir certa rellevncia durant els anys 70 sent baixista dels grups Control i Orquesta Valencia amb els quals editaria 3 i 2 LPs respectivament.

En qualsevol cas, la seua faceta ms reconeguda, i sobre la qual s'assenta bona part de la seua trajectria professional, s la de dibuixant de tires cmiques i humorista grfic. En el seu estil de dibuix, destaca la utilitzaci de lnies senzilles i concises, aix com la ironia i els jocs de paraules que utilitza en gran part donats suport per un titular extret d'algun mitj de comunicaci imprs.

El seu cam com humorista grfic s'inicia a la fi de 1980, quan comena a publicar les seues tires com collaborador en mitjans de comunicaci locals com Diario de Valencia, Notcias al Dia, Hoja del Lunes, la revista Qu i Dnde o, posteriorment a principis de la dcada dels 90, en la revista   de tirada nacional- satrica El Jueves. Per no seria fins a finals de 1984 quan publicaria la seua primera tira en el diari Levante   El Mercantil Valenciano on es convertiria al llarg del temps en una dels seues senyes ms identificatives. D'altra banda, tamb collabora assduament amb la revista Cartelera Turia i publica una tira setmanal en la revista de tiratge nacional Magazine per a la qual va crear expressament el seu personatge el Mago Asn.

Els seus treballs han excedit l'mbit dels mitjans de comunicaci, collaborant amb institucions com la Universitat de Valncia, la Universitat Politcnica de Valncia, la Generalitat Valenciana o el Collegi de Farmacutics de Valncia amb el qual collabora assduament dins de la seua publicaci Cuadernos de Farmcia.

El dibuixant tamb ha sabut traslladar el seu humor i les seues particulars figures a la festa de les Falles, dissenyant i creant monuments fallers tant per a les institucions, Ajuntament de Valncia (1988), com per a distintes comissions falleres de secci especial (Blanqueries en 1994, Convent de Jerusalem en 1998 o Na Jordana en 2000) obtenint en totes elles el Premi Enginy i Grcia atorgats per la Junta Central Fallera. 

Obra.

2003   De juzgado de guardia 

2001 - Los guardias civiles: esos ciudadanos uniformados : 25 aos de lucha por la democratizacin y el asociacionismo en la Guardia Civil (1976-2001)

1994 - Consejos prcticos para ir por la vida con sumo cuidado

1992 - De todo hay en las vietas del seor

1991 - 129 semanas y media

1991 - Com exercir de funcionari i no apergaminar-se en l'intent

1991 - Estius a la carta 

1991 - XIP-xap: canons infantils

1987 - Invasor, el ltimo

1985 - Humor grfic en la premsa valenciana, 1981 - 1985

Enllaos externs.

Levante - El Mercantil Valenciano;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302878" title="Teatre Antoine" nonfiltered="4702" processed="4694" dbindex="119747">

El Teatre Antoine (en francs "Thtre Antoine" ou "Thtre Antoine-Simone Berriau") s un teatre del bulevard d'Estrasburg a Pars del districte X, fundat per Andr Antoine. s una sala a l'italiana construda el 1866, que pot acollir ms de 800 espectadors. Anomenada successivament com "Les Menus Plaisirs", "Thtre des Arts", "Opra Bouffe", el teatre acaba per prendre el nom del seu director entre el 1888 i el 1894 i creador del Teatre Lliure (en francs Thtre-Libre).

El 1943, l'actriu Simone Berriau n'agafa la direcci. Sota el seu mandat hi far interpretar tota la obra dramtica de Jean-Paul Sartre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302885" title="Ultratge a la bandera" nonfiltered="4703" processed="4695" dbindex="119748">
Amb el nom d'ultratge a la bandera es coneixen diferents actes d'ofensa a una bandera, habitualment la d'un estat o un pas. L'acci acostuma a circumscriure's com a crtica a un pas o a les seues poltiques. Alguns estats disposen de lleis que prohibeixen diferents mtodes d'ultratge (com ara la crema) o en prohibeix certs usos (com ara els comercials). Aquestes lleis poden distingir l'ultratge de la bandera prpia de l'estat com tamb la d'altres estats. Alhora tamb n'hi ha d'altres que tenen lleis que en protegeixen la crema com a garantia de llibertat d'expressi.

 Enllaos .
 Francesc Argem i Anglada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302886" title="Frente de la Juventud" nonfiltered="4704" processed="4696" dbindex="119749">
El Frente de la Juventud (FJ) va ser un partit de l'extrema dreta espanyola, escisi de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva, en 1978, que pretenien una renovaci del discurs del partit. Els escindits, aproximadament 300 militants de FJ i tamb de la Secci C (servei d'ordre del FN), amb fora a Madrid, Valncia i Valladolid, a l'any segent es van unir amb altre grup escindit mesos abans a Barcelona, el Frente Nacional de la Juventud. 

Dirigit per Jos de les Heras, Juan Ignacio Rodrguez i Ernesto Mil pretenia constituir-se com avantguarda revolucionria de l'extrema dreta. Ernesto Mil va ser acusat d'organitzar una manifestaci illegal i va marxar a Pars. El 12 de desembre de 1980 el seu secretari general, Juan Ignacio Rodrguez, va ser assassinat en estranyes circumstncies. Al gener de 1981 ms de trenta militants van ser detinguts per la policia acusats d'activitats terroristes, entre altres atemptats van ser acusats de collocar una bomba a Madrid per la qual va morir una persona i altres nou van resultar ferides. El partit es va dissoldre el 29 d'agost de 1982 . 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302888" title="Benavides" nonfiltered="4705" processed="4697" dbindex="119750">


Benavides s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis de:

 Benavides de rbigo;
 Quintanilla del Monte;
 Anton del Valle;
 Quintanilla del Valle;
 Vega de Anton;
 Gualtares de rbigo;

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302889" title="Boar" nonfiltered="4706" processed="4698" dbindex="119751">


Boar s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302890" title="Cabaas Raras" nonfiltered="4707" processed="4699" dbindex="119752">


Cabaas Raras s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302891" title="Cacabelos" nonfiltered="4708" processed="4700" dbindex="119753">


Cacabelos s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Pedanies .

Quils;
Pieros ;
Arborbuena;
Villabuena;
San Clemente;

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302894" title="Camponaraya" nonfiltered="4709" processed="4701" dbindex="119754">


Camponaraya s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302895" title="Frente Nacional de la Juventud" nonfiltered="4710" processed="4702" dbindex="119755">
Frente Nacional de la Juventud va ser un partit de l'extrema dreta espanyola, escisi de Fuerza Joven (joventuts de Fuerza Nueva) en Barcelona en 1978, dirigit per Ramn Graells Bofill i que va aconseguir estendre la militncia a Navarra, Arag i Astries.  En 1979 el sector majoritari, lideratge per Ernesto Mil va decidir integrar-se en el Frente de la Juventud. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302898" title="Carracedelo" nonfiltered="4711" processed="4703" dbindex="119756">


Carracedelo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. En el seu terme hi ha el Monestir de Santa Mara de Carracedo.

 Nuclis de poblaci .

Carracedelo ;
Carracedo del Monasterio;
Posada del Bierzo ;
Villadepalos;
Villamartn de la Abada  ;
Valverde de la Abada;

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302906" title="Club de Futbol Joventut de Mollerussa" nonfiltered="4712" processed="4704" dbindex="119757">

El Club de Futbol Joventut Mollerussa s un club de futbol de la ciutat de Mollerussa a la comarca del Pla d'Urgell, a Catalunya.

 Histria .
A Mollerussa el futbol arriba el 1920 amb la creaci de l'Sporting Club Mollerussa. El 5 de novembre de 1922] particip en una competici organitzada, juntament amb set equips ms (Trrega, Cervera, SD del Segre, Borges, Miralcamp, Lleida i Bellvs). El debut oficial al Campionat Provincial fou la temporada 1922-1923. L'equip va desaparixer a finals dels anys 20.

El 30 d'abril de 1930 es va inscriure a la Federaci Catalana com a Futbol Club Mollerussa, essent president Josep Fontanet Bosch. El club compet a les categories d'aficionats passant, la temporada 1944-45, a primera territorial B, i el 1951 a preferent.

El 6 de novembre de 1953 adopt el nom de Club de Futbol Jovent Mollerussa i l'uniforme blanc amb pantal blau. El Camp Municipal d'Esports fou inaugurat el 8 de setembre de 1968 amb un partit enfront el CF Reddis (amb 3-0 a favor dels de Mollerussa). 

Els anys setanta el C.F.J. va jugar a segona regional fins la temporada 1979-80, que va pujar a primera. s a partir d'aquest que el club viu la millor etapa de la seva histria que culmina l'any 1988 amb l'ascens a segona divisi. La temporada 1983-84 assoleix per primer cop l'ascens a Tercera Divisi, inici d'una brillant poca que continua amb la participaci a Segona B el 1987-88 i a Segona A el 1988-89. El club fou nomenat millor entitat esportiva de Catalunya del 1988. El president d'aquesta poca gloriosa era Joan Mir (1983-1991). El problemes econmics el van fer descendir fins les categories inferiors catalanes.

 Dades del club .
 Temporades a Segona Divisi A: 1 (1988-89);
 Temporades a Segona Divisi B: 4 (1987-88, 1989-90, 1990-91 i 1991-92);
 Temporades a Tercera Divisi: 4 (1984-85, 1985-86, 1986-87 i 1992-93);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302907" title="La Pola de Gordn" nonfiltered="4713" processed="4705" dbindex="119758">


La Pola de Gordn s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les poblacions de Los Barrios, Beberino, Buiza, Cabornera, Ciera, Folledo, Geras, Huergas, Llombera, Nocedo, Paradilla, Peredilla, La Pola, Santa Luca, Vega, La Vid i Villasimpliz.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302910" title="Blas Piar Lpez" nonfiltered="4714" processed="4706" dbindex="119759">
Blas Piar Lpez  (Toledo, 22 de novembre de 1918) s un notari i poltic espanyol conegut per la seva militncia en el franquisme, dintre d'una lnia de ultradreta confessional. Ha estat notari a Cieza (Regi de Mrcia), Mrcia i Madrid, reconegut orador, i comproms des de molt jove amb el catolicisme poltic confessional, va militar a Acci Catlica.
 
Inici de la seva trajectria poltica. 
Blas Piar va ocupar, en els anys 1960, la Direcci general de l'Instituto de Cultura Hispnica que es dedicava, a ms de fomentar les relacions de fraternitat hispanoamericanes, a gestionar beques d'estudi entre Hispanoamrica i les universitats espanyoles. Va fundar el Captol de Cavallers de Corpus Christi, compost majoritriament per diplomtics hispanoamericans, que participen anualment en la process del Corpus de Toledo. Desprs d'un viatge per Hispanoamrica i Filipines, Blas Piar va escriure un article en el diari ABC, de Madrid, titulat Hipcrites, que criticava amb duresa la poltica exterior dels Estats Units d'Amrica. A causa de les relacions bilaterals que per aquell temps mantenia la dictadura amb els EUA - de la qual depenia el seu reconeixement internacional - el ministre d'Afers exteriors, desprs de donar tota classe d'explicacions a l'Ambaixador nord-americ, va destituir Piar, sense que per aix minvs en aquest la seva fidelitat al Rgim de Franco. Va ser Procurador en Corts i Conseller Nacional del Moviment per designaci directa de Franco.

Fuerza Nueva. 
Fundador de la  Editorial Fuerza Nueva   com una espcie de "partit" en un rgim sense partits, aix com caixa de ressonncia estratgica dels seus actes i mobilitzacions per tot el territori espanyol, va anar un decidit opositor tolerat a la desfiguraci interna del Rgim i al seu buidament ideolgic, manifestant el seu rebuig a la Llei Orgnica de l'Estat de 1969. Una vegada mort Franco, va votar i va argumentar en contra de la Llei per a la Reforma Poltica de Juny de 1976. Considerava que aquell intent no era de Reforma, sin de Ruptura, posant en greu situaci aspectes poltics que desprs anava a fer seus la Constituci de 1978. Fuerza Nueva, al morir Franco, es va constituir en partit poltic, a l'octubre de 1976, amb un marcat carcter catlic i patritic, defensor dels Principis Fonamentals de l'Estat del 18 de Juliol i el lema del qual era "Du, Ptria i Justcia". 

Transici i diputaci. 
A les eleccions generals espanyoles de 1977, Fuerza Nueva es va presentar en coalici al costat de la Confederacin Nacional de Combatientes de Espaa, els Crculos Jos Antonio i l'Agrupaci de Joventuts Tradicionalistes, sota el nom de "Alianza Nacional del 18 de julio", sense obtenir representaci parlamentria. En 1979, una vegada aprovada la vigent Constituci i convocades les eleccions generals espanyoles de 1979, Blas Piar va ser escollit diputat al Congrs per Madrid en la primera legislatura de la Democrcia - una vegada aprovada la Constituci - dintre de la coalici Unin Nacional obtenint 379.463 vots sota el lema Espanya en les teves mans. 

Va votar no a tots els Estatuts d'Autonomia, tant a la totalitat, com -quan va ser possible- article per article. Desprs de la prdua de la seva esc en les segents eleccions de 1982, en les quals es va presentar Fuerza Nueva en solitari havent de competir tant amb la candidatura del colpista Antonio Tejero (anomenada "Solidaridad Espaola") com amb el "vot til anti-socialista" a la conservadora Aliana Popular de Manuel Fraga, va decidir dissoldre el partit poltic (acuitat per deutes econmics) precisament un 20 de novembre, no aix l'editorial del mateix nom els llibres del qual i revistes van seguir publicant-se.

Front Nacional i anys 1990. 
En 1986, amb el suport del Front Nacional francs de Jean-Marie Le Pen i el Moviment Social Itali (MSI) de Giorgio Almirante, va reconstruir el partit com Frente Nacional i es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 - 122.927 vots - i 1989 - 60.672 - amb l'objectiu d'enquadrar-se en la anomenada "Eurodreta" per sense aconseguir finalment en ambdues ocasionis obtenir acta d'eurodiputat a Estrasburg. En 1990, Frente Nacional va sofrir en el seno de la seva Joventuts sengles escisisons motivades per l'estratgia massa dretana de la seva direcci poltica: el Frente de Alternativa Nacional (FAN) i el grup Nacin Joven (NJ). 

Va dissoldre el partit finalment en 1994, desprs de no fructificar un Acord de Fusi prviament signat amb el partit poltic Juntas Espaolas, de Juan Peligro. Van seguir mantenint-se, no obstant aix, les activitats de carcter cultural i social de l'Editorial Fuerza Nueva (Conferncies, Menjars i Sopars de Germanor, Edici de llibres, publicaci de la Revista Quinzenal, convocatries de carcter religis i commemoratiu de dates significatives com el 18 de juliol i el 20 de novembre, Caseta en la Fira del Llibre de Madrid...) Poc desprs, entre 1995 i 1996, Blas Piar va mantenir efmerament relacions cordials (encara que no li mostrs suport explcit) amb l'Alianza por la Unidad Nacional de Ricardo Senz de Ynestrillas, i entre 2002 i 2004 es va involucrar pblicament en el fracassat projecte "Frente Espaol" juntament amb FE/La Falange, que pretenia unificar a la cridada extrema dreta i que no va acabar quallant. En tots aquests anys va continuar intervenint o participant, d'una o altra forma, en els actes commemoratius del 20 de novembre a Madrid, tant el la Plaa d'Orient com en la Plaa de San Juan de la Cruz, ambdues de Madrid. 

Des d'estiu de 2005, desprs de sofrir una operaci quirrgica que li va extirpar un tumor benigne en la gola va rebaixar considerablement les seves aparicions en pblic. El 21 de Maig de 2006, amb 87 anys d'edat i motiu dels 40 anys de la fundaci de Fuerza Nueva, se li va tributar un homenatge que va tenir lloc en l'Acte Pblic celebrat en el Palau Municipal de Congressos de Madrid. Un any desprs, en 2007, va mostrar el seu suport electoral al partit poltic de carcter catlic "Alternativa Espaola" per als comicis municipals i autonmics del 27 de maig. Aquest mateix any es va produir una famosa ancdota al trobar-se a escassos metres del seu arxienemic Santiago Carrillo en un hospital clnic de la capital espanyola, sense incidents. Ja jubilat de la seva professi notarial, actualment continua sent President de Fuerza Nueva Editorial S. A. i de l'associaci CESPE (Centre d'Estudis Socials, Poltics i Econmics).

 Obres .
 El Derecho a Vivir;
 Hacia la III Repblica?;
 Hacia un Estado Nacional;
 Curso Breve de Formacin Poltica;
 Combate por Espaa";
 Tiempo de ngeles";
 Mi rplica al Cardenal Tarancn;

 Enllaos externs .
 Homenatge a Blas Piar;
 Biografia Blas Piar;
 Fuerza Nueva Editorial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302911" title="Mansilla de las Mulas" nonfiltered="4715" processed="4707" dbindex="119760">


Mansilla de las Mulas s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302913" title="Villaturiel" nonfiltered="4716" processed="4708" dbindex="119761">


Villaturiel s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies d'Alija de la Ribera; Castrillo de la Ribera; Mancilleros; Marialba de la Ribera; Marne; Puente Villarente; Roderos; San Justo de las Riberas; Santa Olaja de la Ribera; Toldanos; Valdesogo de Abajo; Valdesogo de Arriba; i Villarroae.

 Demografa .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302914" title="Villasabariego" nonfiltered="4717" processed="4709" dbindex="119762">


Villasabariego s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els pobles de:
Palazuelo de Eslonza;
Valle de Mansilla;
Vega de los rboles;
Villabrbula;
Villacontilde;
Villafal;
Villafae;
Villarente;
Villasabariego;
Villiguer;
Villimer;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302915" title="Villarejo de rbigo" nonfiltered="4718" processed="4710" dbindex="119763">


Villarejo de rbigo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302916" title="Villaquejida" nonfiltered="4719" processed="4711" dbindex="119764">


Villaquejida s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302917" title="La Robla" nonfiltered="4720" processed="4712" dbindex="119765">


La Robla s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb La Pola de Gordn, a l'est amb Matallana de Toro, al sud amb Cuadros i a l'oest amb Carrocera. Inclou les localitats d'Alcedo de Alba, Brugos de Fenar, Candanedo de Fenar, Llanos de Alba, Olleros de Alba, Puente de Alba, Rabanal de Fenar, Solana de Fenar y Sorribos de Alba.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302921" title="Congosto del Bierzo" nonfiltered="4721" processed="4713" dbindex="119766">


Congosto del Bierzo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Personalitats .

 lvaro de Mendaa y Neira, descubridor de les Illes Salom i les Illes Marqueses.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302922" title="Frente Espaol" nonfiltered="4722" processed="4714" dbindex="119767">
Frente Espaol (FE) s un partit poltic espanyol nacionalista de tipus "plataforma", constitut en 2002 i dirigit per Blas Piar i Jess Lpez. Va estar integrat integrat per FE/La Falange, Fuerza Nueva, Espaa 2000 i els sindicats Fuerza Nacional del Trabajo (FNT) de Valncia i de Valladolid, aix com altres associacions.   El 25 de gener del 2003 unes 3.000 persones van assistir en Madrid al primer acte pblic del Front Espanyol per a reivindicar la unitat nacional i evitar la fragmentaci del pas.   

El Frente Espaol tot just va complir sis mesos des de la seva presentaci, ats que l'exclusi de Espaa 2000 a l'abril de 2003 i l'aband al juliol del mateix any dels dirigents provinents de Fuerza Nueva per a fundar successivament Alternativa Nacional i Alternativa Espaola van deixar la plataforma buida de contingut. En l'actualitat, Frente Espaol s la sigla utilitzada per la facci de FE/La Falange liderada per Manuel Andrino per a concrrer a comicis mentre es resol la situaci legal d'aquesta formaci. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302923" title="Marian Colom" nonfiltered="4723" processed="4715" dbindex="119768">

Marian Colom, poeta i narrador, va nixer a Gav el 26 d'abril de l'any 1894. Fou un home planer i amable, qualitats que li venien de prospia; benaurana que subratllem en honor de l'antic llinatge de Cal Senzill.

Ingressa a l'Escola Pblica, regida en aquells anys per un jove mestre de grata recordana, Felip Sol i Oliv, que assolir un merescut prestigi en les institucions pedaggiques del pas.

Marian Colom visqu una joventut dramticament dissortada: als 15 anys perd la mare i el germ.

Inicia la seva activitat literria als 21 anys d'edat i a la tribuna dEl Faro del Llobregat, rgan de la comarca que es publicava a Sant Feliu i del qual era corresponsal el seu condeixeble Pere Oliv. Comparteix els seus estudis amb el treball al camp per a la prpia famlia.

Als 24 anys, ingressa a una empresa constructora, que en aquells moments traava la carretera del Port de Viella, en concepte de pagador dels jornalers. Resideix a Sarroca de Bellera. El mateix any pot ingressar a les oficines de l'empresa txtil Caralt-Mir de l'Hospitalet.
D'acord amb els companys Miquel Tintor, Pere Oliv i altres, vers el 1921, funden la primera publicaci peridica apareguda a Gav: L'Arampruny. De la qual sn els ms assidus collaboradors, junta amb un jove sacerdot, mossn Joan Baranera, de grata memria.

Es casa l'any 1922 amb la senyoreta Comabasosa. La segona poca de L'Arampruny es clou el 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera.

L'any 1926 ingressa a la Companyia Roca Radiadors, S.A. i pot reincorporar-se aix a la vida cultural i social de la seva vila.

L'any 1931 el trobem de conseller de l'Ajuntament de Gav, junt amb Miquel Tintor i altres companys, per no abandona la tasca literria, tal com demostren els seus quaderns particulars. El febrer del 1934 reapareix L'Arampruny, tercera poca, amb el nom de Marian Colom a la capalera, com a director del quinzenal.

Es jubila de l'empresa Roca l'any 1959 i el 1969, el jovent de Gav -a desgrat de les circumstncies poc propcies- decideix portar a terme un acte pblic de reconeixement a Marian Colom, l'home exemplar, per mitj d'un gran muntatge escnic.

La trama, que comprenia des de l'any 1894 fins aquells darrers dies de la nostra vila, pretenia ser una biografia de l'escriptor ms notable que havia donat, amb el teatre ple de gom a gom.

En el diploma que es lliur a Marian Colom en aquella gran diada, podia llegir-se la segent dedicatria:

Dipositari de la llavor selecta, n'ha preservat la mena; ha sembrat i avui ha pugut veure granar noves espigues. Les que fruitaran les llavors desitjades per a les grans collites. Aix sia.
El mestre Colom moria al lloc de Gav el 15 de mar de 1979 i tota la vila va desfilar davant el seu fretre, en senyal de dol.

(Extret del prleg del llibre Marian Colom, poeta i narrador, publicat pel Museu de Gav l'any 1984)

Per acord unnim del Ple de l'Ajuntament de Gav, celebrat el dia 1 de mar de 1984, la Biblioteca Pblica del municipi portar el nom de Marian Colom. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputaci de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302925" title="Bermillo de Sayago" nonfiltered="4724" processed="4716" dbindex="119769">


Bermillo de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els nuclis de Fadn (68 hab.), Fresnadillo (104), Gname (111), Piuel (91), Torrefrades (166), Villamor de Cadozos (96) i Villamor de la Ladre (82).


 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302927" title="FE/La Falange" nonfiltered="4725" processed="4717" dbindex="119770">
La Falange (FE) s un partit poltic que consta inscrit amb aquest nom i sigla en el Registre de Partits Politicos del Ministeri de l'Interior del Regne d'Espanya des de Mar de 1999 i que s tamb conegut amb el nom de FE-La Falange. Diu defensar les idees inspirades per  Jos Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma Ramos, Onsimo Redondo, i Julio Ruiz de Alda, entre altres. Inicialment sorgida d'un litigi sostingut entre Gustavo Morales i Diego Mrquez Horrillo per la titularitat de la representaci legal del nom histric de Falange Espaola de las JONS, els tribunals van donar la ra al segon. 

Els seguidors de Gustavo Morales, reagrupats entorn de Jess Lpez, van fundar aquest nou partit. Sota el lideratge de Jess Lpez primer i de Jos Fernando Cantalapiedra desprs, aquest grup va ser allunyant-se progressivament de les posicions falangistes ms comunes, buscant homologar-se amb els partits neofascistas europeus amb un discurs de rebot a la immigraci progressivament ms dur i renunciant en gran mesura a la simbologia falangista tradicional. Falange Espanyola de les J.O.N. S. (que dirigeix Diego Mrquez des de 1982) va interposar en l'any 2004 una demanda judicial contra aquesta formaci per utilitzar un nom que tendeix a confondre ja que histricament a FE de las JONS la hi ha denominat colloquialment com "la Falange". La Sentncia de Primera Instncia dictada en aquest procediment a la fi de 2004 va negar rotundament els arguments de Diego Mrquez condemnant-li a pagar les costes del judici. A la fi de 2005, va succeir una escissi en el si del partit disputant-se la titularitat de les sigles de dues faccions encapalades, respectivament, per Jos Fernando Cantalapiedra escollit com Cap Nacional en el 23 d'octubre del 2003 (desprs de la dimissi de Jess Lpez en l'estiu d'aquest any) i Manuel Andrino Lobo, proclamat Cap Nacional en l'any 2006 per la seva facci. Des de llavors, davant la situaci de disensi en el si del Partit que fa molt difcil o impossible l's electoral de la sigla per a ambdues faccions, cadascuna d'elles ha impulsat la seva prpia estratgia frontista. La facci de Cantalapiedra utilitza la sigla Frente Nacional mentre que la d'Andrino ha optat per utilitzar la de Frente Espaol. 

 Enllaos externs .
FE/La Falange (Manuel Andrino);
La Falange (Jos Fernando Cantalapiedra);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302930" title="Frente Nacional" nonfiltered="4726" processed="4718" dbindex="119771">
Frente Nacional (FN) va ser un partit poltic espanyol d'ultradreta, constitut i dirigit per Blas Piar com refundaci i continuador del partit Fuerza Nueva, dissolt en 1982. Va ser creat en 1985 amb el suport econmic d'altres grups de "Dreta Nacional" europeus com el Front National francs o el MSI Moviment Social Itali a fi d'incrementar la seva esfera de poder al Parlament Europeu d'Estrasburg. En 1987 el Frente Nacional es va presentar a les Eleccions al Parlament Europeu, sota el lema "Tingues Coratge", obtenint 122.927 vots, pel que no va obtenir representaci alguna i va iniciar un llarg procs de desastre que va ser potenciat pels 60.672 vots obtinguts en les eleccions europees segents, de 1989, a les quals van concrrer amb el slogan "Hi ha un Cam a la Dreta". 

Molts dels seus membres, moguts pel seu rebuig a la gerontocracia en la cpula del partit i al seu excessiu carcter confessional, es van integrar en les Juntas Espaolas. Per a frenar el descens dels seus afiliats, el Frente Nacional cre les Juventudes del Frente Nacional, secci dirigida per Luis Jos Cillero. Amb Cillero, al que molts van qualificar de jove  anci , les sortides cap a Juntas Espaolas es van incrementar i es van produir aix mateix les escissions d'elements juvenils del Partit que van formar els grups Frente de Alternativa Nacional (FAN) i Nacin Joven (NJ). 

En 1992, els aliats europeus de Piar, amb Jean-Marie Le Pen al capdavant, van amenaar amb retirar-li el seu suport si fracassava de nou. Piar va pensar a delegar la seva responsabilitat al seu home de confiana, Miguel Bernard, per va poder seguir al capdavant al contactar amb les Juntas Espaolas amb la intenci de presentar un nou projecte futur en com. Finalment, en 1993 el Frente Nacional va ser dissolt desprs d'acumular una substancis deute econmic. Al juny de 2006 va entrar en el Registre de Partits Poltics del Ministeri de l'Interior un nou "Frente Nacional", sense vinculaci poltica ni orgnica amb el de Blas Piar, amb domicili en la mateixa seu que el partit FE/La Falange, liderada per Jos Fernando Cantalapiedra. El 28 d'octubre de 2007 ms de 5.000 persones van donar la benvinguda al capdavant Nacional a Madrid, posteriorment el 23 d'octubre del mateix any realitzo una manifestaci a Madrid demanant el dret a la "preferncia nacional" i el 25 de novembre del 2007 va tornar a sortir al carrer per a mostrar la seva solidaritat amb l'AVT. 

Va comenar a realitzar una srie de presentacions regionals iniciant-les a Santander el 12 d'abril del 2008 en el Palau d'Exposicions i Congressos de Santander..

 Referncies .
 

 Enllaos externs .
Siti oficial del Frente Nacional;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302933" title="Juntas Espaolas" nonfiltered="4727" processed="4719" dbindex="119772">
Juntas Espaolas (JJEE) eren un projecte poltic d'extrema dreta sorgit arran d'una crida realitzada per l'extint diari El Alczar en 1983 a travs del seu director, Antonio Izquierdo, per mitj d'un "Manifest als Espanyols" i desprs del fracs i acte-dissoluci de Fuerza Nueva de Blas Piar, de la qual pretenia omplir el seu espai poltic. Nascudes al principi com a "Juntas Espaolas de Integracin" (J.E.D.I.), van revisar ideolgicament alguns elements desfasats en el discurs de dreta radical (van arribar a acceptar la Llei del Divorci, per exemple) i van intentar renovar i modernitzar el missatge de l'extrema dreta a Espanya, aliniant-se amb la imatge i l'estratgia del Front Nacional francs de Jean-Marie Le Pen.

Una vegada desvinculades del diari "El Alczar" i passant a ser presidides per Juan Peligro, un ex-oficial de l'Armada Espanyola, es va caracteritzar pel seu allunyament de tot tipus d'actes nostlgics i commemoratius del franquisme poltic (18 de juliol i 20-N, sobretot) i per la realitzaci de noves i imaginatives campanyes poltiques que solien tractar temes llavors d'actualitat (la droga, el separatisme, la precarietat laboral, els problemes de la joventut, la incipient immigraci). Van tenir la seva prpia secci juvenil, anomenades "Juntas Jvenes". Va tenir gran implantaci sobretot a Valncia i Barcelona, ciutat aquesta ltima on va impulsar i va potenciar tots els 12 d'Octubre, Dia de la Hispanitat, un Acte d'Homenatge a la Bandera espanyola, aix com campanyes en defensa del bilingisme. Va arribar a presentar candidatura a unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb escs xit. 

El 1994, desprs de no cristallitzar-se una acord de fusi prviament signat amb el Frente Nacional de Blas Piar per la dissoluci d'aquest ltim partit, va formar una coalici electoral amb la neonazi CEDADE i alguns elements conservadors sortits del Partit Popular (com el ex falangista i fundador d'Aliana Popular Carlos Ruiz Soto) que es va presentar a les Eleccions al Parlament Europeu de Juny de 1994, el nom del qual va ser "Alternativa Demcrata Nacional" (ADN), obtenint en tota Espanya 4.689 vots. Aquest projecte va decidir refundar-se com a partit nic al setembre de 1995 amb el nou nom de Democracia Nacional (DN), en la presidncia de la qual es va ratificar Juan Peligro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302940" title="Pila Daniel" nonfiltered="4728" processed="4720" dbindex="119773">


Determinaci de la fem d una pila Daniel.

Objectiu:

Muntatge d una pila Daniel i mesura de la seva fem.


Material:

 	Voltmetre
 	Cables de connexi amb pinces de cocodril.
 	Vasos de precipitats de 100cm3.
 	Dissoluci de CuSO4 1M.
 	Dissoluci de ZnSO4 1M.
 	Lmina de zenc (Zn).
 	Lmina de coure(Cu).
 	Pont sal (tub de vidre ms cot als extrems).
 	Vareta.
 	Cullereta.


Procediment:


1.	Aboqueu la dissoluci de ZnSO4 en un vas de precipitats i submergiu-hi la lmina de zenc.
2.	Aboqueu la dissoluci de CuSO4 en l altre  vas de precipitats i submergiu-hi la lmina de coure.
3.	Construcci pont sal: 
- A un tub de vidre amb forma triangular li fiquem a cada extrem un tros de cot com una mena de tap.
-Aquest cot prviament haur d haver sigut mullat en una dissoluci saturada de nitrar d amoni.
4.	Colloqueu el pont sal entre els dos vasos de precipitats de manera que cada extrem estigui submergit en una dissoluci diferent.
5.	Connecteu els cables conductors amb la lmina de zenc i la de coure.
6.	Mesureu la ddp generada.



Anlisi dels resultats:


-Escriviu les semireaccions corresponents al procs:

Oxidaci: Zn (s)  Zn2+ (aq) + 2e-
Reducci:Cu2+ (aq) + 2e-   Cu (s)

Zn (s) + Cu2+ (aq)   Zn2+ (aq) + Cu (s)
					
-Escriviu la notaci de la pila: (-) Zn(s)/Zn2+ (aq) (1M)//Cu2+ (aq) (1M)/Cu (s) (+)

-Calculeu la fem terica d aquesta pila: 1,1V

-Compareu-la amb l experimental: 1,6V



Conclusi:


En aquesta practica  havem de construir una pila Daniel. En aquesta pila em pogut observar quin del dos metalls s oxida abans, el Zn, ja que fa de node i acaba tenint signe negatiu. A mesura  que avana l experiment augmenta la concentraci de ions de zenc, grcies a l oxidaci, llavors la lmina perd volum.
Al ctode disminueix la concentraci de ions de coure per la reducci del coure metllic,  augmenta la crrega negativa. Mentre transcorre la reacci la crrega negativa disminueix, per tant s fa ms difcil reduir el Cu2+. 
Finalment la pila deixa de reaccionar encara que als elctrodes queden reactius que formaran les semireaccions.
Tamb em pogut observar la importncia del pont sal ja que vam tenir de substituir el clorur de potassi per nitrar d amoni per veure ms clarament la ddp generada.
En aquest experiment he pogut veure d una manera ms prctica com genera energia la  pila, ajudant-me aix a entendre el funcionament de la pila Daniel.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302942" title="Partit Proverista" nonfiltered="4729" processed="4721" dbindex="119774">
El Partit Proverista va ser un partit poltic creat a Espanya durant la Transici Espanyola a la dcada de 1970. L'ideleg del proverisme va ser l'advocat Manuel Maysounave, nascut a Osuna (provncia de Sevilla) el 1929, encara que establert a Vitria (laba) el 1958, ciutat des de la que va dirigir el seu moviment poltic. Un altre cap destacat del proverisme fou Adolfo Sainz Lastra. Els principals postulats del proverisme van ser veritat, corresponsabilitat, mrit i missi. De fet el terme pro-verisme procedeix d' estar a favor de la veritat. La seva ideologia era de difcil classificaci des dels prismes poltics convencionals, encara que se solia considerar com un partit conservador influenciat en certs aspectes pel carlisme de l'poca. 

Durant la dictadura Maysounave va tenir problemes amb les autoritats franquistes que li van arribar a retirar la seva llicncia com advocat. El 1976 Maysounave va publicar el llibre Partit Proverista en el que exposava el seu pensament poltic. El Partit Proverista va ser legalitzat el 17 de febrer de 1977. La seva seu estava en Vitria (Pas Basc), encara que es tractava d'un partit d'mbit estatal. El partit tenia estructura federal i el seu president era el propi Maysounave. El Partit Proverista era partidari de la creaci d'una regi autnoma que englobs el Pas Basc, Navarra i La Rioja. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 (4.590 vots), 1979 (4.939 vots), 1982 (168 vots), 1986 (756 vots) i 1989 (245 vots), obtenint resultats molt discrets. Aix va donar  motiu a que el moviment es dissolgus. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302943" title="Parlament escocs" nonfiltered="4730" processed="4722" dbindex="119775">
Per a la cmera legislativa escocesa anterior a 1707 veure Estats d'Esccia ;



El Parlament escocs (en galic Prlamaid na h-Alba; en angls Scottish Parliament; en scots Scots Pairlament) s la cambra legislativa d'Esccia. Es troba a la zona de Holyrood, a la ciutat d'Edimburg, al final de la Milla reial, la principal artria histrica de la capital; s per aix que normalment se'l coneix informalment com Holyrood.

De naturalesa unicameral, est compost per 129 diputats, escollits democrticament cada quatre anys per un sistema mixt proporcional i directe: 73 diputats provenen de l'elecci a 73 circunscripcions i 56 es reparteixen proporcionalment en 8 regions diferents. 

El primer parlament d'Esccia, tamb animenat Estats d'Esccia, va ser la cmera legislativa del Regne d'Esccia des de principis del segle XIII fins que regne es va fusionar amb el d'Anglaterra (Acta d'Uni de 1707) per a formar el Regne de la Gran Bretanya; aquesta uni tamb comport la fusi dels respectius parlaments per a formar el Parlament de la Gran Bretanya, amb seu al Palau de Westminster, Londres.

Desprs del referndum escocs de 1997 (en qu els escocesos varen recolzar mpliament la recuperaci de la instituci legislativa prpia) l'actual parlament va establir la Llei d'Esccia de 1998 que li va retornar qualcunes capacitats a aquesta naci. Aquesta llei tamb defineix les competncies de la cambra assenyalant explcitament aquells assumptes que li corresponen en exclusiva a Westmister, entre els que hi ha la llei que regeix la cambra aix com la capacitat per a augmentar-li o reduir-li competncies. La primera sessi del nou parlament va ser el 12 de maig de 1999. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302944" title="Xivita" nonfiltered="4731" processed="4723" dbindex="119776">

La xivita o xerlovita (Tringa ochropus) s un ocell no nidificant als Pasos Catalans, per com a l'poca de pas durant les migracions.

Morfologia.

Malgrat que el seu port general recorda el de la gamba roja, es diferencien b en vol pel color negre sota les ales, les potes fosques i el ventre blanc de la xivita.

Costums.

Sol trobar-se solitria i arriba durant el mes de mar fins al maig i d'octubre a novembre, per b que alguns exemplars resten als Pasos Catalans durant l'hivern ocupant zones humides d'aigua dola com ara els arrossars.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 113-114. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre la xivita a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos de xivites en llur hbitat natural. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302946" title="Peter Handke" nonfiltered="4732" processed="4724" dbindex="119778">

Peter Handke (Griffen, Carntia 1942) s un escriptor de novel.la, assaig i teatre austrac.

Obra.
 Publikumsbeschimpfung, 1966;
 Selbstbezichtigung, 1966;
 Weissagung, 1966;
 Der Rit be den Bodensee. 1971;

Traduccions al catal.
 Insults al pblic. Traducci de Carme Serrallonga. 1988;
 Autoacusaci. Traducci de Carme Serrallonga. 1988;
 Pronstic. Traducci dce Carme Serrallonga. 1988;
 Cavalcada sobre el llac de Contana. Traducci de Llus Sol. 1984;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302947" title="Unin Regionalista Almeriense" nonfiltered="4733" processed="4725" dbindex="119779">
Unin Regionalista Almeriense va ser un partit poltic regionalista de la provncia d'Almeria a Espanya constitut el 28 de desembre de 1995, que promovia l'autonomia poltica de la provncia d'Almeria com a una comunitat autnoma independent de Andalusia. La Onin Regionalista ALmeriense va ser ms coneguda com la URAL. Va obtenir 838 vots a les eleccions generals espanyoles de 2000 A les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000 aconsegu 1.520 vots.

Ideologia. 
Aquest partit recollia la idea que la provncia d'Almeria no s andalusa perqu l'extensi del territori andals actual es deu a la divisi territorial espanyola de 1833 efectuada per Javier de Burgos. 

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302951" title="Nicobar" nonfiltered="4734" processed="4726" dbindex="119780">

Les illes Nicobar sn unes illes del sud-est de l'ndia, al golf de Bengala, a l'oce ndic, part actualment del territori d'Andaman i Nicobar. Est format per dinou illes (i 3 illots) la ms gran de les quals es Gran Nicobar. La seva superfcie s de 1.953 km i la mxima llargada s de 310 kms i amplada de 57.96 kms. La punta sud, abans Pigmalion Point, es actualment la Indira Point. El seu nom rab es Lankabalus o Landjabalus.

Els habitants parlen una llengua mon-khmer, i les seves costums sn diferents a les d'Andaman. La seva pell es blanca i es caracteritzen per l'hospitalitat i el comer de l'ambar gris i la nou de coco a canvi de ferro. S'alimenten de nou de coco, peix, pltans i altres fruites tropicals.

El seu nom rab podria derivar de la forma xinesa Lang-p'o-lu-seu que designava a les terres a l'oest de Sumatra. Minorsky dona com origen la paraula Lanka + Balus o Baros a la costa sud-oest de Sumatra. Per la ms probables es Nankavar o Nakavvar, que vol dir els despullats, perqu aix anaven els habitants de les illes . Marco Polo les anomena Necuvaran. Oderic de Pordenone (1316-1330) en els seus viatges les anomena Nicovaran.

El 1756 els danesos hi van establir una colnia dependent de Tranquebar al Coromandel per fou oficialment abandonada el 1848. El 1869 les illes foren declarades oficialment possessi britnica i incloses a l'Imperi de l'ndia; el 1870 es va establir la factoria de Kamorta que fou tancada el 1888. Foren ocupades pel Jap del 1942 al 1945. El 1947 va quedar en mans de l'ndia independent i van acabar formant part del territori d'Andaman i Nicobar. El 1956 una llei en va prohibir l'entrada a estrangers, per a la protecci de les tribus natives, per a finals dels anys seixanta s'hi van establir poblacions de fora, incloent tmils. 

El 1 d'agost de 1974 es van constituir en districte separat. El 26 de desembre del 2004 foren afectades pel gran tsunami de l'ndic que va causar uns 3400 morts, 10.000 famlies foren afectades i 16.000 cases destrudes o damnades; les infraestructures porturies van patir severament i l'economia agrcola de les illes quasi destruda. L'illa de Trinket fou afectada en un 42% i proporcions menors les dems; 20.000 persones foren temporalment evacuades a Port Blair (Andaman) o al continent; la base de la Fora Aeria a Car Nicobar (que va tenir 116 baixes), i la policia local, van ser decisiva per l'ajut inicial i desprs pel restabliment de les condicions de vida prvies; diverses ONGs van participar tamb activament. Proporcionalment fou un gran desastre, probablement major que arreu, per degut al sistema de vida local en qu cada famlia s considera un tuhet (un tot) el seu patiment no va tenir ress. Amb l'ajut del govern, els cultius i la pesca (la majoria dels pescadors van morir) han pogut ser restaurats.

La ciutat principal de Gran Nicobar s Campbell Bay. El districte est format per dos subdivisions: Car Nicobar i Nancowry (aquesta darrera amb jurisdicci sobre totes les illes excepte Car Nicobar) per a efectes prctics estan dividides en tres cercles: Car Nicobar (seu a Mus), Kamorta, Katchal, Nancowry, Trinket, Chowra, Teressa i Bompooka (seu a Kamorta a l'illa de Kamorta) i Great Nicobar, Little Nicobar, Kondul, i Pilobhabhi (seu a Campbell Bay a l'illa de Great Nicobar). A ms a ms cada llogaret dins l'rea de les tribus, t un consell tribal dirigit per un capit i dos capitans auxiliars elegits tots per votaci per quatre anys, i cada grup d'illes t un consell tribal format pels capitans de cada llogaret de la jurisdicci (que designa als capitans auxiliars); els actual set consells tribals insulars sn: Car Nicobar, Katchal, Nancowry, Kamorta, Teressa, Chowra i Pilobhabi.

Es parlen sis dialectes (Car Nicobar un, Chowra, un altre, Teressa i Bompoka un tercer, les illes del centre amb Kamorta, Nancowry, Trinket i Katchal un quart, Little Nicobar i Great Nicobar i lles adjacents, el cinqu, i els shompens a l'interior del Gran Nicobar , un sis llenguatge, totalment diferent. El 98% de la poblaci sn cristians protestants i el 2% musulmans procedents de les Maldives i Gujarat. El shompens sn animistes. L'esglsia ms antiga s a Mus (esglsia de Sant Toms) a l'illa de Car Nicobar. 


L'economia es purament agrcola, basada en el coco i els pltans. El Ministeri de Medi Ambient i Boscos ha establert la major part de Gran Nicobar com reserva de biosfera (885 km). Hi ha dos parcs nacionals; Campbell Bay National Park i Galathea National Park. Tres illes sn santuari de la vida salvatge (Battimilav Island Sanctuary, Magapode Island Sanctuary, i Tilanchong Island Sanctuary). Gaudeix d'especial protecci el colom de Nicobar, una espcie caracterstica de les illes.

La seva poblaci el 1961 era de 14.500 habitants i el 2001 de 42.068 habitants. Hi ha dues tribus, els nicobarins (d'origen mongol) i els shompen, els primers majoritaris (uns 27.000) i que viuen a totes les illes; els segons sn nmades i viuen noms a Gran Nicobar.

Actualment les illes (12 habitades, 7 deshabitades i 3 illots) tenen les segents dades (entre parntesi el nom nadiu, la poblaci s segons el cens del 2001):

Car Nicobar (Pu), 126.9 km, 20.292 habitants;
Chowra (Sanenyo), 8.2 km, 1.385 habitants;
Teressa (Luroo), 101.4 km, 2.026 habitants;
Bompuka (Poahat), 13.3 km, 55 habitants;
Katchal (Tihayu), 174.4 km, 5.312 habitants;
Kamorta (Kamorta), 188.2 km, 3.412 habitants;
Nancowry (Mout), 66.9 km, 927 habitants;
Trinket (Laful), 86.3 km, 432 habitants;
Little Nicobar (Long), 159.1 km, 348 habitants;
Pulomilo, 1.3 km, 150 habitants;
Kondul (Tamengshe), 4.6 km, 150 habitants;
Great Nicobar (Tokieong Long), 1045.1 km, 7.566 habitants;
Battimaly (Kuono), 2.01 km;
Tillangchong (La-uk), 16.84 km;
Meroe (Meroe), 0.52 km;
Teris (Tean), 0.26 km;
Menchal (Menchal), 1.30 km;
Tark (Fuya), 0.26 km;
Cubra (Konwana), 0.52 km.
Isle of Man;
Megapod	;
Pigeon;

 Nota .

	
 Enllaos externs .
 Mapes d'algunes de les illes

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302952" title="Alexandru Athanasiu" nonfiltered="4735" processed="4727" dbindex="119781">


Alexandru Athanasiu (Bucarest, Romania 1955)
s un poltic i jurista romans, va ser durant nou dies Primer ministre de Romania durant l'any 1999. 
s membre del Partit Socialdemcrata. Actualment s senador al Senat de Romania pel seu partit. 


Infncia i estudis.
Mugur Is rescu va nixer a Bucarest, Romania l'1 de gener de 1955. Estudi a l'Institut d'Eduacaci Secundria Gheorghe Laz r. Des de 1978 a 1982 treball a la Cort de Dret de Bucarest. 

Vida post-comunista.
Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, s'afili a l'antic Partit Socialdemcrata de Romania, i fou elegit diputat el 1992, dins del Comit de Treball i Protecci Social. 

Participaci als governs de la CDR (1996-2000).
El 12 de desembre de 1996, entr com a Ministre de Treball i Ministre d'Estat al govern de Victor Ciorbea. Desprs de la dimissi de Ciorbea (30 de mar de 1998), mantingu els seus crrecs; per el 17 d'abril de 1998, amb l'entrada de Radu Vasile com a Primer Ministre, perd el crrec de Ministre d'Estat, i fou substitut per Victor Babiuc i Valeriu Stoica, per continu com a Ministre de Treball fins que fou substutiut el 22 de desembre de 1999 per Smaranda Dobrescu. 

Primer Ministre (1999).
Desprs de la dimissi de Vasile, el 13 de desembre de 1999, Athanasiu, va ser confirmat com a Primer Ministre, per amb funcions interines; el mateix dia. El seu mandat tan sols va durar nou dies perqu fou substitut per Mugur Is rescu, el 22 de desembre de 1999.

Participaci als govern N stase (2000-2004).
Desprs de la victria del PSD en les eleccions legislatives del 2000, fou convidat a entrat al govern i fou Ministre d'Estat (28 de desembre de 2000 - 28 de desembre de 2004), i Ministre d'Educaci (2003-2004). El 2001 integr l'antic PSDR amb el nou PSD. 

Poltica postgovernamental.
En les eleccions de 2004 fou elegit Senador per la Provncia de Bihor, crrec que deix l'1 de gener de 2007, quan fou nomenat eurodiputat pel Partit Socialista Europeu, per deix el crrec el 9 de desembre de 2007, i s'en torn al Senat, on actualment s Senador.
  




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302953" title="Tetis (mare d'Aquilles)" nonfiltered="4736" processed="4728" dbindex="119782">

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec       Thtis) s una de les nereides, ms coneguda per ser la mare d'Aquilles, l'heroi que va lluitar a la Guerra de Troia. Cal no confondre aquesta nimfa amb la titnide Tetis, deessa marina primordial.


Tetis, la nereida.
El du mar Nereu va unir-se amb l'ocenida Doris i van tenir multitud de filles, anomenades nereides. A una d'elles li posaren el nom de la seva via materna, Tetis.

Quan Tetis va nixer, la deessa Hera va adoptar-la com a filla prpia fins que la nena va abandonar la infantesa, aleshores va tornar a la mar. Un dia, el seu germ adoptiu Hefest (fill d'Hera) va aparixer malferit al mar. Tetis i la seva germana Hermone (o Eurnome, segons les versions) van cuidar-lo i van estar amb ell durant nou anys.

Ms tard, quan Hera, Posid i Atenea van rebellar-se contra Zeus, Tetis va crrer a buscar el gegant Briareu per ajudar el pare dels dus. Aix fou com Zeus va poder romandre al tron de l'Olimp.

Casament de Peleu i Tetis.
Tetis era una nimfa molt bella i diversos dus la cortejaven, els ms importants eren Zeus i Posid. Prometeu, un tit fill de Jpet, va rebellar una profecia segons la qual el fill de la nimfa Tetis aconseguiria ms poder que el seu propi pare. Aquestes notcies feren que els dus abandonessin la companyia de Tetis i van obligar-la a casar-se amb un mortal, Peleu, rei de Ftia.

Tots els dus van ser convidats al casament de Peleu i Tetis, excepte Eris, deessa de la Discrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en qu hi havia inscrita la paraula Kallisti ("A la ms bella"). La poma va ser reclamada per Hera, Atena i Afrodita, per evitar una discussi, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el judici de Paris, prncep de Troia. Les deesses van intentar subornar-lo i el jove prncep va entregar-li la poma a Afrodita, que li havia proms la dona ms bella del mn: Helena d'Esparta. Aquest fou l'origen de la Guerra de Troia.

Tetis i Aquilles.
Peleu i Tetis van tenir diversos fills per la nimfa estava obsessionada en fer-los immortals i els submergia al llac stix o els posava al foc, per aix tots els nadons morien. A un nad que van tenir, anomenat Aquilles, la seva mare el va banyar al riu Estinx, fent-lo invulnerable a tot arreu excepte al tal per on l'estava subjectant. Al crixer es convert en el guerrer ms poders de tots els mortals. Peleu va assabentar-se de les accions de Tetis i la nimfa se'n va anar al mar, abandonant el seu home i el seu fill.

Al cap d'un temps va esclatar la Guerra de Troia i Tetis, intentant evitar que el seu fill hi ans en busca de glria, va prendre'l de la casa on vivia i el va dur a la cort de Licomedes, rei d'Esciros, on estigu amagat fins que Odisseu el descobr i se l'endugu amb ell cap a la Trade. Tetis va procurar-li unes armes divines que aconsegu d'Hefest.

Malgrat tot i tal com deia la profecia, Aquilles trob la glria per tamb la mort a Troia. Tetis, en conixer la fi del seu fill, es va endur les seves cendres a l'Illa Blanca.

La famlia de Tetis.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302954" title="Exhort" nonfiltered="4737" processed="4729" dbindex="119783">
Exhort, en el camp del dret i justcia, s una petici que fa un jutge a altre del mateix grau per notificar quelcom a quidam fora de la jurisdicci del primer i dintre de la del segon.

A tal petici s'hi pot negar aquest segon jutge sense que en generi cap de problema oficial, tan sols l'endarreriment del poder judicial de l'Estat i la possible incapacitat de finalitzar un cas de qualsevol mena.

Normalment, les persones civils que reben una notificaci d'exhort sn convocades com ha testimonis, pel regular oculars, del fets; no obstant, tamb poden sser amb total normalitat denunciants o denunciats que, sense fugir de la justcia necessriament, viuen fora del terme juridic (jurisdicci) del primer jutge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302956" title="Teatre Alexis" nonfiltered="4738" processed="4730" dbindex="119784">
El Teatre Alexis va ser una sala de teatre ubicada al nm. 90 de la Rambla Catalunya de Barcelona. S'inaugur el 7 de desembre de 1955 i tanc les seves portes el mes de gener de 1963, per una ordre governativa entre dues parts en conflicte: els amos del teatre i la mestressa de l'edifici. Abans de teatre havia estat una sala de cinema particular. Desprs esdevindr una sala petita de cinema, la Sala Alexis, en el mateix edifici del Cinema Alexandra. En va ser director artstic Xavier Regs.

L'eslgan que es feia servir per anunciar el teatre era: "El teatre ms ntim del mn" 

Programaci.
 1955. Camarada Cupido, original de Xavier Regs, a partir d'un conte de Katiev.
 1956.	Crim i silenci, original de Josep C. Tpias;
 1956. Dos hombres en la noche, original de Joan Mas Barlam;
 1956. Les ales de la nit, original Antoni Santos Antol;
 1957. Bolero, original de Michel Durand, amb traducci de Xavier Regs;
 1957. Glria i Amadeu, S.L, original de Josep Maria Poblet;
 1957. El desmemoriat, monleg de Joan Capri.
 1957. La mueca muerta, original d'H. Ruiz de la Fuente.
 1957.	Otra medalla para el Dr. Martinez, original de Juan Mas Barlam;
 1957. Los blancos dientes del perro, original d'Eduard Criado;
 1958. La encantadora familia Bliss, original de Nol Coward;
 1958. Cuando las nubes canvian de nariz, original d'Eduard Criado.
 1958. Quizs maana, original de Josep Castillo i Escalona i Xavier Fbregas;
 1959. Un pobre diable, original de Xavier Regs.
 1959. El mensaje, original de Jaume Salom.
 1959. Vestir al desnudo, original de Luigi Pirandello, amb traducci d'Indefonso Grande.
 1960. Marido con zapatillas, original de Noel Claras;
 1960. Cena de matrimonios, original d'Alfonso Paso. Direcci de Josep Maria Loperena.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302958" title="Philippus Elephantis" nonfiltered="4739" processed="4731" dbindex="119785">
Philippus Elephantis (o Philippi Elephantis, o Philippe lphant) (mitjans segle XIV), fou un metge, alquimista, matemtic i filsof de Tolosa de Llenguadoc, d'origen probablement escocs

Fou autor d'un tractat enciclopdic, perdut en bona part, del que se n'ha conservat la secci dedicada a l'alqumia.

Seguidor de l'hermenutica de Pietro de Bono, primer alquimista que incorpor els temes mitolgics al seu discurs en la seva obra "Pretiosa margarita novella".

En la biblioteca de l'humanista catal del segle XV, Pere Miquel Carbonell, hi consta una obra  titulada Philosophia magistri Philippi Elephantis cum versibus Nasonis et Ovidii ac proverbis moralibus commendatione dignis, obra segurament relacionada amb l'anomenat "Ovidius moralizatus", obra del benedict francs Pierre de Bersuire consistent en un comentari en 70.000 versos de les Metamorfosis d'Ovidi  

En el manuscrit 2085 de la Biblioteca Universitaria de Salamanca, pgs. 1r-26r, hi consta un tractat de Mathematica, de Philippus Elephantis.

Deix tamb un tractat d'tica (Ethica), de concepci aristotlica, en el que, entre altres, tracta del tema de la guerra, inspirant-se en Vegeci..

Referncies. 

Paul Cattin, L'uvre encyclopdique de Philippe Elphant : mathmatique, alchimie, thique (milieu du XIVe sicle). Tesi doctoral, indita. cole national des Chartes 1969 (Relacionada a la web de la Universitat de Rennes)

G. Beaujouan i Paul Cattin, Philippe lphant, Mathmatique, alchimie, thique; a Histoire littraire de la France", Tome XLI. 384 p. 1981.

Marshall Clagett. Archimedes in the Middle Ages. Vol. III. The Fate of the Medieval Archimedes, 1300 to 1565. Philadelphia. American Philosophical Society.

 
Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302961" title="Nol Coward" nonfiltered="4740" processed="4732" dbindex="119786">

Nol Pierce Coward fou un autor dramtic, guionista, compositor, productor i realitzador britnic nascut el 16 de desembre de 1899 a Teddington (Middlesex) i mort el 26 de mar de 1973 a Blue Harbor (Jamaica).

Obra dramtica.
 I ll Leave it to you, 1920;
 London Calling!, 1923.
 The Vortex.
 Fallen Angels.
 On with the Dance.
 Hay Fever.
 Private Lives, 1929.
 Design for Living, 1932.
 Blithe Spirit, 1941.
 Present Laughter, 1942. ;
 Relative Values.
 Nude with Violin.
 Look After Lulu. ;


Traduccions al catal.
 Vides privades. Traducci de Vctor Batall i Xavier Lance. 1990;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302963" title="Cometa Hyakutake" nonfiltered="4741" processed="4733" dbindex="119787">


El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el mar del mateix any. Anomenat d'un inici Gran Cometa de 1996; la seva aproximaci a la Terra va ser una de les ms properes dels ltims 200 anys. Hyakutake va aparixer com un objecte molt brillant al cel nocturn i va poder ser vist des de tot el mn. Va anticipar-se al cometa Hale-Bopp, molt esperat, que s'estava aproximant en aquells moments al Sistema Solar intern.

La seva observaci va donar peu a alguns descobriments. Es va observar la primera emissi de raigs X per part d'un cometa, suposadament a causa de la interacci entre les partcules del vent solar interaccionant amb els toms neutres de la coma del cometa. La sonda Ulysess va creuar inesperadament la seva  cua en una distncia superior als 500 milions de quilmetres, mostrant que el Hyakutake possea la cua ms llarga coneguda fins al moment.

El Hyakutake s un cometa de perode llarg. Abans de la seva ltima incursi en l'interior del Sistema Solar, el seu perode orbital era d'uns 15000 anys, per la influncia gravitatria dels planetes gegants va incrementar l'esmentat valor fins a uns 72000 anys.

 Descobriment .


El Hyakutake va ser descobert per l'astrnom amateur japons Yuji Hyakutake el 30 de gener de 1996.  Yuji havia estat buscant cometes durant ms de sis anys, i es va desplaar fins a Kagoshima, ja qu all disposava de cels foscos amb poca contaminaci lluminosa, a prop de zones rurals. El seu equip consistia en potents binoculars de 6 polzades (15,2 cm) d'obertura, amb els quals va fer el seu descobriment.

El seu cometa s'hauria d'haver anomenat Hyakutake 2, ja que ell mateix va descobrir el C/1995 (Hyakutake 1) unes setmanes abans. Mentre feia un seguiment al seu primer descobriment (que mai no va arribar a veure's a simple vista), va descobrir un segon objecte en una zona propera, on havia estat abans el Hyakutake 1. Sense acabar de creure-s'ho, Yuji Hyakutake va avisar el mat segent a l'Observatori Astronmic Nacional del Jap. Aquell mateix dia, en hores posteriors, el seu descobriment va ser corroborat per altres observadors.

En el moment del descobriment, la magnitud del Hyakutake era d'11,0 i la seva cabellera s'estenia 2,5 minuts d'arc. Estava a unes 2 UA del Sol. Posteriorment, una imatge presa abans del descobriment, l'1 de gener, mostrava el Hyakutake a 2,4 UA de distncia i amb una magnitud de 13,3.

 rbita . 

Desprs de realitzar els primers clculs en relaci a la seva rbita, els cientfics es van adonar que el 25 de mar, el cometa s'aproximaria a menys de 0,1 UA (uns 15 milions de quilmetres) de la Terra. Noms tres cometes durant el segle XX han passat ms a prop. El cometa Hale-Bopp, del qual ja es tenia notcia per llavors i s'estava discutint si seria un "gran cometa", va ser eclipsat temporalment pel Hyakutake, del que ja se sabia amb certesa que s'aproximaria i es faria visible.

Una vegada coneguda la seva rbita, es va saber que ja havia entrat en el Sistema Solar intern 17000 anys abans. Com se suposava que s'havia apropat al Sol diverses vegades, aquesta arribada no seria igual a la d'un cometa nou que arribs des del Nvol d'Oort, una zona exterior del Sistema Solar plena de potencials cometes. Els cometes nous que s'apropen al Sol per primera vegada poden augmentar la seva brillantor rpidament, ja que comencen a desprendre material voltil escalfat pel Sol. Aquest va ser el cas del cometa Kohoutek el 1973; en principi es pensava que augmentaria la seva brillantor espectacularment, per es va mostrar noms moderadament brillant. Els cometes ms antics mostren un patr d'augment de brillantor consistent. Aix, tot indicava que el Hyakutake seria bastant brillant.

Durant la seva aproximaci a la Terra, el Hyakutake es faria visible durant la nit a l'hemisferi nord, ja que la seva rbita tallava a l'eix de rotaci terrestre pel nord i per tant podria veure's a prop de l'estrella polar. Va ser una estranya coincidncia, ja qu la majoria de cometes mostren el seu mxim de brillantor en el punt de mxima aproximaci al Sol, i per tant no poden veure's durant la nit en total foscor, sin que es veuen durant l'alba o el capvespre.

 Aproximaci a la Terra . 


El Hyakutake va fer-se visible a simple vista a comenaments de mar. A mitjan mar ja havia perdut gran part de la seva visibilitat, adquirint una magnitud de 4 i amb una cua de 5 graus de longitud. A mesura que va assolir la seva mxima aproximaci terrestre, va anar augmentant la seva brillantor, i la longitud de la seva cua es va incrementar. El 24 de mar va ser un dels objectes ms brillants del cel, i la seva cua va assolir 35 graus de longitud. Mostrava un color verd blavenc.

El 25 de mar el cometa va arribar al punt de mxima aproximaci. Es movia tan rpid al cel que, observant-lo davant el fons d'estrelles, es podia apreciar el seu moviment en pocs minuts; es desplaava 30 minuts d'arc (el dimetre de la Lluna plena) cada 30 minuts. La seva magnitud es va estimar en 0, i la seva cua ja assolia 80 graus de longitud. La seva cabellera, prxima al zenit dels observadors situats en una latitud nord mitjana (per exemple Europa), assolia longituds d'entre 1,5 i 2 graus, unes 4 vegades el dimetre de la Lluna plena. Fins i tot a simple vista es podia apreciar un color verds, a causa de les emissions del carboni diatmic C  present a la cua.

Ja qu la mxima brillantor noms va durar pocs dies, el seu impacte meditic va ser menor que el del cometa Hale-Bopp, visible l'any segent. Molts observadors europeus no van poder veure'l en el seu mxim a causa de les condicions meteorolgiques.

 Pas pel periheli i etapes posteriors . 

Desprs del seu pas per la Terra, la seva magnitud va baixar a 2. Va arribar al periheli l'1 de maig, augmentant la seva brillantor i mostrant una cua de pols addicional a la ja coneguda de gas. Durant el seu pas pel periheli es va apropar tant al Sol que es va fer difcilment visible. Va ser seguit pel satllit d'observaci solar SOHO, que alhora va observar una ejecci de massa coronal bastant important. La distncia al Sol en el periheli es va xifrar en 0,23 UA, molt per dins de l'rbita de Mercuri.

Desprs del pas pel periheli, el Hyakutake va perdre brillantor rpidament i va deixar de ser visible a simple vista a finals de maig. La seva rbita el va fer passar pel sud terrestre tot i que va ser poc seguit. L'ltima observaci des de la Terra data del 24 d'octubre de 1996, quan tenia una magnitud de 16,8 i la seva coma era invisible.

L'ltim pas pel periheli va ser fa 17.000 anys; les interaccions gravitatries amb els gegants gasosos durant l'aproximaci de 1996 "van estirar" la seva rbita notablement, i no s'espera que torni fins d'aqu 72.000 anys. De tota manera, hi ha dades orbitals no molt clares que indiquen un perode orbital proper a 114.000 anys.

 Resultats cientfics . 

Pas d'Ulysses a travs de la seva cua.
La sonda Ulysess va passar inesperadament a travs de la cua del Hyakutake l'1 de maig de 1996. L'esmentat pas no fou descobert fins l'any 1998, quan els astrnoms que analitzaven dades antigues de la sonda van veure un brusc increment de protons detectats, a ms d'un canvi en la intensitat del camp magntic mesurat. Aix explicava que Ulysses havia travessat el rastre d'algun objecte, sent un cometa el ms probable; tanmateix no es va identificar immediatament de quin es tractava.

L'any 2000, dos equips independents van analitzar les mateixes dades. L'equip que analitzava les dades del magnetmetre ca observar que els canvis en la direcci del camp magntic esmentats anteriorment es corresponien amb l'esperat en l'interior d'una cua d'un cometa, camp generat pels ions all presents. L'equip encarregat va buscar possibles causants, per no es va trobar cap cometa proper, per buscant en ms distncia es van trobar que el Hyakutake, a 500 milions de km, havia creuat el pla orbital de la sonda el 23 d'abril de 1996. El vent solar tenia una velocitat de 750 km/segon, i a l'esmentada velocitat hauria tardat 8 dies a escombrar la cua fins a situar-la on la sonda, a 3,73 UA del Sol i a 45 graus del pla de l'eclptica. L'orientaci de la cua inica inferida a partir de les dades del camp magntic coincidia amb les dades de la cua del Hyakutake.

L'altre equip, treballant amb les dades de l'espectrmetre inic, va trobar un pic intens de partcules ionitzades. L'abundncia relativa dels diferents elements qumics mostraven que un cometa n'havia estat el causant. 

D'acord amb les dades de la trobada d'Ulysses, la cua del cometa va assolir una longitud de fins a 570 milions de km. Aquesta longitud ve a ser el doble de la mxima coneguda, la del Gran Cometa de 1843, amb 2,2 UA de longitud.

 Composici . 

Els observadors terrestres van trobar per primera vegada met i et en el cometa. Les anlisis qumiques van mostrar que l'abundncia d'ambds era aproximadament la mateixa. Aquest fet indicava que els gels presents en el Hyakutake es van formar en la part externa del Sistema Solar, ja que d'haver-se format en l'interior s'haguessin evaporat. La temperatura de formaci d'aquests gels ha d'haver estat inferior a 20 K, indicant que la seva formaci va tenir lloc en l'interior d'un nvol molecular ms dens del normal.

A partir d'observacions espectroscpiques es va determinar la quantitat de deuteri present. La relaci hidrogen/deuteri trobada va ser de 3x10-4, que, comparada amb la terrestre, de 1,5x10-4, indica que la teoria que prediu que la major part de l'aigua terrestre va ser portada per cometes no s correcta.

 Emissi de raigs X . 
 

Un dels descobriments ms sorprenents va ser la troballa d'emissi de raigs X, descobriment realitzat per l'observatori espacial de raigs X ROSAT. Era la primera vegada que es trobava en un cometa, per posteriorment es van adonar que tots els cometes emeten raigs X. La brillantor del cometa augmentava des de la zona no exposada al Sol cap a la zona mitjana.

Es creu que aquesta emissi es deu a una combinaci de diversos mecanismes. Un d'ells s la reflexi dels raigs X solars, reflexi trobada en altres cossos com la Lluna, per la seva intensitat no era suficient per explicar l'alta intensitat emissiva. Una altra possible causa s la interacci entre les partcules del vent solar i el material cometari, en concret les collisions entre els ions nitrogen i oxigen procedents del Sol i l'hidrogen neutre del coma cometari.

 Mida i activitat del nucli .


Els resultats de radar obtinguts al radiotelescopi d'Arecibo indicaven que el nucli tenia uns 2 km de dimetre, i estava envoltat per una srie de cossos d'uns centmetres de dimetre ejectats del nucli a una velocitat d'uns quants metres per segon. 

La petita mida del Hyakutake, comparada amb el Halley (15 km de dimetre), o el Hale-Bopp (40 km), implica que el Hyakutake va estar molt actiu per desprendre la brillantor que va mostrar. Molts cometes perden gas noms per petites zones de la seva superfcie, per sembla que tota la superfcie del Hyakutake va estar activa. El ritme de desgasificaci hauria estat d'uns 2x103 kg/segon a comenaments de mar, augmentant fins 3x104 kg/segon en el periheli. Les velocitats d'ejecci de gasos van haver d'oscillar entre 50 i 500 m/s.

El perode de rotaci es va calcular a partir de les observacions del gas ejectat. Quan el cometa va passar a prop de la Terra, es va observar que una gran quantitat de material sortia en direcci al Sol cada 6,23 h, temps per tant corresponent al perode de rotaci. Una ejecci menor amb el mateix perode va confirmar l'esmentada dada.


 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302965" title="guilas Club de Ftbol" nonfiltered="4742" processed="4734" dbindex="119788">

L'guilas Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat d'guilas a la Regi de Mrcia.

 Histria .
Els orgens del futbol a la ciutat es remunten fins el 1896 quan Juan Gray Watson i Gins Garca Abelln porten la primera pilota de futbol a la ciutat. La primera societat de futbol no es cre, per, fins el 1900 amb el naixement del Sporting Club, presidit per Juan Gray Watson. L'any 1906 es tradueix el nom del club esdevenint Club Deportivo Aguileo. L'estadi de "El Rubial" s'inaugur el 19 de gener de 1913. El 22 de maig de 1925 el club es refunda amb el nom d'guilas Club de Ftbol.

Debut a Tercera Divisi l'any 1956. Romangu entre la Tercera i les categories regionals fins el 1998-99, en qu debuta a la Segona Divisi B.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 5;
 Temporades a Tercera divisi: 35;
 Temporades a categories regionals: 35;
 Millor classificaci a la lliga: 2n (Segona B temporada 05-06);
 Pitjor classificaci a la lliga: 20 (Segona B temporada 99-00);

 Palmars .
Tercera divisi (2): 1993-94, 2004-05 (Grup XIII);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web Oficial guilas Club de Futbol;
Histria del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302967" title="Este" nonfiltered="4743" processed="4735" dbindex="119789">

Els Este, tamb anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps ustria-Este, fou una famlia noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

El seu nom, d'origen llombard, deriva de la senyoria d'Este i del castell existent en aquesta poblaci situada prop de Pdua. Aquesta senyoria posteriorment va esdevenir marquesat, i finalment els seus titulars van assolir el ttol ducal l'any 1452.

Orgens.
Enmig de les lluites entre gelfs i gibellins en la Baixa Edat Mitjana, els Este aconseguiren obtenir el domini de Ferrara l'any 1240, data en la qual Azzo VII d'Este es converteix en podestat de la ciutat, i posteriorment es feren amb el poder a Mdena i Reggio (1288). Al tractar-se Ferrara d'un feu papal, els Este es van convertir en vicaris papals el 1332. Sota el regnat de Nicolau III d'Este (1384 1441) Ferrara es converteix en un centre cultural de primer ordre, i amb els seus successors la cort de Ferrara es va convertir en una de les ms brillants d'Europa. Finalment l'any 1452 van rebre el ttol de duc de Mdena i Reggio de mans de l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic, i el 1471 el ttol de duc de Ferrara del papa Pau II. 


Un dels ducs ms poderosos fou Alfons I d'Este (1486-1534), duc de Ferrara des de 1505. Aquest fou un ambicis prncep renaixentista, que va forjar aliances amb Frana i Espanya en contra del Papat. Va estar casat amb Lucrcia Borja i va crear a Ferrara una esplndida cort que va atreure a famosos escriptors (Ariosto), poetes (Petrarca) i pintors (Bellini o Tici). I forjant alianes la seva germana Beatriu es va casar amb Llus Maria Sforza, duc de Mil (1491). Va entrar inicialment a la Lliga de Cambrai contra Vencia (1508), i va romandre com a aliat de Llus XII de Frana fins i tot quan el papa Juli II va haver signat un acord de pau amb Vencia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va excomunicar a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedici de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic contra el papa Climent VII, el qual l'any 1530 va reconixer a Alfons com a possedor dels ducats en els quals venia governat la famlia d'Este. 

El 1597, la lnia directa de successi de la famlia Este es va acabar. Encara que l'ltim duc, Alfons II d'Este va testar a favor del seu cos, Csar I (1533-1628), el papa Climent VIII va refusar reconixer els drets de Csar i va incorporar Ferrara (feu papal) als Estats Pontificis. Encara que l'emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermnic va reconixer els drets de Csar sobre Mdena i Reggio, la prdua de Ferrara va fer que els Este perdessin la rellevncia poltica que gaudien fins a aquell moment. Van Continuar regint el ducat de Mdena i Reggio fins el 1796, quan Napole Bonaparte incorporar aquests territoris a la Repblica Cisalpina, desprs de la signatura del Tractat de Campo Formio. El 1814, com a part de les clusules del Tractat de Viena, el ducat va ser restaurat sota el nt de l'ltim duc d'Este, Francesc IV pertanyent a la casa d'Habsburg (comenant la breu dinastia ustria-Este). Aquesta branca menor van ser breument expulsats entre 1831 i 1848, per van retornar avia, i com a conseqncia de la guerra franco-piemontesa contra ustria el 1859, el duc Francesc V va ser forat a abandonar el ducat, aquesta vegada permanentment. Al desembre d'aquell any Mdena es va unir a la Toscana i Parma per a constituir les Provncies Unides d'Itlia Central, que van ser annexionades al Regne de Sardenya-Piemont al mar de 1860, com una part del procs de la unificaci italiana. 

A la mort de l'ltim duc Francesc V el 1875 el seu ttol va passar a l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, hereu del tron austrohongars. 

 Genealogia .
Bonifaci I, comte de Lucca mort + abans del 785;
Bonifaci II comte de Lucca, marqus de Toscana i prefecte de Crsega, mort + 5 d'octubre del 823;
Berald o Berenguer, + 830;
Bonifaci III, 823-847, marqus de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Crsega;
Adalbert I, 847-892, marqus de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Crsega = casat amb Rotilda d'Spoleto;
Adalbert II el Ric 892-17 d'agost o 19 de setembre del 915, marqus de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Crsega, casat (898) amb Berta de Lorena (+ 9 de mar del 925) que ja tenia dos fills de Teobald d'Arle (1, 2);
 (1) Boso de Toscana 931-936, marqus de Toscana, casat amb Willa de Burgndia (esposa de Berenguer II d'Itlia);
 (2) Hug d'Arle, comte d'Arle (925-947); rei de Provena (911-933) i rei d'Itlia (926-946).
 Guiu 915-929, marqus de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Crsega ;
 Adalbert III marqus i comte de Mil vers 929 o 931-962;
Obert I, marqus i comte de Mil 962-994, casat amb Alda, filla d'Ot I emperador ;
Obert II, marqus i comte de Mil, comte de Luni, Tortona i Gnova, senyor d'Este  994-1013, casat amb Eria Guiscardo;
Albert Azzo I, marqus i comte de Mil, comte de Luni, Tortona i Gnova, senyor d'Este 1013-1029;
Albert Azzo II, marqus de Mil i Ligria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pdua 1013-1029, casat 1) amb Cunegunda germana de Gelf III comte d'Altdorf, i 2) Garsenda, filla d'Herbert II comte de Maine;
Gelf (de 1), casat amb Etelina de Nordheim, comte d'Altdorf  i duc de Baviera 1071-1101;
Folc I (de 2),  marqus de Mil i Ligria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pdua 1097-1136;
Bonifaci (+1163), marqus 1136-1163;
Obizzo I, marqus de Mil i Ligria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, vicari imperial de la Marca de Treviso, cap dels gelfs de la Marca de Verona, 1136-1194;
Azzo V (+1193, abans que el seu pare);
Azzo VI, casat amb Leonor, marqus d'Ancona, senyor d'Este, de Ferrara (1196-1212) i Pdua (1199-1212);
Aldobrandino I, marqus d'Este i d'Ancona, senyor de Ferrara  1212-1215 ;
Beatriu (+1245) que fou la tercera esposa d'Andreu II d'Hongria;
Azzo VII el Jove, casat amb Matilde Pallavicino, senyor de Ferrara 1215-1222 i senyor de Ferrara i marqus d'Este 1239-1264 ;
Renau o Renaldo (+1231) casat amb Adelaida de Omara. Mort sense fills legitims, la successi va correspondre al seu fill illegitim Obizzo II (vegeu branca bastarda).
Constana, casada 1) Umbert, i 2) Guillem Pallavicino;
Bonifaci (+1214);
Folc II (+1178), marqus 1136-1178;
Albert (1184), marqus 1136-1184;
Azzo IV (+1184), marqus 1136-1184;
Hug II, comte de Maine ;
Azzo III (+1142);
Tancred (+1146);
Tancred (+ sense successio);
Robert (+1121);
Hug I, marqus amb terres a Parma, Piacenza, Pavia i Cremona;
Adalbert, marqus;
Guiu, marqus;
Berta, casada amb Ulric Manfred II (+1034) comte de Tor i marqus de Susa;
 Lambert 929-931, marqus de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Crsega ;
 Emergarda;

Branca bastarda .

Obizzo II d'Este, senyor de Ferrara, marqus d'Este, 1288 senyor de Mdena, 1290 senyor de Reggio, 1264-1293, casat amb Jacobina Fieschi (+1287) i amb Constana della Scala (+1306);
Azzo VIII d'Este, 1293-1308, senyor de Ferrara, marqus d'Este, senyor de Mdena, senyor de Reggio, casat amb Joana Orsini, i amb Beatriu d'Anjou ;
Fresco 1308 ;
Folc, renuncia a Ferrara en favor de Vencia 1308;
Aldobrandino II Este, 1309 , senyor de Ferrara, casat amb Alda Rangone;
Renau d'Este (+1335), consenyor de Ferrara 1317-1335, senyor de Mdena;
Beatriu, casada amb Jacob prncep d'Acaia i senyor de Piemont, i amb el seu oncle Nicolau;
Nicolau I d'Este, consenyor de Ferrara  1317-1344;
Obizzo III d'Este, senyor de Mdena 1336-1352, senyor de Ferrara 1344-1352, senyor de Parama 1344-1346 , va deixar un fill bastard de la seva uni ilegitima amb Pipa Ariasti amb la que es va casar (+1347);
Aldobrandino III Este, senyor de Ferrara y Mdena 1352-1361, casat amb Beatriu de Camerino (+1388);
Obizzo (+1388 );
Verde (+1400) casada amb el duc Ludivic de Teck;
Nicolau II d'Este, casat amb Verde della Scala (+1344), senyor de Ferrara i Mdena 1361-1388;
Tadea (+1405) casada amb Francesc II senyor de Pdua;
Albert d'Este 1388, senyor de Ferrara i Mdena, casat amb Joana Roberti, va deixar un fill de la seva amistanada Isotla Albaresani;
Nicolau III d'Este 1388-1441, senyor de Ferrara i Mdena , casat amb Gugliota de Carrara (1)  filla sel senyor de Pdua (+1416), amb Laura Parisina (2) filla del senyor de Cesena (+1425 decapitada per adulteri amb el seu fillastre Hug) i (3) amb Ricarda de Saluzzo (+1474), i va tenir nombroses amants entre les quals Stella Tolomei (4) que li va donar vuit fills.
Alberto Carlos (de 2) Albert Carles;
Margarita (de 2), casada amb Galeotto II Roberto Malatesta senyor de Rimini;
Hrcules I d'Este (de 3), duc de Mdena i Reggio i duc de Ferrara 1471-1505, casat amb Leonor de Npols filla del rei de Npols (+1493);
Alfons I d'Este, duc de Mdena i Reggio i duc de Ferrara 1505-1534 , casat amb (1) Anna Sforza, (2) Lucrcia Borja, i (3) Laura Eustquia Diante;
 Hrcules II d'Este (de 1), duc de Mdena i Reggio, i duc de Ferrara 1534-1559, casat amb Renata, filla de Llus XII de Frana;
 Alfons II d'Este (+1597) duc de Mdena i Reggio i duc de Ferrara 1559-1597, casat (1) amb Lucrcia de Medicis (+1561), (2) amb Brbara d'ustria (+1572) i (3) amb Margarita Gonzaga filla del duc de Mntua (+1618);
 Llus, cardenal (mort 1586);
 Anna (+1687), casada amb Francesc de Lorena duc de Guisa i amb Jacob de Savoia, duc de Nemours;
 Lucrcia (+1598) casada amb Francesc II della Rovere, duc d'Urbino;
 Leonor (+1581) ;
 Hipolit (de 2), cardenal (+1572);
 Francesc (de 2), marqus de Massa Lombarda i general de Carles V (+1578);
 Alfons (de 3), marques de Montechimo 1562-1587, general de Carles V, casat amb Jlia della Rovere filla del duc d'Urbino;
 Csar I de Mdena, duc de Mdena i Reggio 1597-1628, duc de Ferrara 1597-1598 , casat amb Virgnia de Medicis, filla de Cosme I de Toscana;
Alfons III de Mdena i Reggio, 1628-1629 ;
Francesc I de Mdena 1629-1658, casat amb (1) Maria Farnesi filla del duc de Parma (+1646), amb Victria Farensi (2), germana de l'anterior (+1644) i (3) amb Lucrcia Barberini (+1699);
Alfons IV de Mdena (de 1), duc de Mdena i Reggio 1658-1662, casat amb Laura Martinozzi;
Francesc II de Mdena, duc de Mdena i Reggi 1662-1694, casat amb Margarita Farnesi;
Maria Beatriu (+1718), casada amb el rei Jacob II d'Anglaterra;
Aimeric (de 1) (+1660);
Isabel (de 1) (+1666), duquessa de Parma ;
Maria (de 1) duquessa de Parma (+1684) ;
Leonor (de 1) (+1722);
Renau o Reinaldo I de Mdena (de 3) duc de Modena i Reggio 1694-1737 , casat amb Carlota Felicitat;
Francesc III de Mdena, duc de Mdena i Reggio 1737-1780, casat amb Carlota Acgle filla del duc d'Orleans (+1761), amb Teresa Castellbarco (+1768), i amb Renata Teresa comtessa de Harrach (+1788);
 (fill bastard:) Francesc Maria abat de Nonantola;
 (de 1) Maria Teresa Felicitat, casada amb Llus Joan Maria de Borb, duc de Penthievre;
 (de 1) Hrcules III de Mdena (Hrcules Renau) duc de Mdena i Reggio 1780-1796 (+1803) , casat (1) amb Maria Teresa (+1790), filla d'Alberic II Cibo-Malaspina, duc de Massa i prncep de Carrara; i en segones noces (2) amb Clara Marini;
 Maria Beatriu (de 1) hereva de Massa i Carrara, casada amb l'arxiduc Ferran d'ustria-Este , fill de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.
 Francesc IV d'ustria-Este (+1846), primer duc d'ustria-Este 1814-1846;
 Hrcules, marqus de Scandiano;
Matilde (+1803);
Maria Fortunata (+1803) casada amb Llus Francesc Josep de Borb , comte de la Marca i prncep de Conti;
Beneta Ernesta (+1777);
Amlia Josefina ;
Enriqueta Maria (+1777), casada amb Antoni Farnesi duc de Parma i amb Leopold d'Hessen-Darmstadt;
Obizzo, bisbe i cardenal;
Csar;
Carles Alexandre;
Renau, militar i desprs cardenal;
Filibert (+1645);
Margarita (+1692) casada amb Ferran III Gonzaga duc de Guastalla;
Anna Beatriu, casada amb Alexandre Pio duc de la Mirandola;
Catalina;
Llus marques de Scandiano;
Hiplita, casada amb el seu oncle Borso;
Hipolit;
Nicolau;
Borso, casat amb la seva neboda Hipolita;
Foresio;
Jlia;
Laura (+1630), casada amb Alexandre Pio, marqus de Concrdia i duc de la Mirandola;
Angela Catalina;
 Ferran (+1540);
 Hipolit (cardenal);
 Beatriu, esposa de Ludovic Visconti conegut com Ludovic el Moro;
 Isabel, casada amb Francesc II Gonzaga, marqus de Mantua;
 Juli (+1561);
 Lucrcia, casada amb Annbal Bentivoglio;
Segimon (de 3), origen dels marquesos de San Martino;
Hug (de 4) (+1425 executat per adulteri amb la seva madrastra);
Leonello d'Este o Lionel Este, senyor de Ferrara i duc de Mdena 1441-1450, casat amb Margarita de Mantua i amb Maria filla del rei de Catalunya i Arag;
Nicolau (fill de Margarita), decapitat per rebel el 1476;
Borso I d'Este (de 4), primer duc de Mdena i Reggio , senyor de Ferrara (duc el 1471 ), 1450-1471 ;
Renau (de 4);
Albert (de 4);
Ginevra (+1440) casada amb Segimon Pandolf Malatesta de Rimini;
Llcia (+1437), casada amb Carles Gonzaga;
Blanca Maria (+1506), casada amb Galeotto Pico de la Mirandola;
Folc;
Hug;
Alda, casada amb Llus II Gonzaga, senyor de Mantua;
Beatriu, casada amb Waldemar, prncep d'Anhalt-Dessau;
Lisa (+1402), casada amb Guiu III senyor de Ravenna;
Constana, casada amb Ferrante Malatesta senyor de Rimini;
Beatriu, casada amb Renat Scoto, amb Nino Visconti de Pisa i amb Galeazzo Visconti de Mil;
Francesc;
Obizzo;
Francesc, al servei de Mil;
Azzo (intent frustrat d'ocupar Ferrara);
Tadeu (+1448);
Tadeu (+1463);

 Marquesos de San Martino .

Segimon (+1507);
Felip (+1592);
Carles Filibert I 1592-1625;
Segimon 1625-?
Carles Filibert II, darrer marqus mort sense descendencia masculina;
Anna Ricarda (+1752), casada amb Alberic Barbiano de Belgioso;
Mariana;
Matilde;
Segimon (+1628), marqus de Lanzo > casa dels marquesos de Lanzo;

 Notes .


Vegeu tamb.

Ducat de Ferrara;
Ducat de Mdena;
Dinastia;

Enllaos externs.
  Il Castello Estense;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302968" title="Xavier Regs i Castells" nonfiltered="4744" processed="4736" dbindex="119790">
Xavier Regs i Castells (Barcelona, 1905 - 1980) va ser un autor, traductor i adaptador dramtic, director i productor. Va organitzar durant uns quants anys el Cicle de Teatre Llat. A la dcada dels 80 del segle passat, s'organitzava el Memorial Xavier Regs de teatre.

Obra.
 1935. Clia, la noia del carrer Aribau.
 1952. El marit ve de visita.
 1955. Camarada Cupido, original de Xavier Regs a partir d'un conte de Katiev. Estrenada al teatre Alexis i amb direcci de Joan Cumellas;
 1957. El capit Mascarella.
 1957. Bolero, original de Michel Durand, amb traducci de Xavier Regs.
 1959. Un pobre diable. ;
 1966. El elefante blanco.
 Vuelve pequea Sheba, original de Willian Inge.
 Idilio en au petit bonnheur, original de Marc-Gilbert Sauvajon;
 Pobre Gabriel. Estrenada al teatre Guimer de Barcelona.
 La torre i el galliner, original de Vittorio Calvino, amb traducci de Ramir Bascompte i Xavier Regs.

Memries
 1973. Aquel tiempo perdido, amb prleg de Sempronio.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302969" title="Comparsa" nonfiltered="4745" processed="4737" dbindex="119791">

 
 En Moros i cristians: Societats constitudes per a participar en la recreaci festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians.
 En Carnestoltes: Agrupacions carnestolenques que ixen al carrer a interpretar la seua msica i ball.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302973" title="Xavier Fbregas i Surroca" nonfiltered="4746" processed="4738" dbindex="119792">
Xavier Fbregas i Surroca (Montcada i Reixac, Valls Oriental 1931 - Palerm, Siclia 1985) fou un historiador, crtic teatral i autor dramtic .

Obra.
assaig
 Histria del teatre universal (1966).
 Teatre catal d'agitaci poltica (1969).
 ngel Guimer, les dimensions d'un mite (1971);
 Aproximaci a la histria del teatre catal modern (1972);
 Introducci al llenguatge teatral (1973);
 Les formes de diversi en la societat catalana romntica (1975);
 El teatre o la vida (1976);
 Histria del teatre catal (1978);
teatre
 1957, 23 gener. Partits pel mig. Direcci d'Esteve Polls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302974" title="Ducat de Ferrara" nonfiltered="4747" processed="4739" dbindex="119793">



El Ducat de Ferrara (en itali: Ducato di Ferrara) fou un estat feudal al nord de la pennsula italiana existent entre 1471 i 1598.

Orgens.
Els seus orgens se situen en la creaci l'any 1196 del Marquesat de Ferrara, entitat sorgida a l'entorn de la ciutat de Ferrara i ttol que li fou concedit a Azzo VI d'Este per part del papa Celest III, si b els seus hereus foren designats tant sols podestat de la ciutat. La designaci d'aquest ttol fou realitzada per part del papa ja que la ciutat de Ferrara formava part en aquells moments dels Estats Pontificis, i per tant era considerada com un feu papal.

 Marquesat de Ferrara .

Enmig de les lluites entre gelfs i gibellins, els Este finalment van aconseguir el domini de Ferrara l'any 1240, data en la qual Azzo VII d'Este es converteix en podestat de la ciutat. Posteriorment els Este es feren amb el poder a Mdena i Reggio (1288 i 1289 respectivament). Amenaats des de l'exterior i debilitats per lluites internes, els Este noms aconseguirien rebre la investidura papal per a Ferrara el 1332. 
El seu nt Opizzo II d'Este (1264-1293), va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara (1264)( Signore di Ferrara "gubernator et rector et generalis et perpetuus dominus")   i va marcar la fi del perode comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdur fins al segle XVII. La seva filla Beatriu d'Este es cas amb Llus Maria Sforza. La casa dels Este es va installar des d aleshores a Ferrara, i la van fer capital d un petit, per culturalment activssim estat regional, que va ser dels que ms va durar a Itlia. 

Nicolau III d'Este (1393-1441) va rebre uns quants Papes amb gran magnificncia, especialment Eugeni IV, que va arribar a aconseguir la realitzaci del Concili de Ferrara el 1438. 
Especialment amb Nicolau III,  Ferrara va impulsar les arts i de les cincies i la cort va ser el centre d'una forta vida cultural,  una de la ms intensa a Europa. La seva anomenada va atreure artistes de tot arreu. en el Quattrocento hi va haver pintors com Pisanello, Piero della Francesca, Cosm Tura, Ercole de' Roberti, Francesco del Cossa. Homes de lletres com Francesco Petrarca, Paolo Veronese, Ludovico Ariosto, Torquato Tasso. Tamb els grans intellectuals del seu temps, com Leon Battista Alberti, Biagio Rossetti, Girolamo da Carpi, i msics de la talla de Josquin Desprez, Adrian Willaert, Cipriano de Rore, Carlo Gesualdo da Venosa i Luzzasco Luzzaschi. Enmig de tanta vida intellectual es va comenar a construir el castell el 1385 i va fundar la universitat el 1391.

Ascens a ducat.
L'any 1452 Borso d'Este, governant de les senyories conjuntes de Ferrara i Mdena, fou nomenat Duc de Mdena per part de l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic. Posteriorment, el 12 d'abril de 1471, fou nomenat duc de Ferrara per part del papa Pau II a la Baslica de Sant Pere del Vatic. 
 

Hrcules I d'Este s'enemist amb la Repblica de Vencia, amb qui va lluitar en la guerra de Ferrara entre 1482 i 1484 per la disputa del monopoli de la sal, un gran revs per Ferrara, i que va acabar amb la Pau de Bagnolo, per la qual els Este van haver de cedir part del territori. Tamb es va enemistar amb el papa Sixt IV que ja tornat a Roma desprs del Cisma d'Occident i intentava reorganitzar els Estats pontificis. Tot i aix, va evitar l'absorci del ducat.

El 1492 va ser l'any del ms important creixement urbanstic de la ciutat amb el projecte Addizione Erculea projectat per Biagio Rossetti, que va ampliar cap el nord la ciutat amb un esquema racional de vies i palaus, un dels primers projectes urbanstics en una ciutat europea. Durant el regnat d'Hrcules I d'Este, un dels principals mecenes italians de les arts (a part dels Mdici), Ferrara va crixer com a centre cultural on hi van viure grans artistes com (Dosso Dossi, Tici o Giovanni Bellini) i literats com (Ludovico Ariosto, Petrarca o Torquato Tasso),  per sobretot es va especialitzar en la msica. Els compositors arribaven especialment des de Frana i Flandes. Josquin Des Prez va treballar per al Duc Hrcules I d'Este durant un temps (composant la Missa Hercules dux Ferrarie, que va escriure per a ell). Jacob Obrecht el va substituir a Ferrara i hi va morir durant un brot de Pesta negra el 1505). I Antoine Brumel s'hi va estar com a msic principal des de 1505.


Un dels ducs ms poderosos fou Alfons I d'Este (1486-1534), duc de Ferrara des de 1505,  un ambicis prncep renaixentista, que va forjar aliances amb Frana i Espanya en contra del Papat. Va estar casat amb Lucrcia Borja , i va crear a Ferrara una esplndida cort que va atreure a famosos escriptors (Ariosto), poetes (Petrarca) i pintors (Bellini o Tici). La seva preferncia per la msica instrumental va dur a Ferrara a convertir-se en un centre important de composici per a llat. Forjant aliances, la seva germana Beatriu es va casar amb Llus Maria Sforza, duc de Mil (1491). Va entrar inicialment a la Lliga de Cambrai contra Vencia (1508), i va romandre com a aliat de Llus XII de Frana fins i tot quan el papa Juli II va haver signat un acord de pau amb Vencia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va excomunicar a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedici de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic contra el papa Climent VII, el qual l'any 1530 va reconixer a Alfons com a possedor dels ducats en els quals venia governat la famlia Este. 
Hrcules II d'Este , fill d'Alfons i Lucrcia, es va casar amb Renata de Frana, filla de Llus XII de Frana, i va continuar engrandint Ferrara durant el seu regnat (1534-1559). Durant els primers anys del seu ducat va haver de resoldre el problema de les relacions amb el Papa, amb un acord negociat durant el 1539 pel seu germ Francisco (que implicava el dipsit a la cria de 180.000 ducats d'or). Quan Enric II de Frana va reprendre l'activitat militar a la pennsula el 1551, Hrcules II dona suport al francs, assumint el 1556 el comandament de la lliga antimperial formada per Frana, els Estats Pontificis i Ferrara. Per quan l'exrcit francs concentrava a Npols els seus esforos ms aviat que a Mil, el duc es va desfer de l'aliana, i amb la mediaci de Cosme de Mdici va arribar a un acord amb Espanya (18 de maig de 1558) que li deixava ntegrament els seus dominis. En els anys del seu govern, Ferrara esdev un dels centres principals de la Reforma a Itlia, perqu la seva muller, Renata de Frana, era calvinista, i va protegir els reformistes, i  el seu marit va haver de confinar-la al Castello Estense per voluntat de Pau III.
   
El seu fill Alfons II d'Este va contreure tres matrimonis, primer amb Lucrcia de Mdici, filla del gran duc Cosme I de Toscana, desprs amb Brbara d'Austria, germana de l'emperador Maximili I, i finalment amb Margarida Gonzaga, filla del Duc de Mntua. Va situar Ferrara al seu punt ms alt, i va ser el mecenes de Torquato Tasso, Guarino Guarini, i Cesare Cremonini, afavorint, com els prnceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i cincies. 
Durant el regnat d'Alfons II, Ferrara un cop ms va desenvolupar un nucli musical impressionant, igualat a Itlia noms per la ciutat de Vencia, i pels centres musicals tradicionals com Roma, Florncia i Mil. Compositors com Luzzasco Luzzaschi, Lodovico Agostini, i ms tard Carlo Gesualdo da Venosa, representaven les tendncies d'avantguarda, escrivint obres per artistes virtuosos. Els visitants venien a sentir les produccions espectaculars dels msics de Ferrara, les activitats dels quals van acabar el 1598 amb la fi de la Cort dels Este. Aquell any va comenar una decadncia inevitable que ha perms la conservaci del teixit de la ciutat medieval i del renaixement, salvant-la de creixements desmesurats dels successius segles. 

Integraci als Estats Pontificis.
El 1597, la lnia directa de successi de la famlia Este es va acabar.  Encara que l'ltim duc, Alfons II d'Este va testar a favor del seu cos, Csar I (1533-1628), el papa Climent VIII va refusar reconixer els drets de Csar i va incorporar Ferrara (feu papal) als Estats Pontificis. Encara que l'emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermnic va reconixer els drets de Csar sobre Mdena i Reggio, la prdua de Ferrara va fer que els Este perdessin la rellevncia poltica que gaudien fins a aquell moment. Van continuar regint el ducat de Mdena i Reggio fins el 1796, quan Napole Bonaparte va incorporar aquests territoris a la Repblica Cisalpina, desprs de la signatura del Tractat de Campo Formio. El 1814, com a part de les clusules del Tractat de Viena, el ducat va ser restaurat sota el nt de l'ltim duc d'Este, Francesc IV pertanyent a la casa d'Habsburg (comenant la breu dinastia ustria-Este). Aquesta branca menor van ser breument expulsats entre 1831 i 1848, per van retornar aviat, i com a conseqncia de la guerra franco-piemontesa contra ustria el 1859, el duc Francesc V va ser forat a abandonar el ducat, aquesta vegada permanentment. Al desembre d'aquell any Mdena es va unir a la Toscana i Parma per a constituir les Provncies Unides d'Itlia Central, que van ser annexionades al Regne de Sardenya-Piemont al mar de 1860, com una part del procs de la unificaci italiana. 
Governants.
 Llista de senyors .
1196-1212: Azzo VI d'Este;
1212-1215: Aldobrandino I d'Este;
1215-1222: Azzo VII d'Este;
1222-1236: Salinguerra Torrelli;
1236-1239: ocupaci Imperial;
1239-1264: Azzo VII d'Este;
1264-1293: Opizzo II d'Este;
1293-1308: Azzo VIII d'Este;
1308: Fresco d'Este;

1308-1309: ocupaci Veneciana;
1309-1317: ocupaci papal;
1308-1326: Aldobrandino II d'Este;
1317-1335: Renau d'Este;
1335-1344: Nicolau I d'Este;
1344-1352: Opizzo III d'Este;
1352-1361: Aldobrandino III d'Este;
1361-1388: Nicolau II d'Este;
1388-1393: Albert d'Este;
1393-1441: Nicolau III d'Este;
1441-1450: Lionel d'Este;
1450-1471: Borso d'Este;
el 1471 s nomenat duc pel papa Pau II;
 

 Llista de ducs .
1471: Borso d'Este;
1471-1505: Hrcules I d'Este;
1505-1534: Alfons I d'Este;
1534-1559: Hrcules II d'Este;
1559-1597: Alfons II d'Este;
 el 1597 el Ducat de Ferrara s reintegrat als Estats Pontificis;

Vegeu tamb.

Dinastia dels Este;
Ducat de Mdena;






 Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302975" title="Comparsa de Moros i Cristians" nonfiltered="4748" processed="4740" dbindex="119794">


Les Comparses o tamb anomenada Filades, col.loquialment una fil, sn societats constitudes per a participar en la recreaci festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant l edat mitjana, en altres casos es recreen les revoltes i les incursions navals posteriors o les batalles en el nord d'frica del segle XIX.
Les comparses s'agrupen en dos bndols, el moro i el cristi. Les filades a sovint duren molts anys i cada any es trien dues com a filada capitana mora i cristiana. Els components o comparsistes de la comparsa s'organitzen per esquadres o penyes per a poder participar en les desfilades. Generalment  estan regides per uns estatuts i dirigides per un president, per una Junta de Govern i per l Assemblea General de tots els socis. Compten amb una figura del Primer Tro que s l'encarregat de representar en la festa cada any  la comparsa. A ms de les festes, tamb celebren el mig any fester. Es financen principalment amb les quotes dels socis o comparsistes i amb la venda de loteries, rifes i reben subvencions.  

Mireu tamb.
 Moros i Cristians;
 Saudites d'Ontinyent;

Enlaos externs.
 Comparsa Saudites d'Ontinyent  (valenci)  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302976" title="Romanticisme musical" nonfiltered="4749" processed="4741" dbindex="119795">
El romanticisme musical correspon aproximadament a la msica occidental composta al llarg del segle XIX. La msica d'aquest perode va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gneres del Classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambds perodes es poden considerar com una nica gran poca dins la histria de la msica. Sigui com sigui, el romanticisme introdueix un nou element potic i metafsic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la ra, predominant el subjectivisme i l'emoci. D'altra part, hi ha un principi dinmic relacionat amb l'esperit positivista de l'poca que fa que es desenvolupin diferents aspectes de la prctica musical, com ara la tcnica interpretativa, o la construcci d'instruments. Tamb fruit del positivisme, el segle XIX veur nixer la musicologia i la pedagogia musical tal com l'entenem en l'actualitat.

La msica romntica est relacionada amb el romanticisme literari, pictric i filosfic, malgrat que la dataci convencional de la musicologia difereix notablement de les altres arts, que defineixen com a romntic el perode comprs entre el 1780 i el 1840. En canvi, la musicologia actual situa els inicis del romanticisme a principis del segle XIX i no el conclou definitivament fins l'inici de la Primera Guerra Mundial.

Dataci.

Com s habitual en la dataci dels moviments artstics, les dates d'inici i final son difcils de definir i difereixen segons les diferents escoles i autors. Malgrat aix, una perioditzaci freqentment acceptada seria:

1800-1830: Romanticisme incipient o proto-romanticisme. Els lieder de Schubert, les peres de Weber i les obres del darrer perode creatiu de Beethoven en formarien part.
1830-1850: Romanticisme ple. La simfonia fantstica de Berlioz marca el punt de partida d'aquesta poca que prcticament abasta el conjunt de l'obra de Chopin, Mendelssohn i Schumann. Tamb inclou les primeres peres de Wagner i Verdi.
1850-1890: Romanticisme tard. Caracteritzat pels poemes simfnics de Liszt, els drames musical de Wagner, les peres de maduresa de Verdi i l'aparici de la segona generaci romntica, amb Bruckner, Brahms, Franck i altres.
1890-1914: Fi de segle. Mahler, Strauss, Debussy i Puccini porten les diferents tendncies romntiques fins al lmit, representat a la vegada la fi d'un cicle i el principi del periode atonal iniciat per Schnberg i que portar a la msica del segle XX cap a nous plantejaments.

Caracterstiques generals.

Entre les caracterstiques del romanticisme destaquen la universalitat, l'individualisme, el subjectivisme, la passi s la llibertat, la varietat esttica i l'inters pels valors nacionals i populars i pel mn medieval. En arquitectura es practica un estil neogtic. Quant al pensament filosfic, a part dels idealistes: Fichte, Schelling i Hegel trobem Schopenhauer, que destaca el carcter irracional de la realitat i Kierkegaard que afirma que l'nica cosa real s l'individu, dues reaccions contra el racionalisme que conduren a l'irracionalisme, al pessimisme i a l'individualisme, preparant la filosofia de Nietzsche. Els filsofs, per tant, es van desentendre dels problemes socials i poltics i es centraren especialment en el problema de l' individualisme. Schopenhauer anulla el jo individual. En l'art, sobretot en la tragdia i en la msica, l'espectador s'allibera del dolor i de la voluntat individual, dissolent-se en la voluntat universal i en el dolor etern i collectiu.

Caracterstiques musicals.

 Es creen nous gneres i formes musicals (drama musical, poema simfnic, ballet...);
 Destaca la msica per a piano i per a orquestra simfnica, per tamb l'pera i el lied.
 El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputaci per damunt dels altres artistes. La msica deixa els salons aristocrtics i es trasllada a les sales de concert i als salons burgesos.
 Alemanya i ustria sn el centre musical ms important en la msica instrumental. En la msica vocal, ho sn Itlia i Frana.
 Es compon menys msica religiosa.
 Hi ha menys rigidesa formal i menys regularitat en les frases meldiques; l'scherzo substitueix definitivament el  minuet; en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, concerts...) sorgeixen estructures ccliques, motius rtmics i meldics que apareixen en ms d'un moviment.
 Els ritmes sn ms complexos i lliures, amb una notable llibertat aggica, que propiciar l'aparici del rubato (ms llibertat en els passatges expressius i apassionats).
 S'eixampla la tonalitat; hi ha ms dissonncies i cromatismes i menor claredat tonal; les cadncies sn menys clares i menys freqents i l'estil polifnic i contrapuntstic s'utilitza noms espordicament.
 Al costat de la sonata per a piano, apareixen una gran quantitat de petites formes de carcter ntim o apassionat i amb estructures diverses i lliures com la romana, el nocturn, la rapsdia, l'estudi, el preludi, la fantasia, etc.; i algunes danses estilitzades com la masurca, el vals, la polonesa, etc.

L'pera al segle XIX.

En pera, les formes per nmeros individuals que s'havien establert en l'pera del barroc i del classicisme s'utilitzen ms lliurement. Tal com avana el segle, les ries, cors, recitatius i peces de conjunt tendeixen cada vegada ms a unir-se en un tot difcilment destriable fins arribar a la msica contnua, totalment composta (Durchkomponierte Form) que assolir de manera clara Richard Wagner. En aquesta transformaci, l'orquestra tindr un paper rellevant, arribant a ser un element essencial del drama musical.

El declivi dels castrati fa que el paper de l'heroi principal de la majoria d'peres romntiques s'atribueixi a la veu de tenor. Al cor se li assignar sovint un paper ms important que en l'poca anterior.

Es podria dir que a Itlia el romanticisme musical  A l'pera italiana, lopera buffa anir deixar pas a obres amb llibrets influenciats per la literatura nacional, per tamb pel naixent romanticisme europeu i pel teatre de Shakespeare, de tal manera que les trameses basen en els motius interiors dels personatges, que sovint son protagonistes d'histries de passi i amor trgic. Els papers ms presents sn el de tirans i de dones enamorades. Cap a finals de segle apareixer una nova tendncia anomenada verisme.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302977" title="Incident de Panjdeh" nonfiltered="4750" processed="4742" dbindex="119796">
LIncident de Panjdeh es va produir l'any 1885 quan forces russes es van infiltrar en territori afgans al voltant de l'Oasi de Panjdeh. Anglaterra i Rssia havien estat durant dcades mantenint una mena de guerra freda a sia Central i sia meridional, coneguda com "El Gran Joc" (the big game), i l'incident de Panjdeh amenaava amb precipitar un conflicte entre les dues potncies. Lord Dufferin (Frederick Hamilton-Temple-Blackwood) va negociar un acord pel qual Rssia es quedava amb Pandjeh per renunciava a altres territoris que havia aconseguit durant el seu avan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302981" title="Incident de Dogger Bank" nonfiltered="4751" processed="4743" dbindex="119797">
L'incident de Dogger Bank, conegut tamb com incident de Hull va ser un "impasse diplomtic" generat per la precipitada sortida de la Flota del Bltic de Nicols II de Rssia durant la Guerra Russojaponesa en 1905.

Antecedents.
La flota russa havia rebut l'ordre de navegar ms de 23.000 milles nutiques des de les seves bases en els ports del Bltic fins al mar del Jap per a auxiliar a la Primera Flota del Pacfic, la qual estava assetjada pels japonesos a la rada de Port Arthur.

L'incident.
A l'altura del port britnic de Hull, l'almirall rus Zinovi Petrvitx Rozhdestvenski va rebre un despatx del Almirallat segons el qual quatre torpediners, construts per als japonesos en el Regne Unit, havien estat ja lliurats a les seves tripulacions i es dirigirien cap a ells. Entre la densa boira del mat, els russos van confondre a una flota de pesquers anglesos amb els torpediners japonesos i van comenar a disparar, enfonsant-ne un d'ells.

Conseqncies.
L'incident va encendre els nims contra els russos: l'esquadra de Rozhdestvenski va ser anomenada "la flota del gos rabios", els ports neutrals en els quals s'havia programat el seu reabastiment durant el viatge van negar l'ajuda - possiblement sota pressions de la Gran Bretanya - i noms la intensa negociaci diplomtica va impedir que la Royal Navy salps a la recerca de la flota russa. L'incident de Dogger Bank va ser un dels molts factors de desgast que, a la llarga, van contribuir a la derrota de l'Imperi rus en la guerra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302983" title="Incident del Panay" nonfiltered="4752" processed="4744" dbindex="119798">
L'Incident del Panay es va produir quan l'USS Panay: una canonera fluvial nord-americana va ser enfonsada en el riu Yangtze per bombarders navals japonesos el 12 de desembre de 1937, durant la Segona Guerra Sino-japonesa. En no ser belligerants els Estats Units, l'enfonsament va provocar l'Incident del Panay.

L'atac a ms d'enfonsar el vaixell va causar un mort i serioses ferides al seu capit, 43 mariners ferits, d'aquests, 11 de gravetat, i diversos civils com un periodista itali, Sandri, que va morir ms tard. Aquest fet va provocar un incident no menor entre els EUA i el Jap i es van exigir reparacions per part d'Estats Units.

Els japonesos van adduir un error d'identificaci i van acceptar pagar una indemnitzaci i deixar disculpes personals sobre el creuer Augusta, quan es va presentar en la regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302987" title="Aylln" nonfiltered="4753" processed="4745" dbindex="119799">


Aylln s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Administraci .



 Enllaos externs .

Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302988" title="Cantalejo" nonfiltered="4754" processed="4746" dbindex="119800">


Cantalejo s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302989" title="Becut" nonfiltered="4755" processed="4747" dbindex="119801">


El becut (Numenius arquata) s un ocell limcola inconfusible perqu presenta un bec llargussim i corbat.

Morfologia.
 Fa 55 cm de llargria.
 Presenta el plomatge griss o terrs molt vionat.
 El carp molt visible en vol, s blanc, a l'igual que el ventre.
 Les potes sn molt llargues i li permeten menjar en aiges ms profundes que els altres limcoles.

Subespcies.
 Numenius arquata arquata;
 Numenius arquata orientalis;
 Numenius arquata suschkini ;

Costums.
Freqenta les zones humides, sobretot del litoral, durant la migraci.

Tot i que no s un ocell abundant, pot sser observat en solitari o en petits grups durant l'hivern als Aiguamolls de l'Empord, als deltes del Llobregat i, sobretot, de l'Ebre, i a les zones humides del Baix Vinalop. A la resta dels Pasos Catalans s molt escs. Alguns exemplars no reproductors hi poden romandre durant l'estiu, per sn poc nombrosos.

Referncies.


Bibliografia.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 112-113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
 Vdeos de becuts en llur hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci de becuts al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia i conservaci del becut. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302992" title="Cantimpalos" nonfiltered="4756" processed="4748" dbindex="119803">


Cantimpalos s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302994" title="Carbonero el Mayor" nonfiltered="4757" processed="4749" dbindex="119804">


Carbonero el Mayor s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302996" title="Coca (Segvia)" nonfiltered="4758" processed="4750" dbindex="119805">


Coca s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Fou l'antiga Cauca de l'poca romana.

 Administraci .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302998" title="El Espinar (Segvia)" nonfiltered="4759" processed="4751" dbindex="119806">


El Espinar s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Otero de Herreros, Vegas de Matute i Navas de San Antonio; al sud amb Guadarrama, Los Molinos, Cercedilla i Santa Mara de la Alameda a la Comunitat de Madrid; a l'este con San Ildefonso, Navas de Riofro, Ortigosa del Monte i a l'oest amb Peguerinos i Las Navas del Marqus a la provncia d'vila.

 Esglsia de San Eutropio .




 Administraci .


 Demografia .



 Enllaos externs .
 ;
 http://www.elespinar.es;
 http://www.elespinar.info;
 http://www.teniselespinar.com/;
 Urbanitzaci Campoverde i Las Praderas;
 http://golfespinarclub.iespana.es;
 Associaci Ecologista Centaurea;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="302999" title="La Lastrilla" nonfiltered="4760" processed="4752" dbindex="119807">


La Lastrilla s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Espirdo (al nord), Trescasas (al nordest), Palazuelos de Eresma (a l'est i sudest), Segvia (al sud) i Bernuy de Porreros (a l'oest).

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303001" title="Mozoncillo" nonfiltered="4761" processed="4753" dbindex="119808">


Mozoncillo s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303003" title="Villacastn" nonfiltered="4762" processed="4754" dbindex="119809">


Villacastn s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Administraci .



 Enllaos externs .

Fray Antonio de Villacastn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303005" title="Nava de la Asuncin" nonfiltered="4763" processed="4755" dbindex="119810">


Nava de la Asuncin s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.



 Personatges illustres .
 Segismundo Casado, militar espanyol;
 Jaime Gil de Biedma, poeta barcelon que pass molts estius a aquest municipi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303007" title="Navalmanzano" nonfiltered="4764" processed="4756" dbindex="119811">


Navalmanzano s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303010" title="Navas de Oro" nonfiltered="4765" processed="4757" dbindex="119812">


Navas de Oro s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb el riu Pirn i al sud amb l'Eresma. Limita amb els municipis de Samboal i San Martn y Mudrin (nord), Nava de la Asuncin (sud), Coca (oest), Miguelez, Bernardos i Carbonero el Mayor (est).

 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303012" title="Sebastiano del Piombo" nonfiltered="4766" processed="4758" dbindex="119813">
Sebastiano Luciani (Vencia, 1485   Roma, 21 de juny de 1547), ms conegut com Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el crrec de responsable dels segells de plom  piombo en itali  Del Vatic. Va ser un pintor itali, protegit per Miquel ngel i un dels ms admirats i influents del Renaixement.

La seua obra representa una sntesi entre el colorit de la escola veneciana i les figures monumentals caracterstiques de la pintura romana. Es distingeixen tres moments en la seua evoluci: una etapa veneciana, on el colorit de les seues obres recorda al dels seus primers mestres, els pintors Giovanni Bellini i Giorgione; un primer perode rom, ciutat a qu arriba en 1511 grcies al mecenatge del banquer Agostino Chigi, en el qual assimila l'estil de Rafael i de Miquel ngel; i un segon perode rom, desprs del Saqueig de Roma l'any 1527, en qu la seua pintura es torna ms severa i essencial, d'acord amb l'esperit de la Reforma catlica que es plasmar posteriorment en les directrius del Concili de Trento. 

Piombo va treballar per als homes ms poderosos del seu temps  banquers, nobles, ambaixadors, mercaders, papes  I va influir poderosament en altres grans pintors manieristes  Especialment en Bronzino  i tamb en la pintura espanyola del seu temps. Va destacar pels seus retrats, pintures mitolgiques i religioses. Molts dels seus quadres s'exposen als museus ms importants del mn.



 Biografia .

 Vencia (1485-1511) .

 Inicis .

Tal com relata el seu bigraf Giorgio Vasari, Sebastiano va nixer a Vencia l'any 1485, fill de Luciano Luciani. Segons el mateix Vasari, la primera vocaci de Sebastiano va ser la msica (cantava i tocava el llat), per prompte va sentir curiositat per la pintura i va entrar en contacte amb Giovanni Bellini, i desprs amb Giorgione, els qui van ser  els seus mestres, especialment aquest ltim.

 Primeres obres .

En el Retrat de dama jove, de Budapest (cap al 1508), a ms de les influncies de Bellini i Giorgione, s'observa ja la caracterstica que distingir l'obra de Sebastiano: la contraposici d'elements en la composici, que ac es mostra en els moviments oposats del bra i del cap.

Entre 1508 i 1509 va realitzar els quatre panells de l'orgue de l'esglsia de Sant Bartolomeo de Rialto (Vencia), encarregats per Alvise Ricci, vicari del temple entre 1507 i 1509. En aquesta obra, la crtica ha subratllat la fusi de color i espai de Giorgione i l'exaltaci de les formes poderosament construdes, ja en sintonia amb el primer classicisme toscano-rom; malhauradament, els posteriors repintats posteriors i les restauracions amb tendncia giorgionesca han desnaturalitzat els cridaners i fulgurants colors caracterstics de Sebastiano. 

L'any 1510 va pintar la taula Salom, ara a la National Gallery de Londres.

 Altar de Sant Joan Crisstom .


Entre 1510 i 1511 va realitzar l'Altar de Sant Joan Crisstom, encarregat per Caterina Contarini Morosini en el seu testament el 13 d'abril de 1509 i que va ser realitzat desprs de la mort (1510) del seu marit, Nicol. Els personatges representats en Sacra conversazione sn, d'esquerra a dreta, Santa Caterina d'Alexandria, Maria Magdalena, Santa Llcia, Sant Joan Crisstom, Sant Nicolau, Joan el Baptista i Sant Liberal. Giorgio Vasari va atribuir aquesta obra a Giorgione, per en la segona edici de la Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians (1568) va admetre l'equivocaci i va restituir la seua paternitat a Sebastiano. Els crtics posteriors, no obstant, no sempre han estat d'acord, i alguns assenyalen que, almenys, el disseny del quadre s de Giorgione; altres asseguren que la composici s totalment estranya a Giorgione, qui mai es va interessar a lligar les figures en composicions harmniques, en masses articulades, tancades en la seua complexitat per individualitzades en un moviment potencial com ac es mostra en la relaci contrastada entre els dos sants de la dreta, Joan el Baptista i Liberal. A ms, la dataci dels testaments dels poderdants (en particular, els de Nicol, datats entre el 4 i el 18 de maig de 1510), exclouen la intervenci de Giorgione, mort a l'octubre de 1510, un termini de temps massa curt per a realitzar l'obra, ateses les seues dimensions i la lentitud amb qu els marmessors solien avanar els diners per a executar aquestes comandes testamentries.
Segons el parer de Lucco, les novetats que s'aprecien en aquesta obra es troben en la composici: s'evita la visi frontal caracterstica d'aquesta mena d'altars i es presenta a les figures serenes i relaxades, en un paisatge crepuscular: el titular, Crisstom, est representat desposset dels seus atributs episcopals, i llegeix tranquillament.

 Els tres filsofs .


]]

L'ltima notcia de l'activitat artstica veneciana de Sebastiano est documentada per Marcantonio Michiel, que el 1525 anota haver vist en casa del patrici Taddeo Contarini un llen titulad  Els tres filsofs, comenada per Giorgione, per acabat (finita) per Sebastiano.

 Roma (primera poca: 1511-1527) .

A la primavera de 1511 la seua fama s'havia ests tant que el poders banquer Agostino Chigi el va invitar a anar a Roma:

Complaent-li Agostino Chigi a ms de la seua pintura el que sabera tocar tan b el llat i fora dol i agradable en la conversa. No va ser gran treball portar a Sebastiano a Roma perqu, sabent ell quant aquesta ptria comuna ha ajudat als grans enginys, va trobar-se ms que encantat.

 Frescos a la Villa d'Agostino Chigi (actual Villa Farnesina) .

El primer encrrec que va rebre Sebastiano va ser a l'agost de 1511. Agostino Chigi li va encomanar la pintura de diverses llunetes de la volta d'una de les sales  anomenada la Loggia de Galatea  del palau que el banquer possea al Trastevere, conegut avui com Villa Farnesina per haver estat posteriorment adquirida pel cardenal Alexandre Farnese. Hi va reproduir episodis mitolgics extrets dels Fastos i, sobretot, de Les Metamorfosis d'Ovidi: Tereu persegueix a Filomela i Procne; Aglauros i Herse; Ddal e  car; Juno; Escilla talla els cabells a Nisos; La caiguda de Faet; Brees rapta a  Oritia; Zfir i Flora; i, finalment, un Cap gegant. Totes aquestes pintures estaven acabades amb seguretat al gener de 1512; mesos desprs va afegir un Polifem davall la lluneta de Ddal i car. En aquesta Lgia de Galatea tamb van treballar Baldassarre Peruzzi i Rafael.

L'any 1512 va pintar el retrat anomenat Fornarina (Galeria dels Uffizi) i el Retrat del cardenal Ferry Corondolet i el seu secretari del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, al qual queda palesa la influncia en la presentaci dels personatges de Rafael, mentre que el paisatge daurat i les arquitectures sn plenament venecianes. El mateix pot dir-se de La mort d'Adonis (Florncia, Uffizi), de la mateixa data que els anteriors.


El Retrat d'home (Szpmuvszeti Museum, Budapest, vers 1515) va ser atribut a Rafael i, per aix, va ser adquirit en 1895 pel museu a canvi d'una enorme suma. S'hi pot apreciar de nou el colorit propi de Sebastiano, la seua sntesi compositiva entre les escoles pictriques romana i veneciana i la seua tendncia a simplificar els detalls en els retrats.

 Amistat amb Miquel ngel .
Durant els anys de rivalitat entre Rafael i Miquel ngel: Vasari afirma que Sebastiano apreciava l'obra d'ambds, tot i que Miquel ngel se'l va voler guanyar per a la seua causa perqu molt li agradava el seu colorit i la seua grcia. 

 Pietat de Viterbo .
Ambds van collaborar en la Pietat de l'esglsia de Sant Francesc de Viterbo (collocada a l'altar l'any 1516, avui al Museu Cvic de Viterbo). Segons Vasari, va ser pintada per Sebastiano sobre un dibuix de Miquel ngel, del qual es conserva algun esbs preparatori. Aquesta obra est considerada l'obra mestra de Sebastiano: despullada, severa, quasi arcaica, la soledat sense esperana que separa a la Mare petrificada del Fill mort, i ambds d'un Du Pare anullat per l'audacssima idea  de prolongar el moment evanglic de les tenebres sobre el mn ms enll de la mort sobre la creu (Marco Rosci).

 Trptic per a Vich i Valterra .
L'ambaixador espanyol a Roma, el valenci Jeroni Vich i Vallterra, li va encarregar un trptic l'any 1516, avui dividit. El panell central (Lamentaci sobre el cadver de Crist) es conserva al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg; el lateral dret (Aparici de Crist als apstols) es dna per desaparegut (es conserva una cpia atribuda a Francesc Ribalta a Olomuc, Repblica Txeca); el lateral dret (Davallament de Crist al limbe) es conserva en el Museu del Prado de Madrid. Aquesta obra va passar a pertnyer a la corona espanyola perqu el besnt de l'ambaixador, Diego Vich, va pagar amb ella un deute amb el rei Felip IV; Diego Velzquez va portar la pintura al monestir de Sant Lloren de l'Escorial. L'obra va romandre a la sagristia del monestir fins al seu ingrs en 1839 en la collecci del Museu del Prado. Aquest llen destaca pel seu s de la llum i pel contrast de clarobscurs, una caracterstica imprpia del seu temps que anuncia el que ser l'esttica caravaggesca.

 Competici amb Rafael: la Resurrecci de Lltzer .

L'estil de Sebastiano i la seua reputaci el van convertir en un seris competidor de Rafael i en la seua alternativa, el que va quedar ben pals quan el cardenal Juli de Mdici els va encarregar a finals de 1516 sengles pintures destinades a l'altar de la seua seu episcopal de Narbona: Rafael pintar la Transfiguraci i Sebastiano La resurrecci de Lltzer (acabada l'any 1519, avui a la National Gallery de Londres).
La correspondncia entre Leonardo Sellajo i Miquel ngel ens informa d'alguns detalls de la competici: per exemple de la gran inquietud que sentia Rafael i dels seus intents, segons Buonarroti, per evitar que Sebastiano acabara la seua obra, perqu en temia la comparaci. Al setembre, Miquel ngel escriu que Sebastiano fa miracles, de manera que des d'ara es pot dir que ha guanyat. L'autor de L'Escola d'Atenes encara no havia comenat la seua taula i al juliol de 1518 Sebastiano escriu a Miquel ngel que ha ralentit el seu treball perqu no vull que Rafael veja la meua obra fins que ell tinga enllestida la seua. Acabada al maig de 1519, l'obra va ser exposada al palau del Vatic per primera vegada al desembre amb grans elogis de tots i del papa i per segona el 12 d'abril de 1520, junt amb la incompleta Transfiguraci de Rafael, el qual havia mort sis dies abans.
Pel que fa a la Resurrecci de Lltzer escriu Vasari: va ser pintada amb diligncia grandssima, sota ordre i dibuix en algunes parts de Miguel ngel. La composici es desenvolupa en dos fluxos de figures disposades en diagonal i s'obri sobre un paisatge que, si b alludeix a una Roma de fantasia, tamb recorda (amb major aspror) els paisatges giorgionescos. Algunes figures monumentals recorden a Buonarroti, mentre que l'alternana de colors freds i clids i el sentit atmosfric, que dna severitat a l'escena, sn essencialment de Sebastiano.
Desprs de la mort de Rafael, Sebastiano tractar que se li encomane la decoraci de la Sala dels pontfexs al Vatic, per sense reeixir-hi. Va acceptar l'encrrec de completar la decoraci de la capella Chigi a Santa Maria del Popolo i va iniciar l'any 1532 la Nativitat de la Mare de Du de l'altar, per no va arribar a acabar-la. Els hereus d'Agostino Chigi van encomanar-ne a Francesco Salviati la finalitzaci i la de la resta de la decoraci de la capella.

Al desembre de 1520, Sebastiano va tenir un fill a qui va posar el nom de Luciano i del qual va ser padr Miquel ngel.

 Capella Borgherini a Sant Pietro in Montorio de Roma .

El mercader Pierfrancesco Borgherini admirava la Pietat pintada per Sebastiano a Viterbo i li va encarregar al pintor decorar la seua capella a l'esglsia de San Pietro in Montorio de Roma. El 6 de setembre de 1521 Sebastiano va comunicar a Miquel ngel la seua intenci de pintar a l'oli el mur i li va sollicitar ajuda. Miquel ngel li va enviar el dibuix de Crist a la columna, que Sebastiano pintar finalment l'any 1524 (el petit dibuix de Miquel ngel es conserva avui dia al British Museum). 

Al mar de 1524 la decoraci de la tota la capella Borgherini estava acabada. Vasari lloa a les seues Vides la gran qualitat tcnica de la pintura i l'atenci amb qu Sebastiano hi va treballar.

 Altres obres romanes (1520-1527) .
De 1520 data el seu notable Martiri de Santa gata (Palau Pitti, Florncia) i, potser, la Sagrada Famlia  de la catedral de Burgos (llen comprat a Roma pel canonge Gonzalo Daz de Lerma per a installar-lo a la seua capella funerria) en el qual mostra l'assimilaci de l'estil monumental de Miquel ngel i la dolor prpia de Rafael. L'any 1521 va concloure la Visitaci (avui al Louvre). El seu protector, Juli de Mdici, va ser elegit papa el 19 de novembre de 1523: adoptar el nom de Climent VII.

L'any 1525 va completar la Flagellaci de Crist de Viterbo i el Retrat d'Anton Francesco degli Albizzi (Museum of Fine Arts, Houston). De 1526 sn els retrats d'Andrea Doria, de Climent VII i de Pietro Aretino, aquest ltim molt lloat per Vasari, el qual destaca la semblana amb el model, la seua gran qualitat pictrica i el virtuosisme de la tcnica de Sebastiano: 
Est tan ben fet que, a ms d'assemblar-se-li, s una pintura magnifiqussima per a advertir la diferncia de cinc o sis classes de negres que hi ha emprat: vellut, ras, seda, doms i drap, i una barba negrssima sobre aquells negres, tan ben enfilada que no pot ser millor al viu i natural . Misser Pietro va donar aquesta pintura a la seua ptria, i els seus ciutadans l'han collocada a la sala pblica del seu Consell, donant aix honor a la memria del seu illustre ciutad i rebent-ne no menys d'ell.

 Saqueig de Roma (1527) .
Durant el Saqueig de Roma (maig de 1527) Sebastiano es va refugiar primer al Castel Sant'Angelo; desprs s'ha documentat la seua presncia a Orvieto (mar de 1528) i al juny a Vencia, on l'11 d'agost dota la seua germana Adriana i desprs s testimoni en la boda del pintor Vincenzo Catena. Tornar a Roma a finals de febrer de 1529: el seu Crist carregat amb la creu (Museu del Prado, Madrid) va ser pintat a finals d'aquest any. s una composici frontal, despullada, amb grans zones d'ombra, en sintonia amb el nou clima espiritual posterior al Saqueig de Roma, que caracteritzar a la pintura sacra de l'poca del Concili de Trento. L'obra va passar a les colleccions reals espanyoles i va ser exposada al monestir de Sant Lloren de l'Escorial, on va ser tan apreciada que, segons informa fra Jos de Sigenza, es va collocar l'original en el cor, sobre la cadira del prior, amb una intenci allionadora:
Hi s un Jesucrist carregat amb la creu, tan viu i corprenedor que hom no pot contemplar-lo sense plorar. Pertany aquesta a Sebastiano del Piombo, gran company i seguidor del Buonarroti, i per ser pea de tanta estima es va posar en lloc tan insigne i tan aposta, i no sense consideraci, perqu els Prelats entenguen que aquella cadira no t menor cens ni menor crrega que la imitaci d'aquell Senyor, prncep dels pastors, que va portar sobre els seus muscles la creu en qu es van pagar els danys que van fer i faran totes les seues ovelles.
D'aquesta obra es van encomanar dues cpies ms que es van penjar a la sagristia i el vestbul, de les quals tamb dna notcia Fra Francisco de Santos.

 Roma (2a poca: 1529-1547) .
 Fra del Piombo .
El 24 de febrer de 1531 Sebastiano va escriure a Miquel ngel una carta en qu mostra l'abatiment del seu nim desprs dels successos del Saqueig de Roma. Aqueix mateix any va rebre el crrec de piombatore pontificio (a s, el responsable de guardar els segells de plom -piombo en itali, d'ac el seu sobrenom a partir de llavors- amb els que es marcaven les butles i les cartes apostliques). Aquest ofici comportava l'obligaci de vestir hbit: Si em veres de frare  Li escriu a Miguel ngel  estic segur que riuries. Jo sc el ms bell frars de Roma, cosa que mai no hauria imaginat.

 Enemistat amb Miquel ngel. ltimes obres .
L'any 1534 es va trencar l'amistat entre Sebastiano i Miquel ngel.
An a pintar la faana de la capella del papa, on avui dia s'hi troba el Judici de Buonarroti, i va haver-hi entre ells certa tensi, perqu Sebastiano havia persuadit al papa perqu obligara a Miquel ngel a pintar a l'oli, mentre que aquest volia fer-ho al fresc. Llavors, sense dir ni s ni no i dissimulant davant fra Sebastiano, Miquel ngel va passar mesos sense posar m a l'obra; per sent sollicitat, finalment va dir que noms la faria al fresc, i que el color de l'oli era un art de dona i de persones cmodes i peresoses, com fra Bastiano; i aix es va haver de treure el morter aplicat per ordre del frare, i tot es va disposar de manera que poguera treballar al fresc i Miquel ngel es va posar m a l'obra, per sense oblidar la injria que havia rebut de fra Sebastiano, al qual va odiar fins quasi la seua mort.

Normalment s'atribueix a del Piombo el Retrat del cardenal Reginald Pole, tot i que alguns historiadors importants consideren que aquesta obra pertany a Perin del Vaga ats el seu carcter intellectual i rafaelesc.
Durant aquesta etapa a Roma Sebastiano accentu l'aspecte escultric de les seues figures (a la manera miquelangelesca) per va continuar mostrant la influncia de Rafael, especialment a les figures de la Mare de Du; com ara a la Mare de Du del vel (Museu de Capodimonte, Npols), pintada per al papa Pau III i considerada una de les obres mestres de l'autor. 

L'any 1539 va acabar la Pietat encarregada per Ferrante Gonzaga (cardenal de Mntua) el 1533 per a regalar-li-la a Francisco de los Cobos, secretari d'Estat del rei Carles I d'Espanya. L'obra va arribar a Espanya l'any 1540 i estava destinada al temple funerari de de los Cobos que, dedicat al Salvador, es construa a beda. Les obres d'aquest temple es van prolongar fins al 1559. Durant aquest temps, l'obra va ser estudiada i molt imitada pels pintors i els escultors espanyols. Es va conservar durant molt de temps a Sevilla, a la Casa de Pilatos, fins que va ser cedida en dipsit al Museu del Prado de Madrid. 


Al voltant de 1540 va pintar el Crist carregat amb la creu de Budapest. La figura est representada amb la major essencialitat (falta, per exemple, la corona d'espines), com intentant representar el dolor per si mateix, universal: Crist, tot un amb la creu, emergeix violentament d'un espai buit i amplificat, estenent els dits nerviosos davant de l'espectador. Per a Federico Zeri, mostra un sentit de gravetat seca i dolorosa, una concentraci sobre el tema sacre amb intencions inequvocament meditatives, que contrasta extremadament amb la lliure idealitzaci de les seues pintures juvenils.

Durant els seus ltims anys, a causa de les seues responsabilitats en la Cancelleria romana, gaireb no va pintar o, almenys, no es conserven notcies certes sobre la seua producci pictrica (Vasari afirma que s'havia fet tan cmode que quan havia de treballar li feia mal l'nim infinitament).

Sebastiano del Piombo va morir a Roma el 21 de juny de 1547.

 Influncia en altres pintors .
La seua influncia va ser molt gran sobre la pintura manierista romana i florentina (a Florncia ser Bronzino qui millor assimile l'estil de del Piombo, especialment en els seus retrats).
L'obra de Sebastiano del Piombo tamb era coneguda i admirada a Espanya i va influir en els pintors de l'rea valenciana, sobretot en Vicent Macip i Joan de Joanes

 La fortuna crtica .
Els seus contemporanis no van tenir dubtes sobre la grandesa de del Piombo, excepte Dolce, bigraf de Tici, que el considerava inferior a aquest. Va ser lloat per Ariosto (Bastiano  honra a  Vencia), per Michiel, per Pietro Aretino (Sebastiano, pintor meravells), per Biondo i, finalment, per Vasari, el qual considerava a del Piombo a l'alada de Rafael i Tici i, desprs de la mort del primer, el millor pintor de Roma (per descomptat, per darrere de Miquel ngel, que segons el seu criteri era un artista incomparable amb cap altre i inabastable). 
 

Durant el segle XVII no es va escriure res significatiu sobre del Piombo. Al XVIII, Zanetti va tractar sobre els orgens de Sebastiano: No va haver-hi ning, desprs de Tici, que s'acostara ms al colorit i a la fora del carcter giorgionesc que aquest pintor,  qui , conservant la deguda mesura, va arribar a pintar molt gustosament, amb fora i rellevncia, sobre els vertaders camins de Giorgione, d'on li ve molt d'honor. I no noms a Vencia, sin tamb a Roma, on va portar aquell nou i bell mode de pintar. 

Al segle XIX la historiografia es professionalitza. Els crtics el consideren un eclctic i distingeixen dues etapes a la seua obra: la veneciana (giorgionesca) i la romana (rafaelesca i miquelangelesca): Educat a l'Escola Veneciana, poc desprs de la seua arribada a Roma va perdre gradualment la seua originalitat, imitant quasi servilment Buonarroti i Sanzio. La seua mxima: dibuix de Miguel ngel i color de Tici va ser transportada a Vencia i va arribar a ser gaireb un refrany vulgar: vegeu-lo posat sobre la porta de Tintoretto.

Al segle XX es renova l'inters per l'obra de del Piombo i per la seua personalitat. Fiocco refuta que es tracte d'un eclctic que imitara diferents estils de manera hbrida o sense sinceritat: va saber ser genialment i eminentment evolutiu. L'eclecticisme no era llavors una formulaci retrica. Passar de l'estil clid i pasts veneci al dibuix precs florent, atenuar lentament les lluminositats de les tintes per a tancar-les amb l'nic recurs del clarobscur , amb cert flamejat de colors, aix no s propi d'un pintor sense energia o sense dots originals.

Per a Pallucchini, a del Piombo li va faltar fantasia inventiva: Sentia la imperiosa exigncia de recolzar-se en visions ja concretades per altres artistes, filtrant-les a travs del tams d'una sensibilitat crtica  Naturalment, el punt d'arribada s'hi troba molt lluny i s molt diferent del d'eixida.

Finalment, Zeri i Argan identifiquen en del Piombo el personatge que, servint de pont entre Rafael i Miquel ngel, orienta l'art vers els ideals religiosos de la Contrareforma.

 Referncies literries .

Manuel Mujica Linez el cita en les seues novelles L'escarabat i, sobretot, en Bomarzo, on apareix el retrat que va fer d'un dels personatges principals, Giulia Gonzaga.

 Bibliografia .
Vasari, Giorgio. Le Vite de' pi eccellenti architetti, pittori, e scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri. 1568.
Edici en espanyol: Vasari, Giorgio: Las vidas de los ms excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traduccin: Giovanna Gabriele Muiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.
 Zanetti, A. M. Della Pittura Veneciana. 1771;
 Lanzi, L. Storia pittorica della Italia. 1809;
 Dssler, L. Sebastiano del Piombo. Basilea, 1942.
 Pallucchini, R. La pittura Veneziana del Cinquecento. Novara, 1944.
 Pallucchini, R. Sebastian Viniziano. Mil, 1944;
 Longhi, R. Viatico per cinque secoli di pittura Veneciana. Florncia, 1946;
 Onorato, M. Sebastiano del Piombo. Ferrania, 1952.
 Fenyo, I. Der Kreuztragende Christus Sebastiano del Piombo's in Budapest. 1957. Acta Historiae Artium. I, p. 151 i ss;
 Zeri, F. Pittura e Controriforma. 1957 2001. Vicenza: Neri Pozza. ISBN 88-7305-825-6;
 Salvini, R. Note sui ritratti sebastianeschi di Clemente VII. 1959. Emporium;
 Larsen, E. A Contribution to Sebastiano del Piombo's.... 1960. L'Arte, 59, p. 209 i ss;
 Camesasca, E. Sulla scia di Sebastiano del Piombo. 1963. Il Vasari.
 Safarik, E. Contributi all'opera di Sabastiano del Piombo. 1963. Arte Veneta.
 Pallucchini, R. Sebastiano del Piombo. Mil, 1966.
 Gould, Cecil. The Raising of Lazarus by Sebastiano del Piombo. Londres, 1967.
 Argan, Giulio Carlo. Storia dell'arte italiana. Florncia, 1968;
 Volpe, C. i M. Lucco. L'opera completa di Sebastiano del Piombo. Mil: Rizzoli, 1980.
 Hirst, Michael. Sebastiano del Piombo. Oxford: Oxford University Press, 1981. ISBN 0-19-817308-3;
 Gentili, A. I Bertini, C. Sebastiano del Piombo: pala di San Giovanni Crisostomo. Vencia, 1985;
 Benito Domnech, Fernando. Sobre la influencia de Sebastiano del Piombo en Espaa: a propsito de dos cuadros suyos en el Museo del Prado. Boletn del Museo del Prado, 1988. Vol. 9, nm. 25-27, ps. 5-28. ISSN 0210-8143 ;
 Mena, Manuela. Sebastiano del Piombo en Espaa. Madrid: Museu del Prado (catleg de l'exposici), 1995. ISBN 84-87317-42-1;

 Notes .


 Commons .


 Enllaos externs .
Biografia a les vides de G. Vasari edic. Torrentina 1550 + imatges;
Sebastiano del Piombo a Artcyclopedia;
Obres de del Piombo a la National Gallery de Londres (imatges i articles);
Obres de del Piombo a la Galeria degli Uffizi, Florncia (imatges i fitxa tcnica);
article sobre el Descens de Crist al limbe del Museu del Prado;
article sobre el Polifem de la Villa Farnesina, Roma;
article sobre el Retrat de Ferry Carondelet amb els seus secretaris (Madrid, Thyssen);







 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303017" title="Kramer contra Kramer" nonfiltered="4767" processed="4759" dbindex="119814">
 Kramer contra Kramer s una pellcula estatunidenca dirigida  per Robert Benton, estrenada el 1979, guanyadora de cinc Oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

Ted Kramer (Dustin Hoffman) s un yuppie obsessionat per la seva feina, en el mn de la publicitat, amb poc temps per la vida familiar. Fins que descobreix que la seva dona Joanna (Meryl Streep) els est deixant a ell i el seu fill de 6 anys. Ted aviat troba que li encanta ser un pare a jornada completa, per llavors la seva dona reapareix per reclamar el noi. 

Repartiment.

 Dustin Hoffman : Ted Kramer;
 Meryl Streep : Joanna Kramer;
 Jane Alexander : Margaret Phelps;
 Justin Henry : Billy Kramer;
 Howard Duff : John Shaunessy;
 George Coe : Jim O'Connor;
 JoBeth Williams : Phyllis Bernard ;
 Bill Moor : Gressen;
 Howland Chamberlain : Judge Atkins;
 Jack Ramage : Spencer;
 Jess Osuna : Ackerman;


 Premis i nominacions .
 Premis .

  Oscar a la millor pellcula el 1980, i;
  Oscar al millor director  per Robert Benton;
  Oscar al millor actor  per  Dustin Hoffman;
  Oscar al millor gui adaptat  per Peter Shaffer;
  Oscar a la millor actriu dramtica  per Meryl Streep ;

 Millor pellcula - Drama el 1980, i;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per  Dustin Hoffman;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Meryl Streep;
 Globus d'Or al millor gui per Robert Benton;


David di Donatello per la millor pellcula estrangera 1980;
David di Donatello pel millor actor estranger 1980 per  Dustin Hoffman;

 Nominacions . 

1980
 Oscar a la millor fotografia per Nstor Almendros;
 Oscar a la millor actor secundari per  Justin Henry;
 Oscar a la millor actriu secundria per  Jane Alexander;
 Oscar al millor muntatge per Gerald B. Greenberg;

 Globus d'Or al millor director per  Robert Benton;
 Globus d'Or al millor actor secundari per Justin Henry;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Jane Alexander;
 

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDB;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303020" title="Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica" nonfiltered="4768" processed="4760" dbindex="119815">
El Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica (Best Performance by an Actress in a Motion Picture - Musical or Comedy) s un premi de Cinema atorgat anualment des de 1951 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista de les premiades.

1951 : Judy Holliday a Nascuda ahir (Born Yesterday);
1952 : June Allyson a Too Young to Kiss;
1953 : Susan Hayward a With a Song in My Heart;
1954 : Ethel Merman a Call Me Madam ;
1955 : Judy Garland a A Star is Born ;
1956 : Jean Simmons a Ells i elles (Guys and Dolls);
1957 : Deborah Kerr a The King and I ;
1958 : Kay Kendall a Les Girls;
1959 : Rosalind Russell a La tia Mame (Auntie Mame);
1960 : Marilyn Monroe a Ning no s perfecte (Some Like It Hot);
1961 : Shirley MacLaine a L'apartament (The Apartment);
1962 : Rosalind Russell a A Majority of One;
1963 : Rosalind Russell a La reina del vodevil (Gypsy);
1964 : Shirley MacLaine a Irma la douce;
1965 : Julie Andrews a Mary Poppins;
1966 : Julie Andrews a Somriures i llgrimes (The Sound of Music);
1967 : Lynn Redgrave a Georgy (Georgy Girl);
1968 : Anne Bancroft a El graduat (The Graduate);
1969 : Barbra Streisand a Funny Girl;
1970 : Patty Duke a Me, Natalie;
1971 : Carrie Snodgress a Diary of a Mad Housewife;
1972 : Twiggy a El xicot  (The Boy Friend);
1973 : Liza Minnelli a Cabaret;
1974 : Glenda Jackson a A Touch of Class ;
1975 : Raquel Welch a Els tres mosqueters (The Three Musketeers);
1976 : Ann-Margret a Tommy;
1977 : Barbra Streisand a Ha nascut una estrella (A Star is Born);
1978 : ex quo Diane Keaton a Annie Hall i Marsha Mason a La noia de l'adu (The Goodbye Girl);
1979 : ex quo Ellen Burstyn a Same Time, Next Year i Maggie Smith a California Suite ;
1980 : Bette Midler a La rosa   (The Rose);
1981 : Sissy Spacek a Coal Miner's Daughter;
1982 : Bernadette Peters a Diners caiguts del cel   (Pennies from Heaven);
1983 : Julie Andrews a Vctor/Victria   (Victor/Victoria);
1984 : Julie Walters a Educant la Rita (Educating Rita);
1985 : Kathleen Turner a Darrere el cor verd (Romancing the Stone);
1986 : Kathleen Turner a L'honor dels Prizzi ;
1987 : Sissy Spacek a Crimes of the Heart ;
1988 : Cher a Encs de lluna (Moonstruck);
1989 : Melanie Griffith a Working Girl ;
1990 : Jessica Tandy a Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy);
1991 : Julia Roberts a Pretty Woman;
1992 : Bette Midler a For the Boys;
1993 : Miranda Richardson a Un abril mgic (Enchanted April);
1994 : Angela Bassett a What's Love Go To Do With It ;
1995 : Jamie Lee Curtis a True Lies;
1996 : Nicole Kidman a Tot per un somni (To Die For);
1997 : Madonna a Evita;
1998 : Helen Hunt a Millor, impossible (As Good As It Gets);
1999 : Gwyneth Paltrow a Shakespeare in Love;
2000 : Janet McTeer a Tumbleweeds ;
2001 : Rene Zellweger a Nurse Betty;
2002 : Nicole Kidman a Moulin Rouge !;
2003 : Rene Zellweger a Chicago (pellcula);
2004 : Diane Keaton a Something's Gotta Give ;
2005 : Annette Bening a Being Julia;
2006 : Reese Witherspoon a Walk the Line;
2007 : Meryl Streep a The Devil Wears Prada;
2008 : Marion Cotillard a La Mme;
2009 : Sally Hawkins a Happy-Go-Lucky;

Vegeu tamb.

Premi Globus d'Or;
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303021" title="Globus d'Or al millor actor musical o cmic" nonfiltered="4769" processed="4761" dbindex="119816">
El Globus d'Or al millor actor musical o cmic (Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Musical or Comedy) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1951 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.

1951 : Fred Astaire  a  Three Little Words;
1952 : Danny Kaye  a  On the Riviera;
1953 : Donald O'Connor  a  Cantant sota la pluja  (Singin' in the Rain);
1954 : David Niven  a  The Moon is Blue ;
1955 : James Mason  a  A Star Is Born ;
1956 : Tom Ewell  a  Seven Year Itch;
1957 : Cantinflas  a  La volta al mn en vuitanta dies  (Around the World in Eighty Days);
1958 : Frank Sinatra  a  Pal Joey ;
1959 : Danny Kaye  a  El coronel i jo (Me and the Colonel);
1960 : Jack Lemmon  a  Ning no s perfecte  (Some Like It Hot);
1961 : Jack Lemmon  a  L'apartament  (The Apartment);
1962 : Glenn Ford  a  Un gngster per a un miracle (Pocketful of Miracles);
1963 : Marcello Mastroianni  a  Divorci a la italiana (Divorzio all'italiana);
1964 : Alberto Sordi  a  Il Diavolo;
1965 : Rex Harrison  a  My Fair Lady;
1966 : Lee Marvin  a  Cat Ballou;
1967 : Alan Arkin  a  Que vnen els russos! (The Russians are Coming, The Russians are Coming);
1968 : Richard Harris  a  Camelot;
1969 : Ron Moody  a  Oliver!;
1970 : Peter O'Toole  a  Goodbye  a  M. Chips ;
1971 : Albert Finney  a  Scrooge;
1972 : Topol  a  El violinista a la teulada (Fiddler on the Roof);
1973 : Jack Lemmon  a  Avanti!;
1974 : George Segal  a  A Touch of Class ;
1975 : Art Carney  a  Harry and Tonto ;
1976 : Walter Matthau  a  The Sunshine Boys;
1977 : Kris Kristofferson  a  Ha nascut una estrella (A Star is Born);
1978 : Richard Dreyfuss  a  La noia de l'adu (The Goodbye Girl);
1979 : Warren Beatty  a  El cel pot esperar (Heaven Can Wait);
1980 : Peter Sellers  a  Being There ;
1981 : Ray Sharkey  a  El fabricant d'dols (The Idolmaker);
1982 : Dudley Moore  a  Arthur;
1983 : Dustin Hoffman  a  Tootsie;
1984 : Michael Caine  a  Educating Rita ;
1985 : Dudley Moore  a  Micki i Maude (Micki and Maude);
1986 : Jack Nicholson  a  L'honor dels Prizzi ;
1987 : Paul Hogan  a  Cocodril Dundee (Crocodile Dundee);
1988 : Robin Williams  a  Good Morning, Vietnam;
1989 : Tom Hanks  a  Big;
1990 : Morgan Freeman  a  Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy);
1991 : Grard Depardieu  a  Matrimoni de convenincia (Green Card);
1992 : Robin Williams  a  El rei pescador (The Fisher King);
1993 : Tim Robbins  a  El joc de Hollywood (The Player);
1994 : Robin Williams  a  Mrs. Doubtfire ;
1995 : Hugh Grant  a  Quatre bodes i un funeral (Four Weddings and a Funeral);
1996 : John Travolta  a  Joc de gngsters (Get Shorty);
1997 : Tom Cruise  a  Jerry Maguire;
1998 : Jack Nicholson  a  Millor, impossible (As Good As It Gets);
1999 : Michael Caine  a  Little Voice;
2000 : Jim Carrey  a  Man on the Moon;
2001 : George Clooney  a  O'Brother;
2002 : Gene Hackman  a  The Royal Tenenbaums;
2003 : Richard Gere  a  Chicago (pellcula);
2004 : Bill Murray  a  Lost in Translation;
2005 : Jamie Foxx  a  Ray;
2006 : Joaquin Phoenix  a  Walk the Line;
2007 : Sacha Baron Cohen  a   ;
2008 : Johnny Depp  a  Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street ;
2009 : Colin Farrell a In Bruges;
Vegeu tamb.
Premi Globus d'Or;
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303023" title="Globus d'Or al millor gui" nonfiltered="4770" processed="4762" dbindex="119817">
El Globus d'Or al millor gui (Best Motion Picture - Musical or Comedy) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1948 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.

1948 : Miracle On 34th Street escrit per George Seaton;
1949 : The Search escrit per Richard Schweizer i David Wechsler;
1950 : Battleground escrit per Robert Pirosh;
1951 : Tot sobre Eva (All About Eve) escrit per Joseph L. Mankiewicz;
1952 : Bright Victory  escrit per Robert Buckner;
1953 : 5 Fingers  escrit per Michael Wilson;
1954 : Lili escrit per Helen Deutsch;
1955 : Sabrina escrit per Ernest Lehman, Samuel Taylor i Billy Wilder;
1956 a 1965 : No atorgats;
1966 : Doctor Givago (Doctor Zhivago) escrit per Robert Bolt;
1967 : Un home per l'eternitat (A Man For All Seasons) escrit per Robert Bolt;
1968 : En la calor de la nit (In the Heat Of the Night) escrit per Stirling Silliphant;
1969 : Charly escrit per Sterling Silliphant;
1970 : Anna dels mil dies (Anne Of the Thousand Days) escrit per Bridget Boland i John Hale;
1971 : Love Story escrit per Erich Segal;
1972 : Anatomia d'un hospital (The Hospital) escrit per Paddy Chayefsky;
1973 : El padr (The Godfather) escrit per Francis Ford Coppola i Mario Puzo;
1974 : L'exorcista (The Exorcist) escrit per William Peter Blatty;
1975 : Chinatown escrit per Robert Towne;
1976 : Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest) escrit per Bo Goldman i Lawrence Hauben;
1977 : Network  escrit per Paddy Chayefsky;
1978 : La noia de l'adu (The Goodbye Girl) escrit per Neil Simon;
1979 : L'Exprs de Mitjanit (Midnight Express) escrit per Oliver Stone;
1980 : Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer) escrit per Robert Benton;
1981 : The Ninth Configuration escrit per William Peter Blatty;
1982 : On Golden Pond escrit per Ernest Thompson;
1983 : Gandhi escrit per John Briley ;
1984 : La fora de la tendresa (Terms Of Endearment) escrit per James L. Brooks;
1985 : Amadeus escrit per Peter Shaffer;
1986 : La Rosa porpra del Caire (The Purple Rose Of Cairo) escrit per Woody Allen;
1987 : La missi (The Mission) escrit per Robert Bolt;
1988 : L'ltim emperador (The Last Emperor) escrit per Bernardo Bertolucci i Mark Peploe;
1989 : Running On Empty escrit per Naomi Foner;
1990 : Born on the Fourth of July  escrit per Ron Kovic i Oliver Stone;
1991 : Ballant amb llops (Dances With Wolves) escrit per Michael Blake;
1992 : Thelma i Louise (Thelma & Louise) escrit per Callie Khouri;
1993 : Scent Of a Woman escrit per Bo Goldman;
1994 : La llista de Schindler (Schindler's List) escrit per Steven Zaillian;
1995 : Pulp Fiction escrit per Quentin Tarantino;
1996 : Sense and Sensibility  escrit per Emma Thompson;
1997 : L'escndol de Larry Flynt (The People vs. Larry Flynt) escrit per Scott Alexander i Larry Karaszewski;
1998 : Good Will Hunting  escrit per Ben Affleck i Matt Damon;
1999 : Shakespeare in Love escrit per Marc Norman i Tom Stoppard;
2000 : American Beauty escrit per Alan Ball ;
2001 : Gaireb famosos (Almost Famous) escrit per Stephen Gaghan;
2002 : A Beautiful Mind  escrit per Akiva Goldsman;
2003 : About Schmidt  escrit per Alexander Payne i Jim Taylor;
2004 : Lost in Translation escrit per Sofia Coppola ;
2005 : Sideways escrit per Alexander Payne i Jim Taylor;
2006 : Brokeback Mountain  escrit per Larry McMurtry i Diana Ossana;
2007 : La reina (The Queen) escrit per Peter Morgan;
2008 : No Country for Old Men escrit per Joel Coen i Ethan Coen;
2009 : Slumdog Millionaire escrit per  Simon Beaufoy;
Vegeu tamb.

 Premi Globus d'Or;

 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303025" title="Gandhi (pellcula)" nonfiltered="4771" processed="4763" dbindex="119818">
Gandhi s una pellcula britnica-india, dirigida  per Richard Attenborough estrenada el 1982). s un biopic sobre la vida de Mohandas Gandhi.La pellcula va guanyar vuit Oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

La pellcula comena amb l'assassinat de Gandhi el 30 de gener de  1948. Desprs de l'oraci del vespre, un Gandhi anci inicia el seu passeig. Un dels admiradors que l'esperaven li dispara al pit. Gandhi exclama, "H Ram"! ("Oh, Du"!), i llavors cau mort. La pellcula continua amb una process en el seu funeral, al qual assisteixen  dignataris de tot el mn.
"Gandhi" retrata un home d una simplicitat profunda. La histria retrocedeix a la Sud-frica de 1893, on el racisme i la discriminaci est fortament arrelada. Malauradament Mohandas Gandhi (Ben Kingsley), acabats els estudis a Anglaterra, no s conscient d'aquest fet mentre viatja en tren amb el seu bitllet de primera classe. Un brusc despertar per part del gurdia, que descortesament expulsa Gandhi del tren a la segent estaci.
Impressionat per tal injustcia, malparla contra el sistema als seus compatriotes establerts fa temps a Sud-frica, mentre s'adona que no es pot canviar la llei, Gandhi sent que no t cap elecci per protesta. Les paraules fracassen tanmateix,  i Gandhi recorre a l acci directa, cremant el seu carnet d'identitat davant de la policia. El seu subsegent arrest arriba als titulars dels diaris i l atenci de tot el mn. Finalment, el govern reconeix alguns drets per als indis.
Desprs d'aquesta victria, Gandhi es troba de tornada a ndia, on se'l considera un heroi nacional. Se l'insta a seguir la lluita per a la independncia de l'ndia del Imperi britnic. Gandhi accepta, i munta una campanya de no-cooperaci no violenta a una escala sense precedents, coordinant milions d'indis.

Repartiment.
Ben Kingsley : Mohandas Gandhi;
Candice Bergen :  Margaret Bourke-White;
Edward Fox :  Brigadier General Reginald Dyer;
John Gielgud :  E. F. L. Wood, ;
Trevor Howard :  Judge Broomfield;
John Mills :   Frederic Thesiger;
Martin Sheen :  Vince Walker;
Ian Charleson :  Reverend Charles Freer Andrews;
Athol Fugard :  General Jan Smuts;
Gnther Maria Halmer :  Dr. Herman Kallenbach;
Saeed Jaffrey :  Sardar Vallabhbhai Patel;
Geraldine James :  Mirabehn (Madeleine Slade);
Alyque Padamsee :  Muhammad Ali Jinnah;
Amrish Puri :  Khan;
Roshan Seth :  Jawaharlal Nehru;
Rohini Hattangadi :  Kasturba Gandhi;
Ian Bannen :  Oficial;
Richard Griffiths :  Collins;
Nigel Hawthorne :  Kinnoch;
Michael Hordern :  Sir George Hodge;
Shreeram Lagoo :  Gopal Krishna Gokhale;
Om Puri :  Nahari;

 Premis i nominacions .
 Premis .

  Oscar a la millor pellcula el 1982, i;
  Oscar al millor director  per Richard Attenborough;
  Oscar al millor actor  per  Ben Kingsley;
  Oscar al millor gui original  per Peter Shaffer;
  Oscar a la millor muntatge  per John Bloom ;
  Oscar a la millor direcci artstica  per  Stuart Craig ,  Bob Laing , Michael Seirton;
  Oscar a la millor fotografia  per Billy Williams, Ronnie Taylor;
  Oscar al millor vestuari  per Bhanu Athaiya, John Mollo ;

 Globus d'Or a la millor pellcula estrangera, i ;
 Globus d'Or al millor director per Richard Attenborough;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Ben Kingsley;
 Globus d'Or al millor gui per  John Briley;

 Nominacions . 

1982
 Oscar al millor so per Gerry Humphreys, Robin O'Donoghue, Jonathan Bates, Simon Kaye;
 Oscar al millor maquillatge  per Tom Smith;
 Oscar a la millor banda sonora per Ravi Shankar , George Fenton;

Enllaos externs.
Pgina de la pellcula a l'IMDb;
Summary, analysis, and review of Gandhi;
Trailer of the movie;
Movie script ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303028" title="Chicago (pellcula)" nonfiltered="4772" processed="4764" dbindex="119819">
Chicago s una pellcula germano-americana dirigida  per Rob Marshall i estrenada el 2002. s una adaptaci del musical homnim de Bob Fosse, John Kander i Fred Ebb. Va guanyar sis Oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.
Chicago, anys 20; dues criminals, Roxie Hart (Rene Zellweger) (que ha mort el seu amant) i Velma Kelly (Catherine Zeta-Jones) (que ha matat el seu marit i la seva germana) estan disposades a tot, una per evitar la pena capital (Velma), l'altra per evitar la pena capital i... esdevenir famosa (Roxie). Ajudades per l'advocat Billy Flinn (Richard Gere), les dues assassines volen enllaar tot de cops baixos per aconseguir els seus objectius. Chicago mostra la naturalesa superficial i efmera de la de fama, i les protagonistes descobriran que la popularitat s passatgera.

Repartiment.
Rene Zellweger : Roxie Hart	;
Catherine Zeta-Jones : Velma Kelly	;
Richard Gere : Billy Flynn	;
Queen Latifah : Matron 'Mama' Morton	;
John C. Reilly : Amos Hart;
Lucy Liu : Kitty Baxter;
Taye Diggs : Band Leader;
Colm Feore : Harrison;
Christine Baranski : Mary Sunshine;
Dominic West : Fred Casely;
Mya Harrison : Mona;
Ecatherina Chtchelkanova : Hunyak;

 Canons .
 All that jazz;
 Funny Honey;
 When you're good to Mama;
 The Cell Block Tango;
 All I care about;
 We both reach for the gun;
 Roxie;
 I can't do it alone;
 Mister Cellophane;
 Razzle Dazzlec;
 Class;
 Nowadays;
 Nowadays / Hot honey rag;
 I move On;
 He had it coming (reprise);
 Love is a crime (Anastasia);

 Premis i nominacions .
 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 2002, i;
  Oscar a la millor actriu secundria  per Catherine Zeta-Jones;
  Oscar al millor so  per  Michael Minkler, Dominick Tavella i David Lee;
  Oscar al millor muntatge  per Martin Walsh ;
  Oscar a la millor direcci artstica  per  John Myhre ;
  Oscar al millor vestuari  per Colleen Atwood ;

 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica, i;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Rene Zellweger;
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Richard Gere.

 Nominacions . 

2002
 Oscar al millor director per Rob Marshall;
 Oscar a la millor actriu per  Rene Zellweger;
 Oscar al millor actor secundari  per John C. Reilly;
 Oscar a la millor actriu secundria per Queen Latifah ;
 Oscar a la millor fotografia per Dion Beebe;
 Oscar a la millor can original per "I Move On" de John Kander i Fred Ebb);
 Oscar al millor gui adaptat per Bill Condon;

 Globus d'Or al millor director per Rob Marshall;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Catherine Zeta-Jones;
 Globus d'Or al millor actor secundari per John C. Reilly;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Queen Latifah;
 Globus d'Or al millor gui per Bill Condon;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Miramax Chicago homepage ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303029" title="Biopic" nonfiltered="4773" processed="4765" dbindex="119820">
Un biopic s un anglicisme (contracci de biographical picture), que es referix a una obra de cinema de ficci centrada en la biografia d'un personatge que ha existit  realment. Els esdeveniments i l'ambient de la seva poca estan normalment subordinats en el relat.
El gnere s'ha fet popular particularment des dels anys 1980, grcies als progressos de les tcniques que permeten la reconstrucci de paisatges i de zones urbanes d'poca crebles per a l'espectador.

 Histria, biografia o hagiografia .
Un biopic relata normalment l'existncia d'un personatge del passat, sense que sigui obligatori que es tracti d'una figura histrica d'importncia. Com que es tracta d'una obra artstica, hi ha camp lliure a la interpretaci per part de l'actor encarregat del paper principal i per l'enfocament que hi dna el director.

Per contra, els directors inspirats per una causa es deixen anar freqentment a l'excs invers, aquell de donar una imatge hagiogrfica, idealitzant el personatge. s el cas de la pellcula  sobre Malcolm X, una biografia apassionada del personatge,  malgrat la complexitat de l'activisme dels anys 1970 als Estats Units.

El gnere biopic est, d'altra banda, perfectament integrat al star system en la mesura en qu la tria, tant del personatge histric com de l'actor que l'encarna, s tamb un factor que condiciona les audincies.

 Ttols .
El ttol de la pellcula pren sovint el del nom del personatge. Tanmateix, seria simplista afirmar que anar a veure un biopic s anar a veure una biografia: normalment es busca la intriga, seleccionant els moments ms determinants de la seva vida, els que l'han fet entrar en la Histria en la majoria dels casos, la qual cosa permet el desenvolupament del clmax i mostrar l'evoluci de la dimensi humana del protagonista cara als esdeveniments, que un resum biogrfic eclipsaria. 

Exemples de biopics.

 1940: A man with fantasy sobre Paul Julius Reuter;
 1941: Ohm Krger sobre  Paul Kruger;
 1942: Who the gods love sobre Wolfgang Amadeus Mozart;
 1951: The Desert Fox: The Story of Rommel  sobre Erwin Rommel;
 1953: The Glenn Miller Story  sobre Glenn Miller;
 1956: Lust for Life sobre Vincent van Gogh;
 1962: Freud sobre Sigmund Freud;
 1962: Lawrence d'Arbia, sobre Thomas Edward Lawrence;
 1965: The Greatest Story Ever Told sobre Jesucrist;
 1967: A Man for All Seasons sobre Thomas Moro;
 1972: The Young Lion sobre sobre Winston Churchill;
 1977: Aus einem deutschen Leben sobre Rudolf Hoess;
 1980: Toro Salvatge sobre   Jake La Motta;
 1982: Gandhi sobre   Mohandas Gandhi;
 1984: Amadeus sobre   Wolfgang Amadeus Mozart;
 1987: L'ltim emperador sobre   Pu Yi;
 1991: The Doors sobre   Jim Morrison;
 1992: Chaplin sobre   Charlie Chaplin;
 1993: La llista de Schindler sobre   Oskar Schindler;
 1997: Selena sobre   Selena Quintanilla-Perez;
 1998: Patch Adams sobre   Patch Adams;
 2001: Ali sobre   Muhammad Ali;
 2001: A Beautiful Mind sobre   John Nash;
 2002: Catch Me If You Can sobre   Frank W. Abagnale;
 2002: Joe & Max sobre   Joe Louis i Max Schmeling;
 2003: Luther sobre   Martin Luther King;
 2004: Alexander sobre   Alexandre el gran;
 2004: L'aviador sobre   Howard Hughes;
 2004: Hotel Rwanda sobre   Paul Rusesabagina;
 2004: Ray sobre   Ray Charles;
 2005: Walk the Line sobre   Johnny Cash;
 2005: Maurice Richard sobre   Maurice Richard;
 2006: The Flying Scotsman  sobre   Graeme Obree;
 2007: I'm Not There sobre   Bob Dylan;
 2007: La mme sobre Edith Piaf;

Enllaos externs.
 Pgina de les pellcules biografiques a IMDB;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303030" title="Corb mar gros" nonfiltered="4774" processed="4766" dbindex="119821">

El corb mar gros o corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) s'observa amb relativa freqncia a les zones humides dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Mida gran (91 cm).
 Plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc.
 Els joves sn ms terrosos, amb parts inferiors clares.

Alimentaci.

S'alimenta de peixos plans i espinosos que ingereix en abundncia.

Distribuci geogrfica.

Als Pasos Catalans es pot observar de setembre a abril a la prctica totalitat de les zones humides, tant insulars com continentals. Malgrat haver estat constatada la seua reproducci a les Illes Medes, s un hivernant regular al territori catal. 

Referncies.



Bibliografia.

 ;
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 80. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Fotografies de corbs marins grossos. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Informaci i fotografies del corb mar gros. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303035" title="Warren Beatty" nonfiltered="4775" processed="4767" dbindex="119823">

Warren Beatty   Richmond, (Virginia), Estats Units 
, 30 de mar de 1937) s un actor,  director, productor i guionista estatunidenc. 

 Biografia .

Germ petit de l'actriu Shirley McLaine. Va cursar estudis universitaris i ms tard art dramtic a Nova York. Encara que va ser un magnfic esportista en els seus anys d'estudiant (diferents universitats se'l disputaven oferint-li temptadores beques) es va decantar per la seva vocaci artstica i va anar als cursos de Stella Adler a Nova York.

Fins als 22 anys va ser actor teatral i va estar treballant tamb com a pianista en un bar i com a paleta en la construcci del tercer tram del Lincoln Tunnel. Elia Kazan es va fixar en ell, sobretot pel seu atractiu fsic, i li ofereix protagonitzar junt a Natalie Wood, Esplendor a l'herba (1961), tot un xit que el va arribar a convertir en un dol.

Cinc anys ms tard ho intenta com a productor independent a Bonnie i Clyde, on  va interpretar el paper de delinqent i Faye Dunaway era la seva companya. El seu debut com a director el va fer el 1978 amb El cel pot esperar, un gran xit de taquilla pel qual va ser nomenat a l'Oscar en quatre categories; com a millor pellcula, gui, direcci i interpretaci. Aix li va permetre guanyar diners i dedicar-se durant tres anys al seu segent projecte, Rojos (1981), llargmetratge pel qual va guanyar un Oscar al millor director, que explica la histria d'un periodista americ que marxa a Rssia a cobrir la Revoluci Russa de 1917.

Desprs de la pellcula Rojos va apartar-se durant llargues temporades de la interpretaci per torna  el 1990 com director i protagonista de Dick Tracy, pellcula en la qual va treballar al costat de qui havia estat durant algun temps la seva companya sentimental, la cantant Madonna. A l'any segent va aconseguir unes altres dues nominacions a l'Oscar (millor pellcula, i protagonista) per Bugsy en la que va compartir protagonisme amb la seva esposa Annette Benning.

El 1998 dirigeix Bulworth (pellcula que tamb escriu, produeix, i interpreta). La histria del senador Jay Bulworth, fastiguejat de les mentides, de la corrupci i dels altres aspectes negres de la poltica que un dia decideix arrunar totalment la seva reputaci descobrint totes aquestes histries. En aquesta pellcula descobreix l'actriu Halle Berry. xit comercial i de les crtiques.

Van ser sonats els seus afers amb dones tan famoses com Nathalie Wood, Vivian Leigh, Brigitte Bardot, Liv Ullman i Joan Collins.
 
Sempre ha fet gala dels seus ideals d'esquerra moderada.

 Filmografia .
 Com actor.


 1959 : Dobie Gillis (serie T.V.) : Milton Armitage;
 1961 : The Roman Spring of Mrs. Stone de Jos Quintero : Paolo di Leo;
 1961 : Esplendor a l'herba (Splendor in the Grass) d'Elia Kazan : Bud Stamper;
 1962 : All Fall Down de John Frankenheimer : Berry-Berry Willart;
 1964 : Lilith de Robert Rossen : Vincent Bruce;
 1965 : Promet-li qualsevol cosa (Promise Her Anything) d'Arthur Hiller : Harley Rummell;
 1965 : Acorralat (Mickey One) d'Arthur Penn : Mickey One;
 1966 : Calidoscopi (Kaleidoscope) de Jack Smight : Barney Lincoln;
 1967 : Bonnie i Clyde ( Bonnie and Clyde ) d'Arthur Penn : Clyde Barrow;
 1970 : L'nic joc de la ciutat (The Only Game in Town) de George Stevens :  Joe Grady;
 1971 : $ de Richard Brooks : Joe Collins;
 1971 : McCabe i la senyora Miller (McCabe & Mrs. Miller) de Robert Altman : John McCabe;
 1974 : The Parallax View d'Alan J. Pakula : Joseph Frady;
 1975 : Dos estafadors i una herncia (The Fortune) de Mike Nichols : Nicky Wilson;
 1975 : Xamp  (Shampoo) de Hal Ashby : George Roundy;
 1978 : El cel pot esperar (Heaven Can Wait) de Warren Beatty : Joe Pendleton, Leo Farnsworth, Tom Jarrett;
 1981 : Rojos  (Reds) de Warren Beatty : John Silas  Jack  Reed;
 1987 : Ishtar d'Elaine May : Lyle Rogers;
 1990 : Dick Tracy de Warren Beatty : Dick Tracy;
 1991 : Bugsy de Barry Levinson : Ben  Bugsy  Siegel;
 1991 :  d'Alek Keshishian : Warren Beatty;
 1994 : Love Affair  de Glenn Gordon Caron : Mike Gambril;
 1998 : Bulworth de Warren Beatty : Jay Billington Bulworth;
 2001 : Town & Country de Peter Chelsom : Porter Stoddard;

Com a director .
 1978 : El cel pot esperar (Heaven Can Wait);
 1981 : Rojos (Reds);
 1990 : Dick Tracy;
 1998 : Bulworth;

Com a guionista .
 1971 : McCabe i la senyora Miller (McCabe & Mrs. Miller) de Robert Altman;
 1975 : Xamp  (Shampoo) de Hal Ashby ;
 1978 : El cel pot esperar (Heaven Can Wait) de Warren Beatty;
 1981 : Rojos (Reds)  de Warren Beatty;
 1994 : Love Affair de Glenn Gordon Caron;
 1998 : Bulworth de Warren Beatty;
 2001 : Down to Earth  de Chris Weitz i Paul Weitz;

Com a productor .
 1967 : Bonnie i Clyde ( Bonnie and Clyde ) d'Arthur Penn;
 1975 : Xamp  (Shampoo) de Hal Ashby;
 1978 : El cel pot esperar (Heaven Can Wait) de Warren Beatty;
 1981 : Rojos (Reds) de Warren Beatty;
 1987 : The Pick-up Artist de James Toback;
 1987 : Ishtar d'Elaine May;
 1990 : Dick Tracy de Warren Beatty;
 1991 : Bugsy de Barry Levinson;
 1994 : Love Affair  de Glenn Gordon Caron;
 1998 : Bulworth de Warren Beatty;

 Premis .

 Oscar .



 Premi Globus d Or .



 Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti .




Enllaos externs.
;
sophomorecritic.blogspot.com;
Yahoo! biography;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303038" title="Andrea del Castagno" nonfiltered="4776" processed="4768" dbindex="119824">

Andrea di Bartolo di Bargilla dit Andrea del Castagno (~1421 - 19 d'agost de 1457), va ser un pintor florent. La seua obra est influda principalment per Tommaso Masaccio i Giotto di Bondone. Entre les seues obres cal destacar els frescos del Refetor de Santa Apollonia de Florncia i el monument eqestre pintat de Niccol da Tolentino (1456) a la Catedral de Florncia. Al seu torn, va influir sobre l'escola ferraresa de Cosimo Tura, Francesco del Cossa i Ercole de' Roberti. s probable que fra mestre dels Pollaiuolo. 

 Biografia .
 Primers anys .
Andrea del Castagno va nixer a Castagno, un poble prop de Monte Falterona, no lluny de Florncia. Durant la guerra entre Florncia i Mil, va viure a Corella, i en acabar la guerra va tornar al seu llar. L'any 1440 es va traslladar a Florncia sota la protecci de Bernat de Mdici. A la faana del Palazzo del Podest hi va fer retrats dels ciutadans que havien estat condemnats a sser penjats a la forca desprs de la Batalla d'Anghiari, obtenint aix el malnom d'Andrea degli Impiccati (Andreu el dels Penjats).

Se sap poc de la seua formaci, tot i que s'ha llanat la hiptesi que va ser aprenent de Fra Filippo Lippi i de Paolo Uccello. Entre 1440 i 1441 va pintar el fresc Crucifixi i Sants per a l'Ospedale di Santa Maria Nuova, la construcci del qual, orientada segons la perspectiva, i les figures, mostren la influncia de Masaccio.

L'any 1442 es trobava a Vencia on va pintar frescos a la capella de Sant Tarasi de l'esglsia de Sant Zacaries. Desprs va treballar a la baslica de Sant Marc, deixant-hi un fresc sobre la Mort de la Mare de Du (1442-1443).

En tornar a Florncia, va dissenyar un vitrall amb el Davallament per a una de les claraboies de la cpula de Santa Maria del Fiore. El 30 de maig de 1445 es va inscriure al gremi de l'Arte dei Medici e degli Speziali. Del mateix any s el fresc de la Mare de Du amb Infant i Sants, actualment a la collecci Contini Bonacossi. 



 L'ltim Sopar .
L'any 1447 va treballar al Refetor de Santa Apollonia a Florncia, pintant, en la banda inferior, un fresc amb el tema de L'ltim Sopar, acompanyat per altres escenes que representaven el Davallament, la Resurrecci, i una Crucifixi, que actualment es troben danyats. Tamb va pintar-hi una lluneta al claustre, representant una Piet.

L'ltim sopar mostra el millor del talent de Castagno. Cal destacar particularment la composici de figures equilibrades en un marc arquitectnic, per exemple, la postura de sant Joan adormit innocentment contrasta ntidament amb la pose tensa i alada de Judes el trador, i els gestos de les mans de les parelles finals d'apstols en cada extrem del fresc es reflecteixen l'una respecte de l'altra amb un aconseguit realisme. Els colors de les robes dels apstols i les seues postures contribueixen a l'equilibri de l'obra.

El detall i naturalisme d'aquest fresc palesa la manera en qu del Castagno es va apartar dels estils artstics que el van precedir. Les parets de marbre, molt detallades, recorden les pintures murals del primer estil rom, i els pilars i les esttues fan pensar en l'escultura clssica i prefiguren la pintura d'artifici. Ms encara, els reflexos de color en el cabell de les figures, les robes ondulants, i una perspectiva creble en els halos presagien innovacions futures. En aquesta obra s'aprecia el contacte amb l'estil de Donatello i la preocupaci del pintor per la fora i l'expressi, creant figures d'una monumentalitat dura i escultrica.



 Activitat posterior .
Entre 1449 i 1450 va pintar l'Assumpci amb els sants Juli i Miniat per a l'esglsia de San Miniato fra le Torri (avui dia a Berln). En els mateixos anys va collaborar amb Filippo Carducci en una srie de frescos sobre Personatges illustres per a la Villa Carducci de Legnaia: s'hi van incloure els de Pippo Spano, Farinata degli Uberti, Niccol Acciaioli, Dant, Petrarca, Boccaccio, la Sibilla de Cumes, Esther i Tomiri. 

Tamb d'al voltant de 1450 s la Crucifixi de Londres, aix com el David amb el cap de Goliat i el Retrat d'un home de Washington. Entre gener de 1451 i setembre de 1453 va acabar els frescos amb Escenes de la Vida de la Mare de Du que Domenico Veneziano havia deixat inacabats  a l'esglsia florentina de San Egidio (avui perduts). A l'octubre Filippo Carducci li va encarregar frescos per a la seua villa de Soffiano, dels quals avui no en sobreviuen ms que una Eva i una deteriorada Mare de Du amb Infant.

El 1455 va treballar a la Baslica de la Santssima Anunciata (frescos de la Trinitat amb sant Jeroni i dues santes dones i Sant Juli i el Redemptor, mostrant la primera d'aquestes obres un marcat realisme). Tamb a aquests anys cal atribuir una Crucifixi per a Santa Apollnia. L'any 1456 va executar a la catedral el fams fresc de l'Esttua eqestre de Niccol da Tolentino a Santa Maria del Fiore (Florncia), que s anleg al quadre semblant de Paolo Uccello representant John Hawkwood.

Vasari, artista i bigraf del Renaixement itali, conta que Castagno va assassinar Domenico Veneziano, tot i que aix sembla poc probable ats que Veneziano va morir el 1461, quatre anys desprs que Castagno morira a causa de la pesta.

Aquest mateix autor va definir la seua pintura d'una manera que encara avui es pot considerar vlida:
Va dominar perfectament les dificultats de l'art i, especialment, les del dibuix, per els seus colors, forts i crus, disminueixen en gran part el seu valor i grcia (...) Destaca perqu s capa de dotar de moviment els seus personatges i donar una expressi inquietant als seus rostres (...), als quals un traat vigors en subratlla la gravetat.

 Referncies .


 Enllaos externs .

biografia en Les Vides de Giorgio Vasari;
Sobre el pintor;
Fresc de Pippo Spano (1450);
L'ltim Sopar (1450);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303043" title="Ciconiforme" nonfiltered="4777" processed="4769" dbindex="119825">

Les espcies de l'ordre dels ciconiformes tenen les potes molt llargues i primes, el coll tamb llarg i flexible, i sn de dimensions grans o mitjanes. 

Morfologia.

 Els dits tenen una o dues membranes interdigitals de mida petita.
 La part cervical de la columna vertebral s molt allargada.
 La cua s curta i el bec llarg.
 No tenen dimorfisme sexual.

Costums.

Els polls romanen en el niu fins que sn capaos de volar. 

Referncies.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 81. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquest ordre d'aus. ;
 Fotografies i vdeos d'espcies d'aquest ordre. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303056" title="Esfactria" nonfiltered="4778" processed="4770" dbindex="119827">
Esfactria (Sphacteria) fou una petita illa a l'entrada de la badia de Pylos al Pelopons. El seu nom modern es  Sphagia.

Fou el lloc on es va lliurar la batalla d'Esfactria durant la guerra del Pelopons, entre Atenes i Esparta (425 aC) quan un grup d'uns 400 espartans es va refugiar a l'illa desprs de la batalla de Pylos, per es van haver de rendir a Cle i Demstenes.

A la guerra de la independncia de Grcia s'hi va lliurar la batalla de Navarino (1826) entre rebels grecs i otomans; 200 grecs van quedar bloquejats a l'illa per la flota d'Ibrahim Pasha; els otomans controlaven la mar i el castell de Navarino; el capit Tsamados va planejar el seu rescat i en un atac nocturn va poder rescatar als 200 grecs, pero al escapar foren interceptats per diverses naus otomanes; la batalla va durar dues hores i els grecs van poder escapar per amb diverses baixes entre els quals el capit Tsmados i el general Santaroza.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303063" title="Picardona" nonfiltered="4779" processed="4771" dbindex="119828">

La picardona o rasclet (Porzana pusilla) s una espcie d'ocell similar a la polla pintada per ms petita i molt difcil de detectar.

Morfologia.

 Fa 18 cm de llargria.
 Potes de color de carn i costats ms ratllats.
 La cara i el pit sn gris blavs.

Costums.

Pot sser observada en pas migrador i en poca de cria als Pasos Catalans. L'emigraci primaveral t lloc per mar i abril, i la tardoral a la darreria d'octubre.

Hbitat.

Viu entre la vegetaci palustre, en la proximitat de les llacunes litorals, en els salobrars inundats, etc.

Reproducci.

Ha estat comprovada la seua nidificaci al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Albufera de Valncia i als marjals de Xeresa.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 103. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Vdeos de picardones en llur hbitat natural. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303066" title="Fabricius (desambiguaci)" nonfiltered="4780" processed="4772" dbindex="119830">


Johan Christian Fabricius (1745-1808) entomleg i economista dans;
David Fabricius (1564-1617), teleg alemany;
Johannes Fabricius (1587 1616), astronom alemany;
Johan Johannes Fabricius (1899-1981), periodista i aventurer holands;
Johann Albert Fabricius (1668 1736) bibligraf alemany;
Jan Fabricius (1871-1964), escriptor holands;
Adam Kristoffer Fabricius (1822 1902), historiador dans;
Hieronymus Fabricius, (1537-1619), anatomista itali;
Georg Fabricius (1516-1571), poeta i historiador alemany;
Martin Fabricius (nascut 1972), msic dans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303070" title="Joan Canongia i Gerona" nonfiltered="4781" processed="4773" dbindex="119831">
Joan Canongia i Gerona (Manresa, 28 de novembre de 1949) s un poltic catal. Treball en una empresa d'assegurances i s membre del Consell de la Federaci Valls-Oest del PSC-PSOE, partit al que es va afilar el 1981. s regidor de l'Ajuntament de Vacarisses des de 2007, i a les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona. Tamb forma part de la Fundaci Engrunes des de 2003.

 Enllaos externs .
 Pgina electoral del PSC de Joan Canongia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303073" title="Simone del Pollaiolo" nonfiltered="4782" processed="4774" dbindex="119832">


Simone del Pollaiolo conegut tamb com Il Cronaca. Florncia 1457- Florncia  1508. Fou un arquitecte, escultor i dissenyador itali del renaixement. 

El seu cognom -o ms aviat sobrenom- Pollaiolo deriva que Simone va ser parent dels, abans  que ell, ja clebres germans Antonio i Piero Benci els qui van ser coneguts pel sobrenom Pollaiuolo o Pollaiolo a l'haver-se criat a les rodalies  d'un galliner (pollaio en itali). Simone va ser aleshores conegut com el tercer dels Pollaiolo fins que desprs va rebre un altre sobrenom: Il Cronaca (El crnica). 

El motiu d'aquest sobrenom s'adiu molt amb el seu art i s explicat per Vasari, Simone del Pollaiolo a fi d' aprendre ms de l'art arquitectnic va marxar a Roma cap a 1470 per observar les antigues runes. Al seu retorn a Florncia feia minuciosos i molt raonats relats i descripcions del que havia observat. Diu Vasari:

Narra les meravelles de Roma i d'altres llocs amb tanta precisi, que el van anomenar des d'aleshores il Cronaca, semblant veritablement a cada qual d'ells, que hi hagus una crnica de coses en el seu raonament.
Il Cronaca va realitzar a  la seva ciutat natal nombrosos edificis monumentals: En principi va concloure, ajudat per Giuliano da Sangallo,  l'importantssim Palau Strozzi que havia estat iniciat per Benedetto da Maiano a petici  Filippo Strozzi. En aquesta obra Il Cronaca, en la qual va treballar de 1488 a 1590, a ms d'intentar de seguir  els models arquitectnics de l'antiguitat grecoromana va plasmar un altre objectiu, el d'una sobrietat i severitat que intentava de transmetre com a missatge l'anci Filippo Strozzi, per aquest motiu, sense que aquest edifici perdi cap grcia, el Palau Strozzi t un cert aire de mausoleu en lloc d'un aire rialler com es troba a la majoria dels palaus italians del renaixement.

s completament obra d'Il Cronaca la sagristia de planta octogonal anomenada del Spirito Santo, aquest edifici es caracteritza per l'harmonia de les seves proporcions i el detallisme amb el qual est concretat. Altres valuoses realitzacions seves sn l'esglsia de San Francesco dell 'Osservanza i la de San Salvatore, totes a Florncia. El seu principal deixeble va ser Baccio d'Agnolo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303075" title="Jordi Pujiula i Ribera" nonfiltered="4783" processed="4775" dbindex="119833">
Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947) s un psiquiatre i historiador catal. Acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya, el 5 de febrer de 2008 hi feu la lectura del discurs d'ingrs, sobre el tema Topografies Mdiques de la Garrotxa. s president de Patronat d'Estudis Histrics d'Olot i Comarca. L'any 2000 obtingu el Premi d'Honor Ciutat d'Olot i el 2004 el  Premi d'Excelncia professional mdica en Humanitats atorgat pel Congrs de la Professi Mdica de Catalunya del Consell de Collegis de Metges de Catalunya.

s collaborador del diari El Punt, Revista de Girona, La Vanguardia, L'Aven, i altres publicacions d'mbit local.

 Obres .
 Paraules personals. Ed. de Montserrat.1969. (poesia);
 Cadaqus. Crnica estival d'una recerca infructuosa i deu troballes sorprenents. Llibre de biblifil amb gravats de Miquel Plana. 1974. (narraci);
 La pols de la por. Dins l'obra El Bur i la Ploma. Biblifil. 1978 (poesia);
 Glosa biogrfica del Dr. Joaquim Dans i Torras. (1979). Ed. de l'autor;
 Glosa biogrfica de Josep Pujol i Ripoll.(1980) Ed. de l'autor;
 Bruixes, dimonis i follets de la Garrotxa. (1983). Ed. Papers de l'arxiu Casul;
 Olot 1911-1986. 75 anys pel futur. (1986). En col.laboraci.Amb motiu del 75 aniversari de La Caixa a Olot;
 Els Garganta. Homenatge a una famlia illustre. (1987). En col.laboraci. Ed. Municipals;
 Joaquim Dans i Torras (1988-1960). (1989). En col.laboraci. Ed. de Batet;
 Olot: Imatges per la memria.  6 volums. 1991-1995. En col.laboraci. Fundaci Pere Simn;
 Itinerari pel nucli antic d'Olot. (1993). Il.lustracions de Dansjordi. Ed. Joan Prat;
 Els morts per la guerra civil a la Garrotxa. (1993). En col.laboraci. Ed. de Batet;
 El 1er Premi del Patronat d'Estudis Histrics. Histria d'una polmica (1993). Ed. Amics de Sant Joan les Fonts;
 La Vall de Bas i Ridaura. Guia. (1995). Ed. de Batet;
 Olot. Guia. (1995). Ed. de Batet;
 25 anys de la Cooperativa de la Vall d'en Bas. (1995). En colaboraci. Ed. Cooperativa de la Vall de Bas;
 La guerra civil a Olot. (2000). Ed. Fundaci Pere Simn;
 La guerra civil a Olot. Memries des de l'exili. Antoni Planagum. Notes biogrfiques. Col. Nova Biblioteca Olotina. N 2. Ed. Municipals. Olot 2002;
"Catleg de la postal Olotina". Arxiu Municipal d'Imatges d'Olot.2006
 Dictadura, Repblica i Guerra Civil. Volum 8 de la Histria d'Olot. Edicions Municipals. Olot. 2007;

 Bibliografia .
 Xevi Planas Jordi Pujiula. El psiquiatre humanista d'Olot, article a Revista de Girona 192 (gener-febrer 1999);
 Antoni Mayans Jordi Pujiula. Cincia, lletres i civisme, article a Revista de Girona 202 (setembre-octubre 2000);
 Xavier Ruscalleda Jordi Pujiula. L'apstol de la memria, article a A 440 mts 49 (abril 2000);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303077" title="Jos Vicente Muoz Gmez" nonfiltered="4784" processed="4776" dbindex="119834">
Jos Vicente Muoz Gmez (La Puebla de Cazalla, provncia de Sevilla, 1956) s un poltic catal d'origen andals. El 1966 es va traslladar amb la seva famlia a l'Hospitalet de Llobregat. Estudi a la Universitat Laboral de Valncia i Oficialia Industrial, en la branca d'electricitat, a la Universitat Laboral de Tarragona, fins a 1er de Mestratge Industrial.  Des de 1984 s tcnic d'organitzaci de Transports Metropolitans de Barcelona. 

El 1978 s'afili a la UGT de Catalunya i el 1982 al PSC-PSOE. Des de les eleccions municipals del 1987 s regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, i ha estat primer Tinent d'Alcalde el 1994-1999 i regidor de Benestar Social fins a 2007. Tamb ha estat Diputat adjunt a Benestar Social i Diputat de Cultura Popular de la Diputaci de Barcelona 1999-2007, conseller comarcal del Barcelons i coordinador sectorial de Poltica Social del PSC. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit Diputat a les Cort Generals per la provncia de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Bloc de J.V. Muoz Gmez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303080" title="Zamora Club de Ftbol" nonfiltered="4785" processed="4777" dbindex="119835">

El Zamora Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Zamora a Castella i Lle.

 Histria .
El Zamora CF es fund el 2 d'agost de 1969. Ocup a la ciutat el lloc del desaparegut Atltico Zamora (1943-1964). El primer president fou Manuel Fidalgo Domnguez. El club debuta a Segona B la temporada 1978-79. Des d'aleshores ha combinat la Segona B amb la Tercera Divisi. Els anys 2001, 2003 i 2005 disput el play off d'ascens a Segona A sense reeixir. El 2006 arrib a vuitens de final de la Copa del Rei, essent eliminat pel FC Barcelona (1-3 i 6-0).

 Estadi .
L'Estadi Ruta de la Plata, inaugurat el 2002, substitu l'antic estadi de La Vaguada. El nou estadi t una capacitat per a 7.813 persones i unes dimensions de 104x70 metres.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi B: 16;
 Temporades a Tercera divisi: 19;
 Millor classificaci a la lliga: 2n (Segona B temporada 02-03);
 Pitjor classificaci a la lliga: 16 (Segona B temporada 97-98);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Vuitens de Final contra FC Barcelona (temporada 05-06);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de la penya La Polla Rojiblanca;
 Web de la penya El Farn de Barcelona;
 Web no oficial del Zamora C.F.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303082" title="Reial Acadmia de Medicina de Catalunya" nonfiltered="4786" processed="4778" dbindex="119836">

Reial Acadmia de Medicina de Catalunya s una instituci creada el 1770 com a Acadmia Medicoprctica de Barcelona i presidida per Pere Gell; el 1785 va rebre el ttol de Reial. Des de 1821 es va anomenar Reial Acadmia de Medicina de Barcelona fins que el Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom pel de Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. La seva seu s al carrer del Carme nm 47 de Barcelona.

 Composici i estructura .
La RAMC s composta per 60 acadmics numeraris elegits per votaci entre els propis membres; 15 acadmics d honor; 120 acadmics nacionals per elecci o premi i acadmics corresponents estrangers sense limitaci de nombre. Acull metges i, des de 1874, professionals sanitaris de cincies afins (farmacutics, veterinaris, bilegs, ).

L Acadmia est dividida en sis seccions: Cincies Fonamentals, Medicina, Cirurgia, Higiene i Medicina Social, Farmacologia i Teraputica, Medicina legal, Psiquiatria i Histria de la Medicina.

 Funcions .
Les principals funcions de l Acadmia sn: 
 Fer d'rgan consultiu de les administracions sanitria i de justcia;
 Impulsar els estudis sobre Histria de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos d'Historia de la Medicina Catalana. ;
 Impulsar els debats sobre qestions sanitries d actualitat.

 Publicacions .
L'Acadmia publica la Revista de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya des de 1986, que substitueix a revistes anteriors amb altres ttols, com Memorias de la Real Academia Mdico Prctica de Barcelona del 1798, El Compilador Mdico de 1865, Anales de Medicina y Ciruga de 1915 i Boletn Informativo de 1964.

 Histria .
Sembla que l'Acadmia va tenir el seu origen en reunions que es feien el 1754 a casa de Josep Ignasi Santpon, amb altres collegues com Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Gell i Josep Soriano, enmig de l'ambient de la Illustraci. El 1770 es constitu en Acadmia oficial i el 1785 va rebre el ttol de Reial, grcies als esforos de Francesc Salv i Campillo. El rei Ferran VII d'Espanya la va suprimir entre 1824 i 1828. Desprs fou reestructurada novament i sempre es va distingir per defensar tendncies mdiques fora conservadores.

 Membres destacats .

La RAMC ha tingut ms de 350 membres numeraris. Entre els presidents de l Acadmia hi hagu personalitats importants com els doctors Francesc Salv i Campillo, que excel.l en mols camps de la cincia; Bartomeu Robert i Yarzbal, professor de medicina interna i alcalde de Barcelona; August Pi i Sunyer, creador de l Institut de Fisiologia i d escola aqu i en el seu exili de Caracas; Agusti Pedro i Pons, internista, Francesc Santpons i Roca; Francesc Carbonell i Bravo; Joan Francesc Bah i Fontseca; Emili Pi i Molist; Salvador Cardenal i Fernndez; Valenti Carulla i Margenat o Manuel Ribas i Perdig, entre d'altres.

Tal com ho acredita una placa homenatge del Collegi de metges de Barcelona, el doctor Santiago Ramn y Cajal (1853-1934) hi va exercir de catedrtic d'Histologia de la Universitat de Barcelona del 1887 al 1892, quan la universitat estava ubicada en aquest edifici.

 Enllaos externs .
 Web de la R.A.M.C;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303083" title="Aproximaci lineal" nonfiltered="4787" processed="4779" dbindex="119837">

 
En matemtiques, una aproximaci lineal s una aproximaci de una funci qualsevol fent servir una funci lineal (de forma ms precisa una funci af). 

Definici.
Donada una funci derivable f d'una variable real,  el teorema de Taylor per a n=1 estableix que

;

on el terme  s el residu o error. La aproximaci lineal s'obt depreciant el residu:

;

Lo qual s cert per a valors de x propers a a. L'expressi del cant dret s precisament l'equaci de la recta tangent a la grfica de f al punt (a, f(a)), i per aquest motiu, d'aquest procs tamb se'n diu aproximaci per la recta tangent. 

Les aproximacions lineals per a funcions vectorials de variable vectorial, s'obtenen de la mateixa forma, substituint la derivada en un punt per la matriu jacobiana. Per exemple, donada una funci derivable  amb variables reals, es pot aproximar   per  en punts proper a  fent servir la frmula
;

L'expressi de la dreta s l'equaci del pla tangent a la grfica de  al punt  

En el cas ms general d'espais de Banach, es t

;

on  s la derivada de Frchet de  a .

Exemples.
Per a trobar una aproximaci de  es pot fer tal com s'explica tot seguit.

 Es planteja la funci  Per tant, el problema consisteix en trobar el valor de .
 Es t ;
;
 D'acord amb la aproximaci lineal ;
;
 El resultat, 2,926, s fora proper al valor de la funci 2,924 ;

Referncies.
;
 ;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303095" title="Romn Ruiz Llamas" nonfiltered="4788" processed="4780" dbindex="119838">
Romn Ruiz Llamas (Humilladero, provncia de Mlaga, 1953) s un empresari i poltic catal d'origen andals. Empresari del ram de l'hostaleria i combustibles, fou president de l'Associaci Catalana Distribudors de Gasolis el 1994-2005i president de la Confederaci Nacional de Distribudors de Gasoli el 1997-2005. s primer secretari del PSC-PSOE del Valls Oriental i membre del Consell Nacional del PSC. Ha estat alcalde de Montmel el 1983-1992 i fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Blog de Romn Ruiz;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303100" title="Inmaculada Riera i Re" nonfiltered="4789" processed="4781" dbindex="119839">
Inmaculada Riera i Re (Barcelona, 1960) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomada en Dret Comparat per la Universitat d'Estrasburg, mster en Poltica i Economia Internacional per la Universitat de Florncia i PADE per IESE. s directiva en EEFF a Europa i directiu i consultor econmic-financer. Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya, n's Secretria d'Indstria i Treball, membre del Comit Executiu del Partit i Consellera Nacional. Ha rebut el Premi Franco Passari de 1991 atorgat per Forex Club Itali. El 2002 va substituir com a diputat a Madrid Heribert Padrol i Munt, escollit a les eleccions generals espanyoles de 2000. Fou escollida diputada per la provncia de Barcelona per CiU a les eleccions generals espanyoles de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303105" title="Joan Ruiz i Carbonell" nonfiltered="4790" processed="4782" dbindex="119840">
Joan Ruiz i Carbonell (Valncia, 1954) s un poltic tarragon nascut a Valncia. Professor d'EGB i Llicenciat en Geografia i Histria, ha treballat com a professor d'ensenyament primari i secundari. Ha estat cap de gabinet de l'alcalde de Tarragona, Josep Maria Recasens i Comes, el 1984-1989, del Governador Civil de Tarragona entre 1990 i 1996 i com assessor del Grup Socialista de la Diputaci de Barcelona. 

Afiliat al Partit Socialista de Catalunya (Congrs) al 1976, va participar al Congrs d'Unificaci Socialista al 1978 que don lloc a l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya PSC , del que s Secretari d'Organitzaci al Camp de Tarragona i membre del seu Consell Nacional. Fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2008. 

 Enllaos externs .
 El Bloc del Joan Ruiz. De Viatge cap a taca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303110" title="Yi jing" nonfiltered="4791" processed="4783" dbindex="119841">



El Yi Jing (en xins tradicional:   ; en xins simplificat:   ; en pinyin: yj ng; en Wade-Giles: I Ching, tamb anomenat I King o Yi King) s un llibre filosfic i oracular xins els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC. El seu ttol es tradueix sovint per Clssic dels canvis o Llibre de les mutacions. La seva finalitat s de descriure i permetre de comprendre els estats del mn i les seves evolucions.

Aquesta obra s una recerca especulativa i cosmognica elaborada, que ha influt de manera fonamental el pensament xins. Partint de la oposici/complementarietat entre els principis Yin i Yang (solell i obaga, sol i lluna, mascle i femella, actiu i passiu, etc.) i subdividint aquesta dualitat de manera sistemtica, s'arriba a una srie de 64 estats arquetpics, representats pels anomenats "hexagrames", smbols tericament capaos d'explicar totes les situacions de l'existncia.

La filosofia del Yi jing descriu doncs un univers regit pel principi del canvi i la relaci dialctica entre els oposats. Mai no presenta una situaci en la qual no estigui incls el principi contrari al rector del signe, que conduir a un nou estat. Els canvis se succeeixen de manera cclica, com les estacions de l'any. El canvi es considera com l'nica realitat existent, la matria essent noms una manifestaci passatgera d'un principi ms profund.

La seva estructura matemtica va impressionar Leibniz, que hi va veure la primera formulaci de l'aritmtica binria. 


 Histria . 
Abans que s'escriguessin els primers comentaris del Yi jing durant la dinastia Zhou, fa ms de 3.000 anys, era una prctica freqent en la cort i en la classe illustrada consultar el futur mitjanant tiges de milfulles, tamb anomenada cientficament Achillea millefolium. Existien des dels temps de l'emperador Fu Xi imatges assignades al resultat de la consulta.

Quatre sn les fonts reconegudes de les versions actuals del llibre: el text del mtic Fu Xi, la ubicaci del qual en el temps es remunta a almenys 2400 anys abans de la nostra era; els del rei Wen i el seu fill Zhou, cap al 1100 aC., i, per ltim, els de Confuci i els seus deixebles, 500 a 400 anys aC. A aquests texts es van addicionar comentaris de bruixots i de l'escola del Yin-Yang que van ser descartats pels estudiosos en poques recents.

Aquest llibre va arribar a Europa el segle XIX amb els seus consegents intents de traducci (per exemple la de Charles de Harlez, publicada a Brusselles el 1889). Tanmateix aquesta edici va suscitar poc entusiasme pel carcter mgic que se li atribua.

Un dels majors especialistes occidentals en el Yi jing va ser el missioner i sinleg alemany Richard Wilhelm, que va publicar una versi del llibre l'any 1923. Una nova versi, publicada el 1948, portava un prleg del psiquiatre sus Carl Jung, autor de la teoria de l'inconscient collectiu. La versi de Wilhelm presenta el llibre dividit en  tres grans seccions, amb els texts ms antics en la primera i reservant la segona i la tercera a les "Deu Ales" o comentaris de l'escola confuciana. Aquesta traducci alemanya va ser al seu torn traduda el 1949 a l'angls i el 1950 a l'itali.

Al marge de les nombroses llegendes que existeixen entorn de l'origen de la obra, les niques dades fiables el situen cap al segle XI aC, quan el rei Wen va desenvolupar un sistema d'idees basat en 64 hexagrames, al que va anomenar "Yi", que es tradueix per "llangardaix" i tamb per "fcil", i que simbolitza la rapidesa i la facilitat del canvi.

Desprs de la mort del rei Wen, el seu fill Zhou va continuar el desenvolupament del sistema d'idees elaborat pel seu pare, i va introduir el concepte de relaci entre els oposats i d'acci - reacci, definint les 6 lnies de cada un dels hexagrames.

Per tant, no s fins al segle VIII aC que definitivament sorgeix el Zhou Yi o Els canvis de Zhou, llibre compost pels 64 hexagrames i les seves corresponents lnies. A partir d'aquest moment, el Zhou Yi comena a ser cada vegada ms conegut i el seu s s'estn tant amb finalitats endevinatries com tiques i filosfiques.

Posteriorment, entorn del segle VI aC sorgeixen dos dels principals corrents de pensament de la cultura xinesa, representats per:
Laozi, autor del Daodejing, principal text de la filosofia daoista, i;
Confuci, que proposava l'tica i la moral com les vies ms eficaces per assolir el benestar hum i social. Entre els segles V i III aC, el confucianisme comena a estendre's a tots els nivells socials i s'estableixen nombroses escoles de seguidors de les seves idees.

Durant els segles III i II aC, alguns membres de les escoles de Confuci van escriure una srie de texts, tractats o apndixs que es coneixen com Les Deu Ales, i que contenen aportacions sobre la interpretaci dels hexagrames del rei Wen, de les lnies del duc de Zhou, de la simbologia i les imatges, del concepte del canvi, dels trigrames, de la seqncia dels hexagrames i de la seva associaci per parelles.

Finalment, de l'uni del Zhou Yi amb els texts o tractats que formen Les Deu Ales, sorgeix el Yi jing tal com se'l coneix en l'actualitat.

 Usos . 
Experimentar el Yi jing s intentar comprendre com es generen i es produeixen els canvis en les nostres circumstncies i en nosaltres mateixos. Aquest millenari tractat de lleis universals, l'origen de les quals es remunta a ms de 3.000 anys d'antiguitat, ens indica la direcci natural o de menor resistncia al Canvi que presenta la situaci en la qual ens trobem.

La possibilitat de descobrir i desemmascarar les contradiccions que s'amaguen desprs de les aparences i arribar a comprendre els canvis que es produeixen en la nostra vida, s principalment el que ens ofereix el Yi jing a travs de l'estructura d'idees representades en els diferents smbols i hexagrames i de les relacions que s'estableixen entre les mateixes.

Si aconsegussim comprendre per endavant les possibles conseqncies d'una determinada idea, paraula, fet o actitud, alguns podrien creure que estan endevinant el futur, encara que realment, es tractaria d'una simple previsi, resultat de la comprensi de la relaci que existeix entre els esdeveniments.

 Mitjans de consulta . 
Tijes de milfulles.
Jing Fang(77-37 aC), desprs d'anys d'investigaci del Yi jiingi les seves teories, va establir una correspondncia entre les lnies dels 64 hexagrames amb els cicles del sistema sexagesimal, s a dir que a cada lnia de cada hexagrama li va assignar un valor expressat en un tronc celeste i una branca terrestre. Posteriorment va sorgir una nova forma d'endevinaci en la qual la interpretaci de l'hexagrama es realitzava en funci dels troncs celestes i branques terrestres de les seves lnies, procs a qu es va denominar "acoblament" de l'hexagrama.
S'utilitzen 50 barnilles de milfulles o Achillea millefolium, deixant-ne una a part se'n van dividint d'una manera determinada en grups les altres. s un sistema que assegura l'atzar dels resultats, en el qual noms intervindr l'energia de qui consulta sobre les barnilles.

Monedes.
A causa que el mtode de les barnilles perllongava el temps de la consulta, les tiges de milfulles van ser reemplaades per tres monedes, a les cares de les quals se'ls atorga un nmero parell i un altre de senar. La suma dels nmeros de cada tirada dna una xifra, que si s parell representa una lnia trencada, i si s senar una lnia sencera, amb les que finalment es dibuixen els trigrames que conformen els hexagrames. Posteriorment hi va haver tamb practicants del Yi jiing que van adaptar aquesta forma de consulta per utilitzar-la amb la interpretaci original d'hexagramesi lnies prpia de l'oracle de Zhou.

Aquest sistema presenta un joc de probabilitats ms senzill que amb el mtode de les tiges d'aquilea: hi ha iguals probabilitats amb les monedes de treure lnies trencades o senceres en moviment, cosa ms complicada que amb les branques.

Altres mitjans.
Les pastilles, per exemple, per que sn ms complicades en cas d'aconseguir.

 Estructura d'interpretaci . 
En el Yi jing ' s'adverteix un sistema de numeraci binari, alhora geomtric i aritmtic, en el que una lnia contnua s alhora tots els nmeros senars, i un congost, els parells. Els traos dels hexagrames es construeixen de a baix cap a dalt, al contrari de l'escriptura xinesa posterior, que es construeix de dalt a baix.


 Lnies simples .
La divisi a l'atzar i el recompte de les tiges era una complexa operaci que es redua a nmeros, els que al seu torn representaven lnies trencades o lnies senceres, segons fossin parelles o senars.

Amb cada tirada de monedes s'aconsegueix una lnia trencada o contnua. S'han d'apuntar d'una en una de baix cap a dalt.

 Trigrames.
Tres lnies traades sobre paper constitueixen un trigrama. El trigrama t associats tota una varietat de significats. Hem de continuar amb els branquillons de milfulles o tirant les monedes fins a aconseguir dos trigrames, un sobre l'altre. Aquests dos trigrames constitueixen un hexagrama.

 Hexagrames .
Combinant els vuit trigrames bsics es formen els 64 hexagrames.
Una vegada es tenen els dos trigrames, es busca el nmero que resulta de la combinaci d'ambds en l'ordre correcte (la columna de la dreta s el trigrama primer, el de baix; la de dalt s el trigrama segon). Aquest nmero ens porta a un hexagrama concret, i a partir d'ell es pot comenar la interpretaci de la resposta de l'oracle.

 Bibliografia . 
 Edici en castell . 
 Font primria .
;
;

 Versi directa .
;
 Altres versions .
;
;
;
 Sobre el Yi jing.
;
;

Notes.


 Vegeu tamb .
Yin i Yang;
Daoisme;
Richard Wilhelm;
Carl Gustav Jung;



Enllaos externs .

Primera traducci directa de Yijing al castell i autors *Prleg del Yijing;
 Introducci de Junga la versi de R. Wilhelmdel Yi jiing;
Programa Gratut en Espanyol per interpretar el Yi jiing manualment o automticament;
 The Dao Culture;
Compendi d'iching;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303112" title="Jos Luis Aylln Manso" nonfiltered="4792" processed="4784" dbindex="119842">
Jos Luis Aylln Manso (Barcelona, 1970) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha estat president de Nuevas Generaciones del PP de Catalunya (1997-2000) i assessor del Gabinet del President del Govern d'Espanya (2001). Secretari Nacional de Comunicaci del PP, ha estat escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008. Anteriorment havia substitut al Congrs dels Diputats Guillermo Gortzar Echevarra el 2001 i a Julia Garca-Valdecasas Salgado el 2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303118" title="Domenico Veneziano" nonfiltered="4793" processed="4785" dbindex="119843">

Domenico di Bartolomeo da Venezia dit Domenico Veneziano (1400/10   Florncia, 1461) va ser un pintor del Quattrocento itali, que va realitzar grans aportacions a la tcnica del color en el Renaixement. Va nixer probablement a Vencia entre 1400 i 1410 i va morir a Florncia l'any 1461. La seua obra ms famosa s el Retaule de Santa Llcia de' Magnoli.

 Biografia .

Domenico Veneziano va ser un pintor itali del Quattrocento, nascut probablement a Vencia, tot i que malgrat aix es troba vinculat a l'escola florentina. No es coneixen dades referents al seu naixement i formaci, per alguns historiadors de l'art pensen que va rebre el seu ensinistrament inicial a Vencia.

Al llarg de la dcada de 1430 va treballar a Perugia; el 1438 va escriure a Piero de Mdici per a sollicitar l'obtenci d'un encrrec. La seua petici va ser acceptada, de manera que cap a l'any 1439 es va establir a Florncia, lloc on va romandre, a excepci de breus perodes de temps, fins a la data de la seua mort.

Hi va treballar en els desapareguts frescos de l'esglsia de Sant Egidi a l'Hospital de Santa Maria Nuova en companyia del seu deixeble Piero della Francesca i de Bicci di Lorenzo (mestre del gtic tard). L'any 1447, va acabar la seua obra mestra, el Retaule de Santa Llcia de' Magnoli, que representa la Mare de Du i l'Infant amb sants. Aquesta obra va causar un profund impacte sobre els seus contemporanis.

El seu darrer treball conegut s un fresc de sant Joan Baptista i sant Francesc per a la Capella Calvacanti, que va ser arrencat l'any 1566.

Giorgio Vasari a les seus Vides conta que Veneziano va ser assassinat per Andrea del Castagno, per aquesta teoria s bastant improbable, ja que Castagno va morir al voltant de 1457, mentre que Veneziano va perdre la vida a Florncia quatre anys desprs, el 1461.

 Caracterstiques de la seua obra .
Domenico Veneziano va ser un dels innovadors del Renaixement primerenc. Tot i que va estudiar l'estil de Masaccio, Paolo Uccello i Castagno relatiu a la representaci de l'espai i les figures, el treball de Veneziano destaca sobretot pel seu notable tractament del color (i de les diferncies que hi provoca la llum) i per l's de la perspectiva.

El mtode d'emprar pintura al tremp amb ms oli com a aglutinant va ser usat en el temps moderns per a intensificar els colors; i Domenico va experimentar amb aquesta tcnica per a crear efectes de llum "atmosfrics".

 Comentaris sobre algunes de les seues pintures .
L'adoraci dels Reis Mags (1440/43)
L'Adoracin dels Reis Mags va ser probablement pintada en un dels intervals de treball de Domenico a Sant'Egidio entre 1440 i 1443. Mostra una escena amb personatges que vesteixen luxosos i elegant vestits, tots amb acurats detalls. Aquesta acurada descripci, que s evident tamb al paisatge, i la presncia de motius de caa, sn el resultat de la influncia de pintors lligats a l'estil gtic, entre els quals destaca Pisanello (la "Partida de Sant Jordi" n's un bon exemple). Tot i aix, alguns elements de la forma i la composici, com la qualitat escultural de les figures, la seua solidesa i pes, i l'encertat s de la perspectiva, palesen amb claredat que es tracta d'una obra enquadrada en l'esttica renaixentista.

Sant Joan Baptista i sant Francesc (1454)
Les dues figures allargassades apareixen sota una volta de can. Sn molt semblants, ambdues pintades en tons pllids. La pintura presenta una influncia de Castagno, que es nota en la seua fora i la solidesa de les figures (de fet, el fresc ha estat atribut a Andrea del Castagno per alguns especialistes). 
El canvi en el treball artstic de Domenico que representa aquesta pintura pot ser interpretat com un intent d'incorporar els recents desenvolupaments en la pintura florentina, duts a terme per Fra Filippo Lippi i Andrea del Castagno.

 Bibliografia .
Diversos autors. El Arte del Renacimiento en Italia: arquitectura, escultura, pintura, dibujo.". Ed. Konemann;
Martn Gonzlez, J. J. Historia del Arte. Ed. Gredos.

 Enllaos externs .


http://www.artehistoria.com/;
http://pintura.aut.org/SearchAutor?AutNum=11702;
http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/d/domenico/venezian/index.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303119" title="Lnia Amiens-Lilla-Amiens del TER" nonfiltered="4794" processed="4786" dbindex="119844">
Aquestes sn les estacions de la lnia Amiens-Lilla-Amiens del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303120" title="Antonio Gallego Burgos" nonfiltered="4795" processed="4787" dbindex="119845">
Antonio Gallego Burgos (Barcelona, 1975) s un poltic i economista catal. Llicenciat en economia i direcci d'empreses per la Universitat de Barcelona, ha estat portaveu del Partit Popular i regidor a l'Ajuntament del Prat de Llobregat des de 1999, aix com portaveu Consell Comarcal del Baix Llobregat (2003-2007) i diputat en la Diputaci de Barcelona (2007-2008). A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Bloc d'Antonio Gallego;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303124" title="Dolors Montserrat i Montserrat" nonfiltered="4796" processed="4788" dbindex="119846">
Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurn d'Anoia, 1973) s una advocada i poltica catalana. s llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliba de Barcelona, mster a l'Escola de Prctica Jurdica del Collegi d'Advocats de Barcelona i exerceix des de 1997 amb despatx propi especialitzat en Dret Urbanstic, immobiliari i ambiental. Tamb relitz un Programa de Dret Agrari Comunitari impartit per la Universit degli Studi di Ferrara (Itlia), un postgrau en Dret Urbanstic i Immobiliari impartit per la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau de Mediaci i Negociaci impartit per la Universitat de Barcelona, un programa de Dret Immobiliari i Urbanstic impartit per ESADE i un programa d'Adrea d'empreses Immobiliries impartit per IESE.

Ha estat regidora i portaveu del Partit Popular en l'Ajuntament de Sant Sadurn d'Anoia des de 2007, membre del Comit Executiu del PP de Catalunya i diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008. Ha estat Presidenta de la Junta dels Joves Confrares del Cava de Sant Sadurn d'Anoia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303127" title="Lnia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER" nonfiltered="4797" processed="4789" dbindex="119847">
Aquestes sn les estacions de la lnia Boulogne-sur-Mer-Lilla-Boulogne-sur-Mer del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303131" title="Lnia Calais-Dunkerque-Calais del TER" nonfiltered="4798" processed="4790" dbindex="119848">
Aquestes sn les estacions de la lnia Calais-Dunkerque-Calais del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303133" title="Lnia Amiens-Pars-Amiens del TER" nonfiltered="4799" processed="4791" dbindex="119849">
Aquestes sn les estacions de la lnia Amiens-Pars-Amiens del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303135" title="Turgano" nonfiltered="4800" processed="4792" dbindex="119850">


Turgano s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies d'Aldeasaz, Berrocal, Carrascal i La Cuesta.

 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303138" title="Palazuelos de Eresma" nonfiltered="4801" processed="4793" dbindex="119851">


Palazuelos de Eresma s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.



Enlaces externos.
Web de l' ajuntament;
Palazuelos del Eresma a Segovia sur;
Associaci de Palazuelos del Eresma;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303140" title="Riaza" nonfiltered="4802" processed="4794" dbindex="119852">


Riaza s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Seplveda, Prdena de Atienza, Aylln, Maderuelo, Fresno i Riofro de Riaza

 Nuclis de poblaci .

Riaza, "capital" del municipio.
Aldeanueva del Monte;
Alquit;
Barahona de Fresno;
Becerril;
Madriguera;
Martn Muoz de Aylln;
El Muyo;
El Negredo;
Villacorta;

 Demografia .


Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303141" title="Mart Domnguez Barber" nonfiltered="4803" processed="4795" dbindex="119853">
Mart Domnguez Barber (Algemes, 21 de juny de 1908 - Valncia, 10 d agost de 1984) periodista polifactic que va conrear tots els gneres literaris, des del teatre a la novella, passant per l assaig, la poesia, l oratria i el periodisme.

Fou una persona preocupada per fer present la fe en la cultura. Els dos referents vitals i indeslligables que guien la seua biografia i la seua obra literria sn la valencianitat i la fe cristiana.

El seu discurs Valncia, la gran silenciada, pronunciat el 16 de mar de 1958, en el marc de la commoci que pat Valncia per la Gran Riuada de Valncia de 1957, s considerat un referent del valencianisme del segle XX i li va costar el crrec com a director del diari Las Provincias.


 Biografia .
Va nixer a Algemes l any 1908 al si d una famlia benestant de propietaris agrcoles. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Valncia l any 1929. All va coincidir amb Joaquim Maldonado i Robert Morder a la tertlia que organitzava el professor Juan de Contreras, marqus de Lozoya, que reunia un grup d estudiants cristians interessats per la literatura i l art.

En 1928 es publica la seua primera obra, un poemari titulat Libro de juventud. Encara que comen escrivint poesia en castell, ben prompte conre tamb la llengua prpia. Fund i dirig a Algemes el setmanari bilinge Llevant (1931). Tamb va escriure poesies en El vers valenci (1934-1936), revista literria dirigida per Josep Maria Bayarri i Hurtado.

Arribada la Guerra civil espanyola de 1936, va haver de fugir del seu poble per la seua militncia en la Dreta Regional Valenciana de Llus Lcia i Lcia. En acabar la contesa, ocup crrecs de responsabilitat en l rea de cultura i turisme de l Ajuntament de Valncia i propici la creaci de l Orquestra Municipal de la ciutat.

En 1949 es converteix en el tercer director del diari Las Provincias, desprs del fundador Teodor Llorente Olivares i del seu fill, Teodor Llorente Falc. Compagin el seu treball al diari amb la publicaci d obres de teatre i poesia. Aix amb Arbres obt la Flor Natural en els Jocs Florals de Valncia convocats per Lo Rat Penat, un poemari que constitueix una reivindicaci de l s del valenci.

La gran riuada de Valncia que va patir la ciutat la tardor de 1957 es converteix tamb en un fet traumtic per a Mart Domnguez. Com a director de Las Provincias i home insigne de la cultura i la societat valenciana, fou convidat a pronunciar el discurs de mantenidor de la Fallera Major de 1958. La seua allocuci, titulada Valencia, la gran silenciada. Cuando enmudecen los hombres... hablan las piedras!, fou pronunciada al teatre Principal de la ciutat, retransmesa per rdio i posteriorment editada. El discurs commocion la societat valenciana. Fou un crit reivindicatiu que denunciava la manca d inters del govern central per Valncia; per tamb fou una crtica a l actitud dels mateixos valencians davant el seu dest. Denunciava el  rebordoniment  -prdua de la prpia personalitat- que duu aparellat la falta de respecte que mereixen els valencians de portes enfora; l aband de la llengua i la identitat pels propis valencians condua irremeiablement a la poca consideraci que Valncia t des de Madrid.

El discurs suscit mostres de solidaritat de la societat valenciana i despert la sensibilitat valencianista de molts ciutadans, especialment en l mbit universitari. Per eixes mateixes paraules el conduren a l ostracisme del rgim i fou obligat a abandonar la direcci de Las Provincias. Ms tard escriuria al setmanari econmic Valencia fruits i en mltiples collaboracions en diferents mitjans de comunicaci; mai tornaria, per, a publicar en Las Provincias.

A partir d eixe moment la seua producci literria es fa ms intensa. En 1960 publica la pea teatral No n eren deu?, obra considerada com decisiva en la renovaci del teatre valenci de postguerra, cam ja iniciat amb Les Malaenes (1947). La seua destresa narrativa, que ja va sobreeixir en l assaig Alma y tierra de Valencia (1941), es fa palesa tamb en Isaes, profeta de Nadal (obra escrita entre 1964 i 1965, publicada pstumament en 2008), en les biografies sobre Vicente Blasco Ibez -El tradicionalismo de un republicano- (1961-1962) i Els Borja (1985), i en les novelles Els horts (1972) i L ullal (1986).

En 1973 particip en la fundaci de l associaci La Paraula Cristiana, dedicada a fomentar l s de la llengua en l Esglsia, de la qual era vicepresident. L obra ms important d aquesta associaci s l edici en 1975 dels textos litrgics el Llibre del Poble de Du.

En 1977 publica la seua ltima obra teatral, Els cignes fora l aigua, que no arrib a estrenar-se i un llibre de gastronomia titulat Els nostres menjars, que assol un gran xit de pblic. Edit l opuscle Las Fallas, per encrrec de l alcalde de Valncia, Ricard Prez Casado. Finalment, quan es trobava enllestint la seua segona novella, L ullal, li arrib la mort d una aturada cardaca el 10 d agost de 1984.


 Bibliografia .
Obres ms significatives:
 Libro de juventud, Imprenta Jos Olmos, Valncia, 1928.
 Alma y tierra de Valencia, Ediciones Espaolas, Madrid, 1941.
 Jos de Calasanz. El santo de los nios, Editorial bibliogrfica espaola, Madrid, 1949.
 Arbres, Flor Natural-Jocs Florals de Valncia. Lo Rat Penat 1955, Editorial F. Domnech, Valncia, 1957.
 Valencia, la gran olvidada. Cuando enmudecen los hombres... hablan las piedras!, discurs de proclamaci de la Fallera Major de l any 1958, Editorial Bello, Valncia, 1958.
 No n eren deu?, Apunt dramtic inspirat en l evangeli de Sant Lluc, Cosmos, Valncia, 1960 (Edicions Bromera, 3a edici, 1998).
 El tradicionalismo de un republicano, Editorial Montejurra, Sevilla, 1961-1962.
 El milacre dels milacres, Antiqussima Associaci de Sant Vicent Ferrer, Impremta de Vicent Villanueva, Valncia, 1969.
 Els cignes fora l aigua, Eliseu Climent, Valncia, 1977.
 Els nostres menjars, Vicent Garca Editors, Valncia, 1981.
 Las fallas, Ajuntament de Valncia, Valncia, 1982.
 Els Borja, Centre d Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, Gandia, 1985.
 Els horts, Edicions Bromera, Alzira, 1994 (2 ed.).
 Testimoni d un temps, recopilaci d articles periodstics a cura de Nello Pellisser, Editorial Germania, Algemes, 1994.
 L ullal, Eliseu Climent, Valncia, 2001 (2 ed.).
 Isaes, profeta de Nadal, Editorial Denes (Collecci Rent), Paiporta, 2008.

 Estudis sobre Mart Domnguez .
Selecci:
 Colomer, Agust: Retrobar la tradici. El valencianisme d inspiraci cristiana de la postguerra a la transici, Editorial Sa, Valncia, 1996.
 Colomer, Agust,  La novella L ullal de Mart Domnguez , dins Anales valentinos, 58. Revista de Filologa y Teologa, Facultad de Teologa, Valncia, 2003, pp. 359-365.
 DD.AA.: L aiguadol nm. 32,  Dossier: Homenatge a Mart Domnguez Barber , Institut d Estudis Comarcals de la Maria Alta, Dnia, 2006.
 DD.AA.: Mart Domnguez i el seu temps, edici a cura de Vicent J. Escart, Nello Pellicer i Biel Sansano, Editorial Germania, Algemes, 1996.
 Pellisser, Nello: Mart Domnguez i Barber: la passi per la paraula, Ajuntament d Algemes, 2004.
 Sansano, Biel: Quan callen les pedres. Mart Domnguez i Barber, 1908-1984, Editorial Sa, Valncia, 1996.


 Referncies .
 L aiguadol nm. 32, Dossier: Homenatge a Mart Domnguez Barber, Institut d Estudis Comarcals de la Maria Alta, Dnia, 2006. (Especialment, els articles de Nello Pellisser);
 Estudis sobre la figura i l obra de Mart Domnguez Barber. Resum de la beca d investigaci realitzada l any 2004. Autor: Antoni Teruel i Barber;
 udio: Discurs de Mart Domnguez en la proclamaci de la Fallera Major del 1958 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303145" title="Seplveda" nonfiltered="4804" processed="4796" dbindex="119854">


Seplveda s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Composici .
El municipi cont els segents nuclis de poblaci:
 Seplveda, "capital" del municipi;
 Aldehuela;
 Castrillo de Seplveda;
 Consuegra de Murera;
 Duratn;
 Hinojosas del Cerro;
 Perorrubio;
 Tanarro;
 Vellosillo;
 Villar de Sobrepea;
 Villaseca;

 Administraci .



 Personatges illustres .
Emiliano Barral (1896-1936) Escultor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303146" title="Lnia Calais-Amiens-Calais del TER" nonfiltered="4805" processed="4797" dbindex="119855">
Aquestes sn les estacions de la lnia Calais-Amiens-Calais del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303148" title="Sargantana cua-roja" nonfiltered="4806" processed="4798" dbindex="119856">

La sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) s una espcie de rptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures i de la famlia dels lacrtids que crida l'atenci per la seua bellesa.

Morfologia.

 Fa uns 7-8 cm de cap a cloaca.
 El cap s fora gran i li manca l'escata occipital.
 El dors s griss amb ratlles longitudinals blanques ms o menys marcades i amb taques fosques. ;
 Els joves sn inconfusibles: presenten un disseny en el dors de ratlles blanques i negres, i tenen la cua i les cuixes de color vermell viu (aquesta caracterstica sol mantenir-se en alguns individus adults, sobretot en femelles).

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Pennsula Ibrica i al nord-oest d'frica. 

Hbitat.

La sargantana cua-roja s una espcie extremament adaptada a terrenys tous i solts, especialment sorrencs, i presenta els dits amb les escates inferiors imbricades, cosa que constitueix una adaptaci a aquest tipus de sls, ja que aquesta disposici de les escates augmenta la sustentaci.

Costums.

Viu a terra i corre per sobre la sorra a gran velocitat tot aixecant la cua de manera caracterstica i amagant-se a la base dels arbusts. Excava amb facilitat i no s difcil veure-la en reps mantenint les potes anteriors aixecades.

Com les altres sargantanes de sorra, a les poblacions costaneres, acostuma a mantenir-se activa durant tot l'any, malgrat que una part de la poblaci sol retirar-se als caus durant els mesos ms freds.

Alimentaci.

Menja diversos tipus d'artrpodes, sobretot insectes (colepters, formcids, heterpters, himenpters, etc.), encara que durant la primavera i l'estiu s freqent la ingesti d'aliment vegetal.

De vegades, practica el canibalisme.

Reproducci.

Per l'abril-juny s'observen les primeres cpules, i la posta (1-5 ous) oscilla de maig a juny o comenament de juliol. De vegades poden fer dues postes.

La maduresa sexual s'assoleix generalment a l'any i mig de nixer.

Referncies.

 ;
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 71-72. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest rptil. ;
 Fotografies i distribuci de la sargantana cua-roja. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303151" title="Montserrat Surroca i Comas" nonfiltered="4807" processed="4799" dbindex="119857">
Montserrat Surroca i Comas (Caldes de Malavella, 1974) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, treballa com a Mediadora Familiar; s especialista en Jurisdicci de Menors i Violncia Domstica. Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC), fou escollida diputada per CiU per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303157" title="Juli Fernndez i Iruela" nonfiltered="4808" processed="4800" dbindex="119858">
Juli Fernndez i Iruela (Pozo Alin, provncia de Jan, 1962) s un poltic catal d'origen andals. Estudi Cincies Empresarials a la Universitat de Girona i ha treballat com a auditor de sistemes de gesti de prevenci de riscos. s soci director d'un despatx professional d'assesorament empresarial. Militant del PSC-PSOE, ha estat regidor de l'Ajuntament de Palafrugell els perodes 1992-1995 i 1999-2003. El 2003 fou nomenat primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Palafrugell i el 204 secretari de Poltica Econmica a l'Executiva de Federaci del PSC de les Comarques Gironines. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit diputat per la provncia de Girona. 

 Enllaos externs .
 Dades personals de Juli Fernndez;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303160" title="Sant Vicen de Finestres" nonfiltered="4809" processed="4801" dbindex="119859">

Sant Vicen de Finestres s una ermita romnica del segle XII, recentment restaurada, situada al municipi de Finestres, a la comarca de la Ribagora i a la serralada del Montsec. 

L'ermita junt amb el castell de Finestres es troben dins de la muralla rocosa de Finestres, composta per dues lnies d'estrats verticals.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303167" title="Mussol emigrant" nonfiltered="4810" processed="4802" dbindex="119860">

El mussol emigrant o mussol mar (Asio flammeus) s l'estrgid ms caracterstic, b que poc abundant, de les zones humides dels Pasos Catalans.

 Morfologia .

 s un ocell d'uns 38 cm, de cos terrs clar densament vionat.
 Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mbils sobre la part superior del cap que no sn gaire visibles.
 Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres.
 Les orelletes son poc evidents.

 Costums .

s un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escs i irregular als altres indrets.

Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqncia volant de dia.

Ocell tpicament migrador, es pot observar amb ms facilitat durant les poques de pas, sobretot per l'abril i per novembre-desembre.

 Hbitat .

Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars. 

 Alimentaci .

S'alimenta de talps, petits ocells i insectes. 

 Reproducci .

Normalment cria al nord d'Europa i a Islndia. Ha criat excepcionalment a Mallorca i al Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construt amb una mica de matria vegetal).

 Referncies .


 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

 Enllaos externs .

 El mussol emigrant a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos de mussols emigrants a llur hbitat natural. ;
 Descripci i fotografia d'aquest ocell. ;
  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303172" title="Llista d'especialitats 72 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="4811" processed="4803" dbindex="119862">
Llista d'especialitats del camp 72 (Filosofia) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303173" title="Lnia Amiens-Compigne-Amiens del TER" nonfiltered="4812" processed="4804" dbindex="119863">
Aquestes sn les estacions de la lnia Amiens-Compigne-Amiens del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303178" title="Mauser" nonfiltered="4813" processed="4805" dbindex="119864">
El Mauser s un fusell produt per un conegut fabricant alemany del mateix nom, productor d'una srie de rifles de forrellat des de la dcada de 1870 fins l'actualitat.  Els dissenys eren inicialment per a l'exrcit alemany, per s'han exportat i llicenciat a un gran nombre de pasos, des de finals del segle XIX i principis del segle XX. Tamb ha esdevingut una popular arma d's civil. A ms dels esmentats rifles, l'empresa Mauser tamb fabric diversos models de pistola.

A finals del segle XX, Mauser va continuar produint rifles esportius i de caa. A la dcada de 1990 esdevingu subsidiria de la tamb alemanya Rheinmetall. Mauser Jagdwaffen GmbH fou segregada i continua fabricant rifles, mentre que la subsidiria de Rheinmetall, anomenada Mauser-Werke Oberndorf Waffensysteme GmbH fabric altres productes armamentstics durant un temps, fins que fou absorbida per Rheinmetall Waffe Munition Gmbh.  El nom "Mauser" tamb s'ha llicenciat en alguns casos a d'altres empreses.

Alguns models de Mauser famosos foren:

 M 1871;
 M 71/84;
 M 91;
 M 94 i M 95;
 M 96 Suec;
 M 98;

Aquest ltim sistema M 98, adoptat per l'exrcit alemany el 1898, result tan perfeccionat, fiable i segur que fins i tot avui en dia es continuen produint rifles amb l'anomenat Sistema Mauser 98, amb modificacions menors (angle del mnec del forrellat, materials, etc.). Empreses com Remington, per exemple, produeixen actualment rifles (Serie 700, etc.) amb aquest sistema.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303179" title="Ptria" nonfiltered="4814" processed="4806" dbindex="119865">
La Ptria ve determinada per la naci o unitat histrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una collectivitat o en formen part.
Ptria s el pas on un ha nascut, la terra dels pares.
Els lema dels Jocs Florals era "Ptria, fe i amor". 
El concepte de ptria referma la personalitat d un pas. Sovint, els seus habitants veuen en la seva llengua el smbol ms important d identitat nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303180" title="Marc-Gilbert Sauvajon" nonfiltered="4815" processed="4807" dbindex="119866">
Marc-Gilbert Sauvajon (Valena, el 25 de setembre de 1909 - Montpeller, el 15 d'abril de 1985) fou un autor dramtic, realitzador, guionista i dialogista francs.

Desprs d'estudis de dret, fou nomenat redactor en cap del diari "Sud-Est". Tamb, fou el fundador del "Valence-Rpublicain".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303185" title="Anton Ferr i Fons" nonfiltered="4816" processed="4808" dbindex="119867">
Antn Ferr i Fons (Alcover, 1960) s un poltic catal. s llicenciat en dret i funcionari de l'Agncia Estatal de l'Administraci Tributria (AEAT). Des del 1999 s alcalde de l'Ajuntament d'Alcover per Alcoverencs pel Canvi - Progres Municipal (ApC-PM). Fou escollit diputat del PSC-PSOE per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Blog d'Antn Ferr;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303188" title="Agncia Estatal de l'Administraci Tributria" nonfiltered="4817" processed="4809" dbindex="119868">
La Agncia Estatal d'Administraci Tributria s un organisme pblic de l'Administraci espanyola encarregat de la gesti del sistema tributari estatal i del duaner, aix com dels recursos d'altres Administracions i Ens Pblics, nacionals o de la Uni Europea, la gesti de la qual se li encomani. Va ser creada per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1991 (Llei 31/1990), de 27 de desembre de 1990. Es va constituir l'1 de gener de 1992. 

Est configurada com un ens de dret pblic dependent de la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos. Aquesta Agncia va entrar en funcionament al gener de 1992 a partir dels recursos del Ministeri d'Economia i Hisenda del com es va segregar assimilant part de les seves installacions i funcionaris. El President de l'AEAT t rang de Secretari d'Estat i sol recaure en la figura del Secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos. Actualment s Carlos Ocaa y Prez de Tudela. El Director general de la AEAT t rang de Sotssecretari. Actualment s Luis Pedroche Rojo. L'AEAT va ser pionera en la utilitzaci de les Noves Tecnologies i, especialment, Internet, permetent al contribuent, ja sigui persona fsica o jurdica, el pagament d'impostos, consultes, etc. a travs d'aquest mitj. 

 Funcions . 
 La gesti, inspecci i recaptaci de tributs estatals excepte al Pas Basc i Navarra. (IRPF, IVA, Societats i Impostos Especials). ;
 La realitzaci de diferents funcions relacionades amb els ingressos de les Comunitats Autnomes i Ciutats Autnomes. ;
 La recaptaci d'ingressos de la Uni Europea. ;
 La gesti duanera i repressi del contraban. ;
 La recaptaci en perode voluntari de taxes del Sector Pblic Estatal. ;
 La recaptaci en via executiva d'ingressos de dret pblic de la Administraci General de l'Estat i els seus Organismes Pblics. ;
 La collaboraci en la persecuci de determinats delictes (contra la Hisenda Pblica i de contraban). ;
 E-administraci . 
L'Agncia Tributria s la pionera en la introducci de la e-administraci, a Espanya, donant la possibilitat de presentar la Declaraci de la Renda per internet. Al llarg dels anys s'han anat augmentant els serveis oferts des d'internet, a ms s'han augmentat els canals de prestaci com el telfon, els SMS o la TDT. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'AEAT;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303189" title="Lnia Amiens-Saint-Quentin-Amiens del TER" nonfiltered="4818" processed="4810" dbindex="119869">
Aquestes sn les estacions de la lnia Amiens-Saint-Quentin-Amiens del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303196" title="FA Premier League 2008-09" nonfiltered="4819" processed="4811" dbindex="119870">
La temporada 2008-09 de la Premier League ser el disset des de la seva creaci. El torneig comenar en agost del 2008, i acabar en maig de 2009. 20 equips participaran, 17 dels quals s'han impugnat en la temporada 2007-08, i 3 dels quals han sigut promoguts a partir del Football League Championship de la segona divisi anglesa. A partir d'aquesta temporada, els clubs ara podran comptar amb set substituts en el banc en lloc de cinc.

 Promoci i Descens .
Momentniament:

Equips Ascendits: West Bromwich Albion, Stoke City i Hull City.

Equipos Descendits: Derby County, Reading i Birmingham;

 Taula .
En la taula sn els clubs garantitzats de jugar en la Premier League 2008-09:



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303198" title="Fred Zinnemann" nonfiltered="4820" processed="4812" dbindex="119871">

 Fred Zinnemann  nascut  el 29 d'abril 1907 a Viena (ustria) en el si d una famlia Jueva, i mort d'un atac cardac el 14 de mar de 1997 a Londres (Anglaterra). s un director i productor de cinema estatunidenc d'origen austrac. Ha obtingut quatre vegades l Oscar. 

 Biografia .

De jove, a ustria, volia ser msic, per estudiava dret a la Universitat de Viena, i   treballava com a camera a Alemanya amb uns quants principiants (Billy Wilder i Robert Siodmak ) abans d anar als Estats Units per estudiar cinema.
Una de les seves primeres feines a Hollywood va ser un treball com a extra a  All Quiet on the Western Front (1930), tot i que se l va acomiadar per parlar amb el director, Lewis Milestone. Desprs d algunes pellcules curtes, va aconseguir el seu primer xit amb The Seventh Cross, una pellcula protagonitzada per Spencer Tracy.

Va dirigir molts gneres de pellcula diferents incloent-hi thrillers, westerns, cinema negre, i drama.  Dinou actors que han aparegut en les pellcules de Zinnemann van rebre nominacions a l Oscar: entre ells Frank Sinatra, Audrey Hepburn, Glynis Johns, Paul Scofield, Robert Shaw, Wendy Hiller, Jason Robards, Vanessa Redgrave, Jane Fonda, Gary Cooper i Maximilian Schell. La pellcula de Zinnemann de 1950  The Men  s famosa per haver donat a  Marlon Brando el seu primer paper.

Zinnemann va estar en actiu en  una carrera excepcional que va durar sis dcades, durant les quals va dirigir 22 llarg-metratges, 19 curts i va guanyar quatre Oscars. Potser el seu treball ms conegut s  High Noon  (1952), un dels primers 25 clssics del cinema americ escollits el 1989 pel National Film Registry , amb  Gary Cooper i Grace Kelly.

Entre les seves pellcules, destaquem els drames  From Here to Eternity (1953),  The Nun's Story  (1959),   A Man for All Seasons  (1966) i   Julia  (1977). Considerat com a consumat artes, Zinnemann  destacava per l atenci meticulosa en els detalls, per aconseguir repartiments brillants i una preocupaci amb els dilemes morals dels seus personatges. 

La predilecci de Zinnemann pel realisme ja s evident en el seu primer treball The Wave  (1935), on rodava els exteriors a Mxic amb actors principalment no professionals reclutats entre els locals, i que s un dels primers exemples de realisme en pellcula narrativa.  Zinnemann treballaria amb el documentalista Robert Flaherty, una associaci que considerava l esdeveniment ms important de la seva vida professional.

El cineasta tamb va utilitzar gent del poble a  The Search  (1948), que va guanyar un Oscar pel gui i s assegurava la seva posici a Hollywood. Es tracta d un drama de la  Segona Guerra Mundial on  destacaven les habilitats de Zinnemann com a documentalista  i dramaturg. Rodada en una Alemanya destruda per la guerra, l actriu principal - en el seu debut al cinema - es preocupa per a un noi txec perdut i traumatitzat per la guerra. En l esmentada  The Men (1950),  protagonitzada per Marlon Brando en el paper d un  paraplgic veter de guerra, Zinnemann filmava moltes escenes en un hospital de Califrnia on els pacients reals servien d extres.

L elecci dels actors per part de Zinnemann eren tan aviat atrevides com  assenyades. Per a la seva adaptaci de l obra  The Member of the Wedding  (1952), Zinnemann va triar Julie Harris , de 26 anys per una protagonista de 12 anys. En  From Here to Eternity (1953), va catapultar Frank Sinatra, que era en el punt ms baix de la seva popularitat. Emulant el seu personatge Maggio, Sinatra va guanyar un Oscar al millor actor secundari. A  From Here to Eternity  tamb presentava Deborah Kerr, ms coneguda per papers melindrosos, com l esposa d un capit que flirteja amb altres oficials.  Audrey Hepburn, normalment en papers cmics, feia l actuaci de la seva carrera com l angoixada Germana Luke a  The Nun's Story.

Durant la seva carrera Zinnemann va impulsar una mena de protagonista moralment impellit a actuar heroicament en defensa de les seves creences. Hepburn a  The Nun's Story  i Cooper a High Noon,  sn dos exemples d aix. Paul Scofield com Sir Thomas More a A Man for All Seasons   (1966) donava un retrat brillant d un home condut per la conscincia al seu dest. Una variaci sobre el tema es troba a The Seventh Cross, en qu el personatge central - un pres que s escapa   protagonitzat per Spencer Tracy  s passiu i fatalista. 
I a Julia (1977), un altre dels xits de Zinnemann, on Vanessa Redgrave s una hereva americana que abandona la seguretat i comoditat d un gran patrimoni per dedicar la seva vida a la  causa antinazi a Alemanya. (La pellcula s tamb coneguda per ser el debut en pantalla de Meryl Streep.) Potser el solitari ms inusual i pervers a les pellcules de Zinnemann s Edward Fox  com l antiheroi despietat  en el thriller  The Day of the Jackal  (1973), un home que s impellit per un gran professionalisme ms que per poltica per intentar matar el president francs Charles DeGaulle. 
Va guanyar l Oscar al millor director per From Here to Eternity  i  A Man for All Seasons  i tamb va guanyar l Oscar a la millor fotografia per  la ltima pellcula. Va rebre el seu primer Oscar el 1951 per al  documental curt Benjy.

La seva darrera pellcula va ser Five Days One Summer, el 1982.

 Filmografia .

 1930 : Menschen am Sonntag (assistent de direcci i co-guionista);
 1936 : Redes;
 1938 : Tracking the Sleeping Death;
 1938 : They Live Again;
 1938 : That Mothers Might Live;
 1938 : A Friend in Need;
 1938 : The Story of Doctor Carver;
 1939 : Weather Wizards;
 1939 : While America Sleeps;
 1939 : Help Wanted;
 1939 : One Against the World;
 1939 : The Ash Can Fleet;
 1939 : Forgotten Victory;
 1940 : Stuffie;
 1940 : The Old South;
 1940 : The Great Meddler;
 1940 : A Way in the Wilderness;
 1941 : Forbidden Passage;
 1941 : Your Last Act;
 1942 : The Lady or the Tiger?;
 1942 : Kid Glove Killer;
 1942 : Eyes in the Night;
 1944 : The Seventh Cross ;
 1946 : Little Mister Jim;
 1947 : My Brother Talks to Horses;
 1948 : The Search;
 1948 : Act of Violence;
 1950 : The Men ;
 1951 : Benjy;
 1951 : Teresa;
 1952 : High Noon;
 1952 : Testimoni de casament (The Member of the Wedding);
 1953 : D'aqu a l'eternitat (From Here to Eternity);
 1955 : Oklahoma !;
 1957 : A Hatful of Rain;
 1958 : El vell i la mar (The Old Man and the Sea);
 1959 : Histria d'una monja (The Nun's Story);
 1960 : Tres vides errants (The Sundowners);
 1964 : Behold a Pale Horse ;
 1966 : Un home per a l'eternitat (A Man for All Seasons);
 1973 : The Day of the Jackal ;
 1977 : Julia;
 1982 : Five Days One Summer ;
|
 Premis i nominacions  .

 Premis .
 1952 : Oscar al millor documental curt per Benjy;
 1954 : Oscar al millor director per D'aqu a l'eternitat ;
 1960 : Oscar al millor director per  Tres vides errants;
 1966 : Oscar a la millor pellcula per Un home per a l'eternitat ;

 1960 : BAFTA a la millor pellcula per Histria d'una monja;
 1968 : BAFTA a la millor pellcula britnica per Un home per a l'eternitat  ;

 1954 : Festival Internacional de cinema de Cannes Premi especial per D'aqu a l'eternitat  ;
 1977 : DAVID DI DONATELLO per Julia;

 Nominacions .
 1949 : Oscar al millor director  per  The Search;
 1953 : Oscar al millor director  per  High Noon;
 1960 : Oscar a la millor pellcula  per   Tres vides errants ;
 1960 : Oscar al millor director  per  Tres vides errants ;
 1960 :  Oscar al millor director  per  Histria d'una monja ;
 1977 : Oscar al millor director  per   Julia ;

 1974 :  BAFTA al millor director  per   The Day of the Jackal ;
 1977 : BAFTA al millor director  per   Julia ;

 1954 : Festival Internacional de cinema de Cannes Gran Premi  per D'aqu a l'eternitat;

 1977 : CESAR a la millor pellcula estrangera  per   Julia  ;

 Enllaos externs .
;
 Fred Zinnemann en el Cin-club de Caen;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303200" title="Giro d'Itlia de 2008" nonfiltered="4821" processed="4813" dbindex="119872">

El Giro d'Itlia 2008 s la 91a edici d'aquesta cursa ciclista italiana. Es disput entre el 10 de maig i l'1 de juny de 2008 sobre 3.424km, amb un recorregut que discorria entre Palerm i Mil.

El vencedor final de la cursa fou el madrileny Alberto Contador, de l'equip Astana, que fou seguit al pdium pels italians Ricardo Ricc, a 1'57" i Marzio Bruseghin, a poc mensy de 3'.

Amb aquest triomf Alberto Contador es converteix en el segon espanyol en guanyar el Giro d'Itlia, desprs que Miguel Indurain ho aconsegus en les edicions de 1992 i 1993. A ms a ms trenca la ratxa de 12 victries italianes consecutives al Giro, ja que des que Pavel Tonkov guany el 1996 cap ciclista no itali ho havia aconseguit.

La cursa compt amb quatre arribades en alt, a ms d'una cronoescalada a Plan de Corones, una contrarellotge per equips a Palerm (1 etapa) i dues contrarellotges individuals, sent la darrera a Mil, en la darrera etapa de la cursa. 

A la cursa hi van prendre part 16 equips de categoria UCI ProTour i sis de categoria Continental Professional, ja que degut a la ruptura de relacions de les tres Grans Voltes amb l'UCI no hi foren presents tots els equips ProTour, ni es reg la cursa per les seves regles.

 Etapes .
Etapa 1 - 10 de maig de 2008: Palerm - Palerm, 28,5km (CRE):


Etapa 2 - 11 de maig de 2008: Cefal - Agrigento, 207km:


Etapa 3 - 12 de maig de 2008: Catnia - Milazzo, 208km:


Etapa 4 - 13 de maig de 2008: Pizzo Calabro - Catanzaro, 197km:


Etapa 5 - 14 de maig de 2008: Belvedere Marittimo - Contursi Terme, 170km:


Etapa 6 - 15 de maig de 2008: Potenza - Peschici, 231,6km:

L'etapa fou escurada, eliminant el circuit final, desprs de les converses mantingudes entre els ciclistes i l'organitzaci. Aquesta retallada comport que l'etapa passs dels 265 km previstos inicialment als 231,6, sent, amb tot, encara l'etapa ms llarga d'aquesta edicidel Giro d'Itlia.


Etapa 7 - 16 de maig de 2008: Vasto - Pescocostanzo, 197km:


Etapa 8 - 17 de maig de 2008: Rivisondoli - Tivoli, 200km:


Etapa 9 - 18 de maig de 2008: Civitavecchia - San Vincenzo, 194km:


Etapa 10 - 20 de maig de 2008: Pesaro - Urbino, 36km (CRI):


Etapa 11 - 21 de maig de 2008: Urbania - Cesena, 193km:


Etapa 12 - 22 de maig de 2008: Forl - Carpi, 171km:


Etapa 13 - 23 de maig de 2008: Modena - Cittadella, 192km:


Etapa 14 - 24 de maig de 2008: Verona - Alpe di Pampeago, 195km:


Etapa 15 - 25 de maig de 2008: Arabba - Passo Fedaia/Marmolada, 153km:


Etapa 16 - 26 de maig de 2008: Mareo - Plan de Corones, 13,8km (CRI):


Etapa 17 - 28 de maig de 2008: Sondrio - Locarno, 192km:


Etapa 18 - 29 de maig de 2008: Mendrisio - Varese, 182km:


Etapa 19 - 30 de maig de 2008: Legnano - Presolana/Monte Pora, 228km:


Etapa 20 - 31 de maig de 2008: Rovetta - Tirano, 224km:


Etapa 21 - 1 de juny de 2008: Cesano Maderno - Mil, 23,5km (CRI):


 Classificacions finals.
 Classificaci general .


Classificaci de la muntanya.
El Gran Premio della Montagna s la classificaci basada en els punts obtinguts pels ciciclistes que arriben en les primeres posicions als diferents ports de muntanya que s'ascendeixen durant la cursa. El lder de la classificaci duu un maillot verd, la maglia verde.



 Classificaci per punts .
La classificaci per punts, o maglia ciclamino, s obtinguda pel ciclista que acumula ms punts a les diferents arribades  (puntuen els 15 primers ciclistes de cada etapa). 



 Evoluci de les classificacions .



Maillots que foren duts per altres ciclistes quan un ciclista liderava dues o ms classificacions: 
 Entre les etapes 7 i 11, Matthias Russ vest la maglia bianca;
 Entre les etapes 12 i 14 Vincenzo Nibali vest la maglia bianca;

 Equips que prenen part al Giro d'Itlia 2008.
Els segents equips prenen part al Giro d'Itlia 2008:



 Inicialment hi hagu quatre equips de l'UCI ProTour que no foren convidats a la cursa: Team Astana, Team High Road, Bouygues Tlcom i Crdit Agricole. L'equip continental Acqua & Sapone-Caff Mokambo, guanyador de dues etapes en l'edici de 2007 tampoc fou convidat. La direcci del Giro argument que la selecci dels equips s'havia fet seguint criteris d'tica, qualitat, internacionalitat i relacions a llarg termini amb la cursa.

Amb tot, posteriorment els equips Team Astana i Team High Road foren convidats a participar-hi.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa ;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303201" title="Concepci Tarruella i Toms" nonfiltered="4822" processed="4814" dbindex="119873">
Concepci Tarruella i Toms (Benavent de Segri, 1949) s una poltica catalana. Diplomada Universitria en Infermeria i militant de CiU, fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 i 1999, ocupant el crrec de Directora General d'Infncia de la Generalitat de Catalunya el 1994-1997. Desprs fou regidora de l'Ajuntament de Lleida (2004-2007) i diputada a les eleccions generals espanyoles de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303208" title="Flix Larrosa i Piqu" nonfiltered="4823" processed="4815" dbindex="119874">
Flix Larrosa i Piqu (Lleida, 1964) s un poltic catal. Llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida i diplomat en gesti turstica per ESADE, treballa com a funcionari de l'administraci local i com a professor de l'Escola de Turisme el 2000-2002. Militant del PSC-PSOE, el 2007 fou nomenat Director General de Turespaa del Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya, crrec que abandon per a ser escollit diputat per la provncia de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303215" title="Maite Arqu i Ferrer" nonfiltered="4824" processed="4816" dbindex="119875">
Maite Arqu i Ferrer (Badalona, 1943) s una poltica catalana. Particip en el moviment associatiu (Associacions de Vens i Associacions de Pares d'Alumnes) i milita al PSC-PSOE des dels seus orgens. Fou regidora de l'ajuntament de Badalona de 1979 a 1999, i alcaldessa de Badalona de 1999 a 2008. Abandon el crrec quan fou escollida senadora per la provncia de Barcelona per l'Entesa Catalana de Progrs a les eleccions generals espanyoles de 2008. Tamb ha estat diputada i presidenta de comissi a la Diputaci de Barcelona del 1982 al 1999, presidenta del Consell Comarcal del Barcelons (1999-2003) i presidenta de l'Entitat Metropolitana de Transports (2003-2007).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303216" title="Montserrat Candini i Puig" nonfiltered="4825" processed="4817" dbindex="119876">
Montserrat Candini i Puig (Barcelona, 1957) s una poltica catalana. Formada a ESADE en funci directiva a les organitzacions pbliques i privades. Funcionria de la Generalitat de Catalunya des de 1982, ha estat cap del gabinet del Conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1998-2000), Directora General de Patrimoni Natural i Medi Fsic (2000-2002), Directora del Programa de Poltica General de Muntanya (2002-2003). Directora del Pla de Dinamitzaci Turstica de Santa Susanna (2003-2005). 

Secretria del Comit Nacional de CDC d'Infraestructures, Medi ambient i Habitatge (2003-2008). Des del 2003 tamb s portaveu de CiU a l'ajuntament de Calella, membre del Consell Comarcal del Maresme i senadora per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc de Montserrat Candini;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303221" title="Maria Josefa Celaya i Armisen" nonfiltered="4826" processed="4818" dbindex="119877">
Maria Josefa Celaya i Armisen (nascuda el 1954) s una poltica i mestra catalana, resident a Blanes.  Llicenciada en Filosofia i Lletres i psicopedagoga. Funcionria del cos A de Professors de Secundria, ha estat Directora del CEIP Napole Soliva de Blanes (1980-1983), coordinadora del Centre de Recursos Pedaggics de la Selva II (Blanes-Girona) (1984-1995), directora del Centre de Recursos Pedaggics de la Selva II (Blanes-Girona) (1995-2003), directora dels Serveis Territorials del Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya a Girona (2006-2007) i Sotsdirectora general en funcions de Comunicaci i Atenci a la Comunitat Educativa del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya (2007-2008).

Militant del PSC-PSOE, ha estat regidora de l'ajuntament de Blanes i del Consell Comarcal de la Selva del 1999 al 2008, quan deix els crrecs en ser escollida senadora per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2008 per l'Entesa Catalana de Progrs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303223" title="Haspengouw" nonfiltered="4827" processed="4819" dbindex="119878">

Haspengouw (Llatinitzat Hesbania a l'Edat Mitjana, Hesbaye en francs, Hespengau en alemany), s un antic comtat que cobreix parts del territori de l'actuals provncies Brabant flamenc, Brabant val, Namur, Lieja i Limburg de Blgica.
Origen del nom.
El nom del comtat merovingi prov de l'antica marca Haspinga. El sfix "ga" es transform en gouw en neerlands o gau en Alemany. Significa pas o regi.
Histria.
Des del segle VII era un feu important de les marques al nord-oest del regne merovingi tamb anomenat Austrsia. Probablement va ser el bisbe de Maastricht, Lambert, fill del comte Guerin de Poitiers, que va crear Hesbania (de vegades escrit errniament Hispania en documents antics). En l'acte de divisi territorial entre Carles el Calb i Llus el Germnic de 880 es fa esment del comtat d'Hesbania. Al 1040, Enric III va infeudar-lo al prncep-bisbe Nitard que va integrar el comtat al principat de Lieja.

Ingerman d'Haspengouw s un dels comtes d'Haspengouw ms coneguts. El seu germ Robert era l'avi de Robert el Fort, fundador de la dinastia dels ducs de Brabant i dels reis de Frana, la dinastia Capet. La filla d'Ingerman, Ermengarda d'Haspengouw va casar-se amb Llus I el Piets.

Avui.
 El nom va sobreviure come a denominaci d'una regi geogrfica de terres de conreu molt riques. Haspengouw sovint es designat com el graner de Blgica. Es devideix en dues parts: la part meridional ms llarga, dita Haspengouw seca i la part septentrional ms sorrosa dita Haspengouw hmida. La part seca forma un altipl del qual la vall del Mosa forma la frontera meridional. Hom hi cultiva blat, blat de moro i sobretot de remolatxes. L'indstria sucrera va ser molt important. Hi ha fbriques de sucre a Tienen, Oreye, Hollogne-sur-Geer i Wanze. Desprs de l'obertura de les fronteres al sucre a base de canya de sucres i la reducci dels subsidis europeus, la indstria sucrera va patir. La fbrica de Wanze va tancar-se i el siti es transforma en fbrica de de bio-etanol sempre a basi de bledes-raves. 

El municipi de Hoegaarden tenia dezenes de fbriques de cervesa a basi de blat (witbier) tret de l'ordi ms usual per a fer-la cervesa. 

La part seca s coneguda pel conreu de fruita i de ramaderia (productes lleters). Hi ha subhastes de fruita molt importants a Sint-Truiden i a Borgloon. Al domini del castell de Genoelselderen, prop de Tongeren, es troba unes de les vinyes ms nrdiques d'Europa. 

s un regi rica, amb moltes petites ciutats i petits pobles amb una arquitectura molt tpica de grans masos, sovint fortificats, que es troben concentrats al centre dels pobles. No hi ha gaire construccions fora dels pobles, el que obre unes panorames interessants de paisatges llargs i verds.


 Municipis d'Haspengouw .

 Brabant flamenc .

 Hoegaarden;
 Landen;
 Linter;
 Tienen (F: Tirlemont);
 Zoutleeuw (F: Lau);


 Brabant val .

 Beauvechain (Nl: Bevekom);
 Hlcine (Nl:Heilissem);
 IncourtIncourt;
 Jodoigne (Nl: Geldenaken);
 Orp-Jauche (Nl: Orp-Geten);
 Ramillies;


 Provncia de Lieja .

 Amay;
 Awans;
 Berloz;
 Braives;
 Burdinne;
 Crisne;
 Donceel;
 Faimes;
 Fexhe-le-Haut-Clocher;
 Geer;
 Grce-Hollogne;
 Hannut (Nl: Hannuit);
 Hron;
 Juprelle;
 Lincent ( Nl: Lijsem);
 Oreye (Nl:Oerle);
 Oupeye;
 Remicourt;
 Saint-Georges-sur-Meuse;
 Verlaine;
 Villers-le-Bouillet;
 Wanze;
 Waremme (Nl: Borgworm);
 Wasseiges;


 Limburg (Blgica) .

 Alken;
 Bilzen;
 Borgloon (F: Looz);
 Diepenbeek;
 Gingelom;
 Heers;
 Herstappe;
 Hoeselt;
 Kortessem;
 Nieuwerkerken;
 Riemst;
 Sint-Truiden (F: Saint-Trond);
 Tongeren (F: Tongres);
 Wellen;


 Provncia de Namur .

 gheze;
 Fernelmont;
 Gembloux (Nl: Gembloers);
 La Bruyre;




Enllaos externs.
Limburgish landscapes Mapa de la regi;
Chteau Genoelselderen, vinyer d'Haspengouw;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303224" title="Arenas Club de Getxo" nonfiltered="4828" processed="4820" dbindex="119879">

L'Arenas Club de Getxo s un club de futbol basc de la ciutat de Getxo (al barri de Las Arenas, del qual prov el nom) a Biscaia.

 Histria .
Les primeres manifestacions de futbol a la ciutat daten del 1901, per no fou fins el 1909 quan es fund l'Arenas Football Club. L'any 1912 va passar a anomenar-se Arenas Club i el 1917 adopt la denominaci definitiva de Arenas Club de Getxo en un intent d'expandir la seva representativitat a la resta de barris de la ciutat.

El club destac principalment al primer ter de segle XX. Va establir una forta rivalitat amb l'Athletic Club de Bilbao. No fou fins el 1917 que aconsegu vncer en el Campionat Nord vencent a la resta d'equips bascos. Aquest mateix any fou finalista de la Copa d'Espanya per fou derrotat pel Madrid a la final disputada a Barcelona. Dos anys ms tard guany el campionat de Biscaia i aquest cop es proclam campi de Copa en derrotar el Bara a la final el 18 de maig de 1919 a l'estadi Martnez Campos de Madrid amb un marcador final de 5-2. L'alineaci de l'equip fou Juregui; Vallana, Careaga; Uriarte, Arruza, Jos Mara Pea; Ibaibarriaga, Pagaza, Sesmaga, Barturen i Florencio Pea. El club encara fou dos cops ms finalista de Copa els anys 1925 i 1927.

L'any 1928 l'Arenas fou un dels 10 equips seleccionats per disputar la primera lliga espanyola, en la que acab cinqu. La segent temporada, la 1929-30, acab tercer, la seva millor classificaci. Aquells anys el futbol comen a professionalitzar-se i l'Arenas comen a perdre pistonada. Acab 10 i ltim la temporada 1933-34, per l'ampliaci de la categoria a 12 equips el salvaren del descens. La segent campanya, per, acab 12 i perd la categoria, que mai ms torn a recuperar. En total jug 7 temporades a Primera Divisi. El seu darrer gran xit fou la victria a la Copa Basca de la temporada 1935-36.

L'any 1944 baix a Tercera Divisi. Noms torn a pujar a Segona B la temporada 1979-80.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi : 7;
 Temporades a Segona divisi : 6;
 Temporades a Segona divisi B : 1;
 Temporades a Tercera Divisi : 53;
 Millor posici a la lliga: 3r (Primera divisi, temporada 29-30);
 Pitjor posici a la lliga: 12 (Primera divisi, temporada 34-35);

 Palmars .
 1 Lliga de Tercera Divisi (1929-1930);
 1 Copa del Rei (1919);
 1 Campionat del Nord (1917);
 3 Campionats de Biscaia (1919, 1922 i 1927);
 1 Copa Basca (1936);

 Futbolistes destacats .
  Flix Sesmaga ;
  Guillermo Gorostiza Paredes;
  Pagaza;
  Pedro Vallana;
  Jos Maria Pea;
  Jos Mara Yermo;
  Jos Mara Juregui;
  Robus;
  Leonardo Cilaurren;
  Raimundo Prez Lezama;
  Jos Mara Zrraga;

 Entrenadors destacats .
 Javier Clemente 1975-76;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303227" title="Ramon Alturo i Lloan" nonfiltered="4829" processed="4821" dbindex="119880">
Ramon Alturo i Lloan (Durro, 1955) s un poltic i mestre catal. ha treballat com a professor d'Institut de Secundria (1978-1988), director d'Institut de Secundria (1988-1999) i Delegat d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2000-2003). Novament professor d'Institut de Secundria (2004-2005), el 2006 fou nomenat president de Convergncia Democrtica de Catalunya a Lleida. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit senador per la provncia de Lleida. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303228" title="Estrgid" nonfiltered="4830" processed="4822" dbindex="119881">






La famlia dels estrgids es caracteritza pel seu cos robust, el cap gran i amb dos ulls molt grossos situats en posici frontal, cosa que proporciona a les diferents espcies una ampla visi binocular.

Morfologia.

 El coll s molt mbil i pot arribar a fer girar el cap 270.
 L'oda s extremament aguda i els canals de l'oda interna estan collocats en diferent posici, cosa que fa que el so no arribi a ambdues orelles al mateix temps i l'ocell pugui destriar el lloc exacte d'on prov el so (aquesta facultat, unida a l'agudesa visual, els permet capturar preses en la fosca amb una gran eficcia).
 El bec i les urpes estan molt desenvolupats.
 El quart dit s reversible (es pot collocar cap endavant o cap enrera).
 La primera primria de l'ala, que en aquests ocells s curta i arrodonida, presenta una vora externa no contnua, sin en forma de pinta, cosa que els permet, quan volen, de trencar l'aire de forma discontnua, de manera que no fan cap soroll.

Costums.

Sn ocells nocturns.

Alimentaci.

El seu rgim alimentari s carnvor. Un cop efectuada la digesti, les parts no digeribles de les preses sn regurgitades en un cabdell anomenat egagrpila.

Espcies.



Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 123. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Vdeos d'estrgids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'estrgids. ;
 mplia informaci sobre aquesta famlia d'ocells. ;
 Els estrgids a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i informaci d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Dieta, descripci i enregistraments sonors d'estrgids. ;
 Hbitat i distribuci geogrfica dels estrgids. ;
 Informaci i fotografies de diverses espcies de la famlia Strigidae. ;
 Els estrgids al web d'Oiseaux.net. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303232" title="Club Esportiu Campos" nonfiltered="4831" processed="4823" dbindex="119882">


El Club Esportiu Campos s un club de futbol del poble mallorqu de Campos.

Va ser fundat l'any 1968 i juga al camp de futbol que hi ha al Camp Municipal d'Esports de Campos, on hi ha tamb piscines, una pista d'atletisme (al voltant del camp de futbol), un pavell (un s'hi pot jugar a bsquet, futbol sala...), etc. El camp no s gaire gran i no t cadires, sin que les grades sn totes de ciment, i noms sn a un costat del camp, al mateix on hi ha l'entrada als vestuaris i el marcador, que no s digital.

Actualment juga a la Tercera divisi.

Partits temporada 2007-08.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303233" title="Judith Alberich i Cano" nonfiltered="4832" processed="4824" dbindex="119883">
Judith Alberich i Cano (Barcelona, 1977) s una poltica catalana. S'afili a les Joventut Socialista de Catalunya el 1993 i al PSC-PSOE el 1994. Estudi Cincies Poltiques i de l'Administraci i de Gesti i Administraci Pblica. Regidora de l'ajuntament de Cunit des de 2003, s'en fa carrec de l'alcaldia per inhabilitaci del seu predecesor. Tamb ha estat membre de la Comissi d'Igualtat de la Federaci de Municipis de Catalunya (2003-2007), de la Comissi d'Urbanisme de Tarragona (des de 2007)., del Consell d'Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca del Baix Peneds (des de 2007). A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida senadora per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs.

 Enllaos externs .
 Bloc de Judit Alberich;
 Judit Alberich al web del Senat d'Espanya;
 Salutaci de Judit Alberich al web de l'ajuntament de Cunit;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303237" title="Pere Muoz i Hernndez" nonfiltered="4833" processed="4825" dbindex="119884">
Pere Muoz i Hernndez (Flix, 1954) s un mestre i poltic catal. Ha treballat com a professor d'Histria d'Institut d'Ensenyament Secundari de Flix i s soci de la Societat Catalana de Geografia. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat alcalde de Flix de 1979 a 1987 i de 2004 a 2008, i regidor entre 1987 i 1991. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit senador per la provncia de Tarragona per l'Entesa Catalana de Progrs.

 Obres .
 Reculls histrics de Flix (1982);
 La Ribera d'Ebre i la Guerra de Separaci (1993);
 Apunts sobre la Guerra Civil a Flix (1995);
 Alemanys a l'Ebre. La Colnia Qumica alemanya de Flix (1897-1994) (1994);
 Centenari de la Fbrica. De la Sociedad Electro-qumica de Flix a Erkimia. 1897   1997 (1997);

 Enllaos externs .
 Bloc de Pere Muoz;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303238" title="Araceli Peris Jarque" nonfiltered="4834" processed="4826" dbindex="119885">
Araceli Peris Jarque (Alcora, 1971) s una advocada i poltica valenciana. Llicenciada en dret i militant del Partit Popular, ha estat regidora de benestar social de  l'ajuntament d'Alcora des de 1999. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida senadora per la provncia de Castell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303240" title="Xavier Ramis Otazua" nonfiltered="4835" processed="4827" dbindex="119886">
Xavier Ramis Otazua (Madrid, 1960) s un poltic mallorqu. Arquitecte Tcnic en Direcci d'Obres per la Escola Universitria d'Aarquitectura Tcnica de la Universitat de Barcelona el 1985. Ha treballat com a arquitecte tcnic i inspector de llicncies d'obres de l'Ajuntament d'Alcdia (des de 1985) i Administrador de  R.S. Tcnics del Raiguer, S.L. (des de 2007). Ha estat portantveu del PSIB-PSOE a l'ajuntament d'Inca des de 2003, fou escollit senador per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc de Xavier Ramis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303242" title="Po Baroja" nonfiltered="4836" processed="4828" dbindex="119887">


Po Baroja y Nessi (Sant Sebasti, 28 de desembre de 1872   Madrid, 30 d'octubre de 1956), escriptor espanyol de l'anomenada Generaci del 98.

 Biografia .
Va pertnyer a una bona famlia de Sant Sebasti relacionada amb el periodisme i negocis d'impremta. Fou el tercer de tres germans: Daro, que mor jove l'any 1894, i Ricardo, que fou escriptor i pintor. Molt desprs va nixer Carmen, que fou companya inseparable de Po i a l'hora dona del seu editor.

La professi del seu pare, enginyer de mines, va fer que canviessin de domicili freqentment.

Estudiant dolent, estudi Medicina, per noms exerc de metge durant un any, el 1894, a Cestona, Guipscoa. Fart de l'ofici i enemistat amb les personalitats del poble, va tornar a Madrid, on va substituir el seu germ Ricardo en la gerncia d'una fleca. Va ser llavors quan comen a publicar en revistes i diaris, simpatitzant amb el moviment anarquisme per sense arribar a militar en cap organitzaci. A l'igual que el seu coetani i coterrani Miguel de Unamuno, abomin del nacionalisme basc.

Respecte a la llengua basca, tot i que incorpora algunts fragments en basc en les seves obres, considerava que el basc com a llengua de cultura era una fantasia de filleg.

Polticament al final de la seva vida es considerava partidari d'una dictadura inteligent.

Va morir el 1956 i fa sser enterrat en el cementeri civil com a ateu, provant molt de rebombori en l'Espanya de l'poca. A l'enterrament hi va assistir el Ministre d'Educaci Nacional, D. Jess Rubio Garca-Mina. El seu tat va ser portar a les espatlles per, entre d'altres, Ernest Hemingway i Camilo Jos Cela.

 Obra .
Baroja va agrupar les seves novelles en nou trilogies i una tetralogia, encara que resulta difcil determinar el lligam entre elles.

Tierra vasca;
 La casa de Aitzgorri (1900);
 El mayorazgo de Labraz (1903);
 Zalacan el aventurero (1909).
La lucha por la vida;
 La busca (1904);
 Mala hierba (1904);
 Aurora Roja (1905);
La raza;
 El rbol de la ciencia (1911);
La dama errante (1908);
La ciudad de la niebla (1909);
El pasado;
La feria de los discretos;
Los ltimos romnticos;
Las tragedias grotescas;
La vida fantstica;
Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox (1901);
Camino de perfeccin (pasin mstica) (1901);
Paradox rey (1906);
Las ciudades;
Csar o nada (1910);
El mundo es ans (1912);
La sensualidad pervertida: ensayos amorosos de un hombre ingenuo en una poca de decadencia (1920);
El mar;
Las inquietudes de Shanti Anda (1911);
El laberinto de las sirenas (1923);
Los pilotos de altura (1931);
La estrella del capitn Chimista (1930);
Los amores tardos;
El gran torbellino del mundo (1926);
Las veleidades de la fortuna (1927);
Los amores tardos (1942);
La selva oscura;
La familia de Errotacho (1932);
El cabo de las tormentas (1932);
Los visionarios (1932);
La juventud perdida;
Las noches del Buen Retiro (1934);
Locuras de carnaval (1937);
El cura de Monlen (1936);











 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303246" title="Joana Xamena Terrasa" nonfiltered="4837" processed="4829" dbindex="119888">
Joana Xamena Terrasa (Palma, Mallorca, 1960) s una biloga i poltica mallorquina. Llicenciada en biologia per la Universitat de les Illes Balears i doctorada en ecologia. Ha treballat a l'Institut Balear de la Naturalesa el 1996, i ha estat Directora General de Biodiversitat del CAIB (2003-2007). Fou escollida senadora per Mallorca pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303248" title="Toms Vibot Railakari" nonfiltered="4838" processed="4830" dbindex="119889">
Toms Vibot Railakari (Palma, Mallorca, 1973) s un escriptor, investigador i promotor cultural mallorqu.

No s fotgraf ni arquitecte per t una gran qualitat per captar la realitat, i la realitat arquitectnica, que ha sabut aprofitar per publicar un seguit de llibres sobre les possessions de Mallorca, entre altres treballs. 

Obres publicades.

Sa Mola de Plancia. El vessant nord-oest (Pollena, 1999);
Son Bunyola, una mar de noms (Banyalbufar, 1999);
Superna. Una vall a travs de la histria i la toponmia (Puigpunyent. 2001);
Guia de Puigpunyent (Palma, 2002);
Son Valent, Son Balaguer i ses Mosqueres. Una histria, un territori (Banyalbufar, 2002);
Guia d'Esporles (Palma, 2003);
La II Repblica a Puigpunyent. 1931-1936 (Puigpunyent, 2003);
Ses Voltes d'en Galileu. L'itinerari de la neu (Palma, 2003);
Crims, infmies i immoralitats a Esporles i Banyalbufar (Palma 2004);
Crims, infmies i immoralitats a Bunyola i Orient (Bunyola, 2005);
El rei En Jaume I: un heroi histric, un heroi de llegenda (Palma, 2005);
A peu per Mallorca (I) (Palma, 2005);
Kenia: petita histria d'una gran botiga (Palma, 2005);
Crims, infmies i immoralitats a Porreres: 1552-1934 (Porreres, 2006);
Les possessions de Mallorca (I);
Les possessions de Mallorca (II);
Les possessions de Mallorca (III);
Mallorca per la passa i la mirada;
Guies de El Gall;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303249" title="Tomeu Vidal Piz" nonfiltered="4839" processed="4831" dbindex="119890">
Tomeu Vidal Piz va nixer a Palma de Mallorca l'any 1975. A ms dels premis obtinguts per les seves obres publicades, tamb ha estat finalista del I Certamen de Relats Curts del Setmanari  Dijous  d'Inca per l'obra El mestre de les paraules i Guanyador del IV Certamen literari Sant Blai, 2002 per l'obra L'apostolat d'un pags. Ha escrit en collaboraci la Guia didctica dAix era una era,; Com un primer vol de cadernera. Un relat al volum Homenatge a Francesc de Borja Moll, amb motiu de la celebraci de l'Any Moll, el 2003,  i "Prncep pobre", dins ell recull de contes Vint-i-cinc i dos conte.

 Obres publicades . 
Aix era una era (Premi Guillem Cifre de Colonya 1999). Ed. La Galera, 2000;
Qu veus, Xuti? Ed. La Galera, 2002;
Una vida d'Era i no era. Mossn Alcover (III Premi Casa Museu Lloren Villalonga, 2003). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004;
L'Amo dels Ocells (III Premi de Teatre Infantil Vila de Massamagrell, 2005). Brosquil edicions, 2005 ;
Mossn Alcover i el Bon Jess (IV Premi Guillem d'Efak de textos de teatre infantil i juvenil, 2006). El Gall Editor, 2007.

 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303250" title="Messier 95" nonfiltered="4840" processed="4832" dbindex="119891">

Messier 95 (M95 o NGC 3351) s una galxia espiral situada a la constellaci del Lle. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 20 de mar de 1781,  i  Charles Messier la va afegir al seu  catleg el  24 de mar del mateix any.

M95 s una galxia espiral barrada de tipus SBb en la  seqncia de Hubble, els seus braos espirals sn prcticament circulars. Mostra una notable activitat en la regi central, en particular en un anell de prop de 600 parsec de dimetre al voltant del centre, compost probablement de gas difs no uniforme. Les emissions de raigs X provenen de diferents fonts, que es concentren en regions de gas calent, la morfologia de l'emissi pot explicar-se si es presenten una srie d'starburst instantanis situats en diverses zones de  l'anell. L'extensi dels raigs X arriba als 500 parsec sobre l'anell, que pot interpretar-se com una sortida de gas.

M95 es troba a uns 38 milions d'anys llum del sistema solar.  s una de les galxies del grup M96, un grup de galxies que inclou el objectes de Messier M96 i M105.
Es troba a uns 38 milions d'anys llum del sistema solar


Referncies.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303251" title="Vicent Ferrer i Mayans" nonfiltered="4841" processed="4833" dbindex="119892">
Vicent Ferrer i Mayans va nixer a Formentera l'any 1967. L'any 1991 es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i actualment s professor de llengua i literatura a Formentera. A partir de 1986, quan treballava de mecnic de bicicletes per pagar-se la carrera, edit els fanzines de cmic ADN i Cosmos factory, i s d'aqu d'on li ve la seva passi pel mon literari. 
Ms tard, es va especialitzar en literatura medieval i literatura moderna i arran d'aqu ha publicat diversos estudis monogrfics i articles de crtica literria a la Revista de Catalunya i Eivissa. A ms, s redactor de l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera des del 2001. Ha treballat tamb en els camps de la microtoponmia, la sociolingstica i la didctica de la llengua. s autor del gui del cmic Histria de les Pitises. Coneguem el Consell (2002) i ha fet d'illustrador en algunes publicacions.

Altres obres publicades.
Teatre.
Eren pesants, els gots (2000);
S'illa de ses dones (2003);
Cartutxos a la frontera (El Gall Editor, 2003);
Lluny. Els captius d'Ibsim (2006);
En un somni de pirates, guardonada el 2202 amb el XI premi literari de teatre Memorial Antoni Santos i Antol, de la Federaci de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya;
Tramuntana morta premi Ramon Vinyes de Teatre 2005;
Carnatge, guardonada el 2006 amb el premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.
Snif... Snif... Corsaris! (El Gall Editor, 2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303252" title="Primitives de funcions trigonomtriques" nonfiltered="4842" processed="4834" dbindex="119893">
Tot seguit es presenta una llista de les primitives (o integrals) de funcions trigonomtriques. Per a consultar les integrals que impliquen funcions exponencials i trigonomtriques, veure Llista d'integrals de funcions exponencials. Per a consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals

En totes les frmules, la constant a se suposa diferent de zero i C indica la constant d'integraci.


 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen noms el sinus .

 ;

 ;

 

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen noms el Cosinus .

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen noms la tangent .

 ;

 

 


 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen noms la secant .

;



;

;

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen noms la cosecant .

;

;



 Integrals de funcions trigonomtriques que contenen noms la cotangent .

 ;

 

 ;

 ;

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen ambds sinus i cosinus .

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 

 

 ;

 tamb: ;

 ;

 

 

 

 ;

 

 

 

 tamb: 

 tamb: 

 

 ;

 

 

 tamb: 

 tamb: 

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen ambds sinus i tangent .

 ;

 

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen ambds cosinus i tangent .

 

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen ambds sinus i cotangent .

 

 Integrals de funcions trigonomtriques que inclouen ambds cosinus i cotangent .

 



 Integrals de funcions trigonomtriques amb limits simtrics .

 ;
 ;
 ;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303254" title="Juan Ignacio Retegi" nonfiltered="4843" processed="4835" dbindex="119894">
Juan Ignacio Retegi (Eratsun, Navarra, 1943), ms conegut com a Retegi I, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter. Oncle del tamb mtic Retegi II.

Com a aficionat va guanyar el Campionat individual d'Espanya el 1963, el 1964 i el 1965, fins que debut aquell mateix. Es va retirar el 1985 arran de l'amputaci de dos dits de la seua m bona, l'esquerra, per un accident.

D'en la seua aprici el joc de volea es popularitz, aix com els prejudicis contra els jugadors esquerrans. Tingu com a gran rival el tamb navarrs Julin Lajos.

 Palmars .
 Campi individual: 1969, 1970, 1972 (per retirada de Lajos), 1973, 1974 i 1975.
 Sub-campi individual: 1971 i 1976 (per retirada).
 Subcampi per parelles: 1978.

 Enllaos externs .
  Entrevista a EL PAS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303257" title="Julin Lajos" nonfiltered="4844" processed="4836" dbindex="119895">
Julin Lajos (Larrainzar, Navarra, 1940), ms conegut com a Lajos, fou un jugador professional de pilota basca a m.

Va debutar el 1966 al Front Labrit de Pamplona, i es va retirar el 1986.

 Palmars .
 Campi individual: 1971 i 1976 (per retirada de Retegi I).
 Subcampi de l'Individual: 1970, 1972 (per retirada) i 1975.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303259" title="Roberto Garca Ario" nonfiltered="4845" processed="4837" dbindex="119896">
Roberto Garca Ario (Atxondo, Biscaia, 1950), ms conegut com a Garca Ario IV, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter.

Va debutar el 1973 al Front Labrit de Pamplona, i es va retirar el 1990 al Beotibar de Tolosa. D'aleshores en s tcnic de l'empresa pilotari Asegarce.

 Palmars .
 Sub-campi individual: 1977, 1978, 1979, 1981 i 1982.
 Campi per parelles: 1981.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303261" title="Juan Mari Bengoetxea" nonfiltered="4846" processed="4838" dbindex="119897">
Juan Mari Bengoetxea (Ezkurra, Navarra, 1953), ms conegut com a Bengoetxea III, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter.

Va debutar el 1973 i es retir el 1991.

s germ del tamb pilotari Bengoetxea IV, i oncle de Bengoetxea VI.

 Palmars .
 Campi individual: 1978 i 1979.
 Campi per parelles: 1979.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303263" title="Mikel Bengoetxea" nonfiltered="4847" processed="4839" dbindex="119898">
Mikel Bengoetxea (Ezkurra, Navarra, 1955), ms conegut com a Bengoetxea IV, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter.

Va debutar el 1975.

s germ del tamb pilotari Bengoetxea III, i oncle de Bengoetxea VI.

 Palmars .
 Campi per parelles: 1984 i 1985.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303265" title="Antxon Maiz Bergara" nonfiltered="4848" processed="4840" dbindex="119899">
Antxon Maiz Bergara (Arantza, Navarra, 1951), ms conegut com a Maiz II, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest.

Va debutar el 1975 al Front Beotibar de Tolosa, i es va retirar el 1995 al Deportivo de Bilbao.

 Palmars .
 Campi individual: 1980.
 Campi per parelles: 1978, 1981, 1983, 1984 i 1993.
 Sub-campi per parelles: 1979 i 1982.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303267" title="Elas Pierola Echevarri" nonfiltered="4849" processed="4841" dbindex="119900">
Elas Pierola Echevarri (Almandoz, Navarra, 1944), ms conegut com a Pierola II, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter.

Va debutar el 1945 a Ordizia i es retir el 1965.

 Palmars .
 Campi per parelles: 1979.
 Sub-campi per parelles: 1980.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303270" title="Jos Martn Martinikorena" nonfiltered="4850" processed="4842" dbindex="119901">
Jos Martn Martinikorena (Errazkin, Navarra, 1954), ms conegut com a Martinikorena, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest.

 Palmars .
 Campi per parelles: 1985 i 1986.
 Subcampi per parelles: 1981 i 1988.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303274" title="Salvador Vergara Larralde" nonfiltered="4851" processed="4843" dbindex="119902">
Salvador Vergara Larralde (Etxalar, Navarra, 1952), ms conegut com a Vergara II, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter. Germ del tamb pilotari Vergara I.

Va debutar el 1973 i es retir el 1973, d'aleshores en s director tcnic de l'empresa pilotari Asegarce. En tota la seua carrera com a professional va jugar 2.180 partides, essent una mitjana de 109 partides per any, una cada tres dies.

 Palmars .
 Campi per parelles: 1985, 1986 i 1992.
 Sub-campi per parelles: 1981 i 1990.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303276" title="Juan Bautista Oreja" nonfiltered="4852" processed="4844" dbindex="119903">
Juan Bautista Oreja (Errazkin, Navarra, mort el 1985), ms conegut com a Oreja III, fou un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter.

Va debutar el 1969, desprs de guanyar com a pilotari aficionat dos campionats d'Espanya juvenils, el 1967 i el 1968.

 Palmars .
 Sub-campi per parelles: 1984 i 1985.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303285" title="Lnia Amiens-Reims-Amiens del TER" nonfiltered="4853" processed="4845" dbindex="119904">
Aquestes sn les estacions de la lnia Amiens-Reims-Amiens del TER, una xarxa ferroviria de Frana gestionada per la companyia SNCF.

Estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303290" title="Artur Bagur Mercadal" nonfiltered="4854" processed="4846" dbindex="119905">
Artur Bagur Mercadal (Ma, 1948) s un poltic menorqu. Treball com a tcnic de farmcia fins el 1991. Militant del PSIB-PSOE, fou regidor de l'ajuntament de Ma del 1983 al 1993 i alcalde de 1993 a 2007. Fou escollit senador per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 2008 per una coalici  PSOE-EM-PSM-VERDS.

Dimit com a alcalde el 26 de setembre de 2008, cedint el seu lloc a Vicen Tur Mart. 

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina d'Artur Bagur;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303291" title="Ferran de Lloaces i Peres" nonfiltered="4855" processed="4847" dbindex="119906">

Ferran de Lloaces i Peres nat a Oriola, Baix Segura, Pas Valenci fou bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543-1553) i Tortosa (1553-1560). Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substituci de Pere ngel Ferrer, per defunci. Tamb s el mxim responsable de la creaci del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitz del  Bisbat de Cartagena pwe motius poltics i lingstics. El catal es mantingu a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle XVIII.

Era fill de Roderic de Lloaces i estava doctorat en ambds drets a Bolonya i Pars. Va tenir un paper molt important en l'oposici de les Germanies; va ser inquisidor a Valncia i a Barcelona.

Durant el seu mandat a la Generalitat, el recent coronat Felip II, continu els enfrontaments amb la flota turca. Dins d'aquests episodis, el 29 de maig de 1560 el Duc de Medinaceli i virrei de Siclia, Joan de la Cerda i Silva, es derrotat a les costes mediterrnies.
D'altra banda, la Generalitat cre el crrec d'advocat fiscal, confirmat a les Corts de Barcelona (1599). 

Posteriorment al seu pas per la Generalitat, va ser arquebisbe de Tarragona (1560-1567), de Valncia (1567-1568) i patriarca d'Antioquia (1566).
Va escriure l'obra De matrimonio regis Angliae (Bruges-1528), dedicat a l'emperador i en defensa de Caterina d'Arag.
Txitximeca
Txitximeca Bibliografia ===
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303293" title="Pere Torres Torres" nonfiltered="4856" processed="4848" dbindex="119907">
Pere Torres Torres (Eivissa, 1952) s un poltic eivissenc. s el director d'una oficina internacional d'una entitat financera. s un dels fundadors de la Plataforma Antiautopistes, ja que va ser un dels expropiats de l'autovia de l'aeroport. Fou escollit senador per Eivissa-Formentera pel PSIB-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303296" title="Alternativa Espaola" nonfiltered="4857" processed="4849" dbindex="119908">
Alternativa Espaola (Aes) s un partit poltic espanyol de carcter catlic confessional, la ideologia del qual s'enquadra dintre de la Dreta poltica conservadora. Aes sustenta la seva declaraci programtica i la seva acci pblica en quatre principis: la defensa de la vida, la Famlia, les arrels cristianes i la unitat d'Espanya. Aes est inscrita en el Registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior des de la primavera de 2.003. 

La denominaci inicial "Alternativa Nacional" va haver de canviar, un any desprs, per l'actual "Alternativa Espaola". Encara que els promotors fundacionals d'aquest partit provenen de les extintes formacions "Fuerza Nueva" i "Frente Nacional", i a pesar que al principi aquest partit es va constituir dintre del fracassat projecte de coalici "Frente Espaol" al costat de FE/La Falange, des de fa ja temps els seus tres els seus objectius estratgics permanents ha estat: 
 Allunyar-se i trencar amb grups i personalitats de la ultradreta espanyola (tant la post-franquista com la radical). ;
 Integrar en les seves files a ex-militants o votants desencantats amb altres partits poltics com el PP, el PADE o Partido Familia y Vida. ;
 Capitalitzar un "vot catlic" descontentament amb les actuals poltiques familiars, natalistes i morals de la classe poltica espanyola. ;

Tot aix oferint una imatge pblica renovadora i sense cap simbologia poltica del passat. Aes es va presentar en pblic en un acte poltic celebrat el 23 d'octubre de 2004 en el Palau Municipal de Congressos de Madrid, al que van acudir unes 1.500 persones. La seva provncia ms estable i amb major implantaci s la Comunitat de Madrid, encara que tamb possex nuclis d'importncia a Valncia, Alacant, Sevilla i Santa Cruz de Tenerife, Igualment Aes mant relacions internacionals amb partits de cort ideolgic similar, com el FP austrac i la Lliga de les Famlies Poloneses. Amb escassos mitjans econmics (procedents exclusivament d'afiliats i simpatitzants), amb pobre o nulla cobertura meditica i periodstica i amb actes pblics que no van superar els cinc-cents assistents, Aes va concrrer per primera vegada a unes Eleccions en les Municipals i Autonmiques de Maig de 2007, tant a la Comunitat de Madrid com als Ajuntaments de Madrid, Alcobendas i Mstoles, obtenint en un i altres comicis una xifra similar, al voltant dels 9.000 vots. 

El 17 de juny de 2007 es va acordar per part de la Junta Nacional, concrrer a les Eleccions Generals celebrades el 9 de mar de 2008, en les quals va aconseguir presentar candidatures a les 52 circumscripcions provincials. En aquesta convocatria, en la qual Aes va gravar no noms un, sin diversos vdeos promocionals per a la Campanya, es va enfocar una nova estratgia electoral presentant-se com a "Partit Social Cristi". Desprs d'un acte de tancament de campanya en un Hotel de Madrid que no va arribar a les 150 persones, finalment Aes va obtenir poc ms de 7.000 vots al Congrs (uns 2.000 en la circumscripci de Madrid) i 20.000 al Senat en tot el pas. El passat 10 de maig (coincidint, casualment, en el mateix cap de setmana en el qual el PADE va portar a terme el seu Congrs de dissoluci com partit) Aes ha celebrat en un Hotel de Madrid la seva IV Assemblea General, en la qual ha ratificat tant l'estratgia confessionalista seguida fins a la data com a la totalitat dels seus crrecs interns, de cara a les Eleccions al Parlament Europeu de Juny de l'any que ve. D'aquesta forma, Aes es consagra definitivament com l'nic partit espanyol de Dreta moderada al marge del PP, ocupant aix l'espai poltic de la primignia Aliana Popular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303298" title="Pompeia (music-hall)" nonfiltered="4858" processed="4850" dbindex="119909">
El Pompeia va ser un teatre i music-hall ubicat a l'Avinguda del Parallel nm. 107, cantonada amb el carrer Nou de la Rambla nm. 52. La sala, de mides ms aviat petites, formava part de l'oferta d'oci de l'poca daurada del Parallel. 

No s'ha de confondre amb el Teatre Pompeia, antic Teatre Modern, edificat el 1903 a la Travessera de Grcia i, des de 1909, propietat dels caputxins. 

Precedents.

Abans de dir-se Pompeia va tenir diversos usos i noms: a finals del segle XIX, al mateix lloc, hi va existir el Caf Lions. El 1900 s'hi construeix una sala amb el nom de Teatre El Parads. Un any ms tard, el 17 d'octubre de 1901, se'l reanomena El Trianon (val a dir que al Parallel, en el decurs dels seus anys d'existncia, va haver-hi ms d'un local amb el nom de Trianon: un d'ells el que desprs va ser Teatre Talia). 

El 1907 passa a anomenar-se Sport Tobogan, dedicant-se a les varietats i als concerts. De 1908 a 1912 dur el nom de Teatre Gayarre en honor al gran tenor basc. El 21 d'agost de 1912, canvia de nom i passa a dir-se Teatre Olmpia, en record del Teatre Olmpia que hi havia hagut al costat del Gran Caf Espanyol, i que feia poc temps que havia desaparegut. Amb el nom de Sal Pompeia s inaugurat el 19 de desembre de 1914.

Histria.

Dedicat sobretot a les varietats i la revista, va ser un dels teatres populars del Parallel. El 12 de setembre de 1920, a un quart d'una de la nit, hi esclat una bomba collocada a un seient de l'ltima fila, provocant sis morts i divuit ferits i una forta conmoci a la ciutat.

Desprs de la Guerra Civil s'anomen Sala de Fiestas Floridablanca. Amb aquest nom va arribar fins els anys 50 del segle XX.

Enderrocat, va ser substitut per una edificaci moderna, amb la planta baixa ocupada per una oficina d'una caixa d'estalvis i, just al costat, la Sala Bagdad, dedicada a espectacles pornogrfics. 

Davant seu hi ha el monument dedicat a Raquel Meller, vestida de violetera.

Bibliografia.
 Miguel BADENAS i RICO. El Paral.lel, histria d un mite. Collecci Guimet, 26. Pags, Editors. Lleida, 1998;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303301" title="Dixid de nitrogen" nonfiltered="4859" processed="4851" dbindex="119910">
El dixid de nitrogen (NO2) s un agent summament oxidant, soluble en aigua, de color marr-vermells, constitut per un tom de nitrogen i dos toms d'oxigen en la seva estructura molecular.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303302" title="Boeing 747" nonfiltered="4860" processed="4852" dbindex="119911">

El Boeing 747, sovint anomenat "Jumbo", s un avi comercial transcontinental de fusellatge ample fabricat per la companyia Boeing. Conegut per les seves enormes dimensions, s dels avions ms famosos del mn.

 Histria .

El Boeing 747 es va disenyar durant l'abril de 1966 amb un primer encrrec de 25 avions per Pan Am. Va realitzar el primer vol el 9 de febrer de 1969 i va entrar en servei el 1970 amb Pan Am. Va ser capa de portar dos vegades ms passatgers i crrega que els avions d'aquella poca.

 Variants .
La primera edici del Boeing 747 va ser el 747-100 que es va construir a la cadena de montatge de Everett per realitzar el primer vol d'un 747. El 747-100 entra en servei el gener de 1970 amb el seu primer client: la Pan American Wold Airlines. 

Una evoluci del avi amb motors ms potents crea el 747-100B. Per aquesta millora es va crear a la mateixa vegada que es va llanat a producci el 747-200, llavors noms 9 exemplars de la versi 100B van ser contruits. 

 Enllaos externs .

Pgina del Boeing 747 ;
Captures del Boeing 747 ;
Boeing 747 a FlightGlobal.com ;






















 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303305" title="Partido Familia y Vida" nonfiltered="4861" processed="4853" dbindex="119912">
Partido Familia y Vida (PFyV) s un partit poltic espanyol fundat de carcter transversal (no es considera ni d'esquerra ni de dreta) aconfessional (encara que la majoria dels seus dirigents i militants es confessen catlics practicants) i no sexista (t paritat de funcions entre homes i dones) fundat en 2002 per antics militants del Partit Popular amb una dilatada trajectria de comproms amb organitzacions civils i socials pro-vida i antiavortistes, que van decidir abandonar la disciplina del partit davant l'aband del PP d'un discurs de clar rebuig a l'avortament i a les unions homosexuals, i davant el nul avan de poltiques natalistes durant el seu Govern, encara amb majoria absoluta durant el perode 2000-2004. 

Famlia i Vida pretn unir els esforos de totes les persones que consideren que la famlia i la vida humana sn els dos pilars fonamentals de tota acci poltica, que han de ser assolits de forma absolutament prioritria; i per aquesta ra, no vol distreure els esforos de ning introduint altres objectius que tamb serien legtims, per que podrien generar certa disensi entre els defensors de la Famlia i la Vida.

Eleccions. 
Les eleccions municipals de 2003 van ser els primers comicis en els quals el partit va participar, obtenint 13.424 vots arreu d'Espanya. Un any desprs, a les eleccions generals espanyoles de 2004 va obtenir 16.301 i 34.355 sufragis a les corts i al senat respectivament, aix com a les Europees de Juny (7.958 vots). A les eleccions de maig de 2007, va obtenir arreu d'Espanya un total de  4.278  vots. PFyV va incrementar els suports a les seves candidatures al Senat entre les eleccions generals de 14 de mar de 2004 i les de eleccions generals espanyoles de 2008 en un 16,6 %, al passar de 34.355 vots a 40.075, per al Congrs noms va obtenir 7.300 vots. A les eleccions de 9 de mar, el partit fou la cinquena fora ms votada a Menorca, la sisena a Eivissa-Formentera i la setena a Burgos, Cceres i Girona. 

 Referncies .


 Enllaos externs .

Partido Familia y Vida;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303307" title="Medalla del Servei General a l'ndia 1854-95" nonfiltered="4862" processed="4854" dbindex="119913">



La Medalla del Servei General a l'ndia 1854-95 (angls: India General Service Medal (1854)) era una medalla de campanya, aprovada l'11 de mar de 1854 per la Reina Victria, per ser atorgada als oficials i tropa dels exrcit britnic i Indi.

Era atorggada per diverses campanyes militars menors a l'ndia, entre 1852 i 1895. Cadascuna de les accions que cobrien la medalla era representada per una barra sobre el gal; 24 van ser sancionades, i el mxim que s'atorgaren a un sol home van ser 7. La medalla no es concedia sense barra.

L'ordre de les barres ha de ser llegit de baix a dalt, per era una prctica comuna per motius esttics posar-les al cap de munt de la cinta.

 Barres .
 PEGU   28 de mar de 1852 al 30 de Juny de 1853: La segona campanya de Burma. ;
 PERSIA   5 de desembre de 1856 al 8 de Febrer de 1857: Una expedici combinada de l Exrcit i l Armada. ;
 FRONTERA NORD-OCCIDENTAL   3 de Desembre de 1849 al 22 d Octubre de 1868: 15 campanyes diferents durant 19 anys.
 UMBEYLA   20 d Octubre al 23 de Desembre de 1863: Una fora expedicionria al Hindustan. ;
 BHOOTAN   Desembre de 1864 a Febrer de 1866: Una fora punitiva de 4 columnes.   ;
 LOOSHAI   9 de Desembre de 1871 al 20 de Febrer de 1872: una expedici per recuperar un terratinent i la seva filla. ;
 PERAK   2 de Novembre de 1875 al 20 de March de 1876: Una expedici a Perak amb una brigada naval. ;
 JOWAKI 1877-8   9 de Novembre de 1877 al 19 de Gener de 1878. La tribu dels Afridi de prop del Pas de Kohat objectaven d una nova carretera prop del seu territori. ;
 NAGA 1879-80   Desembre de 1879 al Gener de 1880: Una expedici punitiva contra els Nagas. ;
 BURMA 1885-7   14 de Novembre de 1885 al 30 d'Abril de 1887: L annexi de Burma.
 SIKKIM 1888   15 de March al 27 de Setembre de 1888: Una lluita amb els Sikkim que tamb involucr als tibetans. ;
 HAZARA 1888: Es coneguda generalment com la Expedici a la Muntanya Negra.  ;
 BURMA 1887-89   1 de Maig de 1887 al 31 de March de 1889: Supressi de l activitat bandolera a Burma.
 CHIN LUSHAI 1889-90   15 de Novembre de 1889 al 30 d Abril de 1890: Dues columnes, una contra els Chins i l altre contra els Lushais.
 SAMANA 1891   5 d Abril al 25 de Maig de 1891: Operacions al Vall de Miranzai i a la Serralada de Samana.
 HAZARA 1891   12 de March al 16 de Maig de 1891: La Fora de Camp de Hazara a les Muntanyes Negres.
 FRONTERA NORD-ORIENTAL 1891   28 de March al 7 de Maig de 1891: La Fora de Camp de Manipur contra el Rajah de Manipur.
 HUNZA 1891 - 1-22 Desembre 1891. ;
 BURMA 1889-92: Onze expedicions punitives durant aquests anys.
 LUSHAI 1889-92   11 de Gener de 1889 al 8 Juny 1892: Petites expedicions als Turons de Lushai.
 CHIN HILLS 1892-93   19 d Octubre de 1892 al 10 de March de 1893: Una expedici punitiva contra els Chins.
 KACHIN HILLS 1892-95   3 de Desembre de 1892 al 3 de March de 1893: expedicions punitives als Turons de Kachin.
 WAZIRISTAN 1894-95   22 d Octubre de 1894 al 13 de March de 1895: Una expedici contra els Wazirs.

 Disseny .
Una medalla de plata o bronze, de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix la imatge de la Reina Victria coronada amb una diadema. Al revers apareix la victria coronant de llorer a un soldat.

Penja d'una cinta vermella amb dues franges blaves, sent totes les franges de la mateixa amplada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303310" title="Franoise Dorin" nonfiltered="4863" processed="4855" dbindex="119914">
Franoise Dorin (nascuda a Pars, el 23 de gener de 1928) s un dramaturga i lletrista de canons francesa.

Obra dramtica.
 1968. La Facture;
 1970. Les Bonshommes;
 1973. Le tube. Pice en 4 actes. Estrenada al Teatre de la Madeleine de Pars.
 1974. Le tube. Comdie en 2 actes. Estrenada al Teatre Antoine de Pars.
 1975. L'autre valse. Pice. Estrenada al Teatre de les Varietats de Pars.
 1978. Le Tout pour le tout. Comdie en 4 actes;
 1983. L'Etiquette. Pice en 3 actes;
 1983. L'intoxe. Comdie nouvelle en deux parties;
 1986. L'ge en question;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303321" title="Alternativa Nacionalista Canaria" nonfiltered="4864" processed="4856" dbindex="119915">
Alternativa Nacionalista Canaria (ANC) s un partit de esquerra nacionalista canria sorgit a Tenerife el 2006. ANC es forma a partir d'una escisi d'Alternativa Popular Canria protagonitzada per les persones contrries a la integraci d'aquesta en Alternativa S Se Puede por Tenerife. ANC tamb incorporar persones procedents del Partit Nacionalista Canari descontentes amb l'acostament d'aquest partit a Coalici Canria. ANC es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals, insulars i autonmiques de 2006, nicament en la illa de Tenerife, sense aconseguir representaci. S van aconseguir representaci, no obstant aix, algunes de les agrupacions municipals lligades a ANC, com s el cas de Alternativa por Gmar (3 regidors) o Alternativa por Santa rsula (1 regidor). A les eleccions generals de 2008, Alternativa Nacionalista Canaria es va presentar en tot l'arxiplag, aconseguint 979 vots (0,10% arreu de Canries). Els seus millors resultats es van donar a Tenerife (0,14%) i Lanzarote (0,18%).

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina d'ANC;

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303323" title="Medalla per la Valentia Demostrada" nonfiltered="4865" processed="4857" dbindex="119916">

La Medalla per la Valentia Demostrada (angls: Conspicuous Gallantry Medal) (CGM) era, fins al 1993, una condecoraci militar atorgada a sots-oficials i tropa de les Forces Armades Britniques per accions de valentia en acci al mar o volant. Des del setembre de 1942 (en plena Batalla de l'Atlntic) tamb va ser atorgada al personal de la Marina Mercant, amb rang de sots-oficial o mariner.

En un principi, la medalla naval s'institu noms per a la Guerra de Crimea, per fou reinstituda per la Reina Victria el 7 de juliol de 1874. Al 1943, durant la II Guerra Mundial, s'afeg la versi per a la RAF.

Se situa entre la Creu Victria i la Medalla del Servei Distingit (o les seves equivalents, la Medalla Militar, la Medalla dels Vols Distingits o la Medalla de la Fora Aria); i s equivalent a la Medalla de la Conducta Distingida. s l'equivalent a l'Orde del Servei Distingit atorgada als oficials. Els receptors podien emprar el post-nominal "CGM".

Al 1993 va quedar derogada amb l'establiment de la Creu per la Valentia Demostrada.

En cas d'una segona concessi, aquest s'indica mitjanant una barra coberta de llorer.

 Disseny .
Una medalla de plata, de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix l'efgie del monarca regnant.
Al revers apareix la inscripci "FOR CONSPICUOUS GALLANTRY" (Per la Valentia Demostrada) en 3 lnies, envoltat per una corona de llorer i sota una corona imperial.

A la versi naval, penja d'una cinta blanca amb dues franges blau mar a les puntes.

A la versi de la RAF, la cinta s blau cel amb dues franges blau mar a les puntes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303324" title="Imanol Zubero Beascoechea" nonfiltered="4866" processed="4858" dbindex="119917">
Imanol Zubero Beascoechea (Bilbao, 1961) s un socileg i poltic basc. Doctor en Sociologia per la Universitat de Deusto (1991) i diplomat en Teologia per la Universitat de Deusto (1985), s professor titular de Sociologia en la Universitat del Pas Basc (1996). Especialitzat en Sociologia del Treball. Fins al moment ha dirigit vuit tesi doctorals i ha realitzat diverses investigacions sobre exclusi, drets socials i ocupaci. Sobre aquestes qestions ha publicat nombrosos articles, captols de llibres i diversos llibres. 

Professor en msters, cursos d'estiu i cursos de postgrau en les Universitats de Deusto, Burgos, La Rioja, Crdova, Badajoz i Granada. Ha estat impulsor i participant actiu en diversos moviments socials i iniciatives ciutadanes: objecci de conscincia, solidaritat internacional, govern local. Sobre aquestes qestions ha impartit nombroses conferncies, seminaris i msters, contant a ms amb abundants publicacions. La "qesti basca" ha estat objecte permanent d'acci i de reflexi. Impulsor des dels seus inicis de la Coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria, ha estat un dels fundadors de la iniciativa ciutadana Aldaketa-Cambio por Euskadi. 

Tamb s columnista en l'edici per al Pas Basc del diari El Pas (1997-2005), i d'ac al 2008 ha publicat una columna dominical en el diari El Correo (Grup Vocento). En l'actualitat s President de l'Associaci Basca de Sociologia i Cincia Poltica i membre dels consells de redacci o editorials de les segents revistes: Inguruak (revista basca de sociologia i cincia poltica), Sociologa del Trabajo, Lan Harremank (revista de relacions laborals), El Valor de la Palabra/Hitzaren Balioa (editada per la Fundaci Fernando Buesa Blanco), Documentacin Social, i Revista Espaola del Tercer Sector. 

Polticament milita a PSE-EE, partit pel qual fou escollit regidor a l'ajuntament d'Alonsotegi (Biscaia) de 2002 a 2007 i senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303325" title="Terratrmol de Sichuan de 2008" nonfiltered="4867" processed="4859" dbindex="119918">


El terratrmol Sichuan de 2008 tenia lloc en Comtat Wenchuan (Xins:   ;  ; Pinyin: Wnchun Xin), provncia Sichuan de la Repblica Popular de la Xina a les 14:28:04 hora local (06:28:04 GMT) 12 de maig 2008. Segons l'Estat Escriptori|Oficina Seismological de la Xina i els Estats Units Enquesta Geolgica, tenia una magnitud de 7.9 Mw (originalment comunicat Mw com 7.8 per l'USGS) i l'epicentre eren 90 quilmetres (55 milles) cap a l'oest nord-oest de Chengdu, la capital de Sichuan. El terratrmol era sentit tan lluny com Beijing i Shanghai, on els edificis d'oficina balancejaven amb el tremor, Pakistan, Tailandia, Myanmarnecessitat, i Vietnam.

    
 Detalls de terratrmol .


L'epicentre es trobava situat a , en el comtat de Wenchuan (en Xins: ,en Pinyin: Wnchu n Xin), prefectura de Ngawa, 90 km al nord-oest de Chengdu. La seva tremolor principal ocorregue a les 14:28:04 hora local (06:28:04 UTC) del dilluns 12 de maig de 2008. Els primers informes de la magnitud del terratrmol es trobaven en un interval de 7,5 a 8,0. S'enregistraven ms de cinquanta-dues repliques importants amb un interval de magnitud de 4,0 a 6,0  dins de les nou hores seguents del terratrmol principal.

Treballadors de les oficines de Chengdu comunicaven que havien sentit una "sacsejada continua durant aproximadament dos o tres minuts", i que molta gent es va afanyar a sortir a l'exterior. 

 Resum Tectonic .

Segons el USGS, 


"El terratrmol ocorria com el resultat de moviment en un nord-est que pegava falla inversa o culpa d'empenta sobre el marge nord-occidental de la conca Sichuan. L'epicentre del terratrmol i mecanisme focal sn coherents amb aix havent ocorregut com el resultat de moviment en la falla Longmenshan o una falla tectonicament relacionada. El terratrmol reflecteix tensions tectoniques que resulten de la convergncia de material escora passant lentament de l'altipla Tibet alt, a l'oest, contra escora dura subjacent la conca Sichuan i Xina del sud-est."

"En una escala continental, la sismicitat d'sia central i oriental s un resultat de northward convergncia del Plat indi contra la Placa Euroasiatica amb una velocitat d'aproximadament 50 mm/a. La convergncia de les dues plaques s'adapta amplament per l'animar de les terres altes asitics i prop de la moci|moviment de material crustal a l'est fora de l'altipla Tibet animat."

"El marge nord-occidental de la conca Sichuan ha experimentat prviament terratrmols destructius.Un terratrmol de magnitud 7,5, el 25 d'agost de 1933, va matat ms de 9.300 persones."

 Seqeles immediates .


Edificis de l'Office a Shanghai financer districte, incloent-hi l'Edifici Jin Mao i la Torre de Mn Nou d'Hong Kong, eren evacuats. Trucades Telefniques a nmeros de resposta d'emergncia a Chengdu eren repetidament ocupades. recepcionista A a l'Hotel de Tibet a Chengdu deia l'hotel havia evacuat els seus clients, per deia que les coses eren ara alla "tranquilles" . Treballadors en una planta de Gual a Sichuan eren evacuats per a aproximadament 10 minutes. Periodistes a Chengdu deia veien cruixits|escletxes en parets d'alguns edificis residencials en les cntriques rees, per gens de construir collapsed. L'aeroport Chengdu era tancat avall, i un vol de SilkAir es desviava i es desembarcava|aterrava en Kunming.prxim Moltes torres d'oficina de Beijing eren evacuats, incloent-hi l'edifici que posa les oficines de medis per als organitzadors de l'Estiu de 2008 Olympics. Cap dels llocs olmpics no era damaged. A la tarda en oficina de 12,the de maig de declaraci de projecte de presa Sanxia que la presa Sanxia no era danyada.

El President de la Xina Hu Jintao ha dit que la resposta de desastre seria rpida. Una hora desprs del terratrmol, Premier Wen Jiabao volava a l'rea de terratrmol per dirigir els treball de  rescat.

 Dany .

Totes les autopistes a Wenchuan es feien malb, ocasionant l'arribada retardada del rescat troops. Sobre 2300 estacions de base de Mbil de la Xina a Sichuan i les rees prximes es tornaven offline, mentre que la xarxa d'Unicom de Porcellana a Wenchuan descomponia entirely. En comtat Beichuan, un 80% dels edificis collapsats segons Xinhua. A la ciutat de Shifang, l'esfondrament de dues plantes qumiques portades a fuita d'unes 80 tones d'amonac lquid, amb centenars de persones de les quals es declara que estan enterrades.  A la ciutat de Dujiangyan, sud-est de l'epicentre, una escola sencera collapsada amb 900 estudiants enterrats i 50 morts. L'escola mitjana Juyuan, on molts adolescents estaven enterrats, est sent excavada per civils i cranes.

 Vctimes .

Segons un geophysicist amb els Estats Units Enquesta Geolgica, un terratrmol d'aquesta magnitud s "molt perills" i pot provocar dany essencial. La tremolor provocava com a mnim 8,500 morts en provncia Sichuan segons un informe a 16:10 GMT sobre 12 de maig de 2008 , per aquesta xifra|figura pot augmentar a mesura que arriben ms informes en. A Chongqing, 5 estudiants es declaraven que es matava, 20 ms buried i ms de 100 feria quan collapsava una escola primria.  El Tibet Ngawa i Qiang el governmentde Prefecture Autnom 39 persones anunciades mort i 5 fallant|enyorant.  A la ciutat de Mianyang, una persona era matada per un diposit d'aigua que queia r. Xinhua informat que ms de 50 estudiants es confirmaven matat i ms encara enterrat quan l'edifici d'institut Juyuan collapsava a Dujiangyan, la ciutat ms a prop al epicenter. A les provncies venes de Shaanxi, Gansu i Chongqing, els peatges de mort eren respectively.de 57, 26 i 50 Reuters citat una estadstica incompleta d'aproximadament 9,000 morts a Sichuan des de Sichuan Seismological Bureau a partir de 12 de maig, les 22:20 Beijing Time.

Segons la premsa Xinhua, el nombre|nmero de morts i lesions estava augmentant rpidament. El nombre|nmero de morts augmentava de menys de 200 a 8,533 en la declaraci oficial, i hi ha segons hom diu ms de 3,000 persones mataven en Comtat Beichuan. .

 Esfor de rescat .

El ministeri de sanitat de la Xina deia dilluns havia enviat emergncia a 10 equips mdics a Comtat Wenchuan colpit de tremolor al Sichuan Province de Xina sud-oest.

El Chengdu Military Area Command de la Xina ha enviat 5,000 tropes i la policia armada per ajudar amb alleujament de desastre funciona en Comtat Wenchuan afectat de terratrmol, al Sichuan Province sud-oest.

Un equip|grup d'alleujament d'emergncia de terratrmol de 184 persones s marxar de Beijing d'Aeroport Nanyuan a dos avions|plans de transport militars en nit de dilluns per viatjar a Comtat Wenchuan afectat de tremolor al Sichuan Province de Xina sud-oest.

La Societat de Red Cross de la Xina ha enviat 557 tendes i 2,500 enconxa valorat a 788,000 iuan (113,000 dlars dels EUA) a Comtat Wenchuan, el Sichuan Province de Xina sud-oest, desprs d'un terratrmol de magnitud de 7.8 en tarda de dilluns.

La Comissi d'Alleujament de Desastre Estatal ha iniciat un "Nivell II pla de contingncia d'emergncia" ( Anivelli II cobertes de pla|plnol de contingncia d'emergncia segona la majoria classe seriosa de catstrofes naturals) afrontar el terratrmol dur|fort de dilluns a Xina sud-oest.

El Chengdu Military Area Command de la Xina ha enviat 5,000 tropes i la policia armada per ajudar amb alleujament de desastre funciona en Comtat Wenchuan afectat de terratrmol, en el Sichuan Province.But sud-oest a causa del terreny del land,and d'on l'epicentre dels soldats de was,the de terratrmol estan trobant aix molt dur d'aconseguir ajudar a les regions rurals de la provncia.

L'Estat que l'Escriptori|Oficina Seismological (SSB) enviar a un equip de 180 persones al lloc del terratrmol essencial de dilluns en Comtat Wenchuan al Sichuan Province de Xina sud-oest per a alleujament de desastre.



 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303328" title="Per la Repblica Valenciana" nonfiltered="4868" processed="4860" dbindex="119919">
Per la Repblica Valenciana (RV) s una coalici electoral valenciana formada per Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), Estat Valenci (EV) i Repblica Valenciana-Partit Valencianista Europeu de cara a les eleccions generals espanyoles de 2008. Ha convocat diverses manifestacions de caire republic arreu del Pas Valenci, alhora que ha aprovat un manifest de caire sobiranista. Els principals candidats foren Joan Vicent Cuenca, Mnica Martnez i Vicent Bosch al Congrs dels Diputats, i Vctor Baeta, Vicent Gisbert Mir i Joan Salvador Sorribes al Senat d'Espanya. Noms va obtenir 645 vots. 

 Enllaos externs .
 Pgina electoral de RV;
 Pgina d'ENV amb problames republicanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303336" title="Identitat Regne de Valencia" nonfiltered="4869" processed="4861" dbindex="119920">
Identitat Regne de Valncia (IRV) s un partit poltic valenci que es defineix com autonomiste, democrtic, participatiu, plural i de carcter progressiste i valencianiste. Fou fundat el 2000 per dissidents d'Uni Valenciana i Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004 i el2005 es va integrar en Coalici Valenciana, partit que acabaria deixant el 19 d'abril de 2007 per a presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 i municipals en coalici junt a Uni Valenciana i Los Verdes Ecopacifistas, obtenint 22.615 vots (0'9%). Tamb es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2008, amb resultats minsos. 

El seu president i cap de llista per al senat per la circumscripci de Valncia s Miquel Saragoss i Muos, expresident de L associaci d amics de Vicent Gonzlez Lizondo i ex vicepresident de Coalici Valenciana. El seu programa es centra el blaverisme i la defensa de les Normes del Puig, la potenciaci de les infraestructures al Regne de Valncia, la millora i efectiva protecci de l'agricultura, pesca i ramaderia, l'arribada de l'AVE, el trasvassament de l'Ebre i potenciar les senyes d'identitat valencianes.

 Enllaos externs .
Presentaci Programa Electoral d'IRV en Canal Nou;
Spot de Identitat Regne de Valencia Votades Generals 2008;
Definici del Partit a la Uiquipedia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303337" title="Real Avils Industrial Club de Ftbol" nonfiltered="4870" processed="4862" dbindex="119921">

El Real Avils Industrial Club de Ftbol s un club de futbol de la ciutat d'Avils al Principat d'Astries.

 Histria . 
El 1903 es funda l'Avils Sport Club (primer club de futbol de la ciutat), reanomenat a partir de 1906  Crculo Industrial y Sport  (a l'unir-se amb la Sociedad Obrera Industrial). Aquest club desaparegu cap el 1915, any en qu es crea l'Stadium Club Avilesino. Amb aquest nom el club va arribar a jugar a Segona Divisi. El club va haver de canviar la seva denominaci desprs de la Guerra Civil, ja que el rgim franquista no li va permetre conservar termes estrangers en el seu nom. La nova denominaci va ser Real Avils Club de Futbol. Amb aquest nom va tornar a la Segona Divisi durant algunes temporades dels anys cinquanta. En aquesta dcada, l'Empresa Nacional Siderrgica (Ensidesa) va promoure la creaci del Club Deportivo Llaranes, que el 1965 esdevingu Club Deportivo Ensidesa. El 1983 ambds clubs es van unir, tot i que el club segueix conservant la mateixa antiguitat federativa del Real Avils C.F., creant el Real Avils Industrial.

El nou club va comenar la seva trajectria a la Segona Divisi B, essent el seu major xit arribar a la Segona Divisi les temporades 90/91 i 91/92. Aquest any es va constituir en Societat Annima Esportiva. Des de la temporada 2004-2005 al baixar de categoria, milita a la Tercera divisi.

L'actual Estadi Nuevo Romn Surez Puerta va ser inaugurat el 1999. Aquest estadi s el resultat de les obres de remodelaci i ampliaci de l'antic Romn Surez Puerta. Durant uns anys va jugar tamb al Muro de Zaro, al barri de Llaranes. 

 Enllaos externs . 
 Web oficial ;
 Web no oficial ;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303342" title="Dimas Saudo Aja" nonfiltered="4871" processed="4863" dbindex="119922">
Dimas Saudo Aja (Riva de Ruesga, Cantbria, 1959) s un poltic basc. Militant del PSE-PSOE (desprs PSE-EE), treball com a tcnic informtic fins que fou regidor de l'ajuntament de Bilbao del 1987 al 1999, i cap de l'oposici municipal del 1999 al 2004. Desprs ha estat president de FEVE i a les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit senador per Biscaia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303343" title="Odontlgia" nonfiltered="4872" processed="4864" dbindex="119923">
L'odontlgia popularment coneguda com mal de queixal, s una neurlgia provocada per qualsevol afecci de les peces dentals. En la majoria de casos el mal de queixal s causat per problemes en la dent o en els queixals, com cavitats, caries, la sortida del queixal del seny, una dent esquerdada, l'infecci de la polpa dental, o l'arrel de la dent exposada. Altres causes indirectes poden ser smptoma de malalties del cor, com l'angina de pit o un infart, a causa de dolor diferit. 

La severitat d'un mal de queixal pot abastar d'una incomoditat suau a dolor extrem que es pot manifestar de manera crnica o espordicament. Aquest dolor sovint pot ser agreujat al mastegar o per temperatures calentes o fredes. Un examen oral completa amb raigs X poden ajudar descobrir l'etimologia. El dolor sever pot ser considerat una emergncia dental.

Vegeu tamb caries dental













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303345" title="Miren Lore Leanizbarrutia Bizkarralegorra" nonfiltered="4873" processed="4865" dbindex="119924">
Miren Lore Leanizbarrutia Bizkarralegorra (Aretxabaleta, 1956) s una poltica i advocada basca. Llicenciada en Dret, s especialista en Dret Internacional de Comer i diplomada en Cincies Humanes. Militant del Partit Nacionalista Basc, ha estat regidora de l'ajuntament d'Oiartzun (1991-1995), membre de les Juntes Generals de Guipscoa, Directora General d'Euskera en la Diputaci Foral de Guipscoa (1999-2003) i senadora per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303350" title="Juntes Generals de Guipscoa" nonfiltered="4874" processed="4866" dbindex="119925">
Les Juntes Generals de Guipscoa (en euskera Gipuzkoako Batzar Nagusiak) sn el parlament i rgan legislatiu del territori histric de Guipscoa (Pas Basc). Entre les atribucions que possexen les Juntes Generals es troben:
 Aprovaci de normes forals, mitjanant les quals es regulen matries en les quals el territori histric t competncies. Quan es tracta de competncies exclusives del territori histric aquestes normes forals tenen rang equivalent a llei. Entre les matries en les quals Guipscoa t competncies exclusives es troben el funcionament dels rgans forals com la Diputaci Foral de Guipscoa o les prpies JJGG.; els pressupostos i comptes del territori histric, els plans sectorials, el rgim tributari, el rgim tributari i de finanament dels ajuntaments, els bns provincials i municipals i les demarcacions municipals.
 Elecci del Diputat General, que s el cap del poder executiu del territori histric. ;
 Aprovaci dels pressupostos del territori histric.
 Control i impuls de l'activitat de la Diputaci Foral de Guipscoa. ;

La seva actual Presidenta s Rafaela Romero Pozo del PSE-EE, nomenada el 22 de juny de 2007, en la qual es va imposar en la segona ronda de votacions, amb 26 vots a Juan Inazio Galds (23 vots) d'EA. Les Juntes Generals estan formades per 51 junteros que sn escollits per sufragi universal. Les eleccions a les Juntes Generals se celebren cada 4 anys i solen ser coincidents amb les eleccions municipals. La composici actual de les Juntes Generals de Guipscoa s la segent: 
 PSE-EE: 16 junteros. ;
 PNB: 16 junteros. ;
 Eusko Alkartasuna: 7 junteros. ;
 Partit Popular: 6 junteros. ;
 Ezker Batua Berdeak: 4 junteros. ;
 Aralar: 2 junteros. ;

L'elecci dels junteros es realitza sobre la base de 4 circumscripcions electorals: Donostialdea (17 junteros); Deba-Urola (14 junteros); Bidasoa-Oiartzun (11 junteros) i Oria (9 junteros). Les circumscripcions no s'ajusten del tot a les tradicionals demarcacions comarcals; la de Donostialdea no comprn tota la comarca de Donostialdea, sin noms Sant Sebasti i la subcomarca de Buruntzaldea; Deba-Urola, comprn les comarques de l'Alt Deba, Baix Deba, Urola-Costa i la subcomarca de l'Alt Urola. Bidasoa-Oiartzun comprn el Baix Bidasoa i la subcomarca d'Oarsoaldea. Finalment, Oria comprn Tolosaldea i el que prpiament s el Goierri.

La seu de les Juntes Generals es troba des de 1983 en el barri de Aiete de Sant Sebasti en l'edifici conegut com la Casa Blanca o Etxe-Zuri. No obstant aix, per falta d'espai en aquest edifici els plens de les Juntes Generals s'han de celebrar en altres recintes. Actualment est prevista la construcci d'una nova seu de les JJGG que estar situada al Parc Tecnolgic de Miramn a Sant Sebasti.

 Histria . 
La histria de les Juntes Generals de Guipscoa pot dividir-se a grans trets en dos perodes; un primer perode que abasta des de la seva formaci en el segle XIV fins a la seva abolici en 1876 i un segon perode, contemporani, que abasta des de la seva restauraci en 1979 fins a l'actualitat. En aquest primer perode les Juntes Generals de Guipscoa acumulaven tant el poder executiu, com el legislatiu i el judicial sobre el territori de Guipscoa, sense haver una clara divisi de poders i sent el mxim rgan de poder d'aquest territori. 

Les Juntes funcionaven com una assemblea representativa de les viles que conformaven la provncia de Guipscoa que es reunia cada cert temps per a fer s de les seves atribucions que com hem dit abans abastaven tant aspectes executius i legislatius com judicials. Per als perodes de temps entre junta i junta, les Juntes Generals nomenaven la Diputaci, que era l'rgan encarregat de dirigir la provncia en el dia a dia i portar a terme l'acordat per les Juntes Generals. Al capdavant de la Diputaci es trobava el Diputat General, el mandat del qual durava de junta a junta. Aquest rgan executiu estava en qualsevol cas subordinat a les Juntes Generals. D'acord a la norma foral escrita i els costums tradicionals les atribucions de les Juntes Generals de Guipscoa eren les segents:
 Fer guardar les lleis i ordenances. Aquesta labor la realitzaven de forma conjunta amb el Corregidor, figura que era nomenada pel rei. ;
 Realitzar el repartiment fogueral, s a dir determinar els impostos i manera de recaptaci dels mateixos entre els diferents elements de la provncia. ;
 Rebre el jurament dels Furs pel rei. ;
 Nomenar la Diputaci de Guipscoa, aix com a la resta dels elements directius de la provncia excepte els quals emanaven de la Corona com el Corregidor.
 Instrumentar la passada foral a la legislaci d'origen real. (Vetar aquelles lleis reals que contravenien els Furs. ;
 Efectuar les levas militars i cridar a les armes a les milcies forals, encarregades de defensar el territori de Guipscoa. L'exrcit real noms disposava a Guipscoa de guarniciones localitzades a Hondarribia i Sant Sebasti, quedant la defensa de la resta del territori sota responsabilitat de les Juntes Generals. ;
Administrar la provncia establint el pressupost general, cuidant de la xarxa viria, peses, mesures, problemes municipals, etc. ;
 Exercir funcions judicials atenent a totes les reclamacions, corregint sentncies, intervenint en plets entre concejos, viles i vens, etc..

Existien dos tipus de Juntes Generals, les juntes ordinries i les extraordinries. Les juntes ordinries se celebraven sota una certa periodicitat, que va ser variant amb el temps; al principi aquesta periodicitat no estava establerta. En 1472 es va establir que les juntes ordinries se celebressin cada dos anys i finalment en 1677 es va establir que tinguessin un carcter anual. Quan algun fet concret de suficient importncia ocorria en el perode entre dues juntes ordinries (per exemple esclatava una guerra); es convocaven juntes extraordinries. 

Al contrari que Biscaia o laba, on les seves Juntes Generals es reunien sempre en un mateix lloc; les Juntes Generals de Guipscoa eren itinerants; s a dir es reunien cada vegada en una vila diferent. Les 18 localitats en les quals es reunien les Juntes van quedar fixades en 1472 i tamb va ser fixat l'ordre en el qual s'anirien rotant: Segura, Azpeitia, Zarautz, Ordizia, Azkoitia, Zumaia, Hondarribia, Bergara, Mutriku, Tolosa, Arrasate, Sant Sebasti, Hernani, Elgoibar, Deba, Errenteria, Getaria i Zestoa.

Probablement acudissin a les primeres juntes tota classe de procuradors sense major distinci social ni de sexe; per en el segle XVI es van establir diversos condicionaments d'elegilibitat que perdurarien fins al segle XIX; noms podien ser junteros aquells barons, possedors de certa renda, vens establerts de la localitat a la qual representaven i de neteja de sang assegurada i provada (el que solia suposar un cert desembors econmic). Tamb se'ls exigiria parlar i escriure en castell, llengua de l'administraci. Ni sacerdots ni advocats podien ser junteros. Cada concejo o vila amb dret a vot podia enviar un juntero. En Guipscoa els concejos o viles ms petits s'agrupaven en Unions forals que acumulaven els focs (vots) dels seus components i manaven un nic representant com a les Juntes Generals. Els vots (denominats focs) de cada juntero eren proporcionals a la poblaci de la vila, concejo o uni a la qual representava. Generalment l'oligarquia de cada concejo o vila controlava l'elecci del representant de torn i de tal manera influa en les Juntes Generals, defensant els interessos particulars de cada localitat. 

Les Juntes Generals van deixar de celebrar-se com a conseqncia de l'aplicaci de la llei del 21 de juliol de 1876 que derogava el rgim foral basc. Aquesta llei es va aprovar poc desprs de finalitzar la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en la qual el Pas Basc i Navarra havien estat el principal basti del pretendent carl al tron, que va resultar derrotat en la guerra. Durant un segle la recuperaci del rgim foral i de les Juntes Generals va ser una de les principals reivindicacions del nacionalisme basc, moviment poltic sorgit en part a causa del malestar produt per la derogaci dels Furs i de les Juntes Generals. 

La seva resurrecci es va produir durant la Transici. El Reial decret del 4 de gener de 1978 que establ el rgim preautonmic per al Pas Basc, autoritzava al Govern a reestablir, abans de les eleccions municipals, sobre la base del respecte al rgim foral vigent, les Juntes Generals. El pas fonamental es va produir amb la Constituci Espanyola que es va aprovar aquest mateix any i que va derogar definitivament la llei de 1876 al reconixer els drets forals de les 4 provncies basco-navarreses en la seva disposici addicional primera on es pot llegir: La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. L'actualitzaci general d'aquest rgim foral es portar a terme, si escau, en el marc de la Constituci i dels Estatuts d'Autonomia. El Reial decret del 26 de gener de 1979 s el qual ressuscita definitivament les Juntes Generals de Guipscoa, que queden definides de la segent manera: 

Article 1: Les Juntes Generals de Guipscoa sn, conforme a la seva tradici histrica, l'rgan de participaci del poble guipusco en l'administraci i govern provincial. 

Article 2: Els Municipis de Guipscoa, als efectes previnguts en el present Reial decret, s'agrupen en comarques o circumscripcions electorals, coincidents amb l'mbit territorial dels Partits judicials d'Azpeitia, Sant Sebasti, Tolosa i Bergara. 

Les noves Juntes Generals sorgides en 1979 sn una instituci moderna basada en el sufragi universal i que t un carcter legislatiu. La seva seu va quedar fixada en la capital de la provncia, Sant Sebasti.

 Fonts .
 Bernardo Estorns Lasa - Enciclopedia Auamendi;

 Vegeu tamb .
 Diputaci Foral de Guipscoa;
 Govern Basc;
 Furs;
 Guipscoa;

 Enllaos externs .
 Web de las Juntes Generals de Guipscoa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303351" title="Mucoltic" nonfiltered="4875" processed="4867" dbindex="119926">
Un mucoltic s una substncia, frmac o medicament que t la propietat de disminuir la viscositat de les secrecions de l'aparell respiratori, produint la seva fludificaci. La viscositat del moc depn directament de les concentracions de mucoprotenes i de la presncia de lligams disulfur entre aquestes macromolcules. La disminuci d'aquesta viscositat s'aconsegueix per hidrlisi dels glicosaminoglicans.

Els mucoltics ms emprats en medicina sn la N-acetilcistena i la bromhexina, entre altres, i que sovint els poden trobar amb molts medicament en forma de xarops.

 Mucoltics vegetals .

 Artemisia vulgaris;
 Bromelana d' Ananas comosus;
 Papana de Carica papaya;

Un mucoltic no s'ha de confondre amb un expectorant encara que sovint s'els dna com a sinnims. Els expectorants generalment augmenten la producci mucosa i els mucoltics no.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303353" title="Pierre Mchain" nonfiltered="4876" processed="4868" dbindex="119927">

Pierre Franois Andr Mchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a   Castell de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de  1804, va ser un astrnom i gegraf francs. Fams per haver descobert 8 cometes i 26 objectes astronmics, aix com per haver pres part en nombroses expedicions. Va collaborar en els mesuraments sobre el metre amb el seu amic Delambre i amb el tamb amic i astrnom Charles Messier, amb qui va descobrir un gran nombre d'objectes del cel profund. 


Biografia. 

Va estudiar matemtiques en Pars per a causa de problemes econmics va haver d'abandonar els seus estudis i oferir-se com tutor. Des de molt primerenc es va dedicar a investigar en el camp de la astronomia i de la geografia. La seva vida la va dedicar per complet a realitzar observacions astronmiques detallades, la mort el va sorprendre treballant en la mesura detallada del Meridi a Espanya, on va morir  a causa de la Febre groga que va contreure a Castell de la Plana. 
Obres. 

Observacions astronmiques. 

En 1774 es va trobar amb Charles Messier i ambds van treballar a l'Htel de Cluny catalogant estrelles, durant el perode de collaboraci dels dos astrms, Mchain descobria molts objectes que Messier posteriorment comprovava i catalogava. D'aquesta manera Messier va introduir els objectes segents descoberts per Mchain: M65,M66, M68, M72, M74, M75, M76, M77, M79, M94, M95, M104, M105, M106 i M107 . 
Va participar en innombrables expedicions sobre la costa francesa i en 1774 va poder observar l'ocultaci d'Aldebaran per la lluna; desprs d'aix va presentar una memria a l'acadmia de cincies de Pars.

Mchain tamb va descobrir cometes, els seus primers van anar en 1781 i mitjanant els seus coneixements matemtics poder calcular calcular les seves rbites. Aquesta activitat va ser intensa durant el perode de 1532 a 1661. Alguns dels descobriments van ser assignats a altres astrnoms, tal va ser el descobriment del cometa Encke (redescobert anys desprs per Johann Encke). 

Observacions Geogrfiques. 

En 1787 Mchain va collaborar amb J.D. Cassini i Legendre en la mesura precisa de la longitud entre Pars i Greenwich. 
Tamb va mesurar l'arc Dunkerque-Barcelona, juntament amb Jean-Baptiste Delambre per tal de determinar la mesura precisa del metre, per va refusar comunicar els resultats a causa d'una anomalia. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303355" title="Linealitzaci" nonfiltered="4877" processed="4869" dbindex="119928">

En matemtiques i les seves aplicacions, la linealitzaci es refereix al procs de trobar la aproximaci lineal a una funci en un punt donat. En l'estudi dels sistemes dinmics, la linealitzaci s un mtode per estudiar l'estabilitat local d'un punt d'equilibri d'un sistema d'equacions diferencials no lineals.  Aquest mtode es fa servir en camps tals com l'enginyeria, la fsica, l'economia, i l'ecologia.   

Linealitzaci d'una funci.
El resultat de la linealitzaci d'una funci s una funci lineal que normalment es fa servir amb finalitats de clcul. La linealitzaci s un mtode efica que es fa servir per a aproximar el resultat d'una funci en un punt qualsevol  a partir del pendent i del valor de la funci  al punt  , sempre que f(x) sigui derivable a  (o a )i que  sigui proper a . En resum, la linealitzaci aproxima el resultat de la funci a prop del punt . 

Per exemple, es pot saber que . Per, sense calculadora, quina hauria de ser una bona aproximaci de ?

Per a qualsevol funci donada ,  es pot aproximar si s propera a un pun on s derivable i coneguda. El requisit ms bsic s que, si  s la linealitzaci de f(x) a x = a, . L'equaci lineal d'una equaci qualsevol s una recta, donat un punt  i el pendent . La frmula general d'aquesta equaci s: .

Fent servir el punt ,  esdev . Com que les funcions derivables sn localment lineals, el millor pendent per a substituir en l'equaci, ha de ser el pendent de la lnea tangent a  a .

Mentre el concepte de linealitat local s'aplica principalment a punts arbitrriament propers a , aquest concepte de relativament proper funciona relativament be per a aproximacions lineals. Desprs de de tot, una linealitzaci s noms una aproximaci. El pendent  ha de ser, ms exactament, el pendent de la recta tangent a .


Visualment, la figura mostra la recta tangent a  en x. A , on  qualsevol valor petit, positiu o negatiu, f(x+h) s molt proper al valor de la recta tangent al punt .

L'equaci per a la linealitzaci d'una funci a  s:



Per ,  s  a . La derivada de  s , i el pendent de  a  s .

Exemple.
Per trobar , es pot fer servir el fet que . La linealitzaci de   a  s , perqu la funci  defineix el pendent de la funci  a . Fent , la linealitzaci a 4 s . En aquest cas , per tant  s aproximadament . El valor exacte s proper a 2,00024998, per tant la aproximaci donada per la linealitzaci s extraordinriament exacta.

Aplicacions de la linealitzaci.

La linealitzaci permet fer servir eines desenvolupades per l'estudi de sistemes lineals en l'estudi del comportament de sistemes no lineals entorn a un punt donat.  La linealitzaci d'una funci s el terme de primer ordre del desenvolupament den srie de Taylor entorn al punt d'inters.  Per a sistemes definits per l'equaci

,

el sistema linealitzat es pot escriure com

;

on  s el punt d'inters i  s el Jacobi de  avaluat a .  

En anlisis d'estabilitat, es poden fer servir els valors propis del jacobi avaluat al punt d'equilibri per a determinar la natura de l'equilibri si tots els valors propis sn positius, l'equilibri s inestable; si sn tots negatius, l'equilibri s estable; i si els valors sn de signes mixtes, l'equilibri s un punt de sella.  Qualsevol valor propi complex apareixer en un parell de complexos conjugats (ja que els valors propis sn les arrels del polinomi anullador que t coeficients reals) i indicar un equilibri espiral (o circular si els components reals sn zero entorn l'equilibri).

Vegeu tamb.
 Aproximaci lineal;
 Derivades d'estabilitat;
 Teorema de la linealitzaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303357" title="Incident de l'Arrow" nonfiltered="4878" processed="4870" dbindex="119929">

L'incident de l'Arrow va ser el detonant de la segona guerra de l'opi, i es va produir el 8 d'octubre de 1856, quan funcionaris xinesos van abordar l'Arrow, un vaixell d'amos xinesos que havia estat registrat a Hong Kong (en possessi dels britnics) i era sospitat de pirateria i contraban. Dotze subdits xinesos van ser arrestats i apresonats.  Els funcionaris britnics de Guangzhou van demanar l'alliberament dels navegants afirmant que com el vaixell havia estat recentment registrat per britnics es trobava sota la protecci del Tractat de Nanjing. Noms quan va ser demostrat que aquell era un argument feble, els britnics van insistir que l'Arrow navegaba sota pabell britnic i que els soldats xinesos havien insultat la bandera. Estant en guerra amb els insurgents de la Rebelli Taiping, els Qing no estaven en condicions de rebre un atac d'Occident.

Encara que els britnics van ser retardats per la Rebelli de la ndia, van respondre a l'Incident del Arrow l'any 1857 atacant Guangzhou des del Riu de les Perles. Ye Mingchen, qui es convertiria en governador de les provncies de Guangdong i Guangxi, va alertar als soldats xinesos en els forts. Desprs de prendre els forts propers a Guangzhou sense molt esfor, l'exercit Britnic va atacar la ciutat.

El Parlament Britnic va decidir actuar Xina basant-se en el report de l'Incident de l'Arrow presentat per Harry Parkes, el cnsol britnic a Guangzhou.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303358" title="Fluorur de calci" nonfiltered="4879" processed="4871" dbindex="119930">
































El fluorur de calci, CaF2, s un compost qumic inorgnic inic format per cations calci, Ca2+ i anions fluorur, F-. Es presenta en forma de cristalls blancs o de pols. De forma natural se'l troba en el mineral fluorita. s un compost molt insoluble en aigua. Cristallitza en el sistema cbic on el Ca2+ es coordina amb 8 anions fluorur, F-, i cada ani fluorur amb 4 cations Ca2+.

s una substncia lleugerament txica pels humans (LD50: 4250 mg/kg en rates) per no representa excessius problemes per la seva baixa solubilitat.

El fluorur de calci natural s una important font d'anions fluorur i per aix s emprat en diferents processos qumics. De la fluorita s'obt el sulfat de calci, CaSO4, i fluorur d'hidrogen, HF, per reacci amb l'cid sulfric, H2SO4:

 CaF(2s) + H2SO4(l)   CaSO4(s) + 2 HF(g) ;

El fluorur d'hidrogen aix obtingut es transforma posteriorment el fluor, F2, fluorocarbonis, etc.

 Aplicacions .

 ptica .
El fluorur de calci s'empra en instruments ptics ja que s transparent a la radiaci que va de l'infraroig a l'ultraviolat (des de 0,125 m a 9 m de longitud d'ona). El seu ndex de refracci s 1,4365 a 0,5 m. Representa una avantatge per aquests usos d'ptica que sigui un material qumicament bastant inert, per presenta una lleugera birrefringncia que es veu incrementada per davall de 0,157 m de longitud d'ona, la qual cosa excedeix el lmits de tollerncia. S'empra en la fabricaci de prismes, lents, plans, discs, etc. que sn utilitzats en instruments com espectroscopis, analizadors, microscopis, lsers UV, pirmetres, etc.

Metallrgia.
S'empra en la fundici del ferro, en la fabricaci del fluorur d'hidrogen, en l'ellaboraci de criolita sinttica (Na3AlF6) emprada en la reducci electroltica de la bauxita per obtenir alumini, en les metallrgies de l'antimoni, plom, magnesi, ferro, silici, mangans, coure, or i plata.

 Indstria .
El fluorur de calci tamb s'empra en la manufactura de vidres, de la llana mineral, de materials fosforescents, en pigments de pintures, agent d'uni d'abrassius i per a preservar la fusta.

 Referncies.



Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 ACROS ORGANICS http://www.acros.be/  http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/211221ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_fluoride-9927120;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303360" title="Hollogne-sur-Geer" nonfiltered="4880" processed="4872" dbindex="119931">
Hollogne-sur-Geer (en val Hologne-so-Djer) s una entitat del municipi de Geer, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. Es troba a l'altipla d'Haspengouw, una terra molt rica i s regat pel riu Jeker.

De totes les senyories de l'actual municipi de Geer, Hollogne era la ms important. Era un feu de la cort del comtat de Namur, per els prnceps-bisbes de Lieja sempre van impugnar aquest estatut, com que no volien acceptar aquest enclavat al seu territori. Desprs de moltes batalles, el territori termin en tenir una sobiriania compartida entre el prncep-bisbe de Lieja i el comte de Namur. El primer esment escrit del poble data del 15 de mar de 1229: es tracta d'una acte entre Henric i Marguerita, comtes de Namur i el cavaller Guillem d'Atrive. Aquest darrere va deixar els seus drets de la procura d'Andenne als comtes i en bescanvi va rebre les possessions dels comts a Hollogne i a Housdeng. Hollogne va romandre a la famlia d'Atrive fins a 1311. Va passar consecutivament a la casa de Harduemont, al segle XV a la casa dels De Seraing fins a la fi de l'antic rgim.

Durant el regne del prncep-bisbe Maximili-Enric de Baviera el castell d'Hollogne no va pas sobreviure a tres setges. Avui noms en queda una torre i unes dependncies, com la fbrica de cervesa i la masia castral.

Avui com ahir, la principal activitat econmica del poble queda l'agricultura i l'indstria del sucre. La terra rica d'"Haspengouw seca" conv b per a conrear el blat i les remolatxes. El grup Tiense Suiker, ell mateix una succursal del grup multinacional Sudzcker hi explota una refineria que noms s activa uns mesos, durant la estaci de la recollecci de les bledes-raves.

Llocs d'inters.
Runes del castell fortificat dels senyors d'Hollogne-sur-Geer;
El mol d'aigua castral (1646) ;
La masia castral;
La masia Pirlot (segle XIX);
La masia Manil (selge XVIII);
Graner a carcassa de fusta;
La fbrica de cervesa del castell (1753);
L'esglsia;

Enllaos externs.
Foto de les runes del castell (en francs)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303361" title="Avenida de Catalua" nonfiltered="4881" processed="4873" dbindex="119932">

L'avenida de Catalua (en catal, Avinguda de Catalunya) s una via urbana de Montevideo, situada entre les avingudes Ramn Anador i Amrico Ricardoni i els carrers Manuel Alonso i Alejo Rosell y Rius, al barri de Parque Batlle, abans d'arribar a l'Estadi Centenario, un dels monuments ms importants del futbol mundial.

Nom.
L'avinguda pren el nom de Catalunya, lloc des d'on van arribar molts immigrants cap a l'Uruguai durant els segles XIX i XX. A ms, el barri porta el nom d'un dels presidents ms importants de la histria del pas, Jos Batlle y Ordez, tamb d'origen catal. Un dels carrers vens, Alejo Rosell y Rius, porta el nom d'un altre empresari nascut a Catalunya, la influncia del qual va ser important per a l'economia de l'Uruguai i la seva capital.

Histria.
La situaci geogrfica de l'avinguda s important i va ser centre de fets histrics de rellevncia. Un dels ms importants fou el del primer mundial de futbol de la histria, el 1930, on Uruguai va proclamar-se campi del mn. Actualment, s una avinguda petita per molt transitada.

Enllaos externs.
Ubicaci de l'avinguda, a Montevideo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303374" title="San Cristbal de Segvia" nonfiltered="4882" processed="4874" dbindex="119933">


San Cristbal de Segvia s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303376" title="San Ildefonso (Segvia)" nonfiltered="4883" processed="4875" dbindex="119934">


San Ildefonso s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. En aquest municipi hi ha el palau de La Granja. 

Administraci.



Enllaos externs.

 Gua de Segovia y Provincia;
 Ajuntament de La Granja i Valsan;
 Fundaci Centro Nacional del Vidrio;
 Web de La Granja de San Ildefonso (no oficial);
 Web de proteccio civil de San Ildefonso;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303377" title="Arxidicesi de Valncia" nonfiltered="4884" processed="4876" dbindex="119935">


La Arxidicesi de Valncia es correspon amb la provncia de Valncia i 63 municipis del nord de la provncia d'Alacant (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoi). El bisbat fou creat en temps dels visigots (potser l'any 527), i el papa Innocenci VIII el va elevar a arxidicesi el 9 de juliol de 1492, dignitat confirmada per Alexandre VI.
Des de la conquesta de Jaume I (1238) i fins al 1953 (data del Concordat del dictador Francisco Franco amb el Vatic) ocupava totes les terres que anaven des del riu d'Uix fins al riu de Xixona. Desprs del concordat va perdre les valls de Biar i Beneixama, les foies de Castalla i Xixona i la Marina Baixa, que van passar al nou bisbat d'Oriola-Alacant. 

 Parrquies .

Aquesta arxidicesi est organitzada en 5 Vicaries episcopals territorials, 67 arxiprestats i 651 parrquies, a ms de 65 annexos i 375 esglsies no parroquials.

Llista dels bisbes de Valncia .

 Berenguer de Castellbisbal,1238.
 Ferrer de Pallars 1240-1243.
 Arnau de Peralta, 1243-1248.
 Andreu d'Albalat, 1248-1276.
 Ramon Despont, 1289-1312.
 Hug de Fenollet, 1348-1356.
 Vidal de Blanes, 1356-1369.
 Hug de Llupi, 1398-1427.
 Alfons de Borja, 1429 1458.
 Roderic de Borja, 1458 1492.


 Llista dels Arquebisbes de Valncia .

 Csar Borja, 1492 1498 (va ser el primer arquebisbe).
 Joan de Borja, 1499-1500.
 Pere Llus Borja, 1500-1511.
 Alfons d'Arag, 1512 1520. ;
 Erard de La Marck, 1520-1538.
 Sant Toms de Villanueva,  1544 1555.
 Sant Joan de Ribera, 1567 1568, desprs nomenat Patriarca d'Antioquia.
 Andrs Mayoral Alonso de Mella, 1738 1769.
 Enrique Reig y Casanova 1920 1923, el "Primat Reig".
 Agustn Garca-Gasco Vicente, 1992-2009 ;
 Carlos Osoro Sierra 2009-actualitat.

 Enllaos externs .

Lloc oficial








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303378" title="Santa Mara la Real de Nieva" nonfiltered="4885" processed="4877" dbindex="119936">


Santa Mara la Real de Nieva s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303382" title="Zarzuela del Pinar" nonfiltered="4886" processed="4878" dbindex="119937">


Zarzuela del Pinar s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303384" title="Abades" nonfiltered="4887" processed="4879" dbindex="119938">


Abades s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303386" title="Fuentepelayo" nonfiltered="4888" processed="4880" dbindex="119939">


Fuentepelayo s un municipi de la provncia de Segvia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303388" title="Castrocalbn" nonfiltered="4889" processed="4881" dbindex="119940">


Castrocalbn s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de Calzada de la Valdera, San Flix de la Valdera i Felechares de la Valdera.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303389" title="Carrizo de la Ribera" nonfiltered="4890" processed="4882" dbindex="119941">


Carrizo de la Ribera s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303390" title="Castrocontrigo" nonfiltered="4891" processed="4883" dbindex="119942">


Castrocontrigo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza, dins la subcomarca de la Valdera i dna accs a la comarca de La Cabrera. 

 Pobles .

 Castrocontrigo;
 Morla de la Valdera;
 Torneros de la Valdera;
 Nogarejas;
 Pinilla de la Valdera;
 Pobladura de Yuso;

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303391" title="Castropodame" nonfiltered="4892" processed="4884" dbindex="119943">


Castropodame s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Localitats .
Castropodame  ;
Calamocos ;
Matachana ;
San Pedro Castaero;
Turienzo Castaero;
Viloria ;
Villaverde de los Cestos;

Demografia.



 Administraci .
El consistori actual est governat pel PSOE (4 regidors) en coalici amb el Partit del Bierzo (un regidor), de manera que el regidor d'aquest partit, ngel Barredo, s el tinent d'alcalde; l'oposici est formada pel PP (3 regidors) i el MASS (un regidor).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303392" title="Corulln" nonfiltered="4893" processed="4885" dbindex="119944">


Corulln s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Localitats .
Cadafresnas ;
Corulln;
Dragonte;
Hornija;
Horta;
Melezna y los Mazos;
Viariz;
Villagroy ;

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303393" title="Cuadros" nonfiltered="4894" processed="4886" dbindex="119945">


Cuadros s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303394" title="Cubillos del Sil" nonfiltered="4895" processed="4887" dbindex="119946">


Cubillos del Sil s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format pels nuclis de Fresnedo, Finolledo, Cabaas de la Dornilla, Cubillines i Posadina.

Demografia.



 Corporaci local .
L'Alcalde de Cubillos del Sil, Jos Luis Ramn Corral, endems es presidente del Consell Comarcal del Bierzo
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303395" title="Villaman" nonfiltered="4896" processed="4888" dbindex="119947">


Villaman s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303399" title="Teatre de bulevard" nonfiltered="4897" processed="4889" dbindex="119948">
S'entn per Teatre de bulevard (en francs: Thtre du boulevard) al teatre d'entreteniment i de diversi, promogut per l'empresa privada. Neix a Pars, a comenaments del segle XX, quan el vodevil es troba en decadncia.

El bulevard com esttica teatral sorgeix als bulevards de vell Pars. A partir de la segona meitat del segle XVIII, el teatre burgs s'installa al Bulevard del Temple, aleshores anomenat popularment Bulevard del Crim pel fet d'estrenar-s'hi nombrosos melodrames i histries d'assassinats. Una altra de les atraccions s el Teatre de Fira (en francs: Thtre de Foire) on s'hi donen focs d'artifici, pantomimes, acrobcies, espectacles amb animals...; un repertori de bulevard allunyat del teatre de l'alta societat.

A partir del Segon Imperi, hi sn estrenats vodevils i comdies d'intriga

A Frana, un programa de televisi anomenat Aquest vespre al teatre (en francs: Au thtre ce soir) i dedicat a l'emissi d'obres de repetori ha divulgat aquest gnere durant ms de vint anys (1966-1988).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303402" title="Iodur de calci" nonfiltered="4898" processed="4890" dbindex="119949">































El iodur de calci, CaI2, s un composts inorgnic inic format per cations calci, Ca2+ i anions iodur, I-. Es presenta en forma de cristalls brillants incolors o en lmines nacarades blanques. L'estructura cristallina s hexagonal, com la del iodur de cadmi. s molt soluble en aigua i soluble en etanol, metanol i acetona. s un compost higroscpic i podem trobar hidrats amb 8 i 6 molcules d'aigua. S'empra a fotografia.

La seva preparaci s a partir de carbonat de calci, CaCO3, i de iodur d'hidrogen, HI:

 CaCO3(s) + HI(g)   CaI2(s) + H2O(l) + CO2(g) ;


Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_iodide-9923259;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303404" title="Escut de Petrs" nonfiltered="4899" processed="4891" dbindex="119950">


L'escut oficial de Petrs t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, un castell d'or maonat i aclarit de sable, sobre un terrassat d'argent. Al segon quarter, en camp d'or, una guila de sable d'ales esteses, becada i membrada de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de juliol de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.346, del 7 d'octubre de 1998.

S'hi representa el castell del poble, seu de la baronia, sobre una terrassa de pedra, senyal parlant allusiu al topnim de la localitat. Al costat, les armes dels Aguil, barons de Petrs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303405" title="Escut de Planes" nonfiltered="4900" processed="4892" dbindex="119951">


L'escut oficial de Planes t el segent blasonament:

Escut ibric, truncat. Al primer quarter, en camp d'or, dos llops passants de sable, posats en pal; bordura de gules amb vuit petxines i vuit esses d'or alternades. Al segon quarter, en camper d'or, quatre pals de gules ressaltats d'un castell d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 23 de desembre de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.957, del 4 de febrer de 1993.

A la primera partici apareixen les armes dels ducs de Maqueda, barons de Planes. A sota, els quatre pals del senyal del Regne de Valncia, ja que la baronia va pertnyer durant un temps a la Corona, i el castell de la vila, record de l'antiga fortalesa, seu de la baronia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303406" title="Escut de la Pobla de Benifass" nonfiltered="4901" processed="4893" dbindex="119952">


L'escut oficial de la Pobla de Benifass t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, una mitra abacial d'or, amb flor de lis, acoblada en barra d'un bcul del mateix metall, mirant a l'interior. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 8 de mar de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.977, del 10 d'abril de 2001.

Es tracta de l'escut tradicional del poble, si ms no des del segle XIX, i mostren la insgnia dels abats de Santa Maria de Benifass, senyors del poble i de tota la Tinena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303407" title="Escut de Santa Magdalena de Polps" nonfiltered="4902" processed="4894" dbindex="119953">


L'escut oficial de Santa Magdalena de Polps t el segent blasonament:

Escut truncat. Al 1r, d'or, quatre pals de gules. Al 2n, d'atzur, un castell d'argent, carregat d'una creu plana de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Ordre del 28 de febrer de 1985, de la Conselleria de Governaci. Publicat en el DOGV nm. 244, del 18 d'abril de 1985.

S'hi representen les armes reials dels quatre pals en senyal de pertinena al Regne de Valncia des del 1233, quan Jaume I conquereix el castell als musulmans i el dna al dna a l'orde de Calatrava i, posteriorment, al del Temple. A sota, el castell de Polps, amb la creu de l'orde de Montesa, senyors del poble des del segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303408" title="Escut de Traiguera" nonfiltered="4903" processed="4895" dbindex="119954">


L'escut oficial de Traiguera t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, una traiga d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 8 de mar de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.977, del 10 d'abril de 2001.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, amb el senyal parlant de la traiga, la pea que subjecta el jou al tim de l'arada o a l'espig de la carreta, allusiu al nom de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303409" title="Emmanuelle Vaugier" nonfiltered="4904" processed="4896" dbindex="119955">
Emmanuelle Vaugier (Vancouver, British Columbia, Canad; 23 de juny de 1976) s actriu. 

Emmanuelle Vaugier va nixer a Vancouver, British Columbia, Canad el 1976.

Filmografia.

Far Cry (2008) ... Valerie Cardinal;
Hysteria (2008) ... Jennifer;
Dolan's Cadillac (2009) ... Mrs. Robinson;
Black Widow (2009);

 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303412" title="Escut de Vinars" nonfiltered="4905" processed="4897" dbindex="119956">


L'escut oficial de Vinars t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, un cep de vinya del seu color, dextrat d'una creu de Montesa. Al segon quarter, en camp de gules, una ala d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 de maig de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.025, del 20 de juny de 2001.

Es tracta de l'escut tradicional de la ciutat, amb el senyal parlant de la vinya, allusiu al nom de la localitat. La creu de l'orde de Montesa fa referncia a la seva pertinena al castell de Penscola, possessi templera que va passar a aquest orde el 1317. L'ala s un altre senyal parlant que recorda l'antic nom rab de la localitat, l'alqueria de Vinalars (Ibn al-Ars).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303414" title="Escut del Poble Nou de Benitatxell" nonfiltered="4906" processed="4898" dbindex="119957">


L'escut oficial del Poble Nou de Benitatxell t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer, d'or, quatre pals de gules; el tot, abraat d'atzur sembrat de flors de lis d'or i brisat amb lambel de gules. Al segon, de gules, sis cases d'argent aclarides de sable, posades en dues faixes de tres i tres. Al tercer, d'or, cinc estrelles de vuit puntes d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de febrer de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.220, del 3 d'abril de 2002.

S'hi inclouen les armes dels Arag i Foix, a la primera partici, i dels Rojas, a baix a la dreta, comtes de Dnia i senyors del poble. Les dues fileres de cases recorden les alqueries de Benitatxell i Benicambra, que constitueixen el precedent histric de la localitat actual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303418" title="Lliga de Campions de la UEFA 2008-09" nonfiltered="4908" processed="4899" dbindex="119959">
La Lliga de Campions de la UEFA 2008-09 s la competici nmero 54 de la histria de la competici. Es disputar entre el juliol del 2008 i el maig del 2009. Ser l'ltima edici amb l'actual format de classificaci, segons va acordar el comit executiu de la UEFA el 30 de novembre del 2007. La final es jugar a l'Estadi Olmpic de Roma.

 Fase de Classificaci .
 Primera Ronda de classificaci .
15/16 de juliol i 22/23 de juliol de 2008.


 Segona ronda de classificaci .
29/30 de juliol i 5/6 d'agost de 2008.


 Tercera Ronda .
12/13 d'agost i 16/17 d'agost de 2008.


 Fase de Grups .
 Grup A .




 Grup B .




 Grup C .




 Grup D .




 Grup E .




 Grup F .




 Grup G .




 Grup H .




 Vuitens de final .


----


----


----


----


----


----


----


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303422" title="Cruixidell" nonfiltered="4909" processed="4900" dbindex="119960">

El cruixidell (Miliaria calandra) s un emberzid molt com i fcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident.

Morfologia.

 De mida apreciable (18 cm).
 Color terrs vionat de color fosc.
 Bec gruixut i de port robust.

Subespcies.

 Emberiza calandra calandra (Canries, frica del Nord i Europa fins al Caucas i l'sia Menor).
 Emberiza calandra clanceyi (Irlanda i Esccia).
 Emberiza calandra buturlini (des de Turquia i l'Iraq fins a l'Afganistan i l'oest de la Xina). ;

Distribuci geogrfica.

Se'l pot trobar a l'Europa Central i meridional, a l'frica del Nord i sia. 

Ocupa tota l'rea dels Pasos Catalans, tret de les zones ms elevades del Pirineu.

Hbitat.

T una acusada preferncia pels camps de cereals, per tamb ocupa d'altres rees obertes com ara prats, garrigues, etc.

Costums.

Molt cosmopolita. s un ocell sedentari que registra un augment de la poblaci hivernal per l'arribada de migrants procedents de l'Europa Central. 

El mascle fa un crit metllic bastant poc melodis.

 

Alimentaci.

Mengen llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.

Reproducci.

Nidifica en tot el territori, incloses les zones humides. El niu s construt per la femella a poca alada entre la vegetaci, sovint a les vores dels camins o de les carreteres.

L'poca de cria s'inicia al final d'abril i acaba a la darreria de juny. El volum de la posta varia entre 4 i 6 ous, els cova durant 12-13 dies i s'encarrega del peixament dels novells, que volen als 9-11 dies. A voltes fan dues cries.

Observacions.

Sembla que en alguns llocs la seua carn s molt apreciada.

Referncies.



Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 143. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgina 110. ISBN 843150434X.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Vdeos de cruixidells en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 El cruixidell a Dinamarca. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303424" title="Escut de Portell de Morella" nonfiltered="4910" processed="4901" dbindex="119962">


L'escut oficial de Portell de Morella t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un castell d'argent, maonat i aclarit de sable, del qual sobrexen a la base dues branques de llorer del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 d'octubre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.379, del 15 de novembre de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, si ms no des de la segona meitat del segle XIX. El castell representat alludeix a l'antiga fortalesa i a la vila fortificada, que va pertnyer a la ciutat de Morella fins al 1691.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303426" title="Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratssima Verge Maria" nonfiltered="4911" processed="4902" dbindex="119963">
Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratssima Verge Maria s el primer llibre literari imprs a la Pennsula Ibrica. L obra va veure la llum l any 1474 a la impremta de Lambert Palmart, ubicada al barri del Carme de la ciutat de Valncia, al costat del Portal de la Valldigna, que separava la zona cristiana de la mora.


Els primers llibres impresos no incloen una coberta o portada, tal com l entenem ara. Generalment s utilitza la primera frase del text per tal d identificar-los (en aquest cas el subjecte de la primera oraci, que contina:  foren fetes e ordenades per los trobadors... ). El llibre editat per Palmart inclou quaranta cinc poemes en llaor de la Mare de Du, escrits per diferents autors, entre els quals destaquen Joan Ros de Corella, Jaume Roig, Bernat Fenollar i Llus Alcanys. Els poetes s havien presentat a un concurs impulsat pel virrei del Regne de Valncia, Llus Despuig, i que va comptar amb Bernat Fenollar, prevere de la Seu, com a secretari del jurat i organitzador. Es desconeix el nombre de textos presentats, per al llibre s inclouen quaranta poemes en catal, quatre en castell i un en itali.

El llibre es va publicar sense peu d impremta (colof), per el paper (filigranes o marques d aigua) i la tipografia corresponen a llibres posteriors de la mateixa impremta. Destaca la tipografia romana  enfront de la gtica, ms freqent en els primers llibres impresos a Europa , la paginaci sense columnes i, sobretot, la llengua triada, ja que el llat actuava de llengua franca entre els intellectuals de l poca. De fet, de la impremta de Palmart varen eixir posteriorment obres escrites en llat, especialment edicions de clssics. Tamb a la mateixa impremta varen publicar-se posteriorment obres en tipografia gtica, com ara la Bblia atribuda a fra Bonifaci Ferrer, o uns Furs del Regne de Valncia. 

De la primera edici de Les Obres o Trobes... es conserva un nic exemplar al mn, que es troba a la Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia. El llibre es compon de seixanta-sis pgines, de les quals vuit estan en blanc. No cont puntuaci.

El certamen.

El dia 11 de febrer de 1474 es va convocar el certamen. Les bases obligaven a presentar quaranta-quatre versos decasllabs, agrupats en cinc estrofes de vuit versos, i una tornada final de quatre versos. La rima de les estrofes de vuit havia de ser ABBACDCD. Cada vers havia de portar accent en la quarta sllaba i una cesura immediatament desprs de l accent.

El premi consistia en  un tros de drap de vellut negre, apte bastant per a un gip . El dia 25 de mar del mateix any es faria pblic el guanyador.

Els autors.

Els poetes concursants foren Jordi Centelles, Joan Ros de Corella, Franc de Castellv, Mossn Barcel, Llus Alcanys, Joan de Njera, Berenguer de Cardona, Pere Peres, Joan Verdanxa, Joan Moreno, Antoni Vallmanya, Llus Munyo, Joan Gamia, Narcs Vinyoles, Joan Sobrevero, Joan Llenol, Gens Fira, Miquel Peres, Bernard Vallmanya, Pere de Civillar, Lloren Diamant, Joan de Sant Climent, Bartomeu Salvador, Joan Verdanxa (menor), Llus Catal, Bartomeu Dimas, Francesc Vilalba, Joan del Bosch, Gassull, Llus Garcia, Bernat Despuig, Jeroni Mon, Francesc Sant Ramon, Mateu Esteve, Pere Alcanys, 
Jaume Roig, Pere Bell i Joan Vidal. S ha de destacar que sobre la identitat de Gassull hi ha diferents opinions. La major parts dels experts consideren que es tracta del fams poeta Jaume Gassull, per el professor Josep Guia opina que l autor del poema potser fou el pare, Andreu.

No es coneixen dades de tots els autors (tretze d ells no porten indicaci sobre el seu ofici o crrec). De la resta, la major part eren nobles, metges, juristes, eclesistics, cavallers... Els autors podien presentar-se  tirant a joia , s a dir, optant al premi, o  a la honor , fora de concurs.

Castellv i Barcel varen concursar, cadascun, amb un poema en valenci i un altre en castell. Narcs Vinyoles va participar amb dos poemes en valenci i un en itali. Cardona va presentar dues composicions en valenci. I Pere de Civillar i  un castell sense nom  va concrrer, cadascun, amb un poema en castell.

Cap d ells va guanyar el tros de vellut negre. El jurat va decidir que noms la Verge Maria havia de ser guardonada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303433" title="Eina (Grup musical)" nonfiltered="4912" processed="4903" dbindex="119964">

Eina s un banda de rock de Vilafranca del Peneds, format pels integrants del grup de punk-rock Inadaptats, dissolt l'any 2005.

El seu primer treball, en format CD, va sortir a la venda el 15 de maig de 2008.


Histria.
Desprs de 16 anys; 6 Cd's i 2 DVD's; Inadaptats va posar punt i a part a la seva llarga histria. 

L'any 2008 Inadaptats es torna a reunir a l'Ateneu Popular X per crear un projecte ms ambicis: Eina; amb la intenci de sumar esforos en la transformaci social i nacional. Uns objectius molt ambiciosos. Comencen la nova etapa musicalitzant l'antic llibre xins "L'art de la guerra" de Sun Tzu, omplint les lletres de mecanismes per entendre els conflictes i actuar en conseqncia.

El grup neix en un rock ms madur i involucrat estilsticament en les noves tecnologies.

El 20 de setembre de 2008 duen a terme el seu primer concert al Mercat de msica viva de Vic.

 Discografia .
 Eina - L'art de la Guerra (2008) - Discogrfica: K Industria - CC;

 Enllaos .

Pgina web oficial;
MySpace del grup;
K INDUSTRIA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303436" title="Gentile da Fabriano" nonfiltered="4913" processed="4904" dbindex="119965">

Gentile da Fabriano (c. 1370 - c. 1427) va ser un pintor itali, un dels principals exponents de l'estil gtic internacional a Itlia.

Hom creu que Gentile da Fabriano va nixer a la regi de les Marques, a l'est d'Itlia. Va quedar orfe molt menut. Desprs de la mort de sa mare i l'ordenaci com monjo de son pare va entrar com a aprenent d'un pintor tosc. Es coneix poc dels primers ayns de la seua carrera; se sap que cap a l'any 1408 estava treballant a Vencia. Entre 1409 i 141 va pintar un fresc, avui dia perdut, al palau del Dux, que representava la batalla naval entre les forces venecianes i les d'Ot III. Posteriorment es va traslladar a Brescia. Cap a 1420 va tornar a Florncia, on va pintar l'any 1423 la seua obra ms famosa, l'Adoraci dels Reis Mags; originriament dissenyada com a retaule per a una esglsia, avui dia es conserva en la Galeria dels Uffizi.

L'any 1425 es va traslladar a Siena i desprs a Orvieto, on va fer el fams fresc de la Mare de Du i l'Infant per a la catedral. Aquest mateix any va pintar el polptic Quaratesi, un sextuple panell de fusta encarregat per la famlia Quaratesi per a l'altar major de l'esglsia de San Niccolo sul'Arno a Florncia, on es va conservar fins l'any 1830; per que desprs va ser venut per parts (els quatre panells laterals es poden veure a la galeria dels Uffizi, i la resta esparsos entre Hampton Court, Gran Bretanya, i la National Gallery of Art of Washington, Estats Units d'Amrica).

L'any 1427 va morir a Roma, mentre treballava en diversos frescos en la baslica de Sant Joan del Later, actualment perduts.

 Enllaos externs .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303439" title="Eina (desambiguaci)" nonfiltered="4914" processed="4905" dbindex="119966">

 Per a un utensili o estri vegeu Estri.
 Per municipi cerd vegeu Eina (Alta Cerdanya).
 Per al riu de l'Alta Cerdanya vegeu Riu Eina;
 Per grup musical vegeu Eina (Grup musical).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303441" title="Sedant" nonfiltered="4915" processed="4906" dbindex="119967">
Un sedant s aquella substncia que disminueix la sensaci de dolor o, ms aviat, l'excitaci del sistema nervis central. L'acci sedant de molts medicaments s relacionada amb llurs accions analgsiques, tranquillitzants i hipntiques i el tipus d'acci aconseguit depn de la dosi administrada. Hi ha sedants d'acci preferent sobre un rgan o sistema determinat (sedant cardac, gstric, respiratori, etc) i sedants generals.

Cal anar en compte amb la seva utilitzaci perqu alguns d'ells provoquen somnolncia a ms a ms de inconscincia i fins i tot la mort a dosis elevades. 

Bibliografia.

http://www.grec.cat/cgibin/escolx.pgm;
http://dlc.iec.cat/;
http://www.enciclopedia.cat/;
http://www.grec.net/CGIBIN/MEDICX.PGM;
http://es.wikipedia.org/wiki/Sedante;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303445" title="Parenteral" nonfiltered="4916" processed="4907" dbindex="119968">
Parenteral es un tipus de via d'entrada de substncies a l'organisme, per un via alternativa a la digestiva, que s'aplica mitjanant una agulla i que pot ser via intramuscular, subcutnia, intravenosa, intraespinal, intraarticular, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303448" title="Josep Toms Ventosa i Soler" nonfiltered="4917" processed="4908" dbindex="119969">
Josep Toms Ventosa i Soler (Vilanova i la Geltr, 1797 - L'Havana, 1874) va ser un poltic i comerciant que emigr a Cuba l'any 1809, amb tan sols 12 anys.

Va establir-se a Matanzas, on va adquirir experincia i coneixements en el comer del txtil. Aviat va enriquir-se i obtingu crrecs pblics fins arribar a ser alcalde de la ciutat cubana en dues ocasions, els anys 1847 i 1852.

Destac especialment per la seva filantropia. Va construir escoles tant a Vilanova i la Geltr com a Matanzas, preocupat per l'analfabetisme que hi havia en aquella poca.

De la seva aportaci filantrpica a Vilanova i la Geltr destaquen les escoles pbliques, el suport a edicions locals i la plaa de la Vila, on hi ha un monument a la seva persona. Aquest monument t una rplica exacta en una escola de Matanzas.

Fruit de l'obra de Josep Toms Ventosa i Soler, Vilanova i la Geltr i Matanzas sn actualment ciutats agermanades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303452" title="Gavina" nonfiltered="4918" processed="4909" dbindex="119970">








La famlia dels lrids pertany a l'ordre dels caradriformes i sn excellents voladors, b que no volen mai en ple oce i es limiten a migrar vorejant les costes.

Morfologia.

 Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
 El bec s masss i acabat en ganxo.
 Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequvocament la seua adaptaci a la vida aqutica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart queda en posici posterior i lliure.
 La major part dels lrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporci variable, mentre que els joves ostenten tonalitats terroses variables.
 No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen sser ms grans.

Hbitat.

Freqenten tota classe de costes i poques espcies se'n van mar endins, lluny del litoral.

Reproducci.

Nien en colnies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja provets de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptaci a fugir dels depredadors i dels seus mateixos congneres, ja que en els lrids s molt freqent el canibalisme.

Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, i aleshores adquireixen el plomatge definitiu.

Alimentaci.

L'alimentaci s omnvora, cosa que ha produt augments notables de les poblacions d'algunes espcies de lrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.

Taxonomia.

Gnere Larus;
Larus scoresbii;
Larus pacificus;
Larus belcheri;
Larus atlanticus;
Larus crassirostris;
Larus modestus;
Larus heermanni;
Larus leucophthalmus;
Larus hemprichii;
Larus canus;
Larus audouinii;
Larus delawarensis;
Larus californicus;
Larus marinus;
Larus dominicanus ;
Larus glaucescens;
Larus occidentalis;
Larus livens;
Larus hyperboreus;
Larus glaucoides;
Larus thayeri;
Larus argentatus;
Larus heuglini;
Larus smithsonianus;
Larus michahellis;
Larus cachinnans;
Larus vegae;
Larus armenicus;
Larus schistisagus;
Larus fuscus;
Larus ichthyaetus;
Larus brunnicephalus;
Larus cirrocephalus;
Larus hartlaubii;
Larus novaehollandiae;
Larus scopulinus;
Larus bulleri;
Larus maculipennis;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus philadelphia;
Larus saundersi;
Larus serranus;
Larus melanocephalus;
Larus relictus;
Larus fuliginosus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;

Gnere Rissa;
Rissa tridactyla;
Rissa brevirostris;

Gnere Pagophila;
Pagophila eburnea;

Gnere Rhodostethia;
Rhodostethia  rosea;

Gnere Xema;
Xema sabini;

Gnere Creagrus;
Creagrus furcatus;

Espcies representatives dels Pasos Catalans.

Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavi fosc i el gavi argentat.

Referncies.


Enllaos externs.

 Vdeos de lrids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de lrids. ;
 Informaci sobre les diferents espcies d'aquesta famlia.  i ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303456" title="Escut de Quartell" nonfiltered="4919" processed="4910" dbindex="119971">


L'escut oficial de Quartell t el segent blasonament:

Escut truncat i migpartit. Al primer, d'argent, una creu plana de sable. Al segon, d'atzur, cinc flors de taronger d'argent. Al tercer, els pals d'Arag. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 5 d'abril de 1989, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.055, del 2 de maig de 1989.

A la primera partici, el smbol del cristianisme; Quartell fou conquerit als musulmans a mitjan segle XIII i fou originriament propietat de la Corona, fet a qu alludeixen els quatre pals de les armes del Regne de Valncia. Les flors de taronger fan referncia al conreu agrcola principal en qu s'ha basat tradicionalment l'economia del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303458" title="Escut de Torres Torres" nonfiltered="4920" processed="4911" dbindex="119972">


L'escut oficial de Torres Torres t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer, en camp d'atzur, quatre torres d'argent, aclarides de sable. Al segon, en camp d'atzur, quatre flors de lis d'or. Al tercer, en camp d'atzur, tres bandes d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 24 de juliol de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.328, del 4 de setembre de 2002.

Les torres sn un senyal parlant allusiu al nom del poble. Al costat, les armes dels Vallterra, barons de Torres Torres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303470" title="Celler cooperatiu de Pinell de Brai" nonfiltered="4921" processed="4912" dbindex="119973">


El Celler cooperatiu de Pinell de Brai s un edifici modernista encarregat a Csar Martinell i Brunet. Per la resoluci d'alguns  elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui amb el nom de catedral del vi.

La revifalla econmica i les noves condicions de mercat que a partir del 1915 va proposar la Mancomunitat de Catalunya van afavorir la revitalitzaci de moltes cooperatives agrries. En aquesta poca els pagesos de Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, van veure la possibilitat de transformar la vila unint les seves plantacions en un rgim cooperatiu. 

El projecte es va encarregar el 1917 a Csar Martinell i Brunet, un deixeble d'Antoni Gaud. Les ganes de fer ostentaci i l'aspiraci renovadora va portar a substituir la coberta d'armadura de fusta per unes arcades en rosca espectaculars (veure fotografia adjunta). Una altra variaci va ser el fris de cermica que hi ha a la faana. Inicialment havia de ser una variaci de rajoles blanques i blaves, per l'arquitecte va demanar al ceramista Xavier Nogus la pintura sobre rajola que hi ha actualment amb escenes de les premses de vi i oli, la verema i escenes de caadors beguts. Les dificultats econmiques van fer que no es co loquessin les escenes del fris fins l'any 1957.

L'edifici consta de tres naus contiges, destinades al mol de l'oli i a la sala de tines, i dues ms de transversals on hi ha la zona d'elaboraci del vi. La majoria dels materials emprats procedien del mateix municipi de Pinell de Brai, especialment el totxo que basteix l'estructura degut a l'abundant argila que es troba en el terme.

Durant la Guerra civil espanyola el celler es va convertir en un hospital de campanya, i en alguns espais encara s'aprecien a terra els efectes de la metralla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303471" title="Escut de Sagunt" nonfiltered="4922" processed="4913" dbindex="119974">


L'escut oficial de Sagunt t el segent blasonament:

Escut caironat. D'or, quatre pals de gules. Fora de l'escut a l'extrem, sobre els dos costats superiors de l'escut, cinc estrelles d'argent de sis puntes. A destra i sinistra dels costats inferiors, una M i una L d'or respectivament. Davall de l'escut, una flor de lis d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Acord del 25 de juny de 1998, del ple de l'Ajuntament de Sagunt. 

Els quatre pals alludeixen a la seva condici de vila reial, conquerida als musulmans per Jaume I poc abans de la ciutat de Valncia. L'escut, similar als de  Valncia, Vila-real i Cullera, se'n diferencia pels ornaments exteriors. 

Les estrelles sn una concessi de Felip III el 1599, a fi de premiar la vigilncia dels habitants de la vila davant els atacs barbarescos. La L (inicial de lleial) fou concedida per Felip V el 1709, i tamb la flor de lis (atribut borbnic), com a premi a la lleialtat mostrada durant la guerra de Successi. Finalment, la lletra M (incial de molt lleial) va ser una concessi de Ferran VII a la poblaci com a recompensa simblica a l'heroica defensa del castell el 1811 davant els exrcits de Napole.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303473" title="Escut de Quesa" nonfiltered="4923" processed="4914" dbindex="119975">


L'escut oficial de Quesa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or, maonat de sable i aclarit d'atzur. A la punta, en camp d'atzur, una tau d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 d'octubre de 1994, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.398, del 30 de novembre de 1994.

El castell s el senyal parlant de les armes dels comtes de Castellar, senyors de Quesa. La tau s la creu de sant Antoni, patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303476" title="Nombre d'Euler (fsica)" nonfiltered="4924" processed="4915" dbindex="119976">
El Nombre d'Euler s un nombre adimensional emprat en clculs de dinmica de fluids. Expressa la relaci entre la fora de la pressi i l'energia cintica per unitat de volum, i s'empra per a caracteritzar les prdues en el fluid. 

Es defineix comI



on
 s la densitat del fluid.
 s la pressi a la part alta del flux ("upstream").
 s la pressi a la part baixa del flux ("downstream").
 s la velocitat caracterstica del flux.



Amb una forma similar, per de significat diferent, hi ha el nombre de Cavitaci:

El Nombre de Cavitaci s un nombre adimensional emprat en clculs de flux. Expressa la relaci entre la diferncia d'una pressi absoluta local de la pressi i l'energia cintica per unitat de volum, i s'empra per caracteritzar el potencial de cavitaci del fluid.

Es defineix com



on
 s la densitat del fluid.
 s la pressi local.
 s la pressi de vapor del fluid.
 s la velocitat caracterstica del flux.

Vegeu tamb.
 Nombre de Reynolds en l's en l'anlisi de flux i la similaritat de fluids.


Referncies.
 Batchelor, G.K. (angls) (1967). An Introduction to Fluid Dynamics.  Cambridge University Press. ISBN 0-521-09817-3;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303477" title="Ivan Txerniakhovski" nonfiltered="4925" processed="4916" dbindex="119977">


Ivan Danilovitx Txerniakhovski (rus:                               ), Uman, actual Cherkasy Oblast (Ucrana) (16 de juny de 1906)   Mehlsack, actual Pieni  no, (Polnia), (18 de febrer de 1945) va ser un General d'Exrcit sovitic (el ms jove en assolir aquest rang, dues vegades Heroi de la Uni Sovitica, comandant brillant del 3r Front de Bielorssia, que mor de resultes de les ferides rebudes als afores de Knigsberg amb noms 39 anys. Va ser el comandant de front ms jove de l'Exrcit Roig.

 Biografia .
De jove va treballar al ferrocarril, fins que al 1924, amb tot just 18 anys, s'allist a l'Exrcit Roig. Al 1928 es gradu a l'escola d'oficials de Kev. Al mar de 1941 esdevingu el comandant de la 28a Divisi Blindada al Districte Militar del Bltic. Al juliol de 942 va ser promogut a comandant del 28 Cos defensant Voronets

 1943: Alliberador de Kursk. .
El 8 de febrer de 1943, el seu 60 Exrcit hiss una Bandera Roja victoriosa sobre la ciutat de Kursk.

 1944: Batalles a Bielorssia .
El 22 de juny de 1944, l'Stava llan l'Operaci Bagration desprs d'un mes amb les operacions aturades pel fang de primavera. Els russos llanaren el seu atac en 4 fronts amb les divisions 146a i 43a blindada. El 1r Front del Bltic del General Baghramian i el 3r Front de Bielorssia del General Txerniakhovski van atacar al nord i als sud de Vitebsk, capturant la ciutat el 27. L'ala esquerra de Txerniakhovski captur Orsha; i al sud, el 2n Front de Bielorssia del General Matvei Zakharov, al nord de les Marismes de Priipet destru una fora de 33.000 soldats. L'exrcit de Txerniakhovski ara es dirigiria cap a Minsk. El 2 de juliol, les seves forces mbils van arribar a Stolbtsy, a uns 50 km. Els tancs del General Rotmistrov van entrar a Minsk el 3 de juliol, capturant a 50.000 alemanys.

L'ofensiva ara es dirigia cap a Baranavichy (8 de juliol) y Hrodna (13 de juliol). Al sud, les forces del Mariscal Rokossovski van netejar les marismes de Pripet, capturant Pinsk i Kovel el 5 de juliol. Al nord, Baghramian es dirig cap als pasos bltics, capturant Vilnius a Litunia i Daugavplis a Letnia el 13 de juliol. Aix provoc la ruptura del Grup d'Exrcits Nord en dos. Els sovitics van arribar a la frontera polonesa en 24 dies i van afirmar haver capturat 158.000 homes, 2.000 tancs, 10.000 canons i 57.000 vehicles a motor. Tamb afirmaren haver mort 38.000 alemanys. Aix era una gran derrota pels alemanys, i Hitler destitu al Mariscal Buch al capdavant del Grup d'Exrcits Centre, substituint-lo pel Mariscal Model. Els sovitics havien emps als alemanys des de Bielorssia a mitjans de 1944 i es preparaven per atacar Polnia. Al nord, els Generals Txerniakhovski i Zakharov s'uniren per capturar Bialystock el 18 de juliol.

 1944: Victria a la Prssia Oriental .
A l'estiu de 1944, el General Txerniakhovski va fer que els alemanys es retiressin fins a les fronteres del seu pas a la Prssia Oriental. El seu 3r Front de Bielorssia va anar a travs del riu Me,am, capturant Kaunas l'1 d'agost, i amena la frontera oriental de Prssia. El centre captur Suwalki el 26 de juliol i el General Bagramian captur la ciutat de Tukums, al Golf de Riga.

1944: A Alemanya .

Tot just abans de la seva mort al 1945, Txerniakhovski llan l'ofensiva sovitica dins la Prssia Oriental, enfrontant-se al III Exrcit Panzer. Juntament amb el 2n Front de Bielorssia del General Rokossovski, el qual atac Prssia Oriental des del sud, dirigint-se cap a Danzig, el 3r Front de Bielorrsia atac des de l'est cap a Knigsberg, tot i que aix significava llanar els seus exrcits contra una zona densament fortificada. Aquests dos fronts empraren 1.670.000 homes amb 28.360 canons i morters pesats i 3.300 tancs.

 1945: Comandant Suprem Sovitic de la Prssia Oriental   Mort en acci .
L'exrcit del General Rokossovski establ contacte amb les forces del Mariscal Jkov a Graudenz, i es van dirigir cap a Danzig per allar la Prssia Oriental. Ms de mig mili d'alemanys van quedar capturats en una bossa, per bastants van aconseguir ser evacuats. El 10 de febrer, Rokossovski arrib a la costa prop de Elbing (Elbl g), deixant la Prssia Oriental assetjada pel 3r Front Bielors des del sud i l'est.

Entre gener i el 18 de febrer de 1945, el General Txerniakhovski va ser nomenat Comandant Suprem Sovitic de la Prssia Oriental.

L'1 de febrer de 1945, el General Txerniakhovski atac entre Elbing i Knigsberh, per result mort en acci i el substitu el General Vasilevsi, capturant un cap de pont Braunsberg al 20 de mar, i Knigsberg es rend el 9 d'abril.

Ivan Txerniakhovski va ser enterrat a Vilnius, prop d'una plaa que portava el seu nom. Desprs de qu al 1990 Litunia declars la seva independncia de la Uni Sovitica, Txerniakhovski, a l'igual que molts d'altres, va ser declarat com un ocupant, i el seu cadver retorn a Rssia, per ser reenterrat al cementiri de Novodevichy.

Desprs de la II Guerra Mundial, quan la Uni Sovitica s'annexion la part nord de la Prssia Oriental i expuls d'all als alemanys, la ciutat d'Insterburg va ser redenominada Chernyakhovsk en honor seu.

 Dates de promoci .
 General Major (equivalent a General de Brigada) - 5 de maig de 1942;
 General Leytenant (Major General) - 14 de febrer de 1943;
 General Polkovnik (Tinent General) - mar de 1944;
 General Armiyi (General) - 26 de juny de 1944;

Condecoracions .
 Heroi de la Uni Sovitica (2);
 Orde de Lenin;
 Orde de la Bandera Roja (4);
 Orde de Suvorov de 1a classe (2);
 Orde de Kutuzov de 1a classe;
 Orde de Bogdan Khmelnitsky de 1a classe;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303480" title="Messier 96" nonfiltered="4926" processed="4917" dbindex="119978">

Messier 96 (M96 o NGC 3368) s una galxia espiral intnermdia situada a la  constellaci del  Lle. Va ser descoberta per Pierre Mchain el  20 de mar de  1781 i afegida per Charles Messier al seu catleg quatre dies desprs. 

M94 es troba a 34 anys llum del Sistema solar.  s el membre ms brillant del Grup de galxies Lle I, tamb anomenat  grup de M96, i inclou tamb les galxies M95 i a M105, aix com a un nombrs grup de galxies ms tnues. 

El 9 de maig de 1998 es va descobrir una brillant supernova anomenada SN 1998bu, de magnitud 13, que va augmentar rpidament la seva lluentor fins a 11,8. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303483" title="Terra (element)" nonfiltered="4927" processed="4918" dbindex="119979">


En les cultures clssiques, la terra entesa com la matria de la que es compose els cossos slids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.

Tradici grega.

En la filosofia i cincia de l'antiga grcia era un dels quatre elements juntament amb l'aigua, l'aire i el foc. 

Entre els filsofs presocrtics, Xenfanes de Colof (vers 570-475 aC) va proposar la terra (o el fang) com el principi de totes les coses materials (arkh). Segons ell, tot es destrueix peridicament tornant al fang primitiu, a partir del qual en tornen a sortir noves formes indefinidament. Tanmateix, l'sser roman sempre en la mateixa unitat immutable. Ms tard Empdocles d'Agrigent (vers 450 aC) va teoritzar que en realitat eren quatre les "arrels" de la natura: foc, aire, aigua i terra. Les quatre arres d'Empdocles quedaren establertes com els quatre elements de la filosofia clssica.


Plat (427-347 aC), en el seu dileg Timeu en el que parla de l'estructura del cosmos, va afirmar que la terra estava formada per imperceptibles toms en forma de cub, aix com els altres elements seguien la forma d'altres poledres regulars. Que el cub sigui l'nic d'aquests poledres que encaixa perfectament amb d'altres explicaria la natura slida de la terra.

El deixeble de Plat Aristtil (384-322 aC) va desenvolupar una teoria diferent per els elements, que en estat de reps va divisar estructurats concntricament al centre de l'univers formant l'esfera sublunar. La terra es trobaria al lloc central, envoltada d'aigua. Segons els parells duals de qualitats que va definir Aristtil, les caracterstiques de la terra eren la fredor i la sequedat.

Altres.

En la medicina grega antiga basada en l'humorisme, la terra s'associava amb la bilis negra, ja que compartien les caracterstiques de calor i humitat. Tamb es correspon amb l'estaci de la tardor per la mateixa ra.

En l'alqumia, la terra era associada amb la sal, i es representaba amb un triangle triangle equilter assenyalant cap avall bisseccionat per una lnea horitzontal.

Segons la tradici astrolgica occidental les persones nascudes sota els signes de taure, verge i capricorn tenen les caracterstiques de l'aire, i les seves personalitats tendeixen a calmades, prctices, responsables, prudents, tossudes i inflexibles.

Vegeu tamb.
Terra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303484" title="Linealitat de la derivaci" nonfiltered="4928" processed="4919" dbindex="119980">
En matemtiques, la linealitat de la derivaci s una de les propietats fonamentals de la derivada. s un resultat directe de la aplicaci de la regla de la derivada de la suma i de la regla de la derivada del producte per una constant. Per tant es pot dir que la derivaci s lineal, o que l operador derivada s un operador lineal.

Sian f i g funcions, amb  i  constants. Es considera:

;

Per la regla de la derivada de la suma, aix s equivalent a:

;

Per la regla de la derivada del producte per una constant, queda:

;

Es a dir:

;

O escrit d un altre forma:

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303487" title="Messier 97" nonfiltered="4929" processed="4920" dbindex="119981">

Messier 97 (tamb coneguda com la Nebulosa del mussol,  M97 o NGC 3587) s una nebulosa planetria situada a la constellaci de l'ssa Major. Va ser descoberta per Pierre Mchain en 1781. 

Lord Rosse li va donar el nom de  Nebulosa del mussol al 1848. Al 1866, William Huggins va reconixer la seva naturalesa de nebulosa gasosa a partir de l'observaci del seu espectre. Es troba a una  distncia aproximadament de 2600 anys llum de la Terra. 


M97 est considerada com una de les nebuloses planetries ms complexes. La seva aparena ha estat interpretada com una coberta trica vista obliquament (s a dir, com una esfera sense els pols), de manera que els extrems del cilindre es corresponen a zones pobres en material expulsat, la zona corresponent als ulls del mussol. Aquesta coberta es troba embolicada per una nebulosa ms tnue i menys ionitzada. 

La estrella central, de magnitud 16, t una massa aproximada de 0,7 masses solars, mentre que la massa de la prpia nebulosa s'estima en 0,15 masses solars. La nebulosa es va formar fa uns 6000 anys. 


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303490" title="Protocol de PCR" nonfiltered="4930" processed="4921" dbindex="119982">


PROTOCOL DE PREPRACI D UN GEL D AGAROSA PER PCR

1)En primer lloc tenir en compte les caracterstiques del gel que es vol preparar segons el nmero de mostres que recollirem de la PCR.
2)Agafar guants i recollir les mostres.
3)Una vegada tenim establertes les caracterstiques del gel (concentraci d agarosa, quantitat de TAE, quantitat de Loading Buffer, etc) agafarem la cubeta i les pintes (les petites tenen una capacitat de 50ml i les mitjanes de 100ml). (tot aquest procediment requereix guants degut a les restes de Bromur d etidi).
4)Separar les pintes de la base de la cubeta per uns 2mm aproximadament. Recobrir els espais de la cubeta amb cinta d autoclau per evitar perdre l agarosa quan encara sigui liquida.
5)Agafar el TAE Buffer 1x o el TBE Buffer 1x, 50ml per cubetes petites i 100ml per les mitjanes. La composici de 1 litre de TAE Buffer 50x s de: 242g Tris base (2-amino-2-hydroxymethyl-propane-1,3-diol); 57,1ml D cid acetic; 100ml d EDTA al 0.5M a pH 8.0; i H2O.
6) Una vegada tenim el buffer a l erlenmeyer agafarem l agarosa i pesarem la quantitat. Si utilitzem Agarosa al 1,5% hem de pesar 1,5g per 100ml de TAE o 0,75g per 50ml de buffer. L agarosa 1,5% ha de bullir dintre de l erlenmeyer juntament amb el TAE durant uns minuts (fins que desapareguin els cristalls que observem a contra llum). 
Proporci % d Agarosa
100ml TAE ---- 1.5% ---- 1,5gr
50ml TAE ---- 1,5% ---- 0.75gr
7)Amb l erlenmeyer dintre de la campana de gasos abocarem 13 l de Bromur d etidi amb les pipetes no marcades. El Bromur d Etidi est a una concentraci de treball de 1mg/mL. Per gels de 50ml posem 1.3mg i per gels de 100mL posem 3mg. Aquest procediment s ha de fer amb molta cura, ja que el Bromur d etidi (utilitzat com a marcador d cids nucleics a la llum UV)  s un mutagen potent, irritant las ulls, pell i mucoses. 
8)Una vegada l erlenmeyer s ha refredat omplirem la cubeta amb el seu contingut i deixarem refredar durant uns 25  aproximadament (fins que solidifiqui el gel).
9)Durant els 25  minuts de solidificaci del gel prepararem les mostres. En primer lloc farem un spin als tubs de la PCR. Els productes de PCR s han de carregar al gel d agarosa barrejades amb el  Loading Buffer 10X, que augmenta la viscositat de la mostra i permet que entri completament al fons del pou. A ms dona coloraci al gel per seguir en tot moment la migraci dels fragments. En funci del volum que carreguem de mostra, posarem la quantitat de loading buffer que correspongui. Per exemple, posarem 1 l de per 10microl de mostra. En alguns casos utilitzarem H2O miliQ juntament amb la mostra, en aquest cas hem de tenir en compte el volum total de mostra i de H2O per afegir el LB. Aquests Loading Buffer est compost per bromophenol blue (0,25%) i xylene cyanol (0,25%) que ens permeten observar les migracions  del DNA.
Proporci de Loading Buffer
1 L LB ---- 10 L Mostra
10)Fer spin a les mostres ja preparades.
11)Introduir el gel a la cubeta d electroforesis i observar el nivell de TAE. Separar les pintes del gel fent pressi amb els dits. 
12)En el primer pou de cada fila introduirem 4microl  de Lader. Si tenim dues files hem d introduir Lader als dos primers pous. El Lader Buffer s l escala composta per un nombre conegut de parells de bases de DNA, auquesta banda de referncia s utilitza per l observaci de la migraci dels parells de bases obtingudes de la PCR i introduides als pous.
13)Una vegada tinguem la cubeta conectada a uns 80/100 V esperarem uns 30  aproximadament. 
14)Quan puguem observar la migraci del LB ja tindrem una guia per a l observaci amb llum UV.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303493" title="Joaquim Balader i Sanchis" nonfiltered="4931" processed="4922" dbindex="119983">
Joaquim Balader i Sanchis (Valncia, 28 de juny de 1828   Valncia, 9 de gener de 1893) va ser un dramaturg valenci, un dels ms destacats representants del sainet valenci del segle XIX.

 Biografia .
D'origen modest, no va tenir oportunitat d'estudiar i va treballar com a relligador de llibres i com a calafat o mestre d'aixa. Va dedicar-se a escrure des de la seua adolescncia, inicialment en castell, i posteriorment ja en valenci. L'any 1862 va estrenar al Teatre Principal de Valncia la seua coneguda obra Al s i al pla, a benefici a l'actor Fernando Ossorio i per recomanaci de l'escriptor Enric Gaspar. Aquesta obra va rebre lloances de Constant Llombart qui la va qualificar de vertadera comdia de costums.

Desprs d'uns anys de residncia a Madrid, on va buscar l'xit teatral sense aconseguir-ho, va tornar a Valncia, on l'any 1871 va estrenar tres obres en un acte: El pare alcalde, Qui tot ho vol i Ms fa el que vol.

Altres obres seues sn Misria i companyia, que retrata les condions de vida dels desafavorits, i Fuchint de les bombes, escrita en collaboraci amb Eduard Escalante i Josep Ovara arran de la proclamaci insurgent de la Repblica Federal a Valncia i el bombardeig de Valncia a l'estiu de 1873.

Durant la Restauraci borbnica va continuar escrivint, tot i que a menor ritme.

Constant Llombart va escriure una biografia de Balader.

Notes.


 Bibliografia .
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303500" title="Regla de la derivada del producte per una constant" nonfiltered="4932" processed="4923" dbindex="119984">
En Clcul infinitesimal, la regla de la derivada del producte per una constant permet de treure les constants que multipliquen una funci fora de l'operador de derivaci i concentrar el procs de derivaci en obtenir la derivada de la funci de x. s una part de la linealitat de la derivaci.

Suposant que es tracta de calcular la derivada d'una funci del tipus:

;
on k s una constant.

Fent servir la frmula de definici de la derivada s'obt:

;
;
;
;
;

Aquesta s la afirmaci de la regla de la derivada del producte per una constant, en la notaci de Lagrange. 

En la notaci de Leibniz, queda

;

Si es fa k=-1 es t:

;

Comentari respecte de la demostraci.

Fixeu-vos que perqu aquesta afirmaci sigui certa, k ha de ser una constant, o sin la k no es pot treure fora del lmit a la lnia marcada amb un (*). 

Si k depn de x, no hi ha cap motiu per pensar que k(x+h) = k(x). En aquest cas s'aplica la regla del producte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303502" title="Aigua (element)" nonfiltered="4933" processed="4924" dbindex="119985">

En les cultures clssiques, l'aigua era considerada un dels elements primordials dels que estava compost cosmos. Sovint l'aigua s'ha associat a les qualitats d'emoci i intuici.

Tradici grecoromana.

En la filosofia i cincia de l'antiga Grcia era un dels quatre elements juntament amb la terra, l'aire i el foc. 

Entre els filsofs presocrtics, Tales de Milet (vers 635-545 aC) va proposar l'aigua com el principi de totes les coses materials o arkh. Ms tard Empdocles d'Agrigent (vers 450 aC) va teoritzar que en realitat eren quatre les "arrels" de la natura: foc, aire, aigua i terra. Les quatre arrels d'Empdocles quedaren establertes com els quatre elements de la filosofia clssica.


Plat (427-347 aC), en el seu dileg Timeu en el que parla de l'estructura del cosmos, va afirmar que l'aigua estava formada per imperceptibles toms en forma d'icosedre, aix com els altres elements seguien la forma d'altres poledres regulars. L'icosaedre s el poliedre amb ms cares (20), i segons Plat aix explicaria el comportament fluid de l'aigua: l'aigua escorrent-se quan s'intenta agafar amb la m s equiparable al comportament d'una infinitat de petites boles quasi rodones escapant-se entre els dits.

El deixeble de Plat Aristtil (384-322 aC) va desenvolupar una teoria diferent per els elements, que en estat de reps va divisar estructurats concntricament al centre de l'univers formant l'esfera sublunar. Al foc li corresponia el lloc entre l'aire i la terra. Segons els parells duals de qualitats que va definir Aristtil, les caracterstiques de la terra eren la fredor i l'humidesa.

Altres.

En la medicina grega antiga basada en l'humorisme, la terra s'associava amb el flegma, ja que compartien les caracterstiques de fredor i humitat. Tamb es correspon amb l'estaci de l'hivern per la mateixa ra.

En l'alqumia, la terra era associada amb el mercuri, i es representaba amb un triangle triangle equilter assenyalant cap avall.

Segons la tradici astrolgica occidental les persones nascudes sota els signes de cncer, escorp i peixos tenen les caracterstiques de l'aire, i les seves personalitats tendeixen a ser emocionals, agradables, emptiques, intuitives, temperamentals i irracionals.

Vegeu tamb.
Aigua (pel compost qumic).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303503" title="Regla de la derivada de la suma" nonfiltered="4934" processed="4925" dbindex="119986">
En clcul infinitesimal, la regla de la derivada de la suma s un mtode per trobar la derivada d'una funci que s la suma d'unes altres dues funcions de les quals es coneix la seva derivada. s una part de la linealitat de la derivaci. La regla de la integral de la suma en resulta de la de la derivaci. La regla en s s una conseqncia directa de la definici de derivada.

La regla de la suma diu que per a dues funcions u i v:

;

Aquesta regla tamb s'aplica a la resta i a les sumes i restes de ms de dues funcions
 ;

Demostraci.
Sia y una funci donada per la  suma de dues funcions u i v, tals que:

;

Sian y, u i v incrementades en  y,  u i  v respectivament. D'aqu en resulta:

;

Per tant:

;

Ara es divideix entre  x:

;

Fent que  x tendeixi a 0:

;

Recordent que y = u + v, resulta la regla de la derivada de la suma:

;

La regla es pot estendre a la resta, tal com segueix:

;

Ara es fa servir el cas especial de la regla de la derivada del producte per una constant amb k= 1 i s'obt:

;

Per tant, la regla de la suma es pot expressar de forma que "accepti" sumes i restes tal com segueix:

;

La regla de la derivada de la suma es pot fer servir per la regla de la integral de la suma i per la linealitat de la derivaci.

Generalitzaci a sumatoris.
Suposant que es t un conjunt de funcions f1, f2,..., fn. Llavors

;
Per tant
;

En altres paraules, la derivada de qualsevol sumatori de funcions s el sumatori de de les derivades de les funcions.

Aix es demostra fcilment per inducci; tot just s'ha demostrat que s cert pel cas de n = 2. Suposant que sigui cert per a tot n < k, es defineix

;

Llavors

;

de la demostraci anterior resulta que

;

Per la hiptesis d'inducci,

;

Per tant

;

Amb lo que queda demostrat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303505" title="Lnia 2 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4935" processed="4926" dbindex="119987">
 





La lnia 2 de Rodalies Barcelona (R2) s la lnia ms llarga de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona. En el seu tram sud s coneguda com lnia de la costa o incls lnia del Garraf si b aquesta s noms una de les 7 comarques per les que passa. Aquesta lnia discorre entre Sant Vicen de Calders i Maanet-Massanes. El traat entre Sant Vicen de Calders i Barcelona discorre per la costa, mentre que entre Barcelona i Maanet-Massanes discorre per l'interior. 

Com aquesta lnia usa les vies de les lnies ferroviries Barcelona-Cervera de la Marenda i del corredor mediterrani, hi ha un altssim trfic de trens de mitja distncia, llarga distncia i mercaderies. En el tram costaner comparteix via amb trens Euromed, Talgo, Trenhotel, Estrella, Alaris, Catalunya Exprs i Regional i en el tram de l'interior comparteix via amb trens Talgo, Estrella, Trenhotel, Catalunya Exprs, Regional i tots els trens de mercaderies amb destinaci Frana. Aix condiciona les freqncies dels trens de proximitats. Per a compensar-ho s'utilitzen en la lnia trens de les sries 450 i 451, de dos pisos, de major capacitat i velocitat punta per a suplir la falta de circulacions al no disposar de suficients surcos per a proximitats. 

Cap tren recorre la lnia sencera.




Futur.
En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la el tram sud de lnia s'incorpori a la R1, des de Sant Vicen de Calders fins Bellvitge. 
Al igual que la lnia R1, la R2 far el recorregut Sant Vicen de Calders - Maanet-Massanes per per l'interior (Lnia de l'interior) i l'altra per la costa. Aix la R2 passaria a englobar l'antic tram nord de la mateixa lnia i el tram sud-oest de la R4: Sant Vicen de Calders fins l'Hospitalet de Llobregat passant per Vilafranca del Peneds.

La lnia R2 a Barcelona seguir passant per l'estaci de Passeig de Grcia, cosa que no feia la lnia que anava a Sant Vicen de Calders, per Vilafranca, que passava per l'Catalunya.

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303512" title="Lnia 3 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4936" processed="4927" dbindex="119988">
 





La lnia 3 de Rodalies Barcelona (R3), s una lnia de Renfe que discorre entre les estacions de L'Hospitalet de Llobregat i de Vic, encara que els horaris d'aquesta lnia tamb contemplen trens amb destinaci Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerd i La Tor de Querol (els trens que van ms enll de Vic sn de tipus regional cadenciats). Tamb s coneguda com la lnia de Puigcerd.

A partir de l'estaci de Montcada Bifurcaci, el recorregut es fa ntegrament en via nica per la lnia Barcelona-Puigcerd-La Tor de Querol, el que condiciona les freqncies de pas, malgrat l'absncia d'un altre tipus de circulacions en la lnia i de l'alta demanda. 

Els trens d'aquesta lnia poden tenir com estacionis terme al nord Granollers-Canovelles, La Garriga o Vic si sn serveis purament de proximitats o Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerd i La Tor de Querol si sn regionals cadenciats. 

El futur d'aquesta lnia passa per la duplicaci de via fins a Vic (a part de la renovaci d'infraestructura en curs de la prolongaci fins a La Tor de Querol). Per l'altre extrem est projectada la seva prolongaci fins a Vilanova i la Geltr a travs d'un tnel entre Cornell i Castelldefels, on enllaar amb la lnia del Corredor Mediterrani. Aquesta lnia, a ms de Vic, comptar amb l'Estaci de Frana com punt de partida. 




A partir de Vic (Manlleu-La Tor de Querol) correspon a l'antiga lnia de mitjana distncia Ca5 de Renfe que fou traspassada a Rodalies Renfe de Barcelona i es considera una prolongaci de la Lnia 3 (R3).

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303524" title="Gallicant (barri)" nonfiltered="4937" processed="4928" dbindex="119989">
Gallicant s un dels barris ms antics de La Garriga situat entre aquest municipi i El Figar que esta ms a prop del segon que del municipi al qual pertany.

Per accedir-hi s'ha de passar per El Figar i agafar la sortida direcci La Garriga. A simple vista es veuen dos carrers parallels i desprs l'entrada al casino de Figar. La majoria de cases sn bastant antigues i n'hi ha que estan datades al 1720, per estan reformades per dintre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303525" title="Lnia 4 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4938" processed="4929" dbindex="119990">
 







La lnia 4 de Rodalies Barcelona (R4), s una lnia de Renfe que discorre entre Sant Vicen de Calders i Manresa passant per Sants. El tram entre Sant Vicen i Barcelona ho realitza per l'interior, a travs de la lnia de Vilafranca i entre Barcelona i Manresa utilitza la lnia Montcada - Manresa - Lleida. 

Els trens que per ella circulen poden tenir com destinacions, a ms de les capaleres, al sud les estacions de Vilafranca del Peneds, Martorell o de L'Hospitalet de Llobregat i al nord-oest l'Estaci de Terrassa. Comparteixen recorregut entre Barcelona i Manresa amb els trens de la lnia Mitjana Distncia. 

El futur de la lnia passa per deixar de tenir l'origen en Sant Vicen de Calders i passar a tenir-ho en la futura estaci de la terminal sud de l'Aeroport de Barcelona. 



Futur.
En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la lnia deixi de donar servei en el tram l'Hospitalet de Llobregat - Vilafranca - Sant Vicen de Calders, servei que incorporaria la R2 que passaria a deixar de passar per la costa en el seu tram sud i per tant en la totalitat del seu recorregut passaria per l'interior.

La lnia 4 enllaaria l'estaci de Manresa amb Barcelona i finalitzar el seu recorregut a l'Aeroport. Amb aquest servei de la R4, i un altre servei de la R1, es substituir la lnia 10, lnia de l'aeroport, que deixar de funcionar quan els canvis d'aquestes dues lnies es realitzin.

 Vegeu Tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303528" title="Farinera Albareda" nonfiltered="4939" processed="4930" dbindex="119991">

La Farinera Albareda s un edifici modernista projectat per l'arquitecte Alexandre Soler i March l'any 1909 a Manresa

La fbrica original fou ampliada dues vegades posteriorment, per altres arquitectes. Aquesta farinera fa gaireb cent anys que funciona ininterrompudament primer a crrec de la famlia Albareda i posteriorment per la famlia Bru.

Rehabilitada durant els anys 90, la faana d'aquest edifici de tres plantes s una de les ms representatives del modernisme industrial manres i, en ella hi destaquen els ornaments de totxo vist.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303530" title="Lnia 7 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4940" processed="4931" dbindex="119992">
 





La lnia 7 de Rodalies Barcelona (R7), s una lnia de Renfe inaugurada el 22 de maig del 2005, que discorre entre L'Hospitalet de Llobregat i Martorell. Aquesta lnia tenia com novetat l'aprofitament, en la major part del seu recorregut, del ramal de mercaderies entre El Papiol-Mollet entre Cerdanyola del Valls i El Papiol, per enllaar amb la lnia de Vilafranca fins a Martorell. 

El tram que discorre en el ramal de mercaderies compta en la seva totalitat amb via doble electrificada, compartint el seu recorregut amb els serveis de mercaderies provinents del port de Barcelona a travs del ramal Port-Papiol. L'nic problema que t aquesta lnia s que en el seu recorregut t un petit coll d'ampolla entre les estacions de Cerdanyola Universitat i Cerdanyola del Valls, ja que la lnia es desvia per un ramal de via nica que permet que es pugui accedir del ramal mercantil El Papiol-Mollet a la R4 nord (Barcelona-Manresa). 

El futur d'aquesta lnia passa per la seva reconversi a lnia circular amb punt d'inflexi en la estaci de L'Hospitalet de Llobregat, amb la qual cosa deixar de circular fins a Martorell, a ms est previst la conversi de la via a per a collocar un tercer carril que doni sortida a mercaderies en ample UIC en el ramal El Papiol-Mollet. 

Els trens que parteixen de L'Hospitalet de Llobregat poden tenir com destinacions Martorell o Cerdanyola Universitat. 


Futur.
En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la lnia 7 de Rodalies passi anomenar-se R5, nom que actualment pertany a una lnia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A ms la lnia, que ara fa el trajecte L'Hospitalet de Llobregat - Martorell, es convertir en una lnia circular. La lnia a Barcelona passar per Passeig de Grcia en comptes de passar per Catalunya. 

La lnia englobar dos tipus de serveis: un primer directe Martorell-Granollers Centre (passant per Cerdanyola, Sant Cugat, Rub i Castellbisbal); i un segon servei circular o en forma de lla que unir Martorell amb Granollers Centre passant per Barcelona (Martorell >> Cerdanyola >> Barcelona >> Cerdanyola >> Granollers) i dues vegades pel tram Rub - Cerdanyola del Valls per poguer tancar el cercle o lla.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303531" title="Globus d'Or al millor actor secundari" nonfiltered="4941" processed="4932" dbindex="119993">
El Globus d'Or al millor actor secundari (Best Performance by an Actor in a Supporting Role in a Motion Picture) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.

1944 : Akim Tamiroff a For Whom the Bell Tolls ;
1945 : Barry Fitzgerald a Going My Way ;
1946 : J. Carrol Naish a A Medal For Benny ;
1947 : Clifton Webb a El tall de la navalla (The Razor's Edge);
1948 : Edmund Gwenn a Miracle On 34th Street;
1949 : Walter Huston a El tresor de la Sierra Madre (The Treasure Of the Sierra Madre);
1950 : James Whitmore a Battleground ;
1951 : Edmund Gwenn a Mister 880 ;
1952 : Peter Ustinov a Quo Vadis ;
1953 : Millard Mitchell a My Six Convicts ;
1954 : Frank Sinatra a D'aqu a l'eternitat (From Here To Eternity);
1955 : Edmond O'Brien a La comtessa descala (The Barefoot Contessa);
1956 : Arthur Kennedy a Trial;
1957 : Earl Holliman a The Rainmaker ;
1958 : Red Buttons a Sayonara;
1959 : Burl Ives a Grans horitzons (The Big Country);
1960 : Stephen Boyd a Ben-Hur;
1961 : Sal Mineo a Exde (Exodus);
1962 : George Chakiris a West Side Story ;
1963 : Omar Sharif a Lawrence d'Arbia (Lawrence Of Arabia);
1964 : John Huston a El cardenal (The Cardinal);
1965 : Edmond O'Brien a Seven Days In May ;
1966 : Oskar Werner a The Spy Who Came In From the Cold;
1967 : Richard Attenborough a El Iang-ts en flames (The Sand Pebbles);
1968 : Richard Attenborough a Doctor Dolittle ;
1969 : Daniel Massey a Star! ;
1970 : Gig Young a They Shoot Horses a Don't They? ;
1971 : John Mills a La filla de Ryan (Ryan's Daughter);
1972 : Ben Johnson a L'ltima projecci (The Last Picture Show);
1973 : Joel Grey a Cabaret;
1974 : John Houseman a The Paper Chase;
1975 : Fred Astaire a El cols en flames (The Towering Inferno);
1976 : Richard Benjamin a The Sunshine Boys;
1977 : Laurence Olivier a Marathon Man;
1978 : Peter Firth a Equus ;
1979 : John Hurt a L'Exprs de Mitjanit (Midnight Express);
1980 : ex aequo Melvyn Douglas a Being There i Robert Duvall a Apocalypse Now;
1981 : Timothy Hutton a Gent corrent (Ordinary People);
1982 : John Gielgud a Arthur;
1983 : Louis Gossett a Jr. a Oficial i cavaller (An Officer and A Gentleman);
1984 : Jack Nicholson a La fora de la tendresa (Terms Of Endearment);
1985 : Haing S. Ngor a Els crits del silenci (The Killing Fields);
1986 : Klaus Maria Brandauer a Out Of Africa;
1987 : Tom Berenger a Platoon ;
1988 : Sean Connery a Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables);
1989 : Martin Landau a  (Tucker: The Man and His Dream);
1990 : Denzel Washington a Temps de glria (Glory);
1991 : Bruce Davison a Companys inseparables (Longtime Companion);
1992 : Jack Palance a Cowboys de ciutat (City Slickers);
1993 : Gene Hackman a Sense perd;
1994 : Tommy Lee Jones a El fugitiu (The Fugitive);
1995 : Martin Landau a Ed Wood ;
1996 : Brad Pitt a 12 Monkeys ;
1997 : Edward Norton a Les dues cares de la veritat (Primal Fear);
1998 : Burt Reynolds a Boogie Nights;
1999 : Ed Harris a The Truman Show;
2000 : Tom Cruise a Magnolia;
2001 : Benicio del Toro a Traffic;
2002 : Jim Broadbent a Iris;
2003 : Chris Cooper a   (Adaptation);
2004 : Tim Robbins a Mystic River;
2005 : Clive Owen a Closer ;
2006 : George Clooney a Syriana;
2007 : Eddie Murphy a Dreamgirls;
2008 : Javier Bardem a No Country for Old Men;
2009 : Heath Ledger a The Dark Knight;
Vegeu tamb.

Premi Globus d'Or;
;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303532" title="Globus d'Or a la millor actriu secundria" nonfiltered="4942" processed="4933" dbindex="119994">
El Globus d'Or a la millor actriu secundria (Best Performance by an Actor in a Supporting Role in a Motion Picture) s un premi de cinema atorgat anualment des de 1944 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista de les premiades.

1944 : Katna Paxino a For Whom the Bell Tolls ;
1945 : Agnes Moorehead a Mrs. Parkington;
1946 : Angela Lansbury a The Picture of Dorian Gray;
1947 : Anne Baxter a El tall de la navalla (The Razor's Edge);
1948 : Celeste Holm a Gentleman's Agreement;
1949 : Ellen Corby a Mai l'oblidar (I Remember Mama);
1950 : Mercedes McCambridge a All the King's Men ;
1951 : Josephine Hull a Harvey;
1952 : Kim Hunter a Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire);
1953 : Katy Jurado a High Noon;
1954 : Grace Kelly a Mogambo;
1955 : Jan Sterling a The High and the Mighty;
1956 : Marisa Pavan a The Rose Tattoo ;
1957 : Eileen Heckart a The Bad Seed;
1958 : Elsa Lanchester a Testimoni de crrec (Witness For the Prosecution);
1959 : Hermione Gingold a Gigi;
1960 : Susan Kohner a Imitation of Life ;
1961 : Janet Leigh a Psicosi (Psycho);
1962 : Rita Moreno a West Side Story;
1963 : Angela Lansbury a El missatger de la por (The Manchurian Candidate);
1964 : Margaret Rutherford a The VIPs;
1965 : Agnes Moorehead a Hush... Hush, Sweet Charlotte ;
1966 : Ruth Gordon a La rebel (Inside Daisy Clover);
1967 : Jocelyne LaGarde a Hawaii (pellcula);
1968 : Carol Channing a Millie, una noia moderna (Thoroughly Modern Millie);
1969 : Ruth Gordon a La llavor del diable (Rosemary's Baby);
1970 : Goldie Hawn a Flor de cactus (Cactus Flower);
1971 : ex aequo Karen Black a Five Easy Pieces i Maureen Stapleton a Airport;
1972 : Ann-Margret a Carnal Knowledge ;
1973 : Shelley Winters a L'aventura del Posid (The Poseidon Adventure);
1974 : Linda Blair a L'exorcista (The Exorcist);
1975 : Karen Black a El gran Gatsby (The Great Gatsby);
1976 : Brenda Vaccaro a Jacqueline Susann's Once Is Not Enough;
1977 : Katharine Ross a El viatge dels malets (Voyage of the Damned);
1978 : Vanessa Redgrave a Julia;
1979 : Dyan Cannon a El cel pot esperar (Heaven Can Wait);
1980 : Meryl Streep a Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer);
1981 : Mary Steenburgen a Melvin and Howard;
1982 : Joan Hackett a Noms quan ric (Only When I Laugh);
1983 : Jessica Lange a Tootsie;
1984 : Cher a Silkwood;
1985 : Peggy Ashcroft a Passatge a l'ndia (A Passage To India);
1986 : Meg Tilly a Agnes de Du (Agnes of God);
1987 : Maggie Smith a Una habitaci amb vista (A Room With a View);
1988 : Olympia Dukakis a Encs de lluna (Moonstruck);
1989 : Sigourney Weaver a Working Girl ;
1990 : Julia Roberts a Magnlies d'acer (Steel Magnolias);
1991 : Whoopi Goldberg a Ghost;
1992 : Mercedes Ruehl a El rei pescador (The Fisher King);
1993 : Joan Plowright a Un abril mgic (Enchanted April);
1994 : Winona Ryder a L'edat de la innocncia (The Age of Innocence);
1995 : Dianne Wiest a Bales sobre Broadway (Bullets Over Broadway);
1996 : Mira Sorvino a Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite);
1997 : Lauren Bacall a The Mirror Has Two Faces ;
1998 : Kim Basinger a L.A. Confidential;
1999 : Lynn Redgrave a Gods and Monsters;
2000 : Angelina Jolie a Girl dans Interrupted ;
2001 : Kate Hudson a Gaireb famosos (Almost Famous);
2002 : Jennifer Connelly a A Beautiful Mind ;
2003 : Meryl Streep a  (Adaptation);
2004 : Rene Zellweger a Cold Mountain;
2005 : Natalie Portman a Closer ;
2006 : Rachel Weisz a The Constant Gardener;
2007 : Jennifer Hudson a Dreamgirls;
2008 : Cate Blanchett a I'm Not There;
2009 : Kate Winslet a The Reader;
Vegeu tamb.

Premi Globus d'Or;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303533" title="Herncia borgonyona" nonfiltered="4943" processed="4934" dbindex="119995">
Herncia borgonyona s el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la corona castellana i catalano-aragonesa representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.

 Origen .

L'herncia va tenir el seu origen en Felip III de Frana i en Robert I d'Artois. Felip III fou el pare de Felip IV de Frana, i aquest fou el pare de Llus X de Frana (+1316), de Carles IV de Frana (+1328) i de Felip V el Llarg (+1322), casat amb Juana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya.

Felip III fou tamb el pare de Carles de Valois, i aquest de Felip VI de Frana (+1350) i de Carles. Felip VI va tenir a Juan II de Frana el Bo, que fou duc de Borgonya (13611363) i rei de Frana, i va morir el 1364. Es ca casar dues vegades: la primera amb Bona, i la segona amb Juana d'Alvrnia de la que s torna a parlar desprs (vegeu ms avall).

 Reuni d'Artois i el comtat palat de Borgonya .
Artois .
Robert I comte d'Artois (+1250);
Robert II, comte d'Artois 1250-1302 (+1302);
Felip (+1298);
Robert III, comte d'Artois 1302-1309 (+1309);
Matilde, comtessa d'Artois 1309-1329 (+1329), casada amb Ot IV de Borgonya, comte de Borgonya;
Juana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya (+1329), casada amb Felip V de Frana el Llarg;
comtat palat de Borgonya .
El comte Ot IV de Borgonya es va casar amb Matilde comtessa d'Artois (1309-1329) i van tenir una sola filla: Juana de Borgonya, comtessa d'Artois per herncia materna i comtessa de Borgonya per herncia paterna. Va morir el 1329 i va deixar cinc fills del seu matrimoni amb Felip V de Frana el Llarg (+1322)
Felip V el Llarg i Juana de Borgonya i Artois;
Llus (+1317);
Joana de Frana (+1347), comtessa d'Artois i de Borgonya 1329-1347, casada amb el duc Eudes IV de Borgonya (+1350);
Felip (+1346) casat amb Joana d'Alvernia (vegeu ms amunt) que es va casar desprs amb Joan II de Frana el Bo;
Felip de Rouvres, comte d'Artois i Borgonya (1347-1361) per herncia de la seva avia Joana de Frana, i duc de Borgonya (1350-1361) per herncia del seu avi Eudes IV; a la seva mort l'herncia de l'avia va passar a la seva tia Margarita I i la de l'avi a Joan II de Frana (1361-1363) ;
Margarita I > vegeu ms avall Flandes-Nevers-Rethel;
Isabel;
Blanca;

 Uni d'Artois, comtat de Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel .

Margarita I (+1382) va heretar els comtats d'Artois i Borgonya (1361-1382) del seu besnebot Felip de Rouvres el 1361. Casada amb Llus II (+1384) comte de Nevers i Rethel i comte de Flandes.
Margarita II comtessa d'Artois i Borgonya 1382-1405, III comtessa de Flandes, i comtessa de Nevers i Rethel 1384-1405. Es va casar amb Felip l'Agosserat, duc de Borgonya (1363-1404) ;
Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germ Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres ttols, 1404-1419;
Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Pasos Baixos), 1419-1467;
Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Geldres (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoa, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqus de Namur 1467-1477;
Maria de Borgonya, casada amb Maximili I d'ustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482;
Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catlic i d'Isabel la Catlica ;

Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303535" title="Lnia 10 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4944" processed="4935" dbindex="119996">
 





La lnia 10 de Rodalies Barcelona (R10), coneguda com lnia de l'aeroport, s una lnia de Renfe que discorre entre l'Estaci de Frana i l'Aeroport de Barcelona. Va ser inaugurada com tal lnia al 2006, si b ja existia el branc ferroviari a l'Aeroport de Barcelona des del 1975 que s'explotava com ramificaci de la R1 des que es va crear la xarxa de proximitats fins al 2006. 

Aquesta lnia va acabar amb l'allament de l'emblemtica Estaci de Frana en el nucli de proximitats barcelon. Aquesta lnia es va crear per a restituir el servei de trens en el branc Prat-Aeroport, susps temporalment per les obres de la lnia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Aquesta lnia s de via nica entre El Prat de Llobregat i l'Aeroport de Barcelona. 

Malgrat ser una lnia de gran importncia en el nucli de proximitats per servir d'accs a l'Aeroport de Barcelona, la seva freqncia s de 30 min tot el dia. Si b noms es dna tal freqncia en el branc de via nica des d'El Prat de Llobregat a l'Aeroport de Barcelona i entre Passeig de Grcia i l'Estaci de Frana, doncs en la resta de la lnia comparteix vies amb els trens de la (R2). 

El futur de la lnia passa per la retallada del recorregut per un extrem, ja que la lnia partir d'El Prat de Llobregat en lloc de l'Estaci de Frana i per l'ampliaci del mateix per l'altre, ja que arribar a la futura Terminal Sud de l'Aeroport. 



Futur.
En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu la substituci de la lnia de l'aeroport per una altra lnia i un dels dos serveis que realitzara una segona lnia. La R1 i la R4 substituiran la lnia de l'aeroport: La R1, que donar servei a tota la costa, tindr una branca que anir fins a l'aeroport, cosa que ja havia fet des de 1975 fins 2006. La R4 per la seva banda anir des de l'Aeroport fins a estaci de Manresa.

Les dues lnies a Barcelona passaran per l'estaci de Plaa de Catalunya i per tant l'estaci de Passeig de Grcia deixar de tenir una connexi amb l'aeroport del Prat al igual que l'estaci de Frana, per aquesta ltima deixar de donar servei a lnies de Rodalies ja que la R10 era la nica que passava per aquesta estaci. Per tant noms donar servei a lnies regionals, nacionals i internacionals.

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303537" title="Feric" nonfiltered="4945" processed="4936" dbindex="119997">

Els ferics s com s'autoanomenen el grup que formen les fades, els silfs, trols i follets. Estan relacionats amb la deesa Wina i no soporten el foc per naturalesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303540" title="Varu" nonfiltered="4946" processed="4937" dbindex="119998">
Els varu, viuen a l'aigua (Regne Ocenic) i sn ms difcils d'encreuar amb altres espcies. Estan relacionats amb la deessa Neliam. La Gaedalu, mare de l'esglsia de les tres llunes, s d'aquesta espcie.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303542" title="Ashran el Nigromant" nonfiltered="4947" processed="4938" dbindex="119999">
Ashran s el Nigromant que va causar la conjugaci astral i aix tamb la mort de tots el unicors i de tots els dracs exepte la Lunnaris i en Yandrak. s el pare de Kirtash.


ENDOFARTICLE.
</doc>
